Wikipedia astwiki https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada MediaWiki 1.47.0-wmf.7 first-letter Medios Especial Alderique Usuariu Usuariu alderique Wikipedia Wikipedia alderique Ficheru Ficheru alderique MediaWiki MediaWiki alderique Plantía Plantía alderique Ayuda Ayuda alderique Categoría Categoría alderique TimedText TimedText talk Módulu Módulu alderique Event Event talk Escocia 0 1675 4501046 4486679 2026-06-21T07:23:44Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 3 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501046 wikitext text/x-wiki {{artículu destacáu}} {{país | superficie_agua = 1,9% | xentiliciu = escocés, -esa, -és (eso) }} '''Escocia'''{{cartafueyu|países}} (en [[Gaélicu escocés]]: ''Alba''; [[Escocés (llingua xermánica)| Escocés]] ya [[inglés]]: ''Scotland'';) ye un [[país]]<ref name="Country"/><ref>{{cita web|url=https://www.iso.org/iso/newsletter_i-9.pdf|títulu=ISO 3166-2 Newsletter Date: 2007-11-28 Nu I-9. "Changes in the list of subdivision names and code elements" (Page 11)|fechaaccesu=2008-05-31|work=[[International Organization for Standardization]] codes for the representation of names of countries and their subdivisions -- Part 2: Country subdivision codes|quote=SCT Scotland ''country''}}</ref> qu'ocupa'l terciu norte de la islla de [[Gran Bretaña]]. Ye parte del [[Reinu Xuníu]],<ref name="Country">{{cita web|url=http://www.number-10.gov.uk/output/Page823.asp|títulu=Countries within a country|fechaaccesu=2007-09-10|work=10 Downing Street|quote=The United Kingdom is made up of four countries: England, Scotland, Wales and Northern Ireland}}</ref> y tien frontera nel sur con [[Inglaterra]]. Ta rodiada pol [[Mar del Norte]] al este, l'[[Océanu Atlánticu]] al norte y oeste, y pola [[Canal del Norte]] y el [[Mar d'Irlanda]] al suroeste. Amás del territoriu central, Escocia compónse de más de [[:Categoría:Islles d'Escocia|790 islles]]<ref name="Scottish Executive">{{cita web | títulu = Scottish Executive Resources | work = Scotland in Short | url = http://www.scotland.gov.uk/Resource/Doc/923/0010669.pdf | date = [[17 February]] [[2007]] | publisher = Scottish Executive | fechaaccesu = September 14 | accessyear = 2006 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20131119135658/http://www.scotland.gov.uk/Resource/Doc/923/0010669.pdf | fechaarchivu = 2013-11-19 }}</ref> incluyendo les [[Islles del Norte (Escocia)|Islles del Norte]] y les [[Hébrides]]. [[Edimburgu]], la capital del país y segunda mayor ciudá d'Escocia, ye un de los mayores centros financieros d'[[Europa]].<ref>{{cita web|títulu= Information for Journalists|work= Edinburgh, Inspiring Capital|url= http://www.edinburghbrand.com/news/information|publisher= Edinburghbrand.com|fechaaccesu= 2007-09-20|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20071011191337/http://www.edinburghbrand.com/news/information/|fechaarchivu= 2007-10-11}} "Edinburgh is Europe's sixth largest fund management centre".</ref> Foi'l centru del [[Illuminismu Escocés]] nel [[sieglu XVIII]], que vio a Escocia convertise nuna de les más poderoses cases d'Europa no que cinca al comerciu, inteleutualismu y la industria. La ciudá más grande d'Escocia ye [[Glasgow]], que dimientres un tiempu foi la ciudá metropolitana líder nel mundiu no que cinca a la industria, y agora alcuéntrase como centru de la conurbanización del [[Greater Glasgow]] (''El Gran Glasgow''), que domina les ''Lowlands'' o tierres baxes escoceses. Les denomaes [[Scottish waters]] (''agües escoceses'') consisten nun pergrande sector<ref>{{cita web |títulu=The Scottish Adjacent Waters Boundaries Order |date=1999 |publisher=The Stationery Office Limited |url=http://www.opsi.gov.uk/si/si1999/19991126.htm |location=London |isbn=0 11 059052 X| fechaaccesu=2007-09-20 }}</ref> nel Atlánticu Norte y nel Mar del Norte, coles mayores [[Reserves de petroleu|reserves petrolíferes]] de la [[Xunión Europea]]. El [[Reinu d'Escocia]] foi un [[estáu]] independiente fasta'l [[1 de mayu]] de [[1707]] cuando s'axuntó con una xunión política col [[Reinu d'Inglaterra]] pa crear el [[Reinu Xuníu|Reinu Xuníu de Gran Bretaña]].<ref name=Keay/><ref name=Mackie/> Esta xunión foi'l resultáu del [[Tratáu de Xunión]] alcordáu previamente y puestu n'efeutu poles [[Acts of Union de 1707|Acts of Union]] (''Lleis de Xunión'') que foren aprobaes polos parllamentos de dambos países pese a les perestendíes protestes a lo llargo de toa Escocia.<ref name="1707 protests">{{cita llibru|last=Devine|first=T.M|date=1999|títulu=The Scottish Nation 1700–2000|publisher=Penguin Books|page=9|isbn=0140230041|quote=From that point on anti-union demonstrations were common in the capital. In November rioting spread to the south west, that stranglehold of strict Calvinism and covenanting tradition. The Glasgow mob rose against union sympathisers in disturbances which lasted intermittently for over a month}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Act of Union 1707 Mob unrest and disorder|date=2007 |publisher=The House of Lords|url=http://www.parliament.uk/actofunion/06_03_mob.html |location=London |fechaaccesu=2007-12-23 }}</ref> El sistema llegal escocés continúa separtáu de los d'Inglaterra, [[Gales]] ya [[Irlanda del Norte]]; Escocia aínda constitúi una [[xurisdicción]] estremada tanto nes lleis públiques como les privaes.<ref>Collier, J.G. (2001) [http://assets.cambridge.org/052178/2600/sample/0521782600ws.pdf ''Conflict of Laws (Third edition)''](pdf) Cambridge University Press. "Por mor del conflictu de lleis ingleses, tou país nel mundiu que nun seya parte d'Inglaterra y Gales ye un país estranxeru y les sos lleis son estranxeres. Esto vien decir que nun solo son foriatos países dixebraos como [[Francia]] o [[Rusia]]... tamién son países foriatos colonies britániques como les [[Islles Falkland]]. D'otra miente, les otres partes del Reinu Xuníu, Escocia ya Irlanda del Norte son países foriatos polos presentes propósitos, al igual que les otres islles britániques, la [[Islla de Man]], [[Xerséi]] y [[Guérnesei]]."</ref> La darréu independencia de les lleis escoceses, el sistema educativu escocés y la [[Ilesia d'Escocia]] tienen toes contribuyío a la continuación de la cultura escocesa y la so identidá nacional dende la Xunión.<ref name="administrative control"> Devine, T.M (1999), ''The Scottish Nation 1700–2000'', P.288–289, ISBN 0-14-023004-1 ''"created a new and powerful ''local state'' run by the Scottish bourgeoisie and reflecting their political and religious values. It was this local state, rather than a distant and usually indifferent Westminster authority, that in effect routinely governed Scotland"''</ref> Pese a qu'Escocia dende entós nun ye yá un estáu soberanu dixebrao, el futuru constitucional d'Escocia ciontinúa siendo tema d'alderique.. == Etimoloxía == ''Escocia'' vien del [[llatín]] ''[[Scoti]]'', el términu emplegáu pa los [[Escotos]]. La pallabra del llatín tardíu ''[[Scotia]]'' (''tierra de los Escotos'') foi al entamu emplegada pa referise a [[Islla d'Irlanda|Irlanda]]. En acabando'l [[sieglu XI]], ''Scotia'' entamó a emplegase pal norte d'Escocia (de fala [[escocés|gaélica]]), a partir del [[ríu Forth]], a lo llargo de les denomaes ''Albania'' o ''Albany'', dambes derivaes del gaélicu ''[[Alba]]''.<ref name="Brewer">{{cita llibru| apellíos = Ayto | nome = John | coautores = Ian Crofton | títulu = Brewer's Britain & Ireland : The History, Culture, Folklore and Etymology of 7500 Places in These Islands | editorial = WN | isbn = 030435385X }}</ref> L'emplegu de les pallabres ''Scots'' y ''Escocia'' p'abarcar tolo qu'agora entiéndese como Escocia pasó a ser vez una [[Baxa Edá Media]].<ref name=Keay/> == Historia == [[Archivu:Scota & Gaedel Glas.jpg|thumb|left|right|los fundadores d'Escocia nuna lleenda de la Baxa Edá Media, [[Scota]] con [[Goídel Glas]], viaxando dende [[Exiptu]], tal y como consta nun manuscritu del [[sieglu XV]] de les cróniques escoceses.]] === Historia temprana === Les repetitives [[Glaciación|glaciaciones]], que cubríen dafechu la masa terrestre del territoriu, tienen destruyío cualaquier de les traces qu'hubiere de la presencia humana que pudiere esistir enantes del periodu [[mesolíticu]]. Créyese que los primeros grupos postglaciares [[Caza-recoleición|cazadores-recoleutores]] aportaron a Escocia hai unos 12.800 años, cuando la manta de xelu desapaeció después de la [[Caberu periodu glaciar|cabera glaciación]].<ref>La evidencia más vieya ye una punta de flecha de [[sílex]] d'[[Islay]]. Ver Moffat, Alistair (2005) ''Before Scotland: The Story of Scotland Before History''. London. Thames & Hudson. Page 42.</ref><ref>Llugares en [[Cramond]] daten del 8500 e.C. ay tamién a la vera de [[Kinloch Castle|Kinloch]], [[Rùm]] del 7700 e.C. constitúi la primer evidencia conocida d'ocupación humana n'Escocia. Ver [http://www.megalithic.co.uk/article.php?sid=2146410357 "The Megalithic Portal and Megalith Map: Rubbish dump reveals time-capsule of Scotland's earliest settlements"] megalithic.co.uk. Recupareo del [[10 de febreru]] de [[2008]] and Edwards, Kevin J. and Whittington, Graeme "Vegetation Change" in Edwards, Kevin J. & Ralston, Ian B.M. (Eds) (2003) ''Scotland After the Ice Age: Environment, Archaeology and History, 8000 BC–AD 1000''. Edinburgh. Edinburgh University Press. Páxina 70.</ref> Grupos de colonos entamaron a construyir les primers cases permanents conocíes en suelu escocés hai unos 9.500 años, y la primer villa hai unos 6.000 años. La villa (perbién conservada) de [[Skara Brae]] nes [[Mainland, Orkney|Mainlands]] d'[[Orkney]] data d'esti periodu. La ocupación [[Neolíticu|neolítica]], enterramientos y llugares rituals son daqué particularmente común y bien preservaos nes islles del norte y l'oeste, onde la falta d'érboles llevó a construyor la mayoría de les cadarmes con piedres del llugar.<ref>{{cita llibru|last=Pryor|first=Francis|títulu=Britain BC| publisher=HarperPerennial|location=London|añu=2003|isbn=978-0007126934|pages=páxs. 98–104 & 246–250}}</ref> === Influencies romanes === [[Archivu:Orkney Skara Brae.jpg|thumb|left|right|[[Skara Brae]], un asitiamientu neolíticu, alcuéntrase na [[Bahía de Skaill]], [[Orkney]].]] La [[protohistoria]] escrita d'Escocia entamó col aporte del [[Imperiu Romanu]] al centru y sur de [[Gran Bretaña]], cuando los romanos ocuparon lo qu'anguañu ye [[Inglaterra]] y [[Gales]], administrándoles como [[Provincia romana|provincia]] baxo'l nome de ''[[Britannia]]''. Les invasiones y ocupaciones romanes nel sur d'Escocia nun foren más que breves interludios. Nel añu [[83 e.C.]] el xeneral [[Cnéu Xuliu Agrícola]] derrotó a los [[caledonios]] na [[batalla del Monte Graupius]], y [[Castra|fuertes romanos]] foren per pocu tiempu asitiaos a lo llargo de [[Gask Ridge]], a la vera de la [[Falla de les Highlands]] (nun se conoz dengunu que fore contruyíu más al norte). Tres años dempués les [[Exércitu romanu|tropes romanes]] retirárense haza les [[Southern Uplands]].<ref>Hanson, William S. ''The Roman Presence: Brief Interludes'', in Edwards, Kevin J. & Ralston, Ian B.M. (Eds) (2003) Scotland After the Ice Age: Environment, Archeology and History, 8000 BC - AD 1000. Edinburgh. Edinburgh University Press</ref> Construyeren la [[Muria d'Adrianu]] pa controlar les tribus a dambos llaos del muru,<ref name=snyder>{{Citation | last = Snyder | first = Christopher A. | añu = 2003 | títulu = The Britons | publisher = Blackwell Publishing | isbn = 0-631-22260-X}}</ref> y los ''[[Limes|Limes Britannicus]]'' convirtiéronse na frontera norte del imperiu, pese a que l'exércitu caltuvo'l [[Muru d'Antoninu]] nes [[Central Lowlands]] por dos curtios periodos, el caberu d'estos dimientres la era del emperador [[Septimiu Severu]], dende'l 208 fasta'l 210.<ref>Robertson, Anne S. (1960) ''The Antonine Wall''. Glasgow Archaeological Society.</ref> La presencia d'ocupaciones militares romanes en cualaquier parte significativa d'Escocia tuvo llimitada a un total máximu de 40 años, pese a que la so influencia na seición sur d'Escocia en territorios d'ocupación [[britanos|britana]] como los de los [[Votadini]] y [[Damnonii]] entovia tendría sío considerable.<ref name=snyder/> [[Archivu:HiltonofCadboll01.JPG|thumb|right|Una replica de la [[Hilton of Cadboll Stone]], d'estilu [[Pictos|pictu]].]] === Periodu medieval === El [[Fortriu|Reinu de los Pictos]] (asitiáu en [[Fortriu]] nel [[sieglu VI]]) foi l'estáu qu'eventualmente pasó a conocese como "Alba" o "Escocia". El desendolcu de la "Pictland" (“Tierra de los Pictos”), según el modelu históricu desendolcáu por Peter Heather, foi una rempuesta natutal al imperialismu romanu.<ref>Peter Heather, "State Formation in Europe in the First Millennium A.D.", en Barbara Crawford (ed.), ''Scotland in Dark Ages Europe'', (Aberdeen, 1994), páxs. 47–63</ref> AOtros puntos de vista enfótense más na [[Batalla de Dunnichen]], y el reináu de [[Bridei III de los Pictos]] (671–693), con otru periodu de consolidación nel reináu d'[[Óengus I de los Pictos|Óengus mac Fergusa]] (732–761).<ref>Por exemplu, Alex Woolf, "The Verturian Hegemony: a mirror in the North", in M. P. Brown & C. A. Farr, (eds.), ''Mercia: an Anglo-Saxon Kingdom in Europe'', (Leicester, 2001), páxs. 106–11.</ref> El Reinu Pictu como year a entamos del [[sieglu VIII]], cuando [[Bede]] taba escribiendo, yera mayoritariamente'l mesmu que col reinu de los scots nel reináu d'[[Alexandru I d'Escocia|Alexandru]] (1107–1124). De toes formes, pal [[sieglu X]], el reinu pictu taba dominao polo que podemos reconocer pola cultura [[Escotu|gaélica]], y tenía desendolcáu un mitu de conquista irlandés alrodiu del antecesor de la dinastía real contemporánea, [[Kenneth I d'Escocia|Cináed mac Ailpín]] (Kenneth MacAlpin).<ref>{{cite journal|journal=Innes Review|publisher=Scottish Catholic Historical Association|last=Brown|first=Dauvit|títulu=Dunkeld and the origin of Scottish identity|issue=48|location=Glasgow|pages=páxs. 112–124|añu=1997}} reimpresu por Dauvit Broun y Thomas Owen Clancy (eds.), (1999)''Spes Scotorum: Hope of Scots'', Edinburgh: T.& T.Clark, páxs. 95–111. ISBN 978-0567086822</ref><ref name=Lynch_359>{{cita llibru|chapter=Kenneth mac Alpin|last=Brown|first=Dauvit|editor=M. Lynch|títulu=The Oxford Companion to Scottish History|publisher=Oxford University Press|location=Oxford|page=p. 359|añu=2001|isbn=978-0192116963}}</ref><ref>{{cita llibru|first=Sally|last=Foster|títulu=Picts, Gaels and Scots (Historic Scotland)|location=London|añu=1996|publisher=Batsford|isbn=978-0713474855}}</ref> Dende una base territorial asitiada al este d'Escocia (al norte del [[ríu Forth]] y sur del [[Ríu Oykel]]), el reinu adquirió'l control de les tierres que s'atopaben al norte y sur. Pal [[Sieglu XII]] los reis d'Alba teníen incorporaos a los sos territorios les tierres [[Llingües anglicanes|anglo-falantes]] del sureste y calteníen señoríos nes tierres [[gaélicu|gaélico-falantes]] de [[Galloway]] y [[noruegu|noruego-falantes]] de [[Caithness]]; en acabando'l [[sieglu XIII]], el reinu tenía asumío el control aproximáu de la frontera anglo-escocesa d'anguaño. De toes formes, procesos de cambiu económicu y cultural entamaos nel sieglu XII ficiéron-y a Escocia adoptar una vision perdiferente nos periodos medievales posteriores. L'estímulu pa esto foi'l reináu del [[David I d'Escocia|rei David I]] y la [[Revolución Davidiana]]. El [[feudalismu]], la reorganización del gobiernu y les primeres ciudaes llegalmente definíes (nomaes [[burgh]]s) entamaron nesti periodu. Estes instituciones y la inmigración de caballeros [[Francia|franceses]] y anglo-franceses, asina como de clérigos, facilitaron un procesu d'ósmosis cultural, onde la cultura y llingua de les partes sureñes y costeres del territoriu orixinal del reinu nel este convirtiéronse, al igual que'l nuevu adquiríu sureste, anglo-falantes, demientres que'l restu del país caltuvo la so llingua gaélica, aparte de les islles del norte d'Orkney y Shetland, que se caltuvieron baxo'l control noruegu hasta 1468.<ref>{{cita llibru|last=Withers|first=Charles, W.J.|títulu=Gaelic in Scotland, 1698–1981|publisher=John Donald|location=Edinburgh|añu=1984|pages=páxs. 16–41;|isbn=9780859760973|authorlink=Charles W. J. Withers}}</ref><ref name=Barrow/><ref>{{cita web |url=http://www.bord-na-gaidhlig.org.uk/about-gaelic/history.html |publisher= Bòrd na Gàidhlig |author=Thomas Owen Clancy |títulu=Gaelic Scotland: a brief history |fechaaccesu=2007-09-21 }}</ref> [[Archivu:Wfm wallace monument.jpg|thumb|left|El [[Wallace Monument|Monumentu a Wallace]] conmemora a [[William Wallace]], l'héroe escocés del [[sieglu XIII]].]] La muerte d'[[Alexandru III d'Escocia|Alexandru III]] en marzu de 1286, siguía pola muerte de la so nieta [[Margarita I d'Escocia]], rompió la llinia socesoria de los reis escoceses. Esto llevó a la intervención d'[[Eduardu I d'Inglaterra]], quien manipuló la confusion d'esti periodu pa ser reconocíu él mesmu como'l señor feudal d'Escocia. Eduardu organizó un procesu pa identificar a la persona coles meyores condiciones pa reclamar el tronu, lo que llegó a conocese como la Gran Causa, y d'ehí resultó la coronación de [[Xuan d'Escocia|Xuan Balliol]] como rei. Los escoceses resintiéronse de les intermediaciones d'Eduardu nos sos asuntos y esta rellación bien llueu quebró. Aportó l'estáu de Guerra y el rei Xuan foi depuestu pol so señor, quien tomó control direutu sobre Escocia. [[Andrew Moray]] y [[William Wallace]] al entamu emerxeron como los líderes cimeros de la resistencia escontra'l control ingles no que pasaría a conocese como les [[Guerres de la Independencia Escocesa]]. La natura de la llucha camudó dafechu cuando [[Robert I d'Escocia|Robert de Brus, Conde de Carrick]], convirtióse en rei (como Robert I). La Guerra con Inglaterra siguió dimientres delles décades, y una Guerra civil ente la dinastía de los Bruce y los sos rivales Comyn-Balliol, el puntu de lo que podría conocese como la razón de la muerte nuna ilesia de Dumfries de Xuan 'el Roxu' Comyn de Badenoch por Bruce y los sos partidarios, duró hasta mediaos del [[sieglu XIV]]. Pese a que la dinastía Bruce foi esitosa, la falta d'un herederu de [[David II d'Escocia|David II]] permitió al so sobrín [[Robert II d'Escocia|Robert II]] algamar el tronu y establecer la [[Casa d'Estuardu|Dinastía Estuarda]].<ref name=Grant>{{cita llibru|first=Alexander|last=Grant|títulu=Independence and Nationhood: Scotland, 1306–1469|edition=New Ed edition|date=[[1991-06-06]]|origyear=1984|publisher=Edinburgh University Press|pages=páxs. 3–57|isbn=978-0748602735}}</ref><ref name=Barrow>{{cita llibru|authorlink=G. W. S. Barrow|last=Barrow|first=Geoffrey, W.S.|títulu=Robert Bruce & the Community of the Realm of Scotland|edition=4th Edition|publisher=Edinburgh University Press|añu=2005|isbn=0748620222|origyear=1965}}</ref> Los Estuardos controlaron Escocia lo restante de la Edá Media. El país, baxo'l so dominiu, esperimentó una gran prosperidá dende'l final del [[sieglu XIV]] col [[Rexurdimientu escocés]] hasta la [[Reforma escocesa]]. Tóu estu foi pese a les continues amarraces ente Escocia ya Inglaterra, la xorreciente dixebrá ente les [[Highlands escoceses|Highlands]] y les [[Lowlands escoceses|Lowlands]], y l'altu númberu de minoríes reales.<ref name=Grant/><ref>{{cita llibru|first=Jenny|last=Wormald|títulu=Court, Kirk and Community: Scotland|edition=New Edition|publisher=Edinburgh University Press|date=[[1991-06-06]]|isbn=978-0748602766|origyear=1981}}</ref> === Historia moderna === [[Archivu:battle culloden.JPG|thumb|Cuadru de David Morier sobre la "[[Batalla de Culloden]]".]] En 1603, [[Xacobu VI d'Escocia]] heredó'l tronu del [[Reinu d'Inglaterra]], y convirtióse nel rei Xacobu I d'Inglaterra, dexando [[Edimburgu]] pa treslladase a [[Londres]].<ref>{{cita llibru|títulu=Chronology of Scottish History|publisher=Geddes & Grosset|isbn=1-85534-380-0|last=Ross|first=David|date=2002|quote='''1603:''' Xacobu VI conviértese en [[Xacobu I d'Inglaterra]] na Xunión de les Corones, y dexa Edimburgu por Londres|páxina=56}}</ref> Cola esceición d'un curtiu periodu baxo'l [[El Protectoráu|Protectoráu]], Escocia caltúvo la so condición d'estáu dixebráu, pero hebo un conflictu considerable ente la corona y los [[Covenanters]] sobre la forma de [[Gobiernu de la Ilesia Presbiteriana|gobiernu de la ilesia]]. Dempués de la [[Revolución Gloriosa]], l'abolición del [[episcopáu]] y el que fore derrocáu el [[Ilesia Católica|católicu-romanu]] [[Xacobu VII d'Escocia|Xacobu VII]] cola [[William and Mary]], Escocia bien llueu dexó de resultar una amenaza a la hora d'escoyer un monarca [[Protestantismu|protestante]] n'Inglaterra.<ref>TM Devine (1999) ''op cit'' "…Stated that the Scots Parliament had the right to decide on Queen Anne's successor, and that England and Scotland could not have the same sovereign in the future unless the London Parliament granted Scots 'Free Communication of trade'…"</ref> El [[22 de xunetu]] de 1706 el [[Tratáu de la Xunión]] soi alcordáu ente representantes del [[Parllamentu d'Escocia]] y el d'[[Parllamentu d'Inglaterra|Inglaterra]] y el siguiente añu les [[Lleis d'Unión de 1707|Lleis de Xunión]] pasaron per dambos parllamentos pa crear el [[Reinu de Gran Bretaña]] entrando n'efeutu'l [[1 de mayu]] de 1707.<ref name=Mackie/> Los reclamadores del depuestu [[Xacobites|Stuart el xacobita]] calteníense populares nes Highlands y nel noreste, particularmente ente los non-[[Presbiterianu|presbiterianos]]. De todes formes, dos grandes llevantamientos xacobites asocedíos en 1715 y 1745 nun foren esitosos a la hora de char a la [[Casa de Hannover]] del tronu inglés. L'amenaza del movimientu xacobita haza'l Reinu Xuníu y los sos monarques finó de mena efeutiva na [[Batalla de Culloden]], la cabera [[batalla campal]] de Gran Bretaña. Esta derrota preparo'l tarrén pal treslláu de les poblaciones indíxenes de les Highlands y les Islands, conocíu como les [[Highland Clearances]] (“Los Aclareos de les Highlands”).<ref name=Mackie/> L'[[Illuminismu Escocés]] y la [[Revolución Industrial]] ficieron d'Escocia una potencia inteleutual, comercial ya industrial. Dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]], Escocia esperimentó un declive industrial que foi particularmente fonderu.<ref>Harvie, Christopher (1981) ''No Gods and Precious Few Heroes: Scotland 1914–80''. London. Edward Arnold.</ref> Sólo nes decades recientes el país tien entamao a espoxigar de nuéu a nivel cultural y económicu. Los factores económicos que tienen contribuyío a esti recobramientu inclúin un rexurdimientu de la industria de servicios financieros, productos lleutrónicos, (ver [[Silicon Glen]]),<ref>See Stewart, Heather, "[http://politics.guardian.co.uk/scotland/comment/0,,2073303,00.html Celtic Tiger Burns Brighter at Holyrood], ''[[The Guardian|The Guardian Unlimited]]'', [[6 de mayu]] de [[2007]] pa un artículu sobre les afrontes económiques d'Escocia, y de cómo compite coles economies emerxentes d'[[Europa del Este]].</ref> y les reserves petrolíferes del [[Mar del Norte]] y la industria del gas.<ref>[http://www.scotland.gov.uk/Publications/2004/04/19170/35326 "Marcu de Planificación Nacional pa Escocia "] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120120094618/http://www.scotland.gov.uk/Publications/2004/04/19170/35326 |date=2012-01-20 }} publicación del Gobiernu escocés, (páxina web actualizada por cabera vegada'l [[6 d'abril]] de [[2006]]), que declara que ''"Dende los [[años 1970]], el desendolcu de los campos del petroleu y del gas nel Mar del Norte tien fecho una gran aportación a la economía escocesa, y tien ido sosteniendo la prosperidá nel noreste."'' Recuperáu el [[7 de payares]] de [[2007]].</ref> Darréu d'un [[Referendu escocés de devolución, 1997|referendu de propuestes de devolución en 1997]], l'[[Acta d'Escocia de 1998]]<ref>[http://www.opsi.gov.uk/Acts/acts1998/ukpga_19980046_en_1 "The Scotland Act 1998"] Oficina d'Información del Sector Públicu. Recuperao'l [[22 d'abril]] de [[2008]].</ref> hebo una votación nel [[Parllamentu del Reinu Xuníu]] tres la cual decidióse establecer la devolución del [[Parllamentu Escocés]]. == Gobiernu y política == [[Archivu:Scottish Cabinet,_2018.jpg|thumb|El [[Gobiernu del tercer Parllamentu escocés|gabinete]] del [[Gobiernu escocés]]]] Como parte del Reinu Xuníu, el [[xefe d'estáu]] n'Escocia ye'l [[monarca del Reinu Xuníu]], anguaño la [[Sabela II del Reinu Xuníu|reina Sabela II]] (dende 1952). Escocia tien un [[autogobiernu]] nel Reinu Xuníu asina como representación na executiva parllamentaria del Reinu Xuníu. Los poderes executivu y llexislativu tienen sío desendolcaos, respeutivamente, haza'l Gobiernu escocés y el Parllamentu escocés n'[[Holyrood, Edimburgu|Holyrood]], n'[[Edimburgu]]. El Parllamentu del Reinu Xuníu caltién el poder en delles estayes esplícitamente especificaes nel [[Acta d'Escocia de 1998]] como “materies reservaes”, incluyendo, por exemplu, niveles d'[[Impuestu|impuestos]] del Reinu Xuníu, [[Seguridá social]], [[Exércitu|defensa]], rellaciones internacionales y [[television]].<ref name=Gate/> El Parllamentu escocés tien autoridá llexislativa pa toles otres estayes rellacionaes con Escocia, asina como poder llimitao pa camudar los ingresos por impuestos, un poder qu'entovia tien por exercer. El Parllamentu escocés pue remitise a tornar materies otra vegada a Westminster al traviés d'una moción llexislativa consentida si l'ancha llexislación del Reinu Xuníu lu considera más apropiáu pa un tema particular. Los programes de llexislación promulgaos pol Parllamentu escocés tienen visto una diverxencia nel fechu de proveer servicios públicos comparao col restu del Reinu Xuníu. Por exemplu, los costes de la educación [[universidá|universitaria]], y los servicios d'atención a mayores y paraos son gratuitos no que cinca al emplegu endientru de territoriu escocés, dimientres que los honorarios son ingresaos al restu del Reinu Xuníu. D'otra miente, Escocia foi'l primer país nel Reinu Xuníu que prohibió fumar en llugares públicos zarraos.<ref>BBC Scotland News Online "[http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/4845260.stm Escocia entama la prohibición de fumar en pubs]", ''BBC Scotland News'', [[26 de marzu]] de [[2006]]. Recoyío'l [[17 de xunetu]] de 2006.</ref> [[Archivu:Debating_chamber,_Scottish_Parliament_(31-05-2006).jpg|left|thumb|La cámara d'alderique del [[Parllamentu escocés]]]] El Parllamentu escocés ye de llexislatura unicameral, y compónse de 129 miembros, 73 d'ellos representantes individuales de [[distritos lleutorales]], y son escoyíos pol sistema d'[[escrutiniu uninominal mayoritariu]]; 56 son escollos n'ocho rexones lleutorales estremaes por [[representación proporcional mixta]], ocupando los puestos dimientres cuatro años. La reina noma un miembru del Parllamentu escocés (MSP), xunto cola nominación parllamentaria, como [[Primer ministru]]. Otros ministros tamién son nomaos pola reina y xunto al primer ministru component el Gobiernu escocés, el brazu executivu del gobiernu.<ref>[http://www.scotland.gov.uk/About/Ministers "About Scottish Ministers"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131119081340/http://www.scotland.gov.uk/About/Ministers |date=2013-11-19 }} Gobiernu escocés. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> [[Archivu:Coat of arms of the United Kingdom in Scotland.svg|thumb|right|130px|L'[[Escudu d'Armes Real del Reinu Xuníu]] de [[Sabela II del Reinu Xuníu]] como s'usa n'Escocia.]] Na eleición de 2007 el [[Scottish National Party|Partíu Nacional Escocés]] (SNP), que se declara a favour de la independencia d'Escocia, ganó'l mayor númberu d'escaños que cualaquier partíu tuviere conseguío en solitariu na historia, y el cabezaleru, [[Alex Salmond]], foi escoyío Primer Ministru'l [[16 de mayu]] de [[2007]] como tiesta del gobiernu en minoría. El [[Scottish Labour Party|Partíu Llaborista]] convirtióse nel partíu opositor más grande, y dambos partíos comparten representación parllamentaria al mesmu tiempu col [[Scottish Conservative Party|Partíu Conservador]], el [[Scottish Liberal Democrats|Lliberal Demócrata]] y los [[Scottish Green Party|Verdes]]. [[Margo MacDonald]] ye'l únicu políticu independiente con escañu nel Parllamentu.<ref>{{cita web|url=http://news.scotsman.com/topics.cfm?tid=104&id=513662005|títulu =''Somewhere over the Rainbow Coalition...''|date=2005-05-12|fechaaccesu=2007-05-07|last=Kerevan|first=George|work=[[The Scotsman]]}}</ref> Escocia ta representada na [[Cámara de los Comunes del Reinu Xuníu]] por 59 miembros representantes d'estremaos distritos lleutorales. La nomada como [[Scotland Office]] representa'l Gobiernu del Reinu Xuníu n'Escocia en materies reservaes y al mesmu tiempu representa los intereses d'Escocia endientru del Gobiernu del Reinu Xuníu.<ref>{{cita web|url=http://www.scotlandoffice.gov.uk/our-communications/doc.php?id=11|títulu=Scotland Office Charter|work=Scotland Office website|date=2004-08-09|fechaaccesu=2007-12-22}}</ref> La Scotland office ye liderada pol [[Secretariu d'Estáu pa Escocia]], quien tien un puestu nel [[gabinete del Reinu Xuníu]], y el puestu ta agora ocupáu por [[Des Browne]].<ref name= Gate>[http://www.scotland.org/about/fact-file/government/index.html "Government of Scotland Facts"] Scotland.org - The Official Online Gateway. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> === Subdivisiones alministratives === [[Archivu:City Chambers dusk.jpg|thumb|right|Cámares de la ciudá de [[Glasgow]] vistes dende George Square]] Les subdivisions históriques d'Escocia inclúin el [[Mormaer]], el [[Stewartry]], l'[[condáu|Earldom]], el [[burgh]], la [[parroquia]], el [[condáu]] y les rexones y distritos. Los nomes d'estes árees entovia son emplegaos de xemes en cuandu como descriptores xeográficos. La Escocia moderna subdivídese d'estremaes maneres según el propósitu. Pal gobiernu llocal hai 32 conceyos d'área dende 1996,<ref>[http://www.opsi.gov.uk/acts/acts1994/Ukpga_19940039_en_1.htm "Local Government etc. (Scotland) Act 1994"] Office del Sector d'Información Pública. Recoyíu'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> y estos conceyos son autoridaes xunitaries responsables de la provision de tolos servicios del gobiernu llocal. Los conceyos de comunidá son organizaciones informales que representen subdivisions específiques d'un conceyu d'área. Pal [[Parllamentu]] escocés hai 73 distritos lleutorales y ocho rexones. Pal Parllamentu del Reinu Xuníu hai 59 distritos lleutorales. Les brigades armaes y policía escoceses entovia tan basaes nel sistema de rexones introducío en 1975. Pa l'atención sanitaria y los distritos postales, y tamién pa delles organizaciones gubernamentales y non gubernamentales como les ilesies, hai métodos de subdivision pa l'alministración d'Escocia esistentes dende hai cuantayá. L'estatus de ciudá nel Reinu Xuníu ta determinada poles [[Patente real|patentes reales]].<ref>[http://www.dca.gov.uk/constitution/city/cityhome.htm "City status"] Departmentu d'Asuntos Constitucionales. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> Hai seis ciudaes n'Escocia: [[Aberdeen]], [[Dundee]], [[Edimburgu]], [[Glasgow]] y dende hai poco [[Inverness]] y [[Stirling]].<ref>[http://www.dca.gov.uk/constitution/city/citygj.htm "UK Cities"] Departmentu d'Asuntos Constitucionales. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> === Escocia nel Reinu Xuníu === Una política de delegación tien sío abogada polos tres partíos mayoritarios de [[Gran Bretaña]] con entusiasmu variable dimientres la hestoria reciente, y el líder llaborista [[John Smith (políticu del Reinu Xuníu)|John Smith]] describió la torna delParllamentu escocés como'l "deseyu establecíu pol pueblu escocés ".<ref>Cavanagh, Michael (2001) ''[http://gdl.cdlr.strath.ac.uk/aspect/docs/aspectcampaigns.htm The Campaigns for a Scottish Parliament (Les campañes por un parrlamentu escocés]''. University of Strathclyde. Recoyío'l [[12 d'abril]] de [[2008]].</ref> L'estatus constitucional d'Escocia ye ensin embargo suxetu de contínuu alderique. En 2007, el Gobiernu escocés estableció la [[National Conversation]] (Conversación Nacional) pa temes constitucionales, proponiendo un númberu d'opciones como l'aumentu de los poderes del Parllamentu escocés, el [[federalismu]] o un referendu sobre la [[independencia]] escocesa del Reinu Xuníu. Al refugar la cabera opción, los tres partíos cimeros na oposición nel Parllamentu escocés tienen propuesto una Comisión Constitucional dixebrada pa investigar la distribución de poderes ente los estremaos delegaos escoceses y británicos.<ref>''[http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/7195800.stm Party people confront new realities]''. [[BBC]] News. Recoyío'l [[18 de xineru]] de [[2008]].</ref> == Llei == [[Archivu:Parliament House, Edinburgh.JPG|thumb|''Parliament House'', edificiu históricu del Parllamentu, n'Edimburgu. Foi'l llar de les [[Cortes Xenerales Supremes d'Escocia]].]]La llei n'Escocia tien una bas derivada del [[Drechu romanu]],<ref>"Tradition and Environment in a time of change", J. A. Lillie (1970). "La llei n'Escocia tien munchos raigaños y afinidaes coles lleis romanes, el 'Drechu Civil' ":{{cita web|títulu=History of the Faculty of Law.|url=http://www.law.ed.ac.uk/history/chpt4.aspx|publisher=The University of Edinburgh School of Law|fechaaccesu=2007-10-22|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071122202314/http://www.law.ed.ac.uk/history/chpt4.aspx|fechaarchivu=2007-11-22}}</ref> combinando carauterístiques de dambes ensin codificar el drechu civil, que data del ''[[Corpus Juris Civilis]]'', y el [[drechu común]] coles fuente medievales. Los terminos del Tratáu de Xunión con Inglaterra de 1707 garantizaben la continuidá de la esistencia d'un sistema llegal dixebrao d'Inglaterra y Gales n'Escocia.<ref>Los artículos: llegal y miscelánea, Casa de los Lores del Reinu Xuníu (2007). "Artículu 19: El sistema llegal escocés y les sos cortes tienen de caltenese ensin camudar ":{{cita web|títulu=Act of Union 1707|url=http://www.parliament.uk/actofunion/04_05_legal.html|publisher=House of Lords|fechaaccesu=2007-10-22}}</ref> Enantes de 1611, hebo dellos sistemes llegales rexonales n'Escocia, los más notables la [[Llei d'Udal]], nes islles [[Orkney]] y [[Islles Shetland|Shetland]], basada nel vieyu [[Drechu noruegu]]. Dellos de los sistemes que tamién hebo derivaen de les lleis celtes o bretones comúnes y sobrevivieron nes Highlands hasta entamos de [[1800]].<ref>"Law and institutions, Gaelic" & "Law and lawyers" en M. Lynch (ed.), ''The Oxford Companion to Scottish History'', (Oxford, 2001), páxs. 381–382 & 382–386. La llei d'Udal caltiénse n'usu no que cinca a la llei de suelos d'Orkney y Shetland: {{cita web |títulu=A General History of Scots Law (20th century) |url=http://www.lawscot.org.uk/uploads/Ad-Hoc/AGeneralHistoryofScotsLaw_20thCentury.pdf |publisher=Law Society of Scotland |fechaaccesu=2007-09-20 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070925220347/http://www.lawscot.org.uk/uploads/Ad-Hoc/AGeneralHistoryofScotsLaw_20thCentury.pdf |fechaarchivu=2007-09-25 }}</ref> La llei escocesa ufre tres tipos de [[Cortes d'Escocia|cortes]] responsables de l'alministración de la xusticia: [[Drechu civil|civil]], [[Drechu penal|penal]] y [[heráldica]]. La corte civil suprema ye la nomada [[Court of Session]], anque les apelaciones civiles puen ser tomaes pola [[Casa de los Lores]]. La [[High Court of Justiciary]] ye la corte suprema penal. Dambes cortes atópense na [[Parliament House, Edimburgu|Parliament House]] (Parllamentu escocés), n'Edimburgu, que foi'l llar del [[Parllamentu d'Escocia]] na pre-Unión. La [[xérif court]] ye la corte cimera de lo penal y civil. Hai 49 xérif courts a lo llargu'l país.<ref>[http://www.scotcourts.gov.uk/locations/index.asp "Court Information"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150320151120/http://www.scotcourts.gov.uk/locations/index.asp |date=2015-03-20 }} www.scotcourts.gov.uk. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> Les cortes de distritu foren introducíes en 1975 pa ofenses menores. La [[Court of the Lord Lyon]] o Court Lyon encárgase, pela so parte, de regular la heráldica. La llei escocesa ye tamién única no que cinca a que permite tres veredictos en casos penales, au s'inclúi el veredictu de mayor controversia, el de 'nun prebao'.<ref name="Parliament of Victoria, Australia">{{cita web | títulu = Jury Service in Victoria, Chapter 6| work = Esti sistema de tres veredictos ye únicu n'Escocia y tien esistío dende hai alrodiu de 300 años| url = http://www.parliament.vic.gov.au/lawreform/jury/jury4/chap6.html#Heading45 | publisher = Parliament of Victoria |fechaaccesu =2006-09-13}}</ref><ref name="The Journal Online">{{cita web | títulu = England may adopt "Not Proven" Verdict| work = The Journal online | publisher = Law Society of Scotland | url = http://www.journalonline.co.uk/news/1002964.aspx | fechaaccesu =2006-09-13}}</ref> == Xeografía y historia natural == [[Archivu:Scotland map-en.jpg|thumb|right|Mapa d'Escocia]] Escocia abarca'l terciu norte terrestre de la islla de [[Gran Bretaña]], que s'atopa al noroeste de la costa de la [[Europa continental]]. L'área total abarca 78.772&nbsp;[[quilómetru|km²]] (30.414&nbsp;[[milla|sq&nbsp;mi]]),<ref name=Whitaker>''Whitaker's Almanack'' (1991) London. J. Whitaker and Sons.</ref> comparable al tamañu de la [[República Checa]], faciendo d'Escocia'l 117ᵘ país más grande del mundu. La única llenda terrestre d'Escocia ye con Inglaterra, y consta de 96&nbsp;kilometros (60&nbsp;mi) ente la bas del [[Ríu Tweed]] na costa este y el [[Solway Firth]] nel oeste. Les llendes marítimes suponen l'[[Océanu Atlánticu]] al oeste y el [[Mar del Norte]] al este. La [[Islla d'Irlanda]] alcuéntrase a 30&nbsp;kilometros (20&nbsp;mi) del suroeste de la peninsula de [[Kintyre]];<ref name="Atlas">{{cita llibru|author=Munro, D |títulu=Scotland Atlas and Gazetteer |pages=pp1-2 |publisher=Harper Collins |añu=1999}}</ref> [[Noruega]] alcuéntrase al mesmu tiempu a 305&nbsp;kilometros (190&nbsp;mi) al este y les [[islles Feroe]] a 270&nbsp;kilometros (168&nbsp;mi) al norte. La estensión territorial d'Escocia abarca la establecía nel [[Tratáu de York]] de 1237 ente Escocia y el [[Reinu d'Inglaterra]]<ref>[http://www.nationalarchives.gov.uk/utk/scotland/conquered.htm "Uniting the Kingdoms?"] National Archives. Recoyío'l [[21 de payares]] de [[2006]]</ref> y l'alcordada en 1266 nel [[Tratáu de Perth]] ente Escocia y [[Noruega]].<ref name=Mackie> Mackie, J.D. (1969) ''A History of Scotland''. London. Penguin.</ref> Esceiciones importantes inclúin la [[Islla de Man]], que siendo perdida por Inglaterra nel [[sieglu XIV]] ye agora una dependencia de la corona fora del Reinu Xuníu; los grupos d'islles de les [[Orkney]] y les [[Islles Shetland|Shetland]], que foren adquiríes por Noruega en 1472;<ref name=Whitaker/> y [[Berwick-upon-Tweed]], perdío por Inglaterra en 1482. El centru xeográficu d'Escocia alcuéntrase a delles milles de la villa de [[Newtonmore]] en [[Badenoch]].<ref>Ver [http://www.highlandhostel.co.uk/wherearewe.htm "The 'Where Are We' page"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071117195735/http://www.highlandhostel.co.uk/wherearewe.htm |date=2007-11-17 }} highlandhostel.co.uk. Recoyío'l [[22 de setiembre]] de [[2007]].</ref> Algamando los 1.344 metros (4.406 pies) sobre'l nivel del mar, el puntu más altu d'Escocia ye'l nomao [[Ben Nevis]], en [[Lochaber]],dimientres que'l ríu más llargu del país ye'l [[Ríu Tay]], que tien una llonxitú de 190&nbsp;km (120&nbsp;milles).<ref>Keay, J. & Keay, J. (1994) ''Collins Encyclopaedia of Scotland''. London. HarperCollins. Páxines 734 y 930.</ref><ref>[http://ca.encarta.msn.com/dictionary_561508579/Tay.html "Tay"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080517013951/http://ca.encarta.msn.com/dictionary_561508579/Tay.html |date=2008-05-17 }} Encarta. Recoyío'l [[21 de marzu]] de [[2008]].</ref> === Xeoloxía y xeomorfoloxía === [[Archivu:Scotland (Location) Named (HR).png|float|left|thumb|right|Mapa en relieve d'Escocia]]La totalidá d'Escocia foi cubierta por mantes de xelu dimientres les edaes de xelu del [[Pleistocenu]] y el paisax heredao ta afeutao pola [[glaciación]]. Dende una perspeutiva [[xeoloxía|xeolóxica]]'l país tien tres divisions cimeres. Les [[Highlands]] y les Islands atópense al norte y oeste de la [[Falla de les Highlands]], que va dende la [[Islla d'Arran]] a [[Stonehaven]]. Esta parte d'Escocia abarca en gran midía roques perantigües d'orixe [[cambrianuu]] y [[precambrianu]], que foren xubíes hasta la superficie dimientres la cabera [[Oroxenia caledoniana]]. Intercálase con intrusions [[igneu|ígnees]] d'una edá más reciente, los restos de lu que formó nel so día masificaciones montañoses como les [[Cuillins]] de [[Cairngorms]] y [[Skye]]. Una esceición significativa a les nomaes agora son les cubirtes de rodamientos fósiles del [[Old Red Sandstone]], que s'atopen principalmente a lo llargo de la costa de [[Moray Firth]]. Les [[Highlands]] son polo xeneral montañoses y caltienen les elevaciones más altes de les [[Islles britániques]]. Escocia tien más de 790 islles, dividíes en cuatro grupos cimeros: les [[Shetland]], les [[Orkney]], y les [[Hébrides interiores]] y les [[Hébrides esteriores|esteriores]]. Hai numberosos cuerpos d'agua duce, incluyendo [[Loch Lomond]] y [[Loch Ness]]. Delles partes de la llinia de costa consisten nos [[Machair]], una duna perbaxa compuesta de pación. === Central Lowlands === Les [[Central Lowlands]] o Tierres Baxes del centru comprenden una [[fuexa teutónica]] que compónse mayoritariamente de formaciones del [[Paleozoicu]]. Mundhos d'esos sedimentos tienen significáu económicu porque ehí ye au s'atopen les fontes rocoses de carbón y fierru qu'alitaron la [[Revolución Industrial]] n'Escocia. Esti area tamién tien sufrío d'un intensu vulcanismu, col [[Arthur's Seat]], n'[[Edimburgu]], siendo un restu ñidiu de lu qu'hai cuantayá foi un [[volcán]] munchu más grande. Esti area ye rellativamente plana, pese a qu'hai montes como los [[Ochil Hills|Ochils]] y [[Campsie Fells]], que son cacique esclusivos. === Southern Uplands === Les [[Southern Uplands]] son una cordillera de colines de cuasi 200&nbsp;kilometros (125&nbsp;mi) de llargu, intercalaes con anchos valles. Atópense al sur d'una segunda falla (la falla de les Southern Uplands) que va dende [[Rhinns of Galloway]] a [[Dunbar]].<ref>[http://www.scottishgeology.com/geology/regional_geology/geo_maps/southern_uplands_map.html "Regional Geology, Southern Uplands - Map"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080617130820/http://www.scottishgeology.com/geology/regional_geology/geo_maps/southern_uplands_map.html |date=2008-06-17 }} Scottishgeology.com. Recoyío'l [[21 de marzu]] de [[2008]].</ref> Les formaciones xeolóxiques comprenden mayormente depósitos del [[Silúricu]] daos hai 400-500 millones d'años. El puntu más altu nes Southern Uplands ye [[Merrick, Galloway|Merrick]], con un altor d'843 m (2.766 pies).<ref name=Keay>Keay, J. & Keay, J. (1994) ''Collins Encyclopaedia of Scotland''. London. HarperCollins.</ref><ref>Murray, W.H. (1973) ''The Islands of Western Scotland''. London. Eyre Methuen ISBN 978-0413303806</ref><ref>Murray, W.H. (1968) ''The Companion Guide to the West Highlands of Scotland''. London. Collins. ISBN 0002111357</ref><ref>Johnstone, Scott ''et al'' (1990) ''The Corbetts and Other Scottish Hills''. Edinburgh. Scottish Mountaineering Trust. Páxina 9.</ref> === Clima === [[Archivu:BenNevis2005.jpg|thumb|[[Ben Nevis]], el picu más altu de les [[Islles Britániques]]]]El clima d'Escocia ye un clima [[temperáu]] y [[Clima oceánicu|oceánicu]], y tiende a camudar muncho. Ye templao pola [[Corriente del Golfu]] del [[Océanu Atlánticu]], y por mor d'ésti tien iviernos seles (pero branos más fríos y llentos) qu'árees en llatitúes asemeyaes, por exemplu [[Copenḥague]], [[Moscú]], o la [[Península de Kamchatka]] allende Escocia en [[Eurasia]]. De toes formes, les temperatures son polo xeneral más baxes que nel restu'l Reinu Xuníu, y ye au se rexistró la temperature más baxa na historia del Reinu Xuníu, -27.2&nbsp;°[[Celsius|C]] (-16.96&nbsp;°[[Fahrenheit|F]]) registraos en [[Braemar]], nes montañes de [[Grampian Mountains (Escocia)|Grampian]], el [[11 de febreru]] de [[1895]].<ref>[https://web.archive.org/web/20040901225337/https://www.bbc.co.uk/weather/features/understanding/uk_records.shtml BBC Weather: UK Records] BBC.co.uk. Recoyío'l [[21 de setiembre]] de [[2007]]. La mesma temperature foi tamién rexistrada en Braemar el [[10 de xineru]] de [[1982]] y en [[Altnaharra]], nes [[Highlands]], el [[30 d'avientu]] de [[1995]].</ref> La media máxima del iviernu ye de 6&nbsp;°C (42.8&nbsp;°F) nes lowlands, cola media del branu algamando los 18&nbsp;°C (64.4&nbsp;°F). La temperature más alta inxamás rexistrada foi de 32.9&nbsp;°C (91.22&nbsp;°F) en [[Greycrook]], nos [[Borders]], el [[9 d'agostu]] de [[2003]].<ref name="Met Office UK">{{cita web| títulu = Climate: Scotland| url = http://www.met-office.gov.uk/climate/uk/location/scotland/index.html| publisher = Met Office| fechaaccesu = 2006-09-14| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20010128133900/http://www.met-office.gov.uk/climate/uk/location/scotland/index.html| fechaarchivu = 2001-01-28}}</ref> En xeneral, l'oeste d'Escocia ye davezu más templao que'l este debio a la influencia de les corrientes oceániques del Atlánticu y les temperaturas fríes veníes dende'l [[Mar del Norte]]. [[Tiree]], nes [[Hébrides Interiores]], ye un de los sitios más soleaos del país: algamó a tener 300 díes soleaos en 1975. Les precipitaciones camuden a lo llargo de toa Escocia. Les tierres altes del oeste d'Escocia resulten ser el territoriu más llentu del país, con precipitaciones añales qu'esceden los 3.000&nbsp;mm (120&nbsp;[[pulgada|pulgaes]]).<ref name="Met Office UK"/> En comparanza, la mayoría de les tierres baxes del país reciben menos d'800&nbsp;mm (31&nbsp;pulgaes) añalmente.<ref name="Met Office UK"/> Les fuertes nevaes nun son daqué común nes tierres baxes, anque pasa a ser daqué más normal con sitios d'altor. [[Braemar]] esperimenta una media de 59 díes nevosos añales,<ref>[https://web.archive.org/web/20040926133609/https://www.bbc.co.uk/weather/features/understanding/scotland_01.shtml Scottish Weather Part One] BBC.co.uk Recoyío'l [[21 de setiembre]] de [[2007]]</ref> dimientres que les árees costeres tienen una media menor de 10 díes.<ref name="Met Office UK"/> === Flora y fauna === [[Archivu:Red deer.jpg|thumb|right|[[Ciervu roxu]]]] La vida salvaxe d'Escocia ye la típica del noroeste d'[[Europa]], pese a que bayura de los grandes mamíferos como'l [[Lynx lynx|llince]], l'[[osu pardu]], el [[Canis lupus lupus|llobu]], l'[[alce]] y la [[morsa]] foren cazaos fasta'l so desaniciu a lo llargo de la historia. Hai importantes poblaciones de [[Pinnipedia|foques]] y ñeros territoriales internacionalmente significativos pa variedaes d'[[Ave marina|aves marines]] como'l [[Alcatraz común]].<ref>Fraser Darling, F. & Boyd, J.M. (1969) ''Natural History in the Highlands and Islands.'' London. Bloomsbury.</ref> Amás de lo comentao, l'[[águila real]] vien a ser un iconu nacional. Nos altores máximos de los montes especies qu'inclúin la [[perdiz nival]], la [[llebre de les ñeves]] y l'[[armiñu]] puen ser vistes nes sos fases de pelaxe blanco dimientres los meses d'iviernu.<ref>[http://www.cairngorms.co.uk/resource/docs/publications/CNPA.Paper.225.State%20of%20the%20Park%20Report%20-%20Chapter%202%20Natural%20Resources.pdf "State of the Park Report. Chapter 2: Natural Resources"](pdf) (2006) Cairngorms National Park Authority. Recoyío'l [[14 d'ochobre]] de [[2007]].</ref> Restos llariegos de biesques de [[Pinus sylvestris|pinu escocés]] siguen esistiendo<ref>Preston, C.D., Pearman, D.A., & Dines, T.D. (2002) ''New Atlas of the British and Irish Flora''. Oxford University Press.</ref> y ente eses árees les aves de la especie [[Loxia scotica]], l'únicu páxaru endémicu de Gran Bretaña, puen atopase xunto con [[Faisán|faisanes]], [[Gatu montés|gatos monteses]], [[Esguil|esguiles roxes]] y [[Marta|martes]].<ref>Gooders, J. (1994) ''Field Guide to the Birds of Britain and Ireland''. London. Kingfisher.</ref><ref>Matthews, L.H. (1968) ''British Mammals''. London. Bloomsbury.</ref> La flora del país ye variada, con biseques qu'inclúin especies tanto [[caducifolios|caducifolies]] como [[coníferes]], asina como de [[Páramu|páramos]] y [[tundra]]. De toes formes, La plantación a gran escala d'árboles comerciales y el manexu de los páramos de los habitats de llatitúes más altes pa pación d'oveyes y campos pa la práutica comercial del deporte impauten na distribución de plantes y animales llariegos.<ref>[http://www.snh.org.uk/pdfs/publications/commissioned_reports/f01as01.pdf ''Integrated Upland Management for Wildlife, Field Sports, Agriculture & Public Enjoyment''] (pdf) (September 1999) Scottish Natural Heritage. Recoyío'l [[14 d'ochobre]] de [[2007]]</ref> L'árbol más altu del Reinu Xuníu ye un [[Abetu de Douglas]] auq s'atopa en Reelig Glen, a la vera d'Inverness, y el [[Texu de Fortingall]] tien unos 5.000 años y ye probatible que seya'l ser vivu de más antiguedá n'Europa.<ref>[http://www.treefestscotland.org.uk/forestry/INFD-6UFC5F "The Fortingall Yew"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081206060744/http://www.treefestscotland.org.uk/forestry/INFD-6UFC5F |date=2008-12-06 }} Forestry Commission. Recoyío'l [[24 de xunu]] de [[2007]].</ref><ref>[http://www.forestry.gov.uk/newsrele.nsf/WebPressReleases/3EEE4838BED1F155802570D8003965E9 "Scotland remains home to Britain's tallest tree as Dughall Mor reaches new heights"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121003182505/http://www.forestry.gov.uk/newsrele.nsf/WebPressReleases/3EEE4838BED1F155802570D8003965E9 |date=2012-10-03 }} Forestry Commission. Recoyío'l [[26 d'abril]] de [[2008]]</ref> Pese a que'l númberu de [[Planta vascular|plantes vasculares]] natives ye baxu según los standards mundiales, la sustancial flora [[Bryophyta|briófita]] ye d'importancia global.<ref>[http://www.snh.org.uk/publications/on-line/naturallyscottish/mossesliverworts/whyscotland.asp "Why Scotland has so many mosses and liverworts"] SNH. Recoyío'l [[14 de mayu]] de [[2008]].</ref><ref name=RBGE>[http://www.rbge.org.uk/science/cryptogamic-plants-and-fungi/bryology "Bryology (mosses, liverworts and hornworts)"] Royal Botanic Garden Edinburgh. Recoyío'l [[15 de mayu]] de [[2008]].</ref> == Economía ya infraestructura == [[Archivu:Oil platform in the North SeaPros.jpg|thumb|right|Una [[plataforma petrolífera]] asitiada nel [[Mar del Norte]]]]Escocia tien un estilu occidental d'[[Economía mista]] [[Economía abierta|abierta]] qu'enllaza sobremanera cola del restu d'Europa. Tradicionalmente la economía escocesa tien tao dominada pola [[Industria pesada]] caltenida pola [[construcción naval]] en [[Glasgow]], la [[minería del carbón]] y la [[siderurxa]]. Les industries rellacionaes col petroleu y asociaes a la estracción del mesmu nel Mar del Norte tien sío tamién empreses cimeres na economía escocesa dende los [[años 1970]], especialmente nel noreste d'Escocia. La desindustrialización dimientres los años 1970 y [[años 1980|1980]] vivió un cambéu d'un focu de manufacturación haza una economía más orientada nos [[Sector servicios|servicios]]. Edimburgu ye'l centru de servicios financieros d'Escocia y el sestu mayor centru de servicios n'Europa no que cinca a los findos de xestión, tres [[Londres]], [[París]], [[Frankfurt]], [[Zúrich]] y [[Ámsterdam]],<ref name=Milner>{{cita web |author = Milner M. and Treanor J. |url = http://www.guardian.co.uk/Scotland/Story/0,,205573,00.html |títulu = Devolution may broaden financial sector's view |publisher = The Guardian |pages = |page = |date = 02-06-1999 |fechaaccesu = 08-08-2006 }}</ref> con bayura grandes firmes asitiaes ehí, incluyendo: el [[Royal Bank of Scotland]] (el segundu bancu más grande d'Europa); [[HBOS plc|HBOS]] (propietarios del [[Bank of Scotland]]); y [[Standard Life]]. En 2005, el total de les [[esportación|esportaciones]] escoceses (incluyendo les internes nel Reinu Xuníu) taben estimaes aproximadamente en 17.500£ millones, de los que'l 70% (12.200£ millones) yeren atribuibles a la manufacturación.<ref name="Trade">{{cita web |url=http://www.scotland.gov.uk/Resource/Doc/933/0020661.pdf |títulu=Global Connections Survey |publisher=Scottish Executive |fechaaccesu=2006-12-03 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080527194221/http://www.scotland.gov.uk/Resource/Doc/933/0020661.pdf |fechaarchivu=2008-05-27 }}</ref> Les exportaciones cimeres d'Escocia inclúin el [[whisky]], lleutrónica y servicios financieros. Los [[Estaos Xuníos]], [[Holanda]], [[Alemaña]], [[Francia]] y [[España]] constitúin los mayores mercaos d'estes esportaciones.<ref name="Trade"/> En 2006, el [[Productu Interior Brutu]] (PIB) d'Escocia (escluyendo les producciones del petróliu y gas en aües escoceses) yera sobre 86.000£ millones, dando un PIB per cápita de 16.900£.<ref name=GDP>{{cita web |author = The Scottish Executive |url = http://www.scotland.gov.uk/stats/ses/ses-00m.asp |títulu = Scottish Economic Statistics |publisher = The Scottish Executive |date = 2006 |fechaaccesu = 12-04-2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070420095523/http://www.scotland.gov.uk/stats/ses/ses-00m.asp |fechaarchivu = 2007-04-20 }}</ref><ref>{{cita web |author = Office of National Statistics |url = http://www.statistics.gov.uk/pdfdir/gva1206.pdf |títulu = Regional, sub-regional and local gross value added 2005 |publisher = Office of National Statistics |date = 15-12-2006 |fechaaccesu = 12-04-2007 |urlarchivu = http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20070109100329/http://www.statistics.gov.uk/pdfdir/gva1206.pdf |fechaarchivu = 2007-01-09 }}</ref> [[Archivu:modernclyde.JPG|thumb|left|El Pacific Quay nel [[Ríu Clyde]], un exemplu de la rexeneración de Glasgow y la diversidá de la economía escocesa]] El turismu ye perreconocíu como un contribuidor clave na economía d'Escocia. N'información asoleyada en 2002 pol Cientru d'Información del Parllamentu d'Escocia (Scottish Parliament Information Centre o SPICe), pa la Empresa del Parllamentu Escocés y el Life Long Learning Committee, afirmaba que'l turismu suponía más d'un 5% del PIB y el 7,5% del emplegu.<ref>{{cita web|títulu=The Economics of Tourism|url=http://www.scottish.parliament.uk/business/research/pdf_res_brief/sb02-97.pdf|publisher=SPICe|fechaaccesu=2007-10-22|añu=2002}}</ref> En payares de 2007 el nivel de desemplegu n'Escocia atopábase nun 4,9%—más baxo que la media del Reinu Xuníu y que la mayoría de los países de la Xunión Europea.<ref name="Unemployment">{{cita web |url=http://www.scotlandoffice.gov.uk/our-communications/release.php?id=3633 |títulu=November Labour Market statistics for Scotland |publisher=Scotland Office |fechaaccesu=2007-11-14}}</ref> Les cifres gubernamentales más recientes (de xunetu de 2006) suxeren qu'Escocia podría atopase con un superávit presupuestariu de más d'800£ millones si recibe lu que-y corresponde xeográficamente de los ingresos del Mar del Norte.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/7465840.stm El petróliu 'podría crear superávit presupuestariu'] BBC News, Xunu 20, 2008</ref>. La balanza fiscal neta, que ye'l balance presupuestariu más la inversión capital, daba un déficit de 2.700£ millones (2,1% del PIB) incluyendo los ingresos íntegros provenientes de les xestiones del Mart del Norte, o de 10.200£ millones de déficit excluyendo los ingresos del mar del Norte.<ref>[http://www.scotland.gov.uk/Publications/2008/06/18170334/9 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120213070343/http://scotland.gov.uk/Publications/2008/06/18170334/9 |date=2012-02-13 }} General Expenditure and Revenue Scotland 2006-2007</ref> === Divisa === Pese a que'l [[Bank of England]] ye'l [[bancu central]] pal Reinu Xuníu, tres bancos escoceses de compensación entovia emiten el so propiu [[papel moneda]] [[Llibra esterlina|esterlín]]: [[Bank of Scotland]]; [[Royal Bank of Scotland]]; y [[Clydesdale Bank]]. El valor actual del papel moneda escocés en circulación ye de 1.500 millones de llibres esterlines.<ref name="Banknotes">{{cita web |url=http://www.scotbanks.org.uk/banknote_history.php |títulu=Banknote History |publisher=Scottish Clearing Banks |fechaaccesu=2007-10-26 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230407184200/https://www.scotbanks.org.uk/banknote_history.php |fechaarchivu=2023-04-07 }}</ref> === Tresporte === [[Archivu:Plane arrival at Barra Airport.jpg|thumb|Un [[De Havilland Canada DHC-6 Twin Otter|Twin Otter]] de l'aerollínia [[Loganair]] nel [[Aeropuertu de Barra (Escocia)|Aeropuertu de Barra]], l'únicu aeropuertu del mundu qu'emplega una playa como pista d'aterrizax pa servicios programaos.]] Escocia tien cinco [[Aeropuertu internacional|aeropuertos internacionales]] cimeros ([[Aeropuertu Internacional de Glasgow]], [[Aeropuertu d'Edimburgu]], [[Aeropuertu d'Aberdeen]], [[Aeropuertu de Glasgow Prestwick]] y [[Aeropuertu d'Inverness]]) que xuntos ufren 150 destinos internacionales con gran variedá d'horarios y [[vuelu chárter|vuelos chárter]].<ref>''The Scotsman'' [[27 de marzu]] de [[2007]]. "Special Report—Business Class"</ref> La [[BAA Limited|BAA]] opera en tres aeropuertos, (Edimburgu, Glasgow y Aberdeen), y la [[Highlands and Islands Airports Limited|Highland and Islands Airports]] opera n'11 aeropuertos rexonales, (incluyendo Inverness), ufriendo los más remotos destinos d'Escocia.<ref name="HIAL">[http://www.hial.co.uk/ "Highlands and Islands Airports - Airport Information"] Highlands and Islands Airports Limited. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> [[Infratil]] opera nel Glasgow Prestwick. Les [[autopista|autopistes]] y mayores [[carretera nacional|carreteres nacionales]] escoceses son remanaes pol [[Transport Scotland]]. El restu de la rede de carreteres ye remanada poles autoridaes llocales escoceses en ca una de les sos árees. Servicios regulares de [[ferry]] operen ente les mainland y la comunidá de les Islles. Estos servicios son la mayoría remanaos por [[Caledonian MacBrayne]], anque dellos son operaos por conceyos llocales. Otres rutes de ferry, ufríes por bayura compañíes, coneuten con [[Irlanda del Norte]], [[Bélxica]], [[Noruega]], les [[Islles Feroe]] y tamién con [[Islandia]]. [[Archivu:Bb-forthrailbridge.jpg|thumb|left|[[Forth Bridge (ferrocarril)|Forth Bridge]]]] [[Network Rail|Network Rail Infrastructure Limited]] posee y opera los activos d'infraestructures del sistema ferroviariu d'Escocia, dimientres que'l [[Gobiernu escocés]] caltién responsabilidá en xeneral pa la estratexa vial y la financiación n'Escocia.<ref name="Office of Rail Regulation">[http://www.rail-reg.gov.uk/upload/pdf/238.pdf "Disaggregating Network Rail's expenditure and revenue allowance and future price control framework: a consultation (June 2005)"] Oficina de Regulación Vial. Recoyío'l [[2 de payares]] de [[2007]].</ref> La rede ferroviaria d'Escocia tien alrodiu de 340 estaciones de ferrocarril y 3.00 kilóetros de ruta, con más de 62 millones de viaxes de pasaxeros ca añu.<ref>[http://www.transportscotland.gov.uk/rail Transport Scotland - Rail] www.transportscotland.gov.uk accedío'l 10 de xunetu de 2008</ref> La rede ferroviaria d'Escocia ye remanada pol [[Transport Scotland]].<ref name="TRANSSCOT">[http://www.transportscotland.gov.uk/defaultpage1221cde0.aspx?pageID=30 "Rail"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071212075527/http://www.transportscotland.gov.uk/defaultpage1221cde0.aspx?pageID=30 |date=2007-12-12 }} Transport Scotland. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> Les llinies ferroviaries cimeres (Main Railway lines) [[East Coast Main Line|East Coast]] y [[West Coast Main Line|West Coast]] y la [[Cross Country Route (MR)|Cross Country Line]] coneuten la mayoría de les ciudaes y pueblos d'Escocia y tamién cola rede ferroviaria d'Inglaterra. Los servicios ferroviarios civiles son operaos por [[First Scotrail]]. La East Coast Main Line inclúi la seición de la rede que crucia'l [[Fiordu de Forth]] pol [[Forth Bridge]]. Completáu en 1890, esta [[ponte de ménsula]] tien sío descrito como "el puntu de referencia internacional reconocíu d'Escocia ".<ref>Keay, J. & Keay, J. (1994) ''Collins Encyclopaedia of Scotland''. London. HarperCollins.ISBN 0-00-255082-2</ref> == Demografía == [[Archivu:Sanas.jpg|thumb|right|Les señalizaciones viales billingües son ca vegada más comunes nes Highlands.]] El censu poblacional d'Escocia en 2001 yera de 5.062.011 persones. Acordies coles estimaciones de xunu de 2006, esta cifra tien medrao hasta les 5.116.900 persones.<ref name="population>{{cita web |url=http://www.gro-scotland.gov.uk/press/2007-news/scotlands-mid-year-population-estimates.html |títulu=Scotland's mid year population estimates |date=2007-04-26 |publisher=General Register Office for Scotland |fechaaccesu=2007-04-26}}</ref> Esto fradría d'Escocia'l 112u país más grande por población si fore un estáu [[Soberanía|soberanu]]. Pese a qu'[[Edimburgu]] seya la capital d'Escocia, nun ye la ciudá más grande. Con una población de más de 600.000 persones esti honor cai sobre [[Glasgow]]. Amás d'esto, la conurbanización de [[Greater Glasgow]], con una población qu'algama más de les 1,1 millones de persones, ye'l llar de más del quintu de la población d'Escocia.<ref>[http://www.citypopulation.de/UK-ScotlandUA.html "Great Britain and Northern Ireland: Scotland. All settlements (urban areas) in Scotland of more than 20,000 inhabitants."] citypopulation.de. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref><ref>[http://rampantscotland.com/know/blknow_cities.htm "Did You Know?—Scotland's Cities"] rampantscotland.com. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> Nel [[Central Lowlands|Cintu central]] ye au s'atopen la mayoría de les cimeres ciudaes y poblaciones. Glasgow alcuéntrase al oeste, dimientres qu'[[Edimburgu]] y [[Dundee]] tan na costa este. La única ciudá escocesa d'importancia que nun s'atopa nesi centru poblacional ye [[Aberdeen]], na costa este, al norte. A parte d'Aberdeen, el restu de les Highlands tan perpocu poblaes, anque la ciudá d'[[Inverness]] tien esperimentao un abondo crecimientu nos caberos años. En xeneral sólo les islles de más tamañu y más accesibles caltienen población humana, y menos de 90 tan habitaes anguaño. Les Southern Uplands (tierres altes del sur) son esencialmente rurales y dominaes pola agricultura y los montes.<ref>Clapperton, C.M. (ed) (1983) ''Scotland: A New Study''. London. David & Charles.</ref><ref>Miller, J. (2004) ''Inverness''. Edinburgh. Birlinn. ISBN 9781841582962</ref> Debio a los problemes de vivienda en Glasgow y Edimburgu, cinco nueves ciudaes foren creaes ente 1947 y 1966. Éstes son [[East Kilbride]], [[Glenrothes]], [[Livingston]], [[Cumbernauld]], ya [[Irvine]].<ref>[https://www.bbc.co.uk/scotland/education/as/sixties/standard/rural/new_towns.shtml "New Towns"] BBC Escocia. Recoyío'l [[24 de xunetu]] de [[2007]].</ref> Debio a la immigración dende la [[Segunda Guerra Mundial]], Glasgow, Edimburgu y Dundee tienen pequeñes comunidaes asiátiques.<ref>[http://www.urdustan.net/2004/11/scotland-speaks-urdu.html "Scotland speaks Urdu"] (2004)Urdustan.net. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref> Dende la reciente [[Ampliación de la Xunión Europea]] tien medrao enforma'l númberu de xente proveniende d'[[Europa Central]] y [[Europa del Este|del Este]], y estímase qu'unos 40.000 ó 50.000 [[Polacu|polacos]] tan agora viviendo nel país.<ref>''The Pole Position'' ([[6 d'agostu]], [[2005]]). Glasgow. Sunday Herald newspaper.</ref> Dende 2001, hai 16.310 residentes [[Tusán|chinos étnicos]] n'Escocia.<ref>Statistics [http://www.scotland.gov.uk/Publications/2004/02/18876/32939 Análisis d'Etnicidá nel Censu de 2001 – Reporte de Sumariu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141008052918/http://www.scotland.gov.uk/Publications/2004/02/18876/32939 |date=2014-10-08 }} Gobiernu Escocés. Recoyío'l [[27 de setiembre]] de [[2007]].</ref> Los grupos étnicos que s'atopen n'Escocia tan nes proporciones que vienen darréu: Blancu – 97.99%, Sudasiáticu – 1.09%, Prietos – 0.16%, Mezáu – 0.25%, Chinu – 0.32% y Otros – 0.19%. Escocia tien reconocíes oficialmente tres llingües: [[Inglés]], [[Escocés]] y [[Gaélicu escocés]]. Cásique la totalidá de los escoceses falen l'inglés escocés estándar, y en 1996 la Oficina Xeneral de Rexistros d'Escocia estimó que'l 30% de la población falaba fluentemente l'escocés.<ref>{{cita web | url = http://www.gro-scotland.gov.uk/census/censushm/censcr02/census-user-needs-and-legislation/cenrep10.html | títulu = Scotland's Census 2001, Part 1: Census User Needs and Legislation | publisher = General Register Office for Scotland |fechaaccesu = 26-09-2007|}}</ref> L'escocés ye mayoritariamente falao nes islles occidentales, onde la mayoría de la xente sigue falándolo; de toes formes, nacionalmente el so emplegu ta confináu a un simple 1% de la población.<ref>{{cita web | url = http://www2.arts.gla.ac.uk/SESLL/STELLA/STARN/lang/GAELIC/focus.htm | títulu = A Century on the Census—Gaelic in Twentieth Century Focus | author = Dr. Kenneth MacKinnon | publisher = [[Universidá de Glasgow]] | fechaaccesu = 26-09-2007 | 6 = | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070905013846/http://www2.arts.gla.ac.uk/SESLL/STELLA/STARN/lang/GAELIC/focus.htm | fechaarchivu = 2007-09-05 }}</ref> === Educación === [[Archivu:College-1.jpg|thumb|left|[[Marischal College]], [[Universidá d'Aberdeen]]]]El sistema educativu escocés siempres tien sío estremao del del restu del Reinu Xuníu, con un énfasis carauterísticu na [[Educación lliberal|educación peramplia]].<ref>{{cita web| títulu = A Guide to Education and Training in Scotland - "the broad education long regarded as characteristic of Scotland"| url = http://www.scotland.gov.uk/Publications/2003/03/16743/19914| publisher = Scottish Government| fechaaccesu = 18-10-2007| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120119054931/http://www.scotland.gov.uk/Publications/2003/03/16743/19914| fechaarchivu = 2012-01-19}}</ref> Escocia foi'l primer país dende la [[Esparta]] de la [[Grecia clásica]] n'enfotar la [[educación público]] xeneral.<ref>{{cita web | títulu = Intro to Scottish Education| work = The Scottish Education Act of 1696 heralded the first National system of education in the World since ancient Sparta| url = http://www.siliconglen.com/Scotland/17_1.html |publisher = www.siliconglen.com| accessda e =07-03-2007}}</ref> La escolarización fízose obligatoria per primer vegada n'Escocia col Acta Educativa de 1496, y dempués, en 1561, la [[Ilesia d'Escocia]] espuso un programa nacional de reforma espiritual, incluyendo una escuela en ca [[parroquia]]. La educación caltúvose como materia de la Ilesia más que del Estáu hasta l'Acta Educativa de 1872.<ref>"Schools and schooling" in M. Lynch (ed.), ''The Oxford Companion to Scottish History'', (Oxford, 2001), páxs. 561–563.</ref> Tolos guaḥes de 3 y 4 años n'Escocia tienen drechu a una [[guardería]] gratuita con una “infraestructura pa neños d'ente 3 y 5 años”<ref>{{cita web| títulu = A Curriculum Framework for Children 3–5| url = http://www.ltscotland.org.uk/earlyyears/images/CF3to5_tcm4-115469.pdf| publisher = Scottish Executive| format = pdf| fechaaccesu = 06-05-2007| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070614005102/http://www.ltscotland.org.uk/earlyyears/images/CF3to5_tcm4-115469.pdf| fechaarchivu = 2007-06-14}}</ref> ufriendo normes curriculares. La [[educación primaria]] formal entama aproximadamente a los 5 años y fina dempués de 7 (P1–P7); La directriz 5–14 provée d'un marcu llegal.<ref>{{cita web | títulu = 5–14 Curriculum: Guidelines | url = http://www.ltscotland.org.uk/5to14/guidelines/index.asp | publisher = Learning and Teaching Scotland | fechaaccesu = 06-05-2007 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070427034208/http://www.ltscotland.org.uk/5to14/guidelines/index.asp | fechaarchivu = 2007-04-27 }}</ref> Anguaño, los neños y neñes n'Escocia afronten los esámenes de “Gráu Estándar” a la edá aproximada de 15 ó 16 años. La escuela déxase a los 16 años, y tres d'eso los alumnos puen escoyer permanecer na escuela y estudiar pa los esámenes d'[[Scottish Qualifications Authority|accesu]], [[Scottish Qualifications Authority|Intermedios]] o de [[Scottish Qualifications Authority|Gráu Superior]] y [[Scottish Qualifications Authority|Avanzáu Superior]]. Un pequeñu númberu d'estudiantes en delles escueles privaes o [[Escuela privada|independientes]] siguen el sistema educativu inglés y nun siguen el sistema de Gráu Estándar, sinón el “GCSE”, y los niveles A y AS en llugar del Grau Superior y l'Avanzáu Superior.<ref>[http://www.scis.org.uk/genInfo/genInfo_scott_exam.html "The Scottish Exam System"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080214084916/http://www.scis.org.uk/genInfo/genInfo_scott_exam.html |date=2008-02-14 }} Conceyu Escocés d'Escueles Independientes. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]].</ref>;Hai 14 universidaes escoceses, delles de les cuales tan ente les más vieyes del mundu.<ref>{{cita web| títulu = Welcome to the Carnegie Trust for the Universities of Scotland| url = http://www.carnegie-trust.org/what_we_do.htm| publisher = Carnegie Trust for the Universities of Scotland| fechaaccesu = 18-10-2007| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071011070532/http://www.carnegie-trust.org/what_we_do.htm| fechaarchivu = 2007-10-11}}</ref><ref>{{cita web | títulu = Understanding Scottish Qualifications | url = http://www.sac.ac.uk/learning/prospective/international/ireland/IrelandScotsqual|publisher= Scottish Agricultural College | fechaaccesu = 18-10-2007}}</ref> El país produz un 1% de les publicaciones científiques con menos del 0,1% de la población mundial, y les mayores instituciones educatives representen el nueve por cientu de les esportaciones del sector servicios d'Escocia.<ref>{{cita web| títulu = A Framework for Higher Education in Scotland: Higher Education Review Phase 2| url = http://www.scotland.gov.uk/Publications/2003/03/16786/20354| publisher = Scottish Government| fechaaccesu = 18-10-2007| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120119073602/http://www.scotland.gov.uk/Publications/2003/03/16786/20354| fechaarchivu = 2012-01-19}}</ref><ref>{{cita web | títulu = What is higher education? | url = http://www.universities-scotland.ac.uk/Facts%20and%20Figures/HigherEducation.pdf | publisher = Universities Scotland | fechaaccesu = 18-10-2007 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20040316132403/http://www.universities-scotland.ac.uk/Facts%20and%20Figures/HigherEducation.pdf | fechaarchivu = 2004-03-16 }}</ref> === Relixón === [[Archivu:Iona Abbey.jpg|thumb|right|[[Iona Abbey]], posiblemente'l llugar de nacencia del cristianismu n'Escocia]]Dende la [[Reforma escocesa]] de 1560, la [[ilesia nacional]] (la [[Ilesia d'Escocia]], tamién conocida como [[Kirk|The Kirk]]) tien sío [[Protestantismu|protestante]] y [[Calvinismu|reformada]] no que cinca a la teoloxía. Dende 1689 tien tenío un sistema de gobiernu [[Ilesia presbiteriana|presbiterianu]], y disfruta de dixebrá del estáu.<ref name=Keay/> Aproximadamente'l 12% de la población son anguaño miembros de la Ilesia d'Escocia, con un 40% de la población afirmando tener afinidá por esa ilesia. La Ilesia opera con una cadarma de [[parroquia|parroquies]], con toda comunidá n'Escocia teniendo una congregación llocal. Escocia tien tamién una población significativa [[Ilesia Católica|católico-romana]], particularmente nel oeste. Dempués de la Reforma, el catolicismu romanu continuó nes [[Highlands]] y delles islles del oeste como [[Uist]] y [[Barra]], y foi fortalecíu, dimientres el [[sieglu XIX]] pola [[inmigración]] dende [[Islla d'Irlanda|Irlanda]]. Otres confesiones n'Escocia inclúin la [[Ilesia Llibre d'Escocia]], otres rames presbiterianes y la [[Ilesia Episcopal Escocesa]]. L'[[Islam]] ye la [[relixón]] nun cristiana más abundante (estímense 40.000 fieles n'Escocia, lu que supón menos d'un 0.9%),<ref name="GROSCOT">{{cita web | url = http://www.gro-scotland.gov.uk/press/news2005/analysis-of-religion-in-the-2001-census.html | publisher = General Register Office for Scotland |títulu = Analysis of Religion in the 2001 Census|fechaaccesu = 26-09-2007}}</ref> y hay tamién comunidaes significatives de [[Xudaísmu|xudíos]], [[Hinduísmusm|hindús]] y [[Sikh]], especialmente en Glasgow.<ref name="GROSCOT"/> El monesteriu de [[Samyé Ling]], a la vera d'[[Eskdalemuir]], que celebró'l so 40u aniversariu en 2007, inclúi el mayor templu [[Budismu|budista]] n'Europa Occidental.<ref>[http://www.buddhistchannel.tv/index.php?id=3,4102,0,0,1,0 "In the Scottish Lowlands, Europe's first Buddhist monastery turns 40"] The Buddhist Channel. Recoyío'l [[24 de xunu]] de [[2007]].</ref> Nel censu de 2001, el 28% de la población afirmaba nun tener inclinaciones relixoses. === Sanidá === La sanidá n'Escocia ye mayoritariamente remanada por [[NHS Scotland]] (Serviciu Nacional de Salú d'Escocia), que ye'l sistema sanitariu públicu del país. El serviciu foi fundao pol Serviciu Nacional de Salú n'Escocia col Acta de 1947 (más tarde sustituyío pol Acta del Sistema Nacional de Salú d'Escocia de 1978) qu'entró en funcionamientu'l 5 de xunetu de 1948 pa coincidir col llanzamientu del NHS n'Inglaterra y [[Gales]]. De toes formes, aínda enantes de 1948, la metá del territoriu escocés cuntaba con cobertura por un sistema sanitariu con fondos del estáu, ufríu pol [[Highlands and Islands Medical Service]] (Serviciu Médicu de les Highlands y les Islles).<ref>[http://www.60yearsofnhsscotland.co.uk/history/birth-of-nhs-scotland/highlands-and-islands-medical-service.html Highlands and Islands Medical Service (HIMS)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130114040031/http://www.60yearsofnhsscotland.co.uk/history/birth-of-nhs-scotland/highlands-and-islands-medical-service.html |date=2013-01-14 }} www.60yearsofnhsscotland.co.uk, accedío'l 28 de xunetu de 2008</ref> En 2006, el NHS escocés emplegaba a unes 158.000 persones, incluyendo más de 47.500 enfermeres, comadrones y asistentes sanitarios, y más de 3.800 consultores. Amás, tamién había más de 12.000 médicos, médicos de familia y otros profesionales de la salú, incluyendo dentistes, oftalmólogos y farmacéuticos, quienes operen con contratu independiente proveyendo d'un rangu de servicios nel NHS a cambiu de pagues y honorarios dixebraos del restu.<ref>[http://www.show.scot.nhs.uk/introduction.aspx About the NHS in Scotland] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140628224652/http://www.show.scot.nhs.uk/introduction.aspx |date=2014-06-28 }} NHS Scotland</ref> El Gabinete Secertariu pa la Salú y el Bienestar ye responsable asignáu pol Parllamentu escocés pal trabayu de la NHS d'Escocia. == Exércitu == Pese a qu'Escocia tien una amplia tradición militar que precede al [[Tratáu de la Xunión]] con Inglaterra, les sos [[fuercia armada|fuercies armaes]] agora formen parte de les Fuercies Armaes Britániques, cola notable esceición de los [[Atholl Highlanders]], l'únicu exércitu priváu llegal d'Europa. En 2006, los [[reximientu|reximientos]] d'infantería de la [[División Escocesa]] foren fusionaos col [[Reximientu Real d'Escocia]]. Otros regimientos escoceses distintivos nel [[Exércitu Británicu]] inclúin la [[Guardia Escocesa]] y les [[Guardies Reales Escoceses Dragoon]]. Debio a la so [[topografía]] y conocida llonxanza, partes d'Escocia tien agospiao bayura d'establecimientos notorios de resistencia, con estremaos motivos a lo llargu'l tiempu.<ref>L'altu númberu de bases militares n'Escocia tien dao llugar al emplegu del eufemismu "Fuerte Escocia". Ver Spaven, Malcolm (1983) ''Fortress Scotland''. London. Pluto Press in association with Scottish CND.</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/6186213.stm "Pensioner, 94, in nuclear protest"] BBC.co.uk. Recoyío'l [[29 de xunetu]] de [[2007]].</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/4083933.stm "Reprieve for RAF Lossiemouth base"] BBC.co.uk. Recoyío'l [[29 de xunetu]] de [[2007]].</ref> Ente 1960 y 1991, el [[Holy Loch]] (Llagu Santu) foi una bas pa la flota d'Estaos Xuníos de [[submarinos con capacidá nuclear]] [[UGM-27 Polaris]].<ref>[http://www.argyllonline.co.uk/index.asp?id=206 "Dunoon and the US Navy"] Argyll online. Recoyío'l [[29 de xunetu]] de [[2007]].</ref> Anguaño, la Bas Naval Clyde de la So Maxestá, a 25 milles (40km) al oeste de Glasgow, ye la bas pa los cuatro submarinos nucleares de clas ''Vanguard'' armaos con misiles Trident que comprenden parte del arsenal nuclear británicu. Les bases de frente de la Fuercia Aérea Real atópense tamién n'Escocia. Éstes son la RAF Lossiemouth, la RAF Kinloss y la RAF Leuchars, de les que la cabera ye la bas de defensa aérea asitiada más al norte de tol Reinu Xuníu. L'únicu llugar de pruebes en campu abiertu d'armes con [[uraniu emprobecíu]] nes Islles Britániques ta a la vera de [[Dundrennan]].<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/1179662.stm "DU shell test-firing resumes"] ''BBC Scotland News'', [[21-02-2001]]. Recoyío'l [[13 de setiembre]] de [[2006]].</ref> Debio a ello, más de 7.000 municiones radioactives atópense nel fondu marinu de la [[Falla de Solway]].<ref>[http://www.publications.parliament.uk/pa/cm200001/cmhansrd/vo010207/debtext/10207-35.htm Depleted Uranium (Shelling)] Parliament of the United Kingdom: Science and Technology Committee—Debates [[7 de febreru]] de [[2001]]. Hansard. Recoyío'l [[26 de setiembre]] de [[2007]]</ref> == Cultura == [[Archivu:Bagpipe performer.jpg|thumb|right|right|un gaiter tocando la [[Gaita escocesa]].]] La [[música]] escocesa ye un aspect significativu de la cultura de la nación, con influencies tanto modernes como tradicionales. Un exemplu d'un instrumentu tradicional escocés lu ye la gaita escocesa, un [[instrumentu de vientu]] consistente en tres roncones de pequeñu tamañu y un cuartu, mayor, melódicu, nomáu “chanter” n'[[inglés]], y pelos que pasa l'aire continuadamente por una bolsa d'aire, el fueye, que funciona a mou de reservoriu del mesmu. El [[Arpa celta|clàrsach]], el [[violín]] y el [[cordión]] son tamién instrumentos tradicionales escoceses, el caberu perpresente en bandes de [[danza escocesa]]. Anguaño, hai abondes bandes esitoses n'Escocia, al mesmu tiempu que músicos independientes, con munchu ésitu en dellos estilos musicales.<ref>{{cita web | url=http://www.list.co.uk/article/2658-belle-sebastian-revealed-as-best-scottish-band-of-all-time/ | títulu=Best Scottish Band of All Time | publisher = The List |fechaaccesu=2006-08-02}}</ref> La [[lliteratura]] escocesa inclúi testos escritos n'[[inglés]], [[Gaélicu escocés|escocés]], [[escocés]], [[francés]] y [[llatín]]. El poeta y compositor [[Robert Burns]] escribió n'escotu, pese a que la mayoría de lu qu'escribió tamién ta n'inglés y nun dialeutu escotu "cenciellu" que ye munchu más accesible pa un mayor públicu. De mena asemeyada, les obres de [[Sir Walter Scott]] y [[Arthur Conan Doyle]] foren y son internacionalmente esitoses, sobre tóu na dómina de la so escritura, nel periodu ente los [[sieglu XIX|sieglos XIX]] y [[sieglu XX|XX]].<ref name="Scotti">{{cita web | url=http://external.oneonta.edu/cooper/articles/suny/1997suny-buchenau.html | títulu='Wizards of the West'? How Americans respond to Sir Walter Scott, the 'Wizard of the North' | author=Barbara Buchenau | publisher=Goettingen University | fechaaccesu=11-12-2006 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081011105505/http://external.oneonta.edu/cooper/articles/suny/1997suny-buchenau.html | fechaarchivu=2008-10-11 }}</ref> [[J. M. Barrie]] introduxo'l movimientu conocíu como la "[[Escuela Kailyard]]"en acabando'l sieglu XIX, que mezaba elementos de [[fantasía]] y [[folclor]] coles modes.<ref name="Kailyard">{{cita web | url=http://www.arts.gla.ac.uk/sesll/ScotLit/bibliography/4thsection.html | títulu=Scottish Literature | publisher=University of Glasgow Faculty of Arts | fechaaccesu=11-12-2006 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080113101100/http://www.arts.gla.ac.uk/sesll/scotlit/bibliography/4thsection.html | fechaarchivu=2008-01-13 }}</ref> Esta tradición tiense vista como un tropiezu pa la lliteratura escocesa, ya que s'enfotaba nuna imaxe d'una cultura escocesa idealizada y pastoral.<ref name="Kailyard"/> Dellos novelists modernos, como [[Irvine Welsh]] (de la famosa ''[[Trainspotting (novela)|Trainspotting]]''), escribe nun distintivu [[inglés escocés]] que reflexa les dures realidaes de la vida contemporánea.<ref name="Dialect">{{cita web | url=http://www.contemporarywriters.com/authors/?p=auth120 | títulu=Contemporary Writers | publisher=British Council | fechaaccesu=12-12-2006}}</ref> Más recientemente, l'autora [[J.K. Rowling]] tiense convertío nuna de les escritores más populares del mundiu (y una de les más riques) a traviés de la so saga [[Harry Potter]], qu'entamó a escribir nuna cafetería d'Edimburgu. El mediu comunicativu nacional ye [[British Broadcasting Corporation|BBC Escocia]] (“BBC Alba” en Gaélicu), una parte constituyente de la [[British Broadcasting Corporation]], el mediu públicu del Reinu Xuníu. Controla dos canales nacionales de television y les emisores nacionales de radio, como ''[[BBC Radio Scotland]]'' y ''[[BBC Radio nan Gaidheal]]'', ente otres. Les canales de television nacionales cimeros n'Escocia son [[STV]] y [[Border Television]]. [[Periodicu|Periódicos]] nacionales como'l [[Daily Record (Escocia)|''Daily Record'']], [[The Herald (Glasgow)|''The Herald'']] y ''[[The Scotsman]]'' son toos producíos n'Escocia.<ref name="Newspapers">{{cita web | url=http://www.ifla.org/IV/ifla68/papers/051-127e.pdf | títulu=Newspapers and National Identity in Scotland | publisher=IFLA University of Stirling | fechaaccesu=12-12-2006}}</ref> Importantes diarios rexonales inclúin ''[[The Courier and Advertiser|The Courier]]''al este de Dundee, y ''[[Press and Journal (escocia)|The Press and Journal]]'' na zona d'Aberdeen y el norte.<ref name="Newspapers"/> === Deporte === [[Archivu:18th Green and Clubhouse.jpg|thumb|left|L'[[Old Course]] en St Andrews]] El [[deporte]] n'Escocia ye un elementu importante de la cultura, col país congregando la mayoría de les sos propies competiciones deportives nacionales, y esfrutando de representación independiente en munchos eventos deportivos internacionales como la [[Copa del mundo de la FIFA]], la [[Copa del mundo de Cricket]] y los [[Xuegos de la Commonwealth]] (pese a que nun la tien nos [[Xuegos Olímpicos]]). Escocia tien los sos propios cuerpos de gobiernu nacionales, como l'[[Asociación Escocesa de Fútbol]] (la segunda asociación nacional de fútbol más antiga del mundu)<ref>Soccer in South Asia: Empire, Nation, Diaspora. Por James Mills, Paul Dimeo: Páxina 18 – L'asociación de fútbol más antiga ye la FA inglesa, dempués la escocesa y en tercer llugar la india.</ref> y la [[Xunión Escocesa de Rugby]]. Variantes del fútbol tienen sío xugaes n'Escocia per sieglos cola cabera referencia en 1424.<ref name=FIFA>{{cita web | author=Gerhardt, W. | publisher=[[FIFA]] | publishyear= | url=http://www.fifa.com/en/history/history/0,1283,1,00.html | títulu=The colourful history of a fascinating game. More than 2000 Years of Football | fechaaccesu = 11-08-2006}}</ref> El [[fútbol]] n'Escocia ye agora'l [[deporte nacional]] y la [[Copa d'Escocia]] ye'l troféu nacional más antigun del mundu.<ref name="Trophy">{{cita web |url=http://www.scottishcup.org/museum.html |títulu=Official Site of the Tennents Scottish Cup |publisher=The Tennents Scottish Cup |fechaaccesu=10-12-2006}}</ref> los clubes escoceses tienen sío esitosos en competiciones europées col [[Celtic F.C.|Celtic]] ganando la [[Copa d'Europa]] en 1967, el [[Rangers F.C.|Rangers]] y l'[[Aberdeen Football Club|Aberdeen]] ganando la [[Recopa d'Europa]] en 1972 y 1983 respeutivamente, y ganando tamién l'Aberdeen la [[Supercopa d'Europa]] en 1983. La ciudá de [[St Andrews]], en [[Fife]], ye conocida internacionalmente como'l ''Llar del [[Golf]]''<ref>Keay (1994) ''op cit'' páxina 839. "En 1834 el [[The Royal and Ancient Golf Club of St Andrews|Royal and Ancient Golf Club]] declarró St. Andrews 'l'Alma Mater del golf' ".</ref>y pa munchos golfistes l'[[Old Course]], un antíguu campu de [[Links]] que data d'enantes de 1574, ye consideráu un llugar de peregrinax.<ref>Cochrane, Alistair (ed) ''Science and Golf IV: proceedings of the World Scientific Congress of Golf''. Páxina 849. Routledge.</ref> hai otros munchos campos de golf famosos n'Escocia, incluyendo [[Carnoustie Golf Links|Carnoustie]], [[Gleneagles, Escocia|Gleneagles]], [[Muirfield (Escocia)|Muirfield]] y [[Royal Troon]]. Otres representaciones distintives de la cultura nacional del deporte inclúin los [[xuegos de les Highland]], el [[curling]] y el [[shinty]]. Escocia foi'l país qu'acoyó los Xuegos de la Commonwealth en [[1970]] y [[1986]],y tornará a facelo nos de [[2014]]. === Símbolos nacionales === [[Archivu:Saltire.jpg|thumb|left|la [[Cruz de San Andrés]] o “Saltire”, como se noma n'Escocia. La [[Bandera d'Escocia|bandera nacional d'Escocia]]]] La bandera d'Escocia, conocida como la Saltire o la Cruz de San Andrés, data (al menos en lleenda) del [[sieglu IX]], y supón ser la [[bandera]] nacional más antiga que siga n'usu. Dende [[1606]] la Saltire tamién tien formao parte del sideñu de la [[bandera de la Xunión]]. Hai otros munchos símbolos nacionales, tanto oficiales como non, incluyendo'l [[cardu]], l'[[emblema nacional|emblem floral]] de la nación, la declaración d'independencia política del [[6 d'abril]] de [[1320]]([[Declaración d'Arbroath]]), el patron testil de los [[tartan]]es que davezu son propios de [[clan escocés|clanes escoceses]] específicos, y la bandera del [[Lleón (heráldica)|Lleón Galopante]].<ref>"National identity" in M. Lynch (ed.), ''The Oxford Companion to Scottish History'', (Oxford, 2001), páxs. 437–444.</ref><ref>Keay, J. & Keay, J. (1994) ''Collins Encyclopaedia of Scotland''. London. HarperCollins. Páxina 936.</ref><ref>[http://www.rampantscotland.com/symbols/blsymbols_index.htm "Symbols of Scotland—Index"] Rampant Scotland. Recoyío'l [[20 de setiembre]] de [[2007]].</ref> [[Archivu:Royal Standard of Scotland.svg|thumb|right|L'estatus oficial de bandera real nun previén al [[Estandarte Real d'Escocia]] d'apaecer estraoficialmente como segunda bandera nacional]] El cantar de la ''[[Flower of Scotland|Flor d'Escocia]]'' ye popularmente consideráu l'[[himnu Nacional d'Escocia]], y ye tocao n'eventos como partíos de fútbol y [[rugbi]] nos que participe'l equipu nacional escocés. El cantar de ''[[Scotland the Brave]]'' ye'l emplegáu pal equipu escocés nos [[Xuegos de la Commonwealth]]. De toes formes, dende la devolución, alderiques más serios sobre'l tema tienen llevao a disputer l'usu de ''Flower of Scotland'' como himnu. Otres candidatures a ser consideraos himnos nacionales son ''[[Highland Cathedral]]'', ''[[Scots Wha Hae]]'' y ''[[A Man's A Man for A' That]]''.<ref>{{cita web| url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/scotland/4036123.stm| títulu=Anthem demand falls on deaf ears| work=BBC Scotland News| date=24-11-2004| fechaaccesu=13-09-2006}}</ref> [[Andrzejki|St Andrew's Day]], el [[30 de payares]], ye'l día nacional, pese a que la [[Nueche de Burns]] tiende a ser más considerada por parte la xente pa eses custiones. El [[Tartan Day]] (Día del Tartán) ye una innovación reciente proveniente de [[Canadá]]. En 2006, el Parllamentu Escocés aprobó l'[[Acta del Bank Holiday de St Andrews de 2007]], aprobando qu'esi día (30 de payares) pasare a ser un ''[[bank holiday]]''.<ref>[http://www.opsi.gov.uk/legislation/scotland/en2007/2007en02.htm "Explanatory Notes to St. Andrew's Day Bank Holiday (Scotland) Act 2007"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071001002638/http://www.opsi.gov.uk/legislation/scotland/en2007/2007en02.htm |date=2007-10-01 }} Office of Public Sector Information. Recoyío'l [[22 de setiembre]] de [[2007]]</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Llectura recomendada == Brown, Dauvit, (1999) "Anglo-French acculturation and the Irish element in Scottish Identity", in Smith, Brendan (ed.), ''Insular Responses to Medieval European Change'', Cambridge University Press, páxs. 135–53 Brown, Michael (2004) ''The Wars of Scotland, 1214–1371'', Edinburgh University Press., páxs. 157–254 Devine, T.M [1999] (2000). ''The Scottish Nation 1700–2000'' (New Ed. edition). London:Penguin. ISBN 0-14-023004-1 MacLeod, Wilson (2004) ''Divided Gaels: Gaelic Cultural Identities in Scotland and Ireland: c.1200–1650''. Oxford University Press. Sharp, L. W. ''The Expansion of the English Language in Scotland'', (Cambridge University Ph.D. thesis, 1927), páxs. 102–325; == Enllaces esternos == * [http://www.scotland.org/ Scotland.org] – La web official d'Escocia * [http://www.scotland.gov.uk/ Gobiernu d'Escocia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080516045815/http://www.scotland.gov.uk/ |date=2008-05-16 }} – Website oficial del [[Gobiernu d'Escocia]] * [http://www.scottish.parliament.uk/ Parllamentu d'Escocia] – Website oficial del [[Parllamentu d'Escocia]] * [http://www.nas.gov.uk/ Archivos Nacionales d'Escocia] – Website oficial de los [[Archivos Nacionales d'Escocia]] * [http://www.nls.uk/digitallibrary/map/index.html Mapes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20051123045535/http://www.nls.uk/digitallibrary/map/index.html |date=2005-11-23 }} y [http://www.nls.uk/digitallibrary/index.html coleiciones dixitales] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060206175033/http://www.nls.uk/digitallibrary/index.html |date=2006-02-06 }} na [[Llibrería Nacional d'Escocia]] * [http://www.geo.ed.ac.uk/scotgaz/ Gazeta d'Escocia] – Guía estensa sobre los llugares y xentes d'Escocia, pola [[Royal Scottish Geographical Society]] y la [[Universidá d'Edimburgu]] * [http://www.scotland.gov.uk/resource/doc/76169/0019773.pdf Estadístiques econóiques escoceses de 2005] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061107194044/http://www.scotland.gov.uk/resource/doc/76169/0019773.pdf |date=2006-11-07 }} (pdf) – de la Scottish Executive * [http://www.scrol.gov.uk/ Resultaos del Censu On Line Escocés] – Resultaos oficiales del censu n'Escocia (website del Gobiernu d'Escocia) * [http://www.sns.gov.uk Scottish Neighbourhood Statistics] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20031130075512/http://www.sns.gov.uk/ |date=2003-11-30 }} – Programa del Gobiernu d'Escocia d'estadístiques d'árees pequeñes n'Escocia * [http://www.visitscotland.com/ Visit Scotland] – Website oficial de l'alministración nacional del turismu d'Escocia * [http://www.scotlandspeople.gov.uk/ ScotlandsPeople] – Fuente oficial del gobiernu sobre la xenealoxía escocesa 16,51 {{Composición del Reinu Xuníu}}{{control d'autoridaes}} [[Categoría:Escocia|*]] [[Categoría:Naciones celtes]] 803pi9givrrn6ex80rwvqm3ojec6qje Espírito Santo 0 15763 4501106 4471539 2026-06-21T09:20:13Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501106 wikitext text/x-wiki {{rexón}} '''Espírito Santo''' —n'[[Idioma asturianu|asturianu]]: «Espíritu Santu»— ye unu de los ventiséis [[Estaos de Brasil|estaos]] que, xunto con el [[Distritu Federal (Brasil)|distritu federal]], formen la [[República Federativa de Brasil]]. La so capital ye [[Vitória (Espírito Santo)|Vitória]]. Ta allugáu na [[rexón Sureste de Brasil|rexón Sureste]] del país, llindando al norte con [[Bahia (Brasil)|Bahia]], al este col [[Océanu Atlánticu]], al sur con [[Estáu de Rio de Janeiro|Rio de Janeiro]] y al oeste con [[Minas Gerais]]. Con 46 077 km², ye'l cuartu estáu menos estensu —per delantre de [[Estáu de Rio de Janeiro|Rio de Janeiro]], [[Alagoas]] y [[Sergipe]], el menos estensu— y con 84,53 hab/km², el sestu más [[Densidá de población|densamente pobláu]], por detrás de [[Estáu de Rio de Janeiro|Rio de Janeiro]], [[Estáu de São Paulo|São Paulo]], [[Alagoas]], [[Sergipe]] y [[Pernambuco]].<ref name="Nova Enciclopédia Ilustrada Folha 1007">{{cita enciclopedia|añu = 1996 |títulu = Espírito Santo |encyclopedia = Nueva Enciclopédia Ilustrada Folha |publisher = Folha de la Mañana |location = São Paulo |edition = volume 2 |pages = páxs.1007 |id = }}</ref> Otros importantes conceyos, amás de la capital, son [[Aracruz]], [[Cariacica]], [[Cachoeiro de Itapemirim|Cascada de Itapemirín]], [[Colatina]], [[Guarapari|Guaraparí]], Liñares, [[São Mateus (Espírito Santo)|San Mateo]], [[Serra (Espírito Santo)|Sierra]], Viana y [[Vila Velha|Villa Vieya]]. El [[xentiliciu]] del estáu ye ''capixaba'' o espírito-santense.<ref name="Nova Enciclopédia Ilustrada Folha 1007" /> En [[1535]], cuando los [[Imperiu portugués|colonizadores portugueses]] llegaron a la [[Capitanía del Espírito Santo]] y desembarcaron na rexón de ''Prainha'' (que traducíu lliteralmente sería ''Playita''), empecipióse'l primer nucleu poblacional, denomináu "[[Vila Velha|Villa del Espírito Santo]]". Por cuenta de los ataques indíxenes, el líder [[Vascu Fernandes Coutinho]] resolvió fundar otra villa, d'esta vegada nuna de les islles, que foi llamada "[[Vitória (Espírito Santo)|Villa Nueva del Espírito Santo]]", ente que l'antigua pasó a ser llamada Villa Vieya. Mientres un periodu, Espírito Santo foi amestáu al estáu de Bahia, teniendo polo tanto a la ciudá de [[Salvador (Bahia)|Salvador]] como capital.<ref name="Só Geografia">{{cita web|url = http://www.sogeografia.com.br/Conteudos/Estaos/EspiritoSanto/|fechaaccesu = 15 de xunetu de 2011|apellíu = |nome = |enllaceautor = |fecha = 2010|editorial = Só Geografia|idioma = portugués|urlarchivu = |cita = }}</ref> Anguaño, la so capital [[Vitória (Espírito Santo)|Vitória]] ye un importante [[puertu]] d'[[esportación]] de [[mineral de fierro]]. Na [[agricultura]], ye importante la producción de [[café]], [[arroz]], [[cacáu]], [[caña d'azucre]], [[frijol]]es, [[fruta|frutes]] y [[maíz]]. Na [[ganadería]], [[ganáu bovino|ganáu]] de [[Carne|corte]] y [[lácteos]]. Na [[industria]], son importantes les sos [[Alimentos|productos alimenticios]], [[madera]], [[celulosa]], [[Industria testil|testiles]], muebles y la [[siderurxa|industria siderúrxica]].<ref name="Só Geografia"/> El nome del estáu ye una denominación dada pol ''donatario'' Vascu Fernandes Coutinho, que desembarcó ellí, en 1535, mientres un [[domingu]] dedicáu al [[Espírito Santo]]. Como interés d'esa etimoloxía, merez importancia'l [[Conventu de Penha|Conventu de la Virxe de Peña]], símbolu de la relixosidá capixaba, qu'alluga nel so archivu la tela más antiguo d'[[América Llatina]], la imaxe de la Virxe (Nuesa Señora) de les Allegríes.<ref>{{cita web|url = http://www.es.gov.br/EspiritoSanto/paginas/rota_sol_moqueca.aspx|títulu = Ruta del Sol y de la Moqueca (Vitória, Sierra, Guarapari, Villa Velha y Anchieta)|fechaaccesu = [[23 de xunetu]] de [[2010]]|apellíu = |nome = |enllaceautor = |editorial = Site Oficial do Estado |urlarchivu = |cita = }}</ref> == Xeografía == La so superficie de 46095,6 km² ye similar en tamañu a [[Estonia]], dientro del cual atópase una variedá de hábitats incluyendo una [[llanura costera]], [[llagu|llagos]], una variedá de formaciones de montes, montes de monte, [[manglar]]es y munchos otros alcontraos. === Topografía === L'estáu puede ser estremáu en dos árees: la baxa llanura costera, y los montes interiores, (que'l so pico más altu -[[Picu da Bandeira]]- llega a 2,890m d'altitú), ellí esta la sierra del Caparaó. === Ríos === El principal ríu del estáu ye'l [[ríu Dolce]]. Otres cuenques hidrográfiques importantes inclúin la del [[ríu Santa María da Vitória]], que recueye los ríos del área norte de los que desbocan na badea de Vitória. La cuenca del [[ríu Jucu]], que recueye los ríos del área al sur de los que desbocan en Vitória. === Llagos === La más importante rexón de llagos del estáu ta asitiada na vera del río Dolce. La rexón tien unos 26 grandes llagos, el mayor llamáu llagu Juparanã. == Clima == El clima del Espírito Santo ye secu polo xeneral, y caliente al norte del [[ríu Dolce]]. El clima de monte ye más fríu llegando al [[clima tropical d'altitú]] nes rexones más altes, como l'oeste y el suroeste. El clima predominante nes llanures costeres ye'l [[clima tropical|tropical]] tendiendo'l tropical secu nel norte. Polo xeneral el branu ye lluviosu y l'iviernu ye secu. == Economía == Los plantíos de más importancia nel estáu de Espírito Santo son l'[[arroz]], el [[Coffea|café]] (unu de los más importantes productos d'esportación agrícoles de Brasil), el cacáu, la caña d'azucre, [[frijol]]es, y frutes, (principalmente la [[banana]] y el [[papaya]]), y el [[maíz]]. Tocantes a animales pa fines comerciales, el más importante, según en tol Brasil ye'l [[ganáu]], que ye criáu tantu pa fines de carne como [[Lleche|llechero]], pero equí destácase tamién la industria d'aves de corral, qu'unvia pa tou Brasil y tamién s'esporta. La industria de enlatados, productos forestales, testiles, l'aceru y el [[mineral de fierro]] son grandes destaques. L'estáu abriga la mayor usina de beneficiu de mines de fierro del mundu ([[Valle do Rio Dolce]]), y una de les mayores industries de producción de papel del mundu. [[Vitória (Espírito Santo)|Vitória]] ye un importante puertu pa la esportación del aceru, y amás na cuenca de la rexón de [[São Mateus]], atopóse apocayá [[petroleu]], lo qu'impulsó la economía estatal, yá tando a valir alcuerdos comerciales pa la so esplotación. El turismu vien creciendo n'importancia na economía del Estáu pero la mayoría de los viaxeros son d'estaos vecinos, y non d'otros países, asina que'l capital recaldáu ye inda pequeñu, en comparanza a otros estaos. Destinos turísticos conocíos inclúin la zona costera con ciudaes como [[Guarapari]], [[Jacaraípe]] y [[Manguinhos]]. Pero cada vez más los destinos de monte ganen popularidá, como [[Domingos Martins]] y [[Castelo (Espírito Santo)|Castelo]]. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == *[http://www.wdl.org/es/item/3256 Los colonos alemanes nel estáu brasilanu d'Espírito Santo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171009052656/https://www.wdl.org/es/item/3256/ |date=2017-10-09 }} {{Tradubot|Espírito Santo}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estáu d'Espírito Santo (Brasil)]] 61t8pulg7cfen3421np2geq8o5khxw7 Estandarte'l Cuervu 0 31366 4501109 4493847 2026-06-21T10:29:19Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501109 wikitext text/x-wiki {{banderaWD}} L''''estandarte'l cuervu''' (en [[nórdicu antiguu]], '''''Hrafnsmerki''''') yera una bandera, posiblemente de ñatura totémica, portada por dellos cabezaleros [[viquingos]] y otros líderes per toa [[Escandinavia]] nos sieglos IX, X y XI. L'estandarte, tal y como apaicía na artesanía nordieca yera triangular, con un borde esterior arrondiáu del cualu colingaben una triba bandes. Asemeyaba en dalgo a una de les veletes tallaes nos barcos viquingos. Los estudiosos conxeturen que l'estandarte'l [[cuervu]] fuera un símbolu del dios [[Odín]], quien yera representáu na compaña de dos cuervos col nome d'[[Huginn y Muninn]]. L'usu del estandarte tendría como xida l'amedranar a los enemigos col poder divín d'Odín. == Simbolismu del cuervu na cultura llariega escandinava == [[File:Vendel_era_helmet_(950).jpg|thumb|Cascu de la [[dómina Vendel]] con preteición nasal d'un cuervu nel Muséu Nacional Suecu d'Antigüedaes.]] <!-- Image with inadequate rationale removed: [[File:Coat of arms of Shetland.jpg|thumb|L'escudu d'armes de les [[Islles Xetland]], representando un barcu viquingu xon un cuervu na vela.]] --> [[File:Swedish_shield_from_Vendel_(946).jpg|thumb|Cuervu nun escudu suecu de la dómina Vendel ne Muséu Nacional Suecu d'Antigüedaes.]] El cuervu ye una figura icónica mui común na [[mitoloxía nordica]]. El dios cimeru, Odín, tenía dos cuervos, Huginn y Muninn ("pensamientu" y "alcordanza" respeutivamente) qu'esnalaben per tol mundu trayéndo-y noticies al so amu. Poro, un de los munchos nomes d'Odín yera'l "dios cuervu" (''Hrafnaguð''). En ''[[Gylfaginning]]'' (c. [[1220]]), l'historiador medieval islandés [[Snorri Sturluson]] desplica: <br /> {|cellpadding=3 | Hrafnar tveir sitja á öxlum honum ok segja í eyru honum öll tíðendi, þau er þeir sjá eða heyra. Þeir heita svá, Huginn ok Muninn. Þá sendir hann í dagan at fljúga um heim allan, ok koma þeir aftr at dögurðarmáli. Þar af verðr hann margra tíðenda víss. Því kalla menn hann Hrafnaguð, svá sem sagt er: :Huginn ok Muninn :fljúga hverjan dag :jörmungrund yfir; :óumk ek Hugin, :at hann aftr né komi, :þó sjáumk ek meir of Munin."<ref>[http://www.heimskringla.no/original/snorre/gylfaginning.php ''Gylfaginning'' at «Norrøne Tekster og Kvad»], Norway.</ref> | width="30"| | Dos cuervos sienten nos costazos d'Odín y averen a los sos oyíos tolo que sienten y ven. Los sos nomes son Huginn y Muninn. Al riscar l'alba unvíalos a esnalar per tol mundu y tornen a la hora l'almuerzu. Asina algama información de munches coses y por eso lu nomen Rafnagud (dios-cuervu). Como se diz equí: :Huginn y Muninn :Esnalen cada día :Alrodiu la gran tierra. :Tarrezo por Huginn :Que nun retorne, :Pero inda más por Munin.<ref>{{Cita web |url=http://www.northvegr.org/lore/prose2/012.php |títulu=Rasmus B. Anderson's translation at the Northvegr foundation. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930222040/http://www.northvegr.org/lore/prose2/012.php |fechaarchivu=2007-09-30 }}</ref> | |} <br /> Odín taba mui lligáu a los cuervos porque na mitoloxía nordica elli recibía a los guerreros cayíos en [[Valhalla]], y los cuervos tan lligaos a la muerte y la guerra pol so gustu pola [[carnuezu]]. Ye probable que fueren vistos como representaciones de les [[valquiries]], dioses qu'escoyíen a los muertos valiente pa servir militarmente en Valhalla.<ref>[http://www.vikinganswerlady.com/valkyrie.htm Viking Answer Lady Webpage - Valkyries, Wish-Maidens, and Swan-Maids<!-- Bot generated title -->]</ref> Otra conexón más ente cuervos y valquiries yera'l fechu qu'estes caberes teníen l'habilidá de camudar de forma y tresformase en páxaros.<ref>Exemplos d'esto soceden en ''[[Þrymskviða]]'' cuando [[Freya]] dexá-y el so paxellu de páxaru a [[Loki]]; y nel rellatu la valquiria Kára na ''[[Hrómundar saga Gripssonar]]''.</ref> El cuervu apaez en cuasi tolos poemes escáldicos que describen la guerra.<ref name="Hjelmquist1">Hjelmquist 142.</ref> Facer la guerra yera dar de comer y satisfacer al cuervu (''hrafna seðja'', ''hrafna gleðja'').<ref name="Hjelmquist1"/> Un exemplu d'esto alcuéntrase en ''[[Norna-Gests þáttr]]'', ú [[Regin]] recita un poema depués de Sigurd matar a los fíos d'[[Hunding]]: {| | :''Nú er blóðugr örn'' :''breiðum hjörvi'' :''bana Sigmundar'' :''á baki ristinn.'' :''Fár var fremri,'' :''sá er fold rýðr,'' :''hilmis nefi,'' :''ok hugin gladdi.''<ref>[http://www.snerpa.is/net/forn/nornages.htm ''Norna-Gests þáttr'' §6]</ref> | :Agora l'[[aigla de sangre]] :Cola espada ancha :L'asesín de [[Sigmund]] :Talláu nel llombu. :Pocos fueron más valientes :Cuando les tropes se diepresaron :Un xefe del pueblu :Que fizo al cuervu gayasperu.<ref>{{Cita web |url=http://www.northvegr.org/lore/oldheathen/077.php |títulu=Hardman § 6. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060514042537/http://www.northvegr.org/lore/oldheathen/077.php |fechaarchivu=2006-05-14 }}</ref> | |} [[File:Coat of arms of the Isle of Man.svg|thumb|left|N'escudu de la [[Islla de Man]], reinu qu'antañu taba na órbita nordiega, pue vese un cuervu como sofitu na drecha.]] == Bibliografía == *''The Anglo-Saxon Chronicle.'' (English translation). Everymans Library, 1991. *Barraclough, Captain E.M.C. "The Raven Flag". ''Flag Bulletin''. Vol. X, No. 2-3. Winchester, MA: The Flag Research Center (FRC), 1969. *Cappelen, Hans. "Litt heraldikk hos Snorre." ''Heraldisk tidsskrift'' No. 51, 1985. *Dumville, David and Michael Lapidge, eds. ''The Anglo-Saxon Chronicle, Vol 17: The Annals of St. Neots with Vita Prima Sancti Neoti''. Woodbridge: D.S. Brewer. 1985. *Engene, Jan Oskar. "The Raven Banner and America." ''NAVA News'', Vol. XXIX, No. 5, 1996, pp.&nbsp;1–2. *Forte, Angelo, Richard Oram and Frederik Pedersen. ''[https://books.google.com/books?id=_vEd859jvk0C&printsec=frontcover&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false Viking Empires]''. Cambridge: Cambridge University Press, 2005 ISBN 0-521-82992-5. *[[Grimm, Jakob]]. ''Teutonic Mythology.'' 4 vols. Trans. James Steven Stallybras. New York: Dover, 2004. *[https://runeberg.org/antiqtid/12/ Hjelmquist, Theodor. "Naturskildringarna i den norröna diktningen". In Hildebrand, Hans (ed). ''Antikvarisk tidskrift för Sverige'', Vol 12. Ivar Hæggströms boktryckeri, Stockholm. 1891.] *Hrafnhildur Bodvarsdottir. ''The Function of the Beasts of Battle in Old English Poetry.'' PhD Dissertation, 1976, [[University of New York]] at Stony Brook. Ann Arbor: University Microfilms International. 1989. *Lukman, N. "The Raven Banner and the Changing Ravens: A Viking Miracle from Carolingian Court Poetry to Saga and Arthurian Romance." ''Classica et Medievalia'' 19 (1958): p.&nbsp;133-151. *''Njal's Saga''. Trans. George DaSent. London, 1861. *''[https://books.google.com/books?id=vPifjS1BLyEC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Orkneyinga Saga: The History of the Earls of Orkney]''. Trans. [[Hermann Pálsson|Pálsson, Hermann]] and Edwards, Paul (1978). London: Hogarth Press. ISBN 0-7012-0431-1. Republished 1981, Harmondsworth: Penguin. ISBN 0-14-044383-5. *Poole, R. G. ''[https://books.google.com/books?id=ND5Su1szecAC&printsec=frontcover&dq=Viking+Poems+on+War+and+Peace&ei=tlzTSuuqGojYNv6viewN#v=onepage&q=&f=false Viking Poems on War and Peace: A Study in Skaldic Narrative].'' Toronto: [[University of Toronto Press]]. 1991. *[[Sturluson, Snorri]]. "King Harald's Saga." ''Heimskringla''. Penguin Classics, 2005. *Trætteberg, Hallvard. "Merke og Fløy." ''Kulturhistorisk leksikon for nordisk middelalder'', Vol. XI, Oslo, 1966, columns 549-555. *Woolf, Rosemary. "The Ideal of Men Dying with their Lord in the ''[[Germania]]'' and in ''[[The Battle of Maldon]]''." ''Anglo-Saxon England'' Vol. 5, 1976. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces bandera}} *[http://www.vikinganswerlady.com/banners.shtml Viking Answer Lady on Viking flags] *[http://www.northvegr.org/lore/njal/ ''Njal's Saga'' - Public domain edition of translated by George DaSent, 1861, at Northvegr.org]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091120203715/http://www.northvegr.org/lore/njal/ |date=2009-11-20 }} *[http://www.crwflags.com/fotw/flags/xn_raven.html The Raven Banner] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Banderes]] [[Categoría:Viquingos]] [[Categoría:Mitoloxía d'Europa|Cuervu, L'Estandarte'l]] rxtn1xkmmw2sccupbkjlptb6f4bcp2x Eskrima 0 32598 4501085 4275330 2026-06-21T08:14:21Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501085 wikitext text/x-wiki {{Infobox arte marcial | logo = | logocaption = | logosize = | imaxe = Eskrima-training-weapons.jpg | imagecaption = Delles [[Arma|armes]] usaes na Eskrima | imagesize = 200px | nome = Eskrima | tamién = Arnis, Kali, Escrima | enfoque = Combate con palos, combate con [[Arma blanca|armes blanques]], combate cuerpu a cuerpu | contautu/durez = Según les escueles, del non contautu al contautu plenu | país = [[Filipines]] | fundador = | fecha de fundación = | cabezaleru actual = | prauticantes famosos = [[Dan Inosanto]], Antonio Ilustrísimo, [[Bruce Lee]], Angel Cabales | paternidá = [[Esgrima]] [[España|española]], [[Artes marciales de China|artes marciales chines]], [[Silat]] | antepasaos = | artes descendientes = | olímpicu = Non | web = }} '''Eskrima''', '''Arnis''' o '''Kali''' son términos que se refieren a una mena d'[[artes marciales filipines]] basaes sobre too nel combate con armes usando palos, cuchiellos y armes improvisaes. Sicasí, anque l'”eskrimador” entrena con armes dende’l primer día, les téuniques a mano vacía, los agarres y la francedura de miembros son partes esenciales d'estes artes, u l'arma ta considerada namái que como una estensión del cuerpu. ''Eskrima'' y ''Arnis'' son los nomes más estendíos ente los munchos qu'anguaño s’usen davezu nes [[Filipines]] pa referise a estes artes. Tradicionalmente, el deprendimientu de les habilidaes básiques na Eskrima taba simplificáu arrémente. Había pocu tiempu pa enseñar movimientos abegosos, asina qu'usábense solamente les téuniques que yá probaren ser efeutives na batalla y podíen ser fáciles d'enseñar en masa. Esto daba a los paisanos, polo xeneral combatientes non profesionales, una midida de proteición contra los d'otros pueblos, arriendes de contra invasores foranos. Esta filosofía de simplicidá síguese inda güei, y ye la base fundamental de la eskrima. Pola mor d'esti enfoque, la eskrima y les [[artes marciales filipines]] en xeneral son davezu equivocadamente consideraes como “simples”. Pero esto hai que lo referir solo a la so sistematización, non a la so eficacia. Pela cueta, más allá de les habilidaes básiques esiste una cadarma percomplexa y un conxuntu acionáu d'habilidaes que lleva xera dominar.<ref>http://abcnews.go.com/International/story?id=3398095&page=1</ref> ==Orixe== Ye significativo qu'"eskrima" na llingua [[tagalu]] tenga’l mesmu significáu que l'español "''esgrima''". El primer contautu históricu del mundu occidental cola Eskrima ye la dómina de la conquista colonial que siguió a les primeres esploraciones del “nuevu mundu” descubiertu polos grandes navegantes de principios del sieglu XV. Cuando los "[[Conquista|conquistadores]]" españoles aportaron a les [[Filipines]], taben esperándolos tribus belixerantes qu'usaben armes tradicionales pa defendese. Mesmamente [[Fernando de Magallanes]] perdió la vida na batalla de Mactan en 1521 lluchando contra la xente del xefe Lapu-Lapu. El cronista [[Antonio Pigafetta]], firíu tamién daquella, describe na so “Relazione del primo viaggio intorno al mondo” (espublizada en Venecia en 1536, n'[[italianu]]) cómo los nativos mataron a Magallanes con llances y con un "gran terciado" (como una [[cimitarra]], pero más grande). Tres la conquista los españoles torgaron l'[[arte marcial]] indíxena (qu'asina y too sobrevivió atapáu nes dances y rituales populares), sustituyéndolu pola esgrima española. El “kali modernu” inda sigue recibiendo esta influencia de la esgrima. Hai estudiosos qu'opinen que l'aniciu de la esgrima ta ensin embargu nes artes marciales indonesies, que tienen los raigaños nel [[Kuntao]] y nel [[Silat]]. El Kuntao (lliteralmente la vía del puñu) ye una de les evoluciones que tuvo’l [[Artes marciales de China|Quan Fa]] (conocíu n'occidente y en [[Ḥong Kong]] col nome de [[Kung fu]] y na [[República Popular China]] como [[Wushu]]), mientres que’l Silat deriva de movimientos sacaos de les artes marciales de la [[India]] y de la población árabe que s’asitió n'[[Indonesia]] nel sieglu XIII. Amás, dende’l sieglu XIV tamién entamó l'asitiamientu de poblaciones [[Musulmán|musulmanes]] nel sur de les Filipines, invasión que paró cola llegada de los españoles. Inda güei les islles meridionales del archipiélagu filipín tán habitaes pol pueblu musulmán de los "moros". En realidá los innumberables estilos d'artes marciales filipines absorbieron téuniques y patrones de movimientu de cualquier arte marcial trayíu polos diferentes conquistadores de les Filipines que foron aportando a lo llargo de la historia: indios, árabes, españoles (acompañaos por portugueses y italianos), americanos y xaponeses. ==Terminoloxía== Otros términos que tamién s’utilicen davezu pa referise a esti arte son '''kali''' y '''arnis de mano''' (del español “arnés de mano”). El nome ''kali'', a pesar de ser bastante emplegáu nos [[Estaos Xuníos]] y n'[[Europa]], úsase bien poco nes [[Filipines]], y en munches partes nin siquiera conocen la pallabra. Sicasí, per aciu de la popularidá del términu fuera de les Filipines, y de la influyencia de prauticantes estranxeros, el términu ''kali'' va tando cada vez más reconocíu y aceutáu en Filipines. El términu ''kalis'' qu'aveza usase allá significa [[espada]]. Ye fácil y común l'equivocu de considerar que ''kalis'' y ''kali'' son sinónimos o derivaos (hai que se decatar de que la "s" en final de pallabra nun s'usa nes llingües y dialeutos filipinos pa indicar plural). En cualquier casu, eskrima, arnis, arnis de mano, kali y FMA (“Filipino Martial Arts”) refiérense a una mesma familia d'artes marciales filipines basaes nel entrenamientu con armes. '''Eskrimador''' o '''kalista''' (como dellos prauticantes avecen llamase a sí mesmos) ye’l prauticante d'eskrima, mentanto '''arnisador''' ye’l términu utilizáu pa referise a prauticantes de la variante arnis. ==Téuniques== [[Archivu:Arnis Sticks.jpg|thumb|300px|Par de palos de ratán]] Los prauticantes d'eskrima son renomaos sobre too pola so habilidá na llucha con armes o ensin armes indistintamente. La mayor parte de los sistemes d'eskrima inclúin formes de llucha con bayura d'armes, formes de combate a mano vacía (panantukan, pananjakman, suntukan, sikaran, tadyakan/tadiyakan), llaves y valtos (dumog), y cualquier otru tipu de téuniques necesaries pa completar l'entrenamientu d'un guerreru nes vieyes dómines de les lluches tribales. Quiciabes l'únicu gran aspeutu que nun recibió la debida atención, tanto nel pasáu como actualmente, seya’l de la práutica de les lluches en cooperación. Había tamién un sistema filipín de [[primeros auxilios]], curación y medicina herbal que tradicionalmente s’aprendía paralelu a la esgrima, pero sumióse colos años. Na mayor parte de los sistemes desendólquense al empar les téuniques con y ensin armes, a traviés d'un sistema d'entrenamientu tresnáu pa desarrollar los sos aspeutos comunes. Les variaciones más avezaes son la de palos simples (un solu palu), la de palu doble (dos palos) y la d'espada/palu y cuchiellu. Dellos sistemes son conocíos por especializase n'otres armes, como’l llátigu y el cayáu. De les armes mentaes, dalgunes posien variaciones esclusives pa emplegales na práutica de la eskrima, como’l “kerambit”, el “barung” y el “cuchiellu caparina”, un tipu de cuchiellu bien peculiar que pasó a ser carauterísticu de la eskrima moderna. El [[ratán]], madera derivada del [[bambú]] perfácil d'atopar nes Filipines, ye’l material más de cutiu utilizáu na fabricación de les vares y palos d'entrenamientu. Son resistentes y mui duraderos, llixeros y con bona resistencia al fueu. Francen solamente en situaciones estremes, y nun suelten estielles como otres maderes, colo que son preseos d'entrenamientu seguros. Esti aspeutu failos tamién útiles pa la defensa contra [[Arma blanca|armes blanques]]. El “kamagong” (una especie de madera de caqui) ye tamién un material utilizao, anque menos, masque non pal combate, darréu qu'al ser tan denso pue mancar muncho a los prauticantes. Tradicionalmente, el combate d'entrenamientu nun inclúi’l contautu cuerpu a cuerpu. Pa entrenar con contautu recomiéndase usar equipamientu de seguridá, pola mor del dañu qu'un ataque con arma (palu, cayáu, etc.) pue causar. ==Estilos principales== ===Prauticaos nes Filipines=== '''(ordenaos por familia/llinax)''' *[[Doce Pares Escrima]] – Compuestu orixinalmente por 12 estilos, foi fundáu en 1932 poles families Saavedra y Cañete. Anguaño hai dellos grupos de Doce Pares, que lleven miembros de la familia Cañete. *Eskrido – Fundáu por Ciriaco "Cacoy" Cañete, l'últimu fundador que queda vivu y maestru cimeru del [[Doce Pares Escrima]]. *San Miguel Eskrima – Como ún de los fundadores (xuntamente colos renomaos Doring y Ensong Saavedra) del Club d'Esgrima Labangon en 1920, y del Doce Pares Club en 1932, Filemon "Momoy" Cañete creó’l San Miguel Eskrima, basáu nes armes blanques, como la so espresión personal del arte y metodoloxía del Doce Pares. *Mig-Sune-Do Escrima De San Miguel, fundáu por Alberto D. Dacayana Sr, estudiante veteranu de Momoy Cañete. *Dacayana Eskrima System – Fundáu por Alberto Dacayana Jr del estilu Dalmacio de la llinia materna y del Mig-Sune-Do de so padre. *Balintawak Eskrima – Fundáu en 1952 por Venancio "Anciong" Bacon dempués d'un alderique ente dalgunos fundadores orixinales del primer club Doce Pares. *Villasin Balintawak – Fundáu por Jose Villasin, ún de los estudiantes veteranos de Bacon. *International Balintawak – Fundáu por Bobby Taboada, ún de los estudiantes veteranos de Bacon. *Liborio Heyrosa Eskrima De Cuerdas – Fundáu por Liborio "Tiboring" Heyrosa, estudiante d'Anciong Bacon y d'"Ingko Nene" Rosales. *Nickel Stick Eskrima – Fundáu por Nick Elizar, estudiante d'Anciong Bacon y d'otros pioneros veteranos del Balintawak. *Tabimina Balintawak – Fundáu por Bob Silver Tabimina, ún de los meyores estudiantes de los últimos estudiantes principales d'Anciong Bacon y heriede del estilu de Bacon que fuera camudáu per aciu de la so estancia en prisión enantes de morrer. *Black Eagle Eskrima – Fundáu pol guerrilleru de la [[Segunda Guerra Mundial]] Carlos Navarro, basándose na Escrima de Llave de so güelu, la Escrima d'Avinico de so padre y d'otros sistemes de Cebú. *Tres Personas Eskrima de Combate Super Kuwentada System – Fundáu pol comandante de policía Timoteo "Timor" Maranga Sr., un guerrilleru coraxosu de la [[Segunda Guerra Mundial]] y miembru del llexendariu Batallón Bolo. El sistema conocíu anguaño como Eskrima Maranga System carauterízase polos sos desarmes y golpes perrápidos. ''Combate Eskrima Maranga (CEM)'' sigue p'alantre col fíu del fundador, Rodrigo Maranga. *[[Modern Arnis]] – Fundáu por Remy Presas, con raigaños na familia Presas y nel sistema Balintawak. Ye revolucionariu por ser el primer sistema que fizo más fácil el deprendimientu del Arnis frente a los sistemes de la vieya escuela, que yeren davezu mui dolorosos pa los estudiantes, colo que yera difícil facelos atrayentes pa ellos y d'esta miente caltener vives les artes. *Kombatan – Fundáu por Ernesto Presas, hermanu de Remy Presas. *Hinigaran Arnis de Mano – Fundáu pol hermanu pequeñu de Remy y Ernie Presas, Roberto Presas. *Arnis Cruzada – Fundáu por Jeremias de la Cruz con base nel sistema familiar de la provincia de Pampanga y nel Modern Arnis. De la Cruz ye’l Gran Maestru de Modern Arnis col grau cimeru que vive tovía. *Dagooc Style – Fundáu por Rodel Dagooc basándose nel Modern Arnis. Dagooc ye’l Gran Maestru de Modern Arnis col segundu grau más altu que vive tovía. Dagooc fai artesanalmente los sos propios palos, mui buscaos llueu polos prauticantes. *Otsotiros Baston Arnis System – Fundáu por Pepito Robas, ún de los asociaos más veteranos de Remy Presas. *Abaniko Tres Puntas – Desarrolláu por Mateo D. Estolloso del Antique nos años 1930, heredáu por Rene Tongson, ún de los prauticantes más veteranos de Modern Arnis. *Lightning Scientific Arnis (LSAI)- Estilu ''Tercia Cerrada Cadenilla y Espada y Daga'' fundáu por Benjamin Luna Lema en 1937. *Eskrima Labaniego – Fundáu por Bert Labaniego, ún de los asociaos veteranos de Ben Lema. *Kali Arnis International – Fundáu por Vicente Sanchez, maestru de Cinco Teros de la provincia de Pangasinan, de Modern Arnis y de Lightning Scientific Arnis. Sanchez ye’l tercer grau más altu de Gran Maestru nel sistema Modern Arnis que tovía vive. *[[Pekiti Tirsia Kali]] – Fundáu por Conrado Tortal, llévalu Leo Tortal Gaje, heriede del sistema familiar del clan Tortal. El nome significa "cortar en cachos a distancia zarrada", anque inclúi téuniques pa toles distancies. Ye ún de los sistemes más renomaos de los que se basen n'armes blanques. Ye’l qu'usa’l Batallón de Reconocimientu del Cuerpu de Marines de Filipines. *Dekiti Tirsia Siradas – Creáu por Jerson "Nene" Tortal Sr, del clan clan, y rellacionáu col Pekiti Tirsia. *Kali De Leon – Fundáu por Jun de Leon dende l'estilu de so güelu y de munchos grandes maestros de les Filipines. *[[Kalis Ilustrisimo]] – Fundáu por Antonio "Tatang" Ilustrisimo; importante por ser l'antepasáu de munchos estilos actuales d'Eskrima. *Bakbakan International – Fundáu por Antonio Diego, Rey Galang y Christopher Ricketts, estudiantes veteranos de Tatang Ilustrisimo *Bahad Zu'Bu – Fundáu por Epifanio Yuli Romo, influyíu pol estilu de la so familia y pol Kali Ilustrisimo. Ye’l segundu estudiante más veteranu de Tatang Ilustrisimo. *Sayoc Kali Philippines – Dempués d'años de bon espardimientu de les artes marciales filipines pelos [[Estaos Xuníos d'América]], el Gran Maestru Baltazar "Bo" Sayoc tornó pa les Filipines pa promover l'arte na so patria de nacencia. *De Campo Uno-Dos-Tres Orihinal – Fundáu por Jose Caballero. *[[Lameco Eskrima]] – Fundáu por Edgar Sulite. El nome vien de les tres distancies del sistema, n'español: ''Largo'', ''Medio'' y ''Corto''. Ye una mecedura de munchos sistemes con mui bien d'influyencia de De Campo Uno-Dos-Tres y de Kali Illustrisimo. *Dizon style Eskrima – Prauticáu por Felicisimo Dizon Sr., ta llevándolu’l so fíu Felicisimo Dizon Jr. *Doblete Rapillon – Fundáu por Jose Mena *Cabales Serrada Eskrima – Fundáu por Angel Cabales. *Lapunti Arnis de Abanico – Fundáu pola familia Caburnay.<ref>[http://www.visayanmartialarts.com/ondocaburnay.htm]</ref> *Arnis De Cadena ''(Pronus Supinus)'' – Fundáu pol chino-filipín Johnny Chiuten, que tenía munches influyencies de los sos anicios como espertu n'[[Artes marciales de China|artes marciales chines]]. *Tapado – Estilu creáu por Romeo "Nono" Mamar, que s’estrema d'otros estilos d'Eskrima n'usar sobre too palos llargos (114-120 cm). *Arkado Arnis – Fundáu por Vhir Tubera *Paclibar Bicol Arnis ''(Sais Tiradas System)'' – Fundáu por Jaime Paclibar *Mirarada Escrima Academy- Fundáu pol Gran Maestru Art Miraflor; entamó en 1968 en Stockton, California. *Moro-moro Orabes Heneral – Fundáu pol maestru Alejandro "Andy" Abrian (1936-2010). *Rapido Realismo Kali – Fundáu por Henry Espera del Kali Ilustrisimo, l'Orabes Heneral Eskrima d'Abrian y l'Automatic Arnis. *Garimot Arnis – El cabezaleru ye Gat Puno Abon "Garimot" Baet. *Siete Pares Escrima – Fundáu por Sozing Labor y Bert Labitan. * Koridas - Mixed Martial Arts – Fundáu por Pedro "Toldong" Hernando. ===Sistemes internacionales=== *[[Lacoste-Inosanto Kali]] – Desendolcáu por [[Dan Inosanto]] de dellos estilos; nun lu considera un sistema propiamente dichu, sinón una mecedura de los sistemes John Lacoste y de munchos otros grandes maestros de la presente llista. *Villabrille-Largusa Kali – Fundáu por Floro Villarbille y Ben Largusa. *Bahala Na Giron Arnis Escrima – Fundáu por Leo M. Giron, el sistema Bahala Na (Bahala na significa “que venga lo que sía”) llévalu actualmente’l Gran Maestru Tony Somera en Stockton, California. *Inayan Eskrima – Desendolcáu por Suro Mike Inay dende distintos estilos. *Sudlud Eskrima – Sistema popular d'Eskrima fundáu por Ray Terry. *Kali Sikaran – Fundáu por Jeff Espinous y Johan Skålberg, dos de los cabezaleros d'artes marciales filipines representantes d'Europa. Ye una mecedura de sistemes qu'esporpolla enforma, con clubes en numberosos países. *Kali Majapahit – Fundáu por Guro Fred Evrard, tien raigaños nel Kali Sikaran, Inayan Eskrima, Pencak Silat y Hakka Kuntao. *Vee Arnis Jitsu – Fundáu por Florendo "Professor Vee" Visitacion. *Arnis De Leon – Fundáu por Anding De Leon, basáu nel Modern Arnis. *Natural Spirit International – Fundáu por Kelly Worden, basáu nel Modern Arnis. *[[Rapid arnis]] – Fundáu en 1993 por Pat O'Malley y John Harvey, que tán reconocíos como dos de los cabezaleros europeos de les artes marciales filipines. Ye un sistema rápidu y agresivu que combina otros estilos. *Latigo y Daga – Fundáu por Tom Meadows. *[[Dog Brothers]] – Un grupu célebre poles sos ''Xuntes'' que se carauteriza pol combate a plenu contautu con palos, con proteición mínima. *[[Latosa Escrima]] – Fundáu pol Gran Maestru Rene Latosa y enseñáu xuntamente col [[Wing Tsun]] nes escueles de la IWTO y les sos derivaciones en tol mundu.<ref>{{cita web | títulu =Latosa Escrima Official Site | url =http://escrima-concepts.com/ | urlarchivu =https://web.archive.org/web/20110208080007/http://www.escrima-concepts.com/ | fechaarchivu =2011-02-08 }}</ref> *[[Sayoc Kali]] – Fundáu pol Gran Maestru Baltazar "Bo" Sayoc, esti sistema promueve la metodoloxía "toles fueyes, tol tiempu" de les artes marciales filipines. El sistema familiar llévalu agora Pamana Tuhon Christopher Sayoc. *Senkotiros – Fundáu pol Gran Maestru Max M. Pallen, qu'aprendiera les téuniques básiques del estilu de so güelu. Senkotiros guañó na rexón Bicol de la isla filipina de Luzon. == Referencies == {{llistaref}} ==Enllaces esternos== * [http://www.tudiscovery.com/guia_artes_marciales/sur_asia_intro/sur_asia_esgrima/index.shtml Nota del [[Discovery Channel]] sobre Eskrima] * [http://www.academiakatipunan.com.ar/kali-filipino/kali-filipino.php Nota de Kali Filipino] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110705032233/http://www.academiakatipunan.com.ar/kali-filipino/kali-filipino.php |date=2011-07-05 }}. * [http://www.arnisphilippines.com/ The Arnis Philippines organization website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190703130445/http://www.arnisphilippines.com/ |date=2019-07-03 }} * [http://www.kali-sports.com/about.php Philippine Council of Kali Eskrima Arnis Masters] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110319061333/http://www.kali-sports.com/about.php |date=2011-03-19 }} * [http://www.ikaef.com/ IKAEF - International Kali Arnis Eskrima Federation] * [http://www.black-eagle.org/history.htm Black Eagle (hestoria detallada de la Eskrima)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101223113019/http://www.black-eagle.org/history.htm |date=2010-12-23 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Artes marciales]] lj3bl61l9det7pcxj9rxm6rv6yfrvub El Riigu 0 34637 4500929 4416520 2026-06-20T12:32:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500929 wikitext text/x-wiki {{llocalidá |partíu=Xixón }} '''El Riigu'''{{toponimia|Carreño}} ye una entidá de población de la parroquia de [[Prevera]], nel [[Llista de conceyos d'Asturies|conceyu]] [[Principáu d'Asturies|asturianu]] de [[Carreño]]. L'[[INE]] establez que '''El Riigu''' ye una casería de {{Persones}}<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>. El so códigu de referencia ye 33 014 081000. <ref>Nomenclátor del INE, 2011[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=riigu+%28el%29&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250426011126/https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=riigu+(el)&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n |date=2025-04-26 }}</ref> Alcuéntrase a una distancia de [[Candás]], capital del conceyu, de 7 km. Tien una altitú máxima de 20 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2010 contaba con 7 viviendes,3 principales y 4 non principales. <ref>Nomenclator de la SADEI [http://www.sadei.es/Nomenclator/nomenclator.htm] </ref> ==Topónimu== Diz [[Xosé Lluis García Arias]]: :"[...]entiendo qu'ast. riegu, riega han vese como deverbales o participios fuertes del llatín RIGARE (240 p. 93) con propagación analóxica del diptongu antietimolóxico qu'alncontramos nel paradigma'l verbu regar (riego, riegues o riegas, riega, rieguen o riegan)[...]. Los exemplos de que disponemos son bayurosos: :Riegu (Lln), El Riegu (Ct, Ce, Ct), '''El Riigu (Cñ)''', Riegoabaxu (Ce), Riegoarriba (Ce), Regocavado (Cs), Regodesebes (Vn), La Riega (Vv), Las Riegas (Lln), La Riega la Tobe (Bi), Riegalatabla (Sr), La Riega l'Acéu (Ca), La Riega Llaneces (Vv), etc."<ref>Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[http://mas.lne.es/toponimia/index.php?leer=529&pallabra=el%20riigu]</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Carreño]] e0nhrwgeju4vdzgbum78eg5isvy43r8 Espasa 0 34705 4501096 4416517 2026-06-21T08:30:27Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501096 wikitext text/x-wiki {{llocalidá |partíu=Xixón }} '''Espasa'''{{toponimia|Carreño}} ye una entidá de población de la parroquia de [[Perlora]], nel [[Llista de conceyos d'Asturies|conceyu]] [[Principáu d'Asturies|asturianu]] de [[Carreño]]. L'INE establez que '''Espasa''' ye una aldega de {{Persones}}<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>. El so códigu de referencia ye 33 014 071600.<ref>Nomenclátor del INE, 2011[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=espasa&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250426011139/https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=espasa&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n |date=2025-04-26 }}</ref> Alcuéntrase a una distancia de [[Candás]], capital del conceyu, de 1,10 km. Tien una altitú máxima de 30 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2001 contaba con 21 viviendes, 11 d'elles principales.<ref>Nomenclator de la SADEI [http://www.sadei.es/Nomenclator/nomenclator.htm]</ref> == Toponimia == Diz [[Xosé Lluis García Arias]]<ref>Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[http://mas.lne.es/toponimia/index.php?leer=477&pallabra=la%20espasa]</ref> al resputu: :"'''La Espasa''' :Alcontramos est nombe, "'''La Espasa'''"''', en Carreño''' y nel nome d'una playa ente Colunga y Caravia que, según paez, almitiría una esplicación dende'l femenín del participiu SPARSUS, A, UM ‘esparcíu’, ‘disemináu’, quiciás alusiva a l'arena o al agua del ríu na so desembocadura." == Sitios d'interés == === Escueles de Perlora<ref>Páxina del Ayuntamientu de Carreño [http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=perlora&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=505]</ref> === L'edificiu, obra del arquiteutu Bellido, con ayuda de [[Miguel de la Cruz]], presenta una estructura mui asemeyada a la d'otres escueles que firmara nel conceyu esti arquiteutu, como les de [[Tamón]] y [[Priendes]]. Por embargu, l'aspeutu esternu bien paez una construcción industrial, alternando piedra y lladriyu. Inauguráronse'l primer domingu de setiembre de 1912, pa sustituyir a la escuela parroquial que s'alcontraba nel cabildu la ilesia de San Salvador. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Carreño]] mb6vsto1ld8ieqx0ot3nq14ztjyfwbz El Prau (Perlora) 0 34720 4500916 4415163 2026-06-20T12:01:42Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500916 wikitext text/x-wiki {{llocalidá |partíu=Xixón }} '''El Prau'''{{toponimia|Carreño}} ye una entidá de población de la parroquia de [[Perlora]], nel [[Llista de conceyos d'Asturies|conceyu]] [[Principáu d'Asturies|asturianu]] de [[Carreño]]. L'INE establez que '''El Prau''' ye una casería de {{Persones}}<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>, 5 homes y 3 muyeres. El so códigu de referencia ye 33 014 073000. <ref>Nomenclátor del INE, 2011[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=prau+%28el%29&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190716171430/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=prau+(el)&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n |date=2019-07-16 }}</ref> Alcuéntrase a una distancia de [[Candás]], capital del conceyu, de 1,30 km. Tien una altitú máxima de 40 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2001 contaba con 3 viviendes, toes principales. <ref>Nomenclator de la SADEI [http://www.sadei.es/Nomenclator/nomenclator.htm] </ref> == Ver tamién == {{otros sitios}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Carreño]] nsrd31wu6lz0w3i04eou3bgmip82k3b El Regueru 0 34970 4500924 4407212 2026-06-20T12:24:34Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500924 wikitext text/x-wiki {{llocalidá |partíu=Xixón }} '''El Regueru'''{{toponimia|Carreño}} ye un entidá de población de la parroquia de [[Carrió]], nel [[Llista de conceyos d'Asturies|conceyu]] [[Principáu d'Asturies|asturianu]] de [[Carreño]]. L'[[INE]] establez qu''''El Regueru''' ye una casería con {{Persones}}, 3 homes y 4 muyeres<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>. El so códigu de referencia ye 33 014 041000. <ref>Nomenclátor del INE, 2011[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=regueru+%28el%29&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304205416/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=regueru%20%28el%29&botonBusquedaRapida=Consultar%20selecci%F3n |date=2016-03-04 }}</ref> Alcuéntrase a una distancia de [[Candás]], capital del conceyu, de 5,50 km. Tien una altitú máxima de 20 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2001 contaba con 2 viviendes principales. <ref>Nomenclator de la SADEI [http://www.sadei.es/Nomenclator/nomenclator.htm] </ref> == Toponimia == [[Xosé Lluis García Arias]]<ref>Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[http://mas.lne.es/toponimia/index.php?leer=529&pallabra=%20regueru]</ref> nun fala direutamente d'EL Regueru de la parroquia de Carrió, anque desplica, nel apartáu dedicáu a Les Regueres, lo siguiente: :"Dende'l posible participiu fuerte de rigare, o seya, *riegu, *riega, pudiéronse producir incrementaciones sufixales que nos despliquen los numberosos "regueru", "reguera", "regatu" qu'alcontramos anguaño n'asturiano como apelativos. Tamién como topónimos: :La Reguera (Xx, Cr, Go, No, Ce, Sl, Ti), A Regueira (Cu), La Reguera’l Cabu (Cn), Les Regueres (Lr), La Reguerina (Ce), Reguerines (Llg), El Regueiru (Cd, Gr), El Regueiro (Tp), El Reguerón (Mi, Is), El Regueirón (Cn), La Reguerona (Mi), El Regueirín (Vd), El Regueiral (Gr), El Regueral (Cñ)." == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Carreño]] 1frw603h49g3ggfm7kwng2gtby492tn El Rendaliego 0 35181 4500926 4407738 2026-06-20T12:27:12Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500926 wikitext text/x-wiki {{llocalidá |partíu=Xixón }} '''El Rendaliego'''{{toponimia|Carreño}} ye una entidá de población de la parroquia d'[[El Pieloro]], nel [[Llista de conceyos d'Asturies|conceyu]] [[Principáu d'Asturies|asturianu]] de [[Carreño]]. L'INE establez qu''''El Rendaliego''' ye un llugar de {{Persones}}<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>. El so códigu de referencia ye 33 014 091000 . <ref>Nomenclátor del INE, 2011[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=rendaliego&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304205221/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=rendaliego&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n |date=2016-03-04 }}</ref> Alcuéntrase a una distancia de [[Candás]], capital del conceyu, de 4 km. Tien una altitú máxima de 65 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2001 contaba con 14 viviendes principales. <ref>Nomenclator de la SADEI [http://www.sadei.es/Nomenclator/nomenclator.htm] </ref> == Topónimu == [[Xosé Lluis García Arias]]<ref>Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[http://mas.lne.es/toponimia/index.php?pallabra=el+rendaliego&buscar=Buscar]</ref> nun ufierta dengún tipu de esplicación pa esti topónimu. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Carreño]] fylle1weld3p53cjfikewl7bqgbfh65 El Rodil 0 35346 4500931 4418737 2026-06-20T12:35:51Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500931 wikitext text/x-wiki {{llocalidá |partíu=Xixón }} '''El Rodil'''{{toponimia|Carreño}} ye una entidá de población de la parroquia d'[[Ambás (parroquia de Carreño)|Ambás]], nel [[Llista de conceyos d'Asturies|conceyu]] [[Principáu d'Asturies|asturianu]] de [[Carreño]]. L'[[INE]] establez qu''''El Rodil''' ye una aldega de {{Persones}}<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>. El so códigu de referencia ye 33 014 020400. <ref>Nomenclátor del INE, 2011[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=rodil+%28el%29&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250426010911/https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=rodil+(el)&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n |date=2025-04-26 }}</ref> Alcuéntrase a una distancia de [[Candás]], capital del conceyu, de 8,20 km. Tien una altitú máxima de 120 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2001 contaba con 6 viviendes, 5 principales y 1 non principales. <ref>Nomenclator de la SADEI [http://www.sadei.es/Nomenclator/nomenclator.htm] </ref> == Topónimu == Anque [[Xosé Lluis García Arias]]<ref>Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[http://mas.lne.es/toponimia/index.php?leer=79&pallabra=rodil]</ref> nun ufre denguna esplicación pa esti términu en concreto, paez que se pue estender a la estaya "Ruedes", onde inclúi "Rodiles". Asina: :"Ruedes :Derivaos de ROTAM ‘rueda’, sedrían, tal vez, Ruea (Ay), Ruedes (Xx), A Roda (Cs, Tp). Quiciás abundativu o resultativu La Rodada (Cñ, Sd, St), La Rodá (Uv). :Del diminutivu ROTELLAM (EM) síguense: Rodiella (Uv) y Rodella (Bu). Posibles tipos de piedra seyan los aludíos en '''Rodiles''' (Pi, Vv, Cñ, Cr, Gr, Qu, Pr, Cs), Roíles (Na, Llg, Sr, Mi), anque alguno pue ser continuador d'un antropónimu, quiciás un xenitivu del antropónimu RUTILIUS. Acasu despeutivu y coleutivu seya la combinación de sufixos n'El Rodical (Ti)." == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Carreño]] 8yutd3um2zyzuvaua7g0tdx1hgbszaw El Mojón (Santiago del Estero) 0 37056 4501101 4466420 2026-06-21T08:32:15Z Limotecariu 735 Limotecariu treslladó la páxina "[[El Mojón (Santiago del Esteru)]]" a "[[El Mojón (Santiago del Estero)]]" 4466420 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''El Mojón''' ye una población allugada nel [[departamentu Pellegrini]] de la [[provincia de Santiago del Estero]] que cuenta con una población de 1105 habitantes, tien una altitú de 327 metros sobre'l nivel del mar. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Enllaz rotu|1=Datos d'El Mojón |2=http://www.solorecursos.com/pueblos/argentina/pueblu.php?id=2971 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{entamu}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Provincia de Santiago del Estero]] 04qie5ro65ubscd287gjrinlpuztq36 Eremalche 0 38088 4501036 4025441 2026-06-21T04:45:04Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501036 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | ''Eremalche'' | image = Eremalche rotundifolia 1.jpg | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Malvales]] | familia = [[Malvaceae]] | subfamilia = [[Malvoideae]] | genus = '''''Eremalche''''' | genus_authority = [[Edward Lee Greene|Greene]] | subdivision_ranks = Especies | subdivision = Ver testu }} '''''Eremalche''''' ye un [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] de planta con flores perteneciente a la familia [[Malvaceae]]. Son [[endemismu|endémiques]] de los desiertos del suroeste d'[[Estaos Xuníos]]. == Especies == * ''[[Eremalche exilis]]'' * ''[[Eremalche parryi]]'' * ''[[Eremalche rotundifolia]]'' == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EREMA USDA Plants Profile: genus ''Eremalche''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121026074933/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EREMA |date=2012-10-26 }} * [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/splist.pl?4338 GRIN species list] * http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=21794 {{entamu}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eremalche]] 983vyxcw97wjmf8ptkiue8a6posslsl Phrygilus gayi 0 50580 4501053 4103503 2026-06-21T07:35:47Z Limotecariu 735 4501053 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Phrygilus gayi}} {{noaves}} {{ficha de taxón |status=LC | status_ref =<ref name = iucn>{{IUCN |id = 141271 |asesores = BirdLife International |añu = 2010 |títulu = ''Phrygilus gayi'' |edición IUCN = 2010.4 |consultáu = 23 d'avientu de 2010 }}</ref> |image= Phrygilus_gayi.jpg |regnum=[[Animalia]] |phylum=[[Chordata]] |classis=[[Aves]] |ordo=[[Passeriformes]] |familia=[[Thraupidae]] |genus=[[Phrygilus]] |species='''P. gayi''' |binomial=''Phrygilus gayi'' |binomial_authority=(Gervais, 1834) }} '''''Phrygilus gayi''''' ye una [[especie]] d'[[ave]] [[Passeriformes|passeriforme]] de la [[familia (bioloxía)|familia]] [[Thraupidae]] distribuyida en [[Chile]] y [[Arxentina]]. == Descripción == La so llongura llega a los 16 cm. Presenta [[dimorfismu sexual]]; el machu tien la cabeza, pescuezu y parte cimera del pechu gris azuláu, como un capuchón sobre'l cuerpu mariellu oliváceo. En tantu, el so abdome inferior y subcaudales son blancos. La fema tien el capuchón de la cabeza más claru que'l machu y con pequeñes rayes negres. Dambos sexos tienen la cola corita con ribetes abuxaos. == Comportamientu == Vése-y nos montes d'ocalitu y de pinu, nun ye bien abondosu, pero tolos años lleguen a nidificar siquier una colonia. Tamién se-y ve nel ríu y estrémase polos sos colores y el so cantar melodioso. Pel branu, habita la zona cordillerana prefiriendo los valles altos bien regaos. Pel hibiernu baxa escontra la pre-cordal, valle central ya inclusive la zona de la mariña. Suel alimentase nel suelu pero tamién ente les cañes de los árboles onde busca pequeñes granes ya inseutos. ==== Reproducción ==== La dómina de reproducción del cometocino de Gay ye dende ochobre hasta xineru, ende añera ente carbes o nel suelu, con un nial ampliu, de campera y fibres de raigaños, onde asitia ente 2 y 5 güevos verde azulaos con pintes cafés. Emite un berru d'alarma, que ye curtiu y asemeya a dos piedres cutiéndose, y tamién presenta'l machu un cantar territorial. El so cantar ye melodiosu. == Referencies == {{llistaref}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Phrygilus|gayi]] [[Categoría:Aves d'América del Sur]] [[Categoría:TBSpecies]] 351i51w8oetv33c3o6ajj7u0w4wfzus Eminem 0 56362 4500984 4490801 2026-06-20T19:38:49Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500984 wikitext text/x-wiki {{tradubot|Eminem}} {{persona}} '''Marshall Bruce Mathers III''' {{nym}} conocíu pol so nome artísticu '''Eminem''' y tamién pol so [[álter ego]] "[[Slim Shady]]", ye un [[raperu]], [[productor discográficu]] y [[actor]] d'[[Estaos Xuníos]]. Fízose popular en 1999 col so álbum d'estudiu ''[[The Slim Shady LP]]'', que ganó un premiu Grammy por Meyor Álbum de Rap. El so siguiente álbum, ''[[The Marshall Mathers LP]]'', convertir nel álbum de hip hop más vendíu de la historia.<ref>{{cita web|fechaaccesu=23 d'abril de 2008|url=http://www.rollingstone.com/news/story/5923810/eminem_bounces_britney_from_top_spot|títulu=Eminem Bounces Britney From Top Spot|publicación=[[Rolling Stones]]|editorial=[[Jann Wenner|Wenner Media LLC]]|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100328062955/http://www.rollingstone.com/news/story/5923810/eminem_bounces_britney_from_top_spot|fechaarchivu=2010-03-28}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Eminem's criminal record|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/1271224.stm|publicación=[[BBC News]]|editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |ubicación=United Kingdom|fecha=11 d'abril de 2001|fechaaccesu=10 de xunetu de 2008|idioma=inglés}}</ref> Eminem ganó mayor popularidá, destacando'l so propiu sellu discográficu [[Shady Records]], y llevó al so grupu [[D12]] a una reconocencia xeneral. ''The Marshall Mathers LP'' y el so tercer álbum, ''[[The Eminem Show]]'', tamién ganaron premios Grammy en 2001 y, en 2003, ganó'l [[Premios Óscar|Óscar]] al [[Óscar al meyor cantar orixinal|meyor cantar orixinal]] pol senciellu ''[[Lose yourself]]'', de la película ''[[8 Mile]]'', na que tamién interpretó'l papel principal. Entós, Eminem empezó un receso dempués de viaxar en 2005 pola xira del so álbum ''[[Encore (álbum d'Eminem)|Encore]]'' y, dempués de dellos años, llanzó'l so quintu y sestu álbum tituláu ''[[Relapse]]'', el 15 de mayu de 2009 y ''[[Recovery]]'', el 22 de xunu de 2010. Eminem vendió más de 155&nbsp;millones d'álbumes en tol mundu, convirtiéndose n'unu de los raperos con más ventes de la historia<ref>{{cita web | url = http://www.thecourier.co.uk/news/scotland/eminem-to-headline-new-glasgow-summer-sessions-festival-1.66184 | títulu = MTV Europe Music Awards 2009 :: 05.11.09 :: Berlin }}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> y l'artista con mayor venta de discos na década del 2000.<ref name="RS82">{{cita web|url=http://www.universalmusic.com/artist-news/eminem%E2%80%99s-new-album-%E2%80%9Crelapse%E2%80%9D-drops-in-may-%E2%80%9Crelapse-2%E2%80%9D-later-this-year|títulu=Eminem's New Album “Relapse” Drops In May, “Relapse 2” Later This Year {{!}} Universal Music|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110717171940/http://www.universalmusic.com/artist-news/eminem%E2%80%99s-new-album-%E2%80%9Crelapse%E2%80%9D-drops-in-may-%E2%80%9Crelapse-2%E2%80%9D-later-this-year|fechaarchivu=2011-07-17}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> Amás, ocupó'l puestu númberu 82 na llista de ''Los 100 meyores artistes de tolos tiempos'', según la revista [[Rolling Stones]], y asitiándose como'l 2 meyor raperu solista, dempués de [[Dr. Dre]], y el 5 meyor raperu (incluyendo grupos), dempués de los [[Beastie boys]], Dr.Dre, [[Run–D.M.C.]] y [[Public Enemy]].<ref>[http://www.listology.com/list/rolling-stonethe-immortals100-greatest-artists-all-time Greatest Artists of All Time] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100411040219/http://www.listology.com/list/rolling-stonethe-immortals100-greatest-artists-all-time |date=2010-04-11 }}, ''[[Rolling Stones]]. 2008.''</ref> Tamién foi llamáu'l meyor raperu por Vibe Magacín, superando a [[2Pac]] y [[Biggie Smalls]].<ref>{{Cita web |url=http://www.vibe.com/bestrapperever/finals.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090916234645/http://www.vibe.com/bestrapperever/finals.html |fechaarchivu=2009-09-16 }}</ref> Foi llamáu "Artist of the Decade" (Artista de la década) pola revista [[Rolling Stones]].<ref>{{cita web |url= http://www.billboard.com/features/artist-of-the-decade-1004053060.story#/features/artist-of-the-decade-1004053060.story |títulu= Artists of the Decade {{!}} Billboard.com}}</ref> En total, incluyendo'l so trabayu con [[D12]], Eminem llogró 7 álbumes #1 na llista [[Billboard]], onde solu The Marshall Mathers LP 2 debutó nel númberu 1, amás de catorce senciellos #1 alredor del mundu, detrás d'artistes como [[50 Cent]], [[Snoop Dogg]], [[Dr. Dre]], y [[Beastie boys]], por casu, con más de 17 senciellos #1 hasta agora. Según la revista Billboard, Eminem tien dos de los sos álbumes ente los 5 más vendíos de la década. Ye consideráu unu de los meyores raperos de la historia, xunto con [[2Pac]], [[Biggie Smalls]], [[Nas]], [[Jay Z]], [[Rakim]], ente otros. El so estilu de rapeo carauterizar por ser múltiple: hai incursionado en munches cañes del hip hop, destacar el [[horrorcore]], [[rap rock]], [[gangsta rap]] (cola so banda paralela, [[D12]]), [[comedy hip hop]], [[hardcore rap]], [[rapcore]], [[conscious hip hop]] y [[rap alternativu]]. A pesar de les dures crítiques recibíes al entamu de la so carrera pol conteníu de les lletres, Eminem consiguió asitiase y faese un llugar ente les lleendes del rap. Tamién foi emponderáu por delles revistes (ente elles, [[Rolling Stones]] y [[Complex]]) como unu de los meyores lletristes del xéneru. El so nome artísticu provién de la unión de les iniciales de Marshall Mathers: ''M & M'' ("Em" "An" "Em", estilizándose a Eminem). Eminem nel añu 2015 compunxo'l cantar de "Phenomenal" pa la película de Southpaw estrenada'l 31 de xunetu de 2015 n'Estaos Xuníos. == Historia == Nació en St. Joseph, Missouri.<ref>[http://www.wargs.com/other/mathers.html Ancestry of Eminem]</ref> Poco dempués de la so nacencia, el so padre abandonó a la so familia. Hasta los dolce años Mathers y la so madre treslladar en delles ciudaes y pueblos de Missouri incluyendo St. Joseph, Savannah y Kansas City<ref>{{Cita web |url=http://today.msnbc.msn.com/id/27578186/ |títulu=Eminem's mom gives her side of the story today.msnbc.com - November 6, 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090411193511/http://today.msnbc.msn.com/id/27578186 |fechaarchivu=2009-04-11 }}</ref>antes de dir a Warren, Michigan, un suburbiu de Detroit. Dempués d'adquirir una copia de los álbum de [[Beastie Boys]], [[Run D.M.C.]], [[The Sugarhill Gang]], [[Boogie Down Productions]], [[Big Daddy Kane]], [[N.W.A]], [[Eazy-Y]], [[Schoolly D]], [[Public Enemy]] y [[Ice-T]], al ser un preadolescente, Mathers interesóse enforma nel hip hop. Interpretó de forma aficionada rap a los catorce años sol seudónimu de "M&M", entrando nun grupu llamáu "[[Bassmint Productions]]" y llanzando'l so primer EP llamáu "Steppin' Onto The Scene". Más tarde camudaron el so nome a "Soul Intent" y alredor de 1995 llanzaron el so primer senciellu llamáu "Fuckin' Backstabber" sol sellu discográficu [[Mashin' Duck Records]].<ref name="allmusicbio">{{cita web |apellíu=Ankeny|nome=Jason|coautores=Torreano, Bradley |títulu=Eminem — Biography |url=http://www.allmusic.com/artist/p347307|editorial=[[Allmusic]]|añu=2006|fechaaccesu=30 de xineru de 2008|idioma=inglés}}</ref> A pesar de que foi inscritu na escuela Lincoln High School en Warren frecuentemente participó nes batalla de [[freestyle rap|freestyle]] na escuela Osborn High School na ciudá<ref>{{harvnb|Bozza|2003|p=119}}</ref> llogrando l'aprobación del públicu d'[[underground hip hop]].<ref name="allmusicbio" /> Dempués de repitir el novenu grau tres veces por cuenta d'ausencies inxustificaes<ref name="Britannica" /> abandonó la escuela a la edá de 17 años.<ref name="Britannica">{{cita web |fechaaccesu=23 d'abril de 2008|url=http://www.britannica.com/eb/article-9438449/Eminem|títulu=Eminem |editorial=[[Encyclopedia Britannica]]}}</ref> eso faía más difícil faer amigos y llevar una vida normal. En novenu grau, Marshall decide qu'estudiar nun ye lo suyo. Empieza a trabayar, darréu, como cocineru de la parrilla Gilbert's Lodge. Marshall intenta introducise na música profesional. == Carrera musical == === 1996: ''Infinite'' === ''[[Infinite (álbum d'Eminem)|Infinite]] ''ye'l primer álbum d'estudiu del [[raperu]] d'Estaos Xuníos Eminem, llanzáu de manera independiente sol sellu discográficu Web Entertainment. L'álbum foi grabáu y producíu en 1995 y 1996 cola ayuda de los productores Bass Brothers; colos miembros del so grupu D12 Kon Artis,  [[DeShaun Holton|Proof]]  y Eye-Kyu y; con miembros de Rappers Thyme of 5 Elementz and Three. Recibió munches crítiques rares l'álbum polo xeneral, que fueron diverses, principalmente criticando la producción d'este === 1999-2001: ''The Slim Shady LP'' y ''The Marshall Mathers LP'' === Cuando se xunió a Interscope, Eminem llanzó ''The Slim Shady LP''. Producióse discutiniu por munches de les sos lletres. Nel cantar "[[97 Bonnie and Clyde]]", Eminem describe un viaxe cola so fía pequeña, llevando los cadabres de la so muyer, el so amante y el so fíu. Otru cantar, "[[Guilty Conscience]]" termina con Eminem afalando a un home a asesinar a la so muyer y el so amante y [[Dr. Dre]] tratando d'evitalo. Eminem participa nel segundu álbum póstumu de [[The Notorious B.I.G.]], ''[[Born Again (álbum de Notorious B.I.G.)|Born Again]]'' cola tema "[[Dead Wrong (cantar)|Dead Wrong]]" que foi llanzáu como segundu senciellu. ''[[The Marshall Mathers LP]]'' llanzar en mayu de 2000, y rápido vendió 2,5&nbsp;millones de copies.Foi l'álbum más vendíu de la historia del rap. El primer senciellu del álbum, "[[The Real Slim Shady]]", diz, ente otres coses, que [[Christina Aguilera]] tuvo sexu oral con [[Fred Durst]] (de [[Limp Bizkit]]) y [[Carson Daly]] (de [[MTV]] TRL). Nel tercer senciellu, "[[Stan (cantar)|Stan]]" (usa'l cantar orixinal de [[Dido (cantante)|Dido]], "[[Thank You (cantar de Dido)|Thank You]]"), Eminem cuntaba la historia d'un fan tan encegoláu con él que termina suicidándose por cuenta de que nun recibía respuesta a les constantes cartes que lu unviaba. Col gran ésitu del so segundu álbum, el discutiniu qu'arrodiaba a Eminem creció entá ye más, especialmente cuando ''The Marshall Mathers LP'' foi nomáu al [[Grammy]] como meyor discu del añu. Anque Mathers siempres dixera que les sos lletres nun teníen que tomase en serio, y qu'él nun tenía nada en contra de los [[homosexual]]es o les muyeres, el grupu de derechos de los homosexuales [[GLAAD]] entamó un boicó contra Eminem nos [[Grammy]]. Mathers respondió a esto cantando'l cantar ''Stan'' nel escenariu col cantante [[Elton John]], acabando l'actuación con un abrazu a John pa demostrar qu'él nun tenía nada en contra de los homosexuales. Como unu de los seis miembros del grupu de rap [[D12]], Eminem participó nel álbum ''[[Devil's Night]]'', llanzáu en [[2001]]. L'álbum foi multiplatín. Contenía'l senciellu "[[Purple Pills]]" tamién polémicu. Otru cantar, "[[Blow My Buzz]]", formaba parte de la banda sonora de la película ''The Wash'' ([[2001]]), na que Eminem faía un [[caméu]]. === 2002-2003: ''The Eminem Show'' === El cuartu álbum d'Eminem, ''[[The Eminem Show]]'' salió a la venta nel branu de [[2002]]. Nesti álbum muncha xente reconoció que baxara'l so nivel d'agresividá en cuanto ye la llírica, aun así tuvo munches crítiques positives. El discu incluyía'l senciellu ''Without Me'', aparentemente una secuela de ''The Real Slim Shady'' nel que fai comentarios despreciatibles sobre los grupos de mozos (''boy bands''), [[Moby]], y [[Lynne Cheney]], ente otros. Esi mesmu añu Eminem afayó al raperu [[50 Cent]]. Tamién incluyía'l cantar ''[[Till I Collapse]]'' (n'español, "Hasta que Colapse") onde amuesa la so referencia con [[Reggie]], [[Jay-Z]], [[2Pac]], [[Biggie Smalls|Biggie]], [[Andre 3000]] d'[[Outkast]], [[Jadakiss]], [[Kurupt]], [[Nasir bin Olu Dara Jones|Nas]] y onde noma a [[Bobby]], [[Whitney Houston|Whitney]] y [[Nate Dogg|Nate]] con daqué referíu a un "Suañu Húmedu". === 2004-2005: ''Encore'' === A finales de 2004, Eminem llanza'l so quintu álbum d'estudiu [[Encore (álbum d'Eminem)|Encore]], y el segundu que protagoniza nel añu, dempués de [[D12 World]]. En ventes foi totalmente un ésitu, vendiendo 1.632.000 de copies nos sos dos primeres selmanes n'Estaos Xuníos, y hasta'l día de güei, más de 7&nbsp;millones a nivel mundial, y 7,8 n'Estaos Xuníos. A pesar d'esto, ye unu de los sos álbumes más criticaos en llírica y contestu, seique por baxar el so nivel d'agresividá amosáu nos sos trabayos anteriores, y aumentar el so humor en gran manera (especialmente en ''My 1st Single'', ''Rain Man'', ''Big Weenie'', ''[[Just Lose It]]'' y ''[[Ass Like That]]''). [[Ficheru:Eminem Live.jpg|thumb|150px|Eminem mientres el Anger Management Tour n'agostu de 2005.]] Pol conteníu que tenía esti álbum, especulóse qu'esta seria la so última producción por delles razones: el fechu de que na portada del álbum apaecía Eminem despidiéndose del públicu y cerrándose un telón. Otru motivu foi qu'a la fin del cantar ''Encore'' diz la frase ''See you in the hell, fuckers'' (''voi ver nel infiernu, fíos de puta'') matu al públicu presente y dispárase, anque tou esto sería desmentíu a finales de 2005, cuando llanzó'l so álbum de grandes ésitos, [[Curtain Call: The Hits]], diciendo que tan solo quería tomase un descansu y dedicase a ser productor. El senciellu ''[[Mosh]]'' ye una crítica al presidente [[George W. Bush]]. El videu musical d'esti cantar amuesa a Eminem axuntando a un enorme grupu de xente que tán contra Bush pa votar nes eleiciones presidenciales, el videu remata cola frase ''Vote on November 2nd'' y Eminem votando. Cuando Bush ganó les eleiciones, editóse un segundu videu de "Mosh", onde Eminem y la so xente ataquen la [[Casa Blanca]]. Unu de los enemigos d'Eminem, [[Benzino]] atopó una cinta d'Eminem cuando yera neñu onde dicía coses racistes sobre los negros, él rápido contestó col cantar "[[Yellow Brick Road]]", onde se "sida" reemplazando'l [[insultu]] [[racista]] con un insultu [[misóxinu]]: {{cita|But I've heard people say they heard the tape and it ain't that bad.<br />But it was I singled out a whole race and for that apologize.<br />I was wrong cuz non matter what color a girl is: she's still a hoe.|col2=Pero oyí qu'hai persones que dicen qu'escucharon la cinta y nun taba tan mal.<br />Pero yo taba faltando a toa una raza y por ello pido esculpes.<br />Taba equivocáu, porque nun importa de qué color sea una moza: siempres va ser una muyeraca.}} [[Ficheru:D12 at the Anger Management Tour in 2005.jpg|thumb|[[D12]] en 2005.]] Dempués de la muerte de [[DeShaun Holton|Proof]] (meyor amigu d'Eminem) xeneráronse rumores de que Eminem retiraríase, a partir de delles coses que la referencien nel álbum ''[[Encore (álbum d'Eminem)|Encore]]'', por casu, na portada (onde sale Eminem despidiéndose); el cantar "[[Encore/Curtains Down]]", onde Eminem matu al públicu presente y a la fin se suicidia. En 2005, dellos miembros de la industria musical y de la [[Periodismu del corazón|farándula]] especularon que Eminem consideraba la posibilidá de terminar la so carrera de raperu dempués de seis años y múltiples discos de platín. La especulación empezó a principios de 2005 sobre un supuestu álbum de discu doble que se publicar a finales d'esi añu, rumoreándose el títulu ''The Funeral''.<ref>{{cita web |fechaaccesu=23 d'abril de 2008|url=http://www.1strowseats.com/blog/category/eminem/the_funeral_new_eminem_album_6831.asp|títulu=The Funeral - New Eminem Album|editorial=1st Row Seats|idioma=inglés}}</ref> Meses dempués, salió a la venta esti supuestu álbum, siendo primer [[grandes ésitos]], tituláu ''[[Curtain Call: The Hits]]''. Foi llanzáu'l [[5 d'avientu]] de [[2005]] sol sellu [[Aftermath Entertainment]]. Nesti atopa'l so senciellu ''[[When I'm Gone (cantar d'Eminem)|When I'm Gone]]'', un de los sos cantares más emotivos, onde fala de la rellación ente padre de familia artista que lleva consigo. Tamién s'inclúi ''[[Shake That]]'' xunto a [[Nate Dogg]], algamando la nominación na categoría "Meyor Collaboración de Rap" nos [[Premios Grammy de 2007|premios Grammy de 2007]]. Eminem declaró que namái se tomaría un descansu pa dedicase a ser productor, pero que nun se diba a retirar. Mientres el branu de 2005, Eminem embarcóse la so primer xira n'EE.XX. en tres años: el Anger Management 3 Tour, acompañáu de [[50 Cent]], [[G-Unit]], [[Lil' Jon]], [[D12]], [[Obie Trice]], [[The Alchemist]], ente otros. N'agostu de 2005, Eminem atayó la parte europea de la xira, y darréu anunció qu'entró nun tratamientu por rehabilitación a les drogues por "melecines pa dormir".<ref name="abc">{{cita web |fechaaccesu=23 d'abril de 2008|url=https://www.abc.net.au/news/arts/theshallowend/200508/s1441976.htm|títulu=Eminem in rehab|editorial=[[Australian Broadcasting Corporation]]|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070206023410/https://www.abc.net.au/news/arts/theshallowend/200508/s1441976.htm|fechaarchivu=6 de febreru de 2007}}</ref> Mientres tou [[2006]] los sos fanes siguieron espardiendo'l rumor de que Eminem diba retirase, a pesar de qu'él lo había negáu. A finales del añu Eminem llanzó un álbum llamáu ''[[Eminem Presents: The Re-Up]]''. La so finalidá yera promocionar a los nuevos miembros del grupu [[Shady Records]], que son [[Ca$his]], '''''Bobby Creekwater''''' y [[Stat Quo]]. Los trés piensen sacar un álbum en [[2007]]. El primer senciellu del álbum foi ''You Don't Know'' nel cual Eminem ta acompañáu de [[50 Cent]], '''''Lloyd Banks''''' y '''''Ca$his''''' y el segundu senciellu, ''Jimmy Crack Corn'', foi llanzáu en [[2007]]. En 2008 púdose volver ver a Eminem nun actu públicu na presentación del so llibru autobiográficu ''Eminem: The Way I Am'' el 16 d'ochobre y que salió a la venta n'Estaos Xuníos el día 21 d'ochobre, aumentando entá más los rumores. === 2009-2010: ''Relapse'' y ''Recovery'' === El 2 de febreru de 2009 salió'l primer senciellu promocional de [[Relapse]], ''[[Crack a Bottle]]'', xunto con [[50 Cent]] y [[Dr. Dre]], que foi un ésitu total, llegando al puestu #1 na llista [[Billboard Hot 100]]. El 7 d'abril de 2009 estrenóse xunto con un videu musical el segundu senciellu ''[[We Made You]]'', siendo'l primeru que protagonizaba dende ''[[You Don't Know]]''. [[Relapse]] salió a la venta'l [[15 de mayu]] de 2009 en países europeos como Italia, Holanda y otros, y n'Estaos Xuníos salió'l [[19 de mayu]] del mesmu añu. Del álbum estraxéronse dos senciellos promocionales y trés oficiales, [[Crack a Bottle]], [[We Made You]], [[3 a.m.]], [[Old Time's Sake]] y [[Beautiful (cantar d'Eminem)|Beautiful]]. Cuando taba a puntu de salir al mercáu'l discu [[Relapse]] (Recaída), Eminem reconoció que la llarga posa ensin grabar habíase por cuenta de que sufría una fuerte dependencia a les drogues. Tragaba pastillas como Vicodin, Ambien y Valium. Tenía que recuperase física y mentalmente pa una torna. [[Ficheru:Shady Van.jpg|thumb|left|Furgón dedicáu a Eminem.]] ''"Esta ye la mio primer visita a Europa llibre de drogues. Fai daqué más d'un añu que toi llimpiu y siéntome realmente bien"'', esplicó nuna entrevista nel diariu "Bild". Añadió que p'abandonar les drogues precisó ''"d'un llargu procesu". Cinco o seis años. Lo más importante qu'aprendí ye qu'unu mesmu ten de tar dispuestu a camudar. Naide puede tomar esa decisión por ti"''. Destacó qu'estimó al atopar ''"un bon hospital con un bon médicu onde me desintoxicaron. Entós tomé la decisión de que'l mundu de la droga acabar pa siempres"''. ''"Parte del mio sanamientu foi ser sinceru conmigo mesmu, y tamién delantre mi familia y amigos"'', afirmó nel rotativu, nel que sorrayó: ''"nun creía que la xente sorprender de que fuera un drogadictu. Pero naide sabía lo mal que taba"''. ''"Yá nun quiero despintar nada. Soi un adictu, lo acepté y superé"'', afirmó'l raperu, quien comentó que sintió que recuperaba la so capacidá creativa ''"el pasáu añu en xunu, cuando llevaba un par de meses llimpiu"''. El [[21 d'avientu]] de 2009 llanzó'l rellanzamientu de [[Relapse]], [[Relapse: Refill]] (Recaída: Reencargo), qu'inclúi dos discos, unu con 7 cantares nuevos, qu'inclúin los senciellos ''[[Forever (cantar de Drake)|Forever]]'', ''[[Elevator (cantar d'Eminem)|Elevator]]'' y ''[[Hell Breaks Loose]].'' Na entrega de los Grammy 2010, ganó dos d'estos premios, unu por "Meyor interpretación de rap por dúu o grupu" con ''Crack a Bottle'' y por "Meyor Discu de Rap" con [[Relapse]]. Nesta entrega interpretó aclamaes versiones [[rap metal]]esres de [[Drop the World]] y [[Forever (cantar de Drake)|Forever]], xunto a [[Travis Barker]], [[Lil Wayne]] y [[Drake (raperu)|Drake]]. En xunu de 2010, llanzó [[Recovery]] (Recuperación), que primeramente se titularía ''Relapse 2'', pero por cuenta de la gran variedá de conteníu (como los nuevos productores), camudóse'l nome. Esti primeramente cuntaría con artistes como [[D-12]], [[Dr. Dre]], [[50 Cent]] y [[Jay-Z]], pero tres la renovación del conteníu sorpresivamente apaecieron otros como [[Rihanna]], [[Pink]] y [[Lil Wayne]]. [[Recovery]] cuenta con un nuevu repartu de productores de la nueva xeneración como son '''''Boi-1da''''', '''''Just Blaze''''', '''''Alex da Kid''''', y '''''DJ Khalil'''''. Dr. Dre y Denaun Porter (Mr. Porter). El 29 d'abril publica'l senciellu promocional del so séptimu álbum d'estudiu [[Recovery]], [[Not Afraid]], que debuta na posición númberu unu de Billboard Hot 100. El cantar ye producida pol mozu creador '''''Boi-1d'''''a, convirtiéndose nun ésitu tantu en llistes d'Estaos Xuníos como europees. En xunetu de 2010 publicó'l segundu senciellu xunto a [[Rihanna]] llamada [[Love the Way You Lie]] producida pol inglés [[Alex da Kid]] y convirtiéndose nun auténticu fenómenu musical que sonó en tolos llugares del planeta, algamando les primeres posiciones de toles llistes musicales del mundu. Más tarde Eminem publicó'l so tercer senciellu [[Non Love]] xunto al raperu [[Lil Wayne]]'. El cantar ye producida por '''''Just Blaze''''' y samplea un gran ésitu de los 90, What Is Love? de ''[[Haddaway]]''. El 27 de xunu de 2011, el videu musical de '''''Space Bound''''' sale a la lluz. Ente finales de 2010 y principios de 2011 a Eminem reconocióse-y l'ésitu del so últimu álbum, recibiendo Premios como MTV VMA y les AMA. En payares de 2010 dar a conocer la llista de nomaos de los Grammy 2011 y el raperu afaró con diez nominaciones pa depués solo poder faese con dos premios. Eminem asistió a esta última edición de los Grammy onde interpretó xunto a Rihanna la segunda parte de la so mega-ésitu '''''Love The Way You Lie''''' y '''''I Need a Doctor''''' xunto a ''[[Dr. Dre]]'' y [[Skylar Grey]], lo que significaba l'apaición del mentor d'Eminem nun escenariu diez años dempués dende la última vegada que lo fixo. Anguaño Eminem alcuéntrase trabayando en nuevos proyeutos y n'alzar de nuevu al so sellu discográficu, [[Shady Records]], lo más alto, pa ello contrató al grupu [[Slaughterhouse]] y al mozu raperu Yelawolf. La popularidá de Marshall tesciende lo musical y avérase más al nuevu Midas de la sociedá norteamericana. Él ta dispuestu a esfrutar la so bona estrella a pesar de lo que digan: "Nun intento convertime nel próximu Tupac, pero non se cuánto tiempu voi tar nesti planeta. Asina que mientres tea equí voi intentar faelo lo meyor posible". En 2011 publicó un [[EP]] col so antiguu grupu [[Bad Meets Evil]], formáu por él y [[Royce Da 5'9"]] de [[Slaughterhouse]], El [[EP]] titúlase Hell:The Sequel. El primer senciellu foi Fast lane. El segundu foi Lighters con [[Bruno Mars]]. === 2013-presente:''The Marshall Mathers LP 2 '' === El 24 de mayu del 2012, Eminem anunció que taba trabayando nel so siguiente álbum,<ref>{{Cita web |url=http://www.aftermathmusic.com/blog/2012/05/24/eminem-is-working-on-a-new-album/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121118042647/http://www.aftermathmusic.com/blog/2012/05/24/eminem-is-working-on-a-new-album/ |fechaarchivu=2012-11-18 }}</ref> el cual taba programáu pa ser llanzáu nel 2013.<ref>{{Cita web |url=http://www.hiphopdx.com/index/news/id.21684/title.eminem-announces-eighth-studio-album-for-2013 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131020045939/http://www.hiphopdx.com/index/news/id.21684/title.eminem-announces-eighth-studio-album-for-2013 |fechaarchivu=2013-10-20 }}</ref> Ensin siquier tener títulu o fecha de llanzamientu, l'álbum foi incluyíu na llista "Most Anticipated Albums of 2013" (álbumes más antemanaos del 2013) de [[MTV]] y [[Complex Magacín]], onde l'álbum foi asitiáu nel puestu #6 de dambes llistes, y nel #5 puestu de [[XXL Magacín]].<ref>{{Cita web |url=http://www.complex.com/music/2013/01/the-50-most-anticipated-albums-of-2013/eminem |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131020103827/http://www.complex.com/music/2013/01/the-50-most-anticipated-albums-of-2013/eminem |fechaarchivu=2013-10-20 }}</ref> El 30 de xunu del 2012, Eminem faló un pocu sobre l'álbum con [[DJ Whoo Kid]] na so propia estación de radio, [[Shade 45]]. El dixo que'l material yá taba fluyendo y que'l [[Dr. Dre]] taba arreyáu en delles coses.<ref>{{Cita web |url=http://www.radioplanet.tv/eminem-whookid-shade45-jun12/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006141559/http://www.radioplanet.tv/eminem-whookid-shade45-jun12/ |fechaarchivu=2014-10-06 }}</ref> El 30 d'agostu del 2012, el miembru de [[Slaughterhouse]], [[Royce da 5'9"]] dixo delles coses que pensaba del álbum, ente elles: "Nun toi seguro como'l mundu va responder a les coses que yo escuché". El cercanu amigu y compañeru d'Eminem, [[50 Cent]] que tamién confirmó coses avera del álbum. Eminem apaeció nel álbum de [[Pink]], [[The Truth About Love (álbum)|The Truth About Love]], nel cantar "Here Comes The Weekend". El 11 de febreru del 2013, el presidente de [[Shady Records]] y manager d'Eminem, [[Paul Rosenberg]] anuncio que l'octavu álbum d'Eminem seria llanzáu dempués del [[Memorial Day]], del 2013, entá hasta esti momentu'l títulu del álbum nun fuera reveláu.<ref>http://www.rollingstone.com/music/news/eminems-next-album-coming-post-memorial-day-20130208</ref> El 22 de marzu del 2013, el [[Dr. Dre]] dixo que Eminem yá taba puestu a rematar l'álbum y que taba trabayando xunto col neso.<ref>http://theversed.com/2013/03/24/dr-dre-returns-to-the-studio-says-eminem-is-nearly-finished-new-album/</ref> El productor [[NON I.D.]] confirmó que taría tamién produciendo l'álbum.<ref>http://www.mtv.com/news/articles/1693542/eminem-nun {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151021000000/http://www.mtv.com/news/articles/1693542/eminem-nun |date=2015-10-21 }} id-next-album.jhtml</ref> El 14 d'agostu del 2013, un cantar tituláu "Survival" con Liz Rodrigues, so la producción de DJ Khalil tuvo na premier del tráiler del vídeojuego de multixugador [[Call of Duty: Ghosts]]. Mientres el cual, al rematar esti tráiler, un curtiu mensaxe anunció que'l primer senciellu del so octavu álbum (del cual entá nun se sabía nengún datu específicu) taría llueu disponible.<ref>http://music.yahoo.com/news/eminem-unveils-hard-hitting-song-survival-195019619-rolling-stone.html</ref> Mientres los [[MTV Video Music Awards|VMA]] del [[2013]], foi onde Eminem revelo que'l siguiente álbum seria tituláu [[The Marshall Mathers LP 2]] (una secuela del so álbum primeramente llanzáu, [[The Marshall Mathers LP]]) y que esti taría disponible a partir del 5 de payares del 2013.<ref>http://www.huffingtonpost.com/2013/08/26/mmlp2-eminem-new-album-_n_3814784.html</ref> El senciellu principal " [[Berzerk (cantar)|Berzerk]] " foi llanzáu'l 25 d'agostu del 2013. Debutó nel puestu #3 nel Billboard Hot 100. Los siguientes senciellos fueron "Survival", que foi incluyíu nel videoxuegu [[Call of Duty: Ghosts]], "[[Rap God]]" y "[[The Monster (cantar)]]" con [[Rihanna]]. Como foi entamáu, [[The Marshall Mathers LP 2]] foi llanzáu'l 5 de payares del 2013 por [[Aftermath Entertainment]], [[Shady Records]] y [[Interscope Records]]. La edición estándar contién 16 cantares, ente que la edición de luxu contién otres 5 cantares nun segundu discu. El [[The Marshall Mathers LP 2|MMLP2]] volvióse'l séptimu álbum d'Eminem en debutar nel puestu númberu unu nel [[Billboard 200]]. L'álbum tamién llogró la segunda mayor venta na selmana debú del añu, solo detrás del [[The 20/20 Experience]] de [[Justin Timberlake]].<ref>http://www.huffingtonpost.com/2013/11/13/eminem-album-sales-mmlp2-non-1_n_4266408.html</ref> Dempués d'esto, Eminem volver nel primeru dende [[The Beatles]] en llograr tener 4 cantares consecutivos nel Top 20 del [[Billboard Hot 100]].<ref>{{Cita web |url=http://www.complex.com/music/2013/11/eminem-four-singles-in-billboard-hot-100-top-20 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121221045216/http://www.alexa.com/topsites |fechaarchivu=2012-12-21 }}</ref> Nel [[Reinu Xuníu]], l'álbum debutó nel puestu númberu unu na llista [[UK Albums Chart]], volviendo esti álbum el séptimu discu d'Eminem consecutivu en debutar númberu unu nel Reinu Xuníu. Tou esto convirtió a Eminem nel primer artista Americanu en tener 7 álbumes na so selmana debú consecutivamente nel puestu númberu 1, y faer un empate con [[The Beatles]] en tener más cantares na llista musical del Reinu Xuníu coles mesmes.<ref>http://www.officialcharts.com/chart-news/eminem-scores-seventh-consecutive-uk-number-1-album-2599/</ref> Dos díes enantes del llanzamientu del [[The Marshall Mathers LP 2|MMLP2]], el 3 de payares de 2013, na celebración de la primer ceremonia d'entrega de premios a la música de [[YouTube]], los [[YouTube Music Awards|YTMAs 2013]] (YouTube Music Awards), Eminem ganó'l premiu al Artista del añu.<ref>http://variety.com/2013/digital/news/youtube-music-awards-eminem-wins-artist-of-the-year-in-videu-sites-shaky-webcast-1200792254/</ref> Una selmana dempués, el 10 de payares de 2013, Eminem foi homenaxáu como Iconu global y ganador de la categoría Meyor Artista Hip-Hop nos [[MTV Europe Music Awards|EMAs 2013]].<ref>{{Cita web |url=http://www.hiphopdx.com/index/news/id.26194/title.eminem-wins-global-icon-award-at-2013-mtv-ema-music-awards |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150426120145/http://www.hiphopdx.com/index/news/id.26194/title.eminem-wins-global-icon-award-at-2013-mtv-ema-music-awards |fechaarchivu=2015-04-26 }}</ref> L'álbum cunta cola collaboración de [[Skylar Grey]], [[Nate Ruess]], [[Jamie N Commons]], [[Sia]], [[X Ambassadors]], [[Kendrick Lamar]] (únicu raperu nel álbum) y la cuarta collaboración de [[Rihanna]] con Eminem. Como primer cantar del álbum, llanzó Bad Guy, que ye la continuación de "[[Stan (cantar)|Stan]]", unu de los senciellos más famosos d'Eminem (seique'l más famosu<ref>http://www.stereogum.com/24391/vh1s_100_greatest_hiphop_songs-2/list/</ref>), del so álbum en [[The Marshall Mathers LP]], la diferencia ente dambos cantares ye que "Stan" ye rapeada dende la perspeutiva del fan del mesmu nome, ente que Bad Guy ye rapeada dende la perspeutiva de Matthew Mitchell, hermanu de Stan. Eminem apaeció nos [[Mtv Movie Awards]] con [[Rihanna]] cantando xuntos The Monster, tamién tuvo presente nos Beats Music Event onde interpretó Lose Yourself, My Name Is y Forgot About Dre col so mentor [[Dr.Dre]]. == Estilu ya influencies == La música d'Eminem clasifícase específicamente como rap, pero tamién tien fuertes influencies del [[midwest rap|midwest]], [[Gangsta rap]], [[Hardcore hip hop]], [[Political hip hop]] y [[west coast rap]].<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com:Eminem|url=http://www.allmusic.com/artist/p347307|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2009}}</ref> Amás, na so carrera tuvo un estilu variáu en gran manera, interpretando dellos subxéneros del rap, destacar l'[[rap hardcore|hardcore básicu]] y el [[horrorcore]] qu'amuesen el so llau más violentu; el [[midwest rap|midwest]] y el [[west coast rap|west coast]]; el [[comedy hip hop|comedy]] col so particular humor ya ironía; el [[rap rock]]; y delles vegaes incursionando n'otros estilos. En 2003, mientres la ceremonia d'entrega de los [[premios Grammy]] por Meyor Álbum de Rap ([[The Eminem Show]]), el raperu nomó les influencies de la so música, diciendo: ''"He compilado la mio llista personal de MCs que cito nes mios referencies, que fixeron de mi lo qu'agora soi... -...honestamente, si yo nun oyera a estos, nin siquier sería un raperu. Esta ye la llista, anque ensin ordenar: [[Run DMC]], [[Beastie Boys]], [[LL Cool J]], [[Kool G Rap]], [[Masta Ace]], [[The Sugarhill Gang]], [[Coolio]], [[Rakim]], [[Big Daddy Kane]], [[Dr. Dre]], [[N.W.A.]], [[KRS-One]], [[DMX]], [[Geto Boys]], [[Redman]], [[DJ Jazzy Jeff & The Fresh Prince]], [[Naughty by Nature]], [[Cypress Hill]], [[Wu-Tang Cla]], [[Warren G]], [[Big Pun]], [[Tha Dogg Pound]], [[The Psycho Realm]], [[Busta Rhymes]], [[Will Smith]], [[Ice-T]], [[Fat Joe]], [[AZ]], [[Xzibit]], [[Afroman]], [[Kid Frost]], [[Westside Connection]], [[Mobb Deep]], [[Insane Clown Posse]], [[Three 6 Mafia]], [[Mac Dre]], [[Scarface (raperu)]], [[Busy Bee Starski]], [[Snoop Dogg]], [[Kurtis Blow]], [[Capone-N-Noreaga]], [[Big L]], [[Eazy-Y]], [[Smif-N-Wessun]], [[The Fat Boys]], [[Gang Starr]], [[Gravediggaz]], [[Bone Thugs-n-Harmony]], [[Ice Cube]], [[Schoolly D]], [[Grandmaster Flash and the Furious Five]], [[Nasir bin Olu Dara Jones|Nas]], [[2Pac]], [[Notorious BIG]], [[Jay-Z]]. Gracies, porque tolos que nomé, enseñáronme a rapear."''<ref>{{cita web|títulu=www.mmguide.musicmatch.com|url=http://www.mmguide.musicmatch.com/artist/artist.cgi?ARTISTID=650621|fechaaccesu=29 de setiembre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080618045805/http://www.mmguide.musicmatch.com/artist/artist.cgi?ARTISTID=650621|fechaarchivu=2008-06-18}}</ref><ref>{{cita web|títulu=www.mtv.com|url=http://www.mtv.com/bands/t/tupac/news_feature_102703/|fechaaccesu=29 de setiembre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140804120928/http://www.mtv.com/bands/t/tupac/news_feature_102703/|fechaarchivu=2014-08-04}}</ref> Amás d'estos, Eminem nomó a dellos MCs qu'influyeron nel so estilu de rapeo, lo que se vio reflexáu en munches de los sos cantares – ente estos atópense [[Esham]],<ref>{{cita web |nome=William Y. |apellíu=Ketchum III |títulu=Mayor Esham? What? |url=http://www.metrotimes.com/music/story.asp?id=13341 |editorial=''[[Metro Times]]'' |ubicación=[[Detroit]], [[Michigan]] |fecha=[[15 d'ochobre]], 2008 |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090914072556/http://www.metrotimes.com/music/story.asp?id=13341 |fechaarchivu=2009-09-14 }}</ref> [[Newcleus]],<ref name=ref_duplicada_1>Eminem, with Sacha Jenkins, 2008, ''The Way I Am'', Dutton Adult, p. 20.</ref> [[Ice-T]],<ref name=ref_duplicada_1 /> [[Mantronix]],<ref name=ref_duplicada_1 /> [[Esmornie Mel]] (específicamente'l cantar "[[The Message]]")<ref name=ref_duplicada_1 /> y [[Boogie Down Productions]].<ref name=ref_duplicada_1 /> Sicasí, non yá inspiróse nel hip hop, tamién nel [[música rock|rock]] y el [[pop]]. Estes puédense notar especialmente nel álbum [[The Eminem Show]], nel qu'hai numberosos samples de [[riff]]s de [[guitarra llétrica]], clasificándose dientro del [[rap rock]], ente los que s'atopa especialmente influyíu por [[Jim Morrison]], [[Led Zeppelin]], [[Nirvana (banda)|Nirvana]], [[Iron Maiden]], [[AC/DC]], [[Kiss]], [[Van Halen]], [[Michael Jackson]], [[The Police]], [[Metallica]], [[Skinless]], [[Circle Jerks]], [[Elvis Presley]], [[D.R.I.]], [[Stratovarius]], [[Bad Brains]], [[Minutemen (banda)]], [[Siege]], [[Bob Marley]], [[Cockney Rejects]], [[The Jam]], [[The Rolling Stones]], [[Crass]], [[Sham 69]], [[Small Cares]], [[Suicidal Tendencies]], [[Flipper (banda)|Flipper]], [[Angelic Upstarts]], [[Ramones]], [[The Clash]], [[D.O.A. (banda)|D.O.A.]], [[Skrewdriver]], [[Black Sabbath]], [[Black Flag]], [[Body Count]], [[Minor Threat]], [[Middle Class]], [[Deicide]], [[Biohazard (banda)]], [[Cannibal Corpse]], [[The Who]], [[Agnostic Front]], [[Guns N' Roses]], [[Damian Marley]], [[Queen]], [[Cock Sparrer]], [[Bon Jovi]], [[Marilyn Manson]], [[Sex Pistols]], [[Jimi Hendrix]] y [[Aerosmith]],<ref>{{cita web |títulu=music.yahoo.com|url=http://music.yahoo.com/read/news/12051353|fechaaccesu=29 de setiembre de 2008}}</ref> destacar esti postreru nel cantar [[Sing for the Moment]], que tien un sample de [[Dream On (cantar de Aerosmith)|Dream On]], teniendo como artistes convidaos a [[Steven Tyler]] y [[Joe Perry]] en solitariu. Eminem tamién influyó nel mundu musical, especialmente nel hip hop, y sobremanera n'artistes como [[Dark Lotus]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Dark Lotus|url=http://www.allmusic.com/artist/p507519|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[k-Rizma]], [[Sullee]],<ref>{{cita web |títulu= allmusic.com - Sullee|url=http://www.allmusic.com/artist/p688569|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[Sinik]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Sinik|url=http://www.allmusic.com/artist/p698268|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[Plan B (músicu)|Plan B]],<ref>{{cita web|títulu=allmusic.com - Plan B|url=http://www.allmusic.com/artist/p807401|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110708142324/http://www.allmusic.com/artist/p807401|fechaarchivu=2011-07-08}}</ref> [[Cass Fox]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Cass Fox|url=http://www.allmusic.com/artist/p347307|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[Mayday!]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Mayday!|url=http://www.allmusic.com/artist/p819504|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[Collie]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Collie|url=http://www.allmusic.com/artist/p831824|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[Brandhärd]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Brandhärd|url=http://www.allmusic.com/artist/p880871|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[Calle 13 (banda)|Calle 13]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Calle 13|url=http://www.allmusic.com/artist/p747326|fechaaccesu=1 d'avientu de 2009}}</ref> [[Lloyd Banks]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Lloyd Banks|url=http://www.allmusic.com/artist/p555597|fechaaccesu=1 d'avientu de 2009}}</ref> [[Asher Roth]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Asher Roth|url=http://www.allmusic.com/artist/p926250|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[Kaex]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Kaex|url=http://www.allmusic.com/artist/p972040|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[PJo]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - PJo|url=http://www.allmusic.com/artist/p982756|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2008}}</ref> [[Hollywood Undead]],<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com -o Hollywood Undead|url=http://www.allmusic.com/artist/p777490|fechaaccesu=13 de xineru de 2010}}</ref> [[Alexperiment]] ya inclusive nel cantante de pop [[Simon Cristicchi]].<ref>{{cita web |títulu=allmusic.com - Simone d'ochobre de 2008}}</ref> === Slim Shady === Cuando Eminem, qu'en [[1996]], publicó'l so primer discu, tituláu [[Infinite (álbum d'Eminem)|Infinite]], Marshall decidió que tenía que faer daqué nuevu, yá que l'anterior discu foi un fracasu, polo que creo un álter ego llamáu Slim Shady. Esti nuevu [[álter ego]] yera una complementación a Eminem, pero Slim y Eminem nun son lo mesmo, ente que Eminem escontra rap más personal, enfocáu al [[rap hardcore]], Shady usa nos sos cantares el [[humor negro]], el so estilu ta más enfocáu al [[comedy rap]], burllándose de famosos, persones, o inclusive actos terroristes como n'I'm Back. Gracies a esti personaxe Eminem saltó a la fama, por cuenta que'l rap de Shady yera bien revesosu. En cantares como [[Without me]], [[Just lose it]] o [[We made you]] amosar a Slim Shady. Cuando rapea Shady, n'ocasiones el raperu usa un acentu más agudu que cuando lo fai con Eminem, esti postreru facer con una voz más grave. "Remaneciendo" en The Marshall Mathers LP 2, interpretó'l so estilu en ciertos cantares, pero la más notable foi "Evil Twin", onde la interpreten tanto Eminem como Shady xuntos, dando a ver el so "ximielgu malváu" faer discutinios de nuevu. Eminem, fai llamar a Slim:"Una escuridá apoderándose d'él". Nel final de la tema, diz que nun atopa diferencia ente ellos, por ser la mesma persona, soltando la frase: {{cita|Cause we are the same, bitch.<ref>{{cita web |url=http://rapgenius.com/2370415|títulu=Eminem – Evil Twin Lyrics|fechaaccesu=31 d'avientu de 2013|editorial=rapgenius.com}}</ref>}} == Discutinios y crítiques == Dende los sos entamos Eminem recibió dures crítiques por cuenta del so estilu musical y conteníu. [[The Slim Shady LP]], el so álbum debú na compañía [[Aftermath Entertainment]], inclúi dalgunos de les sos temes más agresives y revesosos. [[Brain Damage (cantar d'Eminem)|Brain Damage]] cunta'l traumáticu [[acoso escolar]] que sufría cuando yera adolescente y les agresiones vengatibles que fizo dempués d'estes. [[Guilty Conscience]] termina con Eminem y [[Dr. Dre]] afalando a un home a asesinar a la so muyer y el so amante. Nel cantar [[Kim (cantar)|Kim]] de [[The Marshall Mathers LP]] amuésase una situación hipotética na que ve a la so esposa engañar con otru home, llevándolo a asesinalo. Esti cantar cunta con una pre-secuela, extrañamente llanzada dos años tras en [[The Slim Shady LP]], llamada [['97 Bonnie & Clyde]], onde, xunto a la so fía pequeña, lleva nel so maleteru'l cadabre de la so esposa, el so amante y el so fiyascu, llanzándolos a un llagu. En delles ocasiones burllóse de [[Kurt Cobain]] (vocalista de [[Nirvana (banda)|Nirvana]]), principalmente dempués de la so muerte, nomándolo en cantares como [[Cum on Everybody]], ya inclusive na so serie de dibuxos animaos [[The Slim Shady Show]]. El primer senciellu d'[[Encore (álbum d'Eminem)|Encore]], [[Just Lose It]], causa les crítiques de [[Michael Jackson]] por cuenta de que nel cantar y nel videu musical amuésense parodies d'él, por casu cuando se-y quemar el pelo. Esti álbum tien dos skits nes cualos amuésense referencies d'esti problema, inclusive llegando a problemes llegales prohibiendo'l videoclip en delles canales d'Estaos Xuníos y d'otros países. Nel cantar "[[Ass Like That]]", fai mofles y asonsaña tener fantasíes con [[Beyoncé]], [[Hilary Duff]], [[Jessica Simpson]], [[Britney Spears]], ente otres, tamién dedicándo-y burlles a [[R. Kelly]], [[Pee-Wee Herman]], [[Michael Jackson]] y [[Arnold Schwarzenegger]]. Nel videu musical de [[We Made You]] del álbum [[Relapse]], Eminem fai burlla a dellos artistes, como [[Madonna]], [[Jessica Alba]], [[John Mayer]], [[Lindsay Lohan]], [[Jennifer Aniston]], [[Amy Winehouse]], y [[Kim Kardashian]] y otros más, asimilándose a anteriores cantares como [[The Real Slim Shady]] y [[Without me]]. Nel cantar [[Without me]] el raperu fai burlla a [[Chris Kirkpatrick]] ex miembru de [[*NSYNC]] dempués de que formulara unes denuncies a Eminem cuando foi arrestáu por posesión d'armes y asaltu en xunu de 2000. Kirkpatrick declaró ''"His arrest is karma. It's really sad when people have to put everybody else down to make themselves look good. The guy's digging himself a grave, and soon he's not gonna have any friends"''. N'español ''"El so arrestu ye karma. Ye bien murniu cuando la xente tien que fundir a tolos demás para trate bien. Ta cavándose la so propia tumba, y llueu nun va tener nengún amigu"''. El raperu dixo a Total Request Live de MTV el xueves (2 de mayu) mientres l'estrenu del videu que ye porque Kirkpatrick yera l'únicu miembru de la banda que tenía les agalles pa dici-y daqué a él, dempués de que'l raperu atacó al grupu y a grupos de mozos polo xeneral nel so últimu álbum. ==== Conflictu con Mariah Carey ==== Eminem escribió dellos cantares en referencia a una rellación cola cantante [[Mariah Carey]], anque ella niega l'acusación. Mariah diz que dambos frecuentaben atopase, pero ensin nenguna rellación o daqué íntimu.<ref>{{cita web |títulu= Eminem Disses Mariah for Denying Relationship|url=http://www.people.com/people/article/0,,1555248,00.html|fechaaccesu=14 de xunu de 2009|fecha=13 de mayu de 2009|editorial=people magacín|idioma=inglés}}</ref> Eminem referenciar en dellos cantares, como [[Superman (cantar d'Eminem)|Superman]], [[Jimmy Crack Corn]], [[Bagpipes From Baghdad]], y [[The Warning (cantar)|The Warning]]. Ente que ''Superman'' foi llanzáu en 2003, Carey llanzó un cantar tituláu ''Clown'' nel so álbum [[Charmbracelet]], publicáu na mesma dómina, onde fai referencies similares d'acordies cola so hit de 2009, "[[Obsessed (cantar de Mariah Carey)|Obsessed]]". El cantar d'Eminem [[Bagpipes From Baghdad]] del so álbum de [[Relapse]] seique ye'l so diss empobináu a Carey más popular, por cuenta del discutiniu que causó. El cantar fala sobre la rellación de Mariah y el so home, [[Nick Cannon]].<ref name=misinterpret>{{cita web|url=http://www.mtv.com/news/articles/1611590/20090518/eminem.jhtml|títulu=Eminem Says Nick Cannon Misinterpreted Mariah Carey Dis.|editorial=''MTV News.''|fechaaccesu=[[2 de nero]], 2010|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100403211336/http://www.mtv.com/news/articles/1611590/20090518/eminem.jhtml|fechaarchivu=2010-04-03}}</ref> Cannon respondió a Eminem diciendo que la so carrera basar en "la intolerancia racista", y que diba vengase d'él, bromiando que sobre la so torna al rap.<ref name=nick>{{cita web|url=http://www.mtv.com/news/articles/1611007/20090509/eminem.jhtml|títulu=Nick Cannon Fires Back At Eminem Over Mariah Carey Dis.|editorial=''MTV News.''|fechaaccesu=[[2 de xineru]], 2010|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100403202758/http://www.mtv.com/news/articles/1611007/20090509/eminem.jhtml|fechaarchivu=2010-04-03}}</ref> Más tarde, Eminem declaró que la pareya interpretó equivocadamente la tema y que-yos taba deseyando lo meyor.<ref name=misinterpret /> Cannon tamién afirmó que nun hai rensíes, y qu'él namái tenía qu'espresar los sos sentimientos sobre'l cantar.<ref>{{cita web|url=http://www.mtv.com/news/articles/1612074/20090522/cannon_nick.jhtml|títulu=Nick Cannon Insists: Non Beef With Eminem Over Mariah Carey Dis.|editorial=''MTV News.''|fechaaccesu=[[2 de xineru]], 2010|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100403210224/http://www.mtv.com/news/articles/1612074/20090522/cannon_nick.jhtml|fechaarchivu=2010-04-03}}</ref> En 2009, Carey llanzó "Obsessed", nel que canta sobre un home encegoláu que diz tar teniendo una rellación con ella.<ref name=obsessed>{{cita web |url=http://www.mtv.com/news/articles/1614088/20090616/carey_mariah.jhtml |títulu=Is Mariah Carey's 'Obsessed' Direuted At Eminem? |editorial=''MTV News.'' |idioma=inglés |fechaaccesu=[[4 de xineru]], 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100403211339/http://www.mtv.com/news/articles/1614088/20090616/carey_mariah.jhtml |fechaarchivu=2010-04-03 }}</ref> Cannon afirmó que'l cantar nun taba dirixida a Eminem.<ref>{{cita web |url=http://www.mtv.com/news/articles/1615108/20090701/cannon_nick.jh"l |títulu=Nick Cannon: Mariah Carey's Not Dissing Eminem In 'Obsessed'. |editorial=''MTV News.'' |idioma=inglés |fechaaccesu=[[4 de xineru]], 2010 }}</ref> Entós Eminem dio a conocer una sogona tema a finales de xunetu de 2009, tituláu ''The Warning'', insultu direutu a Mariah y Nick, diciendo qu'entá tenía mensaxes de voz de Mariah Carey, unviaos cuando supuestamente taben xuntos.<ref name=thewarning>{{cita web |url=http://www.mtv.com/news/articles/1617334/20090730/eminem.jhtml |títulu=Eminem Slams Mariah Carey, Nick Cannon In New Diss Track, 'The Warning'. |editorial=''MTV News.'' |fechaaccesu=[[4 de xineru]], 2010 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100403210533/http://www.mtv.com/news/articles/1617334/20090730/eminem.jhtml |fechaarchivu=2010-04-03 }}</ref> Tamién indicó que Mariah Carey tenía qu'esmolecese más polo que dicía, diciendo ''"Mariah, non se te asocedió qu'inda podríen haber semeyes?"''. Anque la mayoría de les supuestes fotografíes referir a desnudos, Mariah nunca esplicó si sabía daqué d'eso. A la fin del cantar, Eminem diz-y a Nick que-y diga a Mariah que cierre la boca, o si nun va siguir alantre. El conflictu decayó cuando Mariah y Nick nun respondieron al cantar. == Eminem como actor == El 2001, Eminem actuó na película producida por [[Dj Pooh]] ''The Wash'', onde comparte creitos con [[Snoop Dogg]], [[Dr. Dre]], [[Shaquille O'Neal]] y [[Ludacris]]. Eminem fixo'l so debú protagonista cola película [[8 Mile]] (tamién conocida como ''Milla&nbsp;8'', ''La cai de les ilusiones'', ''8 milles'', y ''8 Mile: cai d'ilusiones")'' el cual díxose taba en parte inspiráu na vida d'Eminem, nos suburbios (a 8 milles del centru de la ciudá de Detroit). La película estrenar en payares de 2002. Grabó munches cantares nuevos pa la [[banda sonora]], incluyendo [[Lose Yourself]] (que ta nel discu ''8 mile soundtrack'', xunto a otros raperos como '''''Obie Trice''''', '''''50&nbsp;Cent''''', '''''Dr.&nbsp;Dre''''', etc.), que ganó un [[Premios Óscar|Óscar]] al meyor cantar. Tamién emprestó la so voz al programa [[Crank Yankers]], y a unos dibuxos animaos d'Internet llamaos [[The Slim Shady Show]], que dempués seríen vendíos en [[DVD]]. Eminem actuó na película de 2009 [[Funny People]], protagonizada pol actor [[Adam Sandler]], col cual caltién una bona rellación, faciendo un caméu como él mesmu. === Filmografía === {| style="width:100%; text-align:center; margin:0px 0px 10px 0px" align="top" {{tablaguapa}} |----- ! width=5% style="background:blue; color:black"| Añu ! width=45% style="background:blue; color:black"| Película ! width=25% style="background:blue; color:black"| Personaxe ! width=25% style="background:blue; color:black"| Notes |----- | 2000 | ''Da Hip Hop Witch'' |Él mesmu | |- |2000 |''[[The Slim Shady Show]]'' | Dellos | |- | 2001 | ''[[The Wach (película)|The Wash]]'' | Chris | Acreditáu |- | 2002 | ''[[8 Mile]]'' | Jimmy "B-Rabbit" Smith, Jr. | [[Óscar al meyor cantar orixinal]] |- | 2003 | ''50 Cent: The New Breed'' | Él mesmu | |- | 2004 | ''Crank Yankers'' | Billy Fletcher | Rol de TV como convidáu; voz |- | 2007 | ''Rock and Roll Hall of Fame Induction Ceremony'' |Él mesmu | Indució a [[Run-D.M.C.]] |- | 2009 | ''[[Funny People]]'' | Él mesmu | Caméu<ref>{{cita web |url=http://www.rapbasement.com/eminem/051509-eminem-reveals-that-he-makes-a-caméu-in-the-new-judd-apatow-movie-funny-people.html |títulu=Eminem In New Judd Apatow "Funny People" Movie |editorial=Rap Basement |fecha=16 de mayu de 2009 |fechaaccesu=16 de mayu de 2009}}</ref> |- | 2014 | ''[[The Interview]]'' | Él mesma Parodia |} == Memoria == El [[21 d'ochobre]] de 2008, Eminem publicó una autobiografía titulada ''[[The Way I Am (autobiografía)|The Way I Am]]'' (n'[[idioma español|español]], ''Cómo soi yo''), al igual que la [[The Way I Am (cantar d'Eminem)|cantar]], onde cunta la so llucha cola probeza, les drogues, la fama, la congoxa y la depresión, xunto con histories alrodiu del so ascensu a la fama y comentarios sobre los discutinios del so pasáu. Nesti llibru tamién s'atopen delles fueyes de les lletres orixinales de dellos cantares, como [[Stan (cantar)|Stan]] y [[The Real Slim Shady]].<ref>[http://www.tvguide.com/News/Eminem-memoir-release-27483.aspx Eminem, All Grown Up? Rapper to Release Tell-All]" ''TV Guide''. 21 d'ochobre, 2008. Consultáu'l [[22 d'ochobre]], 2008.</ref> == Discografía == :<small>''Artículos principales:</small> [[Discografía d'Eminem]], [[Producción discográfica d'Eminem]] y [[Discografía d'Eminem#Videografía|Videografía d'Eminem]] {{Columnes}} === Álbumes d'estudiu === * ''[[Infinite]]'' (1996) * ''[[The Slim Shady LP]]'' (1999) * ''[[The Marshall Mathers LP]]'' (2000) * ''[[The Eminem Show]]'' (2002) * ''[[Encore (álbum d'Eminem)|Encore]]'' (2004) * ''[[Relapse]]'' (2009) * ''[[Recovery]]'' (2010) * ''[[The Marshall Mathers LP 2]]'' (2013) * ''[[Revival]]'' (2017) * ''[[Kamikaze (álbum d'Eminem)|Kamikaze]]'' (2018) * ''[[Music to Be Murdered By]]'' (2020) * ''[[The Death of Slim Shady (Coup de Grâce)]]'' (2024) === Álbumes d'escoyeta === * ''[[Straight From The Lab]]'' (2003) * ''[[The Singles (álbum d'Eminem)|The Singles]]'' (2004) * ''[[Curtain Call: The Hits]]'' (2005) * ''[[Eminem Presents: The Re-Up]]'' (2006) * ''[[Relapse: Refill]]'' (2010) * ''[[Shady XV]]'' (2014) === Álbumes de banda sonora === * ''[[8 Mile (banda sonora)|Music From And Inspired By The Motion Picture 8 Mile]]'' (2002) === Extended Plays === * ''[[The Slim Shady EP]]'' (1997) * ''[[Relapse: Refill]]'' (2009) === Con [[Soul Intent]] === * ''[[Steppin' Onto The Scene]]'' (1990) * ''[[Still in the Bassmint]]'' (1992) * ''[[Soul Intent]]'' (1995) === Con [[D12]] === * ''[[Devil's Night]]'' (2001) * ''[[D12 World]]'' (2004) === Con [[Bad Meets Evil]] === * ''[[Hell: The Sequel]]'' (2011) {{Final columnes}} === Videos musicales === {| class="wikitable plainrowheaders" style="text-align:center;" |+ Llistáu de los sos videos musicales, con direutores y añu de llanzamientu. ! scope="col" style="width:16em;" | Títulu ! scope="col" | Añu ! scope="col" | Direutor(es) |- !scope="row"|"Just Don't Give a Fuck" | 1998 |Darren Lavett<ref name="vevo">{{cita web |url=http://www.vevo.com/artist/eminem?source=instantsearch|títulu=Eminem|fechaaccesu=30 d'avientu de 2011|editorial=[[Vevo]]}}</ref> |- !scope="row"|"My Name Is" |rowspan="3"|1999 |rowspan="4"|[[Dr. Dre]], [[Phillip Atwell|Phillip G. Atwell]]<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Guilty Conscience"<br /><span style="font-size:85%;">(con [[Dr. Dre]])</span> |- !scope="row"|"Role Model" |- !scope="row"|"The Real Slim Shady" |rowspan="3"|2000 |- !scope="row"|"The Way I Am" |[[Paul Hunter (direutor)|Paul Hunter]]<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Stan"<br /><span style="font-size:85%;">(con [[Dido (cantante)|Dido]])</span> |Dr. Dre, Phillip G. Atwell<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Without Me" |rowspan="3"|2002 |[[Joseph Kahn]]<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Cleanin' Out My Closet" |Dr. Dre, Phillip G. Atwell<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Lose Yourself" |Eminem, [[Paul Rosenberg (music manager)|Paul Rosenberg]], Phillip G. Atwell<ref>{{cita web|url=http://www.mtv.com/videos/eminem/19062/lose-yourself.jhtml|títulu=Lose Yourself {{!}} Eminem {{!}} Music Video|fechaaccesu=30 d'avientu de 2011|obra=[[MTV Music]]|editorial=[[MTV Networks]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102202619/http://www.mtv.com/videos/eminem/19062/lose-yourself.jhtml|fechaarchivu=2014-01-02}}</ref> |- !scope="row"|"Superman"<br /><span style="font-size:85%;">(con Dina Rai)</span> |rowspan="2"|2003 |Paul Hunter<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Sing for the Moment" |Phillip G. Atwell, Jeff Grippe<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Mosh" |rowspan="3"|2004 |[[Ian Inaba]]<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Just Lose It" |Phillip G. Atwell<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Like Toy Soldiers" |The Saline Project<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Mockingbird" |rowspan="3"|2005 |Eminem, Quig<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Ass Like That" |Phillip G. Atwell<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"When I'm Gone" |[[Anthony Mandler]]<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Shake That" |rowspan="2"|2006 |Plates Animation<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"You Don't Know"<br /><span style="font-size:85%;">(con [[50 Cent]], [[Lloyd Banks]] y [[Cashis]])</span> |The Saline Project<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"[[We Made You]]" |rowspan="3"|2009 |Joseph Kahn<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"3 a.m." |Syndrome<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Beautiful" |Anthony Mandler<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Not Afraid" |rowspan="3"|2010 |[[Spike Lee]]<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Love the Way You Lie"<br /><span style="font-size:85%;">(con [[Rihanna]])</span> |Joseph Kahn<ref name="vevo"/> |- ! scope="row" |"Non Love"<br />(con<span style="font-size:85%;"> [[Lil Wayne]])</span> |[[Chris Robinson (direutor)|Chris Robinson]]<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Space Bound" | 2011 |Joseph Kahn<ref name="vevo"/> |- !scope="row"|"Berzerk" |rowspan="4"|2013 |Syndrome<ref>{{cita web|url=http://www.rap-up.com/2013/09/09/videu-eminem-berzerk/|títulu=Videu: Eminem – 'Berzerk'|fechaaccesu=15 de setiembre de 2013|editorial=Rap-Up.com}}</ref> |- !scope="row"|"Survival" |{{celda|Non disponible}}<ref>{{cita web|url=http://www.rap-up.com/2013/10/08/videu-eminem-survival/|títulu=Videu: Eminem – 'Survival'|fechaaccesu=20 d'ochobre de 2013|editorial=Rap-Up.com}}</ref> |- !scope="row"|"Rap God" |rowspan="2"|Rich Lee<ref>{{cita web |url=http://www.rollingstone.com/music/videos/eminem-embraces-hip-hop-history-in-rap-god-20131127|títulu=Eminem Embraces Hip-Hop History in 'Rap God' - Videu|fechaaccesu=27 de payares de 2013|autor=By|fecha=26 d'agostu de 2013|editorial=Rolling Stone}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.rap-up.com/2013/12/16/videu-eminem-f-rihanna-the-monster/|títulu=Videu: Eminem f/ Rihanna – 'The Monster'|fechaaccesu=17 d'avientu de 2013|fecha=18 d'ochobre de 2010|editorial=Rap-Up.com}}</ref> |- !scope="row"|"The Monster"<br /><span style="font-size:85%;">(con [[Rihanna]])</span> |- ! scope="row"|"Headlights"<br /><span style="font-size:85%;">(con[[Nate Ruess]])</span> |rowspan="2"|2014 |[[Spike Lee]]<ref name="vevo"/> |- ! scope="row"|"Guts Over Fear"<br /><span style="font-size:85%;">(con [[Sia]])</span> |Syndrome<ref name="vevo"/> |} ==== Videos nos qu'apaez ==== * Best Friend<br />[[Yelawolf]] ft. Eminem * Rap Name<br />[[Obie Trice]] ft. Eminem * Forgot About Dre<br />[[Dr. Dre]] ft. [[Hittman]] & Eminem * Welcome 2 Detroit<br />[[Trick Trick]] ft. Eminem * Drop The World<br />[[Lil Wayne]] ft. Eminem * Forever<br />[[Drake (raperu)|Drake]] ft. Eminem, [[Kanye West]] & Lil Wayne * Smack That<br />[[Akon]] ft. Eminem * Fast Lane<br />[[Bad Meets Evil]] * I Need A Doctor<br />[[Dr. Dre]] ft. Eminem & [[Skylar Grey]] * Lighters<br />[[Bad Meets Evil]] ft. [[Bruno Mars]] * My Life<br /> [[50 cent]] ft. Eminem & [[Adam Levine]] * C'mon Let Me Ride<br /> [[Skylar Grey]] ft. Eminem * In Da Club<br /> [[50 Cent]] * Still D.R.Y<br /> [[Dr. Dre]] (caméu) * Throw It Away<br /> [[Slaughterhouse]] * Break Stuff<br /> [[Limp Bizkit]] == Premios y nomamientos == {{AP|Premios y nominaciones d'Eminem}} Eminem ganó dellos [[premios Grammy]], foi emponderáu como "verbal energy" (enerxía verbal), pola so alta calidá llírica y foi clasificáu nel númberu nueve nel discutiniu llistu de [[MTV]] ''The Greatest MCs of All Time'' (Los meyores MC de tolos tiempos),<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/3033614.stm Seamus Heaney praises Eminem]. BBC. Retrieved on 2007-07-31.</ref><ref name="mtv top10">[http://www.mtv.com/bands/h/hip_hop_week/2006/emcees/index3.jhtml The Greatest MCs of All Time] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080514175911/http://www.mtv.com/bands/h/hip_hop_week/2006/emcees/index3.jhtml |date=2008-05-14 }} ''MTV''. Retrieved on 2008-7-8.</ref> númberu unu na llista "Hottest MC of 2009" (MCs más calientes del 2009),<ref>{{cita web |url=http://www.listology.com/content_show.cfm/content_id.19522 |títulu=Listology: MTV's 22 Greatest Voices in Music |editorial=Listology.com |fechaaccesu=20 d'ochobre de 2008 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130626185530/http://www.listology.com/list/mtvs-22-greatest-voices-music |fechaarchivu=2013-06-26 }}</ref> el númberu 82 na llista de los [[Los 100 meyores artistes de tolos tiempos según Rolling Stone|100 meyores artistes de tolos tiempos]] según la revista [[Rolling Stones]]y el númberu unu na llista The TOP TEN rappers of moment de Zonft.<ref name="RS82"/> En 2008, los llectores de la revista Vibe votaron pol como "The Best Rapper Alive" (el meyor raperu vivu).<ref>{{cita web|url=http://www.rapbasement.com/eminem/100708-vibe-magazine-voters-name-eminem-the-best-rapper-alive.html|títulu=Eminem Is The Best Rapper Alive &#124; Eminem &#124; Rap Basement|editorial=Rapbasement.com|fechaaccesu=20 d'ochobre de 2008|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130823023121/http://www.rapbasement.com/eminem/100708-vibe-magazine-voters-name-eminem-the-best-rapper-alive.html|fechaarchivu=2013-08-23}}</ref> Tamién foi nomáu como "Best Rapper Ever" (meyor raperu de tolos tiempos) baltando fácilmente a tolos sos oponentes nuna encuesta que foi realizada polos fanáticos de la música nel sitiu web de Vibe. Irónicamente, [[The Real Slim Shady]], el cantar del so álbum ganador del so primer Grammy, [[The Marshall Mathers LP]], pudo causar el zarru de puertes a los Grammy pero nun foi asina. Amás de tolos sos gallardones, el más conocíu ye l'Óscar al [[Óscar al meyor cantar orixinal|meyor cantar orixinal]] pol senciellu [[Lose yourself]] de la película [[8 Mile]], na que tamién interpretó'l papel principal, siendo'l primer cantar de rap en ganar esti premiu. == Otros negocios == * [[Shady Records]] * [[Shade 45|Shade 45 Sirius]] * Shady Ltd. Clothing * Shady Games * Eight Mile Style LLC * Shady Films == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{wikiquote|Eminem}} {{commonscat}} *{{páxina web|http://www.eminem.com}} {{es}} * [https://www.facebook.com/eminem Facebook oficial] * [https://twitter.com/Eminem Twitter oficial] {{NF|1972||Eminem}} [[Categoría:Raperos y raperes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Ganadores del premiu Óscar al meyor cantar orixinal]] [[Categoría:Ganadores del premiu Grammy]] [[Categoría:Persones de Missouri]] anboxz2slbvp9yrxcainde0im34hz2v Eleanor Parker 0 58440 4500947 4487609 2026-06-20T13:58:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500947 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Eleanor Parker}} {{persona}} '''Eleanor Jean Parker''' {{nym}} foi una [[Actuación|actriz]] de [[cine]] y [[televisión]] d'[[Estaos Xuníos]]. Foi considerada una de les muyeres más belles de Hollywood.<ref>[https://www.ideal.es/granada/20131211/gente/fina-grande-eleanor-parker-actriz-hollywood-doráu-anos-201312110253.html Fina la grande Eleanor Parker]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article93.html |títulu=Biografía curtia de Eleanor Parker |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150321075135/http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article93.html |fechaarchivu=2015-03-21 }}</ref> == Biografía == === Primeros años === Parker nació en [[26 de xunu]] de [[1922]] na llocalidá de [[Cedarville (Ohio)|Cedarville]] ([[Ohio]]). Yera fía d'un profesor de matemátiques. Dempués d'actuar en producciones estudiantiles y en concluyendo los sos estudios secundarios intentó buscar fortuna en Hollywood a principios de la década de los cuarenta. La so presencia abrió-y les puertes y Parker robló un contratu con [[Warner Brothers]] cuando cuntaba 19 años. El so primer debú nel cine foi en 1941, interviniendo nel célebre filme de [[Raoul Walsh]] ''[[They Died with Their Boots On]]'', anque les sos escenes seríen finalmente cortaes. === Carrera === A pesar d'esa pequeña decepción, con posterioridá intervieno en pequeños papeles en ''[[Busses Roar]]'' (1942) de [[Ross Lederman]], y nel drama de propaganda ''[[Misión en Moscú]]'' (1943), de [[Michael Curtiz]], xunto al carismáticu [[Walter Huston]]. El so primer papel protagonista consiguir en ''[[The Mysterious Doctor]]'', un filme de terror de serie B pero con realización y acabáu téunicu de serie A, dirixíu pol especialista [[Benjamin Stoloff]], y darréu, l'actriz participa n'otros títulos importantes pero anguaño escaecíos: la yá clásica cinta fantástica de cultu pa los surrealistes ''[[Between Two Worlds]]'' ("Ente dos mundos", 1944), empareyada col míticu [[John Garfield]] nun estrañu ambiente onírico-metafísicu; el melodrama negru ''[[Of Human Bondage]]'' ("Servidume humana", [[1946]] d'[[Edmond Goulding]]), nueva versión digna pero minusvalorada por crítica y públicu de "Cautivu del deséu" ([[1934]], [[John Cromwell]]) basaos dambos na célebre novela de [[Somerset Maugham]]; o la primera gran adautación pa la pantalla de "La dama de blancu" ''[[The woman in white]]'', la famosísima novela escrita por [[Wilkie Collins]] onde l'actriz ta físicamente exultante. Tamién en [[1945]], Parker protagoniza ''[[Pride of the marines]]'' ("El príncipe de los marines", 1945), filme bélicu con fonderada de melodrama tráxicu empobináu por [[Delmer Daves]], onde repitía protagonismu con John Garfield y pol que llogró'l so primer gran ésitu de taquilla. === Apoxéu === Na década siguiente llegaría la dómina más gloriosa de Parker onde demostró que podía ser daqué más qu'una bien bella actriz al interpretar papeles de muyeres de calter. Yá en 1950, recibe la so primer nominación al Óscar col so papel de muyer encarcelada inxustamente nel claustrofóbicu melodrama negru ''[[Ensin remisión]]'' de John Cromwell, nel que relluma xunto a [[Jane Darwell]] y [[Agnes Moorehead]]; y demuestra tamién el so talentu al llau de dos actrices de calter como [[Patricia Neal]] y [[Ruth Roman]] nel melodrama d'episodios ''[[Three secrets]]'' ("Trés secretos", [[1949]] de [[Robert Wise]]. Al añu siguiente volvería ser nomada pola so interpretación nun gran esponente del cine negru, daquella consideráu como cume absolutu del xéneru como ''[[Detective Story]]'', onde'l gran [[William Wyler]] supo cubicar el so talentu pal melodrama "emocional" y llogró d'ella una de les sos meyores interpretaciones, ensin desmerecer a los sos compañeros de repartu ([[Kirk Douglas]] y [[Lee Grant]]). Amás de estos títulos, Parker tamién apaeció nuna serie de películes d'estudiu y gran presupuestu que la consagraron ante industria y gran públicu: ''[[Scaramouche]]'' ([[1952]], de [[George Sidney]]), xunto a [[Stewart Granger]] y [[Mel Ferrer]], considerada tou un clásicu del cine de capa y espada; ''[[Fort Bravo]]'' ([[1954]] de [[John Sturges]]), al llau del inolvidable [[William Holden]] y de [[William Demarest]] nun western de notable popularidá nel so día; ''[[The Naked Jungle]]'' (1954, de [[Byron Haskin]]), con [[Charlton Heston]] nuna titánica llucha contra los elementos de la naturaleza; ''[[El valle de los reis]]'' ([[1955]], de [[Walter Pirosh]]), en plena reconstrucción arqueolóxicu-mítica del antiguu Exiptu y en compañía de [[Robert Taylor (actor)|Robert Taylor]]''; ''[[L'home del brazu d'oru]] (1955, d'[[Otto Preminger]]), ayudando a un sufríu [[Frank Sinatra]] na so llucha contra la dependencia d'alcohol y cocaína; o la prestosa comedia-western de [[Raoul Walsh]] ''[[The King and Four Queens]]'' ([[1956]]) xunto a [[Clark Gable]] y [[Jo Van Fleet]]. [[Ficheru:Eleanor Parker.JPG|thumb|200px|Eleanor Parker nel filme Lizzie (1957).]] En 1955, recibe la so tercera y última nominación a los Óscar cola so magnífica representación de la cantante d'ópera [[Marjorie Lawrence]] nel biopic ''[[Melodía atayada]]'', de bastante popularidá nel so momentu, y na que trabayaba col galán [[Glenn Ford]]. Nos últimos años de la década, Parker tamién apaecería en títulos como ''[[Millonariu d'ilusiones]]'' ([[1959]], de [[Frank Capra]]), de nuevu con Frank Sinatra y tamién con [[Edward G. Robinson]] y [[Carolyn Jones]]; o'l melodrama de [[Vincente Minnelli]] ''[[Home from the Hill]]'', como torturada esposa de [[Robert Mitchum]] y torturada madre d'un jovencísimo [[George Hamilton (actor)|George Hamilton]]. ===Decadencia escénica=== Na década de 1960, la so presencia cinematográfica fíxose menos regular; en parte porque los papeles como protagonista absoluta empezaron a arralecer, y en parte porque la pantalla enllenar coles mocines que se convirtieron nes estrelles del cine de la década siguiente. Eleanor Parker abellugar na televisión norteamericana. Según la lleenda, nesti momentu especializar en personaxes dramáticos tópicos. A pesar d'ello, tornó a la pantalla pela puerta grande al interpretar a la baronesa Elsa Schraeder na película musical más taquillera de la historia del cine: ''[[The Sound of Music]]'' ("The Sound of Music" n'España y "The Sound of Music" en Llatinoamérica), dirixida por Robert Wise en 1965. En [[1966]], l'actriz casóse con [[Raymond Hirsch]] y la so carrera nel cine foi decayendo. Participó en ''The Óscar'', fallíu debú del cantante [[Tony Bennett]] nel cine, y nestos años namái destaca l'estupendu thriller ''Homicidiu xustificáu'' que rodó en 1967 dirixida por [[Buzz Kulik]]. Abandonó la pantalla grande en [[1969]] tres el fracasu en taquilla de la película melodramática ''[[La gata na terraza]]'' (1969), dirixida por [[David Lowell Rich]] y acompañada por [[Gayle Hunnicutt]] y [[Michael Sarrazin]]. Diez años dempués retornaría pa interpretar una película d'entretenimientu violentu-cómicu como ''[[Sol encesu]]'' (1979), de [[Richard C. Sarafian]], como una de les numberoses estrelles convidaes nuna hestoria que "pilotaben" [[Charles Grodin]] y [[Farrah Fawcett]]. Mientres los años 70-80 trabayaría con bastante avezamientu en diversos telefilmes y teleseries, como ''[[The Love Boat]]'' y ''[[Murder, She Wrote]]''. Eleanor Parker morrió'l [[9 d'avientu]] de [[2013]] en [[Palm Springs]] ([[California]]) por cuenta d'entueyos de [[neumonía]].<ref>{{cita web |url=http://www.washingtonpost.com/entertainment/eleanor-parker-oscar-nominated-actress-and-baroness-in-sound-of-music-dies-at-91/2013/12/09/y4a3fc34-c5db-11df-94y1-c5afa35a9y59_story.html |títulu=Eleanor Parker, Óscar-nominated actress and baroness in ‘Sound of Music,’ dies at 91 |fechaaccesu=10 d'avientu de 2013 |fecha=10 d'avientu de 2013 |editorial=[[The Washington Post]] |idioma=inglés}}</ref> Tien una estrella nel [[Paséu de la Fama de Hollywood]] asitiáu nel 6340 de Hollywood Boulevard. ==Vida privada== Parker casóse en cuatro causes y tuvo cuatro fíos. El primer matrimoniu foi col ciruxanu dentista, Fred Losee (1943-1944), col productor Bert Friedlob (1946-1953), con quien tuvo tres fíos, y más tarde col artista Paul Clemens (1954-1965), con quien tuvo'l so últimu fíu. Pero l'amor de la so vida foi un executivu y millonariu de Chicago, Raymond Hirsch, con quien se casó en 1966 hasta la so muerte en 2001, enviudando a los 79 años.<ref>José Luis Romu (14 d'avientu de 2013); ''[https://www.elmundo.es/loc/2013/12/14/52ab57bb61fd3dd22c8b456c.html Eleanor Parker, la 'femme fatale' plantada en cine]'', en "elmundo.es"</ref> == Filmografía == * ''[[Busses Roar]]'' (1942), de [[David Ross Lederman]]. * ''[[Mission to Moscow]]'' (1943), de [[Michael Curtiz]]. * ''[[The Mysterious Doctor]]'' (1943), de [[Benjamin Stoloff]]. * ''[[Between Two Worlds]]'' (1944), d'[[Edward A. Blatt]]. * ''[[Crime by Night]]'' (1944), de [[William Clemens]]. * ''[[The Last Ride]]'' (1944), de [[D. Ross Lederman]]. * ''[[The Very Thought of You]]'' (1944), de [[Delmer Daves]]. * ''[[Pride of the marines]]'' (1945), de [[Delmer Daves]]. * ''[[Of Human Bondage]]'' (1946), d'[[Edmund Goulding]]. * ''[[Never Say Goodbye (película de 1946)|Never Say Goodbye]]'' (1946), de [[James V. Kern]]. * ''[[Escape Me Never]]'' (1946), de [[Peter Godfrey]]. * ''[[The Voice of the Turtle]]'' (1947), d'[[Irving Rapper]]. * ''[[The Woman in White]]'' (1948), de [[Peter Godfrey]]. * ''[[Un rayu nel cielu]]'' (1950) (''Chain Lightning''), de [[Stuart Heisler]]. * ''[[Ensin remisión]]'' (1950) (''Caged''), de [[John Cromwell]]. * ''[[Trés secretos]]'' (1950) (''Three Secrets''), de [[Robert Wise]]. * ''[[Un millonariu pa Christy]]'' (1950) (''A Millionaire for Christy''), de [[George Marshall (direutor)|George Marshall]]. * ''[[Detective Story]]'' (1951) (''Detective Story''), de [[William Wyler]]. * ''[[Valentino (película)|Valentino]]'' (1951), de [[Lewis Allen]]. * ''[[Scaramouche (película de 1952)|Scaramouche]]'' (1952) (''Scaramouche''), de [[George Sidney]]. * ''[[El gran secretu (película de 1952)|El gran secretu]]'' (1952) (''Above and Beyond''), de [[Melvin Frank]]. * ''[[Fort Bravo]]'' (1953) (''Escape from Fort Bravo''), de [[John Sturges]]. * ''[[El valle de los reis]]'' (1954) (''Valley of the Kings''), de [[Robert Pirosh]]. * ''[[The Naked Jungle]]'' (1954) (''The Naked Jungle''), de [[Byron Haskin]]. * ''[[La novia selvaxe]]'' (1955) (''Many Rivers to Cross''), de [[Roy Rowland]]. * ''[[La melodía atayada]]'' (1955) (''Interrupted Melody''), de [[Curtis Bernhardt]]. * ''[[L'home del brazu d'oru]]'' (1955) (''The Man with the Golden Arm''), d'[[Otto Preminger]]. * ''[[The King and Four Queens]]'' (1956) (''The King and Four Queens''), de [[Raoul Walsh]]. * ''[[Lizzie (película)|Lizzie]]'' (1957), de [[Hugo Haas]]. * ''[[Millonariu d'ilusiones]]'' (1959) (''A Hole in the Head''), de [[Frank Capra]]. * ''[[Home from the Hill]]'' (1960) (''Home from the Hill''), de [[Vincente Minnelli]]. * ''[[The Sound of Music]]'' (1965) (''The Sound of Music''), de [[Robert Wise]]. * ''[[Esclavos del pecáu]]'' (1966) (''An American Dream''), de [[Robert Gist]]. * ''[[Homicidiu xustificáu]]'' (1967) (''Warning Shot''), de [[Buzz Kulik]]. * ''[[El Tigre (película)|El Tigre]]'' (1967) (''Il Tigre''), de [[Dino Risi]]. * ''[[How to Steal the World]]'' (1968) (''How to Steal the World''), de [[Sutton Roley]]. * ''[[La gata na terraza]]'' (1969) (''Eye of the Ca''), de [[David Lowell Rich]]. * ''[[Sol encesu]]'' (1979) (''Sunburn''), de [[Richard C. Sarafian]]. == Gallardones y reconocencies == === [[Premiu Óscar|Óscars]] === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |[[Óscar 1950|1950]]||[[Óscar a la meyor actriz]]||''[[Ensin remisión]]''||Nomada |- |[[Óscar 1951|1951]]||[[Óscar a la meyor actriz]]||''[[Detective Story]]''||Nomada |- |[[Óscar 1955|1955]]||[[Óscar a la meyor actriz]]||''[[La melodía atayada]]''||Nomada |- |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{Commonscat}} * [http://www.ibdb.com/person.php?id=99168 Eleanor Parker en IBDb - Internet Broadway Database] (n'inglés) * [http://cine.linkara.com/actor/eleanor-parker-b50.html Eleanor Parker, filmografía] * [http://www.hollywoodclasico.com/index.php?id=15 Eleanor Parker en hollywoodclasico.com] * [http://spanish.imdb.com/name/nm0662223/ Eleanor Parker] en [[Internet Movie Database]] (n'inglés). * [https://web.archive.org/web/20050409100434/http://www.geocities.com/eleanor_parker22/ Tributu a Eleanor Parker (n'inglés)] {{NF|1922|2013|Parker, Eleanor}} [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Persones d'Ohio]] qy1mtvwumshiciluzxg1yilkt6at4k8 Elaine Stewart 0 59298 4500941 4289733 2026-06-20T13:45:21Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500941 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Elaine Stewart}} {{persona}} '''Elaine Stewart''' (nacida '''Elsy Steinberg'''; {{nym|paréntesis=non}}) foi una [[actriz]], [[Modelu (moda)|modelu]] y [[presentadora de televisión]] d'[[Estaos Xuníos]]. == Biografía == Fía de Ulrich Steinberg, oficial de policía, y Hedwig Maria Steinberg, tuvo 4 hermanos. El so primer trabayu foi como acomodadora nun cine, a los 13 años d'edá; depués, al rematar los sos estudios, como asistente médica; y en 1948, como modelu de l'axencia ''Conover''. En 1952, ganó'l concursu fotográficu ''Miss See'' de la revista canadiense [[See Magazine]], y un contratu cola productora [[MGM]] en Hollywood. El so primer papel nel cine foi na comedia ''[[Sailor Beware]]'' con [[Dean Martin]] y [[Jerry Lewis]]. Tamién trabayó pa revistes como [[Playboy]] y [[Photoplay]].<ref name=bio1 /> En total participó de 18 películes na [[década de 1950]]. Al entamu de la so carrera realizó pequeños papeles en películes como ''[[Singin' in the Rain]]'', dirixida por [[Stanley Donen]] y [[Gene Kelly]], y ''[[The Bad and the Beautiful]]'', dirixida por [[Vincente Minnelli]] y protagonizada por [[Kirk Douglas]]. Depués tuvo participaciones más relevantes en ''[[Brigadoon]]'' con [[Gene Kelly]], [[Van Johnson]] y [[Cyd Charisse]]; ''[[Take the High Ground!]]'', con [[Richard Widmark]] y [[Karl Malden]], ''[[La última bala]]'', con [[James Stewart]]; y ''[[The Adventures of Hajji Baba]]'' con [[John Derek]].<ref name=filme1>{{cita web |url=http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article92.html |títulu=Reseña biográfica de Elaine Stewart |fechaaccesu=29 de xunu |añoacceso=2011 |autor= |fecha= |obra=Aloha Criticón |idioma= |cita= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150321075049/http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article92.html |fechaarchivu=2015-03-21 }}</ref> A partir de la [[década de 1960]] dar a conocer na televisión como [[Conductor de televisión|co-presentadora]] de dos populares [[Concursu de televisión|programes de xuegos]]: ''[[Gambit]]'' con [[Wink Martindale]], y la edición nocherniega de ''[[High Rollers]]'' con [[Alex Trebek]], dambos producíos pol so segundu maríu. En 1961, cerca del final de la so carrera televisiva, casóse col actor [[Bill Carter]]. Dempués de divorciase de Carter, casóse col [[productor televisivu]] [[Merrill Heatter]], el 31 d'avientu de 1964. Tuvieron un fíu, Stewart, y una fía, Gabrielle.<ref name=bio1>{{cita web |url=http://www.hollywoodreporter.com/news/elaine-stewart-glamorous-star-brigadoon-205909 |títulu=Elaine Stewart, Glamorous Star of 'Brigadoon' and Game Shows, Dies at 81 |fechaaccesu=29 de xunu|añoacceso=2011|autor= |fecha=27 de xunu de 2011 |obra=The Hollywood Reporter |idioma=inglés |cita= }}</ref> Finó'l 27 de xunu de 2011, nel so llar de Beverly Hills, en sufriendo una llarga enfermedá. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{IMDb nome|0829359|Elaine Stewart}} * [http://www.glamourgirlsofthesilverscreen.com/show/259/Elaine+Stewart/index.html Cronoloxía de Elaine Stewart] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160214084242/http://www.glamourgirlsofthesilverscreen.com/show/259/Elaine+Stewart/index.html |date=2016-02-14 }} (n'inglés) {{NF|1930|2011|Stewart, Elaine}} [[Categoría:Persones de Nueva Jersey]] [[Categoría:Presentadores de televisión d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Modelos d'Estaos Xuníos]] 94nksqmhwru7y04wvj54ui0iniw480m Emilia sonchifolia 0 64995 4500981 3964348 2026-06-20T19:15:25Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500981 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Emilia sonchifolia}} {{ficha de taxón |regnum = [[Plantae]] |unranked_divisio = [[Angiosperms]] |unranked_classis = [[Eudicots]] |unranked_ordo = [[Asterids]] |ordo = [[Asterales]] |familia = [[Asteraceae]] | tribus = [[Senecioneae]] | subtribus = [[Senecioninae]] |genus = ''[[Emilia (planta)|Emilia]]'' |species = '''''Emilia sonchifolia''''' |species_authority = ([[Carl Linnaeus|L.]]) [[A. P. de Candolle|DC.]] ex [[Robert Wight|Wight]] |synonyms = |}} '''''Emilia sonchifolia''''', ye una [[especie]] de planta [[fanerógama]]' perteneciente a la familia [[Asteraceae]].<ref name="NRCS">{{cita web | url = http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EMSO | títulu = PLANTS Profile, ''Emilia sonchifolia'' | fechaaccesu = 21 de mayu de 2008 | autor = Natural Resources Conservation Service (NRCS) | enllaceautor = Natural Resources Conservation Service | obra = The PLANTS Database | editorial = [[United States Department of Agriculture]] | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20130509073540/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EMSO | fechaarchivu = 2013-05-09 }}</ref> [[Ficheru:Emilia sonchifolia (Sadamandi) in Hyderabad, AP W IMG 0421.jpg|thumb|240px|n'[[Hyderabad (India)|Hyderabad]], [[India]].]] [[Ficheru:Emilia sonchifolia (Sadamandi) in Hyderabad, AP W IMG 0416.jpg|thumb|240px|n'[[Hyderabad (India)|Hyderabad]], [[India]].]] == Descripción == Xeneralmente algama un tamañu de menos de 0.6 m d'altu; tarmos frecuentemente pilosos na parte inferior. Fueyes na so mayoría caulinares, les más inferiores lirado-pinnatífidas, les fueyes de la metá del tarmu rápido tornándose auriculado-abrazadoras y sésiles pero entá mayormente lirado-pinnatífidas y dacuando dentaes, les fueyes más altes panduriformes a llanceolaes a lliniales y namái dentaes. Capitulescencias de dellos capítulos en pedúnculos llargos na punta de la exa principal y les sos cañes; capítulos 10–12 mm de llargu; involucros 10–12 mm de llargu; coroles exertes 0.1–0.5 mm, purpúreas, rosaes al ensugase, los llobos siempres menos de l mm de llargu. Aquenios 3 mm de llargu, costielles con tricomas menudos y clavaos; miriguanu 7–8 mm de llargu.<ref name = Trop/> == Distribución y hábitat == Especie común, que s'atopa n'árees alteriaes, nes zones pacífica y atlántica; a una altitú de 0–500 m; fl y fr tol añu;<ref>Ortiz 2022, Stevens 10534;</ref> con distribución pantropical nativa d'Asia, n'América dende'l sur de los Estaos Xuníos hasta Brasil. == Propiedaes == Ye una planta de la [[Medicina tradicional china]] llamada ''ye xia hong'' ({{zh|c=葉下紅}}). Tamién ye una de les "Diez flores sagraes de [[Kerala]] n'[[India]], conocida como [[Dasapushpam]]. == Toxicidá == ''Emilia sonchifolia'' contién [[alcaloide]]s [[tumor]]ígenos<ref name=Fu1>Fu, P.P., Yang, Y.C., Xia, Q., Chou, M.C., Cui, Y.Y., Lin G., "Pyrrolizidine alkaloids-tumorigenic components in Chinese herbal medicines and dietary supplements", ''Journal of Food and Drug Analysis'', Vol. 10, Non. 4, 2002, páxs. 198-211 [http://webcache.googleusercontent.com/scholar?hl=en&lr=&q=cache:Rpy0OFYQGecJ:www.nlfd.gov.tw/en/ch/Multimedia_FileDownload.ashx%3Fguid%3D304d1580-c6aa-4502-900y-cab744c31985+author:%22Fu%22+intitle:%22Pyrrolizidine+alkaloids-tumorigenic+components+in+...%22+]</ref> == Taxonomía == ''Emilia sonchifolia'' describióse por ([[Carl Linnaeus|L.]]) [[A. P. de Candolle|DC.]] ex [[Robert Wight|Wight]] y espublizóse en ''[[Contributions to the Botany of India]]'' 24. 1834.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/2702414 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=3 de marzu de 2014 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinónimos]]: * ''Cacalia sonchifolia'' Hort ex L. * ''Crassocephalum sonchifolium'' (L.) Less. * ''Emilia marivelensis'' Elmer * ''Emilia purpurea'' Cass. * ''Emilia rigidula'' DC. * ''Emilia sinica'' Miq. * ''Gynura ecalyculata'' DC. * ''Prenanthes javanica'' (Burm.f.) Willd. * ''Senecio auriculatus'' Burm.f. * ''Senecio rapae'' F.Br. * ''Senecio sonchifolius'' (L.) Moench * ''Sonchus javanicus'' (Burm.f.) Spreng.<ref name="afpd">{{cita web | url = http://www.ville-ge.ch/cjb/bd/africa/details.php?langue=an&id=95932 | títulu = ''Emilia sonchifolia'' record n° 95932 | fechaaccesu = 21 de mayu de 2008 | obra = African Plants Database | editorial = [[Natural History Museum of Geneva|South African National Biodiversity Institute, the Conservatoire et Jardin botaniques de la Ville de Genève]] and Tela Botanica }}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Emilia+sonchifolia|títulu=The Plant List: A Working List of All Plant Species}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Senecioneae]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites en 1834]] [[Categoría:TBSpecies]] otg51pwjrvzi5tjcdvl4e2b1cwqtdey Ephedra aspera 0 65003 4501013 4481954 2026-06-21T02:12:11Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501013 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Ephedra aspera}} {{ficha de taxón | ''Ephedra aspera'' | image = Ephedra-aspera-20080322.JPG | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Gnetophyta]] | classis = [[Gnetopsida]] | ordo = [[Gnetales]] | familia = [[Ephedraceae]] | genus = ''[[Ephedra]]'' | species = '''''Ephedra aspera''''' | species_authority = [[George Engelmann|Engelm.]] ex [[Sele Watson|S.Wats.]] }} '''''Ephedra aspera''''', ye una [[especie]] de planta [[fanerógama]] perteneciente a la familia de les [[efedracees]]. Ye orixinaria d'[[América del Norte]]. == Descripción == ''Ephedra aspera'' ye un arbustu qu'algama un tamañu d'hasta 1,5 m d'altor, de tarmos argayadizos, aspros y de color azul ablancazáu. Les fueyes son allargaes y les flores tán presentes en grupos en forma de conu y son de color coloráu-café. == Distribución y hábitat == Orixinaria d'[[América]] boreal y occidental. Habita en climes templáu y semiseco ente los 200 y los 1100 [[msnm]]. Planta montesa, acomuñada a vexetación alteriada de monte tropical [[caducifoliu]] y [[carba]] [[xerófilu]]. == Toxicidá == Les partes aérees de delles especies del xéneru ''Ephedra'' pueden contener [[alcaloides]], tales como la [[efedrina]] y la [[pseudoefedrina]], que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.<ref name=CompendiumEFSA>{{cita publicación |autor= European Food Safety Authority (EFSA) |títulu= Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements |añu= 2012 |publicación= EFSA Journal |volume= 10 |númberu= 5 |páxina=2663 |doi= 10.2903/j.efsa.2012.2663 |url= http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf}}</ref> El consumu de efedra puede provocar [[convulsión|sopelexes]], [[accidente cerebrovascular]], [[Infartu agudu de miocardiu|ataque al corazón]] y la muerte. Los riesgos d'[[Reacción adversa a medicamentos|efeutos adversos]] aumenten cola dosis, si utilízase coincidiendo con actividaes físiques intenses o en combinación con otros [[estimulante]]s, incluyida la [[cafeína]]. Puede causar [[Interacción farmacolóxica|interacciones con otros fármacos]]. Ta contraindicada en menores de 18 años, muyeres embarazaes y mientres la [[Lactancia materna|lactancia]].<ref name=Schulman>{{cita publicación |apellíu= Schulman |nome= S |títulu= Addressing the potential risks associated with ephedra use: a review of recent efforts |añu= 2003 Nov-Dec |publicación= Public Health Rep |volume= 118 |númberu= 6 |páxina=487-92 |url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1497604/pdf/14563905.pdf |PMID= 14563905}}</ref> Les evidencies de los riesgos potenciales del consumu de efedra fueron n'aumentu mientres años. Un casu famosu, que sensibilizó a la opinión pública, foi'l del xugador profesional de [[béisbol]] [[Steve Bechler]], de 23 años, qu'en 2003 finó mientres un entrenamientu, hores dempués d'inxerir un suplementu que contenía altes dosis de efedra. L'[[Toxicoloxía forense|informe toxicológicu]] concluyó que la efedra "xugó un papel significativu" na so muerte.<ref name=Schulman /> En 2004, l'[[Axencia de Drogues y Alimentos]] d'Estaos Xuníos (FDA o USFDA, poles sos sigles n'inglés), prohibió la venta de suplementos dietéticos que contengan alcaloides de la efedra. Otros países sumáronse a esta prohibición, tales como los Países Baxos y Arxentina.<ref name=SERTOXsuplementos>{{cita web |url= http://www.sertox.com.ar/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=529.. |títulu= Suplemento dietéticos con efedra |fechaaccesu= 2 d'ochobre de 2015 |autor= Beatriz Prada, Juan Carlos Piola |editorial= SERTOX Serviciu de Toxicoloxía del Sanatoriu de Neños. Rosario (Arxentina) |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160528163805/http://www.sertox.com.ar/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=529.. |fechaarchivu= 2016-05-28 }}</ref> == Usos == L'estractu de efedra utilizar na [[medicina alternativa]] pa tratar el [[asma]] y otres enfermedaes respiratories. Nos [[Estaos Xuníos]] vendióse como endelgazador y p'ameyorar el rendimientu deportivu. Datos estadísticu de 1999 señalaben que la efedra yera usada por unos 12 millones de persones.<ref name=Schulman /> Un recién [[metaanálisis]] d'[[Ensayu clínicu#Estudiu controláu|ensayos controlaos]] concluyó que los efeutos sobre la perda peso al curtiu plazu son modestos, y desconocíos al llargu plazu. Per otru llau, non pudo precisase la influencia sobre'l rendimientu atléticu, por cuenta de la insuficiencia d'evidencies.<ref name=Schulman /> Por cuenta de los sos efeutos adversos, nun ye aconseyable utilizar la planta de efedra de forma casera.<ref name=SERTOXefedra>{{cita web |url= http://www.sertox.com.ar/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=508#chapid1485 |títulu= Efedra |fechaaccesu= 2 d'ochobre de 2015 |autor= Beatriz Prada, Juan Carlos Piola |editorial= SERTOX Serviciu de Toxicoloxía del Sanatoriu de Neños. Rosario (Arxentina) |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20151003212756/http://www.sertox.com.ar/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=508#chapid1485 |fechaarchivu= 2015-10-03 }}</ref> == Taxonomía == ''Ephedra aspera'' describióse por [[George Engelmann|Engelm.]] ex [[Sele Watson|S.Wats.]] y espublizóse en ''[[Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences]]'' 18: 157. 1883.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/14300018 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Ephedra''''': nome xenéricu que provién del [[griegu antiguu]]: ''éphedra'' = "asitiada sobre" // según [[Dioscórides]], sinónimu de ''[[hippuris]]'' = equiseto // en [[Pliniu'l Vieyu]], una planta trepadora afila.<ref>[http://www.floravascular.com/index.php?xenero=Ephedra En Flora Vascular]</ref> '''''aspera''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "rugosa, aspra".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.33.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinónimos]]: * ''Ephedra nevadensis var. aspera'' (Engelm. ex S.Watson) L.D.Benson * ''Ephedra peninsularis'' I.M.Johnst. * ''Ephedra reedii'' Cory<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-332881 ''{{PAGENAME}}'' en ''[[The Plant List]]'']</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat}} * [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?184,185,186 Jepson Manual Treatment: ''Ephedra aspera''] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EPAS USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121105134312/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EPAS |date=2012-11-05 }} * [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=233500601 Flora of North America] * [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_flora_com&enlarge=3333+3333+1007+0196 ''Ephedra aspera'' Herbarium Specimen (CalPhotos)] {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Ephedraceae|aspera]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites en 1883]] [[Categoría:Flora de Méxicu]] [[Categoría:Plantes descrites por Engelmann]] [[Categoría:Plantes descrites por S.Watson]] [[Categoría:TBSpecies]] njx6fqyqh5fvpl1wsn3g9ni65iextv4 Epigaea repens 0 65011 4501014 4388146 2026-06-21T02:18:40Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501014 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Epigaea repens}} {{ficha de taxón |regnum = [[Plantae]] |unranked_divisio = [[Angiosperms]] |unranked_classis = [[Eudicots]] |unranked_ordo = [[Asterids]] |ordo = [[Ericales]] |familia = [[Ericaceae]] |genus = ''[[Epigaea]]'' |species = '''''Epigaea repens''''' |species_authority = [[Carl Linnaeus|L.]] }} '''''Epigaea repens''''' ye un arbustu baxo y estendío na familia [[Ericaceae]]. Atopar dende [[Terranova y Labrador|Terranova]] hasta [[Florida]], al oeste de [[Kentucky]] y los [[Territorios del Noroeste]]. [[Ficheru:Epigaea repens.jpg|thumb|Vista de la planta]] == Descripción == Les flores son de color rosa, atenuándose a cuasi blancu, bien fragantes, alredor de 1,3 cm d'anchu cuando s'espande, son poques o munches en recímanos nos estremos de les cañes. Mota de 5 sépalos los superpuestes secos; corola en forma de bandexa, el tubu delgáu y peludo estendiéndose a 5 lóbulos iguales. El tarmu estiende sobre'l suelu (Epigaea = na tierra); maderiza, les ramines de fueyes cubiertes de pelos ferruñosos. Fueyes: Alternes, ovalaes, arredondiaes na base, ensin problemes percima, más o menos peludo debaxo, árbol de fueya perenne, tiempu-gastáu, en curties, pecíolus peludos ferruñoses. De crecedera lenta, que prefier (ricu n'humus) suelu húmedu, ácidu, y la solombra. De cutiu ye parte del complexu de salú nun monte de encino-gorbizal.<ref>{{Cita web |url=http://www.dcr.virginia.gov/natural_heritage/ncTIIIe.shtml |títulu=''The Natural Communities of Virginia Classification of Ecological Community Groups'' (Version 2.3), Virginia Department of Conservation and Recreation, 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090115181617/http://www.dcr.virginia.gov/natural_heritage/ncTIIIe.shtml |fechaarchivu=2009-01-15 }}</ref><ref>Schafale, M. P. and A. S. Weakley. 1990. ''Classification of the natural communities of North Carolina: third approximation''. North Carolina Natural Heritage Program, North Carolina Division of Parks and Recreation.</ref> ''Epigaea repens'' ye l'[[emblema floral]] de [[Nueva Escocia]] y [[Massachusetts]]. ==Propiedaes usen les fueyes como [[diuréticu]] y [[astrinxente]].<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.plantasutiles.info/plut.html |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref> == Taxonomía == ''Epigaea repens'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 395. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/12300017 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=14 d'avientu de 2013 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Epigaea repens var. glabrifolia'' Fernald * ''Epigaea repens f. plena'' Rehder * ''Epigaea repens f. rosea'' Farw. * ''Epigaea repens f. rubicunda'' (D.Don ex Sweet) Rehder * ''Epigaea repens var. rubicunda'' D. Don * ''Epigaea rubicunda'' Steud.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2789997 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Ericaceae#Descripción|Carauterístiques de les ericácees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == {{traducíu ref|en|Epigaea repens}} # == Enllaces esternos == {{commonscat}} * {{Cita llibru | autor=[[Neltje Blanchan|Blanchan, Neltje]] | títulu=[[Wild Flowers Worth Knowing]] | añu=2005 | editorial=[[Project Gutenberg|Project Gutenberg Literary Archive Foundation]]}} * {{Cita llibru | autor=Pink, A. | url=http://www.gutenberg.org/etext/11892|títulu=Gardening for the Million| añu=2004 | editorial=[[Project Gutenberg|Project Gutenberg Literary Archive Foundation]]}} * [http://www.mass.gov/legis/laws/mgl/2-7.htm The General Laws of Massachusetts Chapter 2: Section 7. Flower or floral emblem of commonwealth] * [http://www.cnr.vt.edu/DENDRO/DENDROLOGY/Syllabus2/factsheet.cfm?ID=835 Dendrology at Virginia Tech: ''Epigaea repens''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060901094239/http://www.cnr.vt.edu/dendro/dendrology/syllabus2/factsheet.cfm?ID=835 |date=2006-09-01 }} * [http://www.hort.uconn.edu/plants/y/epirep/epirep1.html Plant UConn Database: ''Epigaea repens''] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EPRE2 USDA Plants Profile: ''Epigaea repens''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130601045305/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EPRE2 |date=2013-06-01 }} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Phyllodoceae]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] orhzz8ly0rzf6f06w8mutnkstp8td25 Equisetum hyemale 0 65019 4501033 4249328 2026-06-21T04:22:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501033 wikitext text/x-wiki {{revisáu|t=20230111091558}} {{Ficha de taxón | status = LC | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Equisetophyta]] | classis = [[Equisetopsida]] | ordo = [[Equisetales]] | familia = [[Equisetaceae]] | genus = ''[[Equisetum]]'' | species = '''''Equisetum hyemale''''' | species_authority = [[L.]] }} [[Ficheru:Equisetum hyemale3.jpg|thumb|''Equisetum hyemale''.]] [[Ficheru:Equisetum hyemale detail 01 by Line1.jpg|thumb|Detalle de la planta]] L'{{iniTaxon}} ye una [[especie]] d'[[arbustu]] perteneciente a la familia [[Equisetaceae]]. == Distribución == Alcuéntrase n'[[América del Norte]], [[Méxicu]], [[Centroamérica]] en [[Guatemala]], [[Europa]] y [[Asia]].<ref>Hábitat en eflora [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=233500618]</ref> == Descripción == ''Equisetum hyemale'' tien [[Tarmu|tarmos]] articulaos verticales como de xuncos de color verde escuru. Los tarmos son buecos y miden hasta 90 cm d'altor. Les pequeñes fueyes tán xuníes alredor del tarmu, formando una banda estrecha o vaina de color negru-verde en cada articulación. Lo mesmo qu'otros felechos y los sos parientes, la planta nun produz flores o granes.<ref name="ladybird">[http://www.wildflower.org/plants/result.php?id_plant=EQHY Lady Bird Johnson Wildflower Center Native Plant Database: ''Equisetum hyemale'' (scouring rush)]</ref> Los tarmos son xeneralmente de fueya caduca en climes fríos, y permanecen mientres l'iviernu en climes más templaos. Forma colonies trupes. ==Usos== Ye una [[arbustu]] [[rizoma|rizomatusu]] que ye bien ricu en [[siliciu]] y foi conocíu na antigüedá por usase n'apolazar los metales. Les sos carauterístiques y propiedaes son les mesmes que les de ''[[Equisetum arvense]]''. L''''escobín''', solu o combináu con una o delles plantes, emplégase n'enfermedaes renales y de les [[víes urinaries]]. En [[Puebla]](Méxicu) prescríbese la cocción de la planta sola, ente que nel [[estáu d'Hidalgo]](Méxicu), ésta prepárase acompañada con ''[[Selaginella lepidophylla]]'', maíz (''[[Zea mays]]''), ''[[Flaveria trinervia]]'', frutos y fueyes de ''[[Arctostaphylos pungens]]'' y tómase como agua d'usu. Per otra parte, el cocimientu de tola planta tamién ye útil pa tratar carecimientos del aparatu dixestivu como [[gastritis]], úlceres, vultures, dolor ya inflamación d'estómagu. Inclusive bébese cuando hai fluxu hemorroidal, o escontra'l cansanciu. ;Química: Nes partes aérees de ''E. hyemale'', identificáronse los [[carotenoide]]s alfa y [[beta carotenu]], luteína (el so epóxidu), [[licofíl]], [[violaxantín]] y [[zeaxantín]]; los flavonoides triglucopiranósidos d'[[herbacetín]] y [[camferol]]; y los [[alcaloide]]s [[nicotina]] y [[palustrina]].<ref>{{Cita web |url=http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Cola_de_caballu&id=7166 |títulu=En Medicina tradicional mexicana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309182605/http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Cola_de_caballu&id=7166 |fechaarchivu=2016-03-09 }}</ref> == Taxonomía == ''Equisetum hyemale'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 1062. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/26600161 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=6 de marzu de 2014 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Equisetum''''': nome xenéricu que provién del [[llatín]]: ''equus'' = (caballu) y ''saeta'' (cerda, pelu gruesu); llit., ''cola de caballu'' '''''hyemale''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "del iviernu".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.101.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;Variedaes aceutaes: * ''[[Equisetum hyemale var. affine]]'' (Engelm.) A.A. Eaton * ''[[Equisetum hyemale var. elatum]]'' (Engelm.) C.V. Morton ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinónimos]]: * ''Equisetum robustum var. affine'' Engelmann 1844; * ''Equisetum hyemale var. affine'' (Engelmann) A.A. Eaton; * ''Equisetum hyemale var. californicum'' J.Milde; * ''Equisetum hyemale var. pseudohyemale'' (Farwell) C.V. Morton; * ''Equisetum hyemale var. robustum'' (A.Braun) A.A. Eaton; * ''Equisetum prealtum'' Rafinesque<ref>Sinónimos en eflora [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=233500619]</ref> * ''Hippochaete hyemalis'' (L.) Farw.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2902170 ''{{PAGENAME}}'' en ''[[The Plant List]]'']</ref> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{wikispecies|Equisetum hyemale}} {{commons|Equisetum hyemale}} * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EQHY USDA PLANTS Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130426121544/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=EQHY |date=2013-04-26 }} * [http://www.efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=233500618 Equisetum hyemale] in ''Flora of North America'' *[http://www.mobot.org/gardeninghelp/PlantFinder/Plant.asp?Code=C670 Missouri Botanical Garden, Kemper Center for Home Gardening — ''Equisetum hyemale'' (scouring rush)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110901070936/http://www.mobot.org/gardeninghelp/plantfinder/Plant.asp?code=C670 |date=2011-09-01 }} *[http://www.floridata.com/ref/Y/equi_hye.cfm Floridata — ''Equisetum hyemale''.] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes descrites en 1753]] [[Categoría:Equisetum|hyemale]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Flora de Méxicu]] [[Categoría:Flora de Guatemala]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:TBSpecies]] jsizltalljcly95p7enz7c38g5thicc Eruca vesicaria 0 65035 4501041 4465870 2026-06-21T05:56:31Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501041 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Eruca vesicaria}} {{ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | subregnum = [[Tracheobionta]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Dilleniidae]] | ordo = [[Brassicales]] | familia = [[Brassicaceae]] | tribus = [[Brassiceae]] | genus = [[Eruca]] | species = '''''Eruca vesicaria''''' | binomial_authority = ([[Carolus Linnaeus|L.]]) [[Antonio José Cavanilles|Cav.]] | synonyms = }} La {{iniTaxon}} ye una [[planta]] [[perennifoliu|añal]], montesa o cultivada, de la familia de les [[Brassicaceae|crucífera]]s. == Distribución xeográfica == Ye orixinaria de la rexón del [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]]. Alcuéntrase nel centru y este d'[[España]], el restu del sur d'[[Europa]], norte d'[[África]] y oeste d'[[Asia]]. == Descripción == Ye una planta arguta, ramosa, de 20 a 100 cm d'altor; [[flor|flores]] en [[recímanu|recímanos]], con cuatro [[pétalu|pétalos]] en forma de cruz, de color blancu a amarellentáu, con venación violácea y [[frutu|frutos]] en [[silicua|silicues]] cilíndriques. Floria en primavera. ''Eruca sativa'' ([[Philip Miller|Mill.]] 1768) clasificada por dalgunos como especie distinta, ye considerada por otros como subespecie ''Y. vesicaria sativa'' [[Albert Thellung|Thell]]. Ye cultivada pa usar la fueya ([[rúcula]]) na alimentación, especialmente n'[[ensalada|ensalaes]]. De les [[grana|granes]] llógrase [[aceite]] comestible. [[Ficheru:Eruca sativa 1 IP0206101.jpg|thumb|''Eruca vesicaria sativa.]] [[Ficheru:Eruca sativa f.jpg|thumb|''Eruca vesicaria'' - fructificación (silicues) - Albatera (Alicante)]] [[Ficheru:Erucastrumsp and Eruca sp Sturm06035.jpg|thumb|Ilustración]] ==El cultivu y la hestoria== Ye una verdura de fueya verde, picante que s'asemeya a una llechuga llarga de fueya ancha y abierta, la rúcula ye rica en [[vitamina C]] y [[potasiu]].<ref>NutritionData.com, [http://www.nutritiondata.com/facts-C00001-01c20mn.html Arugula, Raw]</ref> Amás de les fueyes, les flores, vaines de granes nueves y granes madures son comestibles. [[Ficheru:Eruca February 2008-1.jpg|thumb|Flor de ''Eruca sativa'']] [[Ficheru:Eruca vesicaria Habitus 12April2009 CampodeCalatrava.jpg|thumb|Nel so hábitat]] Crez como una yerba comestible nel área mediterránea dende los tiempos del [[Imperiu romanu]], foi mentáu por dellos autores clásicos como un [[afrodisiacu]],<ref>{{cita web |url=http://www.health.com/health/gallery/0,,20307213_6,00.html |títulu=7 Foods for Better Sex |apellíu=Upton |nome=Julie, RD |obra=Health.com |fechaaccesu=5 de xunetu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150410045139/http://www.health.com/health/gallery/0,,20307213_6,00.html |fechaarchivu=2015-04-10 }}</ref><ref>{{Cita llibru|autor=Wright, Clifford A.|títulu=Mediterranean Vegetables|editorial=Harvard Common Press|añu=2001|isbn=9781558321960 |páxina=27|url=https://books.google.com/books?id=tka838efZvkC&pg=PA27}}</ref> lo más famoso ye posiblemente un llargu poema atribuyíu a [[Virxiliu]], ''[[Appendix Vergiliana#Moretum ("The Pesto")|Moretum]]'', que contién la llinia: " et veneris revocans eruca morantuem "(" la rúcula escita'l deséu sexual de la xente consoñento ").<ref>Virgil, 102 ''Moretum'': 85. Joseph J. Mooney in his 1916 English translation, [http://virgil.org/appendix/moretum.htm "The Salad"], calls it "colewort" and notes, "The Latin ''moretum'', which is usually translated "salad", would be better called "cheese and garlic pastie", i.e., [[Pesto#History|pesto]]. See ''The Minor Poems of Vergil: Comprising the Culex, Dirae, Lydia, Moretum, Copa, Priapeia, and Catalepton'' (Birmingham: Cornish Brothers, 1916), scanned as part of [http://www.virgil.org/appendix/ ''Appendix Vergiliana: The Minor Poems of Virgil in English Translation''] on the website Virgil.org.</ref> Dellos autores afirmen que por esta razón, mientres la [[Edá Media]] taba prohibíu cultivar rúcula nos [[monesteriu|monesterios]].<ref>[https://books.google.ca/books?hl=en&lr=&id=90Dk0n6OeygC&oi=fnd&pg=PA41&dq=%22moderatus+columella%22+&ots=6qTXTik_Hs&sig=y2tJXIuLZGpqkF49SEsWrGrVWwE#v=onepage&q&f=falseS. Padulosi, Pignone D., Editors, ''Rocket: A Mediterranean Crop for the World'' (International Plant Genetic Resources Institute,1997), p. 41].</ref> Foi incluyíu, sicasí, en ''[[Capitulare de villis vel curtis imperii]]'' un decretu emitíu por [[Carlomagno]] nel añu 802 como una de les yerbes arumoses aptes pal cultivu nos xardinos.<ref>[[Helen Morgenthau Fox]], ''Gardening With Herbs for Flavor and Fragrance'' (1933, reprinted New York: Dover, 1970), p. 45. See also [https://books.google.com/books?id=j9jU1aV8xDsC&pg=PA14&dq=capitularies+of+charlemagne+gardens&hl=en&sa=X&ei=veo4UMGqEbHK0AHKzYDwBg&ved=0CDYQ6AEwAzgK#v=onepage&q=capitularies%20of%20charlemagne%20gardens&f=false Denise -y Dantec and Jean-Pierre -y Dantec, ''Reading the French Garden: Story and History'' (MIT Press, 1998), p. 14.]</ref> Gillian Reilly, autor del ''Oxford Companion to Italian Food'', afirma que por cuenta de la so reputación como estimulante sexual, que yera "prudentemente mista cola llechuga, que yera tou lo contrario" (esto ye, que sele o inclusive soporífera). Reilly sigue que "anguaño la rúcula esfrútase inocentemente n'ensalaes mistes, a la qu'añade un sabor picante prestosu".<ref>Gillian Reilly, ''The Oxford Companion to Italian Food'' (Oxford University Press, 2008), p. 446.</ref> La rúcula foi recoyida tradicionalmente nel mediu montés o cultivada en güertos familiares xunto con yerbes como'l [[perexil]] y l'[[albahaca]]. Agora cultívase comercialmente nel [[Vénetu]] y dende [[Iowa]] a [[Brasil]], y ta disponible pa la compra en supermercaos y mercaos de llabradores en tol mundu. Tamién se naturalizó como planta montesa fora del so área de distribución natural nes rexones templaes de tol mundu, incluyendo'l [[norte d'Europa]] y [[América del Norte]].<ref name="blamey">Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). ''Flora of Britain and Northern Europe''. ISBN 0-340-40170-2.</ref><ref name="usda">USDA Plants Profile: [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ERVES ''Eruca vesicaria'' subsp. ''sativa''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130502234155/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ERVES |date=2013-05-02 }}</ref> Cultivu de rúculass en condiciones de xelada nidia atrabanca la crecedera de la planta, según torna les fueyes de verdes a coloraes.<ref>{{cita web|títulu=The Secret of the Local Red Arugula|url=http://www.princetoneats.org/the-secret-of-the-local-red-arugula|fechaaccesu=24 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140202151039/http://www.princetoneats.org/the-secret-of-the-local-red-arugula|fechaarchivu=2014-02-02}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Minnesota Spring|url=http://www.northlandpress.com/MNspring5713.html|fechaaccesu=24 de mayu de 2013|urlarchivu=https://archive.today/20130630010530/http://www.northlandpress.com/MNspring5713.html|fechaarchivu=2013-06-30}}</ref> == Taxonomía == ''Eruca vesicaria'' describióse por ([[Carolus Linnaeus|L.]]) [[Antonio José Cavanilles|Cav.]] y espublizóse en ''[[Descripción de las Plantas]]'' 426–427. 1802.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/4100461 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=26 de setiembre de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: La {{iniTaxon}} ye una pallabra llatina que significa 'guxanu' tamién "guxanu peluda 'una y bones la planta puede tener nidiu tarmos.<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageE.html En Nomes Botánicos]</ref> '''''vesicaria''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "como una vexiga"<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.186.html N'Epítetos Botánicos]</ref> ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: * ''Brassica eruca'' L. * ''Brassica pinnatifida'' Desf. * ''Brassica vesicaria'' L. * ''Eruca cappadocica'' Boiss. * ''Eruca grandiflora'' Cav. * ''Eruca lonxirostris'' R. Uechtr. * ''Eruca orthosepala'' (Lange) Lange * ''Eruca pinnatifida'' (Desf.) Pomel * ''Eruca sativa'' Garsault * ''Eruca stenocarpa var. major'' Rouy * ''Eruca sylvestris'' Bubani<ref name = RJB /> * ''Brassica erucoides'' Hornem.' * ''Brassica lativalvis'' Boiss. * ''Brassica turgida'' Pers. * ''Brassica uechtritziana'' Janka * ''Crucifera eruca'' E.H.L.Krause * ''Eruca aurea'' Batt. * ''Eruca deserti'' Pomel * ''Eruca drepanensis'' Caruel ' * ''Eruca eruca'' (L.) Britton * ''Eruca foetida'' Moench * ''Eruca glabrescens'' Jord. * ''Eruca lanceolata'' Pomel * ''Eruca latirostris'' Boiss. * ''Eruca longistyla'' Pomel * ''Eruca oleracea'' J.St.-Hil. * ''Eruca permixta'' Jord. * ''Eruca ruchetta'' Spach * ''Eruca stenocarpa'' Boiss. & Reut. * ''Euzomum hispidum'' Link * ''Euzomum sativum'' Link * ''Euzomum vesicarium'' (L.) Link * ''Raphanus eruca'' (L.) Crantz * ''Raphanus vesicarius'' (L.) Crantz * ''Sinapis eruca'' (L.) Vest * ''Sinapis exotica'' DC. * ''Velleruca longistyla'' Pomel * ''Velleruca vesicaria'' (L.) Pomel<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2798757 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref> == Ver tamién == * [[Historia de la botánica]] * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Brassicaceae#Descripción|Descripción de les brasicacees]] * [[Guxanu (planta)|Guxanu]] * [[Rúcula]] == Referencies == {{llistaref}} ==Bibliografía== # Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2013. Saururaceae a Zygophyllaceae. 2(3): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu. # Flora of North America Editorial Committee, e. 2010. Magnoliophyta: Salicaceae to Brassicaceae. Fl. N. Amer. 7: i–xxii, 1–797. # Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York. # Holmgren, N. H., P. K. Holmgren & A.J. Cronquist. 2005. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Dilleniidae. 2(B): 1–488. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York. # Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín. # Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis. # Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157. # Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724. # Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258. # Zuloaga, F. O. 1997. Catálogu de les plantes vasculares de l'Arxentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331. # Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p. == Enllaces esternos == * [http://www.ipgri.cgiar.org/publications/pdf/234.pdf Rocket: A Mediterranean crop for the world] * {{Enllaz rotu|1=Eruca. Flora Ibérica. Vol. 4: 390-392 |2=http://www.rjb.csic.es/floraiberica/floraiberica/testu/pdfs/04_072_60_Eruca.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Commonscat}} {{Wikispecies|Eruca vesicaria}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eruca|vesicaria]] [[Categoría:Flora d'Europa]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites en 1802]] [[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]] [[Categoría:Plantes descrites por Cavanilles]] [[Categoría:TBSpecies]] irtr1b39k9qlsv1ufk3xvjfw5jm1jqb Erythrina poeppigiana 0 65056 4501042 4461920 2026-06-21T06:10:36Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501042 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Erythrina poeppigiana}} {{referencies|t=20150901020745}} {{Ficha de taxón | Bucare | image = Bucare ceibo.JPG | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | subclassis = [[Rosidae]] | ordo = [[Fabales]] | familia = [[Fabaceae]] | subfamilia = [[Faboideae]] | tribus = [[Phaseoleae]] | subtribus = [[Erythrininae]] | genus = [[Erythrina]] | species = '''''Erythrina poeppigiana''''' | species_authority = ([[Walp.]]) [[O.F.Cook]] }} [[Ficheru:Erythrina poeppigiana MHNT.BOT.2019.18.2.jpg|thumb|''Erythrina poeppigiana'']] '''''Erythrina poeppigiana''''' conocíu como bucare ceibo, cámbulo, písamo y cachimbo ye un [[árbol]] [[caducifoliu]] de la [[familia (bioloxía)|familia]] [[Fabaceae]] nativu la [[zona intertropical]] de [[Centroamérica]], [[Suramérica]] y [[Antilles Mayores]]. ==Hábitat== Ye un árbol caducifoliu na dómina de floriamientu, que suel ser nel periodu de seca (branu tropical) de xineru a mayu, onde se cuaya de coloraes o escarlates flores y anicia un espectáculu d'estraordinaria guapura. Atraíos pol coloríu y el néctar de les sos flores alleguen munchos [[inseutos]] los cualos, de la mesma, son el [[cebu]] de cantidá y diversidá d'aves insectívores qu'atopen petitosu manxar ente les sos flores. Otru espectáculu que presenten estos árboles cuando crecen en partes altes ye la gran cantidá de plantes [[epífitas]] que cuelguen de les sos cañes. Llamen l'atención particularmente les llamaes ''“Barbes de Palu"'' (''[[Tillandsia usneoides]]'') que, a manera de cortines gris-plateaes, dan una nota peculiar al paisaxe. Dacuando estes [[bromelia|bromelies]] lleguen a cubrir dafechu al árbol. [[Ficheru:Intercomunal Baruta - El Hatillo 2006 001.JPG|thumb|Vista del árbol]] == Xeneralidaes == Dende'l puntu de vista taxonómicu'l bucare ye una [[Fabaceae]], como tal, carauterizar polos sos frutos en llegume. Pertenez a la [[subfamilia]] [[Papilionidae]], que ye carauterizada poles sos [[flor|flores]] en forma amariposada (papillón), con 5 [[pétalu|pétalos]], denominaos: estandarte (1), ales (2) y quilla (2). Pertenez al [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] ''[[Erythrina]]'' (del griegu ''erythros'', colloráu, que fai alusión a los color coloráu de la mayoría de los bucares. Ye un árbol grande que puede algamar hasta 35 m d'altor y 1 m de diámetru nel tueru. Ye orixinariu d'América tropical, dende Guatemala hasta Perú, Brasil y Venezuela. Considérase nativu del norte de Suramérica probablemente de les zones entendíes ente [[Panamá]] hasta'l [[Ecuador]] y [[Brasil]], dende estes rexones estendióse a les [[Antilles Mayores]]: [[Guadalupe (Francia)|Guadalupe]], [[Martinica]], [[Trinidá y Tobagu]]. Crez bien de 600 a 1700 msnm en zones húmedes. En Venezuela ta llargamente distribuyíu dende 400 [[msnm]] hasta los 2.100 msnm en Los Andes del [[Estáu Mérida]], siendo'l [[Árboles emblemáticos de Venezuela|árbol emblemáticu del estáu]]. Ye precisamente nes partes altes de los cordal de la [[Cordal de la Mariña (Venezuela)|Mariña]] y Andina onde esiste en mayor bayura y onde les sos flores tomen una coloración más intensa. == Descripción == [[Ficheru:Erythrina poeppigiana (Walp.) O.F.Cook - 2013 001.jpg|thumb|''Erythrina poeppigiana'' en periodu de floriamientu]] [[Ficheru:Azulejo entre las flores de un Bucare..JPG|thumb|Azulexu ente les flores d'un Bucare]] Árbol de 10 hasta 30 m d'altu. Tueru erecto, cilíndricu; ramifícase más arriba de la metá del so altor; puede llegar a midir hasta un metru de diámetru na base. La corteza ye de color pardu verdosu o marrón, daqué llisa y llixeramente acanalada, con verrugas y dacuando con escayos gruesos. La corteza interior ye gruesa, relativamente entiesta yá que llega a midir hasta 2 cm d'espesura, de color blancuciu y de sabor amargoso. Les ramines tienres son verdoses y tán cubiertes de pelos. Col tiempu tomen un color gris –verdosu y presenten repulgos de les fueyes desprendíes. De cutiu tienen escayos espardíos, d'alredor 1,5 mm de llargu. Les fueyes son compuestes, alternes, de 20 cm a 30 cm de llargu, incluyendo los pecíolus que son finamente vellosos, de color verde-claru y de 6 a 20 centímetros de llargu. La fueya ta compuesta de trés foliolos, anchamente aovaos, obtusos o llixeramente agudos nel ápiz y anchamente arrondaos na base; miden de 6 a 18 cm de llongura por 5 cm a 15 cm d'anchu, dacuando mayores. Peciolos de 6 mm a 15 mm de llargu, con dos glándules verdes na base del foliolu terminal y de los dos foliolos llaterales. Les fueyes suelen apaecer nes cañes tienres y esprender nel periodu de seca tropical, de xineru a mayu; broten nueves dempués del floriamientu. Les flores arrexuntar n'inflorescencies de 10 a 20 [[centímetru|cm]] de llargu, con gran cantidá de botones florales que se van abriendo progresivamente. A midida qu'ábrense escontra'l ápiz de la inflorescencia les flores van esprendiéndose y producen una verdadera alfombra debaxo del árbol. Les flores tán en posición vertical sobre les ramificaciones horizontales de les inflorescencies; tienen forma amariposada. La mota tien forma de copa, de 5 mm a 10 mm de llongura por 5 mm a 8 mm d'anchu na so parte cimera, cubiertu por vellosidaes, de color acoloratáu na parte cimera y verdosu na inferior. Corola compuesta de 5 pétalo color coloráu-anaranxáu; el superior, llamáu estandarte, mide de 3 cm a 6 cm de llagu por unos 2 cm d'anchu; los dos llaterales, o ales, miden de 7 mm a 14 mm de llargu y los dos ingeriores, que tán xuníos y formen la quilla, miden de 3 cm a 5 cm de llargu. Estambres: 10 en total, 9 d'ellos xuníos nun tubu de color mariellu claru y unu separáu. Estilu y estigma verdosos d'unos 4 cm de llargu. [[Ficheru:Erythrina poeppigiana (Walp.) O.F.Cook - 2013 003.jpg|thumb|''Erythrina poeppigiana'' en periodu de floriamientu]] El color de la flores ye bastante variáu, dende anaranxáu-pélido hasta colloráu escarlata. Xeneralmente los Bucares que crecen nes zones más altes presenten una coloración colorada más intensa. Ye mientres la dómina de seca, de xineru a mayu, cuando se cubrir de flores coloraes enantes de l'apaición de les fueyes. El [[frutu]] ye una vaina o llegume derecha, de color marrón escuru, de 12 cm a 25 cm de llongura por 1 cm d'anchu, con un apéndiz nel ápiz y un tarmu delgáu en basar. Al interior del frutu, contién granes de color marrón en forma de reñón, de 1 a 2 cm de llargu. Sicasí, el frutu ye tóxicu pal ganáu, lo qu'acuta'l so usu. La [[madera]] ye blancucia, blanda y bien fibrosa, con nervios rectos y amarellentaos, d'usos bien llindaos, dacuando emplégase como madera de cajonería pa envases de productos industriales. Podrezse fácilmente, anque se tien conocencia de que de los tueros grandes los indios faíen canoes. Arrobinar por granes y por estaca. Presenta crecedera rápida pero precisa de llugares frescos, húmedos y de tierra fértil. La so vida ye de mediana a llarga. == Toxicidá == Les partes aérees de les especies del xéneru ''Erythrina'' pueden contener [[alcaloide]]s, tales como la [[eritralina]] y la [[erisodina]], que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.<ref name=CompendiumEFSA>{{cita publicación |autor= European Food Safety Authority (EFSA) |títulu= Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements |añu= 2012 |publicación= EFSA Journal |volume= 10 |númberu= 5 |páxina=2663 |doi= 10.2903/j.efsa.2012.2663 |url= http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf}}</ref> == Taxonomía == ''Erythrina poeppigiana'' describióse por ([[Walp.]]) [[O.F.Cook]] y espublizóse en ''[[U.S. Department of Agriculture. Division of Botany. Bulletin]]'' 25: 57. 1901. <ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13009315 |títulu= ''{{PAGENAME}}'' |fechaaccesu=31 de xineru de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;[[Etimoloxía]]: '''''Erythrina''''': nome xenéricu que provién del [[idioma griegu|griegu]] ''ερυθρóς (erythros)'' = "coloráu", en referencia a los color coloráu intensu de les flores de delles especies representatives.<ref>{{cita llibru |url=https://books.google.cat/books?id=NJ6PyhVuecwC |títulu=The Names of Plants |first=D. |last=Gledhill |edition=4 |publisher=Cambridge University Press |isbn=9780521866453 |añu=2008 |page=157}}</ref> '''''poeppigiana''''': [[epítetu]] dau n'honor del botánicu [[Eduard Friedrich Poeppig]] (1798-1868) ;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]: *''Erythrina amasisa'' [[Spruce]] *''Erythrina darienensis'' [[Standl.]] *''Erythrina micropteryx'' [[Poepp.]] ex [[Urb.]] *''Erythrina pisamo'' [[Pos.-Arang.]] *''Micropteryx poeppigiana'' [[Walp.]]<ref name = Trop/> == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=http://elsemillero.net/nuevu/granes/cambulo.html |2=http://xn--cmbulo-pta.%20erythrina%20poeppigiana/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Erythrina|poeppigiana]] [[Categoría:Maderes]] [[Categoría:Plantes descrites en 1901]] [[Categoría:Plantes descrites por Walpers]] [[Categoría:Plantes descrites por O.F.Cook]] [[Categoría:TBSpecies]] 1pwe3mpffc3r4g9pt97j5gfezneu0xn Eschscholzia californica 0 65065 4501045 4408320 2026-06-21T07:15:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501045 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Eschscholzia californica}} {{Ficha de taxón | regnum = [[Plantae]] | divisio = [[Magnoliophyta]] | classis = [[Magnoliopsida]] | ordo = [[Ranunculales]] | familia = [[Papaveraceae]] | subfamilia = [[Eschscholzioideae]] | tribus = [[Eschscholzieae]] | genus = [[Eschscholzia]] | species = '''''Eschscholzia californica''''' | binomial_authority = [[Adelbert von Chamisso|Cham.]], <small>''Horae Phys. Berol.'', 74, 1820</small> }} [[Ficheru:Eschscholzia californica seeds.jpg|thumb|Granes madures.]] [[Ficheru:Eschscholzia california 1.jpg|thumb|Vista de la planta]] '''''Eschscholzia californica''''' ye una [[especie]] de papaverácea ([[Papaveraceae]]), perteneciente a la subfamilia [[Eschscholzioideae]] orixinaria de [[California]] (EE.XX.) y [[Baxa California]] (Méxicu), y naturalizada en delles partes del mundu. Utilizar como ornamental yá que na dómina braniza ufierta numberoses flores de color naranxa brillante, anque ten de tar espuesta siempres a plenu sol. El xéneru ''Eschscholzia'' inclúi doce especies naturales d'[[América del Norte]]. Esta planta debe'l so nome científicu al botánicu rusu [[Johann Friedrich von Eschscholtz]] que la afayó en California a principios del sieglu XIX. == Descripción morfolóxica == Planta viviega, añal o perenne, erecta y de un altor d'ente 30 y 60 cm. Les fueyes son pinnatisectas o pinnatipartidas. Les sos flores son grandes y solitaries con cuatro pétalos mariellos o anaranxaos con mancha escura na base, y los sos sépalos los tán soldaos fomando un capiellu. El frutu ye una cápsula d'ente 7 y 10 cm recta y glabra, con granes globuloses, reticulaes o puntiaes. == Hábitat y distribución == Ye una planta común en zones templaes d'América del Norte y del Sur, típica de [[California]] y [[Baxa California]] como'l so nome indica y naturalizada en [[Chile]] y unos cuantos países d'[[Europa]].<ref name = EMPB>[http://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameCache=Eschscholzia%20californica&PTRefFk=7500000 ''Eschscholzia californica'' en The Euru+Medit PlantBase, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem, 2006]</ref> N'España alcuéntrase en puntos aisllaos de la península, nes [[Islles Canaries]] y nes [[Islles Baleares]].<ref name = FLIB>[http://www.floraiberica.es/floraiberica/testu/pdfs/01_038_07_Eschscholzia.pdf ''Eschscholzia'' en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid]</ref><ref name = EMPB/> Ye una planta que se cultiva en xardinos y dacuando ye subespontánea. Apaez en suelos secos, arenosos y nitrificaos. == Usu melecinal == La parte de la planta que s'utiliza medicinalmente ta constituyida peles partes aérees recoyíes en dómina de floriamientu, con un conteníu d'alcaloides totales de 0,50% a 1,20%. Los raigaños tienen una mayor concentración d'alcaloides (2,5%) == Farmacoloxía == [[Ficheru:Pavot de Californie détail FR 2012.jpg|thumb|Detalle.]] [[Ficheru:Eschscholzia californica (1).jpg|thumb|Vista de la planta en flor]] [[Ficheru:Eschscholzia californica i01.jpg|thumb|Ilustración]] === Composición química === Alcaloides Isoquinolínicos: Dalgunos con estructura asemeyada a la [[morfina]] y presentes nel [[Opiu]] d'[[Papaver somniferum|adormidera]] ([[protopina]]) * ''Derivaos de l'[[aporfina]]'': [[laurotetamina]], [[lauroscolzina]], [[glaucina]], [[escolina]], ([[magnoflorina]]). * ''Derivaos de la protopina'': [[protopina]], [[criptopina]], [[quelirrubina]], [[queliritrin]], [[sanguinarina]], [[quelidonina]]... * ''Derivaos de la [[pavina]]'': [[norargemonina]], [[bisnorargenonina]], [[escolzina]], [[escoltaidina]], [[californidina]]. * ''Derivaos de la [[protoberberina]]'': [[coptisina]]. * ''Derivaos de la 5-benzil-tetrahidroquinoleina:'' [[escolinina]]. [[Flavonoide]]s: [[quercetina]] y derivaos, [[isorramnetina]] y derivaos. [[Carotenu|Carotenos]]: (3S,5R,3S)-4,5-retro-beta,beta-caroteno-3,5,3-triol. [[Heterósidos]] Cianogenéticos: [[Linamarina]], presentes sobremanera na planta fresca. === Aiciones farmacolóxiques === Les sos propiedaes son: * [[Sedante]] del [[Sistema Nerviosu Central]] (SNC) * [[Analxésicu]] * [[Hipnóticu]] nidiu. * [[Espasmolítica]] * [[Antibacterianu]] y [[antifúngico]] * [[Vasodilatador]] coronariu y [[antihipertensivo]] * [[Antiinflamatoriu]] * [[Anestésicu]] Comprobóse la unión de ciertos alcaloides con receptores opioides y amás tienen estructures asemeyaes coles [[β-endorfina]]s o [[dinorfina|dinorfines]], por tanto faen presuponer un efeutu hipnóticu-analxésicu. Amás reparóse n'animales que l'estractu hidroalcólico de l'Amapola de California causa un efeutu sedativo, [[antidepresivu]] y llevemente hipnóticu. Paez ser qu'escarez de riesgos d'adicción y toxicidá sicasí, hai una semeyanza ente la protopina y la morfina. Escarez d'efectos adversos pero en cantidaes cimeres puede causar depresión respiratoria. === Contraindicaciones ya interaiciones === Ta contraindicada en casu de [[glaucoma]], [[embaranzu]] o [[lactancia]]. Amás interacciona con [[barbitúricu|barbitúricos]], [[benzodiacepina|benzodiacepines]] y [[antihistamínicos]] H1 de primer xeneración. == Usu popular == L'amapola de california utilízase como fonte d'un aceite comestible y p'afatar panes y pasteles coles sos granes. Tamién forma parte de piensos pa ganáu avícola y vacunu. == Taxonomía == ''Eschscholzia californica'' describióse por [[Adelbert von Chamisso]] y espublizóse en ''[[Horae Physicae Berolinenses]]'' 74–75, pl. 15. 1820.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/24000077 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref> ;Variedá aceptada: * ''Eschscholzia californica'' subsp. ''mexicana'' ([[Greene]]) [[C.Clark]].<ref name = TPL/> ;Sinonimia: {{llista de columnes|2| *''Chelidonium multifidum'' [[Moç.]] & [[Sessé]] ex [[DC.]] *''Chryseis caespitosa'' [[Torr.]] & [[A.Gray]] *''Chryseis californica'' (Cham.) [[Lindl.]] *''Chryseis compacta'' Lindl. *''Chryseis crocea'' Lindl. *''Chryseis douglasii'' [[Hook.]] & [[Arn.]] ex [[Torr.]] & A.Gray *''Chryseis hypecoides'' Torr. & A.Gray *''Chryseis tenuifolia'' Torr. & A.Gray *''Eschscholzia absinthiifolia'' [[Edward Lee Greene|Greene]] *''Eschscholzia ambigua'' Greene *''Eschscholzia angularis'' Greene *''Eschscholzia apiculata'' Greene *''Eschscholzia benedicta'' Greene *''Eschscholzia bernardina'' Greene *''Eschscholzia bernardina'' var. ''coarctata'' [[Fedde]] *''Eschscholzia brandegeei'' Greene *''Eschscholzia calosperma'' Greene *''Eschscholzia chartacea'' Fedde *''Eschscholzia clevelandi'' Greene *''Eschscholzia cognata'' Greene *''Eschscholzia columbiana'' Greene *''Eschscholzia compacta'' (Lindl.) [[Walp.]] *''Eschscholzia confinis'' Greene *''Eschscholzia crocea'' Benth. *''Eschscholzia crocea'' var. ''apiifolia'' Greene *''Eschscholzia crocea'' var. ''longissima'' Greene *''Eschscholzia crocea'' var. ''sanctarum'' (Greene) Fedde *''Eschscholzia cucullata'' Greene *''Eschscholzia cyathifera'' Greene *''Eschscholzia debilis'' Greene *''Eschscholzia diversiloba'' Greene *''Eschscholzia douglasii'' (Hook. & Arn. ex Torr. & A.Gray) Walp. *''Eschscholzia douglasii'' [[Benth.]] ''nom. illegit.'' *''Eschscholzia douglasii'' [[Hook.]] & Arn. *''Eschscholzia eastwoodiae'' Greene *''Eschscholzia floribunda'' Greene *''Eschscholzia floribunda'' var. ''gorgonica'' Greene *''Eschscholzia floribunda'' var. ''gracillima'' Fedde *''Eschscholzia foeniculace'' Greene *''Eschscholzia glauca'' Greene *''Eschscholzia granulata'' Greene *''Eschscholzia granulata'' var. ''minuscula'' Fedde *''Eschscholzia helleriana'' Greene *''Eschscholzia helleriana'' var. ''tilingii'' Fedde *''Eschscholzia inflata'' Greene *''Eschscholzia isostigma'' Greene *''Eschscholzia juncea'' Greene *''Eschscholzia laceria'' Greene *''Eschscholzia leptandra'' Greene *''Eschscholzia leptomitra'' Greene *''Eschscholzia leucosticta''Greene *''Eschscholzia marcida'' Greene *''Eschscholzia marcida'' var. ''monticola'' Greene *''Eschscholzia maritima'' Greene *''Eschscholzia menziesiana'' Greene *''Eschscholzia menziesiana'' var. ''anemophila'' Greene *''Eschscholzia menziesiana'' var.''coarctata'' Fedde *''Eschscholzia menziesiana'' var. ''nesiaca'' Fedde *''Eschscholzia menziesiana'' var. ''recedens'' Greene *''Eschscholzia microloba'' Greene *''Eschscholzia nitrophila'' Greene *''Eschscholzia oregana'' Greene *''Eschscholzia peninsularis'' Greene *''Eschscholzia physodes'' Greene *''Eschscholzia picta'' Greene *''Eschscholzia pseudoinflata'' Fedde *''Eschscholzia recta'' Greene *''Eschscholzia revoluta'' Greene *''Eschscholzia revoluta'' var. ''caudatocalyx'' Fedde *''Eschscholzia rigida'' Greene *''Eschscholzia robusta'' Greene *''Eschscholzia rosea'' auct. *''Eschscholzia scariosa'' Greene *''Eschscholzia scariosa'' var. ''dichasiophora'' Fedde *''Eschscholzia setchellii'' Fedde *''Eschscholzia shastensis'' Greene *''Eschscholzia straminea'' Greene *''Eschscholzia stricta'' Greene *''Eschscholzia tenuisecta'' Greene *''Eschscholzia thermophila'' Greene *''Eschscholzia tristis'' Fedde *''Eschscholzia vernalis'' Greene *''Eschscholzia xylorrhiza'' Greene *''Eschscholzia yainacensis'' Greene *''Eschscholzia yainacensis'' var. ''modocensis'' Fedde *?''Omonoia californica'' [[Raf.]]<ref name = TPL>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2801972 The Plant List]</ref> |divcolend}} == Ver tamién == * [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]] * [[Cronoloxía de la botánica]] * [[Historia de la botánica]] * [[Papaveraceae#Descripción|Carauterístiques de les papaveracees]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == # CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City. # Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis. # Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. Fl. N. Amer. 3: i–xxiii, 1–590. # Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley. # Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II: 1–597. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle. # Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador–A checklist. AAU Rep. 34: 1–443. # Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. # Lidén, M. 1995. 69. Papaveraceae. 52: 1–13. In G. W. Harling & B. B. Sparre (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg & Swedish Museum of Natural History, Göteborg & Stockholm. # Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157. == Enllaces esternos == {{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} {{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}} {{wikcionariu|alferga d'oru}} * [http://www.hort.wisc.edu/mastergardener/Features/flowers/CA%20poppy/CA%20poppy.htm California poppy] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040629150419/http://www.hort.wisc.edu/mastergardener/Features/flowers/CA%20poppy/CA%20poppy.htm |date=2004-06-29 }} * [http://www.tneppc.org Tennessee Exotic Pest Plant Council] * [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ESCA2 USDA Natural Resources Conservation Service PLANTS Database] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130501091601/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ESCA2 |date=2013-05-01 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eschscholzia|california]] [[Categoría:Flora d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Flora de Méxicu]] [[Categoría:Plantes invasores]] [[Categoría:Plantes melecinales]] [[Categoría:Plantes descrites en 1820]] [[Categoría:Plantes descrites por Chamisso]] [[Categoría:TBSpecies]] lldu0hsz0or8no2lia86lb2ujvz2goq Enciclopedia 0 73414 4500990 4484424 2026-06-20T20:42:34Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500990 wikitext text/x-wiki {{1000}} {{Ficha xenérica}} Una '''enciclopedia'''<ref>{{DALLA|enciclopedia}}</ref> {{Etimoloxía|griegu|ἐνκύκλιvos παιδεία|rom=enkyklios paideia|instrucción nun círculu}}<ref>{{cita web|url= http://www.escolar.com/llectures/preguntes-y-respuestes/por-que-5/que-significáu-tien.html|títulu= ¿Qué significáu tien la pallabra "enciclopedia"?|idioma= castellanu}}</ref><ref>Cfr. Joan Corominas, Curtiu diccionariu etimolóxicu de la llingua castellana</ref> ye una [[obra de referencia]] que busca compendiar el [[conocencia]]. La enciclopedia axunta cuasi siempres de forma alfabética, temática y escasamente contién datos especializaos o esvalixaos que nun podríen ser topaos con facilidá y que presenten un importante serviciu a la cultura moderna.<ref>Enciclopedia Ilustrada Cume, Tomu 5, páxina 296, ISBN 968-33-0068-5.</ref><ref>{{cita web |url=http://library.rcc.edu/riverside/glossaryoflibraryterms.htm#y |títulu=Encyclopedia. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070803182506/http://library.rcc.edu/riverside/glossaryoflibraryterms.htm#y |fechaarchivu=3 d'agostu de 2007}} Glossary of Library Terms. Riverside City College, Digital Library/Learning Resource Center. Revisáu'l 17 de payares de 2007.</ref> La noción más moderna d'enciclopedia de propósitu xeneral y d'amplia distribución data de la dómina d'[[Ephraim Chambers]] y la so ''[[Cyclopaedia]]''. Depués asocederíen-y [[Denis Diderot]] y los [[enciclopedistes]] que s'inspiraron na ''Cyclopaedia'' de Chambers. El mayor afitáu del periodu de la [[Ilustración]] del [[sieglu XVIII]] ye la ''[[Encyclopédie]]'' compilada por un grupu d'escritores y homes de ciencia franceses. De manera dafechu consciente, estos homes taben dando'l llombu tanto a la [[relixón]] como a la [[metafísica]] como fontes de conocencia, viendo na [[ciencia]] pura una nueva fuercia motriz intelectual. Axuntaron nuna vasta obra toles conocencies científiques de la dómina, non como un meru rexistru alfabéticu, sinón como un rellatu de la manera científica d'enfrentase al mundu. Estos escritores esperaben forxar un poderosu preséu pa lluchar contra'l [[oscurantismo]] de les autoridaes polítiques y relixoses. La mayoría de les figures culturales y científiques de la dómina collaboraron nesa empresa, destacando [[Jean Le Rond d'Alembert|D'Alembert]], [[Denis_Diderot|Diderot]] y [[Voltaire]]. == Principales enciclopedies modernes == Les principales enciclopedies modernes son: * De fala española, la ''[[Enciclopedia Espasa]]'', ''[[Diccionariu Enciclopédicu Hispanu-Americanu de Lliteratura, Ciencies y Artes]]'' y el ''Gran diccionariu enciclopédicu universal''; toes d'orixe hispanu y concebíes pal so usu americanu y europea nel sieglu XX. * De fala inglesa, la ''[[Enciclopedia Británica]]'' y la ''Enciclopedia Británica Online''; enciclopedia n'inglés más antigua (1768). El 13 de marzu de 2012 anuncióse que dexaría d'imprimise y caltendríase namái la versión en llinia, que debutó en 1994. * De fala francesa, la ''[[Enciclopedia Larousse]]'' (''Grand Larousse'') y ''Encyclopedia Universalis''; d'alta reconocencia y editada la primera por Larousse fueron de gran aceptación nel mundu. * De fala alemana, la ''[[Enciclopedia Brockhaus]]'' (''Brockhaus Encyclopädie''); la más completa de les enciclopedies alemanes con 260&nbsp;000 entraes en 17&nbsp;000 páxines. * De fala italiana, la ''[[Enciclopedia Treccani]]'', la mayor d'orixe italianu, que cunta con 35 volúmenes. * De fala portuguesa, ''[[Grande enciclopédia portuguesa y brasileira]]''. * De fala rusa, la ''[[Gran Enciclopedia Soviética]]'' (''Bolshaya Sovietskaya Entsiklopediya''); una de les más estenses publicaciones de saber n'idioma [[llingües eslaves|eslavu]]. Ente les temátiques destaquen: ''[[Enciclopedia Cattolica]]'', ''[[New Catholic Encyclopaedia]]'', ''[[Encyclopaedia Xudaica]]'', ''[[Encyclopedie de l'Islam]]'', ''[[Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft]]'', ''[[Enciclopedia de la Vida]] '' y ''[[Enciclopedia del Derechu]]. Col advenimiento de la [[informática]] surdieron les enciclopedies [[multimedia]] qu'añaden a la tradicional información testual y pictórica elementos [[audiovisual]]es. Exemplos d'éstes son ''[[Enciclopedia Británica]]'', ''[[Encarta]]'', ''[[Enciclonet]]'' y ''[[Wikipedia]]'', que pueden consultase per mediu de discos ópticos o n'[[Internet]]. == Carauterístiques d'un testu enciclopédicu == Los artículos enciclopédicos presenten una serie de carauterístiques que los estremen d'otros formatos testuales: * Son bien sintéticos, tratando d'entestar al máximu la información. * Nun suelen faer concesiones a la legibilidad del testu, primando la facilidá de llograr la información. * Explicitan cuándo los elementos son suxetivos o d'opinión, priorizándose primero de tol rigor y la esposición de los fechos. * La cantidá d'información que contienen tiende a ser la máxima posible en función del tamañu de la obra nel so conxuntu. * Una enciclopedia suel tener dellos autores, pudiendo llegar el so númberu a decenes y centenares. == Conteníos d'una enciclopedia == Los conteníos (entraes o artículos) d'una enciclopedia, independientemente de la tema que traten, cumplen siempres una serie de requisitos: * Son d'interés universal: pueden llegar a interesar a cualesquier ser humanu, con independencia de cualesquier otra considerancia. Asina, nun hai conteníos d'interés puramente local o personal. * Son d'interés atemporal: tienen de caltener ciertu interés col pasu del tiempu, evitándose la información efímera o pasaxera. * Entamar de lo xeneral a lo concreto: esto fai poles llimitaciones d'[[espaciu (física)|espaciu]] que presenten y pa consiguir que la obra completa seya autosuficiente y guarde cohesión, esto ye, que nun seya necesariu consultar otros testos pa entender el so conteníu. * Tienen De ser lo más oxetivos posibles: esto ye, en casu de qu'haya diversidá d'enfoques, o de postures, o de teoríes, o d'opiniones, tratar de compendiar o de mentar toes elles ensin tomar partíu por nenguna, y en casu de referise a un personaxe o a una situación revesosa señalar esta circunstancia con ecuanimidad. * Nun son una fonte primaria d'información: polo tanto ye conveniente indicar la o les fontes esternes que fueron utilizaes. == Historia == === Oríxenes === En [[Sumeria]], mientres el cuartu mileniu enantes de Cristu, redactóse un [[glosariu]] temáticu o por temes como un primer intentu d'ordenar o catalogar la conocencia del [[mundu]] y 600 años dempués rexístrase un intentu similar en [[Ebla]] siguiendo un orde convencional de signos; estos primeros intentos denominar [[llistes léxiques]]. Nel [[Exiptu]] antiguu atópense igualmente unes llistes temátiques que pueden considerase como protoenciclopedias. La ''Onomástica del [[Ramesseum]]'', redactada escontra'l 1750 e.C. ye una llista de pallabres arrexuntaes por categoríes. Otra obra del mesmu xéneru, pero muncho más desenvuelta, ye la ''Onomástica d'[[Amenofis]]'', realizada escontra'l 1100. Cuenta con 610 elementos entamaos de manera temática y, según l'antropólogu [[Jack Goody]], contendría más de 2000 informaciones distintes cola ambición de crear «un [[catálogu]] sistemáticu del [[universu]]». Esti alloñáu ancestru del [[diccionariu]] enciclopédicu tendría'l cometíu «non d'enseñar a escribir a los neños, sinón de proponer un programa d'[[instrucción]] de la [[Ser humanu|humanidá]] fundáu sobre la organización del [[mundu]]». El filósofu griegu [[Platón]] (428-348 e.C.) realizó un resume de les conocencies de la so dómina n'unu de los sos diálogos, el ''[[Timeo]]'': Astronomía, Cosmogonía, Física y Medicina. Esta obra puede ser considerada una "enciclopedia metódica". El so discípulu [[Aristóteles]] (384-322) produció una llarga cantidá de trataos sobre gran variedá de temes con un espíritu verdaderamente enciclopédicu y ensin equivalentes nel mundu antiguu (Poética, Retórica, Lóxica, Política, Física, Psicoloxía, Bioloxía, Ética...). Sicasí, los sos esfuercios nun fueron espublizaos sinón 275 años dempués del so fallecimientu, hacia l'añu {{AC|50}}: «La perdida o alteración parcial d'esti enorme corpus, enciclopédicu nel sentíu más puru del términu, y la so recuperación progresiva gracies en primer llugar al [[Islam]], influyó sobre la historia de les enciclopedies n'Occidente mientres dos milenios». Perdióse práuticamente tola obra d'escritores enciclopédicos como [[Demócrito]] y [[Posidonio]]. [[Ficheru:naturalishistoria.jpg|thumb|Una edición de ''Naturalis Historiæ'' de 1669. La primer publicación ye considerada la más antigua de la historia.]] Ente los romanos el primeru n'intentar compendiar el saber antiguo foi [[Marcu Terencio Varrón|Varrón]] (116-27 e.C.), que les sos ''Antiquitatum rerum humanarum et divinarum libri XLI'' nun perduraron sinón como fragmentos y estractos n'otros autores y enciclopedistes posteriores. Pa esti autor el camín al saber yera la [[etimoloxía]], como lo foi pal bien posterior visigodu [[San Isidoru]], probablemente'l postreru en sirvise d'esta perdida obra de Varrón pa la so propia enciclopedia, les ''Etimoloxíes''. Pa Varrón el términu ''verbum'' (« pallabra») venía de ''veritas'' (« verdá»), lo que legitimaba esi procedimientu. Compuesta esta obra de 41 llibros, 25 taben consagraos a los asuntos humanos y el restu a los divinos de los dioses paganos. Esta obra, sumida, dexó sicasí enforma conocencia al traviés de les sos cites y diverses refundiciones medievales. Escontra l'empiezu del primer sieglu de nuesa yera, [[Aulo Cornelio Celso]] redactó una enciclopedia en 26 llibros, ''De Artibus'', que cubría materies d'Agricultura, Guerra, Retórica, Filosofía, Derechu y Medicina, magar foi esti últimu dominiu'l más particularmente desenvueltu, precisamente la única seición de la obra que llegó hasta nós, siquier en parte. Posterior y una de les primeres obres enciclopédiques que sobrevivieron a los tiempos modernos ye la ''[[Naturalis Historia]]'' de [[Pliniu'l Vieyu]], escritor romanu del sieglu I&nbsp;d.&nbsp;C. Compiló una obra de 37 capítulos que tomen la historia natural del arte y l'arquiteutura, la medicina, la xeografía, la xeoloxía y tolos aspeutos del mundu que lu arrodiaba. Declaró nel so prólogu qu'había compilado venti mil fechos a partir de dos mil títulos de doscientos autores distintos, y amestó qu'otros munchos proveníen de la so propia esperiencia. El trabayu foi publicáu alredor de 77 a 79&nbsp;d.&nbsp;C.,<ref>{{obra citada |títulu=Caput celtiberiae: la tierra de Cuenca nes fontes clásiques |nome=Enrique |apellíos=Gozalbes Cravioto |editorial=Univ de Castiella La Mancha |añu=2000 |resumen=https://books.google.com.pe/books?id=cL14XX16moIC&pg=PA222}}</ref> pero probablemente nunca terminó de correxir la obra primero que finara investigando la erupción del [[Vesubiu]] en {{DC|79}} [[Ficheru:MargaritaPhilosophica.djvu|page=4|thumb|left|upright=1.36|La filosofía ''triceps'' (''naturalis'', ''rationalis'' y ''moralis'') colos siete [[artes lliberales]], [[xilografía]] que sirve de frontispiciu a la primer edición de la primer enciclopedia impresa, la ''Margarita philosophica'' de [[Gregor Reisch]], 1503.]] Nos sos ''[[Nueches átiques]]'' (II sieglu&nbsp;d.&nbsp;C.), [[Aulo Gelio]] diserta sobre numberoses materies de lliteratura, artes, filosofía, historia, derechu, xeometría, medicina, ciencies naturales, meteoroloxía y xeografía, anque con un espíritu más ensayístico y eruditu que sistemáticu y enciclopédicu. Per otra parte, el ''[[Polyhistor]]'' (tamién llamáu ''[[Les maravíes del mundu]]''), obra del escritor romanu [[Solino]], del sieglu III o IV&nbsp;d.&nbsp;C. presenta los intereses del mundu por rexones. Anque la obra perdióse, numberosos elementos d'ella, como nel casu de Varrón, fueron recoyíos nes enciclopedies medievales. [[Nonio Marcelo]] redactó, a empiezos del sieglu IV, el ''[[De compendiosa doctrina]]'', una compilación o [[epítome]] de trataos sobre la llingua y diverses téuniques, iguada y ordenada en forma alfabética. Escontra fines del sieglu IV, el gramáticu [[Mario Servio Honorato|Servio]] redactó un bien abondosu comentariu a la obra de [[Virxiliu]] que puede lleese tamién como un vastu repertoriu temáticu o como una enciclopedia entamada según l'orde del testu del poeta. [[Marcianu Capella]], abogáu que vivía n'Arxelia, foi autor del ''[[De nuptiis Philologiae et Mercurii]]'' ("Bodes de Filoloxía y Mercuriu"), redactáu ente 410 y 429. Esti manual en forma de narración [[Alegoría|alegórica]] sintetiza en 9 llibros les conocencies de la dómina: Filoloxía, Gramática, Dialéutica, Retórica, Xeometría, Aritmética, Astronomía y Harmonía. Foi bien popular en [[dómina carolinxa]], y va sirvir de referencia pa entamar los estudios medievales na enseñanza básica (el ''[[Trivium]]'') y cimeru (el ''[[Quadrivium]]''). Foi lleíu inclusive nel [[Renacimientu]] ya inspiró n'especial a [[Copérnico]]. [[Rabano Mauro]] redactó escontra 842 el so ''De rerum naturis'', llamáu tamién ''D'Universu'' en venti llibros, resumiendo y reordenando la obra d'[[Isidoru de Sevilla]]. === Edá Antigua y Moderna === [[Ficheru:San Isidoro Biblioteca Nacional España.jpg|thumb|Estatua d'[[Isidoru de Sevilla]] na escalinata d'accesu a la [[Biblioteca Nacional d'España]].]] [[Ficheru:Irakischer Maler von 1287 001.jpg|thumb|Manuscritu allumáu de 1287 qu'amuesa a los enciclopedistes musulmanes, los Hermanos de la Pureza]] Años dempués creáronse otres obres que yeren escoyetes o [[epítome]]s (resumes) de conocencies xenerales. Unu de los repertorios más tempranos, conocíos y famosos, destináu a salvar les conocencies esenciales de la cultura grecollatina clásica, ye'l tituláu ''[[Etimoloxíes]]'' compuestu pol escritor visigodu [[San Isidoru]] y redactáu ente 627-630.<ref>{{cita web |títulu=Enciclopedia y Diccionariu estremes, les enciclopedies n'Internet: ventayes d'una enciclopedia n'impresos y la web editorial=Biblioteca Dixital de Trabayos Especiales de Grau |url=http://tesis.ula.ve/pregrado/tde_busca/archivo.php?codArchivo=882 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2010 |páxina=4 }}</ref>Depués escribiéronse, ente otros, los siguientes: * Sieglu VI d. C. ''[[Brihat Samhita|Bṛihat Saṃhitā]]'', enciclopedia india escrita en [[sánscritu]] por [[Varaja Mijira]]. * 990 aprox. ''[[Suda]]'' de [[Suidas (lexicógrafu)|Suidas]]. * Sieglu X d. C. ''[[Hermanos de la pureza|Epístoles de los Hermanos de la Pureza]]'' (''Rasā'il Ijwān al-Safā''') enciclopedia n'árabe escrita en [[Basora]]. * ''c.'' 1110, ''[[Imago mundi]]'' de [[Honoré d'Autun]]. * 1120, ''[[Liber Floridus]]'' del canónigu [[Lamberto]] (Lambertus de Sancto Audomaro) * ''c.'' 1180 ''[[Hortus deliciarum]]'', de [[Ferrada de Landsberg]]. * 1230-1240. ''Liber de proprietatibus rerum'' de [[Bartolomé l'Inglés]]. * 1231. ''[[D'universu creaturarum]]'' de [[Guillermo de Auvernia]]. * 1256. ''[[Liber de natura rerum]]'' de [[Thomas de Cantimpré]], traducíu al holandés y al alemán un sieglu dempués. * 12?? ([[sieglu XIII]]). ''[[Speculum Majus]]'' de [[Vincent de Beauvais]]. * 1260-1267. ''[[Llibros de l'ayalga|Li Livres dou Trésor]]'' de [[Brunetto Latini]], primer enciclopedia medieval en romper col llatín, llueu traducida al español. * 1295. ''[[Arbor scientiae]]'' de [[Raimundo Lulio]]. * Sieglu XIII. ''[[Lucidario]]'' de [[Sancho IV]] de Castiella. [[Ficheru:Yongle Dadian Encyclopedia 1403.jpg|thumb|Enciclopedia china '''Yongle Dadian'''. 1403.]] * 1403-1407. ''[[Yongle Dadian]]'' (永樂大典) (mientres la [[Dinastía Ming]]). * 1435. ''[[Visión deleytable]]'' d'[[Alfonso de la Torre]]. [[Ficheru:Alsted Encyclopaedia 1630.jpg|thumb|Portada de la "Encyclopædia" de Johann Heinrich Alsted (Herborn, [[1630]]).]] * 1496. ''Cornucopiae'' de [[Niccolò Perotti]], ampliaes por [[Polidoro Virxiliu]]. * 1499. ''[[De rerum inventoribus libri octo]]'', de [[Polidoro Virxiliu]]. Bien ampliaos y reimpresos darréu. * 1503. ''[[Polyanthea]]'' de [[Domenico Nani Mirabelli]], reelaborado y ampliáu en más de cuarenta ediciones ente 1503 y 1681, con una edición definitiva en 1735. * 1503. ''[[Aepitoma Omnis Philosophiae. Alias Margarita Phylosophica tractans de omne genera...]]'' de [[Gregor Reisch]]. Foi la primer enciclopedia impresa; tuvo segunda edición ampliada n'Estrasburgu: Johann Gruninger, 1504; hasta 1599 sumó diez ediciones. * 1503. ''[[Officina]]'' de [[Jean Tixier]]. * 1506. ''Commentariorum urbanorum libri XXXVIII'' (Roma, 1506) de [[Raffaele Maffei]]. * 1517. ''[[Encyclopedia orbisque doctrinarum, hoc est omnium artium, scientiarum, ipsius philosophiae index ac divisio]]'', escrita por [[Johannes Aventinus]]. Ye la primer obra que se titula ''Enciclopedia''. * 1519. ''Cornucopiae, quo continentur lloca diversis rebus abundantia secundum ordinem literatum'', París, 1519, por [[Jean Tixier]]. * 1541. ''Cyclopaedia'' de [[Joachim Sterck van Ringelbergh]]. * 1553. ''Dictionarium historicum, geographicum y poeticum'' de [[Charles Estienne]]. * 1559. ''[[Encyclopaedia seu orbis disciplinarum tam sacrarum quam prophanarum epistemon]]'' de [[Paul Scalich]]. * 1565-1587. ''Theatrum Humanae Vitae'' de [[Theodor Zwinger]]. * 1572. ''Officinae Ioannis Ravisii Textoris Epitome'', de [[Jean Tixier]] y otros. * 1590. ''Universae naturae theatrum'', de [[Jean Bodin]]. * 1620. ''[[Instauratio Magna]]'' (non termináu) y ''[[Novum Organum]]'' de [[Francis Bacon]]. * 1630. ''[[Encyclopaedia Cursus Philosophici]]'' de [[Johann Heinrich Alsted]]. * 1643. ''[[Pansophiae diatyposis]]'' de [[Comenius]] (el pedagogu y humanista checu [[Jan Amos Komenský]], 1592-1670) * 1653-1655. ''Enciclopedia Magyar'' de [[János Apáczai Csere]]. * 1669. ''Ars magna sive sciendi Combinatorica'' d'[[Athanasius Kircher]]. * 1678-1681. ''[[Praecognita ad Encyclopaediam sive Scientiam universalem]]'' de [[Gottfried Leibniz]]. * 1688-1708. ''Polyhistor literarius, philosophicus, et practicus'' de [[Daniel Georg Morhof]]. * 1697. ''[[Dictionnaire Historique et Critique]]'' de [[Pierre Bayle]]; segunda edición bien aumentada en 1702. === Edá contemporánea === [[Ficheru:Encyclopedie de D'Alembert et Diderot - Premiere Page - ENC 1-NA5.jpg|thumb|Portada del llibru ''[[Encyclopédie]]'' editáu en 1773.]] * 1702. Segunda edición, bien aumentada, del ''[[Dictionnaire Historique et Critique]]'' de [[Pierre Bayle]]. * 1704-1771. ''[[Dictionnaire universel]]'', más conocíu como [[Diccionariu de Trévoux]], ellaboráu por xesuites franceses. * 1704. ''[[Lexicon technicum]]'' de [[John Harris]]. * 1726. ''[[Gujin tushu jicheng]]'' (古今圖書集成) - dirixida por [[Chen Menglei]] (陳夢雷) por [[Jiang Tingxi]] (蔣廷錫) ([[Dinastía Qing]]). * 1728. ''[[Cyclopaedia]]'' d'[[Ephraim Chambers]]. * 1750. ''[[L'Encyclopédie]]'' de [[Denis Diderot]]. * 1768-1771. ''[[Enciclopedia Británica]]'', publicada orixinalmente por Adam y [[Charles Black]]. Se reimprimió en papel hasta la versión informática actual con correiciones y ampliaciones; les ediciones más famoses fueron la novena (1875-1889) y la oncena (1911) pola so erudición y estilu lliterariu. La última edición, decimoquinta, estremar en 3 partes: una ''Micropædia'' de 12 volúmenes d'artículos curtios (menos de 750 pallabres), una ''Macropædia'' de 17 volúmenes d'artículos llargos (ente 2 y 310 páxines) y una ''Propædia'' nun solu volume qu'ufierta un esquema xerárquicu de la conocencia humana. * 1773-1781. [[Siku Quanshu]] (四庫全書 en chinu tradicional, 四库全书 en chinu simplificáu, "Biblioteca completa en cuatro partes") ye una biblioteca enciclopédica de llibros chinos compuesta nel sieglu XVIII mientres la [[dinastía Qing]] por edictu del emperador [[Qianlong]]. * 1778-1792. ''[[Idea dell'Universu]]'' de [[Lorenzo Hervás y Panduro]], 21 vols., traducíos pol mesmu autor al castellán ya impresos n'España. Dempués del desenvolvimientu de la [[Revolución francesa]], publicáronse estos llibros: * 1796-1808. ''[[Conversations-Lexikon mit vorzüglicher Rücksicht auf die gegenwärtigen Zeiten]]'' de [[Renatus Gotthelf Löbel]] y [[Christian Wilhelm Franke]], publicada en [[Leipzig]]. La so segunda edición (1812-1819) ye yá la ''[[Enciclopedia Brockhaus]]''. * 1847-1853. ''[[Encyclopédie moderne. Dictionnaire abrégé des sciences, des lettres, des arts, de l'industrie, de l'agriculture et du commerce]]'' (París: [[Firmin Didot Frères]], 1847-1853, 30 vols.) Dirixida por [[Léon Renier]]. * 1840-1855. ''[[Diccionariu enciclopédicu]]'' de [[Joseph Meyer]], publicáu pola editorial Bibliographisches Institut en 52 volúmenes. * 1851-1855. ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionariu universal de lliteratura, ciencia, arte, agricultura, industria y comerciu]]'' (Madrid: [[1851]]-[[1855]], 37 volúmenes) de [[Francisco de Paula Mellado]]. * 1887-1889. ''[[Diccionariu Enciclopédicu Hispanu-Americanu de Lliteratura, Ciencies y Artes]]'', Barcelona: Montaner y Simón, 25 tomos en 26 volúmenes. * 1908-1930. ''[[Enciclopedia universal ilustrada européu-americana]]'' d'[[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volúmenes, más numberosos apéndices de forma que, en 2012, cuntaba con 122 tomos en 119 volúmenes. ==== América Llatina ==== Nel [[sieglu XVI]] cuando s'imprimen los verdaderos documentos de referencia gracies a la llegada de la [[imprenta]] a América empecipien la distribución nel nuevu continente. Una de les primeres enciclopedies d'esta dómina foi la ''[[Historia xeneral de les coses de la Nueva España]]'' de frai [[Bernardino de Sahagún]]. Tiense tamién la ''[[Biblioteca Hispanoamérica Septentorial]]'' de [[José Mariano Beristáin]]. Obres españoles importantes sobre [[América Llatina]] fueron el ''[[Diccionariu Enciclopédicu Hispanu Americanu]]'' en 28 volúmenes (1883-1910) y la ''[[Enciclopedia universal ilustrada européu-americana]]'' d'[[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volúmenes (1908-1930). Obres enciclopédiques importantes de los países d'América son: * En [[Méxicu]]'l ''[[Diccionariu Enciclopédicu UTEHA]]'', publicáu en [[1950]]. * Obres arxentines son ''[[Diccionariu Enciclopédicu Gran Omeba]]'' y ''[[Diccionariu Enciclopédicu Quillet]]''. === Fines del sieglu XX y actualidá === {{AP|Enciclopedia en llinia}} Col tiempu derivóse la incorporación de conteníu en [[Almacenamientu vital dixital]]. El [[proyeutu Gutenberg]] incentivó na escoyeta de datos antiguos. ==== Les enciclopedies virtuales ==== [[Ficheru:Chybné zobrazování referencí.png|thumb|Captura de pantalla de [[Wikipedia]] en [[idioma checu]]. Wikipedia ye la enciclopedia más consultada d'Internet,<ref>{{cita publicación|url=http://www.time.com/time/business/article/0,8599,1595184,00.html|títulu=Look Who's Using Wikipedia|autor=Bill Tancer|fecha=1 de mayu de 2007|editorial=''[[Time (magacín)|Time]]''|fechaaccesu=1 d'avientu de 2007|cita=The sheer volume of content [...] is partly responsible for the site's dominance as an online reference. When compared to the top 3,200 educational reference sites in the U.S., Wikipedia is #1, capturing 24.3% of all visits to the category}} [[Cf.]] Bill Tancer (Global Manager, Hitwise), [http://weblogs.hitwise.com/bill-tancer/2007/03/wikipedia_search_and_school_ho.html "Wikipedia, Search and School Homework"], ''[[Hitwise]]'': An [[Experian]] Company ([[Blogue]]), 1 de marzu de 2007. Consultáu'l 18 d'avientu de 2008.</ref><ref name=Woodson>{{cita publicación |url=http://www.reuters.com/article/internetNews/idUSN0819429120070708 |títulu=Wikipedia remains go-to site for online news |fecha=8 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=16 d'avientu de 2007|autor=Alex Woodson |publicación=[[Reuters]]|cita=Online encyclopedia Wikipedia has added about 20 million unique monthly visitors in the past year, making it the top online news and information destination, according to Nielsen//NetRatings.}}</ref><ref name="AlexaTop500">{{cita web |url=http://www.alexa.com/site/ds/top_sites?ts_mode=global&lang=none |títulu=Top 500 |fechaaccesu=26 de xunu de 2009 |editorial=[[Alexa Internet|Alexa]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081224031856/http://www.alexa.com/site/ds/top_sites?ts_mode=global |fechaarchivu=2008-12-24 }}</ref> la cual dexa la publicación al traviés de la rede.]] {{VT|Teunoloxía de la información}} El primer [[sitiu web]] enciclopédicu foi [[Interpedia]], creáu n'ochobre de 1993 por [[Rick Gates]].<ref>[http://listserv.uh.edu/cgi-bin/wa?A2=ind9310d&L=pacs-l&T=0&P=1418 PACS-L Listserv message "The Internet Encyclopedia", Oct 25, 1993]</ref> Les enciclopedies [[multimedia|electróniques]] [[Revisión por pares|revisaes por espertos]] n'español más estenses son: [[Enciclonet]],<ref>[http://www.enciclonet.com/ Sitiu web de Enciclonet.]</ref> de la editorial [[Micronet]], n'edición continua, y la so versión en [[DVD-ROM]]: [[Enciclopedia Universal Micronet]], publicada en [[Madrid]] dende 1995, anguaño na so 23ª edición, con más de 185&nbsp;000 artículos.<ref>{{cita web|url=ftp://ftp.micronet.es/public/fichas/EUM2013.pdf|títulu=Ficha comercial de la Enciclopedia Universal Micronet|fechaaccesu=26 d'ochobre de 2012}}</ref> Otros sitios web enciclopédicos son [[Knol]] de Google y la [[Stanford Encyclopedia of Philosophy]]. Un elementu críticu na evolución de les enciclopedies virtuales foi la inclusión de conteníu abierto, empecipiada por [[GNUpedia]] y siguida pola so bifurcación [[Nupedia]] so la empresa [[Bomis]]. Tiempu dempués, desenvolviéronse les ediciones [[wiki]] con [[Wikipedia]] y [[Wikia]]. Adicionalmente, ellaboróse ''[[software]]'' con conteníu enciclopédico, y exemplos d'ello son la [[Microsoft Encarta]] y la [[Encyclopædia Britannica Ultimate Reference Suite|versión suite]] de la Enciclopedia Británica. == Ver tamién == * [[:Categoría:Enciclopedies]] * [[Diccionariu]] * [[Tesauro]] * [[Enciclopedies n'español|Llista d'enciclopedies en castellanu]] * [[Enciclopedies n'inglés|Llista d'enciclopedies n'inglés]] * [[Poliantea]] == Referencies == {{llistaref}} == Referencies == * {{Cita llibru|títulu=Enciclopedia Ilustráu Cume|añu=1984|editorial=Editorial Cume, S.A.ISBN 968-33-0068-5}} * {{Cita llibru|apellíos=Walsh|nome=S. Padraig|títulu=Anglo-American xeneral encyclopedias: a historical bibliography, 1703–1967|editorial=Bowker|ciudá=New York|añu=1968|páxina=270|oclc=577541}} * {{Cita llibru|apellíos=Yeo|nome=Richard R.|títulu=Encyclopaedic visions: scientific dictionaries and enlightenment culture|editorial=Cambridge University Press|ciudá=Cambridge, New York|añu=2001|isbn=9780521651912|oclc=45828872|url=http://www.cambridge.org/us/catalogue/catalogue.asp?isbn=0521651913}} == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1=Direutorio d'enciclopedies |2=http://dmoz.org/World/Espa%C3%B1ol/Referencia/Enciclopedies/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * Los diez primeros idiomes de Wikipedia n'Internet: ** [http://www.wikipedia.org Estadística d'artículos] * Enciclopedies n'Internet n'inglés: ** [//www.wikipedia.org/ Wikipedia] ** [http://www.britannica.com Enciclopedia Británica] (ríquese una cuota de suscripción pa un accesu completu) * Enciclopedies n'Internet n'alemán: ** [http://susi.e-technik.uni-ulm.de:8080/Meyers2/index/index.html Meyers Konversations-Lexikon 4.ed. 1885-1892] ** [http://lexikon.meyers.de/meyers/Meyers-Meyers_Lexikon_online Meyers Großye Taschenlexikon 10.ed.] * Enciclopedies n'Internet n'italianu: ** [http://www.treccani.it/ Enciclopedia Treccani]] * Enciclopedies n'Internet en catalán: ** [http://www.enciclopedia.cat/ Gran Enciclopedia Catalana] * Enciclopedies n'Internet en portugués: ** [http://www.infopedia.pt/ Infopedia] * Enciclopedies n'Internet en francés: ** [http://www.larousse.fr/encyclopedie Enciclopedia Larousse] * Enciclopedies n'Internet en rusu: ** [http://www.brandpedia.ru/ Brandpedia] * Enciclopedies n'Internet de temátiques varies ** [http://www.open-site.org/ Open Site] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060209013622/http://open-site.org/ |date=2006-02-09 }} ** [http://www.encyclopedia.com Columbia Concise] ** [http://auth.grolier.com/cgi-bin/authV2 Grolier] ** [http://www.comptons.com/encyclopedia/home.html Comptons] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060715235650/http://www.comptons.com/encyclopedia/home.html |date=2006-07-15 }} ** [http://plato.stanford.edu Stanford Encyclopedia of Philosophy] ** [http://www.utm.edu/research/iep/ Internet Encyclopedia of Philosophy] ** [http://www.internet-encyclopedia.org/ Internet Encyclopaedia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040404134153/http://www.internet-encyclopedia.org/ |date=2004-04-04 }} ** [http://www.eol.org/home.html EOL. Enciclopedia de la vida] ** {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Enciclopedia del Derechu (per países) |2=http://www.leyderecho.org/ |date=March 2026 |bot=InternetArchiveBot }} ** Enciclopedia symploké. Filosofía. {{Tradubot|Enciclopedia}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Enciclopedies| ]] f20kf3tpps863q1aa43x7wm2htho1mj Riegu 0 73417 4501094 4489616 2026-06-21T08:29:57Z Limotecariu 735 4501094 wikitext text/x-wiki {{1000}} {{Ficha xenérica}} El '''riegu''' consiste n'apurrir [[agua]] al suelu por que los [[Plantae|vexetales]] tengan el suministru d'agua que precisen favoreciendo asina la so crecedera. Utilizar na [[agricultura]] y en [[xardinería]]. [[Ficheru:Métodos de riego.svg|thumb|578px|Métodos de riego habituales.]] == L'agricultura de riego == L''''agricultura de riego''' consiste nel suministru de les necesaries cantidaes d'agua a los cultivos por aciu diversos métodos artificiales de riego. Esti tipu d'agricultura rique inversiones de capital y una cuidada infraestructura hídrica: [[canal (inxeniería)|canales]], [[acequia]], [[asperxador]]es, [[banzáu]], etc., qu'esixe, de la mesma, un desenvolvimientu téunicu avanzáu. Ente los cultivos habituales de regadío destaquen los [[árbol frutal|frutales]], el [[arroz]], l'[[Gossypium|algodón]], les [[hortoliza|hortolices]] y la [[Beta vulgaris|remolacha]]. == Métodos == [[Ficheru:Crops Kansas AST 20010624.jpg|thumb|300px|Imaxe dende satélite de plantíos de [[cebera]] en [[Kansas]], [[Estaos Xuníos]]. La forma circular de les mesmes debe al procesu de regación emplegáu. Los círculos tienen 800 y 1600 m. de diámetru.]] Los sistemes de riego pueden incluyir los siguientes equipos ya infraestructura: * [[banzáu|banzaos]] (con [[presa d'agua|presa]]) o reservorios; * [[balsa d'agua|balses]]; * obres de toma o derivación ([[cálcer]]es, etc.); * pozos, estaciones de bombéu,acequias y paliduchos pa tresportar l'agua (incluyendo'l drenaxe); * sistemes de distribución de riego: [[Canal de riego|canales]] a lamina abierta, entubamiento de canal y redes de distribución presurizada. A partir d'eses infraestructures, los métodos más comunes de riego son: * Por arroyamiento o riegos. * Por hinchente o sumersión, xeneralmente, en [[bancal]]es o tablones esplanaos ente dos caballones. * Por [[riego por asperxadura|asperxadura]]. El riego por asperxadura rocía l'agua en gotes pola superficie de la tierra, asemeyándose al efeuto de l'[[agua]]. * Por infiltración o [[Canal de riego|canales]]. * Por [[Riego por pinga|pingo]] o riego alcontráu. El riego de pinga llibera gotes o un remexu finu, al traviés de los furacos d'una tubería plástica que s'asitia sobre o debaxo de la superficie de la tierra. * Por [[drenaxe]]. El métodu principal d'entrega d'agua al campu (para cerca del 95&nbsp;% de los proyeutos en tol mundu) ye'l riego por hinchente o de riegu.{{ensin referencies|}} Otros sistemes empleguen [[asperxador]]es y riego de pinga. Anque seyan téuniques relativamente nueves, que riquen una inversión inicial más grande y manexu más intensivu que'l riego de superficie, el riego por asperxadura y el de pinga suponen una meyora importante na eficiencia del usu de l'agua, y amenorguen los problemes rellacionaos col riego. === Tradicional === [[Ficheru:Sistema de riego abandonado.JPG|thumb|Sistema de riego abandonáu, con acequias y compuertes pa la distribución. L'agua venía por tubería dende un motor que bombiaba l'agua dende un pozu asitiáu a un km de distancia. Sustituyíu a fines del sieglu XX pol bombéu a un banzáu que distribúi l'agua col sistema de riego por pinga, en [[Catadau]] y [[Carlet]], [[Provincia de Valencia|Valencia]].]] Constrúyense [[Canal de riego|canales]] polos que se lleva l'agua y canaletos que lu distribúin peles zones agrícoles. Nos sos puntos terminales, los canaletos lleguen a les [[arqueta|arquetes]], que tienen un [[portiellu (riego)|portiellu]], que al tar abiertu dexa la salida de l'agua. Esta antigua manera de regar, por aciu canales polos que se lleva l'agua y canaletos que lu distribúin peles zones agrícoles, va cayendo en desusu nel mundu desarrolláu, fomentándose poles [[Alministración pública|alministraciones públiques]] el cambéu a otros sistemes. === Nuevos sistemes === [[Ficheru:Riego por goteo.JPG|thumb|300px|Esquiñona de naranxales nueves que combina'l sistema tradicional de riego col sistema por pinga, col fin d'optimizar los beneficios en cuanto a la crecedera del plantíu, y otros.]] [[Ficheru:PivotIrrigationOnCotton.jpg|thumb|300px|Riego nun cultivu d'[[Gossypium|algodón]].]] Anguaño, utilízase'l riego por [[asperxadura]] o'l [[riego por pinga|gota a gota]], trataos con sistemes informatizados que regulen la cuantía, mugor ambiente y fertilización del suelu. El sistema gota a gota ye bien apoderáu pa los llugares onde hai [[escasez d'agua]]. Pa enllantar un sistema eficiente de riego tienen de ser consideraes curioso les rellaciones ''Agua-planta'' y ''agua-suelu''. Tamién esiste'l [[riego testil exudante]], creáu na década de los 80 pol enólogu francés René Petit, quien concluyó que los actuales sistemes de riego presentaben series llimitaciones ya inconvenientes por cuenta del so diseñu y que yeren acutaos pol material usáu na so fabricación. Creó entós, un tubu testil y porosu onde l'agua aplicar al suelu al traviés de los poros de la paré del tubu testil, formando una llinia continua y uniforme de mugor en toa'l llargor del tubu porosu. ==== Carauterístiques ==== Carauterístiques del sistema de riego: * Aforru d'agua, ente 50 a 60&nbsp;%. * Menos problemes de obturación debida a los sales disueltos y a les partícules sólides en suspensión presentes en toles agües de riego. * Resistente a la tracción y esgarriu, de llarga duración, afechisca y bono d'instalar. * Riego uniforme, variando'l caudal cola presión, y puede ser instaláu en superficie o soterráu. Riego ideal pa cultivos en llinia y tamién en xardinería. * Puede regase a namái 0,2&nbsp;bar de presión col consiguiente aforru d'enerxía, dexando regar por gravedá. * Resistente a la radiación ultravioleta, albentestate y a los productos químicos de normal utilizaos n'agricultura y xardinería. * So costu de mano d'obra. Anguaño, entá siguen funcionando les primeres instalaciones. === Riego alcontráu === Una manera moderna de regar, ye l'usu de los métodos de [[riego por pinga]] y microaspersión (riego alcontráu), que consiste na aplicación de l'agua al suelu en forma alcontrada, esto ye, namái se mueya una zona acutada del volume radicular. Estos métodos son apoderaos pa zones onde l'agua ye escasa, yá que la so aplicación facer en pequeñes dosis y de manera frecuente, consiguiendo con esto un meyor control de l'aplicación de l'agua y dellos otros beneficios agronómicos. Pela contra, ye'l sistema que rique mayor inversión inicial. El riegu alcontráu empezar a ensayar n'Alemaña en 1860 y n'Estaos Xuníos en 1918, por aciu tuberíes poroses o furaes soterraes. El sistema resultó caru pol tipu de tuberíes que s'emplegaben y presentaba problemes de obstrucción, porque los raigaños de les plantes acababen taponando les salíes. Puede afirmase que'l riego alcontráu tal como se conoz na actualidá, empezó n'Inglaterra, dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]], n'[[ivernaderu|ivernaderos]], pebidales y xardinería, utilizándose microtubos como emisores. Sicasí, ye na década de los sesenta, n'Israel, cuando s'empecipia la so espansión, tres el perfeccionamiento de les [[estrusión|téuniques d'estrusión]] ya inyeición de los [[plásticu|plásticos]], Medina (1979). Asina, Israel foi unu de los países pioneros de la investigación y desenvolvimientu d'esti tipu de riegos pa los sos [[aridez|zones grebes]], semiáridas y [[ermu|desértiques]]. Simultáneamente investigar n'Italia, Inglaterra, Francia y Estaos Xuníos, llegándose a bones resultancies, saltando de la etapa esperimental a la fase d'espansión agrícola, Rodríguez (1982). El riego alcontráu supón una meyora teunolóxica importante, que va contribuyir por tanto, a una mayor productividá. Implica un cambéu fondu dientro de los sistemes d'aplicación d'agua al suelu que va incidir tamién nes práutiques culturales a realizar, hasta'l puntu que puede considerase como una nueva téunica de producción agrícola. ==== Carauterístiques ==== Principalmente les sos carauterístiques son: * L'agua aplicar al suelu dende una fonte que puede considerase puntual, se infiltra nel terrén y muévese en direición horizontal y vertical. Nesto difier sustancialmente del riego tradicional nel que predominen les fuercies de gravedá y por tanto'l movimientu vertical. * Nun se mueya tol suelu, sinón solamente una parte del mesmu, que varia coles carauterístiques del suelu, el caudal del emisor y el tiempu d'aplicación. Nesta parte húmeda ye na que la planta va concentrar los sos raigaños y de la que se va alimentar. * El caltenimientu d'un nivel óptimo de mugor nel suelu implica una baxa tensión d'agua nel mesmu. El nivel de mugor que se caltién nel suelu ye cercanu a la capacidá de campu, lo cual ye bien malo de consiguir con otros sistemes de riego, pos habría que regar diariamente y produciríense encharcamientos y afuega radicular. * Rique un [[abonu|abonao]] frecuente, pos de resultes del movimientu permanente de l'agua nel bulbu, puede producise una llavadura escesiva de [[nutrientes]]. * Utiliza pequeños caudales a baxa presión. * Operar cola frecuencia necesaria pa llograr un altu conteníu de mugor nel suelu (riego d'alta frecuencia). * Posibilidá d'aplicación d'otros productos químicos utilizando la infraestructura de riego, estos productos pueden tener funciones de correutores, desinfestantes del suelu, yerbicíes, nematicidas, funguicides, reguladores de crecedera, etc.<ref>Antonio L. Alarcón, Teunoloxía pa cultivos d'altu rendimientu, 1ª&nbsp;ed., 2000.</ref> ==== Ventayes de los sistemes de riego presurizaos ==== [[Ficheru:Pou Nou de Catarroja 4.jpg|270px|thumb|derecha|Pou Nou en [[Catarroja]]. Esti pozu utilizó un motor de vapor —d'ende la chimenea— y foi darréu electrificáu —reparar los cables de suministru—.]] * Aforru de mano d'obra. Esto asocede por cuenta de que'l sistema xeneralmente ye automatizado o semiautomatizado. * Posibilidá de regar en cualquier tipu de topografía y espesures pequeñes de suelu. Control fayadizu de l'aplicación y la distribución de l'agua nel suelu. Posibilidá d'usar agües con altu conteníu de sales. * Nun esiste interferencia por causa de los vientos, como nel sistema de riego por asperxadura. * Esaníciense dafechu les canales y acequias de distribución usaes en riego por gravedá y auméntase la superficie útil. * Del riego alcontráu llógrense dellos beneficios agronómicos, tales como: * Facilítase'l control de les meruxes nel terrén, por cuenta de qu'hai partes del mesmu que nun se mueyen. * Aumentu na producción y calidá de los frutos, yá que se caltién un baxu esfuerciu de mugor del suelu mientres tol ciclu del cultivu. * Riego continuu del cultivu mientres un tiempu enllargáu ensin qu'esto traiga problemes d'afuega radicular. * Fertilización al traviés de l'agua de riego, aumentando la eficiencia, la llocalización y dosis de los abonos. D'esta mesma manera pueden aplicase otros agroquímicos. * Dexa realizar, simultáneamente al riego, otros llabores culturales, yá que al haber zones seques, nun se presenta torga pa movese sobre'l terrén. * Evita la [[lixiviación]] de los nutrientes del suelu y el control sanitariu amenórgase notablemente. ==== Desventaxes de los sistemes de riego presurizaos ==== * El costu inicial d'alquisición ye eleváu, dependiendo del cultivu, topografía y el grau d'automatización que se quiera del equipu. * El taponamiento de los emisores (goteros principalmente) por cuenta de que la so área de salida ye bastante amenorgada. Esto ta rellacionáu direutamente cola filtración y la calidá química de l'agua. * En casu d'utilizar agües con altu conteníu de sales dacuando ensin realizar llavaos a la fin de cada ciclu, el suelu cuerre'l peligru de ensalmarse a curtiu o medianu plazu. * Rique que los usuarios tengan conocencies nel manexu fayadizu del equipu instaláu. * Nun ye recomendable utilizalo en cultivos de cobertoria total. == Fuentes de l'agua == L'agua de riego llograr de: ríos, llagos o corrientes continues d'agua natural, de [[pozu|pozos]] (que llogren l'agua de acuiferos soterraños), d'[[estación depuradora d'agües residuales|estaciones depuradores d'agües residuales]], y por procesos de [[desalinización]] de l'agua del mar y, en menor midida, de llagos salaos, que tienen el riesgu de salinizar les tierres. Distribuyir por [[acequia|acequies]] o por [[tubería|tuberíes]] a presión. Tamién puede ser llograda de [[banzáu|banzaos]] o [[Balsa (embarcación)|balses]] qu'atropen les corrientes discontinues d'agua procedente de l'agua (especialmente de les [[rambla (xeomorfoloxía)|ramblas]]) y de tresvases d'agua procedente d'otres cuenques. == Téuniques d'elevación == Nos sistemes más tradicionales, dende les corrientes l'agua alzar hasta l'altor de los campos por aciu una [[noria]], rueda con unos recipientes colgaos, denominaos [[Cangilón|cangilón]], qu'arrama l'agua nuna [[acequia]] más elevada. Tamién se fai asina nos pozos, y la noria mover por tracción de sangre (pollín, mula, camellu,...). Anguaño pa los mecanismos d'elevación de l'agua nes zones desenvueltes utilícense otros sistemes de bombéu que consisten, de primeres, en furar la tierra con sondeos de pequeñu diámetru, 60, 70 y hasta 80&nbsp;cm, abiertos con medios mecánicos. Los pozos tradicionales escavaos a mano tienen diámetros mayores, dende 1,20&nbsp;m hasta 5 o 6&nbsp;m, o, en casos escepcionales, entá mayores. Algamada'l [[agua soterraño]], introducir pol sondéu una tubería de diámetru daqué menor en que'l so estremu inferior va una [[bomba hidráulica|bomba]] que queda somorguiada na agua. La bomba puede utilizar [[enerxía eólica]] o [[enerxía solar fotovoltaica]]. Estes [[enerxía anovable|enerxíes anovables]] son bien útiles ellí onde nun ye posible aportar a la rede xeneral d'electricidá o bien supón un preciu prohibitivu.<ref>{{cita web |url=http://eltipografo.cl/2014/03/energia-solar-ayuda-a-regantes-a-amenorgar-cuentes-de-lluz/ |títulu=Enerxía solar ayuda a regantes a amenorgar cuentes de lluz |autor= |editor=El Tipógrafu|fecha=14 de marzu de 2014|fechaaccesu=15 de marzu de 2014|idioma=castellanu}}</ref> El so costu ye xeneralmente más económicu por cuenta de los sos menores costos d'operación y caltenimientu, y presenten un menor impautu ambiental que los sistemes de bombéu alimentaos por aciu [[Motor de combustión interna|motores de combustión interna]].<ref>{{cita web|url=http://www.energias-renovables.com/articulo/instalen-un|títulu=Paraguay: Instalen un sistema de bombéu d'agua fotovoltaico|autor=|editor=Enerxíes Anovables|fecha=26 d'abril de 2013|fechaaccesu=15 de marzu de 2014|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305013105/http://www.energias-renovables.com/articulo/instalen-un|fechaarchivu=2016-03-05}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.redagricola.com/reportajes/riego/bomb%C3%A9u-fotovoltaico-campesinoenergia-alternativa-non-convencional-para-riego|títulu=Bombio fotovoltaico llabrador:Enerxía alternativa non convencional para riego|autor=|editor=Rede Agrícola|fechaaccesu=15 de marzu de 2014|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140315231712/http://www.redagricola.com/reportajes/riego/bomb%C3%A9u-fotovoltaico-campesinoenergia-alternativa-non-convencional-para-riego|fechaarchivu=2014-03-15}}</ref> Debíu al descensu de costos de la enerxía solar, ta estendiéndose coles mesmes l'usu de sistemes híbridos, nos que l'aforru de combustible (diésel, principalmente) ye importante.<ref>{{cita web|url=http://www.diariodeteruel.es/noticia/49330/jose-manuel-navarru-la-energia-fotovoltaica-ye-el futuru-porque-el sol-ye-gratis|títulu=José Manuel Navarro: “La enerxía fotovoltaica ye'l futuru, porque'l sol ye gratis”|autor=|editor=Diariu de Teruel|fechaaccesu=16 de xunu de 2014|fecha=15 de xunu de 2014|idioma=castellanu}}</ref> Coles bombes llétriques pueden algamar acuíferos más fondos que colos pozos tradicionales, nos que ye difícil y peligrosu pasar de los 20&nbsp;m. Furóse hasta más de 1000&nbsp;m p'agricultura. == Impautos ambientales de los sistemes de riego == [[Ficheru:Cultivos de secano y regadío.JPG|thumb|300px|Diferencies ente cultivos de secanu y regadío en plenu [[branu]] nel [[clima mediterraneu]].]] Los '''sistemes de riego y drenaxe''' remanen les fontes d'agua con cuenta de promover la producción agrícola. Los impautos dependen del tipu de riego, de la fonte de l'agua (superficial o soterraña), de la so forma d'almacenamientu, de los sistemes de tresporte y distribución, y de los métodos d'entrega o aplicación nel campu. Dende hai enforma tiempu, utilizóse l'agua superficial (principalmente los ríos) para riego, y, en dellos países, dende hai miles d'años; inda constitúi una de les principales inversiones del sector públicu. Los proyeutos de riego en gran escala, qu'utilicen el [[agua soterraño]], son un fenómenu recién, a partir de los últimos trenta años. Atópense principalmente nes grandes cuenques aluviales de [[Paquistán]], [[India]] y [[República Popular China|China]], onde s'utilicen pozos entubados p'aprovechar l'agua freático, conxuntamente, colos sistemes de riego qu'empleguen l'agua superficial. Los potenciales impautos ambientales<ref>Llibru de Consulta pa Evaluación Ambiental (Volume I; II y III). Trabayos Téunicos del Departamentu de Mediu Ambiente del Bancu Mundial.</ref> negativos de la mayoría de los grandes proyeutos de riego inclúin la saturación y [[Suelu salín|salinización]] de los suelos; la mayor incidencia de les enfermedaes tresmitíes o rellacionaes cola agua; el reasentamiento o cambeos nos estilos de vida de les poblaciones locales; l'aumentu na cantidá de plagues y enfermedaes agrícoles, por cuenta de la eliminación de la morrina qu'asocede mientres la temporada seca; y la creación d'un [[microclima]] más húmedu. La espansión y intensificación de l'[[agricultura]] que facilita'l riego puede causar mayor [[erosión]]; contaminar l'agua superficial y soterraño colos biocidas agrícoles; amenorgar la calidá de l'agua; y, aumentar los niveles d'alimentos na agua de riego y drenaxe, produciendo'l florecimientu de les [[alga|algues]], la proliferación de les maleces acuátiques y la [[eutrofización]] de les canales de riego y víes acuátiques, agües embaxo. Asina, ríquense mayores cantidaes de productos químicos agrícoles pa controlar el creciente númberu de plagues y enfermedaes de los cultivos. Los grandes proyeutos de riego que represan y esvien les agües de los ríos, tienen el potencial de causar importantes trestornos ambientales como resultáu de los cambeos na hidroloxía y limnoloxía de les cuenques de los ríos.<ref>Los efeutos del banzáu de l'agua analizar nel artículu: [[Banzáu]].</ref> Al amenorgar el caudal del ríu, camúdase l'usu de la tierra y la ecoloxía de la zona aluvial; se trastorna la pesca nel ríu; y déxase la invasión de l'agua salao al ríu y a l'agua soterraño de les tierres aledañas. La esviadura y perda d'agua debíu al riego amenorga'l caudal que llega a los usuarios, agües embaxo, incluyendo les municipalidaes, les industries y los llabradores. L'amenorgamientu del fluxu básico del ríu mengua tamién la dilución de les agües sirvíes municipales ya industriales que s'introducen, agües embaxo, causando contaminación y peligros pa la salú. El deterioru na calidá de l'agua, por cuenta de un proyeutu de riego, puede volvela inservible pa los otros usuarios, perxudicar les especies acuátiques, y, por cuenta del so altu conteníu d'alimentos, provocar la crecedera de maleces acuátiques que van apexar les víes fluviales, con consecuencies ambientales pa la salú y la navegación. Los potenciales impautos ambientales negativos direutos del usu de l'agua freático para riego surden del usu escesivu d'estes fontes (retirando cantidaes mayores que la tasa de recuperación). Esto baxa'l nivel de l'agua freático, causa fundimientu de la tierra, mengua la calidá de l'agua y dexa la intrusión de l'agua salao -[[intrusión salina]]- (nes árees costaneras). Hai dellos factores ambientales esternos qu'inflúin nos proyeutos de riego. L'usu de la tierra, agües enriba, va afectar la calidá de l'agua qu'ingresa al área de riego, especialmente'l so conteníu de sedimentu (erosión causada pola agricultura) y composición química, (contaminantes agrícoles ya industriales). Al utilizar l'agua que deposita'l sedimentu nos terrenes, mientres el tiempu, o, a cencielles, al utilizar l'agua que trai un altu conteníu de sedimentu, puede alzase el nivel de la tierra a tal puntu que se torgar el riego. Los impautos positivos obvios del riego provienen de la mayor producción d'alimentos. Amás, la concentración y intensificación de la producción nun área más pequeña puede protexer los montes y tierres monteses, por que nun se conviertan en terrenes agrícoles. Si esiste una cobertoria vexetal mayor mientres la mayor parte del añu, o si prepara la tierra (p.ej. nivelar y contornarla), amenórgase la erosión de los suelos. Hai dellos beneficios pa la salú, por cuenta de la meyor hixene y l'amenorgamientu na incidencia de ciertes enfermedaes. Los proyeutos de riego pueden moderar los hinchentes, agües embaxo. === Saturación y salinización === La saturación y [[suelu salín|salinización de los suelos]] son problemes comunes col riego superficial. A nivel mundial, envaloróse que, cada añu, el riego saca de la producción una cantidá de terrén que ye igual a la porción qu'entra en serviciu baxu riego, debíu al deterioru del suelu, principalmente, la salinización. La saturación ye causada, principalmente, pol drenaxe desaparente y el riego escesivu, y nun grau menor, por fugues de les canales y acequias. El riego exacerba los problemes del salín, que, naturalmente, son más agudos nes árees grebes y semiáridas, onde l'[[evaporamientu]] superficial ye más rápidu y los suelos, más salinos. La saturación concentra los sales absorbíos de los niveles más baxos del perfil del suelu, na zona de arraigamiento de les plantes. La alcalinización (acumuladura de sodiu nos suelos) ye una forma, especialmente perxudicial, de salinización que ye malo de correxir. Anque los suelos de les zones grebes y semiáridas tienen un enclín natural de sufrir salinización, munchos de los problemes rellacionaos col suelu podríen ser atenuaos si instálense sistemes fayadizos de drenaxe. El [[drenaxe soterrañu]] ye l'elementu críticu pa los proyeutos de riego y, bien de cutiu, planiar y remanar mal. L'usu del riego por asperxadura o por pinga, amenorga'l problema de la saturación porque l'agua aplícase más precisamente, y puede llindase les cantidaes. === Impautos sociales === El trestornu social causaos polos grandes sistemes de riego que cubren árees vastes son inevitables. La xente local pue ser movida pol sistema de riego, y enfrenta los problemes clásicos del reasentamiento: puede amenorgase'l so nivel de vida, podríen presentase mayores problemes de la salú, conflictos sociales, y deterioru de los recursos naturales del área de reasentamiento.<ref>Vease l'artículu [[Reasentamiento involuntariu]].</ref> La xente que permanez nel área, probablemente, va tener que camudar les sos práutiques d'usu de la tierra y modelos agrícoles. Les persones que se treslladen al área, tamién van tener qu'afaese a les nueves condiciones. De cutiu, la xente local atopa que tien menor accesu a los recursos d'agua, tierra y vexetación, como resultáu de la implementación del sistema de riego. Les demandes contradictories, con al respective de los recursos acuáticos, y les desigualdaes na so distribución pueden asoceder, fácilmente, tantu nel área del sistema de riego, como agües embaxo. Toos estos factores –les práutiques agrícoles cambiantes, y la mayor densidá de la población– pueden tener un efeutu fondu tocantes a los modelos sociales tradicionales. La introducción del sistema de riego acomuñóse con un aumentu, dacuando estraordinariu, nes enfermedaes rellacionaes cola agua. Les enfermedaes que se venceyen, más frecuentemente, col riego son [[esquistosomiasis]], [[malaria]] y [[oncocerciasis]], que los sos vectores abonden nes agües de riego. Otros riesgos pa la salú que se rellacionen col riego inclúin los que tán venceyaos al mayor usu de agroquímicos, el deterioru de la calidá de l'agua, y la mayor presión de la población nel área. La reutilización d'agües negres para riego puede tresmitir les enfermedaes contaxoses (principalmente les enfermedaes [[helminto|helmínticas]] y, nun grau menor, les [[bacteria|enfermedad bacterianes]] y [[enfermedaes virales|virales]]). Los grupos que tán espuestos al riesgu son los trabayadores agrícoles, los consumidores de los vexetales (y la carne) de los campos regaos con agües sirvíes, y la redoma. El riego por asperxadura representa un riesgu adicional, por cuenta del espardimientu de los patóxenos pel aire. Los riesgos varien, según el grau de tratamientu que recibieron les agües sirvíes, enantes de ser reutilizaes. === Aumentu de la eficiencia === L'usu ineficaz de l'agua (esto ye, el riego escesivu) non solamente desperdicia el recursu que podría sirvir pa otros usos y p'ayudar a evitar los impautos ambientales, agües embaxo, sinón que tamién causa'l deterioru, por aciu saturación, [[suelu salín|salinización]] y [[lixiviación]], y amenorga la productividá de los cultivos. La optimización del usu de l'agua, por tanto, tien de ser la esmolición principal de too sistema de riego. Hai grandes árees de tierra baxu riego que dexaron de producir debíu al deterioru del suelu. Puede ser conveniente y, poques gracies, beneficiosu pal mediu ambiente, invertir na restauración d'estes tierres, primero qu'aumentar l'área de baxu riego. == Ver tamién == * [[Banzáu]] * [[Bomba hidráulica]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * Constantino Constantinidis, Bonifica ed Irrigazione. Edagrícola. Ediciones Calderini. Bologna, Italia. 1970. * [https://web.archive.org/web/20140305214142/http://www.grupodesarrolloriego.uy/pdf/Libro-1-Seminario-Internacional-de-Riego-en-Cultivos-y-Pasturas.pdf Potencial del Riego Extensivo en Cultivos y Pasturas. {{Ord|1.|er}} Seminario Internacional / Paysandú / Uruguay. Agosto, 2010.] * [https://web.archive.org/web/20140306204719/http://www.grupodesarrolloriego.uy/pdf/Libro-2-Seminario-Internacional-de-Riego-en-Cultivos-y-Pasturas.pdf Riego en cultivos y pasturas. 2º. Seminario Internacional / Salto / Uruguay / 2012.] == Enllaces esternos == {{commonscat|Irrigation|riego}} * [http://www.fao.org/nr/water/aquastat/irrigationmap/index10.stm Global map of irrigation areas] (n'inglés). <small>Consultáu'l 1 de xunetu de 2013.</small> {{Tradubot|Riego}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Riego|Riego]] [[Categoría:Agua]] 4evshqriff94oq7d5lyr9gv5zpqqgva Ernst Bloch 0 74133 4501040 4488047 2026-06-21T05:40:20Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501040 wikitext text/x-wiki {{persona}} {{otros usos|Ernest Bloch|pa=el compositor del mesmu nome|esti=el filósofu}} '''Ernst Bloch''' {{nym}} foi un [[filósofu]] [[Alemaña|alemán]]. == Vida == Ernst Bloch provieno d'una familia xudía del [[Palatináu]]. Al estudiar el bachilleratu en [[1905]], la so especialización foi en [[filosofía]] y les sos materies secundaries fueron [[física]] y [[música]] en Würzburgu y [[Múnich]]. En 1908 recibir con una tesis sobre ''Disquisiciones crítiques sobre Rickert y el problema de la epistemoloxía moderna''. En [[1913]] cásase cola [[escultor]]a Else von Stritzky (que morrió en [[1921]]). N'ocasión d'un viaxe a [[Italia]] conoció en [[Heidelberg]] a [[Max Weber]]. Pola mor, según Bloch, de les guerres de conquista alemanes, s'[[exiliu|exilia]] cola so esposa en [[Suiza]] de [[1917]] a [[1919]]. Nos [[años 1920]] vivió en [[Berlín]] y trabayó de [[periodista]]. Asina traba contactos amistosos con [[Bertolt Brecht]], [[Kurt Weill]] y [[Theodor Afato|Theodor W. Adornu]], ente otros. En [[1922]] casó cola [[Pintura artística|pintora]] [[Linda Oppenheimer]]. D'esti matrimoniu nació la so fía Mirjam en [[1928]], añu en que s'esllee'l matrimoniu. En 1933 [[Migración humana|emigra]] de nuevu a Suiza. Al ser espulsáu d'ende, Bloch pasa per Italia a [[Viena]]. Ende vuelve contraer nupcies, agora con [[Karola Bloch]], n. Piotrowska, [[arquiteutura|arquiteuta]] [[Polonia|polaca]], con quien va permanecer hasta morrer. En [[1937]] naz el so fíu Jan Robert. De [[1936]] a [[1938]] vive Bloch en [[Praga]], onde ye collaborador del hebdomadario [[Die Weltbühne]]. Poco primero de la entrada de los [[nazi]]s, fuxe a [[Estaos Xuníos]]. Nel [[exiliu]] d'Estaos Xuníos, redacta dalgunes de les sos obres, como ''El principiu Esperanza'', ''Suxetu-oxetu'' o ''Tescolabis''. En [[1948]] ufiérten-y la cátedra de filosofía en [[Leipzig]]; al añu camudar a aquella ciudá. En [[1955]] otorgar el Premiu Nacional de la [[República Democrática Alemana]]. Amás, convertir en miembru de l'Academia Alemana de Ciencies. Sicasí, la Revolución de [[Hungría]], en [[1956]], enfrenta al [[marxismu|marxista]] convencíu col gobiernu del [[Partíu Socialista Unificáu d'Alemaña]]: al revelar Bloch los sos ideales [[socialismu llibertario|llibertarios]], ye obligáu a [[xubilación|xubilase]] en [[1957]]. En [[1961]] (depués de la construcción del [[Muriu de Berlín]]), yá nun torna d'un viaxe a Occidente a la RDA. [[Ficheru:Totenmaske Ernst Bloch.jpg|thumb|[[Mázcara mortuoria]] de Ernst Bloch, tomada por [[Gerhard Halbritter]] el 5 d'agostu de 1977.]] Bloch convertir en profesor visitante de la [[Universidá Eberhard Karls]] de [[Tubinga]]. En [[1967]] ye gallardoniáu col [[Premiu de la Paz del Comerciu Llibreru Alemán]]. En [[1972]] convertir en ciudadanu honorariu de Ludwigshafen, la so ciudá natal. Vienen aína los doctoraos ''honoris causa'' de la [[universidá]] de [[Zagreb]], de la [[Sorbona]] y de la so [[Universidá de Tubinga]]. En 1975 ye-y conferíu'l [[Sigmund-Freud-Preis für wissenschaftliche Prosa]]. Acueye con crítiques benevolentes al [[movimientu estudiantil]] de fines de los [[años 1960]], del que-y lo considera unu de los precursores intelectuales. Con unu de los dirixentes más prominentes del movimientu, [[Rudi Dutschke]], torga darréu una rellación d'amistá paternal. El 4 d'agostu de 1977 muerre Ernst Bloch por causa de un [[paru cardiaco]]. == Filosofía de Bloch == Ernst Bloch ye'l filósofu de les [[utopía|utopíes]] concretes, de les ensoñaciones, de les esperances. Nel centru del so pensamientu irgue l'home que se concibe a sigo mesmu. La conciencia del home non solamente ye'l productu del so ser, sinón que, entá más, ta dotada d'un escedente”. Esti escedente” topa la so espresión nes utopíes sociales, económiques y relixoses, nel arte gráfico, na [[música]]. Como marxista, Bloch ve nel [[socialismu]] y el [[comunismu]] los preseos pa treslladar esti escedente" a los fechos. == Obres == * [[1909]] Tesis ''Disquisiciones crítiques sobre Rickert y el problema de la epistemoloxía'' * [[1918]] ''L'espíritu de la utopía'' * [[1921]] ''Thomas Münzer como teólogu de la revolución'', Munich * [[1930]] ''Muertes'', Berlin * [[1935]] ''Heriedu d'esta dómina'', Zürich * [[1949]] ''Suxetu-oxetu'', ''Christian Thomasius'', ''El principiu Esperanza'', ''Avicena y l'esquierda aristotélica'', Leipzig * [[1959]] ''Muertes'' y ''El principiu de la esperanza'' * [[1961]] ''Derechu Natural y Dignidá Humana'', Frankfurt (Ed. español Aguilar, Madrid, 1980) == Bibliografía == * {{Cita llibru | autor = '''Bloch, Ernst''' | títulu = El principiu esperanza | editorial = Obra completa. Madrid: [[Editorial Trotta]] | id = ISBN Obra Completa 81-8164-662-8 }} # {{Cita llibru | títulu = El principiu esperanza [1] | añu = 2004 | editorial = Edición al cuidu de Francisco Serra. Traducción de [[Felipe González Vicén]] | id = ISBN 978-84-8164-696-2 }} # {{Cita llibru | títulu = El principiu esperanza [2] | añu = 2006 | editorial = Edición al cuidu de Francisco Serra. Traducción de [[Felipe González Vicén]] | id = ISBN 978-84-8164-714-3 }} # {{Cita llibru | títulu = El principiu esperanza [3] | añu = 2007 | editorial = Edición al cuidu de Francisco Serra. Traducción de [[Felipe González Vicén]] | id = ISBN 978-84-8164-757-0 }} == Ver tamién == * [[Socialismu utópico]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.ernst-bloch.net Ernst Bloch Assoziation] (''n'alemán'') * [http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/utopia.html Utopía ya ideoloxía nel pensamientu de Ernst Bloch] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170215011846/http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/utopia.html |date=2017-02-15 }} (''n'español'') * {{Enllaz rotu|1=Entrevista a Ernst Bloch en 1974 |2=https://es.scribd.com/doc/23617454 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.herramienta.com.ar/ernst-bloch-enclinos-y-llatencies-de-un pensamientu/ernst-bloch-enclinos-y-llatencies-de-un-pensam Presentación a ''Ernst Bloch. Enclinos y llatencies d'un pensamientu''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220516125936/https://www.herramienta.com.ar/ernst-bloch-enclinos-y-llatencies-de-un |date=2022-05-16 }} {{NF|1885|1977|Bloch, Ernst}} {{Tradubot|Ernst Bloch}} [[Categoría:Filósofos y filósofes d'Alemaña]] [[Categoría:Socialistes d'Alemaña]] [[Categoría:Teólogos ateos]] pdiuh2yz26kelj83x9gyxljiyjbg4t2 Llista de persones nacíes en Gales 0 79421 4501005 4500346 2026-06-21T01:34:50Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501005 wikitext text/x-wiki {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item ?yob ?yod WHERE { ?item wdt:P19 ?pob . ?pob wdt:P131* wd:Q25 . OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob . BIND(YEAR(?dob) as ?yob) } OPTIONAL { ?item wdt:P570 ?dod . BIND(YEAR(?dod) as ?yod) } . } |wdq=. |sort=569 |section=31 |columns=number:#,P18,label,description,?yob:Year of birth,?yod:Year of death,P19 }} == caballu == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 12318 | | ''[[:d:Q111462365|Glassalt]]'' | | 1891 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12766 | | ''[[:d:Q140131966|Gstaad]]'' | | 2023 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |} == human whose existence is disputed == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 47 | [[Ficheru:01madog07.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1883439|Madog ab Owain Gwynedd]]'' | | 1150 | | ''[[:d:Q2369922|Dolwyddelan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 10355 | | ''[[:d:Q13127568|Y Crythor Du]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |} == humanu == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 1 | [[Ficheru:Daisy von Pless.jpg|center|128px]] | [[Daisy Cornwallis West]] | | 1873 | 1943 | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2 | [[Ficheru:Charles Warren carbon print portrait by Herbert Rose Barraud of London.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74338|Charles Warren]]'' | | 1840 | 1927 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3 | [[Ficheru:Admiral Sir Erasmus Gower.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74563|Erasmus Gower]]'' | soldáu galés (1742–1814) | 1742 | 1814 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4 | | ''[[:d:Q74605|W. F. Grimes]]'' | | 1905 | 1988 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5 | | ''[[:d:Q75658|John Hefin]]'' | direutor de televisión británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | ''[[:d:Q3405993|Tre-Taliesin]]'' |- | style='text-align:right'| 6 | [[Ficheru:Michael Bogdanov Portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116496|Michael Bogdanov]]'' | | 1938 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7 | [[Ficheru:Sir Thomas Picton by Sir Martin Archer Shee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q121734|Thomas Picton]]'' | | 1758 | 1815 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8 | [[Ficheru:Henry V Miniature.jpg|center|128px]] | [[Enrique V d'Inglaterra]] | políticu británicu (1386–1422) | 1386 | 1422 | ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 9 | | ''[[:d:Q132259|David Crighton]]'' | | 1942 | 2000 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10 | [[Ficheru:Richard Burton - The Robe.jpg|center|128px]] | [[Richard Burton]] | | 1925 | 1984 | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 11 | [[Ficheru:David Griffith (Clwydfardd, 1800-94) NLW3364606 retouched (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q152720|David Griffith]]'' | poeta galés (1800–1894) | 1800 | 1894 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12 | [[Ficheru:Alfred-Russel-Wallace-c1895.jpg|center|128px]] | [[Alfred Russel Wallace]] | bc p to t Ty iin. we in mo I&#39;m oC | 1823 | 1913 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 13 | [[Ficheru:Terry Jones Monty Python O2 Arena (cropped) (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q166159|Terry Jones]]'' | | 1942 | 2020 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 14 | [[Ficheru:Presidente Abugattás recibió a Parlamentario Británico (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q168235|Tristan Garel-Jones]]'' | críticu taurín, Reinu Xuníu | 1941 | 2020 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 15 | [[Ficheru:Te lawrence.jpg|center|128px]] | [[Thomas Edward Lawrence]] | | 1888 | 1935 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 16 | [[Ficheru:Henry Morton Stanley 1.jpg|center|128px]] | [[Henry Morton Stanley]] | | 1841 | 1904 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 17 | | ''[[:d:Q172273|Alan Rees]]'' | pilotu de carreres británicu | 1938 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 18 | [[Ficheru:Tom Pryce 1975 Watkins Glen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q172835|Tom Pryce]]'' | | 1949 | 1977 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 19 | | ''[[:d:Q173689|Shane Summers]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés (1936–1961) | 1936 | 1961 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 20 | | ''[[:d:Q175294|Charles Robert Harington]]'' | químicu británicu (1897–1972) | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 21 | [[Ficheru:Clive Rowlands.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q176596|Clive Rowlands]]'' | | 1938 | 2023 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 22 | [[Ficheru:Robert Owen by William Henry Brooke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q179374|Robert Owen]]'' | | 1771 | 1858 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 23 | [[Ficheru:Ray Milland by A. L. Whitey Schafer, 1947.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q181774|Ray Milland]]'' | | 1907 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 24 | [[Ficheru:Sir John Conroy, 1st Bt by Henry William Pickersgill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q185188|John Conroy]]'' | | 1786 | 1854 | ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]'' |- | style='text-align:right'| 25 | [[Ficheru:Cotton Claudius B VII f.224 Merlin Vortigern.jpg|center|128px]] | [[Godofredo de Monmouth]] | | 1100 | 1155 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 26 | [[Ficheru:Dylan Thomas icon Blashford 1937.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q191023|Dylan Thomas]]'' | | 1914 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 27 | | ''[[:d:Q194621|Edith Austin]]'' | tenista británica (1867–1953) | 1867 | 1953 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 28 | [[Ficheru:Gary Speed 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q202153|Gary Speed]]'' | futbolista británicu | 1969 | 2011 | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 29 | [[Ficheru:Morgan,Henry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q215502|Henry Morgan]]'' | | 1631 | 1688 | ''[[:d:Q1403122|Llanrumney]]'' |- | style='text-align:right'| 30 | [[Ficheru:Andy Whitfield in 2010 by Gage Skidmore 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q219700|Andy Whitfield]]'' | | 1971 | 2011 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 31 | [[Ficheru:Ernest Jones 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q221870|Ernest Jones]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 32 | [[Ficheru:Francis Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q223235|Francis Lewis]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1713–1803) | 1713 | 1802<br/>1803 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 33 | [[Ficheru:Portrait of Henry, Duke of Lancaster - William Bruges's Garter Book (c.1440-1450), f.8 - BL Stowe MS 594 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q225604|Henry of Grosmont, 1st Duke of Lancaster]]'' | | 1310 | 1361 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 34 | [[Ficheru:Lilian of Sweden 1940s as Mrs. Craig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234171|Princess Lilian, Duchess of Halland]]'' | modelu sueca (1915–2013) | 1915 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 35 | [[Ficheru:Thomas Gainsborough 015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234746|Sarah Siddons]]'' | actriz británica (1755-1831) | 1755 | 1831 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 36 | | ''[[:d:Q251038|Peter George]]'' | | 1924 | 1966 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 37 | [[Ficheru:6702 Victor Spinetti.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q253813|Victor Spinetti]]'' | | 1929 | 2012 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 38 | | ''[[:d:Q254781|Margaret Price]]'' | | 1941 | 2011 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 39 | [[Ficheru:Rachel Roberts.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q254828|Rachel Roberts]]'' | actriz británica (1927-1980) | 1927 | 1980 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 40 | [[Ficheru:NeudeBunny.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q257113|Barry Flanagan]]'' | escultor británicu | 1941 | 2009 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 41 | | ''[[:d:Q258600|Barbara Margaret Trimble]]'' | escritora británica (1915–1995) | 1915 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 42 | [[Ficheru:23Zeruk Green-from sitebuilder 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q259185|Peg Entwistle]]'' | | 1908 | 1932 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 43 | | ''[[:d:Q259988|John Disley]]'' | atleta británicu (1928–2016) | 1928 | 2016 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 44 | [[Ficheru:Violet Mary Firthova (1890 1946).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q260670|Dion Fortune]]'' | | 1890 | 1946 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 45 | [[Ficheru:Thomas Lewis (cardiologist).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q262827|Thomas Lewis]]'' | | 1881 | 1945 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 46 | [[Ficheru:I. D. Hooson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q264107|Isaac Daniel Hooson]]'' | escritor británicu | 1880 | 1948 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 48 | | ''[[:d:Q449028|Bernice Rubens]]'' | | 1923 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 49 | [[Ficheru:Nina Hamnett by Roger Fry 1917.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449054|Nina Hamnett]]'' | | 1890 | 1956 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 50 | | ''[[:d:Q449114|Laura Ashley]]'' | | 1925 | 1985 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 51 | [[Ficheru:Notable women authors of the day - Rhoda Broughton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449136|Rhoda Broughton]]'' | | 1840 | 1920 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 52 | | ''[[:d:Q449142|Gwladus Ddu]]'' | | 1300 | 1251 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 53 | [[Ficheru:Elaine Morgan in 1998.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449734|Elaine Morgan]]'' | | 1920 | 2013 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 54 | [[Ficheru:IsabelaMarshall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449884|Isabel Marshal]]'' | | 1200 | 1240 | ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 55 | | ''[[:d:Q449926|Alwyn Williams]]'' | | 1921 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 56 | | ''[[:d:Q450826|Gwenllian ferch Gruffydd]]'' | monarca galesa (1097–1136) | 1097 | 1136 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 57 | [[Ficheru:Glen Kidston, vainqueurs des 24 Heures du Mans 1930 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q452696|Glen Kidston]]'' | pilotu d&#39;automovilismu británicu (1899–1931) | 1899 | 1931 | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 58 | [[Ficheru:Henry Somerset (1629–1699), 1st Duke of Beaufort, KG, PC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q456519|Henry Somerset, 1st Duke of Beaufort]]'' | políticu galés (1629–1700) | 1629 | 1700 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 59 | [[Ficheru:Evans W.png|center|128px]] | ''[[:d:Q456905|William Davies Evans]]'' | | 1790 | 1872 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 60 | | ''[[:d:Q459155|Edward Youde]]'' | | 1924 | 1986 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 61 | [[Ficheru:Penn Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q459764|Jessie Penn-Lewis]]'' | | 1861 | 1927 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 62 | [[Ficheru:Duster Bennett 1970.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q460654|Duster Bennett]]'' | | 1946 | 1976 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 63 | [[Ficheru:Sandy Griffiths, Estadio, 1951-05-19 (418) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465029|Sandy Griffiths]]'' | árbitru de fútbol británicu (1909–1974) | 1909 | 1974 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 64 | [[Ficheru:Harold Lowe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q466171|Harold Lowe]]'' | marineru galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | ''[[:d:Q6661729|Llanrhos]]'' |- | style='text-align:right'| 65 | | ''[[:d:Q466632|Terry Hennessey]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2025 | ''[[:d:Q6661943|Llay]]'' |- | style='text-align:right'| 66 | [[Ficheru:Pen Llywelyn ab Iorwerth, Castell Criccieth.png|center|128px]] | ''[[:d:Q467685|Llywelyn ab Iorwerth]]'' | monarca galés (1173–1240) | 1173 | 1240 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 67 | | ''[[:d:Q467755|Ruth Ellis]]'' | modelu británica (1926–1955) | 1926 | 1955 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 68 | | ''[[:d:Q468004|Margaret John]]'' | actriz británica | 1926 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 69 | | ''[[:d:Q468060|Helen Watts]]'' | cantante d&#39;ópera británica (1927–2009) | 1927 | 2009 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 70 | [[Ficheru:Saint Malo (engraving).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q468195|Malo]]'' | sacerdote galés (487–565) | 520 | 621 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 71 | | ''[[:d:Q469952|Gwenllian of Wales]]'' | monxa galesa (1282–1337) | 1282 | 1337 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 72 | [[Ficheru:Mengs - Richard Wilson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q471387|Richard Wilson]]'' | | 1713 | 1782 | ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]'' |- | style='text-align:right'| 73 | | [[Richard Marquand]] | | 1937 | 1987 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 74 | [[Ficheru:SamEdwardsBetter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q472382|Sam Edwards]]'' | | 1928 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 75 | [[Ficheru:Cyril-John-Radcliffe-1st-Viscount-Radcliffe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q472691|Cyril Radcliffe, 1st Viscount Radcliffe]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]'' |- | style='text-align:right'| 76 | [[Ficheru:Roger-Livesey-Storm-Over-Patsy-Stage-1937.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q490072|Roger Livesey]]'' | | 1906 | 1976 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 77 | [[Ficheru:Sir Tannatt William Edgeworth David (1858-1934).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q498915|Edgeworth David]]'' | | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''<br/>[[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 78 | | ''[[:d:Q503493|John Bevan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1948–1986) | 1948 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 79 | [[Ficheru:George Strong Nares. Photograph. Wellcome V0026912.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q504761|George Nares]]'' | | 1831 | 1915 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 80 | [[Ficheru:John James Williams 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q512413|J. J. Williams]]'' | | 1948 | 2020 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 81 | [[Ficheru:Kenneth Jeffrey Jones 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q513201|Ken Jones]]'' | | 1921 | 2006 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 82 | [[Ficheru:Sir-john-meurig-thomas rare-book-room.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q514935|John Meurig Thomas]]'' | | 1932 | 2020 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 83 | [[Ficheru:Dafydd ap Gwilym at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q517287|Dafydd ap Gwilym]]'' | | 1320 | 1370<br/>1380 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q29506026|Brogynin Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 84 | | ''[[:d:Q518175|Doris Hare]]'' | actriz británica | 1905 | 2000 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 85 | [[Ficheru:Rear-admiral Sir Hugh Evan-thomas Kcb Mvo- 1917 Art.IWMART1734.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q520341|Hugh Evan-Thomas]]'' | oficial británicu (1862–1928) | 1862 | 1928 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 86 | [[Ficheru:Dewi Wyn o Eifion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525803|David Owen]]'' | | 1784 | 1841 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 87 | | ''[[:d:Q528311|Owain Cyfeiliog]]'' | | 1130 | 1197 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 88 | [[Ficheru:Eve de Braose.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q530524|Eva Marshal]]'' | | 1203 | 1246 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 89 | | ''[[:d:Q530921|Naunton Wayne]]'' | | 1901 | 1970 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 90 | | ''[[:d:Q533591|Hue de Rotelande]]'' | poeta galés (1150–1190) | 1150 | 1190 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 91 | [[Ficheru:Petroc-vit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q534049|Saint Petroc]]'' | monxu galés (450–564) | 450 | 564 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 92 | [[Ficheru:Gwendoline Davies Amgueddfa Genedlaethol Cymru - National Museum of Wales (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q539515|Gwendoline Davies]]'' | coleicionista d&#39;arte galesa (1882–1951) | 1882 | 1951 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 93 | | ''[[:d:Q539596|Tessie O'Shea]]'' | | 1913 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 94 | [[Ficheru:Arthur Machen - ImgID14891187.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q540166|Arthur Machen]]'' | | 1863 | 1947 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 95 | | ''[[:d:Q540181|Margaret Davies]]'' | comisaria d&#39;arte galesa (1884–1963) | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 96 | | ''[[:d:Q541502|Glyn Simon]]'' | sacerdote británicu (1903–1972) | 1903 | 1972 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 97 | [[Ficheru:John Prichard, Welsh architect.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q541594|John Prichard]]'' | arquiteutu británicu | 1817 | 1886 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 98 | [[Ficheru:AnneWarwick1483.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q543665|Anne de Beauchamp, 15th Countess of Warwick]]'' | política galesa (1444–1449) | 1444 | 1449 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 99 | | ''[[:d:Q544397|Angus Charles Graham]]'' | | 1919 | 1991 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 100 | [[Ficheru:Brynle Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q544524|Brynle Williams]]'' | | 1949 | 2011 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 101 | [[Ficheru:Btv1b84489297-p099 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1748013|Tom Linton]]'' | | 1876 | 1914 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 102 | [[Ficheru:Roger Rees.jpg|center|128px]] | [[Roger Rees]] | | 1944 | 2015 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 103 | [[Ficheru:1stLordTrevethin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1756405|Alfred Lawrence]]'' | | 1843 | 1936 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 104 | [[Ficheru:Twm o'r Nant (4702939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1767904|Twm o'r Nant]]'' | | 1739 | 1810 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 105 | | ''[[:d:Q1768572|Mel Rees]]'' | futbolista británicu (1967–1993) | 1967 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 106 | [[Ficheru:Portrait of Wm. Edwards Archt (4672851) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1773997|William Edwards]]'' | | 1719 | 1789 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 107 | | ''[[:d:Q1803014|Albert Gladstone]]'' | remeru británicu (1886–1967) | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 108 | | ''[[:d:Q1811580|William Cowhig]]'' | ximnasta artísticu galés (1887–1964) | 1887 | 1964 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 109 | | ''[[:d:Q1815066|Leighton Rees]]'' | xugador de dardos galés (1940–2003) | 1940 | 2003 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 110 | | ''[[:d:Q1842946|Gareth Wood]]'' | | 1950 | 2023 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 111 | [[Ficheru:Saint Cado.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1889720|Cadoc]]'' | monxu galés (600–580) | 497 | 580 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 112 | | ''[[:d:Q1894812|Margaret Delacourt-Smith, Baroness Delacourt-Smith of Alteryn]]'' | política galesa (1916–2010) | 1916 | 2010 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 113 | | ''[[:d:Q1900176|Mark Kendall]]'' | futbolista británicu (1958–2008) | 1958 | 2008 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 114 | | ''[[:d:Q1900455|Mark Thomas]]'' | compositor británicu | 1956 | 2023 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 115 | | ''[[:d:Q1921937|Merlyn Oliver Evans]]'' | pintor galés (1910–1973) | 1910 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 116 | [[Ficheru:1944TheHalfwayHouseMervynJohns.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1922184|Mervyn Johns]]'' | actor británicu (1899–1992) | 1899 | 1992 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 117 | | ''[[:d:Q1933109|Mike Davies]]'' | | 1936 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 118 | | ''[[:d:Q1933327|Thomas James Powell]]'' | | 1897 | 1965 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 119 | | ''[[:d:Q1972440|Timothy Evans]]'' | camioneru británicu (1924–1950) | 1924 | 1950 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 120 | | ''[[:d:Q1974074|Ifor Williams]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 121 | | ''[[:d:Q1975116|Robert Tear]]'' | | 1939 | 2011 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 122 | [[Ficheru:Fairs Cup final 1971, Causio, Bremner, Sprake, Juventus v Leeds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2000214|Gary Sprake]]'' | futbolista británicu (1945–2016) | 1945 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 123 | [[Ficheru:Steve Strange at Harrachov World Ski Championships.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2005601|Steve Strange]]'' | | 1959 | 2015 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 124 | | ''[[:d:Q2008671|Leslie Palmer]]'' | nadador británicu | 1910 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 125 | | ''[[:d:Q2027321|Len Allchurch]]'' | futbolista británicu (1933–2016) | 1933 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 126 | | ''[[:d:Q2039045|Wyn Morris]]'' | | 1929 | 2010 | ''[[:d:Q3057926|Trellech]]'' |- | style='text-align:right'| 127 | [[Ficheru:Sir John Perrot (c. 1527-1592) mezzotint after George Powle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2058500|John Perrot]]'' | políticu galés (1528–1592) | 1528 | 1592 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 128 | [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 98.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2062366|Tydfil]]'' | | | 480 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 129 | [[Ficheru:Rear-admiral Sir Walter Henry Cowan, Kcb, Mvo, Dso - 1920 Art.IWMART3143.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2072451|Walter Cowan]]'' | oficial naval galés (1871–1956) | 1871 | 1956 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 130 | | ''[[:d:Q2078620|Peter Temple-Morris, Baron Temple-Morris]]'' | políticu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 131 | [[Ficheru:Mike Peters of The Alarm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2084377|Mike Peters]]'' | | 1959 | 2025 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 132 | [[Ficheru:Philip Bruce White, microbiologist, 1891-1946.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2086073|Philip Bruce White]]'' | microbiólogu galés (1891–1949) | 1891 | 1949 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 133 | | ''[[:d:Q2086499|Philip Vaughan]]'' | | 1757 | 1824 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 134 | | ''[[:d:Q2133976|Ray Smith]]'' | | 1936 | 1991 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 135 | [[Ficheru:William Henry Preece mca.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2140313|William Henry Preece]]'' | | 1834 | 1913 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 136 | [[Ficheru:Spencer Davis 08072006 NSU 01.JPG|center|128px]] | [[Spencer Davis]] | guitarrista británicu (1939-2020) | 1939 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 137 | [[Ficheru:Rhys Williams in Bonanza episode Bitter Water.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2148362|Rhys Williams]]'' | actor galés (1897–1969) | 1897 | 1969 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 138 | | ''[[:d:Q2149093|Richard Bond]]'' | pilotu de carreres británicu (2000–2011) | 2000 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 139 | | ''[[:d:Q2150376|Richard Pearson]]'' | | 1918 | 2011 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 140 | [[Ficheru:Tewdrig Sant.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1088014|Tewdrig]]'' | monarca galés | 550 | | ''[[:d:Q2253783|Kingdom of Glywysing]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 141 | | ''[[:d:Q1686862|Thomas Young]]'' | | 1507 | 1568 | ''[[:d:Q19850630|Hodgeston]]'' |- | style='text-align:right'| 142 | | ''[[:d:Q1691410|Joe Erskine]]'' | boxeador británicu (1934–1990) | 1934 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 143 | [[Ficheru:Joey Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1691828|Joey Jones]]'' | futbolista británicu | 1955 | 2025 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 144 | [[Ficheru:Butler, Ainsworth-Davis, Lindsay, Griffiths 1920.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1699100|John Ainsworth-Davis]]'' | | 1895 | 1976 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 145 | | ''[[:d:Q1699421|John Brooks, Baron Brooks of Tremorfa]]'' | políticu británicu (1927–2016) | 1927 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 146 | | ''[[:d:Q1700056|John Ffowcs Williams]]'' | | 1935 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 147 | [[Ficheru:John Gibson by Margaret Sarah Carpenter (née Geddes).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1700207|John Gibson]]'' | | 1790 | 1866 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 148 | | ''[[:d:Q1700863|John Llewellyn Rhys]]'' | | 1910 | 1940 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 149 | [[Ficheru:John Lort Stokes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1700884|John Lort Stokes]]'' | | 1811 | 1885 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 150 | | ''[[:d:Q1700954|John Maddox]]'' | | 1925 | 2009 | ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]'' |- | style='text-align:right'| 151 | | ''[[:d:Q1701605|John Rogers Thomas]]'' | compositor galés (1830–1896) | 1830<br/>1829 | 1896 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 152 | | ''[[:d:Q1701635|John Ryan]]'' | xugador de rugbi union galés | 1939 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 153 | [[Ficheru:Portrait of John Thomas (4671480).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701921|John Thomas]]'' | | 1826 | 1913 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 154 | [[Ficheru:Tudor Walters MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701969|Tudor Walters]]'' | políticu británicu (1868–1933) | 1866 | 1933 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 155 | | ''[[:d:Q1738621|Ken Jones]]'' | | 1936 | 2013 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 156 | [[Ficheru:Kenneth Morris.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1738888|Kenneth Morris]]'' | escritor británicu | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 157 | | ''[[:d:Q1743733|Leslie Dilley]]'' | | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 158 | [[Ficheru:Giuseppe Filippo Liberati Marchi (c.1735-1808) - Thomas Jones (1742–1803) - NMW A 82 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1743855|Thomas Jones]]'' | pintor galés (1742–1803) | 1742 | 1803 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 159 | | ''[[:d:Q545109|Huw Ceredig]]'' | actor británicu (1942–2011) | 1942 | 2011 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 160 | [[Ficheru:Thomas Pennant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545123|Thomas Pennant]]'' | | 1726 | 1798 | ''[[:d:Q5303195|Downing]]'' |- | style='text-align:right'| 161 | [[Ficheru:Ray Reardon 1949.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545289|Ray Reardon]]'' | xugador de snooker británicu | 1932 | 2024 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 162 | | ''[[:d:Q545363|Henry Vaughan]]'' | | 1621 | 1695 | ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 163 | | ''[[:d:Q545471|Philip Madoc]]'' | | 1934 | 2012 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 164 | [[Ficheru:Richard Meade 1973.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q547154|Richard Meade]]'' | | 1938 | 2015 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 165 | [[Ficheru:Portrait of Edward Williams, bardd braint a defod (4672175).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q547716|Iolo Morganwg]]'' | | 1747 | 1826 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 166 | | ''[[:d:Q548671|Johnny Williams]]'' | boxeador galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 167 | [[Ficheru:Paul Radmilovic 1909.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q551257|Paul Radmilovic]]'' | | 1886 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 168 | [[Ficheru:E.E. Clive in The Little Princess.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q556552|E. E. Clive]]'' | | 1883<br/>1879 | 1940 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 169 | [[Ficheru:Dr Richard Price, DD, FRS - Benjamin West.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561101|Richard Price]]'' | | 1723 | 1791 | ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]'' |- | style='text-align:right'| 170 | [[Ficheru:William Robert Grove 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561117|William Robert Grove]]'' | | 1811 | 1896 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 171 | | ''[[:d:Q561168|Roy Clarke]]'' | futbolista británicu (1925–2006) | 1925 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 172 | | ''[[:d:Q561383|Brian Hibbard]]'' | | 1946 | 2012 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 173 | [[Ficheru:Augustus John by George Charles Beresford (1902) (NPG x13487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q562540|Augustus John]]'' | | 1878 | 1961 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 174 | | ''[[:d:Q564059|Annabel Schofield]]'' | | 1963 | 2026 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 175 | [[Ficheru:Tony Atkinson - Festival Economia 2015.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q564905|Anthony Barnes Atkinson]]'' | economista británicu | 1944 | 2017 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 176 | [[Ficheru:Prof. Anne Rasa, Kalahari Trails, Red Dune Route, Northern Cape, South Africa.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q565725|Anne Rasa]]'' | | 1940 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 177 | [[Ficheru:John Edward Jones, governor of Nevada.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q567826|John Edward Jones]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1840–1896) | 1840 | 1896 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 178 | [[Ficheru:Anthony George Lyster, dock engineer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q573284|Anthony George Lyster]]'' | arquiteutu británicu | 1852 | 1920 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 179 | [[Ficheru:Emrys Hughes (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q574920|Emrys Hughes]]'' | | 1894 | 1969 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 180 | | ''[[:d:Q581084|Robert d'Escourt Atkinson]]'' | | 1898 | 1982 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 181 | [[Ficheru:Emlyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q581262|Emlyn Williams]]'' | | 1905 | 1987 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 182 | | ''[[:d:Q584317|Mervyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1946–2012) | 1946 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 183 | [[Ficheru:Jack Williams 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q585747|Jack Williams]]'' | | 1882 | 1911 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 184 | [[Ficheru:Abraham Matthews (ca.1870).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q589424|Abraham Matthews]]'' | agricultor arxentín (1832–1899) | 1832 | 1899 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 185 | | ''[[:d:Q592561|Dafydd ap Gruffudd]]'' | | 1238 | 1283 | ''[[:d:Q21496553|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 186 | | ''[[:d:Q595372|Bob John]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1982 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 187 | [[Ficheru:Mrschippy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q599469|Perce Blackborow]]'' | | 1894 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 188 | [[Ficheru:Teddy Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q602404|Teddy Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1949) | 1880 | 1949 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 189 | [[Ficheru:Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere by Mary Martha Pearson (née Dutton).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q607265|Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere]]'' | | 1773 | 1865 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 190 | | ''[[:d:Q608262|George Vaughan Maddox]]'' | | 1802 | 1864 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 191 | [[Ficheru:Edward Wingfield Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q611441|Edward Wingfield Humphreys]]'' | | 1841 | 1892 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 192 | [[Ficheru:Tommy Cooper.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q612027|Tommy Cooper]]'' | | 1921 | 1984 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 193 | [[Ficheru:Saint Beuno Window.png|center|128px]] | ''[[:d:Q612390|Beuno]]'' | santu patrón galés (501–640) | 570 | 640 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 194 | [[Ficheru:Dai Rees in 1936.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q613119|Dai Rees]]'' | golfista británicu (1913–1983) | 1913 | 1983 | ''[[:d:Q5465078|Font-y-Gary]]'' |- | style='text-align:right'| 195 | [[Ficheru:Gary Hocking (1961).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q614845|Gary Hocking]]'' | | 1937 | 1962 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 196 | | ''[[:d:Q614928|Cliff Morgan]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]'' |- | style='text-align:right'| 197 | | ''[[:d:Q626445|Llewelyn Davies]]'' | as de l&#39;aviación galés (1889–1918) | 1889 | 1918 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 198 | [[Ficheru:Ernest Norton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q626472|Ernest Norton]]'' | as de l&#39;aviación galés (1893–1966) | 1893 | 1966 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 199 | [[Ficheru:Film actress Mary Glynne (SAYRE 2893).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q627588|Mary Glynne]]'' | actriz galesa (1895–1954) | 1895 | 1954 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 200 | | ''[[:d:Q628479|Terry Nation]]'' | | 1930 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 201 | | ''[[:d:Q632606|Francis Kitto]]'' | | 1897 | 1926 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 202 | | ''[[:d:Q633039|Richard Amerike]]'' | esplorador galés (1440–1503) | 1440 | 1503 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 203 | | ''[[:d:Q634238|Ewart Jones]]'' | químicu galés (1911–2002) | 1911 | 2002 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 204 | [[Ficheru:Saint-Pol-de-Léon - Chapelle Notre-Dame du Kreisker - Sept saints fondateurs bretons - St Pol.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q634405|Paul Aurelian]]'' | sacerdote galés (492–573) | 492 | 573 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 205 | | ''[[:d:Q634827|Caradoc of Llancarfan]]'' | haxógrafu galés (1150–1156) | 1150 | 1147<br/>1156 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 206 | [[Ficheru:Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q642090|Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort]]'' | | 1709 | 1756 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 207 | | ''[[:d:Q642630|Harry Payne]]'' | xugador de rugbi union británicu (1907–2000) | 1907 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 208 | [[Ficheru:Harold Day.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q646592|Harold Day]]'' | as de l&#39;aviación galés (1897–1918) | 1897 | 1918 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 209 | [[Ficheru:Phil Woosnam, NASL 1975 media guide page 4.png|center|128px]] | ''[[:d:Q646614|Phil Woosnam]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2013 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q635169|Caersws]]'' |- | style='text-align:right'| 210 | | ''[[:d:Q655506|Mervyn Stockwood]]'' | | 1913 | 1995 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 211 | [[Ficheru:Max Horton 1943 IWM A 20789.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q657148|Max Kennedy Horton]]'' | | 1883 | 1951 | ''[[:d:Q7321494|Rhosneigr]]'' |- | style='text-align:right'| 212 | [[Ficheru:Statue of John Davies, Translators' Memorial, St Asaph 12.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q661947|John Davies]]'' | | 1567 | 1644 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 213 | [[Ficheru:MatthewHenry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q663216|Matthew Henry]]'' | teólogu galés (1662–1714) | 1662 | 1714 | ''[[:d:Q6089564|Isycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 214 | [[Ficheru:Enrique VII de Inglaterra, por un artista anónimo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q675493|Henry VII of England]]'' | monarca galés (1457–1509) | 1457 | 1509 | ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 215 | | ''[[:d:Q676629|Kenneth Griffith]]'' | | 1921 | 2006 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 216 | [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 96.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q680538|Teilo]]'' | | 600 | 560 | ''[[:d:Q7162166|Penally]]'' |- | style='text-align:right'| 217 | [[Ficheru:JohnForstChartist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q686947|John Frost]]'' | | 1784 | 1877 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 218 | [[Ficheru:David Jacobs 1913.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q690597|David Jacobs]]'' | velocista británicu (1888–1976) | 1888 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 219 | [[Ficheru:Bernard Fox Werner Klemperer Hogan's Heroes 1968.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q707734|Bernard Fox]]'' | | 1927 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 220 | | ''[[:d:Q709999|Arthur Herbert]]'' | | 1855 | 1921 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 221 | [[Ficheru:Donald Swann (1966 publicity photo).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q710220|Donald Swann]]'' | | 1923 | 1994 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 222 | | ''[[:d:Q710460|Arthur Loveridge]]'' | zoólogu británicu (1891–1980) | 1891 | 1980 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 223 | [[Ficheru:Arthur Symons.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q711666|Arthur Symons]]'' | poeta británicu | 1865 | 1945 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 224 | [[Ficheru:Terry Griffith 1991 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q713009|Terry Griffiths]]'' | xugador de snooker británicu | 1947 | 2024 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 225 | [[Ficheru:Glyn Daniel at Tinkinswood.png|center|128px]] | ''[[:d:Q713440|Glyn Daniel]]'' | | 1914 | 1986 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 226 | | ''[[:d:Q713489|David Kelly]]'' | biólogu británicu (1944–2003) | 1944 | 2003 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 227 | [[Ficheru:Henry Stafford.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q714480|Henry Stafford, 2nd Duke of Buckingham]]'' | políticu galés (1455–1483) | 1455 | 1483 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 228 | | ''[[:d:Q714976|Leon Pownall]]'' | actor británicu | 1943 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 229 | [[Ficheru:CecilGriffiths.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q717007|Cecil Griffiths]]'' | atleta británicu (1900–1945) | 1900 | 1945 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 230 | | ''[[:d:Q334627|Wyn Roberts, Baron Roberts of Conwy]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q13644942|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 231 | [[Ficheru:1stLordAberdare.png|center|128px]] | ''[[:d:Q335550|Henry Bruce, 1st Baron Aberdare]]'' | abogáu, Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda | 1815 | 1895 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 232 | [[Ficheru:Francis Wallace Grenfell c.1900 ver 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q335773|Francis Grenfell, 1st Baron Grenfell]]'' | | 1841 | 1925 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 233 | [[Ficheru:Lord-justice-lawrence-at-nuremberg-72-867.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336459|Geoffrey Lawrence, 1st Baron Oaksey]]'' | | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 234 | [[Ficheru:Merlyn Rees appearing on "After Dark", 16 July 1988.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336534|Merlyn Rees]]'' | políticu galés (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 235 | [[Ficheru:George, 1st Baron Jeffreys of Wem, by John Riley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336556|George Jeffreys, 1st Baron Jeffreys]]'' | xuez galés (1645–1689) | 1645 | 1689 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 236 | [[Ficheru:Bundesarchiv B 145 Bild-F021984-0013, Auswärtiges Amt, Staatsminister Großbritannien.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336837|Alun Gwynne Jones, Baron Chalfont]]'' | políticu británicu | 1919 | 2020 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 237 | | ''[[:d:Q337590|Alan Williams]]'' | políticu galés (1930–2014) | 1930 | 2014 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 238 | [[Ficheru:Vernon Hartshorn MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q337822|Vernon Hartshorn]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1872 | 1931 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 239 | | ''[[:d:Q338044|Denzil Davies]]'' | políticu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 240 | [[Ficheru:James Henry Thomas (1874-1949) portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q338294|James Henry Thomas]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1874 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 241 | [[Ficheru:VCBernardArmitageWarburtonWarburton-Lee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q346518|Bernard Warburton-Lee]]'' | oficial naval galés (1895–1940) | 1895 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 242 | [[Ficheru:Map of Missouri River and Vicinity.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q348948|John Evans]]'' | esplorador galés (1770–1799) | 1770 | 1799 | [[Caernarfon]]<br/>''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 243 | | ''[[:d:Q351606|Walley Barnes]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1975 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 244 | | ''[[:d:Q351615|Dan Lewis]]'' | futbolista británicu (1902–1965) | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 245 | [[Ficheru:St.David's Cathedral - Dreieinigkeitskapelle 5 Giraldus Cambrensis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q357824|Gerald of Wales]]'' | | 1146 | 1220 | ''[[:d:Q1508342|Manorbier Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 246 | [[Ficheru:Finding of Taliesin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q357835|Taliesin]]'' | | 534<br/>518 | 599 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 247 | [[Ficheru:Johnny Owen Merthyr Boxer by Aberdare Blog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q360522|Johnny Owen]]'' | boxeador galés (1956–1980) | 1956 | 1980 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 248 | | ''[[:d:Q361128|Owen Tudor]]'' | | 1400 | 1461 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 249 | | ''[[:d:Q363711|John Penry]]'' | | 1563 | 1593 | ''[[:d:Q17740348|Cefn Brith]]'' |- | style='text-align:right'| 250 | [[Ficheru:David Edward Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q366078|David Edward Hughes]]'' | | 1831 | 1900 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 251 | [[Ficheru:Motorhead-johngullo-photograph-sofajockey-com.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q366807|Phil Campbell]]'' | | 1961 | 2026 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 252 | | ''[[:d:Q367554|John Gwilliam]]'' | xugador de rugbi union británicu (1923–2016) | 1923 | 2016 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 253 | [[Ficheru:Valentine Henry Baker.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q369985|Valentine Baker]]'' | | 1888 | 1942 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 254 | [[Ficheru:William Jones, the Mathematician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q371877|William Jones]]'' | | 1675 | 1749 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 255 | | ''[[:d:Q377361|Fanny Parkes]]'' | | 1794 | 1875 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 256 | | ''[[:d:Q377872|Ivor Powell]]'' | futbolista británicu | 1916 | 2012 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 257 | | ''[[:d:Q380860|Derek Tapscott]]'' | futbolista británicu (1932–2008) | 1932 | 2008 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 258 | | ''[[:d:Q380912|Neil Aspinall]]'' | | 1941 | 2008 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 259 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q385839|Clive Sullivan]]'' | | 1943 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 260 | [[Ficheru:David Williams historian Screenshot 2024-03-05-14-51-53-91 965bbf4d18d205f782c6b8409c5773a4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q386316|David Williams]]'' | historiador británicu (1900–1978) | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]'' |- | style='text-align:right'| 261 | | ''[[:d:Q387265|Vic Crowe]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2009 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 262 | | ''[[:d:Q390611|Paul Flynn]]'' | | 1935 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 263 | | ''[[:d:Q390825|Hywel Francis]]'' | | 1946 | 2021 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 264 | | ''[[:d:Q393069|Dai Llewellyn]]'' | | 1946 | 2009 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 265 | [[Ficheru:Raymond Williams At Saffron Walden.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q394628|Raymond Williams]]'' | | 1921 | 1988 | ''[[:d:Q7130788|Pandy]]'' |- | style='text-align:right'| 266 | | ''[[:d:Q428905|Asser]]'' | | 900 | 909 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 267 | | ''[[:d:Q430968|Elwyn Hartley Edwards]]'' | | 1927 | 2007 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 268 | [[Ficheru:Martha M Hughes Cannon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q433736|Martha Hughes Cannon]]'' | | 1857 | 1932 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 269 | | ''[[:d:Q436394|Paula Yates]]'' | | 1959 | 2000 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 270 | [[Ficheru:Richey Edwards (7227817420).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436648|Richey Edwards]]'' | | 1967 | 2008 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 271 | [[Ficheru:Novello LCCN2014715473.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436693|Ivor Novello]]'' | | 1893 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 272 | [[Ficheru:Peggy Cummins. Promotion 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q441467|Peggy Cummins]]'' | actriz británica | 1925 | 2017 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 273 | [[Ficheru:DWDavis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q442086|David William Davis]]'' | políticu galés (1873–1959) | 1873 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 274 | [[Ficheru:Billy meredith city.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q444611|Billy Meredith]]'' | futbolista británicu (1874–1958) | 1874 | 1958 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 275 | | ''[[:d:Q447945|Alun Hoddinott]]'' | compositor británicu (1929–2008) | 1929 | 2008 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 276 | | ''[[:d:Q447951|Alun Owen]]'' | guionista galés (1925–1994) | 1925 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 277 | | ''[[:d:Q447948|Alun Morgan]]'' | | 1928 | 2018 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 278 | | ''[[:d:Q448515|David Nash]]'' | | 1939 | 2016 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 279 | [[Ficheru:Beau-Nash.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q717787|Beau Nash]]'' | | 1674 | 1761 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 280 | [[Ficheru:BpThomasCoke.png|center|128px]] | ''[[:d:Q718439|Thomas Coke]]'' | | 1747 | 1814 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 281 | [[Ficheru:Walter Devereux, 1st Earl of Essex from NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q719792|Walter Devereux, 1st Earl of Essex]]'' | militar galés (1541–1576) | 1541<br/>1539 | 1576 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 282 | [[Ficheru:Wingfield.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725054|Walter Clopton Wingfield]]'' | | 1833 | 1912 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 283 | [[Ficheru:Charles Kemble (1775–1854) Henry Wyatt (1794–1840) Royal Shakespeare Theatre.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725104|Charles Kemble]]'' | actor de teatru galés (1775–1854) | 1775 | 1854 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 284 | [[Ficheru:J. P. R. Williams 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725555|J. P. R. Williams]]'' | | 1949 | 2024 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 285 | | ''[[:d:Q725556|Roy Vernon]]'' | futbolista británicu (1937–1993) | 1937 | 1993 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 286 | | ''[[:d:Q725570|Byron Stevenson]]'' | futbolista británicu (1956–2007) | 1956 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 287 | [[Ficheru:Reverend R S Thomas being interviewed for 'Y Cymro' (1468612).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725745|R. S. Thomas]]'' | | 1913 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 288 | [[Ficheru:Edward Stafford 3rd Duke of Buckingham 1520.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q726243|Edward Stafford, 3rd Duke of Buckingham]]'' | duque galés (1478–1521) | 1478 | 1521 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 289 | [[Ficheru:GruffuddapLlywelyn historieofcambria.png|center|128px]] | ''[[:d:Q727897|Gruffydd ap Llywelyn]]'' | | 1000 | 1063 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 290 | | ''[[:d:Q730668|Lewys Glyn Cothi]]'' | poeta galés (1420–1490) | 1420 | 1490 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 291 | | ''[[:d:Q730721|Iolo Goch]]'' | | 1320 | 1398 | ''[[:d:Q7909529|Vale of Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 292 | [[Ficheru:Jimmy Murphy statue.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q735062|Jimmy Murphy]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1989 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 293 | [[Ficheru:Notre-Dame des Fleurs Plouharnel Saint-Armel Droit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q737268|Armel]]'' | | 482 | 570 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 294 | | ''[[:d:Q740632|William Mathias]]'' | | 1934 | 1992 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 295 | [[Ficheru:Gareth-jones (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741120|Gareth Jones]]'' | periodista británicu (1905–1935) | 1905 | 1935 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 296 | | ''[[:d:Q741130|Michael Baxandall]]'' | | 1933 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 297 | [[Ficheru:Alfred George Edwards by Solomon J Solomon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741437|Alfred Edwards]]'' | sacerdote galés (1848–1937) | 1848 | 1937 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 298 | | ''[[:d:Q746920|Owen Thomas Jones]]'' | xeólogu británicu (1878–1967) | 1878 | 1967 | ''[[:d:Q3402099|Beulah]]'' |- | style='text-align:right'| 299 | | ''[[:d:Q747068|David Rees]]'' | | 1918 | 2013 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 300 | | ''[[:d:Q762958|Harry Secombe]]'' | | 1921 | 2001 | ''[[:d:Q7595549|St Thomas]]'' |- | style='text-align:right'| 301 | | ''[[:d:Q763721|Haydn Tanner]]'' | xugador de rugbi union británicu (1917–2009) | 1917 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 302 | [[Ficheru:Saint Mellon.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q767764|Mellonius]]'' | sacerdote francés | 229 | 314 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 303 | [[Ficheru:Vannes - cathédrale, vitrail des saints Patern et Mériadec Detail Padarn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q770633|Padarn]]'' | sacerdote católicu galés (500–510) | 500 | 510 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 304 | [[Ficheru:Anna Williams by Frances Reynolds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q772966|Anna Williams]]'' | | 1706 | 1783 | ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]'' |- | style='text-align:right'| 305 | [[Ficheru:Barry John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q775742|Barry John]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | 2024 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 306 | | ''[[:d:Q776095|Joseph Pugsley]]'' | | 1885 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 307 | [[Ficheru:Sid Bevan rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q780557|Sid Bevan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1933) | 1877 | 1933 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 308 | | ''[[:d:Q829262|Berwyn Jones]]'' | | 1940 | 2007 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 309 | [[Ficheru:Timothy-Richard-at-34.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q837541|Timothy Richard]]'' | misioneru galés (1845–1919) | 1845 | 1919 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 310 | | ''[[:d:Q839022|Donald Houston]]'' | actor de cine británicu (1923–1991) | 1923 | 1991 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 311 | [[Ficheru:Ffefrynnau Cymraeg A Saesneg Stuart Burrows- Stuart Burrows Sings Welsh And English Favourites, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q847735|Stuart Burrows]]'' | | 1933 | 2025 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 312 | | ''[[:d:Q849718|Brinley Newton-John]]'' | | 1914 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 313 | | ''[[:d:Q862305|Bill Meilen]]'' | | 1932 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 314 | | ''[[:d:Q869503|Ted Vizard]]'' | futbolista británicu | 1889 | 1973 | ''[[:d:Q5141073|Cogan]]'' |- | style='text-align:right'| 315 | | ''[[:d:Q869553|Billy Jennings]]'' | | 1893 | 1968 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 316 | [[Ficheru:Bleddyn Williams 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q883404|Bleddyn Williams]]'' | | 1923 | 2009 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 317 | | ''[[:d:Q896857|Leighton Durham Reynolds]]'' | | 1930 | 1999 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 318 | [[Ficheru:William Hallowes Miller.png|center|128px]] | ''[[:d:Q908116|William Hallowes Miller]]'' | | 1801 | 1880 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 319 | | ''[[:d:Q910728|Dudley Lloyd-Evans]]'' | as de l&#39;aviación galés (1895–1972) | 1895 | 1972 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 320 | | ''[[:d:Q912228|Brian Godding]]'' | | 1945 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 321 | | ''[[:d:Q912373|Brian Huggett]]'' | golfista galés | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 322 | | ''[[:d:Q913050|Brian Savegar]]'' | | 1932 | 2007 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 323 | | ''[[:d:Q919835|Eric Linklater]]'' | | 1899 | 1974 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 324 | [[Ficheru:Abraham Rees by James Lonsdale.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q922838|Abraham Rees]]'' | botánicu galés (1743–1825) | 1743 | 1825 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 325 | | ''[[:d:Q268875|Herbert Bowden, Baron Aylestone]]'' | políticu galés (1905–1994) | 1905 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 326 | [[Ficheru:Peter Lely (1618-1680) (attributed to) - Lucy Walter (c.1630–1658) - SCO.FA.Op.188 - Scolton Manor Museum.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272539|Lucy Walter]]'' | | 1630 | 1658 | ''[[:d:Q7353760|Roch Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 327 | | ''[[:d:Q272575|Ethel Lina White]]'' | | 1876 | 1944 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 328 | [[Ficheru:Gwen John - Self-portrait (1900).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q274339|Gwen John]]'' | | 1876 | 1939 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 329 | [[Ficheru:Admiral Thomas Mathews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q278125|Thomas Mathews]]'' | | 1676 | 1751 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 330 | [[Ficheru:Evan John Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q278385|Evan Roberts]]'' | clérigu británicu (1878–1951) | 1878 | 1951 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 331 | | ''[[:d:Q282493|Edmund Mortimer, 3rd Earl of March]]'' | | 1352 | 1382 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 332 | [[Ficheru:Official portrait of Ann Clwyd crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q285249|Ann Clwyd]]'' | política británica | 1937 | 2023 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 333 | | ''[[:d:Q287791|Gary Owen]]'' | xugador de snooker galés (1929–1995) | 1929 | 1995 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 334 | [[Ficheru:George Twyber Travers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q289332|George Travers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1945) | 1877 | 1945 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 335 | | ''[[:d:Q289342|Sylvia Sleigh]]'' | pintora d&#39;Estaos Xuníos (1916–2010) | 1916 | 2010 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 336 | [[Ficheru:Bp John Owen NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q290367|John Owen]]'' | sacerdote galés (1854–1926) | 1854 | 1926 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 337 | [[Ficheru:Hester Thrale (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q291322|Hester Thrale]]'' | | 1741 | 1821 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 338 | [[Ficheru:Hugh griffith publicity photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q310934|Hugh Griffith]]'' | | 1912 | 1980 | ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]'' |- | style='text-align:right'| 339 | [[Ficheru:John Charles, Wales versus Scotland, Ninian Park, 1954.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312404|John Charles]]'' | | 1931 | 2004 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 340 | [[Ficheru:Clive Granger by Olaf Storbeck.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312575|Clive Granger]]'' | economista británicu | 1934 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 341 | [[Ficheru:Bartholomew Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q313430|Bartholomew Roberts]]'' | | 1682 | 1722 | ''[[:d:Q13126879|Little Newcastle]]'' |- | style='text-align:right'| 342 | | ''[[:d:Q314929|Dick Francis]]'' | | 1920 | 2010 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 343 | [[Ficheru:Owain Glyndŵr at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317279|Owain Glyndŵr]]'' | monarca galés (1359–1416) | 1354 | 1415 | ''[[:d:Q7659623|Sycharth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 344 | [[Ficheru:George Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317887|George Herbert]]'' | | 1593 | 1633 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 345 | [[Ficheru:Robert Recorde (uncropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q318192|Robert Recorde]]'' | | 1510 | 1558 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 346 | [[Ficheru:Thomas Barker, Barker of Bath - Self Portrait.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q321465|Thomas Barker]]'' | pintor galés (1769–1847) | 1769 | 1847 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 347 | [[Ficheru:Kim Simmonds 2002 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322303|Kim Simmonds]]'' | | 1947 | 2022 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 348 | [[Ficheru:Roy Jenkins 1977 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q323488|Roy Jenkins]]'' | historiador, Reinu Xuníu | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 349 | [[Ficheru:Aneurin Bevan (1943).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325403|Aneurin Bevan]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1897 | 1960 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 350 | | ''[[:d:Q325417|Gareth Williams]]'' | xuez, Reinu Xuníu | 1941 | 2003 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 351 | | ''[[:d:Q325437|Vernon Watkins]]'' | | 1906 | 1967 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 352 | [[Ficheru:Hugh Llewellyn Glyn Hughes 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325881|Hugh Llewellyn Glyn Hughes]]'' | | 1892 | 1973 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 353 | | ''[[:d:Q327410|John Graham Chambers]]'' | | 1843 | 1883 | ''[[:d:Q6661303|Llanelly House]]'' |- | style='text-align:right'| 354 | [[Ficheru:1894. Portrait of John Hughes, founder of Hughesovka (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q328225|John Hughes]]'' | | 1814 | 1889 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 355 | | ''[[:d:Q328421|Ricky Valance]]'' | cantante galés | 1936 | 2020 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 356 | [[Ficheru:Richard Roberts portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q329017|Richard Roberts]]'' | | 1789 | 1864 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 357 | [[Ficheru:Saint Non's Chapel - Fenster 5 St.David top.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q331697|Saint David]]'' | | 512 | 589 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 358 | [[Ficheru:Geoffrey Howe (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332323|Geoffrey Howe]]'' | xurista, Reinu Xuníu | 1926 | 2015 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 359 | [[Ficheru:John Prescott official portrait (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332393|John Prescott]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 360 | [[Ficheru:Francis Pym (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332759|Francis Pym]]'' | políticu galés (1922–2008) | 1922 | 2008 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 361 | [[Ficheru:Elwyn Jones in Romania (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332851|Elwyn Jones, Baron Elwyn-Jones]]'' | xuez, Reinu Xuníu | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 362 | [[Ficheru:Urdd National Eisteddfod, Lampeter 1959 (1467023) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333132|Gwynfor Evans]]'' | | 1912 | 2005 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 363 | [[Ficheru:Cropped image of Rhodri Morgan at The Celebration of the Mace 5840623762 b47ba98d73 o.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333141|Rhodri Morgan]]'' | políticu galés (1939–2017) | 1939 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 364 | | ''[[:d:Q333309|Ivor Richard, Baron Richard]]'' | diplomáticu, Reinu Xuníu | 1932 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 365 | [[Ficheru:Lord Macdonald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333437|Gordon Macdonald, 1st Baron Macdonald of Gwaenysgor]]'' | | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 366 | [[Ficheru:Peter Thomas MP, Secretary of State for Wales, opening Bryn y Neuadd Hospital, Llanfairfechan (1588098) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333616|Peter Thomas]]'' | políticu británicu (1920–2008) | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 367 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555539).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333639|Emlyn Hooson, Baron Hooson]]'' | | 1925 | 2012 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 368 | [[Ficheru:Cledwyn Hughes MP the Anglesey NFU (1532816) Crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333652|Cledwyn Hughes, Baron Cledwyn of Penrhos]]'' | políticu galés (1916–2001) | 1916 | 2001 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 369 | [[Ficheru:Gwilym Lloyd George cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q333823|Gwilym Lloyd George]]'' | políticu galés (1894–1967) | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 370 | | ''[[:d:Q333834|Jim Griffiths]]'' | políticu galés (1890–1975) | 1890 | 1975 | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 371 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Elis-Thomas crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333841|Dafydd Elis-Thomas]]'' | políticu galés | 1946 | 2025 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 372 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Dame Cheryl Gillan MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333852|Cheryl Gillan]]'' | política británica | 1952 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 373 | [[Ficheru:Portrait of Mr. D. A. Thomas (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333863|Thomas, D. A.]]'' | | 1856 | 1918 | ''[[:d:Q8059773|Ysguborwen]]'' |- | style='text-align:right'| 374 | | ''[[:d:Q333876|Leo Abse]]'' | | 1917 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 375 | [[Ficheru:Richard Livsey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333882|Richard Livsey, Baron Livsey of Talgarth]]'' | políticu británicu (1935–2010) | 1935 | 2010 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 376 | [[Ficheru:George Thomas (Lord Tonypandy) and his mother (1460789).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333919|George Thomas, 1st Viscount Tonypandy]]'' | políticu galés (1909–1997) | 1909 | 1997 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 377 | | ''[[:d:Q333924|Elystan Morgan, Baron Elystan-Morgan]]'' | políticu británicu | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 378 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Morris of Aberavon crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333932|John Morris]]'' | políticu galés | 1931 | 2023 | ''[[:d:Q3404518|Capel Bangor]]'' |- | style='text-align:right'| 379 | | ''[[:d:Q924074|Angus McBean]]'' | fotógrafu galés (1904–1990) | 1904 | 1990 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''<br/>''[[:d:Q11017004|Newbridge-on-Wye]]'' |- | style='text-align:right'| 380 | | ''[[:d:Q925761|Eric Griffiths]]'' | | 1940 | 2005 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 381 | [[Ficheru:Christopher Jones with Wales logo - England Olympic polo team 1920 Antwerp (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q927275|Christopher Jones]]'' | nadador galés (1886–1937) | 1886 | 1937 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 382 | | ''[[:d:Q928575|Derrick Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1930 | 1983 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 383 | [[Ficheru:Reginald Brooks-King.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q929046|Reginald Brooks-King]]'' | arqueru británicu (1861–1938) | 1861 | 1938 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 384 | | ''[[:d:Q929691|Rupert Charles Barneby]]'' | | 1911 | 2000 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 385 | [[Ficheru:Isaac Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q934428|Isaac Roberts]]'' | | 1829 | 1904 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 386 | | ''[[:d:Q3324139|Y Prydydd Bychan]]'' | | 1205 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 387 | | ''[[:d:Q1586858|Harry Thomas]]'' | futbolista británicu | 1901 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 388 | [[Ficheru:Lewis Morris 1701-1765.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3398347|Lewis Morris]]'' | | 1701 | 1765 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 389 | [[Ficheru:Dic Tryfan (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398381|Richard Hughes Williams]]'' | | 1878 | 1919 | ''[[:d:Q3396925|Rhosgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 390 | [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398425|D. J. Williams]]'' | | 1885 | 1970 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 391 | [[Ficheru:Parch Lewis Valentine yn ifanc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398434|Lewis Valentine]]'' | | 1893 | 1986 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 392 | [[Ficheru:Dyfnallt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398467|John Dyfnallt Owen]]'' | | 1873 | 1956 | ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]'' |- | style='text-align:right'| 393 | | ''[[:d:Q3398669|Jon Lee]]'' | músicu galés (1968–2002) | 1968 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 394 | | ''[[:d:Q3398798|Richard I. Aaron]]'' | | 1901 | 1987 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 395 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449776).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398931|Euros Bowen]]'' | poeta británicu (1904–1988) | 1904 | 1988 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 396 | [[Ficheru:Eisteddfod Rhuthun, 1973, at Rhuthun (1580971).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398951|Urien Wiliam]]'' | escritor galés (1929–2006) | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 397 | | ''[[:d:Q3399070|Llywarch y Nam]]'' | | 1150 | 1160 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 398 | | ''[[:d:Q3399200|April Jones]]'' | | 2007 | 2012 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 399 | [[Ficheru:William Roos - Christmas Evans (1835).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399253|Christmas Evans]]'' | | 1766 | 1838 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 400 | [[Ficheru:Rice Grug.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399280|Rhys Gryg]]'' | | 1160 | 1234 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 401 | | ''[[:d:Q3399335|D. Gwenallt Jones]]'' | | 1899 | 1968 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 402 | [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 46.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399340|Cybi]]'' | sacerdote galés (483–555) | 483 | 555 | [[Cornualles]]<br/>''[[:d:Q7163120|Penmon]]'' |- | style='text-align:right'| 403 | [[Ficheru:John Parry (Bardd Alaw) The Welsh Harper (1848) 02.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399352|John Parry]]'' | | 1776 | 1851 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 404 | [[Ficheru:Eifion Wyn 01(dg).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3399383|Eliseus Williams]]'' | poeta galés (1867–1926) | 1867 | 1926 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 405 | [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493170).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399427|Ifan ab Owen Edwards]]'' | historiador galés (1895–1970) | 1895 | 1970 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 406 | [[Ficheru:John Roberts (martyr).webp|center|128px]] | ''[[:d:Q3399552|John Roberts]]'' | sacerdote galés (1577–1610) | 1577<br/>1576 | 1610 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 407 | [[Ficheru:Portrait of Rowland Williams (4671222) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399695|Rowland Williams]]'' | | 1817 | 1870 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 408 | | ''[[:d:Q3399737|Wilf Wooller]]'' | futbolista británicu | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 409 | | ''[[:d:Q3399746|Rhys H. Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1930–1993) | 1930 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 410 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Gee (4672372).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399836|Thomas Gee]]'' | periodista británicu | 1815 | 1898 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 411 | [[Ficheru:Alun Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399847|Alun Lewis]]'' | | 1915 | 1944 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 412 | | ''[[:d:Q3399895|Dafydd ab Edmwnd]]'' | poeta galés (1450–1497) | 1450 | 1497 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 413 | | ''[[:d:Q3400194|William Evans]]'' | poeta galés (1883–1968) | 1883 | 1968 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 414 | [[Ficheru:Revd John Roberts (Ieuan Gwyllt) - cropped, retouched.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400203|John Roberts]]'' | | 1822 | 1877 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 415 | | ''[[:d:Q3400343|Eluned Phillips]]'' | | 1914 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 416 | [[Ficheru:Memorial at Rhosddu Road Graveyard, Wrexham (1).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3400408|Morgan Llwyd]]'' | | 1619 | 1659 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 417 | | ''[[:d:Q3400435|Keidrych Rhys]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]'' |- | style='text-align:right'| 418 | [[Ficheru:Portrait of Parch. Daniel Rowland, Llangeitho (4674724).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400440|Daniel Rowland]]'' | pastor galés (1713–1790) | 1713 | 1790 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 419 | | ''[[:d:Q3400456|John Robert Jones]]'' | filósofu británicu | 1911 | 1970 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 420 | | ''[[:d:Q3400520|Vavasor Powell]]'' | | 1617 | 1670 | ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]'' |- | style='text-align:right'| 421 | [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493150).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400599|Owen Edwards]]'' | mánager galés (1933–2010) | 1933 | 2010 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 422 | | ''[[:d:Q3400605|Idris Davies]]'' | poeta galés (1905–1953) | 1905 | 1953 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 423 | [[Ficheru:1952OG-Llewellyn-Foxhunter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400624|Sir Harry Llewellyn, 3rd Baronet]]'' | | 1911 | 1999 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 424 | | ''[[:d:Q3400660|Rhygyfarch]]'' | | 1057<br/>1056 | 1099 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 425 | [[Ficheru:Thomas Stephens (1821–1875) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400718|Thomas Stephens]]'' | | 1821 | 1875 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 426 | [[Ficheru:Escutcheon of Elystan Glodrydd.svg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400896|Elystan Glodrydd]]'' | | 975 | 1010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 427 | | ''[[:d:Q3401013|Powys Thomas]]'' | actor británicu (1925–1977) | 1925 | 1977 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 428 | [[Ficheru:Lewis Jones (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401048|Lewis Jones]]'' | periodista arxentín (1836–1904) | 1836 | 1904 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 429 | [[Ficheru:John-jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3401261|John Jones]]'' | monxu galés | | 1598 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 430 | [[Ficheru:Howard-Winstone-boxer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401313|Howard Winstone]]'' | boxeador galés (1939–2000) | 1939 | 2000 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 431 | | ''[[:d:Q3401348|Arwel Hughes]]'' | | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 432 | [[Ficheru:Rhys Gabe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401357|Rhys Gabe]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1967) | 1880 | 1967 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 433 | | ''[[:d:Q3401572|Robert ap Huw]]'' | poeta británicu (1580–1665) | 1580 | 1665 | ''[[:d:Q17742498|Plas Penmynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 434 | [[Ficheru:Islwyn Ffowc Elis (1451056) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401615|Islwyn Ffowc Elis]]'' | | 1924 | 2004 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 435 | [[Ficheru:Waldo Williams dim dyddiad gwella contrast crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401655|Waldo Williams]]'' | | 1904 | 1971 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 436 | | ''[[:d:Q3401662|Pennar Davies]]'' | poeta británicu (1911–1996) | 1911 | 1996 | ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 437 | | ''[[:d:Q3401718|John Prise]]'' | | | 1555 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 438 | [[Ficheru:Emrys ap Iwan (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3401736|Emrys ap Iwan]]'' | escritor británicu | 1848 | 1906 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 439 | | ''[[:d:Q3401751|Irma Chilton]]'' | escritora galesa (1930–1990) | 1930 | 1990 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 440 | [[Ficheru:Grave of Dic Penderyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402075|Dic Penderyn]]'' | | 1808<br/>1807 | 1831 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 441 | [[Ficheru:John Jones (Jac Glanygors).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402110|John Jones]]'' | | 1766 | 1821 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 442 | [[Ficheru:Iorwerth C Peate gyda'i greadigaeth, Amgueddfa Werin Cymru yn Sain Ffagan (1465876).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402172|Iorwerth Peate]]'' | poeta galés (1901–1982) | 1901 | 1982 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 443 | [[Ficheru:Twm Sion Cati - geograph.org.uk - 6025919 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402227|Twm Siôn Cati]]'' | | 1532<br/>1530 | 1608 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 444 | | ''[[:d:Q3402307|Gwyn Jones]]'' | escritor británicu | 1907 | 1999 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 445 | [[Ficheru:Kate Roberts 1923.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402447|Kate Roberts]]'' | | 1891 | 1985 | ''[[:d:Q29499111|Cae'r Gors]]'' |- | style='text-align:right'| 446 | | ''[[:d:Q3402507|Gwynn ap Gwilym]]'' | | 1950 | 2016 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 447 | [[Ficheru:Rhys Davies 1921.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3402530|Rhys Davies]]'' | escritor galés (1901–1978) | 1901 | 1978 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 448 | [[Ficheru:Charles Ashton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402590|Charles Ashton]]'' | | 1848 | 1899 | ''[[:d:Q11130142|Llawryglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 449 | [[Ficheru:Love Jones Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402767|Sir Love Jones-Parry, 1st Baronet]]'' | políticu galés (1832–1891) | 1832 | 1891 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 450 | [[Ficheru:Vulcana1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402902|Vulcana]]'' | actriz galesa (1875–1946) | 1874 | 1946 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 451 | | ''[[:d:Q3403081|Allan Watkins]]'' | | 1922 | 2011 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 452 | | ''[[:d:Q3403131|Theophilus Evans]]'' | historiador | 1693 | 1767 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''<br/>''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 453 | [[Ficheru:William Abraham - Mabon.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403145|William Abraham]]'' | | 1842 | 1922 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 454 | [[Ficheru:Leslie Thomas, John Kirkham, Henry Buckton 50796451733) (Thomas cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403159|Leslie Thomas]]'' | escritor galés (1931–2014) | 1931 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 455 | [[Ficheru:Portrait of Ann Griffiths (1776-1805).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403496|Ann Griffiths]]'' | | 1776 | 1805 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 456 | | ''[[:d:Q3403511|Llew Smith]]'' | políticu británicu | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 457 | | ''[[:d:Q3403520|Tom Ellis]]'' | políticu británicu (1924–2010) | 1924 | 2010 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 458 | | ''[[:d:Q3403524|Eurig Wyn]]'' | | 1944 | 2019 | ''[[:d:Q5741986|Hermon]]'' |- | style='text-align:right'| 459 | | ''[[:d:Q3403530|Jack Jones]]'' | | 1884 | 1970 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 460 | [[Ficheru:Griffith Jenkins Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403537|Griffith J. Griffith]]'' | periodista galés (1850–1919) | 1850 | 1919 | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 461 | [[Ficheru:Johndillwyn thoughful.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403542|John Dillwyn Llewelyn]]'' | | 1810 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 462 | [[Ficheru:John Thomas (Photographer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403561|John Thomas]]'' | fotógrafu galés (1838–1905) | 1838 | 1905 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 463 | [[Ficheru:John Blackwell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403756|John Blackwell]]'' | escritor británicu | 1797 | 1840 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 464 | [[Ficheru:Elizabeth Phillips Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404038|Elizabeth Phillips Hughes]]'' | pedagoga galesa (1851–1925) | 1851 | 1925 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 465 | [[Ficheru:James Dickson Innes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404191|James Dickson Innes]]'' | pintor galés (1887–1914) | 1887 | 1914 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 466 | [[Ficheru:Michael Daniel Jones (1822-1898).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404290|Michael D. Jones]]'' | | 1822 | 1898 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 467 | [[Ficheru:David Davies, Esquire (5294050).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404390|David Davies, 1st Baron Davies]]'' | políticu británicu (1880–1944) | 1880 | 1944 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 468 | | ''[[:d:Q3404451|George Fisher]]'' | | 1909 | 1970 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 469 | [[Ficheru:Canna (santez) Santes Canna Llangan disc-headed cross slab (cropped).PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q3404543|Canna]]'' | monxa galesa (600–501) | 600 | 501 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 470 | | ''[[:d:Q3404550|Elis Gruffydd]]'' | | 1490 | 1552 | ''[[:d:Q5623571|Gwespyr]]'' |- | style='text-align:right'| 471 | | ''[[:d:Q3404614|Dilys Cadwaladr]]'' | poeta británica | 1902 | 1979 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 472 | | ''[[:d:Q3404816|Tudur Aled]]'' | | 1465 | 1525 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 473 | | ''[[:d:Q3404909|Ray Gravell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1951–2007) | 1951 | 2007 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 474 | [[Ficheru:Glyndwr Michael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3404928|Glyndwr Michael]]'' | | 1909 | 1943 | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 475 | | ''[[:d:Q3405552|W. J. Gruffydd]]'' | poeta galés (1916–2011) | 1916 | 2011 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 476 | [[Ficheru:Pepsitate GoM 2007.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3405562|Pepsi Tate]]'' | guitarrista galés (1965–2007) | 1965 | 2007 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 477 | | ''[[:d:Q3406018|Mary Vaughan Jones]]'' | | 1918 | 1983 | ''[[:d:Q1883614|Maenan]]'' |- | style='text-align:right'| 478 | | ''[[:d:Q3406160|Emyr Humphreys]]'' | | 1919 | 2020 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 479 | | ''[[:d:Q3406223|Arthur Owens]]'' | | 1899 | 1957 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 480 | | ''[[:d:Q3420485|Ray Cale]]'' | | 1922 | 2006 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 481 | [[Ficheru:Rees Stephens 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3423032|Rees Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu (1922–1998) | 1922 | 1998 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 482 | | ''[[:d:Q3423320|Reg Skrimshire]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1963) | 1878 | 1963 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 483 | [[Ficheru:Reggie Gibbs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3423421|Reggie Gibbs]]'' | | 1882 | 1938 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 484 | [[Ficheru:Rex Willis 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3428841|Rex Willis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1924–2000) | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 485 | [[Ficheru:Richard Garnons Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3431329|Richard Garnons Williams]]'' | | 1856 | 1915 | ''[[:d:Q6662218|Llowes]]'' |- | style='text-align:right'| 486 | [[Ficheru:Rita Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3433248|Rita Morgan Williams]]'' | llingüista inglesa | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 487 | | ''[[:d:Q3436446|Ray Bennion]]'' | futbolista británicu | 1896 | 1968 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 488 | | ''[[:d:Q3437797|Bertrand Turnbull]]'' | | 1887 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 489 | | ''[[:d:Q3438077|Robert Lyne]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1885–1957) | 1885 | 1957 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 490 | | ''[[:d:Q3439676|Graham Dadds]]'' | xugador de ḥoquei galés (1911–1980) | 1911 | 1980 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 491 | | ''[[:d:Q3439724|William Griffiths]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1922–2010) | 1922 | 2010 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 492 | | ''[[:d:Q3441369|Ron Burgess]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2005 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 493 | [[Ficheru:Rowe Harding (football) (joueur de rugby gallois), CNews - btv1b53156639n.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445568|Rowe Harding]]'' | | 1901 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 494 | | ''[[:d:Q3445577|Rowland Griffiths]]'' | | 1886 | 1914 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 495 | | ''[[:d:Q3445664|Rowley Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1949) | 1864 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 496 | [[Ficheru:Rugby Roy Bish stadio Flaminio.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445745|Roy Bish]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–2006) | 1929 | 2006 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 497 | | ''[[:d:Q3445756|Roy Burnett]]'' | xugador de rugbi union británicu (1926–1998) | 1926 | 1998 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 498 | [[Ficheru:Ernest Raymond John 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3445784|Roy John]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1981) | 1925 | 1981 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 499 | | ''[[:d:Q3445807|Roy Paul]]'' | futbolista británicu (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 500 | [[Ficheru:Tom -gt.jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3449512|Tom Parry Jones]]'' | químicu galés (1935–2013) | 1935 | 2013 | ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]'' |- | style='text-align:right'| 501 | [[Ficheru:Gareth Miles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3462680|Gareth Miles]]'' | | 1938 | 2023 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 502 | [[Ficheru:Sculpture of St Congar of Congresbury at the Museum of Somerset 4.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3463717|Saint Congar]]'' | sacerdote galés (470–520) | 470 | 520 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 503 | [[Ficheru:San-Maglorio di Dol.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3463964|Magloire]]'' | sacerdote galés (550–575) | 535 | 575 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 504 | [[Ficheru:Ninnoc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3464537|Ninnoc]]'' | | 450 | 467 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 505 | [[Ficheru:Sir Samuel Walker Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3471137|Samuel Griffith]]'' | políticu australianu | 1845 | 1920 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 506 | [[Ficheru:Selwyn Biggs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3478230|Selwyn Biggs]]'' | | 1872 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 507 | [[Ficheru:Paul Chapman playing a gig with Dave Currey and Blake Foster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3497115|Paul Chapman]]'' | | 1954 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 508 | | ''[[:d:Q3498839|Steve Aizlewood]]'' | futbolista británicu (1952–2013) | 1952 | 2013 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 509 | | ''[[:d:Q3499185|Steve Blackmore]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 510 | | ''[[:d:Q3499351|Steve Llewellyn]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1924–2002) | 1924 | 2002 | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 511 | | ''[[:d:Q3501939|Wilfred Abse]]'' | | 1915 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 512 | [[Ficheru:1846 SelfPortrait detail byJohnPlumbe.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3512144|John Plumbe]]'' | | 1809 | 1857 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 513 | [[Ficheru:Terence Graham Price 1966.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3518922|Terry Price]]'' | | 1945 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 514 | | ''[[:d:Q3524912|Thomas Bevan]]'' | | 1796 | 1819 | ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 515 | [[Ficheru:Thomas Foley2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525120|Thomas Foley]]'' | | 1757 | 1833 | ''[[:d:Q29485358|Ridgeway]]'' |- | style='text-align:right'| 516 | [[Ficheru:Sir Thomas Hanmer by Godfrey Kneller.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525188|Sir Thomas Hanmer]]'' | | 1677 | 1746 | ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]'' |- | style='text-align:right'| 517 | [[Ficheru:Dr T J Pryce-Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525255|Thomas Pryce-Jenkins]]'' | | 1862 | 1922 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 518 | | ''[[:d:Q3526537|Gilbert Parkhouse]]'' | | 1925 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 519 | | ''[[:d:Q3526728|Hugh Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1963 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 520 | [[Ficheru:Cyril Walters 1933.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3526811|Cyril Walters]]'' | xugador de críquet británicu (1905–1992) | 1905 | 1992 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 521 | | ''[[:d:Q3526860|Maurice Turnbull]]'' | | 1906 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 522 | [[Ficheru:Timothy Richards Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3529077|Timothy Richards Lewis]]'' | | 1841 | 1886 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 523 | | ''[[:d:Q3530718|Tom Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1882–1955) | 1882 | 1955 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 524 | | ''[[:d:Q3530807|Tom Morgan]]'' | | 1866 | 1899 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 525 | [[Ficheru:Tom Williams WRU.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3530926|Tom Williams]]'' | | 1859 | 1913 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 526 | | ''[[:d:Q3538565|Trevor Brewer]]'' | xugador de rugbi union británicu (1930–2018) | 1930 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 527 | [[Ficheru:Young vr portrait 3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3555997|Vernon R. Young]]'' | bioquímicu británicu (1937–2004) | 1937 | 2004 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 528 | | ''[[:d:Q3561558|Vivian Jenkins]]'' | | 1911 | 2004 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 529 | [[Ficheru:Will Joseph (WRU).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568294|Will Joseph]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1959) | 1877 | 1959 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 530 | [[Ficheru:Billy Bancroft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568414|Billy Bancroft]]'' | | 1871 | 1959 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 531 | [[Ficheru:William Bowen (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568451|William Bowen]]'' | | 1862 | 1925 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 532 | [[Ficheru:William Dowell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568566|William Dowell]]'' | | 1885 | 1949 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 533 | | ''[[:d:Q3568591|William Edward de Winton]]'' | | 1856 | 1922 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 534 | [[Ficheru:William Ouseley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3568860|William Ouseley]]'' | | 1767 | 1842 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 535 | [[Ficheru:Billy Trew 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3569004|Billy Trew]]'' | | 1879 | 1926 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 536 | [[Ficheru:Willie Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3569085|Willie Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1973) | 1878 | 1973 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 537 | | ''[[:d:Q3570190|Wyatt Gould]]'' | | 1879 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 538 | | ''[[:d:Q3611713|Alice de Lacy, 3rd Countess of Lincoln]]'' | aristócrata galesa (1281–1348) | 1281 | 1348 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 539 | [[Ficheru:Arthur E. Powell.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3624264|Arthur E. Powell]]'' | escritor galés (1882–1969) | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 540 | | ''[[:d:Q3634630|Barbara Sidney, Countess of Leicester]]'' | | 1563 | 1621 | ''[[:d:Q1107288|Coity Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 541 | [[Ficheru:Benjamin Piercy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3638260|Benjamin Piercy]]'' | | 1827 | 1888 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 542 | | ''[[:d:Q3646166|Brynley Allen]]'' | futbolista británicu (1921–2005) | 1921 | 2005 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 543 | [[Ficheru:John Petherick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3656278|John Petherick]]'' | | 1813 | 1882 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 544 | | ''[[:d:Q3681914|Ruth Dunning]]'' | actriz británica (1911–1983) | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 545 | | ''[[:d:Q3682628|Colin Baker]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 546 | [[Ficheru:Constance Edwina, Duchess of Westminster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3687588|Constance Lewis]]'' | regatista británica (1876–1970) | 1876 | 1970 | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 547 | | ''[[:d:Q3701618|Daniel Gooch]]'' | esplorador galés (1869–1926) | 1869 | 1926 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 548 | [[Ficheru:Eddie Butler and Iqwal.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3718921|Eddie Butler]]'' | xugador de rugbi union galés | 1957 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 549 | | ''[[:d:Q3740753|Penelope Mortimer]]'' | | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 550 | | ''[[:d:Q3743241|William Simons]]'' | actor galés (1940-2019) | 1940 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 551 | | ''[[:d:Q3751249|Henry Habberley Price]]'' | filósofu británicu | 1899 | 1984 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 552 | | ''[[:d:Q3751833|Frank Hauser]]'' | direutor de teatru galés (1922–2007) | 1922 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 553 | | ''[[:d:Q3771885|Glan Letheren]]'' | futbolista británicu | 1956 | 2024 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 554 | | ''[[:d:Q3773585|Goronwy Owen]]'' | poeta galés (1723–1769) | 1723 | 1769 | ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]'' |- | style='text-align:right'| 555 | | ''[[:d:Q3774223|Graham Vearncombe]]'' | futbolista británicu (1934–1992) | 1934 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 556 | [[Ficheru:Michael Dahl (1656-1659-1743) - Henry Somerset (1684–1714), 2nd Duke of Beaufort, KG, in Ducal Robes - 1180909 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3784998|Henry Somerset, 2nd Duke of Beaufort]]'' | | 1684 | 1714 | ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 557 | [[Ficheru:Genoa 1893.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3787233|Howard Passadoro]]'' | futbolista británicu | 1871 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 558 | | ''[[:d:Q3791526|Russell Lloyd]]'' | montador galés (1916–2008) | 1916 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 559 | | ''[[:d:Q2159761|Robin Davies]]'' | | 1954 | 2010 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 560 | [[Ficheru:Elenor de clare.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2160835|Eleanor de Clare]]'' | | 1292 | 1337 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 561 | | ''[[:d:Q2165458|Ron Hewitt]]'' | futbolista británicu (1928–2001) | 1928 | 2001 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 562 | [[Ficheru:Robert Jones (1857–1898).png|center|128px]] | ''[[:d:Q2186278|Robert Jones]]'' | soldáu galés (1857–1898) | 1857 | 1898 | ''[[:d:Q744944|Raglan]]'' |- | style='text-align:right'| 563 | | ''[[:d:Q2187563|Alfred Hazledine]]'' | pintor belxicanu (1876–1957) | 1874 | 1957 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 564 | [[Ficheru:Trevor Ford (1959).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2196018|Trevor Ford]]'' | futbolista británicu | 1923 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 565 | | ''[[:d:Q2271991|Walter Marshall, Baron Marshall of Goring]]'' | | 1932 | 1996 | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 566 | | ''[[:d:Q2280729|Dai Astley]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 567 | [[Ficheru:General Carl Ap pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2282661|Carol Ap Rhys Pryce]]'' | militar galés (1876–1955) | 1876 | 1955 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 568 | [[Ficheru:View through the ruins of Saint Dwynwen's Church - geograph.org.uk - 5350254.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2287423|Dwynwen]]'' | | 450 | 460 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 569 | | ''[[:d:Q2293838|Gordon Thomas]]'' | | 1933 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 570 | [[Ficheru:Sparta-trainer Barry Hughes, Bestanddeelnr 930-9802 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2354151|Barry Hughes]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2019 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 571 | [[Ficheru:Stuart Cable4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2355882|Stuart Cable]]'' | batería galés (1970–2010) | 1970 | 2010 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 572 | | ''[[:d:Q2382658|Don Tarr]]'' | xugador de rugbi union británicu (1910–1980) | 1910 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 573 | [[Ficheru:Gwynedd Museum and Art Gallery 2019 079.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2383305|T. H. Parry-Williams]]'' | | 1887 | 1975 | ''[[:d:Q1899529|Rhyd-ddu]]'' |- | style='text-align:right'| 574 | [[Ficheru:Ian Watkins (2010) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2386801|Ian Watkins]]'' | | 1977 | 2025 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 575 | [[Ficheru:Jim Driscoll 1910s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2393901|Jim Driscoll]]'' | | 1880 | 1925 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 576 | [[Ficheru:Brychan (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2398021|Brychan Brycheiniog]]'' | | 400 | 480 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 577 | | ''[[:d:Q2413249|Iris Gower]]'' | | 1935 | 2010 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 578 | | ''[[:d:Q2421698|Ron Davies]]'' | futbolista británicu (1942–2013) | 1942 | 2013 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 579 | | ''[[:d:Q2422650|Desmond Barrit]]'' | actor galés | 1944 | 2026 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 580 | | ''[[:d:Q2423674|George Parsons]]'' | | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 581 | | ''[[:d:Q2424156|Thomas Garnet Henry James]]'' | exiptólogu británicu (1923–2009) | 1923 | 2009 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 582 | [[Ficheru:Thomas Henry (1734-1816).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2424681|Thomas Henry]]'' | | 1734 | 1816 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 583 | | ''[[:d:Q2424831|James Cellan Jones]]'' | direutor de televisión británicu (1931-2019) | 1931 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 584 | | ''[[:d:Q2426055|Thomas McKenny Hughes]]'' | | 1832 | 1917 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 585 | [[Ficheru:Elizabeth from Rhuddlan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2435894|Elizabeth of Rhuddlan]]'' | | 1282 | 1316 | ''[[:d:Q1585938|Rhuddlan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 586 | [[Ficheru:Tommyfarr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2440993|Tommy Farr]]'' | boxeador británicu (1913–1986) | 1913 | 1986 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 587 | | ''[[:d:Q2454625|Jack Parry]]'' | | 1924 | 2010 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 588 | | ''[[:d:Q2457794|David Van de Woestijne]]'' | | 1915 | 1979 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 589 | | ''[[:d:Q2471118|Colin Webster]]'' | futbolista británicu (1932–2001) | 1932 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 590 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Christophorus Love (4671633).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2476024|Christopher Love]]'' | | 1618 | 1651 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 591 | [[Ficheru:015 Plonivel Saint Brieuc.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2476943|Brioc]]'' | sacerdote católicu galés (460–502) | 409 | 502 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 592 | | ''[[:d:Q2480212|Stuart Williams]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 593 | [[Ficheru:William Boyd Dawkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2484394|William Boyd Dawkins]]'' | | 1837 | 1929 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 594 | [[Ficheru:Dirinon (31) Chapelle Sainte-Nonne.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2487289|Non]]'' | monxa galesa (500–600) | 500 | 600 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 595 | | ''[[:d:Q2487332|Mel Charles]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 596 | | ''[[:d:Q2488951|Cynog ap Brychan]]'' | | 500 | 492 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 597 | [[Ficheru:Victoria Cross Winners- Pre 1914 Q88647.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2492966|John Williams]]'' | soldáu galés (1857–1932) | 1857 | 1932 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 598 | [[Ficheru:Saint Aaron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2501319|Aaron of Aleth]]'' | | 550 | 552 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 599 | | ''[[:d:Q2523705|Richard Maldwyn Price]]'' | | 1890 | 1952 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 600 | | ''[[:d:Q2526575|Vincent Cronin]]'' | | 1924 | 2011 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 601 | [[Ficheru:W. Aubrey Thomas 1909.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2536632|W. Aubrey Thomas]]'' | | 1866 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 602 | [[Ficheru:Dic Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2537433|Dic Jones]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 603 | [[Ficheru:Rennes (35) Métropole Saint-Pierre - Intérieur - Procession des saints de Bretagne - Saint Austol et Méen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2565483|Méen]]'' | | 540 | 617 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 604 | | ''[[:d:Q2575137|Cynan Garwyn]]'' | soberanu galés (545–613) | 545 | 613 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 605 | [[Ficheru:John Deffett Francis (1815-1901) - General Sir William Nott (1782–1845) - NMW A 3928 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2580155|William Nott]]'' | soldáu galés (1782–1845) | 1782 | 1845 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 606 | [[Ficheru:Wirth Dr W.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2591794|Wolfgang Wirth]]'' | | 1898 | 1996 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 607 | [[Ficheru:Lou Phillips 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3262891|Lou Phillips]]'' | | 1878 | 1916 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 608 | | ''[[:d:Q3270230|Goronwy Rees]]'' | | 1909 | 1979 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 609 | [[Ficheru:Dorothea Minola Alice Bate.jpg|center|128px]] | [[Dorothea Bate]] | | 1878 | 1951 | ''[[:d:Q29488358|Napier House]]'' |- | style='text-align:right'| 610 | [[Ficheru:Malcolm Campbell Thomas 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3281723|Malcolm Thomas]]'' | | 1929 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 611 | | ''[[:d:Q3296186|Mary Katherine Herbert]]'' | | 1903 | 1983 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 612 | | ''[[:d:Q3299818|Matthew Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 613 | [[Ficheru:David Brunt in 1949.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3300771|David Brunt]]'' | meteorólogu galés (1886–1965) | 1886 | 1965 | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 614 | [[Ficheru:Mel Baker.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3304839|Mel Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu (1885–2000) | 1885 | 2000 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 615 | | ''[[:d:Q3308132|Michael David]]'' | actor de cine británicu | 1930 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 616 | | ''[[:d:Q3309503|Cy Thomas]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu d&#39;Estaos Xuníos (1926–2009) | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 617 | [[Ficheru:Mike gibbins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3313332|Mike Gibbins]]'' | | 1949 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 618 | | ''[[:d:Q3324117|Llywarch ap Llywelyn]]'' | | 1150 | 1220 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 619 | | ''[[:d:Q3330999|Gwgon ap Meurig]]'' | soberanu galés (808–871) | 808 | 872 | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 620 | | ''[[:d:Q3331114|Goronwy Foel]]'' | poeta galés | | 1201 | ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]'' |- | style='text-align:right'| 621 | | ''[[:d:Q3331132|Phylip Brydydd]]'' | | 1200 | 1225 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 622 | | ''[[:d:Q3331138|Bleddyn Fardd]]'' | | 1258 | 1284 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 623 | | ''[[:d:Q3331168|Dafydd Benfras]]'' | poeta galés (1230–1260) | 1230 | 1260 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 624 | | ''[[:d:Q3331180|Llywelyn Fardd I]]'' | poeta galés (1125–1200) | 1125 | 1200 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 625 | | ''[[:d:Q3340532|Nicolas Lloyd]]'' | | 1630 | 1680 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 626 | [[Ficheru:Norman Biggs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3343747|Norman Biggs]]'' | | 1870 | 1908 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 627 | | ''[[:d:Q3343775|Norman Gale]]'' | xugador de rugbi union británicu (1939–2005) | 1939 | 2005 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 628 | | ''[[:d:Q3357354|Ossie Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–1988) | 1921 | 1988 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 629 | [[Ficheru:Owen Badger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3358989|Owen Badger]]'' | | 1871 | 1939 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 630 | | ''[[:d:Q3366739|James Williams]]'' | xugador de ḥoquei galés (1878–1929) | 1878 | 1929 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 631 | | ''[[:d:Q3367043|Edwin Richards]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1879–1930) | 1879 | 1930 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 632 | | ''[[:d:Q3367054|Philip Turnbull]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1879–1930) | 1879 | 1930 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 633 | [[Ficheru:WLA lacma Smibert Scotland portrait of Paul Mascarene.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3371796|Paul Mascarene]]'' | | 1684 | 1760 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 634 | | ''[[:d:Q3373812|Kevin Beurle]]'' | | 1956 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 635 | [[Ficheru:Percy Bush 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3375183|Percy Bush]]'' | xugador de críquet británicu (1879–1955) | 1879 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 636 | | ''[[:d:Q3375217|Percy Phillips]]'' | | 1869 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 637 | | ''[[:d:Q3376765|Peter Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1959 | 2024 | ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 638 | [[Ficheru:Phil Dwyer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3378770|Phil Dwyer]]'' | futbolista británicu | 1953 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 639 | | ''[[:d:Q3378979|Philip Burton]]'' | | 1904 | 1995 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 640 | [[Ficheru:Philip Hopkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3379022|Phil Hopkins]]'' | xugador de rugbi union británicu (1880–1966) | 1880 | 1966 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 641 | | ''[[:d:Q3379099|Philip Wood]]'' | médicu galés (1928–2008) | 1928 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 642 | [[Ficheru:Philip Jones Griffiths in Bali, Fall, 2000AD.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395389|Philip Jones Griffiths]]'' | | 1936 | 2008 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 643 | [[Ficheru:Storïau o Hanes Cymru cyf I (Daniel Owen).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395446|Daniel Owen]]'' | escritor galés (1836–1895) | 1836 | 1895 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 644 | [[Ficheru:Dr Joseph Parry (Pencerdd America, 1841-1903) NLW3364255 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395608|Joseph Parry]]'' | compositor galés (1841–1903) | 1841 | 1903 | ''[[:d:Q23540859|Joseph Parry's Cottage]]''<br/>[[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 645 | | ''[[:d:Q3395749|Robert Morton Nance]]'' | | 1873 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 646 | [[Ficheru:Carnhuanawc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395909|Thomas Price]]'' | | 1787 | 1848 | ''[[:d:Q56099430|Llanfihangel Bryn Pabuan]]'' |- | style='text-align:right'| 647 | | ''[[:d:Q3396307|Eileen Beasley]]'' | | 1921 | 2012 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 648 | [[Ficheru:Castell Llanymddyfri Sir Gaerfyrddin gyda cherflun o - LLywelyn ap Gruffydd Fychan 07.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3396721|Llywelyn ap Gruffydd Fychan]]'' | | 1341 | 1401 | ''[[:d:Q20586538|Caeo]]'' |- | style='text-align:right'| 649 | | ''[[:d:Q3396852|Geraint Bowen]]'' | | 1915 | 2011 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 650 | [[Ficheru:William Ambrose Bebb (5236463) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3396876|Ambrose Bebb]]'' | historiador británicu | 1894 | 1955 | ''[[:d:Q15427716|Goginan]]'' |- | style='text-align:right'| 651 | | ''[[:d:Q3397209|Thomas Vaughan]]'' | | 1621 | 1666 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 652 | [[Ficheru:Richard Gwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397314|Richard Gwyn]]'' | poeta galés (1537–1584) | 1537 | 1584 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 653 | | ''[[:d:Q3397327|Glanmor Williams]]'' | historiador galés (1920–2005) | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 654 | [[Ficheru:John Dyer Dalziel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397435|John Dyer]]'' | poeta galés (1699–1757) | 1699 | 1757 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 655 | [[Ficheru:Portrait of Parch. William Williams, Pant-y-Celyn (4674719) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397600|William Williams Pantycelyn]]'' | | 1717 | 1791 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 656 | [[Ficheru:Howell harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3397651|Howell Harris]]'' | predicador galés (1714–1773) | 1714 | 1773 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 657 | [[Ficheru:Owain Owain Traeth Coch circa 1966 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398027|Owain Owain]]'' | | 1929 | 1993 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 658 | [[Ficheru:Tom Carpenter headshot.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4215697|Tom Carpenter]]'' | xugador de snooker galés | 1887 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 659 | [[Ficheru:Jimmy Michael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q935055|Jimmy Michael]]'' | | 1877 | 1904 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 660 | | ''[[:d:Q939952|Maud de Braose, Baroness Wigmore]]'' | | 1224 | 1301 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 661 | [[Ficheru:Fred Welsh LCCN2014697376 (3x4a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q942249|Freddie Welsh]]'' | boxeador británicu (1886–1927) | 1886 | 1927 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 662 | | ''[[:d:Q942385|Jack Kelsey]]'' | futbolista británicu (1929–1992) | 1929 | 1992 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 663 | [[Ficheru:Swansea Town Football Club (20740154461).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q944231|Ivor Allchurch]]'' | futbolista británicu (1929–1997) | 1929 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 664 | [[Ficheru:Histoire des Jésuites II p130 Complot de William Parry par T Fragonard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q944974|William Parry]]'' | | | 1585 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 665 | [[Ficheru:BartleFrere.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q950220|Henry Bartle Frere]]'' | | 1815 | 1884 | ''[[:d:Q17743864|Clydach House]]'' |- | style='text-align:right'| 666 | [[Ficheru:Hugh Hamshaw Thomas British Mycological Society 1913 a.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q950806|Hugh Hamshaw Thomas]]'' | | 1885 | 1962 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 667 | | ''[[:d:Q953078|Roger Mortimer, 4th Earl of March]]'' | militar galés (1374–1398) | 1374 | 1398 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 668 | [[Ficheru:J Conway Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q958919|Conway Rees]]'' | | 1870 | 1932 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 669 | | ''[[:d:Q967593|Jimmy Sangster]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q13125694|Kinmel Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 670 | | ''[[:d:Q968698|Thomas Tomkins]]'' | | 1572 | 1656 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 671 | [[Ficheru:Peter Carpenter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970171|Peter Carpenter]]'' | aviador británicu (1891–1971) | 1891 | 1971 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 672 | [[Ficheru:James Ira Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970206|James Ira Thomas Jones]]'' | as de l&#39;aviación galés (1896–1960) | 1896 | 1960 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 673 | | ''[[:d:Q975285|Percy Mansell Jones]]'' | | 1889 | 1968 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 674 | | ''[[:d:Q977667|Noel Kinsey]]'' | futbolista británicu (1925–2017) | 1925 | 2017 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 675 | | ''[[:d:Q979098|Craig Thomas]]'' | | 1942 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 676 | | ''[[:d:Q979163|Carwyn James]]'' | | 1929 | 1983 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 677 | [[Ficheru:John Dawes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979301|John Dawes]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1940 | 2021 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 678 | [[Ficheru:Edgar Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979325|Edgar Evans]]'' | | 1876 | 1912 | ''[[:d:Q2148317|Rhossili]]'' |- | style='text-align:right'| 679 | [[Ficheru:Sir Henry Jones (1852-1922) NLW3364587.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979372|Henry Jones]]'' | filósofu galés (1852–1922) | 1852 | 1922 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 680 | | ''[[:d:Q981494|John of Wales]]'' | | 1300 | 1285 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 681 | [[Ficheru:Ranulf de Blondeville.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q984430|Ranulf de Blondeville, 6th Earl of Chester]]'' | | 1170 | 1232 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 682 | [[Ficheru:William Henry Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q985138|W. H. Davies]]'' | | 1871 | 1940 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 683 | [[Ficheru:AnthonyLlewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q986620|Anthony Llewellyn]]'' | astronauta galés (1933–2013) | 1933 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 684 | | ''[[:d:Q1025409|Caerwyn Roderick]]'' | | 1927 | 2011 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 685 | [[Ficheru:CaesarJenkyns.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1025420|Caesar Jenkyns]]'' | futbolista británicu (1866–1941) | 1866 | 1941 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 686 | | ''[[:d:Q1035345|Caradoc Freichfras]]'' | rei galés (470–500) | 470 | 500 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 687 | | ''[[:d:Q1063375|Madog ap Llywelyn]]'' | | | 1312 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 688 | [[Ficheru:Bp Charles Green NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1063535|Charles Green]]'' | sacerdote galés (1864–1944) | 1864 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 689 | | ''[[:d:Q1064759|C. H. Dodd]]'' | | 1884 | 1973 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 690 | [[Ficheru:Thomas Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1065207|Tom Richards]]'' | | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 691 | | ''[[:d:Q1088032|Llywelyn Bren]]'' | revolucionariu galés (1267–1318) | 1267 | 1318 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 692 | | ''[[:d:Q1101282|John Gow]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1930 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 693 | [[Ficheru:C.W. Nicol - Headshot in Afan Woodland.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1102013|C. W. Nicol]]'' | | 1940 | 2020 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 694 | | ''[[:d:Q1103370|Stuart Robbins]]'' | xugador de baloncestu británicu (1976–2010) | 1976 | 2010 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 695 | [[Ficheru:Terry Yorath, Wales Team, 1988.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1103503|Terry Yorath]]'' | futbolista británicu | 1950 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 696 | [[Ficheru:Sydenham Edwards1592.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1118055|Sydenham Edwards]]'' | | 1768 | 1819 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 697 | | ''[[:d:Q1125037|John Elsworthy]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q6964261|Nant-y-derry]]'' |- | style='text-align:right'| 698 | | ''[[:d:Q1129178|Leo Callaghan]]'' | árbitru de fútbol británicu (1924–1987) | 1924 | 1987 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 699 | | ''[[:d:Q1130154|Gwilym Jenkins]]'' | | 1932 | 1982 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 700 | | ''[[:d:Q1130431|Grace Williams]]'' | compositora galesa (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 701 | | ''[[:d:Q1131742|Lorwerth Price Jones]]'' | | 1927 | 2023 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 702 | | ''[[:d:Q1148624|Cyril Frank Colebrook]]'' | físicu británicu (1910–1997) | 1910 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 703 | | ''[[:d:Q1157152|Dafydd Llywelyn]]'' | | 1939 | 2013 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 704 | [[Ficheru:Llywelyn the Great (Dafydd).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1157156|Dafydd ap Llywelyn]]'' | | 1215<br/>1208 | 1246 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 705 | | ''[[:d:Q3806461|James Berkeley, 1st Baron Berkeley]]'' | | 1394 | 1463 | ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 706 | | ''[[:d:Q3814488|Ken Leek]]'' | futbolista británicu (1935–2007) | 1935 | 2007 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 707 | | ''[[:d:Q3814797|Kevin Bowring]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | 2024 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 708 | | ''[[:d:Q1160939|Daniel Granville West, Baron Granville-West]]'' | políticu galés (1904–1984) | 1904 | 1984 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 709 | | ''[[:d:Q1161262|Daniel Jones]]'' | | 1912 | 1993 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 710 | [[Ficheru:Dannie Abse (2014).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1164478|Dannie Abse]]'' | | 1923 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 711 | | ''[[:d:Q1173794|David Bowen]]'' | | 1924 | 2011 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 712 | [[Ficheru:Saint David Lewis, engraving 1683.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1175222|David Lewis]]'' | sacerdote católicu galés (1616–1679) | 1616 | 1679 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 713 | [[Ficheru:Stanley Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1176710|David Stanley Evans]]'' | astrónomu galés (1916–2004) | 1916 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 714 | [[Ficheru:Lord Stoddart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1176748|David Stoddart, Baron Stoddart of Swindon]]'' | políticu británicu | 1926 | 2020 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 715 | [[Ficheru:Oxford univ afc 1874.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1179945|Frederick Green]]'' | futbolista británicu (1851–1928) | 1851 | 1928 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 716 | [[Ficheru:Deiniol Sant Cadeirlan Bangor Cathedral St Deiniol - geograph.org.uk - 593071.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1183310|Deiniol]]'' | sacerdote galés (530–584) | 530 | 584 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 717 | [[Ficheru:John Houghton High Wycombe 20050226.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1193243|John Houghton]]'' | | 1931 | 2020 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 718 | [[Ficheru:Aled Eames in an exhibition to publicise his book, Ships and Seamen of Anglesey (1551928).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1195620|Aled Eames]]'' | | 1921 | 1996 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 719 | | ''[[:d:Q1209771|Dick Richardson]]'' | boxeador galés (1934–1999) | 1934 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 720 | | ''[[:d:Q1225513|Dill Jones]]'' | | 1923 | 1984 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 721 | | [[John Owen]] | | 1564 | 1622 | ''[[:d:Q29497284|Plas Du]]'' |- | style='text-align:right'| 722 | [[Ficheru:William Cadogan (physician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1237175|William Cadogan]]'' | | 1711 | 1797 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 723 | | ''[[:d:Q1240231|Donald Peers]]'' | | 1908 | 1973 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 724 | | ''[[:d:Q1240482|Donald Davies]]'' | | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 725 | [[Ficheru:Richard Maybery aviator.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1249040|Richard Maybery]]'' | militar galés (1895–1917) | 1895 | 1917 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 726 | | ''[[:d:Q1251830|Doug Mountjoy]]'' | xugador de snooker galés | 1942 | 2021 | ''[[:d:Q105630108|Tir-y-berth]]'' |- | style='text-align:right'| 727 | | ''[[:d:Q1255546|Samuel Parry]]'' | militar galés (1892–1918) | 1892 | 1918 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 728 | | ''[[:d:Q1258743|Wenna]]'' | | 500<br/>463 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 729 | [[Ficheru:Chapelle-saint-clair 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1269091|Samson of Dol]]'' | sacerdote galés (490–565) | 490<br/>485 | 565 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 730 | [[Ficheru:EbdAlone14012016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1273470|E. Brian Davies]]'' | matemáticu galés | 1944 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 731 | [[Ficheru:Saint Tugdual.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1281133|Tudwal]]'' | sacerdote galés (490–564) | 490 | 564 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 732 | | ''[[:d:Q1292893|Edward Lord]]'' | | 1781 | 1859 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 733 | [[Ficheru:Buste reliquaire de saint Suliac, Sizun, France.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1293017|Tysilio]]'' | santu galés (550–640) | 550 | 640 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 734 | | ''[[:d:Q1293238|George Noakes]]'' | sacerdote galés (1924–2008) | 1924 | 2008 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 735 | [[Ficheru:Edward V Robertson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1293950|Edward V. Robertson]]'' | | 1881 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 736 | [[Ficheru:Karl Wallinger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1302516|Karl Wallinger]]'' | | 1957 | 2024 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 737 | [[Ficheru:Stanley Baker visit Israel 1967.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1306352|Stanley Baker]]'' | | 1928 | 1976 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 738 | [[Ficheru:Thomas Olivers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1320386|Thomas Olivers]]'' | | 1725 | 1799 | ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]'' |- | style='text-align:right'| 739 | | ''[[:d:Q1320398|Thomas Reynolds]]'' | | 1934 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 740 | [[Ficheru:Elizabeth griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1331217|Elizabeth Griffith]]'' | | 1727 | 1793 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 741 | [[Ficheru:Emily Pfeiffer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1337615|Emily Pfeiffer]]'' | | 1827 | 1890 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 742 | [[Ficheru:Thomas Button.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1338420|Thomas Button]]'' | esplorador galés (1575–1634) | 1575<br/>1565 | 1634 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 743 | | ''[[:d:Q1351086|Eric Barnes]]'' | matemáticu australianu (1924–2000) | 1924 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 744 | [[Ficheru:Ernest Howard Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1356371|Ernest Howard Griffiths]]'' | físicu galés (1851–1932) | 1851 | 1932 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 745 | | ''[[:d:Q1360094|Terry Medwin]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 746 | [[Ficheru:The Strange and Dangerous Voyage (Thomas James, 1633) - 3 foldout map The Platt of Sayling - 2 The True Portraict.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1369409|Thomas James]]'' | | 1593 | 1635 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 747 | | ''[[:d:Q1379647|Evan Evans]]'' | científicu galés (1765–1844) | 1765 | 1844 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 748 | | ''[[:d:Q1379655|Evan James Williams]]'' | físicu galés (1903–1945) | 1903 | 1945 | ''[[:d:Q15987289|Cwmsychbant]]'' |- | style='text-align:right'| 749 | [[Ficheru:Jimmy Wilde.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1380989|Jimmy Wilde]]'' | boxeador británicu (1892–1969) | 1892 | 1969 | ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]'' |- | style='text-align:right'| 750 | | ''[[:d:Q1381003|Rhys ap Tewdwr]]'' | rei galés (997–1093) | | 1093 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 751 | [[Ficheru:Phil Bennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381032|Phil Bennett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | 2022 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 752 | [[Ficheru:Hedd Wyn 01(a-dg).JPG|center|128px]] | [[Hedd Wyn]] | poeta galés (1887–1917) | 1887 | 1917 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 753 | | ''[[:d:Q1397946|Lewis Bayly]]'' | | 1565 | 1631 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 754 | [[Ficheru:Llywelyn the Great (Gruffudd).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1398384|Gruffudd ap Llywelyn ab Iorwerth]]'' | | 1200 | 1244 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 755 | [[Ficheru:Arthur 'Monkey' Gould portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1403116|Arthur Gould]]'' | | 1864 | 1919 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 756 | | ''[[:d:Q1403137|Dewi Bebb]]'' | | 1938 | 1996 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 757 | | ''[[:d:Q1407412|Watcyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 758 | | ''[[:d:Q1410416|Jim Sullivan]]'' | | 1903 | 1977 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 759 | [[Ficheru:Geraint Howells cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1418483|Geraint Howells]]'' | políticu británicu (1925–2004) | 1925 | 2004 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 760 | | ''[[:d:Q1422009|Valerie Davies]]'' | nadadora galesa (1912–2001) | 1912 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 761 | | ''[[:d:Q1432739|Roy Evans]]'' | | 1909 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 762 | | ''[[:d:Q1438867|T. G. Jones]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2004 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 763 | | ''[[:d:Q1451848|Brian Godfrey]]'' | futbolista británicu | 1940 | 2010 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 764 | | ''[[:d:Q1463642|Wallace Smart]]'' | militar galés (1898–1943) | 1898 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 765 | [[Ficheru:Georgecornwalliswest.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1465068|George Cornwallis-West]]'' | | 1874 | 1951 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 766 | | ''[[:d:Q1492803|Nick Whitehead]]'' | atleta británicu (1933–2002) | 1933 | 2002 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 767 | [[Ficheru:Pete ham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1493339|Pete Ham]]'' | | 1947 | 1975 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 768 | | ''[[:d:Q1502967|Geoffrey Eglinton]]'' | químicu británicu | 1927 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 769 | [[Ficheru:Portrait George Nevill, 5th Baron Bergavenny – Hans Holbein the Younger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1507985|George Nevill, 5th Baron Bergavenny]]'' | políticu galés (1469–1535) | 1469 | 1535 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 770 | | ''[[:d:Q1517534|John Rees]]'' | | 1927 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 771 | | ''[[:d:Q1523841|Gil Reece]]'' | futbolista británicu (1942–2003) | 1942 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 772 | | ''[[:d:Q1528561|Ivor Bulmer-Thomas]]'' | periodista británicu | 1905 | 1993 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 773 | | ''[[:d:Q1529691|Tom Burke]]'' | futbolista británicu | 1864 | 1914 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 774 | | ''[[:d:Q1530769|Glen Garfield Williams]]'' | | 1923 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 775 | [[Ficheru:Captain Jenkins shows his ear to Robert Walpole cartoon, 1738 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1536332|Robert Jenkins]]'' | marineru británicu (1700–1745) | 1700 | 1745 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 776 | [[Ficheru:Richard Bell.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1536928|Richard Bell]]'' | | 1859 | 1930 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 777 | [[Ficheru:Howard Saint.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1538550|Howard Saint]]'' | militar galés (1893–1976) | 1893 | 1976 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 778 | [[Ficheru:Hubert Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1538588|Hubert Jones]]'' | as de l&#39;aviación galés (1890–1943) | 1890 | 1943 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 779 | | ''[[:d:Q1541902|Graham Bool]]'' | fotógrafu galés (1948–2010) | 1948 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 780 | | ''[[:d:Q1543275|Granville Beynon]]'' | | 1914 | 1996 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 781 | | ''[[:d:Q1545710|Grenville Morris]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1959 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 782 | [[Ficheru:Lord janner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1546121|Greville Janner, Baron Janner of Braunstone]]'' | políticu galés (1928–2015) | 1928 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 783 | [[Ficheru:Lordwilliams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1549580|Michael Williams]]'' | diplomáticu británicu (1949–2017) | 1949 | 2017 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 784 | | ''[[:d:Q1557879|Gwilym Prys Prys-Davies, Baron Prys-Davies]]'' | políticu británicu (1923–2017) | 1923 | 2017 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 785 | [[Ficheru:Internationale tenniskampioenschappen te Hilversum, G Battrick met beker, Bestanddeelnr 924-7801.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1565118|Gerald Battrick]]'' | tenista británicu (1947–1998) | 1947 | 1998 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 786 | | ''[[:d:Q1565612|George Henry Powell]]'' | | 1880 | 1951 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 787 | [[Ficheru:Portrait of Sir Harford Jones Brydges by Sir Thomas Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1585304|Sir Harford Jones-Brydges, 1st Baronet]]'' | | 1764 | 1847 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 788 | | ''[[:d:Q1585788|Harold Carter]]'' | | 1925 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 789 | | ''[[:d:Q1586685|Harry Parry]]'' | | 1912 | 1956 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 790 | | ''[[:d:Q1587265|Tom Jones]]'' | futbolista británicu (1899–1978) | 1899 | 1978 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 791 | | ''[[:d:Q1592323|Ronald Noel Walpole]]'' | | 1903 | 1986 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 792 | | ''[[:d:Q1606988|Henry Lloyd]]'' | | 1720 | 1783 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 793 | [[Ficheru:Hilary Marquand.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1618119|Hilary Marquand]]'' | profesor universitariu, Reinu Xuníu | 1901 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 794 | | ''[[:d:Q1620977|Jeff Young]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942–2005) | 1942 | 2005 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 795 | [[Ficheru:Dennis Howard Marks (2000).PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q1631875|Howard Marks]]'' | | 1945 | 2016 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 796 | | ''[[:d:Q1631915|Howard Spring]]'' | escritor galés (1889–1965) | 1889 | 1965 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 797 | [[Ficheru:Hugh Owen Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1634494|Hugh Owen Thomas]]'' | ciruxanu galés (1834–1891) | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 798 | | ''[[:d:Q1650964|Ron Stitfall]]'' | futbolista británicu (1925–2008) | 1925 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 799 | [[Ficheru:National Library of Ireland MS 700 f77v Raymond de Gros.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1670013|Raymond FitzGerald]]'' | militar galés (1200–1182) | 1200 | 1185 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 800 | [[Ficheru:DAVIS, JAMES. HONORABLE LCCN2016860969.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680613|James J. Davis]]'' | políticu galés (1873–1947) | 1873 | 1947 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 801 | | ''[[:d:Q1680829|James Miller]]'' | | 1968 | 2003 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 802 | | ''[[:d:Q1685695|Jean McFarlane, Baroness McFarlane of Llandaff]]'' | | 1926 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 803 | | ''[[:d:Q4980876|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2025 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 804 | | ''[[:d:Q4980877|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu (1931–1990) | 1931 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 805 | | ''[[:d:Q4980880|Bryn Jones]]'' | futbolista británicu (1912–1985) | 1912 | 1985 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 806 | | ''[[:d:Q4980884|Bryn Lewis]]'' | | 1891 | 1917 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 807 | | ''[[:d:Q4980907|Bryn Merrick]]'' | guitarrista galés (1958–2015) | 1958 | 2015 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 808 | | ''[[:d:Q4980910|Bryn Phillips]]'' | | 1900 | 1980 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 809 | | ''[[:d:Q4981007|Brynley F. Roberts]]'' | críticu lliterariu británicu | 1931 | 2023 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 810 | [[Ficheru:Lt-Col-W-Buckley-Roderick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4983367|Buckley Roderick]]'' | | 1862 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 811 | | ''[[:d:Q4984762|Buddug Williams]]'' | | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 812 | | ''[[:d:Q5006278|C. Anne Wilson]]'' | historiadora social británica | 1927 | 2023 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 813 | [[Ficheru:C E Wynn Williams 1927.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5006423|C. E. Wynn-Williams]]'' | físicu galés (1903–1979) | 1903 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 814 | | ''[[:d:Q5006871|C. Stewart Sheppard]]'' | profesor galés (1915–2002) | 1915 | 2002 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 815 | | ''[[:d:Q5016641|Cadwaladr Bryner Jones]]'' | | 1872 | 1954 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 816 | | ''[[:d:Q5016647|Cadwgan of Llandyfai]]'' | | 1150 | 1241 | ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]'' |- | style='text-align:right'| 817 | | ''[[:d:Q5016650|Cadwgan ap Meurig]]'' | | | 1074 | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 818 | [[Ficheru:David brewster group.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5024269|Calvert Jones]]'' | | 1804 | 1877 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 819 | | ''[[:d:Q5026420|Cameron Wright]]'' | inxenieru galés (1901–1979) | 1901 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 820 | | ''[[:d:Q5032084|Candy Evans]]'' | | 1903 | 1952 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 821 | [[Ficheru:Capt J Treasure Jones, Queen Mary 1966.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5036445|John Treasure Jones]]'' | | 1905 | 1993 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 822 | [[Ficheru:Caradoc Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5037598|Caradoc Evans]]'' | escritor galés (1878–1945) | 1878 | 1945 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 823 | [[Ficheru:Caradog Roberts as Young Man.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5037600|Caradog Roberts]]'' | compositor galés (1878–1935) | 1878 | 1935 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 824 | [[Ficheru:Carey-Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5039201|Carey Morris]]'' | pintor galés (1882–1968) | 1882 | 1968 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 825 | [[Ficheru:Carl Sargeant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5040766|Carl Sargeant]]'' | políticu galés (1968–2017) | 1968 | 2017 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 826 | | ''[[:d:Q5040764|Carl Sargent]]'' | escritor británicu (1952–2018) | 1952 | 2018 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 827 | | ''[[:d:Q5044318|Carol Evans]]'' | | 1938 | 2007 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 828 | | ''[[:d:Q5044730|Carole Seymour-Jones]]'' | | 1943 | 2015 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 829 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Gladstone (4670770).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5052698|Catherine Gladstone]]'' | política galesa (1812–1900) | 1812 | 1900 | ''[[:d:Q370127|Hawarden Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 830 | | ''[[:d:Q5055956|Cecil Biggs]]'' | | 1881 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 831 | [[Ficheru:Cecil Raleigh (1856–1914).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5056292|Cecil Raleigh]]'' | | 1856 | 1914 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 832 | | ''[[:d:Q5056310|Cecil Smith]]'' | futbolista británicu (1904–1977) | 1904 | 1977 | ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]'' |- | style='text-align:right'| 833 | | ''[[:d:Q5056313|Cecil Spiller]]'' | xugador de críquet galés (1900–1974) | 1900 | 1974 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 834 | | ''[[:d:Q5056381|Cecil Woodham-Smith]]'' | | 1896 | 1977 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 835 | [[Ficheru:Cedric Morris, circa 1920.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5057131|Cedric Morris]]'' | pintor británicu (1889–1982) | 1889 | 1982 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 836 | | ''[[:d:Q5058868|Cennydd Traherne]]'' | hacendado galés (1910–1995) | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]''<br/>''[[:d:Q7590820|St Nicholas]]'' |- | style='text-align:right'| 837 | | ''[[:d:Q5064236|Ceri Peach]]'' | xeógrafu británicu (1939–2018) | 1939 | 2018 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 838 | | ''[[:d:Q5064237|Ceri Morgan]]'' | xugador de dardos galés | 1947 | 2020 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 839 | | ''[[:d:Q5064241|Ceri Richards]]'' | pintor británicu (1903–1971) | 1903 | 1971 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 840 | [[Ficheru:Sir Charles Alexander Harris (1855-1947).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5075044|Charles Alexander Harris]]'' | políticu canadianu (1855–1947) | 1855 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 841 | [[Ficheru:C A Duval.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5075082|Charles Allen Duval]]'' | | 1810 | 1872 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 842 | [[Ficheru:US1047839-Figure 1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5075534|Charles Benjamin Redrup]]'' | inxenieru británicu | 1878 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 843 | | ''[[:d:Q5076594|Charles Curran]]'' | políticu británicu (1903–1972) | 1903 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 844 | | ''[[:d:Q5076911|Charles Dolman]]'' | | 1807 | 1863 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 845 | | ''[[:d:Q5077255|Charles Edward Breese]]'' | políticu británicu (1867–1932) | 1867 | 1932 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 846 | [[Ficheru:Sir Charles Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5077316|Charles Edwards]]'' | políticu británicu (1867–1954) | 1867 | 1954 | ''[[:d:Q60845686|Gravel]]'' |- | style='text-align:right'| 847 | | ''[[:d:Q5077323|Charles Edwards]]'' | | 1628 | 1691 | ''[[:d:Q3402947|Rhydycroesau]]'' |- | style='text-align:right'| 848 | [[Ficheru:Charles Lionel Gibbs.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5078021|Charles Gibbs]]'' | | 1877 | 1934 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 849 | [[Ficheru:Charles Gresford Edmondes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5078428|Charles Gresford Edmondes]]'' | | 1838 | 1893 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 850 | | ''[[:d:Q5079440|Charles James Jackson]]'' | | 1846 | 1923 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 851 | [[Ficheru:CJWatkinWilliamsAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5079461|Watkin Williams]]'' | | 1827 | 1884 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 852 | | ''[[:d:Q5081077|Charles Morgan]]'' | actor británicu (1909–2000) | 1909 | 2000 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 853 | [[Ficheru:Octavius Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5081341|Octavius Morgan]]'' | políticu galés (1803–1888) | 1803 | 1888 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 854 | | ''[[:d:Q5081561|Charles Peart]]'' | escultor galés (1759–1798) | 1759 | 1798 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 855 | | ''[[:d:Q5081757|Charles Prestwood Lucas]]'' | | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 856 | | ''[[:d:Q5082587|Charles Spencer]]'' | xugador de críquet galés (1903–1941) | 1903 | 1941 | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 857 | | ''[[:d:Q5082610|Charles St John David]]'' | | 1855 | 1924 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 858 | [[Ficheru:Charles-Butt-Stanton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5082639|Charles Stanton]]'' | | 1873 | 1946 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 859 | [[Ficheru:Reverend Dr Charles Symmons, by William Beechey (1753-1839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5082797|Charles Symmons]]'' | | 1749 | 1826 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 860 | | ''[[:d:Q5083599|Charles Williams]]'' | | 1807<br/>1804 | 1877 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 861 | | ''[[:d:Q5083602|Charles Williams]]'' | | 1906 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 862 | | ''[[:d:Q5084581|Charli Britton]]'' | batería británicu | 1952 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 863 | | ''[[:d:Q5085086|Charlie Jones]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 864 | | ''[[:d:Q5085196|Charlie Martin]]'' | pilotu de carreres galés (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 865 | [[Ficheru:Parry 180395.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5085359|Charlie Parry]]'' | futbolista británicu | 1870 | 1922 | ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]'' |- | style='text-align:right'| 866 | | ''[[:d:Q5085395|Charlie Phillips]]'' | futbolista británicu (1910–1969) | 1910 | 1969 | ''[[:d:Q7926510|Victoria]]'' |- | style='text-align:right'| 867 | | ''[[:d:Q4798130|Arthur Bulkeley]]'' | sacerdote galés (1445–1553) | 1445 | 1553 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 868 | | ''[[:d:Q4798338|Arthur Cornish]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1948) | 1897 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 869 | | ''[[:d:Q4798355|Arthur Creber]]'' | xugador de críquet galés (1909–1966) | 1909 | 1966 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 870 | | ''[[:d:Q4798409|Arthur Daniels]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–2001) | 1922 | 2001 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 871 | [[Ficheru:Arthur Edward Hardinge - retouched.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4798571|Arthur Edward Hardinge]]'' | | 1828 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 872 | | ''[[:d:Q4798875|Arthur Granville]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1987 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 873 | [[Ficheru:Portrait of Sir Arthur Griffith Boscawen Wellcome M0003100.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4798898|Arthur Griffith-Boscawen]]'' | políticu británicu (1865–1946) | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q7838916|Trevalyn Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 874 | | ''[[:d:Q4798904|Arthur Griffiths]]'' | futbolista británicu (1908–1995) | 1908 | 1995 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 875 | | ''[[:d:Q4799042|Arthur Henry Williams]]'' | | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 876 | | ''[[:d:Q4799063|Arthur Hickman]]'' | | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 877 | | ''[[:d:Q4799128|Arthur Horner]]'' | sindicalista galés (1894–1968) | 1894 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 878 | [[Ficheru:Arthur James Mason by George Henry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799230|Arthur James Mason]]'' | | 1851 | 1928 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 879 | [[Ficheru:General Sir Arthur Herbert KCB (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799229|Arthur James Herbert]]'' | | 1820 | 1897 | ''[[:d:Q36789652|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 880 | | ''[[:d:Q4799265|Arthur John Ensor]]'' | pintor galés (1905–1995) | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 881 | [[Ficheru:Arthur John Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4799273|Arthur John Williams]]'' | | 1834 | 1911 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 882 | | ''[[:d:Q4799341|Arthur Kelton]]'' | escritor británicu | | 1549<br/>1550 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 883 | | ''[[:d:Q4799469|Arthur Lea]]'' | futbolista británicu (1866–1945) | 1866 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 884 | | ''[[:d:Q4799486|Arthur Lemon]]'' | xugador de rugbi union galés (1905–1982) | 1905 | 1982 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 885 | | ''[[:d:Q4799506|Arthur Lever]]'' | futbolista británicu (1920–2004) | 1920 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 886 | | ''[[:d:Q4799542|Arthur Lloyd]]'' | | | 1992 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 887 | | ''[[:d:Q4800100|Arthur Rees]]'' | | 1912 | 1998 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 888 | [[Ficheru:Arthur Rosser.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4800175|Arthur Rosser]]'' | | 1864 | 1954 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 889 | | ''[[:d:Q4800443|Arthur Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1895–1953) | 1895 | 1953 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 890 | | ''[[:d:Q4800445|Arthur Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1901–1970) | 1901 | 1970 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 891 | | ''[[:d:Q4800586|Arthur Wade-Evans]]'' | historiador británicu (1875–1964) | 1875 | 1964 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 892 | | ''[[:d:Q4800617|Arthur Waters]]'' | | 1888 | 1953 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 893 | | ''[[:d:Q4800631|Arthur Weare]]'' | futbolista británicu | 1912 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 894 | [[Ficheru:Artie Moore plaque - close up - geograph.org.uk - 7660451.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4800988|Artie Moore]]'' | | 1887 | 1949 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 895 | | ''[[:d:Q4812804|Atarah Ben-Tovim]]'' | música británica | 1940 | 2022 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 896 | | ''[[:d:Q4815657|Atholl Oakeley]]'' | | 1900 | 1987 | ''[[:d:Q3401042|Rhoscolyn]]'' |- | style='text-align:right'| 897 | | ''[[:d:Q4819086|Aubrey Casewell]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1974) | 1909 | 1974 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 898 | | ''[[:d:Q4819096|Aubrey Davies]]'' | xugador de críquet galés (1915–1994) | 1915 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 899 | | ''[[:d:Q4819135|Aubrey Jones]]'' | | 1911 | 2003 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 900 | | ''[[:d:Q4819183|Aubrey Richards]]'' | actor galés (1920–2000) | 1920 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 901 | | ''[[:d:Q4821153|Augustine Baker]]'' | escritor británicu | 1575 | 1641 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 902 | [[Ficheru:Augustus Anson VC IWM Q 80462.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4821369|Augustus Anson]]'' | | 1835 | 1877 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 903 | | ''[[:d:Q4840761|Baden Powell]]'' | políticu australianu (1900–1955) | 1900 | 1955 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 904 | | ''[[:d:Q4846432|Frederick Bowley]]'' | xugador de críquet británicu (1873–1943) | 1873 | 1943 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 905 | [[Ficheru:David Bailey Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4848345|Bailey Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1968) | 1884 | 1968 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 906 | [[Ficheru:Portrait of Brinley Richards, composer (4670494).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4850963|Henry Brinley Richards]]'' | | 1819 | 1885 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 907 | | ''[[:d:Q4858774|Barbara Brooke, Baroness Brooke of Ystradfellte]]'' | política galesa (1908–2000) | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q6661867|Llanwern]]'' |- | style='text-align:right'| 908 | [[Ficheru:Barnett Janner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4861635|Barnett Janner]]'' | políticu británicu (1892–1982) | 1892 | 1982 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 909 | [[Ficheru:Barrie Hole.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4863526|Barrie Hole]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 910 | | ''[[:d:Q4863573|Barrie Williams]]'' | | 1955<br/>1939 | 2018 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 911 | | ''[[:d:Q4864430|Barry Livesey]]'' | | 1905 | 1959 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 912 | | ''[[:d:Q4864433|Barry Lloyd]]'' | xugador de críquet galés (1953–2016) | 1953 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 913 | | ''[[:d:Q4864878|Barry Watkins]]'' | futbolista británicu (1921–2004) | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 914 | [[Ficheru:Rhyl National Eisteddfod, 1985 (1512958) (Beata Brooks).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4877002|Beata Brookes]]'' | política británica (1931–2015) | 1930 | 2015 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 915 | [[Ficheru:William Beddoe Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4879027|Beddoe Rees]]'' | políticu británicu (1877–1931) | 1877 | 1931 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 916 | [[Ficheru:Ben Beynon rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885297|Ben Beynon]]'' | futbolista británicu | 1894 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 917 | [[Ficheru:Leadership, Paris - UNESCO - PHOTO0000003811 0001.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q4885324|Ben Bowen Thomas]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 918 | [[Ficheru:Ben Davies (1873-1930).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885512|Ben Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1930) | 1873 | 1930 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 919 | | ''[[:d:Q4885596|Ben Ellis]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1968 | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 920 | | ''[[:d:Q4886365|Ben Roberts]]'' | | 1950 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 921 | | ''[[:d:Q4886643|Ben Watts-Jones]]'' | futbolista británicu | 1885 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 922 | | ''[[:d:Q4886702|Ben Williams]]'' | futbolista británicu (1900–1968) | 1900 | 1968 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 923 | | ''[[:d:Q4886701|Ben Williams]]'' | actor británicu (1892–1959) | 1892 | 1959 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 924 | | ''[[:d:Q4887284|Benedict James]]'' | guionista británicu (1871–1957) | 1871 | 1957 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 925 | [[Ficheru:Benjamin Barker II, by Benjamin Barker II.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888246|Benjamin Barker]]'' | | 1776 | 1838 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 926 | [[Ficheru:Ben Davies as Geoffrey Wilder (Dorothy).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888470|Benjamin Davies]]'' | | 1858 | 1943 | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 927 | [[Ficheru:Benjamin Gronow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888734|Benjamin Gronow]]'' | | 1887 | 1967 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 928 | [[Ficheru:Portrait of Benjamin Hall, Esqr. M.P (4670824) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4888758|Benjamin Hall]]'' | políticu británicu | 1777 | 1817 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 929 | | ''[[:d:Q4889295|Benjamin Thomas Williams]]'' | políticu británicu | 1832 | 1890 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 930 | | ''[[:d:Q4889329|Benjamin Vaughan]]'' | | 1917 | 2003 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 931 | | ''[[:d:Q4891798|Beriah Moore]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 932 | | ''[[:d:Q4893182|Bernard Gould]]'' | | 1893 | 1965 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 933 | | ''[[:d:Q4893213|Bernard Hedges]]'' | xugador de críquet galés (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 934 | | ''[[:d:Q4893711|Bernard Turnbull]]'' | xugador de rugbi británicu (1904–1984) | 1904 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 935 | | ''[[:d:Q4895054|Bert Evans]]'' | futbolista británicu (1922–2008) | 1922 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 936 | | ''[[:d:Q4895128|Bert Hodgkinson]]'' | futbolista británicu (1884–1939) | 1884 | 1939 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 937 | | ''[[:d:Q4895132|Bert Hollingdale]]'' | xugador de rugbi union británicu (1889–1961) | 1889 | 1961 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 938 | | ''[[:d:Q4895151|Bert Jenkins]]'' | | 1885 | 1943 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 939 | | ''[[:d:Q4895159|Bert Jones]]'' | | 1906 | 1982 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 940 | [[Ficheru:Herbert Samuel ('Bert') Thomas from NPG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4895337|Bert Thomas]]'' | humorista gráficu galés (1883–1966) | 1883 | 1966 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 941 | [[Ficheru:Bert Turner, Estadio, 1955-01-22 (610).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4895348|Bert Turner]]'' | | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 942 | | ''[[:d:Q4895662|Bertie Perkins]]'' | xugador de críquet galés (1905–1992) | 1905 | 1992 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 943 | | ''[[:d:Q4895661|Bertie Williams]]'' | futbolista británicu | 1907 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 944 | | ''[[:d:Q4897594|Beth Morris]]'' | actriz británica (1949–2018) | 1949 | 2018 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 945 | [[Ficheru:Betsi Cadwaladr.JPG|center|128px]] | [[Betsi Cadwaladr]] | enfermera galesa (1789–1860) | 1789 | 1860 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 946 | | ''[[:d:Q4908703|Bill Davies]]'' | xugador de críquet galés (1906–1971) | 1906 | 1971 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 947 | | ''[[:d:Q4908899|Bill Emery]]'' | xugador de críquet galés (1897–1962) | 1897 | 1962 | ''[[:d:Q7165293|Pentrebach]]'' |- | style='text-align:right'| 948 | | ''[[:d:Q4908928|Bill Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1935) | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 949 | | ''[[:d:Q4908933|Bill Everson]]'' | xugador de rugbi union galés (1906–1966) | 1906 | 1966 | ''[[:d:Q7377542|Rudry]]'' |- | style='text-align:right'| 950 | | ''[[:d:Q4909319|Bill Harris]]'' | futbolista británicu (1928–1989) | 1928 | 1989 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 951 | | ''[[:d:Q4909481|Bill Hopkin]]'' | | 1914 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 952 | | ''[[:d:Q4910257|Bill Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1946) | 1869 | 1946 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 953 | | ''[[:d:Q4910477|Bill Perry]]'' | | 1886 | 1970 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 954 | | ''[[:d:Q4910545|Bill Price]]'' | | 1909 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 955 | | ''[[:d:Q4910664|Bill Roberts]]'' | | 1908 | 1976 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 956 | | ''[[:d:Q4910867|Bill Shortt]]'' | futbolista británicu (1920–2004) | 1920 | 2004 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 957 | | ''[[:d:Q4911257|Bill Waite]]'' | futbolista británicu (1917–1980) | 1917 | 1980 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 958 | | ''[[:d:Q4911295|Bill Watkins]]'' | | 1923 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 959 | | ''[[:d:Q4912140|Billy Baker]]'' | futbolista británicu (1920–2005) | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 960 | | ''[[:d:Q4912156|Billy Bassett]]'' | futbolista británicu (1912–1977) | 1912 | 1977 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 961 | | ''[[:d:Q4912241|Billy Bowen]]'' | | 1897 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 962 | [[Ficheru:W.C.Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912428|Billy Davies]]'' | futbolista británicu (1883–1960) | 1883 | 1960 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 963 | [[Ficheru:Billy Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912429|Billy Davies]]'' | políticu australianu (1884–1956) | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 964 | | ''[[:d:Q4912481|Billy Douglas]]'' | | 1863 | 1943 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 965 | | ''[[:d:Q5145075|Colin Evans]]'' | | 1936 | 1992 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 966 | | ''[[:d:Q5145089|Colin Fletcher]]'' | escritor galés (1922–2007) | 1922 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 967 | | ''[[:d:Q5145124|Colin Gale]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 968 | | ''[[:d:Q5145170|Colin H. Williams]]'' | académicu británicu | 1950 | 2026 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 969 | | ''[[:d:Q5145200|Colin Hillman]]'' | | 1961 | 2009 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 970 | | ''[[:d:Q5145355|Colin McCormack]]'' | actor galés (1941–2004) | 1941 | 2004 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 971 | | ''[[:d:Q5145479|Colin Phipps]]'' | | 1934 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 972 | | ''[[:d:Q5157987|Con Murphy]]'' | | 1908 | 1964 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 973 | | ''[[:d:Q5167027|Cooke Davies]]'' | políticu canadianu (1897–1970) | 1897 | 1970 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 974 | | ''[[:d:Q5196810|Cuthbert Taylor]]'' | boxeador británicu (1909–1977) | 1909 | 1977 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 975 | | ''[[:d:Q5200745|Cyril Gwynn]]'' | | 1897 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 976 | [[Ficheru:Cyril Lakin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5200787|Cyril Lakin]]'' | | 1893 | 1948 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 977 | | ''[[:d:Q5200865|Cyril Rowland]]'' | xugador de críquet galés (1905–1971) | 1905 | 1971 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 978 | | ''[[:d:Q5200900|Cyril Trailor]]'' | futbolista británicu (1919–1986) | 1919 | 1986 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 979 | | ''[[:d:Q5208339|Daffyd Dyvyr]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1991 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 980 | [[Ficheru:Eglwys Corpus Christi, Tremeirchion Sir Ddinbych Church Denbighshire, North Wales 35.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208379|Dafydd Ddu o Hiraddug]]'' | | 1350 | 1371<br/>1400 | ''[[:d:Q16068256|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 981 | | ''[[:d:Q5208382|Dafydd Gorlech]]'' | | 1410 | 1490 | ''[[:d:Q13125329|Abergorlech]]'' |- | style='text-align:right'| 982 | | ''[[:d:Q5208385|Dafydd Nanmor]]'' | | 1420 | 1485 | ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]'' |- | style='text-align:right'| 983 | | ''[[:d:Q5208983|Dai Davies]]'' | | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 984 | | ''[[:d:Q5208986|Dai Davies]]'' | futbolista británicu | 1948 | 2021 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 985 | [[Ficheru:David Maldwyn Davies 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208987|Dai Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1925–2003) | 1925 | 2003 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 986 | | ''[[:d:Q5208985|Dai Davies]]'' | | 1880 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 987 | | ''[[:d:Q5208990|Dai Edwards]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1896–1960) | 1896 | 1960 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 988 | | ''[[:d:Q5208994|Dai Evans]]'' | futbolista británicu (1902–1951) | 1902 | 1951 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 989 | [[Ficheru:Cymro front page, 2-10-55, showing a picture of Dai Dower, Abercynon, and his fiancé, Evelyn Trapp (1469059) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208992|Dai Dower]]'' | boxeador galés (1933–2016) | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 990 | | ''[[:d:Q5208993|Dai Evans]]'' | | 1872 | 1912 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 991 | | ''[[:d:Q5209000|Dai Francis]]'' | | 1911 | 1981 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 992 | | ''[[:d:Q5209004|Dai Hiddlestone]]'' | | 1890 | 1973 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 993 | | ''[[:d:Q5209014|Dai Lawrence]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 994 | [[Ficheru:Dai Lewis (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5209015|Dai Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1866–1943) | 1866 | 1943 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 995 | | ''[[:d:Q5209023|Dai Nicholas]]'' | futbolista británicu (1897–1982) | 1897 | 1982 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 996 | | ''[[:d:Q5209027|Dai Prosser]]'' | | 1912 | 1973 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 997 | [[Ficheru:Dai Parker 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5209025|Dai Parker]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1965) | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 998 | | ''[[:d:Q5209035|Dai Royston Bevan]]'' | | 1928 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 999 | | ''[[:d:Q5209032|Dai Richards]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1969 | ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]'' |- | style='text-align:right'| 1000 | | ''[[:d:Q5209039|Dai Thomas]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1001 | | ''[[:d:Q5209043|Dai Ward]]'' | futbolista británicu (1934–1996) | 1934 | 1996 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1002 | | ''[[:d:Q5209044|Dai Westacott]]'' | xugador de rugbi galés (1882–1917) | 1882 | 1917 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 1003 | [[Ficheru:Dan Beddoe facing left in 1918 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5213131|Dan Beddoe]]'' | | 1863 | 1937 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1004 | | ''[[:d:Q5213612|Dan Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1936) | 1857 | 1936 | ''[[:d:Q5197243|Cwmduad]]'' |- | style='text-align:right'| 1005 | [[Ficheru:Daniel Ddu.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5217090|Daniel Evans]]'' | poeta británicu | 1792 | 1846 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1006 | | ''[[:d:Q5217091|Daniel Evans]]'' | | 1774 | 1835 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 1007 | | ''[[:d:Q5217665|Daniel James]]'' | poeta galés (1848–1920) | 1848 | 1920 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 1008 | | ''[[:d:Q5217713|Daniel Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1959) | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 1009 | | ''[[:d:Q5218391|Daniel Pascoe]]'' | | 1900 | 1971 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 1010 | [[Ficheru:Daniel Protheroe.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5218493|Daniel Protheroe]]'' | | 1866 | 1934 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 1011 | [[Ficheru:Portrait of Daniel Silvan Evans (4674117).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5218767|Daniel Silvan Evans]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1012 | [[Ficheru:Daniel Williams (1643-1716).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5219099|Daniel Williams]]'' | teólogu galés (1643–1716) | 1643 | 1716 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1013 | | ''[[:d:Q5220206|Danny Canning]]'' | futbolista británicu (1926–2014) | 1926 | 2014 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1014 | | ''[[:d:Q5220344|Danny Ferguson]]'' | | 1903 | 1971 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1015 | | ''[[:d:Q5220457|Danny Hurcombe]]'' | | 1895 | 1965 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1016 | | ''[[:d:Q5220672|Danny Newall]]'' | futbolista británicu | 1991 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1017 | | ''[[:d:Q2959651|Charles Lewis]]'' | | 1852 | 1923 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1018 | [[Ficheru:Charles Henry Newman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2959898|Charlie Newman]]'' | | 1857 | 1922 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1019 | [[Ficheru:C. G. Taylor.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2960293|Charles Taylor]]'' | | 1863 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1020 | | ''[[:d:Q2960849|Charlie Faulkner]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1021 | [[Ficheru:Charlie Pritchard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2960878|Charlie Pritchard]]'' | | 1882 | 1916 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1022 | [[Ficheru:Charlotte Mason.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2961003|Charlotte Mason]]'' | | 1842 | 1923 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1023 | | ''[[:d:Q2976625|Claude Davey]]'' | xugador de rugbi union británicu (1908–2001) | 1908 | 2001 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1024 | | ''[[:d:Q2978800|Clem Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–1996) | 1929 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1025 | [[Ficheru:Clifford Alfred Bowen (1875–1929).png|center|128px]] | ''[[:d:Q2979039|Cliff Bowen]]'' | | 1875 | 1929 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1026 | [[Ficheru:Cliff Davies 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2979047|Cliff Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1919–1967) | 1919 | 1967 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1027 | [[Ficheru:Wales Rugby1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2979063|Cliff Pritchard]]'' | xugador de rugbi union británicu (1881–1954) | 1881 | 1954 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1028 | [[Ficheru:HowellDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2989294|Howell Davis]]'' | | 1690 | 1719 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 1029 | | ''[[:d:Q3001503|Courtney Meredith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1926 | 2024 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1030 | | ''[[:d:Q3002796|Crispin Nash-Williams]]'' | matemáticu galés (1932–2001) | 1932 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1031 | | ''[[:d:Q3008718|Cynan ab Iago]]'' | | 1014 | 1063 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 1032 | [[Ficheru:Dai Fitzgerald (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3012007|Dai Fitzgerald]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1872–1951) | 1872 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1033 | | ''[[:d:Q3012010|Dai Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1916–2000) | 1916 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1034 | [[Ficheru:Dai Tarw Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3012009|David Jones]]'' | | 1881 | 1933 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1035 | | ''[[:d:Q3017152|W. J. A. Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1890–1967) | 1890 | 1967 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1036 | [[Ficheru:Missionary David Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018170|David Jones]]'' | | 1796 | 1841 | ''[[:d:Q15987529|Pen-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 1037 | | ''[[:d:Q3018755|David Samuel]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1943) | 1869 | 1943 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1038 | | ''[[:d:Q3018959|David Watkins]]'' | | 1942 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1039 | [[Ficheru:John Hoppner (1758-1810) (attributed to) - Reverend David Williams (1738–1816) - NMW A 5397 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018998|David Williams]]'' | | 1738 | 1816 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 1040 | | ''[[:d:Q3025590|Dewi Zephaniah Phillips]]'' | | 1934 | 2006 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1041 | | ''[[:d:Q3026625|Dick Richards]]'' | futbolista británicu (1890–1934) | 1890 | 1934 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 1042 | | ''[[:d:Q3026630|Dick Thomas]]'' | | 1881<br/>1880 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1043 | | ''[[:d:Q3026655|Dickie Garrett]]'' | | 1865 | 1908 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1044 | [[Ficheru:Dicky Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3026670|Dicky Owen]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1932) | 1876 | 1932 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1045 | | ''[[:d:Q3033499|Wilf Cude]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1910–1968) | 1910 | 1968 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1046 | | ''[[:d:Q3037194|Dorothy Squires]]'' | cantante británica (1915–1998) | 1915 | 1998 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 1047 | | ''[[:d:Q3038019|Douglas McKie]]'' | químicu británicu (1896–1967) | 1896 | 1967 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1048 | | ''[[:d:Q3038045|Douglas Vaughan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1977) | 1925 | 1977 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1049 | | ''[[:d:Q3039882|Hugh Percy Wilkins]]'' | | 1896 | 1960 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1050 | | ''[[:d:Q3048504|Edward Edwards]]'' | | 1803 | 1879 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 1051 | [[Ficheru:Edward George Bowen at Parkes Observatory, c. 1961.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048530|Edward George Bowen]]'' | físicu británicu (1911–1991) | 1911 | 1991 | ''[[:d:Q5139596|Cockett]]'' |- | style='text-align:right'| 1052 | [[Ficheru:Bardd y Brenin, Edward Jones (1752–1824) (gcf10063).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048577|Edward Jones]]'' | | 1752 | 1824 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1053 | [[Ficheru:Edward Ravenscroft Esqr (BM 1860,1013.73).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048652|Edward Ravenscroft]]'' | | 1654 | 1707 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1054 | [[Ficheru:Dr Edward Llewellyn Treharne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3048696|Edward Treharne]]'' | | 1862 | 1904 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 1055 | [[Ficheru:The Right Hon. Sir John Rhŷs, P.C., M.A., D.Litt (5227644) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050565|John, Sir Rhys]]'' | | 1840 | 1915 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1056 | [[Ficheru:Portrait of Evan James (4670936) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3061325|Evan James]]'' | | 1809 | 1878 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1057 | [[Ficheru:Portrait of Sir William Goscombe John by Simon Harmon Vedder.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3069617|William Goscombe John]]'' | escultor galés (1860–1952) | 1860 | 1952 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1058 | [[Ficheru:Frank Hill (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3082655|Frank Hill]]'' | | 1866 | 1927 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1059 | [[Ficheru:Fred Parfitt (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3086926|Fred Parfitt]]'' | xugador de rugbi union británicu (1869–1953) | 1869 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1060 | [[Ficheru:Fred Scrine.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3086951|Fred Scrine]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1962) | 1877 | 1962 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1061 | | ''[[:d:Q3090747|Fulke Walwyn]]'' | entrenador de caballos británicu (1910–1991) | 1910 | 1991 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1062 | | ''[[:d:Q3098302|Gareth Gwenlan]]'' | | 1937 | 2016 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1063 | | ''[[:d:Q3098315|Gareth Williams]]'' | batería galés (1953–2001) | 1953 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1064 | | ''[[:d:Q3098316|Gareth Powell Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1954–2018) | 1954 | 2018 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1065 | | ''[[:d:Q4708093|Alan Wood]]'' | | 1941 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1066 | | ''[[:d:Q4708724|Alastair Hetherington]]'' | periodista galés (1919–1999) | 1919 | 1999 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1067 | | ''[[:d:Q4709005|Alban Hill]]'' | médicu galés | | 1559 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1068 | | ''[[:d:Q4709696|Albert Barnes]]'' | boxeador británicu (1913–1990) | 1913 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1069 | [[Ficheru:Albert Bruntnell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4709825|Albert Bruntnell]]'' | políticu australianu (1866–1929) | 1866 | 1929 | ''[[:d:Q6661614|Llanigon]]'' |- | style='text-align:right'| 1070 | | ''[[:d:Q4709940|Clifford Williams]]'' | | 1905 | 1987 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1071 | [[Ficheru:Cynan 1956 Aberdar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4710162|Albert Evans-Jones]]'' | poeta galés (1895–2005) | 1895 | 1970 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 1072 | | ''[[:d:Q4710188|Albert Fear]]'' | | 1907 | 2000 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 1073 | | ''[[:d:Q4710243|Albert Freethy]]'' | | 1885 | 1966 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1074 | | ''[[:d:Q4710365|Albert Groves]]'' | | 1886 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1075 | | ''[[:d:Q4710369|Albert Gubay]]'' | | 1928 | 2016 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 1076 | | ''[[:d:Q4710405|Albert Hall]]'' | futbolista británicu (1918–1998) | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1077 | | ''[[:d:Q4710519|Albert Hybart]]'' | xugador de rugbi galés (1865–1945) | 1865 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1078 | [[Ficheru:Albertjenkinsrugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4710573|Albert Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu (1895–1953) | 1895 | 1953 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1079 | | ''[[:d:Q4710747|Albert Love]]'' | boxeador galés (1911–1943) | 1911 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1080 | | ''[[:d:Q4711030|Albert Powell]]'' | xugador de críquet galés (1893–1979) | 1893 | 1979 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 1081 | | ''[[:d:Q4711276|Albert Stitfall]]'' | | 1924 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1082 | | ''[[:d:Q4711277|Albert Stock]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1969) | 1897 | 1969 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1083 | | ''[[:d:Q4711320|Albert Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1893–1965) | 1893 | 1965 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1084 | | ''[[:d:Q4711432|Albert Wardell]]'' | futbolista británicu | 1908 | 1987 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1085 | | ''[[:d:Q4711486|Albert Willis]]'' | políticu australianu (1876–1954) | 1876 | 1954 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 1086 | | ''[[:d:Q4711516|Albert Young]]'' | futbolista británicu (1917–2013) | 1917 | 2013 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 1087 | | ''[[:d:Q4714175|Alec James]]'' | xugador de críquet australianu (1889–1961) | 1889 | 1961 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1088 | | ''[[:d:Q4714181|Alec Jones]]'' | políticu británicu (1924–1983) | 1924 | 1983 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1089 | [[Ficheru:AlecTempleton.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4714268|Alec Templeton]]'' | compositor británicu | 1910<br/>1909 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1090 | | ''[[:d:Q4714338|Aled Owen]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2022 | ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 1091 | | ''[[:d:Q4714343|Aled Williams]]'' | futbolista británicu (1933–2005) | 1933 | 2005 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 1092 | | ''[[:d:Q4717057|Alex Givvons]]'' | | 1913 | 2002 | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 1093 | | ''[[:d:Q4717296|Alex Kersey-Brown]]'' | | 1942 | 2015 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1094 | | ''[[:d:Q4718381|Alexander Bland]]'' | xugador de rugbi union británicu (1866–1947) | 1866 | 1947 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1095 | | ''[[:d:Q4719014|Alexander Griffith]]'' | | 1601 | 1676 | ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 1096 | | ''[[:d:Q4719968|Alexander Rolls]]'' | | 1818 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1097 | | ''[[:d:Q4721654|Alf Day]]'' | futbolista británicu (1907–1997) | 1907 | 1997 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1098 | [[Ficheru:Alf Morgans (1850-1933).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4721725|Alf Morgans]]'' | | 1850 | 1933 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 1099 | | ''[[:d:Q4721734|Alf Pugh]]'' | futbolista británicu (1869–1942) | 1869 | 1942 | ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]'' |- | style='text-align:right'| 1100 | | ''[[:d:Q4721754|Alf Sherwood]]'' | futbolista británicu | 1923 | 1990 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1101 | | ''[[:d:Q4721752|Alf Shea]]'' | xugador de críquet galés (1898–1969) | 1898 | 1969 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1102 | | ''[[:d:Q4722523|Alfred Davies]]'' | futbolista británicu | 1850 | 1891 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1103 | [[Ficheru:Alfred Dillon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4722542|Alfred Dillon]]'' | | 1847 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1104 | | ''[[:d:Q4722541|Alfred Dickinson]]'' | futbolista británicu | 1914 | 1998 | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 1105 | | ''[[:d:Q4722679|Alfred Francis]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1885–1968) | 1885 | 1968 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1106 | | ''[[:d:Q4722738|Alfred Gooding]]'' | entamador galés (1932–2018) | 1932 | 2018 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1107 | | ''[[:d:Q4722846|Alfred Higgs]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1904–1931) | 1904 | 1931 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 1108 | | ''[[:d:Q4722948|Alfred Janes]]'' | | 1911 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1109 | [[Ficheru:Portrait of Sir Alfred Lewis Jones. Wellcome L0050182.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723069|Alfred Lewis Jones]]'' | armador galés (1845–1909) | 1845 | 1909 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1110 | [[Ficheru:Albert Agustus Mathews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723134|Alfred Mathews]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1946) | 1864 | 1946 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1111 | | ''[[:d:Q4723318|Alfred Pullin]]'' | periodista galés (1860–1934) | 1860 | 1934 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 1112 | [[Ficheru:1906 Sir Alfred Thomas MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4723516|Alfred Thomas, 1st Baron Pontypridd]]'' | políticu británicu (1840–1927) | 1840 | 1927 | ''[[:d:Q7165413|Penylan]]'' |- | style='text-align:right'| 1113 | | ''[[:d:Q4724154|Algernon Islay de Courcy Lyons]]'' | fotógrafu galés (1922–1993) | 1922 | 1993 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1114 | | ''[[:d:Q4730737|Allan Jones]]'' | futbolista británicu | 1940 | 1993 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 1115 | [[Ficheru:British Labour MEP Allan R. Rogers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4730947|Allan Rogers]]'' | políticu británicu | 1932 | 2023 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 1116 | | ''[[:d:Q4731649|Allen Forward]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–1994) | 1921 | 1994 | ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1117 | [[Ficheru:Allen Raine (1836–1908).png|center|128px]] | ''[[:d:Q4731836|Allen Raine]]'' | | 1836 | 1908 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1118 | [[Ficheru:Alun Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737495|Alun Evans]]'' | deportista galés (1942–2011) | 1942 | 2011 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1119 | | ''[[:d:Q4737508|Alun Richards]]'' | novelista británicu (1929–2004) | 1929 | 2004 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1120 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555513).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737514|Alun Williams]]'' | | 1920 | 1992 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1121 | | ''[[:d:Q4737513|Alun Talfan Davies]]'' | | 1913 | 2000 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 1122 | | ''[[:d:Q4737658|Alvan Williams]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2003 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 1123 | | ''[[:d:Q4738519|Alwyn Harris]]'' | xugador de críquet galés (1936–2018) | 1936 | 2018 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 1124 | | ''[[:d:Q4738533|Alwyn Rice Jones]]'' | | 1934 | 2007 | ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]'' |- | style='text-align:right'| 1125 | [[Ficheru:Alwyn Sheppard Fidler in 1952.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4738536|Alwyn Sheppard Fidler]]'' | arquiteutu británicu | 1909 | 1990 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 1126 | | ''[[:d:Q4741760|Ambrose Baker]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1976) | 1897 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1127 | | ''[[:d:Q4746125|Amice de Clare]]'' | | 1220 | 1284 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1128 | [[Ficheru:Harry and Amy Dillwyn (children of Lewis Llewelyn Dillwyn) by M. D. 1853 (3947813464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4749165|Amy Dillwyn]]'' | | 1845 | 1935 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1129 | [[Ficheru:AmyEvans1911.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4749176|Amy Evans]]'' | | 1884 | 1983 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 1130 | | ''[[:d:Q4757162|Andrew Gray]]'' | antropólogu galés (1955–1999) | 1955 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1131 | | ''[[:d:Q4757535|Andrew Jones]]'' | | 1983 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1132 | | ''[[:d:Q4757840|Andrew MacLachlan]]'' | actor británicu | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q628633|Trearddur]]'' |- | style='text-align:right'| 1133 | [[Ficheru:Andrew Richmond (Tyree, cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758389|Andrew Richmond]]'' | políticu neozelandés (1832–1880) | 1832 | 1880 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1134 | [[Ficheru:Andrew Vicari at the Celtic Manor (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758799|Andrew Vicari]]'' | pintor galés (1938–2016) | 1932 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1135 | | ''[[:d:Q4761606|Aneirin Talfan Davies]]'' | | 1909 | 1980 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 1136 | | ''[[:d:Q4761764|Aneurin Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu (1858–1932) | 1858 | 1932 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1137 | | ''[[:d:Q4761765|Aneurin Williams]]'' | políticu británicu | 1859 | 1924 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1138 | | ''[[:d:Q4763159|Angharad James]]'' | | 1677 | 1749 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 1139 | [[Ficheru:Portrait of Angharad Llwyd (4670528) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4763157|Angharad Llwyd]]'' | anticuaria galesa (1780–1866) | 1780 | 1866 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 1140 | [[Ficheru:Gwyneth Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766441|Ann Harriet Hughes]]'' | | 1852 | 1910 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 1141 | [[Ficheru:Portrait of Ann Thomas (4674199) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766531|Ann Maddocks]]'' | | 1704 | 1727 | ''[[:d:Q29489729|Cefn-ydfa]]'' |- | style='text-align:right'| 1142 | | ''[[:d:Q4767193|Anna Laetitia Waring]]'' | | 1823 | 1910 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1143 | | ''[[:d:Q4767676|Annabel Giles]]'' | | 1959 | 2023 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 1144 | [[Ficheru:Anne Griffith-Jones01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768405|Anne Griffith-Jones]]'' | | 1890 | 1973 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 1145 | [[Ficheru:Anne Johnston, Salute to Seniors Event 2003 (S2311 fl1573 it0019) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768477|Anne Johnston]]'' | política canadiana | 1932 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1146 | | ''[[:d:Q4769415|Annie Powell]]'' | política galesa (1906–1986) | 1906 | 1986 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1147 | | ''[[:d:Q4772713|Anthony Hicks]]'' | musicólogu galés (1943–2010) | 1943 | 2010 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1148 | [[Ficheru:Anthony Howells.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4772751|Anthony Howells]]'' | políticu galés (1832–1915) | 1832 | 1915 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1149 | | ''[[:d:Q4772758|Anthony Hulme]]'' | actor galés (1910–2007) | 1910 | 2007 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1150 | | ''[[:d:Q4772937|Anthony Leonard Harris]]'' | xeólogu británicu | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1151 | | ''[[:d:Q4772944|Anthony Ling]]'' | xugador de críquet galés (1910–1987) | 1910 | 1987 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 1152 | | ''[[:d:Q4773224|Anthony Oliver]]'' | actor galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 1153 | | ''[[:d:Q4773726|Anthony Windham Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1879–1959) | 1879 | 1959 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1154 | [[Ficheru:Richard George William Pitt Booth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4782136|Richard Booth]]'' | | 1938 | 2019 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 1155 | [[Ficheru:Arabella Elizabeth Roupell13.png|center|128px]] | [[Arabella Elizabeth Roupell]] | | 1817 | 1914 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1156 | | ''[[:d:Q4786506|Archibald Rowlands]]'' | | 1892 | 1953 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1157 | [[Ficheru:Portrait of One Evins a Welch man was lately comited to New Gate for saying hee was Christ (4670716) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4790887|Arise Evans]]'' | | 1607 | 1660 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 1158 | | ''[[:d:Q4793810|Frances Hoggan]]'' | | 1843 | 1927 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1159 | | ''[[:d:Q4795190|F. Gwendolen Rees]]'' | zoóloga galesa (1906–1994) | 1906 | 1994 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1160 | | ''[[:d:Q4795256|Arnold Silverstone, Baron Ashdown]]'' | entamador galés (1911–1977) | 1911 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1161 | | ''[[:d:Q2575163|Cadell Ddyrnllwg]]'' | soberanu galés | 430 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1162 | [[Ficheru:Leigh Richmond Roose.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3830019|Leigh Richmond Roose]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1916 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 1163 | | ''[[:d:Q3852373|Maud Chaworth]]'' | | 1282 | 1322 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1164 | [[Ficheru:Portrait of D. Jones, Dolau Bach (4670288) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3896362|Dafydd Jones]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 1165 | | ''[[:d:Q3897540|Pat Glover]]'' | futbolista británicu (1910–1971) | 1910 | 1971 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1166 | | ''[[:d:Q3951052|Innes Lloyd]]'' | productor de televisión británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1167 | | ''[[:d:Q3960034|Sibyl de Neufmarché]]'' | | 1100 | 1143 | ''[[:d:Q15107961|Brecon Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1168 | | ''[[:d:Q3990627|George Baker]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 1169 | | ''[[:d:Q3992473|Tom Griffiths]]'' | futbolista británicu (1906–1981) | 1906 | 1981 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1170 | | ''[[:d:Q3998498|Trevor Edwards]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2024 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1171 | | ''[[:d:Q4010127|Vernon Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés (1945–2003) | 1945 | 2003 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1172 | | ''[[:d:Q4020019|William George Trice]]'' | organista galés (1848–1920) | 1848 | 1920 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1173 | [[Ficheru:William Henry Gladstone, Vanity Fair, 1882-02-11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4020043|William Henry Gladstone]]'' | | 1840 | 1891 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 1174 | | ''[[:d:Q4020156|William Squire]]'' | actor británicu (1917–1989) | 1917 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1175 | [[Ficheru:Portrait of Nimrod (4671244).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4068173|Charles James Apperley]]'' | | 1778 | 1843 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1176 | [[Ficheru:Frederick Birks VC AWM P02939.023.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q4087034|Frederick Birks]]'' | militar galés (1894–1917) | 1894 | 1917 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 1177 | | ''[[:d:Q4101408|Tommy Bamford]]'' | futbolista británicu | 1905 | 1967 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1178 | | ''[[:d:Q4111556|Greville Wynne]]'' | espía británicu (1919–1990) | 1919 | 1990 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 1179 | | ''[[:d:Q4134498|Gwilym Ddu o Arfon]]'' | poeta galés (1250–1400) | 1250 | 1400 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1180 | | ''[[:d:Q4201328|Joseph Murray Ince]]'' | | 1806 | 1859 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 1181 | | ''[[:d:Q4212534|Maud Cunnington]]'' | | 1869 | 1951 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1182 | | ''[[:d:Q4220725|Wiliam Cynwal]]'' | | | 1587 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1183 | | ''[[:d:Q4249810|John Richards]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1765–1850) | 1765 | 1850 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1184 | | ''[[:d:Q4252416|Elizabeth Howard]]'' | | 1497<br/>1494 | 1558<br/>1559 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1185 | [[Ficheru:The Most Reverend Francis Mostyn (5292133).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4304585|Francis Mostyn]]'' | sacerdote galés (1860–1939) | 1860 | 1939 | ''[[:d:Q17743247|Talacre Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 1186 | [[Ficheru:Newton Heath - Jack Powell - First Incarnation.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4347281|Jack Powell]]'' | futbolista británicu (1860–1947) | 1860 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1187 | | ''[[:d:Q4354797|Aubrey Powell]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2009 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 1188 | [[Ficheru:Belle Moore, Jennie Fletcher, Annie Speirs, Irene Steer 1912.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4355198|Irene Steer]]'' | nadadora galesa (1889–1977) | 1889 | 1977 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1189 | [[Ficheru:Lord Edmund Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4360990|Edmund Davies, Baron Edmund-Davies]]'' | | 1906 | 1992 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1190 | [[Ficheru:David Powell Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4376401|David Price]]'' | militar galés (1790–1854) | 1790 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1191 | | ''[[:d:Q4470042|Cliff Wilson]]'' | xugador de snooker galés (1934–1994) | 1934 | 1994 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 1192 | | ''[[:d:Q4476244|Walter Watkins]]'' | futbolista británicu (1880–1942) | 1880 | 1942 | ''[[:d:Q635169|Caersws]]'' |- | style='text-align:right'| 1193 | | ''[[:d:Q4502691|William John Hewlett]]'' | sindicalista galés (1876–1921) | 1876 | 1921 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 1194 | | ''[[:d:Q4505352|Arthen ap Seisyll]]'' | rei galés (750–807) | 750 | 807 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 1195 | | ''[[:d:Q4529658|Clive Everton]]'' | xugador de snooker inglés | 1937 | 2024 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1196 | [[Ficheru:Griffith-John-China.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4569597|Griffith John]]'' | | 1831 | 1912 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1197 | | ''[[:d:Q4647963|A. J. R. Russell-Wood]]'' | historiador d&#39;Estaos Xuníos (1940–2010) | 1940<br/>1939 | 2010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1198 | | ''[[:d:Q4661931|Aaron Cook]]'' | futbolista británicu | 1979 | 2026 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1199 | | ''[[:d:Q4666174|Abdulrahim Abby Farah]]'' | | 1919 | 2018 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1200 | [[Ficheru:Abel Christmas Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4666550|Abel Davies]]'' | | 1861 | 1914 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 1201 | | ''[[:d:Q4666582|Abel J. Jones]]'' | | 1878 | 1949 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1202 | [[Ficheru:Abraham Garrod Thomas2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4668868|Abraham Garrod Thomas]]'' | políticu galés (1853–1931) | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1203 | [[Ficheru:Adrian and Pat Dingle Wedding 1941-12-15.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4684982|Adrian Dingle]]'' | | 1911 | 1974 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 1204 | [[Ficheru:Adrian Street.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4685382|Adrian Street]]'' | lluchador profesional británicu | 1940 | 2023 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1205 | | ''[[:d:Q4706576|Alan Edwards]]'' | | 1943 | 1987 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 1206 | | ''[[:d:Q4706594|Alan Evans]]'' | xugador de dardos galés (1949–1999) | 1949 | 1999 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1207 | | ''[[:d:Q4706644|Alan Fox]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 1208 | | ''[[:d:Q4706822|Alan Harrington]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2019 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1209 | | ''[[:d:Q4706994|Alan Jones]]'' | futbolista británicu | 1945 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1210 | | ''[[:d:Q4707362|Alan Morgan]]'' | sacerdote británicu (1940–2011) | 1940 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1211 | | ''[[:d:Q4707517|Alan Petherbridge]]'' | yudoca galés | 1927 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1212 | | ''[[:d:Q4707597|Alan Rees]]'' | | 1938 | 2022 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1213 | | ''[[:d:Q4707674|Alan Rowlands]]'' | pianista británicu (1929–2012) | 1929 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1214 | [[Ficheru:AlanRudkin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4707682|Alan Rudkin]]'' | boxeador galés (1941–2010) | 1941 | 2010 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1215 | | ''[[:d:Q4707899|Alan Thompson]]'' | | 1963 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1216 | | ''[[:d:Q5085414|Charlie Pugh]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1951) | 1896 | 1951 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1217 | | ''[[:d:Q5085603|Charlie Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1948) | 1864 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1218 | | ''[[:d:Q5085718|Charlie Winslade]]'' | | 1931 | 1993 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1219 | [[Ficheru:Charlotte Godley sketch, 1877.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5085957|Charlotte Godley]]'' | | 1821 | 1907 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 1220 | | ''[[:d:Q5086967|Charubel]]'' | | 1826 | 1908 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 1221 | | ''[[:d:Q5096125|Chick Jenkins]]'' | | 1882 | 1932 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1222 | | ''[[:d:Q5105819|Chris Barnard]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1223 | | ''[[:d:Q5107359|Chris Marustik]]'' | futbolista británicu (1961–2015) | 1961 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1224 | | ''[[:d:Q5107567|Chris Needs]]'' | músicu y llocutor de radio galés | 1954 | 2020 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1225 | | ''[[:d:Q5111419|Christmas Samuel]]'' | | 1674 | 1764 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 1226 | | ''[[:d:Q5111917|Christopher Bassett]]'' | | 1752 | 1784 | ''[[:d:Q4667189|Aberthaw]]'' |- | style='text-align:right'| 1227 | | ''[[:d:Q5112292|Christopher Evans]]'' | | 1931 | 1979 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 1228 | [[Ficheru:Christopher J. Yorath.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5112621|Christopher J. Yorath]]'' | inxenieru canadianu | 1879 | 1932 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1229 | [[Ficheru:Christopher Rice Mansel Talbot by Alfred Count D'Orsay in 1834.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113133|Christopher Rice Mansel Talbot]]'' | | 1803 | 1890 | ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1230 | [[Ficheru:Self Portrait (gcf02743).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113432|Christopher Williams]]'' | pintor galés (1873–1934) | 1873 | 1934 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1231 | [[Ficheru:ClaraNovelloDavies.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q5126032|Clara Novello Davies]]'' | | 1861 | 1943 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1232 | | ''[[:d:Q5129068|Claude Warner]]'' | xugador de críquet galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1233 | | ''[[:d:Q5131184|Clem Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1890–1944) | 1890 | 1944 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1234 | [[Ficheru:Clement Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5131308|Clement Davies]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 1235 | [[Ficheru:Clem-Edwards-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5131317|Clement Edwards]]'' | | 1869 | 1938 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 1236 | | ''[[:d:Q5132540|Cliff Birch]]'' | futbolista británicu | 1928 | 1990 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1237 | | ''[[:d:Q5132577|Cliff Curvis]]'' | boxeador galés (1927–2009) | 1927 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1238 | | ''[[:d:Q5132650|Cliff Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1239 | | ''[[:d:Q5132743|Cliff Richards]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1964) | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q5638416|Hafodyrynys]]'' |- | style='text-align:right'| 1240 | | ''[[:d:Q5132760|Cliff Sear]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2000 | ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]'' |- | style='text-align:right'| 1241 | | ''[[:d:Q5132796|Cliff Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1930) | 1898 | 1930 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 1242 | | ''[[:d:Q5132853|Clifford Allen, 1st Baron Allen of Hurtwood]]'' | políticu galés (1889–1939) | 1889 | 1939 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1243 | [[Ficheru:Clifford Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5132938|Clifford Evans]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1244 | | ''[[:d:Q5132939|Clifford Evans]]'' | | 1913 | 1982 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 1245 | | ''[[:d:Q5133076|Clifford Williams]]'' | | 1939 | 2014 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 1246 | | ''[[:d:Q5133077|Clifford Williams]]'' | | 1926 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1247 | | ''[[:d:Q5133081|Clifford Wright]]'' | sacerdote galés (1922–2014) | 1922 | 2014 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1248 | | ''[[:d:Q5134124|Clinton Greyn]]'' | actor británicu | 1936<br/>1933 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1249 | | ''[[:d:Q5134498|Clive Best]]'' | | 1931 | 2013 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 1250 | | ''[[:d:Q5134585|Clive Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1955 | 2022 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1251 | | ''[[:d:Q5134608|Clive Jenkins]]'' | sindicalista galés (1926–1999) | 1926 | 1999 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1252 | | ''[[:d:Q5134670|Clive Shell]]'' | xugador de rugbi union galés (1947–2012) | 1947 | 2012 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 1253 | | ''[[:d:Q5145044|Colin Dixon]]'' | | 1943 | 1993 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 1254 | | ''[[:d:Q4797913|Arthur Banks]]'' | militar galés (1923–1944) | 1923 | 1944 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 1255 | | ''[[:d:Q4797944|Arthur Bassett]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 1256 | [[Ficheru:Arthur Brown Port Vale footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4798110|Arthur Brown]]'' | futbolista británicu (1903–1971) | 1903 | 1971 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1257 | | ''[[:d:Q4798124|Arthur Buckler]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1882–1921) | 1882 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1258 | | ''[[:d:Q2614469|Cadwgan ap Bleddyn]]'' | | 1051 | 1111 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 1259 | [[Ficheru:BpWilliamMorgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2624753|William Morgan]]'' | | 1547 | 1604 | ''[[:d:Q14478006|Tŷ Mawr Wybrnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1260 | | ''[[:d:Q2641401|Alex Jones]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1988 | 2019 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 1261 | | ''[[:d:Q2662059|Harold Thomas]]'' | | 1914 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1262 | | ''[[:d:Q2663877|Mel Hopkins]]'' | futbolista británicu (1934–2010) | 1934 | 2010 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1263 | | ''[[:d:Q2663895|Rosemarie Frankland]]'' | | 1943 | 2000 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1264 | | ''[[:d:Q2670636|Meilyr Brydydd]]'' | | 1050 | 1137 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1265 | | ''[[:d:Q2682630|Jet Naessens]]'' | actriz belxicana (1915–2010) | 1915 | 2010 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1266 | | ''[[:d:Q2699091|Hywel Teifi Edwards]]'' | historiador británicu (1934–2010) | 1934 | 2010 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1267 | [[Ficheru:Christopher Dawson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2707044|Christopher Dawson]]'' | historiador británicu | 1889 | 1970 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 1268 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru, Glynebwy, 1958.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2717838|T. Llew Jones]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q3400302|Pentrecwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 1269 | | ''[[:d:Q2717918|Arthur Jenkins]]'' | | 1882 | 1946 | ''[[:d:Q7916189|Varteg]]'' |- | style='text-align:right'| 1270 | [[Ficheru:Major Lord Henry Arthur George Somerset (1851-1926), - Vanity fair nov 19 1887.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2737983|Lord Arthur Somerset]]'' | | 1851 | 1926 | ''[[:d:Q1324473|Troy House]]'' |- | style='text-align:right'| 1271 | [[Ficheru:Tegla.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2741543|Edward Tegla Davies]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]'' |- | style='text-align:right'| 1272 | | ''[[:d:Q2745169|Llywelyn Goch ap Meurig Hen]]'' | | 1335 | 1390 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1273 | [[Ficheru:Anna Maria Bennett portrait (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2827000|Anna Maria Bennett]]'' | | 1746 | 1808 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1274 | | ''[[:d:Q2840543|Alun Pask]]'' | xugador de rugbi union británicu (1937–1995) | 1937 | 1995 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 1275 | | ''[[:d:Q2840540|Alun Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1926–1991) | 1926 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1276 | | ''[[:d:Q2865205|Arthur Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2026 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1277 | [[Ficheru:Augusta Hall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2870954|Augusta Hall Llanover]]'' | periodista galesa (1802–1896) | 1802 | 1896 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1278 | [[Ficheru:Portret van Phillipus Evans, RP-P-1921-1870.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2884061|Philip Evans]]'' | misioneru galés (1645–1679) | 1645 | 1679 | [[Trefynwy]]<br/>''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1279 | | ''[[:d:Q2898051|Ray Daniel]]'' | | 1928 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1280 | [[Ficheru:G H Bert Gould.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2899186|Bert Gould]]'' | | 1870 | 1913 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1281 | [[Ficheru:Bert Dauncey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2899185|Bert Dauncey]]'' | | 1871 | 1955 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1282 | | ''[[:d:Q2900084|Charlie Jones]]'' | futbolista británicu (1899–1966) | 1899 | 1966 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1283 | | ''[[:d:Q2903163|Bill Clement]]'' | xugador de rugbi union británicu (1915–2007) | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1284 | | ''[[:d:Q2903257|Bill James]]'' | escritor británicu | 1929 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1285 | | ''[[:d:Q2903371|Bill Tamplin]]'' | xugador de rugbi union británicu (1917–1989) | 1917 | 1989 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1286 | [[Ficheru:Billy Cleaver 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903616|Billy Cleaver]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 1287 | [[Ficheru:William McCutcheon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903678|William McCutcheon]]'' | | 1870 | 1949 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1288 | [[Ficheru:Billy O'Neill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2903688|Billy O'Neill]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1878–1955) | 1878 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1289 | | ''[[:d:Q2903719|Billy Spiller]]'' | | 1886 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1290 | | ''[[:d:Q2903745|Billy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1921 | 2002 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 1291 | | ''[[:d:Q2903748|Billy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1929–2013) | 1929 | 2013 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1292 | [[Ficheru:Robert Thomas Evans 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2907653|Bob Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 1293 | [[Ficheru:Robert Bob Gould.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2907680|Bob Gould]]'' | xugador de rugbi union británicu (1863–1931) | 1863 | 1931 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1294 | [[Ficheru:Charles Nicholl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2910477|Charles Nicholl]]'' | xugador de rugbi union británicu (1870–1939) | 1870 | 1939 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1295 | [[Ficheru:Thomas jones at cambridge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2911997|Thomas Jones]]'' | matemáticu galés (1756–1807) | 1756 | 1807 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 1296 | | ''[[:d:Q2913257|John Roberts]]'' | | 1946 | 2016 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1297 | [[Ficheru:Brian Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2924982|Brian Price]]'' | | 1937 | 2023 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 1298 | | ''[[:d:Q2925023|Brian Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1940–2012) | 1940 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1299 | [[Ficheru:William Henry Alexander.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2928014|William Henry Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1936) | 1873 | 1936 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1300 | [[Ficheru:Buller stadden.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2928012|William Stadden]]'' | | 1861 | 1906 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1301 | | ''[[:d:Q2928233|Bunner Travers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1302 | [[Ficheru:Burke Shelley.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2928498|Burke Shelley]]'' | | 1950 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1303 | [[Ficheru:Burnett Bolloten 1980.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q2928553|Burnett Bolloten]]'' | historiador galés (1909–1987) | 1909 | 1987 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1304 | [[Ficheru:Richard Valentine Pitchford magician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2938073|Richard Valentine Pitchford]]'' | magu británicu (1895–1973) | 1895 | 1973 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 1305 | | ''[[:d:Q2959086|Charles Foweraker]]'' | futbolista británicu | 1877 | 1950 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1306 | [[Ficheru:Dave Colclough.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5228567|Dave Colclough]]'' | | 1964 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1307 | | ''[[:d:Q5229055|Dave Jones]]'' | futbolista británicu | 1932 | 2022 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1308 | | ''[[:d:Q5230110|Dave Williams]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1309 | | ''[[:d:Q5230426|David Davies]]'' | inxenieru británicu | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1310 | [[Ficheru:1906 Sir David Brynmor Jones MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5231862|David Brynmor Jones]]'' | políticu británicu | 1852<br/>1851 | 1921 | [[Londres]]<br/>[[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1311 | [[Ficheru:Portrait of David Charles (4674418).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232309|David Charles]]'' | | 1762 | 1834 | ''[[:d:Q10987143|Llanfihangel Abercywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1312 | [[Ficheru:Revd David Charles Davies (1826-91) (1864) NLW3362033.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232316|David Charles Davies]]'' | | 1826 | 1891 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1313 | [[Ficheru:David Daniel (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232811|David Daniel]]'' | xugador de rugbi union galés (1871–1948) | 1871 | 1948 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1314 | | ''[[:d:Q5232812|David Daniel Davis]]'' | | 1777 | 1841 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 1315 | | ''[[:d:Q5232850|David Davies]]'' | | 1742 | 1819 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1316 | | ''[[:d:Q5232851|David Davies]]'' | políticu galés (1870–1958) | 1870 | 1958 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 1317 | [[Ficheru:Trydedd gân David Davies, (Dai'r Cantwr) - yn gosod allan ei alar dwys a'i hiraeth am ei wlad enedigol, yn nghyd â rhybuddion i bawb ochelyd pechod - a dderbyniwyd mewn llythyr at gyfaill (IA wg35-2-181).pdf|center|128px]] | ''[[:d:Q5232848|David Davies]]'' | | 1812 | 1874 | ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]'' |- | style='text-align:right'| 1318 | | ''[[:d:Q5232854|David Davies]]'' | futbolista británicu (1879–1956) | 1879 | 1956 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1319 | | ''[[:d:Q5232858|David Davies]]'' | | 1905 | 1992 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1320 | [[Ficheru:David Davies industrialist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232857|David Davies]]'' | | 1818 | 1890 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 1321 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Davis (4673253) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5232862|David Davis]]'' | poeta galés (1745–1827) | 1745 | 1827 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 1322 | [[Ficheru:David R Edwards, Datblygu (3890950400).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5233299|David Edwards]]'' | | 1964 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 1323 | | ''[[:d:Q5233354|David Ellis]]'' | | 1736 | 1795 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1324 | | ''[[:d:Q5233447|David Evans]]'' | sacerdote galés (1830–1910) | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 1325 | | ''[[:d:Q5233450|David Evans]]'' | | 1705 | 1788 | ''[[:d:Q6661589|Llangynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 1326 | | ''[[:d:Q5233461|David Evans]]'' | compositor galés (1874–1948) | 1874 | 1948 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 1327 | | ''[[:d:Q5233851|David Freeman]]'' | | 1928 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1328 | [[Ficheru:David Fulker, geneticist headshot.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5233893|David Fulker]]'' | xenetista galés (1937–1998) | 1937 | 1998 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1329 | | ''[[:d:Q5233969|David Gadsby]]'' | | 1947 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1330 | [[Ficheru:David Galloway2.1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5233996|David Galloway]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1884–1913) | 1884 | 1913 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1331 | | ''[[:d:Q5234177|David Glyndwr Tudor Williams]]'' | | 1930 | 2009 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1332 | | ''[[:d:Q5234352|David Green]]'' | xugador de críquet galés (1939–2016) | 1939 | 2016 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 1333 | [[Ficheru:David Grenfell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5234398|David Grenfell]]'' | políticu británicu (1881–1968) | 1881 | 1968 | ''[[:d:Q7165418|Penyrheol]]'' |- | style='text-align:right'| 1334 | [[Ficheru:David Griffiths.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5234415|David Griffiths]]'' | | 1792 | 1863 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1335 | | ''[[:d:Q5234490|Gwyn Williams]]'' | | 1904 | 1990 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1336 | | ''[[:d:Q5234488|David Gwilym Morris Roberts]]'' | | 1925 | 2020 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 1337 | | ''[[:d:Q5234492|David Gwynn]]'' | | 1861 | 1910 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1338 | | ''[[:d:Q5234493|David Gwynne]]'' | xugador de críquet galés (1904–1934) | 1904 | 1934 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1339 | | ''[[:d:Q5234669|David Hamer]]'' | futbolista británicu | 1869<br/>1866 | 1948 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 1340 | | ''[[:d:Q5234750|David Harris Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1877–1944) | 1877 | 1944 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 1341 | | ''[[:d:Q5234749|David Harris]]'' | | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 1342 | | ''[[:d:Q5235221|David Hughes]]'' | | 1785 | 1850 | ''[[:d:Q15963888|Trefilan]]'' |- | style='text-align:right'| 1343 | | ''[[:d:Q5235233|David Hughes Parry]]'' | | 1893 | 1973 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 1344 | | ''[[:d:Q5235562|David James]]'' | | 1906 | 1981 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 1345 | [[Ficheru:David James, rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5235561|David James]]'' | | 1866 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1346 | | ''[[:d:Q5235566|David James Davies]]'' | | 1893 | 1956 | ''[[:d:Q5043238|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 1347 | | ''[[:d:Q5235575|David James Jones]]'' | filósofu británicu (1886–1947) | 1886 | 1947 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 1348 | [[Ficheru:Professor David Jenkins (1848–1915) (gcf02646).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235615|David Jenkins]]'' | | 1848 | 1915 | ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]'' |- | style='text-align:right'| 1349 | [[Ficheru:JudgeDavidJenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235613|David Jenkins]]'' | xuez galés (1582–1663) | 1582 | 1663 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 1350 | | ''[[:d:Q5235616|David Jenkins]]'' | | 1912 | 2002 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1351 | | ''[[:d:Q5235622|David Jenkins]]'' | | 1904 | 1951 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 1352 | | ''[[:d:Q5235621|David Jenkins]]'' | | 1914 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1353 | [[Ficheru:Dai Bowen 2013-10-04 23-18.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235657|David John Bowen]]'' | | 1891 | 1912 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1354 | | ''[[:d:Q5235664|David John Hayward]]'' | xugador de rugbi union galés (1934–2003) | 1934 | 2003 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 1355 | | ''[[:d:Q5235681|David John Thomas]]'' | | 1879 | 1925 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 1356 | | ''[[:d:Q5235729|David Jones]]'' | | 1765 | 1816 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1357 | | ''[[:d:Q5235732|David Jones]]'' | xugador de dardos galés (1949–1995) | 1949 | 1995 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1358 | [[Ficheru:David Jones (1793-1873).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5235741|David Jones]]'' | | 1793 | 1873 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1359 | | ''[[:d:Q5236556|David Lewis]]'' | clérigu galés (1760–1850) | 1762 | 1850 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 1360 | | ''[[:d:Q5236563|David Lewis]]'' | | 1520 | 1584 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1361 | | ''[[:d:Q5236567|David Lewis]]'' | | 1682 | 1760 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 1362 | | ''[[:d:Q5236568|David Lewis]]'' | sacerdote galés (1814–1884) | 1814 | 1895 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 1363 | | ''[[:d:Q5236686|David Llewellyn]]'' | políticu británicu (1916–1992) | 1916 | 1992 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1364 | | ''[[:d:Q5236703|David Lloyd]]'' | | 1656 | 1731 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q3285155|Manafon]]'' |- | style='text-align:right'| 1365 | [[Ficheru:Y Caneuon Cynnar (1940-41), album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236710|David Lloyd]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q7838021|Trelogan]]'' |- | style='text-align:right'| 1366 | | ''[[:d:Q5237142|David Marquand]]'' | políticu galés | 1934 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1367 | | ''[[:d:Q5237240|David Maurice]]'' | | 1626 | 1702 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1368 | [[Ficheru:David McNaught.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237447|David McNaught]]'' | políticu canadianu (1839–1922) | 1839 | 1922 | ''[[:d:Q7164556|Pen-pont]]'' |- | style='text-align:right'| 1369 | [[Ficheru:David Morgan, Welsh rugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237715|David Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1872–1933) | 1872 | 1933 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1370 | | ''[[:d:Q5237721|David Morgan Evans]]'' | | 1911 | 1941 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1371 | | ''[[:d:Q5237724|David Morgan Jenkins]]'' | | 1901 | 1968 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 1372 | | ''[[:d:Q5237764|David Moses]]'' | | 1925 | 1999 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1373 | [[Ficheru:David Nicholl (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238012|David Nicholl]]'' | | 1871 | 1918 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 1374 | | ''[[:d:Q5238263|David Oswald Thomas]]'' | filósofu británicu (1924–2005) | 1924 | 2005 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1375 | | ''[[:d:Q5238274|David Owen]]'' | | 1796 | 1866 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 1376 | | ''[[:d:Q5238279|David Owen]]'' | | 1712 | 1741 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 1377 | | ''[[:d:Q5238403|David Parry-Jones]]'' | | 1933 | 2017 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1378 | | ''[[:d:Q5238411|David Parry]]'' | | 1682 | 1714 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 1379 | | ''[[:d:Q5238466|David Pearce]]'' | boxeador galés (1959–2000) | 1959 | 2000 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1380 | | ''[[:d:Q5238564|David Phillips Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1936) | 1881 | 1936 | ''[[:d:Q7228398|Pontymoile]]'' |- | style='text-align:right'| 1381 | | ''[[:d:Q5238682|David Powell]]'' | futbolista británicu | 1944 | 2023 | ''[[:d:Q3399645|Dolgarrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1382 | | ''[[:d:Q5238710|David Price]]'' | | 1762 | 1835 | ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1383 | | ''[[:d:Q5238746|David Pugh]]'' | | 1806 | 1890 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1384 | [[Ficheru:David Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238958|David Rees]]'' | | 1801 | 1869 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 1385 | [[Ficheru:Lord Ogmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238956|David Rees-Williams, 1st Baron Ogmore]]'' | | 1903 | 1976 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1386 | [[Ficheru:David Richards (Dafydd Ionawr, 1751-1827) (print) NLW3362443 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239033|David Richards]]'' | | 1751 | 1827 | ''[[:d:Q7830339|Towyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1387 | | ''[[:d:Q5239157|David Rocyn-Jones]]'' | | 1862 | 1953 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1388 | [[Ficheru:David samwell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239456|David Samwell]]'' | | 1751 | 1798 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1389 | | ''[[:d:Q5239892|David C. Smith]]'' | | 1930 | 2018 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1390 | [[Ficheru:Photolithograph of Archdeacon D R Thomas, 1897..jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240335|David Thomas]]'' | | 1833 | 1916 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 1391 | | ''[[:d:Q5240339|David Thomas]]'' | políticu británicu (1892–1954) | 1892 | 1954 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1392 | [[Ficheru:Dewi Hefin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240340|David Thomas]]'' | poeta galés (1828–1909) | 1828 | 1909 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 1393 | [[Ficheru:Portrait of The Editor of 'The Homilist' (4672059).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240346|David Thomas]]'' | | 1813 | 1894 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 1394 | | ''[[:d:Q5240350|David John Thomas]]'' | | 1881 | 1928 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1395 | | ''[[:d:Q5240355|David Thomas]]'' | misioneru galés (1829–1905) | 1829 | 1905 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 1396 | [[Ficheru:Industrialist David Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5240352|David Thomas]]'' | metalúrxicu galés (1794–1882) | 1794 | 1882 | ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 1397 | | ''[[:d:Q5240743|David W. Spencer]]'' | | 1837 | 1920 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 1398 | | ''[[:d:Q5240883|David Watts]]'' | | 1886 | 1916 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1399 | [[Ficheru:David Watts Morgan 1923.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5240884|David Watts Morgan]]'' | | 1867 | 1933 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 1400 | | ''[[:d:Q5241114|David William Evans]]'' | | 1866 | 1926 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1401 | | ''[[:d:Q5241124|David William Thomas]]'' | | 1876 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1402 | | ''[[:d:Q5241128|David Williams]]'' | | 1709 | 1784 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1403 | [[Ficheru:David-Williams-Castell-Deudraeth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5241134|David Williams]]'' | | 1800<br/>1799 | 1869 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 1404 | | ''[[:d:Q5241137|David Williams]]'' | políticu británicu (1865–1941) | 1865 | 1941 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1405 | | ''[[:d:Q5241141|David Williams]]'' | escritor galés (1926–2003) | 1926 | 2003 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1406 | | ''[[:d:Q5241167|David Willicombe]]'' | | 1951 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1407 | | ''[[:d:Q5241336|David Wynne]]'' | compositor británicu (1900–1983) | 1900 | 1983 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1408 | | ''[[:d:Q5247441|Gareth Williams]]'' | matemáticu británicu (1978–2010) | 1978 | 2010 | ''[[:d:Q3400948|Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 1409 | | ''[[:d:Q5249315|Declan Affley]]'' | cantante australianu (1939–1985) | 1939 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1410 | [[Ficheru:Killag Church SE 2010 09 27.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5249703|Decuman]]'' | médicu galés (700–706) | 700 | 706 | ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]'' |- | style='text-align:right'| 1411 | | ''[[:d:Q5249730|Deddie Davies]]'' | actriz británica | 1938 | 2016 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1412 | [[Ficheru:Leonard 2015-09-12.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5252782|Deke Leonard]]'' | | 1944 | 2017 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1413 | | ''[[:d:Q5254281|Delme Bryn-Jones]]'' | cantante d&#39;ópera galés (1934–2001) | 1934 | 2001 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1414 | | ''[[:d:Q5254967|Delwyn Williams]]'' | políticu británicu | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 1415 | | ''[[:d:Q5257247|Denis Galloway]]'' | | 1878 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1416 | | ''[[:d:Q5257297|Denis John Boocker]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu (1922–1987) | 1922 | 1987 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1417 | [[Ficheru:Deniseidrisjones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5257685|Denise Idris Jones]]'' | | 1950 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 1418 | | ''[[:d:Q5258121|Dennis A'Court]]'' | xugador de críquet británicu | 1937 | 2021 | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 1419 | | ''[[:d:Q5258163|Dennis Avoth]]'' | boxeador galés | 1947 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1420 | | ''[[:d:Q5258237|Dennis Burgess]]'' | | 1926 | 1980 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1421 | | ''[[:d:Q5258574|Dennis John]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1422 | | ''[[:d:Q5258650|Dennis Lewis]]'' | futbolista británicu | 1925 | 1996 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1423 | | ''[[:d:Q5258685|Dennis Madden]]'' | | 1913 | 1967 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1424 | | ''[[:d:Q5258940|Dennis Selby]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1969 | ''[[:d:Q990946|Broughton]]'' |- | style='text-align:right'| 1425 | | ''[[:d:Q5258949|Dennis Shea]]'' | xugador de críquet galés (1924–1982) | 1924 | 1982 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1426 | | ''[[:d:Q5259321|Densey Clyne]]'' | naturalista (1922–2019) | 1922 | 2019 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1427 | | ''[[:d:Q5259851|Denys Graham]]'' | actor británicu | 1926 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1428 | | ''[[:d:Q5259856|Denys Irving]]'' | cineasta galés (1944–1976) | 1944 | 1976 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 1429 | | ''[[:d:Q5261835|Derek Brewer]]'' | oficial británicu (1923–2008) | 1923 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1430 | | ''[[:d:Q5261927|Derek Draper]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1431 | | ''[[:d:Q5262285|Derek Prag]]'' | políticu galés (1923–2010) | 1923 | 2010 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1432 | | ''[[:d:Q5262465|Derek Williams]]'' | | 1924 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1433 | | ''[[:d:Q5584853|Gordon Bastian]]'' | | 1902 | 1987 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1434 | | ''[[:d:Q5585440|Gordon Lang]]'' | políticu galés (1893–1981) | 1893 | 1981 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1435 | | ''[[:d:Q5585653|Gordon Parry, Baron Parry]]'' | | 1925 | 2004 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 1436 | | ''[[:d:Q5585662|Gordon Pembery]]'' | futbolista británicu (1926–2013) | 1926 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1437 | | ''[[:d:Q5585685|Gordon Pritchard]]'' | | 1974 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1438 | | ''[[:d:Q5585732|Gordon Richards]]'' | futbolista británicu (1933–1993) | 1933 | 1993 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 1439 | [[Ficheru:Goronwy Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5586826|Goronwy Roberts, Baron Goronwy-Roberts]]'' | políticu galés (1913–1981) | 1913 | 1981 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 1440 | | ''[[:d:Q5592776|Graham Dixon-Lewis]]'' | | 1922 | 2010 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 1441 | | ''[[:d:Q5593084|Graham Moore]]'' | futbolista británicu (1941–2016) | 1941 | 2016 | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1442 | | ''[[:d:Q5593167|Graham Rathbone]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1443 | | ''[[:d:Q5593171|Graham Rees]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1936–1987) | 1936 | 1987 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1444 | | ''[[:d:Q5593294|Graham Sutton]]'' | | 1903 | 1977 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1445 | | ''[[:d:Q5593359|Graham Williams]]'' | | 1936 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1446 | | ''[[:d:Q5593419|Grahame Hodgson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1936–2016) | 1936 | 2016 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1447 | | ''[[:d:Q4912558|Billy Foulkes]]'' | futbolista británicu (1926–1979) | 1926 | 1979 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1448 | [[Ficheru:Billy Geen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912588|Billy Geen]]'' | | 1891 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1449 | | ''[[:d:Q4912622|Billy Gore]]'' | | 1919 | 2010 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1450 | | ''[[:d:Q4912742|Billy Hughes]]'' | futbolista británicu (1918–1981) | 1918 | 1981 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1451 | | ''[[:d:Q4912750|Billy Hullin]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942–2012) | 1942 | 2012 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 1452 | | ''[[:d:Q4912896|Billy Lewis]]'' | futbolista británicu | 1864 | 1935 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1453 | | ''[[:d:Q4912914|Billy Lucas]]'' | futbolista británicu | 1918 | 1998 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1454 | | ''[[:d:Q4912940|Billy Mainwaring]]'' | xugador de rugbi union galés | 1941 | 2019 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1455 | | ''[[:d:Q4913055|Billy Moore]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7337446|River Garw]]'' |- | style='text-align:right'| 1456 | | ''[[:d:Q4913065|Billy Morris]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2002 | ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]'' |- | style='text-align:right'| 1457 | | ''[[:d:Q4913219|Billy Reed]]'' | futbolista británicu | 1928 | 2003 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 1458 | | ''[[:d:Q4913221|Billy Rees]]'' | futbolista británicu (1924–1996) | 1924 | 1996 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 1459 | [[Ficheru:Billy Shergold - Newport County FC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4913299|Billy Shergold]]'' | futbolista británicu | 1923 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1460 | | ''[[:d:Q4913312|Billy Slade]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1461 | | ''[[:d:Q4913355|Billy Tabram]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1992 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1462 | | ''[[:d:Q4913424|Billy Waith]]'' | boxeador galés | 1950 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1463 | | ''[[:d:Q4913438|Billy Watkins]]'' | | 1910 | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1464 | | ''[[:d:Q4913472|Billy Williams]]'' | | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 1465 | [[Ficheru:Blake Pelly in 1941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4924461|Blake Pelly]]'' | aviador australianu (1907–1990) | 1907 | 1990 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 1466 | | ''[[:d:Q4925840|Bleddyn Jones]]'' | | 1948 | 2021 | ''[[:d:Q6693348|Lower Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1467 | | ''[[:d:Q4932383|Bob Evans]]'' | futbolista británicu (1881–1962) | 1881 | 1962 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1468 | | ''[[:d:Q4932881|Bob Humphrys]]'' | periodista galés (1952–2008) | 1952 | 2008 | ''[[:d:Q7578756|Splott]]'' |- | style='text-align:right'| 1469 | | ''[[:d:Q4932960|Bob Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1875–1944) | 1875 | 1944 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1470 | | ''[[:d:Q4933800|Bob Roberts]]'' | futbolista británicu (1863–1950) | 1863 | 1950 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1471 | | ''[[:d:Q4934724|Bobby Atherton]]'' | | 1876 | 1917 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 1472 | | ''[[:d:Q4934923|Bobby Delahay]]'' | xugador de rugbi union británicu (1900–1978) | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1473 | | ''[[:d:Q4935708|Bobby Weale]]'' | futbolista británicu (1903–1970) | 1903 | 1970 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 1474 | | ''[[:d:Q4935805|Bobi Jones]]'' | | 1929 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1475 | | ''[[:d:Q4958557|Brayley Reynolds]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2023 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 1476 | [[Ficheru:Brendachamberlain.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4960646|Brenda Chamberlain]]'' | | 1912 | 1971 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1477 | | ''[[:d:Q4963078|Brian Bedford]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2022 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1478 | | ''[[:d:Q4963131|Brian Blears]]'' | futbolista británicu (1933–2005) | 1933 | 2005 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1479 | | ''[[:d:Q4963253|Brian Cairns]]'' | xugador de dardos británicu (1939–1993) | 1939 | 1993 | ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]'' |- | style='text-align:right'| 1480 | | ''[[:d:Q4963491|Brian Curvis]]'' | boxeador galés (1937–2012) | 1937 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1481 | | ''[[:d:Q4963649|Brian Earnshaw]]'' | escritor de ciencia ficción británicu | 1929 | 2014 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1482 | | ''[[:d:Q4963686|Brian Evans]]'' | xugador de críquet británicu (1936–2011) | 1936 | 2011 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 1483 | | ''[[:d:Q4963687|Brian Evans]]'' | futbolista británicu (1942–2003) | 1942 | 2003 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1484 | | ''[[:d:Q4964112|Brian Hughes]]'' | futbolista británicu (1937–2018) | 1937 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1485 | | ''[[:d:Q4964204|Brian Jenkins]]'' | nadador británicu (1943–2017) | 1943 | 2017 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1486 | | ''[[:d:Q4964251|Brian Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1935 | 2025 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1487 | | ''[[:d:Q4964714|Brian McGuinness]]'' | filósofu británicu | 1927 | 2019 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1488 | | ''[[:d:Q4964811|Brian Morris, Baron Morris of Castle Morris]]'' | | 1930 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1489 | | ''[[:d:Q4964875|Brian Nicholas]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2021 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1490 | | ''[[:d:Q4965053|Brian Plummer]]'' | | 1936 | 2003 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1491 | | ''[[:d:Q4965080|Brian Purcell]]'' | futbolista británicu | 1938 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1492 | | ''[[:d:Q4965353|Brian Sparks]]'' | | 1931 | 2013 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 1493 | | ''[[:d:Q4965445|Ruth Manning-Sanders]]'' | | 1886 | 1988 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1494 | | ''[[:d:Q4965619|Brian Whitcombe]]'' | | 1934 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1495 | [[Ficheru:Madam Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4966702|Bridget Bevan]]'' | | 1698 | 1779 | ''[[:d:Q6661653|Llannewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1496 | | ''[[:d:Q4968450|Brinley Williams]]'' | | 1895 | 1987 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1497 | [[Ficheru:Brinley Richards - cliché Clarkington - btv1b8424143z.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4968451|Brinley Richards]]'' | | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q107032717|Nantyffyllon]]'' |- | style='text-align:right'| 1498 | [[Ficheru:BruceGeorge 21 Jan 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4977546|Bruce George]]'' | políticu galés | 1942 | 2020 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1499 | | ''[[:d:Q4980282|Bryan Orritt]]'' | futbolista británicu (1937–2014) | 1937 | 2014 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1500 | | ''[[:d:Q4980848|Bryn Day]]'' | | 1919 | 1977 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1501 | | ''[[:d:Q4980857|Bryn Evans]]'' | xugador de rugbi británicu (1902–1970) | 1902 | 1970 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 1502 | | ''[[:d:Q4980860|Bryn Goldswain]]'' | | 1922 | 1983 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1503 | | ''[[:d:Q4980875|Bryn Howells]]'' | | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 1504 | | ''[[:d:Q5536664|George Ballsom]]'' | futbolista británicu (1912–1983) | 1912 | 1983 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 1505 | | ''[[:d:Q5536893|George Bennet]]'' | | 1913 | 1970 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 1506 | | ''[[:d:Q5536905|George Benson]]'' | actor británicu (1911–1983) | 1911 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1507 | | ''[[:d:Q5537937|George Clark Williams]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1508 | | ''[[:d:Q5538123|George Cording]]'' | xugador de críquet galés (1878–1946) | 1878 | 1946 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 1509 | [[Ficheru:George Dobson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5538555|George Dobson]]'' | xugador de rugbi union galés (1873–1917) | 1873 | 1917 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1510 | | ''[[:d:Q5538902|George Edwards]]'' | futbolista británicu (1920–2008) | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1511 | | ''[[:d:Q5539049|George Evans]]'' | futbolista británicu (1935–2000) | 1935 | 2000 | ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]'' |- | style='text-align:right'| 1512 | [[Ficheru:George Ewart Evans, Stowmarket.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5539058|George Ewart Evans]]'' | escritor británicu (1909–1988) | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1513 | | ''[[:d:Q5539858|George Grant Francis]]'' | | 1814 | 1882 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1514 | [[Ficheru:George Griffith DD, Bp of St Asaph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5539921|George Griffith]]'' | | 1601 | 1666 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 1515 | [[Ficheru:1906 George Hay Morgan MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5540341|George Hay Morgan]]'' | políticu británicu (1866–1931) | 1866 | 1931 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 1516 | | ''[[:d:Q5540434|George Henry Challenger]]'' | | 1881 | 1947 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1517 | [[Ficheru:George Henry Hall 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5540460|George Henry Hall, 1st Viscount Hall]]'' | políticu galés (1881–1965) | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1518 | | ''[[:d:Q5540799|George Howells]]'' | | 1871 | 1955 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1519 | [[Ficheru:George Latham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541549|George Latham]]'' | futbolista británicu | 1881 | 1939 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1520 | | ''[[:d:Q5541703|George Lewis]]'' | futbolista británicu | 1913 | 1981 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 1521 | | ''[[:d:Q5541706|George Lewis]]'' | | 1901 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1522 | | ''[[:d:Q5541768|George Littlewood Hirst]]'' | xugador de rugbi union galés (1890–1967) | 1890 | 1967 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1523 | [[Ficheru:Bishop Lloyd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541776|George Lloyd]]'' | | 1560 | 1615 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1524 | [[Ficheru:George Lockwood Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5541799|George Lockwood Morris]]'' | xugador de rugbi union galés (1859–1947) | 1859 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1525 | | ''[[:d:Q5541851|George Lowrie]]'' | futbolista británicu (1919–1989) | 1919 | 1989 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 1526 | [[Ficheru:George Manning, 1938.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5542118|George Manning]]'' | políticu neozelandés (1887–1976) | 1887 | 1976 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 1527 | | ''[[:d:Q5542707|George Murphy]]'' | futbolista británicu | 1915 | 1983 | ''[[:d:Q7975053|Wattsville]]'' |- | style='text-align:right'| 1528 | | ''[[:d:Q5543029|George Oliver]]'' | | 1891 | 1977 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1529 | | ''[[:d:Q5543080|George Owens]]'' | | 1894 | 1978 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1530 | | ''[[:d:Q5543081|George Owen]]'' | naturalista galés (1552–1613) | 1552 | 1613 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 1531 | [[Ficheru:George Prowse VC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5543567|George Prowse]]'' | militar galés (1886–1918) | 1886 | 1918 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 1532 | | ''[[:d:Q5543769|George Reed]]'' | xugador de críquet galés (1906–1988) | 1906 | 1988 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]'' |- | style='text-align:right'| 1533 | [[Ficheru:George Robert Wythen Baxter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5543939|George Robert Wythen Baxter]]'' | escritor británicu | 1814 | 1854 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1534 | | ''[[:d:Q5544086|George Rowles]]'' | | 1866 | 1922 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1535 | | ''[[:d:Q5544096|George Ruddick]]'' | | 1881 | 1949 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 1536 | | ''[[:d:Q5544476|George Shaw]]'' | xugador de críquet galés (1931–1984) | 1931 | 1984 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 1537 | | ''[[:d:Q5544970|George Sutton]]'' | boxeador galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1538 | | ''[[:d:Q5545143|George Thomas]]'' | | 1881 | 1916 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1539 | | ''[[:d:Q5545141|George Thomas]]'' | | 1930 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1540 | | ''[[:d:Q5545144|George Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1857–1934) | 1857 | 1934 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1541 | [[Ficheru:George-Morgan-Trefgarne-n-Garro-Jones-1st-Baron-Trefgarne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5545309|George Trefgarne, 1st Baron Trefgarne]]'' | políticu británicu (1894–1960) | 1894 | 1960 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1542 | | ''[[:d:Q5545378|George Tuxford]]'' | militar galés (1870–1942) | 1870 | 1942 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 1543 | [[Ficheru:George Whitcombe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5546209|George Whitcombe]]'' | futbolista británicu | 1902 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1544 | | ''[[:d:Q5546252|George Wightwick]]'' | | 1802 | 1872 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 1545 | | ''[[:d:Q5546680|George de Cantilupe]]'' | | 1252 | 1273 | ''[[:d:Q4667087|Abergavenny Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1546 | | ''[[:d:Q5498030|Frederick Higginson]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–2003) | 1913 | 2003 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 1547 | | ''[[:d:Q5498073|Frederick Hughes]]'' | | | 1976 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1548 | | ''[[:d:Q5498286|Frederick Llewellyn-Jones]]'' | políticu galés (1866–1941) | 1866 | 1941 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 1549 | | ''[[:d:Q5498353|Frederick Margrave]]'' | xugador de rugbi union británicu (1858–1946) | 1858 | 1946 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1550 | [[Ficheru:Engineer Frederick Palmer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5498509|Frederick Palmer]]'' | inxenieru británicu | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1551 | | ''[[:d:Q5498557|Frederick Phillips]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1884–1948) | 1884 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1552 | [[Ficheru:Apr 95 Rosiers St Clement Danes cropsm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5498664|Frederick Rosier]]'' | militar galés (1915–1998) | 1915 | 1998 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1553 | [[Ficheru:Frederick wilding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5499041|Frederick Wilding]]'' | xugador de críquet neozelandés (1852–1945) | 1852 | 1945 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 1554 | [[Ficheru:Gabriel Goodman by GP Harding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5515655|Gabriel Goodman]]'' | | 1528 | 1601 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1555 | | ''[[:d:Q5522758|Garel Rhys]]'' | escritor galés (1940–2017) | 1940 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1556 | | ''[[:d:Q5522779|Gareth Alban Davies]]'' | poeta británicu | 1926 | 2009 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 1557 | | ''[[:d:Q5522852|Gareth Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1931–2016) | 1931 | 2016 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 1558 | [[Ficheru:Garethhughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522872|Gareth Hughes]]'' | | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 1559 | | ''[[:d:Q5522889|Gareth Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1979–2008) | 1979 | 2008 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1560 | | ''[[:d:Q5522939|Gareth Payne]]'' | xugador de rugbi union británicu (1935–2004) | 1935 | 2004 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 1561 | | ''[[:d:Q5522947|Gareth Price]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1917–1992) | 1917 | 1992 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1562 | | ''[[:d:Q5522960|Gareth Roberts]]'' | físicu galés (1940–2007) | 1940 | 2007 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 1563 | | ''[[:d:Q5522989|Gareth Walters]]'' | compositor británicu | 1928 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1564 | [[Ficheru:Geoff Charles self portrait, 1945.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5534081|Geoff Charles]]'' | | 1909 | 2002 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 1565 | | ''[[:d:Q5534202|Geoff Lewis]]'' | entrenador de caballos británicu | 1935 | 2025 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1566 | | ''[[:d:Q5534908|Geoffrey Somerset, 6th Baron Raglan]]'' | | 1932 | 2025 | ''[[:d:Q5057283|Cefntilla Court]]'' |- | style='text-align:right'| 1567 | | ''[[:d:Q5536260|George Andrews]]'' | | 1904 | 1989 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1568 | | ''[[:d:Q5596915|Granville James]]'' | | | 2008 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1569 | | ''[[:d:Q5596946|Granville Smith]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2024 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 1570 | | ''[[:d:Q5607529|Grenville Millington]]'' | futbolista británicu | 1951 | 2025 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 1571 | | ''[[:d:Q5608863|Griffith Arthur Jones]]'' | | 1827 | 1906 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 1572 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Davies, F.R.S. 1788-1855 (4671504) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608882|Griffith Davies]]'' | | 1788 | 1855 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1573 | [[Ficheru:Griffith Hartwell Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608888|Griffith Hartwell Jones]]'' | | 1859 | 1944 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1574 | | ''[[:d:Q5608910|Griffith Powell]]'' | filósofu británicu | 1561 | 1620 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1575 | [[Ficheru:GriffithRhysJonesCaradogAberdare.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5608920|Griffith Rhys Jones]]'' | direutor d&#39;orquesta galés (1834–1897) | 1834 | 1897 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1576 | | ''[[:d:Q5611974|Gruffudd Gryg]]'' | poeta galés (1310–1380) | 1310 | 1380 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 1577 | | ''[[:d:Q5611979|Gruffudd ab Owain Glyndŵr]]'' | | 1375 | 1412 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1578 | | ''[[:d:Q5611977|Gruffudd Hiraethog]]'' | | | 1564 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 1579 | | ''[[:d:Q5616240|Ormonde Maddock Dalton]]'' | | 1866 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1580 | [[Ficheru:T Witton Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5617820|Thomas Witton Davies]]'' | | 1851 | 1923 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 1581 | | ''[[:d:Q5620625|Gus Broughton]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1981) | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 1582 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5620755|Gus Risman]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1911–1994) | 1911 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1583 | | ''[[:d:Q5621832|Guto'r Glyn]]'' | | 1430 | 1490 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1584 | | ''[[:d:Q5622295|Guy Griffiths]]'' | militar galés (1915–1999) | 1915 | 1999 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 1585 | | ''[[:d:Q5622477|Guy Morgan]]'' | | 1907 | 1973 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 1586 | [[Ficheru:Gwenlyn Parry at Caernarfon (1537229).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623526|Gwenlyn Parry]]'' | guionista galés (1932–1991) | 1932 | 1991 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 1587 | | ''[[:d:Q5623555|Gwerful Mechain]]'' | | 1460 | 1502 | ''[[:d:Q6804459|Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 1588 | | ''[[:d:Q5623556|Gwerful Fychan]]'' | | 1450 | 1490 | ''[[:d:Q7163095|Penllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1589 | [[Ficheru:Parchedig Gwilym Arthur Edwards, MA, DD, Athro yng Ngholeg y Bala (1929–1939), Prifathro yng Ngholeg Diwinyddol Aberystwyth (1939–1949) (gcf10121).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623621|Gwilym Edwards]]'' | | 1881 | 1963 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1590 | | ''[[:d:Q5623630|Gwilym Puw]]'' | | 1618 | 1689 | ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1591 | | ''[[:d:Q5623632|Gwilym R. Jones]]'' | | 1903 | 1993 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1592 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449778).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623638|Gwilym Tilsley]]'' | | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 1593 | | ''[[:d:Q5623636|Gwilym Tew]]'' | | 1450 | 1401 | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]'' |- | style='text-align:right'| 1594 | | ''[[:d:Q5623767|Gwyn A. Williams]]'' | historiador galés (1925–1995) | 1925 | 1995 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 1595 | | ''[[:d:Q5623765|Gwyn Davies]]'' | | 1908 | 1992 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 1596 | | ''[[:d:Q5623771|Gwyn Francis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1987) | 1896 | 1987 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 1597 | | ''[[:d:Q5623777|Gwyn Hughes]]'' | futbolista británicu | 1922 | 1999 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1598 | | ''[[:d:Q5623786|Gwyn Jones]]'' | | 1917 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1599 | | ''[[:d:Q5623785|Gwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1600 | | ''[[:d:Q5623788|Gwyn Manning]]'' | futbolista británicu | 1915 | 2003 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1601 | | ''[[:d:Q5623794|Gwyn Richards]]'' | | 1905 | 1985 | ''[[:d:Q4980933|Bryncethin]]'' |- | style='text-align:right'| 1602 | | ''[[:d:Q5623795|Gwyn Richards]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | 2023 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1603 | | ''[[:d:Q5623807|Gwyn Thomas]]'' | | 1892 | 1984 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1604 | | ''[[:d:Q5623808|Gwyn Thomas]]'' | escritor galés (1913–1981) | 1913 | 1981 | ''[[:d:Q5199740|Cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 1605 | | ''[[:d:Q5623809|Gwyn Thomas]]'' | poeta británicu (1936–2016) | 1936 | 2016 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 1606 | | ''[[:d:Q5623859|Gwynfor Davies]]'' | xugador de críquet galés (1908–1972) | 1908 | 1972 | ''[[:d:Q7417111|Sandy]]'' |- | style='text-align:right'| 1607 | | ''[[:d:Q5623872|Gwynn Evans]]'' | xugador de críquet galés (1915–2001) | 1915 | 2001 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 1608 | | ''[[:d:Q5623877|Gwynn Parry Jones]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1891–1963) | 1891 | 1963 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1609 | | ''[[:d:Q5638528|Hagan Evans]]'' | | | 1977 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1610 | [[Ficheru:Harold Bird-Wilson by Cuthbert Orde.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5660102|Harold Bird-Wilson]]'' | as de l&#39;aviación galés (1919–2000) | 1919 | 2000 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1611 | | ''[[:d:Q5660294|Harold Charles]]'' | | 1914 | 1987 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 1612 | | ''[[:d:Q5660453|Harold Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1976) | 1898 | 1976 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1613 | | ''[[:d:Q5415575|Evan Williams]]'' | jockey galés (1912–2001) | 1912 | 2001 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1614 | | ''[[:d:Q5416255|Eveline Willett Cunnington]]'' | escritora neozelandesa (1849–1916) | 1849 | 1916 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1615 | | ''[[:d:Q5418903|Ewan Davies]]'' | xugador de rugbi galés (1887–1979) | 1887 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1616 | [[Ficheru:Ewen Macintosh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5418983|Ewen MacIntosh]]'' | comediante galés | 1973 | 2024 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1617 | | ''[[:d:Q5422950|Eynon Evans]]'' | | 1903 | 1989 | ''[[:d:Q3403439|Nelson]]'' |- | style='text-align:right'| 1618 | | ''[[:d:Q5422952|Eynon Hawkins]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1920–2001) | 1920 | 2001 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 1619 | | ''[[:d:Q5423242|Ezer Griffiths]]'' | físicu británicu (1888–1962) | 1888 | 1962 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1620 | | ''[[:d:Q5442307|Felix Powell]]'' | compositor británicu (1878–1942) | 1878 | 1942 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1621 | | ''[[:d:Q5454825|Fisher Morgan]]'' | | 1908 | 1959 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1622 | [[Ficheru:W. Bramwell Booth & wife LCCN2014719301.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5460608|Florence Eleanor Soper]]'' | | 1861 | 1957 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1623 | [[Ficheru:Francis Dodd.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5480742|Francis Dodd]]'' | | 1874 | 1949 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 1624 | | ''[[:d:Q5481174|Francis Gulston]]'' | remeru galés (1845–1917) | 1845 | 1917 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1625 | [[Ficheru:Bp Francis Jayne by Bassano.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5481482|Francis Jayne]]'' | sacerdote británicu (1845–1921) | 1845 | 1921 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1626 | | ''[[:d:Q5481533|Francis Jones]]'' | | 1908 | 1993 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 1627 | | ''[[:d:Q5485025|Frank Andrews]]'' | | 1886 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1628 | | ''[[:d:Q5485358|Frank Blew]]'' | futbolista británicu (1902–1968) | 1902 | 1968 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1629 | | ''[[:d:Q5486078|Frank Curtis]]'' | futbolista británicu (1890–1957) | 1890 | 1957 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1630 | | ''[[:d:Q5486265|Frank Donovan]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2003 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1631 | | ''[[:d:Q5486506|Frank Evans]]'' | | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 1632 | | ''[[:d:Q5487506|Frank Jackett]]'' | futbolista británicu | 1927 | 2010 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 1633 | | ''[[:d:Q5488213|Frank Matson]]'' | futbolista británicu (1905–1985) | 1905 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1634 | | ''[[:d:Q5488823|Frank Osmond]]'' | | 1920 | 1973 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1635 | | ''[[:d:Q5488892|Frank Parkin]]'' | sociólogu galés (1931–2011) | 1931 | 2011 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1636 | | ''[[:d:Q5488986|Frank Phillips]]'' | xugador de críquet galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1637 | | ''[[:d:Q5489069|Frank Powell]]'' | futbolista británicu | 1883 | 1946 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1638 | | ''[[:d:Q5489150|Frank Rankmore]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1639 | [[Ficheru:FrankShugars.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5489556|Frank Shugars]]'' | | 1875 | 1953 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1640 | | ''[[:d:Q5490110|Frank Vickery]]'' | dramaturgu británicu (1951–2018) | 1951 | 2018 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 1641 | | ''[[:d:Q5490126|Frank Vining]]'' | | 1924 | 1989 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 1642 | | ''[[:d:Q5490324|Frank Whitcombe]]'' | | 1913 | 1958 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 1643 | | ''[[:d:Q5490382|Frank Williams]]'' | futbolista británicu (1906–1982) | 1906 | 1982 | ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]'' |- | style='text-align:right'| 1644 | | ''[[:d:Q5490423|Frank Wilson]]'' | | 1944 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1645 | | ''[[:d:Q5490537|Frank Young]]'' | | 1885 | 1941 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1646 | | ''[[:d:Q5494458|Fred Andrews]]'' | xugador de rugbi británicu (1864–1929) | 1864 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1647 | | ''[[:d:Q5494638|Fred Birt]]'' | xugador de rugbi union británicu (1886–1956) | 1886 | 1956 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1648 | | ''[[:d:Q5495274|Fred Godfrey]]'' | compositor de cantares galés (1880–1953) | 1880 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1649 | | ''[[:d:Q5495313|Fred Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1873 | 1917 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 1650 | | ''[[:d:Q5495365|Fred Hando]]'' | historiador galés (1888–1970) | 1888 | 1970 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1651 | | ''[[:d:Q5495472|Fred Hole]]'' | diseñador de producción galés (1935–2011) | 1935 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1652 | [[Ficheru:Fred Hutchinson (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5495530|Fred Hutchinson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1867–1941) | 1867 | 1941 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1653 | | ''[[:d:Q5495593|Fred Jones]]'' | | 1867 | 1910 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1654 | | ''[[:d:Q5495604|Fred Jones]]'' | | 1938 | 2013 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 1655 | | ''[[:d:Q5495622|Fred Jowett]]'' | | 1879 | 1939 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1656 | | ''[[:d:Q5495881|Fred Mathias]]'' | | 1898 | 1955 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1657 | | ''[[:d:Q5496060|Fred Perrett]]'' | | 1891 | 1918 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1658 | | ''[[:d:Q5496211|Fred Samuel]]'' | | 1897 | 1941 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1659 | | ''[[:d:Q5496283|Fred Smallwood]]'' | futbolista británicu (1910–1965) | 1910 | 1965 | ''[[:d:Q16963321|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 1660 | | ''[[:d:Q5496333|Fred Stansfield]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1661 | | ''[[:d:Q5496506|Fred Warren]]'' | futbolista británicu (1907–1986) | 1907 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1662 | | ''[[:d:Q5496831|Freddie Williams]]'' | pilotu de motociclismu galés (1926–2013) | 1926 | 2013 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1663 | | ''[[:d:Q5496892|Freddy Morgan]]'' | boxeador galés (1908–1990) | 1908 | 1990 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 1664 | [[Ficheru:Frederick Barter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5497346|Frederick Barter]]'' | militar galés (1891–1952) | 1891 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1665 | | ''[[:d:Q5548806|Geraint Goodwin]]'' | escritor galés (1903–1942) | 1903 | 1942 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 1666 | | ''[[:d:Q5548821|Geraint Morris]]'' | | 1941 | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1667 | | ''[[:d:Q5549181|Gerald Gladstone]]'' | | 1901 | 1978 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 1668 | | ''[[:d:Q5549216|Gerald Hamer]]'' | | 1886 | 1972 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 1669 | [[Ficheru:Chaired bard and crowned bard at Eisteddfod Criccieth, 1975 (1517631).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5549841|Gerallt Lloyd Owen]]'' | | 1944 | 2014 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1670 | | ''[[:d:Q5554440|Gethin ap Gruffydd]]'' | políticu galés | 1946 | 2025 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1671 | | ''[[:d:Q5561126|Gilbert Morgan]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1908–1973) | 1908 | 1973 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1672 | | ''[[:d:Q5563045|Ginger Jones]]'' | boxeador galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1673 | | ''[[:d:Q5563602|Giotto Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés (1864–1938) | 1864 | 1938 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1674 | [[Ficheru:(Le boxeur) Gibsy (i.e. Gipsy) Daniels - btv1b531593974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5564080|Gipsy Daniels]]'' | boxeador galés (1903–1967) | 1903 | 1967 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1675 | | ''[[:d:Q5566441|Gladys Morgan]]'' | comedianta galesa (1898–1983) | 1898 | 1983 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1676 | | ''[[:d:Q5566655|Glanville Williams]]'' | abogáu galés (1911–1997) | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1677 | | ''[[:d:Q5567906|Glen Moody]]'' | boxeador galés (1909–1989) | 1909 | 1989 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1678 | | ''[[:d:Q5572834|Glyn Davidge]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2006) | 1933 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1679 | | ''[[:d:Q5572832|Glyn Berry]]'' | diplomáticu galés (1946–2006) | 1946 | 2006 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1680 | | ''[[:d:Q5572857|Glyn Jones]]'' | | 1905 | 1995 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1681 | | ''[[:d:Q5572883|Glyn Samuel]]'' | xugador de críquet galés (1917–1985) | 1917 | 1985 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1682 | | ''[[:d:Q5572880|Glyn Prosser]]'' | | 1907 | 1972 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1683 | | ''[[:d:Q5572885|Glyn Shaw]]'' | | 1951 | 2022 | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 1684 | | ''[[:d:Q5572889|Glyn Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu (1891–1965) | 1891 | 1965 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1685 | | ''[[:d:Q5572900|Glyn Williams]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2011 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1686 | | ''[[:d:Q5576447|Godfrey Goodman]]'' | | 1583<br/>1582 | 1656 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1687 | [[Ficheru:The Viscount Tredegar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5576507|Godfrey Morgan, 1st Viscount Tredegar]]'' | políticu británicu | 1831 | 1913 | ''[[:d:Q2970467|Ruperra Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 1688 | | ''[[:d:Q5581158|Gomer Gunn]]'' | | 1885 | 1935 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1689 | | ''[[:d:Q5581165|Gomer Hughes]]'' | | 1910 | 1974 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1690 | | ''[[:d:Q5582130|Roy Booth]]'' | | 1938 | 2024 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1691 | | ''[[:d:Q5263436|Des Case]]'' | | 1918 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1692 | | ''[[:d:Q5263461|Des Harlock]]'' | futbolista británicu | 1922 | 1981 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1693 | | ''[[:d:Q5263558|Des Tennant]]'' | futbolista británicu (1925–2009) | 1925 | 2009 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1694 | | ''[[:d:Q5264803|Desmond Skirrow]]'' | | 1923 | 1976 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1695 | [[Ficheru:David Roberts (Dewi Havhesp, 1831-84) NLW3361824.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5268239|David Roberts]]'' | | 1831 | 1884 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1696 | | ''[[:d:Q5268240|Dewi Morgan]]'' | | 1877 | 1971 | ''[[:d:Q5320352|Dôl-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 1697 | | ''[[:d:Q5271247|Diana Morgan]]'' | | 1908 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1698 | [[Ficheru:Dic Aberdaron 1823.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5272311|Dic Aberdaron]]'' | | 1780 | 1843 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 1699 | [[Ficheru:Youngtaid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5272316|Dic Goodman]]'' | poeta británicu (1920–2013) | 1920 | 2013 | ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]'' |- | style='text-align:right'| 1700 | | ''[[:d:Q5273043|Dick Huxtable]]'' | xugador de rugbi británicu (1890–1970) | 1890 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1701 | | ''[[:d:Q5273569|Dick Yates]]'' | futbolista británicu (1921–1976) | 1921 | 1976 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 1702 | | ''[[:d:Q5273682|Dickie David]]'' | | 1879 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1703 | | ''[[:d:Q5273702|Dickie Morris]]'' | futbolista británicu | 1879 | 2000 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1704 | | ''[[:d:Q5273709|Dickie Williams]]'' | | 1925 | 1997 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 1705 | | ''[[:d:Q5273850|Dicky Ralph]]'' | | 1908 | 1989 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 1706 | | ''[[:d:Q5276963|Dillwyn Thomas]]'' | | 1905 | 1996 | ''[[:d:Q1973162|Neath Abbey]]'' |- | style='text-align:right'| 1707 | | ''[[:d:Q5276961|Dillwyn Miles]]'' | | 1915 | 2007 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1708 | | ''[[:d:Q5277103|Dilwyn Lewis]]'' | | 1924 | 2000 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 1709 | | ''[[:d:Q5277105|Dilys Breese]]'' | | 1932 | 2007 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1710 | | ''[[:d:Q5277110|Dilys Elwyn-Edwards]]'' | | 1918 | 2011 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1711 | | ''[[:d:Q5277723|Dimmy Franks]]'' | | 1876 | 1954 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1712 | | ''[[:d:Q5287114|Doc Sarpolis]]'' | | 1897 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1713 | | ''[[:d:Q5292506|Don Dearson]]'' | futbolista británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 1714 | | ''[[:d:Q5292513|Don Devereux]]'' | | 1932 | 1995 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1715 | | ''[[:d:Q5292576|Don Emery]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1716 | [[Ficheru:Don Hayward 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5292760|Don Hayward]]'' | | 1925 | 1999 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1717 | | ''[[:d:Q5293242|Don Oakes]]'' | futbolista británicu (1928–1977) | 1928 | 1977 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 1718 | [[Ficheru:Don Shepherd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5293514|Don Shepherd]]'' | xugador de críquet galés (1927–2017) | 1927 | 2017 | ''[[:d:Q7230620|Port Eynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1719 | | ''[[:d:Q5294021|Donald Baverstock]]'' | | 1924 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1720 | | ''[[:d:Q5294060|Donald Braithwaite]]'' | boxeador galés | 1937 | 2017 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1721 | | ''[[:d:Q5294183|Donald Coleman]]'' | políticu británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1722 | | ''[[:d:Q5294449|Donald Gullick]]'' | | 1924 | 2000 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1723 | | ''[[:d:Q5294516|Donald Holroyde Hey]]'' | químicu galés (1904–1987) | 1904 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1724 | | ''[[:d:Q5295244|Donald Vines]]'' | | 1932 | 1989 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 1725 | | ''[[:d:Q5298404|Dorothy Edwards]]'' | novelista galesa (1902–1934) | 1902 | 1934 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1726 | | ''[[:d:Q5298551|Dorothy Miles]]'' | | 1931 | 1993 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 1727 | | ''[[:d:Q5298607|Dorothy Rees]]'' | política galesa (1898–1987) | 1898 | 1987 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1728 | | ''[[:d:Q5298632|Dorothy Simpson]]'' | escritora de ficción de detectives británica | 1933 | 2020 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1729 | | ''[[:d:Q5300818|Doug Phillips]]'' | | 1919 | 2000 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1730 | | ''[[:d:Q5300842|Doug Rees]]'' | futbolista británicu | 1923 | 2000 | ''[[:d:Q5137115|Clyne]]'' |- | style='text-align:right'| 1731 | | ''[[:d:Q5301021|Doug Witcomb]]'' | futbolista británicu | 1918 | 1999 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1732 | [[Ficheru:Douglas Bassett.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5301238|Douglas Bassett]]'' | | 1927 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1733 | | ''[[:d:Q5301326|Douglas Chamberlain]]'' | | 1931 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1734 | | ''[[:d:Q5301413|Douglas Dickinson]]'' | militar británicu (1886–1949) | 1886 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1735 | | ''[[:d:Q5301668|Douglas Jones]]'' | futbolista británicu (1914–1997) | 1914 | 1997 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 1736 | | ''[[:d:Q5301779|Douglas Marsden-Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1893–1955) | 1893 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1737 | | ''[[:d:Q5311941|Dudley Peake]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1738 | | ''[[:d:Q5311954|Dudley Price]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1739 | | ''[[:d:Q5314279|Duncan Bush]]'' | poeta británicu | 1946 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1740 | | ''[[:d:Q5318721|Dylan Harris]]'' | | 1926 | 1988 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1741 | [[Ficheru:Eyre Burton Powell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5321739|E. B. Powell]]'' | | 1819 | 1904 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1742 | | ''[[:d:Q5321815|E. D. Jones]]'' | bibliotecariu galés (1903–1987) | 1903 | 1987 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 1743 | [[Ficheru:Eben Fardd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5331737|Ebenezer Thomas]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 1744 | | ''[[:d:Q5336169|Eddie Jones]]'' | | 1914 | 1984 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 1745 | | ''[[:d:Q5336328|Eddie Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–1978) | 1913 | 1978 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1746 | | ''[[:d:Q5336386|Eddie Parris]]'' | futbolista británicu (1911–1971) | 1911 | 1971 | ''[[:d:Q7262781|Pwllmeyric]]'' |- | style='text-align:right'| 1747 | | ''[[:d:Q5336493|Eddie Smart]]'' | ciclista británicu (1946–2000) | 1946 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1748 | [[Ficheru:EddieThomasSculptureMerthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5336533|Eddie Thomas]]'' | boxeador galés (1926–1997) | 1926 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1749 | | ''[[:d:Q5336559|Eddie Watkins]]'' | | 1916 | 1995 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 1750 | | ''[[:d:Q5337183|Edgar Cooper]]'' | xugador de críquet galés (1891–1959) | 1891 | 1959 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1751 | | ''[[:d:Q5337227|Edgar Evans]]'' | | 1912 | 2007 | ''[[:d:Q13127611|Cwrtnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1752 | | ''[[:d:Q5337317|Edgar Jones]]'' | | 1910 | 1986 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 1753 | | ''[[:d:Q5337382|Edgar Montford]]'' | futbolista británicu (1865–1940) | 1865 | 1940 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 1754 | | ''[[:d:Q5337386|Edgar Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1882–1962) | 1882 | 1962 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 1755 | | ''[[:d:Q5337384|Edgar Morgan]]'' | | 1896 | 1983 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1756 | [[Ficheru:Cyhoeddi Eisteddfod Genedlaethol 1962, Llanelli yn 1961 (1468338).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5337422|Edgar Phillips]]'' | | 1889 | 1962 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 1757 | | ''[[:d:Q5337426|Edgar Purnell Hooley]]'' | inventor galés (1860–1942) | 1860 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1758 | | ''[[:d:Q5337424|Edgar Powell]]'' | futbolista británicu (1899–1955) | 1899 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1759 | [[Ficheru:Edgar-Jones-AS-Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5337436|Edgar Rees Jones]]'' | | 1878 | 1962 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 1760 | [[Ficheru:Edith Hannah Gostick.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5338553|Edith Gostick]]'' | política canadiana (1894–1984) | 1894 | 1984 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 1761 | | ''[[:d:Q5339515|Edmund Griffith]]'' | | 1570 | 1637 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1762 | [[Ficheru:Unknown artist - Edmund Meyricke (1636–1713) - PCF19 - Jesus College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339668|Edmund Meyrick]]'' | | 1636 | 1713 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 1763 | [[Ficheru:Edmwnd Edmund Prys ar Gofeb Llanelwy, Sir Ddinbych Bible Translators' Memorial St Asaph 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339760|Edmund Prys]]'' | | 1544<br/>1541 | 1623<br/>1624 | ''[[:d:Q29484380|Gerddi Bluog]]'' |- | style='text-align:right'| 1764 | [[Ficheru:EdmundWSamuel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5339891|Edmund W. Samuel]]'' | políticu galés (1857–1930) | 1857 | 1930 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 1765 | | ''[[:d:Q5341722|Edward Baker]]'' | xugador de críquet galés (1892–1969) | 1892 | 1969 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1766 | [[Ficheru:Edward Bishop rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5341900|Edward Bishop]]'' | | 1864 | 1919 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1767 | | ''[[:d:Q5341916|Edward Blayney, 1st Baron Blayney]]'' | militar británicu (1570–1629) | 1570 | 1629 | ''[[:d:Q517587|Gregynog Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 1768 | | ''[[:d:Q5342184|Edward Cadogan]]'' | remeru galés (1833–1890) | 1833 | 1890 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1769 | | ''[[:d:Q5342230|Edward Caswell]]'' | | 1895 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1770 | | ''[[:d:Q5342535|Edward Davies]]'' | | 1756 | 1831 | ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]'' |- | style='text-align:right'| 1771 | | ''[[:d:Q5342662|Edward Dumaresq]]'' | | 1802 | 1906 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1772 | | ''[[:d:Q5342738|Edward Edwards]]'' | | 1726 | 1783 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1773 | | ''[[:d:Q5342788|Edward Ernest Hughes]]'' | historiador británicu | 1877 | 1953 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1774 | | ''[[:d:Q5342797|Edward Evans]]'' | | 1716 | 1798 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1775 | [[Ficheru:Edward Herbert, 2nd Earl of Powis, by Francis Grant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5343428|Edward Herbert, Earl of Powis]]'' | | 1785 | 1848 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1776 | | ''[[:d:Q5343522|Edward Howel Francis]]'' | | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1777 | | ''[[:d:Q5343539|Edward Hughes]]'' | poeta británicu | 1772 | 1850 | ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 1778 | | ''[[:d:Q5343621|Edward J. Blythin]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1884–1958) | 1884 | 1958 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1779 | | ''[[:d:Q5343718|Edward James]]'' | xugador de críquet galés (1896–1975) | 1896 | 1975 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1780 | | ''[[:d:Q5343717|Edward James]]'' | | 1569 | 1610 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1781 | | ''[[:d:Q5343788|Edward John Lewis]]'' | | 1859 | 1925 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 1782 | | ''[[:d:Q5343822|Edward Jones]]'' | xugador de críquet galés (1896–1978) | 1896 | 1978 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1783 | [[Ficheru:St Etheldreda, Ely Place, London EC1 - Nave statue - geograph.org.uk - 1613372.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5343827|Edward Jones]]'' | | | 1590 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 1784 | [[Ficheru:EdwardMorganLewis.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5344278|Edward M. Lewis]]'' | xugador de béisbol galés (1872–1936) | 1872 | 1936 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1785 | | ''[[:d:Q5344507|Edward Moore]]'' | | 1835 | 1916 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1786 | [[Ficheru:Venerable-edward-morgan.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5344515|Edward Morgan]]'' | | | 1642 | ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]'' |- | style='text-align:right'| 1787 | [[Ficheru:Edward Owen AM (died 1807).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5344711|Edward Owen]]'' | | 1728 | 1807 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 1788 | [[Ficheru:Edward Pegge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5344807|Edward Pegge]]'' | | 1864 | 1915 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1789 | | ''[[:d:Q5344829|Edward Perkins Alexander]]'' | | 1863 | 1931 | ''[[:d:Q7592977|St Donats]]'' |- | style='text-align:right'| 1790 | | ''[[:d:Q5344893|Edward Powell]]'' | | 1478 | 1540 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1791 | | ''[[:d:Q5345094|Edward Roderick Davies]]'' | políticu galés (1915–1992) | 1915 | 1992 | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 1792 | [[Ficheru:Edward Lyulph Stanley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345410|Edward Stanley, 4th Baron Stanley of Alderley]]'' | | 1839 | 1925 | ''[[:d:Q29502285|Grosvenor Court]]'' |- | style='text-align:right'| 1793 | [[Ficheru:Revd Edward (Jones) Stephen (Tanymarian, 1822-85) NLW3362706.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345430|Edward Stephen]]'' | | 1822 | 1885 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 1794 | | ''[[:d:Q5345588|Edward Thomas Chapman]]'' | militar galés (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1795 | | ''[[:d:Q5345705|Edward Vaughan]]'' | políticu galés | | 1683 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 1796 | | ''[[:d:Q5345834|Edward Welch]]'' | arquiteutu británicu | 1806 | 1868 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 1797 | | ''[[:d:Q5345919|Edward Williams]]'' | | 1890 | 1963 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1798 | | ''[[:d:Q5346009|Edward Wynne]]'' | abogáu galés (1681–1755) | 1681 | 1755 | ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 1799 | | ''[[:d:Q5346324|Edwin Cross]]'' | futbolista británicu | 1859 | 1924 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1800 | [[Ficheru:Balaclavaned.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346531|Edwin Hughes]]'' | militar galés (1830–1927) | 1830 | 1927 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1801 | | ''[[:d:Q5346733|Edwin Pain]]'' | xugador de críquet galés (1891–1947) | 1891 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1802 | [[Ficheru:Edwin Thomas Maynard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346868|Edwin Thomas Maynard]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1961) | 1878 | 1961 | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 1803 | | ''[[:d:Q5346920|Edwin Williams]]'' | | 1898 | 1983 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 1804 | | ''[[:d:Q5348887|Eifion Jones]]'' | | 1925 | 2004 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1805 | | ''[[:d:Q5349538|Eiluned Lewis]]'' | | 1900 | 1979 | ''[[:d:Q20007204|Penstrowed]]'' |- | style='text-align:right'| 1806 | | ''[[:d:Q5349883|Eirug Wyn]]'' | novelista galés (1950–2004) | 1950 | 2004 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 1807 | | ''[[:d:Q5354271|Eleanor Evans]]'' | | 1893 | 1969 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 1808 | [[Ficheru:Eleazar Roberts.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5354460|Eleazar Roberts]]'' | | 1825 | 1912 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 1809 | | ''[[:d:Q5359886|Elfed Morris]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2013 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 1810 | | ''[[:d:Q5359884|Elfed Evans]]'' | futbolista británicu | 1926 | 1988 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 1811 | [[Ficheru:Elfyn Richards (2010).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5359949|Elfyn Richards]]'' | | 1914 | 1995 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1812 | [[Ficheru:Elias Owen Jr..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5360574|Elias Owen]]'' | futbolista británicu | 1863 | 1888 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 1813 | [[Ficheru:Elias Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5360573|Elias Owen]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1814 | | ''[[:d:Q5360783|Eliezer Williams]]'' | | 1754 | 1820 | ''[[:d:Q107032868|Pibwr-lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 1815 | | ''[[:d:Q5362301|Elizabeth Andrews]]'' | política galesa (1882–1960) | 1882 | 1960 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 1816 | | ''[[:d:Q5362547|Elizabeth Casson]]'' | médica galesa (1881–1954) | 1881 | 1954 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1817 | | ''[[:d:Q5363245|Elizabeth Mortimer]]'' | | 1371 | 1417 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 1818 | [[Ficheru:Elizabeth Randles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5363403|Elizabeth Randles]]'' | pianista galesa (1801–1829) | 1801 | 1829 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1819 | | ''[[:d:Q5363418|Elizabeth Harris Aitken]]'' | actriz británica | 1936 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1820 | | ''[[:d:Q5363690|Elizabeth Watkin-Jones]]'' | escritora galesa (1877–1966) | 1877 | 1966 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 1821 | | ''[[:d:Q5365877|Ellis Evans]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 1822 | | ''[[:d:Q5368039|Elvet Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1912–1989) | 1912 | 1989 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1823 | | ''[[:d:Q5368267|Elvyn Bowen]]'' | xugador de críquet galés (1907–1965) | 1907 | 1965 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 1824 | | ''[[:d:Q5368370|Elwyn Gwyther]]'' | | 1921 | 1996 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 1825 | | ''[[:d:Q5368372|Elwyn Jones]]'' | | 1923 | 1982 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1826 | | ''[[:d:Q5368405|Ely Devons]]'' | economista británicu | 1913 | 1967 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1827 | | ''[[:d:Q5372673|Emlyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1922–2016) | 1922 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1828 | | ''[[:d:Q5372676|Emlyn Gwynne]]'' | | 1898 | 1962 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1829 | | ''[[:d:Q5372680|Emlyn Jenkins]]'' | | 1910 | 1993 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1830 | | ''[[:d:Q5372687|Emlyn Watkins]]'' | | 1904 | 1978 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 1831 | | ''[[:d:Q5372684|Emlyn Walters]]'' | | 1918 | 2001 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 1832 | | ''[[:d:Q5372690|Emlyn Williams]]'' | | 1912 | 1989 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 1833 | [[Ficheru:Emrys George Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374802|Emrys G. Bowen]]'' | xeógrafu galés (1900–1983) | 1900 | 1983 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 1834 | | ''[[:d:Q5374803|Emrys Hughes]]'' | | | 1980 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1835 | | ''[[:d:Q5374801|Emrys Evans]]'' | | 1911 | 1983 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 1836 | | ''[[:d:Q5374807|Emrys Roberts]]'' | | 1910 | 1990 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1837 | | ''[[:d:Q5374804|Emrys James]]'' | actor británicu (1928–1989) | 1928 | 1989 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 1838 | [[Ficheru:Emrys Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374805|Emrys Jones]]'' | xeógrafu británicu (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1839 | | ''[[:d:Q5378861|Enid Charles]]'' | | 1894 | 1972 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 1840 | | ''[[:d:Q5378877|Enid Luff]]'' | compositora británica | 1935 | 2022 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 1841 | [[Ficheru:Enoch W. Bagshaw.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5379271|Enoch William Bagshaw]]'' | | 1884 | 1930 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 1842 | | ''[[:d:Q5379295|Enoch Francis]]'' | | 1688 | 1740 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 1843 | | ''[[:d:Q5384966|Erasmus Lewes]]'' | | 1663 | 1745 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 1844 | | ''[[:d:Q5384974|Erasmus Saunders]]'' | | 1670 | 1724 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 1845 | | ''[[:d:Q5386383|Eric Dolman]]'' | xugador de críquet galés (1903–1969) | 1903 | 1969 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 1846 | | ''[[:d:Q5386454|Eric Evans]]'' | | 1894 | 1955 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1847 | | ''[[:d:Q5386513|Eric Francis]]'' | arquiteutu galés (1887–1976) | 1887 | 1976 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 1848 | | ''[[:d:Q5387133|Eric Morris]]'' | futbolista británicu (1940–2011) | 1940 | 2011 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 1849 | | ''[[:d:Q5392768|Ernest Basil Verney]]'' | | 1894 | 1967 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1850 | [[Ficheru:Ernest Evans (5292082).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5393040|Ernest Evans]]'' | | 1885 | 1965 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1851 | | ''[[:d:Q5393758|Ernest Rowland]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1940) | 1864 | 1940 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 1852 | | ''[[:d:Q5393924|Ernest Turner]]'' | futbolista británicu (1898–1951) | 1898 | 1951 | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 1853 | | ''[[:d:Q5394048|Ernest Zobole]]'' | pintor galés (1927–1999) | 1927 | 1999 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 1854 | | ''[[:d:Q5394380|Ernie Bryan]]'' | futbolista británicu | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 1855 | | ''[[:d:Q5394444|Ernie Curtis]]'' | futbolista británicu (1907–1992) | 1907 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1856 | | ''[[:d:Q5394472|Ernie Finch]]'' | xugador de rugbi union británicu (1899–1983) | 1899 | 1983 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 1857 | | ''[[:d:Q5394482|Ernie George]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1952) | 1871 | 1952 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 1858 | | ''[[:d:Q5394513|Ernie Harris]]'' | xugador de críquet galés (1919–1996) | 1919 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1859 | [[Ficheru:Ernie Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5394553|Ernie Jenkins]]'' | | 1880 | 1958 | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 1860 | | ''[[:d:Q5394565|Ernie Jones]]'' | futbolista británicu (1920–2002) | 1920 | 2002 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 1861 | | ''[[:d:Q5394569|Ernie Jones]]'' | futbolista galés (1919–2011) | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 1862 | | ''[[:d:Q5394780|Ernie Walley]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2025 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 1863 | | ''[[:d:Q5395517|Errie Ball]]'' | golfista galés (1910–2014) | 1910 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1864 | | ''[[:d:Q5396271|Eryl Thomas]]'' | sacerdote británicu (1910–2001) | 1910 | 2001 | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 1865 | | ''[[:d:Q5413794|Euros Lewis]]'' | xugador de críquet galés (1942–2014) | 1942 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1866 | | ''[[:d:Q5414305|Eustace Hill]]'' | xugador de críquet galés (1869–1933) | 1869 | 1933 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 1867 | | ''[[:d:Q5415309|Evan Abraham]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1868 | | ''[[:d:Q5415360|Evan Davies]]'' | misioneru malasiu (1805–1864) | 1805 | 1864 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 1869 | | ''[[:d:Q5415380|Evan Evans]]'' | | 1804 | 1886 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 1870 | | ''[[:d:Q5415381|Evan Evans]]'' | | 1731 | 1788<br/>1789 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 1871 | | ''[[:d:Q5415404|Evan Griffiths]]'' | | 1795 | 1873 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1872 | | ''[[:d:Q5415434|Evan James]]'' | xugador de críquet galés (1918–1989) | 1918 | 1989 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1873 | [[Ficheru:Evan James, rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5415435|Evan James]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1869–1901) | 1869 | 1901 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1874 | | ''[[:d:Q5415438|Evan Jenkins]]'' | futbolista británicu | 1906 | 1990 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 1875 | | ''[[:d:Q5415457|Evan Lewis]]'' | | 1818 | 1901 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 1876 | | ''[[:d:Q5415462|Evan Lloyd]]'' | | 1734 | 1776 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 1877 | | ''[[:d:Q5415460|Evan Llewelyn]]'' | políticu australianu (1875–1967) | 1875 | 1967 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1878 | | ''[[:d:Q5415464|Evan Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1951) | 1871 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1879 | | ''[[:d:Q5415519|Evan Rees]]'' | | 1896 | 1978 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 1880 | | ''[[:d:Q5415523|Evan Richards]]'' | | 1862 | 1931 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1881 | [[Ficheru:Evan Rees (Dyfed).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5415524|Evan Rees]]'' | | 1850 | 1923 | ''[[:d:Q7259990|Puncheston]]'' |- | style='text-align:right'| 1882 | [[Ficheru:Evan Roberts (rygbi Llanelli a Chymru).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5415528|Evan Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés (1861–1927) | 1861 | 1927 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1883 | [[Ficheru:Evan W Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5415561|Evan W. Evans]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1884 | | ''[[:d:Q5415565|Evan Watkins]]'' | | 1882 | 1956 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1885 | | ''[[:d:Q5415574|Evan Williams]]'' | | 1906 | 1976 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 1886 | | ''[[:d:Q3098336|Garfield Owen]]'' | | 1932 | 2019 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 1887 | | ''[[:d:Q3101064|Geoff Wheel]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1888 | | ''[[:d:Q3101068|Geoffrey Conway]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–2000) | 1897 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1889 | [[Ficheru:George Boots.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3101430|George Boots]]'' | xugador de rugbi union británicu (1874–1928) | 1874 | 1928 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 1890 | | ''[[:d:Q3101435|George Bowen]]'' | | 1863 | 1919 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1891 | [[Ficheru:George Davies, Rugby player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3101517|George Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1959) | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 1892 | | ''[[:d:Q3101615|George Guest]]'' | | 1924 | 2002 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1893 | [[Ficheru:George Hayward.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3101635|George Hayward]]'' | | 1886 | 1946 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1894 | [[Ficheru:Geraint Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3103853|Geraint Evans]]'' | | 1922 | 1992 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1895 | | ''[[:d:Q3104447|Gerwyn Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1924–2009) | 1924 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1896 | | ''[[:d:Q3108690|Glen Renfrew]]'' | empresariu australianu (1928–2006) | 1928 | 2006 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 1897 | | ''[[:d:Q3109363|Glyn Loosmore]]'' | espía británicu (1923–2007) | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1898 | | ''[[:d:Q3109367|Glyn Moses]]'' | | 1928 | 2021 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1899 | | ''[[:d:Q3109364|Glyn Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1927–1976) | 1927 | 1976 | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 1900 | | ''[[:d:Q3109365|Glyn Houston]]'' | | 1925 | 2019 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1901 | | ''[[:d:Q3113252|Graham Jenkins]]'' | | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 1902 | | ''[[:d:Q3116627|Griffith Hughes]]'' | naturalista galés (1707–1758) | 1707 | 1758<br/>1779 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1903 | [[Ficheru:Gwladys Yvonne McKeon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3122587|Gwladys Yvonne McKeon]]'' | bióloga marina británica (1897–1979) | 1897 | 1979 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1904 | | ''[[:d:Q3127737|Harri Webb]]'' | | 1920 | 1994 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 1905 | [[Ficheru:Harry bowen, rugby union player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3127791|Harry Bowen]]'' | | 1864 | 1913 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1906 | [[Ficheru:Harry Day (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3127809|Harry Day]]'' | | 1863 | 1911 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1907 | [[Ficheru:Harry Jarman.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3127841|Harry Jarman]]'' | xugador de rugbi union británicu (1883–1928) | 1883 | 1928 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 1908 | | ''[[:d:Q3127937|Harry Vaughan Watkins]]'' | | 1875 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1909 | | ''[[:d:Q3128848|Haydn Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1936–2018) | 1936 | 2018 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1910 | | ''[[:d:Q3129078|Heather Dohollau]]'' | | 1925 | 2013 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 1911 | | ''[[:d:Q3129631|Helen Morgan]]'' | xugadora de ḥoquei galesa | 1966 | 2020 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 1912 | | ''[[:d:Q3133040|Geoff Thomas]]'' | | 1948 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1913 | | ''[[:d:Q3133452|Herbert Godwin]]'' | xugador de rugbi union galés (1935–2006) | 1935 | 2006 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 1914 | [[Ficheru:Horace Lyne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3140461|Horace Lyne]]'' | | 1860 | 1949 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1915 | | ''[[:d:Q3142269|Hugh Iorys Hughes]]'' | | 1902 | 1977 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1916 | | ''[[:d:Q3147943|Idwal Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu (1910–1991) | 1910 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1917 | | ''[[:d:Q3148103|Ifor Jenkins]]'' | | 1906 | 1972 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 1918 | | ''[[:d:Q3156345|Ivor Barry]]'' | actor británicu (1919–2006) | 1919 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1919 | [[Ficheru:Ivor Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3156348|Ivor Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu (1884–1943) | 1884 | 1943 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 1920 | [[Ficheru:Jack bancroft rugby union.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q3157121|Jack Bancroft]]'' | | 1879 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1921 | [[Ficheru:Jack Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3157222|Jack Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1886–1951) | 1886 | 1951 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 1922 | [[Ficheru:Jack Matthews rugby 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3157267|Jack Matthews]]'' | | 1920 | 2012 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 1923 | | ''[[:d:Q3160120|Jacques Vaillant de Guélis]]'' | | 1907 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1924 | [[Ficheru:James James composer of the music of 'Hen wlad fy nhadau' (5292122) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3161184|James James]]'' | | 1832 | 1902 | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 1925 | [[Ficheru:Jehoida Hodges.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3176811|Jehoida Hodges]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1930) | 1876 | 1930 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1926 | [[Ficheru:Jim Hannan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3178817|Jim Hannan]]'' | | 1864 | 1905 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1927 | | ''[[:d:Q3180936|John Arthur Jones]]'' | | 1856 | 1919 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1928 | | ''[[:d:Q3181171|John Callis]]'' | | | 1576 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1929 | [[Ficheru:John Gwyn Jeffreys cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3181658|John Gwyn Jeffreys]]'' | | 1809 | 1885 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1930 | | ''[[:d:Q3181859|John Kendall-Carpenter]]'' | xugador de rugbi union británicu (1925–1990) | 1925 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1931 | | ''[[:d:Q3181992|John Mantle]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1942–2018) | 1942 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1932 | | ''[[:d:Q3182121|John Morgan]]'' | | 1930 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 1933 | | ''[[:d:Q3182297|John Phillips]]'' | zoólogu británicu (1933–1987) | 1933 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1934 | | ''[[:d:Q3182417|John Samuel]]'' | xugador de rugbi union británicu (1868–1947) | 1868 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1935 | | ''[[:d:Q3182436|John Savage]]'' | políticu canadianu (1932–2003) | 1932 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1936 | [[Ficheru:Archbishop John Williams 1582 - 1650 portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3182765|John Williams]]'' | | 1582 | 1650 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1937 | [[Ficheru:Johnnie Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3182987|Johnny Williams]]'' | | 1882 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1938 | [[Ficheru:Josiah Tucker, Dean of Gloucester 02259.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3186047|Josiah Tucker]]'' | | 1713 | 1799 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 1939 | | ''[[:d:Q3195050|Ken Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | 2022 | ''[[:d:Q1351146|Cross Hands]]'' |- | style='text-align:right'| 1940 | | ''[[:d:Q3236188|Leslie Williams]]'' | | 1922 | 2006 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1941 | [[Ficheru:Benjamin Lewis Jones 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3237297|Lewis Jones]]'' | | 1931 | 2024 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 1942 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1566017).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3250688|Caradog Prichard]]'' | escritor británicu | 1904 | 1980 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 1943 | | ''[[:d:Q3251003|Tom Macdonald]]'' | periodista galés (1900–1980) | 1900 | 1980 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 1944 | [[Ficheru:Llewellyn Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257496|Llewellyn Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1957) | 1877 | 1957 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1945 | | ''[[:d:Q5660490|Harold Dickinson]]'' | xugador de críquet galés (1911–1997) | 1911 | 1997 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 1946 | | ''[[:d:Q5660587|Harold Edwards]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1993) | 1909 | 1993 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 1947 | | ''[[:d:Q5661301|Harold Jones]]'' | | 1907 | 1955 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 1948 | | ''[[:d:Q5661519|Harold Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1984 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 1949 | | ''[[:d:Q5662786|Harold Williams]]'' | futbolista británicu | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 1950 | [[Ficheru:Harry Bowcott 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5667442|Harry Bowcott]]'' | xugador de rugbi galés (1907–2004) | 1907 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1951 | | ''[[:d:Q5669252|Harry Greene]]'' | actor galés (1923–2013) | 1923 | 2013 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1952 | | ''[[:d:Q5669304|Harry Griffiths]]'' | | 1931 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1953 | [[Ficheru:Harry 3 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5669329|Harry Guest]]'' | poeta galés | 1932 | 2021 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1954 | | ''[[:d:Q5669515|Harry Harris]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2004 | ''[[:d:Q6732359|Magor]]'' |- | style='text-align:right'| 1955 | | ''[[:d:Q5669781|Harry Holt]]'' | futbolista británicu (1889–1956) | 1889 | 1956 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 1956 | | ''[[:d:Q5670114|Harry Jones]]'' | xugador de críquet galés (1922–1995) | 1922 | 1995 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 1957 | | ''[[:d:Q5670133|Harry Judge]]'' | académicu galés (1928–2019) | 1928 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 1958 | | ''[[:d:Q5670978|Harry McDaniel]]'' | | | 1932 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1959 | [[Ficheru:Last Ministers UFO 1955.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5671113|Harry Mills]]'' | políticu canadianu (1874–1959) | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 1960 | | ''[[:d:Q5671513|Harry Peacock]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–1996) | 1909 | 1996 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 1961 | | ''[[:d:Q5671568|Harry Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu (1903–1978) | 1903 | 1978 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 1962 | | ''[[:d:Q5671750|Harry Pugh]]'' | futbolista británicu (1875–1945) | 1875 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 1963 | | ''[[:d:Q5672058|Harry Royal]]'' | xugador de rugbi galés | 1914 | 1995 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1964 | | ''[[:d:Q5686436|Haydn Dackins]]'' | futbolista británicu (1912–1943) | 1912 | 1943 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 1965 | | ''[[:d:Q5686444|Haydn Davies]]'' | xugador de críquet galés (1912–1993) | 1912 | 1993 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 1966 | [[Ficheru:Algoma Blue - Haydn Llewellyn Davies 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5686464|Haydn Llewellyn Davies]]'' | escultor galés (1921–2008) | 1921 | 2008 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 1967 | | ''[[:d:Q5686472|Haydn Price]]'' | futbolista británicu | 1883 | 1964 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 1968 | | ''[[:d:Q5703235|Helen Sutermeister]]'' | historiadora canadiana | 1943 | 1979 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 1969 | | ''[[:d:Q5717896|Henry Bayly]]'' | | 1769 | 1846 | ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]'' |- | style='text-align:right'| 1970 | [[Ficheru:Oswald Hornby Joseph Birley (1880–1952) - Henry Campbell Bruce (1851–1929), 2nd Baron Aberdare - NMW A 1705 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5718742|Henry Bruce, 2nd Baron Aberdare]]'' | | 1851 | 1929 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 1971 | | ''[[:d:Q5720203|Henry Davies]]'' | xugador de críquet galés (1865–1934) | 1865 | 1934 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 1972 | [[Ficheru:Henry Thomas Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5720773|Henry Edwards]]'' | | 1837 | 1884 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 1973 | | ''[[:d:Q5720858|Henry English Fulford]]'' | diplomáticu galés (1859–1929) | 1859 | 1929 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 1974 | [[Ficheru:Henry-Haydn-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5722774|Henry Haydn Jones]]'' | políticu galés (1863–1950) | 1863 | 1950 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 1975 | [[Ficheru:Henry Hicks (geologist).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5722978|Henry Hicks]]'' | | 1837 | 1899 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 1976 | | ''[[:d:Q5724046|Henry Jones]]'' | chef galés (1812–1891) | 1812 | 1891 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 1977 | | ''[[:d:Q5724643|Henry Lannigan]]'' | entrenador de baloncestu d&#39;Estaos Xuníos (1863–1930) | 1863 | 1930 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1978 | | ''[[:d:Q5724892|Henry Lewis]]'' | | 1889 | 1968 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 1979 | | ''[[:d:Q5724898|Henry Lewis Guy]]'' | inxenieru británicu | 1887 | 1956 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 1980 | | ''[[:d:Q5725614|Henry Maurice]]'' | | 1634 | 1682 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 1981 | | ''[[:d:Q5726020|Henry Morgan]]'' | | | 1560 | ''[[:d:Q5268253|Dewisland Hundred]]'' |- | style='text-align:right'| 1982 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Henry Owen, M.D (4671718) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726568|Henry Owen]]'' | matemáticu galés (1716–1795) | 1716 | 1795 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 1983 | [[Ficheru:Henry Paget, 1st Earl of Uxbridge Romney.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726649|Henry Paget]]'' | | 1744 | 1812 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 1984 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Henry Parry (4671746) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5726737|Henry Parry]]'' | | 1766 | 1854 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1985 | [[Ficheru:Henry Richard Esq MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5727523|Henry Richard]]'' | | 1812 | 1888 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 1986 | | ''[[:d:Q5727766|Henry Rowlands]]'' | | 1551 | 1616 | ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 1987 | | ''[[:d:Q5729799|Henry Walter]]'' | | 1611 | 1678 | ''[[:d:Q7191844|Piercefield House]]'' |- | style='text-align:right'| 1988 | [[Ficheru:Henry Weale (1897–1959).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5729939|Henry Weale]]'' | militar galés (1897–1959) | 1897 | 1959 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 1989 | [[Ficheru:Mr. J Herbert Lewis Y.H.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5734947|Herbert Lewis]]'' | políticu británicu (1858–1933) | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 1990 | [[Ficheru:Isambard Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5735196|Isambard Owen]]'' | | 1850 | 1927 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 1991 | | ''[[:d:Q5735948|Herbert Wilson]]'' | físicu galés (1929–2008) | 1929 | 2008 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 1992 | [[Ficheru:Evans, Herbie.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5736088|Herbie Evans]]'' | futbolista británicu | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 1993 | | ''[[:d:Q5761498|Hilda Vaughan]]'' | | 1892 | 1985 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 1994 | | ''[[:d:Q5800336|David Rowland]]'' | | 1568 | 1576 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 1995 | | ''[[:d:Q5901548|Horace Blew]]'' | futbolista británicu (1878–1957) | 1878 | 1957 | ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]'' |- | style='text-align:right'| 1996 | | ''[[:d:Q5901653|Horace Cumner]]'' | futbolista británicu (1918–1999) | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 1997 | | ''[[:d:Q5901709|Horace Evans, 1st Baron Evans]]'' | | 1903 | 1963 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 1998 | | ''[[:d:Q5902209|Horace Viner]]'' | futbolista británicu | 1880 | 1955 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 1999 | | ''[[:d:Q5907734|Ian Michael]]'' | | 1936 | 2020 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2000 | | ''[[:d:Q5919459|Howard Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1916–1987) | 1916 | 1987 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2001 | | ''[[:d:Q5920440|Howard Morgan]]'' | xugador de críquet galés | 1931 | 2019 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2002 | | ''[[:d:Q5920501|Howard Nicholls]]'' | xugador de rugbi union galés (1931–2011) | 1931 | 2011 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2003 | | ''[[:d:Q5920514|Howard Norris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2004 | | ''[[:d:Q5920696|Howard Radford]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 2005 | [[Ficheru:Arfbais Syr Hywel y Fwyall.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5921646|Syr Hywel y Fwyall]]'' | condestable galés (1330–1381) | 1330 | 1381 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2006 | [[Ficheru:Howell Arthur Gwynne (1865–1950).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5921673|Howell Arthur Gwynne]]'' | escritor británicu | 1865 | 1950 | ''[[:d:Q6408281|Kilvey Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 2007 | | ''[[:d:Q5921699|Howell Davies]]'' | | 1885 | 1961 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2008 | | ''[[:d:Q5921707|Howell Evans]]'' | actor galés (1928–2014) | 1928 | 2014 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2009 | [[Ficheru:Rev H Elvet Lewis (5185309).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5921714|Howell Elvet Lewis]]'' | | 1860 | 1953 | ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2010 | | ''[[:d:Q5921716|Howell Glynne]]'' | | 1906 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2011 | [[Ficheru:Howel-Jones-NeathRFC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5921747|Howell Jones]]'' | | 1882 | 1908 | ''[[:d:Q7228314|Pontneddfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 2012 | | ''[[:d:Q5921750|Howell Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1888–1971) | 1888 | 1971 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2013 | | ''[[:d:Q5925776|James Iliff]]'' | botánicu galés (1923–2014) | 1923 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2014 | | ''[[:d:Q5927246|Hubert Day]]'' | | 1908 | 1977 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 2015 | | ''[[:d:Q5927578|Hubert Rees]]'' | actor británicu (1928–2009) | 1928 | 2009 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2016 | | ''[[:d:Q5927583|Hubert Rhys]]'' | xugador de críquet galés (1897–1970) | 1897 | 1970 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2017 | [[Ficheru:Guggs.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5927683|Hubert William Lewis]]'' | militar galés (1896–1977) | 1896 | 1977 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 2018 | | ''[[:d:Q5927692|Hubert Winthrop Young]]'' | políticu galés (1885–1950) | 1885 | 1950 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2019 | | ''[[:d:Q5930459|Hugh Cudlipp]]'' | periodista galés (1913–1998) | 1913 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2020 | | ''[[:d:Q5930505|Hugh David]]'' | | 1925 | 1987 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2021 | [[Ficheru:J-Hugh-Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5930657|Hugh Edwards]]'' | | 1869 | 1945 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2022 | | ''[[:d:Q5930689|Hugh Evans]]'' | futbolista británicu | 1919 | 2010 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 2023 | | ''[[:d:Q5931218|Hugh Ingledew]]'' | xugador de críquet británicu (1865–1937) | 1865 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2024 | | ''[[:d:Q5931495|Hugh Lloyd-Davies]]'' | | 1926 | 1986 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2025 | | ''[[:d:Q5932035|Hugh Morris]]'' | futbolista británicu | 1872 | 1897 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2026 | [[Ficheru:Sir Hugh Myddelton, 1st Bt by Cornelius Johnson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932086|Hugh Myddelton]]'' | | 1560 | 1631 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2027 | [[Ficheru:Portrait of Sir Hugh Owen (4671720) Exposure.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932209|Hugh Owen]]'' | | 1804 | 1881 | ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2028 | [[Ficheru:Hugh Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932383|Hugh Price]]'' | | 1495 | 1574 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2029 | [[Ficheru:Hugh Rowlands (1828–1909).png|center|128px]] | ''[[:d:Q5932551|Hugh Rowlands]]'' | militar galés (1828–1909) | 1828 | 1909 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 2030 | | ''[[:d:Q5932957|Hugh Vincent]]'' | | 1862 | 1931 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2031 | [[Ficheru:Two boys with a stuffed cockatoo (3947812678) (cropped - John Traherne Moggridge).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5932997|John Traherne Moggridge]]'' | | 1842 | 1874 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2032 | | ''[[:d:Q5941416|Humphrey Foulkes]]'' | | 1673 | 1737 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2033 | [[Ficheru:Bp Humphrey Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5941466|Humphrey Humphreys]]'' | sacerdote británicu (1648–1712) | 1648 | 1712 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2034 | | ''[[:d:Q5941475|Humphrey Jones]]'' | futbolista británicu | 1862 | 1946 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2035 | [[Ficheru:Humphrey.Llwyd.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5941507|Humphrey Llwyd]]'' | | 1527 | 1568 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2036 | | ''[[:d:Q5941550|Humphrey Owen]]'' | | 1702 | 1768 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 2037 | | ''[[:d:Q5951270|Huw Morus]]'' | | 1622 | 1709 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2038 | | ''[[:d:Q5951279|Huw Menai]]'' | poeta galés (1886–1961) | 1888<br/>1886 | 1961 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2039 | | ''[[:d:Q5951303|Huw T. Edwards]]'' | | 1892 | 1970 | ''[[:d:Q3399502|Rowen]]'' |- | style='text-align:right'| 2040 | | ''[[:d:Q5962726|Hywel Bennett]]'' | actor británicu (1944–2017) | 1944 | 2017 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 2041 | | ''[[:d:Q5962743|Hywel Coetmor]]'' | | | 1440 | ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2042 | | ''[[:d:Q5962754|Hywel David Lewis‏]]'' | | 1910 | 1992 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 2043 | [[Ficheru:Revd John Evans (I D Ffraid or Adda Jones, 1814-75) NLW3364082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5967953|John Evans]]'' | | 1814 | 1875 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2044 | | ''[[:d:Q7032732|Nigel Yates]]'' | archiveru británicu | 1944 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2045 | [[Ficheru:Daly (portrait du boxeur) - btv1b532217994.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7039571|Nipper Pat Daly]]'' | boxeador galés (1913–1988) | 1913 | 1988 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 2046 | | ''[[:d:Q7045349|Noah Ablett]]'' | sindicalista británicu (1883–1935) | 1883 | 1935 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2047 | [[Ficheru:Noel Humphreys.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7046945|Noel Forbes Humphreys]]'' | | 1890 | 1918 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 2048 | | ''[[:d:Q7047028|Noel Jones]]'' | | 1932 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2049 | | ''[[:d:Q7047242|Noel Trigg]]'' | boxeador galés | 1934 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2050 | | ''[[:d:Q7052107|Norman Coslett]]'' | | 1909 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2051 | | ''[[:d:Q7052209|Norman Fender]]'' | | 1910 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2052 | | ''[[:d:Q7052330|Norman Harris]]'' | | 1918 | 2007 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 2053 | | ''[[:d:Q7052397|Norman Jacob]]'' | xugador de críquet galés (1901–1970) | 1901 | 1970 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2054 | | ''[[:d:Q7052739|Norman Riches]]'' | xugador de críquet galés (1883–1975) | 1883 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2055 | | ''[[:d:Q7053254|Norrie Alden]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1980 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 2056 | | ''[[:d:Q7080312|Ogwyn Davies]]'' | artista británicu (1925–2015) | 1925 | 2015 | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 2057 | | ''[[:d:Q7087219|Olive Wheeler]]'' | psicóloga galesa (1886–1963) | 1886 | 1963 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2058 | | ''[[:d:Q7087668|Oliver Lloyd]]'' | | 1570 | 1625 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2059 | | ''[[:d:Q7087707|Oliver Morris]]'' | | 1916 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2060 | [[Ficheru:O.J.S. Piper.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7087761|Oliver Piper]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1933) | 1884 | 1933 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2061 | | ''[[:d:Q7087796|Oliver Robert Gould]]'' | políticu canadianu (1874–1951) | 1874 | 1951 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2062 | | ''[[:d:Q7094141|Onllwyn Brace]]'' | xugador de rugbi union galés (1932–2013) | 1932 | 2013 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 2063 | | ''[[:d:Q7102440|Orig Williams]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 2064 | | ''[[:d:Q7103444|Ormond Jones]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1972 | ''[[:d:Q7830339|Towyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2065 | [[Ficheru:Osian Ellis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7106681|Osian Ellis]]'' | | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 2066 | | ''[[:d:Q7106908|Michael Berry, Baron Hartwell]]'' | | 1911 | 2001 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2067 | | ''[[:d:Q7107483|Ossie Jones]]'' | futbolista británicu | 1909 | 2002 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2068 | | ''[[:d:Q7107485|Ossie Male]]'' | xugador de rugbi union británicu (1893–1975) | 1893 | 1975 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2069 | | ''[[:d:Q7108121|Oswald Griffiths]]'' | | 1909 | 1989 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2070 | | ''[[:d:Q7114471|Owen Evans]]'' | | 1876 | 1945 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2071 | | ''[[:d:Q7114531|Owen Jones]]'' | futbolista británicu (1871–1955) | 1871 | 1955 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2072 | [[Ficheru:Owen John Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114528|Owen John Thomas]]'' | políticu galés (1939-2024) | 1939 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2073 | [[Ficheru:Portrait of Owain Jones, Myfyr (4670959) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114529|Owen Jones]]'' | | 1741 | 1814 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 2074 | [[Ficheru:Owen Lewis Jones, 1953.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114532|Owen Jones]]'' | políticu canadianu (1889–1964) | 1889 | 1964 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 2075 | | ''[[:d:Q7114543|Owen Lewis]]'' | | 1533 | 1595 | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 2076 | [[Ficheru:Owen Morgan Edwards in 1916 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114583|Owen Morgan Edwards]]'' | | 1858 | 1920 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2077 | [[Ficheru:Portrait of E. Owen Phillips (4670553).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114599|Owen Phillips]]'' | | 1826 | 1897 | ''[[:d:Q13131980|Trecwn]]'' |- | style='text-align:right'| 2078 | | ''[[:d:Q7114710|Owen Wynne]]'' | | 1652 | 1700 | ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]'' |- | style='text-align:right'| 2079 | [[Ficheru:Revd Owen Wynne Jones (Glasynys, 1828-70) NLW3365408 Cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114713|Owen Wynne Jones]]'' | | 1828 | 1870 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2080 | | ''[[:d:Q7119548|P. K. Thomas]]'' | | 1926 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2081 | | ''[[:d:Q7128230|Palmer Griffiths]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1880–1973) | 1880 | 1973 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2082 | | ''[[:d:Q7138398|Parker Williams]]'' | políticu canadianu (1873–1958) | 1873 | 1958 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2083 | | ''[[:d:Q7143239|Pat Brain]]'' | | 1896 | 1945 | ''[[:d:Q5016880|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 2084 | | ''[[:d:Q7145521|Patricia Clarke]]'' | bioquímica galesa (1919–2010) | 1919 | 2010 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2085 | | ''[[:d:Q7145665|Patricia Kane]]'' | actriz británica | 1929 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2086 | | ''[[:d:Q7145670|Patricia Kern]]'' | | 1927 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2087 | | ''[[:d:Q7146558|Patrick Gibbs]]'' | | 1915 | 2008 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2088 | | ''[[:d:Q7146653|Patrick Hannan]]'' | | 1941 | 2009 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2089 | [[Ficheru:Paul 'Legs' Barrett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7149243|Paul Barrett]]'' | | 1940 | 2019 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 2090 | | ''[[:d:Q7149548|Paul Brown]]'' | presentador de noticies galés (1950–1997) | 1950 | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2091 | | ''[[:d:Q7150515|Paul Erickson]]'' | escritor británicu | 1920 | 1991 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2092 | | ''[[:d:Q7150980|Paul Grant]]'' | | 1943 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2093 | | ''[[:d:Q7152599|Paul Morgan]]'' | | 1974 | 2015 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2094 | | ''[[:d:Q7154348|Paul Whitsun-Jones]]'' | actor galés (1923–1974) | 1923 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2095 | | ''[[:d:Q7154476|Paul Woods]]'' | | 1950 | 2007 | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 2096 | | ''[[:d:Q7155074|Pauline Peters]]'' | | 1896 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2097 | [[Ficheru:Percy Coldrick.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167285|Percy Coldrick]]'' | | 1888 | 1953 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2098 | | ''[[:d:Q7167294|Percy Cudlipp]]'' | | 1905 | 1962 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2099 | | ''[[:d:Q5974169|Lewis Owen]]'' | | 1572 | 1629 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2100 | [[Ficheru:Parry Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5978031|John Godfrey Parry-Thomas]]'' | inxenieru galés (1884–1927) | 1884 | 1927 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2101 | | ''[[:d:Q5978168|William Frost]]'' | científicu británicu (1848–1935) | 1848 | 1935 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 2102 | | ''[[:d:Q5981455|Ian Easton]]'' | | 1917 | 1989 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 2103 | | ''[[:d:Q5981894|Ian Jenkins]]'' | médicu militar galés (1944–2009) | 1944 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2104 | | ''[[:d:Q5983385|Ianto Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1946) | 1892 | 1946 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2105 | | ''[[:d:Q5989198|Idloes Owen]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 2106 | | ''[[:d:Q5989587|Idris Cox]]'' | | 1899 | 1989 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2107 | | ''[[:d:Q5989612|Idris Hopkins]]'' | futbolista británicu (1910–1994) | 1910 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2108 | | ''[[:d:Q5989657|Idris Jones]]'' | | 1900 | 1971 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2109 | | ''[[:d:Q5989707|Idris Towill]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1909–1988) | 1909 | 1988 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2110 | | ''[[:d:Q5989861|Idwal Davies]]'' | | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2111 | | ''[[:d:Q5989871|Idwal Fisher]]'' | | 1935 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2112 | | ''[[:d:Q5989872|Idwal Jones]]'' | escritor galés (1887–1964) | 1888 | 1964 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2113 | | ''[[:d:Q5989881|Idwal Pugh]]'' | | 1918 | 2010 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2114 | | ''[[:d:Q5989892|Idwal Jones]]'' | poeta británicu | 1895 | 1937 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 2115 | | ''[[:d:Q5990126|Ieuan Ddu ap Dafydd ab Owain]]'' | | 1440 | 1480 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2116 | | ''[[:d:Q5990154|Ieuan Rhys Williams]]'' | | 1909 | 1973 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2117 | | ''[[:d:Q5991239|Ifor Owen]]'' | | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2118 | | ''[[:d:Q5991237|Ifor Davies]]'' | políticu británicu (1910–1982) | 1910 | 1982 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 2119 | | ''[[:d:Q5991242|Ifor Leslie Evans]]'' | | 1897 | 1952 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2120 | | ''[[:d:Q5995606|Ike Fowler]]'' | | 1894 | 1981 | ''[[:d:Q7131949|Pantyffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 2121 | | ''[[:d:Q5995656|Ike Owens]]'' | | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 2122 | | ''[[:d:Q6000246|Illtyd Buller Pole-Evans]]'' | | 1879 | 1968 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 2123 | | ''[[:d:Q6061783|Ioan Evans]]'' | políticu británicu (1927–1984) | 1927 | 1984 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2124 | | ''[[:d:Q6061870|John Jones]]'' | | 1792 | 1852 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 2125 | | ''[[:d:Q6063933|Iorrie Isaacs]]'' | | 1911 | 1966 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2126 | | ''[[:d:Q6063946|Iorwerth Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1906–1985) | 1906 | 1985 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 2127 | | ''[[:d:Q6063954|Iorwerth Jones]]'' | | 1903 | 1983 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 2128 | [[Ficheru:Iorwerth Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6063957|Iorwerth Thomas]]'' | políticu británicu (1895–1966) | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 2129 | | ''[[:d:Q6073462|Peter Penry-Jones]]'' | actor galés (1938–2009) | 1938 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2130 | | ''[[:d:Q6076157|Isaac Cohen]]'' | rabín israelín (1914–2007) | 1914 | 2007 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2131 | | ''[[:d:Q6076220|Isaac Davis]]'' | | 1758 | 1810 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 2132 | | ''[[:d:Q6076478|Isaac Hayward]]'' | políticu británicu | 1884 | 1976 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 2133 | | ''[[:d:Q6084453|Islwyn Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1912–1997) | 1912 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2134 | | ''[[:d:Q6084457|Islwyn Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1898–1974) | 1898 | 1974 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2135 | | ''[[:d:Q6084469|Islwyn Morris]]'' | actor británicu (1920–2011) | 1920 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2136 | [[Ficheru:Sir Ivor Atkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099316|Ivor Atkins]]'' | | 1869 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2137 | | ''[[:d:Q6099383|Ivor Emmanuel]]'' | | 1927 | 2007 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 2138 | | ''[[:d:Q6099393|Ivor Griffiths]]'' | futbolista británicu (1918–1993) | 1918 | 1993 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2139 | [[Ficheru:Ivor John Caradoc Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099414|Ivor Herbert, 1st Baron Treowen]]'' | políticu británicu (1851–1933) | 1851 | 1933 | ''[[:d:Q6661073|Llanarth Court]]'' |- | style='text-align:right'| 2140 | [[Ficheru:Ivor Jones 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099424|Ivor Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1901–1982) | 1901 | 1982 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 2141 | | ''[[:d:Q6099429|Ivor Jones]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1974 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2142 | [[Ficheru:Ivor Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6099434|Ivor Lewis]]'' | escultor británicu (1882–1958) | 1882 | 1958 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2143 | | ''[[:d:Q6099547|Ivor Watts]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1924–2006) | 1924 | 2006 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 2144 | | ''[[:d:Q6100567|Iwan Edwards]]'' | | 1937 | 2022 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2145 | | ''[[:d:Q6105857|J. Gwyn Griffiths]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2146 | | ''[[:d:Q6106368|J. Lloyd Williams]]'' | | 1854 | 1945 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 2147 | [[Ficheru:Picture Portrait of John M. Llyod.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6106503|J. Meirion Lloyd]]'' | | 1913 | 1998 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 2148 | [[Ficheru:The Archivist at Work, J. S. Matthews, 1941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6107038|J. S. Matthews]]'' | | 1878 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2149 | [[Ficheru:John Wallace Linton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6109742|John Wallace Linton]]'' | oficial galés (1905–1943) | 1905 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2150 | [[Ficheru:M. Jack Anthony (jockey) - btv1b53098957c.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6111026|Jack Anthony]]'' | | 1890 | 1954 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 2151 | [[Ficheru:Jack Bassett 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6111191|Jack Bassett]]'' | xugador de rugbi union galés (1905–1989) | 1905 | 1989 | ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]'' |- | style='text-align:right'| 2152 | | ''[[:d:Q6111207|Jack Beames]]'' | | 1890 | 1970 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 2153 | | ''[[:d:Q6111561|Jack Capper]]'' | futbolista británicu (1931–2009) | 1931 | 2009 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2154 | | ''[[:d:Q6111669|Jack Chilcott]]'' | | 1885 | 1973 | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 2155 | | ''[[:d:Q6111849|Jack Court]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1975 | ''[[:d:Q7809064|Tir-Phil]]'' |- | style='text-align:right'| 2156 | | ''[[:d:Q6112296|Jack Edwards]]'' | militar galés (1918–2006) | 1918 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2157 | | ''[[:d:Q6112306|Jack Edwards]]'' | | 1929 | 2014 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 2158 | | ''[[:d:Q6112343|Jack Elwyn Evans]]'' | | 1897 | 1941 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2159 | | ''[[:d:Q6112380|Jack Evans]]'' | futbolista británicu (1889–1971) | 1889 | 1971 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2160 | | ''[[:d:Q6112390|Jack Evans]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1928–1996) | 1928 | 1996 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 2161 | | ''[[:d:Q6112394|Jack Evans]]'' | | 1871 | 1924 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2162 | | ''[[:d:Q6112392|Jack Evans]]'' | | 1922 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2163 | | ''[[:d:Q6112570|Jack Fowler]]'' | futbolista británicu (1899–1975) | 1899 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2164 | | ''[[:d:Q6112751|Jack Gore]]'' | | 1899 | 1971 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2165 | | ''[[:d:Q6113228|Jack Howells]]'' | | 1913 | 1990 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2166 | | ''[[:d:Q6113340|Jack Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1880–1971) | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 2167 | | ''[[:d:Q6113547|Jack L. Jones]]'' | futbolista británicu | 1869 | 1931 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 2168 | [[Ficheru:Jack Morley 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6114189|Jack Morley]]'' | | 1909 | 1972 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2169 | | ''[[:d:Q6114314|Jack Newnes]]'' | futbolista británicu (1895–1969) | 1895 | 1969 | ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]'' |- | style='text-align:right'| 2170 | | ''[[:d:Q6114325|Jack Nicholls]]'' | futbolista británicu (1898–1970) | 1898 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2171 | | ''[[:d:Q6114593|Jack Petersen]]'' | boxeador galés (1911–1990) | 1911 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2172 | [[Ficheru:Jack Powell, rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6114657|Jack Powell]]'' | xugador de rugbi union galés (1882–1941) | 1882 | 1941 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2173 | | ''[[:d:Q6114816|Jack Rhapps]]'' | | 1876 | 1950 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2174 | | ''[[:d:Q6114855|Jack Rippon]]'' | xugador de críquet galés (1918–1994) | 1918 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2175 | | ''[[:d:Q6115221|Jack Smith]]'' | | 1911 | 1975 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2176 | | ''[[:d:Q6115670|Jack Warner]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2177 | | ''[[:d:Q6115734|Jack Wetter]]'' | xugador de rugbi union británicu (1887–1967) | 1887 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2178 | | ''[[:d:Q6115766|Jack Whitfield]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1927) | 1892 | 1927 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2179 | | ''[[:d:Q6115803|Jack Williams]]'' | | 1886 | 1953 | [[Y Gelli Gandryll]] |- | style='text-align:right'| 2180 | | ''[[:d:Q6116226|Jackie Benyon]]'' | futbolista británicu (2000–1937) | 1909 | 1937 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2181 | | ''[[:d:Q6116246|Jackie Bowen]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2182 | | ''[[:d:Q6116543|Jackie Mittell]]'' | futbolista británicu (1906–1976) | 1906 | 1976 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2183 | | ''[[:d:Q6116619|Jackie Roberts]]'' | futbolista británicu (1918–2001) | 1918 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2184 | | ''[[:d:Q6119347|Jacob Thomas]]'' | oficial galés (1833–1911) | 1833 | 1911 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 2185 | [[Ficheru:Comte. S. J. Bynon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6120960|Santiago Jorge Bynnon]]'' | militar arxentín (1798–1883) | 1798 | 1883 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2186 | | ''[[:d:Q6128579|Jim Alford]]'' | mediofondista galés (1913–2004) | 1913 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2187 | | ''[[:d:Q6128991|James Augustus St. John]]'' | | 1795 | 1875 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 2188 | | ''[[:d:Q6131297|James Childs Gould]]'' | políticu británicu (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2189 | | ''[[:d:Q6131667|James Conway Davies]]'' | historiador británicu | 1891 | 1971 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2190 | [[Ficheru:James Davies Lewin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6132403|James Davies Lewin]]'' | políticu canadianu (1812–1900) | 1812 | 1900 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 2191 | | ''[[:d:Q6135632|James Harrison]]'' | militar británicu (1880–1957) | 1880 | 1957 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 2192 | [[Ficheru:James Howell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6136324|James Howell]]'' | | 1594 | 1666 | ''[[:d:Q6661427|Llangammarch]]'' |- | style='text-align:right'| 2193 | | ''[[:d:Q6136411|James Humphreys]]'' | | 1768 | 1830 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 2194 | | ''[[:d:Q6136538|James Idwal Jones]]'' | políticu británicu (1900–1982) | 1900 | 1982 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2195 | [[Ficheru:J Kitchener Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6137411|James Kitchener Davies]]'' | poeta galés (1902–1952) | 1902 | 1952 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2196 | | ''[[:d:Q6138128|James Llewellyn Davies]]'' | militar galés (1886–1917) | 1886 | 1917 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 2197 | [[Ficheru:Portrait of James Milo Griffith (4670005).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6139826|James Milo Griffith]]'' | escultor galés (1843–1897) | 1843 | 1897 | ''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 2198 | | ''[[:d:Q6140907|James Parfitt]]'' | xugador de críquet galés (1857–1926) | 1857 | 1926 | ''[[:d:Q5003693|Bwlch]]'' |- | style='text-align:right'| 2199 | | ''[[:d:Q6141972|James Relly]]'' | | 1722 | 1778 | ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]'' |- | style='text-align:right'| 2200 | | ''[[:d:Q6142239|James Roberts]]'' | | 1878 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2201 | | ''[[:d:Q6142792|James Sauvage]]'' | | 1849 | 1922 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2202 | | ''[[:d:Q6143570|James Stephens]]'' | sindicalista galés (1821–1889) | 1821 | 1889 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2203 | [[Ficheru:JamesTrow23.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6144426|James Trow]]'' | políticu canadianu (1826–1892) | 1826 | 1892 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 2204 | [[Ficheru:James Wiegold.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6145491|James Wiegold]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q16897451|Trecenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2205 | | ''[[:d:Q6145614|James William Richards]]'' | políticu canadianu (1850–1915) | 1850 | 1915 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2206 | | ''[[:d:Q6145643|James Williams]]'' | | 1885<br/>1880 | 1916 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 2207 | | ''[[:d:Q6145721|James Winstone]]'' | | 1863 | 1921 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 2208 | | ''[[:d:Q6151119|Jane Arden]]'' | | 1927 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2209 | | ''[[:d:Q6151191|Jane Brereton]]'' | | 1685 | 1740 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2210 | | ''[[:d:Q6152242|Jane Freeman]]'' | actriz galesa (1921–2017) | 1921 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2211 | | ''[[:d:Q6172646|Jed Williams]]'' | | 1952 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2212 | | ''[[:d:Q6174369|Jeff Linton]]'' | xugador de críquet galés (1909–1989) | 1909 | 1989 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2213 | [[Ficheru:Flag of the British Union of Fascists.svg|center|128px]] | ''[[:d:Q6176030|Jeffrey Hamm]]'' | | 1915 | 1994 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 2214 | [[Ficheru:Jehoida Brewer Wyatt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6176481|Jehoiada Brewer]]'' | | 1752 | 1817 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2215 | | ''[[:d:Q6177041|Jem Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1867–1942) | 1867 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2216 | | ''[[:d:Q6177165|Jemima Nicholas]]'' | | 1750 | 1832 | ''[[:d:Q6661716|Llanrhian]]'' |- | style='text-align:right'| 2217 | | ''[[:d:Q6177538|Jenkin Alban Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1885–1976) | 1885 | 1976 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 2218 | [[Ficheru:Dr. Jenkin Lloyd Jones LCCN2014700500 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6177549|Jenkin Lloyd Jones]]'' | | 1843 | 1918 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2219 | | ''[[:d:Q6177967|Jennie Eirian Davies]]'' | periodista galesa (1925–1982) | 1925 | 1982 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 2220 | | ''[[:d:Q6178238|Jennifer Daniel]]'' | actriz británica | 1936 | 2017 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2221 | | ''[[:d:Q6178528|Jennifer Leak]]'' | actriz canadiana | 1947 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2222 | [[Ficheru:Jere Blake 2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6180635|Jere Blake]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1933) | 1875 | 1933 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2223 | | ''[[:d:Q6184422|Jerry Shea]]'' | | 1892 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2224 | | ''[[:d:Q6193473|Jim Bacon]]'' | | 1896 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2225 | | ''[[:d:Q6194264|Jim Cole]]'' | futbolista británicu (1925–1997) | 1925 | 1997 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2226 | | ''[[:d:Q6194552|Jim Davies]]'' | | 1886 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2227 | | ''[[:d:Q6196282|Jim Lang]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–1991) | 1909 | 1991 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 2228 | | ''[[:d:Q6197427|Jim Pearce]]'' | futbolista británicu | 2000<br/>1909 | 1986 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2229 | | ''[[:d:Q6197530|Jim Pleass]]'' | xugador de críquet galés (1923–2016) | 1923 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2230 | | ''[[:d:Q6197601|Jim Pressdee]]'' | xugador de críquet sudafricanu (1933–2016) | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 2231 | [[Ficheru:Jimmy Austin baseball card.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6199547|Jimmy Austin]]'' | xugador de béisbol galés (1879–1965) | 1879 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2232 | | ''[[:d:Q6199562|Jimmy Baker]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1979 | ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]'' |- | style='text-align:right'| 2233 | | ''[[:d:Q6200082|Jimmy Evans]]'' | futbolista británicu (1894–1975) | 1894 | 1975 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2234 | | ''[[:d:Q6201287|Jimmy Singer]]'' | futbolista británicu | 1937 | 2010 | ''[[:d:Q5057266|Cefn Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2235 | | ''[[:d:Q6204983|Joan Curran]]'' | | 1916 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2236 | | ''[[:d:Q6204998|Joan Davis]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2237 | [[Ficheru:Pettaugh window.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6205148|Joan Howson]]'' | | 1885 | 1964 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2238 | | ''[[:d:Q6209387|Joe Davies]]'' | futbolista británicu (1864–1943) | 1864 | 1943 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2239 | | ''[[:d:Q6209389|Joe Davies]]'' | futbolista británicu (1888–1943) | 1888<br/>1870<br/>1866 | 1943 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2240 | | ''[[:d:Q6210540|Joe Johns]]'' | boxeador galés (1892–1927) | 1892 | 1927 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2241 | | ''[[:d:Q6210576|Joe Jones]]'' | futbolista británicu (1887–1941) | 1887 | 1941 | ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]'' |- | style='text-align:right'| 2242 | | ''[[:d:Q6210580|Joe Jones]]'' | | 1916 | 1974 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2243 | [[Ficheru:Sir John Trevor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6215184|John Trevor]]'' | políticu británicu | 1637 | 1717 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2244 | [[Ficheru:John Alf Brown.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6218655|John Alf Brown]]'' | xugador de rugbi union británicu (1881–1936) | 1881 | 1936 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2245 | [[Ficheru:John Ballinger, S. K. Greenslade, Evan Davies Jones and Sir John Williams with the American Ambassador , the Hon. Whitelaw Reid (5449722).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6220486|John Ballinger]]'' | bibliotecariu galés (1860–1933) | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2246 | | ''[[:d:Q6221041|John Basson Humffray]]'' | políticu galés (1824–1891) | 1824 | 1891 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 2247 | [[Ficheru:John Batchelor statue, The Hayes, Cardiff.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6221065|John Batchelor]]'' | políticu británicu | 1820 | 1883 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2248 | [[Ficheru:John Breynton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6223123|John Breynton]]'' | misioneru galés (1719–1799) | 1719 | 1799 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 2249 | | ''[[:d:Q6224066|John Bury]]'' | | 1925 | 2000 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2250 | [[Ficheru:Revd John Cadvan Davies (Cadvan, 1846-1923) NLW3364602.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6224719|John Cadvan Davies]]'' | | 1846 | 1923 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 2251 | | ''[[:d:Q6224716|John Cadogan]]'' | químicu galés | 1930 | 2020 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 2252 | | ''[[:d:Q6225143|John Cargill Brough]]'' | | 1834 | 1872 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2253 | | ''[[:d:Q6225585|John Cayo Evans]]'' | matemáticu galés (1879–1958) | 1879 | 1958 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2254 | [[Ficheru:John Challen c1895cr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6225635|John Challen]]'' | futbolista británicu | 1863 | 1937 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 2255 | | ''[[:d:Q6225689|John Chandless]]'' | xugador de críquet galés (1884–1968) | 1884 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2256 | | ''[[:d:Q6225882|John Cheshire]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1933 | 2024 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2257 | | ''[[:d:Q6226439|John Coates]]'' | inxenieru británicu (1922–2010) | 1922 | 2010 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2258 | | ''[[:d:Q6226726|John Collins]]'' | futbolista británicu (1949-2020) | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2259 | | ''[[:d:Q6228033|John Cutt]]'' | políticu galés (1613–1681) | 1613 | 1681 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2260 | | ''[[:d:Q6228290|John D. Reese]]'' | | 1855 | 1931 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2261 | [[Ficheru:John Davies (historian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6228759|John Davies]]'' | | 1938 | 2015 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 2262 | | ''[[:d:Q6228764|John Davies]]'' | | 1941 | 1969 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2263 | | ''[[:d:Q6228770|John Davies]]'' | | 1625 | 1693 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 2264 | | ''[[:d:Q6229241|John Derrick]]'' | xugador de críquet neozelandés (1963–2017) | 1963 | 2017 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2265 | | ''[[:d:Q6230602|John Dyke]]'' | xugador de rugbi union británicu (1884–1960) | 1884 | 1960 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 2266 | [[Ficheru:JEDaniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231293|John Edward Daniel]]'' | | 1902 | 1962 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2267 | | ''[[:d:Q6231366|John Edwards]]'' | | 1699 | 1776 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 2268 | | ''[[:d:Q6231368|John Edwards]]'' | | 1747 | 1792 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 2269 | | ''[[:d:Q6231378|John Edwards]]'' | llingüista galés (1605–1656) | 1605 | 1656 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 2270 | | ''[[:d:Q6231381|John Edwards]]'' | | 1882 | 1960 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2271 | [[Ficheru:William Roos - John Elias (1839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231573|John Elias]]'' | | 1774 | 1841 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 2272 | | ''[[:d:Q6231655|John Ellis]]'' | | 1674 | 1735 | ''[[:d:Q13644927|Llandegwning]]'' |- | style='text-align:right'| 2273 | | ''[[:d:Q6231675|John Ellis]]'' | | 1599<br/>1598 | 1665 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 2274 | | ''[[:d:Q6231753|John Emlyn-Jones]]'' | políticu galés (1889–1952) | 1889 | 1952 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2275 | | ''[[:d:Q6231972|John Evan Thomas]]'' | escultor galés (1810–1873) | 1810 | 1873 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2276 | | ''[[:d:Q6231979|John Evans]]'' | relixosu galés (1767–1827) | 1767 | 1827 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2277 | | ''[[:d:Q6231977|John Evans]]'' | políticu canadianu (1816–1879) | 1816 | 1879 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2278 | [[Ficheru:Rev. John Evans, Llwynfortun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231984|John Evans]]'' | | 1779 | 1847 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 2279 | | ''[[:d:Q6231990|John Evans]]'' | políticu canadianu (1867–1958) | 1867 | 1958 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 2280 | [[Ficheru:Bp John Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6231996|John Evans]]'' | | 1650 | 1724 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 2281 | [[Ficheru:Portrait of John Evans, D.D (4673284).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232005|John Evans]]'' | | 1680 | 1730 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2282 | | ''[[:d:Q6232015|John Evans]]'' | xugador de rugbi union galés (1911–1943) | 1911 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2283 | [[Ficheru:John Evans, Careening, from the Pirates of the Spanish Main series (N19) for Allen & Ginter Cigarettes MET DP835003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232012|John Evans]]'' | pirata galés | | 1723 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2284 | | ''[[:d:Q6232013|John Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1940) | 1897 | 1940 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 2285 | | ''[[:d:Q6232017|John Evans]]'' | | 1756 | 1846 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 2286 | | ''[[:d:Q6232808|John Faull]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2017) | 1933 | 2017 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 2287 | | ''[[:d:Q6233557|John Foley]]'' | | 1878 | 1949 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2288 | | ''[[:d:Q6234190|John Freeman]]'' | | 1934 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2289 | | ''[[:d:Q6234314|John Frowen]]'' | futbolista británicu (1931–2011) | 1931 | 2011 | ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]'' |- | style='text-align:right'| 2290 | | ''[[:d:Q6235701|John Goodman]]'' | | | 1645 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2291 | | ''[[:d:Q6235888|John Goulstone Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés (1859–1935) | 1859 | 1935 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2292 | | ''[[:d:Q6236103|John Gray]]'' | diplomáticu galés (1936–2003) | 1936 | 2003 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 2293 | [[Ficheru:Sir John Purser Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236372|John Griffith]]'' | | 1848 | 1938 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2294 | [[Ficheru:Portrait of John Griffiths (4672891).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236405|John Griffiths]]'' | | 1837 | 1918 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 2295 | | ''[[:d:Q6236409|John Griffiths]]'' | matemáticu galés (1837–1916) | 1837 | 1916 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 2296 | [[Ficheru:J. Gwenogvryn Evans (1852–1930), MA, DLitt (gcf01707).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236665|John Gwenogvryn Evans]]'' | | 1852 | 1930 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 2297 | | ''[[:d:Q6236821|John H. Fisher]]'' | | 1837 | 1895 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2298 | | ''[[:d:Q6237166|John Habakkuk]]'' | historiador británicu (1915–2002) | 1915 | 2002 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2299 | | ''[[:d:Q6237949|John Harris]]'' | | 1680 | 1738 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 2300 | | ''[[:d:Q6238798|John Henry Evans]]'' | | 1872 | 1947 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2301 | [[Ficheru:John Hinds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6239362|John Hinds]]'' | políticu británicu (1862–1928) | 1862 | 1928 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2302 | | ''[[:d:Q6240302|John Hughes]]'' | | 1855 | 1914 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2303 | [[Ficheru:John Humphreys Davies (5292076).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240404|John Humphreys Davies]]'' | | 1871 | 1926 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 2304 | [[Ficheru:The House of Commons, 1833 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240740|John Iltyd Nicholl]]'' | | 1797 | 1853 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 2305 | | ''[[:d:Q6240907|John Islan Jones]]'' | escritor británicu | 1874 | 1968 | ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2306 | [[Ficheru:John James Williams (JJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241609|John James Williams]]'' | | 1869 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2307 | | ''[[:d:Q6241666|John Jarman]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2009 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 2308 | | ''[[:d:Q6241779|John Jenkins]]'' | | 1770 | 1829 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 2309 | [[Ficheru:John Gwili Jenkins (5254851).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241777|John Jenkins]]'' | | 1872 | 1936 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''<br/>''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 2310 | | ''[[:d:Q6241786|John Jenkins]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1880–1971) | 1880 | 1971 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 2311 | [[Ficheru:Revd John Jones, Talysarn 1796-1857.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242001|John Jones]]'' | | 1796 | 1857 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 2312 | | ''[[:d:Q6242004|John Jones]]'' | | 1775 | 1834 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 2313 | | ''[[:d:Q6242009|John Jones]]'' | | 1812 | 1886 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2314 | [[Ficheru:Portrait of Mr. John Jones, Plymouth Dock (4673762).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242023|John Jones]]'' | | 1766 | 1827 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2315 | [[Ficheru:Llun johnjones bangor sas1923 tud272.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242024|John Jones]]'' | astrónomu galés (1818–1898) | 1818 | 1898 | ''[[:d:Q5318367|Dwyran]]'' |- | style='text-align:right'| 2316 | | ''[[:d:Q6242032|John Jones]]'' | | 1700 | 1770 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 2317 | | ''[[:d:Q6242042|John Jones]]'' | | 1895 | 1962 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2318 | | ''[[:d:Q6242046|John Jones]]'' | futbolista británicu (1916–1978) | 1916 | 1978 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 2319 | | ''[[:d:Q6242044|John Jones]]'' | | 1773 | 1853 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2320 | [[Ficheru:Portrait of John Jones (4671536) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242062|John Jones]]'' | | 1597 | 1660 | ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2321 | [[Ficheru:Portrait of J. Jones (4674487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242066|John Jones]]'' | | 1777 | 1842 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 2322 | | ''[[:d:Q6242070|John Jones]]'' | | 1578 | 1658 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 2323 | [[Ficheru:Sir J. J. Guest (?). Mezzotint by W. Walker, 1852, after R. Wellcome V0006515 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242277|John Josiah Guest]]'' | políticu galés (1785–1852) | 1785 | 1852 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2324 | | ''[[:d:Q6242653|Daniel P Williams]]'' | | 1882 | 1947 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 2325 | [[Ficheru:J K Edwards & Dr Roberts (5254811) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6242756|John Kelt Edwards]]'' | humorista gráficu galés (1875–1934) | 1875 | 1934 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2326 | | ''[[:d:Q6243125|John King]]'' | | 1933 | 1982 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 2327 | | ''[[:d:Q6244024|John Lansdown]]'' | | 1929 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2328 | | ''[[:d:Q6244480|John Leighton Davies]]'' | | 1927 | 1995 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 2329 | | ''[[:d:Q6244754|John Lewis]]'' | futbolista británicu (1881–1954) | 1881 | 1954 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2330 | [[Ficheru:Portrait of The Reverend John Lloyd Rector of Caerwis (4671619).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245031|John Lloyd]]'' | | 1733 | 1793 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 2331 | [[Ficheru:Rev. John Lloyd 1780 by Moses Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245033|John Lloyd]]'' | | 1638 | 1687 | ''[[:d:Q3403473|Pendine]]'' |- | style='text-align:right'| 2332 | | ''[[:d:Q6245044|John Lloyd]]'' | | 1833 | 1915 | ''[[:d:Q29501531|Dinas]]'' |- | style='text-align:right'| 2333 | [[Ficheru:John Lloyd Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6245058|John Lloyd Morgan]]'' | | 1861 | 1944 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2334 | | ''[[:d:Q6245362|John Love Jones]]'' | futbolista británicu | 1885 | 1913 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2335 | [[Ficheru:JP Lyons.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6245648|John Lyons]]'' | futbolista británicu (1956–1982) | 1956 | 1982 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 2336 | | ''[[:d:Q6246101|John MacGregor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1885 | 1940 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2337 | | ''[[:d:Q6248386|John Meeson Parsons]]'' | | 1798 | 1870 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2338 | | ''[[:d:Q6248405|John Meirion Morris]]'' | escultor galés (1936–2020) | 1936 | 2020 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2339 | | ''[[:d:Q6248513|John Meredith]]'' | | 1863 | 1920 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 2340 | | ''[[:d:Q6248845|John Mills]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1982 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 2341 | | ''[[:d:Q6249221|John Montgomery Traherne]]'' | | 1788 | 1860 | ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2342 | | ''[[:d:Q6249387|John Morgan]]'' | sacerdote galés (1886–1957) | 1886 | 1957 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 2343 | | ''[[:d:Q6249396|John Morgan]]'' | | 1855 | 1937 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 2344 | | ''[[:d:Q6249412|John Morgan]]'' | | 1688 | 1733 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 2345 | [[Ficheru:Sir John Morris-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6249473|John Morris-Jones]]'' | poeta galés (1864–1929) | 1864 | 1929 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2346 | | ''[[:d:Q6250035|John Myles]]'' | ministru galés (1621–1683) | 1621 | 1683 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q3400273|Clifford]]'' |- | style='text-align:right'| 2347 | | ''[[:d:Q6251311|John Ormond]]'' | poeta británicu | 1923 | 1990 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 2348 | | ''[[:d:Q6251352|John Osborn Williams]]'' | empresariu galés (1886–1963) | 1886 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2349 | [[Ficheru:Colonel Sir John Owen of Clenenney, Knt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251441|John Owen]]'' | | 1600 | 1666 | ''[[:d:Q13127132|Clenennau]]'' |- | style='text-align:right'| 2350 | | ''[[:d:Q6251444|John Owen]]'' | | 1698 | 1755 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 2351 | [[Ficheru:Ap Ffarmwr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251454|John Owen Jones]]'' | periodista británicu | 1861 | 1899 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2352 | [[Ficheru:John Parry (Mormon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251980|John Parry]]'' | direutor d&#39;orquesta d&#39;Estaos Xuníos (1789–1868) | 1789 | 1868 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2353 | [[Ficheru:John Parry, harpist.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251987|John Parry Ddall]]'' | | 1710 | 1782 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 2354 | [[Ficheru:SirJohnPowell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6253276|John Powell]]'' | | 1633 | 1696 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 2355 | | ''[[:d:Q6253393|John Price]]'' | | | 1584 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2356 | [[Ficheru:Portrait of J. Price, B.D., F.S.A (4673426).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6253407|John Price]]'' | | 1735 | 1813 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''<br/>[[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2357 | | ''[[:d:Q6253405|John Price]]'' | | 1854 | 1907 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2358 | | ''[[:d:Q6253409|John Price Davies]]'' | futbolista británicu (1862–1955) | 1862 | 1955 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 2359 | | ''[[:d:Q6253502|John Pryce]]'' | | 1828 | 1903 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2360 | | ''[[:d:Q6253643|John Quantick]]'' | futbolista británicu (1909–1972) | 1909 | 1972 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2361 | | ''[[:d:Q6254476|John Rees]]'' | | 1857 | 1949 | ''[[:d:Q20598284|Cwmgiedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2362 | [[Ficheru:Dad toxedo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6254706|John Rhys Evans]]'' | | 1930 | 2010 | ''[[:d:Q5900757|Hopkinstown]]'' |- | style='text-align:right'| 2363 | [[Ficheru:Tryfanwy 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6254763|Tryfanwy]]'' | | 1867 | 1924 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 2364 | | ''[[:d:Q6255172|John Roberts]]'' | | 1880 | 1959 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 2365 | | ''[[:d:Q6255179|John Roberts]]'' | | 1775 | 1829 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2366 | [[Ficheru:John Roberts (missionary).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255191|John Roberts]]'' | | 1853 | 1949 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 2367 | [[Ficheru:John Robins rugby 1950.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255264|John Robins]]'' | xugador de rugbi galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2368 | [[Ficheru:John Ross.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6255691|John Ross]]'' | esplorador galés (1817–1903) | 1817 | 1903 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2369 | | ''[[:d:Q6255826|John Rowland]]'' | | 1936 | 2002 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2370 | | ''[[:d:Q6255842|John Rowlands]]'' | escritor británicu (1938–2015) | 1938 | 2015 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2371 | | ''[[:d:Q6255974|John Russell]]'' | médicu militar galés (1893–1917) | 1893 | 1917 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2372 | [[Ficheru:JOHN SALUSBURY BY ZOFFANY (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6256555|John Salusbury]]'' | | 1707 | 1762 | ''[[:d:Q13125684|Bachegraig]]''<br/>''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2373 | [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6256556|John Salusbury]]'' | | 1565 | 1612<br/>1613 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 2374 | [[Ficheru:Sir-John-Henry-Philipps-Scourfield.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6257135|Sir John Scourfield, 1st Baronet]]'' | | 1808 | 1876 | ''[[:d:Q123520891|Williamston]]'' |- | style='text-align:right'| 2375 | [[Ficheru:John Chick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6258851|John Stanley Chick]]'' | as de l&#39;aviación galés (1897–1960) | 1897 | 1960 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 2376 | [[Ficheru:J Strand-Jones-1901.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6259367|John Strand-Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1877–1958) | 1877 | 1958 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 2377 | [[Ficheru:Reverend John Sylvester John Gardiner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6259875|John Sylvester John Gardiner]]'' | sacerdote d&#39;Estaos Xuníos (1765–1830) | 1765 | 1830 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2378 | [[Ficheru:John T. Pritchard (1883-1965) (8276639652).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260079|John T. Pritchard]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1883 | 1965 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2379 | | ''[[:d:Q6260494|John Thomas]]'' | | | 1920 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2380 | | ''[[:d:Q6260506|John Thomas]]'' | clérigu galés (1736–1769) | 1736 | 1769 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2381 | [[Ficheru:John Thomas Job.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260584|John Thomas Job]]'' | | 1867 | 1938 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 2382 | | ''[[:d:Q6260713|John Thorley]]'' | | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 2383 | [[Ficheru:JAPT Karsch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261173|John Treasure]]'' | | 1924 | 2004 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 2384 | | ''[[:d:Q6261246|John Trevor]]'' | | | 1357 | ''[[:d:Q7839020|Trevor]]'' |- | style='text-align:right'| 2385 | | ''[[:d:Q6261280|John Tripp]]'' | poeta británicu | 1927 | 1986 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 2386 | | ''[[:d:Q6261637|John Uzzell Edwards]]'' | pintor galés (1934–2014) | 1934 | 2014 | ''[[:d:Q5262556|Deri]]'' |- | style='text-align:right'| 2387 | | ''[[:d:Q6261849|John Vaughan, 1st Viscount Lisburne]]'' | políticu galés (1667–1721) | 1667 | 1720<br/>1721 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2388 | [[Ficheru:John Vaughan (1603-1674), follower of John Michael Wright.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261871|John Vaughan]]'' | | 1603 | 1674 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2389 | [[Ficheru:John Viriamu Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6262037|John Viriamu Jones]]'' | | 1856 | 1901 | ''[[:d:Q13130712|Pentre Poeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2390 | | ''[[:d:Q7297448|Ray Elliott]]'' | futbolista británicu | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 2391 | | ''[[:d:Q7297530|Ray Glastonbury]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1938 | 2026 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2392 | | ''[[:d:Q7297562|Ray Gunter]]'' | | 1909 | 1977 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2393 | | ''[[:d:Q7297733|Ray Lambert]]'' | futbolista británicu (1922–2009) | 1922 | 2009 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2394 | | ''[[:d:Q7297839|Ray Mielczarek]]'' | futbolista británicu (1946–2013) | 1946 | 2013 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2395 | | ''[[:d:Q7297975|Ray Powell]]'' | políticu galés (1928–2001) | 1928 | 2001 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 2396 | | ''[[:d:Q7297992|Ray Prosser]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1927 | 2020 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2397 | | ''[[:d:Q7298291|Ray Wilcox]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2003 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2398 | | ''[[:d:Q7298300|Ray Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1927–2014) | 1927 | 2014 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 2399 | | ''[[:d:Q7298707|Raymond Davies Hughes]]'' | | 1923 | 1999 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2400 | | ''[[:d:Q7298803|Raymond Glendenning]]'' | comentarista deportivu británicu (1907–1974) | 1907 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2401 | [[Ficheru:Raymond Gower in 1953.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7298808|Raymond Gower]]'' | | 1916 | 1989 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2402 | | ''[[:d:Q7299084|Raymond Price]]'' | | 1924 | 1988 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2403 | | ''[[:d:Q7299161|Raymond Steed]]'' | militar galés (1928–1943) | 1928 | 1943 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 2404 | | ''[[:d:Q7306435|Redvers Sangoe]]'' | boxeador galés (1936–1964) | 1936 | 1964 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2405 | | ''[[:d:Q7306966|Rees Davies]]'' | historiador galés (1938–2005) | 1938 | 2005 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 2406 | [[Ficheru:Rees G Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7306965|Rees G. Richards]]'' | | 1842 | 1917 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2407 | [[Ficheru:Portrait of R. H. Gronow (4670809).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7306968|Rees Howell Gronow]]'' | políticu británicu | 1794 | 1865 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2408 | | ''[[:d:Q7306969|Rees Howells]]'' | misioneru galés (1879–1950) | 1879 | 1950 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2409 | | ''[[:d:Q7306974|Rees Williams]]'' | futbolista británicu | 1900 | 1963 | ''[[:d:Q3306663|Merthyr Tydfil County Borough]]'' |- | style='text-align:right'| 2410 | | ''[[:d:Q7306975|Rees Thomas]]'' | | 1882 | 1926 | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 2411 | | ''[[:d:Q7306973|Rees Thomas]]'' | | 1926 | 1984 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2412 | | ''[[:d:Q7307724|Reg Anderson]]'' | | 1914 | 1972 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 2413 | | ''[[:d:Q7307734|Reg Blakemore]]'' | | 1924 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2414 | | ''[[:d:Q7307740|Reg Braddick]]'' | ciclista galés (1913–1999) | 1913 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2415 | | ''[[:d:Q7307755|Reg Cudlipp]]'' | editor de periódicu británicu (1910–2005) | 1910 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2416 | | ''[[:d:Q7307759|Reg Davies]]'' | futbolista británicu (1929–2009) | 1929 | 2009 | ''[[:d:Q5199742|Cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 2417 | | ''[[:d:Q7307835|Reg Parker]]'' | futbolista británicu (1921–1997) | 1921 | 1997 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 2418 | [[Ficheru:Reg Plummer (rugby player).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7307840|Reg Plummer]]'' | xugador de rugbi union británicu (1888–1953) | 1888 | 1953 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2419 | | ''[[:d:Q7307846|Reg Pugh]]'' | futbolista británicu | 1917 | 1981 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2420 | | ''[[:d:Q7307859|Reg Spencer]]'' | futbolista británicu | 1908 | 1981 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 2421 | [[Ficheru:Reginald Thomas 1929.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7307870|Reg Thomas]]'' | mediofondista galés (1907–1946) | 1907 | 1946 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 2422 | | ''[[:d:Q7308838|Reginald Phillips]]'' | xugador de críquet galés (1897–1963) | 1897 | 1963 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2423 | | ''[[:d:Q7308884|Reginald Sutcliffe]]'' | | 1904 | 1991 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2424 | | ''[[:d:Q7319298|Rex Richards]]'' | | 1934 | 1989 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2425 | | ''[[:d:Q7321764|Rhys Cadwaladr]]'' | | 1666 | 1690 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2426 | | ''[[:d:Q7321781|Rhys Gethin]]'' | | 1350 | 1405 | ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2427 | | ''[[:d:Q7321796|Rhys Jones]]'' | | 1941 | 2001 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2428 | | ''[[:d:Q7321821|Rhys Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | 2021 | ''[[:d:Q7570735|Southerndown]]'' |- | style='text-align:right'| 2429 | | ''[[:d:Q7321830|Rhys Prichard]]'' | poeta galés (1579–1644) | 1579 | 1644 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2430 | | ''[[:d:Q7321835|Rhys Rhys-Williams]]'' | | 1865 | 1955 | ''[[:d:Q6875781|Miskin]]'' |- | style='text-align:right'| 2431 | [[Ficheru:Portrait of Sir Rhys ab Thomas, Knight Banneret & K-G (4672073).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321859|Rhys ap Thomas]]'' | | 1449 | 1525 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 2432 | | ''[[:d:Q7323024|Rice Mansel]]'' | | 1487 | 1559 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 2433 | | ''[[:d:Q7323907|Richard Bagnall-Oakeley]]'' | arqueru galés (1865–1947) | 1865 | 1947 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2434 | | ''[[:d:Q7324005|Richard Bassett]]'' | | 1777 | 1852 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 2435 | | ''[[:d:Q7324011|Richard Bates]]'' | | 1829 | 1889 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2436 | | ''[[:d:Q7324421|Richard Bryn Williams]]'' | | 1902 | 1981 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 2437 | [[Ficheru:Sir Richard Clough by Moses Griffith 02188.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7324802|Richard Clough]]'' | | 1539<br/>1530 | 1570 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 2438 | | ''[[:d:Q7324958|Richard Crawley]]'' | | 1840 | 1893 | ''[[:d:Q744944|Raglan]]'' |- | style='text-align:right'| 2439 | [[Ficheru:Richard-Davies-AS-Môn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325106|Richard Davies]]'' | políticu galés (1818–1896) | 1818 | 1896 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 2440 | [[Ficheru:Richard Davies Esgob Llanelwy a Thyddewi Bishp of St Davids, Wales (d. 1581) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325110|Richard Davies]]'' | | 1505<br/>1501 | 1581 | ''[[:d:Q13128908|Gyffin]]'' |- | style='text-align:right'| 2441 | [[Ficheru:Richard Davies, Llanbryn-mair (Mynyddog, 1833-77) NLW3364536.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325108|Richard Davies]]'' | poeta galés (1833–1877) | 1833 | 1877 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 2442 | | ''[[:d:Q7325109|Richard Davies]]'' | actor galés (1926–2015) | 1926 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2443 | [[Ficheru:Richard Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325458|Richard Edwards]]'' | políticu australianu | 1842 | 1915 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2444 | [[Ficheru:Richard Ellis (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325487|Richard Ellis]]'' | | 1865 | 1928 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2445 | | ''[[:d:Q7325626|Richard Farrington]]'' | | 1702 | 1772 | ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]'' |- | style='text-align:right'| 2446 | [[Ficheru:Samuel Woodforde (1763-1817) - Richard Fenton (1746–1821) - 732230 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325647|Richard Fenton]]'' | | 1746 | 1821 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 2447 | [[Ficheru:Pfeninger, R. E.; R. Glynn Vivian.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325950|Richard Glynn Vivian]]'' | | 1835 | 1910 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2448 | | ''[[:d:Q7326090|Richard Griffiths]]'' | | 1756 | 1826 | ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]'' |- | style='text-align:right'| 2449 | | ''[[:d:Q7326420|Richard Herbert]]'' | xugador de dardos galés (1972–2012) | 1972 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2450 | | ''[[:d:Q7326925|Richard Jones]]'' | | 1603 | 1650 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 2451 | | ''[[:d:Q7326929|Richard Jones]]'' | | 1757 | 1814 | ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]'' |- | style='text-align:right'| 2452 | [[Ficheru:Richard Llwyd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7327422|Richard Llwyd]]'' | | 1752 | 1835 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2453 | | ''[[:d:Q7327487|Richard Lucas]]'' | | 1648 | 1715 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 2454 | | ''[[:d:Q7327908|Richard Morris]]'' | | 1703 | 1779 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 2455 | [[Ficheru:Richard Mullock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7327948|Richard Mullock]]'' | árbitru de rugbi a 15 galés (1851–1920) | 1851 | 1920 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2456 | | ''[[:d:Q7328001|Richard Nanney]]'' | | 1691 | 1767 | ''[[:d:Q17744296|Cefndeuddwr Farmhouse]]'' |- | style='text-align:right'| 2457 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Richard Owen, (y diwygiwr enwog) (4671728) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328216|Richard Owen]]'' | | 1839 | 1887 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 2458 | | ''[[:d:Q7328276|Richard Parkhouse]]'' | xugador de críquet galés (1910–1984) | 1910 | 1984 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2459 | [[Ficheru:Professor Richard Parry-Jones CBE.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328285|Richard Parry-Jones]]'' | | 1951 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2460 | [[Ficheru:Richard Pennant Thomson 1790s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328358|Richard Pennant, 1st Baron Penrhyn]]'' | políticu británicu | 1737 | 1808 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 2461 | [[Ficheru:Richard Perryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7328379|Richard Perryn]]'' | | 1723 | 1803 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 2462 | | ''[[:d:Q7328491|Richard Powell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1864–1944) | 1864 | 1944 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2463 | | ''[[:d:Q7328531|Richard Pryse]]'' | | 1501 | 1623 | ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]'' |- | style='text-align:right'| 2464 | | ''[[:d:Q7328693|Richard Roberts]]'' | | 1884 | 1970 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 2465 | | ''[[:d:Q7329296|Richard Summers]]'' | xugador de rugbi union británicu (1860–1941) | 1860 | 1941 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2466 | | ''[[:d:Q7329418|Richard Tecwyn Williams]]'' | bioquímicu galés (1900–1979) | 1909 | 1979 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 2467 | | ''[[:d:Q7329440|Richard Thomas]]'' | oficial británicu (1932–1998) | 1932 | 1998 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2468 | | ''[[:d:Q7329445|Richard Thomas]]'' | | 1753 | 1780 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 2469 | [[Ficheru:Richard Trefor (1558 - 1638).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7329554|Richard Trevor]]'' | políticu galés (1558–1638) | 1558 | 1638 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 2470 | [[Ficheru:Portrait of Ricardvs Vavghanvs (4672123).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7329644|Richard Vaughan]]'' | sacerdote británicu (1550–1607) | 1550 | 1607 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2471 | | ''[[:d:Q7329946|Richard Whitford]]'' | | 1495 | 1543 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 2472 | | ''[[:d:Q7329983|Richard William Allen]]'' | | 1867 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2473 | [[Ficheru:Richard William Leslie Wain (1896–1917).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7329992|Richard William Leslie Wain]]'' | militar galés (1896–1917) | 1896 | 1917 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2474 | | ''[[:d:Q7330013|Richard Williams Morgan]]'' | | 1815 | 1889 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2475 | [[Ficheru:Robbie James.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7340921|Robbie James]]'' | futbolista británicu (1957–1998) | 1957 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2476 | [[Ficheru:Robert Armstrong-Jones 1933.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7341588|Robert Armstrong-Jones]]'' | psiquiatra británicu | 1857 | 1943 | ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 2477 | | ''[[:d:Q7342182|Robert Blythe]]'' | actor galés (1947–2018) | 1947 | 2018 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2478 | [[Ficheru:Mr. R. Bryan (5292071).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7342477|Robert Bryan]]'' | | 1858 | 1920 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 2479 | [[Ficheru:Robert Bye VC IWM Q 114616.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7342553|Robert Bye]]'' | soldáu galés (1889–1962) | 1889 | 1962 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2480 | | ''[[:d:Q7342900|Robert Chester]]'' | | 1566 | 1640 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2481 | | ''[[:d:Q7343089|Robert Cooke]]'' | políticu británicu (1930–1987) | 1930 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2482 | [[Ficheru:Robert Daniell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7343389|Robert Daniell]]'' | políticu galés (1646–1718) | 1646 | 1718 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2483 | | ''[[:d:Q7343426|Robert Davies]]'' | futbolista británicu (1869–1930) | 1869 | 1930 | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 2484 | | ''[[:d:Q7343516|Robert Dewi Williams]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 2485 | | ''[[:d:Q7343531|Robert Dickie]]'' | boxeador galés (1964–2010) | 1964 | 2010 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 2486 | [[Ficheru:Revd Robert Ellis (Cynddelw, 1812-75) NLW3364283.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7344015|Robert Ellis]]'' | | 1812 | 1875 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2487 | | ''[[:d:Q7344034|Robert Ellis]]'' | | 1898 | 1966 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2488 | | ''[[:d:Q6114479|Jack Owen]]'' | futbolista británicu | 1866 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2489 | | ''[[:d:Q6242038|John Jones]]'' | futbolista británicu | 1848 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2490 | | ''[[:d:Q6253539|John Pullen]]'' | futbolista británicu | 1901 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2491 | | ''[[:d:Q6849220|Mike Watkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1952 | 2025 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 2492 | [[Ficheru:Miles Morgan by J. S. Hartley - Springfield, MA - DSC03231.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6851487|Miles Morgan]]'' | | 1616 | 1699 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2493 | | ''[[:d:Q6851560|Miles Thomas]]'' | mánager galés (1897–1980) | 1897 | 1980 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2494 | [[Ficheru:Milsom Rees 1931.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6860747|Milsom Rees]]'' | ciruxanu galés (1866–1952) | 1866 | 1952 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2495 | | ''[[:d:Q6860753|Milson Hunt]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1926 | 1988 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2496 | | ''[[:d:Q6890179|Moelwyn Hughes]]'' | | 1897 | 1955 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2497 | [[Ficheru:Moelona1917.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6890185|Elizabeth Mary Jones]]'' | | 1877 | 1953 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 2498 | | ''[[:d:Q6890208|Moelwyn Merchant]]'' | | 1913 | 1997 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2499 | [[Ficheru:Molly Parkin (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6896659|Molly Parkin]]'' | | 1932 | 2026 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 2500 | [[Ficheru:Archives of American Art - Monty Lewis - 2587.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6906709|Monty Lewis]]'' | artista galés (1907–1997) | 1907 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2501 | | ''[[:d:Q6909612|Mordecai Jones]]'' | | 1813 | 1880 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2502 | | ''[[:d:Q6911506|Morfydd Llwyn Owen]]'' | | 1891 | 1918 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 2503 | [[Ficheru:Morgan B. Williams (Pennsylvania Congressman).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6911580|Morgan B. Williams]]'' | políticu galés (1831–1903) | 1831 | 1903 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2504 | | ''[[:d:Q6911650|Morgan Edwards]]'' | | 1722 | 1795 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2505 | | ''[[:d:Q6911703|Morgan Hunt]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2012 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 2506 | | ''[[:d:Q6911720|Morgan John Rhys]]'' | | 1760 | 1804 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 2507 | [[Ficheru:Morgan-Lloyd-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6911751|Morgan Lloyd]]'' | | 1820 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2508 | | ''[[:d:Q6911804|Morgan Owen]]'' | | 1585 | 1645 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 2509 | | ''[[:d:Q6911815|Morgan Phillips]]'' | | 1902 | 1963 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2510 | | ''[[:d:Q6911824|Morgan Rhys]]'' | | 1716 | 1779 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2511 | | ''[[:d:Q6915147|Morus Dwyfech]]'' | escritor británicu | 1523 | 1590 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2512 | [[Ficheru:Clynnog by Moses Griffith 1782.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6915789|Moses Griffith]]'' | | 1747 | 1819 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 2513 | [[Ficheru:Moses Russell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6915930|Moses Russell]]'' | futbolista británicu (1888–1946) | 1888 | 1946 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 2514 | | ''[[:d:Q6917024|Mostyn Thomas]]'' | | 1896 | 1984 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2515 | | ''[[:d:Q6947452|Myfanwy Howell]]'' | presentadora de televisión británica | 1903 | 1988 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 2516 | [[Ficheru:Myfanwy Talog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6947457|Myfanwy Talog]]'' | actriz galesa (1944–1995) | 1944 | 1995 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 2517 | | ''[[:d:Q6947663|Myles Davies]]'' | | 1662 | 1715 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 2518 | [[Ficheru:Myrddin Fardd NLW3362574.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6948163|John Jones]]'' | | 1836 | 1921 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 2519 | | ''[[:d:Q6948612|Myrtle Devenish]]'' | actriz galesa (1913–2007) | 1913 | 2007 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 2520 | [[Ficheru:Mynytho's residents set about fundraising for the Urdd by using the theme 'Taste of the Ancient World' (1527347) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6964248|Nansi Richards]]'' | | 1888 | 1979 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2521 | [[Ficheru:A young W. Nantlais Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6964330|Nantlais Williams]]'' | | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q15407742|Gwyddgrug]]'' |- | style='text-align:right'| 2522 | | ''[[:d:Q6969314|Nathan Rogers]]'' | escritor galés (1638–1708) | 1638 | 1708 | ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]'' |- | style='text-align:right'| 2523 | | ''[[:d:Q6969312|Nathan Rocyn-Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1902–1984) | 1902 | 1984 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 2524 | [[Ficheru:Nathaniel Cynhafal Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969710|Nathaniel Jones]]'' | | 1832 | 1905 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 2525 | | ''[[:d:Q6969928|Nathaniel Williams]]'' | | 1742 | 1826 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 2526 | | ''[[:d:Q6986019|Ned Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1904–1990) | 1904 | 1990 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 2527 | | ''[[:d:Q6986087|Ned Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1867–1940) | 1867 | 1940 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2528 | | ''[[:d:Q6989019|Neil McPherson]]'' | xugador de rugbi union galés (1892–1957) | 1892 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2529 | [[Ficheru:NoahMMason.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7002124|Noah Morgan Mason]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2530 | | ''[[:d:Q7025356|Nicholas Evans]]'' | pintor galés (1907–2004) | 1907 | 2004 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2531 | | ''[[:d:Q7025584|Nicholas Hunt]]'' | oficial naval galés (1930–2013) | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2532 | | ''[[:d:Q7026147|Nicholas Rudall]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2533 | | ''[[:d:Q7031408|Niel Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1904–1985) | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2534 | | ''[[:d:Q7032450|Nigel Heseltine]]'' | escritor británicu | 1916 | 1966<br/>1995<br/>1996 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2535 | [[Ficheru:Percy Egerton Herbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167325|Percy Herbert]]'' | políticu galés (1822–1876) | 1822 | 1876 | ''[[:d:Q1377263|Powis Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2536 | [[Ficheru:British (English) School - Sir Percy Herbert (c.1598–1667), 2nd Baron Powis - 1180923 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7167388|Percy Herbert, 2nd Baron Powis]]'' | | 1598 | 1666 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 2537 | | ''[[:d:Q7167435|Percy Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1887–1969) | 1887 | 1969 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2538 | | ''[[:d:Q7167433|Percy Jones]]'' | | 1892 | 1922 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2539 | | ''[[:d:Q7167462|Percy Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1871–1959) | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2540 | | ''[[:d:Q7167493|Percy Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1905–1983) | 1905 | 1983 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 2541 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Bayley Williams (4674737) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7172638|Peter Bailey Williams]]'' | | 1763 | 1836 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 2542 | | ''[[:d:Q7173295|Peter Clarke]]'' | | 1948 | 2007 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 2543 | | ''[[:d:Q7173568|Peter Davies]]'' | científicu galés | 1948 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2544 | | ''[[:d:Q7174347|Peter Gray]]'' | químicu galés (1926–2012) | 1926 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2545 | | ''[[:d:Q7174491|Peter Halliday]]'' | actor británicu (1924–2012) | 1924 | 2012 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2546 | [[Ficheru:Peterlaw.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7175376|Peter Law]]'' | políticu galés (1948–2006) | 1948 | 2006 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2547 | | ''[[:d:Q7175951|Peter Morris]]'' | xugador de béisbol galés (1854–1884) | 1854 | 1884 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 2548 | | ''[[:d:Q7176382|Peter Philp]]'' | dramaturgu británicu (1920–2006) | 1920 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2549 | | ''[[:d:Q7176440|Peter Prendergast]]'' | pintor británicu (1946–2007) | 1946 | 2007 | ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]'' |- | style='text-align:right'| 2550 | | ''[[:d:Q7176642|Peter Rodon]]'' | futbolista británicu | 1940 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2551 | [[Ficheru:Psr99.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7176650|Peter Rogers]]'' | políticu galés | 1940 | 2025 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2552 | | ''[[:d:Q7177088|Peter Stead]]'' | escritor británicu | 1943 | 2026 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2553 | | ''[[:d:Q7179526|Peveril William-Powlett]]'' | xugador de rugbi union galés (1898–1985) | 1898 | 1985 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2554 | [[Ficheru:Phil Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7181939|Phil Griffiths]]'' | futbolista británicu (1905–1978) | 1905 | 1978 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 2555 | [[Ficheru:Phil Kerslake MNZM (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7182080|Phil Kerslake]]'' | presentador de televisión neozelandés | 1959 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2556 | | ''[[:d:Q7182365|Phil Ryan]]'' | | 1946 | 2016 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2557 | | ''[[:d:Q7182476|Phil Thomas]]'' | | 1877 | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2558 | | ''[[:d:Q7182544|Phil Whitlock]]'' | futbolista británicu (1930–2009) | 1930 | 2009 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2559 | [[Ficheru:Phil Williams.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7182555|Phil Williams]]'' | | 1939 | 2003 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 2560 | [[Ficheru:Philip Baxter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183190|Philip Baxter]]'' | inxenieru británicu (1905–1989) | 1905 | 1989 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2561 | [[Ficheru:Portrait of Colonel Philip Jones (1618–1674).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183865|Philip Jones of Fonmon]]'' | | 1618<br/>1617 | 1674 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2562 | | ''[[:d:Q7184141|Philip Nicholas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1952) | 1876 | 1952 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2563 | [[Ficheru:Portrait of Father Philip Powel (4672675) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184229|Philip Powell]]'' | | 1594 | 1646 | ''[[:d:Q7833102|Trallong]]'' |- | style='text-align:right'| 2564 | | ''[[:d:Q7184351|Philip Sayer]]'' | | 1946 | 1989 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2565 | [[Ficheru:Thomas Gainsborough (1727-1788) - Philip Yorke I (1743–1804), MP - 1151302 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184597|Philip Yorke]]'' | políticu galés (1743–1804) | 1743 | 1804 | ''[[:d:Q5385260|Erddig]]'' |- | style='text-align:right'| 2566 | | ''[[:d:Q7184733|Philippa Roles]]'' | | 1978 | 2017 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2567 | | ''[[:d:Q7186356|Phineas John]]'' | boxeador galés (1910–1985) | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 2568 | [[Ficheru:Phoebe Davies 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7186662|Phoebe Davies]]'' | | 1864 | 1912 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2569 | | ''[[:d:Q7192602|Piers Griffith]]'' | | 1568 | 1628 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 2570 | | ''[[:d:Q7199739|Pixie O'Harris]]'' | | 1903 | 1991 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2571 | [[Ficheru:Joshua Pritchard Hughes by Elliott & Fry circa 1910s NPG x159177.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7245941|Pritchard Hughes]]'' | sacerdote galés (1847–1938) | 1847 | 1938 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 2572 | [[Ficheru:Pryce Pryce-Jones.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q7253236|Pryce Pryce-Jones]]'' | políticu galés (1834–1920) | 1834 | 1920 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2573 | | ''[[:d:Q7273649|R. Geraint Gruffydd]]'' | críticu lliterariu galés (1928–2015) | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q3402540|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 2574 | | ''[[:d:Q7274067|R. Tudur Jones]]'' | teólogu británicu (1921–1998) | 1921 | 1998 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 2575 | [[Ficheru:R. Williams Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7274124|R. Williams Parry]]'' | | 1884 | 1956 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2576 | | [[Rachael Bland]] | | 1978 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2577 | [[Ficheru:720.Rahel o Fon photo portrait web.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7279216|Rachel Davies]]'' | | 1846 | 1915 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2578 | | ''[[:d:Q7279427|Rachel Thomas]]'' | actriz británica | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2579 | [[Ficheru:Ralph Champneys Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7287329|Ralph Champneys Williams]]'' | | 1848 | 1927 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 2580 | [[Ficheru:Hancock FRHS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7287596|Ralph Hancock]]'' | arquiteutu del paisaxe galés (1893–1950) | 1893 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2581 | | ''[[:d:Q7287883|Ralph Morgan]]'' | | 1920 | 2009 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2582 | [[Ficheru:Y Parch Simon Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519221|Simon Lloyd]]'' | | 1756 | 1836 | ''[[:d:Q29502896|Plas-yn-Dre]]'' |- | style='text-align:right'| 2583 | | ''[[:d:Q7526403|Sir David Llewellyn, 1st Baronet]]'' | | 1879 | 1940 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2584 | | ''[[:d:Q7526659|Sir Evan Davies Jones, 1st Baronet]]'' | | 1859 | 1949 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 2585 | [[Ficheru:1906 Francis Edwards MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7526702|Sir Francis Edwards, 1st Baronet]]'' | | 1852 | 1927 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 2586 | [[Ficheru:British School - Admiral Sir Francis Geary (1709-1710–1796) - BHC2706 - Royal Museums Greenwich.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7526707|Sir Francis Geary, 1st Baronet]]'' | oficial naval galés (1709–1796) | 1709 | 1796 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 2587 | [[Ficheru:John Dillwyn-Llewelyn Vanity Fair 11 October 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527724|Sir John Dillwyn-Llewelyn, 1st Baronet]]'' | políticu británicu (1836–1927) | 1836 | 1927 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2588 | | ''[[:d:Q7527751|Sir John Edwards, 1st Baronet, of Garth]]'' | | 1770 | 1850 | ''[[:d:Q7201716|Plas Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 2589 | [[Ficheru:John Nicholl Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527969|John Nicholl]]'' | políticu galés (1759–1838) | 1759 | 1838 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 2590 | [[Ficheru:Sir John Owen 1776 to 1861.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7527984|Sir John Owen, 1st Baronet]]'' | políticu británicu | 1776 | 1861 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2591 | [[Ficheru:Sir John Williams, 1st Baronet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528143|Sir John Williams, 1st Baronet, of the City of London]]'' | médicu galés (1840–1926) | 1840 | 1926 | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 2592 | [[Ficheru:John Wynn, 5th Bt, by English School of the 18th Century.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528163|Sir John Wynn, 5th Baronet]]'' | | 1628 | 1718<br/>1719 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2593 | | ''[[:d:Q7528418|Owen Wynn]]'' | | 1592 | 1660 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2594 | | ''[[:d:Q7528532|Sir Rhys Llewellyn, 2nd Baronet]]'' | | 1910 | 1978 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2595 | [[Ficheru:Portrait of Sir Robert Williames Vaughan, Bart. M.P. for the County of Merioneth (4674639) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528861|Robert Williames Vaughan]]'' | | 1768 | 1843 | ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 2596 | [[Ficheru:Sir Stephen Glynne 01.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7528986|Sir Stephen Glynne, 9th Baronet]]'' | políticu británicu | 1807 | 1874 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2597 | [[Ficheru:Major-General Sir Thomas Morgan 1604-1679.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7529216|Sir Thomas Morgan, 1st Baronet]]'' | | 1606<br/>1604 | 1679 | ''[[:d:Q6661439|Llangattock Lingoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2598 | [[Ficheru:Sir Thomas Salusbury and Family.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529259|Sir Thomas Salusbury, 2nd Baronet]]'' | | 1612 | 1643 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 2599 | [[Ficheru:Syr Walter Vaughan Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529393|Sir Walter Morgan, 1st Baronet]]'' | políticu británicu | 1831 | 1916 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2600 | | ''[[:d:Q7529416|Sir Watkin Williams-Wynn, 10th Baronet]]'' | | 1904 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2601 | | ''[[:d:Q7529423|Sir Watkin Williams-Wynn, 11th Baronet]]'' | | 1940 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2602 | [[Ficheru:Portrait of R. W. Williams-Wynne (4671230).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529427|Sir Watkin Williams-Wynn, 9th Baronet]]'' | militar galés (1862–1951) | 1862 | 1951 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2603 | [[Ficheru:John Jackson (1778–1831) (by or after) - Sir Watkin Williams Wynn (1772–1840), 5th Bt - PCF200 - Denbighshire Heritage Service Store.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529424|Sir Watkin Williams-Wynn, 5th Baronet]]'' | | 1772 | 1840 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2604 | [[Ficheru:Sir William James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529640|Sir William James, 1st Baronet]]'' | | 1720 | 1783 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 2605 | [[Ficheru:Portrait of Sir William Williams Bart (4672199) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7529825|Sir William Williams, 1st Baronet, of Gray's Inn]]'' | | 1634 | 1700 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2606 | | ''[[:d:Q7533472|Siân James]]'' | escritora británica | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2607 | [[Ficheru:Ceinion Llenyddiaeth Cymreig Cyf I (Siôn Cent).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7533490|Siôn Cent]]'' | poeta galés (1367–1430) | 1367 | 1430 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 2608 | | ''[[:d:Q7576045|Spencer Evans]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1981 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2609 | [[Ficheru:Sir Spencer Summers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7576189|Spencer Summers]]'' | políticu británicu (1902–1976) | 1902 | 1976 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2610 | | ''[[:d:Q7597536|Stan Awbery]]'' | | 1888 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2611 | | ''[[:d:Q7597565|Stan Bowsher]]'' | futbolista británicu (1899–1968) | 1899 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2612 | | ''[[:d:Q7597610|Stan Davies]]'' | futbolista británicu | 1898 | 1972 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2613 | | ''[[:d:Q7597761|Stan Leonard]]'' | futbolista británicu | 1924 | 1995 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2614 | | ''[[:d:Q7597805|Stan Morgan]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1971 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 2615 | | ''[[:d:Q7597821|Stan Owen]]'' | | 1932<br/>1929 | 2019 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2616 | | ''[[:d:Q7597848|Stan Richards]]'' | futbolista británicu (1917–1987) | 1917 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2617 | [[Ficheru:Stan Stennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7597900|Stan Stennett]]'' | comediante galés (1925–2013) | 1925 | 2013 | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2618 | | ''[[:d:Q7599882|Stanley Powell]]'' | | 1916 | 1995 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 2619 | [[Ficheru:Stanley Williams (rugby union).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7600045|Stanley Williams]]'' | | 1886 | 1936 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 2620 | | ''[[:d:Q7600051|Stanley Winmill]]'' | xugador de rugbi union galés (1889–1940) | 1889 | 1940 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2621 | | ''[[:d:Q7609455|Stephen Healey]]'' | futbolista británicu | 1982 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2622 | | ''[[:d:Q7609929|Stephen Maybery]]'' | novelista galés | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 2623 | | ''[[:d:Q7610673|Stephen Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1865–1937) | 1865 | 1937 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 2624 | | ''[[:d:Q7612324|Steve Curtis]]'' | boxeador galés (1948–1994) | 1948 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2625 | [[Ficheru:Steve Morris -Tom Parker 1922.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7613422|Steve Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1965) | 1896 | 1964<br/>1965 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2626 | [[Ficheru:Edward Burne-Jones The Golden Stairs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6779642|Mary Gladstone]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2627 | | ''[[:d:Q6779667|Mary Grant Price]]'' | | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 2628 | | ''[[:d:Q6779879|Mary Jane Innes]]'' | empresaria neozelandesa (1852–1941) | 1852 | 1941 | ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]'' |- | style='text-align:right'| 2629 | [[Ficheru:Mary Charlotte Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6780105|Mary Lloyd]]'' | escultora galesa (1819–1896) | 1819 | 1896 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 2630 | | ''[[:d:Q6780377|Mary Morgan]]'' | trabayadora doméstica galesa (1788–1805) | 1788 | 1805 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 2631 | [[Ficheru:Mary Sophia Allen (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6780744|Mary Sophia Allen]]'' | | 1878 | 1964 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2632 | | ''[[:d:Q6780951|Mary White]]'' | | 1926 | 2013 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2633 | | ''[[:d:Q6790774|Matthew Keating]]'' | políticu británicu | 1869 | 1937 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2634 | [[Ficheru:Mr. Vaughan Davies, M.P. for Cardiganshire (5236475).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6791359|Matthew Vaughan-Davies, 1st Baron Ystwyth]]'' | políticu británicu (1840–1935) | 1840 | 1935 | ''[[:d:Q29497855|Tanybwlch]]'' |- | style='text-align:right'| 2635 | | ''[[:d:Q6792322|Maudie Edwards]]'' | | 1906 | 1991 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2636 | [[Ficheru:Maurice Edelman in 1947.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6793046|Maurice Edelman]]'' | políticu británicu (1911–1975) | 1911 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2637 | | ''[[:d:Q6793161|Maurice Griffith]]'' | sacerdote galés (1507–1558) | 1507 | 1558 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2638 | | ''[[:d:Q6793398|Maurice Orbach]]'' | políticu galés (1902–1979) | 1902 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2639 | | ''[[:d:Q6794260|Mavis Nicholson]]'' | periodista británica | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2640 | [[Ficheru:The capped tower of Eglwys Mechell Sant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6804706|Mechell]]'' | | 600 | 501 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2641 | [[Ficheru:Meganlloydgeorge (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6808694|Megan Lloyd George]]'' | política británica (1902–1966) | 1902 | 1966 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 2642 | [[Ficheru:Michael Povey (1486562).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6809955|Meic Povey]]'' | actor británicu (1950–2017) | 1950 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2643 | | ''[[:d:Q6809953|Meic Stephens]]'' | | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 2644 | | ''[[:d:Q6810308|Meirion Pennar]]'' | poeta galés (1944–2010) | 1944 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2645 | | ''[[:d:Q6810741|Mel James]]'' | | 1948 | 2022 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2646 | | ''[[:d:Q6810830|Mel Rosser]]'' | | 1901 | 1988 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 2647 | | ''[[:d:Q6811900|Melbourne Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1896–1966) | 1896 | 1966 | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 2648 | | ''[[:d:Q6811901|Melbourne Tierney]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2649 | | ''[[:d:Q6813870|Melville De Lloyd]]'' | | 1917 | 1985 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 2650 | | ''[[:d:Q6814128|Melvyn Ford]]'' | | 1924 | 2000 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 2651 | | ''[[:d:Q6814138|Melvyn Meek]]'' | | | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2652 | | ''[[:d:Q6817169|Menna Gallie]]'' | escritora galesa (1919–1990) | 1919 | 1990 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 2653 | [[Ficheru:Meredith Edwards in One Step Beyond (Justice).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6818922|Meredith Edwards]]'' | | 1917 | 1999 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 2654 | | ''[[:d:Q6819009|Meredydd Evans]]'' | | 1919 | 2015 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2655 | | ''[[:d:Q6819086|Merfyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1931 | 2016 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2656 | | ''[[:d:Q6820496|Merryl Wyn Davies]]'' | | 1948 | 2021 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2657 | | ''[[:d:Q6820867|Mervyn Bennett]]'' | boxeador galés (1960–1999) | 1960 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2658 | | ''[[:d:Q6820875|Mervyn Burtch]]'' | compositor galés (1929–2015) | 1929 | 2015 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 2659 | | ''[[:d:Q6820908|Mervyn Hill]]'' | xugador de críquet galés (1902–1948) | 1902 | 1948 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2660 | | ''[[:d:Q6820925|Mervyn Levy]]'' | historiador del arte británicu (1914–1996) | 1914 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2661 | | ''[[:d:Q6821110|Mesac Thomas]]'' | sacerdote galés (1816–1892) | 1816 | 1892 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2662 | | ''[[:d:Q6829403|Michael Condon]]'' | | 1919 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2663 | | ''[[:d:Q6831441|Michael J. Leahy]]'' | sindicalista británicu (1949–1979) | 1949 | 1979 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2664 | | ''[[:d:Q6831686|Michael Johnson]]'' | | 1941 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2665 | | ''[[:d:Q6832322|Michael Lort]]'' | | 1725 | 1790 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2666 | | ''[[:d:Q6833756|Michael Raven]]'' | | 1938 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2667 | | ''[[:d:Q6833909|Michael Roberts]]'' | políticu británicu (1927–1983) | 1927 | 1983 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 2668 | | ''[[:d:Q6838640|Mickey Gee]]'' | guitarrista galés (1944–2009) | 1944 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2669 | | ''[[:d:Q7626565|Stuart Gallacher]]'' | | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2670 | | ''[[:d:Q7626974|Stuart Prosser]]'' | | 1887 | 1939 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 2671 | | ''[[:d:Q7627026|Stuart Roberts]]'' | futbolista británicu | 1967 | 2023 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2672 | [[Ficheru:Plaque for Sulien, Llanbadarn Fawr - geograph.org.uk - 2104435.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7636261|Sulien]]'' | | 1012<br/>1011 | 1091 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2673 | | ''[[:d:Q7647604|Susan Bradshaw]]'' | pianista británica (1931–2005) | 1931 | 2005 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2674 | | ''[[:d:Q7651983|Sven Hansen]]'' | | 1876 | 1958 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2675 | [[Ficheru:Sybil Burton Christopher.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7659507|Sybil Christopher]]'' | actriz británica | 1929 | 2013 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 2676 | | ''[[:d:Q7659509|Sybil Connolly]]'' | diseñadora de moda galesa (1921–1998) | 1921 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2677 | | ''[[:d:Q7659682|Syd Fursland]]'' | futbolista británicu (1914–1990) | 1914 | 1990 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 2678 | | ''[[:d:Q7659721|Syd Reid]]'' | futbolista británicu | 2000 | 1968 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 2679 | | ''[[:d:Q7659740|Syd Worgan]]'' | boxeador galés | 1917 | 1996 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 2680 | | ''[[:d:Q7659969|Sydney Hinam]]'' | | 1898 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2681 | | ''[[:d:Q7660223|Sydney Williams]]'' | | 1918 | 1976 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 2682 | [[Ficheru:Tom Ellis 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7668222|T. E. Ellis]]'' | políticu galés (1859–1899) | 1859 | 1899 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2683 | [[Ficheru:Author T Glynne Davies (1553852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7668266|T. Glynne Davies]]'' | | 1926 | 1988 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 2684 | [[Ficheru:T. Gwynn Jones (1871–1949) (gcf02648).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7668277|T. Gwynn Jones]]'' | | 1871 | 1949 | ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 2685 | | ''[[:d:Q7668315|T. Ifor Rees]]'' | diplomáticu galés (1890–1977) | 1890 | 1977 | ''[[:d:Q7321618|Rhydypennau]]'' |- | style='text-align:right'| 2686 | | ''[[:d:Q7668365|T. J. Morgan]]'' | | 1907 | 1986 | ''[[:d:Q5566489|Glais]]'' |- | style='text-align:right'| 2687 | | ''[[:d:Q7674966|Taffy O'Callaghan]]'' | futbolista británicu (1906–1946) | 1906 | 1946 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 2688 | | ''[[:d:Q7674964|Taffy Davies]]'' | futbolista británicu (1910–1995) | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 2689 | | ''[[:d:Q7674969|Taffy Williams]]'' | mercenariu galés (1934–1996) | 1933 | 1996 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2690 | | ''[[:d:Q7678702|Tal Harris]]'' | xugador de rugbi británicu (1902–1963) | 1902 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2691 | | ''[[:d:Q7679434|Talfryn Evans]]'' | xugador de críquet galés (1914–1944) | 1914 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2692 | | ''[[:d:Q7679435|Talfryn Thomas]]'' | actor galés (1922–1982) | 1922 | 1982 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2693 | [[Ficheru:John Jones, 'Talhaiarn'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7679452|John Jones]]'' | | 1810 | 1869 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 2694 | [[Ficheru:Sir Tasker Watkins VC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7687359|Tasker Watkins]]'' | xuez galés (1918–2007) | 1918 | 2007 | ''[[:d:Q3403439|Nelson]]'' |- | style='text-align:right'| 2695 | [[Ficheru:Tecwyn Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7692926|Tecwyn Roberts]]'' | inxenieru galés (1925–1988) | 1925 | 1988 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 2696 | [[Ficheru:Ted Pooley.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7693615|Ted Pooley]]'' | xugador de críquet galés (1842–1907) | 1842 | 1907 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 2697 | | ''[[:d:Q7693850|Ted Ward]]'' | | 1953 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2698 | | ''[[:d:Q7694070|Teddy Peers]]'' | futbolista británicu (1886–1935) | 1886 | 1935 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 2699 | | ''[[:d:Q7701873|Terence Cook]]'' | | 1927 | 2016 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 2700 | | ''[[:d:Q7703511|Terrence Robbins]]'' | | 1937 | 2015 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2701 | | ''[[:d:Q7704285|Terry Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 2702 | | ''[[:d:Q7704519|Terry Higgins]]'' | | 1945 | 1982 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2703 | | ''[[:d:Q7781956|Theodore Price]]'' | | 1570 | 1631 | ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2704 | [[Ficheru:Portrait of Thes. Jones (4672942) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7782307|Theophilus Jones]]'' | historiador galés (1758–1812) | 1759 | 1812 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 2705 | [[Ficheru:Theophilus Redwood.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7782323|Theophilus Redwood]]'' | | 1806 | 1892 | ''[[:d:Q4950529|Boverton]]'' |- | style='text-align:right'| 2706 | | ''[[:d:Q7787281|Thomas Babington Jones]]'' | xugador de críquet galés (1851–1890) | 1851 | 1890 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 2707 | | ''[[:d:Q7787333|Thomas Baker Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1862–1959) | 1862 | 1959 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2708 | | ''[[:d:Q7787443|Thomas Bartley]]'' | futbolista británicu (1874–1951) | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 2709 | [[Ficheru:Thomas Brigstocke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7787897|Thomas Brigstocke]]'' | pintor galés (1809–1881) | 1809 | 1881 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2710 | | ''[[:d:Q7787900|Thomas Briscoe]]'' | | 1813 | 1895 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2711 | | ''[[:d:Q7788056|Thomas Burgoyne]]'' | | 1827 | 1920 | ''[[:d:Q5566244|Gladestry]]'' |- | style='text-align:right'| 2712 | [[Ficheru:Thomas Charles, Bala.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788335|Thomas Charles]]'' | clérigu galés (1755–1814) | 1755 | 1814 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2713 | [[Ficheru:Principal Thomas Charles Edwards (1837-1900) NLW3362721.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788342|Thomas Charles Edwards]]'' | | 1837 | 1900 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 2714 | [[Ficheru:Thomas Crofts 1722 Catalogue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7788707|Thomas Crofts]]'' | esplorador galés (1722–1781) | 1722 | 1781 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2715 | | ''[[:d:Q7788864|Thomas David Frank Evans]]'' | oficial británicu (1917–1996) | 1917 | 1996 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 2716 | | ''[[:d:Q7788876|Thomas Davies]]'' | futbolista británicu (1872–1950) | 1872 | 1950 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2717 | | ''[[:d:Q7789102|Thomas Duncombe Dee]]'' | empresariu d&#39;Estaos Xuníos (1844–1905) | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2718 | | ''[[:d:Q7789165|Thomas E. Heywood]]'' | | 1877 | 1953 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2719 | | ''[[:d:Q7789203|Thomas E. Stephens]]'' | pintor d&#39;Estaos Xuníos (1884–1966) | 1884 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2720 | | ''[[:d:Q7789287|Thomas Edwards]]'' | | 1779 | 1858 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 2721 | | ''[[:d:Q7789292|Thomas Edwards]]'' | | 1652 | 1721 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 2722 | | ''[[:d:Q7789331|Thomas Ellis]]'' | | 1625 | 1673 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 2723 | | ''[[:d:Q7789332|Thomas Ellis]]'' | | 1711 | 1792 | ''[[:d:Q6812351|Meliden]]'' |- | style='text-align:right'| 2724 | | ''[[:d:Q7789396|Thomas Evans]]'' | soldáu galés (1824–1866) | 1824 | 1866 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2725 | | ''[[:d:Q7789400|Thomas Evans]]'' | | 1764 | 1833 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 2726 | [[Ficheru:John Bettes the Elder Sir Thomas Exmewe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7789414|Thomas Exmewe]]'' | | 1450 | 1529 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 2727 | | ''[[:d:Q7789686|Thomas Flynn]]'' | | 1898 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2728 | [[Ficheru:Dr T. F. Roberts (1860–1919), MA, LLD, Principal of University of Wales, Aberystwyth (1892–1919) (OP81).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7789785|Thomas Francis Roberts]]'' | | 1860 | 1919 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 2729 | [[Ficheru:Tom-Griffiths-AS-Pont-y-pŵl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790214|Thomas Griffiths]]'' | | 1867 | 1955 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2730 | [[Ficheru:BG T Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790212|Thomas Griffiths]]'' | | 1865 | 1947 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 2731 | [[Ficheru:Tom Hollingdale 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7790756|Thomas Hollingdale]]'' | | 1900 | 1978 | ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 2732 | [[Ficheru:Tommy Jones-Davies 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819577|Tommy Jones-Davies]]'' | | 1906 | 1960 | ''[[:d:Q6964312|Nantgaredig]]'' |- | style='text-align:right'| 2733 | | ''[[:d:Q7819747|Tommy Nutter]]'' | diseñador de moda galés (1943–1992) | 1943 | 1992 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 2734 | | ''[[:d:Q7819800|Tommy Rees]]'' | | 1904 | 1968 | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 2735 | | ''[[:d:Q7819839|Tommy Scourfield]]'' | | 1909 | 1976 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2736 | [[Ficheru:Tommy Vile.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819968|Tommy Vile]]'' | | 1882 | 1958 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2737 | | ''[[:d:Q7819994|Tommy Weale]]'' | | 1910 | 1971 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2738 | [[Ficheru:Tomos Prys portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7820312|Tomos Prys]]'' | | 1564 | 1634 | ''[[:d:Q20591139|Plas Iolyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2739 | | ''[[:d:Q7821745|Tony Adams]]'' | actor galés | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 2740 | | ''[[:d:Q7822985|Tony Millington]]'' | futbolista británicu (1943–2015) | 1943 | 2015 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2741 | | ''[[:d:Q7823053|Tony Nelson]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2742 | | ''[[:d:Q7823270|Tony Ridler]]'' | xugador de dardos británicu (1954–2015) | 1954 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2743 | | ''[[:d:Q7823324|Tony Rowley]]'' | | 1929 | 2006 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 2744 | | ''[[:d:Q7823625|Tony Villars]]'' | futbolista británicu | 1952 | 2020 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2745 | | ''[[:d:Q7827600|Tosh Powell]]'' | | 1908 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2746 | [[Ficheru:Trefor Jenkins00.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7837812|Trefor Jenkins]]'' | xenetista sudafricanu | 1932 | 2025 | ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 2747 | | ''[[:d:Q7838982|Trevil Morgan]]'' | xugador de críquet galés (1907–1976) | 1907 | 1976 | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 2748 | | ''[[:d:Q7839033|Trevor Arnott]]'' | xugador de críquet galés (1902–1975) | 1902 | 1975 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 2749 | | ''[[:d:Q7839139|Trevor Every]]'' | xugador de críquet galés (1909–1990) | 1909 | 1990 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2750 | | ''[[:d:Q7839152|Trevor Foster]]'' | | 1914 | 2005 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2751 | | ''[[:d:Q7839165|Trevor Gardner]]'' | | 1915 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2752 | | ''[[:d:Q7839243|Trevor Jones]]'' | políticu británicu (1926–2016) | 1926 | 2016 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 2753 | | ''[[:d:Q7839282|Trevor Llewellyn]]'' | boxeador galés | 1898 | 1981 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2754 | | ''[[:d:Q7839287|Trevor Lloyd]]'' | xugador de rugbi union galés (1924–2015) | 1924 | 2015 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 2755 | | ''[[:d:Q7839340|Trevor Morris]]'' | | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q5586893|Gorslas]]'' |- | style='text-align:right'| 2756 | | ''[[:d:Q7839382|Trevor Preece]]'' | xugador de críquet galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 2757 | | ''[[:d:Q7839401|Trevor Roberts]]'' | | 1942 | 1972 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2758 | | ''[[:d:Q7839460|Trevor Thomas]]'' | | 1909 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2759 | | ''[[:d:Q7839477|Trevor Walters]]'' | futbolista británicu | 1916 | 1989 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2760 | | ''[[:d:Q7851276|Tudor Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1892–1958) | 1892 | 1958 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2761 | | ''[[:d:Q7851330|Tudor Watkins, Baron Watkins]]'' | políticu británicu (1903–1983) | 1903 | 1983 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 2762 | [[Ficheru:Tyrone OSullivan by Aberdare Blog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7861628|Tyrone O'Sullivan]]'' | sindicalista galés | 1945 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2763 | | ''[[:d:Q7899835|Urban]]'' | | | 1134 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 2764 | [[Ficheru:Val Feld.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7909090|Val Feld]]'' | política galesa (1947–2001) | 1947 | 2001 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2765 | [[Ficheru:Vernon Hill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7922142|Vernon Hill]]'' | xugador de críquet galés (1871–1932) | 1871 | 1932 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2766 | | ''[[:d:Q7922194|Vernon Morris]]'' | xugador de críquet galés (1894–1973) | 1894 | 1973 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2767 | | ''[[:d:Q7925889|Victor Erle Nash-Williams]]'' | | 1897 | 1955 | ''[[:d:Q56087668|Fleur-de-Lys]]'' |- | style='text-align:right'| 2768 | | ''[[:d:Q7931505|Vince Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu (1901–1967) | 1901 | 1967 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2769 | | ''[[:d:Q7931909|Vincent Lloyd-Jones]]'' | xuez galés (1901–1986) | 1901 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2770 | | ''[[:d:Q7937419|Viv Huzzey]]'' | | 1876 | 1929 | ''[[:d:Q7916189|Varteg]]'' |- | style='text-align:right'| 2771 | | ''[[:d:Q7937718|Vivian Harrison]]'' | | 1921 | 1989 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2772 | | ''[[:d:Q7937766|Vivian Ridler]]'' | editor británicu (1913–2009) | 1913 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2773 | [[Ficheru:W. Llewelyn Williams (5254833) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945802|William Llewelyn Williams]]'' | | 1867 | 1922 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 2774 | [[Ficheru:W S Gwynn Williams, Llangollen (1544595).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945968|W. S. Gwynn Williams]]'' | compositor británicu (1896–1978) | 1896 | 1978 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2775 | [[Ficheru:Portrayal of Wil Sam (W S Jones), the Llanystumdwy dramatist (1552990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7945972|W. S. Jones]]'' | escritor británicu | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2776 | | ''[[:d:Q7955445|WR Parry]]'' | | 1890 | 1955 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2777 | | ''[[:d:Q7964582|Walter Coffin]]'' | | 1784 | 1867 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2778 | | ''[[:d:Q7964611|Walter Cradock]]'' | | 1606 | 1659 | ''[[:d:Q6661540|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2779 | | ''[[:d:Q7964653|Walter Davis]]'' | futbolista británicu (1888–1937) | 1888 | 1937 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2780 | [[Ficheru:Walter E Rees.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7964728|Walter E. Rees]]'' | secretariu galés (1863–1949) | 1863 | 1949 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2781 | | ''[[:d:Q7964785|Walter Evans]]'' | | 1867 | 1897 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 2782 | [[Ficheru:StateLibQld 1 110840 Honourable Walter Horatio Wilson 1887.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7965162|Walter Horatio Wilson]]'' | políticu australianu (1839–1902) | 1839 | 1902 | ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]'' |- | style='text-align:right'| 2783 | [[Ficheru:Professor Walter Jenkin Evans (1856–1927), Carmarthen Presbyterian College (gcf02731).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7965269|Walter Jenkin Evans]]'' | historiador británicu | 1856 | 1927 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2784 | | ''[[:d:Q7965470|Walter Lloyd]]'' | | 1580 | 1662 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 2785 | | ''[[:d:Q7965658|Walter Monslow, Baron Monslow]]'' | | 1895 | 1966 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2786 | | ''[[:d:Q7965863|Walter Powell]]'' | | 1842 | 1881 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2787 | | ''[[:d:Q7965960|Walter Rice Evans]]'' | | 1863 | 1909 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 2788 | | ''[[:d:Q7965980|Walter Robbins]]'' | futbolista británicu (1910–1979) | 1910 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2789 | | ''[[:d:Q7966122|Walter Shaw Sparrow]]'' | | 1862 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2790 | | ''[[:d:Q7966361|Walter W. Thomas]]'' | arquiteutu galés (1849–1912) | 1849 | 1912 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 2791 | | ''[[:d:Q7972932|Wat Jones]]'' | xugador de críquet galés (1917–1994) | 1917 | 1994 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 2792 | | ''[[:d:Q7976043|Wayne Bickerton]]'' | | 1941 | 2015 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2793 | | ''[[:d:Q7976202|Wayne Edwards]]'' | militar galés (1966–1993) | 1966 | 1993 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2794 | | ''[[:d:Q7976216|Wayne Evans]]'' | futbolista británicu | 1971 | 2023 | ''[[:d:Q3404980|Abermule]]'' |- | style='text-align:right'| 2795 | [[Ficheru:Robert Harris, C.M.G., R.C.A. (I0007812).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7345286|Robert Harris]]'' | pintor canadianu | 1849 | 1919 | ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]'' |- | style='text-align:right'| 2796 | | ''[[:d:Q7345469|Robert Herring]]'' | poeta británicu | 1903 | 1975 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2797 | [[Ficheru:Robert Jermain Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7346107|Robert Jermain Thomas]]'' | misioneru galés (1840–1866) | 1840 | 1866 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 2798 | | ''[[:d:Q7346173|Robert Jones]]'' | futbolista británicu (1868–1939) | 1868 | 1939 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2799 | [[Ficheru:Robert Jones (surgeon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7346178|Robert Jones]]'' | | 1857 | 1933 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 2800 | | ''[[:d:Q7346179|Robert Jones]]'' | | 1809 | 1879 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 2801 | [[Ficheru:Robert Jones Derfel (1824-1905) NLW3364553.jpg|center|128px]] | [[Robert Jones Derfel]] | | 1824 | 1905 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 2802 | | ''[[:d:Q7346820|Robert Lee Roberts]]'' | futbolista británicu (1868–1943) | 1868 | 1943 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2803 | | ''[[:d:Q7346876|Robert Lewis-Lloyd]]'' | remeru galés (1836–1915) | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2804 | | ''[[:d:Q7347000|Robert Lougher]]'' | | 1530 | 1585 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 2805 | [[Ficheru:Mansell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347323|Robert Mansell]]'' | | 1573 | 1656 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 2806 | | ''[[:d:Q7347624|Robert Mends]]'' | militar galés (1767–1823) | 1767 | 1823 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 2807 | [[Ficheru:Preston north end art (Mills-Roberts).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347692|Robert Mills-Roberts]]'' | futbolista británicu | 1862 | 1935 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 2808 | [[Ficheru:Robert Morgan, Bishop of Bangor (1608-73).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347797|Robert Morgan]]'' | | 1608 | 1673 | ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]'' |- | style='text-align:right'| 2809 | | ''[[:d:Q7348182|Robert Owen]]'' | | 1820 | 1902 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2810 | | ''[[:d:Q7348749|Robert Parry]]'' | | 1563 | 1613 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2811 | [[Ficheru:Eos Morlais.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q7349208|Robert Rees]]'' | cantante galés (1841–1892) | 1841 | 1892 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 2812 | | ''[[:d:Q7349268|Robert Richards]]'' | | 1884 | 1954 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 2813 | [[Ficheru:Robert Richardson-Gardner Vanity Fair 1877-02-17.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349272|Robert Richardson-Gardner]]'' | | 1827 | 1898 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2814 | | ''[[:d:Q7349314|Robert Roberts]]'' | | 1864 | 1932 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 2815 | [[Ficheru:Portrait of Robert Shields (4670523) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349760|Robert Shields]]'' | militar galés (1827–1864) | 1827 | 1864 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2816 | [[Ficheru:Robert Thomas South Australian Register.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350340|Robert Thomas]]'' | | 1781 | 1860 | ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]'' |- | style='text-align:right'| 2817 | [[Ficheru:Thefamily-sculpture-robert-thomas-7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350341|Robert Thomas]]'' | escultor galés (1926–1999) | 1926 | 1999 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 2818 | | ''[[:d:Q7350584|Robert Vaughan]]'' | | 1592 | 1667 | ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]'' |- | style='text-align:right'| 2819 | [[Ficheru:Robert Vaughn - Montana pioneer - 1900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350590|Robert Vaughn]]'' | ganaderu galés (1836–1918) | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2820 | [[Ficheru:ONL (1887) 1.066 - Alderman Waithman, from an authentic portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7350786|Robert Waithman]]'' | | 1764 | 1833 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2821 | | ''[[:d:Q7350851|Robert Wanbon]]'' | | 1943 | 2022 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2822 | [[Ficheru:RWGriffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7351086|Robert William Griffiths]]'' | agricultor galés (1896–1962) | 1896 | 1962 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2823 | [[Ficheru:Robert Williams (Trebor Mai, 1830-77) NLW3364532.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7351121|Robert Williams]]'' | poeta galés (1830–1877) | 1830 | 1877 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2824 | [[Ficheru:Rodrogers1999.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7356340|Rod Richards]]'' | políticu galés | 1947 | 2019 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2825 | [[Ficheru:Rod de'Ath cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7356419|Rod de'Ath]]'' | músicu galés (1950–2014) | 1950 | 2014 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 2826 | | ''[[:d:Q7356486|Roddy Hughes]]'' | | 1891 | 1970 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 2827 | | ''[[:d:Q7356568|Roderic Bowen]]'' | | 1913 | 2001 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2828 | | ''[[:d:Q7357782|Roger Addison]]'' | xugador de rugbi union galés (1945–2010) | 1945 | 2010 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2829 | [[Ficheru:Portrait of Roger Edwards (4674356) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7358146|Roger Edwards]]'' | | 1811 | 1886 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2830 | | ''[[:d:Q7358144|Roger Edgeworth]]'' | | 1485 | 1560 | ''[[:d:Q5884534|Holt Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2831 | | ''[[:d:Q7358753|Roger Owen]]'' | | 1953 | 2021 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2832 | | ''[[:d:Q7359001|Roger Thomas]]'' | políticu británicu (1925–1994) | 1925 | 1994 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 2833 | | ''[[:d:Q7360342|Roland Mathias]]'' | | 1915 | 2007 | ''[[:d:Q7680426|Tal-y-bont on Usk]]'' |- | style='text-align:right'| 2834 | | ''[[:d:Q7360675|Roley Williams]]'' | futbolista británicu | 1927 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2835 | | ''[[:d:Q7363525|Ron Berry]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1997 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2836 | | ''[[:d:Q7363679|Ron Davies]]'' | futbolista británicu (1932–2007) | 1932 | 2007 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2837 | [[Ficheru:Ron davies thumbnail.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7363680|Ron Davies]]'' | | 1921 | 2013 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 2838 | | ''[[:d:Q7363838|Ron Gostick]]'' | políticu canadianu (1918–2005) | 1918 | 2005 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2839 | | ''[[:d:Q7363946|Ron Howells]]'' | futbolista británicu (1927–2011) | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 2840 | | ''[[:d:Q7363949|Ron Hughes]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2019 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2841 | | ''[[:d:Q7363996|Ronald Jones]]'' | velocista galés | 1934 | 2021 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 2842 | | ''[[:d:Q7364275|Ron Powell]]'' | futbolista británicu (1929–1992) | 1929 | 1992 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 2843 | | ''[[:d:Q7364322|Ron Roberts]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2026 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2844 | | ''[[:d:Q7364652|Ronald Atkins]]'' | políticu británicu | 1916 | 2020 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2845 | | ''[[:d:Q7364676|Ronald Bell]]'' | | 1914 | 1982 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2846 | | ''[[:d:Q7364729|Ronald Cass]]'' | escritor británicu | 1923 | 2006 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2847 | | ''[[:d:Q7365011|Ronald Karslake Starr Wood]]'' | | 1919 | 2017 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 2848 | | ''[[:d:Q7365062|Ronald Lewis]]'' | actor británicu (1928–1982) | 1928 | 1982 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2849 | | ''[[:d:Q7365384|Ronald Waterhouse]]'' | | 1926 | 2011 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 2850 | | ''[[:d:Q7365803|Ronnie Boon]]'' | | 1909 | 1998 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2851 | | ''[[:d:Q7365892|Ronnie James]]'' | boxeador galés (1917–1977) | 1917 | 1977 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2852 | | ''[[:d:Q7365964|Ronnie Rees]]'' | futbolista británicu | 1944 | 2023 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 2853 | | ''[[:d:Q7368892|Rosie Harris]]'' | novelista galesa | 1925 | 2024 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2854 | | ''[[:d:Q7371713|Rovi]]'' | | 1919 | 1996 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2855 | | ''[[:d:Q7372122|Rowland Ellis]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1650–1731) | 1650 | 1731 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 2856 | | ''[[:d:Q7372121|Rowland Ellis]]'' | | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 2857 | | ''[[:d:Q7372152|Rowland Jones]]'' | llingüista británicu | 1722 | 1774 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 2858 | [[Ficheru:Portrait of Coll. Langhorne (4673350) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372156|Rowland Laugharne]]'' | | 1607 | 1675 | ''[[:d:Q7592714|St Brides]]'' |- | style='text-align:right'| 2859 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Pritchard (4670459).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372176|Rowland Prichard]]'' | | 1812 | 1887 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 2860 | [[Ficheru:Caer Gai, Llanuwchllyn, Plasty o'r 17g y tu fewn i gaer Rhufeinig; a grade II* important mid C17 gentry house withing a Roman fort (Caer Gai); Eryri National Park 10.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372196|Rowland Vaughan]]'' | | 1590 | 1667 | ''[[:d:Q123060428|Caer Gai]]'' |- | style='text-align:right'| 2861 | [[Ficheru:Revd Rowland Williams (Hwfa Mon, 1823-1905) NLW3361827 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7372206|Rowland Williams]]'' | poeta galés (1823–1905) | 1823 | 1905 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 2862 | | ''[[:d:Q7372204|Rowland Williams]]'' | | 1779 | 1854 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2863 | | ''[[:d:Q7372734|Roy Davies]]'' | | 1928 | 2013 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2864 | | ''[[:d:Q7372783|Roy Evans]]'' | futbolista británicu (1943–1969) | 1943 | 1969 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2865 | | ''[[:d:Q7372819|Roy Francis]]'' | | 1919 | 1989 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2866 | | ''[[:d:Q7372899|Roy Harris]]'' | inxenieru británicu (1902–1973) | 1902 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2867 | | ''[[:d:Q7373003|Roy John]]'' | futbolista británicu (1911–1973) | 1911 | 1973 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2868 | [[Ficheru:Earl of Denbigh Vanity Fair 23 August 1894.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7377413|Rudolph Feilding, 9th Earl of Denbigh]]'' | | 1859 | 1939 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 2869 | | ''[[:d:Q7380331|Rupert Morris]]'' | | 1843 | 1918 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 2870 | | ''[[:d:Q7381435|Russell Coughlin]]'' | futbolista británicu (1960–2016) | 1960 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2871 | | ''[[:d:Q7381750|Russell Robins]]'' | | 1932 | 2019 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2872 | | ''[[:d:Q7381817|Russell Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu (1914–1965) | 1914 | 1965 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 2873 | | ''[[:d:Q7382906|Ruth Bidgood]]'' | | 1922 | 2022 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 2874 | [[Ficheru:Ffrindiau Ryan, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7384008|Ryan Davies]]'' | actor británicu | 1937 | 1977 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 2875 | | ''[[:d:Q7385154|Ryland Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu | 1943 | 2023 | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 2876 | | ''[[:d:Q7387186|S.G. Courteen]]'' | | 1864 | 1945 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2877 | | ''[[:d:Q7387421|Stephen Dewar Holden]]'' | inxenieru galés (1870–1918) | 1870 | 1918 | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 2878 | [[Ficheru:S.O. Davies portrait 1490010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7387725|S. O. Davies]]'' | | 1886 | 1972 | ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]'' |- | style='text-align:right'| 2879 | | ''[[:d:Q7401077|Saint Caradoc]]'' | | | 1124 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2880 | | [[Derfel Gadarn]] | | 566 | 660 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2881 | [[Ficheru:St Eigon, Llanigon - geograph.org.uk - 714248.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7401197|Saint Eigen]]'' | | | 1 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 2882 | | ''[[:d:Q7405039|Sally Amis]]'' | | 1954 | 2000 | ''[[:d:Q7898360|Uplands]]'' |- | style='text-align:right'| 2883 | | ''[[:d:Q7407801|Sam Livesey]]'' | actor galés (1873–1936) | 1873 | 1936 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2884 | | ''[[:d:Q7407834|Sam Mainwaring]]'' | | 1841 | 1907 | ''[[:d:Q107032804|Penrhiwtyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2885 | | ''[[:d:Q7410805|Samuel Augustus Perry]]'' | | 1787 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2886 | | ''[[:d:Q7411260|Samuel Devons]]'' | físicu británicu (1914–2006) | 1914 | 2006 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 2887 | [[Ficheru:SamuelGriffithPA.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411541|Samuel Griffith]]'' | | 1816 | 1893 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2888 | [[Ficheru:Sienoch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411771|Samuel Ifor Enoch]]'' | | 1914 | 2001 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 2889 | [[Ficheru:Samuel Jagger (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7411824|Samuel Jagger]]'' | xugador de críquet galés (1904–1964) | 1904 | 1964 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2890 | | ''[[:d:Q7411872|Samuel Jones]]'' | | 1628 | 1697 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 2891 | [[Ficheru:Samuel M Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7412071|Samuel M. Jones]]'' | políticu galés (1846–1904) | 1846 | 1904 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 2892 | [[Ficheru:Wisconsin politician John W. Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6262574|John W. Thomas]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos (1846–1925) | 1846 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2893 | | ''[[:d:Q6262923|John Walter Jones]]'' | | 1946 | 2020 | ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]'' |- | style='text-align:right'| 2894 | | ''[[:d:Q6262936|John Walters]]'' | | 1760 | 1789 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2895 | [[Ficheru:Portrait of Effigies of the White's in Tenby Church (4672150).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6263796|John White]]'' | | 1590 | 1645 | ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]'' |- | style='text-align:right'| 2896 | | ''[[:d:Q6264119|John William Best]]'' | | 1912 | 2000 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2897 | | ''[[:d:Q6264149|John William Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1875–1947) | 1875 | 1947 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 2898 | [[Ficheru:Jwgreene.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6264172|John William Greene]]'' | políticu galés (1876–1959) | 1876 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2899 | | ''[[:d:Q6264334|John Williams]]'' | | 1757 | 1810 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2900 | | ''[[:d:Q6264332|John Williams]]'' | | | 1613 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 2901 | | ''[[:d:Q6264353|John Williams]]'' | | 1762 | 1802 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 2902 | | ''[[:d:Q6264359|John Williams]]'' | | 1626 | 1673 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 2903 | | ''[[:d:Q6264378|John Williams]]'' | | 1760 | 1826 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 2904 | | ''[[:d:Q6265051|John Wynne]]'' | | 1650 | 1714 | ''[[:d:Q16934171|Tegeingl]]''<br/>''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 2905 | | ''[[:d:Q6265540|John de Ferrers, 1st Baron Ferrers of Chartley]]'' | | 1271 | 1324 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2906 | [[Ficheru:John de Vere, 15th Earl of Oxford cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6265659|John de Vere, 15th Earl of Oxford]]'' | poeta galés (1488–1540) | 1488 | 1540 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2907 | | ''[[:d:Q6265805|John of Monmouth]]'' | militar galés (1182–1248) | 1184<br/>1182 | 1248 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2908 | | ''[[:d:Q6266053|Johnnie Clay]]'' | xugador de críquet británicu (1898–1973) | 1898 | 1973 | ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]'' |- | style='text-align:right'| 2909 | [[Ficheru:Johnny Basham 1914.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6266298|Johnny Basham]]'' | boxeador galés (1890–1947) | 1890 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2910 | | ''[[:d:Q6266931|Johnny Houlston]]'' | boxeador galés (1917–1962) | 1917 | 1962 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2911 | [[Ficheru:Johnny Jenkins (1875–1945).png|center|128px]] | ''[[:d:Q6266963|Johnny Jenkins]]'' | | 1875 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2912 | | ''[[:d:Q6267335|Johnny Morris]]'' | presentador de televisión galés (1916–1999) | 1916 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2913 | | ''[[:d:Q6267578|Johnny Ring]]'' | | 1900 | 1984 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2914 | | ''[[:d:Q6267780|Johnny Thomas]]'' | | 1880 | 1954 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 2915 | [[Ficheru:Jon Manchip White171.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6271197|Jon Manchip White]]'' | | 1924 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2916 | | ''[[:d:Q6271440|Jon Raven]]'' | | 2000 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2917 | | ''[[:d:Q6273019|Jonathan Edwards]]'' | | 1629 | 1712 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2918 | | ''[[:d:Q6273443|Jonathan Hughes]]'' | | 1721 | 1805 | ''[[:d:Q29481655|Pengwern Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 2919 | [[Ficheru:Jonathan Rogers GC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6274260|Jonathan Rogers]]'' | militar galés (1920–1964) | 1920 | 1964 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 2920 | | ''[[:d:Q6274785|Jonathan Williams]]'' | | 1754<br/>1752 | 1829 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 2921 | | ''[[:d:Q6281609|Joseph Booth]]'' | xugador de rugbi union británicu (1873–1958) | 1873 | 1958 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2922 | | ''[[:d:Q6282275|Joseph Corsi]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1894–1959) | 1894 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2923 | [[Ficheru:Portrait of J. D. Jones (4671538).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6282491|Joseph David Jones]]'' | | 1827 | 1870 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 2924 | [[Ficheru:Joseph Davies (1866-1954) portrait.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q6282502|Joseph Davies]]'' | políticu británicu (1866–1954) | 1866 | 1954 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2925 | | ''[[:d:Q6282851|Joseph Edward Crawshay Partridge]]'' | xugador de rugbi union sudafricanu (1879–1965) | 1879 | 1965 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2926 | [[Ficheru:Joseph Edwards (1814–1882) sculptor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6282865|Joseph Edwards]]'' | | 1814 | 1882 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 2927 | | ''[[:d:Q6283815|Joseph Harris]]'' | | 1704<br/>1702 | 1764 | ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]'' |- | style='text-align:right'| 2928 | [[Ficheru:Portrait of Joseph Harris, 'Gomer' (4670840) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6283821|Joseph Harris]]'' | | 1773 | 1825 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''<br/>''[[:d:Q3460673|Wolf's Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 2929 | [[Ficheru:Joseph Jenkins CC.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6284379|Joseph Jenkins]]'' | | 1818 | 1898 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2930 | | ''[[:d:Q6287209|Joseph Stone]]'' | médicu militar británicu (1903–1986) | 1903 | 1986 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 2931 | [[Ficheru:Joshua T Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290254|Joshua T. Owen]]'' | | 1821 | 1887 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 2932 | | ''[[:d:Q6290431|Josiah Boydell]]'' | pintor británicu (1752–1817) | 1752 | 1817 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 2933 | [[Ficheru:JosiahDuaneHicks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290468|Josiah Duane Hicks]]'' | | 1844 | 1923 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 2934 | | ''[[:d:Q6290548|Josiah Lewis Morgan]]'' | as de l&#39;aviación galés (1893–1982) | 1893 | 1982 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 2935 | | ''[[:d:Q6290605|Josiah Rees]]'' | | 1744 | 1804 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 2936 | [[Ficheru:Josiah Towyn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290641|Josiah Towyn Jones]]'' | políticu galés (1858–1925) | 1858 | 1925 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 2937 | | ''[[:d:Q6297402|Joyce Bland]]'' | actriz británica | 1906 | 1963 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2938 | [[Ficheru:Julian Cayo-Evans, in 1963.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6307044|Julian Cayo-Evans]]'' | | 1937 | 1995 | ''[[:d:Q7514896|Silian]]'' |- | style='text-align:right'| 2939 | | ''[[:d:Q6307098|Julian Davies]]'' | | 1932 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2940 | [[Ficheru:Sir Julien Cahn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308663|Julien Cahn]]'' | xugador de críquet galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2941 | | ''[[:d:Q6312335|June Knox-Mawer]]'' | novelista galesa (1930–2006) | 1930 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2942 | | ''[[:d:Q6376387|Katherine Grant, 12th Countess of Dysart]]'' | política británica (1918–2011) | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 2943 | [[Ficheru:Adriaen of Cronenburgh, Katheryn of Berain.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6376590|Katheryn of Berain]]'' | | 1534 | 1591 | ''[[:d:Q17738193|Berain]]'' |- | style='text-align:right'| 2944 | | ''[[:d:Q6376713|Kathleen Freeman]]'' | | 1897 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2945 | [[Ficheru:R.J.Berwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6382451|Richard Jones Berwyn]]'' | escritor arxentín (1838–1917) | 1838 | 1917 | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''<br/>''[[:d:Q3406382|Glyndyfrdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 2946 | | ''[[:d:Q6384028|Keith Barnes]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1934 | 2024 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 2947 | [[Ficheru:Paul Rogers-Keith Baxter in Sleuth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384037|Keith Baxter]]'' | actor británicu | 1933 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2948 | | ''[[:d:Q6384099|Keith Bradshaw]]'' | xugador de rugbi union británicu (1939–2014) | 1939 | 2014 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 2949 | | ''[[:d:Q6384571|Keith Jones]]'' | futbolista británicu (1928–2007) | 1928 | 2007 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 2950 | | ''[[:d:Q6384891|Keith Pontin]]'' | futbolista británicu | 1956 | 2020 | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 2951 | | ''[[:d:Q6384900|Keith Pring]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2952 | | ''[[:d:Q6385127|Keith Todd]]'' | futbolista británicu | 1941 | 2022 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 2953 | | ''[[:d:Q6385196|Keith Webber]]'' | futbolista británicu (1943–1983) | 1943 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2954 | | ''[[:d:Q6387293|Ken Barton]]'' | futbolista británicu (1937–1982) | 1937 | 1982 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 2955 | | ''[[:d:Q6387568|Ken Ellis]]'' | | 1928 | 2003 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 2956 | | ''[[:d:Q6387817|Ken Hollyman]]'' | futbolista británicu (1922–2009) | 1922 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2957 | | ''[[:d:Q6388362|Ken Richards]]'' | | 1934 | 1972 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 2958 | | ''[[:d:Q6388387|Ken Roberts]]'' | futbolista británicu | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 2959 | | ''[[:d:Q6388417|Ken Rowlands]]'' | boxeador galés | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 2960 | | ''[[:d:Q6388602|Ken Thomas]]'' | sindicalista galés (1927–2008) | 1927 | 2008 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 2961 | | ''[[:d:Q6388718|Ken Wookey]]'' | | 1922 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2962 | | ''[[:d:Q6388720|Ken Wookey]]'' | | 1946 | 1992 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2963 | [[Ficheru:LLwyd Ap Iwan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6389658|Llwyd ap Iwan]]'' | esplorador arxentín (1862–1909) | 1862 | 1909 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 2964 | | ''[[:d:Q6389808|Kenneth Allott]]'' | poeta irlandés | 1912 | 1973 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 2965 | | ''[[:d:Q6389993|Kenneth Cooper]]'' | militar británicu (1905–1981) | 1905 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2966 | [[Ficheru:Kenny Meadows by Lucy Bentley Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6391156|Kenny Meadows]]'' | | 1790 | 1874 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 2967 | | ''[[:d:Q6391211|Kenny Simpkins]]'' | futbolista británicu | 1943 | 2023 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 2968 | | ''[[:d:Q6392945|Kenyon Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1911–1998) | 1911 | 1998 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 2969 | | ''[[:d:Q6413323|Kingsley Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1935–2003) | 1935 | 2003 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 2970 | [[Ficheru:Cerflun Kyffin Williams statue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6450928|Kyffin Williams]]'' | pintor galés (1918–2006) | 1918 | 2006 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 2971 | | ''[[:d:Q6483606|Lancelot Bulkeley]]'' | | 1568 | 1650 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 2972 | | ''[[:d:Q6501718|Laurie Sheffield]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2973 | [[Ficheru:Lawrence Langner portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6504303|Lawrence Langner]]'' | | 1890 | 1962 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2974 | | ''[[:d:Q6519766|Leighton James]]'' | futbolista británicu | 1953 | 2024 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 2975 | [[Ficheru:Leila Megane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6519893|Leila Megane]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1891–1960) | 1891 | 1960 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 2976 | | ''[[:d:Q6521654|Len Apsey]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1967 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 2977 | | ''[[:d:Q6521680|Len Beynon]]'' | boxeador galés (1912–1992) | 1912 | 1992 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 2978 | | ''[[:d:Q6521686|Len Blyth]]'' | | 1920 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2979 | [[Ficheru:Davies, Len.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6521737|Len Davies]]'' | futbolista británicu | 1899 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2980 | | ''[[:d:Q6521762|Len Evans]]'' | futbolista británicu (1903–1977) | 1903 | 1977 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 2981 | | ''[[:d:Q6521816|Len Hill]]'' | | 1941 | 2007 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 2982 | | ''[[:d:Q6522001|Len Trump]]'' | | 1887 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2983 | | ''[[:d:Q6522013|Len Weare]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2012 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 2984 | [[Ficheru:Sir Leoline Jenkins by Herbert Tuer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6524435|Leoline Jenkins]]'' | | 1625 | 1685 | ''[[:d:Q6661804|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 2985 | [[Ficheru:Leonard Brockington.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6525150|Leonard Brockington]]'' | abogáu galés (1888–1966) | 1888 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2986 | | ''[[:d:Q6525189|Leonard Constance]]'' | | 1922 | 1990 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 2987 | | ''[[:d:Q6525197|Leonard Cox]]'' | escritor británicu | 1495 | 1549 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 2988 | | ''[[:d:Q6525258|Leonard Eastment]]'' | políticu australianu (1901–1956) | 1901 | 1956 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 2989 | | ''[[:d:Q6525823|Leonard Watkins]]'' | | 1859 | 1901 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 2990 | | ''[[:d:Q7990708|Wharton Davies]]'' | | 1873 | 1961 | ''[[:d:Q3403708|St Ishmael's]]'' |- | style='text-align:right'| 2991 | | ''[[:d:Q7998393|Wickham Powell]]'' | | 1892 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2992 | | ''[[:d:Q8001663|Wilf Hughes]]'' | xugador de críquet galés (1910–1984) | 1910 | 1984 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 2993 | | ''[[:d:Q8001666|Wilf Lewis]]'' | | 1903 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 2994 | | ''[[:d:Q8001693|Wilf Walsh]]'' | | 1917 | 1977 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 2995 | | ''[[:d:Q8001810|Wilfred Hodder]]'' | | 1896 | 1957 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 2996 | [[Ficheru:Llun o Wilfred Mitford Davies (1451201).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8001847|Wilfred Mitford Davies]]'' | pintor británicu | 1895 | 1966 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 2997 | | ''[[:d:Q8001858|Wilfred Pallott]]'' | xugador de ḥoquei británicu (1884–1957) | 1884 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 2998 | | ''[[:d:Q8001891|Wilfred Trubshaw]]'' | | 1870 | 1944 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 2999 | | ''[[:d:Q8002410|Wiliam Midleton]]'' | | 1550 | 1600 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3000 | | ''[[:d:Q8002780|Will Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1975) | 1906 | 1975 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 3001 | | ''[[:d:Q8002998|Will Osborne]]'' | | 1875 | 1942 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 3002 | | ''[[:d:Q8003009|Will Parker]]'' | xugador de rugbi union galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3003 | [[Ficheru:Will Paynter, the newly elected miners' leader (1453859).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8003012|Will Paynter]]'' | | 1903 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3004 | | ''[[:d:Q8003042|Will Roberts]]'' | pintor galés (1907–2000) | 1907 | 2000 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3005 | | ''[[:d:Q8004161|William Addams Williams]]'' | | 1787 | 1861 | ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 3006 | | ''[[:d:Q8004223|William Albert Jenkins]]'' | | 1878 | 1968 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3007 | | ''[[:d:Q8004251|William Alexander]]'' | xugador de rugbi union británicu (1874–1937) | 1874 | 1937 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 3008 | [[Ficheru:WilliamAubrey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8004673|William Aubrey]]'' | | 1529 | 1595 | ''[[:d:Q52158053|Cantref]]'' |- | style='text-align:right'| 3009 | | ''[[:d:Q8005020|William Banks]]'' | | 1925 | 1991 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3010 | | ''[[:d:Q8005220|William Baxter]]'' | | 1650 | 1723 | ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]'' |- | style='text-align:right'| 3011 | | ''[[:d:Q8005312|William Bedloe]]'' | | 1650 | 1680 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 3012 | [[Ficheru:Sir Wm. Berry LCCN2014715089.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005480|William Berry, 1st Viscount Camrose]]'' | | 1879 | 1954 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3013 | | ''[[:d:Q8005633|William Blethyn]]'' | | 1501 | 1591 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3014 | [[Ficheru:William Bloomfield Douglas.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005643|William Bloomfield Douglas]]'' | | 1822 | 1906 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3015 | [[Ficheru:William Brace.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8005819|William Brace]]'' | | 1865 | 1947 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 3016 | [[Ficheru:William Bradshaw by Enoch Seeman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8005843|William Bradshaw]]'' | | 1671 | 1732 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3017 | | ''[[:d:Q8006111|William Bulkeley]]'' | | 1691 | 1760 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 3018 | | ''[[:d:Q8006477|William Camden Edwards]]'' | | 1777 | 1855 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3019 | [[Ficheru:Lance Corporal Fuller VC. Welsh Regiment.png|center|128px]] | ''[[:d:Q8006723|William Charles Fuller]]'' | militar galés (1884–1974) | 1884 | 1974 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 3020 | [[Ficheru:Lord Cope.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007106|William Cope, 1st Baron Cope]]'' | | 1870 | 1946 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 3021 | | ''[[:d:Q8007183|William Cove]]'' | políticu británicu (1888–1963) | 1888 | 1963 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3022 | [[Ficheru:William Crawshay II (1788–1867).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007280|William Crawshay II]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 3023 | | ''[[:d:Q8007618|William David Phillips]]'' | | 1855 | 1918 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3024 | | ''[[:d:Q8007617|William David Owen]]'' | escritor británicu | 1874 | 1925 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 3025 | [[Ficheru:Syr-William-Davies-AS-Sir-Benfro.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8007633|William Davies]]'' | | 1821 | 1895 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3026 | | ''[[:d:Q8007637|William Davies]]'' | futbolista británicu (1882–1966) | 1882 | 1966 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3027 | | ''[[:d:Q8007642|William Davies]]'' | | | 1593 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 3028 | | ''[[:d:Q8007641|William Davies]]'' | | 1890 | 1967 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 3029 | | ''[[:d:Q8008479|William Edwards]]'' | | 1851 | 1940 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3030 | | ''[[:d:Q8008480|William Edwards]]'' | | 1938 | 2007 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3031 | | ''[[:d:Q8008498|William Egan]]'' | futbolista británicu (1872–1946) | 1872 | 1946 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3032 | | ''[[:d:Q8008562|William Ellis Bailiff]]'' | | 1882 | 1972 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3033 | | ''[[:d:Q8008626|William Erbery]]'' | | 1604 | 1654 | ''[[:d:Q39011988|Roath Dogfield]]'' |- | style='text-align:right'| 3034 | | ''[[:d:Q8008690|William Evans]]'' | cardiólogu galés (1895–1988) | 1895 | 1988 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3035 | | ''[[:d:Q8008691|William Evans]]'' | | 1853 | 1919 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 3036 | [[Ficheru:William George Evans (1883 – 1946).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8008698|William Evans]]'' | | 1883 | 1946 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 3037 | | ''[[:d:Q8009059|William Finney]]'' | xugador de críquet galés (1866–1927) | 1866 | 1927 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3038 | | ''[[:d:Q8009287|William Foxwist]]'' | | 1610 | 1673 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3039 | | ''[[:d:Q8009291|William Frame]]'' | arquiteutu galés (1848–1906) | 1848 | 1906 | ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 3040 | [[Ficheru:William Gilbert Rees, July 1853.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8009876|William Gilbert Rees]]'' | xugador de críquet australianu (1827–1898) | 1827 | 1898 | ''[[:d:Q18160141|Haroldston St. Issell's]]'' |- | style='text-align:right'| 3041 | [[Ficheru:Gwynn William.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8010301|William Gwynn]]'' | | 1856 | 1897 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3042 | | ''[[:d:Q8010926|William Harris]]'' | | 1884 | 1956 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3043 | [[Ficheru:Bishop Havard by Evan Walters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8011018|William Havard]]'' | | 1889 | 1956 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3044 | | ''[[:d:Q8012147|William Henry Scourfield]]'' | políticu británicu | 1776 | 1843 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3045 | [[Ficheru:WHSeager.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8012148|William Henry Seager]]'' | políticu británicu (1862–1941) | 1862 | 1941 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3046 | [[Ficheru:William Herbert Waring (1885–1918).png|center|128px]] | ''[[:d:Q8012259|William Herbert Waring]]'' | militar galés (1885–1918) | 1885 | 1918 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3047 | | ''[[:d:Q8012504|William Hopper]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–2008) | 1922 | 2008 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3048 | | ''[[:d:Q8013054|Gerry Humphreys]]'' | | 1931 | 2006 | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 3049 | | ''[[:d:Q8013397|William Jackson]]'' | | 1876 | 1954 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 3050 | | ''[[:d:Q8013423|William James]]'' | | 1902 | 1972 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 3051 | [[Ficheru:W. J. Gruffydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013623|William John Gruffydd]]'' | | 1881 | 1954 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 3052 | [[Ficheru:WJParry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013655|William John Parry]]'' | | 1842 | 1927 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 3053 | | ''[[:d:Q8013687|William Johnson]]'' | xugador de rugbi galés | | 1997 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3054 | [[Ficheru:William Lloyd Jones - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013723|William Jones]]'' | | 1809 | 1873 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3055 | | ''[[:d:Q8013720|William Jones]]'' | | 1755 | 1821 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3056 | [[Ficheru:William Jones AS Arfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013725|William Jones]]'' | políticu galés (1859–1915) | 1859 | 1915 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 3057 | | ''[[:d:Q8013731|William Jones]]'' | direutor galés (1676–1725) | 1676 | 1725 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 3058 | | ''[[:d:Q8013728|William Jones]]'' | | 1876 | 1918 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 3059 | [[Ficheru:William Jones (1726-1795).jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8013729|William Jones]]'' | | 1726 | 1795 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 3060 | [[Ficheru:William Lewis, 1st Baron Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8014533|Lewis, W. T.]]'' | industrial galés (1837–1914) | 1837 | 1914 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3061 | | ''[[:d:Q8014542|William Lewis]]'' | | 1847 | 1926 | ''[[:d:Q13129674|Llanwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 3062 | | ''[[:d:Q8014552|William Lewis Thomas]]'' | | 1913 | 1995 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3063 | | ''[[:d:Q8014626|William Llewellyn Morgan]]'' | xugador de rugbi union galés (1884–1960) | 1884 | 1960 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3064 | | ''[[:d:Q8014627|William Llewellyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu (1872–1943) | 1872 | 1943 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3065 | | ''[[:d:Q8014630|William Llewelyn Davies]]'' | | 1887 | 1952 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3066 | | ''[[:d:Q8014638|William Lloyd]]'' | | 1782 | 1857 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3067 | | ''[[:d:Q8014765|William Lucas Collins]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 3068 | | ''[[:d:Q8015052|William Mainwaring]]'' | | 1884 | 1971 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 3069 | [[Ficheru:WilliamLortMansel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015101|William Mansel]]'' | | 1753 | 1820 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 3070 | | ''[[:d:Q8015535|William Meggitt]]'' | as de l&#39;aviación galés (1894–1927) | 1894 | 1927 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3071 | [[Ficheru:William M James the judge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015629|William Milbourne James]]'' | xuez galés (1807–1881) | 1807 | 1881 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3072 | | ''[[:d:Q8015715|William Molloy, Baron Molloy]]'' | | 1918 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3073 | [[Ficheru:Thomas Lawrence - Portrait of William Morgan (1750-1833).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8015809|William Morgan]]'' | | 1750 | 1833 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3074 | | ''[[:d:Q8016046|William Nathaniel Jones]]'' | políticu británicu (1858–1934) | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 3075 | | ''[[:d:Q8016190|William Norton]]'' | xugador de rugbi union galés (1862–1898) | 1862 | 1898 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3076 | [[Ficheru:William Osborne Smith -Past masters, St Paul's Lodge, 374, ERmontage of 36 photographs (HS85-10-25525) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8016385|William Osborne Smith]]'' | militar canadianu (1833–1887) | 1833 | 1887 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3077 | [[Ficheru:William Owen Pughe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8016424|William Owen Pughe]]'' | | 1759 | 1835 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 3078 | | ''[[:d:Q8016742|William Penfro Rowlands]]'' | compositor británicu (1860–1937) | 1860 | 1937 | ''[[:d:Q18160658|Llys-y-frân]]'' |- | style='text-align:right'| 3079 | | ''[[:d:Q8017032|William Powell]]'' | políticu galés | 1948 | 2022 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 3080 | [[Ficheru:William Price painting (2).jpg|center|128px]] | [[William Price (médicu)|William Price]] | | 1800 | 1893 | ''[[:d:Q7377542|Rudry]]'' |- | style='text-align:right'| 3081 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551147).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017260|William R. P. George]]'' | | 1912 | 2006 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 3082 | [[Ficheru:Dr William Rees (Gwilym Hiraethog, 1802-83) (1870) NLW3364252 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017443|William Rees]]'' | | 1802 | 1883 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3083 | [[Ficheru:William Rees-Davies.png|center|128px]] | ''[[:d:Q8017448|William Rees Morgan Davies]]'' | | 1863 | 1939 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 3084 | | ''[[:d:Q8017467|William Reid Clanny]]'' | | 1776 | 1850 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3085 | [[Ficheru:Rhys Herbert headshot.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017514|William Rhys-Herbert]]'' | compositor d&#39;Estaos Xuníos (1868–1921) | 1868 | 1921 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 3086 | | ''[[:d:Q8017521|William Richard Arnold]]'' | | 1881 | 1957 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3087 | [[Ficheru:William Richards minister.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017538|William Richards]]'' | escritor galés (1749–1818) | 1749 | 1818 | ''[[:d:Q16898205|Penrydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3088 | | ''[[:d:Q18603715|Bedo Hafesb]]'' | poeta galés (1568–1585) | 1568 | 1585 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3089 | [[Ficheru:Tudor Owen in Perils of the Jungle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18627269|Tudor Owen]]'' | | 1898 | 1979 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3090 | | ''[[:d:Q18638518|David Morrell]]'' | actor británicu (1926–1974) | 1926 | 1974 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3091 | [[Ficheru:Sharon Norman and Gwyn Parry preparing for Cwmni Theatr Cymru's performance of Persi Rygarug (1530487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18638752|Gwyn Parry]]'' | | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q3396843|Rachub]]'' |- | style='text-align:right'| 3092 | | ''[[:d:Q18640326|Les Boulter]]'' | futbolista británicu (1913–1974) | 1913 | 1974 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 3093 | [[Ficheru:TH Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18640419|Thomas Henry Thomas]]'' | | 1839 | 1915 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3094 | | ''[[:d:Q18641449|Dick Hall]]'' | xugador galés de fútbol australianu (1872–1906) | 1872 | 1906 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 3095 | | ''[[:d:Q18641986|Edward Abel]]'' | químicu galés | 1931 | 2021 | ''[[:d:Q1191288|Mid Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3096 | | ''[[:d:Q18645677|Edwin Bickerstaff]]'' | | 1920 | 2007 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3097 | | ''[[:d:Q18646016|Herbert Buckler]]'' | | 1878 | 1957 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3098 | | ''[[:d:Q18658485|David Erwyd Jenkins]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]'' |- | style='text-align:right'| 3099 | | ''[[:d:Q18670941|Dafydd William]]'' | | 1720 | 1794 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 3100 | [[Ficheru:Portrait of D. Hughes, B.A., Tredegar (4672914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18670974|David Hughes]]'' | | 1813 | 1872 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 3101 | [[Ficheru:David Johns, Madagasgar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18670980|David Johns]]'' | | 1794 | 1843 | ''[[:d:Q27056347|Llanina]]'' |- | style='text-align:right'| 3102 | | ''[[:d:Q18670987|David Lloyd]]'' | | 1597 | 1663 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3103 | | ''[[:d:Q18670989|David Lloyd]]'' | | 1752 | 1838 | ''[[:d:Q13129609|Llanbister]]'' |- | style='text-align:right'| 3104 | | ''[[:d:Q18671020|Edmund Jones]]'' | | 1702 | 1793 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 3105 | | ''[[:d:Q18671358|Griffith Owen]]'' | | 1647<br/>1646 | 1717<br/>1718 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3106 | | ''[[:d:Q18671495|Hugh Owen]]'' | | 1784 | 1861 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3107 | | ''[[:d:Q18671555|James Gooden]]'' | | 1670 | 1730 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3108 | | ''[[:d:Q18671762|John Griffiths]]'' | | 1731 | 1811 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3109 | | ''[[:d:Q18671795|John Harris]]'' | | 1802 | 1823 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3110 | | ''[[:d:Q18671846|John Howell]]'' | | 1774 | 1830 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 3111 | [[Ficheru:John Hughes (1876-1843).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671850|John Hughes]]'' | | 1776 | 1843 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3112 | [[Ficheru:Venble John Hughes, Archdeacon of Cardigan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671851|John Hughes]]'' | | 1787 | 1860 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 3113 | [[Ficheru:Rev. John Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18671852|John Hughes]]'' | | 1796 | 1860 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3114 | | ''[[:d:Q18671895|John Jones]]'' | | 1772 | 1837 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 3115 | | ''[[:d:Q18671893|John Jones]]'' | | 1575 | 1635 | ''[[:d:Q6661382|Llanfrynach]]'' |- | style='text-align:right'| 3116 | | ''[[:d:Q18671898|John Jones]]'' | | 1804 | 1887 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3117 | | ''[[:d:Q18671990|John Lloyd]]'' | músicu galés (1475–1523) | 1475 | 1523 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 3118 | | ''[[:d:Q18671991|John Lloyd]]'' | | 1558 | 1603 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3119 | [[Ficheru:Portrait of Dr. Richardi Lloyd (4673365).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18672119|Richard Lloyd]]'' | | 1595 | 1659 | ''[[:d:Q17742315|Henblas]]'' |- | style='text-align:right'| 3120 | | ''[[:d:Q18672131|Richard Mills]]'' | | 1809 | 1844 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3121 | | ''[[:d:Q18672164|Robert Griffiths]]'' | | 1805 | 1883 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 3122 | | ''[[:d:Q18672183|Robert Holland]]'' | | 1557 | 1622 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3123 | [[Ficheru:Henry Roger Ashwell Pocock (1865–1941).png|center|128px]] | ''[[:d:Q18672266|Roger Pocock]]'' | | 1865 | 1941 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3124 | | ''[[:d:Q18672558|Thomas Jones]]'' | | 1768 | 1828 | ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 3125 | | ''[[:d:Q18672598|Thomas Llewelyn]]'' | | 1720 | 1783 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 3126 | | ''[[:d:Q18672685|Trevor Evans]]'' | | 1902 | 1981 | ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]'' |- | style='text-align:right'| 3127 | | ''[[:d:Q18672826|William Holland]]'' | | 1711 | 1761 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3128 | | ''[[:d:Q18672832|William Hopkins]]'' | | 1706 | 1786 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3129 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. William Howels (4670914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18672840|William Howels]]'' | | 1778 | 1832 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 3130 | | ''[[:d:Q18672847|William Hughes]]'' | | 1856 | 1924 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3131 | | ''[[:d:Q18672856|William Johns]]'' | | 1771 | 1845 | ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3132 | | ''[[:d:Q18674052|Julines Herring]]'' | | 1582 | 1644 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3133 | | ''[[:d:Q18674094|Lewis Lewis]]'' | | 1793 | 1847 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3134 | | ''[[:d:Q18674333|Peter Williams]]'' | | 1756 | 1837 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 3135 | [[Ficheru:Rachel Barrett - Suffragette.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18674355|Rachel Barrett]]'' | | 1874 | 1953 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3136 | | ''[[:d:Q18674374|Rhys Jones]]'' | | 1713 | 1801 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3137 | | ''[[:d:Q18715771|Enoch Jenkins]]'' | tirador galés (1892–1984) | 1892 | 1984 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3138 | | ''[[:d:Q18715898|William Davies]]'' | tirador canadianu (1881–1942) | 1881 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3139 | | ''[[:d:Q18716154|David Griffiths]]'' | tirador galés (1874–1931) | 1874 | 1931 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3140 | | ''[[:d:Q18719690|Mark James Elgar Coode]]'' | botánicu galés | 1937 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3141 | | ''[[:d:Q18729823|Trystan Edwards]]'' | | 1884 | 1973 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3142 | | ''[[:d:Q18729849|E. M. Bruce Vaughan]]'' | arquiteutu galés (1856–1919) | 1856 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3143 | [[Ficheru:Sint Gertrudiskerk grafmonument Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18730079|Charles Morgan]]'' | soldáu galés (1576–1643) | 1576 | 1643 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3144 | | ''[[:d:Q18730434|Henry Salesbury]]'' | | 1561 | 1637 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 3145 | | ''[[:d:Q18734926|Thomas Ellis]]'' | | 1873 | 1936 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3146 | | ''[[:d:Q18735322|Thomas Nicholas]]'' | | 1816 | 1879 | ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]'' |- | style='text-align:right'| 3147 | | ''[[:d:Q18736094|William Morgan]]'' | | 1623 | 1689 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 3148 | | ''[[:d:Q18737039|Jack Phillips]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3149 | | ''[[:d:Q18737121|David Eastwood]]'' | militar británicu (1919–2010) | 1919 | 2010 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3150 | | ''[[:d:Q18737198|Mair Russell-Jones]]'' | criptoanalista galesa (1917–2013) | 1917 | 2013 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 3151 | | ''[[:d:Q7816308|Tom Jackson]]'' | xugador de rugbi galés (1870–1952) | 1870 | 1952 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3152 | | ''[[:d:Q7816351|Tom Johnson]]'' | xugador de rugbi galés (1893–1948) | 1893 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3153 | | ''[[:d:Q7816369|Tom Jones]]'' | xugador de críquet británicu (1901–1935) | 1901 | 1935 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3154 | | ''[[:d:Q7816582|Tom Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1904–1994) | 1904 | 1994 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 3155 | [[Ficheru:Tommaynard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7816749|Tom Maynard]]'' | xugador de críquet galés (1989–2012) | 1989 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3156 | [[Ficheru:Tom Parker.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7817160|Tom Parker]]'' | xugador de rugbi británicu (1891–1967) | 1891 | 1967 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 3157 | | ''[[:d:Q7817340|Tom Reason]]'' | | 1890 | 1935 | ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 3158 | | ''[[:d:Q7817394|Tom Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1897–1972) | 1897 | 1972 | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 3159 | | ''[[:d:Q7817785|Tom Taylor]]'' | xugador de críquet galés (1911–1970) | 1911 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3160 | | ''[[:d:Q7817986|Tom Walters]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1968 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 3161 | | ''[[:d:Q7818044|Tom Whittington]]'' | xugador de críquet galés (1881–1944) | 1881 | 1944 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3162 | | ''[[:d:Q7819187|Tommy Astbury]]'' | futbolista británicu (1920–1993) | 1920 | 1993 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 3163 | | ''[[:d:Q7819227|Tommy Best]]'' | futbolista británicu (1920–2018) | 1920 | 2018 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 3164 | | ''[[:d:Q7819339|Tommy Davies]]'' | boxeador galés (1920–1988) | 1920 | 1988 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 3165 | | ''[[:d:Q7819500|Tommy Harris]]'' | | 1927 | 2006 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 3166 | [[Ficheru:Ceridwen Peris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18756580|Alice Jones]]'' | | 1852 | 1943 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3167 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Peter, Carmarthen (4671774).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18756644|David Peter]]'' | | 1765 | 1837 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3168 | | ''[[:d:Q18756688|Emma Maitland]]'' | sufraxista galesa (1844–1923) | 1844 | 1923 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3169 | | ''[[:d:Q18756705|Francisco Deniz]]'' | | 1912 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3170 | | ''[[:d:Q18756798|James Owen]]'' | | 1654 | 1706 | ''[[:d:Q4667135|Abernant]]'' |- | style='text-align:right'| 3171 | | ''[[:d:Q18756803|James Parke]]'' | | 1636 | 1696 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3172 | | ''[[:d:Q18756845|John Oliver]]'' | poeta galés (1838–1866) | 1838 | 1866 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3173 | | ''[[:d:Q18756964|Mary Nicol]]'' | | 1747 | 1820 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3174 | | ''[[:d:Q18757104|Robert Wycherley]]'' | | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3175 | | ''[[:d:Q18757146|Thomas Owen]]'' | | 1764 | 1814 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3176 | | ''[[:d:Q18757228|William Parry]]'' | | 1754 | 1819 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3177 | | ''[[:d:Q18759414|Thomas Powell]]'' | | 1572 | 1635 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 3178 | | ''[[:d:Q18761925|Clifford Darby]]'' | | 1909 | 1992 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 3179 | | ''[[:d:Q18761942|Ellis Pugh]]'' | | 1656 | 1718 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3180 | | ''[[:d:Q18762054|Philip Pugh]]'' | | 1679 | 1760 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 3181 | | ''[[:d:Q18762129|William Price]]'' | políticu galés | | 1596 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3182 | | ''[[:d:Q18762132|William Probert]]'' | | 1790 | 1870 | ''[[:d:Q7124909|Painscastle]]'' |- | style='text-align:right'| 3183 | | ''[[:d:Q18763709|Peter Davies]]'' | xugador de rugbi union galés (1924–2014) | 1924 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3184 | | ''[[:d:Q18783770|John Rhydderch]]'' | | 1673 | 1735 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 3185 | [[Ficheru:Revd John Roberts (J.R., 1804-84) NLW3365386.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18783790|John Roberts]]'' | | 1804 | 1884 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3186 | | ''[[:d:Q18783788|John Roberts]]'' | | 1767 | 1834 | ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 3187 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Roberts, M.A (4671108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18783892|Peter Roberts]]'' | | 1760 | 1819 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3188 | | ''[[:d:Q18783922|Richard Roberts]]'' | | 1809 | 1883 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3189 | | ''[[:d:Q18783951|Robert of Shrewsbury]]'' | | | 1168 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3190 | | ''[[:d:Q18784000|Thomas Redmond]]'' | | 1745 | 1785 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3191 | | ''[[:d:Q18808855|Len Newcombe]]'' | | 1931 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3192 | [[Ficheru:Medieval wall paintings and Norman window in the church of St. Thomas a Becket - geograph.org.uk - 1795359.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18810707|Ernest Tristram]]'' | historiador del arte galés (1882–1952) | 1882 | 1952 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3193 | | ''[[:d:Q18810922|John Salisbury]]'' | | 1575 | 1626 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3194 | | ''[[:d:Q18811029|Lucy Thomas]]'' | | 1781 | 1847 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3195 | | ''[[:d:Q18811065|Evan Evans]]'' | | 1903 | 1982 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3196 | | ''[[:d:Q18811222|Rose Davies]]'' | profesora galesa (1882–1958) | 1882 | 1958 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3197 | | ''[[:d:Q18813249|John Roberts]]'' | | 1749 | 1817 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3198 | | ''[[:d:Q18819465|Guildhaume Myrddin-Evans]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3199 | [[Ficheru:Canon Evan Daniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18875883|Evan Daniel]]'' | | 1837 | 1904 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3200 | | ''[[:d:Q18879144|John Thomas]]'' | | 1795 | 1871 | ''[[:d:Q29488481|Pibwr Lwyd Farmhouse]]'' |- | style='text-align:right'| 3201 | [[Ficheru:G. H. Hall, Mardy-Jones, Grenfell (de d. à g.) - btv1b531623329.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7791002|Thomas Mardy Jones]]'' | | 1879 | 1970 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 3202 | | ''[[:d:Q7791373|Thomas Jones]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 3203 | | ''[[:d:Q7791377|Thomas Jones]]'' | futbolista británicu (1884–1958) | 1884 | 1958 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3204 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones (4673346).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7791382|Thomas Jones]]'' | misioneru galés (1810–1849) | 1810 | 1849 | ''[[:d:Q20600098|Tan-y-ffridd]]'' |- | style='text-align:right'| 3205 | | ''[[:d:Q7791381|Thomas Jones]]'' | bibliotecariu galés (1810–1875) | 1810 | 1875 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 3206 | | ''[[:d:Q7791384|Thomas Jones]]'' | xugador de rugbi union galés (1895–1933) | 1895 | 1933 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3207 | | ''[[:d:Q7791392|Thomas Joseph-Watkin]]'' | | 1856 | 1915 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3208 | | ''[[:d:Q7791836|Thomas Lewis]]'' | | 1821 | 1897 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 3209 | | ''[[:d:Q7791887|Thomas Lloyd-Mostyn]]'' | | 1830 | 1861 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3210 | | ''[[:d:Q7791891|Thomas Lloyd]]'' | médicu galés (1640–1694) | 1640 | 1694 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3211 | | ''[[:d:Q7791892|Thomas Lloyd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1882–1938) | 1882 | 1938 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3212 | [[Ficheru:Thomas Monaghan (1833–1895).png|center|128px]] | ''[[:d:Q7792509|Thomas Monaghan]]'' | | 1833 | 1895 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3213 | | ''[[:d:Q7792550|Thomas Morgan]]'' | | | 1565 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3214 | | ''[[:d:Q7792552|Thomas Morgan]]'' | | 1542<br/>1540 | 1595 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3215 | | ''[[:d:Q7792716|Thomas Neville George]]'' | | 1904 | 1980 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3216 | | ''[[:d:Q7792777|Thomas Nowell]]'' | | 1730 | 1801 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3217 | | ''[[:d:Q7792907|Thomas Owen]]'' | | 1749 | 1812 | ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3218 | | ''[[:d:Q7793019|Thomas Parker]]'' | | 1901 | 1969 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 3219 | [[Ficheru:Professor Thomas Parry on his appointment as Principal of Aberystwyth University College (1529363).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793031|Thomas Parry]]'' | bibliotecariu británicu (1904–1985) | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q302496|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 3220 | [[Ficheru:Thomas Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793039|Thomas Parry]]'' | | 1768 | 1824 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3221 | | ''[[:d:Q7793099|Thomas Penson]]'' | | 1790 | 1859 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3222 | [[Ficheru:Portrait of Sir Thomas Phillips (4671785).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793148|Thomas Phillips]]'' | | 1801 | 1867 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 3223 | [[Ficheru:Professor Thomas Powel (1845-1922) NLW3364243.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793237|Thomas Powel]]'' | | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3224 | | ''[[:d:Q7793241|Thomas Powell]]'' | | 1608 | 1660 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>[[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3225 | [[Ficheru:Thomas Price (Australian politician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793275|Tom Price]]'' | políticu australianu | 1852 | 1909 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 3226 | [[Ficheru:Thomas Protheroe (1780-1853).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793310|Thomas Prothero]]'' | | 1780 | 1853 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 3227 | | ''[[:d:Q7793450|Thomas Rees]]'' | | 1777 | 1864 | ''[[:d:Q107032579|Gelli-gron]]'' |- | style='text-align:right'| 3228 | | ''[[:d:Q7793451|Thomas Rees]]'' | | 1806 | 1876 | ''[[:d:Q3405168|Mynachlog-Ddu]]'' |- | style='text-align:right'| 3229 | | ''[[:d:Q7793503|Thomas Richard Lloyd]]'' | | 1820 | 1891 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3230 | | ''[[:d:Q7793510|Thomas Richards]]'' | | 1687 | 1760 | ''[[:d:Q3400212|Llanfarian]]'' |- | style='text-align:right'| 3231 | [[Ficheru:Thomas Richards 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7793509|Thomas Richards]]'' | | 1859 | 1931 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 3232 | | ''[[:d:Q7793516|Thomas Richards]]'' | historiador británicu (1878–1962) | 1878 | 1962 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 3233 | | ''[[:d:Q7793653|T. Rowland Hughes]]'' | | 1903 | 1949 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 3234 | [[Ficheru:Thomas Salisbury died 1586 by Moses Griffith 02198.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7793755|Thomas Salisbury]]'' | políticu galés (1564–1586) | 1564 | 1586 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3235 | [[Ficheru:Thomas Thomas.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7794427|Thomas Thomas]]'' | boxeador galés (1880–1911) | 1880 | 1911 | ''[[:d:Q15221773|Glynarthen]]'' |- | style='text-align:right'| 3236 | | ''[[:d:Q7794430|Thomas Thomas]]'' | | 1829 | 1913 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 3237 | [[Ficheru:Thomas Williams (Christadelphian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795183|Thomas Williams]]'' | carpinteru galés (1847–1913) | 1847 | 1913 | ''[[:d:Q15265478|Parkmill]]'' |- | style='text-align:right'| 3238 | | ''[[:d:Q7795190|Thomas Williams]]'' | xugador de críquet galés (1884–1954) | 1884 | 1954 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3239 | | ''[[:d:Q7795189|Thomas Dominic Williams]]'' | sacerdote católicu galés (1660–1740) | 1660 | 1740 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3240 | | ''[[:d:Q7795195|Thomas Williams]]'' | | 1658 | 1726 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 3241 | [[Ficheru:Thomas Williams of Llanidan.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795206|Thomas Williams of Llanidan]]'' | | 1737 | 1802 | ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]'' |- | style='text-align:right'| 3242 | | ''[[:d:Q7795363|Thomas Wynne]]'' | | 1627 | 1692 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3243 | [[Ficheru:The War in the Far East- the Burma Campaign 1941-1945 SE3257.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7795360|Thomas Wynford Rees]]'' | militar galés (1898–1959) | 1898 | 1959 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3244 | | ''[[:d:Q7795391|Thomas Zacharias]]'' | xugador de béisbol d&#39;Estaos Xuníos (1860–1892) | 1860 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3245 | | ''[[:d:Q7795526|Thomas of Monmouth]]'' | monxu galés | 1200 | 1172 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3246 | [[Ficheru:Tich Gwilym (Aberystwyth, November 1985)-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7800585|Tich Gwilym]]'' | músicu galés (1950–2005) | 1950 | 2005 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 3247 | | ''[[:d:Q7803430|Tim Dinsdale]]'' | | 1924 | 1987 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3248 | | ''[[:d:Q7804257|Tim Selwood]]'' | xugador de críquet neozelandés | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3249 | | ''[[:d:Q7807530|Timothy Stamps]]'' | políticu zimbabuanu (1936–2017) | 1936 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3250 | | ''[[:d:Q7808784|Tip Williams]]'' | xugador de críquet galés (1900–1974) | 1900 | 1974 | ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]'' |- | style='text-align:right'| 3251 | | ''[[:d:Q7810316|Titus Lewis]]'' | | 1773 | 1811 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 3252 | [[Ficheru:Tom Arthur 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7814803|Tom Arthur]]'' | xugador de rugbi union británicu (1906–1986) | 1906 | 1986 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3253 | | ''[[:d:Q7815366|Tom Collings]]'' | sacerdote galés (1938–2014) | 1938 | 2014 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3254 | | ''[[:d:Q7815371|Tom Collins]]'' | | 1895 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3255 | | ''[[:d:Q7815542|Tom Day]]'' | xugador de rugbi británicu (1907–1980) | 1907 | 1980 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 3256 | [[Ficheru:Tom Deacon rugby player.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815552|Tom Deacon]]'' | | 1868 | 1921 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3257 | | ''[[:d:Q7815721|Tom Emanuel]]'' | futbolista británicu (1915–1997) | 1915 | 1997 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3258 | | ''[[:d:Q7815737|Tom Evans]]'' | futbolista galés (1907–1993) | 1907 | 1993 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 3259 | | ''[[:d:Q7816227|Tom Hooson]]'' | políticu británicu (1933–1985) | 1933 | 1985 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 3260 | | ''[[:d:Q7816231|Tom Horabin]]'' | políticu británicu (1896–1956) | 1896 | 1956 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3261 | | ''[[:d:Q7816281|Tom Hurry Riches]]'' | | 1846 | 1911 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3262 | | ''[[:d:Q7412239|Samuel Moss]]'' | políticu británicu | 1858 | 1918 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 3263 | [[Ficheru:Samuel Pearse VC (AWM H06653).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412373|Samuel Pearse]]'' | militar galés (1897–1919) | 1897 | 1919 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3264 | [[Ficheru:Revd Samuel Roberts (SR, 1800-85) NLW3361790 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412490|Samuel Roberts]]'' | | 1800 | 1885 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3265 | | ''[[:d:Q7412628|Samuel Silkin, Baron Silkin of Dulwich]]'' | | 1918 | 1988 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3266 | [[Ficheru:The Times history of the war (1914) (14577874670).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412772|Samuel Evans]]'' | | 1859 | 1918 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 3267 | [[Ficheru:Samuel Warren by John Linnell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7412884|Samuel Warren]]'' | | 1807 | 1877 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3268 | | ''[[:d:Q7417391|Sandy Orford]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1911–1986) | 1911 | 1986 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3269 | [[Ficheru:Sarah Edith Wynne (Eos Cymru, 1842-97) NLW3362481 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7422270|Sarah Edith Wynne]]'' | | 1842 | 1897 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3270 | | ''[[:d:Q7427449|Saunders Davies]]'' | sacerdote británicu (1937–2018) | 1937 | 2018 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3271 | | ''[[:d:Q7440197|Seaborne Davies]]'' | | 1904 | 1984 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3272 | | ''[[:d:Q7448922|Selwyn Griffith]]'' | escritor británicu | 1928 | 2011 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 3273 | | ''[[:d:Q7456519|Seth Joshua]]'' | | 1858 | 1925 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3274 | [[Ficheru:Baron Buckland by Goscombe John in Merthyr Tydfil.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7459132|Seymour Berry, 1st Baron Buckland]]'' | | 1877 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3275 | [[Ficheru:Seymour James Farmer 1932-1936.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7459191|Seymour J. Farmer]]'' | políticu canadianu (1878–1951) | 1878 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3276 | | ''[[:d:Q7459206|Seymour Morris]]'' | futbolista británicu (1913–1991) | 1913 | 1991 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 3277 | | ''[[:d:Q7460864|Shadrach Pryce]]'' | | 1833 | 1914 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3278 | | ''[[:d:Q7500413|Shoni Sguborfawr]]'' | | 1811 | 1858 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3279 | | ''[[:d:Q7507823|Sid Judd]]'' | xugador de rugbi union británicu (1928–1959) | 1928 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3280 | | ''[[:d:Q7509163|Sidney Jerram]]'' | | 1891 | 1959 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3281 | | ''[[:d:Q7509422|Sidney Wilcox]]'' | xugador de críquet galés (1893–1973) | 1893 | 1973 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3282 | | ''[[:d:Q7515728|Silvanus Bevan]]'' | farmacéuticu galés (1691–1765) | 1691 | 1765 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3283 | [[Ficheru:Silyn 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7517201|R. Silyn Roberts]]'' | poeta galés (1871–1930) | 1871 | 1930 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 3284 | | ''[[:d:Q7518708|Simon Evans]]'' | | 1895 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3285 | | ''[[:d:Q7795196|Thomas Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3286 | | ''[[:d:Q8012638|William Hughes]]'' | futbolista británicu | 1865 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3287 | | ''[[:d:Q8017668|William Robertson]]'' | | 1874<br/>1873 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3288 | | ''[[:d:Q8020391|William Williams]]'' | futbolista británicu | 1856 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3289 | | ''[[:d:Q8020396|William Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3290 | | ''[[:d:Q10495488|Jack Lewis]]'' | | 1902 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3291 | | ''[[:d:Q10517262|David Davies]]'' | futbolista británicu | 1888 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 3292 | | ''[[:d:Q6759465|Margaret Grey, Lady Bonville]]'' | | 1397 | | ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 3293 | [[Ficheru:David Jones (Dewi Arfon, 1833-1869) NLW3365388.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20687891|D. H. Jones]]'' | | 1833 | 1869 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 3294 | [[Ficheru:Revd John Hugh Evans (Cynfaen, 1833-86) NLW3364076.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20688633|John Hugh Evans]]'' | | 1833 | 1886 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 3295 | | ''[[:d:Q20712662|John Rae]]'' | futbolista británicu | 1912 | 2007 | ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]'' |- | style='text-align:right'| 3296 | | ''[[:d:Q20713538|P. D. G. Thomas]]'' | | 1930 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3297 | | ''[[:d:Q20713729|Philip Rodgers]]'' | | 1891 | 1966 | ''[[:d:Q13131201|Sandycroft]]'' |- | style='text-align:right'| 3298 | | ''[[:d:Q20724707|Sydney Chappell]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3299 | | ''[[:d:Q20732606|Lemuel John Hopkin James]]'' | | 1874 | 1937 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 3300 | | ''[[:d:Q20732611|Abel Jones Parry]]'' | | 1833 | 1911 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 3301 | | ''[[:d:Q20732615|Alcwyn Caryni Evans]]'' | anticuariu galés (1828–1902) | 1828 | 1902 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3302 | | ''[[:d:Q20732612|Frederick John Alban]]'' | | 1882 | 1965 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3303 | | ''[[:d:Q20732613|Albert Owen Evans]]'' | | 1864 | 1937 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3304 | [[Ficheru:Professor Alfred W. Hughes, 1895.png|center|128px]] | ''[[:d:Q20732617|Alfred William Hughes]]'' | | 1861 | 1900 | ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]'' |- | style='text-align:right'| 3305 | | ''[[:d:Q20732623|Aneurin Jones]]'' | | 1822 | 1904 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 3306 | | ''[[:d:Q20732620|Alun Herbert Davies]]'' | direutor británicu (1927–2005) | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q6661745|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 3307 | | ''[[:d:Q20732626|Annie Foulkes]]'' | editora galesa (1877–1962) | 1877 | 1962 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 3308 | | ''[[:d:Q20732625|Annie Davies]]'' | | 1910 | 1970 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3309 | | ''[[:d:Q20732628|Arthur ap Gwynn]]'' | bibliotecariu galés (1902–1987) | 1902 | 1987 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3310 | | ''[[:d:Q20732629|Arthur Evans]]'' | | 1755 | 1837 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 3311 | | ''[[:d:Q20732634|Arthur Leonard Leach]]'' | | 1869 | 1957 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3312 | | ''[[:d:Q20732635|Arthur Tudor Edwards]]'' | | 1890 | 1946 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3313 | [[Ficheru:Arthur Jones, Congregationalist minister, Bangor 1776-1860.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732633|Arthur Jones]]'' | | 1776 | 1860 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3314 | | ''[[:d:Q20732636|Athelstan Owen]]'' | | 1676 | 1731 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3315 | [[Ficheru:Ben Davies (Capel Iwan).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732643|Ben Davies]]'' | | 1840 | 1930 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 3316 | | ''[[:d:Q20732645|Ben Davies]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 3317 | | ''[[:d:Q20732650|Benjamin Evans]]'' | | 1816 | 1886 | ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 3318 | | ''[[:d:Q20732651|Benjamin Humphreys]]'' | | 1856 | 1934 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 3319 | | ''[[:d:Q20732649|Benjamin Davies]]'' | | 1826 | 1905 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3320 | | ''[[:d:Q20732655|Benjamin Maelor Jones]]'' | | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 3321 | | ''[[:d:Q20732652|Benjamin Jones]]'' | | 1756 | 1823 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 3322 | | ''[[:d:Q20732653|Benjamin Jones]]'' | | 1788 | 1841 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3323 | | ''[[:d:Q20732658|Benjamin Morris Williams]]'' | | 1832 | 1903 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 3324 | | ''[[:d:Q20732656|Benjamin Meredith]]'' | | 1700 | 1749 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3325 | | ''[[:d:Q20732657|Benjamin Millingchamp]]'' | | 1756 | 1829 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3326 | [[Ficheru:Benjamin William Chidlaw (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732661|Benjamin William Chidlaw]]'' | | 1811 | 1892 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3327 | | ''[[:d:Q20732671|Evan Breeze]]'' | | 1798 | 1855 | ''[[:d:Q29504090|Dol-Hywel]]'' |- | style='text-align:right'| 3328 | | ''[[:d:Q20732679|Cadwaladr Evans]]'' | | 1664 | 1745 | ''[[:d:Q3359368|Frongoch]]'' |- | style='text-align:right'| 3329 | | ''[[:d:Q20732676|Fanny Mary Katherine Bulkeley-Owen]]'' | escritora galesa (1845–1927) | 1845 | 1927 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3330 | [[Ficheru:Portrait of Cadwaladr Jones (4671525).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732680|Cadwaladr Jones]]'' | | 1783 | 1867 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3331 | | ''[[:d:Q20732681|Cadwaladr Jones]]'' | | 1794 | 1883 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3332 | | ''[[:d:Q20732686|Caleb Rees]]'' | | 1883 | 1970 | ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 3333 | [[Ficheru:Portrait of Caleb Morris (4672653) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732685|Caleb Morris]]'' | | 1800 | 1865 | ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 3334 | | ''[[:d:Q20732690|Ceinwen Rowlands]]'' | cantante galesa (1905–1983) | 1905 | 1983 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3335 | | ''[[:d:Q20732691|Charles Conway]]'' | | 1820 | 1884 | ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3336 | | ''[[:d:Q20732689|Caradog Fynach]]'' | monxu galés (1100–1124) | 1100 | 1124 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 3337 | | ''[[:d:Q20732695|Charles Hassall]]'' | | 1754 | 1814 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3338 | [[Ficheru:Portrait of Charles Davies (4673058).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732692|Charles Davies]]'' | | 1849 | 1927 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 3339 | | ''[[:d:Q20732696|Charles Hughes]]'' | editor galés (1823–1886) | 1823 | 1886 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3340 | | ''[[:d:Q20732697|Charles James]]'' | | 1820 | 1890 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 3341 | | ''[[:d:Q20732703|Charles Thomas Edward Hinde]]'' | | 1820 | 1870 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3342 | | ''[[:d:Q20732707|Christopher Mends]]'' | | 1724 | 1799 | ''[[:d:Q5678821|Hasguard]]'' |- | style='text-align:right'| 3343 | | ''[[:d:Q20732705|Charles Winter]]'' | | 1700 | 1773 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 3344 | | ''[[:d:Q20732714|Cradock Glascott]]'' | | 1743<br/>1742 | 1831 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3345 | [[Ficheru:Cosslett Cosslett (Carnelian).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732712|Coslett Coslett]]'' | | 1834 | 1910 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 3346 | | ''[[:d:Q20732737|Dafydd Cadwaladr]]'' | | 1752 | 1834 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 3347 | | ''[[:d:Q20732746|Dafydd Jones]]'' | | 1743 | 1831 | ''[[:d:Q3396822|Llandanwg]]'' |- | style='text-align:right'| 3348 | | ''[[:d:Q20732748|Dafydd Llwyd]]'' | poeta galés | | 1469 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3349 | | ''[[:d:Q20732759|Dafydd Rhys ap Thomas]]'' | biblista británicu (1912–2011) | 1912 | 2011 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 3350 | | ''[[:d:Q20732760|Dafydd Siencyn Morgan]]'' | músicu galés (1752–1844) | 1752 | 1844 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 3351 | | ''[[:d:Q20732767|Daniel Davies]]'' | | 1756 | 1837 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3352 | [[Ficheru:Portrait of Daniel Evans 'Eos Dâr' (4673945).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732770|Daniel Evans]]'' | | 1846 | 1915 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3353 | [[Ficheru:Dr Daniel Davies, Swansea (1797-1876) NLW3361967.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732768|Daniel Davies]]'' | ministru galés (1797–1876) | 1797 | 1876 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3354 | | ''[[:d:Q20732774|Daniel Jones]]'' | ministru galés (1771–1810) | 1771 | 1810 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 3355 | | ''[[:d:Q20732775|Daniel Jones]]'' | ministru galés (1788–1862) | 1788 | 1862 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 3356 | | ''[[:d:Q20732772|Daniel Jones]]'' | poeta galés (1725–1806) | 1725 | 1806 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3357 | | ''[[:d:Q20732773|Daniel Jones]]'' | clérigu galés (1757–1821) | 1757 | 1821 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 3358 | | ''[[:d:Q20732778|Daniel Lewis Moses]]'' | | 1822 | 1893 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3359 | [[Ficheru:Dan Jones (Mormon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732776|Daniel Jones]]'' | | 1811 | 1861 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 3360 | | ''[[:d:Q20732777|Daniel Jones]]'' | | 1813 | 1846 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 3361 | [[Ficheru:D Rowlands NLW3361839.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732782|Daniel Rowlands]]'' | | 1827 | 1917 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 3362 | | ''[[:d:Q20732783|Daniel Williams]]'' | | 1878 | 1968 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 3363 | | ''[[:d:Q20732780|Daniel Owen Jones]]'' | | 1880 | 1951 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]'' |- | style='text-align:right'| 3364 | | ''[[:d:Q20732786|David Alban Davies]]'' | | 1873 | 1951 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 3365 | | ''[[:d:Q20732787|David Bowen]]'' | | 1874 | 1955 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 3366 | [[Ficheru:Parch. D. Adams, B.A., Lerpwl (5349031).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732785|David Adams]]'' | ministru galés (1845–1922) | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 3367 | | ''[[:d:Q20732790|David Davies]]'' | | 1764 | 1828 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 3368 | | ''[[:d:Q20732788|David David Williams]]'' | | 1862 | 1938 | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 3369 | | ''[[:d:Q20732794|David Davies]]'' | | 1791 | 1864 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 3370 | | ''[[:d:Q20732795|David Davies]]'' | | 1810 | 1875 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 3371 | [[Ficheru:Portrait of David Davies, Swansea (4669729).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732793|David Davies]]'' | | 1763 | 1816 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 3372 | | ''[[:d:Q20732798|David Davies]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 3373 | | ''[[:d:Q20732799|David Davies Evans]]'' | | 1787 | 1858 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3374 | | ''[[:d:Q20732796|David Davies]]'' | | 1817 | 1855 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 3375 | | ''[[:d:Q20732797|David Davies]]'' | | 1849 | 1926 | ''[[:d:Q7321597|Rhydargaeau]]'' |- | style='text-align:right'| 3376 | | ''[[:d:Q20732805|David Eirwyn Morgan]]'' | | 1918 | 1982 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 3377 | | ''[[:d:Q20732811|David Evans]]'' | | 1793 | 1861 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3378 | | ''[[:d:Q20732809|David Evans]]'' | | 1740 | 1790 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 3379 | [[Ficheru:David Evans, Caerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732815|David Evans]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3380 | | ''[[:d:Q20732812|David Evans]]'' | | 1814 | 1847 | ''[[:d:Q4666801|Abercegir]]'' |- | style='text-align:right'| 3381 | | ''[[:d:Q6529155|Les Anthony]]'' | | 1921 | 2010 | ''[[:d:Q7320729|Rhiwfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3382 | | ''[[:d:Q6529820|Les Owen]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2020 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3383 | [[Ficheru:The Liberation of Bergen-belsen Concentration Camp, April 1945 BU4270.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6530869|Leslie Hardman]]'' | rabín británicu (1913–2008) | 1913 | 2008 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 3384 | | ''[[:d:Q6530924|Leslie Jenkins]]'' | xugador de críquet galés (1898–1971) | 1898 | 1971 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3385 | | ''[[:d:Q6530940|Leslie Jones]]'' | futbolista británicu (1911–1981) | 1911 | 1981 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3386 | | ''[[:d:Q6530999|Leslie Manfield]]'' | xugador de rugbi union británicu (1915–2006) | 1915 | 2006 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 3387 | | [[Eleanor Mary Wynne-Edwards Reid]] | | 1860 | 1953 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3388 | | ''[[:d:Q6535418|Levi Gibbon]]'' | | 1807 | 1870 | ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 3389 | | ''[[:d:Q6535944|Lew Booth]]'' | futbolista británicu (1912–1984) | 1912 | 1984 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3390 | [[Ficheru:Captain Lewis Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536139|Lewes Roberts]]'' | | 1596 | 1641 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 3391 | | ''[[:d:Q6536435|Lewis Cobden Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés (1865–1928) | 1865 | 1928 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3392 | | ''[[:d:Q6536486|Lewis Davies]]'' | | 1913 | 2011 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 3393 | [[Ficheru:Revd Dr Lewis Edwards (1809-87) NLW3363289.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536522|Lewis Edwards]]'' | | 1809 | 1887 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3394 | | ''[[:d:Q6536534|Lewis Evans]]'' | matemáticu galés (1755–1827) | 1755 | 1827 | ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]''<br/>[[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 3395 | | ''[[:d:Q6536537|Lewis Evans]]'' | | 1700 | 1756 | ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]'' |- | style='text-align:right'| 3396 | | ''[[:d:Q6536585|Lewis Gilbertson]]'' | | 1814 | 1896 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 3397 | | ''[[:d:Q6536746|Lewis Jones]]'' | escritor galés (1897–1939) | 1897 | 1939 | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 3398 | [[Ficheru:Lewis Llewelyn Dillwyn Vanity Fair 13 May 1882.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536798|Lewis Llewelyn Dillwyn]]'' | políticu británicu | 1814 | 1892 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3399 | | ''[[:d:Q6536796|Lewis Llewellyn]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1881–1931) | 1881 | 1931 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3400 | | ''[[:d:Q6536806|Lewis Lougher]]'' | | 1871 | 1955 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3401 | [[Ficheru:Germany Under Allied Occupation BU8524.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536811|Lewis Lyne]]'' | | 1899 | 1970 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3402 | [[Ficheru:Lewis Morris woodburytype.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6536902|Lewis Morris]]'' | | 1833 | 1907 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3403 | | ''[[:d:Q6536981|Lewis Pugh Pugh]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 3404 | | ''[[:d:Q6537000|Lewis Rees]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 3405 | | ''[[:d:Q6537243|Lewis Owen]]'' | | 1501 | 1555 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3406 | | ''[[:d:Q6537490|Lewys Dwnn]]'' | | 1550 | 1616 | ''[[:d:Q4898676|Bettws Cedewain]]'' |- | style='text-align:right'| 3407 | | ''[[:d:Q6537492|Lewys Morgannwg]]'' | | | 1565 | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3408 | | ''[[:d:Q6541894|Martin Hinds]]'' | historiador británicu (1941–1988) | 1941 | 1988 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3409 | [[Ficheru:Lillie Goodisson.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6548260|Lillie Goodisson]]'' | enfermera australiana (1860–1947) | 1859 | 1947 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3410 | | ''[[:d:Q6555628|Lionel Emmitt]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1930 | 2004 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3411 | [[Ficheru:Lionel Rees VC IWM Q 68027.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6555769|Lionel Rees]]'' | militar galés (1884–1955) | 1884 | 1955 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3412 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Jones, Llanllyfni (Swydd Gaernarfon) (4673763).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6661978|John Jones]]'' | | 1786 | 1863 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3413 | | ''[[:d:Q6662032|Llew Ashcroft]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2005 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 3414 | | ''[[:d:Q6662036|Llew Edwards]]'' | boxeador galés (1894–1965) | 1894 | 1965 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 3415 | | ''[[:d:Q6662070|Llewellyn Heycock, Baron Heycock]]'' | políticu británicu (1905–1990) | 1905 | 1990 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3416 | [[Ficheru:Llewelyn David Bevan.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662097|Llewelyn David Bevan]]'' | | 1842 | 1918 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3417 | | ''[[:d:Q6662102|Llewelyn Davies]]'' | | 1881 | 1961 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3418 | [[Ficheru:Llewelyn kenrick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662110|Llewelyn Kenrick]]'' | | 1847 | 1933 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 3419 | | ''[[:d:Q6662111|Llewelyn Traherne]]'' | | 1766 | 1842 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3420 | | ''[[:d:Q6662119|Llewelyn Wyn Griffith]]'' | novelista galés (1890–1977) | 1890 | 1977 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 3421 | | ''[[:d:Q6662381|Lloyd Davies]]'' | futbolista británicu (1877–1957) | 1877 | 1957 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3422 | [[Ficheru:Lloyd Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662529|Lloyd Jones]]'' | escritor británicu | 1951 | 2026 | ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]'' |- | style='text-align:right'| 3423 | [[Ficheru:Lloyd Kenyon, 1st Baron Kenyon by William Davison.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662537|Lloyd Kenyon]]'' | | 1732 | 1802 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 3424 | | ''[[:d:Q6662819|Lloyd Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1933–2017) | 1933 | 2017 | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 3425 | | ''[[:d:Q6662817|Lloyd Williams]]'' | xugador de críquet galés (1925–2007) | 1925 | 2007 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 3426 | | ''[[:d:Q6662995|Llywelyn Siôn]]'' | | 1540 | 1615 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''<br/>''[[:d:Q39011804|Llangewydd Castle, Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 3427 | | ''[[:d:Q6674884|Lonza Bowdler]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1962) | 1901 | 1962 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 3428 | [[Ficheru:Louis Dyke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6687073|Louis Dyke]]'' | xugador de rugbi union británicu (1888–1961) | 1888 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3429 | | ''[[:d:Q6688546|Louisa Nott-Bower]]'' | arquera británica (1861–1925) | 1861 | 1925 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 3430 | [[Ficheru:Mr. Lyn Harding LCCN2014692774 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6708323|Lyn Harding]]'' | actor británicu (1867–1952) | 1867 | 1952 | ''[[:d:Q7587366|St Brides Wentloog]]'' |- | style='text-align:right'| 3431 | | ''[[:d:Q6708330|Lyn James]]'' | actriz británica (1935–2017) | 1929 | 2017 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 3432 | | ''[[:d:Q6708817|Lynette Davies]]'' | actriz británica (1948–1993) | 1948 | 1993 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 3433 | | ''[[:d:Q6709269|Lynn Ungoed-Thomas]]'' | | 1904 | 1972 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3434 | | ''[[:d:Q6709334|Lynne Carol]]'' | actriz galesa (1914–1990) | 1914 | 1990 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 3435 | | ''[[:d:Q6728347|Madoline Thomas]]'' | actriz galesa (1890–1989) | 1890 | 1989 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3436 | | ''[[:d:Q6735137|Mai Jones]]'' | | 1899 | 1960 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3437 | | ''[[:d:Q6740608|Mal Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1919 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3438 | | ''[[:d:Q6742252|Malcolm Collins]]'' | boxeador galés | 1935 | 2021 | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 3439 | | ''[[:d:Q6742267|Malcolm Davies]]'' | | 1926 | 2011 | ''[[:d:Q5197244|Cwmfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 3440 | | ''[[:d:Q6742531|Malcolm Nash]]'' | xugador de críquet galés | 1945 | 2019 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3441 | | ''[[:d:Q6742570|Malcolm Price]]'' | | 1937 | 2024 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3442 | | ''[[:d:Q6742678|Malcolm Uphill]]'' | | 1935 | 1999 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 3443 | | ''[[:d:Q6742681|Malcolm Vaughan]]'' | | 1929 | 2010 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 3444 | | ''[[:d:Q6742895|Maldwyn Evans]]'' | xugador de bolos británicu (1937–2009) | 1937 | 2009 | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3445 | | ''[[:d:Q6742896|Maldwyn James]]'' | xugador de rugbi union galés (1913–2003) | 1913 | 2003 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3446 | [[Ficheru:Stephen Halden Beattie.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6746179|Stephen Halden Beattie]]'' | militar galés (1908–1975) | 1908 | 1975 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3447 | | ''[[:d:Q6751586|Mansel Thomas]]'' | compositor británicu | 1909 | 1986 | ''[[:d:Q7228404|Pontygwaith]]'' |- | style='text-align:right'| 3448 | | ''[[:d:Q6759490|Margaret Hanmer]]'' | | 1370 | 1420 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3449 | | ''[[:d:Q6759606|Margaret Lacey]]'' | actriz galesa (1910–1989) | 1911<br/>1910 | 1988<br/>1989 | [[Conwy]] |- | style='text-align:right'| 3450 | [[Ficheru:Margaret Lindsay Williams & painting of Warren G. Harding.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6759645|Margaret Lindsay Williams]]'' | | 1888 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3451 | [[Ficheru:Marie Novello.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6762973|Marie Novello]]'' | pianista británica (1898–1928) | 1884 | 1928 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 3452 | | ''[[:d:Q6768286|Mark Jones]]'' | | 1965 | 2025 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3453 | | ''[[:d:Q6768592|Mark Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu (1889–1968) | 1889 | 1968 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3454 | | ''[[:d:Q6774469|Martha Llwyd]]'' | | 1766 | 1845 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 3455 | | ''[[:d:Q8017648|William Roberts]]'' | | 1585 | 1665 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 3456 | [[Ficheru:William Roberts (physician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017657|William Roberts]]'' | | 1830 | 1899 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 3457 | | ''[[:d:Q8017750|William Roos]]'' | | 1808 | 1878 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3458 | | ''[[:d:Q8017810|William Rowland]]'' | xugador de críquet galés (1904–1942) | 1904 | 1942 | ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]'' |- | style='text-align:right'| 3459 | [[Ficheru:William Salesbury on the Translator's Memorial; Llanelwy - St Asaph, Cymru 07.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8018052|William Salesbury]]'' | | 1520 | 1584 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3460 | | ''[[:d:Q8018108|William Sandham]]'' | | 1879 | 1961 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3461 | | ''[[:d:Q8018129|William Sarvis]]'' | | 1898 | 1968 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3462 | [[Ficheru:William Tecumseh Davies (1831–1912), Lieutenant Governor of Pennsylvania from 1887–91.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019049|William T. Davies]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1831 | 1912 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3463 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas, 'Islwyn' (4671182).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019287|William Thomas]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 3464 | [[Ficheru:Revd William Thomas (Gwilym Marles, 1834-79) (U) NLW3364226.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8019284|William Thomas]]'' | | 1834 | 1879 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 3465 | | ''[[:d:Q8019290|William Thomas]]'' | | 1734 | 1799 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 3466 | | ''[[:d:Q8019295|William Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3467 | [[Ficheru:Portrait of William Watkin Edward Wynne (4674672) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020060|William Watkin Edward Wynne]]'' | | 1801 | 1880 | ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3468 | [[Ficheru:VCWilliamWilliams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020386|William Williams]]'' | militar galés (1890–1965) | 1890 | 1965 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3469 | [[Ficheru:William-Williams-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020385|William Williams]]'' | | 1840 | 1904 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3470 | | ''[[:d:Q8020395|William Williams]]'' | | 1925 | 2007 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3471 | | ''[[:d:Q8020392|William Williams]]'' | misioneru galés (1859–1892) | 1859 | 1892 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 3472 | | ''[[:d:Q8020402|William Williams]]'' | inxenieru canadianu (1927–2011) | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 3473 | [[Ficheru:Revd William Williams (1781-1840) (print) NLW3365416.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020407|William Williams of Wern]]'' | | 1781 | 1840 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 3474 | [[Ficheru:1882 MHRs William Wynn-Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8020624|William Wynn-Williams]]'' | | 1828 | 1913 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 3475 | | ''[[:d:Q8020631|William Wynter]]'' | políticu galés (1521–1589) | 1521 | 1589 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3476 | | ''[[:d:Q8020629|William Wynne]]'' | | 1671 | 1704 | ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]'' |- | style='text-align:right'| 3477 | | ''[[:d:Q8021458|Willie Davies]]'' | futbolista británicu (1900–1953) | 1900 | 1953 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 3478 | | ''[[:d:Q8021457|Willie Davies]]'' | | 1916 | 2002 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 3479 | [[Ficheru:Willie Thomas (Rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8021846|Willie Thomas]]'' | | 1866 | 1921 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3480 | [[Ficheru:1946 AIK-Birmingham ity FC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8023109|Wilson Jones]]'' | | 1914 | 1986 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3481 | [[Ficheru:Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8025410|Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale]]'' | | 1672 | 1749 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3482 | | ''[[:d:Q8040064|Wyn Davies]]'' | futbolista británicu | 1942 | 2025 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3483 | [[Ficheru:Wyn Calvin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040069|Wyn Calvin]]'' | | 1925 | 2022 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 3484 | | ''[[:d:Q8040109|Wyndham Emery]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1897–1969) | 1897 | 1969 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3485 | [[Ficheru:Answering You- the Production of a Bbc Radio Programme For the United States of America, 1941 D4577.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040155|Wynford Vaughan-Thomas]]'' | | 1908 | 1987 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3486 | [[Ficheru:Zephaniah Williams - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8069294|Zephaniah Williams]]'' | artista galés (1795–1874) | 1795 | 1874 | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 3487 | | ''[[:d:Q9275390|Graham Harcourt]]'' | deportista británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3488 | | ''[[:d:Q9346589|Evan Jenkins]]'' | | 1895 | 1959 | ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 3489 | [[Ficheru:Teresa Helena Higginson Servant of God.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q9357296|Teresa Helena Higginson]]'' | | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3490 | [[Ficheru:Lot Jones Footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10382040|Lot Jones]]'' | futbolista británicu (1882–1941) | 1882 | 1941 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3491 | | ''[[:d:Q10391964|Billy Thomas]]'' | | 1903 | 1992 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3492 | | ''[[:d:Q10395857|Ivor Perry]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 3493 | | ''[[:d:Q10409543|Dudley Lewis]]'' | futbolista británicu | 1962 | 2025 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3494 | | ''[[:d:Q10416121|Horace Williams]]'' | | 1900 | 1960 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 3495 | [[Ficheru:Harry Beadles.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10449958|Harry Beadles]]'' | | 1897 | 1958 | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3496 | | ''[[:d:Q10499403|Robert Roberts]]'' | | 1865 | 1945 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 3497 | [[Ficheru:James Trainer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10501113|James Trainer]]'' | | 1863 | 1915 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3498 | | ''[[:d:Q10510315|Frank Hoddinott]]'' | | 1894 | 1980 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3499 | | ''[[:d:Q10510353|Tony James]]'' | | 1919 | 1981 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 3500 | | ''[[:d:Q10511916|Harry Montford]]'' | futbolista británicu (1859–1942) | 1859 | 1942 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3501 | | ''[[:d:Q10519662|John Pugsley]]'' | | 1900 | 1976 | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 3502 | | ''[[:d:Q10524861|Bert Gray]]'' | futbolista británicu (1900–1969) | 1900 | 1969 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 3503 | | ''[[:d:Q10525511|Bill Roberts]]'' | futbolista británicu (1859–1945) | 1859 | 1945 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3504 | | ''[[:d:Q10527809|Idwal Davies]]'' | futbolista británicu (1899–1980) | 1899 | 1980 | ''[[:d:Q3401129|Ewloe]]'' |- | style='text-align:right'| 3505 | | ''[[:d:Q10546480|Harry Hanford]]'' | futbolista británicu (1907–1996) | 1907 | 1996 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 3506 | | ''[[:d:Q10555802|Roy Finch]]'' | futbolista británicu (1922–2007) | 1922 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3507 | [[Ficheru:Desmond Brayley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10567797|Desmond Brayley, Baron Brayley]]'' | políticu galés (1917–1977) | 1917 | 1977 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3508 | | ''[[:d:Q10969182|Gwyn Griffiths]]'' | | 1941 | 2018 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 3509 | | ''[[:d:Q10970620|Nigel Jenkins]]'' | poeta galés (1949–2014) | 1949 | 2014 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 3510 | | ''[[:d:Q10978349|Edward Richard]]'' | | 1714 | 1777 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 3511 | | ''[[:d:Q10982897|William Williams]]'' | | 1832 | 1900 | ''[[:d:Q23727092|Bontnewydd]]''<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3512 | | ''[[:d:Q10994531|Marged ferch Ifan]]'' | strongwoman galesa (1696–1793) | 1768<br/>1699 | 1788 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 3513 | | ''[[:d:Q10995139|Afan Ferddig]]'' | poeta galés (700–800) | 700 | 800 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3514 | | ''[[:d:Q10997050|Dyddgu Owen]]'' | escritora británica (1906–1992) | 1906 | 1992 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3515 | [[Ficheru:William Crwys Williams (Crwys).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11003861|William Williams]]'' | poeta británicu (1875–1968) | 1875 | 1968 | ''[[:d:Q5180813|Craig Cefn Parc]]'' |- | style='text-align:right'| 3516 | | ''[[:d:Q11005077|Rhiannon Davies Jones]]'' | | 1921 | 2014 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 3517 | | ''[[:d:Q11017673|Humphrey Owen Jones]]'' | | 1878 | 1912 | ''[[:d:Q15427716|Goginan]]'' |- | style='text-align:right'| 3518 | | ''[[:d:Q11024973|John Harries]]'' | | 1785 | 1839 | ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]'' |- | style='text-align:right'| 3519 | | ''[[:d:Q11063761|Dafydd Huws]]'' | | 1949 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3520 | | ''[[:d:Q11129881|Ernest Willows]]'' | aviador galés (1886–1926) | 1886 | 1926 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3521 | | ''[[:d:Q11161686|Idwal Robling]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 3522 | [[Ficheru:ThomasTudor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11208643|Thomas Tudor]]'' | pintor galés (1785–1885) | 1785 | 1885 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 3523 | | ''[[:d:Q11246040|Ralph Hancock]]'' | xugador de críquet galés (1887–1914) | 1887 | 1914 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3524 | [[Ficheru:BGE Diwygwyr Cymru (Cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11280238|Beriah Gwynfe Evans]]'' | periodista galés (1848–1927) | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 3525 | | ''[[:d:Q11288719|Walter Gibb]]'' | pilotu de pruebes británicu (1919–2006) | 1919 | 2006 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3526 | [[Ficheru:Captain Archibald Dickson Uniform cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11679925|Archibald Dickson]]'' | | 1892 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3527 | [[Ficheru:John Daniel Evans (1862-1943).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11685171|John Daniel Evans]]'' | esplorador arxentín (1862–1943) | 1862 | 1943 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 3528 | | ''[[:d:Q11685219|John Stone]]'' | actor británicu (1924–2007) | 1924 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3529 | | ''[[:d:Q11722962|Ness Edwards]]'' | políticu británicu (1897–1968) | 1897 | 1968 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3530 | | ''[[:d:Q11738693|Ken Buffin]]'' | deportista británicu (1923–1972) | 1923 | 1972 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3531 | [[Ficheru:Portrait of a Man in Black, Follower of Hans Holbein the Younger, c. 1600.png|center|128px]] | ''[[:d:Q11801889|Richard Williams]]'' | | 1510 | 1544 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 3532 | | ''[[:d:Q11866743|John George Williams]]'' | ornitólogu británicu (1913–1997) | 1913 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3533 | [[Ficheru:Esyllt T. Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11921104|Esyllt T. Lawrence]]'' | escritora española (1917–1995) | 1917 | 1995 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3534 | | ''[[:d:Q11935381|Maredudd ap Rhys Gryg]]'' | | 1250 | 1271 | ''[[:d:Q3401324|Dryslwyn Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 3535 | | ''[[:d:Q11964288|Cyril Jenkins]]'' | compositor galés (1889–1978) | 1889<br/>1885 | 1978 | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 3536 | [[Ficheru:Portrait of Penry Williams (4671215).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12065586|Penry Williams]]'' | | 1802 | 1885 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3537 | [[Ficheru:Henry Hussey Vivian, Vanity Fair, 1886-06-05.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12072266|Henry Vivian, 1st Baron Swansea]]'' | políticu galés (1821–1894) | 1821 | 1894 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3538 | [[Ficheru:Morgan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12072959|Morgan Williams]]'' | | 1878 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3539 | | ''[[:d:Q12346622|Douglas B. Gregor]]'' | esperantista británicu (1909–1995) | 1909 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3540 | | ''[[:d:Q12407875|Hugh Holland]]'' | poeta galés (1569–1633) | 1569 | 1633 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3541 | [[Ficheru:OP050 Shelagh ROBERTS 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12740776|Shelagh Roberts]]'' | política británica (1924–1992) | 1924 | 1992 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 3542 | | ''[[:d:Q12784125|Albert Edward Nash]]'' | militar canadianu (1882–1944) | 1882 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3543 | | ''[[:d:Q12794838|Lewis Henry Owain Pugh]]'' | | 1907 | 1981 | ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 3544 | | ''[[:d:Q12795056|Llewellyn Isaac Gethin Morgan-Owen]]'' | militar galés (1879–1960) | 1879 | 1960 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 3545 | | ''[[:d:Q12813930|Clive Kingston]]'' | | 1915 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3546 | | ''[[:d:Q12859012|Margaret Purves]]'' | | 1935 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3547 | | ''[[:d:Q12881301|Betty Bartlett-Ambatielos]]'' | periodista británica (1917–2011) | 1917 | 2011 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3548 | [[Ficheru:Revd Dr John Thomas, Liverpool (1821-92) (1882) NLW3362411.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18879165|John Thomas]]'' | | 1821 | 1892 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3549 | | ''[[:d:Q18880142|Mildred Riddelsdell]]'' | | 1913 | 2006 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 3550 | [[Ficheru:Sir Noah Thomas (1720-92).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18880149|Noah Thomas]]'' | médicu galés (1720–1792) | 1720 | 1792 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3551 | [[Ficheru:Dr Owen Thomas (1812-91) NLW3362711.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18880154|Owen Thomas]]'' | | 1812 | 1891 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 3552 | | ''[[:d:Q18880164|Pendrill Varrier Jones]]'' | | 1883 | 1941 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 3553 | | ''[[:d:Q18910300|Edith Sophia Hooper]]'' | sufraxista galesa (1868–1926) | 1868 | 1926 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 3554 | | ''[[:d:Q18910435|Edward Edwards]]'' | | 1870 | 1944 | ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3555 | | ''[[:d:Q18911657|Robert Warden Lee]]'' | | 1868 | 1958 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 3556 | [[Ficheru:Revd William Williams, Swansea (1817-1900) NLW3365189.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18911858|William Rees Williams]]'' | | 1817 | 1900 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 3557 | | ''[[:d:Q18912095|Herbert Millingchamp Vaughan]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 3558 | | ''[[:d:Q18913039|John Howard Purnell]]'' | | 1925 | 1996 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 3559 | | ''[[:d:Q18913097|Elis Roberts]]'' | | 1712 | 1789 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 3560 | [[Ficheru:John William Watson Stephens. Photograph. Wellcome V0027757.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18913337|John William Watson Stephens]]'' | profesor galés (1865–1946) | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 3561 | | ''[[:d:Q18914801|Alis Wen]]'' | | 1520 | 1501 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3562 | | ''[[:d:Q18914804|Gwen ferch Ellis]]'' | | 1550 | 1594 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 3563 | | ''[[:d:Q18917139|Abram Wood]]'' | | 1699 | 1799 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 3564 | | ''[[:d:Q18917172|Norman Allen]]'' | | 1903 | 1972 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3565 | [[Ficheru:Y Parch Peter Williams o Gaerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18917233|Peter Williams]]'' | | 1723 | 1796 | ''[[:d:Q13129668|Llansadyrnin]]'' |- | style='text-align:right'| 3566 | | ''[[:d:Q18917385|John Harris]]'' | | 1932 | 2009 | ''[[:d:Q7162831|Penhow]]'' |- | style='text-align:right'| 3567 | | ''[[:d:Q18917541|Emlyn Williams]]'' | | 1921 | 1995 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 3568 | | ''[[:d:Q18917654|Lawrence Jenkins]]'' | | 1857 | 1928 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3569 | | ''[[:d:Q18917778|Zachariah Williams]]'' | | 1673 | 1755 | ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]'' |- | style='text-align:right'| 3570 | | ''[[:d:Q18920464|Roscoe Howells]]'' | escritor galés (1919–2014) | 1919 | 2014 | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 3571 | | ''[[:d:Q18922056|Anne Griffith]]'' | | 1734 | 1821 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3572 | [[Ficheru:Dan Davies, Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18922147|Daniel Davies]]'' | | 1859 | 1930 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 3573 | | ''[[:d:Q18922178|Percy Watkins]]'' | | 1871 | 1946 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 3574 | | ''[[:d:Q18922208|Richard Davis]]'' | | 1658 | 1714 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 3575 | | ''[[:d:Q18922225|Evan Evans]]'' | empresariu galés (1882–1965) | 1882 | 1965 | ''[[:d:Q14508465|Betws Lleucu]]'' |- | style='text-align:right'| 3576 | | ''[[:d:Q18934912|Donald Emrys Strong]]'' | | 1927 | 1973 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3577 | [[Ficheru:Portrait of Tho. Jones (4674170) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18936277|Thomas Jones]]'' | | 1648 | 1713 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 3578 | | ''[[:d:Q18954073|Arthur Lloyd James]]'' | llingüista británicu (1884–1943) | 1884 | 1943 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 3579 | | ''[[:d:Q18954136|David Oliver]]'' | | 1863 | 1947 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3580 | | ''[[:d:Q18954309|John Bailey]]'' | | 1898 | 1969 | ''[[:d:Q25169445|Miskin]]'' |- | style='text-align:right'| 3581 | [[Ficheru:Portrait of Rev. John Hughes (4670920).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18954350|John Hughes]]'' | | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q13127175|Cnwch Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 3582 | [[Ficheru:Photograph of William Ick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18962084|William Ick]]'' | | 1800 | 1844 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3583 | | ''[[:d:Q19039146|David Owen]]'' | | 1904 | 1970 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 3584 | | ''[[:d:Q19040140|Ezekiel Hughes]]'' | | 1766 | 1849 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3585 | | ''[[:d:Q19040262|Frances Hughes]]'' | | 1855 | 1927 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3586 | | ''[[:d:Q19042104|Ivor Broom]]'' | militar galés (1920–2003) | 1920 | 2003 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3587 | | ''[[:d:Q19043535|Robert Jones]]'' | | 1560 | 1615 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 3588 | | ''[[:d:Q19043766|William Evans]]'' | | 1864 | 1934 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 3589 | | ''[[:d:Q19324971|Morland Lewis]]'' | pintor británicu (1903–1943) | 1903 | 1943 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3590 | [[Ficheru:Mrs Amy Brook (born Bulley) by Mary Florence Monkhouse.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19324995|Amy Bulley]]'' | activista galesa (1852–1939) | 1852 | 1939 | ''[[:d:Q15261963|New Brighton]]'' |- | style='text-align:right'| 3591 | | ''[[:d:Q19325030|Oliver Thomas]]'' | | 1598 | 1653 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3592 | | ''[[:d:Q19325183|Rhondda Williams]]'' | ministru británicu (1860–1945) | 1860 | 1945 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 3593 | | ''[[:d:Q19325185|Betty Johnston]]'' | | 1916 | 1994 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 3594 | | ''[[:d:Q19325211|Richard Hughes]]'' | poeta galés (1565–1619) | 1565 | 1619 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3595 | | ''[[:d:Q19325318|Clara Deniz]]'' | pianista británica (1911–2002) | 1911 | 2002 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3596 | | ''[[:d:Q19325401|David Thomas]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 3597 | [[Ficheru:Rosina Davies (1863–1949) (gcf02725).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19325414|Rosina Davies]]'' | misionera galesa (1863–1949) | 1863 | 1949 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 3598 | | ''[[:d:Q19325608|Thomas Hughes]]'' | | 1853 | 1927 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 3599 | | ''[[:d:Q19325627|Ethel Trew]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 3600 | [[Ficheru:Cofeb Tom Nefyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19325687|Thomas Williams]]'' | | 1895 | 1958 | ''[[:d:Q4936754|Boduan]]'' |- | style='text-align:right'| 3601 | | ''[[:d:Q19326557|Samuel Evans]]'' | | 1762 | 1835 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3602 | [[Ficheru:John Aneurin Grey Griffith, c1980 (4322172360).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19335498|John Aneurin Grey Griffith]]'' | xurista británicu | 1918 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3603 | [[Ficheru:Representative John D. Jones, 1971.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19360550|John D. Jones]]'' | políticu galés (1923–2014) | 1923 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3604 | | ''[[:d:Q19360836|Roger Cecil]]'' | pintor galés (1942–2015) | 1942 | 2015 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 3605 | | ''[[:d:Q19364441|Gwynne Edwards]]'' | violista galés (1909–2000) | 1909 | 2000 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 3606 | [[Ficheru:Revd John Williams, 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19367438|John Williams]]'' | | 1745 | 1818 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 3607 | | ''[[:d:Q19368760|William Davies]]'' | escultor galés (1826–1901) | 1826 | 1901 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3608 | | ''[[:d:Q19396015|Paul Brown]]'' | | 1960 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3609 | | ''[[:d:Q19407331|Maureen Guy]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1932–2015) | 1932 | 2015 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 3610 | | ''[[:d:Q19513574|Owain Dwnn]]'' | | 1400 | 1460 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 3611 | | ''[[:d:Q19518672|Geoffrey Glyn]]'' | | | 1557 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3612 | | ''[[:d:Q19518932|John Goodwin]]'' | tirador británicu (1859–1938) | 1859 | 1938 | ''[[:d:Q6394440|Kerry]]'' |- | style='text-align:right'| 3613 | | ''[[:d:Q19560432|Glyn England]]'' | inxenieru galés (1921–2013) | 1921 | 2013 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 3614 | | ''[[:d:Q19560889|David Bevan Jones]]'' | | 1807 | 1863 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 3615 | | ''[[:d:Q19560894|Mary Jones]]'' | actriz galesa (1896–1990) | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 3616 | | ''[[:d:Q19578248|Les Wilkins]]'' | | 1907 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3617 | | ''[[:d:Q19578256|Ralph Williams]]'' | | 1905 | 1985 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3618 | | ''[[:d:Q19594785|Ray Williams]]'' | xugador de rugbi union galés (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3619 | | ''[[:d:Q19599159|John Jones]]'' | | 1786 | 1865 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3620 | [[Ficheru:Thomas Rees, 1904.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19599359|Thomas Rees]]'' | políticu galés (1844–1921) | 1844 | 1921 | ''[[:d:Q6707738|Lydstep Haven]]'' |- | style='text-align:right'| 3621 | | ''[[:d:Q19605143|Owen Thomas]]'' | | 1858 | 1923 | ''[[:d:Q16246155|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3622 | [[Ficheru:Winifred Phillips Hathaway (1870?-1954) (5494411890).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19613712|Winifred Phillips Hathaway]]'' | oftalmóloga d&#39;Estaos Xuníos (1870–1954) | 1871 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3623 | | ''[[:d:Q19628748|Cledwyn Hughes]]'' | | 1920 | 1978 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 3624 | [[Ficheru:Edward Davies (Iolo Trefaldwyn, 1819-87) NLW3364542.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19635477|Edward Davies]]'' | | 1819 | 1887 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 3625 | | ''[[:d:Q19650439|Angus McDermid]]'' | | 1921 | 1988 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3626 | | ''[[:d:Q19661342|Jeffery Rowthorn]]'' | sacerdote galés | 1934 | 2025 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3627 | | ''[[:d:Q19662041|Saint Austell]]'' | monxu galés (500–600) | 500 | 600 | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 3628 | [[Ficheru:Howel-Gwyn-AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19664611|Howel Gwyn]]'' | | 1806 | 1888 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 3629 | [[Ficheru:Edward Wienholt - Queensland politician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q19665319|Edward Wienholt]]'' | | 1833 | 1904 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 3630 | [[Ficheru:Edward David Miles - Queensland politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19667602|Edward David Miles]]'' | políticu galés (1845–1922) | 1845 | 1922 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3631 | | ''[[:d:Q19667907|Elias Wynne Cemlyn-Jones]]'' | escritor galés (1888–1966) | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3632 | | ''[[:d:Q19668413|Glyn Owen]]'' | xugador de críquet galés (1909–1978) | 1909 | 1978 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3633 | | ''[[:d:Q19694162|Anthony Sweeting]]'' | profesor universitariu galés (1938–2008) | 1938 | 2008 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 3634 | | ''[[:d:Q19760229|Leofric Temple]]'' | abogáu galés (1819–1891) | 1819 | 1891 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 3635 | | ''[[:d:Q19790482|John James Hughes]]'' | | 1842 | 1875 | ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]'' |- | style='text-align:right'| 3636 | | ''[[:d:Q19799260|Hugh James]]'' | aviador galés (1922–2015) | 1922 | 2015 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3637 | | ''[[:d:Q19801208|Mari Ellis]]'' | | 1913 | 2015 | ''[[:d:Q5318814|Dylife]]'' |- | style='text-align:right'| 3638 | | ''[[:d:Q19819921|David Randell]]'' | | 1854 | 1912 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3639 | [[Ficheru:William Tudor Howell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19819945|William Tudor Howell]]'' | | 1862 | 1911 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 3640 | | ''[[:d:Q19819955|P. Ellis Eyton]]'' | | 1827 | 1878 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 3641 | | ''[[:d:Q19820213|Mia Arnesby Brown]]'' | | 1867<br/>1866 | 1931 | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 3642 | | ''[[:d:Q19822503|Amy Parry-Williams]]'' | | 1910 | 1988 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 3643 | | ''[[:d:Q19829084|Arthur Lewis]]'' | fotógrafu galés (1885–1952) | 1885 | 1952 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3644 | [[Ficheru:Gwyn Martin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19829092|Gwyn Martin]]'' | | 1921 | 2001 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 3645 | | ''[[:d:Q19831778|Robert Lambert Gapper]]'' | | 1897 | 1984 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 3646 | [[Ficheru:Portrait of J. Deffett Francis as 'Lord of the Isles' (4670730).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19842165|John Deffett Francis]]'' | | 1815 | 1901 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3647 | | ''[[:d:Q19843134|Ray Elton]]'' | direutor de fotografía galés (1914–1994) | 1914 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3648 | [[Ficheru:Dewi Haran (David Evans) (1812–1885) (gcf10113).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732818|David Evans]]'' | | 1812 | 1885 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 3649 | [[Ficheru:Portrait of David Evans 'Dewi Dawel' (4674375).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732819|David Evans]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3650 | | ''[[:d:Q20732816|David Evans]]'' | | 1879 | 1965 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 3651 | | ''[[:d:Q20732817|David Evans]]'' | ministru galés (1778–1866) | 1778 | 1866 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 3652 | | ''[[:d:Q20732822|David Griffiths]]'' | | 1756 | 1834 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 3653 | | ''[[:d:Q20732820|David Gravell]]'' | | 1787 | 1872 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 3654 | [[Ficheru:David Griffith, Bethel, Arfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732821|David Griffith]]'' | | 1792 | 1873 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 3655 | | ''[[:d:Q20732826|David Herbert]]'' | | 1762 | 1835 | ''[[:d:Q29495299|Rhiwbren Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3656 | [[Ficheru:D Howells (print) NLW3361223.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732827|David Howell]]'' | sacerdote galés (1797–1873) | 1797 | 1873 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3657 | | ''[[:d:Q20732824|David Harries]]'' | | 1747 | 1834 | ''[[:d:Q5197239|Cwmdauddwr]]'' |- | style='text-align:right'| 3658 | | ''[[:d:Q20732830|David James]]'' | | 1787 | 1862 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3659 | | ''[[:d:Q20732835|David Jehu]]'' | | 1812 | 1840 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 3660 | [[Ficheru:David James Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732833|David James Williams]]'' | | 1870 | 1951 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 3661 | | ''[[:d:Q20732838|David John Tawe Jones]]'' | | 1885 | 1949 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 3662 | | ''[[:d:Q20732839|David John Williams]]'' | | 1886 | 1950 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 3663 | | ''[[:d:Q20732842|David Jones]]'' | | 1789 | 1841 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3664 | | ''[[:d:Q20732847|David Jones]]'' | | 1788 | 1859 | ''[[:d:Q50811580|Llanfihangel-Cilfargan]]'' |- | style='text-align:right'| 3665 | | ''[[:d:Q20732844|David Jones]]'' | | 1741 | 1792 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 3666 | [[Ficheru:Portrait of David Jones, Holywell, Flintshire (4673329) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732845|David Jones]]'' | | 1770 | 1831 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3667 | | ''[[:d:Q20732850|David Jones]]'' | | 1732 | 1782 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3668 | | ''[[:d:Q20732851|David Joshua Davies]]'' | | 1877 | 1945 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 3669 | | ''[[:d:Q20732848|David Jones]]'' | | 1793 | 1825 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 3670 | [[Ficheru:Portrait of Rev. David Jones, Treborth (4670294).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732849|David Jones]]'' | | 1805 | 1868 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 3671 | | ''[[:d:Q20732854|David Lewis Evans]]'' | | 1813 | 1902 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 3672 | | ''[[:d:Q20732855|David Lewis Jones]]'' | | 1788 | 1830 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 3673 | | ''[[:d:Q20732852|David Lewis]]'' | | 1828 | 1908 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 3674 | [[Ficheru:Barnwr (Judge) David Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732853|David Lewis]]'' | | 1848 | 1897 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3675 | | ''[[:d:Q20732859|David Lloyd]]'' | | 1724 | 1779 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 3676 | | ''[[:d:Q20732856|David Lewis Jones]]'' | | 1945 | 2010 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 3677 | | ''[[:d:Q20732857|David Lewis Wooding]]'' | | 1828 | 1891 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3678 | | ''[[:d:Q20732862|David Lloyd Isaac]]'' | | 1818 | 1876 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 3679 | | ''[[:d:Q20732863|David Lloyd Jenkins]]'' | | 1896 | 1966 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 3680 | | ''[[:d:Q20732860|David Lloyd Davies]]'' | | 1832 | 1881 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3681 | | ''[[:d:Q20732861|David Lloyd Evans]]'' | | 1861 | 1912 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3682 | | ''[[:d:Q20732866|David Manuel]]'' | | 1625 | 1726 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3683 | | ''[[:d:Q20732867|David Marks]]'' | | 1788 | 1871 | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3684 | [[Ficheru:Portrait of D. Morgan, Machynlleth (4669852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732870|David Morgan]]'' | | 1779 | 1858 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3685 | | ''[[:d:Q20732868|David Mervyn Himbury]]'' | | 1922 | 2008 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 3686 | | ''[[:d:Q20732874|David Morris]]'' | | 1787 | 1858 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 3687 | | ''[[:d:Q20732872|Lewis, D. Morgan]]'' | | 1851 | 1937 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 3688 | | ''[[:d:Q20732878|David Parry]]'' | | 1760 | 1821 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 3689 | [[Ficheru:Parch D Onllwyn Brace.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732876|David Onllwyn Brace]]'' | | 1848 | 1891 | ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3690 | | ''[[:d:Q20732882|David Pugh Evans]]'' | músicu galés (1866–1897) | 1866 | 1897 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 3691 | | ''[[:d:Q20732880|David Philips]]'' | | 1751 | 1825 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 3692 | [[Ficheru:Reverend David Phillips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732881|David Phillips]]'' | | 1812 | 1904 | ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 3693 | | ''[[:d:Q20732886|David Richards]]'' | | 1822 | 1900 | ''[[:d:Q20585238|Brynberian]]'' |- | style='text-align:right'| 3694 | [[Ficheru:D R Daniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732887|David Robert Daniel]]'' | | 1859 | 1931 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 3695 | | ''[[:d:Q20732884|David Rhys Phillips]]'' | | 1868<br/>1862 | 1952 | ''[[:d:Q107032888|Pontwalby]]'' |- | style='text-align:right'| 3696 | | ''[[:d:Q20732891|David Thomas]]'' | | 1739 | 1788 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 3697 | | ''[[:d:Q20732888|David Stephen Davies]]'' | | 1841 | 1898 | ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]'' |- | style='text-align:right'| 3698 | | ''[[:d:Q20732889|David Tecwyn Evans]]'' | | 1876 | 1957 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3699 | | ''[[:d:Q20732894|David Tyssil Evans]]'' | | 1853 | 1918 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3700 | [[Ficheru:D Tudor Evans (ap Tudor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732893|David Tudor Evans]]'' | | 1822 | 1896 | ''[[:d:Q29502578|Cilgynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3701 | [[Ficheru:Portrait of David Williams, Troedwhiwdalar (4672170).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732898|David Williams]]'' | | 1779 | 1874 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3702 | | ''[[:d:Q20732899|David Wyre Lewis]]'' | | 1872 | 1966 | ''[[:d:Q29488538|Felin Ganol]]'' |- | style='text-align:right'| 3703 | | ''[[:d:Q20732896|David William Lewis]]'' | | 1845 | 1920 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 3704 | [[Ficheru:William Davies (Western Mail).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732903|William Davies]]'' | | 1863 | 1935 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 3705 | | ''[[:d:Q20732900|David Charles]]'' | | 1803 | 1880 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3706 | | ''[[:d:Q20732911|Ebenezer Gwyn Evans]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3707 | [[Ficheru:Portrait of Ebenzr. Morris late of Cardiganshire (4669857).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732914|Ebenezer Morris]]'' | | 1790 | 1867 | ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]'' |- | style='text-align:right'| 3708 | [[Ficheru:Ebenezer Rees (1848-1908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732915|Ebenezer Rees]]'' | | 1848 | 1908 | ''[[:d:Q7530204|Sirhowy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 3709 | [[Ficheru:Edmund David Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732919|Edmund David Jones]]'' | | 1869 | 1941 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3710 | | ''[[:d:Q20732916|Edgar Jones]]'' | | 1912 | 1991 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 3711 | | ''[[:d:Q20732917|Edgar William Jones]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 3712 | | ''[[:d:Q20732922|Edmund Osborne Jones]]'' | | 1858 | 1931 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 3713 | | ''[[:d:Q20732926|Edward Barnes]]'' | | | 1795 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3714 | [[Ficheru:Edward Anwyl (1786-1852).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732925|Edward Anwyl]]'' | | 1786 | 1857 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3715 | | ''[[:d:Q20732930|Edward Cynolwyn Pugh]]'' | | 1883 | 1962 | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3716 | | ''[[:d:Q20732931|Edward David Rowlands]]'' | | 1880 | 1969 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3717 | | ''[[:d:Q20732928|Edward Carnes]]'' | | 1772 | 1828 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3718 | | ''[[:d:Q20732934|Edward Eddie Thomas]]'' | | 1925 | 1997 | ''[[:d:Q5731588|Heolgerrig]]'' |- | style='text-align:right'| 3719 | | ''[[:d:Q20732935|Edward Edwards]]'' | | 1741 | 1820 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3720 | | ''[[:d:Q20732939|Edward Gittins]]'' | | 1843 | 1884 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 3721 | [[Ficheru:Edward Edwards (Pencerdd Ceredigion, 1816-97) NLW3364548.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732936|Edward Edwards]]'' | músicu galés (1816–1897) | 1816 | 1897 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3722 | | ''[[:d:Q20732937|Edward Ellis]]'' | | 1842 | 1892 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3723 | | ''[[:d:Q20732942|Edward Hamer]]'' | | 1840 | 1911 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3724 | | ''[[:d:Q20732943|Edward Harker]]'' | | 1866 | 1969 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3725 | [[Ficheru:Edward Griffith, Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732940|Edward Griffith]]'' | | 1832 | 1918 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 3726 | | ''[[:d:Q20732944|Edward Harri]]'' | | 1752 | 1837 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3727 | | ''[[:d:Q20732955|Edward Jones]]'' | | 1790 | 1860 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 3728 | | ''[[:d:Q20732952|Edward Jones]]'' | | 1768 | 1813 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 3729 | | ''[[:d:Q20732959|Edward Jones]]'' | | 1782 | 1855 | ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 3730 | [[Ficheru:Revd Edward Matthews (1813-92) NLW3365363.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732962|Edward Matthews]]'' | | 1813 | 1892 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 3731 | | ''[[:d:Q20732963|Edward Meredith Price]]'' | | 1816 | 1898 | ''[[:d:Q20602447|Pant-y-dŵr]]'' |- | style='text-align:right'| 3732 | | ''[[:d:Q20732960|Edward Jones]]'' | | 1824 | 1880 | ''[[:d:Q3404631|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3733 | | ''[[:d:Q20732961|Edward Laws]]'' | | 1837 | 1913 | ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]'' |- | style='text-align:right'| 3734 | | ''[[:d:Q20732966|Edward Morgan]]'' | | 1783 | 1869 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 3735 | [[Ficheru:Rev. Edward Morgan, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732967|Edward Morgan]]'' | | 1817 | 1871 | ''[[:d:Q20598267|Cwmbelan]]'' |- | style='text-align:right'| 3736 | | ''[[:d:Q20732965|Edward Mills]]'' | | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 3737 | | ''[[:d:Q20732970|Edward Parry]]'' | | 1723 | 1786 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 3738 | | ''[[:d:Q20732971|Edward Parry]]'' | | 1798 | 1854 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3739 | | ''[[:d:Q20732968|Edward Oliver]]'' | | 1720 | 1777 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3740 | | ''[[:d:Q20732969|Edward Owen Davies]]'' | | 1864 | 1936 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 3741 | | ''[[:d:Q20732975|Edward Stanton Roberts]]'' | | 1878 | 1938 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3742 | | ''[[:d:Q20732972|Edward Randles]]'' | | 1763 | 1820 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3743 | | ''[[:d:Q20732973|Edward Roberts]]'' | | 1886 | 1975 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3744 | | ''[[:d:Q20732979|William Rice Edwards]]'' | ciruxanu galés (1862–1923) | 1862 | 1923 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 3745 | [[Ficheru:Edwin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732982|Edwin Davies]]'' | | 1859 | 1919 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3746 | | ''[[:d:Q20732990|Elizabeth Jane Louis Jones]]'' | erudita galesa (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 3747 | [[Ficheru:Portrait of Ellis Edwards (4674351) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732996|Ellis Edwards]]'' | | 1844 | 1915 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3748 | | ''[[:d:Q12899847|Evan Evans Bevan]]'' | | 1855 | 1929 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 3749 | | ''[[:d:Q12977437|Kay Green]]'' | | 1927 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3750 | [[Ficheru:Jones Hewson (1874–1902) as Luiz in The Gondoliers.png|center|128px]] | ''[[:d:Q13107212|Jones Hewson]]'' | | 1874 | 1902 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3751 | | ''[[:d:Q13125440|Aled Rhys Wiliam]]'' | | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 3752 | | ''[[:d:Q13125471|Alun Llywelyn-Williams]]'' | poeta británicu (1913–1988) | 1913 | 1988 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3753 | | ''[[:d:Q13125672|Benjamin Thomas Hopkins]]'' | | 1897 | 1981 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 3754 | [[Ficheru:Ben Davies, Pant-teg.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125957|Ben Davies]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 3755 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. Benjamin Francis, A.M (4670733) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125985|Benjamin Francis]]'' | | 1734 | 1799 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3756 | [[Ficheru:Yr actores Beryl Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125995|Beryl Williams]]'' | actriz galesa (1937–2004) | 1937 | 2004 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3757 | | ''[[:d:Q13126247|Brinley Rees]]'' | | 1919 | 2004 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 3758 | | ''[[:d:Q13126322|Bryan Martin Davies]]'' | | 1933 | 2015 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 3759 | | ''[[:d:Q13126457|Cadwallon ap Gruffydd]]'' | | 1090 | 1132 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3760 | | ''[[:d:Q13126875|Cassie Jane Davies]]'' | profesora británica | 1898 | 1988 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3761 | | ''[[:d:Q13127753|D. J. Davies]]'' | | 1885 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3762 | | ''[[:d:Q13127766|Dafydd Nicolas]]'' | | 1705 | 1774 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3763 | [[Ficheru:Portrait of Dan Isaac Davies (4669990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127784|Dan Isaac Davies]]'' | | 1839 | 1887 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 3764 | | ''[[:d:Q13127794|D. Simon Evans]]'' | eruditu británicu (1921–1998) | 1921 | 1998 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3765 | [[Ficheru:Daniel Rees (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127792|Daniel Rees]]'' | | 1855 | 1931 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 3766 | [[Ficheru:Portrait of David (Dewi Emlyn) Davies (4673062) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127810|David Davies]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3767 | [[Ficheru:David Ffrangcon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127814|David Ffrangcon-Davies]]'' | | 1855 | 1918 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 3768 | | ''[[:d:Q13127818|David Mathew Williams]]'' | | 1900 | 1970 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 3769 | [[Ficheru:Revd David Rowlands (Dewi Mon, 1836-1907) NLW3361826.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127816|David Rowlands]]'' | | 1836 | 1907 | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 3770 | | ''[[:d:Q13127822|David Myrddin Lloyd]]'' | | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 3771 | [[Ficheru:David-Miall-Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127823|David Miall Edwards]]'' | | 1873 | 1941 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 3772 | | ''[[:d:Q13127821|David Tecwyn Lloyd]]'' | | 1914 | 1992 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3773 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1948, Bridgend (1585533).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127867|Dewi Emrys]]'' | poeta británicu (1881–1952) | 1881 | 1952 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 3774 | | ''[[:d:Q13127871|Dewi Nantbrân]]'' | escritor británicu | 1750 | 1781 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 3775 | [[Ficheru:Ras yr Iaith dau ddraig a Dewi Pws 2016 Cei Newydd (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13127868|Dewi 'Pws' Morris]]'' | | 1948 | 2024 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3776 | [[Ficheru:Dyfnallt Morgan after visiting Klogenfurt in Holland where he worked with refugees in 1945 (1557527).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128018|Dyfnallt Morgan]]'' | poeta galés (1917–1994) | 1917 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3777 | | ''[[:d:Q13128086|Edward David Hughes]]'' | | 1906 | 1963 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 3778 | | ''[[:d:Q13128085|Edward Charles]]'' | | 1757 | 1828 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 3779 | | ''[[:d:Q13128122|Eigra Lewis Roberts]]'' | | 1939 | 2026 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 3780 | [[Ficheru:Fl 1938 corwen elena puw morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128224|Elena Puw Morgan]]'' | | 1900 | 1973 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 3781 | | ''[[:d:Q13128258|Emyr Daniel]]'' | | 1948 | 2012 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 3782 | [[Ficheru:Hugh Emyr Davies (Emyr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128262|Emyr Davies]]'' | poeta británicu (1878–1950) | 1878 | 1950 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 3783 | | ''[[:d:Q13128283|Enid Pierce Roberts]]'' | | 1917 | 2010 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 3784 | [[Ficheru:Evan Jones (Ieuan Gwynedd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128322|Evan Jones]]'' | | 1820 | 1852 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3785 | | ''[[:d:Q13128321|Evan Thomas Davies]]'' | | 1878 | 1969 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3786 | | ''[[:d:Q13128327|Evan Jones]]'' | | 1787 | 1859 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 3787 | [[Ficheru:Portrait of Evan Davies (4672729).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128324|Evan Davies]]'' | | 1801 | 1888 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3788 | [[Ficheru:E Keri Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128330|Evan Keri Evans]]'' | escritor británicu (1860–1941) | 1860 | 1941 | ''[[:d:Q16247790|Pont Ceri]]'' |- | style='text-align:right'| 3789 | [[Ficheru:Ieuan Glan Geirionydd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13128331|Evan Evans]]'' | | 1795 | 1855 | ''[[:d:Q29483107|Tan-y-Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3790 | | ''[[:d:Q13128333|Evan Jenkin Evans]]'' | físicu galés (1882–1944) | 1882 | 1944 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3791 | [[Ficheru:Gareth Wynn Jones, Ffilmiau'r Tŷ Gwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128566|Gareth Wynn Jones]]'' | | 1937 | 2007 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 3792 | | ''[[:d:Q13128611|George Lewis]]'' | | 1763 | 1822 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 3793 | [[Ficheru:GeraintJarman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128619|Geraint Jarman]]'' | | 1950 | 2025 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3794 | | ''[[:d:Q13128662|Glyn M. Ashton]]'' | | 1910 | 1991 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 3795 | | ''[[:d:Q13128702|Goronwy ap Heilin]]'' | | | 1283 | ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]'' |- | style='text-align:right'| 3796 | | ''[[:d:Q13128779|Gruffudd Llwyd]]'' | | 1250 | 1335 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3797 | | ''[[:d:Q13128786|Gruffudd ab Ieuan ap Llywelyn Fychan]]'' | | 1485 | 1553 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 3798 | | ''[[:d:Q13128784|Gruffydd Young]]'' | sacerdote galés (1370–1435) | 1370 | 1435 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3799 | | ''[[:d:Q13128794|Gruffudd ap Nicolas]]'' | mecenes galés | 1450<br/>1385 | 1461 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3800 | | ''[[:d:Q13128800|Gruffydd Robert]]'' | | 1527 | 1598 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3801 | | ''[[:d:Q13128857|Gwilym Owen]]'' | | 1880 | 1940 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 3802 | | ''[[:d:Q13128861|Gwilym Thomas Hughes]]'' | | 1895 | 1978 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 3803 | | ''[[:d:Q13129135|Horace Charles Jones]]'' | poeta británicu (1906–1998) | 1906 | 1998 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3804 | | ''[[:d:Q13129158|Hugh Bevan]]'' | | 1911 | 1979 | ''[[:d:Q7424466|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 3805 | [[Ficheru:Hugh Evans Cwm eithin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129159|Hugh Evans]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 3806 | | ''[[:d:Q13129160|Hugh Brython Hughes]]'' | | 1848 | 1913 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3807 | | ''[[:d:Q13129166|Hugh Jones]]'' | | 1749 | 1825 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3808 | [[Ficheru:Hugh Hughes (Hugh Tegai, 1805-64) (print) NLW3361210.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129165|Hugh Hughes]]'' | | 1805 | 1864 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 3809 | | ''[[:d:Q13129169|Hugh Hughes]]'' | | 1693 | 1776 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 3810 | | ''[[:d:Q13129177|Hugh Hughes]]'' | | 1824 | 1898 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3811 | | ''[[:d:Q13129194|Hugh Jones]]'' | | 1700 | 1782 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 3812 | | ''[[:d:Q13129200|Huw Llwyd]]'' | | 1568 | 1630 | ''[[:d:Q29484382|Cynfal-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3813 | | ''[[:d:Q13129207|Hydwedd Boyer]]'' | | 1912 | 1970 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3814 | | ''[[:d:Q13129235|Idwal Jones]]'' | | 1910 | 1985 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 3815 | [[Ficheru:Three prominent Welshmen, Ernest Roberts, Sir Idris Foster and the folk-singer Elfed Lewis (1544715).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129237|Idris Foster]]'' | | 1911 | 1984 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 3816 | | ''[[:d:Q13129262|Ioan Bowen Rees]]'' | abogáu británicu (1929–1999) | 1929 | 1999 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3817 | [[Ficheru:Iolo Ceredig Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129267|Iolo Ceredig Jones]]'' | axedrecista galés | 1947 | 2021 | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3818 | | ''[[:d:Q13129264|Ioan Siencyn]]'' | | 1716 | 1796 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 3819 | | ''[[:d:Q13129276|Isaac Carter]]'' | | | 1741 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3820 | | ''[[:d:Q13129280|Isaac Hughes]]'' | | 1852 | 1928 | ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]'' |- | style='text-align:right'| 3821 | [[Ficheru:Mr. Isaac Foulkes (Llyfrbryf) ganwyd Tachwedd 9fed, 1836 ; bu farw Tachwedd 2il, 1904 (5294020).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129281|Isaac Foulkes]]'' | | 1836 | 1904 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 3822 | | ''[[:d:Q13129291|J. Brynach Davies]]'' | | 1873 | 1923 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 3823 | | ''[[:d:Q13129292|Iwan Llwyd]]'' | poeta (1957–2010) | 1957 | 2010 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 3824 | | ''[[:d:Q13129299|Jane Hughes]]'' | | 1811 | 1878 | ''[[:d:Q3403463|Pontrobert]]'' |- | style='text-align:right'| 3825 | [[Ficheru:James Spinther James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129296|James Spinther James]]'' | | 1837 | 1914 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 3826 | | ''[[:d:Q13129297|James Nicholas]]'' | | 1928 | 2013 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 3827 | [[Ficheru:Jane Cave from her book.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129300|Jane Cave]]'' | | 1754 | 1813 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3828 | | ''[[:d:Q13129307|Jenkin Morgan Edwards]]'' | poeta británicu (1903–1978) | 1903 | 1978 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 3829 | [[Ficheru:John Ambrose Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129318|John Ambrose Lloyd]]'' | | 1815 | 1874 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3830 | | ''[[:d:Q13129319|John Dafydd]]'' | | 1727 | 1783 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3831 | [[Ficheru:John Elwyn Jones (1939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129322|John Elwyn Jones]]'' | traductor británicu (1921–2008) | 1921 | 2008 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3832 | [[Ficheru:John-Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129321|John Barnard Jenkins]]'' | | 1933 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3833 | [[Ficheru:John Griffith Williams, the author and carpenter from Cricieth (1511536).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129327|John Griffith Williams]]'' | | 1915 | 1987 | ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]'' |- | style='text-align:right'| 3834 | | ''[[:d:Q13129328|John Geraint Jenkins]]'' | | 1929 | 2009 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 3835 | | ''[[:d:Q13129334|John Humphreys Parry]]'' | | 1786 | 1825 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3836 | [[Ficheru:John Griffith (Y Gohebydd, 1821-77) NLW3365401.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129335|John Griffith]]'' | | 1821 | 1877 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 3837 | | ''[[:d:Q13129332|John Gruffydd Moelwyn Hughes]]'' | | 1866 | 1944 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 3838 | | ''[[:d:Q13129338|John Lloyd]]'' | | 1797 | 1875 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 3839 | [[Ficheru:Dr John Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129342|John Parry]]'' | | 1812 | 1874 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 3840 | | ''[[:d:Q13129341|John Lloyd-Jones]]'' | | 1885 | 1956 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 3841 | | ''[[:d:Q13129347|John Owen Griffith]]'' | | 1828 | 1881 | [[Caernarfon]]<br/>[[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 3842 | | ''[[:d:Q13129344|John Robert Pryse]]'' | poeta galés (1840–1862) | 1840 | 1862 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 3843 | | ''[[:d:Q13129345|John Roberts Evans]]'' | escritor británicu (1914–1982) | 1914 | 1982 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3844 | | ''[[:d:Q13129355|John Williams]]'' | | 1728 | 1806 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 3845 | [[Ficheru:Reverend John Williams (1853–1921) (gcf10374).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129358|John Williams]]'' | | 1854<br/>1853 | 1921 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 3846 | [[Ficheru:Portrait of Y bardd yn ei wely (4674271).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129356|John Thomas]]'' | | 1786 | 1859 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 3847 | | ''[[:d:Q13129357|John Roderick Rees]]'' | | 1920 | 2009 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3848 | [[Ficheru:Portrait of Joshua Thomas (4673043) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129363|Joshua Thomas]]'' | | 1719 | 1797 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 3849 | | ''[[:d:Q13129360|John Rowlands]]'' | militar galés (1915–2006) | 1915 | 2006 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 3850 | | ''[[:d:Q13129361|John Williams]]'' | | 1811 | 1862 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 3851 | | ''[[:d:Q13129368|Josiah Jones]]'' | escritor d&#39;Estaos Xuníos (1807–1887) | 1807 | 1887 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3852 | | ''[[:d:Q13129369|Josiah Thomas Jones]]'' | | 1799 | 1873 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 3853 | | ''[[:d:Q13129508|Leah Owen]]'' | cantante británica | 1953 | 2024 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3854 | [[Ficheru:Lewis William Lewis (Llew Llwyfo, 1831-1901) NLW3364260.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129535|Llew Llwyfo]]'' | | 1831 | 1901 | ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]'' |- | style='text-align:right'| 3855 | | ''[[:d:Q13129533|Lewis Davies]]'' | escritor de lliteratura infantil galés (1863–1951) | 1863 | 1951 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 3856 | | ''[[:d:Q13129538|Lewis Hopkin]]'' | | 1708 | 1771 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3857 | | ''[[:d:Q13129541|Lewis Holme Lewis]]'' | | 1866 | 1955 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 3858 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551282).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130248|Moses Glyn Jones]]'' | | 1913 | 1994 | ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]'' |- | style='text-align:right'| 3859 | | ''[[:d:Q13130254|Morys Clynnog]]'' | | 1525 | 1581 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3860 | | ''[[:d:Q13130283|Muriel Drinkwater]]'' | | 1933 | 1946 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3861 | | ''[[:d:Q13130336|Myron Wyn Evans]]'' | químicu galés | 1950 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3862 | | ''[[:d:Q13130346|Nans Jones]]'' | | 1915 | 2009 | ''[[:d:Q22673780|Penrhosgarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3863 | | ''[[:d:Q13130551|Owain Meirion]]'' | | 1803 | 1868 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3864 | [[Ficheru:Portrait of Owen Jones, 'Meudwy Môn' (4670352) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130554|Owen Jones]]'' | | 1806 | 1889 | ''[[:d:Q10987925|Llanfihangel Ysgeifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 3865 | [[Ficheru:Owen Gruffydd.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13130555|Owen Gruffydd]]'' | poeta galés (1643–1730) | 1643 | 1730 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3866 | | ''[[:d:Q13130558|Owen Owen]]'' | | 1847 | 1910 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 3867 | [[Ficheru:Owen Williams (Owain Gwyrfai, 1790-1874) NLW3362699.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130556|Owen Williams]]'' | poeta galés (1790–1874) | 1790 | 1874 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3868 | [[Ficheru:Portrait of Paul Panton Esqre. and his chestnut gelding 'The Marquiss' (4670430).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130596|Paul Panton]]'' | | 1727 | 1797 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 3869 | [[Ficheru:Portrait of Peter Jones, Bard, Llynlleifiad (4672939) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130737|Peter Jones]]'' | poeta galés (1775–1845) | 1775 | 1845 | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 3870 | | ''[[:d:Q13130915|R. Gerallt Jones]]'' | | 1934 | 1999 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 3871 | | ''[[:d:Q13130916|Ronald Lockley]]'' | ornitólogu neozelandés (1903–2000) | 1903 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3872 | | ''[[:d:Q13131044|Rhosier Smyth]]'' | | 1541 | 1625 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3873 | | ''[[:d:Q13131071|Rhydwen Williams]]'' | poeta británicu (1916–1997) | 1916 | 1997 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 3874 | | ''[[:d:Q13131078|Rhys Jones]]'' | músicu británicu (1927–2015) | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3875 | | ''[[:d:Q13131094|Richard Williams]]'' | | 1790 | 1865 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 3876 | | ''[[:d:Q13131102|Robert Alun Roberts]]'' | | 1894 | 1969 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 3877 | | ''[[:d:Q13131111|Robert Williams]]'' | | 1810 | 1881 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3878 | | ''[[:d:Q13131118|Robyn Léwis]]'' | | 1929 | 2019 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 3879 | [[Ficheru:Rev Robin Williams advising on renovations at Capel Gorphwysa, Penrhyndeudraeth (1492299).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131119|Robin Williams]]'' | escritor galés (1923–2004) | 1923 | 2004 | ''[[:d:Q14508708|Rhoslan]]'' |- | style='text-align:right'| 3880 | [[Ficheru:Sarah jacob.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131210|Sarah Jacob]]'' | | 1857 | 1869 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 3881 | [[Ficheru:Sassie Rees, Caernarfon, cantores gyda'r BBC (1476258).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131218|Sassie Rees]]'' | cantante británica (1916–2013) | 1916 | 2013 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 3882 | | ''[[:d:Q13131449|Sian Owen]]'' | | 1965 | 2013 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3883 | | ''[[:d:Q13131459|Simon B. Jones]]'' | | 1894 | 1964 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3884 | | ''[[:d:Q13131617|Stephen J. Williams]]'' | | 1896 | 1992 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 3885 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1984, Llanbedr Pont Steffan a'r Fro (1586573) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131715|Sulwyn Thomas]]'' | periodista | 1943 | 2025 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3886 | | ''[[:d:Q13131712|Sue Noake]]'' | profesora británica | 1952 | 2004 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3887 | [[Ficheru:Thomas Jacob Thomas (Sarnicol).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131848|Thomas Jacob Thomas]]'' | | 1873 | 1945 | ''[[:d:Q11054093|Capel Cynon]]'' |- | style='text-align:right'| 3888 | | ''[[:d:Q13131854|Thomas Evans]]'' | | 1840 | 1865 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 3889 | | ''[[:d:Q13131852|Thomas Hudson-Williams]]'' | profesor universitariu d&#39;Estaos Xuníos | 1873 | 1961 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 3890 | | ''[[:d:Q13131853|Thomas James Jenkin]]'' | botánicu galés (1885–1965) | 1885 | 1965 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''<br/>''[[:d:Q29505758|Budloy]]'' |- | style='text-align:right'| 3891 | [[Ficheru:Thomas Iorwerth Ellis (5236476).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131858|Thomas Iorwerth Ellis]]'' | | 1899 | 1970 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 3892 | [[Ficheru:Tudno 00.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13131856|Thomas Jones]]'' | | 1844 | 1895 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 3893 | [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131857|Thomas Evan Nicholas]]'' | poeta galés (1879–1971) | 1879 | 1971 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 3894 | [[Ficheru:Gwilym Morganwg, bard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13131866|Thomas Williams]]'' | poeta galés (1778–1835) | 1778 | 1835 | ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]'' |- | style='text-align:right'| 3895 | | ''[[:d:Q13131864|Thomas Williams]]'' | | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 3896 | | ''[[:d:Q13131865|Thomas Williams]]'' | | 1769 | 1848 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3897 | [[Ficheru:Glan Alun.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13131882|Thomas Jones]]'' | | 1811 | 1866 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 3898 | | ''[[:d:Q13131944|Tom Parri Jones]]'' | | 1905 | 1980 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3899 | | ''[[:d:Q13131982|Trebor Lloyd Evans]]'' | | 1909 | 1979 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3900 | [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555519).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132174|Vaughan Hughes]]'' | periodista británicu | 1947 | 2024 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3901 | | ''[[:d:Q13132190|William Rhys Nicholas]]'' | poeta británicu | 1914 | 1996 | ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 3902 | | ''[[:d:Q13132358|William John Griffith]]'' | | 1875 | 1931 | ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]'' |- | style='text-align:right'| 3903 | [[Ficheru:Llanrwst Poets (1876) (8363305937).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132359|William John Roberts]]'' | | 1828 | 1904 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3904 | [[Ficheru:Portrait of William Williams, 'Gwilym Cyfeiliog' (4672196) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132362|William Williams]]'' | | 1801 | 1876 | ''[[:d:Q20601420|Winllan]]'' |- | style='text-align:right'| 3905 | | ''[[:d:Q13132363|William Morris]]'' | botánicu galés (1705–1763) | 1705 | 1763 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3906 | | ''[[:d:Q13132360|William Jones]]'' | poeta británicu (1896–1961) | 1896 | 1961 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 3907 | | ''[[:d:Q13132361|William Jones]]'' | | 1764 | 1822 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3908 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Wm. Rowlands, 'Gwilym Lleyn' (4671153).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132366|William Rowlands]]'' | | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 3909 | | ''[[:d:Q13132364|William Spurrell]]'' | | 1813 | 1889 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3910 | [[Ficheru:Portrait of Hon. W. O. Stanley, M.P (4673027).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132369|William Owen Stanley]]'' | políticu británicu | 1802 | 1884 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 3911 | | ''[[:d:Q13157407|Henry Harries]]'' | | 1821 | 1849<br/>1862 | ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]'' |- | style='text-align:right'| 3912 | | ''[[:d:Q13157452|J. E. Caerwyn Williams]]'' | eruditu galés (1912–1999) | 1912 | 1999 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3913 | | ''[[:d:Q13218562|David Griffiths]]'' | botánicu galés (1867–1935) | 1867 | 1935 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3914 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Isaac Williams (4671204).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13341457|Isaac Williams]]'' | | 1802 | 1865 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3915 | [[Ficheru:Advertising various books and records (1574760) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405589|Iris Williams]]'' | | 1946 | 2025 | ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]''<br/>[[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 3916 | [[Ficheru:Mary Dillwyn M.D. 1853.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13406331|Mary Dillwyn]]'' | | 1816 | 1906 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3917 | | ''[[:d:Q13415127|James Holmes-Siedle]]'' | | 1910 | 1995 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3918 | | ''[[:d:Q13423692|Mary Letitia Green]]'' | | 1886 | 1978 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3919 | | ''[[:d:Q13445386|Gordon Rowlands]]'' | xugador de bádminton británicu | 1929 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3920 | | ''[[:d:Q13522455|Ian Buckett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | 2024 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 3921 | [[Ficheru:Judge John Rice Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13522489|John Rice Jones]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1759 | 1824 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3922 | | ''[[:d:Q13530049|John Stradling Thomas]]'' | políticu británicu (1925–1991) | 1925 | 1991 | ''[[:d:Q1067991|Dyfed]]'' |- | style='text-align:right'| 3923 | [[Ficheru:Hugh Price Hughes2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13583800|Hugh Price Hughes]]'' | teólogu galés (1847–1902) | 1847 | 1902 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3924 | [[Ficheru:E.Morgan Humphreys 002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13584022|Edward Morgan Humphreys]]'' | | 1882 | 1955 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 3925 | [[Ficheru:JohnLewis01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13616740|John T. Lewis]]'' | | 1932 | 2004 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3926 | [[Ficheru:EdwynCynrigRoberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13634239|Edwin Cynrig Roberts]]'' | | 1837 | 1893 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 3927 | [[Ficheru:Ellis Wynne plaque.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13634263|Ellis Wynne]]'' | | 1671 | 1734 | ''[[:d:Q29484377|Y Lasynys Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 3928 | [[Ficheru:Walter Davies (Gwallter Mechain).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13635559|Gwallter Mechain]]'' | | 1761 | 1849 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 3929 | [[Ficheru:Portrait of John Ceiriog Hughes (4674472).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13639581|John Ceiriog Hughes]]'' | poeta galés (1832–1887) | 1832 | 1887 | ''[[:d:Q13129603|Llanarmon Dyffryn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 3930 | | ''[[:d:Q13643306|Leslie Norris]]'' | escritor británicu | 1921 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 3931 | | ''[[:d:Q13643406|Lewys Daron]]'' | poeta galés (1600–1530) | 1600 | 1530 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 3932 | | ''[[:d:Q13703019|Haydn Morris]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu (1891–1965) | 1891 | 1965 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 3933 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thos Jones, Dynbych .. NLW3364382.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14476852|Thomas Jones]]'' | | 1756 | 1820 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3934 | [[Ficheru:Revd Williams Ambrose (1813-73) NLW3362510.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14480365|William Ambrose]]'' | poeta galés (1813–1873) | 1813 | 1873 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 3935 | | ''[[:d:Q14480438|William Glyn]]'' | | 1504 | 1558 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3936 | | ''[[:d:Q14508516|Humphrey Lloyd]]'' | | 1610 | 1689 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 3937 | | ''[[:d:Q14508527|John Jones]]'' | | 1904 | 1956 | ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]'' |- | style='text-align:right'| 3938 | | ''[[:d:Q14593035|Isaac D. Seyburn]]'' | oficial galés (1824–1895) | 1824 | 1895 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 3939 | | [[Eleanor Vachell]] | botánica británica (1879–1948) | 1879 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3940 | | ''[[:d:Q14918258|John Lloyd]]'' | | 1649 | 1679 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3941 | [[Ficheru:Richard John Lloyd Price of Rhiwlas, Vanity Fair, 1885-10-10.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945454|Richard John Lloyd Price]]'' | | 1843 | 1923 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 3942 | [[Ficheru:Portrait of Ellis Evans, D.D., Cefnmawr (4673713) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20732998|Ellis Evans]]'' | | 1786 | 1864 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3943 | | ''[[:d:Q20733002|Ellis Thomas Davies]]'' | | 1822 | 1895 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 3944 | [[Ficheru:Ellis Owen Ellis (Ellis Bryn Coch) (print) NLW3363652.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733000|Ellis Owen Ellis]]'' | artista galés (1813–1861) | 1813 | 1861 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 3945 | | ''[[:d:Q20733006|Lewis Evan]]'' | | 1720 | 1792 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3946 | | ''[[:d:Q20733007|Evan Bevan]]'' | | 1803 | 1866 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3947 | | ''[[:d:Q20733011|Evan Davies]]'' | | 1694 | 1770 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 3948 | | ''[[:d:Q20733013|Evan Davies]]'' | | 1826 | 1872 | ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]'' |- | style='text-align:right'| 3949 | | ''[[:d:Q20733018|Evan Edward Morgan]]'' | | 1855 | 1927 | ''[[:d:Q3309494|Bronllys]]'' |- | style='text-align:right'| 3950 | | ''[[:d:Q20733019|Evan Edwards]]'' | | 1734 | 1766 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 3951 | [[Ficheru:Evan Davies (Eta Delta).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733016|Evan Davies]]'' | | 1794 | 1855 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 3952 | | ''[[:d:Q20733022|Evan Evans]]'' | | 1773 | 1827 | ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]'' |- | style='text-align:right'| 3953 | | ''[[:d:Q20733023|Evan Griffiths]]'' | | 1778 | 1839 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 3954 | | ''[[:d:Q20733021|Evan Evans]]'' | | 1758 | 1828 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3955 | | ''[[:d:Q20733026|Evan Jenkins]]'' | | 1799 | 1877 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 3956 | | ''[[:d:Q20733027|Evan John Evans]]'' | | 1827 | 1891 | ''[[:d:Q5184878|Cribarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3957 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Evan Jones (Caernarfon) (4670300) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733030|Evan Jones]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 3958 | | ''[[:d:Q20733031|Evan Jones]]'' | | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q39006543|Moel-y-crio]]'' |- | style='text-align:right'| 3959 | | ''[[:d:Q20733028|Evan Jones]]'' | | 1777 | 1819 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 3960 | | ''[[:d:Q20733034|Evan Jones]]'' | | 1850 | 1928 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 3961 | | ''[[:d:Q20733032|Evan Jones]]'' | | 1793 | 1855 | ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]'' |- | style='text-align:right'| 3962 | [[Ficheru:Evan Gurnos Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733033|Evan Jones]]'' | | 1840 | 1903 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 3963 | | ''[[:d:Q20733038|Evan Morgan]]'' | | 1809 | 1853 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 3964 | | ''[[:d:Q20733039|Evan Robert Thomas]]'' | | 1891 | 1964 | ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 3965 | | ''[[:d:Q20733036|Evan Lloyd]]'' | | 1728 | 1801 | ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3966 | | ''[[:d:Q20733037|Evan Lloyd]]'' | | 1764 | 1847 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 3967 | [[Ficheru:Evan-William-Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733046|Evan William Evans]]'' | | 1860 | 1925 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 3968 | | ''[[:d:Q20733047|Evan William Pearce]]'' | | 1870 | 1957 | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 3969 | [[Ficheru:Revd Canon Evan Thomas Davies, Saint David's Church, Liverpool (Dyfrig, 1847-1927) NLW3363074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733044|Evan Thomas Davies]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 3970 | | ''[[:d:Q20733050|Griffith Humphrey Pugh Evans]]'' | | 1840 | 1902 | ''[[:d:Q29503858|Lovesgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 3971 | | ''[[:d:Q20733048|Evan Williams]]'' | | 1719 | 1748 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 3972 | | ''[[:d:Q20733049|David Treharne Evans]]'' | | 1849 | 1907 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 3973 | | ''[[:d:Q20733055|Thomas Foulkes]]'' | | 1731 | 1802 | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 3974 | | ''[[:d:Q20733052|Fanny Winifred Edwards]]'' | | 1876 | 1959 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 3975 | | ''[[:d:Q20733058|Francis Pugh]]'' | | 1720 | 1811 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3976 | | ''[[:d:Q20733059|Frank Vivian Emery]]'' | xeógrafu galés (1930–1987) | 1930 | 1987 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 3977 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Francis Hiley, Llanwenarth (4674791).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733057|Francis Hiley]]'' | | 1781 | 1860 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 3978 | | ''[[:d:Q20733063|Gabriel Rees]]'' | | 1757 | 1807 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3979 | | ''[[:d:Q20733060|Thomas Mansel Franklen]]'' | | 1840 | 1928 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 3980 | [[Ficheru:Fred Evans (Ednyfed) Gweinidog y Bedyddwyr Cymreig yn yr Unol Daleithiau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733061|Frederick Evans]]'' | | 1840 | 1897 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 3981 | | ''[[:d:Q20733066|George Humphreys]]'' | | 1747 | 1813 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 3982 | | ''[[:d:Q20733064|George Ethelbert Sayce]]'' | | 1875 | 1953 | ''[[:d:Q6661521|Llangua]]'' |- | style='text-align:right'| 3983 | | ''[[:d:Q20733068|George Lewis]]'' | | 1640 | 1709 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 3984 | | ''[[:d:Q20733069|George Lewis]]'' | | 1826 | 1858 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 3985 | | ''[[:d:Q20733074|George Rees]]'' | | 1873 | 1950 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 3986 | [[Ficheru:Gethin Davies, Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733075|Gethin Davies]]'' | ministru galés (1846–1896) | 1846 | 1896 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 3987 | | ''[[:d:Q20733072|George Prichard Evans]]'' | | 1820 | 1874 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 3988 | | ''[[:d:Q20733078|Gomer Morgan Roberts]]'' | | 1904 | 1993 | ''[[:d:Q3402396|Llanfihangel Aberbythych]]'' |- | style='text-align:right'| 3989 | | ''[[:d:Q20733079|Grace Wynne Griffith]]'' | novelista galesa (1888–1963) | 1888 | 1963 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 3990 | [[Ficheru:Revd Griffith Ellis, Bootle (CM) NLW3365255 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733087|Griffith Ellis]]'' | | 1844 | 1913 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 3991 | | ''[[:d:Q20733084|Griffith Anthony]]'' | | 1846 | 1897 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 3992 | [[Ficheru:Griffith Edwards (Gutyn Padarn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733085|Griffith Edwards]]'' | | 1812 | 1893 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 3993 | | ''[[:d:Q20733090|Griffith Griffiths]]'' | | 1799 | 1845 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 3994 | | ''[[:d:Q20733091|Griffith Hugh Jones]]'' | | 1849 | 1919 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 3995 | | ''[[:d:Q20733088|Griffith Francis]]'' | | 1876 | 1936 | ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 3996 | | ''[[:d:Q20733094|Griffith John Roberts]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q4689301|Afonwen]]'' |- | style='text-align:right'| 3997 | [[Ficheru:Griffith John Williams (5254831).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733095|Griffith John Williams]]'' | | 1854 | 1933 | ''[[:d:Q13131033|Rhiwbryfdir]]'' |- | style='text-align:right'| 3998 | [[Ficheru:Griffith Hughes (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733092|Griffith Hughes]]'' | | 1775 | 1839 | ''[[:d:Q20598309|Cwmifor]]'' |- | style='text-align:right'| 3999 | [[Ficheru:Revd Griffith Parry (1827-1901) NLW3361807 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733098|Griffith Parry]]'' | | 1827 | 1901 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4000 | [[Ficheru:Griffith Pennar Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733099|Griffith Pennar Griffiths]]'' | | 1860 | 1918 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4001 | | ''[[:d:Q20733097|Griffith Jones]]'' | | 1836 | 1906 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 4002 | | ''[[:d:Q20733100|Griffith Wynn]]'' | | 1669 | 1736 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4003 | | ''[[:d:Q20733114|Gruffydd Evans]]'' | | 1866 | 1930 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4004 | | ''[[:d:Q20733115|Gruffydd Thomas Lewis]]'' | | 1873 | 1964 | ''[[:d:Q6661421|Llangain]]'' |- | style='text-align:right'| 4005 | | ''[[:d:Q20733119|Gwenfron Moss]]'' | | 1898 | 1991 | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4006 | | ''[[:d:Q20733122|Gwilym Howell]]'' | | 1705 | 1775 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 4007 | | ''[[:d:Q20733123|Gwilym Ieuan Williams]]'' | | 1879 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4008 | | ''[[:d:Q20733120|Gwilym Bowyer]]'' | | 1906 | 1965 | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 4009 | [[Ficheru:Gwilym Eirwyn Jones, HYFRYD IAWN.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q20733121|Eirwyn Pontshân]]'' | | 1922 | 1994 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 4010 | | ''[[:d:Q20733124|John Gwyn]]'' | | | 1574 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4011 | | ''[[:d:Q20733128|Gwynne Henton Davies]]'' | | 1906 | 1998 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4012 | | ''[[:d:Q20733135|John Harries]]'' | | 1722 | 1788 | ''[[:d:Q4741541|Ambleston]]'' |- | style='text-align:right'| 4013 | | ''[[:d:Q20733132|John Dorney Harding]]'' | | 1809 | 1868 | ''[[:d:Q6470937|Rockfield]]'' |- | style='text-align:right'| 4014 | | ''[[:d:Q20733139|Henry Charles]]'' | | 1778 | 1840 | ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]'' |- | style='text-align:right'| 4015 | | ''[[:d:Q20733137|Henry Bailey Hughes]]'' | | 1833 | 1887 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4016 | | ''[[:d:Q20733141|Henry Davies]]'' | | 1753 | 1825 | ''[[:d:Q6533801|Letterston]]'' |- | style='text-align:right'| 4017 | [[Ficheru:Portrait of Henry Griffiths (4669768).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733146|Henry Griffiths]]'' | | 1812 | 1891 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 4018 | [[Ficheru:ApHefin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733151|Henry Lloyd]]'' | | 1870 | 1946 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4019 | [[Ficheru:Capel Soar Bryncir - geograph.org.uk - 603091.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733149|Henry Hughes]]'' | | 1841 | 1924 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4020 | [[Ficheru:Henry Owen (5449771).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733154|Henry Owen]]'' | | 1844 | 1919 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4021 | | ''[[:d:Q20733158|Henry Rees Davies]]'' | | 1861 | 1940 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 4022 | | ''[[:d:Q20733159|Henry Samuel Hayden]]'' | | 1805 | 1860 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4023 | | ''[[:d:Q20733156|Henry Phillips]]'' | | 1703 | 1783 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 4024 | | ''[[:d:Q20733163|Henry, Or Harri Sion John]]'' | | 1664 | 1754 | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 4025 | [[Ficheru:Henry Tobit Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733161|Henry Tobit Evans]]'' | | 1844 | 1908 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4026 | | ''[[:d:Q20733167|Herbert Benjamin Winfield]]'' | | 1879 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4027 | | ''[[:d:Q20733170|Herman Jones]]'' | | 1915 | 1964 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 4028 | | ''[[:d:Q20733168|Herbert Jenkins]]'' | | 1721 | 1772 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4029 | [[Ficheru:The Rev. Herbert Morgan M.A (5349013).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733169|Herbert Morgan]]'' | | 1875 | 1946 | ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4030 | | ''[[:d:Q20733178|Hopkin Bevan]]'' | | 1765 | 1839 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 4031 | | ''[[:d:Q20733179|Howel Davies]]'' | | 1716 | 1770 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4032 | | ''[[:d:Q20733182|Howell Powell]]'' | | | 1716 | ''[[:d:Q13129883|Maescar]]'' |- | style='text-align:right'| 4033 | | ''[[:d:Q20733181|Howell Howells]]'' | | 1750 | 1842 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 4034 | | ''[[:d:Q20733186|Hugh Davies]]'' | | 1844 | 1907 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 4035 | | ''[[:d:Q20733185|Hugh Carter]]'' | | 1784 | 1855 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4036 | | ''[[:d:Q20733189|Hugh Evans]]'' | | 1790 | 1853 | ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 4037 | [[Ficheru:Parch Hugh Jones (EF).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733195|Hugh Jones]]'' | | 1837 | 1919 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4038 | | ''[[:d:Q20733192|Hugh Hughes]]'' | | 1778 | 1855 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 4039 | [[Ficheru:Portrait of Hugh Jones ('Erfyl') (4670306).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733196|Hugh Jones]]'' | | 1789 | 1858 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4040 | [[Ficheru:Hugh Jones, Caerfyrddin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733197|Hugh Jones]]'' | | 1800 | 1872 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 4041 | | ''[[:d:Q19844389|Fred Perry]]'' | boxeador británicu (1904–1981) | 1904 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4042 | | ''[[:d:Q19845132|Glyn Davies]]'' | | 1932 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4043 | | ''[[:d:Q19873079|Gwyn Evans]]'' | | 1935 | 2000 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 4044 | | ''[[:d:Q19874433|Mike Hughes]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4045 | [[Ficheru:Thomas Llewellyn Jones, 1941.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19874741|Thomas Llewellyn Jones]]'' | políticu galés (1872–1946) | 1872 | 1946 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4046 | [[Ficheru:Henry Llewelyn - Queensland Politician.png|center|128px]] | ''[[:d:Q19875292|Henry Llewellyn]]'' | políticu galés (1855–1933) | 1855 | 1933 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4047 | [[Ficheru:Ernest Purnell, 1938.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q19877328|Ernest Purnell]]'' | políticu galés (1866–1954) | 1866 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4048 | [[Ficheru:H. H. Tilbrook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19880007|H. H. Tilbrook]]'' | fotógrafu galés (1848–1937) | 1848 | 1937 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 4049 | [[Ficheru:John Murray Thomas, Y Wladfa, 1894.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19888021|John Murray Thomas]]'' | comerciante galés (1847–1924) | 1847 | 1924 | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 4050 | | ''[[:d:Q19894339|Ralph Bingley]]'' | | 1570 | 1627 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 4051 | | ''[[:d:Q19904222|Bert Hodson]]'' | golfista galés (1905–1971) | 1905 | 1971 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 4052 | | ''[[:d:Q19915198|David Thomas Gwynne-Vaughan]]'' | botánicu galés (1871–1915) | 1871 | 1915 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4053 | | ''[[:d:Q19921507|John Wheatley]]'' | | 1892 | 1955 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 4054 | | ''[[:d:Q19959822|Henry Dwnn]]'' | | 1340 | 1416 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4055 | | ''[[:d:Q19959987|Thomas Jones]]'' | | 1554 | 1604 | ''[[:d:Q20170606|Abermarlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4056 | [[Ficheru:John parry portrait arms.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974211|John Parry]]'' | | 1724 | 1797 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4057 | [[Ficheru:The Right Reverend Benjamin Price .jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974372|Benjamin Price]]'' | | 1804 | 1896 | ''[[:d:Q24360208|Builth]]'' |- | style='text-align:right'| 4058 | [[Ficheru:Thomas Hughes Jones (of Blaenpennal) (5292090).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19974769|Thomas Hughes Jones]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 4059 | | ''[[:d:Q19975142|Fred Robson]]'' | golfista galés (1885–1952) | 1885 | 1952 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 4060 | | ''[[:d:Q19975438|William Napier Bruce]]'' | funcionariu galés (1858–1936) | 1858 | 1936 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4061 | | ''[[:d:Q19997515|Frederick Norman Pryce]]'' | conservador de muséu británicu (1888–1953) | 1888 | 1953 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4062 | | ''[[:d:Q20031104|Charles Woolley]]'' | | 1893 | 1981 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4063 | [[Ficheru:Portrait of vaudeville team George Auger and Ernest Rommel (SAYRE 12097).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20039025|William George Auger]]'' | | 1882<br/>1881 | 1922 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4064 | [[Ficheru:Albert de Belleroche by Sargent.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20051236|Albert de Belleroche]]'' | | 1864 | 1944 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4065 | | ''[[:d:Q20054436|Gwilym Prichard]]'' | artista galés (1931–2015) | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4066 | [[Ficheru:Sarah Edwards (1947).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20109574|Sarah Edwards]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q5573009|Glyntraian]]'' |- | style='text-align:right'| 4067 | | ''[[:d:Q20109704|Oscar Arthur Rackham]]'' | filósofu británicu (1912–1997) | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4068 | | ''[[:d:Q20128816|Jack Whitford]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1924 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4069 | | ''[[:d:Q20160474|Hefina Headon]]'' | | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 4070 | | ''[[:d:Q20201367|Hawys Gadarn]]'' | | 1291 | 1353 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 4071 | [[Ficheru:Robert Everett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20202170|Robert Everett]]'' | | 1791 | 1875 | ''[[:d:Q5610201|Gronant]]'' |- | style='text-align:right'| 4072 | [[Ficheru:Edgar L Chappell.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20252475|Edgar Chappell]]'' | | 1879 | 1949 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4073 | [[Ficheru:John Jones (Idris Vychan, 1825-87) NLW3364537 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20256068|John Jones]]'' | | 1825 | 1887 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4074 | [[Ficheru:Castle - Statue of Judge Gwilym Williams of Miskin - 20230926170326.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20263530|Gwilym Williams]]'' | xuez galés (1839–1906) | 1839 | 1906 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4075 | | ''[[:d:Q20266669|Moc Morgan]]'' | | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 4076 | | ''[[:d:Q20277834|Hafina Clwyd]]'' | | 1936 | 2011 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 4077 | | ''[[:d:Q20354071|John Langford]]'' | escritor galés (1640–1715) | 1640 | 1715 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 4078 | | ''[[:d:Q20476511|Evan Tom Davies]]'' | | 1904 | 1973 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 4079 | | ''[[:d:Q20555787|Siôn Llewelyn]]'' | | 1690 | 1776 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 4080 | | ''[[:d:Q20557508|Abiah Roderick]]'' | poeta galés (1898–1978) | 1898 | 1977 | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4081 | [[Ficheru:Cymro 'pop' records by Teldisc for the Christmas market (1528985) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20558265|Aled Lloyd Davies]]'' | | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 4082 | | ''[[:d:Q20558361|Alun 'Sbardun' Huws]]'' | | 1948 | 2014 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4083 | [[Ficheru:St Gallgo's Church, Llanallgo - geograph.org.uk - 38557.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20558584|Allgo]]'' | santu galés (600–660) | 600 | 660 | ''[[:d:Q6661065|Llanallgo]]'' |- | style='text-align:right'| 4084 | | ''[[:d:Q20558676|Andras Millward]]'' | escritor galés (1966–2016) | 1966 | 2016 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4085 | | ''[[:d:Q20558732|Aneurin Jenkins Jones]]'' | | 1925 | 1981 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4086 | | ''[[:d:Q20559798|William Griffith]]'' | | 1849 | 1890 | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''<br/>''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 4087 | | ''[[:d:Q20559811|William Milton Aubrey]]'' | | 1861 | 1889 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 4088 | | ''[[:d:Q20560416|Beti Rhys]]'' | escritora británica (1907–2003) | 1907 | 2003 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 4089 | | ''[[:d:Q20560502|Bethan Phillips]]'' | escritora británica | 1934 | 2019 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4090 | [[Ficheru:Portrait of Andreas o Vôn (4674316) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20561073|Andrew Jones Brereton]]'' | | 1827 | 1885 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 4091 | [[Ficheru:John Davies (Ossian Gwent).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20564443|John Davies]]'' | | 1839 | 1892 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 4092 | | ''[[:d:Q20564458|Richard Owen Davies]]'' | químicu galés (1894–1962) | 1894 | 1962 | ''[[:d:Q3398868|Ganllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4093 | [[Ficheru:Meiriadog at the Powys Eisteddfod (1892) NLW3362573.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20565356|John Edwards]]'' | | 1813 | 1906 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4094 | | ''[[:d:Q20566517|Hugh Hughes]]'' | | 1830 | 1904 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4095 | | ''[[:d:Q20566554|Richard Huws]]'' | | 1902 | 1980 | ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 4096 | | ''[[:d:Q20566881|Edith Nepean]]'' | escritora galesa (1876–1960) | 1876 | 1960 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 4097 | [[Ficheru:John Tudor Jones (John Eilien).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20567187|John Tudor Jones]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]'' |- | style='text-align:right'| 4098 | [[Ficheru:David R.Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567243|David Richard Jones]]'' | | 1832 | 1916 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 4099 | | ''[[:d:Q20567253|Emyr Jones]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4100 | [[Ficheru:Owen Gethin Jones (Gethin, 1816-83) NLW3364544.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567274|Owen Gethin Jones]]'' | | 1816 | 1883 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 4101 | | ''[[:d:Q20567285|Robert Lloyd Jones]]'' | | 1878 | 1959 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4102 | | ''[[:d:Q20567331|Joseph Seth Jones]]'' | | 1845 | 1912 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4103 | | ''[[:d:Q20567576|Timothy Lewis]]'' | | 1877 | 1958 | ''[[:d:Q13128090|Efail-wen]]'' |- | style='text-align:right'| 4104 | | ''[[:d:Q20567614|Wyn Lodwick]]'' | músicu galés | 1927 | 2024 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4105 | [[Ficheru:David Lyn young man.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20567671|David Lyn]]'' | | 1927 | 2012 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 4106 | | ''[[:d:Q20567746|Dafydd Orwig]]'' | | 1928 | 1996 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 4107 | | ''[[:d:Q20567936|Hugh Owen]]'' | | 1835 | 1892 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 4108 | [[Ficheru:Parchg William Theophilus Thomas (Gwilym Gwenffrwd, 1824-99) NLW3364216 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568221|William Theophilus Thomas]]'' | | 1824 | 1899 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 4109 | [[Ficheru:Revd. Richard Parry (Gwalchmai, 1803-97) NLW3364065.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568247|Richard Parry]]'' | poeta galés (1803–1897) | 1803 | 1897 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 4110 | | ''[[:d:Q20568728|Jac Lewis Williams]]'' | | 1918 | 1977 | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4111 | [[Ficheru:William Williams (Creuddynfab, 1814-69) NLW3364533.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568736|William Williams]]'' | | 1814 | 1869 | ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 4112 | [[Ficheru:John Williams (Ioan Madog, 1812-78) NLW3362407 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568748|John Williams]]'' | | 1812 | 1878 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4113 | [[Ficheru:John Prydderch Williams (Rhydderch o Fcircon, 1830-68) NLW3364196 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20568757|John Prydderch Williams]]'' | | 1830 | 1868 | ''[[:d:Q6661152|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 4114 | | ''[[:d:Q20568941|John Pritchard]]'' | | 1837 | 1898 | ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]'' |- | style='text-align:right'| 4115 | [[Ficheru:Rees Arthur Rees (Rhys Dyfed, 1837-66) (ambrotype) NLW3364105.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20569280|Rees Arthur Rees]]'' | | 1837 | 1866 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4116 | | ''[[:d:Q20603878|Hugh Abercrombie]]'' | políticu sudafricanu (1872–1955) | 1872 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4117 | | ''[[:d:Q20627091|Morris ap Rhisiart]]'' | | 1674 | 1763 | ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]'' |- | style='text-align:right'| 4118 | [[Ficheru:Denise Goddard 1964.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20631120|Denise Goddard]]'' | deportista galesa | 1945 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4119 | [[Ficheru:Gwenllian Morgan Mayor of Brecon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20631337|Gwenllian Elizabeth Fanny Morgan]]'' | | 1852 | 1939 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4120 | | ''[[:d:Q20631844|R. K. Penson]]'' | | 1815 | 1885 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 4121 | | ''[[:d:Q20639681|Bert Williams]]'' | | 1905 | 1974 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4122 | | ''[[:d:Q20641049|Tecwyn Jones]]'' | | 1930 | 2008 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 4123 | | ''[[:d:Q20641305|Bill Pendergast]]'' | futbolista británicu | 1915 | 2001 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4124 | | ''[[:d:Q20641359|Arthur Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1917 | 2005 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4125 | | ''[[:d:Q20641646|Laurence Woodward]]'' | | 1918 | 1997 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 4126 | [[Ficheru:Evan William Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20656901|Evan William Evans]]'' | | 1827 | 1874 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 4127 | [[Ficheru:Charles Orme.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685042|Charles Orme]]'' | productor de cine galés (1918–2007) | 1918 | 2007 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4128 | [[Ficheru:Revd Lot Hughes (W) NLW3362907.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685186|Lot Hughes]]'' | | 1787 | 1873 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 4129 | [[Ficheru:Revd Robert Llugwy Owen (1836-1906) (1867) NLW3362143.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20685424|Robert Llugwy Owen]]'' | | 1836 | 1906 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 4130 | | ''[[:d:Q14945647|Arthur Evanson]]'' | xugador de rugbi union británicu (1859–1934) | 1859 | 1934 | ''[[:d:Q11029875|Llansoy]]'' |- | style='text-align:right'| 4131 | [[Ficheru:St Grwst.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945657|Hugh Jones]]'' | | 1816 | 1897 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 4132 | | ''[[:d:Q14945665|John Mason]]'' | | 1920 | 2009 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 4133 | | ''[[:d:Q14945674|Emlyn Rhoderick]]'' | físicu galés (1920–2007) | 1920 | 2007 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4134 | [[Ficheru:Owen Owen (arolygydd ysgolion).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945672|Owen Owen]]'' | | 1850 | 1920 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4135 | | ''[[:d:Q14945676|William Bowen Rowlands]]'' | políticu británicu | 1837 | 1906 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4136 | | ''[[:d:Q14945684|Hugh Williams]]'' | | 1722 | 1779 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 4137 | | ''[[:d:Q14949186|Hilary Tann]]'' | compositora británica | 1947 | 2023 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 4138 | | ''[[:d:Q14949184|Clement Price Thomas]]'' | | 1893 | 1973 | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 4139 | | ''[[:d:Q14982023|John Walters]]'' | | 1721 | 1797 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 4140 | [[Ficheru:Daniel Lleufer Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15049074|Daniel Lleufer Thomas]]'' | | 1863 | 1940 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 4141 | | ''[[:d:Q15050659|Leo McAuliffe]]'' | | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 4142 | [[Ficheru:H. W. W. C. Dunnico (5349052).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15052587|Herbert Dunnico]]'' | políticu británicu (1876–1953) | 1875 | 1953 | ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]'' |- | style='text-align:right'| 4143 | | ''[[:d:Q15054657|John Lasarus Williams]]'' | | 1924 | 2004 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4144 | [[Ficheru:Watcyn Wyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15074921|Watkin Hezekiah Williams]]'' | | 1844 | 1905 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4145 | | ''[[:d:Q15109553|Jim Ede]]'' | | 1895 | 1990 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4146 | [[Ficheru:Illingworth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15109565|Leslie Gilbert Illingworth]]'' | | 1902 | 1979 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4147 | [[Ficheru:Gutyn Peris.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q15244394|Griffith Williams]]'' | poeta galés (1769–1838) | 1769 | 1838 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4148 | | ''[[:d:Q15378630|Thomas Davis]]'' | | 1837 | 1919 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4149 | | ''[[:d:Q15378639|Phil Clift]]'' | | 1918 | 2005 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 4150 | [[Ficheru:Joseph Davis 1865 public domain USGov.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15378641|Joseph Davis]]'' | soldáu galés | 1838 | 1895 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 4151 | | ''[[:d:Q15427153|Patricia Llewellyn]]'' | direutora de televisión británica (1962–2017) | 1962 | 2017 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4152 | | ''[[:d:Q15428895|Richard Britnell]]'' | historiador británicu (1944–2013) | 1944 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4153 | [[Ficheru:Reverend Benjamin Evans (Telynfab) (1845–1900) (gcf10105).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15429196|Benjamin Evans]]'' | | 1844 | 1900 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4154 | | ''[[:d:Q15429403|John Vaughan]]'' | | 1871 | 1956 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4155 | | ''[[:d:Q15434762|Jack Livesey]]'' | actor galés (1901–1961) | 1901 | 1961 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4156 | | ''[[:d:Q15435915|Bernard Lloyd]]'' | | 1934 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4157 | | ''[[:d:Q15438714|W. D. Davies]]'' | teólogu británicu (1911–2001) | 1911 | 2001 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 4158 | | ''[[:d:Q15440925|Philip R. Davies]]'' | arqueólogu británicu (1945–2018) | 1945 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4159 | | ''[[:d:Q15452420|Louis Barnett Abrahams]]'' | profesor galés (1839–1918) | 1839 | 1918 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4160 | | ''[[:d:Q15453116|Michael Shepherd]]'' | | 1923 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4161 | [[Ficheru:John Hughes editor 1985.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15453135|John Hughes]]'' | | 1930 | 2022 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4162 | [[Ficheru:John Bowen (bishop).png|center|128px]] | ''[[:d:Q15453626|John Bowen]]'' | | 1815 | 1859 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 4163 | | ''[[:d:Q15453717|Charles Wynford Parsons]]'' | zoólogu galés (1901–1950) | 1901 | 1950 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4164 | | ''[[:d:Q15453874|Paul Ferris]]'' | biógrafu británicu (1929–2018) | 1929 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4165 | | ''[[:d:Q15453944|Terence Rees]]'' | historiador británicu (1928–2014) | 1928 | 2014 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4166 | | ''[[:d:Q15454409|Myfanwy Haycock]]'' | | 1913 | 1963 | ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4167 | [[Ficheru:Portrait of W. Williams (4673914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15456236|William Williams]]'' | políticu galés (1788–1865) | 1788 | 1865 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 4168 | [[Ficheru:Peter Reynolds Korea (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15458784|Peter Reynolds]]'' | compositor galés (1958–2016) | 1958 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4169 | | ''[[:d:Q15459489|John James]]'' | poeta británicu (1939–2018) | 1939 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4170 | | ''[[:d:Q15460120|T. Harri Jones]]'' | poeta británicu | 1921 | 1965 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4171 | [[Ficheru:Sion Trevor - John Trevor (1563–1630) memorial St Cynfarch Ch, Hope, Flintshire Cymru Wales 08.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15460645|John Trevor]]'' | políticu galés (1563–1630) | 1563 | 1630 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 4172 | [[Ficheru:William Ifor Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15491437|William Ifor Jones]]'' | | 1900 | 1988 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4173 | | ''[[:d:Q15493820|Howard Thomas]]'' | productor de radio galés (1909–1986) | 1909 | 1986 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4174 | [[Ficheru:Retrato de C. W. King (1847) - Visconde de Meneses.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15523834|Charles William King]]'' | escritor británicu | 1818 | 1888 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4175 | | ''[[:d:Q15619225|William Glynne-Jones]]'' | | 1907 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4176 | [[Ficheru:Bardd Cocos 01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q15624399|John Evans]]'' | | 1826 | 1888 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 4177 | | ''[[:d:Q15637773|Kenneth "Ken" Davies]]'' | | 1916 | 1984 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 4178 | | ''[[:d:Q15637838|John Cooke]]'' | oficial galés (1922–2011) | 1922 | 2011 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 4179 | [[Ficheru:Marendaz (CN) - btv1b53238255h.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15806311|Donald Marcus Kelway Marendaz]]'' | | 1897 | 1988 | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 4180 | | ''[[:d:Q15954198|Hans Busk]]'' | poeta británicu | 1772 | 1862 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4181 | | ''[[:d:Q15967265|Sir John Beynon, 1st Baronet]]'' | empresariu británicu (1864–1944) | 1864 | 1944 | ''[[:d:Q5050623|Castleton]]'' |- | style='text-align:right'| 4182 | | ''[[:d:Q15967282|Thomas Dalton-Morgan]]'' | aviador galés (1917–2004) | 1917 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4183 | [[Ficheru:Denis Crowley-Milling, 1940.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15967649|Denis Crowley-Milling]]'' | | 1919 | 1996 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4184 | [[Ficheru:Air Vice-Marshal Meredith Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15969655|Meredith Thomas]]'' | militar galés (1892–1984) | 1892 | 1984 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 4185 | | ''[[:d:Q15971211|Wilfrith Green]]'' | | 1872 | 1937 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 4186 | [[Ficheru:Nathaniel Edward Yorke-Davies Vanity Fair 1900-04-12.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15983646|N. E. Yorke Davis]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4187 | | ''[[:d:Q15983878|Francis James Burgoyne]]'' | | 1858 | 1913 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 4188 | | ''[[:d:Q15983891|William Retlaw Williams]]'' | | 1863 | 1944 | ''[[:d:Q4666761|Aberclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 4189 | [[Ficheru:Leonard Llewelyn Bulkeley Williams.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15987407|Leonard Llewelyn Bulkeley Williams]]'' | | 1861 | 1939 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4190 | | ''[[:d:Q15989799|James Allen]]'' | | 1802 | 1897 | ''[[:d:Q5000782|Burton]]'' |- | style='text-align:right'| 4191 | | ''[[:d:Q15990059|William Hughes]]'' | | 1535 | 1600 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4192 | | ''[[:d:Q15990317|Horace Thomas]]'' | | 1890 | 1916 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4193 | | ''[[:d:Q15990363|Thomas Williams]]'' | sacerdote galés (1725–1770) | 1725 | 1770 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4194 | | ''[[:d:Q15991633|Robert Williams]]'' | políticu galés (1695–1763) | 1695 | 1763 | ''[[:d:Q5385173|Erbistock]]'' |- | style='text-align:right'| 4195 | | ''[[:d:Q15992732|John Thomas Burton Wollaston]]'' | clérigu galés (1841–1911) | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4196 | | ''[[:d:Q15993118|Huw Jenkins]]'' | xugador de críquet galés (1944–2013) | 1944 | 2013 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4197 | | ''[[:d:Q15993548|Tony Summers]]'' | nadador galés (1924–2013) | 1924 | 2013 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4198 | | ''[[:d:Q15994396|William Davies]]'' | paleontólogu galés (1814–1891) | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 4199 | | ''[[:d:Q15994452|George Phillips Bevan]]'' | | 1830 | 1889 | ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]'' |- | style='text-align:right'| 4200 | | ''[[:d:Q15994588|John Lloyd]]'' | | 1750<br/>1749 | 1815 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4201 | [[Ficheru:Thomas Richard Owen, SWGA president 1966-1968.png|center|128px]] | ''[[:d:Q15994666|Thomas Richard Owen]]'' | | 1918 | 1990 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4202 | | ''[[:d:Q15994689|William Phillips]]'' | | 1822 | 1905 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 4203 | | ''[[:d:Q15994726|Harry Morrey Salmon]]'' | | 1892<br/>1890 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4204 | | ''[[:d:Q15996134|Gus Merry]]'' | | 1888 | 1943 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4205 | [[Ficheru:The disillusionment of Idris like a cork out of a soda-water bottle! (5236536).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15996281|Thomas Howell Williams Idris]]'' | políticu británicu (1842–1942) | 1842 | 1925 | ''[[:d:Q5000782|Burton]]'' |- | style='text-align:right'| 4206 | | ''[[:d:Q15997566|Herbert Charles Tippet]]'' | arquiteutu del paisaxe galés (1892–1947) | 1892 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4207 | [[Ficheru:James John Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15997564|James John Thomas]]'' | políticu galés (1868–1947) | 1868 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4208 | | ''[[:d:Q20890211|Robert John Pryse]]'' | escritor galés (1807–1889) | 1807 | 1889 | ''[[:d:Q3402694|Llanbadrig]]'' |- | style='text-align:right'| 4209 | [[Ficheru:Catherine Prichard (Buddug).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20890214|Catherine Prichard]]'' | | 1842 | 1909 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 4210 | | ''[[:d:Q20942797|Ken Jones]]'' | | 1930 | 2015 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4211 | | ''[[:d:Q20949588|J. Elwyn Hughes]]'' | | 1940 | 2023 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4212 | | ''[[:d:Q20962418|Arnold Wienholt]]'' | | 1826 | 1895 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 4213 | | ''[[:d:Q20985688|Alan Rees]]'' | | 1941 | 2005 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 4214 | | ''[[:d:Q20988974|Jack Norman]]'' | | 1909 | 1994 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4215 | | ''[[:d:Q21000502|Geraint Stanley Jones]]'' | | 1936 | 2015 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4216 | | ''[[:d:Q21030575|Charles Gough Howell]]'' | | 1894 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4217 | | ''[[:d:Q21030591|Gwenan Jones]]'' | | 1889 | 1971 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4218 | | ''[[:d:Q21030640|Owen Harris]]'' | políticu galés (1837–1905) | 1837 | 1905 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 4219 | | ''[[:d:Q21034024|Lewis Davis]]'' | | 1829 | 1888 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 4220 | | ''[[:d:Q21035496|William Jones]]'' | empresariu galés (1874–1936) | 1874 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4221 | | ''[[:d:Q21038704|Illtyd Harrington]]'' | políticu galés (1931–2015) | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4222 | | ''[[:d:Q21061998|Meredith Etherington-Smith]]'' | periodista galesa | 1946 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4223 | [[Ficheru:David James MHA.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21069708|David James]]'' | políticu australianu | 1854 | 1926 | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 4224 | | ''[[:d:Q21078463|Eddie Dowdall]]'' | xugador de rugbi union galés (1901–1968) | 1901 | 1968 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4225 | | ''[[:d:Q21078465|Edward Enoch Jenkins]]'' | xuez galés (1895–1960) | 1895 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4226 | | ''[[:d:Q21079008|Doug Morgan]]'' | | 1886 | 1958 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4227 | | ''[[:d:Q21104246|Peter Molan]]'' | científicu neozelandés (1943–2015) | 1943 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4228 | | ''[[:d:Q21155105|Charles Cullum]]'' | actor galés (1899–1979) | 1899 | 1979 | ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]'' |- | style='text-align:right'| 4229 | | ''[[:d:Q21165076|Hubert Rees]]'' | | 1923 | 2009 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 4230 | [[Ficheru:Anthony Trafford James.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21165253|Anthony Trafford James]]'' | | 1922 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4231 | | ''[[:d:Q21165886|John Herbert Beynon]]'' | | 1923 | 2015 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4232 | | ''[[:d:Q21165890|David Roger Jones Owen]]'' | | 1942 | 2020 | ''[[:d:Q5004154|Bynea]]'' |- | style='text-align:right'| 4233 | | ''[[:d:Q21166454|Trevor Evans]]'' | físicu británicu | 1927 | 2010 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 4234 | | ''[[:d:Q21176250|Les Pearce]]'' | deportista galés (1923–2018) | 1923 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4235 | | ''[[:d:Q21176559|Reg Davies]]'' | | 1909 | 1987 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 4236 | | ''[[:d:Q21176942|Richard Methuen Greaves]]'' | | 1852 | 1942 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4237 | | ''[[:d:Q21246048|Sarah Savage]]'' | | 1664 | 1752 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4238 | [[Ficheru:John Evans, astrologer 02354.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21296968|John Evans]]'' | | 1595 | 1659 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4239 | | ''[[:d:Q21338129|Everard Baldwin Britton]]'' | entomólogu británicu (1912–2004) | 1912 | 2004 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4240 | | ''[[:d:Q21345541|Jack Godderis]]'' | pintor belxicanu (1916–1971) | 1916 | 1971 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4241 | | ''[[:d:Q21387484|David Allen Lewis Davies]]'' | entomólogu galés (1923–2003) | 1923 | 2003 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 4242 | | ''[[:d:Q21389901|Stanley John Hughes]]'' | micólogu (1918–2019) | 1918 | 2019 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4243 | | ''[[:d:Q21452756|A. H. Morgan-Hall]]'' | | 1900 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4244 | | ''[[:d:Q21454369|Howard J. Morgan]]'' | pintor británicu | 1949 | 2020 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4245 | [[Ficheru:Self Portrait (gcf02842).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21454373|Howard Lloyd Roberts]]'' | | 1879 | 1935 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 4246 | | ''[[:d:Q21454550|Hugh Douglas Williams]]'' | | 1917 | 1969 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4247 | | ''[[:d:Q21455047|Rose Dempster Bonnor]]'' | | 1875 | 1967 | ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4248 | | ''[[:d:Q21455263|Alfred Oliver]]'' | pintor galés (1868–1943) | 1868 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4249 | | ''[[:d:Q21455741|Iwan Gwyn Parry]]'' | pintor británicu | 1970 | 2025 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4250 | [[Ficheru:James Flewitt Mullock (1818-1892) - Self Portrait - LOAN.1995.232 - Newport Museum and Art Gallery.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21456839|James Flewitt Mullock]]'' | pintor galés (1818–1892) | 1818 | 1892 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4251 | | ''[[:d:Q21457022|Elis Gwyn Jones]]'' | | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4252 | | ''[[:d:Q21457633|Elwyn Thomas]]'' | | 1932 | 2019 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 4253 | [[Ficheru:Ap Caledfryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21458149|William Williams]]'' | | 1837 | 1915 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4254 | | ''[[:d:Q21458256|Archie Rhys Griffiths]]'' | | 1902 | 1971 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4255 | | ''[[:d:Q21458479|Arthur C. Michael]]'' | pintor británicu (1881–1965) | 1881 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4256 | | ''[[:d:Q21458708|Esther Grainger]]'' | | 1912 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4257 | | ''[[:d:Q21458912|Arthur Trevethin Nowell]]'' | pintor británicu (1862–1940) | 1862 | 1940 | ''[[:d:Q5523593|Garndiffaith]]'' |- | style='text-align:right'| 4258 | | ''[[:d:Q21459585|Joan Baker]]'' | pintora galesa (1922–2017) | 1922 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4259 | | ''[[:d:Q21459667|Joan Oxland]]'' | | 1920 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4260 | | ''[[:d:Q21460388|Nerys Ann Johnson]]'' | | 1942 | 2001 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 4261 | | ''[[:d:Q21460680|John Cambrian Rowland]]'' | pintor galés (1819–1890) | 1819 | 1890 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 4262 | | ''[[:d:Q21460963|John Dafydd Evans]]'' | | 1900 | 1984 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 4263 | [[Ficheru:JE painting RM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21461259|John Elwyn]]'' | pintor británicu (1916–1997) | 1916 | 1997 | ''[[:d:Q3400150|Adpar]]'' |- | style='text-align:right'| 4264 | | ''[[:d:Q21462370|Vera Bassett]]'' | | 1912 | 1997 | ''[[:d:Q13132482|Fforest]]'' |- | style='text-align:right'| 4265 | | ''[[:d:Q21462512|Charles Byrd]]'' | pintor británicu | 1916 | 2018 | ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4266 | | ''[[:d:Q21462817|Vincent Evans]]'' | pintor galés (1896–1976) | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4267 | | ''[[:d:Q21463303|George Little]]'' | | 1927 | 2017 | ''[[:d:Q56175744|Dan y Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 4268 | | ''[[:d:Q21463897|Wil Jones]]'' | | 1960 | 2020 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4269 | | ''[[:d:Q21463908|Wilf Roberts]]'' | pintor galés (1941–2016) | 1941 | 2016 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 4270 | | ''[[:d:Q21464054|Peter Markey]]'' | | 1930 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4271 | | ''[[:d:Q21464720|William Edward Jones]]'' | | 1825 | 1877 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4272 | | ''[[:d:Q21464853|Glyn Baines]]'' | | 1930 | 2023 | ''[[:d:Q3404631|Carrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4273 | | ''[[:d:Q21464876|Glyn Morgan]]'' | pintor británicu | 1926 | 2015 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4274 | | ''[[:d:Q21464885|Phillida Nicholson]]'' | pintora británica | 1924 | 2021 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 4275 | | ''[[:d:Q21465300|Graham Bevan]]'' | pintor británicu (1935–2006) | 1935 | 2006 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 4276 | | ''[[:d:Q21465817|Gwenny Griffiths]]'' | | 1867 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4277 | | ''[[:d:Q21465999|Reginald Edgar James Bush]]'' | pintor británicu | 1869 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4278 | | ''[[:d:Q21466560|Harry Hughes Williams]]'' | | 1892 | 1953 | ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4279 | | ''[[:d:Q21467261|David Mainwaring]]'' | | 1933 | 1993 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 4280 | [[Ficheru:Edward Boulden 1913.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21469892|Edward Boulden]]'' | actor d&#39;Estaos Xuníos (1879-1937) | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 4281 | | ''[[:d:Q21470102|Frank Cox]]'' | cantautor galés | 1920 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4282 | | ''[[:d:Q21470103|Fred Cox]]'' | cantautor galés | 1920 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4283 | | ''[[:d:Q21479992|Edwin Tanner]]'' | | 1920 | 1980 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 4284 | [[Ficheru:John Pughe (1815-1874).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21480955|John Pughe]]'' | médicu galés (1814–1874) | 1814 | 1874 | ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]'' |- | style='text-align:right'| 4285 | | ''[[:d:Q21513430|Graham C. D. Griffiths]]'' | | 1937 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4286 | | ''[[:d:Q21516459|Richard Henry Roberts]]'' | | 1910 | 2003 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 4287 | | ''[[:d:Q21516789|William Edwyn Isaac]]'' | | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 4288 | | ''[[:d:Q21524435|John F. C. Richards]]'' | | 1897 | 1992 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4289 | | ''[[:d:Q21524668|Peter K. Marshall]]'' | | 1934 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4290 | [[Ficheru:Lady Margaret Jane Gordon (1880-1962), singer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21536459|Margaret Jane Gordon]]'' | cantante galesa (1880–1962) | 1880 | 1962 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 4291 | | ''[[:d:Q21544278|Thomas Howell]]'' | filántropu galés | | 1540 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4292 | | ''[[:d:Q21548870|Wilson Jones]]'' | | 1795 | 1864 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 4293 | | ''[[:d:Q21597973|Ray Jessel]]'' | | 1929 | 2015 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4294 | | ''[[:d:Q21598040|Ray Weigh]]'' | | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4295 | | ''[[:d:Q21604647|Helen Johnson Houghton]]'' | | 1910 | 2012 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4296 | | ''[[:d:Q21605189|Lloyd Robinson]]'' | xugador de críquet galés (1912–1996) | 1912 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4297 | [[Ficheru:Albert Howard Trow (2c).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21610975|Albert Howard Trow]]'' | | 1863 | 1939 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4298 | | ''[[:d:Q21612711|Caroline Catharine Wilkinson]]'' | | 1822 | 1881 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4299 | | ''[[:d:Q21664555|Edwin Hughes]]'' | futbolista británicu (1885–1949) | 1885 | 1949 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4300 | | ''[[:d:Q21686810|Mick McLaughlin]]'' | futbolista británicu (1943–2015) | 1943 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4301 | [[Ficheru:Crucifiction found in the wall of the old church at Halkin, c.1795.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21727807|John Ingleby]]'' | | 1749 | 1808 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4302 | | ''[[:d:Q21745459|Ernest Vaughan, 7th Earl of Lisburne]]'' | aristócrata británicu (1892–1965) | 1892 | 1965 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4303 | | ''[[:d:Q21751004|Hadyn Ellis]]'' | psicólogu galés (1945–2006) | 1945 | 2006 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4304 | | ''[[:d:Q21856725|Edward Stanley]]'' | | 1513 | 1564 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4305 | | ''[[:d:Q21997796|Ida Gaskin]]'' | | 1919 | 2016 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 4306 | [[Ficheru:Arthur Davies (tenor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21998348|Arthur Davies]]'' | cantante d&#39;ópera británicu (1941–2018) | 1950<br/>1941 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4307 | | ''[[:d:Q20733198|Hugh Maurice]]'' | | 1775 | 1825 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 4308 | [[Ficheru:Hugh Michael Hughes.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20733199|Hugh Michael Hughes]]'' | | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 4309 | | ''[[:d:Q20733203|Hugh Owen]]'' | | 1832 | 1897 | ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4310 | | ''[[:d:Q20733201|Hugh Owen of Gwenynog]]'' | | 1575 | 1642 | ''[[:d:Q16033793|Llanfflewyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4311 | | ''[[:d:Q20733206|Hugh Roberts]]'' | | 1644 | 1702 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4312 | | ''[[:d:Q20733204|Hugh Owen]]'' | | 1880 | 1953 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 4313 | [[Ficheru:Portrait of Hugh Robert Hughes (of Kinmel and Dinorben, Denbighshire) (4674698).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733205|Hugh Robert Hughes]]'' | | 1827 | 1911 | ''[[:d:Q6413987|Kinmel Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4314 | | ''[[:d:Q20733211|Humphrey Bromley]]'' | | 1796 | 1876 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4315 | [[Ficheru:Hugh Tudwal Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733208|Hugh Tudwal Davies]]'' | | 1847 | 1915 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4316 | | ''[[:d:Q20733209|Hugh William Jones]]'' | | 1802 | 1873 | ''[[:d:Q7164577|Penrhyn-coch]]'' |- | style='text-align:right'| 4317 | | ''[[:d:Q20733214|Humphrey Gwalchmai]]'' | | 1788 | 1847 | ''[[:d:Q29495708|Dolgar]]'' |- | style='text-align:right'| 4318 | [[Ficheru:Humphrey Jones (Bryfdir).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733215|Humphrey Jones]]'' | | 1867 | 1947 | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 4319 | | ''[[:d:Q20733213|Humphrey Edwards]]'' | | 1730 | 1788 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 4320 | | ''[[:d:Q20733216|Humphrey Parry]]'' | | 1772 | 1809 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4321 | | ''[[:d:Q20733222|Huw Arwystli]]'' | poeta galés (1542–1578) | 1542 | 1578 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4322 | | ''[[:d:Q20733227|Huw Ellis]]'' | | 1714 | 1774 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4323 | | ''[[:d:Q20733248|Hywel David Emanuel]]'' | | 1921 | 1970 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 4324 | | ''[[:d:Q20733249|Hywel Davies]]'' | broadcaster británicu (1919–1965) | 1919 | 1965 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4325 | | ''[[:d:Q20733254|Idwal Jones]]'' | | 1899 | 1966 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 4326 | | ''[[:d:Q20733255|Iestyn Rhys Williams]]'' | direutor galés (1892–1955) | 1892 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4327 | | ''[[:d:Q20733253|Idris Thomas]]'' | ministru británicu (1889–1962) | 1889 | 1962 | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4328 | | ''[[:d:Q20733268|Ieuan Brechfa]]'' | | 1430 | 1500 | ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4329 | | ''[[:d:Q20733278|Ieuan Samuel Jones]]'' | ministru británicu (1918–2004) | 1918 | 2004 | ''[[:d:Q17743639|Felin Geri]]'' |- | style='text-align:right'| 4330 | | ''[[:d:Q20733282|Ifan Gruffudd]]'' | | 1655 | 1734 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 4331 | | ''[[:d:Q20733286|Ifor Thomas]]'' | | 1877 | 1918 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 4332 | | ''[[:d:Q20733290|Isaac James]]'' | | 1766 | 1840 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4333 | [[Ficheru:Portrait of Isaac Jenkins (4672921).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733291|Isaac Jenkins]]'' | | 1812 | 1877 | ''[[:d:Q3398476|Aberffrwd]]'' |- | style='text-align:right'| 4334 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Ishmael Jones (4672932).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733294|Ishmael Jones]]'' | | 1794 | 1876 | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 4335 | | ''[[:d:Q20733295|Ivor Bowen]]'' | xuez galés (1862–1934) | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4336 | | ''[[:d:Q20733293|Isaac Samuel Lloyd]]'' | | 1875 | 1961 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4337 | | ''[[:d:Q20733296|Ivor James]]'' | | 1840 | 1909 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4338 | | ''[[:d:Q20733297|Jabez Edmund Jenkins]]'' | | 1840 | 1903 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4339 | | ''[[:d:Q20733303|James Bilsland Hughes]]'' | | 1831 | 1878 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 4340 | | ''[[:d:Q20733306|James Conway Brown]]'' | | 1838 | 1908 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 4341 | | ''[[:d:Q20733310|James Davies]]'' | | 1648 | 1722 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4342 | | ''[[:d:Q20733311|James Davies]]'' | | 1800 | 1869 | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4343 | [[Ficheru:Portrait of James Davies (4674063).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733309|James Davies]]'' | | 1765 | 1849 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 4344 | | ''[[:d:Q20733314|James Evan]]'' | | 1814 | 1842 | ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]'' |- | style='text-align:right'| 4345 | | ''[[:d:Q20733315|James Evans]]'' | | 1866 | 1931 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4346 | | ''[[:d:Q20733318|James Henry Howard]]'' | | 1876 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4347 | [[Ficheru:Ifano Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733319|James Ifano Jones]]'' | | 1865 | 1955 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4348 | | ''[[:d:Q20733316|James Griffiths]]'' | | 1782 | 1858 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 4349 | | ''[[:d:Q20733322|James Jardine]]'' | | | 1737 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 4350 | | ''[[:d:Q20733321|James James]]'' | | 1760 | 1831 | ''[[:d:Q4667057|Aberedw]]'' |- | style='text-align:right'| 4351 | | ''[[:d:Q20733326|James Mansel John]]'' | | 1910 | 1975 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 4352 | | ''[[:d:Q20733325|James Lewis]]'' | | 1674 | 1747 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4353 | | ''[[:d:Q20733330|James Nicholas]]'' | | 1877 | 1963 | ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 4354 | | ''[[:d:Q20733328|James Morgan Gibbon]]'' | ministru británicu (1855–1932) | 1855 | 1932 | ''[[:d:Q4666839|Abercych]]'' |- | style='text-align:right'| 4355 | | ''[[:d:Q20733329|James Morris]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 4356 | | ''[[:d:Q20733334|James Rees]]'' | | 1803 | 1880 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4357 | | ''[[:d:Q20733335|James Thomas Evans]]'' | | 1878 | 1950 | ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]'' |- | style='text-align:right'| 4358 | | ''[[:d:Q20733338|Jehoiada Hodges]]'' | | 1877 | 1930 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4359 | | ''[[:d:Q20733339|Jenkin Davies]]'' | | 1798 | 1842 | ''[[:d:Q13129613|Llandysiliogogo]]'' |- | style='text-align:right'| 4360 | | ''[[:d:Q20733342|Jenkin Lewis]]'' | | 1760 | 1831 | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 4361 | | ''[[:d:Q20733340|Jenkin Evans]]'' | | 1674 | 1709 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 4362 | | ''[[:d:Q20733341|Jenkin Howell]]'' | | 1836 | 1902 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4363 | | ''[[:d:Q20733346|Jethro Gough]]'' | | 1903 | 1979 | ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]'' |- | style='text-align:right'| 4364 | | ''[[:d:Q20733347|Job David]]'' | | 1746 | 1812 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 4365 | | ''[[:d:Q20733350|John Arthur Sandbrook]]'' | | 1876 | 1942 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4366 | | ''[[:d:Q20733351|John Ashton]]'' | | 1830 | 1896 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4367 | [[Ficheru:Revd John Emlyn Jones (Ioan Emlyn, 1820-73) NLW3364395.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733348|John Emlyn Jones]]'' | | 1818 | 1873 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4368 | | ''[[:d:Q20733349|John Abel]]'' | | 1770 | 1819 | ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]'' |- | style='text-align:right'| 4369 | | ''[[:d:Q20733355|John Bickerton Morgan]]'' | | 1859 | 1894 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4370 | | ''[[:d:Q20733353|John Bancroft Willans]]'' | | 1881 | 1957 | ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4371 | [[Ficheru:Portrait of John Bryan (4671299) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733358|John Bryan]]'' | | 1775 | 1856 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 4372 | | ''[[:d:Q20733359|John Bryant]]'' | | 1832 | 1926 | ''[[:d:Q5049689|Castellau]]'' |- | style='text-align:right'| 4373 | | ''[[:d:Q20733356|John Bird]]'' | pintor galés (1768–1829) | 1768 | 1829 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4374 | | ''[[:d:Q20733357|John Breese]]'' | ministru galés (1789–1842) | 1789 | 1842 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4375 | | ''[[:d:Q20733362|John Daniel]]'' | | 1755 | 1823 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4376 | | ''[[:d:Q20733363|John David]]'' | | 1701 | 1756 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 4377 | | ''[[:d:Q20733361|John Ceredig Evans]]'' | | 1855 | 1936 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 4378 | | ''[[:d:Q20733367|John Davies]]'' | | 1750 | 1821 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4379 | | ''[[:d:Q20733364|John David Davies]]'' | | 1831 | 1911 | ''[[:d:Q645198|Oxwich]]'' |- | style='text-align:right'| 4380 | | ''[[:d:Q20733365|John David Rheinallt Jones]]'' | | 1884 | 1953 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 4381 | | ''[[:d:Q20733370|John Davies]]'' | | 1737 | 1821 | ''[[:d:Q6661636|Llanllawddog]]'' |- | style='text-align:right'| 4382 | [[Ficheru:Rev. John Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733371|John Davies]]'' | | 1760 | 1843 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 4383 | | ''[[:d:Q20733368|John Davies]]'' | | 1652 | 1716 | ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 4384 | | ''[[:d:Q20733374|John Davies]]'' | | 1787 | 1855 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 4385 | | ''[[:d:Q20733372|John Davies]]'' | | 1772 | 1855 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4386 | | ''[[:d:Q20733378|John Davies]]'' | | 1803 | 1854 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4387 | [[Ficheru:Reverend John Davies, Cardiff, 1823-1874.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733379|John Davies]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4388 | | ''[[:d:Q20733377|John Davies]]'' | | 1795 | 1861 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 4389 | | ''[[:d:Q20733382|John Davies]]'' | autor británicu (1868–1940) | 1868 | 1940 | ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 4390 | | ''[[:d:Q20733380|John Davies]]'' | | 1843 | 1917 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 4391 | | ''[[:d:Q20733381|John Davies]]'' | | 1860 | 1939 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4392 | [[Ficheru:John Davies (Gwyneddon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733386|John Davies]]'' | | 1832 | 1904 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4393 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Davies, Narcwys (4672732).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733384|John Davies]]'' | | 1799 | 1879 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 4394 | | ''[[:d:Q20733390|John Edward Jones]]'' | | 1801 | 1866 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4395 | [[Ficheru:John Davies (Taliesin Hiraethog, 1841-94) NLW3364595.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733388|John Davies]]'' | | 1841 | 1894 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 4396 | | ''[[:d:Q20733394|John Edward Tomley]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 4397 | | ''[[:d:Q20733395|John Edwards]]'' | | 1755 | 1823 | ''[[:d:Q29483994|Ereiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4398 | | ''[[:d:Q20733398|John Edwards]]'' | | 1799 | 1873 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 4399 | | ''[[:d:Q20733402|John Edward Griffith]]'' | | 1843 | 1933 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4400 | | ''[[:d:Q20733403|John Elias Davies]]'' | | 1847 | 1883 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4401 | | ''[[:d:Q20733406|John Emrys Evans]]'' | banqueru sudafricanu (1853–1931) | 1853 | 1931 | ''[[:d:Q82523917|Bron-y-Berllan]]'' |- | style='text-align:right'| 4402 | | ''[[:d:Q20733407|John Evan Davies]]'' | | 1850 | 1929 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4403 | | ''[[:d:Q20733404|John Ellis]]'' | | 1760 | 1839 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4404 | | ''[[:d:Q20733405|John Ellis Meredith]]'' | | 1904 | 1981 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4405 | | ''[[:d:Q20733408|John Evan Hughes]]'' | | 1865 | 1932 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4406 | | ''[[:d:Q20733410|John Evans]]'' | | 1737 | 1784 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4407 | [[Ficheru:Mr John Evans, Bala.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733414|John Evans]]'' | | 1723 | 1817 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4408 | [[Ficheru:John Evans, Abermeurig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733418|John Evans]]'' | | 1830 | 1917 | ''[[:d:Q15987294|Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 4409 | [[Ficheru:Evans Jones, Yr Herald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733419|John Evans Jones]]'' | | 1839 | 1893 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 4410 | | ''[[:d:Q20733416|John Evans]]'' | | 1770 | 1851 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 4411 | [[Ficheru:John Evans, Aberystwyth (5348990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733417|John Evans]]'' | | 1796 | 1861 | ''[[:d:Q10963324|Blaenplwyf]]'' |- | style='text-align:right'| 4412 | | ''[[:d:Q20733422|John Francis]]'' | | 1789 | 1843 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 4413 | | ''[[:d:Q20733420|John Fisher]]'' | | 1862 | 1930 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4414 | | ''[[:d:Q20733421|John Foulkes Jones]]'' | | 1826 | 1880 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4415 | | ''[[:d:Q20733426|John Griffith]]'' | | 1863 | 1933 | ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 4416 | | ''[[:d:Q20733427|John Griffith Davies]]'' | | 1836 | 1861 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 4417 | [[Ficheru:John Gwynoro Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733430|John Gwynoro Davies]]'' | | 1855 | 1935 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 4418 | [[Ficheru:Portrait of Y Parchedig John Harris Jones, M.A., Ph.D (4670334).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733434|John Harris Jones]]'' | | 1827 | 1885 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 4419 | | ''[[:d:Q43132155|Charles Jones]]'' | | 1836 | 1892 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4420 | | ''[[:d:Q43260453|Tony O'Connor]]'' | | 1934 | 2015 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4421 | | ''[[:d:Q43304180|Philip Henry Egerton]]'' | | 1824 | 1893 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 4422 | [[Ficheru:Mary De la Beche Nicholl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q43371054|Mary De la Beche Nicholl]]'' | | 1839 | 1922 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4423 | | ''[[:d:Q43538963|Wenna]]'' | | 600 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 4424 | [[Ficheru:Cpl William Dempster.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q43580958|William Dempster]]'' | | 1876 | 1964 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4425 | | ''[[:d:Q43761704|M.P. Harris]]'' | ornitólogu británicu | 1939 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4426 | | ''[[:d:Q44633113|Fred Condrey]]'' | futbolista galés (1883–1952) | 1883 | 1952 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4427 | | ''[[:d:Q44691153|William Powell]]'' | | 1815 | 1878 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4428 | [[Ficheru:Dewi Cynon (David Davies 1853-1937).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q45048920|Dewi Cynon]]'' | músicu galés | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4429 | | ''[[:d:Q45300946|J. Gwynn Williams]]'' | | 1924 | 2017 | ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]'' |- | style='text-align:right'| 4430 | | ''[[:d:Q45831939|Arthur Watkyn]]'' | | 1907 | 1965 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4431 | | ''[[:d:Q45972376|Mary Thomas]]'' | cantante d&#39;ópera británica | 1932 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4432 | | ''[[:d:Q46194169|Charles Henry Clements]]'' | músicu galés (1898–1983) | 1898 | 1983 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4433 | | ''[[:d:Q46231570|Samuel Homfray]]'' | | 1795 | 1883 | ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]'' |- | style='text-align:right'| 4434 | | ''[[:d:Q47015455|Francis Huntly Griffith]]'' | | 1885 | 1958 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 4435 | | ''[[:d:Q47116012|J. Aelwyn Roberts]]'' | | 1918 | 2018 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4436 | | ''[[:d:Q47120646|Ena Thomas]]'' | | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 4437 | | ''[[:d:Q47120904|Heulwen Hâf]]'' | | 1944 | 2018 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 4438 | [[Ficheru:R Gwynn Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47121066|R. Gwynn Davies]]'' | | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4439 | | ''[[:d:Q47121085|T. Ceiri Griffith]]'' | | 1925 | 2016 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 4440 | | ''[[:d:Q47121249|Cledwyn Jones]]'' | | 1923 | 2022 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4441 | | ''[[:d:Q47121859|Nansi Selwood]]'' | | 1921 | 2017 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4442 | | ''[[:d:Q47122648|Gwyn Erfyl]]'' | | 1924 | 2007 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4443 | [[Ficheru:Dwy Goron Eirwyn .jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47122741|Eirwyn George]]'' | poeta británicu | 1936 | 2026 | ''[[:d:Q20007221|Tufton]]'' |- | style='text-align:right'| 4444 | | ''[[:d:Q47123094|Emyr Wyn Jones]]'' | | 1907 | 1999 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4445 | | ''[[:d:Q47123304|Idris Charles]]'' | | 1947 | 2021 | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 4446 | | ''[[:d:Q47123476|Gilmor Griffiths]]'' | | 1917 | 1985 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4447 | | ''[[:d:Q47124236|Mair Garnon]]'' | | 1928 | 2022 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 4448 | | ''[[:d:Q47124259|Anthony Packer]]'' | | 1940 | 2014 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 4449 | | ''[[:d:Q47124788|Emyr Hywel]]'' | | | 2018 | ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]'' |- | style='text-align:right'| 4450 | [[Ficheru:Dafydd Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125330|Dafydd Owen]]'' | | 1919 | 2002 | ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]'' |- | style='text-align:right'| 4451 | [[Ficheru:S. Minwel Tibbott.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125612|S. Minwel Tibbott]]'' | | 1936 | 1998 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4452 | | ''[[:d:Q47125622|Ieuan Gwynedd Jones]]'' | | 1920 | 2018 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 4453 | | ''[[:d:Q47125703|Gwynedd O. Pierce]]'' | | 1921 | 2022 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4454 | | ''[[:d:Q47125779|John Owen Huws]]'' | | 1951 | 2001 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4455 | | ''[[:d:Q47126028|Merfyn Jones]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4456 | | ''[[:d:Q47126053|Islwyn Williams]]'' | | 1917 | 1988 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 4457 | | ''[[:d:Q47126652|Angharad Jones]]'' | | 1962 | 2010 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4458 | [[Ficheru:J. Towyn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47127197|J. Towyn Jones]]'' | | 1942 | 2019 | ''[[:d:Q13126548|Capel Iwan]]''<br/>''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 4459 | | ''[[:d:Q47127962|G. Melvyn Howe]]'' | | 1920 | 2012 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 4460 | | ''[[:d:Q47128817|Vivian Jones]]'' | | | 2021 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4461 | | ''[[:d:Q47129647|Patti Flynn]]'' | | 1937 | 2020 | ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 4462 | | ''[[:d:Q47129851|Teleri Bevan]]'' | | 1931 | 2020 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4463 | | ''[[:d:Q47129879|Dai Rees Davies]]'' | | | 2020 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 4464 | | ''[[:d:Q47130540|Morfydd E. Owen]]'' | | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q8564160|Fochriw]]'' |- | style='text-align:right'| 4465 | | ''[[:d:Q47179942|Llwchaiarn]]'' | monxu galés (580–640) | 580 | 640 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4466 | | ''[[:d:Q47309379|Hugh Thomas]]'' | | 1964 | 2022 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4467 | | ''[[:d:Q47458804|Gary Pickford-Hopkins]]'' | | 1948 | 2013 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4468 | [[Ficheru:Paula Gellibrand.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47459774|Paula Gellibrand]]'' | | 1898 | 1986 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4469 | [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47460742|Thomas Carey-Evans]]'' | | 1884 | 1947 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4470 | | ''[[:d:Q47467076|Horace Debenham]]'' | remeru británicu (1903–1993) | 1903 | 1993 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 4471 | | ''[[:d:Q47476985|Frank Williams]]'' | | 1917 | 1978 | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 4472 | | ''[[:d:Q47541497|Walter Morgan]]'' | | 1821 | 1903 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4473 | | ''[[:d:Q48794179|Honor Arundel]]'' | novelista británica (1919–1973) | 1919 | 1973 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 4474 | | ''[[:d:Q48817063|Albert Gower-Rees]]'' | | 1880 | 1956 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4475 | | ''[[:d:Q49679357|Cyril Mossford]]'' | | 1903 | 1968 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 4476 | | ''[[:d:Q49995733|Catherine Lynch]]'' | | 1880 | 1908 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4477 | | ''[[:d:Q50015148|John Walford McLean]]'' | odontólogu británicu (1925–2009) | 1925 | 2009 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4478 | | ''[[:d:Q50131942|Trefor Selway]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 4479 | | ''[[:d:Q50136388|Howard Sheppeard]]'' | futbolista británicu | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 4480 | | ''[[:d:Q50169885|Thomas Price]]'' | fotógrafu neozelandés | 1838 | 1928 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 4481 | | ''[[:d:Q50276520|Lily Argent]]'' | | 1886 | 1916 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4482 | | ''[[:d:Q50298099|Islwyn Williams]]'' | | 1903 | 1957 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 4483 | | ''[[:d:Q50309032|Timothy Davis]]'' | | 1779 | 1860 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 4484 | | ''[[:d:Q50322911|Bray Wilkins]]'' | | 1610 | 1702 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4485 | | ''[[:d:Q50365977|Brian Jenkins]]'' | | 1935 | 2021 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 4486 | | ''[[:d:Q50528961|Trevor Jones]]'' | | 1923 | 1983 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4487 | | ''[[:d:Q50528968|Tommy Edwards]]'' | futbolista británicu (1923–2000) | 1923 | 2000 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4488 | | ''[[:d:Q50580585|Audrey Bates]]'' | | 1922 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4489 | | ''[[:d:Q50580877|Audrey Coombs]]'' | deportista británica (1928–2016) | 1928 | 2016 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4490 | | ''[[:d:Q50581145|Betty Gray]]'' | | 1920 | 2018 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 4491 | | ''[[:d:Q50591265|Ivor Edward David]]'' | | 1875 | 1913 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 4492 | [[Ficheru:Emma Sarah Hutchinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51051504|Emma Hutchinson]]'' | | 1820 | 1905 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4493 | | ''[[:d:Q51218990|Len Attley]]'' | | 1910 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4494 | | ''[[:d:Q51221808|Enoch Mort]]'' | futbolista británicu (1912–1999) | 1912 | 1999 | ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 4495 | | ''[[:d:Q51537516|Anthony Robert Alwyn Hobson]]'' | | 1921 | 2014 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 4496 | | ''[[:d:Q51537525|Ann Mercy Hunt]]'' | | 1938 | 2014 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4497 | | ''[[:d:Q51683462|Charles John Ribton-Turner]]'' | | 1839 | 1895 | ''[[:d:Q17740804|Bryntirion]]'' |- | style='text-align:right'| 4498 | | ''[[:d:Q51705802|Mihangel Jones]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 4499 | | ''[[:d:Q51799848|Alex Beckett]]'' | actor británicu (1982–2018) | 1982 | 2018 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4500 | | ''[[:d:Q51844029|Gomer Lloyd]]'' | | 1947 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4501 | | ''[[:d:Q51954536|Cenhedlon ach Briafael]]'' | | | 700 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 4502 | | ''[[:d:Q52099094|David Evans, Jr.]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1848 | 1929 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4503 | [[Ficheru:John Edwal ac Angharad Williams; tad a mam Waldo Williams (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52153538|J. Edwal Williams]]'' | poeta británicu (1863–1934) | 1863 | 1934 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 4504 | [[Ficheru:Lady Williams-Wynn and her Children.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52154446|Frances Williams Wynn]]'' | | 1773 | 1857 | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 4505 | | ''[[:d:Q52156361|Ralph Joseph Horner]]'' | | 1848 | 1926 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4506 | | ''[[:d:Q52157138|Keith Winter]]'' | | 1906 | 1983 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4507 | [[Ficheru:Charles Williams, the comedian and actor from Bodffordd, visiting his home region (1561472).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52160410|Charles Williams]]'' | actor británicu (1915–1990) | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 4508 | | ''[[:d:Q20733718|Joseph Hughes]]'' | | 1803 | 1863 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 4509 | | ''[[:d:Q20733716|Joseph Evans]]'' | | 1832 | 1909 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 4510 | | ''[[:d:Q20733722|Joseph Jenkins]]'' | | 1859 | 1929 | ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 4511 | | ''[[:d:Q20733726|Joseph Jones]]'' | | 1787 | 1856 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 4512 | | ''[[:d:Q20733724|Joseph Jenkins]]'' | | 1886 | 1962 | ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 4513 | | ''[[:d:Q20733730|Joseph Rhys Lewis]]'' | | 1860 | 1920 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4514 | | ''[[:d:Q20733728|Joseph Jones]]'' | | 1877 | 1950 | ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]'' |- | style='text-align:right'| 4515 | | ''[[:d:Q20733739|Joseph William Thomas]]'' | | 1846 | 1914 | ''[[:d:Q7165413|Penylan]]'' |- | style='text-align:right'| 4516 | [[Ficheru:Portrait of Master Hughes and his brothers (4672622).jpg|center|128px]] | [[Joseph Hughes]] | | 1827 | 1841 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4517 | [[Ficheru:Josiah Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733750|Josiah Jones]]'' | | 1830 | 1915 | ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]'' |- | style='text-align:right'| 4518 | | ''[[:d:Q20733752|Judith Godwin]]'' | | | 1746 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4519 | | ''[[:d:Q20733758|Leonard Owen]]'' | | 1890 | 1965 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4520 | | ''[[:d:Q20733766|Henry Lewis]]'' | | 1847 | 1923 | ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]'' |- | style='text-align:right'| 4521 | [[Ficheru:Llew Tegid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733774|Lewis Davies Jones]]'' | profesor galés (1851–1928) | 1851 | 1928 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 4522 | | ''[[:d:Q20733776|Lewis Ellis]]'' | | 1761 | 1823 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 4523 | | ''[[:d:Q20733785|Lewis Jones]]'' | | 1702 | 1772 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4524 | | ''[[:d:Q20733791|Lewis Jones]]'' | | 1835 | 1915 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4525 | | ''[[:d:Q20733789|Lewis Jones]]'' | | 1808 | 1854 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 4526 | [[Ficheru:Eden Upton Eddis (1812-1901) - Lewis Lloyd (1767–1858) - No.5 - Harris Manchester College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733795|Lewis Loyd]]'' | | 1767 | 1858 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 4527 | | ''[[:d:Q20733797|Lewis Morris]]'' | | 1760 | 1855 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 4528 | | ''[[:d:Q20733801|Lewis Rees]]'' | | 1710 | 1800 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 4529 | | ''[[:d:Q20733807|Lewis Thomas]]'' | cantante británicu (1877–1955) | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 4530 | | ''[[:d:Q20733815|Lleision ap Thomas]]'' | abá galés (1513–1541) | 1513 | 1541 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 4531 | | ''[[:d:Q20733819|Llewelyn David Howell]]'' | | 1812 | 1864 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4532 | | ''[[:d:Q20733821|Llewelyn Jenkins]]'' | | 1810 | 1878 | No/unknown value<br/>''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4533 | | ''[[:d:Q20733839|Robert Lloyd]]'' | | 1716 | 1792 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 4534 | | ''[[:d:Q20733837|Margaret Lloyd]]'' | | 1709 | 1762 | ''[[:d:Q6661592|Llangystennin]]'' |- | style='text-align:right'| 4535 | | ''[[:d:Q20733843|William Lloyd]]'' | | 1741 | 1808 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 4536 | | ''[[:d:Q20733869|John Lynn-Thomas]]'' | | 1861 | 1939 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4537 | [[Ficheru:Yr athrawes o ddifrif (page 6 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733879|Mary Anne Edmunds]]'' | profesora galesa (1813–1858) | 1813 | 1858 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4538 | [[Ficheru:Mair-Eifion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733881|Mary Davies]]'' | | 1846 | 1882 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4539 | | ''[[:d:Q20733889|Mathew Lewis]]'' | | 1817 | 1860 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4540 | | ''[[:d:Q20733895|Mathias Maurice]]'' | | 1684 | 1738 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 4541 | | ''[[:d:Q20733899|Matthew Williams]]'' | | 1760 | 1801 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4542 | | ''[[:d:Q20733903|Megan Watts Hughes]]'' | | 1842 | 1907 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4543 | | ''[[:d:Q20733901|Maurice Evans]]'' | | 1765 | 1831 | ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]'' |- | style='text-align:right'| 4544 | | ''[[:d:Q20733905|Meirion Williams]]'' | | 1901 | 1976 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''<br/>''[[:d:Q29507069|Glanywern]]'' |- | style='text-align:right'| 4545 | | ''[[:d:Q20733911|Herbert Merrett]]'' | | 1886 | 1959 | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 4546 | | ''[[:d:Q20733915|Meurig Dafydd]]'' | | 1510 | 1595 | ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 4547 | | ''[[:d:Q20733923|Michael Pritchard]]'' | | 1709 | 1733 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4548 | [[Ficheru:Michael Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733921|Michael Jones]]'' | | 1787 | 1853 | ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4549 | | ''[[:d:Q20733927|Miles Edwards]]'' | | 1743 | 1808 | ''[[:d:Q5590210|Goytre]]'' |- | style='text-align:right'| 4550 | | ''[[:d:Q20733929|Miles Harry]]'' | | 1700 | 1776 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 4551 | | ''[[:d:Q20733935|Morgan Albert Ellis]]'' | | 1832 | 1901 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4552 | | ''[[:d:Q20733939|Morgan Evans]]'' | | 1777 | 1843 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 4553 | | ''[[:d:Q20733946|Morgan Hugh Jones]]'' | historiador británicu (1873–1930) | 1873 | 1930 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 4554 | | ''[[:d:Q20733948|Morgan Jones]]'' | | 1717 | 1780 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4555 | | ''[[:d:Q20733949|Morgan Parry Morgan]]'' | | 1876 | 1964 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 4556 | | ''[[:d:Q20733955|Morien Mon Huws]]'' | | 1856 | 1932 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 4557 | | ''[[:d:Q20733957|Daniel Morris]]'' | botánicu británicu | 1844 | 1933 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 4558 | | ''[[:d:Q20733963|Morris Charles Jones]]'' | | 1819 | 1893 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4559 | [[Ficheru:Morris Davies (Meurig Ebrill).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733967|Morris Davies]]'' | | 1780 | 1861 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 4560 | [[Ficheru:Portrait of Morris Davies (4672735) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733965|Morris Davies]]'' | | 1796 | 1876 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4561 | | ''[[:d:Q20733969|Eddie Evans Morris]]'' | | 1890 | 1984 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4562 | | ''[[:d:Q20733975|Morris Griffiths]]'' | | 1721 | 1769 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 4563 | [[Ficheru:Portrait of Morris Roberts (4669920) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733983|Morris Roberts]]'' | | 1799 | 1878 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4564 | | ''[[:d:Q20733996|Moses Davies]]'' | | 1799 | 1866 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4565 | [[Ficheru:Moses Owen Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734002|Moses Owen Jones]]'' | | 1842 | 1908 | ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]'' |- | style='text-align:right'| 4566 | | ''[[:d:Q20734008|David Ellis Nanney]]'' | | 1759 | 1819 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4567 | [[Ficheru:Nicholas Bennett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734018|Nicholas Bennett]]'' | | 1823 | 1899 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4568 | | ''[[:d:Q20734028|Harri William]]'' | | 1763 | 1844 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4569 | | ''[[:d:Q20734044|Owen Davies]]'' | | 1719 | 1792 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 4570 | [[Ficheru:Owen Davies (Caernarfon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734050|Owen Davies]]'' | ministru británicu (1840–1929) | 1840 | 1929 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 4571 | | ''[[:d:Q20734054|Owen Evans]]'' | | 1808 | 1865 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4572 | [[Ficheru:Parch Dr Owen Evans DD, Fetter Lane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734057|Owen Evans]]'' | | 1829 | 1920 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4573 | [[Ficheru:Owen Griffith (Giraldus 1832 - 1896).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734066|Owen Griffith]]'' | | 1832 | 1896 | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 4574 | [[Ficheru:Eryr Eryri.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734070|Owen Griffith]]'' | | 1839 | 1903 | ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]'' |- | style='text-align:right'| 4575 | | ''[[:d:Q20734079|Owen Humphrey Davies]]'' | | 1828 | 1898 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 4576 | | ''[[:d:Q20734076|Owen Hughes]]'' | | 1879 | 1947 | ''[[:d:Q13127599|Cwm Prysor]]'' |- | style='text-align:right'| 4577 | [[Ficheru:Revd Owen Jones, Llanfair Caereinion.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734082|Owen Jones]]'' | | 1787 | 1828 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4578 | | ''[[:d:Q20734086|Owen Jones]]'' | | 1825 | 1900 | ''[[:d:Q26270901|Pontruffydd Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4579 | [[Ficheru:Owen Jones, Chatham Street, Lerpwl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734088|Owen Jones]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4580 | | ''[[:d:Q20734093|Owen Jones]]'' | | 1838 | 1866 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 4581 | | ''[[:d:Q20734099|Owen Owen]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4582 | [[Ficheru:Owen Madoc Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734096|Owen Madoc Roberts]]'' | | 1867 | 1948 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4583 | | ''[[:d:Q20734102|Owen Owen Roberts]]'' | | 1793 | 1866 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 4584 | | ''[[:d:Q20734105|Owen Owens]]'' | | 1792 | 1862 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4585 | | ''[[:d:Q20734112|Owen Rice]]'' | | 1719 | 1788 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4586 | | ''[[:d:Q20734127|D. E. Parry-Williams]]'' | | 1900 | 1996 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 4587 | [[Ficheru:Peter Hughes Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734133|Peter Hughes Griffiths]]'' | | 1871 | 1937 | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 4588 | [[Ficheru:Portrait of diweddar Mr. Peter Maelor Evans (4673285).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734137|Peter Maelor Evans]]'' | | 1817 | 1878 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4589 | | ''[[:d:Q20734153|Philip Esmonde Phillips]]'' | | 1888 | 1960 | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 4590 | | ''[[:d:Q20734156|Philip James]]'' | | 1664 | 1748 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 4591 | | ''[[:d:Q20734166|Grismond Picton Phillips]]'' | | 1898 | 1967 | ''[[:d:Q13127604|Cwmgwili]]'' |- | style='text-align:right'| 4592 | | ''[[:d:Q20734182|Ieuan Rees-Davies]]'' | | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 4593 | | ''[[:d:Q20734189|Rees Cribin Jones]]'' | | 1841 | 1927 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 4594 | | ''[[:d:Q20734206|Rees Lewis]]'' | | 1828 | 1880 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4595 | | ''[[:d:Q20734208|Rees Morgan]]'' | | 1764 | 1847 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 4596 | | ''[[:d:Q20734218|Reuben Davies]]'' | | 1808 | 1833 | ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4597 | | ''[[:d:Q20734229|Rhisiart Parry]]'' | | 1665 | 1749 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 4598 | | ''[[:d:Q20734240|Rhys Davies]]'' | | 1772 | 1847 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4599 | [[Ficheru:Rhys Jones Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734250|Rhys Jones Huws]]'' | | 1862 | 1917 | ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]'' |- | style='text-align:right'| 4600 | | ''[[:d:Q20734248|Rhys Gwesyn Jones]]'' | | 1826 | 1901 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4601 | | ''[[:d:Q20734255|Rhys Price]]'' | | 1807 | 1869 | ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 4602 | | ''[[:d:Q20734256|Rhys Prydderch]]'' | | 1620 | 1699 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4603 | | ''[[:d:Q20734263|Richard Bennett]]'' | | 1860 | 1937 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 4604 | | ''[[:d:Q20734261|Rice Pryce Buckley Williames]]'' | | 1802 | 1871 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 4605 | | ''[[:d:Q20734270|Richard Davies Griffith]]'' | | 1813 | 1856 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4606 | [[Ficheru:Portrait of Richard (Tafolog) Davies (4673089).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734269|Richard Davies]]'' | | 1830 | 1904 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4607 | | ''[[:d:Q20734273|Richard Ellis]]'' | | 1775 | 1855 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4608 | | ''[[:d:Q20734338|Robert Humphreys]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q25556302|Rhagatt Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 4609 | | ''[[:d:Q20734274|Richard Ellis]]'' | | 1784 | 1824 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 4610 | [[Ficheru:Risiart Ddu o Wynedd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734275|Richard Foulkes Edwards]]'' | | 1836 | 1870 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4611 | | ''[[:d:Q20734282|Richard Humphreys Morgan]]'' | | 1850 | 1899 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4612 | [[Ficheru:Portrait of Richard Jones, Llwyngwril (4673766) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734283|Richard Jones]]'' | | 1780 | 1853 | ''[[:d:Q6662914|Llwyngwril]]'' |- | style='text-align:right'| 4613 | | ''[[:d:Q20734280|Richard Hughes]]'' | | 1794 | 1871 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4614 | | ''[[:d:Q20733439|John Henry Hughes]]'' | | 1814 | 1893 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4615 | | ''[[:d:Q20733437|John Henry]]'' | | 1859 | 1914 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4616 | | ''[[:d:Q20733441|John Herbert Jones]]'' | | 1860 | 1943 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 4617 | | ''[[:d:Q20733444|John Herring]]'' | | 1789 | 1832 | ''[[:d:Q11138230|Trallwn]]'' |- | style='text-align:right'| 4618 | [[Ficheru:Portrait of Y Parchg. John Hughes, Pont Robert (4670916).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733450|John Hughes]]'' | | 1775 | 1854 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4619 | [[Ficheru:Portrait of John Hughes (4670278) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733455|John Hughes]]'' | | 1827 | 1893 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 4620 | | ''[[:d:Q20733459|John Humphreys]]'' | | 1767 | 1829 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 4621 | | ''[[:d:Q20733457|John Hughes]]'' | | 1850 | 1932 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4622 | | ''[[:d:Q20733461|John Idris Davies]]'' | | 1821 | 1889 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4623 | | ''[[:d:Q20733467|John James]]'' | | 1779 | 1864 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 4624 | [[Ficheru:Portrait of John James (4673313).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733465|John James]]'' | | 1777 | 1848 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4625 | | ''[[:d:Q20733475|John Jenkins]]'' | | 1656 | 1733 | ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4626 | | ''[[:d:Q20733473|John Jeffreys]]'' | | 1718 | 1798 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 4627 | | ''[[:d:Q20733478|John Jenkins]]'' | | 1779 | 1853 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 4628 | | ''[[:d:Q20733482|John Jenkins]]'' | | 1821 | 1896 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4629 | | ''[[:d:Q20733480|John Jenkins]]'' | | 1808 | 1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 4630 | | ''[[:d:Q20733486|John John Evans]]'' | | 1862 | 1942 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4631 | | ''[[:d:Q20733484|John Jeremy]]'' | | 1782 | 1860 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4632 | [[Ficheru:Portrait of John Johnes (4673754).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733488|John Johnes]]'' | | 1800 | 1876 | ''[[:d:Q5288871|Dolaucothi Estate]]'' |- | style='text-align:right'| 4633 | | ''[[:d:Q20733494|John Jones]]'' | | 1731 | 1813 | ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]'' |- | style='text-align:right'| 4634 | | ''[[:d:Q20733492|John Jones]]'' | | 1650 | 1727 | ''[[:d:Q17742605|Plas Gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4635 | | ''[[:d:Q20733498|John Jones]]'' | | 1776 | 1857 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4636 | | ''[[:d:Q20733496|John Jones]]'' | | 1761 | 1822 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4637 | | ''[[:d:Q20733502|John Jones]]'' | | 1801 | 1856 | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 4638 | [[Ficheru:Mr John Jones, L'pool. printer, preacher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733500|John Jones]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4639 | | ''[[:d:Q20733506|John Jones]]'' | impresor galés (1807–1875) | 1807 | 1875 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 4640 | | ''[[:d:Q20733504|John Jones]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4641 | | ''[[:d:Q20733510|John Jones]]'' | | 1820 | 1907 | ''[[:d:Q29488174|Lower Trelowgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4642 | [[Ficheru:Revd. John Jones, Blaenannerch (1807-1875) NLW3362409.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733508|John Jones]]'' | | 1807 | 1875 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 4643 | [[Ficheru:Reverend Dr John Cynddylan Jones (1841–1930) (gcf10082).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733513|John Jones]]'' | | 1840 | 1930 | ''[[:d:Q5035231|Capel Dewi]]'' |- | style='text-align:right'| 4644 | [[Ficheru:Revd John Jones (Humilis, 1818-69) NLW3361063.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733518|John Jones]]'' | | 1818 | 1869 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4645 | | ''[[:d:Q20733516|John Jones]]'' | | 1800 | 1826 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 4646 | [[Ficheru:Revd John Jones (Vulcan, 1825-89) NLW3363082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733522|John Jones]]'' | ministru galés (1825–1889) | 1825 | 1889 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4647 | [[Ficheru:John Jones (Ivon).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733520|John Jones]]'' | | 1820 | 1898 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 4648 | | ''[[:d:Q20733527|John Jones]]'' | | 1850 | 1926 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4649 | | ''[[:d:Q20733525|John Jones]]'' | | 1831 | 1899 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4650 | | ''[[:d:Q20733529|John Jones]]'' | | 1868 | 1940 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 4651 | | ''[[:d:Q20733539|John Lewis]]'' | | 1793 | 1816 | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4652 | | ''[[:d:Q20733543|John Lewis]]'' | | 1836 | 1892 | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 4653 | | ''[[:d:Q20733541|John Lewis]]'' | | 1844 | 1914 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4654 | | ''[[:d:Q20733551|John Lloyd Davies]]'' | | 1801 | 1860 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4655 | | ''[[:d:Q20733549|John Lloyd]]'' | | 1792 | 1834 | ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]'' |- | style='text-align:right'| 4656 | | ''[[:d:Q20733555|John Luther Thomas]]'' | ministru británicu (1881–1970) | 1881 | 1970 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4657 | | ''[[:d:Q20733553|John Lloyd James]]'' | | 1835 | 1919 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 4658 | [[Ficheru:Portrait of John Matthews Esq. (4670402).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733557|John Matthews]]'' | | 1773 | 1848 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4659 | | ''[[:d:Q20733563|John Morgan]]'' | | 1827 | 1903 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 4660 | | ''[[:d:Q20733561|John Morgan]]'' | | 1743 | 1801 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4661 | | ''[[:d:Q20733566|John Morgan Jones]]'' | | 1861 | 1935 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 4662 | [[Ficheru:Parchedig John Morgan Jones (1838–1921), Caerdydd (gcf06911).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733565|John Morgan Jones]]'' | | 1838 | 1921 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 4663 | [[Ficheru:Rev John Morris, DD, 1813-96.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733571|John Morris]]'' | | 1813 | 1896 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4664 | | ''[[:d:Q20733569|John Morgan Jones]]'' | ministru británicu (1873–1946) | 1873 | 1946 | ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4665 | [[Ficheru:J Ossian Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733579|John Ossian Davies]]'' | | 1851 | 1916 | ''[[:d:Q15987524|Pen-dre]]'' |- | style='text-align:right'| 4666 | | ''[[:d:Q20733577|John Oliver Stephens]]'' | | 1880 | 1957 | ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4667 | | ''[[:d:Q20733581|John Owen]]'' | | | 1759 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4668 | | ''[[:d:Q20733586|John Owen]]'' | | 1757 | 1829 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4669 | | ''[[:d:Q20733584|John Owen]]'' | | 1733 | 1776 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 4670 | | ''[[:d:Q20733590|John Owen]]'' | | 1833 | 1896 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 4671 | | ''[[:d:Q20733588|John Owen]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 4672 | | ''[[:d:Q20733593|John Owen]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]'' |- | style='text-align:right'| 4673 | | ''[[:d:Q20733598|John Owen Jones]]'' | cantante británicu (1884–1972) | 1884 | 1972 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4674 | [[Ficheru:John Owen Jones (1857-1906).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733596|John Owen Jones]]'' | | 1857 | 1917 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4675 | | ''[[:d:Q20733602|John Park Davies]]'' | | 1879 | 1937 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4676 | | ''[[:d:Q20733605|John Parry]]'' | | 1835 | 1897 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 4677 | [[Ficheru:John Propert. Photograph, 1855 (?). Wellcome V0027046.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733615|John Propert]]'' | | 1793 | 1867 | ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]'' |- | style='text-align:right'| 4678 | [[Ficheru:Portrait of John Prichard (4672994) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733613|John Prichard]]'' | | 1821 | 1889 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 4679 | | ''[[:d:Q20733619|John Pryse]]'' | | 1826 | 1883 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 4680 | [[Ficheru:Portrait of The Revd. John Rees (4669902).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733624|John Rees]]'' | | 1770 | 1833 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4681 | [[Ficheru:Revd Hughes, Tredegar (copy) NLW3362433.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733630|John Richard Hughes]]'' | | 1828 | 1893 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 4682 | | ''[[:d:Q20733636|John Richards Evans]]'' | | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 4683 | | ''[[:d:Q20733640|John Robert Jones]]'' | | 1800 | 1881 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 4684 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4671886).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733645|John Roberts]]'' | | 1806 | 1879 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4685 | [[Ficheru:John Roberts (1842 - 1908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20733649|John Roberts]]'' | | 1842 | 1908 | ''[[:d:Q5173016|Corris Uchaf]]''<br/>''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 4686 | | ''[[:d:Q20733655|John Rowland Thomas]]'' | | 1881 | 1965 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4687 | | ''[[:d:Q20733659|John Stuart Corbett]]'' | | 1845 | 1921 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 4688 | | ''[[:d:Q20733661|John Thomas]]'' | | 1646 | 1695 | ''[[:d:Q13130689|Pennant Melangell]]'' |- | style='text-align:right'| 4689 | | ''[[:d:Q20733667|John Thomas]]'' | | 1757 | 1835 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 4690 | | ''[[:d:Q20733665|John Thomas]]'' | | 1730 | 1804 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 4691 | | ''[[:d:Q20733671|John Thomas]]'' | | 1857 | 1944 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 4692 | | ''[[:d:Q20733675|John Thomas Griffiths]]'' | inxenieru de mines d&#39;Estaos Xuníos (1824–1895) | 1824 | 1895 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4693 | | ''[[:d:Q20733678|John William Hughes]]'' | | 1817 | 1849 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 4694 | | ''[[:d:Q20733679|John William Jones]]'' | editor de periódicu d&#39;Estaos Xuníos (1827–1884) | 1827 | 1884 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 4695 | | ''[[:d:Q20733681|John Williams]]'' | | 1762 | 1823 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 4696 | | ''[[:d:Q20733691|Jonathan Jones]]'' | | 1745 | 1832 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 4697 | | ''[[:d:Q20733693|Jonathan Powell]]'' | | 1764 | 1823 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4698 | | ''[[:d:Q20733709|Joseph E. Davies]]'' | | 1810 | 1881 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 4699 | | ''[[:d:Q39078917|Les Jones]]'' | | 1922 | 1983 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 4700 | | ''[[:d:Q39295246|Sir Edmund Buckley, 2nd Baronet]]'' | | 1861 | 1919 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4701 | | ''[[:d:Q40889067|Basil Cottle]]'' | | 1917 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4702 | | ''[[:d:Q41019354|Mary Collins-Powell]]'' | direutora d&#39;orquesta galesa (1928–1997) | 1928 | 1997 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4703 | | ''[[:d:Q41198636|John Wilkes Poundley]]'' | | 1807 | 1872 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 4704 | | ''[[:d:Q41701277|John Wynne Jones]]'' | | 1803 | 1888 | ''[[:d:Q24671090|Aber]]'' |- | style='text-align:right'| 4705 | | ''[[:d:Q41767537|Christopher Vaughan Edwards]]'' | militar galés (1875–1955) | 1875 | 1955 | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 4706 | | ''[[:d:Q42186286|William Powell]]'' | diáconu galés (1705–1780) | 1705 | 1780 | ''[[:d:Q6964304|Nanteos]]'' |- | style='text-align:right'| 4707 | | ''[[:d:Q42434789|Archie Ridley]]'' | xugador de críquet neozelandés (1869–1950) | 1869 | 1950 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 4708 | | ''[[:d:Q42774158|Colin St Clair Oakes]]'' | arquiteutu británicu | 1908 | 1971 | ''[[:d:Q16901177|Tanyfron]]'' |- | style='text-align:right'| 4709 | | ''[[:d:Q43127454|Irwin John David Bevan]]'' | artista británicu (1852–1940) | 1852 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4710 | [[Ficheru:Richd. Humphreys, Dyffryn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734281|Richard Humphreys]]'' | | 1790 | 1863 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4711 | | ''[[:d:Q20734284|Richard Jones]]'' | | 1787 | 1855 | ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]'' |- | style='text-align:right'| 4712 | [[Ficheru:Rhamant Bywyd Lloyd George (page 70 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734290|Richard Lloyd]]'' | | 1834 | 1917 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4713 | | ''[[:d:Q20734291|Richard Lowe]]'' | | 1810 | 1853 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 4714 | | ''[[:d:Q20734288|Richard Lewis]]'' | | 1817 | 1865 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 4715 | [[Ficheru:Portrait of R Lumley (4673791).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734292|Richard Lumley]]'' | | 1810 | 1884 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4716 | | ''[[:d:Q20734298|Richard Morris Lewis]]'' | | 1847 | 1918 | ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 4717 | [[Ficheru:Portrait of Richard Newcome (4674540).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734299|Richard Newcome]]'' | | 1779 | 1857 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 4718 | | ''[[:d:Q20734296|Richard Morgan]]'' | | 1743 | 1805 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 4719 | | ''[[:d:Q20734297|Richard Morgan]]'' | | 1854 | 1939 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 4720 | | ''[[:d:Q20734303|Richard Rees]]'' | ministru galés (1707–1749) | 1707 | 1749 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 4721 | [[Ficheru:Richard Roberts profile.png|center|128px]] | ''[[:d:Q20734304|Richard Roberts]]'' | | 1874 | 1945 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 4722 | | ''[[:d:Q20734305|Richard Samuel Hughes]]'' | | 1855 | 1893 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4723 | | ''[[:d:Q20734311|Robert Albert Jones]]'' | | 1851 | 1892 | ''[[:d:Q7165394|Penybryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4724 | [[Ficheru:Richard Williams, 'Celynog' (5254841).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734308|Richard Williams]]'' | | 1835 | 1906 | ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 4725 | [[Ficheru:Robert Dafydd, Brynengan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734314|Robert Dafydd]]'' | | 1747 | 1834 | ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]'' |- | style='text-align:right'| 4726 | | ''[[:d:Q20734313|Robert Baugh]]'' | | 1748 | 1832 | ''[[:d:Q6661275|Llandysilio]]'' |- | style='text-align:right'| 4727 | | ''[[:d:Q20734318|Robert Davies]]'' | | 1790 | 1841 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4728 | [[Ficheru:Revd Robert David Roberts, Llwynhendy (1820-93) NLW3364306.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734316|Robert David Roberts]]'' | | 1820 | 1893 | ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]'' |- | style='text-align:right'| 4729 | | ''[[:d:Q20734320|Robert Davies]]'' | | 1814 | 1867 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 4730 | | ''[[:d:Q20734321|Robert Davies]]'' | | 1834 | 1858 | ''[[:d:Q13126857|Carneddi]]'' |- | style='text-align:right'| 4731 | [[Ficheru:Robert Ellis, Ysgoldy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734326|Robert Ellis]]'' | | 1808 | 1881 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 4732 | | ''[[:d:Q20734325|Robert Edwards]]'' | | 1775 | 1805 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4733 | | ''[[:d:Q20734331|Robert Foulkes]]'' | | 1743 | 1841 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4734 | [[Ficheru:Portrait of Robert Griffiths (4670251).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734334|Robert Griffiths]]'' | | 1824 | 1903 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4735 | | ''[[:d:Q20734335|Robert Gruffydd]]'' | | 1753 | 1820 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 4736 | [[Ficheru:Robert Griffith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734332|Robert Griffith]]'' | | 1847 | 1909 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 4737 | | ''[[:d:Q20734333|Robert Griffith Roberts]]'' | | 1866 | 1930 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4738 | | ''[[:d:Q20734339|Robert James]]'' | | 1825 | 1879 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4739 | [[Ficheru:Self portrait (4703026).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734336|Robert Hughes]]'' | | 1811 | 1892 | ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]'' |- | style='text-align:right'| 4740 | | ''[[:d:Q20734337|Robert Humphreys]]'' | | 1779 | 1832 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 4741 | [[Ficheru:Robert Jones, Llanllyfni.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734342|Robert Jones]]'' | | 1806 | 1896 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4742 | | ''[[:d:Q20734343|Robert Jones]]'' | | 1891 | 1962 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 4743 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Robert G. Jones (4672941).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734341|Robert Jones]]'' | | 1769 | 1835 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 4744 | | ''[[:d:Q20734346|Robert Llwyd]]'' | | 1565 | 1655 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4745 | | ''[[:d:Q20734344|Robert Jones]]'' | músicu británicu (1862–1929) | 1862 | 1929 | ''[[:d:Q3396790|Arthog]]'' |- | style='text-align:right'| 4746 | | ''[[:d:Q20734348|Robert Meredith]]'' | | 1823 | 1893 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4747 | | ''[[:d:Q20734349|Robert Morgan]]'' | | 1621 | 1710 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 4748 | [[Ficheru:Robert Owen, Pennal.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734354|Robert Owen]]'' | | 1834 | 1899 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4749 | [[Ficheru:Robert Owen (Bardd y Môr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734355|Robert Owen]]'' | | 1858 | 1885 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 4750 | | ''[[:d:Q20734352|Robert Oliver Rees]]'' | | 1818 | 1881 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4751 | | ''[[:d:Q20734362|Robert Roberts]]'' | | 1762 | 1802 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 4752 | | ''[[:d:Q20734363|Robert Roberts]]'' | | 1800 | 1878 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 4753 | [[Ficheru:Robert Pugh Rowlands. Photograph by Lafayette Ltd. Wellcome V0027109.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734360|Robert Pugh Rowlands]]'' | | 1874 | 1933 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4754 | | ''[[:d:Q20734361|Robert Richard Hughes]]'' | | 1871 | 1957 | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4755 | [[Ficheru:Portrait of Robert Roberts, Y Sgolor Mawr (4671120).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734365|Robert Roberts]]'' | | 1834 | 1885 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 4756 | | ''[[:d:Q20734368|Robert Williams]]'' | | 1782 | 1818 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 4757 | | ''[[:d:Q20734374|Rolant Huw]]'' | | 1714 | 1802 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 4758 | | ''[[:d:Q20734375|Ronald James Tree]]'' | | 1914 | 1970 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 4759 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Rowland Hughes, Wesleyan Minister (4670927) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734378|Rowland Hughes]]'' | | 1811 | 1861 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4760 | | ''[[:d:Q20734376|Rosser Beynon]]'' | | 1810 | 1876 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 4761 | | ''[[:d:Q20734383|Samuel Davies]]'' | | 1788 | 1854 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 4762 | [[Ficheru:Samuel Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734381|Samuel Bowen]]'' | | 1799 | 1887 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4763 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Evans, Zoar, Merthyr Tydfil, South Wales (4674125).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734386|Samuel Evans]]'' | | 1777 | 1833 | ''[[:d:Q5136816|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 4764 | [[Ficheru:Dr. Samuel Evans (5349058) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734387|Samuel Evans]]'' | | 1859 | 1935 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 4765 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Davies (4673074).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734384|Samuel Davies]]'' | | 1818 | 1891 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 4766 | | ''[[:d:Q20734385|Samuel Ellis]]'' | | 1803 | 1852 | ''[[:d:Q20598999|Cyfronydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4767 | | ''[[:d:Q20734390|Samuel James Evans]]'' | | 1870 | 1938 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4768 | | ''[[:d:Q20734388|Samuel Evans]]'' | | 1793 | 1856 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 4769 | [[Ficheru:Portrait of Parchedig Samuel Griffiths, Horeb Llandysul 1855 (4670806).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734389|Samuel Griffiths]]'' | | 1783 | 1860 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 4770 | [[Ficheru:Portrait of Samuel Morris Jones (4674452).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734392|Samuel Maurice Jones]]'' | pintor galés (1853–1932) | 1853 | 1932 | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 4771 | [[Ficheru:Winnie Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734393|Sarah Winifred Parry]]'' | escritora galesa (1870–1953) | 1870 | 1953 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 4772 | | ''[[:d:Q20734396|Siencyn Thomas]]'' | | 1690 | 1762 | ''[[:d:Q15987464|Brongwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4773 | [[Ficheru:Prifathro Silas Morris, Coleg y Bedyddwyr, Bangor (5254799).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734397|Silas Morris]]'' | | 1862 | 1923 | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 4774 | | ''[[:d:Q20734403|Thomas David Slingsby-Jenkins]]'' | | 1872 | 1955 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4775 | | ''[[:d:Q20734407|Stanley Howard Hedley Perry]]'' | | 1911 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4776 | | ''[[:d:Q20734404|Solomon Harris]]'' | | 1726 | 1785 | ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 4777 | | ''[[:d:Q20734405|Sorobabel Davies]]'' | | 1806 | 1877 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 4778 | | ''[[:d:Q20734410|Stephen Davies]]'' | | 1790 | 1858 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4779 | [[Ficheru:William Oliver (1823-1901) - Stephen Evans, Esq. (1818–1905), JP - OP76 - Aberystwyth University, School of Art Museum and Galleries.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734411|Stephen Evans]]'' | | 1818 | 1905 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4780 | | ''[[:d:Q20734408|Stanley Bligh]]'' | | 1870 | 1949 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 4781 | | ''[[:d:Q20734414|Thomas (Jeremy) Griffiths]]'' | | 1797 | 1871 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 4782 | | ''[[:d:Q20734412|Stephen Llwyd]]'' | | 1794 | 1854 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 4783 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Aubrey (4674307).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734417|Thomas Aubrey]]'' | | 1808 | 1867 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 4784 | | ''[[:d:Q20734420|Thomas Beynon]]'' | | 1745 | 1833 | ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 4785 | [[Ficheru:Unknown artist - Thomas David Llewelyn (1828–1879) - OP00304 - Bangor University.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734427|Thomas David Llewelyn]]'' | | 1828 | 1879 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4786 | [[Ficheru:Thomas Davies, Llandeilo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734430|Thomas Davies]]'' | | 1820 | 1873 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 4787 | [[Ficheru:Revd Thomas Davies, Llanelli (1823-98) (Cong) NLW3364508.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734431|Thomas Davies]]'' | | 1823 | 1898 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 4788 | | ''[[:d:Q20734429|Thomas Davies]]'' | | 1812 | 1895 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 4789 | | ''[[:d:Q20734432|Thomas Davies]]'' | | 1851 | 1892 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 4790 | | ''[[:d:Q20734433|Thomas Davies]]'' | | 1810 | 1873 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4791 | | ''[[:d:Q20734438|Thomas Edwards]]'' | | 1844 | 1924 | ''[[:d:Q5566992|Glasinfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 4792 | [[Ficheru:Portrait of Cynonfardd (4673939).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734439|Thomas Edwards]]'' | | 1848 | 1927 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 4793 | | ''[[:d:Q20734446|Thomas Evans]]'' | | 1714 | 1779 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4794 | | ''[[:d:Q20734447|Thomas Evans]]'' | | 1625 | 1688 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4795 | | ''[[:d:Q20734450|Thomas Frimston]]'' | | 1854 | 1930 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 4796 | | ''[[:d:Q20734449|Thomas Evans]]'' | | 1897 | 1963 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 4797 | | ''[[:d:Q20734455|Thomas Griffiths]]'' | | 1645 | 1725 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 4798 | | ''[[:d:Q20734453|Thomas Grey]]'' | | 1733 | 1810 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 4799 | | ''[[:d:Q20734458|Thomas Hughes]]'' | | 1758 | 1828 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4800 | | ''[[:d:Q20734459|Thomas Hughes]]'' | | 1814 | 1884 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 4801 | | ''[[:d:Q20734456|Thomas Gruffydd Jones]]'' | | 1832 | 1898 | ''[[:d:Q7162069|Pen-y-cae-mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4802 | | ''[[:d:Q20734457|Thomas Harris]]'' | | 1705 | 1782 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4803 | | ''[[:d:Q20734460|Thomas Hughes]]'' | | 1854 | 1928 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 4804 | | ''[[:d:Q20734633|William Hope]]'' | | | | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4805 | | ''[[:d:Q20734461|Thomas Hughes]]'' | | 1803 | 1898 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4806 | | ''[[:d:Q20734466|Thomas Hywel Hughes]]'' | | 1875 | 1945 | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 4807 | | ''[[:d:Q20734467|Thomas Isfryn Hughes]]'' | | 1865 | 1942 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4808 | | ''[[:d:Q20734464|Thomas Huws Davies]]'' | secretariu galés (1882–1940) | 1882 | 1940 | ''[[:d:Q7165358|Penuwch]]'' |- | style='text-align:right'| 4809 | | ''[[:d:Q20734465|Thomas Huxley]]'' | | 1738 | 1792 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4810 | [[Ficheru:Portrait of Thomas James M.A (4673953).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734470|Thomas James]]'' | | 1834 | 1915 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 4811 | | ''[[:d:Q20734471|Thomas James]]'' | | 1817 | 1879 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 4812 | | ''[[:d:Q20734475|Thomas John Evans]]'' | | 1894 | 1965 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4813 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jerman Jones and his family (4670364).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734472|Thomas Jerman Jones]]'' | | 1833 | 1890 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 4814 | | ''[[:d:Q20734473|Thomas John]]'' | | 1816 | 1862 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4815 | | ''[[:d:Q20734482|Thomas Jones]]'' | | 1777 | 1847 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 4816 | | ''[[:d:Q20734480|Thomas Jones]]'' | | 1761 | 1831 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 4817 | | ''[[:d:Q20734486|Thomas Jones]]'' | | 1860 | 1932 | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4818 | | ''[[:d:Q20734487|Thomas Jones]]'' | | 1871 | 1938 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 4819 | | ''[[:d:Q20734490|Thomas Jones]]'' | | 1823 | 1904 | ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 4820 | | ''[[:d:Q20734491|Thomas Jones Hughes]]'' | | 1822 | 1891 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4821 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones 'Taliesin o Eifion' (4670540) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734488|Thomas Jones]]'' | poeta galés (1820–1876) | 1820 | 1876 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4822 | | ''[[:d:Q20734489|Thomas Jones]]'' | | 1822 | 1854 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4823 | [[Ficheru:Thomas Jones Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734492|Thomas Jones Humphreys]]'' | ministru británicu (1841–1934) | 1841 | 1934 | ''[[:d:Q20589268|Darowen]]'' |- | style='text-align:right'| 4824 | | ''[[:d:Q20734498|Thomas Lewis]]'' | | 1837 | 1892 | ''[[:d:Q13130294|Mydroilyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4825 | | ''[[:d:Q20734499|Thomas Lewis]]'' | misioneru británicu (1859–1929) | 1859 | 1929 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 4826 | | ''[[:d:Q20734496|Thomas Lewis]]'' | | 1759 | 1842 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 4827 | | ''[[:d:Q20734497|Thomas Lewis]]'' | | 1823 | 1900 | ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]'' |- | style='text-align:right'| 4828 | | ''[[:d:Q20734503|Thomas Lloyd Williams]]'' | | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4829 | | ''[[:d:Q20734501|Thomas Lloyd]]'' | | 1765 | 1789 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4830 | | ''[[:d:Q20734506|Thomas Morgan]]'' | | | 1833 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4831 | | ''[[:d:Q20734507|Thomas Morgan]]'' | | 1720 | 1799 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 4832 | | ''[[:d:Q20734508|Thomas Morgan]]'' | | 1737 | 1813 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 4833 | | ''[[:d:Q20734509|Thomas Morris]]'' | | 1786 | 1846 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 4834 | | ''[[:d:Q20734518|Thomas Powell]]'' | | 1781 | 1842 | ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]'' |- | style='text-align:right'| 4835 | | ''[[:d:Q20734519|Thomas Price]]'' | | 1809 | 1892 | ''[[:d:Q24360208|Builth]]'' |- | style='text-align:right'| 4836 | [[Ficheru:Portrait of Parch Thos. Phillips D. D (4673602).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734516|Thomas Phillips]]'' | | 1806 | 1870 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 4837 | [[Ficheru:Reverend Thomas Rees (1825–1908) (gcf10118).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734523|Thomas Rees]]'' | | 1825 | 1908 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4838 | | ''[[:d:Q20734520|Thomas Prichard]]'' | | 1764 | 1843 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4839 | | ''[[:d:Q20734521|Thomas Pryce]]'' | | 1833 | 1904 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 4840 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thomas Richards, Abergwaen .. NLW3364476.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734526|Thomas Richard]]'' | | 1783 | 1856 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 4841 | | ''[[:d:Q20734527|Thomas Rocyn Jones]]'' | | 1822 | 1877 | ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]'' |- | style='text-align:right'| 4842 | | ''[[:d:Q20734524|Thomas Rees Morgan]]'' | | 1834 | 1897 | ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]'' |- | style='text-align:right'| 4843 | | ''[[:d:Q20734525|Thomas Rhys Davies]]'' | | 1790 | 1859 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 4844 | | ''[[:d:Q20734528|Thomas Saunders]]'' | | 1732 | 1790 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 4845 | | ''[[:d:Q20734529|Thomas Sheen]]'' | | 1718 | 1790 | ''[[:d:Q13128654|Glascwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4846 | | ''[[:d:Q20734535|Thomas Twynog Jeffries]]'' | | 1844 | 1911 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 4847 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Thomas Thomas, D.D (4672354).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734533|Thomas Thomas]]'' | | 1776 | 1847 | ''[[:d:Q16248463|Tre-Wen]]'' |- | style='text-align:right'| 4848 | | ''[[:d:Q20734539|Thomas William Barker]]'' | | 1861 | 1912 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4849 | | ''[[:d:Q20734536|Thomas Wallace Fagan]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 4850 | | ''[[:d:Q20734537|Thomas Waterhouse]]'' | | 1878 | 1961 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 4851 | [[Ficheru:Portrait of T. W. Jenkyn, D.D (4673322) (cropped 3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734540|Thomas William Jenkyn]]'' | | 1794 | 1858 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4852 | | ''[[:d:Q20734547|Tom Eirug Davies]]'' | | 1892 | 1951 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 4853 | [[Ficheru:Timothy Eynon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734544|Timothy Eynon Davies]]'' | ministru (1854–1935) | 1854 | 1935 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 4854 | | ''[[:d:Q20734545|Titus Evans]]'' | | 1809 | 1864 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4855 | | ''[[:d:Q20734550|Trefor Richard Morgan]]'' | | 1914 | 1970 | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 4856 | | ''[[:d:Q20734548|Tom Pugh Williams]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4857 | | ''[[:d:Q20734552|Vaughan Lloyd]]'' | | 1736 | 1817 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 4858 | | ''[[:d:Q20734556|Walter David Jeremy]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 4859 | | ''[[:d:Q20734562|Watcyn Clywedog]]'' | | | 1650 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4860 | | ''[[:d:Q20734563|Watkin Jones]]'' | | 1882 | 1967 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4861 | | ''[[:d:Q20734561|Walter Phillips John]]'' | | 1910 | 1967 | ''[[:d:Q5561755|Gilfach]]'' |- | style='text-align:right'| 4862 | | ''[[:d:Q20734564|Watkin William Price]]'' | | 1873 | 1967 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 4863 | | ''[[:d:Q20734565|John Webber]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 4864 | | ''[[:d:Q20734570|Robert William]]'' | | 1744 | 1815 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 4865 | [[Ficheru:Bust of William Adams, National Museum Cardiff 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734571|William Adams]]'' | | 1813 | 1886 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 4866 | | ''[[:d:Q20734575|William Beynon]]'' | | 1884 | 1932 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 4867 | [[Ficheru:William Alonzo Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734572|William Alonzo Griffiths]]'' | | 1842 | 1893 | ''[[:d:Q7227989|Pont-ar-Gothi]]'' |- | style='text-align:right'| 4868 | [[Ficheru:William Cadwaladr Davies (1849-1905) NLW3364074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734579|William Cadwaladr Davies]]'' | pedagogu galés (1849–1905) | 1849 | 1905 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4869 | | ''[[:d:Q20734583|William Daniel Davies]]'' | | 1838 | 1900 | ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]'' |- | style='text-align:right'| 4870 | [[Ficheru:Portrait of William Davies (4674071).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734586|William Davies]]'' | | 1785 | 1851 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 4871 | [[Ficheru:William Davies, Ffrwd-y-fâl (1805-1859).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734587|William Davies]]'' | | 1805 | 1859 | ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]'' |- | style='text-align:right'| 4872 | | ''[[:d:Q20734584|William Davies]]'' | | 1729 | 1787 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4873 | | ''[[:d:Q20734591|William Dykins]]'' | | 1831 | 1872 | ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]'' |- | style='text-align:right'| 4874 | | ''[[:d:Q20734588|William Davies]]'' | | 1820 | 1875 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 4875 | | ''[[:d:Q20734595|William Edward Cecil Tregoning]]'' | | 1871 | 1957 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4876 | | ''[[:d:Q20734593|William Edmunds]]'' | | 1827 | 1875 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4877 | | ''[[:d:Q20734598|William Edwards]]'' | | 1786 | 1857 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 4878 | | ''[[:d:Q20734603|William Elias]]'' | | 1708 | 1787 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4879 | | ''[[:d:Q20734600|William Edwards Davies]]'' | | 1851 | 1927 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 4880 | | ''[[:d:Q20734601|William Eilir Evans]]'' | | 1852 | 1910 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4881 | | ''[[:d:Q20734607|William Evans]]'' | | 1716 | 1770 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 4882 | | ''[[:d:Q20734604|William Ellis]]'' | | 1752 | 1810 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 4883 | [[Ficheru:Portrait of The Reverend William Evans (4670714).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734610|William Evans]]'' | | 1795 | 1891 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4884 | [[Ficheru:Canon William Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734611|William Evans]]'' | | 1823 | 1900 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 4885 | | ''[[:d:Q20734608|William Evans]]'' | | 1734 | 1805 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4886 | | ''[[:d:Q20734609|William Evans]]'' | | 1779 | 1854 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4887 | | ''[[:d:Q20734614|William Evans]]'' | | 1808 | 1860 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4888 | | ''[[:d:Q20734615|William Evans]]'' | músicu galés (1836–1900) | 1836 | 1900 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 4889 | | ''[[:d:Q20734613|William Evans]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 4890 | | ''[[:d:Q20734616|William Frederick Frost]]'' | | 1846 | 1891 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 4891 | | ''[[:d:Q20734620|William Griffith]]'' | | 1719 | 1782 | ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 4892 | [[Ficheru:Portrait of W. Griffith, Caergybi (4672889).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734621|William Griffith]]'' | | 1801 | 1881 | ''[[:d:Q3100159|Llanfaglan]]'' |- | style='text-align:right'| 4893 | [[Ficheru:William Griffiths, Pontypridd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734626|William Griffiths]]'' | | 1859 | 1940 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 4894 | | ''[[:d:Q20734627|William Griffiths]]'' | músicu galés (1830–1910) | 1830 | 1910 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4895 | | ''[[:d:Q20734624|William Griffiths]]'' | | 1777 | 1825 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 4896 | [[Ficheru:Portrait of William Griffiths (4672537).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734625|William Griffiths]]'' | | 1788 | 1861 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 4897 | | ''[[:d:Q20734630|William Henry Roberts]]'' | | 1907 | 1982 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 4898 | [[Ficheru:Parch William Hobley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734631|William Hobley]]'' | | 1858 | 1933 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 4899 | | ''[[:d:Q20734628|William Haines]]'' | | 1853 | 1922 | ''[[:d:Q20713979|Penpergwm]]'' |- | style='text-align:right'| 4900 | | ''[[:d:Q20734634|William Hopkyn Rees]]'' | | 1859 | 1924 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 4901 | | ''[[:d:Q20734636|William Howells]]'' | clérigu galés (1818–1888) | 1818 | 1888 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 4902 | | ''[[:d:Q20734637|William Hubert Davies]]'' | | 1893 | 1965 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 4903 | [[Ficheru:Gwyllt y Mynydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734638|William Hugh Evans]]'' | | 1831 | 1909 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 4904 | | ''[[:d:Q20734639|William Hughes]]'' | | 1757 | 1846 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 4905 | | ''[[:d:Q20734642|William Hughes]]'' | | 1849 | 1920 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4906 | | ''[[:d:Q20734643|William Jacob]]'' | | 1777 | 1845 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4907 | | ''[[:d:Q20734640|William Hughes]]'' | | 1798 | 1866 | ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 4908 | [[Ficheru:William Hughes, Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734641|William Hughes]]'' | | 1838 | 1921 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 4909 | | ''[[:d:Q20734646|William James]]'' | | 1836 | 1908 | ''[[:d:Q6787320|Mathry]]'' |- | style='text-align:right'| 4910 | [[Ficheru:Revd William James, Aberdar (1848-1907) (U) NLW3365166.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734647|William James]]'' | | 1848 | 1907 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 4911 | [[Ficheru:Revd William James, Manchester (1833-1905) NLW3361817.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734645|William James]]'' | | 1833 | 1905 | ''[[:d:Q29496512|Ty'n Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 4912 | | ''[[:d:Q20734650|William John Hughes]]'' | | 1833 | 1879 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 4913 | | ''[[:d:Q20734651|William John Hughes]]'' | | 1891 | 1945 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 4914 | [[Ficheru:Parch William Jenkin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734648|William Jenkin Davies]]'' | | 1858 | 1919 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 4915 | | ''[[:d:Q20734649|William John Evans]]'' | | 1866 | 1947 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 4916 | | ''[[:d:Q20734654|William John Roberts]]'' | ministru británicu (1904–1967) | 1904 | 1967 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 4917 | [[Ficheru:William John Nicholson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734652|William John Nicholson]]'' | ministru británicu (1866–1943) | 1866 | 1943 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4918 | | ''[[:d:Q20734657|William Jones]]'' | | 1814 | 1895 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 4919 | | ''[[:d:Q20734662|William Jones]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 4920 | | ''[[:d:Q20734663|William Jones]]'' | | 1806 | 1873 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 4921 | | ''[[:d:Q20734661|William Jones]]'' | | 1784 | 1847 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4922 | | ''[[:d:Q20734666|William Jones]]'' | ministru británicu (1851–1931) | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4923 | [[Ficheru:William Jones (Bleddyn, 1829?-1903) (1876) NLW3362448.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734667|William Jones]]'' | | 1829 | 1903 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 4924 | [[Ficheru:William Jones, Abergwaun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734665|William Jones]]'' | | 1834 | 1895 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 4925 | | ''[[:d:Q20734669|William Joseph Rhys]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 4926 | | ''[[:d:Q20734674|William Llewelyn]]'' | | 1735 | 1803 | ''[[:d:Q5141668|Coity]]'' |- | style='text-align:right'| 4927 | | ''[[:d:Q20734675|William Lloyd]]'' | | 1717 | 1777 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 4928 | [[Ficheru:Portrait of Rev. William Meirion Evans (4670715).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734678|William Meirion Evans]]'' | | 1826 | 1883 | ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 4929 | | ''[[:d:Q20734676|William Lloyd]]'' | | 1901 | 1967 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 4930 | | ''[[:d:Q20734677|William Matthews Williams]]'' | | 1885 | 1972 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 4931 | [[Ficheru:Portrait of W. Mortimer Lewis (4670575).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734682|William Mortimer Lewis]]'' | | 1840 | 1880 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 4932 | [[Ficheru:Parch. William Morgan D.D. (1801-1872).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734680|William Morgan]]'' | | 1801 | 1872 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 4933 | | ''[[:d:Q20734681|William Morgan]]'' | | 1818 | 1884 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4934 | [[Ficheru:William Nicholson (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734684|William Nicholson]]'' | | 1844 | 1885 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4935 | | ''[[:d:Q20734685|William Ogwen Williams]]'' | | 1924 | 1969 | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 4936 | | ''[[:d:Q20734691|William Owen Jones]]'' | ministru británicu (1861–1937) | 1861 | 1937 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 4937 | | ''[[:d:Q20734688|William Owen]]'' | | 1785 | 1864 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 4938 | [[Ficheru:William Pari Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734694|William Pari Huws]]'' | | 1853 | 1936 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 4939 | | ''[[:d:Q20734695|William Philip Jones]]'' | | 1878 | 1955 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 4940 | | ''[[:d:Q20734692|William Owen Jones]]'' | | 1868 | 1928 | ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]'' |- | style='text-align:right'| 4941 | [[Ficheru:Portrait of Wm. Pryderch, Nantcaredig (4670464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734699|William Prytherch]]'' | ministru galés (1804–1888) | 1804 | 1888 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 4942 | [[Ficheru:William Richard Jones (Goleufryn 1840-1898).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734702|William Richard Jones]]'' | | 1840 | 1898 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 4943 | [[Ficheru:William Pugh of Brynllywarch, Kerry, D.L., M.A., J.P born 1783 and died 1842 (5236498).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734700|William Pugh]]'' | | 1783 | 1842 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 4944 | | ''[[:d:Q20734701|William Reginald Herbert]]'' | | 1841 | 1929 | ''[[:d:Q5137178|Clytha]]'' |- | style='text-align:right'| 4945 | | ''[[:d:Q20734706|William Roger Hughes]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 4946 | | ''[[:d:Q20734704|William Robert Ambrose]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]'' |- | style='text-align:right'| 4947 | | ''[[:d:Q20734705|William Robert Edwards]]'' | | 1858 | 1921 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 4948 | [[Ficheru:William Thomas, Hendy-Gwyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734708|William Thomas]]'' | | 1832 | 1911 | ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]'' |- | style='text-align:right'| 4949 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas Samuel (4670518).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20734709|William Thomas Samuel]]'' | | 1852 | 1917 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4950 | | ''[[:d:Q20734716|John Clough Williams-Ellis]]'' | | 1833 | 1913 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4951 | | ''[[:d:Q20737453|Bill Bower]]'' | futbolista británicu (1911–1998) | 1911 | 1998 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4952 | | ''[[:d:Q20737482|Eric Corbett]]'' | militar galés (1917–2002) | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q6864241|Minera]]'' |- | style='text-align:right'| 4953 | | ''[[:d:Q20737583|Ingy Norman]]'' | | 1911 | 1990 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 4954 | | ''[[:d:Q20738016|Alun Davies]]'' | | 1924 | 1988 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 4955 | | ''[[:d:Q20738017|Anthony Powel]]'' | | 1560 | 1618 | ''[[:d:Q17738583|Llwydarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4956 | | ''[[:d:Q20738023|Dafydd Roberts]]'' | | 1892 | 1965 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4957 | [[Ficheru:David Brazell (5294002) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738026|David Brazell]]'' | | 1875 | 1959 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 4958 | | ''[[:d:Q20738024|David Bowen]]'' | ministru galés (1774–1853) | 1774 | 1853 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 4959 | | ''[[:d:Q20738031|David Emrys Lewis]]'' | | 1887 | 1954 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4960 | | ''[[:d:Q20738028|David Caxton Davies]]'' | impresor galés (1873–1955) | 1873 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 4961 | | ''[[:d:Q20738035|David Jones]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 4962 | | ''[[:d:Q20738033|David Francis Roberts]]'' | | 1882 | 1945 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 4963 | | ''[[:d:Q20738036|David Jones]]'' | | 1808 | 1854 | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 4964 | | ''[[:d:Q20738043|Daniel Thomas Davies]]'' | médicu británicu (1899–1966) | 1899 | 1966 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 4965 | | ''[[:d:Q20738041|David Samuel Owen]]'' | | 1887 | 1959 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 4966 | | ''[[:d:Q20738051|Edward Jones]]'' | | 1838 | 1930 | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 4967 | | ''[[:d:Q20738055|Edward Pritchard]]'' | | 1839 | 1900 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 4968 | | ''[[:d:Q20738063|Evan Williams]]'' | | 1724 | 1758 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4969 | | ''[[:d:Q20738070|George Williams]]'' | | 1879 | 1951 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 4970 | | ''[[:d:Q20738071|Griffith Harris]]'' | | 1811 | 1892 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 4971 | | ''[[:d:Q20738079|Harry Farr]]'' | | 1874 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 4972 | | ''[[:d:Q20738076|Gwilym Richard Jones]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 4973 | | ''[[:d:Q20738082|Hugh Humphreys]]'' | | 1817 | 1896 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 4974 | | ''[[:d:Q20738081|Hugh Gordon Roberts]]'' | | 1885 | 1961 | ''[[:d:Q29487242|Dolenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4975 | [[Ficheru:John Taihirion Davies (5348979).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738095|John Davies]]'' | | 1825 | 1904 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 4976 | [[Ficheru:John Bowen Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738092|John Bowen Jones]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 4977 | [[Ficheru:John Davies (Siôn Gymro).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738093|John Davies]]'' | | 1804 | 1884 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 4978 | | ''[[:d:Q20738098|John Edwards]]'' | | 1806 | 1887 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 4979 | | ''[[:d:Q20738096|John Edwards]]'' | | 1606 | 1660 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 4980 | | ''[[:d:Q20738102|John Evans]]'' | | 1790 | 1856 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 4981 | | ''[[:d:Q20738105|John James]]'' | | 1815 | 1869 | ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]'' |- | style='text-align:right'| 4982 | | ''[[:d:Q20738110|John Parry]]'' | | 1770 | 1820 | ''[[:d:Q13129619|Llanelian-yn-Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 4983 | | ''[[:d:Q20738118|John Thomas Pritchard]]'' | | 1859 | 1890 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 4984 | | ''[[:d:Q20738119|John Williams]]'' | | 1806 | 1856 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 4985 | | ''[[:d:Q20738116|John Rowland]]'' | | 1816 | 1888 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 4986 | | ''[[:d:Q20738134|Michael Roberts]]'' | | 1780 | 1849 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 4987 | | ''[[:d:Q20738135|Morgan John Lewis]]'' | | 1711 | 1771 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 4988 | [[Ficheru:Miss Margaret Jones (Y Gymraes o Gaanan, -1902) NLW3364267 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738132|Margaret Jones]]'' | escritora galesa (1842–1902) | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 4989 | [[Ficheru:Portrait of Morgan Jones, Treluach i.e. Trelech, Carmarthenshire (4674166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738137|Morgan Jones]]'' | | 1768 | 1835 | ''[[:d:Q6662982|Llywel]]'' |- | style='text-align:right'| 4990 | | ''[[:d:Q20738143|Richard Lloyd]]'' | | 1771 | 1834 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 4991 | | ''[[:d:Q20738141|Richard Humphreys Evans]]'' | | 1904 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 4992 | | ''[[:d:Q20738146|Richard Prichard]]'' | | 1811 | 1882 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 4993 | | ''[[:d:Q20738145|Richard Newell]]'' | | 1785 | 1852 | ''[[:d:Q4667113|Aberhafesp]]'' |- | style='text-align:right'| 4994 | | ''[[:d:Q20738151|Robert Gruffydd]]'' | | 1832 | 1863 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 4995 | | ''[[:d:Q20738148|Richard Roberts Morris]]'' | | 1852 | 1935 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 4996 | | ''[[:d:Q20738149|Richard Thomas Evans]]'' | sacerdote galés (1892–1962) | 1892 | 1962 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 4997 | [[Ficheru:Robert Oliver Hughes (Elfyn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738154|Robert Owen Hughes]]'' | | 1858 | 1919 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 4998 | [[Ficheru:Y Parch. R. Jones, (Trebor Aled), Llansannan (5349003).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738153|Robert Jones]]'' | | 1866 | 1917 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 4999 | | ''[[:d:Q20738159|Ronald Cavill Mathias]]'' | | 1912 | 1968 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 5000 | | ''[[:d:Q20738162|Thomas Howells]]'' | | 1839 | 1905 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 5001 | | ''[[:d:Q20738164|Thomas Jesse Jones]]'' | | 1873 | 1950 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 5002 | | ''[[:d:Q20738170|Thomas Stephen]]'' | | 1856 | 1906 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 5003 | | ''[[:d:Q20738174|Watcyn Samuel Jones]]'' | | 1877 | 1964 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5004 | | ''[[:d:Q20738175|William Anthony Davies]]'' | | 1886 | 1962 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5005 | | ''[[:d:Q20738178|Willam Howell Lewis]]'' | | 1793 | 1868 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5006 | [[Ficheru:Dr. William Bevan-Lewis Medical Director West Riding Asylum, Wakefield 1884-1910 (5294030).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20738177|William Bevan Lewis]]'' | alienista galés (1847–1929) | 1847 | 1929 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 5007 | | ''[[:d:Q20738183|William Lewes]]'' | | 1652 | 1722 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5008 | | ''[[:d:Q20738180|William James]]'' | | 1761 | 1845 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 5009 | | ''[[:d:Q20738190|William Rees]]'' | | 1808 | 1873 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5010 | | ''[[:d:Q20738194|William Thomas]]'' | | 1891 | 1958 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 5011 | | ''[[:d:Q20738195|William Williams]]'' | | 1625 | 1684 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5012 | | ''[[:d:Q20738197|Zecharias Thomas]]'' | | 1727 | 1816 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 5013 | | ''[[:d:Q20738563|John Evan Thomas]]'' | | 1884 | 1941 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5014 | | ''[[:d:Q20741167|William Lewis]]'' | políticu australianu | 1818 | 1895 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5015 | | ''[[:d:Q20746754|Alfred William Sheen]]'' | | 1869 | 1945 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5016 | | ''[[:d:Q20746755|Alun Ogwen Williams]]'' | | 1904 | 1970 | ''[[:d:Q52083626|Gerlan]]'' |- | style='text-align:right'| 5017 | | ''[[:d:Q20746759|Benjamin Waldo Lewis]]'' | | 1877 | 1953 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5018 | | ''[[:d:Q20746756|Arthur Wynn Williams]]'' | | 1819 | 1886 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5019 | | ''[[:d:Q20746761|Cliff Prothero]]'' | | 1898 | 1990 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 5020 | | ''[[:d:Q20746767|David Pugh]]'' | | 1739 | 1816 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5021 | | ''[[:d:Q20746764|Daniel Jenkins]]'' | | 1856 | 1946 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 5022 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Ebenezer Richard, Tregaron, Cardiganshire (4671915).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746770|Ebenezer Richard]]'' | | 1781 | 1837 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 5023 | | ''[[:d:Q20746769|David Salmon]]'' | | 1852 | 1944 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 5024 | | ''[[:d:Q20746775|Eliseus Howells]]'' | | 1893 | 1969 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 5025 | | ''[[:d:Q20746779|Evan Phillips]]'' | | 1829 | 1912 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5026 | | ''[[:d:Q20746777|Evan Hopkins]]'' | | 1801 | 1867<br/>1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5027 | | ''[[:d:Q20746782|Francis Wynn Jones]]'' | | 1898 | 1970 | ''[[:d:Q29481220|Branas Lodge]]'' |- | style='text-align:right'| 5028 | | ''[[:d:Q20746783|George Daniel Jones]]'' | impresor galés (1877–1955) | 1877 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5029 | [[Ficheru:Laura Evans-Williams (Musical Advance, 1924).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20746780|Laura Evans-Williams]]'' | cantante galesa (1883–1944) | 1883 | 1944 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 5030 | | ''[[:d:Q20746781|Francis Green]]'' | | 1854 | 1942 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5031 | | ''[[:d:Q20746785|George Henry Parcell]]'' | | 1895 | 1967 | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 5032 | | ''[[:d:Q20746788|Ebenezer Griffith-Jones]]'' | | 1860 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5033 | | ''[[:d:Q20746789|William Griffith-Jones]]'' | ministru británicu (1895–1961) | 1895 | 1961 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 5034 | [[Ficheru:Self portrait by Hugh Jerman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746794|Hugh Jerman]]'' | | 1836 | 1895 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5035 | | ''[[:d:Q20746795|Hugh Pugh]]'' | | 1779 | 1809 | ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 5036 | | ''[[:d:Q20746792|Howell Powell]]'' | | 1819 | 1875 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 5037 | [[Ficheru:Revd Hugh Pugh (1803-68) NLW3365418.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746796|Hugh Pugh]]'' | | 1803 | 1868 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5038 | | ''[[:d:Q20746802|Isaac Price]]'' | | 1735 | 1805 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5039 | | ''[[:d:Q20746803|Isaac Thomas]]'' | | 1911 | 2004 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 5040 | | ''[[:d:Q20746800|Idris Lewis]]'' | compositor galés (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q4915735|Birchgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 5041 | | ''[[:d:Q20746806|James Meyler]]'' | | 1761 | 1825 | ''[[:d:Q29491175|Penysgwarne]]'' |- | style='text-align:right'| 5042 | [[Ficheru:Ivor Llewelyn Foster (1870–1959).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20746804|Ivor Llewelyn Foster]]'' | | 1870 | 1959 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5043 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (John Penry cenhadwr).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746814|John Penry]]'' | | 1854 | 1883 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5044 | | ''[[:d:Q20746812|John Evans]]'' | | 1858 | 1963 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 5045 | | ''[[:d:Q20746818|Henry Jones-Davies]]'' | | 1870 | 1955 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 5046 | | ''[[:d:Q20746823|Leslie Alun Page]]'' | | 1920 | 1990 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5047 | | ''[[:d:Q20746821|Kathryn Jenkins]]'' | | 1961 | 2009 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 5048 | [[Ficheru:Ieuan Maddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746826|Ieuan Maddock]]'' | | 1917 | 1988 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 5049 | | ''[[:d:Q20746827|Maria James]]'' | | 1793 | 1868 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5050 | [[Ficheru:Portrait of Lewis Powell, Caerdydd (4673160).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746824|Lewis Powell]]'' | | 1788 | 1869 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5051 | | ''[[:d:Q20746831|Morgan Watkin]]'' | | 1878 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5052 | | ''[[:d:Q20746829|Meirion Jones]]'' | pedagogu galés (1907–1970) | 1907 | 1970 | ''[[:d:Q285412|Llithfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 5053 | | ''[[:d:Q20746834|Owen Prys]]'' | | 1857 | 1934 | ''[[:d:Q15987594|Pen-llwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5054 | | ''[[:d:Q20746839|Robert Piercy]]'' | | 1825 | 1894 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5055 | | ''[[:d:Q20746842|Sampson Thomas]]'' | ministru galés (1739–1807) | 1739 | 1807 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 5056 | | ''[[:d:Q20746843|Llewellyn Thomas Gordon Soulsby]]'' | | 1885 | 1966 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5057 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (Roger Price).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20746840|Roger Price]]'' | | 1834 | 1900 | ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]'' |- | style='text-align:right'| 5058 | | ''[[:d:Q20746841|Rolant Eames]]'' | músicu galés (1750–1825) | 1750 | 1825 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5059 | | ''[[:d:Q20746846|Thomas William]]'' | | 1697 | 1778 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 5060 | | ''[[:d:Q20746844|Thomas John Jehu]]'' | | 1871 | 1943 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 5061 | | ''[[:d:Q20746845|Thomas Price]]'' | músicu británicu (1860–1933) | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7679221|Talerddig]]'' |- | style='text-align:right'| 5062 | | ''[[:d:Q20748814|Daniel Thomas Phillips]]'' | | 1842 | 1905 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5063 | | ''[[:d:Q20748815|David James]]'' | autor galés (1865–1928) | 1865 | 1928 | ''[[:d:Q6540364|Libanus]]'' |- | style='text-align:right'| 5064 | | ''[[:d:Q20748812|Abraham Williams]]'' | ministru galés (1720–1783) | 1720 | 1783 | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 5065 | [[Ficheru:Professor Bleddyn Jones Roberts (1554584).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748813|Bleddyn Jones Roberts]]'' | eruditu galés (1906–1977) | 1906 | 1977 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 5066 | | ''[[:d:Q20748816|David John Snell]]'' | | 1880 | 1957 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5067 | [[Ficheru:Ellen Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748822|Ellen Evans]]'' | direutora d&#39;escuela galesa (1891–1953) | 1891 | 1953 | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5068 | [[Ficheru:Y Parch Evan Richardson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748826|Evan Richardson]]'' | ministru galés (1759–1824) | 1759 | 1824 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 5069 | | ''[[:d:Q20748824|Evan Moses]]'' | predicador galés (1726–1805) | 1726 | 1805 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5070 | [[Ficheru:Griffith William Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748831|Griffith William Hughes]]'' | | 1861 | 1941 | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5071 | | ''[[:d:Q20748828|Evan Williams]]'' | | 1749 | 1835 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 5072 | | ''[[:d:Q20748835|Henry Thomas Paine]]'' | | 1759 | 1832 | ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]'' |- | style='text-align:right'| 5073 | | ''[[:d:Q20748832|Gwilym Cleaton Jones]]'' | | 1875 | 1961 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 5074 | | ''[[:d:Q20748833|Gwilym Gwalchmai Jones]]'' | músicu galés (1921–1970) | 1921 | 1970 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5075 | | ''[[:d:Q20748838|Idris Frederick Parry]]'' | | 1916 | 2008 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5076 | | ''[[:d:Q20748839|Isaac John Williams]]'' | conservador de muséu galés (1874–1939) | 1874 | 1939 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5077 | | ''[[:d:Q20748843|James Phillips]]'' | | 1810 | 1877 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5078 | | ''[[:d:Q20748841|Iwan James Morgan]]'' | | 1904 | 1966 | ''[[:d:Q3404696|Tondu]]'' |- | style='text-align:right'| 5079 | [[Ficheru:Ysgrifau (John Breese Davies) (page 8 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748847|John Breese Davies]]'' | | 1893 | 1940 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5080 | | ''[[:d:Q20748845|John Alwyn Charles]]'' | | 1924 | 1977 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5081 | | ''[[:d:Q20748848|John Daniel Vernon Lewis]]'' | | 1879 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5082 | | ''[[:d:Q20748849|John David Lewis]]'' | | 1859 | 1914 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5083 | | ''[[:d:Q20748854|Joshua Watkins]]'' | | 1769 | 1841 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 5084 | | ''[[:d:Q20748862|Morgan Williams]]'' | | 1808 | 1883 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5085 | | ''[[:d:Q20748860|Micah Thomas]]'' | ministru galés (1778–1853) | 1778 | 1853 | ''[[:d:Q7996795|Whitson]]'' |- | style='text-align:right'| 5086 | | ''[[:d:Q20748866|Owen Rees]]'' | ministru galés (1717–1768) | 1717 | 1768 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5087 | | ''[[:d:Q20748864|Owen Davies Tudor]]'' | escritor galés (1818–1887) | 1818 | 1887 | ''[[:d:Q17738143|Garth Isaf]]'' |- | style='text-align:right'| 5088 | | ''[[:d:Q20748865|Owen Herbert Williams]]'' | | 1884 | 1962 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 5089 | | ''[[:d:Q20748868|Richard Powel]]'' | | 1769 | 1795 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5090 | [[Ficheru:Thomas J Wheldon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748879|Thomas Jones Wheldon]]'' | | 1841 | 1916 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5091 | | ''[[:d:Q20748882|Thomas Phillips]]'' | | 1772 | 1842 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 5092 | [[Ficheru:Thomas Phillips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748883|Thomas Phillips]]'' | ministru británicu (1868–1936) | 1868 | 1936 | ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]'' |- | style='text-align:right'| 5093 | | ''[[:d:Q20748881|Thomas Mordaf Pierce]]'' | | 1867 | 1919 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 5094 | | ''[[:d:Q20748898|William Eifion Powell]]'' | | 1934 | 2009 | ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]'' |- | style='text-align:right'| 5095 | | ''[[:d:Q20748899|William Emrys Evans]]'' | | 1924 | 2004 | ''[[:d:Q20594649|Y Foel]]'' |- | style='text-align:right'| 5096 | [[Ficheru:William Charles Roberts (1832–1903).png|center|128px]] | ''[[:d:Q20748896|William Charles Roberts]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q13129659|Llanllwchhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 5097 | | ''[[:d:Q20748897|William Craven Llewelyn]]'' | | 1892 | 1966 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 5098 | [[Ficheru:William Meloch Hughes (1860-1926).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748902|William Meloch Hughes]]'' | | 1860 | 1926 | ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 5099 | | ''[[:d:Q20748900|William Evans]]'' | escritor d&#39;himnos galés (1800–1880) | 1800 | 1880 | ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]'' |- | style='text-align:right'| 5100 | | ''[[:d:Q20748901|William Lewis Davies]]'' | | 1896 | 1941 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 5101 | | ''[[:d:Q15997578|Job Wilding]]'' | futbolista británicu (1862–1947) | 1862 | 1947 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5102 | | ''[[:d:Q15998021|Phil Tanner]]'' | cantante galés (1862–1950) | 1862 | 1950 | ''[[:d:Q6661467|Llangennith]]'' |- | style='text-align:right'| 5103 | | ''[[:d:Q15998730|Joe Pullman]]'' | xugador de rugbi union británicu (1876–1955) | 1876 | 1955 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5104 | | ''[[:d:Q15998907|Nathaniel Walters]]'' | xugador de rugbi union galés (1875–1956) | 1875 | 1956 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5105 | | ''[[:d:Q15999154|Edgar Long]]'' | xugador de rugbi union galés (1907–1958) | 1907 | 1958 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 5106 | | ''[[:d:Q15999184|Gilbert Rattenbury]]'' | xugador de críquet galés (1878–1958) | 1878 | 1958 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5107 | | ''[[:d:Q15999292|Dick Duckfield]]'' | xugador de críquet galés (1907–1959) | 1907 | 1959 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5108 | | ''[[:d:Q15999402|Frank Williams]]'' | xugador de rugbi británicu (1910–1959) | 1910 | 1959 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5109 | | ''[[:d:Q15999400|Sir Evan Williams, 1st Baronet]]'' | | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]'' |- | style='text-align:right'| 5110 | | ''[[:d:Q15999467|Joseph Jones]]'' | | 1899 | 1960 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5111 | [[Ficheru:Percy Holland Latham c1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15999888|Percy Latham]]'' | | 1873 | 1922 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5112 | [[Ficheru:Lewis Pugh Evans VC IWM HU 93411.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16000236|Lewis Pugh Evans]]'' | militar galés (1881–1962) | 1881 | 1962 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5113 | [[Ficheru:Young Allsopp, boxer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16003649|Young Allsopp]]'' | | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 5114 | | ''[[:d:Q16003708|James Phillips Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu (1883–1964) | 1883 | 1964 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 5115 | | ''[[:d:Q16003922|Billy Tudor]]'' | futbolista británicu (1918–1965) | 1918 | 1965 | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 5116 | [[Ficheru:MalcolmMcColm1956.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16004072|Malcolm McColm]]'' | | 1914 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5117 | [[Ficheru:Howard Poole 1930.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16004090|Howard Poole]]'' | | 1905 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5118 | | ''[[:d:Q16005766|Edward Benson]]'' | xugador de críquet galés (1907–1967) | 1907 | 1967 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5119 | | ''[[:d:Q16005824|Colin Jones]]'' | | 1928 | 1967 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5120 | | ''[[:d:Q16005835|Ronald Lewis]]'' | | 1916 | 1967 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 5121 | [[Ficheru:Ivor Rees VC IWM Q 70903.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16005869|Ivor Rees]]'' | militar galés (1893–1967) | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]'' |- | style='text-align:right'| 5122 | | ''[[:d:Q16005912|Bobbie Williams]]'' | xugador de rugbi galés (1886–1967) | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5123 | | ''[[:d:Q16006585|Herbert Huntingdon]]'' | xugador d&#39;esgrima británicu (1898–1969) | 1898 | 1968 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5124 | | ''[[:d:Q16007439|Albert Mays]]'' | | 1929 | 1973 | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 5125 | | ''[[:d:Q16007473|Wick Powell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1905–1973) | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]'' |- | style='text-align:right'| 5126 | | ''[[:d:Q16007476|Kenneth Raikes]]'' | | 1889 | 1973 | ''[[:d:Q6744584|Malpas]]'' |- | style='text-align:right'| 5127 | | ''[[:d:Q16007482|Trevor Rowlands]]'' | futbolista británicu (1922–1973) | 1922 | 1973 | ''[[:d:Q7975052|Wattstown]]'' |- | style='text-align:right'| 5128 | | ''[[:d:Q16007521|Morris Meredith Williams]]'' | | 1881 | 1973 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 5129 | | ''[[:d:Q16007647|Bessie Jones]]'' | | 1887 | 1974 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 5130 | | ''[[:d:Q16007792|Trevor Edmunds]]'' | | 1903 | 1975 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5131 | | ''[[:d:Q16007849|Tom Morgan]]'' | | 1893 | 1975 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 5132 | | ''[[:d:Q16007857|R. Ifor Parry]]'' | | 1908 | 1975 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5133 | | ''[[:d:Q16008200|Glyn Gething]]'' | xugador de rugbi union británicu (1892–1977) | 1892 | 1977 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5134 | | ''[[:d:Q16008355|Owen Davies]]'' | | 1914 | 1978 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5135 | | ''[[:d:Q16008415|William Marsh]]'' | xugador de críquet galés (1917–1978) | 1917 | 1978 | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 5136 | | ''[[:d:Q16008683|Harold Finch]]'' | políticu británicu (1898–1979) | 1898 | 1979 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5137 | | ''[[:d:Q16008703|Tyssul Griffiths]]'' | | 1919 | 1979 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5138 | | ''[[:d:Q16008819|Jackie Williams]]'' | | 1911 | 1987 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5139 | | ''[[:d:Q16009241|Thomas Danter]]'' | xugador de lliga de rugbi galés (1922–1980) | 1922 | 1980 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 5140 | | ''[[:d:Q16009948|George Crisp]]'' | futbolista británicu | 1911 | 1982 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 5141 | | ''[[:d:Q16010271|Len Attewell]]'' | xugador de rugbi union británicu (1895–1983) | 1895 | 1983 | ''[[:d:Q6966749|Nash]]'' |- | style='text-align:right'| 5142 | | ''[[:d:Q16011255|Leslie Harris]]'' | xugador de críquet galés (1915–1985) | 1915 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5143 | | ''[[:d:Q16011565|Howard Ford]]'' | atleta galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 5144 | | ''[[:d:Q16011583|Bert Hodges]]'' | xugador de críquet galés (1905–1986) | 1905 | 1986 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5145 | | ''[[:d:Q16011855|Ernie Carless]]'' | | 1912 | 1987 | ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]'' |- | style='text-align:right'| 5146 | | ''[[:d:Q16011912|Jimmy Jewell]]'' | montañeru británicu (1953–1987) | 1953 | 1987 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 5147 | | ''[[:d:Q16012094|David Jones]]'' | | 1914 | 1988 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 5148 | | ''[[:d:Q16012333|Wynne Samuel]]'' | | 1911 | 1989 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 5149 | | ''[[:d:Q16012454|David Jones]]'' | xugador de críquet galés (1920–1990) | 1920 | 1990 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 5150 | | ''[[:d:Q16012809|Roderick Jones]]'' | | 1910 | 1992 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 5151 | [[Ficheru:Boxing - Dennis Powell v Mel Brown (USA).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16013064|Dennis Powell]]'' | boxeador galés (1924–1993) | 1924 | 1993 | ''[[:d:Q6661162|Llanddewi Skirrid]]'' |- | style='text-align:right'| 5152 | | ''[[:d:Q16013604|Thomas Nathaniel Davies]]'' | | 1922 | 1996 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5153 | | ''[[:d:Q16013662|Willie Jones]]'' | | 1916 | 1996 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5154 | | ''[[:d:Q16013737|John Roberts]]'' | xugador de críquet galés (1913–1996) | 1913 | 1996 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5155 | | ''[[:d:Q16015013|Walter Vickery]]'' | xugador de rugbi union británicu (1909–2000) | 1909 | 2000 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 5156 | [[Ficheru:National Eisteddfod 1972, Haverfordwest (1580227).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16015267|Dafydd Rowlands]]'' | | 1931 | 2001 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5157 | | ''[[:d:Q16015315|David Thomas]]'' | xugador de críquet galés (1911–2001) | 1911 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5158 | | ''[[:d:Q16015743|Leslie James Bennett]]'' | | 1920 | 2003 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 5159 | | ''[[:d:Q16015797|Graham Davies]]'' | futbolista británicu (1921–2003) | 1921 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5160 | | ''[[:d:Q16015856|Norah Isaac]]'' | escritora británica (1914–2003) | 1914 | 2003 | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 5161 | | ''[[:d:Q16015862|Michael John]]'' | | 1943 | 2003 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5162 | | ''[[:d:Q16017367|Aubrey Darmody]]'' | futbolista británicu (1921–2006) | 1921 | 2006 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5163 | | ''[[:d:Q16017775|Clive Graham]]'' | actor galés (1937–2007) | 1937 | 2007 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5164 | | ''[[:d:Q16017871|Geoffrey Olsen]]'' | | 1943 | 2007 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5165 | | ''[[:d:Q16018255|Graham Reynolds]]'' | xugador de críquet galés (1937–2008) | 1937 | 2008 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5166 | [[Ficheru:Jim Davies 1951.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16018720|Jim Davies]]'' | | 1926 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5167 | | ''[[:d:Q16018799|Denzil Jones]]'' | | 1926 | 2010 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5168 | | ''[[:d:Q16018796|Katrina Jacks]]'' | remera británica (1980–2010) | 1986 | 2010 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 5169 | | ''[[:d:Q16019700|Jocelyn Hay]]'' | periodista galesa (1927–2014) | 1927 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5170 | [[Ficheru:Major-general James Frederick Noel Birch, Cb Art.IWMART1784.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16022834|Noel Birch]]'' | militar británicu (1865–1939) | 1865 | 1939 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 5171 | | ''[[:d:Q16022941|Edwin Rowlands]]'' | misioneru galés (1867–1939) | 1867 | 1939 | ''[[:d:Q775880|Pensarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5172 | [[Ficheru:J Aeron Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16026297|John Aeron Thomas]]'' | | 1850 | 1935 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 5173 | | ''[[:d:Q16026316|William Arthur Evelyn]]'' | historiador británicu | 1860 | 1935 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 5174 | [[Ficheru:James Watts (rygbi).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16029271|James Watts]]'' | xugador de rugbi union británicu (1878–1933) | 1878 | 1933 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5175 | | ''[[:d:Q16029495|John Jones]]'' | | 1854 | 1913 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5176 | [[Ficheru:Edward John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16029927|Edward Thomas John]]'' | políticu británicu (1857–1931) | 1857 | 1931 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5177 | | ''[[:d:Q16030023|David Davies]]'' | sacerdote galés (1820–1930) | 1858 | 1930 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5178 | | ''[[:d:Q16030060|Huw Robert Jones]]'' | | 1894 | 1930 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 5179 | | ''[[:d:Q16030073|Bobby Lloyd]]'' | | 1888 | 1930 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5180 | | ''[[:d:Q16030266|David Morgan]]'' | | 1840 | 1900 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5181 | [[Ficheru:Arthur Osmond Williams, Vanity Fair, 1909-12-01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16030721|Sir Osmond Williams, 1st Baronet]]'' | | 1849 | 1927 | ''[[:d:Q10989234|Llanfihangel-y-traethau]]'' |- | style='text-align:right'| 5182 | [[Ficheru:Llawdden.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16030806|David Howell]]'' | | 1831 | 1903 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 5183 | | ''[[:d:Q16030858|Eliezer Pugh]]'' | | 1815 | 1903 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5184 | | ''[[:d:Q16031163|James Bevan Bowen]]'' | políticu galés (1828–1905) | 1828 | 1905 | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 5185 | [[Ficheru:John Williams 1905.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16031849|John Williams]]'' | | 1861 | 1922 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 5186 | [[Ficheru:Hopkin Maddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16037803|Hopkin Maddock]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1921) | 1881 | 1921 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 5187 | [[Ficheru:Owen Morgan, Morien.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16037844|Owen Morgan]]'' | | 1836 | 1921 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 5188 | | ''[[:d:Q16041125|Lyndon Sims]]'' | pilotu de rally británicu (1917–1999) | 1917 | 1999 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 5189 | [[Ficheru:Richard Watkins Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16043610|Richard Watkins Richards]]'' | políticu australianu (1863–1920) | 1863 | 1920 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5190 | [[Ficheru:JohnStevens.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16043621|John Stevens]]'' | inventor galés (1840–1920) | 1840 | 1920 | ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]'' |- | style='text-align:right'| 5191 | [[Ficheru:HenryBracyAustralia.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16059274|Henry Bracy]]'' | | 1846 | 1917 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5192 | | ''[[:d:Q16059441|William Creese]]'' | | 1870 | 1918 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 5193 | | ''[[:d:Q16059767|David Edwards]]'' | | 1841 | 1897 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5194 | [[Ficheru:Archddeacon John Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16059778|John Griffiths]]'' | clérigu galés (1820–1897) | 1820 | 1897 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''<br/>[[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 5195 | | ''[[:d:Q16060029|David Davies]]'' | políticu australianu (1840–1894) | 1840 | 1894 | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 5196 | [[Ficheru:Eleanor Bufton-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16062191|Eleanor Bufton]]'' | actriz galesa (1840–1893) | 1840 | 1893 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5197 | | ''[[:d:Q16062277|Robert J. Davies]]'' | políticu británicu | 1839 | 1892 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5198 | | ''[[:d:Q16062575|Enoch Salisbury]]'' | | 1819 | 1890 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 5199 | | ''[[:d:Q20804756|Robert Gwilym Hughes]]'' | | 1910 | 1997 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5200 | [[Ficheru:Robert Henry Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804757|Robert Henry Roberts]]'' | | 1838 | 1900 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5201 | | ''[[:d:Q20804760|Robert Roberts]]'' | | 1777 | 1836 | No/unknown value<br/>[[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5202 | | ''[[:d:Q20804761|Robert Roberts]]'' | | 1840 | 1871 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 5203 | [[Ficheru:Robert Thomas, Llidiardau (1796-1866) NLW3365202.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804764|Robert Thomas]]'' | predicador galés (1796–1866) | 1796 | 1866 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 5204 | | ''[[:d:Q20804765|Robert William Jones]]'' | | 1899 | 1968 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5205 | | ''[[:d:Q20804771|Samuel Thomas]]'' | | 1692 | 1766 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5206 | | ''[[:d:Q20804768|Benjamin Rowland]]'' | | 1722 | 1763 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5207 | | ''[[:d:Q20804769|Ellis Rowland]]'' | | 1621 | 1691 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 5208 | | ''[[:d:Q20804775|Joseph Simmons]]'' | | 1694 | 1774 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 5209 | | ''[[:d:Q20804790|Thomas Griffiths Jones]]'' | | 1834 | 1884 | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5210 | | ''[[:d:Q20804788|Thomas Bevan Phillips]]'' | | 1898 | 1991 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5211 | | ''[[:d:Q20804794|Thomas Jones]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q16033773|Pen-Lôn]]'' |- | style='text-align:right'| 5212 | | ''[[:d:Q20804795|Thomas Michaeliones]]'' | | 1880 | 1960 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5213 | | ''[[:d:Q20804792|Thomas James Rees]]'' | | 1875 | 1957 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5214 | | ''[[:d:Q20804796|Thomas Morgan Thomas]]'' | | 1828 | 1884 | ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]'' |- | style='text-align:right'| 5215 | [[Ficheru:Tom Price, Merthyr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804797|Thomas Price]]'' | | 1857 | 1925 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 5216 | | ''[[:d:Q20804801|Thomas Roberts]]'' | imprentador galés (1735–1804) | 1735 | 1804 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5217 | | ''[[:d:Q20804806|Thomas Thomas]]'' | | 1839 | 1888 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5218 | | ''[[:d:Q20804807|Thomas Walters]]'' | | 1729 | 1794 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5219 | | ''[[:d:Q20804804|Thomas Rowland]]'' | | 1824 | 1884 | ''[[:d:Q10990404|Llanfor]]'' |- | style='text-align:right'| 5220 | | ''[[:d:Q20804810|Tom Bryant]]'' | | 1882 | 1946 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5221 | | ''[[:d:Q20804808|Timothy Thomas]]'' | | 1694 | 1751 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5222 | | ''[[:d:Q20804809|Timothy Thomas]]'' | | 1721 | 1768 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 5223 | | ''[[:d:Q20804819|William Arthur Jones]]'' | | 1892 | 1970 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5224 | | ''[[:d:Q20804822|William Emyr Williams]]'' | | 1889 | 1958 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5225 | | ''[[:d:Q20804826|William Gilbert Williams]]'' | | 1874 | 1966 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 5226 | [[Ficheru:William George-brawd DLlG.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804824|William George]]'' | | 1865 | 1967 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5227 | | ''[[:d:Q20804830|William Morgan Roberts]]'' | | 1853 | 1923 | ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]'' |- | style='text-align:right'| 5228 | [[Ficheru:William Morris Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804831|William Morris Lewis]]'' | | 1839 | 1917 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 5229 | | ''[[:d:Q20804828|William Griffiths]]'' | llibreru galés (1898–1962) | 1898 | 1962 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 5230 | | ''[[:d:Q20804834|William Saunders]]'' | | 1871 | 1950 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5231 | | ''[[:d:Q20804835|William Richard Williams]]'' | | 1879 | 1961 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5232 | | ''[[:d:Q20804832|William Rhys Watkin]]'' | | 1875 | 1947 | ''[[:d:Q8054082|Ynystawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5233 | [[Ficheru:Revd William Roberts, Utica (1809-87) NLW3361775.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804833|William Roberts]]'' | | 1809 | 1887 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 5234 | | ''[[:d:Q20804838|Winifred Mair Griffiths]]'' | | 1916 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5235 | | ''[[:d:Q20807044|Sammy Brett]]'' | | 1879 | 1939 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5236 | | ''[[:d:Q20810495|Silvanus Bevan]]'' | | 1661 | 1725 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5237 | | ''[[:d:Q20811066|Richard Lewis Jenkins]]'' | | 1815 | 1883 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5238 | | ''[[:d:Q20811173|Thomas Lewis]]'' | | 1821 | 1897 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5239 | | ''[[:d:Q20811188|Lewis Lloyd]]'' | | 1842 | 1902 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 5240 | | ''[[:d:Q20821090|Bertie George Charles]]'' | archiveru galés (1908–2000) | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q7837785|Trefin]]'' |- | style='text-align:right'| 5241 | | ''[[:d:Q20821089|Arthur Hughes]]'' | escritor galés (1878–1965) | 1878 | 1965 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 5242 | | ''[[:d:Q20821095|Daniel Howell Williams]]'' | | 1894 | 1963 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5243 | [[Ficheru:Plant y Goedwig (Bowen Rees).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821092|Bowen Rees]]'' | | 1857 | 1929 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 5244 | | ''[[:d:Q20821093|Clifford Phillips]]'' | | 1914 | 1984 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5245 | | ''[[:d:Q20821098|David Christopher Davies]]'' | | 1878 | 1958 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 5246 | | ''[[:d:Q20821099|David Cledlyn Evans]]'' | | 1858 | 1940 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 5247 | | ''[[:d:Q20821097|David Brynmor Anthony]]'' | | 1886 | 1966 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 5248 | | ''[[:d:Q20821102|David Griffith]]'' | | 1841 | 1910 | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5249 | | ''[[:d:Q20821103|David Hughes]]'' | | 1794 | 1862 | ''[[:d:Q12834837|Bryneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5250 | [[Ficheru:Rev. D. Delta Evans editor of The christian life. (5449744) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821100|David Delta Evans]]'' | | 1866 | 1948 | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 5251 | | ''[[:d:Q20821101|David Evans]]'' | | 1886 | 1968 | ''[[:d:Q4923809|Blaenffos]]'' |- | style='text-align:right'| 5252 | [[Ficheru:David Owen Jones (1856-1903).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821106|David Owen Jones]]'' | | 1856 | 1903 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5253 | | ''[[:d:Q20821107|David Owen Roberts]]'' | pedagogu británicu (1888–1958) | 1888 | 1958 | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 5254 | | ''[[:d:Q20821104|David Hughes]]'' | | 1800 | 1849 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 5255 | | ''[[:d:Q20821105|David Jones]]'' | | 1834 | 1890 | ''[[:d:Q13129633|Llanblethian]]'' |- | style='text-align:right'| 5256 | | ''[[:d:Q20821110|David Rowland Hughes]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q6729299|Maesglas]]'' |- | style='text-align:right'| 5257 | | ''[[:d:Q20821109|David Phillips]]'' | | 1874 | 1951 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5258 | | ''[[:d:Q20821112|David Thomas Glyndŵr Richards]]'' | | 1879 | 1956 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5259 | | ''[[:d:Q20821113|David Williams]]'' | encuadernador galés (1702–1779) | 1702 | 1779 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5260 | [[Ficheru:Dr Edward Jones Dolgellau.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821119|Edward Jones]]'' | | 1834 | 1900 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5261 | | ''[[:d:Q20821117|Edmund Evans]]'' | | 1791 | 1864 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5262 | | ''[[:d:Q20821122|Edward Owen Humphreys]]'' | | 1899 | 1959 | ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5263 | | ''[[:d:Q20821123|Edward Williams]]'' | | 1818 | 1880 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 5264 | | ''[[:d:Q20821120|Edward Lewis Ellis]]'' | | 1922 | 2008 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5265 | | ''[[:d:Q20821121|Edward Owen]]'' | | 1853 | 1943 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 5266 | | ''[[:d:Q20821127|Eurys Rolant]]'' | | 1926 | 2006 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5267 | | ''[[:d:Q20821124|Edward Williams]]'' | maestru forxador británicu | 1826 | 1886 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5268 | | ''[[:d:Q20821130|Evan Lewis]]'' | | 1788 | 1864 | ''[[:d:Q55869864|Cwm Gwanas]]'' |- | style='text-align:right'| 5269 | | ''[[:d:Q20821131|Evan Lloyd]]'' | | 1800 | 1879 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5270 | | ''[[:d:Q20821129|Evan Jenkins]]'' | | 1781 | 1863 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 5271 | | ''[[:d:Q20821135|Frank Treharne James]]'' | | 1861 | 1942 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5272 | | ''[[:d:Q20821132|Evan Roberts]]'' | | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 5273 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Rowlands Esqr (4669928) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821138|Griffith Rowlands]]'' | | 1761 | 1828 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 5274 | | ''[[:d:Q20821136|Garfield Hopkin Hughes]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q5714075|Hendy]]'' |- | style='text-align:right'| 5275 | | ''[[:d:Q20821142|Henry Morgan Stafford Thomas]]'' | | 1896 | 1968 | ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]'' |- | style='text-align:right'| 5276 | | ''[[:d:Q20821143|Howel Harris Hughes]]'' | | 1873 | 1956 | ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]'' |- | style='text-align:right'| 5277 | | ''[[:d:Q20821141|Henry Gethin Lewis]]'' | | 1872 | 1945 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5278 | [[Ficheru:Revd Hugh Jones, Liverpool (1830-1911) NLW3361796.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821146|Hugh Jones]]'' | ministru galés (1830–1911) | 1830 | 1911 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 5279 | [[Ficheru:Portrait of Dr. Hugh Jones (of Llangollen) (4670596).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821147|Hugh Jones]]'' | | 1831 | 1883 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 5280 | [[Ficheru:Howell T. Evans fishing in the Aeron river (5449712).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821144|Howell Evans]]'' | | 1877 | 1950 | ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]'' |- | style='text-align:right'| 5281 | | ''[[:d:Q20821145|Hugh John Owen]]'' | | 1880 | 1961 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 5282 | | ''[[:d:Q20821150|Hugh Williams]]'' | | 1796 | 1874 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5283 | | ''[[:d:Q20821151|Hugh Williams]]'' | | 1862 | 1953 | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 5284 | | ''[[:d:Q20821148|Hugh Jones]]'' | | 1845 | 1891 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 5285 | | ''[[:d:Q20821149|Hugh Thomas Davies]]'' | | 1881 | 1969 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5286 | | ''[[:d:Q20821154|James Cornelius Morrice]]'' | | 1874 | 1953 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5287 | | ''[[:d:Q20821155|T. I. Jeffreys Jones]]'' | | 1909 | 1967 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 5288 | | ''[[:d:Q20821152|Humphrey Rowland Jones]]'' | | 1832 | 1895 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5289 | | ''[[:d:Q20821153|Irwyn Ranald Walters]]'' | | 1902 | 1992 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 5290 | | ''[[:d:Q20821158|John Eiddon Jones]]'' | | 1841 | 1903 | ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]'' |- | style='text-align:right'| 5291 | [[Ficheru:John Evans, Archddiacon Meirionnydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821159|John Evans]]'' | | 1815 | 1891 | ''[[:d:Q3402179|Llanfair]]'' |- | style='text-align:right'| 5292 | | ''[[:d:Q20821156|John Davies]]'' | | 1882 | 1937 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 5293 | | ''[[:d:Q20821157|John Edward Jones]]'' | | 1886 | 1934 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5294 | | ''[[:d:Q20821163|John James]]'' | | 1815 | 1851 | ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]'' |- | style='text-align:right'| 5295 | | ''[[:d:Q20821161|John Ithel Jones]]'' | | 1911 | 1980 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5296 | | ''[[:d:Q20821166|John Jones Owen]]'' | músicu británicu (1876–1947) | 1876 | 1947 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5297 | [[Ficheru:Revd. William Morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20748903|William Morris]]'' | ministru galés (1783–1861) | 1783 | 1861 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 5298 | | ''[[:d:Q20748906|William Roberts]]'' | | 1773 | 1857 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5299 | | ''[[:d:Q20748908|William Thomas]]'' | | 1723 | 1811 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 5300 | | ''[[:d:Q20748909|William Thomas]]'' | | 1727 | 1795 | ''[[:d:Q390036|St Fagans]]'' |- | style='text-align:right'| 5301 | | ''[[:d:Q20748912|William Tudor Jones]]'' | | 1865 | 1946 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 5302 | | ''[[:d:Q20751795|Alan Trevor Jones]]'' | altu cargu galés (1901–1979) | 1901 | 1979 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 5303 | | ''[[:d:Q20751798|David Tegan Davies]]'' | ministru galés (1883–1968) | 1883 | 1968 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 5304 | | ''[[:d:Q20751796|Benjamin Haydn Williams]]'' | pedagogu galés (1902–1965) | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 5305 | | ''[[:d:Q20751797|David Glyn Bowen]]'' | | 1933 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5306 | | ''[[:d:Q20751802|Edwin Stephen Griffiths]]'' | | 1869 | 1930 | ''[[:d:Q7162698|Pengam]]'' |- | style='text-align:right'| 5307 | | ''[[:d:Q20751803|Ewart Stanley John]]'' | | 1924 | 2007 | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 5308 | | ''[[:d:Q20751807|James Jubilee Young]]'' | ministru galés (1887–1962) | 1887 | 1962 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 5309 | | ''[[:d:Q20751810|John Emrys Jones]]'' | | 1914 | 1991 | ''[[:d:Q1077377|Cynon Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 5310 | | ''[[:d:Q20751811|John Hugh Michael]]'' | | 1878 | 1959 | ''[[:d:Q3398922|Y Felinheli]]'' |- | style='text-align:right'| 5311 | | ''[[:d:Q20751809|John Daniel Davies]]'' | | 1874 | 1948 | ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5312 | | ''[[:d:Q20751812|John James Morgan]]'' | | 1870 | 1954 | ''[[:d:Q3406117|Ysbyty Ystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 5313 | | ''[[:d:Q20751813|John Owen]]'' | | 1864 | 1953 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 5314 | | ''[[:d:Q20751817|Morris Thomas]]'' | | 1874 | 1959 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5315 | | ''[[:d:Q20751823|William Rowland]]'' | | 1887 | 1979 | ''[[:d:Q6661331|Llanfaelrhys]]'' |- | style='text-align:right'| 5316 | [[Ficheru:Owain Llew Owain.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q20751820|Owain Llewelyn Owain]]'' | | 1877 | 1956 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5317 | | ''[[:d:Q20751821|Thomas Perrot]]'' | | | 1733 | ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]'' |- | style='text-align:right'| 5318 | | ''[[:d:Q20751826|Stephen Owen Tudor]]'' | | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 5319 | | ''[[:d:Q20751827|Susannah Jane Rankin]]'' | | 1897 | 1989 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5320 | | ''[[:d:Q20751828|Thomas Arwyn Watkins]]'' | | 1924 | 2003 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 5321 | | ''[[:d:Q20751829|Thomas Richards]]'' | periodista australianu | 1800 | 1877 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5322 | | ''[[:d:Q20751834|William Jones]]'' | | 1863 | 1946 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5323 | | ''[[:d:Q20751835|William Leslie Richards]]'' | | 1916 | 1989 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5324 | | ''[[:d:Q20751832|Trevor Owen Davies]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]'' |- | style='text-align:right'| 5325 | [[Ficheru:William Roberts, athrofa Aberhonddu.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20751837|William Roberts]]'' | | 1828 | 1872 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5326 | | ''[[:d:Q20751841|William Thomas Edwards]]'' | | 1821 | 1915 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 5327 | | ''[[:d:Q20755087|Helen Thomas]]'' | | 1966 | 1989 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5328 | | ''[[:d:Q20758210|Thomas Williams]]'' | | 1761 | 1844 | ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]'' |- | style='text-align:right'| 5329 | | ''[[:d:Q20804657|Mary Jane Evans]]'' | dramaturga galesa (1888–1922) | 1888 | 1922 | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 5330 | | ''[[:d:Q20804660|Alfred Phillips Morgan]]'' | | 1857 | 1942 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 5331 | | ''[[:d:Q20804661|Benjamin Jones]]'' | | 1865 | 1953 | ''[[:d:Q6864597|Minffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 5332 | [[Ficheru:David Christmas Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804670|David Christmas Williams]]'' | | 1871 | 1926 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5333 | | ''[[:d:Q20804671|David Ffrangcon Thomas]]'' | | 1910 | 1963 | ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]'' |- | style='text-align:right'| 5334 | | ''[[:d:Q20804668|Daniel Evan Jones]]'' | | 1860 | 1941 | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 5335 | | ''[[:d:Q20804669|Daniel Phillips]]'' | | 1826 | 1905 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5336 | | ''[[:d:Q20804675|Richards, D. M.]]'' | | 1853 | 1913 | ''[[:d:Q6661685|Llanon]]'' |- | style='text-align:right'| 5337 | | ''[[:d:Q20804673|David John Lewis]]'' | | 1879 | 1947 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 5338 | | ''[[:d:Q20804678|David Rees]]'' | | 1751 | 1818 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5339 | | ''[[:d:Q20804679|David Robert Griffiths]]'' | | 1915 | 1990 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 5340 | | ''[[:d:Q20804676|David Morris Jones]]'' | ministru británicu (1887–1957) | 1887 | 1957 | ''[[:d:Q1883614|Maenan]]'' |- | style='text-align:right'| 5341 | [[Ficheru:Portrait of David Saunders (4670522).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804682|David Saunders]]'' | | 1831 | 1892 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5342 | [[Ficheru:David Stanley Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804683|David Stanley Jones]]'' | | 1860 | 1919 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5343 | [[Ficheru:David Rogers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804680|David Rogers]]'' | | 1783 | 1824 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5344 | | ''[[:d:Q20804681|David Rowland]]'' | | 1795 | 1862 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5345 | | ''[[:d:Q20804686|David Williams]]'' | | 1793 | 1845 | ''[[:d:Q6484919|Landore]]'' |- | style='text-align:right'| 5346 | | ''[[:d:Q20804685|David Vaughan Thomas]]'' | | 1873 | 1934 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 5347 | | ''[[:d:Q20804691|Dewi Aled Eirug Davies]]'' | | 1922 | 1997 | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 5348 | [[Ficheru:Portrait of Revd. David Young (4671085).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804688|David Young]]'' | | 1844 | 1913 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5349 | [[Ficheru:Portrait of Edward Price, Bangor (4670450).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804693|Edward Price]]'' | | 1797 | 1887 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5350 | | ''[[:d:Q20804698|Evan Evans]]'' | | 1671 | 1721 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 5351 | | ''[[:d:Q20804699|Evan Owen Allen]]'' | | 1805 | 1852 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5352 | | ''[[:d:Q20804696|Edward William Thomas]]'' | | 1814 | 1892 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5353 | | ''[[:d:Q20804703|George Roberts]]'' | ministru d&#39;Estaos Xuníos (1769–1853) | 1769 | 1853 | ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 5354 | | ''[[:d:Q20804701|Evan Williams]]'' | | 1816 | 1878 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 5355 | | ''[[:d:Q20804706|Glanville Rees Jeffreys Jones]]'' | xeógrafu británicu (1923–1996) | 1923 | 1996 | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 5356 | | ''[[:d:Q20804707|Griffith Davies]]'' | | 1868 | 1962 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5357 | [[Ficheru:Revd Griffith Williams, Talsarnau (1824-81) NLW3360979.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804709|Griffith Williams]]'' | | 1824 | 1881 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 5358 | | ''[[:d:Q20804714|Jenkin James]]'' | | 1875 | 1949 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5359 | [[Ficheru:John Cox, died 1870.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804715|John Cox]]'' | | 1800 | 1870 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5360 | | ''[[:d:Q20804712|Henry Thomas Jacob]]'' | | 1864 | 1957 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 5361 | | ''[[:d:Q20804713|James James]]'' | | 1818 | 1843 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5362 | [[Ficheru:John Davies, Fronheulog, Llandderfel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804716|John Davies]]'' | | 1781 | 1848 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5363 | | ''[[:d:Q20804717|John Edward Hughes]]'' | | 1879 | 1959 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 5364 | | ''[[:d:Q20804722|John Price]]'' | | 1857 | 1930 | ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 5365 | | ''[[:d:Q20804723|John Price Roberts]]'' | | 1854 | 1905 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5366 | | ''[[:d:Q20804720|John Powell]]'' | | 1708 | 1795 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5367 | [[Ficheru:John Roberts Llangwm.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804726|John Roberts]]'' | | 1753 | 1834 | ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]'' |- | style='text-align:right'| 5368 | | ''[[:d:Q20804724|John Pugh]]'' | | 1744 | 1799 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5369 | [[Ficheru:John Pugh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804725|John Pugh]]'' | | 1846 | 1907 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5370 | | ''[[:d:Q20804731|John Sparks]]'' | | 1726 | 1769 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5371 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4670509).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804728|John Roberts]]'' | | 1807 | 1876 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 5372 | | ''[[:d:Q20804734|John Young Evans]]'' | | 1865 | 1941 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5373 | | ''[[:d:Q20804735|Joseph Jones]]'' | | 1799 | 1871 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 5374 | | ''[[:d:Q20804733|John Williams Hughes]]'' | | 1888 | 1979 | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 5375 | [[Ficheru:Portrait of Mary Owen (4670421) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804739|Mary Owen]]'' | escritora d&#39;himnos galesa (1796–1875) | 1796 | 1875 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 5376 | [[Ficheru:L. J. Roberts, Esq., M.A. (Oxon) (5236459) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804737|Lewis Jones Roberts]]'' | | 1866 | 1931 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 5377 | | ''[[:d:Q20804742|Owen Owens Roberts]]'' | | 1847 | 1926 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 5378 | | ''[[:d:Q20804743|Owen Picton Davies]]'' | | 1882 | 1970 | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 5379 | | ''[[:d:Q20804750|Richard Davies]]'' | | 1887 | 1947 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 5380 | | ''[[:d:Q20804751|Richard Roberts]]'' | | 1796 | 1855 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5381 | | ''[[:d:Q20804748|Rhys Thomas]]'' | | 1720 | 1790 | No/unknown value<br/>[[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5382 | | ''[[:d:Q20804749|John Richard]]'' | | 1720 | 1764 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5383 | | ''[[:d:Q20804754|Richard Williams]]'' | | 1802 | 1842 | ''[[:d:Q20601420|Winllan]]'' |- | style='text-align:right'| 5384 | | ''[[:d:Q20804755|Robert Ellis Vaughan Roberts]]'' | | 1888 | 1962 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5385 | | ''[[:d:Q20804752|Richard Samuel Hughes]]'' | | 1888 | 1952 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 5386 | | ''[[:d:Q20804753|Richard Thomas]]'' | | 1718 | 1807 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 5387 | [[Ficheru:Portrait of Yr eiddoch yn diffuant Robert Roberts (4673015).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20804759|Robert Roberts]]'' | | 1774 | 1849 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5388 | | ''[[:d:Q52191516|Euryn Ogwen Williams]]'' | | 1942 | 2021 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5389 | | ''[[:d:Q52231233|Ebenezer Morgan]]'' | | 1820 | 1906 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 5390 | | ''[[:d:Q16062627|Samuel Goldsworthy]]'' | | 1855 | 1889 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5391 | [[Ficheru:Reverend J R Kilsby Jones 1813-89.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16062637|James Rhys Jones]]'' | | 1813 | 1889 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 5392 | [[Ficheru:StateLibQld 1 131563 Portrait Honourable Henry R. Beor, ca. 1880.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16063361|Henry Beor]]'' | políticu galés (1846–1880) | 1846 | 1880 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5393 | | ''[[:d:Q16065475|John Mills]]'' | | 1812 | 1873 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 5394 | | ''[[:d:Q16065541|Evan Jones]]'' | misioneru | 1788 | 1872 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5395 | [[Ficheru:Portrait of Coll. Lloyd V. Watkins, M.P (4674634) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16065913|John Lloyd Vaughan Watkins]]'' | políticu británicu | 1802 | 1865 | ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]'' |- | style='text-align:right'| 5396 | [[Ficheru:John Williams 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16066202|John Williams]]'' | | 1792 | 1858 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 5397 | | ''[[:d:Q16066761|Dai St. John]]'' | boxeador sudafricanu (1871–1899) | 1871 | 1899 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 5398 | [[Ficheru:Dan Jones 1928.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16073356|David Jones]]'' | | 1901 | 1968 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5399 | | ''[[:d:Q16087651|Jackie Sutton]]'' | boxeador galés | 1920 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5400 | | ''[[:d:Q16089619|Archie Lamb]]'' | diplomáticu británicu | 1921 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5401 | | ''[[:d:Q16090378|Robert Morris]]'' | xugador de críquet galés (1926–2007) | 1926 | 2007 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5402 | | ''[[:d:Q16090862|Haydn Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 5403 | | ''[[:d:Q16091470|Owen Harries]]'' | | 1930 | 2020 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5404 | | ''[[:d:Q16091496|Les Jones]]'' | futbolista británicu (1930–2016) | 1930 | 2016 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 5405 | | ''[[:d:Q16091540|Edward Millward]]'' | | 1930 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5406 | | ''[[:d:Q16091844|Ted Grace]]'' | políticu australianu | 1931 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5407 | [[Ficheru:Jeffrey-steele-10-2-2014.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16092037|Jeffrey Steele]]'' | artista británicu | 1931 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5408 | | ''[[:d:Q16092619|Hugh Davies]]'' | | 1932 | 2017 | ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]'' |- | style='text-align:right'| 5409 | | ''[[:d:Q16097086|Robert Alwyn Hughes]]'' | | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5410 | | ''[[:d:Q16104421|Billy Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | 2022 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5411 | | ''[[:d:Q16104440|Valerie Ganz]]'' | | 1936 | 2015 | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 5412 | | ''[[:d:Q16104808|Juliet Ace]]'' | dramaturga británica | 1938 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5413 | [[Ficheru:Judith-lumley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16105688|Judith M. Lumley]]'' | xinecóloga galesa (1941–2018) | 1941 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5414 | | ''[[:d:Q16106989|Neville Hughes]]'' | actor británicu (1945–2015) | 1945 | 2015 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 5415 | | ''[[:d:Q16107553|Lawrence Williams]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | 2023 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5416 | | ''[[:d:Q16148758|Nick Griffiths]]'' | políticu australianu | 1951 | 2025 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5417 | [[Ficheru:PhilipBounds2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16190199|Philip Bounds]]'' | historiador británicu | 1950 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5418 | | ''[[:d:Q16190509|Helen Griffin]]'' | | 1958 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5419 | | ''[[:d:Q16191353|Thomas Thomas]]'' | políticu canadianu (1899–1980) | 1899 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5420 | | ''[[:d:Q16198194|Lew Baker]]'' | policía galés | 1825 | 1870 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5421 | | ''[[:d:Q16199534|Ian Lloyd]]'' | | | 1989 | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 5422 | | ''[[:d:Q16199645|Jesse Meredith]]'' | | 1906 | 1974 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 5423 | | ''[[:d:Q16200395|Rees Hopkin Rhys]]'' | | 1819 | 1899 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5424 | [[Ficheru:CharletStraton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16203457|Emmeline Lewis Lloyd]]'' | guía de monte galesa (1827–1913) | 1827 | 1913 | ''[[:d:Q1324865|Elan Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 5425 | [[Ficheru:William lathan bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16205567|William Latham Bevan]]'' | | 1821 | 1908 | ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]'' |- | style='text-align:right'| 5426 | | ''[[:d:Q16205780|Howell de Francis]]'' | | | 1966 | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 5427 | | ''[[:d:Q16205902|Thomas Grey]]'' | | | 1915 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5428 | | ''[[:d:Q16206141|Tom Llewellyn]]'' | | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 5429 | | ''[[:d:Q16206326|William Rees]]'' | | 1899 | 1968 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5430 | | ''[[:d:Q16206367|Johnny Rogers]]'' | | 1892 | 1958 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 5431 | | ''[[:d:Q16206879|Hugh Lloyd]]'' | | 1586 | 1667 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5432 | | ''[[:d:Q16210390|Louisa Henrietta Sheridan]]'' | | 1810 | 1842 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 5433 | | ''[[:d:Q16228121|Brian Radford]]'' | | 1926 | 2007 | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 5434 | | ''[[:d:Q16230200|Thomas Chapman]]'' | futbolista británicu | 1871 | 1929 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5435 | | ''[[:d:Q16237410|Wynford Evans]]'' | cantante galés (1946–2009) | 1946 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5436 | | ''[[:d:Q16240303|Oliver Lloyd]]'' | | 1520 | 1589 | ''[[:d:Q20600968|Leighton]]'' |- | style='text-align:right'| 5437 | [[Ficheru:Sarah Gwynne Wesley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16258569|Sarah Wesley]]'' | | 1726 | 1822 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>''[[:d:Q5524325|Garth]]'' |- | style='text-align:right'| 5438 | | ''[[:d:Q16266578|Ray Henwood]]'' | actor neozelandés | 1937 | 2019 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5439 | | ''[[:d:Q16325363|Frank Spiller Locke]]'' | escritor galés (1866–1949) | 1866 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5440 | | ''[[:d:Q16522550|Robert Ernest Smith]]'' | | 1917 | 1986 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5441 | | ''[[:d:Q16524116|Isabella Gifford]]'' | | 1825 | 1891 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5442 | [[Ficheru:Edward Owen's photography 'Arrived at Chubut in 1874' (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16559378|Edward Maes Llaned Owen]]'' | inxenieru galés (1846–1931) | 1846 | 1931 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5443 | | ''[[:d:Q16591980|Owen Roberts]]'' | | 1939 | 2012 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 5444 | | ''[[:d:Q16623283|William Peart]]'' | futbolista británicu | 1904 | 1991 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5445 | [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1956, Aberdare (1464449).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16658494|Mathonwy Hughes]]'' | | 1901 | 1999 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 5446 | | ''[[:d:Q16658495|Edward Prosser Rhys]]'' | | 1901 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5447 | [[Ficheru:John Ellis Williams, the author, at his desk (1540166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16658496|J. Ellis Williams]]'' | | 1901 | 1975 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5448 | | ''[[:d:Q16707733|Harry Goodwin]]'' | xugador de críquet galés (1870–1955) | 1870 | 1955 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5449 | | ''[[:d:Q16734442|John Peter]]'' | | 1938 | 2020 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5450 | [[Ficheru:Aled Roberts (6324905377).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16735288|Aled Roberts]]'' | políticu británicu | 1962 | 2022 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 5451 | [[Ficheru:Revd Robert Thomas (Ap Vychan, 1809-80) NLW3362405 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16737330|Robert Thomas]]'' | | 1809 | 1880 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5452 | | ''[[:d:Q16737328|John William Thomas]]'' | | 1805 | 1840 | ''[[:d:Q11012111|Pentir]]'' |- | style='text-align:right'| 5453 | [[Ficheru:Revd William Williams (Caledfryn, 1801-69) NLW3362700.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16737332|William Williams]]'' | | 1801 | 1869 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5454 | | ''[[:d:Q16737333|John Williams]]'' | | 1801 | 1859 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5455 | [[Ficheru:George-lawrence-en-la-imprenta.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16738650|George Lawrence Davis]]'' | misioneru galés (1830–1894) | 1830 | 1894 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 5456 | | ''[[:d:Q16744933|John Bulloch]]'' | periodista británicu (1928–2010) | 1928 | 2010 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5457 | [[Ficheru:Danny Winter (1947).png|center|128px]] | ''[[:d:Q16745080|Danny Winter]]'' | futbolista británicu | 1918 | 2004 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 5458 | | ''[[:d:Q16822099|Preston Austin]]'' | | 1827 | 1908 | ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]'' |- | style='text-align:right'| 5459 | | ''[[:d:Q16839740|Hugh Foulkes]]'' | futbolista británicu (1909–1981) | 1909 | 1981 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5460 | | ''[[:d:Q16840644|Marmaduke Gwynne]]'' | | 1691 | 1769 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5461 | [[Ficheru:The Trial of Queen Caroline 1820 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16842663|Henry Devereux, 14th Viscount Hereford]]'' | | 1777 | 1843 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 5462 | [[Ficheru:Hugh Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16845399|Hugh Hughes]]'' | pintor británicu | 1790 | 1863 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5463 | [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16846411|John Salusbury]]'' | | 1520 | 1578 | ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5464 | | ''[[:d:Q16848905|Ehud Rogers]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1996 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 5465 | [[Ficheru:Bishop John Wynne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16849924|John Wynne]]'' | sacerdote galés (1667–1743) | 1667 | 1743 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5466 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch D Jones, Llangan .. NLW3365112.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16850823|David Jones]]'' | | 1736 | 1810 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 5467 | | ''[[:d:Q16851896|William Jones]]'' | | 1762 | 1846 | ''[[:d:Q3406264|Gresford]]'' |- | style='text-align:right'| 5468 | | ''[[:d:Q16853914|Edward Jones]]'' | | 1741 | 1806 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 5469 | | ''[[:d:Q16854017|Joshua Parry]]'' | | 1719 | 1776 | ''[[:d:Q6661429|Llangan]]'' |- | style='text-align:right'| 5470 | | ''[[:d:Q16855987|D. Geraint James]]'' | | 1922 | 2010 | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 5471 | | ''[[:d:Q16856736|Albert Purchas]]'' | arquiteutu australianu (1825–1909) | 1825 | 1909 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 5472 | [[Ficheru:William Jenkins Rees Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16858267|William Jenkins Rees]]'' | | 1772 | 1855 | ''[[:d:Q20593537|Llandingad]]'' |- | style='text-align:right'| 5473 | [[Ficheru:Sir John Waters by William Salter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16859200|John Waters]]'' | líder militar galés (1774–1842) | 1774 | 1842 | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 5474 | | ''[[:d:Q16859746|Hugh Lloyd]]'' | | 1546 | 1601 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 5475 | | ''[[:d:Q16859745|David Lloyd]]'' | biógrafu galés (1635–1692) | 1635 | 1692 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5476 | | ''[[:d:Q16863488|Ellis Price]]'' | políticu galés (1505–1594) | 1505 | 1594 | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5477 | | ''[[:d:Q16863621|Walter Rumsey]]'' | | 1584 | 1660 | ''[[:d:Q6661701|Llanover]]'' |- | style='text-align:right'| 5478 | | ''[[:d:Q16863901|David Davies]]'' | | 1906 | 1974 | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5479 | | ''[[:d:Q16885562|Richard Price]]'' | | 1773 | 1861 | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 5480 | | ''[[:d:Q16933947|Martin Lluelyn]]'' | | 1616 | 1682 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5481 | [[Ficheru:Rosemary Moravec 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16937524|Rosemary Dorothy Moravec]]'' | | 1946 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5482 | | ''[[:d:Q16943691|Edward Alfred Jones]]'' | | 1872 | 1943 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 5483 | | ''[[:d:Q16943702|Laurence Bedford Potter]]'' | ganaderu canadianu (1883–1943) | 1883 | 1943 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 5484 | [[Ficheru:British School - David Davis (1797–1866), of Blaengarn - NMW A 3806 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16973311|David Davis, Blaengwawr]]'' | | 1797 | 1866 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 5485 | | ''[[:d:Q16973316|David Williams]]'' | industrial galés (1809–1863) | 1809 | 1863 | ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]'' |- | style='text-align:right'| 5486 | | ''[[:d:Q16991664|Evan Edwards]]'' | | 1898 | 1958 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 5487 | | ''[[:d:Q17002888|Ewart Lewis]]'' | | 1914 | 1963 | ''[[:d:Q1996667|Whitland]]'' |- | style='text-align:right'| 5488 | | ''[[:d:Q17006607|Frances Williams]]'' | | 1904 | 1978 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5489 | [[Ficheru:Rev Thomas Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17014441|Thomas Price]]'' | | 1820 | 1888 | ''[[:d:Q6661585|Llanhamlach]]'' |- | style='text-align:right'| 5490 | | ''[[:d:Q56176970|John Owain Evans]]'' | | 1875 | 1943 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5491 | | ''[[:d:Q56176995|Josiah Daniel Evans]]'' | | 1827 | 1905 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5492 | | ''[[:d:Q56176992|Jonah Bowen Evans]]'' | | 1806 | 1876 | ''[[:d:Q6662982|Llywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5493 | | ''[[:d:Q56176998|Lewis Evans]]'' | | 1767 | 1835 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5494 | | ''[[:d:Q56177000|Mali Evans]]'' | | | 1991 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5495 | | ''[[:d:Q56177009|Olwen Caradoc Evans]]'' | | 1918 | 1998 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5496 | [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56177012|Olwen Carey, Lady Evans]]'' | | 1892 | 1990 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5497 | | ''[[:d:Q56177037|Simon Evans]]'' | | 1824 | 1885 | ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]'' |- | style='text-align:right'| 5498 | | ''[[:d:Q56177069|William Evans]]'' | | 1876 | 1952 | ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5499 | | ''[[:d:Q56177096|Hope Wynne Eyton]]'' | | 1754 | 1824 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5500 | | ''[[:d:Q56177160|John Jocelyn Ffoulkes]]'' | | 1813 | 1898 | ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]'' |- | style='text-align:right'| 5501 | | ''[[:d:Q56177351|Richard Garnons]]'' | | 1773 | 1841 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5502 | | ''[[:d:Q56177409|William George]]'' | | 1865 | 1920 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 5503 | | ''[[:d:Q56177484|William Glasnant Jones]]'' | | 1869 | 1951 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 5504 | | ''[[:d:Q56177501|Evan Williams]]'' | | 1866 | 1937 | ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]'' |- | style='text-align:right'| 5505 | | ''[[:d:Q56177812|George Griffith]]'' | | 1790 | 1877 | ''[[:d:Q17741595|Garn]]'' |- | style='text-align:right'| 5506 | | ''[[:d:Q56177827|John Griffith]]'' | | 1654 | 1698 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5507 | | ''[[:d:Q56177836|John Griffith]]'' | | 1843 | 1864 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5508 | | ''[[:d:Q56177851|R.E. Griffith]]'' | | 1911 | 1975 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 5509 | | ''[[:d:Q56177887|William Griffith]]'' | | 1730 | 1766 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5510 | | ''[[:d:Q56178037|David Thomas Guy]]'' | | 1905 | 1976 | ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]'' |- | style='text-align:right'| 5511 | [[Ficheru:Mather Brown (1761-1831) - The Reverend Alban Thomas Gwynne (1751–1819) - 864495 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56178145|Alban Thomas Jones Gwynne]]'' | | 1751 | 1819 | ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5512 | | ''[[:d:Q56178177|Benjamin Hall]]'' | | 1742 | 1825 | ''[[:d:Q5618124|Gumfreston]]'' |- | style='text-align:right'| 5513 | | ''[[:d:Q56178195|Florrie Hamer]]'' | | 1903 | 1994 | ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]'' |- | style='text-align:right'| 5514 | | ''[[:d:Q56178202|Victor Hampson-Jones]]'' | | 1909 | 1977 | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 5515 | | ''[[:d:Q56178200|Nina Hammett]]'' | | 1890 | 1956 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5516 | | ''[[:d:Q56178351|Mary Elizabeth Hedley]]'' | | 1854 | 1925 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5517 | | ''[[:d:Q56178357|Pete Hellings]]'' | | 1921 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5518 | | ''[[:d:Q56178468|Isaac Herriman]]'' | | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 5519 | | ''[[:d:Q56178498|Elizabeth Lady Hills-Johnes]]'' | | 1834 | 1927 | ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]'' |- | style='text-align:right'| 5520 | | ''[[:d:Q56178642|Robert Howard]]'' | | 1692 | 1776 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5521 | | ''[[:d:Q56178666|Abraham Howell]]'' | | 1810 | 1893 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5522 | | ''[[:d:Q56178704|William Howell]]'' | | 1777 | 1845 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5523 | | ''[[:d:Q56178705|William Howell]]'' | | 1804 | 1826 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5524 | | ''[[:d:Q56178760|Benjamin Hughes]]'' | | 1821 | 1913 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5525 | | ''[[:d:Q56178790|Harold Rhys Hughes]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5526 | | ''[[:d:Q56178805|John Henry Hughes]]'' | | 1862 | 1893 | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 5527 | | ''[[:d:Q56178865|Roderick Humphreys]]'' | | 1816 | 1895 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5528 | | ''[[:d:Q56178885|David Hussey]]'' | | 1852 | 1930 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 5529 | | ''[[:d:Q56179080|John Jayne]]'' | | 1805 | 1873 | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 5530 | | ''[[:d:Q56179107|Anne Jenkins]]'' | | 1864 | 1948 | ''[[:d:Q29495975|Trecefel]]'' |- | style='text-align:right'| 5531 | | ''[[:d:Q56179139|Richard Iwan Jenkyn]]'' | | 1857 | 1893 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5532 | | ''[[:d:Q56179144|Herbert Noel Jerman]]'' | | 1909 | 1994 | ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5533 | | ''[[:d:Q56179197|Edwin William John]]'' | | 1847 | 1938 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5534 | | ''[[:d:Q56179219|Charlotte Anna Maria Johnes]]'' | | 1825 | 1911 | ''[[:d:Q5561752|Gileston]]'' |- | style='text-align:right'| 5535 | | ''[[:d:Q56179386|Charles Jones]]'' | | 1831 | 1917 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5536 | | ''[[:d:Q56179396|David Elwyn Jones]]'' | | 1945 | 2003 | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5537 | | ''[[:d:Q56179400|David Rhys Jones]]'' | | 1845 | 1926 | ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]'' |- | style='text-align:right'| 5538 | | ''[[:d:Q56179414|Daniel Jones]]'' | | 1770 | 1821 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 5539 | | ''[[:d:Q56179423|David Samuel Jones]]'' | | 1852 | 1898 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 5540 | [[Ficheru:David Ivon Jones 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179420|David Ivon Jones]]'' | | 1882 | 1924 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5541 | | ''[[:d:Q56179431|David Jones]]'' | | 1893 | 1916 | ''[[:d:Q101170463|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5542 | | ''[[:d:Q56179463|Edward Jones]]'' | | 1780 | 1820 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 5543 | | ''[[:d:Q56179473|Edwin Jones]]'' | | 1842 | 1932 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 5544 | | ''[[:d:Q56179489|Esther Anne Davies]]'' | | 1883 | 1940 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5545 | | ''[[:d:Q56179498|Francis Ernest Llewellyn Jones]]'' | | 1883 | 1982 | ''[[:d:Q20599925|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 5546 | | ''[[:d:Q56179504|Griffith Jones]]'' | | 1820 | 1875 | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 5547 | [[Ficheru:Portrait of Mother of John Jones, 'Talhaiarn' (4670569).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179510|Gwen Jones]]'' | | 1777 | 1857 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5548 | | ''[[:d:Q56179519|Henry Francis Jones]]'' | | 1874 | 1949 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5549 | | ''[[:d:Q56179526|Henry Jones]]'' | | 1824 | 1852 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 5550 | | ''[[:d:Q56179538|Hugh Jones]]'' | | | 1799 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5551 | [[Ficheru:Humphrey Jones a Diwygiad 1859 (page 57 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179544|Humphrey Jones]]'' | | 1832 | 1895 | ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]'' |- | style='text-align:right'| 5552 | | ''[[:d:Q56179545|Humphrey Jones]]'' | | | 1690 | ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]'' |- | style='text-align:right'| 5553 | | ''[[:d:Q56179551|Edward Iorwerth Jones]]'' | | 1852 | 1931 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5554 | | ''[[:d:Q56179548|Ifor Ceredig Jones]]'' | | 1902 | 1965 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 5555 | | ''[[:d:Q56179555|James Celty Jones]]'' | | 1843 | 1912 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 5556 | | ''[[:d:Q56179559|John David Jones]]'' | | 1868 | 1929 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5557 | | ''[[:d:Q56179562|J. Meredith, Wrexham Correspondence Jones]]'' | | | 1855 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5558 | | ''[[:d:Q56179587|John David Jones]]'' | | 1871 | 1931 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 5559 | | ''[[:d:Q56179591|John Griffith Jones]]'' | | 1843 | 1864 | ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]'' |- | style='text-align:right'| 5560 | | ''[[:d:Q56179593|John Henry Jones]]'' | | 1909 | 1985 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5561 | | ''[[:d:Q56179598|John Washington Jones]]'' | | 1887 | 1974 | ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 5562 | | ''[[:d:Q56179596|John Morris Jones]]'' | | 1892 | 1984 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5563 | | ''[[:d:Q56179597|John Reginald Jones]]'' | | 1897 | 1964 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 5564 | | ''[[:d:Q56179623|John Jones]]'' | | 1787 | 1860 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5565 | [[Ficheru:Lewis Jones, Rhyl (5349002).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179660|Lewis Jones]]'' | | 1850 | 1932 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5566 | | ''[[:d:Q56179677|Margaret Mostyn Jones]]'' | | 1841 | 1935 | ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5567 | | ''[[:d:Q56179689|Mary Jones]]'' | | 1831 | 1861 | ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 5568 | | ''[[:d:Q56179702|Morris Jones]]'' | | 1819 | 1875 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5569 | | ''[[:d:Q56179703|Morris Jones]]'' | | 1783 | 1862 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 5570 | | ''[[:d:Q56179705|Moses Jones]]'' | | 1792 | 1863 | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 5571 | | ''[[:d:Q56179714|Owen Evan Jones]]'' | | 1834 | 1887 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5572 | | ''[[:d:Q56179728|Rhys Bevan Jones]]'' | | 1869 | 1933 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5573 | | ''[[:d:Q56179739|Richard Jones]]'' | | 1863 | 1942 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 5574 | | ''[[:d:Q56179770|Selwyn Jones]]'' | | 1906 | 1981 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5575 | [[Ficheru:Thomas Jones, Ysw., Y. H., Brynmelyn (5293984).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56179794|Thomas Jones]]'' | | 1837 | 1906 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 5576 | | ''[[:d:Q56179793|Thomas Jones]]'' | | 1823 | 1897 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 5577 | | ''[[:d:Q56179845|Walter Sylvanus Jones]]'' | | 1883 | 1932 | ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]'' |- | style='text-align:right'| 5578 | | ''[[:d:Q56179865|William Jones]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 5579 | | ''[[:d:Q56179904|Thomas Mann Keene]]'' | | 1868 | 1921 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5580 | | ''[[:d:Q56180082|John Leach]]'' | | 1826 | 1876 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 5581 | | ''[[:d:Q56180095|Henry Herbert Lee]]'' | | 1838 | 1920 | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 5582 | | ''[[:d:Q56180201|Daniel Lewis]]'' | | 1841 | 1922 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 5583 | | ''[[:d:Q56180238|Lewis Lewis]]'' | | 1837 | 1906 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 5584 | | ''[[:d:Q56180457|John Meredith Lloyd Jones]]'' | | 1907 | 1981 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5585 | | ''[[:d:Q56180589|David Francis Lloyd]]'' | | 1866 | 1955 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5586 | | ''[[:d:Q56180621|George Evan Lloyd]]'' | | 1855 | 1900 | ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]'' |- | style='text-align:right'| 5587 | [[Ficheru:Revd T Lloyd, Abergele (a copy) NLW3364132.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56180686|Thomas Lloyd]]'' | | 1776 | 1848 | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 5588 | | ''[[:d:Q56180685|Thomas Lloyd]]'' | | 1732 | 1788 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 5589 | [[Ficheru:Major William Henry Skinner.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17020455|William Henry Skinner]]'' | arquiteutu neozelandés (1838–1915) | 1838 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5590 | | ''[[:d:Q20821167|John Lloyd]]'' | | 1885 | 1964 | ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 5591 | | ''[[:d:Q20821164|John James Jones]]'' | | 1892 | 1957 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 5592 | | ''[[:d:Q20821165|John John Williams]]'' | | 1884 | 1950 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5593 | | ''[[:d:Q20821170|John Rhaiadore Evans]]'' | | 1790 | 1850 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5594 | | ''[[:d:Q20821171|John Roberts]]'' | | 1910 | 1984 | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5595 | | ''[[:d:Q20821168|John Mather Jones]]'' | | 1826 | 1874 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5596 | | ''[[:d:Q20821169|John Pierce]]'' | | 1889 | 1955 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 5597 | | ''[[:d:Q20821178|John Victor Evans]]'' | | 1895 | 1957 | ''[[:d:Q5197238|Cwmdare]]'' |- | style='text-align:right'| 5598 | | ''[[:d:Q20821177|John Thomas]]'' | | 1886 | 1933 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 5599 | | ''[[:d:Q20821182|John Williams]]'' | | 1747 | 1831 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 5600 | | ''[[:d:Q20821183|John Williams]]'' | ministru d&#39;Estaos Xuníos (1768–1825) | 1768 | 1825 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 5601 | [[Ficheru:Y Fainc Sglodion (page 6 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821180|John William Jones]]'' | | 1883 | 1954 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 5602 | | ''[[:d:Q20821186|William Jones]]'' | políticu galés (1888–1961) | 1888 | 1961 | ''[[:d:Q5530467|Gellifor]]'' |- | style='text-align:right'| 5603 | | ''[[:d:Q20821185|John Williams]]'' | | 1856 | 1917 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5604 | | ''[[:d:Q20821191|Richard Martin]]'' | | 1843 | 1922 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5605 | | ''[[:d:Q20821189|Lewis John Thomas]]'' | | 1883 | 1970 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5606 | | ''[[:d:Q20821194|Owen Williams]]'' | | 1774 | 1839 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 5607 | | ''[[:d:Q20821195|Owen Williams]]'' | | 1865 | 1928 | ''[[:d:Q6661549|Llangwyllog]]'' |- | style='text-align:right'| 5608 | | ''[[:d:Q20821192|Morris Davies]]'' | | 1891 | 1961 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5609 | | ''[[:d:Q20821199|Peter Edwards]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 5610 | | ''[[:d:Q20821200|Peter Price]]'' | | 1864 | 1940 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5611 | [[Ficheru:Gilbert Baldry (1876-1928) - Simon Yorke IV (1903–1966), and Philip Yorke III (1905–1978), as Children - 1151358 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821201|Philip Scott Yorke]]'' | | 1905 | 1976 | ''[[:d:Q5385260|Erddig]]'' |- | style='text-align:right'| 5612 | | ''[[:d:Q20821206|Richard Jones]]'' | | 1838 | 1925 | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5613 | | ''[[:d:Q20821204|Richard Jenkin Rees]]'' | | 1868 | 1963 | ''[[:d:Q7162075|Pen-y-garn]]'' |- | style='text-align:right'| 5614 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Richard Roberts (London) (4670533) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821208|Richard Roberts]]'' | | 1823 | 1909 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5615 | | ''[[:d:Q20821209|Richard Samuel Rogers]]'' | | 1882 | 1950 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5616 | | ''[[:d:Q20821214|Robert Stephen]]'' | | 1878 | 1966 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5617 | | ''[[:d:Q20821215|George Fossett Roberts]]'' | | 1870 | 1954 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5618 | | ''[[:d:Q20821212|Robert Meirion Roberts]]'' | | 1906 | 1967 | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 5619 | | ''[[:d:Q20821213|Robert Rolfe Williams]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 5620 | | ''[[:d:Q20821218|Roger Thomas]]'' | | 1886 | 1960 | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 5621 | | ''[[:d:Q20821219|Thomas Carrington]]'' | | 1881 | 1961 | ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5622 | | ''[[:d:Q20821216|John Rowland]]'' | | 1877 | 1941 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 5623 | | ''[[:d:Q20821217|Samuel James Leeke]]'' | | 1888 | 1966 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 5624 | | ''[[:d:Q20821222|Thomas Davies James]]'' | | 1862 | 1927 | ''[[:d:Q3285155|Manafon]]'' |- | style='text-align:right'| 5625 | | ''[[:d:Q20821223|Thomas Ivor Jones]]'' | | 1896 | 1969 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5626 | | ''[[:d:Q20821221|Thomas Arthur Levi]]'' | | 1874 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5627 | | ''[[:d:Q20821225|Thomas Lewis]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]'' |- | style='text-align:right'| 5628 | | ''[[:d:Q20821230|Tom Ellis Jones]]'' | | 1900 | 1975 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 5629 | | ''[[:d:Q20821229|Thomas Williams Chance]]'' | | 1872 | 1954 | ''[[:d:Q5396240|Erwood]]'' |- | style='text-align:right'| 5630 | | ''[[:d:Q20821234|William Ewart Williams]]'' | | 1894 | 1966 | ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]'' |- | style='text-align:right'| 5631 | | ''[[:d:Q20821235|William Gareth Evans]]'' | | 1941 | 2000 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5632 | | ''[[:d:Q20821233|William Davies]]'' | historiador galés (1874–1949) | 1874 | 1949 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5633 | | ''[[:d:Q20821238|William Hugh Owen]]'' | | 1886 | 1957 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5634 | | ''[[:d:Q20821239|William Hughes]]'' | | 1779 | 1836 | ''[[:d:Q7162070|Pen-y-clawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 5635 | | ''[[:d:Q20821237|William Hubert Vaughan]]'' | | 1894 | 1959 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 5636 | | ''[[:d:Q20821242|William Lloyd]]'' | | 1786 | 1852 | ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5637 | | ''[[:d:Q20821243|William Morris Williams]]'' | | 1883 | 1954 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 5638 | | ''[[:d:Q20821241|William Jones Williams]]'' | | 1891 | 1945 | ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 5639 | | ''[[:d:Q20821246|William Robert Hughes]]'' | | 1798 | 1879 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 5640 | | ''[[:d:Q20821244|William Prichard Williams]]'' | | 1848 | 1916 | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 5641 | | ''[[:d:Q20821245|William Richard Owen]]'' | | 1906 | 1982 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5642 | | ''[[:d:Q20821250|William Williams]]'' | | 1748 | 1820 | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5643 | | ''[[:d:Q20821251|William Wyn Williams]]'' | | 1876 | 1936 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 5644 | | ''[[:d:Q20821248|William Thomas]]'' | | 1856 | 1932 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5645 | | ''[[:d:Q20821249|William Williams]]'' | | 1732 | 1799 | ''[[:d:Q20007214|Llanfair-Nant-Gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5646 | | ''[[:d:Q20821415|David Jenkins Morgan]]'' | | 1884 | 1949 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 5647 | | ''[[:d:Q20821418|David Jones]]'' | | 1836 | 1878 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5648 | | ''[[:d:Q20821416|David John Evans]]'' | | 1884 | 1965 | ''[[:d:Q14508473|Capel Seion]]'' |- | style='text-align:right'| 5649 | | ''[[:d:Q20821417|David John Lloyd]]'' | | 1886 | 1951 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5650 | | ''[[:d:Q20821422|Edward Arthur Lewis]]'' | historiador británicu (1880–1942) | 1880 | 1942 | ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]'' |- | style='text-align:right'| 5651 | | ''[[:d:Q20821423|Evan Thomas]]'' | | 1733 | 1814 | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 5652 | [[Ficheru:Revd. Principal David Lloyd M.A., Ll.D.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821420|David Lloyd]]'' | | 1805 | 1863 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5653 | | ''[[:d:Q20821421|David William Richards]]'' | | 1893 | 1949 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 5654 | | ''[[:d:Q20821426|Griffith Richard Maethlu Lloyd]]'' | | 1902 | 1995 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5655 | | ''[[:d:Q20821424|Evan Thomas Griffiths]]'' | | 1886 | 1967 | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 5656 | | ''[[:d:Q20821425|George John]]'' | | 1918 | 1994 | ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]'' |- | style='text-align:right'| 5657 | | ''[[:d:Q20821428|John Castell Evans]]'' | | 1844 | 1909 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5658 | | ''[[:d:Q20821434|John Morgan Lloyd]]'' | | 1880 | 1960 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 5659 | | ''[[:d:Q20821435|John Powell Griffiths]]'' | | 1875 | 1944 | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 5660 | | ''[[:d:Q20821438|John Williams]]'' | | 1825 | 1904 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5661 | | ''[[:d:Q20821439|Matthew W. Davies]]'' | | 1882 | 1947 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5662 | | ''[[:d:Q20821437|John Williams]]'' | | 1754 | 1828 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5663 | | ''[[:d:Q20821443|Robert Evan Jones]]'' | | 1869 | 1956 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 5664 | | ''[[:d:Q20821440|Richard Arthur Roberts]]'' | | 1851 | 1943 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5665 | | ''[[:d:Q20821441|Richard Thomas]]'' | | 1871 | 1950 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 5666 | | ''[[:d:Q20821446|William James Thomas]]'' | | 1867 | 1945 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 5667 | | ''[[:d:Q20821447|Thomas Hopkin Evans]]'' | | 1879 | 1940 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 5668 | [[Ficheru:Thomas Roberts, Bethesda.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821450|Thomas Roberts]]'' | | 1835 | 1899 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 5669 | | ''[[:d:Q20821451|Thomas William]]'' | | 1717 | 1765 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 5670 | [[Ficheru:T. Llechid Jones (5236454).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20821448|Thomas Llechid Jones]]'' | | 1867 | 1946 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 5671 | | ''[[:d:Q20821449|Thomas Robert Jones]]'' | | 1802 | 1856 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5672 | | ''[[:d:Q20821458|William Thomas]]'' | | 1749 | 1809 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5673 | | ''[[:d:Q20821456|William Saunders]]'' | | 1806 | 1851 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 5674 | | ''[[:d:Q20824262|John Thomas Jones]]'' | misioneru británicu (1889–1952) | 1889 | 1952 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 5675 | | ''[[:d:Q20859130|Jill Tomlinson]]'' | autora británica (1931–1976) | 1931 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5676 | | ''[[:d:Q20860216|Roger Jones]]'' | | 1903 | 1982 | ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 5677 | | ''[[:d:Q20865154|Derek Williams]]'' | | 1942 | 2007 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 5678 | | ''[[:d:Q20878173|Marcus Owen]]'' | | 1935 | 1987 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5679 | | ''[[:d:Q20878227|Roy Andrewartha]]'' | | 1938 | 2020 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5680 | [[Ficheru:Morgan Maddox Morgan-Owen from G ouafc 1899 1 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20888934|Morgan Maddox Morgan-Owen]]'' | | 1877 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5681 | | ''[[:d:Q20888933|Owen Morris Roberts]]'' | | 1906 | 1999 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 5682 | [[Ficheru:Marged Esli yn Sigaret? 1991.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52231975|Marged Esli]]'' | | 1949 | 2025 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 5683 | [[Ficheru:Portrait of Watkin B. Joseph, 'Y Myfyr' (4670369).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52293977|Watkin B Joseph]]'' | | 1832 | 1883 | ''[[:d:Q6661962|Llechfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 5684 | [[Ficheru:Annie brewer.png|center|128px]] | ''[[:d:Q52455681|Annie Brewer]]'' | | 1874 | 1921 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5685 | | ''[[:d:Q52496375|Huw Llewelyn Williams]]'' | | 1904 | 1979 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 5686 | | ''[[:d:Q52604716|Reg Phillips]]'' | futbolista británicu (1921–1972) | 1921 | 1972 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5687 | [[Ficheru:Jack Edwards (5292077).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52911912|Jack Edwards]]'' | | 1853 | 1942 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5688 | | ''[[:d:Q53428221|David Edward Williams]]'' | | 1910 | 1994 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5689 | [[Ficheru:Harvard LCCN2014711368.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q53598867|Sue Harvard]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1888–1967) | 1888 | 1967 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5690 | | ''[[:d:Q53868716|John Bevan]]'' | xugador de críquet australianu (1846–1918) | 1846 | 1918 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5691 | | ''[[:d:Q53870939|Gwyn Morgans]]'' | | 1932 | 2023 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 5692 | | ''[[:d:Q54005453|Wally Roberts]]'' | | 1917 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5693 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Trygarn Griffith ; Mrs. Trygarn Griffith (4671009).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54670107|Richard Trygarn Griffith]]'' | | 1788 | 1866 | ''[[:d:Q29483393|Carreg Llwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5694 | [[Ficheru:Portrait of Henry Evans (born 1606) (4674118).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54800979|Henry Evans]]'' | | 1606 | 1710 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5695 | | ''[[:d:Q54869232|Rees Alfred Davis]]'' | | 1856 | 1940 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 5696 | | ''[[:d:Q54957569|Ray Davies]]'' | | 1927 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5697 | | ''[[:d:Q54982366|Neil Jones]]'' | | 1948 | 2018 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 5698 | | ''[[:d:Q55048184|Melville Hocken]]'' | | 1887 | 1949 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5699 | | ''[[:d:Q55232067|Beverley Collins]]'' | | 1938 | 2014 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5700 | | ''[[:d:Q55237277|Terry Dyddgen-Jones]]'' | direutor de televisión británicu (1950–2018) | 1950 | 2018 | ''[[:d:Q13127572|Crwbin]]'' |- | style='text-align:right'| 5701 | | ''[[:d:Q55310397|Bridget Chetwynd]]'' | escritora británica (1910–1970) | 1910 | 1970 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5702 | | ''[[:d:Q55350891|Les Speed]]'' | | 1923 | 2012 | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 5703 | | ''[[:d:Q55363774|Stan Roberts]]'' | | 1921 | 1995 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5704 | | ''[[:d:Q55363992|Ken Morgan]]'' | deportista británicu (1932–2008) | 1932 | 2008 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5705 | [[Ficheru:Thomas Merthyr Guest Vanity Fair 1897-11-11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55587858|Thomas Merthyr Guest]]'' | | 1838 | 1904 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5706 | | ''[[:d:Q55607911|Colin Hudson]]'' | | 1935 | 2005 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 5707 | | ''[[:d:Q55610492|Eddie Jenkins]]'' | futbolista británicu (1909–2005) | 1909 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5708 | [[Ficheru:William Williams on a railway jigger, rabbit hunting in Otago, ca 1900 (3056669963) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55618848|William Williams]]'' | fotógrafu neozelandés (1859–1948) | 1859 | 1948 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5709 | | ''[[:d:Q55618934|William Williams]]'' | | 1788 | 1855 | ''[[:d:Q13626046|Aberpergwm House]]'' |- | style='text-align:right'| 5710 | | ''[[:d:Q55642700|William Hughes]]'' | actor británicu (1998–2018) | 1998 | 2018 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5711 | | ''[[:d:Q55683438|Jimmy Mesene]]'' | | 1908 | 1969 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5712 | | ''[[:d:Q55713686|Helena Jones]]'' | profesora británica (1916–2018) | 1916 | 2018 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 5713 | [[Ficheru:Abram Reese (1829–1908).png|center|128px]] | ''[[:d:Q55721395|Abram Reese]]'' | | 1829 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5714 | | ''[[:d:Q55739150|Arnold Hill Payne]]'' | | 1877 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5715 | | ''[[:d:Q55767256|David James Llewelfryn Davies]]'' | | 1903 | 1981 | ''[[:d:Q3405982|Llanfihangel Rhos-y-Corn]]'' |- | style='text-align:right'| 5716 | | ''[[:d:Q55825490|Jack Jones]]'' | | 1921 | 2001 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5717 | | ''[[:d:Q55825492|Brian Jarvis]]'' | | 1933 | 2004 | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 5718 | | ''[[:d:Q55978975|Neil O'Halloran]]'' | futbolista británicu | 1933 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5719 | | ''[[:d:Q55979165|Iorwerth Herbert]]'' | | 1910 | 1976 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 5720 | | ''[[:d:Q56000479|Peter Bailey]]'' | | 1944 | 2005 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5721 | | ''[[:d:Q56173874|Rose Mabel Durham]]'' | | 1853 | 1928 | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5722 | | ''[[:d:Q56173890|Rees Arthur]]'' | | 1821 | 1894 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5723 | | ''[[:d:Q56173931|Ivor Astle]]'' | | 1882 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5724 | | ''[[:d:Q56173975|Elizabeth Mabel Bailey]]'' | | 1862 | 1952 | ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]'' |- | style='text-align:right'| 5725 | | ''[[:d:Q56174075|William Barrow]]'' | | 1798 | 1886 | ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5726 | | ''[[:d:Q56174123|Edward Bebb]]'' | | 1768 | 1840 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5727 | | ''[[:d:Q56174136|Jane Belk]]'' | | 1855 | 1935 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5728 | | ''[[:d:Q56174215|George Bettiss]]'' | | 1775 | 1839 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5729 | | ''[[:d:Q56174242|John Thomas Beynon]]'' | | 1807 | 1873 | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 5730 | | ''[[:d:Q56174350|John George William Bonsall]]'' | | 1817 | 1900 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5731 | | ''[[:d:Q56174397|Gwynne Vaughan Bowen]]'' | | 1829 | 1889 | ''[[:d:Q13132008|St Nicholas]]'' |- | style='text-align:right'| 5732 | | ''[[:d:Q56174521|Arthur Brook]]'' | | 1886 | 1957 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 5733 | | ''[[:d:Q56174569|James Brynker]]'' | | 1668 | 1740 | ''[[:d:Q29501940|Brynkir]]'' |- | style='text-align:right'| 5734 | | ''[[:d:Q56174632|John Burrell]]'' | | 1859 | 1934 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5735 | | ''[[:d:Q56174713|David Arthur Callard]]'' | | 1949 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5736 | | ''[[:d:Q56174916|Gerard Casey]]'' | | 1918 | 2000 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5737 | | ''[[:d:Q56175058|Sarah Charles]]'' | | 1753 | 1814 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5738 | | ''[[:d:Q56175082|Charles Charman]]'' | | 1914 | 1999 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5739 | | ''[[:d:Q56175321|Alfred Butler Clough]]'' | | 1797 | 1870 | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 5740 | | ''[[:d:Q56175456|Athelstan Maurice Corbet]]'' | | 1788 | 1835 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5741 | [[Ficheru:Cranogwen (5292147).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56175528|Sarah Jane Rees]]'' | poeta británica | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 5742 | | ''[[:d:Q56175743|Thomas Dalton]]'' | | 1798 | 1878 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5743 | | ''[[:d:Q56175777|Evan David]]'' | | 1809 | 1871 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 5744 | | ''[[:d:Q56175831|Arthur Stanley Davies]]'' | | 1889 | 1951 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5745 | | ''[[:d:Q56175842|Benjamin Davies]]'' | científicu británicu (1863–1957) | 1863 | 1957 | ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]'' |- | style='text-align:right'| 5746 | | ''[[:d:Q56175850|David Griffith Davies]]'' | | 1845 | 1899 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5747 | | ''[[:d:Q56175852|David Oswald Davies]]'' | | 1908 | 1992 | ''[[:d:Q7321602|Rhydcymerau]]'' |- | style='text-align:right'| 5748 | | ''[[:d:Q56175860|Daniel Davies]]'' | | 1780 | 1867 | ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 5749 | | ''[[:d:Q56175866|David Evan Davies]]'' | | 1843 | 1914 | ''[[:d:Q1002782|Llannor]]'' |- | style='text-align:right'| 5750 | | ''[[:d:Q56175868|David Rees Davies]]'' | | 1824 | 1916 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 5751 | | ''[[:d:Q56175873|David Davies]]'' | | 1793 | 1864 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 5752 | | ''[[:d:Q56175876|David Davies]]'' | | 1799 | 1874 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 5753 | | ''[[:d:Q56175916|Edward Davies]]'' | | 1820 | 1908 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 5754 | | ''[[:d:Q56175931|Frances Davies]]'' | | 1836 | 1918 | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 5755 | | ''[[:d:Q56175961|Humphrey Jones Davies]]'' | | 1877 | 1966 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 5756 | | ''[[:d:Q56175968|Idwal Davies]]'' | | 1915 | 1992 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 5757 | | ''[[:d:Q56176004|John Davies]]'' | | 1722 | 1799 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 5758 | | ''[[:d:Q56176026|Kate Davies]]'' | | 1892 | 1980 | ''[[:d:Q15987474|Pren-gwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5759 | | ''[[:d:Q56176024|Jonathan Davies]]'' | | 1857 | 1933 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 5760 | | ''[[:d:Q56176082|Samuel Davies]]'' | | 1829 | 1904 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5761 | | ''[[:d:Q56176086|Thomas George Davies]]'' | | 1900 | 1977 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 5762 | | ''[[:d:Q56176089|Thomas Davies]]'' | | 1802 | 1861 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 5763 | | ''[[:d:Q56176101|Walter Cecil Davies]]'' | | 1802 | 1863 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5764 | | ''[[:d:Q56176152|Rhys Lewis Davis]]'' | | 1828 | 1916 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5765 | | ''[[:d:Q56176183|Wilfred Seymour De Winton]]'' | | 1856 | 1929 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 5766 | | ''[[:d:Q56176227|David J. Owen]]'' | | 1877 | 1945 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5767 | | ''[[:d:Q56176497|Edward Edwards]]'' | | 1865 | 1933 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5768 | | ''[[:d:Q56176621|Siôn Eirian]]'' | | 1954 | 2020 | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 5769 | | ''[[:d:Q56176675|Richard Elias]]'' | | 1847 | 1927 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 5770 | [[Ficheru:Annie Jane Hughes-Griffiths (5227587).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176704|Annie Jane Ellis]]'' | | 1873 | 1942 | ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5771 | | ''[[:d:Q56176713|Hugh Ellis]]'' | | 1857 | 1931 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 5772 | | ''[[:d:Q56176894|David Arthen Evans]]'' | | 1878 | 1936 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 5773 | | ''[[:d:Q56176898|David Evans]]'' | | 1860 | 1950 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 5774 | | ''[[:d:Q56176902|David Evans]]'' | | 1815 | 1883 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 5775 | | ''[[:d:Q56176909|David Evans]]'' | | 1875 | 1951 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5776 | [[Ficheru:Revd Ebenezer Evans (Bodedern, CM?) NLW3365083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176920|Ebenezer Evans]]'' | | 1815 | 1897 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 5777 | [[Ficheru:Er cof am y Parch Foulk Evans, Machynlleth.. NLW3365216.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56176943|Foulk Evans]]'' | | 1783 | 1866 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5778 | | ''[[:d:Q56176950|Thomas Evans Griffith]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q3402480|Rhydyclafdy]]'' |- | style='text-align:right'| 5779 | | ''[[:d:Q56176960|William Howell Evans]]'' | | 1835 | 1892 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5780 | | ''[[:d:Q25206988|Ralph Jones]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5781 | | ''[[:d:Q16062664|Thomas Purnell]]'' | | 1834 | 1889 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5782 | | ''[[:d:Q61107860|Andrew Thomas]]'' | llocutor radiofónicu británicu (1967–2020) | 1967 | 2020 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 5783 | | ''[[:d:Q61107892|O. M. Lloyd]]'' | | 1910 | 1980 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 5784 | | ''[[:d:Q61107977|Guto Roberts]]'' | | 1925 | 1999 | ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5785 | [[Ficheru:Corffddelw - effigy of Meurig ap Ynyr Fychan, Nannau 14.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61107990|Meurig ap Ynyr Fechan]]'' | | 1315 | 1347 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5786 | | ''[[:d:Q61122449|Henry Baird]]'' | | 1878 | 1950 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 5787 | | ''[[:d:Q61341106|Joseph Herbert Morcom]]'' | | 1871 | 1942 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5788 | | ''[[:d:Q61473813|John David Spillane]]'' | | 1909 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5789 | | ''[[:d:Q61595023|Haydn Jones]]'' | | 1946 | 2010 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 5790 | | ''[[:d:Q61607699|Morgan Nicholas]]'' | | 1895 | 1963 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 5791 | | ''[[:d:Q61697219|Helena Jones]]'' | | 1870 | 1946 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5792 | | ''[[:d:Q61698489|Denys Jones]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2003 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5793 | | ''[[:d:Q61739647|Ian Sutherland]]'' | | 1935 | 1999 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 5794 | | ''[[:d:Q61742592|Joe Price]]'' | | 1928 | 1992 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5795 | | ''[[:d:Q61781833|David Brian Barrett]]'' | | 1927 | 2011 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5796 | | ''[[:d:Q61842520|Llewellyn Morgan]]'' | | 1909<br/>1905 | 1979 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 5797 | | ''[[:d:Q61855944|William Dickinson]]'' | | 1889 | 1948 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5798 | | ''[[:d:Q61857237|Jimmy Jones]]'' | | 1919 | 1976 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 5799 | | ''[[:d:Q61868466|Ruth Price]]'' | | 1924 | 2019 | ''[[:d:Q6787320|Mathry]]'' |- | style='text-align:right'| 5800 | | ''[[:d:Q61882790|Herbert Jones]]'' | futbolista británicu (1929-) | 1929 | 2020 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 5801 | | ''[[:d:Q61890333|Arthur Hawkins]]'' | | 1883 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5802 | | ''[[:d:Q61964521|Denis John Williams]]'' | | 1908 | 1990 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5803 | | ''[[:d:Q62006906|Selwyn Pemberton]]'' | futbolista galés (1928–2005) | 1928 | 2005 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5804 | | ''[[:d:Q62084118|Irving Davies]]'' | | 1926 | 2002 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5805 | | ''[[:d:Q62102936|Pryce Hughes]]'' | | 1687 | 1715 | ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]'' |- | style='text-align:right'| 5806 | | ''[[:d:Q62359670|David Edwards]]'' | futbolista galés (1925–2001) | 1925 | 2001 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 5807 | [[Ficheru:Fruits of the Lima Market Folding Watercolor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q62514794|Dorothea Eliza Smith]]'' | | 1804 | 1864 | ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 5808 | | ''[[:d:Q62567115|Reg Turnell]]'' | | | 1917 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5809 | | ''[[:d:Q62588463|Stan Weaver]]'' | | 1890 | 1973 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5810 | | ''[[:d:Q62648180|David Roberts]]'' | | 1820 | 1872 | ''[[:d:Q3398858|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 5811 | | ''[[:d:Q62655912|Harry Hollis]]'' | | 1913 | 1982 | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 5812 | | ''[[:d:Q62689812|Donald Webley]]'' | | 1916 | 1990 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5813 | | ''[[:d:Q62847549|Mal Rees]]'' | futbolista británicu | 1924 | 2003 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5814 | | ''[[:d:Q62857954|David Lambert]]'' | | 1939 | 2016 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5815 | | ''[[:d:Q62923789|Margarette "Peggy" Golding]]'' | | 1881 | 1939 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 5816 | | ''[[:d:Q63036264|David Arthur Davies]]'' | | 1913 | 1990 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5817 | | ''[[:d:Q63041675|Howell Moore-Gwyn]]'' | | 1886 | 1956 | ''[[:d:Q5318606|Dyffryn Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 5818 | | ''[[:d:Q63155536|Samuel Aston]]'' | | 1792 | 1848 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5819 | | ''[[:d:Q63160970|Alfred Ernest Owen]]'' | | 1869 | 1929 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5820 | [[Ficheru:Hugh Mortimer Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63242185|Hugh Eyton-Jones]]'' | | 1863 | 1943 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5821 | | ''[[:d:Q63341983|Nancie Colling]]'' | | 1919 | 2020 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 5822 | | ''[[:d:Q63351722|John Blatchly]]'' | | 1932 | 2015 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5823 | | ''[[:d:Q63376732|Graham J. Durant]]'' | inventor d&#39;Estaos Xuníos (1934–2009) | 1934 | 2009 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5824 | [[Ficheru:Konfirmasjonsbilde av Agnes Gude - Theodor Schuhmann & Sohn - Gudesamlingen - Norsk Folkemuseum - NF.27080-051.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63384576|Agnes Charlotte Gude]]'' | dibuxante noruega | 1863 | 1929 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 5825 | | ''[[:d:Q63827261|Mari Griffith]]'' | | 1940 | 2019 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 5826 | | ''[[:d:Q63869654|Allan Watson]]'' | | 1944 | 2024 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 5827 | | ''[[:d:Q63871177|Mably Owen]]'' | | 1912 | 1969 | ''[[:d:Q13635744|Heath]]'' |- | style='text-align:right'| 5828 | [[Ficheru:Kate Williams Evans c1890.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64005542|Kate Williams Evans]]'' | | 1866 | 1961 | ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]'' |- | style='text-align:right'| 5829 | | ''[[:d:Q64006439|Ronald Niebour]]'' | | 1903 | 1972 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 5830 | | ''[[:d:Q64374426|Jimmy Ithell]]'' | | 1959 | 1986 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 5831 | | ''[[:d:Q64485247|William Davies]]'' | | 1820 | 1900 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5832 | | ''[[:d:Q64624167|Ray Williams]]'' | | 1951 | 2016 | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 5833 | | ''[[:d:Q64685572|Josephine Elizabeth Campbell]]'' | | 1860 | 1921 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5834 | | ''[[:d:Q64685648|Naunton Wingfield Davies]]'' | | 1851 | 1925 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 5835 | | ''[[:d:Q64685707|Clotworthy Gillmor]]'' | | 1818 | 1886 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5836 | [[Ficheru:Caroline-Gifford-Phillipson-ne-Lethbridge-Mrs-CG-Phillipson (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64685864|Caroline Gifford Phillipson]]'' | | 1823 | 1893 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 5837 | | ''[[:d:Q64685882|Daisy Hugh Pryce]]'' | | 1862 | 1921 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5838 | | ''[[:d:Q64685883|Gwendolen Pryce]]'' | | 1868 | 1934 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 5839 | | ''[[:d:Q64685888|Catherine Emily Blanche Randolph]]'' | | 1839 | 1884 | ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5840 | | ''[[:d:Q64685923|Henry George Sturkey]]'' | | 1824 | 1875 | ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]'' |- | style='text-align:right'| 5841 | | ''[[:d:Q64685943|John Montmorency Tucker]]'' | | 1780 | 1852 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5842 | | ''[[:d:Q64705104|Ifan Prys Edwards]]'' | | 1942 | 2020 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5843 | [[Ficheru:George William Harris (1872-1964) in 1918.png|center|128px]] | ''[[:d:Q64795912|George William Harris]]'' | | 1872 | 1964 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5844 | | ''[[:d:Q64814802|Barbara M. Middlehurst]]'' | | 1915 | 1995 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5845 | | ''[[:d:Q64876104|Percy James]]'' | | 1917 | 1993 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 5846 | | ''[[:d:Q64919712|George Brooke]]'' | | 1913 | 1993 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 5847 | | ''[[:d:Q64986130|Chris Reynolds]]'' | | 1960 | 2023 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5848 | | ''[[:d:Q65031279|Keith Matthews]]'' | futbolista británicu | 1934 | 2008 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5849 | [[Ficheru:Final 1mb Robert for book mayor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65041352|Robert Stanley]]'' | | 1828 | 1911 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5850 | | ''[[:d:Q65044903|Charles Jones]]'' | | 1893 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5851 | | ''[[:d:Q65058631|Richard Davies]]'' | | 1862 | 1938 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 5852 | | ''[[:d:Q65122752|William Ingram]]'' | escritor británicu | 1930 | 2013 | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 5853 | | ''[[:d:Q65295002|Tim Morgan]]'' | arqueólogu británicu | 1949 | 2019 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5854 | [[Ficheru:Portrait of Ioan Pedr (4670577).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65297132|John Peter]]'' | | 1833 | 1877 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 5855 | | ''[[:d:Q65517696|Gwilym Owen]]'' | | 1931 | 2019 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 5856 | | ''[[:d:Q65550443|James Crisp]]'' | | 1927 | 2005 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5857 | | ''[[:d:Q65557110|Edgar Watkins]]'' | | 1887 | 1960 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 5858 | | ''[[:d:Q65593860|Stanley Leigh]]'' | | 1901 | 1986 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5859 | | ''[[:d:Q65642051|Ernest Leigh]]'' | | 1895 | 1960 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5860 | | ''[[:d:Q65705995|Jackie Pottinger]]'' | | 1913 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5861 | | ''[[:d:Q65735824|Ivor Vice]]'' | | 1929 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5862 | | ''[[:d:Q65735847|Glyn Hopkins]]'' | | 1928 | 2023 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 5863 | | ''[[:d:Q65745228|Percy May]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1927 | 1977 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5864 | | ''[[:d:Q65786419|Cissy Davies]]'' | | 1932 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5865 | | ''[[:d:Q65786800|Pat Evans]]'' | ximnasta artística británica | 1926 | 2020 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5866 | | ''[[:d:Q65920326|Bruce Godfrey Hyde]]'' | | 1925 | 2014 | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 5867 | | ''[[:d:Q65929278|Lew Evans]]'' | | 1919 | 2017 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 5868 | | ''[[:d:Q65929299|Joseph Barnett]]'' | llevantador de peses británicu (1920–1999) | 1920 | 1999 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5869 | | ''[[:d:Q65948591|Agnes Davies]]'' | xugadora de snooker galesa (1920–2011) | 1920 | 2011 | ''[[:d:Q13131207|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 5870 | | ''[[:d:Q65969957|John Mulhall]]'' | | 1938 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5871 | | ''[[:d:Q66023521|Pat Perks]]'' | | 1940 | 2017 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5872 | | ''[[:d:Q66108081|Andrew Marvell]]'' | | 1896 | 1985 | ''[[:d:Q13128380|Felin-gwm]]'' |- | style='text-align:right'| 5873 | | ''[[:d:Q66124299|Edith Parnell]]'' | | 1913 | 1938 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5874 | | ''[[:d:Q66125144|Ossie Evans]]'' | | 1916 | 1986 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5875 | | ''[[:d:Q66133297|Agnes Twiston Hughes]]'' | | 1895 | 1981 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5876 | | ''[[:d:Q66198004|Graham Bent]]'' | | 1945 | 2002 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 5877 | | ''[[:d:Q66289592|Edward Battiscombe]]'' | | 1874 | 1970 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 5878 | | ''[[:d:Q66305732|Ron Wynn]]'' | | 1923 | 1983 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5879 | | ''[[:d:Q62468253|Samuel Bevan]]'' | | 1816 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5880 | | ''[[:d:Q65923146|Charles H. Williams]]'' | | 1822 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 5881 | | ''[[:d:Q110961740|Ted Regan]]'' | | 1900 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 5882 | | ''[[:d:Q21999647|Ivor Davies]]'' | xugador de rugbi británicu (1892–1959) | 1892 | 1959 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5883 | | ''[[:d:Q21999673|Jack Hurrell]]'' | | 1933 | 2003 | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 5884 | | ''[[:d:Q21999704|Trefor Owen]]'' | | 1933 | 2001 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 5885 | | ''[[:d:Q21999728|Hugh Roberts]]'' | | 1882 | 1969 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5886 | | ''[[:d:Q22003001|William Dyke]]'' | | 1813 | 1880 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 5887 | | ''[[:d:Q22018134|Gertrude Eaton]]'' | | 1863<br/>1861 | 1939 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5888 | | ''[[:d:Q22018632|Job Harris]]'' | | 1840 | 1882 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5889 | [[Ficheru:William Owen.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22019199|William Owen]]'' | | 1825 | 1894 | ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5890 | | ''[[:d:Q22038991|Sampson Lloyd]]'' | | 1664 | 1725 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5891 | | ''[[:d:Q22098316|John Thomas]]'' | xugador de críquet australianu (1852–1915) | 1852 | 1915 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5892 | | ''[[:d:Q22117202|Margaret Tisdale]]'' | viróloga galesa (1951–2015) | 1951 | 2015 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5893 | | ''[[:d:Q22234320|Mary Dilys Glynne]]'' | científica galesa (1895–1991) | 1895 | 1991 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5894 | | ''[[:d:Q22271913|James Murphy]]'' | políticu australianu | 1801 | 1883 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 5895 | | ''[[:d:Q22278271|Dafydd Hywel]]'' | | 1945 | 2023 | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 5896 | | ''[[:d:Q22280472|Kingsley Whiffen]]'' | | 1950 | 2006 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 5897 | [[Ficheru:Alfred Daniell (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22312863|Alfred Daniell]]'' | | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 5898 | | ''[[:d:Q22443210|Ruth Frankenberg]]'' | | 1957 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5899 | | ''[[:d:Q22583546|Margaret Courtenay]]'' | | 1923 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5900 | [[Ficheru:Tomos Efans (Cyndelyn).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22683128|Tomos Efans]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 5901 | [[Ficheru:Revd Thomas, Landore, Swansea NLW3365348.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22687967|Thomas Thomas]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 5902 | | ''[[:d:Q22696572|Owen John]]'' | escritor galés (1918–1995) | 1918 | 1995 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5903 | [[Ficheru:Rehersals for the pantomime Madog (1544855).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22696579|Gari Williams]]'' | | 1946 | 1990 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 5904 | | ''[[:d:Q22696576|Harriet Lewis]]'' | | 1911 | 1999 | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 5905 | | ''[[:d:Q22950515|Eirian Llwyd]]'' | | 1950 | 2014 | ''[[:d:Q13130874|Prion]]'' |- | style='text-align:right'| 5906 | | ''[[:d:Q22958000|Lily Tobias]]'' | | 1887 | 1984 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5907 | [[Ficheru:DV307 no.12 On board the Prince Frederick William, Ostend to Dover 25 Aug 1858 detail.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22962608|Frances Elizabeth Wynne]]'' | artista galesa (1835–1907) | 1836 | 1907 | ''[[:d:Q17738626|Voelas]]'' |- | style='text-align:right'| 5908 | [[Ficheru:Thereza Dillwyn Llewelyn wearing a Bernese (Swiss) Peasant dress (4032154032).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23001673|Thereza Dillwyn Llewelyn]]'' | fotógrafa galesa (1834–1926) | 1834 | 1926 | ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]'' |- | style='text-align:right'| 5909 | | ''[[:d:Q23002068|Louie Myfanwy Thomas]]'' | novelista galesa (1908–1968) | 1908 | 1968 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 5910 | | ''[[:d:Q23020660|David Thomas]]'' | | 1942 | 2017 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5911 | | ''[[:d:Q23022369|Barbara Hardy]]'' | | 1924 | 2016 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 5912 | [[Ficheru:Ursula Masson, International Women's Day 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23023009|Ursula Masson]]'' | | 1945 | 2008 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 5913 | | ''[[:d:Q23047441|Hugh Morgan-Owen]]'' | futbolista británicu | 1882 | 1953 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 5914 | | ''[[:d:Q23296584|Michael Farmer]]'' | | 1944 | 2011 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 5915 | | ''[[:d:Q23511510|Catherine Glyn Davies]]'' | | 1926 | 2007 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 5916 | [[Ficheru:J. W. Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23582802|John William Bowen]]'' | | 1876 | 1965 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 5917 | | ''[[:d:Q23615727|William Field Lloyd]]'' | políticu galés (1873–1965) | 1873 | 1965 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 5918 | [[Ficheru:Llewela Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23681098|Llewela Davies]]'' | | 1871 | 1952 | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 5919 | | ''[[:d:Q23681122|Mary Wynne Warner]]'' | matemática galesa (1932–1998) | 1932 | 1998 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 5920 | | ''[[:d:Q23691969|Louis Hunt]]'' | xugador de críquet galés (1908–2002) | 1908 | 2002 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 5921 | | ''[[:d:Q23708558|Elen Egryn]]'' | | 1807 | 1876 | ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 5922 | [[Ficheru:John Rowlands (Giraldus).png|center|128px]] | ''[[:d:Q23752368|John Rowlands]]'' | | 1824 | 1891 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5923 | [[Ficheru:THE SCOTTISH WOMEN'S HOSPITALS IN THE MACEDONIAN CAMPAIGN, 1915-1918 Q108186.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23766046|Mary Elizabeth Phillips]]'' | | 1875 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5924 | | ''[[:d:Q23806561|Mary Penry]]'' | | 1735 | 1804 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 5925 | | ''[[:d:Q23806567|Robert Francis Jenner]]'' | | 1802 | 1860 | ''[[:d:Q7983058|Wenvoe Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5926 | [[Ficheru:Gwilym Gwent, aka William Aubrey Williams.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q23806569|Gwilym Gwent]]'' | | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5927 | | ''[[:d:Q23822310|Jane Helen Rowlands]]'' | | 1891 | 1955 | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 5928 | | ''[[:d:Q23822716|William Bassett]]'' | | 1507 | 1586 | ''[[:d:Q7083449|Old Beaupre Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 5929 | | ''[[:d:Q23833023|Lowri Gwilym]]'' | | 1954 | 2010 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 5930 | | ''[[:d:Q23856670|Ellis Pierce]]'' | | 1841 | 1912 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 5931 | [[Ficheru:Miss Ellen Hughes, Llanengan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23900939|Ellen Hughes]]'' | | 1862 | 1927 | ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]'' |- | style='text-align:right'| 5932 | [[Ficheru:Emilia Baeyertz.png|center|128px]] | ''[[:d:Q23900940|Emilia Baeyertz]]'' | misionera galesa (1842–1926) | 1842 | 1926 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 5933 | [[Ficheru:TaliEsenMorgan.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q23901617|Tali Esen Morgan]]'' | músicu galés (1858–1941) | 1858 | 1941 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 5934 | | ''[[:d:Q23913585|Joseph Arthur Hamilton Beresford]]'' | | 1861 | 1952 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 5935 | | ''[[:d:Q23924666|Thomas Roberts]]'' | pastor galés (1902–1983) | 1902 | 1983 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5936 | | ''[[:d:Q23945387|Brian Andrew Hills]]'' | fisiólogu galés (1934–2006) | 1934 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5937 | | ''[[:d:Q23948107|Richard James Thomas]]'' | | 1908 | 1976 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5938 | | ''[[:d:Q23948108|George Percival Spooner]]'' | | 1850 | 1917 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 5939 | [[Ficheru:Alfred Week Szlumper.png|center|128px]] | ''[[:d:Q23988324|Alfred Weeks Szlumper]]'' | inxenieru galés (1858–1934) | 1858 | 1934 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 5940 | | ''[[:d:Q23988325|Sara Maria Saunders]]'' | | 1864 | 1939 | ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 5941 | | ''[[:d:Q23988345|Margaret Townsend Jenkins]]'' | | 1843 | 1923 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 5942 | | ''[[:d:Q23988354|Richard Hersee]]'' | | 1867 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5943 | | ''[[:d:Q23988353|John Edward Davies]]'' | | 1862 | 1912 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5944 | | ''[[:d:Q23988358|William Roberts Jones]]'' | | 1870 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5945 | | ''[[:d:Q23988356|Richard Owen Jones]]'' | | 1867 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5946 | | ''[[:d:Q23988357|William P. Jones]]'' | | 1870 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5947 | [[Ficheru:Anne Ceridwen Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23988363|Anne Ceridwen Rees]]'' | | 1874 | 1905 | ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]'' |- | style='text-align:right'| 5948 | | ''[[:d:Q23988364|David Morral Lewis]]'' | | 1864 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5949 | | ''[[:d:Q23988390|John Owen Vaughan]]'' | | 1863 | 1952 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5950 | | ''[[:d:Q23988391|Price White]]'' | | 1873 | 1952 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5951 | | ''[[:d:Q23988388|Joseph Hudson Turner]]'' | | 1872 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5952 | | ''[[:d:Q23991131|Elvet Collins]]'' | | 1902 | 1977 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 5953 | | ''[[:d:Q23991128|Dai Collier]]'' | | 1894 | 1972 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 5954 | [[Ficheru:Dr John Arthur Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991142|John Arthur Eyton-Jones]]'' | | 1860 | 1940 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5955 | | ''[[:d:Q23991140|Fred Dewey]]'' | | 1898 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5956 | | ''[[:d:Q23991147|George Godding]]'' | | 1896 | 1960 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5957 | | ''[[:d:Q23991144|William Tanat Foulkes]]'' | | 1863 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5958 | | ''[[:d:Q23991152|Uriah Goodwin]]'' | | 1859 | 1924 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5959 | | ''[[:d:Q23991172|Abel Hayes]]'' | | 1866 | 1941 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5960 | | ''[[:d:Q23991193|Malcolm Hersee]]'' | | 1864 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5961 | | ''[[:d:Q23991269|Billy Hole]]'' | | 1897 | 1983 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5962 | [[Ficheru:Abel-hughes-1894.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991334|Abel Hughes]]'' | | 1869 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5963 | | ''[[:d:Q23991354|Iorwerth Hughes]]'' | | 1925 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5964 | | ''[[:d:Q23991373|John Iorweth Hughes]]'' | | 1913 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5965 | | ''[[:d:Q23991396|Jack Humphreys]]'' | | 1920 | 1954 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 5966 | | ''[[:d:Q23991430|Reuben Humphreys]]'' | | 1866 | 1900 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5967 | | ''[[:d:Q23991651|Mal Lucas]]'' | | 1938 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5968 | | ''[[:d:Q23991663|Tudor Martin]]'' | | 1904 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5969 | | ''[[:d:Q23991660|Bert Lumberg]]'' | | 1901 | 1986 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5970 | | ''[[:d:Q23991670|Ernie Morley]]'' | | 1901 | 1975 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5971 | | ''[[:d:Q23991668|Harry Millership]]'' | | 1889 | 1959 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5972 | | ''[[:d:Q23991674|Albert Pryce-Jones]]'' | | 1870 | 1946 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 5973 | [[Ficheru:W E Pryce-Jones Newtown 1895.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991675|William Pryce-Jones]]'' | | 1867 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5974 | | ''[[:d:Q23991682|Herbert Sisson]]'' | | 1862 | 1891 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5975 | | ''[[:d:Q23991683|Sid Thomas]]'' | | 1919 | 2012 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 5976 | | ''[[:d:Q23991681|Frank Scrine]]'' | | 1925 | 2001 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5977 | [[Ficheru:Harry Trainer in 1896.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23991687|Harry Trainer]]'' | | 1873 | 1924 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 5978 | | ''[[:d:Q23991688|Jim Vaughan]]'' | | 1868 | 1900 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5979 | | ''[[:d:Q23991689|Alfred Ernest Watkins]]'' | futbolista británicu | 1878 | 1957 | ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 5980 | | ''[[:d:Q23991695|George Woosnam]]'' | | 1860 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5981 | | ''[[:d:Q25207077|Thomas Vaughan]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5982 | | ''[[:d:Q25207019|Arthur Lloyd]]'' | | 1868 | 1942 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5983 | | ''[[:d:Q25207027|Billy Matthews]]'' | | 1883 | 1921 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5984 | | ''[[:d:Q25207038|John Neal]]'' | | 1899 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5985 | | ''[[:d:Q25207082|George Williams]]'' | | 1879 | 1916 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5986 | | ''[[:d:Q25207081|Edwin Williams]]'' | | 1868 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 5987 | | ''[[:d:Q25209820|Thomas Lynch]]'' | | 1907 | 1976 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 5988 | | ''[[:d:Q25342380|Mitch Fenner]]'' | | 1946 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 5989 | | ''[[:d:Q25353794|Henry Folland]]'' | | 1878 | 1926 | ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 5990 | | ''[[:d:Q25558258|R. Alun Evans]]'' | | 1936 | 2023 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 5991 | | ''[[:d:Q25558366|Owen Jones Ellis Nanney]]'' | | 1790 | 1870 | ''[[:d:Q11051258|Bryncir]]'' |- | style='text-align:right'| 5992 | | ''[[:d:Q25558390|Thomas Pryse]]'' | | | 1623 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 5993 | | ''[[:d:Q25558389|Dafydd ap Llewelyn Llwyd]]'' | | 1522 | 1559 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 5994 | [[Ficheru:Portrait of Richard Richards (4674581) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25559009|Richard Richards]]'' | | 1787 | 1860 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 5995 | | ''[[:d:Q25559026|Tony Lewis]]'' | orfebre galés (1937–2005) | 1937 | 2005 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 5996 | | ''[[:d:Q25559048|Richard Vaughan]]'' | | 1665 | 1734 | ''[[:d:Q17744231|Cors y Gedol Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 5997 | | ''[[:d:Q25753062|Reginald Wynn Owen]]'' | arquiteutu galés (1876–1950) | 1876 | 1950 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 5998 | [[Ficheru:P1040167 crop (cropped) - John S. Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25824295|John S. Davies]]'' | | 1940 | 2016 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 5999 | [[Ficheru:Edward-Pryce-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26000446|Sir Edward Pryce-Jones, 1st Baronet]]'' | políticu galés (1861–1926) | 1861 | 1926 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6000 | | ''[[:d:Q26156061|Tecwyn Ellis]]'' | | 1918 | 2012 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6001 | [[Ficheru:Evan Mathew Richards AS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26208288|Evan Richards]]'' | | 1821 | 1880 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6002 | | ''[[:d:Q26213540|Sioned James]]'' | | 1974 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6003 | | ''[[:d:Q26265397|David Morris]]'' | | 1800 | 1864 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6004 | | ''[[:d:Q26271764|William Morris]]'' | | 1811 | 1877 | ''[[:d:Q6661525|Llangunnor]]'' |- | style='text-align:right'| 6005 | | ''[[:d:Q26289884|James Gwynne-Holford]]'' | | 1833 | 1916 | ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]'' |- | style='text-align:right'| 6006 | | ''[[:d:Q26696072|John Evans]]'' | | 1795 | 1864 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6007 | | ''[[:d:Q26702229|Cecily Mackworth]]'' | escritora británica (1911–2006) | 1911 | 2006 | ''[[:d:Q6661799|Llantilio Pertholey]]'' |- | style='text-align:right'| 6008 | | ''[[:d:Q26702755|Richard Squance]]'' | | 1880 | 1948 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6009 | | ''[[:d:Q26727497|Olwen Brogan]]'' | arqueóloga provincial romanu británica (1900–1989) | 1900 | 1989 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6010 | | ''[[:d:Q26736713|Owain Rhys Davies]]'' | | 1982 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6011 | | ''[[:d:Q26754461|Arthur Davies]]'' | políticu británicu (1872–1942) | 1872 | 1942 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6012 | | ''[[:d:Q26769421|John Henry Williams]]'' | economista d&#39;Estaos Xuníos (1887–1980) | 1887 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6013 | [[Ficheru:Pryce Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26809927|Pryce Lewis]]'' | espía galés (1831–1911) | 1831 | 1911 | ''[[:d:Q7020033|Newton]]'' |- | style='text-align:right'| 6014 | | ''[[:d:Q26818595|Gwenllian Davies]]'' | actriz británica | 1914 | 2007 | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 6015 | | ''[[:d:Q26838630|David Baynham]]'' | futbolista británicu | 1902 | 1974 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6016 | | ''[[:d:Q26882238|Peter Edwards]]'' | | 1947 | 2016 | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 6017 | | ''[[:d:Q26970843|William Trevor Anthony]]'' | | 1912 | 1984 | ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]'' |- | style='text-align:right'| 6018 | | ''[[:d:Q26985252|Frederick Kynaston Barnes]]'' | constructor naval galés (1828–1908) | 1828 | 1908 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6019 | | ''[[:d:Q27044313|Samuel Jones]]'' | broadcaster galés (1898–1974) | 1898 | 1974 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 6020 | | ''[[:d:Q27062496|Audrey Williams]]'' | arqueóloga galesa (1902–1978) | 1902 | 1978 | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 6021 | | ''[[:d:Q27064081|Phyllis Linton]]'' | nadadora británica | 1929 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6022 | [[Ficheru:Gerard Storm (1974).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27106535|Gerard Storm]]'' | políticu belxicanu | 1918 | 2002 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6023 | | ''[[:d:Q27460689|Cyril Percival]]'' | actor galés (1889–1948) | 1889 | 1948 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6024 | | ''[[:d:Q27491504|T. Rees Thomas]]'' | | 1910 | 1993 | ''[[:d:Q24674338|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 6025 | [[Ficheru:Elen Roger Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27553597|Elen Roger Jones]]'' | | 1908 | 1999 | ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]'' |- | style='text-align:right'| 6026 | | ''[[:d:Q27661910|Harry Toft]]'' | xugador de rugbi union galés (1881–1951) | 1881 | 1951 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6027 | | ''[[:d:Q27824216|Thomas Buckland]]'' | | 1870 | 1932 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6028 | | ''[[:d:Q27825483|Sir Richard Price Puleston, 1st Baronet]]'' | | 1765 | 1840 | ''[[:d:Q26213230|Bryn y Pys Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6029 | [[Ficheru:Gareth Powell, British-born Australian publisher, journalist, author, and editor, 1967.png|center|128px]] | ''[[:d:Q27861839|Gareth Powell]]'' | | 1934 | 2016 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 6030 | | ''[[:d:Q27861969|Henry Morris Pryce-Jones]]'' | soldáu galés (1878–1952) | 1878 | 1952 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6031 | | ''[[:d:Q27876622|Frances Môn Jones]]'' | | 1919 | 2000 | ''[[:d:Q990946|Broughton]]'' |- | style='text-align:right'| 6032 | | ''[[:d:Q27876643|Dora Herbert Jones]]'' | | 1890 | 1974 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 6033 | | ''[[:d:Q27922155|Ernest William Jones]]'' | | 1870 | 1941 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6034 | | ''[[:d:Q27922515|Michael Forrest]]'' | actor de televisión galés (1932–2004) | 1932 | 2004 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6035 | [[Ficheru:Nefydd (William Roberts).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27967959|William Roberts]]'' | ministru galés (1813–1872) | 1813 | 1872 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6036 | | ''[[:d:Q27970129|Owen John Owen]]'' | | 1867 | 1960 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6037 | | ''[[:d:Q27971201|John Phillips]]'' | | 1810 | 1877 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6038 | | ''[[:d:Q27971230|John Pugh]]'' | | 1783 | 1839 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 6039 | [[Ficheru:Portrait of Cadfan (4671203).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27972098|Hugh Williams]]'' | | 1807 | 1870 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 6040 | | ''[[:d:Q27972899|Roger Howells]]'' | futbolista británicu (1931–1975) | 1931 | 1975 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6041 | | ''[[:d:Q27972897|Rosemary Barrow]]'' | historiadora del arte británica (1968–2016) | 1968 | 2016 | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 6042 | | ''[[:d:Q27982248|Billy James]]'' | futbolista británicu | 1921 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6043 | | ''[[:d:Q27995652|Philip Archibald Gibbs]]'' | | 1893 | 1960 | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 6044 | [[Ficheru:Betty Campbell head 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28003067|Betty Campbell]]'' | | 1934 | 2017 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 6045 | | ''[[:d:Q28011841|John Ralph Michell]]'' | | 1861 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6046 | [[Ficheru:Jack Price BC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28024777|John Price]]'' | | 1883 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6047 | | ''[[:d:Q28026597|John Roberts]]'' | | 1731 | 1806 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 6048 | | ''[[:d:Q28028557|Paul Panton]]'' | | 1758 | 1822 | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 6049 | | ''[[:d:Q28035448|Cecil Smith]]'' | entrenador galés (1936–2016) | 1936 | 2016 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6050 | | ''[[:d:Q28043251|Rachel Owen]]'' | | 1968 | 2016 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6051 | | ''[[:d:Q28044426|Mary Grierson]]'' | ilustradora botánica británica (1912–2012) | 1912 | 2012 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6052 | | ''[[:d:Q28045011|Terry James]]'' | | 1933 | 2016 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6053 | | ''[[:d:Q28047860|Harry Gould]]'' | | 1914 | 2000 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6054 | | ''[[:d:Q28065152|Ron Howells]]'' | futbolista británicu (1935–2014) | 1935 | 2014 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 6055 | | ''[[:d:Q28091599|Trefor Beasley]]'' | | 1918 | 1994 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6056 | | ''[[:d:Q28115294|Ellis Stanbury]]'' | | 1931 | 2007 | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6057 | | ''[[:d:Q28160608|Ivor Hughes]]'' | | 1939 | 1966 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6058 | | ''[[:d:Q28308507|John Haydn Davies]]'' | | 1905 | 1991 | ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]'' |- | style='text-align:right'| 6059 | | ''[[:d:Q28312981|Joseph Davies]]'' | | 1880 | 1954 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6060 | | ''[[:d:Q28354969|Stewart Williams]]'' | | 1925 | 2011 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 6061 | | ''[[:d:Q28354972|R. Elwyn Hughes]]'' | bioquímicu británicu (1928–2015) | 1928 | 2015 | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 6062 | | ''[[:d:Q28356929|Ted Breeze Jones]]'' | | 1929 | 1997 | ''[[:d:Q20597403|Manod]]'' |- | style='text-align:right'| 6063 | | ''[[:d:Q28360693|Thomas Redvers Llewellyn]]'' | | 1901 | 1976 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 6064 | | ''[[:d:Q28360696|Eric Sunderland]]'' | | 1930 | 2010 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 6065 | | ''[[:d:Q28360706|William (John) Morgan]]'' | | 1846 | 1918 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 6066 | | ''[[:d:Q28360712|Thomas Evan Watkins]]'' | | 1801 | 1889 | ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]'' |- | style='text-align:right'| 6067 | | ''[[:d:Q28360713|John Jenkyn Morgan]]'' | | 1875 | 1961 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 6068 | | ''[[:d:Q28360720|Henry John Randall]]'' | | 1877 | 1964 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6069 | | ''[[:d:Q28360726|David Roberts]]'' | | 1875 | 1956 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6070 | | ''[[:d:Q28360731|David John Roberts]]'' | | 1883 | 1956 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6071 | [[Ficheru:Bob Roberts, Tai'r Felin, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360736|Robert Roberts]]'' | | 1870 | 1951 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6072 | | ''[[:d:Q28360740|George Isaac Thomas]]'' | | 1895 | 1941 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 6073 | | ''[[:d:Q28360744|William Phillip Thomas]]'' | | 1861 | 1954 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 6074 | | ''[[:d:Q28360754|Thomas Glyn Walters]]'' | | 1890 | 1970 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 6075 | | ''[[:d:Q28360757|John Williams]]'' | | 1872 | 1944 | ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]'' |- | style='text-align:right'| 6076 | | ''[[:d:Q24004546|Wendy Williams]]'' | | 1942 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6077 | [[Ficheru:Margaret Phillips in Tales of Tomorrow (The Evil Within).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004608|Margaret Phillips]]'' | | 1923 | 1984 | ''[[:d:Q4923811|Blaengwrach]]'' |- | style='text-align:right'| 6078 | | ''[[:d:Q24004662|Fred Cook]]'' | | 1902 | 1966 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6079 | | ''[[:d:Q24004663|Charles Edwards]]'' | | 1854 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6080 | | ''[[:d:Q24004660|Edward Bowen]]'' | | 1858 | 1923 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6081 | | ''[[:d:Q24004664|Henry Edwards]]'' | | 1856 | 1913 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6082 | | ''[[:d:Q24004671|Albert Jones]]'' | | 1883 | 1963 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6083 | [[Ficheru:Tom Hewitt Wales International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004668|Tom Hewitt]]'' | | 1889 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6084 | | ''[[:d:Q24004669|Arthur Hughes]]'' | | 1884 | 1970 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6085 | | ''[[:d:Q24004675|John Jones]]'' | | 1860 | 1902 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6086 | | ''[[:d:Q24004673|Jeffrey Jones]]'' | | 1886 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6087 | | ''[[:d:Q24004678|Tom Williams]]'' | | 1887 | 1927 | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 6088 | | ''[[:d:Q24004679|Harold Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés (1883–1947) | 1883 | 1947 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6089 | | ''[[:d:Q24004676|Billy Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés (1886–1956) | 1886 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6090 | | ''[[:d:Q24004680|William Evans]]'' | | 1892 | 1979 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 6091 | | ''[[:d:Q24004694|Oliver Taylor]]'' | | 1869 | 1945 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6092 | | ''[[:d:Q24004695|Charles Thomas]]'' | | 1876 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6093 | [[Ficheru:George Richards (Welsh Footballer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24004693|George Richards]]'' | | 1874 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6094 | | ''[[:d:Q24004698|Ronnie Williams]]'' | | 1907 | 1987 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6095 | | ''[[:d:Q24004699|William Wynn]]'' | | 1876 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6096 | | ''[[:d:Q24004697|John Vaughan]]'' | | 1856 | 1935 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6097 | [[Ficheru:Walter Neumann 1973 (portion B).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24005345|Walter Neumann]]'' | | 1946 | 2024 | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 6098 | | ''[[:d:Q24007287|Hywel Davies]]'' | | 1902 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6099 | | ''[[:d:Q24007285|Wynne Crompton]]'' | | 1907 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6100 | | ''[[:d:Q24007295|Tom Edwards]]'' | | 1906 | 1980 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6101 | | ''[[:d:Q24007296|Emrys Ellis]]'' | | 1904 | 1981 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6102 | | ''[[:d:Q24007303|George Green]]'' | | 1912 | 1994 | ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]'' |- | style='text-align:right'| 6103 | | ''[[:d:Q24007300|Tom Evans]]'' | | 1903 | 1990 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6104 | | ''[[:d:Q24007311|Alan Jarvis]]'' | | 1943 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6105 | [[Ficheru:Screenshot 20220606-130821 Gallery.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007314|Jimmy Jones]]'' | | 1895 | 1966 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6106 | | ''[[:d:Q24007312|David Jones]]'' | | 1910 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6107 | | ''[[:d:Q24007316|Richard Jones]]'' | | 1878 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6108 | | ''[[:d:Q24007429|Billy Richards]]'' | | 1905 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6109 | [[Ficheru:Billy Rogers (footballer).png|center|128px]] | ''[[:d:Q24007432|Billy Rogers]]'' | | 1905 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6110 | | ''[[:d:Q24007439|Dai Thomas]]'' | | 1926 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6111 | | ''[[:d:Q24007448|Ephraim Williams]]'' | | 1877 | 1954 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6112 | | ''[[:d:Q24007449|Jesse Williams]]'' | | 1903 | 1972 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6113 | | ''[[:d:Q24033907|James Davies]]'' | | 1845 | 1910 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6114 | [[Ficheru:Rosa Mabel Lee while working in Lowestoft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24034988|Rosa Lee]]'' | | 1884 | 1976 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6115 | | ''[[:d:Q24036579|John Rogers Rees]]'' | banqueru galés (1856–1923) | 1856 | 1923 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 6116 | [[Ficheru:Hefin David AM (28170811245).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24040034|Hefin David]]'' | políticu galés | 1977 | 2025 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 6117 | | ''[[:d:Q24069516|Marwood Marchant]]'' | | 1922 | 1972 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 6118 | | ''[[:d:Q24080983|Francis Xavier Gaffney]]'' | | 1877 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6119 | | ''[[:d:Q24175038|Geoffrey Dhenin]]'' | médicu galés (1918–2011) | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6120 | | ''[[:d:Q24181959|David James]]'' | futbolista británicu (1917-1981) | 1917 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6121 | [[Ficheru:MargaretBevanGealy1916.png|center|128px]] | ''[[:d:Q24183311|Margaret Bevan]]'' | | 1894 | 1953 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 6122 | | ''[[:d:Q24183384|Watkin George]]'' | | 1759 | 1822 | ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]'' |- | style='text-align:right'| 6123 | | ''[[:d:Q24183454|Arthur Drabble]]'' | xugador de críquet galés (1864–1931) | 1864 | 1931 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 6124 | | ''[[:d:Q24195073|William Bridge]]'' | | 1808 | 1886 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6125 | | ''[[:d:Q24203440|Reese J. Llewellyn]]'' | empresariu galés (1862–1936) | 1862 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6126 | | ''[[:d:Q24203499|Owen Daniel]]'' | políticu galés (1875–1936) | 1875 | 1936 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 6127 | | ''[[:d:Q24218750|Charlie Oliver]]'' | | 1901 | 1990 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6128 | [[Ficheru:Muriel Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24234002|Muriel Jones]]'' | | 1890 | 1974 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6129 | | ''[[:d:Q24249604|D. LL. Lewis]]'' | | 1816 | 1893 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6130 | | ''[[:d:Q24250356|Edward David Williams]]'' | | 1842 | 1909 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6131 | | ''[[:d:Q24250594|May Marsden]]'' | | 1876 | 1968 | ''[[:d:Q5116688|Churchstoke]]'' |- | style='text-align:right'| 6132 | | ''[[:d:Q24250749|William Jones]]'' | | 1842 | 1907 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 6133 | | ''[[:d:Q24266615|William Waters]]'' | impresor galés (1843–1910) | 1843 | 1910 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6134 | | ''[[:d:Q24287035|Sian Pari Huws]]'' | | 1960 | 2015 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6135 | | ''[[:d:Q24287039|Derec Williams]]'' | | 1949 | 2014 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6136 | | ''[[:d:Q24287037|Dafydd Parri]]'' | novelista galés (1926–2001) | 1926 | 2001 | ''[[:d:Q3399502|Rowen]]'' |- | style='text-align:right'| 6137 | | ''[[:d:Q24287040|Alvis Richards]]'' | | 1935 | 2006 | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 6138 | [[Ficheru:Mr Owen NLW3364287.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24287250|Richard Owen]]'' | arquiteutu galés (1831–1891) | 1831 | 1891 | ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]'' |- | style='text-align:right'| 6139 | | ''[[:d:Q24292009|Sir James Hamlyn-Williams, 3rd Baronet]]'' | | 1790 | 1861 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6140 | | ''[[:d:Q24300868|Ellis Powell Jones]]'' | | 1826 | 1881 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6141 | | ''[[:d:Q24334379|Thomas Aneurin Roberts]]'' | | 1824 | 1892 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6142 | | ''[[:d:Q24339521|Mark Ormrod]]'' | historiador británicu | 1957 | 2020 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6143 | [[Ficheru:Steffan Lewis AM (27555190473).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24405255|Steffan Lewis]]'' | políticu británicu | 1984 | 2019 | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 6144 | | ''[[:d:Q24565981|George Poland]]'' | | 1913 | 1988 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6145 | | ''[[:d:Q24566004|D. Jacob Davies]]'' | | 1916 | 1974 | ''[[:d:Q16248491|Tregroes]]'' |- | style='text-align:right'| 6146 | | ''[[:d:Q24573112|David Lewis]]'' | | 1797 | 1872 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6147 | | ''[[:d:Q24578824|William Leonard Baker]]'' | políticu galés (1831–1893) | 1831 | 1893 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6148 | | ''[[:d:Q24579303|Trevor Grierson]]'' | xugador de críquet galés (1849–1913) | 1849 | 1913 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6149 | | ''[[:d:Q24635388|Gwen ferch Cynyr]]'' | | 600 | 544 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6150 | | ''[[:d:Q24716959|Charlotte Louisa Traherne]]'' | | 1798 | 1880 | ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6151 | | ''[[:d:Q24718677|James William Webb-Jones]]'' | | 1904 | 1965 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6152 | | ''[[:d:Q24735292|Judith Ann Tucker]]'' | investigadora | 1960 | 2023 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6153 | | ''[[:d:Q24845234|Thora Craig]]'' | política británica (1910–1999) | 1910 | 1999 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6154 | | ''[[:d:Q24845632|William Owen]]'' | | 1860 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6155 | | ''[[:d:Q24845633|Bill Parry]]'' | | 1873 | 1923 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6156 | | ''[[:d:Q24845756|John Williams]]'' | políticu australianu (1926–1997) | 1926 | 1997 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6157 | [[Ficheru:Thomas Foley - Queensland politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24845844|Thomas Foley]]'' | políticu galés (1853–1920) | 1853 | 1920 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6158 | | ''[[:d:Q24845876|John Fowke]]'' | xugador de críquet galés (1858–1938) | 1858 | 1938 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6159 | | ''[[:d:Q24963158|Sydney Darvell]]'' | | 1874 | 1944 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6160 | | ''[[:d:Q24963161|Llewelyn Griffiths]]'' | | 1877 | 1943 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6161 | | ''[[:d:Q25138514|Johnny Baynham]]'' | | 1918 | 1995 | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 6162 | | ''[[:d:Q25171822|John Roberts]]'' | | 1857 | 1900 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 6163 | | ''[[:d:Q25171969|David Evans]]'' | políticu australianu (1924-2019) | 1924 | 2019 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 6164 | [[Ficheru:Benjamin Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18559698|Benjamin Davies]]'' | | 1814 | 1875 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 6165 | | ''[[:d:Q18559723|Edward Le Davis]]'' | | 1640 | 1684 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6166 | | ''[[:d:Q18559733|Frederick Brundrett]]'' | | 1894 | 1974 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 6167 | | ''[[:d:Q18559825|Marmaduke Matthews]]'' | | 1606 | 1683 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6168 | | ''[[:d:Q18559856|Robert Davies]]'' | | 1816 | 1905 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 6169 | | ''[[:d:Q18559864|Sarah Matthews]]'' | | 1846 | 1929 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6170 | | ''[[:d:Q18559909|William Davis]]'' | | 1627 | 1690 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6171 | | ''[[:d:Q18572211|Alice Williams]]'' | artista galesa (1863–1957) | 1863 | 1957 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6172 | | ''[[:d:Q18572230|Ann Davies]]'' | traductora británica | 1914 | 1954 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6173 | | ''[[:d:Q18572258|Anne Penny]]'' | | 1729 | 1784 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6174 | [[Ficheru:Kathleen Lloyd Jones by unknown in 1920s.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18576619|Kathleen Lloyd Jones]]'' | | 1898 | 1978 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 6175 | | ''[[:d:Q18576682|Margaret Davies]]'' | | 1700 | 1785 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6176 | | ''[[:d:Q18576757|Michael Williams]]'' | | 1935 | 2009 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6177 | [[Ficheru:Portrait of Morgan Harry, Banbury, Oxfordshire (4674767).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18576797|Nun Morgan Harry]]'' | ministru galés (1800–1842) | 1800 | 1842 | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 6178 | [[Ficheru:Thomas Gruffydd (1815 - 30 Awst 1887) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18577073|Thomas Gruffydd]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 6179 | | ''[[:d:Q18588991|Henry Stanhope Sloman]]'' | oficial galés (1861–1945) | 1861 | 1945 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 6180 | | ''[[:d:Q28360762|Robert John Williams]]'' | | 1891 | 1967 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6181 | | ''[[:d:Q28360793|Alice Matilda Langland Williams]]'' | | 1867 | 1950 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 6182 | | ''[[:d:Q28360830|Thomas Oswald Williams]]'' | | 1888 | 1965 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 6183 | | ''[[:d:Q28360838|William Owen]]'' | | 1762 | 1853 | ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 6184 | | ''[[:d:Q28360844|Edward Walter Rees]]'' | | 1881 | 1940 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6185 | | ''[[:d:Q28360848|Howell Roberts]]'' | | 1840 | 1922 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6186 | [[Ficheru:Rev. Peter Williams (Pedr Hir), Liverpool (5293994).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360853|Peter Williams]]'' | | 1847 | 1922 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 6187 | [[Ficheru:Wynebddalen Hanes Bywyd Thomas Williams, Capelulo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360856|Thomas Williams]]'' | | | 1855 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6188 | | ''[[:d:Q28360862|Thomas Davies]]'' | | 1851 | 1924 | ''[[:d:Q5201424|Abercywarch]]'' |- | style='text-align:right'| 6189 | | ''[[:d:Q28360860|John Roberts]]'' | | 1899 | 1979 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6190 | | ''[[:d:Q28360874|Lewis Meredith]]'' | | 1826 | 1891 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6191 | | ''[[:d:Q28360879|David Michael]]'' | | 1842 | 1913 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6192 | | ''[[:d:Q28360881|Evan Morgan]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q6911498|Morfa Bychan]]'' |- | style='text-align:right'| 6193 | [[Ficheru:Portrait of John Rhys Morgan, D.D (4670414).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360885|John Rhys Morgan]]'' | | 1822 | 1900 | ''[[:d:Q6647290|Lisvane]]'' |- | style='text-align:right'| 6194 | | ''[[:d:Q28360890|William Morgan]]'' | | 1819 | 1878 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 6195 | | ''[[:d:Q28360900|William Moses]]'' | | 1742 | 1824 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6196 | [[Ficheru:Owen Griffith Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360904|Owen Griffith Owen]]'' | | 1847 | 1916 | ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]'' |- | style='text-align:right'| 6197 | [[Ficheru:Richard Jones Owen, 'Glaslyn' (5449759) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360913|Richard Jones Owen]]'' | | 1831 | 1909 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 6198 | | ''[[:d:Q28360918|William Owen]]'' | | 1788 | 1838 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6199 | [[Ficheru:Robert Owen (Eyron Gwyllt Walia).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28360916|Robert Owen]]'' | | 1803 | 1870 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6200 | | ''[[:d:Q28360923|William Owen]]'' | | 1789 | 1841 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 6201 | [[Ficheru:Portrait of W. Owen Prysgol (4670429).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361196|William Owen]]'' | | 1813 | 1893 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6202 | | ''[[:d:Q28361200|David Parry]]'' | | 1835 | 1870 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6203 | | ''[[:d:Q28361205|Harri Parri]]'' | | 1709 | 1800 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 6204 | [[Ficheru:Portrait of Robert Parry neu Robyn Ddu Eryri (4673403).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361334|Robert Parry]]'' | | 1804 | 1892 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6205 | | ''[[:d:Q28361336|Thomas Parry]]'' | | | 1874 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 6206 | [[Ficheru:Portrait of Benjamin Price Cymro Bach (4671821).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361346|Benjamin Price]]'' | | 1792 | 1854 | ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6207 | | ''[[:d:Q28361349|David Price]]'' | | 1804 | 1874 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 6208 | | ''[[:d:Q28361353|Thomas Walter Price]]'' | | 1829 | 1869 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6209 | | ''[[:d:Q28361357|John Price]]'' | | 1803 | 1887 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 6210 | | ''[[:d:Q28361361|John William Prichard]]'' | | 1749 | 1829 | ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]'' |- | style='text-align:right'| 6211 | [[Ficheru:Portrait of William Thomas Rees, 'Alaw Ddu' (4670485).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361371|William Thomas Rees]]'' | | 1838 | 1904 | ''[[:d:Q20592884|Pwll-y-glaw]]'' |- | style='text-align:right'| 6212 | | ''[[:d:Q28361374|Jonathan Owain Reynolds]]'' | | 1814 | 1891 | ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]'' |- | style='text-align:right'| 6213 | | ''[[:d:Q28361384|John Richards]]'' | | 1843 | 1901 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6214 | | ''[[:d:Q28361388|Griffith Roberts]]'' | | 1846 | 1915 | ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]'' |- | style='text-align:right'| 6215 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts, harpist, of Newtown (4670503) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361398|John Roberts]]'' | | 1816 | 1894 | ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]'' |- | style='text-align:right'| 6216 | [[Ficheru:Iolo Caernarfon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361402|John John Roberts]]'' | | 1840 | 1914 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 6217 | | ''[[:d:Q28361407|Richard Roberts]]'' | | 1818 | 1876 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6218 | | ''[[:d:Q28361405|Lewis Roberts]]'' | | 1756 | 1844 | ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6219 | [[Ficheru:Thomas Rowland Roberts (Asaph).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361414|Thomas Rowland Roberts]]'' | | 1857 | 1940 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6220 | [[Ficheru:Richard Gwylfa Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361412|Richard Roberts]]'' | | 1871 | 1935 | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6221 | [[Ficheru:Thomas Roberts, Scorpion (4974950).png|center|128px]] | ''[[:d:Q28361417|Thomas Roberts]]'' | | 1816 | 1887 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6222 | | ''[[:d:Q28361425|David Rowland]]'' | | 1782 | 1820 | ''[[:d:Q5446229|Ffos-y-ffin]]'' |- | style='text-align:right'| 6223 | | ''[[:d:Q28361431|Henry Rowlands]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 6224 | [[Ficheru:David Samuel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361434|David Samuel]]'' | | 1856 | 1921 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6225 | | ''[[:d:Q28361438|David Saunders]]'' | | 1769 | 1840 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 6226 | [[Ficheru:Portrait of D. Rhys Stephen (4672025) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361446|David Rhys Stephen]]'' | | 1807 | 1852 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6227 | [[Ficheru:Portrait of R. D. Thomas (4672710).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361448|Robert David Thomas]]'' | | 1817 | 1888 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6228 | | ''[[:d:Q28361459|Thomas Emlyn Thomas]]'' | | 1822 | 1846 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6229 | [[Ficheru:Cochfarf.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361456|Edward Thomas]]'' | | 1853 | 1912 | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 6230 | | ''[[:d:Q28361462|Evan Thomas]]'' | | 1795 | 1867 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6231 | | ''[[:d:Q28361464|Hugh Evan Thomas]]'' | | 1830 | 1889 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6232 | | ''[[:d:Q28361471|Jenkin Thomas]]'' | | 1746 | 1807 | ''[[:d:Q6759079|Margam]]'' |- | style='text-align:right'| 6233 | | ''[[:d:Q28361468|Francis Thomas]]'' | | 1726 | 1796 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 6234 | | ''[[:d:Q28361479|John Thomas]]'' | | 1813 | 1866 | ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6235 | | ''[[:d:Q28361476|John Thomas]]'' | | 1742 | 1818 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 6236 | | ''[[:d:Q28361482|John Thomas]]'' | | 1839 | 1921 | ''[[:d:Q13126078|Blaenannerch]]'' |- | style='text-align:right'| 6237 | [[Ficheru:Portrait of Mr. John Thomas (Eifionydd) (4671487).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361486|John Thomas]]'' | | 1848 | 1922 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 6238 | | ''[[:d:Q28361492|Arthur Simon Thomas]]'' | | 1865 | 1935 | ''[[:d:Q5189931|Crugybar]]'' |- | style='text-align:right'| 6239 | | ''[[:d:Q28361498|Rowland Walter]]'' | | 1819 | 1884 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 6240 | | ''[[:d:Q28361501|Abraham Williams]]'' | | 1755 | 1828 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6241 | [[Ficheru:Robert Arthur Williams (Berw).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361504|Robert Arthur Williams]]'' | | 1854 | 1926 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6242 | [[Ficheru:John Williams (Ceulanydd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361511|John Ceulanydd Williams]]'' | | 1851 | 1899 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 6243 | [[Ficheru:Portrait of 'Gwynionydd' (4672166).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361508|Benjamin Williams]]'' | | 1821 | 1891 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6244 | | ''[[:d:Q28361514|David Williams]]'' | | 1796 | 1823 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 6245 | [[Ficheru:Portrait of R. H. Williams, Menai Bridge (Corfanydd) (4671218).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361519|Robert Herbert Williams]]'' | | 1805 | 1876 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6246 | [[Ficheru:H Cernyw Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361522|Hugh Williams]]'' | | 1843 | 1937 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6247 | | ''[[:d:Q28361531|John Williams]]'' | | 1740 | 1821 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 6248 | | ''[[:d:Q28361528|John Williams]]'' | | 1811 | 1891 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6249 | | ''[[:d:Q28361538|John Williams]]'' | | 1800 | 1871 | ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]'' |- | style='text-align:right'| 6250 | [[Ficheru:John Williams (Gorfyniawc o Arfon, 1814-78) NLW3362955.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361542|John Williams]]'' | | 1814 | 1878 | ''[[:d:Q3398858|Talybont]]'' |- | style='text-align:right'| 6251 | [[Ficheru:Lewis William.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361547|Lewis William]]'' | | 1774 | 1862 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6252 | [[Ficheru:Dafydd Rhys Williams (Index).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28361685|Dafydd Rhys Williams]]'' | | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]'' |- | style='text-align:right'| 6253 | | ''[[:d:Q28361688|Richard Williams]]'' | | 1790 | 1839 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6254 | | ''[[:d:Q28361695|Foulk Robert Williams]]'' | | 1774 | 1870 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 6255 | | ''[[:d:Q28361692|Richard Williams]]'' | | 1842 | 1917 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 6256 | | ''[[:d:Q28361697|Robert Williamson]]'' | | 1807 | 1852 | ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6257 | | ''[[:d:Q28361707|Thomas Williams]]'' | | 1807 | 1894 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6258 | | ''[[:d:Q28361705|Thomas Williams]]'' | | 1774 | 1814 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6259 | | ''[[:d:Q28361711|Daniel Thomas Williams]]'' | | 1820 | 1876 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6260 | | ''[[:d:Q28361719|William Williams]]'' | | 1768 | 1836 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6261 | | ''[[:d:Q28361717|Thomas Williams]]'' | | 1821 | 1855 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 6262 | | ''[[:d:Q28361723|William Williams]]'' | | 1769 | 1847 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6263 | | ''[[:d:Q28361726|William Williams]]'' | | 1800 | 1868 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 6264 | | ''[[:d:Q28416510|William Warrington]]'' | | 1735 | 1824 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6265 | | ''[[:d:Q28509045|Charles Evans]]'' | futbolista británicu | 1897 | 1939 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6266 | | ''[[:d:Q28523296|David Dilwyn John]]'' | zoólogu galés (1901–1995) | 1901 | 1995 | ''[[:d:Q16249962|St Brides Major community]]'' |- | style='text-align:right'| 6267 | | ''[[:d:Q28528581|Arthur Gimblett]]'' | futbolista británicu | 1889 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6268 | | ''[[:d:Q28531012|William Price]]'' | | 1869 | 1937 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 6269 | | ''[[:d:Q28531231|Samuel Elliott]]'' | | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6270 | [[Ficheru:Mary Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28600790|Mary Williams]]'' | académica británica (1883–1977) | 1887<br/>1883 | 1977 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6271 | [[Ficheru:Sion Trefor (m. 1589) Gresffordd. John Trevor (d. 1589) Gresford Church, Cymru Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28731295|Sion Trevor]]'' | soldáu galés | | 1589 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 6272 | | ''[[:d:Q28741101|Cyril Lewis]]'' | futbolista británicu | 1909 | 1999 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 6273 | | ''[[:d:Q28748041|David Collier]]'' | futbolista británicu | 1957 | 2021 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 6274 | | ''[[:d:Q28752872|Doreen Vermeulen-Cranch]]'' | profesora universitaria galesa (1915–2011) | 1915 | 2011 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6275 | | ''[[:d:Q28777314|André Hue]]'' | | 1923 | 2005 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6276 | | ''[[:d:Q28823400|Huw O. Pritchard]]'' | químicu canadianu | 1928 | 2019 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6277 | | ''[[:d:Q28867978|Frank Squires]]'' | futbolista británicu | 1921 | 1988 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6278 | | ''[[:d:Q25184178|William Hughes]]'' | | 1889 | 1955 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6279 | | ''[[:d:Q25206942|William Butler]]'' | | 1872 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6280 | | ''[[:d:Q25206940|Arthur Davies]]'' | | 1886 | 1949 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6281 | | ''[[:d:Q25206941|Jack Butler]]'' | | 1868 | 1956 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6282 | | ''[[:d:Q25206956|Edward Evelyn]]'' | | 1862 | 1936 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6283 | [[Ficheru:GeorgeGriffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25206962|George Griffiths]]'' | | 1865 | 1918 | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 6284 | | ''[[:d:Q25206961|William Green]]'' | | 1881 | 1966 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6285 | | ''[[:d:Q25206970|John Hughes]]'' | | 1877 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6286 | | ''[[:d:Q25206973|Jack Jenkins]]'' | | 1892 | 1946 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6287 | | ''[[:d:Q25206987|Gordon Jones]]'' | | 1886 | 1977 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6288 | | ''[[:d:Q18126117|Billy Hough]]'' | | 1908 | | ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]'' |- | style='text-align:right'| 6289 | | ''[[:d:Q18535570|Jonathan Ceredig Davies]]'' | | 1859 | 1932 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 6290 | | ''[[:d:Q18535571|Lewis Davies]]'' | | 1777 | 1828 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6291 | [[Ficheru:Hugh Derfel Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535575|Huw Derfel]]'' | | 1816 | 1890 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6292 | | ''[[:d:Q18535572|Rhisiart Morgan Davies]]'' | físicu galés (1903–1958) | 1903 | 1958 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 6293 | | ''[[:d:Q18535573|William Davies]]'' | | 1831 | 1892 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 6294 | [[Ficheru:William Thomas Edwards (Gwilym Deudraeth).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535594|William Thomas Edwards]]'' | | 1863 | 1940 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6295 | | ''[[:d:Q18535598|William Edwards]]'' | | 1790 | 1855 | ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]'' |- | style='text-align:right'| 6296 | | ''[[:d:Q18535596|Alun R. Edwards]]'' | bibliotecariu británicu (1919–1986) | 1919 | 1986 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 6297 | | ''[[:d:Q18535602|Eirwen Davies]]'' | | 1925 | 2014 | ''[[:d:Q5456119|Five Roads]]'' |- | style='text-align:right'| 6298 | [[Ficheru:(The poet Robert Evans (Cybi), outside his home, Bryn Eithin, Llangybi) (6347476638).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535612|Robert Evans]]'' | | 1871 | 1956 | ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 6299 | [[Ficheru:Iolo Morganwg (Cadrawd) (page 18 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535618|Thomas Christopher Evans]]'' | | 1846 | 1918 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6300 | | ''[[:d:Q18535623|J. O. Francis]]'' | | 1882 | 1956 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6301 | | ''[[:d:Q18535631|William Gambold]]'' | | 1672 | 1728 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6302 | | ''[[:d:Q18535642|Bruce Griffiths]]'' | | 1924 | 1999 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6303 | [[Ficheru:Robert Arthur Griffith (Elphin).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535641|Robert Arthur Griffith]]'' | | 1860 | 1936 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6304 | | ''[[:d:Q18535652|Gruffudd de la Pole]]'' | | | 1309 | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 6305 | | ''[[:d:Q18535657|Ifan Gruffydd]]'' | escritor galés (1896–1971) | 1896 | 1971 | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 6306 | | ''[[:d:Q18535694|William Hughes]]'' | | | 1794 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6307 | [[Ficheru:Hywel Hughes, Bogota (1452212).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535692|Hywel Hughes]]'' | ganaderu galés (1886–1970) | 1886 | 1970 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 6308 | | ''[[:d:Q18535693|Trajan Hughes]]'' | | 1670<br/>1669 | 1743<br/>1779 | ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]'' |- | style='text-align:right'| 6309 | | ''[[:d:Q18535697|Huw Cae Llwyd]]'' | poeta galés (1431–1500) | 1431 | 1500 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6310 | | ''[[:d:Q18535714|Ifor Rees]]'' | | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 6311 | | ''[[:d:Q18535719|Eldra Jarman]]'' | | 1917 | 2000 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6312 | [[Ficheru:Robert Isaac Jones (1813 - 1905), Dictionary of Welsh Biography.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535726|Robert Isaac Jones]]'' | | 1813 | 1905 | ''[[:d:Q13130719|Pentrefelin]]'' |- | style='text-align:right'| 6313 | | ''[[:d:Q18535727|Rees Jones]]'' | poeta galés (1797–1844) | 1797 | 1844 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 6314 | [[Ficheru:Portrait of David Watkin Jones, 'Dafydd Morganwg' (4670538) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535730|David Watkin Jones]]'' | | 1832 | 1905 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6315 | [[Ficheru:Ehedydd Iâl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535731|William Jones]]'' | | 1815 | 1899 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6316 | [[Ficheru:Edward Jones, Bathafarn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535728|Edward Jones]]'' | | 1778 | 1837 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6317 | [[Ficheru:RJRhoslan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535734|Robert Jones]]'' | | 1745 | 1829 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6318 | [[Ficheru:Abel Jones (Y Bardd Crwst).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535735|Abel Jones]]'' | poeta galés (1829–1901) | 1830<br/>1829 | 1901 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6319 | | ''[[:d:Q18535732|Thomas Lloyd Jones]]'' | | 1810 | 1834 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6320 | | ''[[:d:Q18535733|Dafydd Jones]]'' | | 1881 | 1968 | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 6321 | | ''[[:d:Q18535738|Dafydd Jones]]'' | | 1711 | 1777 | ''[[:d:Q3404900|Caio]]'' |- | style='text-align:right'| 6322 | | ''[[:d:Q18535739|Edward Jones]]'' | | 1761 | 1836 | ''[[:d:Q13130874|Prion]]'' |- | style='text-align:right'| 6323 | | ''[[:d:Q18535736|Aneurin Jones]]'' | | 1930 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6324 | | ''[[:d:Q18535743|Gerallt Jones]]'' | poeta galés (1907–1984) | 1907 | 1984 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 6325 | [[Ficheru:Evan Pan Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535741|Evan Pan Jones]]'' | | 1834 | 1922 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6326 | | ''[[:d:Q18535747|J. Tywi Jones]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6327 | [[Ficheru:Puleston Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535748|John Puleston Jones]]'' | | 1862 | 1925 | ''[[:d:Q6661101|Llanbedr-Dyffryn-Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6328 | | ''[[:d:Q18535749|John Richard Jones]]'' | | 1765 | 1822 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6329 | | ''[[:d:Q18535754|Mei Jones]]'' | | 1953 | 2021 | ''[[:d:Q3402690|Llanddona]]'' |- | style='text-align:right'| 6330 | [[Ficheru:John Williams Jones (Andronicus).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535752|John William Jones]]'' | autor galés (1842–1895) | 1842 | 1895 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6331 | | ''[[:d:Q18535753|Kenneth Glyn Jones]]'' | astrónomu galés (1915–1995) | 1915 | 1995 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 6332 | | ''[[:d:Q18535758|Thomas Jones]]'' | | 1910 | 1972 | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6333 | [[Ficheru:Nesta Wyn Jones (1546023).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535756|Nesta Wyn Jones]]'' | | 1946 | 2025 | ''[[:d:Q4667097|Abergeirw]]'' |- | style='text-align:right'| 6334 | | ''[[:d:Q18535757|Rhydderch Jones]]'' | | 1935 | 1987 | ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]'' |- | style='text-align:right'| 6335 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Levi (4670546) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535765|Thomas Levi]]'' | | 1825 | 1916 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 6336 | | ''[[:d:Q18535771|Lewis Haydn Lewis]]'' | | 1903 | 1985 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 6337 | | ''[[:d:Q18535773|Roger Lort]]'' | | 1608 | 1664 | ''[[:d:Q7595986|Stackpole Estate]]'' |- | style='text-align:right'| 6338 | | ''[[:d:Q18535782|Robert Lloyd]]'' | escritor galés (1888–1961) | 1888 | 1961 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6339 | | ''[[:d:Q18535784|John Selwyn Lloyd]]'' | escritor británicu | 1931 | 2023 | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6340 | | ''[[:d:Q18535799|Mari'r Fantell Wen]]'' | santa galesa galesa (1735–1789) | 1735 | 1789 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6341 | | ''[[:d:Q18535821|Dafydd Morris]]'' | escritor galés (1744–1791) | 1744 | 1791 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 6342 | [[Ficheru:Bob Owen, Croesor, with his wife and some of his books (8469901287).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535845|Bob Owen, Croesor]]'' | | 1885 | 1962 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 6343 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch John Parry (Caer) .. NLW3364386.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535853|John Parry]]'' | | 1775 | 1846 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6344 | | ''[[:d:Q18535874|Stafford Prys]]'' | | 1732 | 1784 | ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 6345 | [[Ficheru:Revd. John Phillips, Bangor (1810-67) NLW3362029.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535878|John Phillips]]'' | | 1810 | 1867 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 6346 | [[Ficheru:T-Mardy-Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535890|Thomas Mardy Rees]]'' | | 1871 | 1953 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6347 | [[Ficheru:Thomas Rees Bala-Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535888|Thomas Rees]]'' | | 1869 | 1926 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 6348 | [[Ficheru:Parch. Henry Rees, Lerpwl, 1798-1869.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535889|Henry Rees]]'' | | 1798 | 1869 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 6349 | [[Ficheru:Professor Melville Richards beginning a series of articles on Welsh place names in Y Cymro (1508965).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535894|Melville Richards]]'' | | 1910 | 1973 | ''[[:d:Q5446198|Ffairfach]]'' |- | style='text-align:right'| 6350 | | ''[[:d:Q18535898|Absalom Roberts]]'' | poeta galés (1780–1864) | 1780 | 1864 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 6351 | [[Ficheru:Portrait of 'Ellis Wyn o Wyrfai' (4670499) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535896|Ellis Roberts]]'' | | 1827 | 1895 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6352 | | ''[[:d:Q18535908|Wynne Roberts]]'' | hipnotizador británicu (1943–2009) | 1942 | 2009 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6353 | | ''[[:d:Q18535916|Robert John Rowlands]]'' | | 1880 | 1967 | ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6354 | | ''[[:d:Q18535939|Edward Samuel]]'' | | 1674 | 1748 | ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 6355 | | ''[[:d:Q18535942|Thomas Shankland]]'' | | 1858 | 1927 | ''[[:d:Q6661566|Llangynin]]'' |- | style='text-align:right'| 6356 | | ''[[:d:Q18535948|Siôn Dafydd Las]]'' | poeta galesa (1650–1694) | 1650 | 1694 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6357 | | ''[[:d:Q18535980|Gwilym Tudur]]'' | | 1941 | 2024 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 6358 | | ''[[:d:Q18535994|Richard Vaughan]]'' | | 1904 | 1983 | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 6359 | | ''[[:d:Q18535993|William Thomas]]'' | | 1843 | 1890 | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 6360 | | ''[[:d:Q18536007|Gareth F. Williams]]'' | escritor galés (1955–2016) | 1955 | 2016 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6361 | | ''[[:d:Q18536009|Ifor Wyn Williams]]'' | autor británicu | 1923 | 1999 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6362 | [[Ficheru:John Roberts Williams, Editor of 'Y Cymro' (1457926).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536013|John Roberts Williams]]'' | | 1914 | 2004 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 6363 | | ''[[:d:Q18536016|William Morgan Williams]]'' | | 1832 | 1877 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6364 | | ''[[:d:Q18536031|Tom Beynon]]'' | | 1886 | 1961 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''<br/>''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 6365 | [[Ficheru:Ben Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536056|Ben Bowen]]'' | poeta galés (1878–1903) | 1878 | 1903 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 6366 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Evans (1835-1935) Wellcome L0002989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18536061|Griffith Evans]]'' | bacteriólogu galés (1835–1935) | 1835 | 1935 | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6367 | | ''[[:d:Q18546110|Arthur Roberts]]'' | | 1897 | 1964 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6368 | [[Ficheru:Portrait of D. Emlyn Evans (4673959).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18546445|David Emlyn Evans]]'' | | 1843 | 1913 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6369 | | ''[[:d:Q18546621|John Roland Phillips]]'' | | 1844 | 1887 | ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]'' |- | style='text-align:right'| 6370 | | ''[[:d:Q18546647|John Williams]]'' | | 1727 | 1798 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 6371 | | ''[[:d:Q18559339|Valerie Gearon]]'' | actriz británica (1937–2003) | 1937 | 2003 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6372 | | ''[[:d:Q28868083|Robert Jones]]'' | | 1803 | 1850 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 6373 | | ''[[:d:Q28870737|Louis Ford]]'' | futbolista británicu | 1914 | 1980 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6374 | | ''[[:d:Q112115299|Arthur Rhys Roberts]]'' | | 1872 | 1920 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6375 | | ''[[:d:Q112116356|George Baker]]'' | | 1902 | 1982 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6376 | | ''[[:d:Q112119470|John Williams]]'' | | 1870 | 1929 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 6377 | | ''[[:d:Q112119851|Abel Edmunds]]'' | | 1800 | 1865 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 6378 | | ''[[:d:Q112126488|Caradog Tegid Rowlands]]'' | | 1891 | 1968 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6379 | | ''[[:d:Q112127551|William Jones]]'' | | 1821 | 1903 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 6380 | | ''[[:d:Q112127710|Robert Cadwaladr Evans]]'' | | 1857 | 1922 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6381 | | ''[[:d:Q112127814|Hugh Edwards]]'' | | 1871 | 1941 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6382 | | ''[[:d:Q112127857|Abednego Jenkin]]'' | | 1819 | 1888 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 6383 | | ''[[:d:Q112128015|William Caradog Evans]]'' | | 1848 | 1878 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 6384 | | ''[[:d:Q112128209|John Saunders]]'' | | 1798 | 1871 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 6385 | | ''[[:d:Q112132303|Walter Hugh James]]'' | | 1845 | 1937 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 6386 | | ''[[:d:Q112132334|David William Bateman]]'' | | 1898 | 1967 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6387 | | ''[[:d:Q112132378|Job Richards]]'' | | 1830 | 1890 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 6388 | | ''[[:d:Q112132441|Henry Howard Evans]]'' | | 1865 | 1935<br/>1936 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6389 | | ''[[:d:Q112132478|Evan Isaac Thomas]]'' | | 1824 | 1903 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6390 | | ''[[:d:Q112132605|David Davies]]'' | | | 1901 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 6391 | | ''[[:d:Q112135582|Dyfrig Evans]]'' | | 1978 | 2022 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6392 | | ''[[:d:Q112147144|Thomas John Williams]]'' | | 1869 | 1944 | ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6393 | | ''[[:d:Q112224866|Abram Owen Thomas]]'' | | 1876 | 1931 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6394 | | ''[[:d:Q112355680|Huw Roland Jones]]'' | xeógrafu británicu (1937–2023) | 1937 | 2023 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6395 | | ''[[:d:Q112359830|Mark Sproule-Jones]]'' | | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q731439|Grosmont]]'' |- | style='text-align:right'| 6396 | | ''[[:d:Q112384154|Peter Lowe]]'' | historiador británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6397 | | ''[[:d:Q112471825|Clifford Naunton Morgan]]'' | | 1901 | 1986 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6398 | | ''[[:d:Q112474545|Robin Okey]]'' | | 1942 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6399 | | ''[[:d:Q112518439|Jeffrey Huw Williams]]'' | | 1956 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6400 | | ''[[:d:Q112519032|John C. Rodda]]'' | | 1934 | 2024 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6401 | | ''[[:d:Q112552665|David Burns Moffat]]'' | | 1921 | 2017 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6402 | [[Ficheru:Gwilym Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112615363|Gwilym Roberts]]'' | | 1935 | 2025 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6403 | | ''[[:d:Q112672989|Evan Jenkins]]'' | | 1794 | 1849 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6404 | | ''[[:d:Q112686378|Hugh Beaver Roberts]]'' | | 1820 | 1903 | ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]'' |- | style='text-align:right'| 6405 | | ''[[:d:Q112947395|William M. Protheroe]]'' | | 1925 | 2012 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 6406 | | ''[[:d:Q112961957|T. W. Allen]]'' | mánager británicu (1864–1943) | 1864 | 1943 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6407 | | ''[[:d:Q113026138|John Davies Thomas]]'' | | 1844 | 1893 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6408 | [[Ficheru:Rosalindmorris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113112197|M. Rosalind Morris]]'' | | 1920 | 2022 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6409 | | ''[[:d:Q113137714|Harry Owen Roe]]'' | | 1885 | 1962 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 6410 | | ''[[:d:Q113459737|Howard Johns]]'' | | 1892 | 1964 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6411 | | ''[[:d:Q113510481|Kathleen Mary Williams]]'' | | 1919 | 1974 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6412 | [[Ficheru:Portrait of John Prytherch (4672676).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113551771|John Prytherch]]'' | ministru galés (1774–1864) | 1774 | 1864 | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 6413 | | ''[[:d:Q113587569|Arnold Stanley Meara]]'' | | 1914 | 1993 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6414 | | ''[[:d:Q113660811|John Malcom Cherrett]]'' | | 1935 | 2014 | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 6415 | | ''[[:d:Q113680486|John Morgan Edwards]]'' | | 1868 | 1924 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6416 | [[Ficheru:Thomas Morton (1829-1887).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113724684|Thomas Morton]]'' | | 1829 | 1887 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6417 | | ''[[:d:Q113805746|Dervis Ward]]'' | | 1923 | 1996 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6418 | | ''[[:d:Q113808080|Colin Cross]]'' | | 1928 | 1985 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6419 | [[Ficheru:John Davies Bryan from O'r Aifft.png|center|128px]] | ''[[:d:Q113861465|John Davies Bryan]]'' | | 1857 | 1888 | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 6420 | | ''[[:d:Q114261259|Ceridwen Lloyd Davies]]'' | | 1900 | 1983 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6421 | | ''[[:d:Q114458166|Rowland Rowland]]'' | | 1812 | 1882 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6422 | [[Ficheru:William Newzam Prior Nicholson - Canadian Headquarters Staff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114529460|Percival Edward Thacker]]'' | oficial canadianu (1873–1945) | 1873 | 1945 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6423 | | ''[[:d:Q114571030|Amy Laugharne]]'' | cocinera británica (1879–1950) | 1879 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6424 | [[Ficheru:Griff Vaughan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114608980|Griffith Vaughan Williams]]'' | | 1940 | 2010 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6425 | [[Ficheru:Beatrice Green (Bruley).png|center|128px]] | ''[[:d:Q114866371|Beatrice Green]]'' | | 1894 | 1927 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6426 | | ''[[:d:Q115254921|Alun G. Jones]]'' | profesor británicu (1941–2012) | 1941 | 2012 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6427 | | ''[[:d:Q115256986|Edgar Hitchman]]'' | | 1915 | 1983 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6428 | [[Ficheru:(Portrait du coureur cycliste gallois Syd) Jenkins - btv1b53217294r.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115257191|Sydney Jenkins]]'' | ciclista británicu (1873–1947) | 1873 | 1947 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6429 | | ''[[:d:Q115381177|Eric Hywel Roberts]]'' | | 1930 | 2016 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6430 | | ''[[:d:Q115616673|Elizabeth May Watkin Jones]]'' | | 1907 | 1965 | ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6431 | | ''[[:d:Q115652166|David Bevan]]'' | | 1829 | 1913 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6432 | [[Ficheru:The Chief Constable (5236540).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115662147|Steven Jones]]'' | | 1875 | 1938 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6433 | | ''[[:d:Q115687459|William Evan Williams]]'' | | 1896 | 1917 | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 6434 | | ''[[:d:Q115687922|Frances Williams]]'' | | 1760 | 1801 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 6435 | | ''[[:d:Q115688322|Geoffrey Bilson]]'' | | 1938 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6436 | | ''[[:d:Q115747841|Alec Allen]]'' | | 1895 | 1972 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6437 | | ''[[:d:Q115780417|Bryn Thomas]]'' | | 1912 | 2005 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6438 | [[Ficheru:Brian Woodward.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115803662|Brian Woodward]]'' | | 1952 | 2022 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 6439 | | ''[[:d:Q115830694|James Horgan]]'' | | 1867 | 1946 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6440 | | ''[[:d:Q115839842|Mary Goff Lloyd]]'' | | 1815 | 1907 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6441 | | ''[[:d:Q115926343|Geraint Vaughan-Jones]]'' | | 1929 | 2002 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6442 | | ''[[:d:Q115930521|William Henry Hughes]]'' | poeta arxentín (1856–1926) | 1856 | 1926 | ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6443 | | ''[[:d:Q116199583|Helena Braithwaite]]'' | | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 6444 | | ''[[:d:Q116451856|W. Gwyn Thomas]]'' | | 1928 | 1994 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6445 | | ''[[:d:Q116739631|James Jones]]'' | | 1860 | 1943 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 6446 | | ''[[:d:Q116768200|J. Kerry Thomas]]'' | químicu británicu (1934–2015) | 1934 | 2015 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6447 | | ''[[:d:Q116770788|Thomas Prichard]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6448 | | ''[[:d:Q116783944|Edward Hamilton Acton]]'' | | 1862 | 1895 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6449 | | ''[[:d:Q116785463|Paul Gyngell]]'' | | 1959 | 2010 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6450 | [[Ficheru:David R. Davies 1927-2016 (32199158336).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116880496|David R. Davies]]'' | | 1927 | 2016 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6451 | | ''[[:d:Q116883186|David Elias]]'' | | 1790 | 1856 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 6452 | | ''[[:d:Q116922937|Mary Knibb]]'' | | 1798 | 1866 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6453 | | ''[[:d:Q116994784|Eileen Mary Rees]]'' | | 1912 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6454 | | ''[[:d:Q117251092|George Brown Naysmith]]'' | | 1866 | 1894 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6455 | | ''[[:d:Q117286666|Arnold Alonzo Sheppard]]'' | | 1908 | 1979 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 6456 | | ''[[:d:Q117286914|Morgan Rice Morgan]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 6457 | | ''[[:d:Q117286952|David Rhagfyr Jones]]'' | | 1858 | 1915 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6458 | | ''[[:d:Q117286967|Abraham Williams]]'' | | 1816 | 1882 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 6459 | | ''[[:d:Q117287364|Charles Henry Glascodine]]'' | | 1843 | 1928 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6460 | [[Ficheru:British School - Gawen Goodman of Ruthin (1526–1604) - NMW A 3453 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117306933|Gawen Goodman]]'' | | 1526 | 1604 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6461 | | ''[[:d:Q117313621|Ellis Owen Roberts]]'' | | 1871 | 1959 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6462 | | ''[[:d:Q117313781|John Watkin Jones]]'' | | 1835 | 1874 | ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6463 | [[Ficheru:Portrait of David Davies (4672726).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117314501|David Davies]]'' | | 1815 | 1887 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 6464 | | ''[[:d:Q117314527|William Leigh Morgan]]'' | | 1809 | 1899 | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 6465 | | ''[[:d:Q117383847|John Thomas]]'' | | 1720 | 1811 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6466 | | ''[[:d:Q117465300|Nicola Heywood-Thomas]]'' | | 1955 | 2023 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6467 | | ''[[:d:Q117600065|Gustavus Charles Edward Jones]]'' | | 1912 | 1988 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6468 | | ''[[:d:Q117600963|Henry Inglis Wynne Williams]]'' | | 1870 | 1942 | ''[[:d:Q4936754|Boduan]]'' |- | style='text-align:right'| 6469 | | ''[[:d:Q117760287|William Headley]]'' | | 1856 | 1915 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6470 | | ''[[:d:Q117760674|Alice Jane Jones]]'' | | 1908 | 1971 | ''[[:d:Q5318814|Dylife]]'' |- | style='text-align:right'| 6471 | | ''[[:d:Q117804037|Sarah Williams]]'' | | 1859 | 1920 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6472 | | ''[[:d:Q18593184|Jenkin Jones]]'' | | 1700 | 1742 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 6473 | | ''[[:d:Q110767143|Arthur Foulkes-Roberts]]'' | | 1864 | 1941 | ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6474 | | ''[[:d:Q110767602|James Ronald Williams]]'' | | 1899 | 1969 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6475 | | ''[[:d:Q110768012|David Thomas Salathiel]]'' | | 1872 | 1947 | ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 6476 | | ''[[:d:Q110768355|William Evans Jones]]'' | | 1854 | 1938 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6477 | | ''[[:d:Q110802439|Benjamin Menai Francis]]'' | | 1864 | 1929 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6478 | | ''[[:d:Q110805638|John Williams]]'' | | 1795 | 1856 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6479 | | ''[[:d:Q110812845|Thomas Bowen]]'' | | 1792 | 1869 | ''[[:d:Q5047586|Carway]]'' |- | style='text-align:right'| 6480 | | ''[[:d:Q110827530|John Tudor]]'' | | 1877 | 1952 | ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6481 | [[Ficheru:Jennifer Toye.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110863526|Jennifer Toye]]'' | | 1933 | 2022 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 6482 | | ''[[:d:Q110897698|George Holmes]]'' | funcionariu británicu | 1926 | 2025 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6483 | | ''[[:d:Q110935652|Robert Williams]]'' | | 1848 | 1918 | ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]'' |- | style='text-align:right'| 6484 | | ''[[:d:Q110952047|John Daniel Evans]]'' | | 1869 | 1948 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6485 | | ''[[:d:Q110952071|Peter Felix]]'' | | 1792 | 1861 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6486 | | ''[[:d:Q110952124|John Lewis Butler]]'' | | 1791 | 1861 | ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]'' |- | style='text-align:right'| 6487 | | ''[[:d:Q110962956|Robert J. Jones]]'' | | 1899 | 1962 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6488 | | ''[[:d:Q110979469|John Evans]]'' | | 1835 | 1888 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 6489 | | ''[[:d:Q110979531|Hugh Charles Howells]]'' | | 1825 | 1880 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6490 | | ''[[:d:Q110979757|David Thomas]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6491 | | ''[[:d:Q110979932|Richard Rhys Hughes]]'' | | 1873 | 1952 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 6492 | [[Ficheru:Gutyn Ebrill (Griffith Griffiths) (1828-1909).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111016369|Griffith Griffiths]]'' | | 1828 | 1909 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6493 | | ''[[:d:Q111016496|Isaac Cheshire]]'' | | 1830 | 1882 | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 6494 | | ''[[:d:Q111022163|Mary Ann Finn]]'' | | 1858 | 1885 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6495 | | ''[[:d:Q111040774|Elizabeth Myrtle Evans]]'' | | | 2004 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6496 | | ''[[:d:Q111088055|John Hughes Williams]]'' | | 1796 | 1868 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 6497 | | ''[[:d:Q111103618|Helen Muscat]]'' | enfermera británica | | 2013 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 6498 | | ''[[:d:Q111137021|William Thomas Parry]]'' | | 1837 | 1896 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6499 | | ''[[:d:Q111177108|Charles Evans]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1858 | 1934 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 6500 | | ''[[:d:Q111226701|Thomas M. Pugh]]'' | | | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6501 | | ''[[:d:Q111227982|Daniel T. Davies]]'' | | 1851 | 1899 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6502 | | ''[[:d:Q111228164|Richard Hamer]]'' | | 1858 | 1931 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6503 | | ''[[:d:Q111228303|David C. Evans]]'' | | 1820 | 1910 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6504 | | ''[[:d:Q111230005|Owen Morris]]'' | | 1858 | 1930 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6505 | | ''[[:d:Q111230239|Richard Wigley]]'' | | 1833 | 1902 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6506 | | ''[[:d:Q111272370|Gomer Llewellyn Jones]]'' | | 1911 | 1977 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 6507 | | ''[[:d:Q111272947|David John Jones]]'' | | 1906 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6508 | | ''[[:d:Q111273858|Mary Tharesa Talbot]]'' | | 1795 | 1861 | ''[[:d:Q16855574|Penrice]]'' |- | style='text-align:right'| 6509 | | ''[[:d:Q111274052|Evan Festin Jones]]'' | | 1859 | 1918 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6510 | | ''[[:d:Q111311358|David Hancock]]'' | | 1946 | 1976 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6511 | | ''[[:d:Q111425052|Florence Hannah Williams]]'' | | 1882 | 1958 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6512 | [[Ficheru:WH Allen Portrait by CH Parker 1905.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111540079|William Henry Allen]]'' | | 1844 | 1926 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6513 | [[Ficheru:George Stephen Evans (5292083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111577701|George Stephen Evans]]'' | | 1880 | 1936 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6514 | | ''[[:d:Q111586572|Rees Powell]]'' | | 1782 | 1865 | ''[[:d:Q6661441|Llangathen]]'' |- | style='text-align:right'| 6515 | | ''[[:d:Q111589348|Gwilym Thomas Jones]]'' | | 1908 | 1956 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6516 | | ''[[:d:Q111593054|Owen Morris Williams]]'' | | 1870 | 1958 | ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]'' |- | style='text-align:right'| 6517 | | ''[[:d:Q111594316|Griffith Robert Pierce]]'' | | 1841 | 1915 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6518 | | ''[[:d:Q111604675|Daniel Steinhauer]]'' | | 1785 | 1852 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6519 | | ''[[:d:Q111718598|Rhys Davies]]'' | | 1795 | 1838 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 6520 | | ''[[:d:Q111721885|Francis Llewelyn Lowther]]'' | | 1870 | 1948 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 6521 | | ''[[:d:Q111722158|Rees Jones]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 6522 | | ''[[:d:Q111722537|Roland Thorne]]'' | | 1939 | 2019 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 6523 | | ''[[:d:Q111737125|Thomas William Llynfi Davies]]'' | | 1876 | 1937 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 6524 | | ''[[:d:Q111746342|Thomas Davies]]'' | | 1833 | 1899 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6525 | | ''[[:d:Q111746468|Timothy Thomas]]'' | | 1811 | 1887 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6526 | | ''[[:d:Q111746490|William Harris]]'' | | 1830 | 1911 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 6527 | | ''[[:d:Q111746832|David Bateman]]'' | | 1807 | 1886 | ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]'' |- | style='text-align:right'| 6528 | | ''[[:d:Q111746897|Thomas Edwardes]]'' | | 1792 | 1852 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6529 | | ''[[:d:Q111747123|Lewis Thomas Rowland]]'' | | 1836 | 1891 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6530 | | ''[[:d:Q111747463|Richard Abbott Jones]]'' | | 1824 | 1875 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6531 | | ''[[:d:Q111751380|Peter Gordon Watson]]'' | | 1930 | 2017 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6532 | [[Ficheru:J Gwyddno Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111819745|John Gwyddno Williams]]'' | | 1861 | 1950 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6533 | | ''[[:d:Q111832054|Morgan Rice James]]'' | | 1792 | 1855 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 6534 | | ''[[:d:Q111832613|Eliphaz Watkin Morgan]]'' | | 1870 | 1944 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 6535 | | ''[[:d:Q111832695|Effie Spurrell]]'' | | 1849 | 1929 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6536 | | ''[[:d:Q111859674|Andrew Bond Phipson]]'' | | 1821 | 1903 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6537 | | ''[[:d:Q111869544|Robert Jones]]'' | | 1845 | 1906 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6538 | | ''[[:d:Q111912514|Edward David James]]'' | | 1904 | 1934 | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 6539 | | ''[[:d:Q111913876|John Albert Alexander Williams]]'' | | 1863 | 1944 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 6540 | | ''[[:d:Q111914446|Laura Parry]]'' | | 1835 | 1936 | ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]'' |- | style='text-align:right'| 6541 | | ''[[:d:Q111916128|John Evans]]'' | | 1806 | 1872 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6542 | | ''[[:d:Q111916310|Morgan Lewis]]'' | | 1797 | 1887 | ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]'' |- | style='text-align:right'| 6543 | | ''[[:d:Q111936538|Thomas Woodward]]'' | futbolista británicu (1900–1981) | 1900 | 1981 | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 6544 | | ''[[:d:Q111956292|Jude Howell]]'' | | 1956 | 2022 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6545 | | ''[[:d:Q111972996|William Wynn Jones]]'' | | 1900 | 1950 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6546 | | ''[[:d:Q111974082|Edward Rumsey Williams]]'' | | 1802 | 1886 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 6547 | | ''[[:d:Q111975531|John Hathren Davies]]'' | | 1855 | 1910 | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 6548 | | ''[[:d:Q111975864|John Bevan Jones]]'' | | 1861 | 1937 | ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 6549 | | ''[[:d:Q111976039|William Pugh]]'' | | 1750 | 1845 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6550 | | ''[[:d:Q111976622|Charles Lloyd]]'' | | 1698 | 1767 | ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6551 | | ''[[:d:Q111983251|John Jenkins]]'' | | 1864 | 1934 | ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 6552 | | ''[[:d:Q111983824|F. W. Dunning]]'' | | 1928 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6553 | | ''[[:d:Q111985983|Thomas Hevin Williams]]'' | | 1905 | 1984 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6554 | | ''[[:d:Q111986142|Henry Wynne Jones]]'' | | 1815 | 1892 | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 6555 | | ''[[:d:Q111986753|William Rees]]'' | | 1887 | 1978 | ''[[:d:Q4667218|Aberyscir]]'' |- | style='text-align:right'| 6556 | | ''[[:d:Q111995663|Francis Gordon Baker]]'' | | 1920 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6557 | | ''[[:d:Q112041592|David Goronwy Griffiths]]'' | | 1882 | 1958 | ''[[:d:Q13127595|Cwmdu]]'' |- | style='text-align:right'| 6558 | | ''[[:d:Q112041644|David Thomas]]'' | | | 1866 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6559 | | ''[[:d:Q112063783|David Henry Williams]]'' | | 1886 | 1935 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 6560 | | ''[[:d:Q112064153|Morgan Evans Davies]]'' | | 1882 | 1944 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 6561 | | ''[[:d:Q112064238|Thomas Hubert John Rees]]'' | | 1904 | 1932 | ''[[:d:Q7593398|St Ishmael]]'' |- | style='text-align:right'| 6562 | | ''[[:d:Q112065060|William Hibbs Bevan]]'' | | 1788 | 1846 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6563 | | ''[[:d:Q112065107|Griffith Williams Jones]]'' | | 1871 | 1924 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 6564 | | ''[[:d:Q112074369|Gwilym Pugh]]'' | | 1618 | 1689 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6565 | | ''[[:d:Q112078599|John Owen]]'' | | 1817 | 1886 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 6566 | | ''[[:d:Q112079324|Lewis Griffith Roberts]]'' | | 1916 | 1986 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6567 | | ''[[:d:Q112080083|John Lloyd Nuttall]]'' | | 1858 | 1929 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6568 | | ''[[:d:Q112080160|Oswald Rees Owen]]'' | | 1907 | 1980 | ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6569 | | ''[[:d:Q112080183|Owen Davies Thomas]]'' | | 1834 | 1922 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 6570 | | ''[[:d:Q18535563|D. T. Davies]]'' | dramaturgu británicu (1876–1962) | 1876 | 1962 | ''[[:d:Q20644361|Llandyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 6571 | | ''[[:d:Q18535561|John Davies]]'' | | 1784 | 1864 | ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]'' |- | style='text-align:right'| 6572 | | ''[[:d:Q18535569|John Davies]]'' | | 1783 | 1855 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6573 | | ''[[:d:Q56180917|Roderick Lumley]]'' | | 1838 | 1895 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6574 | | ''[[:d:Q56180942|Mary Lyttelton]]'' | | 1813 | 1857 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 6575 | | ''[[:d:Q56181019|Charles Salusbury Mainwaring]]'' | | 1845 | 1920 | ''[[:d:Q6757046|Marchwiel Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6576 | [[Ficheru:Thomas Edmund Marsh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181099|Thomas Edmund Marsh]]'' | | 1803 | 1861 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6577 | [[Ficheru:Rev. William Maurice, Tal y Waun (5294031) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181177|William Maurice]]'' | | 1850 | 1925 | ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]'' |- | style='text-align:right'| 6578 | [[Ficheru:AP IWAN Mihagel HJ61 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181275|Mihangel ap Iwan]]'' | | 1863 | 1944 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 6579 | | ''[[:d:Q56181301|Caradoc Mills]]'' | | 1883 | 1950 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6580 | [[Ficheru:William Morgan(?), vicar of Llandderfel NLW3363792.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56181404|William Morgan]]'' | | 1828 | 1905 | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 6581 | | ''[[:d:Q56181427|Rhys Morgan]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6582 | | ''[[:d:Q56181484|Hugh Morris]]'' | | 1830 | 1908 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6583 | | ''[[:d:Q56181485|Hugh Morris]]'' | | 1869 | 1940 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6584 | | ''[[:d:Q56181525|Robert Owen Morris]]'' | | 1859 | 1943 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6585 | | ''[[:d:Q56181644|Cynric Mytton-Davies]]'' | | 1905 | 1995 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 6586 | | ''[[:d:Q56181657|Robert Richards Nancarrow]]'' | | 1884 | 1964 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6587 | | ''[[:d:Q56181981|Ann Corbet]]'' | | 1684 | 1760 | ''[[:d:Q10948653|Ynysmaengwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6588 | | ''[[:d:Q56181991|Bryn Owen]]'' | | 1928 | 1999 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6589 | | ''[[:d:Q56181995|Dillwyn Owen]]'' | | 1922 | 1999 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6590 | | ''[[:d:Q56182000|Elizabeth Glaslyn Owen]]'' | | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6591 | | ''[[:d:Q56182032|John Owen]]'' | | 1712 | 1800 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6592 | | ''[[:d:Q56182063|Morris Owen]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 6593 | | ''[[:d:Q56182074|Richard Owen]]'' | | 1880 | 1963 | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6594 | | ''[[:d:Q56182092|Thomas Owen]]'' | | 1872 | 1956 | ''[[:d:Q29501660|Cwm Hesgyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6595 | | ''[[:d:Q56182104|William Washington Owen]]'' | | 1889 | 1969 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 6596 | | ''[[:d:Q56182206|Thomas Parker]]'' | | 1761 | 1818 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6597 | | ''[[:d:Q56182218|John Parry de Winton]]'' | | 1778 | 1864 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 6598 | | ''[[:d:Q56182245|John Parry]]'' | | 1888 | 1965 | ''[[:d:Q5263315|Derwen]]'' |- | style='text-align:right'| 6599 | | ''[[:d:Q56182500|Griffith Phillips]]'' | | 1846 | 1920 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 6600 | | ''[[:d:Q56182741|Gomer Powell]]'' | | 1834 | 1871 | ''[[:d:Q1985810|Hope]]'' |- | style='text-align:right'| 6601 | [[Ficheru:R. W. Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56182952|Richard Watkin Price]]'' | | 1780 | 1860 | ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]'' |- | style='text-align:right'| 6602 | | ''[[:d:Q56182975|Thomas Lewis Prichard]]'' | | 1880 | 1914 | ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 6603 | | ''[[:d:Q56182977|Thomas Prichard]]'' | | 1619 | 1690 | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 6604 | | ''[[:d:Q56182995|Christine Pritchard]]'' | actriz galesa (1943–2023) | 1943 | 2023 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6605 | | ''[[:d:Q56183029|Gwynydd Pryce]]'' | | 1876 | 1909 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6606 | | ''[[:d:Q56183042|Absalom Prys]]'' | | 1822 | 1895 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6607 | | ''[[:d:Q56183051|Arthur Glyn Prys-Jones]]'' | | 1888 | 1987 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6608 | | ''[[:d:Q56183083|Arthur Pugh]]'' | | 1910 | 1986 | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6609 | | ''[[:d:Q56183088|Idwal Pugh]]'' | | 1919 | 1981 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6610 | | ''[[:d:Q56183099|David William Pughe]]'' | | 1821 | 1862 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 6611 | | ''[[:d:Q56183116|William Pughe]]'' | | 1765 | 1852 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6612 | | ''[[:d:Q56183241|Benjamin George Rees]]'' | | 1910 | 1948 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6613 | | ''[[:d:Q56183249|Enoch Howell Rees]]'' | | 1888 | 1969 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6614 | | ''[[:d:Q56183264|John Rees]]'' | | 1819 | 1900 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 6615 | | ''[[:d:Q56183286|Richard Rees]]'' | | 1851 | 1927 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6616 | | ''[[:d:Q56183300|William Rees]]'' | | 1854 | 1934 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 6617 | | ''[[:d:Q56183306|William Rees]]'' | | 1839 | 1919 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 6618 | | ''[[:d:Q56183416|Glyn Rhys]]'' | | | 2015 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 6619 | | ''[[:d:Q56183496|Jacob Richards]]'' | | 1774 | 1834 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6620 | | ''[[:d:Q56183503|John Lloyd Richards]]'' | | 1790 | 1854 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6621 | | ''[[:d:Q56183501|John Dyer Richards]]'' | | 1876 | 1927 | ''[[:d:Q7424466|Saron]]'' |- | style='text-align:right'| 6622 | | ''[[:d:Q56183513|Owen Richards]]'' | | 1813 | 1886 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 6623 | | ''[[:d:Q56183522|Thomas Richards]]'' | | 1785 | 1855 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6624 | | ''[[:d:Q56183529|Peter Rickards]]'' | | 1716 | 1780 | [[Pencraig]] |- | style='text-align:right'| 6625 | | ''[[:d:Q56183569|Charles Benson Roberts]]'' | | 1896 | 1992 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6626 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru rehearsing Pros Kairon, the Aberafan National Eisteddfod of Wales' commissioned play (1523505).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56183572|Clive Roberts]]'' | actor de televisión británicu (1944–2020) | 1944 | 2020 | ''[[:d:Q3395616|Trefor]]'' |- | style='text-align:right'| 6627 | | ''[[:d:Q56183595|Evan Roberts]]'' | | | 1991 | ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]'' |- | style='text-align:right'| 6628 | [[Ficheru:Evan Roberts, Llandderfel, in his library (1504783).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56183593|Evan Roberts]]'' | | 1877 | 1977 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6629 | | ''[[:d:Q56183607|Gwen Rees Roberts]]'' | | 1916 | 2002 | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6630 | | ''[[:d:Q56183604|Griffith Roberts]]'' | | 1768 | 1815 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6631 | | ''[[:d:Q56183655|Peter Roberts]]'' | | 1835 | 1912 | ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]'' |- | style='text-align:right'| 6632 | | ''[[:d:Q56183688|Wilbert Lloyd Roberts]]'' | | 1926 | 1996 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6633 | | ''[[:d:Q56183769|John Rowland]]'' | | 1735 | 1815 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6634 | [[Ficheru:RM Ruck standing.png|center|128px]] | ''[[:d:Q56183866|Richard Ruck]]'' | | 1851 | 1935 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6635 | | ''[[:d:Q56183864|Mary Anne Ruck]]'' | | 1822 | 1905 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6636 | | ''[[:d:Q56183978|Roderick Urwick Sayce]]'' | | 1890 | 1970 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6637 | | ''[[:d:Q56184140|Percy Eynon Smart]]'' | | 1912 | 1991 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6638 | | ''[[:d:Q56184269|Walter Spurrell]]'' | | 1858 | 1934 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6639 | | ''[[:d:Q56184489|Henry Studt]]'' | | 1853 | 1922 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6640 | | ''[[:d:Q56184657|Dora Thatcher]]'' | | 1912 | 1985 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 6641 | | ''[[:d:Q56184743|Benjamin F. Thomas]]'' | | 1845 | 1892 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 6642 | | ''[[:d:Q56184779|David Thomas]]'' | | 1866 | 1940 | ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]'' |- | style='text-align:right'| 6643 | | ''[[:d:Q56184788|Eddie Thomas]]'' | | | 1936 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 6644 | | ''[[:d:Q56184810|Hugh Thomas]]'' | | 1664 | 1688 | ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]'' |- | style='text-align:right'| 6645 | | ''[[:d:Q56184827|John Thomas]]'' | | 1733 | 1784 | ''[[:d:Q13132004|Tremain]]'' |- | style='text-align:right'| 6646 | | ''[[:d:Q56184830|John Thomas]]'' | | 1751 | 1810 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 6647 | | ''[[:d:Q56184856|Nancy Thomas]]'' | | 1906 | 1953 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6648 | | ''[[:d:Q56184865|Philip Thomas]]'' | | 1857 | 1938 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6649 | | ''[[:d:Q56184886|Thomas Thomas]]'' | | 1741 | 1826 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6650 | | ''[[:d:Q56184888|Thomas Thomas]]'' | | 1808 | 1886 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6651 | | ''[[:d:Q56184894|William Gwynne Stedman Thomas]]'' | | 1822<br/>1821 | 1910 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6652 | | ''[[:d:Q56185032|Hugh Jones]]'' | | 1845 | 1903 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6653 | | ''[[:d:Q56185117|Evan Ungoed-Thomas]]'' | | 1860 | 1930 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6654 | [[Ficheru:Robert Williams Vaughan (1803–1859), Bt (gcf070601).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56185314|Robert Williams Vaughan]]'' | | 1803 | 1859 | ''[[:d:Q17743944|Nannau]]'' |- | style='text-align:right'| 6655 | | ''[[:d:Q56185359|Henry James Vincent]]'' | | 1799 | 1865 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 6656 | | ''[[:d:Q56185440|Daniel Walters]]'' | | 1762 | 1787 | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 6657 | | ''[[:d:Q56185447|Moses Walters]]'' | | 1869 | 1934 | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 6658 | | ''[[:d:Q56185516|Sarah Watkins]]'' | | 1876 | 1975 | ''[[:d:Q17485280|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 6659 | | ''[[:d:Q56185761|Thomas Wigley]]'' | | 1867 | 1910 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 6660 | | ''[[:d:Q56185924|David Williams]]'' | | 1802 | 1842 | ''[[:d:Q37761359|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 6661 | | ''[[:d:Q56186093|Henry Rumsey Williams]]'' | | 1774 | 1841 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6662 | | ''[[:d:Q56186102|Henry Williams]]'' | | 1831 | 1910 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6663 | | ''[[:d:Q56186119|Isaac Williams]]'' | | 1840 | 1840 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6664 | | ''[[:d:Q56186125|John Digain Williams]]'' | | 1864 | 1937 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6665 | | ''[[:d:Q56186139|John Rhosydd Williams]]'' | | 1885 | 1957 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 6666 | | ''[[:d:Q112080194|John Davies]]'' | | 1846 | 1924 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6667 | | ''[[:d:Q112080260|David Hughes]]'' | | 1839 | 1923 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 6668 | | ''[[:d:Q17027823|Chris Williams]]'' | | 1963 | 2024 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6669 | [[Ficheru:Idris Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17029028|Idris Williams]]'' | | 1836 | 1894 | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 6670 | [[Ficheru:J.E. Vincent in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (29).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17029694|James Edmund Vincent]]'' | periodista británicu | 1857 | 1909 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 6671 | [[Ficheru:The Rev. William Morris D.D., Treorchy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17053621|William Morris]]'' | | 1843 | 1922 | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6672 | | ''[[:d:Q17141872|Jennette Fothergill]]'' | escritora galesa (1821–1921) | 1821 | 1921 | ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]'' |- | style='text-align:right'| 6673 | [[Ficheru:Tom Rees 1915.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17152128|Tom Rees]]'' | | 1895 | 1916 | ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]'' |- | style='text-align:right'| 6674 | | ''[[:d:Q17161194|Anthony Charles]]'' | lluchador profesional xaponés (1936–2015) | 1936 | 2015 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 6675 | [[Ficheru:Tony Orchard Univ portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17199130|Tony Orchard]]'' | químicu galés (1941–2005) | 1941 | 2005 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6676 | | ''[[:d:Q17233261|Ray Desmond]]'' | | 1925 | 2020 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6677 | | ''[[:d:Q17307366|Robert Hughes]]'' | poeta galés (1744–1785) | 1744 | 1785 | ''[[:d:Q3400990|Penmynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6678 | [[Ficheru:Bankes JE Vanity Fair 1906-03-29.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17308772|John Eldon Bankes]]'' | | 1854 | 1946<br/>1947 | ''[[:d:Q2573736|Northop]]'' |- | style='text-align:right'| 6679 | [[Ficheru:Arthur D. Houghton, botanist and politician.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17309155|Arthur D. Houghton]]'' | botánicu galés (1870–1938) | 1870 | 1938 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6680 | | ''[[:d:Q17309163|John Hughes]]'' | | 1873 | 1932 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6681 | | ''[[:d:Q17309161|John Hughes]]'' | | 1872 | 1914 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 6682 | [[Ficheru:Joseph Munitiz in Oxford in 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17318796|Joseph A. Munitiz]]'' | | 1931 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6683 | | ''[[:d:Q17353645|Catherine Davies]]'' | | 1773 | 1841 | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 6684 | | ''[[:d:Q17385896|Jeff Evans]]'' | | 1954 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 6685 | | ''[[:d:Q17421625|Lumley Jones]]'' | militar galés (1887–1918) | 1876 | 1918 | ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]'' |- | style='text-align:right'| 6686 | [[Ficheru:WHPowell.png|center|128px]] | ''[[:d:Q17421719|William Henry Powell]]'' | | 1825 | 1904 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 6687 | | ''[[:d:Q17423834|William Williams]]'' | | 1738 | 1817 | ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 6688 | | ''[[:d:Q17427011|Huw D. Edwards]]'' | físicu galés (1925–2003) | 1925 | 2003 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6689 | | ''[[:d:Q17435926|Merfyn Turner]]'' | | 1915 | 1991 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 6690 | | ''[[:d:Q17442758|Rae Jenkins]]'' | | 1903 | 1985 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 6691 | [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 47.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17479540|Cyngar ap Geraint]]'' | monxu galés (490–501) | 490 | 501 | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 6692 | | ''[[:d:Q17479637|Jack Austin]]'' | | 1917 | 1993 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 6693 | | ''[[:d:Q17484243|Shaun Pickering]]'' | atleta británicu | 1961 | 2023 | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6694 | | ''[[:d:Q17626716|Archie Hughes]]'' | futbolista británicu (1919–1992) | 1919 | 1992 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 6695 | | ''[[:d:Q17627000|William Pierce Owen]]'' | futbolista británicu (1860–1937) | 1860 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6696 | | ''[[:d:Q17984517|Gerard H. L. Fitzwilliams]]'' | espía galés (1882–1968) | 1882 | 1968 | ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]'' |- | style='text-align:right'| 6697 | | ''[[:d:Q18068338|Clifton Penn-Hughes]]'' | | 1905 | 1939 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6698 | [[Ficheru:John Jones (Mathetes).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18084617|John Jones]]'' | | 1821 | 1878 | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6699 | [[Ficheru:T Marchant Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18087866|T. Marchant Williams]]'' | | 1845 | 1914 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6700 | [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4674647).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18114832|Robert Williams]]'' | | 1766 | 1850 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''<br/>''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6701 | | ''[[:d:Q18123555|Griffith John Williams]]'' | | 1892 | 1963 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 6702 | [[Ficheru:Portrait of T. W. Davids, Colchester (4669724).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18129502|Thomas William Davids]]'' | | 1816 | 1884 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6703 | [[Ficheru:RichardEdwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18148391|Richard Edwards]]'' | | 1822 | 1908 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 6704 | | ''[[:d:Q18159992|Isaac Clarke]]'' | | 1824 | 1875 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 6705 | | ''[[:d:Q18160397|Arthur James Johnes]]'' | | 1809 | 1871 | ''[[:d:Q20596548|Garthmyl]]'' |- | style='text-align:right'| 6706 | | ''[[:d:Q18162074|Edmund Stonelake]]'' | | 1873 | 1960 | ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6707 | [[Ficheru:Charles Davies MLC.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q18164639|Charles Davies]]'' | | 1813 | 1888 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6708 | | ''[[:d:Q18200042|Edward Pugh]]'' | | 1761 | 1813 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 6709 | | ''[[:d:Q18201527|John Gwilym Jones]]'' | | 1904 | 1988 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 6710 | | ''[[:d:Q18223030|John Callan James Metford]]'' | | 1916 | 2007 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 6711 | | ''[[:d:Q18325032|Siôn Dafydd Rhys]]'' | | 1534 | 1620 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 6712 | | ''[[:d:Q18325685|James Birch]]'' | | 1725 | 1800 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 6713 | [[Ficheru:The home of Robert Davies (Bardd Nantglyn, 1769-1835) NLW3363888.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18325718|Robert Davies]]'' | | 1769 | 1835 | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6714 | [[Ficheru:Portrait of W. E. Jones. Cawrdaf (4671562) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18327524|William Ellis Jones]]'' | | 1795 | 1848 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 6715 | | ''[[:d:Q18346805|Azariah Shadrach]]'' | | 1774 | 1844 | ''[[:d:Q51713201|Llanfair Nant y Gôf]]'' |- | style='text-align:right'| 6716 | | ''[[:d:Q18385261|Arnold Williams]]'' | xugador de críquet neozelandés (1870–1929) | 1870 | 1929 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6717 | [[Ficheru:Portrait of Arthur Radclyffe Dugmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18385268|Arthur Radclyffe Dugmore]]'' | | 1870 | 1955 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6718 | [[Ficheru:Samuel Tomkinson.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q18391923|Samuel Tomkinson]]'' | | 1816 | 1900 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6719 | | ''[[:d:Q18440082|Mathau Goch]]'' | | 1390 | 1450 | ''[[:d:Q1770499|Maelor]]'' |- | style='text-align:right'| 6720 | | ''[[:d:Q18509163|William Charles Evans]]'' | bioquímicu galés (1911–1988) | 1911 | 1988 | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 6721 | | ''[[:d:Q18510202|Alfred Owen Hughes Jarman]]'' | | 1911 | 1998 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6722 | | ''[[:d:Q18524054|Isaac Jones]]'' | | 1804 | 1850 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6723 | | ''[[:d:Q18526294|Ada Vachell]]'' | activista galesa (1866–1923) | 1866 | 1923 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6724 | | ''[[:d:Q18526331|Agnes Mason]]'' | monxa galesa (1849–1941) | 1849 | 1941 | ''[[:d:Q6498065|Laugharne Township]]'' |- | style='text-align:right'| 6725 | | ''[[:d:Q18526437|Alun Oldfield Davies]]'' | | 1905 | 1988 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 6726 | [[Ficheru:Arthur Whitford (1928).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18526570|Arthur Whitford]]'' | ximnasta británicu (1908–1996) | 1908 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6727 | | ''[[:d:Q18526694|Cadwaladr Cesail]]'' | | 1614 | 1626 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 6728 | | ''[[:d:Q18526861|Richard Pendrill Llewelyn]]'' | | 1813 | 1891 | ''[[:d:Q3216519|Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 6729 | [[Ficheru:Portrait of John Evans, Eglwysbach (4674386).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18526878|John Evans]]'' | | 1840 | 1897 | ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]'' |- | style='text-align:right'| 6730 | | ''[[:d:Q18527125|John Jones]]'' | | 1788 | 1858 | ''[[:d:Q6661080|Llanasa]]'' |- | style='text-align:right'| 6731 | | ''[[:d:Q18527386|David Jones]]'' | | 1703 | 1785 | ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 6732 | | ''[[:d:Q18527701|Dinah Williams]]'' | | 1911 | 2009 | ''[[:d:Q17743941|Crugiau]]'' |- | style='text-align:right'| 6733 | | ''[[:d:Q18527726|Ruby Levick]]'' | escultora galesa (1871–1940) | 1871 | 1940 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 6734 | | ''[[:d:Q18527879|Jose Deniz]]'' | | 1913 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6735 | | ''[[:d:Q18527918|Samuel Evans]]'' | pintor galés (1829–1904) | 1829 | 1904 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6736 | | ''[[:d:Q18527967|Gruffydd Phylip]]'' | | 1650 | 1666 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6737 | | ''[[:d:Q18528236|Sheila Collins]]'' | | 1921 | 2009 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6738 | | ''[[:d:Q18528438|Laurence Deniz]]'' | | 1924 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6739 | | ''[[:d:Q18528453|Eirlys Roberts]]'' | | 1911 | 2008 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 6740 | [[Ficheru:Lewis Probert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18528597|Lewis Probert]]'' | | 1837 | 1908 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6741 | | ''[[:d:Q18528756|Enid Wyn Jones]]'' | asistenta social galesa (1909–1967) | 1909 | 1967 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6742 | | ''[[:d:Q18528939|Evan Walters]]'' | pintor galés (1892–1951) | 1893 | 1951 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 6743 | | ''[[:d:Q18529126|Mary Bridges-Adams]]'' | activista británica | 1854 | 1939 | ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]'' |- | style='text-align:right'| 6744 | [[Ficheru:Mary Pendrill Llewelyn.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18529229|Mary Catherine Pendrill Llewelyn]]'' | traductora galesa (1811–1874) | 1811 | 1874 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 6745 | [[Ficheru:Jacob Owen, Principal Architect and Engineer, Department of Public Works, Ireland.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18529257|Jacob Owen]]'' | | 1778 | 1870 | ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]'' |- | style='text-align:right'| 6746 | | ''[[:d:Q18529853|James Edwards]]'' | | 1828 | 1896 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 6747 | | ''[[:d:Q18530096|John ap John]]'' | | 1625 | 1697 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 6748 | [[Ficheru:Mother aka Pamela Shepherd and brolly.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18530551|Pamela Shepherd]]'' | | 1836 | 1930 | ''[[:d:Q13131732|Talywain]]'' |- | style='text-align:right'| 6749 | | ''[[:d:Q18530852|Thomas Powell]]'' | | 1779 | 1863 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 6750 | | ''[[:d:Q18530965|Walter Churchey]]'' | | 1747 | 1805 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 6751 | | ''[[:d:Q18531443|William Morgan Kinsey]]'' | | 1788 | 1851 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 6752 | | ''[[:d:Q18534114|Abel Morgan]]'' | | 1673<br/>1637 | 1722 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 6753 | [[Ficheru:Portrait of James Hughes, (Iago Trichrug) Jewin Street, Llundain (4672617) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18534191|James Hughes]]'' | | 1779 | 1844 | ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 6754 | | ''[[:d:Q18534775|Benjamin Phelps Gibbon]]'' | | 1802 | 1851 | ''[[:d:Q7162166|Penally]]'' |- | style='text-align:right'| 6755 | | ''[[:d:Q18535464|R. G. Berry]]'' | | 1869 | 1945 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6756 | | ''[[:d:Q18535474|Roger Boore]]'' | escritor galés | 1938 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6757 | [[Ficheru:Edward Breese.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535478|Edward Breese]]'' | | 1835 | 1881 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6758 | [[Ficheru:David Thomas, 'Dafydd Ddu Eryri'.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535548|David Thomas]]'' | | 1759 | 1822 | ''[[:d:Q17739482|St Michael's Church, Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 6759 | | ''[[:d:Q18535562|William John Davies]]'' | | 1888 | 1957 | ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]'' |- | style='text-align:right'| 6760 | | ''[[:d:Q56186155|John Williams]]'' | | 1761 | 1830 | ''[[:d:Q2968597|Castiellu Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 6761 | | ''[[:d:Q56186166|Lewis Ambrose Williams]]'' | | 1814 | 1873 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6762 | | ''[[:d:Q56186189|Morris Thomas Williams]]'' | | 1900 | 1946 | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 6763 | | ''[[:d:Q56186223|Richard Williams]]'' | | 1796 | 1856 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6764 | | ''[[:d:Q56186220|Rhys Williams]]'' | | 1841 | 1867 | ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]'' |- | style='text-align:right'| 6765 | | ''[[:d:Q56186231|Robert Williams]]'' | | 1842 | 1913 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 6766 | | ''[[:d:Q56186265|Thomas Wiliems]]'' | | 1545 | 1622 | ''[[:d:Q13125597|Arllechwedd Isaf]]''<br/>''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 6767 | | ''[[:d:Q66310007|Ifor Morris Thomas]]'' | | 1909 | 1985 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6768 | | ''[[:d:Q66311283|Ethel Mary Hartland]]'' | | 1875 | 1964 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6769 | [[Ficheru:Maysie Burlingham 1915.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66317458|Mrs Pender Chalmers]]'' | | 1894 | 1982 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 6770 | | ''[[:d:Q66360802|Michael Lea Thomas]]'' | | 1927 | 1992 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6771 | | ''[[:d:Q66360907|William James Rees]]'' | | 1914 | 1995 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 6772 | | ''[[:d:Q66441769|Esmé Dodderidge]]'' | escritora británica | 1916 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6773 | | ''[[:d:Q66606917|Willie Llewelyn]]'' | | 1868 | 1893 | ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]'' |- | style='text-align:right'| 6774 | | ''[[:d:Q66660980|Veronica Milligan]]'' | | 1926 | 1989 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6775 | | ''[[:d:Q66692898|William Collins]]'' | | 1848 | 1932 | ''[[:d:Q13127047|Cheriton]]'' |- | style='text-align:right'| 6776 | [[Ficheru:Nora M. Finn (1866-1898) circa 1895.png|center|128px]] | ''[[:d:Q66694580|Nora M. Finn]]'' | | 1865 | 1898 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6777 | | ''[[:d:Q66738023|Cyril Jones]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1995 | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 6778 | | ''[[:d:Q66779535|Emyr Currie-Jones]]'' | | 1917 | 2008 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 6779 | | ''[[:d:Q66819461|O. E. Roberts]]'' | | 1908 | 2000 | ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6780 | [[Ficheru:RuPaul with All Stars 7 Contestants at LA DragCon 2022 by dvsross (crop - The Vivienne).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67185184|The Vivienne]]'' | | 1992 | 2025 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6781 | | ''[[:d:Q67198301|Enid Layard]]'' | escritora británica | 1843 | 1912 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6782 | | ''[[:d:Q67454699|Beaumont Wilson Bowen Dixie]]'' | | 1819 | 1898 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 6783 | | ''[[:d:Q67651447|William Jones]]'' | | 1757 | 1830 | ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]'' |- | style='text-align:right'| 6784 | | ''[[:d:Q67656962|Tom Jenkins]]'' | | 1920 | 2012 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 6785 | | ''[[:d:Q67782102|John Richard Williams]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q3401123|Llandudno Junction]]'' |- | style='text-align:right'| 6786 | | ''[[:d:Q67907384|Betty Davies]]'' | | 1917 | 2018 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6787 | | ''[[:d:Q69998002|Austin Savage]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1940 | 2024 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6788 | | ''[[:d:Q70022333|Wyn George]]'' | pintor británicu | 1917<br/>1910 | 1985 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6789 | | ''[[:d:Q70111934|Keith Morris]]'' | fotógrafu británicu (1958-2019) | 1958 | 2019 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6790 | | ''[[:d:Q70430408|David Morgan]]'' | | 1937 | 2019 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 6791 | | ''[[:d:Q70623703|Florence Tunks]]'' | | 1891 | 1985 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6792 | | ''[[:d:Q71334330|John Cule]]'' | | 1920 | 2015 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 6793 | | ''[[:d:Q72342996|Baroness Matilda von Lachmann]]'' | | 1821 | 1895 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6794 | | ''[[:d:Q73276230|David Thomas]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1927 | 2024 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6795 | | ''[[:d:Q73516034|Margaret Auld]]'' | | 1932 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6796 | | ''[[:d:Q73700067|Thomas Gronow]]'' | | 1797 | 1870 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6797 | | ''[[:d:Q73855381|Hazel Walford Davies]]'' | | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6798 | [[Ficheru:Sir D. Broughton LCCN2014718668.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75253752|Vera Edyth Griffith-Boscawen]]'' | fotógrafa británica (1894–1968) | 1894 | 1968 | ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]'' |- | style='text-align:right'| 6799 | [[Ficheru:John Michael Wright (1617-1694) - Lady Anne Somerset (1631–1662), Lady Howard - 1180957 - National Trust.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75257649|Lady Anne Somerset]]'' | | 1631 | 1662 | ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6800 | | ''[[:d:Q75259915|Walter de Winton]]'' | | 1832 | 1878 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 6801 | [[Ficheru:Morgan Lindsay (IWM).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75262431|Morgan Lindsay]]'' | | 1857 | 1935 | ''[[:d:Q7837474|Tredegar Park]]'' |- | style='text-align:right'| 6802 | | ''[[:d:Q75267643|Capel Hanbury-Leigh]]'' | | 1776 | 1861 | ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]'' |- | style='text-align:right'| 6803 | | ''[[:d:Q75296912|Morys Lloyd-Mostyn]]'' | | 1887 | 1968 | ''[[:d:Q4937022|Bodysgallen Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6804 | | ''[[:d:Q75297073|Eva Douglas-Pennant]]'' | | 1852 | 1934 | ''[[:d:Q3402621|Penrhyn Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6805 | | ''[[:d:Q75303015|Robert Charles Herbert]]'' | | 1827 | 1902 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6806 | | ''[[:d:Q75312234|Daniel Radcliffe]]'' | | 1860 | 1933 | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 6807 | | ''[[:d:Q75315040|Edward Wynne-Finch]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]'' |- | style='text-align:right'| 6808 | | ''[[:d:Q75316050|Eryl Smith]]'' | | 1893 | 1930 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6809 | [[Ficheru:Carys Davies in the video 'Carys Davies - Éclaircie'.png|center|128px]] | ''[[:d:Q75341884|Carys Davies]]'' | | | 1990 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 6810 | | ''[[:d:Q75358236|Robert Michael FitzHugh]]'' | | 1910 | 2006 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6811 | | ''[[:d:Q75386990|Lady Emily Cadogan]]'' | | 1773 | 1839 | ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]'' |- | style='text-align:right'| 6812 | | ''[[:d:Q75418359|Hugh Maurice Carstairs Jones-Mortimer]]'' | | 1908 | 1980 | ''[[:d:Q29480804|Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 6813 | | ''[[:d:Q75420061|George Brooke Meares]]'' | | 1838 | 1894 | ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 6814 | [[Ficheru:Elaine Bathurst, Lady Bledisloe (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q75442343|Elaine Bathurst, Lady Bledisloe]]'' | estadista galesa (1879–1956) | 1879 | 1956 | ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]'' |- | style='text-align:right'| 6815 | | ''[[:d:Q75445238|Wilberforce Ernest Hazell]]'' | | 1871 | 1953 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6816 | | ''[[:d:Q75514713|John Sibbering]]'' | | 1829 | 1906 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 6817 | | ''[[:d:Q75544284|Edward Robert Wood]]'' | | 1819 | 1876 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6818 | | ''[[:d:Q75569765|Richard Owen]]'' | | 1824 | 1902 | ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 6819 | | ''[[:d:Q75597041|George Prothero]]'' | | 1818 | 1894 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6820 | | ''[[:d:Q75613587|E. Hanbury Williams]]'' | | 1760 | 1810 | ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]'' |- | style='text-align:right'| 6821 | | ''[[:d:Q75616092|John Hubert Emlyn Jones]]'' | | 1915 | 2014 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6822 | | ''[[:d:Q75616428|Francis Henry Wolryche-Whitmore]]'' | | 1820 | 1908 | ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 6823 | | ''[[:d:Q75651054|Jeffrey O'Riordan]]'' | | 1931 | 2017 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6824 | | ''[[:d:Q75758932|Harriet Anne Jones]]'' | | 1817 | 1928 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6825 | | ''[[:d:Q75817873|Archibald Bellairs Higgon]]'' | | 1880 | 1915 | ''[[:d:Q7434321|Scolton Manor]]'' |- | style='text-align:right'| 6826 | | ''[[:d:Q75844853|Seán Sáirséal Ó hÉigeartaigh]]'' | | 1917 | 1967 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 6827 | | ''[[:d:Q75846128|William Quick]]'' | | 1902 | 1994 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6828 | | ''[[:d:Q75903180|John Lloyd]]'' | | 1844 | 1910 | ''[[:d:Q15242566|Llanmerewig]]'' |- | style='text-align:right'| 6829 | | ''[[:d:Q75924261|John Naylor]]'' | | 1856 | 1906 | ''[[:d:Q6519756|Leighton Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 6830 | | ''[[:d:Q75933413|Richard Quintin Hoare]]'' | banqueru británicu (1943–2020) | 1943 | 2020 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 6831 | | ''[[:d:Q75946239|Sir Richard Puleston, 2nd Bt.]]'' | | 1789 | 1860 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6832 | | ''[[:d:Q75947093|Dorothy Glynne]]'' | | 1680 | 1731 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6833 | | ''[[:d:Q75976071|George Leader Owen]]'' | | 1838 | 1905 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6834 | | ''[[:d:Q75981979|Cecil Aspinall]]'' | | 1878 | 1959 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6835 | | ''[[:d:Q76002585|R. D. Evans]]'' | | 1856 | 1924 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6836 | [[Ficheru:Grosvenor Basil Williams (2a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76004065|Basil Grosvenor Williams]]'' | | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]'' |- | style='text-align:right'| 6837 | | ''[[:d:Q76025828|John Awbrey]]'' | | 1623 | 1692 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6838 | | ''[[:d:Q76082157|Essex Lloyd-Mostyn]]'' | | 1834 | 1916 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 6839 | | ''[[:d:Q76082884|John Homfray]]'' | | 1793 | 1877 | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 6840 | | ''[[:d:Q76104067|Rees Lloyd-Jones]]'' | xineco-obstetra británicu (1925–2011) | 1925 | 2011 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 6841 | | ''[[:d:Q76104674|George Frederick Hamer]]'' | | 1885 | 1965 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6842 | | ''[[:d:Q76152669|Laetitia Trelawny]]'' | | 1847 | 1938 | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 6843 | | ''[[:d:Q76163827|Richard Bowen Woosnam]]'' | | 1881 | 1915 | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 6844 | | ''[[:d:Q76175070|Elizabeth Owen]]'' | | 1655 | 1692 | ''[[:d:Q123519917|Wepre]]'' |- | style='text-align:right'| 6845 | | ''[[:d:Q76178241|R. W. Brigstocke]]'' | | 1838 | 1919 | ''[[:d:Q3565968|Walwyn's Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 6846 | | ''[[:d:Q76188083|Owen Putland Meyrick]]'' | | 1752 | 1825 | ''[[:d:Q3400978|Bodorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 6847 | | ''[[:d:Q76188379|Thomas Gee]]'' | | 1848 | 1923 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6848 | | ''[[:d:Q76198610|Nadolig Ximenes Gwynne]]'' | | 1832 | 1920 | ''[[:d:Q26219505|Glanbran]]'' |- | style='text-align:right'| 6849 | | ''[[:d:Q76201785|Thomas Fanning-Evans]]'' | | 1869 | 1944 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6850 | | ''[[:d:Q76214792|William Wynne]]'' | | 1774 | 1834 | ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6851 | | ''[[:d:Q76228063|Edward Arthur Bonnor-Maurice]]'' | | 1849<br/>1848 | 1921 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 6852 | | ''[[:d:Q76341833|David Harrison-Allen]]'' | | 1907 | 1976 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6853 | | ''[[:d:Q76365516|Thomas Morgan Llewellin]]'' | | 1816 | 1891 | ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]'' |- | style='text-align:right'| 6854 | | ''[[:d:Q76439584|James James]]'' | | 1800 | 1879 | ''[[:d:Q3402056|Betws Ifan]]'' |- | style='text-align:right'| 6855 | | ''[[:d:Q76449783|Michael T. Ridout]]'' | | 1955 | 2019 | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 6856 | | ''[[:d:Q76537664|John C. Waymouth]]'' | | 1821 | 1892 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6857 | [[Ficheru:Parchedig David Edwardes (1836–1916), MA (gcf03776).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76836405|David Edwardes]]'' | | 1836 | 1916 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 6858 | [[Ficheru:Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen (1876–1928) (gcf06357).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76837507|Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen]]'' | | 1876 | 1928 | ''[[:d:Q3309484|Berriew]]'' |- | style='text-align:right'| 6859 | | ''[[:d:Q77719226|Nigel W. John]]'' | | 1963 | 2023 | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 6860 | | ''[[:d:Q78674851|Henry Landor]]'' | | 1816 | 1877 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6861 | | ''[[:d:Q78902170|Robert Stanley Gorrell Dent]]'' | | 1909<br/>1908 | 1984<br/>1991 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6862 | | ''[[:d:Q79478098|Eveline Annie Jenkins]]'' | | 1893 | 1976 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6863 | [[Ficheru:Edward Keynes Purchase in WT Pike London (83a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q79765222|Edward Keynes Purchase]]'' | arquiteutu británicu | 1862 | 1923 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 6864 | | ''[[:d:Q79843548|Doug Curtin]]'' | | 1947 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6865 | | ''[[:d:Q117804079|Mary Williams]]'' | | 1868 | 1893 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 6866 | | ''[[:d:Q117804180|Morvydd Monica Williams]]'' | | 1902 | 1915 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6867 | | ''[[:d:Q117804269|David Dalis Davies]]'' | | 1864 | 1936 | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 6868 | | ''[[:d:Q117815356|Bramwell James Leonard Pearce]]'' | | 1961 | 2021 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6869 | | ''[[:d:Q117832601|Thomas Fanning-Evans]]'' | | 1838 | 1890 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 6870 | | ''[[:d:Q117834659|William Williams]]'' | | 1867 | 1920 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 6871 | | ''[[:d:Q117834694|John Jones]]'' | | 1850 | 1912 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 6872 | | ''[[:d:Q117834799|Geoffrey Woolley]]'' | | 1915 | 2010 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 6873 | | ''[[:d:Q117945973|Morris Jones]]'' | | 1866 | 1944 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 6874 | | ''[[:d:Q118067079|Fannie Margaret Thomas]]'' | | 1868 | 1953 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6875 | | ''[[:d:Q118109189|John Owen]]'' | | 1857 | 1934 | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 6876 | | ''[[:d:Q118164946|David William Jones]]'' | | 1832 | 1900 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 6877 | | ''[[:d:Q118169494|John Mayor]]'' | | 1755 | 1826 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 6878 | | ''[[:d:Q118258969|Jen Wilson]]'' | | 1944 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6879 | | ''[[:d:Q118383328|Arthur Jones]]'' | | 1916 | 1988 | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 6880 | | ''[[:d:Q118399149|John Raymond Williams]]'' | | 1928 | 2018 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6881 | | ''[[:d:Q118399238|John Naish]]'' | | 1923 | 1963 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 6882 | | ''[[:d:Q118430298|Louisa Traherne]]'' | | 1794 | 1870 | ''[[:d:Q7593371|St Hilary]]'' |- | style='text-align:right'| 6883 | | ''[[:d:Q118727707|Alwen Hughes]]'' | | 1931 | 2024 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 6884 | | ''[[:d:Q118869337|Benjamin Evans]]'' | | 1745 | 1834 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 6885 | | ''[[:d:Q118900764|Evan Evans]]'' | | 1850 | 1933 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6886 | | ''[[:d:Q118903180|William Griffith]]'' | | 1597 | 1648 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 6887 | [[Ficheru:W.T. Pike Contemporary Biographies N & E Ridings of Yorkshire 1903 (43aa).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q119521816|David Evans]]'' | | 1841 | 1905 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6888 | | ''[[:d:Q119997064|Desmond Healy]]'' | profesor británicu (1930–2021) | 1930 | 2021 | ''[[:d:Q107032187|Bancffosfelen]]'' |- | style='text-align:right'| 6889 | | ''[[:d:Q120069320|Huldah Charles Bassett]]'' | | 1901 | 1982 | ''[[:d:Q11029741|Penparc]]'' |- | style='text-align:right'| 6890 | | ''[[:d:Q120135075|David Aitken]]'' | | 1926 | 2021 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 6891 | | ''[[:d:Q120164850|Arthur Robinson]]'' | | 1814 | 1893 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6892 | | ''[[:d:Q120394226|Alan Williams]]'' | | 1934 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6893 | [[Ficheru:Stella Musulin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q120538514|Stella Musulin]]'' | | 1915 | 1996 | ''[[:d:Q3012283|Dale]]'' |- | style='text-align:right'| 6894 | | ''[[:d:Q120754310|John Brown]]'' | | 1932 | 2008 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6895 | | ''[[:d:Q120835093|Erica M. Frank]]'' | | 1921 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6896 | | ''[[:d:Q120854861|Gainor Hughes]]'' | | 1745 | 1780 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 6897 | | ''[[:d:Q121092322|Robert Brinley Jones]]'' | | 1929 | 2025 | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 6898 | | ''[[:d:Q121918481|Thomas Hutchinson]]'' | | 1815 | 1903 | [[Pencraig]] |- | style='text-align:right'| 6899 | | ''[[:d:Q122750045|Clara Thomas]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q26212261|Pencerrig]]'' |- | style='text-align:right'| 6900 | | ''[[:d:Q122831816|Glanmor Griffiths]]'' | | 1939 | 2023 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6901 | | ''[[:d:Q122900265|Jenny James]]'' | | 1927 | 2014 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6902 | | ''[[:d:Q122932453|David John Lewis]]'' | | 1893 | 1982 | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 6903 | | ''[[:d:Q123004882|John McLaggan]]'' | | 1893 | 1967 | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 6904 | | ''[[:d:Q123018814|Charles Dawe]]'' | | 1886 | 1958 | ''[[:d:Q7675879|Taibach]]'' |- | style='text-align:right'| 6905 | | ''[[:d:Q123118389|Marion Welchman]]'' | | 1915 | 1997 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6906 | | ''[[:d:Q123197640|Alun Carter]]'' | | 1964 | 2024 | ''[[:d:Q6744584|Malpas]]'' |- | style='text-align:right'| 6907 | | ''[[:d:Q123236090|Chris Boss]]'' | | 1928 | 2011 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6908 | | ''[[:d:Q123252729|Henry Tristram]]'' | | 1881 | 1955 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6909 | | ''[[:d:Q123415348|Graham Drury]]'' | | 1952 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 6910 | | ''[[:d:Q123643783|Richard Flower]]'' | | 1567 | 1588 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 6911 | | ''[[:d:Q123689931|Syd Griffiths]]'' | | 1905 | 1940 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 6912 | | ''[[:d:Q123735311|Charles Sargeant]]'' | | 1925 | 2023 | ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6913 | | ''[[:d:Q123743053|Louisa M. Spooner]]'' | | 1820 | 1886 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 6914 | | ''[[:d:Q123744657|Don Evans]]'' | | 1939 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6915 | | ''[[:d:Q123762847|Carol Byrne Jones]]'' | | 1943 | 2023 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6916 | | ''[[:d:Q123974804|Marie Hutcheson]]'' | | 1854 | 1914 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 6917 | | ''[[:d:Q124063038|Frederick Tymms]]'' | | 1889 | 1987 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 6918 | | ''[[:d:Q124219459|Leonard Bailey]]'' | | 1910 | 1997 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 6919 | | ''[[:d:Q124311563|Thomas John Rhys Jones]]'' | | 1916 | 1997 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 6920 | | ''[[:d:Q124316906|Gerald Jones]]'' | profesor universitariu canadianu | 1936 | 2026 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 6921 | | ''[[:d:Q124351152|Terry Adams]]'' | | 1938 | 2019 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6922 | | ''[[:d:Q124372795|George Francis Evans]]'' | | 1809 | 1895 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6923 | | ''[[:d:Q124424654|Joshua Philip Turner]]'' | | 1897 | 1949 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 6924 | | ''[[:d:Q124515975|Louisa Beatrice Simmonds]]'' | | 1918 | 2011 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 6925 | [[Ficheru:Dewi Myrddin Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124729090|Dewi Myrddin Hughes]]'' | | 1941 | 2026 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 6926 | [[Ficheru:Cecil Day 1925.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124784741|Sir Cecil Day]]'' | | 1884 | 1963 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 6927 | | ''[[:d:Q124851999|Lyn Léwis Dafis]]'' | | 1960 | 2022 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 6928 | [[Ficheru:C. W. Jones portrait.png|center|128px]] | ''[[:d:Q124855174|Charles William Jones]]'' | | 1836 | 1908 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 6929 | | ''[[:d:Q124864171|John Belle]]'' | | 1932 | 2016 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6930 | | ''[[:d:Q124986479|John David Francis Jones]]'' | | 1939 | 2009 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6931 | | ''[[:d:Q125025293|Thomas D. Evans]]'' | | 1844 | 1903 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6932 | [[Ficheru:Lieut Sydney Kingston GORE, 1st Bn Royal West Kent Regiment - geograph.org.uk - 5252748.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125121773|Sydney Kingston Gore]]'' | | 1889 | 1914 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6933 | | ''[[:d:Q125145904|Thomas George John]]'' | | 1880 | 1946 | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 6934 | | ''[[:d:Q125324061|George Rudd Thompson]]'' | | 1868 | 1948 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 6935 | | ''[[:d:Q125398598|Austin Anthony]]'' | | 1908 | 1965 | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 6936 | | ''[[:d:Q125510592|Diana Edwards-Jones]]'' | | 1932 | 2024 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6937 | | ''[[:d:Q125536673|Elizabeth Rhŷs]]'' | | 1841 | 1911 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 6938 | | ''[[:d:Q125575112|Edgar Spooner]]'' | | 1908 | 1976 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6939 | | ''[[:d:Q125581918|Myra Evans]]'' | | 1883 | 1972 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 6940 | | ''[[:d:Q125593574|Eirian Short]]'' | | 1924 | 2021 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 6941 | | ''[[:d:Q125620979|Muriel Lavender]]'' | | 1933 | 2018 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 6942 | | ''[[:d:Q125621885|Iris Thomas]]'' | | 1919 | 2012 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 6943 | | ''[[:d:Q125622230|J. H. Matthews]]'' | | 1930 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6944 | | ''[[:d:Q125662553|Dave Thomas]]'' | | 1941 | 2017 | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 6945 | | ''[[:d:Q125792254|Elvira Gwenllian Payne]]'' | | 1917 | 2007 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 6946 | | ''[[:d:Q125792255|Cyril George Cupid]]'' | | 1908 | 1965 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6947 | | ''[[:d:Q125792258|John Darwin Hinds]]'' | | 1922 | 1981 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 6948 | | ''[[:d:Q125792263|Ernest Burton]]'' | | 1893 | 1960 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 6949 | | ''[[:d:Q125792267|Myer Cohen]]'' | | 1904 | 1997 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6950 | | ''[[:d:Q125792264|Neil Sinclair]]'' | | 1944 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6951 | | ''[[:d:Q125792270|Montague Black]]'' | | 1917 | 1986 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6952 | | ''[[:d:Q125792273|Gene Latter]]'' | | 1942 | 2004 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 6953 | | ''[[:d:Q125792287|James Sapoe John Mannay]]'' | | 1927 | 2012 | ''[[:d:Q5002508|Butetown]]'' |- | style='text-align:right'| 6954 | | ''[[:d:Q125792284|Robert Owen Pugh]]'' | | 1846 | 1922 | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 6955 | | ''[[:d:Q125792285|David Rosser-Owen]]'' | | 1943 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6956 | | ''[[:d:Q125792294|Olwen Watkins]]'' | | 1935 | 2018 | ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]'' |- | style='text-align:right'| 6957 | | ''[[:d:Q125792292|Harold Smart]]'' | | 1899 | 1919 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6958 | | ''[[:d:Q125792297|Henry Joseph Ernest]]'' | | 1929 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6959 | | ''[[:d:Q125792302|Jane Leonard]]'' | | 1834 | 1917 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 6960 | | ''[[:d:Q125792310|Eliza Pughe]]'' | | 1826 | 1847 | ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]'' |- | style='text-align:right'| 6961 | | ''[[:d:Q125792314|Manikam Susheela Lourie]]'' | | 1941 | 2023 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 6962 | | ''[[:d:Q125792318|Thomas Charles Jacobsen]]'' | | 1921 | 1973 | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 6963 | | ''[[:d:Q125792320|Mavis Llewellyn]]'' | | 1908 | 1978 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 6964 | | ''[[:d:Q125792321|Ceridwen Brown]]'' | | 1896 | 1976 | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 6965 | | ''[[:d:Q134958650|Florence Margaret Sarah Price]]'' | | 1880 | 1957 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 6966 | | ''[[:d:Q134958653|Laura Williams Pugh]]'' | | 1875 | 1926 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6967 | | ''[[:d:Q134958658|Myfanwy Dyfed Rees]]'' | | 1883 | 1951 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 6968 | | ''[[:d:Q134959079|Frances Edwards]]'' | | 1838 | 1921 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 6969 | | ''[[:d:Q134972267|Jane Jones]]'' | | 1828 | 1878 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 6970 | | ''[[:d:Q134978997|Morgan Davies]]'' | | 1804 | 1867 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6971 | | ''[[:d:Q135000709|Linda Llewellyn]]'' | | 1912 | 1943 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 6972 | | ''[[:d:Q135000917|Mary Enid Williams]]'' | | 1903 | 1971 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 6973 | | ''[[:d:Q135001041|Levi Williams]]'' | | 1870 | 1937 | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 6974 | | ''[[:d:Q135001989|William Davies]]'' | | 1832 | 1903 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 6975 | | ''[[:d:Q135002486|Abel Evans]]'' | | 1812 | 1866 | ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]'' |- | style='text-align:right'| 6976 | | ''[[:d:Q135012658|William Grey Hughes]]'' | | 1792 | 1824 | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 6977 | | ''[[:d:Q135012693|John Hughes]]'' | | 1760 | 1813 | ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]'' |- | style='text-align:right'| 6978 | | ''[[:d:Q135016810|John David Jenkins]]'' | | 1868 | 1948 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 6979 | | ''[[:d:Q135034025|William Thomas]]'' | | 1836 | 1915 | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 6980 | | ''[[:d:Q135209813|David Wilfred Lloyd]]'' | | 1898 | 1959 | ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]'' |- | style='text-align:right'| 6981 | | ''[[:d:Q135255806|Colin Allen]]'' | | 1927 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6982 | | ''[[:d:Q135255805|Frank Alford]]'' | | 1896 | 1962 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 6983 | | ''[[:d:Q135255809|Charles Vivian Appleton]]'' | | 1903 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 6984 | | ''[[:d:Q135255827|Thomas Boydell]]'' | | 1729 | 1796 | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 6985 | | ''[[:d:Q135255825|Richard Emrys Bonsall]]'' | | 1908 | 1982 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 6986 | | ''[[:d:Q135255850|Ronald Cour]]'' | | 1914 | 1978 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6987 | | ''[[:d:Q135255858|David Davies]]'' | | 1755 | 1828 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 6988 | | ''[[:d:Q135255861|Dudley Garnet Davies]]'' | | 1891 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 6989 | | ''[[:d:Q135255866|Haydn Wyn Davies]]'' | | 1928 | 1990 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 6990 | | ''[[:d:Q135255875|Arthur Lewis Davies]]'' | | 1855 | 1955 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 6991 | | ''[[:d:Q135255872|John Davies]]'' | | 1840 | 1933 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 6992 | | ''[[:d:Q135255887|William Davies]]'' | | 1851 | 1939 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 6993 | | ''[[:d:Q135255895|Lewis Edmunds]]'' | | 1814 | 1903 | ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]'' |- | style='text-align:right'| 6994 | | ''[[:d:Q135255912|David Llewelyn Jones]]'' | | 1898 | 1973 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 6995 | | ''[[:d:Q135255923|Henry Jones]]'' | | 1841 | 1936 | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 6996 | | ''[[:d:Q135255926|John Jones]]'' | | 1761 | 1809 | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 6997 | | ''[[:d:Q135255924|Humphrey Bradley Jones]]'' | | 1840 | 1904 | ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]'' |- | style='text-align:right'| 6998 | | ''[[:d:Q135255931|John Maethlu Jones]]'' | | 1839 | 1866 | ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]'' |- | style='text-align:right'| 6999 | | ''[[:d:Q135255958|Thomas Lewis]]'' | | 1898 | 1950 | ''[[:d:Q29490717|Castle Mill,Feidr Felin]]'' |- | style='text-align:right'| 7000 | | ''[[:d:Q135255956|Jenkin Lewis]]'' | | 1749 | 1805 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7001 | | ''[[:d:Q135255963|Guy Ynyr Llewelyn Lloyd]]'' | | 1887 | 1944 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7002 | | ''[[:d:Q135255967|Robert Lloyd]]'' | | 1732 | 1768 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7003 | | ''[[:d:Q135255982|John Morgan]]'' | | 1830 | 1930 | ''[[:d:Q21999685|Llantrithyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7004 | | ''[[:d:Q135255987|Edward Edwards]]'' | | 1839 | 1921 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 7005 | | ''[[:d:Q135256023|Michael Tillert]]'' | | 1572 | 1574 | ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]'' |- | style='text-align:right'| 7006 | | ''[[:d:Q135256024|Albert Leslie Tusler]]'' | | 1910 | 1989 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7007 | | ''[[:d:Q135256045|Robert Arthur Williams]]'' | | 1916 | 1998 | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 7008 | | ''[[:d:Q135256066|William Williams]]'' | | 1835 | 1868 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7009 | | ''[[:d:Q135256064|William Williams]]'' | | 1825 | 1879 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7010 | | ''[[:d:Q135256091|Ellis Henry Ellis]]'' | | 1848 | 1882 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7011 | | ''[[:d:Q135256094|William Ellis]]'' | | 1789 | 1856 | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7012 | | ''[[:d:Q135256092|Henry Ellis]]'' | | 1815 | 1869 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7013 | | ''[[:d:Q135256100|Edward Evans]]'' | | 1786 | 1853 | ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]'' |- | style='text-align:right'| 7014 | | ''[[:d:Q135256107|John Caradoc Evans]]'' | | 1898 | 1985 | ''[[:d:Q5197204|Cwm Penmachno]]'' |- | style='text-align:right'| 7015 | | ''[[:d:Q135256114|William Downing Evans]]'' | | 1811 | 1897 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7016 | | ''[[:d:Q135256118|John Kyrle Fletcher]]'' | | 1872 | 1942 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7017 | | ''[[:d:Q135256134|David Griffiths]]'' | | 1832 | 1894 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7018 | | ''[[:d:Q135256133|John Griffith]]'' | | 1860 | 1952 | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7019 | | ''[[:d:Q135256156|Richard Llewelyn Headley]]'' | | 1862 | 1955 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7020 | | ''[[:d:Q135256180|Alexandra Octavia Jenkins]]'' | | 1864 | 1904 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7021 | | ''[[:d:Q135256198|Richard David Jenkins]]'' | | 1815 | 1885 | ''[[:d:Q108368810|Cilbronnau]]'' |- | style='text-align:right'| 7022 | | ''[[:d:Q135256223|Dorothy Taunton Raikes]]'' | | 1888 | 1976 | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7023 | | ''[[:d:Q135256246|Mary Silyn Roberts]]'' | | 1877 | 1972 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7024 | | ''[[:d:Q135256268|George Henry Strick]]'' | | 1854 | 1940 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7025 | | ''[[:d:Q135256272|Francis Taynton]]'' | | 1799 | 1870 | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 7026 | | ''[[:d:Q135256288|Richard Waklein]]'' | | 1921 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7027 | | ''[[:d:Q135436691|Thomas Evan Jones]]'' | | 1922 | 1985 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7028 | | ''[[:d:Q135485976|Dorothy Shelagh Leighton Garland]]'' | | 1913 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7029 | | ''[[:d:Q135524659|Thomas Ellis]]'' | | 1625 | 1688 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7030 | | ''[[:d:Q135524690|Richard Thomas]]'' | | 1630 | 1683 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7031 | | ''[[:d:Q135642490|Nesta Dorrance]]'' | | 1925 | 1999 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7032 | | ''[[:d:Q135736786|Martha Sealy]]'' | | 1720 | 1760 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7033 | | ''[[:d:Q135757395|Frank Owen]]'' | | | 1937 | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 7034 | | ''[[:d:Q135854981|Tom Earley]]'' | | 1911 | 1998 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 7035 | | ''[[:d:Q135903811|Lady Paula Howard]]'' | | 1912 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7036 | | ''[[:d:Q135916709|Trader Hughes]]'' | | 1630 | 1709 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 7037 | | ''[[:d:Q135921464|Eddie Wilcox]]'' | | 1927 | 2015 | ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]'' |- | style='text-align:right'| 7038 | [[Ficheru:Yr actor Noel Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135942883|Noel Williams]]'' | | 1927 | 2022 | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7039 | | ''[[:d:Q136027925|David Miles]]'' | | 1735 | 1806 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 7040 | | ''[[:d:Q136032765|Islwyn Winwaeloc Jones]]'' | | 1902 | 1973 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7041 | | ''[[:d:Q136084148|Beryl Hall]]'' | | 1927 | 2021 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7042 | | ''[[:d:Q136140612|J. T. Jones]]'' | | 1894 | 1975 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 7043 | [[Ficheru:Edward David Darelan Davis. Portrait, 1904. Wellcome V0029071 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136159835|Edward David Darelan Davis]]'' | | 1880 | 1976 | ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]'' |- | style='text-align:right'| 7044 | | ''[[:d:Q136165406|Kathleen Thomas]]'' | | 1906 | 1997 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7045 | | ''[[:d:Q136296816|Howell John Thomas]]'' | | 1901 | 1964 | ''[[:d:Q5180639|Crai]]'' |- | style='text-align:right'| 7046 | | ''[[:d:Q136307309|Nicholas John Dunn]]'' | | 1821 | 1894 | ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]'' |- | style='text-align:right'| 7047 | | ''[[:d:Q136316026|Olive Salaman]]'' | | 1921 | 2007 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7048 | | ''[[:d:Q136340252|Huw Davies]]'' | | 1910 | 1994 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7049 | | ''[[:d:Q136340660|Lyn Evans]]'' | | 1914 | 2001 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7050 | | ''[[:d:Q136360348|John Forsyth]]'' | | | 1878 | ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]'' |- | style='text-align:right'| 7051 | | ''[[:d:Q136369298|John Francis]]'' | | 1810 | 1872 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7052 | | ''[[:d:Q136408528|Ivor Wynne]]'' | | 1918 | 1970 | ''[[:d:Q5318598|Dyffryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7053 | | ''[[:d:Q136433221|Rhys Davies]]'' | | 1879 | 1927 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7054 | | ''[[:d:Q136444533|Elwyn Wilson Jones]]'' | | 1938 | 2017 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7055 | | ''[[:d:Q136444591|Gari Melville]]'' | | 1955 | 2025 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7056 | | ''[[:d:Q136461525|Gareth Lloyd Williams]]'' | | 1941 | 2004 | ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]'' |- | style='text-align:right'| 7057 | [[Ficheru:Parch. W. J. OWEN (Afallon),Bangor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136487593|William John Owen]]'' | | 1865 | 1941 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7058 | | ''[[:d:Q136536183|Robert Jones]]'' | | 1841 | 1883 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7059 | | ''[[:d:Q136553598|Suzanne Chapman]]'' | | 1918 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7060 | | ''[[:d:Q136555236|Pamela Duncan]]'' | | 1917 | 2000 | ''[[:d:Q7281814|Radyr]]'' |- | style='text-align:right'| 7061 | | ''[[:d:Q136562470|Edward Ash]]'' | | 1882 | 1946 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7062 | | ''[[:d:Q136564872|Evan Morris]]'' | | 1838 | 1885 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7063 | | ''[[:d:Q136565128|Thomas Myddfai Jones]]'' | | 1846 | 1924 | ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]'' |- | style='text-align:right'| 7064 | | ''[[:d:Q136604281|John Cledan Davies]]'' | | 1843 | 1902 | ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7065 | | ''[[:d:Q125792325|Caroline Elizabeth Williams]]'' | | 1823 | 1908 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7066 | | ''[[:d:Q125948678|David Davies]]'' | | 1837 | 1867 | ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]'' |- | style='text-align:right'| 7067 | | ''[[:d:Q126010568|Richard Jenkin Ellis]]'' | | 1888 | 1976 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7068 | | ''[[:d:Q126011056|June Gruffydd]]'' | | 1929 | 1989 | ''[[:d:Q3402958|Carno]]'' |- | style='text-align:right'| 7069 | | ''[[:d:Q126083187|Hugh Royston Jenkins]]'' | | 1933 | 2024 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7070 | | ''[[:d:Q126947966|Elined Prys]]'' | | 1895 | 1983 | ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]'' |- | style='text-align:right'| 7071 | | ''[[:d:Q126993139|John Powell]]'' | | | 1743 | ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7072 | | ''[[:d:Q126993374|John Powell]]'' | | 1720 | 1766 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 7073 | | ''[[:d:Q127684880|David Read]]'' | | 1933 | 2024 | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7074 | | ''[[:d:Q128506365|Oliver Thomas]]'' | | 1987 | 2014 | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 7075 | | ''[[:d:Q128847459|Anita Bronson]]'' | | 1940 | 2024 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7076 | | ''[[:d:Q128934347|Hugh Trollope]]'' | | 1925 | 2011 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7077 | | ''[[:d:Q128995758|Lilian Jane Mason]]'' | | 1874 | 1953 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7078 | | ''[[:d:Q129312859|Huw Roberts]]'' | | 1921 | 2010 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7079 | | ''[[:d:Q129400724|Ian Hamilton Burton]]'' | | 1915 | 1996 | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 7080 | | ''[[:d:Q130238909|Charles Herbert George Martin]]'' | | 1881 | 1915 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7081 | | ''[[:d:Q130259502|Elias Phillips Jones]]'' | | 1865 | 1937 | ''[[:d:Q5136827|Clydau]]'' |- | style='text-align:right'| 7082 | | ''[[:d:Q130259511|Edith Frances Hopkins]]'' | | 1880 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7083 | [[Ficheru:Sir Alfred Bankart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130321930|Alfred Seymour Bankart]]'' | | 1870 | 1933 | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 7084 | | ''[[:d:Q130327532|Mary Jordan]]'' | | 1879 | 1961 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7085 | [[Ficheru:John Sutherland ONZM (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130355895|John Sutherland]]'' | | 1933 | 2022 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7086 | | ''[[:d:Q130367283|Edward Davies]]'' | | 1618 | 1680 | ''[[:d:Q111328993|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 7087 | [[Ficheru:Portrait of Dame Brettell (4672793).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130367508|Mary Brittill]]'' | | 1717 | 1821 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7088 | | ''[[:d:Q130409503|Thomas Foulkes]]'' | | 1826<br/>1825 | 1900<br/>1901 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7089 | | ''[[:d:Q130453759|Claude Isaac Lewis]]'' | | 1880 | 1924 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7090 | | ''[[:d:Q130736389|Josey Pillon]]'' | | 1876 | 1956 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7091 | | ''[[:d:Q130743648|Moss Williams]]'' | | 1859 | 1944 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7092 | | ''[[:d:Q130921889|Thomas Dempster Jones]]'' | | 1914 | 1989 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 7093 | | ''[[:d:Q130994182|Verlie Blanch George]]'' | | 1907 | 1981 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7094 | | ''[[:d:Q130994444|John Charles]]'' | | 1870 | 1941 | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 7095 | | ''[[:d:Q131142307|Rakhi Singh]]'' | | | 1982 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7096 | | ''[[:d:Q131154389|Ifor Bowen Griffith]]'' | | 1907 | 1990 | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7097 | | ''[[:d:Q131278513|James Arthur Davies]]'' | | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q4941233|Boncath]]'' |- | style='text-align:right'| 7098 | | ''[[:d:Q131288412|Eleanor Dwyryd]]'' | | 1915 | 1978 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7099 | | ''[[:d:Q131310255|Arthur John]]'' | | 1900 | 1929 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 7100 | | ''[[:d:Q131323970|Aaron Rees]]'' | | 1886 | 1950 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7101 | | ''[[:d:Q131323971|Bill Morris]]'' | | 1894 | 1967 | ''[[:d:Q3405637|Cwmtillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7102 | | ''[[:d:Q131323969|Trevor Nicholas]]'' | | 1894 | 1979 | ''[[:d:Q10967145|Sudbrook]]'' |- | style='text-align:right'| 7103 | | ''[[:d:Q131327721|Jim Jones]]'' | | 1893 | 1934 | ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7104 | | ''[[:d:Q131342512|Thomas Stanley Thomas]]'' | | 1917 | 2015 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7105 | | ''[[:d:Q131358247|Diane Tammes]]'' | | 1942 | 2020 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7106 | [[Ficheru:Caniadau Barlwydon Llyfr 1 (page 4 crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131444573|Robert John Davies]]'' | | 1853 | 1930 | ''[[:d:Q24182555|Llidiardau]]'' |- | style='text-align:right'| 7107 | | ''[[:d:Q131538921|Laurie Webb]]'' | | 1924 | 2026 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7108 | | ''[[:d:Q131546145|Mary Keir]]'' | | 1912 | 2024 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 7109 | [[Ficheru:Harry Douglass Blessley (3a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131628715|Harry Douglas Blessley]]'' | | 1873 | 1928 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7110 | [[Ficheru:Edward Jenkin Williams (2a).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q131631312|Edward Jenkin Williams]]'' | | 1864 | 1910 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7111 | | ''[[:d:Q131685576|Joseph Eaton]]'' | | 1679 | 1748 | ''[[:d:Q13130353|Nantmel]]'' |- | style='text-align:right'| 7112 | | ''[[:d:Q131700949|Alice Margaret Evans]]'' | | 1927 | 1981 | ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7113 | | ''[[:d:Q131740105|George Ellis]]'' | | 1837 | 1928 | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7114 | | ''[[:d:Q131749206|Walter Vaughan]]'' | | 1865 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7115 | | ''[[:d:Q131915214|John Matthew Jones]]'' | | 1828 | 1888 | ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]'' |- | style='text-align:right'| 7116 | | ''[[:d:Q131915215|Zoe Hunter]]'' | | 1940 | 2023 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7117 | | ''[[:d:Q132052207|Sylvia Gyde]]'' | | 1936 | 2024 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7118 | | ''[[:d:Q132175478|Roger Hopkins]]'' | | 1775 | 1847 | ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]'' |- | style='text-align:right'| 7119 | | ''[[:d:Q132179728|Ainsleigh Davies]]'' | | 1944 | 2002 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7120 | | ''[[:d:Q132467967|Thomas J. Egan]]'' | | 1842 | 1914 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7121 | | ''[[:d:Q133056096|Hirwen Jones]]'' | | 1857 | 1928 | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 7122 | | ''[[:d:Q133215137|William P. Hutchins]]'' | | 1883 | 1941 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7123 | [[Ficheru:Selwyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133269721|Selwyn Williams]]'' | | 1945 | 2025 | ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 7124 | | ''[[:d:Q133289691|Maggie Eisner]]'' | | 1947 | 2022 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7125 | | ''[[:d:Q133460164|Lucy Dickenson]]'' | | 1980 | 2012 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7126 | | ''[[:d:Q133592243|Charles Stuart Murrell]]'' | | 1912 | 1987 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7127 | | ''[[:d:Q133771731|Timothy Lewis]]'' | | 1940 | 2025 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7128 | | ''[[:d:Q133836929|Joseph Abraham Douglas]]'' | | 1797 | 1866 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 7129 | | ''[[:d:Q133932953|John Evans]]'' | | 1830 | 1883 | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 7130 | [[Ficheru:Revd David Jones (Druisyn, 1840-1902) NLW3363086.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133933489|David Jones]]'' | | 1840 | 1902 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 7131 | | ''[[:d:Q133933910|Methuselah Thomas]]'' | | 1803 | 1875 | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7132 | | ''[[:d:Q134008614|Edith Penissa Wills]]'' | | 1913 | 1994 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7133 | | ''[[:d:Q134028629|Jonah Roberts]]'' | | 1827 | 1905 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7134 | [[Ficheru:Revd R Mawddwy Jones NLW3365332.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134028852|Richard Mawddwy Jones]]'' | | 1839 | 1922 | ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7135 | [[Ficheru:Revd Hugh James, Llansanffraid-ym-Mechain (1809-75) NLW3365290.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134029200|Hugh James]]'' | | 1809 | 1875 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7136 | [[Ficheru:Revd Cadfwlch Davies, St Clears NLW3365286.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134029286|David Cadfwlch Davies]]'' | | 1863 | 1933 | ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]'' |- | style='text-align:right'| 7137 | [[Ficheru:Revd S Edwards, Machynlleth (1867) NLW3365285.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134041160|Samuel Edwards]]'' | | 1814 | 1872 | ''[[:d:Q20597374|Glandŵr]]'' |- | style='text-align:right'| 7138 | [[Ficheru:Revd D Oliver, Twrgwyn (CM) NLW3365257.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134043914|David Oliver]]'' | | 1828 | 1913 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7139 | [[Ficheru:Revd J C Evans, Lampeter (CM) NLW3365256.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134045431|John Charles Evans]]'' | | 1858 | 1924 | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 7140 | [[Ficheru:Revd H Morgans, Sammah (Cwmlline, A) NLW3365073.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134046625|Hugh Morgans]]'' | | 1799 | 1880 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7141 | [[Ficheru:Mrs Morgans, Sammah (Cwmlline) NLW3365072.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134049818|Rebeccah Morgans]]'' | | 1805 | 1883 | ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7142 | [[Ficheru:John Elias, Tre'r-gof NLW3364434.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134060407|John Elias]]'' | | 1800 | 1875 | ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]'' |- | style='text-align:right'| 7143 | [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364240.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134061511|Robert Hughes]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7144 | [[Ficheru:Revd David C Harris (Caeronwy, 1846-85) NLW3364223.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134061758|David C Harris]]'' | | 1844 | 1885 | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 7145 | [[Ficheru:John Davies (Einion Ddu, 1819-1906) NLW3364236.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134062771|John Davies]]'' | | 1819 | 1906 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7146 | [[Ficheru:William Jones (Ffestinfab, fl 1872-1915) NLW3364230.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134063673|William Jones]]'' | | 1840 | 1908 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7147 | [[Ficheru:Ab Madoc (William Tudor ap Madock, 1844?-1916) NLW3364225.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134065079|William Tudor ap Madock]]'' | | 1844 | 1916 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7148 | [[Ficheru:Dr Walker, Corwen NLW3364175.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134066009|James Richard Walker]]'' | | 1824 | 1890 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7149 | [[Ficheru:Henry Jones Williams (Plenydd, 1844-1926) NLW3364264.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134066578|Henry Jones Williams]]'' | | 1844 | 1926 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 7150 | [[Ficheru:Portrait of John Williams, 'Llenor o'r Llwyni' (4671208).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134086517|John Williams]]'' | | 1826 | 1909 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7151 | [[Ficheru:Revd Selwyn Davies, Swansea NLW3365250.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100282|William Selwyn Davies]]'' | | 1846 | 1884 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7152 | [[Ficheru:In memory of the Rev John Lewis, Birmingham.. NLW3365213.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100413|John Lewis]]'' | | 1821 | 1871 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7153 | [[Ficheru:Revd Evan Peter, Y Bala (MC) NLW3360974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100492|Evan Peter]]'' | | 1821 | 1887 | ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]'' |- | style='text-align:right'| 7154 | [[Ficheru:Revd Briwnant Evans, Llangurig (CM) NLW3365158.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100779|Thomas Briwnant Evans]]'' | | 1854 | 1892 | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7155 | [[Ficheru:Lydia Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134103132|Lydia Jones]]'' | | 1797 | 1888 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7156 | | ''[[:d:Q134308667|Janet Richardson Armstrong]]'' | | 1885 | 1973 | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 7157 | | ''[[:d:Q134308678|Charlotte Bacon]]'' | | 1884 | 1976 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7158 | [[Ficheru:Mr Pengwern Jones NLW3363693.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134346679|John Pengwern Jones]]'' | | 1860 | 1927 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7159 | [[Ficheru:Miss Powell (later Mrs Pengwern Jones) NLW3363695.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134346718|Jane Powell]]'' | | 1866 | 1888 | ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]'' |- | style='text-align:right'| 7160 | [[Ficheru:Revd J H Symond, Tywyn (CM) NLW3365104.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134354116|John Hughes Symonds]]'' | | 1832 | 1921 | ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]'' |- | style='text-align:right'| 7161 | [[Ficheru:Revd Roberts, Pentrefoelas NLW3365059.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134355524|Richard William Roberts]]'' | | 1821 | 1889 | ''[[:d:Q15242552|Llanddyfnan]]'' |- | style='text-align:right'| 7162 | [[Ficheru:Revd Rhys Harries, Narberth NLW3364519.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134370749|Rhys Harries]]'' | | 1863 | 1940 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7163 | | ''[[:d:Q28922150|Wyn Thomas]]'' | | 1928 | 2017 | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 7164 | | ''[[:d:Q28935566|Leonora Brito]]'' | | 1954 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7165 | | ''[[:d:Q28972086|John Audland]]'' | xugador de críquet británicu (1852–1931) | 1852 | 1931 | ''[[:d:Q2243491|Tintern]]'' |- | style='text-align:right'| 7166 | | ''[[:d:Q29021227|Selina Rushbrook]]'' | | 1880 | 1907 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7167 | | ''[[:d:Q29029634|John Puleston]]'' | | 1401 | 1551 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7168 | [[Ficheru:Jenkins, Roger 1981-06-20.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29034214|Roger Jenkins]]'' | pilotu de carreres británicu | 1940 | 2021 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7169 | | ''[[:d:Q29447102|Randall Baker]]'' | | 1944 | 2020 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7170 | | ''[[:d:Q29578277|John Huw Lewis]]'' | | 1931 | 2008 | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 7171 | | ''[[:d:Q29642353|Beverley Beech]]'' | | 1944 | 2023 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7172 | | ''[[:d:Q29643012|Jack Howell]]'' | médicu galés (1926–2015) | 1926 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7173 | | ''[[:d:Q29643019|Jeff Hughes]]'' | | 1965 | 2018 | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 7174 | | ''[[:d:Q29643376|Michael Oliver]]'' | | 1925 | 2015 | ''[[:d:Q894252|Borth]]''<br/>[[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7175 | | ''[[:d:Q29643800|Martin Williams]]'' | | 1947 | 2020 | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 7176 | | ''[[:d:Q29869245|Dafydd Dafis]]'' | | 1958 | 2017 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7177 | | ''[[:d:Q29904560|John Potter]]'' | impresor galés (1830–1868) | 1830 | 1868 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7178 | | ''[[:d:Q29948275|Rosalind Rusbridge]]'' | | 1915 | 2004 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7179 | | ''[[:d:Q29956338|Douglas F. Brewer]]'' | físicu galés (1925–2018) | 1925 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7180 | | ''[[:d:Q29966512|Edith Downing]]'' | | 1857 | 1931 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7181 | | ''[[:d:Q30105096|John Thomas]]'' | | 1806 | 1874 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7182 | | ''[[:d:Q30110173|Jack Windsor Lewis]]'' | | 1926 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7183 | | ''[[:d:Q30122806|Albert Derrick]]'' | futbolista británicu | 1939 | 2022 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7184 | | ''[[:d:Q30344574|Geraint Dyfnallt Owen]]'' | | 1908 | 1993 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7185 | [[Ficheru:Shipyard Sally Pic.png|center|128px]] | ''[[:d:Q30500638|Joan Cowick]]'' | | 1912 | 2004 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7186 | | ''[[:d:Q30605435|Brinley Rees]]'' | | 1916 | 2001 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 7187 | | ''[[:d:Q30609027|W.E. Williams]]'' | | 1881 | 1962 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7188 | | ''[[:d:Q30609165|Billy Hughes]]'' | futbolista británicu (1920-1995) | 1920 | 1995 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7189 | | ''[[:d:Q30609386|Tom Green]]'' | | 1900 | 1974 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7190 | | ''[[:d:Q30612083|John Davies]]'' | | | 1694 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7191 | | ''[[:d:Q31358714|Hywel Sele]]'' | | 1345 | 1402 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7192 | | ''[[:d:Q32062166|G. W. Hemans]]'' | | 1814 | 1885 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7193 | | ''[[:d:Q32131488|Jane Anne Lloyd]]'' | | 1870 | 1933 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7194 | | ''[[:d:Q33083014|John Cedric Griffiths]]'' | xeólogu británicu (1912–1992) | 1912 | 1992 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7195 | | ''[[:d:Q33634794|Alfie Clarke]]'' | | 1914 | 1953 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7196 | | ''[[:d:Q33712219|Tommy Wolfe]]'' | | 1900 | 1954 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7197 | | ''[[:d:Q33818814|Estyn Griffths]]'' | | 1927 | 2017 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7198 | | ''[[:d:Q33821432|Keith Huntley]]'' | futbolista británicu | 1931 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7199 | | ''[[:d:Q33825302|Les Orphan]]'' | | 1923 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7200 | [[Ficheru:John Francon Williams 1854-1911 Commemorative Plaque.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q35160552|John Francon Williams]]'' | | 1854 | 1911 | ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]'' |- | style='text-align:right'| 7201 | | ''[[:d:Q35695307|Enoch Rowland Jones]]'' | músicu galés (1912–1978) | 1912 | 1978 | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7202 | | ''[[:d:Q37347750|David Humphrey Jones]]'' | impresor galés (1842–1904) | 1842 | 1904 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7203 | | ''[[:d:Q37509560|David Rice Rees]]'' | | 1787 | 1856 | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 7204 | | ''[[:d:Q37663328|John Bird]]'' | | 1761 | 1840 | ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 7205 | | ''[[:d:Q37725178|Gary Roach]]'' | | 1933 | 2012 | ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]'' |- | style='text-align:right'| 7206 | | ''[[:d:Q37804072|Evan Jones]]'' | | 1830 | 1918 | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 7207 | | ''[[:d:Q37826665|Josiah Thomas]]'' | | 1830 | 1905 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7208 | | ''[[:d:Q37892401|Henry Hughes]]'' | | 1808 | 1892 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7209 | | ''[[:d:Q38009527|David O'Brien Owen]]'' | | 1855 | 1920 | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7210 | | ''[[:d:Q38170780|William Watkin Davies]]'' | | 1895 | 1973 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 7211 | [[Ficheru:Yr Athro Noel Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38209921|Noel Lloyd]]'' | | 1946 | 2019 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7212 | | ''[[:d:Q38216587|Marie Trevelyan]]'' | | 1853 | 1922 | ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]'' |- | style='text-align:right'| 7213 | | ''[[:d:Q38606122|Emily Davis]]'' | cantante d&#39;ópera galesa (1900–1966) | 1900 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7214 | | ''[[:d:Q38686224|Alison Bielski]]'' | | 1925 | 2014 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7215 | | ''[[:d:Q38898929|Paul Dickson]]'' | realizador galés (1920–2011) | 1920 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7216 | | ''[[:d:Q39039624|Billy Moore]]'' | | 1912 | 2002 | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 7217 | | ''[[:d:Q39039625|Derek Williams]]'' | | 1934 | 2014 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7218 | | ''[[:d:Q39040013|Peter Elias Jones]]'' | | 1943 | 2010 | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 7219 | | ''[[:d:Q39040026|Mary Vaughan Jones]]'' | | 1917 | 2002 | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7220 | | ''[[:d:Q39078711|Albert Derrick]]'' | futbolista galés (1908–1975) | 1908 | 1975 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7221 | | ''[[:d:Q39078898|Sam Davies]]'' | | 1894 | 1972 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7222 | | ''[[:d:Q39078897|Glyn Davies]]'' | | 1909 | 1985 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7223 | | ''[[:d:Q39078904|Roy McDonald]]'' | | 1896 | 1970 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7224 | | ''[[:d:Q39078905|George Wheeler]]'' | futbolista británicu | 1910 | 1995 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7225 | | ''[[:d:Q39078914|Peter Davies]]'' | futbolista galés | 1936 | 2023 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7226 | | ''[[:d:Q56186282|William Sylvanus Williams]]'' | | 1829 | 1887 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7227 | | ''[[:d:Q56186351|Owen Williamson]]'' | | 1840 | 1910 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 7228 | | ''[[:d:Q56186374|Margaret Wingfield]]'' | | 1779 | 1835 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7229 | | ''[[:d:Q56186690|William Rhys Jones]]'' | | 1868 | 1937 | ''[[:d:Q29499819|Bron Ceris]]'' |- | style='text-align:right'| 7230 | | ''[[:d:Q56186692|Myfanwy Williams Parry]]'' | | 1898 | 1971 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7231 | | ''[[:d:Q56186718|Siân Williams]]'' | | 1884 | 1965 | ''[[:d:Q17320940|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 7232 | | ''[[:d:Q56186735|John Pugh]]'' | | 1861 | 1942 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7233 | | ''[[:d:Q56186754|Tydfor Jones]]'' | | 1934 | 1983 | ''[[:d:Q27056926|Cwmtydu]]'' |- | style='text-align:right'| 7234 | | ''[[:d:Q56186763|Owen Owen]]'' | | 1786 | 1867 | ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]'' |- | style='text-align:right'| 7235 | | ''[[:d:Q56186791|Dai Williams]]'' | | 1899 | 1971 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7236 | | ''[[:d:Q56186795|John Williams]]'' | | 1826 | 1898 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7237 | | ''[[:d:Q56186801|Iorwerth Hughes Jones]]'' | | 1902 | 1972 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7238 | | ''[[:d:Q56186828|John Buckland Thomas]]'' | | 1887 | 1975 | ''[[:d:Q107032535|Fforddygyfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 7239 | | ''[[:d:Q56186834|Giraldus Jones]]'' | | 1895 | 1978 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 7240 | | ''[[:d:Q56186848|Rachel Mary Davies]]'' | | 1911 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7241 | [[Ficheru:Dr Robert Roberts (Isallt 1839-1914).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186852|Robert Roberts]]'' | | 1839 | 1914 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7242 | | ''[[:d:Q56186886|Morris Peat]]'' | | 1813 | 1898 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 7243 | | ''[[:d:Q56186920|Griffith Williams]]'' | | 1927 | 1977 | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 7244 | | ''[[:d:Q56186942|Haydn Jones]]'' | | 1920 | 1984 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7245 | | ''[[:d:Q56186987|William Cosslett]]'' | | 1831 | 1904 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 7246 | | ''[[:d:Q56186985|Thomas James Davies]]'' | | 1919 | 2007 | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7247 | | ''[[:d:Q56187014|Islwyn Jones]]'' | | 1931 | 2015 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 7248 | | ''[[:d:Q56187067|Elizabeth Elen Roberts]]'' | | 1891 | 1979 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7249 | | ''[[:d:Q56187082|Brinley Jenkins]]'' | | 1926 | 2001 | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 7250 | | ''[[:d:Q56187112|Richard Ellis Williams]]'' | | 1862 | 1926 | ''[[:d:Q107032857|Pen-y-ffridd]]'' |- | style='text-align:right'| 7251 | | ''[[:d:Q56187113|Thomas Llewellyn Stephens]]'' | | 1897 | 1959 | ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 7252 | | ''[[:d:Q56187126|Evan John Williams]]'' | | | 1993 | ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]'' |- | style='text-align:right'| 7253 | | ''[[:d:Q56187127|Ffowc Williams]]'' | | 1897 | 1995 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7254 | | ''[[:d:Q56187139|Harri Samuel]]'' | | | 1985 | ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]'' |- | style='text-align:right'| 7255 | | ''[[:d:Q56187142|Hugh Roberts]]'' | | 1832 | 1907 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7256 | | ''[[:d:Q56187149|Sion Phylip]]'' | | | 1961 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 7257 | | ''[[:d:Q56187160|Cassie Simon]]'' | | 1898 | 1989 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 7258 | | ''[[:d:Q56187161|Tom Williams]]'' | | 1899 | 1986 | ''[[:d:Q13131789|Temple Bar]]'' |- | style='text-align:right'| 7259 | | ''[[:d:Q56187176|David Cynddelw Williams]]'' | | 1870 | 1942 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7260 | | ''[[:d:Q56187190|Annie Julian Parry]]'' | | 1889 | 1972 | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7261 | | ''[[:d:Q56187231|David Peate]]'' | | 1831 | 1896 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 7262 | | ''[[:d:Q56187241|Mattie Adele Gwynne Evans]]'' | | 1908 | 1994 | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 7263 | | ''[[:d:Q56187272|Glyn Williams]]'' | | 1927 | 1982 | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 7264 | | ''[[:d:Q56187280|Mati Rees]]'' | | 1902 | 1989 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 7265 | | ''[[:d:Q56187291|David Thomas]]'' | | 1861 | 1933 | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 7266 | | ''[[:d:Q56187302|William Jones]]'' | | 1852 | 1914 | ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]'' |- | style='text-align:right'| 7267 | | ''[[:d:Q56187325|Robert D. Edwards]]'' | | 1813 | 1889 | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 7268 | | ''[[:d:Q56187369|Caleb, Brechfa Verses in praise of Chivers]]'' | | 1819 | 1872 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7269 | | ''[[:d:Q56187381|John Davies]]'' | | 1740 | 1821 | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 7270 | | ''[[:d:Q56187415|Daniel Evans]]'' | | 1803 | 1858 | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 7271 | | ''[[:d:Q56187420|John Thomas Evans]]'' | | 1869 | 1940 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 7272 | | ''[[:d:Q56187424|Joseph Evans]]'' | | 1801 | 1867 | ''[[:d:Q7837984|Trelech]]'' |- | style='text-align:right'| 7273 | | ''[[:d:Q56187471|Ethel Dora Heins]]'' | | 1886 | 1933 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7274 | | ''[[:d:Q56187527|Evan Jones]]'' | | 1809 | 1855 | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7275 | | ''[[:d:Q56187543|John Jones]]'' | | 1782 | 1859 | ''[[:d:Q29504273|Ty Poeth Cottage]]'' |- | style='text-align:right'| 7276 | | ''[[:d:Q56187572|William, Llysnewydd Testimonial certificate Lewes]]'' | | 1746 | 1828 | ''[[:d:Q108464343|Llysnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7277 | | ''[[:d:Q56187576|H. Isgaer Lewis]]'' | | 1852 | 1922 | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 7278 | | ''[[:d:Q56187626|Job Miles]]'' | | 1841 | 1914 | ''[[:d:Q25172113|St Brides-super-Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 7279 | | ''[[:d:Q56187643|Benjamin Joseph Morse]]'' | | 1899 | 1977 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 7280 | | ''[[:d:Q56187671|Hugh T. Owen]]'' | | 1837 | 1912 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7281 | | ''[[:d:Q56187675|Robert Owen]]'' | | 1796 | 1883 | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 7282 | [[Ficheru:Portrait of Dr. David Roberts, 'Dewi Ogwen', of Wrexham (4670497).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56187742|David Roberts]]'' | | 1818 | 1897 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7283 | | ''[[:d:Q56187751|Roberts, T. Gwynedd]]'' | | 1840 | 1920 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7284 | | ''[[:d:Q56187761|Lewis Christmas, Rev. Simons]]'' | | 1885 | 1974 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7285 | | ''[[:d:Q56187789|Richard Tibbott]]'' | | 1719 | 1798 | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 7286 | | ''[[:d:Q56187818|Elizabeth Phillipps Williams]]'' | | 1825 | 1872 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7287 | | ''[[:d:Q56187928|William Wynn]]'' | | 1704 | 1761 | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 7288 | | ''[[:d:Q56226224|Steve Kenworthy]]'' | | 1959 | 2001 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7289 | | ''[[:d:Q56248408|Glyn Hughes]]'' | | 1931 | 1995 | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 7290 | | ''[[:d:Q56248566|George Jones]]'' | | 1930 | 2017 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7291 | | ''[[:d:Q56254513|Dennis Griffiths]]'' | | 1935 | 2005 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7292 | | ''[[:d:Q56254683|Joe Lloyd]]'' | | 1910 | 1996 | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 7293 | | ''[[:d:Q56291966|Peter Maurice]]'' | | | 1759 | ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]'' |- | style='text-align:right'| 7294 | | ''[[:d:Q56374089|James Alfred Vanes]]'' | | 1853 | 1937 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7295 | | ''[[:d:Q56423618|J. Spurgeon]]'' | | 1934 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7296 | [[Ficheru:Kenneth Bowen (tenor).png|center|128px]] | ''[[:d:Q56448683|Kenneth Bowen]]'' | | 1932 | 2018 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7297 | [[Ficheru:Alice Bunting (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56517052|Alice Bunting]]'' | | 1881 | 1964 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7298 | [[Ficheru:Benjamin Roos, Parys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56569685|Benjamin Roose]]'' | | 1820 | 1879 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 7299 | [[Ficheru:Wynne Brownlow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56596108|Brownlow Wynne Cumming]]'' | | 1815 | 1882 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7300 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Thomas Esq (4671474).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56597407|Griffith Thomas]]'' | | 1797 | 1873 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7301 | [[Ficheru:Portrait of Richard Roberts Esq (4670515).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56598139|Richard Roberts]]'' | | 1819 | 1876 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7302 | | ''[[:d:Q56599693|Eddie Beynon]]'' | | 1924 | 2002 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7303 | | ''[[:d:Q56611801|John Henry Davies]]'' | | 1850 | 1893 | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 7304 | [[Ficheru:Catherine Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56650872|Catherine Lewis]]'' | | 1570 | 1615 | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 7305 | [[Ficheru:Catherine Owen, daughter Lewis Anwyl.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651111|Catherine Anwyl]]'' | | 1628 | 1685 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7306 | [[Ficheru:Charles Martin Strick Humphreys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651238|Charles Martin Strick Humphreys]]'' | | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 7307 | [[Ficheru:Ebenezer Cooper, Llangollen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56651639|Ebenezer Cooper]]'' | | 1800 | 1863 | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 7308 | | ''[[:d:Q56663821|Howell Gwynne]]'' | | 1668 | 1708 | ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7309 | [[Ficheru:Lady M.E. Hamlyn Williams & Sir H. Drummond.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56676566|Mary Eleanor Hamlyn-Williams]]'' | | 1825 | 1872 | ''[[:d:Q13131061|Edwinsford]]'' |- | style='text-align:right'| 7310 | [[Ficheru:Margaret Wynne (1722 -).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56685080|Margaret Wynne]]'' | | 1722 | 1761 | ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]'' |- | style='text-align:right'| 7311 | [[Ficheru:Revd John Wilson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56739671|John Wilson]]'' | | 1682 | 1728 | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 7312 | [[Ficheru:Thos Williams, JP, Gwaelodygarth 1823-03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56753204|Thomas Williams]]'' | | 1823 | 1903 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7313 | | ''[[:d:Q56798470|Gareth Crwys-Williams]]'' | | 1907 | 1970 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 7314 | | ''[[:d:Q56809237|Charlie Kelsall]]'' | futbolista británicu | 1921 | 2019 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7315 | | ''[[:d:Q56811976|Gib Bellis]]'' | | 1919 | 2000 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7316 | | ''[[:d:Q56849322|James Lawton]]'' | | 1943 | 2018 | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7317 | | ''[[:d:Q56868240|Isaac Jones]]'' | | 1835 | 1899 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 7318 | | ''[[:d:Q56885702|William James Orville-Thomas]]'' | | 1921 | 2009 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7319 | | ''[[:d:Q57156069|William Bernard Ready]]'' | bibliotecariu canadianu (1914–1981) | 1914 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7320 | | ''[[:d:Q57239164|Trevor Peck]]'' | | 1938 | 2014 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7321 | | ''[[:d:Q57293437|Charles Henry Pugh]]'' | | 1840 | 1901 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 7322 | | ''[[:d:Q57342401|Dennis Callan]]'' | | 1932 | 2006 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7323 | [[Ficheru:Dr Thomas Eyton-Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57342446|Thomas Eyton-Jones]]'' | | 1832 | 1893 | ''[[:d:Q3399915|Llangar]]'' |- | style='text-align:right'| 7324 | [[Ficheru:Duncan, John William (1903 cricket first X1 team photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57418933|John William Duncan]]'' | | 1885 | 1963 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7325 | | ''[[:d:Q57449691|Benjamin Parry]]'' | | 1835 | 1910 | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 7326 | [[Ficheru:Revd David Daniel Walters (Gwallter Ddu, 1862-1934)(Cong) NLW3362429.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134371396|David Daniel Walters]]'' | | 1862 | 1934 | ''[[:d:Q7534773|Sketty]]'' |- | style='text-align:right'| 7327 | [[Ficheru:Revd Noah Stephens, Liverpool NLW3362440.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134373523|Noah Stephens]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7328 | [[Ficheru:Revd Francis Jones, Abergele NLW3363287.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134373878|Francis Jones]]'' | | 1834 | 1913 | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 7329 | [[Ficheru:Revd Newton, Eglwys-bach (W) NLW3362938.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134385487|George Talalun Newton]]'' | | 1853 | 1907 | ''[[:d:Q5623565|Gwernymynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7330 | [[Ficheru:Revd Ellis Hughes, Pen-maen (Cong) NLW3364489.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134394942|Ellis Hughes]]'' | | 1811 | 1881 | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7331 | [[Ficheru:Revd William Rees Williams, vicar of Gyffylliog and family NLW3364466.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395364|William Rees Williams]]'' | | 1815 | 1900 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7332 | [[Ficheru:Revd William George Jenkins, vicar of Llandysul (Cer) NLW3364456.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395517|William George Jenkins]]'' | | 1829 | 1903 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7333 | [[Ficheru:Revd J Robinson, Llansilin NLW3364364.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395634|John Robinson]]'' | | 1814 | 1886 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7334 | [[Ficheru:Revd H Gwerfyl James (Spinther's brother) NLW3364319.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395716|Humphrey Gwerfyl James]]'' | | 1839 | 1909 | ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]'' |- | style='text-align:right'| 7335 | [[Ficheru:Revd Myfenydd Morgan, Llandudoch NLW3364094.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134395805|John Myfenydd Morgan]]'' | | 1852 | 1916 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7336 | [[Ficheru:My mother (sitting) Shan y Lliwdy and Bontfaen maid (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444485|Jane Thomas]]'' | | 1794 | 1870 | ''[[:d:Q13126981|Cellan]]'' |- | style='text-align:right'| 7337 | [[Ficheru:Revd John Matthews, Neath NLW3364302.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444853|John Mathews]]'' | | 1810 | 1880 | ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7338 | [[Ficheru:Revd H Ellis (1868) (Llangwm, Cong?) NLW3364083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134444947|Humphrey Ellis]]'' | | 1811 | 1893 | ''[[:d:Q107033050|Tŷ-nant]]'' |- | style='text-align:right'| 7339 | [[Ficheru:Revd Ishmael Evans (W) NLW3362932.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445081|Ishmael Evans]]'' | | 1843 | 1922 | ''[[:d:Q13129662|Llannerch-y-môr]]'' |- | style='text-align:right'| 7340 | [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch R Bonner .. NLW3362875.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445102|Richard Bonner]]'' | | 1788 | 1867 | ''[[:d:Q6661367|Llanferres]]'' |- | style='text-align:right'| 7341 | [[Ficheru:Rev R T Owen (W) NLW3362941.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134445155|Robert Thomas Owen]]'' | | 1842 | 1871 | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 7342 | [[Ficheru:Revd W Emlyn Jones (Cong) (?) NLW3364048.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134476090|William Emlyn Jones]]'' | | 1842 | 1914 | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7343 | [[Ficheru:Revd John Bartley (W) NLW3362841.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134477425|John Bartley]]'' | | 1805 | 1884 | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 7344 | | ''[[:d:Q134481562|John Wyndham Lewis]]'' | | 1837 | 1895 | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 7345 | | ''[[:d:Q134481728|James Donne]]'' | | 1822 | 1908 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7346 | [[Ficheru:Revd. Daniel Jenkyns (1815?-1884), Capel y Babell, Cwmfelinfach NLW3362548.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134487387|Daniel Jenkyns]]'' | | 1815 | 1884 | ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]'' |- | style='text-align:right'| 7347 | [[Ficheru:Revd Abel Green (copy) NLW3362180.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134487580|Abel Green]]'' | | 1816 | 1874 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7348 | [[Ficheru:Revd William Morris, Rhuddlan (CM) NLW3361068.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134488243|William Morris]]'' | | 1803 | 1879 | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 7349 | [[Ficheru:William J Richards, Glandyfi (1901-1951).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134644535|William J Richards]]'' | | 1901 | 1951 | ''[[:d:Q4667115|Aberhosan]]'' |- | style='text-align:right'| 7350 | | ''[[:d:Q134649880|Valmai Jones]]'' | | 1910 | 1994 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7351 | | ''[[:d:Q134706818|Katherine Charis Davies]]'' | | 1875 | 1949 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7352 | | ''[[:d:Q134706819|Laura Katharine Davies]]'' | | 1876 | 1967 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7353 | | ''[[:d:Q134709314|John Penry Hyde 'Luxor' Price]]'' | | 1874 | 1950 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7354 | | ''[[:d:Q134713674|Islwyn Beynon]]'' | | 1920 | 2005 | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 7355 | | ''[[:d:Q134786484|John Jones]]'' | | 1753 | 1823 | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 7356 | | ''[[:d:Q134808292|Ebenezer Curig Davies]]'' | | 1895 | 1981 | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 7357 | | ''[[:d:Q80314802|Ioan Roberts]]'' | | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 7358 | | ''[[:d:Q80358433|Caroline Lowder Downing]]'' | | 1855 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7359 | | ''[[:d:Q80478275|Ruth van Heyningen]]'' | | 1917 | 2019 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7360 | | ''[[:d:Q80549688|Lillian Griffith]]'' | | 1877 | 1972 | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 7361 | | ''[[:d:Q80832360|Terry Perdue]]'' | | 1940 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7362 | | ''[[:d:Q81145749|Charles Evan-Thomas]]'' | militar británicu | 1897 | 1953 | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 7363 | | ''[[:d:Q82201529|Edith Lovell Andrews]]'' | | 1886 | 1980 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7364 | | ''[[:d:Q82211696|Elizabeth Everett]]'' | profesora d&#39;Estaos Xuníos | 1797 | 1878 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7365 | | ''[[:d:Q83744439|Ieuan Rees]]'' | canteru británicu | 1941 | 2025 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 7366 | | ''[[:d:Q83986618|Ralph Granger Watkin]]'' | | 1873 | 1953 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7367 | | ''[[:d:Q84320766|Tom Whittington]]'' | | 1848 | 1919 | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 7368 | | ''[[:d:Q84436572|Ted Robbins]]'' | | 1877 | 1946 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7369 | | ''[[:d:Q84592655|Charles Lloyd]]'' | | 1613 | 1657 | ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7370 | [[Ficheru:Percy Elizabeth Flora Thomas (1846-1922) - Colwyn Edward Vulliamy (1886–1971) - NMW A 5081 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q85411541|Colwyn Edward Vulliamy]]'' | | 1886 | 1971 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7371 | | ''[[:d:Q85431450|Ron Ainge]]'' | | 1920 | 2008 | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 7372 | | ''[[:d:Q85689895|Edward Loyd]]'' | | 1780 | 1863 | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 7373 | | ''[[:d:Q85764603|Griffith Griffith]]'' | | 1823 | 1889 | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 7374 | | ''[[:d:Q85771711|John Rea]]'' | futbolista británicu (1868–1944) | 1868 | 1944 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 7375 | | ''[[:d:Q85796162|Ray Powell]]'' | | 1924 | 2014 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 7376 | | ''[[:d:Q85810650|Trevor Lewis]]'' | | 1919 | 1995 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7377 | | ''[[:d:Q85815681|William Hudson]]'' | | 1928 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7378 | | ''[[:d:Q85815731|William Randall]]'' | | 1888 | 1965 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7379 | | ''[[:d:Q85841208|William Glynn Williams]]'' | direutor d&#39;escuela británicu (1851–1938) | 1851 | 1938 | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 7380 | | ''[[:d:Q85859937|Arthur William Davies]]'' | | 1875 | 1928 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7381 | | ''[[:d:Q85951426|Simon Warr]]'' | | 1953 | 2020 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7382 | | ''[[:d:Q86970456|Rakel Harbitz]]'' | | 1887 | 1944 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7383 | | ''[[:d:Q87344165|Henry Price]]'' | | 1872 | 1922 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7384 | | ''[[:d:Q87455769|Andy Pollitt]]'' | | 1963 | 2019 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7385 | | ''[[:d:Q87474632|Evan Roberts]]'' | | 1923 | 2007 | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 7386 | | ''[[:d:Q87499051|Frances Anne Jane Collier]]'' | | 1832 | 1900 | ''[[:d:Q7983059|Wenvoe]]'' |- | style='text-align:right'| 7387 | | ''[[:d:Q87617078|Thomas Henry Blythe]]'' | | 1822 | 1883 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7388 | | ''[[:d:Q87748575|Lady James]]'' | | 1869 | 1938 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7389 | | ''[[:d:Q87758340|David Archard Williams]]'' | | 1796 | 1879 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7390 | | ''[[:d:Q87758558|Francis Evelyn]]'' | | 1859 | 1910 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 7391 | | ''[[:d:Q87855425|Henry Bowen]]'' | | 1633 | 1723 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7392 | | ''[[:d:Q87894273|John Stevenson]]'' | | 1951 | 2020 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7393 | | ''[[:d:Q88468482|Abby Meehan]]'' | | 1853 | 1931 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7394 | | ''[[:d:Q88471261|Martha Whiteside Williams]]'' | | 1831 | 1894 | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 7395 | [[Ficheru:Daniel Jarett Sullivan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q89688629|Daniel Jarrett]]'' | actor d&#39;Estaos Xuníos | 1854 | 1917 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7396 | | ''[[:d:Q89839749|Robert Knight]]'' | | 1858 | 1938 | ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]'' |- | style='text-align:right'| 7397 | | ''[[:d:Q89842872|Morgan Jones]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7398 | | ''[[:d:Q89891226|John Downing]]'' | fotoperiodista británicu (1940–2020) | 1940 | 2020 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7399 | | ''[[:d:Q90688233|Keith Harrhy Ruddock]]'' | | 1939 | 1996 | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 7400 | | ''[[:d:Q90908939|Marjorie Mallik]]'' | | 1925 | 1998 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 7401 | | ''[[:d:Q91350809|Gwyn Rowley]]'' | xeógrafu británicu (1938–2023) | 1938 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7402 | | ''[[:d:Q92026186|John Hughes (Idanfryn)]]'' | | 1832 | 1876 | ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]'' |- | style='text-align:right'| 7403 | | ''[[:d:Q93130781|Percy Farrant]]'' | | 1868 | 1921 | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7404 | | ''[[:d:Q93148214|Barrie Rees]]'' | | 1944 | 1965 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7405 | | ''[[:d:Q93231829|J. Heywood Thomas]]'' | | 1926 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7406 | | ''[[:d:Q93232204|James Stanley McQuade]]'' | | 1929 | 2019 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7407 | | ''[[:d:Q93372127|Martin J. Haigh]]'' | | 1950 | 2022 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7408 | | ''[[:d:Q93413854|Glyn O. Phillips]]'' | | 1927 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7409 | | ''[[:d:Q93450444|George A. Jeffrey]]'' | químicu británicu (1915–2000) | 1915 | 2000 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7410 | | ''[[:d:Q93462296|Benjamin Watkins]]'' | | 1853 | 1913 | ''[[:d:Q6661129|Llancayo]]'' |- | style='text-align:right'| 7411 | | ''[[:d:Q94102329|Valerie Miles]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]'' |- | style='text-align:right'| 7412 | [[Ficheru:Keith Lyons.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q94349890|Keith Lyons]]'' | | 1952 | 2020 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 7413 | | ''[[:d:Q94379750|Edith Massey]]'' | | 1863 | 1946 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7414 | | ''[[:d:Q94379751|Gwenddolen Massey]]'' | | 1864 | 1960 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7415 | | ''[[:d:Q94407795|Ivor Griffith]]'' | | 1891 | 1961 | ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]'' |- | style='text-align:right'| 7416 | | ''[[:d:Q94502283|Caradoc Jones]]'' | | 1875 | 1969 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7417 | | ''[[:d:Q94518563|W. Evans Darby]]'' | ministru británicu (1844–1922) | 1844 | 1922 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 7418 | | ''[[:d:Q94534761|Fred Jones]]'' | | 1877 | 1948 | ''[[:d:Q15987467|Blaen Celyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7419 | | ''[[:d:Q94641829|David Edwards]]'' | | 1934 | 2021 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 7420 | | ''[[:d:Q94665402|William Cooper Howells]]'' | | 1807 | 1894 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7421 | | ''[[:d:Q94813036|Thomas Job]]'' | | 1901 | 1947 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7422 | | ''[[:d:Q94831390|Wilhelm Körner]]'' | | 1898 | 1971 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7423 | | ''[[:d:Q95000156|Eliza Harris]]'' | enfermera d&#39;Estaos Xuníos (1831–1891) | 1831 | 1891 | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 7424 | | ''[[:d:Q95466885|Sadie Allen]]'' | artista británica | 1930 | 2017 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7425 | [[Ficheru:Cen Williams (Dylunydd).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q95636791|Cen Williams]]'' | | 1946 | 2020 | ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]'' |- | style='text-align:right'| 7426 | | ''[[:d:Q95676245|Myriel Irfona Davies]]'' | | 1920 | 2000 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7427 | | ''[[:d:Q95778606|Ernest Walter]]'' | | 1919 | 1999 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7428 | | ''[[:d:Q95838349|J. M. W. Bean]]'' | historiador británicu (1928–2012) | 1928 | 2012 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7429 | | ''[[:d:Q95850874|Timothy Moores]]'' | | 1942 | 2024 | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7430 | [[Ficheru:Elizabeth Stack nee Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96004521|Elizabeth Stack]]'' | | 1829 | 1919 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7431 | | ''[[:d:Q96016290|Humphrey Stanley Herbert Jones]]'' | | 1817 | 1902 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7432 | [[Ficheru:'Jack Scarrott' Boxing promoter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96021277|John Scarrott]]'' | | 1870 | 1947 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7433 | [[Ficheru:Stephen James Carkeek c 1865.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96050319|Stephen Carkeek]]'' | | 1815 | 1878 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7434 | | ''[[:d:Q96064938|Eric Sixsmith]]'' | | 1904 | 1986 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7435 | | ''[[:d:Q96066729|Leslie Shepherd]]'' | físicu británicu | 1918 | 2012 | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 7436 | | ''[[:d:Q96083035|Richard Morris]]'' | | 1616 | 1672 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7437 | | ''[[:d:Q96196503|Thomas Craven]]'' | | 1844 | 1919 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7438 | | ''[[:d:Q96199382|Griffith Bowen]]'' | | 1600 | 1675 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7439 | | ''[[:d:Q96202788|Thomas Bowen Rees]]'' | | 1826 | 1899 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 7440 | [[Ficheru:William Thomas statue, Swansea.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q96204787|William Thomas]]'' | | 1816 | 1909 | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 7441 | | ''[[:d:Q96244279|Captain Thomas Yale]]'' | | 1616 | 1683 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7442 | | ''[[:d:Q96349090|Ethel Saxon]]'' | | 1891 | 1917 | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7443 | | ''[[:d:Q96603547|John Cadwalader]]'' | | 1677 | 1734 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7444 | [[Ficheru:Llun MJ.png|center|128px]] | ''[[:d:Q96655359|Myrddin John]]'' | | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 7445 | | ''[[:d:Q96686922|Cyril Edward Hughes Davies]]'' | | 1890 | 1922 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 7446 | | ''[[:d:Q96754122|Martha Griffith Tallman]]'' | | 1859 | 1930 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 7447 | [[Ficheru:Ian Willmore portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96886219|Ian Willmore]]'' | activista británicu | 1958 | 2020 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7448 | [[Ficheru:Jeannette Lowrie, stage and vaudeville actress (SAYRE 5507) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97002354|Jeannette Lowrie]]'' | | 1880 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7449 | | ''[[:d:Q97047137|David A. Evans]]'' | | 1893 | 1966 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7450 | | ''[[:d:Q97065347|Garth Lean]]'' | | 1912 | 1993 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7451 | | ''[[:d:Q97066423|Watkin Lewis Griffies-Williams, 3rd Baronet]]'' | | 1800 | 1877 | ''[[:d:Q2281176|Llwynywermod]]'' |- | style='text-align:right'| 7452 | | ''[[:d:Q97192335|James Williams]]'' | | 1868 | 1953 | ''[[:d:Q7514896|Silian]]'' |- | style='text-align:right'| 7453 | | ''[[:d:Q97302253|John Edward Walker]]'' | | 1880 | 1940 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7454 | | ''[[:d:Q97307833|Paul Grist]]'' | | 1939 | 2026 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7455 | | ''[[:d:Q97361474|Reginald Ford]]'' | | 1889 | 1937 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7456 | | ''[[:d:Q37770200|William James Morgan]]'' | | 1831 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7457 | | ''[[:d:Q136644376|Edward Rees]]'' | | 1904 | 2000 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7458 | | ''[[:d:Q136644413|D. W. Morgan]]'' | | 1877 | 1957 | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7459 | | ''[[:d:Q136646119|David Thomas]]'' | | | 1906 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7460 | | ''[[:d:Q136651407|Jennie Williams]]'' | | 1875 | 1919 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7461 | | ''[[:d:Q136664120|Katherine Susan Wolf]]'' | | 1961 | 2001 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7462 | | ''[[:d:Q136674057|John Owen (Rhuthun) (1941-2026)]]'' | | 1944 | 2026 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7463 | | ''[[:d:Q136689395|Maisie Hurley]]'' | | 1887 | 1964 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7464 | | ''[[:d:Q136698893|Rowland Hugh Jones (Rolant o Fôn)]]'' | | 1909 | 1962 | ''[[:d:Q2913637|Rhostrehwfa]]'' |- | style='text-align:right'| 7465 | | ''[[:d:Q136914153|Emrys Cleaver]]'' | | 1904 | 1985 | ''[[:d:Q6729364|Maesybont]]'' |- | style='text-align:right'| 7466 | | ''[[:d:Q136914169|Owen Huw Roberts]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 7467 | | ''[[:d:Q136914180|J. O. Jones (actor)]]'' | | 1931 | 2011 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7468 | | ''[[:d:Q136914249|Elin Mair Jones]]'' | | 1950 | 2002 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7469 | | ''[[:d:Q136914260|Richard Morris (Hogia'r Wyddfa)]]'' | | 1936 | 2000 | ''[[:d:Q3402570|Caeathro]]'' |- | style='text-align:right'| 7470 | | ''[[:d:Q136914380|Alan Clayton]]'' | | 1941 | 2020 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7471 | | ''[[:d:Q136914468|Dilys Price (actores)]]'' | | 1934 | 2001 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7472 | | ''[[:d:Q136914501|Ernest Evans (actor)]]'' | | 1923 | 2011 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7473 | | ''[[:d:Q136914544|William David Williams (W. D. Williams)]]'' | | 1900 | 1985 | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 7474 | | ''[[:d:Q137039486|Wyn Jones (actor)]]'' | | 1936 | 1966 | ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]'' |- | style='text-align:right'| 7475 | | ''[[:d:Q137040619|Geraint Owen (actor)]]'' | | 1966 | 2009 | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 7476 | | ''[[:d:Q137040632|Morien Philips]]'' | | 1930 | 2009 | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 7477 | | ''[[:d:Q137040714|Gwynne D. Evans]]'' | | 1908 | 1988 | ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]'' |- | style='text-align:right'| 7478 | | ''[[:d:Q137040720|Edwin williams]]'' | | 1918 | 2003 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7479 | | ''[[:d:Q137040734|Morris Jones (actor a chyfarwyddwr)]]'' | | 1906 | 1986 | ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]'' |- | style='text-align:right'| 7480 | | ''[[:d:Q137166061|Llewellyn Gordon Owen]]'' | | 1885 | 1947 | ''[[:d:Q894252|Borth]]'' |- | style='text-align:right'| 7481 | | ''[[:d:Q137451439|Jack Griffith]]'' | | 1902 | 1977 | ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]'' |- | style='text-align:right'| 7482 | | ''[[:d:Q137601569|Frank Llewellyn-Jones]]'' | | 1907 | 1997 | ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]'' |- | style='text-align:right'| 7483 | [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364239.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137631785|Robert Hughes (Glan Collen)]]'' | | 1823 | 1914 | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7484 | | ''[[:d:Q137719956|Ernest Howard Harris]]'' | | 1876 | 1961 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7485 | [[Ficheru:Portrayal of Aloma and Tony Jones ,the popular duet Tony and Aloma (1539576).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137973089|Tony Jones]]'' | | 1939 | 2026 | ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 7486 | | ''[[:d:Q138028809|Mabel Perowne]]'' | | 1886 | 1967 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7487 | | ''[[:d:Q138047039|Elizabeth Kent]]'' | | 1915 | 1954 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7488 | | ''[[:d:Q138189165|Robert Perry]]'' | | 1679 | 1738 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7489 | | ''[[:d:Q138189219|Leah Morris]]'' | | 1679 | 1741 | ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7490 | | ''[[:d:Q138338362|John Idris Jones]]'' | | 1938 | 2020 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7491 | | ''[[:d:Q138338735|Ivor Eustis]]'' | | 1897 | 1920 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7492 | | ''[[:d:Q138339199|Marian Ann Goronwy-Roberts]]'' | | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q107033010|Robertstown]]'' |- | style='text-align:right'| 7493 | | ''[[:d:Q138349362|Samuel Evans]]'' | | 1817 | 1902 | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 7494 | [[Ficheru:The Newark Star (1909-05-07). John D. Marsh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138448286|John Daniel Marsh]]'' | | 1873 | 1965 | ''[[:d:Q13635560|Gwehelog]]'' |- | style='text-align:right'| 7495 | | ''[[:d:Q138456592|Martyn Butler]]'' | | 1954 | 2026 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7496 | | ''[[:d:Q138458247|Guy Rawson Trafford]]'' | | | 1930 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7497 | [[Ficheru:John Humphreys (Wmffra Cyfeiliog).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138535331|John Humphreys]]'' | | 1861 | 1944 | ''[[:d:Q5152606|Commins Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 7498 | | ''[[:d:Q138701765|Edward Jones]]'' | | | 1738 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7499 | | ''[[:d:Q138702006|Gweno Lewis]]'' | | 1913 | 2005 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7500 | | ''[[:d:Q138702031|Gwladys Elizabeth Lewis]]'' | | 1885 | 1979 | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 7501 | | ''[[:d:Q138708501|Sianed Elin Jones]]'' | | 1959 | 2022 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7502 | | ''[[:d:Q138779988|John Williams]]'' | | 1922 | 2001 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7503 | | ''[[:d:Q139071081|Thomas Joseph Morris]]'' | | 1846 | 1908 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7504 | | ''[[:d:Q139071102|William Ross Hughes]]'' | | 1857 | 1935 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7505 | | ''[[:d:Q139071191|John C. Roberts]]'' | | | 1911 | ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 7506 | | ''[[:d:Q139071284|John Richard Roberts]]'' | | 1823 | 1874 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 7507 | [[Ficheru:Portrait of Brass of Edward Goodman in Ruthin Church, Denbighshire (4670777).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139088980|Edward Goodman]]'' | | 1476 | 1560 | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 7508 | [[Ficheru:Portrait of Abel Anthony Gower, Esquire, of Glandovan, County of Pembroke (4670781).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139089502|Abel Anthony Gower]]'' | | 1768 | 1837 | ''[[:d:Q17741711|Glandovan]]'' |- | style='text-align:right'| 7509 | | ''[[:d:Q139104913|William Owen]]'' | | 1791 | 1883 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7510 | | ''[[:d:Q139178689|Trevor Evans]]'' | | 1902 | 1981 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7511 | | ''[[:d:Q139178994|John Warnaby]]'' | | 1942 | 2007 | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7512 | | ''[[:d:Q139190014|Eric Roberts]]'' | | 1944 | 2021 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7513 | | ''[[:d:Q139197773|Bruce Dargavel]]'' | | 1905 | 1985 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7514 | | ''[[:d:Q139198124|William Vaughan Lewis]]'' | | 1907 | 1961 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7515 | [[Ficheru:Walter Young Armstrong in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (32a) (6).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139255770|Walter Young Armstrong]]'' | | 1851 | 1934 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7516 | | ''[[:d:Q139256119|George Albert Ash]]'' | | 1911 | 1975 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7517 | | ''[[:d:Q139256146|George Hugh Ash]]'' | | 1942 | 2021 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7518 | | ''[[:d:Q139305674|Thomas Owen]]'' | | 1598 | 1672 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7519 | | ''[[:d:Q139308619|William Owen II]]'' | | 1584 | 1674 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7520 | | ''[[:d:Q139373509|Hilda Mary Smyth]]'' | | 1891 | 1978 | ''[[:d:Q6661088|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7521 | | ''[[:d:Q139597332|Alicia Graciana Jones]]'' | | 1787 | 1865 | ''[[:d:Q7680110|Talley]]'' |- | style='text-align:right'| 7522 | | ''[[:d:Q139618604|William Warlow]]'' | | 1765 | 1846 | ''[[:d:Q1939162|Camrose]]'' |- | style='text-align:right'| 7523 | | ''[[:d:Q139618744|Alicia Gratiana Gower Jones]]'' | | 1860 | 1932 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7524 | | ''[[:d:Q139618987|Timothy Richard Morgan]]'' | | 1862 | 1943 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 7525 | | ''[[:d:Q139661873|Edward Wynne Lloyd-Jones]]'' | | 1888 | 1915 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 7526 | | ''[[:d:Q139665474|Isaac Hopkins]]'' | | 1844 | 1920 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7527 | | ''[[:d:Q139670585|Dafydd Jones]]'' | | 1907 | 1991 | ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 7528 | | ''[[:d:Q139672188|Thomas Glasfryn Jones]]'' | | 1884 | 1917 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7529 | | ''[[:d:Q139672435|Mary Ellen Hume Humphreys]]'' | | | 1923 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7530 | | ''[[:d:Q139678406|William Jones Penny]]'' | | 1873 | 1955 | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 7531 | | ''[[:d:Q139678416|Jane Penny]]'' | | 1880 | 1932 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7532 | | ''[[:d:Q139679389|Dorothy Hermon Hughes]]'' | | 1897 | 1982 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7533 | | ''[[:d:Q139679452|John Hughes]]'' | | 1851 | 1916 | ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]'' |- | style='text-align:right'| 7534 | | ''[[:d:Q139679486|John Hywel Parry]]'' | | 1850 | 1925 | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 7535 | | ''[[:d:Q139691537|Peter Bremmer Loveday]]'' | | 1877 | 1955 | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 7536 | [[Ficheru:Portrait of Anthony Montonnier Hawkins Esqre. M.D (4672294).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139710015|Anthony Montonnier Hawkins]]'' | | 1771 | 1833 | ''[[:d:Q7735598|The Gaer House]]'' |- | style='text-align:right'| 7537 | [[Ficheru:Portrait of Robt. Thos. Carreg, Esqr (4672236).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139710214|Robert Thomas Carreg]]'' | | | 1842 | ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7538 | | ''[[:d:Q139710500|Daniel Leonard Jones]]'' | | 1865 | 1935 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7539 | | ''[[:d:Q139711000|Charles Frederick Haycock]]'' | | 1834 | 1896 | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7540 | | ''[[:d:Q139711028|Edward Haycock]]'' | | 1813 | 1893 | ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 7541 | | ''[[:d:Q139711160|Edward Hugh Millward]]'' | | 1855 | 1939 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7542 | | ''[[:d:Q139711212|Evan Lewis]]'' | | 1821 | 1902 | ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]'' |- | style='text-align:right'| 7543 | | ''[[:d:Q139711468|Mary Ann Howells]]'' | | 1863 | 1923 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7544 | | ''[[:d:Q139713545|Hopcyn Howe]]'' | | | 1894 | ''[[:d:Q5171583|Cornelly]]'' |- | style='text-align:right'| 7545 | [[Ficheru:Revd Edward Hughes, Aberystwyth (1867) NLW3365208.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139713632|Edward Hughes]]'' | | 1785 | 1880 | ''[[:d:Q3401728|Llandre]]'' |- | style='text-align:right'| 7546 | [[Ficheru:Portrait of John Roberts Esq (4670510).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718048|John Roberts]]'' | | 1782 | 1868 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7547 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Ellis Roberts (from Bala) (4670500).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718153|Ellis Roberts]]'' | | 1818 | 1881 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7548 | [[Ficheru:Benjamin Marshall (1768-1835) - Griffith Owen (1750–1833), Harpist to the Corbet Family of Ynysymaengwyn - NMW A 14301 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718599|Griffith Owen]]'' | | 1750 | 1833 | ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 7549 | [[Ficheru:Portrait of Gwladis Gwendoline Miers at 15 weeks (4670407).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139719070|Gwladys Gwendoline Miers]]'' | | 1861 | 1905 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7550 | | ''[[:d:Q139739724|Joan Swan]]'' | | 1931 | 1962 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7551 | [[Ficheru:Parch W. S. Roberts Gweinidog Saron, Bodedern, Ynys Môn (5292148).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139744446|William Samuel Roberts]]'' | | 1838 | 1910 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7552 | [[Ficheru:David Watkins (of Aberystwyth) (5292149).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139745666|David Watkins]]'' | | 1827 | 1907 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7553 | | ''[[:d:Q139749560|David Richards]]'' | | 1858 | 1904 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 7554 | [[Ficheru:Deio Ajax, Blaencothi (5293995).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139750110|David Ajax]]'' | | 1823 | 1916 | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 7555 | | ''[[:d:Q139755129|John Hampson]]'' | | 1828 | 1905 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7556 | [[Ficheru:Joseph Wickland (5294061).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755242|Joseph Wickland]]'' | | 1836 | 1909 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7557 | | ''[[:d:Q97453097|Derek Boote]]'' | | 1942 | 1974 | ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7558 | | ''[[:d:Q97453295|William Thomas David]]'' | | 1886 | 1948 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 7559 | | ''[[:d:Q97500250|Ralph Turner]]'' | | 1936 | 2017 | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 7560 | [[Ficheru:William Henry Sedley-Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97515198|William Henry Smith]]'' | | 1806 | 1872 | [[Gales]]<br/>''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7561 | | ''[[:d:Q97516507|Paul du Feu]]'' | | 1935 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7562 | | ''[[:d:Q97531979|Mary Bowen]]'' | | 1635 | 1707 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7563 | | ''[[:d:Q97564245|Dafydd Gruffydd]]'' | | 1911 | 1982 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7564 | | ''[[:d:Q97579262|Peter Hope Jones]]'' | naturalista británicu (1935–2020) | 1935 | 2020 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7565 | | ''[[:d:Q97628029|Jacob Rees]]'' | arquiteutu británicu | 1844 | 1933 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7566 | | ''[[:d:Q97657068|Albert Powell]]'' | | 1908 | 1940 | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 7567 | | ''[[:d:Q97657108|Fred Jones]]'' | | 1909 | 1994 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7568 | | ''[[:d:Q97696565|John Rhys Williams]]'' | entomólogu británicu (1925–2017) | 1925 | 2017 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7569 | | ''[[:d:Q97817249|H. Harford Williams]]'' | | 1931 | 2018 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 7570 | | ''[[:d:Q97837328|Rhys Williams]]'' | | 1921 | 2020 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7571 | | ''[[:d:Q97860783|Charlie Smith]]'' | | 1915 | 1984 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7572 | | ''[[:d:Q97949525|Rod Williams]]'' | | 1909 | 1987 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7573 | [[Ficheru:Hilda Wilson.png|center|128px]] | ''[[:d:Q98078703|Hilda Wilson]]'' | | 1860 | 1918 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 7574 | | ''[[:d:Q98185610|Richard Charles]]'' | | 1823 | 1883 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7575 | | ''[[:d:Q98208516|Gwyn Jones Francis]]'' | | 1930 | 2015 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7576 | | ''[[:d:Q98380225|Claire Robertson]]'' | | 1975 | 2017 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 7577 | | ''[[:d:Q98399836|Rebecca Owen]]'' | | | 1697 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7578 | | ''[[:d:Q98479345|John Crandon Gridley]]'' | | 1904 | 1968 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7579 | | ''[[:d:Q98707343|R. Mansell Prothero]]'' | xeógrafu británicu | 1924 | 2013 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7580 | [[Ficheru:Emrys Jones aboard 'Canadusa' at Waterways -- Jones INS-331 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98803946|Emrys Jones]]'' | | 1905 | 1973 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 7581 | | ''[[:d:Q98831323|Michael Mullett]]'' | historiador británicu | 1943 | 2026 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7582 | | ''[[:d:Q98917019|Samuel Jones]]'' | | 1735 | 1814 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7583 | | ''[[:d:Q98926499|Vashon Baker]]'' | | 1811 | 1878 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 7584 | | ''[[:d:Q98926785|Joseph Baker]]'' | | 1817 | 1893 | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 7585 | [[Ficheru:Brian Bluck.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98930729|Brian Bluck]]'' | | 1935 | 2015 | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 7586 | | ''[[:d:Q99308880|Stewart Buckle Carne Ross]]'' | | 1876 | 1923 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7587 | | ''[[:d:Q99335237|Stephen Banister]]'' | | 1918 | 2006 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 7588 | | ''[[:d:Q100285075|W. H. Sherwood Roberts]]'' | historiador neozelandés (1834–1917) | 1834 | 1917 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7589 | | ''[[:d:Q100396308|Ken Messer]]'' | pintor británicu | 1931 | 2018 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7590 | | ''[[:d:Q100605823|Harry Ridley]]'' | | 1868 | 1949 | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 7591 | | ''[[:d:Q100805872|Allen Phillips Griffiths]]'' | | 1927 | 2014 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7592 | | ''[[:d:Q100809426|Archibald Sparke]]'' | historiador británicu | 1871 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7593 | [[Ficheru:Robert William Evans mayor of Rockhampton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q100998829|Robert William Evans]]'' | | 1872<br/>1862 | 1955 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7594 | | ''[[:d:Q101079978|Thomas North]]'' | xugador de críquet neozelandés (1858–1942) | 1858 | 1942 | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 7595 | | ''[[:d:Q101417476|Eric Roberts]]'' | | 1945 | 1979 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7596 | | ''[[:d:Q101443431|Thomas Morgan]]'' | | 1742 | 1815 | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 7597 | [[Ficheru:Rosa Morris.png|center|128px]] | ''[[:d:Q102079613|Rosa M. Morris]]'' | | 1914 | 2011 | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 7598 | | ''[[:d:Q102114729|Peter W. M. John]]'' | | 1923 | 2015 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 7599 | | ''[[:d:Q102161876|Henry Chapman]]'' | xugador de críquet australianu (1868–1942) | 1868 | 1942 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7600 | | ''[[:d:Q102182387|Arthur John Capel]]'' | | 1894 | 1979 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7601 | | ''[[:d:Q102184605|Harold Horton]]'' | escritor d&#39;himnos británicu (1881–1969) | 1881 | 1969 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7602 | | ''[[:d:Q102188216|Paul Harry Roberts]]'' | | 1929 | 2022 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7603 | [[Ficheru:Mr. Cadwaladr Roberts arweinydd adnabyddus Cor Meibion y Moelwyn a Chor Mawr Ffestiniog (5449681).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102247988|Cadwaladr Roberts]]'' | | 1854 | 1915 | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 7604 | | ''[[:d:Q102304689|Barrie Vernon-Roberts]]'' | | | 2015 | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 7605 | | ''[[:d:Q102331169|John James]]'' | | 1872 | 1932 | ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]'' |- | style='text-align:right'| 7606 | | ''[[:d:Q102432298|Robert Owen Jones]]'' | cartógrafu británicu (1837–1926) | 1837 | 1926 | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 7607 | | ''[[:d:Q102819062|Ivor John Thomas]]'' | | 1873 | 1913 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7608 | | ''[[:d:Q103811325|Owen Vaughan Jones]]'' | | 1907 | 1986 | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 7609 | | ''[[:d:Q103976474|Anne Briar Riddall]]'' | | 1940 | 2016 | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 7610 | | ''[[:d:Q103996099|Tom Broster]]'' | | 1878 | 1942 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7611 | | ''[[:d:Q104094371|Winston Jenkins]]'' | | 1912 | 1982 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 7612 | | ''[[:d:Q104234346|David McKinley Williams]]'' | | 1887 | 1978 | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7613 | | ''[[:d:Q104286266|Albert Edward Ashcroft]]'' | | 1862 | 1942 | ''[[:d:Q24663457|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 7614 | | ''[[:d:Q104286274|James Daniel Baird]]'' | | 1840 | 1908 | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 7615 | | ''[[:d:Q104286445|Charles Davy]]'' | | 1825 | 1914 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7616 | | ''[[:d:Q104286719|William Charles Kensington]]'' | | 1845 | 1922 | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 7617 | | ''[[:d:Q104286775|Thomas Snow Miller]]'' | | 1859 | 1917 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7618 | | ''[[:d:Q104369841|Edwin Davy]]'' | | 1826 | 1869 | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 7619 | | ''[[:d:Q104544505|Eric Williams]]'' | | 1927 | 2009 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7620 | | ''[[:d:Q104586821|John Bale]]'' | | 1940 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7621 | | ''[[:d:Q104758912|Kelvin Thomas]]'' | músicu británicu | 1919 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7622 | | ''[[:d:Q104761592|Nansi Williams]]'' | | 1922 | 1966 | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 7623 | | ''[[:d:Q104821881|Charles Lewis]]'' | | 1828 | 1913 | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 7624 | | ''[[:d:Q104839512|Mirain Llwyd Owen]]'' | | 1973 | 2021 | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7625 | | ''[[:d:Q104945292|Adelaide Eyre]]'' | | 1826 | 1905 | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 7626 | | ''[[:d:Q105047935|John Howell]]'' | | 1871 | 1945 | ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]'' |- | style='text-align:right'| 7627 | | ''[[:d:Q105077276|Evan Prosser]]'' | | 1836 | 1896 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7628 | | ''[[:d:Q105134303|Alan Wynne-Thomas]]'' | regatista británicu (1941–2008) | 1941 | 2008 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7629 | | ''[[:d:Q105155076|David Graham Jenkins]]'' | | 1933 | 1995 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 7630 | | ''[[:d:Q105295044|Henry Troadec]]'' | | 1915 | 2017 | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7631 | | ''[[:d:Q105302139|Richard Nicklin Hall]]'' | | 1853 | 1914 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7632 | | ''[[:d:Q105344677|Rowland James Williams]]'' | | 1919 | 2005 | ''[[:d:Q13130114|Merthyr]]'' |- | style='text-align:right'| 7633 | [[Ficheru:C. R. Jones, Ysw., Y.H., Llanfyllin (5236452).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105514757|C. R. Jones]]'' | | 1828 | 1902 | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 7634 | | ''[[:d:Q105549362|Michael Roberts]]'' | | 1943 | 2014 | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 7635 | | ''[[:d:Q105554307|Harry Thomas Owen, Quaker]]'' | | 1630 | 1686 | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 7636 | | ''[[:d:Q105803185|Donald Hoskins]]'' | | 1933 | 2021 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7637 | | ''[[:d:Q105824928|Ivan Dale Owen]]'' | | 1924 | 1997 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7638 | | ''[[:d:Q105883342|Cyril Glyndwr Williams]]'' | | 1921 | 2004 | ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]'' |- | style='text-align:right'| 7639 | | ''[[:d:Q105887434|Cliff Tamplin]]'' | | 1920 | 2006 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7640 | | ''[[:d:Q105946804|William Henry Davies]]'' | | 1849 | 1907 | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7641 | | ''[[:d:Q105993903|William George Conley]]'' | | 1842 | 1924 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7642 | | ''[[:d:Q106166812|Vernon Stanley Jones]]'' | | 1875 | 1955 | ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]'' |- | style='text-align:right'| 7643 | | ''[[:d:Q106193079|Byron Wozencraft]]'' | xugador de dardos galés (1951–1998) | 1951 | 1998 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7644 | | ''[[:d:Q106193220|Dyfri Jones]]'' | xugador de dardos galés (1943–2011) | 1943 | 2011 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7645 | | ''[[:d:Q106204551|Kenneth Crook]]'' | | 1949 | 2014 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7646 | | ''[[:d:Q106243608|Arthur Walter Powell]]'' | fotógrafu neozelandés (1893–1970) | 1893 | 1970 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7647 | [[Ficheru:EleanorDaniels1914.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q106369503|Eleanor Daniels]]'' | | 1886 | 1994 | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 7648 | [[Ficheru:Amy Noel Morfydd Ballinger (5449693).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106393535|Amy Noel Morfydd Ballinger]]'' | | 1907 | 1950 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7649 | [[Ficheru:James Hughes (Glanrheidol) first Mayor reformed corporation of Aberystwyth, A.D. 1836 (5349083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418087|James Hughes]]'' | | 1788 | 1858 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7650 | [[Ficheru:William Jones, 'Monfa' (of Bootle) (5349085).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418333|William Jones]]'' | | 1840 | 1918 | ''[[:d:Q13126121|Bodwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 7651 | [[Ficheru:The late J. Lloyd Griffith Esq., M.A (5348993).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106418847|John Lloyd Griffith]]'' | | 1839 | 1902 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7652 | | ''[[:d:Q106421024|Dai Games]]'' | químicu galés (1938–2018) | 1938 | 2018 | ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]'' |- | style='text-align:right'| 7653 | [[Ficheru:Rev. Cornelius Griffiths born Feb 25th 1829 ; died Nov 6th 1905 (5293977).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465233|Cornelius Griffiths]]'' | | 1829 | 1905 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7654 | [[Ficheru:Miss May John (5294079) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465424|May John]]'' | | 1874 | 1962 | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 7655 | [[Ficheru:David Charles Davies at Palm Beach, Florida, 1908 (5449735).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106467715|David Charles Davies]]'' | | 1866 | 1928 | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 7656 | [[Ficheru:Miss Salusbury (daughter of the late Major Salusbury, owner of the Bachygraig Estate) (5449764) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106468578|Rosamund Victoria Salusbury]]'' | | 1885 | 1950 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7657 | | ''[[:d:Q110214393|Leonard Charles Evetts]]'' | | 1909 | 1997 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7658 | | ''[[:d:Q110292435|Frank Davies]]'' | futbolista británicu (1903–1970) | 1903 | 1970 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7659 | | ''[[:d:Q110323565|John Timothy Lewis]]'' | | 1845 | 1923 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7660 | | ''[[:d:Q110424746|Owen Jones]]'' | | 1811 | 1862 | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7661 | [[Ficheru:Donald Alister Griffiths.png|center|128px]] | ''[[:d:Q110437612|Donald Alister Griffiths]]'' | zoólogu británicu (1927–2018) | 1927 | 2018 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7662 | | ''[[:d:Q110439012|Helene Elizabeth Leach]]'' | | 1831 | 1910 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 7663 | | ''[[:d:Q110439382|John Maddocks]]'' | | 1601 | 1662 | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 7664 | | ''[[:d:Q110442060|William Jones]]'' | | 1867 | 1915 | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 7665 | | ''[[:d:Q110442214|Baldwyn Lloyd Roberts]]'' | | 1892 | 1945 | ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7666 | | ''[[:d:Q110458257|Samuel Williams]]'' | | | 1876 | ''[[:d:Q3399408|Pontllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 7667 | | ''[[:d:Q110458597|Ivan Thomas Davies]]'' | | 1852 | 1931 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7668 | | ''[[:d:Q110476831|Ian Price]]'' | actor británicu | 1946 | 2014 | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7669 | | ''[[:d:Q110621082|Taliesin Rees]]'' | | 1883 | 1963 | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 7670 | | ''[[:d:Q110621616|Thomas Lewis Old]]'' | | 1885 | 1958 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 7671 | | ''[[:d:Q110621944|John Mortimer Green]]'' | | 1844 | 1864 | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 7672 | [[Ficheru:Ben Morus, of Lampeter (5349014).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110626749|Ben Morus]]'' | | 1881 | 1913 | ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]'' |- | style='text-align:right'| 7673 | [[Ficheru:David Owen Thomas (1852–1925).png|center|128px]] | ''[[:d:Q110627723|David Owen Thomas]]'' | | 1852 | 1925 | ''[[:d:Q1936328|Nevern]]'' |- | style='text-align:right'| 7674 | | ''[[:d:Q110627807|Evan Penllyn Jones]]'' | | 1839 | 1902 | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 7675 | | ''[[:d:Q110628094|William Saunders Davies]]'' | | 1815 | 1883 | ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]'' |- | style='text-align:right'| 7676 | | ''[[:d:Q110636999|William Pierce Elwy Jones]]'' | | 1875 | 1926 | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7677 | | ''[[:d:Q110654328|Jabez Evans]]'' | | 1895 | 1966 | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 7678 | | ''[[:d:Q110663533|William Lewes]]'' | | 1878 | 1952 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7679 | | ''[[:d:Q110663635|John Lias Davies]]'' | | 1863 | 1934 | ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 7680 | | ''[[:d:Q110722956|John Lewis]]'' | | 1815 | 1873 | ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7681 | [[Ficheru:Thomas David Evans (Gwernogle 1853-1940).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110724403|Thomas Gwernogle Evans]]'' | | 1853 | 1940 | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 7682 | | ''[[:d:Q110726419|Elizabeth Giffard]]'' | | 1766 | 1842 | ''[[:d:Q17737897|Nerquis Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7683 | [[Ficheru:Catherine Miriam Anwyl (5449774) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106472293|Catherine Miriam Anwyl]]'' | | 1871 | 1953 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7684 | | ''[[:d:Q106501654|Chris Riley]]'' | futbolista británicu | 1939 | 1983 | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 7685 | | ''[[:d:Q106518337|Rachel Howell-Evans]]'' | | 1914 | 2003 | ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7686 | | ''[[:d:Q106574374|Hugh Harrison]]'' | | 1875 | 1912 | ''[[:d:Q5468045|Forden]]'' |- | style='text-align:right'| 7687 | | ''[[:d:Q106588660|Kenneth Davies]]'' | | 1928<br/>1925 | 2015 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7688 | | ''[[:d:Q106602538|Joan M. Eyles]]'' | | 1907 | 1986 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7689 | | ''[[:d:Q106635128|Benjamin Thomas]]'' | | 1838 | 1920 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7690 | [[Ficheru:Reverend Owen Ellis Evans, director of the new translation of the Welsh Bible from 1974 to 1977 (1548083).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106636382|Owen E. Evans]]'' | | 1920 | 2018 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 7691 | | ''[[:d:Q106637558|Frank Robinson Brown]]'' | | 1910 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7692 | | ''[[:d:Q106638464|Alwyn Owens]]'' | profesor universitariu británicu | 1931 | 2023 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7693 | | ''[[:d:Q106669233|Herbert Forsdike]]'' | xinecólogu británicu (1875–1942) | 1875 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7694 | | ''[[:d:Q106697312|Patricia Bellotti]]'' | | 1931 | 2017 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7695 | [[Ficheru:Mrs Packe c1875.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106705757|Emma Packe]]'' | | 1840 | 1914 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7696 | | ''[[:d:Q106716134|Caroline Orr]]'' | | 1862 | 1945 | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 7697 | | ''[[:d:Q106763028|Mervyn Davies]]'' | xuez británicu (1918–2015) | 1918 | 2015 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7698 | | ''[[:d:Q106823039|Gwynfryn Morgan Daniel]]'' | | 1904 | 1960 | ''[[:d:Q4980820|Bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 7699 | | ''[[:d:Q106827606|Geoffrey Jones]]'' | xuez británicu (1928–2014) | 1928 | 2014 | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 7700 | | ''[[:d:Q106959770|Samuel Islwyn Evans]]'' | | 1914 | 1999 | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 7701 | | ''[[:d:Q107127836|Nick Laughland]]'' | | 1951 | 2020 | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 7702 | | ''[[:d:Q107182198|Frederick George Albert Stuckey]]'' | | 1870 | 1937 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7703 | | ''[[:d:Q107182592|Elizabeth Jones-Sifford]]'' | | 1861 | 1925 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7704 | [[Ficheru:Gerald Williams, nai Hedd Wyn, y tu allan i'r Ysgwrn (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107207795|Gerald Williams]]'' | agricultor galés (1928–2021) | 1928 | 2021 | ''[[:d:Q10959753|Yr Ysgwrn]]'' |- | style='text-align:right'| 7705 | | ''[[:d:Q107220523|Philip Harrhy Jones]]'' | | 1931 | 1994 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7706 | | ''[[:d:Q107242293|John T. Davies]]'' | | 1881 | 1938 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7707 | | ''[[:d:Q107341053|Morris Baron Cohen]]'' | | 1900 | 1972 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7708 | | ''[[:d:Q107363545|Wyndham Edwards]]'' | | 1892 | 1961 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7709 | [[Ficheru:Evan Pierce. Mezzotint by S. W. Reynolds, junior, 1849, afte Wellcome V0006595.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107366865|Evan Pierce]]'' | | | 1895 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7710 | | ''[[:d:Q107368806|Percy Baker]]'' | | 1880 | 1957 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7711 | | ''[[:d:Q107370884|Wyn Jones]]'' | | 1959 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7712 | | ''[[:d:Q107394161|Daniel Tudor]]'' | | 1866 | 1928 | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 7713 | | ''[[:d:Q107407076|William Lloyd Phillips]]'' | | 1881 | 1966 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7714 | | ''[[:d:Q107411765|Albert Hawkins]]'' | | 1886 | 1969 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 7715 | | ''[[:d:Q107464879|Billy Poyntz]]'' | | 1894 | 1966 | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 7716 | | ''[[:d:Q107485959|Edward Robarts]]'' | marineru galés (1770–1832) | 1770 | 1832 | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 7717 | | ''[[:d:Q107500567|Douglas C. Fox]]'' | | 1906 | 1979 | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 7718 | | ''[[:d:Q107504366|Gordon K. Lewis]]'' | historiador británicu | 1919 | 1991 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7719 | | ''[[:d:Q107582050|George Brinley Evans]]'' | | 1925 | 2022 | ''[[:d:Q5318603|Dyffryn Cellwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7720 | | ''[[:d:Q107661809|Sir David Nicholas]]'' | periodista británicu (1930–2022) | 1930 | 2022 | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 7721 | | ''[[:d:Q107691517|Taffy Owen]]'' | | 1936 | 2021 | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7722 | | ''[[:d:Q107697068|Richard Jones]]'' | | 1955 | 2021 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7723 | | ''[[:d:Q108114994|Benjamin Baynton]]'' | | 1789 | 1854 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7724 | | ''[[:d:Q108136770|Robert Roberts]]'' | | 1674 | 1728 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7725 | | ''[[:d:Q108217230|David Vaughan Davies]]'' | anatomista británicu (1911–1969) | 1911 | 1969 | ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7726 | [[Ficheru:Profile Portrait of Henry Foxall.png|center|128px]] | ''[[:d:Q108224262|Henry Foxall]]'' | | 1758 | 1823 | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 7727 | | ''[[:d:Q108243277|Ezzelina Jones]]'' | | 1921 | 2012 | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 7728 | | ''[[:d:Q108300147|Derrick Pritchard Webley]]'' | | 1922 | 1994 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7729 | | ''[[:d:Q108308472|Garnet Rees]]'' | | 1912 | 1990 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7730 | | ''[[:d:Q108386688|Doris Lindner]]'' | | 1896 | 1979 | ''[[:d:Q2742075|Llanyre]]'' |- | style='text-align:right'| 7731 | [[Ficheru:John Fletcher Owen (4050606421).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108416183|John Fletcher Owen]]'' | | 1839 | 1924 | ''[[:d:Q6661098|Llanbedr-y-Cennin]]'' |- | style='text-align:right'| 7732 | | ''[[:d:Q108525988|John Charles McLean]]'' | | 1875 | 1952 | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7733 | | ''[[:d:Q108531511|Alun Gibbard]]'' | | 1960 | 2025 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7734 | | ''[[:d:Q108601753|David Rogers Jones]]'' | puyador británicu (1942–2022) | 1942 | 2022 | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7735 | [[Ficheru:Florrie Evans missionary.png|center|128px]] | ''[[:d:Q108610241|Annie Florence Evans]]'' | | 1884 | 1967 | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 7736 | [[Ficheru:Thomas William Jones.webp|center|128px]] | ''[[:d:Q108678888|Thomas William Jones]]'' | marineru galés (1877–1967) | 1877 | 1967 | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 7737 | | ''[[:d:Q108686833|Thomas Gruffydd Davies]]'' | | 1931 | 2019 | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 7738 | | ''[[:d:Q108752958|Joseph Geoffrey Kerfoot Dean]]'' | | 1918 | 2009 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7739 | | ''[[:d:Q108753145|Robert Morris Evans]]'' | | 1915 | 2008 | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 7740 | | ''[[:d:Q108753677|Judith Hockaday]]'' | | 1929 | 2019 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7741 | | ''[[:d:Q108753852|John Glyn Penrhyn Jones]]'' | | 1921 | 1973 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7742 | | ''[[:d:Q108754117|Hywel Geoffrey Lloyd Lloyd-Thomas]]'' | | 1924 | 2011 | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 7743 | | ''[[:d:Q108754201|Arthur Griffith Maitland-Jones]]'' | | 1890 | 1957 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7744 | | ''[[:d:Q108754941|Eirwyn Norman Rowlands]]'' | | 1915 | 2003 | ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]'' |- | style='text-align:right'| 7745 | | ''[[:d:Q108755272|Reginald Norman Tattersall]]'' | | 1914 | 1974 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7746 | | ''[[:d:Q108885058|Evan Cambria Thomas]]'' | | 1867 | 1930 | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7747 | | ''[[:d:Q109037476|George Bowen]]'' | | 1745 | 1814 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7748 | | ''[[:d:Q109062193|Ann Griffiths]]'' | | 1934 | 2020 | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 7749 | | ''[[:d:Q109276106|Helen Mackay]]'' | | 1897 | 1973 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7750 | | ''[[:d:Q109278982|Dewi Arwel Hughes]]'' | | 1947 | 2017 | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 7751 | | ''[[:d:Q109339963|Gerard Dynevor]]'' | | 1931 | 1966 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7752 | | ''[[:d:Q109381288|Shirley Dynevor]]'' | actriz británica | 1933 | 2023 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7753 | [[Ficheru:Portrait of NX17395 Warrant-Officer Thomas Fisher, Official Photographer with the Military History and Information Section.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109479497|Thomas Fisher]]'' | fotógrafu de guerra australianu (1908–1942) | 1908 | 1942 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7754 | | ''[[:d:Q109479931|David Morgan]]'' | | 1833 | 1919 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7755 | | ''[[:d:Q109606512|David Roberts Sr.]]'' | | 1810 | 1881 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7756 | | ''[[:d:Q109615124|William H. Griffiths]]'' | | 1851 | 1931 | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 7757 | | ''[[:d:Q109630143|Edward Williams]]'' | | 1850 | 1934 | ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7758 | | ''[[:d:Q109630370|J Gwyndud Jones]]'' | | 1831 | 1926 | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 7759 | [[Ficheru:Edmund J. Baillie.png|center|128px]] | ''[[:d:Q109654305|Edmund J. Baillie]]'' | | 1851 | 1897 | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 7760 | | ''[[:d:Q109669301|Rowland Thomas]]'' | | 1789 | 1856 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7761 | | ''[[:d:Q109669500|Edward Foulkes]]'' | | 1850 | 1917 | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 7762 | | ''[[:d:Q109676105|David Hooson]]'' | | 1926 | 2008 | ''[[:d:Q2745164|Vale of Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7763 | | ''[[:d:Q109681025|Arthur Beacham]]'' | | 1913 | 2012 | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 7764 | | ''[[:d:Q109700497|Tim Wilkinson]]'' | | 1947 | 2020 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7765 | | ''[[:d:Q109732636|Peter A. Griffiths]]'' | | 1832 | 1911 | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 7766 | | ''[[:d:Q109735696|Frances Althea Trevor]]'' | | 1848 | 1906 | ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]'' |- | style='text-align:right'| 7767 | | ''[[:d:Q109769748|Robert Gwyneddon Davies]]'' | | 1870 | 1928 | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 7768 | | ''[[:d:Q109811832|Edgar Williams Parry]]'' | | 1919 | 2011 | ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]'' |- | style='text-align:right'| 7769 | [[Ficheru:Portrait of Garibaldi Tyler ca. 1907.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109824414|Garibaldi Tyler]]'' | | 1866 | 1953 | ''[[:d:Q672693|Carmarthen]]'' |- | style='text-align:right'| 7770 | | ''[[:d:Q109859950|John Richards]]'' | | 1745 | 1836 | ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7771 | | ''[[:d:Q109894727|Edward Williams]]'' | | 1715 | 1795 | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 7772 | | ''[[:d:Q110086719|Dafydd Gwilym Davies]]'' | | 1922 | 2017 | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7773 | [[Ficheru:"Elwedd" (Rev. D Edmondes-Owen as Elwedd) (4541053364).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110103399|David Edmondes Owen]]'' | | 1866 | 1922 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7774 | | ''[[:d:Q110107533|Ignatius Williams]]'' | | 1835 | 1905 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7775 | | ''[[:d:Q110160973|Islwyn Morgan Lake]]'' | | 1925 | 2018 | ''[[:d:Q6661884|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 7776 | | ''[[:d:Q110182617|Rosalie Gertrude Bray]]'' | | 1846 | 1938 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7777 | | ''[[:d:Q110183271|Winifred Marian Chambers]]'' | | 1888 | 1979 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7778 | | ''[[:d:Q110214233|Cyril Hodges]]'' | | 1915 | 1974 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7779 | | ''[[:d:Q110214251|Llew Morgan]]'' | | 1885 | 1960 | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7780 | [[Ficheru:Y Parch. D. Silyn Evans (5292108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110214277|David Silyn Evans]]'' | | 1850 | 1930 | ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]'' |- | style='text-align:right'| 7781 | | ''[[:d:Q110214284|John Owen Williams]]'' | | 1892 | 1973 | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 7782 | | ''[[:d:Q110214288|Leslie Wynne Evans]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7783 | [[Ficheru:Joseph Wickland (5294061).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755323|George Ratford Woods]]'' | | 1838 | 1924 | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 7784 | [[Ficheru:Portrait of John Hunter Humphreys (4669839).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139765491|John Hunter Humphreys]]'' | | | 1852 | ''[[:d:Q6777286|Martletwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7785 | [[Ficheru:Portrait of John Edward Poundley, Black Hall, Kerry Montgomeryshire (4671811).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139782245|John Edward Poundley]]'' | | 1839 | 1916 | ''[[:d:Q6394440|Kerry]]'' |- | style='text-align:right'| 7786 | [[Ficheru:Portrait of James Rowlands (4669929).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139782970|James Rowland]]'' | | 1804 | 1872 | ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]'' |- | style='text-align:right'| 7787 | [[Ficheru:Portrait of James Rowe, Fishguard, Pembrokeshire (4673458).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139795794|James Rowe]]'' | | 1810 | 1907 | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 7788 | | ''[[:d:Q139796630|Mary Griffith Cox]]'' | | 1829 | 1905 | ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7789 | | ''[[:d:Q139796683|Daniel Pryse Jones]]'' | | 1863 | 1931 | ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]'' |- | style='text-align:right'| 7790 | [[Ficheru:Portrait of Mr. Capel Hanbury Williams (4672177).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139796869|Ferdinand Capel Hanbury-Williams]]'' | | 1834 | 1891 | ''[[:d:Q25944985|Coldbrook House]]'' |- | style='text-align:right'| 7791 | [[Ficheru:Y Parch. R. Thomas Glandwr (5349026).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831760|Robert Thomas]]'' | | 1843 | 1912 | ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]'' |- | style='text-align:right'| 7792 | [[Ficheru:Thomas Ffoulkes (5349062).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139832229|Thomas Foulkes]]'' | | | 1909 | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7793 | [[Ficheru:Portrait of Colonel William Gwynne Hughes, D.L., J.P (4674475).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139833585|William Gwynne Hughes]]'' | | 1841 | 1920 | ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]'' |- | style='text-align:right'| 7794 | [[Ficheru:Portrait of Griffith Thomas Picton-Jones Esq (4674486).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139834546|Griffith Thomas Picton-Jones]]'' | | 1837 | 1877 | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 7795 | | ''[[:d:Q139835893|John Jones]]'' | | 1829 | 1901 | ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]'' |- | style='text-align:right'| 7796 | [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Morris D. Jones (Bethlehem, Aberpennar) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139836076|Morris D. Jones]]'' | | 1848 | 1911 | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7797 | [[Ficheru:Portrait of Jane Evans, Bala (4673948).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139836518|Jane Evans]]'' | | 1780 | 1882 | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7798 | | ''[[:d:Q139847217|John Johnes]]'' | | 1768 | 1815 | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7799 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Griffith Williams, London (4673908).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139847442|Griffith Walter Williams]]'' | | 1755 | 1826 | ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]'' |- | style='text-align:right'| 7800 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Elias 'Kelso Villa', Grosvenor Rd., Wrexham (4673942).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139847917|Harriet Elias]]'' | | 1813 | 1897 | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7801 | [[Ficheru:Portrait of David Davies (4671445).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139849904|David Davies]]'' | | 1807 | 1879 | ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]'' |- | style='text-align:right'| 7802 | | ''[[:d:Q139850170|Aaron Francis]]'' | | 1814 | 1882 | ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]'' |- | style='text-align:right'| 7803 | [[Ficheru:Portrait of Edward Samuel (4670191) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850415|Edward Samuel]]'' | | 1763 | 1848 | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7804 | [[Ficheru:Portrait of Dafydd Philip (4670548).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850601|David Phillips]]'' | | 1788 | 1873 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7805 | [[Ficheru:Portrait of W. Lloyd Roberts (4671132).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850972|William Lloyd Roberts]]'' | | 1844 | 1870 | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 7806 | [[Ficheru:Portrait of Gwilym Eden, Trawsfynydd, 1825-1893 (4670253).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851317|William Williams]]'' | | 1825 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7807 | [[Ficheru:Portrait of Mary Nicholl (4671466).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851767|Mary Nicholl]]'' | | 1811 | 1894 | ''[[:d:Q29482701|Cwrt Bleddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7808 | [[Ficheru:Rev. John Williams, Brynmawr (5349138).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858650|John Williams]]'' | | 1850 | 1909 | ''[[:d:Q20593085|Llangloffan]]'' |- | style='text-align:right'| 7809 | [[Ficheru:Yr eiddoch yn gywir, T. Eli Evans (5348991).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858829|Thomas Eli Evans]]'' | | 1871 | 1943 | ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 7810 | | ''[[:d:Q139858883|Herbert Peel]]'' | | 1841 | 1918 | ''[[:d:Q17735821|Plas Taliaris]]'' |- | style='text-align:right'| 7811 | [[Ficheru:Daniel & John Evans (5294019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139859194|John Evans]]'' | | 1844 | 1913 | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 7812 | | ''[[:d:Q139859351|Richard Roberts]]'' | | 1838 | 1917 | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7813 | | ''[[:d:Q139859854|John Davies]]'' | | 1770 | 1853 | ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]'' |- | style='text-align:right'| 7814 | | ''[[:d:Q139860057|Susanah Hughes]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q135670552|Plas Coch]]'' |- | style='text-align:right'| 7815 | | ''[[:d:Q139860828|Jane Powell]]'' | | 1763 | 1840 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 7816 | | ''[[:d:Q139860900|Annette Fountayne Puleston]]'' | | 1855 | 1899 | ''[[:d:Q108394112|Emral Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 7817 | | ''[[:d:Q139860986|Henry Hicks Davies]]'' | | 1862 | 1943 | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7818 | | ''[[:d:Q139861003|Henry Evered Davies]]'' | | 1889 | 1964 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7819 | | ''[[:d:Q139861154|Ffestin Davies]]'' | | 1870 | 1944 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7820 | [[Ficheru:Johnny Ray, vaudeville comedian.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139864927|Johnny Ray]]'' | | 1858 | 1927 | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7821 | [[Ficheru:Portrait of John Pugh Vaughan Pryse Esqre. J.P., D.L., Bwlchbychan, Llanybyther(4674568).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139882247|John Pugh Vaughan Pryse]]'' | | 1818 | 1903 | ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]'' |- | style='text-align:right'| 7822 | | ''[[:d:Q139882542|Henry Lewis]]'' | | 1774 | 1838 | ''[[:d:Q6661628|Llanishen]]'' |- | style='text-align:right'| 7823 | [[Ficheru:Portrait of Colonel Henry Lewis, D.L., J.P (4674509).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139882552|Henry Lewis]]'' | | 1815 | 1881 | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 7824 | [[Ficheru:Portrait of Revd. Eliezer Jones, Ipswich (4673337).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884078|Eliezer Jones]]'' | | 1807 | 1883 | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7825 | [[Ficheru:Portrait of Morris Jones (of Bryncelynog, Trawsfynydd) (4671104).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884598|Morris Jones]]'' | | 1840 | 1893 | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 7826 | [[Ficheru:Portrait of Philip Williams, Bridge Street Aberystwyth (4671216).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884670|Philip Williams]]'' | | 1817 | 1887 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7827 | [[Ficheru:Portrait of Mrs Frances Eleanor Thomas of Llanthomas (4671177).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139884809|Frances Eleanor Jane Thomas]]'' | | 1853 | 1928 | ''[[:d:Q139884843|Llanthomas]]'' |- | style='text-align:right'| 7828 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Evans, Shaftesbury (4673286).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885290|Thomas Evans]]'' | | 1794 | 1869 | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7829 | [[Ficheru:Portrait of Edwin Truscott (4671188).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885498|Edwin Sabine Truscott]]'' | | 1849 | 1922 | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7830 | | ''[[:d:Q139888200|Mary Godsal]]'' | | 1848 | 1907 | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7831 | | ''[[:d:Q139918274|Henry Michael Jenkins]]'' | | 1841 | 1886 | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 7832 | | ''[[:d:Q139998186|Mary Lewis]]'' | | 1817 | 1896 | ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]'' |- | style='text-align:right'| 7833 | | ''[[:d:Q140051064|Lena Gwendoline Morgan]]'' | | 1918 | 1994 | ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 7834 | | ''[[:d:Q140195358|John Malcolm Harrington]]'' | | 1942 | 2023 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7835 | | ''[[:d:Q140298465|Sidney Evans]]'' | | 1883 | 1960 | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 7836 | | ''[[:d:Q140299765|Annie Wozencraft Thomas]]'' | | 1871 | 1965 | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7837 | [[Ficheru:King Edward II of England.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236|Edward II of England]]'' | aristócrata galés (1284–1327) | 1284 | 1327 | ''[[:d:Q275128|Caernarfon Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 7838 | [[Ficheru:Elmer Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8287|Elmer Gethin Rees]]'' | | 1941 | 2019 | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 7839 | [[Ficheru:Edward and Tsuneko Gauntlett in 1949 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22742|George Edward Luckman Gauntlett]]'' | esperantista británicu (1868–1956) | 1868 | 1956 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7840 | [[Ficheru:Roald Dahl.jpg|center|128px]] | [[Roald Dahl]] | | 1916 | 1990 | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7841 | [[Ficheru:Hugh Dalton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q26207|Hugh Dalton]]'' | economista, Reinu Xuníu | 1887 | 1962 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7842 | [[Ficheru:Desmond Llewelyn 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29092|Desmond Llewelyn]]'' | | 1914 | 1999 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7843 | | ''[[:d:Q29738|Rod Thomas]]'' | futbolista británicu | 1947 | 2025 | ''[[:d:Q5572916|Glyncorrwg]]'' |- | style='text-align:right'| 7844 | [[Ficheru:Fred Keenor statue.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30518|Fred Keenor]]'' | futbolista británicu (1894–1972) | 1894 | 1972 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7845 | | ''[[:d:Q31362|Martyn Lloyd-Jones]]'' | teólogu galés (1899–1981) | 1899 | 1981 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7846 | [[Ficheru:Bertrand Russell photo.jpg|center|128px]] | [[Bertrand Russell]] | matemáticu, Reinu Xuníu | 1872 | 1970 | ''[[:d:Q3057926|Trellech]]'' |- | style='text-align:right'| 7847 | [[Ficheru:Y botanegwr Hugh Davies (1739 – 1821) Welsh botanist.png|center|128px]] | ''[[:d:Q56170|Hugh Davies]]'' | | 1739 | 1821 | ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]'' |- | style='text-align:right'| 7848 | | ''[[:d:Q58331|Kenny Morgans]]'' | futbolista británicu (1939–2012) | 1939 | 2012 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7849 | [[Ficheru:Anthony Hopkins Red Sea Festival 2025 Portrait.jpg|center|128px]] | [[Anthony Hopkins]] | actor británicu | 1937 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7850 | [[Ficheru:Ben Davies in Austria vs. Wales 2016-10-06 (118) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93555|Ben Davies]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7851 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Morgan crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93657|Kenneth O. Morgan]]'' | | 1934 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7852 | [[Ficheru:Easter at Bristol Rovers in October 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q93828|Jermaine Easter]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7853 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Jones of Penybont crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111840|Carwyn Jones]]'' | barrister, Reinu Xuníu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7854 | | [[Sally Hodge]] | ciclista británica | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7855 | [[Ficheru:Gwenda Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117720|Gwenda Thomas]]'' | política británica | 1942 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7856 | [[Ficheru:Petter Solberg - 2009 Cyprus Rally 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q117756|Phil Mills]]'' | copilotu británicu | 1963 | | ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 7857 | | ''[[:d:Q118542|Nicholas A'Hern]]'' | atleta australianu | 1969 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7858 | | ''[[:d:Q122122|Karl Johnson]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7859 | [[Ficheru:2015-03-02 Carl Robinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126360|Carl Robinson]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 7860 | [[Ficheru:David Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126444|David Vaughan]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 7861 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (108).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q138839|Wayne Hennessey]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7862 | [[Ficheru:Julian Hodgson 2001 Solingen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q142319|Julian Hodgson]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 7863 | [[Ficheru:Michael sadler saga2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q143120|Michael Sadler]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7864 | [[Ficheru:2016 Bonnie Tyler - by 2eight - DSC8647.jpg|center|128px]] | [[Bonnie Tyler]] | cantante británica | 1951 | | ''[[:d:Q3396741|Skewen]]'' |- | style='text-align:right'| 7865 | [[Ficheru:James Collins 2023 (cropped).jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q158980|James Collins]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7866 | | ''[[:d:Q163452|Tom James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 7867 | [[Ficheru:Lucy Cohen-Owen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q166910|Lucy Owen]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7868 | [[Ficheru:Sir Tom Jones at The Queen's Birthday Party (cropped-2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q180850|Tom Jones]]'' | | 1940 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7869 | [[Ficheru:Brian Josephson, March 2004.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q181363|Brian David Josephson]]'' | físicu, Reinu Xuníu | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7870 | [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (32) (cropped).jpg|center|128px]] | [[Gareth Bale]] | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7871 | [[Ficheru:Craig Bellamy 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q190515|Craig Bellamy]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7872 | [[Ficheru:Duffy 2010 erdoedy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q192587|Duffy]]'' | | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 7873 | | ''[[:d:Q204537|Justin Kerrigan]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7874 | [[Ficheru:Ken Follett official.jpg|center|128px]] | [[Ken Follett]] | novelista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7875 | [[Ficheru:Aaron Ramsey 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q213427|Aaron Ramsey]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 7876 | [[Ficheru:1 mark hughes 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q214513|Mark Hughes]]'' | | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7877 | [[Ficheru:Rhys Ifans 2011 cropped.jpg|center|128px]] | [[Rhys Ifans]] | | 1967 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7878 | [[Ficheru:Deep Purple - MN Gredos - 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q216700|Roger Glover]]'' | | 1945 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 7879 | | ''[[:d:Q218245|Siwan Morris]]'' | actriz británica | 1976 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 7880 | [[Ficheru:Ian Rush in Singapore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q219354|Ian Rush]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''<br/>''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 7881 | | ''[[:d:Q221876|Chris Bell]]'' | | 1960 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7882 | [[Ficheru:Mary Hopkin 1969.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q230594|Mary Hopkin]]'' | | 1950 | | [[Ystradgynlais]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 7883 | [[Ficheru:Nicole Cooke Geelong World Cup 2007 podium 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q230996|Nicole Cooke]]'' | ciclista británica | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7884 | [[Ficheru:Charlotte Church by Law Keven.jpg|center|128px]] | [[Charlotte Church]] | | 1986 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 7885 | [[Ficheru:Marina Diamandis (14091068631) (cropped) at Fendi close crop.jpg|center|128px]] | [[Marina and the Diamonds]] | cantante británica | 1985 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 7886 | [[Ficheru:Shirley Bassey (1971).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q234754|Shirley Bassey]]'' | cantante británica | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7887 | [[Ficheru:Dawn French 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q236309|Dawn French]]'' | | 1957 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 7888 | [[Ficheru:Jem Walking 2005.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237182|Jem]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7889 | [[Ficheru:Sarah Waters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237555|Sarah Waters]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q1939963|Neyland]]'' |- | style='text-align:right'| 7890 | [[Ficheru:Siân Phillips 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q237778|Siân Phillips]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 7891 | [[Ficheru:Mark Delaney in 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q246379|Mark Delaney]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7892 | [[Ficheru:Gary Jones stargate cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q248414|Gary Jones]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7893 | | ''[[:d:Q251436|Michael White]]'' | futbolista neozelandés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7894 | [[Ficheru:Shefali Chowdhury.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q253495|Shefali Chowdhury]]'' | actriz británica | 1988 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 7895 | [[Ficheru:Eve Myles 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q254876|Eve Myles]]'' | | 1978 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 7896 | [[Ficheru:Official portrait of Stuart Andrew crop 2, 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q259707|Stuart Andrew]]'' | políticu británicu | 1971 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 7897 | [[Ficheru:Official portrait of Guto Bebb crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q260772|Guto Bebb]]'' | políticu británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7898 | | ''[[:d:Q261477|Gareth Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7899 | [[Ficheru:Gwyneth Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q261571|Gwyneth Jones]]'' | | 1936 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 7900 | [[Ficheru:Colin Pascoe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q262177|Colin Pascoe]]'' | futbolista británicu | 1965 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 7901 | [[Ficheru:Robert Walter, president European security and Defence Assembly. Session 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q263532|Robert Walter]]'' | políticu británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7902 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Brennan of Canton crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q264964|Kevin Brennan]]'' | políticu galés | 1959 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 7903 | | ''[[:d:Q266062|Gareth John Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7904 | [[Ficheru:Chris Bryant MP July 2024 Official portrait 2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266146|Chris Bryant]]'' | guionista, Reinu Xuníu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7905 | [[Ficheru:Official portrait of Hywel Williams crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266189|Hywel Williams]]'' | políticu galés | 1953 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 7906 | [[Ficheru:Roger Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266434|Roger Williams]]'' | políticu galés | 1948 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 7907 | [[Ficheru:Stephen Williams MP.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q266548|Stephen Williams]]'' | políticu galés | 1966 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 7908 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Alun Cairns MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q268030|Alun Cairns]]'' | blogueru, Reinu Xuníu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7909 | [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Robert Buckland MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q269853|Robert Buckland]]'' | políticu galés | 1968 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7910 | [[Ficheru:Evans, Jill-1665.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272522|Jill Evans]]'' | política británica | 1959 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 7911 | [[Ficheru:Jade Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272570|Jade Jones]]'' | taekwondista británica | 1993 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 7912 | [[Ficheru:Donna Lewis (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272578|Donna Lewis]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7913 | [[Ficheru:Katherine Jenkins in 2022 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q272581|Katherine Jenkins]]'' | | 1980 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7914 | | ''[[:d:Q272592|Aimee-Ffion Edwards]]'' | actriz británica | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7915 | | ''[[:d:Q275421|Emma]]'' | cantante británica | 1974 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7916 | | ''[[:d:Q285258|Ron Waldron]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1933 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7917 | | ''[[:d:Q287292|Andrew Selby]]'' | boxeador británicu | 1988 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7918 | [[Ficheru:Cerys Matthews Glastonbury 2008 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q291300|Cerys Matthews]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7919 | | ''[[:d:Q291686|Lindy Hemming]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7920 | [[Ficheru:Ioan Gruffudd at the 2011 Comic-Con International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q295974|Ioan Gruffudd]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7921 | [[Ficheru:Official portrait of Wayne David MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q296716|Wayne David]]'' | políticu galés | 1957 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7922 | [[Ficheru:Glyn Davies (Welsh Politician) profile photo.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q296920|Glyn Davies]]'' | | 1944 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7923 | [[Ficheru:Michael Sheen crop n2 Good Omens panel at NYCC (61104).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q298276|Michael Sheen]]'' | | 1969 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7924 | [[Ficheru:Official portrait of Jonathan Edwards crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q302892|Jonathan Edwards]]'' | políticu británicu | 1976 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 7925 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Evans crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303577|Chris Evans]]'' | políticu británicu | 1977 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 7926 | [[Ficheru:Evans, Jonathan (crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303716|Jonathan Evans]]'' | políticu galés | 1950 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7927 | [[Ficheru:Official portrait of Mr Nigel Evans crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q303814|Nigel Evans]]'' | políticu británicu | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7928 | [[Ficheru:Simon Davies Wales October 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q310733|Simon Davies]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 7929 | [[Ficheru:Athletissima 2012 - Colin Jackson (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q311300|Colin Jackson]]'' | atleta británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7930 | [[Ficheru:Danny Gabbidon 04052025 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312067|Danny Gabbidon]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 7931 | [[Ficheru:Jonathan Pryce 2016 (28577280662) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q312702|Jonathan Pryce]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q5043241|Carmel]]'' |- | style='text-align:right'| 7932 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (135) 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q313250|Joe Allen]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7933 | [[Ficheru:Mason Ryan Cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q314920|Mason Ryan]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 7934 | | ''[[:d:Q316155|John Holloway]]'' | | 1948 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 7935 | [[Ficheru:Start campagne voor Europese verkiezingen van PvdA (Rotterdam) Neal Kinnoch , k, Bestanddeelnr 932-9811.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317258|Neil Kinnock]]'' | políticu galés | 1942 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 7936 | [[Ficheru:MarkWilliams2025Masters.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q317265|Mark Williams]]'' | xugador de snooker británicu | 1975 | | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 7937 | [[Ficheru:John Weathers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322031|John Weathers]]'' | ornitólogu galés | 1947 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7938 | [[Ficheru:Bryn Terfel in Stockholm 2013-22.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q322211|Bryn Terfel]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 7939 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Howard of Lympne crop 2, 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q325381|Michael Howard]]'' | abogáu, Reinu Xuníu | 1941 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 7940 | | ''[[:d:Q327187|Mark Pembridge]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 7941 | [[Ficheru:Lord Heseltine, Deputy Prime Minister, UK (1995-97) (10559130986).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q332314|Michael Heseltine]]'' | autobiógrafu, Reinu Xuníu | 1933 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7942 | [[Ficheru:Karl Jenkins - St David Awards 2017.png|center|128px]] | ''[[:d:Q333168|Karl Jenkins]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 7943 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Baker of Dorking 2020 crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333390|Kenneth Baker, Baron Baker of Dorking]]'' | políticu galés | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7944 | [[Ficheru:Elfyn Llwyd MP in 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333590|Elfyn Llwyd]]'' | | 1951 | | [[Betws-y-Coed]] |- | style='text-align:right'| 7945 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Murphy of Torfaen 2020 crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333828|Paul Murphy]]'' | políticu galés | 1948 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 7946 | [[Ficheru:Rondavies1998.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q333869|Ron Davies]]'' | políticu galés | 1946 | | ''[[:d:Q6723489|Machen]]'' |- | style='text-align:right'| 7947 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Touhig crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334278|Don Touhig]]'' | periodista, Reinu Xuníu | 1947 | | ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]'' |- | style='text-align:right'| 7948 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Anderson of Swansea crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334411|Donald Anderson]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7949 | [[Ficheru:Tony pulis 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q334541|Tony Pulis]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7950 | [[Ficheru:Official portrait of Eluned Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336521|Eluned Morgan]]'' | política británica | 1967 | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 7951 | [[Ficheru:Official portrait of Lord German crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336526|Mike German, Baron German]]'' | políticu galés | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7952 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Grey-Thompson crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q336543|Tanni Grey-Thompson]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7953 | [[Ficheru:Chico Slimani May 07.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q339786|Chico Slimani]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7954 | [[Ficheru:Matthew Rhys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q342784|Matthew Rhys]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7955 | [[Ficheru:John Toshack 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q342989|John Toshack]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7956 | [[Ficheru:Dave Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q346480|Dave Evans]]'' | cantante australianu | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 7957 | [[Ficheru:Chris Slade.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q348704|Chris Slade]]'' | batería galés | 1946 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 7958 | [[Ficheru:Adam Matthews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q350383|Adam Matthews]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7959 | [[Ficheru:Adam Jones (rugby player).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q350686|Adam Rhys Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 7960 | [[Ficheru:RobbieSavage01.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q350799|Robbie Savage]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7961 | [[Ficheru:Beady Eye Andy Bell (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q353388|Andy Bell]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7962 | | ''[[:d:Q355049|Owain Yeoman]]'' | actor británicu | 1978 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 7963 | | ''[[:d:Q356091|Max Boyce]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 7964 | [[Ficheru:Rhodri Meilir 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356108|Rhodri Meilir]]'' | | 1978 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 7965 | [[Ficheru:Geraint Thomas 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356327|Geraint Thomas]]'' | | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7966 | [[Ficheru:Hartson, John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q356392|John Hartson]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7967 | | ''[[:d:Q361465|Gerran Howell]]'' | actor británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7968 | [[Ficheru:Owen Teale 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q361536|Owen Teale]]'' | | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7969 | [[Ficheru:Russell T. Davies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q361981|Russell T Davies]]'' | | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7970 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (172).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q370527|Joe Ledley]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7971 | [[Ficheru:Adrian Goldsworthy-2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q373061|Adrian Goldsworthy]]'' | historiador militar galés | 1969 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 7972 | [[Ficheru:Sophie Dee 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q378678|Sophie Dee]]'' | actriz pornográfica británica | 1984 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 7973 | [[Ficheru:Robert Partridge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q380859|Rob Partridge]]'' | ciclista británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 7974 | [[Ficheru:Alastair Reynolds.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q380869|Alastair Reynolds]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7975 | | ''[[:d:Q381649|Gareth Cooper]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7976 | [[Ficheru:Stuttgart 2023 -Comic Con Germany- Vincent Regan- by-RaBoe 023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q381664|Vincent Regan]]'' | | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7977 | [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (097).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q381769|Chris Coleman]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7978 | [[Ficheru:John Greaves (musician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q382676|John Greaves]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 7979 | | ''[[:d:Q382731|John Warlow]]'' | | 1939 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7980 | [[Ficheru:St-jacut.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q390440|Jacut]]'' | | 401 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 7981 | [[Ficheru:Official portrait of Nick Smith MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q390760|Nick Smith]]'' | políticu británicu | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7982 | [[Ficheru:Official portrait of Damian Green crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q391960|Damian Green]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 7983 | [[Ficheru:Ryan Day at Snooker German Masters (DerHexer) 2015-02-05 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q402985|Ryan Day]]'' | xugador de snooker británicu | 1980 | | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 7984 | | ''[[:d:Q434154|Henry Spinetti]]'' | músicu británicu | 1951 | | ''[[:d:Q5197175|Cwm]]'' |- | style='text-align:right'| 7985 | [[Ficheru:Marilyn Strathern speaking at SOAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q435411|Marilyn Strathern]]'' | antropóloga británica | 1941 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 7986 | [[Ficheru:NevilleSouthall.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q436650|Neville Southall]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 7987 | [[Ficheru:Jo Walton (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q438330|Jo Walton]]'' | | 1964 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7988 | | ''[[:d:Q438506|John Yapp]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7989 | | ''[[:d:Q438515|Dafydd Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7990 | [[Ficheru:Michael Jones (Fête de la musique, Vitrolles, Bouches-du-Rhône, France).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q438832|Michael Jones]]'' | | 1952 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 7991 | [[Ficheru:Honeysuckle weeks november 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q440206|Honeysuckle Weeks]]'' | actriz británica | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 7992 | [[Ficheru:Amanda Levete.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q440786|Amanda Levete]]'' | arquiteuta galesa | 1959<br/>1955 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7993 | | ''[[:d:Q444638|Sharon Maguire]]'' | | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 7994 | | ''[[:d:Q446140|Jon Brown]]'' | maratonista canadianu | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 7995 | | ''[[:d:Q446789|Dai Young]]'' | | 1967 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 7996 | | ''[[:d:Q447949|Bryn Meredith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1930 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 7997 | [[Ficheru:Alun Wyn Jones 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q447961|Alun Wyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 7998 | | ''[[:d:Q448212|Bobby Windsor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 7999 | [[Ficheru:Jamie Roberts cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449012|Jamie Roberts]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8000 | [[Ficheru:Rebecca James 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449100|Rebecca James]]'' | ciclista galesa | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8001 | [[Ficheru:Barry Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q449108|Barry Morgan]]'' | | 1947 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8002 | | ''[[:d:Q455094|Hayley Tullett]]'' | mediofondista británica | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8003 | | ''[[:d:Q456444|G. E. R. Lloyd]]'' | | 1933 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8004 | [[Ficheru:Sam Warburton cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460627|Sam Warburton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8005 | [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–138.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460672|Mark Webster]]'' | xugador de dardos galés | 1983 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8006 | [[Ficheru:David Greene Barcelona 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q460929|Dai Greene]]'' | atleta británicu | 1986 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8007 | | ''[[:d:Q460934|Morgan Stoddart]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 8008 | [[Ficheru:Jon Lilygreen ESC 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q463870|Jon Lilygreen]]'' | cantante galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8009 | [[Ficheru:Kelle Marie at 2006 AEE Friday 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465457|Kelle Marie]]'' | actriz británica | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8010 | [[Ficheru:EM Finale 4x400m München 2002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q465547|Matthew Elias]]'' | atleta británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8011 | | ''[[:d:Q466837|Hywel Lloyd]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1985 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 8012 | [[Ficheru:Kelly Sotherton (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q466878|Kelly Sotherton]]'' | atleta británica | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8013 | | ''[[:d:Q467749|Joanna Page]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 8014 | [[Ficheru:Swinburne, Kay-2652.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q468023|Kay Swinburne]]'' | política británica | 1967 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8015 | [[Ficheru:Chrisgunter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q470751|Chris Gunter]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8016 | [[Ficheru:Wales and British and Irish Lions Hooker, Matthew Rees. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q474788|Matthew Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 8017 | | ''[[:d:Q478565|Dai Havard]]'' | políticu galés | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8018 | [[Ficheru:Joan Ruddock.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q479115|Joan Ruddock]]'' | política británica | 1943 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8019 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Ruane crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q479188|Chris Ruane]]'' | políticu británicu | 1958 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8020 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120075.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q503776|Andrew Bishop]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8021 | [[Ficheru:Andrew Davies (writer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q504430|Andrew Davies]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]'' |- | style='text-align:right'| 8022 | | ''[[:d:Q505190|Andrew Hourmont]]'' | empresariu galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8023 | [[Ficheru:Andrew Pagett PHC 2011-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q506650|Andrew Pagett]]'' | xugador de snooker galés | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8024 | | ''[[:d:Q511364|Rosemary Joshua]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8025 | [[Ficheru:LauraFord.ChinaCats.2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q512659|Laura Ford]]'' | escultora galesa | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8026 | [[Ficheru:Lyn Evans - pictures donated by CERN-7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q514831|Lyn Evans]]'' | físicu galés | 1945 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8027 | | ''[[:d:Q515207|Perdita Weeks]]'' | actriz británica | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8028 | | ''[[:d:Q518290|Kelly Morgan]]'' | xugadora de bádminton británica | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8029 | [[Ficheru:Mike Phillips 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q519589|Mike Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8030 | | ''[[:d:Q522134|Stuart Urban]]'' | | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8031 | [[Ficheru:Matt Ryan At Wales Comic-Con Homecoming Wrexham 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q522373|Matt Ryan]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8032 | [[Ficheru:Richard Deacon II (2017).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q523810|Richard Deacon]]'' | | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8033 | [[Ficheru:Andy Fairweather-Low, July 02 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525714|Andy Fairweather Low]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8034 | [[Ficheru:Shane Williams 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q525873|Shane Williams]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8035 | | ''[[:d:Q526714|Andy Melville]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8036 | [[Ficheru:Andy Powell zoonabar london wasps.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q527084|Andy Powell]]'' | | 1981 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8037 | [[Ficheru:Andy Scott - Wacken Open Air 2018 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q527532|Andy Scott]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8038 | | ''[[:d:Q530256|Edwin Regan]]'' | | 1935 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8039 | | ''[[:d:Q531221|Emyr Wyn Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8040 | | ''[[:d:Q531350|Bethan Huws]]'' | artista británica | 1961 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8041 | [[Ficheru:Jayne Ludlow.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q533245|Jayne Ludlow]]'' | futbolista británica | 1979 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8042 | | ''[[:d:Q533743|Owain Tudur Jones]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8043 | [[Ficheru:Michael White PHC 2016-2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q537531|Michael White]]'' | xugador de snooker británicu | 1991 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8044 | [[Ficheru:High Contrast AKA Lincoln Barrett.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q538289|High Contrast]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8045 | | ''[[:d:Q57498379|Joseph Williams]]'' | | | 1903 | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 8046 | | ''[[:d:Q57541918|Robin Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu (1950–2018) | 1950 | 2018 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8047 | | ''[[:d:Q57579739|Brian S. Osborne]]'' | | 1938 | 2026 | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 8048 | | ''[[:d:Q57725826|Ted Gorin]]'' | | 1924 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8049 | | ''[[:d:Q57725863|Stan Griffiths]]'' | | 1911 | 2003 | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8050 | | ''[[:d:Q57725868|Wyn Griffiths]]'' | | 1919 | 2006 | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 8051 | | ''[[:d:Q57729457|Noel Phillips]]'' | | 1883 | 1961 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8052 | | ''[[:d:Q58174217|Joe Hillier]]'' | | 1907 | 1979 | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8053 | | ''[[:d:Q58174859|Emlyn John]]'' | futbolista galés (1907–1962) | 1907 | 1962 | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8054 | | ''[[:d:Q58241482|Wyndraeth Morris-Jones]]'' | politólogu británicu (1918–1999) | 1918 | 1999 | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8055 | | ''[[:d:Q58331721|Margaret Roberts]]'' | | 1833 | 1919 | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 8056 | | ''[[:d:Q58365710|Frank Arthur Morgan]]'' | | 1844 | 1907 | ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]'' |- | style='text-align:right'| 8057 | | ''[[:d:Q58456635|Dave Ridley]]'' | | 1916 | 1998 | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8058 | | ''[[:d:Q58483511|George G. Bywater]]'' | clérigu d&#39;Estaos Xuníos (1828–1898) | 1828 | 1898 | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 8059 | | ''[[:d:Q58689968|Thomas Salusbury]]'' | | 1625<br/>1620 | 1665 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8060 | | ''[[:d:Q58756929|Thelma Rodgers]]'' | | 1947 | 2021 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8061 | | ''[[:d:Q58815528|Idris Miles]]'' | | 1908 | 1983 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8062 | | ''[[:d:Q58815533|Ivor Llewellyn Brace]]'' | | 1898 | 1952 | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 8063 | | ''[[:d:Q58830228|Gwyneth Alva Challis]]'' | | 1930 | 2010 | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8064 | [[Ficheru:Worrall 1899.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q58892217|Thomas Frederick Worrall]]'' | | 1872 | 1957 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8065 | | ''[[:d:Q58894968|Jim Atherton]]'' | | 1923 | 2010 | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 8066 | | ''[[:d:Q58895039|Griff Norman]]'' | | 1926 | 2010 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8067 | | ''[[:d:Q58895046|Ken Oakley]]'' | | 1929 | 2017 | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 8068 | | ''[[:d:Q58928487|Tommy Paget]]'' | | 1909 | 1960 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8069 | | ''[[:d:Q58973187|Terry Gooding]]'' | | 1931 | 2018 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8070 | | ''[[:d:Q59132436|Harry Parfitt]]'' | | 1929 | 2012 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8071 | | ''[[:d:Q59180819|Tony Pickrell]]'' | | 1942 | 2015 | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8072 | | ''[[:d:Q59205109|Cecil Pritchard]]'' | | 1902 | 1966 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8073 | | ''[[:d:Q59305320|Flora Forster]]'' | profesora británica (1896–1981) | 1896 | 1981 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8074 | [[Ficheru:Mary Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59347218|Mary Bevan]]'' | | | 1819 | ''[[:d:Q13128012|Dyffryn Aeron]]'' |- | style='text-align:right'| 8075 | | ''[[:d:Q59463318|Owen Francis]]'' | | 1879 | 1936 | ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]'' |- | style='text-align:right'| 8076 | | ''[[:d:Q59529059|Pamela Bacarisse]]'' | | 1934 | 1996 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8077 | | ''[[:d:Q59588469|William Mars-Jones]]'' | | 1915 | 1999 | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 8078 | | ''[[:d:Q59588707|Len Richards]]'' | | 1911 | 1985 | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8079 | | ''[[:d:Q59588770|Bernard Ross]]'' | | 1924 | 1999 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8080 | | ''[[:d:Q59628016|George Lawson Pickard]]'' | | 1913 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8081 | | ''[[:d:Q59629779|Arthur Cecil Bining]]'' | | 1893 | 1957 | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 8082 | | ''[[:d:Q59656412|Len Edwards]]'' | futbolista británicu | 1930 | 2024 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8083 | | ''[[:d:Q59781515|John Jenkins]]'' | | 1807 | 1872 | ''[[:d:Q20597908|Cwm Crawnon]]'' |- | style='text-align:right'| 8084 | | ''[[:d:Q60050765|Terry Parsons]]'' | xugador de snooker galés (1935–1999) | 1935 | 1999 | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 8085 | | ''[[:d:Q60198015|David Gwynne-James]]'' | | 1937 | 2012 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 8086 | | ''[[:d:Q60429542|Olivia Frances Tonge]]'' | | 1858 | 1949 | ''[[:d:Q62029921|Gwenfain]]'' |- | style='text-align:right'| 8087 | | ''[[:d:Q60429570|Eric Richards]]'' | | 1940 | 2018 | ''[[:d:Q5884520|Holt]]'' |- | style='text-align:right'| 8088 | [[Ficheru:Portrait of Mr. James Parry (4671748).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60580685|James Parry]]'' | | 1712 | 1770 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8089 | | ''[[:d:Q60632790|Thyrza Anne Leyshon]]'' | | 1892 | 1996 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8090 | | ''[[:d:Q60663044|Len Hewitt]]'' | | 1920 | 1979 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8091 | | ''[[:d:Q60684771|Dave Griffiths]]'' | | 1963 | 2007 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8092 | | ''[[:d:Q60684870|Bryn Davies]]'' | | 1917 | 1990 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8093 | | ''[[:d:Q60685583|Vince Jones]]'' | | 1900 | 1950 | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8094 | | ''[[:d:Q60685999|Billy Morris]]'' | | 1920 | 1994 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8095 | | ''[[:d:Q60686009|Jerry Murphy]]'' | | 1907 | 1992 | ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]'' |- | style='text-align:right'| 8096 | | ''[[:d:Q60686073|Cecil Price]]'' | | 1919 | 2008 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8097 | | ''[[:d:Q60693753|Rees Thomas]]'' | | 1934 | 2017 | ''[[:d:Q7165426|Penywaun]]'' |- | style='text-align:right'| 8098 | | ''[[:d:Q60693826|Dave Campbell]]'' | | 1947 | 2013 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8099 | | ''[[:d:Q60694079|Ray Williams]]'' | | 1931 | 2015 | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8100 | | ''[[:d:Q60694076|Billy Lewis]]'' | | 1923 | 2013 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8101 | | ''[[:d:Q60694141|Ted Morris]]'' | | 1921 | 2000 | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8102 | [[Ficheru:MOMA exhibition.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60733888|Peter Bishop]]'' | | 1953 | 2022 | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 8103 | | ''[[:d:Q60734943|Danny McCarthy]]'' | | 1942 | 2019 | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8104 | | ''[[:d:Q60744121|Roger Ashton]]'' | futbolista galés (1921–1985) | 1921 | 1985 | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 8105 | | ''[[:d:Q60746170|William Morgan]]'' | | 1862 | 1914 | ''[[:d:Q13130355|Nantgarw]]'' |- | style='text-align:right'| 8106 | | ''[[:d:Q60750706|Charlie Hill]]'' | | 1918 | 1998 | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8107 | | ''[[:d:Q60752582|Lyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1920 | 1993 | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8108 | | ''[[:d:Q60761614|William John Philpin Jones]]'' | | 1913 | 1992 | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 8109 | | ''[[:d:Q60764058|Harold Jenkins]]'' | | 1902 | 1981 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8110 | | ''[[:d:Q60764297|Edward Phillips]]'' | | 1883 | 1915 | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8111 | | ''[[:d:Q60842075|Grace Roberts]]'' | médica d&#39;Estaos Xuníos (1843–1899) | 1843 | 1899 | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8112 | | ''[[:d:Q539583|Rachel Rice]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q643919|Torfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 8113 | [[Ficheru:Sandra Gidley, September 2009 1 rotated and cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q544101|Sandra Gidley]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 8114 | [[Ficheru:DaveEdmunds1980crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545186|Dave Edmunds]]'' | | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8115 | | ''[[:d:Q545198|Julian Winn]]'' | ciclista británicu | 1972 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8116 | [[Ficheru:Samuel Harrison TA 2013 (Cropping).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545242|Sam Harrison]]'' | ciclista británicu | 1992 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 8117 | [[Ficheru:Saunders, Dean 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q545303|Dean Saunders]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8118 | | ''[[:d:Q545328|Tom Ward]]'' | actor británicu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8119 | | ''[[:d:Q546364|Della Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q16248422|Tonna]]'' |- | style='text-align:right'| 8120 | [[Ficheru:Jak Jones PHC 2016-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q549519|Jak Jones]]'' | xugador de snooker británicu | 1993 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8121 | [[Ficheru:Matthew Stevens PHC 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q551261|Matthew Stevens]]'' | xugador de snooker británicu | 1977 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8122 | | ''[[:d:Q552881|Les Davies]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8123 | [[Ficheru:Jason Koumas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q553549|Jason Koumas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8124 | [[Ficheru:Sashaspooky (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q556024|Sasha]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8125 | | ''[[:d:Q561356|Kevin Allen]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8126 | [[Ficheru:Christian Malcolm Barcelona 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q561374|Christian Malcolm]]'' | velocista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8127 | [[Ficheru:Portrait of Ross Lovegrove.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q573143|Ross Lovegrove]]'' | diseñador galés | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8128 | [[Ficheru:Official portrait of Albert Owen crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q576121|Albert Owen]]'' | políticu galés | 1959 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 8129 | [[Ficheru:Snooker German Masters (DerHexer) 2013-02-03 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q578107|Paul Collier]]'' | árbitru galés | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8130 | | ''[[:d:Q579550|Peter Biziou]]'' | direutor de fotografía británicu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8131 | [[Ficheru:Up percy jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q587649|Percy Jones]]'' | | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8132 | [[Ficheru:Jamie Jones PHC 2015-2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q590142|Jamie Jones]]'' | xugador de snooker británicu | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8133 | | ''[[:d:Q618515|Aphrodite]]'' | | 1968 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8134 | [[Ficheru:Nicky Grist.png|center|128px]] | ''[[:d:Q631339|Nicky Grist]]'' | pilotu de rally británicu | 1961 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8135 | [[Ficheru:Richard Duffy.png|center|128px]] | ''[[:d:Q642981|Richard Duffy]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8136 | [[Ficheru:Tighpaul.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q648341|Thighpaulsandra]]'' | músicu británicu | 1958 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8137 | | ''[[:d:Q662951|Roy Mathias]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8138 | | ''[[:d:Q685402|Gavin Williams]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8139 | [[Ficheru:Huw Irranca-Davies official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q691388|Huw Irranca-Davies]]'' | políticu galés | 1963 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 8140 | [[Ficheru:Anne Main (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q694996|Anne Main]]'' | política galesa | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8141 | [[Ficheru:Alan Woods RCP 2nd Congress May 2025 DSCF2406 (54532185577) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q704897|Alan Woods]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8142 | | ''[[:d:Q713720|Kevin Sheedy]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 8143 | [[Ficheru:Jeffrey Weeks by Mark McNestry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q718057|Jeffrey Weeks]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8144 | [[Ficheru:Steve Jones Boston 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q720491|Steve Jones]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8145 | [[Ficheru:DavidLangford.01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q720787|David Langford]]'' | escritor británicu | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8146 | | ''[[:d:Q721273|Richard Ian Cox]]'' | actor canadianu | 1973 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8147 | [[Ficheru:Luke Evans in 2018 (cropped 4).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q722001|Luke Evans]]'' | | 1979 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8148 | [[Ficheru:Lynn Davies 1964.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725365|Lynn Davies]]'' | atleta británicu | 1942 | | ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]'' |- | style='text-align:right'| 8149 | [[Ficheru:Kieth Allen (7323203024) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725519|Keith Allen]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8150 | [[Ficheru:Kelly jones cardiff 2005.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725516|Kelly Jones]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8151 | [[Ficheru:Rob Terry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q725567|Rob Terry]]'' | lluchador profesional británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8152 | [[Ficheru:Bradley Dredge KLM Open 2010.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q725572|Bradley Dredge]]'' | golfista galés | 1973 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8153 | [[Ficheru:Siân James at Canal Parade Amsterdam - EuroPride 2016 - PvdA (28225698514) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q727410|Siân James]]'' | política galesa | 1959 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8154 | | ''[[:d:Q727494|Terry Williams]]'' | batería británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8155 | | ''[[:d:Q730648|Steve Upton]]'' | batería galés | 1946 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8156 | | ''[[:d:Q731353|Ian Flanagan]]'' | tenista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8157 | [[Ficheru:Kim Howells 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q736160|Kim Howells]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1946 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8158 | | ''[[:d:Q736226|Clive Thomas]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1936 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 8159 | [[Ficheru:Ieuan Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q741112|Ieuan Evans]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8160 | | ''[[:d:Q746440|Saint Wethoc]]'' | | 401 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8161 | | ''[[:d:Q747672|Mark Titley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8162 | [[Ficheru:Official portrait of Dr Julian Lewis crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q749612|Julian Lewis]]'' | políticu británicu | 1951 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8163 | [[Ficheru:Official portrait of Susan Elan Jones crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q750381|Susan Elan Jones]]'' | política británica | 1968 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 8164 | | ''[[:d:Q751510|Lloyd Burns]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 8165 | | ''[[:d:Q761573|Catherine Fisher]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8166 | [[Ficheru:JAMES WILSON BRFC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q771149|James Wilson]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 8167 | | ''[[:d:Q780432|John Bach]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8168 | [[Ficheru:Ian Gough 2008 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q781211|Ian Gough]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8169 | [[Ficheru:USO - ASM - 20150905 - Nicky Robinson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q786362|Nicky Robinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8170 | [[Ficheru:Miss Wales 08 Chloe Morgan.jpg|center|128px]] | [[Chloe-Beth Morgan]] | | 1986 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8171 | [[Ficheru:Bullet for My Valentine - Rock am Ring 2018-4319.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q855207|Matthew Tuck]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8172 | [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q863024|Billy Boston]]'' | | 1934 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8173 | [[Ficheru:BlueWiki.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q885939|Blue Weaver]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8174 | | ''[[:d:Q888143|Bob Morgan]]'' | saltador galés | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8175 | [[Ficheru:Alex Thomson VG2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q892605|Alex Thomson]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8176 | | ''[[:d:Q897007|Bradley Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8177 | [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551217).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q901131|Dafydd Ifans]]'' | escritor galés | 1949 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8178 | [[Ficheru:Justin Tipuric. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q914227|Justin Tipuric]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8179 | [[Ficheru:Gwilym Simcock IBK.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q919013|Gwilym Simcock]]'' | | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8180 | [[Ficheru:The Who Philadelphia PA Oct. 26, 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q922252|Pino Palladino]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8181 | [[Ficheru:Enzo Maccarinelli.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q928194|Enzo Maccarinelli]]'' | boxeador británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8182 | [[Ficheru:Richard Barrett in June 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q929476|Richard Barrett]]'' | compositor británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8183 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120009.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q930461|Duncan Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8184 | [[Ficheru:Jonathan Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934120|Jonathan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 8185 | [[Ficheru:Gareth David-Lloyd by Gage Skidmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934461|Gareth David-Lloyd]]'' | actor británicu | 1981 | | ''[[:d:Q4898677|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 8186 | [[Ficheru:Dwayne Peel (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934472|Dwayne Peel]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8187 | | ''[[:d:Q934488|Fred Evans]]'' | boxeador británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8188 | [[Ficheru:Martyn Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934531|Martyn Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8189 | | ''[[:d:Q934587|Mark Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 8190 | [[Ficheru:Gethin Jenkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934631|Gethin Jenkins]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 8191 | [[Ficheru:Huw Bennett - Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q934769|Huw Bennett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8192 | [[Ficheru:Simon Richardson London 2012 Paralympic Games torch relay.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q935347|Simon Richardson]]'' | ciclista británicu (1966-) | 1966 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8193 | | ''[[:d:Q945352|Richie Collins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8194 | [[Ficheru:Gareth Thomas (rugby player).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q949204|Gareth Thomas]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q7424317|Sarn]]'' |- | style='text-align:right'| 8195 | | ''[[:d:Q953257|Robert Pugh]]'' | actor británicu | 1950 | | ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 8196 | | ''[[:d:Q955586|Matt Rees]]'' | escritor británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8197 | [[Ficheru:Isabel Ice adjusted.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q958043|Isabel Ice]]'' | actriz pornográfica galesa | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8198 | | ''[[:d:Q965304|Gareth Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]]<br/>[[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8199 | [[Ficheru:Daniel Wells at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q970221|Daniel Wells]]'' | xugador de snooker británicu | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8200 | [[Ficheru:David Cotterill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q971539|David Cotterill]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8201 | [[Ficheru:Neal Eardley BCFC 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q975917|Neal Eardley]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 8202 | | ''[[:d:Q976254|Paul Davies]]'' | xugador de snooker galés | 1970 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 8203 | [[Ficheru:Shakin' Stevens.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q978793|Shakin' Stevens]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8204 | [[Ficheru:Paul Rhys coat crop'24.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979114|Paul Rhys]]'' | | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8205 | | ''[[:d:Q979204|Gerald Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | | ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]'' |- | style='text-align:right'| 8206 | | ''[[:d:Q979276|Jason Hughes]]'' | actor británicu | 1971 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8207 | [[Ficheru:Delme Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q979336|Delme Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8208 | [[Ficheru:Grace Coddington.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981330|Grace Coddington]]'' | | 1941 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8209 | | ''[[:d:Q981527|Nick Evans]]'' | | 1947 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8210 | [[Ficheru:Ryan Bevington. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981688|Ryan Bevington]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8211 | [[Ficheru:Robert Howley Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q981948|Rob Howley]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8212 | [[Ficheru:Sir Howard Stringer Shankbone Metropolitan Opera 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q983336|Howard Stringer]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8213 | [[Ficheru:Nathan Walker.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q984365|Nathan Walker]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8214 | [[Ficheru:EduWiki 2013 Day 1 (57).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q994769|Robin Llwyd ab Owain]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 8215 | [[Ficheru:Bryony Worthington, Baroness Worthington (born 1971) at World Economic Forum Davos 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q995315|Bryony Worthington, Baroness Worthington]]'' | política galesa | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8216 | | ''[[:d:Q1003578|Franklin Saunders]]'' | | 1891 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8217 | | ''[[:d:Q1029131|Camille Butcher]]'' | | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8218 | | ''[[:d:Q1036305|Carissa Turner]]'' | xugadora de bádminton británica | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8219 | [[Ficheru:David Sullivan co-owner West Ham United F.C..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1046824|David Sullivan]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8220 | | ''[[:d:Q1055273|Cerith Wyn Evans]]'' | escultor galés | 1958 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8221 | | ''[[:d:Q1056022|Howard King]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1946 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8222 | [[Ficheru:Jessica Sula (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1058973|Jessica Sula]]'' | actriz británica | 1994 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8223 | | ''[[:d:Q1061908|Michael Owen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8224 | [[Ficheru:Chris Bartley2.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1076979|Chris Bartley]]'' | remeru británicu | 1984 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8225 | | ''[[:d:Q1077147|Chris Czekaj]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8226 | | ''[[:d:Q1077808|Chris Type]]'' | corredor de skeleton británicu | 1981 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8227 | [[Ficheru:Peter Wingfield 20100701 Japan Expo 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1082835|Peter Wingfield]]'' | actor galés | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8228 | [[Ficheru:Christopher Timothy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1087011|Christopher Timothy]]'' | actor británicu | 1940 | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 8229 | | [[Mark Bowen]] | futbolista británicu | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8230 | [[Ficheru:Clayton Blackmore juli 1991.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1099281|Clayton Blackmore]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8231 | [[Ficheru:Cliff Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1101163|Cliff Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8232 | [[Ficheru:Gareth Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1103587|Gareth Roberts]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8233 | | ''[[:d:Q1106063|Keith Cooper]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8234 | | ''[[:d:Q1106064|Keith Burge]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8235 | | ''[[:d:Q1115849|Jonathan Davies]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 8236 | | ''[[:d:Q1118742|James Brewerton]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8237 | | ''[[:d:Q1138615|Craig Mitchell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8238 | [[Ficheru:Iwan Rheon by Gage Skidmore.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1148937|Iwan Rheon]]'' | | 1985 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8239 | [[Ficheru:Richard Ellis recipient of the 2023 Gruber Cosmology Prize (iau2302).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1153445|Richard Ellis]]'' | astrónomu británicu | 1950 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8240 | | ''[[:d:Q1153763|Robin McBryde]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8241 | [[Ficheru:Dafydd Iwan from Emynau album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1157150|Dafydd Iwan]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 8242 | [[Ficheru:Dale Appleby - Sachsentour.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1157833|Dale Appleby]]'' | ciclista británicu | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8243 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Campbell-Savours crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1157836|Dale Campbell-Savours]]'' | políticu británicu | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8244 | [[Ficheru:Dan Biggar 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1158997|Dan Biggar]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8245 | [[Ficheru:Darren Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1166651|Darren Morgan]]'' | xugador de snooker británicu | 1966 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8246 | | ''[[:d:Q1173795|David Bower]]'' | actor británicu | 1969 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8247 | | ''[[:d:Q1174338|David Emanuel]]'' | diseñador de moda galés | 1952 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8248 | | ''[[:d:Q1176766|David Broucher]]'' | diplomáticu británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8249 | [[Ficheru:David Williams (mathematician).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1177203|David Williams]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8250 | [[Ficheru:Rob Jones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1179039|Rob Jones]]'' | | 1971 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8251 | | ''[[:d:Q1181577|Deborah Kay Davies]]'' | | 2000 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8252 | | ''[[:d:Q1183309|Deiniol Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1977 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8253 | [[Ficheru:James Fox.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1189996|James Fox]]'' | cantante británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8254 | [[Ficheru:Neil Taylor vs Arsenal (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1191188|Neil Taylor]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8255 | [[Ficheru:Visit of Derek Vaughan to the European Commission - 2023 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1200134|Derek Vaughan]]'' | políticu galés | 1961 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 8256 | | ''[[:d:Q1247700|Clive Merrison]]'' | actor galés | 1945 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8257 | [[Ficheru:Mark Rowlands at National Book Festival 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1257097|Mark Rowlands]]'' | filósofu galés | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8258 | [[Ficheru:Gwyneth Glyn5638.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1267203|Gwyneth Glyn]]'' | | 2007 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8259 | | ''[[:d:Q1282921|Eddie Niedzwiecki]]'' | futbolista polacu | 1959 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8261 | [[Ficheru:Eifion Lewis Roberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1302969|Eifion Lewis-Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8262 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Wilson of Dinton crop 2, 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1310059|Richard Wilson, Baron Wilson of Dinton]]'' | políticu británicu | 1942 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8263 | [[Ficheru:Eirian Williams at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1310576|Eirian Williams]]'' | árbitru británicu | 1955 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8264 | [[Ficheru:UCI Track World Championships 2020 154.jpg|center|128px]] | [[Elinor Barker]] | ciclista británica | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8265 | | ''[[:d:Q1331208|Elizabeth Grünbaum]]'' | profesora británica | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8266 | [[Ficheru:N. J. A. Sloane.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1333178|Neil Sloane]]'' | matemáticu británicu | 1939 | | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 8267 | [[Ficheru:Paul Whitehouse in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1343140|Paul Whitehouse]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q7600082|Stanleytown]]'' |- | style='text-align:right'| 8268 | [[Ficheru:Tom Ellis - IGN Live 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1343564|Tom Ellis]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8269 | [[Ficheru:Taylor, Rhys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1361619|Rhys Taylor]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8270 | | ''[[:d:Q1368597|David Taylor]]'' | futbolista británicu | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8271 | [[Ficheru:Lunar Festival - Julian Cope (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1371735|Julian Cope]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q5262556|Deri]]'' |- | style='text-align:right'| 8272 | | ''[[:d:Q1380259|Lee Byrne]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8273 | [[Ficheru:Stephen Jones 2014.jpg|center|128px]] | [[Stephen Jones]] | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8274 | [[Ficheru:John Bufton UKIP MEP for Wales.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1380953|John Bufton]]'' | políticu galés | 1962 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 8275 | [[Ficheru:Gareth Edwards 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381089|Gareth Edwards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1947 | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 8276 | [[Ficheru:Tom James MBE.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381114|Tom James]]'' | remeru británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8277 | [[Ficheru:Neil Jenkins. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1381233|Neil Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1971 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8278 | | ''[[:d:Q1381454|Gomer Edwin Evans]]'' | compositor de cantares galés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8279 | [[Ficheru:Ryan Jones. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1386825|Ryan Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8280 | [[Ficheru:Steve Jones.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1391397|Steve Jones]]'' | | 1944 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8281 | | ''[[:d:Q1396040|Sue Jones-Davies]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8282 | [[Ficheru:Rhys Williams 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1397897|Rhys Williams]]'' | atleta británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8283 | [[Ficheru:Leigh Halfpenny. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Leigh Halfpenny. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1398346|Leigh Halfpenny]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8284 | | ''[[:d:Q1403150|Derek Quinnell]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8285 | | ''[[:d:Q1404569|Gareth Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8286 | | ''[[:d:Q1404576|Mike Ruddock]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 8287 | [[Ficheru:Jamie Oliver - Lostprophets in Pontypridd, 2007 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1405258|Jamie Oliver]]'' | compositor galés | 1975 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8288 | [[Ficheru:Robert Griffiths, Britain Needs Socialism, 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1405477|Robert Griffiths]]'' | | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8289 | [[Ficheru:Stu Richardson - Lostprophets (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1407544|Stuart Richardson]]'' | músicu galés | 1973 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8290 | | ''[[:d:Q1423384|Matt Crowell]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8291 | | ''[[:d:Q1423984|Lee Williams]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8292 | [[Ficheru:Kai Owen Fedcon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1427818|Kai Owen]]'' | actor británicu | 1975 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 8293 | | ''[[:d:Q1428289|Steve Speirs]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 8294 | | ''[[:d:Q1428717|Matthew Rowe]]'' | ciclista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8295 | | ''[[:d:Q1475708|Michael Kerstgens]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8296 | [[Ficheru:Mika Chunuonsee 20180316.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1494329|Mika Chunuonsee]]'' | futbolista tailandés | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8297 | [[Ficheru:Gavin Henson.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1496438|Gavin Henson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8298 | | ''[[:d:Q1507413|Mary Fulbrook]]'' | historiadora británica | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8299 | | ''[[:d:Q1533250|Jonathan Neil Morgan]]'' | xugador de bádminton británicu | 1979 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8300 | [[Ficheru:Griff Rhys Jones 2019.png|center|128px]] | ''[[:d:Q1546589|Griff Rhys Jones]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8301 | | ''[[:d:Q1555434|Kevin Ratcliffe]]'' | futbolista británicu | 1960 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 8302 | [[Ficheru:Gwyn Ashton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1557923|Gwyn Ashton]]'' | músicu australianu | 1961<br/>1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8303 | | ''[[:d:Q1557927|Gwyn Prosser]]'' | políticu galés | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8304 | [[Ficheru:Paul James. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1558855|Paul James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8305 | | ''[[:d:Q1562304|Tony Cowell]]'' | escritor británicu | 1950 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8306 | | ''[[:d:Q1601789|Heledd ferch Cyndrwyn]]'' | | | | ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8307 | [[Ficheru:Darcy Blake Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1633006|Darcy Blake]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8308 | | ''[[:d:Q1637205|Rachel Trezise]]'' | escritora galesa | 1978 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8309 | [[Ficheru:Ched Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2277114|Ched Evans]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8310 | [[Ficheru:KLM 2009 Mark Mouland.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2279901|Mark Mouland]]'' | golfista galés | 1961 | | ''[[:d:Q3400328|St Athan]]'' |- | style='text-align:right'| 8311 | | ''[[:d:Q2304861|Rhys Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8312 | [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 032.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2318784|Jess Fishlock]]'' | futbolista británica | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8313 | [[Ficheru:Brydon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2322261|Rob Brydon]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q2477613|Baglan]]'' |- | style='text-align:right'| 8314 | [[Ficheru:Stephen Dodd (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2344657|Stephen Dodd]]'' | golfista galés | 1966 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8315 | | ''[[:d:Q2346871|Steve Brace]]'' | maratonista galés | 1961 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8316 | [[Ficheru:Parry, Paul.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2353120|Paul Parry]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 8317 | | ''[[:d:Q2421928|Geraint Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8318 | | ''[[:d:Q2429227|Sion Bebb]]'' | golfista galés | 1968 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 8319 | | ''[[:d:Q2442492|Tony Chappel]]'' | xugador de snooker galés | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8320 | [[Ficheru:Nicky Wire in Budapest in 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2446658|Nicky Wire]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 8321 | [[Ficheru:St Gwladus in Gwladus.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2449206|Gwladys]]'' | santa galesa | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8322 | | ''[[:d:Q2458875|Tim Wylton]]'' | actor británicu | 1940 | | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 8323 | [[Ficheru:Jazz Richards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2463858|Jazz Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8324 | [[Ficheru:Harry Wilson 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2476368|Harry Wilson]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8326 | [[Ficheru:Rhodri Morgan and David Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2487274|David Davies]]'' | nadador británicu | 1985 | | [[Cárdif]]<br/>''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8327 | [[Ficheru:Saint Morwenna of Morwenstow. Fresco in Saint Morwenna of Morwenstow church, England.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2500792|Morwenna]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 8328 | | ''[[:d:Q2523538|Marc Jenkins]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8329 | [[Ficheru:Laurence Cottle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2527728|Laurence Cottle]]'' | | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8330 | | ''[[:d:Q2530628|Hywel Simons]]'' | actor británicu | 1970 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8331 | | ''[[:d:Q2545239|Alan Durban]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8333 | [[Ficheru:Statue de saint Lunaire.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2563910|Saint Lunaire]]'' | | 509 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8334 | [[Ficheru:John Williams (snooker referee) 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2567288|John Williams]]'' | árbitru galés | 1937 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8335 | [[Ficheru:Valentine, Ryan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2587487|Ryan Valentine]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8336 | | ''[[:d:Q2596210|Carl Harris]]'' | futbolista británicu | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8337 | | ''[[:d:Q2596530|Tara Bethan]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 8338 | [[Ficheru:Yanto Barker 2015.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2599561|Yanto Barker]]'' | ciclista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8339 | | ''[[:d:Q2603027|Iwan Roberts]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8340 | | ''[[:d:Q2603439|Alan Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1948 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8341 | | ''[[:d:Q2605051|Brian Flynn]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8342 | | ''[[:d:Q2605207|Paulinus]]'' | santu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8343 | [[Ficheru:Nigel Owens Pro 12 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2609520|Nigel Owens]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1971 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8344 | [[Ficheru:Jay-bfmv.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2631222|Jason James]]'' | músicu galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8345 | [[Ficheru:Euros Lyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2663889|Euros Lyn]]'' | direutor de televisión británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8346 | [[Ficheru:KLM 2009 Phillip Price.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2693197|Phillip Price]]'' | golfista galés | 1966 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8347 | | ''[[:d:Q2696817|Peter Nicholas]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8348 | [[Ficheru:Grant Nicholas performing with Feeder 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2706947|Grant Nicholas]]'' | cantante británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8349 | [[Ficheru:Jongroom.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2736121|Jon Groom]]'' | | 1953 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8350 | [[Ficheru:Andy Secombe (7283016042).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2742666|Andy Secombe]]'' | actor británicu | 1953 | | [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 8351 | [[Ficheru:Jim Burns 2005.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2745954|Jim Burns]]'' | pintor galés | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8352 | | ''[[:d:Q2755519|Nigel Walker]]'' | atleta británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8353 | | ''[[:d:Q2756320|Trezza Azzopardi]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8354 | [[Ficheru:Statue of St Carannog, Llangrannog, Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2758802|Carantoc]]'' | Abá galés | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8355 | | ''[[:d:Q2780562|Amy Jenkins]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8356 | [[Ficheru:Nottingham Pride MMB 11c Lisa Scott-Lee.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2782424|Lisa Scott-Lee]]'' | cantante galesa | 1976<br/>1975 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8357 | | ''[[:d:Q2792014|Jamie Robinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8358 | | ''[[:d:Q2825023|Adrian Durston]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8359 | | ''[[:d:Q2825031|Adrian Hadley]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8360 | | ''[[:d:Q2825645|Aeron Edwards]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8361 | [[Ficheru:Alan Doss close.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2830489|Alan Doss]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8362 | [[Ficheru:Celebrating Alan Llwyd's double win victory in winning the chair and crown at Eisteddfod Rhuthun, 1973 (1526176).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2830554|Alan Llwyd]]'' | | 1948 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 8363 | | ''[[:d:Q2830572|Alan Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8364 | [[Ficheru:Aled Brew 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2832399|Aled Brew]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8365 | [[Ficheru:PotraitofAlexDarlington.png|center|128px]] | ''[[:d:Q2832925|Alex Darlington]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8366 | | ''[[:d:Q2833520|Eric Burden]]'' | xugador de dardos galés | 1945 | | ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]'' |- | style='text-align:right'| 8367 | | ''[[:d:Q2837292|Alix Popham]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8368 | | ''[[:d:Q2837676|Allan Bateman]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q5016879|Caerau]]'' |- | style='text-align:right'| 8369 | | ''[[:d:Q2837744|Allan Martin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8370 | | ''[[:d:Q2846618|Andrew Grieve]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8371 | | ''[[:d:Q2846634|Andrew House]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8372 | | ''[[:d:Q2849138|Andy Legg]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8373 | | ''[[:d:Q2849189|Andy Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8374 | | ''[[:d:Q2852820|Anthony Buchanan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1955 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 8375 | [[Ficheru:Paul Amos Animate Florida 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2857635|Paul Amos]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 8376 | | ''[[:d:Q2866086|Arwel Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8377 | | ''[[:d:Q2866538|Ashley Evans]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8378 | | ''[[:d:Q2866548|Ashley Morris]]'' | futbolista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8379 | | ''[[:d:Q2866557|Ashley Smith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8380 | | ''[[:d:Q2867035|Paul Bodin]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8381 | | ''[[:d:Q2885721|Barry Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8382 | | ''[[:d:Q2885748|Barry Horne]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8383 | | ''[[:d:Q2885757|Barry Jones]]'' | boxeador galés | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8384 | | ''[[:d:Q2885809|Barry Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8385 | | ''[[:d:Q2899803|Berwyn Price]]'' | atleta galés | 1951 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8386 | | ''[[:d:Q2903706|Billy Raybould]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8387 | | ''[[:d:Q2907786|Bob Norster]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8388 | | ''[[:d:Q2913295|David Evans]]'' | xugador de squash galés | 1974 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8389 | | ''[[:d:Q2927242|Elvira Out]]'' | actriz neerlandesa | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8390 | | ''[[:d:Q2946643|Ceri Sherlock]]'' | direutor de cine británicu | 1954 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8391 | | ''[[:d:Q2946640|Ceri Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8392 | | ''[[:d:Q2946644|Ceri Sweeney]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8393 | | ''[[:d:Q2946682|Cerith Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8394 | [[Ficheru:Chris Addison cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2964639|Chris Addison]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8395 | | ''[[:d:Q2964643|Chris Anthony]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8396 | | ''[[:d:Q2964739|Chris Holloway]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8397 | | ''[[:d:Q2964749|Chris Jones]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8398 | | ''[[:d:Q2964792|Chris Marriott]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8399 | | ''[[:d:Q2964844|Chris Roberts]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8400 | | ''[[:d:Q2964900|Chris Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8401 | | ''[[:d:Q2965430|Christian Loader]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8402 | | ''[[:d:Q2966604|Chris Jenkins]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8403 | [[Ficheru:Christopher Pugsley (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2966638|Christopher Pugsley]]'' | historiador neozelandés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8404 | | ''[[:d:Q2978734|Clayton Thomas]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1950 | | ''[[:d:Q13126340|Bryncoch]]'' |- | style='text-align:right'| 8405 | | ''[[:d:Q2979442|Clive Williams]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8406 | [[Ficheru:Huw warren high res.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1639396|Huw Warren]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8407 | | ''[[:d:Q1645638|Lyndon Williams]]'' | xugador de bádminton británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8408 | [[Ficheru:Williams, Matthew.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1646990|Matthew Williams]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8409 | | ''[[:d:Q1649429|Owen Morris]]'' | | 1968 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8410 | [[Ficheru:Ian Hislop - 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655550|Ian Hislop]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 8411 | [[Ficheru:Ian simmonds 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655630|Ian Simmonds]]'' | músicu de jazz galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8412 | | ''[[:d:Q1655632|Ian Shaw]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8413 | [[Ficheru:Stuttgart 2024 - ComicCon - Ian Whyte - by-RaBoe 007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1655682|Ian Whyte]]'' | actor británicu | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8414 | [[Ficheru:Roger Roberts at Bournemouth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1663616|Roger Roberts, Baron Roberts of Llandudno]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 8415 | [[Ficheru:2015 UEC Track Elite European Championships 174.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1665252|Lewis Oliva]]'' | ciclista británicu | 1992 | | ''[[:d:Q5266612|Devauden]]'' |- | style='text-align:right'| 8416 | [[Ficheru:Nathan Cleverly.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1677227|Nathan Cleverly]]'' | boxeador británicu | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8417 | [[Ficheru:Manic Street Preachers in London2005-4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680270|James Dean Bradfield]]'' | | 1969 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8418 | [[Ficheru:Rugby World Cup 2007 James Hook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1680577|James Hook]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8419 | [[Ficheru:Kosheen Sian Evans Wien2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1686156|Sian Evans]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8420 | [[Ficheru:Passio 2010 (5340704340) (Jeffrey John cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1686451|Jeffrey John]]'' | sacerdote británicu | 1953 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 8421 | | ''[[:d:Q1700866|John Lloyd]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]'' |- | style='text-align:right'| 8422 | [[Ficheru:John Parsons..jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1701334|John Parsons]]'' | | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8423 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Clement-Jones crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1706931|Timothy Clement-Jones, Baron Clement-Jones]]'' | políticu galés | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8424 | | ''[[:d:Q1720081|Scott Quinnell]]'' | | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8425 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Carlile of Berriew crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1739190|Alex Carlile, Baron Carlile of Berriew]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 8426 | [[Ficheru:Tim Wright aka CoLD SToRAGE Circa 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1757629|Tim Wright]]'' | | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8427 | [[Ficheru:Christian Ribeiro 28-02-2015 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1770354|Christian Ribeiro]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8428 | [[Ficheru:JohnHumphrys.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1770803|John Humphrys]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7578756|Splott]]'' |- | style='text-align:right'| 8429 | [[Ficheru:Morgan, Craig.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1771428|Craig Morgan]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8430 | | ''[[:d:Q1778676|Rhys Day]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8431 | [[Ficheru:MichaelThomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1799438|Michael Thomas]]'' | músicu galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8432 | [[Ficheru:Julie Gardner at Comic Con 2008.jpg|center|128px]] | [[Julie Gardner]] | | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8433 | | ''[[:d:Q1801939|Gary Taylor]]'' | | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8434 | [[Ficheru:2021-02-13 IBSF World Championships Bobsleigh and Skeleton Altenberg 1DX 4145 by Stepro.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1807733|Laura Deas]]'' | | 1988 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8435 | | ''[[:d:Q1807932|Lauren Francis]]'' | cantante galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8436 | [[Ficheru:2009 Women's British Open - Becky Brewerton (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1808384|Becky Brewerton]]'' | golfista galesa | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8437 | [[Ficheru:Mark Lewis Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1820758|Mark Lewis Jones]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 8438 | [[Ficheru:The Reverend the Lord Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1820785|Leslie Griffiths]]'' | ministru británicu | 1942 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8439 | [[Ficheru:Lisa Palfrey, Tanjimei.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1827777|Lisa Palfrey]]'' | actriz británica | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8440 | | ''[[:d:Q1849841|Rhydian Roberts]]'' | | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8441 | [[Ficheru:Aled Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1849861|Aled Jones]]'' | | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8442 | [[Ficheru:Richard Brake Comic Con Brussels 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | [[Richard Brake]] | | 1964 | | ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]'' |- | style='text-align:right'| 8443 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Golding crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1866867|Llin Golding, Baroness Golding]]'' | política galesa | 1933 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8444 | | ''[[:d:Q1871528|Rhodri Giggs]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8445 | [[Ficheru:Luke Rowe - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1877075|Luke Rowe]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8446 | [[Ficheru:Ben Johnson Liverpool.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1886336|Ben Johnson]]'' | pintor galés | 1946 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 8447 | [[Ficheru:Mal (singer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1886591|Mal Ryder]]'' | cantante galés | 1944 | | ''[[:d:Q3835725|Llanfrechfa]]'' |- | style='text-align:right'| 8448 | [[Ficheru:Marc Evans at JDIFF 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1892607|Marc Evans]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8449 | | ''[[:d:Q1903320|Martin Allen]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8450 | | ''[[:d:Q1904830|Martin Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8451 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Gresford crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1905135|Martin Thomas, Baron Thomas of Gresford]]'' | | 1937 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8452 | | ''[[:d:Q1905841|Martyn Lewis]]'' | xugador de bádminton británicu | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8453 | [[Ficheru:MatthewHughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1909528|Matthew Hughes]]'' | xugador de bádminton británicu | 1978 | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 8454 | | ''[[:d:Q1914627|Richie Burnett]]'' | xugador de dardos galés | 1967 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 8455 | | ''[[:d:Q1918215|M. J. Trow]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 8456 | | ''[[:d:Q1931375|Mickey Thomas]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 8457 | | ''[[:d:Q1933580|Mike Walker]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8458 | | ''[[:d:Q1933591|Mike Zaworotko]]'' | químicu británicu | 1956 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8459 | [[Ficheru:Stuart Manley.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1950162|Stuart Manley]]'' | golfista galés | 1979 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 8460 | | ''[[:d:Q1969415|Timothy Benjamin]]'' | velocista británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8461 | | ''[[:d:Q1974867|Neil Roberts]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8462 | [[Ficheru:Nick Reilly 2010.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q1985492|Nick Reilly]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8463 | [[Ficheru:Peredur ap Gwynedd.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q1987718|Peredur ap Gwynedd]]'' | músicu galés | 1975 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8464 | [[Ficheru:Shaun MacDonald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1996125|Shaun MacDonald]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8465 | [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Triathlon Elite Women by Sandro Halank–291.jpg|center|128px]] | [[Non Stanford]] | triatleta británica | 1989 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8466 | [[Ficheru:NC Courage vs Angel City (Oct 2024) 062.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q1997219|Eleri Earnshaw]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8467 | | ''[[:d:Q1999688|Norman Solomon]]'' | | 1933 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8468 | [[Ficheru:Kyron Sullivan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2020469|Kyron Sullivan]]'' | golfista galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8469 | [[Ficheru:Steph Elwood & Lewis Robling at Avatar fire and ash premiere London 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2047547|Lewis Robling]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8470 | [[Ficheru:Matthew Pritchard 2015 -2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2047865|Mathew Pritchard]]'' | | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8471 | [[Ficheru:Garry Houston.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2048628|Garry Houston]]'' | golfista galés | 1971 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8472 | [[Ficheru:Patrick Jones, Welsh Poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2057711|Patrick Jones]]'' | poeta británicu | 1965 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8473 | | ''[[:d:Q2064266|Baruc]]'' | monxu galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8474 | [[Ficheru:Lee Walker PHC 2015-3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2070562|Lee Walker]]'' | xugador de snooker británicu | 1976 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 8475 | | ''[[:d:Q2086251|Philip Jenkins]]'' | historiador británicu | 1952 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8476 | | ''[[:d:Q2086471|Philip Sutton]]'' | xugador de bádminton británicu | 1960 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8477 | [[Ficheru:Mike Lewis (Welsh musician) Lostprophets in Pontypridd, 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2099688|Mike Lewis]]'' | guitarrista galés | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8478 | | ''[[:d:Q2102183|Ritchie Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8479 | | ''[[:d:Q2114948|Alex Gough]]'' | xugador de squash británicu | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8480 | | ''[[:d:Q2116510|Malcolm Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8481 | [[Ficheru:Jeffrey Thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2120207|Jeffrey Thomas]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8482 | [[Ficheru:James Donaldson.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q2133288|Jamie Donaldson]]'' | golfista británicu | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8483 | | ''[[:d:Q2135567|Barrie Bates]]'' | xugador de dardos galés | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8484 | | ''[[:d:Q2142612|Martin Phillips]]'' | xugador de dardos galés | 1960 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 8485 | [[Ficheru:USO-Gloucester Rugby - 20141025 - Richard Hibbard.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2149806|Richard Hibbard]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8486 | | ''[[:d:Q2150807|Richard Vaughan]]'' | xugador de bádminton británicu | 1978 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8487 | [[Ficheru:Rob Wainwright cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2156106|Rob Wainwright]]'' | criminalista galés | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8488 | | ''[[:d:Q2159914|Robin Sowden-Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8489 | | ''[[:d:Q2163367|Jan Robbins]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 8490 | [[Ficheru:Badfinger 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2165437|Ron Griffiths]]'' | cantante británicu | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8491 | | ''[[:d:Q2183770|Marc Lloyd Williams]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8492 | | ''[[:d:Q2210169|Marshall James]]'' | xugador de dardos galés | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8493 | | ''[[:d:Q2223400|Imogen Thomas]]'' | modelu galesa | 1982 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8494 | | ''[[:d:Q2224511|Sarah Thomas]]'' | xugadora de bádminton británica | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8495 | | ''[[:d:Q2227475|Saul David]]'' | | 1966 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 8496 | | ''[[:d:Q2235810|Evin Crowley]]'' | actriz de cine británica | 1945 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8497 | | ''[[:d:Q2245403|Paul Jones]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 8498 | [[Ficheru:PSV tegen Go Ahead 1-1, Nick Deacy scoort langs doelman Van Zoghel, Bestanddeelnr 929-5477.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2250384|Nick Deacy]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8499 | [[Ficheru:Chaz Daytona 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2251359|Chaz Davies]]'' | pilotu de motociclismu británicu | 1987 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 8500 | [[Ficheru:Sean Moore 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2255749|Sean Moore]]'' | | 1968 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8501 | [[Ficheru:9.24.13WaitingForGodot-NoMansLandPressJunketByLuigiNovi4.2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2262221|Sean Mathias]]'' | actor británicu | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8502 | | ''[[:d:Q2265631|David Barry]]'' | actor galés | 1943 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8503 | | ''[[:d:Q2276821|Shane Clash]]'' | | 1979 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8504 | | ''[[:d:Q2979449|Clive Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1947 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8505 | | ''[[:d:Q2982642|Colin Noon]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8506 | [[Ficheru:Shaheen Jafargholi 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2989336|Shaheen Jafargholi]]'' | actor británicu | 1997 | | [[Abertawe]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8507 | | ''[[:d:Q2993447|Connell Rawlinson]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8508 | [[Ficheru:Quimper 12 Cathédrale Saint Conogan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q2993516|Conogan]]'' | preláu galés | 450 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8509 | | ''[[:d:Q3002042|Craig Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8510 | | ''[[:d:Q3002041|Craig Moses]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 8511 | | ''[[:d:Q3002051|Craig Quinnell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8512 | | ''[[:d:Q3012016|Dai Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 8513 | [[Ficheru:Daniel Evans Ospreys 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3014013|Daniel Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8514 | [[Ficheru:Danny Coyne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3015228|Danny Coyne]]'' | futbolista británicu | 1973 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 8515 | | ''[[:d:Q3016531|Darren Moss]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8516 | [[Ficheru:Darren.Morris.Rugby.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3016529|Darren Morris]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8517 | [[Ficheru:David Pipe 12-05-2012 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3018627|David Pipe]]'' | futbolista británicu | 1983 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8518 | | ''[[:d:Q3018684|David Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 8519 | | ''[[:d:Q3023438|Denzil Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8520 | | ''[[:d:Q3023702|Derek Bevan]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 8521 | | ''[[:d:Q3025583|Dewi Morris]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 8522 | | ''[[:d:Q3026609|Dick Moriarty]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8523 | [[Ficheru:Dorian West - Northampton Saints vs Sale October 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3037029|Dorian West]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8524 | | ''[[:d:Q3048724|Edward Wynne]]'' | políticu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8525 | [[Ficheru:Elaine Morgan & Dan Ar Braz.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3050399|Elaine Morgan]]'' | cantante galesa | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8526 | [[Ficheru:Gwenno Saunders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050580|Gwenno Saunders]]'' | | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8527 | [[Ficheru:Turning Tides Festival Gruffest Rhys (48292037606).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3050590|Gruff Rhys]]'' | cantante británicu | 1970 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8528 | | ''[[:d:Q3050840|Elgan Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8529 | | ''[[:d:Q3053432|Emyr Lewis]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8530 | [[Ficheru:Euros Childs 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3060850|Euros Childs]]'' | | 1975 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8531 | [[Ficheru:2011 Cup of China Lloyd Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3065503|Lloyd Jones]]'' | | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8532 | | ''[[:d:Q3072247|Filthy Pedro]]'' | músicu británicu | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8533 | [[Ficheru:Finbarr O'Reilly par Claude Truong-Ngoc septembre 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3072545|Finbarr O'Reilly]]'' | fotógrafu canadianu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8534 | | ''[[:d:Q3079096|Frances Thomas]]'' | | 1943 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8535 | [[Ficheru:Gavin Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3080918|Gavin Rees]]'' | boxeador galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8536 | | ''[[:d:Q3095279|Garan Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 8537 | [[Ficheru:Gareth Davies 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3098294|Gareth Davies]]'' | | 1955 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8538 | [[Ficheru:Garethdelve.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3098295|Gareth Delve]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8539 | | ''[[:d:Q3098303|Gareth Myles]]'' | | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8540 | | ''[[:d:Q3098300|Gareth Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8541 | | ''[[:d:Q3098305|Gareth Prothero]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8542 | | ''[[:d:Q3098308|Gareth Morgan]]'' | sociólogu canadianu | 1943 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8543 | | ''[[:d:Q3098309|Gareth Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8544 | | ''[[:d:Q3098384|Garin Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1966 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8545 | | ''[[:d:Q3099581|Gavin Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8546 | | ''[[:d:Q3101049|Geoff Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu (1942-) | 1942 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8547 | [[Ficheru:Haypresent.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3104663|Gethin Jones]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8548 | | ''[[:d:Q3122557|Gwennan Harries]]'' | futbolista británica | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8549 | | ''[[:d:Q3122593|Gwynne Walters]]'' | árbitru de rugbi a 15 galés | 1928 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 8550 | | ''[[:d:Q3122600|Gwynne Howell]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8551 | [[Ficheru:Michael Moritz 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3124567|Michael Moritz]]'' | informáticu teóricu británicu | 1954 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 8552 | | ''[[:d:Q3129370|Hefin O'Hare]]'' | | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8553 | | ''[[:d:Q3135573|Hilary Summers]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8554 | | ''[[:d:Q3147258|Ian Edwards]]'' | futbolista británicu | 1955 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 8555 | | ''[[:d:Q3147273|Ian Hall]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 8556 | | ''[[:d:Q3147329|Ian Stephens]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8557 | | ''[[:d:Q3147332|Ian Walsh]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 8558 | | ''[[:d:Q3147333|Ian Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8559 | [[Ficheru:Iestyn thomas scarlets.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3148028|Iestyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8560 | | ''[[:d:Q3161527|Jamie Corsi]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8561 | | ''[[:d:Q3162903|Jason Bowen]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8562 | | ''[[:d:Q3162947|Jason Hobson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8563 | | ''[[:d:Q3176589|Jeff Squire]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8564 | | ''[[:d:Q3178941|Jim Shanklin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1948 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 8565 | | ''[[:d:Q3181054|John Bevan]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8566 | | ''[[:d:Q3181079|John Bloomfield]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8567 | [[Ficheru:John Devereux.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3181347|John Devereux]]'' | | 1966 | | [[Pen-y-bont ar Ogwr]] |- | style='text-align:right'| 8568 | | ''[[:d:Q3183202|Jon Jones]]'' | | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8569 | | ''[[:d:Q3183687|Jordan Follows]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8570 | [[Ficheru:JulianRichards(director).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3189104|Julian Richards]]'' | | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8571 | [[Ficheru:Keith Jarrett 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3194743|Keith Jarrett]]'' | | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8572 | | ''[[:d:Q3194950|Kel Coslett]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8573 | [[Ficheru:Ken Owens. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3195079|Ken Owens]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8574 | | ''[[:d:Q3195435|Keri Collins]]'' | | 1978 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8575 | | ''[[:d:Q3195767|Kevin Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8576 | | ''[[:d:Q3195786|Kevin Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8577 | | ''[[:d:Q3199733|Kris Thomas]]'' | futbolista británicu | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8578 | | ''[[:d:Q3228894|Lee Kendall]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8579 | | ''[[:d:Q3228892|Lee Jarvis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8580 | | ''[[:d:Q3228944|Lee Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8581 | | ''[[:d:Q3242418|Lisa Lazarus]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8582 | | ''[[:d:Q3242440|Lisa Rogers]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8583 | [[Ficheru:Lloyd Williams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257547|Lloyd Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8584 | [[Ficheru:Llyr Ifans, Terry Waite ar Asid.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3257561|Llŷr Ifans]]'' | | 1968 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 8585 | | ''[[:d:Q3269512|Lyndon Mustoe]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8586 | [[Ficheru:Mac Adams circa 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3273906|Mac Adams]]'' | pintor británicu | 1943 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 8587 | [[Ficheru:Marc limbert (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3288217|Marc Limbert]]'' | futbolista británicu | 1973 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 8588 | | ''[[:d:Q3294221|Mark Ring]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8589 | | ''[[:d:Q3294253|Mark Taylor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1973 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8590 | | ''[[:d:Q3296143|Mary Balogh]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8591 | [[Ficheru:Matthew Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3299493|Matt Jones]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8592 | | ''[[:d:Q3299663|Matthew Bancroft]]'' | actor galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8593 | | ''[[:d:Q3299703|Matthew Dent]]'' | diseñador gráficu galés | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8594 | | ''[[:d:Q3299747|Matthew Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8595 | | ''[[:d:Q3299763|Matthew Myers]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8596 | | ''[[:d:Q3301335|Maurice Richards]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 8597 | [[Ficheru:Mefin Davies Rugby Union Player.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3304186|Mefin Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8598 | | ''[[:d:Q3308279|Michael Jones]]'' | historiador británicu | 1940 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8599 | [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2256.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3308429|Michael Paget]]'' | | 1979<br/>1978 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8600 | [[Ficheru:Iwan Roberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3309601|Iwan Roberts]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8601 | [[Ficheru:Thomas Rhys Thomas 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3525517|T. Rhys Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1982 | | ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]'' |- | style='text-align:right'| 8602 | [[Ficheru:Tom Prydie 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3530852|Tom Prydie]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8603 | | ''[[:d:Q3531420|Tomos Roberts]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8604 | | ''[[:d:Q3531720|Tony Clement]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8605 | | ''[[:d:Q3555478|Venetia Dearden]]'' | fotógrafa británica | 1975 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8606 | | ''[[:d:Q3555990|Vernon Cooper]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8607 | | ''[[:d:Q3566386|Warren Fury]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8608 | | ''[[:d:Q3566853|Wayne Proctor]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8609 | | ''[[:d:Q3570213|Wyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8610 | | ''[[:d:Q3603082|Aaron Morris]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8611 | | ''[[:d:Q3604991|Adam M. Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8612 | [[Ficheru:Alexander Vlahos 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3610807|Alexander Vlahos]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 8613 | | ''[[:d:Q3614735|Amy Charles]]'' | cantante galesa | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8614 | | ''[[:d:Q3614741|Amy Guy]]'' | | 1983 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8615 | | ''[[:d:Q3616280|Andrew Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8616 | | ''[[:d:Q3624265|Arthur Emyr]]'' | | 1962 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8617 | | ''[[:d:Q3644380|Brett Morse]]'' | atleta galés | 1989 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8618 | | ''[[:d:Q3648334|Mark Anthony]]'' | actor pornográficu galés | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8619 | | ''[[:d:Q3661738|Casey Thomas]]'' | futbolista británicu | 1990 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8620 | | ''[[:d:Q3666366|Charles Cook]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8621 | [[Ficheru:Chris Maxwell Wrexham FC at Wembley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3675531|Chris Maxwell]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8622 | [[Ficheru:Bronze portrait of Constantinus I in the Musei Capitolini.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3699742|Cystennin Fawr]]'' | | 361 | | ''[[:d:Q1309657|Segontium]]'' |- | style='text-align:right'| 8623 | | ''[[:d:Q3701545|Daniel Alfei]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8624 | | ''[[:d:Q3703268|David Morgan]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8625 | | ''[[:d:Q3758994|Gavin Quinnell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8626 | [[Ficheru:Hwe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3786307|Holly Hale]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8627 | [[Ficheru:CopyofTT072.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3791483|Ian Lougher]]'' | pilotu de motociclismu galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8628 | | ''[[:d:Q3806739|James Thomas]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8629 | | ''[[:d:Q3807026|Janet Price]]'' | | 1941<br/>1938 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8630 | | ''[[:d:Q3809621|John Sloman]]'' | cantante galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8631 | | ''[[:d:Q3809908|Jonathan Brown]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8632 | [[Ficheru:2025-10-19 Aitor Arino by mroptimax.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3809936|Aitor Ariño]]'' | xugador de balonmano galés | 1992 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8633 | | ''[[:d:Q3815276|Kim Ashfield]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 8634 | [[Ficheru:Lee Lucas 08-02-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3829377|Lee Lucas]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8635 | | ''[[:d:Q3830023|Leighton Phillips]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8636 | | ''[[:d:Q3857385|Mike England]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 8637 | | ''[[:d:Q3885328|Ralph Evans]]'' | boxeador británicu | 1953 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8638 | | ''[[:d:Q3898091|Paul James]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8639 | | ''[[:d:Q3899285|Penvhyn Llewellyn Neville]]'' | futbolista británicu | 1872 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8640 | [[Ficheru:Peterkarrie.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q3900874|Peter Karrie]]'' | cantante galés | 1946 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8641 | | ''[[:d:Q3940078|Roger Freestone]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8642 | | ''[[:d:Q3943059|Ryan Doble]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8643 | | ''[[:d:Q3945649|Sally El Hosaini]]'' | guionista exipciana | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8644 | [[Ficheru:Nicole Scherzinger & the Phantoms - 16.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3961106|Simon Bowman]]'' | actor británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8645 | [[Ficheru:Quaregnon - Le Samyn des Dames & Le Samyn, 2 mars 2016, départ (B107).JPG|center|128px]] | [[Amy Roberts]] | ciclista británica | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8647 | | ''[[:d:Q4009682|Venissa Head]]'' | atleta galesa | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8648 | | ''[[:d:Q4026445|Julie Gore]]'' | xugadora de dardos galesa | 1958 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8649 | [[Ficheru:St Afan's Church, Llanafan-Fawr - geograph.org.uk - 1468440.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4072521|Afan]]'' | sacerdote galés | 600 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 8650 | | ''[[:d:Q4083831|Mark Bennett]]'' | xugador de snooker galés | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8651 | [[Ficheru:Monaghan Saint Macartan's Cathedral Window Clogher Saints II Detail Saint Dobheóg of Lough Derg 2013 09 21.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4086821|Dabheog]]'' | | 400 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8652 | [[Ficheru:David John PHC 2016-4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4160395|David John]]'' | xugador de snooker británicu | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8653 | | ''[[:d:Q4160419|Kingsley Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 8654 | | ''[[:d:Q4161903|Dingad of Llandingat]]'' | | | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 8655 | | ''[[:d:Q4172032|Anthony Davies]]'' | xugador de snooker británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8656 | [[Ficheru:Gareth Evans2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4207234|Gareth Evans]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 8657 | [[Ficheru:Steve Jones (presenter).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4207586|Steve Jones]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8658 | [[Ficheru:St Keyne's Well - geograph.org.uk - 1556016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4218975|Keyne]]'' | | 425 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8659 | | ''[[:d:Q4219999|Cywair]]'' | | 600<br/>455 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8660 | | ''[[:d:Q4232388|Gareth Coppack]]'' | xugador de snooker británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8661 | [[Ficheru:Eglwys St Cristiolus Church, Llangristiolus.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4241293|Cristiolus]]'' | monxu galés | 550 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 8662 | | ''[[:d:Q4328347|Steve Newbury]]'' | xugador de snooker galés | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8663 | [[Ficheru:Ian Preece PHC 2017-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4379087|Ian Preece]]'' | xugador de snooker británicu | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8664 | [[Ficheru:Emyr Jones Parry.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4385607|Emyr Jones Parry]]'' | diplomáticu galés | 1947 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8665 | [[Ficheru:Sant Trillo St Trillo Betws yn Rhos Conwy Gogledd Cymru North Wales 16.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4411544|Elian]]'' | monxu galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8666 | | ''[[:d:Q4457143|Tutglud ach Brychan]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8667 | | ''[[:d:Q4470106|Philip Williams]]'' | xugador de snooker galés | 1967 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8668 | | ''[[:d:Q4482653|Mark Fenton]]'' | xugador de snooker galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8669 | [[Ficheru:Eluned (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 03.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4530046|Eluned]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 8670 | [[Ficheru:Erin Richards filming on Penarth Pier January 2016 (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4539315|Erin Richards]]'' | actriz galesa | 1986 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8671 | | ''[[:d:Q4575731|Geraint Williams]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 8672 | | ''[[:d:Q4648124|A. M. Esmonde]]'' | novelista galés | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8673 | | ''[[:d:Q4661867|Aaron Bramwell]]'' | | 1986 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8674 | | ''[[:d:Q4661935|Aaron Coundley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8675 | | ''[[:d:Q4663748|Abbas Farid]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8676 | | [[Abi Morgan]] | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8677 | | ''[[:d:Q4678792|Adam Brown]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8678 | | ''[[:d:Q4678942|Adam Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8679 | | ''[[:d:Q4679184|Adam Harding]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8680 | | ''[[:d:Q4679194|Adam Harrison]]'' | xugador de críquet galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8681 | | ''[[:d:Q4679263|Adam Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8682 | | ''[[:d:Q4679561|Adam O'Brian]]'' | actor galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8683 | | ''[[:d:Q4679574|Adam Owen]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8684 | [[Ficheru:Adam Phillips. Photogr. by Bracha L. Ettinger.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4679608|Adam Phillips]]'' | escritor galés | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8685 | | ''[[:d:Q4679626|Adam Powell]]'' | | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8686 | | ''[[:d:Q4679892|Adam Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 8687 | | ''[[:d:Q4679946|Adam Warren]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8688 | | ''[[:d:Q4684916|Adrian Cambriani]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8689 | | ''[[:d:Q4684968|Adrian Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8690 | | ''[[:d:Q4685066|Adrian Griffiths]]'' | xugador de críquet galés | 1959 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8691 | | ''[[:d:Q4685114|Adrian Holmes]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8692 | | ''[[:d:Q4685181|Adrian Lewis Morgan]]'' | actor galés | 1973 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 8693 | | ''[[:d:Q4685352|Adrian Shaw]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8694 | | ''[[:d:Q4685401|Adrian Tucker]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8695 | | ''[[:d:Q4704294|Al Lewis]]'' | cantante británicu | 1984 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 8696 | | ''[[:d:Q4706157|Alan Beer]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8697 | | ''[[:d:Q4706343|Alan Caughter]]'' | futbolista británicu | 1946 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8698 | | ''[[:d:Q4706459|Alan Curtis]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8699 | | ''[[:d:Q4706473|Alan David]]'' | actor británicu | 1941 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8700 | | ''[[:d:Q4706991|Alan Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1957 | | ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]'' |- | style='text-align:right'| 8701 | | ''[[:d:Q4706993|Alan Jones]]'' | xugador de críquet australianu | 1938 | | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 8702 | | ''[[:d:Q4707361|Alan Morgan]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8703 | | ''[[:d:Q4707769|Alan Simons]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8704 | | ''[[:d:Q4707782|Alan Smith]]'' | | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8705 | | ''[[:d:Q4708055|Alan Wilkins]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]'' |- | style='text-align:right'| 8706 | | ''[[:d:Q4708112|Alan Wynne Williams]]'' | políticu británicu | 1945 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8707 | | ''[[:d:Q4708700|Alastair Dalton]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8708 | | ''[[:d:Q4708997|Alban Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8709 | | ''[[:d:Q4709611|Albert Alan Owen]]'' | compositor británicu | 1948 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8710 | | ''[[:d:Q4710021|Albert Day]]'' | futbolista británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8711 | | ''[[:d:Q4710353|Albert Green]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8712 | | ''[[:d:Q4711325|Albert Thompson]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 8713 | | ''[[:d:Q4714179|Alec Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8714 | [[Ficheru:Aled Davies (29997772112).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714330|Aled Davies]]'' | atleta galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8715 | | ''[[:d:Q4714328|Aled Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8716 | [[Ficheru:Aled James.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4714333|Aled James]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8717 | | ''[[:d:Q4714342|Aled Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8718 | [[Ficheru:Aledhaydnjones11.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714340|Aled Haydn Jones]]'' | | 1976 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8719 | [[Ficheru:Erwau'r Daith, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4714348|Aled Wyn Davies]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 8720 | | ''[[:d:Q4716965|Alex Evans]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 8721 | | ''[[:d:Q4717093|Alex Greenfield]]'' | ciclista británica | 1990 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8722 | | ''[[:d:Q4717250|Alex Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8723 | [[Ficheru:Alex Jones 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4717255|Alex Jones]]'' | presentadora de televisión galesa | 1977 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8724 | [[Ficheru:Alex Lawless 24-09-2011 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4717348|Alex Lawless]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 8725 | | ''[[:d:Q4717889|Alex Titchiner]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8726 | | ''[[:d:Q4717948|Alex Walker]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8727 | | ''[[:d:Q4717998|Alex Winters]]'' | presentador de televisión galés | 1977 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8728 | | ''[[:d:Q4720591|Alexandra Boyd]]'' | actriz galesa | 2000 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8729 | [[Ficheru:Alison portret april 26, 1989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4727193|Alison Statton]]'' | cantante galesa | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8730 | | ''[[:d:Q4730784|Allan Lewis]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1942 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8731 | | ''[[:d:Q4732812|Allison Pearson]]'' | periodista británica | 1960 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8732 | | ''[[:d:Q4737488|Alun Davies]]'' | | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8733 | [[Ficheru:Alun Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737493|Alun Davies]]'' | políticu galés | 1964 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8734 | | ''[[:d:Q4737502|Alun Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8735 | [[Ficheru:Alun Pugh.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4737506|Alun Pugh]]'' | políticu galés | 1955 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8736 | | ''[[:d:Q4737505|Alun Owen]]'' | ciclista británicu | | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8737 | | ''[[:d:Q4738526|Alwyn Jones]]'' | | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8738 | | ''[[:d:Q4749104|Amy Beth Hayes]]'' | | 1982 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8739 | | ''[[:d:Q4756448|Andrew Brown]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 8740 | | ''[[:d:Q4756669|Andrew Coombs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8741 | [[Ficheru:AndrewDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4756770|Andrew Davies]]'' | xugador de dardos galés | 1983 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8742 | [[Ficheru:Andrew Dilnot 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4756812|Andrew Dilnot]]'' | economista británicu | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8743 | | ''[[:d:Q4757241|Andrew Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8744 | [[Ficheru:TMR Andy John.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4757506|Andrew John]]'' | sacerdote británicu | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8745 | | ''[[:d:Q4757532|Andrew Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8746 | | ''[[:d:Q4757992|Andrew McNeillie]]'' | poeta británicu | 1946 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8747 | | ''[[:d:Q4758034|Andrew Millward]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8748 | | ''[[:d:Q4758081|Andrew Mumford]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8749 | [[Ficheru:Andrew Phillip Smith.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758266|Andrew Phillip Smith]]'' | escritor británicu | 1966 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 8750 | [[Ficheru:Andrew RT Davies official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4758350|Andrew R. T. Davies]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8751 | | ''[[:d:Q4758493|Andrew Salter]]'' | xugador de críquet galés | 1993 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8752 | | ''[[:d:Q4760358|Andy Allen]]'' | xugador de rugbi galés | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8753 | | ''[[:d:Q4760525|Andy Clement]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8754 | [[Ficheru:Dibble, Andy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4760597|Andy Dibble]]'' | futbolista británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 8755 | | ''[[:d:Q4760648|Andy Evans]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8756 | | ''[[:d:Q4760660|Andy Fenby]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8757 | | ''[[:d:Q4760715|Andy Goddard]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 8758 | | ''[[:d:Q4760823|Andy Holden]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 8759 | | ''[[:d:Q4760820|Andy Hockley]]'' | actor británicu | 1959 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8760 | | ''[[:d:Q4760865|Andy Jones]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8761 | | ''[[:d:Q4760958|Andy Lloyd]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8762 | | ''[[:d:Q4760995|Andy Martin]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8763 | | ''[[:d:Q4761069|Andy Moule]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8764 | | ''[[:d:Q4761195|Andy Puddle]]'' | xugador de críquet galés | 1956 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 8765 | | ''[[:d:Q4761292|Andy Scott-Lee]]'' | cantautor británicu | 1980 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8766 | | ''[[:d:Q4761436|Andy Vine]]'' | | 1944 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8767 | | ''[[:d:Q4761470|Andy White]]'' | | 1948 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8768 | [[Ficheru:Aneirin Hughes 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4761604|Aneirin Hughes]]'' | actor galés | 1958 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8769 | | ''[[:d:Q4761761|Aneurin Norman]]'' | xugador de críquet galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8770 | | ''[[:d:Q4762459|Angela Hazeldine]]'' | actriz británica | 1981 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8771 | [[Ficheru:20150922 1827 W AUT WAL 3989.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4763155|Angharad James]]'' | futbolista británica | 1994 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8772 | | ''[[:d:Q4763163|Angharad ferch Meurig]]'' | | 801 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8773 | | ''[[:d:Q4763160|Angharad Mason]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8774 | [[Ficheru:Ann Lesley Cotton From Poverty to Prosperity- Engaging the Next Generation (5579338412) (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766340|Ann Cotton]]'' | entamadora galesa | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8775 | [[Ficheru:Ann Keen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766483|Ann Keen]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 8776 | [[Ficheru:Ann Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4766480|Ann Jones]]'' | política galesa | 1953 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 8777 | [[Ficheru:AnnekaRice.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4768946|Anneka Rice]]'' | presentadora de televisión galesa | 1958 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 8778 | [[Ficheru:Anthony Blackwood.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4772117|Anthony Blackwood]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8779 | | ''[[:d:Q4772997|Anthony Malarczyk]]'' | ciclista británicu | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8780 | | ''[[:d:Q4773210|Anthony O'Donnell]]'' | actor galés | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8781 | | ''[[:d:Q4773354|Anthony Reynolds]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8782 | | ''[[:d:Q4773723|Anthony Williams]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 8783 | [[Ficheru:Tony Williams, ACS Spring, 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4777220|Antony John Williams]]'' | químicu británicu | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8784 | [[Ficheru:Arash Amel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4784337|Arash Amel]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8785 | | ''[[:d:Q4786631|Archie Brown]]'' | | 1894 | | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 8786 | | ''[[:d:Q4789156|Arfon Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8787 | [[Ficheru:ArronDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4796062|Arron Davies]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8788 | | ''[[:d:Q4798596|Arthur Ellis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8789 | | ''[[:d:Q4798724|Arthur Francis]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 8790 | [[Ficheru:ArwelRichardsJune2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4802552|Arwel Richards]]'' | columnista galés | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8791 | | ''[[:d:Q4805363|Ashley Bateman]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 8792 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120074.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4805364|Ashley Beck]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8793 | | ''[[:d:Q4805629|Ashley Way]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8794 | | ''[[:d:Q4860676|Bari Morgan]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8795 | | ''[[:d:Q4863529|Barrie Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8796 | [[Ficheru:Barry Elsby (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4864199|Barry Elsby]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8797 | | ''[[:d:Q4864507|Barry Metcalf]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 8798 | | ''[[:d:Q4864914|Barry Wright]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8799 | [[Ficheru:2013 Women's British Open - Becky Morgan (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4878858|Becky Morgan]]'' | golfista galesa | 1974 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 8800 | | ''[[:d:Q4879327|Bedo Aeddren]]'' | | 1505 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 8801 | | ''[[:d:Q4879480|Bedwyr Williams]]'' | artista galés | 1974 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8802 | | ''[[:d:Q4885193|Ben Addis]]'' | actor galés | | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8803 | | ''[[:d:Q4885611|Ben Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8804 | [[Ficheru:Ben Evans London Broncos.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4885613|Ben Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8805 | [[Ficheru:Ben Flower.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q4885643|Ben Flower]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8806 | | ''[[:d:Q4885931|Ben John]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8807 | | ''[[:d:Q4885953|Ben Jones]]'' | futbolista británicu (1992-) | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8808 | | ''[[:d:Q4886058|Ben Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8809 | | ''[[:d:Q4886292|Ben Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8810 | | ''[[:d:Q4886472|Ben Slade]]'' | presentador de televisión británicu | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8811 | [[Ficheru:Ben Swallow 18-02-12.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4886530|Ben Swallow]]'' | futbolista británicu | 1989 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 8812 | [[Ficheru:Skindred - Elbriot 2018 20.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4889528|Benji Webbe]]'' | cantante británicu | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8813 | | ''[[:d:Q4889664|Bennett Arron]]'' | | 1973 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8814 | | ''[[:d:Q4893143|Bernard Frederick]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8815 | | ''[[:d:Q4893330|Bernard Knight]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8816 | | ''[[:d:Q4893436|Bernard McNally]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8817 | | ''[[:d:Q4894429|Bernie Lewis]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8818 | | ''[[:d:Q4897683|Bethan Elfyn]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8819 | [[Ficheru:Bethan Jenkins 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4897688|Bethan Jenkins]]'' | | 1981 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8820 | [[Ficheru:Betsan Powys 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4898223|Betsan Powys]]'' | periodista británica | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8821 | | ''[[:d:Q4899014|Betty Williams]]'' | política galesa | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8822 | | ''[[:d:Q4899417|Beverley Jones]]'' | atleta galesa | 1974 | | [[Queensferry]] |- | style='text-align:right'| 8823 | [[Ficheru:Billy Butler 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4912305|Billy Butler]]'' | llocutor de radio galés | 1942 | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 8824 | | ''[[:d:Q4912779|Billy James]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1956 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8825 | | ''[[:d:Q4925838|Bleddyn Bowen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 8826 | | ''[[:d:Q4925842|Bleddyn Taylor]]'' | | 1962 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8827 | | ''[[:d:Q4932039|Bob Catley]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8828 | | ''[[:d:Q4932261|Bob Delgado]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8829 | | ''[[:d:Q4932323|Bob Dudley-Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1952 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8830 | [[Ficheru:Bob Franklin 1, 2011, jjron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4932463|Bob Franklin]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8831 | | ''[[:d:Q4933076|Bob Kucera]]'' | políticu australianu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8832 | | ''[[:d:Q4933698|Bob Pugh]]'' | futbolista británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8833 | | ''[[:d:Q4934328|Bob Weaver]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 8834 | | ''[[:d:Q4943807|Claire Curtis-Thomas]]'' | | 1958 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8835 | [[Ficheru:Bradley Pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4955010|Bradley Pryce]]'' | boxeador galés | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8836 | | ''[[:d:Q4955057|Bradley Wadlan]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8837 | | ''[[:d:Q4963005|Brian Attley]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8838 | | ''[[:d:Q4963178|Brian Bowditch]]'' | matemáticu británicu | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8839 | | ''[[:d:Q4963235|Brian Butler]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 8840 | | ''[[:d:Q4963315|Brian Caswell]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q5623557|Gwernaffield]]'' |- | style='text-align:right'| 8841 | | ''[[:d:Q4963529|Sarah Loosemore]]'' | tenista británica | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8842 | | ''[[:d:Q4963897|Brian Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1933 | | ''[[:d:Q7165398|Penycae]]'' |- | style='text-align:right'| 8843 | [[Ficheru:Brian Hancock.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4963931|Brian Hancock]]'' | políticu galés | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8844 | [[Ficheru:Brian Jenkins 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4964202|Brian Jenkins]]'' | políticu galés | 1942 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8845 | | ''[[:d:Q4964262|Brian Juliff]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 8846 | | ''[[:d:Q4964454|Brian Law]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8847 | | ''[[:d:Q4964513|Brian Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8848 | [[Ficheru:Rod Thomas Trickledown.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q4967443|Bright Light Bright Light]]'' | | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8849 | | ''[[:d:Q4980861|Bryn Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8850 | | ''[[:d:Q4980879|Bryn Jones]]'' | | 1948 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 8851 | | ''[[:d:Q4980919|Bryn Williams]]'' | chef británicu | 1977 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 8852 | | ''[[:d:Q4981006|Brynley Jones]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8853 | | ''[[:d:Q4981021|Brynmor Williams]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 8854 | | ''[[:d:Q4984759|Buddug Verona James]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 8855 | [[Ficheru:Phil Kite.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5004293|Byron Anthony]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8856 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Davies of Gower crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5004338|Byron Davies]]'' | políticu galés | 1952 | | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 8857 | | ''[[:d:Q5004379|Byron Hayward]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8858 | | ''[[:d:Q5017482|Cai Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8859 | | ''[[:d:Q5022959|Callum Hart]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8860 | | ''[[:d:Q5026396|Cameron Toshack]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8861 | [[Ficheru:Captain Beany - geograph.org.uk - 6822015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5036555|Captain Beany]]'' | políticu británicu | 1954 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 8862 | | ''[[:d:Q5037322|Cara Readle]]'' | actriz galesa | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8863 | | ''[[:d:Q5037601|Caradog Jones]]'' | esplorador galés | 1962 | | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 8864 | | ''[[:d:Q5040015|Carl Dale]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 8865 | | ''[[:d:Q5040714|Carl Roberts]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8866 | | ''[[:d:Q5045217|Caroline Sheen]]'' | actriz galesa | 1974 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 8867 | [[Ficheru:Caryshawkins glory.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5047746|Carys Hawkins]]'' | futbolista británica | 1989<br/>1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8868 | [[Ficheru:Cate Le Bon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5051783|Cate Le Bon]]'' | cantante galesa | 1983 | | ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]'' |- | style='text-align:right'| 8869 | | ''[[:d:Q5053946|Catrin Edwards]]'' | | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8870 | [[Ficheru:Catrin Stewart.jpg|center|128px]] | [[Catrin Stewart]] | actriz británica | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8871 | | ''[[:d:Q5053949|Catrin Thomas]]'' | | 1964 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8872 | | ''[[:d:Q5057382|Ceiri Torjussen]]'' | compositor galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8873 | | ''[[:d:Q5057386|Ceiron Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8874 | | ''[[:d:Q5057975|Celia Barlow]]'' | política galesa | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8875 | [[Ficheru:LLangennith church.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5063221|Cenydd]]'' | ermitañu galés | | | [[Casllwchwr]] |- | style='text-align:right'| 8876 | | ''[[:d:Q5064233|Ceri Hughes]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8877 | | ''[[:d:Q5064239|Ceri Phillips]]'' | actor galés | 1987 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8878 | [[Ficheru:Chad Bond.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5066169|Chad Bond]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8879 | | ''[[:d:Q5074191|Chard Hayward]]'' | actor australianu | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8880 | | ''[[:d:Q5076682|Charles Dale]]'' | actor británicu | 1963 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 8881 | | ''[[:d:Q5080412|Charles Lynn Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1929 | | ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 8882 | | ''[[:d:Q5081973|Charles Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8883 | | ''[[:d:Q5082319|Charles Sage]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8884 | | ''[[:d:Q5082619|Charles Staines]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8885 | | ''[[:d:Q5085136|Charlie Landsborough]]'' | cantante británicu | 1941 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8886 | | ''[[:d:Q5092334|Cherry Dee]]'' | modelu galesa | 1987 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 8887 | [[Ficheru:Cheryl Foster 20181101.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5092726|Cheryl Foster]]'' | futbolista británica | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8888 | | ''[[:d:Q5105905|Chris Birch]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8889 | | ''[[:d:Q5106346|Chris Dale]]'' | músicu galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8890 | | ''[[:d:Q5106362|Chris Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8891 | | ''[[:d:Q5106395|Chris Dicomidis]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 8892 | | ''[[:d:Q5106513|Chris Evans]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8893 | | ''[[:d:Q5106601|Chris Fry]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8894 | | ''[[:d:Q5106660|Chris Giles]]'' | futbolista británicu | 1982 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8895 | [[Ficheru:Chrisjenkinsbodypower.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5107007|Chris Jenkins]]'' | llevantador de potencia galés | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8896 | | ''[[:d:Q5107005|Chris Jenkins]]'' | actor británicu | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8897 | | ''[[:d:Q5107015|Chris Johns]]'' | xugador de dardos galés | 1958 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 8898 | | ''[[:d:Q3313351|Mike Hall]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8899 | | ''[[:d:Q3313349|Mike Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1962 | | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 8900 | | ''[[:d:Q3313516|Mike Roberts]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 8901 | | ''[[:d:Q3323734|Alexandra Roach]]'' | actriz británica | 1987 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8902 | | ''[[:d:Q3324109|Einion ap Gwgon]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8903 | | ''[[:d:Q3324142|Peryf ap Cedifor]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8904 | | ''[[:d:Q3331107|Hywel Foel ap Griffri ap Pwyll Wyddel]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8905 | [[Ficheru:Mererid Hopwood, Cadeirydd y cyfarfod Dyfodol i’r Iaith, Yr Egin, Caerfyrddin (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3331118|Mererid Hopwood]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8906 | | ''[[:d:Q3331143|Iorwerth Fychan]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8907 | | ''[[:d:Q3331150|Gwilym Rhyfel]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8908 | | ''[[:d:Q3332440|Beirdd y Tywysogion]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8909 | | ''[[:d:Q3334867|Nadia Chambers]]'' | actriz de cine británica | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8910 | [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3962.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3336457|Natasha Harding]]'' | futbolista británica | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8911 | [[Ficheru:Neil Hamilton (politician), March 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3337819|Neil Hamilton]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8912 | | ''[[:d:Q3339853|Nick Ward]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8913 | | ''[[:d:Q3341363|Nigel Redman]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8914 | | ''[[:d:Q3341371|Nigel Williams]]'' | árbitru de rugbi a 15 británicu | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8915 | [[Ficheru:Non Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3343310|Non Evans]]'' | | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8916 | | ''[[:d:Q3350202|Tony Lewis]]'' | | 1938 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8917 | | ''[[:d:Q3370513|Paul Arnold]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8918 | | ''[[:d:Q3371870|Paul Moriarty]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8919 | [[Ficheru:Official portrait of Stephen Kinnock MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3377178|Stephen Kinnock]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8920 | | ''[[:d:Q3378756|Phil Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1963 | | ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]'' |- | style='text-align:right'| 8921 | | ''[[:d:Q3390705|Laurence Eaves]]'' | físicu galés | 1948 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 8922 | [[Ficheru:Daniel Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3391364|Daniel Evans]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 8923 | [[Ficheru:Tim Vincent in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3395436|Tim Vincent]]'' | actor galés | 1972 | | ''[[:d:Q7114024|Overton]]'' |- | style='text-align:right'| 8924 | [[Ficheru:Ieuan Wyn Jones 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3396810|Ieuan Wyn Jones]]'' | abogáu, Reinu Xuníu | 1949 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 8925 | | ''[[:d:Q3397705|Eifion Williams]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8926 | | ''[[:d:Q3398074|Mihangel Morgan]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 8927 | [[Ficheru:Catrinfinch-anoriant2008.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3398131|Catrin Finch]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q6661651|Llannon]]'' |- | style='text-align:right'| 8928 | [[Ficheru:Eglwys Tudno.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3398315|Tudno]]'' | Abá galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8929 | | ''[[:d:Q3398331|Siôn Aled Owen]]'' | políticu británicu | 1957 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8930 | [[Ficheru:Meic Stevens 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398374|Meic Stevens]]'' | cantautor galés | 1942 | | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 8931 | | ''[[:d:Q3398492|Emily Huws]]'' | | 1942 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 8932 | [[Ficheru:Jeremy Bowen at City University.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3398769|Jeremy Bowen]]'' | periodista galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8933 | [[Ficheru:Ian 'H' Watkins at a Steps in-store album signing, 19th August 2022, HMV Manchester.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399667|Ian "H" Watkins]]'' | cantante galés | 1976 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 8934 | | ''[[:d:Q3399714|Tavis Knoyle]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 8935 | [[Ficheru:Scott Williams 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3399819|Scott Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8936 | [[Ficheru:Craig Roberts at the Moet BIFA British Independent Film Awards 2014 (15356308524).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400399|Craig Roberts]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]'' |- | style='text-align:right'| 8937 | [[Ficheru:Nina Davies 2008MarathonChamps.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400672|Nina Davies]]'' | ciclista galesa | 1974 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 8938 | [[Ficheru:Jon Ronson (27846097432) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400803|Jon Ronson]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8939 | [[Ficheru:Gwyneth Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400851|Gwyneth Lewis]]'' | poeta británica | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8940 | [[Ficheru:Talynau A Chan - Folk Songs & Harps, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3400917|Elinor Bennett]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 8941 | [[Ficheru:Simon Weston cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401584|Simon Weston]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8942 | [[Ficheru:Llangynllo Church - geograph.org.uk - 722642.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401592|Cynllo]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8943 | [[Ficheru:Llanberis Eglwys Sant Padarn - Church of St Padarn, Llanberis, Gwynedd, Wales 16.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3401988|Peris]]'' | monxu galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8944 | [[Ficheru:Doctor Who Symphonic Spectacular (Leeds 2015) (17603021913).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3402000|Elin Manahan Thomas]]'' | | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8945 | [[Ficheru:Angharad Tomos.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q3402032|Angharad Tomos]]'' | escritora galesa | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8946 | | ''[[:d:Q3402381|Anneliese Heard]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8947 | | ''[[:d:Q3402674|Seren Gibson]]'' | modelu galesa | 1988 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 8948 | | ''[[:d:Q3402724|Sian Adey-Jones]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]'' |- | style='text-align:right'| 8949 | [[Ficheru:Robert Croft.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403069|Robert Croft]]'' | xugador de críquet galés | 1970 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 8950 | | ''[[:d:Q3403153|Tiggy Legge-Bourke]]'' | nana británica | 1965 | | ''[[:d:Q5566651|Glanusk Park]]'' |- | style='text-align:right'| 8951 | | ''[[:d:Q3403217|Primel]]'' | | 550 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8952 | | ''[[:d:Q3403412|Carys Parry]]'' | atleta británica | 1981 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8953 | | ''[[:d:Q3403718|Sara Sugarman]]'' | actriz británica | 1962 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 8954 | [[Ficheru:Rhys Priestland. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Rhys Priestland. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3403741|Rhys Priestland]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8955 | | ''[[:d:Q3403967|David Cornell]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 8956 | | ''[[:d:Q3404022|Pete Fowler]]'' | ilustrador galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8957 | | ''[[:d:Q3404358|Julien Macdonald]]'' | diseñador de moda galés | 1971 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8958 | [[Ficheru:Adam Price official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405033|Adam Price]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8959 | [[Ficheru:Cynog Dafis yn annerch y dorf Climate Strike, Aberystwyth (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405113|Cynog Dafis]]'' | políticu galés | 1938 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 8960 | | ''[[:d:Q3405264|Angharad Price]]'' | escritora galesa | 1972 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 8961 | [[Ficheru:John Owen-Jones as Jean Valjean.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405572|John Owen-Jones]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 8962 | [[Ficheru:Alun Ffred Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3405595|Alun Ffred Jones]]'' | políticu galés | 1949 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 8963 | | ''[[:d:Q3405919|Jac Jones]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]'' |- | style='text-align:right'| 8964 | | ''[[:d:Q3406214|Gruffudd ap Dafydd ap Tudur]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8965 | | ''[[:d:Q3420523|Ray Hopkins]]'' | | 1946 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 8966 | | ''[[:d:Q3429880|Rhys Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8967 | [[Ficheru:Nova2013 Stereophonics Richard Jones 0001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3430918|Richard Jones]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]'' |- | style='text-align:right'| 8968 | [[Ficheru:Richard Parks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3431101|Richard Parks]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8969 | | ''[[:d:Q3431321|Richard Webster]]'' | | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8970 | [[Ficheru:Rob Ackerman 2013, watching the St Pat's Silverstream 2nd XV beat Wellington College.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3434143|Robert Ackerman]]'' | | 1961 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 8971 | | ''[[:d:Q3435545|Robert Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 8972 | | ''[[:d:Q3436303|Robert Sidoli]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1979 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8973 | | ''[[:d:Q3436554|Robert Wilfort]]'' | actor británicu | 1977 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 8974 | | ''[[:d:Q3463769|Saint Enéour]]'' | | 550 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8975 | | ''[[:d:Q3463819|Saint Guirec]]'' | monxu galés | 450 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8976 | | ''[[:d:Q3476218|Scott Gibbs]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 8977 | | ''[[:d:Q3476277|Scott Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8978 | | ''[[:d:Q3477940|Seisyll ap Clydog]]'' | monarca galés (665–730) | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 8979 | | ''[[:d:Q3484297|Simon Halliday]]'' | | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 8980 | | ''[[:d:Q3484454|Simon Spender]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 8981 | | ''[[:d:Q3485111|Sion Edwards]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8982 | | ''[[:d:Q3498851|Steve Bates]]'' | xugador de rugbi union galés | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8983 | | ''[[:d:Q3498920|Steve Evans]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 8984 | | ''[[:d:Q3498924|Steve Fenwick]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 8985 | [[Ficheru:Steve Jenkins October 2020.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3498965|Steve Jenkins]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8986 | | ''[[:d:Q3498970|Steve Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 8987 | [[Ficheru:Andrew Howard 2016.png|center|128px]] | ''[[:d:Q3499384|Andrew Howard]]'' | actor británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8988 | | ''[[:d:Q3500815|Stuart Jones]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 8989 | | ''[[:d:Q3500816|Stuart Lane]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1952 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 8990 | [[Ficheru:Stuart Watkins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q3500845|Stuart Watkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 8991 | | ''[[:d:Q3506759|Ray Phillips]]'' | músicu galés | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8992 | | ''[[:d:Q3506825|Steve Williams]]'' | músicu británicu | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 8993 | | ''[[:d:Q3507204|Tony Bourge]]'' | guitarrista galés | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8994 | | ''[[:d:Q3518894|Terry Cobner]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1946 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 8995 | | ''[[:d:Q3518904|Terry Holmes]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 8996 | | ''[[:d:Q3525028|Tom David]]'' | | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 8997 | | ''[[:d:Q5107037|Chris Jones]]'' | futbolista galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 8998 | [[Ficheru:Chris Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5107253|Chris Llewellyn]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 8999 | | ''[[:d:Q5107713|Chris Pearce]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9000 | | ''[[:d:Q5107766|Chris Pike]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9001 | | ''[[:d:Q5107913|Chris Rodon]]'' | futbolista británicu | 2000<br/>1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9002 | | ''[[:d:Q5108280|Chris Todd]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9003 | | ''[[:d:Q5108299|Chris Townsend]]'' | futbolista británicu | 1966 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 9004 | | ''[[:d:Q5109563|Christian Edwards]]'' | futbolista británicu | 1975 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9005 | | ''[[:d:Q5110078|Christian Roberts]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9006 | [[Ficheru:Christine Chapman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5110965|Christine Chapman]]'' | política galesa | 1956 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9007 | [[Ficheru:Christinegwyther.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5111036|Christine Gwyther]]'' | política galesa | 1959 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 9008 | [[Ficheru:Christine James Cyn-Archdderwydd Awst 2018 7.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5111062|Christine James]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 9009 | | ''[[:d:Q5112290|Christopher Evans]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9010 | | ''[[:d:Q5112291|Christopher Evans]]'' | empresariu británicu | 1957 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9011 | | ''[[:d:Q5112865|Christopher Meredith]]'' | poeta galés | 1954 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9012 | | ''[[:d:Q5112896|Christopher Monger]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 9013 | | ''[[:d:Q5112979|Christopher O'Brien]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q7020578|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 9014 | [[Ficheru:Christopher Salmon PCC.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5113189|Christopher Salmon]]'' | | 1978 | | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 9015 | | ''[[:d:Q5113212|Christopher Seldon]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q5572913|Glyncoch]]'' |- | style='text-align:right'| 9016 | [[Ficheru:Cian Ciaran Summersonic 2008 crop&lighten.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5119067|Cian Ciaran]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9017 | | ''[[:d:Q5119143|Ciaran Jenkins]]'' | | 1984 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9018 | | ''[[:d:Q5119144|Ciaran Joyce]]'' | actor galés | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9019 | | ''[[:d:Q5125191|Claire Evans]]'' | | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9020 | [[Ficheru:Claire Summers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5125320|Claire Summers]]'' | presentadora de televisión galesa | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9021 | | ''[[:d:Q5125351|Claire Williams]]'' | atleta galesa | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9022 | | ''[[:d:Q5126175|Clare Greenwood]]'' | ciclista británica | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9023 | | ''[[:d:Q5134507|Clive Branson]]'' | deportista galés | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9024 | | ''[[:d:Q5134504|Clive Bowen]]'' | | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9025 | | ''[[:d:Q5134542|Clive Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9026 | | ''[[:d:Q5134586|Clive Griffiths]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9027 | | ''[[:d:Q5134598|Clive Hill]]'' | actor británicu | 1958 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9028 | | ''[[:d:Q5134610|Clive Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9029 | | ''[[:d:Q5134640|Clive Norling]]'' | | 1950 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9030 | | ''[[:d:Q5144947|Colin Campbell, 7th Earl Cawdor]]'' | arquiteutu británicu | 1962 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9031 | | ''[[:d:Q5144972|Colin Casemore]]'' | xugador de críquet galés | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9032 | | ''[[:d:Q5145156|Colin Green]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 9033 | | ''[[:d:Q5145239|Colin Jeavons]]'' | actor galés | 1929 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9034 | | ''[[:d:Q5145249|Colin Jones]]'' | boxeador galés | 1959 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9035 | [[Ficheru:ColinLeys-2016-SOAS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5145287|Colin Leys]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9036 | | ''[[:d:Q5145499|Colin Randell]]'' | futbolista británicu | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9037 | | ''[[:d:Q5145585|Colin Standing]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9038 | [[Ficheru:Cory Allen at The Arms Park 2013-10-21 17-55.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5173537|Cory Allen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9039 | | ''[[:d:Q5180912|Craig Draper]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9040 | | ''[[:d:Q5180944|Craig Evans]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9041 | | ''[[:d:Q5180983|Craig Gallivan]]'' | actor británicu | 1984 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9042 | | ''[[:d:Q5180995|Craig Goodwin]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9043 | | ''[[:d:Q5181010|Craig Handley]]'' | direutor de cine galés | 1977 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9044 | | ''[[:d:Q5181044|Craig Hill]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9045 | | ''[[:d:Q5181147|Craig Lawton]]'' | futbolista británicu | 1972 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9046 | | ''[[:d:Q5181341|Craig Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9047 | | ''[[:d:Q5181370|Craig Richards]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9048 | | ''[[:d:Q5181496|Craig Stiens]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9049 | | ''[[:d:Q5195826|Curtis McDonald]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9050 | | ''[[:d:Q5200682|Cyril Davies]]'' | futbolista británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9051 | [[Ficheru:Cyril Lea (1978).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5200789|Cyril Lea]]'' | futbolista británicu | 1934 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9052 | | ''[[:d:Q5200894|Cyril Tamplin]]'' | xugador de críquet indiu | 1921 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9053 | | ''[[:d:Q5208377|Dafydd Carter]]'' | | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9054 | | ''[[:d:Q5208383|Dafydd Ieuan]]'' | batería galés | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9055 | | ''[[:d:Q5208381|Dafydd Hewitt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9056 | | ''[[:d:Q5208384|Dafydd Lockyer]]'' | | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9057 | | ''[[:d:Q5208977|Dai Bevan]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9058 | [[Ficheru:David Davies c215f5bacb.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5208989|Dai Davies]]'' | políticu galés | 1959 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9059 | | ''[[:d:Q5209010|Dai Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9060 | | ''[[:d:Q5209031|Dai Rees]]'' | xugador de rugbi union galés | 1964 | | [[Abercarn]] |- | style='text-align:right'| 9061 | | ''[[:d:Q5209028|Dai Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9062 | | ''[[:d:Q5209029|Dai Rees]]'' | | | | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 9063 | | ''[[:d:Q5209037|Dai Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1909 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9064 | | ''[[:d:Q5209040|Dai Thomas]]'' | futbolista británicu | 1975 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9065 | | ''[[:d:Q5210441|Dale Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9066 | | ''[[:d:Q5210694|Dale Williams]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9067 | [[Ficheru:Dalton Grant.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5211687|Dalton Grant]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9068 | | ''[[:d:Q5212277|Damian Keyes]]'' | profesor de música británicu | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9069 | | ''[[:d:Q5212328|Damian Shirazi]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9070 | | ''[[:d:Q5212452|Damien Hudd]]'' | | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9071 | [[Ficheru:Damon Searle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5212879|Damon Searle]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9072 | | ''[[:d:Q5213252|Dan Cherry]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9073 | [[Ficheru:Dan Fish.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5213482|Dan Fish]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 9074 | | ''[[:d:Q5213554|Dan George]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9075 | | ''[[:d:Q5213878|Dan Lewis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9076 | [[Ficheru:Dan-thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5214493|Dan Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9077 | | ''[[:d:Q5216926|Daniel Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9078 | | ''[[:d:Q5217351|Daniel Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1979 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9079 | | ''[[:d:Q5217448|Daniel Hawksford]]'' | actor británicu | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9080 | [[Ficheru:Dan Lloyd a Mr Pinc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5217957|Daniel Lloyd]]'' | cantautor galés | 1982 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 9081 | | ''[[:d:Q5218257|Daniel Newton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9082 | [[Ficheru:Daniel Sperber.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5218813|Daniel Sperber]]'' | rabín israelín | 1940 | | ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]'' |- | style='text-align:right'| 9083 | [[Ficheru:DanielleLineker2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5219402|Danielle Lineker]]'' | modelu galesa | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9084 | | ''[[:d:Q5220422|Danny Harris]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9085 | [[Ficheru:Danny Parslow 2017-08-28 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5220721|Danny Parslow]]'' | futbolista británicu | 1985 | | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9086 | | ''[[:d:Q5220880|Danny Thomas]]'' | futbolista británicu (1975-) | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9087 | | ''[[:d:Q5220937|Danny Williams]]'' | futbolista británicu (1979-) | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9088 | | ''[[:d:Q5220946|Danny Wilson]]'' | | 1955 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9089 | | ''[[:d:Q5222071|Daral Pugh]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q5190499|Crynant]]'' |- | style='text-align:right'| 9090 | | ''[[:d:Q5222678|Dari Taylor]]'' | política galesa | 1944 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9091 | [[Ficheru:Darren Allinson 2 crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5224748|Darren Allinson]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9092 | | ''[[:d:Q5224871|Darren Davies]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9093 | | ''[[:d:Q5224868|Darren Daniel]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 9094 | | ''[[:d:Q5224901|Darren Edwards]]'' | xugador de rugbi union galés | 1974 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9095 | | ''[[:d:Q5224966|Darren Heyes]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9096 | | ''[[:d:Q5224988|Darren Jeffries]]'' | actor británicu | 1982 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9097 | [[Ficheru:Darrenjones.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5224996|Darren Jones]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9098 | | ''[[:d:Q5225131|Darran Rowbotham]]'' | futbolista británicu | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9099 | | ''[[:d:Q5225192|Darren Thomas]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9100 | | ''[[:d:Q5225199|Darren Tinson]]'' | futbolista británicu | 1969 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 9101 | | ''[[:d:Q5225221|Darren Waters]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 9102 | | ''[[:d:Q5225252|Darren Wynne]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q3405926|Deeside]]'' |- | style='text-align:right'| 9103 | | ''[[:d:Q5228468|Dave Cameron]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9104 | | ''[[:d:Q5228883|Dave Gwyther]]'' | futbolista británicu | 1948 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9105 | | ''[[:d:Q5228986|Dave Hollins]]'' | futbolista británicu | 1938 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9106 | | ''[[:d:Q5229167|Dave Lee]]'' | xugador de dardos inglés | 1956 | | ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]'' |- | style='text-align:right'| 9107 | [[Ficheru:Dave newsham silverstone2012.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5229464|Dave Newsham]]'' | pilotu de carreres galés | 1967 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9108 | | ''[[:d:Q5230584|David Abruzzese]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9109 | [[Ficheru:David Anthony and William Groulx at the 2012 Summer Paralympics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5230801|David Anthony]]'' | | 1989 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9110 | [[Ficheru:Dr D.Ben Rees.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5231301|David Benjamin Rees]]'' | historiador británicu | 1937 | | ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]'' |- | style='text-align:right'| 9111 | | ''[[:d:Q5231397|David Beynon]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9112 | | ''[[:d:Q5231425|David Bishop]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9113 | | ''[[:d:Q5231897|David Burcher]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9114 | | ''[[:d:Q5232685|David Crouch]]'' | historiador galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9115 | | ''[[:d:Q5232755|David D'Auria]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9116 | | ''[[:d:Q5232859|David Davies]]'' | | 1915 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9117 | | ''[[:d:Q5232856|David Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9118 | | ''[[:d:Q5232874|David Dawson]]'' | | 1960 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9119 | | ''[[:d:Q5233287|David Edwards]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9120 | | ''[[:d:Q5233468|David Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9121 | | ''[[:d:Q5233602|David Felgate]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 9122 | | ''[[:d:Q5234131|David Giles]]'' | futbolista británicu | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9123 | | ''[[:d:Q5234759|David Harrison]]'' | xugador de críquet galés | 1981 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9124 | | ''[[:d:Q5235226|David Hughes]]'' | futbolista británicu (1943-) | 1943 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 9125 | | ''[[:d:Q5235229|David Hughes]]'' | | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9126 | | ''[[:d:Q5235563|David James]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1985 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9127 | [[Ficheru:Dai John, Salford Rugby League player.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5235651|David John]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9128 | | ''[[:d:Q5235746|David Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9129 | | ''[[:d:Q5235758|David Joseph Miller]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9130 | | ''[[:d:Q5236569|David Lewis]]'' | futbolista británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9131 | | ''[[:d:Q5236575|David Ley]]'' | xeógrafu británicu | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9132 | [[Ficheru:David Llewellin, 1993 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236683|David Llewellin]]'' | pilotu de rally británicu | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9133 | | ''[[:d:Q5236691|David Llewellyn]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 9134 | [[Ficheru:Dai Lloyd AM (28170816265).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5236695|David Lloyd]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9135 | | ''[[:d:Q5236811|David Luckes]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9136 | | ''[[:d:Q5237047|David Maidment]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9137 | [[Ficheru:David Melding AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5237493|David Melding]]'' | políticu galés | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9138 | | ''[[:d:Q5237740|David Morrell]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9139 | | ''[[:d:Q5238549|David Petersen]]'' | escultor galés | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9140 | | ''[[:d:Q5238554|David Phelps]]'' | tirador galés | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9141 | | ''[[:d:Q5238568|David Pickering]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 9142 | [[Ficheru:David Probert 2009 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5238724|David Probert]]'' | | 1988 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 9143 | [[Ficheru:David Roberts (swimmer) 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239120|David Roberts]]'' | nadador galés | 1980 | | ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]'' |- | style='text-align:right'| 9144 | [[Ficheru:David-ryder-prangley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5239330|David Ryder Prangley]]'' | músicu galés | | | ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]'' |- | style='text-align:right'| 9145 | | ''[[:d:Q5240329|David Thaxton]]'' | cantante galés | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9146 | | ''[[:d:Q5240342|David Thomas]]'' | políticu británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9147 | | ''[[:d:Q5240358|David Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9148 | | ''[[:d:Q5241135|David Williams]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9149 | [[Ficheru:Air Commodore Dawn McCafferty, Commandant Air Cadets, April 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5242467|Dawn McCafferty]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9150 | [[Ficheru:Declan John 1.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5249348|Declan John]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9151 | | ''[[:d:Q5252401|Deian Hopkin]]'' | historiador galés | 1944 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9152 | [[Ficheru:Delyth Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5254977|Delyth Evans]]'' | política galesa | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9153 | | ''[[:d:Q5255333|Demi Holborn]]'' | cantante británica | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9154 | | ''[[:d:Q5257677|Denise Gyngell]]'' | actriz británica | 1961 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9155 | | ''[[:d:Q5258234|Dennis Brown]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9156 | | ''[[:d:Q5258320|Dennis Curling]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9157 | | ''[[:d:Q5258496|Dennis Hawkins]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9158 | | ''[[:d:Q5258538|Dennis Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1941 | | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9159 | [[Ficheru:Caro Mio Ben, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5258810|Dennis O'Neill]]'' | | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9160 | | ''[[:d:Q5260010|Deon Saffery]]'' | xugadora de squash británica | 1988 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9161 | | ''[[:d:Q5261840|Derek Brockway]]'' | presentador de televisión galés | 1967 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9162 | | ''[[:d:Q5262063|Derek Howes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1913 | | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 9163 | [[Ficheru:Sir derek jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5262090|Derek Jones]]'' | funcionariu galés | 1952 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 9164 | | ''[[:d:Q5262353|Derek Showers]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9165 | | ''[[:d:Q5262848|Dermot Tynan]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9166 | | ''[[:d:Q5263378|Derwyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1970 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9167 | [[Ficheru:Deryn Brace2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5263401|Deryn Brace]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9168 | | ''[[:d:Q5263425|Desmond Barry]]'' | novelista galés | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9169 | | ''[[:d:Q5264804|Desmond Star]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q6984487|Neath]]'' |- | style='text-align:right'| 9170 | | ''[[:d:Q5270024|Di Botcher]]'' | | 1959 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9171 | | ''[[:d:Q5271679|Dianne Edwards]]'' | | 1942 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9172 | | ''[[:d:Q5273112|Dick Krzywicki]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 9173 | | ''[[:d:Q5273289|Dick Power]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 9174 | | ''[[:d:Q5273450|Dick Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9175 | | ''[[:d:Q5277104|Dilwyn John]]'' | futbolista británicu | 1944 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 9176 | | ''[[:d:Q5290516|Dominic Day]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9177 | | ''[[:d:Q5293533|Don Skene]]'' | ciclista británicu | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9178 | | ''[[:d:Q5295437|Donato Nardiello]]'' | futbolista británicu | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9179 | | ''[[:d:Q5296340|Donna Edwards]]'' | | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9180 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Thornhill crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5298657|Dorothy Thornhill]]'' | política galesa | 1955 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9181 | [[Ficheru:Rhian O'Sullivan at the Dutch Open 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5298825|Rhian Edwards]]'' | xugadora de dardos galesa | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9182 | | ''[[:d:Q5303665|Dowster]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9183 | | ''[[:d:Q5318595|Dyfed Wyn-Evans]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9184 | | ''[[:d:Q5318593|Dyfan Dwyfor]]'' | actor británicu | | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 9185 | | ''[[:d:Q5318618|Dyfodwg]]'' | | | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 9186 | [[Ficheru:A713 Dylan Jones Evans 1x1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5318732|Dylan Jones-Evans]]'' | | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9187 | [[Ficheru:EbenUpton.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q5331614|Eben Upton]]'' | | 1978 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9188 | [[Ficheru:Edshervingtonpic.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5335402|Ed Shervington]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9189 | | ''[[:d:Q5335828|Eddie Avoth]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9190 | | ''[[:d:Q5336579|Eddie Woods]]'' | futbolista británicu | 1951 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 9191 | [[Ficheru:Eddie temple morris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5336695|Eddy Temple-Morris]]'' | | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9192 | | ''[[:d:Q5343829|Edward Jones]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9193 | | ''[[:d:Q5344713|Edward Owen]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]'' |- | style='text-align:right'| 9194 | [[Ficheru:TedRelph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5345025|Edward Relph]]'' | | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9195 | | ''[[:d:Q5345328|Edward Siggery]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9196 | | ''[[:d:Q5345587|Edward Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9197 | | ''[[:d:Q5346268|Edwin Brooks]]'' | políticu británicu | 1929 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9198 | [[Ficheru:Edwina Hart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5346948|Edwina Hart]]'' | sindicalista, Reinu Xuníu | 1957 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 9199 | | ''[[:d:Q5349876|Eirlys Bellin]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]'' |- | style='text-align:right'| 9200 | [[Ficheru:Elan Closs Stephens (1506997).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5353384|Elan Closs Stephens]]'' | profesora universitaria galesa | 1948 | | ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 9201 | [[Ficheru:Democracy Day in Ysgol Dyffryn Nantlle, Penygroes, Gwynedd (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5354231|Eleanor Burnham]]'' | política galesa | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9202 | | ''[[:d:Q5354362|Eleanor Pilgrim]]'' | golfista galesa | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9203 | [[Ficheru:Rhydian-Vaughan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5356565|Rhydian Vaughan]]'' | | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9204 | | ''[[:d:Q5359947|Elfyn Edwards]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9205 | [[Ficheru:WRC Central European Rallye 2023 Elfyn Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5359948|Elfyn Evans]]'' | pilotu de rally galés | 1988 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 9206 | | ''[[:d:Q5360201|Eli Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9207 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120076.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5360339|Eli Walker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9208 | [[Ficheru:Dim Gair, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361081|Elin Fflur]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9209 | [[Ficheru:Elin Jones official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361084|Elin Jones]]'' | política galesa | 1966 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9210 | [[Ficheru:Eliot Richards 2014-01-18 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361252|Eliot Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9211 | [[Ficheru:Elis James (41363128095) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5361330|Elis James]]'' | | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9212 | [[Ficheru:Elizabethfritsch.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5362806|Elizabeth Fritsch]]'' | ceramista galesa | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9213 | | ''[[:d:Q5363240|Elizabeth Morgan]]'' | actriz wales | 1930 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9214 | | ''[[:d:Q5364567|Ella Smith]]'' | actriz británica | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9215 | | ''[[:d:Q5364886|Ellen Hunter]]'' | ciclista británica | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9216 | [[Ficheru:Elliot Kear.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5365501|Elliot Kear]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9217 | | ''[[:d:Q5365664|Elliott Hewitt]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 9218 | [[Ficheru:Ellis warming up for Bristol Rovers in 2015.PNG|center|128px]] | ''[[:d:Q5365899|Ellis Harrison]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9219 | [[Ficheru:Eluned Parrott (6324905297).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5367919|Eluned Parrott]]'' | política galesa | 1974 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9220 | | ''[[:d:Q5372681|Emlyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1907 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9221 | | ''[[:d:Q5372689|Emlyn Williams]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]'' |- | style='text-align:right'| 9222 | | ''[[:d:Q5372866|Emma Jones]]'' | periodista galesa | 1975 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 9223 | [[Ficheru:Emma jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5372864|Emma Jones]]'' | futbolista británica | 1982 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 9224 | [[Ficheru:Lewes Ladies 1 QPR Ladies 2 28 02 2016-7651 (24789317084).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5372925|Emma Plewa]]'' | futbolista británica | 1990 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9225 | | ''[[:d:Q5372963|Emma Stansfield]]'' | actriz galesa | 1978 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 9226 | | ''[[:d:Q5374087|Empire ISIS]]'' | cantante canadiana | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9227 | [[Ficheru:Emyr Huws 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374906|Emyr Huws]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9228 | [[Ficheru:Scarlets.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5374908|Emyr Phillips]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1987 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 9229 | [[Ficheru:Dilyn Y Graen, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5375924|Endaf Emlyn]]'' | | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9230 | [[Ficheru:Eos Chater - Metrocentre 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5381878|Eos Counsell]]'' | música australiana | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9231 | [[Ficheru:Eric Jones (solo climber).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5386843|Eric Jones]]'' | montañeru británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9232 | | ''[[:d:Q5387714|Eric Weaver]]'' | futbolista británicu | 1943 | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 9233 | | ''[[:d:Q5389230|Erin Vaughan]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9234 | | ''[[:d:Q5393664|Ernest Peake]]'' | futbolista británicu | 1888 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9235 | [[Ficheru:Eryl Margaret McNally MEP 1994.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5396272|Eryl McNally]]'' | política galesa | 1942 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9236 | [[Ficheru:Eufryl ap Gwilym, Senedd 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5411301|Eurfyl ap Gwilym]]'' | | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9237 | | ''[[:d:Q5415361|Evan Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q7852544|Tumble]]'' |- | style='text-align:right'| 9238 | | ''[[:d:Q5415513|Evan Price]]'' | políticu británicu | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9239 | | ''[[:d:Q5415557|Evan Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9240 | | ''[[:d:Q5446220|Fflur Dafydd]]'' | escritora británica | 1978 | | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 9241 | [[Ficheru:Children of Blaenau Ffestiniog calling for a social centre after a Welsh Language Campaign (1532298).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5446237|Ffred Ffransis]]'' | llingüista galés | 1948 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9242 | | ''[[:d:Q5451046|Fiona Fox]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9243 | | ''[[:d:Q5462444|Floyd Havard]]'' | boxeador galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9244 | | ''[[:d:Q5488912|Philip Caveney]]'' | escritor británicu | 1951 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9245 | | ''[[:d:Q5490389|Frank Williams]]'' | | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9246 | | ''[[:d:Q5490493|Frank Wrentmore]]'' | | 1884 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9247 | | ''[[:d:Q5491049|Frankie Prince]]'' | futbolista británicu | 1949 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9248 | | ''[[:d:Q5494964|Fred Davies]]'' | futbolista británicu | 1871 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9249 | [[Ficheru:Fred Dyer - Welsh boxer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5495031|Fred Dyer]]'' | | 1888 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9250 | | ''[[:d:Q5496251|Fred Sheldon]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9251 | | ''[[:d:Q5497427|Frederick Brown]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9252 | | ''[[:d:Q5498740|Frederick Smart]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 9253 | | ''[[:d:Q5498823|Frederick Talbot]]'' | | 1908 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9254 | | ''[[:d:Q5499127|Frederick Willis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9255 | [[Ficheru:Gai Toms.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5516960|Gai Toms]]'' | cantautor galés | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9256 | | ''[[:d:Q5522777|Gareth Abraham]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9257 | | ''[[:d:Q5522783|Gareth Armstrong]]'' | actor galés | 1948 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9258 | [[Ficheru:Gareth Baber 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522787|Gareth Baber]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9259 | | ''[[:d:Q5522798|Gareth Chapman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9260 | | ''[[:d:Q5522815|Gareth Davies]]'' | futbolista británicu (1949-) | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9261 | | ''[[:d:Q5522812|Gareth Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9262 | | ''[[:d:Q5522819|Gareth Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9263 | | ''[[:d:Q5522816|Gareth Davies]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9264 | | ''[[:d:Q5522821|Gareth Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9265 | | ''[[:d:Q5522825|Gareth Dean]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 9266 | | ''[[:d:Q5522829|Gareth Edwards]]'' | xugador de críquet galés | 1976 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9267 | | ''[[:d:Q5522834|Gareth Evans]]'' | futbolista británicu (1987-) | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9268 | [[Ficheru:Gareth2011small.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522851|Gareth Glyn]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 9269 | | ''[[:d:Q5522855|Gareth Gwynn]]'' | escritor británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9270 | | ''[[:d:Q5522867|Gareth Holgate]]'' | xugador de rugbi union filipín | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9271 | | ''[[:d:Q5522878|Gareth Jelleyman]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 9272 | [[Ficheru:Gareth Jones (53964509022) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522883|Gareth Jones]]'' | políticu galés | 1939 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 9273 | | ''[[:d:Q5522880|Gareth Jewell]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 9274 | | ''[[:d:Q5522905|Gareth Maule]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9275 | | ''[[:d:Q5522934|Gareth Owen]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9276 | | ''[[:d:Q5522946|Gareth Price]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9277 | | ''[[:d:Q5522951|Gareth Rees]]'' | xugador de críquet galés | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9278 | [[Ficheru:Gareth Pierce 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5522948|Gareth Pierce]]'' | actor galés | 1981 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9279 | | ''[[:d:Q5522966|Gareth Salisbury]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9280 | [[Ficheru:Gareth Thomas Clwyd and Aberconwy Count National Assembly Election 2016.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5522982|Gareth Thomas]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 9281 | | ''[[:d:Q5523005|Gareth Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9282 | [[Ficheru:Garnon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5523710|Garnon Davies]]'' | actor galés | 1983<br/>1982 | | ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]'' |- | style='text-align:right'| 9283 | | ''[[:d:Q5524223|Garry Shephard]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9284 | | ''[[:d:Q5524777|Gary Buckland]]'' | boxeador galés | 1986 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 9285 | | ''[[:d:Q5525024|Gary Emmanuel]]'' | futbolista británicu | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9286 | | ''[[:d:Q5525472|Gary Ley]]'' | escritor galés | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9287 | | ''[[:d:Q5525478|Gary Lockett]]'' | boxeador galés | 1976 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9288 | | ''[[:d:Q5525700|Gary Owen]]'' | | 1972 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9289 | | ''[[:d:Q5525727|Gary Pearce]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 9290 | | ''[[:d:Q5525779|Gary Powell]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9291 | | ''[[:d:Q5525836|Gary Roberts]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 9292 | | ''[[:d:Q5526231|Garyn Preen]]'' | futbolista británicu | 1991 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9293 | | ''[[:d:Q5526232|Garyn Lucas]]'' | xugador de rugbi union galés | 2000 | | ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]'' |- | style='text-align:right'| 9294 | | ''[[:d:Q5528098|Gavin Cattle]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9295 | | ''[[:d:Q5534127|Geoff Ellis]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 9296 | [[Ficheru:Geoffholderlibrary.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5534167|Geoff Holder]]'' | escritor galés | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9297 | | ''[[:d:Q5534703|Geoffrey James]]'' | fotógrafu galés | 1942 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9298 | | ''[[:d:Q5534927|Geoffrey Thomas]]'' | profesor galés | 1941 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9299 | | ''[[:d:Q5537002|George Bishop]]'' | futbolista británicu | 1901 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9300 | | ''[[:d:Q5539968|George Gummer]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9301 | | ''[[:d:Q5543824|George Reynolds]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9302 | | ''[[:d:Q5545871|George Warburton]]'' | futbolista británicu | 1934 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9303 | | ''[[:d:Q5546236|George Whitney]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9304 | | ''[[:d:Q5546607|George Young]]'' | | 1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9305 | [[Ficheru:First Sea Lord Admiral Sir George Zambellas KCB DSC ADC MOD 45155508.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5546629|George Zambellas]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9306 | | ''[[:d:Q5547526|Georgia Henshaw]]'' | actriz británica | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9307 | [[Ficheru:Geraint Davies.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5548803|Geraint Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9308 | [[Ficheru:2012-09-17 Prof Geraint Lewis Cropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5548804|Geraint F. Lewis]]'' | astrónomu galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9309 | [[Ficheru:Geraint Davies (Rhondda).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5548808|Geraint Davies]]'' | políticu galés | 1948 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9310 | | ''[[:d:Q5548819|Geraint Lloyd Owen]]'' | poeta británicu | 1941 | | ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 9311 | | ''[[:d:Q5548820|Geraint Lövgreen]]'' | cantante británicu | 1955 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 9312 | [[Ficheru:Geraint Wyn Davies 2004.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5548829|Geraint Wyn Davies]]'' | | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9313 | | ''[[:d:Q5549028|Gerald Cordle]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9314 | | ''[[:d:Q5553517|Gerwyn Edwards]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 9315 | | ''[[:d:Q5554439|Gethin Jones]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9316 | | ''[[:d:Q5554442|Gethin Robinson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9317 | [[Ficheru:ComScoreFulgoni.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5558035|Gian M. Fulgoni]]'' | | 1948 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9318 | | ''[[:d:Q5562222|Gillian Clarke]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9319 | | ''[[:d:Q5562229|Gillian Elisa]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9320 | | ''[[:d:Q5568095|Glen Webbe]]'' | xugador de rugbi union galés | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9321 | | ''[[:d:Q5569151|Glenn Tolley]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 9322 | [[Ficheru:Glyn Garner.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q5572840|Glyn Garner]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9323 | | ''[[:d:Q5572845|Glyn James]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 9324 | | ''[[:d:Q5572850|Glyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1959<br/>1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9325 | | ''[[:d:Q5572853|Glyn Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9326 | | ''[[:d:Q5572861|Glyn Mathias]]'' | presentador de televisión galés | 1945 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9327 | | ''[[:d:Q5572864|Glyn Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9328 | [[Ficheru:GlynTaylor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5572892|Glyn Taylor]]'' | pilotu de motociclismu australianu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9329 | [[Ficheru:Glyn Turner WRU Cap Presentaton 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5572896|Glyn Turner]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 9330 | | ''[[:d:Q5576469|Godfrey John]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9331 | | ''[[:d:Q5584971|Gordon Child]]'' | xugador de críquet galés | 1939 | | ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]'' |- | style='text-align:right'| 9332 | [[Ficheru:Gordon Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5585060|Gordon Davies]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9333 | | ''[[:d:Q5585456|Gordon Lewis]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 9334 | | ''[[:d:Q5585687|Gordon Pritchard]]'' | | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9335 | [[Ficheru:Grace McCleen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5591287|Grace McCleen]]'' | | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9336 | | ''[[:d:Q5592729|Graham Coldrick]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9337 | | ''[[:d:Q5592968|Graham Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9338 | | ''[[:d:Q5592985|Graham Kingston]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9339 | | ''[[:d:Q5593332|Graham Walters]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9340 | | ''[[:d:Q5593360|Graham Williams]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q13635786|Henllan]]'' |- | style='text-align:right'| 9341 | [[Ficheru:Grant Llewellyn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5596323|Grant Llewellyn]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu | 1960 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9342 | [[Ficheru:Green Gartside 2006.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5602580|Green Gartside]]'' | | 1956<br/>1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9343 | [[Ficheru:GregDavies-byPhilipRomano.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5605472|Greg Davies]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9344 | | ''[[:d:Q5606341|Greg Thomas]]'' | xugador de críquet sudafricanu | 1960 | | ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]'' |- | style='text-align:right'| 9345 | | ''[[:d:Q5606517|Gregg Coombes]]'' | futbolista británicu | 1988 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 9346 | [[Ficheru:Gregory-Cameron.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5606843|Gregory Cameron]]'' | sacerdote galés | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9347 | | ''[[:d:Q5610965|Howard Collins]]'' | karateka galés | 1949 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9348 | | ''[[:d:Q5615933|Lee Dainton]]'' | | 1973 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9349 | [[Ficheru:Guto Pryce.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5621838|Guto Pryce]]'' | músicu galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9350 | [[Ficheru:Guto Harri at SXSW London 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5621836|Guto Harri]]'' | periodista y ex asesor políticu galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9351 | | ''[[:d:Q5623379|Gwawr Edwards]]'' | cantante galesa | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9352 | [[Ficheru:Gwenan Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623469|Gwenan Edwards]]'' | periodista británica | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9353 | | ''[[:d:Q5623522|Gwenllwyfo]]'' | monxa galesa | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9354 | | ''[[:d:Q5623524|Gwenllian Lansdown]]'' | política galesa | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9355 | | ''[[:d:Q5623534|Gwenno Teifi]]'' | activista británica | 1987 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9356 | [[Ficheru:GwionEdwardsBntIps1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623678|Gwion Edwards]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9357 | | ''[[:d:Q5623679|Gwion Hallam]]'' | escritor británicu | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9358 | | ''[[:d:Q5623770|Gwyn Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9359 | | ''[[:d:Q5623776|Gwyn Hughes]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9360 | | ''[[:d:Q5623783|Gwyn Jones]]'' | futbolista británicu (1912-) | 1912 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 9361 | | ''[[:d:Q5623791|Gwyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9362 | | ''[[:d:Q5623796|Gwyn Morgan]]'' | poeta británicu | 1954 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9363 | | ''[[:d:Q5623802|Gwyn Thomas]]'' | futbolista británicu | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9364 | | ''[[:d:Q5623810|Gwyn Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9365 | [[Ficheru:Gwyndaf Evans Sanremo 1990.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5623812|Gwyndaf Evans]]'' | pilotu de rally británicu | 1959 | | ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9366 | | ''[[:d:Q5623843|Gwyneth Keyworth]]'' | actriz británica | 1990 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9367 | | ''[[:d:Q5623862|Gwynfor Williams]]'' | | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9368 | | ''[[:d:Q5623887|Gwynne Williams]]'' | | 1937 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9369 | | ''[[:d:Q5638525|Hagan Bayley]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9370 | | ''[[:d:Q5648869|Hannah Keryakoplis]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q2752670|Penyffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 9371 | | ''[[:d:Q5648940|Hannah Rich]]'' | ciclista británica | 1991 | | ''[[:d:Q7884080|Undy]]'' |- | style='text-align:right'| 9372 | | ''[[:d:Q5671894|Harry Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9373 | | ''[[:d:Q5671999|Harry Robinson]]'' | xugador de rugbi británicu | 1993 | | ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]'' |- | style='text-align:right'| 9374 | | ''[[:d:Q5701785|Helen Adams]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9375 | [[Ficheru:Helen Lederer in 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5702657|Helen Lederer]]'' | | 1954 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9376 | [[Ficheru:Douglas Foley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5735218|Douglas Foley]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9377 | | ''[[:d:Q5736164|Herbie Williams]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9378 | | ''[[:d:Q5739697|Michael Francis]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1979<br/>1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9379 | | ''[[:d:Q5800067|Christopher Bale]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9380 | | ''[[:d:Q5875568|Hockey Driscoll]]'' | | 1876 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9381 | | ''[[:d:Q5882068|Holly Holyoake]]'' | | 1988 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9382 | | ''[[:d:Q5920650|Howard Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9383 | | ''[[:d:Q5930990|Hugh Gustafson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9384 | [[Ficheru:HuwBunford1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951215|Huw Bunford]]'' | compositor británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9385 | [[Ficheru:Huw Dixon 1992 cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951222|Huw Dixon]]'' | economista galés | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9386 | | ''[[:d:Q5951232|Huw Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9387 | [[Ficheru:Huw Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5951262|Huw Lewis]]'' | blogueru, Reinu Xuníu | 1964 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9388 | | ''[[:d:Q5951282|Huw Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9389 | | ''[[:d:Q5951297|Huw Waters]]'' | xugador de críquet galés | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9390 | | ''[[:d:Q5951307|Huw Watkins]]'' | | 1976 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9391 | | ''[[:d:Q5959734|Kim Lawrence]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9392 | [[Ficheru:Michael "Pancho" Locke 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q5962128|Michael Locke]]'' | comediante galés | 1979 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9393 | | ''[[:d:Q5962763|Hywel Gwynfryn]]'' | actor británicu | 1942 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9394 | [[Ficheru:Iain Sinclair cheltenham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5980623|Iain Sinclair]]'' | escritor británicu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9395 | | ''[[:d:Q5980849|Ian Barker]]'' | regatista galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9396 | | ''[[:d:Q5980981|Ian Bray]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9397 | | ''[[:d:Q5981133|Ian Capon]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9398 | | ''[[:d:Q5981808|Ian Hillier]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9399 | | ''[[:d:Q5981839|Ian Howat]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9400 | | ''[[:d:Q5981847|Ian Hughes]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9401 | | ''[[:d:Q5981864|Ian Hutchinson]]'' | xugador de críquet galés | 1964 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9402 | [[Ficheru:Ian Puleston-Davies in Midnight Man 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5982646|Ian Puleston-Davies]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9403 | | ''[[:d:Q5990139|Ieuan Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9404 | | ''[[:d:Q5990144|Ieuan Lloyd]]'' | nadador británicu | 1993 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9405 | [[Ficheru:Ieuan Head Shots 2009 116 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q5990159|Ieuan Rhys]]'' | actor galés | 1961 | | ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]'' |- | style='text-align:right'| 9406 | | ''[[:d:Q5990172|Ieuan ap Tudur Penllyn]]'' | poeta galés | 1500 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 9407 | [[Ficheru:Imad Wasim during a media talk in 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6001994|Imad Wasim]]'' | xugador de críquet paquistanín | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9408 | | ''[[:d:Q6063518|Iona Jones]]'' | | | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9409 | | ''[[:d:Q6097409|Ivan Sansom]]'' | paleontólogu galés | 2000 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9410 | | ''[[:d:Q6099370|Ivor Davies]]'' | pintor galés | 1935 | | ''[[:d:Q3404051|Treharris]]'' |- | style='text-align:right'| 9411 | | ''[[:d:Q6100562|Iwan Brown]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1986 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9412 | [[Ficheru:Iwan Griffiths The Automatic Tear The Signs Down.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6100571|Iwan Griffiths]]'' | batería británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9413 | | ''[[:d:Q6109438|Robert East]]'' | actor galés | 1943 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''<br/>[[Londres]] |- | style='text-align:right'| 9414 | | ''[[:d:Q6111756|Jack Compton]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9415 | | ''[[:d:Q6112030|Jack Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 9416 | [[Ficheru:Jack Dixon 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6112111|Jack Dixon]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 9417 | | ''[[:d:Q6112960|Jack Harris]]'' | cantautor galés | 1986 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 9418 | | ''[[:d:Q6113370|Jack Jones]]'' | | 1890 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 9419 | | ''[[:d:Q6113680|Jack Lewis]]'' | futbolista británicu | 1912 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9420 | | ''[[:d:Q6114683|Jack Pring]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9421 | | ''[[:d:Q6116417|Jackie Hughes]]'' | boxeador galés | 1923 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9422 | | ''[[:d:Q6124605|Jake Cassidy]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9423 | | ''[[:d:Q6127543|Jamal Easter]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9424 | | ''[[:d:Q6129470|James Bater]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9425 | | ''[[:d:Q6132803|James Down]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9426 | | ''[[:d:Q6134726|James Goode]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9427 | [[Ficheru:James Harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6135615|James Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1990 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 9428 | | ''[[:d:Q6136198|James Honeyben]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9429 | | ''[[:d:Q6137766|James Langworth]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9430 | | ''[[:d:Q6137887|James Leadbeater]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 9431 | | ''[[:d:Q6138035|James Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9432 | | ''[[:d:Q6140710|James Owen]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9433 | | ''[[:d:Q6141939|James Regan]]'' | xugador de rugbi union galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9434 | | ''[[:d:Q6142242|James Roberts]]'' | | 1891 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 9435 | | ''[[:d:Q6143405|James Sommerin]]'' | chef británicu | | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9436 | | ''[[:d:Q6144142|James Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9437 | | ''[[:d:Q6145639|James Williams]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9438 | [[Ficheru:Jamie Bevan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6146625|Jamie Bevan]]'' | | 1953 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9439 | | ''[[:d:Q6146982|Jamie Harris]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9440 | | ''[[:d:Q6147109|Jamie Lewis]]'' | xugador de dardos galés | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9441 | | ''[[:d:Q6147282|Jamie Murphy]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9442 | | ''[[:d:Q6147322|Jamie Owen]]'' | periodista británicu | 1967 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9443 | | ''[[:d:Q6147393|Jamie Ringer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9444 | | ''[[:d:Q6147533|Jamie Sylvester]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9445 | | ''[[:d:Q6148467|Jan Anderson]]'' | actriz galesa | 1974 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9446 | [[Ficheru:JanetDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6153289|Janet Davies]]'' | política galesa | 1938 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9447 | [[Ficheru:Janet Finch-Saunders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6153343|Janet Finch-Saunders]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 9448 | [[Ficheru:Janice Gregory.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6154241|Janice Gregory]]'' | política galesa | 1955 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 9449 | | ''[[:d:Q6161756|Jasmine Cresswell]]'' | novelista galesa | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9450 | | ''[[:d:Q6162253|Jason Cook]]'' | boxeador galés | 1975 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9451 | [[Ficheru:Footballer Jason Andrew jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6162809|Jason Jones]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9452 | [[Ficheru:2012-03-19 Jason Mohammad at Wales Grand Slam Celebrations.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6163128|Jason Mohammad]]'' | | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9453 | | ''[[:d:Q6163246|Jason Perry]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9454 | [[Ficheru:Jason Price.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6163292|Jason Price]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9455 | | ''[[:d:Q6163322|Jason Rees]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9456 | | ''[[:d:Q6163565|Jason Strange]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9457 | | ''[[:d:Q6163640|Jason Tovey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9458 | [[Ficheru:Jay Curtis Headshot3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6166525|Jay Curtis]]'' | actor galés | 1984 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9459 | [[Ficheru:DSC 0061-Edit.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6167716|Jayce Lewis]]'' | músicu galés | 1984 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9460 | [[Ficheru:Jayne Pierson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6167907|Jayne Pierson]]'' | diseñadora de moda galesa | 1975<br/>1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9461 | | ''[[:d:Q6171595|Jean Thomas]]'' | bioquímica galesa | 1942 | | ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]'' |- | style='text-align:right'| 9462 | [[Ficheru:Jeff Banks.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6173293|Jeff Banks]]'' | diseñador de moda galés | 1943 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9463 | | ''[[:d:Q6173783|Jeff Evans]]'' | periodista británicu | 1960 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9464 | | ''[[:d:Q6174089|Jeff Hopkins]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9465 | | ''[[:d:Q6174175|Jeff Johnson]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9466 | | ''[[:d:Q6174186|Jeff Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1941 | | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 9467 | | ''[[:d:Q6174649|Jeff Parton]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9468 | | ''[[:d:Q6175116|Jeff T. Thomas]]'' | direutor de televisión británicu | 1901 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9469 | | ''[[:d:Q6175154|Jeff Thomas]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9470 | | ''[[:d:Q6175261|Jeff Whitefoot]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1956 | | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 9471 | | ''[[:d:Q6176386|Jeffris Hopkins]]'' | xugador de críquet galés | 1950 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9472 | | ''[[:d:Q6177546|Jenkin Jones]]'' | | 1639 | | ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]'' |- | style='text-align:right'| 9473 | | ''[[:d:Q6178864|Jennifer Sullivan]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9474 | | ''[[:d:Q6181214|Jeremy Charles]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9475 | | ''[[:d:Q6181512|Jeremy Huw Williams]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9476 | | ''[[:d:Q6181975|Jeremy Treglown]]'' | escritor británicu | 1946 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9477 | | ''[[:d:Q6196963|Jim Mills]]'' | | 1944 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9478 | | ''[[:d:Q6197932|Jim Ryan]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9479 | | ''[[:d:Q6198340|Jim Stewart]]'' | xugador de críquet británicu | 1934 | | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 9480 | [[Ficheru:Jo Caulfield @ The Late Show 2002.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6204177|Jo Caulfield]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9481 | [[Ficheru:Jocelyn Davies 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6207115|Jocelyn Davies]]'' | política galesa | 1959 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 9482 | [[Ficheru:Jodie Marie (53355801223) (sq cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6207972|Jodie Marie]]'' | | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9483 | [[Ficheru:JoeBlackman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6208659|Joe Blackman]]'' | empresariu galés | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9484 | [[Ficheru:Joe Burke.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6208866|Joe Burke]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9485 | [[Ficheru:Joe Jacobson 25-04-2011 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6210509|Joe Jacobson]]'' | futbolista británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9486 | | ''[[:d:Q6211974|Joe Rees]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9487 | | ''[[:d:Q6219807|John Avon]]'' | ilustrador galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9488 | | ''[[:d:Q6221241|John Beard]]'' | pintor australianu | 1943 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9489 | | ''[[:d:Q6221954|John Bird]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9490 | | ''[[:d:Q6228636|John David]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9491 | [[Ficheru:Welsh-bishops (John Davies cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6228737|John Davies]]'' | sacerdote galés | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9492 | | ''[[:d:Q6228768|John Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9493 | | ''[[:d:Q6228804|John Davis]]'' | xugador de críquet galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9494 | | ''[[:d:Q6231731|John Emanuel]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9495 | [[Ficheru:Johnbocha.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6232022|John Evans]]'' | | 1960 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9496 | | ''[[:d:Q6235537|John Glover]]'' | xugador de críquet galés | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9497 | | ''[[:d:Q6235655|John Golightly]]'' | actor británicu | 1936 | | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 9498 | | ''[[:d:Q6236398|John Griffiths]]'' | militar galés | 1835 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9499 | [[Ficheru:John Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6236400|John Griffiths]]'' | políticu galés | 1956 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9500 | | ''[[:d:Q6238674|John Hennessey]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9501 | [[Ficheru:John Hughes (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6240277|John Hughes]]'' | diplomáticu galés | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9502 | | ''[[:d:Q6240280|John Hughes]]'' | futbolista canadianu | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9503 | | ''[[:d:Q6240307|John Hughes]]'' | | 1880 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9504 | [[Ficheru:John James (musician) on stage at Greenwich, U.K., 1982.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6241487|John James]]'' | músicu de jazz galés | 1943 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 9505 | | ''[[:d:Q6244759|John Lewis]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9506 | | ''[[:d:Q6245037|John Lloyd]]'' | clérigu galés | 1754 | | ''[[:d:Q13644944|Llansteffan]]'' |- | style='text-align:right'| 9507 | | ''[[:d:Q6245047|John Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9508 | | ''[[:d:Q6247450|John McCarthy]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9509 | | ''[[:d:Q6248571|John Metcalf]]'' | compositor galés | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9510 | | ''[[:d:Q6249398|John Morgan]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9511 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru's production of Saunders Lewis' new drama, Cymru Fydd, at Bala Eisteddfod (1451485).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6251165|John Ogwen]]'' | | 1944 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 9512 | | ''[[:d:Q6251370|John Osmond]]'' | escritor británicu | 1946 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9513 | | ''[[:d:Q6251994|John Parsons]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9514 | | ''[[:d:Q6253147|John Pook]]'' | poeta galés | 1942 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9515 | | ''[[:d:Q6253403|John Price]]'' | futbolista británicu | 1936 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9516 | [[Ficheru:John Smith MP 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6258296|John Smith]]'' | políticu galés | 1951 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9517 | | ''[[:d:Q6258580|John Sparkes]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9518 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Cwmgiedd crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6260516|John Thomas]]'' | | 1947 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9519 | [[Ficheru:JTWilliams1976.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6261362|John Tudno Williams]]'' | | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9520 | | ''[[:d:Q6263231|John Watson]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 9521 | | ''[[:d:Q6263798|John G. White]]'' | científicu galés | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9522 | | ''[[:d:Q6264368|John Williams]]'' | | 1907 | | ''[[:d:Q7321458|Rhos]]'' |- | style='text-align:right'| 9523 | | ''[[:d:Q6265973|Johnathan Edwards]]'' | | 1984 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9524 | | ''[[:d:Q6270436|Jon Breakingbury]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9525 | | ''[[:d:Q6271045|Jon Kenworthy]]'' | futbolista británicu | 1974 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9526 | [[Ficheru:Langford.gif|center|128px]] | ''[[:d:Q6271100|Jon Langford]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9527 | | ''[[:d:Q6271262|Jon Moore]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9528 | [[Ficheru:Jon Mould (Edinburgh).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6271270|Jonathan Mould]]'' | ciclista británicu | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9529 | | ''[[:d:Q6271344|Jon Owen Jones]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9530 | [[Ficheru:Jonathan Shanklin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6271551|Jon Shanklin]]'' | científicu galés | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9531 | | ''[[:d:Q6272670|Jonathan Bryant]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9532 | | ''[[:d:Q6272774|Jonathan Clark]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9533 | | ''[[:d:Q6272787|Jonathan Coates]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9534 | [[Ficheru:Jonathan Elphick -Boquer Valley -Mallorca -31May2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6273042|Jonathan Elphick]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 9535 | | ''[[:d:Q6273065|Jonathan Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9536 | | ''[[:d:Q6273235|Jonathan Goodwin]]'' | especialista de cine galés | 1980 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9537 | | ''[[:d:Q6273277|Jonathan Griffiths]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9538 | | ''[[:d:Q6273441|Jonathan Humphreys]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9539 | | ''[[:d:Q6273500|Jonathan Jones]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9540 | | ''[[:d:Q6273665|Jonathan Legard]]'' | periodista galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9541 | [[Ficheru:Meades and Barcham.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6273874|Jonathan Meades]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9542 | | ''[[:d:Q6273991|Jonathan Myerson]]'' | guionista galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9543 | | ''[[:d:Q6274141|Jonathan Phillips]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9544 | | ''[[:d:Q6275805|Jonny Owen]]'' | | 1971 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9545 | | ''[[:d:Q6275834|Jonny Vaughton]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9546 | | ''[[:d:Q6276627|Jordan Howe]]'' | atleta británicu | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9547 | | ''[[:d:Q6285232|Joseph Mahoney]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9548 | [[Ficheru:Josh Navidi.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6289200|Josh Navidi]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9549 | [[Ficheru:Josh Turnbull 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6289460|Josh Turnbull]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 9550 | [[Ficheru:Josie d'Arby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6290786|Josie d'Arby]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9551 | [[Ficheru:Joyce Watson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6297656|Joyce Watson]]'' | política galesa | 1955 | | ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]'' |- | style='text-align:right'| 9552 | [[Ficheru:JulesWilliamsWiki.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6306064|Jules Williams]]'' | direutor de televisión galés | 1968 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9553 | | ''[[:d:Q6306356|Julia Davis]]'' | xugadora d&#39;esgrima galesa | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9554 | | ''[[:d:Q6307356|Julian Lewis Jones]]'' | actor británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9555 | [[Ficheru:Julie James - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308284|Julie James]]'' | política galesa | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9556 | [[Ficheru:Julie Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6308404|Julie Morgan]]'' | política galesa | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9557 | | ''[[:d:Q6317431|Justin Burnell]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9558 | [[Ficheru:Jyninejamesbw001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6319360|Jynine James]]'' | actriz galesa | 1972 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9559 | | ''[[:d:Q6369590|Karen Davies]]'' | golfista d&#39;Estaos Xuníos | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9560 | | ''[[:d:Q6369945|Karen Paullada]]'' | actriz galesa | 2000 | | ''[[:d:Q7054913|North Cornelly]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9561 | [[Ficheru:Karen Sinclair.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6370035|Karen Sinclair]]'' | política galesa | 1952 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9562 | [[Ficheru:Karl Francis, 2014 (wedi'i gropio).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6371796|Karl Francis]]'' | | 1943<br/>1942 | | ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]'' |- | style='text-align:right'| 9563 | | ''[[:d:Q6371908|Karl Hocking]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9564 | | ''[[:d:Q6372187|Karl Ready]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9565 | | ''[[:d:Q6375562|Kate Jarman]]'' | actriz galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9566 | [[Ficheru:Kate McGill 2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6375640|Kate McGill]]'' | cantante galesa | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9567 | | ''[[:d:Q6377256|Kathy Lloyd]]'' | modelu galesa | 1967 | | ''[[:d:Q737888|Portmeirion]]'' |- | style='text-align:right'| 9568 | [[Ficheru:Katie Prankerd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6377422|Katie Curtis]]'' | ciclista británica | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9569 | | ''[[:d:Q6377553|Katie Sherwood]]'' | futbolista británica | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9570 | | ''[[:d:Q6377585|Katie Williams]]'' | futbolista británica | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9571 | | ''[[:d:Q6378533|Katy Wix]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9572 | [[Ficheru:Kayne McLaggon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6380641|Kayne McLaggon]]'' | futbolista británicu | 1990 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9573 | | ''[[:d:Q6383819|Keiron Self]]'' | actor galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9574 | | ''[[:d:Q6383816|Keiron Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9575 | [[Ficheru:KeithBurnettDec08.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384144|Keith Burnett]]'' | físicu galés | 1953 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 9576 | [[Ficheru:Keith Davies - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384255|Keith Davies]]'' | políticu galés | | | ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]'' |- | style='text-align:right'| 9577 | [[Ficheru:Keith Haynes of Picture Frame Seduction.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6384474|Keith Haynes]]'' | escritor galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9578 | | ''[[:d:Q6384761|Keith Miles]]'' | escritor británicu | 1940 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9579 | | ''[[:d:Q6384884|Keith Peters]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q2477613|Baglan]]'' |- | style='text-align:right'| 9580 | | ''[[:d:Q6385114|Keith Thomas]]'' | historiador galés | 1933 | | ''[[:d:Q3400611|Wick]]'' |- | style='text-align:right'| 9581 | [[Ficheru:Ken Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6387901|Ken Jones]]'' | policía australianu | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9582 | | ''[[:d:Q6388051|Ken MacDonald]]'' | futbolista británicu | 1898 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9583 | [[Ficheru:Ken Skates MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6388501|Ken Skates]]'' | políticu británicu | 1976 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9585 | | ''[[:d:Q6391344|Kenrick Harris]]'' | xugador de críquet galés | 1885 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9586 | | ''[[:d:Q6393868|Keri Davies]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 9587 | | ''[[:d:Q6768278|Mark Jones]]'' | pilotu de motociclismu galés | 1979 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9588 | | ''[[:d:Q6768280|Mark Jones]]'' | futbolista británicu (1984-) | 1984 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9589 | | ''[[:d:Q6768584|Mark Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9590 | | ''[[:d:Q6768819|Mark McJennett]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9591 | | ''[[:d:Q6769161|Mark Parry]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9592 | | ''[[:d:Q6769232|Mark Peters]]'' | futbolista galés | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9593 | | ''[[:d:Q6769267|Mark Pilkington]]'' | golfista galés | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9594 | | ''[[:d:Q6769338|Mark Pritchard]]'' | futbolista británicu | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9595 | | ''[[:d:Q6769569|Mark Salmon]]'' | xugador de dardos galés | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9596 | | ''[[:d:Q6769646|Mark Sconce]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9597 | [[Ficheru:Mark Serwotka 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6769678|Mark Serwotka]]'' | sindicalista galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9598 | | ''[[:d:Q6769814|Mark Stacey]]'' | | 1964 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9599 | | ''[[:d:Q6770200|Mark Wallace]]'' | xugador de críquet galés | 1981 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9600 | | ''[[:d:Q6770218|Mark Walton]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9601 | | ''[[:d:Q6770423|Mark Wool]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9602 | | ''[[:d:Q6770449|Mark Wyatt]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1957 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 9603 | [[Ficheru:Martin Harley performing at Bromley blues club.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6775622|Martin Harley]]'' | cantautor galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9604 | | ''[[:d:Q6775799|Martin Jarvis]]'' | | 1951 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9605 | | ''[[:d:Q6776739|Martin Thomas]]'' | futbolista británicu (1959-) | 1959 | | ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]'' |- | style='text-align:right'| 9606 | [[Ficheru:Martyn Ashton at the HUB Festival.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777595|Martyn Ashton]]'' | ciclista galés | 1974 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9607 | | ''[[:d:Q6777631|Martyn Giles]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9608 | | ''[[:d:Q6777642|Martyn Jones]]'' | políticu galés | 1947 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9609 | [[Ficheru:Martyn Joseph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777647|Martyn Joseph]]'' | compositor de cantares galés | 1960 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9610 | [[Ficheru:Martyn Jones 2009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777644|Martyn Jones]]'' | pintor galés | 1955 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9611 | [[Ficheru:Martyn Lewis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6777655|Martyn Lewis]]'' | periodista galés | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9612 | [[Ficheru:Martyn Margetson in 2008.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6777659|Martyn Margetson]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9613 | | ''[[:d:Q6777660|Martyn Madden]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9614 | | ''[[:d:Q6777683|Martyn Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9615 | | ''[[:d:Q6777681|Martyn Sprague]]'' | futbolista británicu | 1949 | | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 9616 | | ''[[:d:Q6777688|Martyn Woodroffe]]'' | nadador británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9617 | | ''[[:d:Q6786991|Mathew Bevan]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9618 | [[Ficheru:Matt Johnson 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6788852|Matt Johnson]]'' | presentador de televisión galés | 1982 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9619 | | ''[[:d:Q6789197|Matt Postle]]'' | ciclista galés | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9620 | | ''[[:d:Q6789223|Matt Rees]]'' | comediante galés | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9621 | | ''[[:d:Q6790320|Matthew Collins]]'' | futbolista británicu | 1986 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9622 | | ''[[:d:Q6790325|Matthew Compton]]'' | xugador de críquet galés | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9623 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120027.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6790439|Matthew Dwyer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9624 | | ''[[:d:Q6790586|Matthew Gravelle]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 9625 | | ''[[:d:Q6790741|Matthew Jarvis]]'' | xugador de rugbi galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9626 | | ''[[:d:Q6790752|Matthew Jones]]'' | | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9627 | | ''[[:d:Q6790988|Matthew Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9628 | | ''[[:d:Q6791026|Matthew Nuthall]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9629 | | ''[[:d:Q6791076|Matthew Pewtner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9630 | | ''[[:d:Q6791116|Matthew Rees]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9631 | | ''[[:d:Q6791147|Matthew Robinson]]'' | xugador de críquet galés | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9632 | | ''[[:d:Q6791226|Matthew Silva]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 9633 | | ''[[:d:Q6791328|Matthew Tipton]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9634 | [[Ficheru:Maureen Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6792674|Maureen Evans]]'' | cantante galesa | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9635 | [[Ficheru:MaxWideman2000R2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6795379|Max Wideman]]'' | | 1927 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9636 | | ''[[:d:Q6795965|Maxine Evans]]'' | | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9637 | | ''[[:d:Q6802996|Me One]]'' | cantante galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9638 | | ''[[:d:Q6805202|Meddy Ford]]'' | modelu galesa | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9639 | | ''[[:d:Q6807451|Medwyn Williams]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 9640 | | ''[[:d:Q6807980|Meg Elis]]'' | | 1950 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9641 | | ''[[:d:Q6810800|Mel Nurse]]'' | futbolista británicu | 1937 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9642 | | ''[[:d:Q6811342|Melanie Roberts]]'' | ximnasta artística galesa | 1988 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 9643 | | ''[[:d:Q6811374|Melanie Walters]]'' | actriz galesa | 1962 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 9644 | | ''[[:d:Q6817164|Menna Richards]]'' | periodista británica | 1953 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9645 | | ''[[:d:Q6819012|Meredydd Hughes]]'' | policía galés | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9646 | [[Ficheru:Meri Huws (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6819154|Meri Huws]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9647 | | ''[[:d:Q6820803|Merv Hicks]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]'' |- | style='text-align:right'| 9648 | | ''[[:d:Q6828351|Michael Baer]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 9649 | | ''[[:d:Q6829746|Michael Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9650 | | ''[[:d:Q6830117|Michael Elwyn]]'' | | 1942 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9651 | | ''[[:d:Q6830352|Michael Flynn]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9652 | [[Ficheru:Michael Gustavius Payne (2011).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6830845|Michael Gustavius Payne]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9653 | [[Ficheru:Mm portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6831465|Michael J. Morgan]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9654 | | ''[[:d:Q6833053|Michael Newbold]]'' | xugador de críquet galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9655 | | ''[[:d:Q6833845|Michael Richards]]'' | nadador galés | 1952<br/>1950 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9656 | | ''[[:d:Q6834952|Michael Tremellen]]'' | xugador de críquet galés | 1965 | | ''[[:d:Q3403473|Pendine]]'' |- | style='text-align:right'| 9657 | [[Ficheru:Michelle Green.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q6837058|Michelle Green]]'' | futbolista británica | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9658 | | ''[[:d:Q6838178|Mick Flynn]]'' | militar galés | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9659 | | ''[[:d:Q6838620|Mickey Evans]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 9660 | | ''[[:d:Q6846242|Mike Cann]]'' | xugador de críquet sudafricanu | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9661 | | ''[[:d:Q6846612|Mike Dowler]]'' | futbolista británicu | 1957 | | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 9662 | | ''[[:d:Q6846689|Mike Elliott]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9663 | [[Ficheru:Mike Gwilym.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q6847105|Mike Gwilym]]'' | actor británicu | 1949 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9664 | [[Ficheru:Mike Hedges MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6847187|Mike Hedges]]'' | políticu galés | 1956 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9665 | | ''[[:d:Q6847304|Mike Hook]]'' | | 1982 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9666 | [[Ficheru:Mike Jenkins, Welsh poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6847395|Mike Jenkins]]'' | poeta galés | 1953 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9667 | | ''[[:d:Q6847692|Mike Llewellyn]]'' | xugador de críquet galés | 1953 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 9668 | | ''[[:d:Q6847868|Mike McBurney]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9669 | | ''[[:d:Q6848187|Mike Nicholas]]'' | | 1942 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9670 | | ''[[:d:Q6848254|Mike O'Shea]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9671 | | ''[[:d:Q6848353|Mike Pearson]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9672 | | ''[[:d:Q6848419|Mike Poole]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9673 | | ''[[:d:Q6848445|Mike Powell]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9674 | | ''[[:d:Q6848516|Mike Rayer]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9675 | | ''[[:d:Q6849180|Mike Voyle]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1978 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9676 | | ''[[:d:Q6849198|Mike Walker]]'' | tenista galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9677 | | ''[[:d:Q6849279|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1965-) | 1965 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9678 | | ''[[:d:Q6849282|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1986-) | 1986 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9679 | | ''[[:d:Q6849355|Mike Young]]'' | empresariu galés | 1945 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9680 | | ''[[:d:Q6865038|Mini Grey]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 9681 | | ''[[:d:Q6911577|Morgan Allen]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9682 | | ''[[:d:Q6962803|Nancy Lee]]'' | novelista canadiana | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9683 | | ''[[:d:Q6968475|Natasha Marsh]]'' | | 1975 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9684 | | ''[[:d:Q6968486|Natasha Perdue]]'' | llevantadora de peses galesa | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9685 | | ''[[:d:Q6968912|Nathan Blake]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9686 | | ''[[:d:Q6393873|Keri Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9687 | | ''[[:d:Q6394594|Kerry Morgan]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9688 | | ''[[:d:Q6395702|Kevin Aherne-Evans]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9689 | [[Ficheru:Kevin Ellis.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6396226|Kevin Ellis]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9690 | [[Ficheru:Kevin Gall York City v. Ebbsfleet United 14-11-09.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6396343|Kevin Gall]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9691 | | ''[[:d:Q6396787|Kevin Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1970 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 9692 | | ''[[:d:Q6397382|Kevin Rogers]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9693 | | ''[[:d:Q6398588|Kezia Burrows]]'' | actriz británica | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9694 | | ''[[:d:Q6404453|Kid Chaos]]'' | músicu galés | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9695 | | ''[[:d:Q6405352|Kieran Crawford]]'' | xugador de rugbi union galés | 1982 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9696 | [[Ficheru:European Kira GEIL Tobias EISENBAUER.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6414752|Kira Geil]]'' | baillarina sobre xelu galesa | 1985 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9697 | [[Ficheru:Kirby Myhill.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6414951|Kirby Myhill]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 9698 | | ''[[:d:Q6416168|Kirsty Jones]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 9700 | | ''[[:d:Q6437879|Kristian Bell]]'' | xugador de críquet galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9701 | | ''[[:d:Q6437885|Kristian Dacey]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9702 | | ''[[:d:Q6437967|Kristian O'Leary]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9703 | | ''[[:d:Q6437973|Kristian Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9704 | | ''[[:d:Q6446940|Kurt Nogan]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9705 | [[Ficheru:Kyle Letheren 2017-03-04 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6451266|Kyle Letheren]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9706 | | ''[[:d:Q6451479|Kyle Tudge]]'' | xugador de críquet galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9707 | [[Ficheru:Kyron Duke - Our Greatest Team Parade (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6452565|Kyron Duke]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9708 | [[Ficheru:LauraEvans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6498889|Laura Evans]]'' | actriz galesa | 1982 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9709 | | ''[[:d:Q6500336|Lauren Phillips]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9710 | | ''[[:d:Q6503979|Lawrence Davies]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9711 | | ''[[:d:Q6504240|Lawrence Jones]]'' | empresariu galés | 1968 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 9712 | | ''[[:d:Q6513002|Lee Baddeley]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9713 | | ''[[:d:Q6513047|Lee Beach]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9714 | [[Ficheru:Lee Fowler 07-04-12.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6513621|Lee Fowler]]'' | futbolista británicu (1983-) | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9715 | | ''[[:d:Q6514132|Lee Jarman]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9716 | | ''[[:d:Q6514139|Lee Jenkins]]'' | | 1979 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9717 | | ''[[:d:Q6514183|Lee Jones]]'' | futbolista británicu (1970-) | 1970 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9718 | | ''[[:d:Q6514659|Lee Nogan]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9719 | | ''[[:d:Q6514721|Lee Phillips]]'' | | 1979 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9720 | | ''[[:d:Q6514744|Lee Powell]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9721 | [[Ficheru:Lee Selby 2015 (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q6514983|Lee Selby]]'' | boxeador galés | 1987 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 9722 | [[Ficheru:Lee Williams Celtic Crusaders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6515526|Lee Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1988 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9723 | | ''[[:d:Q6515531|Lee Williams]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 9724 | | ''[[:d:Q6519569|Leigh Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9725 | | ''[[:d:Q6519628|Leigh Loveday]]'' | escritor de videoxuegu galés | 1973 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9726 | [[Ficheru:Leighton Andrews.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6519732|Leighton Andrews]]'' | políticu galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9727 | | ''[[:d:Q6519760|Leighton Hodges]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9728 | | ''[[:d:Q6523015|Lenny Woodard]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 9729 | | ''[[:d:Q6524712|Leon Jeanne]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9730 | | ''[[:d:Q6530036|Les Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9731 | [[Ficheru:Cmglee Cambridge graduation Leszek Borysiewicz.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6532137|Leszek Borysiewicz]]'' | inmunólogu galés | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9732 | | ''[[:d:Q6536535|Lewis Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9733 | | ''[[:d:Q6536889|Lewis Mills]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9734 | [[Ficheru:Lewis Reece.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6536998|Lewis Reece]]'' | | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9735 | | ''[[:d:Q6538148|Leyton Maxwell]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9736 | | ''[[:d:Q6539548|Liam Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9737 | [[Ficheru:Liam Williams 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6539846|Liam Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9738 | | ''[[:d:Q6548532|Lily Matthews]]'' | ciclista británica | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9739 | [[Ficheru:Lindsay Whittle MS AS (54876759279) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6552839|Lindsay Whittle]]'' | políticu galés | 1953 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9740 | | ''[[:d:Q6557938|Lisa Diveney]]'' | actriz galesa | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9741 | | ''[[:d:Q6558184|Lisa Lee Dark]]'' | | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9742 | [[Ficheru:Hayley jones stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6572944|Hayley Jones]]'' | ciclista británica | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9743 | [[Ficheru:Shooter - Movie premiere (439610088) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6660144|Liz Fuller]]'' | | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9744 | | ''[[:d:Q6660196|Liz Johnson]]'' | nadadora galesa | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9745 | | ''[[:d:Q6662082|Llewellyn Treharne]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9746 | | ''[[:d:Q6662167|Llion Iwan]]'' | escritor galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9747 | | ''[[:d:Q6662169|Llinor ap Gwynedd]]'' | actriz británica | 1974 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 9748 | [[Ficheru:Ospreys - Warm-up - 2012-12-08 - 24.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662689|Lloyd Peers]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9749 | [[Ficheru:Lloyd White Crusaders.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6662812|Lloyd White]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9750 | | ''[[:d:Q6685709|Lou Reed]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 9751 | | ''[[:d:Q6694820|Lu Corfield]]'' | actriz británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9752 | | ''[[:d:Q6701976|Luke Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9753 | [[Ficheru:Luke Hamilton.png|center|128px]] | ''[[:d:Q6702019|Luke Hamilton]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 9754 | | ''[[:d:Q6708312|Lyn Davies]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9755 | | ''[[:d:Q6708332|Lyn Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1964 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9756 | | ''[[:d:Q6708718|Lyndon Bateman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9757 | | ''[[:d:Q6708735|Lyndon Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1976 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9758 | [[Ficheru:Warrant Officer Lindsey Morgan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6708773|Lyndsay Hugh Morgan]]'' | | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9759 | | ''[[:d:Q6708943|Lynn Bowles]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9760 | [[Ficheru:Lynn Howells 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6709072|Lynn Howells]]'' | xugador de rugbi union galés | 1950 | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 9761 | [[Ficheru:Lynne Neagle official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6709399|Lynne Neagle]]'' | política galesa | 1968 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9762 | [[Ficheru:Macauley Cook.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6722772|Macauley Cook]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9763 | | ''[[:d:Q6740639|Mal Pope]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]'' |- | style='text-align:right'| 9764 | | ''[[:d:Q6742263|Malcolm Dacey]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9765 | | ''[[:d:Q6742298|Malcolm Edwards]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9766 | [[Ficheru:Malcolm Johnson - WSIS Forum 2018 (28097516059) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6742407|Malcolm Johnson]]'' | funcionariu galés | 1947 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 9767 | | ''[[:d:Q6742541|Malcolm Page]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]'' |- | style='text-align:right'| 9769 | [[Ficheru:Mali Harries in 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6743287|Mali Harries]]'' | actriz galesa | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9770 | | ''[[:d:Q6755417|Marc Breeze]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9771 | | ''[[:d:Q6755651|Marc Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9772 | | ''[[:d:Q6755915|Marc Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9773 | | ''[[:d:Q6755964|Marc Williams]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9774 | | ''[[:d:Q6758141|Marcus Ebdon]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9775 | | ''[[:d:Q6766497|Mark Aizlewood]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9776 | [[Ficheru:A portrait of Mark Bowden by Raphaël Neal, London 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6766803|Mark Bowden]]'' | compositor británicu | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9777 | [[Ficheru:Mark Brake.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6766824|Mark Brake]]'' | científicu galés | 1958 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9778 | | ''[[:d:Q6767108|Mark Colbourne]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9779 | | ''[[:d:Q6767282|Mark Davies]]'' | | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9780 | | ''[[:d:Q6767281|Mark Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1959 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9781 | [[Ficheru:Mark Davies Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6767286|Mark Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1958 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 9782 | [[Ficheru:Mark Drakeford (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6767407|Mark Drakeford]]'' | políticu galés | 1954 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 9783 | | ''[[:d:Q6767505|Mark Elliott]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9784 | | ''[[:d:Q6767547|Mark Evans]]'' | actor galés | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9785 | | ''[[:d:Q6768134|Mark Hughes]]'' | futbolista galés (1962-) | 1962 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9786 | | ''[[:d:Q7176932|Peter Sidoli]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9787 | | ''[[:d:Q7176999|Peter Smith]]'' | futbolista británicu (1978-) | 1978 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 9788 | | ''[[:d:Q7177126|Peter Stimpson]]'' | xugador de críquet galés | 1947 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 9789 | | ''[[:d:Q7177186|Peter Sunman]]'' | profesor de música australianu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9790 | | ''[[:d:Q7177481|Peter Vaughan]]'' | policía galés | 2000 | | [[Aberfan]] |- | style='text-align:right'| 9791 | | ''[[:d:Q7181686|Phil Bater]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9792 | | ''[[:d:Q7181762|Phil Carradice]]'' | escritor británicu | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9793 | | ''[[:d:Q7181840|Phil Dollman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9794 | | ''[[:d:Q7181880|Phil Evans]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9795 | | ''[[:d:Q7181889|Phil Ford]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9796 | | ''[[:d:Q7181976|Phil Harrington]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9797 | | ''[[:d:Q7182004|Phil Hill]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9798 | | ''[[:d:Q7182043|Phil John]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 9799 | [[Ficheru:Phil Morris speedway rider.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7182197|Phil Morris]]'' | | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9800 | | ''[[:d:Q7182228|Phil North]]'' | xugador de críquet británicu | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9801 | | ''[[:d:Q7182292|Phil Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9802 | | ''[[:d:Q7182339|Phil Roberts]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9803 | | ''[[:d:Q7182507|Phil Vance]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9804 | | ''[[:d:Q7182554|Phil Williams]]'' | | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9805 | [[Ficheru:Professor Philip Conrad Donoghue FRS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7183455|Philip Donoghue]]'' | paleontólogu galés | 1971 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 9806 | | ''[[:d:Q7183607|Philip George]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9807 | | ''[[:d:Q7184059|Philip McGough]]'' | actor británicu | | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 9808 | | ''[[:d:Q7184104|Philip Morgan]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9809 | [[Ficheru:Philip Palmer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7184189|Philip Palmer]]'' | | 1960 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 9810 | | ''[[:d:Q7184201|Philip Pedlar]]'' | futbolista británicu | 1899 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9811 | | ''[[:d:Q7184350|Philip Sayce]]'' | guitarrista canadianu | 1976 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9812 | | ''[[:d:Q7185718|Phillip Joll]]'' | | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9813 | | ''[[:d:Q7228390|Ponty Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9814 | | ''[[:d:Q7228389|Ponty Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9815 | | ''[[:d:Q7253279|Prys Morgan]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9816 | | ''[[:d:Q7279095|Rachael Solomon]]'' | llocutora británica | 1974 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9817 | | ''[[:d:Q7286596|Rakesh Aggarwal]]'' | empresariu galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9818 | | ''[[:d:Q7293962|Raphael Gray]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 9819 | | ''[[:d:Q7297200|Ray Bishop]]'' | futbolista británicu | 1955 | | ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]'' |- | style='text-align:right'| 9820 | | ''[[:d:Q7297551|Ray Griffiths]]'' | futbolista británicu | 1931 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9821 | | ''[[:d:Q7297994|Ray Pulis]]'' | futbolista británicu | 1964 | | ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]'' |- | style='text-align:right'| 9822 | [[Ficheru:Ray williams weightlifter.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7298301|Ray Williams]]'' | llevantador de peses galés | 1959 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 9823 | | ''[[:d:Q7298964|Raymond Llewellyn]]'' | actor británicu | 1928 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9824 | | ''[[:d:Q7299231|Raymond Wilkins]]'' | | 1950 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9825 | | ''[[:d:Q7301732|Rebecca Evans]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9826 | [[Ficheru:Rebecca Evans AM (27555062324) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7301733|Rebecca Evans]]'' | política galesa | 1976 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 9827 | | ''[[:d:Q7301790|Rebecca John]]'' | periodista británica | 1970 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 9828 | | ''[[:d:Q7301813|Rebecca Llewellyn]]'' | tenista galesa | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9829 | | ''[[:d:Q7306428|Redvern Edmunds]]'' | futbolista británicu | 1943 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9830 | | ''[[:d:Q7306970|Rees Richards]]'' | | 1886 | | ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]'' |- | style='text-align:right'| 9831 | | ''[[:d:Q7307801|Reg Hunter]]'' | futbolista británicu | 1938 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9832 | | ''[[:d:Q7308736|Reginald Hathway]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1907 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9833 | | ''[[:d:Q7308776|Reginald Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9834 | | ''[[:d:Q7308794|Reginald Lloyd]]'' | | 1917 | | ''[[:d:Q7315716|Resolven]]'' |- | style='text-align:right'| 9835 | | ''[[:d:Q7320502|Rhian Davies]]'' | futbolista australiana | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9836 | | ''[[:d:Q7320507|Rhian Samuel]]'' | compositora británica | 1944 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9837 | | ''[[:d:Q7320505|Rhian Pugh]]'' | ximnasta artística galesa | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9838 | | ''[[:d:Q7320519|Rhidian Brook]]'' | guionista británicu | 1964 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 9839 | | ''[[:d:Q7320717|Rhisiart ap Rhys]]'' | | | | ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]'' |- | style='text-align:right'| 9840 | [[Ficheru:Rhod Gilbert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7320826|Rhod Gilbert]]'' | | 1968 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9841 | | ''[[:d:Q7321238|Rhodri Evans]]'' | xugador de críquet galés | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9842 | [[Ficheru:Rhodri glyn thomas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321239|Rhodri Glyn Thomas]]'' | políticu británicu | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9843 | | ''[[:d:Q7321237|Rhodri Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9844 | | ''[[:d:Q7321243|Rhodri Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9845 | [[Ficheru:CDF Glos Dragons 09 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321241|Rhodri Gomer-Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9846 | | ''[[:d:Q7321247|Rhodri Owen]]'' | periodista galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9847 | | ''[[:d:Q7321244|Rhodri McAtee]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9848 | | ''[[:d:Q7321251|Rhodri Williams]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9849 | [[Ficheru:Rhodri Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321249|Rhodri Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9850 | | ''[[:d:Q7321762|Rhys Brydydd]]'' | poeta británicu | | | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 9851 | | ''[[:d:Q7321763|Rhys Buckley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9852 | [[Ficheru:Rhys Gill 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321779|Rhys Gill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1986 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9853 | [[Ficheru:RhysEvans0811.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321776|Rhys Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9854 | | ''[[:d:Q7321794|Rhys Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9855 | | ''[[:d:Q7321793|Rhys Hughes]]'' | escritor de ciencia ficción galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9856 | | ''[[:d:Q7321799|Rhys Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9857 | [[Ficheru:Rhys Jones - Great Britain Paralympic sprinter 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321797|Rhys Jones]]'' | atleta galés | 1994 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 9858 | [[Ficheru:Rhys Meirion 2011 llai.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321814|Rhys Meirion]]'' | cantante d&#39;ópera galés | 1966 | | ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]'' |- | style='text-align:right'| 9859 | [[Ficheru:Rhys Patchell 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321829|Rhys Patchell]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 9860 | | ''[[:d:Q7321834|Rhys Rees]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9861 | | ''[[:d:Q7321838|Rhys Shellard]]'' | | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9862 | [[Ficheru:Rhys Williams Warrington.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7321847|Rhys Williams]]'' | xugador de lliga de rugbi australianu | 1989 | | ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]'' |- | style='text-align:right'| 9863 | [[Ficheru:Rhys Webb. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7321844|Rhys Webb]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9864 | | ''[[:d:Q7321850|Rhys Wilmot]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9865 | | ''[[:d:Q7321848|Rhys Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9866 | | ''[[:d:Q7321849|Rhys Williams]]'' | | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9867 | | ''[[:d:Q7322910|Riccardo Gabbiadini]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9868 | [[Ficheru:Carwardine july2010.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7324655|Richard Carwardine]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9869 | [[Ficheru:Richard Edwards, former Labour AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7325461|Richard Edwards]]'' | políticu galés | 1956 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9870 | | ''[[:d:Q7325548|Richard Evans]]'' | futbolista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9871 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120089.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7325812|Richard Fussell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 9872 | | ''[[:d:Q7326022|Richard Grant]]'' | xugador de críquet galés | 1984 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9873 | [[Ficheru:RGwyn 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7326127|Richard Gwyn]]'' | escritor británicu | 1956 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9874 | | ''[[:d:Q7326205|Richard Haig]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9875 | | ''[[:d:Q7326280|Richard Harrington]]'' | actor galés | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9876 | [[Ficheru:Richard James at the ICA - 3315264865.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7326809|Richard James]]'' | | 1975 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9877 | | ''[[:d:Q7326900|Richard Johnson]]'' | golfista galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9878 | | ''[[:d:Q7326904|Richard Johnson]]'' | | 1985 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9879 | | ''[[:d:Q7327041|Richard Kelly]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9880 | | ''[[:d:Q7327515|Richard Lynch]]'' | actor galés | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9881 | | ''[[:d:Q7327965|Richard Mustoe]]'' | xugador de rugbi union galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9882 | | ''[[:d:Q7327975|Richard Mylan]]'' | actor galés | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9883 | | ''[[:d:Q7328258|Richard Page]]'' | políticu galés | 1941 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9884 | | ''[[:d:Q7328490|Richard Powell]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 9885 | | ''[[:d:Q7329060|Richard Singleton]]'' | pilotu de carreres galés | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9886 | | ''[[:d:Q6968916|Nathan Bonner-Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9887 | | ''[[:d:Q6968940|Nathan Buck]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9888 | | ''[[:d:Q6968941|Nathan Budgett]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9889 | | ''[[:d:Q6968996|Nathan Craig]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 9890 | | ''[[:d:Q6969374|Nathan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1976 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9891 | [[Ficheru:NathanWyburn-inStudio-C.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969436|Nathan Wyburn]]'' | artista galés | 1989 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 9892 | [[Ficheru:Jarvis, Nathaniel.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6969699|Nathaniel Jarvis]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9893 | | ''[[:d:Q6983198|Naz Ball]]'' | | 1962 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 9894 | | ''[[:d:Q6988305|Neil Boobyer]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1972 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9895 | | ''[[:d:Q6988465|Neil Davies]]'' | | 1980 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 9896 | | ''[[:d:Q6988618|Neil Gibson]]'' | futbolista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9897 | | ''[[:d:Q6988674|Neil Haddock]]'' | boxeador galés | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9898 | | ''[[:d:Q6989128|Neil Patel]]'' | diseñador galés | 1964 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9899 | | ''[[:d:Q6989319|Neil Slatter]]'' | futbolista británicu | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9900 | [[Ficheru:Nerys Evans official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q6997045|Nerys Evans]]'' | política galesa | 1980 | | ''[[:d:Q6661421|Llangain]]'' |- | style='text-align:right'| 9901 | | ''[[:d:Q7004817|Neville Powell]]'' | futbolista británicu | 1963 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 9902 | | ''[[:d:Q7023480|Nia Caron]]'' | actriz británica | 1959 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 9903 | [[Ficheru:OIFF 2015-07-17 143447 - Nia Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7023504|Nia Roberts]]'' | actriz galesa | 1972 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 9904 | | ''[[:d:Q7024261|Nic Cudd]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 9905 | [[Ficheru:Nic Parry Tachwedd 2014.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7024310|Nic Parry]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9906 | | ''[[:d:Q7025678|Nicholas Jones]]'' | | 1942 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9907 | | ''[[:d:Q7027072|Nick Ellis]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9908 | | ''[[:d:Q7027121|Nick Fletcher]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9909 | | ''[[:d:Q7027494|Nick Macleod]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9910 | [[Ficheru:Nick Ramsay 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7027777|Nick Ramsay]]'' | políticu galés | 1975 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 9911 | | ''[[:d:Q7028008|Nick Swetman]]'' | xugador de críquet galés | 1984 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9912 | | ''[[:d:Q7028665|Nicky Piper]]'' | boxeador galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9913 | | ''[[:d:Q7032258|Nigel Boulton]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9914 | | ''[[:d:Q7032329|Nigel Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9915 | | ''[[:d:Q7032604|Nigel Pulsford]]'' | músicu galés | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9916 | | ''[[:d:Q7032608|Nigel Rees]]'' | futbolista británicu | 1953 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9917 | | ''[[:d:Q7032660|Nigel Stevenson]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9918 | | ''[[:d:Q7032689|Nigel Vaughan]]'' | futbolista británicu | 1959 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 9919 | [[Ficheru:Noel Performing 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7047187|Noel Richards]]'' | escritor d&#39;himnos galés | 1955 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 9920 | | ''[[:d:Q7047219|Noel Sullivan]]'' | cantante galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9921 | | ''[[:d:Q7051658|Norma Curtis]]'' | escritora galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9922 | | ''[[:d:Q7071254|Nyree Kindred]]'' | nadadora galesa | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9923 | | ''[[:d:Q7087625|Oliver James]]'' | xugador de críquet galés | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9924 | | ''[[:d:Q7087790|Oliver Reynolds]]'' | poeta británicu | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9925 | | ''[[:d:Q7087873|Oliver Thornton]]'' | actor galés | 1979 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9926 | | ''[[:d:Q7088315|Ollie Burton]]'' | futbolista británicu | 1941 | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 9927 | | ''[[:d:Q7088359|Ollie Olds]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9928 | | ''[[:d:Q7114239|Owain Arwel Hughes]]'' | | 1942 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9929 | [[Ficheru:Owain Fôn Williams playing for Wales vs Austria 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114242|Owain Fôn Williams]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 9930 | | ''[[:d:Q7114245|Owain Hopkins]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9931 | | ''[[:d:Q7114249|Owain Warlow]]'' | futbolista británicu | 1987 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9932 | [[Ficheru:Owen Edwards & Louise Walden GBR.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7114467|Owen Edwards]]'' | baillarín sobre xelu galés | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9933 | | ''[[:d:Q7114472|Owen Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 9934 | | ''[[:d:Q7114580|Owen Money]]'' | cantante británicu | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9935 | | ''[[:d:Q7114598|Owen Phillips]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9936 | | ''[[:d:Q7114657|Owen Thomas]]'' | xugador de dardos galés | 1953 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 9937 | | ''[[:d:Q7114698|Owen Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9938 | | ''[[:d:Q7114699|Owen Williams]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 9939 | [[Ficheru:Owen Williams 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7114700|Owen Williams]]'' | | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9940 | | ''[[:d:Q7143662|Pat Leach]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9941 | | ''[[:d:Q7143720|Pat McCarthy]]'' | futbolista británicu | 1888 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9942 | [[Ficheru:Pat Mountain 11042026 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7143810|Pat Mountain]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9943 | | ''[[:d:Q7143923|Pat Pocock]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 9944 | | ''[[:d:Q7147445|Patrick Palmer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 9945 | | ''[[:d:Q7149015|Paul Affleck]]'' | golfista galés | 1966 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9946 | | ''[[:d:Q7149081|Paul Anthony]]'' | | 1955 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9947 | | ''[[:d:Q7149356|Paul Beynon-Davies]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 9948 | | ''[[:d:Q7149394|Paul Blackwell]]'' | futbolista británicu | 1963 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 9949 | | ''[[:d:Q7149821|Paul Child]]'' | cantante galés | 1969 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9950 | [[Ficheru:Paul Davies MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7150146|Paul Davies]]'' | políticu galés | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9951 | | ''[[:d:Q7150147|Paul Davies]]'' | futbolista británicu | 1952 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 9952 | [[Ficheru:DAVIES Paul (GBR).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7150149|Paul Davies]]'' | tenista de mesa galés | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9953 | | ''[[:d:Q7150527|Paul Esposti]]'' | ciclista galés | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9954 | | ''[[:d:Q7150900|Paul Giles]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9955 | | ''[[:d:Q7151019|Paul Griffiths]]'' | escritor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 9956 | [[Ficheru:Paul Griffiths.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7151017|Paul Griffiths]]'' | direutor de teatru galés | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9957 | | ''[[:d:Q7151248|Paul Henry]]'' | poeta británicu | 1959 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 9958 | | ''[[:d:Q7151549|Paul James Wheeler]]'' | | 1947 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9959 | | ''[[:d:Q7152147|Paul Maddy]]'' | futbolista británicu | 1962 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 9960 | [[Ficheru:Paulmealorphoto.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q7152438|Paul Mealor]]'' | compositor galés | 1975 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 9961 | | ''[[:d:Q7153006|Paul Prendiville]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1954 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 9962 | | ''[[:d:Q7154096|Paul Turner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1960 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 9963 | | ''[[:d:Q7155038|Pauline Jarman]]'' | política galesa | 1945 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 9964 | [[Ficheru:Peredur Lynch ym Mangor, Medi 2018.png|center|128px]] | ''[[:d:Q7167764|Peredur Lynch]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9965 | | ''[[:d:Q7172097|Pete Lee-Wilson]]'' | actor británicu | 1960 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9966 | [[Ficheru:Pete Price at Superhero Skyfall 2018-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7172205|Pete Price]]'' | llocutor de radio británicu | 1946 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9967 | | ''[[:d:Q7172477|Peter Aitken]]'' | futbolista británicu | 1954 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 9968 | | ''[[:d:Q7172726|Peter Baynham]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9969 | [[Ficheru:Pf John Briggs Nov 2018 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7173980|Peter Finch]]'' | escritor galés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9970 | | ''[[:d:Q7174079|Peter Fraser]]'' | fotógrafu galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9971 | | ''[[:d:Q7174185|Peter Gatehouse]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 9972 | | ''[[:d:Q7174237|Peter Gill]]'' | direutor de teatru galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9973 | | ''[[:d:Q7174549|Peter Harris]]'' | boxeador galés | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9974 | | ''[[:d:Q7175499|Peter Locke]]'' | xugador de dardos galés | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 9975 | | ''[[:d:Q7175943|Peter Moore]]'' | criminal británicu | 1940 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''<br/>[[Saint Helens (Merseyside)|Saint Helens]] |- | style='text-align:right'| 9976 | | ''[[:d:Q7176193|Peter O'Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 9977 | | ''[[:d:Q7176450|Peter Price]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9978 | | ''[[:d:Q7176554|Peter Rees]]'' | futbolista británicu | 1932 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 9979 | | ''[[:d:Q7176583|Peter Richards]]'' | fotógrafu británicu | 1970 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 9980 | | ''[[:d:Q7176643|Peter Rodrigues]]'' | futbolista británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9981 | | ''[[:d:Q7176685|Peter Rowe]]'' | | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9982 | | ''[[:d:Q7176768|Peter Sanders]]'' | futbolista británicu | 1942 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 9983 | | ''[[:d:Q7176791|Peter Sayer]]'' | futbolista británicu | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9984 | | ''[[:d:Q7176927|Peter Shreeves]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 9985 | | ''[[:d:Q7441342|Sean Palfrey]]'' | xugador de dardos británicu | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9986 | | ''[[:d:Q7441351|Sean Parrish]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 9987 | | ''[[:d:Q7459474|Seán Burke]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 9988 | | ''[[:d:Q7488043|Shane Dix]]'' | | 1960 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9989 | | ''[[:d:Q7489879|Sharla Passariello]]'' | futbolista británica | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 9990 | | ''[[:d:Q7490161|Sharon Morgan]]'' | actriz galesa | 1949 | | ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]'' |- | style='text-align:right'| 9991 | | ''[[:d:Q7490820|Shaun Connor]]'' | xugador de rugbi union galés | 1975 | | ''[[:d:Q7131674|Panteg]]'' |- | style='text-align:right'| 9992 | | ''[[:d:Q7490884|Shaun Hopkins]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q5190499|Crynant]]'' |- | style='text-align:right'| 9993 | | ''[[:d:Q7493819|Shelley Rees]]'' | actriz galesa | 1974 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9994 | [[Ficheru:Shoni (William John) Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7500411|Shoni Jones]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9995 | [[Ficheru:ShânCothi.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7506042|Shân Cothi]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q5446199|Ffarmers]]'' |- | style='text-align:right'| 9996 | [[Ficheru:Siân Lloyd (news presenter).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7506792|Sian Lloyd]]'' | | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9997 | | ''[[:d:Q7506799|Sian Reese-Williams]]'' | actriz galesa | 1981 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 9998 | | ''[[:d:Q7518575|Simon Davey]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 9999 | | ''[[:d:Q7518821|Simon Gardiner]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10000 | | ''[[:d:Q7518852|Simon Goddard]]'' | periodista británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10001 | | ''[[:d:Q7518929|Simon Haworth]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10002 | [[Ficheru:Simon Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519069|Simon Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 10003 | | ''[[:d:Q7519190|Simon Lee Evans]]'' | futbolista británicu | 1975 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10004 | | ''[[:d:Q7519203|Simon Lewis]]'' | escritor galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10005 | | ''[[:d:Q7519575|Simon Price]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10006 | [[Ficheru:Simon van booy 5187641.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7519948|Simon Van Booy]]'' | | 1975 | | [[Nueva York]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10007 | | ''[[:d:Q7519973|Simon Wallace]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10008 | [[Ficheru:Siobhan Flynn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7525296|Siobhan Flynn]]'' | actriz galesa | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10009 | | ''[[:d:Q7525303|Siobhan Owen]]'' | | 1993 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 10010 | | ''[[:d:Q7525362|Sion Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1977 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10011 | | ''[[:d:Q7525365|Sion Russell Jones]]'' | cantante británicu | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10012 | | ''[[:d:Q7530227|Siri Neal]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10013 | [[Ficheru:SiwHughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7532512|Siw Hughes]]'' | actriz británica | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10014 | [[Ficheru:Siân Lloyd (weather presenter).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7533474|Siân Lloyd]]'' | presentadora de televisión galesa | 1958 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10015 | [[Ficheru:Sophie Evans 2013 (10005216415).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7562994|Sophie Evans]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10016 | | ''[[:d:Q7563011|Sophie Ingle]]'' | futbolista británica | 1991 | | ''[[:d:Q6661223|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 10017 | | ''[[:d:Q7563068|Sophie Stanton]]'' | actriz británica | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10018 | [[Ficheru:Spencer Wilding at the Pan Premiere.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7576224|Spencer Wilding]]'' | actor galés | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10019 | | ''[[:d:Q7596554|Staff Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1959 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 10020 | [[Ficheru:Stan Rowlands.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7597866|Stan Rowlands]]'' | futbolista británicu | 1889 | | ''[[:d:Q13125767|Bausley with Criggion]]'' |- | style='text-align:right'| 10021 | | ''[[:d:Q7599810|Stanley Mountain]]'' | | 1909 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10022 | | ''[[:d:Q7606146|Stefan Jenkins]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10023 | | ''[[:d:Q7606231|Stefan Pejic]]'' | comediante galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10024 | | ''[[:d:Q7606592|Steffan Cook]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10025 | | ''[[:d:Q7606593|Steffan Cravos]]'' | | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10026 | | ''[[:d:Q7606598|Steffan Jones]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10027 | | ''[[:d:Q7606597|Steffan Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10028 | | ''[[:d:Q7606601|Steffan Rhodri]]'' | actor británicu | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10029 | [[Ficheru:Steph davies 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7608097|Steph Davies]]'' | xugadora de críquet galesa | 1987 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10030 | | ''[[:d:Q7608105|Steph Reynolds]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10031 | [[Ficheru:Official portrait of Stephen Doughty MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7609085|Stephen Doughty]]'' | políticu galés | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10032 | | ''[[:d:Q7609158|Stephen Evans]]'' | futbolista británicu | 1980 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10033 | | ''[[:d:Q7609157|Stephen Evans]]'' | actor galés | 1970 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 10034 | | ''[[:d:Q7610382|Stephen Roberts]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10035 | [[Ficheru:Stephen Volk.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7610762|Stephen Volk]]'' | | 1954 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10036 | | ''[[:d:Q7611777|Steve Alker]]'' | xugador de dardos británicu | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10037 | [[Ficheru:Steve Andrews, promotional image.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7611798|Steve Andrews]]'' | cantante galés | 1950 | | ''[[:d:Q5033865|Canton]]'' |- | style='text-align:right'| 10038 | | ''[[:d:Q7611858|Steve Balsamo]]'' | | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10039 | | ''[[:d:Q7611877|Steve Barry]]'' | atleta galés | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10040 | | ''[[:d:Q7611884|Steve Barwick]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10041 | | ''[[:d:Q7611899|Steve Bayliss]]'' | | 1960 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 10042 | | ''[[:d:Q7612376|Steve Derrett]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10043 | | ''[[:d:Q7612423|Steve Doyle]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10044 | | ''[[:d:Q7612487|Steve Emery]]'' | futbolista británicu | 1956 | | ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]'' |- | style='text-align:right'| 10045 | | ''[[:d:Q7612568|Steve Ford]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10046 | | ''[[:d:Q7613191|Steve Lowndes]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10047 | | ''[[:d:Q7613188|Steve Lovell]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10048 | | ''[[:d:Q7613494|Steve O'Shaughnessy]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10049 | | ''[[:d:Q7613555|Steve Parry]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10050 | | ''[[:d:Q7613556|Steve Parry]]'' | | 1958 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10051 | | ''[[:d:Q7613567|Steve Paulding]]'' | ciclista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10052 | | ''[[:d:Q7613700|Steve Ray]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1906 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10053 | | ''[[:d:Q7613774|Steve Robinson]]'' | boxeador galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10054 | | ''[[:d:Q7613812|Steve Rowland]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10055 | | ''[[:d:Q7613936|Steve Sims]]'' | boxeador galés | 1958 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10056 | | ''[[:d:Q7614093|Steve Tandy]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q7821564|Tonmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10057 | | ''[[:d:Q7614247|Steve Watkin]]'' | xugador de críquet galés | 1964 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10058 | | ''[[:d:Q7614248|Steve Watkin]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10059 | | ''[[:d:Q7614314|Steve Williams]]'' | futbolista británicu (1974-) | 1974 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10060 | [[Ficheru:181117--steve williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7614316|Steve Williams]]'' | músicu galés | 1971 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10061 | | ''[[:d:Q7615049|Steven Meo]]'' | actor galés | 1977 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10062 | | ''[[:d:Q7615264|Steven Shingler]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10063 | | ''[[:d:Q7615593|Stevie Lyle]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10064 | [[Ficheru:Stormie Mills (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7620234|Stormie Mills]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 10065 | | ''[[:d:Q7626453|Stuart Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10066 | | ''[[:d:Q7626511|Stuart Evans]]'' | | 1963 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10067 | | ''[[:d:Q7626525|Stuart Ferguson]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10068 | | ''[[:d:Q7626628|Stuart Harrison]]'' | xugador de críquet británicu | 1951 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10069 | | ''[[:d:Q7626870|Stuart Morgan]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10070 | | ''[[:d:Q7626948|Stuart Phelps]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10071 | | ''[[:d:Q7627025|Stuart Roberts]]'' | futbolista británicu (1980-) | 1980 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10072 | | ''[[:d:Q7634158|Sue Jones]]'' | actriz australiana | 1901 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10073 | [[Ficheru:Suzanne Packer at the Chsiwick Book Festival (51449023075) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7650929|Suzanne Packer]]'' | actriz galesa | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10074 | [[Ficheru:Suzy Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7651414|Suzy Davies]]'' | política galesa | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10075 | | ''[[:d:Q7655213|Sweet Baboo]]'' | cantante galés | 1986 | | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 10076 | | ''[[:d:Q7659702|Syd Jenkins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10077 | | ''[[:d:Q7660931|Sylvia Heal]]'' | política galesa | 1942 | | ''[[:d:Q2355142|Shotton]]'' |- | style='text-align:right'| 10078 | | ''[[:d:Q7678716|Tal Selley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1980 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 10079 | | ''[[:d:Q7681592|Tammy Jones]]'' | cantante británica | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10080 | [[Ficheru:Tanwg.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7683954|Tanwg]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10081 | | ''[[:d:Q7686269|Tarki Micallef]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10082 | | ''[[:d:Q7692924|Tecwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1941 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 10083 | | ''[[:d:Q7704135|Terry Boyle]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10084 | | ''[[:d:Q7704246|Terry Cooke]]'' | futbolista británicu (1962-) | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10085 | | ''[[:d:Q7704251|Terry Cooper]]'' | futbolista británicu | 1950 | | ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]'' |- | style='text-align:right'| 10086 | | ''[[:d:Q7704351|Terry Evans]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10087 | | ''[[:d:Q7704540|Terry Hubbard]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10088 | | ''[[:d:Q7704747|Terry Matthews]]'' | | 1943 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10089 | [[Ficheru:Terry Morris and Dame Shirley Bassey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7704824|Terry Morris]]'' | fotógrafu británicu | 1965 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10090 | | ''[[:d:Q7705046|Terry Stephens]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10091 | [[Ficheru:Theo Wharton 2017-08-05 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7781507|Theo Wharton]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10092 | | ''[[:d:Q7790073|Thomas Glyn Watkin]]'' | abogáu británicu | 1952 | | ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]'' |- | style='text-align:right'| 10093 | | ''[[:d:Q7790335|Thomas Haffield]]'' | nadador galés | 1988 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10094 | | ''[[:d:Q7791847|Thomas Leyson]]'' | | 1549 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10095 | | ''[[:d:Q7792960|Thomas Paddison]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1883 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10096 | | ''[[:d:Q7795299|Thomas Woods]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10097 | | ''[[:d:Q7795382|Thomas Young]]'' | | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10098 | [[Ficheru:Tim Rhys-Evans conducting at the AMIS Honor Choir 2019 in Beijing.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7804161|Tim Rhys-Evans]]'' | direutor d&#39;orquesta británicu | 1972 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10099 | [[Ficheru:Timothy Everest.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7807185|Timothy Everest]]'' | diseñador de moda galés | 1961 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10100 | | ''[[:d:Q7811780|Toby Charles]]'' | | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10101 | [[Ficheru:Tom Cave, 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815245|Tom Cave]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]'' |- | style='text-align:right'| 10102 | | ''[[:d:Q7815265|Tom Cheeseman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10103 | [[Ficheru:Tom Cullen (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7815481|Tom Cullen]]'' | actor británicu | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10104 | | ''[[:d:Q7815982|Tom Grabham]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10105 | | ''[[:d:Q7816039|Tom Habberfield]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10106 | | ''[[:d:Q7816060|Tom Hallett]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10107 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120001.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7816300|Tom Isaacs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10108 | | ''[[:d:Q7816335|Tom John]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10109 | [[Ficheru:Tom Lockyer in action for Wales v Croatia.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7816609|Tom Lockyer]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10110 | | ''[[:d:Q7817055|Tom Norris]]'' | | | | ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]'' |- | style='text-align:right'| 10111 | [[Ficheru:Tom Ramasut 05042025 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7817323|Tom Ramasut]]'' | futbolista británicu | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10112 | | ''[[:d:Q7817387|Tom Riley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q5593460|Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 10113 | | ''[[:d:Q7817808|Tom Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | | | ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]'' |- | style='text-align:right'| 10114 | | ''[[:d:Q7817972|Tom Walley]]'' | futbolista británicu | 1945 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10115 | [[Ficheru:Tom Whittaker at Malmstrom-cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7818042|Tom Whittaker]]'' | montañeru galés | 1948 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10116 | | ''[[:d:Q7818067|Tom Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10117 | [[Ficheru:Tommy Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819582|Tommy Jones]]'' | futbolista británicu | 1909 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10118 | [[Ficheru:Tommy O'Sullivan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7819760|Tommy O'Sullivan]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10119 | | ''[[:d:Q7821903|Tony Bird]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10120 | | ''[[:d:Q7822067|Tony Clark]]'' | xugador de dardos galés | 1955 | | ''[[:d:Q5623567|Gwersyllt]]'' |- | style='text-align:right'| 10121 | | ''[[:d:Q7822122|Tony Cottey]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10122 | | ''[[:d:Q7822155|Tony Curtis]]'' | | 1946 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10123 | | ''[[:d:Q7822341|Tony Fisher]]'' | | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10124 | [[Ficheru:Tony James Hereford United.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7822639|Tony James]]'' | futbolista británicu | 1978 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10125 | | ''[[:d:Q7823064|Tony Norman]]'' | futbolista británicu | 1958 | | ''[[:d:Q3405295|Mancot]]'' |- | style='text-align:right'| 10126 | [[Ficheru:Tony Pennock.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7823155|Tony Pennock]]'' | futbolista británicu | 1971 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10127 | | ''[[:d:Q7823245|Tony Rees]]'' | | 1964 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10128 | [[Ficheru:Roberts, Tony.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7823281|Tony Roberts]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 10129 | | ''[[:d:Q7823414|Tony Simmons]]'' | | 1948 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10130 | | ''[[:d:Q7823432|Tony Skuse]]'' | xugador de dardos galés | 1956 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10131 | [[Ficheru:Tracey Corderoy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7831207|Tracey Corderoy]]'' | escritora galesa | 1965 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10132 | | ''[[:d:Q7831231|Tracey Hinton]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10133 | | ''[[:d:Q7831254|Tracey Moberly]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10134 | [[Ficheru:Hannah Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7836739|Hannah Mills]]'' | patrona de barcu galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10135 | [[Ficheru:Trish Law AM 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7843996|Trish Law]]'' | política galesa | 1954 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10136 | | ''[[:d:Q7848821|Trystan Gravelle]]'' | actor británicu | 1981 | | ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]'' |- | style='text-align:right'| 10137 | | ''[[:d:Q7851307|Tudor Parfitt]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 10138 | | ''[[:d:Q7861631|Tyrone Powell]]'' | xugador de críquet neozelandés | 1953 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 10139 | [[Ficheru:Val Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7909111|Val Lloyd]]'' | política británica | 1943 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10140 | | ''[[:d:Q7917296|Vaughan Jones]]'' | futbolista británicu | 1959 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 10141 | [[Ficheru:HunterAllenMotttheHoople.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7921085|Verden Allen]]'' | compositor de cantares británicu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10142 | | ''[[:d:Q7924902|Vic Rouse]]'' | | 1936 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10143 | | ''[[:d:Q7927089|Victoria Thornley]]'' | remera británica | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10144 | | ''[[:d:Q7970188|Warren Feeney, Sr.]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10145 | | ''[[:d:Q7976022|Wayne Atwood]]'' | xugador de dardos galés | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10146 | | ''[[:d:Q7976218|Wayne Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10147 | | ''[[:d:Q7976374|Wayne Jones]]'' | futbolista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 10148 | | ''[[:d:Q7976416|Wayne Law]]'' | xugador de críquet galés | 1978 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10149 | | ''[[:d:Q7976425|Wayne Lock]]'' | xugador de dardos británicu | 1956 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10150 | | ''[[:d:Q7976496|Wayne Mumford]]'' | futbolista británicu | 1964 | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 10151 | | ''[[:d:Q7976534|Wayne Phillips]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10152 | | ''[[:d:Q7976580|Wayne Russell]]'' | futbolista británicu | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10153 | | ''[[:d:Q7976757|Wayne Warren]]'' | xugador de dardos galés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10154 | | ''[[:d:Q7982581|Wendy Albiston]]'' | actriz británica | 1969 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10155 | | ''[[:d:Q7982737|Wendy Mulford]]'' | | 1941 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10156 | [[Ficheru:Wes Burns 2 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7983858|Wesley Burns]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10157 | | ''[[:d:Q8002411|William Owen Roberts]]'' | escritor galés | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10158 | | ''[[:d:Q8002713|Will Bragg]]'' | xugador de críquet galés | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10159 | | ''[[:d:Q8002779|Will Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10160 | | ''[[:d:Q8002851|Will Harries]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10161 | | ''[[:d:Q8002875|Will Hopkins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10162 | | ''[[:d:Q8003002|Will Owen]]'' | xugador de críquet galés | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10163 | | ''[[:d:Q8003041|Will Roberts]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10164 | | ''[[:d:Q8003141|Will Taylor]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10165 | | ''[[:d:Q8005289|William Beck]]'' | actor galés | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10166 | | ''[[:d:Q8007644|William Davies]]'' | | 1916 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 10167 | | ''[[:d:Q8008695|William Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]'' |- | style='text-align:right'| 10168 | [[Ficheru:William Graham - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8010078|William Graham]]'' | políticu galés | 1949 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10169 | | ''[[:d:Q8012322|William Higgins]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10170 | | ''[[:d:Q8012598|William Howell]]'' | xugador de rugbi union galés | 1863 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10171 | | ''[[:d:Q8015812|William Morgan]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10172 | [[Ficheru:William Powell - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8017036|William Powell]]'' | políticu galés | | | ''[[:d:Q631340|Talgarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10173 | | ''[[:d:Q8017511|William Rhodes]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10174 | | ''[[:d:Q8017537|William Richards]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 10175 | | ''[[:d:Q8017651|William Roberts]]'' | | 1859 | | [[Llangollen]] |- | style='text-align:right'| 10176 | | ''[[:d:Q8017653|William Roberts]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10177 | | ''[[:d:Q8019294|William Thomas]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1885 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10178 | | ''[[:d:Q8019440|William Todd-Jones]]'' | titiriteru británicu | 1958 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10179 | | ''[[:d:Q8021889|Willie Whitehill]]'' | xugador de críquet galés | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10180 | | ''[[:d:Q8026122|Winston Roddick]]'' | | 1940 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10181 | [[Ficheru:Wyn Davies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040067|Wyn Davies]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1952 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10182 | [[Ficheru:Wyn Williams.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q8040073|Wyn Williams]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 10183 | | ''[[:d:Q8040147|Wynford Dore]]'' | empresariu galés | 1949 | | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 10184 | | ''[[:d:Q8040203|Wynne Hooper]]'' | | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10185 | | ''[[:d:Q7329076|Richard Skone]]'' | xugador de críquet galés | 1974 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10186 | | ''[[:d:Q7329117|Richard Smith]]'' | xugador de rugbi union galés | 1973 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10187 | | ''[[:d:Q7329960|Richard Wiegold]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10188 | | ''[[:d:Q7330502|Richie Gendall]]'' | futbolista británicu | 1960 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10189 | | ''[[:d:Q7330545|Richie Morgan]]'' | futbolista británicu | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10190 | | ''[[:d:Q7330560|Richie Pugh]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10191 | | ''[[:d:Q7330564|Richie Rees]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1983 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10192 | | ''[[:d:Q7330585|Richie Thomas]]'' | xugador de críquet galés | 1942 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 10193 | | ''[[:d:Q7331266|Rick Brookes]]'' | humorista gráficu galés | 1948 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10194 | | ''[[:d:Q7332065|Ricky Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1960 | | ''[[:d:Q319672|Aberporth]]'' |- | style='text-align:right'| 10195 | | ''[[:d:Q7339945|Rob Appleyard]]'' | xugador de rugbi union galés | 1972 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10196 | | ''[[:d:Q7340065|Rob Davies]]'' | futbolista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10197 | | ''[[:d:Q7340119|Rob Evans]]'' | dramaturgu británicu | 1978 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10198 | | ''[[:d:Q7340132|Rob Folland]]'' | futbolista británicu | 1979 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10199 | | ''[[:d:Q7340204|Rob Higgitt]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10200 | | ''[[:d:Q7340357|Rob McCusker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1985 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10201 | | ''[[:d:Q7340465|Rob Piercy]]'' | | 1949<br/>1946 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 10202 | | ''[[:d:Q7340978|Robbie Regan]]'' | boxeador galés | 1968 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10203 | | ''[[:d:Q7342978|Robert Clift]]'' | xugador de ḥoquei galés | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10204 | | ''[[:d:Q7343424|Robert Davies]]'' | | 1861 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10205 | | ''[[:d:Q7343425|Robert Davies]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10206 | | ''[[:d:Q7343672|Robert Duffy]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10207 | | ''[[:d:Q7344030|Robert Ellis]]'' | | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10208 | | ''[[:d:Q7344461|Robert Fountain]]'' | escritor británicu | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10209 | | ''[[:d:Q7345014|Robert Gwilym]]'' | actor galés | 1956 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10210 | | ''[[:d:Q7345142|Robert Hadley]]'' | xugador de críquet galés | 1951 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10211 | | ''[[:d:Q7345683|Robert Hughes]]'' | xugador de dardos galés | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10212 | [[Ficheru:Robert Huw Morgan Stanford October 2019 001.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7345746|Robert Huw Morgan]]'' | músicu d&#39;Estaos Xuníos | 1967 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10213 | | ''[[:d:Q7346880|Robert Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1987 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10214 | [[Ficheru:Robert Minhinnick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7347710|Robert Minhinnick]]'' | poeta británicu | 1952 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10215 | | ''[[:d:Q7347796|Robert Morgan]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10216 | | ''[[:d:Q7348762|Robert Paterson]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10217 | | ''[[:d:Q7348841|Robert Perkins]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10218 | | ''[[:d:Q7349052|Robert Prosser]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 10219 | [[Ficheru:Official portrait of Lord Lisvane crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7349356|Robert Rogers]]'' | funcionariu británicu | 1950 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10220 | | ''[[:d:Q7349408|Robert Rowthorn]]'' | economista galés | 1939 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10221 | | ''[[:d:Q7352623|Robin Llywelyn]]'' | escritor británicu | 1958 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10222 | | ''[[:d:Q7352873|Robin Williams]]'' | entrenador de remu británicu | 1959 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10223 | | ''[[:d:Q7356255|Rod Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q7320728|Rhiwderin]]'' |- | style='text-align:right'| 10224 | | ''[[:d:Q7356492|Roddy Llewellyn]]'' | horticultor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 10225 | | ''[[:d:Q7356724|Rodger Gifford]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]'' |- | style='text-align:right'| 10226 | | ''[[:d:Q7358079|Roger Davis]]'' | xugador de críquet británicu | 1946 | | ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 10227 | | ''[[:d:Q7358254|Roger Green]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10228 | | ''[[:d:Q7358800|Roger Pratt]]'' | ciclista británicu | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10229 | | ''[[:d:Q7358860|Roger Royle]]'' | presentador de televisión galés | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10230 | | ''[[:d:Q7364707|Ronald Burge]]'' | | 1932 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10231 | | ''[[:d:Q7364983|Ronald James]]'' | | 1938 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10232 | | ''[[:d:Q7366940|Rory Pitman]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10233 | | ''[[:d:Q7366962|Rory Watts-Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 10234 | | ''[[:d:Q7368928|Rosie Thomas]]'' | novelista galesa | 1947 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10235 | | ''[[:d:Q7369277|Ross Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q17317956|Trinant]]'' |- | style='text-align:right'| 10236 | | ''[[:d:Q7369288|Ross Divorty]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10237 | [[Ficheru:Ross Jamison.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7369430|Ross Jamison]]'' | pilotu de carreres chinu | 1990 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10238 | | ''[[:d:Q7369438|Ross Johnson]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10239 | | ''[[:d:Q7369441|Ross Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10240 | | ''[[:d:Q7369602|Ross Reid]]'' | ciclista británicu | 1987 | | ''[[:d:Q6661600|Llanharry]]'' |- | style='text-align:right'| 10241 | | ''[[:d:Q7369697|Ross Wardle]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10242 | | ''[[:d:Q7369797|Rosser Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1867 | | ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 10243 | | ''[[:d:Q7372175|Rowland Phillips]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 10244 | | ''[[:d:Q7372572|Roy Bergiers]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1950 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10245 | | ''[[:d:Q7373056|Roy Lambert]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10246 | [[Ficheru:RoyNobleAberdareBlog.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7373216|Roy Noble]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 10247 | | ''[[:d:Q7375253|Royston Evans]]'' | futbolista británicu | 1939 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 10248 | [[Ficheru:Russell George.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7381514|Russell George]]'' | políticu británicu | 1974 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 10249 | | ''[[:d:Q7381526|Russell Goodway]]'' | políticu británicu | 1955 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10250 | | ''[[:d:Q7381608|Russell Jones]]'' | actor británicu | 1978 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10251 | [[Ficheru:Professor Russell Morris FRS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7381697|Russell Morris]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10252 | [[Ficheru:Ruth Goodman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7383015|Ruth Goodman]]'' | historiadora británica | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10253 | [[Ficheru:Ruth Jones Little Britain Gavin and Stacey.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7383058|Ruth Jones]]'' | actriz británica | 1966 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10254 | | ''[[:d:Q7383062|Ruth Jên]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10255 | | ''[[:d:Q7384100|Ryan Green]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10256 | | ''[[:d:Q7384121|Ryan Harford]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]'' |- | style='text-align:right'| 10257 | | ''[[:d:Q7384374|Ryan Nicholls]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10258 | | ''[[:d:Q7384446|Ryan Prosser]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10259 | | ''[[:d:Q7384568|Ryan Sylvester]]'' | xugador de críquet galés | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10260 | | ''[[:d:Q7384624|Ryan Watkins]]'' | xugador de críquet galés | 1983 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10261 | [[Ficheru:Eglwys St Fflewin Church, Llanfflewin, Mynydd Mechell.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7401235|Saint Flewyn]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10262 | | ''[[:d:Q7401288|Gelert]]'' | | 601 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10263 | | ''[[:d:Q7407398|Sam Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10264 | | ''[[:d:Q7407397|Sam Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10265 | | ''[[:d:Q7407611|Sam Hobbs]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10266 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120025.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7407791|Sam Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10267 | [[Ficheru:Sam Parry 20250419 152653.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7408004|Sam Parry]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10268 | | ''[[:d:Q7408265|Sam Turner]]'' | futbolista británicu | 1980 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10269 | | ''[[:d:Q7408625|Samantha Bowen]]'' | xugadora de voleibol galesa | 1986 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10270 | | ''[[:d:Q7410381|Samson Lee]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10271 | [[Ficheru:Sandy Mewies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7417378|Sandy Mewies]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]'' |- | style='text-align:right'| 10272 | [[Ficheru:Sara Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7421612|Sara Edwards]]'' | periodista británica | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10273 | | ''[[:d:Q7421643|Sara Gregory]]'' | actriz británica | 1986 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10274 | [[Ficheru:Sara Head (GBR) (6925416825).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7421653|Sara Head]]'' | tenista de mesa galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10275 | | ''[[:d:Q7422514|Sarah Lark]]'' | actriz británica | 1983 | | ''[[:d:Q7339915|Roath]]'' |- | style='text-align:right'| 10276 | | ''[[:d:Q7428669|Sawnder Sion]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10277 | | ''[[:d:Q7435895|Scott Andrews]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1989 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10278 | [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120012.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q7435941|Scott Baldwin]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10279 | | ''[[:d:Q7436380|Scott Gammer]]'' | boxeador galés | 1976 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 10280 | [[Ficheru:Scott Young.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q7437554|Scott Young]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]'' |- | style='text-align:right'| 10281 | | ''[[:d:Q7441218|Sean McCarthy]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10282 | | ''[[:d:Q7441234|Sean McGoldrick]]'' | boxeador galés | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10283 | [[Ficheru:A Song In My Heart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8040207|Wynne Evans]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10284 | | ''[[:d:Q8049836|Yasmin Yusoff]]'' | participante en concursos de belleza malasia | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10285 | [[Ficheru:Zoe Lyons Cigar Wink High Res.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q8073285|Zoe Lyons]]'' | comedianta británica | 1971 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10286 | | ''[[:d:Q8451565|Robert Wade]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10287 | | ''[[:d:Q8784090|Nathan Craze]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1986 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10288 | [[Ficheru:L.Ryees DBay.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q9218440|Lyndon Rees]]'' | | 1939 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10289 | | ''[[:d:Q9371662|Wayne Cegielski]]'' | futbolista británicu | 1956 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 10290 | | ''[[:d:Q10314880|Kyle Redmond-Jones]]'' | actor británicu | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10291 | | ''[[:d:Q10379452|Lee Jones]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10292 | [[Ficheru:Nathan Jones (Welsh footballer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10387537|Nathan Jones]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10293 | | ''[[:d:Q10388322|Malcolm Allen]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 10294 | | ''[[:d:Q10392508|John Mahoney]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10295 | | ''[[:d:Q10396757|Neil Edwards]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10296 | [[Ficheru:Kaid Mohamed 16-08-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10407045|Kaid Mohamed]]'' | futbolista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 10297 | | ''[[:d:Q10409906|Bernard Purdie]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10298 | | ''[[:d:Q10413935|Karl Elsey]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10299 | | ''[[:d:Q10427199|Nigel Edwards]]'' | futbolista británicu | 1950 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10300 | | ''[[:d:Q10428766|Jason Rowbotham]]'' | futbolista británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10301 | | ''[[:d:Q10429555|Linden Jones]]'' | futbolista británicu | 1961 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10302 | | ''[[:d:Q10433007|Paul Wheeler]]'' | futbolista británicu | 1965 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10303 | | ''[[:d:Q10441659|Richard Jones]]'' | | 1969 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 10304 | | ''[[:d:Q10455270|John Hughes]]'' | futbolista británicu | 1942 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10305 | [[Ficheru:Edward "Ted" Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10459260|Ted Hughes]]'' | futbolista británicu | 1876 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 10306 | | ''[[:d:Q10477308|Richard Hurlin]]'' | futbolista británicu | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10307 | | ''[[:d:Q10480632|Milly Durrant]]'' | futbolista británica | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10308 | | ''[[:d:Q10488853|Morrys Scott]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10309 | | ''[[:d:Q10493312|Steve Gammon]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10310 | | ''[[:d:Q10513359|Nicola Davies]]'' | futbolista británica | 1985 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10311 | | ''[[:d:Q10513486|Zac Evans]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Llanandras]] |- | style='text-align:right'| 10312 | [[Ficheru:Loren Dykes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10514110|Loren Dykes]]'' | futbolista británica | 1988 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 10313 | | ''[[:d:Q10514727|Wyndham Evans]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10314 | [[Ficheru:Farah, Ibrahim.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10518079|Ibrahim Farah]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10315 | | ''[[:d:Q10521309|David Summerhayes]]'' | | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10316 | | ''[[:d:Q10538955|Percy Roberts]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10317 | | ''[[:d:Q10548006|Les Jones]]'' | futbolista británicu | 1940 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10318 | | ''[[:d:Q10548318|Harvey Jones]]'' | futbolista británicu | 1936 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10319 | | ''[[:d:Q10554425|Alan Halsall]]'' | | 1940 | | [[Porthaethwy]] |- | style='text-align:right'| 10320 | | ''[[:d:Q10555958|Carl Slee]]'' | | 1947 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10321 | | ''[[:d:Q10556877|Robert Speakman]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10322 | | ''[[:d:Q10556901|Micky Bloor]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10323 | | ''[[:d:Q10965002|Gwladus ferch Senana]]'' | | 1250 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10324 | | ''[[:d:Q10976448|Hannah Stone]]'' | actriz británica | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10325 | | ''[[:d:Q11001414|Huw Garmon]]'' | actor galés | 1966 | | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 10326 | | ''[[:d:Q11010724|Sion Jones]]'' | ciclista británicu | 1979 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10327 | | ''[[:d:Q11025719|Jane Edwards]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 10328 | | ''[[:d:Q11026121|Llŷr Williams]]'' | pianista británicu | 1976 | | ''[[:d:Q7165288|Pentre Bychan]]'' |- | style='text-align:right'| 10329 | [[Ficheru:Goreuon, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11155368|Tecwyn Ifan]]'' | | 1952 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 10330 | [[Ficheru:Jonathan-Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11162843|Jonathan Morgan]]'' | políticu galés | 1974 | | ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]'' |- | style='text-align:right'| 10331 | [[Ficheru:Rowenahill01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q11193133|Rowena Hill]]'' | | 1938 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10332 | [[Ficheru:Lorna Morgan.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q11351025|Lorna Morgan]]'' | modelu galesa | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10333 | | ''[[:d:Q11833942|Rebecca Rowe]]'' | remera británica | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10334 | | ''[[:d:Q11891034|Robert Prys-Jones]]'' | ornitólogu británicu | 1949 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10335 | | ''[[:d:Q11963604|Chris Twiddy]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10336 | [[Ficheru:Joe Dunthorne 2019.png|center|128px]] | ''[[:d:Q12025739|Joe Dunthorne]]'' | escritor británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10337 | | ''[[:d:Q12162082|Darran Smith]]'' | guitarrista galés | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10338 | [[Ficheru:Adrian Hughes by Christian Ursilva.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q12300610|Adrian Lloyd Hughes]]'' | periodista danés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10339 | | ''[[:d:Q12386943|Daniel ap Llosgwrn Mew]]'' | | 1150 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10340 | | ''[[:d:Q12390330|Gwernen ap Clyddno]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10341 | | ''[[:d:Q12988572|Lynne Thomas]]'' | xugadora de críquet galesa | 1939 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10342 | [[Ficheru:AledPugh2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125438|Aled Pugh]]'' | actor galés | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10343 | [[Ficheru:Aled Rhys Hughes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13125439|Aled Rhys Hughes]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 10344 | | ''[[:d:Q13125469|Alun Jones]]'' | | 1946 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 10345 | | ''[[:d:Q13125540|Annes Glynn]]'' | | | | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10346 | | ''[[:d:Q13125546|Anthony Campbell]]'' | bioquímicu galés | 1945 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10347 | | ''[[:d:Q13125580|Arfon Gwilym]]'' | cantante galés | 1950 | | ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]'' |- | style='text-align:right'| 10348 | | ''[[:d:Q13125586|Arfon Wyn]]'' | cantante galés | 1952 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 10349 | | ''[[:d:Q13125608|Arthur Howard Williams]]'' | axedrecista británicu | 1950 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 10350 | | ''[[:d:Q13125609|Arthur of Bardsey]]'' | | 1150 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10351 | [[Ficheru:Llen Natur Conference May 2017 26.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13126293|Bruce Griffiths]]'' | | 1938 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10352 | | ''[[:d:Q13126878|Caryl Lewis]]'' | escritora británica | 1978 | | ''[[:d:Q746718|Birkenhead]]''<br/>[[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 10353 | [[Ficheru:Catrin Dafydd Bardd y Goron Awst 2018 cropped 4.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13126947|Catrin Dafydd]]'' | | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10354 | | ''[[:d:Q13127291|Crach Ffinnant]]'' | | 1350 | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 10356 | | ''[[:d:Q13127762|Dafydd Benwyn]]'' | | 1550 | | ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]'' |- | style='text-align:right'| 10357 | | ''[[:d:Q13127765|Dafydd Alaw]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10358 | | ''[[:d:Q13127787|Damian Walford Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10359 | | ''[[:d:Q13127791|Daniel Morden]]'' | escritor británicu | 1964 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10360 | | ''[[:d:Q13127839|Deiniolen]]'' | | 600 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10361 | | ''[[:d:Q13127844|Deio ab Ieuan Du]]'' | | | | ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10362 | | ''[[:d:Q13127926|Dona]]'' | monxu galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10363 | [[Ficheru:Church of St Dwywe, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128004|Dwywe]]'' | | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10364 | | ''[[:d:Q13128010|Dyfan Roberts]]'' | | 1949 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10365 | | ''[[:d:Q13128017|Dyfrig Wynn Jones]]'' | | 1977 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10366 | | ''[[:d:Q13128080|Edward Dafydd]]'' | | 1550 | | ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10367 | | ''[[:d:Q13128095|Efa ferch Madog]]'' | | 1200 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 10368 | | ''[[:d:Q13128265|Emyr Wyn]]'' | | 1952 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10369 | [[Ficheru:The Llanynghenedl Standing Stone, Anglesey. - geograph.org.uk - 110758.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128270|Enghenedl]]'' | monxa galesa | 600 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10370 | | ''[[:d:Q13128575|Garry Owen]]'' | | 1958 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10371 | | ''[[:d:Q13128587|Gary Slaymaker]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q5197224|Cwmann]]'' |- | style='text-align:right'| 10372 | [[Ficheru:Band Trefor carol singing around the village as was traditional in the last century (1587451).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13128623|Geraint Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10373 | | ''[[:d:Q13128625|Geraint Griffiths]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 10374 | | ''[[:d:Q13128670|Glyn Wise]]'' | | 1988 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10375 | | ''[[:d:Q13128682|Golyddan Fardd]]'' | poeta galés | 650 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10376 | | ''[[:d:Q13128777|Gronw Ddu o Fôn]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10377 | | ''[[:d:Q13128780|Gronw Ddu]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10378 | | ''[[:d:Q13128795|Gruffudd ap Llywelyn Lwyd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10379 | | ''[[:d:Q13128796|Gruffydd Sion Pritchard]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 10380 | | ''[[:d:Q13128891|Gwyn Elfyn]]'' | actor británicu | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10381 | | ''[[:d:Q13128896|Gwynhoedl]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10382 | | ''[[:d:Q13128901|Gwynin]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10383 | | ''[[:d:Q13129026|Heledd Cynwal]]'' | presentadora de televisión galesa | 1975 | | ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]'' |- | style='text-align:right'| 10384 | | ''[[:d:Q13129028|Hywel Heilyn]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]'' |- | style='text-align:right'| 10385 | | ''[[:d:Q13129090|Hilma Lloyd Edwards]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 10386 | | ''[[:d:Q13129092|Hillyn]]'' | | 1250 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10387 | | ''[[:d:Q13129132|Hopcyn ap Tomas]]'' | | 1335 | | ''[[:d:Q1767482|Ynysforgan]]'' |- | style='text-align:right'| 10388 | [[Ficheru:Huw Chiswell - 4492516889.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129190|Huw Chiswell]]'' | | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10389 | | ''[[:d:Q13129199|Huw Llywelyn Davies]]'' | | 1945 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10390 | [[Ficheru:Huw Edwards (James Tamim crop).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129201|Huw Edwards]]'' | periodista galés | 1961 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10391 | [[Ficheru:Meltdown Festival Sunday Surprises Huw Stephens (41075747240).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129206|Huw Stephens]]'' | llocutor radiofónicu galés | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10392 | | ''[[:d:Q13129204|Huw Pritchard]]'' | ciclista británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10393 | | ''[[:d:Q13129225|Ian Cottrell]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10394 | | ''[[:d:Q13129239|Iestyn Garlick]]'' | | 1952 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10395 | | ''[[:d:Q13129236|Idris Caffrey]]'' | | | | ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]'' |- | style='text-align:right'| 10396 | | ''[[:d:Q13129240|Ifan Morgan Jones]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10397 | | ''[[:d:Q13129265|Iorwerth ab y Cyriog]]'' | poeta galés | 1400 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10398 | | ''[[:d:Q13129287|Iwan Rhys]]'' | poeta | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10399 | [[Ficheru:Iwan Bala (2009).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129288|Iwan Bala]]'' | pintor británicu | 1956 | | ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]'' |- | style='text-align:right'| 10400 | | ''[[:d:Q13129308|Jenny Ogwen]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 10401 | [[Ficheru:Y Prifardd Jim Parc Nest (cropped).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q13129316|T. James Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10402 | | ''[[:d:Q13129329|John Gwilym Jones]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10403 | | ''[[:d:Q13129346|John Pierce Jones]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q914316|Newborough]]'' |- | style='text-align:right'| 10404 | | ''[[:d:Q13129373|Kate Crockett]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10405 | [[Ficheru:Laura Anne Jones MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129493|Laura Anne Jones]]'' | política galesa | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10406 | | ''[[:d:Q13129536|Lewis Caerleon]]'' | | 1500 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10407 | [[Ficheru:Llanllechid Church - geograph.org.uk - 110331.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129679|Llechid]]'' | | 600 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10408 | | ''[[:d:Q13129698|Lleucu Llwyd]]'' | | | | ''[[:d:Q3404443|Pennal]]'' |- | style='text-align:right'| 10409 | | ''[[:d:Q13129915|Manon Rhys]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 10410 | [[Ficheru:Margaret Williams, the Anglesey songstress, Charles Williams, and other singers (1460340).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13129942|Margaret Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10411 | | ''[[:d:Q13129949|Mari Lövgreen]]'' | presentadora de televisión británica | 1983 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10412 | | ''[[:d:Q13129962|Martin Davis]]'' | escritor galés | 1957 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10413 | | ''[[:d:Q13129976|Maureen Rhys]]'' | actriz británica | | | ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]'' |- | style='text-align:right'| 10414 | | ''[[:d:Q13130138|Mici Plwm]]'' | actor | 1944 | | ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10415 | | ''[[:d:Q13130360|Nerys Hughes]]'' | actriz galesa | 1941 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10416 | [[Ficheru:Llanbeblig Hours (f. 3v.) A bishop, possibly St. Peblig, blessing and wearing a mitre, and holding a crosier.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13130598|Peblig]]'' | santu galés | 380 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10417 | | ''[[:d:Q13130599|Paul Sheppard]]'' | ciclista británicu | 1978 | | ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 10418 | | ''[[:d:Q13131021|Rhiannon Wyn]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]'' |- | style='text-align:right'| 10419 | | ''[[:d:Q13131075|Rhys Iorwerth]]'' | | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10420 | | ''[[:d:Q13131073|Rhys Mwyn]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10421 | | ''[[:d:Q13131076|Rhys Hartley]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10422 | | ''[[:d:Q13131184|Samantha Wynne Rhydderch]]'' | poeta británica | 1966 | | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10423 | | ''[[:d:Q13131904|Tim Jones]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 10424 | [[Ficheru:Tudur Dylan Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132053|Tudur Dylan Jones]]'' | poeta galés | 1965 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10425 | [[Ficheru:Entrance to Llandybie Parish Church - geograph.org.uk - 4445311.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132095|Santa Tybie]]'' | santa galesa | | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10426 | [[Ficheru:St Tyfaelog's Church, Pontlottyn - geograph.org.uk - 1152586.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13132101|Tyfaelog]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10427 | | ''[[:d:Q13132175|Vaughan Roderick]]'' | periodista galés | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10428 | | ''[[:d:Q13132177|Vernon Jones]]'' | poeta galés | 2000 | | ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]'' |- | style='text-align:right'| 10429 | | ''[[:d:Q13132185|W. Gareth Jones]]'' | | 1936 | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 10430 | | [[Jaime Gareth Flórez]] | políticu asturianu | 1969 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10431 | | ''[[:d:Q13231953|Neil A. Oakman]]'' | | 1962 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10432 | [[Ficheru:Bryn Fon gan Dogfael.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405418|Bryn Fôn]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 10433 | | ''[[:d:Q13405416|Einir Dafydd]]'' | cantante galesa | 1989 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10434 | [[Ficheru:Mark joseph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13405478|Mark Joseph]]'' | | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10435 | [[Ficheru:Catrin Collier - colour.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13416998|Catrin Collier]]'' | escritora británica | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10436 | | ''[[:d:Q13522522|Hugh Schofield]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10437 | | ''[[:d:Q13563004|Gillian Gill]]'' | escritora galesa | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10438 | | ''[[:d:Q13581065|Jamie Jones]]'' | | 1980 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10439 | | ''[[:d:Q13635446|Grahame Davies]]'' | escritor británicu | 1964 | | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 10440 | | ''[[:d:Q13637417|Ian Jeremiah]]'' | ciclista galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10441 | [[Ficheru:Iolo Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13638382|Iolo Williams]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10442 | | ''[[:d:Q13645303|Lucy Christopher]]'' | escritora australiana | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10443 | [[Ficheru:Mark Donovan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q13646991|Mark Donovan]]'' | actor británicu | 1968 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10444 | | ''[[:d:Q14095064|Mark Whitby]]'' | | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10445 | | ''[[:d:Q14159639|Heather Jones]]'' | cantante galesa | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10446 | [[Ficheru:Rhun Ap Iorwerth official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14420732|Rhun ap Iorwerth]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q7821690|Tonteg]]'' |- | style='text-align:right'| 10447 | [[Ficheru:Terwyn davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14476341|Terwyn Davies]]'' | presentador de televisión galés | 1979 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10448 | | ''[[:d:Q14508446|Aled Jones Williams]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 10449 | | ''[[:d:Q14508501|Gruffudd Fychan ap Gruffudd ab Ednyfed]]'' | | 1335 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10450 | [[Ficheru:Myrddin ap Dafydd, Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14508658|Myrddin ap Dafydd]]'' | poeta galés | 1956 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10451 | [[Ficheru:David davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14945645|J. D. Davies]]'' | historiador galés | 1957 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10452 | | ''[[:d:Q14945659|John Lewis]]'' | | 1580 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10453 | | ''[[:d:Q14946841|Mark Evans]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10454 | [[Ficheru:Paul Atherton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q14949171|Paul Atherton]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10455 | | ''[[:d:Q15008212|Dafydd Bullock]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1953 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 10456 | | ''[[:d:Q15052584|Martin Daunton]]'' | historiador galés | 1949 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10457 | | ''[[:d:Q15052605|Richard Evans]]'' | | 1968 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10458 | | ''[[:d:Q15062913|Matt Parry]]'' | pilotu de carreres británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10459 | [[Ficheru:Trebor Edwards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15077570|Trebor Edwards]]'' | cantante británicu | 1939 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 10460 | [[Ficheru:Hungarian National Circus 2014 Richter József Jr. 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15148558|József Richter]]'' | | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10461 | | ''[[:d:Q15149236|Jonathan Jones]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10462 | [[Ficheru:Owain Doull - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15285212|Owain Doull]]'' | ciclista británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10463 | | ''[[:d:Q15378581|Peter Thomas]]'' | futbolista británicu | 1932 | | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 10464 | | ''[[:d:Q15401784|Simon Cox]]'' | golfista británicu | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10465 | | ''[[:d:Q15428968|Dean Gratton]]'' | escritor galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10466 | | ''[[:d:Q15433564|Stephen Knight]]'' | escritor británicu | 1960 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10467 | [[Ficheru:Ian Hamilton, Author image 2012.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15446774|Ian Hamilton]]'' | | 1946 | | [[Toronto]]<br/>[[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 10468 | | ''[[:d:Q15447289|Christopher Hann]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10469 | [[Ficheru:Mival and Barrie 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15456259|Eric Mival]]'' | direutor de cine británicu | 1939 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10470 | | ''[[:d:Q15460527|Paul Carey Jones]]'' | cantante d&#39;ópera galés | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10471 | | ''[[:d:Q15498606|Larry Goves]]'' | compositor británicu | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10472 | [[Ficheru:Mark Sampson, England Ladies v Montenegro 5 4 2014 1058.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15631605|Mark Sampson]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q5184032|Creigiau]]'' |- | style='text-align:right'| 10473 | | ''[[:d:Q15710759|Neil Thomas]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1968 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 10474 | | ''[[:d:Q15712409|Nic Strange]]'' | xugador de bádminton británicu | 1987 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10475 | | ''[[:d:Q15831079|Raj Popat]]'' | xugador de bádminton británicu | 1986 | | ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]'' |- | style='text-align:right'| 10476 | | ''[[:d:Q15831077|Daniel Font]]'' | xugador de bádminton británicu | 1993 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10477 | | ''[[:d:Q15840050|Peter Creed]]'' | xugador de squash británicu | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10478 | [[Ficheru:Sir Robert Fry - Self Portrait.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15967923|Robert Fry]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10479 | | ''[[:d:Q15991307|Charlotte Voake]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10480 | | ''[[:d:Q15994361|Maureen Elizabeth Church]]'' | | 1930 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10481 | [[Ficheru:Sarah Cruddas (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q15994385|Sarah Cruddas]]'' | meteoróloga británica | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10482 | | ''[[:d:Q15994548|Carl Jones]]'' | biólogu galés | 1954 | | ''[[:d:Q2085995|St Clears]]'' |- | style='text-align:right'| 10483 | | ''[[:d:Q16223980|Ross Stephens]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]'' |- | style='text-align:right'| 10484 | [[Ficheru:JoeThomas2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16224261|Joe Thomas]]'' | atleta galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10485 | | ''[[:d:Q16224682|William Griffin]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10486 | | ''[[:d:Q16224740|David Lloyd]]'' | xugador de críquet británicu | 1992 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10487 | | ''[[:d:Q16224744|Hannah Lloyd]]'' | xugadora de críquet galesa | 1979 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10488 | | ''[[:d:Q16226076|Nia Roberts]]'' | conductora radiofónica británica | 1964 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10489 | [[Ficheru:Chris Jenkins, Welsh light-Welterweight boxer 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16226895|Chris Jenkins]]'' | boxeador galés | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10490 | | ''[[:d:Q16230676|Howard Giles]]'' | llingüista d&#39;Estaos Xuníos | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10491 | | ''[[:d:Q16231553|Jonathan Spratt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10492 | | ''[[:d:Q16231561|Hywel Stoddart]]'' | xugador de rugbi union galés | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10493 | | ''[[:d:Q16231957|Richard Smith]]'' | | 1987 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10494 | | ''[[:d:Q16231982|Bruce Tasker]]'' | pilotu de bobsleigh galés | 1987 | | ''[[:d:Q6504834|Lawrenny]]'' |- | style='text-align:right'| 10495 | | ''[[:d:Q16232132|Jevon Groves]]'' | xugador de rugbi union galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10496 | | ''[[:d:Q16232219|Iwan Lewis]]'' | actor galés | 1988 | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 10497 | [[Ficheru:Darragh Mortell Directing.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16232794|Darragh Mortell]]'' | actor galés | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10498 | | ''[[:d:Q16232878|Nic Reynolds]]'' | xugador de rugbi union galés | 1989 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10499 | [[Ficheru:Gareth Davies 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16233083|Gareth Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10500 | | ''[[:d:Q16233186|Harri Greville]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1990 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10501 | | ''[[:d:Q16233500|Lloyd Read]]'' | pilotu d&#39;automovilismu galés | 1990 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10502 | | ''[[:d:Q16233638|Josh Tyler]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1990 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10503 | [[Ficheru:Monte-Carlo Squash Classic 2018 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234541|Tesni Evans]]'' | xugadora de squash británica | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10504 | [[Ficheru:Cory Hill 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234630|Cory Hill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]''<br/>[[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10505 | [[Ficheru:Andrew Hughes 26-04-2014 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16234640|Andrew Hughes]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10506 | | ''[[:d:Q16234958|Rob Evans]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10507 | [[Ficheru:Matthew Screech 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235000|Matthew Screech]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10508 | [[Ficheru:Joe Walsh Crawley Town 1 November 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235144|Joe Walsh]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10509 | | ''[[:d:Q16235445|Aaron Amadi-Holloway]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10510 | | ''[[:d:Q16235485|Alex Jones]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10511 | [[Ficheru:Rhodri Lloyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235579|Rhodri Lloyd]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1993 | | ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]'' |- | style='text-align:right'| 10512 | | ''[[:d:Q16235894|Luke Thomas]]'' | chef galés | 1993 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10513 | [[Ficheru:Jordan Williams (2012).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16235976|Jordan Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10514 | | ''[[:d:Q16236079|Elliot Dee]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10515 | [[Ficheru:Lee Evans (Wolves).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236125|Lee Evans]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10516 | [[Ficheru:DanielGossetBangorFC2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236166|Danny Gosset]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10517 | | ''[[:d:Q16236193|Cameron Herring]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10518 | | ''[[:d:Q16236232|Luc Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10519 | [[Ficheru:Tom Lawrence.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16236289|Tom Lawrence]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10520 | | ''[[:d:Q16236306|James Loveridge]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10521 | | ''[[:d:Q16236782|Dafydd Howells]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 10522 | | ''[[:d:Q16236924|Seb Morris]]'' | pilotu de carreres británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10523 | | ''[[:d:Q16237062|Leona Kate Vaughan]]'' | actriz británica | 1995 | | [[Caerffili]] |- | style='text-align:right'| 10524 | | ''[[:d:Q16239323|Ian Saynor]]'' | actor británicu | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10525 | | ''[[:d:Q16239399|Geraint Todd]]'' | | 1980 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10526 | | ''[[:d:Q16239500|Jennifer Evans]]'' | actriz galesa | 1982 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10527 | | ''[[:d:Q16240285|Chris Lilygreen]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10528 | | ''[[:d:Q16255748|Julia Watson]]'' | actriz galesa | 1953 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10529 | [[Ficheru:2016 Nazareth - Carl Sentance - by 2eight - DSC2639.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16318727|Carl Sentance]]'' | cantante galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10530 | | ''[[:d:Q16527618|Alex Morgan]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10531 | | ''[[:d:Q16561032|Andrew Matthews]]'' | escritor británicu | 1948 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10532 | | ''[[:d:Q16564560|Ian Thomas]]'' | batería galés | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10533 | | ''[[:d:Q16610733|Tim Davies]]'' | | 1950 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 10534 | | ''[[:d:Q16727629|Cara Braia]]'' | cantante británica | 1992 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10535 | | ''[[:d:Q16728064|Claire Jones]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10536 | [[Ficheru:Rachel K Collier General Press Pic.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16728146|Rachel K Collier]]'' | cantante galesa | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10537 | | ''[[:d:Q16729053|John Forrester-Clack]]'' | pintor australianu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10538 | | ''[[:d:Q16729677|Tom Harrison]]'' | músicu de jazz galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10539 | | ''[[:d:Q16729774|Rhiannon Henry]]'' | ciclista galesa | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10540 | | ''[[:d:Q16731153|Eddie Ladd]]'' | baillarina británica | 1964 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 10541 | [[Ficheru:Kate Lambert - Kato (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16731199|Kate Lambert]]'' | modelu galesa | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10542 | | ''[[:d:Q16731446|Flex Lewis]]'' | deportista galés | 1983 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10543 | | ''[[:d:Q16731984|Marco Marenghi]]'' | | 1901 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10544 | | ''[[:d:Q16734502|Phlegm]]'' | | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10545 | | ''[[:d:Q16735285|Beth Robert]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]'' |- | style='text-align:right'| 10546 | [[Ficheru:ProfessorElaineTreharne-4.16.19.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16740079|Elaine Treharne]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10547 | | ''[[:d:Q16743899|Huw Jenkins]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q6184895|Jersey Marine]]'' |- | style='text-align:right'| 10548 | | ''[[:d:Q16745471|Connor Roberts]]'' | futbolista británicu (1992-) | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10549 | | ''[[:d:Q16762663|Calum Antell]]'' | | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10550 | | ''[[:d:Q16848132|James Richards]]'' | videoartista británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10551 | [[Ficheru:Lauren Price in 2021.png|center|128px]] | ''[[:d:Q16863591|Lauren Price]]'' | boxeadora galesa | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10552 | [[Ficheru:Dave Smith NRL.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16885739|David Smith]]'' | | 1950 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10553 | | ''[[:d:Q16898435|Annabelle Despard]]'' | poeta noruega | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10554 | | ''[[:d:Q16931125|Emma Manners, Duchess of Rutland]]'' | agricultora galesa | 1963 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 10555 | | ''[[:d:Q16976371|Benjamin Davies]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10556 | | ''[[:d:Q16982750|Griffith George]]'' | | 1847 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10557 | [[Ficheru:Caleb McDuff - Deaf Go Kart Racer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16985888|Caleb McDuff]]'' | pilotu de carreres británicu | 2008 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10558 | | ''[[:d:Q16988006|Christopher Painter]]'' | compositor británicu | 1962 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10559 | [[Ficheru:Archbishop of Canterbury with military chaplains (Jonathan Woodhouse cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16988285|Jonathan Woodhouse]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10560 | | ''[[:d:Q17016985|Patricia Wiltshire]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q1376956|Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 10561 | | ''[[:d:Q17020826|Simon Williams]]'' | historietista galés | 1973 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10562 | [[Ficheru:Brynmor Evans (MDG).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17058143|Brynmor Evans]]'' | políticu noruegu | 1972 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10563 | | ''[[:d:Q17130218|Toni Murray]]'' | | 1992 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10564 | [[Ficheru:Georgia Ruth (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17151106|Georgia Ruth]]'' | cantante británica | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10565 | | ''[[:d:Q17159675|Celyn Jones]]'' | actor británicu | 1979 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10566 | | ''[[:d:Q17198217|John Bryan Evans]]'' | | 1980 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10567 | | ''[[:d:Q17198796|Kevin Thomas]]'' | xugador de dardos galés | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10568 | | ''[[:d:Q17306402|Michael Price]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10569 | | ''[[:d:Q17361343|Alan James]]'' | | 1933 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10570 | [[Ficheru:Eglwys y Santes Julitta St Julitta's Church, Capel Curig 32.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17377054|Curig]]'' | sacerdote galés | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10571 | [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–167.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17386578|Gerwyn Price]]'' | xugador de dardos galés | 1985 | | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 10572 | [[Ficheru:Deanofbreconshackerley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17402905|Paul Shackerley]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10573 | [[Ficheru:2019 Tour of Austria – 3rd stage 20190608 (02).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17403332|Scott Davies]]'' | ciclista británicu | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10574 | [[Ficheru:Jamie Lucas at Bristol Rovers in 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17403531|Jamie Lucas]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10575 | | ''[[:d:Q17418382|Phil Basey]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10576 | | ''[[:d:Q17418759|Calum Jarvis]]'' | nadador británicu | 1992 | | ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]'' |- | style='text-align:right'| 10577 | | ''[[:d:Q17449785|Angel Romaeo]]'' | ximnasta artística galesa | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10578 | | ''[[:d:Q17449824|Raer Theaker]]'' | ximnasta artística galesa | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10579 | [[Ficheru:Eglwys Sant Dogfan, Church of St Dogfan, Llanrhaeadr-ym-Mochnant, Powys 23.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q17479557|Dogfan]]'' | monxu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10580 | | ''[[:d:Q17479587|Gwrddelw]]'' | | | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10581 | | ''[[:d:Q17492322|Ashley Williams]]'' | boxeador galés | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10582 | | ''[[:d:Q15999899|Martin Davies]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10583 | | ''[[:d:Q15999960|Gary Richards]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10584 | | ''[[:d:Q16037727|Thomas Humphreys]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10585 | | ''[[:d:Q16066973|Joe Moran]]'' | futbolista británicu | 1880 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10586 | | ''[[:d:Q16069708|Lydia Hall]]'' | golfista galesa | 1987 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10587 | | ''[[:d:Q16079066|Len Orchard]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1912 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10588 | | ''[[:d:Q16089618|Robert Jones]]'' | | 1921 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10589 | | ''[[:d:Q16089913|Glenys Cour]]'' | pintora británica | 1924 | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 10590 | | ''[[:d:Q16095921|Don Ward]]'' | xugador de críquet británicu | 1934 | | ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]'' |- | style='text-align:right'| 10591 | | ''[[:d:Q16097119|Vincent Kane]]'' | periodista británicu | 1935 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10592 | | ''[[:d:Q16104409|Frank Clarke]]'' | xugador de críquet galés | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10593 | | ''[[:d:Q16104431|Phil Edwards]]'' | boxeador galés | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10594 | | ''[[:d:Q16104637|Fenton Coles]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1937 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 10595 | | ''[[:d:Q16105402|David Lewis]]'' | xugador de críquet galés | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10596 | [[Ficheru:Howard.cole.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16106220|Howard Cole]]'' | pilotu de motociclismu británicu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10597 | | ''[[:d:Q16106245|Pete Drummond]]'' | disc-jockey británicu | 1943 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10598 | | ''[[:d:Q16106590|John Cooper]]'' | | 1944 | | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 10599 | | ''[[:d:Q16106615|Ken Elias]]'' | pintor galés | 1944 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10600 | | ''[[:d:Q16106933|Hywel Evans]]'' | patinador artísticu sobre xelu galés | 1945 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10601 | | ''[[:d:Q16106974|John Harris]]'' | atleta galés | 1945 | | ''[[:d:Q7442720|Sebastopol]]'' |- | style='text-align:right'| 10602 | | ''[[:d:Q16106997|John Jeffery]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1945 | | ''[[:d:Q3404041|Oakdale]]'' |- | style='text-align:right'| 10603 | | ''[[:d:Q16107026|Brian Lewis]]'' | xugador de críquet galés | 1945 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10604 | | ''[[:d:Q16107406|Kevin Lyons]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10605 | | ''[[:d:Q16107436|Ian Morris]]'' | xugador de críquet galés | 1946 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10606 | | ''[[:d:Q16116092|Pat Murphy]]'' | futbolista británicu | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10607 | [[Ficheru:David Nott addressing the Keep Her Safe conference in 2013.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16123852|David Nott]]'' | ciruxanu galés | 1956 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10608 | | ''[[:d:Q16135575|Hilary Boyd]]'' | novelista británica | 1949 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10609 | [[Ficheru:Lorraine Barrett AM.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16144618|Lorraine Barrett]]'' | política galesa | 1950 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 10610 | | ''[[:d:Q16145283|Michael Hollingsworth]]'' | escritor canadianu | 1950 | | [[Abertawe]]<br/>[[Canadá]] |- | style='text-align:right'| 10611 | | ''[[:d:Q16146280|Dan Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10612 | | ''[[:d:Q16146480|Martin J. Ball]]'' | llingüista galés | 1951 | | ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10613 | | ''[[:d:Q16148201|Paul Chapman]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10614 | | ''[[:d:Q16148893|Clive Hicks-Jenkins]]'' | pintor británicu | 1951 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10615 | | ''[[:d:Q16150175|Roger Argente]]'' | | 1962 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10616 | [[Ficheru:Nicky Stevens.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16150554|Nicky Stevens]]'' | cantante galesa | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10617 | | ''[[:d:Q16152009|Barry Tucker]]'' | futbolista británicu | 1952 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10618 | | ''[[:d:Q16154488|Rakie Ayola]]'' | actriz galesa | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10619 | | ''[[:d:Q16156023|Kieran Evans]]'' | guionista galés | 1969 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 10620 | | ''[[:d:Q16185522|Marc Phillips]]'' | políticu galés | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10621 | [[Ficheru:Keith Griffiths at TEDx Nov2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16186256|Keith Griffiths]]'' | | 1954 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10622 | | ''[[:d:Q16186314|Les Keen]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1954 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10623 | [[Ficheru:Photograph of British Actor and Photographer, James Coombes, taken in 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16187020|James Coombes]]'' | actor británicu | 1956 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10624 | | ''[[:d:Q16188850|Roger Blake]]'' | actor galés | 1957 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10625 | [[Ficheru:David Rees (5804396479).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16191114|David Rees]]'' | políticu galés | 1957 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10626 | [[Ficheru:Installing 846.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16192714|David Garner]]'' | artista británicu | 1958 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10627 | [[Ficheru:Dr Roger Highfield.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q16192753|Roger Highfield]]'' | científicu galés | 1958 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 10628 | | ''[[:d:Q16193115|Stephen Garlick]]'' | | 1959 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10629 | | ''[[:d:Q16193706|Peter Lawlor]]'' | xugador de críquet galés | 1960 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10630 | | ''[[:d:Q16193861|Kelvin Smart]]'' | boxeador galés | 1960 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10631 | [[Ficheru:Violet Berlin and Gareth Jones (Gareth Jones).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16194126|Gareth Jones]]'' | presentador de televisión galés | 1961 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10632 | | ''[[:d:Q16194528|Mark Evans]]'' | futbolista d&#39;Estaos Xuníos | 1962 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10633 | | ''[[:d:Q16195606|David Martyn Jones]]'' | | 1964 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10634 | | ''[[:d:Q16195738|Kerry Peers]]'' | actriz galesa | 1964 | | ''[[:d:Q2622469|Northop Hall]]'' |- | style='text-align:right'| 10635 | | ''[[:d:Q16195819|Alia Syed]]'' | | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10636 | [[Ficheru:Gary Dobbs.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16195981|Gary M Dobbs]]'' | actor galés | 1965 | | ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]'' |- | style='text-align:right'| 10637 | | ''[[:d:Q16197935|Albert Bumford]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10638 | | ''[[:d:Q16198144|Dan Rees]]'' | pintor británicu | 1982 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10639 | | ''[[:d:Q16199209|Justin Chaston]]'' | atleta galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10640 | [[Ficheru:Osian Roberts.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16199536|Osian Roberts]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10641 | | ''[[:d:Q16199881|Norman Pugh]]'' | | 1911 | | ''[[:d:Q13128677|Godre'r Graig]]'' |- | style='text-align:right'| 10642 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Hunt of Bethnal Green crop 2, 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16205127|Ruth Hunt]]'' | activista LGBT galesa | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10643 | | ''[[:d:Q16205582|Gavin Dacey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10644 | | ''[[:d:Q16206111|Hywel Davies]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1981 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10645 | | ''[[:d:Q16206117|Jennifer Davies]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10646 | | ''[[:d:Q16206127|Jonathan Davies]]'' | xugador de críquet galés | 1980 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10647 | [[Ficheru:Rob Davies 2016.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16206142|Rob Davies]]'' | tenista de mesa galés | 1984 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10648 | | ''[[:d:Q16207211|Richard Elis]]'' | actor británicu | 1975 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10649 | [[Ficheru:Hannah Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16207950|Hannah Jones]]'' | xugadora de snooker británica | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10650 | | ''[[:d:Q16208301|Gareth Duke]]'' | nadador británicu | 1986 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10651 | | ''[[:d:Q16208797|Russell Gomer]]'' | actor galés | | | ''[[:d:Q478218|Treforest]]'' |- | style='text-align:right'| 10652 | | ''[[:d:Q16210221|Glyn Meredith]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10653 | | ''[[:d:Q16211037|Dominic Evans]]'' | deportista galés | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10654 | | ''[[:d:Q16212127|Ness Flowers]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10655 | [[Ficheru:Amy hill stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16212417|Amy Hill]]'' | ciclista británica | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10656 | [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 228.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16212823|Rachel James]]'' | ciclista británica | 1988 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10657 | | ''[[:d:Q16213085|Nathan Stephens]]'' | atleta galés | 1988 | | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 10658 | | ''[[:d:Q16213713|Toby Radford]]'' | xugador de críquet galés | 1971 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10659 | | ''[[:d:Q16213798|Neil Swain]]'' | boxeador galés | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10660 | | ''[[:d:Q16213945|Steve Evans]]'' | xugador de dardos galés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10661 | | ''[[:d:Q16213995|Mark Hill]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 10662 | [[Ficheru:Leigh Phillips (2024).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16214561|Leigh Phillips]]'' | compositor británicu | 1973 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10663 | | ''[[:d:Q16214892|Richard Huxtable]]'' | profesor británicu | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10664 | | ''[[:d:Q16215062|Nicola Reynolds]]'' | actriz británica | 1972 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10665 | | ''[[:d:Q16215512|Jimmy Richards]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1975 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10666 | | ''[[:d:Q16216112|Nathan Strong]]'' | | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10667 | | ''[[:d:Q16216574|James Griffiths]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1977 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 10668 | | ''[[:d:Q16216635|Damien Lacey]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10669 | | ''[[:d:Q16221709|Nathan Brew]]'' | xugador de rugbi galés | 1982 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10670 | | ''[[:d:Q16222166|Ifan Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10671 | | ''[[:d:Q16222332|Kate Alicia Morgan]]'' | | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10672 | | ''[[:d:Q16222538|Nathan Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1983 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10673 | | ''[[:d:Q16223279|James Merriman]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10674 | [[Ficheru:USO-Sale Sharks - 20131205 - Jonathan Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16223286|Jonathan Mills]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10675 | | ''[[:d:Q16223405|Scott Roberts]]'' | xugador de rugbi union galés | 1984 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10676 | | ''[[:d:Q16223639|Nicky Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1985 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10677 | | ''[[:d:Q16223817|James Morgan]]'' | actor galés | 1985 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10678 | | ''[[:d:Q17496545|Dyddgu Hywel]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10679 | [[Ficheru:Penmachno Parish Church - geograph.org.uk - 756583.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17509327|Tudclyd]]'' | | 501 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10680 | | ''[[:d:Q17517040|Daniel Kyriakides]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10681 | [[Ficheru:Maria Leijerstam.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q17578075|Maria Leijerstam]]'' | | 1978 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10682 | [[Ficheru:Rachel-musson DSC08626.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17591287|Rachel Musson]]'' | saxofonista británica | 2000 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10683 | | ''[[:d:Q17612657|Sophie Moulds]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 10684 | | ''[[:d:Q17661439|Mali Morris]]'' | artista británica | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10685 | | ''[[:d:Q17715103|Lloyd Handley]]'' | | 1987 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10686 | | ''[[:d:Q17984369|Aerdeyrn]]'' | | 600 | | [[Reinu de Powys]] |- | style='text-align:right'| 10687 | [[Ficheru:Well, Ffynnon Gwynydd, Glasbury - geograph.org.uk - 61678.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q17984465|Cynidr]]'' | | 501 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10688 | | ''[[:d:Q18003113|Rhisiart Tal-e-bot]]'' | | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10689 | [[Ficheru:Amelia Womack, 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18016151|Amelia Womack]]'' | política galesa | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10690 | | ''[[:d:Q18043654|James Benjamin]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10691 | [[Ficheru:Thomas James 26122024 (3).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18044237|Thomas James]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10692 | | ''[[:d:Q18044286|Dorian Jones]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10693 | | ''[[:d:Q18044288|Joe Jones]]'' | ciclista canadianu | 1944 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10694 | | ''[[:d:Q18044791|Scott Matthews]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10695 | | ''[[:d:Q18045036|Tyler Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10696 | | ''[[:d:Q18045213|Angus O'Brien]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 10697 | | ''[[:d:Q18045430|Rhys Pugsley]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10698 | | ''[[:d:Q18062133|Ashton Hewitt]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10699 | [[Ficheru:Caryl Parry Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18108230|Caryl Parry Jones]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]'' |- | style='text-align:right'| 10700 | | ''[[:d:Q18109251|Jack Thomas]]'' | nadador británicu | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10701 | [[Ficheru:Jordan Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18122000|Jordan Williams]]'' | futbolista británicu (1995-) | 1995 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10702 | [[Ficheru:Aaron Collins Bristol Rovers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18125441|Aaron Collins]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10703 | [[Ficheru:ChristianDoidge.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18125528|Christian Doidge]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10704 | | ''[[:d:Q18127948|Josh Sheehan]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10705 | | ''[[:d:Q18129138|Jim Williams]]'' | xugador de dardos galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10706 | | ''[[:d:Q18162186|Scott Tancock]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10707 | | ''[[:d:Q18162727|Mike Williams]]'' | periodista galés | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10708 | | ''[[:d:Q18166244|Brenda Wilson]]'' | | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10709 | | ''[[:d:Q18169400|Regan Poole]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10710 | [[Ficheru:Dan Hanford 19-09-2015 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18206315|Dan Hanford]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10711 | | ''[[:d:Q18217120|Natalie Powell]]'' | yudoca galesa | 1990 | | ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]'' |- | style='text-align:right'| 10712 | | ''[[:d:Q18221060|Robert D. Anderson]]'' | historiador británicu | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10713 | [[Ficheru:Joe Cordina (2016).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18330912|Joe Cordina]]'' | boxeador galés | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10714 | | ''[[:d:Q18331849|Nathan Thorley]]'' | boxeador galés | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10715 | [[Ficheru:Leigh jones hong kong rugby head coach 20170506.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18340098|Leigh Jones]]'' | entrenador galés | 1959 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 10716 | | ''[[:d:Q18341833|Kyle Rees]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10717 | | ''[[:d:Q18350944|Aled Richards]]'' | batería galés | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10718 | | ''[[:d:Q18352539|Marc Wyatt]]'' | deportista galés | 1977 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10719 | [[Ficheru:Nicky Smith 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18353250|Nicky Smith]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10720 | | ''[[:d:Q18358867|James Thomas]]'' | | 1918 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10721 | | ''[[:d:Q18385698|Jonathan Tomlinson]]'' | | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10722 | | ''[[:d:Q18387151|Paul Taylor]]'' | deportista galés | 1988 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10723 | | ''[[:d:Q18526703|Caradog ab Iestyn]]'' | hacendado galés | 1050 | | ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]'' |- | style='text-align:right'| 10724 | | ''[[:d:Q18535410|Aled Islwyn]]'' | traductor galés | 1953 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10725 | | ''[[:d:Q18535435|Angharad Rhiannon Davies]]'' | llocutora radiofónica británica | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10726 | | ''[[:d:Q18535440|Alistair James]]'' | músicu galés | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10727 | | ''[[:d:Q18535445|Dafydd Andrews]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10728 | | ''[[:d:Q18535453|Aled ap Dafydd]]'' | periodista galés | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10729 | | ''[[:d:Q18535458|Menna Baines]]'' | | 1965 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10730 | | ''[[:d:Q18535489|Siôn Cadwaladr]]'' | poeta galés | 1800 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 10731 | | ''[[:d:Q18535497|Toni Caroll]]'' | actriz galesa | 1949 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 10732 | [[Ficheru:Eglwys Llangelynnin Conwy 31.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535501|Celynnin]]'' | monxu galés | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10733 | | ''[[:d:Q18535514|Clydog]]'' | santu galés | 800 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10734 | | ''[[:d:Q18535527|Ceri Cunnington]]'' | | 1976 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 10735 | [[Ficheru:St Cynhafal's Church - geograph.org.uk - 135338.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535538|Cynhafal]]'' | | | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10736 | [[Ficheru:Eglwys Sant Cynhaiarn St Cynhaearn's Church, Ynyscynhaearn, Gwynedd North Wales 05.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535539|Cynhaiarn]]'' | | 700 | | ''[[:d:Q19871789|Caereinion]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10737 | | ''[[:d:Q18535553|Siân Melangell Dafydd]]'' | | 1977 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10738 | | ''[[:d:Q18535558|Nicholas Daniels]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 10739 | | ''[[:d:Q18535567|Jason Walford Davies]]'' | | 1971 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10740 | | ''[[:d:Q18535565|Glan Davies]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 10741 | | ''[[:d:Q18535590|Lyn Ebenezer]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]'' |- | style='text-align:right'| 10742 | | ''[[:d:Q18535597|Sonia Edwards]]'' | escritora galesa | 1961 | | ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]'' |- | style='text-align:right'| 10743 | | ''[[:d:Q18535610|Tony Etoria]]'' | | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10744 | | ''[[:d:Q18535609|John Emyr]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]'' |- | style='text-align:right'| 10745 | | ''[[:d:Q18535617|Meirion Evans]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q5441898|Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 10746 | [[Ficheru:Heledd Fychan AS-MS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535625|Heledd Fychan]]'' | política galesa | 1980 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10747 | | ''[[:d:Q18535630|Ffion Dafis]]'' | actriz británica | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10748 | | ''[[:d:Q18535635|Beti George]]'' | periodista galesa | 1939 | | ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]'' |- | style='text-align:right'| 10749 | [[Ficheru:Hywel Griffiths.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535643|Hywel Griffiths]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q18378847|Glangwili General Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 10750 | [[Ficheru:Eglwys Fihangel Sant Saint Michaels Church Betws-y-Coed Conwy Gwynedd Cymru Wales 42.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18535647|Gruffudd ap Dafydd Goch]]'' | | 1400 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10751 | | ''[[:d:Q18535656|Robat Gruffudd]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 10752 | | ''[[:d:Q18535665|Gwenfaen]]'' | | 600 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10753 | | ''[[:d:Q18535672|Gwyddelan]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 10754 | | ''[[:d:Q18535681|Rheinallt ap Gwynedd]]'' | | 1975 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 10755 | | ''[[:d:Q18535686|Helen Aileen Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10756 | | ''[[:d:Q18535701|Meirion MacIntyre Huws]]'' | | 1963 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10757 | | ''[[:d:Q18535713|Ifan Huw Dafydd]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 10758 | | ''[[:d:Q18535718|Meleri Wyn James]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 10759 | | ''[[:d:Q18535746|Hefin Jones]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 10760 | | ''[[:d:Q18535763|Lee Haven-Jones]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10761 | | ''[[:d:Q18535760|Aneirin Karadog]]'' | poeta galés | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10762 | | ''[[:d:Q18535769|Doreen Lewis]]'' | | 1953 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10763 | [[Ficheru:Dewi Llwyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535785|Dewi Llwyd]]'' | periodista británicu | 1954 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10764 | | ''[[:d:Q18535794|John-Paul Macleod]]'' | actor británicu | 1986 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10765 | | ''[[:d:Q18535807|Dyl Mei]]'' | | | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 10766 | | ''[[:d:Q18535808|Meinir Jones]]'' | presentadora de televisión británica | 1985 | | ''[[:d:Q13126547|Capel Isaac]]'' |- | style='text-align:right'| 10767 | | ''[[:d:Q18535819|Lowri Morgan]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 10768 | | ''[[:d:Q18535817|Elin Llwyd Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q17323496|Cefn-bryn-brain]]'' |- | style='text-align:right'| 10769 | | ''[[:d:Q18535825|Mr Huw]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 10770 | | ''[[:d:Q18535858|Gerallt Pennant]]'' | llocutor radiofónicu galés | 1960 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10771 | | ''[[:d:Q18535866|Arwel Gruffydd]]'' | actor galés | 1967 | | ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]'' |- | style='text-align:right'| 10772 | | ''[[:d:Q18535875|Dewi Prysor]]'' | | 1967 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 10773 | [[Ficheru:Golygathon Wicipop Prifysgol Bangor Wicipop Editathon 2017 04.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535877|Pwyll ap Siôn]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 10774 | | ''[[:d:Q18535900|Bethan Rhys Roberts]]'' | periodista británica | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10775 | | ''[[:d:Q18535901|Cefin Roberts]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 10776 | | ''[[:d:Q18535906|Lleucu Roberts]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10777 | [[Ficheru:Manon Steffan Ros (33218890640) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18535914|Manon Steffan Ros]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q20593646|Llanddeiniol]]'' |- | style='text-align:right'| 10778 | | ''[[:d:Q18535925|Rhuddlad]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]'' |- | style='text-align:right'| 10779 | | ''[[:d:Q18535979|Emily Tucker]]'' | actriz galesa | 1991 | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 10780 | | ''[[:d:Q18536008|Hugh Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10781 | | ''[[:d:Q18536012|John Ellis Williams]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 10782 | | ''[[:d:Q18536058|Cadfarch]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10783 | [[Ficheru:Professor Laura McAllister (8552094408) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18545621|Laura McAllister]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10784 | | ''[[:d:Q18576042|Dorcas Erbery]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10785 | | ''[[:d:Q18588247|Bryan Parry]]'' | actor británicu | 1992 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10786 | [[Ficheru:Saint Aelhaiarn.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18593818|Aelhaearn]]'' | santu patrón galés | | | [[Reinu de Powys]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10787 | | ''[[:d:Q18601440|Merlin James]]'' | | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10788 | | ''[[:d:Q18612371|Judith Phillips]]'' | académica galesa | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10789 | | ''[[:d:Q18624411|Gavin Jones]]'' | xugador de squash británicu | 1980 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 10790 | [[Ficheru:Robert Jones (Welsh composer).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18630239|Robert Jones]]'' | | 1945 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 10791 | | ''[[:d:Q18637292|Joe Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10792 | | ''[[:d:Q18637509|Emily Kagan]]'' | lluchadora d&#39;artes marciales mestes galesa | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10793 | | ''[[:d:Q18637863|Dewi Penrhyn Jones]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10794 | | ''[[:d:Q18640327|Gerry Humphreys]]'' | futbolista británicu | 1946 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10795 | | ''[[:d:Q18646602|Wendell Morgan]]'' | futbolista británicu | 1935 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 10796 | [[Ficheru:Daniel Hickey.png|center|128px]] | ''[[:d:Q18657319|Daniel Hickey]]'' | | 1869 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10797 | [[Ficheru:Alize Mounter (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18683953|Alize Lily Mounter]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10798 | | ''[[:d:Q18688008|Iori Jenkins]]'' | | 1959 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10799 | [[Ficheru:Sant Ilar (st ilar) ('St Hilary's Church' is NEVER used), Llanilar, Aberystwyth, Ceredigion, Cymru 68.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q18691847|Saint Ilar]]'' | monxu galés | 600 | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10800 | | ''[[:d:Q18719315|Michael Brown]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10801 | | ''[[:d:Q18719387|Jonathan Edwards]]'' | | 1979 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10802 | | ''[[:d:Q18730245|Efa ferch Maredudd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10803 | | ''[[:d:Q18737042|David Pugh]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6770972|Markham]]'' |- | style='text-align:right'| 10804 | [[Ficheru:Mark Andrews at Smash Nov 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18763812|Mark Andrews]]'' | lluchador británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10805 | | ''[[:d:Q18763900|Kieran Bull]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10806 | [[Ficheru:1 19 Aneurin Donald.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q18764018|Aneurin Donald]]'' | xugador de críquet galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10807 | | ''[[:d:Q18764163|John Price]]'' | comentarista deportivu británicu | 1960 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10808 | | ''[[:d:Q18815948|Arthur Isaac]]'' | | 1902 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10809 | | ''[[:d:Q18921907|Gavin Hitchings]]'' | artista neozelandés | 1937 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10810 | | ''[[:d:Q19202498|Bob Shaw]]'' | vallista galés | 1932 | | ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]'' |- | style='text-align:right'| 10811 | | ''[[:d:Q19276832|Keith Palmer]]'' | empresariu británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10812 | [[Ficheru:Danny Ward 2014 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19281946|Danny Ward]]'' | futbolista británicu (1993-) | 1993 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10813 | | ''[[:d:Q19282249|Catherine Williamson]]'' | ciclista británica | 1982 | | [[Gran Bretaña]]<br/>''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10814 | | ''[[:d:Q19518803|Bethan Witcomb]]'' | actriz galesa | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 10815 | | ''[[:d:Q19519776|Nigel Williams]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10816 | | ''[[:d:Q19519831|Max Clark]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10817 | | ''[[:d:Q19519921|Jenny Hawkins]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10818 | | ''[[:d:Q19560518|Natalie Fryde]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10819 | | ''[[:d:Q19560780|Harold Hughes]]'' | | 1902 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10820 | | ''[[:d:Q19578070|Laura Thomas]]'' | | 1985 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10821 | | ''[[:d:Q19578254|Liam Williams]]'' | boxeador galés | 1992 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10822 | | ''[[:d:Q19578296|Viv Woodward]]'' | futbolista británicu | 1914 | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 10823 | [[Ficheru:Nigel Haworth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19585743|Nigel Haworth]]'' | políticu galés | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10824 | | ''[[:d:Q19600732|Clydai ach Brychan]]'' | santa galesa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10825 | | ''[[:d:Q19629034|Simon Armstrong]]'' | actor británicu | 2000 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10826 | | ''[[:d:Q19630379|Glynn Croudace]]'' | escritora de ficción de detectives galesa | 1917 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 10827 | [[Ficheru:Frances Donovan 2011.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19650365|Frances Donovan]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10828 | | ''[[:d:Q19661146|Wynne Richards]]'' | | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10829 | | ''[[:d:Q19662539|Sue Jones]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10830 | | ''[[:d:Q19663103|Greg Hill]]'' | poeta británicu | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10831 | | ''[[:d:Q19664267|Rachel Johncock]]'' | atleta británica | 1993 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10832 | | ''[[:d:Q19665598|Alex Jeffries]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10833 | | ''[[:d:Q19665984|Gyllian Raby]]'' | novelista canadiana | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10834 | [[Ficheru:Business of Software - Rory Sutherland.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19666293|Rory Sutherland]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q6661096|Llanbadoc]]'' |- | style='text-align:right'| 10835 | | ''[[:d:Q19666470|Nicky Thomas]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10836 | | ''[[:d:Q19666871|Kevin Moseley]]'' | xugador de rugbi union galés | 1963 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 10837 | | ''[[:d:Q19668085|Liam Shephard]]'' | futbolista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q7165282|Pentre]]'' |- | style='text-align:right'| 10838 | [[Ficheru:Nick Salapatas.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19668376|Nick Salapatas]]'' | futbolista británicu | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10839 | | ''[[:d:Q19840274|Rhodri Jones]]'' | fotógrafu galés | 1963 | | ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10840 | | ''[[:d:Q19848670|Chalkie Davies]]'' | fotógrafu galés | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10841 | | ''[[:d:Q19870710|Alun Anderson]]'' | escritor británicu | 1948 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10842 | | ''[[:d:Q19872799|Rod Duncan]]'' | escritor galés | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10843 | | ''[[:d:Q19873847|Ian Hamer]]'' | atleta galés | 1965 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10844 | [[Ficheru:Owain Jones footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19874739|Owain Jones]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10845 | | ''[[:d:Q19895893|Betsan Llwyd]]'' | actriz británica | 1959 | | ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]'' |- | style='text-align:right'| 10846 | [[Ficheru:Ross at Wakles Comic Con 2015.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q19899726|Ross O'Hennessy]]'' | actor británicu | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10847 | | ''[[:d:Q19903914|Cynan Jones]]'' | | 1975 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 10848 | [[Ficheru:Sian Gibson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19904075|Sian Gibson]]'' | | 1976 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10849 | | ''[[:d:Q19904139|Jason Greenslade]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 10850 | | ''[[:d:Q19945904|Bryn Markham-Jones]]'' | árbitru de fútbol británicu | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10851 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Davies crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19957299|Chris Davies]]'' | políticu galés | 1967 | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 10852 | [[Ficheru:Official portrait of Dr James Davies MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19957303|James Davies]]'' | políticu galés | 1980 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 10853 | [[Ficheru:Official portrait of Carolyn Harris MP, 2025 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958026|Carolyn Harris]]'' | política británica | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10854 | [[Ficheru:Janet Owart.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958045|Janet Haworth]]'' | política galesa | | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 10855 | [[Ficheru:Official portrait of Simon Hoare (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19958093|Simon Hoare]]'' | políticu británicu | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10856 | [[Ficheru:Lateysha Grace at the National Television Awards.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19968719|Lateysha Grace]]'' | cantante galesa | 1992 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10857 | | ''[[:d:Q20007832|Leondre Devries]]'' | cantante británicu | 2000 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10858 | | ''[[:d:Q20022443|Mark Bennett]]'' | xugador de rugbi union galés | 1969 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10859 | | ''[[:d:Q20022497|Simon Hill]]'' | | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10860 | | ''[[:d:Q20055587|Sioned Wiliam]]'' | | 1961 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10861 | | ''[[:d:Q20089033|David Braid]]'' | compositor galés | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10862 | [[Ficheru:Gareth Allen PHC 2015-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20090102|Gareth Allen]]'' | xugador de snooker galés | 1988 | | ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]'' |- | style='text-align:right'| 10863 | [[Ficheru:Shift Exhibition pic.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q20090668|Chris Tally Evans]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10864 | | ''[[:d:Q20090820|Ollie Griffiths]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10865 | | ''[[:d:Q20109582|Penelope Evans]]'' | escritora de ficción de detectives británica | 1959 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 10866 | | ''[[:d:Q20127986|Kyle Patten]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10867 | [[Ficheru:Official portrait of Jo Stevens MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20128115|Jo Stevens]]'' | política galesa | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10868 | | ''[[:d:Q20497707|Emlyn Rees]]'' | escritor británicu | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10869 | [[Ficheru:Elinor Crawley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20534916|Elinor Crawley]]'' | actriz galesa | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10870 | | ''[[:d:Q20558011|Aeryn Jones]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 10871 | | ''[[:d:Q20558076|Angharad Llwyd-Jones]]'' | escritora británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10872 | | ''[[:d:Q20558096|Angharad Puw Davies]]'' | autora británica | | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10873 | | ''[[:d:Q20558342|Alice E. Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10874 | | ''[[:d:Q20558419|Alun Guy]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10875 | | ''[[:d:Q20558440|Alun Ifans]]'' | | | | ''[[:d:Q107032917|Sarn-bach]]'' |- | style='text-align:right'| 10876 | | ''[[:d:Q20558530|Alwyn Humphreys]]'' | escritor británicu | 1944 | | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 10877 | | ''[[:d:Q20559469|Dyfnwal ap Arthwyr]]'' | | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 10878 | | ''[[:d:Q20560367|Androw Bennett]]'' | | 1946 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10879 | | ''[[:d:Q20560477|Bethan Marlow]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q3402550|Bethel]]'' |- | style='text-align:right'| 10880 | | ''[[:d:Q20560688|Bleddyn Owen Huws]]'' | | | | ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 10881 | | ''[[:d:Q20562825|Eurig Salisbury]]'' | poeta británicu | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10882 | | ''[[:d:Q20562948|Lleuwen Steffan]]'' | cantante británica | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10883 | | ''[[:d:Q20564992|Ceri Dupree]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]'' |- | style='text-align:right'| 10884 | | ''[[:d:Q20567154|John Rowlands]]'' | políticu británicu | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10885 | | ''[[:d:Q20567225|Ann Pierce Jones]]'' | autora británica | | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 10886 | | ''[[:d:Q20568764|Beryl Stafford Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 10887 | [[Ficheru:Celtic Knot Conference, July 2017 (14) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20569630|Gareth Morlais]]'' | | | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 10888 | [[Ficheru:Siân Gwenllian AM (28092344141).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20570139|Sian Gwenllian]]'' | política británica | 1956 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10889 | | ''[[:d:Q20630509|Anthony Lyn]]'' | direutor de teatru galés | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10890 | [[Ficheru:H. Hawkline.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20638115|H. Hawkline]]'' | actor galés | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10891 | | ''[[:d:Q20638154|Rhisiart Iorwerth]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 10892 | [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3974.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20641048|Nia Jones]]'' | futbolista galesa | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10893 | | ''[[:d:Q20641505|George Smith]]'' | futbolista británicu | 1910 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10894 | [[Ficheru:Official portrait of Gerald Jones MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20647531|Gerald Jones]]'' | políticu galés | 1970 | | ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 10895 | [[Ficheru:Official portrait of Craig Williams MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20647978|Craig Williams]]'' | políticu británicu | 1985 | | [[Y Trallwng]] |- | style='text-align:right'| 10896 | [[Ficheru:Official portrait of Christina Rees crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20648332|Christina Rees]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10897 | [[Ficheru:Official portrait of Nick Thomas-Symonds MP (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20648913|Nick Thomas-Symonds]]'' | políticu británicu | 1980 | | [[Blaenafon]] |- | style='text-align:right'| 10898 | | ''[[:d:Q20651182|David Morris]]'' | | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10899 | | ''[[:d:Q20684269|Terry Jones]]'' | | 1945 | | [[Northampton]]<br/>[[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 10900 | | ''[[:d:Q20707550|Jack Murphy]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10901 | | ''[[:d:Q20707929|Jeremy Lawlor]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10902 | [[Ficheru:Duane Jones PHC 2015-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20713162|Duane Jones]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 10903 | | ''[[:d:Q20713565|Rory Thornton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10904 | | ''[[:d:Q20714025|Javan Sebastian]]'' | | 1994 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10905 | | ''[[:d:Q20732632|Arthur Jones]]'' | poeta galés | | | ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]'' |- | style='text-align:right'| 10906 | | ''[[:d:Q20732663|William Birchinshaw]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10907 | | ''[[:d:Q20732678|Cadwaladr Davies]]'' | | 1704 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 10908 | | ''[[:d:Q20732683|Cadwgan Delynor]]'' | | 1400 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10909 | | ''[[:d:Q20732684|Cadwgan Ffôl]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10910 | | ''[[:d:Q20732734|Dafydd ap Phylip ap Rhys]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10911 | | ''[[:d:Q20732732|Dafydd ap Maredudd ap Tudur]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10912 | | ''[[:d:Q20732927|Edward Cadwaladr]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10913 | | ''[[:d:Q20732994|Ellis Cadwaladr]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10914 | | ''[[:d:Q20732999|Ellis Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q20595287|Llwyn-Gwern]]'' |- | style='text-align:right'| 10915 | | ''[[:d:Q20733184|Hugh Bulkeley]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10916 | | ''[[:d:Q20733219|Huw ap Morus]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10917 | | ''[[:d:Q20733217|Huw ap Dafydd]]'' | poeta galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10918 | | ''[[:d:Q20733220|Huw ap Rhisiart ap Dafydd]]'' | poeta galés | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10919 | | ''[[:d:Q20734421|Thomas Blayney]]'' | | 1785 | | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 10920 | | ''[[:d:Q20734505|Thomas Meredith]]'' | | | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 10921 | | ''[[:d:Q20740720|Jamie Clarke]]'' | xugador de snooker británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10922 | [[Ficheru:Composer Julian Philips.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20744651|Julian Philips]]'' | | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10923 | | ''[[:d:Q20746350|Sarah Vine]]'' | periodista galesa | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10924 | | ''[[:d:Q20748859|Margaret Thomas]]'' | escritora d&#39;himnos galesa | 1779 | | ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]'' |- | style='text-align:right'| 10925 | | ''[[:d:Q20751801|Edward Evans]]'' | | 1582 | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 10926 | | ''[[:d:Q20796502|John Doyle]]'' | | 1968 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 10927 | | ''[[:d:Q20804702|Evan Williams]]'' | | 1706 | | ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]'' |- | style='text-align:right'| 10928 | [[Ficheru:Scott barrow york city 2021-22.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20806930|Scott Barrow]]'' | futbolista británicu | 1988 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10929 | | ''[[:d:Q20858102|John McGrath]]'' | direutor artísticu galés | 1962 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 10930 | | ''[[:d:Q20864810|Richard Rees]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10931 | | ''[[:d:Q20871825|Joseph Devries]]'' | cantante británicu | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 10932 | | ''[[:d:Q20876607|David Carpanini]]'' | | 1946 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10933 | | ''[[:d:Q20878085|Ryan Broom]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10934 | | ''[[:d:Q20878155|Dafydd Jones]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10935 | [[Ficheru:Connor Roberts (footballer, born 1995), cropped image, Turkey vs Wales EURO 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878221|Connor Roberts]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10936 | [[Ficheru:Rick Smith.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878239|Rick Smith]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 10937 | [[Ficheru:Josh Yorwerth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q20878285|Josh Yorwerth]]'' | futbolista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10938 | | ''[[:d:Q20900626|Drew Sherman]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10939 | | ''[[:d:Q20949696|Cynon]]'' | | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 10940 | | ''[[:d:Q20955871|Huw M.]]'' | compositor galés | 1953 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10941 | | ''[[:d:Q20979145|Alex Samuel]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 10942 | | ''[[:d:Q21004948|Lewis Bamford]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10943 | | ''[[:d:Q21005409|Colin Roscoe]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 10944 | | ''[[:d:Q21005591|Anne Denholm]]'' | | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 10945 | | ''[[:d:Q21005762|Rob Evans]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10946 | [[Ficheru:Dylan Wiliam LISE2006 podium.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030583|Dylan Wiliam]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10947 | [[Ficheru:Alexa Davies on MTV International.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030581|Alexa Davies]]'' | actriz británica | 1995 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 10948 | [[Ficheru:Richard Owain Roberts.png|center|128px]] | ''[[:d:Q21030612|Richard Owain Roberts]]'' | escritor británicu | 1982 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10949 | [[Ficheru:2 02 Phil Salt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21030613|Philip Salt]]'' | xugador de críquet británicu | 1996 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 10950 | | ''[[:d:Q21030620|Stephen Thomas]]'' | regatista galés | 1977 | | ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 10951 | | ''[[:d:Q21032001|Peter Rudeforth]]'' | trompetista galés | 1963 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10952 | [[Ficheru:Professor Roger Matthews in October 2019, a workshop in Sulaymaniyah, Iraq.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21062381|Roger Matthews]]'' | profesor universitariu galés | 1954 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 10953 | [[Ficheru:ProtheroeMatt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21064622|Matt Protheroe]]'' | deportista galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10954 | | ''[[:d:Q21066421|Lara Stephen]]'' | | 1993 | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 10955 | | ''[[:d:Q21165576|John Aggleton]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10956 | | ''[[:d:Q21181195|Nicholas Harrhy]]'' | futbolista británicu | 1982 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 10957 | [[Ficheru:Tal dan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21284652|Tal Dunne]]'' | xugador de baloncestu israelín | 1987 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10958 | [[Ficheru:Paul Emanuelli.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21284929|Paul Emanuelli]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 10959 | | ''[[:d:Q21285653|Geraint Walsh]]'' | deportista galés | 1988 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10960 | | ''[[:d:Q21294997|Hayley Smith]]'' | | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10961 | | ''[[:d:Q21453970|Liam Hanley]]'' | pintor británicu | 1933 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 10962 | | ''[[:d:Q21455479|Roy Slade]]'' | | 1933 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 10963 | [[Ficheru:Manon Awst portrait 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21455692|Manon Awst]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 10964 | | ''[[:d:Q21455918|Sally Moore]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 10965 | | ''[[:d:Q21456698|Andrzej Jackowski]]'' | pintor británicu | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 10966 | | ''[[:d:Q21457000|Elinor Evans]]'' | pintora galesa | 1982 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 10967 | | ''[[:d:Q21457350|James Malcolm Rielly]]'' | pintor galés | 1956 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 10968 | | ''[[:d:Q21457627|Elwyn Ioan]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q16007333|Pen-bont-rhyd-y-beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 10969 | | ''[[:d:Q21458001|Emrys Parry]]'' | | 1941 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 10970 | | ''[[:d:Q21461712|John Harvey]]'' | pintor galés | 1959 | | ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]'' |- | style='text-align:right'| 10971 | | ''[[:d:Q21462444|Paul Brewer]]'' | pintor británicu | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10972 | | ''[[:d:Q21464075|Cherry Pickles]]'' | pintora británica | 1950 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10973 | | ''[[:d:Q21464870|Glyn Jones]]'' | pintor británicu | 1936 | | ''[[:d:Q62429|Tynewydd]]'' |- | style='text-align:right'| 10974 | | ''[[:d:Q21465832|Gwyn Evans]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10975 | | ''[[:d:Q21466186|D. Alun Evans]]'' | | 1945 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 10976 | | ''[[:d:Q21466631|Keith Bowen]]'' | pintor británicu | 1950 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 10977 | | ''[[:d:Q21466820|Richard O'Connell]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 10978 | | ''[[:d:Q21466996|Wynn Jones]]'' | pintor británicu | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 10979 | | ''[[:d:Q21474189|Dafydd Hellard]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1985 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 10980 | | ''[[:d:Q21481534|John Williams]]'' | novelista galés | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 10981 | | ''[[:d:Q21521789|John Neilson]]'' | músicu galés | 1959 | | ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]'' |- | style='text-align:right'| 10982 | [[Ficheru:Parêd Gŵyl Dewi Aberystwyth 2023 - Wynne Melville Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21521815|Wynne Melville Jones]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 10983 | [[Ficheru:Simple Minds - 2018173231123 2018-06-22 Rock the Ring - 1D X MK II - 2684 - B70I0818.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21585387|The Anchoress]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 10984 | [[Ficheru:Adam Beard 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21620859|Adam Beard]]'' | deportista galés | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10985 | | ''[[:d:Q21620926|Will Boyde]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 10986 | | ''[[:d:Q21621069|Jack Condy]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 10987 | | ''[[:d:Q21621139|James Davies]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10988 | | ''[[:d:Q21621193|Dion Donohue]]'' | futbolista británicu | 1993 | | ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]'' |- | style='text-align:right'| 10989 | [[Ficheru:20260314 184512 Ryan Elias 2026 Six Nations Wales vs Italy.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621239|Ryan Elias]]'' | | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 10990 | [[Ficheru:Jarrod Evans 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621263|Jarrod Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 10991 | | ''[[:d:Q21621266|Steffan Evans]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10992 | | ''[[:d:Q21621265|Lloyd Evans]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 10993 | [[Ficheru:Wyn Jones March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621405|Wyn Jones]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1992 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 10994 | | ''[[:d:Q21621506|Steffan Hughes]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 10995 | | ''[[:d:Q21621505|Rhodri Hughes]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10996 | | ''[[:d:Q21621582|Ellis Jenkins]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 10997 | | ''[[:d:Q21621583|Owen Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]'' |- | style='text-align:right'| 10998 | | ''[[:d:Q21621580|Aled Jenkins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1990 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 10999 | | ''[[:d:Q21621611|Dan Jones]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11000 | | ''[[:d:Q21621827|Ethan Lewis]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 11001 | [[Ficheru:Dillon Lewis 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21621825|Dillon Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 11002 | | ''[[:d:Q21621829|Josh Lewis]]'' | xugador de rugbi union galés | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11003 | | ''[[:d:Q21622160|Torin Myhill]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]'' |- | style='text-align:right'| 11004 | | ''[[:d:Q21622199|Ioan Nicholas]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 11005 | | ''[[:d:Q21622291|Scott Otten]]'' | xugador de rugbi union galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11006 | | ''[[:d:Q21622371|Tom Phillips]]'' | | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11007 | | ''[[:d:Q21622500|Lewis Rawlins]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11008 | | ''[[:d:Q21622920|Garyn Smith]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11009 | | ''[[:d:Q21622991|Aled Summerhill]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1994 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11010 | | ''[[:d:Q21622998|Dan Suter]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11011 | [[Ficheru:Gareth Thomas (ospreys) 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623095|Gareth Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1993 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11012 | [[Ficheru:Owen Watkin RWC 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623285|Owen Watkin]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11013 | [[Ficheru:Tomos Williams 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21623324|Tomos Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11014 | | ''[[:d:Q21642411|Hannah Daniel]]'' | actriz galesa | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11015 | [[Ficheru:Gem Hallett.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21642535|Gemma Hallett]]'' | | 1981 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11016 | [[Ficheru:Jordan Evans.png|center|128px]] | ''[[:d:Q21716254|Jordan Evans]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11017 | | ''[[:d:Q21754193|Jacob Ifan]]'' | actor británicu | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11018 | | ''[[:d:Q21857916|Roger Hackney]]'' | deportista galés | 1957 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11019 | [[Ficheru:Stephen Williams, 2023 Paris-Nice.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q21899385|Stephen Williams]]'' | ciclista británicu | 1996 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11020 | | ''[[:d:Q21932066|Dean Reynolds]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11021 | | ''[[:d:Q21933272|Alex Lynch]]'' | futbolista británicu | 1995 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 11022 | | ''[[:d:Q21954811|Morgan Evans]]'' | xugador de lliga de rugbi británicu | 1992 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11023 | [[Ficheru:Anwen Butten.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q21964342|Anwen Butten]]'' | | 1972 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11024 | | ''[[:d:Q21964482|Rhodri Talfan Davies]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11025 | | ''[[:d:Q21964937|Sean Holley]]'' | | 1970 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11026 | | ''[[:d:Q21999572|Robert Nisbet]]'' | escritor galés | 1941 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11027 | | ''[[:d:Q21999672|Kevin Hopkins]]'' | entrenador de rugbi a 15 galés | 1961 | | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 11028 | | ''[[:d:Q21999689|Carl Llewellyn]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11029 | | ''[[:d:Q21999695|Nigel Meek]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 11030 | | ''[[:d:Q21999708|Joseph Owens]]'' | | 1878 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11031 | | ''[[:d:Q21999727|Dick Roberts]]'' | | 1891 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11032 | | ''[[:d:Q21999735|Cyril Smith]]'' | | 1893 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 11033 | | ''[[:d:Q22007406|John Pettigrew]]'' | | 1968 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11034 | [[Ficheru:Richard Lewis in 2018.png|center|128px]] | ''[[:d:Q22097933|Richard Lewis]]'' | | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11035 | | ''[[:d:Q22097945|Darril Williams]]'' | | 1975 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11036 | | ''[[:d:Q22098319|Justin Thomas]]'' | | 1973 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11037 | | ''[[:d:Q22098343|Georgia Evans]]'' | futbolista británica | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11038 | | ''[[:d:Q22113503|John S. Noyes]]'' | entomólogu galés | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11039 | [[Ficheru:Ellie Curson - Yeovil Ladies (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22137015|Ellie Curson]]'' | futbolista galesa | 1994 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11040 | | ''[[:d:Q22277003|Remy Beasley]]'' | actriz galesa | | | [[Cas-gwent]] |- | style='text-align:right'| 11041 | | ''[[:d:Q22277869|Daniel Gammond]]'' | actor galés | | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11042 | | ''[[:d:Q22277934|Oncle Gilbert]]'' | compositor de cantares galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11043 | | ''[[:d:Q22278255|Edwin Humphreys]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]'' |- | style='text-align:right'| 11044 | [[Ficheru:Tim Killeen and Tom Vilsack.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22278601|Timothy Killeen]]'' | | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11045 | | ''[[:d:Q22279195|Maisie Methuen]]'' | ximnasta artística británica | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11046 | | ''[[:d:Q22695859|Brian Davies]]'' | actor galés | 1938 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11047 | | ''[[:d:Q22703903|Eirlys Britton]]'' | actriz galesa | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11048 | | ''[[:d:Q22704062|Rebecca Harries]]'' | actriz galesa | 1966 | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 11049 | | ''[[:d:Q22704087|Ioan Hefin]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]'' |- | style='text-align:right'| 11050 | [[Ficheru:Daniel Pearson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22774613|Daniel Pearson]]'' | ciclista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11051 | | ''[[:d:Q22815213|Marged ferch Tomos]]'' | | 1340 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11052 | | ''[[:d:Q22941875|Jess Davies]]'' | modelu galesa | 1993 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11053 | [[Ficheru:Nicola Cousins.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22957455|Nicola Cousins]]'' | futbolista galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11054 | | ''[[:d:Q22957701|Claire Skinner]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11055 | | ''[[:d:Q22957757|Laura May Walkley]]'' | futbolista británica | 1991 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11056 | [[Ficheru:Ffion Hague.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q22997454|Ffion Jenkins]]'' | conductora radiofónica británica | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11057 | | ''[[:d:Q23000846|Trystan Llŷr Griffiths]]'' | cantante galés | 1987 | | ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]'' |- | style='text-align:right'| 11058 | | ''[[:d:Q23013170|Eleri Mills]]'' | artista galesa | 1955 | | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 11059 | | ''[[:d:Q23210319|Meilyr Jones]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11060 | | ''[[:d:Q23304355|David Smallman]]'' | futbolista británicu | 1953 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11061 | | ''[[:d:Q23309977|Kathy Jones]]'' | sacerdotisa galesa | 1968 | | ''[[:d:Q3398830|Corris]]'' |- | style='text-align:right'| 11062 | [[Ficheru:Beth Reeks on Institute of Physics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23419103|Beth Reekles]]'' | novelista británica | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11063 | | ''[[:d:Q23463073|James Bird]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11064 | | ''[[:d:Q23542620|Scott Andrews]]'' | | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11065 | | ''[[:d:Q23664137|Fiona Bennett]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11066 | | ''[[:d:Q23664153|Luke Francis]]'' | pilotu de carreres británicu | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11067 | | ''[[:d:Q23665729|Stephen Malik]]'' | empresariu d&#39;Estaos Xuníos | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11068 | | ''[[:d:Q23696663|Lee Gaze]]'' | músicu galés | 1975 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11069 | | ''[[:d:Q23721875|Shelley Miranda Barrett]]'' | actriz galesa | 1975 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11070 | | ''[[:d:Q23731514|Elen Rhys]]'' | actriz galesa | 1983 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11071 | | ''[[:d:Q23731532|Kate Lamb]]'' | actriz galesa | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11072 | | ''[[:d:Q23762604|Tyler Rees]]'' | xugador de snooker galés | 1999 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11073 | | ''[[:d:Q23770381|Luke Garrett]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11074 | [[Ficheru:Owain Arthur at World Premiere London, The Rings of Power 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23770470|Owain Arthur]]'' | actor británicu | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11075 | | ''[[:d:Q23812726|Rhian Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11076 | | ''[[:d:Q23883547|Leigh De-Vulgt]]'' | futbolista británicu | 1981 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11077 | [[Ficheru:CINvBST 2017-05-20 - Josh Heard (33997230723) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23883851|Josh Heard]]'' | futbolista británicu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11078 | [[Ficheru:Kayleigh Green (46934063632) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23887822|Kayleigh Green]]'' | futbolista británica | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11079 | | ''[[:d:Q23888209|Alastair Cavenagh]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11080 | [[Ficheru:Eglwys S Aelrhiw a Rheithordy Rhiw St Aelrhiw's and Rectory - geograph.org.uk - 568285.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23892568|Aelrhiw]]'' | sacerdote galés | 600 | | ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 11081 | [[Ficheru:All Saints, Cellan - geograph.org.uk - 49752.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q23927294|Callwen]]'' | líder relixosa galesa | 530 | | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 11082 | | ''[[:d:Q23927301|Gwenfyl]]'' | | 530 | | ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]'' |- | style='text-align:right'| 11083 | | ''[[:d:Q23991119|Thomas Boden]]'' | | 1860 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11084 | | ''[[:d:Q23991117|Matt Whatley]]'' | futbolista británicu | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11085 | | ''[[:d:Q23991127|Les Cartwright]]'' | | 1952 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11086 | | ''[[:d:Q23991125|Samuel Brookes]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11087 | | ''[[:d:Q23991134|Alfred Owen Davies]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11088 | | ''[[:d:Q23991135|Oswald Davies]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11089 | | ''[[:d:Q23991132|Charles Conde]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11090 | | ''[[:d:Q23991143|Dick Finnigan]]'' | | 1904 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11091 | | ''[[:d:Q23991231|Harry Hibbott]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11092 | | ''[[:d:Q23991291|Edmund Howell]]'' | | 1867 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11093 | | ''[[:d:Q23991313|Ron Hugh]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11094 | | ''[[:d:Q23991471|Wilf James]]'' | | 1907 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11095 | | ''[[:d:Q23991510|Eddie Jenkins]]'' | | 1895 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11096 | | ''[[:d:Q23991548|Charles Ketley]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11097 | | ''[[:d:Q23991587|Sid Lawrence]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11098 | | ''[[:d:Q23991610|Patrick Leary]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11099 | | ''[[:d:Q23991667|Tommy Matthias]]'' | | 1890 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11100 | | ''[[:d:Q23991664|Jack Mates]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11101 | | ''[[:d:Q23991672|John Moulsdale]]'' | | 1899 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11102 | | ''[[:d:Q23991673|William Nock]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11103 | | ''[[:d:Q23991676|Walter Hugh Roberts]]'' | | 1858 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11104 | | ''[[:d:Q23991685|Thomas John Thomas]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11105 | | ''[[:d:Q23991692|Dick Wilcock]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11106 | | ''[[:d:Q23991693|Richard Parry Williams]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11107 | [[Ficheru:Josh Adams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24005337|Josh Adams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11108 | | ''[[:d:Q24005525|David Harrison]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11109 | | ''[[:d:Q24006201|Jane Aaron]]'' | escritora galesa | 1951 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11110 | [[Ficheru:Novo Amor at Prinzen Bar.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007014|Novo Amor]]'' | cantautor galés | 1991 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11111 | | ''[[:d:Q24007087|Cerys Hale]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11112 | | ''[[:d:Q24007150|Rebecca De Filippo]]'' | | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11113 | | ''[[:d:Q24007174|Shona Powell Hughes]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1991 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11114 | | ''[[:d:Q24007306|Megan York]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11115 | | ''[[:d:Q24007313|David Jones]]'' | | 1952 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11116 | | ''[[:d:Q24007358|Eddie Lawrence]]'' | | 1907 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11117 | | ''[[:d:Q24007359|Dai Lewis]]'' | | 1912 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11118 | | ''[[:d:Q24007372|Tommy Mills]]'' | | 1911 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11119 | | ''[[:d:Q24007383|Elen Evans]]'' | | 1985 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11120 | | ''[[:d:Q24007428|Aneurin Richards]]'' | | 1902 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11121 | [[Ficheru:Sian Williams Rugby.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24007436|Sian Williams]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1990 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11122 | | ''[[:d:Q24007470|Bethan Dainton]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1989 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11123 | | ''[[:d:Q24007472|Ffion Bowen]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1991 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11124 | [[Ficheru:Lee Waters AM (28066509142).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24039661|Lee Waters]]'' | políticu galés | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11125 | [[Ficheru:Neil McEvoy AM (28092346611).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24041564|Neil McEvoy]]'' | políticu galés | 1970 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11126 | [[Ficheru:Vikki Howells official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24045680|Vikki Howells]]'' | política galesa | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11127 | [[Ficheru:Jayne Bryant AM (28092339351).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24050178|Jayne Bryant]]'' | política galesa | | | ''[[:d:Q7374246|Royal Gwent Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 11128 | [[Ficheru:Official portrait of Chris Elmore MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24053857|Chris Elmore]]'' | políticu británicu | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11129 | | ''[[:d:Q24073707|David Powell]]'' | pintor galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11130 | | ''[[:d:Q24182168|Aled Williams]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1964 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 11131 | | ''[[:d:Q24182511|Greg Prosser]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11132 | | ''[[:d:Q24183405|Darran Harris]]'' | | 1992 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11133 | [[Ficheru:Steve Cooper.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24183505|Steve Cooper]]'' | | 1979 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11134 | | ''[[:d:Q24206353|Des Palmer]]'' | | 1931 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11135 | | ''[[:d:Q24206440|Henry Phoenix]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11136 | | ''[[:d:Q24229287|Кішан Хірані]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11137 | | ''[[:d:Q24250050|Tudor Jones]]'' | físicu británicu | 1934 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 11138 | [[Ficheru:David Rowlands AM (28092341381).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q24405234|David Rowlands]]'' | políticu británicu | 1948 | | ''[[:d:Q378738|Argoed]]'' |- | style='text-align:right'| 11139 | [[Ficheru:Gareth Bennett AM.png|center|128px]] | ''[[:d:Q24405244|Gareth Bennett]]'' | políticu galés | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11140 | | ''[[:d:Q24450426|Rheon James]]'' | | 1992 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11141 | | ''[[:d:Q24450793|Chloe Tutton]]'' | nadadora británica | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11142 | | ''[[:d:Q24548833|Chris Knight]]'' | xugador de rugbi union galés | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11143 | | ''[[:d:Q24571914|Martyn Davies]]'' | meteorólogu galés | 1956 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11144 | | ''[[:d:Q24702621|Tom Doran]]'' | boxeador galés | 1987 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11145 | [[Ficheru:Jeremy Miles official portrait (cropped).png|center|128px]] | ''[[:d:Q24706040|Jeremy Miles]]'' | políticu británicu | 1971 | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 11146 | | ''[[:d:Q24708157|Branwen Niclas]]'' | | 1969 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11147 | | ''[[:d:Q24809662|Ted Parry]]'' | | 1892 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11148 | | ''[[:d:Q24809752|Abdullah Izzidien]]'' | ximnasta de trampolín galés | 1993 | | ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]'' |- | style='text-align:right'| 11149 | | ''[[:d:Q24827868|Trevor Owen]]'' | | 1873 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11150 | | ''[[:d:Q24963103|Iestyn George]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11151 | [[Ficheru:NellieEvansPackard.tiff|center|128px]] | ''[[:d:Q24996661|Nellie Evans Packard]]'' | cantante d&#39;Estaos Xuníos | | | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 11152 | | ''[[:d:Q25171277|Richard Parfitt]]'' | músicu británicu | | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11153 | | ''[[:d:Q25171703|Steve Hamer]]'' | | 1951 | | ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]'' |- | style='text-align:right'| 11154 | [[Ficheru:Jack Jones.jpeg|center|128px]] | ''[[:d:Q25189322|Jack Jones]]'' | escritor galés | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11155 | | ''[[:d:Q25206945|John Davies]]'' | | 1856 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11156 | | ''[[:d:Q25206950|Walter Davies]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11157 | | ''[[:d:Q25206949|Jack Edwards]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11158 | | ''[[:d:Q25206954|Jack Garner]]'' | | 1872 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11159 | | ''[[:d:Q25206953|Maurice Evans]]'' | | 1859 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11160 | | ''[[:d:Q25206957|Roger Evans]]'' | | 1879 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11161 | | ''[[:d:Q25206960|Peter Griffiths]]'' | | 1862 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11162 | | ''[[:d:Q25206972|Edwin James]]'' | | 1869 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11163 | | ''[[:d:Q25206982|Frederick Jones]]'' | | 1863 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11164 | | ''[[:d:Q25206980|Thomas Jenkins]]'' | | 1877 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11165 | | ''[[:d:Q25206981|Evan Jones]]'' | | 1888 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11166 | | ''[[:d:Q25206986|Hugh Jones]]'' | | 1876 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11167 | | ''[[:d:Q25206995|Richard Jones]]'' | | 1879 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11168 | | ''[[:d:Q25206999|Samuel Jones]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11169 | | ''[[:d:Q25206996|Richard Jones]]'' | | 1875 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11170 | | ''[[:d:Q25206997|Samuel Jones]]'' | | 1866 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11171 | | ''[[:d:Q25207017|Thomas Lewis]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11172 | | ''[[:d:Q27998774|Izaak Duffy]]'' | | 1989 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11173 | | ''[[:d:Q28018188|Betty Morgan]]'' | | 1942 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 11174 | | ''[[:d:Q28037263|Amanda James]]'' | nadadora británica | 1960 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11175 | | ''[[:d:Q28037345|Anne Adams]]'' | nadadora británica | 1960 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11176 | | ''[[:d:Q28039165|Michael Dear]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11177 | [[Ficheru:Luke Price 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28047804|Luke Price]]'' | xugador de rugbi union galés | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11178 | | ''[[:d:Q28059338|Jermaine Asare]]'' | | 1983 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11179 | [[Ficheru:Jason Shepherd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28086082|Jason Shepherd]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11180 | [[Ficheru:Peter Anthony Freeman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28086085|Peter Anthony Freeman]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11181 | | ''[[:d:Q28105546|John K. Davies]]'' | profesor universitariu galés | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11182 | | ''[[:d:Q28124208|Chris Blake]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11183 | | ''[[:d:Q28151696|Rhian Griffiths]]'' | xugadora de dardos galesa | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11184 | [[Ficheru:Sparky Harris.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28151842|Mark Harris]]'' | | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11185 | | ''[[:d:Q28180374|Russell P. Hughes]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 11186 | | ''[[:d:Q28312659|Ilan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11187 | | ''[[:d:Q28407622|Edla Griffiths]]'' | | 1968 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11188 | [[Ficheru:Nick Kenny 2024.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28421887|Nick Kenny]]'' | | 1993 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11189 | | ''[[:d:Q28472304|Alfred Oliver]]'' | | 1882 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11190 | | ''[[:d:Q28474403|Billy McBryde]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11191 | | ''[[:d:Q28510956|Richard Bowen]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 11192 | [[Ficheru:Lucie Jones Red Carpet Kyiv 2017.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28533369|Lucie Jones]]'' | cantante galesa | 1991 | | ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]'' |- | style='text-align:right'| 11193 | | ''[[:d:Q28549773|Joe Hughes]]'' | | 1898 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11194 | | ''[[:d:Q28560642|Morgan Morgans, Engineer]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]'' |- | style='text-align:right'| 11195 | | ''[[:d:Q28600252|Wayne Curtis]]'' | futbolista galés | 1967 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11196 | [[Ficheru:SHIMMER Volume 88 - Nixon Newell 01 (cropped2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28648730|Nixon Newell]]'' | lluchadora profesional británica | 1994 | | [[Bargoed]] |- | style='text-align:right'| 11197 | | ''[[:d:Q28710231|Dewi Humphreys]]'' | | 1947 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11198 | [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 234.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28736423|Joe Holt]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11199 | | ''[[:d:Q28756399|Matthew Aubrey]]'' | xugador de rugbi union galés | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11200 | | ''[[:d:Q28784496|Charley Edge]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11201 | | ''[[:d:Q28853738|Ifan Phillips]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11202 | | ''[[:d:Q28861574|Ryan Conbeer]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 11203 | | ''[[:d:Q28867970|Declan Smith]]'' | | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11204 | | ''[[:d:Q28870673|Jay Baker]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11205 | [[Ficheru:Leek Town v Workington, 12 April 2025 05.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28870726|Billy Reeves]]'' | futbolista galés | 1996 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11206 | [[Ficheru:Peter Rawlinson (46522523975).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28873696|Peter Rawlinson]]'' | inxenieru británicu | 2000 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11207 | | ''[[:d:Q28911822|Jason Gummer]]'' | futbolista británicu | 1967 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11208 | [[Ficheru:El Jones Halifax poet.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q28935078|El Jones]]'' | | 1979 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11209 | [[Ficheru:Stefan Leyshon portrait.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28952252|Stefan Leyshon]]'' | direutor artísticu francés | 1972 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11210 | [[Ficheru:Don Punch at farm.png|center|128px]] | ''[[:d:Q28968013|Don Punch]]'' | | 1956 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 11211 | | ''[[:d:Q28980561|Tony Day]]'' | nadador británicu | 1965 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11212 | [[Ficheru:Brychan Llyr, Jess.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29023727|Brychan Llŷr]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11213 | [[Ficheru:Luke Pearce Italy 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29048134|Luke Pearce]]'' | | 1987 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11214 | | ''[[:d:Q29052058|Oliver Pike]]'' | xugador de críquet británicu | 1998 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11215 | | ''[[:d:Q29052057|Connor Brown]]'' | xugador de críquet británicu | 1997 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11216 | | ''[[:d:Q29530855|Julie Keeble]]'' | baillarina sobre xelu galesa | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11217 | | ''[[:d:Q29545039|Michael J. Lewis]]'' | compositor galés | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11218 | | ''[[:d:Q29625620|Rebecca Trehearn]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11219 | | ''[[:d:Q29907467|Seb Davies]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11220 | | ''[[:d:Q29907504|Rhun Williams]]'' | deportista galés | 1997 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11221 | [[Ficheru:Stephen Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29919894|Stephen Williams]]'' | decorador galés | 1963 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11222 | | ''[[:d:Q29952260|Brett Johns]]'' | lluchador d&#39;artes marciales mestes galés | 1992 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11223 | | ''[[:d:Q29959653|Tom Wrigley]]'' | | 1992 | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 11224 | | ''[[:d:Q30005191|Sioned Harries]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1989 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11225 | | ''[[:d:Q30052727|Rachel Taylor]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1983 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11226 | | ''[[:d:Q30069347|G. M. Heal]]'' | | 1944 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11227 | | ''[[:d:Q30069829|Roger Moore]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 11228 | | ''[[:d:Q30118010|Rhodri Lovett]]'' | direutor de cine galés | 1982 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11229 | | ''[[:d:Q30121081|Morwyn Brebner]]'' | traductora canadiana | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11230 | | ''[[:d:Q30122028|Rhys Thomas]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 11231 | | ''[[:d:Q30122062|Tom Davies]]'' | | 1993 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11232 | | ''[[:d:Q30122379|Leon Brown]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11233 | [[Ficheru:Michael Lieber.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30122913|Michael Lieber]]'' | actor galés | 1988 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 11234 | | ''[[:d:Q30157831|Gwyn Harries-Jenkins]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q1814569|Risca]]'' |- | style='text-align:right'| 11235 | [[Ficheru:Official portrait of Anna McMorrin MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30164279|Anna McMorrin]]'' | política británica | 1971 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11236 | [[Ficheru:Official portrait of Tonia Antoniazzi crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30165536|Tonia Antoniazzi]]'' | política británica | 1971 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11237 | [[Ficheru:Official portrait of Ben Lake crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30172752|Ben Lake]]'' | políticu británicu | 1993 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11238 | | ''[[:d:Q30219424|Chris Mottershead]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]'' |- | style='text-align:right'| 11239 | | ''[[:d:Q30303313|Martin Conway]]'' | historiador británicu | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11240 | | ''[[:d:Q30321004|Robert Childs]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]'' |- | style='text-align:right'| 11241 | [[Ficheru:Scott Barley, 2015.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30323317|Scott Barley]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11242 | | ''[[:d:Q30323462|Carl Hopgood]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11243 | [[Ficheru:Jack Marshman at UFC 230.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q30502234|Jack Marshman]]'' | lluchador d&#39;artes marciales mestes galés | 1989 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11244 | [[Ficheru:Manon Williams Croeso Cymru.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q31358720|Manon Antoniazzi]]'' | funcionaria galesa | 1965 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11245 | | ''[[:d:Q31358731|Mared Lenny]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11246 | | ''[[:d:Q31358728|Ryan Kift]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]'' |- | style='text-align:right'| 11247 | | ''[[:d:Q31358769|Myfyr Isaac]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]'' |- | style='text-align:right'| 11248 | | ''[[:d:Q31358792|Wil Tân]]'' | | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11249 | | ''[[:d:Q31358808|Hefin Huws]]'' | | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11250 | | ''[[:d:Q31358836|Iestyn Jones]]'' | | 1963 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11251 | | ''[[:d:Q31359017|John Wayne Griffith]]'' | | 1783 | | ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11252 | | ''[[:d:Q31359493|Arwel Lloyd Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]'' |- | style='text-align:right'| 11253 | | ''[[:d:Q31886221|Donald Roy]]'' | | 1930 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11254 | | ''[[:d:Q32308031|Hywel Davies]]'' | jockey galés | 1957 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 11255 | | ''[[:d:Q32859631|Peter Francis]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11256 | | ''[[:d:Q33125100|Kelvyn Jones]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11257 | | ''[[:d:Q33812797|Terry Cotton]]'' | futbolista galés | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11258 | | ''[[:d:Q33820175|Phil Holme]]'' | futbolista británicu | 1947 | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 11259 | | ''[[:d:Q33824044|Alan McIntosh]]'' | futbolista británicu | 1939 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 11260 | | ''[[:d:Q34007837|Daniel Jervis]]'' | nadador británicu | 1996 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11261 | | ''[[:d:Q34980052|Keston Davies]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11262 | [[Ficheru:David Annwn Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q35488635|David Annwn Jones]]'' | | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11263 | | ''[[:d:Q35850145|Jay Foulston]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11264 | [[Ficheru:PG Morgan.tif|center|128px]] | ''[[:d:Q36419796|P. G. Morgan]]'' | | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11265 | | ''[[:d:Q36697214|Tom Rhys Harries]]'' | actor británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11266 | | ''[[:d:Q37269398|Jonathan Evans-Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11267 | | ''[[:d:Q37649676|Anita Thapar]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11268 | [[Ficheru:Cameron Coxe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q37763071|Cameron Coxe]]'' | futbolista británicu | 1998 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11269 | [[Ficheru:Jon Worth.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q37996916|Jon Worth]]'' | profesor galés | 1980 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11270 | [[Ficheru:Andrew Brace 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38094908|Andrew Brace]]'' | violinista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11271 | | ''[[:d:Q38138534|Ashley Sweet]]'' | | 1989 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11272 | | ''[[:d:Q38138540|Ellis Shipp]]'' | | 1997 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11273 | [[Ficheru:BillySassDavies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q38185495|Billy Sass-Davies]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 11274 | | ''[[:d:Q38190133|Corey Domachowski]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 11275 | | ''[[:d:Q38190147|Kieron Assirratti]]'' | | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11276 | | ''[[:d:Q38190446|Harri Millard]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11277 | | ''[[:d:Q38190462|Shane Lewis-Hughes]]'' | | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11278 | | ''[[:d:Q38383577|Reuben Morgan-Williams]]'' | xugador de rugbi union galés | 1998 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11279 | | ''[[:d:Q39074703|John Rawlins]]'' | xugador de rugbi union galés | 1957 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11280 | [[Ficheru:Robert Owen.png|center|128px]] | ''[[:d:Q39074894|Robert Owen]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 11281 | | ''[[:d:Q39078916|Peter Davies]]'' | futbolista británicu (1942-) | 1942 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11282 | | ''[[:d:Q39078938|Sam Jones]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11283 | | ''[[:d:Q39257430|Rollin Menayese]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11284 | | ''[[:d:Q39299873|Kurt Parry]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q8040096|Wyndham]]'' |- | style='text-align:right'| 11285 | | ''[[:d:Q39388876|Дориан Дарч]]'' | | 1984 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11286 | | ''[[:d:Q39640868|Betsy]]'' | cantante británica | 2000 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11287 | | ''[[:d:Q40265813|Elizabeth Vaughan]]'' | cantante d&#39;ópera británica | 1937 | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11288 | | ''[[:d:Q40745599|Mags Harries]]'' | | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11289 | | ''[[:d:Q40766069|Freddie Hill]]'' | futbolista galés | 1914 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11290 | | ''[[:d:Q41234642|Helen Molyneux]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11291 | | ''[[:d:Q41247240|Hannah Grace]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11292 | | ''[[:d:Q41249260|Owen Evans]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11293 | [[Ficheru:Megan Jones POTM 2021 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41446728|Megan Jones]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11294 | | ''[[:d:Q41530142|Robson Blake]]'' | | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11295 | [[Ficheru:Siwan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41693923|Siwan Davies]]'' | académica británica | 2000 | | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 11296 | | ''[[:d:Q41693935|Deirdre Beddoe]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11297 | | ''[[:d:Q41787459|Derek Jenkins]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11298 | | ''[[:d:Q41949778|Jackie E. Kendrick]]'' | investigador | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11299 | | ''[[:d:Q42211621|Cerith Flinn]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11300 | | ''[[:d:Q42291096|Michael J. Ingleson]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11301 | | ''[[:d:Q42313714|Tegau Eurfron]]'' | | 500 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11302 | [[Ficheru:Laura O'Sullivan (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42314072|Laura O'Sullivan]]'' | futbolista británica | 1991 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11303 | | ''[[:d:Q42375487|Paul Meek]]'' | autor galés | 1959 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11304 | [[Ficheru:Amy Dowden - 2023 (52720307368) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42431221|Amy Dowden]]'' | baillarina británica | 1991 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11305 | [[Ficheru:Dilanroberts (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42520174|Dylan Roberts]]'' | | 1971 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11306 | | ''[[:d:Q42583341|Hannah Miles]]'' | futbolista británica | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11307 | | ''[[:d:Q42845798|Evan Press]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11308 | [[Ficheru:Jane Dodds official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q42846969|Jane Dodds]]'' | | 1963 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11309 | | ''[[:d:Q42852267|Wayne Hughes]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11310 | | ''[[:d:Q42886882|Owen Taylor]]'' | futbolista británicu | 2001 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11311 | | ''[[:d:Q42889463|Lewis Collins]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11312 | | ''[[:d:Q43151279|Ceri Phillips]]'' | | | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11313 | | ''[[:d:Q43170848|David Walsh]]'' | futbolista galés | 1979 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11314 | | ''[[:d:Q43178378|Taylor Davies]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11315 | | ''[[:d:Q43178639|Rhys Fawcett]]'' | | 1996 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11316 | | ''[[:d:Q43260423|Ben Jones]]'' | | 1998 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11317 | | ''[[:d:Q43289293|David J. Tozer]]'' | | 1970 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11318 | | ''[[:d:Q43374061|Jethro Binns]]'' | xugador de squash galés | 1984 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11319 | | ''[[:d:Q43380801|Toni Evans]]'' | actriz pornográfica británica | 1972 | | [[Cárdif]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11320 | | ''[[:d:Q43472159|Nicki McNelly]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11321 | | ''[[:d:Q43847981|Owen Lane]]'' | | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11322 | | ''[[:d:Q44070372|Morgan Williams]]'' | | 1995 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11323 | | ''[[:d:Q44481398|Rowan Jenkins]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11324 | | ''[[:d:Q44490509|Catherine Smaill]]'' | | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11325 | | ''[[:d:Q44711039|Dane Blacker]]'' | | 1998 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11326 | | ''[[:d:Q44742025|Joe Thomas]]'' | | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11327 | | ''[[:d:Q44742037|Will Jones]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]'' |- | style='text-align:right'| 11328 | [[Ficheru:Nathan Broadhead (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q44963860|Nathan Broadhead]]'' | | 1998 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11329 | [[Ficheru:Shaun Evans 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q45189110|Shaun Evans]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11330 | | ''[[:d:Q45298761|Nicholas Tee]]'' | remeru británicu | 1949 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11331 | | ''[[:d:Q45319455|Ashley Griffiths]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11332 | | ''[[:d:Q45776704|Ray Giles]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]'' |- | style='text-align:right'| 11333 | | ''[[:d:Q45985290|Colin Lake]]'' | | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11334 | [[Ficheru:David Paul Mills.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q46271067|David P Mills]]'' | químicu británicu | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11335 | | ''[[:d:Q46586061|Steve Sutton]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11336 | | ''[[:d:Q47035203|Nikara Jenkins]]'' | ximnasta británica | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11337 | | ''[[:d:Q47073063|Megan Chard]]'' | ciclista galesa | 1998 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11338 | | ''[[:d:Q47120611|Ion Thomas]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11339 | | ''[[:d:Q47120737|Cathryn Charnell-White]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11340 | | ''[[:d:Q47120836|Meilyr Siôn]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11341 | | ''[[:d:Q47120923|Mared Llwyd]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11342 | | ''[[:d:Q47121102|Mari Gwilym]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q7198529|Pistyll]]'' |- | style='text-align:right'| 11343 | | ''[[:d:Q47121493|Ruth Morgan]]'' | | 1966 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11344 | | ''[[:d:Q47121781|Mari George]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11345 | | ''[[:d:Q47121825|Gwen Redvers Jones]]'' | | 1930 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11346 | | ''[[:d:Q47122031|Emlyn Richards]]'' | | | | ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 11347 | | ''[[:d:Q47122142|Derfel Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11348 | | ''[[:d:Q47122487|Gruff Roberts]]'' | | | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 11349 | | ''[[:d:Q47123290|Eirian Jones]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]'' |- | style='text-align:right'| 11350 | | ''[[:d:Q47123511|Morgan Tomos]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11351 | | ''[[:d:Q47123629|Robin Gwyndaf]]'' | | 1941 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 11352 | | ''[[:d:Q47123796|Bedwyr Rees]]'' | | | | ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]'' |- | style='text-align:right'| 11353 | | ''[[:d:Q47124178|Dulais Rhys]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11354 | | ''[[:d:Q47124189|Martyn Geraint]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]'' |- | style='text-align:right'| 11355 | | ''[[:d:Q47124323|Adrian Reynolds]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11356 | | ''[[:d:Q47124529|Arwel Vittle]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11357 | | ''[[:d:Q47124631|Arfon Haines Davies]]'' | llocutor británicu | 1948 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11358 | | ''[[:d:Q47124993|Margiad Roberts]]'' | | | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 11359 | | ''[[:d:Q47125185|Eurgain Haf]]'' | | | | ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]'' |- | style='text-align:right'| 11360 | | ''[[:d:Q47125531|Cris Dafis]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11361 | | ''[[:d:Q47125698|Sioned Lleinau]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11362 | | ''[[:d:Q47125789|Marlis Jones]]'' | | 1938 | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 11363 | [[Ficheru:Heather M Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47125847|Heather Williams]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11364 | | ''[[:d:Q47126006|Ceridwen Lloyd-Morgan]]'' | | 1950 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11365 | | ''[[:d:Q47126099|Mari Emlyn]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11366 | | ''[[:d:Q47126113|Geoffrey R. Orrin]]'' | | | | ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]'' |- | style='text-align:right'| 11367 | | ''[[:d:Q47126182|Gwilym H. Jones]]'' | | 1930 | | ''[[:d:Q2148274|Rhos-fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11368 | | ''[[:d:Q47126264|Llion Jones]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11369 | | ''[[:d:Q47126436|William R. Lewis]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]'' |- | style='text-align:right'| 11370 | | ''[[:d:Q47126701|Heini Gruffudd]]'' | | 1946 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11371 | | ''[[:d:Q47126713|Euron Griffith]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11372 | | ''[[:d:Q47126724|Huw M. Edwards]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11373 | | ''[[:d:Q47126897|Pegi Lloyd-Williams]]'' | | 1923 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11374 | | ''[[:d:Q47126908|Robert Rhys]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q13644935|Llangyndeyrn]]'' |- | style='text-align:right'| 11375 | | ''[[:d:Q47126926|R. Iestyn Hughes]]'' | | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11376 | | ''[[:d:Q47126982|John Alwyn Griffiths]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11377 | | ''[[:d:Q47127009|Paul Joyner]]'' | | 1954 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11378 | | ''[[:d:Q47127065|Erwyd Howells]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 11379 | | ''[[:d:Q47127360|E. Wyn James]]'' | | | | ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]'' |- | style='text-align:right'| 11380 | | ''[[:d:Q47127557|Mair Roberts]]'' | | | | ''[[:d:Q3460719|Old Colwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11381 | | ''[[:d:Q47127623|Mair Evans]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11382 | | ''[[:d:Q47127951|Martin Huws]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11383 | | ''[[:d:Q47128057|Marlyn Samuel]]'' | | 1965 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11384 | | ''[[:d:Q47128294|Sêra Moore-Williams]]'' | | 1958 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11385 | [[Ficheru:Gareth Ffowc Roberts (cropped) Feb 2020.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47128461|Gareth Ffowc Roberts]]'' | | 1945 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 11386 | | ''[[:d:Q47128519|Daniel Davies]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11387 | | ''[[:d:Q47128679|Walford L. Gealy]]'' | | | | ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]'' |- | style='text-align:right'| 11388 | | ''[[:d:Q47129834|Dylan Llewelyn]]'' | | | | ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]'' |- | style='text-align:right'| 11389 | | ''[[:d:Q47129889|John Barnie]]'' | | 1941 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11390 | | ''[[:d:Q47130219|Janet Aethwy]]'' | | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11391 | | ''[[:d:Q47130226|Mari Rhian Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11392 | | ''[[:d:Q47130527|R. Arwel Jones]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]'' |- | style='text-align:right'| 11393 | | ''[[:d:Q47228357|Jon Norris]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11394 | [[Ficheru:Evans-01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47263904|Connor Lemonheigh-Evans]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11395 | | ''[[:d:Q47436459|Zak Lee-Green]]'' | remeru británicu | 1991 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11396 | | ''[[:d:Q47453910|Kacie Oliver]]'' | futbolista d&#39;Estaos Xuníos | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11397 | | ''[[:d:Q47460430|Nathan Foy]]'' | xugador de críquet británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11398 | | ''[[:d:Q47467184|Katherine McNicol]]'' | remera británica | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11399 | | ''[[:d:Q47476891|Richie Edwards]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11400 | | ''[[:d:Q47476950|Chris Harris]]'' | | 1977 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11401 | | ''[[:d:Q47477003|Bob Griffiths]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]'' |- | style='text-align:right'| 11402 | | ''[[:d:Q47482445|Michael Harris]]'' | remeru británicu | 1969 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11403 | | ''[[:d:Q47490670|Ross Owen]]'' | | 1994 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11404 | [[Ficheru:Aaron Wainwright 20250419 173900.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47490703|Aaron Wainwright]]'' | | 1997 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11405 | | ''[[:d:Q47490719|Jared Rosser]]'' | | 1997 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11406 | | ''[[:d:Q47490721|Arwel Robson]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11407 | | ''[[:d:Q47490745|Anna Hursey]]'' | | 2006 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11408 | | ''[[:d:Q47492896|Doug Perkins]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11409 | [[Ficheru:Saint-Amand-les-Eaux - Paris-Roubaix juniors, 9 avril 2017, départ (A38).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q47517355|Rhys Britton]]'' | ciclista británicu | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11410 | | ''[[:d:Q47542010|Jason Evans]]'' | | 1971 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11411 | | ''[[:d:Q47542123|Frances Mackenzie, Countess of Seaforth]]'' | | 1659 | | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11412 | | ''[[:d:Q47542236|Nicola Tustain]]'' | | 1977 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 11413 | | ''[[:d:Q47656094|Alan Phillips]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11414 | [[Ficheru:Wales-Switzerland match at Euro 2020 in Baku 5 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q47658470|Joe Rodon]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11415 | | ''[[:d:Q47671584|Ben Hingeley]]'' | pilotu d&#39;automovilismu británicu | 1997 | | ''[[:d:Q5566710|Glascoed]]'' |- | style='text-align:right'| 11416 | [[Ficheru:Jack Sargeant AM (40900021582).png|center|128px]] | ''[[:d:Q47995095|Jack Sargeant]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 11417 | [[Ficheru:John Phillips at UFC Fight Night 160 in Copenhagen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q48468627|John Phillips]]'' | | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11418 | | ''[[:d:Q48778144|John Welch]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11419 | | ''[[:d:Q48801730|Julian Atterton]]'' | | | | ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]'' |- | style='text-align:right'| 11420 | | ''[[:d:Q48805514|Alexia Pnevmatikos]]'' | ilustradora británica | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11421 | | ''[[:d:Q48816698|Rose Thomas]]'' | xugadora de ḥoquei británica | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11422 | | ''[[:d:Q48816696|Sarah Jones]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11423 | | ''[[:d:Q48844024|Janusz Hryniewicz]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q3402867|Penley]]'' |- | style='text-align:right'| 11424 | | ''[[:d:Q48868869|Danny Hughes]]'' | | 1988 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11425 | | ''[[:d:Q48868982|Sarah Connolly]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11426 | | ''[[:d:Q48977772|Dewi Cross]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11427 | [[Ficheru:Elise Hughes Blackburn (50452093546) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50078331|Elise Hughes]]'' | futbolista galesa | 2001 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11428 | | ''[[:d:Q50173768|Chris Goss]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 11429 | | ''[[:d:Q50179243|Rob Sutherland]]'' | | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11430 | | ''[[:d:Q50217554|Sean Wharton]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11431 | | ''[[:d:Q50296393|Neil Salathiel]]'' | | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11432 | [[Ficheru:Francesca Rhydderch large.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50326432|Francesca Rhydderch]]'' | | 1969 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11433 | [[Ficheru:Lexi Lowe - AVN Expo & AVN Awards (8394303962).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50332139|Lexi Lowe]]'' | | 1988 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11434 | | ''[[:d:Q50345115|Aled Miles]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11435 | | ''[[:d:Q50345381|Paul Whitfield]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11436 | | ''[[:d:Q50365542|Sam Moore]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11437 | | ''[[:d:Q50379493|Chelsea Lewis]]'' | deportista galesa | 1993 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11438 | | ''[[:d:Q50404210|Geraldine Norman]]'' | matemática británica | 1940 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11439 | [[Ficheru:Banita Sandhu graces the special screening of October (01).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q50413334|Banita Sandhu]]'' | actriz británica | 1997 | | [[Caerllion]] |- | style='text-align:right'| 11440 | | ''[[:d:Q50676480|Hayley Parsons]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11441 | | ''[[:d:Q50900421|Emyr Evans]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11442 | | ''[[:d:Q50947577|Ifan G Hughes]]'' | investigador | 1968 | | ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]'' |- | style='text-align:right'| 11443 | | ''[[:d:Q51214742|Sam Pearce]]'' | xugador de críquet británicu | 1994 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11444 | | ''[[:d:Q51220615|Islwyn Jones]]'' | futbolista británicu | 1935 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11445 | | ''[[:d:Q51260242|Alan Couch]]'' | futbolista británicu | 1953 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11446 | | ''[[:d:Q51287556|Dino Fetscher]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11447 | | ''[[:d:Q51364729|Sam Fenwick]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11448 | | ''[[:d:Q51573468|Morgan Morris]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11449 | [[Ficheru:RAF India 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51611000|Roger A Falconer]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11450 | | ''[[:d:Q51645970|Bethan Davies]]'' | marchadora atlética británica | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11451 | | ''[[:d:Q51754219|Liam Hutchinson]]'' | futbolista británicu | 1991 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11452 | | ''[[:d:Q51759514|Bill Sweet]]'' | | 1947 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11453 | [[Ficheru:20241006-Gemma Evans (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q51876187|Gemma Evans]]'' | futbolista británica | 1996 | | ''[[:d:Q5530463|Gelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11454 | | ''[[:d:Q51879759|Graham Sweet]]'' | | 1948 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11455 | | ''[[:d:Q51879898|Jackie Price]]'' | | 1950 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11456 | | ''[[:d:Q51879916|Christopher Frank]]'' | | 1949 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11457 | | ''[[:d:Q51905701|Owen James]]'' | ciclista británicu | 1995 | | ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]'' |- | style='text-align:right'| 11458 | | ''[[:d:Q51908481|Saint Bilo]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11459 | | ''[[:d:Q51954783|Cynheiddon ach Brychan]]'' | santa galesa | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11460 | | ''[[:d:Q51996869|Danielle Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q2039004|New Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11461 | | ''[[:d:Q52002304|Dilig]]'' | | | | ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]'' |- | style='text-align:right'| 11462 | | ''[[:d:Q52061534|Eurfyl ach Padarn]]'' | | | | [[Powys]] |- | style='text-align:right'| 11463 | | ''[[:d:Q52079677|Nathan Wigg]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11464 | | ''[[:d:Q52083916|Eurgain ach Maelgwn Gwynedd]]'' | | 510 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11465 | | ''[[:d:Q52084553|Kieran Williams]]'' | | 1997 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11466 | | ''[[:d:Q52084831|James Ratti]]'' | | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11467 | [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 162336 Dewi Lake.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52084834|Dewi Lake]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11468 | | ''[[:d:Q52084835|Tiaan Thomas-Wheeler]]'' | | 1999 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11469 | [[Ficheru:Judith Ablett-Kerr (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q52107245|Judith Ablett-Kerr]]'' | abogada neozelandesa | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11470 | | ''[[:d:Q52120536|Gwenhaf]]'' | | 480 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11471 | | ''[[:d:Q25207022|Thomas McCarthy]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11472 | | ''[[:d:Q25207020|James Lloyd]]'' | | 1861 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11473 | | ''[[:d:Q25207026|John Matthias]]'' | | 1878 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11474 | | ''[[:d:Q25207035|Robert Morris]]'' | | 1875 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11475 | | ''[[:d:Q25207045|Thomas Owen]]'' | | 1861 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11476 | | ''[[:d:Q25207059|John Roberts]]'' | | 1858 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11477 | | ''[[:d:Q25207062|Joseph Rogers]]'' | | 1868 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11478 | | ''[[:d:Q25207070|John Taylor]]'' | | 1874 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11479 | | ''[[:d:Q25207068|George Thomas]]'' | | 1857 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11480 | | ''[[:d:Q25207076|Dick Turner]]'' | | 1866 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11481 | | ''[[:d:Q25207083|George Williams]]'' | | 1862 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11482 | | ''[[:d:Q25207080|Billy Williams]]'' | | 1896 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11483 | [[Ficheru:Lauren Williams after the Tokyo Olympics.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25414715|Lauren Williams]]'' | taekwondista británica | 1999 | | ''[[:d:Q880986|Blackwood]]'' |- | style='text-align:right'| 11484 | | ''[[:d:Q25485241|Ammar Alfian]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11485 | | ''[[:d:Q25558093|Jennifer Vaughan Jones]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11486 | | ''[[:d:Q25558134|Alex Harries]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11487 | | ''[[:d:Q25558142|Arwel Davies]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11488 | | ''[[:d:Q25558144|Eiry Palfrey]]'' | actriz galesa | 1939 | | ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11489 | | ''[[:d:Q25558156|Alice Hooker-Stroud]]'' | política galesa | 1984 | | ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]'' |- | style='text-align:right'| 11490 | | ''[[:d:Q25558240|Eiry Thomas]]'' | actriz británica | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11491 | | ''[[:d:Q25558290|Cath Aran]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11492 | | ''[[:d:Q25558317|Nesdi Jones]]'' | cantautora británica | 1992 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11493 | | ''[[:d:Q25558966|Rhys James]]'' | | | | ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]'' |- | style='text-align:right'| 11494 | | ''[[:d:Q25559011|Ifan Gruffydd]]'' | | 1951 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11495 | | ''[[:d:Q25756678|Owen Morgan]]'' | xugador de críquet galés | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11496 | [[Ficheru:Scott Ellaway filming OpusYou in 2016 (Photo by Clive Barda).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q25858076|Scott Ellaway]]'' | direutor d&#39;orquesta galés | 1981 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11497 | | ''[[:d:Q25906323|Joel Makin]]'' | xugador de squash británicu | 1994 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11498 | | ''[[:d:Q25927690|Chris Barber]]'' | autor galés | 1941 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11499 | | ''[[:d:Q25938069|Adrian Davies]]'' | xugador de squash británicu | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11500 | [[Ficheru:3 37 Kiran Carlson.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26132127|Kiran Carlson]]'' | xugador de críquet galés | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11501 | | ''[[:d:Q26132784|Nigel Hurley]]'' | pianista galés | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11502 | | ''[[:d:Q26208520|Gruffudd Lewis]]'' | ciclista británicu | 1997 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11503 | | ''[[:d:Q26210728|Jonathan Worsley]]'' | deportista galés | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11504 | | ''[[:d:Q26219700|Jasmine Joyce]]'' | xugadora de fútbol americanu galesa | 1995 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 11505 | | ''[[:d:Q26220911|Sam Cross]]'' | | 1992 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11506 | [[Ficheru:David Morgan (swimmer, 2017, cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26250588|David Morgan]]'' | nadador australianu | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11507 | | ''[[:d:Q26251785|Lukas Carey]]'' | xugador de críquet galés | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11508 | | ''[[:d:Q26253823|Einir Jones]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11509 | | ''[[:d:Q26253829|Arthur Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11510 | | ''[[:d:Q26293080|Elfed Roberts]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 11511 | | ''[[:d:Q26405093|George Nott]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 11512 | | ''[[:d:Q26689655|Stephen Morris]]'' | deportista galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11513 | | ''[[:d:Q26704328|Michael Bonacini]]'' | | 1960 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 11514 | | ''[[:d:Q26704697|Diana Darke]]'' | periodista británica | 1956 | | [[Londres]]<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11515 | | ''[[:d:Q26775230|Jack Roberts]]'' | deportista galés | 1991 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11516 | | ''[[:d:Q26837633|Liam Angel]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11517 | | ''[[:d:Q26837649|Kyle Copp]]'' | | 1996 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11518 | | ''[[:d:Q26838543|Sean Griffiths]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11519 | [[Ficheru:Harrison Keddie 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26923806|Harrison Keddie]]'' | xugador de rugbi union galés | 1996 | | ''[[:d:Q6732359|Magor]]'' |- | style='text-align:right'| 11520 | | ''[[:d:Q26923804|Brad Thyer]]'' | xugador de rugbi union galés | 1993 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11521 | [[Ficheru:Regan Grace.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q26923859|Regan Grace]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1996 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11522 | | ''[[:d:Q26923857|Calvin Wellington]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11523 | | ''[[:d:Q26924699|Kevin Courtney]]'' | | 1959 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11524 | | ''[[:d:Q26973563|Haf Llewelyn]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q5197202|Cwm Nantcol]]'' |- | style='text-align:right'| 11525 | | ''[[:d:Q26985026|Aimee Moran]]'' | xugadora de bádminton británica | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11526 | [[Ficheru:Eglwys Sant Cwyfan, Aberffraw, Ynys Môn - St Cwyfan's Church near Aberffraw, Anglesey, Wales 60.png|center|128px]] | ''[[:d:Q27036912|Cwyfan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 11527 | | ''[[:d:Q27048861|Josh Helps]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q177165|Narberth]]'' |- | style='text-align:right'| 11528 | | ''[[:d:Q27048869|Dafydd Hughes]]'' | | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11529 | | ''[[:d:Q27048999|Keelan Giles]]'' | xugador de rugbi union galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11530 | | ''[[:d:Q27049185|Connor Farrer]]'' | xugador de lliga de rugbi galés | 1995 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11531 | [[Ficheru:2026-03-26 Premier League Darts – Night 8 – Berlin 2026 by Sandro Halank–028.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27057756|Jonny Clayton]]'' | deportista galés | 1974 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11532 | [[Ficheru:Stephen Goss.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27058417|Stephen Goss]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11533 | [[Ficheru:St Hychan's Church, Eglwys Llanychan, Rhuthun, Sir Ddinbych, Cymru, Wales 09.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27067380|Hychan]]'' | monxu galés | | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11534 | [[Ficheru:James Ball (2016).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27068512|James Ball]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q7228203|Ponthir]]'' |- | style='text-align:right'| 11535 | | ''[[:d:Q27070262|Greg Holmes]]'' | xugador de críquet galés | 1993 | | ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11536 | [[Ficheru:Broadcaster, Gwyn Llywelyn (1522882).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27074279|Gwyn Llewelyn]]'' | | 1942 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11537 | | ''[[:d:Q27140407|Siân Eirian Rees Davies]]'' | escritora galesa | 1981 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11538 | | ''[[:d:Q27140454|Siân Lewis]]'' | escritora británica | 1945 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11539 | | ''[[:d:Q27206071|Sam Jones]]'' | disc-jockey galés | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11540 | [[Ficheru:Y Naturiaethwr Twm Elias yn Rhuthun Ebrill 2017 RO.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27230339|Twm Elias]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11541 | [[Ficheru:Richards, Dave.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27306153|Dave Richards]]'' | futbolista británicu | 1993 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 11542 | [[Ficheru:Manon Lloyd - 2017 Tour Series (Motherwell, pre-race).jpg|center|128px]] | [[Manon Lloyd]] | ciclista británica | 1996 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11543 | | ''[[:d:Q27517561|Gruffydd Aled Williams]]'' | | 1943 | | ''[[:d:Q5278387|Dinmael]]'' |- | style='text-align:right'| 11544 | | ''[[:d:Q27567889|Steve Gully]]'' | xugador de bádminton británicu | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11545 | | ''[[:d:Q27579892|John Cooper]]'' | axedrecista británicu | 1954 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11546 | | ''[[:d:Q27588652|Lisa Forey]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 11547 | | ''[[:d:Q27628129|Jackson Page]]'' | xugador de snooker británicu | 2001 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11548 | | ''[[:d:Q27636890|Marion Purcell]]'' | | 1960 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 11549 | | ''[[:d:Q27655866|Caroline Taylor]]'' | | 1973 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11550 | | ''[[:d:Q27655874|Hannah Smith]]'' | | 1986 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11551 | | ''[[:d:Q27663652|Richard Lancaster]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11552 | | ''[[:d:Q27666574|Ruth Martin-Jones]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11553 | | ''[[:d:Q27671285|Howard Davies]]'' | velocista galés | 1944 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11554 | [[Ficheru:Canu'r Cymru, album cover.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27681006|Gwyn Hughes Jones]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q6661107|Llanbedrgoch]]'' |- | style='text-align:right'| 11555 | | ''[[:d:Q27733807|Jed Davies]]'' | entrenador de fútbol galés | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11556 | | ''[[:d:Q27734045|Finlay Wood]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11557 | | ''[[:d:Q27793332|Jordan Hart]]'' | xugadora de bádminton británica | 1995 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11558 | | ''[[:d:Q27824219|Richard Jarrett]]'' | | 1870 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11559 | [[Ficheru:Ben Whitehouse 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27825230|Ben Whitehouse]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]'' |- | style='text-align:right'| 11560 | | ''[[:d:Q27827594|Henry Robins]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 11561 | | ''[[:d:Q27830996|Courtney Davies]]'' | xugador de fútbol americanu galés | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11562 | | ''[[:d:Q27838011|Andrew Davies]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q722585|Caldicot]]'' |- | style='text-align:right'| 11563 | | ''[[:d:Q27863975|Ed Thomas]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 11564 | [[Ficheru:Penelope Fillon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27898910|Penelope Fillon]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q6661701|Llanover]]'' |- | style='text-align:right'| 11565 | [[Ficheru:Yr Eglwys Wen Dinbych St Marcella 06.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q27924032|Marchell]]'' | santa galesa | 610 | | ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]'' |- | style='text-align:right'| 11566 | [[Ficheru:Bellignies - Grand Prix des Marbriers, 25 août 2015 (A074).JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q27924815|Edward Laverack]]'' | ciclista británicu | 1994 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11567 | | ''[[:d:Q27947670|Annemarie Lewis Thomas]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11568 | | ''[[:d:Q27969093|Wendy Price]]'' | | 1972 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 11569 | | ''[[:d:Q27981378|Jonny Duddle]]'' | | 1979 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11570 | [[Ficheru:Tori James with Rhodri Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q27995602|Tori James]]'' | | 1981 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11571 | | ''[[:d:Q52157525|Gwenonwy ach Meurig]]'' | | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11572 | | ''[[:d:Q52470702|Dafydd Tomos]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11573 | | ''[[:d:Q52557168|Llŷr Forwen]]'' | santa galesa | 600 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11574 | | ''[[:d:Q52716006|Tudor Evans]]'' | políticu británicu | | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11575 | | ''[[:d:Q52722880|Amy Evans]]'' | xugadora de rugbi británica | 1990 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11576 | | ''[[:d:Q52724507|Ash Baker]]'' | futbolista británicu | 1996 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11577 | | ''[[:d:Q52823870|Daniel Jefferies]]'' | futbolista galés | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11578 | | ''[[:d:Q53086736|Kelvin Thomas]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11579 | | ''[[:d:Q53191106|Meleri]]'' | santa galesa | | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11580 | | ''[[:d:Q53570396|Nefyn ach Brychan]]'' | | | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11581 | | ''[[:d:Q53573757|Nwyalen ach Selyf]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11582 | | ''[[:d:Q53718889|Tangwystl ach Brychan]]'' | santa galesa | 500 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11583 | | ''[[:d:Q54087307|Alfred Ross Pring]]'' | | 1827 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11584 | [[Ficheru:Kishan Hirani PHC 2014-1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54556080|Kishan Hirani]]'' | xugador de snooker británicu | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11585 | [[Ficheru:Noelcrymych.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q54591108|Noel James]]'' | comediante en direuto británicu | 1965 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11586 | | ''[[:d:Q54594287|Marcus Piggott]]'' | | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11587 | | ''[[:d:Q54598807|Philip Welch]]'' | matemáticu británicu | 1954 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11588 | | ''[[:d:Q54861310|Taine Basham]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11589 | | ''[[:d:Q54861308|Dan Babos]]'' | | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11590 | [[Ficheru:The History of Apple Pie - Kelly Lee Owens (2013).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55006228|Kelly Lee Owens]]'' | cantante británica | 1988 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 11591 | | ''[[:d:Q55069173|Dianne Rees]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11592 | | ''[[:d:Q55080950|Joel Bennett Ringer]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11593 | | ''[[:d:Q55114646|Prem Sisodiya]]'' | xugador de críquet británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11594 | | ''[[:d:Q55235984|Jessica Warboys]]'' | | 1977 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11595 | | ''[[:d:Q55314922|Caryl Thomas]]'' | | 1986 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11596 | | ''[[:d:Q55363791|Paul Roberts]]'' | | 1977 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 11597 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 082.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55364071|Jessica Roberts]]'' | ciclista británica | 1999 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11598 | | ''[[:d:Q55369925|Chris Sander]]'' | futbolista británicu | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11599 | | ''[[:d:Q55375359|Frank Jones]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 11600 | | ''[[:d:Q55391506|Curtis Dodge]]'' | | 1992 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11601 | | ''[[:d:Q55413128|Gwyn Vaughan Jones]]'' | actor galés | 1958 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11602 | [[Ficheru:WelshWhisperer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55462126|Andrew Walton]]'' | | 1987 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11603 | | ''[[:d:Q55584143|Kieran Hardy]]'' | | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11604 | [[Ficheru:Jason Harries 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55584141|Jason Harries]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11605 | [[Ficheru:Rio Dyer 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55584550|Rio Dyer]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11606 | | ''[[:d:Q55584573|Lennon Greggains]]'' | | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11607 | | ''[[:d:Q55584576|Connor Edwards]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11608 | | ''[[:d:Q55584580|Joe Goodchild]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11609 | | ''[[:d:Q55605198|Ben Murphy]]'' | | 1996 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11610 | | ''[[:d:Q55607561|Christian Coleman]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11611 | | ''[[:d:Q55615146|John Cockrill]]'' | | 1745 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11612 | | ''[[:d:Q55631619|Rhodri Davies]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 11613 | | ''[[:d:Q55632115|Russell Lewis]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]'' |- | style='text-align:right'| 11614 | | ''[[:d:Q55652337|Gwrgon]]'' | | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11615 | | ''[[:d:Q55652826|Ceindrych]]'' | santa galesa | 500 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11616 | | ''[[:d:Q55720569|Sue Roderick]]'' | actriz británica | 1955 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11617 | | ''[[:d:Q55759986|Morgan Webster]]'' | lluchador profesional galés | 1990 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 11618 | | ''[[:d:Q55760861|Sophie Mackintosh]]'' | escritora británica | 1988 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11619 | | ''[[:d:Q55824347|W. Ray Stephens]]'' | | 1916 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11620 | | ''[[:d:Q55844555|Latalia Bevan]]'' | ximnasta galesa | 2001 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11621 | | ''[[:d:Q55938193|Peter Read]]'' | | | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 11622 | | ''[[:d:Q56009287|Meinir Lloyd]]'' | cantante británica | 1945 | | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 11623 | [[Ficheru:Rhodri ap Dyfrig (Nwdls, S4C) yn Eisteddfod Genedlaethol Caerdydd 2018 - at the National Eisteddfod, Cardiff 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56051667|Rhodri ap Dyfrig]]'' | | 1977 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11624 | | ''[[:d:Q56062566|Abbie Trayler-Smith]]'' | fotógrafa británica | 1977 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11625 | | ''[[:d:Q56118747|Ann Rosalie David]]'' | exiptóloga británica | 1946 | | [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]] |- | style='text-align:right'| 11626 | | ''[[:d:Q56174090|Derek Baskerville]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]'' |- | style='text-align:right'| 11627 | | ''[[:d:Q56174216|Mary Bettiss]]'' | | 1788 | | ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]'' |- | style='text-align:right'| 11628 | | ''[[:d:Q56174390|Evan Bowen]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11629 | | ''[[:d:Q56174596|Robert Bulkeley]]'' | | 1615 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11630 | | ''[[:d:Q56175740|Don Dale-Jones]]'' | | 1935 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 11631 | | ''[[:d:Q56175882|David Davies]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q3401171|Cwmdu]]'' |- | style='text-align:right'| 11632 | | ''[[:d:Q56175946|Gladys Davies]]'' | | 1885 | | ''[[:d:Q6661851|Llanvihangel Crucorney]]'' |- | style='text-align:right'| 11633 | | ''[[:d:Q56176003|John Richard Davies]]'' | | 1826 | | ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]'' |- | style='text-align:right'| 11634 | | ''[[:d:Q56176053|Price Davies]]'' | | 1732 | | ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11635 | | ''[[:d:Q56176500|Elizabeth Ann Davies]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q3404644|Whitford]]'' |- | style='text-align:right'| 11636 | | ''[[:d:Q56176529|Llewelyn Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 11637 | | ''[[:d:Q56176718|Robert Ellis]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11638 | | ''[[:d:Q56176777|Elizabeth Enoch]]'' | | 1801 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11639 | | ''[[:d:Q56176912|Dic Evans]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11640 | | ''[[:d:Q56177842|Robert John Griffith]]'' | | 1861 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 11641 | | ''[[:d:Q56178156|Elliw Haf]]'' | | 1953 | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 11642 | | ''[[:d:Q56178193|Frederick Edward Hamer]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11643 | | ''[[:d:Q56178627|Douglas Houston]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11644 | | ''[[:d:Q56178688|David Howell]]'' | | 1817 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11645 | | ''[[:d:Q56178692|Edward Howell]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11646 | | ''[[:d:Q56178698|Lewis Howell]]'' | | 1812 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11647 | | ''[[:d:Q56178696|Evan Howell]]'' | | 1806 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11648 | | ''[[:d:Q56178703|Samuel Howell]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 11649 | | ''[[:d:Q56178756|Ann Jones]]'' | | 1815 | | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11650 | | ''[[:d:Q56178842|Thomas Hughes]]'' | | 1815 | | ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 11651 | | ''[[:d:Q56178925|Glyn Ifans]]'' | | 1920 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 11652 | | ''[[:d:Q56179243|W. Jones Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11653 | | ''[[:d:Q56179374|Brynmor Pierce Jones]]'' | | 1925 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11654 | | ''[[:d:Q56179448|Dedwydd Jones]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11655 | | ''[[:d:Q56179475|Elinor Jones]]'' | presentadora de televisión galesa | 1946 | | ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]'' |- | style='text-align:right'| 11656 | | ''[[:d:Q56179492|Evan W. Jones]]'' | | 1876 | | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 11657 | | ''[[:d:Q56179743|Richard Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 11658 | | ''[[:d:Q56179740|Richard Jones]]'' | | 1799 | | ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]'' |- | style='text-align:right'| 11659 | | ''[[:d:Q56179787|Thomas Zaccheus Jones]]'' | | 1853 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 11660 | | ''[[:d:Q56179800|Thomas Jones]]'' | | 1821 | | ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11661 | | ''[[:d:Q56179862|William Jones]]'' | | 1860 | | ''[[:d:Q16103619|Llanfair-y-Cwmwd]]'' |- | style='text-align:right'| 11662 | | ''[[:d:Q56180075|Henry Leach]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11663 | | ''[[:d:Q56180094|Godfrey Lee]]'' | | 1951 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11664 | | ''[[:d:Q56180262|Rees Lewis]]'' | | 1804 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11665 | | ''[[:d:Q56180667|Posthumus Lloyd]]'' | | | | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 11666 | | ''[[:d:Q56181414|Kevin Morgan]]'' | | 1953 | | ''[[:d:Q258665|Rhigos]]'' |- | style='text-align:right'| 11667 | | ''[[:d:Q56181426|Rhian Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]'' |- | style='text-align:right'| 11668 | | ''[[:d:Q56181432|Thomas Morgan]]'' | | 1453 | | ''[[:d:Q6661646|Llanmartin]]'' |- | style='text-align:right'| 11669 | | ''[[:d:Q56182025|John Caleb Owen]]'' | | 1859 | | ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]'' |- | style='text-align:right'| 11670 | | ''[[:d:Q56182632|Victoria Plucknett]]'' | actriz británica | 1953 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11671 | | ''[[:d:Q56182984|Emrys Pride]]'' | | 1904 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 11672 | | ''[[:d:Q56183197|Mary Louisa Williams]]'' | | 1825 | | [[Biwmares]] |- | style='text-align:right'| 11673 | | ''[[:d:Q56183252|Ivor Thomas Rees]]'' | | 1931 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11674 | | ''[[:d:Q56183482|David Richards]]'' | | 1860 | | ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 11675 | | ''[[:d:Q56183495|John Morgan Richards]]'' | | 1856 | | ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]'' |- | style='text-align:right'| 11676 | | ''[[:d:Q56183620|Jane Roberts]]'' | | 1828 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11677 | | ''[[:d:Q56183689|William David Roberts]]'' | | 1861 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 11678 | | ''[[:d:Q56183782|David Rowlands]]'' | | 1778 | | ''[[:d:Q18160619|Llanfihangel Penbedw]]'' |- | style='text-align:right'| 11679 | | ''[[:d:Q56183975|Dafydd Savage]]'' | | 1809 | | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 11680 | | ''[[:d:Q56184094|Delwyn Sion]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11681 | [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru, presentation of Under Milk Wood by Dylan Thomas (1549401).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56184787|Dyfed Thomas]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11682 | | ''[[:d:Q56184797|Gwilym Ivor Thomas]]'' | | 1920 | | ''[[:d:Q6661685|Llanon]]'' |- | style='text-align:right'| 11683 | | ''[[:d:Q56184842|Mary Thomas]]'' | | 1857 | | ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]'' |- | style='text-align:right'| 11684 | [[Ficheru:William Thorne.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56184909|William Thorne]]'' | | | | ''[[:d:Q1939963|Neyland]]'' |- | style='text-align:right'| 11685 | | ''[[:d:Q56185504|Dorothy Watkins]]'' | | 1909 | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 11686 | | ''[[:d:Q56185758|David Wigley]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]'' |- | style='text-align:right'| 11687 | | ''[[:d:Q56185945|Elizabeth Williams]]'' | | 1836 | | ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11688 | | ''[[:d:Q56186193|Nathaniel Williams]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 11689 | | ''[[:d:Q56186247|Thomas Eurwedd Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q5208304|Dafen]]'' |- | style='text-align:right'| 11690 | | ''[[:d:Q56186304|Ynyr Williams]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 11691 | | ''[[:d:Q56186745|William Griffith]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]'' |- | style='text-align:right'| 11692 | [[Ficheru:Beryl Williams and Huw Tudor (1498860).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186785|Huw Tudor]]'' | | 1939 | | ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]'' |- | style='text-align:right'| 11693 | [[Ficheru:Actress Elisabeth Miles, and a performance of Cwmni THeatr Cymru's 'Byd o Amser' (1545111).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56186936|Lisabeth Miles]]'' | | 1940 | | ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11694 | | ''[[:d:Q56187086|Eric Roberts]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11695 | | ''[[:d:Q56187197|Dafydd Glyn Hughes]]'' | | 1921 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 11696 | [[Ficheru:Wrexham versus Bradford (1471559).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56224169|Earl Godding]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11697 | | ''[[:d:Q56240178|Carlos Uzal]]'' | xugador de baloncestu d&#39;Estaos Xuníos | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11698 | [[Ficheru:Eifion Lloyd Jones, HTV, presenting a Chopper bicycle (1519623).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56243394|Eifion Lloyd Jones]]'' | | 1948 | | ''[[:d:Q13128401|Felinfach]]'' |- | style='text-align:right'| 11699 | | ''[[:d:Q56248345|Billy Waters]]'' | | 1931 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11700 | | ''[[:d:Q56248414|Alan Jones]]'' | | 1939 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11701 | | ''[[:d:Q56248428|David Jones]]'' | | 1936 | | [[Saltney]] |- | style='text-align:right'| 11702 | | ''[[:d:Q56248472|Ken Jones]]'' | futbolista británicu (1937-) | 1937 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 11703 | | ''[[:d:Q56254074|Geoff Lloyd]]'' | | 1942 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11704 | | ''[[:d:Q56254201|Steve Morgan]]'' | | 1970 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11705 | | ''[[:d:Q56254266|Ian Hughes]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]'' |- | style='text-align:right'| 11706 | [[Ficheru:Hughes, Ken.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56254267|Ken Hughes]]'' | | 1966 | | [[Abermaw]] |- | style='text-align:right'| 11707 | | ''[[:d:Q56254679|Steve Jones]]'' | futbolista británicu (1962-) | 1962 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11708 | [[Ficheru:Brandon Cooper 26122024 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56290679|Brandon Cooper]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11709 | | ''[[:d:Q56291963|Thomas Lloyd]]'' | | 1709 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11710 | | ''[[:d:Q56292794|Liam Cullen]]'' | | 1999 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11711 | | ''[[:d:Q56299224|Tudur Hallam]]'' | académicu británicu | 1975 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 11712 | | ''[[:d:Q56412441|Rico Zulkarnain]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11713 | [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2279.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56416973|Jamie Mathias]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q4667213|Abertysswg]]'' |- | style='text-align:right'| 11714 | | ''[[:d:Q56434529|Richard Winpenny]]'' | | | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11715 | | ''[[:d:Q56452474|Kathryn Gray]]'' | poeta galesa | 1973 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11716 | | ''[[:d:Q56486681|Ryan Sears]]'' | futbolista británicu | 1998 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11717 | [[Ficheru:Mr Phormula yn ystod yr Eisteddfod 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56514940|Ed Holden]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11718 | | ''[[:d:Q56557885|Elizabeth Jane De La Hoyde]]'' | | 1854 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11719 | [[Ficheru:Portrait of John Watkins Esq (4671464).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56597934|John Watkins]]'' | | 1848 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11720 | [[Ficheru:Revd W E Watkins, Amlwch (B) NLW3362009.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56598255|W E Watkins]]'' | | 1840 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11721 | | ''[[:d:Q56612499|J. Bryan Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11722 | [[Ficheru:Connor Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56630953|Connor Davies]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11723 | | ''[[:d:Q56641621|Rhys Carre]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11724 | | ''[[:d:Q56670370|Christopher J. Spiers]]'' | investigador británicu | 1953 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11725 | | ''[[:d:Q56678161|Liza Burgess]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11726 | [[Ficheru:Official portrait of Nickie Aiken MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56709363|Nickie Aiken]]'' | política británica | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11727 | [[Ficheru:Huw Thomas official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q56709415|Huw Thomas]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11728 | | ''[[:d:Q56752753|Alex Koukouravas]]'' | xugador de baloncestu galés | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11729 | | ''[[:d:Q56753470|Peter Tate]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11730 | | ''[[:d:Q56811910|Dai James]]'' | | 1899 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11731 | | ''[[:d:Q56868055|Greg Fitzgerald]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 11732 | | ''[[:d:Q57053098|Aaron Lewis]]'' | futbolista galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11733 | | ''[[:d:Q57059048|Aimee Watson]]'' | futbolista | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11734 | | ''[[:d:Q57242836|Jon Morgan]]'' | futbolista británicu | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11735 | | ''[[:d:Q57313836|Stephen Pugh]]'' | | 1973 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11736 | | ''[[:d:Q57313938|Nathan Cadette]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11737 | [[Ficheru:Isaak Davies 04052025 (4).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57395537|Isaak Davies]]'' | futbolista galés | 2001 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11738 | [[Ficheru:Anne-Boden-2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57515716|Anne Boden]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11739 | [[Ficheru:Ash Dykes.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57549384|Ash Dykes]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11740 | | ''[[:d:Q57586301|Cai Evans]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11741 | [[Ficheru:Tommy Reffell 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57587669|Tommy Reffell]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11742 | | ''[[:d:Q57603694|Peter Francombe]]'' | futbolista británicu | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11743 | | ''[[:d:Q57710838|Hugh Llewelyn]]'' | fotógrafu británicu | | | ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]'' |- | style='text-align:right'| 11744 | | ''[[:d:Q57731118|Evan Pughe]]'' | | 1872 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11745 | [[Ficheru:J. Barclay Jenkins (5292158).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57741929|Joseph Barclay Jenkins]]'' | | | | ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]'' |- | style='text-align:right'| 11746 | | ''[[:d:Q57833991|Matthew Hedges]]'' | | 1973 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11747 | | ''[[:d:Q57908543|Gillian Turner]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11748 | [[Ficheru:2020 Fleche Wallonne Tibco LeahDixon.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q57983939|Leah Dixon]]'' | ciclista británica | 1991 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11749 | | ''[[:d:Q58007986|Eddie Dennis]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11750 | | ''[[:d:Q58008163|Andy Gorman]]'' | futbolista británicu | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11751 | | ''[[:d:Q58010516|Nick Hencher]]'' | | 1961 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11752 | | ''[[:d:Q58176051|Alec Lucas]]'' | | 1945 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11753 | | ''[[:d:Q58303142|Ian Love]]'' | futbolista británicu | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11754 | | ''[[:d:Q58435926|Sarah Lianne Lewis]]'' | compositora británica | 1988 | | ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]'' |- | style='text-align:right'| 11755 | | ''[[:d:Q58494672|Wayne Matthews]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11756 | | ''[[:d:Q58494918|Kelly Packwood]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11757 | | ''[[:d:Q58494927|Kerry Packwood]]'' | | 1986 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11758 | | ''[[:d:Q58755703|Mark Layton]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11759 | | ''[[:d:Q58882693|Steffan Alun]]'' | comediante en direuto británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11760 | | ''[[:d:Q58898759|Esyllt Sears]]'' | | 1981 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11761 | | ''[[:d:Q58987694|Christopher Jones]]'' | futbolista galés | 1909 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11762 | [[Ficheru:Dan Thomas, comediwr.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59140084|Dan Thomas]]'' | comediante en direuto británicu | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11763 | | ''[[:d:Q59179585|Luke Jephcott]]'' | futbolista británicu | 2000 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11764 | | ''[[:d:Q59202196|Iwan Arwel Griffith]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11765 | [[Ficheru:Eleri Morgan comedi crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59262901|Eleri Morgan]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11766 | | ''[[:d:Q59263349|Hywel Pitts]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11767 | | ''[[:d:Q59263556|Sarah Breese]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11768 | [[Ficheru:Mandy Payne Artist.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q59268327|Mandy Payne]]'' | pintora británica | 1964 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11769 | | ''[[:d:Q59548506|Ken Waters]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1961 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11770 | | ''[[:d:Q59622229|Benjamin Saunders]]'' | escritor británicu | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11771 | | ''[[:d:Q59655839|Harold Friend]]'' | | 1909 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11772 | | ''[[:d:Q59655851|Jack McJennett]]'' | | 1906 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11773 | | ''[[:d:Q59655868|Harry Perks]]'' | | 1912 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11774 | | ''[[:d:Q59655874|Doug Redwood]]'' | | 1918 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11775 | | ''[[:d:Q59656121|Medwyn Evans]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]'' |- | style='text-align:right'| 11776 | | ''[[:d:Q59656154|Allen Price]]'' | futbolista británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]'' |- | style='text-align:right'| 11777 | | ''[[:d:Q59656415|Steve Mackreth]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q7369807|Rossett]]'' |- | style='text-align:right'| 11778 | [[Ficheru:Callum Sheedy LQ 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60194679|Callum Sheedy]]'' | | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11779 | | ''[[:d:Q60544850|Albert L. Harris]]'' | | 1869 | | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11780 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 083 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60581700|Megan Barker]]'' | ciclista británica | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11781 | | ''[[:d:Q60589082|Mab Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11782 | [[Ficheru:Delyth Jewell official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60658323|Delyth Jewell]]'' | política británica | 1987 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11783 | | ''[[:d:Q60685958|Maurice O'Sullivan]]'' | boxeador británicu | 1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11784 | | ''[[:d:Q60686093|Percy Richards]]'' | | 1906 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 11785 | | ''[[:d:Q60733920|Andy Edwards]]'' | futbolista británicu (1965-) | 1965 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11786 | | ''[[:d:Q60733948|Dan Davis]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11787 | | ''[[:d:Q60733994|Ben Williams]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11788 | [[Ficheru:Sion Jones.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60734014|Sion Jones]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11789 | | ''[[:d:Q60734062|Luke Morgan]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11790 | [[Ficheru:Curtis Davies.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60734191|Curtis Davies]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11791 | | ''[[:d:Q60734266|Scott Williams]]'' | | 1974 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11792 | | ''[[:d:Q60734311|Allan Lewis]]'' | | 1971 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11793 | | ''[[:d:Q60734320|John Smith]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11794 | | ''[[:d:Q60734360|Harri Morgan]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11795 | | ''[[:d:Q60734441|John Davies]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]'' |- | style='text-align:right'| 11796 | | ''[[:d:Q60734448|Kevin Jones]]'' | | 1974 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11797 | | ''[[:d:Q60734511|Joe Adams]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11798 | | ''[[:d:Q60734513|Martin Goldsmith]]'' | | 1962 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11799 | | ''[[:d:Q60734569|Alan Jones]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]'' |- | style='text-align:right'| 11800 | | ''[[:d:Q60734690|Mike Keen]]'' | | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11801 | | ''[[:d:Q60734744|Chris Ingram]]'' | futbolista británicu | 1976 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11802 | | ''[[:d:Q60735001|Brad Evans]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11803 | | ''[[:d:Q60735037|Peter Morgan]]'' | futbolista británicu | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11804 | | ''[[:d:Q60735114|Steve Scott]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11805 | | ''[[:d:Q60735120|Neil Robinson]]'' | | | | ''[[:d:Q3216519|Laleston]]'' |- | style='text-align:right'| 11806 | [[Ficheru:Steve Bray, Stop Brexit Man (48794896706).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q60735575|Steve Bray]]'' | | 1969 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11807 | | ''[[:d:Q60735660|Jon Roberts]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11808 | | ''[[:d:Q60735930|Will Griffiths]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11809 | | ''[[:d:Q60736661|Dai Evans]]'' | futbolista británicu (1934-) | 1934 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 11810 | | ''[[:d:Q60763309|Lew Bowen]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11811 | | ''[[:d:Q60791067|Fred Castle]]'' | | 1902 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 11812 | | ''[[:d:Q60791136|Albert Evans]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11813 | | ''[[:d:Q60791390|Ernest Lewis]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11814 | | ''[[:d:Q60791526|Albert Miles]]'' | | 1903 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 11815 | | ''[[:d:Q60791589|Eric Morris]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11816 | | ''[[:d:Q60959205|Paul Lamford]]'' | | 1953 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11817 | | ''[[:d:Q61014919|James Wharton]]'' | | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11818 | | ''[[:d:Q61107154|Mike Crowley]]'' | | 1948 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11819 | | ''[[:d:Q61107392|Gary Lloyd]]'' | futbolista británicu | 1972 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11820 | | ''[[:d:Q61107438|Owen Evans]]'' | | 1968 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11821 | [[Ficheru:Tal Garth, Garth Madrun.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61107823|Santes Marchell o Dalgarth]]'' | líder relixosa galesa | 375 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11822 | | ''[[:d:Q61107833|Lleucu]]'' | monxa galesa | 500 | | ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]'' |- | style='text-align:right'| 11823 | | ''[[:d:Q61107844|Anhun de Gwrthyfer]]'' | monxa galesa | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11824 | | ''[[:d:Q61107961|Betsan Moses]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]'' |- | style='text-align:right'| 11825 | | ''[[:d:Q61107968|Gareth Bonello]]'' | | 1981 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11826 | | ''[[:d:Q61107987|Meurig Fychan ap Hywel Sele]]'' | | 1400 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 11827 | | ''[[:d:Q61119025|Griffiths Alison]]'' | | 1963 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11828 | | ''[[:d:Q61450736|Jim Botham]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11829 | | ''[[:d:Q61675797|Liv Hill]]'' | actriz británica | 2000 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11830 | [[Ficheru:Alys Williams (cantores; Welsh singer) 01.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61707036|Alys Williams]]'' | cantante británica | 1987 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11831 | | ''[[:d:Q61731675|Kylie Nolan]]'' | futbolista británica | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11832 | | ''[[:d:Q61780191|Cassia Pike]]'' | futbolista británica | 2000 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 11833 | | ''[[:d:Q61828492|Josh Reynolds]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11834 | | ''[[:d:Q61828617|Will Kelly]]'' | | 1997 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11835 | [[Ficheru:Benjamin Fry 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61828912|Benjamin Fry]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11836 | [[Ficheru:Owain Wyn Evans.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q61983407|Owain Wyn Evans]]'' | periodista británicu | 1984 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 11837 | | ''[[:d:Q62024163|Dennis Lambourne]]'' | | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11838 | | ''[[:d:Q62198596|Daniel Sumner]]'' | | | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 11839 | | ''[[:d:Q62388891|Roger Mostyn]]'' | | 1953 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11840 | | ''[[:d:Q62513133|Andy Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11841 | | ''[[:d:Q62513940|Alana Spencer]]'' | | 1992 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11842 | [[Ficheru:Official portrait of Ruth Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q62764975|Ruth Jones]]'' | política británica | 1962 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11843 | | ''[[:d:Q62768570|Arthur Smith]]'' | | | | ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]'' |- | style='text-align:right'| 11844 | | ''[[:d:Q62769837|Chris Summers]]'' | futbolista británicu | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11845 | | ''[[:d:Q62858588|Dick Williams]]'' | | 1898 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11846 | | ''[[:d:Q63165862|Paul Karabardak]]'' | tenista de mesa británicu | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11847 | [[Ficheru:Shellyann Evans - 53369865382.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63184794|Shellyann Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 11848 | | ''[[:d:Q63228559|Lilian Nicholas]]'' | | 1909 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11849 | | ''[[:d:Q63248308|Geraint Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]'' |- | style='text-align:right'| 11850 | | ''[[:d:Q63313185|Edwin Rees]]'' | | 1899 | | ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]'' |- | style='text-align:right'| 11851 | | ''[[:d:Q63341276|Graham Jones]]'' | | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11852 | | ''[[:d:Q63391841|Eric Styles]]'' | direutor de cine británicu | 1967 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 11853 | [[Ficheru:Prano Bailey-Bond 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63432097|Prano Bailey-Bond]]'' | | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11854 | | ''[[:d:Q63614875|Jaime Gareth Flórez Barreales]]'' | | 1969 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 11855 | [[Ficheru:Southam, Macauley.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63699006|Macauley Southam-Hales]]'' | futbolista británicu | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11856 | | ''[[:d:Q63699954|Stuart Webber]]'' | | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11857 | | ''[[:d:Q63874313|Ray Lawrence]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 11858 | [[Ficheru:Official portrait of Fay Jones MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q63929463|Fay Alicia Jones]]'' | política británica | 1985 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11859 | | ''[[:d:Q63953173|Seirian Sumner]]'' | | 1974 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11860 | | ''[[:d:Q63993767|Dewi Griffiths]]'' | | 1991 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 11861 | | ''[[:d:Q64009025|Felicity Dahl]]'' | | 1938 | | ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]'' |- | style='text-align:right'| 11862 | | ''[[:d:Q64009303|Roman Walker]]'' | | 2000 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11863 | [[Ficheru:Tom Booth Amos 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64010406|Tom Booth-Amos]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11864 | [[Ficheru:Ella Powell Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-75 (50234968972) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64214523|Ella Powell]]'' | futbolista galesa | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11865 | | ''[[:d:Q64358828|Alan Reynolds]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q7008960|New Inn]]'' |- | style='text-align:right'| 11866 | | ''[[:d:Q64414789|Ruth King]]'' | | | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11867 | | ''[[:d:Q64685172|Sîan Reynolds]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11868 | | ''[[:d:Q64736714|Ben Cambriani]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11869 | [[Ficheru:Citizenship cairn newton evans-cropped 3.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64738481|Cairn Newton-Evans]]'' | policía británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11870 | | ''[[:d:Q64747491|Tomi Lewis]]'' | | 1999 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 11871 | [[Ficheru:Annabel Jones on MTV UK.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64748740|Annabel Jones]]'' | | | | [[Aberdaugleddau]] |- | style='text-align:right'| 11872 | | ''[[:d:Q64853341|Shaun Chapple]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11873 | [[Ficheru:Alice Griffiths Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-137 (50234760281).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q64995849|Alice Griffiths]]'' | futbolista británica | 2001 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 11874 | | ''[[:d:Q65029330|Tom Rogers]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11875 | [[Ficheru:2024-12-22 Dresdner Eislöwen gegen ESV Kaufbeuren (DEL2) by Sandro Halank–090.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65030266|Joseph Lewis]]'' | xugador de ḥoquei sobre xelu británicu | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11876 | | ''[[:d:Q65030475|David Rees]]'' | esquiador de fondu británicu | 1940 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 11877 | | ''[[:d:Q65030489|Peter Williams]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 11878 | | ''[[:d:Q65030620|Jack Fairweather]]'' | | 1978 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11879 | | ''[[:d:Q65062011|Harry Davies]]'' | | 1888 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11880 | | ''[[:d:Q65178482|Joris Collier]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11881 | | ''[[:d:Q65294945|Carolyn Hitt]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 11882 | [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3083.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q65367867|Alice Evans]]'' | futbolista británica | 1994 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11883 | | ''[[:d:Q65551884|Peter Turnbull]]'' | | 1989 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11884 | | ''[[:d:Q65555292|Emma Jenkins]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 11885 | | ''[[:d:Q65624959|Ian Roberts]]'' | futbolista británicu | 1961 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 11886 | | ''[[:d:Q65665802|Rhian Nokes]]'' | futbolista galesa | 1989 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 11887 | | ''[[:d:Q65946181|Valerie Mullins]]'' | | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11888 | | ''[[:d:Q65946185|Margaret Thomas-Neale]]'' | | 1931 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11889 | | ''[[:d:Q65946188|Gwynedd Lewis-Lingard]]'' | | 1934 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11890 | | ''[[:d:Q66023017|Dorothy Summers]]'' | | 1941 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11891 | [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3084.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66049720|Jo Price]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q648732|St Davids]]'' |- | style='text-align:right'| 11892 | | ''[[:d:Q66105403|Elizabeth Baines]]'' | | 1947 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11893 | | ''[[:d:Q66147583|Guto Dafydd]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]'' |- | style='text-align:right'| 11894 | | ''[[:d:Q66241174|Stavros Ambizas]]'' | políticu xipriota | 1936 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11895 | | ''[[:d:Q66295328|Pamela Hopkins]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11896 | | ''[[:d:Q66309772|Patrick Killian]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11897 | | ''[[:d:Q66335445|Callum Taylor]]'' | | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11898 | | ''[[:d:Q66360557|Mike Williams]]'' | futbolista británicu (1956-) | 1956 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11899 | [[Ficheru:Drew Parker 20.02.27.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66364666|Drew Parker]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]'' |- | style='text-align:right'| 11900 | | ''[[:d:Q66384840|William Smale]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11901 | | ''[[:d:Q66398333|Andrew Morris]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1961 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11902 | [[Ficheru:Ben Cabango playing for Wales.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66428065|Ben Cabango]]'' | futbolista británicu | 2001<br/>2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11903 | | ''[[:d:Q66604836|Sonia Lawrence]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 11904 | [[Ficheru:Jason Evans Wikimedian 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66689127|Jason Evans]]'' | | 1984 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11905 | | ''[[:d:Q66712828|Jamie Slater]]'' | futbolista británicu | 1968 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11906 | [[Ficheru:Lewis Thomas 11042026 (1).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66732355|Lewis Thomas]]'' | futbolista británicu | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11907 | | ''[[:d:Q66732400|Lee Harris]]'' | escritor británicu | 1968 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11908 | | ''[[:d:Q66734203|Richard Benyon]]'' | ximnasta artísticu británicu | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11909 | | ''[[:d:Q66737792|Ben Gwalchmai]]'' | | 1985 | | ''[[:d:Q4787855|Arddleen]]'' |- | style='text-align:right'| 11910 | | ''[[:d:Q66762454|Elin Harlow]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11911 | | ''[[:d:Q66823499|Carrie Jones]]'' | futbolista británica | 2003 | | ''[[:d:Q669171|Newtown]]'' |- | style='text-align:right'| 11912 | | ''[[:d:Q66841012|Chloe Chivers]]'' | futbolista galesa | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11913 | [[Ficheru:Ffion-Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q66841084|Ffion Morgan]]'' | futbolista galesa | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11914 | | ''[[:d:Q66844101|Jack Evans]]'' | futbolista galés | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11915 | [[Ficheru:Jarry Lee Oscar Blandi 2020.png|center|128px]] | ''[[:d:Q67019082|Jarry Lee]]'' | | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11916 | [[Ficheru:LHooleBRovers.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67117129|Luca Hoole]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11917 | [[Ficheru:Dom Jefferies, Brentford F.C. footballer.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67146942|Dom Jefferies]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11918 | | ''[[:d:Q67146943|Elis Watts]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11919 | | ''[[:d:Q67201474|Clive Davis]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 11920 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Wilcox of Newport crop 2, 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67222729|Debbie Wilcox]]'' | política británica | 1957 | | ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]'' |- | style='text-align:right'| 11921 | [[Ficheru:Hilary Greaves (20613169345).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q67222739|Hilary Greaves]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11922 | | ''[[:d:Q67390619|Gandhi S]]'' | | 1975 | | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 11923 | | ''[[:d:Q67599358|Ray Booth]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11924 | | ''[[:d:Q67641500|John Trevelyan]]'' | axedrecista británicu | 1948 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11925 | | ''[[:d:Q67641543|David John Sully]]'' | axedrecista británicu | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11926 | | ''[[:d:Q67790654|Adrian Masters]]'' | | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11927 | | ''[[:d:Q67802439|Cyndeyrn]]'' | | | | ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 11928 | | ''[[:d:Q67886292|Geoffrey Cutter]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1934 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11929 | | ''[[:d:Q67921919|Tôpher Mills]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11930 | | ''[[:d:Q68065250|Ryan Hillier]]'' | futbolista británicu | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11931 | | ''[[:d:Q68217203|Bob Evans]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11932 | [[Ficheru:John B. Trumper 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q68585432|John Bassett Trumper]]'' | | 1944 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11933 | | ''[[:d:Q69060453|Tomi Evans]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''<br/>''[[:d:Q13131775|Tegryn]]'' |- | style='text-align:right'| 11934 | [[Ficheru:Dr Sabrina Cohen-Hatton-London Fire Brigade, UK.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q69158102|Sabrina Cohen-Hatton]]'' | | 1983 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11935 | | ''[[:d:Q70170755|Jacob Draper]]'' | xugador de ḥoquei británicu | 1998 | | ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 11936 | | ''[[:d:Q70473832|Niki Pilkington]]'' | | | | [[Nefyn]] |- | style='text-align:right'| 11937 | | ''[[:d:Q70602412|Malvin Mortimer]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 11938 | | ''[[:d:Q71128886|Eloise Laity]]'' | | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11939 | | ''[[:d:Q71496189|Phoebe Richards]]'' | | 1993 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 11940 | | ''[[:d:Q72097669|Geraint Vaughan Jones]]'' | escritor galés | 1938 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 11941 | | ''[[:d:Q72591827|Ria Jones]]'' | | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11947 | | ''[[:d:Q72835607|Mari Berllan Biter]]'' | | | | ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11948 | [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (24) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q72921909|Neco Williams]]'' | futbolista británicu | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11949 | | ''[[:d:Q72973962|John Hartley]]'' | escritor australianu | 1943 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11950 | | ''[[:d:Q73211440|Louis Gray]]'' | | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11951 | | ''[[:d:Q73276307|Terry Monaghan]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]'' |- | style='text-align:right'| 11952 | | ''[[:d:Q73632769|Jacquie Barnbrook]]'' | actriz británica | 1964 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11953 | | ''[[:d:Q73855338|Christine Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11954 | | ''[[:d:Q73855341|Dawn Williams]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11955 | | ''[[:d:Q73855347|Dilys Thomas]]'' | | | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 11956 | | ''[[:d:Q73855354|Eiry Miles]]'' | | | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11957 | | ''[[:d:Q73855378|Lowri Cynan]]'' | | | | ''[[:d:Q850566|Betws]]'' |- | style='text-align:right'| 11958 | | ''[[:d:Q73855387|Jane Ellis]]'' | | 1779 | | ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]'' |- | style='text-align:right'| 11959 | | ''[[:d:Q73855407|Leusa Fflur Llewelyn]]'' | | 1987 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 11960 | | ''[[:d:Q73855404|Laura Sheldon]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11961 | | ''[[:d:Q73855417|Lowri Haf Cooke]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11962 | | ''[[:d:Q73855422|Luned Aaron]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11963 | | ''[[:d:Q73855463|Sheelagh Thomas]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 11964 | | ''[[:d:Q74050176|Tom Cutler]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11965 | [[Ficheru:Ioan Lloyd EPCR 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q74185530|Ioan Lloyd]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11966 | | ''[[:d:Q74817155|Callum Jones]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11967 | | ''[[:d:Q74817195|Joe Woodiwiss]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11968 | | ''[[:d:Q75574815|Samuel James Laurance Mattock]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 11969 | | ''[[:d:Q75682717|Sion Wiggin]]'' | xugador de squash británicu | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11970 | | ''[[:d:Q75817575|Alexander Murray-Threipland]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11971 | | ''[[:d:Q75817581|Alice Murray-Threipland]]'' | | 1972 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 11972 | | ''[[:d:Q75866941|William Parry Crawley]]'' | | | | ''[[:d:Q11129506|Bryngwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 11973 | | ''[[:d:Q76025826|Henry Awbrey]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11974 | | ''[[:d:Q76086417|George Grant Francis]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 11975 | | ''[[:d:Q76214693|Iris Lambert Williams]]'' | | 1919 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 11976 | [[Ficheru:Official portrait of Dr Jamie Wallis MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363017|Katie Wallis]]'' | políticu británicu | 1984 | | ''[[:d:Q4898674|Bettws]]'' |- | style='text-align:right'| 11977 | [[Ficheru:Official portrait of Scott Benton MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363105|Scott Benton]]'' | | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 11978 | [[Ficheru:Official portrait of Beth Winter MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76363918|Beth Winter]]'' | política británica | 1974 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 11979 | [[Ficheru:Official portrait of Alex Davies-Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76364874|Alex Davies-Jones]]'' | política británica | 1989 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 11980 | [[Ficheru:Official portrait of Robin Millar MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76450637|Robin Millar]]'' | políticu británicu | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 11981 | | ''[[:d:Q76613834|Prydwen Elfed-Owens]]'' | escritora y inspeutora d&#39;enseñu galesa | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11982 | | ''[[:d:Q76615306|N. A. Pett]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11983 | | ''[[:d:Q76615429|Owen Glyn Roberts]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11984 | | ''[[:d:Q76615797|Neil Trevor Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11985 | | ''[[:d:Q76616291|Michael Tibbott]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11986 | | ''[[:d:Q76616645|Meurig Thomas]]'' | inspeutor d&#39;enseñu galés | | | ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]'' |- | style='text-align:right'| 11987 | [[Ficheru:Dylan Levitt.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q76700917|Dylan Levitt]]'' | futbolista británicu | 2000 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11988 | | ''[[:d:Q77215517|James Jones]]'' | | 1695 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11989 | | ''[[:d:Q77359183|Jessica Hemmings]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11990 | [[Ficheru:LU MRD G O Osborne chromatograph.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q77364621|Graham Oliver Osborne]]'' | | 1925 | | ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]'' |- | style='text-align:right'| 11991 | [[Ficheru:Chem Campbell 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q78155720|Chem Campbell]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11992 | | ''[[:d:Q78828774|Morgan Boyes]]'' | futbolista británicu | 2001 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 11993 | | ''[[:d:Q79322942|Terry Vaughan]]'' | | 1938 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 11994 | [[Ficheru:Louis Rees-Zammit March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q79329132|Louis Rees-Zammit]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 11995 | | ''[[:d:Q79359895|Anne Burns]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11996 | | ''[[:d:Q79459553|Colin Treharne]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 11997 | | ''[[:d:Q79856442|Annes Elwy]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 11998 | [[Ficheru:Helen Sullivan (born 1966) in the video Rethinking the Future of Australian Defence Industry Policy.png|center|128px]] | ''[[:d:Q80388263|Helen Sullivan]]'' | | 1966 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 11999 | | ''[[:d:Q80863365|Ian Davies]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12000 | [[Ficheru:Jac Morgan 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q81052834|Jac Morgan]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12001 | | ''[[:d:Q81052941|Alun Lawrence]]'' | | 1998 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12002 | | ''[[:d:Q81087079|Ieuan Owen]]'' | | 1941 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12003 | | ''[[:d:Q81147173|David Llewellyn]]'' | futbolista británicu | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12004 | | ''[[:d:Q81191668|Geraint Frowen]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 12005 | | ''[[:d:Q81713322|Tweli Griffiths]]'' | | 1954 | | ''[[:d:Q7162285|Pencader]]'' |- | style='text-align:right'| 12006 | | ''[[:d:Q81749728|Wendy White]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12007 | | ''[[:d:Q81750352|Griff Rowland]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12008 | | ''[[:d:Q82026018|Rupert Shipperley]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12009 | | ''[[:d:Q82736987|Connagh Howard]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12010 | [[Ficheru:Ben Thomas 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q83222996|Ben Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12011 | | ''[[:d:Q83289553|Llŷr Titus]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]'' |- | style='text-align:right'| 12012 | | ''[[:d:Q83559707|Patrick Harrington]]'' | abogáu británicu | 1949 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12013 | | ''[[:d:Q83739297|Sam Costelow]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12014 | | ''[[:d:Q83864687|Carwyn Penny]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12015 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 533.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q83875033|Ella Barnwell]]'' | | 2001 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12016 | [[Ficheru:Stephen Varney 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q84048212|Stephen Varney]]'' | xugador de rugbi union italianu | 2001 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12017 | [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 016 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q84078989|Lily Woodham]]'' | futbolista británica | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12018 | | ''[[:d:Q84763454|John Elfed Jones]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12019 | | ''[[:d:Q84893687|James McCarthy]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12020 | | ''[[:d:Q85220401|Emyr Huws Jones]]'' | | 1950 | | [[Llangefni]] |- | style='text-align:right'| 12021 | | ''[[:d:Q85771463|John Davidson]]'' | | 1964 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12022 | | ''[[:d:Q85792913|Peter Arthur]]'' | | 1939 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12023 | | ''[[:d:Q85828658|Chris Klefenz]]'' | | | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12024 | | ''[[:d:Q85851754|Richard Barnes]]'' | | 1975 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12025 | | ''[[:d:Q85851980|Steve Jones]]'' | | 1964 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12026 | | ''[[:d:Q85874731|Michael Beckett]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q1022259|Solva]]'' |- | style='text-align:right'| 12027 | | ''[[:d:Q85984763|Giancarlo Gemin]]'' | | 1962 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12028 | | ''[[:d:Q86445222|Jane Stanness]]'' | | | | ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]'' |- | style='text-align:right'| 12029 | | ''[[:d:Q87296575|Ellie Coster]]'' | | 1996 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12030 | | ''[[:d:Q87355238|Tracy Rees]]'' | | 1972 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12031 | | ''[[:d:Q87474480|Donal Anthony Foley]]'' | | 1956 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12032 | | ''[[:d:Q87740471|Caine Woolerton]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12033 | | ''[[:d:Q87740637|Ioan Davies]]'' | | 1999 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12034 | | ''[[:d:Q87905789|Albert Clifton Kelway]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q15222581|Hakin]]'' |- | style='text-align:right'| 12035 | [[Ficheru:Ruth May CNO.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q88074967|Ruth May]]'' | | 1967 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12036 | | ''[[:d:Q88289718|Phil Parry]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12037 | | ''[[:d:Q88360982|Steffan Cennydd]]'' | | 1995 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12038 | | ''[[:d:Q88509572|Rhys Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12039 | | ''[[:d:Q88527143|Paul Barrow]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12040 | | ''[[:d:Q88590650|Rhodri Thomas]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12041 | | ''[[:d:Q88886811|Denise Hampson]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12042 | | ''[[:d:Q89579900|Dewi Rhys Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]'' |- | style='text-align:right'| 12043 | | ''[[:d:Q89891143|Andrew Teilo]]'' | | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12044 | | ''[[:d:Q89916448|Dannii Harwood]]'' | modelu erótica británica | 1982 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12045 | | ''[[:d:Q90023497|Amy Boulden]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12046 | [[Ficheru:LloydWarburton.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q91615685|Lloyd Warburton]]'' | | 2003 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12047 | | ''[[:d:Q92311589|Debbie Johnsey]]'' | | 1957 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12048 | | ''[[:d:Q92438583|Norman van de Vater]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]'' |- | style='text-align:right'| 12049 | | ''[[:d:Q93605036|Leon Stanfield]]'' | | 1934 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12050 | | ''[[:d:Q94005165|Hywel Griffith]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12051 | | ''[[:d:Q94134193|Beryl Baigent]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q6661943|Llay]]'' |- | style='text-align:right'| 12052 | | ''[[:d:Q94139976|Colin Palfrey]]'' | | 1939 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12053 | | ''[[:d:Q94579608|Edwina McGrail]]'' | | 1950 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12054 | | ''[[:d:Q94696644|Mandi Haswell]]'' | saltadora británica | 1949 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 12055 | | ''[[:d:Q94823364|Christine Jones]]'' | ceramista británica | 1955 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12056 | | ''[[:d:Q94997935|Graham Morris]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12057 | | ''[[:d:Q95188939|Nia Dryhurst]]'' | | 1970 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12058 | | ''[[:d:Q95208143|Eirian James]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12059 | | ''[[:d:Q95230858|Raymond Crompton]]'' | | 1936 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12060 | | ''[[:d:Q95236346|Richard Idwal Hopwood]]'' | | 1884 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12061 | | ''[[:d:Q95287152|Thomas Arthur Rowett Hyndman]]'' | | 1911 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12062 | | ''[[:d:Q95304925|David Kingdon]]'' | | 1969 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12063 | | ''[[:d:Q95335719|Maldwyn Davies]]'' | | 1950 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12064 | | ''[[:d:Q95563204|John Cording]]'' | actor británicu | 1944 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12065 | [[Ficheru:Idles - Haldern Pop Festival 2017 - Alexander Kellner - 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q95698426|Joe Talbot]]'' | cantante británicu | 1984 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12066 | | ''[[:d:Q95785749|Ioan Meredith]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12067 | | ''[[:d:Q95826771|Aaron Fuller]]'' | | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12068 | | ''[[:d:Q96154651|Gareth Brenton]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12069 | | ''[[:d:Q96186370|James Waite]]'' | | 1999 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12070 | | ''[[:d:Q96313660|Layla Saad]]'' | escritora británica | 1983 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12071 | | ''[[:d:Q96384682|John Tudor]]'' | | 1953 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12072 | | ''[[:d:Q96385713|Kevin James]]'' | | 1984 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12073 | | ''[[:d:Q96398942|Peter Isaac]]'' | | 1931 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12074 | [[Ficheru:Rhys Davies 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96401739|Rhys Davies]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1998 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12075 | | ''[[:d:Q96401737|Rhys Davies]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12076 | | ''[[:d:Q96402446|Roger Jones]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12077 | | ''[[:d:Q96406533|Steve Hill]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12078 | | ''[[:d:Q96483757|Roger Yeoman]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12079 | [[Ficheru:Sally Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q96484421|Sally Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 12080 | [[Ficheru:Amanda Blanc.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97010729|Amanda Blanc]]'' | xefa d&#39;empresa británica | 1967 | | ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]'' |- | style='text-align:right'| 12081 | | ''[[:d:Q97365110|Freddie John]]'' | | 1991 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12082 | | ''[[:d:Q97452589|Harry Fry]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12083 | | ''[[:d:Q97452647|Matthew Taylor]]'' | | 1999 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12084 | | ''[[:d:Q97467288|Andy Roberton]]'' | pilotu de motocross británicu | 1948 | | [[Knighton|Tref-y-clawdd]] |- | style='text-align:right'| 12085 | | ''[[:d:Q97486769|Jack Vale]]'' | | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12086 | | ''[[:d:Q97579239|Ahmed Yasine Ali]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12087 | | ''[[:d:Q97732453|Eluned Gramich]]'' | | 1989 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12088 | [[Ficheru:Lewes FC Women 2 Liverpool Women 2 01 11 2020-242 (50557034961).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97741582|Rhian Cleverly]]'' | futbolista británica | 1995 | | ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12089 | [[Ficheru:Ellie Leek Blackburn Rovers Women 2021 (sq cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q97741605|Ellie Leek]]'' | futbolista británica | 1995 | | ''[[:d:Q643919|Torfaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12090 | | ''[[:d:Q98019030|Rhydian Richards]]'' | xugador de snooker británicu | 1975 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12091 | | ''[[:d:Q98076937|Jonathan Denning]]'' | | 1991 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12092 | | ''[[:d:Q98088454|Harrison Powell]]'' | xugador de críquet galés | 1995 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12093 | | ''[[:d:Q98098855|Scott Phillips]]'' | | 1994 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12094 | | ''[[:d:Q98104064|Ieuan Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]'' |- | style='text-align:right'| 12095 | | ''[[:d:Q98188056|Reuben de Maid]]'' | productor de televisión británicu | 2005 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12096 | | ''[[:d:Q98761657|Ronald Clifford Bateman]]'' | artista plásticu británicu | 1947 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12097 | | ''[[:d:Q98886407|Dafydd Edwards]]'' | | | | ''[[:d:Q4897692|Bethania]]'' |- | style='text-align:right'| 12098 | [[Ficheru:Natasha Asghar official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q98968495|Natasha Asghar]]'' | política británica | | | [[Reinu Xuníu]]<br/>[[Casnewydd]]<br/>''[[:d:Q16998897|Newport Built-up area]]'' |- | style='text-align:right'| 12099 | | ''[[:d:Q98970349|Sonny Lewis]]'' | | 2005 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12100 | | ''[[:d:Q98971974|Lewys Twamley]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12101 | [[Ficheru:CDawgVA at SMASH 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q99479049|CDawgVA]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12102 | | ''[[:d:Q99540803|John Woolley]]'' | cantante belxicanu | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12103 | [[Ficheru:Casi Wyn in Capel Moriah 03.JPG|center|128px]] | ''[[:d:Q100144360|Casi Wyn]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12104 | | ''[[:d:Q100235419|Robert Albert Jones]]'' | | 1864 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12105 | | ''[[:d:Q100243553|Charlie Hulson]]'' | | 1993 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12106 | | ''[[:d:Q100596005|Sarah J. Lloyd]]'' | | 1896 | | ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]'' |- | style='text-align:right'| 12107 | | ''[[:d:Q100634638|Jalisa Andrews]]'' | | 1994 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12108 | [[Ficheru:Official portrait of Llinos Medi MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q100741889|Llinos Medi Huws]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 12109 | | ''[[:d:Q100929975|Jamie Hill]]'' | | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12110 | | ''[[:d:Q100942348|Dai Powell]]'' | | 1935 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12111 | [[Ficheru:Emily Maltman.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q100951828|Emily Maltman]]'' | diplomática británica | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12112 | | ''[[:d:Q101054639|Paul Merchant]]'' | | 1945 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12113 | | ''[[:d:Q101090855|Callum Carson]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12114 | | ''[[:d:Q101103863|Reilly Featherstone]]'' | actor británicu | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12115 | [[Ficheru:Joe Hawkins 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q101130033|Joe Hawkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12116 | | ''[[:d:Q101221023|Arianwen]]'' | | 401 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12117 | | ''[[:d:Q101223178|Leighton Alfred]]'' | | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12118 | | ''[[:d:Q101417848|Jac Price]]'' | | 2000 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12119 | | ''[[:d:Q101513237|Rhys Jenkins]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12120 | | ''[[:d:Q101553967|Russell L. Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]'' |- | style='text-align:right'| 12121 | [[Ficheru:2019 UCI Juniors Track World Championships 092.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q101915918|Eluned King]]'' | ciclista británica | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12122 | | ''[[:d:Q102036559|Harrison Bright]]'' | | 2004 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 12123 | | ''[[:d:Q102036561|Callum Brain]]'' | | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12124 | | ''[[:d:Q102036566|Aneurin Livermore]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12125 | | ''[[:d:Q102036570|Callum Ryan-Phillip]]'' | | 2004 | | [[Trefynwy]] |- | style='text-align:right'| 12126 | [[Ficheru:Teddy Williams March 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102046790|Teddy Williams]]'' | | 2000 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12127 | | ''[[:d:Q102183413|Richard Evans]]'' | | 1950 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 12128 | | ''[[:d:Q102229381|A. Thomas Fuller]]'' | | 1924 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12129 | | ''[[:d:Q102245338|Gwilym Bradley]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12130 | | ''[[:d:Q102245350|Iestyn Harris]]'' | | 1998 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12131 | | ''[[:d:Q102289268|Ash Randall]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12132 | | ''[[:d:Q102359203|Stuart Cornes]]'' | | 1960 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 12133 | | ''[[:d:Q102428219|James Beaumont]]'' | actor británicu | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12134 | [[Ficheru:Mason Grady u20 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q102735094|Mason Grady]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12135 | [[Ficheru:Taine Plumtree 20250419 174612.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q103716744|Taine Plumtree]]'' | xugador de rugbi union neozelandés | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12136 | [[Ficheru:Scott McGlynn.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104057253|Scott McGlynn]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12137 | | ''[[:d:Q104175572|Luke Yendle]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12138 | | ''[[:d:Q104224598|Charlotte Carey]]'' | | 1996 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12139 | [[Ficheru:Pedr ap Llwyd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104415876|Pedr Ap Llwyd]]'' | bibliotecariu británicu | 1957 | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12140 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 043.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104531559|Zoe Bäckstedt]]'' | ciclista británica | 2004 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 12141 | | ''[[:d:Q104545709|Ian Williams]]'' | | 1931 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12142 | | ''[[:d:Q104590335|Ruben Chorlton-Owen]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12143 | | ''[[:d:Q104655980|Denise Sommers]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12144 | | ''[[:d:Q104719149|Alun Jones]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12145 | | ''[[:d:Q104761963|Cameron Evans]]'' | | 2001 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12146 | | ''[[:d:Q104765398|Matilda Devries]]'' | | 2003 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12147 | [[Ficheru:Kemsley Mathias 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q104768094|Kemsley Mathias]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1999 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12148 | | ''[[:d:Q104839524|James Jones]]'' | | 1997 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12149 | | ''[[:d:Q104906897|Lyndon Simmonds]]'' | | 1966 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12150 | | ''[[:d:Q104907464|Charlie Caton]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12151 | | ''[[:d:Q105070508|Callum Scott Howells]]'' | | 1999 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12152 | [[Ficheru:Ffion Davies OF 02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105080581|Ffion Davies]]'' | | 1995 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12153 | | ''[[:d:Q105140904|Rufus Wells]]'' | zoólogu neozelandés | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12154 | | ''[[:d:Q105155401|Carwyn Tuipulotu]]'' | | 2001 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12155 | [[Ficheru:Richard Hermer Official Cabinet Portrait, July 2024 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105188058|Richard Hermer]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 12156 | | ''[[:d:Q105199556|Dan Hawkins]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12157 | [[Ficheru:Jill nalder 2022 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105298835|Jill Nalder]]'' | | 1961 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12158 | | ''[[:d:Q105305836|Steffan Thomas]]'' | xugador de rugbi union británicu | 1997 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12159 | [[Ficheru:Alex George at the British Library.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105319846|Alex George]]'' | | 1990 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12160 | | ''[[:d:Q105388992|Rhian Nest James]]'' | ilustradora británica | 1962 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12161 | [[Ficheru:Joshua Milton 2, 2015 Wimbledon Qualifying - Diliff.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105437716|Joshua Milton]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12162 | [[Ficheru:Rubin Colwill 05042025 (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105480896|Rubin Colwill]]'' | futbolista británicu | 2002 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12163 | | ''[[:d:Q105560094|Lewy Williams]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12164 | | ''[[:d:Q105753094|Huw Williams]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 12165 | [[Ficheru:1918 John Mahoney Massachusetts House of Representatives.png|center|128px]] | ''[[:d:Q105810383|John P. Mahoney]]'' | políticu d&#39;Estaos Xuníos | 1888 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12166 | | ''[[:d:Q105812487|Sam Pearson]]'' | | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12167 | | ''[[:d:Q105821038|Cai Tomos]]'' | artista galés | 1979 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12168 | | ''[[:d:Q105893541|Howard A Barnes]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12169 | [[Ficheru:Gwen CS.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105946397|Gwenan Davies]]'' | | 1994 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12170 | | ''[[:d:Q105959279|Ali Kent]]'' | política australiana | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12171 | | ''[[:d:Q105972198|Hugh Jones]]'' | políticu australianu | 1966 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12172 | [[Ficheru:Peter Elliott.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105973425|Peter Elliott]]'' | | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12173 | [[Ficheru:Najla Mangoush-Headshot-e1645841738656-332x332.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105977287|Najla Mangoush]]'' | abogáu, Libia | 1973 | | [[Londres]]<br/>''[[:d:Q24342199|Cardiff]]'' |- | style='text-align:right'| 12174 | [[Ficheru:One Woman Walks - Ursula Martin.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q105981798|Ursula Martin]]'' | | 1980 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12175 | | ''[[:d:Q106096160|Alex Griffiths]]'' | | 2002 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12176 | | ''[[:d:Q106097840|Claire Nicholas]]'' | | 1986 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12177 | | ''[[:d:Q106097845|Lauren Parfitt]]'' | | 1994 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12178 | | ''[[:d:Q106104065|Phil Obbard]]'' | xugador de dardos galés | 1949 | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12179 | [[Ficheru:Owen Smith 2019 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106141816|Owen Smith]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q7659625|Sychdyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12180 | | ''[[:d:Q106193204|John Corfe]]'' | xugador de dardos galés | 1935 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12181 | | ''[[:d:Q106193430|John Assiratti]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 12182 | | ''[[:d:Q106193530|Paul Linwood]]'' | xugador de dardos galés | 1971 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12183 | | ''[[:d:Q106193983|Terry James]]'' | xugador de dardos galés | 1946 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12184 | | ''[[:d:Q106194128|Liam Meek]]'' | Dardos galés | 1998 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12185 | | ''[[:d:Q106201505|Cavan Phillips]]'' | xugador de dardos galés | 1998 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12186 | | ''[[:d:Q106201762|Justin Smith]]'' | xugador de dardos galés | 1997 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12187 | | ''[[:d:Q106204495|Brian Lashbrook]]'' | xugador de dardos galés | 1947 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12188 | [[Ficheru:Gwenllian Evans (5236480).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106254832|Gwenllian Howells]]'' | | | | ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]'' |- | style='text-align:right'| 12189 | [[Ficheru:Angela hui 2022 1.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106270402|Angela Hui]]'' | | 1991 | | ''[[:d:Q3404708|Beddau]]'' |- | style='text-align:right'| 12190 | | ''[[:d:Q106314366|Rosie Andrews]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12191 | | ''[[:d:Q106351904|Adi Taviner]]'' | | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12192 | | ''[[:d:Q106364026|Kerin Lake]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1990 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12193 | | ''[[:d:Q106452516|Ren]]'' | raperu británicu | 1990 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12194 | [[Ficheru:Jack Shore at CAGE Warrior 100.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106459264|Jack Shore]]'' | | 1995 | | ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]'' |- | style='text-align:right'| 12195 | | ''[[:d:Q106465167|Alisha Butchers]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1997 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12196 | [[Ficheru:The Great Welsh Revival Mr. Sam Jenkins-- the Sankey of Wales. (5294015).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106465379|Sam Jenkins]]'' | | 1882 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12197 | | ''[[:d:Q106492696|Gwenllian Pyrs]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1997 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12198 | | ''[[:d:Q106496101|Robyn Wilkins]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 1995 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12199 | [[Ficheru:Amber Davies in 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106540639|Amber Davies]]'' | | 1996 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''<br/>''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''<br/>[[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12200 | [[Ficheru:Jamie Miller 2022.png|center|128px]] | ''[[:d:Q106604082|Jamie Miller]]'' | | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12201 | [[Ficheru:Immanuel Feyi-Waboso LQ Feb 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106614747|Immanuel Feyi-Waboso]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12202 | [[Ficheru:Annparryowen02.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106629768|Ann Parry Owen]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12203 | | ''[[:d:Q106629794|Johanna Waters]]'' | xeógrafa británica | 1976 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12204 | | ''[[:d:Q106645035|Shaquille Wynter-Coles]]'' | futbolista galés | 2000 | | [[Gales]]<br/>[[Inglaterra]] |- | style='text-align:right'| 12205 | | ''[[:d:Q106687698|Timothy Jones]]'' | | 1967 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12206 | | ''[[:d:Q106687742|James Roscoe]]'' | | 1976 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12207 | [[Ficheru:GarethDaviesMS-Castle.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106754536|Gareth Davies]]'' | políticu británicu | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12208 | [[Ficheru:Buffy-williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106761230|Buffy Williams]]'' | política británica | 1976 | | ''[[:d:Q8021291|Williamstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12209 | [[Ficheru:James Evans official photo 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106762245|James Evans]]'' | políticu británicu | 1991 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12210 | [[Ficheru:Cefin Campbell MS, official portrait 2026.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106766510|Cefin Campbell]]'' | | 1950 | | [[Glanaman|Glanamman]] |- | style='text-align:right'| 12211 | | ''[[:d:Q106808905|Lawrie Hooper]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12212 | | ''[[:d:Q106812083|Lisa Neumann]]'' | | 1993 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12213 | [[Ficheru:Luke-fletcher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q106814756|Luke Fletcher]]'' | | | | ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12214 | | ''[[:d:Q106908968|Barbara Cooper]]'' | | 1929 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12215 | | ''[[:d:Q106935335|Joe Roberts]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12216 | | ''[[:d:Q106940566|Mike Prosser]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12217 | | ''[[:d:Q107012530|Harriet Jones]]'' | nadadora británica | 1997 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12218 | | ''[[:d:Q107021806|Mark Harding]]'' | | 1971 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12219 | | ''[[:d:Q107031300|Mared Jarman]]'' | actriz galesa | 1994 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12220 | | ''[[:d:Q107033474|Hanna Jarman]]'' | | 1989 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12221 | | ''[[:d:Q107062398|Noel Kennedy]]'' | | 1965 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12222 | [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4672192).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107093371|Robert Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12223 | | ''[[:d:Q107094503|Christopher Williams]]'' | | 1972 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12224 | | ''[[:d:Q107126154|Ntazana Mayembe]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12225 | | ''[[:d:Q107212477|Megan Davies]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12226 | | ''[[:d:Q107244824|Gavin Bilton]]'' | forzudu galés | 1988 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12227 | [[Ficheru:Official portrait of Sarah Green MP crop 2, 2021.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107284337|Sarah Green]]'' | política británica | 1982 | | [[Corwen]] |- | style='text-align:right'| 12228 | [[Ficheru:Crop 1500 metres men final Tampere 2018.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107355375|Jake Heyward]]'' | atleta británicu | 1999 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12229 | [[Ficheru:2022-08-21 European Championships 2022 – Men's 4 x 100 Metres by Sandro Halank–014.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107479464|Jeremiah Azu]]'' | atleta británicu | 2001 | | ''[[:d:Q7379326|Rumney]]'' |- | style='text-align:right'| 12230 | | ''[[:d:Q107521039|Hannah Brier]]'' | atleta británica | 1998 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12231 | | ''[[:d:Q107559900|Morfudd Strange]]'' | | | | ''[[:d:Q107032849|Pen-y-cefn]]'' |- | style='text-align:right'| 12232 | | ''[[:d:Q107579601|Eric Griffiths]]'' | | 1927 | | ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12233 | | ''[[:d:Q107580139|Andrew York]]'' | futbolista británicu | 1968 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 12234 | | ''[[:d:Q107583041|Miggs Wynne Morris]]'' | | 1938 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12235 | | ''[[:d:Q107613302|Connor Marshall]]'' | | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12236 | [[Ficheru:Paula Craig MBE British former detective (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107631283|Paula Craig]]'' | | 1963 | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 12237 | [[Ficheru:Team GB Hector Pardoe.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q107820965|Hector Pardoe]]'' | nadador británicu | 2001 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12239 | | ''[[:d:Q108115703|Hefin Elis]]'' | | 1950 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12240 | | ''[[:d:Q108155320|Thomas Davies]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12241 | | ''[[:d:Q108183826|Ian Parri]]'' | | | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12242 | | ''[[:d:Q108187231|M. A. Oliver-Semenov]]'' | | | | ''[[:d:Q5368392|Ely]]'' |- | style='text-align:right'| 12243 | | ''[[:d:Q108192429|Trefor Prest]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12244 | | ''[[:d:Q108194762|David Foster-Morgan]]'' | | | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12245 | | ''[[:d:Q108219735|Daniel Williams]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12246 | | ''[[:d:Q108284983|Georgia Wilson]]'' | | 1995 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12247 | | ''[[:d:Q108306292|Cathrin Williams]]'' | | 1937 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12248 | | ''[[:d:Q108313299|Gaynor Madoc Leonard]]'' | | | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12249 | | ''[[:d:Q108314008|Meirion Jordan]]'' | | 1985 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12250 | | ''[[:d:Q108323729|Harri Jenkins]]'' | deportista británicu | 1996 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12251 | | ''[[:d:Q108354160|Zack Maher]]'' | | 2002 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12252 | [[Ficheru:2022 - Fourth Estate SAM 9975 (52472936660) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108373707|Omid Scobie]]'' | | 1981 | | [[Gales]]<br/>[[Londres]] |- | style='text-align:right'| 12253 | | ''[[:d:Q108485535|Jack Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]'' |- | style='text-align:right'| 12254 | | ''[[:d:Q108485546|Noel Edwards]]'' | | 1898 | | ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]'' |- | style='text-align:right'| 12255 | | ''[[:d:Q108485747|Sam Bowen]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12256 | | ''[[:d:Q108493570|Waseem Abbas]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12257 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 278.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q108524848|Josh Tarling]]'' | ciclista británicu | 2004 | | [[Aberaeron]] |- | style='text-align:right'| 12258 | | ''[[:d:Q108532305|Thomas Matthews]]'' | | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12259 | | ''[[:d:Q108536009|Kieron Evans]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]'' |- | style='text-align:right'| 12260 | | ''[[:d:Q108545267|Patrick Corcoran]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12261 | | ''[[:d:Q108550800|Iestyn Evans]]'' | | 2003 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12262 | | ''[[:d:Q108560477|A.M.C. Nicholl]]'' | | 1879 | | ''[[:d:Q13644928|Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 12263 | | ''[[:d:Q108566666|J.A. Speed]]'' | | 1888 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12264 | | ''[[:d:Q108736988|Siân Thomas]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]'' |- | style='text-align:right'| 12265 | | ''[[:d:Q108828382|Owain Llŷr]]'' | | | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12266 | | ''[[:d:Q108837354|Dylan Emery]]'' | xugador de snooker británicu | 2001 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12267 | | ''[[:d:Q108874754|Matt Sargent]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12268 | | ''[[:d:Q109015181|James Rowberry]]'' | | 1985 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12269 | [[Ficheru:Owen Beck.png|center|128px]] | ''[[:d:Q109296921|Owen Beck]]'' | | 2002 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12270 | | ''[[:d:Q109442672|Grahame Fox]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12271 | | ''[[:d:Q109567506|Scott Jenkins]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12272 | [[Ficheru:Kidsgrove Athletic v Crewe Alexandra - 5 July 2025 - Zac Williams 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109604218|Zac Williams]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12273 | | ''[[:d:Q109733043|Margaret Ellen James]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q20007216|Monington]]'' |- | style='text-align:right'| 12274 | [[Ficheru:Shirley Jones artist 2003.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q109768829|Shirley Jones]]'' | | 1934 | | ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]'' |- | style='text-align:right'| 12275 | | ''[[:d:Q109780504|Andreas Christodoulidis]]'' | | 1951 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12276 | | ''[[:d:Q109849817|Pete Williams]]'' | | 1954 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12277 | | ''[[:d:Q109993471|Maureen Rees]]'' | | 1942 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12278 | | ''[[:d:Q110114874|MADDOX]]'' | | 1995 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12279 | [[Ficheru:Cameron Winnett 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110185703|Cameron Winnett]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12280 | | ''[[:d:Q110220872|Paul Bowen]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12281 | | ''[[:d:Q110221104|Lex Lamprey]]'' | actor británicu | 1975 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12282 | [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 161654 Alex Mann.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110298824|Alex Mann]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12283 | | ''[[:d:Q110400063|Carolina Collet]]'' | | 1959 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12284 | | ''[[:d:Q110440473|David Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]'' |- | style='text-align:right'| 12285 | | ''[[:d:Q110622080|Emrys Hughes]]'' | | | | ''[[:d:Q25558292|Borth-y-Gest]]'' |- | style='text-align:right'| 12286 | | ''[[:d:Q110646313|Carys Eleri]]'' | | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12287 | | ''[[:d:Q110656057|Harri Deaves]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]'' |- | style='text-align:right'| 12288 | | ''[[:d:Q110664358|Grace Ellis]]'' | | 1860 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12289 | | ''[[:d:Q110689275|Richard Thomas]]'' | músicu británicu | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12290 | | ''[[:d:Q110724360|Gwilym Howell Jones]]'' | | 1890 | | ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]'' |- | style='text-align:right'| 12291 | | ''[[:d:Q110726191|Evan Thomas]]'' | | 1829 | | ''[[:d:Q2913555|Llanfair-yng-Nghornwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12292 | [[Ficheru:Efan Daniel 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110748385|Efan Daniel]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12293 | | ''[[:d:Q110760139|Calum Kavanagh]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12294 | | ''[[:d:Q110802391|John Ellis Jones]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]'' |- | style='text-align:right'| 12295 | | ''[[:d:Q110844810|Beneticta Jane Keene]]'' | | 1866 | | [[Yr Wyddgrug]] |- | style='text-align:right'| 12296 | [[Ficheru:Dafydd Jenkins 2023.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q110859735|Dafydd Jenkins]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2002 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12297 | | ''[[:d:Q110918111|Malcolm Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 12298 | | ''[[:d:Q110918134|Pamela Field]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12299 | | ''[[:d:Q110939874|David R. Abram]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12300 | | ''[[:d:Q110951897|Robert Rowlands]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12301 | | ''[[:d:Q110952825|Elizabeth Herbert]]'' | | 1869 | | ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]'' |- | style='text-align:right'| 12302 | | ''[[:d:Q110987557|Robert Evans]]'' | | 1960<br/>1952 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12303 | | ''[[:d:Q111016512|John Cheshire]]'' | | 1828 | | ''[[:d:Q3363693|Meifod]]'' |- | style='text-align:right'| 12304 | | ''[[:d:Q111088099|Anna Eliza Pridham]]'' | | 1789 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12305 | [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 331.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111134348|Rhian Edmunds]]'' | | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12306 | | ''[[:d:Q111170402|Edward Roberts]]'' | | 1891 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 12307 | [[Ficheru:Cameron Congreve.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111206274|Cameron Congreve]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]'' |- | style='text-align:right'| 12308 | | ''[[:d:Q111228239|John N. Jones]]'' | | 1850 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12309 | | ''[[:d:Q111228248|William P. Jones]]'' | | 1828 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12310 | | ''[[:d:Q111228249|William R. Jones]]'' | | 1827 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12311 | | ''[[:d:Q111228454|Robert H. Hughes]]'' | | 1832 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12312 | | ''[[:d:Q111229039|Richard Lewis]]'' | | 1833 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12313 | | ''[[:d:Q111229993|Evan Morgan]]'' | | 1805 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12314 | | ''[[:d:Q111230003|Evan R. Morris]]'' | | 1842 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12315 | | ''[[:d:Q111230638|John T. Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12316 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 091.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111433491|Emma Finucane]]'' | | 2002 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12317 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q111441867|Lowri Thomas]]'' | | 1999 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12319 | | ''[[:d:Q111496845|Liam Davies]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 12320 | | ''[[:d:Q111635551|Mark McGreal]]'' | | 1986 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12321 | | ''[[:d:Q111692498|Amy Williams]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12322 | | ''[[:d:Q111699970|Salvia]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]'' |- | style='text-align:right'| 12323 | | ''[[:d:Q111729269|Margaret Williams]]'' | | 1782 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12324 | | ''[[:d:Q111747294|David Williams]]'' | | 1824 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12325 | | ''[[:d:Q111802911|Lowri Roberts]]'' | | 1997 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12326 | | ''[[:d:Q111805253|Jeanne Le Bars]]'' | | 1942 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12327 | | ''[[:d:Q111843049|Robert Reed]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]'' |- | style='text-align:right'| 12328 | | ''[[:d:Q111901957|Tom Sparrow]]'' | futbolista británicu | 2003<br/>2002 | | ''[[:d:Q2019227|Buckley]]'' |- | style='text-align:right'| 12329 | | ''[[:d:Q111902619|Luke Mariette]]'' | | 2003 | | ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]'' |- | style='text-align:right'| 12330 | | ''[[:d:Q111907087|Philip Gwynne Jones]]'' | escritor británicu | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12331 | | ''[[:d:Q111941150|David Hart]]'' | poeta británicu | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12332 | | ''[[:d:Q111975178|Susannah Owen]]'' | | 1863 | | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |- | style='text-align:right'| 12333 | | ''[[:d:Q111983112|Robert Jones Edwards]]'' | | 1849 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 12334 | | ''[[:d:Q112035006|Gina Wilson]]'' | poeta británica | 1943 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12335 | | ''[[:d:Q112042004|David Marks Jones]]'' | | 1843 | | ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12336 | | ''[[:d:Q112063701|Benjamin Williams]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12337 | | ''[[:d:Q112064480|William Dyfed Parry]]'' | | 1893 | | ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]'' |- | style='text-align:right'| 12338 | [[Ficheru:Xu WMQ22 (14) (52191114756).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112080351|Mimi Xu]]'' | tenista británica | 2007 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12339 | | ''[[:d:Q112108323|William Bracewell]]'' | baillarín de balé británicu | 1991 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12340 | [[Ficheru:Petrus François Smith 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112108953|Franco Smith]]'' | | 2000 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12341 | | ''[[:d:Q112117297|Arwen Banning]]'' | | 1970 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12342 | | ''[[:d:Q112128245|Thomas Lloyd Jones]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q13130702|Penrhiw-llan]]'' |- | style='text-align:right'| 12343 | | ''[[:d:Q112169408|Ioan Croft]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12344 | | ''[[:d:Q112180788|Garan Croft]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12345 | | ''[[:d:Q112222252|Tony Luigi Leopoldo Lenza]]'' | inxenieru mecánicu británicu | 1962 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12346 | | ''[[:d:Q112224804|Jordan Davies]]'' | | 1998 | | ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12347 | | ''[[:d:Q112334557|Rhuanedd Richards]]'' | | 1974 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12348 | | ''[[:d:Q112371425|David Greenslade]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]'' |- | style='text-align:right'| 12349 | | ''[[:d:Q112376926|Keith Bayliss]]'' | | 1954 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12350 | | ''[[:d:Q112440218|Gareth Calway]]'' | | 1956 | | [[Brynbuga]] |- | style='text-align:right'| 12351 | | ''[[:d:Q112525506|Emma Glass]]'' | | 1987 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12352 | | ''[[:d:Q112532075|Roger Branfill-Cook]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12353 | | ''[[:d:Q112583717|Ben Barlow]]'' | | 1994 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12354 | [[Ficheru:Peter Lodwick.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112630388|Peter Lodwick]]'' | | 1944 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12355 | [[Ficheru:Megan Carter Davies GBR.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q112829353|Megan Carter Davies]]'' | orientadora británica | 1996 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12356 | | ''[[:d:Q112893294|Vivienne Soan]]'' | | 1955 | | [[Llandrindod]] |- | style='text-align:right'| 12357 | | ''[[:d:Q112968170|Ben Thompson]]'' | | 2002 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12358 | | ''[[:d:Q113006051|Eric Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]'' |- | style='text-align:right'| 12359 | | ''[[:d:Q113230729|Alison Cross]]'' | diplomática británica | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12360 | | ''[[:d:Q113290489|Carly-Sophia Davies]]'' | | 1995 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12361 | | ''[[:d:Q113384254|Medi Harris]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]'' |- | style='text-align:right'| 12362 | | ''[[:d:Q113451866|Jasmine Hacker-Jones]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12363 | [[Ficheru:Ryan Astley.png|center|128px]] | ''[[:d:Q113462988|Ryan Astley]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]'' |- | style='text-align:right'| 12364 | | ''[[:d:Q113551285|Esyllt Maelor]]'' | | | | ''[[:d:Q1024935|Harlech]]'' |- | style='text-align:right'| 12365 | | ''[[:d:Q113566900|Tino Belli]]'' | | 1961 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12366 | | ''[[:d:Q113675788|Emlyn Williams]]'' | | 1949 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12367 | | ''[[:d:Q113782878|Subhamati]]'' | | 1953 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12368 | | ''[[:d:Q113845815|Frank Cranmer]]'' | teólogu británicu | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12369 | | ''[[:d:Q113845816|Celia Kenny]]'' | pastora británica | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12370 | [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Emily Philipps Sport Climbing Women's Boulder by Sandro Halank–097.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q113882702|Emily Phillips]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]'' |- | style='text-align:right'| 12371 | | ''[[:d:Q113955291|Elkka]]'' | | 1988 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12372 | | ''[[:d:Q114212000|Sisilia Tuipulotu]]'' | xugadora de rugbi union galesa | 2003 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12373 | | ''[[:d:Q114212177|Meg Webb]]'' | xugadora de rugbi union británica | 2001 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12374 | | ''[[:d:Q114341648|Nathan Stoneman]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12375 | [[Ficheru:Lucy Packer 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114560082|Lucy Packer]]'' | xugadora de rugbi union británica | 2000 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12376 | | ''[[:d:Q114589891|Peter Collins]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]'' |- | style='text-align:right'| 12377 | [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 081.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q114663477|Anna Morris]]'' | ciclista de pista británica | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12378 | | ''[[:d:Q114724934|Siôn Daniel Young]]'' | | 1986 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12379 | | ''[[:d:Q114872525|Max Deeds]]'' | actor pornográficu británicu | 1987 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12380 | | ''[[:d:Q115049023|Stephen Nigel Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12381 | | ''[[:d:Q115097654|Joe Low]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12382 | | ''[[:d:Q115124980|Abbie Hern]]'' | actriz británica | 1997 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12383 | | ''[[:d:Q115130314|Brendan G. C. Smith]]'' | | 1963 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12384 | | ''[[:d:Q115482387|James Fender]]'' | xugador de rugbi union británicu | 2001 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12385 | | ''[[:d:Q115492510|Tako Taal]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12386 | [[Ficheru:Rachel Dawson at Gays The Word 2024 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115526483|Rachel Dawson]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12387 | | ''[[:d:Q115676843|Richard Gwyn]]'' | | 1918 | | ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]'' |- | style='text-align:right'| 12388 | [[Ficheru:Professor Iain Martin (Deakin University Vice-Chancellor).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115794521|Iain Martin]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12389 | | ''[[:d:Q115796734|Tim Davies]]'' | | 1960 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12390 | | ''[[:d:Q115929783|Connor Morgans]]'' | | 1999 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12391 | [[Ficheru:Aleighcia Scott (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q115931070|Aleighcia Scott]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12392 | | ''[[:d:Q116178708|Carl Morris]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12393 | | ''[[:d:Q116717924|Jude Brigley]]'' | | | | [[Maesteg]] |- | style='text-align:right'| 12394 | | ''[[:d:Q116717968|Gwyn Briwnant-Jones]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12395 | [[Ficheru:Llen Natur Wicipedia conference15.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116792293|Gareth Haulfryn Williams]]'' | archiveru galés | 1944 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 12396 | | ''[[:d:Q116933504|M. Peter Middleton]]'' | | 1946 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12397 | | ''[[:d:Q116979530|Stacey Lacey]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12398 | [[Ficheru:Eddie James 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q116980442|Eddie James]]'' | | 2002 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12399 | | ''[[:d:Q117187572|Josh Hathaway]]'' | | 2003 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12400 | | ''[[:d:Q117290164|Fflyn Edwards]]'' | | 2009 | | ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12401 | | ''[[:d:Q117611477|Scott Oates]]'' | xugador de bádminton | 1998 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12402 | | ''[[:d:Q117611484|Andrew Oates]]'' | xugador de bádminton | 1999 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12403 | | ''[[:d:Q117846310|Jean Ross]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12404 | [[Ficheru:Ryan Woodman 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q118203177|Ryan Woodman]]'' | | 2004 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12405 | | ''[[:d:Q118256271|John Jones]]'' | | 1871 | | ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]'' |- | style='text-align:right'| 12406 | | ''[[:d:Q118267620|Mai Jones]]'' | | 1897 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12407 | | ''[[:d:Q118268597|Lewis Williams]]'' | | 1865 | | ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]'' |- | style='text-align:right'| 12408 | | ''[[:d:Q118397835|Robert Gwilym Jones]]'' | | 1888 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12409 | | ''[[:d:Q119175309|Hana Lili]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]'' |- | style='text-align:right'| 12410 | | ''[[:d:Q119545091|Christina Sewell]]'' | | 1923 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12411 | | ''[[:d:Q119983255|Chelsea Dickenson]]'' | | 1990 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12412 | | ''[[:d:Q120608062|Jo Thomas]]'' | | 1972 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12413 | | ''[[:d:Q120617036|Sophie Anderson]]'' | | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12414 | | ''[[:d:Q120684883|Robert Williams]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12415 | | ''[[:d:Q120692026|Angharad Penrhyn Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q684016|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12416 | | ''[[:d:Q120801136|Iona Boggie]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12417 | | ''[[:d:Q120801137|Andy Boggie]]'' | | | | ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12418 | | ''[[:d:Q121139527|Nathan Sussex]]'' | | 1975 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12419 | [[Ficheru:Eileen Demes 2023 (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q121759228|Eileen Demes]]'' | vallista alemana | 1997 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12420 | [[Ficheru:Wild Boar wrestler.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q122051699|Wild Boar]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q3404671|Blaina]]'' |- | style='text-align:right'| 12421 | [[Ficheru:Art School Girlfriend 2023 Cropped.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q122131298|Art School Girlfriend]]'' | | | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12422 | | ''[[:d:Q122173702|Kenton Morgan]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12423 | | ''[[:d:Q122228095|Timothy Francis Lee]]'' | raperu británicu | 1998 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12424 | | ''[[:d:Q122577954|Alun ap Brinley]]'' | | 1961 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12425 | | ''[[:d:Q122583506|Catrin Arwel]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12426 | | ''[[:d:Q122583808|Rhys Ap William]]'' | | | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 12427 | | ''[[:d:Q122927360|Rosie Hughes]]'' | | 1995 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12428 | | ''[[:d:Q122973319|Andrew Lamerton]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12429 | | ''[[:d:Q123055219|Noha Kaiss]]'' | | 1976 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12430 | | ''[[:d:Q123110921|Edie Bens]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12431 | | ''[[:d:Q123219567|Darcie Davies]]'' | | 2005 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12432 | | ''[[:d:Q123238082|Mark Douglas]]'' | | 1960 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12433 | | ''[[:d:Q123272735|Ian Parry-Jones]]'' | políticu noruegu | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12434 | [[Ficheru:Jetset Andy onboard Qatar Airways' A380.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123347939|Jetset Andy]]'' | | | | ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]'' |- | style='text-align:right'| 12435 | | ''[[:d:Q123416849|Emily Bridges]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]'' |- | style='text-align:right'| 12436 | | ''[[:d:Q123706189|Molly Reardon]]'' | | 2003 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12437 | | ''[[:d:Q123706787|Rosie Carr]]'' | | 2002 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12438 | | ''[[:d:Q123908302|Evie Rees]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12439 | [[Ficheru:Lauren drew 2022 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123943417|Lauren Drew]]'' | | 1993 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12440 | [[Ficheru:Mackenzie Martin 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q123943566|Mackenzie Martin]]'' | | 2003 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12441 | | ''[[:d:Q124023518|Hannah Grae]]'' | | 2002 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12442 | [[Ficheru:Morgan Morse 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124093276|Morgan Morse]]'' | | 2005 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12443 | | ''[[:d:Q124251718|Iwan Teifion Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]'' |- | style='text-align:right'| 12444 | [[Ficheru:GGwynfil2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124258738|Gwern Gwynfil]]'' | | 1974 | | ''[[:d:Q22338221|Bronglais Hospital]]'' |- | style='text-align:right'| 12445 | [[Ficheru:Dan Edwards LQ 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124344804|Dan Edwards]]'' | | 2003 | | [[Port Talbot]] |- | style='text-align:right'| 12446 | | ''[[:d:Q124355125|Therese Squires]]'' | | 1949 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12447 | | ''[[:d:Q124357694|Evan Lloyd]]'' | | 2001 | | ''[[:d:Q427792|Penarth]]'' |- | style='text-align:right'| 12448 | [[Ficheru:Elin Maher.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124369042|Elin Maher]]'' | | 1972 | | ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]'' |- | style='text-align:right'| 12449 | [[Ficheru:Siân Rhiannon Williams.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124393203|Siân Rhiannon Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]'' |- | style='text-align:right'| 12450 | [[Ficheru:Official portrait of Ann Davies MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124433180|Ann Davies]]'' | política galesa | 1962 | | ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]'' |- | style='text-align:right'| 12451 | | ''[[:d:Q124535331|Nel Metcalfe]]'' | | 2004 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12452 | | ''[[:d:Q124658214|James Crole]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12453 | | ''[[:d:Q124684373|Kate Williams]]'' | | 2000 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12454 | | ''[[:d:Q124697774|Thomas Johnson]]'' | | 1992 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12455 | [[Ficheru:2024 UEC Track Jun & U23 European Championships 074.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q124830321|Sam Fisher]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12456 | | ''[[:d:Q124850599|Jonathan Sergison]]'' | | 1964 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12457 | [[Ficheru:Aimsey in 2022.png|center|128px]] | ''[[:d:Q125015402|aimsey]]'' | | 2001 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12458 | | ''[[:d:Q125191138|Anya Paintsil]]'' | | 1993 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12459 | | ''[[:d:Q125216731|Drew Pritchard]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12460 | | ''[[:d:Q125307823|Ronald Barraud]]'' | | 1906 | | [[Glyn Ebwy]] |- | style='text-align:right'| 12461 | | ''[[:d:Q125324831|Henry Edwards]]'' | | | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12462 | [[Ficheru:30 Medi 2012 - Dirprwy Lywydd yn Nant Gwrtheyrn 30 September 2012 - Deputy Presiding Officer at Nant Gwrtheyrn (8070076064) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125525882|Edward Morus Jones]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12463 | | ''[[:d:Q125543942|Charlie Crew]]'' | | 2006 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12464 | | ''[[:d:Q125635746|Peter Rees]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]'' |- | style='text-align:right'| 12465 | | ''[[:d:Q125792432|Mahala Davis]]'' | | 1937 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12466 | [[Ficheru:Ursula Huws.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q125908048|Ursula Huws]]'' | | 1947 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12467 | | ''[[:d:Q126484833|Sabrina Lee]]'' | | 1992 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12468 | | ''[[:d:Q126501230|Ken Caswell]]'' | | 1946 | | ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12469 | [[Ficheru:Official portrait of Claire Hughes MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126847730|Claire Hughes]]'' | | 1979 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12470 | [[Ficheru:Official portrait of Alex Barros-Curtis MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126848493|Alex Barros-Curtis]]'' | | 1986 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12471 | [[Ficheru:Official portrait of Becky Gittins MP crop 2.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q126848741|Becky Gittins]]'' | | 1994 | | ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12472 | | ''[[:d:Q127377863|Lili Jones]]'' | | 2005 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12473 | | ''[[:d:Q127416552|Rhys Thomas]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12474 | | ''[[:d:Q127548319|Catherine George]]'' | | 2000 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12475 | | ''[[:d:Q127592033|Huw Rowlands]]'' | | 1962 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12476 | | ''[[:d:Q129075710|Helen Prosser]]'' | | 1962 | | ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]'' |- | style='text-align:right'| 12477 | | ''[[:d:Q129257059|Axel Rudakubana]]'' | | 2006 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12478 | | ''[[:d:Q129485359|Martin Ace]]'' | | 1945 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12479 | | ''[[:d:Q129485603|Dafydd Emyr]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]'' |- | style='text-align:right'| 12480 | [[Ficheru:Siân Lewis 2018, Llanelwedd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q129914267|Siân Lewis]]'' | | 1970 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12481 | | ''[[:d:Q129920146|Macs Page]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]'' |- | style='text-align:right'| 12482 | | ''[[:d:Q130218515|Jane Maurice]]'' | | 1812 | | ''[[:d:Q129979095|Tyddyn-Tudur]]'' |- | style='text-align:right'| 12483 | [[Ficheru:Llion Jones, author of Attention is All You Need, at CIC Tokyo speaking about sakana.ai (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130238722|Llion Jones]]'' | | 1984 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12484 | | ''[[:d:Q130254772|Dominic Chennell]]'' | | | | ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]'' |- | style='text-align:right'| 12485 | | ''[[:d:Q130259565|Lewis Hopkins]]'' | | 1836 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12487 | | ''[[:d:Q130319607|Julian Webber]]'' | | 1951 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12488 | | ''[[:d:Q130340125|Christopher Edwards]]'' | | 1966 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12489 | | ''[[:d:Q130377526|Morfudd Hughes]]'' | | 1961 | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 12490 | | ''[[:d:Q130402747|Adam Sylvester]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]'' |- | style='text-align:right'| 12491 | | ''[[:d:Q130447044|Jack Can Karadoğan]]'' | | 2004 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12492 | | ''[[:d:Q130458780|Brodie Coghlan]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q914291|Newport]]'' |- | style='text-align:right'| 12493 | | ''[[:d:Q130469355|Tonya Smith]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12494 | [[Ficheru:Ella Lloyd Singapore 2025.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130536171|Ella Lloyd]]'' | | 2005 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12495 | | ''[[:d:Q130547278|Deborah Humble]]'' | | 1969 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12496 | | ''[[:d:Q130707271|Dewi Wyn Williams]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12497 | | ''[[:d:Q130750866|Maredudd ap Huw]]'' | | 1972 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12498 | | ''[[:d:Q130778036|David Hieatt]]'' | | | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12499 | | ''[[:d:Q131171335|Jenni Hall]]'' | | 1939 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12500 | | ''[[:d:Q131304634|Hywel Jenkins]]'' | | 1976 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12501 | | ''[[:d:Q131336737|Joe Thomas]]'' | | 2002 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12502 | | ''[[:d:Q131587589|Ronan Kpakio]]'' | | 2007 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12503 | | ''[[:d:Q131598778|Maisie Davies]]'' | | 2005 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12504 | | ''[[:d:Q131629835|Helen Giza]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12505 | | ''[[:d:Q131772384|Vicky Franzinetti]]'' | | 1953 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12506 | | ''[[:d:Q131775524|Adam Gorb]]'' | | 1958 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12507 | | ''[[:d:Q131911160|Oliver Bradley]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 12508 | | ''[[:d:Q131993923|Ian Hughes]]'' | | | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12509 | | ''[[:d:Q132159245|Sam Scott]]'' | | 2005 | | ''[[:d:Q5116731|Church Village]]'' |- | style='text-align:right'| 12510 | | ''[[:d:Q132178548|Ben Warren]]'' | | 2000 | | ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]'' |- | style='text-align:right'| 12511 | | ''[[:d:Q132184460|John Michael]]'' | | 1774 | | ''[[:d:Q3398504|Newchurch]]'' |- | style='text-align:right'| 12512 | | ''[[:d:Q132190490|Griffith Jones]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12513 | | ''[[:d:Q132797313|Shea Pita]]'' | | 2009 | | ''[[:d:Q996492|Llandudno]]'' |- | style='text-align:right'| 12514 | | ''[[:d:Q132858636|Huw Carrod]]'' | | | | ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12515 | | ''[[:d:Q132862482|Dylan Lawlor]]'' | | 2006 | | ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]'' |- | style='text-align:right'| 12516 | | ''[[:d:Q133095940|Phillip Manley]]'' | | 1989 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12517 | | ''[[:d:Q133097679|Mika Watkins]]'' | | 1989 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12518 | | ''[[:d:Q133133006|Hayley Roberts]]'' | | 1980 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12519 | | ''[[:d:Q133189642|Meinir Mathias]]'' | | 1981 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 12520 | [[Ficheru:Tegwen Morris yn Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q133201015|Tegwen Morris]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q5446196|Ffaldybrenin]]'' |- | style='text-align:right'| 12521 | | ''[[:d:Q133266038|Mair Tomos Ifans]]'' | | 1960 | | ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12522 | | ''[[:d:Q133324047|Jonathan Bedford]]'' | | 1988 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12523 | | ''[[:d:Q133333315|Ranjith Viswanathan]]'' | | 1992 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12524 | | ''[[:d:Q133420125|Emma Phillips]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12525 | | ''[[:d:Q133423116|Doreen Cunningham]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12526 | | ''[[:d:Q133473135|Jenni Scoble]]'' | | 1993 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12527 | | ''[[:d:Q133473306|Gwennan Hopkins]]'' | | 2004 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12528 | | ''[[:d:Q133473427|Sian Jones]]'' | | 2004 | | ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]'' |- | style='text-align:right'| 12529 | | ''[[:d:Q133584530|Michael Witts]]'' | | 1953 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12530 | | ''[[:d:Q133599218|Phil Knight]]'' | | 1965 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12531 | | ''[[:d:Q133607403|Owen Griffith]]'' | | 1957 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12532 | | ''[[:d:Q133616206|Jeffrey Lloyd-Roberts]]'' | | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12533 | | ''[[:d:Q133630658|Margaret Simons]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12534 | | ''[[:d:Q133634939|Ifor Ap Gwilym]]'' | | 1951 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12535 | | ''[[:d:Q133638417|Brian Earnshaw]]'' | | 1929 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12536 | | ''[[:d:Q133646647|Joan Davies]]'' | | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12537 | | ''[[:d:Q133656235|Thomas Goddard]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12538 | | ''[[:d:Q133657213|Judy Taylor]]'' | | 1932 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12539 | | ''[[:d:Q133659331|Eleanor Goldsmith]]'' | | 1976 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12540 | | ''[[:d:Q133673407|Jonathan Lichtenstein]]'' | | 1957 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12541 | | ''[[:d:Q133687251|Tako Taal]]'' | | 1989 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12542 | | ''[[:d:Q133697488|Malcolm Carrick]]'' | | 1945 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12543 | | ''[[:d:Q133702951|Richard Cottle]]'' | | 1960 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12544 | | ''[[:d:Q133705306|Neal Davies]]'' | | 1965 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12545 | | ''[[:d:Q133710497|Pete Davis]]'' | | 1947 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12546 | | ''[[:d:Q133738864|David Peterson]]'' | | 1966 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12547 | | ''[[:d:Q133800806|Brian Minchin]]'' | | 1978 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12548 | | ''[[:d:Q133821219|Siôn Tomos Owen]]'' | | 1984 | | [[Pontypridd]] |- | style='text-align:right'| 12549 | | ''[[:d:Q133822117|Sara Lloyd]]'' | | | | ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]'' |- | style='text-align:right'| 12550 | [[Ficheru:W O Thomas, author of "Dwywaith o amgylch y byd" NLW3364433.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134058120|William Owen Thomas]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12551 | [[Ficheru:Revd Richrad Winter, Llangollen (CM) (1870) NLW3361841.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134086321|Richard Winter]]'' | | 1822 | | ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]'' |- | style='text-align:right'| 12552 | | ''[[:d:Q134087004|Hugh Lloyd]]'' | | 1858 | | ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12553 | [[Ficheru:Revd Ezra Jones, Prestatyn NLW3365168.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134100727|Ezra Jones]]'' | | 1848 | | ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]'' |- | style='text-align:right'| 12554 | | ''[[:d:Q134113094|Aaron Tamme]]'' | | 1961 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12555 | | ''[[:d:Q134251817|Emyr Davies]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 12556 | | ''[[:d:Q134318713|Gareth Noel Williams]]'' | | 1970 | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 12557 | | ''[[:d:Q134404200|Danielle St James]]'' | | 1992 | | ''[[:d:Q1770146|Barry Island]]'' |- | style='text-align:right'| 12558 | | ''[[:d:Q134437016|Anna Fiteni]]'' | | 1990 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12559 | [[Ficheru:The mother of John Jones (Myrddin Fardd, 1836-1921) NLW3363215.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q134476408|Ann Owen]]'' | | 1808 | | ''[[:d:Q3404510|Llangian]]'' |- | style='text-align:right'| 12560 | | ''[[:d:Q134580585|Ted Goddard]]'' | | 1941 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 12561 | | ''[[:d:Q134582819|Jonathan Phillip Hicks]]'' | | 1957 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 12562 | | ''[[:d:Q134591661|Abigail Bergstrom]]'' | | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12563 | | ''[[:d:Q134619929|Marilyn Jenkins]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12564 | | ''[[:d:Q134620192|Steve Griffiths]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q24674792|Holyhead]]'' |- | style='text-align:right'| 12565 | | ''[[:d:Q134716062|David Jandrell]]'' | | 1955 | | ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12566 | | ''[[:d:Q134727478|Niels McDonald]]'' | | 2008 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12567 | | ''[[:d:Q134959889|James Rourke]]'' | | | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12568 | | ''[[:d:Q134963596|David Conway]]'' | | 1939 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12569 | | ''[[:d:Q134965930|John Vaughan]]'' | | 1615 | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12570 | | ''[[:d:Q134980816|Elizabeth Mary Williams]]'' | | 1915 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12571 | [[Ficheru:Lee David Bowen.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135001613|Lee David Bowen]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12572 | | ''[[:d:Q135012716|Letitia Grey]]'' | | 1767 | | ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]'' |- | style='text-align:right'| 12573 | [[Ficheru:Sam Locke (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135112405|Sam Locke]]'' | | 2001 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12574 | | ''[[:d:Q135256033|David Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]'' |- | style='text-align:right'| 12575 | | ''[[:d:Q135350169|Andrew Williams]]'' | | | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 12576 | | ''[[:d:Q135443626|Jonathan Nefydd]]'' | | 1966 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12577 | | ''[[:d:Q135493598|Joe Jones]]'' | | 1995 | | [[Wrecsam]] |- | style='text-align:right'| 12578 | | ''[[:d:Q135525890|Jessica Blackler]]'' | | 1996 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12579 | | ''[[:d:Q135671920|Seth Strong]]'' | | 1977 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12580 | | ''[[:d:Q135750503|Megan Purvis]]'' | | 1994 | | [[Pont-y-pŵl]] |- | style='text-align:right'| 12581 | | ''[[:d:Q135778232|Dewi Bryn Jones]]'' | | | | [[Pwllheli]] |- | style='text-align:right'| 12582 | | ''[[:d:Q135889461|Shelagh Williams]]'' | | | | [[Caergybi]] |- | style='text-align:right'| 12583 | | ''[[:d:Q135909088|Christine Mills]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]'' |- | style='text-align:right'| 12584 | [[Ficheru:Alun Jones, editor.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q135912144|Alun Jones]]'' | | | | ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]'' |- | style='text-align:right'| 12585 | | ''[[:d:Q135962788|Grey Evans]]'' | | 1942 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12586 | | ''[[:d:Q135987473|Jackie Williams]]'' | | | | [[Bethesda (Gales)|Bethesda]] |- | style='text-align:right'| 12587 | [[Ficheru:Enid Morgan.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136030278|Enid R Morgan]]'' | | | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |- | style='text-align:right'| 12588 | | ''[[:d:Q136092737|Huw Derfel]]'' | | 1971 | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12589 | | ''[[:d:Q136093036|Mirain Haf Roberts]]'' | | 1982 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12590 | | ''[[:d:Q136101442|Emyr Wyn Jones]]'' | | | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12591 | | ''[[:d:Q136101766|Bethan Jones]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]'' |- | style='text-align:right'| 12592 | | ''[[:d:Q136154260|Priya Hall]]'' | | 1992 | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12593 | | ''[[:d:Q136164691|Buddug James Jones]]'' | | 1989 | | ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12594 | [[Ficheru:Rev. D.B. Richard (5349019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136168123|David Bowen Richards]]'' | | 1853 | | ''[[:d:Q990125|Llanelli]]'' |- | style='text-align:right'| 12595 | | ''[[:d:Q136193245|J. Glyndwr Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q15999254|Bont Goch]]'' |- | style='text-align:right'| 12596 | | ''[[:d:Q136205133|Francesca Reece]]'' | | 1990 | | ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]'' |- | style='text-align:right'| 12597 | | ''[[:d:Q136311634|Chris Tandy]]'' | | 1982 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12598 | | ''[[:d:Q136312229|Emlyn Gomer]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12599 | | ''[[:d:Q136341005|Mair James McGeever]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12600 | | ''[[:d:Q136350387|Aled Rheon]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12601 | | ''[[:d:Q136350576|Amanda Prothero Thomas]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12602 | | ''[[:d:Q136350952|Catherine Ayers]]'' | | 1982 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12603 | [[Ficheru:Efa Gruffudd Jones, Comisiynydd y Gymraeg 2024.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q136357375|Efa Gruffudd Jones]]'' | | 1971 | | ''[[:d:Q3401092|Morriston]]'' |- | style='text-align:right'| 12604 | | ''[[:d:Q136357821|Geraint Cynan]]'' | | 1961 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 12605 | | ''[[:d:Q136358080|Huw Ynyr Evans]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12606 | | ''[[:d:Q136358406|Ioan Lord]]'' | | 1998 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12607 | | ''[[:d:Q136360233|Dafydd Cadwgan]]'' | | | | ''[[:d:Q85801358|Sirhowy]]'' |- | style='text-align:right'| 12608 | | ''[[:d:Q136375395|Joy Cornock]]'' | | | | [[Abergwaun]] |- | style='text-align:right'| 12609 | | ''[[:d:Q136375625|Deian Gwynne]]'' | | 2006 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12610 | | ''[[:d:Q136375749|Luned Emyr]]'' | | | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12611 | | ''[[:d:Q136375869|Mari Grug]]'' | | 1984 | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 12612 | | ''[[:d:Q136379771|Nansi Rhys Adams]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12613 | | ''[[:d:Q136379851|Neville Hughes]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12614 | | ''[[:d:Q136399829|Rhian Blythe]]'' | | 1982 | | ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12615 | | ''[[:d:Q136399909|Rhydian Bowen Phillips]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12616 | | ''[[:d:Q136399950|Rhydian Wilson]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12617 | | ''[[:d:Q136399969|Rhys Ap Hywel]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12618 | | ''[[:d:Q136400060|Ywain Myfyr]]'' | | 1955 | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12619 | | ''[[:d:Q136413814|Michael J. Webber]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12620 | | ''[[:d:Q136441673|Owain Gwilym]]'' | | 1970 | | [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] |- | style='text-align:right'| 12621 | | ''[[:d:Q136444225|Alun Harries]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12622 | | ''[[:d:Q136444313|Catrin Aur]]'' | | | | ''[[:d:Q3402099|Beulah]]'' |- | style='text-align:right'| 12623 | | ''[[:d:Q136444357|Dafydd Pierce]]'' | | | | ''[[:d:Q3398987|Croesor]]'' |- | style='text-align:right'| 12624 | | ''[[:d:Q136444392|David Kempster]]'' | | | | [[Y Waun]] |- | style='text-align:right'| 12625 | | ''[[:d:Q136444409|Derec Brown]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12626 | | ''[[:d:Q136444471|Edwin Humphreys]]'' | | 1963 | | ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]'' |- | style='text-align:right'| 12627 | | ''[[:d:Q136444492|Eirian Owen]]'' | | | | ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12628 | | ''[[:d:Q136444599|Geraint Davies]]'' | | | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12629 | | ''[[:d:Q136444602|Geraint Pickard]]'' | | | | ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]'' |- | style='text-align:right'| 12630 | | ''[[:d:Q136444620|Griff Lynch]]'' | | 1988 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12631 | | ''[[:d:Q136444634|Gwawr Edwards]]'' | | | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12632 | | ''[[:d:Q136444713|John Eifion]]'' | | | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12633 | | ''[[:d:Q136444824|Mark Llewelyn Evans]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12634 | | ''[[:d:Q136444967|Robin Eiddior]]'' | | 1967 | | ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]'' |- | style='text-align:right'| 12635 | | ''[[:d:Q136444977|Rosalind Owen]]'' | | 1947 | | [[Llanbedr Pont Steffan]] |- | style='text-align:right'| 12636 | | ''[[:d:Q136461430|Ben Bawden]]'' | | 1978 | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12637 | | ''[[:d:Q136461514|Euros Lyn]]'' | | 1971 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12638 | | ''[[:d:Q136461531|Geraint Morgan]]'' | | 1968 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12639 | | ''[[:d:Q136461634|Michele Ryan]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12640 | | ''[[:d:Q136562835|Karimah Hassan]]'' | | 1992 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12641 | | ''[[:d:Q136633223|Jeremy Huw Williams]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12642 | | ''[[:d:Q136635090|Nick Arden]]'' | | 1984 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12643 | | ''[[:d:Q136640514|Dennis Byron]]'' | | 1949 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12644 | | ''[[:d:Q136651428|Morris Williams]]'' | | 1871 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12645 | | ''[[:d:Q136670448|Jeremy Salt]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12646 | | ''[[:d:Q136673985|Cadfan Roberts]]'' | | 1956 | | ''[[:d:Q505610|Flintshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12647 | | ''[[:d:Q136722653|Dilwyn Young-Jones]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]'' |- | style='text-align:right'| 12648 | | ''[[:d:Q136854360|Rebecca Gibbon]]'' | | 1968 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12649 | | ''[[:d:Q136913002|Siân Owen]]'' | | 1949 | | ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]'' |- | style='text-align:right'| 12650 | | ''[[:d:Q136913153|Ian Rowlands]]'' | | | | ''[[:d:Q3404200|Porth]]'' |- | style='text-align:right'| 12651 | | ''[[:d:Q136914190|David Welch (actor)]]'' | | | | ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]'' |- | style='text-align:right'| 12652 | | ''[[:d:Q136914197|William Owen (Gwilym Gwyrfai)]]'' | | 1891 | | [[Bangor (Gales)]] |- | style='text-align:right'| 12653 | | ''[[:d:Q136914204|Nansi Pritchard]]'' | | | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12654 | | ''[[:d:Q136914236|Arwel Jones (Hogia'r Wyddfa)]]'' | | 1942 | | ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]'' |- | style='text-align:right'| 12655 | | ''[[:d:Q136914283|Judith Roberts (cyfarwyddydd)]]'' | | 1963 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12656 | | ''[[:d:Q136914288|Iwan Llewelyn-Jones (cerddor)]]'' | | 1959 | | [[Amlwch]] |- | style='text-align:right'| 12657 | | ''[[:d:Q136914302|Rhodri Evan]]'' | | 1968 | | ''[[:d:Q3460580|Crymych]]'' |- | style='text-align:right'| 12658 | | ''[[:d:Q136914489|Menna Trussler]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]'' |- | style='text-align:right'| 12659 | | ''[[:d:Q136914510|Maldwyn John]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]'' |- | style='text-align:right'| 12660 | | ''[[:d:Q136914525|Siôn Probert]]'' | | 1946 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12661 | | ''[[:d:Q136914537|Buddug Povey]]'' | | 1969 | | ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]'' |- | style='text-align:right'| 12662 | | ''[[:d:Q136914569|Geraint Jones (dramodydd)]]'' | | | | [[Caernarfon]] |- | style='text-align:right'| 12663 | [[Ficheru:AlunMichael crop.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q19397|Alun Michael]]'' | políticu británicu | 1943 | | ''[[:d:Q3401558|Bryngwran]]'' |- | style='text-align:right'| 12664 | [[Ficheru:Official portrait of Baroness Jones of Whitchurch crop 2, 2019.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q29732|Maggie Jones, Baroness Jones of Whitchurch]]'' | | 1955 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12665 | [[Ficheru:David Broome.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q34784|David Broome]]'' | | 1940 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12666 | | ''[[:d:Q40005|Sarah Thomas]]'' | xugadora de ḥoquei británica | 1981 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12667 | [[Ficheru:Timothy Dalton 1987.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q41233|Timothy Dalton]]'' | | 1946 | | [[Bae Colwyn]] |- | style='text-align:right'| 12668 | [[Ficheru:Julia Gillard.jpg|center|128px]] | [[Julia Gillard]] | abogáu, Reinu Xuníu | 1961 | | ''[[:d:Q809009|Barry]]'' |- | style='text-align:right'| 12669 | [[Ficheru:Christian Bale-7837.jpg|center|128px]] | [[Christian Bale]] | actor británicu | 1974 | | [[Hwlffordd]] |- | style='text-align:right'| 12670 | [[Ficheru:John-cale.jpg|center|128px]] | [[John Cale]] | cantante y escritor de rock británicu | 1942 | | ''[[:d:Q3405497|Garnant]]'' |- | style='text-align:right'| 12671 | [[Ficheru:Catherine Zeta-Jones VF 2012 Shankbone.jpg|center|128px]] | [[Catherine Zeta-Jones]] | | 1969 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12672 | | ''[[:d:Q48009|Anna Ryder Richardson]]'' | modelu malasia | 1964 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12673 | [[Ficheru:Rowan Williams -001b.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q49615|Rowan Williams]]'' | | 1950 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12674 | [[Ficheru:Peter Greenaway in 2007.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q55282|Peter Greenaway]]'' | | 1942 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12675 | | ''[[:d:Q136987900|Irene Li Krauß]]'' | | 1973 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12676 | | ''[[:d:Q137011833|Gwion Lynch]]'' | | 1959 | | ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]'' |- | style='text-align:right'| 12677 | | ''[[:d:Q137015394|William Owen (dramodydd)]]'' | | 1935 | | ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]'' |- | style='text-align:right'| 12678 | | ''[[:d:Q137040483|Danny Grehan]]'' | | 1965 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12679 | | ''[[:d:Q137040496|Marion Fenner]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]'' |- | style='text-align:right'| 12680 | | ''[[:d:Q137040646|Lindsay Evans (actor)]]'' | | 1933 | | ''[[:d:Q5136817|Clydach]]'' |- | style='text-align:right'| 12681 | | ''[[:d:Q137090049|Vanessa Gebbie]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12682 | | ''[[:d:Q137109867|Perry Gauci]]'' | | 1964 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12683 | | ''[[:d:Q137116576|Zēnōnas Tzepras]]'' | | 1969 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12684 | | ''[[:d:Q137120466|Nick Gammon]]'' | | 1958 | | [[Pembroke]] |- | style='text-align:right'| 12685 | | ''[[:d:Q137154045|John Margetts]]'' | | 1937 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12687 | | ''[[:d:Q137163156|Carwyn Leggatt-Jones]]'' | | 2007 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12688 | | ''[[:d:Q137163585|Joe Mitchell]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12689 | | ''[[:d:Q137184255|Ynyr Fychan ap Ynyr]]'' | | 1285 | | ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12690 | | ''[[:d:Q137184279|Meurig Llwyd]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12691 | | ''[[:d:Q137266780|Georgie Grasso]]'' | | | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12692 | [[Ficheru:Jay Joshua (left) and Connor Mills (right); 2025 (cropped) (2).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q137427377|Jay Joshua]]'' | | 1995 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12693 | | ''[[:d:Q137439130|Lowri-Ann Richards]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]'' |- | style='text-align:right'| 12694 | | ''[[:d:Q137593941|Gwawr]]'' | | 400 | | ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]'' |- | style='text-align:right'| 12695 | | ''[[:d:Q137599597|Elis Price]]'' | | 2005 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12697 | | ''[[:d:Q138135153|DovelyTom Tom Davies]]'' | | 1999 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12698 | | ''[[:d:Q138335527|Lucy Rees]]'' | | 1943 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 12699 | | ''[[:d:Q138338094|Alan Jobbins]]'' | | 1940 | | [[Aberhonddu]] |- | style='text-align:right'| 12700 | | ''[[:d:Q138338530|Gabriel Eustis]]'' | | 1895 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12701 | | ''[[:d:Q138547140|Iain Quinn]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12702 | | ''[[:d:Q138610790|Leonora Burton]]'' | | | | ''[[:d:Q1286223|South Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12703 | | ''[[:d:Q138637323|Jane Moore (1952)]]'' | | 1952 | | ''[[:d:Q1892770|North Wales]]'' |- | style='text-align:right'| 12704 | | ''[[:d:Q138913503|Delyth Angharad]]'' | | 1980 | | ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]'' |- | style='text-align:right'| 12705 | | ''[[:d:Q138999700|Marina Diamandis]]'' | | 1985 | | [[Abergavenny|Y Fenni]] |- | style='text-align:right'| 12706 | | ''[[:d:Q139000984|Christopher Williams]]'' | | 1972 | | [[Aberdâr]] |- | style='text-align:right'| 12707 | | ''[[:d:Q139045679|Joseph Davies]]'' | | 1987 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12708 | | ''[[:d:Q139070467|David John Edwards]]'' | | 1883 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12709 | | ''[[:d:Q139070495|Thomas Humphrey Edwards]]'' | | 1887 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12710 | | ''[[:d:Q139104381|Robert Humphrey Morris]]'' | | 1829 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 12711 | | ''[[:d:Q139105757|William Lewis Roberts]]'' | | 1864 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12712 | | ''[[:d:Q139189270|Iain Quinn]]'' | | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12713 | | ''[[:d:Q139205101|Meirion Bowen]]'' | | 1940 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12714 | | ''[[:d:Q139305697|William Owen]]'' | | 1684 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12715 | | ''[[:d:Q139310624|Llewelyn Owen]]'' | | 1838 | | ''[[:d:Q634054|Conwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12716 | | ''[[:d:Q139372798|James Hugh Ash]]'' | | 1978 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12717 | | ''[[:d:Q139373372|Michelle Louise Ash]]'' | | 1980 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12718 | | ''[[:d:Q139505935|Tom Clarke]]'' | | 1994 | | [[Abergele]] |- | style='text-align:right'| 12719 | | ''[[:d:Q139567732|Myles Kamwendo]]'' | | 2001 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12720 | | ''[[:d:Q139672363|Thomas Parcell]]'' | | 1832 | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12721 | | ''[[:d:Q139673862|Love Parry]]'' | | 1696 | | ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]'' |- | style='text-align:right'| 12722 | | ''[[:d:Q139674766|David Rees]]'' | | 1875 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12723 | | ''[[:d:Q139678615|Elizabeth McKenzie]]'' | | | | [[Dolgellau]] |- | style='text-align:right'| 12724 | | ''[[:d:Q139679423|John Hughes]]'' | | | | [[Y Bala]] |- | style='text-align:right'| 12725 | | ''[[:d:Q139679506|Jay James Picton]]'' | | 1983 | | ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]'' |- | style='text-align:right'| 12726 | | ''[[:d:Q139679558|John Griffiths]]'' | | 1855 | | [[Ystradgynlais]] |- | style='text-align:right'| 12727 | | ''[[:d:Q139679595|Adam Robert Lewis]]'' | | | | ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]'' |- | style='text-align:right'| 12728 | | ''[[:d:Q139679715|John Jones]]'' | | 1897 | | ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]'' |- | style='text-align:right'| 12729 | | ''[[:d:Q139691513|Mary Ellen Ellis]]'' | | 1862 | | ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]'' |- | style='text-align:right'| 12730 | | ''[[:d:Q139692008|Daniel Anthony]]'' | | 1821 | | ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]'' |- | style='text-align:right'| 12731 | [[Ficheru:Portrait of Thomas Davies Treorci & sister Mrs. David Evans, Penllwyn (4672740).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139694048|Thomas Davies]]'' | | 1842 | | ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]'' |- | style='text-align:right'| 12732 | | ''[[:d:Q139711679|Peter Jones]]'' | | 1848 | | [[Aberystwyth]] |- | style='text-align:right'| 12733 | | ''[[:d:Q139712423|Thomas William Hughes]]'' | | 1862 | | ''[[:d:Q1428848|Flint]]'' |- | style='text-align:right'| 12734 | | ''[[:d:Q139713038|Catherine Levi]]'' | | 1877 | | ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]'' |- | style='text-align:right'| 12735 | | ''[[:d:Q139713902|Mary Hughes]]'' | | 1854 | | ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]'' |- | style='text-align:right'| 12736 | [[Ficheru:Portrait of Dr. John Roberts, Caer (4670504).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139713959|John Roberts]]'' | | 1843 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12737 | [[Ficheru:Portrait of Mary Wynne-Jones (4670563).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718198|Mary Jane Wynne Jones]]'' | | 1854 | | ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]'' |- | style='text-align:right'| 12738 | | ''[[:d:Q139718719|J W Lewis]]'' | | 1853 | | ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 12739 | [[Ficheru:Portrait of William Deudraeth Jones (of Caegwyn, Penrhyndeudraeth) with Eisteddfod Chair (4670367).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139718742|William Jones]]'' | | 1856 | | ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]'' |- | style='text-align:right'| 12740 | [[Ficheru:Portrait of Lydia Parry of Penhafodlas, Llanrug (4670440).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139719041|Lydia Parry]]'' | | 1798 | | ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]'' |- | style='text-align:right'| 12741 | | ''[[:d:Q139730940|Lewis Leigh]]'' | | | | [[Merthyr Tudful]] |- | style='text-align:right'| 12742 | [[Ficheru:Y Parch. J. Hawen Rees Adroddiad Blynyddol Egwlys Gynulleidfaol Marsh Lane Bootle am y flwyddyn 1902 (5293990).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139748929|John Hawen Rees]]'' | | 1870 | | ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]'' |- | style='text-align:right'| 12743 | [[Ficheru:John Davis (Hywel) (5293973).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139750590|John Davis]]'' | | 1823 | | ''[[:d:Q14508463|Betws Bledrws]]'' |- | style='text-align:right'| 12744 | [[Ficheru:David Davies (5294004).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139755006|David Davies]]'' | | 1847 | | ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]'' |- | style='text-align:right'| 12745 | [[Ficheru:Portrait of Rev. Hugh Parry, Llanarmon (4671747).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139781933|Hugh Parry]]'' | | 1793 | | ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]'' |- | style='text-align:right'| 12746 | | ''[[:d:Q139796321|Edward S. Jones]]'' | | 1867 | | ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]'' |- | style='text-align:right'| 12747 | | ''[[:d:Q139796414|Eleanor Bond]]'' | | | | ''[[:d:Q29482701|Cwrt Bleddyn]]'' |- | style='text-align:right'| 12748 | [[Ficheru:Dr. Peter Macaulay Owen (5349080).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831689|Peter Macaulay Owen]]'' | | 1907 | | [[Blaenau Ffestiniog]] |- | style='text-align:right'| 12749 | [[Ficheru:Mrs. Anne Davies (5349039).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139831811|Anne Davies]]'' | | 1837 | | ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]'' |- | style='text-align:right'| 12750 | [[Ficheru:Daniel Rhys Davies (5349041).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139832115|Daniel Rhys Davies]]'' | | 1858 | | ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]'' |- | style='text-align:right'| 12751 | | ''[[:d:Q139847251|Jane Johnes]]'' | | 1804 | | ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]'' |- | style='text-align:right'| 12752 | [[Ficheru:Portrait of Ann Elizabeth Davies (4669989).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139850112|Ann Elizabeth Frances]]'' | | 1844 | | [[Rhuthun]] |- | style='text-align:right'| 12753 | | ''[[:d:Q139850760|Elizabeth Jones]]'' | | 1804 | | ''[[:d:Q3396360|Leeswood]]'' |- | style='text-align:right'| 12754 | [[Ficheru:Portrait of Ann Jones (Caegwyn, Penrhyndeudraeth) (4670287) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139851689|Ann Jones]]'' | | 1814 | | ''[[:d:Q319538|Abererch]]'' |- | style='text-align:right'| 12755 | [[Ficheru:Portrait of Mr John Thomas Chemist Machynlleth (4671483).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858033|John Thomas]]'' | | 1846 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12756 | [[Ficheru:Portrait of Mrs John Thomas Chemist Machynlleth (nee Miss V Morris) (4671484).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139858085|Margaret Morris]]'' | | 1846 | | ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]'' |- | style='text-align:right'| 12757 | [[Ficheru:Daniel & John Evans (5294019).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139859178|Daniel Evans]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q779813|Cardigan]]'' |- | style='text-align:right'| 12758 | | ''[[:d:Q139860600|William Terry]]'' | | 1866 | | ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]'' |- | style='text-align:right'| 12759 | | ''[[:d:Q139861202|Isaac George]]'' | | 1845 | | ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]'' |- | style='text-align:right'| 12760 | | ''[[:d:Q139861259|David Morgan Davies]]'' | | 1873 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 12761 | [[Ficheru:Portrait of Mrs. Elizabeth Thomas (4671178).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q139885371|Elizabeth Jones]]'' | | 1840 | | ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]'' |- | style='text-align:right'| 12762 | | ''[[:d:Q139900209|Luned Rhys Parri]]'' | | 1970 | | ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]'' |- | style='text-align:right'| 12763 | | ''[[:d:Q139980630|Andrew Isidoro]]'' | | 1989 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12764 | | ''[[:d:Q140033247|Arthur Tregelles]]'' | | 1835 | | [[Castell-nedd]] |- | style='text-align:right'| 12765 | | ''[[:d:Q140051473|John Thomas]]'' | | | | ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]'' |- | style='text-align:right'| 12767 | | ''[[:d:Q140179554|Justin Avoth]]'' | | | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12768 | | ''[[:d:Q140232114|Richard Griffin]]'' | | 1951 | | [[Casnewydd]] |- | style='text-align:right'| 12769 | | ''[[:d:Q140264017|Elen Bowman]]'' | | 1967 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12770 | | ''[[:d:Q140299668|John Jones]]'' | | 1847 | | ''[[:d:Q3050619|Holywell]]'' |- | style='text-align:right'| 12771 | [[Ficheru:Ryan Giggs in 2008.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10524|Ryan Giggs]]'' | futbolista británicu | 1973 | | [[Cárdif]] |- | style='text-align:right'| 12772 | [[Ficheru:Page, Robert.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10552|Robert Page]]'' | futbolista británicu | 1974 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 12773 | [[Ficheru:Leanne Wood AM (27555056394).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q10694|Leanne Wood]]'' | política británica | 1971 | | ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]'' |- | style='text-align:right'| 12774 | [[Ficheru:(John Rhys-Davies) 2018-02-11 15-35-40 ILCE-6500 DSC07150 (31235662177) (cropped).jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q16455|John Rhys-Davies]]'' | | 1944 | | ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]'' |} == personaxe del folclore == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 11942 | | ''[[:d:Q72699024|Canthrig Bwt]]'' | bruxa galesa | | | ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]'' |- | style='text-align:right'| 11943 | | ''[[:d:Q72823385|Beti'r Bont]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11944 | | ''[[:d:Q72824249|Gwen Davies]]'' | | | | ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]'' |- | style='text-align:right'| 11945 | | ''[[:d:Q72826181|Peggy Abercamles]]'' | | | | ''[[:d:Q651733|Llandovery]]'' |- | style='text-align:right'| 11946 | | ''[[:d:Q72828361|Sali Minffordd]]'' | | | | [[Powys]] |} == personaxe humanu de ficción == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 8260 | | ''[[:d:Q1283396|Myrddin Wyllt]]'' | | 540 | | [[Caerfyrddin]] |- | style='text-align:right'| 8646 | [[Ficheru:TheWolfManLobbyCardCropped.png|center|128px]] | ''[[:d:Q4006190|Larry Talbot]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9768 | | ''[[:d:Q6742717|Malcolm Wynn-Jones]]'' | | 1958 | | ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]'' |- | style='text-align:right'| 12686 | | ''[[:d:Q137161507|Iwen Słonina]]'' | | 1382 | | [[Bangor (Gales)]] |} == Misc == {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! label ! description ! Year of birth ! Year of death ! llugar de nacimientu |- | style='text-align:right'| 8325 | | ''[[:d:Q2483726|Cadfael]]'' | | 1080 | | ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]'' |- | style='text-align:right'| 8332 | | ''[[:d:Q2560424|Pixie]]'' | | | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9584 | | ''[[:d:Q6389447|Kenmare Sorceress]]'' | | 1909 | | [[Gales]] |- | style='text-align:right'| 9699 | | ''[[:d:Q6426771|Edward Kenway]]'' | | 1693 | | [[Abertawe]] |- | style='text-align:right'| 12238 | | ''[[:d:Q107860434|Trafford, Guy Rawson]]'' | | | | [[Dinbych-y-pysgod]] |- | style='text-align:right'| 12486 | [[Ficheru:Cennard Davies pen ac ysgwydd.jpg|center|128px]] | ''[[:d:Q130282161|Cennard Davies]]'' | | 1937 | | ''[[:d:Q302872|Treorchy]]'' |- | style='text-align:right'| 12696 | | ''[[:d:Q137630848|John Hughes (Glan Collen)]]'' | | | | ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]'' |} {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} rf6gy10itu3pn38nt9q05mahdne27rk Estannita 0 79845 4501110 4249653 2026-06-21T10:31:08Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501110 wikitext text/x-wiki {{ficha de mineral}} La estannita ye un mineral de la clase de los [[Mineral|minerales]] sulfuros, y dientro d'esta pertenez al llamáu “grupu de la '''estannita”.''' Foi afayada en [[1797]] nuna mina de [[Cornualles]], n'Inglaterra ([[Reinu Xuníu]]), siendo nomada asina del llatín ''stannum'', pol so conteníu n'estañu.<ref>Klaproth, M.H., 1797. </ref> Sinónimos pocu usaos son: ''kassiterolamprita'', ''volfsonita'', ''pirita-estañosa'' o ''bolivianita''. [[Ficheru:Stannite-119403.jpg|250px|miniaturadeimagen]] == Carauterístiques químiques == Ye un sulfuru de [[cobre]], [[fierro]] y [[Estañu|estañu.]] El grupu de la estannita en que s'encuadra son toos sulfuros o seleniuros de dellos metales con sistema cristalín tetragonal. Forma una serie de solución sólida cola kesterita (Cu2ZnSnS4), na que la sustitución gradual del fierro por [[cinc]] va dando los distintos minerales de la serie. Ye dimorfu de la ferrokesterita (Cu2(Fe,Zn)SnS4). Amás de los elementos de la so fórmula, suel llevar como impureces: [[plata]], [[cinc]], [[cadmiu]], [[Indiu (elementu)|indiu]] y [[xermaniu]]. == Formación y xacimientos == Apaez en vetes hidrotermales en xacimientos de minerales del estañu, onde se forma nuna fase posterior y más fría que la casiterita. Tamién apaez, más escasamente, en roques pegmatitas. Suel atopase acomuñáu a otros minerales como: [[calcopirita]], esfalerita, tetraedrita, arsenopirita, pirita, [[casiterita]] o wolframita. == Usos ==  Estrayese nes mines como mena del metal d'estañu. == Referencies == {{Llistaref}} ==Enllaces esternos == * [http://www.uned.es/cristamine/fichas/estannita/estannita.htm Estannita] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160407022525/http://www.uned.es/cristamine/fichas/estannita/estannita.htm |date=2016-04-07 }}, ''uned.es''. * [http://www.mindat.org/min-3747.html Estannita], ''mindat.org''. * [http://webmineral.com/data/Stannite.shtml Estannita], ''webmineral.com''. * [http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/stannite.pdf Manual de estannita] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120426221337/http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/stannite.pdf |date=2012-04-26 }}, ''Mineral Data Publishing''. {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Minerales]] q85ijxzmzwf3kxnjvv4en0p95okbs0q Trichechus 0 80097 4501060 4497240 2026-06-21T07:48:15Z Limotecariu 735 4501060 wikitext text/x-wiki {{Ficha de taxón | regnum = [[Animalia]] | phylum = [[Chordata]] | subphylum = [[Vertebrata]] | classis = [[Mammalia]] | ordo = [[Sirenia]] | familia = [[Trichechidae]] | familia_authority = Gill, 1872 | genus = '''Trichechus''' | genus_authority = [[Carlos Linneo|Linnaeus]], 1758 | type_species = [[Trichechus manatus]]<ref name=MSW3-Trichechus>{{MSW3|id=11600010|heading=''Trichechus''}}</ref> | type_species_authority = Linnaeus, 1758 | subdivision_ranks = species | range_map = Mapa distribución manaties.png | range_map_caption = Distribución xeográfica de les tres especies de manatís | range_map_legend = {{lleenda|blue|[[Manatí del Caribe]]}} {{lleenda|green|[[Manatí amazónicu]]}} {{lleenda|orange|[[Manatí africanu]]}} | synonyms = {{Llista estenderexable | títulu = Nivel de familia<ref name=MSW3-Trichechidae>{{MSW3|id=11600009|heading=Trichechidae}}</ref> | * Manatida <small>Haeckel, 1866</small> * Manatidae <small>Gray, 1821</small> * Manatina <small>C. L. Bonaparte, 1837</small> * Manatoidea <small>Gill, 1872</small> * Trichechoidea <small>Giebel, 1847</small> * Trichecida <small>Haeckel, 1866</small> }} {{Llista estenderexable | títulu = Nivel de xéneru<ref name=MSW3-Trichechus /> | * ''Halipaedisca'' <small>Gistel, 1848</small> * ''Manatus'' <small>Brünnich, 1771</small> * ''Oxystomus'' <small>G. Fischer von Waldheim, 1803</small> * ''Trichecus'' <small>Oken, 1816</small> }} }} [[Ficheru:Manatee_with_calf.PD.jpg|miniaturadeimagen|240x240px|Manatí cola so cría.]] '''''Trichechus''''' ye un [[Xéneru (bioloxía)|xéneru]] de [[Mammalia|mamíferos]] sirénidos de la familia de los triquéquidos ('''Trichechidae'''), siendo l'únicu representante d'esta [[Familia (bioloxía)|familia.]]<ref name="MSW3-Trichechus"><span class="citation libro" id="CITAREFWilson.2C_DonReeder.2C_DeeAnn2005">Wilson, Don; Reeder, DeeAnn, eds. (2005). </span></ref><ref name="MSW3-Trichechidae"><span class="citation libro">Wilson, Don; Reeder, DeeAnn, eds. (2005). </span></ref> Son conocíos como '''manatís'''.<ref>{{DALLA|manatí|31742}}</ref> Son apacibles herbívoros que pasen la mayor parte del so tiempu buscando ya inxiriendo les plantes riberanes y del llechu marín d'agües pocu fondes. Los manatís viven n'agües tanto duces como salaes, cerca de les mariñes d'América y [[África]]. El so únicu depredador ye l'home; y anque nun esisten rexistros, presumese que con poca frecuencia les orques podríen atacar a los triquéquidos, puestos qu'estos, por ser grandes, lentos y gordos, paecen una presa ideal pa estos depredadores; sicasí, por cuenta de la distribución de los triquéquidos, que principalmente se da n'agües costeres y de relativa baxa fondura (y frecuentemente n'agües duces) de los trópicos, onde les orques apaecen en rares ocasiones, créese que los triquéquidos escapen de la so depredación frecuente.<ref>Jefferson, T. A., Stacey, P. J. & baird, R. W. (1991).</ref> == Nome == La pallabra "manatí", na llingua indíxena caribeña, significa "con mames". El so nome científicu provién del vocablu llatín ''Trichechus'', que fai referencia a los pequeños pelos o cerdes espardíes sobre'l so cuerpu; y manatus provién del vocablu griegu μανάτος (''manatus''), que se refier a la carauterística común de los mamíferos de dar de mamar a les sos críes. Otru nome ye tlakamichin; del [[Náhuatl|nahuatl]] tlaka (home) y michin (pez). == Carauterístiques == El llargor del cuerpu algama ente 3 y 4,5-6 m, y el pesu bazcuya ente 300 y 500 kg. El cuerpu ye gris con fiendes rosados. Estrémense de los dugongos por tener una cola esplanada horizontalmente en forma d'espátula, en cuenta de forma de media lluna. == Alimentación == Los manatís son herbívoros, y aliméntense d'unos 60 tipos distintos de plantes, como fueyes de mangle o algues. Para ello usen el llabiu cimeru, que ta estremáu. Un manatí adultu puede comer de normal hasta un 9% del so pesu (unos 50 kg) al día. Los manatís antillanos tamién comen peces de les redes. == Reproducción == Cada 2 a 5 años la fema da a lluz una cría, que al nacer en permediu pesa 35 kg y mide de 90 a 120 [[Centímetru|cm]] de llargu. La cría depende totalmente de la so madre y permanez con ella a lo menos 2 años. Solamente la fema encargase de curiar la cría, dándo-y lleche hasta que los sos dientes tean bien formaos pa comer alimentos duros. Son adultos a los 4 años y pueden vivir hasta los 80. == Taxonomía == === Especies === D'alcuerdu a Mammal Species of the World, el xéneru ta conformáu por trés especies:<ref name="MSW3-Trichechus"><span class="citation libro" id="CITAREFWilson.2C_DonReeder.2C_DeeAnn2005">Wilson, Don; Reeder, DeeAnn, eds. (2005). </span></ref> * ''Trichechus manatus'' - manatí del Caribe o de Florida * ''Trichechus senegalensis'' - manatí africanu * ''Trichechus inunguis'' - manatí amazónicu Sicasí, d'alcuerdu a #otros autores esiste una cuarta especie:<ref><span class="citation publicación" id="CITAREFvan_Roosmalen2015">van Roosmalen, Marc G.M. (2015). </span></ref> * ''Trichechus pygmaeus'' - manatí nanu == Distribución == La especie ''Trichechus senegalensis'' habita les mariñes d'África Occidental; ''Trichechus inunguis'' habita la mariña este d'América del Sur y los ríos de l'Amazonia, y una tercera, la ''Trichechus manatus'', habita les Antilles y ríos y estuarios de la cuenca del [[mar Caribe]], especialmente nes mariñes de [[Puertu Ricu]]. El manatí de [[Florida]] ye consideráu una subespecie (''Trichechus manatus latirostris'') y el manatí antillanu, qu'habita dende'l norte hasta'l nordeste d'América del Sur, ye consideráu como otra (''Trichechus manatus manatus''). Más apocayá describióse una cuarta especie de manatí, el manatí nanu ''Trichechus bernhandi.'' Ye próxima al manatí amazónicu, más bien una probable subespecie, que namái algama'l 1,3 m de llargor. Tien una distribución bien acutada, unos 120 km del cursu del ríu Aruainho, afluente del Aripuanii; habita nes agües clares de corrientes rápides y aliméntase en posición horizontal y non verticalmente como fai'l so pariente. == Amenaces y proteición == Los manatís fueron cazaos, principalmente pola so carne y la so grasa, anque na actualidá les sos especies tán protexíes. El manatí del Caribe ye una especie en peligru d'estinción. La espansión humana amenorgó'l so hábitat natural en munches árees. La Reserva del manatí, en Ríu Duce, [[Guatemala]], ye seique unu de los sos últimos santuarios. Los manatís inxeren sustancies tóxiques o metáliques entemecíes colos vexetales. La cacería indiscriminada amenorgó drásticamente la población y munchos manatís fueron mancaos polos botes de motor. Nel casu del manatí de [[Florida]], por cuenta de la so distribución percima de la llinia del Trópicu de Cáncer, rexuntase con frecuencia cerca de fontes artificiales de calor, como les plantes d'enerxía atómica. Cuando faen esto, dexen de migrar y vuélvense dependientes d'esa fonte artificial de calor. Ante'l zarru o treslláu de delles fontes de calor artificial, precísase calecer les agües pa evitar la desapaición d'eses poblaciones de manatís. El 15 de xunetu de 2014, el manatí foi declaráu símbolu nacional de la fauna marina [[Costa Rica|costarricana]] pol Congresu d'esi país, col fin d'incentivar el so caltenimientu. Esta declaratoria foi iniciativa d'un grupu d'estudiantes de la escuela Barriu Limoncito, na provincia de Limón.<ref><span class="citation noticia">Fallas, Gustavo (4 de xunetu de 2014). </span></ref> === Reserves de vida montesa onde s'atopa los manatís === * ''Cuero y Salado'' - [[Hondures]] * ''Biotopu Protexíu Chocón Machacas'' (na cuenca del Ríu Dulce, Llagu de Izabal) - ''[[Guatemala]]'' * ''Badea de Chetumal'' - [[Méxicu]] * ''Ríu Hondo'' - [[República Dominicana]] * ''Parque nacional Jaragua'' - [[República Dominicana]] * ''badea de las Águilas'' - [[República Dominicana]] * ''Parque nacional Tortuguero'' - [[Costa Rica]] * ''Parque nacional Turuépano'' - Estáu Sucre - [[Venezuela]] * ''Abellugu de Vida Montesa Cuero y Salado'' - La Ceiba, Atlántida - [[Hondures]] * ''Llaguna de Catazaja'' Chiapas; Méxicu * ''Reserva Biolóxica Llaguna de Caratasca'' - Gracias a Dios (Hondures) * ''San San Pod Sak'' Bocas del Toro, Panamá == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikispecies}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Trichechus]] psyle5o21dpf2faw5ddufn6etsilvlo Fiordu Quintupeu 0 80496 4501089 4500220 2026-06-21T08:27:40Z Limotecariu 735 4501089 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} El '''Quintupeu''' ye un fiordu [[Chile|chilenu]], al oriente de la ensenada de Reloncaví, Rexón de los Llagos, nel que s'escondió na [[Primera guerra mundial|Primer Guerra Mundial]] el SMS Dresden que foi fundíu nel archipiélagu Juan Fernández. == Descripción == El llugar considérase históricu, pos foi'l llugar onde s'escondió'l Dresden, únicu barcu alemán sobreviviente de la Batalla de les Malvines nel añu 1915. Esti fiordu tien una estrecha entrada y grandes cascaes coles sos serrapatoses parés d'hasta 600 metros d'altor onde pueden vese alerces, de los que s'atoparon nes zones más altes exemplares de más de 3600 años, al pie de coihues, tepas, [[Eucryphia cordifolia|ulmos]] y lengas y dende onde tamién s'acolumbren los volcanes Yates y Hornopirén. El territoriu qu'arrodia'l fiordu Quintupeu forma parte del Parque Pumalín, un proyeutu priváu de caltenimientu cercanu a les 300 mil hectárees lideráu pol norteamericanu Douglas Tompkins. === Estrechamientu del territoriu chilenu === Al fondu del fiordu Quintupeu produzse unu de los mayores estrechamientos del territoriu remanecíu de Chile sobre la masa continental d'América (esto ye, xuníu direutamente al restu del continente, ensin cruciar brazos de mar), que queda llindáu a namái 14,4 km d'anchu, que ye la distancia que dixebra ellí la frontera [[arxentina]] de les agües marines de la ensenada de Reloncaví del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]].<ref>{{Cita web|url=https://earth.google.com|títulu=Google Earth|fechaaccesu=14 de xunu de 2011}}</ref> == L'Ayalga del Dresden == [[Ficheru:SMS_Dresden_before_scuttling.jpg|miniaturadeimagen|SMS ''Dresden''.]] [[Ficheru:Vista_aerea_fiordo_Quintupeu.jpg|miniaturadeimagen|Entrada del fiordu Quintupeu, por onde pasaría'l SMS ''Dresden'' fuxendo de la flota británica.]] La situación política en [[Méxicu]] en [[1910]] yera caótica, los gobernantes yeren derrocaos de cutio, ante lo cual Alemaña unvió al cruceru SMS ''Dresden'' para cautelar los intereses y la seguridá de la colonia alemana residente. En Tampico la situación yera dramática y insostenible, imperaba el desorde y ante l'inminente peligru de saquéu, los colonos alemanes apurrieron al comandante les sos xoyes, dineru, oru y oxetos de valor, iniciativa a la que se xunieron otres families d'estranxeros como tamién personaxes mexicanos adineraos, tou tenía de ser puestu a resguardu nun bancu al regresu del Dresden a Alemaña. L'ayalga quedó nuna caxa so la custodia del comandante de la nave. La nave saleaba camín d'Alemaña cuando españó la [[Primera guerra mundial|Primer Guerra Mundial]], agostu de 1914. El comandante recibió la orde d'efectuar la guerra de corsu nel Atlánticu y, darréu, dirixise a Isla de Pascua pa integrase a la escuadra del almirante Maximilian von Spee. En payares l'escuadrón de cruceros alemanes ganó a una escuadra inglesa a 41 milles del puertu de Coronel en Chile y esta mesma fuercia, al incursionar nel Atlánticu, foi dafechu ganada per otra escuadra inglesa nes islles Malvines, salvándose solamente'l Dresden. El Dresden sufrió múltiples averíes nel combate de Les Malvines; despintose nes canales de la Patagonia del sur de Chile onde foi ayudáu y suministráu pol ciudadanu alemán Albert Pagels, que moraba en [[Punta Arenas]]. Aconseyáu por Pagels, la nave punxo aldu al '''ríu de Quintupeu''' cerca de [[Puerto Montt]]. El 6 de febreru de 1915, al atapecer, llega hasta equí l'averiáu Dresden, coles máquines quexándose y rechinando. Ellí la nave terminó'l so arreglu y siguió el so navegación escontra'l norte teniendo de fondiar na Isla Robinson Crusoe, pos yá nun tenía carbón pa les sos calderes; finalmente foi alcontráu por dellos buques de guerra ingleses y foi fundíu en badea Cumberland. Unu de los testigos presenciales afirmó: == Coral d'agua frío == La Fundación Huinay, qu'opera dende'l vecín fiordu Cahuelmó declaró la presencia de corales d'agua frío nes agües de los fiordos Comau y Reñihué (incluyendo Quintupeu, Cahuelmo y la Islla Lilihuapi), considerándolos árees de referencia científica.<ref>{{Cita web|url=http://www.fundacionhuinay.cl/download/annualreport2005.pdf|títulu=Fundación Huinay, Memoria Anual 2005}}</ref> Pal casu de los corales reinales d'agües fríes Caryophyllia huinayensis y Tethocyathus endesa, tratase de los únicos rexistros d'éstos corales escleractínios nel Pacíficu Sur Oriental. Espertos menten que dalgunos son consideraos fósiles vivientes. El coral de piedra (desmophyllum dianthus), ye una especie que magar nun ye esclusiva de Chile, namái ye posible atopalo a esgaya a nivel superficial en fiordos como'l Quintupeu, Riñihue y Cahuelmó. Esti coral ye usualmente una especie d'agües fondes, facedera de topar a más de 1.000 metros de fondura, pero nestos fiordos puede atopase esta especie a namái 20 metros, polo que puede buciase pa estudialo. El coral de piedra ye una especie solitaria, que nun constrúi petones y que, como'l restu de los corales d'agua frío, depende de la captura de plancton p'alimentase. Esto estremar de los corales tropicales, que tienen una alga fotosintética al interior de los sos texíos, polo que precisen lluz solar y condiciones templaes pa sobrevivir. El coral de piedra, ensin esta alga, puede vivir cuasi en cualquier llugar: nel océanu fondu (so 6.000m), en rexones polares y en fiordos d'agües fríes.<ref>{{Cita web|url=http://www.canalazul24.com/?p=27448|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.canalazul24.com/?p=27448|fechaarchivu=26 de payares de 2015|títulu=Estudian Corales de agua fría bajo el mar patagónico de Chile}}</ref> Los corales son parte irremplazable del ecosistema: formen hábitat al fondu del océanu, creando llares pa munchos otros animales, onde pueden folgar, comer y reproducise. Amás, son parte importante del ciclu de vida d'especies comerciales de pexes y cámbaros. Estos corales d'agua frío son fráxiles.Viven en condiciones más acedes que los corales regulares y cualquier cambéu al traviés del calentamientu o acidificación podría llevalos al estremu de lo qu'ellos son capaces d'aguantar. Anguaño, el coral d'estos fiordos, incluyíu'l Quintupeu, ta clasificáu como “cuasi amenaciáu”y hai estudios en cursu pa entender los daños producíos pol cambéu climáticu o otres razones antropogénicas (como la estracción p'artesaníes, pesca y la salmonicultura).<ref>{{Cita web|url=http://catalogo.bcn.cl/ipac20/ipac.jsp?session=1423P60876JW9.3191724&profile=bcn&uri=link=3100007~!585065~!3100001~!3100002&aspect=basic_search&menu=search&ri=3&source=~!horizon&term=Realizaci%C3%B3n+del+taller+de+expertos+para+la+identificaci%C3%B3n+y+caracterizaci%C3%B3n+de+ecosistemas+marinos+de+alto+valor+ambiental+en+zona+de+fiordos+y+canales+del+sur+de+Chile+informe+final+%2F&index=ALTITLP|títulu=Hacia la identificación d'Áreas Marinas y Costeras de Alto Valor de Conservación en Chile Sur Austral, WWF, Informe Final para la Subsecretaría de Economía}}</ref> == Lliteratura == La novela histórica Señales del Dresden, del escritor Martín Pérez Ibarra, narra la estancia nel fiordu Quintupeu del barcu xermanu y el so posterior fundimientu en badea Cumberland.<ref>{{Cita web|url=http://www.uqbareditores.cl/index.php?s=catalogo&id=528|títulu=Catálogo - Señales del Dresden, Martín Pérez Ibarra|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150221114245/http://uqbareditores.cl/index.php?s=catalogo&id=528|fechaarchivu=2015-02-21}}</ref> == Referencies y notes de pies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20130115045929/http://www.agenciadeturismochile.com/skorpios-fiordo-quintupeu/ Viaxes marítimos al Fiordu Quintupeu] * [http://www.revistadestinos.cl/index.php/component/content/article?layout=edit&id=111/ Tres la Buelga de l'ayalga del Dresden - Revista Destinos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160311115847/http://revistadestinos.cl/index.php/component/content/article?id=111/&layout=edit |date=2016-03-11 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Fiordos|Quintupeu]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] hx37r0zq4sy9gl972zapdef98yexz1g Entresierras 0 84866 4501012 4310431 2026-06-21T01:53:50Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501012 wikitext text/x-wiki {{Correxir}} {{rexón}} '''Entresierras''' ye una fastera histórica-tradicional española allugada nel centro sur de la [[provincia de Salamanca]], n'antigua [[Rexón de Lleón]], güei la comunidá autónoma de [[Castiella y Lleón]]. Ta compuesta poles subcontornes de l'[[Alto Alagón]] y [[Les Bardes]]. Llenda cola [[Sierra de Francia]] al oeste, el [[Campo Charro]] al norte, [[Salvatierra]] al este y la [[Xerra de Béjar]] al sur.<ref>{{cita web |url=https://books.google.es/books?id=xC36D1LHOlQC&printsec=frontcover&dq=habla+ribera&hl=es&ei=YRmxTu-jMtSd8gPhu4XGAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q&f=false |títulu= Las comarcas históriques y actuales de la provincia de Salamanca |publicación= Centru d'Estudios Salamanquinos |autor=Llorente Maldonado, Antonio |año=1976}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.turismoreinodeleon.com/comarcas/sur-leones/entresierras/ Ficha d'Entesierres na web del Turismu del Reinu de Lleón] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170209080934/http://www.turismoreinodeleon.com/comarcas/sur-leones/entresierras/ |date=2017-02-09 }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Comarques de Salamanca|Entesierres]] 7d1gurtwo0o0xi2g7e5svel5g7vxi04 Elly Amalia 0 85144 4500977 4459919 2026-06-20T18:15:37Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500977 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Elly Amalia''' {{nym}} ye una deportista [[indonesia]] que compitió en yudu, ganadora de dos medayes nel Campeonatu Asiáticu de [[Yudu]] de [[1981]] nes categoríes de –66 kg y abierta.<ref>[https://web.archive.org/web/20131023103335/http://www2.bbweb-arena.com/cozytoys/media/asia_judo_champions_eng.htm «Resultados del Campeonatu Asiático de Yudu (1966–2011)»].</ref> == Palmarés internacional == <center class=""> {| {{tablaguapa}} ! colspan="4" align="center" | Campeonatu Asiáticu |- ! Añu ! Llugar ! Medaya ! Categoría |- | align="center" | 1981 | align="left" | [[Xakarta]] {{IDN}} | align="center" | {{medaya de plata}} | align="center" | –66 kg |- | align="center" | 1981 | align="left" | [[Xakarta]] {{IDN}} | align="center" | {{medaya de bronce}} | align="center" | Abierta |} </center> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces deportista}} {{NF|?||Amalia, Elly}} [[Categoría:Deportistes d'Indonesia]] 0vh97uul56h0zc6cyd61031rncbmff6 Ellen Johnson-Sirleaf 0 92385 4500976 4465807 2026-06-20T18:08:04Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500976 wikitext text/x-wiki {{Premiu Nobel}} {{persona}} '''Ellen Johnson-Sirleaf''' {{nym}}, ye l'actual presidenta de [[Liberia]], en venciendo nes eleiciones presidenciales del [[8 de payares]] de [[2005]], nes que ganó al otru principal candidatu, l'ex xugador de [[fútbol]] [[George Weah]]. Sirvió como Ministra de Facienda sol mandatu del Presidente [[William R. Tolbert, Jr.|William Tolbert]], dende 1972 hasta 1973, añu onde un golpe d'estáu derrocó a Tolbert, dempués de lo cual dexó [[Liberia]] y ocupó altos cargos en diverses instituciones financieres. Llogró un distante segundu llugar nes eleiciones presidenciales de 1997. Más tarde, foi escoyida presidenta nes eleiciones presidenciales del añu 2005. Tomó posesión del so cargu'l 16 de xineru de 2006, siendo la primer muyer presidente electa n'África. El vienres 7 d'ochobre de 2011 recibió'l [[Premiu Nobel de la Paz]], compartíu col so compatriota [[Leymah Gbowee]] y cola [[Yeme|yemenina]] [[Tawakel Karman]]. == Biografía == Ellen Johnson-Sirleaf nació en [[Monrovia]], la capital de [[Liberia]], educada polos sos padres. Per parte del so padre ye de la etnia gola (1/2) y per parte de la so madre de la etnia [[kru]] (1/4) y alemana (1/4). El padre de Johnson-Sirleaf, Jahmale Carney Johnson, nació na probeza de les zones rurales. Foi'l fíu d'un xefe Gola de nome Jenneh, en Julijuah, del condáu de Bomi. El so padre foi unviáu a [[Monrovia]], onde'l so apellíu foi camudáu a Johnson pola llealtá del so padre al Presidente Hilary R. W. Johnson, el primer presidente que nació en [[Liberia]]. El padre de Johnson-Sirleaf convertir nel primer liberianu proveniente d'un grupu d'una etnia indíxena n'ocupar un cargu de la llexislación nacional. La so madre tamién nació na probeza en [[Greenville (Liberia)|Greenville]], [[Liberia]]. La so güela Juah Sarwee unvió a la madre de Johnson-Sirleaf a [[Monrovia]] cuando'l güelu alemán de Johnson-Sirleaf tuvo que fuxir del país dempués que [[Monrovia]] declarára-y la guerra a [[Alemaña]] mientres la [[Primer Guerra Mundial]]. Un miembru d'una prominente familia americano-liberiana, Cecilia Dunbar, adoptó y crió a la madre de Johnson-Sirleaf. Anque nun seya américo-liberiana por descendencia, Johnson-Sirleaf considérase culturalmente americano-liberiana. Johnson-Sirleaf estudió [[economía]] y cuentes de 1948 a 1955 nel Colexu d'África Occidental en [[Monrovia]]. Ella casóse con James Sirleaf cuando tenía 17 años d'edá, y viaxó a América en 1961 pa siguir los sos estudios na Universidá de Colorado, onde finalmente llogró un grau. Johnson-Sirleaf empezó a estudiar economía en [[Universidá de Harvard|Harvard]] de 1969 a 1971, ganando un [[Máster]] n'Alministración Pública. De siguío, tornó al so país pa trabayar sol gobiernu de [[William R. Tolbert, Jr.|William Tolbert]]. La Sra. Sirleaf tuvo cuatro fíos y tien ocho nietos. Amás, el so sobrín, Emmanuel Sumana Elsar foi'l so conseyeru políticu mientres les eleiciones presidenciales del 2005 en contra de [[George Weah]]. Ella sirvió como Ministra de Facienda de 1972 a 1973 sol gobiernu de [[William R. Tolbert, Jr.|Tolbert]]. Arrenunció dempués d'entrar nun desalcuerdu sobre gastos. Unos años más tarde, el Sarxentu [[Samuel Doe]], unu de los miembros del grupu étnicu indíxena Krahn, tomó'l poder nun Golpe Militar y el Presidente [[William R. Tolbert, Jr.|William Tolbert]] foi executáu xunto con dellos miembros del so gabinete por un pelotón de fusilamiento. La Redención del Pueblu tomó'l control del país y encabezó una purga contra l'ex gobierno. Johnson-Sirleaf llogró escapar en sentíu estrictu y se exilió en [[Kenia]]. De 1983 a 1985 desempeñóse como Direutora del Bancu Citibank en [[Nairobi]]. Cuando [[Samuel Doe]] declarar a sí mesmu presidente de [[Liberia]], decidió tornar al so país d'orixe a participar nes eleiciones y volvese en contra de [[Samuel Doe|Doe]]. Foi puesta so arrestu domiciliariu pol fechu, y foi condergada a 10 años de prisión. Johnson-Sirleaf tuvo un tiempu muncho más curtiu por tomar la ufierta de volver una vegada más al exiliu. Treslladar a [[Washington D.C.|Washigton]], y sirvió como Vice Presidente de la Oficina Rexonal pal Bancu Citibank, en [[Nairobi]], y del Bancu del Ecuador, en Washington. De 1992 a 1997 trabayó como Asistente d'alministrador y, de siguío, Direutora del Desarrollu de les Naciones Xuníes del Programa de la Oficina Rexonal pa África. Volvió a [[Liberia]] mientres los disturbios civiles y trescalóse cuando [[Samuel Doe]] foi asesináu por un grupu biforcáu de [[Charles Taylor (políticu)|Charles Taylor]] del Frente Patrióticu Nacional de Liberia. Primeramente, ella sofitó a [[Charles Taylor (políticu)|Taylor]] na sangrienta rebelión contra'l presidente Samuel Doe en 1990, que más tarde pasó a oponese a él. Un gobiernu provisional foi puestu nel poder, lideráu por una socesión. En 1997, ella postulóse pa les eleiciones presidenciales de 1997, onde llogró'l segundu llugar nuna polémica eleición, perdiendo ante [[Charles Taylor (políticu)|Charles Taylor]] consiguiendo un 10% de los votos ante'l 75% de Taylor. Munchos observadores dixeron que la eleición foi xusta, anque llueu Johnson-Sirleaf foi acusada de traición. En 1999 la Guerra Civil tornó a la rexón y Taylor foi acusáu d'interferir colos sos vecinos, fomentando los disturbios y la rebelión. El 11 d'agostu de 2003, dempués de muncha persuasión, [[Charles Taylor (políticu)|Charles Taylor]] apurrió'l poder al so suplente [[Moses Blah]]. El nuevu gobiernu provisional y los grupos rebalbos roblaron un históricu alcuerdu de paz y establecieron la instalación d'un nuevu xefe d'Estáu. Ellen Johnson-Sirleaf propúnxose como una posible candidata, pero a la fin los diversos grupos escoyeron a [[Gyude Bryant]], un políticu neutral. Johnson-Sirleaf desempeñóse como xefe de la Comisión pa la Reforma de la gobernanza. Johnson-Sirleaf desempeñó un papel activu nel gobiernu de transición como'l país preparar pa les eleiciones de 2005, y, finalmente, postuló pa la presidencia en contra del so rival, el ex-futbolista internacional, [[George Weah]]. Johnson-Sirleaf llogró una mayoría na eleición al traviés de la disputa de Weah nes resultaos. L'anunciu de la nueva líder aplazar hasta les investigaciones que se llevaron a cabu. Na primer vuelta de les eleiciones, la so candidatura foi la segunda más votada con 175.520 votos, pasando a la segunda vuelta definitiva na que s'enfrentó a [[George Weah]]. El [[11 de payares]] de 2005, con un escrutiniu del 97% de los votos, la Comisión Eleutoral Nacional de Liberia declaró a Johnson-Sirleaf ganadora de les eleiciones, resultáu non aceptáu pol so oponente [[George Weah]], que presentó un recursu ante'l Tribunal Supremu liberianu pidiendo que se suspendiera l'escrutiniu por supuestes irregularidaes. Les acusaciones de fraude fueron refugaes polos observadores internacionales y pola comisión eleutoral, que'l [[23 de payares]] confirmó'l trunfu de Johnson-Sirleaf. El 23 de payares de 2005, Ellen Johnson-Sirleaf foi declarada la ganadora de les eleiciones en [[Liberia]] y confirmóse como la próxima presidenta del país. La so inauguración, a la qu'asistieron numberosos dignatarios estranxeros, incluyida la primer dama d'EE.XX. [[Laura Bush]] y la secretaria d'Estáu [[Condoleezza Rice]], tuvo llugar el llunes [[16 de xineru]] de 2006. En marzu de 2012 viose envolubrada nun fuerte discutiniu por unes declaraciones nes que defendía la criminalización de la homosexualidá<ref>{{Cita web|url=http://www.infobae.com/notas/638287-Premiu-Nobel-de-la Paz-propone-agravar-penes-pa-los homosexuales.html|títulu=Premiu Nobel de la paz propón agravar les penes pa homosexuales|fechaaccesu=22 de marzu de 2012}}</ref> nel so país nun momentu nel que s'aldericaben dos proyeutos pa endurecer les penes. Por causa de ello, l'ex primer ministru británicu [[Tony Blair]], presente nel actu nel cual Johnson-Sirleaf pronunció eses declaraciones, declaró sentise avergoñáu<ref>{{Cita web|url=http://elcomercio.pe/mundo/1390493/noticia-nobel-paz-defende-criminalizacion-rellaciones-homosexuales|títulu=Nobel de la Paz defende la criminalización de les rellaciones homosexuales|fechaaccesu=22 de marzu de 2012}}</ref> y organizaciones defensores de los derechos de los homosexuales empezaron una campaña por que'l Premiu Nobel sía-y retiráu.<ref>{{Cita web|url=http://www.presspeople.com/pr/colegues-pide-retirada-premiu-nobel-paz|títulu=COLEGUES pide la retirada del Premiu Nobel de la Paz|fechaaccesu=22 de marzu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220930134122/http://www.presspeople.com/pr/colegues-pide-retirada-premiu-nobel-paz|fechaarchivu=2022-09-30}}</ref> == Presidencia == Mientres la campaña eleutoral, la figura de la güela foi de cutiu clisada per parte de los funcionarios y guardaespaldes. Un veteranu de la escena política de [[Liberia]] díxo-y a la señora Johnson-Sirleaf que'l so llamatu provién de la so voluntá de fierro y determinación. "Fuera muncho más fácil pa ella dexar la política y sentase en casa, otros facer pero ella nunca arrenunció". Na primer ronda de votación de 2005, llegó en segundu llugar con 175.520 votos, al traviés de la so puesta a la segunda vuelta de votación el [[8 de payares]] contra l'ex xugador de fútbol [[George Weah]]. El [[11 de payares]], la Comisión Eleutoral Nacional de Liberia declaró a Johnson-Sirleaf la presidenta electa de [[Liberia]]. La so inauguración del so cargu tuvo llugar el [[16 de xineru]] del 2006; dellos estranxeros qu'asistieron a la ceremonia fueron [[Condoleezza Rice]], [[Laura Bush]] y [[Michaëlle Jean]]. El [[15 de marzu]] del 2006, la Presidenta Johnson-Sirleaf pidió una xunta conxunta del Congresu de los Estaos Xuníos, pidiendo'l sofitu d'América p'ayudar al so país a "convertise nun brillosu faru, un exemplu pa África y el mundu de lo que l'amor pola llibertá puede llograr". Incómodamente pa Johnson-Sirleaf, los siguidores del ex Presidente [[Charles Taylor (políticu)|Taylor]] siguen siendo en gran númberu nel gobiernu de [[Liberia]]. La desamorada esposa de [[Charles Taylor (políticu)|Taylor]], Jewel Howard Taylor, atopar nel Senáu. El 26 de xunetu de 2007, la Presidenta Johnson-Sirleaf, celebra'l Día aniversariu 160 de la Independencia de Liberia sol lema "En Liberia 160: Reclamemos el futuru". Ella pidió-y al activista de 25 años d'edá, Kimmie Weeks, sirvir como Orador Nacional pa les celebraciones. Kimmie convertir nel Orador Nacional más nuevu de [[Liberia]] en más d'un centenar d'años y pronunció un discursu de gran algame. Pidió que'l gobiernu déa-y prioridá a la educación y a l'atención de la salú. Unos díes más tarde, la Presidenta Sirleaf emitió una Orde Executiva na que la educación elementaria foi declarada gratuita y obligatoria pa tolos neños n'edá escolar. La presidenta Johnson-Sirleaf ye una miembru del [[Conseyu de Muyeres Líderes Mundiales]], una rede internacional d'actuales y ex muyeres Presidentes y Primeres Ministres, que la so misión ye movilizar el mayor nivel de muyeres dirixentes a nivel mundial pa l'acción coleutiva sobre cuestiones d'importancia como un desenvolvimientu equitativo. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commons|Ellen Johnson-Sirleaf}} * [http://www.imow.org/wpp/stories/viewStory?language=es&storyid=924 Un artículu sobre Ellen Johnson-Sirleaf pol Muséu internacional de muyeres.] * {{Enllaz rotu|1=Liberia: Ellen Johnson-Sirleaf va ser la primer muyer xefe d'Estáu n'África |2=http://www.plus.es/codigo/noticias/ficha_noticia.asp?id=507378 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} CNN + Nota: Esti títulu contién errores: Etiopía y Exiptu yá tuvieron xefes d'estáu (anque non presidentes nin escoyíes democráticamente). * {{Enllaz rotu|1=Liberiana Johnson-Sirleaf, primer presidenta d'un estáu africanu |2=http://www.diariocolatino.com/internacionales/detalles.asp?NewsID=6236 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} Diariocolatino.com * [https://elpais.com/diario/2011/10/08/internacional/1318024801_850215.html Georgina Figales, "Les muyeres ganen el premiu de la paz"], ''El País'', 8 d'ochobre de 2011 *[http://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/africa/liberia/ellen_johnson_sirleaf Biografía por CIDOB] {{n'idioma|es}} {{Socesión|títulu= [[Ficheru:Coat of arms of Liberia.svg|25px|center]] [[Presidente de Liberia]] |predecesor= [[Gyude Bryant]] |socesor= Nel cargu |periodu= Dende'l [[16 de xineru]] de [[2006]] | títulu2 = [[Ficheru:Nobel prize medal.svg|25px|center]] [[Premiu Nobel de la Paz]]<br /><small>(xunto a [[Leymah Gbowee]] y [[Tawakul Karman]])</small> | periodu2 = [[2011]] | predecesor2 = [[Liu Xiaobo]] | socesora2 = [[Xunión Europea]] }} {{NF|1938||Johnson Sirleaf, Ellen}} {{Tradubot|Ellen Johnson-Sirleaf}} [[Categoría:Liberianos] [[Categoría:Xefes de gobiernu]] [[Categoría:Premiu Nobel de la Paz]] [[Categoría:Presidentes de Liberia]] 5o5gs9hq30xm2tr4s48iwyu8i47mdgw Elisabeth von Thadden 0 93372 4500968 4492626 2026-06-20T17:32:29Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500968 wikitext text/x-wiki {{persona}} [[Ficheru:Stolperstein Carmerstr 12 (Charl) Elisabeth von Thadden.jpg|thumb|250px]] [[Ficheru:Heidelberg Wieblingen Elisabeth-von-Thadden-Schule.jpg|thumb|250px|Elisabeth-von-Thadden-Schule.]] '''Elisabeth Adelheid Hildegard von Thadden''' {{nym}}, foi un miembru de la [[nobleza]] alemana fundadora d'una escuela y pedagoga, feroz [[Resistencia alemana al nazismu|opositora]] al réxime [[nazi]] foi executada por supuestes conexones col [[intriga del 20 de xunetu]] de 1944. == Biografía == Elisabeth von Thadden yera fía d'Adolf von Thadden-Trieglaff (1858-1932) y Ehrengard von Gerlach (1868-1909), la mayor de cinco en 1905 camudar a [[Pomerania]], creciendo como [[protestante]] y [[cristiana]]. El so hermanu foi un importante teólogu [[Reinold von Thadden]] (1891-1976), y el so sobrín el conocíu historiador Rudolf von Thadden (* 1932) y el so hermanu'l políticu [[Adolf von Thadden]] (1921-1996). A la muerte de la so madre, tomó cargu de la familia dende 1909, entamando amás les conferencies ''Trieglaffer Konferenzen'' qu'atraxo un importante grupu de pensadores. El so padre volvió casase en 1920– con Barbara Blank (1895-1972) – y ella asistió en Berlín a la ''Soziale Frauenschule'' onde se formó n'educación progresista ganáu depués esperiencia so educadores como [[Hermann Lietz]] y [[Kurt Hahn]]. Viviendo en 1926 nel castiellu Schloss Wieblingen de [[Heidelberg]], in 1926, formó eñ ''Evangelisches Landerziehungsheim für Mädchen'', una escuela pa neñes cristianes. Mientres el nazismu foi encesu opositora, en 1940 tuvo problemes cola [[Gestapo]] cuand la escuela foi denunciada por actividaes opositores sacupándola a Tutzing en [[Baviera|Bavaria]] y darréu clausurada. Von Thadden tornó a Berlin xuniéndose a la [[Cruz Bermeya]], contautar con opositores como [[Helmut Gollwitzer]], [[Martin Niemöller]] y [[Elly Heuss-Knapp]] y formó parte del [[Círculu de Solf]]. Nuna d'eses xuntes onde foi anfitriona, el 10 de setiembre de [[1943]], entró al círculu'l dr. [[Paul Reckzeh]], informante de la Gestapo que los delató. Foi arrestada'l 12 de xineru de [[1944]],en [[Meaux]], [[Francia]]. Foi entrugada mientres meses nel [[campu de concentración de Ravensbrück]]. Dempués del [[intriga del 20 de xunetu]] foi llevada ante'l xuez [[Roland Freisler]], sentenciada a la guillotina y executada en Plötzensee Berlin en setiembre de 1944. Una cai lleva'l so nome según la escuela que fundó y otres en Leverkusen, Karlsruhe, Kiel, Leverkusen, Fulda, Mannheim y Wesel. El compositor Christopher Fox escribió una ópera sobre'l so procesu y execución<ref>http://www.guardian.co.uk/music/2012/nov/21/opera-for-my-resistance-fighter-aunt/print</ref> == Lliteratura == * Manfred Berger: ''Thadden, Elisabeth von''; in: Hugo Maier (Hrsg.): ''Who is who der Sozialen Arbeit''; Freiburg/Br. 1998, S. 588 f * ''Genealogisches Handbuch des Adels. Adelige Häuser A''; Bd. 25, S. 519, Bd. 117 der Gesamtreihe; Limburg (Lahn): C. A. Starke, 1998; {{ISSN|0435-2408}} * Irmgard von der Lühe: ''Elisabeth von Thadden. Ein Schicksal unserer Zeit''; Eugen Diederichs Verlag Düsseldorf-Köln, 1966 * Irmgard von der Lühe: ''Eine Frau im Widerstand. Elisabeth von Thadden und das Dritte Reich''; Freiburg o.a.: Herder, 1983; ISBN 978-3-451-07785-2; Lax Verlag, 1989⁴; ISBN 978-3-7848-7012-0 * Matthias Riemenschneider o. Jörg Thierfelder (Hg.): ''Elisabeth von Thadden. Gestalten – Widerstehen – Erleiden''; in'': Edition Zeitzeugen''; Hans Thoma Verlag, 2002; ISBN 3-87297-148-4 * Martha Schad: ''Frauen gegen Hitler. Schicksale im Nationalsozialismus''; München 2001, S. 145 ff * Günther Weisenborn: ''Der lautlose Aufstand.'' Hamburg 1953 == Ver tamién == * [[Cristianos sol nacionalsocialismu]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20060220022109/http://www.mscd.edu/~mdl/gerresources/frauen/evonthadden.htm bio] * [http://www.shoa.de/content/view/390/162 ''Eine Christin in der Zeit des Nationalsozialismus'' Barbara Hohmann] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927195340/http://www.shoa.de/content/view/390/162 |date=2007-09-27 }} * [https://web.archive.org/web/20051217105801/http://www.oberreut.org/Elisabeth-V.-Thadden.htm Elisabeth von Thadden at Oberreut Citizens' Club] * [http://www.thadden.hd.bw.schule.de/ ''Elisabeth-von-Thadden-Schule'' website] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171014165932/http://www.thadden.hd.bw.schule.de/ |date=2017-10-14 }} * [https://web.archive.org/web/20051118114626/http://www.karlsruhe.de/Stadt/VLW/vlastrne.htm ''Elisabeth-von-Thadden-Straßy'' in Karlsruhe] * [http://www.shoa.de/biographien/390.html Bio] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090613075443/http://www.shoa.de/biographien/390.html |date=2009-06-13 }} * [http://www.widerstand-christlicher-frauen.de/biografien/vthadden_elisabeth.htm Elisabeth von Thadden] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101207073839/http://www.widerstand-christlicher-frauen.de/biografien/vthadden_elisabeth.htm |date=2010-12-07 }} * [http://www.fembio.org/biographie.php/frau/biographie/elisabeth-von-thadden/ Kurz-Biografie bei Frauen-Biographieforschung y.V.] {{NF|1890|1944|Thadden, Elisabeth von}} {{Tradubot|Elisabeth von Thadden}} [[Categoría:Políticos y polítiques de Prusia]] [[Categoría:Políticos y polítiques d'Alemaña]] [[Categoría:Nobles de Prusia]] [[Categoría:Pedagogos y pedagogues d'Alemaña]] [[Categoría:Nobles d'Alemaña]] [[Categoría:Miembros de la Resistencia alemana]] pik91fcl6k8o5u6qzfobzdt4z7jnpb0 Estrechu de Magallanes 0 94464 4501113 4478924 2026-06-21T11:19:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501113 wikitext text/x-wiki {{Xeografía}} [[Ficheru:StraitOfMagellan.jpg|mini|]] El '''estrechu de Magallanes''' ye un pasu marítimu alcontráu nel estremu sur de [[Chile]] —ente la [[Patagonia]], la [[isla Grande de Tierra del Fueu]] y delles islles allugaes al oeste d'esta escontra l'[[océanu Pacíficu]]—. Ye'l principal pasu natural ente los océanos Pacíficu y [[océanu Atlánticu|Atlánticu]]. Alministrativamente, pertenez a la [[rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]], el [[Rexones de Chile|territoriu chilenu]] más austral. D'alcuerdu a la [[Organización Hidrográfica Internacional]], la so boca oriental ta determinada pela llinia que xune'l [[cabu Vírxenes]] col [[cabu del Espíritu Santu]].<ref name=OHI>{{cita web |url=http://www.iho-ohi.net/iho_pubs/standard/S-23/S23_1953.pdf |títulu=Limits of ocean and seas. Special publications N­° 23 |fechaaccesu= |edición=3ª |fecha=1953 |páxina=35 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120208045609/http://www.iho-ohi.net/iho_pubs/standard/S-23/S23_1953.pdf |fechaarchivu=8 de febreru de 2012 }}</ref> Sicasí, esta llende nun foi aceptada nin por [[Arxentina]] nin por [[Chile]], que roblaron el [[Tratáu de paz y amistá ente Arxentina y Chile|Tratáu de 1984]], qu'estableció nel so artículu 10º que «el términu oriental del Estrechu de Magallanes [ta] determináu por [[punta Dungeness]] nel Norte y cabu del Espíritu Santu nel Sur»,<ref>[[s:Tratáu de Paz y Amistá ente Arxentina y Chile de 1984|Tratáu de Paz y Amistá ente Arxentina y Chile de 1984]]</ref> considerándolo íntegramente dientro de la xurisdicción de Chile, na rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena. Acordies colos trataos arxentín-chilenos de [[1881]] y [[1984]], l'accesu pela so boca oriental y la navegación del mesmu atópense aseguraos a los buques de toles banderes en tou tiempu y circunstancia. == Orixe xeolóxicu == Mientres el [[cretácicu]] tardíu, hai aproximao 80 millones d'años, aniciáronse quebres de parés planes por cuenta de los movimientos terrestres, que dieron orixe a les [[canales de la Patagonia]]. Una d'estes quebres, qu'empezaba cercana a la llatitú 53ºS, tomó progresivamente la direición NUN SE formando una angosta y llarga depresión que pasó a formar, darréu, la parte occidental del futuru estrechu de Magallanes dende la boca occidental hasta'l [[cabu Froward]]. Mientres el [[pleistocenu]], hai aproximao 1&nbsp;500&nbsp;000 años, les condiciones climátiques del planeta teníen carauterístiques estremes aniciando una vasta [[Indlandsis|capa de xelu]] que cubría l'estremu sur del continente americanu dende'l valle del [[ríu Gallegos (ríu)|ríu Gallegos]] hasta l'estremu sur de la [[isla Hoste]], pero dexando fuera les islles Wollaston y Hermites. Depués, esti mantu de xelu empezó a movese, reculando y avanzando, dando orixe a enormes llingües glaciares. Una d'estes llingües, por cuenta de la erosión y al movimientu de meyora y retrocesu glaciar, contribuyó a llabrar y afondar depresiones formando la gran cuenca que forma la boca oriental del estrechu. Una segunda llingua formó un llagu ente les actuales Angosturas y finalmente formóse un gran banzáu empobináu de norte a sur, qu'empezaba nel pasu Famine y que dixebraba la [[península de Brunswick]] de la [[isla Dawson]]. D'esta forma, la parte oriental del futuru estrechu tuvo formada por dos grandes llagos y una amplia cuenca na so boca oriental. Ente los dos llagos formó un [[ismu]] que dexó, hai unos 10&nbsp;000 años, el pasu escontra'l sur de diverses especies de la fauna terrestre y de los primeros seres humanos. Cuando'l nivel de les agües xubió por cuenta de los destemples del fin de la era glacial, xuniéronse los llagos cola cuenca de la boca y formóse l'estrechu. Esto asocedió nuna fecha recién non determinada. == Antecedentes históricos == El 12 d'ochobre de [[1492]], [[Cristóbal Colón]] llegó a [[América]], pero hasta la so muerte tuvo convencíu qu'aportara a les Indies Orientales. [[Américo Vespucio]], en [[1503]] publicó les sos “cartes de viaxe” nes qu'aseguraba que les tierres descubiertes por Colón yeren un ''Mundus Novus'', como proponía llamales. En [[1507]] el cosmógrafu [[Martin Waldseemüller]], dempués de lleer les cartes de Vespucio, publicó un mapa tituláu ''[[Universalis Cosmographia]]'' al qu'acompañaba un tratáu de [[Mathias Ringmann]] y otros, la ''Introducción a la Cosmografía'' de gran espardimientu científicu. Tanto nel llibru como nel mapa y nun globu terráqueo presentáu na mesma fecha incluyíense les nueves tierres a les que, n'homenaxe al que consideraben el so descubridor, denominaben América. Años dempués el [[cartógrafu]] reconoció'l so error y retratóse nun nuevu mapa publicáu en 1513, pero'l nome yá se xeneralizara. En [[1513]], [[Vasco Núñez de Balboa]] afayó, dende'l [[Ismu de Panamá]] n'[[América Central]], un gran océanu al que llamó [[mar del Sur]]. Esti descubrimientu confirmó la tesis del ''Mundus Novus'' de Vespucio y desamarró n'Europa, especialmente n'España, les enganíes de topar una nueva ruta marítima escontra les islles de les especies saleando escontra l'oeste, pasando al traviés del nuevu mundu pos, según el [[Tratáu de Tordesillas]], España tenía la posesión de les tierres occidentales d'América polo que precisaba atopar una ruta escontra elles evitando la del [[cabu de Bona Esperanza]], muncho más llarga, que quedaba sol dominiu de Portugal. Fernão de Magalhães, marín portugués, foi humildáu pol rei de Portugal, polo que decidió ufiertar los sos servicios al rei d'[[España]]. Pa ello treslladóse a [[Sevilla]] onde se fixo súbditu del monarca español, pasando a llamase [[Fernando de Magallanes]], como se-y conocería dende entós. Magallanes y el so sociu [[Ruy Faleiro]] fueron los primeres n'intentar atopar la ruta. Ufiertaron al nuevu monarca [[Carlos I d'España]], futuru Carlos V d'Alemaña, atopar un pasu que, xuniendo l'Atlánticu col mar del Sur, dexaría-yos llegar a les [[islles Moluques]], conocíes como "Islles de les ''Especies''", saleando escontra l'oeste. Magallanes recibió'l sofitu económicu del rei y del fanegueru financiador [[Cristóbal de Haro]]. De Haro pondría les naves y el monarca l'armamentu y provisiones. De Haro contribuyiría con 3/4 del costu y el rei col 1/4 restante. == Espedición y descubrimientu == {{AP|Espedición de Magallanes-Elcano}} [[Ficheru:Ferdinand Magellan.jpg|thumb|Fernando de Magallanes.]] [[Ficheru:Descubrimiento del Estrecho de Magallanes.jpg|250'xpx|miniaturadeimagen|Descubrimientu del estrechu de Magallanes.]] [[Ficheru:NaoVictoria.JPG|thumb|Retruque de la nao Victoria de [[Hernando de Magallanes]] nel [[Museo Nao Victoria]] de [[Punta Arenas]].]] [[Ficheru:Strait of Magellan's discovery 1520.svg|thumb|Mapa del viaxe de Hernando de Magallanes de 1520.]] El 22 de marzu de [[1518]] oficializar en [[Valladolid]] la espedición, nomándose al navegante [[Portugal|portugués]] al serviciu del [[Imperiu español]], [[Hernando de Magallanes]] capitán xeneral de la flota y gobernador de toles tierres qu'atopara. Nesta alcordáronse los privilexos que tendríen Magallanes y Faleiro y establecióse que l'armada a entamase pasaría a conocese como "de les Moluques". L'[[Armada de les Moluques]], compuesta por 5 naves, zarpó de [[Sanlúcar de Barrameda]] el [[20 de setiembre]] de [[1519]]. Les naves yeren: la ''Trinidá'', de 100 a 110 toneles, nave capitana al mandu de Magallanes; la ''San Antonio'', de 120 toneles, al mandu de Juan de Cartaxena; la ''Concepción'', de 90 toneles, encabezada por Gaspar de Quezada y con [[Juan Sebastián Elcano]] como contramaestre; la ''Victoria'', de 85 toneles, comandada por Luis de Mendoza, y la ''Santiago'' mandada por [[Juan Serrano|Juan Rodríguez Serrano]] (nacíu João Rodrigues Serrão). La dotación taba formada por 239 homes, dende'l capitán xeneral al postreru marineru. En Canaries y Brasil amestáronse más tripulantes hasta llegar a 265. La mayoría d'ellos nunca más tornaría a España. Fixeron escala na islla Tenerife (Canaries), [[Recife]] y [[Rio de Janeiro]] onde recalaron el 13 d'avientu del mesmu añu. A empiezos de [[1520]], percorrieron la mariña oriental de Suramérica. Al llegar a la desaguada del [[ríu de la Plata]] na vieya colonia de "Santa María de los [[Buenos Aires]]", Magallanes creyó que topara'l pasu escontra'l mar del Sur, pero al internase n'este notó que namái se trataba d'un inmensu caudal d'agua duce. Siguió saleando escontra sur y el 31 de marzu de 1520 recaló a una gran badea a la que llamó [[Badea de Santuyano|Santuyano]]. Ordenó'l desembarcu pa envernar per espaciu de cinco meses. Mientres esta estancia la nave Santiago naufragó y produciéronse motinos empobinaos polos capitanes de les naves. [[Antonio Pigafetta]], cronista d'esti viaxe escribió: {{cita|Los traidores yeren Juan de Cartaxena, veedor de la escuadra; Luis de Mendoza, tesoreru; Antonio Coca, contador; y Gaspar de Quezada. La intriga foi descubiertu: el primeru foi estazáu y el segundu apuñaláu. Perdonar a Gaspar de Quezada, que dellos díes dempués meditó una nueva traición. Entós, el capitán xeneral, que nun s'atrevió a quitar la vida porque fuera nomáu capitán pol mesmu emperador, espulsó-y de la escuadra y abandónolu na tierra de los patagones con un sacerdote, el so cómpliz.|Antonio Pigafetta}} Tamién hai de conocese que Magallanes indultó a Juan Sebastián de Elcano perdonándo-y la vida por habese xuníu a los remontaos. Equí tomaron contautu colos aboríxenes d'estatura xigantesca», llegándo-y ellos un pocu más allá de la cintura. Yeren homes blancos de pelo y bien fuertes de musculatura a los que Magallanes llamó ''patagão'' ('pie grande') o «patagones», y a la rexón, «Patagonia». El 21 d'ochobre de 1520, afayó un cabu detrás del cual acolumbrábase una gran entrada de mar. Al cabu bautizar como de los Once mil Vírxenes. El 1 de payares de 1520, depués d'esplorar la entrada de mar, Magallanes entró al estrechu al que llamó de ''Tolos Santos'' una y bones esi día la [[Ilesia católica]] celebra esa festividá. Al salealo, contempló na ribera sur grandes fogatas qu'esprendíen enforma fumu, que producíense pola cantidá inmensa de gas natural que emanaba nesa zona a la que los aboríxenes habíen prendíu fueu en dalgún momentu pa faer los sos rituales máxicos. Bautizar como Tierra de los Fueos. Pasáu'l golfu que lu sirve de boca oriental, la escuadrilla internóse resueltamente nes primeres angosturas de la canal, siguiendo siempres el mesmu aldu, l'esti-sur, hasta llegar a una espaciosa ensenada cerca de la cual llevantábense delles islles, la [[bahía San Bartolomé]]. Nesti puntu, la naturaleza d'aquelles canales camudaba d'aspeutu. Hasta ellí, el paisaxe que se presentara a la vista de los esploradores yera murniu y probe. Estendíes sableres d'arena batíes por un vientu fríu, eminencies de poco altor, desprovistes d'árboles y con una miserable vexetación yerbácea, roques grebes y pelaes, y un cielu llimpio y seco, foi tou lo que vieron na primer parte del estrechu. Desque pasaron la segunda angostura, el paisaxe camudaba como por encantu. Montes más elevaos, con visos cubiertos de nieve y con un suelu amugáu por agües frecuentes, ostentaben una luxosa vexetación d'árboles y yerbas. Esti cambéu de paisaxe causó una prestosa sorpresa a los viaxeros qu'acababen de pasar munchos meses nes maneres rexones de la mariña oriental. Dende la badea en que fondiara Magallanes, la mariña camudaba violentamente de direición, dirixéndose en llinia recta escontra'l sur. Esti aldu tomaron los espedicionarios; pero a pocu andar toparon l'estrechu estremáu en dos canales pola interposición de tierres montascoses. Magallanes mandó que dos de les sos naves entraren pel camín al oriente, mientres él siguía avanzando pela otra canal col restu del so escuadrilla. Les dos divisiones quedaron n'axuntase nel puntu en que s'abrir eses dos canales. Esta midida de procuru traería a Magallanes una de les sos mayores dificultaes. Nos primeros díes de payares, Magallanes, percorrió l'allongamientu de la mariña de la [[península de Brunswick]], hasta'l [[cabu Froward]] reparando ellí que l'estrechu tomaba una direición escontra'l noroeste y esperó mientres cinco díes mientres les otres dos naves esploraben la canal oriental ensin atopa-y salida. Una d'elles, la Victoria, al mandu de [[Duarte Barbosa]], qu'había avanzáu menos nesta reconocencia, dio depués la vuelta a axuntase col xefe espedicionariu. La otra, denomada San Antonio, había alloriáu más lloñe inda. Al tercer día (8 de payares) tornó de la so esploración, pero nun topó a Magallanes nel puntu de xunta. Mandaba esta nave'l capitán [[Álvaro de Mezquita]], primu hermanu de Magallanes y home de toa'l so enfotu. Por desgracia, taba embarcáu tamién nel mesmu buque'l pilotu [[Esteban Gómez]] que sublevó a la tripulación, prindó al capitán Mezquita, desertó y dio la vuelta a España, quedando namái tres naves na espedición. Esta traición, que quitaba a los espedicionarios d'unu de los sos buques (San Antonio) y de una abondosa provisión de cebera, tuvo a puntu d'atayar la espedición. Cuando'l xefe espedicionariu volvió al llugar en que tenía d'axuntase tola escuadra, esperimentó la más desagradable sorpresa al ver que nun se topaba ellí la nave que mandaba'l capitán Mezquita. Magallanes tarreciendo que la nave naufragara na reconocencia de les canales dobló la so actividá pa buscar la nave perdida nes canales inmediates. Namái dempués de dellos díes, cuando sumiera toa esperanza de topar a los sos compañeros, resolvió Magallanes alloñar d'aquellos llugares. Entá entós, fixo poner señales en dellos puntos de la mariña y dexó una marmita con una carta en qu'indicaba l'aldu que diba tomar por que pudiera siguilo la nave San Antonio. La esploración de les tierres vecines al estrechu nun ufiertaba nengún interés pa Magallanes que namái buscaba ellí'l pasu pa llegar a los mares de la India. Per otra parte, aquella rexón apoderada pol fríu nun valía la pena de detener nel so camín a los navegantes que diben en busca de les islles más riques del mundu. Pero Magallanes, entá ensin detenese, formábase un conceutu cabal de les tierres qu'acolumbraba. Pa él, la mariña que tenía al norte yera la estremidá austral del continente americanu. La rexón del sur, que Magallanes denominó [[Isla Grande de Tierra del Fueu|Tierra del Fueu]], poles munches fogatas qu'ellí encendíen nativos que la poblaben, debía de ser una gran isla. Ensin detenese colos trés naves que formaben la so escuadrilla, siguió resueltamente el so navegación pela angosta canal que s'abrir con direición al noroeste. El 27 de payares de 1520 entraba, a lo último Magallanes nel [[océanu Pacíficu]], como'l mesmu bautizó.<ref>[http://www.quepasa.cl/icarito/enciclopedia/efemerides/efemeridedeldia/0,0,38035857_165312695__11-27,00.html La Tercera::Icarito - Efemérides - payares 27<!-- Títulu xeneráu por un bot -->]</ref> Ellí terminóse la primer esploración europea d'aquella parte de Chile. Magallanes foi asesináu'l 27 d'abril de [[1521]] nuna demostración de poder con solu 48 espedicionarios cristianos, enfrentar a más de 1500 guerreros d'una tribu d'aboríxenes musulmanes sol mandu del so xefe Datu, [[Lapu-Lapu]], que nun aceptaba al rei d'España como amu y señor d'eses tierres, na [[isla de Mactán]] ([[Filipines]]). [[Juan Sebastián Elcano]] tomó'l mandu de la nave Victoria, depués de que la ''Concepción'' fixera agua y fundiérase, siguiendo'l viaxe con namái dos naves escontra les [[Islles Moluques]]. Depués la ''Trinidá'', pol so mala traza, tuvo que quedase con 53 tripulantes na islla [[Tidore]]. Namái tornó a España'l ''Victoria'', al mandu de Juan Sebastián de Elcano con 18 homes incluyíu'l cronista del viaxe [[Antonio Pigafetta]]. Recalaron en [[Sanlúcar de Barrameda]], [[Sevilla]], el 6 de setiembre de 1522. Fueron los primeres en [[Circunnavegación|circunnavegar]] la Tierra. Ye interesante conseñar que la espedición, a pesar d'haber perdíu trés naves y de desertar una cuarta, tuvo un ésitu económicu importante. Namái coles especies que la Victoria tresportó dende les Moluques a [[España]], cubriéronse tolos costos y llogróse utilidá. == Entamu y términu == [[Ficheru:SRTM-W75.10E68.33S53.00N52.00.PuntaDelgada.png|thumb|Sector 52°S - 53°S.]] [[Ficheru:SRTM-W74.50E68.33S54.00N53.00.PuntaArenas.png|thumb|Sector 53°S - 54°S.]] [[Ficheru:SRTM-W73.50E68.33S55.00N54.00.IslaNoir.png|thumb|Sector 54°S - 55°S.]] [[Ficheru:Angostura magallanes.jpg|300px|miniaturadeimagen|derecha|Estrechu de Magallanes na so angostura, de fondu la isla Tierra del Fueu]] [[Ficheru:Ferry magallanes.jpg|300px|miniaturadeimagen|derecha|Barcaza que crucia vehìculos ente la isla y el continente]] * '''''Primer sector – oriental''''': Ente la punta Dungeness allugada na vera continental y el cabu Espíritu Santu na [[Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur|Tierra del Fueu]] ábrese la gran boca que da entamu al estrechu pol so sector empobine. La distancia ente estos dos puntos ye de 32&nbsp;km (16 [[Milla náutica|milles náutiques]]) y el so puntu central ta en {{coord|52|30|00|S|68|30|00|W|type:}} Nel sector de la entrada tenemos un doble saco formáu poles [[badea Posesión]] nel sector continental y la [[bahía Loma]] nel sector insular. Esti sector tien 64&nbsp;km (35 [[Milla náutica|milles náutiques]]) de llargu. Depués vien la [[Primer Angostura]], angostura que tien un anchu mínimu de 3.7&nbsp;km (2 [[Milla náutica|milles náutiques]]) y una llongura de 16&nbsp;km (9 [[Milla náutica|milles náutiques]]). Devasada esta, vien otru ampliu sacu que da orixe a les badees Santiago y Gregorio pol continente y la badea Felipe pola banda insular. Esta parte tien una llongura de 20 milles marines. Sigue la [[Segunda Angostura]] que tien una llongura de 22&nbsp;km (12 [[Milla náutica|milles náutiques]]) y un anchu mínimu de 7,4&nbsp;km (4 [[Milla náutica|milles náutiques]]). Con esta angostura remata la parte oriental del estrechu que tien un llargu total de 76 milles marines y una direición xeneral NE-SO. * '''''Segundu sector – central''''': Esti sector ye'l más anchu del estrechu y ye por eso que toma'l nome de camín Anchu. El máximu anchor ye de 35&nbsp;km (18,5 [[Milla náutica|milles náutiques]]) ente badea Agua Fresca na ribera continental y el cabu Monmouth na Tierra del Fueu. La so direición xeneral ye N-S y enllargar por 120 quilómetros. Na mariña continental ábrense delles badees: Oazy, Pecket, Shoal, Laredo, Catalina y Agua Fresco y los cabos Negru y San Isidro. Na mariña de la Tierra del Fueu destaquen les badees Lee, Porvenir, Xente Grande y l'enorme badea Inútil. Equí atópense les primeres islles del estrechu: Isabel, [[Isla Madalena (Magallanes)|isla Madalena]] y María. * '''''Tercer sector – occidental''''': Pasáu'l cabu San Isidro entrar a la seición más llarga del estrechu onde toma una direición xeneral NO-SE y vase estrechando cada vez más a lo llargo de cuasi 164 milles marines nos que l'aspeutu de la mariña camuda a un paisaxe qu'apavoria pola so guapura. Grandes cuetos con montes y nieves nos sos cumes. La canal va tomando distintos nomes a midida que avánzase escontra l'océanu Pacíficu: Pasu Froward, pasu Inglés, pasu Trabancosu, pasu Llargu, canal Llarga y finalmente pasu del Mar pa llegar a la so boca occidental na enfilación del cabu Pilar allugáu nel estremu de la islla Ablayamientu al sur y el cabu Victoria nes islles Narborough pel norte. El puntu central de la so salida al Pacíficu ta en {{coord|52|41|00|S|74|32|00|W|type:}} El llargu total del estrechu de Magallanes ye de 305 milles marines aproximao. == Historia posterior al descubrimientu == === Primeros viaxes === 1.- Carlos V ordenó apuntar la segunda Armada de les Moluques la que zarpó del puertu [[La Coruña]] el 24 de xunetu de [[1525]] al mandu de [[Espedición de García Jofre de Loaisa|Francisco García Jofré de Loayza]]. Esta Armada yera mayor en calidá y númberu de naves que la de Magallanes. Aportó a la entrada oriental del estrechu'l 24 de xineru de [[1526]]. Fueron los primeros europeos n'acolumbrar a los nativos canoeros qu'habitaben les islles del estrechu, anque nun tomaron contautu direutu con ellos. Les naves salieron al océanu Pacíficu'l 26 de mayu de 1526. 2.- [[Simón de Alcazaba y Sotomayor]], noble lusitanu entamó una espedición cola que llegó a la entrada oriental del estrechu'l 17 de xineru de [[1535]]. Entró nel estrechu pero volvió salir pol mesmu puntu'l 9 de febreru, ensin crucialo. 3.- En setiembre de [[1537]] el xenovés [[Lleón Pancaldo]], marineru de la espedición de Magallanes, fornió una nave cola que pensaba llegar a Perú. Ingresó nel estrechu meses dempués pero nun llogró crucialo, tornando al poco tiempu al Atlánticu. 4.- La quinta espedición al estrechu tuvo comandada por Francisco de Ribera y por [[Alonso de Camargo]], que llegaron a la boca oriental el 20 de xineru de [[1540]]. Una de les naves al mandu de Camargo llogró crucialo y llegó hasta'l Perú. El 29 de xineru de 1540 una nube refundió a la nave insinia contra la mariña cercana a badea Posesión, nel accidente morrieron dellos tripulantes ente ellos Francisco de Ribera. Los tripulantes náufragos que se salvaron fueron 192. Estos quedaron n'espera de que los fueren a rescatar, rescate que nunca s'efectuó y que col correr de los años dio nacencia a la lleenda de la [[ciudá de los Césares]]. Con esta espedición terminó'l ciclu inicial. Nestos cinco espediciones participaron 17 naves de les cualos namái ocho consiguieron salealo na so totalidá, les otres naufragaron, desertaron o fueron repelidas escontra l'Atlánticu polos permanentes vientos del suroeste que soplen na so boca oriental. Lo anterior sirvió p'arrobinar la fama de lo peligroso que yera'l so navegación. === Viaxes de reconocencia === # A fines d'ochobre de [[1553]] zarpó dende la ciudá chilena de [[Valdivia]] la espedición de [[Francisco de Ulloa (Chile)|Francisco de Ulloa]] y [[Francisco Cortés Ojea]], ordenada pol Gobernador de Chile [[Pedro de Valdivia]]. Esta foi la primer espedición que recaló al estrechu pela so boca occidental, acontecimientu qu'asocedió en xineru de 1554. Les naves navegaron aproximao 90 milles dientro del estrechu dende onde tornaron al norte debíu al mala traza de les embarcaciones y primero que los tomaron los malos tiempos. # En 1557, el Gobernador de Chile [[García Hurtado de Mendoza]] ordenó armar una espedición la que punxo sol mandu de [[Juan Ladrillero|Juan Fernández Ladrillero]] quien zarpó dende Valdivia con dos naves el 17 de payares de 1557. Namái una llegó al estrechu a fines de xunetu de 1558. Ladrillero efectuó una refecha esploración del estrechu, dexando una perclara y útil bitácora d'estes reconocencies. Foi'l primeru en tomar contautu y describir a los aboríxenes colos que s'atopó mientres los sos saleos. El 9 d'agostu de 1558 tomó posesión del estrechu y les sos tierres en nome del Rei d'España y del Gobernador de Chile, al llugar llamóse-y Posesión. Foi'l primer navegante en percorrelo en dambos sentíos tornando al norte en marzu de 1559 pela so boca occidental. # El 21 d'agostu de 1578 el marín inglés [[Francis Drake]] con patente de corsu dada pola reina d'Inglaterra llegó al estrechu y cruciar d'este a oeste en tan solo 16 díes. Tuvo un alcuentru colos nativos [[kawésqar]] que terminó cola muerte de dellos d'ellos. # El virréi de Perú, [[Francisco Toledo]], sollertáu poles correríes de Drake, entamó una escuadrilla pa lo cual mercó dos naves les que punxo sol mandu de [[Pedro Sarmiento de Gamboa]] y de [[Juan de Villalobos]]. Les naves zarparon del puertu de [[Callao]] el 11 d'ochobre de 1579 y recalaron a la boca occidental del estrechu'l 21 de xineru de 1580. Sarmiento rebautizó l'estrechu como estrechu de la Madre de Dios. Tuvo'l primer alcuentru del home blancu colos [[selknam]] de la Tierra del Fueu. Salió pela boca oriental el 24 de febreru de 1580 en direición a España llevando a bordu trés aboríxenes a los que bautizó como Felipe, Francisco y Juan. En cuanto llegó a España dio cuenta al rei Felipe II del cumplimientu de la so misión y encamentó poblar y fortificar l'estrechu. # [[Felipe II d'España|Felipe II]] aprobó la proposición de Sarmiento polo que dispunxo entamar una espedición pa fortificar y poblar l'estrechu. Nomó a [[Diego Flores de Valdés]] xeneral de la flota y a [[Pedro Sarmiento de Gamboa]] como gobernador del estrechu. La gran flota zarpó de [[Sanlúcar de Barrameda]] el 27 de setiembre de 1581, taba compuesta por 23 navíos y cuasi 2000 persones de les cualos 350 diben como futuros pobladores y 400 soldaos pa la defensa de los fuertes que se construyiríen. D'esta flota namái 5 naves llegaron a la boca oriental del estrechu'l 1 de febreru de 1584 al mandu de Sarmiento y con alredor de 300 persones ente homes y muyeres. El 11 de febreru de 1584, Sarmiento fundó la ciudá [[Nombre de Jesús]] y depués con 94 homes coló pola banda del estrechu hasta que'l 25 de marzu del mesmu añu, en bahía San Blas, fundó l'asentamientu [[Puerto del Hambre|Rei don Felipe]]. El 26 de mayu de 1584, Sarmiento zarpó a Brasil a buscar refuerzos, en tierra quedaron alredor de 300 persones nos dos ciudaes. De toos ellos conozse que namái sobrevivió Tomé Hernández, rescatáu por [[Thomas Cavendish]], por quien pudo conocese lo asocedío en "Nombre de Jesús". En "Rei Don Felipe", los corsarios ingleses namái atoparon cadabres. # Les espediciones que siguieron a les de Ladrillero y Pedro Sarmiento nun pueden oldease colos viaxes de reconocencia efectuaos por estos dos brillosos esploradores, namái van quedar como meros estudios xeográficos o náuticos, pero non como les increíbles y granibles espediciones d'estos dos grandes navegantes. Los encamientos de Sarmiento y Ladrillero pa navegar l'estrechu son entá aplicables. === Los corsarios ingleses === Inglaterra hasta esi momentu un reinu secundariu dientro del contestu européu, empezaba a fines del sieglu XVI a remanecer como una potencia capaz d'aposta-y a España les riqueces del nuevu mundu, pa ello favoreció a los corsarios, marinos que con llicencia real atacaben les naves y comerciu español. El más conocíu d'ellos foi Francis Drake, que'l so exemplu motivó a los que siguieron la so mesma buelga: 1.- [[Thomas Cavendish]], ingresó al estrechu'l 6 de febreru de [[1587]]. Al reparar fueu na mariña, unvió a investigar atopando a tres homes que-y dixeron ser parte d'un grupu de 18 sobrevivientes de les ciudaes fundaes por Sarmiento. Ufiertóse-yos sacupalos, pero namái unu aceptó, Tomé Hernández, gracies al cual pudo conocese lo asocedío nes malogradas ciudaes. Cavendish allugó y visitó los restos de Ciudad don Felipe, dándo-y a la badea'l nome de [[Puerto del Hambre]]. 2.- [[Andrew Merrick]] y [[John Childley]], navegantes ingleses, entamaron una espedición de cinco naves, de les cualos namái una llogró ingresar nel estrechu, el 1 de xineru de 1590. Rescató a otru sobreviviente de les colonies de Sarmiento, llamáu Hernando. Lamentablemente, morrieron antes de desembarcar en [[Cherburgu]] cuasi tolos homes a bordu (sacante seis), incluyíos Merrick, Childley y l'español. La hestoria d'esti postreru, namái se conoz gracies a [[William Magoths]], quien foi unu de los sobrevivientes. 3.- En 1592 nuevamente Thomas Cavendish armó una espedición qu'ingresó al estrechu'l 8 d'abril de 1592. 4.- Finalmente en 1594 el marín inglés [[Richard Hawkins]] recaló al estrechu en xineru de 1594. Con esti viaxe punxo fin a la visita de corsarios ingleses al estrechu. === Navegantes holandeses === [[Ficheru:Fretum_Magalanicus_Mere_1617.jpg|thumb|250px|Mapa de 1617 construyíu a partir de los mapes preparaos por un sobreviviente de la espedición holandesa de 1599.]] A fines del sieglu XVI los holandeses tamién se llanzaron a la conquista d'un imperiu colonial, dando entamu a los sos viaxes al estrechu. * La compañía de [[Jacob Mahu]] y [[Simón de Cordes]] fornieron una espedición que zarpando del puertu holandés de [[Goeree]] recaló al estrechu'l 6 d'abril de 1599. Llevantaron la primer carta de navegación del estrechu y un [[carreru]] con una enorme cantidá d'información. * A los pocos meses de zarpar la espedición anterior, siguir la espedición al mandu del almirante [[Oliverio van Noort]] qu'entró al estrechu'l 24 de payares de 1599. * Dellos años dempués, la espedición al mandu del almirante [[Joris van Spielbergen]] recaló nel estrechu n'abril de 1614. Esta foi la última espedición holandesa al estrechu. Nestos viaxes, los marinos holandeses efectuaron un trabayu de llevantamientos hidrográficos tan refechu, que contribuyó positivamente na conocencia xeográfica del estrechu yá que los cartógrafos holandeses, los meyores d'Europa nesa dómina, editaron cartes y carreros que sirvieron a los marinos de toles naciones mientres los siguientes dos sieglos. === Incursiones del sieglu XVII === 1.- En febreru de 1619 los [[hermanos Nodales|hermanos Bartolomé y Gonzalo García de Nodal]] ingresaron nel estrechu pela so boca occidental en cruciando, pola recién descubierta ruta del [[cabu de Fornos]], dende l'océanu Atlánticu al Pacíficu. Fueron los primeres en circunnavegar la [[isla Grande de Tierra del Fueu]]. Cabo faer notar que pasaríen 150 años por qu'otra nave española derrompiera l'estrechu. Les dificultaes del so navegación, les fuertes corrientes nes angosturas y los permanentes temporales de vientu fixeron que les otres naciones europees tamién perdieren interés nel so navegación y prefirieren la ruta del cabu pa los sos saleos. 2.- El 20 d'ochobre de 1670 ingresó al estrechu [[John Narborough]]. L'interés d'esti viaxe foi efectuar llevantamientos hidrográficos. 3.- En 1670 y 1687 los marinos apellidados Wood y Marcerti efectuaron viaxes al estrechu. Estos yeren filibusteros y contrabandistes. 4.- En 1689 llegó al estrechu'l capitán [[John Strong]]. Nel so viaxe recoyó plantes natives que dieron entamu a la coleición botánica del Muséu Británicu. 5.- En 1696 saleó l'estrechu'l filibusteru francés monsieur de Gennes. 6.- El 24 de xunu de 1699 ingresaron al estrechu les naves de la espedición de [[Jacques Beauchesne-Gouin]]. === Incursiones del sieglu XVIII === 1.- En 1706 [[Joseph Danycan]] comerciante francés entró al estrechu y a los ocho díes tornó al Atlánticu porque de los 198 tripulantes, 170 taben enfermos pol escorbutu. 2.- En 1708 el capitán inglés [[Woodes Rogers]] saleó l'estrechu tomando posesión d'este. 3.- En 1713 un capitán francés d'apellíu Marcant ingresó al estrechu. 4.- En 1719 el marín inglés [[John Clipperton]] permaneció trés o cuatro meses nel estrechu efectuando reconocencies hidrográfiques. Dempués d'esti viaxe l'estrechu foi escaecíu polos navegantes por aproximao mediu sieglu. 5.- En 1764 [[John Byron]], marín inglés, punxo fin al olvidu del estrechu empecipiando un periodu de granibles espediciones científiques de dellos países europeos impulsaos pol interés en desenvolver les ciencies naturales. Byron ingresó al estrechu'l 16 d'avientu de 1764. Nel so informe al almirantazgo encamentaba l'empléu de la ruta del estrechu como vía ente los dos océanos, foi'l primer navegante en proponela dende'l so descubrimientu. 6.- En 1765 ingresó al estrechu l'esperimentáu marín francés [[Louis Antoine de Bougainville]]. Mientres dos selmanes, arrexuntó madera que llevó a la colonia francesa de les islles Malvines. 7.- El 17 d'avientu de 1766 recalaron al estrechu los capitanes ingleses [[Samuel Wallis]] y [[Phillip Carteret]] pa siguir los estudios hidrográficos. 8.- N'avientu de 1767, Bouganville, dende les [[islles Malvines]], tornó al estrechu. Al igual que Byron encamentó la ruta del estrechu por sobre la del cabu de Fornos pa la navegación tresoceánicu. 9.- En febreru de 1769 ingresó al estrechu'l teniente [[Manuel Pando]] con dos naves españoles, siendo estes les primeres en faelo nos postreros 150 años. El so oxetivu yera que relixosos d'a bordu realizaren misiones d'evanxelización ente los indíxenes. 10.- El 22 d'avientu de 1785 recaló nel estrechu la espedición del destacáu marín y xeógrafu español [[Antonio Córdoba Lazo de la Vega]], permaneciendo na zona por 3 meses realizando trabayos hidrográficos. Tamién fixo observaciones al respective de los recursos naturales y a los habitantes kawésqar y tehuelches, colos cualos tomó contautu. 11.- El 19 d'avientu de 1788, Antonio de Córdoba tornó al estrechu con una nueva espedición hidrográfica. Nel so informe encamentaba la vía del cabu de Fornos per sobre la del estrechu por cuenta del so mal clima. === Incursiones del sieglu XIX === 1.- Dende la espedición d'Alonso de Córdoba nengún barcu saleó l'estrechu hasta aproximao 1825 en que llegaron en busca d'abellugu y fuelgo barcos balleneros, foqueros y lloberos procedentes de L'Antártida, la mayoría de nacionalidá norteamericana ya inglesa. Estos empezaron a navegar práuticamente tola rexón qu'arrodia l'estrechu tresformándose n'espertos práuticos de les canales magallánicos. Cuando llegaron les espediciones de [[Phillip Parker King]] y de [[Robert Fitz Roy]] sirviéronlos de pervalibles informantes nes sos xeres, inclusive los ingleses contrataron a dellos capitanes como pilotos de les sos naves. 2.- A la fin de la segunda década d'esti sieglu, el Reinu Xuníu surdió como la nación con más poder políticu y económicu d'Europa, tresformándose na gran potencia colonizadora. En 1825 Inglaterra planió efectuar la reconocencia d'América austral, centráu na rexón del estrechu de Magallanes y canales axacentes. Pa ello entamó una espedición que se dedicaría mientres dellos años a la xera de faer llevantamientos hidrográficos de la rexón. El Almirantazgo designó como xefe d'esta espedición al comandante [[Phillip Parker King]], marín d'ampliu prestíu y espertu hidrógrafo. Punxo sol so mandu dos naves y a un selectu grupu d'oficiales navales y homes de ciencia. La escuadrilla efectuó 4 campañes ente los años 1826 y 1830 teniendo como base de suministru y descanso Brasil. A partir d'esta memorable campaña, la cartografía del estrechu y de la zona de les canales de la Patagonia chilenos esperimentó un xigantescu progresu. Les campañes fueron: * Primer campaña: avientu de 1826 a marzu de 1827. * Segunda campaña: xineru a agostu de 1828. * Tercer campaña: abril a xunetu de 1829. * Cuarta campaña: abril a mayu de 1830. 3.- En 1834 el Almirantazgo Británicu unvió una nueva espedición hidrográfica, esta vegada al mandu del capitán [[Robert Fitz Roy]]. Permaneció nel estrechu dende xineru de 1834 hasta'l 10 de xunu del mesmu añu, fecha en qu'empecipió'l regresu a la so patria. 4.- El 12 d'avientu de 1837 aportó al estrechu una espedición francesa al mandu de [[Jules Dumont D'Urville]]. Esta espedición yera namái un tránsitu pol estrechu yá que la so misión yera esplorar los mares y tierres antártiques, pero seya que non efectuaron reconocencies y observaciones sobre la naturaleza, recursos naturales y clima de la zona y llevantamientu de dellos llugares del estrechu. 5.- El 14 de setiembre de 1840 los vapores a rueda, ''Chile'' y ''Perú'' ingresaron al estrechu pela so boca oriental, convirtiéndose nes primeres naves a vapor en salealo. Esta naves, de 700 tonelaes de rexistru caúna, pertenecíen a «The Pacific Steam Navigation Company». 6.- Chile, llograda la so independencia d'España, primeramente tuvo qu'esmolecese d'otros asuntos prioritarios hasta qu'una vegada que s'hubo entamáu, a fines de la década de 1830, pudo empezar la incorporación de territorios patagónicos y australes. Pa ello'l Presidente de la República, xeneral don [[Manuel Bulnes Prieto]], en 1841, ordenó al intendente de Chiloé, [[Domingo Espiñeira]], que construyera y unviara una nave que tomara posesión del estrechu y los sos territorios. Espiñeira construyó en Ancud una goleta, la ''Ancud'', que punxo al mandu del capitán de fragata de l'[[Armada de Chile]], [[John Williams Wilson|John Williams]], quien camudara'l so nome y apellíu ingleses pola versión españolizada de Juan Guillermos. La nave zarpó'l [[22 de mayu]] de [[1843]] dende [[Ancud]] y fondió nel estrechu, en [[Puerto del Hambre]], el [[21 de setiembre]] del mesmu añu. El mesmu día, na Punta Santa Ana, Williams dio en efectuar la [[toma de posesión del estrechu de Magallanes|toma de posesión del estrechu de Magallanes y territorios axacentes]] a nome del Gobiernu de Chile, coles formalidaes de la dómina. Efectuada esta ceremonia, percorrió la mariña en busca del llugar más apropiáu pa establecer un fuerte nel que dexaría al personal designáu, finalmente'l 12 d'ochobre tornó a la badea San Juan y decidió fundalo na mesma punta Santa Ana onde fuera tomar de posesión. El [[30 d'ochobre]] el fuerte, bautizáu como [[Fuerte Bulnes]], tuvo llistu pa ser habitáu. Hasta'l 11 de payares suministróse y esi día Williams apurrir oficialmente al teniente d'artillería [[Manuel González Hidalgo]], investido como gobernador y al mandu de dos suboficiales, cinco soldaos, dos muyeres y el pilotu Jorge Mabón. Williams entamó'l regresu a Ancud el 15 de payares recalando a esi puertu'l 5 d'avientu de 1843. 7- En 1847 asumió como gobernador el sarxentu mayor [[José de los Santos Mardones]] quien decidió camudar d'allugamientu'l fuerte, pos onde taba escarecía de recursos fundamentales pa la colonización, falta de camperes y terrenes apropiaos pa semar. Mardones allugó un nuevu llugar más al norte, nes márxenes del ríu del Carbón, llugar que se llamaba [[Punta Arenas|Punta de Arena]]. Pasáu l'iviernu de 1848, Mardones empezó a unviar a los primeros pobladores escontra esi llugar. N'ochobre yá había bastantes pobladores que trabayaben na construcción de les habitaciones p'allugar a los colonos de Fuerte Bulnes. Y el 18 d'avientu de 1848 el gobernador instalóse formalmente nel so nuevu allugamientu; a mediaos de 1849 la colonia tenía unes 130 persones. 8.- En 1866 y 1869 el capitán de la marina inglesa [[Richard C. Mayne]] efectuó trabayos hidrográficos nel estrechu. 9.- A partir de 1874, l'[[Armada de Chile]] empezó a navegar na zona del estrechu, esto por cuenta de la creación de la [[Serviciu Hidrográficu y Oceanográficu de l'Armada de Chile|Oficina Hidrográfica de la Marina Nacional]] el 1 de mayu de 1874. El trabayu empecipiar cola unviada d'una espedición al mandu del comandante [[Enrique Simpson]]. L'Armada de Chile dende esa fecha nun cesó de tar presente nel estrechu hasta'l presente. == Delles naves famoses == [[Ficheru:Réplica Goleta Ancud Terminada - Museo Nao Victoria Punta Arenas Chile.jpg| thumb |Retruque de la [[goleta Ancud]] nel [[Museo Nao Victoria]] de [[Punta Arenas]].]] Dalgunes de les naves más famoses que cruciaron l'estrechu fueron: * ''Trinidá'', nao de 100 a 110 toneles, al mandu de [[Hernando de Magallanes]]; * '''''[[Victoria (nao)|Victoria]]''''', nao de 85 toneles, al mandu de [[Hernando de Magallanes]] (primer navío en circunnavegar la Tierra); * ''San Luis'', carabela de 50 toneles, al mandu de [[Juan Fernández Ladrillero]]; * ''La nuesa Señora de la Esperanza'', nao al mandu de [[Pedro Sarmiento de Gamboa]]; * ''Golden Hind'' (antes, ''Pelican''), galeón al mandu de [[Francis Drake]] (segundu navío en circunnavegar el globu); * ''HMS Dolphin'', al mandu de [[John Byron]]; * ''HMS Adventure'' al mandu de [[Phillip Parker King]]; * ''[[HMS Beagle]]'', al mandu de [[Pringle Stokes]] y depués de [[Robert Fitz Roy]]; * ''Chacabuco'', corbeta al mandu d'[[Enrique Simpson]]; * ''[[Goleta Ancud]]'', goleta al mandu de [[John Williams Wilson]] que tomó posesión del estrechu por [[Chile]]. == Cartografía del estrechu == [[Ficheru:Willem Blaeu - Tabula Magellanica 1635.jpg|thumb|250px|Tabula Magellanica-1635.]] En 1532 apaeció'l primer planu que consideró'l descubrimientu del estrechu de Magallanes. Foi un planisferiu italianu conocíu como [[“Padrón Real de Turín”]] atribuyíu a [[Juan Vespucio]], sobrín de Américo. Dempués apaecieron otros planos que fueron meros dibuxos, con unu qu'otru topónimu. En 1580 ellaboróse un mapa del sector oriental del estrechu atribuyíu a [[Pedro Sarmiento de Gamboa]]; este ye consideráu'l primer planu puramente tal. Nel figura yá abondosa toponimia. En 1600 apaeció'l primer mapa completu del estrechu, gracies a les espediciones holandeses y n'especial al pilotu [[Jan Outghersz]] consideráu como'l fundador de la cartografía de la canal. L'adelantu más importante dende l'apurra holandés deber a la cartografía aniciada poles espediciones d'[[Antonio de Córdova]] a fines del sieglu XVIII. Depués tenemos la cartografía moderna del estrechu, productu de los completos trabayos hidrográficos de Parker King y Fitz Roy. Les primeres cartes frutu d'estes esploraciones fueron impreses en 1832, cartes que sirvieron de base a ediciones franceses y españoles qu'apaecieron en 1838 y 1861 respeutivamente. Dende 1874 l'Armada de Chile al traviés de la Oficina Hidrográfica, depués Institutu Hidrográficu, empecipió la producción de la cartografía del estrechu y empezó la publicación de Carreros pal so navegación. Finalmente en 1945 l'[[Institutu Xeográficu Militar (Chile)|Institutu Xeográficu Militar]] realizó'l llevantamientu aerofotogramétrico de la rexón austral. == Faros del estrechu == Nel añu 1890, la navegación a vapor yera yá rutinaria y la puxanza de los países del Pacíficu creó un importante tráficu marítimu dende Europa a la mariña occidental d'América, naves qu'emplegaben principalmente la ruta del cabu de Fornos porque la del estrechu de Magallanes escarecía de faros nos llugares peligrosos, especialmente na so entrada occidental. Pa solucionar esto, el gobiernu chilenu decidió construyir una serie de faros, empezando pol [[faru Castru Evanxelistes]] na so entrada dende l'océanu Pacíficu. L'abalizamientu d'esta ruta consideró la construcción de siete faros de gran valumbu, ente los que destaca Evanxelistes pola so estrema dificultá d'accesu y l'habitual inclemencia climática del sector D'esti proyeutu, el primer faru en ser construyíu foi'l faru Castru Evanxelistes inauguráu en 1896, depués foi alzáu'l faru Punta Dungeness que foi puestu en serviciu en 1899, de siguío entró en funcionamientu, en 1902, el faru d'[[Isla Madalena (Magallanes)|isla Madalena]], frente a la ciudá de Punta Arenas y en 1907 el faru bahía Félix. En 1899, Chile implementó un sistema de comunicaciones ente los faros del Estrechu y Punta Arenas con palombos mensaxeros, alquiriendo primeramente cincuenta pares n'Inglaterra. Esti sistema de comunicaciones caltúvose activu hasta 1904 añu en que s'introdució la radiotelegrafía. == Poblamientu del estrechu == [[Ficheru:PioneroAtPuntaDelgada.jpg|thumb|250px|Serviciu de tresbordadores.]] [[Ficheru:USS Josephus Daniels (CG-27) underway in the Strait of Magellan on 1 July 1990 (6475072).jpg|thumb|250px|Navío de guerra USS Josephus Daniels nel estrechu de Magallanes.]] Hai unos 12&nbsp;000&nbsp;años llegaron al estrechu los primeros seres humanos: los aboríxenes [[aonikenk]] o tehuelches, llamaos «patagones» por Magallanes, yeren tribus nómades pedestres, cazadores-pañadores. Nun covarón cercanu al estrechu, llamada [[Cueva Fell]], atopáronse restos arqueolóxicos d'estos primeros pobladores, ye'l llugar más antiguu de poblamientu humanu conocíu del estremu sur americanu. La llegada de los tehuelches al estrechu producióse cuando la Tierra del Fueu taba xunida al continente pela ponte formáu na Primera Angostura. Pellí pasaron seres que hai unos 8000&nbsp;años dieron nacencia a la etnia de los [[selknam]] o onas que poblaben la islla Grande de la Tierra del Fueu a la llegada del home blancu al estrechu; tamién yeren cazadores pedestres, cazadores-pañadores. Tehuelches y onas yeren bien paecíos físicamente. Lamentablemente, dambes etnies a fines del sieglu XX yá s'escastaren pola aición del home blancu que-yos traxo enfermedaes que nun pudieron soportar o que cenciellamente los foi esaniciando pa ocupar les sos tierres. Otru grupu humanu poblaba dambes veres del estrechu dende'l so estremu occidental hasta les islles Isabel, Magadalena y Marta, yeren los [[kawésqar]] o alacalufes, aboríxenes nómades pañadores, canoeros-marinos, que s'envalora establecer nel estrechu hai unos 7000&nbsp;años. Esta etnia ye totalmente distinta a les enantes nomaes tantu nel so aspeutu físicu como nes sos costumes y llinguaxe. Esti pueblu percorría l'estrechu y les [[canales de la Patagonia]] hasta'l [[golfu de Penas]]. A empiezos del sieglu XXI quedaben non más de 10 seres d'esta etnia aniciaos na llocalidá de [[Puerto Edén]] nes canales de la Patagonia. Los [[yámana]] o yaganes fueron otra etnia que poblaba les vera de la parte sur occidental del estrechu, dende la canal Madalena escontra l'este. Tamién yeren nómades pañadores, canoeros-marinos. Bien paecíos físicamente a los kawésqar, anque'l so llinguaxe yera distintu. El so pasu pol estrechu yera bien esporádicu porque habitaben principalmente les islla al sur de la [[canal Beagle]] y hasta'l [[cabu de Fornos]]. A fines del sieglu XX yá fueren escastaos. Los primeros homes blancos n'establecese nel estrechu, anque involuntariamente, fueron los 192 náufragos de la carabela de Francisco de la Ribera que por cuenta d'un temporal fueron refundiaos a la sablera cerca de badea Posesión el 29 de xineru de 1540 y que col correr de los años dieron nacencia a la lleenda de la Ciudá de los Césares. En 1584, [[Pedro Sarmiento de Gamboa]] fundó la ciudá [[Nombre de Jesús]] cercanu a la [[punta Dungeness]] y depués [[Puerto del Hambre|Ciudad del Rey Don Felipe]] en Bahía San Blas. Les dos llocalidaes sumaben alredor de 300 persones cuando Sarmiento dexar pa buscar refuerzos en mayu de 1584. D'estos namái una persona sobrevivió, Tomé Hernández. Col correr de los sieglos los navegantes escoyeron frecuentemente la badea de San Juan como llugar pa faer agua, folgar y como base d'operaciones pa los sos trabayos de reconocencia del estrechu. Hasta que finalmente'l gobiernu de Chile, depués de [[toma de posesión del estrechu de Magallanes|tomar posesión del Estrechu de Magallanes y territorios axacentes]] el [[21 de setiembre]] de [[1843]], fundó en punta Santa Ana, el 30 d'ochobre de [[1843]], el [[Fuerte Bulnes]], siendo habitáu por 11 persones, incluyíu'l gobernador. En [[1848]], el gobernador de Fuerte Bulnes, sarxentu mayor [[José de los Santos Mardones]], construyó un nuevu fuerte en Punta de Arena treslladando'l 18 d'avientu de 1848 oficialmente parte de la población del fuerte a la que darréu se convertiría na ciudá de [[Punta Arenas]]. Punta Arenas a partir de [[1868]] empezó a progresar gracies a les facilidaes daes pol gobiernu pal establecimientu de colonos llibres nel territoriu magallánico y a la eficiente xestión alministrativa del capitán de corbeta [[Oscar Viel Toro]], designáu pol gobiernu como Gobernador de Magallanes. Nel bieniu 1873-74 aportaron a Punta Arenas ente 300 y 400&nbsp;inmigrantes de distintes nacionalidaes, mayoritariamente [[Francia|franceses]], [[Inglaterra|ingleses]], [[Alemaña|alemanes]], y [[España|españoles]]. Yá en [[1874]] el probe caserío empezó a convertise nun polu de desenvolvimientu de la rexón camudando positivamente la so imaxe. Surdieron l'agricultura y la crianza d'animales; desenvolvióse la caza y el tráficu de pieles fines, empezó la esplotación de llavaderos d'oru y de xacimientos de carbón de piedra lo qu'amontó'l navegación y la economía. El gobernador Viel impulsó la creación en [[1873]] d'una colonia agrícola na mariña de la badea Agua Fresca. Nella participaron emigrantes europeos principalmente suizos. La colonia al cabu de 10 años fracasó, pero sirvió pa la introducción na zona de la ganadería lanar. El primer ensayu esitosu de la ganadería lanar efectuar l'inglés Enrique Reynard na islla Isabel en 1877, siguíu en 1878 pol francés Marius Andrieu nos campos de bahía San Gregorio y asina se fueron instalando otros pioneros en ganaos lanares en badea Pecket, Punta Delgada, cabu Negru, Cabeza del Mar, badea Oazy y otros sitios. D'esta manera en 1885, tou la mariña central continental hasta l'Atlánticu taba cubiertu d'estancies oveyeres. En 1885 los estancieros estableciéronse tamién na islla Grande de la Tierra del Fueu, en Xente Grande y depués en Porvenir. Empecipióse la esplotación forestal n'isla Dawson y en diversos puntos de la península de Brunswick hasta la badea San Juan, les primeres instalar en Ríu de los Venaos en 1875, en Punta Arenas en 1884 y en Ríu Secu en 1889. Al empiezu buscóse oru nos sables del ríu del Carbón hasta qu'en 1882 afayóse la presencia de manifestaciones auríferas nos ríos de la Tierra del Fueu que nacen de la sierra del Boquerón. En 1889 la congregación salesiana estableció Puertu Harris, islla Dawson, la gran [[misión San Rafael]] pa evanxelizar y civilizar a los aboríxenes onas y kawésqar. [[Ficheru:Punta Arenas-View2.jpg|thumb|250px|Vista de Punta Arenas.]] Col pasar de los años fueron apaeciendo pueblos y caseríos cercanos al estrechu: Ríu de los Venaos, Ríu Secu, Leñadura, Porvenir, badea Carrera, puertu Zenteno y munchos otros, toos baxu'l bistechu de Punta Arenas que crecía ensin fuelgu pasando a constituyise en ciudá cuando llegó'l sieglu XX. En 1905 y en 1907 surdieron los primeros frigoríficos, en Ríu Secu y San Gregorio respeutivamente. En 1905, en badea Águila creóse una factoría pa procesar el sebu y otros subproductos que traíen les naves dedicaes a la caza de ballenes. N'años posteriores a la Primer Guerra Mundial, alredor de 1928, empezaron a llegar emigrantes yugoslavos, colonia qu'a fines d'esi sieglu yera una de la más numberosa de la rexón. En 1945 afayóse petroleu en punta Espora, na Tierra del Fueu, acontecimientu qu'abrió una nueva dómina nel desenvolvimientu de la rexón. La esplotación d'hidrocarburos traxo apareyáu la creación de terminales petroleros y centros d'estraición. Foi necesariu establecer un serviciu de tresbordadores na Primera Angostura. En 1988 establecer en cabu Negru un complexu petroquímico con una planta de [[metanol]] qu'en producción ye una de les más grandes del mundu. La parte occidental del estrechu hasta l'empiezu del sieglu XXI atópase despoblada poles sos males condiciones pa establecer poblaos, pero ta naciendo una poderosa industria turístico que va esplotar la insuperable ya increíble guapura de les tierres ya islles que componen esi sector del estrechu y les canales de la Patagonia. La ciudá de Punta Arenas tenía en 2005 un pocu más de 130&nbsp;000 habitantes. == Disputa de la boca oriental del estrechu == {{AP|Cuestión de la boca oriental del estrechu de Magallanes}} El [[Tratáu de paz y amistá ente Arxentina y Chile]] robláu'l 29 de payares de [[1984]] pa solucionar el [[Conflictu del Beagle]], punxo tamién términu a disputa ente dambos países pol desalcuerdu del allugamientu de la boca oriental del estrechu de Magallanes. L'almirante arxentín [[Segundo Storni]] postuló que l'Arxentina tenía de participar na regulación de la navegación nel estrechu de Magallanes porque sería corribereña del mesmu al ser propietaria de la boca oriental del estrechu, na cuña formada ente [[punta Dungeness]], el [[cabu Vírxenes]] y el [[cabu del Espíritu Santu]]. Esta postura foi darréu aceptada como oficial pol [[Ministeriu de Rellaciones Esteriores (Arxentina)|Ministeriu de Rellaciones Esteriores d'Arxentina]].<ref name=storni>Nuna nota del ministeriu de RR.EE. d'Arxentina del 23 d'ochobre de 1975, ante midíes adoptaes pola Armada de Chile, señálase: «... nel so calter d'estáu parte del Tratáu de 1881 celebráu cola República de Chile y de corribereña del estrechu de Magallanes nun puede reconocer al gobiernu del so país (Chile) facultaes pa dictar unilateralmente les midíes comunicaes pola nota que contesto y que consecuentemente tampoco puede aceptales como válides...» Citáu en Vio Valdivieso, Fabio, ''La mediación de la so S.S. el papa Xuan Pablo II'', Editorial Aconcagua, (1984), páx. 92.</ref><ref name=not>El 15 de xineru de 1976 Chile refugó la nota arxentina por aciu otra nota diplomática, que foi respondida per Arxentina por otra nota del 20 de xunetu de 1976.</ref> Esti puntu de vista foi modificáu pol artículu 10 del tratáu, que llinda les soberaníes de Chile y Arxentina nel estrechu de Magallanes al occidente y al oriente de la llinia recta punta Dungeness-cabu del Espíritu Santu, respeutivamente. Pol tratáu l'Arxentina tamién reconoció que les canales Abra, Bárbara, Madalena y Cockburn yeren agües interiores chilenes y nun formen un delta del estrechu de Magallanes nel so estremu oeste. == Bibliografía == * OYARZUN IÑARRA, Javier; ''Espediciones españoles al estrechu de Magallanes y Tierra del Fueu''; Madrid: Cultura Hispánica, 1976. * SARMIENTO DE GAMBOA, Pedro; ''Carreru al Estrechu de Magallanes''; Madrid, Historia 16, 1987. * {{cita llibru |autor = MARTINIC, Mateo |títulu = Historia del Estrechu de Magallanes |añu = 1977 |editorial = Santiago de Chile: Andrés Bello |id = ISBN }} * {{cita llibru |autor = NORTON PUBLICIDÁ LTDA. |títulu = Cabu d'Horno |añu=1993 |editorial = Santiago de Chile, Norton Ediciones |id = ISBN }} * {{cita llibru |autor = [[Serviciu Hidrográficu y Oceanográficu de l'Armada de Chile|Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile]] |títulu = Atles Hidrográficu de Chile |añu = 1974 |editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada |id = Primer edición }} * {{cita llibru |autor = [[Serviciu Hidrográficu y Oceanográficu de l'Armada de Chile|Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile]] |títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III |añu = 1982 |editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada |id = 5ª edición }} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons|Strait of Magellan|Estrechu de Magallanes}} * [https://web.archive.org/web/20100111062159/http://www.patagonia-chile.com/macrozonas/macroestrecho.php Información del estrechu na páxina de la Patagonia chilena] * [http://www.memoriachilena.cl/temas/index.asp?id_ut=hernandodemagallanes%281480-1521%29yeldescubrimientodelestrecho Completa páxina dedicada al estrechu con bibliografía especializada] * [http://www.limbos.org/sur/elsur-v0.htm Cronoloxía de los viaxes a Tierra del Fueu y estrechu de Magallanes] * [https://web.archive.org/web/20111112152634/http://www.armada.cl/prontus_armada/site/artic/20090727/pags/20090727160053.html Tomar de Posesión del Estrechu de Magallanes (21 de setiembre de 1843) - Armada de Chile] * [http://www.wdl.org/es/item/3972 El Primer mapa del estrechu de Magallanes, 1520] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180514202451/https://www.wdl.org/es/item/3972/ |date=2018-05-14 }} * [http://www.wdl.org/es/item/52 Mapa del Estrechu de Magallanes y parte de Tierra del Fueu, preparáu en 1786] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180513040025/https://www.wdl.org/es/item/52/ |date=2018-05-13 }} {{ORDENAR:Magallanes, estrechu de}} {{Tradubot|Estrecho de Magallanes}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estrechu de Magallanes|Estrechu de Magallanes]] mmv6mfjgy4030uvto7f1vecvkwvw5dp Jalisco 0 94665 4501072 4488253 2026-06-21T08:04:47Z Limotecariu 735 4501072 wikitext text/x-wiki {{rexón}} '''Jalisco'''<ref>{{DALLA|mariachi}}</ref> ye unu de los trenta y un [[Estaos de Méxicu|estaos]] que, xunto cola [[Ciudá de Méxicu]], formen los [[Estaos Xuníos Mexicanos]]. La so capital y ciudá más poblada ye [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]]. Ta allugáu na [[Rexones de Méxicu|rexón]] [[Oeste de Méxicu|oeste]] del país, llindando al norte con [[Nayarit]], [[Durango]], [[Zacatecas]] y [[Aguascalientes]], al nordeste con [[San Luis Potosí]], al este con [[Guanajuato]], al sur con [[Michoacán]] y [[Colima]], y al oeste col [[océanu Pacíficu]]. Con 7 844 830 habs. en 2015 ye'l tercer estáu más pobláu —por detrás d'[[Estáu de Méxicu]] y [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]]— y con 78&nbsp;599&nbsp;km², el séptimu más estensu, por detrás de [[Chihuahua]], [[Sonora]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]], [[Durango]], [[Oaxaca]] y [[Tamaulipas]].&nbsp;Foi fundáu'l 16 de xunu de 1823. Ye parte de la macro rexón del [[Bajío Occidente]] o Centro Occidente de [[Méxicu]].<ref>http://www.reportur.com/mexico/2016/05/11/fibra-inn-podria-llegar-a-50-hoteles-antes-de-que-remate-2016/</ref><ref>http://eleconomista.com.mx/estaos/2016/05/02/guanajuato-vivienda-mas-cara-region-bajio</ref><ref>http://www.excelsior.com.mx/nacional/2013/06/02/902058</ref><ref>http://t21.com.mx/opinion/bitacora/2013/08/16/bajio-nuevu-milagru-mexicanu</ref><ref>{{Cita web |url=http://libreriacide.com/librospdf/DTE-550.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170314000143/http://libreriacide.com/librospdf/DTE-550.pdf |fechaarchivu=2017-03-14 }}</ref><ref>http://www.informador.com.mx/economia/2015/583574/6/estaos-del-bajio-crecen-a-ritmu-asiatico-banamex.htm</ref><ref name="4bfe00cb">http://www.colmich.edu.mx/rellaciones25/files/revistes/004/LuisGonzalez.pdf</ref><ref name="4bfe00cb" /><ref>Bataillon, C. (1988). Les rexones xeográfiques en Méxicu. Sieglu xxi.https://books.google.com.mx/books?id=h9WXGiF4-dYC&pg=PA273&lpg=PA273&dq=guadalajara+como+ciudá+del+bajio&source=bl&ots=o8DbzPm0g2&sig=QHFFYeNYqOQMBf4z5fQRxCsWT-g&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwi8rbXCjLnTAhVC5YMKHYrkAhgQ6AEIWjAG#v=onepage&q=guadalajara%20como%20ciudá%20d'el%20bajio&f=false</ref> Ye la tierra de los [[charru|charros]], [[jaripeos]], [[mariachi]], [[tequila]] y munches de les tradiciones culturales que nel mundu acomuñar colo "carauterísticamente mexicanu". El clima nel estáu va de templáu subhúmedo a semiseco templáu, destacando'l semicálido subhúmedo con agües pel branu.<ref>fonte: INEGI. carta de climes, 1:1.000.000</ref> Ye la cuarta entidá federativa más poblada de [[Méxicu]]; y unu de los estaos más desenvueltos nel país tocantes a actividaes económiques, comerciales y culturales. En ciertes partes de la capital y de dellos conceyos, el nivel de vida ye comparable a países desenvueltos. Pero, al igual que nel restu de [[Méxicu]], nun ye representativu de tolos conceyos. Estremar en [[conceyos de Jalisco|125 conceyos]]. La so capital ye [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]], que la so [[zona metropolitana de Guadalajara|zona metropolitana]] ta compuesta polos conceyos de Guadalajara, [[Zapopan]], [[Tlaquepaque]], [[Tonalá (Jalisco)|Tonalá]], [[Tlajomulco de Zúñiga|Tlajomulco]], [[El Saltu (Jalisco)|El Saltu]], [[Ixtlahuacán de los Marmiellos]] y [[Juanacatlán]], faciendo d'ésta la segunda aglomeración urbana más grande de [[Méxicu]], dempués de [[Méxicu, D.F.|la capital]]. Otres llocalidaes importantes son [[Puerto Vallarta]], [[San Juan de los Lagos]], [[Tepatitlán de Morelos]], [[Lagos de Moreno]], [[Ameca]], [[Ocotlán]], [[La Barca (Jalisco)|La Barca]], [[Conceyu de La Güerta (Jalisco)|La Güerta]], [[Arandas (Jalisco)|Arandas]], [[Autlán de Navarro]], [[Ciudá Guzmán]], [[Chapala]], [[Zapotlanejo]]. == Toponimia == El nome de Jalisco provién del amiestu de tres pallabres del [[náhuatl]]: ''xal-'', que significa arena, ''īx-'', cara o superficie, y la desinencia de llugar ''-co''. Significa, d'esta miente, "Na superficie d'arena" o "Nel arenal". Mientres dellos sieglos, hasta alredor de 1836, Jalisco escribióse "Xalisco", con X inicial por cuenta de que yera la lletra utilizada pa reproducir el soníu correspondiente a la J hasta qu'esta última lletra incorporar al alfabetu llatín. Amás, en náhuatl la lletra X reflexaba'l fonema [[ʃ]] n'[[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]], o bien el fonema "sh" inglés. == Historia == {{AP|Historia de Jalisco}} {{llargu}} === Dómina precolombina === [[Ficheru:Arqueologia jalisciense.jpg|260px|thumb|Artesanía prehispánico de Tepatitlán]] [[Ficheru:Museo de Tepatitlan arqueologia.jpg|thumb|Balta de Tiro espuesta en Muséu de Tepatitlán]] Na rexón esistió presencia humana dende hai 15,000 años aproximao según indicar restos humanos, ente ellos fragmentos de cranios, y diversidá de muertes d'animales, xunto con otros testimonios d'oxetos manufacturados, afayaos alredor de les llagunes de Zacoalco y Chapala, qu'entós taben xuníes ente sigo. Pudiéronse alcontrar puntes de flecha, raspadores de cuernu de venado, [[aguya|aguyes]], [[Punzón|punzones]], xiblatos, anzuelos y colgantes de güesu o caniles, percutores de güesu de caballu, ya inclusive una vértebra de ballena con dos golpes producíos pol filu d'un preséu toscu, que foi alcontrada a fines del [[sieglu XIX]] en Zacoalco de Torres. En 618 d. C. fúndase'l Reinu de Jalisco polos tolteques. El so orixe y desenvolvimientu allugar nel horizonte clásicu y nel posclásico. Polo que se conoz anguaño, el señoríu de Jalisco foi unu de los más importantes na rexón, con rellaciones comerciales que s'estendieron escontra los pueblos del centru de Mesoamérica colos que realizaben intercambios de productos agrícoles, lo mesmo que de artículos necesarios na vida diaria y d'ornatu. El señoríu de Jalisco entendió poblaciones alcontraes nel occidente escontra la Badea de Banderes. Nesta rexón alcontráronse importantes restos arqueolóxicos que demuestren el nivel alcanzáu. Ente les sos poblaciones principales taben Tepique, Atemba, Pochotitán, Tecuitazco, Xalcocotán, Zacualpán, Xaltemba, Mazatán. El centru d'esti señoríu alcontrar nes faldes del cuetu del Coatepec, elevación qu'algama los 1.560 metros d'altitú sobre'l nivel mar y qu'apodera tol valle de Matatipac, nel actual conceyu de Xalisco. Entá, con ello, tamién esistieron más señoríos en tierres jaliscienses a les que se suman los sayultecas, los tecuexes que teníen habitaos les zones de Xallostotitlán, Tzapotlán, Tecpatitlán, Tecomatlán, Ayahualicán, Teocaltitlán, Mexticacán, Acatic y Tonallan que taben en constantes enfrentamientos colos sos vecinos como'l señoríu de Teocaltiche, poblaos po[[Huachichiles|r Huachichiles]] y [[Caxcán|Caxcanes]]. Mentanto, tamién destacaron los señoríos de Colima y Autlán nel sur del estáu; según la Tradición Teuchitlán en tierres de Ameca, Tequila, [[Etzatlán]] y [[Teuchitlán]] onde s'alluguen les pirámides circulares de Guachimontones. Y en el centru del estáu nes tierres de Guadalajara y Tonalá esistieron les Coques, una tribu bien rellacionada colos Tecuexes tepatitlenses y qu'hai midida de que se realizaron cambeos comerciales con estos pobladores, surde'l xentiliciu de "tapatio" pa los habitantes de Guadalajara, qu'esi nome yera dau al trueque que los habitantes precolombinos de Tepatitlán daben a los [[Pueblu coca|Coques]]. Toes estes tribus menores pero igualmente resaltantes, fueron influyíes por Tolteques, Chichimecas, Estilu Mezcala, Estilu Chupicuaro, Estilu Nayarit y Estilu Baltes de Tiro. [[Ficheru:Jalisco precolombino.svg|miniaturadeimagen|derecha|Señoríos indíxenes a la llegada de los españoles.]] === Conquista española === {{AP|Conquista de Méxicu}} {{VT|Guerra del Mixtón|Historia precolombina de Méxicu|y=sí}} Tres la conquista de Tenochtitlán per parte de los españoles, el restu del territoriu nacional y parte de lo que güei son los Estaos Xuníos d'América pasaron a formar parte del Imperiu Español. Por cuenta de la baxa densidá de población, el territoriu de la [[Nueva Galicia]] nun causó problemes pa ser conquistáu; sicasí, en Michoacán, los españoles tuvieron qu'enfrentase a los indíxenes qu'ufiertaron fuerte resistencia al invasor. Una vegada sometíos los tarascos, no que güei ye l'Estáu de [[Michoacán]], dos razones primordiales fixeron que los españoles siguieren incursionando en direición al poniente. Per un sitiu, la busca d'un puertu fayadizu pa establecer un estelleru y zarpar d'ende en busca de les mariñes asiátiques; por otru, alcontrar los xacimientos qu'abastecieren a los tarascos de metales preciosos. [[Ficheru:Gonzalo_de_sandoval.jpg|thumb|180px|[[Gonzalo de Sandoval]].]] Asina, a fines de [[1522]], '''[[Cristóbal de Olid]]''' enfusó pola sierra de [[Mazamitla]] hasta llegar a lo que güei ye [[Tamazula de Gordianu|Tamazula]]. Llueu tornó a [[Tzintzuntzan]], l'antigua capital purépecha que sirvía de base d'operaciones, dexando a un primu de [[Hernán Cortés]], llamáu Hernando de Saavedra, al cargu de les mines del área esplorada. Por instrucciones de Hernando, [[Gonzalo de Sandoval]] fundó una villa d'españoles ente [[Tecomán]] y el mar, a la que-y dio'l nome de Colima el [[25 de xunetu]] de [[1523]], colo que s'estableció otra plataforma p'apoderar la rexón. De resultes, mientres el mes d'agostu de [[1524]], [[Hernán Cortés|Cortés]] dispunxo qu'otru pariente so, [[Francisco Cortés de San Bonaventura]], fora'l so llugarteniente na Villa de Colima y les sos contornes, que partiera tierres ya indios y realizara espediciones escontra'l norte pa conocer la mariña y buscar [[Metal|metales preciosos]]. Los pueblos polos que pasaron y recibir en paz fueron convertíos n'encomiendes de los españoles, sometiendo a los que s'opunxeron. D'esta manera, dende [[Colima]] hasta [[Etzatlán]], amás de ruines, tamién se fueron asitiando dellos espedicionarios que sirviríen tantu pa facilitar el regresu pol mesmu camín que siguió d'ida, como p'asegurar la potestá de Hernán Cortés en tola área. A fines d'avientu de [[1529]], partió [[Nuño de Guzmán]] de la [[Tenochtitlán]] comandando a 300 españoles, amás de siete o ocho mil indios bien provistos de bastimento y a cargu del tresporte de 12 pieces d'artillería llixero. De camín por Tzintzuntzan trató de llograr tol [[oru]] que pudiera quedar en poder de los tarascos, faciendo inclusive que'l so Caltzontzín fora muertu dempués de grandes tortures. Sicasí, los conquistadores atopábense lloñe de peracabar la dominación por completu, yá que mientres dellos grupos d'[[amerindiu|aboríxenes]] remontáronse y asitiaron en sitios bien pocu accesibles de la [[Sierra Madre Occidental|Sierra Madre]], otros causaríen entá más problemática antes de sometese por completu al orde colonial. Vueltu a l'[[aguada del Pacíficu]], dempués del so malhadada incursión por [[Durango]], el contingente de Guzmán tuvo de permanecer dellos meses en [[Culiacán]]: tuvo de dexar que pasara la dómina d'agües por que baxaren los [[ríu|ríos]] y consolidar el dominiu na contorna. Pa esto últimu convenía fundar una villa d'[[España|españoles]], fundada'l día [[29 de setiembre]] de [[1531]], con un grupu d'españoles y con indios que nun seríen necesarios pa la torna, mesmu qu'habría d'empecipiase'l [[15 d'ochobre]] siguiente. Dempués de disponer la fundación de Chiametla por que sirviera de sofitu a la comunicación col norte, Nuño de Guzmán comandó que s'adelantrara hasta ende [[Cristóbal de Oñate]] pa prevenir el so apuerto. Ante'l vacíu qu'atopó en Tepic, Oñate siguió hasta [[Ahuacatlán (Nayarit)|Ahuacatlán]], onde supo qu'un unviáu de l'Audiencia, Luis de Castiella, atopar con instrucciones de fundar un pobláu español pol aldu de Xalisco p'amontar el territoriu español. [[Rei d'España|La Corona]] pensó reproducir no posible el mapa peninsular n'[[América]], de manera que'l noroeste de conquistar hasta entós llamóse igual que'l noroest'[[Península Ibérica|ibéricu]], y Nuño procuraba de nuevu coneutar [[Nueva Galicia]] cola Provincia del Pánuco asitiando españoles cerca de [[Nochistlán]]. [[Ficheru:Retrato de Hernán Cortés.jpg|thumb|left|180px|[[Hernán Cortés]].]] Vueltu a [[Nueva España]] dende principios de [[1530]], [[Hernán Cortés]] esperó a que fueren camudaos los funcionarios de la [[Real Audiencia de Méxicu]] pa reclamar el gobiernu de [[Tamazula de Gordianu|Tamazula]] y [[Amula]]; pero, amás, contraatacó solicitando tamién [[Ahuacatlán (Nayarit)|Ahuacatlán]] y [[Xalisco (Nayarit)|Xalisco]], argumentando que'l so unviáu Francisco Cortés de San Bonaventura fuera'l primeru n'ocupales. Les cinco villes fundaes por iniciativa de [[Nuño de Guzmán]], [[San Miguel (Jalisco)|San Miguel]], [[Chiametla]], [[Compostela (Jalisco)|Compostela]], [[Villa Purificación|Purificación]] y [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]], dieron llugar a la primer división alministrativa del territoriu. Sicasí, el númberu d'elles yera demasiáu pequeñu pa imponer la manera de vida a qu'aspiraben los españoles, y la so inestabilidá inicial una muestra de que los llugares escoyíos con criteriu de conquistador nun resultaron ser los más convenientes pa la colonización. N'efeutu, al cabu d'una década nenguna villa permanecía nel mesmu sitiu. Cuando a principios de [[1533]] Nuño diba aldu al Pánuco, visitó la cortil onde esta villa atopábase y entendió que yera demasiáu grande l'esfuerciu riquíu pa vivir ende en cuenta de les magras ventayes. Arriendes d'ello, aportó al pidimientu de buscar otra sede, pero ensin que los colonos cruciaren la fuécara escontra'l sur, a efeutu de caltener la so presencia na caxcana. Sicasí, los moradores nun acataron esti requisitu y, cuando Guzmán volvió a mediaos de [[1534]], atopar instalaos nel [[valle de Tonalá]], más fértil y pobláu que cualquier llugar de tola caxcana; cola ventaya adicional de que yeren una mano d'obra más apta por tratase d'indíxenes sedentarios. La presencia d'una población [[España|hispana]] nestos llugares nun yera namái del interés de Guzmán, como lo amuesa'l fechu de que, p'ameyorar la situación xurídica de Guadalajara, en [[1539]] el [[Rei d'España|Rei]] atendió la solicitú del cabildru de la villa y concedió-y les prerrogativas de ciudá y un flamante escudu d'armes. De tal manera los aboríxenes de [[Nueva Galicia]] pasaron al so nuevu estáu llenos de roxura y, por lo mesmo, propensos a insubordinarse. Adulces dalgunos d'estos grupos aisllaos diríen alquiriendo mayor coherencia, de manera que, en [[1538]], empezaron a surdir síntomes d'una incipiente revuelta, llamada [[Rebelión de los Caxcanes]], pos se dio na rexón que se conoz como [[Caxcanes]], en Jalisco y [[Zacatecas]]; a la llarga, acarretaría series mortificaciones a los españoles y provocaría cambeos sustanciales nel mapa políticu de [[Nueva Galicia]]. Los dos principales xefes [[indíxena|indíxenes]] rebeldes que se recuerden son [[Coaxícar]], na zona de [[Hostotipaquillo]], y [[Tenamaxtli]], vencedores de [[Pedro de Alvarado]], en [[Nochistlán]], [[Zacatecas]]. Este morrió por causa de una firida na Guerra del Mixtón. A esta rebelión tamién se-y conoz como la [[Guerra del Mixtón]], porque asina se llama'l monte onde se dio la batalla más importante; el virréi [[Antonio de Mendoza y Pacheco|Antonio de Mendoza]] aniquiló la resistencia nel Mixtón, n'ochobre de [[1541]]. Foi al mediar [[1540]] cuando Oñate entendió que nun bastaben los recursos neogallegos pa faer frente a la situación y pidió ayuda a Mendoza. Esti mandó-y dellos refuerzos direutamente a Guadalajara y ordenó a [[Pedro de Alvarado]] qu'allegara perentoriamente en defensa de los sos paisanos en peligru. Finalmente'l Virréi llogró ponese al mandu d'unu de los mayores exércitos que se vieren n'aición mientres tola dómina colonial p'allegar a pacificar [[Nueva Galicia]]. Dizse que devasaba los 50 mil individuos, mesmos que'l [[29 de setiembre]] entamaron el camín de Guadalajara a tola velocidá que-y yera posible a un contingente de tal magnitú. [[Nueva Galicia]] fuera "pacificada" "a fueu y sangre", "de seis partes d'indios morrieron cinco", lo cual significa, simple y llanamente, que fuera afarada pol exércitu de Mendoza, pero non que s'instaurara la paz completa. La so debilidá, que-y torgara defender se por sigo sola de la revuelta, amontárase. Agora, por causa de ella, quedaba so l'autoridá militar del virréi de la Nueva España y ésti cargaría de la mesma la responsabilidá de protexela, estableciéndose un llazu de dependencia respeuto de la [[Méxicu, D. F.|ciudá de Méxicu]] que persistiría mientres tola dómina colonial. Les noticies sobre la sangrienta [[Guerra del Mixtón]] non yá corrieron por tola Nueva España, sinón tamién llamaron l'atención de les autoridaes peninsulares, quien decidieron, en [[1544]], qu'unu de los oidores de l'[[Audiencia de Méxicu]], presentar en Nueva Galicia, ordenara'l so gobiernu en forma provisional y rindiera un informe de la situación. En cuanto al obispu, proponía que fora daquién del cleru regular por que fomentara la [[evanxelización]] y, tocantes a l'Audiencia, que tuviera inxerencia tamién sobre les contornes de [[Zacatula]] y [[Colima]], y que, pa evitar abusos, esleiérase la so autoridá ente cuatro oidores. Constancia de que'l [[Conseyu d'Indies]] tomó en cuenta dicir pol oidor ye que nun pasó enforma tiempu ensin que se llevara a cabu lo que solicitó. La mayoría de les encomiendes neogallegas fueron concedíes por [[Nuño de Guzmán]] a los sos siguidores, a más d'otres que fueron dispuestes por [[Antonio de Mendoza y Pacheco|Antonio de Mendoza]] en manes d'aquellos acompañantes sos que buscaron aniciar nes tierres "pacificadas" y fixeren méritos abondos mientres la campaña. === El Virreinatu === {{VT|Virreinatu de Nueva España}} Rescampla que mientres el virreinatu, representar pa los naturales una calamidá mayor que la mesma guerra pa sojuzgarlos. Trabayos escesivos, escasa alimentación, castigos, epidemies, etc., fueron les causes direutes del mayor escalabru demográficu de la [[historia de Méxicu]]. Calcúlase aproximao un amenorgamientu d'un 91% ente [[1550]] y [[1650]]. Finalmente, fuera en [[1560]] cuando Guadalajara convertir en capital de la [[Nueva Galicia]]. Tanto'l presidente Morones como'l nuevu obispu, Pedro de Ayala, sofitaron la pretensión guadalajareña y el [[10 de mayu]] del añu referíu espachóse la cédula que concedió'l cambéu de residencia. Morones fixo la so entrada'l [[10 d'avientu]], pero'l franciscanu Ayala nun tuvo que movilizase yá que taba morando dende diba dolce meses nel conventu que'l so Orde tenía establecíu en Guadalajara. Los habitantes del occidente neogallego, onde la minería nun ye una actividá económicamente importante, nun podíen permanecer impávidos ante la evidencia de que los mayores recursos emigraben ensin dexa-yos provechu, pero nun pudieron llograr más, en cuantes que el [[Virréi]] pretendió inclusive pasar la capital de Nueva Galicia a [[Zacatecas]], a lo que sí se negó la [[Rei d'España|Corona española]]. Pero lo que sí se fixo, en [[1571]], foi establecer una Caxa Real en Zacatecas con toles de la llei y por completu independiente de la Caxa [[tapatío|tapatia]]. Ente les dificultaes más graves enfrentaes polos españoles nel so enfotu d'armar una nueva sociedá nel territoriu sometíu, figuró'l problema de la comunicación; en primer términu, porque'l vencedor entá nun atinaba a enllantar el so idioma; en segundu, porque na tierra falábense distintos llinguaxes, favoreciendo qu'hasta'l tratu ente los mesmos nativos fuera inciertu. De tal manera, a pesar de les disposiciones oficiales y de los esfuercios del cleru secular en favor de la castellanización, Nueva Galicia vivió mientres el [[sieglu XVI]] un procesu de nahuatlización, tantu d'indios con otres llingües como de los pocos habitantes españoles, tres el cual sobrevendría'l mestizaje d'usos y costumes. La vida de los neogallegos adineraos, como nel restu de l'[[Iberoamérica|América española]], xiraba en redol de les sos cases. Nellos nacía y morría; conmemorábense les festividaes privaes y delles comunes; prestábense y atendíen negocios, y sobremanera, xugar a los naipes de bien distintes maneres. [[Ficheru:Lagos de Moreno restos coloniales.jpg|thumb|Heriedu colonial en Lagos de Moreno]] De nun ser p'allegar al templu o a los eventos públicos, aquella oligarquía salía a les cais namái pa lo imprescindible. Rares vegaes movíense a cuerpu; casi siempres recurríen al caballu o al coche, anque'l tramu por percorrer fuera curtiu. El mediu de locomoción taba tan amestáu al estatus que difícilmente se prescindía d'él. De les cases d'españoles namái salíen de xemes en cuando a la vía pública, sirvientes y emplegaos de baxu nivel. Les places, con bebederos al centru, cumplíen más bien una función comercial. N'el so contornes instalábense los vendedores que poníen los sos comercios pela mañana y retirar pela tarde con cuenta de guardar la mercancía nos almacenes que cada quien tenía na so casa. Trés cuesas llamaben sobremanera l'atención al acabante llegar d'Europa escontra [[1621]]: una yera la propensión a bañase nos numberosos manantiales, por simple gustu o pa curase llagues y dolores; la segunda consistía nel consumu xeneralizáu de chocolate y la postrera venía ser l'usu del tabacu (mazcáu o fumáu) reiteradamente. Una de les obres importantes referentes a la historia novogalaica ye la ''Crónica Miscelánea de la Sancta Provincia de Xalisco'', escrita por frai Antonio Tello (1567-1653) y publicada en seis tomos.<ref>{{cita web |url=http://www.semanario.com.mx/ps/2011/04/frai-antonio-tello-y-la-cronica-de-jalisco/comment-page-1/|títulu=Frai Antonio Tello y la Crónica de Jalisco}}</ref> Los pudientes gustaben de vivir nel centru; de cuenta que ente más escontra les contornes habitaba una familia, yera, ensin dulda, más probe. Hasta fines del [[sieglu XVII]], nun se sabe d'una sola casa particular que fuera toa de cantera. En realidá, nin los edificios públicos ser, sacante la catedral y la ilesia de San Francisco. Acordies con el nivel alcanzáu pola educación y l'arquiteutura neogallegas nel [[sieglu XVII]], casi nada puede dicise del desenvolvimientu de les lletres y de les artes. [[Tonalá (Jalisco)|Tonalá]], por casu, unu de los llugares más poblaos cuando los españoles llegaron, caltuvo una maña alfarera qu'adquiriría gran sonadía gracies al consumu que los habitantes de [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]] realizaben de los sos productos y a les alquisiciones pa unviar a [[Méxicu]] y, inclusive, a [[España]]. Nel campu de les lletres, el panorama viose más retrógradu, debíu al fechu de que Guadalajara nun dispunxo d'una imprenta hasta l'añu [[1793]]. De tal manera, si nun llograben los escritores que los sos trabayos imprimiérense fuera de Nueva Galicia, namái podíen aspirar a que se fixeren unes cuantes copies de los sos orixinales y circularen de mano en mano ente un raquíticu grupu de llectores. Comoquier, dalgunos pocos atinaron a ver los sos testos en lletres de molde. So tales condiciones, llueu se sintieron los primeros efeutos d'una medría de los recursos humanu y económicu que se manifestaría, ente otres coses, nun aceleráu desenvolvimientu de Guadalajara y demás poblaciones importantes de la Provincia de [[Nueva Galicia]]. A empiezos del [[sieglu XVIII]], [[franceses]] y [[ingleses]] daben yá clares intenciones de tar interesaos en participar tamién de la colonización n'América. Llueu se sumaron los [[rusos]], aumentando la esmolición de les autoridaes españoles qu'acolumbraben una competencia y un peligru pa los sos dominios más [[septentrional]]es, amás del riesgu de perder les probables riqueces de les tierres entá non colonizaes. Comoquier, la colonización de les tierres entá ayenes a la conquista española ocupó un importante sitiu na historia de Nueva Galicia, sobremanera porque dio llugar a una mayor trascendente metamorfosis económica, política y demográfica esperimentada pola rexón. [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]], poro, pasó a ser el puntu de concentración pa una llarga serie d'intereses de toa índole, principalmente económicos. En [[1767]], la situación camudaría sópitamente onde imperaban les misiones de los [[xesuita|xesuites]]. [[Carlos III d'España|Carlos III]], cafiante pola so resistencia al poder real más les numberoses acusaciones de que yera oxetu la [[Compañía de Xesús]], disponer a proscribirla y espulsar a tolos sos miembros de los dominios españoles. En Guadalajara'l trámite desenvolver ensin mayores contratiempos. La madrugada del [[25 de xunu]], por órdenes del Gobernador, se aprehendió a los 12 xesuites qu'había na ciudá y a otru día unvióse-yos a [[Veracruz]], onde fueron embarcaos con camín d'[[Italia]]. Dempués siguieron los xesuites de lo que güei son los estaos de [[Nayarit]], [[Sonora]], [[Sinaloa]] y [[California]]. Los xesuites fueron sicasí reemplazaos polos [[franciscanos]]. Tres el descensu d'habitantes sufiertu por casi tol [[Virreinatu]] hasta mediaos del [[sieglu XVII]], por causa de les continues guerres colos indíxenes, [[Nueva Galicia]] empecipió una considerable crecedera que s'acentuó a partir de [[1720]], y entá ye más dempués de [[1760]]. Alredor de [[1713]], la población de Guadalajara llegaba a unos siete mil habitantes, en cuantes que para [[1738]] envalorar n'alredor de 12.000 habitantes, 20.000 a mediaos de sieglu y casi 35.000 al empezar el [[sieglu XIX]]. Guadalajara tresformóse rápido nun centru de comerciu privilexáu. Les alcaldíes mayores y los correximientos pasaron a denominase "partíos", permaneciendo suxetos a la so respeutiva intendencia por aciu subdelegaos impuestos pol mesmu intendente. Pensaba acabase col antiguu contubernio de comerciantes y alcaldes, según imponer orde nel manexu oficial y, sobremanera, n'evitar la [[fuximientu d'impuestos]]. La [[Caxa Real de Guadalajara]] engrosó beneficios, aumentando, por casu, al doble los sos ingresos ente [[1770]] y [[1800]].[[Ficheru:Antiguo edificio tepatitlense colonial.jpg|thumb|Antiguu hospiciu colonial en Tepatitlan]] Con un total de 26 [[Partíu políticu|partíos políticos]], empecipió nel so comandu la [[Intendencia de Guadalajara]], pero nun tardaron n'amenase dellos cambeos importantes. Dempués de [[1803]], [[Juchipila]] y [[Aguascalientes]] xunir a [[Zacatecas]]; Colima pasó a Guadalajara, y sumió por completu'l gobiernu de les fronteres de San Luis de Colotlán, que'l so territoriu xuntar al partíu de [[Bolaños]], anque'l subdelegáu afitó la so residencia en Colotlán. Finalmente, [[Compostela (Nayarit)|Compostela]] y el departamentu naval de [[San Blas (Nayarit)|San Blas]] convirtiéronse tamién en partíu de la [[Intendencia de Guadalajara]]. Pa dar llugar a la independencia tuvieron d'enfrentase criollos contra peninsulares, formando bandos opuestos perfectamente definíos. A esti supuestu se contrapone el fechu yá establecíu de cómo munchos de los españoles peninsulares taben, de por sí, más al serviciu de los nucleos criollos privilexaos que al del mesmu [[Monarca|Rei]]; ello ensin considerar que'l criollaje non favorecíu, al marxe de les families prominentes, tenía rocea de dambos grupos, y que más de dalgún miembru d'estes esferes encoteraes entá nun dixería nin escaecía la so fonda rensía por ser movíu por unos y apostráu por otros. Cola implantación de les intendencies a partir de [[1786]], agravóse inda más la repulsa criolla escontra los emplegaos públicos "gachupines".[[Ficheru:Belleza colonial en parroquia en Tepatitlan.jpg|thumb|Parroquia colonial de Tepatitlan de 1726]] === Independencia === {{VT|Independencia de Méxicu}} La noticia de que [[Carlos IV d'España|Carlos IV]] abdicara a favor del so fíu Fernando conocer en Guadalajara en [[xunetu]] de [[1808]], y les sos autoridaes se aprestaron a entamar xurar del nuevu Rei, tal como se fixera venti años tras con Carlos IV. Sicasí, el reporte depués informó de [[16 de xunetu]] de la primida decisión de [[Fernandu VII]] d'abdicar en favor del so padre y ésti en favor de [[Napoleón Bonaparte]]. Esta maniobra, conocida como les [[Abdicaciones de Bayona]] polos españoles, desamarró una aguada oposición de casi tolos americanos. N'[[España]] y el so colonies sosteníase la Doctrina Suareciana del Poder, cobrando puxanza la idea de que'l pueblu yera la fonte orixinaria del poder y que'l Rei nun podía disponer d'él ensin la so avenida. Por eso [[Xosé I d'España|Xosé I]], hermanu de Napoleón, yera consideráu como'l rei illexítimu. N'España desamarró una serie d'oposiciones qu'arreyaben el [[Juntismo|movimientu juntista]] y la [[guerra de la independencia española]] ante [[Francia]]. Con éses nel casu particular de Méxicu, y ante los fechos que ximelgaben a la Península, correspondía a los componentes de los conceyos decidir qué se fadría. Mientres los díes socesivos presentáronse ante'l Presidente persones de toles órdenes ufiertándose en defensa de "Relixón, Rei y Patria". Inclusive llegaron unviaos de les comunidaes indíxenes a la capital de Nueva Galicia, pa ofrendarse tamién n'ares de Fernandu VII. N'abril de [[1809]], les autoridaes de la Intendencia xuraron obedecer a la [[Conseyu d'Indies Suprema Xunta Central Gubernativa d'España ya Indies]], tal que se fixera na [[Méxicu, D. F.|Ciudá de Méxicu]], en cuantes qu'escoyíen al obispu Cabañas como'l so delegáu na Suprema Xunta. Pero como'l suelu hispanu, mientres el primer semestre de [[1809]], resultó atacáu pola fuercia invasora, y les perspectives del trunfu español paecíen bien remotes, Cabañas nun se movió de Guadalajara. Per otru llau, del sur d'América empezaron a llegar noticies revolucionaries: ciudaes como [[Caraques]], [[Buenos Aires]] y [[Bogotá]] decidieren prescindir del gobiernu español y aspiraben a tomar la direición de les sos respeutives provincies. [[Ficheru:Mexico.DF.Coyoacan.MiguelHidalgo.Statue.01.jpg|thumb|250px|[[Miguel Hidalgo]].]] Guadalajara tuvo noticia de la insurrección encabezada por [[Miguel Hidalgo]] en [[Dolores Hidalgo|Dolores]] el [[25 de setiembre]] de [[1810]]. El [[canónigu (eclesiásticu)|canónigu]] [[José Simeón de Uría]], recién electu diputáu a les Cortes españoles pola Intendencia de Guadalajara, dende les proximidaes de [[Querétaro]] unvió la voz d'alerta a les autoridaes neogallegas. Pa fines de setiembre, el [[berru de Dolores]] resonaba na Nueva Galicia; dos pequeños grupos sublevaos faíen actu de presencia: unu, empobináu por Navarro, [[Portugal]] y Toribio Huidrobo, mover ente [[Jalostotitlán]], [[Arandas (Jalisco)|Arandas]], [[Atotonilco l'Altu|Atotonilco]] y [[La Barca (Jalisco)|La Barca]]; otru, empuestu por José Antonio "L'Amu" Torres, percorrería [[Sahuayo]], [[Tizapán l'Altu]], [[Atoyac (Jalisco)|Atoyac]] y [[Zacoalco]]. El [[28 de payares]], los insurxentes de Mercáu se emplazaron frente al puertu riquiendo la so rindición, lo cual asocedió trés díes depués, sicasí qu'había elementos abondos pa la defensa. Al apoderase Torres de Guadalajara, de momentu informó a Hidalgo y a De cullá de los sos llogros y convidar a tomar posesión de l'acabante someter ciudá. Hidalgo recibió la ufierta en Valladolid (güei [[Morelia]]) y, ensin tardanza, treslladar a la sede neogallega al mandu de casi siete mil caballeru. El [[25 de payares]] allegaron a [[Tlaquepaque]] les diverses corporaciones civiles y eclesiástiques de la ciudá pa recibilo y escoltalo mientres la so entrada. El [[29 de payares]] expedió un primer decretu d'[[abolición de la esclavitú]] empobináu a tola Nación, pero una selmana más tarde, el [[6 d'avientu]], emitió otru, más concisu, onde la so firma acompañar pola d'[[Ignacio López Rayón]], en calidá de secretariu. Con cuenta de encalorar la rebelión, avanzaron camín de [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]] los brigadieres [[Félix María Calleja]] y José de la Cruz. Hidalgo, al enterase d'ello, salió a atopalos al mandu del so "exércitu", compuestu por ochenta mil homes. Ente ellos, diben los siete mil indios de [[Colotlán]] que comandaba el cura Calvillo, que namái sabíen remanar la [[flecha]] y la [[fonda (arma)|fonda]]. Inda cuando la superioridá numbérica insurxente llogró poner en graves apiertos al so contrariu, la meyor disciplina y téunica d'ésti fíxo-y ganar la batalla. Darréu, los principales caudiellos rebalbos, acompañaos por una pequeña escolta, escaparon escontra'l norte, onde tendría llugar l'epílogu de la coraxosa empresa. Calleja, pela so parte, entró en Guadalajara'l [[21 de xineru]]. Esa mesma tarde José de la Cruz apaeció tamién na ciudá. Dende esi mesmu momentu propunxéronse borrar cualquier muerte d'Hidalgo y acabar colos insurxentes que subsistieren na Intendencia. [[Ficheru:Virrey Félix María Calleja.jpg|thumb|left|148px|194px|[[Félix María Calleja del Rey]].]] Sicasí, ellí les idees d'independencia permanecieron nel ánimu popular. Máxime que'l gobiernu del virreinatu siguió amosándose incapaz d'oponer les soluciones conducentes a esa desamarrada disconformidá. Ente [[1811]] y [[1817]] producióse una "guerra de guerrilles" con trés principales y distintos focos de rebelión: el sur de la Intendencia, el [[llagu de Chapala]] y la zona alteña vecina al [[Bajío (Méxicu)|Bajío]]. A fines de [[1812]] llevantáronse tamién n'armes los pueblos indíxenes asitiaos na ribera de Chapala y na islla de [[Mezcala]]. La causa direuta foi la persecución entamada contra Encarnación Rosas, un excombatiente aborixe. Pa evitar ser aprehendido, Rosas armó a un grupu con fondes y piedres y "recibieron a los gachupines con tanta roxura, que derrotaos volvieron a Chapala...". Siguió una llarga serie d'enfrentamientos ente riberanos y soldaos de la Intendencia que s'enllargaríen hasta [[1816]]. La situación aselar en Guadalajara en [[1814]] y la economía criolla esperimentó un notable desenvolvimientu. El comerciu, por casu, recibió un gran impulsu al abrir el puertu de [[San Blas (Nayarit)|San Blas]] al comerciu estranxeru. Per otru llau, a partir de [[1811]], un númberu eleváu families emigraren del restu de la Intendencia y otros llugares más remotos a l'aselada capital neogallega en busca del abellugu y amparu qu'a les sos persones y fortunes negábase-yos nos sopelexaos llugares onde moraben. D'esa suerte, Guadalajara algamó en [[1814]] los 60 mil moradores, comparada cola cifra de 30 mil, calculada a principios del propiu [[sieglu XIX]]. Dau'l peligru que la [[Constitución]] y el [[lliberalismu]] imperante nes nueves Cortes representaben pa los grupos más privilexaos de tol Virreinatu, un primer mecanismu defensivu sería'l de la oposición dientro de les mesmes Cortes. La provincia de Guadalajara collaboró con [[Iturbide]], cuando ésti fixo'l so trunfal entrada a la [[Méxicu, D. F.|Ciudá de Méxicu]], al frente del [[Exércitu Trigarante]], el [[27 de setiembre]] de [[1821]]. Más tarde, la Constitución Particular de [[1824]] de la Nueva Galicia prohibió espresamente la esclavitú nel so territoriu y sobre cada xefe políticu recayó la responsabilidá de lliberar a cuantos caltuvieren esa condición. Lo qu'endrecharía la nave del país con namái peracabar la Independencia nun sobreviniera como se naguar# por, y hasta hubo quien empezara a considerar erróneu l'habese separáu d'España. N'última instancia, realizárase un viraje políticu importante: la Independencia, non esperada especialmente por grandes sectores de la población, nin peracabada na forma imaxinada polos insurrectos de [[1810]]. Esto ye que nun se realizaron los tresformamientos sociales indispensables pa compensar l'aforfugu en que vivía la inmensa mayoría de los habitantes. D'una o d'otra forma, los neogallegos tuvieron d'afaer al so cambiante escenariu dende les más sencielles y íntimes costumes llariegues, hasta los complexos y impostergables mecanismos de subsistencia. Nello quedaba implícitu'l allegamiento de nueves fórmules de diversión, de tresporte, de proceder relixosu, d'educación y de tratu con visitantes nacionales o estranxeros – qu'empezaron a percorrer la entidá en busca de contactos mercantiles y d'otra índole. En resume, los tiempos de l'apacible vida neogallega xacíen soterraos na alcordanza de los sos antecesores. El [[Reinu de la Nueva Galicia]] yera a partir d'esi momentu'l [[Departamentu de Jalisco]]. === Sieglu XIX === {{VT|Porfiriato}} Al sumir l'[[Imperiu]], los líderes locales pretendieron una completa autonomía, polo cual desamarróse una intensa campaña en favor del [[federalismu]] que se sofitó en dos grandes figures: [[Francisco Severo Maldonado]] y [[Prisciliano Sánchez]], dambos sofitaos pol mesmu xefe políticu Luis Quintanar (¿?-1837). Dende [[marzu]] de [[1821]], circulara en Guadalajara'l Contratu d'asociación pa la República de los Estaos Xuníos del Anáhuac, onde Maldonado sostenía que'l sistema federal yera'l más apropiáu pa gobernar un territoriu de grandes dimensiones y pa da-y mayor cohesión a los habitantes de cada provincia. Pela so parte, el Pactu Federal de Anáhuac, de Prisciliano Sánchez, apaecíu en [[1823]], aseguraba que'l federalismu constituyía "un inventu feliz" de la política porque s'afaía a les condiciones naturales del home, con cuenta de representar l'únicu mediu capaz de moderar la fuercia del gobiernu central y la manera más eficaz por que cada individuu desenvolviera con plenitú les sos virtúes cíviques. Sobre Don Prisciliano Sánchez esiste un bien completu estudiu biográficu denomináu ''Reivindicación de Don Prisciliano Sánchez, Precursor del Federalismu Mexicanu y Fundador del Estáu de Jalisco,'' publicáu en 2003 pol historiador [[Marco Antonio Cuevas Contreras]]. [[Ficheru:Political divisions of Mexico 1824 (location map scheme).svg|thumb|300px|Jalisco nel Méxicu de 1824, incluyía'l territoriu del Nayar ([[Nayarit]]).]] Pela so parte, en [[Méxicu]] instalóse finalmente'l nuevu Congresu Nacional el [[7 de payares]] de [[1823]] y, dempués d'encaloraos alderiques, el [[31 de xineru]] de [[1824]] aprobóse l'Acta constitutiva federal, que'l so artículu 50 axustaba que la república habría de ser entamada so les bases del federalismu. Foi unviada de momentu a tolos estaos, siendo xurada'l 7 de febreru de 1824 poles autoridaes de Jalisco, sicasí que nella se concedíen facultaes tales al Congresu Xeneral y al Executivu que-yos dexaríen controlar dende'l Centru a tola Nación. El primer gobernador constitucional, [[Prisciliano Sánchez]], y el so vicegobernador, Juan N. Cumplido, lo mesmo que la I Llexislatura del estáu, tomaron posesión de los sos cargos el [[24 de xineru]] de [[1825]]. La xestión del primer gobernador, que tenía de concluyir en [[1829]], viose atayada pola so muerte repentina víctima d'una infeición, el [[30 d'avientu]] de [[1826]], dando llugar a que Juan N. Cumplido convirtiérase yá na pieza política principal de Jalisco. Hasta'l día de la so muerte (en [[1851]]) foi nomáu seis veces gobernador interín en periodos que tomaron de dos meses a un añu, a más de resultar electu en trés causes diputáu llocal. Polo xeneral, los socesores de Prisciliano Sánchez siguieron cola mesma llinia política d'este. Nel añu de [[1827]], el Gobiernu llogró intervenir nel manexu de los diezmos y, en marzu de [[1829]], quitar a la [[Ilesia católica|Ilesia]] de la so opción d'adquirir bienes raíz y fundar obres pías. Per otra parte, l'usu estensivu de la llibertá d'[[imprenta]] dio llugar a una profusa Boletería que fizo posible la espresión escrita de toes aquelles idees que les restricciones anteriores acallantaren. Agora, nin censura nin tribunal dalgunu podíen torgar y, muncho menos, castigar la crítica abierta de cuanto asuntu anduviera en boga. De [[1821]] data la primer escuela en Guadalajara sostenida puramente con fondos del [[Conceyu]]; pero nun foi hasta'l gobiernu de Prisciliano Sánchez cuando se llevó a cabu una intensa campaña d'escolarización, en cuantes que la Constitución local sentaba'l compromisu de crear escueles de primeres lletres en tolos pueblos de la entidá y d'ellaborar un plan xeneral d'estudios. Este foi publicáu'l [[20 de marzu]] de [[1826]] y establecía que la enseñanza oficial en Jalisco habría de ser "pública, gratuita y uniforme", nos sos cuatro niveles: [[conceyu|municipal]], [[departamentu (entidá subnacional)|departamental]], [[cantón (entidá subnacional)|cantonal]] y [[estáu|estatal]]. Coles mesmes, clausuráronse'l colexu de [[San Xuan Bautista]] y la [[Universidá de Guadalajara]] por causa del so marcáu enclín colonial, y fundóse l'Institutu del Estáu con un programa académicu más ampliu y acorde a lo que'l Gobiernu esperaba de la educación cimera. Tocantes a la educación de neñes, el Plan prescribía que tamién s'establecieren escueles públiques "en tolos pueblos d'Estáu" por qu'aprendieren a "lleer, escribir, cuntar, el dibuxu y los llabores convenientes al so sexu". Anque de fechu yá lo taba dende'l trunfu de los planteamientos de [[Cuernavaca]], nun foi sinón el [[23 d'ochobre]] de [[1835]] cuando'l federalismu quedó oficialmente suprimíu en tol país. Jalisco y les demás entidaes pasaron por entero a depender de Méxicu, mientres los partidarios del [[centralismu]], entusiasmaos pol trunfu, llanzar a demostrar que les coses diben colar meyor en delantre. En xunu de [[1836]], José Antonio Romero cesó como gobernador interín de Jalisco pos pasó al gabinete presidencial, tomando'l so llugar el vicegobernador Antonio Escobedo, a quién correspondió dar a conocer les llamaes Siete Lleis Constitucionales que fueron proclamaes na [[Méxicu, D. F.|Ciudá de Méxicu]] el [[30 d'avientu]] de [[1836]]. Nel agora "departamentu" de Jalisco, los trés gobernadores habíos ente [[1835]] y [[1841]]: Romero, Escobedo y José Xusto Cuerro – quien cubrió un interinato de payares a avientu de [[1837]] –, fueron fieles executores de la voluntá del Centru, a pesar de que los trés yeren jaliscienses de nacencia. L'entusiasmu qu'espertó'l advenimiento del federalismu viose avafáu llueu poles noticies alrodiu de la invasión de fuercies militares d'[[Estaos Xuníos]] y de que la corbeta de guerra d'Estaos Xuníos Cyane fondiara en San Blas el [[2 de setiembre]] de [[1846]]. Nun se sabe con certidume cuánto tiempu permaneció'l referíu buque bloquiando'l puertu, pero rescampla que torgó, o cuandoquier enzancó, les operaciones de los comerciantes comarcanos, aparte del respigu que semó ente los moradores. Magar ye ciertu que Jalisco vía trescurrir l'asediu de les tropes norteamericanes a distancia, por cuanto éstes nun daben traces d'intentar una meyora o un desembarcu per tierres occidentales, el Gobiernu del estáu nun dexó de preparar dispositivos pa la defensa en prevención de que la guerra camudara'l so cursu inesperadamente. Asina, al mediar [[1847]] cristalizaben les negociaciones tendentes a constituyir una alianza colos estaos de [[Méxicu]], [[Querétaro]], [[San Luis Potosí]], [[Zacatecas]] y [[Aguascalientes]], pos s'axuntó en Lagos con representantes d'ellos a aldericar les maniobres militares conducentes. A mediaos d'agostu, el gobernador Angulo allegó a [[Zamora (Michoacán)|Zamora]] colos sos colegues de Méxicu, Zacatecas y [[Guanajuato]] pa definir nueves prevenciones destinaes a la salvaguardia del área. A principios de xineru de [[1848]] aportaron a [[San Blas (Nayarit)|San Blas]] los buques Lexington y Whiton, que la so tripulación apoderar de dellos bagaxes ensin importancia. El puertu nun foi atacáu nin reteníu pol enemigu; comoquier, la cercana presencia estranxera amedranó al Gobiernu de Jalisco. Bien llueu – el [[2 de febreru]] de [[1848]] – sobrevieno'l tratáu de Guadalupe Hidalgo que punxo fin a la guerra. Conforme a tal pactu, Méxicu perdía, amás de [[Texas]], l'[[Alta California]], [[Arizona]] y [[Nuevu Méxicu]], que nel so conxuntu significaben un pocu más de la metá del territoriu nacional. [[Francia]], [[España]] ya [[Inglaterra]] alcordaron el [[31 d'ochobre]] de [[1861]] intervenir militarmente na '''República Mexicana''', en virtú de la suspensión de pagos ordenada pol presidente Juárez. Darréu, namái los franceses siguieron cola empresa, n'ares d'otros fines. Al contrariu de la indiferencia amosada cuando la invasión d'Estaos Xuníos 15 años tras, esta vegada Jalisco se aprontó a movilizase verdaderamente en defensa de la Nación. El mesmu Congresu estatuyó, antes d'eslleise, que los jaliscienses ente los 18 y los 50 años d'edá teníen d'emprestar serviciu militar, de manera que el [[2 de mayu]], el gobernador Ogazón pudo disponer la organización de 10 cuerpos d'[[infantería]] y de [[caballería]]. El [[6 de xineru]] de [[1864]], aportó a la capital de Jalisco l'exércitu francés llevando a la cabeza al mariscal [[Aquiles Bazaine]], sustitutu de Forey. Naide opunxo resistencia, pos Arteaga tenía dos díes de salir cola tropa escontra'l sur de Jalisco, dando llugar a les espresiones despreciatibles de los soldaos jaliscienses que fizo públiques Bazaine, agorando que la "pacificación sería bien rápida". Mas la guerra de guerrilles resultó a la llarga muncho más dañible pal invasor que l'enfrentamientu abiertu. Por cuenta de les derrotes sufríes polos franceses n'[[Europa]] n'ochobre de [[1866]], fíxose inminente'l total retiru de les fuercies espedicionaries en Méxicu, máxime que l'exércitu imperial yá amosaba series cuarteaduras y empezaba a dar graves tumbos en distintes partes del país. Yeren tiempos malos los que veníen: la [[Antonio López de Santa Anna|dictadura de Santa Anna]], la [[Revolución d'Ayutla]] y la [[Guerra de Reforma|Guerra de trés años]], causaron serios daños a la educación. D'esta miente, en [[1860]] – un añu antes de la muerte de López Flera – namái subsistíen 19 escueles oficiales en Guadalajara y, peor entá, al restablecese en [[1867]] el réxime [[República|republicanu]], depués de la invasión francesa, Guadalajara nun cuntaría más de 11 planteles municipales qu'atendíen un total de 590 neños y 69 neñes. [[Ficheru:Benito Juarez Presidente.jpg|thumb|[[Benito Juárez]].]] '''[[Benito Juárez]]''' foi reelecto Presidente de la República por resolución mayoritariu del Congresu; pero caltener nel poder bien debilitáu pola disidencia de Lerdo de Tejada y [[Porfirio Díaz]] que yá encabezaben dos tales faiciones de lliberales. Debilitamientu que nun dexó de repercutir en Jalisco, por cuanto la Unión Lliberal alzar nel principal enemigu del Gobernador, favoreciendo una agafada llucha política que namái terminaría cuando los vallartistas consiguieron consolidase nel poder en [[1871]]. Mientres los diputaos esperaben a que concluyera'l periodu constitucional de Gómez Cuervo, ésti completó'l númberu necesariu de maxistraos pa reinstalar en payares al Supremu Tribunal de Xusticia, suspendíu a raigañu del cese del so presidente. En febreru de [[1871]], la Llexislatura tuvo yá constitucionalmente en tiempu hábil pa regularizar les sos funciones, mas el Gobernador, alegando la so mala conducta anterior, nun la reconoció. Escontra [[1878]], la superficie de Jalisco – calculada entós en – allugaba nos sos dolce cantones, 30 departamentos y 118 municipalidaes que conformaben la estructura territorial del estáu, más del 10% de los 9,5 millones de mexicanos; anque'l Séptimu cantón – [[Tepic]] –, con seis departamentos y 28 conceyos, de fechu yá nun pertenecía a Jalisco desque, en [[1867]], fuera convertíu en distritu militar. Comoquiera, los sos pobladores llegaben a la cifra de 857.000, mayor que la de cualesquier otra entidá. Más del 70% vivía n'árees rurales y tenía a l'agricultura como principal ocupación, tantu que, en [[1877]], les colleches jaliscienses algamaron el 16,5% de la productividá de tol campu nacional. Jalisco yera'l mayor cultivador de [[maíz]], [[frijol]] y [[trigu]]. El primer llugar correspondía al maíz y el segundu a los otros dos ceberes acompañaes d'[[algodón]], la [[caña d'azucre]] y el [[tabacu]], que los sos respeutivos volúmenes, a más de satisfaer la industria llocal, llograben asitiar escedentes n'otres partes. Nel intre taba'l cultivu del agave que, añu tres d'añu, convertir en creciente riqueza agroindustrial a consecuencia del mayor consumu del "{{lang|es|''vino mezcla''}}" o [[tequila]], que sobreviniera arriendes de la fiebre del oru na Alta California. Coles mesmes, anque en cantidá enforma menor, los suelos jaliscienses collechaben ajonjolí, [[papa (tubérculu)|papa]], [[llenteya]], [[arroz]], [[cebada]], [[chili (platu)|chile]], [[comín]], [[garbanzu]], [[Vicia faba|fabona]], etc. [[Ficheru:Porfirio Diaz civilian.jpg|thumb|200px|[[Porfirio Díaz]].]] Cuando [[Porfirio Díaz]] foi escoyíu por gran mayoría en febreru de [[1877]], Ignacio L. Vallarta ganó la presidencia de la [[Suprema Corte de Xusticia]], lo que dio vuelu a les sos aspiraciones d'asoceder a Díaz y causó la dixebra ente dambos comandantes. Ente les principales aiciones del nuevu gobiernu tuvo la de fundar un [[Monte de Piedá]] y [[Caxa d'Aforros]]. Coles mesmes, promulgar en mayu de [[1887]] un nuevu Reglamentu d'Instrucción Primaria per mediu del cual el Gobiernu del estáu absorbía los gastos de la [[educación]] elemental y, en xunu de [[1889]], otra Llei Orgánica d'Instrucción Pública qu'imponía'l [[llaicismu]]. Amás, a mediaos de [[1888]] empecipió la construcción d'un mercáu en Guadalajara y dispunxo convenientes reformes a la Escuela de [[Medicina]]. Coles mesmes, en [[1889]], Corona pudo vanagloriarse de que la tranquilidá pública caltuviérase "encalorándose puestu y enérxicamente la intentona de dellos malfechores". La principal aición del gobiernu de [[Ramón Corona]] enfocar a promover el comerciu por aciu la supresión de les alcabalas, a partir de marzu de 1888, y la introducción en Guadalajara del [[ferrocarril]] procedente de la ciudá de Méxicu, que'l so primer viaxe concluyó'l [[15 de mayu]] de 1888 metanes grandes fiestes. Dende [[1882]], el gobernador Riestra consiguiera l'autorización pa fundar el "Bancu de Jalisco". Sicasí, los estatutos propuestos nun fueron aprobaos porque se contraponían con dellos artículos de la Constitución. Nun foi sinón hasta un añu dempués, cuando Tolentino volvió a la carga y el Congresu local autorizar por que designara al grupu d'accionistes qu'habría d'establecer en definitiva el Bancu de Jalisco, institución qu'efeutuaría, exenta de cualquier gravame, operaciones de depósitu, descuentu, circulación y emisión de dineru. Sicasí, antes de concluyir [[1883]], sí pudo establecese una sucursal del [[Bancu Nacional de Méxicu]], que terminó per potenciar en Jalisco l'entamu de les actividaes creiticies, nes cualos, amás de participar como sociu de dellos capitales, l'estáu viose favorecíu cola apertura d'una cuenta de creitu hasta por 30 mil pesos. Años dempués, en [[1889]], estableceríase tamién en Guadalajara una sucursal del [[Bancu de Londres y Méxicu]]. La [[ganadería]], que dende tiempos antiguos fuera una de les actividaes económiques más importantes, al tornar el [[porfiriato]] tamién rexistró un ciertu descensu. De tal suerte, si en [[1903]] tenía un valor cimeru a 18,5 millones de pesos, pa 1909 topar en menos de 17; tal descensu tamién puede ser valoráu per mediu del númberu de [[bovín|bovinos]]; un millón en 1903 qu'en 1909 baxó a 735.000. A pesar d'ello, hasta [[1902]] Jalisco foi'l primer productor de [[ganáu vacuno]] y de lleche col 10% de la esistencia nacional, y de ganáu porcino col 9%. No que se refier al so preciu tamién xubió casi un 40% ente [[1890]] y [[1910]]. Para [[1895]] el valor total de les colleches en Jalisco casi algamó 15 millones de pesos, 8% del total nacional; en 1901 xubió a 23 millones (casi'l 9%) pero en [[1904]] baxó a 17 millones (el 7%), y anque en [[1906]] tornó a xubir, yá nun recuperó'l nivel de [[1901]]. El creciente interés por perpetuar la cara propia atopó un nuevu satisfactor na [[cámara fotográfica]]. Sobremanera porque'l costu d'una [[fotografía]], muncho más baxu que los honorarios de cualquier pintor, dexaron a munches más persones tener la reproducción. N'efeutu, entá cuando los primeres en fotografiase fueron los más fanegueros, llueu innumberables fotógrafos ambulantes percorreríen [[Pueblu (xeografía)|pueblos]] y [[ciudá|ciudaes]] en busca de veceros de menores recursos dispuestos a posar frente a los sos avolumaos aparatos. Paez ser que foi [[Jacobo Gálvez]], en [[1853]], unu de los primeros en traer a Guadalajara, dempués del so viaxe por [[Europa]], los elementos téunicos pa reproducir imáxenes casi instantánees: una cámara fosca p'afitar [[imáxenes]], non en llámina como se faíen yá naquella dómina y según el métodu de Daguerre, sinón en papel. Al rematar el [[sieglu XIX]], quien se caltuvieren nel cumal de la pirámide socioeconómica de Jalisco atopábense de fechu concentraos en Guadalajara, onde gociaben de les crecientes comodidaes y meyores perspectives pecuniaries que'l mediu ufiertaba. Más agora, esta minoría atopábase arrodiada por una bona cantidá d'[[européu|européos]] que s'asitiaren en [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]], atraíos poles sos posibilidaes comerciales, y munchos hasta casaos con fíes de los más opulentos, incorporando asina los sos apellíos a la grana d'aquella sociedá. De [[1904]] a [[1909]], [[Porfirio Díaz]] escoyó Chapala pa folgar cada añu mientres les [[Selmana Santa|selmanes Santa]] y de [[Pascua]], colo cual tamién collaboró a poner de moda a la población ente les riques families tapatías, quien acabaron tresformando l'aldega nun verdaderu sitiu de descansu. Escontra 1909, apaecieron les llanches de motor y los deportes acuáticos; en [[1910]] fundóse'l ''Yacht Club'' y la ''Compañía de Fomentu'', mesma que construyó la estación y la vía ferroviaria y foi propietaria del serviciu de vapores Vicking y La Tapatía, dambos estrozaos por un fuerte aguaxe en [[1926]]. Un añu antes acondicionárase l'antiguu Camín Real de Guadalajara qu'enforma impulsaría'l fluxu turístico sobre Chapala. === Sieglu XX y sieglu XXI === Antes de [[1908]], nun hubo en Jalisco una oposición al Gobiernu verdaderamente entamada. Más bien manifestóse n'amenorgaos grupos d'[[estudiante]]s, profesionistas y ciertos [[mineru|mineros]] y obreros [[Industria testil|testiles]] que llevaron a cabu delles fuelgues. Ello ye que la crítica de mayor trescendencia deber a personaxes como [[Roque Estrada]], [[Ignacio Ramos Praslow]] y [[Miguel Mendoza López]], apiguraos en redol a un partíu de nome "Obreru Socialista", del que remaneció una publicación llamada Aurora [[Socialista]]. Pero en febreru de 1908, [[Porfirio Díaz]] manifestó a un periodista d'Estaos Xuníos el so deséu de retirase llueu del poder y el presto con que vería a un partíu d'oposición pa les eleiciones de [[1910]]. Acompañáu de Roque Estrada, [[Francisco I. Madero]] tuvo en Guadalajara n'avientu de [[1909]]. Magar les torgues puestes pol Gobiernu, pudo llevar a cabu un mitin que patentizó una gran popularidá; pero mayor entá resultó la concurrencia en mayu de [[1910]], cuando volvió a Guadalajara yá como candidatu formal a la ''Presidencia de la República'' y con un proyeutu más precisu, amás de les instancies de corte políticu que remanara antes.<ref>{{cita web|url=http://www.monografias.com/trabayos44/revolucion-mexicana/revolucion-mexicana2.shtml|títulu=Monografíes de la Revolución Mexicana}}</ref> [[Ficheru:Francisco I Madero-retouched.jpg|thumb|180px|[[Francisco I. Madero]], [[Presidente de Méxicu]].]] Asina diéronse a conocer los resultaos de los sufraxos que dieron a Madero'l trunfu, el [[Gobiernu]] de Jalisco dar a la xera de restaurar l'orde constitucional. Convocar a eleiciones municipales pal [[5 de payares]], manifestándose yá una clara preponderancia del [[Partíu Católicu Nacional (PCN)]], que ganó la mayor parte de les alcaldíes. Ello refrendóse al restaurase'l [[Poder Llexislativu]] local, en marzu de [[1912]], con dolce diputaos propuestos pol partíu de referencia.<ref>{{cita web |url=http://www.mexconnect.com/mex_/history/fimadero1.html|títulu=Historia de Méxicu}}</ref> En Jalisco, amás de que'l so Congresu enunció la so propuesta de que la [[propiedá]] territorial fora accesible a un mayor númberu d'habitantes, declaróse tamién en favor de que la condición de los trabayadores ameyorara y de que se diera fin a les inxusticies. Los cambeos, dicíen, habríen de realizase por aciu una evolución lenta y firme, "''ensin llucha de clases, pero con midíes enérxiques''". En marzu estableció'l descansu dominical obligatoriu y en xunetu reconoció'l derechu de los trabayadores a entamase y confirióse personalidá xurídica a los sindicatos, coles mesmes controlaos pol cleru na so mayoría. Mas, per otru llau dispúnxose la militarización de los emplegaos comerciales y que cualesquier fuelga ensin autorizar fora reprimida con celeridad. El [[8 de xunetu]] de [[1914]], con [[Álvaro Obregón]] al frente, les fuercies constitucionalistas esplegaron el so trunfalismu demostrando'l so ánimu anticlerical. La meyora trescurriera pola mariña del [[Pacíficu]], onde les fuercies de vanguardia de [[Manuel M. Diéguez]], [[Rafael Buelna]] y [[Lucio Blanco]] abrieren el camín dempués d'apoderase d'[[Acaponeta]], [[San Blas (Nayarit)|San Blas]] y [[Tepic]]. La ocupación de la capital tapatía realizóse pacíficamente, pos la [[plaza]] fuera evacuada, pero'l gobernador huertista [[José María Mier]] y les sos tropes fueron sorprendíos n'El Castiellu por Lucio Blanco y [[Enrique Estrada]]: l'exércitu foi desbandado y Mier resultó muertu. Les fuercies [[revolucionaria|revolucionaries]] nun fueron bien recibíes na capital de Jalisco. Non yá los miembros del cleru, como afirmó Obregón, oponer al nuevu gobiernu. El refugu fíxose más patente a midida que empezaron a enllantase les reformes y [[decretu|decretos]] expedíos pol Gobiernu constitucionalista. El [[11 d'avientu]], Medina ganó a los carrancistas y fizo que Diéguez retirar a [[Ciudá Guzmán]], de manera que, en cuanto algamar Villa, pudieron entrar xuntos a Guadalajara ensin mayor dificultá. Equí fueron recibíos con grandes muestres d'entusiasmu, dada la esperanza de qu'anularíen les disposiciones constitucionalistas. De primeres, Villa nomó gobernador de Jalisco a [[Julián Medina]], quien de momentu prohibió la moneda carrancista y punxo en circulación la mesma; de la mesma, prometió seguridá tanto al trabayu como a la capital y decretó que los inmuebles de la clase acomodada, confiscados pol xeneral Diéguez, volvieren a los sos antiguos propietarios, en cuantes qu'ordenaba reabrir al cultu los [[templu|templos]] que fueron cerraos mientres el gobiernu de Diéguez y lliberar a los sacerdotes presos. Pa los primeros díes de [[1915]], Diéguez fortaleciera al so exércitu y retornaba a Guadalajara, asina que reinstaló el so gobiernu en Guadalajara ensin mayor represalia y, de momentu, se aprestó pa siguir la campaña. El [[18 d'abril]] de [[1915]], Diéguez apoderóse nuevamente de Guadalajara, en ganando al xeneral Medina que fuxó camín de Lagos. Dempués designó a Manuel Aguirre Berlanga, una vegada más, como gobernador interín, en tanto él diba en busca de Obregón, que daba los últimos toques a la so campaña contra los restos del exércitu enemigu. Per otra parte, el pleitu nes coraes mesmes de la [[Revolución]] fizo que les resoluciones referentes a un cambéu radical nes estructures socioeconómiques nacionales, reflexaes principalmente nes rellaciones obreru-patronales y na tenencia de la tierra, adquirieren un calter ambiguu, destacar meyor la precisión de les propuestes de la doctrina social católica. La llexislación agraria carrancista del [[6 de xineru]] de 1915 – incorporada al estáu por Diéguez en marzu del mesmu añu – nun resultara prevalecedora. D'ende les reclamaciones llabradores y que llueu dellos trabayadores [[agricultura|agrícoles]] pasaren a tomar tierres, sicasí qu'Aguirre Berlanga amenació con castigar severamente a los autores de tales "atropellos". Los conflictos siguieron hasta l'estremu de que'l mesmu Diéguez pidió al [[Constituyente de Querétaro]] que la nueva Carta tuviera en mente a los llabradores mestizos probes y non yá a los indíxenes. Resultáu de la Constitución de [[1917]] foi tamién la medría de la entrega de tierres;<ref>{{cita web |url=http://cdi.gob.mx/derechos/vixencia/constitucion_jalisco.pdf|títulu=Constitución de Jalisco de 1917|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://cdi.gob.mx/derechos/vixencia/constitucion_jalisco.pdf|fechaarchivu=14 d'abril de 2017}}</ref> sicasí, non tolos demandantes y precisaos recibir pel momento. Como la [[reforma agraria]] funcionó en rellación direuta col apremiu llabrador, los primeros grupos beneficiaos fueron, o bien comunidaes indíxenes desaposiaes non muncho antes, o aquellos pueblos mayormente afeutaos pola crisis de principios de sieglu que s'estremaren pola so participación activa nel movimientu revolucionariu. [[Ficheru:Alvaro Obregon.jpg|thumb|left|200px|[[Álvaro Obregón]].]] Siendo yá presidente electu, n'ochobre de [[1920]], [[Álvaro Obregón]] manifestóse partidariu de la pequeña propiedá y de que cada llabrador tuviera una parcela vencida polos llatifundistes. Arriendes d'ello, dempués de tomar posesión el [[1 d'avientu]], expedió una serie de decretos empuestos a regular la estensión y funcionamientu de los ejidos ya instauró les procuradoríes de pueblos p'apurrir a les comunidaes l'auxiliu llegal precisu, tamién llexisló sobre les grandes y pequeñes propiedaes privaes, declarando inafectables a les que constituyíen unidaes agrícola-industriales de producción.<ref>{{cita web |url=http://www.elbalero.gob.mx/historia/html/gober/a_obregon.html|títulu=Álvaro Obregón - elbalero.gob.mx}}</ref> Nel mes d'ochobre de [[1921]] foi celebráu en Guadalajara un Congresu d'Obreros Llibres, nel que tuvieron representaos 35 mil trabayadores xuntaos a les uniones católiques del país. Toos manifestar contra la sindicalización y a favor del [[mutualismo (teoría económica)|mutualismo]] como forma d'organización llaboral, amás de que condergaron les fuelgues y tou aquello que tuviera que ver colos "obreros coloraos" de la [[CROM]] ([[Confederación Rexonal Obrera Mexicana]]) y de l'acabante fundar [[Confederación de Trabayadores de Méxicu|CGT]] (Confederación Xeneral de Trabayadores).<ref>{{cita web |url=http://www.answers.com/topic/xeneral-confederation-of-workers-mexico|títulu=Answers.com}}</ref> Magar ye ciertu qu'en [[1926]] les condiciones llaborales garantizaes pol poder civil devasaben a les que taba dispuestu a conceder el réxime, non menos lo ye que'l problema de la tenencia de la tierra faltaba de tar resueltu satisfactoriamente. Por eso al empecipiase'l choque violentu ente la [[Ilesia católica|Ilesia]] y el [[Estáu]], mientres los obreros desertaben de les files católiques, éstes engrosábense con llabradores dispuestos a defender los sos medios de subsistencia. por Fátima Elizabeth Ramos Ortiz == Gobiernu == [[Ficheru:Presidencia de Valle de Guadalupe.jpg|thumb|Presidencia de Valle de Guadalupe]] Jalisco ye un estáu llibre, autónomu y soberanu a la federación de Méxicu. El so [[gobiernu]] estremar en tres poderes que son l'executivu, llexislativu y xudicial. El poder executivo ta a cargu del gobernador del estáu con un periodu de gobiernu de seis años, que ye escoyíu democráticamente, el gobernador ye'l que tien que coordinar tolos programes de desenvolvimientu pal estáu. El poder llexislativu ta conformáu polos diputaos locales que formen el congresu del estáu y escoyer por trés años, nél alderiquen les reformes a les lleis del estáu y el presupuestu. D'últimes al poder xudicial correspuénde-y aplicar les lleis, el gobernador noma a los miembros del poder xudicial. L'actual gobernador ye'l [[priísta]] [[Aristóteles Sandoval]] pal periodu 2013-2018, asitiando'l fin de 18 años del PAN exercíos nel estáu. Cabo mentar que nes pasaes eleiciones a gobernador, la izquierda tuvo una crecedera importante, moviendo asina al partíu que gobernó por 3 sexenios consecutivos al 3ᵉʳ sitiu de preferencia. === División alministrativa === {{AP|Rexones del Estáu de Jalisco}} [[Ficheru:Regiones de Jalisco.svg|thumb|250px|Rexones de Jalisco.]] En total l'estáu entiende [[Conceyos de Jalisco|125 conceyos]], distribuyíos en 12 rexones con una subrexón, cada rexón tien un conceyu sede designáu pola importancia y allugamientu estratéxicu de dichu conceyu na rexón respeutiva. La división en rexones ye una simple división alministrativa que facilita'l manexu del estáu. Les rexones alministratives son les siguientes: {| align=center class="wikitable sortable" style="font-size:95%;padding:0px;" |+ align=top style="background:#BFD7FF" | '''Rexones alministratives de Jalisco''' |- ! # ! Rexón ! Capital ! Superficie (km²)<ref>{{cita web |url= http://cuentame.inegi.gob.mx/monografias/default.aspx?tema=me|títulu= INEGI|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://cuentame.inegi.gob.mx/monografias/default.aspx?tema=me|fechaarchivu=2 d'avientu de 2015}}</ref> ! Superficie (%) ! Población (2010)<ref>{{cita web | url = http://www.inegi.org.mx/sistemes/mexicocifras/MexicoCifras.aspx?y=0&m=0&sec=M | editor = Institutu Nacional d'Estadística y Geografía | títulu = Méxicu en cifres: Información Nacional por entidá federativa y municipio | año = 2010 | fechaaccesu = 10 de marzu de 2014 | formatu = XLS | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20121122051342/http://www.inegi.org.mx/sistemes/mexicocifras/MexicoCifras.aspx?y=0&m=0&sec=M | fechaarchivu = 2012-11-22 }}</ref> ! Población (%) |- | 1 | Norte |align=center | [[Colotlán]] | align=right | 10,305 | align=right | 12.9% | align=right | 78,835 | align=right | 1.1% |- | 2 | Altos Norte |align=center | [[Lagos de Moreno]] | align=right | 8,882 | align=right | 11.1% | align=right | 383,317 | align=right | 5.2% |- | 3 | Altos Sur | align=center | [[Tepatitlán de Morelos]] | align=right | 6,667 | align=right | 8.3% | align=right | 384,144 | align=right | 5.2% |- | 4 | Ciénega | align=center | [[Ocotlán]] | align=right | 4,892 | align=right | 6.1% | align=right | 503,297 | align=right | 6.8% |- | 5 | Sureste |align=center | [[Tamazula de Gordianu]] | align=right | 7,124 | align=right | 8.9% | align=right | 116,416 | align=right | 1.6% |- | 6 | Sur | align=center | [[Zapotlán el Grande]] | align=right | 5,650 | align=right | 7.1% | align=right | 332,411 | align=right | 4.5% |- | 7 | Sierra de Amula | align=center | [[El Grullo]] | align=right | 4,240 | align=right | 5.3% | align=right | 95,680 | align=right | 1.3% |- | 8 | Costa Norte |align=center | [[Puerto Vallarta]] | align=right | 5,985 | align=right | 7.5% | align=right | 300,760 | align=right | 4.1% |- | 9 | Sierra Occidental | align=center | [[Mascota (Jalisco)|Mascota]] | align=right | 8,381 | align=right | 10.5% | align=right | 61,257 | align=right | 0.8% |- | 10 | Valles | align=center | [[Ameca]] | align=right | 6,004 | align=right | 7.5% | align=right | 345,438 | align=right | 4.7% |- | 11 | Centru |align=center | [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]] | align=right | 5,003 | align=right | 6.2% | align=right | 4,578,700 | align=right | 62.3% |- | 12 | Costa Sur | align=center | [[Autlán de Navarro]] | align=right | 7,004 | align=right | 8.7% | align=right | 170,427 | align=right | 2.3% |- | total | Jalisco | align=center | [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]] | align=right | 80,137 | align=right | 100% | align=right | 7,350,682 | align=right | 100% |- |} == Xeografía == [[Ficheru:Presa de Galo.jpg|thumb|Presa de Galu, Pegueros, Jal]] {{AP|Xeografía de Jalisco}} [[Ficheru:Arroyotapalpa.jpg|thumb|250px|[[Tapalpa]].]] [[Ficheru:Sunset at Lake Chapala.jpg|thumb|250px|[[Llagu de Chapala]].]] [[Ficheru:Puerto-Vallarta.jpg|thumb|250px|[[Puerto Vallarta]].]] [[Ficheru:Barradenavidad.jpg|thumb|250px|[[Barra de Navidad]].]] [[Ficheru:Arroyo de atenguillo.jpg|thumb|250px|Regueru de Atenguillo.]] L'Estáu de Jalisco alcontrar na zona occidente de la República Mexicana. Atópase llindáu al norte polos Estaos de Zacatecas, Aguascalientes; al noroeste con Nayarit; al nordeste con Guanajuato y San Luis Potosí; al sur con Colima; al sureste con Michoacán y al suroeste col océanu Pacíficu. Tien una estensión territorial de 80.137 km², lo que representa'l 4,09% de la superficie total de Méxicu. Jalisco tien problemes de llendes territoriales colos sos vecinos, cuantimás col Estáu de [[Colima]], con quien apuesta una bien importante zona de la mariña. Tradicionalmente les llendes ente entidaes definiéronse por llendes naturales, nesti casu la llende ye un ríu, casi na so desaguada nel [[océanu Pacíficu]]. El conflictu estremeru empecipióse cuando se modificar el cursu del ríu, quedando la zona de sablera na parte que pertenez a Colima y que Jalisco tien cuenta de reclamar pol so potencial económicu al traviés del turismu qu'anguaño recibe como nel Complexu Grand Bay - Isla Navidá. Anguaño la solución del problema ente estos dos estaos depende del Senáu de la República. Anguaño Jalisco cuenta yá cola más alta teunoloxía tocantes a prevención de desastres naturales, apocayá asitiáronse nes mariñes del estáu de Jalisco alarmes de tsunamis(maremotos) coles cualos nun cuntaba.{{Enllaz rotu|1= |2=http://www.periodicoelsur.com/noticies_guzman.aspx?idnoticia=16860 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} L'estáu de Jalisco zarra árees que correspuenden a 4 provincies fisiográficas de Méxicu: Exa Neovolcánico, Mesa Central, Sierra Madre Occidental y la Sierra Madre del Sur. '''Provincia de la Exa Neovolcánico''' Representada nel estáu poles subprovincies: Bajío Guanajuatense, Sierres y Bajíos Michoacanos, Altos de Jalisco, Chapala, Guadalajara, Sierres de Jalisco, Sierres Neovolcánicas Nayaritas, Volcanes de jalisco y Serrapatosa Estremera del Sur. ''' Subprovincia del Bajío Guanajuatense''' Namái una pequeña porción, al sureste del conceyu de San Diego d'Alexandría, enfusa nel estáu de Jalisco y acomúñase a un solu sistema de topoforma; el llanu de pisu predresu que representa'l 0,001% de la superficie total del estáu. ''' Subprovincia de les Sierres y Bajíos Michoacanos''' Ye un rincón bien pequeñu d'esta subprovincia el qu'enfusa nel estáu de Jalisco y abarca parte de los conceyos de Ayo el Mozu y Degolláu; presentando tres sistemes de topoformas: Pandos Lávicas, Lomerios de Llombes Arrondaes con Terrenes Ondulaos y Valles de Fasteres Tiñíes. '''Subprovincia de los Altos de Jalisco ''' La mayor parte d'esta subprovincia queda dientro del estáu de Jalisco, carauterizar por amplios pandos d'orixe volcánicu y presenta la mayor densidá de topoformas degradativas, xeneraes por diseición hídrica y bayura de valles fondos de fasteres serrapatoses a fines de los caños de la Sierra Madre Occidental. Representa'l 17,51% con al respeutive de la superficie total de la entidá y estrémense nella los siguientes sistemes de topoformas: Escudo-Volcanes Aisllaos o en xunto, Pequeñu Pandu acomuñáu con lomeríos, Gran Pandu con Cañaes, Pandu Lávica, Pandu Lávica asociada con lomeríos, Pandu Gradiáu, Lomerío de Llombes Arrondaes, Lomeríos Nidia n'Arenisca Conglomeráu, Valle de Fasteres Serrapatoses asociaes a lomeríos, Valle con Terraces, Cañón y Depresión. '''Subprovincia de Chapala ''' Esta subprovincia algama una magnitú significativa en afallamiento acomuñáu con manifestaciones volcániques y [[Fuesa tectónica|grabens]] (árees fundíes ente sistemes de falles). Tiense equí a 1.500 msnm el mayor llagu del país, que les sos agües ocupen un enorme graben allugáu ente sistemes de grandes falles esti oeste y otres más pequeñes empobinaes burdamente de norte a sur. Per otru llau, el vulcanismu desenvolver a lo llargo de delles llinies de falles y llevantó les sierres que bordien el llagu. La resultancia ye un paisaxe d'orixe unitariu pero de morfoloxíes combinaes qu'apurren una notable singularidá a la provincia. Na subprovincia de Chapala estrémense 4 rexones o sectores: 1. Una rexón occidental con importantes sistemes de falles noroeste-sureste y norte-sur que xeneraron grabens con esos mesmos aldos y que formen los vasos de los llagos Atotonilco, Zacoalco, San Marcos y Sayula, asitiaos a una altitú de 1.350 msnm. 2. El mesmu llagu de Chapala y les Sierres de Fasteres d'Escarpia de falla que la arredolen, más la so estensión buelguiza al este: La Ciénega de Chapala. El llagu, abondo someru, calteníu fundamentalmente por apurrir del ríu Lerma al que recibe nel estremu oriental. 3. Les sierres afalladas y llanos al norte de los llagos. 4. Les sierres afalladas y la rexón de lomeríos al sur de los llagos Dientro del estáu de Jalisco la subprovincia de Chapala presenta los siguientes sistemes de topoformas: Sierres de Fasteres Abruptas con Cañaes; Sierra de Fasteres Tendíes; Sierra con Fasteres d'Escarpia de Falla; Sierra con Fastera d'Escarpia de Falles y Pandos; Escudo-Volcanes Aisllaos o en Conxuntos; Sierra Volcánica con Pandos; Lomeríos Acomuñaos con Llanos; Lomeríos Nidiu (tobas); Lomeríos Nidios (conglomeraos y arenisques); Valle de Fasteres Tendíes; Valle de Fasteres Tendíes con Terrenes Ondulaos; Depresión; Gran Llanu; Pequeñu Llanu Aislláu y Llanu Salín. [[Ficheru:Huentitan canyon and santiago river.jpg|thumb|250px|Huentitán.]] [[Ficheru:Nevado de Colima.JPG|thumb|250px|Neváu de "Colima".]] [[Ficheru:Puertovallarta.jpg|thumb|250px|Mariña del sur.]] [[Ficheru:Sierra Madre Occidental....jpg|thumb|250px|[[Sierra Madre Occidental]].]] '''Subprovincia de Guadalajara ''' Esta pequeña subprovincia queda toa dientro del estáu de Jalisco ocupando'l 3,73% de la superficie. Cubre totalmente los conceyos d'Antonio Escobedo, L'Arenal, Guadalajara y Zapopan, Ahualuco de Mercáu, Amatitán, Etzatlán, Hostotipaquillo, Madalena, San Marcos, Tala, Tequila, Teuchitlán, Tlaquepaque y Tonalá. La subprovincia carauterizar poles notables manifestaciones de vulcanismu esplosivu, que data de tiempos relativamente recién y que les sos buelgues reparar na ciudá de Guadalajara y na sierra de la primavera. A pesar de ser una subprovincia pequeña ye la menos uniforme, teniendo una gran complexidá nel so panorama fisiográfico, nel que s'atopen sistemes tan distintos como sierres, pandos, lomeríos y llanos; sicasí, polo xeneral la so litoloxía ta constituyida por roques ígnees extrusivas acedes, vidrios volcánicos (obsidiana) basaltos y nubes enceses. ''' Subprovincia de les Sierres de Jalisco ''' Esta subprovincia enserta totalmente nel estáu de Jalisco, ta constituyida por dos tipos básicos de topoformas xenerales: montes y pandos. Ente los sos estremos norte y sur, les cadenes montascoses atópense afeches talmente que describen la forma d'una burda lletra "S". Dientro del área arrodiada pola curva cimera de la lletra quedaríen agospiaos los sistemes de topoformas más occidentales de la vecina subprovincia de les Sierres de Jalisco. Dellos cumes de los nucleos montascosos de roques ígnees que componen la sierra llevántense percima de los 2.000&nbsp;msnm, en cuantes que les superficies más baxes atopar a una altitú de 800&nbsp;msnm. La subprovincia de les Sierres de Jalisco presenta los siguientes sistemes de topoformas: Gran Sierra Volcánica Complexa o Grandes Estratu-Volcanes, Sierra de Fasteres Abruptas, Sierra de Fasteres Tendíes, Sierra de Fasteres Tendíes con Llanos, Sierra Complexa, Escudo-Volcán Aislláu, Pandu Lávica, Pandos Lávicas asociaes con cañaes, Pandos Gradiaos acomuñaes con lomeríos, Pandos Pequeños con lomeríos, Lomerío Nidiu acomuñáu con cañaes, Valle de Fasteres Serrapatoses, Valle de Fasteres Tendíes, Valle de Fasteres Tendíes acomuñáu con lomeríos, Cañón y Pequeñu Llanu Aislláu. '''Subprovincia de les Sierres Neovolcánicas Nayaritas ''' Un pequeñu rincón d'esta subprovincia de la Exa Neovolcánico, enfusa nel estremu norte del estáu de Jalisco, del qu'ocupa'l 0,007% de la superficie, alcontráu en parte del conceyu de Hostotipaquillo y distribuyíu en tres sistemes de topoformas que son: una Sierra de Fasteres Tendíes, un Pandu Lávica con Cañaes y un Valle Tendíu con Terrenes Ondulaos. '''Subprovincia Volcanes Neváu de Colima y de Fueu"''' Esta subprovincia enfusa al estáu pel este y recibe esti nome por cuenta de los sos dos geoformas más representatives, El Neváu de Colima y el Volcán del Fueu. Ocupa apenes el 2,36% de la superficie total estatal; cubriendo totalmente los conceyos de Tonila y Zapotitlán de Vadillo y parte de los de Zapotlán El Grande, Tolimán, Tuxcacuesco, Tuxpan, Venustiano Carranza y Zapotiltic. El panorama fisiográfico de la subprovincia ta integráu por siete sistemes de topoformas: Gran Sierra Complexa o Grandes Estratu-Volcanes Aisllaos, representaos pol Neváu y el de Fueu, que tán constituyíos por andesitas (roques ígnees medies en xil) y les sos altitúes son de 4.240 y 4.220&nbsp;m respeutivamente; Sierra de Fasteres Abruptas, que s'atopa sobre la base occidental del Neváu, representada pol Cuetu'l Petacal, de roques lávicas sílicas; los Lomeríos Nidios (tobas) acomuñaos con cañaes y los Lomeríos Nidios (arenisca conglomeráu) integren les amplies faldes que s'estienden en redol a los volcanes, derrotes por regueros radiales; el Valle de Fasteres Serrapatoses, que ye'l sistema de cañaes fondes y ramificaes, que sobre la base occidental de los volcanes llabraron los sos cárcavas; el Pequeñu Llanu Aislláu, d'orixe aluvial que s'alcuentra nel estremu norte; y el Pisu de Valle, que ta formáu pol valle planu y angostu del río Armería. '''Subprovincia de la Escarpia Estremera del Sur ''' Solo una pequeña parte d'esta subprovincia enfusa nel estáu de Jalisco y toma una porción del conceyu de Jilotlán de los Dolores, con un solu sistema de topoformas, el Pandu Lávica asociada con Sierres que ye un conxuntu de pandos basálticos gradiaes y que baxen escontra'l sur, a altitúes de 1.000 a 1.500&nbsp;msnm atayaes por Escudu-Volcanes tamién basálticos. '''Provincia Mesa Central ''' Enfusa al estáu de Jalisco pel noroeste; ocupa'l 3,44% de la superficie total estatal y nella preséntense parte de tres subdivisiones de la provincia que correspuenden a la subprovincia Llanos de Ojuelos y les discontinuidaes fisiográficas Sierra de la Cuatralba y Valles Paralelos del suroeste de la Sierra de Guanajuato. Estes subdivisiones de la provincia tienen patrones carauterísticos de topografía y morfoloxía; presencia y distribución de suelos y vexetación distintes, polo que la descripción de suelos, vexetación, posibilidaes d'usu agrícola, ganaderu y forestal, y l'estáu actual de les formes de producción agrícola, atópase referida por rexones Esta provincia cunta con una subprovincia llamada Llanos de Ojuelos. ''' Subprovincia Llanos de Ojuelos ''' Esta subprovincia enfusa al nordeste del estáu y llinda al sur colos Altos de Jalisco; darréu al norte d'Encarnación de Díaz. Entiende una porción pequeña de la entidá (2.310,297&nbsp;km²), que cubre totalmente el conceyu de Ojuelos y parte de los d'Encarnación de Díaz y Lagos de Moreno. Los sistemes de topoformas más representativos de la subprovincia, dientro del estáu son: Les Llanures de Pisu Predresu, cubiertes per suelos someros d'ábanu y chiscaes de pequeñes llamargues; y los Pandos con Cañaes que s'atopen ente les llanures. Les Sierres Baxes y los Lomeríos probablemente deriváronse de la erosión de pandos similares a les yá mentaes; les sos fasteres son rectes y la so elevación ye de 2.300 y 2.250&nbsp;msnm respeutivamente. Polo xeneral, la litoloxía d'estos sistemes de topoformas ta constituyida por roques d'orixe volcánicu, riques en xil. '''Provincia de la Sierra Madre Occidental''' Esta provincia cunta con dos subprovincies: La de les Sierres y Valles Zacatecanos y la de Los Pandos y Cañones del Sur [[Ficheru:Agave, Capilla de Guadalupe Jalisco.JPG|thumb|Agave, Capiya de Guadalupe Jalisco]] '''Subprovincia Pandos y Cañones del Sur''' Esta Subprovincia atópase en casi tola estremidá norte de Jalisco hasta la llende sur del estensu cañón que formó'l Ríu Grande de Santiago, quedando la so frontera sur-oriental nel estáu al norte de la ciudá de Tequila; toma la totalidá de los conceyos Bolaños, Huejuquilla l'Altu, Mezquitic, Teocaltiche y Villa Guerrero, y parte de los conceyos de Colotlán, Chimaltitlán, Hostotipaquillo, Huejucar, San Martín de Bolaños y Tequila. Forma parte de la "escayu dorsal" de la Sierra Madre Occidental. El so paisaxe ta constituyíu por altos pandos, dalgunes d'elles enormes, que s'atayen abruptamente por fondos cañones. La superficie total d'esta subprovincia ye de 8.165,349&nbsp;km² y representen el 10,35% con al respeutive de la superficie total del estáu. Los sistemes de topoformas que s'atopen nesta subprovincia dientro del estáu de Jalisco son: Superficie Disectada de Gran Pandu, que son agrupaciones de pandos de tamañu pequeñu; Pequeños Pandos; Acomuñaes a Cañaes; Lomeríos, que s'atopen como pequeños grupos aisllaos nos Pisos de Valle, xeneralmente amplios; Lomeríos y Cañaes, Pisu de Valle con Terraces; Pisu Ampliu de Valle con Lomeríos y d'últimes Cañones. === Biodiversidá === <div align=center> Munchos animales<!-- galería de mapes --> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''Flora y fauna de Jalisco''' |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Granger Lake 013.jpg|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:MountainLion.jpg|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Micrurus tener.jpg|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Vulpes vulpes at shipwreck.jpg|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Aquila chrysaetos Flickr.jpg|125px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Dasypodidae|Armadillu]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Felis concolor|Puma]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Micrurus|Coralillo]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Vulpes vulpes|Foín]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Aquila chrysaetos|Águila real]] |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Zenaida macroura2.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Cobra cascavel 280707- 23 04 40s - 49 06 55w REFON (4)a.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Odocoileus hemionus 20.JPG|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Canis latrans.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Desert Bighorn Sheep Joshua Tree 4.JPG|120px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Zenaida macroura|Huilota]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Crotalus durissus|Víbora de cascabel]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Odocoileus hemionus|Venado bura]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Canis latrans|Coyote]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Ovis canadensis|Borregu cimarrón]] |- |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Agave tequilana 1.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Figa de moro 01.JPG|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Singapore Botanic Gardens Cactus Garden 2.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Cylindropuntia spinosior, with flower, Albuquerque.jpg|120px]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Pinus ponderosa 9681.JPG|120px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Agave tequilana|Agave]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Opuntia ficus-indica|Tuna]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Echinocactus grusonii|Cactus corcuspín]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Cylindropuntia imbricata|Cardón]] |style="background:#e9e9e9;" align=center|[[Pinus ponderosa|Pinu]] |- |} </div> === Elevaciones principales === {| class="infobox" style="text-align:center; width:100%; margin-left:0px; font-size:85%" |- ! rowspan=13 width:100|<br /> [[Ficheru:Nevado de Colima.JPG|border|110px|Neváu de Colima]]<br />[[Neváu de Colima]]<br /> [[Ficheru:Colima Volcano Mexican Flag.jpg|border|110px|Volcán de Colima]]<br />[[Volcán de Colima]]<br /> [[Ficheru:Mazamitla.jpg|border|110px|Sierra'l Tigre]]<br />[[Rexones del Estáu de Jalisco|Sierra'l Tigre]]<br /> ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Xeografía de Jalisco|Num.]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Xeografía de Jalisco|Elevación]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Altitú]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Xeografía de Jalisco|Num.]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Elevación]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Xeografía de Jalisco|Altitú]] ! rowspan=13 width:100|<br /> [[Ficheru:Bolanos.jpg|border|110px|Sierra Huichola]]<br />[[Rexones del Estáu de Jalisco|Sierra Huichola]]<br /> [[Ficheru:Agave fields mountain.jpg|border|90px|Volcán de Tequila]]<br />[[Tequila|Volcán de Tequila]]<br /> |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 1 ||align=left | '''[[Neváu de Colima]]''' || 4260 msnm || align=center style="background:#f0f0f0;" | 10 || align=left | '''[[Tepatitlán de Morelos|Cuetu Gordu]]''' || 2670 msnm |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 2 ||align=left | '''[[Volcán de Colima]]''' || 3820 msnm || align=center style="background:#f0f0f0;" | 9 ||align=left | '''[[Rexones del Estáu de Jalisco|Sierra'l Tigre]]''' || 2840 msnm |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 3 ||align=left | '''[[Tapalpa|Sierra de Tapalpa]]''' || 2960 msnm || align=center style="background:#f0f0f0;" | 8 ||align=left | '''[[Rexones del Estáu de Jalisco|Sierra de Manantlán]]''' || 2840 msnm |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 4 ||align=left | '''[[Tequila|Volcán de Tequila]]''' || 2940 msnm|| align=center style="background:#f0f0f0;" | 7 ||align=left | '''[[Rexones del Estáu de Jalisco|Sierra Alta]]''' || 2850 msnm |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 5 ||align=left | '''[[Tlajomulco de Zuñiga|Cerro Viejo]]''' || 2880 msnm|| align=center style="background:#f0f0f0;" | 6 ||align=left | '''[[Rexones del Estáu de Jalisco|Sierra Huichola]]''' || 2860 msnm |- |} === Tipu de clima === {| {{tablaguapa}} |- ! Clima !! Porcentaxe de la superficie estatal |- | Semicálido subhúmedo con agües pel branu || 44,7 |- | Templáu subhúmedo con agües pel branu || 23,1 |- | Templáu subhúmedo con agües pel branu || 18,5 |- | Semiseco semicálido || 5,6 |- | Otros tipos de climes || 8,1 |} <ref>Perspeutiva estadística Jalisco, setiembre de 2011 - INEGI</ref> == Demografía == === Población === Según los resultaos que refundió'l ''[[II Censu de Población y Vivienda]]'', realizáu pol [[Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía]] (INEGI) con fecha censal del [[12 de xunu]] de [[2010]], l'estáu de Jalisco cuntaba hasta esi añu con un total de 8 079 782 habitantes, de dicha cantidá, 4 064 941 yeren homes y 4 014 841 yeren muyeres.<ref name="ITER" /> La tasa de crecedera añal pa la entidá mientres el periodu 2005-2010 foi del 1,7%.<ref>{{cita web | url = http://www.inegi.org.mx/sistemes/sisept/Default.aspx?t=mdemo09&s=est&c=17511 | editor = Institutu Nacional d'Estadística y Geografía | títulu = Tasa de crecedera media añal de la población por entidá federativa, 1990 a 2010 | añu = 2010 | fechaaccesu = 5 de marzu de 2011 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110420205746/http://www.inegi.org.mx/sistemes/sisept/Default.aspx?t=mdemo09&s=est&c=17511 | fechaarchivu = 2011-04-20 }}</ref> Según indica esti censu, 4.434.252 de los jaliscienses viven na zona metropolitana de Guadalajara.{{ensin referencies}} La población aumentó aproximao 750.000 habitantes dende'l postreru conteo, realizáu en 2005.{{ensin referencies}} Anguaño, la población del Estáu representa'l 6,5% del total del país. {| class="infobox" style="text-align:center; width:100%; margin-left:0px; font-size:85%" |- ! rowspan=13 width:100|<br /> [[Ficheru:Skyline Guadalajara.jpg|border|100px|Guadalajara]]<br />[[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]]<br /> [[Ficheru:Zapopan.jpg|border|100px|Zapopan]]<br />[[Zapopan]]<br /> [[Ficheru:CasaAntiguaTlaquepaque.jpg|border|100px|Tlaquepaque]]<br />[[Tlaquepaque|San Pedro Tlaquepaque]]<br /> [[Ficheru:Palaciompal tonala.jpg|border|100px|Tonalá]]<br />[[Tonala (Jalisco)|Tonala]]<br /> [[Ficheru:Templo de San Antonio de Padua Tlajomulco de Zúñiga Jalisco 7.jpg|border|100px|Tlajomulco de Zuñiga]]<br />[[Tlajomulco de Zuñiga]]<br /> ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Ciudaes de Jalisco|Num.]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Conceyos de Jalisco|Conceyu]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Conceyos de Jalisco|Pob.]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Ciudaes de Jalisco|Num.]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Conceyos de Jalisco|Conceyu]] ! align=center style="background:#B9D5e4;" | [[Conceyos de Jalisco|Pob.]] ! rowspan=13 width:100|<br /> [[Ficheru:Puerto vallarta skyline.jpg |border|100px|Puerto Vallarta]]<br />[[Puerto Vallarta]]<br /> <br />[[Lagos de Moreno]]<br /> [[Ficheru:Plaza Juarez El Salto Jalisco.JPG|border|100px|El Saltu]]<br />[[El Saltu (Jalisco)|El Saltu]]<br /> <br />[[Tepatitlán de Morelos]]<br /> [[Ficheru:Catedral de Cd. Guzmán.JPG|border|100px|Ciudá Guzmán]]<br />[[Ciudá Guzmán]]<br /> |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 1 ||align=left | '''[[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]]''' || 1.494.134 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 11 || align=left | '''[[Ocotlán]]''' || 92.958 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 2 ||align=left | '''[[Zapopan]]''' || 1.243.538 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 12 ||align=left | '''[[Arandas (Jalisco)|Arandas]]''' || 72.885 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 3 ||align=left | '''[[Tlaquepaque|San Pedro Tlaquepaque]]''' || 608.187 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 13 ||align=left | '''[[Tala (Jalisco)|Tala]]''' || 69.031 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 4 ||align=left | '''[[Tonala (Jalisco)|Tonalá]]''' || 478.981 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 14 ||align=left | '''[[San Juan de los Lagos]] ''' || 65.219 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 5 ||align=left | '''[[Tlajomulco de Zuñiga|Tlajomulco de Zúñiga]]''' || 416.552 || align=center style="background:#f0f0f0;" | 15 ||align=left | '''[[La Barca (Jalisco)|La Barca]]''' || 64.629 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 6 ||align=left | '''[[Puerto Vallarta]]''' || 255.725|| align=center style="background:#f0f0f0;" | 16 ||align=left | '''[[Zapotlanejo]]''' || 63.636 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 7 ||align=left | '''[[Lagos de Moreno]]''' || 153.855 ||align=center style="background:#f0f0f0;" | 17 ||align=left | '''[[Atotonilco l'Altu]]''' || 57.717 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 8 ||align=left | '''[[El Saltu (Jalisco)|El Saltu]]''' || 138.226 ||align=center style="background:#f0f0f0;" | 18 ||align=left | '''[[Autlán de Navarro]] ''' || 57.559 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 9 ||align=left | '''[[Tepatitlán de Morelos]]''' || 136.123 ||align=center style="background:#f0f0f0;" | 19 ||align=left | '''[[Ameca]] ''' || 57.340 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 10 ||align=left | '''[[Ciudá Guzmán]]''' || 100.534||align=center style="background:#f0f0f0;" | 20 ||align=left | '''[[Encarnación de Díaz]] ''' || 51.395 |- |} ==== Zones Metropolitanes de Jalisco ==== {| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable" |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white"|'''Zones metropolitanes''' ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black"|Zona Metropolitana !width="100 px" style="background:Lavender; color:Black"|Conceyos ! width="100 px" style="background:Lavender; color:Black"|Población |- |[[Zona Metropolitana de Guadalajara]] ||*Guadalajara <br /> *[[Zapopan]] <br /> *[[Tlaquepaque]] <br /> *[[Tonalá (Jalisco)|Tonalá]] *[[Tlajomulco]] <br /> *[[El Saltu (Jalisco)|El Saltu]] <br /> *[[Ixtlahuacán de los Marmiellos|Ixtlahuacán]] <br /> *[[Juanacatlán]] || 4 434 252 |- |[[Zona Metropolitana de Puerto Vallarta]] ||*[[Puerto Vallarta]] <br /> *[[Badea de Banderes (conceyu)|Badea de Banderes]] (Nayarit)|| 379 934 |- |[[Zona Metropolitana de Tepatitlan de Morelos]] ||*[[Tepatitlan de Morelos]] <br /> *[[Arandas (Jalisco)|Arandas]] <br /> *[[San Miguel el Alto]] <br /> *[[Capiya de Guadalupe (Jalisco)|Capiya de Guadalupe]] <br /> *[[San Ignacio Cuetu Gordu]] || 288 635 |- |[[Zona Metropolitana de Ocotlán]] ||*[[Ocotlán]] <br /> *[[Poncitlán]] ||*[[Jamay]] <br /> 176 158 |- |[[Zona Metropolitana de Autlán]] ||*[[Autlán de Navarro]] <br /> *[[El Grullo]] <br /> *[[La Güerta]] || 90 253 |- |} === Vivienda === Según el ''[[XII Censu de Población y Vivienda 2010]]'', realizáu pol INEGI en Jalisco, hai 1.801.306 viviendes particulares, de les cualos 1 697 299 disponen d'agua corriente dientro o fora de la vivienda, pero nel mesmu terrenal, lo que representa'l 94,2%; 1.754.481 tienen drenaxe, lo qu'equival al 97,4%, y 1.182.473 cunten con enerxía llétrica, esto ye, el 65,6%. === Llares === Según el ''XII Censu de Población y Vivienda del 2010'' (INEGI), en Jalisco hai 1.802.424 llares, de los cualos el 25% (443 000 llares) tienen xefatura femenina, esto ye, son dirixíos por una muyer, y el 75% (1.359.424 llares) tienen xefatura masculina, esto ye, son dirixíos por un home. === Tipos de llares === {| {{tablaguapa}} |- ! Tipu !! Porcentaxe!! Descripción |- | Nuclear || 13,7 || El pá, la ma y los fíos. Dalgún de los cónyuges colos sos fíos. Una pareya ensin fíos Ampliáu || 22,2 || Un llar nuclear más otros parientes |- | Compuestu|| 55 || Un llar nuclear o ampliáu más persones ensin parentescu col xefe del llar Unipersonal || 8,8 || Una sola persona |- | Corresidente || 0,7 || Dos o más persones ensin parentescu |} === Grupos indíxenes === [[Ficheru:Tuxpan jalisco taenzer.jpg|thumb|200px|left|[[Nahuas|Pueblo náhuatl]].]] [[Ficheru:Huichol.jpg|thumb|200px|derecha|[[Huichol|Pueblu wixárika]].]] Los wixaritari son el grupu étnicu más conocíu y numberosu del estáu de Jalisco, concéntrense principalmente al norte del estáu en conceyos como Mezquitic, Bolaños, Huejuquilla l'Altu y Villa Guerrero, anque comparten asentamientos con otros estaos como Nayarit, Durango y Zacatecas. Al sur atopa otru grupu indíxena nativu de Jalisco, los [[nahuas]], de filiación uto-azteca, quien anicien nos conceyos de Tuxpan y Tonila; y en menor proporción los purépechas, mixtecos, mazahuas otomíes y zapotecos. == Marcu socioeconómico == A mediaos del sieglu pasáu, la medría de la población de Jalisco nel periodu 1950-1960, presentó una tasa de crecedera añal del orde del 3,4%. El periodu qu'abarca 1970-1980 amuesa un descensu con al respeutive de la década precedente, enclín que se caltién darréu. Reparóse l'amenorgamientu nel ritmu de crecedera hasta llegar a un 1,33% del añu 2000 al 2005. Nel Altu Santiago, atópase la Zona Metropolitana de Guadalajara (ZMG), que ye'l principal centru de población de la entidá. Una serie de factores xeneró la conurbación de la ciudá de Guadalajara colos conceyos estremeros, lo qu'aceleró la crecedera de la so población. Acordies con cifres de INEGI, pal añu 1950 la población total del estáu de Jalisco yera un pocu más de 1,7 millones d'habitantes, nel añu 2005, ésta xube a más de 6,7 millones, xunto a esti significativu aumentu fuéronse dando diversos tresformamientos demográficos a nivel subrexón, cuantimás nel Altu Santiago, que pasó d'una participación relativa na concentración de población del 46,6% al 71,2% nesti periodu de tiempu. Con base nel últimu rexistru oficial del añu 2005, la población total de la entidá suma 6.752.113 habitantes, lo cual representa'l 6,5% de la población total del país (103,3 millones); no que se refier a la población rural, ésta representa'l 13,9% de la población total del estáu y la población urbana equival al 86,1%.<ref>Fonte INEGI II Conteo de Población y Vivienda. 2005</ref> == Educación == {{VT|Universidaes del estáu de Jalisco}} [[Ficheru:University of Guadalajara (Mexico).jpg|thumb|250px|Edificiu de la rectoría de la [[Universidá de Guadalajara|U. de G.]].]] La ciudá de Guadalajara, capital de Jalisco, ye la sede de la segunda universidá fundada en Méxicu, la [[Universidá de Guadalajara]]. Esta entidá educativa pública ye la segunda en cantidá d'estudiantes nel territoriu (dempués de la [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]]), (195.116 estudiantes de profesional mediu, bachilleratu, téunicu cimeru, llicenciatura y posgráu). Tamién ye sede de la que ye la primer universidá privada de Méxicu, la [[Universidá Autónoma de Guadalajara]], poles sos sigles O.A.G. La sede principal de la Universidá Autónoma de Guadalajara ye Ciudá Universitaria, allugada nel conceyu de Zapopan; en dichu llugar atopa la rectoría y la mayoría de les carreres que s'imparten. Cunten tamién col Institutu de Ciencies Biolóxiques, UAG campus Santa Anita (Tlaquepaque), UAG Campus Tepic, UAG Campus Tabasco, Institutu Autónomu d'Educación de Tecomán (IAETAC), el sistema d'educación básica y media José Vasconcelos en Baxa California, y la primaria Antonio Caso más Santa Anita. Cuenta con dos campus de la universidá privada más importante del país, l'[[Institutu Teunolóxicu y d'Estudios Cimeros de Monterrey]] (Tec de Monterrey). L'[[Institutu Teunolóxicu y d'Estudios Cimeros d'Occidente]] (ITESO), ye una universidá privada con sede na ciudá de Tlaquepaque, Jalisco, Méxicu. Esta institución educativa foi fundada nel añu de 1957 y pertenez al Sistema Universitariu Xesuita (SUJ) que de la mesma forma parte de la [[Compañía de Xesús]]. Nesti sentíu la universidá tamién ye nomada como la Universidá Xesuita de Guadalajara pero ye conocida comúnmente como'l ITESO. Ufierta 26 programes de llicenciatura, 2 d'especialidaes, 13 de maestría y 3 doctoraos. La matrícula del ITESO ye d'alredor de 8.000 estudiantes. La Universidá cunta namái con un campus, que ta allugáu al sur de la Zona Metropolitana de Guadalajara na redoma de Tlaquepaque onde s'atopen les sos diverses instalaciones. Trés campus de la [[Universidá del Valle de Méxicu]], trés campus del [[TecMilenio]] (Tlaquepaque, Zapopan y Executivu), la [[Universidá del Valle de Atemajac]] con trés campus (Zapopan, Lagos de Moreno y Puerto Vallarta), la [[Universidá Panamericana]], la [[Universidá Cuauhtémoc]], la [[Universidá Marista de Guadalajara]] l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Arandas]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Chapala]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Cocula]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior d'El Grullo]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de la Güerta]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Lagos de Moreno]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Mascota]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Puerto Vallarta]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Tala]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Tamazula]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Tequila]], l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Zapopan]] y l'[[Institutu Teunolóxicu Superior de Zapotlanejo]]. Amás, esiste'l Centru d'Investigación y Asistencia Teunolóxica del Estáu de Jalisco [[CIATEJ]]. D'estos centros educativos 18 tienen carreres d'inxeniería y otres carreres allegaes a la industria de la electrónica, como inxeniería electromecánica, inxeniería en teunoloxíes electróniques, en teunoloxíes de la información y comunicaciones, inxeniería industrial, inxeniería de sistemes, teleinformática, alministración de teunoloxíes de la información, y teunoloxíes computacionales, ente otres. Asina mesmu, na llocalidá de Atequiza, Ixtlahuacán de Los Marmiellos; cuenta con La [[Escuela Normal Rural Miguel Hidalgo]], fundada a partir de los ideales de la Revolución, ye una institución formadora de docentes pal ámbitu rural, atendiendo gratuitamente a fíos de llabradores y obreros. == Economía == {{AP|Economía de Jalisco}} Jalisco, el séptimu Estáu n'estensión y el cuartu más granible de la [[Méxicu|república mexicana]] (dempués de Ciudá de Méxicu, Estáu de Méxicu y Nuevo León), esperimentó una importante crecedera na so actividá económico y comercial mientres los últimos años. Ente los principales productos que formen parte de la comercialización del estáu destaquen los cosméticos, aparatos electrónicos, teunoloxía, farmacéuticos, construcción, testiles, tabacu, alimentos y bébores, artículos deportivos, etc. Asina mesmu, el sector de servicios tamién creció con intensa pujanza, al igual que'l sector turísticu y el financieru. Esti desenvolvimientu intensivu del sector comercial na entidá ye superáu pela Ciudá de Méxicu, l'Estáu de Méxicu y Nuevo León. La población económicamente activa nel sector agropecuariu menguó, ente que nel sector terciario y secundario amontó la so demanda, sobremanera nos servicios y nel comerciu. Sicasí, l'estáu estremar pol cultivu de granos como: maíz, sorgu, frijol, arroz, cebada, trigu, caña d'azucre, algodón, cártamo, soya, alfalfa, melón, papa, jitomate, papaya, café, mangu, aguacate, plátanu, guayaba, sandía y llimón agriu. Esiste ganáu porcino, bovín utilizáu pa abasto, y llecheru, ovín, caprino y equín. L'actividá pesquera realizar nos puertos de [[Barra de Navidad (Jalisco)|Barra de Navidad]], consideráu puertu de cabotaxe, en [[Puerto Vallarta]], consideráu puertu d'altor, y na l[[Llagu de Chapala|aguna de Chapala]]. Les especies que se llogren son: huachinango, charal, pexe blanco, tortúa, bagre, carpa, camarón, tiburón, mojarra, xaronca y popocha. La so actividá industrial ye extractiva, mineru metalúrxica, siderúrxica, maquinaria, equipu y material de tresporte, productos químicos, madera, testil, llétrica y electrónica, material fotográfico, alimentaria, bebíes, tequila, cerveza y calzáu. == Turismu == El turismu en Jalisco creció d'una manera significativa nos últimos años. === Zones arqueolóxiques === [[Ficheru:Teocaltitlan de Guadalupe.jpg|thumb|Ruines de pirámide en Teocaltitlan]] [[Guachimontones]] (o Huachimontones) ye'l nome d'un centru ceremonial y antiguo asentamientu prehispánicu allugáu na ciudá y conceyu de Teuchitlán, aproximao a una hora al oeste de la ciudá de Guadalajara nel estáu de Jalisco. Esti asentamientu foi bautizáu asina pol nome del llugar onde s'afayó esti primer sitiu arqueolóxicu, darréu afayáronse otros asentamientos de la mesma Tradición Teuchitlán,1 una complexa sociedá qu'esistió probablemente dende 300 e.C. hasta 900 d.C. Esti centru ceremonial inclúi delles construcciones con un estilu arquiteutónicu peculiar, ente elles dellos túmulos cónicos gradiaos o pirámides arrodiaes de patios circulares, dos xuegos de pelota, un anfiteatru y delles terraces y edificios. La pallabra Teuchitlán derivar de la voz Teotzitlán o Teutzitlán que s'interpreta como “llugar dedicáu a la divinidá”, “llugar del dios Tenoch” o “llugar dedicáu al dios reverenciado”. Posiblemente la fundación del pobláu remontar a los azteques que lu alzaron nun cuetu denomináu Huachimontón, al norte del so actual asientu.2 Foi fundáu por integrantes de les tribus Nahuatlacas que colonizaron el centru de Méxicu nel periodu postclásico, sicasí sábese que les construcciones vecines a Teuchitlán son anteriores a tal colonización. La cultura creadora de les construcciones en Guachimontones recibe'l nome de Tradición Teuchitlán, y tuvo el so periodu d'apoxéu ente los años 200 y 400 d. C, sumiendo hacia l'añu 900 d. C., posiblemente antes del apuerto de los colonizadores náhuatl. Amás, de dichu asentamientu, nel centru del estáu y en Los Altos de Jalisco alcuéntrense restos de poblaos yá en deterioru nos poblaos de Valle de Guadalupe, Zapopan, Atotonilco l'Altu, Cuetu del chiquihuitillo en Pegueros, Cuetu encantáu en Teocaltiche y Teocaltitlan de Guadalupe en Jalostotitlan, que la so mayor influencia arquitectónica tuvo relatividá a los pueblos chichimecas y a la cultura chupicuaro del estáu de Guanajuato. === Zones de monumentos históricos === * [[San Miguel el Alto]] <gallery> Ficheru:ZMHSMA.jpg|Centru Históricu de [[San Miguel el Alto]], Patrimoniu Nacional. [[Ficheru:San-miguel-el-alto2.jpg|thumb|San Miguel l'altu]] Ficheru:ParroquiaSMA4.jpg|[[Parroquia de San Miguel Arcánxel (San Miguel el Alto)|Parroquia de San Miguel Arcánxel]] en [[San Miguel el Alto]], Patrimoniu Históricu de la Nación. Ficheru:PurisimaSMA.JPG| Santuariu de la Purísima en [[San Miguel el Alto]] Ficheru:Rotondasma.jpg|Rotonda del Bicentenariu en [[San Miguel el Alto]] Ficheru:Kioskoplazasanmiguel.JPG|Kiosco del Centenariu de la Plaza d'Armes de [[San Miguel el Alto]] Ficheru:Esculturacanterasma.JPG|[[San Miguel Arcánxel]] inmortalizado en cantera rosa de [[San Miguel el Alto]] </gallery> * [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]] <gallery> Ficheru:Guadalajara´s Cathedral, Jalisco, Mexico.jpg|[[Catedral de Guadalajara (Méxicu)|Catedral de Guadalajara]], Patrimoniu de la Humanidá. Ficheru:Guadalajara goddess.jpg|Estatua y fonte de [[La Minerva (Guadalajara)|La Minerva]] Ficheru:Hospicio cabañas.JPG|Fachada del [[Hospicio Cabañas]] Ficheru:Teatro Degollado-2.jpg|[[Teatru Degollado]] Ficheru:Guadalajara México Rotonda Hombres Jalicienses Ilustres noche.jpg|[[Rotonda de los Jaliscienses Pernomaos]] Ficheru:Los Arcos, Guadalajara.jpg|Los Arcos de Guadalajara Ficheru:Palacio de Gobierno y Plaza de Armas.JPG|Palaciu de Gobiernu y Plaza d'Armes de Jalisco </gallery> === Pueblos máxicos === *Mazamitla *Tequila *Tapalpa *San Sebastián del Oeste *Lagos de Moreno *Talpa de Allende *Mascota <div align=center> <!-- galería de mapes --> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''[[Mazamitla]]''' |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:TemploMazamicla.jpg|200px|Parroquia de San Cristóbal]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Mazamitla.jpg|200px|Monte de Mzamitla]] |- |} </div> <div align=center> <!-- galería de mapes --> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''[[Tequila]]''' |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:SantiagoApostolTequilaJAL.JPG|125px|Parroquia de Santiago Apóstol]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:PatioMuseumTequila.JPG|170px|Patiu del Muséu Nacional del Tequila]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:PlaqueTequilaWHList.JPG|125px|Placa conmemorativa de la inscripción del ''Paisaxe Agavero'' y la industria del [[tequila]] como Patrimoniu Mundial de la UNESCO]] |- |} </div> <div align=center> <!-- galería de mapes --> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''[[Lagos de Moreno]]''' |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:D88d b.jpg|120px|Parroquia de La nuesa Señora de l'Asunción]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:El Calvario - Lagos de Moreno.jpg|180px|Parroquia d'El Calvariu]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Pùente de Lagos.JPG|180px|Puente Lago]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Kiosco de Jardín de los Constituyentes.jpg|180px|Xardín de los Constituyentes]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Escuela de Artes y Oficios Lagos de Moreno.jpg|120px|Escuela d'Artes y Oficios]] |- |} </div> <div align=center> <!-- galería de mapes --> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''[[San Sebastián del Oeste]]''' |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Puente-el-Progreso---Jalisco-Mexico.jpg|300px|Ponte d'accesu]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:San-Sebastian---Foundry-Ruins.jpg|150px|Ruines La Máquina]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:San Sebastián del Oeste.jpg|150px|Cai de San Sebastián del Oeste]] |- |} </div> <div align=center> <!-- galería de mapes --> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''[[Tapalpa]]''' |- |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Arroyotapalpa.jpg|200px|Regueru]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:PiedrasIII.jpg|200px|Piedrotas]] |align=center valign=center bgcolor="white"|[[Ficheru:Tapalpa Street.JPG|200px|Cai de Tapalpa]] |- |} </div> === Centros Relixosos === * Catedral Basílica de La nuesa Señora de San Juan ([[San Juan de los Lagos|San Juan de Los Lagos]] ) * Basílica de La nuesa Señora de Zapopan ([[Zapopan]]) * Catedral Metropolitana ([[Guadalajara Jalisco|Guadalajara]]) * Templu Espiatoriu de Guadalajara * Basílica de La nuesa Señora del Rosariu/ o de Talpa ([[Talpa de Allende]]) * Santuariu del Señor de la Misericordia ([[Tepatitlán]]) * Santuariu de Santu Toribio Romo, ([[Jalostotitlán]]) * Parroquia de La nuesa Señora de l'Asunción ([[Lagos de Moreno]]) * Señor de Los Inxemes ([[Capiya de Guadalupe (Jalisco)|Capiya de Guadalupe]]) * Santuariu de Los Reis Magos (Cajititlan de los Reis, Tlajomulco de Zúñiga) * Santuariu de San Xosé Obreru ([[Arandas (Jalisco)|Arandas]]) * Santuariu del Señor de los Rayos ([[Totatiche]]) * Santuariu de La nuesa Señora del Rosariu y Del Señor de la Misericordia ([[Unión de Tula]]) {| {{tablaguapa}} |- | [[Ficheru:Basílica de San Juan de los Lagos.jpg|thumb|right|150px|[[Catedral Basílica de La nuesa Señora de San Juan de los Lagos]] en [[San Juan de los Lagos]], 2° centru relixosu más visitáu del país]] | [[Ficheru:Basilica de Nuestra Senora de Talpa.JPG|thumb|left|200px|Basílica de La nuesa Señora del Rosariu, en Talpa de Allende.]] | [[Ficheru:Basilica de Zapopan atrio.jpg|thumb|left|150px|[[Basílica de Zapopan]], en Zapopan.]] | [[Ficheru:Guadalajara´s Cathedral, Jalisco, Mexico.jpg|thumb|Guadalajara´s Cathedral, Jalisco, Mexico]] | [[Ficheru:Templo Expiatorio de GDL.jpg|thumb|Templu Espiatoriu de GDL]] |} == Infraestructures == En Jalisco alcuéntrase la segunda ciudá más poblada del país, Guadalajara, que xunto con Tlaquepaque, Tonalá, El Saltu, Tlajomulco de Zúñiga y Zapopan formen la zona metropolitana de la ciudá. L'estáu amuesa una imaxe comercial importante por cuenta del so sistema de comunicaciones y víes ferriales, que reflexen un factor importante p'ampliar el so desenvolvimientu. El conceyu de [[Conceyu de Villa Hidalgo (Jalisco)|Villa Hidalgo]], que ta alcontráu en Los [[Altos de Jalisco]] forma una gran importancia na economía tanto como del estáu y del país yá que ocupa'l tercer llugar n'importancia testil en tol país, ende ígüense principalmente prendes de texíu de puntu. Jalisco cunta colos siguientes destinos carreteros: Guadalajara-Mazatlán-Nozales; Ciudad Juárez-Zacatecas-Lagos de Moreno-Oaxaca-Tapachula y Guadalajara-Méxicu-Veracruz. Cuenta con instalaciones portuaries qu'aprovechen les condiciones naturales del ríu El Salado en Puerto Vallarta, dientro de la badea de Banderes. Coneutar colos puertos de Manzanillo y Mazatlán. Tien dos aeropuertos internacionales: el de Guadalajara y Puerto Vallarta, que asitien a Jalisco dientro de les rutes internacionales más importantes. == Turismu == Jalisco ye unu de los estaos más típicos del país, yá que ye'l símbolu del tequila, mariachi, [[charrería]] y muyeres belles. Ye un estáu xeográficamente privilexáu yá que cunta con sableres como Puerto Vallarta, Barra de Navidad, Melaque, Costalegre y Tenacatita. Asina mesmu cuntamos col llagu más grande de Méxicu que ye Chapala onde pueden atopase pueblos típicos como Chapala, Ajijic, Jocotepec y Tizapan l'Altu. Nel ámbitu de turismu relixosu cuntamos con trés de los centros Marianos más visitaos en Méxicu; San Juan de los Lagos (Virxe de San Juan), Zapopan (Virxe de Zapopan) y Talpa de Allende (Nuesa Señora del Rosariu), otros centros relixosos como'l Santuariu de Santu Toribio Romo (Mártir de la revolución cristera) en [[Jalostotitlán]]. [[Ficheru:Hotel Estancia Real Capilla de Guadalupe Jalisco.jpg|thumb|Hotel Estancia Real Capiya de Guadalupe Jalisco]] === Comunicación y tresporte === [[Ficheru:Dawn Princess at Puerto Vallarta 6.jpg|thumb|250px|[[Dawn Princess]] en Puerto Vallarta.]] Les comunicaciones y tresportes son dos actividaes importantes pal desenvolvimientu social y económico del Estáu, yá que la so función primordial ye la de facilitar la integración social y xeográfico del territoriu pal treslláu de persones y bienes. L'allugamientu xeográficu de Jalisco nel Occidente de la Nación Mexicana ye estratéxica, lo que-y valió una privilexada comunicación, tantu col Centru, Sur, Este, Norte de la Nación, como colos Puertos del Pacíficu, coles entidaes vecines y al interior del Estáu. La participación de les comunicaciones na formación del Productu Internu Brutu xeneró'l 6% del Estáu. La estructura interna d'esti sector esperimentó dellos cambeos, yá que la evaluación de les actividaes tradicionales de correos y telégrafos, viose compensada ante la rápida crecedera de la infraestructura telefónica, actividá qu'aumentó la so importancia de manera considerable pa 1997. Esti aumentu pon de manifiestu la integración ya intercomunicación qu'al traviés d'esti mediu ta teniendo la entidá. === Carreteres === [[Ficheru:CarreteraAtotonilco.jpg|right|200px|thumb|Carretera estatal númberu 71 nel so tramu de xubida a La Barca a les comunidaes sobre'l pandu.]] [[Ficheru:Matrícula automovilística México 2002 Jalisco JDS-80-80.jpg|thumb|right|Plaques vehículares del estáu de Jalisco.]] L'Estáu atópase comunicáu por una amplia rede de carreteres, al traviés de les cualos integra a la entidá col restu del país y que, conxuntamente coles carreteres estatales, dexa comunicación coles 124 cabeceres municipales de la entidá, nuna estensión de 25.303,098 km, de los que: 5.148,28 km correspuenden a carreteres llibres; 5.148,28 km de rede Federal y 3.095,46 km de rede Estatal; carreteres de cuota 566,10 km; 5.433,70 km a caminos rurales y 14.155,90 de fiendes. Les sos principales víes de comunicación venceyen a la entidá col interior de Jalisco, cola capital de la República y colos principales centros industriales, tales como Monterrey, N.L., Saltillo y Torrexón, Coah.; Querétaro, Qro.; León y Salamanca, Gto.; San Luis Potosí y el Noroeste, Centru y Sur del país. La meyora llograda na construcción de caminos, impulsó notoriamente a los conceyos que se venceyaron a la rede carretera, los qu'esperimentaron un aumentu nel so nivel de desenvolvimientu, dau principalmente nes rexones d'altu potencial, lo que tuvo un efeutu acelerador de la dinámica social y económico de les zones favorecíes ente les rexones. La Capital del Estáu cunta con una eficiente rede vial, sobremanera nes víes d'entrada y salida a la ciudá, lo mesmo que de víes rápides que la crucien, nes que s'alcuentren los pasos a desnivel nes cruces de les víes de ferrocarril y en víes rápides. * Carretera Guadalajara-Nozales, que dexa comunicación colos estaos del Norte del país, los Puertos del Pacíficu y la Frontera colos Estaos Xuníos de Norteamérica. * [[carretera Federal 80]] vía de comunicación que coneuta cola Mariña Allegre, y conceyos como Cocula, Tecolotán, Autlán y Cihuatlán. Según la Zona metropolitana de Guadalajara y l'afamada rexón de los Altos de Jalisco pasando por Tepatitlán, [[Jalostotitlán]], San Juan de los Lagos y Lagos de Moreno, por mentar los conceyos más importantes. Igualmente esiste la vía cuota y llibre a Colima, que coneuta conceyos como Sayula y Zapotlán El Grande cola capital del Estáu. * Escontra'l centru del país l'Estáu coneutar pela carretera Guadalajara-Méxicu, interconectando al sur y sureste del país; amás de les carreteres de Guadalajara-Chapala-Jocotepec y La Barca-Ocotlan, dando comunicación esta postrera al Corredor Industrial del Saltu. * Escontra'l noroeste del país la comunicación dase al traviés de la carretera Guadalajara-Zacatecas-Saltillo, onde esiste comunicación cola frontera central colos Estaos Xuníos de Norteamérica. La carretera León-Lagos de Moreno-Aguascalientes y la continuación de la carretera Lagos de Moreno- San Luis Potosí. Asina mesmu, la carretera Guadalajara-Colotlán, colos ramales a [[San Martín de Bolaños]] y Mezquitic, qu'integren a la rexón Norte col restu del Estáu. === Rede ferroviaria === Na rede ferroviaria converxen tres eje ferroviarios, que xune a la entidá coles rexones del Norte de la república, hasta la frontera colos Estaos Xuníos de Norteamérica; al Sur dexando comunicación col Puertu de Manzanillo y col Centru de la república al traviés de la llinia Guadalajara-Méxicu. L'Estáu cunta con un llargor de rede ferroviaria de 153,22 [[km]] de víes. El sistema ferroviariu na entidá establez vinculación al traviés de les llinies: Guadalajara-Ocotlán- La Barca-Méxicu, Llinia en que s'alcuentra la mayor parte de la industria de Jalisco, yá que establez comunicación col Corredor Industrial del Saltu. La segunda llinia n'importancia venceya a Guadalajara col puertu de Manzanillo, Colima, xuniendo a Guadalajara con Zacoalco de Torres, Sayula, Zapotlán El Grande y Tuxpan. La tercera comunica a Guadalajara col noroeste del país escontra la frontera norte colos Estaos Xuníos de Norteamérica por Mexicali, B.C. y Nozales, Son. === Infraestructura aérea === [[Ficheru:Zona Aire AIG.jpg|thumb|200px|[[Aeropuertu Internacional de Guadalajara]].]] Ye innegable la importancia de la crecedera de la infraestructura aérea, a pesar de les bones comunicaciones terrestres na entidá. Esta medría vese reflexáu non yá en cuanto al movimientu de pasaxeros, sinón tamién nel de tresporte de express y carga. L'aviación comercial comunica al Estáu per mediu d'un importante númberu de compañíes aérees nacionales y estranxeres. Pa ello cunta con dos aeropuertos internacionales operaos pol grupu aeroportuario del pacíficu, l'aeropuertu internacional de Guadalajara Don Miguel Hidalgo, l'aeropuertu internacional de Puerto Vallarta Lic. Gustavo Díaz Ordaz, l'aeropuertu nacional d'Unión de San Antonio, Lic. Primu de verdá y Ramos según tamién una aeropista de medianu algame en Colotlan, Tuxpan, Mascota y apocayá en Tomatlan. L'Aeropuertu Internacional de Guadalajara "Miguel Hidalgo", allugáu nel conceyu de Tlajomulco de Zúñiga, atopar a 13 km de la ciudá de Guadalajara. El tresporte aereu nel interior Estáu toma tamién relevancia, yá que cubre les árees onde la comunicación terrestre atópase escasamente desenvuelta. Esti tresporte d'aeronaves pequeñes, sofitar nuna terminal amiesta al Aeropuertu Internacional de Guadalajara y en 63 aeropistas alcontraes nos diversos destinos dientro del Estáu, coneutando a llugares como: [[Zapotlán el Grande]], Talpa, [[La Barca (Jalisco)|La Barca]], [[Mascota (Jalisco)|Mascota]], [[Autlán de Navarro|Autlán]], Barra de Navidad, ente otres. === Comunicación marítima === Jalisco cunta con un Puertu Marín: Puerto Vallarta, consideráu tantu pesqueru y de turismu, como de tráficu d'altor; últimamente adquirió cierta importancia comercial. Sicasí, la producción de Jalisco mover escontra los mercaos esteriores al traviés del Puertu de Manzanillo alcontráu nel estáu de Colima a 313 quilómetros de Guadalajara pela autopista Guadalajara-Colima, que apurre servicios d'altor y cabotaxe. Cola reconstrucción y modernización del puertu mentáu, asegúrase un tráficu marítimu más fluyíu y una proteición y cuidu mayor a les mercancíes. === Telecomunicaciones y correos === Les telecomunicaciones tuvieron un ampliu desenvolvimientu nos últimos años, tando Jalisco comunicáu pola rede nacional y col restu del mundu. L'Estáu cunta con una eficiente rede telegráfica y postal, según con un ampliu sistema telefónicu que dexe la comunicación fluyida de mensaxes, tanto al interior del Estáu como al restu del país y internacionalmente, y con un sistema de radiocomunicación que dexa integrar aquella área onde la instalación d'otros servicios resulta demasiáu onerosa. La Zona Metropolitana de Guadalajara atópase xunida a la rede nacional ya internacional de telmex y microondes que constitúi la columna vertebral de les telecomunicaciones nel país, enriáu al traviés del sistema de servicios de teleseñalización, telecontrol, teleinformación y al sistema telefónicu de llarga distancia, lo que-y dexó una comunicación mayor con otres grandes ciudaes del interior del país y el restu del mundu. Polo xeneral toles cabeceres municipales tienen serviciu de corréu, quedando por ser incorporaes delles llocalidaes debíu a la medría na población. === Teléfonos === El serviciu telefónicu ye l'actividá que presenta más participación y mayor dinamismu na so crecedera: (7,5% permediu añal del sector). N'avientu de 1997, la cobertoria telefónica amontar en más de 51.000 llinies con al respeutive de 1996; nesti últimu añu quedaron dixitalizaes el 100% de les llinies na Zona Metropolitana de Guadalajara. El serviciu concentrar na parte central del Estáu, principalmente na Zona Metropolitana de Guadalajara qu'en marzu de 1998 absuerbe 409.969 llinies residenciales instalaes, 61.259 llinies comerciales instalaes y cuenta con 52.435 llinies disponibles. Nes árees rurales viose amontáu'l serviciu, tratando d'integrar a les zones más aisllaes, y nes urbanes, considérase suficiente pa cubrir la demanda. En 1998 nel Estáu esistíen 13,47 llinies por cada mil habitantes. == Cultura == [[Ficheru:Torta ahogada.jpg|thumb|left|200px|Torta afogada, platillo típicu tapatío.]] [[Ficheru:Artehuichol.jpg|thumb|200px|Arte de los [[huichol]]es de Jalisco.]] [[Ficheru:Mariachii.jpg|thumb|200px|[[Mariachi]] tìpico de Jalisco.]] === Gastronomía === {{VT|Gastronomía de Méxicu}} La cocina jalisciense contribuyó llargamente a dar fama internacional a la gastronomía mexicana. Los platillos jaliscienses tienen una rellación direuta colos productos locales como'l maíz, el fríjol, la calabaza, el trigu, el agave y los árboles frutales. Dalgunos de los platillos más representativos son: la birria, el pozole blancu o colloráu, los sopes, el guacamole, frijoles charros, el menudu, les tortas afogaes, la carne nel so zusmiu, les enchiladas coloraes y verdes, los tamales de elote, el borregu al pastor y los tamales de frijol ente muncha más variedá. Unu de los platillos que s'incorporaron nes últimes décades son los tacos al pastor, sobremanera nel conceyu de Atotonilco l'Altu anque'l conceyu de Arandas ye tamién reconocíu polos sos tacu. Ente los sos dulces sobresalen el alfajor, palanquetas de cacahuate o pebíes de calabaza, cocadas, dulces en conserva, dulces de lleche, la jericalla, perones enmielados coloraos, algodones, buñuelos, camote y calabaza enmielada. Ente que nes sos bebíes el tequila, aguamiel, pulque, tejuino y agües fresques d'horchata y de frutes naturales, marquen la distinción. La cocina jalisciense ye un espaciu nel que se xunen, per un sitiu la ellaboración de platillos, nos que s'estremen los guisaos, mueyos, entá les más picantes, duces y bébores que se destacar pola so apariencia y esquisitu sabor, per otru llau los instrumentos y productos necesarios pa la so preparación. === Música === El mariachi por excelencia, destacar el más vieyu ya internacional " Vargas de Tecalitlán ", que'l so fundador foi Silvestre Vargas. === Traxe típicu === Ye variable d'alcuerdu al conceyu, pero ye predominante na totalidá d'ellos, el traxe de charru pa los homes y pa les muyeres, el vistíu de llistones , yá que s'utilicen delles vegaes pa baillar con esa vistimienta , como'l son de la negra , la culiebra , el tranchete , etc === Artesanía === [[Ficheru:Alegría en cascarón.jpg|thumb|Cascarones de güevos pintaos de colores, llenos de confeti, ellaboraos por manos de neños del pueblu y utilícense para celebrar les tradiciones más importantes d'[[Ajijic]].]] En Jalisco produzse una gran variedá d'artesaníes que dieron fama a numberosos pueblos, como los [[equipal]]es de Zacoalco, les conserves y lácteos de Tapalpa, los bordaos y dulces de los Altos, los artículos de "pita" de Colotlán, la cerámica de Tlaquepaque y Tonalá, ente otres. Los artículos artesanales son de tal guapura y calidá que fueron perbién aceptaos nel estranxeru a onde espórtense. Estos oxetos son ellaboraos en talleres afechos nes viviendes onde xeneralmente participa tola familia y la téunica pa la so realización ye tresmitida de xeneración en xeneración. Ente les artesaníes atopamos: Ropa típico de vistir que tien demanda internacional, xoyería, huaraches y sandalies de sablera, muebles de madera, intereses de conches y alfarería, aretes y pulseres, aniellos y collares de chaquira, alfarería, talabartería; sielles de montar, bordaos de tela y pita en petrines, fundas portanavajas, febielles de cueru, morrales etc. (piteado), lloza de folla, petates y canastes de carrizu, sombreros de soyate y palma, texíos de llana (sarapes y gabanes), deshilados, rebozos, etc. == Deportes == {{AP|Deporte en Jalisco}} === Deportes tradicionales === [[Ficheru:232901774 10376f0786.jpg|thumb|left|200px|La [[charrería]] ye consideráu un deporte nacional en Méxicu y l'emblema del estáu de Jalisco.]] Con frecuencia dizse que'l [[deporte]] nacional de los mexicanos ye la [[charrería]], nun s'atribúi'l so orixe dientro del estáu pero si ye l'estáu de Jalisco el que mayor emblema dio-y a esti deporte. Ye deriváu de les xeres de los caporales nes faciendes ganaderes. El so orixe data de la dómina colonial, y atribúyese a [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano d'Habsburgu]], segundu emperador de Méxicu, la creación del traxe de [[charru]] na so forma definitiva. La práutica de la charrería ta llindada a un sector bien pequeñu de la población, debíu al eleváu costu de la mantención del [[Equus caballus|caballu]] y de los preseos necesarios (indumentaria, accesorios). La reconocencia como deporte nacional ye más bien honoríficu, porque como otros supuestos símbolos mexicanos, nun tien declaración oficial. La versión popular de la charrería ye'l [[rodeo d'Estaos Xuníos|jaripeo]], presente en casi toles fiestes de los pueblos. === Deportes profesionales === El [[Fútbol]] ye'l deporte con más afición na entidá. Los dos clubes profesionales más populares son el [[Club Deportivo Guadalajara]] (''Chivas'') y [[Atlas de Guadalajara]] (''Foinos''), que se destacaron na [[Primer División Mexicana]] y enfréntense nel [[Clásicu Tapatío]]. En tantu, los [[Leones Negros de la Universidad de Guadalajara]] apuesten anguaño la Lliga d'Ascensu. Tocantes a béisbol, los [[Charros de Jalisco]] ganaron la [[Lliga Mexicana de Béisbol]] en 1967 y 1971. Na temporada 2014-15 pasó a apostar la [[Lliga Mexicana del Pacíficu]]. ==== Otros deportes y espectáculos ==== El [[boxéu]] y la [[Llucha llibre profesional|llucha llibre]] gocien igualmente de bona reputación. Na primer disciplina hai boxeadores jaliscienses. La fiesta taurina ye tamién bien siguida, sobremanera nel centru del país, siendo la plaza más importante: La Monumental Plaza de Toros de Guadalajara, tamién conocida como Plaza de Toros "Nuevu Progresu" del arquiteutu tapatío José Manuel Gómez Vázquez Aldana<ref>http://laaficion.milenio.com/masaficion/juan_manuel_gomez_vazquez_aldana-plaza_toro_nuevu_progreso-mileniu_aficion_0_896310479.html</ref> y otres places importantes como la de [[Jalostotitlán]] y Autlán de Navarro nos sos antroxos. === Participación de Jalisco nel mundu === Per otra parte, la ciudá de Guadalajara llogró ser sede de los [[Xuegos Panamericanos de 2011]] que s'empecipiaron nel mes d'ochobre, siendo este l'eventu deportivu de mayor trescendencia ya importancia nel continente americanu. Otramiente, Guadalajara foi sede del eventu de fútbol más grande del orbe, el Mundial, pos nel mundial Méxicu 1970 tanto como nel mundial Méxicu 1986 l'[[Estadiu Jalisco]] allugo diversos partíos de felicidá xusta mundialista. == Estaos hermanos == {| {{tablaguapa}} "text-align:left;font-size:100%;"| |- ! style="background: #ABCDEF; color: #000000" ! | ! style="background: #ABCDEF; color: #000000" height="17" width="140" | País ! style="background: #ABCDEF; color: #000000" ! | ! style="background: #ABCDEF; color: #000000" ! width="200" | Estáu / Distritu / Rexón / Condáu !style="background:#ABCDEF; color: #000000" ! width="10" | Añu !style="background:#ABCDEF; color: #000000" ! width="10" | Ref. |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Nuevo Leon.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Nuevo León]] | — | {{ensin referencies}} |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Mexico City, Mexico.svg|20px]] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu, D. F.|Ciudá de Méxicu]] | — | {{ensin referencies}} |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Guanajuato.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Guanajuato]] | — | {{ensin referencies}} |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Estaos Xuníos]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Maryland.svg|20px]] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Maryland]] | — |<ref name="sre_1">{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/index.php/oficines-en-l'esterior-de-les entidaes federatives/148?task=view/|títulu=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/index.php/oficines-en-l'esterior-de-les entidaes federatives/148?task=view/}}</ref><ref name="sre_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Canadá}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Canadá]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Manitoba.svg|20px]] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Manitoba]] | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal2.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034156/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal2.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034156/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal2.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Estaos Xuníos]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Idaho.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Idaho]] | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal43.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034201/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal43.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034201/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal43.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Estaos Xuníos]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Washington.svg|20px]] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Washington (estáu)]] | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal3.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034205/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal3.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034205/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal3.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal47.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034301/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal47.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034301/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal47.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|China}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[República Popular China|China]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:National Emblem of the People's Republic of China.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Shanghai]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref name="sre_2">{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal5.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034210/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal5.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034210/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal5.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal33.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034256/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal33.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034256/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal33.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Canadá}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Canadá]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Alberta.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Alberta]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref name="sre_2"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal24.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034253/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal24.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034253/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal24.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|China}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[República Popular China|China]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:National Emblem of the People's Republic of China.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Henan]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal34.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034305/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal34.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034305/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal34.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Costa Rica}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Costa Rica]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Bandera de San José (Costa Rica).svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[San José (cantón)|San José]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal6.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034310/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal6.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034310/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal6.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Maule, Chile.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Rexón del Maule]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal16.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034316/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal16.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034316/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal16.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal18.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034321/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal18.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034321/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal18.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Kentucky.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Kentucky]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal66.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034327/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal66.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034327/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal66.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Italia}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Italia]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Tuscany.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Toscana]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal59.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034334/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal59.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034334/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal59.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Biobío Region, Chile.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Rexón del Biobío]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal22.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034346/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal22.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034346/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal22.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Corea del Sur}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Corea del Sur]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Emblem of South Korea.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Kyonsangnam-Do]]''' | — |<ref name="sre_1"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal37.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034218/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal37.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034218/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal37.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Corea del Sur}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Corea del Sur]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Emblem of South Korea.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Gyeongsang del Sur]]''' | — |<ref name="sre_3">phttp://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/index.php/oficines-en-l'esterior-de-les entidaes federatives/83?task=view/</ref><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal36.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034227/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal36.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034227/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal36.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Estaos Xuníos]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Colorado.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Colorado]]''' | — |<ref name="sre_3"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal42.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034232/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal42.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034232/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal42.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Estaos Xuníos]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Wisconsin.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Wisconsin]]''' | — |<ref name="sre_3"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal14.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034544/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal14.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034544/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal14.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Canadá|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Canadá]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Quebec.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Quebec]]''' | — |<ref name="sre_3"/><ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal97.pdf/|títulu=https://web.archive.org/web/20120627034802/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal97.pdf/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120627034802/http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/images/stories/documentos_gobiernos/rai/jal/jal97.pdf/|fechaarchivu=2012-06-27}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Aguascalientes.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Aguascalientes]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1">{{cita web|url=http://www.oem.com.mx/esto/notas/n2172819.htm/|títulu=http://www.oem.com.mx/esto/notas/n2172819.htm/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305012951/http://www.oem.com.mx/esto/notas/n2172819.htm|fechaarchivu=2016-03-05}}</ref> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Baja California.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Baxa California]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Chiapas.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Chiapas]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Chihuahua.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu de Chihuahua]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Durango.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu de Durango]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Mexico State.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu de Méxicu]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Michoacan.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu de Michoacán]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Morelos.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu de Morelos]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Oaxaca.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu d'Oaxaca]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Queretaro.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu de Querétaro]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Morelos.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[San Luis Potosí]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Sinaloa.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Sinaloa]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Sonora.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Sonora]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Flag of Tlaxcala.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu de Tlaxcala]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Veracruz.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Veracruz de Ignacio de la Llave]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Yucatan.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Yucatán]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu|}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Méxicu]] ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Ficheru:Coat of arms of Guerrero.svg|20px|border]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Estáu de Guerrero]]''' | [[2011]] |<ref name="oem_1"/> |} [[Colima]] ([[2008]])<ref>{{cita web|url=http://www.oem.com.mx/esto/notas/n676069.htm|títulu=http://www.oem.com.mx/esto/notas/n676069.htm|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305070744/http://www.oem.com.mx/esto/notas/n676069.htm|fechaarchivu=2016-03-05}}</ref> == Referencies == {{formatu referencies|t=20160811220018}} {{llistaref}} == Ver tamién == * [[Conceyos de Jalisco]] * [[Bandera de Jalisco]] * [[Organización territorial de Méxicu]] {{Allugamientu xeográficu | Noroeste = [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Nayarit.svg|15px]] [[Nayarit]] | Norte = [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Zacatecas.svg|15px]] [[Zacatecas]] | Nordeste = [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Aguascalientes.svg|15px]] [[Aguascalientes]] [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Zacatecas.svg|15px]] [[Zacatecas]] | Oeste = [[Océanu Pacíficu]] | Centru = Jalisco | Este = [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Guanajuato.svg|15px]][[Guanajuato]] | Suroeste = [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Colima.svg|15px]][[Colima]] | Sur = [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Michoacan.svg|15px]][[Michoacán]] | Sureste = [[Ficheru:Coat_of_arms_of_Michoacan.svg|15px]][[Michoacán]] }} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Tradubot|Jalisco}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estaos de Méxicu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] nw0bp5ekum9nxg2m3wof58oue5u9224 Especie invasora 0 94824 4501104 4481948 2026-06-21T08:42:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501104 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Wild rabbit.jpg|240px|thumb|[[Coneyu européu]] n'[[Australia]]. Unes poques pareyes fueron introducíes nel [[sieglu XIX]] por motivos [[Cinexéticu|cinexéticos]] y güei son la mayor [[plaga]] del país.]] [[Ficheru:Rabbit-proof-fence-000876d.jpg|240px|thumb|Valla a prueba de coneyos n'Australia.]] Les '''especies invasores''' son [[animal|animales]], [[planta|plantes]] o otros [[ser vivu|organismos]] que se desenvuelven fora del so área de distribución natural, en hábitats que nun-y son propios o con una abundacia inusual, produciendo alteraciones na riqueza y diversidá de los ecosistemes. Cuando son tresportaos y [[especie introducida|introducíos]] pol [[ser humanu]] en llugares fora del so [[área de distribución]] natural, consiguiendo establecese y esperdigase na nueva rexón denomínense '''especies exótiques invasores''' resultando davezu bien dañibles. Qu'una especie invasora resulta dañible, significa que produz cambeos importantes na composición, la estructura o los procesos de los [[ecosistema|ecosistemes]] naturales o seminaturales, poniendo en peligru la [[diversidá biolóxica]] nativa (en diversidá d'[[especie|especies]], diversidá dientro de les [[poblaciones]] o diversidá d'ecosistemes). Por cuenta de los sos impautos nos ecosistemes onde fueron introducíes tales especies son consideraes [[Inxenieru d'ecosistemes|inxenieros d'ecosistemes]]. Los cambeos naturales o causaos polos seres humanos nos [[ecosistema|ecosistemes]] de tol planeta han redistribuido les especies vexetal y animal de forma accidental o voluntaria. De resultes d'estos cambeos ciertes especies tienen un comportamientu invasivo na so llocalidá natural o d'introducción, siendo más susceptibles los [[hábitat]]s alteriaos o degradaos. Estes invasiones lleven acomuñaes dellos problemes: *A nivel ecolóxicu destaca la perda de diversidá autóctona y la degradación de los hábitats invadíos. *Económicamente son importantes los efeutos direutos sobre les actividaes agropecuaries y la salú pública. Una vegada detectada la invasión, el so control y erradicación son costosos y non siempres posibles. Identificar los invasores potenciales y evitar el so establecimientu ye'l meyor camín pa frenar un problema qu'amonta al mesmu ritmu que la globalización. == Terminoloxía == Solamente un baxu porcentaxe d'especies introducíes convertir n'especies establecíes. De la mesma, un pequeñu porcentaxe d'éstes apuerten a invasivas. Nun tendría d'haber tracamundiu ente estos términos.<ref>Ver tamién {{cita web|títulu=Alien invasive species (AIS)|url=http://www.biodiversitya-z.org/content/alien-invasive-species-ais|obra=Biodiversity a-z: Biodiversity Terms|fechaaccesu=12 de payares de 2016}}</ref> [[Ficheru:Starr 021012-0015 Pueraria montana var. lobata.jpg|thumb|''[[Pueraria montana]]'' var. ''lobata'' o kudzu, especie altamente invasora en Norteamérica]] === Especies introducíes, establecíes ya invasores === Especie introducida ye la que foi accidental o deliberadamente tresportada a un nuevu allugamientu poles actividaes humanes. Una especie invasiva ye aquélla que dempués de ser introducida consigue establecese y esperdigase na nueva rexón, onde puede resultar dañible. El términu utilízase dacuando pa implicar tantu un sentíu d'urxencia, como de potencial dañu. La orde executiva 13112 de los Estaos Xuníos, define "especie invasiva" como "una especie estranxera que la so introducción causa o puede causar daños económicos o ambientales o causar dañu a la salú humana".<ref Name=CEQ>* CEQ (1999). [https://web.archive.org/web/20080515154626/http://ceq.eh.doe.gov/nepa/regs/eos/eo13112.html Executive Order 13112].</ref> Delles persones argumenten que'l términu "invasivo" ye una pallabra "cargada" y el dañu ye malo de definir,<ref Name=Carlton /> el fechu ye que los organismos siguen siendo introducíos n'árees onde nun son nativos. Dellos ecoloxistes argumenten que toles especies non-natives capaces d'establecese nun ambiente natural son dañibles onde seya que s'introduzan. Dellos términos que se refieren a especies introducíes son: aclimatáu, exóticu, escapáu, estranxeru, naturalizáu, inmigrante, non-nativu, y xenobiótico. Hai de solliñar que dalgunos d'estos términos referir a especies establecíes, más allá de ser introducíes. Dellos términos de cutiu utilizaos alternativamente con especies invasores son: bioinvasivo, invasivo y escapáu. Tien d'estremase ente estos términos. El términu especie introducida aplicar a la mayoría de los organismos de granxes y xardinos; estos encaxen afechiscamente na definición básica anterior. Delles especies introducíes convertir n'establecíes: "...y agora tánse reproduciendo nel mediu ambiente natural",<ref Name=Carlton>{{cita web |url = http://www.pewtrusts.org/our_work_report_detail.aspx?id=30031 |títulu = Introduced Species in U.S. Coastal Waters |fechaaccesu = |añoacceso = |autor = Carlton, James T. |postreru = |primeru = |enllaceautor = |coautores = |fecha = |añu = 2002 |mes = |formatu = |obra = |editorial = Pew Oceans Commission |páxina = |idioma = inglés |doi = |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20130910224604/http://www.pewtrusts.org/our_work_report_detail.aspx?id=30031 |fechaarchivu = 2013-09-10 |cita = }}</ref> Una definición más típica, anque seique, carente de sofisticación ecolóxica, ye la provista pola Axencia de Proteición Ambiental de los Estaos Xuníos: Les especies invasivas son ..."especies que llograron sobrevivir y reproducise fora de los hábitats onde evolucionaron y o tremaron naturalmente".<ref Name=EPA>U.S. Environmental Protection Agency. Mid-Atlantic Integrated Assessment. September 2003. Introduced species. [https://web.archive.org/web/20060427113044/http://www.epa.gov/maia/html/intro-species.html Sitiu web US EPA]</ref> Y la definición según IUFRO (International Union of Forest Research Organizations):<ref Name=IUFRO>IUFRO. Introduced species. Reference definition. Multilingual glossary, Forest genetic resources, IUFRO, FAO. [https://web.archive.org/web/20041208184027/http://www.iufro.org/iufro/silvavoc/glossary/29_0en.html IUFRO]</ref> "Una especie establecida non nativa pal ecosistema, rexón o país", onde establecida significa que se reproduz nel ambiente onde foi introducida. === Invasores autóctonos === Les alteraciones ambientales, como la eliminación d'un depredador, puede llevar a una especie autóctona o nativa a aumentar la so presencia y distribución en desterciu d'otres especies. === Tresporte ya introducción === [[Ficheru:Squirrel 4 db.jpg|240px|thumb|La [[Sciurus carolinensis|esguil gris]] foi introducida n'[[Inglaterra]] a principios del [[sieglu XX]]. Anguaño asitió a la [[Sciurus vulgaris|esguil coloráu]] nativa en cantu de la [[estinción]] en toles [[Islles Britániques]].]] La especie ye tresportada pol home dende la so rexón nativa a la llocalidá receptora. La mayoría d'especies muerren mientres esta fase pero aun así, son munches les que la superen. El tresporte puede ser intencional, causáu pol home con un fin determináu, como la producción d'alimentos, madera, meyora del suelu, xardinería o actividaes de caza y pesca; o accidental, de forma involuntaria y acomuñada a les rutes de comunicación, cargamentos de productos agrícoles, polizones en tresportes de mercaderías, la descarga d'agües de llastre nos puertos o l'abatimientu de barreres xeográfiques por obres d'inxeniería (casu de les [[aguamala (animal)|aguamales]] típiques del [[Océanu Índicu]] qu'invaden el [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] al traviés de la [[Canal de Suez]].) === Establecimientu o naturalización === La especie introducida llega a crear poblaciones autosostenibles ensin necesidá de nueves introducciones. Los factores que determinen qu'una especie establecer na nueva comunidá son la presión de propágulo, entendida como la frecuencia y magnitú de les introducciones; les carauterístiques del invasor, les propiedaes de la comunidá receptora y la interaición ente la especie y la comunidá. === Espansión ya invasión === La especie invasora amonta la so densidá na zona ocupada o coloniza nuevos territorios a lo llargo del tiempu. Nesta última fase intervienen tantu factores propios de la especie como de los ecosistemes o comunidaes invadíes. Munches especies pueden tener una crecedera poblacional con un periodu de retardo temporal mientres el cual resulta difícil estremar qué especies van ser finalmente invasores. Non toles especies son invasivas, nin lo son en cualesquier parte o momentu. Eso depende de munchos factores, tanto intrínsecos de la especie (capacidá de sobrevivir nel nuevu ambiente, tener una crecedera poblacional rápido, tar preadaptado a les nueves condiciones climátiques), como del procesu (bayura y frecuencia de la invasión), como de los ecosistemes invadíos (alteración del mediu orixinal, falta de los enemigos naturales propios de la especie invasora, [[facilitación ecolóxica|facilitación]] pa establecer rellaciones mutualistes, nichos ecolóxicos vacíos...). == Impautos == Cada especie invasora causa distintes impautos y de distinta magnitú, ente los que s'estremen básicamente: === Impautos ecolóxicos === [[Ficheru:Opuntia ficus-indica%2CMorocco.jpg|240px|thumb|[[Chumbera]] (''[[Opuntia ficus-indica]]'') en [[Marruecos]]. Esta planta, bien estendida nel Mediterraneu occidental, foi importada polos [[España|españoles]] nel [[sieglu XVI]].]] Nel ámbitu ecolóxicu'l principal impautu de les invasiones biolóxiques ye la perda de biodiversidá. La introducción d'una especie exótica puede alteriar la bayura de les especies ya inclusive causar la estinción llocal de dalgunes que son natives contribuyendo d'esta manera a la homogeneización del paisaxe. Calcúlase que'l 80% de les especies en peligru de tol mundu cuerren el riesgu de sufrir gravemente por competición o predación causaes por especies invasores.<ref name="pimental">{{cita publicación |apellíu=Pimentel |nome= D. |enllaceautor= |coautores= R. Zuniga and D., Morrison |añu= 2005 |títulu=Update on the environmental and economic costs associated with alien-invasive species in the United States. |publicación=Ecological Economics |volume=52 |número= |páxina=273–288 |id= |url= |fechaaceso= |quote= |doi=10.1016/j.ecolecon.2004.07.013 }}</ref> Cuando especies xeneralistas y adaptables entren n'ecosistemes que fueron modificaos polos seres humanos les especies natives atópase en desventaxa pa sobrevivir mientres les xeneralistas introducíes espolleten. Les islles y los llagos son desaxeradamente sensibles a esti fenómenu yá que al ser ecosistemes de pequeñu tamañu les sos especies son más vulnerables. L'amenorgamientu de la diversidá nativa que se produz arriendes de les estinciones puede tar mediada por dellos factores, ente los cualos destaquen les rellaciones de competencia, [[depredación]] y [[Herbívoru|herbivoría]], la producción de sustancies tóxiques, la hibridación con especies natives emparentaes, el cambéu de les propiedaes de los ecosistemes y el cambéu del réxime de perturbaciones. === Impautos económicos === Les plagues d'especies exótiques son responsables de grandes perdes económiques debíu al dañu xeneráu na producción de les [[agricultura|colleches]], la [[ganadería]], les pesquerías ya inclusive el moblame urbanu. Per otra parte, tamién causen el costu deriváu de controlales y/o erradicarlas del llugar invadíu. === Impautos na salú === Esiste un riesgu creciente d'enfermedaes exótiques debíu al aumentu del tresporte y a la invasión per parte de los humanos de hábitats qu'antes yeren remotos. Esto puede llevar a asociaciones con enfermedaes nueves (por casu el SIDA-virus [[VIH]]).<ref name="pimental" /> Les especies introducíes de palombos, royedores o inseutos (por casu: mosquitos, pulgues, chinches, [[mosca tse-tse]]) pueden sirvir de vectores y de reservorios d'enfermedaes . Un casu recién ye'l del [[virus del Nilo Occidental]] que s'espublizó polos Estaos Xuníos causando la muerte d'humanos, aves, mamíferos y reptiles.<ref>{{cita publicación |apellíu= Lanciotti|nome=R.S. |añu=1999 |títulu=Origin of the West Nile virus responsible for an outbreak of encephalitis in the northeastern United States|publicación=Science |volume=286 |páxines=2333–2337 |doi=10.1126/science.286.5448.2333 |pmid=10600742}}</ref> Les consecuencies de les especies introducíes pueden dir muncho más allá de los efeutos inmediatos, por casu si úsense pesticidas pa controlar a les especies invasores y éstos contaminen el suelu y l'agua.<ref name="pimental" /> == Remano == === Prevención === [[Ficheru:Gelbw-schmuckschildkroete-03.jpg|240px|thumb|La tortúa de Florida (''[[Trachemys scripta]]'') convertir n'especie invasora n'[[Europa]] cuando ye lliberada de forma irresponsable nel mediu al crecer demasiáu pa siguir siendo una [[animal de compañía|mascota]].<ref>{{cita web |url = http://www.issg.org/database/species/ecology.asp?si=71&fr=1&sts=tss&lang=EN |títulu = NOBANIS – Invasive Alien Species Fact Sheet – Trachemys scripta |fechaaccesu = 17 d'agostu de 2009 |autor = Pendlebury, Paul |últimu = |primeru = |enllaceautor = |autor2 = Bringsøy, H. |autor3 = Paul Pendelbury, REPTRANS UK |fecha = |añu = 2006 |mes = |formatu = |obra = Global Invasive Species Database |editorial = IUCN/SSC Invasive Species Specialist Group (ISSG) |páxina = |idioma = |doi = |cita = |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20160313110427/http://issg.org/database/species/ecology.asp?fr=1&lang=en&si=71&sts=tss |fechaarchivu = 2016-03-13 }}</ref>]] Ye difícil predicir a priori qué especies pueden invadir ya impautar sobre los ecosistemes, nin qué ecosistemes son más vulnerables y sensibles a les especies invasores. Anguaño síguense importando nueves especies de plantes pa xardinería o peces de piscifactoría ente munches otres. Por esti motivu, y col fin de prevenir futures invasiones, ye fundamental aumentar el control sobre les víes d'introducción o prohibir la importación o introducción d'aquelles especies que puedan xenerar grandes impautos. Arriendes d'ello, ye importante cuntar con un marcu llegal fayadizu. Toles especies introducíes son susceptibles d'escapar escontra hábitats naturales y establecese. Poro, la capacidá de detectar rápido les invasiones biolóxiques ye esencial por que la so erradicación seya realmente efeutiva. ;Detección temprana y respuesta rápida Cuando la prevención falló, el segundu pasu dende'l qu'impulsar la llucha contra les invasiones biolóxiques, ye'l de la detección temprano y rápido respuesta. Un pasu, que'l so principiu sofitar na intención d'actuar antes d'un mal mayor, ye dicir primero qu'haya más individuos de los extraíbles o estos ocupen árees más grandes de lo que'l so control aconseya, por ello, a pesar poder tener un calter preventivu, queremos denotar que l'oxetivu principal d'esta modalidá operativa, ye torgar l'establecimientu y/o espardimientu d'especies introducíes. Escasamente, les introducciones producir con tal númberu d'efeutivu y con circunstancies tan favorables como pa poder falar dende l'entamu, d'invasión, sinón que más bien hai un periodu onde estes especies centrar en sobrevivir, más allá de la colonización, un periodu onde s'amuesen especialmente vulnerables y onde los costos d'estraición son considerablemente menores a los de erradicación y control futuros. Sicasí, nun hai qu'escaecer a la de dar una respuesta rápida, qu'esta nun tien de ser bastiada, pos dada la complexidá de les rellaciones interespecíficas, nun podemos actuar hasta tener la seguridá de que la estraición del organismu invasor ye efeutivamente beneficiosa. Una ferramienta que puede facilitar dicha llabor ye l'aplicación del métodu de Determinación de la Idoneidad d'Actuación n'Especies Exótiques por aciu matriz GAGO, sofitáu por información yá esistente y de bon accesu, de manera qu'amenorga los costos y el tiempu que trai la realización de nuevos estudios específicos. === Erradicación === La erradicación completa d'una especie exótica dacuando ye posible, especialmente si tiense un bon conocencia de la especie, reproducción, ciclu de vida y si causó invasiones n'otros puntos del planeta pa saber la meyor manera d'actuar. Llogróse erradicar delles especies exótiques potencialmente perxudiciales, como por casu, el [[Achatina fulica|cascoxu xigante africanu]]. Esta peste pa l'agricultura en munches zones d'[[Asia]] y [[Pacíficu]], foi esterminada gracies a les campañes sosteníes contra les poblaciones establecíes en [[Florida]] y [[Australia]]. Sicasí, otros proyeutos fueron tan desastrosos qu'inclusive empeoraron el problema. Por eso, cuando pretende llevase a cabu un procesu de erradicación, tien de faese primeramente un estudiu refechu de la especie y de tolos factores implicaos na invasión. === Control === Cuando la erradicación d'una especie falla o nun ye posible, proceder al control de les poblaciones d'esa especie a niveles aceptables por que los daños ecolóxicos y socioeconómicos sían los menores posibles. Esisten tres métodos de control que s'usen de cutiu, de forma individual o combinaos: el químicu, el mecánicu y el biolóxicu. [[Ficheru:Rabbits-enemies-003799d.jpg|thumb|240px|"Enemigos del Coneyu" que pueden ser usaos nel so erradicación, según un cartelu del Serviciu d'Información d'Australia Occidental ([[1950]]).]] # Control químicu: Ye probablemente'l principal métodu utilizáu pa combatir les pestes tóxiques n'agricultura. Por casu, n'[[Estaos Xuníos]] los [[pesticida|pesticides]] llograron controlar con ésitu a una yerba parásito de los raigaños. Pero los controles químicos traen tamién munchos problemes, como riesgos pa la salú humana y pa la biodiversidá local. Amás, ye importante tener en cuenta la posibilidá de que munches especies puedan desenvolver resistencia al pesticida. # Control físicu o mecánicu: Hai ciertes especies que namái se pueden tratar de forma direuta, estrayéndoles mecánicamente. Esti métodu namái ye efeutivu cuando l'área invadida ye pequeña. Nel casu de la yerba del cuchiellu (planta del [[Xéneru (bioloxía)|xéneru]] ''[[Carpobrotus]]''), intentóse esaniciala con fesories pa contener la so espansión, una y bones nengún otru métodu yera apropiáu. Na erradicación esitosa de los cascoxos africanos xigantes de Florida y Australia, unu de los factores cruciales foi la recoyida a mano de los individuos. Tamién puede considerase la [[caza]] como un métodu mecánicu pa caltener controlaes les poblaciones d'animales exóticos, como nel casu de la caza y entrampio utilizaos pa controlar poblaciones de pequeños mamíferos exóticos en [[Nueva Zelanda]]. Sicasí, ye pocu probable que la caza por sigo sola seya un métodu de control eficaz. Amás les dificultá d'atopar a los organismos y los gastos d'equipamientu pa la so estraición o caza faen imposible aplicar esti tipu de control en munchos casos. # [[Control biolóxicu]]: Como espliquemos antes, una de les causes d'espansión desafranada de les especies ye'l fechu de que vienen ensin el so depredadores naturales. Poro, una fórmula de controlar les sos poblaciones ye introducir a los enemigos naturales nel nuevu ecosistema. Esto tuvo ésitu en dellos casos, anque se debe faer de forma bien controlada porque la introducción d'una especie exótica siempres supón un riesgu pa la comunidá nativa. La invasión del hipérico (''[[Hypericum perforatum]]'') n'Estaos Xuníos foi controlada por aciu la introducción d'un escarabayu herbívoru del xéneru ''[[Chrysolina]]'' que s'alimenta d'esta planta. == Rellación o analís costu-beneficiu == Esti analís ye'l fundamentu de la decisión de manexu a siguir cola especie exótica invasora tocantes a la so erradicación o control, sobre la base de la rellación ente los costos de los sos daños y los beneficios que xenera. Con esi envís, la teoría más completa al respeutu, foi introducida pol matemáticu cubanu [[Javier Pérez Capdevila]], quien introdució los conceutos de beneficiu individual d'una especie exótica invasora y beneficiu coleutivu, derivando d'ende amás dos procesos d'analís de costu-beneficiu, unu a priori onde se preve una decisión inicial que puede modificar por otru analís a posteriori.<ref name="pimental" /> La forma más efeutiva d'amenorgar los costos ye la detección temprana siguida por puesta aición.<ref>{{Cite journal|last=Holden|first=Matthew H.|last2=Nyrop|first2=Jan P.|last3=Ellner|first3=Stephen P.|date=1 de xunu de 2016|títulu=The economic benefit of time-varying surveillance effort for invasive species management|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1365-2664.12617/abstract|journal=Journal of Applied Ecology|language=en|volume=53|issue=3|pages=712–721|doi=10.1111/1365-2664.12617|issn=1365-2664}}</ref> == Ver tamién == * [[Biodiversidá]] * [[Especie nativa]] * [[Especie introducida]] * [[Contaminación interplanetaria]] * [[100 de les especies exótiques invasores más dañibles del mundu]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.lareserva.com/home/invasiones_contaminacion_biologica_europa Invasiones biolóxiques nel continente européu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180829040333/http://www.lareserva.com/home/invasiones_contaminacion_biologica_europa |date=2018-08-29 }} * [http://i3n.iabin.net Especies Invasores nel Continente Americanu] * [http://www.gisinetwork.org Especies Invasores nel Mundu] * [http://www.lanacion.cl/noticias/site/artic/20100618/pags/20100618182530.html Yerba europeo amenacia plantes autóctones chilenes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151208170658/http://www.lanacion.cl/noticias/site/artic/20100618/pags/20100618182530.html |date=2015-12-08 }} * [http://invasiber.org/ Especies exótiques invasores de la península ibérica] * [http://www.lifelampropeltis.com Control de la especie invasora Lampropeltis getula caiforniae na islla de Gran Canaria] * [https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-8565 Real Decreto 630/2013, de 2 d'agostu, pol que se regula'l Catálogu español d'especies exótiques invasores] * [http://cienciagtmo.cug.co.cu/index.php/http/article/view/611/pdf_233 Pérez Capdevila, J. Analís de la rellación costu-beneficiu de les especies exótiques invasores. Revista Home, Ciencia y Teunoloxía.Vol. 19, Non. 1, xineru-marzu páxs. 58-65, 2015. ISSN: 1028-0871.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170315091755/http://cienciagtmo.cug.co.cu/index.php/http/article/view/611/pdf_233 |date=2017-03-15 }} {{Tradubot|Especie invasora}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Especies invasores| ]] dbrpl39rl8vte5s0c9rfo78vdxfp06k Provincia de Buenos Aires 0 94846 4501097 4499685 2026-06-21T08:30:44Z Limotecariu 735 4501097 wikitext text/x-wiki {{rexón}} '''Buenos Aires''' ye una de les ventitrés [[Provincies d'Arxentina|provincies]] que componen la [[Arxentina|República Arxentina]]. La so capital ye la ciudá de [[La Plata]]. Ta allugada na rexón centro-este del país, llindando al norte con [[Provincia de Santa Fe|Santa Fe]], [[Provincia d'Entre Ríos|Entre Ríos]] y el [[Río de la Plata]], al este y sur col [[mar Arxentín]] ([[océanu Atlánticu]]), al suroeste con [[Provincia de Río Negro|Río Negro]] (parte de la so frontera la forma el [[Río Negro (Arxentina)|ríu Negru]] y otra, una llinia vertical), al oeste con [[Provincia de La Pampa|La Pampa]] y al noroeste con [[Provincia de Córdoba (Arxentina)|Córdoba]]. Con 15 625 000 habs. en 2010 (lo que supón casi un 40% de la población del país) ye la provincia más poblada, con 307 571&nbsp;km², la más estensa depués de la de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur (1 002 445 km² incluyendo territorios en pleitu) y con 50,8 hab/km², la segunda más [[Densidá de población|densamente poblada]], por detrás de [[Provincia de Tucumán|Tucumán]]. Na zona nordés del so territoriu atópase enclavada la ciudá de [[Buenos Aires]] (capital provincial hasta'l so [[Federalización de Buenos Aires|federalización en 1880]], anque foi tamién asientu transitoriu de los poderes provinciales hasta la fundación de La Plata dos años dempués). Atópase estremada en cientu trenta y cinco conceyos denominaos constitucionalmente [[Partíos de la provincia de Buenos Aires|partíos]]. El [[partíu de Patagones]] ye'l más estensu, con 13&nbsp;600&nbsp;km², y el de [[Partíu de Vicente López|Vicente López]] el menor, con 33&nbsp;km².<ref name="Datos" /><ref name="resultadosdefinitivoscenso2010" /> A nivel demográficu (y tamién en dellos otros sentíos) el territoriu provincial ta estremáu ente los partíos que formen parte de la Rexón Metropolitana de Buenos Aires (RMBA) ([[Gran Buenos Aires]] y zones d'influencia), con unos 11,5&nbsp;millones d'habitantes, y l'interior de la provincia, con una cifra averada a los 4&nbsp;millones d'habitantes.<ref name="resultadosdefinitivoscenso2010"/> == Historia == {{AP|Historia de la Provincia de Buenos Aires}} {{VT|Historia de l'Arxentina}} === Dómina hispánica y guerra de la independencia === La historia de la Provincia de Buenos Aires empieza cuando'l Río de la Plata foi afayáu pola espedición del [[España|español]] [[Juan Díaz de Solís]], quien buscaba un pasu escontra les [[Les Indies Indies Orientales]].<ref>{{cita web|url=http://www.escueladigital.com.uy/biografias/solis.htm|títulu=Biografía de Juan Díaz de Solís|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171119160901/http://www.escueladigital.com.uy/biografias/solis.htm|fechaarchivu=2017-11-19}}</ref> Solís desembarcó na [[isla Martín García]], siendo asina'l primer européu en triar suelu arxentín, pero morrió nun ataque de los [[Amerindiu|indios]] y los restantes tripulantes tornaron a [[España]]. Mientres per un sitiu [[Fernando de Magallanes]] siguía la busca del pasu que llevara a los navegantes europeos escontra les Indies Orientales, (el cual atopó al cruciar l'[[estrechu de Magallanes]]), el [[Adelantado#Adelantraos n'América|primer adelantado]] [[Pedro de Mendoza]] fundó'l [[puertu]] de "''La nuesa Señora María del Bon Aire''" el [[2 de febreru]] de [[1536]].<ref>"''...Mendoza fundó'l 2 de febreru de 1536 sobre la marxe meridional un primer asentamientu, el [[Historia de la Ciudá de Buenos Aires#Primer fundación|Puerto de La nuesa Señora María del Bon Aire]] (l'actual Buenos Aires).''" - [http://www.mendoza.edu.ar/efemerid/p_mendoz.htm Pedro de Mendoza] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130428194737/http://www.mendoza.edu.ar/efemerid/p_mendoz.htm |date=2013-04-28 }}</ref> La ciudá foi sitiada y asaltada polos [[querandíes]], y en [[1541]] foi abandonada polos españoles, quien treslladaron a los sos habitantes a [[Asunción del Paraguái]]. Mesmu asina, el llugar siguía teniendo una ventaya estratéxica pa los españoles, que dende ende podíen comerciar con España y preparar la espansión escontra'l sur del continente.<ref>"''...Sicasí, en razón del so estratéxicu allugamientu xeográficu yera'l puntu más fayadizu a partir del cual podía siguise la colonización escontra'l sur del continente...''" - [http://www.gba.gov.ar/html/historia.htm Síntesis Histórica de la Provincia de Buenos Aires] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071206070953/http://www.gba.gov.ar/html/historia.htm |date=2007-12-06 }}</ref> Por esto, [[Juan de Garay]] refundó la ciudá'l [[11 de xunu]] de [[1580]], esta vegada sol nome de "''[[Buenos Aires|Ciudá de la Santísima Trinidá del puertu de Santa María de los Buenos Aires]]''". Esta convirtióse más palantre na capital de la [[Gobernación de Buenos Aires|gobernación del mesmu nome]] y en 1776, na del nuevu [[Virreinatu del Río de la Plata]].<ref name="historia">{{cita web|url=http://www.gba.gov.ar/institucional/historia.php|títulu=Síntesis Histórica de la Provincia de Buenos Aires|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120905053431/http://www.gba.gov.ar/institucional/historia.php|fechaarchivu=2012-09-05}}</ref>4161216 Darréu, Garay empezó a percorrer el territoriu inexplorado, pasando por Tuyú, Tordillo y Kakel Huincul, llegáu hasta'l [[Cabu Corrientes (Arxentina)|cabu Corrientes]]. Juan de Garay partió ente los sos acompañantes les tierres que se fueron afayando, asitiando les [[estancia|estancies]] destinaes a la cría de [[ganáu]] xunto al Río de la Plata. La estancia "''[[Vaquería (caza)|vaquería]]''" foi sometida al réxime d'[[encomienda]] y entestó l'actividá [[agropecuaria]] de la provincia, principal ocupación económica de la población española. La mesma tamién se convirtió en [[fortín]] pa caltener a raya los ataques de la población [[indíxena]] local. Dende la ciudá de Buenos Aires abriéronse rutes escontra otres ciudaes del Virreinatu, y xunto a elles establecieron otres como [[Baradero]], [[Luján]], [[Quilmes (Buenos Aires)|Quilmes]] y [[San Andrés de Giles]]. La estancia aumentó la so importancia al establecese la industria del [[saladero]], la esportación, y el prestíu de la [[llana]] local n'[[Europa]].<ref name="historia"/> [[Ficheru:Estado de Buenos Aires.png|thumb|150px|En verde escuru'l territoriu de Buenos Aires antes de la reunificación en 1861 y en verde claro'l so territoriu pretendíu]] La [[Revolución de Mayu]] de [[1810]], que desallugó del gobiernu al [[virréi]] del Virreinatu Río de la Plata, [[Baltasar Hidalgo de Cisneros]], abrió interesantes perspectives pa la ganadería, yá que nun implicó solamente'l fin del [[monopoliu]] español del [[comerciu esterior]] sinón tamién la introducción de sistemes y meyores na actividá desenvueltos n'otros países y d'otres races de ganáu. La incorporación del [[alambrada|alambráu]] dexó definir la propiedá de la tierra trazando llendes escamplaes, qu'hasta entós yeren vagos ya imprecisos.<ref name="historia"/> El 16 de febreru de [[1820]], por cuenta de l'[[Anarquía del Añu XX]], la provincia constituyir n'entidá política autónoma, designándose a [[Manuel de Sarratea]] como'l so primera [[gobernador]]. El so territoriu nominal tomaba dende la ciudá de [[Buenos Aires]] hasta la [[Cordal de los Andes]] pel oeste, y pel sur, los territorios de la [[Patagonia arxentina|Patagonia oriental]] y les [[islles Malvines]]. Escluyéronse los territorios asignaos a [[Entre Ríos]] y [[Provincia de Corrientes|Corrientes]], creaes en [[1814]], y de [[Provincia de Santa Fe|Santa Fe]], de [[1815]].<ref name="historia"/> Pero'l territoriu baxu control efectivu yera bien llindáu: dende la ciudá de Buenos Aires hasta unos 60&nbsp;km a la redonda. Los [[amerindios]] aguantábense aprofiantemente a la penetración del home blancu nes tierres qu'habitaben. La [[Especie invasora|introducción]] al continente americanu del [[Equus ferus caballus|caballu]] mientres la primer fundación de la ciudá y l'habilidá de los aboríxenes para [[Doma|adomar]] a los que s'habíen vueltu [[Cimarrón|cimarrones]], dexó-yos llanzar violentos ataques llamaos ''[[Malón|malones]]''. Socesivos gobiernos bonaerenses intentaríen, per un sitiu, frenar los malones, y por otru, controlar territorios por aciu diverses operaciones: la construcción de fortines defensivos, la realización d'espediciones punitives, la [[Cabiana de Alsina]], etc. En [[1823]] la primer ciudá que fuera fundada na dómina patria, [[Dolores (Buenos Aires)|Dolores]], un malón destruyir por completu, lo cual aumentó la esmolición de los pobladores respectu de los grupos aboríxenes y la frontera colos sos territorios.<ref name="historia"/> El gobernador [[Martín Rodríguez]] dictó la llei de supresión de los [[Cabildru colonial|cabildros d'orixe hispánicu]] y creó la xusticia de paz el 22 de xineru de [[1822]]. Fueron nomaos ventiocho xueces de paz de campaña, unu pa cada partíu. Mientres el so gobiernu, los estancieros espandir escontra'l sur, hasta'l [[ríu Quequén Grande]], sofitaos por delles [[Campañes previes a la Conquista del Ermu|espediciones militares]].<ref name="historia"/> Asoceder [[Juan Gregorio de Las Heras]], qu'axuntó'l [[Congresu Xeneral de 1824]], pol cual pretendió unificase el país. En [[1826]], el Congresu nomó presidente de les [[Provincies Xuníes del Río de la Plata]] a [[Bernardino Rivadavia]], d'enclín [[centralista]], que presentó al Congresu un [[Llei de Capitalización (Arxentina)|proyeutu de llei]] por aciu el cual la Ciudá de Buenos Aires y gran parte de la campaña circundante proclamábase [[capital (política)|capital]] del Estáu y estremábase el restu de la provincia en dos. El proyeutu foi sancionáu esi mesmu añu a pesar de les fuertes resistencies que xeneró nel [[Federales de Buenos Aires|federalismu de Buenos Aires]].<ref name="historia"/><ref name="celso">[https://books.google.com/books?id=1O3bsmyZHmEC&pg=PA52&dq=arrenuncia+de+Les+Heras&hl=es&ei=mh7bTObcDMGs8AaE75SMCQ&sa=X&oi=book_result&ct=book-preview-link&resnum=7&ved=0CEsQuwUwBg#v=onepage&q=arrenuncia%20de%20Las%20Heras&f=false Manual d'Historia Constitucional Arxentina 2], páx.46-57. Celso Ramón Lorenzo</ref> El gobernador de la provincia, Las Heras, cesó nel so cargu por decretu del Poder Executivu. La Xunta de Representantes foi eslleida, y se nacionalizaron l'exércitu de la provincia, les tierres públiques, l'aduana y toles propiedaes provinciales.<ref name="celso" /> La [[Guerra del Brasil]] y la [[Constitución Arxentina de 1826|Constitución unitaria de 1826]], refugada nel interior del país, terminaron cola cayida de Rivadavia. Nel so llugar asumió como gobernador [[Manuel Dorrego]], partidariu del [[federalismu]], quien foi fusiláu por [[Juan Lavalle]]. La situación terminó col réxime presidencial y volvió a entamar la [[Guerres civiles arxentines|guerra civil]] ent'[[Partíu Unitariu|unitarios]] y [[Partíu Federal (Arxentina)|federales]].<ref name="suarez">[https://books.google.com.ar/books?id=oWJIbaiZhb0C&pg=PA565&dq=Historia+de+la Provincia+de+Buenos+Aires&hl=es&ei=i9zaTOHfHMP_lgfnq4y6CQ&sa=X&oi=book_result&ct=book-preview-link&resnum=5&ved=0CD4QuwUwBA#v=onepage&q=Historia%20de%20la%20Provincia%20de%20Bonos%20Aires&f=false Historia xeneral d'España y América: Emancipación y nacionalidaes americanes], páx.555-560. [[Luis Suárez Fernández]].</ref> === Guerres civiles y formación del Estáu arxentín === En 1829, [[Juan Manuel de Rosas]], en ganando a Lavalle, asumió'l gobiernu de la provincia con ''"Facultaes Estraordinaries"'', y calteniendo la delegación de les rellaciones esteriores per parte de les demás provincies.<ref name="suarez" /> Asoceder tres gobernador ente 1832 y 1835, añu nel que foi nuevamente escoyíu gobernador de Buenos Aires, col agregáu de tener la ''"Suma del Poder Públicu"'' —los trés poderes del estáu resumíos na so persona-.<ref name="bonos">[https://books.google.com/books?id=3T0JgfcN89EC&pg=PA28&dq=Buenos+Aires+%22bien+noble+y+bien+lleal%22+1716&hl=es&ei=seXaTIi0MIT68AaHq4jrCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false Buenos Aires y el país] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240730131254/https://books.google.com/books?id=3T0JgfcN89EC&pg=PA28&dq=Buenos+Aires+%22bien+noble+y+bien+lleal%22+1716&hl=es&ei=seXaTIi0MIT68AaHq4jrCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |date=2024-07-30 }}, páxs.80-82, 97, 102, 110, 118. [[Félix Luna]].</ref> Mientres el gobiernu de Rosas, Buenos Aires llogró la supremacía sobre les demás provincies, ensin que por eso se llograra la unificación del país.<ref name="suarez" /> Dempués del so cayida ante l'[[Exércitu Grande]] de [[Justo José de Urquiza]] na [[Batalla de Caseros]], el 3 de febreru de 1852, túvose cerca d'esti oxetivu, cola [[Constitución Arxentina de 1853|Constitución de 1853]], pero esta foi refugada pola Provincia de Buenos Aires. El repartu de los réditos xeneraos pol puertu y l'aduana de la ciudá de Buenos Aires fueron les principales oxeciones. La Provincia, depués de la [[revolución del 11 de setiembre de 1852]] dixebrar de la [[Confederación Arxentina]], actuando como un estáu independiente, el [[Estáu de Buenos Aires]], hasta dempués de la [[Batalla de Pavón]]. Solamente va incorporase a l'Arxentina en 1862, so la presidencia de [[Bartolomé Mitre]].<ref name="bonos" /> La constitución provincial promulgada n'abril de [[1854]] establecía les siguientes llendes pa la provincia: {{cita|El so territoriu estiende Norte-Sur dende'l Regueru d'El Mediu hasta la entrada del Cordal nel mar, atestando per una llinia al Oeste y Sud-Oeste coles faldes de los Cordales, y pel norte y Este colos ríos Paraná y Plata y col Atlánticu.<ref>{{cita web|url=http://www.patagoniabonaerense.gov.ar/conceyu/institucion/historia/|títulu=Conceyu de Patagones|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}}</ref>}} L'alcuerdu ente los mitristas y los políticos del interior del país dexó finalmente la declaración de la Ciudá de Buenos Aires como capital del país, pero l'alcuerdu yera demasiáu beneficiosu pa la Provincia de Buenos Aires, lo que provocó nuevos enfrentamientos.<ref name="bonos" /> L'aselu llegaría recién en 1880, depués de que'l presidente [[Nicolás Avellaneda]] ganara a les tropes del gobernador [[Carlos Tejedor]] y llograra asina la [[Federalización de Buenos Aires]], ciudá que se convirtió en sede del gobiernu federal. Esto obligó a designar una nueva capital, creándose la ciudá de [[La Plata]], obra del gobernador [[Dardu Rocha]]. La Plata proclamada'l 1 de mayu de 1882 y fundada el 19 de payares del mesmu añu.<ref name="historia"/> Ente 1876 y 1877 construyóse un sistema de fueses y fortificaciones nel centru y sur de la Provincia de Buenos Aires, conocida como la [[Cabiana de Alsina]]; que la so función foi la de entorpecer el pasu del ganáu que yera robáu por grupos indíxenes.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1242474-los-perdíos-repulgos-de-la cabiana-de-alsina|títulu=La Nación. Los perdíos repulgos de la Cabiana de Alsina|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}}</ref> Depués en 1879, l'[[Exércitu Arxentín]], sol mandu del xeneral [[Julio Argentino Roca]], llanzó la "[[Conquista del desiertu]]" pa terminar col problema indíxena. Esta produció la casi desapaición de les poblaciones [[mapuche]]s, [[tehuelche]]s y [[ranquel]]es esistentes na zona, col consecuente enanche de la provincia escontra l'oeste y el sur. Delles poblaciones indíxenes subsistieron hasta güei, bien menguaes, nel suroeste del país. Pero sumieron como entidaes política y culturalmente autónomes. En 1884, creáronse territorios nacionales en [[Territoriu Nacional de La Pampa|La Pampa]], [[Territoriu Nacional del Neuquén|Neuquén]], [[Territoriu Nacional del Chubut|Chubut]], [[Territoriu Nacional de Santa Cruz|Santa Cruz]] y [[Territoriu Nacional de la Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur|Tierra del Fueu]], desconociendo la pretensión de Buenos Aires. El llende oeste de la provincia quedó aproximao onde llegara la llinia de fortines pocos años antes de la Campaña al Desiertu. Les meyores llograes nesta pasaron casi por completu a formar los Territorios Nacionales. Nesi mesmu añu, los conceyos de [[Partíu de Belgrano|Belgrano]] y [[San José de Flores]] pasaron a formar parte de la [[Capital Federal]].<ref name="historia"/><ref name="llendes">[http://www.cedom.gov.ar/es/legislacion/institucional/llindes/ Llendes - Cesiones de la Provincia de Buenos Aires]. Consultáu'l 22 d'agostu de 2010.</ref> === Etapa conservadora === Ente [[1890]] y [[1930]] surdieron nueves fuercies polítiques, principalmente la qu'acabaría siendo l'actual [[Unión Cívica Radical]] que, sol lideralgu de [[Leandro N. Alem]], enfrentar a les estructures de poder heredaes del roquismo. La industria provincial tuvo un gran impulsu col florecimientu del [[Rede ferroviaria arxentina|ferrocarril]]. En [[1886]] promulgar a [[Llei orgánica de les municipalidaes]], que fortaleció a los [[conceyu|conceyos]] y aumentó la so autonomía alministrativa. Depués de la finalización de la Campaña del Desiertu creáronse munchos nuevos partíos nes tierres ganaes al indiu. === Hasta l'actualidá === A principios de la [[década de 1930]] empezó una etapa de la historia nacional conocida como la [[Década Infame]]. Hubo periodos de crisis nos que tuvieron llugar la devaluación del pesu y cesantías masives, pero unu de los factores que más afectó a la economía provincial foi l'[[Apauto Roca-Runciman]] qu'asitió a la industria de la carne y los sos derivaos so un fuerte control [[Inglaterra|inglés]], en diverses facetes como los precios o'l tresporte. Mientres los gobiernos de la [[Revolución del 43]] y los mandatos de [[Juan Domingo Perón]] tuvo llugar un fuerte procesu de migración interna, nel cual gran parte de la población rural mover a les ciudaes. Esto notóse especialmente na ciudá de [[Buenos Aires]], qu'aumentó la so población tantu dientro de les sos llendes alministratives como nos partíos de la provincia lindantes cola mesma, lo cual llevó a la conformanza de la [[megaciudá]] conocida como [[Gran Buenos Aires]]. Carlos Aloé foi escoyíu pa esi cargu nes [[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de 1951|eleiciones de 1951]], asumiendo'l 4 de xunu de 1952. Nel sistema llétricu de la zona Norte, inauguró l'ampliación de la Central Rexonal de Chivilcoy, inauguró la llinia d'Alta Tensión Luján-Morón, importante obra qu'había estáu paralizada trés años. El sistema llétricu de la zona Oeste, constituyíu por una central con tres grupos electróxenos, foi inauguráu n'agostu de 1954 en Pehuajó. Nel de la zona Sureste, abastecíu pola gran central rexonal de Necochea, la xestión dio en terminar l'edificiu de la mesma y al montaxe de les sos instalaciones. Nel del Sur, principalmente ameyoró la rede de distribución de la ciudá de Bahía Blanca, y nel del Este, Chascomús-Dolores, tamién se programaron y punxéronse n'execución el tendíu de 900 km de llinies d'Alta Tensión, ente elles la de Mar del PIata-Necochea. La medría de la potencia instalada de 118.000 kW a 190.000 dexó ampliar la producción d'enerxía.<ref>Aloe, Carlos. Gobiernu, procesu, conducta. El Gobiernu de la Provincia y la execución Segundu Plan Quinquenal. Buenos Aires: Sudestada, 1969</ref><ref>[http://www.indec.mecon.gov.ar/nuevaweb/cuadros/2/pobl_1895-01.xls Población según los censos nacionales de 1895 a 2001 por provincia ordenaes pola cantidá de población en 2001] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120213191403/http://www.indec.mecon.gov.ar/nuevaweb/cuadros/2/pobl_1895-01.xls |date=2012-02-13 }}. [[INDEC]].</ref> Neses dómines aumentó tamién la industrialización, en desterciu del campu. Tendióse'l gasoductu [[Comodoro Rivadavia]]-Buenos Aires, se pavimentaron delles ciudaes del interior, amplióse la rede vial y trazáronse les rutes [[Autovía 2|2]] y [[Ruta Nacional 3 (Arxentina)|3]] y fortalecióse la infraestructura educativa. La etapa ente 1955 y 1983 tuvo a nivel nacional una alta inestabilidá política, na cual cerca de 25 gobernantes de diverses estracciones ocuparon el poder executivo. Una situación similar tenía llugar na provincia, qu'en dichu periodu tuvo a más de 40 gobernadores. La [[Reforma de la Constitución Arxentina de 1994]] introdució'l sistema d'eleición direuta pa los cargos de presidente y vicepresidente nacional, anulando l'usu del [[Colexu Eleutoral]]. Esto aumentó la importancia política de la provincia, que cola so alta población respeuto del restu del país volvióse determinante na mayoría de los resultaos eleutorales posteriores. Nes [[Eleiciones na Provincia de Buenos Aires de 2015|Eleiciones Xenerales na Provincia de Buenos Aires de 2015]], la candidata pol frente [[Camudemos]], [[María Eugenia Vidal]], imponer col 39.49% de los votos al candidatu del [[Frente Pa la Victoria]], [[Aníbal Fernández]], quién llogró'l 35.18% de los sufraxos válidos. D'esta manera, Vidal rompió 28 años d'hexemonía del [[Partíu Xusticialista]] al mandu de la provincia bonaerense y siendo la primer muyer en gobernar la provincia más grande del país (de 152 gobernadores de la intendencia de Buenos Aires, Gobernadores y encargaos del Poder Executivu de la Provincia de Buenos Aires, Gobernadores del Estáu de Buenos Aires y Gobernadores de la Provincia de Buenos Aires - ente ellos interventores, de facto ya interinos-).<ref>[http://www.clarin.com/elecciones_2015/eleiciones_2015-balotaje_0_1456054433.html Va Haber segunda vuelta y Vidal llogró un gran trunfu na provincia de Buenos Aires] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240730131301/https://www.clarin.com/ultimo-momento/elecciones_2015-balotaje_0_H1Wxl4-YPQg.html |date=2024-07-30 }}. [[Diariu Clarín|Clarín]].</ref> == Denominaciones == La provincia de Buenos Aires comparte'l nome cola [[Buenos Aires|ciudá de Buenos Aires]] (que foi la so capital hasta la so [[Federalización de Buenos Aires|federalización]] en [[1880]]), que ye una [[ciudá autónoma]] y como tal nun ye parte de la provincia. Asina, recurrir a diverses denominaciones alternatives pa estremar apropiadamente a dambes. Diches costumes nun s'apliquen solamente a la provincia na so totalidá, sinón tamién al [[Gran Buenos Aires]], la estensión urbana qu'arrodia a la ciudá mentada. El sistema más utilizáu ye nomar a la ciudá como "Capital Federal" o "Ciudá de Buenos Aires". Respectu al área urbana compuesta pela ciudá de Buenos Aires y la partida redoma que caltienen una continuidá urbana, l'[[Institutu Nacional d'Estadística y Censos d'Arxentina|INDEC]] definió les siguientes denominaciones.<ref>{{cita web|url=http://www.indec.gov.ar/nuevaweb/cuadros/4/folletu%20gba.pdf|títulu=¿Qué ye'l Gran Buenos Aires|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}}</ref> * [[Gran Buenos Aires#Conurbano Bonaerense|Partíos del Gran Buenos Aires]]: los 24 partíos qu'arrodien a la Capital, escluyendo a la Capital. La denominación "''Conurbano''" foi tornada pol INDEC. Estos partíos formen tres zones: norte, oeste y sur. La zona norte componer de los partíos de [[Xeneral San Martín (partíu)|Xeneral San Martín]], [[Vicente López (Partíu)|Vicente López]], [[San Isidro (Buenos Aires)|San Isidro]], [[San Fernando (Buenos Aires)|San Fernando]], [[Tigre (Buenos Aires)|Tigre]], [[Malvines Arxentines (Partíu)|Malvines Arxentines]] y [[José C. Paz (partíu)|José C. Paz]]. Na zona oeste tán los partíos de [[Trés de Febreru]], [[Partíu de San Miguel|San Miguel]], [[Hurlingham (partíu)|Hurlingham]], [[Morón (Buenos Aires)|Morón]], [[Ituzaingó (Buenos Aires)|Ituzaingó]], [[Moreno (Buenos Aires)|Moreno]], [[Merlo (Buenos Aires)|Merlo]] y [[La Matanza (partíu)|La Matanza]]. La zona sur inclúi a los conceyos d'[[Avellaneda (Buenos Aires)|Avellaneda]], [[Lanús]], [[Quilmes (partíu)|Quilmes]], [[Berazategui (Buenos Aires)|Berazategui]], [[Florencio Varela (Buenos Aires)|Florencio Varela]], [[Almirante Brown (partíu)|Almirante Brown]], [[Lomas de Zamora]], [[Esteban Echeverría (partíu)|Esteban Echeverría]] y [[Ezeiza (partíu)|Ezeiza]]. * [[Gran Buenos Aires#Gran Buenos Aires puramente dichu (GBA)|Gran Buenos Aires]]: la suma de los partíos del Gran Buenos Aires y la Ciudá de Buenos Aires * [[Gran Buenos Aires#Tremáu Gran Buenos Aires (AGBA)|Tremáu Gran Buenos Aires]]: el Gran Buenos Aires, xunto coles árees de los demás partida redoma que caltengan continuidá urbana, anque'l partíu nun tea urbanizáu na so totalidá. El AGBA tien 34 partíos: los partíos del Gran Buenos Aires más los partíos d'[[Escobar (partíu)|Escobar]], [[Pilar (Buenos Aires)|Pilar]] (zona norte), [[General Rodríguez (partíu)|General Rodríguez]], [[Marcos Paz (Buenos Aires)|Marcos Paz]] (zona oeste), [[Cañuelas]], [[Presidente Perón]], [[Partíu de San Vicente|San Vicente]], [[La Plata (partíu)|La Plata]], [[Ensenada (Buenos Aires)|Ensenada]] y [[Berisso (Partíu)|Berisso]] (zona sur). == Llendes == [[Ficheru:NASA ISS006-E-24987.jpg|thumb|250px|Vista satelital del [[Gran Buenos Aires]]]] [[Ficheru:Buenos Aires -area noche- flickr-photos-emaringolo-202376305.jpg|thumb|250px|Vista aérea del Gran Buenos Aires]] Cola [[Provincia de Santa Fe]] la única llende natural ta dau pola vaguada del cursu d'agua llamáu [[Regueru del Mediu (Buenos Aires)|regueru del Mediu]]. Poco primero de llegar a les nacientes del mentáu regueru del Mediu'l llende pasa a ser xeodésicu, determináu por una diagonal que cuerre dende los {{coord|33|41|45|S|60|59|50|W}} hasta {{coord|34|23||S|61|41||W}} y depués la llende cuerre pol paralelu 34º 23' S. Cola [[Provincia de Córdoba (Arxentina)|Provincia de Córdoba]] les llendes tán daos pol paralelu 34º 23' S hasta {{coord|34|23||S|63|23||W}}, depués pol meridianu 63º 23' O. La llende cola [[Provincia de La Pampa]] ye na so totalidá'l meridianu 63º 23' O (en [[1884]] llamáu "meridianu 5º de Buenos Aires", tomando como meridianu 0 al del observatoriu de la ciudá de La Plata). Tocantes a la [[Provincia de Río Negro]], la llende ye'l meridianu 63º 23' O ente los ríos [[ríu Coloráu (Arxentina)|Coloriáu]] y el [[ríu Negru (Arxentina)|ríu Negru]], y pola vaguada d'esti ríu, dende'l citáu meridianu hasta la so desaguada nel [[mar Arxentín]]. Casi la totalidá de la frontera oriental de la Provincia de Buenos Aires ye'l sector del [[océanu Atlánticu]] llamáu mar Arxentín, sobre'l cual tien aproximao 1220&nbsp;km de mariñes. Les llendes nororientales con [[Uruguái]] nel [[Río de la Plata]] tán determinaos por una poligonal xeodésica qu'aproximao se correspuende cola zona más fonda del ríu nel so terciu cimeru, el terciu mediu cuerre próximu a la mariña arxentina, y nel inferior escurre pela llinia media del cursu, polo que na desaguada del ríu nel mar el llende pasa pol puntu equidistante ente'l cabu San Antonio (en Buenos Aires) y [[Punta del Este]] (n'Uruguái). Una singularidá ye la [[isla Martín García]], que pertenez a Buenos Aires, allúgase como un [[exclave]] por tar arrodiada d'agües de xurisdicción uruguaya. A lo último, cola [[Provincia d'Entre Ríos]] la llende ta señaláu pola [[vaguada (xeomorfoloxía)|vaguada]] o ''[[talweg]]'' del [[ríu Paraná]], nel sector del delta inferior úsase como llende'l brazu más anchu d'esti ríu llamáu Paraná Guazú hasta'l so confluencia col [[Río de la Plata]]. Cola [[Buenos Aires|Ciudá Autónoma de Buenos Aires]] la mayor parte de les llendes son artificiales, determinaos per una llinia poligonal sobre la que s'estableció —na so totalidá del llau de Buenos Aires— trazar de l'[[avenida General Paz]]. Namái'l llende sur de la ciudá ye natural, determináu dadu pola [[vaguada (xeomorfoloxía)|vaguada]] del [[Río Matanza-Riachuelo|Regatu]] (llamáu na provincia Río de la Matanza), pero inda nesti cursu d'agua les llendes son casi na so totalidá artificiales yá que mientres el [[sieglu XX]] la mayor parte del Regatu foi rectificada.<ref name="llendes"/> == División territorial y alministrativa == [[Ficheru:BsASnumerado.svg|thumb|150px|right|División política de la provincia de Buenos Aires y la so capital La Plata (puntu coloráu)]] A diferencia de les demás provincies del país, na de Buenos Aires les divisiones territoriales llámense ''[[Partíos de la provincia de Buenos Aires|partíos]]'' en llugar de [[Divisiones territoriales de segundu orde de l'Arxentina|departamentos]]. Estos tamién se constitúin na división municipal de la mesma. Los partíos-conceyos cubren tol territoriu provincial, onde s'utiliza'l sistema de ejidos colindantes. A avientu de 2009 esistíen 135 partíos. El postreru partíu declaráu por llei ye'l partíu de Lezama (22/12/2009). La constitución provincial nun reconoz l'autonomía municipal que foi reconocida pa tol país na [[Reforma de la Constitución Arxentina de 1994|reforma de la Constitución Nacional de 1994]]. Cada partíu correspuende a un [[conceyu]] y ta gobernáu por un [[intendente]] electu por sufraxu popular. El procesu de creación d'un partíu ye muncho más dinámicu que nes demás provincies, esistiendo en 2000 un total de 6 partíos más qu'en 1990. La mayoría de los partíos más nuevos crear nel Gran Buenos Aires. Pa ver un llistáu completu d'ellos, vease: [[Partíos de la provincia de Buenos Aires]]. Pa más información sobre la organización municipal de la provincia, vease [[Organización municipal de la Provincia de Buenos Aires]]. Coles mesmes, la provincia estremar en: ;25 rexones educatives, ;18 [[Departamentos xudiciales de la Provincia de Buenos Aires|xudiciales]], ;12 sanitaries y ;8 [[Seiciones eleutorales de la Provincia de Buenos Aires|Seiciones eleutorales]]. [[Ficheru:DependenciasPciaBsAs.jpg|thumb|250px|Dalgunos organismos públicos y otres instituciones nacional y provincial nel interior de la provincia de Buenos Aires en 2011. Nel mapa aprecien los centros de concentración d'actividá alministrativa que funcionen como cabeceres rexonales naturales. Los trés pilastres son [[Bahía Blanca]], [[Junín (Buenos Aires)|Junín]] y [[Mar del Plata]]. Nun segundu orde atópense Azul, Dolores, Mercedes, Pergamino y San Nicolás. Nun tercer nivel apaecen Campana, Necochea, Olavarría, Pehuajó, Tandil, Trenque Lauquen y Zárate.]] El gobiernu bonaerense presentó en marzu de 2011 un plan de rexonalización de la provincia de Buenos Aires. En particular, determinar los siguientes fines específicos: * Desconcentrar y descentralizar de l'Alministración Central; * Fortalecer y ampliar l'autonomía municipal; * Integrar la xestión de la Rexón Metropolitana; * Enllantar una xestión basada en soluciones teunolóxiques; * Reestructurar l'alministración, simplificando trámites y procedimientos. Conformaríense 9 rexones, con non menos de trés (3) y non más de venticinco (25) partíos caúna y una Rexón Capital, conformaes por grupos de conceyos atendiendo a la compatibilidá de factores socioeconómicos, históricos y culturales de los mesmos. Conformaríense 4 rexones con non más d'un millón cuatrocientos mil (1.400.000) habitantes pal interior y 4 de non más de trés (3) millones pa les árees de coronación de la Ciudá Autónoma de Buenos Aires. Asitiaríense los centros rexonales del interior a una distancia non menor a doscientos (200) quilómetros de la capital provincial nin de la [[Ciudá Autónoma de Buenos Aires]]. == Gobiernu == La provincia de Buenos Aires ye, al igual que les demás provincies arxentines, autónoma respectu del gobiernu nacional na mayoría de les temes, quitando aquellos d'algame federal. Esto ta reconocíu pol artículu 121 de la [[Constitución de la Nación Arxentina]]: {{cita|Les provincies caltienen tol poder non delegáu por esta Constitución al Gobiernu federal, y el qu'espresamente s'acutaron por actos especiales a la de la so incorporación.<ref>{{cita web|url=http://www.senado.gov.ar/web/interes/constitucion/gobiernos.php|títulu=Constitución Nacional: Gobiernos de provincia, Art. 121|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080707085759/http://www.senado.gov.ar/web/interes/constitucion/gobiernos.php|fechaarchivu=2008-07-07}}</ref>}} La provincia tien la so propia Constitución Provincial. La primera redactar en [[1854]] y reformó en [[1868]]. Una nueva Constitución dictar en [[1873]], con reformes trataes na convención que sesionó ente [[1862]] y [[1889]]. La Constitución Provincial vixente remontar a [[1934]], coles reformes de [[1994]].<ref name="historia"/> Les autoridaes del gobiernu tienen la so sede na ciudá de La Plata, que ye la capital provincial. === Poder executivu === {{AP|Gobiernu de la Provincia de Buenos Aires}} {{AP|Llista de gobernadores de Buenos Aires}} [[Ficheru:Casa de Gobierno de La Plata.jpg|thumb|250px|[[Casa de Gobiernu de la Provincia de Buenos Aires]]]] El poder executivo provincial ye exercíu por un ciudadanu bonaerense qu'ostenta'l cargu de gobernador. D'alcuerdu al artículu 122 de la constitución provincial, el gobernador y el vicegobernador exercen mandatos de cuatro años.<ref>{{cita web|url=http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/constitucion/cpppal.htm|títulu=Constitución de la Provincia de Buenos Aires, artículu 122|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130325065601/http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/constitucion/cpppal.htm|fechaarchivu=2013-03-25}}</ref> Según l'artículu 123, pueden ser reelectos por periodos consecutivos una única vegada.<ref>{{cita web|url=http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/constitucion/cpppal.htm|títulu=Constitución de la Provincia de Buenos Aires, artículu 123|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130325065601/http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/constitucion/cpppal.htm|fechaarchivu=2013-03-25}}</ref> Anguaño, exerz la Gobernación [[María Eugenia Vidal]] ([[2015]]-), primer muyer n'exercer dichu cargu. ==== Gobernador ==== Ye la mayor autoridá na provincia *[[María Eugenia Vidal]]. ==== Vicegobernador ==== Daniel Salvador D'alcuerdu a la llei de Ministerios (y mods.)<ref>{{Cita web |url=http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/legislacion/l-13757.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120310224107/http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/legislacion/l-13757.html |fechaarchivu=2012-03-10 }}</ref> y el Decretu Nᵘ11 B/2011,<ref>http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/legislacion/11-b-11.html</ref> el poder executivo cuenta colos siguientes ministerios: ==== Ministeriu de Gobiernu ==== *[[Joaquín de la Torre]] ==== Ministeriu d'Economía ==== *[[Hernán Lacunza]] ==== Ministeriu de Xusticia ==== *[[Carlos Alberto Mahiques]] ==== Ministeriu de la Producción, Ciencia y Teunoloxía ==== *[[Jorge Elustondo]] ==== Ministeriu d'Asuntos Agrarios ==== *[[Leonardo Sarquís]] ==== Ministeriu de Salú ==== *Andrés Scarsi ==== Ministeriu d'Infraestructura y Servicios Públicos ==== *[[Roberto Xigante]] ==== Ministeriu de Desenvolvimientu Social ==== *Santiago López Medrano ==== Ministeriu de Trabayu ==== *[[Marcelo Villegas]] ==== Ministeriu de Seguridá ==== *[[Cristian Ritondo]] ==== Direición Xeneral de Cultura y Educación ==== *Gabriel Sánchez Zinny y secretaríes: ;Secretaría Xeneral de la Gobernación, ;Secretaría de Comunicación Pública, ;Secretaría de Derechos Humanos, ;Secretaría de Turismu, ;Secretaría de Deportes, ;Secretaría d'Espaciu Públicu, ;Secretaría de Niñez y Adolescencia, ;Secretaría de Participación Ciudadana, ;Secretaría Llegal y Téunica, ;Secretaria de Medios ;Asesoría Xeneral de Gobiernu. De la Constitución Provincial surden: Direición Xeneral de Cultura y Educación, Contadoría Xeneral de la Provincia, Tesorería Xeneral de la Provincia, Honorable Tribunal de Cuentes, Fiscalía d'Estáu, Honorable Xunta Eleutoral.. Coles mesmes esiste un conxuntu d'entes descentralizaos tales como: Axencia de Recaldación Buenos Aires (ARBA), Organismu Provincial pal Desenvolvimientu Sostenible (OPDS), etc. === Poder llexislativu === [[Ficheru:Legislatura Provincia de Buenos Aires-La Plata-2.jpg|thumb|250px|Llexislatura de la provincia de Buenos Aires]] El poder llexislativu provincial tien un sistema [[Bicameralidá|bicameral]] de representación proporcional del les [[Seiciones eleutorales de la Provincia de Buenos Aires|seiciones eleutorales]]. La so función ye emitir lleis sobre temes locales, pero les principales lleis comunes ([[Derechu civil|civiles]], [[Derechu comercial|comerciales]], [[Derechu penal|penales]], [[Derechu llaboral|llaborales]], de [[seguridá social]] y de [[minería]]) tán acutaes al [[Congresu de la Nación Arxentina|Congresu Nacional]].<ref>{{cita web|url=http://www.senado.gov.ar/web/interes/constitucion/atribuciones.php|títulu=Constitución Nacional: Atribuciones del Congresu;artículu 75, incisu 12|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130730141902/http://www.senado.gov.ar/web/interes/constitucion/atribuciones.php|fechaarchivu=2013-07-30}}</ref> La [[Senáu de la Provincia de Buenos Aires|Cámara de Senadores de la Provincia de Buenos Aires]] ta compuesta por 46 senadores, que los sos cargos tienen una duración de cuatro años. La cámara anuévase por metaes cada dos años. Ye presidida pol Vicegobernador de la provincia, quien tien derechu a votu namái en casu d'empate. Puede alcordar el nomamientu de xueces o altos funcionarios, según tamién apellalos o xulgalos políticamente si son acusaos pola cámara de diputaos. La [[Cámara de Diputaos de la Provincia de Buenos Aires]] ta compuesta por 92 diputaos, que los sos cargos tienen una duración de cuatro años, al igual que la Cámara de Senadores anuévase por metaes cada dos años. === Poder xudicial === [[Ficheru:Juzgados_Federales-La_Plata-1.jpg|thumb|250px|Xulgaos de la provincia de Buenos Aires]] El Poder Xudicial de la provincia ye desempeñáu pola [[Suprema Corte de Xusticia de Buenos Aires|Suprema Corte de Xusticia de la Provincia de Buenos Aires]], la Cámara de Casación Penal, y los xueces y demás tribunales de los [[Departamentos xudiciales de la Provincia de Buenos Aires|18 departamentos xudiciales]] establecíos por llei, cada unu colos sos respeutivos Fueros Penal, Civil, Llaboral, de Familia y de Menores. La Constitución establez tamién [[Xusticia de Paz (Buenos Aires)|xulgaos de Paz]] en tolos partíos de la provincia que nun sían cabecera de departamentu xudicial. Estos encárguense d'atender faltes provinciales, causes de menor cuantía y vecinales. La presidencia de la Suprema Corte romper en forma añal ente los distintos miembros de la mesma. Los xueces de la Suprema Corte de Xusticia, el procurador y el subprocurador xeneral son nomaos pol poder executivu con alcuerdu del Senáu, ente que los demás xueces ya integrantes del Ministeriu Públicu son nomaos pol Conseyu de la Maxistratura, tamién con alcuerdu del Senáu. Unu de los departamentos más antiguos ye'l de [[Departamentu xudicial de Dolores|Dolores]] nel cual los sos tribunales foi declaráu monumentu históricu municipal ==== Seguridá ==== [[Ficheru:IPP-BsAs.jpg|thumb|200px|Investigaciones penales preliminares nos departamentos xudiciales de la provincia]] Según la Procuración Xeneral de la Suprema Corte de Xusticia, les investigaciones penales preliminares (IPPs) de la siguiente manera ente los [[Departamentos xudiciales de la Provincia de Buenos Aires|departamentos xudiciales]] de la provincia:<ref name="delitos1">{{cita web |url = http://www.mpba.gov.ar/ |títulu = "Procuración Xeneral - Suprema Corte de Xusticia de la Provincia de Buenos Aires" |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20171003223922/https://www.mpba.gov.ar/ |fechaarchivu = 2017-10-03 }}</ref> {| {{tablaguapa}} || '''Departamentu Xudicial''' || '''Investigaciones'''<br />'''penales''' || align="center" | '''%''' || align="center" | '''Población''' || align="center" | '''%''' || align="center" | '''Investigaciones'''<br /> cada 1000 hab |- || '''[[Departamentu xudicial de Trenque Lauquen|Trenque Lauquen]]''' || align="right" | 6.862 || align="right" | 1,1% || align="right" | 250.182 || align="right" | 1,5% || align="right" style="background:Lime" | '''28,4''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Junín|Junín]]''' || align="right" | 8.359 || align="right" | 1,4% || align="right" | 281.771 || align="right" | 1,8% || align="right" style="background:Lime" | '''30,0''' |- || '''[[Departamentu xudicial de La Matanza|La Matanza]]''' || align="right" | 54.109 || align="right" | 8,8% || align="right" | 2.037.428 || align="right" | 11,4% || align="right" style="background:Lime" | '''30,5''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Mercedes|Mercedes]]''' || align="right" | 34.259 || align="right" | 5,5% || align="right" | 1.185.822 || align="right" | 7,1% || align="right" style="background:Lime" | '''31,0''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Bahía Blanca|Bahía Blanca]]''' || align="right" | 20.791 || align="right" | 3,4% || align="right" | 640.101 || align="right" | 4,0% || align="right" style="background:Lime" | '''33,2''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Mar del Plata|Mar del Plata]]''' || align="right" | 25.350 || align="right" | 4,1% || align="right" | 751.307 || align="right" | 4,6% || align="right" style="background:Moccasin" | '''35,4''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Quilmes|Quilmes]]''' || align="right" | 47.856 || align="right" | 7,7% || align="right" | 1.446.614 || align="right" | 8,5% || align="right" style="background:Moccasin" | '''36,1''' |- || '''[[Departamentu xudicial d'Azul Azul]]''' || align="right" | 17.032 || align="right" | 2,8% || align="right" | 453.583 || align="right" | 2,8% || align="right" style="background:Moccasin" | '''39,2''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Zárate - Campana|Zárate - Campana]]''' || align="right" | 17.920 || align="right" | 2,9% || align="right" | 490.960 || align="right" | 2,9% || align="right" style="background:Pink" | '''40,2''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Lomas de Zamora|Lomas de Zamora]]''' || align="right" | 97.572 || align="right" | 15,8% || align="right" | 2.549.091 || align="right" | 15,5% || align="right" style="background:Pink" | '''40,3''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Morón|Morón]]''' || align="right" | 48.963 || align="right" | 7,9% || align="right" | 1.253.964 || align="right" | 7,6% || align="right" style="background:Pink" | '''41,2''' |- || '''[[Departamentu xudicial de La Plata|La Plata]]''' || align="right" | 49.585 || align="right" | 8,0% || align="right" | 1.238.401 || align="right" | 7,4% || align="right" style="background:Pink" | '''43,0''' |- || '''[[Departamentu xudicial de San Martín|San Martín]]''' || align="right" | 74.429 || align="right" | 12,1% || align="right" | 1.689.493 || align="right" | 10,5% || align="right" style="background:Pink" | '''45,6''' |- || '''[[Departamentu xudicial de San Nicolás|San Nicolás]]''' || align="right" | 14.566 || align="right" | 2,4% || align="right" | 329.038 || align="right" | 2,0% || align="right" style="background:Pink" | '''46,2''' |- || '''[[Departamentu xudicial de San Isidro|San Isidro]]''' || align="right" | 68.297 || align="right" | 11,1% || align="right" | 1.495.694 || align="right" | 9,0% || align="right" style="background:Pink" | '''48,6''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Necochea|Necochea]]''' || align="right" | 5.812 || align="right" | 0,9% || align="right" | 121.526 || align="right" | 0,8% || align="right" style="background:Pink" | '''49,5''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Pergamino|Pergamino]]''' || align="right" | 7.838 || align="right" | 1,3% || align="right" | 133.899 || align="right" | 0,8% || align="right" style="background:Salmon" | '''60,4''' |- || '''[[Departamentu xudicial de Dolores|Dolores]]''' || align="right" | 17.902 || align="right" | 2,9% || align="right" | 302.466 || align="right" | 1,8% || align="right" style="background:Salmon" | '''63,2''' |- || '''Total''' || align="right" | 617.502 || align="right" | 100% || align="right" | 16.651.340 || align="right" | 100% || align="right" | '''39,6''' |} == Población == {| border="2" cellpadding="3" cellspacing="0" style="float:left; margin:0 1em 0 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" |- ! colspan="4" align="center" bgcolor="#CDCDCD" | Evolución histórica |- align="center" bgcolor="#D5D5D5" ! Fecha !Población |- align="right" |[[1778]] |33.522<ref>Fernando Leónidas Sabsay & Julio Raúl Lascano (1973). ''La sociedá arxentina: España y el Río de la Plata''. Buenos Aires: La Llei.</ref>-43.165<ref>Sonia Tell (2008). ''Córdoba rural, una sociedá llabradora (1750-1850)''. Buenos Aires: Prometeo Llibros Editorial, páxs. 55 (nota nᵘ2). ISBN 978-987-574-267-3.</ref> |- align="right" |[[1821]] |200.000<ref>Juan Bautista Alberdi (1856). ''[https://books.googlecl/books?id=EndDAAAAIAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false Organización política y económica de la Confederación Arxentina]''. Besazon: Impr. de J. Jacquin, páxs. 576.</ref> |- align="right" |[[1847]] |320.000<ref name= "Sir" >Sir Woodbine Parish (1853). ''Buenos Aires y las provincias del Rio de la Plata: desde su descubrimiento y conquista por los Españoles''. Tomu II. Buenos Aires: Imprenta de Mayu, páxs. 450</ref> |- align="right" |[[1853]] |500.000<ref name= "Sir" /> |- align="right" |[[1869]] |495.107<ref>Laura Marcela Méndez (2007). ''Les Efemérides En L'Aula''. Buenos Aires: Noveduc Llibros, páxs. 204. ISBN 987-538-125-X.</ref> |- align="right" |[[1895]] |921.168<ref>Mariela Ceva, Alejandro Fernández, Aníbal Jáuregui & Julio Stortini (2000). ''Historia Social Arxentina En Documentos''. Buenos Aires: Editorial Biblos, páxs. 108. ISBN 950-786-245-5.</ref> |- align="right" |[[1914]] |2.066.948<ref name= "Ref1" >{{cita web|url=http://www.mininterior.gov.ar/poblacion/archivos_estadisticas/EvolucionPoblacionProvincias1914.pdf|títulu=Arxentina: población total por rexones y provincies. Censos Nacionales de 1914, 1947, 1960, 1970, 1980,1991 y 2001|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171031115823/http://www.mininterior.gov.ar/poblacion/archivos_estadisticas/EvolucionPoblacionProvincias1914.pdf|fechaarchivu=2017-10-31}}</ref> |- align="right" |[[1947]] |4.273.874<ref name= "Ref1" /> |- align="right" |[[1960]] |6.766.108<ref name= "Ref1" /> |- align="right" |[[1970]] |8.774.529<ref name= "Ref1" /> |- align="right" |[[1980]] |9.766.030<ref name= "Ref1" /> |- align="right" |[[1991]] |12.594.974<ref name= "Ref1" /> |- align="right" |[[2001]] |13.827.203<ref name= "Ref1"/> |- align="right" |[[2010]] |15.625.084<ref name="resultadosdefinitivoscenso2010"/> |} [[Ficheru:CiudadesBsAs10000.jpg|thumb|250px|Ciudaes de más de 10&nbsp;000&nbsp;habitantes nel interior de la provincia]] La población de la provincia de Buenos Aires d'alcuerdu al [[Censu Nacional de Población, Llares y Viviendes 2010|censu d'ochobre de 2010]] xubía a 15&nbsp;625&nbsp;084&nbsp;habitantes.<ref name="resultadosdefinitivoscenso2010"/> Alredor del 96,4&nbsp;% de la población de la provincia mora n'[[Ciudá|árees urbanes]]. El restu vive en llocalidaes de menos de 2000&nbsp;habitantes, que considérense población [[rural]].<ref>{{cita web |url=http://www.ec.gba.gov.ar/estadistica/ftp/urbanizaci%F3n.pdf|títulu=Distribución espacial de la población: el procesu d'urbanización de la Provincia de Buenos Aires|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref>el Noroeste, Norte y Centro Sur amuesen entamos bien baxos de crecedera poblacional o crecedera negativos, en tantu l'área del gran Buenos Aires y la mariña atlántica presenta tases de gran crecedera poblacional.<ref name="ec.gba_1">{{Cita web |url=http://www.ec.gba.gov.ar/estadistica/Revista1.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160921204540/http://www.ec.gba.gov.ar/estadistica/Revista1.pdf |fechaarchivu=2016-09-21 }}</ref> Un 33,8&nbsp;% de los habitantes de la provincia nun son provenientes de la mesma. 3&nbsp;918&nbsp;552 son migrantes internos, provenientes d'otres provincies del país, y 758&nbsp;640 son estranxeros. De dichos estranxeros, el 58&nbsp;% provién de países estremeros de l'Arxentina, principalmente [[Paraguái]], [[Bolivia]] y [[Uruguái]], ente que un 42&nbsp;% ye orixinariu de países extralimítrofes, cuantimás d'[[Italia]] y [[España]].<ref>{{cita web |url=http://www.ec.gba.gov.ar/estadistica/ftp/migracionesinter.pdf|títulu=Les migraciones internacionales na Provincia de Buenos Aires|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref> {| style="float:right;" {{tablaguapa}} border="1" float="right" |+ Estructura poblacional de la Provincia de Buenos Aires<br />Añu 2008 (est.) - INDEC<ref name="deáis">{{cita web |url=http://www.deis.gov.ar/Publicaciones/Archivo/Serie5Nro52.pdf|títulu=Población Añu 2008 - INDEC - Páx.119.|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref> |- | Población ente 0 y 14 años || 24,2&nbsp;% |- | Población ente 15 y 64 años || 65,0&nbsp;% |- | Población de 60 años o más || 15,0&nbsp;% |- | Población de 65 años o más || 10,8&nbsp;% |} D'alcuerdu a les cifres espublizaes pol [[INDEC]], la tasa de crecedera añal mediu de la provincia foi del 11,3&nbsp;% ente [[1991]]-[[2001]], inferior a la tasa [[Arxentina|nacional]] de 12,5&nbsp;‰ nel mesmu periodu.<ref>Pal cálculu de les tases del periodu foi necesariu utilizar dos fuentes de distintu calter: los censos de población de 1970, 1980, 1991 y les proyeiciones de población que tienen estimaciones a partir de 2001. En particular, utilízase una estimación pal añu 2001 productu d'un procesu de conciliación sobre los datos censales relevaos nesi añu. D'alcuerdu a esta metodoloxía, la población de la provincia de Buenos Aires en 1991 yera de 12&nbsp;594&nbsp;974&nbsp;hab. y en 2001, 14&nbsp;167&nbsp;123&nbsp;hab., con una tasa de crecedera añal mediu del 11,3&nbsp;‰.</ref><ref>{{cita web|url=http://www.indec.mecon.ar/nuevaweb/cuadros/7/sesd_01a01.xls|títulu=Tamañu y ritmu de crecedera de la población por provincia. Total del país. Años 1970, 1980, 1991, 2001 y 2010 - INDEC (archivu excel)|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304191944/http://www.indec.mecon.ar/nuevaweb/cuadros/7/sesd_01a01.xls|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref> Según estimaciones del [[INDEC]] para [[2008]], la población de ''65 años o más'' correspondería al 10,8 % del total y la de ''60 años o más'', al 15,0&nbsp;% acolumbrándose una estructura poblacional avieyada de la provincia. De la mesma la población ente ''0 a 14 años'', representa'l 24,2&nbsp;% del total. La [[tasa global de fecundidá]] de la provincia en [[2008]] foi de 2,37&nbsp;fíos per muyer, similar a la [[Demografía d'Arxentina|tasa nacional]] de 2,4&nbsp;fíos per muyer. Sicasí, esiste una variación ente 2,1 de los partíos del primer gordón del [[Gran Buenos Aires]] y 2,52 ente los partíos del segundu y tercer gordón. L'analís de la fecundidá por edá de la madre dexa reparar que'l picu de fecundidá na provincia dar ente 20 y 24&nbsp;años, ente que nel 1ᵉʳ.Gordón el máximu de fecundidá caltener ente los 30 y 34&nbsp;años.<ref>{{cita web |url=https://web.archive.org/web/http://www.ms.gba.gov.ar/estadisticas/vitales/salú_maternu_infantil2008/archivos/nat.htm|títulu=Ministeriu de Salú de la Provincia de Buenos Aires - Natalidá y Fecundidá 2008}}</ref> De los 15&nbsp;625&nbsp;084 habitantes que vivíen na provincia en 2010, 15&nbsp;190&nbsp;440 vivíen n'árees urbanes, el 97.22&nbsp;% del total, ente que n'árees rurales vivíen 434&nbsp;644 habitantes, el 2.78&nbsp;% del total.<ref name="estadistica.sanluis_1">{{Cita web |url=http://www.estadistica.sanluis.gov.ar/estadisticaWeb/Contenido/Pagina148/File/LLIBRO/censo2010_tomu1.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160409013106/http://www.estadistica.sanluis.gov.ar/estadisticaWeb/Contenido/Pagina148/File/LLIBRO/censo2010_tomu1.pdf |fechaarchivu=2016-04-09 }}</ref> === Principales centros urbanos === [[Ficheru:CiudadesPBA.jpg|thumb|600px|Ciudaes de más de 20&nbsp;000 habitantes de la provincia de Buenos Aires (quitando les del conurbano), según el censu de 2001.]] De los 15,62 millones de persones qu'habiten la Provincia de Buenos Aires, alredor de 10 millones viven nel nordeste de la provincia, nel llamáu [[Gran Buenos Aires]], l'área metropolitana qu'arrodia a la [[Ciudá Autónoma de Buenos Aires]]. La capital provincial, la ciudá de [[La Plata]], con 800&nbsp;000 habitantes ye'l principal centru políticu, alministrativu y educativu de la provincia.<ref name="estadistica.sanluis_1"/> Otros centros urbanos con más de 50&nbsp;000 habitantes son: * [[Mar del Plata]] (Gran Mar del Plata 618.989 hab.), a veres del [[mar Arxentín]], principal centru turísticu de branu del país. * [[Bahía Blanca]] ([[Gran Bahía Blanca]]: 301.531 hab.), importante puertu naval y principal centru urbanu del sur de la provincia. * Campana - Zárate o [[Zárate - Campana]] (185.382 hab.), allugada nel nordeste provincial, esta importante zona industrial ye un centru urbanu bicéfalu una y bones les ciudaes que la integren, [[Campana (Buenos Aires)|Campana]] y [[Zárate]] , que les sos sedes municipales falten 11 km una d'otra, pero da una casi continuidá urbana a lo llargo de la ruta 6. Estes ciudaes son similares tocantes a importancia, tamañu y población. Dambes ciudaes cunten con un puertu sobre'l [[ríu Paraná de les Palmes]]. Amás, son el principal accesu a la mesopotamia arxentina al traviés del complexu Zárate-Brazu Llargu que trescurre por dambes xurisdicciones. * [[San Nicolás de los Regueros]] (133.602 hab.), centru industrial y principal ciudá del norte de la provincia, con puertu fluvial sobre'l [[ríu Paraná|Paraná]]. Amás, tien importancia relixosa. * [[Tandil]] (123.520 hab.), centru agrícola-ganaderu, industrial y turísticu allugáu nel sureste de la provincia, sobre la cadena serrana del [[Sistema de Tandilia]]. * [[Pergamino (Buenos Aires)|Pergamino]] (91.399 hab.) Importante centru agroindustrial, pebidal y testil del norte de la provincia. * [[Olavarría]] (89.721 hab.), importante polu mineru, industrial y agroganadero del centru de la provincia. * [[Junín (Buenos Aires)|Junín]] (87.509 hab.), principal centru alministrativu, turísticu, educativu, de salú, industrial y comercial del noroeste de la provincia,<ref>{{cita web |títulu = Portal oficial de la Provincia de Buenos Aires |url = http://www.gba.gov.ar/institucional/datosGenerales.php |fechaaccesu = 8 d'abril de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20100420021139/http://www.gba.gov.ar/institucional/datosGenerales.php |fechaarchivu = 2010-04-20 }}</ref> xunto a la [[Parque Natural Llaguna de Gómez|Llaguna de Gómez]]. * [[Necochea]] ([[Necochea - Quequén]]: 84.784 hab.), importante centru turísticu de branu con sableres sobre'l mar Arxentín. * [[Luján]] (76.465), centru de turismu relixosu basáu na [[Basílica de La nuesa Señora de Luján]]. * [[Mercedes (Buenos Aires)|Mercedes]] (59.870), importante nodo ferroviariu y alministrativu. * [[Punta Alta]] (58.315), con actividaes en redol al [[Puertu Belgrano]], principal base naval del país. * [[Chivilcoy]] (58.152), alcontrada nel centru-norte de la provincia, con importante actividá agroindustrial. * [[Azul (Arxentina)|Azul]] (55.728), ciudá con importante actividá agropecuaria y alministrativa allugada nel centru de la provincia. ==== Asentamientos informales ==== Según un informe espublizáu pola [[ONG]] [[Un Techu pal mio País|Techu]] en 2013, nel [[Gran Buenos Aires]] concéntrense 624 villes, nes que viven un total de 1,2 millones de persones, siendo'l partíu de [[La Matanza]] el más pobláu, con 89 asentamientos informales. [[Mar del Plata]] ye la ciudá bonaerense fuera del [[Conurbano]] que lidera'l númberu d'asentamientos informales, con 32 villes y 11 mil families. En tola provincia, hai 1046 villes y 327.600 families.<ref>{{cita publicación|apellíos=|nome=|títulu=Mar del Plata ye una de les ciudaes con mayor cantidá de villes na provincia|url=http://frentedenoticias.com.ar/2013/11/mar-del-plata-ye-una-de-les ciudaes-con-mayor-cantidá-de-villes-en-la provincia/|fecha=14 de payares de 2013|fechaaccesu=26 de febreru de 2017|periódicu=Frente de Noticies|páxina=|idioma=}}</ref> Nel primer semestre de 2013, según la definición un conxuntu d'un mínimu d'ocho families arrexuntaes o allegantes, onde más de la metá de la población nun cunta con títulu de propiedá del suelu, nin cuenta con accesu regular a siquier dos de los servicios básicos: rede d'agua corriente, rede d'enerxía llétrica con mididor domiciliariu y/o rede cloacal. Esti númberu resulta de les respuestes de los referentes de cada asentamientu informal a la entruga “¿Cuántes families viven aproximao nel barriu anguaño?”. Magar el referente escoyíu en cada casu conoz el so barriu en fondura nun puede dexase de llau l'elementu de suxetividá na respuesta teniendo en cuenta que la unidá d'analís utilizada ye'l barriu y non el llar (como ye'l casu d'un censu). Hai de solliñar la gran disparidad nel númberu de families que vive en cada unu d'ellos. En dalgunos, como por casu el Barriu La Paz de La Matanza, habiten ocho families. N'otros, sicasí, el númberu alzar a 6.000 families (Villa Itatí, en Quilmes). La mediana<ref>Esta midida identifica'l valor que s'atopa nel centru de los datos, esto ye, el valor que s'atopa esautamente na metá del conxuntu de datos dempués que les observaciones allugar en serie ordenada. Esta midida indica que la metá de los datos atopar por debaxo d'esti valor y la otra metá percima del mesmu. Utilizóse esta midida d'enclín central en llugar del más conocíu permediu simple una y bones la mediana nun se ve afeutada polos casos estremos. Pa determinar la posición de la mediana utiliza la fórmula: Posición de la mediana=(n+1)/2</ref> de families n'asentamientos informales na provincia de Buenos Aires ye de 147. Considerando la población total de la provincia de Buenos Aires (INDEC, 2010)<ref>15.625.084 habitantes</ref> y suponiendo una crecedera añal permediu asemeyáu al asocedíu ente 2001 y 2010,<ref>Tasa añal media de crecedera envalorada del 1,23%, calculada en base a la crecedera poblacional ente 2001-2010, según Censos 2001 y 2010, INDEC.</ref> Pa 2010 el 70,41 per cientu de la población moraba en centros urbanos de más de 1 millón d'habitantes, comparáu al 69,6 per cientu del censu 2001. El 9,1 en ciudaes d'ente 500.001-1.000.000 habitantes, en tantu menos del 3 per cientu de la población moraba en ciudaes d'ente 2000 y 10.000 habitantes<ref name="ec.gba_1"/>en tantu ente 2001-2010 la población rural perdió 68.803 habitantes, algamar una tasa d'urbanización del 97,2%.<ref name="ec.gba_1"/> === Estructura etaria === En 2010, la base angosta y el cumal relativamente anchu dan cuenta de que la Provincia remató la 3° etapa de la transición demográfica, presentando un perfil estacionariu con avieyamientu. Ente los menores de 15 años atopábase menos del 25 % de la población total, una composición típica de sociedaes de transición demográfica avanzada. Sicasí aumenta la participación relativa del grupu de 15-39 años superando a lo rexistrao midida anterior col 38,8 %. La población mayor de 65 años permanez casi estable, col 10,7 % de la población provincial.<ref name="ec.gba_1"/> === Salú === En 2008, les nacencies llegaron a 280&nbsp;318, rexistrándose una [[tasa bruta de natalidá]] del 18,6&nbsp;‰. Los fallecimientos fueron 123&nbsp;300, con una [[tasa bruta de mortalidá]] del 8,2&nbsp;‰. Como resultancia acolúmbrase un [[crecedera vexetativa]] de 10,4&nbsp;‰ (1,04&nbsp;%).<ref name="deáis" /> Les principales causes de mortalidá en 2007 fueron: enfermedaes del [[corazón]], [[tumor]]es, enfermedaes infeicioses, patoloxíes cerebrovasculares. La [[mira de vida]] aumentó de 72,09&nbsp;años en 1991 a 74,10 nel trieniu 2002-2004.<ref>{{cita web|url=http://www.ms.gba.gov.ar/estadisticas/vitales/MortalidadGeneral2007/index.htm|títulu=Ministeriu de Salú de la Provincia de Buenos Aires|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121028152632/http://www.ms.gba.gov.ar/estadisticas/vitales/MortalidadGeneral2007/index.htm|fechaarchivu=2012-10-28}}</ref> La [[mortalidá infantil]] foi 10,9&nbsp;‰ en 2013<ref>{{Cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-241518-2014-03-11.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210225131511/http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-241518-2014-03-11.html |fechaarchivu=2021-02-25 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.deis.gov.ar/Publicaciones/Archivo/Serie5Nro52.pdf|títulu=INDICADORES BÁSICOS ARXENTINA AÑU 2008 - Ministeriu de Salú de la Nación y D.Y.I.S. Páx. 17/144|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref> siendo'l ''so pesu al nacer'' el factor preponderante. Polo xeneral, en tolos índices sociu-sanitarios esisten diferencies ente los partíos del primer gordón del Gran Buenos Aires (que parten con la Ciudá Autónoma de Buenos Aires) que tienen indicadores más desenvueltos que los que presenten los partíos del segundu y tercer gordón.<ref>{{cita web |url=https://web.archive.org/web/http://www.ms.gba.gov.ar/estadisticas/vitales/salú_maternu_infantil_2007/archivos/nat.htm|títulu=Ministeriu de Salú de la Provincia de Buenos Aires Mortalidá Infantil 2007}}</ref> La [[mortalidá materna]] amuesa nel añu 2008 cifres similares respectu al añu anterior, con 90 casos y una tasa de 3.2 o/ooo. == Economía == [[Ficheru:Sembrado de soja en argentina.jpg|thumb|250px|Semáu de [[soya]] na provincia de Buenos Aires]] [[Ficheru:Autódromo Eusebio Marcilla.jpg|thumb|right|250px|La [[rexón pampeana]] ye una de les zones más fértiles de la Tierra<ref>http://www.mininterior.gov.ar/municipios/gestion/regiones_archivo/Pampeana.pdf</ref>]] Los campos son utilizaos pa l'[[agricultura]] y la [[ganadería]]. Les sos producciones más importantes pel llau de l'agricultura son el [[trigu]], el [[maíz]], el [[xirasol]] y la [[soya]], ente que la ganadería especializar nos [[bovinos]].<ref name="Datos" /> Tradicionalmente, la ganadería ocupaba muncho más espaciu que l'agricultura na provincia; sicasí, esta situación permedióse dende la década de 1990, cola estensión de nuevos cultivos, especialmente la soya, y de nueves téuniques agrícoles como la "[[labranza cero|sema direuta]]". Fora de los cultivos de granos, tamién se cultiven frutales, [[Solanum tuberosum|papa]] y hortolices; estes postreres concentrar na zona más cercana a la Ciudá de Buenos Aires. En [[Médanos (Buenos Aires)|Médanos]], a 39º de latitud sur y a 40&nbsp;km de [[Bahía Blanca]], prodúcense vinos d'alta calidá; esti territoriu ta allugáu al este de les rexones vitivinícolas tradicionales y produz [[malbec]], [[cabernet sauvignon]], [[tannat]], [[chardonnay]] y [[sauvignon blanc]]. Col desenvolvimientu industrial amenáu tres la crisis de 1930, la provincia foi la receptora mayoritaria de los nuevos establecimientos industriales. A partir de 1960, [[Avellaneda (partíu)|Avellaneda]], [[La Matanza (partíu)|La Matanza]], [[La Plata]] y la so contorna, [[Mar del Plata]], [[Bahía Blanca (ciudá)|Bahía Blanca]] (onde ta'l mayor polu petroquímico del país), [[San Nicolás de los Regueros|San Nicolás]] y [[Zárate - Campana]] (dambes árees básicamente con siderurxa) industrializáronse aceleradamente. En [[Mar del Plata]] y [[Necochea]] desenvuélvese una importante flota ya industria pesquero. La provincia tien el mayor númberu d'establecimientos industriales del país. El PIB de la provincia ye de 570.564 millones de dólares daqué según el 67.5% del PIB d'Arxentina. La crecedera ye del 12.3% enriba de la media d'Arxentina. Otra importante fonte d'ingresos ye'l [[turismu]], al disponer de numberosos partíos xunto a la mariña con grandes zones de [[sablera|sableres]], siendo [[Mar del Plata]] la ciudá turística más importante. L'actividá turística aumentó depués de la crisis económica del 2001, yá que pa les clases media y alta yera menos vidable braniar nel esterior del país pol aumentu del valor del [[Dólar d'Estaos Xuníos|dólar]].<ref>{{cita web|url=http://www.infobaeprofesional.com/notas/55042-Marketing-turistico-la cuenta regresiva-pa-les vacaciones.html&cookie|títulu=Infobae Profesional.com: "Marketing turísticu: la cuenta regresiva pa les vacaciones"|fechaaccesu=31 de marzu de 2017}}</ref> <center> <gallery> Ficheru:PciaBsAs-PBG.jpg|Productu Brutu Xeográficu. Ficheru:PciaBsAs-PBG-per-capita.jpg|Productu Brutu Xeográficu per cápita. Ficheru:PciaBsAs-PBG-industrial.jpg|Productu Brutu Xeográficu industrial. Ficheru:PciaBsAs-PBG-industrial-per-capita.jpg|Productu Brutu Xeográficu industrial per cápita. Ficheru:PciaBsAs-Industrialización.jpg|Niveles de industrialización. Ficheru:PciaBsAs-Distritos-Productivos.jpg|Distritos granibles. Ficheru:PciaBsAs-Agrupamientos-Industriales.jpg|Agrupamientos industriales. </gallery> </center> == Xeografía == El so territoriu ocupa 307.571[[km²]], estensión llixeramente cimera a la d'[[Italia]]. === Relieve === Dende'l puntu de vista de la xeografía física, predomina la [[llanura pampeana]] con un enclín nidiu escontra'l [[Mar Arxentín]]. Esta llanura ta atayada por dos pequeños sistemes serranos, el de [[Tandilia]] d'unos 500 [[msnm]] y el de [[Sistema de Ventania|Ventania]] d'unos 1.100 msnm. El so puntu más altu ye'l [[Cuetu Trés Picos]] con 1.239 [[msnm]]<ref name="Datos" /> y el más baxu [[Salinas Chiques (Buenos Aires)|Salinas Chiques]], a -42 msnm. El so ríu más estensu ye'l [[ríu Saláu (Buenos Aires)|Saláu]] con 700 km de llargor.<ref name="Datos" /> [[Ficheru:Balcarce-buenosaires.JPG|thumb|right|250px|Área [[rural]] cercana a [[Balcarce (Buenos Aires)|Balcarce]], perteneciente al [[Sistema de Tandilia]].]] [[Ficheru:Cerro Tres Picos.jpg|thumb|right|250px|[[Cuetu Trés Picos]], puntu más altu del [[Sistema de Ventania]], y de la provincia de Buenos Aires.]] [[Ficheru:Casa y montaña.jpg|thumb|right|250px|El [[Sistema de Ventania]] ye'l principal conxuntu de [[sierra (xeografía)|sierres]] na provincia de Buenos Aires]] Anque casi la totalidá de la Provincia de Buenos Aires ta entendida dientro de la [[pampa húmeda]] pueden estremase en tal llanura -cubierta mayormente de [[pradería|praderíes]] - diverses subrexones: la [[Llanura pampeana#Pampa Ondulada|pampa ondulada]] nel sector norte, carauterizada pola presencia d'un relieve onduláu con delles llombes» o «cerrilladas» aniciaes n'antiguos [[Duna|médanos]] fosilizaos, o -como asocede nel antiguu ''[[pagu (xeografía)|pagu]]'' de «Los Regueros compartíu cola [[Provincia de Santa Fe]] - polos valles de los regueros qu'aflúin al [[ríu Paraná]]. La cuenca inferior del ríu Saláu na so mayor parte constitúi la llamada ''«pampa ablayada»'' pola so altitú relativa inferior a la del restu de la rexón pampeana, lo que da llugar a llagunes como les de [[Llaguna de Chascomús|Chascomús]] y [[Llaguna de Llobos Llobos]]. Anque non direutamente venceyada a la cuenca del [[ríu Saláu (Buenos Aires)|ríu Saláu]], esiste al norte de la sierra de la Ventana una cuenca endorreica con depresión teutónica d'igual orixe que la de la cuenca del Saláu, tal cuenca endorreica ye la de les [[Llagunes Encadenaes del Oeste]]: [[Llaguna del Monte]], [[Llaguna Cochicó|Cochicó]], [[Epecuén]] (o llaguna de [[Carhué]]). Darréu al sur de la [[Bahía de Samborombón]] esiste una importante zona de [[güelga|güelgues]] y [[Baxu (relieve)|bajíos]] llamada nel so sector norte «[[pagu (xeografía)|pagu]] d'El ''Tuyú''» (''tuyú'' ye pallabra d'orixe [[idioma guaraní|guaraní]] y significa: «Tierres blandes»,<ref>«La rexón que güei ocupa'l Partíu de General Juan Madariaga yera conocida col nome de ''Tuyú'', vocablu qu'en lengua guaraní quier dicir ''tierres blandes''». - [https://web.archive.org/web/20071217131936/http://www.madariaga.gov.ar/historia5.htm Xeneral Juan Madariaga]</ref> en referencia a [[cangrejal]]es, baxos pantanosos y llagunes) y nel so sector sur «pago d'El ''Folió''» (''folió'' significa en guaraní [[güelga]]),<ref>«Folió ye sinónimu de folla, banzáu, agüeriu, cangrejal y provién del guaraní ''guajho-ti''. Tamién significa terrén pobláu de xuncos, abellugu d'animales». - [http://www.argentinache.com/mar-de-ajo-costa-argentina-t186 Mar de Folió, Costa Arxentina] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160424130549/http://www.argentinache.com/mar-de-ajo-costa-argentina-t186 |date=2016-04-24 }}</ref> correspondiéndose tal zona anegadiza colos actuales partíos de General Lavalle -casi na so totalidá-, y parcialmente colos de [[Partíu de Dolores|Dolores]], [[Partíu de Maipú|Maipú]], [[Partíu de Xeneral Madariaga|Xeneral Madariaga]] y [[Partíu de Tordillo|Tordillo]]. Na cuenca alta del ríu Saláu, xusto onde la [[Zona Ablayada del Saláu|Pampa Ablayada]] atopar cola [[Pampa Ondulada Alta]], atópense les llagunes de [[Junín (Buenos Aires)|Junín]]: [[Llaguna de Gómez|Gómez]], [[Llaguna Mar Chiquita (Junín)|Mar Chiquita]] y [[Llaguna El Carpincho|El Carpincho]]. La rexón de la mariña atlántica bonaerense recibió hasta los [[años 1870]] el nome d'El ''Mullún'', pallabra [[mapudungun]] que significa ''llugar costeru'', caracterízase El ''Mullún'' pola presencia de grandes [[duna|dunes]], naturalmente móviles (fitos con forestación dende fines del [[sieglu XIX]] polos inmigrantes europeos) y mariñes acantiladas o con fuécares que toquen al océanu xeneralmente con interpuestes amplies [[sablera|sableres]] arenoses. La mariña bonaerense estender a lo llargo de 1200 [[km]]. Dos sectores de la Provincia de Buenos Aires nun correspuenden netamente a la rexón pampeana: el sector estremu meridional allugáu al sur del ríu Coloriáu que ye yá perteneciente a la [[Patagonia arxentina]] (esti sector coincide col [[partíu de Patagones]]), y el sector estremu nordés que correspuende fisiográficamente y ecológicamente a la [[Mesopotamia Arxentina]], o más esautamente al antiguu pagu del ''Carapachay'' o ''País de los [[Matreros]]'' más conocíu dende'l [[sieglu XX]] como'l [[Delta del Paraná]] o a cencielles «[[El Delta]]». El Delta ye un territoriu formáu por munches islla fluviales, d'escasa altitú, pantanoses (les mariñes d'estes islles suelen ser más elevaes que'l so centru por cuenta de la presencia d'[[Albardón (xeografía)|albardonos]]) cubiertes densamente por selves marxinales que son una continuación de la selva tropical suramericana (anque dende fines de sieglu XX gran parte de la flora autóctona d'El Delta foi substituida artificialmente por flora [[rexón holártica|holártica]] [[Clima subtropical|subtropical]]), un sector perpequeñu de la Provincia de Buenos Aires atopar nel estremu norte de la mesma y casi darréu al este del Delta puramente dichu, tratar de la [[isla Martín García]] la cual ye un afloramientu de roques arcaiques nel puntu en que naz l'[[estuariu]] del Río de la Plata. === Hidrografía === === Llagunes === La Provincia de Buenos Aires ta chiscada por gran cantidá de [[llaguna|llagunes]]. Les más comunes son aquelles que miden ente 0,05 y 10 ha, que seríen unes 140&nbsp;000, unes 13&nbsp;824 mayores a 10 ha, (predomináu les que van de 10 a 50, que son 6.727), y de ente 50 y 200 ha hai unes 4378. Tocantes a les menores de 10 ha, hai una enorme cantidá que podría llegar a 200.000, munches d'elles atópense na [[badea de Samborombón]], onde esiste una interacción ente los ecosistemes terrestres y les agües del Ríu de La Plata y el mar.<ref name = "CIENCIA">[http://www.cienciahoy.org.ar/ln/güei118/conicetinforma123.pdf Llagunes Bonaerenses nel paisaxe pampeano, por Alejandro M Geraldi, M Cintia Piccolo y Gerardo ME Perillo.] En Revista Ciencia Güei, Númberu 123 - Jun/Jul 2011</ref> Casi toes elles son debíes a la erosión eólica de la llanura pampeana, les menos se deben a falles tectóniques (tal ye'l casu de les Encadenaes), o pequeñes [[albufera|albuferes]] como la de [[Llaguna de Mar Chiquita (albufera)|Mar Chiquita]]. Sacante les albuferas, les inmensa mayoría de les llagunes son «pulsátiles», esto ye, mientres les [[seca|seques]] y los hemiciclos secos de [[Florentino Ameghino]] tienden a desecarse quedando nel so llugar munches vegaes [[salar|salines]], ente que mientres los hemiciclos húmedos suelen multiplicar la so estensión acuática (tal como a fines del [[sieglu XX]] vien asocediendo coles llagunes de la zona de Pehuajó). === Ríos y regueros === [[Ficheru:Rio de la Plata BA 2.JPG|thumb|250px|Vista satelital del [[Río de la Plata]]]] [[Ficheru: Junín y Río Salado.jpg|250px|thumb|Vista aérea del [[Ríu Saláu (Buenos Aires)|Ríu Saláu]] y la ciudá de [[Junín (Buenos Aires)|Junín]]]] Na actualidá perimportantes ríos tienen parte del so percorríu na Provincia de Buenos Aires: el [[ríu Paraná]] y la so continuación l'[[estuariu]] llamáu [[Río de la Plata]], y los ríos [[Ríu Coloráu (Arxentina)|Coloriáu]] y [[ríu Negru (Arxentina)|Negru]]; de fechu la provincia col so actual territoriu caltién les llaves» de les principales cuenques fluviales arxentines. Pela so parte, el [[ríu Saláu (Buenos Aires)|ríu Saláu]] de la rexón pampeana suel recibir el nome de Ríu Saláu Bonaerense» yá que casi la totalidá del so calce atópase dientro de la xurisdicción bonaerense anque les sos fontes atopar nel estremu sur de la [[Provincia de Santa Fe]], gran parte de los caudales del ríu Saláu son apurríos subterráneamente pel brazu norte» del [[ríu Quintu]], tal ríu Quintu escurre sobre la superficie mientres los periodos húmedos formando un gran arcu qu'ingresa na Provincia de Buenos Aires casi nes contornes de [[Banderaló]] y conflúi superficialmente nel ríu Saláu nes proximidaes de la ciudá de [[Bragáu]]. La cuenca del ríu Saláu tien otros tributarios importantes, como'l Vallimanca, el Tapalqué y el les Flores, toos procedentes de les sierres baxes del centrosur (sierres de Olavarría -el Tapalqué naz nos Manantiales de Querandíes, al sur de la ciudá de Olavarría-, sierres d'Azul, sierres de Balcarce y sierres de Tandil). El ríu Saláu bonaerense ye pela so parte tributariu del Río de la Plata. Esisten diverses pequeñes subcuencas del Río de la Plata como les del [[Regueru del Mediu (Arxentina)|Regueru del Mediu]], o los ríos [[ríu Baradero|Baradero]], [[ríu Luján|Luján]], [[ríu Reconquista|Reconquista]] (hasta'l sieglu XIX «Ríu de les Conches»), [[Río Matanza-Riachuelo|Río de la Matanza]] etc., gran parte de los caudales d'estos cursos d'agua permanente magar el so escasu percorríu deber a afloramientos del [[acuíferu Puelche]]. Tocantes a los tributarios direutos escontra l'[[Océanu Atlánticu]] tamién estos formen gran cantidá de pequeñes cuenques casi paraleles ente sigo destacar el [[Ríu Quequén Grande|ríu Quequén]], el [[regueru Claromecó]], el [[Quequén Saláu]], el [[río Sauce Grande]], [[río Sauce Chicu]] y el [[regueru Naposta]]. === Sismicidad === La rexón correspondiente al área costera del [[ríu de la Plata]] acomuñar a la falla de Punta del Este», con sismicidad baxa; y la so última espresión producióse la {{fecha|5|6|1888|edá}}, a les 3.20 [[Tiempu universal coordináu|UTC-3]], con una magnitú de 5,5 na [[Escala sismolóxica de Richter|escala de Richter]]. ([[Terremotu del Río de la Plata de 1888]]).<ref>{{cita web |apellíu=|nome=|enllaceautor=|títulu=Llistáu de Terremotos Históricos|añu=|editorial=Institutu Nacional de Prevención Sísmica|url=http://www.inpres.gov.ar/seismology/seismology/historic/hist.panel.htm|fechaaccesu=9 de marzu de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.inpres.gov.ar/seismology/seismology/historic/hist.panel.htm|fechaarchivu=30 de payares de 2015}}</ref> === Clima === [[Ficheru:Laguna de Gomez.jpg|thumb|250px|[[Llaguna de Gómez]]]] Esisten dos tipos de clima na provincia de Buenos Aires. Na mariña atlántica y nel [[sistema de Tandilia]] el clima ye templáu oceánicu "Cfb". Nel restu de la provincia'l clima ye similar pero daqué más templáu por cuenta de la alloñanza col mar abiertu, siendo'l clima templáu pampeano (templáu subtropical húmedu) "Cfa". Polo xeneral, los branos son calorosos en tola provincia, anque les temperatures mengüen escontra la mariña. En cuanto al iviernu, polo xeneral ye frescu, pero más fríu escontra'l sur con temperatures baxo cero y xelaes que son comunes. Les temperatures mengüen de norte a sur, les amplitúes térmiques aumenten d'este a oeste, y los vientos predominantes del este y del nordés. Les árees orientales son más húmedes porque se producen les mayores precipitaciones (ente 1.100 y 1.200&nbsp;mm añales), concentraes d'ochobre a marzu. Escontra l'oeste magar tamién hai precipitaciones a lo llargo de tol añu, el clima ye menos húmedu; les precipitaciones bazcuyen ente los 600 y 700&nbsp;mm añales. En función de la presencia de los Hemiciclos Húmedu o Secu, les [[isohieta|isohietes]] cuérrense 300&nbsp;km o más. La [[rexón pampeana]] bonaerense vese afeutada por vientos como la [[sudestada]] que vien del océanu (nos meses ivernizos), el "vientu norte" calorosu; y el [[Pampero]] o "vientu suroeste" que traviesa la [[Patagonia]] (nos meses templaos), proviniendo del [[anticiclón antárticu]]. Dende 2007 rexistráronse nevaes con mayor frecuencia na provincia.<ref name="nevada1">[http://edant.clarin.com/diario/2007/07/10/sociedad/s-01454334.htm Nevó en Capital y el GBA y foi una fiesta que naide esperaba] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304114100/http://edant.clarin.com/diario/2007/07/10/sociedad/s-01454334.htm |date=2016-03-04 }}, clarín.com</ref> Ciudaes como [[Mar del Plata]], [[Coronel Pringles]] y [[Bahía Blanca]] fueron cubiertes de [[nieve]] nos últimos años.<ref name="nieve2">[http://www.lanacion.com.ar/1613231-mar-del-plata-comenzo-el-dia-so-nieve Mar del Plata empezó'l día so nieve], lanacion.com.ar</ref><ref name="nieve3">[http://www.minutouno.com/notas/297128-les-imagenes-la nieve-mar-del-plata-y-otros llugares Les imáxenes de la nieve en Mar del Plata y n'otros llugares], minutouno.com</ref><ref name="nevada3">[http://www.clarin.com/sociedad/Nieve_3_298800125.html NIEVE. Coronel Pringles tamién se vistió de blancu. (TN)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160307030208/http://www.clarin.com/sociedad/Nieve_3_298800125.html |date=2016-03-07 }}, clarín.com</ref><ref name="nieve4">[http://www.notibonaerense.com/notes.aspx?idn=58794&ffo=20090722 Cai nieve sobre Bahía Blanca y en gran parte del sur bonaerense], Notibonaerense.com</ref> La temperatura mínimo rexistrada na provincia foi en [[Dolores (Buenos Aires)|Dolores]] con -13.0&nbsp;°C, y la máxima foi en [[Bahía Blanca]] con 43.8&nbsp;°C. == Cultura == {{VT|Fiestes y celebraciones en Buenos Aires}} === Turismu === [[Ficheru:Luján - Basílica de Nuestra Señora de Luján - 200807d.jpg|200px|right|thumb|La [[basílica de La nuesa Señora de Luján]], d'estilu neogóticu]] [[Ficheru:Mar-del-plata.JPG|thumb|200px|[[Mar del Plata]], unu de los balnearios más visitaos d'América del Sur.]] [[Ficheru:Tandil desde La Movediza 2.JPG|200px|thumb|La ciudá de [[Tandil]] arrodiada de [[Sistema de Tandilia|sierres]]]] La Provincia de Buenos Aires tien un marcáu desenvolvimientu turísticu, que se manifiesta en diverses árees. * La forma de turismu más desenvuelta son les [[sablera|sableres]] de la mariña de la provincia, xunto al mar Arxentín. Son casi 1.200 [[km]] de sableres, xunto a les cualos hai balnearios con diversos graos de [[Urbanismu|desenvuelvo urbanu]]. Dalgunos basen el so curiosu turísticu nun escasu desenvolvimientu urbanu que facilite l'accesu a los curiosos naturales del llugar (non solamente les sableres, sinón tamién los [[monte|montes]] o zones con [[duna|dunes]]), ente qu'otros sitios desenvolver nun grau que-yos dexe recibir a grandes cantidaes de turistes y brindar los servicios fayadizos pa estos. La ciudá más destacada ye [[Mar del Plata]], que ye'l destín turísticu más importante del país, xunto a otres como [[San Bernardo del Tuyú]], [[San Clemente del Tuyú]], [[Santa Teresita]] y [[Mar de Folió]] nel partíu de [[Partíu de La Mariña|La Mariña]] -segundu destín turísticu más importante del país-<ref>{{Cita web |url=http://www.diarioopinion.com.ar/index.php?nota=891&fecha=27012012&tabla=012012 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190228192835/http://www.diarioopinion.com.ar/index.php?nota=891&fecha=27012012&tabla=012012 |fechaarchivu=2019-02-28 }}</ref> [[Necochea]], [[Miramar (Buenos Aires)|Miramar]], [[Pinamar]], [[Villa Gesell]] y [[Monte Formosu]], ente otres. * El [[Delta del ríu Paraná]], asitiáu xunto a la [[Provincia d'Entre Ríos]], ye otru sitiu con desenvolvimientu turísticu empobináu escontra l'usu de llanches o otros vehículos acuáticos, que la so cabecera ye la llocalidá de [[Tigre (Buenos Aires)|Tigre]] nel partíu homónimu. * Al centro-sur de la provincia atopen los sistemes serranos de [[Sierres de Ventania|Ventania]] y [[Sistema de Tandilia|Tandilla]]. Ellí llévense a cabo actividaes d'[[alpinismu]] y [[escursionismu]]. Los centros turísticos serranos más importantes son [[Sierra de la Ventana]], cercanu al [[Cuetu Trés Picos]], que ye'l más altu de la Provincia, y [[Tandil]], col so retruque de la famosa [[Piedra moventible de Tandil|piedra moventible]] que ye'l símbolu más importante de la ciudá. * Delles llagunes bonaerenses son esplotaes turísticamente. Les de mayor infraestructura son la [[Llaguna de Gómez]], allugada na ciudá de [[Junín (Buenos Aires)|Junín]] dientro del [[Parque Natural Llaguna de Gómez]], y la [[Llaguna de Chascomús]], xunto a la [[Chascomús (Buenos Aires)|ciudá homónima]]. Otres llagunes con gran actividá náutica y pesquera son les denominaes "encadenaes del oeste", atopándose [[Llaguna del Monte]], [[Llaguna Cochicó]] o [[Llaguna Alsina]]. * Hai tamién numberoses [[estancia|estancies]] a lo llargo de les zones pampeanas de la provincia. Estes basen el so curiosu turísticu na vida [[rural]] y na figura del [[gauchu]]. Poblaciones que tienen estancies na so contorna son [[San Antonio de Areco]], [[Xeneral Juan Madariaga|Xeneral Madariaga]], [[Maipú (Buenos Aires)|Maipú]], [[Capiya del Señor]], [[Tapalqué]] y [[Dolores (Buenos Aires)|Dolores]], ente otres. * Delles ciudaes tienen tamién importantes ilesies o sitios d'interés pa la [[Catolicismu|relixón cristiana]] del país, que motiven el turismu relixosu. El destín más conocíu ye la ciudá de [[Luján]], siguíu por [[San Nicolás de los Regueros]], a onde realícense [[Peregrinación|peregrinación]] tolos años. == Deporte == La provincia de Buenos Aires cunta con numberosos equipos de fútbol profesional. Nel [[conurbano bonaerense]] atópens'[[Club Atlético Independiente|Independiente]] y [[Racing Club|Racing]] d'Avellaneda, dos de los cinco grandes del fútbol arxentino. Otros equipos del conurbano bonaerense son [[Estudiantes de La Plata]], [[Gimnasia y Esgrima La Plata]], [[Club Atlético Temperley|Temperley]], [[Club Social y Deportivo Defensa y Justicia|Defensa y Justicia]], [[Arsenal Fútbol Club|Arsenal]], [[Quilmes Atlético Club|Quilmes]], [[Club Atlético Los Andes|Los Andes]], [[Club Atlético Banfield|Banfield]], [[Club Atlético Lanús|Lanús]], [[Club Atlético Talleres (Remedios de Escalada)|Talleres de Escalada]], [[Club Sportivo Italiano|Sportivo Italiano]], [[Club Atlético San Miguel|San Miguel]], [[Club Social y Deportivo Muñiz|Muñiz]], [[Club Deportivo y Social Juventud Unida|Juventud Unida]], [[Deportivo Morón]], [[Club Almirante Brown|Almirante Brown]], [[Club Atlético Platense|Platense]], [[Chacarita Juniors]] y [[Club Atlético Tigre|Tigre]] ente otros. Los equipos más representativos del interior provincial son [[Club Olimpo|Olimpo de Bahía Blanca]], [[Club Atlético Huracán (Tres Arroyos)|Huracán de Tres Arroyos]], [[Club Atlético Aldosivi|Aldosivi de Mar del Plata]], [[Sarmiento de Junín]], [[Club Atlético Douglas Haig|Douglas Haig de Pergamino]] y [[Club Villa Dálmine|Villa Dálmine de Campana]]. La provincia ta representada na [[Unión Arxentina de Rugby]] por cuatro uniones: [[Unión de Rugby de Buenos Aires|URBA]], Unión de Mar del Plata, Oeste y Sur, anque non tolos clubes socios son de la provincia. Dalgunos de los más destacaos son [[Club Atlético de San Isidro|CASI]], [[San Isidro Club|SIC]], [[Hindú Club|Hindú]] y [[Club Universitariu de Buenos Aires|CUBA]]. Amás, Les Águiles de la URBA lideren l'historial del [[Campeonatu Arxentín de Rugby]] con 34 títulos. Na provincia de Buenos Aires atópense numberosos autódromos, ente ellos [[Autódromo Roberto Mouras|La Plata]], [[Autódromo Ciudá de Nueve de Julio|Nueve de Julio]], [[Autódromo Hermanos Emiliozzi|Olavarría]], [[Autódromo Rotonda de Mar de Folió|Mar de Folió]], [[Autódromo Eusebio Marcilla|Junín]], [[Autódromo de Balcarce|Balcarce]] y [[Autódromo Ezequiel Crisol|Bahía Blanca]], que fueron visitaos por campeonatos nacionales d'automovilismu de velocidá como'l [[Turismu Carretera]], [[TC 2000]], [[Top Race]] y [[Turismu Nacional]]. L'[[Hipódromu de San Isidro]] inaugurar en 1935 y ye sede del [[Gran Premiu Carlos Pellegrini]], la carrera de caballos más importante del país, y el [[Gran Premiu Jockey Club (Arxentina)|Gran Premiu Jockey Club]], una de les tres de la Triple Corona. L'[[Hipódromu de La Plata]] ye'l terceru n'importancia n'Arxentina. == Tresporte == === Aeropuertos === [[Ficheru:AeropuertosBonaerenses.jpg|thumb|300px|Aeropuertos de la provincia de Buenos Aires]] La provincia de Buenos Aires cunta con más de 100 aeródromos y aeropuertos públicos, de los cualos 26 tienen pista pavimentada. Los siguientes son los únicos que pertenecen al Sistema Nacional d'Aeropuertos: {| {{tablaguapa}} || '''Nome''' || '''Ciudá''' || '''OACI ''' || '''IATA ''' || '''FAA ''' |- || [[Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini]] || [[Ezeiza]] || SAEZ || EZE || EZE |- || [[Aeropuertu Internacional de San Fernando]] || [[San Fernando (Buenos Aires)|San Fernando]] || SADF || FDO || FDO |- || [[Aeropuertu Internacional Astor Piazolla]] || [[Mar del Plata]] || SAZM || MDQ || MDP |- || [[Aeropuertu Comandante Espora]] || [[Bahía Blanca]] || SAZB || BHI || EPO |- || [[Aeropuertu Edgardo Hugo Yelpo]] || [[Necochea]] || SAZO || NEC || NEC |- || [[Aeropuertu de Junín]] (Zarráu indeterminadamente) || [[Junín (Buenos Aires)|Junín]] || SAAJ || JNI || NIN |- || [[Aeropuertu de La Plata]] || [[La Plata]] || SADL || LPG || PTA |- || [[Aeropuertu de Santa Teresita]] || [[Santa Teresita]] || SAZL || SST || SST |- || [[Aeropuertu de Tandil]] || [[Tandil]] || SAZT || TDL || DIL |- || [[Aeropuertu de Villa Gesell]] || [[Villa Gesell]] || SAZV || VLG || GUES |} L'[[Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini]], conocíu como ''Aeropuertu de Ezeiza'', ye la principal terminal aérea internacional de l'[[Arxentina]]. Ta allugáu nel partíu de Ezeiza nel conurbano bonaerense. Fora del Sistema Nacional d'Aeropuertos destáquense los de [[Morón (Buenos Aires)|Morón]], [[Olavarría]] y [[El Palombar (Buenos Aires)|El Palombar]], esti postreru alcontráu en terrenes donaos pola familia de [[Jorge Newbery]], pioneru de l'aviación arxentina. === Puertos === [[Ficheru:PuertosPciaBA.jpg|thumb|200px|Principales puertos de la provincia de Buenos Aires]] Los principales puertos de la provincia de Buenos Aires son los siguientes: La provincia de Buenos Aires cunta con 12 puertos públicos, 26 privaos y más de 200 d'usos recreativos que s'atopen distribuyíos a lo llargo de 1.500 quilómetros de mariña marítima y fluvial. El [[Puertu de Bahía Blanca]] carauterizar pol movimientu de ceberes y oleaxinoses (soya, maíz, trigu); combustibles (metanu, fuel oil); fertilizantes y manufactures agropecuaries (farina de soya, aceite de xirasol).Nel [[Puertu de Quequén]] predominen les operaciones de granos (cebada, soya), ente que'l puertu de [[Mar del Plata]] acomúñase predominantemente a la industria del pexe. Nel [[Puertu de La Plata]] muévese principalmente combustibles, productos químicos, arena y vehículos, ente qu'en [[Dock Sud]] impera el tráficu de contenedores, combustibles y sable. Dientro de los puertos fluviales, en San Pedro prevalecen les operaciones de granos (arroz, soya) y cítricos (llimón), en San Nicolás destáquense los fertilizantes y la siderurxa y nel [[Puertu de Coronel Rosales]], embárcase'l petroleu crudo.<ref name="SISTEMA PORTUARIU BONAERENSE">{{cita publicación|títulu=Buenos Aires cunta con 12 puertos públicos, 26 privaos y más de 200 d'usos recreativos|url=http://www.telam.com.ar/notas/201706/191377-buenos-aires-puertos.html|axencia=Telam|fecha=5 de xunu de 2017|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210225151015/https://www.telam.com.ar/notas/201706/191377-buenos-aires-puertos.html|archivedate=2021-02-25|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref> {| {{tablaguapa}} || '''Nome''' || '''Ciudá''' || '''Sobre''' |- || Puertu Ingeniero White || [[Bahía Blanca]] || Mar Arxentín |- || Puertu Galván || [[Bahía Blanca]] || Mar Arxentín |- || [[Puerto Rosal]] || [[Punta Alta]] || Mar Arxentín |- || [[Puertu de San Nicolás de los Regueros]] || [[San Nicolás de los Regueros|San Nicolás]] || [[Ríu Paraná]] |- || Puertu de Campana || [[Campana (Buenos Aires)|Campana]] || Ríu Paraná |- || [[Puertu de La Plata]] || [[Ensenada (Buenos Aires)|Ensenada]] || [[Río de la Plata]] |- || [[Puertu de Mar del Plata]] || [[Mar del Plata]] || [[Mar Arxentín]] |- || [[Puertu de Quequén]] || [[Necochea]] || Mar Arxentín |} === Ferrocarril === [[Ficheru:MapaFerrobaires.jpg|thumb|200px|Llinies operatives de Ferrobaires y principales destinos en 2012]] Fuera del área metropolitana de la Ciudá Autónoma de Buenos Aires, nel interior bonaerense esisten ramales ferroviarios de pasaxeros operaos pola empresa estatal [[Trenes Arxentinos Operaciones|Trenes Arxentinos]].<ref>{{cita web |url=https://www.sofse.gob.ar/servicios/horarios-llarga-distancia.php|títulu=SOFSE Llarga Distancia|fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref> Los ramales activos con serviciu de pasaxeros y los sos principales destinos son: {| {{tablaguapa}} || '''Ferrocarril''' || '''Ciudá''' || '''Estación''' |- | rowspan=3 valign="center" | [[Ferrocarril Xeneral San Martín|Xeneral San Martín]] || [[Buenos Aires]] || [[Estación Retiro San Martín|Retiro San Martín]] |- || [[Chacabuco (Buenos Aires)|Chacabuco]] || [[Estación Chacabuco|Chacabuco]] |- || [[Junín (Buenos Aires)|Junín]] || [[Estación Junín|Junín]] |- | rowspan=4 valign="center" | [[Ferrocarril Domingo Faustino Sarmiento|Domingo Faustino Sarmiento]] || [[Buenos Aires]] || [[Estación Once de Setiembre|Once]] |- || [[Luján (Buenos Aires)|Luján]] || [[Estación Luján|Luján]] |- || [[Mercedes (Buenos Aires)|Mercedes]] || [[Estación Mercedes (Sarmiento)|Mercedes]] |- || [[Chivilcoy]] || [[Estación Chivilcoy Sud|Chivilcoy Sud]] |- | rowspan=8 valign="center" | [[Ferrocarril General Roca|General Roca]] || [[Buenos Aires]] || [[Estación Constitución|Constitución]] |- || [[San Miguel del Monte]] || [[Estación Monte|Monte]] |- || [[Les Flores (Buenos Aires)|Les Flores]] || [[Estación Les Flores|Les Flores]] |- || [[Olavarría]] || [[Estación Olavarría (Roca)|Olavarría]] |- || [[Azul (Arxentina)|Azul]] || [[Estación Azul (Roca)|Azul]] |- || [[Pigüé]] || [[Estación Pigüé|Pigüé]] |- || [[Bahía Blanca]] || [[Estación Bahía Blanca Sud|Bahía Blanca Sud]] |- || [[Mar del Plata]] || [[Terminal FerroAutomotora de Mar del Plata|Mar del Plata]] |- |} == Comunicaciones == === Telefonía fixa === [[Ficheru:PrefijosBsAs.jpg|thumb|200px|Prefixos telefónicos na provincia de Buenos Aires a partir del 1 abril de 2012]] La Comisión Nacional de Comunicaciones estableció cambeos a los prefixos de delles ciudaes de la provincia, p'ampliar les capacidaes potenciales de cobertoria.<ref>{{cita web|url=http://www.telecom.com.ar/llares/cambeos_numeracion.html|títulu=Cambio de Numberación|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220701054201/https://www.telecom.com.ar/llares/cambeos_numeracion.html|fechaarchivu=2022-07-01}}</ref> Estos cambeos entraron en vixencia'l 1 d'abril de 2012. {| {{tablaguapa}} | colspan=8 align="center" style="background:Gainsboro" | '''Ciudaes con esquemes de numberación'''<br />'''pa un máximu de 10 millones de llinies''' |- | style="background:#efefef;" | '''Ciudá''' || style="background:#efefef;" | '''Prefixu''' |- || [[Bahía Blanca]] || 291 |- || [[Junín (Buenos Aires)|Junín]] || 236 |- || [[La Plata]] || 221 |- || [[Mar del Plata]] || 223 |- || [[San Nicolás de los Regueros]] || 336 |- || [[Tandil]] || 249 |- |} {| {{tablaguapa}} | colspan=8 align="center" style="background:Gainsboro"| '''Principales llocalidaes con esquemes de numberación pa un máximu d'un millón de llinies''' |- | style="background:#efefef;" | '''Ciudá''' || style="background:#efefef;" | '''Prefixu''' || || style="background:#efefef;" | '''Ciudá''' || style="background:#efefef;" | '''Prefixu''' || || style="background:#efefef;" | '''Ciudá''' || style="background:#efefef;" | '''Prefixu''' |- || Azul || 2281 || || C. Suárez || 2926 || || Pehuajó || 2396 |- || Balcarce || 2266 || || Lincoln || 2355 || || Pergamino || 2477 |- || Bragáu || 2342 || || Llobos|| 2227 || || Pigue || 2923 |- || Campana || 3489 || || Luján || 2323|| || Punta Alta || 2932 |- || Chacabuco || 2352 || || Mercedes|| 2324 || || San Pedro || 3329 |- || Chascomús || 2241 || || Necochea || 2262 || || Trenque Lauquen || 2392 |- || Chivilcoy || 2346 || || Nueve de Julio || 2317 || || Tres Arroyos || 2983 |- || C. Pringles || 2922 || || Olavarría || 2284 || || Zárate || 3487 |- |} === Telefonía móvil === [[Ficheru:CelularBsAs.jpg|thumb|200px|Cobertoria de telefonía móvil na provincia de Buenos Aires en 2012]] En 2012 la provincia de Buenos Aires atópase cubierta práuticamente na so totalidá poles redes de [[telefonía móvil]] de les compañíes [[Claro Arxentina|Claro]], [[Telefónica Móviles Arxentina|Movistar]] y [[Telecom Arxentina|Personal]], quedando ensin serviciu solamente delles zones rurales nel centru, suroeste, noroeste y sur del territoriu.<ref>{{cita web|url=http://www.claro.com.ar/|títulu=Sitio oficial de la compañía de telefonía móvil Claru Arxentina|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200815055052/https://www2.claro.com.ar/|fechaarchivu=2020-08-15}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.movistar.com.ar/|títulu=Sitio oficial de la compañía de telefonía móvil Movistar Arxentina|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171024180202/http://www.movistar.com.ar/?|fechaarchivu=2017-10-24}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.personal.com.ar/|títulu=Sitio oficial de la compañía de telefonía móvil Personal|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200513081342/https://personal.com.ar/|fechaarchivu=2020-05-13}}</ref> La cobertoria [[Telefonía móvil 3G|3G]] concentrar nel [[Gran Buenos Aires]] y nos principales centros urbanos del interior. Pela so parte, la compañía [[Nextel]] aprove serviciu de telefonía móvil y conexón direuta (radio dixital de doble vía) nel Gran Buenos Aires, delles ciudaes del norte, noroeste, centru y mariña atlántica, y nes rutes que les xunen, principalmente nes nacionales [[Ruta Nacional 3 (Arxentina)|3]], [[Ruta Nacional 5 (Arxentina)|5]], [[Ruta Nacional 7 (Arxentina)|7]], [[Ruta Nacional 8 (Arxentina)|8]], [[Ruta Nacional 9 (Arxentina)|9]], [[Ruta Nacional 188 (Arxentina)|188]] y [[Ruta Nacional 226 (Arxentina)|226]], la [[Ruta Provincial 11 (Buenos Aires)|ruta provincial 11]] y l'[[Autovía 2]].<ref>{{cita web|url=http://www.nextel.com.ar/|títulu=Sitio oficial de la compañía de telefonía móvil Nextel Arxentina|fechaaccesu=31 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170419162536/http://nextel.com.ar/|fechaarchivu=2017-04-19}}</ref> {{Allugamientu xeográficu | Noroeste = [[Ficheru:Bandera de la Provincia de Córdoba.svg|28px]] [[Provincia de Córdoba (Arxentina)|Córdoba]] | Norte = [[Ficheru:Bandera de la Provincia de Santa Fe.svg|28px]] [[Provincia de Santa Fe|Santa Fe]] | Nordeste = [[Ficheru:Bandera de la Provincia de Entre Ríos.svg|28px]] [[Entre Ríos]] | Oeste = [[Ficheru:Bandera de la Provincia de La Pampa.svg|28px]] [[La Pampa]] | Centro = Provincia de Buenos Aires | Este = [[Océanu Atlánticu]] | Suroeste = [[Ficheru:Bandera de la Provincia del Río Negro.svg|40px]] [[Provincia de Río Negro|Río Negro]] | Sur = [[Océanu Atlánticu]] | Sureste = [[Océanu Atlánticu]] }} == Ver tamién == * [[Organización territorial d'Arxentina]] * [[Estáu de Buenos Aires]] * [[Partíu (Buenos Aires)]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Buenos Aires Province}} {{Wikinoticies|Categoría:Provincia de Buenos Aires}} {{wikisource|Provincia de Buenos Aires}} * [http://www.gba.gob.ar/ Sitiu web oficial] * [https://web.archive.org/web/20130322054854/http://www.turismo.gba.com.ar/ Secretaría de Turismu] * [http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/constitucion/cpppal.htm Constitución de la Provincia de Buenos Aires] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130325065601/http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/constitucion/cpppal.htm |date=2013-03-25 }} * [http://www.deportes.gba.gov.ar Secretaría de Deportes del Gobiernu de la Provincia de Buenos Aires] * [http://www.gba.gov.ar/mapes/provincia.html Mapa interactivo de los partíos de la Provincia de Buenos Aires] * [http://www.gob.gba.gov.ar/legislacion/legislacion/l-5254.html Llei 5.254 Llei de Turismu de la Provincia de Buenos Aires. Añu 1948]. * {{Enllaz rotu|1=Imáxenes de toles ciudaes, los pueblos y llugares de la Provincia de Buenos Aires |2=http://www.conocelaprovincia.com.ar/ |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}. * [https://www.facebook.com/estacionmeteosierrasbayas Estación Meteorolóxica na Provincia de Buenos Aires]. {{Tradubot|Provincia de Buenos Aires}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Provincia de Buenos Aires|Provincia de Buenos Aires]] 52qmqnlwtd6joa8kzt52110kly0rnvw Empresa 0 94858 4500989 4383906 2026-06-20T20:35:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500989 wikitext text/x-wiki {{Ficha xenérica}} [[Ficheru:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg|thumb|220px|Empresa Industrial de Sombreros (1914), [[São João da Madeira]], [[Portugal]].]] [[Ficheru:Conti Werk Hannover.jpg|thumb|220px|[[Continental AG]], [[Hannover]], [[Alemaña]].]] [[Ficheru:Continental_AG_Empresa_Nova_Bahia.png|thumb|220px|[[Continental AG]], [[Bahia (Brasil)|Bahia]], [[Brasil]].]] Una '''empresa'''<ref>{{DALLA|empresa|18727}}</ref> ye una [[organización]] o [[institución]] dedicada a actividaes o persecución de [[arriquecimientu|fines económicos]] o comerciales pa satisfaer les necesidaes de bienes o [[Sector servicios|servicios]] de los solicitantes, al par d'asegurar la continuidá de la estructura granible-comercial según les sos necesaries [[Inversión|inversiones]]. ==Definiciones == Puede considerase qu'una definición d'usu común en círculos comerciales ye la siguiente: “Una empresa ye un sistema cola so redolada definida como la industria na cual materialízase una idea, de forma planiada, dando prestu a demandes y deseos de veceros, al traviés d'una actividá comercial". Rique d'una [[Motivación|razón de ser]], una [[Misión empresarial|misión]], una [[Estratexa empresaria|estratexa]], oxetivos, [[táctica|táctiques]] y polítiques d'actuación. Precisar d'una visión previa, y de una formulación y desenvolvimientu estratéxicu de la empresa. Tien de partise d'una bona definición de la misión, y la [[planificación]] posterior ta condicionada por dicha definición.<ref>Oficina del Entamador de Base Teunolóxica Madrid: [http://www.madrimasd.org/entamadores/servicios_entamadores/guia_autoevaluacion/etapa1/conceutu.aspx ¿Qué ye una Empresa?]</ref> La Comisión de la [[Xunión Europea]] suxer la siguiente definición: «va considerase empresa toa [[entidá]], independientemente de la so forma xurídica, qu'exerza una actividá económica. En particular, van considerase empreses les entidaes qu'exerzan una actividá [[artesanía|artesanal]] o otres actividaes a títulu individual o familiar, les [[Sociedá (Derechu)|sociedaes]] de persones, y les [[asociaciones]] qu'exerzan una actividá económica de forma regular».<ref>Comisión de la Xunión Europea: [http://www.naviaporcia.com/images/documento/documento_14.pdf DEFINICIÓN DE MICRO-EMPRESES, PEQUEñES Y MEDIANES EMPRESES ADOPTADA POLA COMISIÓN], art. I.</ref> D'alcuerdu al [[Derechu internacional]], la empresa ye'l conxuntu de [[Capital financieru|capital]], [[alministración]] y [[Trabayu (economía)|trabayu]] dedicaos a satisfaer una [[necesidá]] nel [[mercáu]].<ref>GestioPolis: [http://www.gestiopolis.com/economia/derechu-internacional-de-la empresa.htm 6. LA EMPRESA COMO SUXETU DE DERECHU DEL DERECHU INTERNACIONAL DE LA EMPRESA]</ref> Un diccionariu llegal d'[[EE. XX.]] definir como: “an economic organization or activity; especially: a business organization” (una organización o actividá económica; especialmente una organización de negocios).<ref>Merriam-Webster's Dictionary of Law. Retrieved May 19, 2010, from Dictionary.com website: http://dictionary.reference.com/browse/enterprise</ref> Otra definición -con un sentíu más [[académicu]] y d'usu xeneral ente [[socioloxía|sociólogos]]- ye: “[[Grupu social]] nel qu'al traviés de l'alministración de les sos [[Factores de producción|recurso]], del capital y del trabayu, prodúcense [[Bien económicu|bienes]] o [[Serviciu (economía)|servicios]] tendientes al prestu de les necesidaes d'una [[comunidá]]. Conxuntu d'[[Actividá económica|actividaes]] humanes entamaes col fin de [[Producción (economía)|producir]] bienes o servicios”.<ref>Telpin: [https://web.archive.org/web/20100201172819/http://www.telpin.com.ar/interneteducativa/Proyeutos/2006/LASEMPRESAS/Pagina%204.htm Definición d'empresa]</ref> == Perceiciones de la función social de les empreses == [[Adam Smith]] atopar ente los primeres en teorizar al respeutu. Pa él una empresa ye la organización que dexa la «internacionalización» de les formes de producción: per un sitiu dexa que los factores de producción (capital, trabayu, recursos) atópense y pol otru dexa la [[división del trabayu]]. Entá cuando para Smith la forma natural» y [[eficiente]] de tal organización yera aquella motivada pol interés priváu —por casu: «Ye asina que l'interés priváu y les pasiones de los individuos disponer naturalmente a volver les sos posesiones (stock nel orixinal) escontra l'empléu que nel casu ordinariu son más ventaxosos pa la comunidá»<ref>Adam Smith: [https://books.google.co.uk/books?vid=0cdNHpySvm5-28tL&id=OJIBAAAAQAAJ&printsec=toc#v=snippet&q=sovereign%20duties&f=false An inquiry into the nature and causes of the wealth of nations.] book IV, cap IX, p 396 (n'inglés).</ref>— Smith propón qu'hai tamién una necesidá o área que demanda aición pública: «D'alcuerdu al sistema de Llibertá Natural, el [[monarca|Soberanu]] namái tien tres deberes qu'atender, terceru, la obligación de realizar y caltener determinaes [[Obra pública|obres públiques]] y determinaes [[instituciones]] públiques, que la so realización y caltenimientu nun pueden ser nunca d'interés pa un individuu particular o pa un pequeñu númberu d'individuos, porque'l [[Beneficiu económicu|beneficiu]] de les mesmes nun podría nunca reembolsar del so gastu a nengún individuu particular o a nengún pequeñu grupu d'individuos, anque con frecuencia reembolsan con muncho escesu a una gran sociedá» (op. cit p 490 (n'inglés) —estableciendo asina les bases de lo que dalgunos llamaron la Teoría de les empreses públiques—.<ref>por casu: William J. Baumol (1983) [http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf Towards a Theory of Public Enterprise.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181001145946/http://pages.stern.nyu.edu/~wbaumol/TowardATheoryOfPublicEnterprise.pdf |date=2018-10-01 }}</ref> El razonamientu de Smith ye que ye'l casu qu'hai ciertos bienes y servicios que la so esistencia o provisión implica beneficios que s'estienden a la comunidá entera, inclusive a quien nun paguen por ellos (ver Externalidad positiva en [[Externalidad]]). Esto da orixe —na perceición de Smith— al [[problema del polizón]], esto ye, al problema de que los individuos d'esa sociedá tán na posición de beneficiase, contribuyan o non a los costos. Consecuentemente Smith propón que la manera apropiada y xusta d'aprovir y financiar esos bienes y servicios ye al traviés d'[[impuestos]] y [[empreses públiques]]. (ver op cit.) Bienes y servicios que fueron xeneralmente consideraos como incluibles na producción pública, en adición a los suxeríos por Smith, como la defensa» de la sociedá d'otres sociedaes, la proteición de los ciudadanos d'inxusticia o opresión por otros”, la educación, dellos caminos y obres públiques (especialmente [[faru|faros]], y delles obres de defensa fluvial o marines como [[espigón]]es; [[ruempefoles]], etc), obres de [[salú pública]] (incluyendo [[Alcantariella (construcción)|alcantarielles]], etc), inclúin: redes o sistemes [[Corréu postal|postales]]; [[ferrocarriles|ferroviaries]] y [[lletricidá|llétriques]], etc, y, polo xeneral, les que constitúin yá seya un [[monopoliu natural]] o riquen grandes inversiones (qu'entepasen la capacidá de cualesquier inversionista real) o les que solo xeneren ganancia dempués d'un llargu periodu, qu'entepasa les espectaciones -o inclusive la vida- de inversionistas potenciales.<ref>Ver, por casu: [[Friedrich von Wieser]] (1889): [http://ia311204.us.archive.org/2/items/dernatrlichewe00wiesuoft/dernatrlichewe00wiesuoft_bw.pdf Der natürliche Werth] particularmente Introducción al Llibru VI, capítulu I (n'alemán)</ref> Darréu, [[Paul Samuelson]] retoma<ref>SAMUELSON, Paul. A. (1954): “The Pure Theory of Public Expenditure”, Review of Economics and Statistics”, vol. XXXVI, páxs. 387-388. (Traducción en castellán en Facienda Pública Española, núm. 5, 1970</ref> esa perceición de Smith pa suxerir que la maximizacion del beneficiu o utilidá social puede llograse satisfaciendo la famosa [[Condición de Samuelson]], lo que llevó a dalgunos a suxerir una [[economía mista]]. Nes pallabres de [[Joseph E. Stiglitz]]: «El verdaderu alderique anguaño xira en redol a atopar el balance correutu ente'l mercáu y el gobiernu. Dambos son necesarios. Cada unu puede complementar al otru. Esti balance va ser distintu dependiendo de la dómina y el llugar».<ref name=HAND1>[https://web.archive.org/web/20061227203818/http://blogs.iht.com/tribtalk/business/globalization/?p=177 ALTMAN, Daniel. ''Managing Globalization.'' En: ''Q & Answers'' con Joseph E. Stiglitz, Columbia University y ''The International Herald Tribune'', 11 d'ochobre, 2006 05:03AM.]</ref> Dende otra perspeutiva [[Max Weber]] llama la nuesa atención a los aspeutos organizacionales de les empreses. Aducióse que Weber suxer una semeyanza ente les empreses modernes y los sistemes [[burocracia|burocráticos]]: en dambos l'ideal ye la racionalización d'actividaes n'ares de la resultancia, con atención centrada na eficiencia y productividá. En dambes los productores” nun tener los medios de producción, medios que la so propiedá foi incrementalmente concentrada nes manes d'una élite direutora, etc.<ref>John Kilcullen, (1996): [http://www.humanities.mq.edu.au/Ockham/y64l09.html Max Weber on Capitalism] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120430080424/http://www.humanities.mq.edu.au/Ockham/y64l09.html |date=2012-04-30 }}</ref> Esto dase contra un telón de fondu nel cual la consecución de ganancia paez ser el valor supremu, un fin en sí mesmu y non el mediu pal meyoramientu de la vida (ver [[La ética protestante y l'espíritu del capitalismu]]). Sicasí para [[Thorstein Veblen]] -para quien “el sistema industrial modernu' ye una concatenación de procesos que tienen enforma del calter d'un procesu mecánicu únicu, comprensivu, banciáu”.<ref>Veblen: Theory of Business Enterprise (1904) [http://www.efm.bris.ac.uk/het/veblen/busent/chap03 Cap 3] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090612021922/http://www.efm.bris.ac.uk/het/veblen/busent/chap03 |date=2009-06-12 }}</ref> - les grandes corporaciones nun tán primariamente interesaes en maximar les ganancies al traviés de la producción y venta de productos o servicios. L'oxetivu principal de los xerentes corporativos ye maximar el valor de les sos inversiones. Pa Veblen el capital d'una empresa inclúi non solu elementos materiales sinón tamién aspeutos intanxibles -midíu nel bon nome o reputación de la empresa.<ref>William T. Ganley: [http://www.questia.com/googleScholar.qst;jsessionid=L1nhBQ42ydZrN3LTq1WLgGNYwrW4JqGfCWGDFvnkTnQnhLlhtgv2!1707999068!1262886967?docId=5006185872 The Theory of Business Enterprise and Veblen's Neglected Theory of Corporation Finance.]</ref> Esi analís paez relevante pa esplicar la práutica de munches grandes empreses modernes -por casu: [[Goldman Sachs]], [[Apple]], [[Google]]<ref>El valor de bolsa d'Apple -a fines de mayu del 2010- devaso (222100 millones de dólares) al de [[Microsoft]] (219200 millones) a pesar qu'esta peracaba empresa tien tantu un volume de venta como ganancies cimeres a Apple. Google tien un valor de 155.530 millones de dólares a pesar que, famosamente, el so productu principal -resultaos de busca na web- nun se vienden. Estos son exemplos bastante estremos de como'l valor de bolsa d'una empresa depende del “bon nome” -espectaciones al futuru- (pa valores de bolsa, ver [http://finance.yahoo.com/q?s=GOOG Yahoo! finance]</ref> etc- que nun ufierten o ufierten solo sumas menores como [[Dividendu (economía)|dividendos]] a los sos accionistes, folgando primariamente nel aumentu del valor de les aiciones p'atraer y caltener inversionistas: «Sicasí, a la fin de la década de los noventa promover dende EEXX que, pa les empreses en bolsa, el criteriu primordial pa establecer el bonus tendría de ser el llamáu ‘valor pal accionista', ye dicir la medría del valor de l'aición mientres el periodu en cuestión. Eso implicaba que la meyora de l'aición taba direutamente rellacionada cola xestión de la compañía de manera que si xubía'l valor de l'aición yera por cuenta de una bona xestión.»<ref>José Luis Rodríguez: [https://web.archive.org/web/20090309032306/http://human-coaching.net/nuevu_socrates_news/articulo_de_fondu/bonus_maldadosos.html Bonus perversos]</ref> [[Wilhelm Röpke]] -al pie de otros miembros del llamáu "neolliberalismu alemán" (ver [[Ordoliberalismu]]) quien denunciaron lo que percibieron como escesiva matematizacion de la economía, que llevaría a -nes pallabres de Röpke- «la espulsión del home de la economía»- paez estender esa suxerencia de Veblen. Pa Röpke l'oxetivu principal de les empreses ye producir [[Valor (ética)|valor]] nel so sentíu [[moral]]: «Rescampla que'l prestu -de les necesidaes del home- nun puede resultar ayena o indiferente al ésitu o fracasu de la productividá téunica. Sicasí, faer de la "producción de coses" el fin últimu de la economía desmerece de la condición humana de lo económico. Pa Röpke, el problema de fondu foi'l encumbramiento d'una concepción [[materialismu|materialista]] o [[Utilitarismu|utilitaria]] de la vida, a lo que nun foi ayenu'l vieyu lliberalismu.».<ref>Jerónimo Molina Cano: [http://dspace.unav.es/dspace/bitstream/10171/4469/1/82.pdf LA TERCER VÍA EN WILHELM RÖPKE] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121101110249/http://dspace.unav.es/dspace/bitstream/10171/4469/1/82.pdf |date=2012-11-01 }} p 41: ¿Producir coses o producir valor?</ref> Pa Röpke el desenvolvimientu de les empreses (y el desenvolvimientu que les empreses producen) depende d'un telón de fondu valorico<ref>Gustavo Hasperué: [http://biblioteca.universia.net/html_bura/ficha/params/id/44746526.html Wilhelm Röpke y Peter Bauer. Condiciones culturales ya institucionales del desenvolvimientu económicu]</ref> y l'Estáu tien de producir un marcu llegal que lo promueva, interviniendo si ye necesariu con cuenta de caltener esos valores (ver [[Escuela de Friburgu]]). Esta posición de Röpke dio orixe a un fuerte alderique internu na [[Sociedá Mont Pelerin]] colos partidarios de la visión de [[Ludwig von Mises]] y [[Friedrich Hayek|Friedrich von Hayek]], lo que terminó col arrenunciu de Röpke y dalgunos otros de los “neolliberales alemanes”. R. Hartwell, únicu historiador de la Sociedá hasta'l momentu, nel capítulu denomináu “The Hunold Affair” de la so obra, describe asina la situación:<ref>Citáu por Marcelo F. Resico, en [http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:ad9YzDtfm2kJ:www.institutoacton.com.ar/articulos/mresico/artresico1.doc WILHELM RÖPKE: UNA VIDA POL HUMANISMU ECONÓMICU] Seccion IV: L'Alderique Económicu de Posguerra</ref> «Esistíen trés posibles conflictos nestes aspiraciones: seguridá versus [[progresu]], [[igualitarismu|igualdá]] versus [[eficiencia]], y [[Solidaridá (socioloxía)|solidaridá]] versus [[individualismu]]. Había dalgunos na conferencia, como L. Von Mises, que tomaron una posición [[llibertarismu|llibertaria]] en toos estes temes... otros como Röpke, creíen que'l sistema competitivu ensin controles podía destruyir pervalibles instituciones humanes. Röpke defendió fuertemente la intervención agrícola, por casu, porque quería caltener les pequeñes granxes familiares como una forma pervalible de vida. El deséu por seguridá que munchos de los participantes aceptaben conducieron en dellos casos a propuestes [[intervencionismu|intervencionistes]] –suxerencies de controles agregaos, salarios controlaos pol gobiernu, y programes de sofitu a l'agricultura, por casu. Estes propuestes, sicasí, yeren formulaes ensin una xustificación analítica fayadiza y fueron refugaes puxantemente por otros participantes, que enfatizaban tanto la so falta d'eficacia como'l so calter non-lliberal.» Puede amestase que, como ye xeneralmente reconocíu, la posición de Röpke tuvo muncha influencia na concretizacion de la llamada [[economía social de mercáu]], posición que se benefició mayormente -Alemaña foi'l mayor esportador a nivel mundial hasta'l 2009- de la implementación de les posiciones de von Mises y von Hayek en EUA, países nel cual eses idees contribuyeron mayormente a l'adopción de polítiques de [[desregulacion]]<ref>Alexander Ebner y Nikolaus Beck (editores) [https://web.archive.org/web/20111201091725/http://www.calameo.com/books/00017533836c81cf400a7 The Institutions of the Market] - [[Oxford University Press]] (2008)</ref><ref>Harland Prechel (editor) [https://web.archive.org/web/20120428134213/https://www.scribd.com/doc/16643100/Politics-Neoliberalism-Structure-Process-Outcome Politics & Neoliberalism: Structure, Process & Outcome]</ref> que conducieron direutamente al procesu d'espansión económica de la segunda metá del sieglu XX conocíu como [[globalización]]. Sicasí alegóse qu'esa mesma desregulación condució tamién a un sistema de corrupción empresarial<ref>Por casu: Michael Dietrich y Abhijit Sharma: [http://siteresources.worldbank.org/EXTABOUTUS/Resources/dietrich_2004_firm_corruption.pdf The Corrupt Corporation: A Galbraith Inspired Analysis]. Ver tamién: [http://www.dmu.ac.uk/faculties/interfaculty/globalisation/global_understandings.jsp Globalisation Understandings] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101019045818/http://www.dmu.ac.uk/faculties/interfaculty/globalisation/global_understandings.jsp |date=2010-10-19 }}</ref> que terminó con casos tales como los d'[[Enron]], [[Bernard Madoff]], etc, que de la mesma llevaron a la [[crisis financiera de 2008]].<ref>{{Cita web |url=http://www.dmu.ac.uk/faculties/interfaculty/globalisation/global_understandings.jsp |títulu=Globalisation Understandings |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101019045818/http://www.dmu.ac.uk/faculties/interfaculty/globalisation/global_understandings.jsp |fechaarchivu=2010-10-19 }}</ref> === Finalidaes económiques y sociales de les empreses === {{referencies|t=20140128}} * Finalidá económica esterna, ye la producción de bienes o servicios pa satisfaer necesidaes de la sociedá. * Finalidá económica interna, que ye'l llogru d'un valor amestáu pa remunerar a los integrantes de la empresa. A unos en forma d'utilidaes o dividendos y a otros en forma de sueldos, salarios y prestaciones. Esta finalidá inclúi la d'abrir oportunidaes d'inversión pa inversionistas y d'empléu pa trabayadores. Aldericóse enforma si una d'estos dos finalidaes ta percima de la otra. Dambes son fundamentales, tán estrechamente venceyaes y débese tratar d'algamar simultáneamente. La empresa ta pa sirvir a los homes de fuera (la sociedá) y a los homes d'adientro (los sos integrantes). * Finalidá social esterna, que ye contribuyir al plenu desenvolvimientu de la sociedá, tratando que nel so desempeñu económicu non solamente nun se frayen los valores sociales y personales fundamentales, sinón que no posible se promuevan. * Finalidá social interna, que ye contribuyir, nel senu de la empresa, al plenu desenvolvimientu de los sos integrantes, tratando de nun frayar valores humanos fundamentales, sinón tamién promoviéndolos. La empresa, amás de ser una célula económica, ye una célula social. Ta formada por persones y pa persones. Ta inxertada na sociedá a la que sirve y nun puede permanecer ayena a ella. La sociedá apúrre-y la paz y l'orde garantizaos pola llei y el poder público; la fuercia de trabayu y el mercáu de consumidores; la educación de los sos obreros, téunicos y direutivos; los medios de comunicación y la llamada infraestructura económica. La empresa recibe enforma de la sociedá y esiste ente dambes una interdependencia inevitable. Por eso nun puede dicise que les finalidaes económiques de la empresa tean percima de les sos finalidaes sociales. Dambes tán tamién indisolublemente amestaes ente sigo y débese tratar d'algamar unes, ensin desterciu o aplazamientu de les otres. Esto ye lo que conocemos como responsabilidá social empresarial, el rol que la empresa tien para cola sociedá que va más allá de la mera producción y comercialización de bienes y servicios, sinón que tamién implica l'asumir compromisos colos grupos d'interés pa solucionar problemes de la sociedá. Una enumeración de los beneficios concretu y tanxible que significa pa la empresa: * Una medría de la productividá, una y bones el trabayador ta a gustu na empresa y capacítase-y por que lo faiga cada vez meyor; * Meyoramientu de les rellaciones colos trabayadores, el gobiernu y coles comunidaes a nivel rexonal y nacional; * Un meyor manexu en situaciones de riesgu o de crisis, yá que se cunta col sofitu social necesariu; * Sustentabilidad nel tiempu pa la empresa y pa la sociedá, yá que RS fortalez el compromisu de los trabayadores, ameyora la so imaxe corporativa y la reputación de la empresa, ente otros. * Imaxe corporativa y reputación: frecuentemente los consumidores son llevaos escontra marques y compañíes consideraes por tener una bona reputación n'árees rellacionaes cola responsabilidá social empresarial. Tamién importa na so reputación ente la comunidá empresarial, amontando asina l'habilidá de la empresa p'atraer capital y asociaos, y tamién colos emplegaos dientro de la empresa. * Rentabilidá de los sos negocios o rendimientu financieru: referir a la rellación ente práutiques de negociu socialmente responsables y l'actuación financiera positiva. Demostróse que les empreses fieles a los sos códigos d'ética resulten d'un rendimientu de dos a tres veces cimeru al respective d'aquelles que nun los consideren, d'esta forma les compañíes con práutiques socialmente tipos d'empreses según los sos ámbitos y la so producción. {{vt|Responsabilidá social corporativa}} == Clasificación de les empreses == Esisten numberoses diferencies ente unes empreses y otres. Sicasí, según en qué aspeutu afitemos, podemos clasificales de delles formes. Diches empreses, amás cunten con funciones, [[funcionariu|funcionarios]] y aspeutos distintos, de siguío preséntense los tipos d'empreses según los sos ámbitos y la so producción. === Según les rellaciones que caltengan con otres empreses y colos veceros === * '''Empreses aisllaes o de llazu zarráu:''' tratar d'un conxuntu d'empreses que son independientes del restu del mercáu, polo que solo dependen de sigo mesmes (Esti fechu implica que tol productu foi realizáu por elles mesmes, dende la [[materia primo]] hasta'l productu ellaboráu, ensin utilizar nengún productu semielaborado). Na actualidá esti modelu d'empresa ye práuticamente inesistente.{{ensin referencies}} * '''Redes d'empreses o empreses de llazu abiertu:''' Unión temporal d'empreses con unos oxetivos comunes, na que caúna apurre les sos competencies principales p'ayudar a les necesidaes del mercáu y ameyorar la situación de competencia. Na actualidá, por cuenta de la globalización ye bien común atopar empreses especializaes nun subproductu concretu que forma parte d'un productu ellaboráu. D'esta forma tamién esisten empreses especializaes en mercar y ensamblar les distintes pieces del productu acabáu.{{ensin referencies}} === Según el sector de l'actividá === Les empreses pueden clasificase, acordies con l'actividá que desenvuelvan, en: * Empreses del [[sector primariu]]. * Empreses del [[sector secundariu]]. * Empreses del [[sector terciariu]]. * Empreses del [[sector cuaternariu]]. Una clasificación alternativa ye: * '''[[Industria|Industriales]]'''. L'actividá primordial d'esti tipu d'empreses ye la producción de bienes por aciu el tresformamientu de la materia o estraición de materies primes. Les industries, de la mesma, clasificar en: ** Extractivas: Cuando se dediquen a la esplotación de recursos naturales, yá seya anovables o non anovables. Exemplos d'esti tipu d'empreses son les pesqueres, madereres, mineres, petroleres, etc. ** Manufactureras: Son empreses que tresformen la materia primo en productos terminaos, y pueden ser: *** De consumu final. Producen bienes que satisfaen de manera direuta les necesidaes del consumidor. Por casu: prendes de vistir, muebles, alimentos, aparatos llétricos, etc. *** De producción. Estes satisfaen a les persones d'usu de consumu final. Exemplu: maquinaria llixera, productos químicos, etc. * '''[[Comerciu|Comerciales]]'''. Son intermediaries ente productor y consumidor; la so función primordial ye mercar/venta de productos terminaos. Pueden clasificase en: ** Mayoristas: Vienden a gran escala o a les traces. ** Minoristes (detallistas): Vienden al per menor. ** Comisionistas: Vienden de lo que nun ye so, dan a conseñamientu. * '''[[Serviciu (economía)|Serviciu]]'''. Son aquelles que brinden serviciu a la comunidá que de la mesma se clasifiquen en: ** Tresporte ** Turismu ** Instituciones financieres ** Servicios públicos (enerxía, agua, comunicaciones) ** Servicios privaos (asesoría, ventes, publicidá, contable, alministrativu) ** Educación ** Finances ** Salú === Según la forma xurídica === Atendiendo a la titularidá de la empresa y la responsabilidá llegal de los sos propietarios. Podemos estremar: * [[Empresa individual|Empreses individuales]]: si namái pertenez a una persona. Esta puede responder frente a terceros con tolos sos bienes, esto ye, con [[responsabilidá ilimitada]], o namái hasta'l monto del apurra pa la so constitución, nel casu de les empreses individuales de responsabilidá llindada o EIRL. Ye la forma más senciella d'establecer un negociu y suelen ser empreses pequeñes o de calter familiar. * Empreses societarias o [[contratu de sociedad|sociedad]]: constituyíes por delles persones. Dientro d'esta clasificación tán: la [[sociedá anónima]], la [[sociedá coleutiva]], la [[sociedá comanditaria]], la [[sociedá de responsabilidá llindada]] y la sociedá por aiciones simplificada SAS. * Les [[cooperativa|cooperatives]] o otres organizaciones d'[[economía social]]. === Según el so tamañu === Nun hai unanimidá ente los economistes a la d'establecer qué ye una empresa grande o pequeña, yá que nun esiste un criteriu únicu pa midir el tamañu de la empresa. Los principales indicadores son: el volume de ventes, el capital propiu, númberu de trabayadores, beneficios, etc. El más utilizáu suel ser según el númberu de trabayadores (siempres dependiendo del tipu d'empresa, seya construcción, servicios, agropecuariu, etc). Esti criteriu delimita la magnitú de les empreses de la forma amosada de siguío: * [[Microempresa]]: si tien menos de 10 emplegaos. * [[Pequeña empresa]]: si tien un númberu ente 10 y 49 emplegaos. * [[Mediana empresa]]: si tien un númberu ente 50 y 249 emplegaos. * [[Gran empresa]]: si tien 250 o más emplegaos. === Según el so ámbitu d'actuación === En función del ámbitu xeográficu nel que les empreses realicen la so actividá, pueden estremase: :# Empreses locales: son aquelles empreses que vienden los sos productos o servicios dientro d'una llocalidá determinada. :# Empreses nacionales: son aquelles empreses qu'actúen dientro d'un solu país. :# Empreses multinacionales o empreses internacionales: son aquelles qu'actúen en dellos países. :# Empreses Transnacionales: les empreses transnacionales son les que non solo tán establecíes nel so país d'orixe, sinón que tamién se constitúin n'otros países, pa realizar les sos actividaes mercantiles non yá de venta y compra, sinón de producción nos países onde s'establecieron. === Según la cuota de mercáu que tienen les empreses === # '''Empresa aspirante:''' aquella que la so estratexa va dirixida a ampliar la so cuota frente al líder y demás empreses competidores, y dependiendo de los oxetivos que se plantege, va actuar d'una forma o otra na so planificación estratéxica. # '''Empresa especialista:''' aquella que respuende a necesidaes bien concretes, dientro d'un segmentu de mercáu, fácilmente defendible frente a los competidores y nel que pueda actuar cuasi en condiciones de [[monopoliu]]. Esti segmentu tien de tener un tamañu lo suficientemente grande como por que seya rentable, pero non tanto como p'atraer a les empreses líderes. # '''Empresa líder:''' aquella que marca la pauta tocantes a preciu, innovaciones, publicidá, etc., siendo de normal asonsañada pol restu de los actuantes nel mercáu. # '''Empresa siguidora:''' aquella que nun dispón d'una cuota abondo grande como pa esmoler a la empresa líder. == Recursos y transaiciones contables de la empresa == Toa empresa rique una serie de recursos pa la so esistencia y consecución de los sos fines, estos recursos pueden ser: Humanos y Materiales. Los recursos humanos, la empresa llograr al traviés del procesu de reclutamiento y selección de personal y los recursos materiales, llograr por aciu l'aportación del dueñu y amás recurriendo a préstamos y creitos que-y conceden otres persones ó entidaes comerciales. Podemos concluyir entós, que los recursos materiales de la empresa llograr al traviés de dos fuentes: 1. Fuentes mesmos Propietarios: aportaciones, utilidaes 2. Fontes ayenes- Acreedores: préstamos, creitos. ===Transaiciones contables (operaciones contables)=== Toles empreses de cualquier tipu que sía, realicen una serie de transaiciones o operaciones que riquen rexistrase contablemente. Una transaición contable puede definise como un acontecimientu comercial que produz efeutos financieros sobre los recursos y fontes d'onde proceden esos recursos y que polo tanto tienen de rexistrase nos llibros contables como Llibru diariu, mayor, balance que reflexen la resultancia del exerciciu. Exemplu: Compra d'un escritoriu, pagu de servicios públicos, etc. Les transaiciones o operaciones comerciales. Xeneralmente deben de tar encontaes o sofitaes en documentos comerciales. Estos documentos constitúin la fonte de datos pa los procesos contables. Pueden ser recibos, lletres de cambéu, pagarés, factures, notes de creitu, etc. Depende de la llei comercial de cada país va variar los llibros contables obligatorios que son esixíos llegalmente pa cada tipu d'empresa. == Ver tamién == * [[Alministración d'empreses]] * [[Actividá económica]] * [[Atención al veceru]] * [[Contratu públicu]] * [[Cooperativa]] * [[Corporación]] * [[Economía de la empresa]] * [[Empresariu]] * [[Entamador]] * [[Empresa capitalista]] * [[Estaos financieros]] * [[Funciones básiques de la empresa]] * [[Xerente]] * [[Grupu d'empreses]] * [[Industria]] * [[Modelu de negociu]] * [[Negociu]] * [[Negocios sustentables]] * [[Pequeña y mediana empresa]] (PYME) * [[Plan de negociu]] * [[Sociedá mercantil]] * [[Trabayador autónomu]] * [[Triple resultancia]] * [[Public company (Estaos Xuníos)]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat}} * [http://economia.elpais.com/economia/2014/07/18/actualidad/1405693478_164835.html Clara Blanchar, "La empresa más antigua d'España" (la papelera J. Vilaseca de Capellades)], ''El País'', 20 de xunetu de 2014. * [https://www.elmundo.es/economia/2015/09/08/55eecd04268y3hala1518b4580.html Marcos Iriarte. "'Los nomes más interesaos"], Elmundo.es, 8 d'agostu de 2015. {{Tradubot|Empresa}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Empreses| ]] as4c36brjxa6d7apruk6c3lre818grk Empirismu 0 94960 4500988 4476216 2026-06-20T20:31:58Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500988 wikitext text/x-wiki {{nun confundir|métodu empíricu}} {{Ficha xenérica}} [[Ficheru:David-hume-edinburgh.jpg|thumb|[[David Hume]] foi unu de los empiristas más influyentes. Preséntase la so estatua n'[[Edimburgu]], [[Escocia]].]] L''''empirismu'''<ref>{{DALLA|empirismu}}</ref> ye la [[doctrina]] qu'afirma la esistencia de dos principios supremos, increados, coeternos, independientes, irreductibles y antagónicos, unu del [[bien]] y otru del [[mal]], por que la so aición esplicar l'orixe y [[evolución]] del [[mundu]]; y tamién, nun sentíu más ampliu, a les doctrines qu'afirmen dos órdenes de ser esencialmente distintos, con más o menos radicalismu: por casu, ser ideal y ser real, [[Dios]] y mundu, [[naturaleza]] y gracia (nel planu [[Cognición|cognoscitivu]] [[razón]] y [[fe]]), [[materia]] y [[Alma|espíritu]], orde físicu (de la necesidá) y orde [[moral]] (de la llibertá y el deber) (nel planu cognoscitivu constatación y valoración [[ética]]), conocer y querer (planu de l'actividá consciente), bien y mal (planu de l'actividá moral), felicidá y murnia, etc.[[Dualismu#El dualismu_teol.C3.B3gico|dualismu teolóxicu]], [[cosmogonía|cosmogónicu]] (relativu al orixe del [[cosmos]]) o relixosu; nel segundu casu puede falase d'un dualismu filosóficu o [[metafísicu]], que s'opón de manera irreductible al [[panteísmu]] y el [[holismo]]. Ye una [[Escuela filosófica|teoría filosófica]] que enfatiza el papel de la [[esperiencia]], amestada a la [[perceición]] sensorial, na [[deprendimientu|formación de la conocencia]]. Pal empirismu más estremu, la esperiencia ye la base de too conocencia, non yá tocantes al so orixe sinón tamién tocantes al so conteníu. Partir del [[mundu sensible]] pa formar los [[conceutu|conceutos]] y estos atopen no sensible la so xustificación y la so llimitación. El términu «empirismu» provién del [[Griegu antiguu|griegu]] ''έμπειρία'', que la so traducción al [[Idioma llatín|llatín]] ye ''experientia'', d'onde deriva la pallabra ''esperiencia''. L'empirismu, so esi nome, surde na [[Edá Moderna]] como frutu maduru d'un enclín filosóficu que se desenvuelve sobremanera nel [[Reinu Xuníu]] dende la Baxa Edá Media. Suel considerase en contraposición al llamáu [[racionalismu]], más carauterísticu de la filosofía continental. Anguaño la oposición empirismu-racionalismu, como la [[distinción analíticu-sintéticu]], nun suel entendese d'una manera tayante, como lo foi en tiempos anteriores, y más bien una o otra postura obedez a cuestiones metodolóxiques y [[heurística|heurístiques]] o d'actitúes vitales más qu'a principios filosóficos fundamentales. Respectu del [[problema de los universales]], los empiristas suelen simpatizar y siguir cola crítica [[Nominalismu|nominalista]] empecipiada na Baxa Edá Media. Na [[Antigüedá clásica]], lo empírico referir a la conocencia que los médicos, arquiteutos, artistes y artesanos polo xeneral llograben al traviés de la so esperiencia empobinada escontra lo útil y téunicu, en contraposición a la conocencia teórica concebíu como contemplación de la verdá al marxe de cualquier utilidá.<ref>{{cita enciclopedia |apellíu=Sini |nome=Carlo |títulu=Empirismu |enciclopedia=Enciclopedia Garzanti della Filosofía |editor=Gianni Vattimo ''et al.'' |añu=2004}}</ref> == Historia == Antigües formes d'empirismu inclúin los llabores [[Epistemoloxía|epistemolóxiques]] de Buda n'oriente.<ref>{{cita publicación |apellíu=Kalupahana |nome= David J. |añu=1969 |títulu=A Budhist Tract of Empiricism |publicación=Philosophy East and West |volume=19 |númberu=1 |páxines=65-67}}</ref> Sicasí, equí considérase la evolución de les actitúes filosófiques occidentales. === Edá antigua === Na [[Antigüedá clásica]] esistía una clara separación ente: * La conocencia pola [[esperiencia]] y la so resultancia: la [[téunica]] y el [[trabayu granible]]. Lo que s'entendió históricamente como "artes" y "oficios".<ref>[[Aristóteles]] llamar "poiesis", que vendría ser equivalente a lo que llamaríamos agora, producción</ref> * L'ideal de la conocencia [[Teoría|teóricu]] qu'abarca dos ámbitos: ** La [[ciencia]]: Entendida esta como una conocencia universal y [[necesariu]]. Trata del saber de les postreres [[causa|causes]] y de los primeres [[principiu|principios]], lo que güei s'entendería como'l fundamentu de la realidá, la [[metafísica]].<ref>Un sentíu bien distintu del sentíu actual de la ciencia, güei considerada como un tou "científicu-téunicu"</ref> ** La [[praxis]]: Como ideal de la conocencia [[praxis|práuticu]]<ref>Non nel sentíu actual d'utilidá inmediata y n'oposición a lo "teóricu", sinón nel sentíu de l'aición n'orde a un fin últimu del individuu o de la sociedá tocantes a la so [[racionalidá|naturaleza racional]]</ref>que dirixe l'aición escontra'l llogru del bien y la [[felicidá]], que de la mesma se desendolca en dos ámbitos: *** La consecución del bien individual, la [[felicidá]] como [[Ética]] *** La consecución del bien común social, la [[política]]. Na Antigüedá clásica la conocencia teórica y práuticu, como saber universal y [[necesariu]], ideal del «saber» ye independiente de la esperiencia,<ref>La esperiencia siempres se produz en rellación con casos concretos y en rellación a un individuu, polo que los griegos considerar [[suxetiva]] y referida a dalguna finalidá concreta; por eso nun axunta les condiciones pa poder ser [[Oxetu (filosofía)|oxetu]] de conocencia científica</ref> y constitúi la [[Sabiduría]]. La máxima espresión como conocencia de la verdá, como [[ciencia]], ye la [[Metafísica]]<ref>El nome de Metafísica naz de la mera ordenación de los escritos d'Aristóteles por [[Andrónico de Rodes]]; pero quedó consagráu pol sentíu que tomó a lo llargo de la historia de la filosofía: el pensamientu que va más allá de la [[Física]], entendida esta como conocencia de lo [[materia]]l, lo cambiante, lo sensible o, por amenorgamientu, la Naturaleza; en definitiva la Metafísica trata de lo que ta más allá de los datos sensibles de la esperiencia, ye dicir de los fundamentos del [[ser]], Aristóteles llamar por eso "Filosofía Primer" que'l so oxetu ye "l'ente en cuanto tal" o l'estudiu de les "causes últimes" o "primeros principios", ye dicir de la realidá en cuantes que [[realidá]]. Darréu pasó a significar por xeneralización la idea de lo [[trescendencia|trascendente]] y de manera más concreta cualquier forma d'especulación filosófica.</ref> y el modelu ideal de vida'l más cercanu posible a la [[felicidá]], como [[ética]], constitúin l'ideal del [[sabiu]]. Esta separación de la conocencia y l'aición práutica al respeutive de la producción de bienes materiales respuende a una tradición aristocrática y guerrera de la nobleza o clase dominante. Les artes y los oficios yeren propios d'esclavos o comerciantes, pero la sabiduría» (filosofía) yera lo propio de la nobleza y de los homes llibres.<ref>{{Cita|Inventos son esos d'esclavos, los más llainos. Más arriba tien la filosofía la morada; y ye maestra, non de les manes, sinón de les almes. ¿Quies saber lo qu'ella afayó, lo qu'ella produció?. Ye autora de la paz y llapada al llinaxe humanu a la concordia. Nun ye artesana, vuelvo dicir, de ferramientes necesaries a los nuesos usos ordinarios. ¿Por qué lu asignes tan mengua visión? Contempla nella a l'autora de la vida [...] Ella enseña qué coses son males y cuál solo aparentar [...] Ella declara quién son los dioses y cuál ye la so naturaleza [...]| [[Séneca]], ''Epístoles a Lucilio''.}} Séneca ataca la postura de [[Posidonio]] y [[Panecio]] qu'allaben la filosofía operativa: {{Cita|Rescampla que'l provechu y utilidá de les coses inanimaes nun podría llograse ensin los brazos y el trabayu de los homes.| [[Panecio]], 'Sobre'l deber}}</ref> Na Atenes clásica yá apaeció una doble actitú de pensamientu que se va a caltener a lo llargo de tola Historia de la filosofía n'occidente y que güei caracterizamos básicamente como [[racionalismu]] y empirismu. En realidá respuenden a dos actitud y maneres de concebir la función del pensamientu y el sentíu de la vida. Los primeres en caltener una actitú claramente empirista fueron los [[sofistes]] quien negaron les especulaciones racionalistes sobre'l mundu natural común a los sos predecesores, [[presocráticos]] y, sobremanera, [[Platón]]; otra manera, esmoleciéronse «en tan relatives entidaes como l'home y la sociedá».<ref>Encyclopedia Britannica, "Empiricism"(Empirismu), vol. 4, p. 480.</ref><ref>Platu actually argued in Protagoras that the Sophists were quite ''un''-empirical in their orientation, regarding them as preferring semantics and appearances over unbiased inquiry and substance in their arguments.</ref> El valor de la verdá queda acutáu al valor concretu de la esperiencia y l'exerciciu del poder, bien seya individual (moral) o social (política). Esti empirismu interesar pola [[retórica]] nel dominiu del llinguaxe como preséu esencial pa la vida política ateniense y l'exerciciu del poder.<ref>Curiosamente lo mesmo que'l [[positivismu]] va acabar interesándose pol usu» del llinguaxe natural nos múltiples «xuegos de llinguaxe posibles na llamada [[filosofía analítica]]</ref> ==== Aristóteles ==== [[Ficheru:Aristoteles Louvre.jpg|thumb|[[Aristóteles]] proclamó la importancia de la inducción basada na esperiencia.]] Seique seya [[Aristóteles]] quien meyor espresó'l valor de la esperiencia como fonte de conocencia, por más que lo considerara sometíu al supremu valor de lo teórico. Nel so ''[[Metafísica (Aristóteles)|Metafísica]]'' (982b 11-32), Aristóteles concibe a la conocencia como un procesu: * Partir de lo común colos animales dotaos de sensación y memoria y, por tanto, con esperiencia; ye l'acumuladura d'esperiencia lo qu'a los homes fai «espertos». * Más perfectu ye la conocencia de dicha esperiencia xunida a la reflexón, lo que convierte a los homes en “artesanos”; lo que güei denominaríamos [[téunica|téunicos]] (médicos, arquiteutos, estrategues, etc.) * La perfeición de la función racional humana manifestar na suprema facultá d'alzase a los fundamentos de dichos conocencies al traviés de les causes hasta los primeros principios; ye nesto no que l'home asemeyar a los dioses, el saber d'una Ciencia primera, entendida hasta'l sieglu XVIII como Metafísica. Esto solo ye posible na midida na que una sociedá tien aseguraos los bienes materiales, y por tanto puede dedicar a los homes llibres» a la inutilidá» del pensamientu en busca de la [[verdá]] de la ciencia.<ref>Pa una descripción detallada de les maneres de conocencia tal como los concibe Aristóteles, vease http://acacia.pntic.mec.es/~falvar4/aristoteles.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070606192607/http://acacia.pntic.mec.es/~falvar4/aristoteles.htm |date=2007-06-06 }}</ref> {{cita|De suerte que, si filosofaron pa fuxir de la inorancia, ye claru que buscaben el saber en busca de la conocencia, y non por nenguna utilidá. Y asina lo atestigua lo asocedío. Pos esta disciplina empezó a buscase cuando yá esistíen cuasi toles coses necesaries y les relatives al descansu y al ornatu de la vida. Ye, pos, evidente que nun la buscamos por nenguna utilidá sinón que según llamamos home llibre al que ye pa sigo mesmu y non pa otru, asina consideramos a esta como la única ciencia llibre, pos esta sola ye pa sigo mesma. Por eso tamién la so posesión podría con xusticia ser considerada impropia del home. Pos la naturaleza humana ye esclava en munchos aspeutos; de suerte que según Simónides, «namái un Dios puede tener tal privilexu, anque ye indignu d'un home buscar la ciencia a Él proporcionada».|Aristóteles, ''Metafísica'', 982b 11-32}} Aristóteles ye puramente un filósofu de tipu racionalista como nun podía ser menos nun discípulu aventayáu de Platón; almite una conocencia [[Metafísica|metafísicu]] del ente en cuanto tal; ye'l fundador d'un sistema lóxicu que garantiza que, si partir de verdaes y razónase correutamente, va llegar a nueves verdaes,<ref>{{Cita|Un siloxismu ye un argumentu nel cual, establecíes ciertes coses, resulta necesariamente d'elles, por ser lo que son, otra cosa distinta|Aristóteles, [[Primeros analíticos]] I 24 b 18-23}}</ref> tal como define la forma argumentativa por excelencia, el [[siloxismu]], partiendo de la capacidá del entendimientu pa llegar a la conocencia verdadera y [[Intuición|intuitivu]] de los [[principiu|principios]] y la intuición de les [[esencia|esencies]] como formes [[sustancia]]-yos de les coses. Sicasí, Aristóteles tamién ye'l primeru que cavilga sobre'l valor de la conocencia pola esperiencia y los [[Razonamientu inductivu|razonamientos inductivos]], ye dicir a la conocencia científica como «observación de la naturaleza»: [[bioloxía]], [[medicina]], etc.<ref>{{cita enciclopedia |títulu=Development of Aristotle's thought |enciclopedia=Macmillan Encyclopedia of Philosophy |añu=1969 |volume=1 |páxina=153}}</ref> ==== Helenismu grecorromanu ==== La influencia de los artesanos na ellaboración de teoríes, o meyor dichu normes xenerales, más o menos científiques pa la práutica de la construcción, l'agricultura, la navegación, la medicina, etc., siempres tuvo presente, sobremanera nel helenismu, [[Alexandría]] y mientres l'[[Imperiu romanu]] onde les artes» tuvieron una importancia enorme nes construcciones civiles, non solo nes ciudaes, sinón na construcción de carreteres, pontes y obres hidráuliques. [[Hipócrates de Cos]], ({{AC|sieglu V}}) pasa por ser el padre de la medicina, pol cambéu d'orientación qu'hasta entós tenía la tradición sobremanera exipcia, amestada a la [[maxa]] y a lo [[sagráu]]. Ye'l primeru qu'ellabora una teoría xeneral sobre lo que ye la salú y la enfermedá en rellación con un conceutu determináu d'home. Son nomes relevantes de la cultura clásica, amás de los citaos: [[Arquímedes]], {{AC|sieglu III}}, un auténticu teóricu y práuticu de la [[lóxica empírica]],<ref>{{Cita|Considerándote [Eratóstenes] según dixi, como arteru, de gran altor filosóficu y que nun recules ante les cuestiones matemátiques, pensé esponer por escritu ya ilustrar nesti mesmu llibru la naturaleza particular d'un métodu que seique te va dexar llegar pola mecánica a la fin de ciertes proposiciones matemátiques. Agora bien, toi persuadíu de qu'esti métodu nun ye menos útil pa la demostración que pa la proposición. Porque dalgunes d'elles, qu'en principiu me son evidentes pola mecánica, dempués fueron demostraes pola xeometría, una y bones la demostración por esti métodu ye esclusivu d'una demostración. La busca de la demostración precedida d'una cierta conocencia de les cuestiones por esti métodu ye, n'efeutu más fácil, que la so busca ensin esta conocencia. Asina, no tocante a les proposiciones relatives al conu y a la pirámide, nes que Eudoxo foi'l primeru en topar la demostración, especialmente yá que el conu ye la tercer parte del cilindru y la pirámide la tercer parte del prisma teniendo la mesma base y altor, háise-y d'atribuyir un fundamentu nada refalgable a Demócrito, que foi'l primeru n'afirmar les coses, ensin demostración, poles figures que menté. Como seya que'l descubrimientu de les proposiciones que vamos esponer agora viénome de la mesma que los precedentes, quixi sopelexar esti métodu por escritu. Non yá por non paecer una persona que profiriera pallabres baldíes, tantu más que yá falé enantes, sinón porque toi seguro de qu'ello va reportar ciertos beneficios en visu a los nuesos estudios. N'efeutu, toi convencíu de qu'esti métodu, una vegada fuera espuestu, xunto con otres proposiciones qu'inda non me propunxi, acabará per cuntar cola adhesión de los que viven y de los qu'entá han de nacer. Arriendes d'ello, voi poner por escritu aquello qu'en primer llugar foime reveláu pola mecánica, especialmente que tou segmentu d'una seición de conu rectángulu ye igual a cuatro tercios del triángulu que tenga la mesma base ya igual altor, y depués cada unu de les otres resultaos llograes col mesmu métodu; a la fin del llibru voi esponer les demostraciones xeométriques de los teoremes que los sos enunciaos te comuniqué.| [[Arquímedes]], ''Canguilhem'', citáu en ''Historia de la ciencia'', tomu I, Barcelona: Planeta. 1977. p. 153).}} Arquímedes representa nesti testu una actitú bien similar a lo que güei día respuende'l conceutu y ellaboración de la ciencia</ref> [[Vitrubio|Vitruvio]], {{AC|sieglu I}}, el primeru en faer un tratáu d'arquiteutura y urbanismu y en medicina [[Galeno]], {{DC|sieglu II}} ==== Los conceutos y la esperiencia ==== [[Ficheru:Epikouros BM 1843.jpg|left|thumb|[[Epicuro]] ({{AC|sieglu IV}}) foi'l filósofu griegu fundador del [[epicureísmu]].]] Los griegos dixebraron la conocencia de la [[razón]], que conoz por conceutos aplicables a ensame d'oxetos como conocencia universal, de la mera conocencia de la [[esperiencia]] que conoz polos sentíos namái lo [[individuu|individual]] y concretu. Cómo s'entienda qué son los conceutos y la so rellación colo sensible y dambos na so rellación cola [[lo real|realidá]] ye'l fundamentu d'estos dos actitúes que consideramos los antecedentes del racionalismu y l'empirismu. * Na midida na que tales conceutos representen la "[[esencia]]" inmutable de les coses, les formes de la [[sustancia]], la conocencia adquier un sentíu [[universal (metafísica)|Universal]] y [[necesariu]], y por ello ye una conocencia [[oxetu (filosofía)|oxetivu]] y fai posible la conocencia científica. Tal ye'l fundamentu de l'actitú racionalista. El llinguaxe, entós, na midida na que ye capaz de representar los conceutos como verdaderos nun llinguaxe “apofántico”, como dicía Aristóteles, manifiesta nel so conteníu fielmente la realidá como [[verdá]]. * Na midida na que el conceutu tea más cercanu y dependa más de la esperiencia sensible, la conocencia ufierta namái una conocencia que la so verdá fuelga nel casu individual y concreto y ta suxeta a la suxetividá del individuu que tien la esperiencia. Los conceutos y el so referente nel llinguaxe, les pallabres, son daqué [[convencionalismu|convencional]], xeneralizaciones de la esperiencia individual compartida colos miembros d'una sociedá cultural que fai posible la comunicación por aciu el llinguaxe. Los conceutos pal empirismu nun son una garantía de [[conocencia]] [[oxetu (filosofía)|oxetivu]] y por tanto la ciencia tien solamente un valor relativo y xustificao na xeneralización de les esperiencies comunes, [[convencionalismu|convencionalmente]] representaes nos [[conceutu|conceutos]] y el [[llinguaxe]]. «L'home ye la midida de toles coses» ye la frase que vien resumir esti enclín. Atribuyir a [[Protágoras]] unu de los notables sofistes con quien [[Sócrates]], (Platón), sostién discutiniu. Nome que queda históricamente consagráu por dar títulu a unu de los más conocíos “Diálogos” de Platón.<ref>Pa la oposición ente estos dos postures na Atenes clásica, vease'l [[Teeteto (diálogu)|Teeteto]] de [[Platón]].</ref> La tradición más racionalista ta representada pol pensamientu metafísicu griegu y la tradición más amestada a la tradición cristiana n'Occidente: los [[presocráticos]], [[Pitágores]], [[Platón]] y [[Aristóteles]] y sobremanera el [[platonismu]] y el [[neoplatonismu]], pos n'últimu términu esti pensamientu unvia a un [[primer principiu]], que los cristianos refieren a Dios. La tradición más empirista ta representada polos [[sofistes]] y los [[Escepticismu filosóficu|escépticos]], pero cada escuela ([[Estoicismu]], [[Escuela cínica|Cinismu]], [[Epicureísmu]], [[Pirrón|Pirronismu]]) y cada momentu históricu tien los sos respeutivos representantes con diversos matices más o menos cercanos al empirismu o al racionalismu. [[Claudio Ptolomeo|Ptolomeo]], el creador de la concepción xeocéntrica del universu, representa un exemplu interesante del empirismu na antigüedá. Herederu de la concepción del Universu dada por Platón y Aristóteles, el so métodu de trabayu difirió notablemente del d'éstos, pos mientres Platón y Aristóteles dan una cosmovisión del Universu, Ptolomeo ye un empirista. El so trabayu consistió n'estudiar la gran cantidá de datos esistentes sobre'l movimientu de los planetes col fin de construyir un modelu xeométricu qu'esplicara diches posiciones nel pasáu y fuera capaz de predicir les sos posiciones futures. === Edá Media === N'Occidente la cayida del Imperiu romanu dexa tol saber abellugáu nos monesterios y queda acutáu práuticamente al control y poder de la Ilesia. El pensamientu cristianu adoptó mientres l'antigüedá y tola Alta Edá Media'l [[platonismu]] y [[neoplatonismu]] por ser el pensamientu que meyor afacer a la so creencia nun Dios únicu y creador del mundu conforme a unes Idees ([[Divina Providencia]]), y concedía un sentíu trascendente a la vida del ser humanu, con otra vida qu'hai de ser xulgada por Dios. A partir del sieglu XI, per mediu de los árabes recupérase l'aristotelismu n'occidente. Son pensadores importantes nesti procesu [[Alkindi]], [[Avicena]],<ref>Fisher, Bill y Jim Van Patten. [https://web.archive.org/web/20020205083053/http://members.aol.com/jophe00/fishervan.htm «A Quick Look at the Medieval View of Philosophy and Healthcare» («Una güeyada rápido al puntu de vista medieval de la filosofía ya hixene)»]. [[Universidá de Montana]] y [[Universidá d'Arkansas]].</ref><ref>La so distinción de “ser d'esencia” y “ser d'esistencia” va sirvir a Stu. Tomás na concepción de dios como IPSUM ESSE SUBSISTENS a partir del mundu de la esperiencia sensible</ref> [[Averroes]],<ref>Primer gran comentarista d'Aristóteles na Edá Media. La so llamada teoría de la “doble verdá” vien suponer una lliberación del pensamientu filosóficu y científicu, de la rixidez del dogma de la fe.</ref><ref>Horowitz, Irving L. (payares de 1960). "Averroism and the Politics of Philosophy" (Averroismu y les polítiques de la filosofía), ''The Journal of Politics'' '''22''' (4), p. 698-727.</ref> [[Alhazen]], [[Avempace]] y d'especial trescendencia cultural la [[Escuela de Traductores de Toledo]]. El discutiniu amenáu na [[Universidá de París]] por [[Roscelino]] y [[Pedro Abelardo]] sobre la realidá de los [[problema de los universales|conceutos universales]] supunxo un nuevu interés poles cuestiones [[lóxica|lóxiques]] y no que va constituyir el [[nominalismu]], una de les cuestiones que mayor influencia va tener na valoración de la esperiencia». Esta revalorización de la esperiencia y la importancia de la conocencia individual» producir a partir del sieglu XIII, sobremanera pola orde franciscana y la [[Universidá d'Oxford]]. Los franciscanos sorrayen la importancia de lo individual, y valoren la esperiencia del mundu como valor de la conocencia en cuanto tal, que nun torgar sinón qu'alluma y avera el sentíu de la vida escontra Dios reconociendo'l valor de la conocencia de la Naturaleza como obra de Dios. Los pensadores más significativos d'esta corriente son [[Roger Bacon]], [[Duns Scoto]], y sobremanera [[Guillermu d'Ockham]]. En contraposición los dominicos (Universidá de París) sorrayaron un [[realismu filosóficu|realismu]] moderáu, calteniendo la importancia de los universales; [[Tomás d'Aquino]],<ref>Osborne, Richard. ''Filosofía I pa primerices''. Buenos Aires: Longseller 2005. ISBN 987-9065-30-1. pg. 101.</ref> dominicu, promueve un aristotelismu cristianu que tanta influencia tuvo na historia de la Ilesia. ==== El nominalismu y la navaya de Ockham». Crítica de la teoría aristotélica del movimientu ==== El llamáu [[nominalismu]] supón un sentíu críticu sobre'l valor de los conceutos y el sentíu del llinguaxe. Frente a los argumentos aristotélicos clásicos «cualitativos» o esenciales y el mundu de les entidaes» que s'introducen como conceutos en dichos argumentos,<ref>Por casu la teoría aristotélica del movimientu introduz la cualidá de la gravedá» que fai que dellos cuerpos sían «graves», por casu una piedra, que'l so llugar natural ye «embaxo» y por eso «cayen»; y la llevedá» de los leves, el fumu, que por eso «xuben», porque'l so llugar natural ye «enriba»</ref> Ockham establez un principiu que pasó a la historia como la '''[[navaya de Ockham]]''' o principiu de cachaza: ''Non sunt multiplicanda entia sine necessitate'' («nun s'han de multiplicar les entidaes ensin necesidá»), o lo qu'equival a valorar les esplicaciones más sencielles y cercanes a la esperiencia, primero que recurrir a especulaciones arbitraries ya imaxinatives. Per otru llau, en París, [[Nicolás Oresme]] critica la teoría del movimientu aristotélica y por aciu rellación de cantidaes por aciu tables,<ref>Orixe del conceutu de [[función matemática]]</ref> estúdiase'l movimientu rellacionando los espacios percorríos y el tiempu que se tarda en percorrer dichu espaciu, albidrando'l conceutu de [[velocidá]] y [[aceleración]], tan importante pa establecer les condiciones esperimentales del movimientu; clasifiquen estos como «uniforme», «disforme» y «uniformemente disforme». Y ye l'antecedente más próximu al estudiu del movimientu por aciu cantidaes rellacionaes matemáticamente», fundamentu del progresu de la ciencia del sieglu XVI y XVII y del conceutu d'analís matemáticu. [[Jean Buridan]] y el so [[teoría del ímpetu]] analiza'l ''momentum'' o permanencia del movimientu dempués de qu'actuara la causa que la produz, como asocede nel casu de los proyeutiles.<ref>La esplicación aristotélica por un principiu causal nun podía esplicar cómo una vegada cesada la causa, por casu la flecha salida del arcu o la esplosión de la pólvora, el proyeutil siguía mientres un tiempu nun movimientu de cayida gradual y non puramente vertical.</ref> Ye l'antecedente más importante de lo que na ciencia moderna va ser el principiu d'[[inercia]]. === Renacimientu === [[Ficheru:Heliocentric.jpg|thumb|El pasu al [[heliocentrismu]] pola [[revolución de Copérnico]] foi determinante pa mover definitivamente la física cualitativa» aristotélica y avanzar escontra una ciencia física «cuantitativa», fuertemente sofitada na [[midida]] y les [[matemátiques]].]] Los grandes descubrimientos, (brúxula, pólvora, imprenta, les Indies occidentales), enancharon descomanadamente'l mundu conocíu hasta entós y les maneres d'organización social y la tresmisión de la cultura al traviés de los llibros. Esti procesu renovador avanza de manera espectacular nel [[Renacimientu]], siendo d'especial importancia la sustitución del [[ábaco]] pol [[algoritmu]] nes operaciones esenciales pal [[cálculu]]. Esto fai posible tres l'aportación árabe del [[sistema de numberación]] decimal, introduciendo'l [[cero]], yá conocíu na India y polos [[Cultura maya|mayes]], y los grafos numbéricos actuales, que fixeron posible iguar tables d'operaciones aritmétiques y sobremanera ampliar los campos del [[cálculu]], esencial pal comerciu que nesta dómina cultiva la [[burguesía]] de les ciudaes.<ref>Fundamental ye la obra de [[Luca Pacioli]] en 1494, creador de la contabilidá por «[[partida doble]]» esencial pa los negocios y la creación de «sociedaes por aiciones» elementu esencial pa la nacencia del gran capitalismu a nivel européu.</ref> El saber independizar nes ciudaes del control de la Ilesia y al traviés de la influencia d'artistes y artesanos, sobremanera l'arquiteutura pa les nueves construcciones de les ciudaes y la metalurxa esencial pa les nueves «artes de la guerra» pola aplicación de la pólvora. La esperiencia como fonte de conocencia adquier un valor social qu'hasta entós nun tuviera.<ref>Cfr. [[Lóxica empírica]]</ref> El fechu del descubrimientu de les Indies Occidentales» plantega la tema de la redondez de la tierra al empar que'l [[heliocentrismu]]<ref>Yá propuestu por [[Aristarco de Samos]] na antigüedá.</ref> toma cuerpu d'hipótesis científica col llibru de [[Copérnico]]. El [[heliocentrismu]] pon en cuestión y afonda la crisis de la concepción medieval del mundu y la física aristotélica. El poder social de la nobleza va dir pasando a una clase social nueva, la [[burguesía]], y a atopar un nuevu fundamentu nel [[dineru]]. Dineru al que tienen que recurrir los reis por aciu el préstamu de los banqueros pa caltener un exércitu basáu na [[pólvora]] y non nes armes de los caballeros». El cambéu de mentalidá que supunxo la Renacencia, l'[[Humanismu renacentista|Humanismu]], nun acepta l'argumentu d'autoridá», y tantu los artistes como los investigadores y pensadores reclamen llibertá, lo que facilitó en gran manera'l fechu de valorar la esperiencia y l'esperimentación como fonte de conocencia. La conocencia adquier con esto un valor nuevu: «conocer p'apoderar la naturaleza». [[Leonardo da Vinci]] nun pudo dir a la universidá por ser fíu illexítimu, polo que dacuando yera tratáu, por dalgunos, de «incultu» por non saber llatín: {{Cita|Soi dafechu consciente de qu'hai xente gloriable que cree tener razón en desacreditarme por non ser un home cultu ¡Qué llocos! [...] Nun saben que los mios materiales tienen más valor porque deriven de la esperiencia primero que de les pallabres d'otros, y la esperiencia ye la maestra de quien escribieron con aciertu.|Leonardo da Vinci, Códiz Atlánticu, foliu 327v.}} Falar del Renacimientu ye falar de [[Leonardo da Vinci]]<ref>[[Fritjof Capra]] considera que Leonardo de Vinci ye'l verdaderu xeniu iniciador del métodu y la ciencia moderna. Si tradicionalmente esti honor atribuyir a [[Galileo Galilei]] foi pol desconocimientu y mala ordenación de los manuscritos de Leonardo hasta agora desdexaos y perdíos en munchos casos. Per otru llau Leonardo nun publicar los sos escritos científicos y foi necesaria una recién ya intensu llabor d'estudiu paleográficu pa publicar correutamente los sos escritos. Per otru llau la valoración de lo hipotético-deductivu, güei considérase con un valor de verdá distintu a como se fixo nel sieglu pasáu. Interesante estudiu en: Capra, F. ''La ciencia de Leonardo''. Anagrama. Barcelona, 2008.</ref> [[Michelangelo]], etc. que si nun fueron específicamente científicos significaron l'apertura del espíritu escontra nuevos conceutos. [[Luis Vives]], [[Erasmu]], etc. significaron la superación del criteriu d'Autoridá que tanto llindaba l'horizonte de la conocencia na so dependencia de la fe y de una Autoridá como la Ilesia que controlaba cualesquier esviación de establecer».<ref>''Historia de la Ciencia'', tomu II, Ed. Planeta 1977, páxs. 9-14.</ref> === Edá Moderna === [[Ficheru:Frans Hals - Portret van René Descartes.jpg|thumb|[[René Descartes]], padre del [[racionalismu]] modernu.]] La filosofía aristotélica tradicional entra fondamente en crisis a partir de la teoría heliocéntrica del universu y de los progresos que la ciencia ta llogrando aplicando métodos nuevos d'investigación. D'especial relevancia ye'l métodu escuédigu-compositivo» de Galileo.<ref>Que darréu tomó'l nome de "hipotéticu-deductivu" y mientres dalgún tiempu foi consideráu por munchos el "prototipu" de métodu d'investigación científica. En [[Lóxica empírica]] faise una curtia descripción del métodu na aplicación que Galileo fai pal estudiu del movimientu de cayida de los graves.</ref> La ciencia intenta «afayar les lleis que rixen la naturaleza p'apoderala». ¿Cómo ye posible llegar a conocer dende la esperiencia les lleis xenerales del comportamientu de la naturaleza? * Dos modelos de métodu d'investigación: [[Francis Bacon]] y [[Descartes]] * Dos modelos de pensamientu filosóficu y valoración de la conocencia: [[Racionalismu]] y Empirismu puramente dichos. Ye nesti campu filosófico d'oposición racionalismu-empirismu nel que frecuentemente s'asitia l'empirismu en cuanto tal. Acútase inclusive al tituláu «empirismu in­glés» ([[Francis Bacon]], [[Hobbes]], [[Locke]], [[George Berkeley|Berkeley]], [[David Hume|Hume]]), n'oposición al racionalismu conti­nental» ([[Descartes]], [[Malebranche]], [[Spinoza]], [[Leibniz]], [[Christian Wolff]]). Nesta oposición el problema vien amenorgase a l'almisión de la esistencia o non esistencia de les [[idees innates]]. Según Descartes l'entendimientu fundir n'[[Intuición|intuiciones]] [[Evidencia (filosofía)|evidentes]] puestes por Dios na naturaleza humana, como idees [[Innatismu|innates]] o principios del pensar,<ref>Nel [[estoicismu]] atopamos un antecedente d'esti conceutu, lo qu'ellos llamaron ''nociones comunes'', como principios lóxicos que faíen posible'l pensar y razonar.</ref> a partir de les cualos ye posible establecer unes rellaciones lóxiques ente les idees recibíes de la esperiencia.<ref>Les idees nesti sentíu modernu nun tienen nada que ver col conceutu platónicu-aristotélicu d'idees. Agora son puramente conteníos de conciencia, una [[perceición]] suxetiva del individuu na so conciencia</ref> Esta manera de pensar rellacionando idees por aciu el ''analís'' dio enormes frutos nel progresu habíu mientres los últimos años nel [[cálculu]] matemáticu pal descubrimientu y descripción de les lleis de la naturaleza y les sos aplicaciones a la ciencia empírica, la Física como ciencia moderna y l'astronomía sobremanera. Tres el desenvolvimientu del [[cálculu]] habíu yá nel [[Renacimientu]], y el desenvolvimientu del [[álxebra]] por [[Simon Stevin]], [[François Viète]], [[Gerolamo Cardano]] y otros, faise posible'l cálculu del movimientu de los proyeutiles por [[Tartaglia]]; del movimientu de cayida de los «graves» [[Galileo]]; l'estudiu de la variación de presión pol altor [[Evanxelista Torricelli|Torricelli]]; l'estudiu de les presiones y el descubrimientu de la prensa hidráulica y cálculu de probabilidaes [[Blaise Pascal|Pascal]]; la predicción del movimientu de los planetes [[Kepler]]. Y la culminación d'esti procesu dar nel senu del racionalismu con el mesmu [[Descartes]], [[Blaise Pascal|Pascal]], [[Leibniz]] y [[Isaac Newton|Newton]]. Estos dos últimos, col descubrimientu del [[cálculu infinitesimal]], abrieron enormes perspectives na matematización y cálculu de funciones continues aplicables a tantos procesos de cambéu continuu na naturaleza, siendo finalmente la obra de Newton tou un compendiu de lo que vieno significar la ciencia física mientres los siguientes sieglos. Sobre'l modelu d'esti procesu de reflexón matemática Descartes propón la so ''métodu'' d'investigación científica; una ciencia que garantiza la [[verdá]] pola socesión d'evidencies con [[certidume]] que s'establecen siguiendo les regles del métodu.<ref>Siempres y cuando estes conexones lóxiques establézanse afechiscamente, esto ye, siguiendo'l métodu analíticu pasu a pasu ensin omitir nengunu; esto non siempres asocede asina porque la mente humana actúa frecuentemente ensin siguir les pautes racionales; dexándose llevar de la precipitación y falta d'analís lo mesmo que de les pasiones.</ref> Estes verdaes asina establecíes corresponder cola realidá del mundu porque una de les principales idees innates ye la idea de Dios como ser Perfectu y Bonu, que nun puede engañar nin engañar.<ref>Dios ye la consecuencia afirmada con certidume d'un Ser perfectu a partir de la idea [[Innatismu|innata]] de perfeición que surde de la mesma ídea d'imperfección que se da na conciencia pol fechu mesmu de la [[dulda]], pos la dulda apaez n'esencia como imperfecta al respeutive de la perfeición de la [[certidume]]. Dios por tanto tien qu'esistir pos, de nun esistir, nun sería perfectu; Descartes pa ello utiliza una nueva versión del [[argumentu ontolóxicu]] de [[San Anselmo]]</ref> Son los racionalistes principales: [[Descartes]], [[Spinoza]], [[Malebranche]], [[Leibniz]],<ref>Quien respuende a Locke col so llibru: "Nuevu ensayu sobre l'entendimientu humanu" y abre perspectives nueves pa la reflexón que va faer más tarde Kant: Nada se topa nel intelectu que nun tuviera antes nos sentíos salvu'l mesmu intelectu», apuntando que l'entendimientu nun ye puramente pasivu na receición de los datos de la esperiencia pos, pa Leibniz, la [[sustancia]], en cuanto "mónada", ye primero de too "actividá" y por ello «suxetu de tolos sos predicaos». Les mónaes nun almiten causalidá esterna. Dicha causalidá ye solo aparente pa la conciencia humana pola so conocencia llindáu. Pa Dios tou ta rexíu por una [[Principiu de razón abonda|razón abonda]], Él mesmu y la so saber infintito como providente, de cuenta qu'en realidá metafísica, toles verdaes del mundu son [[verdaes de razón]] y por tanto analítiques.</ref> [[Christian Wolff|Wolff]], [[Blaise Pascal|Pascal]] y el grupu de [[Lóxica de Port Royal|Port Royal]] en Francia. ==== L'empirismu inglés ==== [[Ficheru:John Locke by Herman Verelst.png|thumb|left|[[John Locke]] (1632-1704), el más influyente empirista inglés.]] [[John Locke]] respuende al [[racionalismu]] continental, defendíu por [[René Descartes]], escribiendo a finales del sieglu XVII ''[[Ensayu sobre l'entendimientu humanu]]'' (1689). L'únicu [[conocencia]] que los [[humanu|humanos]] pueden tener ye la conocencia ''[[a posteriori]]'' (la conocencia basada na esperiencia). Ye famosa la so proposición de que la mente humana ye una ''[[Tabula rasa]]'' o ''fueya en blancu'', na cual escríbense les esperiencies derivaes d'impresiones sensoriales a midida que la vida d'una persona prosigue. Hai dos fuentes de les nueses idees: ''sensación'' (provenientes de los sentíos) y ''reflexón'' (provenientes de les operaciones mentales: pensamientos, memories...), en dambes fai una distinción ente ''idees simples y complexes''. Les idees simples son creaes d'una manera pasiva na mente, depués de llograles por aciu la sensación. Otra manera, les idees complexes créanse dempués de la combinación, comparanza o astraición de les idees simples. Por casu la idea d'un [[cuernu]] al igual que la d'un [[caballu]] son dambes idees simples, pero al xuntase pa representar a un [[unicorniu]] convertir nuna idea complexa.<ref>Osborne, Richard. Filosofía I pa primerices. Buenos Aires: Longseller 2005. ISBN 987-9065-30-1. pg. 158.</ref> Acordies con Locke, la nuesa conocencia de les coses ye una perceición d'idees, que tán n'alcuerdu o desalcuerdu unes con otres según unes [[asociacionismu|lleis d'asociación]] d'idees. Pero considerar la idea de «[[sustancia]]» o la idea de «[[causa]]» como una idea complexa» modifica dafechu'l fundamentu de tola filosofía tradicional basada na sustancia» como «suxetu» y la causalidá» como «esplicación del cambéu o movimientu»<ref>Pos mientres la sustancia como suxetu tien el so referente a un conteníu de [[realidá]] con independencia de que seya conocíu o non conocíu por nenguna mente o entendimientu, agora al ser entendíu como una idea suxetiva de la conciencia o del entendimientu fai problemática la conexón col mundu más allá de la [[conciencia]]; muncho más inda cuando la mesma idea de [[causa]], que podría considerase como [[Teoría de la xustificación|xustificación]] d'una [[realidá]] [[mundu|mundana]] de les idees suxetives, ella mesma ye una idea suxetiva que la so rellación col mundu ye coles mesmes problemática.</ref> Una xeneración dempués, l'[[obispu]] [[Irlanda|irlandés]] [[George Berkeley]] (1685-1753) determinó que'l puntu de vista de Locke abre la puerta pa un eventual [[ateísmu]]. Escurrió un empirismu estremu, metafísicu, nel cual los oxetos esisten si son percibíos ''Esse est percipi'' (ser ye ser percibíu) de cuenta que un oxetu siempres ye percibíu; porque si nengún humanu percibir [[Dios]] sería la entidá encargada de percibilo. La perceición seya que non ye'l fundamentu del ser. Tales idees más qu'empíriques respuenden a un sentíu [[Idealismu|idealista]].<ref>Osborne, Richard. Filosofía I pa primerices. Buenos Aires: Longseller 2005. ISBN 987-9065-30-1. pg.161. George Berkeley: ''Esse est percipi''</ref><ref>Macmillan Encyclopedia of Philosophy (Enciclopedia Macmillan de filosofía) (1969), "George Berkeley", vol. 1, pg. 297.</ref><ref>''Macmillan Encyclopedia of Philosophy'' (''Enciclopedia Macmillan de filosofía'') (1969), "Empiricism" (Empirismu), vol. 2, pg. 503.</ref> [[Ficheru:David Hume.jpg|thumb|[[David Hume]] (1711-1776) sostuvo un empirismu que derivó n'[[Escepticismu filosóficu|escepticismu]].]] Per otra parte, [[David Hume]] amenorga toa conocencia, en cuanto tal, a «impresiones» y «idees».<ref>Una idea en cuanto conteníu mental ye, pa Hume, namás que l'alcordanza o la imaxe que queda d'una impresión.{{Cita|Col términu impresión refiérome a nueses más vívidas impresiones, cuando oyemos, o vemos, o sentimos, o amamos, o odiamos, o deseyamos. Y les impresiones estremar de les idees, que son impresiones menos vívidas de les que somos conscientes cuando cavilgamos sobre dalguna de les sensaciones enantes mentaes.| [[David Hume]]. Tratáu de la naturaleza humana. Llibru I. Del entendimientu. Primer parte: De les idees; el so orixe, composición, conexón, astraición etc.. Seición primer: Del orixe de les nueses idees.}}</ref> Almite dos tipos de verdaes: «verdaes de fechu»<ref>Son aquelles verdaes [[contingente]]s, esto ye, que pueden ser o nun ser. Inclúin lo que ye en realidá y lo posible, pero la so verdá xustifícase ''namái'' por aciu la perceición d'impresiones na esperiencia</ref> y «rellación d'idees»<ref>Son verdaes [[necesariu|necesaries]] porque en diches verdaes solamente establezse una rellación formal ente diches idees nel pensamientu; el so [[validez (lóxica)]] ye puramente lóxica. Les proposiciones que manifiesten diches verdaes son tales que'l predicáu ta conteníu na noción del suxetu: por eso son analítiques y la so verdá se [[Teoría de la xustificación|xustifica]] por aciu l'analís. Son lo que los racionalistes llamen [[verdaes de razón]]; el so conteníu ye [[tautoloxía|tautolóxicu]].</ref> Toa idea hai de poder ser amenorgada a una impresión correspondiente. Cuando una idea surde de la rellación ente idees, el so conteníu de realidá hai de depender de les impresiones que la motiven. Si nun atopamos diches impresiones tien de refugase como productu de la mera imaxinación ensin conteníu de realidá dalgunu. Tal asocede cola idea de [[sustancia]] y la idea de [[causa]].<ref>{{Cita|Si, persuadíos d'estos principios, faemos una revisión de les biblioteques, ¡qué estragos nun vamos faer! Si tomamos nes manes un volume de teoloxía, por casu, o de metafísica escolástica, preguntemos: ¿contién dalgún razonamientu sobre la cantidá o los númberos? Non. ¿Contién dalgún raciociniu esperimental sobre cuestiones de fechu o d'esistencia? Non. Echáilo al fueu; pos nun contién más que sofistería y endrómines.| [[David Hume]]|''Enquiries Concerning the Human Understanding and Concerning the Principles of Morals'', [1748]}}</ref> Un conxuntu d'impresiones xeneren una asociación d'idees al respeutive de un fechu y un xuiciu al respeutu. Un asesinatu, por casu, nun ye nin puede ser amenorgáu a una impresión<ref>Como tal l'asesinatu nun ye daqué sensible perceptible polos sentíos. Nun tien color, nin soníu.. etc. Pero sí tien una referencia a impresiones d'esperiencia, como verdá de fechu que remite a la esistencia d'un hechoh</ref> Ye una rellación d'idees: La idea del fechu de matar a un home (alcordanza d'una impresión) xunto cola idea del "ofiendo que produz" na conciencia como impresión interna queda acomuñada nuna nueva idea: "asesinatu" como escurre qu'espresa un xuiciu moral relativu al refugu de l'asociación de los dos impresiones: L'asesinatu ye daqué "malu" como apreciación suxetiva [[moral]] pero nun tien conteníu de conocencia verdadera o falsu. D'igual manera la noción de [[causa]] nun puede ser amenorgada a una impresión; surde de la rellación ente idees. ¿Cuál ye la rellación que xune a dos idees como causa? Pa Hume rescampla que la rellación causal establecer sol puntu de vista de "una socesión constante d'impresiones" que xeneren nel home un vezu» o «costume». A la impresión de poner un caciplu con agua nel fueu siempres se sigue que l'agua se caliente. Ye la conciencia la qu'acomuña estos dos impresiones socesives como idees (el fechu de poner l'agua al fueu, y que-y asoceda'l fechu de que se caliente). Esta asociación constitúi una nueva idea, la idea de [[causa]], que'l so fundamentu ye la mira de que "el fechu de qu'hasta agora m'asocedió que siempres que pongo un caciplu con agua al fueu esta calezse" déxame afirmar: "El fueu calez l'agua"; ye dicir el fueu ye la causa de que l'agua se caliente. Pero nun podemos atopar nenguna impresión que tenga rellación direuta cola idea de causa. Y el conteníu de realidá d'una idea solamente tien sentíu en referencia a la impresión de la que se derive. La idea de causa, pos, ye daqué puramente suxetivu, resultáu de l'asociación de la mente de dos impresiones socesives que la so conexón nun apaez como evidencia. ==== Lo analítico y lo sintético, lo a priori y a posteriori ==== Les consecuencies que se deriven del conceutu de causa, tal como lo concibe [[David Hume|Hume]], al respeutive de una conocencia que pretenda ser científicu nun puede ser más destructivu. Conduz a un [[escepticismu filosóficu|escepticismu]] yá que nunca vamos poder conocer el fundamentu de les nueses impresiones y la conocencia de la esperiencia nunca nos dexará salir d'un [[suxetivismu]] incompatible cola ciencia. Per otru llau la ciencia del sieglu XVII ta amosando unos ésitos induldables na conocencia de les lleis de la naturaleza, según nel dominiu de la mesma nes sos aplicaciones téuniques. Esta crítica de la noción de causa según el postuláu empirista, provocó en [[Kant]] racionalista hasta entós, el so espertar del suañu dogmáticu». Tola so obra crítica intenta superar esti supuestu que faía de tou puntu invidable la conocencia científica. L'empirismu tanto de Locke como de Hume, deriva a lo que se llamó [[asociacionismu]] que vien amenorgar la conocencia a un [[sicoloxismu]] como foi entendíu darréu.<ref>[[Maine de Biran]], [[Condillac]], considerando la idea como una forma de «representación de lo real».</ref> La ciencia tradicional, dende los griegos a la Edá Moderna, procede por conceutos. Ye independiente de la esperiencia, (lo que na Edá Moderna se conceptualiza como [[a priori]]). {|align=right border=2; style="width:450px" !L'oxetu universal de la investigación científica na ciencia tradicional aristotélica ---- :<div align=justify>Siempres que perciba na esperiencia un "gatu" dichu oxetu d'esperiencia va tener toles notes propies de la [[esencia]] de gatu, como cualidaes esenciales de "los gatos" en sentíu universal, porque "esti gatu" de la esperiencia participa de la cualidá esencial de la "gatidad"; y tamién dalgunes de les notes accidentales posibles qu'individualicen a dichu gatu; si esti gatu ye blancu, va tener toles carauterístiques de la [[esencia]] de "lo blanco", porque participa la cualidá universal de "la blancura"; si'l gatu cuerre o dexa de correr, ye porque por fuercia el gatu puede adquirir y perder (participar y dexar de participar) la forma de la cualidá universal de "ser corredor", etc. |} La conocencia [[verdá]]ero ye posible porque'l [[Oxetu (filosofía)|oxetu]] d'esperiencia considérase dau como realidá oxetiva<ref>Ye dicir realidá independiente del suxetu que conoz</ref> orixe y causa de l'afección sensible que conduz a la conocencia de la esperiencia. La esperiencia garantiza la esistencia de percibir. Los conceutos, en cuantes que se deriven válidamente de la esperiencia,<ref>por aciu un procesu d'astraición de lo individual y material l'[[entendimientu]] [[intuición|albidra]] la conexón del conceutu colos oxetos de la esperiencia</ref> ponen en conexón conocimientu universal y realidá. Asina ye como de normal valórase la conocencia na conciencia non crítica qu'identifica la conocencia colo real.<ref>Sicasí dellos clásicos almitíen yá que delles cualidaes qu'atribuyimos a los oxetos podíen ser puramente suxetives. [[San Agustín]], por casu, consideraba'l tiempu como daqué suxetivu de la conciencia, y autores clásicos yá poníen en cuestión la oxetividá de los colores.</ref> Dase de xacíu que l'entendimientu ye capaz d'[[Intuición|albidrar]] la [[esencia]] universal como [[forma (figura)|forma]] de les coses percibíes na esperiencia. Ellí onde se dea'l casu del oxetu que se trate van dase les notes [[categoría|categoriales]] mesmes de dichu conceutu. La razón, nesta manera de concebir la ciencia, analiza los conceutos de forma separada de la esperiencia; clasifica y rellaciona los conceutos unos con otros per mediu de les "notes" o "cualidaes" que los caractericen; y la razón, aplicando les lleis del pensar, la [[Lóxica]], per mediu de los [[siloxismu|siloxismos]], llogra [[conclusión|conclusiones]] que son aplicables a los oxetos reales con garantía de verdá científica. La resultancia ye una ciencia de les cualidaes tal como foi la ciencia aristotélica. La ciencia asina concebida ye universal por tratar de conceutos universales que tomen a tou un universu d'oxetos, y [[necesariu|necesaria]] porque se basa nes intuiciones verdaderes de les cualidaes de los oxetos. Ye por tanto una ciencia "cualitativa" y "a priori" onde la esperiencia xuega un papel claramente secundariu.<ref>Aristóteles por eso consideraba'l [[siloxismu]] como [[argumentu]] [[categóricu]], por ser una argumentación que va lo [[necesariu]] a lo necesario por basase en «el ser de les coses» {{cita|Siloxismu ye un argumentu nel cual, establecíes ciertes coses, resulta necesariamente d'elles, por ser lo que son, otra cosa distinta.|Aristóteles An. Pr. I 24 b 18-23}}</ref> Pero'l puntu de partida de la reflexón filosófica a partir de Descartes, tantu pa los racionalistes como pa los empiristas, camuda de manera radical: * Lo dao nun ye l'oxetu de la esperiencia, sinón la [[conciencia]] del "yo" como suxetu-pensante de la esperiencia. * L'oxetu ye una "impresión" o "idea" de la conciencia. L'entendimientu opera con idees.<ref>N'asociación psicolóxica, según los empiristas, o n'asociación de rellación lóxica, según los racionalistes, pero en dambos casos nun dexa de ser rellación d'idees que la so conexón cola realidá nun ye direuta como lo yera nel sentíu tradicional de la idea albidrada pol entendimientu a partir de la esperiencia sensible</ref> * Al nun haber [[intuición]] de realidá no sensible percibíu nun hai garantía de que la rellación ente idea-oxetu tenga fundamentu no realmente oxetivo. Dicha rellación convertir en problemática. El racionalismu presenta una xustificación de la ciencia, por aciu les idees innates, a partir de la idea de Dios, pero l'argumentu nun resulta convincente.<ref>Vease [[argumentu ontolóxicu]]</ref> L'empirismu valora la ciencia como un fechu inesplicable, con un fundamentu puramente ocasional y probable según una inducción suxetivo y habitual.<ref>Racionalistes: Conocemos la realidá porque Dios nun puede engañar nes nueses conocencies. Empiristas: Confiamos en que les coses hasta agora y según el nuesu vezu o costume fueron asina, pero nun podemos afirmar con certidume que dichu comportamientu seya [[necesariu]]</ref> ¿Qué garantía podemos tener de que les conexones ente les idees tengan correllación coles conexones de la realidá?<ref>Los estremos d'esta concepción dan llugar a delles maneres de pensamientu: el [[solipsismu]], más qu'un pensamientu una especulación pocu adoptable na práutica; per otru estremu, pensar que l'orde de conexón de les idees corresponder col orde de conexón de la realidá, vien ser el [[ocasionalismu]], [[Malebranche]] y el [[monismu]] [[panteísmu|panteista]] de [[Spinoza]]; finalmente van dar llugar más tarde a los diversos [[idealismu|idealismos]].</ref> Pero la ciencia na Edá Moderna ye un fechu. Adquirió, a partir de les aplicaciones del cálculu matemáticu, un métodu y un ésitu induldable nel dominiu de la naturaleza y nes sos aplicaciones práutiques. Una ciencia basada na cantidá” y la midida” y nes rellaciones matemátiques que dexen establecer “hipótesis esplicatives” que se confirmen na esperiencia por aciu los [[esperimentu|esperimentos]]. Nin los racionalistes nin los empiristas atopen una [[principiu de razón abonda|razón abonda]] de les propiedaes de dichu conocencia: * Como analíticu y [[a priori]] ye independiente de la esperiencia. Por eso puédense [[Razonamientu deductivu|deducir]] consecuencies a partir de determinaos conceutos llograos a priori pola razón como hipótesis y analises sobremanera matemáticos. Consecuencies que, darréu, son [[verificación|verificaes]] na esperiencia por aciu los [[esperimentu|esperimentos]]. * Pero sintéticu por otru, en cuantes que nun puede amenorgase a unes [[verdaes de razón]] puramente analítiques en que los predicaos tán conteníos na noción del suxetu. Los esperimentos amuesen que les consecuencies deducíes son una ampliación de la conocencia; pos [[esplicación|espliquen]] el fundamentu de la esperiencia. {|align=right border=2; style="width:450px" |La ciencia cuantitativo y deductivo por aciu analís matemáticu amuesa ésitos induldables na Edá Moderna ---- :<div align=justify>[[Galileo]] prediz por aciu deducción matemática que la "aceleración", como conceutu non empíricu, nel movimientu de cayida de los "graves" ye "constante"<ref>Vease descripción detallada del procesu d'esti estudiu y métodu de Galileo en [[lóxica empírica]]</ref> y por aciu l'estudiu y cálculu de la trayeutoria de la lluz inventó'l telescopiu; [[Evanxelista Torricelli|Torricelli]] determina que nun recipiente de mercuriu nel que s'introdució un tubu finu'l mercuriu va alzar hasta un determináu altor, y que xubiendo per un monte adulces el nivel del mercuriu del tubu va dir baxando, sobre la hipótesis de que la "presión atmosférica", como conceutu de la razón independiente de la esperiencia, va faer baxar el mercuriu del tubu; [[Blaise Pascal|Pascal]] aplicando los principios de la [[presión]] de los fluyíos, como conceutu de razón non d'esperiencia sensible, inventa la [[prensa hidráulica]]; [[Kepler]], o meyor dichu los sos cálculos matemáticos, faen posible determinar "a priori" esto ye, primero qu'asoceda, la posición de los planetes ya inclusive la esistencia futura d'un eclís con años d'antelación... etc.<ref>Nótese que los conceutos de velocidá, aceleración, trayeutoria de la lluz, presión, órbita planetaria, etc. son conceutos que nun son llograos a partir de los datos sensibles, yá que nun los tienen; sinón conceutos que nacen del propiu entendimientu na so reflexón como "esplicación hipotética" de la esperiencia, qu'han de ser "confirmaos" por aciu los esperimentos. Asina lo consideraron los racionalistes entós daquella</ref> |} ¿Cómo ye posible qu'un meru conceutu del entendimientu o un cálculu matemáticu, dambos productos de la especulación de la razón humana pueda determinar o predicir los fechos de la esperiencia? {|cellpadding=10 align=left |- | {|align=left border=2; style="width:230px" |Les lleis de la ciencia nun pueden ser analítiques, o a priori ---- Non cabo dulda de que les lleis científiques nun son analítiques y amplíen la conocencia. Rescampla que del conceutu de «cuerpu» como ser material y perceptible polos sentíos nun se sigue por analís del conceutu, ensin más considerancia, la llei: "Tolos cuerpos atraer en razón direuta de les sos mases y en razón inversa al cuadráu de les sos distancies" |} |} {|cellpadding=10 align=right |- | {|align=right border=2; style="width:175px" |Les lleis de la ciencia nun pueden ser sintétiques o a posteriori ---- Pero la esperiencia o esperimentu, por ser siempres individual y sometíu a condiciones, nun puede sirvir de fundamentu que nos dexe asegurar que dicha esperiencia, o resultancia del esperimentu, ye consecuencia d'una [[llei]] de la [[Naturaleza]].<ref>Vease [[Lóxica empírica]]: «Crítica del esperimentu»</ref> |} |} Tal ye'l problema de les rellaciones ente la ciencia y la esperiencia al que nin el racionalismu nin l'empirismu dan respuesta de manera convincente. {{clear}} ===== La solución kantiana ===== [[Ficheru:Immanuel Kant portrait c1790.jpg|thumb|[[Immanuel Kant]].]] [[Immanuel Kant]] intenta realizar una síntesis que fixera posible la conocencia científica universal y necesariu pero que les sos verdaes nun fueren puramente formales y analítiques sinón que pudieren ser materiales.<ref>Ye dicir con conteníu empírico y por tanto sintétiques</ref> Pa ello intenta xustificar la posibilidá y esistencia d'unos xuicios sintéticos a priori, que seríen los xuicios propios de la ciencia: Universales y necesarios, por ser a priori, pero sintéticos porque amplíen la conocencia nel so conteníu material al estender los posibles predicaos con independencia de la noción del suxetu, superando les llimitaciones de les [[verdaes de razón]]. Pa xustificar tales xuicios refuga que l'entendimientu seya como una "tabla rasa" que se llinda a recibir pasivamente la información que-y llegue de los datos sensibles, de la mesma forma que refuga la capacidá d'[[intuición]] del entendimientu. Pela cueta afirma que l'entendimientu ye activu. Considera que la intuición vien dada pola sensibilidá<ref>magar sometíes a ciertes condiciones a priori, como intuiciones pures independientes de la esperiencia, l'espaciu y el tiempu</ref> y que los conceutos son ellaboración del propiu entendimientu<ref>Según ciertos conceutos puros, [[categoríes]], sobre les cualos recái cada clase de los xuicios posibles. D'esta miente les intuiciones, ordenaes nun espaciu y tiempu daes, queden arrexuntaes y clasificaes de forma universal y necesaria nunos xuicios oxetivos porque nun dependen de la esperiencia del suxetu que conoz. Siquier pa tou entendimientu humanu</ref> y sirven como xustificación de la conocencia científica. Coles mesmes a partir de diches condiciones non empíriques, a priori, pueden determinase les condiciones xenerales de la esperiencia lo que dexa la predicción y previsión científica nel dominiu de la naturaleza.<ref>Vease [[Analoxía]]: Analoxíes de la esperiencia en Kant.</ref> La conocencia espresada n'enunciaos (o xuicios), como pensaba Kant: {|{{tablaguapa}} !Verdá !Condición !Orixe !Xuiciu !Exemplu |- |Verdad de fechu |Contingente y particular |A posteriori; depende de la esperiencia |[[Distinción analíticu-sintéticu|Sintéticu]]: amplía la conocencia. El predicáu nun ta conteníu na noción del suxetu |Tengo un llibru ente les manes |- |Verdá de razón |Necesaria y universal |A priori; nun depende de la esperiencia | Analíticu: El predicáu atópase na noción del suxetu |Tolos mamíferos son animales |- |Verdá científica |Universal y necesaria |A priori; nun depende de la esperiencia, pero namái aplícase a la esperiencia |Sintéticu a priori: amplía la conocencia. Solo aplicable a los fenómenos |Los cuerpos atraer en razón direuta de les sos mases y en razón inversa al cuadráu de les sos distancies |} Pero la cuestión de tales xuicios resulta menos relevante que'l problema que plantega alrodiu de les llendes de la conocencia. Los xuicios sintéticos a priori, ye dicir la ciencia, namái son posibles na so referencia a lo [[fenómenu|fenoménicu]], esto ye, al campu de la esperiencia [[posible]]. La [[Lo real|realidá]] como [[noúmeno]] namái puede ser pensada, non conocida. La evidencia ye un productu de la conciencia al respeutive de la so perceición o idea o conceutu<ref>En cuantes que son conteníos mentales</ref> y desconectada de [[lo real]]:<ref>Entendíu como conteníu extramental</ref> * Si nun podemos trescender a la mesma conciencia, ¿qué rellación esiste ente lo real y la nuesa perceición? ¿Ye una rellación causal? * Si la [[causa]] ye una rellación d'idees, como diz Hume, o un conceutu a priori, una categoría del entendimientu, como diz Kant, nun podemos conocer lo real. ¿Qué ye entós lo real pa poder ser entendíu como causa? * Si, según los empiristas, nun podemos estremar el mundu percibíu del mundu esterior ¿Por qué, sicasí, surde de manera inevitable la entruga per un mundu esterior al pensamientu? Tal ye'l problema esencial pal estatutu de la conocencia científica. === Edá Contemporánea === Como reaición ante los escesos especulativos de los diversos [[idealismu|idealismos]] que surdieron a partir de la filosofía kantiana, productu del enfotu na capacidá "activa" o creadora del pensamientu [[dialéutica|dialécticu]] de la Razón,<ref>Idealismu suxetivu [[Fichte]]; idealismu oxetivu [[Friedrich Schelling|Schelling]] y, sobremanera la filosofía de [[Hegel]], y na so aguada materialista'l [[marxismu]]</ref> el sieglu XIX dio llugar a un xenéricu empirismu científicu carauterizáu pol refugu de cualquier tipu d'especulación metafísica a la que consideraron como'l principal enemigu de la ciencia y de la filosofía. Ensin referencia dalguna a les idees innates o al conteníu empírico del asociacionismu carauterísticu de los pensadores anteriores, esti empirismu supera claramente l'escepticismu del empirismu clásicu, aceptando la ciencia como un fechu que ta ende na base mesma de la mesma esperiencia. Una ciencia que na so unión cola téunica constitúi yá una unidá científicu-téunica. Este ye la traza esencial que caracteriza a bien diversos autores y escueles xuníes sol conceutu del [[positivismu]], d'inspiración claramente empirista ==== Positivismu ==== {{AP|Positivismu}} Dende un positivismu estremu<ref>Puesto que nun podemos dir más allá de lo [[fenómenu|fenoménicu]], tomemos lo fenoménico como realidá; la realidá queda determinada por aquello que puede cuntase, midir o pesar, porque nun hai otru conteníu de conocencia posible</ref> hasta un positivismu cuasi idealista, el sieglu XIX y empiezos del XX ufierta un perricu panorama d'autores y escueles toes so denominación positivista y d'inspiración empirista fuertemente xuníes a la idea de progresu na conocencia científica-téunicu. La traza común que caracteriza a toos ellos ye'l refugu a la [[Metafísica]] como pseudociencia productu de la especulación de la razón y ensin xustificación dalguna. Esti Positivismu xenéricu toma solo en considerancia la conocencia científica. Ésti ye productu lóxicu de l'aplicación rigorosa d'un [[métodu científicu]] y de l'afirmación de [[teoría|teoríes]] que puedan xustificase nel [[esperimentu]]. [[Ficheru:JohnStuartMill.JPG|thumb|[[John Stuart Mill]].]] Surde en Francia, siendo'l so fundador quien creó la denominación de positivismu, [[Auguste Comte]] y toma nueves formes de la mano del británicu [[John Stuart Mill]] y estiéndese y desenvuelve pol restu d'Europa hasta'l primer terciu del sieglu XX. Toles actividaes filosófiques y científiques tienen d'efectuase namái nel marcu del analís de los fechos reales [[verificación|verificables]] pola esperiencia. Carauterízase pola defensa d'un métodu siendo l'exemplu ideal la ciencia física que trunfa claramente nel dominiu de la naturaleza y nes aplicaciones téuniques que d'ella se deriven. La ventaya fundamental d'esti métodu ye'l so [[llinguaxe formalizáu|formalización]] y la posibilidá d'espresar les sos lleis en llinguaxe matemáticu, que fai posible la construcción de [[modelos]] teóricos a partir del rigor del [[cálculu]]. La unión del métodu científicu como tal y la téunica cada vez son más estreches y adulces vanse a constituyir nun tou científicu-téunicu]. L'oxetivu de la ciencia ye [[esplicación|esplicar]], entendiendo por tal el poder englobar los [[fenómenu|fenómenos]] nun marcu [[teoría|teóricu]] de [[lleis]] xenerales. L'ideal d'una Ciencia Unificada va ser el postreru postuláu del llamáu [[neopositivismu]] que'l so fracasu abre les puertes a les nueves maneres de filosofía actual. La crítica a la Metafísica, como busca de lo que ta más allá de la Ciencia, ye considerada a partir de lo que se llamó les trampes del llinguaxe», lo que supunxo un interés nel estudiu del llinguaxe tantu na so dimensión formal, [[empirismu lóxicu]] como en cuanto llinguaxe natural, estudiando los xuegos del llinguaxe», que dio llugar a toa una corriente d'empirismu concebíu como [[filosofía analítica]]. Evidentemente la unidá de métodu y la so aplicación a los distintos oxetos d'investigación, según la rixidez en que se consideren los principios empiristas dan llugar a diversidá de "empirismos" y positivismos.<ref>[[José Ferrater Mora]] llega a estremar hasta siete empirismos distintos: «(1) L'empirismu llamáu por antonoma­sia "sensible". Cuando se destacar el papel que desempeñen les sensaciones nel conu­encimento úsase'l nome "sensacionismu". (2) L'empirismu "intelixible". Según el mesmu, los llamaos "oxetos ideales" —nú­meros, proposiciones, conceutos, etc.— son oxetu de la esperiencia, entendiéndose esta nun sentíu ampliu. Dellos fenomenólogos falaron nesti sentíu d'un empirismu (o positivismu) total contra l'empirismu (o positivismu) sensible. (3) L'empirismu moderáu o empiris­mo críticu, qu'almite l'orixe empíricu de la conocencia, esto ye, qu'almite que toa conocencia fundir na experien­cia sensible, pero que rique ser exami­nado y controláu por dalgún esquema o cuadru conceptual. (4) L'empirismu radical, espresión de­bida a William James, pa quien inclusive les rellaciones son "esperimentales". Según escribi James en ''Essays in Radical Empiricism'' (II, 1), "con cuenta de un empi­rismu seya radical ye menester que nun almita nes sos construcciones nengún elementu que nun seya direutamente esperimentáu, nin ex­cluya d'elles nengún elementu que seya di­reutamente esperimentáu". (5) L'empirismu "total", qu'hai defen­dido S. Alexander (''Space, Time, and Deity'', llibru I, cap. 6), al xuntase a la máxima de Hume según la cual hai que buscar siempres la base empírica de les nueses idees, pero corrixéndola, si ye menester, pa combatir cualquier posible inadmitible pre­xuiciu en favor de ciertes impresiones. Pa Alexander "un empirismu cabal acepta la so fórmula [la de Hume], pero como nun tien nengún prexuiciu en favor de les esistencies separaes o distintes qu'atraen la nuesa atención, aportuna en que nel cursu de les inspeiciones efectuaes pola esperiencia, nengún elementu tien de ser omitíu del in­ventario". Nin siquier hai que faer como Hume y detenese nes condiciones les sos­tantivas (o sustantivistas) del yo, escaeciendo les sos condiciones transitives, una y bones ello tien por consecuencia escaecer "la esencial con­tinuidad de la mente". (6) L'empirismu llamáu "integral", que foi defendíu por [[Risieri Frondizi]]. (7) L'empirismu "dialécticu" de que dacuando faló l'autor de la presente obra y que consiste, grosso modo, n'usar ciertos conceutos como conceutos-llendes, esto ye como non denotativos de nenguna realidá y al empar en tratar estos conceutos como al empar contrapuestos y complementarios. (8) L'empirismu lóxicu.» (Ferrater Mora, José. ''Diccionariu de filosofía''.)</ref> {{Cita|Les vinculaciones ente'l pragmatismu y l'empirismu fueron siempres complexes, ambivalentes y estreches. N'efeutu, magar puede dicise que'l pragmatismu clásicu constitúi una filosofía de raigón empirista, nun ye menos ciertu que tolos autores pragmatistas desenvolvieron una crítica novedosa del vieyu empirismu británicu. Yá seya que se trate del "realismu críticu del sentíu" de Peirce,1 del empirismu radical de James o del instrumentalismu de Dewey, en toos estos casos s'evidencia la receición crítica que del empirismu efectuaron los clásicos del pragmatismu. Nos nuesos díes, col xiru llingüísticu pel mediu, la situación camudó sensiblemente. Depués de los ataques de Quine a los dos dogmes del empirismu -la [[distinción analíticu-sintéticu]] y el reduccionismu sumaos a la crítica de Davidson al dualismu esquema-conteníu (el supuestu tercer dogma), poco paez quedar d'una filosofía que pueda llomase de "empirista". En términos d'historia de la filosofía, la novedá cola qu'atopamos equí ye la d'un pragmatismu fondamente divorciáu del empirismu o, nel casu de Rorty, un pragmatismu claramente anti-empirista. Con éses, asitiándome nel senu del pragmatismu contemporaneu, quixera encetar les vinculaciones ente estos dos corrientes filosófiques -l'empirismu y el pragmatismu- a partir d'un problema que resultó central na epistemoloxía contemporánea, esto ye, el de si la esperiencia constitúi, en dalgún sentíu, una instancia de llexitimación de les nueses creencies. Na primer seición d'esti trabayu alderico la tesis rortyana según la cual la esperiencia namái causa creencies, pero nun les xustifica (I). Na segunda seición, sicasí, presento les llinies xenerales d'una concepción alternativa que, evitando una recaída nel llamáu "mitu de lo dao", pretende devolve-y a la noción de "esperiencia" el so significáu epistemolóxicu (II).|Daniel Kalpokas. «Pragmatismu, empirismu y representaciones. Una propuesta avera del papel epistémico de la esperiencia.» (UBA-UNC-CONICET)- ''Añal. filos''. v.28 n.2 Ciudá Autónoma de Buenos Aires nov. 2008}} ==== Fenomenoloxía ==== {{AP|Fenomenoloxía (filosofía)}} Más amestada al heriedu kantianu pero considerando la conocencia con sentíu [[realismu filosóficu|realista]] asítiase la fenomenoloxía que pretende enfusar na esencia de lo fenomenolóxicu p'atopar el fundamentu de la realidá que la sostién. La fenomenoloxía suel xunise a [[Franz Brentano]] como'l so fundador col lema de "vuelta a les coses". Dende la psicoloxía considera que la conciencia tien un sentíu [[intencionalidad|intencional]] lo que supón un enfoque dafechu nuevu frente al pixín [[asociacionismu]] psicolóxicu del sieglu anterior, qu'él refuga, y ufierta un enfoque escontra un realismu de nueva fundamentación recuperando la importancia del llinguaxe na manifestación de la conocencia. [[Husserl]] desenvuelve esta idea d'[[intencionalidad]] de la conciencia, en cuantes que la conciencia nun ye nunca pura, sinón que si ye conciencia ye conciencia de daqué, ye dicir precisa d'un oxetu pa constituyise como tal. La conciencia nun ye mera conciencia de "yo",<ref>según plantegó Descartes col so "piensu depués esisto"</ref> sinón una conciencia de tar-en-el mundu abierta intencionalmente a la realidá. [[Husserl]] pretendió atopar una "evidencia intuitiva," o intuición d'esencia al traviés de lo fenomenolóxicu<ref>Lo que consideró como una "amenorgamientu eidética"</ref> que vien ser una especie d'intuición trascendental, en sentíu kantianu, que restaura, de dalguna forma, la intuición clásica de la oxetividá de la conocencia. [[Cassirer]], pela so parte, dende la superación del Kantismu, reinterpreta la necesidá de la dimensión trascendental de los conceutos por aciu el nuevu conceutu de [[funcionalismu|función]]. Estudia coles mesmes la dimensión humana como "animal simbólicu" y de llinguaxes que se formalicen en tres sistemes simbólicos, cada unu según una función: El sistema de los mitos como función espresiva; el sistema del llinguaxe común que respuende a una función intuitiva; y el sistema de les ciencies que respuende a una función representativo y significativo. La conocencia del mundu interprétase asina nuna dimensión cultural y social. [[Heidegger]] considera que la perspeutiva dende la que la ciencia considera les coses nun ye abonda y llinda o despinta la conocencia de la [[ente|entidá]] como realidá, quedándose namái nel so aspeutu de pixín [[Oxetu (filosofía)|oxetu]].<ref>«[...] l'home alzóse al yo-idad del ego cogito. Nesta posición toles entidaes apuerten oxetos. Les entidaes, como oxetives, absorber na inmanencia de la suxetividá. L'horizonte yá nun alluma dende fora de sigo mesmu.» (Heidegger. Holzwege, nota 63, p. 241)</ref> La ciencia trata d'objetividad pero la filosofía va más allá na so aición clarificadora qu'abre la conciencia al horizonte del sentíu y a la comprensión intuitiva de la plenitú de significáu. La física nun puede llegar a la entruga pola cosa. {{Cita|¿Ye la ciencia'l patrón de midida pal saber, o hai un saber nel cual determinar el fundamentu y la llende de la ciencia y con ello la so propia eficacia?|Heidegger. Die Frage nach dem Ding, Tubinga, Max Niemeyer (3ª edición), p.8}} {{Cita|[...] les plantes del botánicu nun son les flores del llenderu, l'orixe» que xeográficamente s'afita pa un ríu nun ye'l «manantial cristalín»|Heidegger. Ser y Tiempu.}} Lo que nos lleva a una distinción ente comprensión intuitiva y comprensión teórica, amosando que cuando queremos entender la realidá plena de significáu partimos necesariamente de lo que ye por sí mesmu natural y anterior al propiu significáu. Curiosamente Heidegger coincide nesti planteamientu colos [[filosofía analítica|filósofos analíticos]], herederos del positivismu, que parten de supuestos dafechu distintos como [[John Langshaw Austin|Austin]] o [[Donald Davidson|Davidson]] y [[Rorty]] y entra de llenu na considerancia actual del problema de la [[Evidencia (filosofía)|evidencia]] y la so rellación col llinguaxe. ==== Posmodernidad ==== {{AP|Posmodernidad}} La conocencia y el mesmu llinguaxe nel que s'espresa son [[interpretación|interpretativos]]. Ye necesaria la [[hermenéutica]]. Nueves maneres de concebir la [[evidencia (filosofía)|evidencia]] y la [[certidume]] con nel progresu y apertura de nueves perspectives abriéronse nel desenvolvimientu de la mesma ciencia y de la reflexón filosófica. Les importantes meyores de la ciencia no referente a los mecanismos de la [[evolución]] con especial referencia a la [[xenética]], la [[Bioloxía]] polo xeneral y n'especial la [[Bioloxía Molecular]], [[Etoloxía]], [[Neuroloxía]], [[Psicoloxía]], lo mesmo que de los métodos de tratamientu de datos na configuración [[modelos]] teóricos, abre caminos insospechados alrodiu de les dimensiones de lo [[cognitivu]]. Lo [[cognitivu]], engloba non solo la conocencia conceptual sinón l'[[actividá]] xeneral del home na so rellación al mediu, concebíu como [[sistema]] al traviés del llinguaxe y de la cultura en que'l so ámbitu producir el fechu de la conocencia entendida como función operativa. El conceutu de [[verdá]], entós, adquier una variedá de matices non solo [[epistemoloxía|epistemolóxicos]], sinón [[social]]es y [[cultura|culturales]] que paez convertir la conocencia nun caleidoscopiu de colores onde los medios de comunicación social y los poderes sociales son tamién factores importantes no que [[Lyotard]] llapada performatividad de la verdá. Nin empirismu nin racionalismu. Nin a priori nin a posteriori. Lo cognitivo engloba toles dimensiones del ser humanu; magar no referente a lo que güei ye'l fenómenu científicu-téunicu, los métodos y la [[validez (epistemoloxía)|validez]] dada a una [[teoría]] pola [[comunidá científica]] ye ensin dala dulda la meyor garantía d'una [[verdá]] oxetiva, frente a la validez que dean o puedan otorgar otres instancies cultural y social.<ref>Creencies relixoses, prexuicios sociales, ideoloxíes, astroloxía, maxa... etc.</ref> A última hora, lo que se perdió ye una concepción estrecha de la ciencia amestada direutamente a una [[verdá]] universal y [[necesariu|necesaria]] según la necesidá de [[Teoría de la xustificación|xustificase]] nos estrechos llendes nos que'l meru empirismu de los esperimentos pretendía zarralo. == Ver tamién == * [[Lóxica empírica]] * [[Empirismu lóxicu]] * [[Gnoseoloxía]] * [[Conocencia empírica]] * [[Filosofía de la ciencia]] * [[Distinción analíticu-sintéticu]] * [[Empirismu radical]] * [[Sensualismu]] * [[Ciencia]] * [[Verdá]] * [[Cuasi-empirismu matemáticu]] * [[Llei de Murphy]] * [[Llei de Moore]] == Notes y referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía adicional == * {{cita llibru |apellíu=Black |nome=M. |títulu=Inducción y probabilidad |añu=1984 |isbn=84-376-0188-6 |ubicación=Madrid |editorial=Cátedra}} * {{cita llibru |apellíu=Blackburn |nome=S. |títulu=Enciclopedia Oxford de filosofía |añu=2001 |isbn=84-309-3699-2001 |ubicación=Madrid |editorial=Tecnos}} * {{cita llibru |apellíu=Cassirer |nome=Ernst |enllaceautor=Ernst Cassirer |títulu=Individuu y cosmos na filosofía del Renacimientu |añu=1951 |allugamientu=Buenos Aires |editorial=Emecé}} * {{cita llibru |apellíu=Copleston |nome=Frederick |enllaceautor=Frederick Copleston |títulu=Historia de la Filosofía. 9 tomo |añu=1982 |isbn=84-344-3937-9 |ubicación=Barcelona |editorial=Ariel S. A. Santu Joan Despí}} * {{cita llibru |apellíu=Dancy |nome=Jonathan |enllaceautor=Jonathan Dancy |títulu=Introducción a la epistemoloxía contemporánea |añu=1993 |ubicación=Madrid |editorial=Tecnos}} * {{cita llibru |apellíu=Descartes |nome=René |enllaceautor=René Descartes |títulu=[[Discursu del métodu]] |añu=1983 |ubicación=Madrid |editorial=Alianza}} * {{cita llibru |apellíu=Capra |nome=F. |títulu=La ciencia de Leonardo. La naturaleza fonda de la mente del gran xeniu del Renacimientu |añu=2008 |isbn=978-84-339-6278-2 |ubicación=Barcelona|editorial=Anagrama}} * {{cita llibru |autor=Cid F. ''et alii''. |títulu=Historia de la ciencia (3 tomos) |añu=1977 |isbn=84-320-0841-9 |ubicación=Barcelona |editorial=Planeta}} * {{cita llibru |apellíu=Ferrater Mora |nome=José |enllaceautor=José Ferrater Mora |títulu=Diccionariu de filosofía (4 tomos) |añu=1984 |isbn=84-206-5299-7 |ubicación=Barcelona jorge em|editorial=Alianza Diccionarios}} * {{cita llibru |apellíu=Geymonat |nome=Ludovico |enllaceautor=Ludovico Geymonat |títulu=Filosofía y filosofía de la ciencia |añu=1965 |ubicación=Barcelona |editorial=LaborMadrid}} * {{cita llibru |apellíu=Goldberg |nome=Y. |títulu=El celebru executivu |añu=2002 |ubicación=Barcelona |editorial=Crítica}} * {{cita llibru |apellíu=Hermendahl |nome=Y. |títulu=Física y filosofía |añu=1969 |ubicación=Madrid |editorial=Guadarrama}} * {{cita llibru |apellíu=Koyré |nome=Alexandre |enllaceautor=Alexandre Koyré |títulu=Del mundu zarráu al universu infinitu |añu=1979 |ubicación=Madrid |editorial=Sieglu XXI}} * {{cita llibru |apellíu=Kuhn |nome=Thomas |enllaceautor=Thomas Kuhn |títulu=La estructura de les revoluciones científiques |añu=1981 |ubicación=Méxicu |editorial=Fondu de Cultura Económica}} * {{cita llibru |apellíu=Lamote de Grignon |nome=C. |títulu=Antropología neuroevolutiva: un estudiu sobre la naturaleza humana |añu=1993 |editorial=Faes Farma}} * {{cita llibru |apellíu=Lyotard |nomes=Jean-François |enllaceautor=Jean-François Lyotard |títulu=La condición postmodeerna: informe sobre'l saber |añu=1994 |ubicación=Madrid |editorial=Cátedra}} * {{cita llibru |apellíu=Merleau-Ponty |nome=Maurice |enllaceautor=Maurice Merleau-Ponty |títulu=[[Fenomenoloxía de la perceición]] |añu=1985 |isbn=84-395-0029-7 |ubicación=Barcelona |editorial=Planeta DeAgostini}} * {{cita llibru |apellíos=Moulines Castellví |nomes=C. Ulises |títulu=La estructura del mundu sensible. Sistemes fenomenalistas |añu=1973 |ubicación=Barcelona |editorial=Ariel}} * {{cita llibru |apellíu=París |nome=C. |títulu=Física y Filosofía: El problema de la rellación ente ciencia física y filosofía de la naturaleza.La lóxica de la investigación científica |añu=1952 |ubicación=Madrid}} * {{cita llibru |apellíu=Popper |nome=Karl |enllaceautor=Karl Popper |títulu=[[La lóxica de la investigación científica]] |añu=1977 |ubicación=Tecnos}} * {{cita llibru |apellíu=Quesada |nome=D. |títulu=Saber, opinión y ciencia: Una introducción a la teoría de la conocencia clásico y contemporáneo |añu=1998 |isbn=84-344-8746-2 |ubicación=Barcelona |editorial=Ariel}} * {{cita llibru |apellíu=Russell |nome=Bertrand |enllaceautor=Bertrand Russell |títulu=La conocencia humana: el so algame y les sos llimitaciones |añu=1959 |isbn=84-320-0841-9 |ubicación=Madrid |editorial=Taurus}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20091026235905/http://geocities.com/jenniferpp2004/ Racionalismu y Empirismu] * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=L'Empirismu |2=http://www.cibernous.com/glosariu/alaz/empirismu.html |date=March 2025 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.scielo.org.ar/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1851-96362008000200006&lng=pt&nrm=iso&tlng=ye Pragmatismu, empirismu y representaciones. Una propuesta avera del papel epistémico de la esperiencia] * [http://www.monografias.com/trabayos/filoycienempi/filoycienempi.shtml Empirismu y Teoría del Deprendimientu] * [http://www.intelligent-systems.com.ar/intsyst/empiriciSp.htm Empirismu, influencia na Intelixencia Artificial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070608151353/http://www.intelligent-systems.com.ar/intsyst/empiriciSp.htm |date=2007-06-08 }} {{Tradubot|Empirismo}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Empirismu]] [[Categoría:Filosofía de la ciencia]] 8lglr7qoo1mio752kq3e1nlj0s6qwmw Guayaquil 0 95259 4501067 4499806 2026-06-21T08:01:35Z Limotecariu 735 4501067 wikitext text/x-wiki {{rexón}} '''Guayaquil''' (oficialmente '''Santiago de Guayaquil''') ye la ciudá más poblada y la más grande de la [[Ecuador|República del Ecuador]]; con una población na so [[área metropolitana]] cercana a los 3&nbsp;113&nbsp;725 habitantes. L'área urbana de Guayaquil, tamién conocida como [[Conurbación de Guayaquil|Gran Guayaquil]], alliniar ente les [[Ciudaes más grandes del mundu|ciudaes más grandes d'América]]. Ye amás un importante centru de comerciu con influencia a nivel rexonal nel ámbitu [[Comerciu|comercial]], de [[finances]], [[política|políticu]], [[cultura]]l y d'[[entretenimientu]]. La ciudá ye la [[cabecera cantonal]] del [[Guayaquil (cantón)|cantón homónimu]] y la capital de la [[Provincia del Guayas]]. Alcontrada na mariña del [[Océanu Pacíficu]] na [[Rexón Mariniega del Ecuador]], l'este de la ciudá ta a veres del [[ríu Guayas]], a unos 20 quilómetros de la so desaguada nel Océanu Pacíficu, mientres ta arrodiada pel [[Estero Salado]] na so parte suroccidental y l'entamu de la [[Cordal Chongón Colonche]], una cadena de montes de media altitú, nel noroeste. El [[golfu de Guayaquil]] ye l'entrante d'agua más grande del Océanu Pacíficu en [[Suramérica]]. Los sos salientes estremes afitar en [[Cabo Blanco (Baltara)|Cabo Blanco]], en [[Perú]], y la [[Provincia de Santa Elena]], n'[[Ecuador]], cubriendo una distancia de 230 km. La ciudá estrémase en 16 [[Parroquia (civil)|parroquies]] urbanes, anque dientro d'una nueva alministración municipal, la so organización consiste de 74 [[Sectores de Guayaquil|sectores]]. Ye la ciudá con mayor [[densidá de población]] nel Ecuador, con un total de 2&nbsp;654&nbsp;274 habitantes, nel so aglomeración urbana, incluyendo la población urbana de Guayaquil, la población urbana de Durán y la de parroquia samborondeña de [[La Puntilla (Samborondón)|La Puntilla]] (''escluyendo la parroquia dauleña de [[L'Aurora (Daule)|L'Aurora]]'')-. Anguaño la ciudá de Guayaquil tien una [[población flotante]] cola qu'algama los 2&nbsp;684&nbsp;016 habitantes dientro del so área metropolitana,<ref>''CIA World Factbook''. CIA, 2011.</ref> teniendo en cuenta una tasa añal permediu de crecedera poblacional de 2,70%. La ciudá de Guayaquil ta compuesta de 347&nbsp;[[Quilómetru cuadráu|km²]] de superficie, de los cualos 316&nbsp;km², equivalentes al 91,9% del total, pertenecen a la tierra firme (''suelu''); ente que los restantes 29&nbsp;km², equivalentes al 8,1%, pertenecen a los cuerpos d'agua que comprenden [[ríu|ríos]]. La [[Conurbación de Guayaquil]], que ye l'Área Metropolitana de Guayaquil más allá de les llendes de la aglomeración urbana, inclúi les ciudaes de Milagro, Daule, Sableres, ente otres, dándo-y una población consolidada de 3&nbsp;113&nbsp;725 habitantes. Fundada definitivamente en [[1547]] como [[estelleru]] y [[puertu]] [[comerciu|comercial]] al serviciu de la [[Reinu d'España|Corona española]], como "Santiago de Guayaquil", depués de dellos otros intentos de fundación, sirvió de puntu principal na [[economía]] de la nación. Foi sede de grandes revoluciones y llevantamientos a lo llargo de la historia, siendo la primer ciudá ecuatoriana en llograr de forma definitiva la so [[Independencia de Guayaquil|independencia]] d'[[España]] en [[1820]]. Depués foi capital de la [[Provincia Llibre de Guayaquil]], que más tarde foi amestada pola fuercia a la [[Gran Colombia]]. Dende [[1830]] forma parte de la República del Ecuador como importante exa económica y políticu. La [[revolución marcista]] qu'espulsó al militarismu estranxeru, la [[Revolución lliberal d'Ecuador|revolución lliberal]] liderada pol xeneral [[Eloy Alfaro]], la [[revolución del 28 de mayo|revolución de mayu]] que camudó'l gobiernu y la constitución de la dómina, son importantes finxos na [[Historia d'Ecuador|historia de la nación]] que se desenvolvieron na ciudá. Santiago de Guayaquil destaca ente les [[Ciudaes d'Ecuador|ciudad ecuatorianes]] pol so eleváu usu de [[Tresporte públicu|tránsitu masivu]], y pola so densidá total y la diversidá de la so población. El puertu de la ciudá ye unu de los más importantes de la mariña del Pacíficu oriental. El 70% de les [[exportación]] quitaes del país sale poles sos instalaciones, ingresando'l 83% de les [[importación|importaciones]]. Amás, pola so posición de centru comercial, tradicionalmente conocer a la ciudá como la ''capital económica del país'', por cuenta de la cantidá d'[[empresa|empreses]], [[fábrica|fábriques]] y [[Centru comercial|locales comerciales]] qu'esisten en tola ciudá. == Toponimia == [[Ficheru:Rembrandt - Sankt Jakobus der Ältere.jpg|219x219px|thumb|[[Santiago'l Mayor]].|esquierda]] El nome de la ciudá de ''Santiago de Guayaquil'' ta suxetu a delles teoríes de les cualos los historiadores concuerden que se tien un orixe prehispánicu. Desque empecipió'l so procesu de [[Fundación de Guayaquil|fundación]] en [[1534]], ta amestáu al nome de ''Santiago'' en memoria de la so [[santu patronu]], [[Santiago'l Mayor]], [[apóstol]] de [[Xesucristu]], que ye tamién el patronu de delles ciudaes n'[[Hispanoamérica]] fundaes nel periodu colonial, como la ciudá de ''Santiago'' en [[Chile]], según de la mesma del [[España|Reinu d'España]].<ref>Avilés Pinu; Hoyos Galarza, ''Historia de Guayaquil'', p.11.</ref> Una de les teoríes, basar nuna lleenda romántica, tresmitida oralmente de xeneración en xeneración, que atribúi l'orixe etimolóxicu, a la unión de los nomes d'un cacique llamáu [[Guayas y Quil|Guayas]] y de la so esposa [[Guayas y Quil|Quil]], símbolos de la resistencia autóctona que — d'alcuerdu a la tradición popular — escoyeron lluchar hasta morrer (y n'última instancia amburar l'aldega) primero que sometese al vasallaxe impuestu polos [[conquistador]]es españoles.<ref>Correa Bustamante, p. 120.</ref> La esistencia d'un pobláu de nome similar a Guayaquil, asitiáu nes cercaníes a la ciudá de [[Durán (ciudá)|Durán]] (Autopista Durán-Boliche [[km]].&nbsp;23), foi causa d'investigaciones per parte d'arqueólogos ya historiadores, quien coincidieron que'l mesmu, al momentu de la conquista, tuvo gobernáu por un cacique llamáu "Guayaquile".<ref name="RPP">{{Cita web |url=http://www.diccionariobiograficoecuador.com/tomos/tomo12/g3.htm |títulu=Guayaquile |fechaaccesu=27 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.diccionariobiograficoecuador.com/ Diccionariu Biográficu Ecuador] |editor=Rodolfo Pérez Pimentel |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304205814/http://www.diccionariobiograficoecuador.com/tomos/tomo12/g3.htm |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> D'afayase'l verdaderu orixe, la única dulda que persistiría sería si foi dichu cacique quién dio'l nome al pueblu y al [[Ríu Guayas|ríu]] o viceversa. Pero l'investigador Ángel Véliz Mendoza nel so llibru sobre'l cacique Guayaquile afirma qu'hai referencies al topónimu a lo menos siete veces en documentos anteriores a [[1543]].<ref>{{Cita web |url=http://www.malecon2000.org/revistes/r1-nome_guayaquil.htm |títulu=El nome de Guayaquil |fechaaccesu=27 d'ochobre de 2009 |autor=El Malecón |editor=Fundación Malecón 2000 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040208072436/http://www.malecon2000.org/revistes/r1-nome_guayaquil.htm |fechaarchivu=8 de febreru de 2004 }}</ref> Créese que'l nome Guayaquil deber al últimu asentamientu de la población, en tierres del cacique Guayaquile. Esta zona tuvo ocupada pola nación chonos, grupu humanu que dende'l puntu de vista arqueolóxicu, denominar como [[cultura Milagro-Quevedo]].<ref name="RPP" /> Tres dellos tresllaos y quemes, la ciudá foi fundada definitivamente en [[1547]] sol títulu de «Bien Noble y Bien Lleal Ciudá de Santiago de Guayaquil». Dempués de la [[Independencia de Guayaquil|independencia]] de la ciudá en [[1820]], el términu "Bien Noble y Bien Lleal" sumió por cuenta de la so separación del [[Imperiu español]]. Na actualidá, el nome patronal de ''Santiago de Guayaquil'' nun ye utilizáu de forma regular, anque ye'l nome verdaderu de la ciudá. == Historia == {{AP|Historia de Guayaquil}}[[Ficheru:Plano de Guayaquil en 1741, grabado por Paulus Minguet - AHG.jpg|185px|thumb|Planu de Guayaquil en 1741]] Na [[América precolombina|yera precolombina]], la rexón de Guayaquil taba habitada por dellos asentamientos ente los cualos atopábense diverses cultures, relixones y cacicazgos. Estos pueblos constaben d'organización política, aiciones guerreres, ya intercambiu comercial con otros pueblos alcontraos escontra'l [[sur]] nel actual [[Perú]], y escontra el [[norte]] nel actual [[Méxicu]], pol navegación en balses, sofitándose na estructura fluvial del [[ríu Guayas]].<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloFundacionGuayaquil1.php |títulu=La fundación de Guayaquil y la so permanencia nel tiempu a partir del 25 de xunetu de 1547 |fechaaccesu=22 de mayu de 2009 |páxina=1 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090519072900/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloFundacionGuayaquil1.php |fechaarchivu=19 de mayu de 2009 }}</ref> Los pueblos que s'establecieron nes cercaníes del ríu fueron productu de la migración que se produció a partir de la [[cultura Manteña]], siendo estos conocíos como "Manteños del Sur" o como [[cultura Huancavilca]].<ref>Benítez; Garcés, p. 106. Benítez y Garcés sostienen que los Manteño-Huancavilca estremar en tres rames: Los manteños en [[Manabí]], los huancavilcas al norte del [[Golfu de Guayaquil]], y los punaes na [[Isla Puná]].</ref> Nel últimu periodu de la era prehispánica, el periodu de ''Integración'', los huancavilcas tomaron la mayor parte de l'actual provincia del [[Provincia de Guayas|Guayas]] y otres provincies aledañas, na cual tamién desenvolver otres cultures.<ref>Correa Bustamante, p. 11. Correa Bustamante caltién que al rematar el Periodu d'Integración sobresalieron les cultures Milagro-Quevedo y la Manteño-Huancavilca.</ref> Estes cultures desenvolviéronse independientes d'otres hasta la conquista española. Poco tiempu dempués de que [[Francisco Pizarro]] empezó la [[conquista de Perú]], y col fin de colonizar y espandir el dominiu español escontra'l norte del antiguu [[Imperiu Inca]], ordenó la fundación de la ''Villa de Santiago de Quito'' en [[1534]], cerca de l'actual ciudá de [[Riobamba]], pero al cabu de poco tiempu ordenó'l so treslláu a un llugar dientro del territoriu inca, ye por cuenta de esto que parten dos espediciones. Una de les espediciones tomó aldu norte, que fundaría no posterior la ciudá de [[Quito|San Francisco de Quito]]. Mentanto, la otra espedición tomó aldu escontra'l [[suroeste]] y llegaría a la [[Rexón Mariniega del Ecuador|rexón mariniega]], colo cual establécense en dellos sectores pero son espulsaos d'ellos pola resistencia nativa. [[Ficheru:Flag of Cross of Burgundy.svg|thumb|250px|La [[Cruz de Borgoña]], bandera militar del imperiu Español (ss. XVI-XIX).]] La [[Fundación de Guayaquil|fundación de la ciudá]] foi un procesu na cual delles espediciones españoles trataron d'asitiar una llocalidá colonial, pero por cuenta de la resistencia nativa foi un llabor demasiáu difícil. El primer asentamientu realizar [[Sebastián de Belalcázar]] en [[1534]], quien dende [[Paita]] llegó con dellos espedicionarios y fundó una llocalidá al este del [[ríu Guayas]], pero los ''chonos'' destruyeron el pobláu y mataron a casi la metá de los habitantes.<ref>Estrada Ycaza "La fundación de Guayaquil", p. 59.</ref> [[Ficheru:Escudo de Guayaquil (colonial).svg|239x239px|thumb|Escudu colonial de la ciudá y el so gobiernu.|esquierda]]En [[1536]], por órdenes de Pizarro, [[Hernando de Zaera]] treslladó'l pobláu cerca d'un sitiu denomináu "Yahual", pero por cuenta de que los exércitos españoles precisaben sofitu al sur, Zaera y el so exércitu partieron al Perú.<ref>Estrada Ycaza "La fundación de Guayaquil", p. 2.</ref> Pizarro, ordenó nuevamente'l treslláu y reconstrucción de la ciudá al [[capitán]] [[Francisco de Orellana]] y en [[1537]] la ciudá asítiase na ''Culata'', actual sector de [[La Puntilla (Samborondón)|La Puntilla]] en [[Samborondón (cantón)|Samborondón]], y depués Orellana partío nuevamente escontra [[Lima]] dexando nel cargu d'[[alcalde]] a Juan Porcel.<ref>Estrada Ycaza "La fundación de Guayaquil", p. 211.</ref> En [[1541]], una alianza ente ''chonos'' y ''punaes'', sitiaron la ciudá n'enfrentamientos que duraron un periodu de seis meses. En [[mayu]] de [[1542]] el [[capitán]] [[Diego de Urbina]], treslladó la ciudá nuevamente y abellugóse cerca de los huancavilcas, al oeste del ríu Guayas, sicasí, en [[1543]] los huancavilcas destruyeron dafechu la ciudá y una vegada más se tuvo que treslladar la ciudá al mesmu sitiu que Belalcázar llevantara en [[1534]].<ref>Estrada Ycaza "La fundación de Guayaquil", p. 119.</ref> Finalmente dempués de qu'españó la guerra civil ente Pizarro y Almagro, la ciudá foi fundada nel so actual llocalización el [[25 de xunetu]] de [[1547]] sol títulu de ''Bien noble y Bien lleal Ciudá de Santiago de Guayaquil''.<ref>Romeo Castillo, p. 26. L'autor escribe: «He equí la rellación extractada de los títulos y previlegios de que goció la ciudá en dómina colonial: 1º El timbre de "Lleal y Noble" dende la so fundación...»</ref> Nel [[Colonización europea d'América|periodu colonial]], Guayaquil empezó a crecer dende'l cuetu [[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Santa Ana]] y al cabu de poco tiempu empezó a convertise nun importante centru comercial, colo cual l'[[Real Audiencia de Quito|Audiencia]] caltuvo los sos llazos comerciales coles demás partes de tola rexón del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu Sur]], y esto sumáu a la bayura de maderes útiles pa la construcción, la esistencia de gran cantidá d'individuos en busca de trabayu (lo qu'abarataba la mano d'obra) y l'allugamientu estratéxicu del puertu, dexaron que Guayaquil convertir n'unu de los estelleros más grandes ya importantes d'[[América]] nel [[sieglu XVII]].<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo64.php |títulu=Los Estelleros de Guayaquil |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090525024937/http://archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo64.php |fechaarchivu=2009-05-25 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.malecon2000.org/revistes/r1-nome_guayaquil.htm |títulu=Astillero de Guayaquil ente los más afamaos del nuevu mundu |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=El Malecón |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040208072436/http://www.malecon2000.org/revistes/r1-nome_guayaquil.htm |fechaarchivu=8 de febreru de 2004 }}</ref> Debíu a la puxanza comercial que la ciudá caltuvo mientres los sos primeros años, Guayaquil tuvo que soportar dellos ataques pirates. En [[1586]], el corsariu inglés [[Thomas Cavendish]] atacó a la ciudá y de la mesma manera facer el neerlandés [[Jacobo Hermita Clerk|Jacques L'Heremite Clerk]] en [[1624]]. En [[1684]], [[William Dampier]]re y otros pirates destruyeron gran parte de la ciudá por causa de les quemes que dexaron los sos ataques. En [[1687]], los pirates [[Francia|franceses]] D'Hout, Picard y Groignet empecipiaron los sos ataques, lo que dexó a la ciudá parcialmente destruyida, escalada y los sos principales edificios amburaos hasta los cimientos.<ref>{{Cita web |url=http://www.malecon2000.org/revistes/r4-pirates-afaren.htm |títulu=Pirates afararon Guayaquil |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=El Malecón }}</ref> A partir d'estos sucesos, decide reasitiase a la ciudá, lo cual condució a la separación de [[Ciudá Vieya (Guayaquil)|ciudá vieya]] y [[Ciudá Nueva (Guayaquil)|ciudá nueva]] nun procesu que duró ente [[1690]] y [[1696]].<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloCiudadViejaNueva.php |títulu=Guayaquil: ciudá vieya y ciudá nueva |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091003044255/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloCiudadViejaNueva.php |fechaarchivu=2009-10-03 }}</ref> Por cuenta de los constantes tresllaos, asoceden numberoses quemes y apaecen les pestes qu'azotaríen a la ciudá dexando centenares de muertos.<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo69.php |títulu=Guayaquil en llapaes: velea recurrente |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120215055110/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo69.php |fechaarchivu=2012-02-15 }}</ref> Como midida de prevención contra los ataques, creáronse fortines nos cuetos y l'exércitu creció ente que la [[piratería]] pasu ente pasu sumió.<ref>{{Cita web |url=http://www.ecuador.us/guayaquil/guayaquil/plaza_colon/ |títulu=La Plaza Colón Fortín de la Planchada |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.ecuador.us/ Ecuador.us - Ecuador Travel]}}</ref> En [[1763]] el [[Correximientu de Guayaquil]] tresformar nel [[Gobiernu de Guayaquil]], y pasó de formar parte del [[Virreinatu de Perú]] al [[Virreinatu de Nueva Granada]].<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloGobernadores.php |títulu=Los primeros gobernadores de Guayaquil |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080226151008/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articuloGobernadores.php |fechaarchivu=2008-02-26 }}</ref> El [[10 de payares]] de [[1764]] la quema denomada ''[[Fueu Grande]]'' destruyó una gran parte de la ''ciudá nueva'', siendo catalogáu na actualidá como unu de los mayores desastres de Guayaquil. Dempués del accidente, por aciu gestión ante'l rei, pidióse exoneración de pagu de alcabalas por un tiempu llindáu, y con un préstamu de doscientos mil pesos, la ciudá empezó a reconstruyise rápido.<ref>{{Cita web |url=http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo70.php |títulu=El fueu grande” de 1764. |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=Archivo Históricu del Guayas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120215055939/http://www.archivohistoricoguayas.org/webpages/articulo70.php |fechaarchivu=2012-02-15 }}</ref> [[Ficheru:Carta del Departamento de Guayaquil.jpg|170px|thumb|Estensión territorial de la [[Provincia Llibre de Guayaquil]] integrada darréu a la [[Gran Colombia]].]] Dempués de que n'otres partes de la [[Real Audiencia de Quito]] realizárense intentos fallíos d'[[emancipación]], el [[9 d'ochobre]] de [[1820]] la ciudá de Guayaquil declaró la so [[Independencia de Guayaquil|independencia]] del [[Imperiu español]], xuniéndose asina a la causa emancipadora de les demás rexones del continente.<ref>Avilés; Hoyos. p.38</ref> Cola independencia de la ciudá, [[José Joaquín de Olmedo]], quien taba a cargu del gobiernu provisional, convocó una asamblea'l [[8 de payares]] d'esi añu, colo cual créase la [[Provincia Llibre de Guayaquil]] y dictóse el so estatutu eleutoral y constitución pal naciente estáu.<ref>Avilés; Hoyos. p.40</ref> Amás, p'asegurar la soberanía de Guayaquil y el so independencia creóse la ''División Proteutora de Quito'', por aciu la cual pretendía independizase al restu de la [[Presidencia de Quito]], dando pasu asina al empiezu de la guerra d'independencia de la rexón.<ref>Avilés; Hoyos. p.41</ref><ref name="BDI01" /> L'exércitu de Guayaquil caltuvo una serie de batalles p'asegurar la independencia de la ciudá y de la so provincia, sicasí, los exércitos realistes siguíense reunificando na [[Rexón Interandina del Ecuador|serranía]]. El presidente [[José Joaquín de Olmedo|Olmedo]] decidió pidir ayuda a los demás [[libertadores]] d'[[América del Sur]], colo cual llogró l'asistencia de [[Simón Bolívar]], quien unvió a [[Antonio José de Sucre]] con un exércitu considerable a favor de la causa emancipadora.<ref name="BDI01">{{Cita web |url=http://www.batallasdeindependencia.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=60 |títulu=Independencia de Guayaquil - 9 d'ochobre de 1820 |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009 |autor=[https://web.archive.org/web/http://www.batallasdeindependencia.ec/ BatallasdeIndependencia.ec] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091005004623/http://www.batallasdeindependencia.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=60 |fechaarchivu=5 d'ochobre de 2009 }}</ref> A partir d'aquello los exércitos libertadores consolidar na mariña, ingresaron al caleyón interandino onde tomaron aldu norte, calteniendo delles batalles y finalmente'l [[24 de mayu]] de [[1822]] ganaron a les fuercies realistes na [[Batalla de Pichincha]] que consolidó la independencia de los territorios de l'antigua [[Real Audiencia de Quito]].<ref name="BDI01" /> Depués d'algamase la independencia, [[Quitu]] y [[Cuenca (Ecuador)|Cuenca]] amestáronse rápido a la [[Gran Colombia]], ente que Bolívar intentaba tamién l'anexón de la [[Provincia Llibre de Guayaquil]]. Sicasí, en Guayaquil considerábase tamién les opciones de xuntase al Perú o permanecer independientes. [[José de San Martín]] tamién amosó'l so deséu de qu'esta ciudá s'una al Perú, motivu pol cual Bolívar decide ingresar a la ciudá con un exércitu y esperar a San Martín, arriendes de esto Olmedo se autoexilia. L'alcuentru de los libertadores, denomináu como la ''[[Entrevista de Guayaquil]]'' diose'l [[26 de xunetu]] de [[1822]], y tuvo como resultáu los alcuerdos de la definición de la independencia peruana y l'anexón de Guayaquil a la Gran Colombia.<ref>Colombres Mármol, p.111.</ref> El [[31 de xunetu]] de [[1822]], la provincia llibre de Guayaquil convertir nel [[Departamentu de Guayaquil]], que de la mesma formó parte del [[Gran Colombia#Organización territorial|Distritu del Sur]] de la [[Gran Colombia]].<ref>Avilés Pinu; Hoyos Galarza, ''Historia de Guayaquil'', p.51.</ref> [[Ficheru:Jjolemdo.jpg|170px|thumb|[[José Joaquín de Olmedo]].]] En [[1830]], el ''Distritu del Sur'' dixebrar de la Gran Colombia y creóse la [[Ecuador|República del Ecuador]], pasando Guayaquil a formar parte d'ella'l [[19 de mayu]].<ref>Holguín Arias, p. 15.</ref> Escoyóse como primer presidente al [[Venezuela|venezolanu]] [[Juan José Flores]], qu'ocupó'l cargu en tres periodos que resultaron ser nefastos pa la nueva nación.<ref>Holguín Arias, p. 18.</ref> En [[1845]], axuntóse una asamblea nacional que redactó una nueva constitución colo cual atribuyíense-y demasiaos poderes a Flores, amás de la so inmediata reeleición y estensión del periodu de gobiernu. Por cuenta de esto, el [[6 de marzu]] de [[1845]] en Guayaquil españó la [[revolución marcista]] liderada por [[José Joaquín de Olmedo]], [[Vicente Rocafuerte]], [[Vicente Ramón Roca]], [[Diego Noboa]], ente otros; que derrocaron a Flores ya instauraron una nueva llinia de gobiernu denomináu como ''periodu marcista''.<ref>Holguín Arias, p. 34. L'autor noma esta era como la "etapa marcista"</ref> Dempués de dellos años, el marcismo caltener al poder hasta [[1859]], cuando [[Francisco Robles]] arrenunció al cargu de [[Presidente d'Ecuador|presidente]] del [[Ecuador]].<ref name="Mapasingue1" /> Tres la salida del poder per parte de Robles, delles xefatures supremes formar nel país. En Guayaquil, el [[xeneral]] [[Guillermo Franco Herrera]] se autoproclamó Xefe Supremu del Guayas, ente qu'en [[Quitu]] formárase un gobiernu provisional sol mandu de [[Gabriel García Moreno]] y en [[Cuenca (Ecuador)|Cuenca]] [[Jerónimo Carrión]] declaróse Xefe Supremu d'aquella rexón.<ref name="Mapasingue1" /> Amás de la crisis política interna, tamién se tuvo que trepar col [[Perú]] por problemes diplomáticos y territoriales. Franco axustó alcuerdos col [[Presidente de Perú|presidente]] de [[Perú]], [[Ramón Castilla]], col cual suscribió'l [[Tratáu de Mapasingue]], depués de que tropes peruanes ocuparen la ciudá.<ref name="Mapasingue1">Holguín Arias, p.51</ref> Tres el retiru de la espedición peruana; el [[24 de setiembre]] de [[1860]] les fuercies de García Moreno y [[Juan José Flores]], quien emprestó ayuda a García Moreno nun intentu de reconciliase col Ecuador, sostuvieron un enfrentamientu conocíu como la ''[[Batalla de Guayaquil]]'' contra les fuercies de Guillermo Franco.<ref>Jorge Salvador Lara, "Curtia historia contemporánea del Ecuador", páx. 384:"A la fin Castilla retiróse, y Franco foi ganáu por García Moreno na batalla de Guayaquil, el 25 de setiembre de 1860"</ref> De resultes de la victoria de Moreno, Guayaquil foi amestada nuevamente al Ecuador y darréu anulóse'l Tratáu de Mapasingue polos congresos de dambes naciones.<ref>{{Cita web |url=http://www.ecuadorprofundo.com/tomos/tomo2/y5b.htm |títulu=El Tratáu de Mapasingue |fechaaccesu=25 de payares de 2009 |autor=Rodolfo Pérez Pimentel}}</ref> Amás, dempués d'estos acontecimientos, empezó'l periodu conocíu como ''garcianismo'' nel gobiernu ecuatorianu.<ref>{{Cita web |url=http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/llibros/critica/nro5/AYALA.pdf |títulu=Gabriel García Moreno y la gentación del Estáu Nacional del Ecuador |fechaaccesu=25 de payares de 2009 |autor=Enrique Ayala Mora }}</ref> [[Ficheru:Eloy Alfaro asambleas.jpg|derecha|thumb|170px|[[Eloy Alfaro]] convocó la primer asamblea en [[1896]] en Guayaquil, pero debíu a la [[Gran Quema de Guayaquil|Gran Quema]] treslladar a [[Quitu]].]] El garcianismo, dexó a los [[Conservadorismu|conservadores]] al poder del gobiernu, inclusive dempués del asesinatu de García Moreno en [[1875]]. Sicasí, en [[1895]], so la presidencia de [[Luis Cordero Crespo]], desamarróse un escándalu conocíu como la "Venta de la Bandera", na cual tamién participó l'anterior presidente y gobernador del Guayas, [[José María Plácido Caamaño]]. L'incidente produció que se desestabilizara'l poder conservador y, tuvieron qu'enfrentar la [[Revolución lliberal d'Ecuador|revolución lliberal]] qu'españó en Guayaquil el [[5 de xunu]] de [[1895]], liderada pol xeneral [[Eloy Alfaro]], que no posterior declararíase Xefe Supremu y Presidente Constitucional. Los lliberales, al mandu de Alfaro, designaron que s'axunte en Guayaquil una asamblea constituyente pa la ellaboración d'una nueva carta magna. Sicasí, lo nueche del [[5 d'ochobre]] de [[1896]] empecipió'l denomináu ''[[Gran Quema de Guayaquil|Gran Quema]]'', que duró hasta la mañana del [[6 d'ochobre]] y destruyó la mayor parte de la ciudá (dexó a 30.000 de 80.000 habitantes ensin llar).<ref>Cita tomada de ''Cuando los edificios dicen daqué'' del diariu [http://www.telegrafo.com.ec/index.php?option=com_zoo&task=item&item_id=2489&Itemid=14 ''El Telégrafo''], Guayaquil, Domingo 24 d'abril del 2011</ref> Anque se cree na posibilidá d'un sabotaxe per parte de la faición política conservadora, lo cierto ye qu'enxamás pudo afayase la causa real d'esta quema.<ref>Cita tomada de ''Guayaquil na Historia, Vida Republicana, La Gran Quema de 1896'' de la [https://web.archive.org/web/20070714141834/http://www.guayaquil.gov.ec/209.gye M.I.Municipalidá de Guayaquil].</ref><ref>Cita tomada del diariu [http://www.eluniverso.com/2006/10/01/0001/8/C45DA7206B02492FB245A248304F39AA.aspx ''El Universo''], Guayaquil, 1 d'ochobre de 2006</ref> Magar les dificultaes que tuvo Guayaquil polos múltiples quemes y la epidemia de la [[fiebre mariello]], mientres los gobiernos lliberales, la ciudá volvió tener una puxanza cola creación del [[Bancu Comercial y Agrícola de Guayaquil|Bancu Comercial y Agrícola]] per parte de cacaoteros y comerciantes de Guayaquil, que convirtióse nel bancu de mayor poder económicu y políticu, sofitando polo xeneral a grupos de derecha.<ref>Holguín Arias, p.97</ref> Mientres estos periodos la ciudá convertir nel principal centru políticu y económicu de la nación. En [[1912]] morrió Alfaro asesináu en [[Quitu]] por un ensame conservadora qu'amás abasnó'l so cadabre peles cais de dicha ciudá y lo incineró xunto a otros líderes lliberales.<ref>Pareja y Díez Canseco, p.520-525</ref> [[Leónidas Plaza Gutiérrez]], opositor de Alfaro, tomó'l mandu de la nación. [[Ficheru:GuyaquilWaterfront1920.jpg|170px|thumb|left|Malecón de Guayaquil en [[1920]].]] Mientres el periodu denomináu como ''placismo'', foi tou más pacíficu y los lliberales, con sede en Guayaquil siguieron nel poder con [[Alfredo Baquerizo]], que procedió'l saneamientu de la ciudá onde la fiebre mariello fuera reinal hasta entós, como reflexu de que la burguesía de Guayaquil yera la fuercia dominante tres l'arriquecimientu que-y supunxo'l puxanza comercial mientres la [[Primer Guerra Mundial]]. A esta curtia dómina de prosperidá siguió sicasí una bien fuerte depresión a mediaos de los [[años 1920]], con altes tases d'inflación y descensu de les importaciones, cuando les plagues destruyeron la mayoría de los plantíos de cacáu; consecuencia de la crisis foi l'afitamientu como nueva fuercia social de los trabayadores urbanos, entamaos yá en sindicatos en Guayaquil, cuantimás l'[[anarquista]] [[Fuelga xeneral del 15 de payares|Federación de Trabayadores Rexonal d'Ecuador]]: la so revuelta más fuerte, con represión armada, saldar con una masacre de dellos cientos de muertos asocedida'l [[Fuelga xeneral de payares|15 de payares de 1922]], parte d'esta historia ye recoyida na novela [[Las cruces sobre el agua]] del autor [[Joaquín Gallegos Lara]]. Como consecuencies d'esto, un golpe militar en [[1925]] dexó al lliberal [[Isidro Ayora]] en poder. Arriendes de esto Guayaquil siguió'l so camín como exa principal del comerciu del Ecuador, anque tuvo que soportar los efeutos de la gran depresión mundial de los años trenta y la [[Segunda Guerra Mundial]], tamién sufrió colos estragos de la [[Guerra peruanu-ecuatoriana]] de [[1941]] na cual la ciudá arreyar con un enfrentamientu naval conocíu como la [[Batalla de Jambelí]] nel [[Golfu de Guayaquil]]. En plenu [[José María Velasco Ibarra|velasquismo]], l'Ecuador soportó los retruques de la Segunda Guerra Mundial y la firma del [[Protocolu de Rio de Janeiro]] en [[1942]]. El presidente Velasco Ibarra tuvo cinco gobiernos y dempués de la so salida del poder en [[1972]] el país quedó somorguiáu nuna serie de dictadures encabezaes por delles xuntes militares que s'enllargaron al mandu hasta la torna a la [[democracia]] en [[1979]] cuando ganó les eleiciones presidenciales el de Guayaquil [[Jaime Roldós Aguilera]]. Roldós finó xunto a la so esposa y dellos miembros del so gabinete nun accidente aereu entá cuestionáu. Asumió de forma interina la presidencia [[Osvaldo Hurtado Larrea]], quien foi asocedíu pol de Guayaquil [[León Febres-Cordero Ribadeneyra]], con quien empezaría'l poder que caltién entá na actualidá'l [[Partíu Social Cristianu (Ecuador)|Partíu Social Cristianu]] de derecha. En gobiernos posteriores, la nación encararía una inestabilidá política qu'empezó con [[Abdalá Bucaram]] en [[1997]] y terminó con [[Lucio Gutiérrez]] nel [[2005]]. [[Ficheru:Presi3.jpg|170px|thumb|L'alcalde [[Jaime Nebot]] y el presidente [[Rafael Correa]] xuntos nel [[2007]], antes de la rotura de rellaciones ente ellos.]] Dende [[1992]] empezó l'alministración del Partíu Social Cristianu, que-y dio un xiru de noventa graos a la ciudá, creciendo notablemente cultural, cívica y ornamentalmente, na [[Alcalde de Guayaquil|alcaldía de la ciudá]] cuando l'antiguu presidente León Febres Cordero ganó les eleiciones municipales y el so periodu estender en [[1996]] por cuatro años más hasta'l [[2000]], empezando na so alcaldía'l tresformamientu de Guayaquil. Dempués del so mandatu como alcalde, asocedió-y el so amigu y compañeru de partíu políticu, [[Jaime Nebot Saadi]]. Nebot foi reelecto nel [[2004]] y dende l'ascensión al poder de [[Rafael Correa]] como presidente d'Ecuador nel [[2006]], caltién non bien bones rellaciones col primer mandatariu que van dende desalcuerdos nos proyeutu de gobernabilidad hasta enfrentamientos verbales mediáticos. Al aprobase'l proyeutu d'organización d'una [[Asamblea Nacional Constituyente d'Ecuador de 2007|Asamblea Constituyente]] coles mires de redactar una nueva constitución, l'alcalde Nebot amosóse enérxicu y tomó el lideralgu de la oposición al gobiernu de Correa.<ref>{{Cita web |url=http://www.eldiario.com.ec/noticias-manabi-ecuador/67721-nebot-correa-ye-enemigu-de-guayaquil/ |títulu=Nebot: “Correa ye enemigu de Guayaquil” |fecha=[[24 de xineru]] de [[2008]] |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009|periódicu=[[El Universo]]}}</ref> L'alcalde promovió la opción "Non" pal [[Referendu constitucional d'Ecuador de 2008|referendu del 2008]], sicasí, en ganando la opción Non en Guayaquil, el Sí llogró la mayoría nes demás partes del país, quedando aprobada la [[Constitución d'Ecuador de 2008|nueva constitución]] nel [[2008]].<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniverso.com/2008/09/29/0001/8/3DF771943BED44D98B2F73B142083298.html |títulu=Aprobada nueva Constitución |fecha=[[29 de setiembre]] de [[2008]] |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2009|periódicu=[[El Universo]]}}</ref> A partir de la implantación de la nueva constitución empecipióse un periodu de transición que terminó una vegada convocaes les eleiciones xenerales en tol país nel [[2009]]. Nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 2009|eleiciones presidenciales]] ganó la reeleición [[Rafael Correa]], ente que nes [[Eleiciones municipales de Guayaquil de 2009|eleiciones municipales]] tamién resultó reelecto [[Jaime Nebot]] como alcalde. == Gobiernu y política == {{AP|Municipalidá de Guayaquil}} {{VT|Eleiciones municipales de Guayaquil de 2014}} La ciudá y el cantón de Guayaquil, al igual que les demás llocalidaes ecuatorianes, rexir por una municipalidá según lo previsto na [[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución de la República]].<ref name="GYE-EL MIO" /><ref name="CPN253" /> La ''[[Municipalidá de Guayaquil|M.I. Municipalidá de Guayaquil]]'', denomada oficialmente como ''Gobiernu Autónomu Descentralizáu Municipal de Guayaquil'', ye una entidá de gobiernu seccional qu'alministra'l cantón de forma autónoma al gobiernu central. La municipalidá ta entamada pola separación de poderes de calter executivu representáu pol [[alcalde]], y otru de calter llexislativu conformáu polos miembros del conceyu cantonal.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=117&Itemid=106 |títulu=Organigrama |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil]}}</ref> La ciudá de Guayaquil ye la capital de la [[Provincies d'Ecuador|provincia]] del [[Provincia de Guayas|Guayas]], polo cual ye sede de la Gobernación y de la Prefeutura de la provincia. La Gobernación ta dirixida por un ciudadanu con títulu de ''Gobernador del Guayas'' y ye escoyíu por designación del propiu [[Presidente del Ecuador|Presidente de la República]] como representante del [[poder executivu]] del estáu.<ref>{{Cita web |url=http://gobernaciondelguayas.gov.ec/web/?page_id=28 |títulu=Autoridad |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[https://web.archive.org/web/http://gobernaciondelguayas.gov.ec/ Gobernación del Guayas]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://gobernaciondelguayas.gov.ec/|fechaarchivu=2 d'avientu de 2015}}</ref> La Prefeutura, delles vegaes denomada como Gobiernu Provincial, ta dirixida por un ciudadanu con títulu de ''Prefeutu Provincial del Guayas'' y ye escoyíu por sufraxu direutu en fórmula única xunto al candidatu viceprefecto.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayas.gov.ec/gobierno-provincial/prefeutu |títulu=Prefeutu |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[https://web.archive.org/web/http://www.guayas.gov.ec/ Gobierno Provincial del Guayas] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091023080632/http://www.guayas.gov.ec/gobierno-provincial/prefeutu |fechaarchivu=23 d'ochobre de 2009 }}</ref> Les funciones del Gobernador son na so mayoría de calter representativu del Presidente de la República, ente que les funciones del Prefeutu tán empobinaes al caltenimientu y creación d'infraestructura vial, turística, educativa, ente otres. La Municipalidá de Guayaquil, ríxese principalmente sobre la base de axustar nos artículos 253 y 264 de la Constitución Política de la República y na Llei de Réxime Municipal nos sos artículos 1 y 16, qu'establez l'autonomía funcional, económica y alministrativa de la Entidá.<ref name="GYE-EL MIO">{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=106&Itemid=78 |títulu=Municipalidad - Introducción |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil]}}</ref> === Alcaldía === {{AP|Alcalde de Guayaquil|Vicealcalde de Guayaquil}} [[Ficheru:SageoEG - Palacio Municipal de Guayaquil - 001.jpg|200px|thumb|derecha|[[Palaciu Municipal de Guayaquil|Palaciu Municipal]].]] El [[poder executivu]] de la ciudá ye desempeñáu por un ciudadanu con títulu d'[[Alcalde de Guayaquil]], que ye escoyíu por sufraxu direutu nuna sola vuelta eleutoral ensin fórmules o binomios nes eleiciones municipales. El [[Vicealcalde de Guayaquil|vicealcalde]] nun ye escoyíu de la mesma manera, yá que una vegada instaláu'l [[Conceyu Cantonal de Guayaquil|Conceyu Cantonal]] va escoyer ente los conceyales un encargáu p'aquel cargu.<ref name="CPN253" /> L'alcalde y el vicealcalde duren cuatro años nes sos funciones, y nel casu del alcalde, tien la opción de reeleición inmediata o socesiva. L'alcalde ye'l máximu representante de la municipalidá y tien votu dirimente nel conceyu cantonal, ente que'l vicealcalde realiza les funciones del alcalde de manera suplente mientres nun pueda exercer les sos funciones l'alcalde titular. L'alcalde cunta col so propiu gabinete d'alministración municipal por aciu múltiples direiciones de nivel d'asesoría, de sofitu y operativu. Los encargaos d'aquelles direiciones municipales son designaos pol mesmu alcalde.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=177&Itemid=125 |títulu=Direiciones Municipales |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100104114728/http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=177&Itemid=125 |fechaarchivu=2010-01-04 }}</ref> Anguaño l'Alcalde de Guayaquil ye'l Ab. [[Jaime Nebot]] Saadi nacíu'l 22 d'ochobre de 1946 nesta mesma ciudá, foi Alcalde nos siguientes periodos: * Alcalde de Guayaquil (2000-2004) * Alcalde de Guayaquil reelecto (2005-2009) * Alcalde de Guayaquil reelecto (2009-2014) * Alcalde de Guayaquil 2014 hasta la presente fecha y el so periodu termina nel 2019 === Conceyu cantonal === {{AP|Conceyu Cantonal de Guayaquil}} El [[poder llexislativu]] de la ciudá ye exercíu pol [[Conceyu Cantonal de Guayaquil]] el cual ye un parllamentu unicameral que se constitúi al igual que nos demás [[Cantones d'Ecuador|cantones]] por aciu la disposición del artículu 253 de la [[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política Nacional]]. D'alcuerdu a lo establecío na llei, la cantidá de miembros del conceyu representa proporcionalmente a la población del cantón.<ref name="CPN253">[[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política d'Ecuador]] - Títulu V: Organización Territorial del Estáu - Capítulu terceru: Gobiernos autónomos desentralizados y rexímenes especiales - Artículu 253.</ref> Guayaquil tien quince conceyales, que son escoyíos por aciu sufraxu ([[Sistema D'Hondt]]) y duren nes sos funciones cuatro años pudiendo ser reelixíos indefinidamente.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=109&Itemid=91 |títulu=Llista de Conceyales Municipales |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil]}}</ref> De los quince ediles, catorce representen a la población urbana ente qu'unu representa a les zones rurales. L'alcalde y el vicealcalde presiden el conceyu nes sos sesiones. Al recién instalase'l conceyu cantonal per primer vegada los miembros escueyen d'ente ellos un designáu pal cargu de vicealcalde de la ciudá.<ref name="CPN253" /> Los miembros del conceyu cantonal van entamar les distintes comisiones municipales conforme a lo preescrito nos artículos 85 y 93 de la Codificación de Llei Orgánica de Réxime Municipal.<ref name="GYE-MC" /> Les comisiones tán conformaes polos miembros principales y suplentes del conceyu cantonal y por designaos dientro de les distintes instituciones públiques del cantón. Un conceyal puede ser parte de más d'una comisión.<ref name="GYE-MC">{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/index.php?option=com_content&view=article&id=110&Itemid=92 |títulu=Comisiones del Conceyu Cantonal de Guayaquil |fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009 |autor=[http://www.guayaquil.gov.ec/ M.I. Municipalidá de Guayaquil]}}</ref> === Organización territorial === {{AP|Parroquies de Guayaquil}} Territorialmente, la ciudá de Guayaquil ta entamada en 16 parroquies urbanes, ente qu'esisten 5 parroquies rurales coles que complementa l'aérea total del [[Guayaquil (cantón)|cantón homónimu]]. El términu "[[Parroquia (civil)|parroquia]]" ye usáu nel [[Ecuador]] pa referise a territorios dientro de la división alministrativa municipal. Hasta [[1992]], la ciudá de Guayaquil solo caltenía 14 parroquies, sicasí, les llocalidaes de [[Chongón]] y [[Pascuales (Guayaquil)|Pascuales]] fueron amestaes de rurales a urbanes por cuenta de la so proximidá cola cabecera cantonal. La parroquia [[Tarqui]] ye la de mayor área y población, ocupando casi na so totalidá la metá cimera la ciudá, con una población de 835.486 habitantes según l'últimu censu poblacional realizáu nel 2001. La segunda más poblada ye la de [[Ximena]] con 500.076 habitantes, ocupa la mayor parte del sur de la ciudá. La tercera más poblada y la más representativa de les parroquies urbanes de Guayaquil ye [[Febres Cordero (parroquia)|Febres Cordero]], con 341.334 habitantes. {{clear}} <center> {| class="toc" cellpadding=3 cellspacing=1 width=85% style= "float:center; text-align:center;clear:all; margin-left:2px; font-size:85%;" |- !bgcolor=darkblue colspan=4 style="color:white"|Parroquies urbanes de la ciudá de Guayaquil |-bgcolor=#e0e0e0 |width=36%|Mapa |width=35% colspan=4|Parroquia |- |bgcolor=FFFFFF rowspan=19|{{Guayaquil imagemap colos nomes de les parroquies}} !bgcolor=efefef width=5%|Nº !bgcolor=efefef width=40%|Nome !bgcolor=efefef width=50%|Población |- |'''1''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Ayacucho |bgcolor=FFFFFF align=right|17.976 |- |'''2''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Bolívar-Sagrariu |bgcolor=FFFFFF align=right|12.149 |- |'''3''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Carbo-Concepción |bgcolor=FFFFFF align=right|23.462 |- |'''4''' |bgcolor=FFFFFF align=left|[[Febres Cordero]] |bgcolor=FFFFFF align=right|498.334 |- |'''5''' |bgcolor=FFFFFF align=left|García Moreno |bgcolor=FFFFFF align=right|80.255 |- |'''6''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Letamendi |bgcolor=FFFFFF align=right|151.615 |- |'''7''' |bgcolor=FFFFFF align=left|9 d'ochobre |bgcolor=FFFFFF align=right|9.680 |- |'''8''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Olmedo-San Alejo |bgcolor=FFFFFF align=right|13.516 |- |'''9''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Roca |bgcolor=FFFFFF align=right|9.296 |- |'''10''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Rocafuerte |bgcolor=FFFFFF align=right|11.761 |- |'''11''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Sucre |bgcolor=FFFFFF align=right|68.071 |- |'''12''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Tarqui |bgcolor=FFFFFF align=right|915.486 |- |'''13''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Urdaneta |bgcolor=FFFFFF align=right|30.323 |- |'''14''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Ximena |bgcolor=FFFFFF align=right|680.076 |- |'''15''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Chongón |bgcolor=FFFFFF align=right rowspan=2|89.379 |- |'''16''' |bgcolor=FFFFFF align=left|Pascuales |- |colspan=2 align=center bgcolor=FFFFFF | [[Ficheru:Bandera de Guayaquil.svg|20px|border]] '''Total Ciudá''' |bgcolor=FFFFFF align=right|'''2.526.927''' |- |colspan=3 align=left bgcolor=e0e0e0 | # Les dimensiones de les parroquies Chongón, Pascuales y Ximena nun se presenten de forma total, solo amuésense les zones nes que s'atopen la so cabecera parroquial, que son aledañas a la ciudá. # La islla Trinitaria allugada al sur de la parroquia [[Febres Cordero]] ye parte de la parroquia Ximena. # Los datos de población tienen como fonte al ''VI Censu de Población y V de Vivienda'' realizáu pol [[Institutu Nacional d'Estadístiques y Censos (Ecuador)|INEC]] nel [[2001]]. Les proyeiciones indiquen cifres enforma mayores a les espuestes. |- |} </center> Esiste, amás, una división territorial qu'utiliza'l gobiernu municipal pa la so alministración, que consiste en sectores. Esiste tracamundiu ente los términos parroquies, sectores y barrios. La ciudá estremar de forma oficial en [[Parroquies de Guayaquil|parroquies]], ente que los [[Sectores de Guayaquil|sectores]] son d'alministración municipal, y d'últimes los [[Barrios de Guayaquil|barrios]] son de calter informal y caltienen les sos denominaciones conforme a la tradición popular. Quépese mentar que Guayaquil a lo llargo de la so historia d'evolución demográficu, amestó munchos territorios rurales pa dempués ser calificaes como urbanes, tal como ye'l casu de ''Pascuales'' y ''Chongón'', una y bones dambes parroquies yeren rurales pero la so cercanía a la metrópolis y el so ámbitu suburbana, fixo qu'estos dos llocalidaes sían anexadan pela ciudá de Guayaquil. {{VT|Sectores de Guayaquil|Barrios de Guayaquil}} === Obres públiques === [[Ficheru:Portales del barrio Las Peñas.jpg|left|thumb|200px|Portales de casa nel [[Las Peñas (Guayaquil)|Barriu Las Peñas]].]] La "rexeneración urbana", que empezó hai más de quince años, ye un importante tresformamientu qu'esperimenta la ciudá, tres la decisión de l'alministración actual de la municipalidá d'empecipiala, tan llueu empezó la so xestión, un programa de rexeneración, que va siguir hasta'l final del so mandatu que buscaría en principiu enguapecer la ciudá y xenerar [[turismu]], l'usu fayadizu d'[[Espaciu públicu|espacios públicos]] y la [[inversión]] privada, fomentar la cultura pública y alzar l'autoestima de la población. La rexeneración significa meyor distribución téunica del espaciu pa los [[Peatón|peatones]], construcción y reconstrucción de [[cera|ceres]] y soportes, accesos pa minusválidos, eliminación de los denominaos "tallarines" (cableaxe aereu llétricu), instalación de moblame urbanu, pintada de fachaes, [[aparcamientu|aparcamientos]], farolería especial, [[xardinería]] ornamental y [[Semáforu|semaforización intelixente]]. ''El Cuetu Santa Ana'', onde naz la ciudá; el so vecín el ''Cuetu del Carmen'' y el centru comercial y bancario; los remocicaos malecones del ríu y del ríu Salado; los barrios tradicionales como ''[[Barriu del Centenariu|El Centenariu]]'', ''[[Las Peñas (Guayaquil)|Las Peñas]]'', ''[[Barriu Orellana|Orellana]]'' y ''[[Urdesa]]''; les urbanizaciones populares ''Alborada'' y ''Sauces''; les aveníes suburbanas Portete y Venezuela; la céntrica cai Rocafuerte; decenes de barrios periféricos nos Guasmos, Prosperina, Mapasingue y otros, beneficiáronse d'esta obra d'arreglamientu físicu. El pasu a desnivel y piatonal per caúnu d'estos llugares ye más prestosu al reparar, como la mano del artista usando [[granitu]], [[cerámica]], piedra reconstruyida, [[mosaicu|mosaicos]], madera, y otros elementos, dan apariencia de naturaleza en movimientu, diseños ecolóxicos navegación tropical, y signos urbanos, siendo dalgunos nomaos como: Ciudá que resplande, L'home de la mio tierra, La mio mariña bella, Guayaquil de los mios amores, ente otros. Les places, históriques Ilesies, estatuaria polo xeneral, dan-y a la ciudá un peculiar curiosu y volver merecedora de delles reconocencies a nivel nacional ya internacional.<ref>Datos según ''Almanaque del Diariu'' [http://www.eluniverso.com/ ''El Universo''] ''L'Ecuador y El Mundo, 2007''.</ref> === Crime y fuercies de seguridá === L'índiz delictivu de la ciudá baxó notablemente, volviéndola una ciudá más segura pa visitar. La principal fuercia público n'operar na ciudá ye la [[Policía Nacional del Ecuador]] alministrada pol [[Ministeriu del Interior del Ecuador]]. Sicasí, la [[Municipalidá de Guayaquil|M.I. Municipalidá de Guayaquil]] dirixe la [[Policía Metropolitana de Guayaquil]]. Cabo resaltar qu'a los turistes encamiéntase-y tomar taxis mariellos llegalizaos con plaques naranxes y serviciu de tresporte de taxi amigu, por cuenta de la modalidá de robos per secuestru express. == Xeografía == {{AP|Xeografía de Guayaquil}} [[Ficheru:Guayaquil Satelite Blue Marble (retocada).jpg|300px|thumb|Imaxe satelital de la parte central de la [[Rexón Mariniega del Ecuador|rexón mariniega]] d'[[Ecuador]]. La ciudá de Guayaquil ta allugada nel centru de la imaxe.]] La xeografía de Guayaquil ta carauterizada pola so posición costera na parte noroccidental d'[[América del Sur]], na [[Rexón Mariniega d'Ecuador|región mariniega]] d'[[Ecuador]] y el so allugamientu ente'l [[ríu Guayas]] y el [[ríu Salado]]. La xeografía de la ciudá, cola so cercanía al océanu y la so condición de puertu, contribuyó como un importante factor pa faer de Guayaquil la ciudá con mayor densidá poblacional de la [[Ecuador|República d'Ecuador]]. La ciudá de Guayaquil ta allugada na parte noroeste d'[[América del Sur]], con poques elevaciones y alloñada del [[Cordal de los Andes]]. El pocu relieve de la ciudá y del [[Guayaquil (cantón)|cantón]] ta formáu por cuetos que traviesen la ciudá y depués xúnense a un sistema montascosu menor llamáu "Chongón-Colonche" al oeste de la ciudá. La rede fluvial del [[Ríu Guayas|Guayas]] cerca a Guayaquil pol [[este]], ente que ye travesada y abarganada al [[oeste]] pol [[ríu Salado]]. Tien bon accesu al [[océanu Pacíficu]] per mediu del [[Golfu de Guayaquil]]. {| {{tablaguapa}} border="1" align="center" |- |bgcolor="#ffffff"|[[Ficheru:Nuvola filesystems www.png|17px]] '''Coordenaes xeográfiques''' |- | * [[Llatitú]]: 2° 10' S * [[Llonxitú (cartografía)|Llonxitú]]: 79° 54' O * [[Sistema de Coordenaes Universal Tresversal de Mercator|Coordenaes UTM]]: [[Sistema de Coordenaes Universal Tresversal de Mercator|N8128385.172; Y19741554.450; zona: -0.00; factor escala: 4690]] |} === Relieve ya hidrografía === La ciudá asítiase na cuenca baxa del [[ríu Guayas]], que naz nes provincies de [[Pichincha (provincia)|Pichincha]] y de [[Cotopaxi (provincia)|Cotopaxi]], y desagua nel [[golfu de Guayaquil]] nel [[océanu Pacíficu]]. Recibe les agües de los ríos ''Daule'' y ''Babahoyo''. El ''Daule'' y los sos afluentes bañen les provincies de [[Manabí]], [[Provincia de Los Ríos|Los Ríos]] y [[Guayas (provincia)|Guayas]]. El ''Babahoyo'' ta formáu pel ríu ''Yaguachi'', y ésti pola unión de los ríos ''Chimbo'' y ''Chanchán''. Percuerre les provincies de [[Chimborazo (provincia)|Chimborazo]], [[Provincia de Los Ríos|Los Ríos]] y [[Guayas (provincia)|Guayas]]. La cuenca del [[Ríu Guayas|Guayas]] ye la más grande de l'aguada del Pacíficu, con 40&nbsp;000&nbsp;[[km²]] y una estensa área de la mariña ecuatoriana bañada pel ríu del mesmu nome y tola so rede d'afluentes. [[Ficheru:Río Guayas visto desde la Plaza del Faro.jpg|alt=Río Guayas vistu dende la Plaza del Faru esquierda|miniaturadeimagen|450x450px|Ciudá del Río]] Los dos más importantes afluentes, el ''Daule'' y el ''Babahoyo'', xunir al norte de la ciudá formando un gran caudal que descarga nel ''[[Golfu de Guayaquil]]'', que ye'l principal ríu y accidente xeográficu de tol país, con un permediu añal de 30&nbsp;000 millones de [[m³]] d'agua. Otros ríos son el ''Tigre'', ''Congo Juján'', ''Pita'', ''Chimbo'', ''Pangor'', munchos de los cualos nacen nel cordal de los Andes.<ref>Guía xeográfica [http://geografia.laguia2000.com/hidrografia/ecuador-hidrografia ''Hidrografía del Ecuador''], publicada'l 2 de payares del 2007.</ref> Frente a la ciudá naz un cordal costanera, qu'en tramu de la ciudá atopen los cuetos de ''[[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Santa Ana]]'' y del ''Carmen'' (allugaos práuticamente xunto al [[Ríu Guayas|ríu]]), la so elevación más alta dar nel sector onde s'atopen les ciudadeles [[Los Ceibos (Ecuador)|Los Ceibos]] y denominar cuetu ''Azul'', na so llende occidental, más palantre esti sistema montascosu toma'l nome de ''Chongón'' y depués ''Colonche''. La ciudá ye na so mayor parte llana, con elevaciones como'l [[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Cuetu Santa Ana]], na so fastera oriental atópase'l Barriu Las Peñas, el Cuetu del Carmen, allegante al [[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Santa Ana]], onde s'atopa'l Monumentu del Corazón de Xesús, el [[Cerro San Eduardo]], na zona noroccidental y más escontra l'oeste'l Cuetu Azul, máxima elevación de la ciudá xunto a les ciudadeles Los Ceibos y Los Olivos. === Recursos naturales === La rexón onde s'alluga ''Guayaquil'' tien suelos bien fértiles que dexen una abondosa y variada producción agrícola y ganadera. Cultívase [[algodón]], [[oleaxinoses]], [[caña d'azucre]], [[arroz]], [[banano]], [[cacáu]] y [[café]] y frutes tropicales como'l [[Mangifera indica|mangu]], [[maracuyá]] (primeros esportadores mundiales), [[papaya]], [[melón|melones]] y munches más. Tamién s'esporten flores y plantes tropicales del [[ríu Guayas]], según el monte secu tropical de Cerro Blanco, la presa de Chongón col so gran llagu artificial y Puertu Fondu colos manglares y brazos de mar navegables. Tamién ye destacable la producción y esplotación pesquera, sofitada principalmente na crianza en cautiverio de camarón, del cual [[Ecuador]] foi, antes d'una tremera de plagues y problemes, unu de los principales esportadores mundiales, en plena recuperación anguaño, según la pesca d'[[atún]], [[sardina|sardines]], y munches otres variedaes de pexes, tantu pal consumu internu, como pa la esportación, en forma natural (conxeláu), en conserves, o con valores agregaos; la mayoría de la flota y les industries atópase asitiaes pela redolada del [[golfu de Guayaquil]] Coles mesmes, cuenta con diverses especies de maderes como [[guasango]], [[Bursera graveolens|palu santu]], [[muyuyo]], pegapega, [[chipra]], mosqueru y cardu; capaces de soportar llargues seques. D'igual forma son bien numberoses les granxes avícoles y les faciendes de ganáu bovino y porcín. Nel área del golfu esisten xacimientos de gas natural de gran potencial, por ello tola so plataforma continental ye considerada como de prospección petrolera. === Árees protexíes === [[Ficheru:Churute.jpg|thumb|300px|Reserva Ecolóxica Manglares Churute]] Pela redolada de la ciudá de Guayaquil, a una distancia non mayor de tres hores, tópense dellos parques, reserves y montes proteutores qu'integren el Sistema Nacional d'Árees Protexíes del Ecuador: * [[Parque nacional La Caxes]], a dos hores de la ciudá de Guayaquil na vía faía la ciudá de Cuenca. * [[Parque nacional Machalilla]], nel sur de la provincia de Manabí, aproximao a tres hores de la ciudá. * [[Reserva Ecolóxica Manglares Churute]], a una hora pela vía a Naranxal. * Reserva de Producción Faunística [[Manglares El Saláu]]. * [[Abellugu de Vida Montesa Manglares El Morru]], a una hora nel cantón Sableres. * [[Monte Proteutor Cerro Blanco]], dientro del perímetru urbanu de la ciudá, nel quilómetru 16 de la carretera Guayaquil - Salinas. * [[Reserva de Producción Faunística Marín Costeru Puntilla Santa Elena]], aproximao a hora y media. * [[Área nacional de recreación Parque Llagu]], atopar nel km. 26 de la carretera Guayaquil - Salinas. * Área Nacional de Recreación [[Isla Santay]], allugada frente a la ciudá. * [[Área Nacional de Recreación Samanes]], allugáu dientro del perímetru urbanu de la ciudá. * Monte Proteutor Cuetu Coloradao, allugáu dientro del perímetru urbanu de la ciudá. === Clima === El [[clima]] de ''Guayaquil'' ye la resultancia de la combinación de dellos factores. Pol so allugamientu en plena zona ecuatorial, la ciudá tien una temperatura templao mientres casi tol añu. Sicasí, la so proximidá al [[Océanu Pacíficu]] fai que les corrientes d'[[Corriente de Humboldt|Humboldt]] (fría) y d'[[Corriente del Neñu|El Neñu]] (templada) marquen dos periodos climáticos bien estremaos. Una temporada ''húmeda'' y ''lluviosa'' (periodu nel qu'asocede'l 97% de la [[Precipitación (meteoroloxía)|precipitación]] añal) que s'estiende [[xineru]] a [[mayu]] (correspuende al ''branu austral''); y la temporada seca que va dende [[xunu]] a [[avientu]] (que correspuende al ''iviernu austral''). Por cuenta de que allúgase en plena ''zona ecuatorial'', la ciudá tien temperatures templaes mientres tol añu, anque'l calor más afogadiego allugar ente xineru y mayu. Magar nestos meses la temperatura real nun ye bien alta, el mugor fai que la sensación térmica alzar escontra los 40° o más. {{clima |location=Guayaquil, Ecuador |metric first=Yes |single line=Yes |Xin record high C = 37.2 |Feb record high C = 35.4 |Mar record high C = 37.3 |Abr record high C = 35.8 |May record high C = 35.2 |Xun record high C = 35.0 |Xnt record high C = 34.1 |Ago record high C = 34.7 |Set record high C = 34.4 |Och record high C = 35.1 |Pay record high C = 35.4 |Avi record high C = 36.7 |year record high C = 37.3 |Xin high C = 31.2 |Feb high C = 31.2 |Mar high C = 32.2 |Abr high C = 32.0 |May high C = 31.2 |Xun high C = 29.8 |Xnt high C = 29.1 |Ago high C = 29.7 |Set high C = 30.5 |Och high C = 30.2 |Pay high C = 31.1 |Avi high C = 31.8 |year high C = 30.8 |Xin mean C = 27.1 |Feb mean C = 27.3 |Mar mean C = 28.0 |Abr mean C = 27.8 |May mean C = 26.9 |Xun mean C = 25.7 |Xnt mean C = 25.0 |Ago mean C = 25.2 |Set mean C = 25.5 |Och mean C = 25.6 |Pay mean C = 26.2 |Avi mean C = 27.1 |year mean C = 26.5 |Xin low C = 23.0 |Feb low C = 23.4 |Mar low C = 23.7 |Abr low C = 23.5 |May low C = 22.6 |Xun low C = 21.5 |Xnt low C = 20.8 |Ago low C = 20.7 |Set low C = 20.5 |Och low C = 20.9 |Pay low C = 21.3 |Avi low C = 22.4 |year low C = 22.0 |Xin record low C = 20.0 |Feb record low C = 15.8 |Mar record low C = 19.9 |Abr record low C = 19.4 |May record low C = 18.5 |Xun record low C = 17.6 |Xnt record low C = 17.0 |Ago record low C = 17.2 |Set record low C = 17.2 |Och record low C = 17.8 |Pay record low C = 17.0 |Avi record low C = 18.0 |year record low C = 15.8 |Xin precipitation mm = 200.7 |Feb precipitation mm = 332.0 |Mar precipitation mm = 315.7 |Abr precipitation mm = 207.2 |May precipitation mm = 62.6 |Xun precipitation mm = 34.0 |Xnt precipitation mm = 15.6 |Ago precipitation mm = 1.2 |Set precipitation mm = 1.5 |Och precipitation mm = 5.6 |Pay precipitation mm = 29.1 |Avi precipitation mm = 68.0 |year precipitation mm = 1273.2 |unit precipitation days = 1.0 mm |Xin precipitation days = 19 |Feb precipitation days = 22 |Mar precipitation days = 21 |Abr precipitation days = 17 |May precipitation days = 10 |Xun precipitation days = 5 |Xnt precipitation days = 3 |Ago precipitation days = 2 |Set precipitation days = 2 |Och precipitation days = 3 |Pay precipitation days = 4 |Avi precipitation days = 9 |year precipitation days = 117 |Xin humidity = 76 |Feb humidity = 81 |Mar humidity = 80 |Abr humidity = 79 |May humidity = 78 |Xun humidity = 77 |Xnt humidity = 76 |Ago humidity = 75 |Set humidity = 74 |Och humidity = 73 |Pay humidity = 72 |Avi humidity = 70 |Xin sun = 102.3 |Feb sun = 101.7 |Mar sun = 139.5 |Abr sun = 150.0 |May sun = 167.4 |Xun sun = 123.0 |Xnt sun = 127.1 |Ago sun = 133.3 |Set sun = 144.0 |Och sun = 136.4 |Pay sun = 120.0 |Avi sun = 136.4 |unit vel = km |Xin vel = 102.3 |Feb vel = 101.7 |Mar vel = 139.5 |Abr vel = 150.0 |May vel = 167.4 |Xun vel = 123.0 |Xnt vel = 127.1 |Ago vel = 133.3 |Set vel = 144.0 |Och ve1 = 136.4 |Pay vel = 120.0 |Avi vel = 136.4 |source 1 = [[World Meteorological Organization]]<ref name="WMO">{{Cita web |url=http://worldweather.wmo.int/en/city.html?cityId=2048 |títulu= World Weather Information Service - Guayaquil |fechaaccesu=16 de xineru de 2016 |editorial=Met Office}}</ref> |source 2 = [[National Oceanic and Atmospheric Administration|NOAA]]<ref>{{Cita web |url=ftp://ftp.atdd.noaa.gov/pub/GCOS/WMO-Normals/RA-III/EQ/84203.TXT |títulu= WMO Normals - Guayaquil |fechaaccesu=16 de xineru de 2016 |editorial= NOAA}}</ref> |source 3 = Climate & Temperature<ref>{{Cita web |url=http://www.climatetemp.info/ecuador/guayaquil.html |títulu=Guayaquil Climate Guide to the Average Weather & Temperatures with Graphs Elucidating Sunshine and Rainfall Data & Information about Wind Speeds & Humidity: |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120103155245/http://www.climatetemp.info/ecuador/guayaquil.html |fechaarchivu=3 de xineru de 2012 }}</ref> |date=1981-2010 }} {{clear}} <center> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=75% style="float:center; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:85%;" ! colspan= "14" style="background: #DDDDDD;" | [[Ficheru:Nuvola apps kweather.png|17px]] '''Parámetros climáticos permediu de Guayaquil''' [[Ficheru:Weather-rain-thunderstorm.svg|17px]] |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" height="12" | Mes ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Xineru|Xin]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Febreru|Feb]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Marzu|Mar]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Abril|Abr]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Mayu|May]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Xunu|Xun]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Xunetu|Xnt]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Agostu|Ago]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Setiembre|Set]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Ochobre|Och]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Payares|Pay]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | [[Avientu|Avi]] ! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Añu |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" height="12;" | [[Temperatura]], permediu ([[°C]]) | style="background: #ff4400; color Black;" | 29 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 29 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 30 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 29 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 29 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 27 | style="background: #ff8800; color:Black;" | 28 | style="background: #ff4400; color:Black;" | 29 | style="background: #ff8800; color:Black;" | <center>'''28'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" height="12;" | Temperatura máximo media (°C) | style="background: #cc0000; color:#000000;" | 33 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 32 | style="background: #cc0000; color:#000000;" | 33 | style="background: #cc0000; color:#000000;" | 33 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 32 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 31 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 30 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 30 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 32 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 31 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | 32 | style="background: #cc0000; color:#000000;" | 33 | style="background: #ff4400; color:#000000;" | <center>'''32'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" height="12;" | Temperatura mínimo media (°C) | style="background: #ff8800; color: black;" | 24 | style="background: #ff8800; color: black;" | 24 | style="background: #ff8800; color: black;" | 25 | style="background: #ff8800; color: black;" | 24 | style="background: #ff8800; color: black;" | 24 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 23 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 22 | style="background: #ffff00; color: black;" | 21 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 22 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 22 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 23 | style="background: #ffcc00; color: black;" | 23 | style="background: #ffcc00; color: black;" | <center>'''23'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | [[Mugor del aire#Mugor relativo|Mugor relativo]] ([[Porcentaxe|%]]) | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 73 | style="background: #ff44ff; color:Black;" | 77 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 74 | style="background: #ff44ff; color:Black;" | 75 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 73 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 74 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | 73 | style="background: #ffccff; color:Black;" | 71 | style="background: #ffccff; color:Black;" | 70 | style="background: #ffccff; color:Black;" | 70 | style="background: #fbd6ff; color:Black;" | 68 | style="background: #fbd6ff; color:Black;" | 68 | style="background: #ff88ff; color:Black;" | <center>'''72'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | [[Velocidá del aire|Velocidá del vientu]] (n'horizontal) [[Metro per segundu|(m/s)]] | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 3,6 | style="background: #e0F8e6; color:Black;" | 2,2 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 2,7 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 2,7 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 3,6 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #488A12; color:Black;" | 4,5 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #86B404; color:Black;" | 4,0 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | <center>'''3,6'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | [[Velocidá del aire|Velocidá del vientu]] (n'horizontal) [[km/h]] | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 12 | style="background: #e0F8e6; color:Black;" | 8 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 9 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 9 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 12 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #488A12; color:Black;" | 16 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #86B404; color:Black;" | 14 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | <center>'''12'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | [[Velocidá del aire|Velocidá del vientu]] (n'horizontal) [[mph|mi/h]] | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 8 | style="background: #e0F8e6; color:Black;" | 5 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 6 | style="background: #D8F6CE; color:Black;" | 6 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | 8 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #488A12; color:Black;" | 10 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #86B404; color:Black;" | 9 | style="background: #D0FA58; color:Black;" | <center>'''8'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | Precipitaciones ([[milímetros|mm]]) | style="background: #001177; color:#FFFFFF;" | 220 | style="background: #112299; color:#FFFFFF;" | 280 | style="background: #000077; color:#FFFFFF;" | 290 | style="background: #0022FF; color:#FFFFFF;" | 180 | style="background: #CCDDFF;" | 50 | style="background: #DDEEFF;" | 20 | style="background: #DDEEFF;" | 2,5 | style="background: #DDEEFF;" | 0 | style="background: #DDEEFF;" | 2,5 | style="background: #DDEEFF;" | 2,5 | style="background: #DDEEFF;" | 2,5 | style="background: #CCDD99;" | 30 | style="background: #99AAFF;" | <center>'''1080'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | Precipitaciones ([[pulgaes]]) | style="background: #001177; color:#FFFFFF;" | 8.8 | style="background: #112299; color:#FFFFFF;" | 11.0 | style="background: #000077; color:#FFFFFF;" | 11.3 | style="background: #0022FF; color:#FFFFFF;" | 7.1 | style="background: #CCDDFF;" | 2.1 | style="background: #DDEEFF;" | 0.7 | style="background: #DDEEFF;" | 0.1 | style="background: #DDEEFF;" | 0.0 | style="background: #DDEEFF;" | 0.1 | style="background: #DDEEFF;" | 0.1 | style="background: #DDEEFF;" | 0.1 | style="background: #CCDDFF;" | 0.2 | style="background: #99AAFF;" | <center>'''42.7'''</center> |- ! style="background: #F0F0F0; color:#000080;" | Díes [[nube|tormentosos]] | style="background: #88ffff; color:Black;" | 1 | style="background: #00ccff; color:Black;" | 3 | style="background: #0000ff; color:#FFFFFF;" | 4 | style="background: #0000ff; color:#FFFFFF;" | 4 | style="background: #88ccff; color:Black;" | 2 | style="background: #88ffff; color:Black;" | 1 | style="color:Black;" | 0 | style="color:Black;" | 0 | style="color:Black;" | 0 | style="color:Black;" | 0 | style="background: #88ffff; color:Black;" | 1 | style="color:Black;" | 0 | style="background: #44ccff; color:Black;" | <center>'''16'''</center> |- | colspan="14" style="text-align:center;font-size:90%;"|''Fonte: [http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=30248&refer= Weatherbase] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170718182713/http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=30248&refer= |date=2017-07-18 }} |} </center> == Economía == Guayaquil ye una ciudá d'amplia actividá comercial. La revista América Economía na so edición d'abril del 2002, incluyó'l ranking 2003 de les ciudaes d'América,[10] del que se destacar l'apaición de Guayaquil nel sestu puestu ente les ciudaes qu'empresten mayores facilidaes pa entamar negocios (ciudaes entamadores) algamando un índiz de 3,88 allugándose dempués de [[Monterrey]] (5,34), [[São Paulo]] (4,56), [[Santiago de Chile|Santiago]] (4,45), [[Bogotá]] (4,40) y [[Méxicu, D. F.]] (4,26). L'actividá comercial y los beneficios que brinden vense tamién a nivel corporativu, les oportunidaes del sector priváu al desenvolver modelos de negocios que xeneren valor económicu, ambiental y social, tán reflexaes nel desenvolvimientu de nueves estructures y edificaciones, la inversión privada en Guayaquil formó parte nel procesu de la crecedera de la ciudá, los proyeutos inmobiliarios, urbanizaciones privaes, y centros de negocios y oficines, fueron n'aumentu, convirtiendo a la ciudá nun puntu estratéxico y curioso pa faer negocios nel Ecuador. La ciudá de Guayaquil foi dende la dómina colonial un importante centru de comerciu na rexón. Los principales ingresos de los de Guayaquil son el comerciu formal ya informal, los negocios, l'agricultura y la acuicultura; el comerciu de la gran mayoría de la población consta de [[pyme]]s y [[microempresa|microempreses]], sumándose de forma importante la [[economía informal]] que da ocupación a miles de de Guayaquil.<ref>[http://independent.typepad.com/elindependent/2007/07/guayaquil-y-com.html ''Guayaquil y como'l mercáu siempres apaez: La torna de los ‘informales'''], Diariu Espresu</ref> A pesar d'ello Guayaquil ye ciudá con mayores índices de [[subempleo]] (alredor del 40% de la [[población económicamente activa|PEA]]) y [[desemplegu]] (alredor del 11% de la [[población económicamente activa|PEA]]) del Ecuador. Guayaquil caltién una infraestructura d'importaciones y esportaciones de productos con estándares internacionales. Ente les sos principales pontes de comerciu tán: el Puertu Marítimu, principal del Ecuador y unu de los de mayor arribación naviera nes mariñes del [[Pacíficu]]; y l'[[Aeropuertu Internacional José Joaquín de Olmedo]]. Adicionalmente, cuenta con una infraestructura de carreteres y víes a otres ciudaes y provincies, consideraes los meyores del país. El proyeutu de rexeneración urbana busca como principal oxetivu, per mediu de rexeneraciones de los cascos comerciales, la medría de les plusvalíes prediales. Estos proyeutos impulsaos na ciudá per parte de les últimes alcaldíes llograron esti oxetivu n'invirtiendo grandes sumes de dineru. L'actual alministración municipal tien como meta convertir a Guayaquil nun llugar pal turismu internacional de primer clase y de negocios multinacionales.<ref>Proyeutu de Rexeneración Urbana de Guayaquil, artículu «¿Por qué Guayaquil riquía rexeneración urbana?» de la [https://web.archive.org/web/20040928195531/http://guayaquil.gov.ec/61.gye M.&nbsp;I.&nbsp;Municipalidá de Guayaquil]</ref> [[Ficheru:Bandera de Guayaquil.svg|center|miniaturadeimagen|884x884px|Guayaquil dende'l Cuetu Santa Ana]] Guayaquil, la ciudá con mayor influyencia sobre'l [[PIB]] Guayas, tien una ufierta urbanística pela vía a la mariña, a Daule y a Samborondón que crez. Ente que los productores de [[camarón]], [[banano]], [[cacáu]], [[café]], y [[arroz]] beneficiáronse d'un preciu mayor. Acordies con l'últimu estudiu, efeutuáu pol [[Bancu Central del Ecuador]], nel [[2010]] la economía guayasense xeneró 26,44 del [[PIB]], lo que la ratifica a la cabeza de les otres 21 provincies. Síguelu Pichincha con un 21,86<ref>''El Tiempu''. El Tiempu de Cuenca, 2010.</ref> del PIB.<ref>La economía de Guayas lidera'l PIB, según Bancu Central del Ecuador</ref> La inversión concentrar nun 68% en cinco sectores: l'[[Agricultura|agrícola]], [[Pesca|pesqueru]], [[Manufactura|manufacturero]], [[Comerciu|comercial]] y [[construcción]], según los datos del Central; siendo la manufactura, específicamente, la más relevante con un valor agregáu xeneráu de 1200 millones de dólares. L'actividá comercial y los beneficios que brinden vense tamién a nivel corporativu, les oportunidaes del [[sector priváu]] al desenvolver modelos de negocios que xeneren valor [[económicu]], [[ambiental]] y [[social]], tán reflexaes nel desenvolvimientu de nueves estructures y edificaciones, la inversión privada en Guayaquil formó parte nel procesu de la crecedera de la ciudá, los proyeutos inmobiliarios, urbanizaciones privaes, y centros de negocios y oficines, fueron n'aumentu, convirtiendo a la ciudá nun puntu estratéxico y curioso pa faer negocios nel [[Ecuador]]. {|class="toc col1izq col2der" cellpadding=0 cellspacing=1 width=470px style="float:center; text-align:center;clear:all; margin-left:10px; font-size:85%;" |bgcolor=#ffffff colspan=2|[[Ficheru:Gruponobis.jpg|470px|center|Bloque d'edificios de Ciudá del Sol, Grupu Nobis]] |- |colspan=2; style="background-color:green; text-align:center;"|<br />'''<span style="color:white">Indicadores económicos</span>'''<br /><br /> |- !bgcolor=#24a624 width=65% align=center|<span style="color:white">Categoría</span> !bgcolor=#24a624 width=35% align=center|<span style="color:white">Datos</span> |-bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;PIB:<br /><small>(Prev. 2009)</small> |bgcolor=#ffffff| $ 61&nbsp;106 &nbsp;<br /><small>(millones de dólares)</small> |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;PIB:<br /><small>(Prev. 20016)</small> |bgcolor=#ffffff|$ 70&nbsp;572 &nbsp;<br /><small>(millones de dólares)</small> |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Tasa d'interés activa:<br /><small>(ochobre de 2009)</small> |bgcolor=#ffffff|9,19%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Tasa d'interés pasiva:<br /><small>(ochobre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|2,44%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Tasa de desemplegu:<br /><small>(xunu de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|3,34%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Inflación añal:<br /><small>(ochobre de 2016/ochobre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|0,90%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Inflación mensual:<br /><small>(ochobre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|0,24%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Inflación acumulada:<br /><small>([[xineru de 2009|xineru]] a ochobre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|0,37%&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Riesgu país:<br /><small>(setiembre de 2016)</small> |bgcolor=#ffffff|183 puntos&nbsp; |- bgcolor=#e1ecf7 |'''&nbsp;Aprecio barril del petroleu:<br /><small>([[West Texas Intermediate|WTI]] [[2 d'ochobre]] de [[2009]])</small> |bgcolor=#ffffff|US$ 110,09&nbsp; |- |bgcolor=#ffffff colspan=2 align=center|<center>Datos tomaos de [[Cámara de Comerciu de Guayaquil]]<br /> Fonte [[Bancu Central del Ecuador]]</center> |- |} === Comerciu === [[Ficheru:WTC Guayaquil.jpg|thumb|right|300px|World Trade Center Guayaquil.]] La ciudá ye sede del 39% de les 1000 compañíes más importantes del Ecuador. De dichu grupu d'empreses, les compañíes de Guayaquil representen el 35% d'activos, 37% de patrimoniu y el 39% de los ingresos. Asina mesmu, el total de ventes de les empreses de Guayaquil representen el 36% d'esti grupu. El comerciu apurrió con 1028 millones de dólares. La construcción tamién tuvo un efeutu multiplicador na economía. Mientres la dómina de la colonia Guayaquil siempres ocupó un llugar primordial. N'el so estelleru construyíen embarcaciones coles famoses maderes de la so redoma como [[guayacán]], [[mangle]], [[Ochroma|balsa]], [[Laurus nobilis|lloréu]], y otres, llegando a convertise n'Estelleru Real de la Corona Española. Anguaño Guayaquil ye'l puertu fluvial más importante del país, onde lleguen embarcaciones de toes partes del mundu. El 83% de toles importaciones y el 70% del total de les esportaciones movilícense al traviés de les instalaciones portuaries que s'atopen al sur de la ciudá. Esiste'l discutiniu de que los altos sectores empresariales de Guayaquil obligaron per mediu del Estáu a imponer restricciones mercantiles a los demás puertos del país, lo que los torgó desenvolvese a estos postreros dando la hexemonía a los primeres. El negociu accionario ecuatorianu ye inda incipiente nos dos bolses del país, tantu la de Quito como la de Guayaquil. La [[Bolsa de Valores de Guayaquil]], remanó un monto transado mientres los primeros diez meses del añu [[2007]] de 1583 millones de dólares. Na actualidá solo 110 empreses ecuatorianes alministren les sos inversiones nel mercáu accionario. Inda cuando llograr financiamiento nesti sector ye más económicu, la poca predisposición de les compañíes a abrir finances detener. Ente [[xineru]] y [[ochobre]] de 2005, la Bolsa de Valores de Guayaquil rexistró un monto de negociu de 1583 millones.<ref>Mercáu bursátil, artículu del [https://web.archive.org/web/20080202195821/http://www.expreso.ec/especial_economia/mercáu.asp ''Diariu Espresu''].</ref> * La '''[http://www.lacamara.org/ Cámara de Comerciu de Guayaquil]''' ye l'ente gremial más antiguu del Ecuador, foi fundada pa sirvir al interés gremial de los sos afiliaos, al desenvolvimientu de les sos actividaes comercial y empresarial, dientro del marcu de les lleis de la nación. * La '''[http://www.capig.org.ec/ Cámara de la pequeña Industria del Guayas]''' ye una organización non gubernamental con sede en Guayaquil, arrexunta y representa a les pequeñes y medianes empreses de la provincia del Guayas, busca la xeneración y sofitu a la producción sostenible y sustentable de bienes y servicios na [[provincia del Guayas]], al traviés de la creación y afitamientu d'unidaes de producción, comerciu o servicios, liderando'l so desenvolvimientu empresarial per mediu de, sofitu empresarial, promoción comercial y servicios financieros. * La '''[https://web.archive.org/web/20080103203532/http://www.cig.org.ec/ Cámara d'Industries]''' ye una institución ensin fines d'arriquecimientu, constituyida y entamada polos productores industriales aniciaos en Guayaquil y la so zona d'influencia, sofita'l desenvolvimientu socioeconómico de la ciudá. === Turismu === [[Ficheru:Malecon del salado.jpg|left|thumb|300px|[[Malecón del Saláu]]]] Al traviés de los años siguió cola so tradición comercial, y anguaño nun procesu fundamentalmente económicu, apueste al turismu, reflexándose nos cambeos nel ornatu de la ciudá, con un meyoramientu na autoestima de los ciudadanos, foi un procesu que tomó años, dende les dos últimes alministraciones municipales. Guayaquil desenvolvióse d'esta miente nun destín turísticu nacional ya internacional, siendo sede de feries y eventos internacionales. [[Ficheru:Vista del Puerto Santa Ana.jpg|thumb|350px|Puertu Santa Ana]] La zona del centru de la ciudá de Guayaquil ye unu de los llugares más importantes pal turismu nacional y estranxeru, yá que ye la más antigua y colonial. La zona del [[Malecón 2000]] ye de gran interés turísticu y ye cercana al centru. ''The Point,'' allugáu nel área del Puertu Santa Ana, ye l'edificiu más grande de Guayaquil y del país. El Barriu "Las Peñas" ye otru sitiu d'interés, cuenta con 444 pasos aproximao y termina con un Mirador onde puede apreciase la vista de la ciudá. La revista ''Latin Trade'', nel so artículu de portada «Meyor d'América Llatina» inclúi a la ciudá de Guayaquil como la ciudá más destacada en 5 categoríes: Meyor Hotel pa Executivos, Meyor Salida (entretenimientu), Meyor Axencia d'Arriendu d'Autos, Meyor Axencia de Viaxes y Meyor Restorán pa Executivos.<ref>{{Cita web |nome=Latin Trade |títulu=Lo Meyor d'América Llatina |añu=2003 |url=http://www.guayaquil.gov.ec/82/3568.gye |fechaaccesu=2007 }}</ref> [[Ficheru:Guayaquilaéreo.jpg|thumb|350px|Vista parcial de Guayaquil dende l'aire.]] Unu de los llugares más significativos pa los turistes, ye'l [[Malecón 2000]], llamáu asina debíu al nome de la Fundación qu'executó la obra. El nome orixinal ye Malecón Simón Bolívar. Esta obra ye un proyeutu de rexeneración urbana del antiguu malecón. Con 2,5 [[km]] d'estensión ufierta a los sos visitantes, amás de seguridá, grandes monumentos de la historia de la ciudá, [[muséu|museos]], [[xardinos]], [[fonte (urbanismu)|fontes]], miradores, [[centros comerciales]], [[restorán|restoranes]], [[chigres]], patios de comida, el primer cine [[IMAX]] del Ecuador, [[Muelle (construcción)|muelles]], dende onde puede encetase embarcaciones pa realizar paseos diurnos y nocherniegos pol [[ríu Guayas]]. <ref>{{Cita web |apellíu=Der Tagesspiegel Berlin |nome=Verschwörung am Ríu Guayas |títulu=Verschwörung am Ríu Guayas |añu=2003|ID='''(Alemán)''' |url=http://www.tagesspiegel.de/magazin/reise/Reise;art294,2389670 |fechaaccesu=2007}}</ref> Según estudios realizaos pola Empresa Pública Municipal de Turismu, Promoción Cívica y Rellaciones Internacionales, el 54% de los turistes que lleguen a Guayaquil son estranxeros y el 98% de los turistes encamienten a la ciudá como un destín turísticu.<ref>{{Cita web |nome=Latin Trade |títulu=Guayaquil, una ciudá preferida pelos turistes añu=2015 |url=http://geobienes.com/blog/guayaquil-una ciudá preferida-polos turistes |fechaaccesu=2015}}</ref> * Nel Malecón del Saláu puede esfrutase en familia de paseos pol ríu en pequeñes embarcaciones y almirar la flora y fauna del ríu; amás atópense discoteques, restoranes, y chigres.<ref>Malecón del Saláu, Información según la ''M.I.Municipalidá de Guayaquil'', del sitiu [https://web.archive.org/web/20080410080831/http://visitaguayaquil.com/48.gye Visita Guayaquil].</ref> * [[Las Peñas (Guayaquil)|Las Peñas]] ye'l barriu más antiguu de Guayaquil. Nos últimos años tresformóse pa pasar a ser una de les principales atraiciones de la ciudá. *'''[[Puertu Santa Ana (Guayaquil)|Puertu Santa Ana]]:''' ye un megaproyecto arquitectónica paecencia al Coconut Walk de Miami o al Puerto Madero d'Arxentina, ye un llugar residencial, comercial y potencialmente turísticu que cunta con dellos edificios de construcción contemporánea y departamentos luxosos. La so primer etapa foi inaugurada nel 2007. * '''[http://www.parquehistoricoguayaquil.gob.ec Parque Históricu Guayaquil] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120922224243/http://www.parquehistoricoguayaquil.gob.ec/ |date=2012-09-22 }}''': allugáu fora del perímetru urbanu. El llugar tien un monte de manglar que puede ser percorríu polos visitantes al traviés d'un senderu de madera. Nel manglar esisten 28 especies d'animales en cautiverio, ente elles el [[venado de cola blanca]], el [[mapache]], el [[pecarí]]. Tamién hai tigrillos, [[osu perezosu|osos perezosos]], [[monu|monos]] y [[cocodrilos]]. Esto sumando a los [[Psittacidae|pericos]], [[águila arpía]] y [[papagayos]]. El sitiu tamién cunta con un retruque del Guayaquil Antiguu, dalgunes de les edificaciones son orixinales y fueron tresportaes al parque. En parque puede afayase la [[fauna]] principal y la historia non solo de la ciudá sinón tamién de l'antigua provincia.<ref>Información arrexuntada por [http://www.visitaecuador.com/index.php?hasta=0&codi_seccion=&cod_seccion=5&codigo=0TmYTjzV Parque Históricu de Guayaquil] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171017201902/https://www.visitaecuador.com/index.php?hasta=0&codi_seccion=&cod_seccion=5&codigo=0TmYTjzV |date=2017-10-17 }}</ref> * '''[http://www.cedege.gov.ec/modules.php?name=News&file=article&sid=74 Parque El Llagu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080513223803/http://www.cedege.gov.ec/modules.php?name=News&file=article&sid=74 |date=2008-05-13 }}:''' [[km]] 25, vía a la Mariña, que ye un llagu artificial con más de 2&nbsp;500&nbsp;000&nbsp;m³ d'agua (banzáu) y onde puede practicase deportes acuáticos como [[kayac]], remu en bote, pesca de vera, pesca submarina, bucéu, snorkeling, etc. y otros deportes y actividaes como ciclismu, camping, picnics y esfrutar de la naturaleza.<ref>Datos del complexu científicu, turísticu recreacional Parque del Llagu Chongon remanáu pola [http://www.cedege.gov.ec/modules.php?name=News&file=article&sid=74 comisión d'estudios pal desenvolvimientu de la Cuenca de los Ríos Guayas y Santa Elena] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080513223803/http://www.cedege.gov.ec/modules.php?name=News&file=article&sid=74 |date=2008-05-13 }}</ref> * '''Puertu Fondu:''' sitiu turísticu pa esfrutar la flora y fauna (reserva de manglar) y prauticar deportes acuáticos como natación, remu en bote, kayac, etc. Tien una sablera y serviciu de comida típica y tradicional. * '''[http://www.bosquecerroblanco.org Cerro Blanco]:''' km 16, vía a la mariña. Puede almirase flora y fauna de monte secu, esfrutar del turismu d'aventura nuna reserva ecolóxica con posibilidá de camping d'un día a otru. *[[Ficheru:Torreón (2) - Puerto Santa Ana.JPG|miniaturadeimagen|300x300px|[[Puertu Santa Ana (Guayaquil)|Puertu Santa Ana]].]]'''[[Cuetu Santa Ana (Guayaquil)|Cuetu Santa Ana]]:''' ta allugáu al nordeste de la ciudá, xunto al Barriu Las Peñas y pocos metros del Malecón. Ye'l llugar onde s'anició Guayaquil. Ye coloríu y visitalo resulta placentero, yá que hai que xubir 456 pasos, hasta llegar al so visu, onde se repara'l norte de Guayaquil. El Cuetu ta llenu de cafeteríes, chigres, tiendes d'artesaníes.etc. * '''[[Parque Seminariu]]:''' atópase allugáu nel sector Rocafuerte nel centru de la ciudá. Nesti parque puede apreciase un monumentu a Simón Bolívar, según tamién una gran variedá d'iguanes verdes. El parque Seminariu atiesta pel norte cola cai Clemente Ballén y Millán, pel sur con callar Diez d'Agostu, pel este cola cai Chile y pel oeste cola cai Chimborazo la cual foi refecha pal usu específicu de peatones yá que coneuta'l parque cola Catedral de Guayaquil. * '''Catedral Metropolitana de Guayaquil''': atópase en plenu centru de Guayaquil, foi construyida ente los 1547, cuenta con formoses torres estilu semi góticu, foi la ilesia matriz a mediaos del sieglu XVI.Orixinalmente la catedral foi construyida de madera, mientres 1590 la edificación atopaba sobre'l cuetu Santa Ana, xunto a la Casa del Cabildru y la Plaza d'Armes, depués el templu foi destruyíu por un pavorosu quema en 1692 * '''[[Parque Samanes]]:''' Atópase allugáu al norte de la ciudá, precisamente nel sector de los Samanes. Ye'l tercer parque más grande de Llatinoamérica, yá que s'estiende dende'l Ríu Guayas hasta la Vía a Daule con aproximao 851 hectárees. Ye un parque recreativu que tienes gran cantidá de canches de fútbol, tenis, basket y handball; amás tien área de llagunes y una zona de conciertos con capacidá de 10000 persones. Nesti parque construyó un estadiu que-y lo llamó n'honor del fináu futbolista Christian Benítez Betancourt, con una capacidá de 8000 persones. Nesti estadiu xuega de llocal River Ecuador y el Club Sport Emelec (Temporalmente pola ampliación del so estadiu) dambos de la Seria A del fútbol ecuatoriano. [[Ficheru:9deoctubre.jpg|thumb|600x600px|Bulevar Nueve d'ochobre|centro]] * '''Deportes estremos:''' Cerca de Guayaquil atópense pequeños pueblos arrodiaos de muncha naturaleza ideal pa la práutica de deportes estremos y actividaes al campu. el Canyoning o barranquismo que consiste en baxar por cañones o cascaes ye unu de los más practicaos por turistes que lleguen a Guayaquil y que busquen daqué d'aventura cerca, tamién el rafting y el tubing que consiste en navegar per ríos d'agües rápides ye otru deporte d'aventura al campu bien practicáu. [http://www.bucayadventures.com Bucay] === Tresporte === {{AP|Tresporte en Guayaquil}} [[Ficheru:Mapa vial de Guayaquil.png|200px|derecha|thumb|Mapa vial de Guayaquil.]] El [[tresporte públicu]] ye'l principal mediu tresporte de los de Guayaquil. Envalórase que na ciudá operen alredor de 17.000 unidaes de tresporte públicu, ente les cualos tán contabilizaos buses, taxis, espresos, y tricimotos. '''Guayaquil''' tamién cunta col [[Aeropuertu Internacional José Joaquín de Olmedo]]. La Fundación Municipal Tresporte Masivu Urbanu de Guayaquil, ye una persona xurídica de derechu priváu y ensin fines d'arriquecimientu al envís d'impulsar permanentemente, según alministrar y regular en forma coordinada'l Sistema Integráu de Tresporte Urbanu Masivu de Guayaquil - “Sistema METROVIA”, conformáu peles rutes, terminales, paraes, infraestructura y equipos incorporaos al referíu Sistema. Foi constituyida cola denominación de “Fundación Tresporte Masivu Urbanu de Guayaquil” por aciu l'Alcuerdu Ministerial Non. 0220, de fecha 25 de marzu de 2004, emitida pol Ministru de Gobiernu, Cultos, Policía y Municipalidaes, camudando a la so denominación actual, por aciu l'Alcuerdu Ministerial Non. 0093, de fecha 17 de mayu de 2005, emitida pol mesmu Ministeriu. El [[Autobús de tránsitu rápidu|sistema d'autobuses de tránsitu rápidu]] [[Metrovía]] ye anguaño unu los medios más utilizaos nel tresporte públicu y foi fundáu'l [[30 de xunetu]] de [[2006]]. La Metrovía tien 3 troncales habilitaes y atópase en proyeutu la creación de 4 troncales más pa cubrir la demanda de tresporte en dellos sectores de la urbe. La ciudá, al tar bordiada per ríos y trevesada por esteros, tien una necesidá vial de pontes pa la llibre circulación dientro de la urbe, según tamién pa comunicase col restu del país. La [[ponte de la Unidá Nacional]] (PUN), tamién conocíu por Rafael Mendoza Avilés, coneuta a Guayaquil cola ciudá de [[Durán (ciudá)|Durán]], y poro, col restu del país, convirtiéndose na principal puerta d'entrada a Guayaquil per vía terrestre dende l'añu de la so inauguración en [[1970]]; anque en realidá sían dos pontes, el primeru sobre'l [[ríu Daule]] coneutando a Guayaquil con [[Samborondón]], y l'otru sobre'l [[ríu Babahoyo]] coneutando a Samborondón con Durán. Al norte tamién s'atopa otra ponte anque de menor tamañu col nome de [[ponte Alterna Norte]] (PAN), creáu específicamente pa descongestionar el PUN.<ref>{{Cita publicación |apellíu= [[Diariu El Universo]] |títulu= Ponte Alternu Norte foi inauguráu |url= http://www.eluniverso.com/2003/06/25/0001/18/7988811Y77674924876HALA9B85395HALA19.html |fecha= [[25 de xunu]] de [[2003]] |fechaaccesu= 20 de febreru de 2010 }}</ref> == Medios de comunicación == {{AP|Medios de comunicación de Guayaquil}} === Prensa escrita === {{AP|Periódicos de Guayaquil}} [[Ficheru:SageoEG - Diario El Telégrafo.jpg|200px|thumb|derecha|Antiguu edificiu sede del diariu [[El Telégrafo]].]] Na ciudá de Guayaquil circulen dellos de los más importantes diarios de la nación. Ente los periódicos con mayor circulación atopar a [[Diariu El Universo|El Universo]] (el más vendíu) y l'[[Diariu Espresu (Ecuador)|Espresu]]. Unu de los diarios más antiguos foi devueltu a circulación ye [[El Telégrafo]], anque con alministración estatal. Otru de les más vendíos, anque bien polémicu pol so [[Prensa mariella|amarillismo]] y [[sensacionalismu]], ye'l diariu [[Diariu Extra (Ecuador)|Extra]]. Ente los demás periódicos de la ciudá tán Ciudadanía Informada, Meridianu, CRE Satelital, El Financieru. Apocayá tamién ganó popularidá'l [[Metroquil]], un periódicu que circula de forma gratuita nos percorríos de la [[Metrovía]]. === Telecomunicaciones === Dende Guayaquil emiten más de 30 emisores de tipu AM y FM con algame local, nacional ya internacional. {| class="toc" cellpadding="0" cellspacing="1" width="70%" style="text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:85%;" |- ! colspan="6" bgcolor="darkblue" style="color:white" |Canales de televisión de la ciudá de Guayaquil |- ! colspan="6" bgcolor="e0e0e0" |Canales VHF |- bgcolor="#efefef" !Emisora !Canal !Emisora !Canal !Emisora !Canal |- | align="left" |'''[[Ecuavisa]]''' | 2 | align="left" |'''[[Ecuador TV]]''' | 7 |align="left" |'''[[Televicentro (Ecuador)|TVC]]''' |11 |- | align="left" |'''[[Rede Telesistema|RTS]]''' | 4 | align="left" |'''[[Gama TV|Gama]]''' | 8 | align="left" |'''[[Canal Una (Ecuador)|Canal Una]]''' |12 |- | align="left" |'''[[Teleamazonas]]''' | 5 | align="left" |'''[[TC Televisión]]''' | 10 | align="left" | | |- ! colspan="6" bgcolor="e0e0e0" |Canales UHF |- bgcolor="#efefef" !Emisora !Canal !Emisora !Canal !Emisora !Canal |- | align="left" |'''TV Llexislativa '''||22 | align="left" |'''[[Telerama]] '''||32 | align="left" |'''[[Universidá Católica Santiago de Guayaquil|UCSG]] Radio y Televisión '''||42 |- | align="left" |'''Canela TV '''||24 | align="left" |'''América Visión '''||34 | align="left" |'''Educa TV '''||43 |- | align="left" |'''Oromar TV '''||26 | align="left" |'''Televisión Satelital '''||36 | align="left" |'''[[Enllace Ecuador]] '''||46 |- | align="left" |'''Asomavisión'''||28 | align="left" |'''LaTele '''||38 | align="left" |'''TeleCiudadana ''' |48 |- | align="left" |'''RTU Radio y Televisión Xuníes'''||30 | align="left" |'''ESPOL TV'''||40 | align="left" | | |- ! colspan="6" bgcolor="e0e0e9" |Televisión Paga |- bgcolor="#efefef" ! colspan="4" |Emisora !colspan="2" |Canal |- | colspan="4" align="left" |'''[[CN Plus]] '''|| colspan="2" |3 |} == Demografía == {{AP|Demografía de Guayaquil}}Nel ''VI Censu de Población y V de Vivienda'', realizáu'l [[25 de payares]] de [[2001]] pol [[Institutu Nacional d'Estadística y Censos (Ecuador)|INEC]],<ref>{{Cita publicación |apellíu= [[Diariu El Universo]] |añu= [[19 d'abril]] de [[2002]] |títulu= INEC: Ecuador tien 12'090.804 habitantes |url= http://archivo.eluniverso.com/2002/04/19/0001/9/9BD35Y9F48984130A30375CCF323D6C6.aspx |fechaaccesu= 25 de setiembre de 2009 |cita= ... del VI Censu de Población y V de Vivienda, que realizó'l INEC (25 de payares pasáu), rexistraron ... |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090611051100/http://archivo.eluniverso.com/2002/04/19/0001/9/9BD35Y9F48984130A30375CCF323D6C6.aspx |fechaarchivu= 11 de xunu de 2009 }}</ref> na ciudá de Guayaquil contabilizáronse 2&nbsp;039&nbsp;789 habitantes de los cualos les muyeres son el 51 % y los homes representen el 49 %.<ref name="INEC1">{{Cita web |url=http://www.inec.gov.ec/c/document_library/get_file?folderId=295154&name=DLFE-13309.pdf |títulu=Institutu Nacional d'Estadística y Censos - INEC.gov.ec - Cantón Guayaquil}}</ref> Asina mesmu, la ciudá cunta con una importante densidá demográfica que xube a 2473&nbsp;hab/km². La proyeición del [[Institutu Nacional d'Estadística y Censos (Ecuador)|INEC]] al [[2008]] envaloraba la población en 2&nbsp;366&nbsp;902&nbsp;habitantes nel so área metropolitana, ente que al [[2013]] establez una cifra averada de 2,530.000 habitantes.<ref>{{Cita web |url=http://www.ecapag.gov.ec/SoloPortalECAPAG/default.asp?idl=58 |títulu=Contrato de Concesión |fechaaccesu=25 de setiembre de 2009 |autor=[https://web.archive.org/web/http://www.ecapag.gov.ec/ ECAPAG]|cita=Ecapag plantega una proyeición similar establecida en 2.915.913 habitantes pal añu [[2010]]. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.ecapag.gov.ec/|fechaarchivu=2 d'avientu de 2015}}</ref> [[Ficheru:Demografía de Guayaquil 001.svg|270x270px|thumb|Evolución demográfica de la ciudá de Guayaquil.]]A lo llargo de la [[Historia de Guayaquil|historia de la ciudá]], les múltiples quemes, ataques pirates, plagues y epidemas, convirtiéronse n'unu de los factores que nun dexó un rápidu y continua crecedera poblacional en Guayaquil.<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquilguides.com/ciudad_turismo/historia_ciudá_pirates.htm |títulu=Historia de Gauyaquil |fechaaccesu=25 de setiembre de 2009 |autor=[http://www.guayaquilguides.com/ GuayaquilGuides] }}</ref> Sicasí, por cuenta de les oportunidaes de trabayu qu'ufiertaba la ciudá, la migración de persones d'otres partes de la nación contribuyó a la crecedera a lo llargo del [[sieglu XX]]; incluyendo tamién la llegada d'inmigrantes de distintes partes del mundu como los [[árabes]], [[libaneses]], [[italianos]], [[españoles]], [[alemanes]], [[xudíos]], [[chilenos]], [[arxentinos]], [[colombianos]] y [[cubanos]] que contribuyeron a la crecedera social y económico de la ciudá al traviés de los años hasta na actualidá. La tasa añal permediu de crecedera poblacional ye de 2,50 %.<ref name="INEC1" /> Anguaño la ciudá de Guayaquil tien una [[población flotante]] de 2.690.000 d'habitantes, que moren de manera temporal mientres la xornada llaboral, pero habiten en dellos de los cantones colindantes a Guayaquil, d'ente los cualos los más grandes son [[Durán (cantón)|Durán]], [[Daule (cantón)|Daule]], [[Cantón Samborondón|Samborondón]] y [[Milagro (Ecuador)|Milagro]]. === Composición étnica === Según les cifres presentaes pol [[Institutu Nacional d'Estadística y Censos (Ecuador)|Institutu Nacional d'Estadística y Censos]] INEC nel censu realizáu en [[2010]], la composición etnográfica del cantón Guayaquil ye:<ref>{{Cita web |url=http://www.inec.gob.ec/cpv/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=49&lang=es |títulu=Resultaos-Provincia Guayas-Cantón Guayaquil |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120305074035/http://www.inec.gob.ec/cpv/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=49&lang=es |fechaarchivu=5 de marzu de 2012 }}</ref> * [[Mestizos]] (48,7%) * [[Blancu (persona)|Blancos]] (33,4%) * [[Afroecuatorianos]] (10,9%) * [[Montubios]] (5,0%) * [[Indíxenes d'América|Indíxenes]] (1,4%) * Otros (0,6%) == Cultura == {{AP|Cultura de Guayaquil}} === Lliteratura === Esisten poques referencies alrodiu de la lliteratura de la ciudá de Guayaquil na [[Historia de Guayaquil#era Colonial|era colonial]]. Los primeros personaxes relevantes apaecen dempués de la [[Independencia de Guayaquil|independencia de la ciudá]] en [[1820]], col poeta [[José Joaquín de Olmedo]] y otros escritores. A finales del [[sieglu XIX]], nació otru de los grandes poetes del [[Ecuador]], [[Medardo Ángel Silva]]. A empiezu del [[sieglu XX]], al igual qu'a finales del anterior sieglu, empezaron a apaecer dellos escritores de gran importancia a nivel nacional como son: [[Demetrio Aguilera Malta]], [[Alfredo Pareja Díez Canseco]], Jorge Queirolo Bravo, [[Elysa Ayala González]], ente otros. Arriendes de esto surde un selectu grupu d'escritores que se denominaben ''[[Grupu de Guayaquil]]'', que taba conformáu por Aguilera Malta y Pareja Díez Canseco, en compañía de [[José de la Corte]], [[Joaquín Gallegos Lara]], [[Enrique Gil Gilbert]]. En 1946, Gallegos Lara escribió "''[[Las cruces sobre el agua]]''", que ye consideráu una de les más grandes noveles ecuatorianes. Unu de los esponentes de la poesía romántica contemporánea ye [[Karina Gálvez]]. === Música === [[Ficheru:Julio jaramillo laurido2.jpg|200px|thumb|[[Julio Jaramillo]].]] El [[Pasiellu (música)|pasiellu]] ye'l xéneru musical tradicional de la ciudá de Guayaquil con mayor enraigono nes xeneraciones más adultes de los estratos populares. Esisten grandes esponentes d'esti xéneru, sicasí'l más importante foi [[Julio Jaramillo|Julio Jaramillo Laurido]],<ref>{{Cita web |url=https://issuu.com/pgamba/docs/llibro_museojj/4 |títulu=https://issuu.com/pgamba/docs/llibro_museojj/4 }}</ref> conocíu poles sos iniciales "''JJ''". Jaramillo foi amás consideráu a nivel internacional como'l "Ruiseñor d'América". El pasiellu nel Ecuador amuesa dos rames pol so conteníu, una y bones el que ye cantáu na serranía ye murniu, ente que el de la mariña, especialmente Guayaquil, ye más rítmicu. Otros de los grandes intérpretes y compositores del pasiellu de Guayaquil son Nicasio Safadi, Enrique Ibáñez Mora, Carlos Solís, Carlos Silva Pareja y Constantino Mendoza Moreira. [[Héctor Napolitano]], conocíu meyor como'l "Viejo Napo", un antiguu roqueru ''under'' de la ciudá, retomó'l xéneru. Nos años 1980 tamién hubo solistes de trayeutoria, destacar el baladista Alfredo Mármol que incursionó nel ámbitu musical con muncho sucesu nel añu 1983 con ésitos como "Yá nun yes la mesma d'ayeri", "Y yes tu", "Nunca más lo vuelvo a faer", "Déxame saber", Cuanto gané, cuanto perdí", l'añu 1984 representa al Ecuador nel Festival OTI del cantar, siendo unu de los meyores representantes del Ecuador na historia de dichu festival. Nos [[años 1980]] delles bandes de Guayaquil empezaron les sos carreres como músicos ente ellos el grupu [[Tranzas]] nel xéneru de [[pop rock]] el cual tuvo una carrera de 20 años nos escenarios. Nel rock y pop [[Reynaldo Egas]] col so cantar "El químicu", y tamién el cantautor [[Mike Albornoz]] colos sos cantares "San Vienres", "Balde d'agua frío", "Los tos besos" y "La mio perfecta manera d'amar". Otros grupos que llograron notoriedá a mediaos y finales de los años 80 fueron [[Clip]], Taller, [[Quartz Band]], [[Right]]. Tamién nel [[rap]], [[hip hop]], destacóse [[Gerardo (cantante)|Gerardo]], quien ganó fama yá a principios de los [[años 1990]]. A finales de los años 90 destácase enforma la participación d'[[AU-D]], cantante de rap de Guayaquil llogrando participar nel Festival Viña del Mar con un cantar que foi un hit llamada "Crema de llimón". La banda de pop Van Mozart, tamién adquier notoriedá nesos años. La influencia del rock dende esos años tamién se fixo notar nos sos distintos xéneros, anque na so mayoría con bandes [[underground]] pocu estructuradas ya inestables. Les bandes de rock que más destacaron fueron [[La Trifullka]] nun xéneru más pesáu, col so líder y vocalista Luis Rueda (agora solista), y [[L.E.G.O.]] (la primer banda de Guayaquil n'apaecer en [[MTV]] y ser nomada a Premios MTV 2007 na categoría Meyor Artista Independiente) nun xéneru más nidiu de rock. L'enclín de les bandes nueves a finales de la década del 2000 en Guayaquil apunta a rescatar el soníu del [[stoner rock]] y el [[rock acedu]] de los [[años 1970]]. No que fai a gustos musicales masivos de la ciudá de la última década, la población [[preadolescente]], [[adolescente]], y xuvenil polo xeneral adquirió una mayoritaria afición escontra'l [[reggaeton]], [[pop]] y otros xéneros, fenómenu que nun ye ayenu al restu de la nación. === Relixón === Na ciudá de Guayaquil esiste una amplia [[llibertá de cultu]]s. La mayoría de les relixones na ciudá son de denominación [[Cristianismu|cristiana]], siendo d'ente toes elles, la [[Ilesia Católica]], la que mayormente predomina na urbe. Los católicos cunten con 223 parroquies, 1345 sacerdotes diocesanos, 473 sacerdotes relixosos, 349 seminaristes en 12 seminarios mayores, 64 congregaciones masculines, 233 congregaciones femenines, 46 monesterios de vida contemplativa co más de 400 miembros d'institutos de vida consagrada.<ref>Datos según la [http://www.iglesiacatolicaguayaquil.org/ Archidiócesis de Guayaquil] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110726171815/http://www.iglesiacatolicaguayaquil.org/ |date=2011-07-26 }}</ref> Aproximao'l 82% de los de Guayaquil profesen el catolicismu, la primer relixón cristiana establecida dende la fundación de la ciudá y el país, sicasí, delles confesiones protestantes atópense anguaño, tal como la [[Evanxelicalismu|Ilesia Evanxélica]] con alredor de 150.000 creyentes que ye una de les ilesies de mayor crecedera en Guayaquil. Tamién los miembros de la [[La Ilesia de Xesucristu de los Santos de los Últimos Díes]], que tienen un [[Templu de Guayaquil|templu central na ciudá]] xunto con dellos centros d'[[Estaca (SUD)|estaca]], y un gran númberu de [[capiya|capiyes]] y proclamen tener aproximao unos 90.000 adeptos. La [[Ilesia Adventista del Séptimu Día]] foi asitiada na ciudá per primer vegada en tol país y depués fundóse la "Misión Ecuatoriana Adventista del Sur". Anguaño los adventistes consideren qu'esisten cerca de 7.277 adeptos en Guayaquil. Ente que los [[Testigos de Xehová]], nun informe mundial detalláu per países presentáu pola [[Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania]], afirmen qu'esisten nel [[Ecuador]] alredor de 55.669 siguidores en serviciu d'activu con unes 720 congregaciones, de les cualos 160 correspuenden namái a Guayaquil, onde amás esisten 87 [[Salón del Reinu de los Testigos de Xehová|salones del Reinu]]. Guayaquil ye la ciudá con mayor crecedera, con un 8% de creyentes nel últimu añu.<ref name="estadisticas">{{Cita web |url=http://www.watchtower.org/y/statistics/worldwide_report.htm |títulu=Dato estadísticos actualizaos de la obra de los Testigos de Xehová, sitiu oficial d'información pública a los medios jw-media.org |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120619050101/http://www.watchtower.org/y/statistics/worldwide_report.htm |fechaarchivu=19 de xunu de 2012 }}</ref> Tamién esiste una bien pequeña comunidá [[Xudaísmu|xudía]], compuesta mayoritariamente por ciudadanos [[israel]]íes, ya inmigrantes alemanes qu'escaparon d'[[Alemaña]] mientres la [[Segunda Guerra Mundial]]. Tamién esiste un [[Budismu|templu budista]] na ciudadela Garzota y una mezquita nel sector de urdesa, la primera en Guayaquil. D'igual manera esiste na ciudá la [[Ilesia de Dios Ministerial de Xesucristu Internacional]] con 2 de los sos megasalas d'oración. Según l'estudiu de Latinobarómetro (2011), l'afiliación relixosa de la ciudá de Guayaquil ye la siguiente: <br /> * '''Católicos ''' 85,4% * '''Otres relixones '''12,9% * '''Ensin afiliación relixosa '''1,7% <br /> === Educación === [[Ficheru:Baul viajero llevando los libros a la comunidad.JPG|350px|thumb|derecha|Alumnos de primaria en [[Bastión Popular]] recibiendo llibros como parte del programa [[Zumar]].]] La educación pública na ciudá de Guayaquil ye gratuita hasta'l [[Universidá|tercer nivel]] d'alcuerdu a lo axustao nel artículu 348 y ratificáu nos artículos 356 y 357 de la [[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política Nacional]].<ref>[[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política d'Ecuador]] - Títulu VII: Réxime del bon vivir - Capítulu primeru: Inlusión y equidad social - Seición primer: Educación - Artículo 356 y 257.</ref> La infraestructura educativa presenten añalmente problemes por cuenta de los sos entamos de clases xusto dempués del [[iviernu]], una y bones les agües polo xeneral destrúin delles partes de los plantes educativos en parte por cuenta de la mala calidá de materiales de construcción, especialmente a nivel marxinal.<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |títulu=Iviernu agrava estáu de les escueles fiscales |url=http://200.110.90.17/2006/02/12/0001/18/385C24413BB7413B89520130F274BB69.aspx |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2009 }}</ref> Calcúlase que nel [[2008]], el presupuestu invertíu n'infraestructura educativa xubió aproximao a 9 millones de dólares ente'l gobiernu central y la municipalidá de la ciudá.<ref>{{Cita publicación |apellíu=[[Diariu El Universo]] |títulu=I38 escueles van retrasar entamu de clases pola mor del iviernu |url=http://archivo.eluniverso.com/2008/02/29/0001/18/38CED4ACDE884F1B82189B3BE544AD38.aspx |fecha=[[29 de febreru]] de [[2008]] |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2009 }}</ref> La ciudá cunta amás con una gran variedá d'instituciones públiques d'educación secundaria de gran prestíu. Sicasí esiste una importante crecedera na cantidá d'estudiantes n'instituciones particulares, que polo xeneral destinar pa neños y nuevos de clase alta y media. D'igual manera los estudiantes d'escueles y colexos públicos o privaos caltienen l'usu del uniforme escolar que varia d'alcuerdu a cada institución, pero pal casu de les escueles primaries públiques en zones marxinales, esiste un programa impulsáu pol gobiernu central que dota al alumnáu d'uniformes de manera gratuita. La mayoría de profesores d'educación primaria y secundaria tán afiliaos a la [[Unión Nacional d'Educadores]], que ye unu de los más grandes [[sindicatu|sindicatos]] nel [[Ecuador]] y tien parte activa en política nacional cuntando con una gran influencia de [[Partíos políticos d'Ecuador partíos políticos]] d'enclín [[Socialismu|socialista]] y [[Comunismu|comunista]], como'l [[Movimientu Popular Democráticu]].<ref>{{Cita publicación |apellíu=[https://web.archive.org/web/http://www.hoy.com.ec/ Diariu en llinia Güei] |títulu=MPD y XUNE viven 'amor eterno&#39; |url=http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/mpd-y-une-viven-amor-eterno-352228.html |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2009 |cita=En 1978 establecióse'l venceyu ente'l Movimientu Popular Democráticu y la Xunión Nacional d'Educadores |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090629065001/http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/mpd-y-une-viven-amor-eterno-352228.html |fechaarchivu=29 de xunu de 2009 }}</ref> La ciudá cunta con dellos centros d'educación cimera, con más de 120&nbsp;000 estudiantes universitarios partíos ente diverses carreres. La primer institución d'educación cimera establecida na ciudá foi la [[Universidá de Guayaquil]], meyor conocida como la Universidá Estatal, siendo tamién la que mayor númberu d'estudiantes rexistra.<ref>{{Cita web |url=http://www.ug.edu.ec |títulu=Sitiu web oficial de la Universidá de Guayaquil}}</ref> La [[Escuela Cimera Politéunica de la Mariña]],<ref>{{Cita web |url=http://www.espol.edu.ec |títulu=Sitiu web oficial de la Escuela Cimera Politéunica de la Mariña}}</ref> meyor conocida pol so [[acrónimu]] "ESPOL", ye considerada la meyor institución d'educación cimera de la ciudá, y ente los meyores de tola nación según l'últimu informe d'evaluación a les universidaes del Ecuador realizáu pol [[CONEA]].<ref>{{Cita web |url=http://190.152.149.26/portal_conea/descargas/anexos/Inf_univ_1.pdf |títulu=Últimu informe d'evaluación a universidaes del Ecuador pol CONEA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091122083644/http://190.152.149.26/portal_conea/descargas/anexos/Inf_univ_1.pdf |fechaarchivu=22 de payares de 2009 }}</ref> Otres de les grandes instituciones cimeres que tien la ciudá ye la [[Universidá Católica Santiago de Guayaquil]], onde gran parte de persones actives na política nacional realizaron los sos estudios,<ref>{{Cita web |url=http://www.ucsg.edu.ec/ |títulu=Sitiu web oficial de la Universidá Católica Santiago de Guayaquil |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130621080705/http://www.ucsg.edu.ec/ |fechaarchivu=2013-06-21 }}</ref> y la [[Universidá Teunolóxica Empresarial de Guayaquil]], onde converxeron les práutiques empresariales de la ciudá cola academia.<ref>{{Cita web |url=http://www.uteg.edu.ec/ |títulu=Sitiu web oficial de la Universidá Teunolóxica Empresarial de Guayaquil |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171017201857/https://www.uteg.edu.ec/ |fechaarchivu=2017-10-17 }}</ref> [[Ficheru:SageoEG - ESPOL - Monumento ESPOL.jpg|left|miniaturadeimagen|400x400px|Vista nocherniega del edificiu de ''Rectoráu'' nel [[Campus Gustavo Galindo Velasco]] de la [[Escuela Cimera Politéunica de la Mariña]].]] Les demás universidaes de Guayaquil son: [[Universidá Llaica Vicente Rocafuerte]], [[Universidá d'Especialidad Espíritu Santu]], [[Universidá Agraria del Ecuador]], [[Universidá Politéunica Salesiana]], el campus Guayaquil de la [[Universidá Téunica Federico Santa María]] de [[Chile]], ente otres. Según l'últimu censu poblacional realizáu nel [[2001]] pol [[Institutu Nacional d'Estadístiques y Censos (Ecuador)|INEC]], el porcentaxe d'[[analfabetismu]] ocupa'l 4,7% de la población urbana, que s'estrema abondo del 11,3% que se fai presente nes poblaciones rurales.<ref name="INEC1" /> Según l'estudiu realizáu pol mesmu censu llogróse amestar a les estadístiques que'l 40% terminara los sos estudios primarios, ente qu'otru 33,2% graduárase de bachiller al terminar la secundaria, sicasí solo 14% ingresaren a la universidá, escuela cimera, o cualesquier otru institutu de tercer nivel. Finalmente solo un 8,5% algamara la educación de cuartu nivel.<ref name="INEC1" /> {{VT|Colexos de Guayaquil}} === Biblioteques y museos === [[Ficheru:SageoEG - Biblioteca Municipal de Guayaquil 001.jpg|400px|derecha|thumb|Fachada de la [[Biblioteca Municipal de Guayaquil|Biblioteca Municipal]].]] * [[Biblioteca Municipal de Guayaquil]] * Biblioteca de la Casa de la Cultura Ecuatoriana Nucleu del Guayas. La mayoría de los museos de Guayaquil tán allugaos nel centru la ciudá, como ye'l casu del [[Muséu Municipal de Guayaquil]], nel cual les atraiciones son l'[[arqueoloxía]], documentos coloniales, efeutos personales de los patriotes de la independencia y fotografíes de la ciudá a entamos del [[sieglu XX]].<ref>{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/147.gye |títulu=Muséu Municipal de Guayaquil |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081022172123/http://www.guayaquil.gov.ec/147.gye |fechaarchivu=22 d'ochobre de 2008 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.edufuturo.com/educacion.php?c=1862 |títulu=Edufuturo.com - Muséu Municipal de Guayaquil }}</ref> Ente la variedá de museos que pueden apreciase ta'l "Muséu Nahim Isaías", cual espón arte colonial y republicanu.<ref>{{Cita web |url=http://www.museonahimisaias.com/ |títulu=Muséu Nahim Isaías B. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090305055347/http://www.museonahimisaias.com/ |fechaarchivu=5 de marzu de 2009 }}</ref> El "Muséu Antropolóxicu del Bancu Central" amuesa arqueoloxía, arte colonial, republicanu y modernu. El "Muséu Históricu Bae Calderón" ye l'únicu na ciudá qu'espón astronomía, historia y armes. El "Muséu Presley Norton" presenta arqueoloxía. Nel "Museo Francisco Campos" puede apreciase zooloxía, mineraloxía, arqueoloxía, paleontoloxía. Nel muséu de la Casa de la Cultura, "Carlos Zevallos Menéndez" puede apreciase trés sales: de cerámica y orfebrería prehispánica. D'últimes nel "Muséu Coronel Félix Luque Plata" exhíbese la historia del cuerpu de [[bomberu|bomberos]]. Unu de los más destacaos [[muséu|museos]] de la ciudá ye'l [[Muséu Antropolóxicu y d'Arte Contemporáneo]], meyor conocíu pol so acrónimu "MAAC", allugáu na parte norte del [[Malecón 2000]] a veres del [[ríu Guayas]]. Ye unu de los más grandes ya importantes del [[Ecuador]] onde s'espón arte de les cultures prehispániques y una coleición de 50&nbsp;000 pieces [[Arqueoloxía|arqueolóxiques]] natives ecuatorianes y más de 3000 obres d'arte modernu.<ref>{{Cita web |url=http://www.museomaac.com/ |títulu=Muséu Antropolóxicu y d'Arte Contemporáneo}}</ref> === Gastronomía === {{AP|Gastronomía de Guayaquil}} En Guayaquil ye posible atopar restoranes de comida típica, internacional y especializada en distintos llugares de la ciudá. Los principales sectores de restoranes internacionales son Urdesa, el centru de la ciudá, y la vía a Samborondón. Dientro de los platos típicos de Guayaquil puede destacar el [[arroz]] con menestra y [[carne asao]]; ye un platu preparáu con [[fréxol]] maduru del tipu conocíu llocalmente como canariu, anque tamién-y lo puede preparar con [[Lens culinaris|llenteyes]], [[garbanzu|garbanzos]] o con otru distintu tipu de fréxol, según variantes de carne ([[chuleta]], [[pexe]], [[pollu]] o [[chorizu|chorizos]]), carnes que son cocíes al carbón y lleva como complementu patacones (cachos de plátanu verde tostáu). Tamién ye bien tradicional consumir el típicu encebollado, un caldu con pexe [[Xiphias gladius|albacora]] o [[atún]] preferentemente, [[yuca]] cocida, y arregláu con un tipu de ensalda compuestu de [[cebolla]], [[tomate]] reñón, [[cilantro]] y [[zusmiu de llimón]] tou preparáu por separáu, y sirvíu xuntu, consideráu un escelente vivificante depués d'una nueche de parranda bien común, nesta vibrante [[Ciudá|urbe]] [[ecuatoriana]]. Por ser el principal puertu d'Ecuador, abonden los [[mariscos]], y tamién los platillos preparaos a bade d'estos, son bien consumíos los [[ceviche]]s sían de pexe ([[encurtido]]), [[camarón]] o [[concha]] (cocíos); otru productu de mar, ye'l [[cámbaru]], bien popular y bien consumíu sobremanera les fines de selmana na ciudá, preparar al [[ajillo]], "criollu", n'ensalada, en sopa, etc. Una opción pa los almuerzos son los [[Bolón de verde|bolones de verde]] (boles de [[Musaceae|plátanu]] verde [[fritu]], que se-y da la forma coles manes) con cachos tostaos de piel de gochu ([[chicharrón]]) o con cachos de quesu fresco. Amás tán los aperitivos salaos como les [[humita|humites]] (ellaboraes con [[maíz]] tienru molíu, xunto a cachos de quesu, envolubraes na mesma fueya de maíz), les [[Tamal#Ecuador|hayaca]]s (ellaboraes con farina de maíz, xunto a cachos de gochu o pollu, vexetales, uves pases, arbeyos, envolubraes na fueya de plátanu), los [[Bollu de pescáu|bollos de pexe]] (preparáu con plátanu verde molíu, pexe, [[maní]] o [[cacahuate]], envolubráu tamién nuna fueya de plátanu) y les [[empanada|empanaes]] de plátanu verde, rellenes con quesu o carne de [[res]]. Tamién destaca'l [[caldu de salchicha]] (o de mangón), caldu realizáu con menudencias rellenes de sangre y arroz o verde arralláu, fégadu, oreyes, ente otres partes del gochu que s'utilicen pa la so ellaboración. Ente los postres, ta la típica ensalada de frutes, [[zusmiu de naranxa]]s al que se-y amiesta cachos de [[Bromeliaceae|piña]], [[melón]], [[sandía]], [[banano]], [[uva|uves]] y otres tantes [[Fruta tropical|frutes tropicales]] más al gustu del comensal. Ente les bébores típiques ta'l [[quáker]], nome comercial d'una marca de [[cebera]], que foi adoptáu por ésta bebida, que consiste nuna tendalada fecha con falopos d'[[avena]], xunto a [[naranjilla]] o [[maracuyá]] y/o tamién [[pulgu]] de piña, [[canela]], [[clavu de golor]] y [[panela]] (bloque d'azucre ensin refinar) incluyíes nel so cocción; puede bebese tibia o fría. Ente los establecimientos de comida internacional y especializada, la más consumida ye la comida italiana. Esisten [[pizzería|pizzeríes]] (cola so ufierta de [[pasta|pastes]] y demás comida italiana), parrilles (onde se viende rustíos o [[parrillada|parrillaes]] al estilu d'El Ríu de la Plata), [[asaderu|asaderos]] (venta de pollos asaos), chifas (restoranes de comida china), restoranes de comida mexicana, según les cadenes mundiales de [[comida rápida]], d'[[hamburguesa|hamburgueses]], [[papa|papes]] y [[pollu fritu]]. === Deporte === {{AP|Deporte en Guayaquil}} Na ciudá de Guayaquil, al igual que tola nación ecuatoriana, el deporte más popular ye'l [[fútbol]]. Na ciudá fundóse'l primer club de fútbol llamao [[Guayaquil Sport Club]]. La ciudá ye sede de los dos equipos más populares del país: el [[Barcelona Sporting Club]] y el [[Club Sport Emelec]]{{ensin referencies}}, dambos equipos participen na [[Serie A d'Ecuador|Primer División del Fútbol Nacional Ecuatorianu]]. Por coincidencia, estos dos equipos nacieron nel ''Barriu del Estelleru'', y que dende los sos entamos tuvieron reñes y polo cual, cuando s'enfrenten ufierten unu de los partíos más tradicionales del campeonatu conocíu como [[Clásicu del Estelleru]], que ye consideráu pola [[FIFA]] como'l clásicu oficial del país.<ref>Información según sitiu del [http://www.bsc.ec/ Barcelona Sporting Club].</ref> Amás de estos dos equipos, Guayaquil ye tamién sede d'otros equipos de fútbol: * El [[Guayaquil Sport Club]], l'equipu más llonxevu n'actividá del fútbol ecuatoriano. Anguaño xuega na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so única participación en [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] foi en [[1973]]. * El [[Club Sport Patria]], ye otru de los equipos más llonxevos n'actividá del fútbol ecuatoriano. Foi vicecampeón de la [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] en [[1961]]. Anguaño xuega na [[Segunda Categoría (Ecuador)|Segunda Categoría]] y la so última participación en [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] foi en [[1970]]. * El [[Club Deportivo Everest]], El nome del equipu ye n'honor al monte [[Monte Everest|Everest]] que ta asitiáu nel cordal [[Himalaya]]. Foi campeón de la [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] en 1962, siendo unu de los 8 equipos que consiguió esi títulu. D'esti equipu surdió [[Alberto Spencer]], el meyor futbolista ecuatorianu de tolos tiempos. Anguaño xuega na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so última participación en [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] foi en [[1983]]. * L'[[Asociación Deportiva Nueve d'Ochobre]], El nome del equipu ye n'honor a la fecha de la [[Independencia de Guayaquil]], el [[9 d'ochobre]]. Foi vicecampeón de la [[Serie A d'Ecuador]] en 1965, 1983 y 1984. Anguaño xuega na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so última participación na [[Serie A d'Ecuador|Serie A]] foi en [[1995]]. * El [[Calvi Fútbol Club]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so única participación na [[Serie A d'Ecuador|Serie A]] foi en [[1997]]. * El [[Panamá Sporting Club]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so única participación na [[Serie A d'Ecuador|Serie A]] foi en [[1998]]. * El [[Club Sport Norteamérica]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so última participación en [[Serie A d'Ecuador|Primer División]] foi en [[1971]]. * El [[Guayaquil City Fútbol Club]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Serie A d'Ecuador|Serie A]].<ref>Llamóse Club Deportivo River Ecuador hasta 2017.</ref> * El [[Rocafuerte Fútbol Club]], equipu de la ciudá que xuega anguaño na [[Segunda Categoría d'Ecuador|Segunda Categoría]] y la so última participación en [[Serie B d'Ecuador|Serie B]] foi nel [[2012]]. El [[Barcelona Sporting Club]] ye l'equipu que más campeonatos ganó na Primer División d'Ecuador (<small>15 campeonatos</small>), amás de llegar dos veces a una final de la [[Copa Libertadores d'América]] llegando ser el primer equipu ecuatorianu en llograr una final na Copa Libertadores d'América. Foi unu de los equipos que nunca baxaron de categoría. El [[Club Sport Emelec]], foi electu como'l [[Clasificación mundial de meyor club del mes del mundu según la IFFHS|meyor club del mes del mundu]] en [[xunu]] del [[2010]], l'únicu nel país en tener esti méritu; foi'l primer campeón nacional en 1957, el primer equipu ecuatorianu en tener estadiu propiu y foi l'únicu equipu ecuatorianu en ser campeón toles décades; foi'l primer club del fútbol ecuatoriano en tener una barra entamada, una y bones el 9 d'ochobre de 1974 formóse la llamada Barra Azul, na actualidá, la so barra más representativa ye la Boca del Pozu, que ye la barra brava más antigua d'Ecuador, nació'l 25 de xunetu de 1980 na xeneral del Estadiu Modelu; tien 13 campeonatos nacionales, un vicecampeonato de la [[Copa Merconorte]] nel 2001, y llegó nuna ocasión a semifinales de la [[Copa Libertadores d'América]]. La Federación Deportiva del Guayas ye l'organismu rector del deporte en tola [[Provincia del Guayas]] y per ende en Guayaquil exerzse la so autoridá de control.<ref>Información según la Federación Deportiva del Guayas ([https://web.archive.org/web/20080914031534/http://web.fedeguayas.org/ Web.FeDeGuayas.org]</ref> En [[1930]], cuatro nadadores de Guayaquil (Carlos Luis Gilbert, Abel Gilbert, Ricardo Planes y Luis Alcívar Elizalde), llograron conquistar el Campeonatu Suramericanu de Lima, que na posteridá denominaríase como la fazaña de los cuatro mosqueteros». Amás nesti deporte darréu figuraría Jorge Delgado Panchana, convirtiéndose nel nadador suramericanu que más títulos ganó, llogrando dempués el 4º llugar en natación nes [[Xuegos Olímpicos de Múnich 1972|Olimpiaes de Múnich]] de [[1972]]. [[Pancho Segura|Francisco Segura Cano]] ye un gran baluarte na historia del tenis ecuatorianu quién foi campeón mundial na década de los 40 y 50 más d'una vegada. Tamién destacaron otros tenistes como [[Andrés Gómez Santos]], quién fuera ganador en [[1990]] del [[Tornéu de Roland Garros]] (unu de los cuatros Grand Slam del tenis mundial). Nel Estadiu Pancho Segura Cano, propiedá del Guayaquil Tennis Club, xuégase'l [[ATP Challenger Ciudá de Guayaquil]] dende l'añu [[2005]], la so cancha ye de magre y afora 4500 persones. Guayaquil tien unu de los estadios de [[fútbol]] más grandes de Suramérica. Reconocíu como'l más bellu del país{{ensin referencies}}, l'[[Estadiu Monumental Isidro Romero Carbo|estadiu Monumental Bancu Pichincha]] que afora a más 57&nbsp;267 persones y ye propiedá del [[Barcelona Sporting Club]] la so capacidá máxima foi de 90&nbsp;000 aficionaos rexistraos na final de la copa libertadores de 1998{{ensin referencies}} y forma parte nel top 10 de los estadios más históricos del continente{{ensin referencies}} Siendo anfitrión de la final de la [[Copa América 1993]] Foi sede de la [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 1995]] y d'otres finales internacionales como la [[Copa Libertadores 1990]] y la [[Copa Libertadores 1998]]. La [[FIFA]] escoyó al estadiu Monumental ente los 100 meyores estadios del mundu{{ensin referencies}}. El so rival el [[Club Sport Emelec]] foi'l primer equipu ecuatorianu en tener estadiu propiu, l'[[Estadiu George Capwell]], que tien capacidá pa más de 21&nbsp;388 espectadores{{ensin referencies}}, foi fundáu en [[1945]], qu'allugó la Copa América de 1949 y tamién ta ente los 100 meyores estadios del mundu{{ensin referencies}}, la so infraestructura ye única nel país por que presenta la forma típica de los estadios europeos,(forma cuadrada y pequeñu) magar que dende los sos entamos sufrió una serie de remodelaciones entá caltién la forma dicha y entá más cuando va ser sometíu otra remodelación y modernización nos próximos años, aumentando asina la so capacidá a 40&nbsp;000 persones. L'estadiu de la Federación Deportiva del Guayas ye l'Estadiu Alberto Spencer Herrera, que nun tien un club que-y faiga local y ye utilizáu pa conciertos, afora 42&nbsp;000 persones{{ensin referencies}} y cuenta con pista atlética. El Coliséu Voltaire Paladines Polo ye utilizáu para [[baloncestu]], conciertos, shows artísticos afora 8500 persones. L'[[Estadiu Yeyo Úraga]] ye utilizáu pa la [[Lliga Ecuatoriana de Béisbol]], ye un formosu escenariu deportivu pa 10&nbsp;000 persones. En 1982, Guayaquil acoyó unu de los sos eventos deportivos internacionales más importantes de la so historia, cuando se celebró'l [[Campeonatu Mundial de Natación de 1982|IV Campeonatu Mundial de Natación]], entamáu pola Federación Internacional de Natación ([[FINA]]). === Festividaes === Guayaquil celebra a lo llargo del añu varios feriaos, los mesmos qu'atraen a gran cantidá de turistes del país y estranxeros. Una de les celebraciones que se dan a empiezu d'añu ye la d'[[antroxu]] la cual varia la so fecha de celebración dende finales de [[xineru]] hasta principios de [[marzu]] según l'añu. Una gran cantidá de persones opten por permanecer fora de la ciudá mientres estes feches, aprovechando los feriaos pa dir a los distintos balnearios del país, anque tamién esiste una bona cantidá que prefier dir a les celebraciones qu'ufierten les ciudaes de la [[Rexón Interandina del Ecuador|serranía ecuatoriana]]. Nos últimos años, l'alcaldía hai promovíu una serie de programes d'actividaes por que les persones puedan pasar estos feriaos na ciudá, razón pola cual pa estes feches dan desfiles y festivales en dellos sectores de la urbe.<ref>[[Diariu El Universo]] - Edición del [[24 de febreru]] de [[2009]] - [http://www.eluniverso.com/2009/02/24/1/1445/888B5D29Y1ED486095137BA1FB356612.html Guayaquil vivió'l so antroxu con música, desfiles, chancies y ‘reis']</ref> [[Ficheru:Niños en baile típico de Guayaquil 1.jpg|thumb|Neños baillando en traxes típicos nuna presentación barrial poles fiesta xulianes.|300x300px]] Antroxu, abre un [[calendariu llitúrxicu|periodu llitúrxicu]] llamáu [[Cuaresma]], qu'empieza col tradicional [[Miércoles de ceniza]] y termina cola [[Selmana Santa]], na cual añalmente dar la tradicional [[Procesión del Cristu del Consuelu]] que rexunta una gran cantidá de fieles [[católicu|católicos]].<ref>[[Diariu El Universo]] - Edición del [[30 de marzu]] de [[2009]] - [http://www.eluniverso.com/2009/03/30/1/1445/038F294Y3643430485581Y0767130B78.html 1.170 voluntarios van sofitar en procesión de Selmana Santa]</ref> Otres celebraciones na ciudá dan el [[1 de mayu]] de cada añu cuando se conmemora'l [[Día internacional de los trabayadores]]. Tamién suel haber feriáu los [[24 de mayu]] al recordar la [[Batalla de Pichincha]]. Pa los meses de [[xunetu]], les celebraciones na ciudá tomen llugar en conmemoración de la [[Fundación de Guayaquil]] los [[25 de xunetu]] de cada añu. Les festividaes pa estes fiestes carauterizar polos sos desfiles en dellos sectores de la ciudá y les esposiciones d'[[arte]] nel [[barriu Las Peñas]] del [[cuetu Santa Ana (Guayaquil)|cuetu Santa Ana]].<ref>[[Diariu El Universo]] - Edición del [[16 de xunetu]] de [[2008]] - [http://www.eluniverso.com/2008/07/16/0001/18/1191F7D448134925AFDB56177A7Y4Y7D.html Fiestes xulianes celebrar con música]</ref> Les festividaes más grandes que se realicen na ciudá son les "fiestes octubrinas", que se celebren en tol mes d'[[ochobre]] de cada añu, cuantimás el [[9 d'ochobre]] na cual realízase les paraes militares y desfiles cívicos, y la M.I. Municipalidá realiza la "Sesión Solemne" en memoria de la [[independencia de Guayaquil]]. A finales d'[[avientu]], los habitantes centrar nes celebraciones de [[Navidá]] y de [[Fin d'Añu]]. El regresu de los migrantes nel esterior, les compres de regalos, les típiques lluces decoratives fáense presentes na [[Nuechebona]]. Per otru llau, la quema de los monigotes en casi toles cais de la urbe ye lo típico de la ciudá pa [[Nuechevieya]], anque tamién delles persones tienen el costume de pasar les fiestes nos distintos balnearios cercanos. == Ambiente == [[Ficheru:Volcán Chimborazo desde Guayaquil, Ecuador.jpg|300x300px|left|thumb|Cuando'l cielu ta estenu, el [[Volcán Chimborazo]] con una elevación de 6268 metros sobre'l nivel del mar, pue ser vistu a 145&nbsp;km de distancia de la ciudá.]] La ciudá ta arrodiada por montes naturales, al Oeste na rexón costera, estiéndense miles d'hectárees de Manglares, que constitúin la Reserva de Producción Faunística Manglares El Saláu con grandes árboles de la mariña del país con raigaños sobre'l mar. La islla Santay, frente a la ciudá, ye un Área Nacional de Recreación. Los Manglares de Puertu Fondu, que son parte de la Reserva de Producción Faunística Manglares El Saláu, pa caltener l'ecosistema del manglar nesta área, ta dirixíu por un club ecolóxicu, qu'ufierta la posibilidá de faer ecoturismo. Al Norte ta'l Cuetu Azul, que ye la estensión del cordal "Chongón Colonche", con remanentes de montes naturales; al este de la ciudá, estiéndense grandes zones agrícoles y montes, establecíos nes riberes de los ríos que baxen del cordal de los Andes, hasta formar el ríu Guayas. L'Área protexida de Cerro Blanco, nel cordal Chongón Colonche, declaráu como Monte Proteutor por decretu gubernamental y alministrada pola Fundación Pro-Monte, protexe les árees de monte tropical secu del Ecuador, con una biodiversidá local, incluyendo dellos tipos d'animales, el xaguar, puma, monu aullador, venado de cola blanca, saíno, coatimundi, mapache come cámbaros y otros, puede reparase páxaros (bird watching) con 211 especies incluyendo a 22 especies d'aves de presa y una pequeña población de Great Green Macow. Les facilidaes del Monte Cerro Blanco inclúin un muséu anfiteatru al campu, cuatro senderos naturales, árees de picnic y camping, y un centru de reproducción en cautiverio del Great Green Macow. Mientres los meses d'iviernu, de xineru a mayu, la vista del cuetu ye totalmente verde y la bayura d'agua dexa la reproducción de les aves y animales que viven nel so mediu ambiente natural. De xunu a avientu, ye la estación de branu, el color de les fueyes camuda a colloráu marrón y los árboles florien. La ciudá tien una bona calidá d'aire, por tar arrodiada de toes estes reserves naturales, que permanentemente suministren aire llimpio a la ciudá y pol vientu que vien del mar, mientres tol añu; apocayá rexístrense dellos niveles de contaminación ambiental pola xeneración d'electricidá y el parque automotor, tresporte de buses y vehículos privaos, qu'aumenta cada añu, pero que ye absorbida y compensada, polos montes qu'arrodien a la ciudá. Guayaquil tien un xardín botánicu con más de 324 especies vexetales de la rexón, que pueden ser reparaes nel so hábitat natural, árboles madereros, árboles frutales, plantes ornamentales y exótiques. Tamién puede reparase 73 especies d'aves y 60 especies de caparines, mientres tol añu, con tres exposición permanentes: Orquídees (más de 50 especies), Valdivia (minerales, roques y piedres precioses) y plates melecinales en xunto con un xardín familiar. La ciudá de Guayaquil atópase anguaño empuesta dientro de la nueva situación mundial nel contestu de la [[globalización]], pa lo cual ta realizando una serie d'aiciones empobinaes a estender los venceyos ente ciudaes del mundu al traviés [[Hermanamientu de ciudaes|convenios d'hermandá]] pa crear una "Rede Global de Ciudaes" que dexen intercambios d'esperiencies ente les mesmes, el desenvolvimientu d'actividaes comerciales, industriales, turístiques y culturales, según la de les soluciones aplicaes a los distintos problemes urbanos tales como [[tresporte públicu]], [[contaminación]], seguridá ciudadana, [[Serviciu básicu|servicios básicos]], ente otres.<ref name="autogenerated1">{{Cita web |url=http://www.guayaquil.gov.ec/81.gye |autor=Municipalidad de Guayaquil |títulu=GYE nel Mundu/Ciudaes Hermanes |fechaaccesu=12 d'avientu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070927230657/http://www.guayaquil.gov.ec/81.gye |fechaarchivu=27 de setiembre de 2007 }}</ref> == Ciudaes hermanes == {| {{tablaguapa}} "text-align:left;font-size:100%;"| |- ! style="background: #810541; color: #FFFFFF" ! | ! style="background: #810541; color: #FFFFFF" height="17" width="140" | País ! style="background: #810541; color: #FFFFFF" ! width="130" | Ciudá !style="background: #810541; color: #FFFFFF" ! width="200" | Condáu / Distritu / Rexón / Provincia / Estáu / Departamentu |- ! ! ! ! |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Colombia}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Colombia]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Barranquilla]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Atlántico (Colombia)|Departamentu del Atlántico]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Colombia}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Colombia]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Cali]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Departamentos de Colombia|Departamentu]] del [[Valle del Cauca]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Colombia}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Brasil|Colombia]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Tunja]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Boyacá|Departamentu de Boyacá]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Colombia}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Colombia]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | [[Medellín (Colombia)|'''Medellin''']] | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Departamentos de Colombia|Departamentu]] de [[Antioquia]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Perú}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Perú]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Paita]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Departamentu de Piura]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Lo Barnechea]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Sector nororiente de Santiago|Sector Nororiente]] de la ciudá de [[Santiago de Chile|Santiago]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! | '''[[Santiago de Chile]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | ''[[Rexón Metropolitana de Santiago]]'' |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Chile}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | [[Chile]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |[[Concepción (Chile)|'''Concepcion''']] | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Rexón del Biobío]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Méxicu]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Monterrey]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | ''[[Distritu Capital]]'' |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Méxicu}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Méxicu]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[San Mateo Atenco]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | ''[[Valle del Cauca]]'' |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|España}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[España]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Madrid]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Comunidá de Madrid]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|España}} | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[España]] | style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Barcelona]]''' | style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Comunidá autónoma|Comunidá Autónoma]] de [[Cataluña]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Estaos Xuníos]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Houston]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Texas|Estáu de Texas]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Estaos Xuníos]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Miami]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Florida]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Estaos Xuníos}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Estaos Xuníos]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Atlanta]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Georgia (Estaos Xuníos)|Georgia]]  |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! | {{bandera|Italia}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Italia]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |[[Xénova|'''Genova''']] |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Provincia de Xénova|Provincia de Genova]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |{{bandera|Italia}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Italia]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Milán]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |Rexón de [[Lombardía]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |{{bandera|Venezuela}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Venezuela]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Maracaibo]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Zulia|Estáu Zulia]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |{{bandera|Uruguái}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Uruguái]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Punta del Este]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[Departamentu de Maldonado]] |- ! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |{{bandera|China}} |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[República Popular China|China]] |! style="background: #FFFFCF; color: #000000" ! |'''[[Shanghai]]''' |! style="background: #FFFFEF; color: #000000" ! |[[China del Este]] |} == Ver tamién == * [[Barrios de Guayaquil]] * [[Sectores de Guayaquil]] * [[Ecuador]] * [[Cantón Guayaquil]] * [[Provincia de Guayas]] * [[Bandera de Guayaquil]] * [[Escudu de Guayaquil]] * [[Cultura de Guayaquil]] * [[Historia de Guayaquil]] * [[Xeografía de Guayaquil]] * [[Conurbación de Guayaquil]] * [[Monumentos de Guayaquil]] * [[Gobernantes de Guayaquil]] == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == {{refcomienza|2}} * {{cita llibru|apellíos=[[Asamblea Nacional Constituyente d'Ecuador de 2007|Asamblea Nacional Constituyente]] |añu=2008 |títulu=[[Constitución d'Ecuador de 2008|Constitución Política del Ecuador]] |allugamientu=Montecristi |editorial=Ciudá Alfaro}} * {{cita llibru|apellíu=Avilés Pinu |nome=Efrén|coautores=Hoyos Galarza, Melvin |añu=2009 |títulu=Historia de Guayaquil |allugamientu=Guayaquil |editorial=Divaprint |isbn=978-9978-92-614-7}} * {{cita llibru|apellíu=Benítez |nome=Lilyan|coautores=Garcés, Alicia |añu=1993 |títulu=Cultures ecuatorianes: Ayeri y güei |edición=7ma. |páxina=231 |allugamientu=Guayaquil |editorial=Abya Yala |isbn=978-9978-04-648-7 |id=ISBN 9978-04-648-8}} * {{cita llibru|apellíos=Colombres Mármol |nome=Eduardo |añu=1940 |títulu=San Martín y Bolívar na entrevista de Guayaquil |allugamientu=Guayaquil |editorial=Editorial Coni}} * {{cita llibru|apellíu=Correa Bustamante |nome=Francisco José |añu=2002 |títulu=Tou Guayas nes sos manes |allugamientu=Guayaquil |editorial=Xusticia y Paz}} * {{cita llibru|apellíos=Estrada Ycaza |nome=Julio |añu=1995 |títulu=Guía histórica de la ciudá de Guayaquil |volume=3 |allugamientu=Guayaquil |editorial=Archivu Históricu del Guayas |isbn=9978-82-769-9 |id=ISBN 9978-41-413-4}} * {{cita llibru|apellíu=Ediciones Castell |títulu=Diccionariu Enciclopédicu Hachette Castell Tomo 2 |añu=1981 |editorial=[[Barcelona]]: Printer Industria Gráfico |id=ISBN 84-7489-156-6}} * {{cita llibru|apellíu=Ediciones Castell |títulu=Diccionariu Enciclopédicu Hachette Castell Tomo 3 |añu=1981 |editorial=[[Barcelona]]: Printer Industria Gráfico |id=ISBN 84-7489-157-4}} * {{cita llibru|apellíos=Estrada Ycaza |nome=Julio |añu=1974 |títulu=La fundación de Guayaquil |volume=5 |allugamientu=Guayaquil |editorial=Archivu Históricu del Guayas}} * {{cita llibru|apellíu=Gómez Iturralde |nome=José Antonio |añu=1999 |títulu=Diariu de Guayaquil |volume=1 |allugamientu=Guayaquil |editorial=Archivu Históricu del Guayas |isbn=9978-72-319-6 |id=ISBN 978-9978-72-319-7}} * {{cita llibru|apellíos=Holguín Arias |nome=Rubén |añu=2003 |títulu=Estudio Sociales 6 |allugamientu=Quito |editorial=Ediciones Holguín}} * {{cita llibru|apellíos=Hoyos Galarza |nome=Melvin|coautor=Ramírez Mora, Rita; Gallardo, Jorge |añu=2001 |edición=1ra. |títulu=Guía Oficial de Guayaquil |allugamientu=Guayaquil |editorial=Senefelder |isbn=9978-41-804-0}} * {{cita llibru|apellíos=M. I. Municipalidá de Guayaquil |añu=2001 |títulu=Planu de Guayaquil cola nueva nomenclatura de callar |allugamientu=Guayaquil |editorial=[[Diariu El Universo|C.A. El Universo]] |edición=1ra.}} * {{cita llibru|apellíos=Pareja y Díez Canseco |nome=Alfredo |añu=1997 |títulu=La foguera bárbara |allugamientu=Guayaquil |editorial=Libresa |isbn=9978-80-396-3 |id=ISBN 978-9978-80-396-7}} * {{cita llibru|apellíos=Romeo Castillo |nome=Abel |añu=1931 |títulu=Los gobernadores de Guayaquil del sieglu XVIII |allugamientu=Madrid}} {{reftermina}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{wikisource|Guayaquil|preposición=alrodiu de}} {{Wikinoticies|Categoría:Guayaquil}} * [http://hotelaeropuertoguayaquil.com/horariu-oficial-de-buses-en-guayaquil/ Horariu Oficial de Buses en Guayaquil] {{Tradubot|Guayaquil}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes d'Ecuador]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] a2gmj6330eixntgzrvmek1p5d5izg4y Estratificación social 0 95881 4501112 4467637 2026-06-21T11:14:23Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501112 wikitext text/x-wiki {{Ficha xenérica}} {{Imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = vertical | títulu= Estamentu y clases de la hestoria social occidental | semeya1 = Polish_clergy_1588-1632.PNG | anchu1 = 200 | testu1 = El cleru medieval como primer estamentu espiritual de la comunidá nun occidente cristianu estructurado alredor de la Ilesia; sería progresivamente apostráu col surdimientu del absolutismu y el republicanismu | semeya2 = Battle of crecy froissart.jpg | anchu2 = 200 | testu2 = La nobleza feudal como segundu estamentu militar antes de ser movida por un exércitu asalariáu y asimilase a la burocracia como cortesana; dalgunos de los sos miembros pudieron sobrevivir económicamente como rentistas depués de que'l so status xurídicu fuera abolíu | semeya3 = Pieter_Bruegel_the_Elder-_The_Harvesters_-_Google_Art_Project.jpg | anchu3 = 200 | testu3 = El campesinado tradicional, entamáu n'aldegues independientes o feudales, adoptó regionalmente diverses formes económiques y sería la base mayoritaria del pueblu hasta mediaos del sieglu XX; foise individualizando nun diversu empresariáu agrariu de pequeñes granxes familiares, o bien estremáu en estancieros y renteros privaos | semeya4 = Burguesía.jpg | anchu4 = 200 | testu4 = La clase social burguesa como capa cimera del pueblu o "tercer estáu" urbanu, empresarial, comercial y profesional, primeramente tamién integráu polos gremios d'artesanos; signó los empiezos de la era moderna estendiendo un nuevu tipu de propiedá mercantilizable a tola sociedá | semeya5 = Quarto Stato.jpg | anchu5 = 200 | testu5 = El proletariáu incipiente o "cuartu estáu" como futura mayoría de trabayadores manuales ensin mesmes ferramientes de producción; empezó a ver la so fuercia de trabayu cada vez más demandada col surdimientu de la revolución industrial }} La '''estratificación social''' ye la forma en que la sociedá arrexuntar n'estratos sociales reconocibles d'alcuerdu a distintos criterios de categorización. Tener en cuenta la conformanza de grupos d'alcuerdu a criterios establecíos y reconocíos, como ser la ocupación ya ingresu, riqueza y estatus, [[poder]] social, económicu o políticu. La estratificación social da cuenta o ye un mediu pa representar la [[desigualdá social]] d'una sociedá na distribución de los bienes materiales o simbólicos, económicos o culturales. Con base nesto suel clasificar según la so espresión coloquial en [[clase alta]], [[clase media]] y [[clase baxa]], que tendería a describir polos cualitativamente distintos que la so demarcación convencional en función del nivel d'ingresu o d'atributos culturalmente valoraos pue tar rellacionada, anque non direutamente, con criterios más oxetivos como'l tipu de fonte d'ingresu o la posición de status. El conceutu d'estratificación social suel implicar qu'esiste una [[xerarquía]] social según una desigualdá social estructurada, pero tamién puede implicar rellaciones non xerárquiques y una separación horizontal de la sociedá como asocede ente los estratos agrariu y urbanu. La estratificación tien de reflexase institucionalmente y tener una consistencia y coherencia al traviés del tiempu. Les formes d'estratificación social, xeneralmente citaes, son les basaes na [[esclavitú]], les [[casta (hinduismu)|castes]], los [[estamentu|estamentos]] y les [[clase social|clases sociales]]. Un estratu social ta constituyíu por un conxuntu de persones rellacionaes que tán allugaes nun sitiu o llugar similar dientro de la xerarquía o escala social, onde comparten similares creencies, valores, actitúes, estilos y actos de vida. Carauterizar por disponer de cantidaes relatives y tipos específicos de poder, de prestíu o de privilegio si tener. Magar el puntu central de la estratificación referir a la distribución de bienes y atributos, la estratificación social tamién puede considerase sobre la base de la [[etnia|etnicidad]], [[Estudios de xéneru|xéneru]] y [[coetaneidad|edá]]. El conceutu de “estratificación” puede entendese nun doble sentíu, bien como un procesu en virtú del cual una sociedá determinada queda estremada en diversos agregaos, cada unu de los cualos corada un grau distintu de prestíu, propiedá y poder, o bien como la resultancia d'esi procesu. Por tanto d'esta doble aceptación puede sacase como conclusión qu'estratificación ye'l procesu y resultancia de la división de la sociedá n'estratos o capes.<ref>C. Gómez Jaldón, y J. A. Domínguez Gomez: ''Socioloxía de la educación''. Madrid: Pirámide, 2001.</ref> == Tipoloxía de la estratificación social == Esisten diverses formes de clasificar la estratificación y división social, pero ente les más comunes señálense los siguientes tipos na [[socioloxía]] clásica: === Amu/Esclavu === La estratificación d'amos esclavos, tamién llamaos namái como [[esclavitú]] en referencia a namái unu de los estremos de la rellación, defínese direutamente pola rellación de propiedá d'unos individuos específicos sobre otros individuos específicos, o bien d'un grupu coleutivu sobre l'otru, usualmente al traviés del Estáu como nel casu del [[despotismu oriental]] ente una burocracia política y el restu de la población. Ellí onde'l derechu a tener esclavos atópase institucionalizáu, puede aportar a parte d'un privilexu específicu (estamental, de casta, étnicu o rexonal), una y bones l'aceptación d'una rellación d'esclavitú nun suel ser voluntaria, nin siquier nel so entamu. Cuando dicha rellación basar na fuercia tien d'esistir, si acasu asocede dientro d'una sociedá que la apruebe, una reglamentación por que la alquisición del esclavu non se base de la mesma na fuercia sinón en criterios consideraos llexítimos. * '''Sociedá esclavista''' :Les condiciones de los esclavos fueron variables en dellos llugares como l'Atenes Clásica, los esclavos de cutiu ocupaben puestos de gran responsabilidá a pesar de que siguíen siendo propiedá de los amos, ya inclusive llegaben a tener esclavos de la mesma. Pela cueta los que construyeron les pirámides o los que trabayaben en mines o plantíos, teníen muncha menos llibertá y recibíen un tratu infrahumanu. Ye aldericada si la definición de sociedá esclavista” quepe pa les ciudaes Estáu de l'Antigüedá por entero o namái a sectores de la mesma por cuenta de: 1) el frecuentemente amenorgáu porcentaxe d'esclavos al respeutive de la población total, y 2) el fechu históricamente más avezáu de que la esclavitú adosar a los desemeyaos sistemes económicos nos que taba integráu ensin modificar la so estructura.<ref>Moses I. Finley, ''La economía de l'antigüedá'', Fondu de Cultura Económica, 2003, páxs. 112-113 y 250n</ref> === Casta === Les [[Casta|castes]] son estratos endógamicos, fixos por nacencia, y non necesariamente acomuñaos a una función social sinón a una posición relativa al respeutive de una relixón, etnia y a otres traces sociales, ensin movilidá social dalguna y con restricciones estrictes a la comunicación ente les mesmes. Defínese como “seudocasta” a situaciones similares pero non tan puramente llindaes. Los estamentos dexen de ser tales y tresfórmense en castes cuando los criterios de adscripción por honor son usurpaos por determinaes families o círculos, por aciu una organización puramente convencional qu'a pesar de siguir estremándose por ocupaciones tresformar n'étnica y entamada direutamente en forma relixosa. El llazu xurídicu-políticu, que tien un rol clave nos estamentos, virtualmente sume na casta (según sume, por razones opuestes, na clase).<ref>Juan Ferrando Badía, [https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1705316 "Casta, estamentu y clase social"], ''Revista d'estudios políticos'', ISSN 0048-7694, Nᵘ198, 1974, páxs. 23-66</ref> * '''Sociedá de castes''' :El sistema acomúñase sobremanera coles cultures de la India. El términu de casta vien del portugués que significa raza o fonduxe puru. Ye una forma d'estratificación social basaes nes carauterístiques adscriptivas de les persones sobre la base d'un criteriu étnicu. Cada casta cumple polo xeneral una función social específica, pero nun se llinda a ella como suel ser el casu estamental. Na India puede esistir esporádicamente la movilidá coleutiva d'un grupu social específicu, si esti ye reconocíu como perteneciente a otra casta ("descastamiento"). Nes sociedaes de casta la pertenencia adjudicativa con derechos particulares ye obligatoria, a diferencia de la organización estamental que non necesariamente inclúi a tolos estratos sociales na organización por status, y a diferencia del casu de la esclavitú que la so condición d'amu o esclavu puede ser abolida ensin que nada la reemplace. Nes sociedaes de casta toos tienen de pertenecer a una casta entamada como tal, y la pertenencia ye de la nacencia hasta la muerte. === Estamentu === Los [[estamentu|estamentos]], tamién llamaos “estaos sociales”, son unidaes socioeconómiques amplies y difuses que pueden estremase claramente pola so función social específica. Les sos rellaciones con otros estamentos establecer por criterios de llealtaes y obligaciones recíproques, asignaes primeramente por criterios de status heredables o adquiribles. Puede identificase con una clase social o constituyir una agrupación de delles clases, pero ensin clara conciencia de clase. Nes sociedaes estamentales la situación de clase depende de la posición asignada primeramente pol status que se tener y non a la inversa, y por esto mesmu los estamentos tienen de la mesma atribuciones polítiques, ente que nes sociedaes clasista namái la tien un Estáu que la so burocracia suponer subordinada. * '''Sociedá estamental''' :Los estaos o estamentos yeren parte del feudalismu européu, pero tamién esistieron en munches otres civilizaciones tradicionales. Los estaos feudales (Stand) consistíen n'estratos con distintes obligaciones y derechos, dalgunos de los cualos taben establecíes por llei. La organización tripartita avezada o triestamentalista, yera la de sacerdotes, guerreros y llabradores ("oratores, bellatores y aratores"). N'Europa, l'estáu más eleváu yera'l [[cleru]] (regular y secular), ente que paralelu al mesmu y en segundu llugar atopábase l'estáu compuestu pola aristocracia guerrera y la nobleza militar. Dambos atopábense en posesión de dellos privilexos distintivos partiéndose distintos sentíos de soberanía.<ref>Judith Herrin, ''Miscelánea medieval'', Barcelona: Grijalbo, 2000, páxs. 7-8 (intr. de Emmanuel Le Roy Ladurie)</ref> Aquellos que seríen denominaos el "tercer estáu" yeren los plebeyos o'l pueblu llanu: siervos, llabradores llibres, mercaderes y artesanos, entamaos en subgrupos estamentarios por aciu rellaciones [[feudalismu|feudales]] o [[corporativismu|corporatives]]. Al contrariu que nel sistema de castes, ente los estaos yera tolerada hasta ciertu puntu la movilidá individual o matrimonial. Los plebeyos podíen ser anoblecíos, por casu, pa compensar servicios especiales al monarca. Una residuu del sistema de [[títulos de nobleza]] persiste en dellos países, como [[Portugal]], [[España]] y [[Gran Bretaña]], onde los títulos hereditarios reconócense inda, y los líderes financieros, funcionarios públicos y otros pueden ser anoblecíos o recibir la dignidá de par en reconocencia polos sos servicios. En dellos países los mercaderes pudieron llegar inclusive a mercar estos títulos nobiliarios. === Clase === Les [[clases sociales]] defínense d'alcuerdu a les sos rellaciones de propiedá sobre los distintos recursos utilizaos na producción y por tanto a la forma de la so fonte d'ingresu al respeutive de la mesma. Dientro d'una mesma unidá de producción la coesistencia de distintes formes d'ingresu en bracéu xeneren clases que'l so antagonismu puede llevar a desenvolver consciencia de clase. Nes empreses capitalistes les clases representaes suelen ser formar dos polos antagónicos: empresarios y/o capitalistes per un sitiu, y distintos tipos d'obreros asalariaos pol otru. Nes sociedaes clasistes les posiciones social y xerárquicu según los criterios de status son productu y nun causa de la posición d'un individuu nun llugar de la estratificación social. * '''Sociedá clasista''' :Ye'l que se refier a la estratificación vixente na nuesa sociedá. Presenta una serie de diferencies al respeutive de los otros sistemes. Pertenecer a un grupu social non por adscripción personal previa sobre la base d'un criteriu esternu al propiu grupu, seya esti relixosu, políticu, militar o inclusive d'un cargu económicu corporativamente establecíu, sinón que va depender de que la función social de índole económicu-codalosa (la "posición de clase") que se dispón como patrimoniu, consiga ser demandada dientro de la sociedá de mercáu. La clase asina entendida nun ye más que la mera suma de los individuos qu'algamó una posición específica nes rellaciones de producción dientro del mercáu o nes xerarquíes burocrátiques dientro del Estáu. El fechu de que la posición ye adquirida pero ensin axudicar, implica que nun hai restricciones pa la movilidá d'individuos específicos, y que ésta de la mesma nun ye entamada socialmente por aciu un estatutu xurídicu o comuñal. Les diferencies sociales formar por una situación económica (la renta, el salariu, etc.) y depués organizativa (posición dientro d'una unidá económica), que nun dependen d'una previa almisión personal dientro de la sociedá. La estratificación de los individuos xenérase a posteriori según la so utilidá a un contestu social autónomu (mercantil o burocráticu), por tanto la posición de clase nun s'enconta en rellaciones personales nin ye establecida conscientemente. Les burocracies del Estáu modernu difieren de les de les empreses privaes namái nel fechu de que la ocupación de los sos puestos sí ye decidida pol poder políticu con recursos públicos, pero ésta nun se realiza en base a una adscripción xurídica sinón nuna seleición impersonal d'individuos usualmente en función de la so utilidá pal cargu per parte d'un sistema de reglamentos. == Paradigmes sobre la estratificación social == Los acercamientos teóricos más influyentes fueron los desenvueltos por [[Karl Marx]] (1818-1883) y [[Max Weber]] (1864-1920) y la mayoría de les teoríes subsiguientes sobre la estratificación tán en delda coles sos idees. Esisten propuestes más recién ellaboraes por [[Pierre Bourdieu]], [[Erik Olin Wright]] y [[Frank Parkin]], ente otros. El problema de les desigualdaes y les diferencies ente'l campu y la ciudá, vistu dende'l planu moral y el de la xerarquía social pensada como ideal políticu, provocaron que pensadores de distintos ámbitos falaren sobre la estratificación social. Les observaciones protosociológicas más antigües sobre la estratificación remontar de l'Antigua Grecia con [[Jenófanes]], [[Heródoto]], [[Polibio]], [[Tucídides]], [[Platón]] y [[Aristóteles]], pasando pola Edá Media con [[San Agustín]], [[Santu Tomás d'Aquino]] y [[Marsilio de Padua]], hasta la Renacencia con [[Maquiavelo]] y depués con [[Montesquieu]], [[Edmund Burke]], [[Henri de Saint-Simon]] y [[Alexis de Tocqueville]]. D'estos, lo mesmo que de la posterior socioloxía clásica y contemporánea, pueden destacar ciertes perspectives por perdurar hasta l'actualidá: === Aristóteles === Aristóteles entiende la estratificación (sía económica, de poder, etc.) como causada direuta o indireutamente por una rellación ente los atributos del individuu que los porta (productividá, intelixencia, fuercia, guapura) y l'efeutu del sector social nel que s'atopa y qu'apuesta con estos atributos. La cosmovisión aristotélica de la estratificación ye esencialmente cuantitativa nes causes y cualitativa nes resultaos. La estratificación social concebir en términos polares (los que van tender a ser “ricos y probes”) que la so realimentación namái s'evita con una tercer instancia xenerada ente éstos (la clase media”). Pa Aristóteles, una sociedá onde los polos sociales fundir en capes medies ye na única na qu'esiste posibilidá d'esistencia d'homes llibres” contra una sociedá que tiende d'otra forma a ser de “amos y esclavos”, siendo la base d'una sana comunidá política la que s'atope mayormente integrada por una clase media amplia sostenida por propiedaes moderaes y abondes”. Ensin clases medies numberoses que nun s'identifiquen con nengún de los estremos, la sociedá Estáu va quedar apostada pol intentu de los probes d'usar la democracia p'arriquecese por aciu la política perxudicando a quien espolleten per otros medios, según pol intentu de los ricos d'establecer una oligarquía pa protexer les sos riqueces o atribuciones y que nun va procurar l'interés del restu de la población.<ref>Aristotle, “Social Classes: a Classical View”, en: Reinhard Bendix y Seymour Martin Lipset, ''Class, Status and Power: A Reader in Social Stratification'', Free Press, Glencoe, Illinois, 1953, páxs. 17-18</ref> === Adam Smith === El criteriu d'[[Adam Smith]] pa concebir la estratificación social foi'l de la fonte d'ingresu, colo cual amenorgó la sociedá al so aspeutu clasista. Magar esti criteriu foi la exa de la obra de Marx, la visión smithiana la preludaría, yá que afayó que la especificidá de la sociedá moderna ye la so estratificación en clases sobre la base de distintes formes d'un mesmu tipu de rellación social mercantil: l'intercambiu, que Smith concibió como la única forma de circular escedente dada la división del trabayu: {{cita|Asina s'hubo establecíu la división del trabayu namái una pequeña parte de les necesidaes de cada home pudo satisfaese col productu del so propiu llabor. L'home subviene a la mayor parte de les sos necesidaes camudando'l remanente del productu del so esfuerciu, por demás de lo que consume, por otres porciones del productu ayenu, qu'él precisa. L'home vive asina, gracies al cambéu convirtiéndose, en ciertu mou, en mercader, y la sociedá mesma espolleta hasta ser lo que realmente ye, una sociedá comercial.<ref>Adam Smith, ''Investigación sobre la naturaleza y causes de la riqueza de les naciones'', Fondu de Cultura Económica, Méxicu, 1958, p. 24</ref>}} Smith enfocóse namái na moderna “sociedá comercial”, dixebrándola en tres clases según esti criteriu: : 1) los que viven de la renta de la tierra : 2) los que viven de salarios : 3) los que viven de beneficios Pa Smith, estes seríen los trés grandes clases orixinaries” de toa sociedá civilizada”, y de los sos ingresos derivaríen toles demás clases conocíes.<ref>Adam Smith, ''Investigación sobre la naturaleza y causes de la riqueza de les naciones'', Fondu de Cultura Económica, Méxicu, 1958, páxs. 238-241</ref> L'interés públicu, entendíu por Smith como l'interés xeneral de la suma de les clases, ye beneficiáu pol interés de cada clase namái cuando dicha clase ardíciase ameyorando la situación de les demás clases y viceversa. Pal autor, tantu la clase rentística como la clase de los asalariaos cumplen esti requisitu, tantu pola poca consciencia de los sos intereses como pola poca capacidá d'organización, ente que la clase de llograr beneficios pola so capital nun lo cumpliríen. La so esplicación sería qu'éstos tienden a llograr mayores beneficios especulativos en casu d'una situación de probeza xeneral, anque nel llargu plazu los llogros de los sos “planes y proyeutos” ameyoren y aumenten la producción hasta qu'esa situación supérase. Sicasí estos intereses non yá seríen distintos sinón dacuando opuestos al interés de les demás clases, como nel casu de los comerciantes qu'intenten ampliar los mercaos y acutar la competencia, siendo lo primero beneficiu y lo segundo perxudicial pal interés públicu. En tantu nun actúen políticamente, los comerciantes namái van ampliar los mercaos, pero si exercen capacidá de presión política, entós por aciu propuestes de lleis o reglamentos de comerciu, van tender a crear condiciones que-yos facer# posible beneficios estraordinarios superiores a los establecíos pol mercáu.<ref>Adam Smith, [http://www.econlib.org/library/Smith/smWN5.html#I.11.261 “Class Interest and Public Interest”], en: Reinhard Bendix y Seymour Martin Lipset, ''Class, Status and Power: A Reader in Social Stratification'', Free Press, Glencoe, Illinois, 1953, páxs. 19-20</ref> === El Federalista === Alexander Hamilton, James Madison, y John Jay, tamién conocíos como “El federalista” so un seudónimu anónimu, espresaron na so clásica esposición política escrita al traviés d'ensayos ([[The Federalist Papers]]), una clara posición sobre les clases y hasta sobre la ideoloxía de clase,<ref>The Federalist, “Factions in American Society”, en: Reinhard Bendix y Seymour Martin Lipset, ''Class, Status and Power: A Reader in Social Stratification'', Free Press, Glencoe, Illinois, 1953, páxs. 21-26</ref> que preanunciaba la visión materialista de les rellaciones sociales, inclusive más específicamente marxiana que weberiana al respeutive de les infraestructures económiques, anque pa esplicar la morfoloxía de les clases concentrárase namái nos atributos individuales y non nes rellaciones socioeconómiques que los individuos apuesten: {{cita|La proteición de facultaes distintes y desiguales p'adquirir propiedá, produz darréu la esistencia de diferencies tocantes a la naturaleza y estensión de la mesma; y la influyencia d'éstes sobre los sentimientos y opiniones de los respeutivos propietarios, determina la división de la sociedá en distintos intereses y partíos.<ref name="Hamilton_1">A. Hamilton, J. Madison y J. Jay, "El federalista", Fondu de Cultura Económica, Méxicu, 1943, p. 37</ref>}} Pa estos autores, la propiedá sobre funciones sociales distintos pero cercanes y correllacionaes, lleva a una puya al curtiu plazu como si los sos intereses fueren necesariamente opuestos, según la fonte de conflictu más persistente ente distintes propiedaes dase cuando hai una recurrente desigualdá na so distribución. A partir de la propensión a incurrir nestos dos tipos de conflictos y del agrupamientu en faiciones, deducir del espectru de propiedaes aquelles que conformen clases distintes, y entá clases dientro d'estes, colo cual conciben la diversidá social y el conflictu en términos más weberianos: {{cita|Los propietarios y los qu'escarecen de bienes formaron siempres distintos bandos sociales. Ente acreedores y deldores esiste una diferencia asemeyada. Un interés de los propietarios raigaños, otru de los fabricantes, otru de los comerciantes, unu más de los grupos adineraos y otros intereses menores, surden por necesidá nes naciones civilizaes y estremar en distintes clases, a les que mueven distintos sentimientos y puntos de vista. La ordenación de tan variaos y opuestos intereses constitúi la xera primordial de la llexislación moderna, pero fai intervenir al espíritu de partíu y de bandería nes operaciones necesariu y ordinariu del gobiernu.<ref name="Hamilton_1">A. Hamilton, J. Madison y J. Jay, "El federalista", Fondu de Cultura Económica, Méxicu, 1943, p. 37</ref>}} Los ensayos de ''El federalista'' céntrense asina en cómo los conflictos clasistes convertir en conflictos políticos y la manera de resolvelos en términos republicanos, salvaguardando l'interés xeneral entendíu como los derechos iguales a la propiedá basada nuna mesma forma d'alquisición contractual, según l'interés públicu de los bienes coleutivos necesarios pal funcionamientu d'esa sociedá.<ref>A. Hamilton, J. Madison y J. Jay, "El federalista", Fondu de Cultura Económica, Méxicu, 1943, p. 36 y páxs. 38-39</ref> === Alexis de Tocqueville === {{AP|Alexis de Tocqueville}} Tocqueville estrema cuatro tipos de poderes: sociales, económicos, políticos ya ideolóxicos o culturales. Magar reconocía la importancia de la economía, la so visión de la estratificación social nun concebía al poder económicu, y nin siquier a la capacidá económica d'otru tipu de poder, como fonte primer del poder social. L'oxetivu de Tocqueville nun yera amenorgar cada unu en términos d'un únicu factor supremu, sinón ver a cada unu como un elementu únicu de la sociedá mutuamente rellacionáu qu'hai camuda les rellaciones ente sigo como camuden les circunstancies sociales. Poro, el poder de la riqueza ye distinta na Francia despótica de lo que ye na aristocracia llibre d'Inglaterra, y distinta tamién del de l'América democrática. Anque se criticó que Tocqueville nun viera la importancia de la clase social na sociedá, el so analís en ''L'Antiguu Réxime y la Revolución Francesa'' revela una observación qu'invalidaría esta crítica: "toi tratando equí con clases nel so conxuntu, a la mio manera de ver l'oxetu d'estudiu que tendría de ser propiu del historiador". Tocqueville definitivamente define a la clase nun sentíu dafechu distintu al de Marx. En ''L'Antiguu Réxime y la Revolución Francesa'', Tocqueville nun utiliza una midida de clase que suponga como dominante al factor económicu. Sicasí, trata a les clases en términos d'un grupu de persones que se ven a sigo mesmos y son percibíos polos demás como teniendo una pertenencia común (por casu: el campesinado, la clase media, y l'aristocracia). Poro, anque delles persones de la clase media pueden ser más ricos, o bien compartir un tipu de rellación comparable colos medios de producción cola aristocracia, los aristócrates inda van pertenecer a una clase cimera. En ''L'Antiguu Réxime y la Revolución Francesa'', Tocqueville describe cómo la vieya clase dominante consistente esencialmente na aristocracia francesa, siguió alloñándose de les otres clases mientres caltenía la posesión de status y privilexu, inclusive mientres perdía los poder político sobre l'alministración central nel que consistía la clase media. Anque yeren afeches económicamente, a les clases medies” de Francia (la burguesía polo xeneral, media y alta) negóse-yos la posibilidá de llograr una alta posición social, inclusive a pesar de qu'apoderaba la mayor parte de les oficines de l'alministración pública, ya inclusive siendo usualmente más rica que la mesma aristocracia. Pal autor, esta situación aumentó la fienda ente estes burguesíes y la nobleza dando combustible políticu a los filósofos franceses y les comentaristes sociales. La crecedera de la riqueza de les clases medies” y el empobrecimiento de les aristocracies nel mercáu, resaltaron los privilexos estamentales d'estes postreres y l'agresividá de les burguesíes contra los mesmos. [[Irving Zeitlin]] resume l'analís de Tocqueville de la estratificación social na Francia pre-revolucionaria de la siguiente manera: {{cita|La estructura social prerrevolucionaria de Francia yera carauterizada pol distanciamientu y la hostilidá ente clases. El llabrador, anque pasara a ser un pequeñu terrateniente individual, y que yá nun taba suxetu a un señor feudal, sintió que s'atopaba peor qu'antes y que taba alloñáu de les sos clases cimeres. La mayor parte de los elementos ricos, yá sían nobles o burgueses, abandonaren el campu, mientres los pocos que se caltuvieron calteníen los sos privilexos, pero ensin tener yá nada de la vieya "noblesse oblige" y tratáu al llabrador col mayor despreciu. El llabrador, de la mesma, desenvolviera una fonda rensía escontra toles demás clases.<ref name="Christopher Kelley_1">Christopher Kelley, "Marx versus Tocqueville: Class and American Society"</ref>}} L'analís de la clase y del status de Tocqueville ye de cutiu citáu como un exemplu de la ventaya consiguida pol autor al nun amenorgar toles formes de poder a la esfera económica, sinón sicasí analizando la sociedá en términos de clase y condición social o status, con cuenta de crear una semeya más representativa de la mesma. Tocqueville consideraba que la importante ventaya de l'aristocracia yera non yá caltener un estatus más altu na sociedá, sinón que fuera una clase que por el so estilu de vida amestáu estamentalmente al dominiu, la so carauterística social esencial fora la capacidá de dirixir, carauterística igualmente válida y entá más necesaria pal gobiernu modernu apostáu por burguesíes socialmente incapaces polos sos intereses a tar amestaos a la representación coleutiva de la sociedá y del poder públicu. La so educación y llazos patrimoniales col poder según la so llexitimación social, faíen posible un tipu de dominiu priváu del poder, inclusive d'un únicu poder públicu, como un dominiu ensin basar nel poder mesmu del cargu ocupáu, nin d'un poder social o económicu específicu que llegara al mesmu. El beneficiu d'un poder público que nun seya propiedá pública d'una clase burguesa o de too un pueblu, sinón propiedá privada direuta d'un aristócrata, yera que nun podría potenciar la esfera del so dominiu políticu ensin socavar el pesu social de la llexitimidá patrimonial que-y aseguraba'l poder contra los sos rivales republicanos. Tocqueville adelantrar al analís de Schumpeter sobre la debilidá de la política burguesa: los burgueses nun tienen un tipu de propiedá privada qu'ate obligaciones nin ate al individuu a lo apropiao, colo cual el so dominiu del Estáu tien de ser públicu y delegáu. D'otra forma y ensin mediación d'una organización sindicada del poder, nun va poder representar los intereses de clase o comunes de la burguesía. Los sos intereses rivales totalmente separaos lleven invariablemente, fora del espaciu de les rellaciones mercantiles nel usu discrecional del poder políticu, al beneficiu d'unos propietarios a cuenta de otros propietarios, y finalmente a la destrucción comenenciuda de toa llexitimidá del derechu de propiedá burguesa. D'esta forma, el tipu de llexitimidá patrimonial de l'aristocracia que yera una residuu estamental del feudalismu, podía representase a sigo mesmu políticamente, ente que la propiedá burguesa non. Esta conclusión yera especialmente importante cuando se comparaba cola estratificación social que participaba nos gobiernos democráticos como'l de los Estaos Xuníos, que n'ausencia d'aristocracies teníen de crear mecanismos llegales burocráticos efeutivos pa caltener la llexitimidá republicana y compensar cola masiva participación democrática de munchos pequeños propietarios, les puyes de sectores amenorgaos de la población con capacidá d'apostar el poder público. Tocqueville concebía la sociedá democrática non tantu en términos políticu-estatales como políticu-institucionales o sociales: la sociedá democrática yera aquella basada nuna estratificación social y política ensin llexitimidaes adjudicativas nin educación privilexada dalguna, abierta igualitariamente a individuos de cualquier posición. Nel segundu volume de ''La democracia n'América'', Tocqueville considera que tol idealismu y la esperanza que pueda proyeutase sobre les sociedaes democrátiques d'accesu abiertu ya igualitariu a los estratos sociales, nos cualos nun hai derechos nin responsabilidaes pola nacencia, tenía de compensase cola resultancia de qu'esta competencia democrática poles posiciones económiques podría llevar a desigualdaes más grandes y recurrentes ente ciertes posiciones sociales na producción, como nel casu de la producción industrial, que xeneraría rellaciones similares a la qu'había ente amos y esclavos. Pa Tocqueville esta sería una nueva forma de servidume na cual los trabayadores taríen a mercer coleutiva de les sos emplegadores. Tocqueville reconoció asina dos clases distintes que terminaríen convirtiendo a la sociedá democrática nun llibre accesu popular a ocupar los distintos roles económicos disponibles na sociedá industrial, bien seya ente la minoría d'amos industriales o bien na mayoría de “esclavos” que como quitaos son necesarios pal so funcionamientu, creando un círculu viciosu de causa y consecuencia” que se tresformaría nuna egoísta “aristocracia de fabricantes”. Tocqueville y Marx equí avérense abondo nes sos concepciones de la estratificación social.<ref name="Christopher Kelley_1">Christopher Kelley, "Marx versus Tocqueville: Class and American Society"</ref> Pal historiador social [[François Furet]], l'estudiu per parte de la socioloxía empíricu-comparativa de Tocqueville sobre la rellación ente política y sociedá civil ye, xunto cola socioloxía de les élites ideolóxiques del historiador [[Augustin Cochin]], una de les pieces clave pa reconstruyir en forma realista'l complexu fenómenu de la Revolución Francesa nes sos bases sociales y dende ésta entender los rexímenes políticos del sieglu XX.<ref>François Furet, [http://biblioteca.itam.mx/estudios/estudio/lletres21/testos2/sec_1.html "Tocqueville y la Revolución Francesa"], Estudios ITAM, branu 1990, Universidá de París</ref> === Lorenz von Stein === {{AP|Lorenz von Stein}} L'economista, sociólogu y funcionariu alemán Lorenz von Stein foi'l primeru de los pensadores post-hegelianos, xunto con Karl Marx, en desenvolver una cosmovisión histórica basada tantu en lleis de desenvolvimientu de la estratificación social como na llucha de clases. Magar la so visión nun llegó al nivel de sofisticación de Marx, el so influxu paez ser decisivu na obra d'esti postreru, quien inclusive reconoció'l valor de dellos de los sos analises y reconocióse deldor na so visión de la llucha de clases. La visión de la estratificación social nel modelu de Stein ye apenes distintu no sustancial a la de Marx: {{cita| El filósofu napolitanu de la hestoria, Giambattista Vico (1670-1744), describió la llucha de clases. Marx conocía a esti autor. El filósofu italianu nun yera la única fonte de la que Marx lleera. Los finales del sieglu 18 y la primer metá del sieglu 19 tán llenes d'escritores que describieron y meditaron sobre la llucha de clases. Hegel escribió sobre l'amu conquistador y l'esclavu esplotáu. Werner Sombart y muncho más tarde Irving Fisher numberaron toa una galaxa d'historiadores y sociólogos franceses ya ingleses, ente ellos François Guizot y François Mignet, qu'estudiaron esti fenómenu. Toos estos escritores fueron motores del so pensamientu, pero nun ufiertaben una teoría acabada de la llucha de clases. Hai una esceición: Lorenz von Stein. El llibru de Stein publicárase en 1842; Marx faló de la so propia filosofía de la hestoria en 1844 per primer vegada. Marx lleera Stein ensin mentar l'analís de les clases sociales de Stein. De Peter von Struve hasta Robert Tucker afirmóse que: "escritos de los cuarenta y cinco años de Marx amuesen una familiaridá per minutos testual col llibru de Stein". Yá Stein describe'l calter modernu del proletariáu, la organización de clase de la sociedá moderna, la dominación de la hestoria universal na vida económica, el monopoliu de la máquina de la clase burguesa y la so consecuencia, la miseria del proletariáu.<ref>Bob Jessop & Russell Wheatley, [https://books.google.com.ar/books?id=vz-4LDWCnlAC&pg=PA123 ''Karl Marx's Social and Political Thought''. Volume V: Marx's Life and Theoretical Development], London: Routledge, 1999, páxs. 123-124</ref>}} Lorenz von Stein denominaba como “fisioloxía social” a la so visión dialéutica y proto-materialista de la sociedá, que tien de ser entendida nel so aspeutu dinámicu. Nésta la economía como producción y reproducción material ye la infraestructura de la sociedá: {{cita| Ente Hegel y von Stein hai l'eslabón del socialismu francés, especialmente de Saint Simón, que la so riqueza de pensamientu, pero caóticu desenvolvimientu, ye puestu n'orde por von Stein por aciu l'aplicación del métodu dialécticu, hasta'l puntu que puede afirmase que foi la unión de dambos términos lo que convirtió a la dialéutica en socioloxía. Del pensamientu complexo y contradictorio de Saint Simón interesa, pal nuesu oxetu, destacar tres aspectos.- a), en primer términu, el so faigo de menos del Estáu y la esclusiva considerancia d'ésti en función de les necesidaes d'una sociedá dada: la organización política nun ye la base de la organización social, sinón una esfera secundaria; b), de segundes, el descubrimientu de que'l problema plantegáu a la dómina yera'l de la reconstrucción de la sociedá, lo qu'esixía la formación d'una ciencia social específica (Fisioloxía social); c), esta nueva ciencia hai d'ocupase más del aspeutu dinámicu que del aspeutu estáticu de la sociedá, y ello non yá pola naturaleza dinámica del oxetu a estudiar, sinón, primero de too, porque namái asina obedez dicha ciencia al so calter pragmáticu, a la so xera práutica de sirvir a la reconstrucción de la sociedá; acordies con estes premises, Saint Simón desenvuelve una interpretación social de la Hestoria: la organización política surde en función de les necesidaes d'una sociedá dada, pero dotada d'un propiu princpio nun sigue mecánicamente los tresformamientos d'esta sociedá, y d'esta miente l'intre históricu produz un distanciamientu enere dambos términos, pos ente que el Espado caltién les sos vieyes formes la sociedá va creando nel so propiu senu la organización, les normes, los mandos y los poderes qu'esixen les nueves necesidaes; d'esta manera formen dos series: una descendente, constituyida pol antiguu orde social y el so Estáu, y otra ascendente, formada pola organización y poderes de la sociedá, hasta que la tensión llega a un grau tal que se produz l'esbarrumbamientu del vieyu orde.<ref>Manuel García Pelayo, [https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2127673.pdf "La teoría de la sociedá en Lorenz von Stein"], ''Revista d'estudios políticos'' IX, ISSN 0048-7694, Nᵘ47, 1949, páxs. 51-52</ref>}} Al igual que Marx, Stein concibe que na sociedá civil moderna (la sociedá comercial” o mercantil que ye oxetu de la economía política) les clases lliberar del condicionamientu del so calter estamental de suxetos políticos. Amás, nel so modelu, les antigües clases dominantes militares o polítiques, les comunidaes y les corporaciones, magar taben determinaes por necesidaes de la organización social de los medios económicos, calteníen la capacidá d'exercer un rol planificador de la producción dientro d'eses rellaciones económiques direutes, ente que lo inverso asocedía coles nueves clases dominantes, medies y apoderaes de la sociedá burguesa, adelantrándose asina a la tesis marxiana sobre'l capital como procesu autónomu: {{cita| Nin el trabayu nin la propiedá individual basten por sigo mesmes pa satisfaer les necesidaes de los homes, sinón que pa ello han de ser enllazaes col trabayu y la propiedá de los demás. D'esta miente aníciase un sistema de conexones interhumanas, «producíu pola esencia mesma de les necesidaes y ordenáu necesariamente pola naturaleza mesma de la producción». Esti orde asina surdíu ye «l'organismu de la vida de los bienes», al que se designa de manera simple como economía política. Agora bien: l'orde económicu ye en sí un orde de coses, pero tresformar nuna ordenación humana, tan autónoma y poderosa como la del Estáu mesmu, en cuantes que condiciona: a), la situación vital de los individuos; b), la so rellación colos demás, y c), les formes o estructures d'esta rellación. Nel primer aspeutu tratar d'una aplicación del principiu del influxu del oxetu sobre'l suxetu; según von Stein, la clase de bien a que la so ellaboración o alministración dedique l'home condiciona'l so horizonte, les sos concepciones, la so actitú vital: «l'actitú individual [del home] nun s'anicia de la so individualidá, sinón de la peculiaidad d'aquel bien a que la so alministración económica dedicó la so vida», y, por tanto «ye induldable que la misión particular na vida de los bienes produz y condiciona, de primeres, la vida de la personalidá [...] L'individuu tien una situación fixa dientro d'esti condicionamientu de la personalidá, pos, en virtú del procesu de división y especialización del trabayu, adquier idoneidad pa una determinada xera, siéndo-y difícil, si non imposible, camudala por otra. Poro, la situación que l'individuu ocupa dientro del sistema económicu tresformar en situación ente y con al respeutive de les restantes personalidaes, esto ye, que «l'organismu de los bienes convertir n'orde de la comunidá humana», y como quiera que tal organismu fuelga sobre una serie de dependencies, ye claro que «l'orde de la comunidá humana... ye l'orde de les dependencies recíproques» [...] «L'orde de la comunidá humana que fuelga sobre'l movimientu de los bienes y les sos lleis ye, no esencial, siempres ya invariablemente, l'orde de les dependencies de los que nun tener con al respeutive de los que tienen. Tales son los dos grandes clases que s'amuesen de manera incondicionado na comunidá»<ref>Manuel García Pelayo, [https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2127673.pdf "La teoría de la sociedá en Lorenz von Stein"], ''Revista d'estudios políticos'' IX, ISSN 0048-7694, Nᵘ47, 1949, páxs. 65-67</ref>}} Una estrema clave de la tesis de Stein con al respeutive de la de Marx ye que'l desenvolvimientu de la hestoria pol qu'hai que lluchar nun ye'l del baturiciu revolucionariu socialista/comunista sinón d'una suerte de contrarrevolución contra la burguesía na que l'Estáu pa subsistir concilia corporativamente los intereses particulares en conflictu de la sociedá civil y al faelo tresforma les clases que resultaron d'esi conflictu, convirtiendo al proletariáu modernu en posesor accionario del capital anque ensin perder col capital la so rellación social. Por que l'Estáu pueda cumplir esti fin tendrá de convencer a la clase dominante de que la so fusión col proletariáu ye la condición de la so sobrevivencia. L'alternativa de los movimientos revolucionarios comunistes son, pa Stein, momentos del desenvolvimientu históricu destinaos a fracasar, y que namái se realizarán estableciendo dictadures en manes de les sos organizaciones partidaries y non de la clase proletaria, naturalmente espulsada y dependiente de l'actividá estatal. De la mesma, la obra de Stein preludió en cierta midida la ''sozialpolitik'' impuesta pola aristocracia alemana al capitalismu según l'estáu de bienestar, anque estes polítiques fueren namái reformes parciales al respeutive de la so previsión.<ref>Manuel García Pelayo, [https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2127673.pdf "La teoría de la sociedá en Lorenz von Stein"], ''Revista d'estudios políticos'' IX, ISSN 0048-7694, Nᵘ47, 1949, páxs. 86-88</ref> === Wilhelm Heinrich Riehl === El sociólogu [[Wilhelm Heinrich Riehl]] foi un autor contemporaneu de Karl Marx y conocedor de la obra de Lorenz von Stein con quien compartía una mesma posición ideolóxica tradicionalista non-reaccionaria,<ref>Wilhelm Heinrich Riehl, ''La sociedá burguesa'', Península, Barcelona, 1985, p. 6 y p. 15</ref> y una metodoloxía xenéticu-comparativa.<ref>Wilhelm Heinrich Riehl, ''La sociedá burguesa'', Península, Barcelona, 1985, páxs. 20-21</ref> Nun compartía la visión de Hegel, Von Stein y Marx basada na idea de sociedá civil como un estamentu separáu formáu por individuos con intereses disociados del interés coleutivu que formen y per ende plausible de ser analizáu pola economía política. Pa Riehl, la sociedá civil burguesa nun ta ensamblada naturalmente a la sociedá política burguesa, y el so visión de tomar de conciencia autónoma del interés coleutivu del Estáu tien bastantes puntos de contautu cola visión marxista de la política moderna.<ref>Wilhelm Heinrich Riehl, ''La sociedá burguesa'', Península, Barcelona, 1985, páxs. 18-19</ref> Riehl concebía amás que na modernidá l'elementu estamental tenía inda un valor organizativo na conformanza de cada clase social, colo cual pretendía nun faer una distinción ontolóxica ente sociedaes estamentales y clasistes. Na so visión inda esiste una dinámica estamental nes nueves clases sociales de la modernidá, y por eso concebía estratos bien claramente estremaos entá na moderna sociedá individualista. Como remanentes de la sociedá tradicional concebía dos estratos: a l'aristocracia (cortesanu-absolutista derivada de la guerrera medieval) y al campesinado (qu'entá na so forma mercantil conserva una espíritu comuñal). Como manifestaciones de la nueva sociedá moderna remite a otros dos principales: al proletariáu y a la burguesía, siendo esta postrera la qu'encarnaría l'espíritu de la nueva forma de vida. Les dos últimes clases son les xeneraes dientro de l'asina llamada “sociedá burguesa”, ente que les anteriores son parte heredada de la sociedá aristocrática”.<ref>Wilhelm Heinrich Riehl, ''La sociedá burguesa'', Península, Barcelona, 1985, páxs. 19-20 y páxs. 23-26</ref> === Karl Marx === {{AP|Karl Marx}} La cosmovisión sociohistórica empecipiada pol pensamientu marxiano ye una visión dinámica y tamién conflictiva de les clases sociales nel so desenvolvimientu que, magar yá esistía en pensadores sociolóxicos anteriores y esistió tamién en munchos posteriores, tendría recién con ésta una forma particular que concebiría un sentíu universal de la hestoria social del home.<ref>Rajendra Pandey, [https://books.google.com.ar/books?id=dXJTQMLk8qUC&pg=PA8 ''Mainstream Traditions of Social Stratification Theory''], New Dehli: Mittal, 1989, páxs. 8 y ss.</ref> [[Karl Marx]] y [[Lorenz von Stein]], dende puntos de vista políticos opuestos,<ref>Joachim Singelmann and Peter Singelmann, [https://www.jstor.org/stable/590649 "Lorenz von Stein and the paradigmatic bifurcation of social theory in the nineteenth century"], The British Journal of Sociology, vol. 34, non. 3</ref> fueron los primeres en concebir el cambéu social en términos d'un necesariu tresformamientu ontogenética de les sociedaes y los sos estratos en fases de surdimientu, apoxéu y colapsu,<ref>Rubén R. Dri, [https://books.google.com.ar/books?id=YSdiVoXcoewC&pg=PA114 ''Les maneres del saber y el so periodización''], Editorial Biblos, Buenos Aires, 2005, páxs. 114 y ss.</ref> extrapolando la dialéutica hegeliana al desenvolvimientu de los procesos sociales.<ref>Manuel García Pelayo, [https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2127673.pdf "La teoría de la sociedá en Lorenz von Stein"], ''Revista d'estudios políticos'' IX, ISSN 0048-7694, Nᵘ47, 1949</ref> Particularmente en Marx, les distintes formes históriques d'estratificación social nun son descrites como un productu evolutivu filoxenéticu de necesaries respuestes a les continxencies naturales o humanes que se dan en momentos clave del so desenvolvimientu, sinón que pela cueta caúna d'estes formes d'estratificación son pasos necesarios pal desendolque ulterior de les siguientes como les fases de desenvolvimientu d'un organismu anque los accidentes históricos determinaren la forma y estensión de les mesmes.<ref>David MacGregor, [https://books.google.com.ar/books?id=iVahCAAAQBAJ&pg=PA111 ''The Communist Ideal in Hegel and Marx''], Routledge, NY, 1984, p. 111</ref><ref>Manuel Serra y Moret, [https://books.google.com.ar/books?id=YSdiVoXcoewC&pg=PA114 ''Introducción al Manifiestu del Partíu Comunista» y otros escritos''], Anthropos, Barcelona, 1984, p. 114</ref> Esti tipu de visión del desenvolvimientu históricu-social ye concebíu por Marx tantu pa la hestoria por entero como pa la hestoria de caúna de les clases: {{cita|Ye'l procesu na so totalidá, que toma sieglos y continentes, lo qu'ocupa'l so pensamientu, anque les formaciones económicu-sociales particulares, qu'espresen fases particulares d'esta evolución, son bien importantes. Poro, el so marcu de referencia ye cronolóxicu namái nel sentíu más ampliu, y problemes tales como la transición d'una fase a la otra nun son la so esmolición fundamental, sacante mientres puedan refundiar lluz sobre'l tresformamientu de llargu plazu. Pero, coles mesmes, esti procesu de la emancipación del home al respeutive de les sos condiciones naturales primitives de producción ye de ''individualización'' humana. "L'home namái se aisla al traviés del procesu históricu. Apaez orixinariamente como un ''ser xenéricu'', un ''ser tribal'', un ''animal gregariu''… L'intercambiu mesmu ye un mediu fundamental pa esti aislamientu. Vuelve superfluu'l calter gregariu y eslleir." Esto implica automáticamente un tresformamientu nes rellaciones del individuu colo que orixinariamente foi la comunidá en que'l so senu funcionaba. La comunidá primitiva quedó convertida, nel casu estremu del capitalismu, nel mecanismu social deshumanizado que, magar torna realmente posible la individualización, ye esterior y contraria al individuu. Y, sicasí, esti procesu ye d'inmenses posibilidaes pa la humanidá. La formulación clásica d'estes dómines del progresu humanu apaez nel ''Prólogu'' a la ''Crítica de la economía política'', del que los ''Grundrisse'' son un borrador preliminar. Ellí Marx suxer que "a les traces, podemos designar como otres tantes dómines de progresu, na formación económica de la sociedá, la manera de producción asiáticu, l'antiguu, el feudal y el modernu burgués". Nel ''Prólogu'' nun s'alderiquen nin l'analís que lu llevó a esti puntu de vista nin el modelu teóricu d'evolución económica qu'implica, anque dellos pasaxes de la ''Crítica'' y de ''El capital'' (n'especial el tomu III) formen parte d'él o son difíciles d'entender ensin él. Les ''Formen'', per otru llau, ocúpense cuasi por completu d'esti problema. Son, poro, una llectura esencial pa tol que deseye entender la manera de pensar de Marx polo xeneral, o'l so aproximamientu al problema de la evolución y clasificación históriques en particular. Esto nun significa que teamos obligaos a aceptar la llista de Marx de les dómines históriques, tal como la presenta nel ''Prólogu'' o nes ''Formen''. Como vamos ver, poques partes del pensamientu de Marx fueron más revisaes polos sos discípulos más devotos qu'esta llista —non necesariamente cola mesma xustificación— y nin Marx nin Engels quedaron satisfechos con ella pol restu de les sos vides. La llista, y bona parte del analís de les ''Formen'' que la enconta, son la resultancia non de la teoría, sinón de la observación. La teoría xeneral del materialismu históricu esixe namái qu'haya una socesión de maneres de producción, non necesariamente comoquier en particular, y quiciabes non nun orde predeterminado n'especial.<ref>Karl Marx, Eric Hobsbawm, ''Formaciones económiques precapitalistes'', Sieglu XXI, Méxicu, 1989, páxs. 14, páxs. 18-19</ref>}} Ye clave na obra de Marx estremar claramente ente la moderna sociedá mercantil o capitalista, y toles etapes previes. Nes etapes precapitalistes les funciones económiques y coercitivas de la sociedá atópense confundíes, y esto implica la fusión de lo estamental cola clase social.<ref>Karl Marx, ''A cuenta de La cuestión xudía'', Ediciones del Signu, Buenos Aires, 2007, páxs. 81-82</ref> P'analizar esti problema Marx parte d'un criteriu más fundamental pa entender el papel de les clases sociales, que ye'l treme de rellaciones que les faen posibles: la sociedá civil y la sociedá política, y el fondu significáu que tien el tresformamientu de dambes dientro de la sociedá capitalista. La sociedá civil ye onde s'atopen los homes concretos, reales, nes sos necesidaes y deseos, na so actividá profesional y la so actividá económica, pero que por razón d'atopase estremaos ente sigo pola propiedá esa actividá vuélvese “civil”. La sociedá política ye onde s'entamen los intereses comunes, que toma una forma coercitiva, y por tanto “política”. Los intereses universales d'una sociedá civil integrada por intereses particulares nun puede ser otru que l'interés xeneral d'esa sociedá, y non l'universal de los homes que lu integren y tienen de ser apoderaos pa ello.<ref>Karl Marx, ''Crítica de la filosofía del derechu de Hegel''. Citáu en: Raymond Aron, ''El marxismu de Marx'', Sieglu XXI, Salamanca, 2010, p. 124 y 136</ref> Nes sociedaes premodernas, lo civil y lo político háyanse mutuamente inxeríos, y na midida que la tán atópense acutaos y alteriaos por esa restricción. Aquelles funciones polítiques necesaries pal funcionamientu xeneral de la vida económica tán al accesu direutu, y dacuando a cargu, de les funciones particulares que tienen dominiu sobre la so vida económica, y viceversa, na midida qu'estes funciones polítiques atópense baxu dominiu particular tamién s'apliquen particularmente sobre cada sector y nun se trata d'una política xeneral apostada por clases como conxuntos. Na midida que cada sector d'una producción segmentada aportaba al poder, el dominiu políticu acutar de los sos sectores particulares al traviés de lleis privaes (privilexos) sobre sí mesmos, y na midida qu'esto nun asocedía quedaba un espaciu públicu porque significaba qu'había un espaciu económicu común. Marx compara esta situación premoderna cola que surde de la revolución republicana impulsada pol Estáu modernu: {{cita|La revolución política, que derrocó esti poder señorial y alzó los asuntos del Estáu a asuntos del pueblu y que constituyó l'Estáu políticu como incumbencia ''xeneral'', esto ye, como Estáu real, destruyó necesariamente tolos estamentos, corporaciones, gremios y privilexos, que yeren otres tantes espresiones de la separación ente'l pueblu y la so comunidá. La revolución política suprimió, con ello, ''el calter políticu de la sociedá civil''. Rompió la sociedá civil nos sos partes integrantes más simples, d'una parte los ''individuos'' y d'otra parte los ''elementos materiales y espirituales'', que formen el conteníu, de vida, la situación civil d'estos individuos. Soltó de les sos atadures l'espíritu políticu, que se topaba como biforcáu, estremáu y estancáu nos diversos caleyones de la sociedá feudal; apigurar sacándolo d'esta dispersión, lliberar del so tracamundiu cola vida civil y constituyir, como la esfera de la comunidá, de la incumbencia xeneral del pueblu, na independencia ideal con al respeutive de aquellos elementos ''especiales'' de la vida civil. La ''determinada'' actividá de vida y la situación de vida determinada baxaron hasta una significación puramente individual. Dexaron de representar la rellación xeneral ente l'individuu y el conxuntu del Estáu. Lloñe d'ello, la incumbencia pública como tal convirtióse agora en incumbencia xeneral de too individuu, y la función política na so función xeneral. Al solmenase'l xugu políticu solmenáronse, coles mesmes, les atadures que prindaben l'espíritu egoísta de la sociedá civil. La emancipación política foi, al par, la emancipación de la sociedá civil con al respeutive de la política, la so emancipación hasta de la mesma apariencia d'un conteníu xeneral. La ''constitución'' del Estáu políticu y la disolución burguesa de la sociedá nos ''individuos'' independientes –que la so rellación ye'l ''derechu'', ente que la rellación ente los homes de los estamentos y los gremios yera'l ''privilexu''– llevar a cabu n'unu y el mesmu actu.<ref>Karl Marx, ''A cuenta de La cuestión xudía'', Ediciones del Signu, Buenos Aires, 2007, páxs. 82-83. Citáu en: Antonio Olivé, [https://kmarx.wordpress.com/2015/01/07/la-cuestion-judia/ "La cuestión xudía"]</ref>}} Nes sociedaes precapitalistes, en mayor o menor midida, el dominiu de les distintes comunidaes y gremios sobre los sos particulares medios de producción yeren al empar parte de la so propia soberanía política, y viceversa. Nes sociedaes antigües, namái la esclavitú podía torgar a los homes esclavizados tou rol económicu y políticu, y nes sociedaes medievales occidentales, namái la servidume quitaba de parte d'esi rol, ente qu'en dambos casos los trabayadores llibres disponíen de propiedá y teníen una participación direuta na política, aportando a ella xunto colos propietarios d'esclavos nes ciudaes estáu, y siendo un elementu políticu en sí mesmu xunto colos señores feudales al traviés de los sos propios gremios y comunidaes. Puesto que nes formes económiques precapitalistes tolos trabayadores disponíen direutamente y ''de facto'' de les ferramientes de producción lo mesmo que de la organización política de les sos comunidaes económiques, la esplotación del trabayador namái yera posible dende fora de la vida económica. Ésta asocedía a mano de suxetos sociales qu'intervinieren pola so propia fuercia, reclamando ''de iure'' la propiedá sobre la producción y per ende la xurisdicción política de la mesma. Nel casu de los esclavistes antiguos faíase apoderándose direutamente de los trabayadores, ente que nel casu de les nobleces guerreres de la Edá Media faíase apoderándose d'una parte de lo producío, pero en dambos casos los trabayadores yeren propietarios de les sos ferramientes de producción y namái yeren quitaos por una coerción extraeconómica, total o parcial, del dominiu priváu que teníen sobre'l so oficiu civil y del aspeutu políticu qu'esa propiedá traía.<ref>Rolando Astarita, [https://rolandoastarita.wordpress.com/2013/03/11/gerald-cohen-avera-de-los trabayadores llibres/ "Gerald Cohen alrodiu de los trabayadores llibres"]</ref> Marx señala entós cómo l'abolición de la esclavitú antigua llevó, mientres la Edá Media, a un involucramiento de tol mundu del trabayu na propiedá sobre la producción y per ende nel universu de lo político. Sicasí, la esfera política yera necesariamente non-universal. Na Antigüedá la esfera política coleutiva de les ciudaes estáu llindar a lo militar y al comerciu esterior, y pocu afectaba la vida económica llabradora que se rexía por rellación de parentescu que yeren la política comunal. Na Edá Media tola entera esfera política foi asimilada a les rellaciones socioeconómiques de la sociedá civil guerreru-llabradora dientro del ordenamientu militar feudal d'obligaciones mutues, colo cual el patrimoniu del artesanu y el llabrador tornáronse corporativamente políticos en cada unu de los sos gremios, coles mesmes que l'oficiu de la guerra y les xerarquíes polítiques tornáronse patrimoniales, fundiendo la responsabilidá política cola fuercia d'una aristocracia militar privada.<ref>Perry Anderson, ''Transiciones de l'antigüedá al feudalismu'', Sieglu XXI, 1979, páxs. 196-200</ref> D'acordies con Marx, esta foi la solución más primitiva de la dualidá ente sociedá civil y sociedá política que consistió en llindar mutuamente a dambes: la fragmentación privada de la política como corolariu de la gremialización común de la propiedá. Ente que na sociedá moderna esta dualidá en cuenta de evitase bifórcase radicalmente, faciendo posible la lliberación” de la pura actividá económica egoísta y desorganizada que ye la verdadera naturaleza de la sociedá civil, y la pura actividá política como planificación separada de la vida real que ye la verdadera naturaleza de lo estatal.<ref>Karl Marx, ''A cuenta de La cuestión xudía'', Ediciones del Signu, Buenos Aires, 2007, páxs. 83-84</ref> El sociólogu [[Raymond Aron]] cita y desenvuelve la esplicación de Marx: {{cita|:''L'estamentu o la corporación non yá básense na separación de la sociedá como llei xeneral, sinón qu'amás dixebren al home del so ser xeneral, faen d'él un animal que coincide direutamente col so determinabilidad. La Edá Media ye la hestoria animal de la humanidá, la so zooloxía.'' […] Na Edá Media, el trabayador integra una corporación. La so pertenencia a tal o cual corporación, a tal o cual estamentu, depende del trabayu que realiza. Pertenecer a un estamentu implica participar nel Estáu, yá que el 'Stand' de la Edá Media, l'estamentu de la Edá Media, ye esencialmente políticu. De cuenta que l'individuu qu'integra una corporación participa na universalidá del Estáu. Pero participa como miembru d'una corporación, que ta determinada pol calter del trabayu que l'individuu realiza, y en consecuencia polos calteres accidentales y, digámoslo asina, animales de cada unu. Ye porque fai tal o cual trabayu que l'home pertenez a tal o cual corporación o estamentu. Ye pos por entemediu d'estos calteres más particulares y menos humanos que participa nel Estáu, que participa na que tendría de ser la so humanidá […] :''La dómina moderna, la civilización, comete la falta opuesta. Dixebren del home'l so ser 'concretu' como si fuera un ser puramente esterior, material. Nun consideren el conteníu del home como la so verdadera realidá.'' Espliquemos esta idea. Na sociedá moderna esiste l'home de la sociedá civil. Ye un trabayador, un profesor, un artesanu, un vendedor, un comerciante, etc. Estremar poles sos carauterístiques concretu y empíricu. L'home de la sociedá civil ye un home particular, qu'exerz una actividá particular y que s'estrema pola particularidá de la so actividá, que ye denotada poles particularidaes de les sos traces. Agora bien, eses particularidaes del trabayador son escluyíes, por dicir, de la política y del Estáu, yá que apuerta a ella en tanto eleutor, esto ye, el ciudadanu astractu. Na sociedá moderna produzse una separación ente l'actividá profesional de la sociedá civil y l'actividá política. […] Queda por considerar la principal dificultá: ¿en qué consiste la unificación y reunificación del home de la sociedá civil y el de la política? ¿Al traviés de qué mediaciones universales tien de producise la síntesis ente los homes particular y concretu de la sociedá civil y l'home xeneral que ye'l ciudadanu?<ref>Raymond Aron, ''El marxismu de Marx'', Sieglu XXI, Salamanca, 2010, páxs. 125-126</ref>}} La tema de la falta de conciliación ente l'individualismu del sistema económicu y el coleutivismu del sistema políticu ye central a la tesis de tola obra de Marx.<ref>Luca Basso, ''Marx and Singularity'', Brill, páxs. 179-181</ref> Nes sociedaes de clases estamentales dambos elementos atópense degradaos y mutuamente imposibilitaos, ente que nes sociedaes modernes s'hayan lliberar pero biforcaos como sociedá civil (''burgerliche Gesellschaft'') y Estáu políticu (''politischer Staat''), que son los corolarios mutuos del procesu del [[capital (economía)|capital]] separáu de la voluntá del home.<ref>Georg Lukács, ''Historia y conciencia de clase'', Ediciones ryr, Buenos Aires, 2013 páxs. 156-160</ref> La tesis de Marx sobre la especificidá del capitalismu foi resumida na frase: “la sociedá civil camudó al dixebrase de la sociedá política”. Nes sociedaes premodernas los suxetos económicu-políticos son los homes concretos que tienen propiedá sobre la producción “políticamente” entamada del tipu que sía, seya en forma autónoma (individual o comunal) teniendo como oxetos a sigo mesmos, o por aciu la esplotación por coerción esterna, siendo suxetos d'otros oxetos humanos. Nes sociedaes modernes onde la producción y l'usu atópense separaos y mediaos pola mercancía, el suxetu económicu convertir nun procesu autónomu (el capital) y los oxetos económicos son tolos componentes de la so estratificación social: esplotadores (capitalistes), esplotaos (asalariaos), independientes (pequeños burgueses), etc.<ref>Juan Iñigo Carrera, [http://cicpint.org/Llibros/El%20Cap%20razon/Assests/capitulo%201.pdf “La razón histórica d'esistir de la manera de producción capitalista y la determinación de la clase obrera como suxetu revolucionariu”] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20240609202629/http://cicpint.org/Llibros/El%20Cap%20razon/Assests/capitulo%201.pdf |date=2024-06-09 }}</ref> El capital tendría una base económica na sociedá civil y una bóveda política nel Estáu-nación. Tanto l'intentu de privatizar la vida política dientro d'un mercáu atomizáu como la de estatizar la vida civil dientro d'un Estáu xenéricu son, pa Marx, idees fútiles.<ref>Karl Marx, [[Sobre la cuestión xudía|''A cuenta de La cuestión xudía'']], Ediciones del Signu, Buenos Aires, 2007, páxs. 66-69</ref> La sociedá moderna dixébrase entós en dos estamentos: per un sitiu l'estamentu priváu del mercáu que les sos oficios y clases sociales internes tomen, nel conxuntu del mercáu, el rol públicu de la economía entera ensin nenguna función política, y pol otru l'estamentu públicu de la burocracia política que'l so únicu rol civil abarca, na unidá del Estáu, la política entera ensin nenguna función económica. Esta idea, según Aron, ye clave pa entender el desenvolvimientu de la estratificación social según el materialismu históricu de Marx: el sistema económicu, el sistema de les actividaes profesionales, ta dixebráu de la política. {{cita|Namái [la política] siguió siendo estamentu nel sentíu medieval dientro de la mesma burocracia, na que la posición civil y político son direutamente idéntiques. […] Frente a la burocracia la sociedá civil ye anguaño l'estamentu priváu.<ref>Karl Marx, ''Crítica de la filosofía del derechu de Hegel''. Citáu en: Raymond Aron, ''El marxismu de Marx'', Sieglu XXI, Salamanca, 2010, páxs. 144-145</ref>}} Poro, la fusión de la sociedá civil y la posición política namái se da anguaño nel casu de los funcionarios del Estáu, los que, n'efeutu, como profesionales son al empar funcionarios, y como funcionarios son servidores del Estáu, al que tán amestaos. Marx esplica asina la rellación ente estamentu y clase: {{cita|Los estamentos yá nun s'estremen como autónomos basaos nes distintes necesidaes y trabayos. La única diferencia –xeneral, superficial y formal– sigue siendo la de ciudá y campu. Namái que la diferencia desenvolvióse dientro de la sociedá mesma en círculos fluyíos, inestables, que'l so principiu ye l'arbitrariedá. Dineru ya instrucción son los principales criterios. […] L'estamentu de la sociedá civil nun tien el so principiu nin nes necesidaes –un factor natural– nin na política. Trátase d'una división en mases d'esistencia efímera y que la so mesma formación ye arbitraria, carente d'organización. Lo único carauterísticu de la sociedá burguesa ye que la falta de bienes y la clase del trabayu direutu, concretu, constitúin non tantu un estamentu de la sociedá burguesa como la base en que se sofiten y mueven los sos círculos. L'únicu estamentu nel que puramente coinciden posición política y civil ye'l de los miembros del Poder Executivu. Baste p'amosar la diferencia ente l'estamentu de l'antigua sociedá civil y el de l'actual el qu'ésti yá nun tien nada de mancomún, una comunidá que contenga al individuu; al contrariu, namái depende, per un sitiu, de la continxencia, y pol otru, del trabayu del individuu, calténgase l'individuu o non nun estamentu. Trátase d'un estamentu que de la mesma ye namái una carauterística esterior del individuu: nin-y ye inherente al so trabayu nin lu afecta como daqué entamáu según lleis estables nin ye una comunidá oxetiva en rellaciones definíes col individuu. Al contrariu, ésti escarez de toa rellación real cola so actividá sustancial, col so estamentu real. El médicu nun constitúi un estamentu especial na sociedá burguesa. Dos comerciantes nun tienen un estamentu de comerciantes de mancomún, nin comparten la posición social ente sigo. Y ye que la sociedá burguesa, lo mesmo que se biforcó de la sociedá política, biforcóse nel so interior nel estamentu y la posición social, por más que dambos aspeutos tópense rellacionaos de diverses maneres. El principiu del estamentu burgués o de la sociedá burguesa ye'l consumu y el poder de consumu. Na so significación política, el miembru de la sociedá burguesa esprender del so estamentu, de la so posición privada real pa valir namái como home; dichu otra manera, namái'l so calter de miembru del Estáu, de ser social preséntase como la so carauterística humana. N'efeutu, toles sos otres carauterístiques relatives a la sociedá burguesa preséntense como accidentales al home, al individuu, como determinaciones estrínseques. La so necesidá pa la esistencia del individuu en xunto, esto ye, como vinculación col tou, ye reconocida; pero l'individuu puede tamién prescindir lo mesmo d'ello. La sociedá civil actual ye'l principiu peracabáu del individualismu; la esistencia individual ye l'últimu fin; actividá, trabayu, conteníu, etc., namái son medios.<ref>Karl Marx, ''Crítica de la filosofía del derechu de Hegel''. Citáu en: Raymond Aron, ''El marxismu de Marx'', Sieglu XXI, Salamanca, 2010, páxs. 145-148</ref>}} Nel esquema marxiano, les clases sociales estamentales de les sociedaes precapitalistes podíen atopase en conflictu mutuu pero les clases apoderaes teníen intereses nel mesmu siendo qu'éstes yeren de la mesma estamentos: {{cita|Nel estamentu (y más inda na tribu) esto apaez entá atapecíu; y asina, por casu, un noble sigue siendo un noble y un plebeyu un plebeyu, independientemente de les sos otres rellaciones, por ser aquélla una cualidá indixebrable de la so personalidá. La diferencia del individuu personal con respectu al individuu de clase, el calter casual de les condiciones de vida pal individuu, namái se manifiesten cola apaición de la clase, que ye, de la mesma, un productu de la burguesía. La competencia y la llucha d'unos individuos con otros ye la que nicia y desenvuelve esti calter casual en cuanto tal. Por eso na imaxinación, los individuos, sol poder de la burguesía, son más llibres qu'antes, porque les sos condiciones de vida son, pa ellos, daqué puramente casual; pero, na realidá, son, naturalmente, menos llibres, yá que se topen más supeditaos a un poder material. La diferencia col estamentu manifiéstase, concretamente, na antítesis de burguesía y proletariáu. Al apaecer l'estamentu de los vecinos de les ciudaes, les corporaciones, etc., frente a la nobleza rural, les sos condiciones d'esistencia, la propiedá mobiliaria y el trabayu artesanal, qu'esistíen yá d'una manera latente antes de la so separación de l'asociación feudal, apaecieron como daqué positivu, que se faíen valir frente a la propiedá inmueble feudal, y ésta yera la razón de que volvieren revistir na so manera, de primeres, la forma feudal. Ye ciertu que los siervos de la gleba fuxitivos consideraben a la so servidume anterior como daqué casual na so personalidá. Pero, con ello nun faíen sinón lo mesmo que fai toa clase que se lliberar d'una torga, amás de qu'ellos, al obrar d'esta miente, nun se lliberar como clase, sinón aislladamente. Amás, nun se salíen del marcu del réxime de los estamentos, sinón que formaben un estamentu nuevu y reteníen na so nueva situación la so manera de trabayu anterior, y hasta lo desenvolvíen, al lliberar de torgues que yá nun correspondíen al desenvolvimientu qu'había alcanzáu.<ref>Karl Marx y Friedrich Engels, ''La ideoloxía alemana'', Ed. Pueblos Xuníos, Buenos Aires, 1985, páxs. 89-90</ref>}} El campesinado medieval, por casu, tenía una forma propia d'organización económica en tantu disponía de propiedá sobre les sos ferramientes de producción, y la nobleza militar del feudalismu tresformaba les sos rellaciones de producción subsumiéndolas nuna manera de producción feudal y forzándoles a desenvolver les fuercies granibles nuna forma que nun lo fixeron pola so cuenta.<ref>René Gallissot, "La socesión de les maneres de producción". En: Pierre Vilar, Charles Parain y otros, ''El feudalismu'', Sarpe, 1985, Madrid, p. 277</ref> Esto significaba que les clases subalternes nun yeren progresives sinón reaccionaries. Cuando los llabradores podíen lliberar de la manera de producción cimera feudal del que yeren parte subsumida, tornaben a una forma económica menos desenvuelta, una y bones la manera de producción del que disponíen puramente nun yera cimeru al que se xeneraba como productu de la so esplotación: {{cita|La comunidá na cual el suelu cultivable pertenez a los llabradores como ''propiedá privada'', en cuantes que los montes, praderíes y ermos siguen siendo ''tierra común'', tamién foi introducida polos xermanos en tolos países conquistaos. Gracies a les carauterístiques que tomó del so prototipu, siguió siendo, a lo llargo de tola Edá Media, la única baluarte de la llibertá popular y de la vida popular. La comunidá aldeana” tamién se da n'Asia, ente los afganistanos, etc., pero perdayuri ye'l ''tipu más mozu'', por dicir la última pallabra de la ''formación arcaica'' de sociedaes.<ref>Karl Marx, Carta "De Marx a Zasulich, 8 de marzu de 1881", ''Formaciones económiques precapitalistes'', Anteo, Buenos Aires, 1974, p. 96</ref>}} Pa Marx esto puede entendese meyor si oldear cola situación moderna en que los proletarios son parte indixebrable de la manera de producción capitalista y namái pueden lliberar del mesmu revolucionándolo y entrando n'otru nuevu, yá que nun disponen d'una manera de producción que-yos seya propiu: {{cita|Tratándose de los proletarios, otra manera, la so propia condición de vida, el trabayu, y con ella toles condiciones d'esistencia de la sociedá actual, convirtiéronse pa ellos en daqué casual, sobre lo que cada proletariu de por sí nun tien el menor control y sobre lo que nun puede da-y tampoco'l control nenguna organización social, y la contradicción ente la personalidá del proletariu individual y la so condición de vida, tal como-y vien impuesta, esto ye, el trabayu, revélase ante él mesmu, sobremanera porque se ve sacrificáu yá dende la so infancia y porque nun tien la menor probabilidá de llegar a llograr, dientro de la so clase, les condiciones que-y asitien n'otra situación. Nun tien d'escaecer se que la mesma necesidá de los siervos d'esistir y la imposibilidá de les grandes faciendes, que traxo consigo la distribución de los allotments [xv] ente los siervos, nun tardaron n'amenorgar les obligaciones de los siervos para col so señor feudal a un permediu de prestaciones n'especie y en trabayu que faía posible al siervu l'acumuladura de propiedá mobiliaria, facilitándo-y con ello la posibilidá de fuxir de les tierres del so señor y dexándo-y subsistir como vecín d'una ciudá, lo que contribuyó, coles mesmes, a crear gradaciones ente los siervos, y asina, vemos que los siervos fuxitivos son yá, a medies, vecinos de les ciudaes. Y fácil ye entender que los llabradores siervos conocedores d'un oficiu yeren los que más probabilidaes teníen d'adquirir propiedaes mobiliarias. Asina, pos, ente que los siervos fuxitivos namái queríen desenvolver llibremente y faer valir les sos condiciones de vida yá esistentes, razón pola cual namái llegaron, en fin de cuentes, al trabayu llibre, los proletarios, pa faese valir personalmente, precisen acabar cola so propia condición d'esistencia anterior, que ye coles mesmes la de tola anterior sociedá.<ref>Karl Marx y Friedrich Engels, ''La ideoloxía alemana'', Ed. Pueblos Xuníos, Buenos Aires, 1985, p. 90</ref>}} Nel desenvolvimientu precapitalista de la sociedá, les fuercies granibles xeneraben otra manera de producción nel so senu, coles sos propies clases dominantes que seríen les qu'apostaren el dominiu al ordenamientu anterior y a toles sos clases. Siendo que les nueves maneres de producción yeren más fayadizos pa desenvolver les [[fuercies granibles]] nun momentu dau, estos llograben más poder pa baltar les maneres de producción obsoletos que s'aguantaben al cambéu. El tresformamientu social (la revolución social”) d'una manera de producción n'otru producíase cuando la clase dominante de la nueva manera de producción derrocaba a les instituciones de l'anterior manera de producción que-y torgaben el so desenvolvimientu. Esto significaba que'l procesu social revolucionariu y la clase progresiva que la lideraba, magar surdiera de les coraes” de l'antigua manera de producción, yera un fenómenu exóxenu al mesmu: nun yeren les clases apoderaes o esplotaes del mediu de producción caduco les que teníen l'interés o'l poder de derrocar a les sos clases dominantes, sinón les clases privilexaes del nuevu, entá en desterciu de les clases anteriores. {{cita|Nes anteriores dómines históriques atopamos cuasi perdayures una completa división de la sociedá en diversos estamentos, una múltiple escala gradual de condiciones sociales. Na antigua Roma topamos patricios, caballeros, plebeyos y esclavos; na Edá Media, señores feudales, vasallos, maestros, oficiales y siervos, y, amás, en cuasi toes estes clases inda atopamos gradaciones especiales. […] De los siervos de la Edá Media surdieron los villanos llibres de les primeres ciudaes; d'esti estamentu urbanu salieron los primeros elementos de la burguesía.<ref name="Karl Marx_1">Karl Marx y Friedrich Engels, ''Manifiestu del Partíu Comunista'', Ed. en Llingües Estranxeres, Pekin, 1964</ref>}} La exa de la obra de Marx sobre la estratificación social, ye qu'esti procesu continua namái hasta'l surdimientu de la sociedá capitalista: en cuanto la burguesía llega al poder pa terminar de desenvolver el so orde social, la estructura que da orde a la so manera de producción (l'intercambiu de mercancíes) toma autonomía nel procesu del capital y tresfórmase nun estamentu independiente como sociedá civil burguesa: {{cita|La moderna sociedá burguesa, que salió d'ente les ruines de la sociedá feudal, nun abolió les contradicciones de clase. Namái sustituyó les vieyes clases, les vieyes condiciones de opresión, les vieyes formes de llucha por otres nueves. La nuesa dómina, la dómina de la burguesía, estrémase, sicasí, por simplificar les contradicciones de clase. Tola sociedá va estremándose, cada vez más, en dos grandes campos enemigos, en dos grandes clases, que s'enfrenten direutamente: la burguesía y el proletariáu.<ref name="Karl Marx_1">Karl Marx y Friedrich Engels, ''Manifiestu del Partíu Comunista'', Ed. en Llingües Estranxeres, Pekin, 1964</ref>}} Dende esi momentu les clases sociales simplifiquen les sos contradicciones hasta encarnase en dos estremos de dominación, según pasen a formar parte d'un mesmu estamentu social o orde social estensivu a tola economía, y l'elementu que les cohesiona y coordina ye'l dineru y non les rellaciones de poder establecíes dientro de la sociedá (nun formen distintos estamentos). Toles nueves clases que surden nel senu de la manera de producción capitalista tienen la mesma naturaleza mercantil y nun formen una nueva manera de producción. El desenvolvimientu del capitalismu a manes de la burguesía ye corolariu del surdimientu d'un nuevu tipu de clase esplotada: el [[proletariáu]]. Esti estratu ensin ferramientes de producción propies sería productu d'un procesu violentu llamáu [[acumuladura orixinaria]] pol cual les antigües clases trabayadores propietaries fueron quitaes y tresformaes en fuercia de trabayu llibre lo que fizo posible asina'l surdimientu de los capitalistes que les emplegaron nun mercáu llaboral y que les refixeron en dependencia col capital.<ref>Karl Marx, ''El capital'', tomu I, cap. XXIV.7, Fondu de Cultura Económica, 1959, páxs. 647-649</ref> Esta nueva clase escarez de propiedá non yá pa esplotar a una clase que pudiera formase nel so senu, sinón que por esto mesmu ye incapaz na condición esistente de xenerar una manera de producción onde felicidá futura clase esplotada surdiera. Na secuencia marxiana de formes d'estratificación social, el proletariáu implica per ende un momentu de rotura históricu: {{cita|Toles clases que nel pasáu llograron faese dominantes trataron de consolidar la situación adquirida sometiendo a toa sociedá a les condiciones de la so manera d'apropiación. Los proletarios nun pueden conquistar les fuercies granibles sociales, sinón aboliendo la so propia manera d'apropiación a valir, y, poro, toa manera d'apropiación esistente hasta los nuesos díes. Los proletarios nun tienen nada que salvaguardar; tienen que destruyir tou lo qu'hasta agora vieno garantizando y asegurando la propiedá privada esistente.<ref name="Karl Marx_1">Karl Marx y Friedrich Engels, ''Manifiestu del Partíu Comunista'', Ed. en Llingües Estranxeres, Pekin, 1964</ref>}} Siendo que la burguesía capitalista ye realmente propietaria ''de iure'' y ''de facto'' de los medios de producción, les clases trabayadores nun tienen de ser esforciaes pa ser esplotaes, y por esto les clases dominantes yá nun tán venceyaes a la organización o emplegu de la fuercia como nes formes precapitalistes.<ref>Karl Marx, ''El capital'', tomu III, cap. XLVII.2, Fondu de Cultura Económica, 1959, páxs. 731-735</ref> La esplotación yá nun ye extraeconómica d'una clase estamental a otra, sinón intraeconómica ente clases d'un mesmu gran estamentu. La clase esplotada, de la mesma, yá nun s'atopa formada por trabayadores tresformaos pola esplotación, sinón que los sos miembros son en sí mesmos xeneraos pola esplotación dientro d'una manera de producción.<ref>Karl Marx, ''Grundrisse'', vol. I, cap. III, Sieglu XXI, páxs. 461-462 y 475-476</ref><ref>Karl Marx, ''El capital'', tomu I, cap. XIII.4, Fondu de Cultura Económica, 1959, páxs. 345-353</ref> Pa Marx, sicasí, el desenvolvimientu del procesu del capital tamién entra en conflictu coles fuercies granibles anque se tope de cutio afechu a les mesmes. Nel so tratáu ''[[El capital]]'' intentó esplicar cómo esti procesu fuera del dominiu humanu, ye al empar autocontradictorio en sí mesmu: la so realización implica crisis cícliques, amenorgamientu de la cantidá d'esplotadores, empobrecimiento relativu de los consumidores por sobre la inversión en producción, etc. qu'esixe graos mayores de autodestrucción hasta un puntu nel cual rica l'abolición de sigo mesmu. Esta abolición namái va poder ser llevada a cabu pola clase de los trabayadores que sostienen la so esistencia, y namái cuando'l capital terminara de desenvolver les ferramientes social y téunicu (les fuercies granibles) por que una manera de producción nuevu seya capaz de xenerase a partir del capital, que la so construcción sería mediada por una provisional propiedá estatal de los medios de producción (el primer marxismu, representáu por [[Karl Kautsky]], suponía qu'esto asocedería cuando tola producción concentrar nuna sola empresa que fadría inesistente'l mercáu ente capitalistes.) El marxismu describió la naturaleza esistencial del proletariáu como l'arma que'l capital rique pal so propiu fin, y el fin del capital como'l final definitivu de la propiedá privada que dio orixe a les clases, a la esplotación ente clases, al desenvolvimientu de les fuercies granibles económiques por aciu el dominiu d'unos homes por otros y, finalmente, el dominiu por aciu les mercancíes del dineru sobre los homes, esto ye: de los intereses económicos inclusive sobre los esplotadores. Karl Marx consideraba asina afayar nel proletariáu la negación efeutiva yá non yá del capitalismu y de les sos clases, sinón de la necesidá de propiedá y d'estratificación social en toles sos formes, la base del [[comunismu]] qu'hasta entós yera l'ideal utópicu de la humanidá: {{cita|Hai que formar una clase con cadenes radicales, una clase de la sociedá burguesa que nun seya una clase de la sociedá burguesa, una clase que seya la disolución de toles clases, una esfera que tenga un calter universal por cuenta de los sos sufrimientos universales y nun reivindique un derechu particular porque nun se-y causó un dañu particular sinón un dañu en sí. Una esfera que nun pueda invocar yá un títulu históricu sinón a cencielles un títulu humanu […], una esfera, a lo último, que nun pueda desafiase ensin desafiase de toles otres esferes de la sociedá y, poro, ensin desafiales a toes; que sía, nuna pallabra, la perda completa del home y, poro, namái pueda reconquistase a sigo mesma por aciu la recuperación completa del home. La descomposición de la sociedá en cuanto clase particular ye'l proletariáu.<ref>Karl Marx, [https://www.marxists.org/espanol/m-y/1844/intro-hegel.htm Introducción pa la "Crítica de la filosofía del derechu de Hegel"]</ref>}} Ente que la fundamentación de la concepción marxiana d'estratificación social atópase esvalixada a lo llargo de la obra de Marx nel tiempu, la descripción de les distintes formes d'estratificación y el so desenvolvimientu atopar nun testu específicu del autor tituláu ''Formaciones económiques precapitalistes'', conocíu tamién como los ''Formen''. L'historiador marxista [[Eric Hobsbawm]] detalla los puntos principales del aproximamientu de Marx a la hestoria en base al denomináu materialismu históricu correxíos a la lluz de los descubrimientos arqueolóxicos actuales.<ref>Karl Marx, Eric Hobsbawm, ''Formaciones económiques precapitalistes'', Sieglu XXI, Méxicu, 1989, páxs. 19-64</ref> La mayoría de los trabayos de [[Karl Marx]] ocupar de la estratificación social, y sobremanera de les clases sociales dientro del capitalismu, pero nun apurrió un analís sistemáticu del conceutu de clase. El manuscritu nel que Marx taba trabayando nel momentu de la so muerte, publicáu darréu como parte del so trabayu más importante, ''[[El Capital]]'', cesa nel puntu en que plantega la entruga "¿Qué constitúi una clase?". El conceutu de clase de Marx tien que reconstruyise, arriendes d'ello, dende'l cuerpu de los sos escritos como conxuntu. Puesto que nos distintos pasaxes nos qu'argumenta la noción de clase nun son siempres totalmente coherentes hubo munches disputes ente los académicos sobre les intenciones orixinales del autor. Sicasí hai un alcuerdu cuasi xeneral sobre les contornes de los sos puntos de vista. Ante la perda del únicu momentu en que Marx diose cuenta de la necesidá d'una definición didáctica, los estudiosos de la so obra recurrieron a les cites pertinentes nel restu de la so obra y a concebir los esquemes conceptuales coherentes que pueden deducise d'estos.<ref>Jim Johnston y David P. Dolowitz (1999): "Marxism and Social Class" in ''Marxism and Social Science'', ISBN 0-333-65596-6, p. 134.</ref> Pa Marx, en principiu, una clase social sería un grupu de persones que tienen una rellación común colos [[medios de producción]]. Pero esta distinción, esclaria Marx, ye insuficiente. En principiu puede ser subdividida hasta l'infinitu, y nun paez haber una bona razón pa detenese a cencielles na fonte d'ingresu, en tantu faelo implicaría igualar pequeños con grandes empresarios según xerentes con obreros: {{cita|La próxima entruga a responder ye ésta: ¿qué forma una clase?, y per cientu qu'esto s'esprende de so de la respuesta a la otra entruga: ¿qué fai que trabayadores asalariaos, capitalistes y terratenientes formen los trés grandes clases sociales? A la primer vista, la identidá de los réditos y de les fontes de réditu. Son trés grandes grupos sociales, que los sos componentes, los individuos que les formen, viven respeutivamente de salariu, ganancia y renta de la tierra, de la valorización de la so fuercia de trabayu, la so capital y la so propiedá de la tierra. Pero dende esti puntu de vista médicos y funcionarios, por casu, tamién formaríen dos clases, pos pertenecen a dos grupos sociales distintos, nos cualos los réditos de los miembros de cada unu de dambos flúin de la mesma fonte. Lo mesmo valdría pa la infinita fragmentación de los intereses y posiciones en que la división del trabayu social desdobla a los obreros como a los capitalistes y terratenientes; a los postreros, por casu, en viticultores, llabradores, dueños de montes, posesores de mines y posesores de pesquerías. [Equí atáyase'l manuscritu.]<ref>Karl Marx (ed. Friedrich Engels), ''Capital: A Critique of Political Economy'', Institute of Marxism-Leninism (USSR), 1959 (1863-1883), volume III, part 7, chapter 52: [http://www.marxists.org/archive/marx/works/1894-c3/ch52.htm "Classes"]; estrayíu de la traducción al español en ''Marxists.org'': [http://www.ucm.es/info/bas/es/marx-eng/capital3/MRXC3852.htm "Les clases"]</ref>}} Asina pasa a amestar una condición a la definición: la [[conciencia de clase]].<ref>“Karl Marx' Theory of Social Classes”, en: Reinhard Bendix y Seymour Martin Lipset, ''Class, Status and Power: A Reader in Social Stratification'', Free Press, Glencoe, Illinois, 1953, páxs. 35-45</ref> Por que los elementos de mancomún de les fontes d'ingresu sían socialmente relevantes pa ser llamaes “clase social” ten de ser capaz d'apigurar intereses comunes que superen les diferencies menores ente les mesmes: {{cita|Cada familia llabradora bastar, sobre poco más o menos, a sigo mesma, produz direutamente ella mesma la mayor parte de lo que consume y llogra asina los sos materiales d'esistencia más bien n'intercambiu cola naturaleza qu'en contautu cola sociedá. La parcela, el llabrador y la so familia; y al llau, otra parcela, otru llabrador y otra familia. Unes cuantes unidaes d'éstes formen una aldega, y unes cuantes aldegues, un departamentu. Asina se forma la gran masa de la nación francesa, pola simple suma d'unidaes del mesmu nome, a la manera como, por casu, les pataques d'un sacu formen un sacu de pataques. Na midida na que millones de families viven so condiciones económiques d'esistencia que les estremen pola so manera de vivir, polos sos intereses y pola so cultura d'otres clases y oponer a éstes d'una manera contraria, aquéllos formen una clase. Por cuanto esiste ente los llabradores parcelarios una articulación puramente local y la identidá de los sos intereses nun nicia ente ellos nenguna comunidá, nenguna unión nacional y nenguna organización política, nun formen una clase.<ref name="marxists_1">Karl Marx, [https://www.marxists.org/espanol/m-y/1850s/brumaire/brum7.htm ''El 18 Brumario de Luis Bonaparte''], Prometeo, 2009, cap. VII, páxs. 117-118</ref>}} Esta perceición suxetiva de los individuos como clase nun sería un [[solipsismu]] coleutivu, yá que por que dicha conciencia de clase reflexe la esistencia d'una común clase social, dicha conciencia tien de basase en criterios relativos a carauterístiques comunes nes sos rellaciones de producción y fontes d'ingresu.<ref>Leonard Reissman, ''Class in American Society'', [https://books.google.com.ar/books?id=NaWAAAAAQBAJ&pg=PT173 “Class Consciousness”], Routledge, 1960, páxs. 173 y ss.</ref> La mera solidaridá eventual ente miembros ensin nenguna vinculación socioecónomica, por casu, obreros y pequeños comerciantes nun interés compartíu, nun basta por que dambos grupos puedan pasar a considerase parte d'una sola clase. Por que puedan representase políticamente como clase tienen de poder tener siquier una mesma fonte d'ingresu de dalgún tipu, de forma que dispongan d'una organización común propia y poder sindicalizarse, casu contrariu nun basta por que compartan un tipu de clase, esto ye, una mesma fonte d'ingresu de mancomún pa convertise nuna clase socialmente significativa: {{cita|Son, por tanto, incapaces de faer valir el so interés de clase nel so propiu nome, yá seya per mediu d'un parllamentu o per mediu d'una Convención. Nun pueden representase, sinón que tienen que ser representaos. El so representante tien qu'apaecer coles mesmes como'l so señor, como una autoridá percima d'ellos, como un poder ilimitao de gobiernu que los protexa de les demás clases y únvielos dende lo alto l'agua y el sol. Poro, la influencia política de los llabradores parcelarios atopa la so última espresión nel fechu de que'l poder executivu somete sol so mandu a la sociedá.<ref name="marxists_1">Karl Marx, [https://www.marxists.org/espanol/m-y/1850s/brumaire/brum7.htm ''El 18 Brumario de Luis Bonaparte''], Prometeo, 2009, cap. VII, páxs. 117-118</ref>}} Sicasí, pa suponer la esistencia d'una mayor cantidá de clases, tampoco basta la esistencia de cualquier división d'intereses en grupos en conflictu sobre la base de cualquier diferencia menor de mancomún, una y bones una condición extra ye que se beneficien de la so aición de mancomún si ésta tien ésitu: {{cita|Nun se trata de lo que direutamente s'imaxine tal o cual proletariu, o inclusive'l proletariáu enteru. Trátase de lo que ye y de lo qu'históricamente se verá obligáu a faer por esi ser.<ref>Karl Marx, ''La sagrada familia'', Ablanéu: Claridá, 2008, p. 51</ref>}} Karl Marx utilizó munches categorizaciones variables pa clasificar les rellaciones de producción pola fonte d'ingresu, pero esto presupon que les condiciones que les determinen como clases preexisten a la so unidá política y a que puedan acomuñase en conflictos d'intereses subjetivamente consideraos, colo cual nun ye'l conflictu'l que xenera o da orixe a la distinción de clase na que basen la so unidá:<ref>Georg Lukács, ''Historia y conciencia de clase'', Ediciones ryr, Buenos Aires, 2013 páxs. 143-154</ref> {{cita|[D'una parte] los distintos individuos namái formen una clase en cuanto vense obligaos a sostener una llucha común contra otra clase, pos otra manera ellos mesmos enfréntense los unos colos otros, hostilmente, nel planu de la competencia. Y, d'otra parte, la clase se sustantiva, de la mesma, frente a los individuos que lu formen, de cuenta que éstos atópense yá coles sos condiciones de vida predestinadas; atopar con que la clase asígna-yos el so posición na vida y, con ello, la trayeutoria del so desenvolvimientu personal; vense absorbíos por ella. Ye'l mesmu fenómenu que'l sometimientu de los distintos individuos a la división del trabayu, y p'esanicialo nun hai otru camín que l'abolición de la propiedá privada y del trabayu mesmu. Yá indiquemos delles vegaes cómo esti sometimientu de los individuos a la clase desenvolver hasta convertise, coles mesmes, nun sometimientu a diverses idees, etc. Si consideramos ''filosóficamente'' esti desenvolvimientu de los individuos nes condiciones comunes d'esistencia de los estamentos y les clases que s'asoceden históricamente y con arreglu a les idees xenerales que d'esta miente se -yos impunxeron, llegamos fácilmente a imaxinanos que nestos individuos desenvolvióse'l Xéneru o l'Home o qu'ellos desenvolvieron al Home; una manera d'imaxinase ésti que se da de bofetadas cola hestoria. Depués, podemos concebir estos distintos estamentos y clases como especificaciones del conceutu xeneral, como variedá del Xéneru, como fases de desenvolvimientu del Home.<ref>Karl Marx y Friedrich Engels, [https://www.marxists.org/espanol/m-y/1840s/feuerbach/4.htm#93 "Feuerbach. Oposición ente les concepciones materialista ya idealista"], ''La ideoloxía alemana'', Ed. Pueblos Xuníos, Buenos Aires, 1985, páxs. 60-61</ref>}} Marx conclúi que la inclusión de los individuos n'estamentos y clases namái va poder superase col surdimientu d'una clase como'l proletariáu, que'l so conflictu col restu de les clases nun provenga d'un interés coleutivu especial de los sos miembros na so propia clase sinón d'un interés coleutivu inespecíficu de lliberar de la so propia condición de clase, esto ye: un interés mutuu na esistencia d'una organización social qu'escareza de clases, estamentos o estratificación dalguna. === Max Weber === {{AP|Max Weber}} El sociólogu y economista [[Max Weber]], a partir de la clasificación de [[Ferdinand Tönnies]] de los distintos grupos sociales en [[Gemeinschaft y Gesellschaft|societarios y comuñales]], desenvolvió l'esquema de los trés componentes de la estratificación social: clase, estatus y partíu, faciendo fincapié por separáu na cuestión económicu-mercantil de la propiedá, la fonte y el nivel d'ingresos (la riqueza”), la cuestión sociu-cultural del honor y el deber (el prestíu”), y la cuestión políticu-militar de la organización del mandu, les armes y la fuercia (el “poder”), y tratando estos elementos como fontes separaes pero rellacionaes de poder (respeutivamente como disposición de recursos económicos, recursos sociales y recursos políticos) cada unu con distintos efeutos sobre los demás:<ref>Max Weber, ''Ensayos de socioloxía contemporánea I'', Barcelona: Planeta-De Agostini, 1985, páxs. 145-146</ref> {{cita|En cuantes que les clases» correspuenden auténticamente al orde económicu, los grupos de status» asítiense dientro del orde social, esto ye, dientro de la esfera de distribución de «honor». Deste estes respeutives esferes, les clases y los grupos de status inflúyense mutuamente, ya inflúin sobre l'orde llegal y, de la mesma, son influyíos por ésti. Pero los partíos habiten una casona de «poder». La so aición empobinar a l'alquisición de «poder» social, esto ye, influyir sobre les aiciones comunales, seya como quier el so conteníu.<ref>Max Weber, ''Ensayos de socioloxía contemporánea I'', Barcelona: Planeta-De Agostini, 1985, p. 164</ref>}} * '''Clase social (clase):''' individuos que comparten un componente causal específicu pa les sos oportunidaes de vida sobre la base d'una particular posesión de bienes y oportunidaes d'ingresos, lo qu'implica que dependen d'un mercáu de productos o de trabayu. Nesti casu, la mera posesión ye decisiva pal destín del individuu namái cuando ésti asítiase nun mercáu que, sobre la base d'intereses funcionales y ensin faer distinciones personales, ufiérta-y oportunidaes en forma de bienes ufiertaos a cambéu del intercambiu con aquello que tien el poder patrimonial de disponer, en contraste colo que puede asoceder, por casu, nuna comunidá agrícola tradicional basada nel trabayu qu'ufierta recursos con independencia de los que pueden apurrise. Poro, pal individuu, la situación de clase” equival a la so “situación de mercáu”, o lo que ye lo mesmo, el cómo la so “rellación cola producción y l'alquisición de bienes” tien una demanda concreta nel mercáu.<ref>Max Weber, ''Ensayos de socioloxía contemporánea I'', Barcelona: Planeta-De Agostini, 1985, páxs. 146-154</ref> :La posición de clase puede clasificase por aciu delles exes, polo que se yuxtapone nun mesmu individuu la pertenencia a distintes clases que pueden ser estremaes según cada categoría: ::a) clase "propietaria" según el tipu de propiedá y fonte d'ingresu ::: * rentistas, acreedores, etc. ::b) clase "codalosa" según l'ingresu y nivel d'arriquecimientu sobre la base de la valoración de los bienes y servicios nel mercáu ::: * comerciantes, armadores, industriales, empresarios agrarios, banqueros, financieros, etc. ::c) clase "social" según ingresu aseguráu pola reconocencia social del rol económicu que depende d'un escurrimientu típicu a lo llargo del tiempu de la posición económica ::: * proletariáu en xunto, pequeña burguesía, ''intelligentsia'' ensin propiedá, propietarios y privilexaos por educación, etc.<ref>Max Weber, ''Economía y sociedá'', D.F.: Fondu de Cultura Económica, 2014, páxs. 423-427</ref> {{cita|Nun hai nesti sistema teóricu un interés coleutivu” definible a partir de práutiques económiques coleutives, que motive la reaición de los pertenecientes a una clase; lo qu'esiste, sicasí, ye la presencia simultánea d'intereses personales asemeyaos nel permediu de los suxetos qu'ocupen la mesma posición. Con estos argumentos Weber refuga l'emplegu pseudocientífico de los conceutos de ʻclaseʼ y de ʻinterés de claseʼ tan avezada nos nuesos díes”. Si l'aición de mancomún y l'aición societal d'una clase dependen de condiciones d'orde intelectual y del grau de claridá con que s'entiendan les rellaciones ente causes y efeutos de la situación de clase, esto significa que pal fundador de la socioloxía comprensiva, la posibilidá de l'aición ta xunida, n'última instancia, a l'actitú racional de los comenenciudos. Namái nel casu en que los individuos de les clases non privilexaes sían conscientes de lo que condiciona les sos probabilidaes diferenciales de vida ye esperable una reaición racional” y non simples actos de protesta discontinuos ya irracionales. Esta reaición adopta la forma d'una asociación racional” (por casu, un sindicatu) de la que l'individuu puede o nun esperar determinaes resultaos. La organización de clase apaez según un contratu o asociación ente individuos que constitúi un mediu racional, pa cada unu d'ellos, de modificar les condiciones de realización de les sos posibilidaes de vida individuales. Ye interesante alvertir la rellación d'estrechu parentescu qu'esiste ente estes idees y la distinción de ciertu marxismu” ente clase en sí / clase pa sigo, que se sofita na conciencia” como elementu determinante pa la división y que polo tanto tien connotaciones idealistes. Esta distinción, adoptada per una parte del marxismu y refugada por otra, topa la so fonte en ciertos parágrafos del propiu Marx.<ref>Celia Duek y Graciela Inda, [http://mingaonline.uach.cl/pdf/racs/n11/art01.pdf "La teoría de la estratificación social de Weber: un analís críticu"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171013141820/http://mingaonline.uach.cl/pdf/racs/n11/art01.pdf |date=2017-10-13 }}, ''Revista Austral de Ciencies Sociales'' 11: 05-24, Universidá Austral de Chile, 2006, p. 14</ref>}} * '''Grupu de status (estamentu):''' individuos que comparten una apreciación social por distinciones personales sobre la base d'un criteriu d'honor, positivu o negativu, que fai posible o acuta l'accesu a rellaciones sociales o bienes ideales o materiales provistos neses mesmes rellaciones, que por eso mesmu tienden a contener un elementu de poder. Si estos bienes y rellaciones son monopolizados polos grupos de status atopamos nuna situación d'estratificación por status. La situación de status” equival a una situación comuñal” y relacional personal, que ye indixebrable de la reconocencia a un tipu de “consumu de bienes rellacionáu con un estilu de vida particular” al que'l patrimoniu queda venceyáu.<ref>Max Weber, ''Ensayos de socioloxía contemporánea I'', Barcelona: Planeta-De Agostini, 1985, páxs. 154-164</ref> :L'orixe de les formaciones estamentales o de status débense principalmente a trés causes: :: i. Por una manera de vida estamental propiusobremanera pola naturaleza del oficiu. :: ii. Por carisma hereditariu al traviés de pretensiones efeutives de prestíu personal. :: iii. Por capacidá d'apropiación estamental, como monopoliu, de poderes de mandu políticos o hierocráticos. {{cita|Magar la división en clases y la división n'estamentos coesisten nuna sociedá, yá que se trata d'estratos pertenecientes a dimensiones distintes (económica y social respeutivamente), sicasí esto, pa Weber ye posible calificar alternativamente a una sociedá como “clasista” o como “estamental”, bien seya que la so articulación social realícese preferentemente según clases o bien que lo faiga según estamentos. Y esto ta n'íntima rellación col grau de desenvolvimientu del mercáu. N'efeutu, la organización estamental tien de resultes necesaria'l torgamientu de la llibre evolución del mercáu. Y esto na midida na que implica, de primeres, la posesión monopólica de ciertos bienes por dellos estamentos, garantizada llegal o convencionalmente, y per ende la sustraición de los mesmos al tráficu llibre, y per otru llau, el despreciu per parte del honor estamental de lo que ye específicu del mercáu: el regatio y l'arriquecimientu. “Toa sociedá estamental ye convencional, ordenada poles regles del tonu de vida; crea, poro, condiciones de consumu económicamente irracionales y torga d'esa manera la formación del mercáu llibre pola apropiación monopolista y por eliminación de la llibre disposición sobre la mesma capacidá adquisitiva”. Por definición entós, el principiu estamental y el del mercáu opónense. L'orde estamental ye contrariu a la regulación puramente económica de la distribución del poder; vese amenaciáu por ésta –diz Weber–, pol fechu de que'l poder puramente económicu pueda otorgar el mesmu status que l'alcanzáu en virtú d'otros méritos (manera de vida, vezos, costumes, idees). D'equí la frecuente reaición de los miembros de los estamentos privilexaos contra la persecución de la ganancia y l'ésitu puramente económicu.<ref>Celia Duek y Graciela Inda, [http://mingaonline.uach.cl/pdf/racs/n11/art01.pdf "La teoría de la estratificación social de Weber: un analís críticu"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171013141820/http://mingaonline.uach.cl/pdf/racs/n11/art01.pdf |date=2017-10-13 }}, ''Revista Austral de Ciencies Sociales'' 11: 05-24, Universidá Austral de Chile, 2006, páxs. 18-19</ref>}} * '''Partíu políticu (partíu):''' grupu entamáu d'individuos destináu a ocupar espacios de poder y usu de la fuercia coercitiva dientro d'una sociedá. Los partíos o organizaciones polítiques representen un altu grau de racionalidá na aición social: riquen una planificación y los sos motivos son estratéxicos. Los tipos irracionales d'aición social nun tán dafechu escluyíos, sicasí. La tradición, el ciñu y la ideoloxía son una parte operativa de los partíos. Weber esclaria que “partíu” tien d'entendese nel sentíu más ampliu del términu: un grupu que se caracteriza pola capacidá potencial d'imponer los sos intereses decidiendo o influyendo sobre'l conteníu de los mandatos públicos. Nun tien d'acutar se esti usu weberiano del términu namái al partíu políticu” modernu como organización pa entamar el personal político direutivu del Estáu: cualquier organización que cumpla estos requisitos, realizaos cabalmente na definición acutada del partíu políticu modernu, puede de la mesma ser considerada un partíu en sentíu ampliu. De la mesma los partíos en tanta faiciones pueden esistir non yá dientro d'un Estáu” sinón dientro d'un grupu social cualesquier en tantu nun tenga preasignadas les sos rellaciones de poder.<ref>Benno Netelenbos, "A Weberian Perspective to understand Politics, Legitimacy, and Parties", Politicologenetmaal, 2010</ref> :Los partíos namái son posibles dientro d'espacios “societalizados” que nun hayan pautado los sos venceyos políticos “comunitariamente” o por estatutos, que ye la condición por que los puestos de mandu nun se sustraigan a un “orde racional” y dispongan “d'un equipu de persones dispuestu a faelo cumplir”. Yá esistiendo esti últimu equipu (como ye'l casu de les [[burocracia|burocracies]] estatales de los [[Estáu-nación|estaos-nación]]), los partíos pueden buscar el so dominiu, teniendo o non la intención de que dichu poder permaneza acutáu a espresar les condiciones institucionales d'un ordenamientu llegal-racional.<ref>Max Weber, ''Ensayos de socioloxía contemporánea I'', Barcelona: Planeta-De Agostini, 1985, p. 164-166</ref> {{cita|Según la so organización, determinada sobremanera pola estructura de dominación prevaleciente na comunidá, los partíos pueden ser de tipu carismáticu (predomina la fe nel caudiellu), tradicional (preeminencia del apegu al prestíu social del señor), o racional (adhesión al dirixente y al so cuadru nomáu “con arreglu a la llei”), y esto determina'l tipu d'obediencia de los partidarios y del cuadru alministrativu. De la mesma manera, l'alquisición de poder políticu puede tar en función d'atributos de diversu tipu qu'enconten la so llexitimidá (carismáticos, tradicionales y racionales). Esto ye, el poder político, al igual que'l poder social, pue ser consecuencia de cualidaes non racionales de los individuos, esto ye, de cualidaes distintes de les que determinen el poder económico. Sicasí, hai un tipu d'estratificación política que reflexa una distribución del poder en función de la racionalidá de les conductes (competencia, eficacia, idoneidad): la xerarquía burocrática correspondiente a la forma de dominación racional-llegal”. Anque Weber reconoz que los partíos pueden ser ''estamentales'' o ''clasistes'', esto ye, que pueden tar empobinaos predominantemente y de manera consciente por intereses d'estamentos o clases, aportuna en qu'esto nun ye lo qu'asocede de manera frecuente. Na práutica –sorraya– los partíos pueden dirixise d'una manera esclusiva al llogru del poder pal xefe y la ocupación de los puestos alministrativos en beneficiu de los sos propios cuadros (partíu de patronalgu), o tar empobinaos por fines oxetivos concretos o por principios astractos (partíos ideolóxicos {{{|=}}} concepciones del mundu).<ref>Celia Duek y Graciela Inda, [http://mingaonline.uach.cl/pdf/racs/n11/art01.pdf "La teoría de la estratificación social de Weber: un analís críticu"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171013141820/http://mingaonline.uach.cl/pdf/racs/n11/art01.pdf |date=2017-10-13 }}, ''Revista Austral de Ciencies Sociales'' 11: 05-24, Universidá Austral de Chile, 2006, páxs. 20-21</ref>}} Los intereses de clase y de status interactúan col ámbitu del ordenamientu xurídicu, el sable de la política. El poder político ye, obviamente, de cutiu basáu nos intereses de clase y de status. En tantu los partíos son les organizaciones del poder, la so finalidá ye la llucha pola dominación. Los partíos operen davezu nel dominiu políticu-llegal como un tipu ideal, una y bones les partíos pueden nun tar acutaos a esti campu. A pesar de que los partíos basar na clase y el status, polo xeneral entámense al traviés d'estes distinciones. Ye raru pa los partíos que se basen puramente nos intereses de clase o de status: yá que el poder político componer d'individuos con un estatus y una clase, los partíos van tender a reflexar estos complexos patrones d'intereses.<ref>Timothy Shortell, "Weber's Theory of Social Class", Department of Sociology, Brooklyn College, CUNY</ref> Weber esclaria que la situación de clase” ta rellacionada cola situación de status” (honor y estilu de vida), pero cual tiende a determinar a cual nel llargu plazu va depender del tipu d'estratificación de que se trate. Nes sociedaes estratificadas sobre la base de la clase, el mercáu como economía integrada polos distintos tipos de propietarios de recursos granibles contractualmente intercambiables, forma en derredor de sigo (sobre la base de la so “rellación cola producción y la so alquisición de bienes”), rellaciones comuñales de status y agrupaciones polítiques con accesu a los órganos públicos de coerción. Nes sociedaes estratificadas en base al status, les comunidaes de pertenencia sobre la base d'un honor adquiríu o heredáu, entamen o condicionen, en forma personalizada (sobre la base de “estilos de vida particulares”), la forma del accesu a los bienes económicos y la llexitimación interna de les funciones polítiques (cuando estes funciones nun s'atopen direutamente subsumidas feudalmente nuna estructura estamental, basada n'obligaciones de parentescu o xurídiques de vasallaxe como nel casu de l'aristocracia guerrera del occidente medieval).<ref>Paul Gingrich, [http://uregina.ca/~gingrich/318n2202.htm "Class, Status, and Party"], ''Classical Social Theory'', Sociology 318, November 20–27, 2002, Department of Sociology and Social Studies, University of Regina</ref> L'autor nun llegaría a analizar la cuestión de sociedaes estratificadas en base al partíu, y tocantes a la cuestión del totalitarismu namái reparó la cuestión de la independencia de les burocracies ensin poner demasiada atención al peligru de l'asociación ente la subsunción y remodelación del Estáu en base un partíu nin la negativa vinculación d'ésta col lideralgu carismáticu y el sofitu ideolóxicu de mases.<ref>Juan José Linz, ''Sistemes totalitarios y rexímenes autoritarios''. Centru d'Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid: 2009</ref> L'autor esamina cómo, inclusive nes sociedaes clasistes burgueses gobernaes por monarquíes absolutes (qu'herieden la llexitimidá tradicional pa la preservación de les adscripciones estamentales) munchos miembros de l'aristocracia escareciendo de riqueza económica teníen sicasí un fuerte poder políticu, ente que munches families riques escarecíen de prestíu y poder porque nun yeren parte de l'aristocracia hereditaria. Reparó amás que, contrariamente a la visión avezada de Marx, la estratificación clasista basar en más que na simple propiedá sobre'l capital. Weber estremar en que nun ve les rellaciones de producción como'l factor fundamental d'esti tipu d'estratificación: señala como exemplu cómo los executivos corporativos controlen les empreses de les que de normal nun son dueños: el marxismu avezáu asitiaría a estes persones nel proletariáu a pesar de los sos elevaos ingresos por virtú del fechu de que vienden la so fuercia de trabayu en llugar de ser dueños del capital.<ref>Perlla Aronson, [http://biblioteca.clacso.edu.ar/Arxentina/iigg-uba/20140715053459/aronson01.pdf "La visión weberiana del conflictu social"], ''Conflictu Social'', Añu 1, Nᵘ0, Payares 2008, páxs. 117-118</ref> L'empirismu social weberiano la evolución histórica de la estratificación social nun sigue una lóxica de desenvolvimientu (como en Hegel y Marx)<ref>J. M. Bocheński, "El desenvolvimientu dialécticu: monismu y determinismu", ''La filosofía actual'', Fondu de Cultura Económica, 1951, cap. 7, § Y, p. 85</ref> sinón una irracionalidá interna que namái ye necesaria como eventu azaroso determinístico (como en Nietzsche y Freud).<ref>Marina Farinetti, [http://www.unse.edu.ar/trabajoysociedad/Farinetti.pdf "Nietzsche en Weber: les fontes del sentíu y de la xirigonza de la vida"], UNSAM. Una versión d'esti artículu foi publicada en Francisco Naishtat (ed.), ''L'aición y la política: perspectives filosófiques'', Gedisa, Barcelona, 2002</ref><ref>Ronald Beiner, ''Civil Religion: The Twentieth Century Confronts the Death of God'', [[Cambridge University Press]], 2010, cap. 29</ref> Les estructures socioeconómiques, nel materialismu weberiano, nun son maneres de producción que tengan un desenvolvimientu dialécticu propiu nin una rellación orgánica ente los sos elementos, sinón que surden del entrecruzamiento contingente y azaroso de vectores sociales nun momentu y llugar específicu.<ref>Olena V. Smyntyna, [http://sk.sagepub.com/reference/time/n207.xml "Social Evolution"], ''Encyclopedia of Time: Science, Philosophy, Theology, & Culture'', 2009, SAGE Publications.</ref> Los ordenamientos sociales, que son causes y consecuencies unos d'otros nel tiempu, son episodios históricos que, pa Weber como para Marx, rexir por ciertes condiciones social y económicu de posibilidá. Sicasí, pa Weber, la razón de qu'estos ordenamientos tomen cualesquier de les sos llindaes formes posibles, depende non d'una necesidá interna, nin d'una lóxica estructural o determinismu orgánicu de les sos infraestructures (ontogenia social unillinial o multilineal), sinón d'un determinismu caóticu ya irracional de rellaciones causales que nun tán determinaos poles sos propies estructures (filoxenia social necesariamente multilineal),<ref>Paul A. Erickson & Liam D. Murphy, [https://books.google.com.ar/books?id=CzbyAW-607MC&pg=PA145 "Multilineal"], ''A History of Anthropological Theory'' (3rd ed.), [[University of Toronto Press]], 2008, part III, p. 145</ref> entá cuando diches estructures muévanse dientro de ciertes llendes posibles sobre la base de los sos partes componentes, y entá cuando estes de la mesma pudieren siguir cierta racionalidá económica nos medios (como nel casu del capitalismu).<ref>Simon Clarke, [https://files.warwick.ac.uk/simonclarke/files/pubs/mmm2.pdf ''Marx, Marginalism and Modern Sociology''], Palgrave Macmillan, 1991, p. 222</ref> La esistencia d'un camín dau resultante particular na hestoria, esplicar por un pasáu previu tamién particular que los sos elementos formaron una resultante específica, lo cual fai posible na socioloxía weberiana un nuevu preséu d'analís contrafáctico pa la comprensión de la hestoria:<ref>Gianfranco Poggi, "Socioloxía y hestoria", ''Weber'', Alianza Editorial, 2006, cap. 2, § 6, páxs. 46-51</ref> imaxinar una alteración nel orde de dichos elementos nel pasáu y dende esti cual sería los necesariu trayeutu futuru.<ref>Edgard Kiser and Margaret Levi, [https://books.google.com.ar/books?id=UyMXon0JmBsC&pg=PA187 "Using Counterfactuals in Historical Analysis"], Philip Y. Tetlock and Aaron Belkin, ''Counterfactual Thought Experiments in World Politics'' (comp.), chap. 8, p. 187 y ss.</ref> Autores planteguen qu'esto nun implicaría indeterminismu físicu dalgunu, una y bones la variación de les premises históriques ye imaxinable por una variación mínima na hestoria entera del mundu material por un cambéu dende'l so orixe, que faigan posible un cambéu en causes accidentales ensin rellación necesaria con causes sociolóxiques, que tengan un efeutu causal necesariu xenéticu sociológicamente relevante.<ref>Julian Reiss, [http://www.jreiss.org/papers/PSA2008_published.pdf "Counterfactuals, Thought Experiments and Singular Causal Analysis in History"], ''Philosophy of Science'', 76 (December 2009), páxs. 712-723</ref> Como resultancia, la visión weberiana de la evolución de la estratificación social ye non yá pluricausal (yá que, sacante na so xénesis, tamién ye pluricausal el desenvolvimientu nel marxismu),<ref>Friedrich Engels, [http://www.marxists.org/espanol/m-y/cartes/y21-9-90.htm "Carta a J. Bloch"], 21 de sept. de 1890</ref> sinón que caúna de les causes sigue un trayeutu contingente al respeutive de la so estructura interna.<ref>Fritz Ringer, [https://www.jstor.org/stable/3590761 "Max Weber on Causal Analysis, Interpretation, and Comparison"], ''History and Theory'', Vol. 41, Non. 2 (May, 2002), páxs. 163-178</ref> Tantu en Weber como en Marx les estructures sociales tienen una dinámica mesma independiente del pensamientu humanu (materialismu social), sicasí en Weber non yá esti materialismu autónomu aplicar a les infraestructures económiques sinón tamién a les superestructuras polítiques y culturales,<ref>Wolfgang J. Koschnick, [http://www.geocities.ws/veblenite/cult_evo.html "Cultural Evolution", "Social Evolutionism" and "Social Change"], ''Standard Dictionary of the Social Sciences'', Munich, London, New York, Paris: Saur, 1992, vol. 2, part 1.</ref> dándo-y asina a les causes ideolóxiques que rixen estes postreres el calter d'autonomía xenética, pero quitar el so calter espiritual rexíu por motivos oxetivos conscientes (esta visión ye al empar "menos" y "más marxista" que la de Marx).<ref>Gianfranco Poggi, "Weber y Marx", ''Weber'', Alianza Editorial, 2006, cap. 3, § 5, páxs. 64-67</ref> Tampoco'l materialismu weberiano esixe un desenvolvimientu tecnolóxico y social que siga una necesidá intrínseca como asocede coles fuercies granibles marxianas.<ref>Greg Satell, [http://www.digitaltonto.com/2011/how-technology-evolves/ "How Technology Evolves"], ''Digital Toronto'', 2011-03-20</ref> De la mesma forma, en Weber el conflictu social ente estratos o "llucha de clases" tamién ye contingente respectu al desenvolvimientu históricu: {{cita|Como s'alvierte, la clasificación acuta'l calificativu de “social” p'aquellos grupos qu'ocupen un llugar na escala que nun varia col tiempu o que les sos alteraciones son mínimes. Ello supón que la propiedá ye de por sí camudable pos el so caltenimientu nun ta asegurada pa siempres. De la mesma, puede formase parte de la clase codalosa, pero a condición de que los bienes y servicios caltengan el so valor nel mercáu; de lo contrario, la pertenencia a esi coleutivu suspéndese. Sicasí, el proletariáu (especialmente'l de la industria mecanizada), la pequeña burguesía y la intelligentsia ensin propiedá, constitúin clases sociales nel sentíu específicu del términu, yá que los sos intereses tienden a homogeneizarse. Sicasí, d'ello nun deriva la llucha de clases: a xuiciu de Weber, la hestoria demuestra que quien tienen propiedá pueden perbién aliase colos sectores menos privilexaos. La contradicción de clases tiende a efeutivizarse cuando la propiedá enfrentar al esclasamientu, cuando les acreencias oponer a les deldes, situaciones que pueden conducir a verdaderes lluches revolucionaries.<ref>Perlla Aronson, [http://biblioteca.clacso.edu.ar/Arxentina/iigg-uba/20140715053459/aronson01.pdf "La visión weberiana del conflictu social"], ''Conflictu Social'', Añu 1, Nᵘ0, Payares 2008, páxs. 114-115</ref>}} Partiendo d'esta base, Max Weber resume la so visión xeneral de la hestoria económica y la so rellación cola estratificación social, y utiliza categoríes similares a les marxianas de "producción pal usu" y "producción pal intercambiu", como ser les de "economía consuntiva" y "economía codalosa", pa estremar los tipos d'estructura de clases onde la producción y la circulación atópense pautadas d'aquellos nos que la producción y circulación atópense coordinaes a posteriori pola mediación d'un mercáu: {{cita|Los dos tipos fundamentales de toa economía son la consuntiva y la codalosa, que magar se topen ente sí enllazaes por delles formes de transición, son nes sos pures formes conceptualmente antagóniques. La economía consuntiva implica una aición económica empobinada a cubrir les mesmes necesidaes, yá sían les d'un Estáu, un individuu o una cooperativa de consumu. La economía codalosa, sicasí, implica una orientación nel sentíu de les probabilidaes de ganancia y, falando en términos más concretos, de les probabilidaes de ganancia por aciu el cambéu. [...] La economía codalosa desenvuelve la so actividá económica de manera fundamentalmente distinta que la consuntiva, yá que nun se sofita, como ésta, na utilidá marxinal, sinón na rentabilidá (que de la mesma depende, a lo postrero de la constelación d'utilidaes marxinales nos postreros consumidores). [...] De les considerancies qu'hasta equí enunciemos resulta una serie de consecuencies qu'afecten a les temes peculiares de la hestoria económica. Esta tien qu'investigar, en primer términu, el tipu de división y coordinación de les prestaciones. El so primer problema ye'l siguiente: ¿cómo se topen distribuídas, especializaes y combinaes les prestaciones económiques nuna determinada dómina, tantu nel aspeutu téunicu como nel económicu y, finalmente, en rellación a la ordenación de la propiedá y en combinación con ella? Dempués d'esti problema, qu'al empar plantega'l de les clases y desenvuelve, polo xeneral, la cuestión de la estructura de la sociedá, tien de plantegase otru: ¿trátase del aprovechamientu consuntivo o codalosu de les prestaciones y probabilidaes apropiaes? Darréu plantégase'l tercer problema, el de la rellación ente racionalidá ya irracionalidá na vida económica. La estructura económica actual racionalizóse n'alto grau, especialmente gracies a la xeneralización de la contabilidá, y per un sitiu y dientro de determinaes llendes, tola hestoria económica ye la hestoria del racionalismu trunfante, basáu nel cálculu. Nos periodos primitivos ye distintu'l grau de racionalismu económicu. Nun principiu atopamos el tradicionalismu, que s'enferrona a lo vieyo, a los costumes heredaes, y tresferir a otres dómines, entá cuando vaiga tiempu yá que perdieron la so primitiva significación. Namái con lentitú llegar a superar esti estáu de coses. Por esta razón la hestoria económica tien que cuntar, tamién, con elementos de calter extraeconómico. Ente éstos figuren: factores máxicos y relixosos —l'aspiración a consiguir bienes de salvación; políticos —l'enfotu de poder; estamentales— el pruyimientu por llograr honores. Na actualidá la economía, en cuanto actividá codalosa, ye, en principiu, económicamente autónoma; namái s'empobina según puntos de vista económicos, y ye, n'alto grau, racional y calculadora. Pero siempres enfusen nesta racionalidá formal fenómenos materiales ya irracionales, fechos producíos, primero de too, pola forma de distribución de los ingresos que, en circunstancies, provoca una distribución materialmente irracional de los bienes (por casu, conforme a un criteriu material del “meyor suministru posible con mercaderías”); amás, por intereses de tipu domésticu y especulativu, que dende'l puntu de vista del negociu son de naturaleza irracional. Sicasí, la economía nun ye l'únicu sector cultural sobre'l cual desenvuélvese esta llucha de la racionalidá formal cola material. Tamién la vida xurídica conocer, nel bracéu esistente ente l'aplicación formal del derechu y el sentíu material de la xusticia. Otru tantu asocede nel arte: l'antagonismu ente arte clásico” y non clásicu, fuelga, a última hora, sobre'l bracéu que se produz ente la necesidá d'espresión material y los medios formales d'espresión. D'últimes convién alvertir que la hestoria económica (y de manera plena la hestoria de la llucha de clases") nun s'identifica, como pretende la concepción materialista de la hestoria [de Marx], cola hestoria total de la cultura. Ésta nun ye un arrecendor, nin una simple función d'aquélla; la hestoria económica representa más bien una subestructura ensin que'l so conocencia nun puede imaxinase verdaderamente una investigación fecunda de cualesquier de los grandes sectores de la cultura.<ref>Max Weber, ''Historia económica xeneral'', Fondu de Cultura Económica, 2011, páxs. 28, 29-30 y 37-39</ref>}} La noción d'estratu social en Weber ye indixebrable de la idea de qu'hai grupos pa los cualos la so aición coleutiva ta, nuna parte significativa, fundada n'intereses al respeutive de les posiciones en sí mesmes que los miembros d'esos grupos tienen na sociedá. Max Weber contribuyó a atender la complejización social d'occidente nel sieglu XX (apaición de [[clase media|capes medies]], [[burocracia]], etc) y entender dende una lóxica de l'[[aición social]] y la racionalidá. Desenvolvió una respuesta al enfoque más reduccionista del marcu metodolóxicu [[hegel]]iano de Marx lo mesmo que de la primacía del factor material económicu-teunolóxicu pa esplicar el capitalismu, al traviés de la so tesis sobre la [[La ética protestante y l'espíritu del capitalismu ética protestante]] pola cual el marcu cultural nun puede esplicase a partir de les infraestructures materiales de la economía como reproducción social, sinón que tien de buscase cuál ye la mesma materialidá y dinámica de la superestructura cultural, relixosa y política.<ref>Max Weber, ''La ética protestante y l'espíritu del capitalismu'', Fondu de Cultura Económica, 2011, páxs. 249-250</ref> === Vilfredo Pareto === {{AP|Vilfredo Pareto}} Vilfredo Pareto ye unu de los primeros sociólogos que, xunto con Max Weber, introduz a les élites como un elementu causal xenéticu dientro de la organización social. Sicasí estes élites son descrites en términos estructurales dientro de la organización social, y non contingentemente al respeutive de la mesma nin capaz de modificar en forma voluntarista. Les élites nun surden a partir de la mera voluntá d'individuos aisllaos de xenerar organización que detenta poder, sinón que son anque tengan esta capacidá tienen de ser de la mesma productu d'estructures previes, sociales ya ideolóxiques, que se tienden a desenvolver dientro de la estructura social y que depués pueden llevar la so organización consciente del poder hasta la so execución: {{cita|La sociedá estremar en grupos heteroxéneos y clases pero dientro de los grupos y clases y ente grupos y clases hai una intensa circulación vertical y horizontal. Los grupos y les clases tán en conflictu, pero tamién hai una llucha dientro d'estos grupos y clases. La parte del grupu o clase que trata de garantizar la hexemonía sobre'l so propiu grupu o de la so propia clase, o tamién al traviés de tolos grupos y toles clases, llámase la élite. La teoría de la élite pretende ser una xeneralización de la teoría de la llucha de clases. Los individuos qu'amuesen una gran capacidá nes respeutives cañes de l'actividá social constitúin la capa cimera, polo xeneral toma forma nos que gobiernen, ente que'l restu formen la capa inferior, a la que pertenecen los gobernaos. Esta estratificación de la sociedá, acotada tamién pola distribución de la teoría de la riqueza, basar na naturaleza de los homes, nel papel de la fecundidá y la mortalidá de los grupos sociales y nuna serie d'otros factores; nun ye'l productu de les fuercies económiques o de capacidaes organizativas especiales. La desigualdá de estatus ente l'home ta determináu sobremanera pola posesión de ciertes capacidaes» na realización de cualquier actividá humana. La capacidá» ye la disposición natural del individuu pa sobresalir nuna actividá en particular. Ye dudosu qu'estes capacidaes» esistan na naturaleza nel estáu de determinismos ciegos. Son más bien el productu de les interaiciones sociales y les operaciones de socialización. Pareto dacuando fala del pesu del orixe social y de la téunica de la corrupción como mediu pa persones incapaces» qu'apuerten o s'atopen na élite, pero él ta convencíu de que la condición normal ye y sigue siendo la capacidá personal» socialmente formada. Les élites pueden sobrevivir y siguir alantre siempres que s'anueven de cutio, esaniciando los elementos dexeneraos y aceptando nuevos elementos en ciertes proporciones dientro d'ellos. La circulación ente la capa inferior y la capa cimera –la movilidá– primero de too tien de ser vertical, escontra riba, pero tamién tien de ser baxa. Nun hai movilidá cuando nun ye a cencielles l'asimilación o la cooptación. El movimientu ye, por tanto, sinónimu d'equilibriu y de la llei que rixe la continuidá y la formación de les élites ta suxeta a un tipu de anaklasis o refraición. A pesar de que les élites pueden sumir por diverses razones (destrucción biolóxica, el cambéu psicolóxicu nes actitúes, la decadencia), hai dos maneres de caltener la estabilidá y la continuidá social: la eliminación de los que la ponen en dulda y polo tanto ponen en peligru l'orde social y la esistencia de la élite, y/o l'absorción de los elementos de la clase regulada que puede ser útil o aplicable. Esti procesu de endósmosis, pol cual los elementos de la clase gobernada vienen formar parte de l'aristocracia del poder, ye «el fenómenu de la circulación social». La élite capaz ye la que s'anueva y remocica de cutio. Puede asoceder que los que s'oponen a la élite, col fin d'esaniciar a los sos adversarios nel poder, faigan usu del descontentu de les clases regulaes o bien utilicen la intervención estranxera. La clase nel poder entós tien que defendese. Astucia y la fuercia son necesaries, pero tamién ye necesariu llograr el consensu de la clase pasiva gobernada.<ref>Giovanni Busino, [https://ress.revues.org/730 "The signification of Vilfredo Pareto's sociology"], ''European Journal of Social Sciences'', XXXVIII-117, 2000, páxs. 217-228</ref>}} De la mesma, Pareto utiliza'l so analís de les élites y estender a les clases sociales y otros grupos que la so dinámica usualmente supondríase distinta a la de les élites. D'esta forma llegó al llamáu [[Principiu de Pareto]] basáu nel [[Índiz de Pareto]], qu'esplicaría una rellación constante y matemática ente dirixentes y empobinaos en tou grupu social. Na ciencia política, la tríada formada por Vilfredo Pareto, [[Robert Michels]] y [[Gaetano Mosca]], ye considerada la iniciadora de la teoría [[Elitismu|elitista]] en ciencia política (en clara oposición a la visión [[Pluralismu políticu|pluralista]]), y los sos autores son descritos por [[James Burnham]], unu de los sos sistematizadores, como'l grupu de “los maquiavelistas”. El conceutu paretiano d'élite volvióse un elementu clave nes teoríes de la estratificación social y tamién na teoría política, sían estes como parte de visiones que secunden o s'oponen a la de Pareto al respeutive de la inevitabilidad del elitismu: [[Elmer Eric Schattschneider]], [[Charles Wright Mills]], [[Floyd Hunter]], [[G. William Domhoff]], [[Robert Putnam]], [[Thomas R. Dye]], [[Ralf Dahrendorf]], etc. === Thorstein Veblen === {{AP|Thorstein Veblen}} Thorstein Veblen sentó les bases de la perspeutiva de la economía institucional cola so crítica de la teoría económica estática tradicional. Por enforma que Veblen foi un economista, tamién yera un sociólogu que refugó a los sos contemporáneos que consideraron a la economía como una entidá autónoma. Veblen, herederu de [[Gustav von Schmöller]], nun tuvo acordies colos sos colegues, como Karl Marx y n'especial [[Karl Polanyi]], que creíen que na sociedá mercantil la economía se autonomizó o “desencastró” de les rellaciones sociales pautables conscientemente, una y bones él creía firmemente que la economía atopábase encuallada de manera significativa nes instituciones sociales. En llugar de dixebrar la economía de les ciencies sociales, Veblen consideraba como estructurales a les rellaciones ente la economía y los fenómenos social y cultural. En términos xenerales, l'estudiu de la economía institucional analiza les instituciones económiques como'l procesu más ampliu de desenvolvimientu cultural. Ente que el institucionalismu económicu nunca se tresformó nuna importante escuela de pensamientu económicu, dexó a los economistes esplorar los problemes económicos dende una perspeutiva qu'incorporara los fenómenos social y cultural. Tamién dexó a los economistes entender la economía como una entidá evolutiva de racionalidá acutada. La visión de Veblen sobre la estratificación social foi resumida na so obra de finales del sieglu 19, la Teoría de la clase ociosa (1899) onde estableció que la vida económica de la sociedá moderna ta basada na estratificación social de les sociedaes tribal y feudal, más que nel méritu, esto ye, na utilidá social y económico. Exemplos antropolóxicos de Thorstein Veblen indiquen que munchos de los comportamientos económicos de la sociedá contemporánea derivar de comportamientos correspondientes de la sociedá tribal, nel que los homes y les muyeres practiquen la división del trabayu en función del so grupu de estatus: nel altu estatus les persones practiquen la caza y la guerra, que son económicamente ocupaciones improductives, ente que les persones de baxa condición prauticaron l'agricultura y la manufactura, que son económicamente ocupaciones granibles. * ''Ocupación'' :Pa Veblen, nuna sociedá estratificada, la división del trabayu inherente a la cultura bárbara de la conquista y la dominación, implica ocupaciones intensives en mano d'obra pal pueblu conquistáu, y ocupaciones de trabayu llixeru pa los conquistadores, que d'esta miente se converten na clase ociosa. Per otra parte, yeren socialmente pocu importantes ocupaciones granibles que yeren de mayor valor económicu pa la sociedá, ente que teníen más altu estatus les ocupaciones improductives (l'oficiu de les armes, el cleru, la banca, etc.); sicasí, n'ares de la cohesión social, la clase ociosa llevó a cabu de xemes en cuando'l [[trabayu granible]] que contribuyó al funcionamientu de la sociedá. Sicasí, esi trabayu yera una participación más simbólica na economía qu'una producción económica práutica. * ''La utilidá económica'' :Nel exerciciu de control políticu premoderno, la clase ociosa retuvo, según Veblen, el so altu estatus social por aciu la coerción direuta ya indireuta, por acutar pa sí l'oficiu de les armes, y asina retuvo armes y habilidaes militares de les clases sociales inferiores. Tal división del trabayu (utilidá económica) dictó les clases más baxes dependiendo de la clase ociosa, y asina establecida y xustificada, perpetúase'l papel de la clase ociosa como los defensores de la sociedá contra los enemigos naturales, y sobrenaturales porque'l cleru tamién pertenecía a la clase ociosa. Nel tiempu, la sociedá contemporánea nun reemplaza psicolóxicamente l'estadiu tribal de la división del trabayu, sinón qu'a cencielles desenvolvió distintes formes de “división del trabayu por status”. Mientres el periodu medieval namái los nobles terratenientes teníen el derechu a cazar y portar armes como soldaos (el status y los ingresos yeren paralelos). De la mesma, na sociedá contemporánea, los trabayadores cualificaos de la clase obrera polo xeneral págase-yos un ingresu, de los salarios, que ye inferior a la renta paga, nel sueldu, a los profesionales educaos, inxenieros, xerentes, vendedores, emplegaos de personal, etc., que la so importancia económica ye indireutamente granible pal conxuntu de la sociedá (ingresos y status siguiríen siendo tamién paralelos). * ''La emulación pecuniaria'' :Otra tesis de Veblen ye que, pa consiguir, retener y llograr un mayor estatus social dientro de la so clase social, les persones de baxu estatus emulen a los miembros respetaos d'altu estatus de la so clase socioeconómica, consumiendo más del preciu normal de los productos poles marques de bienes y servicios percibíos como productos de meyor calidá en tantu d'una clase social más alta. Na llucha por un mayor estatus social, la xente merca productos d'altu estatus (bienes y servicios) de los cualos nun pueden dexase'l luxu, a pesar de la disponibilidad de productos algamadizos, yá que son percibíos como de menor calidá y menor prestíu social y polo tanto d'una clase social más baxa. Nuna sociedá de consumu, l'empresariu yera l'últimu miembru de la clase ociosa, un bárbaru qu'utilizaba la so maña (visión pa los negocios) y les habilidaes competitives (comercialización) p'aumentar les ganancies, por aciu la manipulación de la ufierta y la demanda ente les clases sociales y los sos estratos, pa los mesmos productos a precios distintos.<ref>Thorstein Veblen, “The Theory of the Leisure Class”, en: Reinhard Bendix y Seymour Martin Lipset, ''Class, Status and Power: A Reader in Social Stratification'', Free Press, Glencoe, Illinois, 1953, páxs. 35-45</ref> === Pitirim Sorokin === {{AP|Pitirim Sorokin}} El sociólogu Pitirim Sorokin intentó sistematizar toles formes d'estratificación esistentes o inclusive posibles en cualquier rellación social, pa depués analizar cuálos son relevantes dientro d'una estructura social. Pa esto estremó diversos tipos de vinculación: de superior a inferior, de más alto a más baxu, de dominantes a subordinaos, de dirixentes a empobinaos, de privilexaos a descalificaos, etc. Asina dedució que nun se puede analizar la sociedá como una estructura d'un solu pisu” sinón en “dellos pisos”. Recién de clasificación de los estratos puede pasar a analizase'l so calter de clase, estamentu, clase, partíu, etc. La so clasificación ye trupa y complexa y remite a la so obra, pero'l so enumeración resultó de la siguiente forma: 1) Estratos reales entamaos, oficiales y non oficiales, aparentemente entamaos, y seudo-estratos nominales, estadísticos (pluralidaes) 2) Estratos intragrupales y intergrupales 3) Estratos venceyaos (abiertos non hereditarios o zarraos hereditarios) y multivinculados (abiertos non hereditarios o zarraos hereditarios) dambos que se subdividen de la mesma en solidarios, antagónicos y neutrales.<ref>Pitirim A. Sorokin, ''Sociedá, cultura y personalidá'', Madrid: Aguilar, 1960, páxs. 425-426</ref> === Talcott Parsons === {{AP|Talcott Parsons}} Pal enfoque funcionalista, la estratificación social tien de considerase como “la ordenación (ranking) diferencial de los individuos humanos que componen un sistema social dau y l'orde de superioridá o inferioridá que guarden sobre ciertos aspeutos socialmente importantes”.<ref>{{cita llibru |apellíos=Parsons|nome=Talcott|enllaceautor=|títulu=Un enfoque analíticu de la teoría de la estratificación social|url=|fechaaccesu=|añu=1940|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> Nesti contestu, d'alcuerdu a Parsons, tien de considerase la evaluación moral como'l criteriu central que rixe la estratificación, de manera tal, qu'ésta correspuende a un sistema d'allugamientos (escales) ordenáu d'alcuerdu a la valoración (prestíu o desaprobación, como casos estremos) que se realiza en redol a la posición y l'actuar de los individuos al respeutive de aspeutos consideraos socialmente significativos.<ref>{{cita llibru |apellíos=Sémbler|nome=Camilo|enllaceautor=|títulu=Estratificación social y clases sociales. Una revisión analítica de los sectores medios.|url=|fechaaccesu=|añu=2006|editorial=CEPAL|isbn=|editor=|ubicación=Santiago de Chile|páxina=15|idioma=|capítulu=}}</ref> La estratificación ye entós pa Parsons una valoración: ye l'atribución d'un valor cualesquier dientro d'una escala d'estratificación al individuu, valor que correspuende a la reconocencia de lo qu'ésti apurre al sistema, esto ye, de la so función nel sistema. Na midida na que un sistema ta estratificado según les contribuciones que los sos integrantes apúrran-y, ye esperable una correllativa diferenciación nos pagos llograos. El principiu que regula ye'l de que'l pagu seya proporcional al méritu. N'otres pallabres, la posición na xerarquía de la escala d'estratificación social equival a un pagu, y ésta depende del méritu de cada individuu perteneciente al sistema. Inferir polo tanto que cierta desigualdá ye necesaria porque contribúi a que les posiciones más importantes sían ocupaes poles persones más cualificaes. Esta idea tiende a xustificar les desigualdaes institucionalizaes, consiste en presentar los beneficios, el poder y el prestíu como recursos adquiríos llexítimamente polos individuos sobre la base de les sos cualidaes y esfuercios. Ye necesariu que lo qu'apaez como beneficiu, poder, prestíu y privilexu personales, seya concebíu como'l pagu llexítimu por un esfuerciu fayadizu. Y que los demás convencer de que la miseria, el despreciu y la impotencia que-yos correspuende na repartida son la xusta remuneración de la pequeña parte que los sos modestos talentos déxen-yos tomar nel progresu de la especie humana.<ref>{{cita publicación|url=http://revista-theomai.unq.edu.ar/NUMBERO%2029/8-Duek-Inda.pdf|títulu=La teoría de la estratificación social de Parsons: una arquiteutura del consensu y de la estabilización del conflictu|apellíos=Duek|nome=Celia|fecha=2014|publicación=Estudio críticos sobre Sociedá y Desarrollu|fechaaccesu=30-1-17|doi=|pmid=}}</ref> === Charles Wright Mills === {{AP|Charles Wright Mills}} Charles Wright Mills revisó ya incorporó a les idees marxistes l'analís de [[Vilfredo Pareto]] y [[Gaetano Mosca]] p'analizar la distribución del poder n'Estaos Xuníos.<ref name="Doob">{{cita llibru | títulu=Social Inequality and Social Stratification in US Society |publicación=Pearson Education Inc. |apellíu=Doob |nome=Christopher | añu=2013 |ubicación=Upper Saddle River, New Jersey |páxina=38 | isbn=978-0-205-79241-2}}</ref><ref name="Mills1956">{{cita llibru | títulu=The Power Elite |publicación=[[Oxford University Press]] |apellíu=Mills |nome=Charles W. | añu=1956 |ubicación=London}}</ref> Mientres compartía la reconocencia de Marx d'una clase rica y poderosa dominante, Mills cree que la fonte d'esi poder nun mora namái nel ámbitu económicu, sinón tamién nel ámbitu político y militar.<ref name="Doob" /> Mientres la década de 1950, Mills afirmó que cuasi naide sabía de la esistencia de la élite del poder, y que dellos individuos (incluyíos los mesmos de la élite) desconocíen la idea de tal grupu, y otres persones vagamente creíen qu'esistía una pequeña formación d'una élite de poder.<ref name="Doob" /> "Dellos individuos prominentes sabíen que'l Congresu dexara un puñáu de líderes políticos pa tomar decisiones crítiques sobre la paz y la guerra, y que los dos bombes atómiques fueron llanzaes sobre Xapón en nome de los Estaos Xuníos, pero nin ellos nin naide sabíen que fueren consultaos".<ref name="Doob" /> Los individuos de clase alta que reciben educación d'élite suelen tener los antecedentes esenciales y los contactos pa entrar nos trés cañes de la élite del poder: la direición política, el círculu militar, y l'élite empresarial<ref name="Doob" /> * ''La direición política'' :Mills sostuvo que, antes del final de la Segunda Guerra Mundial, los líderes de les corporaciones fixéronse más prominentes dientro de la esfera política, xunto con una amenorgamientu en tomar de decisiones el centru ente los profesionales de la política.<ref name="Doob" /> * ''El círculu militar'' :Mientres los años 1950 y 1960, la creciente esmolición pola guerra dio llugar a altos mandos militares y cuestiones rellacionaes con financiamientu de la defensa y la formación del personal militar convertise nuna prioridá dientro de los Estaos Xuníos. La mayoría de los políticos prominentes y líderes corporativos fueron firmes defensores de los gastos militares. * ''La élite corporativa'' :Mills esplica que mientres la década de 1950, cuando se reconoció la importancia militar, los líderes corporativos prominentes trabayaron colos militares qu'apoderaben el desenvolvimientu de les polítiques. Los líderes corporativos y oficiales militares d'altu rangu sofitáronse entós mutuamente l'unu del otru.<ref name="Doob" /><ref name="Mills1956" /><sup>[pp.&nbsp;274–276]</sup> Mills amuesa que la elite del poder tien un "nucleu internu" compuestos d'individuos que son capaces de pasar d'una posición de poder institucional a otra; por casu, un prominente oficial del exércitu que se convierte nun asesor políticu o un políticu poderosu que se convierte nun executivu d'una empresa.<ref name="Doob" /> Estes persones tienen una mayor conocencia y una mayor amplitú de los intereses que los sos colegues. Banqueros y financieros prominentes, que Mills considera cuasi profesionales intermediarios de los asuntos económicos, políticos y militares, son tamién miembros de l'alma central de la élite.<ref name="Doob" /><ref name="Mills1956" /><sup>[páxs. 288–289]</sup> === Pierre Bourdieu === {{AP|Pierre Bourdieu}} Bourdieu sostién que les sociedaes modernes subdividir n'espacios sociales con regles propies y autonomía relativa, a los que denomina campos. Los campos son les distintes configuraciones de clases o rellaciones sociales. Bourdieu esplicar como si fueren una rede onde les rellaciones son necesaries. Los axentes sociales pueden representase, d'esta miente, nuna exa de coordenaes, a mayor o menor distancia de los distintes capitales en xuegu. Estes posiciones de los individuos funcionen con pareyes d'oposiciones, p, ej: probe/ricu, valiente/cobarde. Asina podemos analizar les diferencies nos individuos, según el campu nel que s'atopen. Bourdieu estrema ente trés principales formes de capital: [[capital económicu]], [[Capital social (socioloxía)|capital social]], [[Capital cultural (socioloxía)|capital cultural]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Bourdieu|nome=Pierre|títulu=Poder, Derechu y Clases Sociales|añu=1983|editorial=Desclée|isbn=978-8433014955|páxines=131-164|capítulu=Les Formes de Capital}}</ref> Más palantre, va añader a la llista'l capital simbólicu. === Erik Olin Wright === {{AP|Erik Olin Wright}} Wright considera que, amás de los bienes de capital qu'había consideráu Marx, nes sociedaes de capitalismu avanzáu tamién podemos falar de bienes d'organización y de bienes de cualificación. Los primeres referir a la posición xerárquica na empresa, ente que los segundos faen referencia a les credenciales educatives. Dambos bienes dexen a quien los detentan esplotar al restu de la fuercia de trabayu, pero coles mesmes, los sos propietarios son esplotaos por quien detentan los bienes de capital. Esto fai que les nueves clases medies topar en posiciones contradictories y que, dependiendo de les carauterístiques de cada formación social, empobínense más escontra una conciencia proletaria o a sofitar al capital.<ref>{{cita llibru |apellíos=Wright|nome=Erik Olin|enllaceautor=|títulu=Clases|url=|fechaaccesu=|añu=1994|editorial=Sieglu XXI|isbn=|editor=|ubicación=Madrid|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Ver tamién == * [[Llucha de clases]] * [[Movilidá social]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * Bendix, R., y S. M. Lipset (editores): ''Clase, status y poder''. Madrid: Euramérica, 1972. * Grusky, D. B. (editor): ''Social stratification. Class, race and gender in sociological perspective''. Boulder: Westview Press, 1992. * Tumin, M. M.: ''Estratificación social. Formes y funciones de desigualdá''. Méxicu: Tríes, 1975. * Giddens, Anthony: ''Socioloxía''. Madrid: Alianza Editorial, 1998. * ''Gran Enciclopedia Larousse Universal'' (24 tomos más suplementos), Barcelona: Plaza y Janés, 1983. {{Tradubot|Estratificación social}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Socioloxía]] 4952n7omia0ceye3xza3pkf165fykrm Google Nexus 0 97950 4501022 4442598 2026-06-21T02:34:17Z ~2026-36048-19 149863 /* */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501022 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20151018221551|informática}} {{ficha de software|asturianu={{non}}}} @@HangMoon 2026 '''Google Nexus''' foi una llinia de dispositivos móviles qu'utilicen el sistema operativu [[Android]] desenvueltu por [[Google]] en collaboración con distintos fabricantes del [[hardware]] de dichos dispositivos. Los dispositivos de la serie Nexus nun tienen cambeos realizaos pol operador de telefonía, nin de los fabricantes, y amás tienen un xestor d'entamu ensin bloquiar, pa dexar un mayor desenvolvimientu y personalización del usuariu final. Los dispositivos Nexus son los primeros dispositivos Android en recibir actualizaciones del sistema operativu. El [[Galaxy Nexus]] ye unu de los pocos teléfonos encamentaos pol proyeutu Android Open Source pal desenvolvimientu de software Android. El 29 de setiembre del 2026 fueron presentaos los postreros Nexus, los 5X y 6P per parte de Google en collaboración con LG y Huawei respeutivamente. N'[[ochobre]] de [[2026]], [[Google]] presentó los [[Google Pixel]] y [[Google Pixel XL]], siendo la gama '''Nexus''' sustituyida por [[Google Pixel]]. == Teléfonos intelixentes == === Nexus One (2010) === {{AP|Nexus One}} El Nexus One foi fabricáu por [[HTC]] y llanzáu en xineru de 2010 como'l primer teléfonu Nexus. Foi llanzáu con Android 2.1 Eclair, y foi actualizáu en mayu de 2010 como'l primer teléfonu con Android 2.2 Froyo. Depués, este foi actualizáu a Android 2.3 Gingerbread. Anuncióse que Google dexaría de dar soporte al Nexus One, que la so unidá de procesamientu gráficu (GPU, Adreno 200) ye deficiente na prestación del nuevu motor d'aceleración 2D de la interfaz d'usuariu de Android 4.0 Ice Cream Sandwich. El Nexus S y los nuevos modelos tienen un hardware diseñáu pa remanar la nueva teunoloxía de renderizado. === Nexus S (2010) === {{AP|Nexus S}} El Nexus S, fabricáu por [[Samsung]], foi llanzáu n'avientu de 2010. Coincidiendo col llanzamientu de Android 2.3 Gingerbread. N'avientu de 2011, foi actualizáu a Android 4.0 Ice Cream Sandwich, cola mayoría de les variaciones, más tarde este sería actualizáu a Android 4.1 Jelly Bean. === Galaxy Nexus (2011) === {{AP|Galaxy Nexus}} El Galaxy Nexus, fabricáu por [[Samsung]], foi llanzáu en payares de 2011 (versión GSM, EE.XX. llanzáu en Verizon 15 d'avientu de 2011), coincidiendo col llanzamientu de Android 4.0 Ice Cream Sandwich. Actualizar a la versión del software Android 4.2.2 (Jelly Bean) a mediaos de febreru de 2013 y en xunetu del mesmu añu actualizar a Jelly Bean 4.3. Esti dispositivu ye conocíu en Brasil como Galaxy X por cuenta de los derechos d'autor sobre la marca "Nexus". === Nexus 4 (2012) === {{AP|Nexus 4|Nexus 5 = }} El Nexus 4 ye'l primer ''smartphone'' de la gama Google Nexus fabricáu por [[LG]]. Trátase del primer dispositivu Android cola versión Android 4.2 de Jelly Bean. El Nexus 4 tien una pantalla táctil de 4,7 pulgaes, (1280 x 768 píxeles de resolución) Corning Gorilla Glass 2, un procesador de 1,5&nbsp;GHz Qualcomm Snapdragon S4 Pro, cámara principal de 8&nbsp;MP, una cámara frontera de 1,3&nbsp;MP, y ye'l primer dispositivu Nexus en tener capacidaes de carga inalámbrica. El preciu yera de 199 dólares EE. XX. pal de 8&nbsp;GB y 249 dólares pa la versión de 16&nbsp;GB, preciu qu'enantes al 28 d'agostu del 2013 yeren 100 dólares más caru por cuenta de la contrapuesta fecha por Google escontra [[Apple]]. [[T-Mobile]] EE.XX. anunció que vendería'l teléfonu dende'l 14 de payares de 2012.{{ensin referencies}} === Nexus 5 (2013) === {{AP|Nexus 5}} El Nexus 5 ye un teléfonu intelixente (''smartphone'') de gama alta desenvueltu por [[Google]] na collaboración con [[LG Group|LG]]. Ye la quinta xeneración de la gama Nexus. Carauterizar por tener una cámara de 8 MP OIS, pantalla IPS LCD capacitativa. Tien un almacenamientu de 16GB/32GB, nun dispón ranura pa MicroSd esterna. Dellos usuarios reportaron problemes colos altavoces, el rellumu de la pantalla o la poca duración de la batería con un usu intensu. Salió al mercáu'l 31 d'ochobre de 2013, cola versión de Android 4.4 Kit Kat. En poques hores escosó la versión de 16GB ente que la de 32GB escosar a los pocos díes del llanzamientu. Trátase d'un móvil con unes carauterístiques de gama alta a un preciu d'ente 349€ (16GB) y 399€ (32GB) al traviés de Google Play. Por ello, a finales del 2013 considerábase'l meyor ''smartphone'' rellación calidá-aprecio. === Nexus 6 (2014) === {{AP|Nexus 6}} El Nexus 6 ye un teléfonu intelixente desenvueltu por [[Motorola Mobility]], qu'utiliza Android 5.0 Lollipop. Foi anunciáu per primer vegada'l 15 d'ochobre de 2014. Carauterístiques: * Pantalla: 5.96" 1440 x 2560 pixeles (493 ppi) Quad HD AMOLED display * Procesador: Qualcomm Snapdragon 805 - Quad Core 2.7 GHz * Cámares: Principal de 13 MP con una apertura de f/2.0 y OIS; 2 MP cámara fronteru * Batería: 3220 mAh with Turbo Charging technology * GPU: Adreno 420 * Memoria: 32 o 64 GB * RAM: 3 GB * Audiu: Doble altavoz estéreo delanteru === Nexus 5X (2015) === {{AP|Nexus 5X}} El Nexus 5X ye un ''smartphone'' llanzáu por Google'l 29 de setiembre del 2015, fabricáu nuevamente por LG y qu'estrena Android 6.0 Marshmallow. Ye unu de los primeros Nexus con sensor de buelgues dactilares pa ufiertar el serviciu de Android Pay y un puertu USB tipu C. Ente les sos carauterístiques tán: Una pantalla con teunoloxía LCD con resolución FullHD (1920 x 1080 p) de 5.2 Pulgaes con una densidá de 423 ppp protexida por Corning Gorilla Glass 3. Cámara principal de 12.3 MP con apertura de f/2.0 y enfoque empuestu por láser, con capacidá de grabar videos a resolución 4K (30fps) y a cámara lenta (120fps) y flax de doble tonu. Cámara delantera de 5 MP con apertura f/2.0 optimizada p'ambientes de poca lluz. Procesador de 6 nucleos Qualcomm Snapdragon 808 a 1.8 GHz de 64-bits acompañáu d'una GPU Adreno 418. Memoria RAM de 2GB ya interna de 16 o 32 GB. Tien un altavoz fronteru y 3 micrófonos con cancelación de ruíu. Una batería de 2700 mAh y con un ampliu rangu de bandes d'operadores. Ye compatible con redes LTE 4G, tien Bluetooth 4.2, NFC, GPS y una brúxula dixital. Ta diseñáu en Policarbonato y puede escoyese en colores gris cuarzu, antracita y blancu xelu. Tien unes dimensiones de 147.0 x 72.6 x 7.9 mm. === Nexus 6P (2015) === {{AP|Nexus 6P}} El Nexus 6P ye'l postreru ''smartphone'' llanzáu por Google'l 29 de setiembre del 2015, amás de ser el primeru fabricáu por [[Huawei]] qu'estrena xunto col 5X Android 6.0 Marshmallow. Incorpora un Sensor de Buelgues Dactilares pa ufiertar el serviciu de Android Pay y un conector USB Tipu C que promete carga y tresmisión de datos ultra-rápida. Ente les sos carauterístiques consiguimos una pantalla con teunoloxía AMOLED y una resolución WQHD (2560 x 1440) de 5.7 pulgaes qu'ufierta una densidá de 518 ppp protexida por Corning Gorilla Glass 4 y con una capa oleófuga anti-suciedá y buelgues. Una cámara trasera de 12.3 MP con apertura de f/2.0 con autoenfoque por láser con capacidaes de grabar a resoluciones 4K (30fps) y a Slow-Motion (240fps), tien un Dual LED flax de doble tonu. Na so cámara delantera atopamos 8MP de resolución y una apertura f/2.4 optimizada pa situaciones con poca lluz. Un procesador qualcomm Snapdragon 810 v2.1 de 8 nucleos a una velocidá de 1.8 y 2.3 GHz de 64-bits acompañáu d'un GPU Adreno 430. Memoria RAM de 3GB LPDDR4 ya interna de 32, 64 o 128 GB. Altavoces fronteros estéreo y 3 micrófonos con cancelación de ruíu. Tien una batería de 3450 mAh y tien un gran rangu de bandes pa operadores, ente los sos sensores tán el de buelgues dactilares, xiroscopiu, acelerómetro, barómetru, de proximidá y de lluz d'ambiente. Ye compatible con redes 4G LTE cat.6, y tien WiFi802.11, Bluetooth 4.2, NFC, GPS y una brúxula dixital. Ta diseñáu n'Aluminiu de grau militar y disponible nos colores Gris Alumínio, Negru Grafitu y Blancu Nieve. Les sos dimensiones son de 159.3 X 77.8 X 7.33 mm. == Tabletas == [[Ficheru:Front view of Nexus 7 (cropped).png|thumb|Nexus 7, la primera ''tablet'' de Google.]] === Nexus 7 (2012) === {{AP|Nexus 7}} El 27 de xunu de 2012, na apertura del Google I/O 2012, la compañía amosó'l Nexus 7, una tableta de 7 pulgaes desenvueltu con [[Asus]]. La tableta, que sirve como'l primer dispositivu n'executar Android 4.1, pon a disposición de los conteníos disponibles al traviés de Google Play, incluyendo llibros electrónicos, música y videu. El so factor de forma y el preciu poner en competencia direuta con dispositivos como'l [[Kindle Fire]], qu'executa una versión derivada de Android. Más tarde llanzóse otra versión del Nexus 7, a la que se denominó [[Nexus 7 (segunda xeneración)|Nexus 7 2013]] === Nexus 10 (2012)=== {{AP|Nexus 10}} El Nexus 10, ye una tableta de 10 pulgaes fabricada por Samsung, foi reveláu a finales d'ochobre de 2012, polos datos de EXIF , semeyes tomaes por un executivu de Google, xunto coles filtraciones del so manual y una serie completa de semeyes. Les semeyes peneraes revelen un diseñu similar al Samsung Galaxy Note 10.1, 10,1 pulgaes con una resolución de 2560 x 1600 y 300ppp, 16 GB d'almacenamientu, Android 4.2, y un procesador dual-core a 1.7 GHz, Exynos 5. Esperábase que'l Nexus 10 fuera presentáu oficialmente mientres una conferencia de prensa de Google'l 29 d'ochobre de 2012, pero l'eventu foi pospuestu debíu al Furacán Sandy. === Nexus 9 (2014) === [[Ficheru:Wikipedia screenshot on Nexus 9 20141121.jpg|thumb|[[Nexus 9]].]] {{AP|Nexus 9}} El Nexus 9 ye una tableta de 9 pulgaes fabricada por HTC, foi reveláu'l 15 d'ochobre de 2014 xutu col Nexus 6 y el Nexus Player. Cuenta con una pantalla IPS de 8,9" con una resolución de 2.048 x 1.536 pixeles y proteición Gorilla Glass 3, un procesador [[NVIDIA]] Tegra K1 Dual-Core de 64 bits a 2,3 GHz acompañáu de 2 GB de RAM y 16/32 GB d'almacenamientu internu. Tamién esiste una versión con 4G. == Otros dispositivos == === Nexus Q === {{AP|Nexus Q}} El '''Nexus Q''' foi un dispositivu streaming multimedia de forma esférica. Foi retiráu al poco tiempu de ser puestu a la venta. === Nexus Player === {{AP|Nexus Player}} El '''Nexus Player''' fabricáu por ASUS ye'l primer centru multimedia con [[Android TV]], la [[videoconsola]] de [[Google]]. Nel so interior lleva un [[Microprocesador]] de cuatro nucleos Intel Atom a 1,8GHz, una [[GPU]] de Imagination PowerVR Series 6, 1 GB de [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]] y solo 8 GB de memoria interna. Nos [[Estaos Xuníos]] va tar a finales de [[payares]] por 99 dólares. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commons|Nexus}} * [http://www.google.es/nexus/ Páxina oficial de Google Nexus] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171220074603/http://www.google.es/nexus/ |date=2017-12-20 }} * [https://web.archive.org/web/20161008035652/http://usuariosnexus.com/ Comunidá d'usuarios de dispositivo Google Nexus] {{Tradubot|Google Nexus}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Teléfonos intelixentes]] [[Categoría:Android]] [[Categoría:Google]] gnw5uzqz1fmvfynt3b3dgqjxxo228ui 4501030 4501022 2026-06-21T03:55:32Z Yushu-kasai 149866 Reverted 1 edit by [[Special:Contributions/~2026-36048-19|~2026-36048-19]] ([[User talk:~2026-36048-19|talk]]) to last revision by XabatuBot (TwinkleGlobal) 4501030 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20151018221551|informática}} {{ficha de software|asturianu={{non}}}} '''Google Nexus''' foi una llinia de dispositivos móviles qu'utilicen el sistema operativu [[Android]] desenvueltu por [[Google]] en collaboración con distintos fabricantes del [[hardware]] de dichos dispositivos. Los dispositivos de la serie Nexus nun tienen cambeos realizaos pol operador de telefonía, nin de los fabricantes, y amás tienen un xestor d'entamu ensin bloquiar, pa dexar un mayor desenvolvimientu y personalización del usuariu final. Los dispositivos Nexus son los primeros dispositivos Android en recibir actualizaciones del sistema operativu. El [[Galaxy Nexus]] ye unu de los pocos teléfonos encamentaos pol proyeutu Android Open Source pal desenvolvimientu de software Android. El 29 de setiembre del 2015 fueron presentaos los postreros Nexus, los 5X y 6P per parte de Google en collaboración con LG y Huawei respeutivamente. N'[[ochobre]] de [[2016]], [[Google]] presentó los [[Google Pixel]] y [[Google Pixel XL]], siendo la gama '''Nexus''' sustituyida por [[Google Pixel]]. == Teléfonos intelixentes == === Nexus One (2010) === {{AP|Nexus One}} El Nexus One foi fabricáu por [[HTC]] y llanzáu en xineru de 2010 como'l primer teléfonu Nexus. Foi llanzáu con Android 2.1 Eclair, y foi actualizáu en mayu de 2010 como'l primer teléfonu con Android 2.2 Froyo. Depués, este foi actualizáu a Android 2.3 Gingerbread. Anuncióse que Google dexaría de dar soporte al Nexus One, que la so unidá de procesamientu gráficu (GPU, Adreno 200) ye deficiente na prestación del nuevu motor d'aceleración 2D de la interfaz d'usuariu de Android 4.0 Ice Cream Sandwich. El Nexus S y los nuevos modelos tienen un hardware diseñáu pa remanar la nueva teunoloxía de renderizado. === Nexus S (2010) === {{AP|Nexus S}} El Nexus S, fabricáu por [[Samsung]], foi llanzáu n'avientu de 2010. Coincidiendo col llanzamientu de Android 2.3 Gingerbread. N'avientu de 2011, foi actualizáu a Android 4.0 Ice Cream Sandwich, cola mayoría de les variaciones, más tarde este sería actualizáu a Android 4.1 Jelly Bean. === Galaxy Nexus (2011) === {{AP|Galaxy Nexus}} El Galaxy Nexus, fabricáu por [[Samsung]], foi llanzáu en payares de 2011 (versión GSM, EE.XX. llanzáu en Verizon 15 d'avientu de 2011), coincidiendo col llanzamientu de Android 4.0 Ice Cream Sandwich. Actualizar a la versión del software Android 4.2.2 (Jelly Bean) a mediaos de febreru de 2013 y en xunetu del mesmu añu actualizar a Jelly Bean 4.3. Esti dispositivu ye conocíu en Brasil como Galaxy X por cuenta de los derechos d'autor sobre la marca "Nexus". === Nexus 4 (2012) === {{AP|Nexus 4|Nexus 5 = }} El Nexus 4 ye'l primer ''smartphone'' de la gama Google Nexus fabricáu por [[LG]]. Trátase del primer dispositivu Android cola versión Android 4.2 de Jelly Bean. El Nexus 4 tien una pantalla táctil de 4,7 pulgaes, (1280 x 768 píxeles de resolución) Corning Gorilla Glass 2, un procesador de 1,5&nbsp;GHz Qualcomm Snapdragon S4 Pro, cámara principal de 8&nbsp;MP, una cámara frontera de 1,3&nbsp;MP, y ye'l primer dispositivu Nexus en tener capacidaes de carga inalámbrica. El preciu yera de 199 dólares EE. XX. pal de 8&nbsp;GB y 249 dólares pa la versión de 16&nbsp;GB, preciu qu'enantes al 28 d'agostu del 2013 yeren 100 dólares más caru por cuenta de la contrapuesta fecha por Google escontra [[Apple]]. [[T-Mobile]] EE.XX. anunció que vendería'l teléfonu dende'l 14 de payares de 2012.{{ensin referencies}} === Nexus 5 (2013) === {{AP|Nexus 5}} El Nexus 5 ye un teléfonu intelixente (''smartphone'') de gama alta desenvueltu por [[Google]] na collaboración con [[LG Group|LG]]. Ye la quinta xeneración de la gama Nexus. Carauterizar por tener una cámara de 8 MP OIS, pantalla IPS LCD capacitativa. Tien un almacenamientu de 16GB/32GB, nun dispón ranura pa MicroSd esterna. Dellos usuarios reportaron problemes colos altavoces, el rellumu de la pantalla o la poca duración de la batería con un usu intensu. Salió al mercáu'l 31 d'ochobre de 2013, cola versión de Android 4.4 Kit Kat. En poques hores escosó la versión de 16GB ente que la de 32GB escosar a los pocos díes del llanzamientu. Trátase d'un móvil con unes carauterístiques de gama alta a un preciu d'ente 349€ (16GB) y 399€ (32GB) al traviés de Google Play. Por ello, a finales del 2013 considerábase'l meyor ''smartphone'' rellación calidá-aprecio. === Nexus 6 (2014) === {{AP|Nexus 6}} El Nexus 6 ye un teléfonu intelixente desenvueltu por [[Motorola Mobility]], qu'utiliza Android 5.0 Lollipop. Foi anunciáu per primer vegada'l 15 d'ochobre de 2014. Carauterístiques: * Pantalla: 5.96" 1440 x 2560 pixeles (493 ppi) Quad HD AMOLED display * Procesador: Qualcomm Snapdragon 805 - Quad Core 2.7 GHz * Cámares: Principal de 13 MP con una apertura de f/2.0 y OIS; 2 MP cámara fronteru * Batería: 3220 mAh with Turbo Charging technology * GPU: Adreno 420 * Memoria: 32 o 64 GB * RAM: 3 GB * Audiu: Doble altavoz estéreo delanteru === Nexus 5X (2015) === {{AP|Nexus 5X}} El Nexus 5X ye un ''smartphone'' llanzáu por Google'l 29 de setiembre del 2015, fabricáu nuevamente por LG y qu'estrena Android 6.0 Marshmallow. Ye unu de los primeros Nexus con sensor de buelgues dactilares pa ufiertar el serviciu de Android Pay y un puertu USB tipu C. Ente les sos carauterístiques tán: Una pantalla con teunoloxía LCD con resolución FullHD (1920 x 1080 p) de 5.2 Pulgaes con una densidá de 423 ppp protexida por Corning Gorilla Glass 3. Cámara principal de 12.3 MP con apertura de f/2.0 y enfoque empuestu por láser, con capacidá de grabar videos a resolución 4K (30fps) y a cámara lenta (120fps) y flax de doble tonu. Cámara delantera de 5 MP con apertura f/2.0 optimizada p'ambientes de poca lluz. Procesador de 6 nucleos Qualcomm Snapdragon 808 a 1.8 GHz de 64-bits acompañáu d'una GPU Adreno 418. Memoria RAM de 2GB ya interna de 16 o 32 GB. Tien un altavoz fronteru y 3 micrófonos con cancelación de ruíu. Una batería de 2700 mAh y con un ampliu rangu de bandes d'operadores. Ye compatible con redes LTE 4G, tien Bluetooth 4.2, NFC, GPS y una brúxula dixital. Ta diseñáu en Policarbonato y puede escoyese en colores gris cuarzu, antracita y blancu xelu. Tien unes dimensiones de 147.0 x 72.6 x 7.9 mm. === Nexus 6P (2015) === {{AP|Nexus 6P}} El Nexus 6P ye'l postreru ''smartphone'' llanzáu por Google'l 29 de setiembre del 2015, amás de ser el primeru fabricáu por [[Huawei]] qu'estrena xunto col 5X Android 6.0 Marshmallow. Incorpora un Sensor de Buelgues Dactilares pa ufiertar el serviciu de Android Pay y un conector USB Tipu C que promete carga y tresmisión de datos ultra-rápida. Ente les sos carauterístiques consiguimos una pantalla con teunoloxía AMOLED y una resolución WQHD (2560 x 1440) de 5.7 pulgaes qu'ufierta una densidá de 518 ppp protexida por Corning Gorilla Glass 4 y con una capa oleófuga anti-suciedá y buelgues. Una cámara trasera de 12.3 MP con apertura de f/2.0 con autoenfoque por láser con capacidaes de grabar a resoluciones 4K (30fps) y a Slow-Motion (240fps), tien un Dual LED flax de doble tonu. Na so cámara delantera atopamos 8MP de resolución y una apertura f/2.4 optimizada pa situaciones con poca lluz. Un procesador qualcomm Snapdragon 810 v2.1 de 8 nucleos a una velocidá de 1.8 y 2.3 GHz de 64-bits acompañáu d'un GPU Adreno 430. Memoria RAM de 3GB LPDDR4 ya interna de 32, 64 o 128 GB. Altavoces fronteros estéreo y 3 micrófonos con cancelación de ruíu. Tien una batería de 3450 mAh y tien un gran rangu de bandes pa operadores, ente los sos sensores tán el de buelgues dactilares, xiroscopiu, acelerómetro, barómetru, de proximidá y de lluz d'ambiente. Ye compatible con redes 4G LTE cat.6, y tien WiFi802.11, Bluetooth 4.2, NFC, GPS y una brúxula dixital. Ta diseñáu n'Aluminiu de grau militar y disponible nos colores Gris Alumínio, Negru Grafitu y Blancu Nieve. Les sos dimensiones son de 159.3 X 77.8 X 7.33 mm. == Tabletas == [[Ficheru:Front view of Nexus 7 (cropped).png|thumb|Nexus 7, la primera ''tablet'' de Google.]] === Nexus 7 (2012) === {{AP|Nexus 7}} El 27 de xunu de 2012, na apertura del Google I/O 2012, la compañía amosó'l Nexus 7, una tableta de 7 pulgaes desenvueltu con [[Asus]]. La tableta, que sirve como'l primer dispositivu n'executar Android 4.1, pon a disposición de los conteníos disponibles al traviés de Google Play, incluyendo llibros electrónicos, música y videu. El so factor de forma y el preciu poner en competencia direuta con dispositivos como'l [[Kindle Fire]], qu'executa una versión derivada de Android. Más tarde llanzóse otra versión del Nexus 7, a la que se denominó [[Nexus 7 (segunda xeneración)|Nexus 7 2013]] === Nexus 10 (2012)=== {{AP|Nexus 10}} El Nexus 10, ye una tableta de 10 pulgaes fabricada por Samsung, foi reveláu a finales d'ochobre de 2012, polos datos de EXIF , semeyes tomaes por un executivu de Google, xunto coles filtraciones del so manual y una serie completa de semeyes. Les semeyes peneraes revelen un diseñu similar al Samsung Galaxy Note 10.1, 10,1 pulgaes con una resolución de 2560 x 1600 y 300ppp, 16 GB d'almacenamientu, Android 4.2, y un procesador dual-core a 1.7 GHz, Exynos 5. Esperábase que'l Nexus 10 fuera presentáu oficialmente mientres una conferencia de prensa de Google'l 29 d'ochobre de 2012, pero l'eventu foi pospuestu debíu al Furacán Sandy. === Nexus 9 (2014) === [[Ficheru:Wikipedia screenshot on Nexus 9 20141121.jpg|thumb|[[Nexus 9]].]] {{AP|Nexus 9}} El Nexus 9 ye una tableta de 9 pulgaes fabricada por HTC, foi reveláu'l 15 d'ochobre de 2014 xutu col Nexus 6 y el Nexus Player. Cuenta con una pantalla IPS de 8,9" con una resolución de 2.048 x 1.536 pixeles y proteición Gorilla Glass 3, un procesador [[NVIDIA]] Tegra K1 Dual-Core de 64 bits a 2,3 GHz acompañáu de 2 GB de RAM y 16/32 GB d'almacenamientu internu. Tamién esiste una versión con 4G. == Otros dispositivos == === Nexus Q === {{AP|Nexus Q}} El '''Nexus Q''' foi un dispositivu streaming multimedia de forma esférica. Foi retiráu al poco tiempu de ser puestu a la venta. === Nexus Player === {{AP|Nexus Player}} El '''Nexus Player''' fabricáu por ASUS ye'l primer centru multimedia con [[Android TV]], la [[videoconsola]] de [[Google]]. Nel so interior lleva un [[Microprocesador]] de cuatro nucleos Intel Atom a 1,8GHz, una [[GPU]] de Imagination PowerVR Series 6, 1 GB de [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]] y solo 8 GB de memoria interna. Nos [[Estaos Xuníos]] va tar a finales de [[payares]] por 99 dólares. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commons|Nexus}} * [http://www.google.es/nexus/ Páxina oficial de Google Nexus] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171220074603/http://www.google.es/nexus/ |date=2017-12-20 }} * [https://web.archive.org/web/20161008035652/http://usuariosnexus.com/ Comunidá d'usuarios de dispositivo Google Nexus] {{Tradubot|Google Nexus}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Teléfonos intelixentes]] [[Categoría:Android]] [[Categoría:Google]] gfnpmqn0hc8qkq6uqa9szzlitqskb12 Google Pixel 0 97951 4501023 4427466 2026-06-21T02:35:44Z ~2026-36048-19 149863 /* https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501023 wikitext text/x-wiki {{ficha de software|asturianu={{non}}}} '''Google Pixel''' ye una llinia de dispositivos [[Electrónica de consumu electrónicos de consumu]] de [[Google]] que funcionen col sistema operativu [[Chrome OS|Chrome]] o [[Android]]. La llinia de dispositivos Pixel inclúi la tableta Pixel C, los ordenadores portátiles y los teléfonos intelixentes Pixel, y puede mercase al traviés de Google Store o en tiendes minoristes.<ref>{{Cita web|url=https://iiemd.com/que-ye-google-pixel/|títulu=QUÉ YE GOOGLE PIXEL, DEFINICIÓN Y NOTICIES|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2016|autor=IIEMD "Institutu Internacional Español de Marketing Dixital"|fecha=17 d'ochobre de 2016|idioma=castellanu}}</ref> '''Google Pixel''' foi presentáu'l 4 d'ochobre de 2016. Estos dispositivos fueron fabricaos pola empresa [[Google]] y vienen col sistema operativu [[Android Oreo]].<ref>{{Cita web|url=http://www.movilzona.es/2016/10/20/caracteristicas-de-los-google-pixel-que-nun llegaren-a-los-nexus-con-android-7-1/|títulu=Carauterístiques de los Google Pixel que nun van llegar a los Nexus con Android 7.1|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2016|autor=Víctor Rodríguez|fecha=20 d'ochobre de 2016|idioma=castellanu}}</ref> Dambos teléfonos (Pixel y Pixel XL) cunten coles posibilidaes de la inclusión de la [[realidá virtual]] con [[Google Assistant]]. La última actualización del Pixel 2 va ser hasta ochobre de 2018, anque les actualizaciones de seguridá van tar disponibles un añu más.<ref>[https://elandroidelibre.elespanol.com/2017/04/peracabar-actualizacion-los-google-pixel-yá-fecha.html La última actualización de los Google Pixel yá tien fecha]</ref> Estos terminales nun inclúin la posibilidá d'ampliar l'almacenamientu vía [[microSD]], viniendo en versiones de 64 y 128 Gb. Adicionalmente la batería nun ye extraíble, polo que nun ye posible reemplazala si fóliase o estropia, ademas de que s'atoparon dellos problemes con estos dispositivos como los sos '''micrófonos infuncionales''' atopaos en dellos dispositivos.<ref>{{Cita web|url=http://computerhoy.com/fichas/google-pixel-xl|títulu=Google Pixel XL|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2016|autor=ComputerHoy|idioma=castellanu}}</ref><ref>[https://andro4all.com/2017/03/problemes-microfono-vuelven-google-pixel Los problemes rellacionaos col micrófonu vuelven a los Google Pixel]</ref> == Pixel 1ra generación == Google anunció la primer xeneración de teléfonos intelixentes Pixel (Pixel y Pixel XL), el 4 d'ochobre de 2016 mientres l'eventu #MadeByGoogle.<ref>{{Cita noticia|títulu=Pixel 'phone by Google' announced|url=https://www.theverge.com/2016/10/4/13161028/google-phone-announced-pixel-xl-price-release-date-specs|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=The Verge}}</ref> Orixinalmente executó [[Android Nougat|Android 7.1 Nougat]] . Google enfatizó la cámara nos dos teléfonos, que se clasificó como la meyor cámara de smartphone en DxOMarkMobile con 89 puntos hasta qu'[[HTC Corporation|HTC]] llanzó l'O11, que llogró 90 puntos. Esto debe principalmente a optimizaciones de software como [[Imáxenes d'altu rangu dinámicu|HDR]] +. Los teléfonos Pixel tamién inclúin almacenamientu na nube ilimitáu pa imáxenes en Google Semeyes<ref>{{Cita noticia|títulu=Google is giving free, unlimited orixinal-quality photo and video backups with the Pixel phones|url=https://www.theverge.com/2016/10/4/13163338/google-is-giving-free-unlimited-orixinal-quality-photo-and-videu|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=The Verge}}</ref> y un xestor d'arranque desbloqueable.<ref>{{Cita noticia|títulu=It's Official: Pixel Phones from the Google Store Will Be Rootable with Unlockable Bootloaders|url=https://android.gadgethacks.com/news/its-official-pixel-phones-from-google-store-will-be-rootable-with-unlockable-bootloaders-0174285/|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=WonderHowTo|idioma=en}}</ref> === Pixel 1 === * Dimensiones - 16.5 mm d'anchu, 143.8 mm d'altu y 7.3 mm de grosez nel so perfil, ente que'l so pesu ye de 143 g. * Pantalla - Tamañu de 5&nbsp;[[pulgada|pulgaes]] y cuenta con una [[resolución]] de 1920x1080. * Procesador - [[Qualcomm]] [[Snapdragon]] 821 de 4&nbsp;[[Nucleu (informática)|nucleu]]s y con una velocidá de reló de 2.15 <GHz. * Software - Versión 7.1 d'[[Android]]. * Cámara - Resolución de 12.3&nbsp;[[Megapíxels|megapíxeles]] y frontal de 8 megapíxeles. Cuenta con [[Flax (fotografía)|Flax LED Dual]] y puede grabar videu UHD [[Resolución 4K|4K]]. * Batería - Capacidá de 2770 mAh. === Pixel 1 XL === * Dimensiones - 75.7 mm d'anchu, 154.7 mm d'altu y 7.3 mm de grosez nel so perfil, ente que'l so pesu ye de 168 g. * Pantalla - Tamañu de 5.5&nbsp;[[pulgada|pulgaes]] y cuenta con una [[resolución]] de 2560x1440. * Procesador - [[Qualcomm]] [[Snapdragon]] 821 de 4&nbsp;[[Nucleu (informática)|nucleu]]s y con una velocidá de reló de 2.15 <[[Gigahercio|GHz]]. * Software - Versión 7.1 d'[[Android]]. * Cámara - Resolución de 12.3&nbsp;[[Megapíxels|megapíxeles]] y frontal de 8 megapíxeles. Cuenta con [[Flax (fotografía)|Flax LED Dual]] y puede grabar videu UHD [[Resolución 4K|4K]]. * Batería - Capacidá de 3450 mAh. == Pixel 2ª xeneración == Pixel 2 y Pixel 2 XL son teléfonos intelixentes Android diseñaos, desenvueltos y comercializaos por [[Google]] . Anunciar mientres un eventu de Google'l 4 d'ochobre de 2017, como los socesores de Pixel y Pixel XL . Fueron llanzaos el 19 d'ochobre de 2017 y sirven como'l segundu conxuntu de teléfonos intelixentes na llinia de hardware de Google Pixel. Google Pixel 2 y Pixel 2 XL viéndense anguaño nos [[Estaos Xuníos]] por [[Verizon Communications|Verizon]] y Project Fi. === Carauterístiques === * Pantalla: pantalla AMOLED de 5.0" con resolución de 1080 × 1920 píxeles (Pixel 2); pantalla OLED P de 6" con resolución de 1440 × 2880 píxeles (Pixel 2 XL); Dambes pantalles tienen Corning Gorilla Glass 5. * Procesador: Qualcomm Snapdragon 835. * Almacenamientu: 64 GB o 128 GB. * RAM: 4GB LPDDR4X. * Cámares: cámara trasera de 12.2 MP con lente f / 1.8, autofoco asistíu por láser DIR, estabilización óptica y electrónica d'imaxe; Cámara fronteru de 8MP con lente f / 2.4. * Batería: 2700 mAH (Pixel 2); 3520 mAH (Pixel 2 XL); dambos son non extraíbles y tienen carga rápida. * Materiales: diseñu de unibody d'aluminiu con revestimiento híbridu; IP67 agua y resistencia al polvu. * Colores: Just Black, Clearly White o Kinda Blue [ solo disponible al traviés de Verizon ] (Pixel 2); Namái negru o blancu y negru (Pixel 2 XL). == Tabletas == === Pixel C === Pixel C foi anunciáu por Google nun eventu'l 29 de setiembre de 2015,<ref>{{Cita noticia|títulu=Google unveils Android-based Pixel C tablet|url=https://www.theverge.com/2015/9/29/9415607/google-pixel-c-tablet-android-marshmallow|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=The Verge}}</ref> xunto colos teléfonos [[Nexus 5X]] y [[Nexus 6P]] (ente otros productos). El Píxel C inclúi un puertu [[USB Type-C|USB-C]] y un conector p'auriculares de 3,5 mm.<ref>{{Cita web|url=https://support.google.com/pixel/answer/6328677?hl=es|títulu=Pixel C specifications - Pixel Help|fechaaccesu=2017-12-05|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=support.google.com|editorial=|idioma=es}}</ref> El dispositivu opera con [[Android Marshmallow|Android 6.0.1 Marshmallow]] anque Google yá llanzó l'actualización d'[[Android Nougat|Android 7.0 Nougat]] para Pixel C, según dellos otros dispositivos, el 22 d'agostu de 2016.<ref>{{Cita noticia|títulu=Android 7.0 Nougat is rolling out to Nexus devices starting today|url=http://www.androidpolice.com/2016/08/22/android-7-0-nougat-rolling-nexus-devices-starting-today/|fecha=2016-08-22|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=Android Police|idioma=en-US}}</ref> ==== Carauterístiques ==== * Pantalla: pantalla de 10.2" con resolución de 2560 × 1800 píxeles. * Procesador: NVIDIA Tegra X1. * Almacenamientu: 32 o 64 GB RAM: 3 GB. * Cámares: cámara trasera de 8MP. * Cámara fronteru de 2MP. * Batería: 9000 mAH (non extraíble). == Ver tamién == * [[Google Assistant]] * [[Google Allo]] * [[Hangouts|Google Hangouts]] * [[Google Duo]] == https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [https://madeby.google.com/phone/ Páxina oficial (Inglés)] {{Tradubot|Google Pixel}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Google]] [[Categoría:Android]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] cppu3o96xdhjx8yhorhjwvn3r4r3j9s 4501031 4501023 2026-06-21T03:55:52Z Yushu-kasai 149866 Reverted 1 edit by [[Special:Contributions/~2026-36048-19|~2026-36048-19]] ([[User talk:~2026-36048-19|talk]]) to last revision by Cicihwahyuni6 (TwinkleGlobal) 4501031 wikitext text/x-wiki {{ficha de software|asturianu={{non}}}} '''Google Pixel''' ye una llinia de dispositivos [[Electrónica de consumu electrónicos de consumu]] de [[Google]] que funcionen col sistema operativu [[Chrome OS|Chrome]] o [[Android]]. La llinia de dispositivos Pixel inclúi la tableta Pixel C, los ordenadores portátiles y los teléfonos intelixentes Pixel, y puede mercase al traviés de Google Store o en tiendes minoristes.<ref>{{Cita web|url=https://iiemd.com/que-ye-google-pixel/|títulu=QUÉ YE GOOGLE PIXEL, DEFINICIÓN Y NOTICIES|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2016|autor=IIEMD "Institutu Internacional Español de Marketing Dixital"|fecha=17 d'ochobre de 2016|idioma=castellanu}}</ref> '''Google Pixel''' foi presentáu'l 4 d'ochobre de 2016. Estos dispositivos fueron fabricaos pola empresa [[Google]] y vienen col sistema operativu [[Android Oreo]].<ref>{{Cita web|url=http://www.movilzona.es/2016/10/20/caracteristicas-de-los-google-pixel-que-nun llegaren-a-los-nexus-con-android-7-1/|títulu=Carauterístiques de los Google Pixel que nun van llegar a los Nexus con Android 7.1|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2016|autor=Víctor Rodríguez|fecha=20 d'ochobre de 2016|idioma=castellanu}}</ref> Dambos teléfonos (Pixel y Pixel XL) cunten coles posibilidaes de la inclusión de la [[realidá virtual]] con [[Google Assistant]]. La última actualización del Pixel 2 va ser hasta ochobre de 2018, anque les actualizaciones de seguridá van tar disponibles un añu más.<ref>[https://elandroidelibre.elespanol.com/2017/04/peracabar-actualizacion-los-google-pixel-yá-fecha.html La última actualización de los Google Pixel yá tien fecha]</ref> Estos terminales nun inclúin la posibilidá d'ampliar l'almacenamientu vía [[microSD]], viniendo en versiones de 64 y 128 Gb. Adicionalmente la batería nun ye extraíble, polo que nun ye posible reemplazala si fóliase o estropia, ademas de que s'atoparon dellos problemes con estos dispositivos como los sos '''micrófonos infuncionales''' atopaos en dellos dispositivos.<ref>{{Cita web|url=http://computerhoy.com/fichas/google-pixel-xl|títulu=Google Pixel XL|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2016|autor=ComputerHoy|idioma=castellanu}}</ref><ref>[https://andro4all.com/2017/03/problemes-microfono-vuelven-google-pixel Los problemes rellacionaos col micrófonu vuelven a los Google Pixel]</ref> == Pixel 1ra generación == Google anunció la primer xeneración de teléfonos intelixentes Pixel (Pixel y Pixel XL), el 4 d'ochobre de 2016 mientres l'eventu #MadeByGoogle.<ref>{{Cita noticia|títulu=Pixel 'phone by Google' announced|url=https://www.theverge.com/2016/10/4/13161028/google-phone-announced-pixel-xl-price-release-date-specs|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=The Verge}}</ref> Orixinalmente executó [[Android Nougat|Android 7.1 Nougat]] . Google enfatizó la cámara nos dos teléfonos, que se clasificó como la meyor cámara de smartphone en DxOMarkMobile con 89 puntos hasta qu'[[HTC Corporation|HTC]] llanzó l'O11, que llogró 90 puntos. Esto debe principalmente a optimizaciones de software como [[Imáxenes d'altu rangu dinámicu|HDR]] +. Los teléfonos Pixel tamién inclúin almacenamientu na nube ilimitáu pa imáxenes en Google Semeyes<ref>{{Cita noticia|títulu=Google is giving free, unlimited orixinal-quality photo and video backups with the Pixel phones|url=https://www.theverge.com/2016/10/4/13163338/google-is-giving-free-unlimited-orixinal-quality-photo-and-videu|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=The Verge}}</ref> y un xestor d'arranque desbloqueable.<ref>{{Cita noticia|títulu=It's Official: Pixel Phones from the Google Store Will Be Rootable with Unlockable Bootloaders|url=https://android.gadgethacks.com/news/its-official-pixel-phones-from-google-store-will-be-rootable-with-unlockable-bootloaders-0174285/|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=WonderHowTo|idioma=en}}</ref> === Pixel 1 === * Dimensiones - 16.5 mm d'anchu, 143.8 mm d'altu y 7.3 mm de grosez nel so perfil, ente que'l so pesu ye de 143 g. * Pantalla - Tamañu de 5&nbsp;[[pulgada|pulgaes]] y cuenta con una [[resolución]] de 1920x1080. * Procesador - [[Qualcomm]] [[Snapdragon]] 821 de 4&nbsp;[[Nucleu (informática)|nucleu]]s y con una velocidá de reló de 2.15 <GHz. * Software - Versión 7.1 d'[[Android]]. * Cámara - Resolución de 12.3&nbsp;[[Megapíxels|megapíxeles]] y frontal de 8 megapíxeles. Cuenta con [[Flax (fotografía)|Flax LED Dual]] y puede grabar videu UHD [[Resolución 4K|4K]]. * Batería - Capacidá de 2770 mAh. === Pixel 1 XL === * Dimensiones - 75.7 mm d'anchu, 154.7 mm d'altu y 7.3 mm de grosez nel so perfil, ente que'l so pesu ye de 168 g. * Pantalla - Tamañu de 5.5&nbsp;[[pulgada|pulgaes]] y cuenta con una [[resolución]] de 2560x1440. * Procesador - [[Qualcomm]] [[Snapdragon]] 821 de 4&nbsp;[[Nucleu (informática)|nucleu]]s y con una velocidá de reló de 2.15 <[[Gigahercio|GHz]]. * Software - Versión 7.1 d'[[Android]]. * Cámara - Resolución de 12.3&nbsp;[[Megapíxels|megapíxeles]] y frontal de 8 megapíxeles. Cuenta con [[Flax (fotografía)|Flax LED Dual]] y puede grabar videu UHD [[Resolución 4K|4K]]. * Batería - Capacidá de 3450 mAh. == Pixel 2ª xeneración == Pixel 2 y Pixel 2 XL son teléfonos intelixentes Android diseñaos, desenvueltos y comercializaos por [[Google]] . Anunciar mientres un eventu de Google'l 4 d'ochobre de 2017, como los socesores de Pixel y Pixel XL . Fueron llanzaos el 19 d'ochobre de 2017 y sirven como'l segundu conxuntu de teléfonos intelixentes na llinia de hardware de Google Pixel. Google Pixel 2 y Pixel 2 XL viéndense anguaño nos [[Estaos Xuníos]] por [[Verizon Communications|Verizon]] y Project Fi. === Carauterístiques === * Pantalla: pantalla AMOLED de 5.0" con resolución de 1080 × 1920 píxeles (Pixel 2); pantalla OLED P de 6" con resolución de 1440 × 2880 píxeles (Pixel 2 XL); Dambes pantalles tienen Corning Gorilla Glass 5. * Procesador: Qualcomm Snapdragon 835. * Almacenamientu: 64 GB o 128 GB. * RAM: 4GB LPDDR4X. * Cámares: cámara trasera de 12.2 MP con lente f / 1.8, autofoco asistíu por láser DIR, estabilización óptica y electrónica d'imaxe; Cámara fronteru de 8MP con lente f / 2.4. * Batería: 2700 mAH (Pixel 2); 3520 mAH (Pixel 2 XL); dambos son non extraíbles y tienen carga rápida. * Materiales: diseñu de unibody d'aluminiu con revestimiento híbridu; IP67 agua y resistencia al polvu. * Colores: Just Black, Clearly White o Kinda Blue [ solo disponible al traviés de Verizon ] (Pixel 2); Namái negru o blancu y negru (Pixel 2 XL). == Tabletas == === Pixel C === Pixel C foi anunciáu por Google nun eventu'l 29 de setiembre de 2015,<ref>{{Cita noticia|títulu=Google unveils Android-based Pixel C tablet|url=https://www.theverge.com/2015/9/29/9415607/google-pixel-c-tablet-android-marshmallow|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=The Verge}}</ref> xunto colos teléfonos [[Nexus 5X]] y [[Nexus 6P]] (ente otros productos). El Píxel C inclúi un puertu [[USB Type-C|USB-C]] y un conector p'auriculares de 3,5 mm.<ref>{{Cita web|url=https://support.google.com/pixel/answer/6328677?hl=es|títulu=Pixel C specifications - Pixel Help|fechaaccesu=2017-12-05|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=support.google.com|editorial=|idioma=es}}</ref> El dispositivu opera con [[Android Marshmallow|Android 6.0.1 Marshmallow]] anque Google yá llanzó l'actualización d'[[Android Nougat|Android 7.0 Nougat]] para Pixel C, según dellos otros dispositivos, el 22 d'agostu de 2016.<ref>{{Cita noticia|títulu=Android 7.0 Nougat is rolling out to Nexus devices starting today|url=http://www.androidpolice.com/2016/08/22/android-7-0-nougat-rolling-nexus-devices-starting-today/|fecha=2016-08-22|fechaaccesu=2017-12-05|periódicu=Android Police|idioma=en-US}}</ref> ==== Carauterístiques ==== * Pantalla: pantalla de 10.2" con resolución de 2560 × 1800 píxeles. * Procesador: NVIDIA Tegra X1. * Almacenamientu: 32 o 64 GB RAM: 3 GB. * Cámares: cámara trasera de 8MP. * Cámara fronteru de 2MP. * Batería: 9000 mAH (non extraíble). == Ver tamién == * [[Google Assistant]] * [[Google Allo]] * [[Hangouts|Google Hangouts]] * [[Google Duo]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [https://madeby.google.com/phone/ Páxina oficial (Inglés)] {{Tradubot|Google Pixel}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Google]] [[Categoría:Android]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] p398bqrxub5qrdto5bs8ln68aik6qwl Android 0 97954 4501016 4494343 2026-06-21T02:24:41Z ~2026-36048-19 149863 https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501016 wikitext text/x-wiki {{Ficha de software}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == HangMoon == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web . https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == HangMoon == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == Usos y dispositivos == El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url=http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $100 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 [[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1 000 millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === Google Play === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA+ http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] ===HangMoon === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA +http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-900000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 900.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/950-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=950.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 1000 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> ==HangMoon== Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == HangMoon == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] * https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] 65h2xb5lpn2u1xzgeeugnher8ddf2jd 4501017 4501016 2026-06-21T02:26:25Z ~2026-36048-19 149863 /* HangMoon */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501017 wikitext text/x-wiki {{Ficha de software}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == HangMoon == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web . https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == HangMoon == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == HangMoon== El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url=http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $1000 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 [[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1 000 millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === Google Play === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA+ http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] ===HangMoon === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA +http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-900000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 900.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/950-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=950.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 1000 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> ==HangMoon== Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == HangMoon == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] * https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] mvkgvjqqly0d65jx7s7jxnffeituj88 4501018 4501017 2026-06-21T02:27:49Z ~2026-36048-19 149863 /* HangMoon */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501018 wikitext text/x-wiki {{Ficha de software}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == HangMoon == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web . https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == HangMoon == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == HangMoon== El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url=http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $1000 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 [[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1 000 millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === Google Play === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA+ http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] ===HangMoon === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA +http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-900000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 900.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/950-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=950.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 1000 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> ==HangMoon== Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == HangMoon == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == HangMoon== {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] * https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] 8fxw91co1s2e76e9luj68it6q363rl2 4501019 4501018 2026-06-21T02:28:27Z ~2026-36048-19 149863 /* https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501019 wikitext text/x-wiki {{Ficha de software}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == HangMoon == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web . https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == HangMoon == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == HangMoon== El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url=http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $1000 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 [[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1 000 millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA+ http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] ===HangMoon === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA +http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-900000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 900.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/950-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=950.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 1000 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> ==HangMoon== Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == HangMoon == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == HangMoon== {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] * https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] gwx6po6dblwoq9mie2j8rb0yr8qbihj 4501021 4501019 2026-06-21T02:32:02Z ~2026-36048-19 149863 /* https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501021 wikitext text/x-wiki {{Ficha de software}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == HangMoon == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web . https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == HangMoon == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == HangMoon== El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url=http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $1000 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 [[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1 000 millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA+ http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] ===HangMoon === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=_bGTe2M8bu2K6EFA +http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-900000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 900.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/950-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=950.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 1000 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> ==HangMoon== Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == HangMoon == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == HangMoon== {{llistaref|2}} == https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] * https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] a86hv0og83ip9ylkriit8rv1kot98zw 4501029 4501021 2026-06-21T03:55:02Z Yushu-kasai 149866 Reverted 5 edits by [[Special:Contributions/~2026-36048-19|~2026-36048-19]] ([[User talk:~2026-36048-19|talk]]) to last revision by Limotecariu (TwinkleGlobal) 4501029 wikitext text/x-wiki {{Ficha de software}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == Arquiteutura == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == Versiones == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == Usos y dispositivos == El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url=http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $100 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 [[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1 000 millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === Google Play === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] === Tipografía === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-700000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 700.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/550-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=550.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 100 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> == Demanda de Oracle == Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == Ver tamién == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] sxkox18sgphtr0hmjwrk04702hfc4yz 4501034 4501029 2026-06-21T04:39:59Z ~2026-36192-85 149868 /* https://youtube.com/@h2oremix88?si=yuCLrON-Sky_WFOA */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=yuCLrON-Sky_WFOA 4501034 wikitext text/x-wiki {{Ficha de software}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == Arquiteutura == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == Versiones == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == https://youtube.com/@h2oremix88?si=yuCLrON-Sky_WFOA == El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=yuCLrON-Sky_WFOA// http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $100 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 $2[[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1000$millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === Google Play === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] === Tipografía === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-700000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 700.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/550-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=550.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 100 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> == Demanda de Oracle == Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == Ver tamién == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] tnpnwxo0wswglghrcdgkmiwgtynrelo 4501035 4501034 2026-06-21T04:41:25Z ~2026-36192-85 149868 /* */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=yuCLrON-Sky_WFOA 4501035 wikitext text/x-wiki {{ https://youtube.com/@h2oremix88?si=yuCLrON-Sky_WFOA}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == Arquiteutura == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == Versiones == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == https://youtube.com/@h2oremix88?si=yuCLrON-Sky_WFOA == El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url= https://youtube.com/@h2oremix88?si=yuCLrON-Sky_WFOA// http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $100 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 $2[[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1000$millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === Google Play === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] === Tipografía === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-700000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 700.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/550-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=550.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 100 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> == Demanda de Oracle == Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == Ver tamién == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] 1din1kmqe3ksn9m75a2i8awectrpxpz 4501038 4501035 2026-06-21T05:06:41Z Limotecariu 735 Undid 2 revisions from [[Special:Diff/4501034|4501034]] until [[Special:Diff/4501035|4501035]] 4501038 wikitext text/x-wiki {{Ficha de software}} '''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[nucleu Linux]]. Foi diseñáu principalmente pa [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién pa [[reló intelixente|relós intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y automóviles. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivu=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivu=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en ochobre de 2008.<ref>{{Cita web |títulu=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSMArena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos d'Android vienden más que les ventes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivu=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |títulu=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |títulu=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|axencies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Ventes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitiuweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref> La versión básica d'Android ye conocida como Android Open Source Project (AOSP).<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1731867-la-union-europea-quier-saber-mas-sobre-los alcuerdos-de-google-y-los fabricantes-de-smartphones?sitiu=desktop |títulu=Los alcuerdos ente Google y los fabricantes |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2014 }}</ref> El 25 de xunu de 2014 na Conferencia de Desarrolladores [[Google I/O]], [[Google]] amosó una evolución de la marca Android, col fin d'unificar tanto'l ''[[hardware]]'' como'l ''[[software]]'' y ampliar mercaos. El 17 de mayu de 2017, presentóse '''Android Go'''. Una versión más llixera del sistema operativu p'ayudar a que la metá del mundu ensin smartphone consiga unu en menos de cinco años. Inclúi versiones especiales de les sos aplicaciones onde'l consumu de datos amenorgar al máximu. == Historia == [[Ficheru:Android logo (2007-2014).svg|thumb|350x350px|Logotipu d'Android (2007-2014).|izquierda]]N'ochobre de 2003, na llocalidá de [[Palo Alto]], [[Andy Rubin]], Rich Miner, Chris White y Nick Sears fundan [[Android Inc.]] coles mires de desenvolver un sistema operativu pa móviles basáu en [[Linux]]. En xunetu de 2005, la multinacional [[Google]] compra Android Inc. El 5 de payares de 2007 créase la [[Open Handset Alliance]], un conglomeráu de fabricantes y desarrolladores de hardware, software y operadores de serviciu.<ref name="AndroidAnnouncement"/> El mesmu día anúnciase la primer versión del [[sistema operativu]]: Android 1.0 Apple Pie. Los terminales con Android nun taríen disponibles hasta l'añu 2008.<ref>{{Cita web|url=http://www.malavida.com/es/analisis/la-historia-de-android|títulu=La historia d'Android|editorial=malavida.com|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015}}</ref> Les unidaes vendíes de teléfonos intelixentes con Android allugar nel primer puestu nos [[Estaos Xuníos]], nel segundu y tercer trimestres de [[2010]],<ref name="news.cnet.com">{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-1035_3-20012627-94.html |títulu= Android hits top spot in U.S. smartphone market |fecha=4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url= http://ca.reuters.com/article/businessNews/idCATRE6734HB20100804 |títulu= Google's Android leads U.S. smartphones |autor= Gabriel Madway |fecha= 4 d'agostu de 2010 |fechaaccesu= 4 d'agostu de 2010 |obra= Reuters |archiveurl= https://web.archive.org/web/20180115185304/https://ca.reuters.com/article/businessnews/idcatre6734hb20100804 |archivedate= 2018-01-15 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://blog.nielsen.com/nielsenwire/online_mobile/android-most-popular-operating-system-in-o-s-among-recent-smartphone-buyers/ |títulu= Android Most Popular Operating System in U.S. Among Recent Smartphone Buyers &#124; Nielsen Wire |editorial= Blogue.nielsen.com |fecha=5 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> con una cuota de mercáu de 43.6 % nel tercer trimestre.<ref>{{Cita web |url=http://www.mercurynews.com/top-stories/ci_16493024?nclick_check=1 |títulu=Google's Android software dominates U.S. smartphone market |editorial=Mercurynews.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> A escala mundial algamó una cuota de mercáu del 50.9 % mientres el cuartu trimestre de 2011, más del doble que'l segundu sistema operativu (iOS d'Apple, Inc.) Tien una gran comunidá de desarrolladores creando aplicaciones pa estender la funcionalidad de los dispositivos. A la fecha, llegóse yá al 1 000 000 d'aplicaciones disponibles pa la tienda d'aplicaciones oficial d'Android: [[Android Market|Google Play]], ensin tener en cuenta aplicaciones d'otres tiendes non oficiales p'Android como la tienda d'aplicaciones [[Samsung Apps]] de [[Samsung]], Slideme de [[Java]] y [[Amazon Appstore]] .<ref>{{cita noticia |url= http://www.xatakandroid.com/mercáu/android-market-devasa-les-250000-aplicaciones |títulu= Android Markey devasa les 250.0000 aplicaciones |fecha= 14 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2010 }}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.pcmag.com/article2/0,2817,2366624,00.asp |títulu= Extraponlating the Apple-Android Showdown: Who's Right? |editorial= pcmag.com |autor= David Murphy |fechaaccesu=24 d'agostu de 2010}}</ref> [[Android Market|Google Play]] ye la tienda d'aplicaciones en llinia alministrada por Google, anque esiste la posibilidá de llograr software externamente. La tienda [[F-Droid]] ye dafechu de códigu abiertu según les sos aplicaciones, una alternativa al software privativu. Los programes tán escritos nel [[llinguaxe de programación]] [[Java (llinguaxe de programación)|Java]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.news.com/8301-13580_3-9815495-39.html |títulu= Google's Android parts ways with Java industry group |obra= [[CNET News]] |nome= Stephen |apellíu= Shankland |fecha=12 de payares de 2007}}</ref> Sicasí, nun ye un sistema operativu llibre de [[malware]], anque la mayoría d'ello ye descargáu de sitios de terceros.<ref>{{cita noticia |url= http://www.securitybydefault.com/2011/02/evolucion-del-malware-en-dispositivos.html |títulu= Evolución del malware en dispositivos Android |obra= securitybydefault.com |nome= Sebastián |apellíu= Guerrero |fecha=28 de febreru de 2011 |fechaaccesu=27 d'abril de 2011}}</ref> L'anunciu del sistema Android realizóse'l 5 de payares de 2007 xunto cola creación de la [[Open Handset Alliance]], un consorciu de 78 compañíes de hardware, software y telecomunicaciones dedicaes al desarrollu d'estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref>{{cita noticia |url= http://phandroid.com/2008/12/10/sony-ericsson-htc-androids-set-for-summer-2009/ |títulu= Sony Ericsson, HTC Androids Set For Summer 2009 |obra= Android Phone Fans |nome= Rob |apellíu= Jackson |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Google lliberó la mayoría del códigu d'Android so la [[llicencia de software|llicencia]] [[Apache License|Apache]], una llicencia [[software llibre|llibre]] y de [[códigu abiertu]].<ref name="AndroidOverview">{{Cita web |url= http://www.openhandsetalliance.com/android_overview.html |editorial= Open Handset Alliance |fechaaccesu=23 de setiembre de 2008 |títulu= Android Overview}}</ref> La estructura del sistema operativu Android componer d'aplicaciones que s'executen nun [[framework]] Java d'aplicaciones empobinaes a oxetos sobre'l nucleu de les [[biblioteca (informática)|biblioteques]] de Java nuna máquina virtual [[Dalvik]] con [[compilación en tiempu d'execución]] hasta la versión 5.0, depués cambéu a la redolada [[Android Runtime (ART)]]. Les biblioteques escrites en [[C (llinguaxe de programación)|llinguaxe C]] inclúin un alministrador d'[[Interfaz gráfica d'usuariu|interfaz gráfica]] (''surface manager''), un framework [[OpenCore]], una [[base de datos]] relacional [[SQLite]], una Interfaz de programación d'[[aplicaciones|API]] gráfica [[OpenGL|OpenGL ES 2.0 3D]], un motor de renderizado [[WebKit]], un motor gráficu [[SGL]], [[Transport Layer Security|SSL]] y una [[biblioteca estándar de C]] [[Bionic (software)|Bionic]]. El sistema operativu ta compuestu por 12 millones de llinies de códigu, incluyendo 3 millones de llinies de [[Estensible Markup Language|XML]], 2.8 millones de llinies de llinguaxe C, 2.1 millones de llinies de Java y 1.75 millones de llinies de [[C++]]. === Reemplazu de Dalvik por ART === Hasta la versión 4.4.4 Android utiliza Dalvik como máquina virtual cola compilación [[Métodu xustu a tiempu|xusto a tiempu]] (JIT) pa executar Dalvik ''dex-code'' (Dalvik ejecutable), que ye una traducción de Java ''bytecode''. Siguiendo'l principiu JIT, amás de la interpretación de la mayoría del códigu de l'aplicación, Dalvik realiza la compilación y execución nativa de segmentos de códigu escoyíos que s'executen con frecuencia (''buelgues'') cada vez que s'empecipia una aplicación. Android 4.4 introdució'l ART (Android Runtime) como una nueva redolada d'execución, que compila el Java ''bytecode'' mientres la instalación d'una aplicación. Convertir na única opción en tiempu d'execución na versión 5.0.<ref name="ART">{{Cita web |apellíos1=- |nome1=ART |títulu=ART |url=http://www.androidpolice.com/2013/11/06/meet-art-part-1-the-new-super-fast-android-runtime-google-has-been-working-on-in-secret-for-over-2-years-debúes-in-kitkat/ |obra=- |editorial=- |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=7 de xunu de 2016 }}</ref> [[Ficheru:HTC Android T-Mobile G1.jpg|miniaturadeimagen|280x280px|[[HTC Dream]] o [[T-Mobile G1]], el primer dispositivu llanzáu comercialmente con Android ([[2008]]).]] === Etimoloxía === Tanto'l nome ''Android'' ([[androide]] n'español) como [[Nexus One]] faen alusión a la novela de [[Philip K. Dick]] ''[[¿Suañen los androides con oveyes llétriques?]]'', que darréu foi afecha al cine como ''[[Blade Runner]]''. Tanto'l llibru como la película centrar nun grupu d'androides llamaos ''replicantes'' del modelu Nexus 6.<ref>{{Cita web |url= http://bits.blogs.nytimes.com/2009/12/15/is-the-google-phone-an-unauthorized-replicant/ |títulu= Is the Google Phone an Unauthorized Replicant? - Bits Blogue - NYTimes.com}}</ref> El logotipu ye'l robot Andy. === Alquisición per parte de Google === En xunetu de 2005, Google adquirió Android Inc., una pequeña compañía de Palo Alto, California fundada en 2003.<ref name="AndroidInc"/> Ente los cofundadores d'Android que se fueron a trabayar a Google tán [[Andy Rubin]] (cofundador de Danger),<ref name="AndyRubin">{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/11/04/technology/04google.html?_r=2&hp=&pagewanted=all |títulu=I, Robot: The Man Behind the Google Phone |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2008 |apellíu=Markoff |nome=John |fecha=4 de payares de 2007 |editorial=New York Times}}</ref> [[Rich Miner]] (cofundador de Wildfire Communications, Inc.),<ref>{{cita noticia |url=http://www.boston.com/business/technology/articles/2007/09/02/introducing_the_google_phone/ |títulu=Introducing the Google Phone |nome=Scott |apellíu=Kirsner |fechaaccesu=24 d'ochobre de 2008 |obra=[[The Boston Globe]] |fecha=2 de setiembre de 2007}}</ref> [[Nick Sears]] (dalguna vegada VP en [[T-Mobile]]),<ref name="Nick">{{Cita noticia |url=http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |títulu=T-Mobile Brings Unlimited Multiplayer Gaming to US Market with First Launch of Nokia N-Gage Game Deck |fechaaccesu=5 d'abril de 2009 |fecha=23 de setiembre de 2003 |editorial=Nokia |urlarchivu=http://arquivo.pt/wayback/20090710001107/http://www.nokia.com/A4136002?newsid=918410 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2009 }}</ref> y Chris White (quien encabezó'l diseñu y el desarrollu de la interfaz en WebTV).<ref>{{cita noticia |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaaccesu=23 d'abril de 2009 |títulu=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |obra=[[BusinessWeek]] |nome=Ben |apellíu=Elgin |fecha=17 d'agostu de 2005}}</ref> Entós daquella, poco se sabía de les funciones d'Android Inc. fuera de que desenvolvíen software pa teléfonos móviles.<ref name="AndroidInc"/> Esto dio pie a rumores de que Google taba entamando entrar nel mercáu de los teléfonos móviles. En Google, l'equipu lideráu por Rubin desenvolvió una plataforma pa dispositivos móviles basada nel [[nucleu Linux]] que foi promocionáu a fabricantes de dispositivos y operadores cola promesa d'aprovir un sistema flexible y actualizable. Informóse que Google alliniara yá una serie de fabricantes de hardware y software y señaló a los operadores que taba abiertu a diversos graos de cooperación pela so parte.<ref name="EngadgetMobileOS">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2007/08/28/google-is-working-on-a-mobile-os-and-its-due-out-shortly/ |títulu=Google is working on a mobile OS, and it's due out shortly |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Block |nome=Ryan |fecha=28 d'agostu de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web |url=http://online.wsj.com/article_email/SB118602176520985718-lMyQjAxMDE3ODA2MjAwMjIxWj.html |títulu=Google Pushes Tailored Phones To Win Lucrative Ad Market |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu1=Sharma |nome1=Amol |nome2=Kevin J. |apellíu2=Delaney |fecha=2 d'agostu de 2007 |obra=[[The Wall Street Journal]]}}</ref><ref name="DT">{{Cita web |url=http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |títulu=Google admits to mobile phone plan |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |fecha=20 de marzu de 2007 |obra=direuttraffic.org |editorial=Google News |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012234409/http://www.direuttraffic.org/OnlineNews/Google_admits_to_mobile_phone_plan_18094880.html |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> La especulación sobre que'l sistema Android de Google entraría nel mercáu de la telefonía móvil amontar n'avientu de 2006.<ref name="McKay">{{cita noticia |apellíu=McKay |nome=Martha |fecha=21 d'avientu de 2006 |títulu=Can iPhone become your phone?; Linksys introduces versatile line for cordless service |obra=[[The Record (Bergen County)|The Record]] |páxina=L9|cita=And don't hold your breath, but the same cell phone-obsessed tech watchers say it won't be long before Google jumps headfirst into the phone biz. Phone, anyone?}}</ref> Reportes de BBC y The Wall Street Journal señalaron que Google quería los sos servicios de busca y aplicaciones en teléfonos móviles y taba bien empeñáu nello. Medios impresos y en llinia llueu reportaron que Google taba desenvolviendo un teléfonu cola so marca.<ref name="LIgPhone">{{Cita web |url=http://www.linuxinsider.com/rsstory/59115.html |títulu=Blogosphere Aflutter With Linux-Based phone Rumors |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Ackerman |nome=Elise |fecha=30 d'agostu de 2007 |obra=Linux Insider |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011233054/http://linuxinsider.com/rsstory/59115.html |fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007 }}</ref> En setiembre de 2007, «InformationWeek» espublizó un estudiu de Evalueserve que reportaba que Google solicitara diverses patentes nel área de la telefonía móvil.<ref name="IWpatents">{{cita noticia |url=http://www.informationweek.com/news/showArticle.jhtml?articleID=201807587&cid=nl_IWK_daily |títulu=Google's Secret Patent Portfolio Predicts gPhone |fechaaccesu=6 de payares de 2007 |apellíu=Claburn |nome=Thomas |fecha=19 de setiembre de 2007 |obra=[[InformationWeek]]}}</ref><ref name="MNpatents">{{Cita web |url=http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/ |títulu=Google's Strong Mobile-Related Patent Portfolio |fechaaccesu=7 de payares de 2007 |apellíu=Pearce |nome=James Quintana |fecha=20 de setiembre de 2007 |obra=mocoNews.net |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.moconews.net/entry/419-googles-strong-mobile-related-patent-portfolio/|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref> === Open Handset Alliance === El 5 de payares de 2007 la Open Handset Alliance, un consorciu de delles compañíes ente les que tán [[Texas Instruments]], [[Broadcom Corporation]], [[Nvidia]], [[Qualcomm]], [[Samsung Electronics]], [[Sprint Nextel]], [[Intel Corporation|Intel]], [[LG]], [[Marvell Technology Group]], [[Motorola]], y [[T-Mobile]]; estrenar col fin de desenvolver estándares abiertos pa dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement"/> Xunto cola formación de la Open Handset Alliance, la OHA estrenó'l so primer productu, Android, una plataforma pa dispositivos móviles construyida sobre la versión 2.6 de Linux. El 9 d'avientu de 2008, anuncióse que 15 nuevos miembros xunir al proyeutu Android, incluyendo [[PacketVideo]], [[ARM Holdings]], [[Atheros Communications]], [[Asustek]], [[Garmin]], [[Softbank]], [[Sony Ericsson]], [[Huawei]], [[Toshiba]], [[Vodafone]] y [[ZTE]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.reuters.com/article/newsOne/idUSN0928595620081210 |títulu=CORRECTED&nbsp;— UPDATE 2-More mobile phone makers back Google's Android |apellíu=Martínez |nome=Jennifer |obra=[[Reuters]] |editorial=[[Thomson Reuters]] |fecha=10 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/the_thread/techbeat/archives/2008/12/googles_android_2.html |títulu=Google's Android Gains More Powerful Followers |apellíu=Kharif |nome=Olga |obra=[[BusinessWeek]] |editorial=[[McGraw-Hill]] |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2008}}</ref> El [[24 de febreru]] de [[2014]], [[Nokia]] presentó los sos [[Smartphone|teléfonos intelixentes]] corriendo Android 4.1 Jelly Bean (anque corriendo una versión propia, tomando la base de AOSP). Trátase de los Nokia X, X+ y XL. [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|miniaturadeimagen|320x320px|[[Eric Schmidt]] , [[Andy Rubin]] y [[Hugo Barra]] , en conferencia de prensa 2012 p'anunciar tableta Nexus 7 de Google]] === Historial d'actualizaciones === {{AP|Historial de versiones d'Android|l1=Historial de versiones d'Android}} Android vio numberoses actualizaciones dende la so lliberación inicial. Estes actualizaciones al sistema operativu base típicamente igüen fallos y amiesten nueves funciones. Xeneralmente cada actualización del sistema operativu Android ye desenvuelta so un nome en códigu d'un elementu rellacionáu con dulces n'orde alfabéticu. La repitida apaición de nueves versiones que, en munchos casos, nun lleguen a funcionar correutamente nel hardware diseñáu pa versiones previes, faen que Android seya consideráu unu de los elementos promotores de la [[obsolescencia programada]]. Android foi criticáu munches vegaes pola fragmentación que sufren los sos terminales al nun ser soportáu con actualizaciones constantes polos distintos fabricantes. Creyóse qu'esta situación camudaría tres un anunciu de Google nel que comunicó que los fabricantes van comprometer a aplicar actualizaciones siquier 18 meses dende la so salida al mercáu, pero esto a la fin nunca se concretó y el proyeutu atayóse.<ref>{{Obra citada |títulu=Google's Android Update Alliance Is Already Dead |autor=Jamie Lendino |editorial=pcmag.com |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de xineru de 2012}}</ref> Google anguaño intenta enmendar el problema cola so plataforma actualizable Servicios de Google Play (que funciona en Android 2.2 y posteriores), dixebrando toles aplicaciones posibles del sistema (como Maps, el tecláu, YouTube, Drive, ya inclusive la mesma Play Store) pa poder actualizales de manera independiente, ya incluyendo la menor cantidá posible de novedaes nes nueves versiones d'Android.<ref>{{Cita web |url= http://arstechnica.com/gadgets/2013/09/balky-carriers-and-slow-oems-step-aside-google-is-defragging-android/ |títulu= Balky carriers and slow OEMs step aside Google is defragging Android |editorial= Ars Technica.com |fecha=2 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2014}}</ref> == Carauterístiques == Carauterístiques y especificaciones actuales:<ref name="WhatIsAndroid">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/basics/what-is-android.html |títulu=What is Android? |fecha=21 de xunetu de 2009 |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref><ref name="EnSDK">{{cita noticia |url=http://www.engadget.com/2007/11/12/googles-android-os-early-look-sdk-now-available/ |títulu=Google's Android VOS early look SDK now available |fechaaccesu=12 de payares de 2007 |apellíu=Topolsky |nome=Joshua |fecha=12 de payares de 2007 |obra=[[Engadget]]}}</ref><ref name="mediaformats">{{Cita web |url=http://developer.android.com/guide/appendix/media-formats.html |títulu=Android Supported Media Formats |obra=Android Developers |fechaaccesu=1 de mayu de 2009}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto; text-align: left" |- style="text-align: left" ! Diseñu de dispositivu || La plataforma ye adaptable a pantalles de mayor resolución, VGA, biblioteca de gráficos 2D, biblioteca de gráficos 3D basada nes especificaciones de la OpenGL ES 2.0 y diseñu de teléfonos tradicionales. |- ! Almacenamientu | [[SQLite]], una base de datos llixera, que ye usada pa propósitos d'almacenamientu de datos. |- ! Conectividad || Android soporta les siguientes teunoloxíes de conectividad: [[GSM]]/[[EDGE]], [[IDEN]], [[Accesu múltiple por división de códigu|CDMA]], [[EV-DO]], [[UMTS]], [[Bluetooth]], [[Wi-Fi]], [[Long Term Evolution|LTE]], [[HSDPA]], [[HSPA+]], [[Near field communication|NFC]] y [[WiMAX]], GPRS, UMTS y HSDPA+. |- ! Mensaxería || [[Serviciu de mensaxes curtios|SMS]] y [[Sistema de mensaxería multimedia|MMS]] son formes de mensaxería, incluyendo mensaxería de testu, amás del serviciu de Firebase Cloud Messaging (FCM) siendo la nueva versión de Google Cloud Messaging (GCM) so la marca Firebase colos nuevos SDK pa realizar el desarrollu de mensaxería na nube muncho más senciellu. |- ! Navegador web || El navegador web incluyíu en Android ta basáu nel motor de renderizado de códigu abiertu [[WebKit]], empareyáu col motor JavaScript V8 de Google Chrome. El navegador por defectu de Ice Cream Sandwich llogra una puntuación de 100/100 nel test Acid3. |- ! Soporte de Java || Anque la mayoría de les aplicaciones tán escrites en Java, nun hai una [[máquina virtual Java]] na plataforma. El [[bytecode Java]] nun ye executáu, sinón que primero se compila nun ejecutable Dalvik y execútase na Máquina Virtual Dalvik, Dalvik ye una máquina virtual especializada, diseñada específicamente p'Android y optimizada pa dipositivos móviles que funcionen con batería y que tienen memoria y procesador llindaos. A partir de la versión 5.0, utilízase'l [[Android Runtime (ART)]]. El soporte pa J2PUEDE seme amestáu por aciu aplicaciones de terceros como'l J2ME MIDP Runner. |- ! Soporte multimedia || Android soporta los siguientes formatos multimedia: [[WebM]], [[H.263]], [[H.264]] (en [[3GP]] o [[MP4]]), [[MPEG-4 Part 2|MPEG-4 SP]], [[Compresión multi-tasa adaptativa|AMR]], [[AMR-WB]] (nun contenedor 3GP), [[Advanced Audio Coding|AAC]], [[HE-AAC]] (en contenedores MP4 o 3GP), [[MP3]], [[Musical Instrument Digital Interface|MIDI]], [[Vorbis|Ogg Vorbis]], [[WAV]], [[JPEG]], [[Portable Network Graphics|PNG]], [[Graphics Interchange Format|GIF]] y [[Windows bitmap|BMP]].<ref name="mediaformats" /> |- ! Soporte pa streaming || Streaming RTP/RTSP (3GPP PSS, ISMA), descarga progresiva d'HTML (HTML5 <videu> tag). Adobe Flash Streaming (RTMP) ye soportáu por aciu l'Adobe Flash Player. Entámase'l soporte de Microsoft Smooth Streaming col port de Silverlight a Android. Adobe Flash HTTP Dynamic Streaming va tar disponible por aciu una actualización d'Adobe Flash Player. |- ! Soporte pa hardware adicional || Android soporta cámares de semeyes, de videu, pantalles táctiles, GPS, acelerómetros, xiroscopios, magnetómetros, sensores de proximidá y de presión, sensores de lluz, gamepad, termómetru, aceleración por GPU 2D y 3D. |- ! Redolada de desarrollu || Inclúi un emulador de dispositivos, ferramientes pa depuración de memoria y analís del rendimientu del software. Primeramente la redolada de desarrollu integráu (IDE) utilizáu yera [[Eclipse (software)|Eclipse]] col plugin de Ferramientes de Desarrollu d'Android (ADT). Agora considérase como redolada oficial [[Android Studio]], descargable dende la páxina oficial de desarrolladores d'Android. |- ! Google Play ||[[Google Play]] ye un catálogu d'aplicaciones gratuites o de pagu nel que pueden ser descargaes ya instalaes en dispositivos Android ensin la necesidá d'un PC. |- ! Multi-táctil || Android tien soporte nativu pa pantalles capacitivas con soporte multitáctil que primeramente fixeron la so apaición en dispositivos como'l HTC Hero. La funcionalidad foi orixinalmente desactivada a nivel de kernel (posiblemente pa evitar infringir patentes d'otres compañíes).<ref>{{cita noticia |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-10161312-37.html |obra= [[CNET News]] |títulu= Report: Apple nixed Android's multitouch |fecha=11 de febreru de 2009 |nome= Steven |apellíu= Musil |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009}}</ref> Más tarde, Google publicó una actualización pal [[Nexus One]] y el [[Motorola Droid]] qu'activa'l soporte multitáctil de forma nativa.<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/02/02/nexus-one-gets-a-software-update-enables-multitouch/ |títulu= Nexus One gets a software update, enables multitouch |obra= [[Engadget]] |nome= Chris |apellíu= Ziegler |fecha=2 de febreru de 2010 |fechaaccesu=2 de febreru de 2010}}</ref> |- ! Bluetooth || El soporte pa A2DF y AVRCP foi amestáu na versión 1.5;<ref name="cupcake-highlights">{{Cita web |fecha=abril de 2009 |url=http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |títulu=Android 1.5 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=3 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090901200518/http://developer.android.com/sdk/android-1.5-highlights.html |fechaarchivu=2009-09-01 }}</ref> la unviada de ficheros (OPP) y la esploración del direutoriu telefónicu fueron amestaos na versión 2.0;<ref name="eclair-highlights">{{Cita web |url= http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |títulu= Android 2.0 Platform Highlights |obra= Android Developers |fechaaccesu= 27 d'ochobre de 2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091029032030/http://developer.android.com/sdk/android-2.0-highlights.html |fechaarchivu= 2009-10-29 }}</ref> y el marcáu por voz xunto cola unviada de contactos ente teléfonos dir na versión 2.2. Los cambeos incluyeron:<ref name="froyo-highlights">{{Cita web |fecha=20 de mayu de 2010 |url=http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |títulu=Android 2.2 Platform Highlights |obra=Android Developers |fechaaccesu=23 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523002711/http://developer.android.com/sdk/android-2.2-highlights.html |fechaarchivu=23 de mayu de 2010 }}</ref> |- ! Videollamada || Android soporta videollamada al traviés de [[Hangouts]] (antiguu [[Google Talk]]) dende la so versión HoneyComb. |- ! Multitarea || Multitarea real d'aplicaciones ta disponible, esto ye, les aplicaciones que nun tean executándose en primer planu reciben ciclos de reló. |- ! Carauterístiques basaes en voz || La busca en Google al traviés de voz ta disponible como "Entrada de Busca" dende la versión inicial del sistema.<ref>{{Cita web |url = http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |títulu = Speech Input for Google Search |obra = Android Developers |fechaaccesu = 3 de payares de 2010 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101112141941/http://developer.android.com/resources/articles/speech-input.html |fechaarchivu = 12 de payares de 2010 }}</ref> |- ! Tethering || Android soporta tethering, que dexa al teléfonu ser usáu como un puntu d'accesu alámbrico o inalámbricu (tolos teléfonos dende la versión 2.2, non oficial en teléfonos con versión 1.6 o inferiores por aciu aplicaciones disponibles en [[Google Play]] (por casu PdaNet). Pa dexar a un PC usar la conexón de datos del móvil Android podría riquir la instalación de software adicional.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/190265/use_your_android_phone_as_a_wireless_modem.html |títulu=Use Your Android Phone as a Wireless Modem |editorial=PCWorld |autor=JR Raphael |fecha=6 de mayu de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2010}}</ref> |} == Arquiteutura == [[Ficheru:Android-System-Architecture.svg|450x450px|thumb|right|Arquiteutura del sistema Android]] Los componentes principales del sistema operativu d'Android (cada seición describir en detalle): * '''Aplicaciones''': les aplicaciones base inclúin un veceru de [[corréu electrónicu]], programa de [[serviciu de mensaxes curtios|SMS]], calendariu, mapes, navegador, contactos y otros. Toles aplicaciones tán escrites en llinguaxe de programación Java. * '''Marcu de trabayu d'aplicaciones''': los desarrolladores tienen accesu completu a los mesmes API del [[Framework|redolada de trabayu]] usaos poles aplicaciones base. L'arquiteutura ta diseñada pa simplificar la reutilización de componentes; cualquier aplicación puede publicar les sos capacidaes y cualesquier otra aplicación puede depués faer usu d'eses capacidaes (suxetu a regles de seguridá del ''framework''). Este mesmu mecanismu dexa que los componentes sían reemplazaos pol usuariu. * '''Biblioteques''': Android inclúi un conxuntu de biblioteques de [[llinguaxe de programación C|C]]/[[C++]] usaes por dellos componentes del sistema. Estes carauterístiques esponer a los desarrolladores al traviés del marcu de trabayu d'aplicaciones d'Android. Dalgunes son: System C library (implementación biblioteca C estándar), biblioteques de medios, biblioteques de gráficos, 3D y SQLite, ente otres. * '''Runtime d'Android''': Android inclúi un set de biblioteques base qu'apurren la mayor parte de les funciones disponibles nes biblioteques base del llinguaxe Java. Cada aplicación Android cuerre'l so propiu procesu, cola so propia instancia de la máquina virtual Dalvik. Dalvik foi escritu de forma que un dispositivu puede correr múltiples máquines virtuales de forma eficiente. Dalvik executaba hasta la versión 5.0 archivos nel formatu de ejecutable Dalvik (.dex), que ta optimizáu pa memoria mínima. La Máquina Virtual ta basada en rexistros y cuerre clases compiladas pol compilador de Java que fueron tresformaes al formatu.dex pola ferramienta incluyida ''dx''. Dende la versión 5.0 utiliza'l ART, que compila totalmente al momentu d'instalación de l'aplicación. * '''Nucleu Linux''': Android depende de [[Linux (nucleu)|Linux]] pa los servicios base del sistema como seguridá, xestión de memoria, xestión de procesos, pila de rede y modelu de controladores. El [[nucleu (informática)|nucleu]] tamién actúa como una capa d'astracción ente'l hardware y el restu de la pila de software. == Seguridá, privacidá y vixilancia == [[Ficheru:Android 4.4.2.png|thumb|right|409x409px|Pantalla d'Android 4.4.2 KitKat.]] Según un estudiu de [[Symantec]] de 2013,<ref>{{Cita web |títulu=Android ye más seguru que iOS, pero ye muncho más atacáu según Symantec |url=http://www.elandroidelibre.com/2013/07/android-tien-menos-vulnerabilidaes-que-ios-pero-ye-mas-atacáu-por-malware.html |fecha=16 d'abril de 2013 }}</ref> demuestra qu'en comparanza con [[iOS]], Android ye un sistema explícitamente menos vulnerable. L'estudiu en cuestión fala de 13 vulnerabilidaes graves pa Android y 387 vulnerabilidaes graves pa iOS. L'estudiu tamién fala de los ataques en dambes plataformes, nesti casu Android quedar con 113 ataques nuevos en 2012 a diferencia de iOS que se queda en 1 solu ataque. Inclusive asina Google y Apple empéñense cada vez más en faer los sos [[sistema operativu|sistemes operativos]] más seguros incorporando más seguridá tantu nos sos sistemes operativos como nos sos mercaos oficiales. Afayáronse ciertos comportamientos en dellos dispositivos que llinden la privacidá de los usuarios, de manera similar a [[IPhone#Restricciones|iPhone]], pero asocede al activar la opción ''Usar redes inalámbriques'' nel menú ''Allugamientu y seguridá'', avisando que se van guardar estos datos, y borrar al desactivar esta opción, pos s'usen como una [[Caché web|caxé]] y non como un [[Log (informática)|rexistru]] tal como fai iPhone.<ref>{{cita noticia |nome=Juan Carlos |apellíu=González |títulu=Android tamién almacena datos de la llocalización del usuariu |url=http://www.xatakandroid.com/moviles-android/android-tambien-almacena-datos-de-la-localizacion-del usuariu |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> {{VT|Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)}} Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia d'Estaos Xuníos y britániques, l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer cuasi tola información del teléfonu como SMS, Xeolllocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés d'[[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos rellaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref> Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los americanos».<ref name="angrybirdsatgchq" /> == Versiones == {{AP|Historial de versiones d'Android}} Les versiones d'Android reciben, n'inglés, el nome de distintos postres o duces. En cada versión el postre o dulce escoyíu empieza por una lletra distinta, conforme a un orde alfabéticu: [[Ficheru:Screenshot Android 7.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android 7.1|Android 7.0]]]] {| class="wikitable sortable" |- ! Lletra !! Nome !! Versión !! Traducción |- | A || [[Historial de versiones d'Android#Android 1.0 Apple Pie|Apple Pie]]|| 1.0 || [[Tarta de mazana]] |- | B|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.1 Banana Bread|Banana Bread]]|| 1.1 || [[Pan de banana|Pan de plátanu]] |- | C|| [[Android Cupcake|Cupcake]]|| 1.5 || [[Cupcake]] |- | D|| [[Historial de versiones d'Android#Android 1.6 Donut|Donut]]|| 1.6 || [[Rosquía]] o [[dónut]] |- | Y|| [[Android Eclair|Éclair]]|| 2.0 / 2.1|| [[Pepito]] o rescamplu |- | F|| [[Historial de versiones d'Android#Android 2.2.x Froyo|Froyo]]|| 2.2 || [[Yogur xelao]] |- | G|| [[Android Gingerbread|Gingerbread]] || 2.3 || [[Pan de jengibre]] |- | H|| [[Android Honeycomb|Honeycomb]] || 3.0 / 3.1 / 3.2 || [[Setu]] |- | I|| [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]]|| 4.0 || [[Sándwich de xeláu]] |- | J|| [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]]|| 4.1 / 4.2 / 4.3|| [[Pastilla de goma|Gominola]] o [[pastilla de goma]] |- | K|| [[Android KitKat|KitKat]]|| 4.4 || [[Kit Kat]] |- | L|| [[Android Lollipop|Lollipop]] || 5.0 / 5.1 || [[Piruleta]]<ref>{{Cita web |url=https://techblogeek.com/google-anuncio-android-5-0-lollipop/ |títulu=Google anuncio Android 5.0 Lollipop |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2014 }}</ref> |- | M|| [[Android Marshmallow|Marshmallow]]|| 6.0 / 6.0.1 || [[Malvariscu]]'' o ''nube<ref>{{Cita web |url=http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |títulu=Android 6.0 Marshmallow |fechaaccesu=17 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109181126/http://www.elandroidelibre.com/2015/08/marshmallow-sera-android-6-0.html |fechaarchivu=2017-01-09 }}</ref> |- | N|| [[Android Nougat|Nougat]]|| 7.0 / 7.1 / 7.1.2 || [[Turrón]] |- | O|| [[Android_Oreo|Oreo]]|| 8.0 / 8.1 || [[Oreo]] |} == Usos y dispositivos == El sistema operativu Android úsase en [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], ''[[netbook]]s'', [[Tableta (computadora)|tableta]]s, [[Google TV]], [[Reló de pulsera|reloj de pulsera]], [[auriculares]], [[Receptor Decodificador Integráu|receptores decodificadores integraos]]<ref>{{Cita web |url=http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |títulu=➤➤ Analís Mercar Qviart Undro 2 © {{!}} Decodificadores y receptores satelite Qviart: Combu, Unic, Undro, Mini. |fechaaccesu=17 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=decoqviart.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150507084547/http://decoqviart.com/analisis-qviart-undro.html |fechaarchivu=2015-05-07 }}</ref> y otros dispositivos,<ref>{{Cita web |url= http://mashable.com/2011/05/12/ice-cream-sandwich/ |títulu=Androids Unite: How Ice Cream Sandwich Will End the VOS Schism |autor=Jolie O'Dell |obra=Mashable |fecha=12 de mayu de 2011 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/09/06/toshiba-ac100-android-smartbook-hits-the-united-kingdom/ |títulu=Toshiba AC100 Android smartbook hits the United Kingdom |autor=Laura June |obra=Engadget |fecha=6 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=9 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop/ |títulu=Run Android on your netbook or desktop |editorial=How-To Geek |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120071634/http://www.howtogeek.com/howto/22665/run-android-on-your-netbook-or-desktop |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> siendo esti sistema operativu accesible dende terminales de menos de $100 hasta terminales que superen los $1000. La plataforma de hardware principal d'Android ye l'[[arquiteutura ARM]]. Hai soporte pa [[x86]] nel proyeutu Android-x86, y Google TV utiliza una versión especial d'Android x86. [[Ficheru:Screenshot Android 8.0.png|miniaturadeimagen|409x409px|[[Android Oreo|Andorid 8.0]]]] El primer teléfonu disponible nel mercáu pa executar Android foi'l [[HTC Dream]], dau a conocer al públicu'l 22 d'ochobre de 2008.<ref name="HTC">{{cita noticia |editorial=HTC |url=http://www.htc.com/www/press.aspx?id=66338&lang=1033 |fechaaccesu=19 de mayu de 2009 |títulu=T-Mobile Unveils the T-Mobile G1 - the First Phone Powered by Android}} AT&T's first device to run the Android VOS was the Motorola Backflip.</ref> A principios de 2010 Google collaboró con HTC pa llanzar el so productu estrella en preseos Android,<ref>{{cita noticia |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/mar/14/google-mobile-phone-launch-delay |títulu=Google forced to delay British launch of Nexus phone |editorial=guardian.co.uk |fecha=14 de marzu de 2010 |autor=Richard Wray |allugamientu=London}}</ref> el [[Nexus One]]. [[Google]] siguió la comercialización de la gama [[Google Nexus|Nexus]] en 2010 col [[Samsung]] [[Nexus S]], en 2011 col [[Galaxy Nexus]] en 2012 col [[Nexus 4]] y les tabletas [[Nexus 7]] y [[Nexus 10]] en 2014 col [[Nexus 6]] y la tableta [[Nexus 9]]. Estos dispositivos son utilizaos pal desarrollu y implementación d'Android, siendo los dispositivos qu'estrenen les nueves versiones disponibles. Na actualidá esisten aproximao 1 000 000 d'aplicaciones p'Android y envalórase que 1 500 000 [[Telefonía móvil|teléfonos móviles]] actívense diariamente, y en 2013 llegar a los 1 000 millones de teléfonos intelixentes Android nel mundu. iOS y [[Android Gingerbread|Android 2.3.3 Gingerbread]] pueden ser configuráu pa un [[arranque dual]] nun [[iPhone]] o [[iPod Touch]] lliberaos cola ayuda de OpeniBoot y iDroid.<ref>{{Cita web |url=http://www.pcworld.com/article/196595/how_to_install_android_on_your_iphone.html |títulu=How to Install Android on Your iPhone |autor=David Wang |editorial=pcworld.com |fecha=19 de mayu de 2010}}</ref> == Diseñu y desarrollu == Android ye consideráu como unu de los [[modelos de negociu]] más esitosos, pos el so desarrollu estratéxicu contempla los factores que más se tienen en cuenta dientro de les ferramientes y metodoloxíes desenvueltos por espertos en negocios. Esti sistema operativu convirtióse nun modelu a siguir por desarrolladores d'enclinos y negocios d'altu impautu. Android, al contrariu qu'otros sistemes operativos pa dispositivos móviles como [[iOS (sistema operativu)|iOS]] o [[Windows Phone]], desenvolver de forma abierta y puede aportase tanto al códigu fonte como a la llista d'incidencies<ref>{{Cita web |url=https://code.google.com/p/android/issues/list |títulu=Llista d'incidencies d'Android |idioma=inglés }}</ref> onde pueden vese problemes inda non resueltos y reportar problemes nuevos. El que se tenga accesu al códigu fonte nun significa que pueda tenese siempres la última versión d'Android nun determináu móvil, una y bones el códigu pa soportar el ''hardware'' (controladores) de cada fabricante de normal nun ye públicu, asina que faltaría un ''cachu'' básicu del ''firmware'' pa poder faelo funcionar en dichu terminal, y porque les nueves versiones d'Android suelen riquir más recursos, polo que los modelos más antiguos queden refugaos por razones de poca [[Memoria d'accesu aleatoriu|RAM]], velocidá de [[Microprocesador|procesador]], etc. Nun principiu, Android yera eminentemente un sistema operativu pensáu pa usar con tecláu,<ref>{{Cita web |url=http://www.theverge.com/2012/4/25/2974676/this-was-the-original-google-phone-presented-in-2006 |títulu=This was the original 'Google Phone' presented in 2006 |idioma=inglés}}</ref> y gracies a un cursor poder navegar ente les aplicaciones. Dende'l so empiezu, Android foi altamente personalizable. Poco dempués, antes del llanzamientu del primer teléfonu Android, esta filosofía camudó pa convertise n'eminentemente táctil, y poder competir contra'l [[iPhone]], presentáu un añu y nueve meses antes. == Aplicaciones == Les aplicaciones desenvuélvense davezu nel llinguaxe [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] con Android Software Development Kit ([[Android SDK]]), pero tán disponibles otres ferramientes de desarrollu, incluyendo un Kit de Desarrollu Nativu p'aplicaciones o estensiones en [[C]] o [[C++]], [[App Inventor|Google App Inventor]], una redolada visual pa programadores novatos y dellos [[marcu d'aplicaciones basaes na web multiteléfono|marcos d'aplicaciones basaes na web multiteléfono]]. Tamién ye posible usar les biblioteques Qt gracies al proyeutu ''Precises SDK''. El desarrollu d'aplicaciones p'Android nun riquir aprender llinguaxes complexos de programación. Tou lo que se precisa ye una conocencia aceptable de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] y tar en posesión del [[Kit de desarrollu de software|kit de desarrollu de ''software'']] o SDK provistu por [[Google]] el cual puede descargase gratuitamente.<ref>{{Cita web |url=http://developer.android.com/sdk/ |títulu=Android SDK |editorial=Developer.android.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> Toles aplicaciones tán estruyíes en formatu [[APK (formatu)|APK]], que pueden instalase ensin dificultá dende cualquier esplorador de ficheros na mayoría de los preseos. [[Ficheru:Google Play 2022 icon.svg|left|sinmarco|160x160px]] === Google Play === [[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tanto de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google Play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''. [[Ficheru:Android Pay logo.svg|derecha|sinmarco|170x170px]] Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o direutamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> === Android Pay === El sistema de pagu que-y dexa mercar usando un teléfonu con Android 4.4 o cimeru y que'l teléfonu tenga [[NFC]] y el llocal de compra acepten [[Pagu ensin contacto|pago ensin contautu]].<ref>{{Cita noticia |títulu=Android Pay: el nuevu app y sistema de pagos móviles de Google |url=https://www.cnet.com/es/analisis/google-android-pay/primer-güeyada/ |fechaaccesu=30 d'abril de 2017|periódicu=CNET n'Español}}</ref> == Diseñu visual == === Logo === [[Ficheru:Android logo (2015-2019).svg|left|sinmarco|260x260px]] El logotipu de la pallabra Android foi diseñáu cola fonte Droid, fecha por [[Xubir Corporation]].<ref>{{cita noticia |url= http://www.forbes.com/2008/09/25/font-android-g1-tech-wire-cx_ew_0926font.html |títulu= Android's Very Own Font |obra= [[Forbes]] |nome= Elizabeth |apellíu= Woyke |fecha=26 de setiembre de 2008 }}</ref> El verde ye'l color del robot d'Android qu'estrema al sistema operativu. El color print ye PMS 376C y color GBA n'hexadecimal ye #A4C639, como s'específica na Android Brand Guidelines.<ref>{{Cita web |url= http://www.android.com/branding.html |obra= Android |títulu= Brand Guidelines |fecha=23 de marzu de 2009 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2009}}</ref> [[Ficheru:Android robot (2014-2019).svg|derecha|sinmarco|141x141px]] === Tipografía === La tipografía orixinal d'Android llámase Droid, diseñada por Steve Matteson de Monotype.<ref>{{Cita web |url=https://www.cnet.com/news/the-man-behind-your-phones-fonts/ |obra=Cnet |títulu=The man behind your phone's fonts |fecha=10 d'abril de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Pa Ice Cream Sandwich introduzse una tipografía llamada Roboto, que, según los mesmos creadores, ta pensada p'aprovechar meyor la legibilidad nos dispositivos d'alta resolución. Más tarde, en 2014 y con Android 5.0 Lollipop, introduzse un rediseñu de Roboto. === Cuota de mercáu === La compañía d'investigación de mercáu Canalys estima que nel segundu trimestre de 2009, Android tendría 2.8 % del mercáu de teléfonos intelixentes nel ámbitu mundial.<ref name="Insider_1">{{cita noticia |títulu=Canalys: iPhone outsold all Windows Mobile phones in Q2 2009 |url=http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |newspaper=[[AppleInsider]] |fecha=21 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=21 de setiembre de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120117031702/http://www.appleinsider.com/articles/09/08/21/canalys_iphone_outsold_all_windows_mobile_phones_in_q2_2009.html |archivedate=2012-01-17 }}</ref> En febreru de 2010, ComScore dixo que la plataforma Android tenía los 9 % del mercáu de teléfonos intelixentes nos Estaos Xuníos, como taba tasáu polos operadores. Esta cifra foi cimera al envaloráu anterior de payares de 2009, que foi del 9 %.<ref name="ComScore Feb 2010"> {{Cita web |url= http://www.mycomscore.net/Press_Events/Press_Releases/2010/4/comScore_Reports_February_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports February 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=5 d'abril de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 |cita=RIM, 42.1%; Apple, 25.4%; Microsoft, 15.1%; Google (Android), 9.0%; Palm, 5.4%; others, 3.0% }}</ref> Pa finales del tercer trimestre de 2010, el mercáu d'Android nos Estaos Xuníos creciera nun 21.4 %.<ref>{{Cita web |url=http://www.comscore.com/Press_Events/Press_Releases/2010/11/comScore_Reports_September_2010_O.S._Mobile_Subscriber_Market_Share |títulu=comScore Reports September 2010 U.S. Mobile Subscriber Market Share |obra=Comscore.com |fecha=3 de payares de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> En mayu de 2010, Android superó en ventes a iPhone, el so principal competidor. D'alcuerdu a un informe del grupu NPD, Android llogró un 28 % de ventes nel mercáu de los Estaos Xuníos, un 8 % más que nel trimestre anterior. Nel segundu trimestre de 2010, los dispositivos iOS amontaron la so participación nun 1 %, indicando que Android ta tomando mercáu principalmente de RIM.<ref name="news.cnet.com"/> Adicionalmente, los analistes apuntaron que les ventayes de que Android fuera un sistema multicanal, multioperador, dexaría-y doblar el rápidu ésitu que llogró'l sistema Windows Mobile de Microsoft.<ref>{{Cita web |url= http://news.cnet.com/8301-13579_3-20012418-37.html |títulu= More signs iPhone under Android attack |fecha=2 d'agostu de 2010 |autor= Greg Sandoval |fechaaccesu=4 d'agostu de 2010}}</ref> A principios d'ochobre de 2010, Google amestó 20 países a la so llista de llugares xeográficos onde los desarrolladores pueden unviar aplicaciones. Pa mediaos d'ochobre, la compra d'aplicaciones taba disponible nun total de 32 países.<ref name="engadget.com">{{Cita web |url=http://www.engadget.com/2010/10/01/google-expands-androidss-reach-accepting-paid-apps-from-20-mor/ |títulu=Google expands Android's reach, accepting paid apps from 20 more countries, selling to 18 more |editorial=Engadget |fecha=1 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2010}}</ref> En payares de 2013, Andy Rubin dixo que s'activaben 1 500 000 dispositivos diariamente y tamién. N'avientu de 2011 Andy Rubin dixo que s'activaben 700 000 dispositivos diariamente,<ref>{{Cita web |url=http://www.ticbeat.com/sim/activen-700000-android-dia/ |títulu=Yá s'activen más de 700.000 Android acaldía |editorial=TICbeat |fecha=21 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012 }}</ref> enantes en xunetu de 2011 declaróse que s'activen unos 550 000 dispositivos Android acaldía.<ref>{{Cita web |url=http://www.siliconnews.es/2011/07/15/550-000-terminales-android-activaos-cada-dia |títulu=550.000 terminales Android activaos acaldía |editorial=Siliconnews.es |fecha=15 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref> en comparanza con avientu de 2010 que s'activaben 300 000 dispositivos móviles con Android,<ref>{{Cita web |url= http://www.engadget.com/2010/12/09/andy-rubin-over-300-000-android-phones-activated-daily/ |títulu=Andy Rubin: over 300,000 Android phones activated daily |obra=Engadget |fecha=9 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=24 d'avientu de 2010 }}</ref> y los 100 000 que s'activaben en mayu de 2010.<ref>{{cita noticia |apellíu=Arthur |nome=Charles |títulu=Eric Schmidt's dog whistle to mobile developers: abandon Windows Phone |editorial=The Guardian |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2010/jun/25/android-schmidt-mobile-platform |fecha=25 de xunu de 2010 |allugamientu=London}}</ref> N'abril de 2013, fíxose públicu que Android algamó'l 92 % en ventes de nuevos ''smartphones'' pal trimestre entendíu ente avientu de 2012 y febreru de 2013 n'España, siguíu de iOS con un 4.4 %<ref>{{Cita web |url=http://www.kantarworldpanel.com/es/Noticies/Android-yá-est-en-9-de-cada-10-nuevos-smartphones |títulu=Android yá ta en 9 de cada 10 nuevos smartphones |fecha=17 d'abril de 2013 |fechaaccesu=19 d'abril de 2013 }}</ref> == Demanda de Oracle == Al traviés d'un comunicáu de prensa, [[Oracle Corporation|Oracle]] anunció'l 12 d'agostu de 2010 una demanda contra [[Google]] por violación de propiedá intelectual nel usu de [[Java (llinguaxe de programación)|Java]] nel sistema operativu Android. La razón citada: «Al desenvolver Android, Google a sabiendes, infringió direuta y repetidamente la propiedá intelectual de Oracle en rellación con Java. Esta demanda busca remediar apropiadamente la so infracción».<ref>{{cita noticia |nome=Victoria |apellíos=Esains |títulu=Oracle demanda a Google por violar propiedá intelectual de Java con Android |url=http://alt1040.com/2010/08/oracle-demanda-a-google-por-violar-propiedad-intelectual-de-java-con-android |fecha=13 d'agostu de 2010 |fechaaccesu=23 d'abril de 2011 }}</ref> Sicasí, el 1 de xunu de 2012, celebróse'l xuiciu fallando a favor de Google, siendo asina que nun violaba nenguna patente de Oracle.<ref>{{cita noticia |url=http://www.enter.co/otros/google-gana-definitivamente-el so-xuiciu-contra-oracle/ |títulu=Google gana definitivamente'l so xuiciu contra Oracle |obra=enter.co |autor=José Luis Peñarredonda |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=29 de xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> == Ver tamién == [[Ficheru:Latas.JPG|right|thumb|333x333px|Mascota d'Android fecha con llates, en [[Nueva York]].]] * [[Historial de versiones d'Android]] * [[Android Gingerbread]] * [[Android Lollipop|Android 5.1]] * [[APK (formatu)]] * [[Android 4.0]] * [[Cuenta de Google]] * [[CyanogenMod]] * [[Dalvik]] ([[máquina virtual]] d'Android) * [[Google Chrome OS]] * [[Google Play]] * [[GPL]] * [[Interfaz natural d'usuariu]] * [[LineageOS]] * [[MIUI]] * [[Replicant (sistema operativu)|Replicant]] * [[Symbian]] * [[Tethering]] * [[One UI]] * [[BB10]] * [[Windows Phone]] * [[Windows 10 Mobile]] * [[Firefox OS]] == Notes == Al procesu de lliberación de les restricciones impuestes por software nos [[smartphone]], [[smartwachtes]] y [[tablets]], ye dicir a los dispositivos con sistema operativu '''Android''', denominar [[ROOT(Android)|''Root'']]. <references group="lower-alpha"/> == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.android.com/ Sitiu web oficial d'Android] * {{YouTube|1FJHYqE0RDg|Sergey Brin presenta la plataforma Android}} (n'inglés) * [https://play.google.com Google Play] * [http://www.android-x86.org/ Android x86], Android nel ordenador. * [https://www.youtube.com/user/GoogleMobile Android en YouTube] * [https://twitter.com/android Android en X] * [https://www.facebook.com/AndroidOfficial Android en Facebook] * [http://instagram.com/androidteamofficial_/ Android en Instagram] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Android}} [[Categoría:Android]] sxkox18sgphtr0hmjwrk04702hfc4yz HTC Corporation 0 98000 4501020 4500756 2026-06-21T02:29:55Z ~2026-36048-19 149863 /* HangMoon */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501020 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|HTC Corporation}} {{otros usos|HTC-Highroad|l'equipu ciclista}} {{Organización}} '''HTC Corporation''' ({{zh|t=宏達國際電子股份有限公司|p=Hóngdá Guójì Diànzǐ Gǔfèn Yǒuxiàn Gōngsī}}) ({{TSE|2498}}), enantes '''High Tech Computer Corporation''',<ref>{{cita web | url=http://investing.businessweek.com/research/stocks/snapshot/snapshot.asp?ticker=2498:TT | títulu=HTC Corporation: Snapshot | editorial=Bloomberg Business Week | fechaaccesu=6 de xineru de 2011}}</ref> ye un fabricante de teléfonos intelixentes [[Taiwán|taiwanés]]. La compañía primeramente faía dispositivos basaos nel [[sistema operativu]] [[Windows Mobile]] de [[Microsoft]]. En 2009 empezó a fornir los sos terminales con [[Android]] y a partir de 2010 tamién con [[Windows Phone]]. HTC tamién ye miembru de la [[Open Handset Alliance]], una alianza comercial pa desenvolver [[Estándar abiertu|estándares abiertos]] para [[dispositivos móviles]].<ref>{{cita noticia|url=http://news.cnet.com/8301-17939_109-9810937-2.html|títulu=Google unveils cell phone software and alliance|editorial=CNET News|fecha=5 de payares de 2007|fechaaccesu=8 de xunetu de 2010}}</ref> El [[HTC Dream]], comercializáu por [[T-Mobile]] en munchos países como ''T-Mobile G1'' o ''Era G1'' en [[Polonia]], foi'l primer teléfonu móvil del mercáu col sistema operativu Android.<ref>{{cita noticia|url=http://www.wired.com/gadgetlab/2008/09/since-apple-lau/|títulu=T-Mobile G1, aka First 'Googlephone,' Carries High Expectations|editorial=Wired|fecha=22 de setiembre de 2008|fechaaccesu=8 de xunetu de 2010}}</ref><ref>"[https://web.archive.org/web/20120121031608/http://www.ersarp.com/2011/12/una-pequeña-gran-hestoria-tecnologica.html Una pequeña gran hestoria teunolóxica: HTC]"</ref> == Historia == HTC foi fundada'l [[15 de mayu]] de 1997 por [[Cher Wang]], HT Cho y Peter Chou.<ref name="history">{{cita web|url=http://www.htc.com/us/about|títulu=About HTC: HTC History|editorial=HTC Corporation|fechaaccesu=7 de xunetu de 2010}}</ref> Primeramente, un productor d'[[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], HTC empezó diseñando dalgunos de los primeres [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] táctiles ya inalámbricos del mundu en 1998.<ref name="cherwang">{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/2008/10/27/technology/companies/27wang.html?_r=1|títulu=With Smartphones, Cher Wang Made Her Own Fortune|editorial=The New York Times|autor=Laura Holson|fecha=26 d'ochobre de 2008|fechaaccesu=8 de xunetu de 2010}}</ref> Anguaño, HTC ufierta los sos propios productos cola marca de HTC, según sofitando los sos productos de marca d'operador y los sos aliaos de fabricante d'equipos orixinales (OEM). HTC tamién ye propietaria de Dopod como una empresa filial. En xunu de [[2006]], decidió llanzar la so propia marca, so la que siguió fabricando dispositivos basaos en [[Windows Mobile]] y [[Android]] de gran ésitu. == Información corporativa == {{referencies|t=20111010|informática}} El presidente y CEO ye Peter Chou. Les principales divisiones de HTC, incluyendo la división d'inxeniería IA (Information Appliance) y la división d'inxeniería de WM (Wireless Mobile) tienen calificaciones [[ISO 9001]]/[[ISO 14001]]. El pesu de la compañía aceleróse considerablemente en siendo escoyida por [[Microsoft]] como sociu de desenvolvimientu hardware pal [[sistema operativu]] [[Windows Mobile]] (basáu en [[Windows CE]]). Les ventes de HTC fueron de 2.200 millones de [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]] en 2005, con una medría del 102% sobre l'añu anterior. Figura como la compañía de crecedera más rápida nel BusinessWeek's Info Tech 100 [http://www.businessweek.com/magazine/toc/06_27/B399106it100.htm]. ==HangMoon== {{AP|Llistáu d'equipos de HTC}} Na so dómina de OEM, los productos HTC vendíense baxu distintes marques y nomes, dalgunes de les cuales inclúin a los mayores operadores de telecomunicaciones como [[Orange SA|Orange]], [[T-Mobile]], [[Cingular]], [[O2 plc|O<sub>2</sub>]], [[Movistar]] y [[Vodafone]], anque munchos yeren conocíos pol so nome en clave internu. HTC ye'l [[Orixinal Design Manufacturer|ODM]] pa les siguientes compañíes teunolóxiques que vienden y distribúin [[PDA]]s basaes en [[Windows Mobile]] : [[Dell]], [[Fujitsu-Siemens]], [[Hewlett-Packard|HP/Compaq]], [[i-mate]], [[Krome]], [[Sharp Corporation]], [[Dopod]] (compañía subsidiaria de HTC) y Qtek (compañía subsidiaria de HTC). Los nuevos modelos de diseñu propiu de [[Google]] (''Pixel'' y ''Pixel XL''), introducíos nel mercáu na seronda de 2016, tán fabricaos por HTC.<ref name = PIX>[https://www.elmundo.es/tecnologia/2016/10/04/57f3y468y5fdea064d8b45b7.html ''Adiós Nexus, hola Pixel: Google va a pol iPhone'' - elmundo.es 4 d'ochobre de 2016]</ref> Ye de destacar que HTC noma a los sos productos antes de vendelos remarcaos. Los sos terminales son:: * '''Smartphones d'Alta Gama ''' ** '''Android ''' ***[[HTC U11]] ([[2017]]) ***[[Pixel (smartphone)|Pixel]] ([[2016]]) ***[[Pixel XL (smartphone)|Pixel XL]] ([[2016]]) ***[[HTC Ultra]] ([[2016]]) ***[[HTC 10]] ([[2016]]) ***[[HTC One (E9+)]] ([[2015]]) ***[[HTC One (M9)]] ([[2015]]) *** [[HTC Desire Eye]] ([[2014]]) *** [[HTC one (MAX)]] ([[2013]]) *** [[HTC One (M8)]] ([[2014]]) *** [[HTC One (M7)]] ([[2013]]) *** [[HTC One X]] ([[2012]]) *** [[HTC Sensation]] ([[2011]]) *** [[HTC Desire HD]] ([[2010]]) *** [[HTC Desire]] ([[2010]]) *** [[HTC Hero]] ([[2009]]) *** [[HTC Dream]] ([[2008]]) ** '''Windows Phone ''' *** [[HTC One (M8) for Windows]] ([[2014]]) *** [[HTC 8X]] ([[2012]]) *** [[HTC Titan]] ([[2011]]) *** [[HTC HD7]] ([[2010]]) * '''Smartphones de Media Gama ''' ** '''Android ''' ***[[HTC Desire 530]] ([[2016]]) ***[[HTC Desire 626]] ([[2015]]) *** [[HTC One S]] ([[2012]]) *** [[HTC One SV]] ([[2012]]) *** [[HTC Desire X]] ([[2012]]) *** [[HTC Desire V]] ([[2012]]) *** [[HTC Evo]] ([[2011]]) *** [[HTC Chachachá]] ([[2011]]) *** [[HTC Rezound]] ([[2011]]) *** [[HTC Incredible S]] ([[2011]]) *** [[HTC Vivid]] ([[2011]]) *** [[HTC Rhymne]] ([[2011]]) *** [[HTC myTouch]] ([[2010]]) *** [[Nexus One]] ([[2010]]) *** [[HTC Legend]] ([[2010]]) *** [[HTC Droid Incredible]] ([[2010]]) ** '''Windows Phone ''' *** [[HTC 8S]] ([[2012]]) *** [[HTC Wildfire S]] ([[2011]]) *** [[HTC Radar]] ([[2011]]) *** [[HTC 7 Trophy]] ([[2011]]) *** [[HTC 7 Surround]] ([[2011]]) *** [[HTC 7 Mozart]] ([[2011]]) *** [[HTC 7 Pro]] ([[2011]]) * '''Smartphones de Baxa Gama ''' ** '''Android ''' *** [[HTC Desire C]] ([[2012]]) *** [[HTC One V]] ([[2012]]) *** [[HTC Explorer]] ([[2011]]) *** [[HTC Aria/Gratia]] ([[2010]]) *** [[HTC Magic]] ([[2009]]) *** [[HTC Tattoo]] ([[2009]]) ** '''Otros Smartphones ([[Android]])''' *** [[HTC Amaze 4G]] *** [[HTC J Butterfly]] *** [[HTC Desire Z]] *** [[HTC Desire S]] *** [[HTC Evo 4G]] *** [[HTC Evo Design 4G]] *** [[HTC Evo 3D]] *** [[HTC One XL]] *** [[HTC Sensation XL]] *** [[HTC Sensation 4G]] * '''Smartphones d'Edición Especial''' ** [[HTC One X+]] ([[2012]]) ** [[HTC One X Deluxe Edition]] ([[2012]]) ** [[HTC One X Black&White]] ([[2012]]) ** [[HTC One S SE]] ([[2012]]) ** [[HTC Sensation XE]] ([[2011]]) ** [[HTC Desire S Red]] ([[2011]]) ** [[HTC Desire Silver]] ([[2010]]) ** [[HTC myTouch 3G Fender]] ([[2009]]) * '''Tablets (Android)''' ** [[HTC Flyer]] ** [[HTC Jetstream/Puccini]] ** [[HTC Nexus 9]] == Ver tamién == * [[Xanadux]] ye un proyeutu pa portar [[Linux]] a dellos teléfonos HTC. == Referencies == {{llistaref}} <ref>{{cita web|nome1=Dispositivos HTC|títulu=Dispositivo HTC|url=http://manualesytutoriales.com/?s=htc|idioma=castellanu}}</ref> == Enllaces esternos == * [http://www.htc.com/ HTC Corporation Homepage] * [http://europe.htc.com/ HTC Europe] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070402222840/http://www.europe.htc.com/ |date=2007-04-02 }} * [http://www.youtube.com/watch?v=yai2o3nVlN4&feature=player_embedded#at=140 La hestoria de HTC en videu] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Empreses de Taiwán]] [[Categoría:Empreses de hardware]] [[Categoría:Empreses d'electrónica]] [[Categoría:Empreses de telecomunicaciones]] [[Categoría:Empreses fundaes en 1997]] n7tt2c8l6q2psfcg8okcsjkg55y36rs 4501028 4501020 2026-06-21T03:54:38Z Yushu-kasai 149866 Reverted 1 edit by [[Special:Contributions/~2026-36048-19|~2026-36048-19]] ([[User talk:~2026-36048-19|talk]]) to last revision by ~2026-33292-70 (TwinkleGlobal) 4501028 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|HTC Corporation}} {{otros usos|HTC-Highroad|l'equipu ciclista}} {{Organización}} '''HTC Corporation''' ({{zh|t=宏達國際電子股份有限公司|p=Hóngdá Guójì Diànzǐ Gǔfèn Yǒuxiàn Gōngsī}}) ({{TSE|2498}}), enantes '''High Tech Computer Corporation''',<ref>{{cita web | url=http://investing.businessweek.com/research/stocks/snapshot/snapshot.asp?ticker=2498:TT | títulu=HTC Corporation: Snapshot | editorial=Bloomberg Business Week | fechaaccesu=6 de xineru de 2011}}</ref> ye un fabricante de teléfonos intelixentes [[Taiwán|taiwanés]]. La compañía primeramente faía dispositivos basaos nel [[sistema operativu]] [[Windows Mobile]] de [[Microsoft]]. En 2009 empezó a fornir los sos terminales con [[Android]] y a partir de 2010 tamién con [[Windows Phone]]. HTC tamién ye miembru de la [[Open Handset Alliance]], una alianza comercial pa desenvolver [[Estándar abiertu|estándares abiertos]] para [[dispositivos móviles]].<ref>{{cita noticia|url=http://news.cnet.com/8301-17939_109-9810937-2.html|títulu=Google unveils cell phone software and alliance|editorial=CNET News|fecha=5 de payares de 2007|fechaaccesu=8 de xunetu de 2010}}</ref> El [[HTC Dream]], comercializáu por [[T-Mobile]] en munchos países como ''T-Mobile G1'' o ''Era G1'' en [[Polonia]], foi'l primer teléfonu móvil del mercáu col sistema operativu Android.<ref>{{cita noticia|url=http://www.wired.com/gadgetlab/2008/09/since-apple-lau/|títulu=T-Mobile G1, aka First 'Googlephone,' Carries High Expectations|editorial=Wired|fecha=22 de setiembre de 2008|fechaaccesu=8 de xunetu de 2010}}</ref><ref>"[https://web.archive.org/web/20120121031608/http://www.ersarp.com/2011/12/una-pequeña-gran-hestoria-tecnologica.html Una pequeña gran hestoria teunolóxica: HTC]"</ref> == Historia == HTC foi fundada'l [[15 de mayu]] de 1997 por [[Cher Wang]], HT Cho y Peter Chou.<ref name="history">{{cita web|url=http://www.htc.com/us/about|títulu=About HTC: HTC History|editorial=HTC Corporation|fechaaccesu=7 de xunetu de 2010}}</ref> Primeramente, un productor d'[[ordenador portátil|ordenadores portátiles]], HTC empezó diseñando dalgunos de los primeres [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] táctiles ya inalámbricos del mundu en 1998.<ref name="cherwang">{{cita noticia|url=http://www.nytimes.com/2008/10/27/technology/companies/27wang.html?_r=1|títulu=With Smartphones, Cher Wang Made Her Own Fortune|editorial=The New York Times|autor=Laura Holson|fecha=26 d'ochobre de 2008|fechaaccesu=8 de xunetu de 2010}}</ref> Anguaño, HTC ufierta los sos propios productos cola marca de HTC, según sofitando los sos productos de marca d'operador y los sos aliaos de fabricante d'equipos orixinales (OEM). HTC tamién ye propietaria de Dopod como una empresa filial. En xunu de [[2006]], decidió llanzar la so propia marca, so la que siguió fabricando dispositivos basaos en [[Windows Mobile]] y [[Android]] de gran ésitu. == Información corporativa == {{referencies|t=20111010|informática}} El presidente y CEO ye Peter Chou. Les principales divisiones de HTC, incluyendo la división d'inxeniería IA (Information Appliance) y la división d'inxeniería de WM (Wireless Mobile) tienen calificaciones [[ISO 9001]]/[[ISO 14001]]. El pesu de la compañía aceleróse considerablemente en siendo escoyida por [[Microsoft]] como sociu de desenvolvimientu hardware pal [[sistema operativu]] [[Windows Mobile]] (basáu en [[Windows CE]]). Les ventes de HTC fueron de 2.200 millones de [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]] en 2005, con una medría del 102% sobre l'añu anterior. Figura como la compañía de crecedera más rápida nel BusinessWeek's Info Tech 100 [http://www.businessweek.com/magazine/toc/06_27/B399106it100.htm]. == Productos == {{AP|Llistáu d'equipos de HTC}} Na so dómina de OEM, los productos HTC vendíense baxu distintes marques y nomes, dalgunes de les cuales inclúin a los mayores operadores de telecomunicaciones como [[Orange SA|Orange]], [[T-Mobile]], [[Cingular]], [[O2 plc|O<sub>2</sub>]], [[Movistar]] y [[Vodafone]], anque munchos yeren conocíos pol so nome en clave internu. HTC ye'l [[Orixinal Design Manufacturer|ODM]] pa les siguientes compañíes teunolóxiques que vienden y distribúin [[PDA]]s basaes en [[Windows Mobile]] : [[Dell]], [[Fujitsu-Siemens]], [[Hewlett-Packard|HP/Compaq]], [[i-mate]], [[Krome]], [[Sharp Corporation]], [[Dopod]] (compañía subsidiaria de HTC) y Qtek (compañía subsidiaria de HTC). Los nuevos modelos de diseñu propiu de [[Google]] (''Pixel'' y ''Pixel XL''), introducíos nel mercáu na seronda de 2016, tán fabricaos por HTC.<ref name = PIX>[https://www.elmundo.es/tecnologia/2016/10/04/57f3y468y5fdea064d8b45b7.html ''Adiós Nexus, hola Pixel: Google va a pol iPhone'' - elmundo.es 4 d'ochobre de 2016]</ref> Ye de destacar que HTC noma a los sos productos antes de vendelos remarcaos. Los sos terminales son:: * '''Smartphones d'Alta Gama ''' ** '''Android ''' ***[[HTC U11]] ([[2017]]) ***[[Pixel (smartphone)|Pixel]] ([[2016]]) ***[[Pixel XL (smartphone)|Pixel XL]] ([[2016]]) ***[[HTC Ultra]] ([[2016]]) ***[[HTC 10]] ([[2016]]) ***[[HTC One (E9+)]] ([[2015]]) ***[[HTC One (M9)]] ([[2015]]) *** [[HTC Desire Eye]] ([[2014]]) *** [[HTC one (MAX)]] ([[2013]]) *** [[HTC One (M8)]] ([[2014]]) *** [[HTC One (M7)]] ([[2013]]) *** [[HTC One X]] ([[2012]]) *** [[HTC Sensation]] ([[2011]]) *** [[HTC Desire HD]] ([[2010]]) *** [[HTC Desire]] ([[2010]]) *** [[HTC Hero]] ([[2009]]) *** [[HTC Dream]] ([[2008]]) ** '''Windows Phone ''' *** [[HTC One (M8) for Windows]] ([[2014]]) *** [[HTC 8X]] ([[2012]]) *** [[HTC Titan]] ([[2011]]) *** [[HTC HD7]] ([[2010]]) * '''Smartphones de Media Gama ''' ** '''Android ''' ***[[HTC Desire 530]] ([[2016]]) ***[[HTC Desire 626]] ([[2015]]) *** [[HTC One S]] ([[2012]]) *** [[HTC One SV]] ([[2012]]) *** [[HTC Desire X]] ([[2012]]) *** [[HTC Desire V]] ([[2012]]) *** [[HTC Evo]] ([[2011]]) *** [[HTC Chachachá]] ([[2011]]) *** [[HTC Rezound]] ([[2011]]) *** [[HTC Incredible S]] ([[2011]]) *** [[HTC Vivid]] ([[2011]]) *** [[HTC Rhymne]] ([[2011]]) *** [[HTC myTouch]] ([[2010]]) *** [[Nexus One]] ([[2010]]) *** [[HTC Legend]] ([[2010]]) *** [[HTC Droid Incredible]] ([[2010]]) ** '''Windows Phone ''' *** [[HTC 8S]] ([[2012]]) *** [[HTC Wildfire S]] ([[2011]]) *** [[HTC Radar]] ([[2011]]) *** [[HTC 7 Trophy]] ([[2011]]) *** [[HTC 7 Surround]] ([[2011]]) *** [[HTC 7 Mozart]] ([[2011]]) *** [[HTC 7 Pro]] ([[2011]]) * '''Smartphones de Baxa Gama ''' ** '''Android ''' *** [[HTC Desire C]] ([[2012]]) *** [[HTC One V]] ([[2012]]) *** [[HTC Explorer]] ([[2011]]) *** [[HTC Aria/Gratia]] ([[2010]]) *** [[HTC Magic]] ([[2009]]) *** [[HTC Tattoo]] ([[2009]]) ** '''Otros Smartphones ([[Android]])''' *** [[HTC Amaze 4G]] *** [[HTC J Butterfly]] *** [[HTC Desire Z]] *** [[HTC Desire S]] *** [[HTC Evo 4G]] *** [[HTC Evo Design 4G]] *** [[HTC Evo 3D]] *** [[HTC One XL]] *** [[HTC Sensation XL]] *** [[HTC Sensation 4G]] * '''Smartphones d'Edición Especial''' ** [[HTC One X+]] ([[2012]]) ** [[HTC One X Deluxe Edition]] ([[2012]]) ** [[HTC One X Black&White]] ([[2012]]) ** [[HTC One S SE]] ([[2012]]) ** [[HTC Sensation XE]] ([[2011]]) ** [[HTC Desire S Red]] ([[2011]]) ** [[HTC Desire Silver]] ([[2010]]) ** [[HTC myTouch 3G Fender]] ([[2009]]) * '''Tablets (Android)''' ** [[HTC Flyer]] ** [[HTC Jetstream/Puccini]] ** [[HTC Nexus 9]] == Ver tamién == * [[Xanadux]] ye un proyeutu pa portar [[Linux]] a dellos teléfonos HTC. == Referencies == {{llistaref}} <ref>{{cita web|nome1=Dispositivos HTC|títulu=Dispositivo HTC|url=http://manualesytutoriales.com/?s=htc|idioma=castellanu}}</ref> == Enllaces esternos == * [http://www.htc.com/ HTC Corporation Homepage] * [http://europe.htc.com/ HTC Europe] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070402222840/http://www.europe.htc.com/ |date=2007-04-02 }} * [http://www.youtube.com/watch?v=yai2o3nVlN4&feature=player_embedded#at=140 La hestoria de HTC en videu] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Empreses de Taiwán]] [[Categoría:Empreses de hardware]] [[Categoría:Empreses d'electrónica]] [[Categoría:Empreses de telecomunicaciones]] [[Categoría:Empreses fundaes en 1997]] ktdr59hyguvic6k9dghzqu43rx3x47b Electronic Arts 0 98016 4500952 4494352 2026-06-20T14:04:55Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500952 wikitext text/x-wiki {{revref|t=20210402135144}} {{Organización}} '''Electronic Arts Inc.''' ('''EA''') ye una empresa d'[[Estaos Xuníos]] desarrolladora y distribuidora de [[videoxuegos]] para [[ordenador]] y [[videoconsoles]] fundada por Trip Hawkins. Ye la primera nel sector llamáu [[third party]], ye dicir licenciataria pa producir xuegos en videoconsoles de terceres empreses, les sos oficines centrales tán en [[Redwood City]], [[California]]. Tien estudios en delles ciudaes d'[[Estaos Xuníos]], en [[Canadá]], [[Xapón]] ya [[Inglaterra]]. Tien diverses subsidiarias, como [[EA Sports]], encargada de los simuladores deportivos, EA Games pa los demás xuegos, y subsidiarias adquiríes mientres el tiempu como [[Maxis]], ente otres. Electronics Arts tamién tien la mayor distribución del mundu nesti sector, con oficines en países como [[Brasil]], [[Polonia]], [[República Checa]] y [[Xapón]]. Dempués de [[Need For Speed: La película]] estrenada nel [[2014]] Electronic Arts foi vendida a [[DreamWorks]] pa llevar otres de les sos franquicies a la pantalla grande amás de [[Need For Speed 2]], que se va estrenar nel branu de 2018. == Historia == Fundada en 1982 como productora de xuegos pa PC, decidió especializase nesti sector con xuegos apropiaos para dichu soporte, como los xéneros d'estratexes y militar. A principios de los 90 empezó a producir simuladores deportivos de forma masiva y decidió producir pa consola, siendo [[Sega Mega Drive]] y [[Super Nintendo]], les plataformes onde la compañía sacó más xuegos a mediaos de los 90. Los ingresos de la compañía amontáronse vertiginosamente por cuenta de una campaña agresiva publicitaria y l'usu de llicencies, por casu en 1993 sacó la FIFA International Soccer, el primer simulador deportivu con nomes reales de los xugadores y de indumentarias d'equipu, lo que-y dio muncha popularidá y una saga interminable que desterró'l restu de competidores si salvamos les sagues de [[Pro Evolution Soccer]] de [[Konami]]. Na segunda metá de la década de los 90, empezó a producir munchos xuegos de deportes, carreres d'estratexes pa la Sony [[Play Station]], tamién foi la que produció más xuegos pa la efímera [[Panasonic 3DO]], sofitó amás daqué más tímidamente a [[Nintendo 64]] y [[Sega Saturn]]. Sorprendentemente nun sacó un solu xuegu pa [[Dreamcast]] (antes sofitaba viviegamente a toles consoles de Sega). Na nueva xeneración de principiu del sieglu XXI decidió EA sofitar a toles plataformes: [[Xbox]], [[PlayStation 2]] y [[Gamecube]], ensin dexar de llau al PC. Esta inmensa producción pa consoles caseres oldea col escasu llanzamientu pa les portátiles y munchos menos pa máquines d'[[Arcade]], en toa les historia de la compañía. En 1997 adquieren [[Maxis]], un estudiu de desenvolvimientu lideráu por [[Will Wright]] y creadores de la franquicia [[SimCity]]. N'alquiriendo l'estudiu rediseñan [[SimCity 3000]] llogrando un gran ésitu en ventes. Un añu dempués Maxis crea [[The Sims]] y los sos siete espansiones, el so productu estrella y consideráu'l videoxuegu de PC más vendíu de tolos tiempos. En 2004, tres la mudanza de Maxis a la sede central d'EA en Redwood City, llancen The Sims 2. En 2005 consiguió la llicencia esclusiva de la de [[National Football League|NFL]] del fútbol norteamericano, intentó lo mesmo cola lliga de baloncestu [[NBA]], pero esta vegada ensin ésitu; mercó a delles compañíes del sector como'l grupu de programación de Criterion ya intentó mercar a [[Ubisoft]], la mayor d'Europa y una de les mayores del mundu, lo cual nun foi llográu pola negatives de los sos dueños. En 2009 mercaron una pequeña empresa de xuegos conocida como Playfish, col so xuegu más popular Pet Society y cerró dos xuegos: Hotel city y Restaurant city, causando revueltes polos xugadores d'estos. En 2011 creó Sims Social, un xuegu que llegó a los top 5 Facebook games, y dempués anunció la creación de Simcity Social como una competencia pal conocíu xuegu de [[CityVille]]. Dambos xuegos al empar que Petsociety, seríen clausuraos el 14 de xunu de 2013, lo cual causó una revuelta peor ente los xugadores de Facebook, y col so eslogan d'Ea kill games, que foi espandíu alredor del mundu. En xunetu de 2011 anunciar dende la compañía la compra de la empresa [[PopCap Games]] la cual ye una desarrolladora de xuegos pa dispositivos móviles, tablets, ordenadores y sitios web pol valor de 650 millones de dólares y 100 millones más pa los directivos de PopCap. La reconocida empresa yá creara títulos como [[Plants vs. Zombies]], [[Zuma (videoxuegu)|Zuma]] y [[Bejeweled]].<ref>[http://www.cnnexpansion.com/negocios/2011/07/12/ea-compra-a-popcap-games-por-750-mdd EA compra a PopCap Games] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150623184527/http://www.cnnexpansion.com/negocios/2011/07/12/ea-compra-a-popcap-games-por-750-mdd |date=2015-06-23 }} CNN Expansion. 12 de xunetu de 2011.</ref><ref>[http://www.itespresso.es/ea-faise-con-popcap-games-51884.html EA faise con PopCap Games] IT Espresso. 13 de xunetu de 2011.</ref> == Estructura Toles marques y estudios d'EA son supervisaos pol Direutor Executivu John Riccitiello, quien tien esti cargu dende 2007. Munchos atribuyeron l'ésitu de Riccitiello n'EA a la so pasión como gamer.<ref>{{cita web|url=http://kotaku.com/5568591/the-unexpected-gamer-who-runs-ea|títulu=The Unexpected Gamer Who Runs EA|autor=Stephen Totilo|editorial=Kotaku}}</ref> Les siguientes son les marques de Electronic arts, colos estudios que cayen so cada marca:<ref>{{cita web |url=http://yahoo.brand.edgar-online.com/displayfilinginfo.aspx?FilingID=5960135-11435-63788&type=sect&dcn=0000891618-08-000290 |títulu=EDGAR Online via Yahoo! Finance, Electronic Arts FY 2008 10K Filing |editorial=Yahoo.brand.edgar-online.com |fechaaccesu=24 de marzu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090211220047/http://yahoo.brand.edgar-online.com/displayfilinginfo.aspx?FilingID=5960135-11435-63788&type=sect&dcn=0000891618-08-000290 |fechaarchivu=2009-02-11 }}</ref> === EA Games === Contién el númberu más grande d'estudios y equipos de desenvolvimientu, ésta ye responsable de los xuegos d'aventura-aición, rol, carreres y combate, publicaos so la marca de Electronic Arts. Amás de los xuegos tradicionales, EA Games tamién desenvuelve mmorpgs. Frank Gibeau atópase a la cabeza d'EA Games. * [[Visceral Games]] (enantes EA Redwood Shores) * [[EA Los Angeles]] (enantes Westwood Studios) * [[EA Montreal]] * [[BioWare]] Edmonton * BioWare Austin * BioWare Montreal * BioWare Mythic (enantes [[Mythic Entertainment]]) * [[BioWare Victory]] (enantes Victory Games) * [[EA Digital Illusions CE]] (enantes Digital Illusions Creative Entertainment, DIZ) * [[EA Black Box]] (enantes Black Box Games) * [[EA Phenomic]] * [[Criterion Games]] * [[EA Access]] === [[EA Sports]] === Encargar de publicar tolos títulos d'EA basaos en deportes, yá sían casuales, realistes o llibres, incluyendo les series de FIFA, Madden NFL, Cricket, Tiger Woods PGA Tour y NBA Live, ente otres. Andrew Wilson ta a la cabeza d'EA Sports. * [[EA Tiburon]] (Florida) * [[EA Canada]] (Burnaby) * EA-NC (North Carolina) === EA Maxis === Crea y publica xuegos casuales pa xugadores serios y non tradicionales. Ente estos títulos atopa la serie de [[The Sims (serie)|The Sims]], [[SimCity]] y el desenvolvimientu y mercadéu de xuegos de simulación de vida y comunidaes en llinia. La división ta encabezada por Lucy Bradshaw.<ref>{{cita web |url=https://jobs.ea.com/teams/ea_play/ |títulu=EA Play |editorial=EA Jobs |fechaaccesu=1 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110919165831/https://jobs.ea.com/teams/ea_play/ |fechaarchivu=2011-09-19 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://aboutus.ea.com/companylabels.action |títulu=About US: EA Play Label |editorial=EA |fechaaccesu=19 de xineru de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111217081129/http://aboutus.ea.com/companylabels.action |fechaarchivu=17 d'avientu de 2011 }}</ref> * [[Maxis|Maxis Emeryville]] * [[The Sims Studio]] (Redwood Shores) * [[The Sims Studio]] (Salt Lake) * EA [[Hasbro]] * Casual Studios === EA Interactive === Inclúi'l serviciu en llinia [[Pogo.com]], [[Playfish]] y [[EA Mobile]]. El so direutor ye Barry Cottle.<ref>{{cita web|url=http://insideea.com/tag/ea-interactive/ |títulu=EA Interactive |editorial=Inside EA |fecha=15 de febreru de 2011 |fechaaccesu=19 de marzu de 2011}}</ref> <!-- == Informaciones financieres == Nel añu fiscal 2005, EA rexistró ingresos de 3.100 millones de US$ y produció 31 títulos que vendieron más d'un millón de copies, siendo la compañía más rentable del sector, dempués de [[Nintendo]]. --> == Crítiques == === Recién promociones === {{desactualizáu}} Apocayá EA games llanzó una promoción pola cual al mercar una llata de Drpepper puede atopase un códigu que al ingresalo na páxina http://www.drpepper.com/promotions/ dexa descargar un parche'l cual instala 14 nueves partes robótiques pal creador de criatures de Spore. Sicasí, namái ye válida la promoción nos Estaos Xuníos, polo cual qu'usuarios de Spore que nun vivan nesti país nun podríen consiguir les 14 partes. Llanzóse pa la so descarga'l parche non oficial 1.06 qu'instala esta partes pero, a diferencia de la promoción, les creaciones robótiques feches con esti parche 1.06 non pueden xubise a la Sporepedia. Munchos usuarios espresaron el so enoxu con creaciones qu'aluden a lo malo que ye esti parche yá que escarez d'orixinalidá nes 14 partes, diciendo que paecen mas tubos ferruñosos y partes robótiques de llata en llugar de verdaderes partes de robots. Per otra parte esti parche, al ser instaláu antes de la espansión Aventures Galáctiques, puede provocar el fallu del xuegu, polo que si se quier instalar Aventures galáctiques primero ye necesariu desinstalar Spore, reinstalarlo ya instalar la espansión, pa dempués instalar el parche de la promoción o'l 1.06. Dellos xugadores afayaron que'l parche non oficial 1.06 contién un archivu llamáu BP2.Package el cual ye'l que contién les partes, esti archivu puede estrayese ya instalar como si fuera un mod ensin necesidá d'actualizar el xuegu, pero ensin poder xubir a la Sporepedia. === Esclusión de xugadores === Nel so foru oficial de Spore, llegaron a amenaciar con espulsar a los miembros que comentaren y espresárense sobre'l so nuevu sistema de seguridá [[Xestión dixital de derechos|DRM]], llamáu SecuROM que llinda'l númberu de vegaes que puede'l comprador instalar el productu.<ref>{{cita web|url=http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw48da004d22487&pic=GEN|títulu=EA amenaza a los usuarios con expulsión si falen sobre DRM|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110815075212/http://www.meristation.com/v3/des_noticia.php?id=cw48da004d22487&pic=GEN|fechaarchivu=2011-08-15}}</ref> Esto causa que los xugadores tengan qu'adquirir una [[llicencia]] de nuevu una y bones la que pagaron, cola qu'usen el foru, ye invalidada. === Playfish === En [[payares]] de [[2009]] EA anunció la compra de Playfish, una marca inglesa de xuegos sociales.<ref>{{cita web|url=http://www.fayerwayer.com/2009/11/eletronic-arts-compra-playfish-por-300-milhoes-de-dolares/|títulu=http://www.fayerwayer.com/2009/11/eletronic-arts-compra-playfish-por-300-milhoes-de-dolares/}}</ref> Dende esi momentu la popularidá de Playfish cayó por qu'EA empezó a esaniciar xuegos como Minigolf Party y Quiztastic nel 2010,<ref name="Playfish_1">[[:en:Playfish#List of Games]]</ref> nel añu siguiente repitir con más xuegos, como Who Has The Biggest Brain, Word Challenge, Bowling Buddies, Geo Challenge, Hotel City, My Empire, Pirates Ahoy! y Country Story.<ref name="Playfish_1"/> Nel 2012, sigue'l so decrecimiento de xuegos, despareciendo Monopoly Millionaires, World Series Superstars, Pet Society Vacation ([[iOS]]), y Restaurant City: Gourmet Edition ([[iOS]]).<ref name="Playfish_1"/> El 2013 va marcar el final de la marca, pos cuasi tolos xuegos que quedaben fueron removíos: Crazy Planets, EA Sports FIFA Superstars, The Sims Social, NHL Superstars, RISK: Factions, SimCity Social y Pet Society.<ref>{{cita web|url=http://playerslink.la/earetiralosjuegosdeplayfish/|títulu=http://playerslink.la/earetiralosjuegosdeplayfish/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150529085049/http://playerslink.la/earetiralosjuegosdeplayfish/|fechaarchivu=2015-05-29}}</ref> L'únicu xuegu que sigue de pies, Madden NFL 13 Social, cerró'l [[2 de setiembre]] del [[2013]], y quedando como l'últimu xuegu de Playfish.<ref name="Playfish_1"/> Esto desamarró gran roxura de parte de los usuarios qu'acostumaben xugar estos xuegos, faciendo pidimientos n'internet, faltando a EA o negándose a adquirir productos de la marca. === Campaña contra Wii U === Nel [[E3]] de [[2011]], EA anunció un alcuerdu con Nintendo n'ayudar col Online de Wii U<ref>{{cita web|url=http://www.vidaextra.com/wii-u/ea-asegura-tar-bien-comprometida-con-wii-u|títulu=http://www.vidaextra.com/wii-u/ea-asegura-tar-bien-comprometida-con-wii-u}}</ref> y sofitala al máximu. Pero nuna xunta de 2012 na que tuvo presente John Riccitiello, Nintendo estimó-yos l'usu del Online y EA quixo dir más lloñe, añadiendo funciones pa Smartphones y Tablets, pero con una condición, que la eShop de Wii U fuera integrante de Origin.<ref>{{cita web |url=http://wiiudaily.com/2012/08/ea-origin-wii-u/|títulu=http://wiiudaily.com/2012/08/ea-origin-wii-u/}}</ref> Esto tendría dos consecuencies negatives. La primera yera que si los DLC nuna consola taben a 5 dólares nuna consola, en Wii U costaría'l doble o triple ensin que Nintendo tenga voz y votu. La segunda yera que podríen da-y peores códigos de descarga a xuegos de la competencia, como Call Of Duty. Nintendo refugó la ufierta, y EA, al nun salise cola suya, decidieron vengase de mala manera dexando namái cuatro juegos (trés pal restu del mundu) ente los que taben Mass Effect 3, Madden NFL 13, Fifa 13 (que yera'l 12 con dellos cambeos) y Need For Speed Most Wanted. Al sacar l'últimu xuegu, EA dixo que nun fadría más xuegos pa Wii U<ref>{{cita web|url=http://www.levelup.com/noticias/209988/EA-nun tenemos-xuegos-pa-Wii-U-en-desenvolvimientu|títulu=http://www.levelup.com/noticias/209988/EA-nun tenemos-xuegos-pa-Wii-U-en-desenvolvimientu}}</ref> y de camín a faltar a consola<ref>{{cita web |url=http://www.ign.com/articles/2013/05/17/ea-senior-engineer-the-wii-u-is-crap|títulu=http://www.ign.com/articles/2013/05/17/ea-senior-engineer-the-wii-u-is-crap}}</ref> ya inclusive manipoliar a la xente por que nun la merque y les otres compañíes nun faigan xuegos pa ella. Una de les mentires más delataes yera que Wii U nun podía Frostbite 3, pero foi bono de desmentir una y bones Wii U podía correr CryEngine 3. Eso debe a que Crysis 3 taba funcionando en Wii U , pero foi atayáu por EA ensin razón aparente.<ref>{{cita web|url=http://blogocio.net/teniamos-a-crysis-3-corriendo-en-wii-u-pero-ea-atayar-non-64122/|títulu=http://blogocio.net/teniamos-a-crysis-3-corriendo-en-wii-u-pero-ea-atayar-non-64122/}}</ref> En 2014 hubo dos ataques. Unu nel que dicíen que Nintendo yera pa neños y ellos nun faíen xuegos pa neños cuando hai precisamente neños xugando a los sos xuegos.<ref>{{cita web |url=http://www.meristation.com/nintendo-wii-u/noticias/ea-nintendo-morrió--pa-nós/1365/1951677|títulu=http://www.meristation.com/nintendo-wii-u/noticias/ea-nintendo-morrió--pa-nós/1365/1951677}}</ref> A otru día, Peter Moore tuvo qu'esculpase polo causao.<ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/portaltic/videojuegos/noticia-peter-moore-asegura-nintendo-non muertu-ea-20140124100834.html|títulu=https://www.europapress.es/portaltic/videojuegos/noticia-peter-moore-asegura-nintendo-non muertu-ea-20140124100834.html}}</ref> Pero'l 1 d'abril, aprovechando'l April's Fools, publicaron unos tweets de que Wii U corría Frostbite 3 con Mario y Zelda y yera la más potente de la Xeneración 4 (curiosamente, pa ellos, empezaron les consoles con PlayStation), y tamién a les poques hores, borraron los Tweets, pero fueron interceptaos por usuarios de Kotaku, y Peter Moore tuvo qu'esculpase.<ref>{{cita web|url=http://www.anaitgames.com/noticias/peter-moore-esculpar con-nintendo-poles chancies-de-diz|títulu=http://www.anaitgames.com/noticias/peter-moore-esculpar con-nintendo-poles chancies-de-diz}}</ref> Anguaño sigue ensin haber respuesta d'EA de si vuelve con Wii U o non, o probablemente tean tola xeneración ausente na consola de sobremesa de Nintendo. Esta movición causó l'odiu de los fans de Nintendo a la compañía ya inclusive se negaron a mercar más xuegos de la compañía inclusive si salíen n'otres plataformes. == Sedes == === Actuales === * EA Mobile India, Hyderabad. * [[Criterion Software]] en [[Guildford|Guildford, Reinu Xuníu]] * [[Digital Illusions CE]] n'[[Estocolmu|Estocolmu, Suecia]] * [[EA Canada|EA Black Box]] en [[Vancouver|Vancouver, Columbia Británica]] * [[EA Canada]] en [[Burnaby]], [[Columbia Británica]] * [[EA China]] en [[Shanghai|Shanghai, China]] * [[EA Los Angeles]] en [[Los Angeles]], [[California]] * [[EA Mobile]] * [[EA Montreal]] en [[Montreal, Québec]] * EA Casual Entertainment * [[Mythic Entertainment|EA Mythic]] en [[Fairfax, Virxinia|Fairfax]], [[Virxinia]] * EA Korea en [[Seúl|Seúl, Corea del Sur]] * EA Byrnest en [[Mount Sinai, Nueva York]] * Visceral Games en [[Redwood City, California|Redwood City]], [[California]] (Previmante EA Redwood Shores) * EA Singapur [https://web.archive.org/web/20071226212319/http://www.ea.com.sg/en-sg/] * [[EA UK]] Guildford, Surrey * [[Maxis]] n'[[Emeryville, California|Emeryville]], [[California]] * [[EA Phenomic]] n'[[Ingelheim am Rhein|Ingelheim, Alemaña]] * [[EA Tiburón]] en [[Maitland, Florida|Maitland]], [[Florida]] * [[EA Salt Lake]] en [[Bountiful, Utah|Bountiful]], [[Utah]] (Primeramente [[Headgate Studios]]) * EA Mobile Romania [[Bucarest]] * [[BioWare Corp.]] n'[[Edmonton|Edmonton, Alberta, Canadá]] y [[Austin (Texas)|Austin]] (A partir de xineru de 2008) * [[Pandemic Studios]] en [[Los Angeles|Los Angeles, California]] y [[Brisbane|Brisbane, Queensland, Australia]], en xineru de 2008 === Previos === * Sede central orixinal en [[San Mateo (California)|San Mateo]], [[California]] – treslladáu a Redwood City en 1998 * [[Origin Systems]] n'[[Austin (Texas)|Austin]], [[Texas]] – adquiríu en 1992, cerráu nel 2004 * [[Bullfrog Productions]] en [[Surrey]], [[Inglaterra]] – adquiríu en 1995, cerráu nel 2001 * EA Baltimore en [[Baltimore (Maryland)|Baltimore]], [[Maryland]] – establecíu en 1996 como parte de Origin, cerráu nel 2000 * EA Seattle en [[Seattle]], [[Estáu de Washington|Washington]] – primeramente ''Manley & Acomuñaos'', adquiríu en 1996, cerráu nel 2002 * [[Maxis]] en [[Walnut Creek, California|Walnut Creek]], [[California]] – adquiríu en 1997, treslladáu nel 2004 a Redwood City * [[Westwood Studios]] en [[Las Vegas (Nevada)|Las Vegas]], [[Nevada]] – adquiríu en [[1998]], declaráu en bancarrota'l [[2003]] * [[EA Pacific]] (Conocíu como Westwood Pacific) n'[[Irvine (California)|Irvine]], [[California]] – Primeramente parte de Virgin Interactive, cerráu nel 2003 * [[Kesmai]] (Conocíu como GameStorm); adquiríu en 1999, cerráu nel 2001. * [[Digital Illusions CE|DIZ]] Canada en [[Londres]], [[Ontario]]. Adquiríu xunto con Diz, cerráu hores dempués * [[EA Japan en]] [[Tokiu]], [[Xapón]] – * [[EA UK]] en [[Chertsey|Chertsey, Gran Bretaña]] * [[EA Chicago]] en [[Chicago|Chicago, Illinois]]. Cerráu'l 6 de payares de 2007.[http://kotaku.com/gaming/breaking/ea-confirms-ea-chicago-is-closing-319516.php Press Release] == Xuegos == === Llanzamientos en 2001 === * ''[[Harry Potter y la piedra filosofal (videoxuegu)]]'' (PlayStation) === Llanzamientos en 2013 === * ''[[Peracaba Forever: Quest for the Avatar]]'' (iOS) * ''[[Plants vs Zombies 2: It's About Time]]'' (iOS) * ''[[Ninja Theory|Fightback]]'' (iOS) * ''[[NCAA Football 14]]'' (PlayStation 3, Xbox 360) * ''[[Madden NFL 25]]'' (PlayStation 3, Xbox 360, PlayStation 4, Xbox One) * ''[[NHL 14]]'' (PlayStation 3, Xbox 360) * ''[[FIFA 14]]'' (PlayStation 3, PlayStation 4, Xbox 360, Xbox One) * ''[[NBA Live|NBA Live 14]]'' (PlayStation 4, Xbox One) * ''[[Peggle|Peggle 2]]'' (iOS) * ''[[The Sims 3: Into the Future]]'' (Microsoft Windows, macOS) * ''[[Battlefield 4]]'' (Microsoft Windows, PlayStation 3, PlayStation 4, Xbox 360, Xbox One) * ''[[Need for Speed: Rivals]]'' (Microsoft Windows, PlayStation 3, PlayStation 4, Xbox 360, Xbox One) * ''[[Command & Conquer (videoxuegu de 2013)|Command & Conquer]]'' (Microsoft Windows) * ''[[Real Racing 3]]'' (iOS, Android) === Llanzamientos en 2014 === * ''[[Titanfall]]'' (Microsoft Windows, Xbox 360, Xbox One) * ''[[Plants vs. Zombies: Garden Warfare]]'' (Microsoft Windows, Xbox 360, Xbox One, PlayStation 3, PlayStation 4) * ''[[EA Sports UFC]]'' (PlayStation 4, Xbox One) * ''[[The Sims 4]]'' (Microsoft Windows, macOS, Wii U ) * ''[[Dragon Age: Inquisition]]'' (Microsoft Windows, Xbox 360, Xbox One, PlayStation 3, PlayStation 4) * ''[[FIFA 15]]'' (Nintendo 3DS, PlayStation 3, PlayStation 4, PlayStation Vita, Wii, Android, iOS, Windows, Xbox 360 y Xbox One) * ''[[2014 FIFA World Cup (videoxuegu)]]'' (Xbox 360, PlayStation 3) * [[NBA Live|''NBA Live 15'']] (PlayStation 3, PlayStation 4, Xbox 360, Xbox One) === Llanzamientos en 2015 === * ''[[Star Wars: Battlefront (videoxuegu de 2015)|Star Wars: Battlefront]]'' (Microsoft Windows, PlayStation 4, Xbox One) * ''[[Battlefield: Hardline]]'' (Microsoft Windows, Xbox 360, Xbox One, PlayStation 3 y PlayStation 4) * ''[[FIFA 16]]'' (PlayStation 3, PlayStation 4, Android, iOS, Microsoft Windows, Xbox 360, Xbox One) * ''[[Madden NFL 16]]'' (PlayStation 3, PlayStation 4, Xbox 360, Xbox One) * [[NBA Live|''NBA Live 16'']] (PlayStation 3, PlayStation 4, Xbox 360, Xbox One) * ''[[Need For Speed (2015)|Need For Speed]]'' (Microsoft Windows, PlayStation 4, Xbox One) === Llanzamientos en 2016 === * ''[[Mirror's Edge 2]]'' (Microsoft Windows, PlayStation 4, Xbox One) * ''[[Battlefield 1]]'' (Microsoft Windows, PlayStation 4, Xbox One, Nintendo Switch) * ''[[Plants vs. Zombies: Garden Warfare 2]]'' (Microsoft Windows, Xbox One y Playstation 4) * ''[[FIFA 17]]'' (PlayStation 3, PlayStation 4, Android, iOS, Microsoft Windows, Xbox 360, Xbox One) * ''[[Madden NFL 17]]'' (PlayStation 3, PlayStation 4, Xbox 360, Xbox One) * ''[[Titanfall 2]]'' (PC, Playstation 4, Xbox One) * ''[[Plants vs. Zombies: Heroes]]'' (Android, iOS) === Llanzamientos en 2017 === * ''[[Star Wars: Battlefront II (videoxuegu de 2017)|Star Wars: Battlefront II ]]'' (Microsoft Windows, PlayStation 4, Xbox One) == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commons category|Electronic Arts}} * [https://www.ea.com/ Electronic Arts] * [http://www.mobygames.com/company/electronic-arts-inc/ Perfil d'EA en MobyGames] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171115082345/http://www.mobygames.com/company/electronic-arts-inc |date=2017-11-15 }} * [http://www.mobilegamesdb.com/developer/2/ea-mobile/ Perfil d'EA en MobileGamesDB] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140416174644/http://www.mobilegamesdb.com/developer/2/ea-mobile/ |date=2014-04-16 }} {{Tradubot|Electronic Arts}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Electronic Arts]] [[Categoría:Empreses multinacionales]] [[Categoría:Empreses de California]] [[Categoría:Desarrolladores de videoxuegos]] [[Categoría:Distribuidores de videoxuegos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 9ot8zhupq4hibbjzll569wbeb514klu Entierru de videoxuegos d'Atari 0 98462 4501011 4492754 2026-06-21T01:49:19Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501011 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'eventu | nome = Entierru de videoxuegos de Atari | imaxe = Atari-2600-Console.jpg | tamañu_de_imagen = | pie_de_imaxe = Ente los materiales que supuestamente fueron soterraos había consoles y cartuchos del [[Atari 2600]].<ref name="infoworld">{{cita publicación |nome1=John |apellíu1=Hubner |nome2=William F |apellíu2=Kistner Jr |fecha=5 d'avientu de 1983 |títulu=What went wrong at Atari? |publicación=[[InfoWorld]] |volume=5 |númberu=49 |páxines=145–155 |url=https://books.google.com/books?id=6C8EAAAAMBAJ&pg=PA146&dq=%22Atari+games,+VCSs+and+home+computers%22#v=onepage&q=%22Atari%20games%2C%20VCSs%20and%20home%20computers%22&f=false |idioma=inglés|fechaaccesu=4 de xunu de 2012}}</ref> | nome_oficial = | otros nomes tao = | tipu = | tipu_ingreso = | ámbitu = | sucesu = | sede = | llugar = [[Alamogordo]], [[Nuevu Méxicu]] | allugamientu = {{coord|32|53|13.5636|N|105|58|2.4096|W|display=inline}} | país = [[Estaos Xuníos]] | fecha = [[26 de setiembre]] de [[1983]] | nome = | apellíu = | anterior = | siguiente = | frecuencia = | asistencia = | participantes = [[Atari|Atari, Inc.]], ciudá d'[[Alamogordo]], [[Nuevu Méxicu]] }} El '''entierru de videoxuegos de Atari''' foi un entierru masivu de [[Cartuchu (informática)|cartuchos]] de [[videoxuegu|videoxuegos]], [[videoconsola|consoles]] y ordenadores nun [[vertideru (basura)|vertideru]] en [[Nuevu Méxicu]], [[Estaos Xuníos]], lleváu a cabu pola compañía d'Estaos Xuníos de videoxuegos y [[ordenador domésticu|ordenadores domésticos]] [[Atari|Atari, Inc.]] en 1983. Créese que los oxetos refugaos al traviés del entierru fueron dellos millones de copies de ''[[E.T. the Extra-Terrestrial (videoxuegu)|E.T. the Extra-Terrestrial]]'' —un xuegu que se convirtiera n'unu de los mayores fracasos comerciales na hestoria de los videoxuegos— y la versión p'[[Atari 2600]] de ''[[Pac-Man]]'', que tuviera ésitu comercial pero recibíu dures crítiques. Desque la prensa dio a conocer l'eventu, surdieron duldes alrodiu de la so veracidá y les sos dimensiones. Aportó a consideráu una [[lleenda urbana]] por enforma tiempu hasta'l [[26 d'abril]] de [[2014]] cuando un grupu d'investigadores desenterraron dellos cientos de copies del xuegu n'[[Alamogordo]].<ref>http://www.vandal.net/noticia/1350650292/atopen-los cartuchos-de-et-en-la-excavacion-de-nuevu-mexico/</ref> Col tiempu esti sucesu acabó per convertir se n'unu de los símbolos históricos de la cultura de los videoxuegos, y acomuñar frecuentemente cola [[crisis del videoxuegu de 1983]]. Sía que non, foi la resultancia final d'un añu fiscal desastrosu nel que [[Atari]] foi vendida pola so compañía dueña, [[Time Warner|Warner Communications]]. == Eventos rellacionaos col entierru == [[Ficheru:Otero County New Mexico Incorporated and Unincorporated areas Alamogordo Highlighted.svg|thumb|right|Sitio del entierru, nel sector sur de la ciudá de Alamogordo, Nuevu Méxicu.]] === Dificultaes financieres === [[Atari|Atari, Inc.]] fuera mercada por [[Warner Communications]] en 1976 por [[dólar d'Estaos Xuníos|US]]$28&nbsp;millones, y pa 1982 el so valor tuviera una crecedera neta de US$2000&nbsp;millones.<ref name="Snopes">{{Cita web|url=http://www.snopes.com/business/market/atari.asp|títulu=snopes.com: Buried Atari Cartridges|nome1=Barbara|apellíu1=Mikkelson|nome2=David P|apellíu2=Mikkelson|fecha=10 de mayu de 2011|fechaaccesu=4 de xunu de 2012|obra=[[Snopes.com]]|idioma=inglés}}</ref> Aquel día, la compañía representaba'l 80% del mercáu de los videoxuegos,<ref name="Snopes"/> y yera responsable de más de la metá de los ingresos de la so compañía dueña,<ref name="RG93">{{cita publicación |autor=Staff |fecha = agostu de de 2011 |númberu=93 |títulu=From the Archives: Atari Inc |publicación=[[Retro Gamer]] |páxina=88|idioma=inglés}}</ref> pos xeneraba ente'l 65 y el 70% de los sos ingresos d'operación.<ref name="Snopes"/><ref name="RG93"/> Nel últimu trimestre de 1982, envalorábase que la so crecedera pal añu siguiente rondaría los 50%.<ref name="Snopes"/> Sicasí, el 7 d'avientu de 1982, la compañía reportó que les sos ganancies aumentaren solamente nun 10 a 15%, en llugar de la cifra predicha.<ref name="Snopes"/> A otru día les aiciones de Warner Communications perdieron un terciu del so valor, y a la fin del trimestre les ganancies de Warner cayeren un 56%.<ref name="Snopes"/> Amás, el direutor executivu de Atari, [[Ray Kassar]], foi investigáu darréu por posibles cargos d'usu illegal d'información privilexada al vender unos cinco mil remanes de Warner menos de media hora antes de reportar los ingresos más baxos de lo esperao de Atari. Kassar foi absueltu de los sos cargos, anque se vio forzáu a arrenunciar al so cargu'l siguiente mes de xunetu.<ref name="Kassar">{{cita publicación |nome1=John |apellíu1=Hubner |nome2=William F |apellíu2=Kistner Jr |fecha=28 de payares de 1983 |títulu=What went wrong at Atari? |publicación=[[InfoWorld]] |volume=5 |númberu=48 |páxines=151–158 |url=https://books.google.co.uk/books?id=sy8EAAAAMBAJ&pg=PA158&dq=ray+kassar+insider+trading#v=onepage&q=ray%20kassar%20insider%20trading&f=false|idioma=inglés |fechaaccesu=4 de xunu de 2012}}</ref> Atari, Inc. perdería US$ 536&nbsp;000&nbsp;000 en [[1983]], y sería vendíu por Warner Communications al añu siguiente.<ref name="Snopes"/> === Xuegos problemáticos === [[Ficheru:Atari E.T. Dig- Alamogordo, New Mexico (14039327125) edit.jpg|thumb|right|Escavando'l rellenu sanitariu. Caxes de ''[[Yars' Revenge]]'', ''[[Star Raiders]]'', ''[[Pac-Man (Atari 2600)|Pac-Man]]'', ''[[Space Invaders]]'', ''[[Defender (videoxuegu)|Defender]]'' y ''[[Warlords (1980 video game)|Warlords]]'' pueden ser apreciaos.]] [[Ficheru:Atari E.T. Dig- Alamogordo, New Mexico (14036097792).jpg|thumb|right|Evidencia de ''E.T.'', ''[[Centipede (videoxuegu)|Centipede]]'', y otros elementos de Atari descubiertos mientres la escavación.]] L'enclín de Atari d'afaer videoxuegos d'''[[arcade]]'' pa les sos consoles caseres resultara en dalgunos de los sos xuegos más esitosos comercialmente, incluyendo l'adautación d'unu de los sos propios xuegos, ''[[Asteroids]]'', y les versiones con llicencia de ''[[Space Invaders]]'' de [[Taito Corporation|Taito]] y ''[[Pac-Man]]'' de [[Namco]]. Cuando decidió faese l'adautación oficial d'esti postreru pal [[Atari 2600]], Atari confiaba en que les ventes seríen altes, y fabricó 12&nbsp;millones de cartuchos —a pesar de vender apenes unes 10&nbsp;000&nbsp;000 de consoles Atari 2600—.<ref name="Snopes"/> Creíase que'l xuegu sería tan esitosu que non yá xeneraría un averáu de US$ 500&nbsp;000&nbsp;000, sinón que tamién dispararía les ventes de la consola por sigo mesmu yá que los xugadores querdríen xugar la versión casera.<ref name="NG-40">{{cita publicación| publicación = [[Next Generation Magazine]]| títulu = What the hell happened?| autor = Staff| editorial = [[Future plc|Imagine Media]]| númberu = 40| páxina = 41| idioma=inglés| fecha = abril de de 1998}}</ref><ref name="Ultimate-1">{{cita llibru| títulu = The Ultimate History of Video Games| apellíu = Kent| nome = Steven| añu = 2001| capítulu = The Fall| editorial = [[Three Rivers Press]]| páxines = 227–228|idioma=inglés| isbn = 0-7615-3643-4}}</ref> Sicasí, el productu, puestu a la venta en marzu de 1982, foi criticáu pol so probe manera de xuegu,<ref name="Snopes"/> y anque se convirtió nel xuegu meyor vendíu de la consola con 7&nbsp;000&nbsp;000 d'unidaes, aun así dexó a Atari con 5&nbsp;000&nbsp;000 de cartuchos ensin vender, amás de qu'hubo un altu númberu de veceros que tornaron el xuegu en busca d'un reembolsu.<ref name="NG-40"/><ref name="CCVAG">{{cita publicación| publicación = [[Creative Computing]] Videu & Arcade Games| volume = 1| númberu = 1| fecha = Primavera de de 1983| páxina = 122| títulu = Pac-Mania| nome = Danny| apellíu = Goodman|idioma=inglés}}</ref> Sumándose a los problemes causaos poles ventes desilusionantes de ''Pac-Man'', Atari enfrentaría otra gran dificultá como resultáu de la so adautación a videoxuegu de la película ''[[E.T. the Extra-Terrestial]]''. El xuegu, llamáu ''[[E.T. the Extra-Terrestrial (videoxuegu)|E.T. the Extra-Terrestrial]]'', foi resultáu d'un alcuerdu ente Warner Communications y el direutor de la película [[Steven Spielberg]]. El conceutu d'un videoxuegu basáu nuna película, en llugar d'afaer un xuegu de ''arcade'' o basase nuna franquicia establecida, yera nuevu nesi entós.<ref name="Snopes"/> Súpose más tarde que Warner pagara ente US$ 20&nbsp;000&nbsp;000 y 25&nbsp;000&nbsp;000 polos derechos, lo que nesi entós yera una cifra bastante alta pa la llicencia d'un videoxuegu.<ref name="NG-40"/> Atari fabricó 5&nbsp;000&nbsp;000 de cartuchos del xuegu;<ref name="Snopes"/> sicasí, dempués de la so llegada al mercáu n'avientu de 1982, solamente vendiéronse 1&nbsp;500&nbsp;000 de copies, dexando a Atari inda con más de la metá de los cartuchos.<ref name="retroign-tas">{{Cita web|url=http://retro.ign.com/articles/903/903024p1.html|títulu=IGN: Top 10 Best-Selling Atari 2600 Games|fechaaccesu=5 de xunu de 2012|apellíu=Buchanan|nome=Levi|fecha=26 d'agostu de 2008|editorial=IGN|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110726161836/http://retro.ign.com/articles/903/903024p1.html|fechaarchivu=2011-07-26}}</ref> El xuegu foi duramente criticáu, y agora ye consideráu como unu de los peores enxamás fechos.<ref name="Pileggi">{{cita publicación| publicación = [[New York (revista)|New York]]| títulu = The Warner Case: Curiouser and Curiouser| nome= Nicholas |apellíu=Pileggi| númberu = 4 |volume=16| páxina = 26| fecha=24 de xineru de 1983}}</ref><ref name="PC World">{{Cita web|url=http://www.pcworld.com/article/127579-2/the_10_worst_games_of_all_time.html|títulu=The 10 Worst Games of All Time|fechaaccesu=19 de setiembre de 2011|apellíu=Townsend|nome=Emru|fecha=23 d'ochobre de 2006|editorial=PC World|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110906113825/http://www.pcworld.com/article/127579-2/the_10_worst_games_of_all_time.html|fechaarchivu=2011-09-06}}</ref> Earl Paige de la revista ''[[Billboard]]'' reportó que'l gran númberu de xuegos ensin vender de ''E.T.'', xunto con una medría na competencia, xeneró que los comerciantes solicitaren un programa oficial pa poder devolver los videoxuegos ensin vender a los fabricantes.<ref name="Billboard-Returns">{{cita publicación| publicación = [[Billboard]]| títulu = Video Game Firms Ready Formal Returns Policies| nome= Earl |apellíu=Paige| númberu = 1 |volume=95| páxina = 1, 21|idioma=inglés| fecha=8 de xineru de 1983}}</ref> Los fracasos d'estos xuegos viéronse agravaos polos negocios de Atari mientres 1981. Col enfotu de que tendría bones ventes, la compañía dixéra-y a los sos distribuidores qu'unviaren tolos sos pidíos de 1982 nun namái encargu. Sicasí, les ventes de videoxuegos en 1982 menguaron, y el distribuidores que fixeren pidíos en masa esperando fuertes ingresos terminaron devolviéndo-y grandes cantidaes d'artículos ensin vender a Atari. Como resultancia, la compañía atopóse de secute en posesión de dellos millones de cartuchos de videoxuegos esencialmente inútiles, que sería dafechu incapaz de vender.<ref name="Snopes"/> == Entierru == En setiembre de 1983, el ''[[Alamogordo Daily News]]'' d'[[Alamogordo]], [[Nuevu Méxicu]], reseñó nuna serie d'artículos, qu'ente diez y venti camiones semirremolque cargaos con caxes, cartuchos y sistemes de Atari provenientes d'un almacén de Atari n'[[El Paso (Texas)|El Paso]], [[Texas]] llevaron los oxetos a un vertideru cerca de la ciudá,<ref name="City to Atari">{{cita noticia |apellíu=McQuiddy |nome= Marian |fecha=27 de setiembre de 1983 |títulu=City to Atari: 'E.T.' trash go home |periódicu=[[Alamogordo Daily News]]|idioma=inglés |cita=El númberu real de camiones nun se conoció. Los oficiales locales del FBI establecer en 10. Sicasí, dellos voceros de la empresa en Houston afirmaron que'l númberu yera más próximu a 20; ente qu'oficiales de la ciudá dixeron qu'en realidá yeren 14.}}</ref> onde fueron amaceraos y soterraos. Yera la primer vegada que Atari allegaba al vertideru, que foi escoyíu porque nun se dexaba retirar les refugayes y éstos yeren amaceraos y soterraos cada nueche. La razón que dio Atari pal entierru foi que taba faciendo la transición de xuegos de Atari 2600 a [[Atari 5200]],<ref name="Dump here utilitized">{{cita noticia |apellíu=McQuiddy |nome= Marian |fecha=25 de setiembre de 1983 |títulu=Dump here utilized |periódicu=[[Alamogordo Daily News]]|idioma=inglés |cita=Moore dixo que los conductores de los camiones mentáron-y que la razón pola que taben tirando los xuegos yeren que taben camudando de los xuegos 2600 a los de 5200, por cuenta de la cantidá escesiva de xuegos del mercáu negru.}}</ref> pero esto foi rebatido más tarde por un trabayador qu'afirmó qu'ésti nun yera'l casu.<ref name="City cementing ban on dumping">{{cita noticia |apellíu=McQuiddy |nome= Marian |fecha=28 de setiembre de 1983 |títulu=City cementing ban on dumping: Landfill won't house anymore 'Atari rejects&#39; |periódicu=[[Alamogordo Daily News]] |cita=Identificar a sigo mesmu como miembru de Atari, pero nun dio'l so nome. Tamién dixo que l'entierru nun significaba'l fin de la serie 2600 de xuegos de Atari pa camudar a la serie 5200, y dixo que los oxetos soterraos yeren solamente cartuchos.}}</ref> El representante de Atari Bruce Enten declaró que Atari taba unviando principalmente materiales rotos y devueltos al basureru de Alamogordo y que yera «na so totalidá material inservible».<ref name="City to Atari"/> El 28 de setiembre de 1982, ''[[The New York Times]]'' informó de la hestoria de Atari y el vertideru de basura en Nuevu Méxicu. Un representante de Atari confirmó la hestoria nel periódicu, declarando que l'inventariu refugáu provenía de la planta de Atari n'El Paso, que diba cerrar pa convertise nuna instalación de reciclaje.<ref name="nytdump">{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/1983/09/28/business/atari-parts-are-dumped.html|títulu=Atari Parts Are Dumped|fecha=28 de setiembre de 1983|editorial=''[[The New York Times]]''|idioma=inglés}}</ref> L'artículu del ''Times'' nunca suxirió que dalgún xuegu n'específicu fuera parte de la operación, pero informaciones subsecuentes xeneralmente amestaron la hestoria del entierru al bien conocíu fracasu de ''E.T.''<ref name="Snopes"/> Amás, el títulu «City to Atari: 'E.T.' trash go home» nuna edición del ''Alamogordo News'' implica que los cartuchos yeren de ''E.T.''<ref name="City to Atari" /> Como resultancia, especúlase llargamente que la mayoría de les 3,5&nbsp;millones de copies ensin vender de ''E.T. the Extra-Terrestrial'' terminó nesi vertideru, amaceraes y cubiertes con cementu.<ref name = "titanic">{{cita noticia |apellíu=Smith |nome= Shelley |fecha= 12 d'abril de 2005 |títulu=The 1983 Atari Titanic is rising |periódicu=[[Alamogordo Daily News]]|idioma=inglés }}</ref> Tamién s'informó de que se soterraron nel sitiu prototipos del mandu de control [[Atari Mindlink]].<ref name="Mindlink">{{cita llibru |títulu=Home on the Strange: More Tales from My Albu-Quirky Journals |nome=Debora L |apellíu=Carr |editorial=Dog Ear Publishing |añu=2010 |isbn=1-60844-458-9 |páxina=62|idioma=inglés}}</ref> A partir del 29 de setiembre de 1983, empezar a vertir una capa de [[cementu]] enriba de los materiales amaceraos, daqué raru nun vertideru de refugayes. Un trabayador anónimu declaró que la razón pa poner el cementu foi: «Hai animales muertos ellí embaxo. Nun querdríamos que dalgún neñu mancárase escavando nel basureru».<ref name="City cementing ban on dumping"/> Eventualmente, la ciudá empezó a protestar pola gran cantidá de refugayes que Atari taba refundiando, inclusive un comisionado declaró que l'área nun quería convertise «nun basureru industrial d'El Paso».<ref name="City to Atari" /> El xerente local ordenó que l'entierru de refugayes terminara pocu tiempu dempués. Debíu al impopular entierru lleváu a cabu por Atari, Alamogordo más tarde creó una Acta d'Alministración d'Emerxencia y una Fuercia d'Alministración d'Emerxencia pa llindar la flexibilidá futura del compactador de basura p'asegurar los negocios esternos del vertideru por razones económiques. L'alcalde nesi entós de Alamogordo, Henry Pacelli, comentó que «nun queremos que daqué como esto asoceda otra vegada».<ref name="City cementing ban on dumping" /> == Legáu == La información contrastante alredor del entierru provocó que se-y considere una [[lleenda urbana]],<ref name="Racing">{{cita llibru |títulu=Racing the Beam: The Atari Videu Computer System |nome1=Nick |apellíu1=Montfort |nome2=Ian |apellíu2=Bogost |páxina=127 |editorial=[[MIT Press]] |añu= 2009 |idioma=inglés|isbn=0-262-01257-X}}</ref> lo que de la mesma xeneró ciertu grau d'escepticismu y duldes alrodiu de la veracidá de la hestoria, amás de que se confundió l'eventu cola posterior recesión de la industria.<ref name="Highway">{{cita llibru |url=Exploring America's Highways: Minnesota Trip Trivia |nome1= Michael |apellíu1=Heim|páxina=171 |editorial=Exploring America's Highway |añu=2004 |idioma=inglés|isbn = 0-9744358-1-3}}</ref><ref name="rough">{{cita llibru|nome1=Kate |apellíu1=Berens|nome2=Geoff |apellíu2=Howard|títulu=The Rough Guide to Videogames|fecha=16 de setiembre de 2008|editorial=Rough Guides|idioma=inglés|isbn=1-84353-995-0|páxina=7}}</ref> Apenes n'ochobre de 2004, [[Howard Scott Warshaw]], el programador responsable del xuegu ''E.T. the Extra-Terrestrial'', espresó les sos duldes alrodiu de que se destruyeren millones de copies del xuegu. Warshaw amás cree que la cayida de Atari debióse más bien al resultáu de les sos práutiques comerciales —ente elles supuestamente obligar a los distribuidores a mercar xuegos con probes ventes en paquete con xuegos esitosos— que al fracasu de determinaos xuegos.<ref name="AVC">{{Cita web|url=http://www.avclub.com/articles/howard-scott-warshaw,13912/|títulu=Howard Scott Warshaw {{!}} Interview {{!}} The A.V. Club|fechaaccesu=6 de xunu de 2012|apellíu=Phipps|nome=Keith|fecha=2 de febreru de 2005|editorial=[[The A.V. Club]]|idioma=inglés}}</ref> Esti puntu de vista foi compartíu por Travis Fahs d'[[IGN (sitiu web)|IGN]], quien considera que los problemes de Atari, incluyendo la so enorme cantidá d'artículos ensin vender, deber a la sobreestimación de la compañía de la sustentabilidad de les ventes del Atari 2600, y non a la calidá individual de los xuegos que salieron a la venta.<ref name="Revising">{{Cita web|url=http://uk.retro.ign.com/articles/939/939668p1.html|títulu=Revising History: The Crash of '83|fechaaccesu=6 de xunu de 2012|apellíu=Fahs|nome=Travis|fecha=18 d'avientu de 2008|editorial=[[IGN (sitiu web)|IGN]]|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120329184327/http://uk.retro.ign.com/articles/939/939668p1.html|fechaarchivu=2012-03-29}}</ref> Escribiendo pal ''[[Pacific Historicial Review]]'', John Wills tamién describió l'entierru como una lleenda urbana, llamándolo «llargamente reconocíu pero escasamente xustificáu». Wills cree que la llocalización del llugar —la so proximidá a los sitios tanto de la [[prueba Trinity]] como del [[incidente ovni de Roswell]]— amontó la popularidá de la hestoria.<ref name="pacific">{{cita publicación |publicación=[[Pacific Historical Review]] |nome=John |apellíu=Wills | year2008= |títulu=Pixel Cowboys and Silicon Gold Mines: Videogames of the American West |volume=77 |númberu=2 |páxines=273–275 |editorial=[[University of California Press]] |idioma=inglés | doi= 10.1525/phr.2008.77.2.273 |jstor= 10.1525/phr.2008.77.2.273 }}</ref> L'incidente tamién se convirtió en cierta forma nun símbolu cultural representativu de la [[crisis del videoxuegu de 1983]], pos se-y cita con frecuencia como un exemplu precautorio al respective de los problemes de tener males práutiques comerciales,<ref name="InfoWorld">{{cita publicación |nome1=John C |apellíu1=Dvorak |fecha=12 d'agostu de 1985 |títulu=Is the PCJr Doomed To Be Landfill? |publicación=[[InfoWorld]] |volume=7 |númberu=32 |páxina=64 |url=https://books.google.co.uk/books?id=Ai8EAAAAMBAJ&pg=RA1-PA64&dq=atari+landfill#v=onepage&q=atari%20landfill&f=false |idioma=inglés|fechaaccesu=6 de xunu de 2012}}</ref><ref name="PCAdvisor">{{Cita web|url=http://www.pcadvisor.co.uk/news/tablets/3298074/hp-touchpads-to-be-dumped-in-landfill/|títulu=HP TouchPads to be dumped in landfill?|fechaaccesu=6 de xunu de 2012|apellíu=Jary|nome=Simon|fecha=19 d'agostu de 2011|editorial=[[PC Advisor]]|idioma=inglés}}</ref><ref name="WSJ">{{Cita web|url=http://online.wsj.com/article/SB10001424053111904006104576502744235853146.html?mod=googlenews_wsj|títulu=Book Review: Super Mario - WSJ.com|fechaaccesu=6 de xunu de 2012|apellíu=Kennedy|nome=James|fecha=20 d'agostu de 2011|editorial=''[[Wall Street Journal]]|idioma=inglés}}</ref> a pesar de que se suxirió que la compañía desfacer de los materiales por motivos de desgravación d'impuestos.<ref name="PCAdvisor"/> El legáu del entierru llevó a que se-y referencie na cultura popular. El videu musical del cantar «When I Wake Up» de [[Wintergreen]] amuesa a la banda viaxando al vertideru y desenterrando los cartuchos abandonaos;<ref name="direutor">{{Cita web|url=http://keithschofield.com/et/|títulu=Keith Schofield / Wintergreen|fechaaccesu=6 de xunu de 2012|editorial=Keithschofield.com|idioma=inglés}}</ref> el direutor del videu, Keith Schofield, trabayara antes n'otros videos rellacionaos con videoxuegos.<ref name="spin videu">{{cita publicación |títulu=Reset for Life |nome=Damon |apellíu=Brown |url=https://books.google.com/books?id=BvUVT5TnUCwC&pg=PT36&dq=atari+new+mexico#v=onepage&q=atari%20new%20mexico&f=false |fechaaccesu=6 de xunu de 2012 | idioma=inglés |páxina=99 |fecha = mayu de 2006 |publicación=[[Spin (magacín)|Spin]]}}</ref> La novela ''[[Lucky Wander Boy]]'' de [[D.B. Weiss]] tien una escena qu'asocede nes contornes de Alamogordo, na que dos de los personaxes alderiquen alrodiu de un aparcamientu que foi construyíu enriba del sitiu del entierru.<ref name="lucky">{{cita llibru |títulu=[[Lucky Wander Boy]] |nome=D.B. |apellíu=Weiss |enllaceautor=D.B. Weiss |añu=2003 |páxines=177, 193–195 |editorial=[[Plume (publisher)|Plume]] |idioma=inglés | isbn=0-452-28394-9}}</ref> El 26 d'abril de 2014, fueron topaos los cartuchos gracies a una escavación realizada por Microsoft col mesmu propósitu.<ref>{{cita web |títulu=Film crew finds Atari ET games in New Mexico archaeological dig |url=http://www.theguardian.com/technology/2014/apr/26/film-crew-finds-atari-et-games-new-mexico |obra=The Guardian |fecha=26 d'abril de 2014 |idioma=inglés |fechaaccesu=26 d'abril de 2014}}</ref> == Ver tamién == * [[Videoconsoles de segunda xeneración]] == Referencies == {{llistaref|2}} {{Tradubot|Entierro de videojuegos de Atari}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Historia de los videoxuegos]] r0p6te5v6qyq9xf48erms5ya7xcn4g9 Vocal zarrada 0 100228 4501116 3874890 2026-06-21T11:55:29Z ~2026-33292-70 149185 /* */ 4501116 wikitext text/x-wiki Una '''vocal zarrada''' (modernamente prefierse la denominación '''vocal alta''') ye un soníu vocal que la so pronunciación rique una abertura mínima ente la [[Llingua (anatomía)|llingua]] y el [[cielu la boca]], ensin llegar a crear [[fricativa|fricación]]. Pa producir estos soníos, asítiase la llingua nuna posición alta na boca. [[Acústica]]mente caracterícense porque'l so primera [[frecuencia]] [[formante]] ye inferior a unos 400 Hz, frente a les vocales más abiertes que'l so primer formante tien una frecuencia más alta. [[Ficheru:Cardinal vowel tongue position-front.png|thumb|200px|Comparanza de les posiciones de la llingua en vocales zarrada, media zarrada, media abierta, y abierta. Ilústrense les vocales fronteres [[vocal cardinal|cardinales]] col puntu más altu indicáu.]] L'[[Asociación Fonética Internacional]] prescribe la significación de la pallabra. L'[[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] identifica seis vocales zarraes: * La [[vocal zarrada anterior non arrondada]] [{{IPA|i}}] * La [[vocal zarrada anterior arrondada]] [{{IPA|y}}] * La [[vocal zarrada central non arrondada]] [{{IPA|ɨ}}] * La [[vocal zarrada central arrondada]] [{{IPA|ʉ}}] * La [[vocal zarrada posterior non arrondada]] [{{IPA|ɯ}}] * La [[vocal zarrada posterior arrondada]] [{{IPA|u}}] Les vocales zarraes que s'usen n'español son {{IPA|'''i'''}} y {{IPA|'''o'''}}, les que son [[vocal débil|vocales débiles]]. == Bibliografía == * ''Handbook of the International Phonetic Association'', 1999. [[Cambridge University]] ISBN 978-0-521-63751-0 * Johnson, Keith, ''Acoustic & Auditory Phonetics'', second edition, 2003. Blackwell ISBN 978-1-4051-0123-3 * Korhonen, Mikko. ''Koltansaamen opes'', 1973. Castreanum ISBN 978-951-45-0189-0 * [[Peter Ladefoged|Ladefoged, Peter]], ''A Course in Phonetics'', fifth edition, 2006. Boston, MA: Thomson Wadsworth ISBN 978-1-4130-2079-3 * Ladefoged, Peter, ''Elements of Acoustic Phonetics'', 1995. [[University of Chicago]] ISBN 978-0-226-46764-1 * Ladefoged, Peter, ''Vowels and Consonants: An Introduction to the Sounds of Languages'', 2000. Blackwell ISBN 978-0-631-21412-0. {{Vocales}} {{Tradubot|Vocal cerrada}} [[Categoría:Vocales]] [[Categoría:Vocales zarraes| ]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos ensin plantía llistaref]] 7bpn9o0z0z3i2il47ffsfaqpxtw4clt Vocal media 0 100229 4501118 4126964 2026-06-21T11:57:56Z ~2026-33292-70 149185 la "y" y "o" non son vocales medies 4501118 wikitext text/x-wiki Una '''vocal media''' ye un términu usáu en [[fonoloxía]] pa designar a una vocal con grau d'abertura media y que, por tanto, realízase [[fonética]]mente como [[vocal semiabierta]], [[vocal entemedia|entemedia]] o [[vocal semicerrada|semicerrada]]. Les vocales medies más frecuentes son /{{IPA|e, o}}/ y daqué menos frecuentes son /{{IPA|ɛ, ɔ, ʌ, ə}}/. El qu'una vocal pueda ser considerada media depende primero de too que la llingua tenga una serie de vocales zarraes /{{IPA|i, u, ɨ, ...}}/ y una serie de vocales más abiertes que les medies. Y, por tanto, la etiqueta ''media'' namái s'aplica a fonemes non a soníos. Nun tien de confundir se'l conceutu de vocal media col de [[vocal entemedia]]. {{Tradubot|Vocal media}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Vocales|Media]] [[Categoría:Vocales medies| ]] 9sov4m84lwaq88rjefke2xq6fqecif6 Alfabetu guaraní 0 100345 4500919 4400495 2026-06-20T12:07:46Z ~2026-33292-70 149185 /* Lletres */ 4500919 wikitext text/x-wiki {{ficha de sistema d'escritura}} {{problemes artículu|referencies|llingüística}} El '''achegety '''o '''alfabetu guaraní''', ye una forma d'escritura basada nel alfabetu llatín, utilizada pal [[idioma guaraní]]. Delles lletres fueron afeches polos requerimientos fonéticos de la llingua emplegando [[dígrafu|dígrafos]] y [[diacríticu|diacríticos]] como la [[virgulilla]] ( &nbsp;̃) y el [[acentu agudu]] (´). Nótese que les persones con [[discapacidá visual]] cunten amás con un [[Braille guaraní]]. L'alfabetu guaraní n'orde ye'l siguiente: {|class=wikitable style="text-align: center; margin-left: auto; margin-right: auto; border: none;" |- !Mayúscules | width="15" | A || width="15" | Ã || width="15" | Ch || width="15" | E || width="15" | Ẽ || width="15" | G || width="15" | G̃ || width="15" | H || width="15" | I || width="15" | Ĩ || width="15" | J || width="15" | K || width="15" | L || width="15" | M || width="15" | Mb || width="15" | N || width="15" | Nd || width="15" | Ng || width="15" | Nt || width="15" | Ñ || width="15" | O || width="15" | Õ || width="15" | P || width="15" | R || width="15" | Rr || width="15" | S || width="15" | T || width="15" | U || width="15" | Ũ || width="15" | V || width="15" | Y || width="15" | Ỹ || rowspan="2" width="15" | ʼ |- !Minúscules | a || ã || ch || e || ẽ || g || g̃ || h || i || ĩ || j || k || l || m || mb || n || nd || ng || nt || ñ || o || õ || p || r || rr || s || t || u || ũ || v || y || ỹ |} == Historia == {{VT|Guaraní misioneru}} == Lletres == Consiste de 33 lletres, amosaes nel siguiente orde correllativu: Ñatyu :[[A]], Ã, Ch, [[E]], Ẽ, [[G]], [[G̃]], [[H]], [[I]], Ĩ, [[J]], [[K]], [[L]], [[M]], Mb, [[N]], Nd, Ng, Nt, [[Ñ]], [[O]], Õ, [[P]], [[R]], Rr [[S]], [[T]], [[U]], Ũ, [[V]], [[Y]], Ỹ, [[Ꞌ]]. Les lletres A, E, I, O, U, Y denotan seis sonidos vocálicos; les variantes con tilde son nasales. El signu similar a un apóstrofu o comilla simple " ꞌ " ye un saltillo (el so puntu unicode ye U+A78B pa mayúscula y U+A78C pa minúscula) en guaraní adopta'l nome de "''pusó''", representa una parada glotal. El restu de les lletres (incluyendo "Ñ", "G̃", y los dígrafos) son consonantes. Les lletres llatines B, C y D úsense namái como componentes de dígrafos, ente que F, Q, W, X, Z nun s'usen nunca. La lletra L, El dígrafu Nt y el dígrafu Rr namái s'usen en pallabres tomaes del español, con influyencia de la fonoloxía del español, o onomatopeyes non verbales. El dígrafu Ll nun s'usa. Delles lletres pronunciar de forma particular como la "H" que se pronuncia como "ja" y la "J" que se pronuncia como "ya". Les variantes con tilde de Ẽ, Ĩ, Ũ, Ỹ, y G̃ suelen camudase por un [[circunflexu]] (^), por cuenta de la imposibilidá de delles fontes de reproducilos. La tilde nasal identificar cola virgulilla (~). Reemplázase la tilde nasal pol símbolu (~), yá qu'en nenguna fonte figura como acentu pa toles vocales, y les consonantes que lleven tilde nasal camudar de color por que les identifique. ''Vocales'' (Puꞌae): fonema con soníu oral o nasal. Son 12 que se clasifiquen en 5 orales, 5 nasales, 1 gutural y 1 gutonasal. :''Vocales orales'' (Puꞌae jurugua): A - E - I - O - U :''Vocales nasales'' (Puꞌae tĩgua): Ã - Ẽ - Ĩ - Õ - Ũ :''Vocal gutural'' (Puꞌae ahyꞌogua): Y :''Vocal gutonasal'' (Puꞌae ahyꞌotĩgua): Ỹ ''Consonantes'' (Pundie): fonema con soníu modificáu. :''Consonantes orales'' (Pundie jurugua): CH - G - H - J - K - L - P - R - Rr - S - T - V - Ꞌ (punxo) :''Consonantes nasales'' (Pundie tĩgua): G̃ - M - N - Ñ :''Consonantes naso-orales'' (Pundie tĩjurugua): Mb - Nd - Ng - Nt En guaraní les pallabres estremar n'orales y nasales. Les nasales son aquelles que tán compuestes por dalguna vocal o consonante nasal. Ej: akâ - porâ - kuñataî - hembireko. Les orales son aquelles que nun contienen vocales nin consonantes nasales. Ej: rajy - túva - sy - arapoty. Les consonantes lleer en guaraní amestándo-y la lletra "e". Ej: -e, me, ne, re Lo que n'español seria: ele, eme, ene, ere. La esceición ye la consonante (punxo) ''Consonantes con soníos distintos'' :La consonante H suena como nel vocablu inglés help. En guaraní: hái (agriu), huꞌo (tos). :La J suena como la "ye" española, non tan arrastrada. Ej: jagua (perru), juru (boca). :La K sustitúi a la "C" y a la "Q" del español. Ej: kaꞌa (yerba), kua (furacu). :La G lléese como "gue" (guerra), y caltién el so soníu con toles vocales. Ej: guyra (ave, páxaru), ange (güei). :El punxo (ꞌ) ye glotal: De "pu", soníu, y "su", soltar o dixebrar. Nel silabeo acompaña a la vocal que lu sigue. El so efeutu ye'l resultante d'una síncopa nel ritmu de la pallabra. Ej: su'o (carne), suꞌo (morder). Silabeo: su-ꞌo su-ꞌo. == Diacríticos == L'acentu agudu "´" úsase como n'español, y ye llamáu ''muanduhe''. Cuando s'omite, l'acentu recái sobre la última sílaba: ''syva'' [sy'va] ("frente"), ''áva'' ['ava] ("persona/indíxena"), ''tata'' [ta'ta] ("fueu"), ''tái'' [taj] ("diente"). ''L'acentu'' (munduhe): En guaraní nenguna pallabra termina en consonante y cuasi toes lleven acentu na postrera vocal y nun se lloma (acentu gráficu). Escríbese: tape: camín tata: fueu. Y lléese: tapé tatá L'acentu gráficu úsase cuando la vocal acentuada nun ye la final. Lléese y escríbese: áva: pelo tái: picante. == Topónimos y nomes propios == Hai munchos [[topónimu|topónimos]] y dellos nomes propios derivaos d'esti idioma en [[Paraguái]]. Estos escríbense de normal acordies colos sistemes español y portugués, y la so pronunciación camudó considerablemente a lo llargo de los sieglos, hasta'l puntu de qu'en delles ocasiones yá nun pueden ser entendíos polos falantes del guaraní. == Bibliografía == * [http://www.unisi.it/cisai/GUARANI.web.pdf Analís acústicu-auditivu del vocalismu oral del guaraní - Aspeutu temporal y de timbre por Renzo Miotti, Universidá de Verona] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121223183905/http://www.unisi.it/cisai/GUARANI.web.pdf |date=2012-12-23 }} == Ver tamién == {{InterWiki|code=gn}} * [[:m:b:es:Guaran%C3%AD|Wikillibru guaraní]] {{es}} * [[Idioma guaraní]] * [[Atenéu de Llingua y Cultura Guaraní]] * [[Fundación Yvy Marãe’ỹ]] * [[Academia de la Llingua Guaraní]] {{Tradubot|Alfabeto guaraní}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Alfabetos llatinos|guarani, alfabetu]] [[Categoría:Idioma guaraní]] tqx1pwcguzsmvn69n6fddsr5fgyd3up 4500920 4500919 2026-06-20T12:08:47Z ~2026-33292-70 149185 4500920 wikitext text/x-wiki {{ficha de sistema d'escritura}} {{problemes artículu|referencies|llingüística}} El '''achegety '''o '''alfabetu guaraní''', ye una forma d'escritura basada nel alfabetu llatín, utilizada pal [[idioma guaraní]]. Delles lletres fueron afeches polos requerimientos fonéticos de la llingua emplegando [[dígrafu|dígrafos]] y [[diacríticu|diacríticos]] como la [[virgulilla]] ( &nbsp;̃) y el [[acentu agudu]] (´). Nótese que les persones con [[discapacidá visual]] cunten amás con un [[Braille guaraní]]. L'alfabetu guaraní n'orde ye'l siguiente: {|class=wikitable style="text-align: center; margin-left: auto; margin-right: auto; border: none;" |- !Mayúscules | width="15" | A || width="15" | Ã || width="15" | Ch || width="15" | E || width="15" | Ẽ || width="15" | G || width="15" | G̃ || width="15" | H || width="15" | I || width="15" | Ĩ || width="15" | J || width="15" | K || width="15" | L || width="15" | M || width="15" | Mb || width="15" | N || width="15" | Nd || width="15" | Ng || width="15" | Nt || width="15" | Ñ || width="15" | O || width="15" | Õ || width="15" | P || width="15" | R || width="15" | Rr || width="15" | S || width="15" | T || width="15" | U || width="15" | Ũ || width="15" | V || width="15" | Y || width="15" | Ỹ || rowspan="2" width="15" | ʼ |- !Minúscules | a || ã || ch || e || ẽ || g || g̃ || h || i || ĩ || j || k || l || m || mb || n || nd || ng || nt || ñ || o || õ || p || r || rr || s || t || u || ũ || v || y || ỹ |} == Historia == {{VT|Guaraní misioneru}} == Lletres == Consiste de 33 lletres, amosaes nel siguiente orde correllativu: Ñatyu :[[A]], Ã, Ch, [[E]], Ẽ, [[G]], [[G̃]], [[H]], [[I]], Ĩ, [[J]], [[K]], [[L]], [[M]], Mb, [[N]], Nd, Ng, Nt, [[Ñ]], [[O]], Õ, [[P]], [[R]], Rr [[S]], [[T]], [[U]], Ũ, [[V]], [[Y]], Ỹ, [[Ꞌ]]. Les lletres A, E, I, O, U, Y denotan seis sonidos vocálicos; les variantes con tilde son nasales. El signu similar a un apóstrofu o comilla simple " ꞌ " ye un saltillo (el so puntu unicode ye U+A78B pa mayúscula y U+A78C pa minúscula) en guaraní adopta'l nome de "''pusó''", representa una parada glotal. El restu de les lletres (incluyendo "Ñ", "G̃", y los dígrafos) son consonantes. Les lletres llatines B, C y D úsense namái como componentes de dígrafos, ente que F, Q, W, X, Z nun s'usen nunca. La lletra L, El dígrafu Nt y el dígrafu Rr namái s'usen en pallabres tomaes del español, con influyencia de la fonoloxía del español, o onomatopeyes non verbales. El dígrafu Ll nun s'usa. Delles lletres pronunciar de forma particular como la "H" que se pronuncia como "ja" y la "J" que se pronuncia como "ya". Les variantes con tilde de Ẽ, Ĩ, Ũ, Ỹ, y G̃ suelen camudase por un [[circunflexu]] (^), por cuenta de la imposibilidá de delles fontes de reproducilos. La tilde nasal identificar cola virgulilla (~). Reemplázase la tilde nasal pol símbolu (~), yá qu'en nenguna fonte figura como acentu pa toles vocales, y les consonantes que lleven tilde nasal camudar de color por que les identifique. ''Vocales'' (Puꞌae): fonema con soníu oral o nasal. Son 12 que se clasifiquen en 5 orales, 5 nasales, 1 gutural y 1 gutonasal. :''Vocales orales'' (Puꞌae jurugua): A - E - I - O - U :''Vocales nasales'' (Puꞌae tĩgua): Ã - Ẽ - Ĩ - Õ - Ũ :''Vocal gutural'' (Puꞌae ahyꞌogua): Y :''Vocal gutonasal'' (Puꞌae ahyꞌotĩgua): Ỹ ''Consonantes'' (Pundie): fonema con soníu modificáu. :''Consonantes orales'' (Pundie jurugua): CH - G - H - J - K - L - P - R - Rr - S - T - V - Ꞌ (punxo) :''Consonantes nasales'' (Pundie tĩgua): G̃ - M - N - Ñ :''Consonantes naso-orales'' (Pundie tĩjurugua): Mb - Nd - Ng - Nt En guaraní les pallabres estremar n'orales y nasales. Les nasales son aquelles que tán compuestes por dalguna vocal o consonante nasal. Ej: akâ - porâ - kuñataî - hembireko. Les orales son aquelles que nun contienen vocales nin consonantes nasales. Ej: rajy - túva - sy - arapoty. Les consonantes lleer en guaraní amestándo-y la lletra "e". Ej: -e, me, ne, re Lo que n'español seria: ele, eme, ene, ere. La esceición ye la consonante (punxo) ''Consonantes con soníos distintos'' :La consonante H suena como nel vocablu inglés help. En guaraní: hái (agriu), huꞌo (tos). :La J suena como la "ye" española, non tan arrastrada. Ej: jagua (perru), juru (boca). :La K sustitúi a la "C" y a la "Q" del español. Ej: kaꞌa (yerba), kua (furacu). :La G lléese como "gue" (guerra), y caltién el so soníu con toles vocales. Ej: guyra (ave, páxaru), ange (güei). :El punxo (ꞌ) ye glotal: De "pu", soníu, y "su", soltar o dixebrar. Nel silabeo acompaña a la vocal que lu sigue. El so efeutu ye'l resultante d'una síncopa nel ritmu de la pallabra. Ej: so'o (carne), suꞌo (morder). Silabeo: so-ꞌo su-ꞌo. == Diacríticos == L'acentu agudu "´" úsase como n'español, y ye llamáu ''muanduhe''. Cuando s'omite, l'acentu recái sobre la última sílaba: ''syva'' [sy'va] ("frente"), ''áva'' ['ava] ("persona/indíxena"), ''tata'' [ta'ta] ("fueu"), ''tái'' [taj] ("diente"). ''L'acentu'' (munduhe): En guaraní nenguna pallabra termina en consonante y cuasi toes lleven acentu na postrera vocal y nun se lloma (acentu gráficu). Escríbese: tape: camín tata: fueu. Y lléese: tapé tatá L'acentu gráficu úsase cuando la vocal acentuada nun ye la final. Lléese y escríbese: áva: pelo tái: picante. == Topónimos y nomes propios == Hai munchos [[topónimu|topónimos]] y dellos nomes propios derivaos d'esti idioma en [[Paraguái]]. Estos escríbense de normal acordies colos sistemes español y portugués, y la so pronunciación camudó considerablemente a lo llargo de los sieglos, hasta'l puntu de qu'en delles ocasiones yá nun pueden ser entendíos polos falantes del guaraní. == Bibliografía == * [http://www.unisi.it/cisai/GUARANI.web.pdf Analís acústicu-auditivu del vocalismu oral del guaraní - Aspeutu temporal y de timbre por Renzo Miotti, Universidá de Verona] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121223183905/http://www.unisi.it/cisai/GUARANI.web.pdf |date=2012-12-23 }} == Ver tamién == {{InterWiki|code=gn}} * [[:m:b:es:Guaran%C3%AD|Wikillibru guaraní]] {{es}} * [[Idioma guaraní]] * [[Atenéu de Llingua y Cultura Guaraní]] * [[Fundación Yvy Marãe’ỹ]] * [[Academia de la Llingua Guaraní]] {{Tradubot|Alfabeto guaraní}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Alfabetos llatinos|guarani, alfabetu]] [[Categoría:Idioma guaraní]] 69m23asixgdkwo3jjnzg2oqdlmr3cj1 4500921 4500920 2026-06-20T12:09:45Z ~2026-33292-70 149185 4500921 wikitext text/x-wiki {{ficha de sistema d'escritura}} {{problemes artículu|referencies|llingüística}} El '''achegety '''o '''alfabetu guaraní''', ye una forma d'escritura basada nel alfabetu llatín, utilizada pal [[idioma guaraní]]. Delles lletres fueron afeches polos requerimientos fonéticos de la llingua emplegando [[dígrafu|dígrafos]] y [[diacríticu|diacríticos]] como la [[virgulilla]] ( &nbsp;̃) y el [[acentu agudu]] (´). Nótese que les persones con [[discapacidá visual]] cunten amás con un [[Braille guaraní]]. L'alfabetu guaraní n'orde ye'l siguiente: {|class=wikitable style="text-align: center; margin-left: auto; margin-right: auto; border: none;" |- !Mayúscules | width="15" | A || width="15" | Ã || width="15" | Ch || width="15" | E || width="15" | Ẽ || width="15" | G || width="15" | G̃ || width="15" | H || width="15" | I || width="15" | Ĩ || width="15" | J || width="15" | K || width="15" | L || width="15" | M || width="15" | Mb || width="15" | N || width="15" | Nd || width="15" | Ng || width="15" | Nt || width="15" | Ñ || width="15" | O || width="15" | Õ || width="15" | P || width="15" | R || width="15" | Rr || width="15" | S || width="15" | T || width="15" | U || width="15" | Ũ || width="15" | V || width="15" | Y || width="15" | Ỹ || rowspan="2" width="15" | ʼ |- !Minúscules | a || ã || ch || e || ẽ || g || g̃ || h || i || ĩ || j || k || l || m || mb || n || nd || ng || nt || ñ || o || õ || p || r || rr || s || t || u || ũ || v || y || ỹ |} == Historia == {{VT|Guaraní misioneru}} == Lletres == Consiste de 33 lletres, amosaes nel siguiente orde correllativu: Ñatyu :[[A]], Ã, Ch, [[E]], Ẽ, [[G]], [[G̃]], [[H]], [[I]], Ĩ, [[J]], [[K]], [[L]], [[M]], Mb, [[N]], Nd, Ng, Nt, [[Ñ]], [[O]], Õ, [[P]], [[R]], Rr [[S]], [[T]], [[U]], Ũ, [[V]], [[Y]], Ỹ, [[Ꞌ]]. Les lletres A, E, I, O, U, Y denotan seis sonidos vocálicos; les variantes con tilde son nasales. El signu similar a un apóstrofu o comilla simple " ꞌ " ye un saltillo (el so puntu unicode ye U+A78B pa mayúscula y U+A78C pa minúscula) en guaraní adopta'l nome de "''pusó''", representa una parada glotal. El restu de les lletres (incluyendo "Ñ", "G̃", y los dígrafos) son consonantes. Les lletres llatines B, C y D úsense namái como componentes de dígrafos, ente que F, Q, W, X, Z nun s'usen nunca. La lletra L, El dígrafu Nt y el dígrafu Rr namái s'usen en pallabres tomaes del español, con influyencia de la fonoloxía del español, o onomatopeyes non verbales. El dígrafu Ll nun s'usa. Delles lletres pronunciar de forma particular como la "H" que se pronuncia como "ja" y la "J" que se pronuncia como "ya". Les variantes con tilde de Ẽ, Ĩ, Ũ, Ỹ, y G̃ suelen camudase por un [[circunflexu]] (^), por cuenta de la imposibilidá de delles fontes de reproducilos. La tilde nasal identificar cola virgulilla (~). Reemplázase la tilde nasal pol símbolu (~), yá qu'en nenguna fonte figura como acentu pa toles vocales, y les consonantes que lleven tilde nasal camudar de color por que les identifique. ''Vocales'' (Puꞌae): fonema con soníu oral o nasal. Son 12 que se clasifiquen en 5 orales, 5 nasales, 1 gutural y 1 gutonasal. :''Vocales orales'' (Puꞌae jurugua): A - E - I - O - U :''Vocales nasales'' (Puꞌae tĩgua): Ã - Ẽ - Ĩ - Õ - Ũ :''Vocal gutural'' (Puꞌae ahyꞌogua): Y :''Vocal gutonasal'' (Puꞌae ahyꞌotĩgua): Ỹ ''Consonantes'' (Pundie): fonema con soníu modificáu. :''Consonantes orales'' (Pundie jurugua): CH - G - H - J - K - L - P - R - Rr - S - T - V - Ꞌ (punxo) :''Consonantes nasales'' (Pundie tĩgua): G̃ - M - N - Ñ :''Consonantes naso-orales'' (Pundie tĩjurugua): Mb - Nd - Ng - Nt En guaraní les pallabres estremar n'orales y nasales. Les nasales son aquelles que tán compuestes por dalguna vocal o consonante nasal. Ex: akâ - porâ - kuñataî - hembireko. Les orales son aquelles que nun contienen vocales nin consonantes nasales. Ej: rajy - túva - sy - arapoty. Les consonantes lleer en guaraní amestándo-y la lletra "e". Ej: -e, me, ne, re Lo que n'español seria: ele, eme, ene, ere. La esceición ye la consonante (punxo) ''Consonantes con soníos distintos'' :La consonante H suena como nel vocablu inglés help. En guaraní: hái (agriu), huꞌo (tos). :La J suena como la "ye" española, non tan arrastrada. Ex: jagua (perru), juru (boca). :La K sustitúi a la "C" y a la "Q" del español. Ex: kaꞌa (yerba), kua (furacu). :La G lléese como "gue" (guerra), y caltién el so soníu con toles vocales. Ex: guyra (ave, páxaru), ange (güei). :El punxo (ꞌ) ye glotal: De "pu", soníu, y "so", soltar o dixebrar. Nel silabeo acompaña a la vocal que lu sigue. El so efeutu ye'l resultante d'una síncopa nel ritmu de la pallabra. Ex: so'o (carne), suꞌo (morder). Silabeo: so-ꞌo su-ꞌo. == Diacríticos == L'acentu agudu "´" úsase como n'español, y ye llamáu ''muanduhe''. Cuando s'omite, l'acentu recái sobre la última sílaba: ''syva'' [sy'va] ("frente"), ''áva'' ['ava] ("persona/indíxena"), ''tata'' [ta'ta] ("fueu"), ''tái'' [taj] ("diente"). ''L'acentu'' (munduhe): En guaraní nenguna pallabra termina en consonante y cuasi toes lleven acentu na postrera vocal y nun se lloma (acentu gráficu). Escríbese: tape: camín tata: fueu. Y lléese: tapé tatá L'acentu gráficu úsase cuando la vocal acentuada nun ye la final. Lléese y escríbese: áva: pelo tái: picante. == Topónimos y nomes propios == Hai munchos [[topónimu|topónimos]] y dellos nomes propios derivaos d'esti idioma en [[Paraguái]]. Estos escríbense de normal acordies colos sistemes español y portugués, y la so pronunciación camudó considerablemente a lo llargo de los sieglos, hasta'l puntu de qu'en delles ocasiones yá nun pueden ser entendíos polos falantes del guaraní. == Bibliografía == * [http://www.unisi.it/cisai/GUARANI.web.pdf Analís acústicu-auditivu del vocalismu oral del guaraní - Aspeutu temporal y de timbre por Renzo Miotti, Universidá de Verona] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121223183905/http://www.unisi.it/cisai/GUARANI.web.pdf |date=2012-12-23 }} == Ver tamién == {{InterWiki|code=gn}} * [[:m:b:es:Guaran%C3%AD|Wikillibru guaraní]] {{es}} * [[Idioma guaraní]] * [[Atenéu de Llingua y Cultura Guaraní]] * [[Fundación Yvy Marãe’ỹ]] * [[Academia de la Llingua Guaraní]] {{Tradubot|Alfabeto guaraní}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Alfabetos llatinos|guarani, alfabetu]] [[Categoría:Idioma guaraní]] ikqvjdyb7i7jemhmrm433fouqx0uc43 4500922 4500921 2026-06-20T12:10:52Z ~2026-33292-70 149185 4500922 wikitext text/x-wiki {{ficha de sistema d'escritura}} {{problemes artículu|referencies|llingüística}} El '''achegety '''o '''alfabetu guaraní''', ye una forma d'escritura basada nel alfabetu llatín, utilizada pal [[idioma guaraní]]. Delles lletres fueron afeches polos requerimientos fonéticos de la llingua emplegando [[dígrafu|dígrafos]] y [[diacríticu|diacríticos]] como la [[virgulilla]] ( &nbsp;̃) y el [[acentu agudu]] (´). Nótese que les persones con [[discapacidá visual]] cunten amás con un [[Braille guaraní]]. L'alfabetu guaraní n'orde ye'l siguiente: {|class=wikitable style="text-align: center; margin-left: auto; margin-right: auto; border: none;" |- !Mayúscules | width="15" | A || width="15" | Ã || width="15" | Ch || width="15" | E || width="15" | Ẽ || width="15" | G || width="15" | G̃ || width="15" | H || width="15" | I || width="15" | Ĩ || width="15" | J || width="15" | K || width="15" | L || width="15" | M || width="15" | Mb || width="15" | N || width="15" | Nd || width="15" | Ng || width="15" | Nt || width="15" | Ñ || width="15" | O || width="15" | Õ || width="15" | P || width="15" | R || width="15" | Rr || width="15" | S || width="15" | T || width="15" | U || width="15" | Ũ || width="15" | V || width="15" | Y || width="15" | Ỹ || rowspan="2" width="15" | ʼ |- !Minúscules | a || ã || ch || e || ẽ || g || g̃ || h || i || ĩ || j || k || l || m || mb || n || nd || ng || nt || ñ || o || õ || p || r || rr || s || t || u || ũ || v || y || ỹ |} == Historia == {{VT|Guaraní misioneru}} == Lletres == Consiste de 33 lletres, amosaes nel siguiente orde correllativu: Ñatyu :[[A]], Ã, Ch, [[E]], Ẽ, [[G]], [[G̃]], [[H]], [[I]], Ĩ, [[J]], [[K]], [[L]], [[M]], Mb, [[N]], Nd, Ng, Nt, [[Ñ]], [[O]], Õ, [[P]], [[R]], Rr [[S]], [[T]], [[U]], Ũ, [[V]], [[Y]], Ỹ, [[Ꞌ]]. Les lletres A, E, I, O, U, Y denotan seis sonidos vocálicos; les variantes con tilde son nasales. El signu similar a un apóstrofu o comilla simple " ꞌ " ye un saltillo (el so puntu unicode ye U+A78B pa mayúscula y U+A78C pa minúscula) en guaraní adopta'l nome de "''pusó''", representa una parada glotal. El restu de les lletres (incluyendo "Ñ", "G̃", y los dígrafos) son consonantes. Les lletres llatines B, C y D úsense namái como componentes de dígrafos, ente que F, Q, W, X, Z nun s'usen nunca. La lletra L, El dígrafu Nt y el dígrafu Rr namái s'usen en pallabres tomaes del español, con influyencia de la fonoloxía del español, o onomatopeyes non verbales. El dígrafu Ll nun s'usa. Delles lletres pronunciar de forma particular como la "H" que se pronuncia como "ja" y la "J" que se pronuncia como "ya". Les variantes con tilde de Ẽ, Ĩ, Ũ, Ỹ, y G̃ suelen camudase por un [[circunflexu]] (^), por cuenta de la imposibilidá de delles fontes de reproducilos. La tilde nasal identificar cola virgulilla (~). Reemplázase la tilde nasal pol símbolu (~), yá qu'en nenguna fonte figura como acentu pa toles vocales, y les consonantes que lleven tilde nasal camudar de color por que les identifique. ''Vocales'' (Puꞌae): fonema con soníu oral o nasal. Son 12 que se clasifiquen en 5 orales, 5 nasales, 1 gutural y 1 gutonasal. :''Vocales orales'' (Puꞌae jurugua): A - E - I - O - U :''Vocales nasales'' (Puꞌae tĩgua): Ã - Ẽ - Ĩ - Õ - Ũ :''Vocal gutural'' (Puꞌae ahyꞌogua): Y :''Vocal gutonasal'' (Puꞌae ahyꞌotĩgua): Ỹ ''Consonantes'' (Pundie): fonema con soníu modificáu. :''Consonantes orales'' (Pundie jurugua): CH - G - H - J - K - L - P - R - Rr - S - T - V - Ꞌ (punxo) :''Consonantes nasales'' (Pundie tĩgua): G̃ - M - N - Ñ :''Consonantes naso-orales'' (Pundie tĩjurugua): Mb - Nd - Ng - Nt En guaraní les pallabres estremar n'orales y nasales. Les nasales son aquelles que tán compuestes por dalguna vocal o consonante nasal. Ex: akâ - porâ - kuñataî - hembireko. Les orales son aquelles que nun contienen vocales nin consonantes nasales. Ej: rajy - túva - sy - arapoty. Les consonantes lleer en guaraní amestándo-y la lletra "e". Ej: -e, me, ne, re Lo que n'español seria: ele, eme, ene, ere. La esceición ye la consonante (punxo) ''Consonantes con soníos distintos'' :La consonante H suena como nel vocablu inglés help. En guaraní: hái (agriu), huꞌo (tos). :La J suena como la "ye" española, non tan arrastrada. Ex: jagua (perru), juru (boca). :La K sustitúi a la "C" y a la "Q" del español. Ex: kaꞌa (yerba), kua (furacu). :La G lléese como "gue" (guerra), y caltién el so soníu con toles vocales. Ex: guyra (ave, páxaru), ange (güei). :El punxo (ꞌ) ye glotal: De "pu", soníu, y "so", soltar o dixebrar. Nel silabeo acompaña a la vocal que lu sigue. El so efeutu ye'l resultante d'una síncopa nel ritmu de la pallabra. Ex: so'o (carne), suꞌo (morder). Silabeo: so-ꞌo su-ꞌo. == Diacríticos == L'acentu agudu "´" úsase como n'español, y ye llamáu ''muanduhe''. Cuando s'omite, l'acentu recái sobre la última sílaba: ''syva'' [sɨ'ʋa] ("frente"), ''áva'' ['a.ʋa] ("persona/indíxena"), ''tata'' [ta'ta] ("fueu"), ''tãi'' [tãj] ("diente"). ''L'acentu'' (muanduhe): En guaraní nenguna pallabra termina en consonante y cuasi toes lleven acentu na postrera vocal y nun se lloma (acentu gráficu). Escríbese: tape: camín tata: fueu. Y lléese: tapé tatá L'acentu gráficu úsase cuando la vocal acentuada nun ye la final. Lléese y escríbese: áva: pelo tái: picante. == Topónimos y nomes propios == Hai munchos [[topónimu|topónimos]] y dellos nomes propios derivaos d'esti idioma en [[Paraguái]]. Estos escríbense de normal acordies colos sistemes español y portugués, y la so pronunciación camudó considerablemente a lo llargo de los sieglos, hasta'l puntu de qu'en delles ocasiones yá nun pueden ser entendíos polos falantes del guaraní. == Bibliografía == * [http://www.unisi.it/cisai/GUARANI.web.pdf Analís acústicu-auditivu del vocalismu oral del guaraní - Aspeutu temporal y de timbre por Renzo Miotti, Universidá de Verona] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121223183905/http://www.unisi.it/cisai/GUARANI.web.pdf |date=2012-12-23 }} == Ver tamién == {{InterWiki|code=gn}} * [[:m:b:es:Guaran%C3%AD|Wikillibru guaraní]] {{es}} * [[Idioma guaraní]] * [[Atenéu de Llingua y Cultura Guaraní]] * [[Fundación Yvy Marãe’ỹ]] * [[Academia de la Llingua Guaraní]] {{Tradubot|Alfabeto guaraní}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Alfabetos llatinos|guarani, alfabetu]] [[Categoría:Idioma guaraní]] k15en8eam19y7jdxz2fx9zq9lxr035k Idioma ladín 0 100499 4501115 4497462 2026-06-21T11:55:06Z ~2026-33292-70 149185 /* Fonoloxía */ 4501115 wikitext text/x-wiki {{otros usos|Idioma xudeoespañol|la llingua de los xudíos sefardinos|la llingua falada nel norte d'Italia}} {{Ficha d'idioma |nome = Ladín, Ladín dolomita |nativu = ''Ladin'' |familia madre = Llingües indoeuropees |países=Norte de {{bandera2|Italia}} |zona=Trentín-Altu Adigio y [[Vénetu]]. |falantes=39.098 |familia=[[Llingües indoeuropees|Indoeuropéu]] &nbsp;&nbsp;[[Familia Indoeuropea - Grupu Itálicu|Itálicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües romániques|Romance]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[llingües retorromániques|Retorrománicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Ladín''' |axencia=[[Ufficio per la pianificazione della lingua ladina]]<br />[http://www.istladin.net Institutu Cultural Ladín Majon di Fascegn] (Trentín)<br />[https://web.archive.org/web/http://www.micura.it/lad/304.html/ Institutu Ladín Micurà de Rü] (Alto Adigio)<br />[http://www.istitutoladino.it/ Istituto Ladin de la Dolomites] (Belluno) |iso1=Nengún códigu oficial |iso2=lld |iso3=lld|sil= }} El '''ladín''' (''ladín'' n'italianu, ''ladin'' en ladín, ''Ladinisch'' n'alemán) ye una llingua [[retorromance|retorrománica]] falada n'Italia, nes rexones [[Trentín-Altu Adigio]] y [[Vénetu]]. Ta reconocíu oficialmente en 54 comuñes italianes de les provincies de Trento, Bolzano y Belluno. == Aspeutos históricos, sociales y culturales == [[Ficheru:Rhaeto-Romance languages now and 1200 years ago..png|thumb|right|300px|Les llingües retorromances nos postreros 1200 años]] Dempués de la cayida del [[Imperiu romanu]], l'idioma ladín —que yera faláu en tol arcu alpín de la [[Retia]] romana (y en parte del [[Noricum]])— foi perdiendo terrenal frente a les invasiones bárbares. Anguaño atópase consolidáu alredor de los Alpes [[Dolomites]].<ref>[http://cronologia.leonardo.it/storia/anno189.htm Historia del ladín (n'italianu)]</ref> [[Heinrich Schmid]] estudió extensivamente el [[idioma romanche|romanche]] según el ladín dolomita, y los sos trabayos aguiyaron l'interés de los romanistas poles llingües retorromániques. == Clasificación llingüística == * [[Indoeuropéu]] ** [[Llingües itáliques|Itálicu]] *** [[Llingües romániques|Románicu]] **** Románicu occidental ***** [[Retorrománicu]] ****** Ladín El ladín pue ser clasificáu nes siguientes variedaes llingüístiques:<ref>Mário Eduardo Viaro, ''O retu-românico: unidade y fragmentação. Caligrama. Belo Horizonte, 14: 101-156'', avientu 2009.</ref> === Variedá atesina del Sella === {{Listen|filename=Adele_Moroder_Lenert.ogg|títulu=Estazo en Ladín de Gherdëina|description=Adele Moroder-Lenert fala sobre los sos güelos. (tomáu de ''Archive Radiu Ladin - Alex Moroder'')}} {{Listen|filename=Tresl Gruber jeuni daldida ncuei.ogg|títulu=Estazo de Ladín de Gherdëina|description=Tresl Gruber fala de la so mocedá. (Emitíu per Radio Ladin en 1961)<ref>{{Cita web |url=http://www.mediathek.bz.it/index.php?option=com_adlib&Itemid=15&adlibId=50001041 |títulu=File from ''Archiv Radio Ladin - Alex Moroder'' Mediathek Bozen Signatur CRLG_216_Spur2 |urlarchivu=https://archive.today/20120324121317/http://www.mediathek.bz.it/index.php?option=com_adlib&Itemid=15&adlibId=50001041 |fechaarchivu=2012-03-24 }}</ref> }} A esta variedá, asina llamada pol [[ríu Adigio]] (en llatín Athesis) y el macizu Sella, pertenecen los dialeutos del [[Alto Adigio]]: * dialeutu del [[Val Gardena|valle de Gardena]] (''Gherdëina''), 9&nbsp;196 habitantes, 88,44&nbsp;% ladinofalantes; * dialeutu del valle de [[Badía|Badia]] y de [[Marebbe]], 10&nbsp;632 habitantes, 94,05&nbsp;% ladinofalantes. Los dialeutos de la variedá atesina son los que caltuvieron meyor que los otros les carauterístiques orixinales de la llingua ladina. === Variedá trentina del Sella === El dialeutu del Val di Fassa en Trentín ta subdividíu a la so propia vegada en: * moenat * brach * cazet. Tán 7&nbsp;553 nativos ladinos (82,8&nbsp;% de la población del valle).<ref name="minoranzelinguistiche.provincia.tn_1">[http://www.minoranzelinguistiche.provincia.tn.it/binary/pat_minoranze/minoranze/ladini_mocheni_cimbri_pop_2001_x_comune_y_residenza.1205943234.pdf Tab. I.5 pertenencia a la población de llingua ladina (censu 2001)], Anuariu d'estadística de la provincia autónoma de Trento, 2006 - Tab. I.5</ref> El dialeutu de Fassa ta contamináu pol [[dialeutu trentín]], d'orixe [[Idioma vénetu|veneciana]] y [[Idioma lombardu|lombarda]]. === Variedá agordina del Sella === Falar en [[provincia de Belluno]]: * [[Fodom]] o ladín del altu valle Cordevole, faláu en [[Livinallongo del Col di Lana]] y [[Colle Santa Lucia]] * Rocchesano en [[Rocca Pietore]] (Lad. ''La Ròcia''). * Dialeutu de [[Laste|Laste di Sopra]] (lad. ''Laste de Sora'') y de Sottoguda (lad. ''Stagùda''). * En [[Alleghe]] fálase un dialeutu ladín-venecianu, que presenta influencies del [[idioma vénetu]].<ref>Ernesto Majoni y Luigi Guglielmi: ''Ladinia bellunese: storia, identità, lingua, cultura. Manuale informativu.'' Tipografia Ghedina, Cortina 2003 (p. 15)</ref> * Tamién los idiomes d'[[Agordo]] y del so valle, asina come nel [[Valle del Biois]] (dende [[Cencenighe Agordino]] hasta [[Falcade]]) considérense semiladinos. === Variedá de Ampezzo === En [[Cortina d'Ampezzo]] (''Anpezo'') fálense sobremanera idioma venecianu ya italianu estándar. El ladín qu'inda se fala equí ye similar a la variedá cadorina. === Variedá cadorina === En provincia de Belluno la llingua ladina falar en [[Cadore]] y [[Comelico]] en forma de ''[[ladín cadorino]]''.<ref>''Manuale di linguistica y filologia romanza'', L. Renzi y A. Andreose, il Mulino, pg. 56-57</ref> Conozse l'idioma cadorino propiu y el comeliano, faláu y la zona de [[Comelico]], que ye un dialeutu que tamién se caltuvo. El vajontino ta clasificáu dacuando a la variedá cadorina. Falar nel área d'[[Erto]] y [[Cimolais]] na provincia de Pordenone [[Friuli]], y portanto paecer al friulano occidental. === Variedaes Nones y Solander === El Trentín occidental, nel [[Val di Non]], [[Val di Sole]], [[Val di Peio]], [[Val di Rabbi]] y parte del [[Val Rendena]], separaos del área dolomítica, fálense idiomes ladinos con influencies del [[dialeutu trentín]] y del [[idioma lombardu]]. === Ladín estándar === Un proyeutu foi financiáu poles provincies de Trento y Bolzano, SPELL (''Servisc per la planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin'' – „Serviciu pa la planificación y la ellaboración de la llingua ladina“), pa crear un ladín escritu estándar y unificar les variedaes ladines. Esta llingua artificial nun tuvo l'ésitu esperáu. == Descripción llingüística == === Fonoloxía === El ladín estándar tien el siguiente inventariu consonánticu:<ref>''Gramatica dl Ladin Standard'', Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin, 2001, ISBN 88-8171-029-3 {{cita web |url=http://www.spell-termles.ladinia.net/documents/gramatica_LS_2001.pdf |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=14 de mayu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110514122102/http://www.spell-termles.ladinia.net/documents/gramatica_LS_2001.pdf |fechaarchivu=14 de mayu de 2011 }}</ref> :{| {{tablaguapa}} style="text-align:center;" |- ! &nbsp; ![[consonante llabial|Llabial]] ![[consonante labiodental|Llabiu-<br />dental]] ![[consonante dental|Dental]] y <br />[[consonante alveolar|alveolar]] ![[consonante alveo-palatal|Alveo-<br />palatal]] ![[consonante postalveolar|Post-<br />alveolar]] ![[consonante palatal|Palatal]] ![[consonante velar|Velar]] ![[consonante glotal|Glotal]] |- ![[consonante nasal|Nasal]] | style="font-size:larger;"| {{IPA|m}} | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|n}} | &nbsp; | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|ɲ}} | style="font-size:larger;"| {{IPA|ŋ}} | &nbsp; |- ![[Oclusiva]] | style="font-size:larger;"| {{IPA|p&nbsp;&nbsp;b}} | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|t&nbsp;&nbsp;d}} | &nbsp; | &nbsp; | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|k&nbsp;&nbsp;ɡ}} | &nbsp; |- ![[Africada]] | &nbsp; | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|ts}} | style="font-size:larger;"| {{IPA|tɕ&nbsp;&nbsp;dʑ}} | &nbsp; | &nbsp; | &nbsp; | &nbsp; |- ![[Fricativa]] | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|f&nbsp;&nbsp;v}} | style="font-size:larger;"| {{IPA|s&nbsp;&nbsp;z}} | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|ʃ&nbsp;&nbsp;ʒ}} | &nbsp; | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|h}} |- ![[Aproximante]] | &nbsp; | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|ɹ}} | &nbsp; | &nbsp; | &nbsp; | &nbsp; | &nbsp; |- ![[consonante llateral|Llateral]] | &nbsp; | &nbsp; | style="font-size:larger;"| {{IPA|l}} | &nbsp; | &nbsp; | &nbsp; | &nbsp; |} L'inventariu de vocales en ladín estándar ye'l que s'amuesa de siguío: :{|{{tablaguapa}} style="text-align:center;" |- ! [[Monoptongos]] ! [[vocal anterior|Anterior]] ! [[vocal central|Central]] ! [[vocal posterior|Posterior]] |- ![[vocal zarrada|Zarrada]] | style="font-size:larger;"| {{IPA|i}} | | style="font-size:larger;"| {{IPA|u}} |- ![[Vocal media|Media]] | style="font-size:larger;"| {{IPA|e}} | align=center | | style="font-size:larger;"| {{IPA|o}} |- ![[vocal abierta|Abierta]] | style="font-size:larger;"| {{IPA|ɛ}} |align=center | | style="font-size:larger;"| {{IPA|ɔ}} |- ![[vocal abierta|Abierta]] | colspan="3" style="text-align:center;"| {{IPA|a}} |} La vocal {{IPA|[ɜ]}}, escrita como <''ë''>, como en Urtijëi ({{Audiu|Lld-Urtijëi.oga|pronunciation}}), apaez en delles variedaes locales pero non na llingua estándar. === Testu comparativu === La primer parte del Padrenuesu en ladín estándar, llatín ya italianu estándar: :{| {{tablaguapa}} ! Ladín ! Llatín ! Italianu !Español |- | Pere nost, che t’ies en ciel,<br /> al sie santifiché ti inom,<br /> al vegne ti regn,<br /> sia fata tia volonté,<br /> coche en ciel enscì en tera. | Pater noster, qui es in caelis:<br /> sanctificetur Nomen Tuum;<br /> adveniat Regnum Tuum;<br /> fiat voluntas Tua,<br /> sicut in caelo, et in terra. | Padre nostro che sei nei cieli,<br /> sia santificato il tuo Nome,<br /> venga il tuo Regno,<br /> sia fatta la tua Volontà<br /> come in cielo così in terra.<br /> | Padre nuestro, que estás en el cielo,<br /> santificado sea tu nombre.<br /> Venga a nosotros tu reino,<br /> Hágase tu voluntad,<br /> así en el cielo como en la tierra. |} === Frases comunes === {| {{tablaguapa}} ! Italianu ![[Val Gardena]] ! [[Val di Fassa]] ! [[Zoldo]] ! [[Alleghe]] ! [[Nones]] ! [[Solander]] ! Español |- | Come ti chiami? | Co es’a inuem? | Che èste pa inom? | Ke asto gnóm? | Kome te ciameto? | Come te clames po?<br />(Che gias nom po?) | Come te ciames po?<br />(Che/Chje gh'às/jas nòm po?) | ¿Cómo te llamas? |- | Quanti anni hai? | Tan d'ani es’a? | Cotenc egn èste pa? | Quainch agn asto? | Kotanc agn asto? | Canti ani gias po? | Quanti àni gh’às/jas po? | ¿Cuántos años tienes? |- | (Me ne) Vado a casa. | Vedi a cësa. | Vae a ciasa. | Vade a casa. | Vade a ciesa. | Von a ciasa. | Von a chjasa / casa. | (Me) Voy a casa. |- | Dove abiti? | Ulà stessa? | Olà staste pa? | An do stasto? | Ulà stasto? | En do abites? | ’Ndo abites po? | ¿Dónde vives? |- | Vivo a Trento. | Stei a Trent. | Stae ja Trent. | Staghe a Trento. | Stae a Trient. | Vivi a Trent. (Ston a Trent) | Vivi a Trent. (Ston a Trent) | Vivo en Trento. |- |} == Lliteratura == Mientres sieglos el ladín solo tresmitió les versiones orales del so heriedu lliterariu. Los primeros testos lliterarios fueron creaos na segunda metá del sieglu XIX. Hai dos razones pa esti retrasu: l'aislamientu xeográficu y/o la falta d'un centru cultural, pero sobremanera, les condiciones de vida difíciles.<ref>{{Cita web |url=http://www.dolomitesladines.it/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102145639/http://dolomitesladines.it/ |fechaarchivu=2014-01-02 }}</ref> Les primeres obres lliteraries inclúin traducciones de la Biblia, coleiciones de proverbios, sagues y un borrador d'una gramática ladina. Los primeros autores n'escribir en ladín fueron clérigos del Seminariu en [[Brixen]]. Micurà de Rü<ref>http://www.micura.it/</ref> y Jambatista Alton de Val Badia, pa Fascia, Giuseppe Brunel y Hugo de Rossi, pa Gherdëina, Wihelm Moroder-Lusenberg y Archangelus Lardschneider-Ciampac son les personalidaes académiques del sieglu XIX. Unu de los primeros poetes n'escribir en ladín foi Angelo Trebo de La Pli (1862-1888). Dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]] apaecieron les primeres traducciones importantes en ladín, incluyendo numberoses obres lliteraries y especialmente la poesía en ladín. Les nueves formes de versu que se crearon tomaron el so llugar xunto a la poesía popular y almanaques añales. Los autores desenvolvieron un llinguaxe que yera cada vez más fayadizu a les necesidaes de la nueva xeneración. Dempués de la publicación de les primeres noveles, empezó un periodu lliterariu que fizo posible l'intercambiu d'idees col mundu esterior y con otros autores ladinos. === Cronoloxía Lliteraria === El primer exemplu d'un testu publicáu en ladín faláu na zona de Sella foi una proclamación d'una ordenanza en 1631. En 1864 el párrocu de Ortisei, Josef Anton Vian de Fascia, publicó la primer gramática de Ladín Gherdëina. El primer llibru escritu dafechu en ladín foi "Storia d'S.Genofefa" de Jan Mati Declara. La primer asociación inter-ladina nel [[Tirol]] foi fundada en [[Innsbruck]]. Wilhelm Moroder-Lusenberg publicó la revista "L'Amik di ladinos" (tres números) en 1905. El periódicu “Der Ladiner” (El Ladín) foi publicáu en 1908. (2 númberos). En Gherdëina, en 1911, empecipióse la publicación d'una serie de publicaciones añales na forma d'un llibru pa tola familia. La publicación recomenzó en 1948. Los representantes de los valles ladinos axuntar en Jëuf de Frea (puertu de monte ente Val Badia - Gherdëina), en 1920, pa proclamar el derechu a l'autodeterminación. En 1946 tien llugar la nacencia de la organización política "Zent Ladina", que foi de curtia duración.<ref>http://www.uniongenerela.it/en/history</ref> == Espardimientu == La llingua ladina ta reconocida en 54 comuñes.<ref>[http://www.coe.int/t/dghl/monitoring/minorities/3_fcnmdocs/PDF_2nd_SR_Italy_en.pdf SECOND REPORT SUBMITTED BY ITALY PURSUANT TO ARTICLE 25, PARAGRAPH 2 OF THE FRAMEWORK CONVENTION FOR THE PROTECTION OF NATIONAL MINORITIES (received on 14 May 2004), APPROPRIATELY IDENTIFIED TERRITORIAL AREAS Decisions adopted by provincial councils], [[Conseyu d'Europa]]; la comuña de Calalzo di Cadore foi incluyida nel área ladina con deliberación del conseyu provincial de Belluno el 25 de xunu de 2003.</ref> L'área oficialmente ladina cuenta con alredor de 92.000 habitantes, pero nun ye posible indicar exactamente'l númberu de ladinofalantes, yá que solamente en Trentín-Alto Adigio los ciudadanos declaren la so pertenencia a un grupu llingüísticu n'ocasión del censu de la población. Nel área inda non reconocida, sobremanera el [[Val di Non]] en Trentín, el 23,19&nbsp;% declarar de fala ladina en 2011 respectu al 17,54&nbsp;% de 2001. {| border="0" |- | align="left" | {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#dddddd" ! Provincia !2001 ! 2011 |- | Bolzano | align="right" | 18.736<ref>{{Cita web |url=http://www.provincia.bz.it/ASTAT/downloads/mit17_02.pdf |títulu=Censo 2001 Altu Adigio |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303233308/http://www.provincia.bz.it/ASTAT/downloads/mit17_02.pdf |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> | align="right" | 20.548<ref>{{Cita web |url=http://www.provinz.bz.it/astat/de/bevoelkerung/458.asp?aktuelles_action=300&aktuelles_image_id=563169 |títulu=Censu 2011 Altu Adigio |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130728113109/http://www.provinz.bz.it/astat/de/bevoelkerung/458.asp?aktuelles_action=300&aktuelles_image_id=563169 |fechaarchivu=2013-07-28 }}</ref> |- | Trento | align="right" | 16.462<ref name="minoranzelinguistiche.provincia.tn_1"/> | align="right" | 18.550<ref>[http://www.statistica.provincia.tn.it/binary/pat_statistica/demografia/15CensGenPopolazione.1340956277.pdf 15° Censu], Serviciu d'estadística de la provincia autónoma de Trento</ref> |} === Provincia de Bolzano === [[Ficheru:Language distribution in South Tyrol, Italy 2011.png|thumb|right|280px|Llingua ladina n'alto Adigio]] El censu de 2011 rexistró 20&nbsp;548 habitantes ladinos, esto ye, el 4,53&nbsp;% de la población de la provincia. En 8 de 116 comuñes la llingua ladina ye falada pola mayoría. {| class="wikitable sortable" ! Nome italianu || Nome ladín || Habitantes|| Ladinos |- | [[Badia (Italia)|Badia]] || ''Badia'' || 3 366 || 94,07 % |- | [[Corvara in Badia]] || ''Corvara'' || 1 320 || 89,70 % |- | [[El Valle]] || ''La Val'' || 1 299 || 97,66 % |- | [[Marebbe]] || ''Amorio'' || 2 914 || 92,09 % |- | [[Ortisei]] || ''Urtijëi'' || 4 659 || 84,19 % |- | [[San Martino in Badia]] || ''San Martín de Tor'' || 1 733 || 96,71 % |- | [[Santa Cristina Valgardena]]' || ''Santa Cristina Gherdëina'' || 1 873 || 91,40 % |- | [[Selva di Val Gardena]] || ''Sëlva'' ||2 664 || 89,74 % |- ! Provincia || || || 4,53 % |} Na comuña de [[Castelrotto]] ta una minoría ladina del 15,37&nbsp;%. === Provincia de Trento === [[Ficheru:Language_distribution_Trentino_2011.png|thumb|right|280px||Llingua ladina en Trentín]] El censu de 2011 rexistró 18&nbsp;550 declaraciones ladines. Los ladinos viven nel Valle di Fassa, onde tán reconocíos, y nel Valle de Non, onde'l ladín inda nun ta reconocíu, a pesar del fechu que lo ladinos de Non son más numberosos qu'en Fassa.<ref>[http://trentinocorrierealpi.gelocal.it/cronaca/2012/06/30/news/ladini-i-nonesi-superano-i-fassani-1.5342702 Ladinos: los de Nones adelantren los de Fassa], Trentín Corriere delle Alpi, 30 giugno 2012</ref> {| class="wikitable sortable" ! Nome italianu || Nome ladín || Habitantes || Númberu de ladinos || Porcentaxe de ladinos |- |[[Campitello di Fassa]] || ''Ciampedel'' || 740 || 608 || 82,2 % |- |[[Canazei]] || ''Cianacei'' || 1 911 || 1 524 || 79,7 % |- |[[Mazzin]] || ''Mazin'' || 493 || 381 || 77,3 % |- |[[Moena]] || ''Moena'' || 2 698 || 2 126 || 78,8 % |- |[[Pozza di Fassa]] || ''Poza'' || 2 138 || 1 765 || 82,6 % |- |[[Soraga]] || ''Sorega'' || 736 || 629 || 85,5 % |- |[[Vigo di Fassa]] || ''Vich'' || 1 207 || 1 059 || 87,7 % |- ! Provincia || || 526 510 || 18 550 || 3,5 % |} === Provincia de Belluno === [[Ficheru:Lingua ladina in provincia di Belluno.svg|thumb|right|280px||Llingua ladina en provincia de Belluno (n'azul escuro l'área qu'hasta 1918 foi parte del Tirol austriacu, n'azul claro'l restu del área ladina)]] Nes siguientes comuñes el ladín ta reconocíu: [[Agordo]], [[Alleghe]], [[Auronzo di Cadore]], [[Borca di Cadore]], [[Calalzo di Cadore]], [[Canale d'Agordo]], [[Cencenighe Agordino]], [[Cibiana di Cadore]], [[Colle Santa Lucia]], [[Comelico Superiore]], [[Cortina d'Ampezzo]], [[Danta di Cadore]], [[Domegge di Cadore]], [[Falcade]], [[Forno di Zoldo]], [[Gosaldo]], [[El Valle Agordina]], [[Livinallongo del Col di Lana]], [[Lozzo di Cadore]], [[Ospitale di Cadore]], [[Perarolo di Cadore]], [[Pieve di Cadore]], [[Rivamonte Agordino]], [[Rocca Pietore]], [[San Nicolò di Comelico]], [[San Pietro di Cadore]], [[San Tomaso Agordino]], [[San Vito di Cadore]], [[Santo Stefano di Cadore]], [[Selva di Cadore]], [[Taibon Agordino]], [[Vallada Agordina]], [[Valle di Cadore]], [[Vigo di Cadore]], [[Vodo di Cadore]], [[Voltago Agordino]], [[Zoldo Alto]], [[Zoppè di Cadore]]. == Referencies == === Notes === {{llistaref}} === Enllaces esternos === * {{Enllaz rotu|1=Ladinienatlas ALD-I |2=http://dialeutometry.com/ald/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://ald.sbg.ac.at/ald/ald-i/ Linguistic Atlas of Dolomitic Ladinian and neighbouring Dialects - Speaking Linguistic Atles] {{Incubator|code= lld|prefix=Wp}} {{Tradubot|Idioma ladino}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Idioma ladín]] hxjcorqw613c2i61eth0sccke3h10hn Idioma nauruanu 0 100725 4500914 4384853 2026-06-20T11:59:05Z ~2026-33292-70 149185 /* Vocales */ 4500914 wikitext text/x-wiki {{mal traducíu|ci=en|art=Nauruan language}} {{Ficha d'idioma |nome = Nauruano |nativu = ''dorerin Naoero'' |familia madre = Llingües austronesies |países={{Bandera2|NRU}} |falantes=6000 |familia=[[Llingües austronesies|Austronesiu]]<br /> &nbsp;[[Llingües malayu-polinesies|Malayu-polinesiu]]<br /> &nbsp;&nbsp;Centru-oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;Oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües oceániques|Oceánicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Oceánicu centru-oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Oceánicu remotu<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües micronesies|Micronesiu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Nauruano''' |oficial={{Bandera2|NRU}} |iso1=na|iso2=nau|iso3=nau|sil=NRU}} El '''nauruano''' ([[autoglotónimu]] ''dorerin Naoero'') ye un idioma faláu na pequeña islla de [[Nauru]]. El númberu envaloráu de falantes ye d'unos 7000, el 50&nbsp;% de la población. Casi tolos falantes son billingües del [[idioma inglés|inglés]]. Forma parte de los idiomes [[Llingües micronesies|micronesios]] y en concretu de la familia [[llingües austronesies|austronesia]]. ==Fonoloxía== ===Consonantes=== El nauruano tien de 16 a 17 fonemes consonánticos. Esta llingua establez contraste fonémico ente consonantes llabiales velarizadas y palatalizadas. La velarización nun ye aparente antes de les vocales posteriores llargues y la palatalización nun ye aparentemente antes de les vocales anteriores non abiertes.<ref name="Nathan">{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=481}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- |+Fonemes consonánticos<ref name="Nathan_a">{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=483}}</ref> ! rowspan=2 colspan=2| ! colspan=2|Billabial ! rowspan=2|Dental ! colspan=3|Dosal |- !<small>Palatalizada</small> !<small>Velarizada</small> !<small>Palatal</small> !<small>Post-velar</small> !<small>Llabial</small> |- !colspan=2|Nasal |{{IPA|mʲ}} || {{IPA|mˠ}} || {{IPA|n}} || || {{IPA|ŋ}} || {{IPA|(ŋʷ)}} |- !rowspan=2|Oclusiva ||<small>Sorda</small> |{{IPA|pʲ}} || {{IPA|pˠ}} || {{IPA|t}} || || {{IPA|k}} || {{IPA|kʷ}} |- !<small>Sonora</small> |{{IPA|bʲ}} || {{IPA|bˠ}} || {{IPA|d}} || || {{IPA|ɡ}} || {{IPA|ɡʷ}} |- !colspan=2|Approximante | || || || {{IPA|ʝ}} || ||{{IPA|ɣʷ}} |- !colspan=2|Vibrante | || ||{{IPA|r}} {{IPA|rʲ}} || || || |} Les oclusives sordes son geminadas y les nasales tamién tienen contraste en llargor.<ref>{{Harvcoltxt|Nathan|1974|pp=481–483}}</ref> Les consonantes oclusives dentales {{IPA|/t/}} y {{IPA|/d/}} convertir en {{IPA|[tʃ]}} y&nbsp;{{IPA|[dʒ]}} respeutivamente antes de les vocales anteriores zarraes. Les aproximantes fáense fricatives en "pronunciación enfática." Nathan (1974) trescribir como {j} y {w} pero tamién remarca que faen contraste colos alófonos non silábicos de les vocales zarraes. Dependiendo del énfasis, {{IPA|/r/}} puede ser una onda o trino. La naturaleza fonética exacta de {{IPA|/rʲ/}} ye desconocida. Nathan (1974) trescribir como {{IPA|r̵}} y especula que puede portase como les consonantes palatalizadas y tar parcialmente ensordada. Ente una vocal y la {{IPA|/mˠ/}} de final de pallabra, apaez el soníu {{IPA|[b]}}<ref name="Nathan" /> epentéticu. ===Vocales=== Esisten 12 fonemes vocales (seis llargos, seis curtios). Amás al alófono na siguiente tabla de Nathan (1974), un númberu de vocales son amenorgaes a {{IPA|[ə]}}:<ref name="Nathan_a" /> <!-- (Nathan 1974) doesn't elaborate on the environmental conditions leading to such allophony --> {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- ! Fonema !! Alófonos || Fonema || Alófonos |- class="IPA" ! /ii/ | [iː] ! /uu/ | [ɨː ~ uː] |- class="IPA" ! /i/ | [ɪ ~ ɨ] ! /u/ | [ɨ ~ u] |- class="IPA" ! /ee/ | [eː ~ ɛː] ! /oo/ | [oː ~ ʌ(ː) ~ ɔ(ː)] |- class="IPA" ! /e/ | [ɛ ~ ʌ] ! /o/ | [ʌ] |- class="IPA" ! /aa/ | [æː] ! /ɑɑ/ | [ɑː] |- class="IPA" ! /a/ | [æ ~ ɑ] ! /ɑ/ | [ɑ ~ ʌ] |} Les vocales non abiertes (que son toes sacante {{IPA|/aa/, /a/, /ɑɑ/ /ɑ/}}) convertir en non silábiques cuando precieden otra vocal, como en {{IPA|/e-oeeoun/}} → {{IPA|[ɛ̃õ̯ɛ̃õ̯ʊn]}} ('despintar').<ref>{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=482}}</ref> ===Acentu=== La fuercia de voz (énfasis) ta na penúltima sílaba cuando la sílaba final termina en vocal, na sílaba final cuando esta termina en consonante y na inicial con reduplicaciones.<ref name="Nathan_a" /> == Sistema d'escritura == Nel nauruano escritu, emplegábense nun principiu 17 lletres: * Les cinco vocales: a, e, i, o, u * Dolce consonantes: b, d, g, j, k, m, n, p, q, r, t, w Les lletres c, f, h, l, s, v, x, y y z nun fueron incluyíes. Cola creciente influencia de llingües estranxeres (sobremanera del [[idioma alemán|alemán]], el [[tok pisin]] y el [[idioma kiribati|kiribati]]) fueron incorporaes más lletres al alfabetu nauruano. Amás, surdieron diferencies fonétiques d'unes cuantes vocales, de cuenta que les diéresis y otros elementos similares pasaron a indicase por aciu una tilde. === Intentu de reforma del idioma de 1938 === En 1938 hubo un intentu del comité de llingua nauruano y de Timothy Detudamo pa faer l'idioma más fácil de lleer pa los europeos y americanos. Supunxo un intentu d'introducir tantos símbolos diacríticos como fuera posible pa indicar los distintos soníos vocálicos y consiguir asina resaltar la variedá del idioma nauruano na escritura. Decidió introducise solo un acentu grave en llugar de la tilde antigua, asina que les diéresis "õ" y "ũ" fueron reemplazaes pola "ò" y la "ù". La "ã" foi sustituyida pola "y". Tamién s'introdució la "y" col fin d'estremar les pallabres con "j" inglesa (puji). Poro, pallabres como ''ijeiji'' camudar a ''iyeyi''. Amás, la "ñ" (que representaba'l soníu nasal velar) foi reemplazada con "ng", pa estremar la Ñ española, "bu" y "qu" fueron reemplazaes con "bw" y "kw" respeutivamente, "ts" foi reemplazada con "j" (yá que representaba una pronunciación similar la "j" del inglés), y la "w" escrita a la fin de les pallabres foi esaniciada. Estes reformes llevar a la práutica a cabu namái de manera: les diéresis "õ" y "ũ" entá tán escrites con tildes. Sicasí, les lletres "ã" y "ñ" agora apaecen con poca frecuencia, siendo asina reemplazaes por "y" y "ng", según lo prescrito pola reforma. Igualmente, la escritura de les consonantes dobles "bw" y "kw" foi implementada. Anque la "j" tomara'l llugar de la "ts", ciertes formes d'escritura entá usen "ts". Por casu, los distritos de Biti y Ijuw (de acuedo a la reforma ''Beiji'' y ''Iyu'') escríbense entá col vieyu estilu d'escritura. La "y" foi en gran midida xeneralmente aceptada. Anguaño empléguense les siguientes 29 lletres llatines: * Vocales: a, ã, y, i, o, õ, o, ũ * Semivocales: j * Consonantes: b, c, d, f, g, h, j, k, l, m, n, ñ, p, q, r, s, t, w, y, z == Dialeutos == Según un estudiu publicáu en [[Sydney]] en 1937, en Nauru había gran diversidá de dialeutos hasta que la islla convertir nuna colonia alemana en 1888, y hasta la publicación de los primeros testos escritos en nauruano. Les variaciones aportaben a tan distintes que persones de distintos distritos casi siempres teníen problemes pa entendese dafechu ente sigo. Cola crecedera de la influencia de les llingües estranxeres y col aumentu de testos escritos en nauruano, los dialeutos entemecer nun llinguaxe estándar, que foi promovíu al traviés de diccionarios y traducciones por Alois Kayser y Philip Delaporte. Anguaño hai una variación dialéutica significativamente menor. Nel distritu de [[Yaren (distritu)|Yaren]] y nel área circundante, fálase un dialeutu epónimu que ye namái llixeramente distintu del nauruano estándar. == Testos == ===El diccionariu Delaporte de nauruano=== En [[1907]], [[Philip Delaporte]] publicó'l so [[diccionariu]] de bolsu alemán-nauruano ([http://www.trussel.com/kir/naudel.htm ''Taschenwörterbuch Deutsch-Nauruisch'']). El diccionariu inclúi 65 páxines dedicaes a un glosariu y una docena de páxines dedicaes a frases ordenaes alfabéticamente n'[[Idioma alemán|alemán]]. Unes 1650 pallabres alemanes tán traducíes a nauruano, dalgunes como frases o sinónimos. Hai unes 1300 formes úniques nauruanas. Los acentos nun son comunes y solo úsase la [[acentu ortográficu|tilde]] na actualidá. === Testu en Nauruano === ''<sup>1</sup>Ñaga ã eitsiõk õrig imim, Gott õrig ianweron me eb. <sup>2</sup>Me eitsiõk erig imin ñana bain eat eb, me eko õañan, el mio itũr emek animwet ijited, ma Anin Gott õmakamakur animwet ebõk. ³Me Gott ũgue, Enim halaõ, m'halaõen. <sup>4</sup>Me Gott ãt iaõ bwo omo, me Gott õekae iaõ el mio itũr. <sup>5</sup>Me Gott eij eget iaõ bwa Aren, me Y ij eget itũr bwa Anũbũmin. Ma antsiemerin ma antsioran ar eken ũrõr adamonit ibũm. <sup>6</sup>Me Gott ũgue, Enim tsinime firmament inimaget ebõk, me enim ekae ebõk atsin eat ebõk. <sup>7</sup>Me Gott eririñ firmament, mõ õ ekae ebõk ñea ijõñin firmament atsin eat ebõk ñea itũgain firmament, mõ ũgan. <sup>8</sup>Me Gott eij egen firmament bwe Ianweron. Ma antsiemerin ma antsioran ar eke ũrõr karabũmit ibũm.'' Ye notable que'l vocabulariu nauruano contién delles pallabres emprestaes del alemán (por casu ''Gott'', Dios; y ''Firmament'', firmamentu), que remóntense a la fuerte influencia de los misioneros xermanos. Hai tamién pallabres emprestaes del llatín, como "orig" (del llatín ''origo'', orixe) qu'apaecen. === Delles pallabres === {| {{tablaguapa}} !Nauruano !<small>GLOSA</small> |- |Anubumin |Nueche |- |Aren |Día |- |Bagadugu |Antepasaos |- |(Y)kamawir Omo |Bonos deseos |- |Ebok |Agua |- |Firmament |Tierra; esfera celestial |- |Gott |Dios |- |Ianweron |Cielu |- |Iao |Lluz |- |Iow |Paz |- |Itur |Escuridá |- |Orig |Empiezu |- |Tarawong (ka) |Adiós |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{interWiki|code=na}} * [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nau Ethnologue on Nauruan] {{Tradubot|Idioma nauruano}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llingües micronesies|Nauruano]] [[Categoría:Llingües de Nauru]] k4lwidfvyu0t9go7003wgxzq0bqzg58 4500915 4500914 2026-06-20T12:00:30Z ~2026-33292-70 149185 /* Intentu de reforma del idioma de 1938 */ 4500915 wikitext text/x-wiki {{mal traducíu|ci=en|art=Nauruan language}} {{Ficha d'idioma |nome = Nauruano |nativu = ''dorerin Naoero'' |familia madre = Llingües austronesies |países={{Bandera2|NRU}} |falantes=6000 |familia=[[Llingües austronesies|Austronesiu]]<br /> &nbsp;[[Llingües malayu-polinesies|Malayu-polinesiu]]<br /> &nbsp;&nbsp;Centru-oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;Oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües oceániques|Oceánicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Oceánicu centru-oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Oceánicu remotu<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües micronesies|Micronesiu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Nauruano''' |oficial={{Bandera2|NRU}} |iso1=na|iso2=nau|iso3=nau|sil=NRU}} El '''nauruano''' ([[autoglotónimu]] ''dorerin Naoero'') ye un idioma faláu na pequeña islla de [[Nauru]]. El númberu envaloráu de falantes ye d'unos 7000, el 50&nbsp;% de la población. Casi tolos falantes son billingües del [[idioma inglés|inglés]]. Forma parte de los idiomes [[Llingües micronesies|micronesios]] y en concretu de la familia [[llingües austronesies|austronesia]]. ==Fonoloxía== ===Consonantes=== El nauruano tien de 16 a 17 fonemes consonánticos. Esta llingua establez contraste fonémico ente consonantes llabiales velarizadas y palatalizadas. La velarización nun ye aparente antes de les vocales posteriores llargues y la palatalización nun ye aparentemente antes de les vocales anteriores non abiertes.<ref name="Nathan">{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=481}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- |+Fonemes consonánticos<ref name="Nathan_a">{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=483}}</ref> ! rowspan=2 colspan=2| ! colspan=2|Billabial ! rowspan=2|Dental ! colspan=3|Dosal |- !<small>Palatalizada</small> !<small>Velarizada</small> !<small>Palatal</small> !<small>Post-velar</small> !<small>Llabial</small> |- !colspan=2|Nasal |{{IPA|mʲ}} || {{IPA|mˠ}} || {{IPA|n}} || || {{IPA|ŋ}} || {{IPA|(ŋʷ)}} |- !rowspan=2|Oclusiva ||<small>Sorda</small> |{{IPA|pʲ}} || {{IPA|pˠ}} || {{IPA|t}} || || {{IPA|k}} || {{IPA|kʷ}} |- !<small>Sonora</small> |{{IPA|bʲ}} || {{IPA|bˠ}} || {{IPA|d}} || || {{IPA|ɡ}} || {{IPA|ɡʷ}} |- !colspan=2|Approximante | || || || {{IPA|ʝ}} || ||{{IPA|ɣʷ}} |- !colspan=2|Vibrante | || ||{{IPA|r}} {{IPA|rʲ}} || || || |} Les oclusives sordes son geminadas y les nasales tamién tienen contraste en llargor.<ref>{{Harvcoltxt|Nathan|1974|pp=481–483}}</ref> Les consonantes oclusives dentales {{IPA|/t/}} y {{IPA|/d/}} convertir en {{IPA|[tʃ]}} y&nbsp;{{IPA|[dʒ]}} respeutivamente antes de les vocales anteriores zarraes. Les aproximantes fáense fricatives en "pronunciación enfática." Nathan (1974) trescribir como {j} y {w} pero tamién remarca que faen contraste colos alófonos non silábicos de les vocales zarraes. Dependiendo del énfasis, {{IPA|/r/}} puede ser una onda o trino. La naturaleza fonética exacta de {{IPA|/rʲ/}} ye desconocida. Nathan (1974) trescribir como {{IPA|r̵}} y especula que puede portase como les consonantes palatalizadas y tar parcialmente ensordada. Ente una vocal y la {{IPA|/mˠ/}} de final de pallabra, apaez el soníu {{IPA|[b]}}<ref name="Nathan" /> epentéticu. ===Vocales=== Esisten 12 fonemes vocales (seis llargos, seis curtios). Amás al alófono na siguiente tabla de Nathan (1974), un númberu de vocales son amenorgaes a {{IPA|[ə]}}:<ref name="Nathan_a" /> <!-- (Nathan 1974) doesn't elaborate on the environmental conditions leading to such allophony --> {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- ! Fonema !! Alófonos || Fonema || Alófonos |- class="IPA" ! /ii/ | [iː] ! /uu/ | [ɨː ~ uː] |- class="IPA" ! /i/ | [ɪ ~ ɨ] ! /u/ | [ɨ ~ u] |- class="IPA" ! /ee/ | [eː ~ ɛː] ! /oo/ | [oː ~ ʌ(ː) ~ ɔ(ː)] |- class="IPA" ! /e/ | [ɛ ~ ʌ] ! /o/ | [ʌ] |- class="IPA" ! /aa/ | [æː] ! /ɑɑ/ | [ɑː] |- class="IPA" ! /a/ | [æ ~ ɑ] ! /ɑ/ | [ɑ ~ ʌ] |} Les vocales non abiertes (que son toes sacante {{IPA|/aa/, /a/, /ɑɑ/ /ɑ/}}) convertir en non silábiques cuando precieden otra vocal, como en {{IPA|/e-oeeoun/}} → {{IPA|[ɛ̃õ̯ɛ̃õ̯ʊn]}} ('despintar').<ref>{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=482}}</ref> ===Acentu=== La fuercia de voz (énfasis) ta na penúltima sílaba cuando la sílaba final termina en vocal, na sílaba final cuando esta termina en consonante y na inicial con reduplicaciones.<ref name="Nathan_a" /> == Sistema d'escritura == Nel nauruano escritu, emplegábense nun principiu 17 lletres: * Les cinco vocales: a, e, i, o, u * Dolce consonantes: b, d, g, j, k, m, n, p, q, r, t, w Les lletres c, f, h, l, s, v, x, y y z nun fueron incluyíes. Cola creciente influencia de llingües estranxeres (sobremanera del [[idioma alemán|alemán]], el [[tok pisin]] y el [[idioma kiribati|kiribati]]) fueron incorporaes más lletres al alfabetu nauruano. Amás, surdieron diferencies fonétiques d'unes cuantes vocales, de cuenta que les diéresis y otros elementos similares pasaron a indicase por aciu una tilde. === Intentu de reforma del idioma de 1938 === En 1938 hubo un intentu del comité de llingua nauruano y de Timothy Detudamo pa faer l'idioma más fácil de lleer pa los europeos y americanos. Supunxo un intentu d'introducir tantos símbolos diacríticos como fuera posible pa indicar los distintos soníos vocálicos y consiguir asina resaltar la variedá del idioma nauruano na escritura. Decidió introducise solo un acentu grave en llugar de la tilde antigua, asina que les diéresis "õ" y "ũ" fueron reemplazaes pola "ò" y la "ù". La "ã" foi sustituyida pola "e". Tamién s'introdució la "y" col fin d'estremar les pallabres con "j" inglesa (puji). Poro, pallabres como ''ijeiji'' camudar a ''iyeyi''. Amás, la "ñ" (que representaba'l soníu nasal velar) foi reemplazada con "ng", pa estremar la Ñ española, "bu" y "qu" fueron reemplazaes con "bw" y "kw" respeutivamente, "ts" foi reemplazada con "j" (yá que representaba una pronunciación similar la "j" del inglés), y la "w" escrita a la fin de les pallabres foi esaniciada. Estes reformes llevar a la práutica a cabu namái de manera: les diéresis "õ" y "ũ" entá tán escrites con tildes. Sicasí, les lletres "ã" y "ñ" agora apaecen con poca frecuencia, siendo asina reemplazaes por "e" y "ng", según lo prescrito pola reforma. Igualmente, la escritura de les consonantes dobles "bw" y "kw" foi implementada. Anque la "j" tomara'l llugar de la "ts", ciertes formes d'escritura entá usen "ts". Por casu, los distritos de Biti y Ijuw (de acuedo a la reforma ''Beiji'' y ''Iyu'') escríbense entá col vieyu estilu d'escritura. La "y" foi en gran midida xeneralmente aceptada. Anguaño empléguense les siguientes 29 lletres llatines: * Vocales: a, ã, e, i, o, õ, u, ũ * Semivocales: j * Consonantes: b, c, d, f, g, h, j, k, l, m, n, ñ, p, q, r, s, t, w, y, z == Dialeutos == Según un estudiu publicáu en [[Sydney]] en 1937, en Nauru había gran diversidá de dialeutos hasta que la islla convertir nuna colonia alemana en 1888, y hasta la publicación de los primeros testos escritos en nauruano. Les variaciones aportaben a tan distintes que persones de distintos distritos casi siempres teníen problemes pa entendese dafechu ente sigo. Cola crecedera de la influencia de les llingües estranxeres y col aumentu de testos escritos en nauruano, los dialeutos entemecer nun llinguaxe estándar, que foi promovíu al traviés de diccionarios y traducciones por Alois Kayser y Philip Delaporte. Anguaño hai una variación dialéutica significativamente menor. Nel distritu de [[Yaren (distritu)|Yaren]] y nel área circundante, fálase un dialeutu epónimu que ye namái llixeramente distintu del nauruano estándar. == Testos == ===El diccionariu Delaporte de nauruano=== En [[1907]], [[Philip Delaporte]] publicó'l so [[diccionariu]] de bolsu alemán-nauruano ([http://www.trussel.com/kir/naudel.htm ''Taschenwörterbuch Deutsch-Nauruisch'']). El diccionariu inclúi 65 páxines dedicaes a un glosariu y una docena de páxines dedicaes a frases ordenaes alfabéticamente n'[[Idioma alemán|alemán]]. Unes 1650 pallabres alemanes tán traducíes a nauruano, dalgunes como frases o sinónimos. Hai unes 1300 formes úniques nauruanas. Los acentos nun son comunes y solo úsase la [[acentu ortográficu|tilde]] na actualidá. === Testu en Nauruano === ''<sup>1</sup>Ñaga ã eitsiõk õrig imim, Gott õrig ianweron me eb. <sup>2</sup>Me eitsiõk erig imin ñana bain eat eb, me eko õañan, el mio itũr emek animwet ijited, ma Anin Gott õmakamakur animwet ebõk. ³Me Gott ũgue, Enim halaõ, m'halaõen. <sup>4</sup>Me Gott ãt iaõ bwo omo, me Gott õekae iaõ el mio itũr. <sup>5</sup>Me Gott eij eget iaõ bwa Aren, me Y ij eget itũr bwa Anũbũmin. Ma antsiemerin ma antsioran ar eken ũrõr adamonit ibũm. <sup>6</sup>Me Gott ũgue, Enim tsinime firmament inimaget ebõk, me enim ekae ebõk atsin eat ebõk. <sup>7</sup>Me Gott eririñ firmament, mõ õ ekae ebõk ñea ijõñin firmament atsin eat ebõk ñea itũgain firmament, mõ ũgan. <sup>8</sup>Me Gott eij egen firmament bwe Ianweron. Ma antsiemerin ma antsioran ar eke ũrõr karabũmit ibũm.'' Ye notable que'l vocabulariu nauruano contién delles pallabres emprestaes del alemán (por casu ''Gott'', Dios; y ''Firmament'', firmamentu), que remóntense a la fuerte influencia de los misioneros xermanos. Hai tamién pallabres emprestaes del llatín, como "orig" (del llatín ''origo'', orixe) qu'apaecen. === Delles pallabres === {| {{tablaguapa}} !Nauruano !<small>GLOSA</small> |- |Anubumin |Nueche |- |Aren |Día |- |Bagadugu |Antepasaos |- |(Y)kamawir Omo |Bonos deseos |- |Ebok |Agua |- |Firmament |Tierra; esfera celestial |- |Gott |Dios |- |Ianweron |Cielu |- |Iao |Lluz |- |Iow |Paz |- |Itur |Escuridá |- |Orig |Empiezu |- |Tarawong (ka) |Adiós |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{interWiki|code=na}} * [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nau Ethnologue on Nauruan] {{Tradubot|Idioma nauruano}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llingües micronesies|Nauruano]] [[Categoría:Llingües de Nauru]] ejh33qxrqucwi53oz9vnbvx8gj9oyhz 4500917 4500915 2026-06-20T12:02:25Z ~2026-33292-70 149185 /* Testu en Nauruano */ 4500917 wikitext text/x-wiki {{mal traducíu|ci=en|art=Nauruan language}} {{Ficha d'idioma |nome = Nauruano |nativu = ''dorerin Naoero'' |familia madre = Llingües austronesies |países={{Bandera2|NRU}} |falantes=6000 |familia=[[Llingües austronesies|Austronesiu]]<br /> &nbsp;[[Llingües malayu-polinesies|Malayu-polinesiu]]<br /> &nbsp;&nbsp;Centru-oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;Oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües oceániques|Oceánicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Oceánicu centru-oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Oceánicu remotu<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües micronesies|Micronesiu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Nauruano''' |oficial={{Bandera2|NRU}} |iso1=na|iso2=nau|iso3=nau|sil=NRU}} El '''nauruano''' ([[autoglotónimu]] ''dorerin Naoero'') ye un idioma faláu na pequeña islla de [[Nauru]]. El númberu envaloráu de falantes ye d'unos 7000, el 50&nbsp;% de la población. Casi tolos falantes son billingües del [[idioma inglés|inglés]]. Forma parte de los idiomes [[Llingües micronesies|micronesios]] y en concretu de la familia [[llingües austronesies|austronesia]]. ==Fonoloxía== ===Consonantes=== El nauruano tien de 16 a 17 fonemes consonánticos. Esta llingua establez contraste fonémico ente consonantes llabiales velarizadas y palatalizadas. La velarización nun ye aparente antes de les vocales posteriores llargues y la palatalización nun ye aparentemente antes de les vocales anteriores non abiertes.<ref name="Nathan">{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=481}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- |+Fonemes consonánticos<ref name="Nathan_a">{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=483}}</ref> ! rowspan=2 colspan=2| ! colspan=2|Billabial ! rowspan=2|Dental ! colspan=3|Dosal |- !<small>Palatalizada</small> !<small>Velarizada</small> !<small>Palatal</small> !<small>Post-velar</small> !<small>Llabial</small> |- !colspan=2|Nasal |{{IPA|mʲ}} || {{IPA|mˠ}} || {{IPA|n}} || || {{IPA|ŋ}} || {{IPA|(ŋʷ)}} |- !rowspan=2|Oclusiva ||<small>Sorda</small> |{{IPA|pʲ}} || {{IPA|pˠ}} || {{IPA|t}} || || {{IPA|k}} || {{IPA|kʷ}} |- !<small>Sonora</small> |{{IPA|bʲ}} || {{IPA|bˠ}} || {{IPA|d}} || || {{IPA|ɡ}} || {{IPA|ɡʷ}} |- !colspan=2|Approximante | || || || {{IPA|ʝ}} || ||{{IPA|ɣʷ}} |- !colspan=2|Vibrante | || ||{{IPA|r}} {{IPA|rʲ}} || || || |} Les oclusives sordes son geminadas y les nasales tamién tienen contraste en llargor.<ref>{{Harvcoltxt|Nathan|1974|pp=481–483}}</ref> Les consonantes oclusives dentales {{IPA|/t/}} y {{IPA|/d/}} convertir en {{IPA|[tʃ]}} y&nbsp;{{IPA|[dʒ]}} respeutivamente antes de les vocales anteriores zarraes. Les aproximantes fáense fricatives en "pronunciación enfática." Nathan (1974) trescribir como {j} y {w} pero tamién remarca que faen contraste colos alófonos non silábicos de les vocales zarraes. Dependiendo del énfasis, {{IPA|/r/}} puede ser una onda o trino. La naturaleza fonética exacta de {{IPA|/rʲ/}} ye desconocida. Nathan (1974) trescribir como {{IPA|r̵}} y especula que puede portase como les consonantes palatalizadas y tar parcialmente ensordada. Ente una vocal y la {{IPA|/mˠ/}} de final de pallabra, apaez el soníu {{IPA|[b]}}<ref name="Nathan" /> epentéticu. ===Vocales=== Esisten 12 fonemes vocales (seis llargos, seis curtios). Amás al alófono na siguiente tabla de Nathan (1974), un númberu de vocales son amenorgaes a {{IPA|[ə]}}:<ref name="Nathan_a" /> <!-- (Nathan 1974) doesn't elaborate on the environmental conditions leading to such allophony --> {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- ! Fonema !! Alófonos || Fonema || Alófonos |- class="IPA" ! /ii/ | [iː] ! /uu/ | [ɨː ~ uː] |- class="IPA" ! /i/ | [ɪ ~ ɨ] ! /u/ | [ɨ ~ u] |- class="IPA" ! /ee/ | [eː ~ ɛː] ! /oo/ | [oː ~ ʌ(ː) ~ ɔ(ː)] |- class="IPA" ! /e/ | [ɛ ~ ʌ] ! /o/ | [ʌ] |- class="IPA" ! /aa/ | [æː] ! /ɑɑ/ | [ɑː] |- class="IPA" ! /a/ | [æ ~ ɑ] ! /ɑ/ | [ɑ ~ ʌ] |} Les vocales non abiertes (que son toes sacante {{IPA|/aa/, /a/, /ɑɑ/ /ɑ/}}) convertir en non silábiques cuando precieden otra vocal, como en {{IPA|/e-oeeoun/}} → {{IPA|[ɛ̃õ̯ɛ̃õ̯ʊn]}} ('despintar').<ref>{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=482}}</ref> ===Acentu=== La fuercia de voz (énfasis) ta na penúltima sílaba cuando la sílaba final termina en vocal, na sílaba final cuando esta termina en consonante y na inicial con reduplicaciones.<ref name="Nathan_a" /> == Sistema d'escritura == Nel nauruano escritu, emplegábense nun principiu 17 lletres: * Les cinco vocales: a, e, i, o, u * Dolce consonantes: b, d, g, j, k, m, n, p, q, r, t, w Les lletres c, f, h, l, s, v, x, y y z nun fueron incluyíes. Cola creciente influencia de llingües estranxeres (sobremanera del [[idioma alemán|alemán]], el [[tok pisin]] y el [[idioma kiribati|kiribati]]) fueron incorporaes más lletres al alfabetu nauruano. Amás, surdieron diferencies fonétiques d'unes cuantes vocales, de cuenta que les diéresis y otros elementos similares pasaron a indicase por aciu una tilde. === Intentu de reforma del idioma de 1938 === En 1938 hubo un intentu del comité de llingua nauruano y de Timothy Detudamo pa faer l'idioma más fácil de lleer pa los europeos y americanos. Supunxo un intentu d'introducir tantos símbolos diacríticos como fuera posible pa indicar los distintos soníos vocálicos y consiguir asina resaltar la variedá del idioma nauruano na escritura. Decidió introducise solo un acentu grave en llugar de la tilde antigua, asina que les diéresis "õ" y "ũ" fueron reemplazaes pola "ò" y la "ù". La "ã" foi sustituyida pola "e". Tamién s'introdució la "y" col fin d'estremar les pallabres con "j" inglesa (puji). Poro, pallabres como ''ijeiji'' camudar a ''iyeyi''. Amás, la "ñ" (que representaba'l soníu nasal velar) foi reemplazada con "ng", pa estremar la Ñ española, "bu" y "qu" fueron reemplazaes con "bw" y "kw" respeutivamente, "ts" foi reemplazada con "j" (yá que representaba una pronunciación similar la "j" del inglés), y la "w" escrita a la fin de les pallabres foi esaniciada. Estes reformes llevar a la práutica a cabu namái de manera: les diéresis "õ" y "ũ" entá tán escrites con tildes. Sicasí, les lletres "ã" y "ñ" agora apaecen con poca frecuencia, siendo asina reemplazaes por "e" y "ng", según lo prescrito pola reforma. Igualmente, la escritura de les consonantes dobles "bw" y "kw" foi implementada. Anque la "j" tomara'l llugar de la "ts", ciertes formes d'escritura entá usen "ts". Por casu, los distritos de Biti y Ijuw (de acuedo a la reforma ''Beiji'' y ''Iyu'') escríbense entá col vieyu estilu d'escritura. La "y" foi en gran midida xeneralmente aceptada. Anguaño empléguense les siguientes 29 lletres llatines: * Vocales: a, ã, e, i, o, õ, u, ũ * Semivocales: j * Consonantes: b, c, d, f, g, h, j, k, l, m, n, ñ, p, q, r, s, t, w, y, z == Dialeutos == Según un estudiu publicáu en [[Sydney]] en 1937, en Nauru había gran diversidá de dialeutos hasta que la islla convertir nuna colonia alemana en 1888, y hasta la publicación de los primeros testos escritos en nauruano. Les variaciones aportaben a tan distintes que persones de distintos distritos casi siempres teníen problemes pa entendese dafechu ente sigo. Cola crecedera de la influencia de les llingües estranxeres y col aumentu de testos escritos en nauruano, los dialeutos entemecer nun llinguaxe estándar, que foi promovíu al traviés de diccionarios y traducciones por Alois Kayser y Philip Delaporte. Anguaño hai una variación dialéutica significativamente menor. Nel distritu de [[Yaren (distritu)|Yaren]] y nel área circundante, fálase un dialeutu epónimu que ye namái llixeramente distintu del nauruano estándar. == Testos == ===El diccionariu Delaporte de nauruano=== En [[1907]], [[Philip Delaporte]] publicó'l so [[diccionariu]] de bolsu alemán-nauruano ([http://www.trussel.com/kir/naudel.htm ''Taschenwörterbuch Deutsch-Nauruisch'']). El diccionariu inclúi 65 páxines dedicaes a un glosariu y una docena de páxines dedicaes a frases ordenaes alfabéticamente n'[[Idioma alemán|alemán]]. Unes 1650 pallabres alemanes tán traducíes a nauruano, dalgunes como frases o sinónimos. Hai unes 1300 formes úniques nauruanas. Los acentos nun son comunes y solo úsase la [[acentu ortográficu|tilde]] na actualidá. === Testu en Nauruano === ''<sup>1</sup>Ñaga ã eitsiõk õrig imin, Gott õrig ianweron me eb. <sup>2</sup>Me eitsiõk erig imin ñana bain eat eb, me eko õañan, mi itũr emek animwet ijited, ma Anin Gott õmakamakur animwet ebõk. <sup>3</sup>Me Gott ũge, Enim eaõ, me eaõen. <sup>4</sup>Me Gott ãt iaõ bwo omo, me Gott õekae iaõ mi itũr. <sup>5</sup>Me Gott eij eget iaõ bwa Aran, me eij eget itũr bwa Anũbũmin. Ma antsiemerin ma antsioran ar eken ũrõr adamonit ibũm. <sup>6</sup>Me Gott ũge, Enim tsimine firmament inimaget ebõk, me enim ekae ebõk atsin eat ebõk. <sup>7</sup>Me Gott eririñ firmament, mõ õ ekae ebõk ñea ijõñin firmament atsin eat ebõk ñea itũgain firmament, mõ ũgan. <sup>8</sup>Me Gott eij egen firmament bwe Ianweron. Ma antsiemerin ma antsioran ar eken ũrõr karabũmit ibũm.'' Ye notable que'l vocabulariu nauruano contién delles pallabres emprestaes del alemán (por casu ''Gott'', Dios; y ''Firmament'', firmamentu), que remóntense a la fuerte influencia de los misioneros xermanos. Hai tamién pallabres emprestaes del llatín, como "orig" (del llatín ''origo'', orixe) qu'apaecen. === Delles pallabres === {| {{tablaguapa}} !Nauruano !<small>GLOSA</small> |- |Anubumin |Nueche |- |Aren |Día |- |Bagadugu |Antepasaos |- |(Y)kamawir Omo |Bonos deseos |- |Ebok |Agua |- |Firmament |Tierra; esfera celestial |- |Gott |Dios |- |Ianweron |Cielu |- |Iao |Lluz |- |Iow |Paz |- |Itur |Escuridá |- |Orig |Empiezu |- |Tarawong (ka) |Adiós |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{interWiki|code=na}} * [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nau Ethnologue on Nauruan] {{Tradubot|Idioma nauruano}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llingües micronesies|Nauruano]] [[Categoría:Llingües de Nauru]] sox3etgh3is4ww6kli2bakb9kldo3a5 4500918 4500917 2026-06-20T12:04:37Z ~2026-33292-70 149185 /* Delles pallabres */ 4500918 wikitext text/x-wiki {{mal traducíu|ci=en|art=Nauruan language}} {{Ficha d'idioma |nome = Nauruano |nativu = ''dorerin Naoero'' |familia madre = Llingües austronesies |países={{Bandera2|NRU}} |falantes=6000 |familia=[[Llingües austronesies|Austronesiu]]<br /> &nbsp;[[Llingües malayu-polinesies|Malayu-polinesiu]]<br /> &nbsp;&nbsp;Centru-oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;Oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües oceániques|Oceánicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Oceánicu centru-oriental<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Oceánicu remotu<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües micronesies|Micronesiu]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Nauruano''' |oficial={{Bandera2|NRU}} |iso1=na|iso2=nau|iso3=nau|sil=NRU}} El '''nauruano''' ([[autoglotónimu]] ''dorerin Naoero'') ye un idioma faláu na pequeña islla de [[Nauru]]. El númberu envaloráu de falantes ye d'unos 7000, el 50&nbsp;% de la población. Casi tolos falantes son billingües del [[idioma inglés|inglés]]. Forma parte de los idiomes [[Llingües micronesies|micronesios]] y en concretu de la familia [[llingües austronesies|austronesia]]. ==Fonoloxía== ===Consonantes=== El nauruano tien de 16 a 17 fonemes consonánticos. Esta llingua establez contraste fonémico ente consonantes llabiales velarizadas y palatalizadas. La velarización nun ye aparente antes de les vocales posteriores llargues y la palatalización nun ye aparentemente antes de les vocales anteriores non abiertes.<ref name="Nathan">{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=481}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- |+Fonemes consonánticos<ref name="Nathan_a">{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=483}}</ref> ! rowspan=2 colspan=2| ! colspan=2|Billabial ! rowspan=2|Dental ! colspan=3|Dosal |- !<small>Palatalizada</small> !<small>Velarizada</small> !<small>Palatal</small> !<small>Post-velar</small> !<small>Llabial</small> |- !colspan=2|Nasal |{{IPA|mʲ}} || {{IPA|mˠ}} || {{IPA|n}} || || {{IPA|ŋ}} || {{IPA|(ŋʷ)}} |- !rowspan=2|Oclusiva ||<small>Sorda</small> |{{IPA|pʲ}} || {{IPA|pˠ}} || {{IPA|t}} || || {{IPA|k}} || {{IPA|kʷ}} |- !<small>Sonora</small> |{{IPA|bʲ}} || {{IPA|bˠ}} || {{IPA|d}} || || {{IPA|ɡ}} || {{IPA|ɡʷ}} |- !colspan=2|Approximante | || || || {{IPA|ʝ}} || ||{{IPA|ɣʷ}} |- !colspan=2|Vibrante | || ||{{IPA|r}} {{IPA|rʲ}} || || || |} Les oclusives sordes son geminadas y les nasales tamién tienen contraste en llargor.<ref>{{Harvcoltxt|Nathan|1974|pp=481–483}}</ref> Les consonantes oclusives dentales {{IPA|/t/}} y {{IPA|/d/}} convertir en {{IPA|[tʃ]}} y&nbsp;{{IPA|[dʒ]}} respeutivamente antes de les vocales anteriores zarraes. Les aproximantes fáense fricatives en "pronunciación enfática." Nathan (1974) trescribir como {j} y {w} pero tamién remarca que faen contraste colos alófonos non silábicos de les vocales zarraes. Dependiendo del énfasis, {{IPA|/r/}} puede ser una onda o trino. La naturaleza fonética exacta de {{IPA|/rʲ/}} ye desconocida. Nathan (1974) trescribir como {{IPA|r̵}} y especula que puede portase como les consonantes palatalizadas y tar parcialmente ensordada. Ente una vocal y la {{IPA|/mˠ/}} de final de pallabra, apaez el soníu {{IPA|[b]}}<ref name="Nathan" /> epentéticu. ===Vocales=== Esisten 12 fonemes vocales (seis llargos, seis curtios). Amás al alófono na siguiente tabla de Nathan (1974), un númberu de vocales son amenorgaes a {{IPA|[ə]}}:<ref name="Nathan_a" /> <!-- (Nathan 1974) doesn't elaborate on the environmental conditions leading to such allophony --> {| {{tablaguapa}} style="text-align: center;" |- ! Fonema !! Alófonos || Fonema || Alófonos |- class="IPA" ! /ii/ | [iː] ! /uu/ | [ɨː ~ uː] |- class="IPA" ! /i/ | [ɪ ~ ɨ] ! /u/ | [ɨ ~ u] |- class="IPA" ! /ee/ | [eː ~ ɛː] ! /oo/ | [oː ~ ʌ(ː) ~ ɔ(ː)] |- class="IPA" ! /e/ | [ɛ ~ ʌ] ! /o/ | [ʌ] |- class="IPA" ! /aa/ | [æː] ! /ɑɑ/ | [ɑː] |- class="IPA" ! /a/ | [æ ~ ɑ] ! /ɑ/ | [ɑ ~ ʌ] |} Les vocales non abiertes (que son toes sacante {{IPA|/aa/, /a/, /ɑɑ/ /ɑ/}}) convertir en non silábiques cuando precieden otra vocal, como en {{IPA|/e-oeeoun/}} → {{IPA|[ɛ̃õ̯ɛ̃õ̯ʊn]}} ('despintar').<ref>{{Harvcoltxt|Nathan|1974|p=482}}</ref> ===Acentu=== La fuercia de voz (énfasis) ta na penúltima sílaba cuando la sílaba final termina en vocal, na sílaba final cuando esta termina en consonante y na inicial con reduplicaciones.<ref name="Nathan_a" /> == Sistema d'escritura == Nel nauruano escritu, emplegábense nun principiu 17 lletres: * Les cinco vocales: a, e, i, o, u * Dolce consonantes: b, d, g, j, k, m, n, p, q, r, t, w Les lletres c, f, h, l, s, v, x, y y z nun fueron incluyíes. Cola creciente influencia de llingües estranxeres (sobremanera del [[idioma alemán|alemán]], el [[tok pisin]] y el [[idioma kiribati|kiribati]]) fueron incorporaes más lletres al alfabetu nauruano. Amás, surdieron diferencies fonétiques d'unes cuantes vocales, de cuenta que les diéresis y otros elementos similares pasaron a indicase por aciu una tilde. === Intentu de reforma del idioma de 1938 === En 1938 hubo un intentu del comité de llingua nauruano y de Timothy Detudamo pa faer l'idioma más fácil de lleer pa los europeos y americanos. Supunxo un intentu d'introducir tantos símbolos diacríticos como fuera posible pa indicar los distintos soníos vocálicos y consiguir asina resaltar la variedá del idioma nauruano na escritura. Decidió introducise solo un acentu grave en llugar de la tilde antigua, asina que les diéresis "õ" y "ũ" fueron reemplazaes pola "ò" y la "ù". La "ã" foi sustituyida pola "e". Tamién s'introdució la "y" col fin d'estremar les pallabres con "j" inglesa (puji). Poro, pallabres como ''ijeiji'' camudar a ''iyeyi''. Amás, la "ñ" (que representaba'l soníu nasal velar) foi reemplazada con "ng", pa estremar la Ñ española, "bu" y "qu" fueron reemplazaes con "bw" y "kw" respeutivamente, "ts" foi reemplazada con "j" (yá que representaba una pronunciación similar la "j" del inglés), y la "w" escrita a la fin de les pallabres foi esaniciada. Estes reformes llevar a la práutica a cabu namái de manera: les diéresis "õ" y "ũ" entá tán escrites con tildes. Sicasí, les lletres "ã" y "ñ" agora apaecen con poca frecuencia, siendo asina reemplazaes por "e" y "ng", según lo prescrito pola reforma. Igualmente, la escritura de les consonantes dobles "bw" y "kw" foi implementada. Anque la "j" tomara'l llugar de la "ts", ciertes formes d'escritura entá usen "ts". Por casu, los distritos de Biti y Ijuw (de acuedo a la reforma ''Beiji'' y ''Iyu'') escríbense entá col vieyu estilu d'escritura. La "y" foi en gran midida xeneralmente aceptada. Anguaño empléguense les siguientes 29 lletres llatines: * Vocales: a, ã, e, i, o, õ, u, ũ * Semivocales: j * Consonantes: b, c, d, f, g, h, j, k, l, m, n, ñ, p, q, r, s, t, w, y, z == Dialeutos == Según un estudiu publicáu en [[Sydney]] en 1937, en Nauru había gran diversidá de dialeutos hasta que la islla convertir nuna colonia alemana en 1888, y hasta la publicación de los primeros testos escritos en nauruano. Les variaciones aportaben a tan distintes que persones de distintos distritos casi siempres teníen problemes pa entendese dafechu ente sigo. Cola crecedera de la influencia de les llingües estranxeres y col aumentu de testos escritos en nauruano, los dialeutos entemecer nun llinguaxe estándar, que foi promovíu al traviés de diccionarios y traducciones por Alois Kayser y Philip Delaporte. Anguaño hai una variación dialéutica significativamente menor. Nel distritu de [[Yaren (distritu)|Yaren]] y nel área circundante, fálase un dialeutu epónimu que ye namái llixeramente distintu del nauruano estándar. == Testos == ===El diccionariu Delaporte de nauruano=== En [[1907]], [[Philip Delaporte]] publicó'l so [[diccionariu]] de bolsu alemán-nauruano ([http://www.trussel.com/kir/naudel.htm ''Taschenwörterbuch Deutsch-Nauruisch'']). El diccionariu inclúi 65 páxines dedicaes a un glosariu y una docena de páxines dedicaes a frases ordenaes alfabéticamente n'[[Idioma alemán|alemán]]. Unes 1650 pallabres alemanes tán traducíes a nauruano, dalgunes como frases o sinónimos. Hai unes 1300 formes úniques nauruanas. Los acentos nun son comunes y solo úsase la [[acentu ortográficu|tilde]] na actualidá. === Testu en Nauruano === ''<sup>1</sup>Ñaga ã eitsiõk õrig imin, Gott õrig ianweron me eb. <sup>2</sup>Me eitsiõk erig imin ñana bain eat eb, me eko õañan, mi itũr emek animwet ijited, ma Anin Gott õmakamakur animwet ebõk. <sup>3</sup>Me Gott ũge, Enim eaõ, me eaõen. <sup>4</sup>Me Gott ãt iaõ bwo omo, me Gott õekae iaõ mi itũr. <sup>5</sup>Me Gott eij eget iaõ bwa Aran, me eij eget itũr bwa Anũbũmin. Ma antsiemerin ma antsioran ar eken ũrõr adamonit ibũm. <sup>6</sup>Me Gott ũge, Enim tsimine firmament inimaget ebõk, me enim ekae ebõk atsin eat ebõk. <sup>7</sup>Me Gott eririñ firmament, mõ õ ekae ebõk ñea ijõñin firmament atsin eat ebõk ñea itũgain firmament, mõ ũgan. <sup>8</sup>Me Gott eij egen firmament bwe Ianweron. Ma antsiemerin ma antsioran ar eken ũrõr karabũmit ibũm.'' Ye notable que'l vocabulariu nauruano contién delles pallabres emprestaes del alemán (por casu ''Gott'', Dios; y ''Firmament'', firmamentu), que remóntense a la fuerte influencia de los misioneros xermanos. Hai tamién pallabres emprestaes del llatín, como "orig" (del llatín ''origo'', orixe) qu'apaecen. === Delles pallabres === {| {{tablaguapa}} !Nauruano !<small>GLOSA</small> |- |Anũbũmin |Nueche |- |Aren |Día |- |Bagadugu |Antepasaos |- |Ekamawir Omo |Bonos deseos |- |Ebõk |Agua |- |Firmament |Tierra; esfera celestial |- |Gott |Dios |- |Ianweron |Cielu |- |Iaõ |Lluz |- |Iow |Paz |- |Itũr |Escuridá |- |Orig |Empiezu |- |Tarawong (ka) |Adiós |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{interWiki|code=na}} * [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=nau Ethnologue on Nauruan] {{Tradubot|Idioma nauruano}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llingües micronesies|Nauruano]] [[Categoría:Llingües de Nauru]] 0n1d36lf20do2xgvjkedem6i2c3y1xu Escritura celtibérica 0 100778 4501049 4331205 2026-06-21T07:30:15Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501049 wikitext text/x-wiki {{ficha de sistema d'escritura}} [[Ficheru:Mapa escriptures paleohispàniques-cast.jpg|thumb|[[Escritures paleohispániques]].]] [[Ficheru:Un signari celtibèric oriental.jpg|thumb|Un signario celtibéricu oriental.]] [[Ficheru:Un signari celtibèric occidental.jpg|thumb|Un signario celtibéricu occidental. Afechu de Ferrer i Jané 2005.]] La '''escritura celtibérico''' ye una [[escritures paleohispániques|escritura paleohispánica]] que ye l'adautación cuasi direuta de la [[escritura ibérico nororiental]] a les particularidaes de la [[llingua celtibérica]]. Sobre l'orixe de les escritures paleohispániques nun hai consensu: pa dellos investigadores el so orixe esta direuta y namái venceyáu al [[alfabetu feniciu]], ente que para otros na so creación tamién influyiría l'[[alfabetu griegu]]. Dende'l puntu de vista de la clasificación de los sistemes d'escritura nun ye nin un [[alfabetu]] nin un [[Silabariu (sistema d'escritura)|silabariu]], sinón una escritura misto que s'identifica de normal como [[semisilabario]]. Como'l restu d'escritures paleohispániques, esta escritura presenta signos con valor silábicu pa les [[oclusiva|oclusives]] y signos con valor alfabéticu, pal restu de [[consonante]]s y [[vocal]]es. El signario celtibéricu básicu ta formáu por 26 signos, en llugar de los 28 del [[signario ibéricu nororiental]] orixinal, yá que s'esanicia una de los dos vibrantes y una de les trés nasales: cinco vocales, 15 silábicos y 6 consonánticos (una llateral, dos sibilantes, una vibrante y dos nasales). El signu que n'ibéricu se trescribe como ‘'s'' suelse trescribir en celtibéricu como ‘'z'' porque n'ocasiones paez representar la resultancia fricativa d'una antigua oclusiva dental, ente que'l signu que se trescribe como ‘'s´'' n'ibéricu trescríbese como ‘'s'' en celtibéricu. El signario celtibéricu tien dos variantes estremaes polos valor de los signos nasales: na variante oriental la nasal esaniciada ye la que n'ibéricu s'identifica con ‘'m´'', ente que na variante occidental la nasal esaniciada ye la que n'ibéricu s'identifica con ‘'m'', circunstancia que s'interpreta como prueba d'un doble orixe. A pesar de les adautaciones realizaes, la escritura ibérico nun yera afecha pa trescribir correutamente la [[llingua celtibérica]]: * Los grupos d'oclusiva + líquida, ''bl'', ''br''; ''pl'', ''pr''; ''kl'', ''kr''; ''gl'' y ''gr'', nun podíen representase correutamente. * Les consonantes oclusives finales, ''-b'', ''-p'', ''-d'', ''-t'', ''-k'' y ''-g'', nun podíen representase correutamente. * La variante non dual del [[signario ibéricu nororiental]], na que se basa la variante oriental del signario celtibéricu, nun estremaba ente oclusives sordes y sonores. Respectu al problema a la de representar les consonantes oclusives sordes y sonores, cabo destacar que dalgunes de les inscripciones de la variante occidental presenten nicios d'usu del sistema dual que dexa estremar los silabogramas oclusivos dentales y velares sordos de los sonoros con un trazu añadíu: la forma simple representa la sonora y la forma complexa la sorda. Finalmente, tamién cabo señalar que nun amenorgáu grupu d'inscripciones se documenta la redundancia vocálica de los signos silábicos. Esta escritura, al igual que'l so modelu, escribir d'esquierda a derecha y el so ámbitu natural d'usu ye'l [[valle del Ebro]] y les cabeceres del [[Tajo]] y [[Duero]] que correspuenden al nordeste del área de cultura céltica, al territoriu de los celtíberos; del restu de poblaciones celtes de Hispania solo tenemos topónimos y antropónimos calteníos nes fontes clásiques, pero non inscripciones autóctones. Les inscripciones celtibériques apaecen sobre soportes bien variaos (monedes de plata y bronce, tésseras de plata o bronce, plaquetas de bronce, cerámiques de barniz negru, ánfores, [[fusayola|fusayoles]], plaques de piedra, etc.), pero nun superen los dos centenares, anque dalguna d'elles ye escepcionalmente llarga como'l conxuntu d'inscripciones de la ciudá de [[Contrebia Belaisca]], destacando'l tercer [[bronce de Botorrita]], una llámina de bronce escrita cerca del 100 e.C. con más de trés mil signos que contién un tipu de censu d'aproximao 250 persones. Los contestos arqueolóxicos de la mayoría d'inscripciones son desconocíos, circunstancia que nun dexa precisar descomanadamente la cronoloxía real d'usu d'esti signario, anque'l so usu en monedes ye claro nos sieglos [[sieglu II e.C.|II]] y [[sieglu I e.C.|I e.C.]] <gallery> Image:Zaragoza - Museo - Bronce epigráfico.jpg|Bronce de Cortono. Procedencia desconocida. Signario occidental. Image:Bronce luzaga.jpg|[[Bronce de Luzaga]] ([[provincia de Guadalaxara|Guadalaxara]]). Signario occidental. Image:Tésera hospitalidad (Uxama).jpg|Téssera d'[[Uxama]] ([[Ciudá d'Osma|Osma]], [[Soria]]. Signario occidental. </gallery> <gallery> Image:Botorrita 1.jpg|[[Bronce de Botorrita]] I ([[provincia de Zaragoza|Zaragoza]]). Signario oriental. Image:Zaragoza - Museo - Grafito 01.jpg|Pieza de bronce (cara B) de [[Botorrita]] ([[provincia de Zaragoza|Zaragoza]]). Signario oriental. Image:Tessera Celtiberian (unknown).jpg|Téssera Fröhner. Procedencia desconocida. Signario oriental. </gallery> == Bibliografía == * Ferrer i Jané, Joan (2005): [https://www.academia.edu/425399/Novetats_sobre_el sistema dual_de_diferenciacio_grafica_de_-yos_oclusives_sordes_i_sonores «Novetats sobre'l sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives sordes i sonores»], ''Palaeohispanica'' 5, páxs. 957-982. * Focete, Javier de (2005): «La llingua y l'escritura celtibéricu», ''Celtiberos. Tres el cercu de Numancia'', páxs. 417-426. * Xordán, Carlos (2004): ''Celtibéricu'', Zaragoza. * Xordán, Carlos (2005): [http://ifc.dpz.es/recurso/publicaciones/26/22/_ebook.pdf «¿Sistema dual d'escritura en celtibéricu?»], ''Palaeohispanica'' 5, páxs. 1013-1030. * Rodríguez Ramos, Jesús (1997): «Sobre l'orixe de la escritura celtibérico», ''Kalathos'' 16, páxs. 189-197. * Schmoll, Ulrich (1960) : «Die iberischen und keltiberischen Nasalzeichen», ''KZ'' 76, 280-295. * [[Jürgen Untermann|Untermann, Jürgen]] (1997): ''Monumenta Linguarum Hispanicarum. IV Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen Inschriften'', Wiesbaden. * Villar, Francisco (1993): Les xiblantes en celtibéricu, ''Llingua y cultura na Hispania prerromana'', páxs. 773-812. * Villar, Francisco (1995): ''Estudios de celtibéricu y toponimia prerromana'', Salamanca. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [https://web.archive.org/web/20070614115040/http://www.webpersonal.net/jrr/ib5_sp.htm La escritura celtibérico - Jesús Rodríguez Ramos] * [https://web.archive.org/web/20120416032048/http://personal.telefonica.terra.es/web/irea/celtibera/indice-celtibero.html Escritura Celtíbero - José Luis González Muñoz] {{Tradubot|Escritura celtibérica}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Cultura celtibérica]] [[Categoría:Sistemes d'escritura]] [[Categoría:Inscripciones celtibériques]] rql47e3b9w7wumyr7mlb8yj1dewuxay Idioma pictu 0 100800 4501091 4493675 2026-06-21T08:28:23Z Limotecariu 735 4501091 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma |nome = Pictu |nativu= ¿? |familia madre = Families controversiales |oficial = |países= {{bandera2|Reinu Xuníu}} |zona= {{bandera2|Escocia}} |llingua_muerta= sieglu XII |familia=¿[[Llingües indoeuropees|Indoeuropéu]]?<br /> &nbsp;&nbsp;¿[[Llingües celtes|Celta]]?<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;¿[[Célticu insular]]?<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;¿[[Llingües britóniques|Britónicu]]?<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Pictu''' |iso3=xpi }} El '''pictu''' yera la llingua de los antiguos [[pictos]], nel norte de l'actual [[Escocia]]. Los únicos restos d'esta llingua tán en [[topónimu|topónimos]], nomes propios atopaos en monumentos y nos rexistros de la dómina. Na so máxima estensión debía de falase dende les [[islles Shetland]] hasta [[Fife]]. Foi reemplazada pol [[gaélicu escocés|gaélicu]] nel sieglu IX tres la unión del reinu pictu col restu d'Escocia. == Aspeutos históricos, sociales y culturales == === Historia === Dende'l [[sieglu V]] a lo menos, poblaciones provenientes d'Irlanda, de fala [[idioma irlandés|gaélica]], ocuparon [[Argyll]], na frontera oeste del territoriu pictu, que empezó a espandise política, cultural y lingüísticamente. Esti fechu amontóse desque una dinastía gaélica tomara'l control sobre'l territoriu pictu a partir de mediaos del [[sieglu IX]]. A pesar de que nun cuntamos con pruebes que nos dexen conocer el ritmu de retrocesu del pictu a favor del gaélicu, esisten comentarios nes cróniques ingleses qu'aseguren que nel sieglu XII ésti yá s'escastara Esisten nicios de qu'esta llingua, caña septentrional del britónicu, yá se taba biforcando de la llingua britónica falada más al sur na dómina a la que se remonta'l nuesu primer testimoniu, nel sieglu I e.C. Para [[Beda]], escritor de principios del sieglu VIII, el pictu yera una llingua independiente. Clasificada tradicionalmente como una [[llingües celtes|llingua celta]] [[llingües britóniques|britónica]], esti asuntu ye entá revesosu. Ye destacáu'l paecer que nuna revisión sobre'l pictu fixo Jackson, quien consideró que'l pictu podía nun ser celta o tener un [[sustratu llingüísticu|sustratu]] non célticu. Con tou Forsyth nun ta d'alcuerdu. Sicasí, la opinión más estendida sigui siendo que'l pictu yera una [[llingües celtes|llingua celta]] [[llingües britóniques|britónica]], según una llingua [[llingües celtes#Célticu P|celta-P]]. === Opiniones sobre la llingua picta === En [[1582]], l'estudiosu humanista (y falante nativu de [[gaélicu escocés|gaélicu]]) [[George Buchanan]] espunxo la so opinión de que'l pictu yera similar a llingües como'l [[galés]], [[Idioma galu|galu]] y [[idioma irlandés|gaélicu]]. El restu de la investigación sobre esta llingua vien siendo descrita como comentarios a la obra de Buchanan.<ref>[Esta opinión pue que tenga daqué de simplaya: Forsyth, en ''Language in Pictland'', ufierta un gran resume del alderique. Cowan, "Invention of Celtic Scotland" puede ser útil pa una visión más amplia.]</ref> Acordies con [[William Burley Lockwood]] (1975) la opinión de que'l pictu ye una [[llingua celta]] ye daqué provisional. Refiriéndose a una inscripción nes [[islles Shetland]] diz: {{cita|"Cuando s'estrayen los nomes de persones, el restu ye totalmente incomprensible. Asina na [[piedra de Lunnasting]] nes Shetland puede lleese ''ettocuhetts ahehhttann hccvvevv nehhtons''. La última pallabra ye claramente'l comúnmente atestiguáu nome ''Nechton'', pero'l restu, entá teniendo en cuenta una eventual reduplicación de consonantes en [[Ogam]], paez tan exóticu que los filólogos conclúin que'l pictu foi una llingua non indoeuropea, ensin parientes reconocibles.}} Con tou, la evidencia de la [[toponimia]] y l'[[antroponimia]] lleven claramente a que los pictos falaben una [[célticu insular|llingua céltica insular]], en rellación coles más meridionales [[llingües britóniques]]<ref>[Forsyth, Language in Pictland, Price "Pictish", Taylor, "Place names", Watson, Celtic Place Names. P'as opinións de Kenneth H. Jackson, ver "The Language of the Picts" in Wainright (ed.) The Problem of the Picts.]</ref> anque se propunxo tamién que la llingua yera más próxima al [[Idioma galu|galu]] qu'a les llingües britóniques.<ref>[ Ferguson, The Identity of the Scottish Nation.]</ref> Hai constancia nos sos escritos de que [[Columba]], un [[idioma irlandés|gaélicu]], precisó un intérprete na tierra de los pictos, y [[Beda]] afirmaba que los pictos falaben una llingua distinta de la de los britanos, datos que nun dicen nada sobre la naturaleza de la llingua picta. Llegar a afirmar que na tierra de los pictos sobreviviríen una o dos llingües non indoeuropees, un argumentu que se considera basáu primero de too na llindada evidencia negativa y na - yá va tiempu refugada - teoría de que les llingües y les cultures materiales namái pueden espandise por invasión o migración.<ref>[Forsyth, ''Language in Pictland''; la rellación ente [[euskera]] y pictu preconizada por [[Federico Krutwig]] nun paez escabarriada. La páxina web de [https://web.archive.org/web/20060619002727/http://www.palazio.org/palazio/desbideraketa/cara/files/ Gorka J. Palazio] presenta dalgunes de les idees de Krutwig.]</ref> Elementos preindoeuropeos pueden atopase frecuentemente en topónimos escoceses septentrionales, y llegóse a esponer la teoría de que delles inscripciones [[ogam|ogámicas]] pictes podíen tar presentando exemplos d'esta llingua. === Inscripciones === El llindáu [[corpus llingüísticu|corpus]] del que disponemos son un total de 7 inscripciones principales en [[alfabetu llatín]] y unes 32 en [[ogam]], que presenten grandes dificultaes arqueolóxiques y epigráficas pa la so interpretación. Les más antigües d'éstes tán estazaes hasta tal puntu que ye fartu difícil llograr cualquier información llingüística sobre'l pictu. Ente les razonablemente intelixibles, dalgunes contienen antropónimos d'orixe claramente celta, ente qu'otres son práuticamente incomprensibles. Amás d'eses inscripciones principales, esiste un conxuntu bien ampliu de testimonios epigráficos (más de 240),<ref>R. Lee, Ph. Jonatan y P. Ziman, 2010, p. 2</ref> xeneralmente curtios sobre piedra, que pueden estremase en dos grupos: :Clase I, inscripciones sobre piedra que consisten en signos desaposiaos, ente 180 y 195, con unos pocos signos :Clase II, inscripciones decoraes, ente 60 y 65, frecuentemente conteniendo una figura d'una cruz y otros motivos, que suel considerase que tienen dalgún tipu de mensaxe cristianu. Estes inscripciones contienen ente unu y ocho signos caúna, siendo dos el númberu más frecuente. A principios del sieglu pasáu, Allen y Anderson catalogaron estes inscripciones curties.<ref>Allen y Anderson, 1903</ref> Otra compilación recién recueye amás un catálogu de signos, considerando qu'esisten 43 signos distintos nestes inscripciones. Un trabayu recién suxer qu'estes inscripciones, entá siendo curties, contienen información llingüística, a partir de la [[entropía condicional]] calculada sobre la base de les frecuencies d'apaición.<ref>R. Lee, Ph. Jonatan y P. Ziman, 2010, [http://rspa.royalsocietypublishing.org/content/early/2010/03/26/rspa.2010.0041.full "Pictish symbols revealed as a written language through application of Shannon entropy"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150905151636/http://rspa.royalsocietypublishing.org/content/early/2010/03/26/rspa.2010.0041.full |date=2015-09-05 }}</ref> === Toponimia === Otra fonte pa estudiar el pictu son los [[topónimu|topónimos]], que dexen de cutiu deducir la esistencia d'asentamientos históricos pictos n'[[Escocia]]. Los que lleven el prefixu ''Aber-'' '[[ríu]]', ''Lhan-'' 'campusantu', ''Pit-'' 'porción, granxa', o ''Fin-'' '[[llomba]]' [?]) indiquen rexones habitaes por pictos nel pasáu (por casu: [[Aberdeen]], [[Lhanbryde]], [[Pitmedden]], [[Pittodrie]], [[Findochty]], etc.). Con tou, ''Pit-'' ye l'elementu más distintivu, pos ''Aber-'' tamién podemos atópase en llugares nos que se faló britónicu. Dalgunos de los elementos pictos, como ''Pit-'', formáronse dempués de la dómina picta, y pueden referise a antiguos "condaos" o "thanages".<ref>[Pa la toponimia polo xeneral, ver Watson, ''Celtic Place Names'', pa condaos/thanages ver Barrow, "Pre-Feudal Scotland."]</ref> Otros elementos toponímicos que se suxirieron fueron "pert" (‘valo’, [[galés]] ''perth'' - [[Perth (Escocia)|Perth]], [[Larbert]]), "carden" (‘maleza, mato’, galés ''cardden'' - [[Pluscarden]], [[Kincardine]]), "pevr" (‘brillosu’, galés ''pefr'' - [[Strathpeffer]], [[Peffery]]).<ref>[Glanville Price, "Pictish", p.128.]</ref> La evidencia de la toponimia tamién revela la meyora de les [[llingües goidélicas]] nel país de los pictos. Asina, [[Atholl]], que significa 'Nueva Irlanda', ta atestiguáu a principios del [[sieglu VIII]]. Esto pue ser un niciu de la meyora del goidélico. Fortriu tamién contién topónimos que suxeren asentamientos gaélicos, o influencies gaéliques.<ref>[Watson, Celtic Place Names]</ref> El modernu gaélicu escocés contién magar tou préstamos del idioma pictu. Amás d'antropónimos Beda apurre un únicu topónimu pictu (HE, I, 12), cuando fala del [[muriu de Antonino]]: {{cita|Empieza a una distancia de sobre dos milles del monesteriu de Abercurnig, nel oeste, nun llugar llamáu na llingua picta '''Peanfahel''', y na llingua inglesa, Penneltun, escurre escontra l'oeste y remata cerca de la ciudá de Alcluith.}} Peanfahel –la moderna [[Kinneil]], cerca de Bo'ness– paez contener elementos rellacionaos col britónicu ''penn'' 'a la fin' y goidélico ''fal'' 'muriu'. Alcluith, 'rocha del Clyde', ye la moderna [[Dumbarton Rock]], sitiu d'una bien antigua fortaleza medieval y un posterior castiellu.<ref>[Nicolasen, Scottish Place-Names, páxs. 204-205.]</ref> Xunto cola toponimia, namái caltiénse un testu en pictu, una llista de reis nuna forma casi incomprensible presente en fontes gaéliques. Magar se conxeturó que delles traces importantes de la sintaxis del [[gaélicu escocés]] modernu deber a la influencia del pictu sobre'l gaélicu, la naturaleza de los datos disponibles del pictu nun pueden confirmar nin refugar felicidá conxetura, que tien de considerase a cencielles como especulativa. == Referencies == === Notes === {{llistaref|2}} === Bibliografía === * Ball, Martin J. and James Fife (eds.) ''The Celtic Languages''. London: Routledge (2001) ISBN 0-415-28080-X. * Cox, R. A. V. "Abstract: Modern Scottish Gaelic Reflexes of Two Pictish Words: *pett and *lannerc." in Ronald Black, William Gillies, and Roibeard Ó Maolalaigh (eds.) ''Celtic Connections: Proceedings of the Tenth International Congress of Celtic Studies, Vol. 1.'' East Linton: Tuckwell Press (1999), p. 504. * Ferguson, William. ; ''The Identity of the Scottish Nation'' Edinburgh University Press, 1999. ISBN 0-7486-1071-5. * Forsyth, K. ''Language in Pictland : the case against 'non-Indo-European Pictish''' in Studia Hameliana #2. Utrecht: de Keltische Draak (1997). [http://eprints.gla.ac.uk/archive/00002081/01/languagepictland.pdf Etext] Rev. Damian McManus. Cambrian Medieval Celtic Studies #38 (Winter 1999), páxs. 109-110. * Forsyth, K.; "Abstract: The Three Writing Systems of the Picts." in Black et al. (1999), p. 508. * Griffen, T.D.; "The Grammar of the Pictish Symbol Stones" in LACUS Forum #27 (2001), páxs. 217-26. * Henderson, Isabel, The Picts (1967). * Lee, R., Jonathan, Ph. y Ziman, P.; [http://www.lancaster.ac.uk/staff/jonathan/PRSA10.pdf "Pictish symbols revealed as written language through applications of Shannon entropy"], en ''Proceedings of The Royal Society'', abril de 2010. * Lockwood, W.B., Languages of The British Isles, Past And Present, 1975, André Deutsch, ISBN 0-233-96666-8. * Nicolaisen, W.F.H., ''Scottish Place-Names.'' John Donald, Edinburgh, 2001. ISBN 0-85976-556-3. * Okasha, Y.; "The Non-Ogam Inscriptions of Pictland" in Cambridge Medieval Celtic Studies #9 (1985), páxs. 43-69. * Price, Glanville, "Pictish" in Glanville Price (ed.), ''Languages in Britain & Ireland.'' Blackwell, Oxford, 2000. ISBN 0-631-21581-6. * Wainwright, F.T. (editor), The Problem of the Picts (1955). ISBN 0-906664-07-1. {{Tradubot|Idioma picto}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llingües ensin clasificar d'Europa|Pic]] [[Categoría:Llingües celtes|Pic]] [[Categoría:Llingües d'Escocia|Pic]] [[Categoría:Pictos]] [[Categoría:Historia antigua d'Escocia]] gvzpvn3xvv6fs230k08klelogsxcdl5 Escocés del Ulster 0 100817 4501047 4249468 2026-06-21T07:24:19Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501047 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'idioma | mapa = [[Ficheru:English dialects in Ulster contrast.png|250px|center]] | mapa_lleenda = Distribución del escocés (sieglu XX) |familia madre = Llingües indoeuropees | nome = Escocés del Úlster | nativu = Ulster-Scots | país = {{bandera2|Irlanda del Norte}}<br />{{IRE}} | rexón = [[Ulster]] | falantes = 30&nbsp;000 |oficial = {{bandera2|Irlanda del Norte}} (Reconocida como llingua minoritaria) | familia = [[Llingües indoeuropees|Indoeuropéu]]<br /> &nbsp;[[Llingües xermániques|Xermánicu]]<br /> &nbsp;&nbsp;[[Llingües xermániques occidentales|Occidental]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües anglofrisies|Anglo-frisón]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;[[Llingües ángliques|Ánglico]]<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''[[Idioma escocés|Escocés]]'''<br /> &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;'''Escocés del Úlster''' | iso3 = sco }} [[Ficheru:Multilingual sign Department Culture Leisure Arts Northern Ireland.jpg|right|thumb|200px|Un exemplu de señalización plurillingüe, n'[[Idioma inglés|inglés]], [[Idioma irlandés|irlandés]] y '''escocés del Ulster'''.]] El '''escocés del Úlster''' referir a les variantes del antiguu [[Escocés (llingua xermánica)|idioma escocés]] que se fala nes provincies irlandeses del [[Úlster]], n'[[Irlanda del Norte]] ([[Reinu Xuníu]]). El númberu de falantes envalorar ente los 35&nbsp;000 n'Irlanda del Norte y un total de 100&nbsp;000 si incluyimos la [[Irlanda|República d'Irlanda]]. == Estatus == Entusiastes como Philip Robinson, autor de ''Ulster-Scots: A Grammar of the Traditional Written and Spoken Language'',<ref>{{Cita web |url=http://www.ulsterscotsagency.com/03-grammerbook.asp |títulu=Extracts from: 'Ulster-Scots: A Grammar of the Traditional Written and Spoken Language' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090105225837/http://www.ulsterscotsagency.com/03-grammerbook.asp |fechaarchivu=2009-01-05 }}</ref> La sociedá del Escocés del Úlster ''Ulster-Scots Language Society''&thinsp;<ref>[http://www.ulsterscotslanguage.com/en/language/ Ulster-Scots language Society]</ref> y promotores como la ''Ulster-Scots Academy''&thinsp;<ref name="ulsterscotsacademy.org">[http://www.ulsterscotsacademy.org/ Ulster-Scots Academy Implementation group]</ref> son de la opinión de que l'escocés del Úlster ye una llingua por derechu propiu. Esta posición foi criticada pola [[Ulster-Scots Agency]], un reportaxe de la [[BBC]] afirma que: "L'Axencia acusa a l'academia d'equivocadamente promover l'escocés del Úlster como una llingua distinta del escocés.".<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/northern_ireland/7535681.stm Ulster-Scots academy 'misguided']</ref> Una posición que se reflexa en munches de les respuestes de l'Academia a les consultes públiques pa la creación d'una academia del Escocés del Úlster.<ref>{{Cita web |url=http://www.dcalni.gov.uk/usaig_-_consultation_-_full_responses__53_-2.doc |títulu=Public consultation on proposals for an Ulster Scots academy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923213050/http://www.dcalni.gov.uk/usaig_-_consultation_-_full_responses__53_-2.doc |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> Na llinia de los críticos [[Aodán Mac Póilin]] escribió que nun hai argumentu llingüísticu pa considerar l'escocés del Úlster como un idioma.<ref>[https://www.bbc.co.uk/northernireland/learning/history/stateapart/agreement/culture/support/cul2_c011.shtml Language, Identity and Politics in Northern Ireland]</ref> == Ver tamién == * [[Llingües del Reinu Xuníu]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.ulsterscotsagency.com ''The Ulster-Scots Agency (Tha Boord o Ulstèr-Scotch)''] (n'inglés). * [http://www.ulsterscotslanguage.com/ ''The Ulster-Scots Language Society''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210428005110/http://www.ulsterscotslanguage.com/ |date=2021-04-28 }} (n'inglés). * [http://www.scots-online.org/grammar/uscots.htm Pronunciación d'escocés del Ulster] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20040417160318/http://www.scots-online.org/grammar/uscots.htm |date=2004-04-17 }} (n'inglés). * [http://www.scots-online.org/airticles/awaeoo.pdf Escocés n'Escocia ya Irlanda del Norte] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080626053621/http://www.scots-online.org/airticles/awaeoo.pdf |date=2008-06-26 }} y [http://www.scots-online.org/airticles/AwAeWey.pdf Escocés escrita n'Escocia ya Irlanda del Norte] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200613095539/http://www.scots-online.org/airticles/AwAeWey.pdf |date=2020-06-13 }} (n'inglés). * [https://www.bbc.co.uk/northernireland/learning/history/stateapart/agreement/culture/support/cul2_c011.shtml Idiomes, identidá y política n'Irlanda del Norte] (n'inglés). * [https://www.bbc.co.uk/northernireland/learning/voices/ulsterscots/index.shtml ''Ulster Scots voices'' (nel sitiu web de la BBC)] (n'inglés). {{Tradubot|Escocés del Ulster}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llingües d'Irlanda]] [[Categoría:Úlster]] [[Categoría:Idioma escocés]] [[Categoría:Llingües del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Irlanda del Norte]] [[Categoría:Historia d'Irlanda del Norte]] aqzldnvgjwetv4htcn31b09vnntecj4 Makás 0 101022 4501090 4480290 2026-06-21T08:27:59Z Limotecariu 735 4501090 wikitext text/x-wiki {{Ficha de grupu étnicu |nome = Makás |otros nomes = Towolhi |imaxe = |imaxe_tamañu = |descripción = |allugamientu = |población = |asentamientu1 = {{PAR}} |población1 = 1892 (2012) |ref1 =<ref name=censu/> |asentamientu2 = {{ARG}} |idioma = [[Idioma maká|maká]]<ref>: Lewis, M. Paul, Gary F. Simons, and Charles D. Fennig (eds.) (2015) [http://www.ethnologue.com/18/language/mca/ Maka]; ''Ethnologue: Languages of the World'', Eighteenth edition. Dallas, Texas: SIL International.</ref> |relixón = |desapaición = |rellacionaos = [[Wichís]] }} Los '''makás''', '''mac'as''' o '''macás''' son un pueblu indíxena orixinariu del [[Chaco Boreal]] en [[Paraguái]] y [[Arxentina]] que güei viven principalmente na [[Nueva Colonia Indíxena Maká]], allugada na llocalidá de [[Mariano Roque Alonso (Paraguay)|Mariano Roque Alonso]], y dalgunos nos suburbios de la ciudá d'[[Asunción]],según tamién na provincia arxentina de Formosa sobremanera na ciudá de Clorinda. D'alcuerdu a los censos indíxenes paraguayos la población maká yera de 608 persones en 1981, 1061 en 1992 y 1282 en 2002 (249 d'ellos nel Chaco boreal). El censu de 2002 amosó que'l 77,4% de los makás vive n'árees urbanes.<ref>[http://www.dgeec.gov.py/Publicaciones/Biblioteca/censo_indigena/Capitulo%201.pdf II CENSU NACIONAL INDÍXENA DE POBLACIÓN Y VIVIENDES 2002. Páx. 20]</ref> Pal censu 2002 la población maká distribuyir nos departamentos:<ref>[http://www.dgeec.gov.py/Publicaciones/Biblioteca/censo_indigena/Capitulo%201.pdf II CENSU NACIONAL INDÍXENA DE POBLACIÓN Y VIVIENDES 2002. Páx. 22]</ref><ref>[http://www.dgeec.gov.py/Publicaciones/Biblioteca/Web%20Atles%20Indigena/21Anexu.pdf Atles de les Comunidaes Indíxenes nel Paraguay]</ref> * [[Departamentu de Itapúa|Itapúa]]: 47 persones na comunidá de Ita Pasu del distritu [[Encarnación (Paraguay)|Encarnación]]. * [[Departamentu d'Alto Paraná|Alto Paraná]]: 96 persones na comunidá Micro Centro del distritu [[Ciudad del Este]]. * [[Departamentu Central|Central]]: 413 persones na comunidá Corumbá Cué del distritu Mariano Roque Alonso. * Presidente Hayes: 239 persones na comunidá Kenkukek del distritu [[Villa Hayes]]. * [[Departamentu de Boquerón|Boquerón]]: 10 persones. D'alcuerdu a los resultaos del [[Censo paraguayu de 2012|III Censu Nacional de Población y Viviendes pa Pueblos Indíxenes de 2012]] en Paraguay viven 1892 makás, de los cualos 1283 en [[Asunción]] y nel [[departamentu Central]], 410 nel [[departamentu de Presidente Hayes]], 167 nel [[departamentu d'Alto Paraná]] y 32 nel [[departamentu de Itapúa]].<ref name=censu>[http://www.dgeec.gov.py/Publicaciones/Biblioteca/censo%20indigena%202012/Presentacion%20resultancies%2019%2007%2013.pdf Resultaos preliminares del censu 2012. Población per departamentu según pueblu indíxena]</ref> La [[llingua maká]] forma parte de la [[Llingües mataco-guaicurú|familia llingüística mataco-guaicurú]], subfamilia mataco-mataguaya, estremándose los dialeutos ''mak'a'' o ''towolhi'' y el ''enimagá'' o ''kochaboth''. Pocos conocen el [[idioma español]] o'l [[guaraní paraguayu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.naya.org.ar/congresos/contenido/49CAI/Gerzenstein.htm |títulu=Llingua maká |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110703080907/http://naya.org.ar/congresos/contenido/49CAI/Gerzenstein.htm |fechaarchivu=2011-07-03 }}</ref> == Historia == Supónse que los antepasaos de los makás yeren una tribu [[Wichís|mataca]] del Chaco sudoriental que tomaron elementos de los sos vecinos [[guaicurúes]], [[Pueblu vilela|vilelas]] y [[calchaquí]]es, adoptando l'estilu de vida ecuestre y emigrando depués al norte del [[ríu Patiño]] nel Chaco Boreal. Los makás son identificaos colos ''enimaga'' que menta'l padre Sánchez Llabrador en 1761 nel Chaco central, y los ''inimaca'' que menta Morillo en 1780. Los makás establecieron aliances colos [[chulupíes]] y [[Pueblo lengua|llingües]] en contra de los sos enemigos [[pilagás]] y [[Pueblu qom|tobas]].<ref>Lideralgu, representatividá y control social nel Gran Chaco. Páx. 224-225. Autor: José Braunstein</ref> La [[conquista del Chaco arxentín]] a finales del sieglu XIX y principios del sieglu XX fizo que tribus movíes de tobas y pilagás convivieren n'alianza con un grupu maká nel asentamientu de Pozu Navagán al sur del [[ríu Pilcomayo]] nel actual territoriu arxentín. Conozse qu'a fines de la década de 1910 esistíen tres grupos que s'identificaben como makás, cada unu d'ellos lideráu por un cacique:<ref>Lideralgu, representatividá y control social nel Gran Chaco. Páx. 12. Editor: José Braunstein. Publicáu por: CoLibris éditions, 2008. ISBN 9506561168, 9789506561161</ref> * Un grupu nes nacientes del [[ríu Montelindo]], los ''tefe´yac'', aliaos de les llingües occidentales; * Un grupu nes nacientes y cursu cimeru del [[ríu Confusu]], los ''aseptiketiheylhets'', aliaos de los chulupíes; * Un grupu al sur del Pilcomayo nel área del saltu Palmar, centráu en Pozu Navagán n'alianza colos pilagás, los ''ipholhhelhlhup''. A empiezos de 1919 quebróse l'alianza que sol mandu del cacique pilagá Garcete esistía ente los grupos maká y pilagá. Los primeros, conducíos pol cacique Capote, emigraron dende la comunidá de Chiko Dawagán escontra'l Chaco Boreal, asitiándose ente les nacientes de los ríos Confusu y Montelindo, afluentes del [[ríu Paraguay]], ente los otros dos grupos makás. El 19 de marzu de 1919 un grupu d'indíxenes del Chaco Boreal atacaron el fortín arxentín [[Masacre de Fortín Yunká|Yunká]] (güei [[Fortín Sarxentu Primeru Lleis]] a 10 km del ríu Pilcomayo, na actual provincia de Formosa) matando a tola guarnición y a los pobladores que s'atopaben nel llugar.<ref>El Ríu y la Frontera: Movilizaciones. Aboríxenes, Obres Públiques y MERCOSUR nel Pilcomayo. Páx. 39. Autores: Gastón Gordillo, Juan Martín Leguizamón. Editor: Editorial Biblos, 2002. ISBN 9507863303, 9789507863301</ref> Anque los pilagás del cacique Garcete fueron acusaos del ataque y recibieron les represalies del [[Exércitu Arxentín]], nenguna prueba pudo ser llograda contra ellos. Años más tarde un grupu de makás presentar a una guarnición arxentina portando carabines de los soldaos asesinaos en Yunká polo qu'esti pueblu quedó abarruntáu de la masacre. En 1931 J. Vellard identificó 7 asentamientos makás nel Chaco Boreal, toos al norte y noroeste de les nacientes del Confusu. Los makás participaron de la [[guerra del Chaco]] aidando al exércitu paraguayu, anque escontra 1933 dellos makás fueron movíos al sur del Pilcomayo por irregulares paraguayos y depués el militar rusu [[Juan Belaieff]] utilizar como auxiliares interviniendo nes aiciones nel área del [[fortín Nanawa]].<ref>[http://www.katari.org/archives/juan-belaieff-rusu-en-paraguay Iván Timoféyevich Beliáyev]</ref> La Colonia Frai Bartolomé de las Casas de 335 hectárees nel [[departamentu Presidente Hayes]] foi un asentamientu qu'ocuparon los makás nuna islla del [[ríu Paraguay]], frente a la llocalidá de Zevallos-Cué, al altor del [[Xardín Botánicu y Zoolóxicu d'Asunción]]. Foi establecida en 1942 con makás treslladaos dende l'interior del Chaco por Belaieff dempués de la guerra del Chaco por cuenta de la desapaición de les sos árees de caza. Darréu asitiáronse na colonia otros grupos esvalixaos y en 1985 por causa de los hinchentes fueron rellocalizaos na Nueva Colonia Indíxena Maká, de 10 hectárees.<ref>[http://roquealonsodigital.com/?page_id=628 Comunidá Indigena Makà]</ref> Una de les sos principales actividaes ye la venta d'artesaníes.<ref>[http://www.proel.org/mundo/maka.htm Llingües amerindies]; ''Proel''.</ref><ref>Rivarola, Mayra (2015) [http://www.efe.com/efe/america/sociedad/los-indigenas-maka-lluchen-por-caltener-la so llingua orixinaria-en-paraguay/20000013-2710817 Los indíxenes maká lluchen por caltener la so llingua orixinaria en Paraguay]; ''Efe'', 12 de setiembre de 2015.</ref> == Referencies == {{llistaref}} {{Tradubot|Makás}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Pueblos indíxenes d'Arxentina]] [[Categoría:Pueblos indíxenes de Paraguái]] [[Categoría:Mataco-mataguayos]] 10sfh4zkc02ldvpag6upp053xl1s0o9 Xeografía de la República Dominicana 0 101167 4501092 4498450 2026-06-21T08:29:04Z Limotecariu 735 4501092 wikitext text/x-wiki {{ficha de xeografía}} {{wikificar|t=20191007212408}} La [[República Dominicana]] llinda al norte col [[Océanu Atlánticu]] a lo llargo de 586&nbsp;[[quilómetru|km]], al sur col [[mar Caribe]] nuna distancia de 545&nbsp;km, al oeste con [[Haití]] en 276&nbsp;km de frontera y al este cola [[canal de la Mona]], dixebrándola de la islla de [[Puertu Ricu]]. Ocupa'l 74 % del terrén de la Isla de Santu Domingu: : 19º00'N,70º40'W ; Área :* Total: 48,730 km² :* Agua: 350 km² ; Fronteres :* Total: 275 km :* Con otros países: Haití: 275 km ; Llinia de mariña : : 1.288 km ; Zona marítima :* Zona allegante: 24 [[Milla náutica|mn]] (milles náutiques) :* Placa continental: 200 mn (hasta'l cantu de la placa continental) :* Zona económica esclusiva: 200 mn :* Agües territoriales: 12 mn [[Ficheru:Domrepmap.png|thumb|Mapa de la República Dominicana.]] El país tien tres sistemes montascosos principales: la [[Cordal Central (República Dominicana)|Cordal Central]], travesando tola zona central y muerre na parte sur ([[San Cristóbal (República Dominicana)|San Cristóbal]]), nesti sistema montascosu ta allugáu'l picu más altu de les Antilles, el [[Picu Duarte]] (3.087 m d'altor); la [[sierra Septentrional]], que cuerre paralela a la Central dixebrando'l [[Valle del Cibao]] de la Llanura Costera del Atlánticu, siendo'l picu [[Diego de Ocampo]] el más altu de les sos elevaciones; y la [[Cordal Oriental (República Dominicana)|Cordal Oriental]], la más curtia y la de menor altor de los trés, na zona este de la isla. Otres cadenes montascoses d'importancia son les sierres de [[Bahoruco]] y de [[Neyba]], na rexón Suroeste. Puede dicise que la xeografía componer de montascosos montes y fértiles valles entemecíos. El puntu más baxu del país atopar nel [[Llagu Enriquillo]], a unos 46&nbsp;m sol nivel del mar. El país cunta con abondosos ríos, munchos d'ellos navegables, tales como'l [[Soco]], el [[Higuamo]], el [[Romana (ríu)|Romana]], el [[Yaque del Norte]], el [[Yaque del Sur]], el [[Yuna]], el [[Yuma]], el [[Bajabonico]] y el [[Ozama]] (navegable per partes). '''Relieve:''' La islla de Santu Domingu forma parte d'una unidá xeolóxica: l'arcu antillanu que parte d'América del Norte y llega a la del Sur. Los xeólogos almiten que del continente parten tres hilera de montes, agora somorguiaes. Estes crucien per debaxo de la canal de Yucatán y la [[Canal del Vientu]] y lleguen a Santu Domingu. La primera, parte de la península de Yucatán y algama a Cuba. La segunda parte un pocu más al sur de Yucatán, esto ye de Belize, cuerre paralela a la islla de Cuba y remata na Sierra Maestra. La tercera empecipiar en Nicaragua, pasa per Xamaica y llega a la Isla de Santu Domingu. Les tres cadenes de montes somorguiaos que parten d'América Central amenorgar a dos, pa llegar a la nuesa isla. Una d'eses cadenes remanez al llegar a Haití y enfusa pola península de San Nicolás, nun sigue escontra l'este francu, sinón que tuerci al sureste y forma el nuesu cordal Central. La otra cadena de montes que vien d'América Central pasa per Xamaica y enfusa a la Isla de Santu Domingu, remanez na península de Tiburón y remata nos montes la Horte y la Salle, que son les más elevaos montes d'Haití. Esti cordal tamién s'esvia un pocu escontra'l Sur al llegar a la [[República Dominicana]]. Ye conocida nel llugar como la [[Sierra de Bahoruco]]. Llega hasta la mesma mariña na provincia de [[Barahona (República Dominicana)|Barahona]]. La [[Sierra de Neiba]] nun paez integrase con esti sistema montascosa qu'enfusa pola península de Tiburón. La [[Sierra de Neiba]] paez un sistema montascosu más bien aislláu. Tien, sicasí, ramificaciones que la xunen a la [[Cordal Central (República Dominicana)|Cordal Central]]. Estes ramificaciones son visibles más allá del encruz de la carretera d'[[Azua]], [[San Juan de la Maguana]] y [[Barahona (República Dominicana)|Barahona]]. '''Cordal Central''' [[Ficheru:Cordillera_Central,_RD.JPG|thumb|200x200px| Cordal Central. ]] El Cordal Central ye una tierra del periodu Cretáceo. Nel so orixe foi una cadena de volcanes. Esti cordal proyeutar nel mapa en direición Noroeste-Sureste. Partiendo de la Península de San Nicolás, n'Haití, estender en territoriu dominicanu dende Restauración y Llomba de Cabrera hasta la redoma de Bani y San Cristóbal. El Cordal Central algama'l so culminación nel picu Duarte, con 3.087 metros. Síguen-y n'orde de menor categoría La Pelona, con 3.085 m; La Rusilla, con 3.029 m; Monte Miyu, 2.200 m; y Monte Tina, 2.059 m. Un fechu xeográficu bastante desconocíu ye que la exa principal del Cordal Central pasa al norte de Restauración y Constanza. Estos dos poblaciones, anque políticamente pertenecen a les provincies del Cibao, xeográficamente tán allugaes na aguada Sur del Cordal Central. Al respective de la orientación del Cordal Central hai opiniones contradictories. Pa dellos xeógrafos esti cordal estender na direición este-oeste, dende cabu Engaño hasta la frontera. Pa otros, la so orientación ye noroeste-suroeste, y prefieren llamala Cordal Oriental o del El Seibo, al ramal del Cordal Central que s'estiende escontra l'este. '''Sierra de Yamasa''' El ramal del Cordal Central que se dirixe al Este nun tien de ser consideráu en tola so estensión como formando parte del Cordal Oriental. Na bifurcación escontra l'este del Cordal Central apaez la Sierra de Yamasa, que remata na llomba de Siete pico o Siete Cabeces, con 853 m. Esta Sierra de Yamasa ye, al igual que toa'l Cordal Central, bien antigua, y compónse de roques del periodu Cretáceo. Pero por cuenta de les agües intenses que cayen nesta rexón montascosa, según les elevaes temperatures del trópicu, les roques madres hanse desintegráu. '''Sierra del Seibo - Cordal Oriental''' Asina se llama al conxuntu de sierres que cuerren na direición oeste-este, dende [[Cotuí]] hasta más allá de Higuey. Nel so estremu occidental, esto ye, de Cotui escontra l'este, la Sierra d'El Seibo ye de topografía carsica, nome que vien de la so paecencia con una rexón oriental del mar Adriáticu, n'Europa. Esta rexón, llamada Los Haitises, ye escabrosa y malo d'habitar. En Los Haitises les agües son bien abondoses, pero nun se reparen ríos na superficie. El drenaxe efeutuar en forma soterraña. Les agües, al eslleir la roca caliar, realizaron un fuerte trabayu d'erosión interna. Esta rexón cársica incluyir como formando parte del Cordal Oriental. En verdá estrémense tantu pola so edá como topografía. Los Haitises son de formación miocena, ente que la Sierra d'El Seibo o Cordal Oriental ye cretácea. Na Sierra d'El Seibo hai bastante ocupación humana. Les agües son abondoses y el terrén ta dedicáu a la crianza de ganáu vacuno, principalmente nes aguaes Sur y Este. '''Sierra de Samana''' Casi toles roques son metamórfiques. El mármol ye abondosu. Casi tola península ta formada d'esti mineral, y tol que s'industrializa nel país ye estrayíu de Samana. El relieve del cordal nun ye serrapatosu. Namái hai dos montes de 500 metros o más. Son Pan d'Azucre, 493 m., y el Monte Mesa, de 606 metros. Samana ye la tierra dominicana que mayormente sufrió los efeutos de movimientos sísmicos. '''[[Cordal Septentrional]]''' [[Ficheru:Hispaniola_lrg.jpg|thumb|350x350px| Mapa topográficu de Santu Domingu. ]] Esti cordal ye conocida tamién como Sierra de Montecristi. Estender en direición Noroeste-Sureste dende la vecindaes de la ciudá de Montecristi hasta un pocu más al este de les Aldegues d'Arenosu y Rincón Molenillos, en Villa Riva. Esti cordal ta dixebrada de la de Samaná por una franxa pantanosa d'unos 12 quilómetros d'anchu, conocida col nome de Banzaos del Gran Estero. La [[Cordal Septentrional]] ye relativamente nuevu. Toes, o casi toles sos formaciones xeolóxiques daten del Terciariu, esto ye de 1 a 60 millones d'años. Al empecipiase cerca de Montecristi, empieza nuna serie de llombes baxes, que van xubiendo a midida que avánzase escontra l'este. Primero apaez el picu Murazo o Jicome, frente a la población d'Esperanza y al central azucreru d'esa población. Esti nun ye'l picu más altu d'esi cordal, pero ye de los mayores, yá que tien 1.020 m d'altor. Siempres viaxando escontra l'este, el cordal remata nel monte de Diego de Ocampo. Esta ye l'altor de mayor categoría nesti cordal, con 1.250 m. Esti monte destácase, majestuosamente, frente a Santiago de los Caballeros. Dempués del Diego de Ocampo apaez nel cordal El Peñón, frente a la población de Tamboril, con 1.100 m. Na so redoma atópase ambar, una resina fósil de pinos qu'esistieron nel cordal nel Miocenu. Más al Este, frente a la ciudá de Moca, el cordal presenta El Mogote, con 970 metros. Na so redoma hai grandes plantíos de café. Finalmente, atopamos la llomba Quita Espuela, frente a [[San Francisco de Macorís]], con 943 m d'elevación. A partir d'esti monte'l cordal empieza a baxar hasta sumir en baxes llombes al llegar a los banzaos del Gran Estero, que s'alcuentra nel ismu de Samana. Citamos equí'l monte Isabel de Torres, con 800 m d'altor, a pesar de qu'esti picu paez nun pertenecer al sistema montascosu de la [[Cordal Septentrional]]. A lo menos ta bien alloñáu de la exa principal del cordal estudiáu. '''Sierra de Bahoruco''' Esta sierra representa l'estremu Este del cordal somorguiáu que parte d'América Central, pasa per Xamaica, crucia la canal del vientu y remanez n'Haití. Yá en La Española cuerre a tou lo llargo de la península del Tiburón y llega a la República Dominicana, onde toma'l nome "Bahoruco". Esta sierra ye abrupta y malo de poblar. En sentíu xeneral atopamos montes de más de 2,000 m. d'altor. La mayor ye l'Aguacate, qu'algama 2,100 m. y alcuéntrase na mesma llinia fronteriza. La sierra de Bahoruco ye rica en minerales. Na fastera Norte tán los grandes depósitos de sal y yelsu. Na fastera Sur d'esta sierra hai fondes capes de tierres coloraes, riques n'alúmina d'onde s'estrayi la bauxita. Lo más impresionante dende'l puntu de vista de relieve, ye una serie de terraces d'orixe marín que parte de la mariña, cerca de Cabu Falsu, hasta algamar la sierra. Dalgunes d'estes terraces atopar a más de 300 metros d'altor, según O. Cucurullo. '''Sierra de Neiba''' Esta sierra ta dixebrada del Cordal Central pol Valle de San Juan , y separada de la Sierra de Bahoruco pol valle de Neiba. La so estensión en territoriu dominicanu ye d'unos 100 quilómetros aproximao. N'Haití se continua nes sierres de Trou de Eau. Como casi toles sierres y cordales dominicanos, la so orientación ye de Noroeste-Sureste, pero nel so estremu oriental fai um viraje escontra'l Sur y forma la Sierra de Martin García, que se funde nel Mar Caribe. Nel relieve de la Sierra de Neiba reparar fenómenos cársicos, los qu'anicien un drenaxe soterrañu. Igualmente, cuando se mira esta sierra dende'l llau Sur del valle de Neiba, afayar conos de deyección, esto ye, acumuladures de materiales aluvionales y escombros que baxaron de la sierra dende edaes bien remotes. El so mayor altor ye'l Monte Neiba, con 2.260 m, que s'alcuentra nel mesmu puntu de división de les provincies independencia, Baoruco, San Rafael, y San Juan. == Clima y otros factores == [[Ficheru:Beach Barahona 2001.jpg|thumb|400x400px| Una sablera na provincia de Barahona. ]] La República Dominicana tien un clima tropical na so mayoría, pero en zones de gran altitú tien un clima dende'l templáu oceánicu hasta semifrio húmedu. Na mariña'l permediu de temperatures ye d'unos 25&nbsp;°C, nos montes más altos de -10&nbsp;°C a 15&nbsp;°C, y n'otros llugares como los grandes valles 20&nbsp;°C. Les estaciones nun camuden enforma, pero puede atopase cambeos significativos como, la primavera ye seca, pero verde, floria tol país, les temperatures suelen ser fresques de primeres y llixeramente templaes a la fin. El branu ye húmedu, lluviosu y calorosu. La seronda en dellos arboles tórnense un pocu amarellentaos y otros como'l nozal y l'almendral suelen camudar les sos fueyes, de primeres ye calorosu y a la fin llixeramente frescu. L'iviernu ye bien tostó en zones de gran altitú y frescu na mariña, a parte de qu'empieza la temporada seca. Dellos arboles tienes fueyes seques y otros siguen verdes, el mes más tostó ye xineru. La temperatura más alto foi en mayu d'unos 40&nbsp;°C, y la más baxa d'unos -12&nbsp;°C en Valle Nuevu, lo cual fai qu'esta sía la más baxa del Caribe insular. N'árees como'l Valle del Cibao y el noroeste del país pueden volvese comunes los tornaos, especialmente pel branu, y n'árees como Pedernales y la Hoya de Enriquillo son comunes les seques y altes temperatures. Los vientos alisios ayuden a apangar el calor nos meses de branu y ayuden a traer aire frío dende'l norte pel hibiernu. == Ver tamién == * [[Furacán George]]. == Área y posición de Santu Domingu == L'área de la islla Santu Domingu ye d'unos 77.000 quilómetros, de los cualos 48.442 [[km²]] pertenecen a la [[República Dominicana]], incluyendo les islles axacentes. Tamién se dan como cifres de llargor y anchor: la primera, dende Cabu Engaño, al este, al estremu más occidental de la llinia fronteriza; Los Llábanos, 390 quilómetros y d'anchu: de Cabu Isabela al norte a Cabu Beata al sur, 261 km . r Londres, como referencia, la República Dominicana ta asitiada ente los meridianos 68o y 72o. Más esautamente, ente 68 graos 20 minutos y 72 graos y 01 minutu, longitud Oeste. Como'l meridianu 70° pasa por Haina, cerca de Santu Domingu, esi tendría de ser el que se tomara p'afitar la hora oficial en tol territoriu. Pero, por alcuerdu internacional, adoptóse'l meridianu 75°, que pasa pel oeste d'Haití. == Biodiversidá == === [[Flora]] === * Árboles Nativos ** [[Bursera simaruba|Almácigo]] ** [[Baitoa]] ** [[Caimito]] ** [[Caoba]] ** [[Ceiba]] ** [[Guayacán]] ** [[Guáyiga]] (yerba) ** [[Jagua]] ** [[Mamey]] ** [[Carbayu]] ** [[Uva de Sablera]] ** [[Mangle blancu]] ** [[Mangle botón]] ** [[Mangle prieto]] ** [[Mangle coloráu]] * Especies Reinales ** [[Aceituno]] ** [[Canelilla d'Uviéu]] ** [[Cotoperí]] ** [[Ébanu verde]] ** [[Palma cana]] ** Palma real ** [[Pereskia quisqueyana]] (arbustu) ** [[Pinu criollu]] ** [[Sabines (botánica)|Sabina]] === [[Fauna]] === * Aves ** Natives *** [[Canariu del manglar]] *** [[Flamencu (animal)|Flamencu]] *** [[Garza Real]] *** [[Laridae|Gavilueta]] ** Reinales *** [[Barrancolí]] *** [[Picidae|Carpinteru]] *** [[Cigua mariella]] *** [[Cigua colaverde]] *** [[Dulus dominicus|Cigua palmera]] *** [[Amazona ventralis|Cotorra]] *** [[Phaenicophilus palmarum|Cuatro güeyos]] *** [[Cuervu]] *** [[Chi-Cuí]] *** [[Maroíta]] *** [[Páxaru Bobu]] * Reptiles ** Reinales *** [[Culiebra verde]] *** [[Cyclura ricordi|Iguana de Ricord]] *** [[Cyclura cornuta|Iguana rinoceronte]] *** [[Llagartu de Cabu Coloráu]] *** [[Llagartu terrestre]] (xaronca) *** [[Sphaerodactylus ariasae]] ** Nativos *** [[Boa de la Hispaniola]] (''culiebra jabá'') *** [[Cocodrilu americanu]] (''caimán'', nome indíxena) * Tortúes ** Reinales *** [[Trachemys decorata|Jicotea]] ** Gran Caribe *** [[Caguamo]] *** [[Eretmochelys imbricata|Carey]] *** [[Dermochelys coriacea|Tinglar]] *** [[Chelonia mydas|Verde]] * Mamíferos ** Esperteyos *** Reinales **** [[Phyllops haitiensis]] *** Nativos **** [[Artibeus jamaicensis]] **** [[Noctilio leporinus]] * Otros mamíferos Reinales *** [[Plagiodontia aedium|Jutía]] *** [[Solenodon paradoxus|Solenodonte]] ** Gran Caribe *** [[Tursiops truncatus|Delfín pico de botella]] *** [[Trichechus manatus|Manatí]] ** Migratoria *** [[Megaptera novaeangliae|Ballena gorrumba]]''' == Recursos Hídricos == [[Ficheru:Chavon-rio.png|thumb|150px|Ríu Chavon.]] El territoriu dominicanu cuenta con numberosos ríos, ente los cualos atópense los de la llista inferior. Otru aspeutu interesante de la xeografía de la islla ye la rexón suroeste, onde s'alcuentra'l llagu Enriquillo, a 30 metros per debaxo del [[nivel del mar]]. O, na Isla Cabritos, onde, según los especialistes, atópase la mayor reserva mundial de [[Crocodylus acutus|cocodrilu americanu]]. * Ríos de l'Aguada Norte (ó del Atlánticu): ** [[Ríu Yabón]] ** [[Yaque del Norte|Río Yaque del Norte]] ** [[Ríu Bajabonico]] ** [[Ríu Yásica]] ** [[Ríu Yuna]] ** [[Ríu Nagua]] ** [[Ríu Dajabón]] ** [[Ríu Chacuey]] ** [[Ríu Camu del Norte]] ** [[Río San Juan (República Dominicana)|Río San Juan]] ** [[Ríu Boba]] ** [[Ríu Joba]] * Ríos de l'Aguada Sur (ó del Caribe): ** [[Ríu Yaque del Sur]] ** [[Ríu Ozama]] ** [[Ríu Haina]] ** [[Ríu Chavón]] ** [[Ríu Soco]] ** [[Ríu Nizao]] ** [[Ríu Baní]] ** [[Ríu Nigua]] ** [[Ríu Yuma]] ** [[Ríu Duce (República Dominicana)|Ríu Duce]] ** [[Ríu Macorís]] ** [[Ríu Ocoa]] ** [[Ríu Mahoma]] ** [[Ríu Mahomita]] ** [[Ríu Via]] ** [[Ríu Tabara]] ** [[Ríu Artibonito]] ** [[Ríu Biran]] ** [[Ríu los coríos]] ** [[Río San rafael]] ** [[Ríu Bahoruco]] * Llagos y llagunes ** [[Llaguna Redonda (República Dominicana)|Llaguna Redonda]] ** [[Laguna Limón]] ** [[Llagu Enriquillo]] ** [[Llaguna de Rincón]] ** [[Llaguna d'Uviéu]] == Recursos naturales == === Recursos minerales === Nel país esisten mines ente elles: [[níquel]], [[bauxita]], [[oru]], [[ámbare]], [[gas natural]], [[plata]], [[titaniu]], [[petroleu]], [[cobre]], [[fierro]], [[sal]], [[yelsu]]. Tamién s'esplota'l [[larimar]], una pectolita de color azul que s'atopa namái na República Dominicana y que s'utiliza en xoyería. Dalgunos d'éstos siguen ensin ser esplotaos por presiones internacionales, como'l petroleo . === Usu de la tierra === La República Dominicana tien un terrén montascosu con fértiles valles esvalixaos, y l'usu de la tierra ye de la siguiente manera: 21% de les tierres son cultivables, 9% son tierres que tienen cultivos permanentes, 43% son de camperes permanentes, 12% de montes y el 15% restante n'otros tipos de terrén. ; Tierra de regadío: : 2.300 km² (estimación de 1993) ; Peligros naturales: : Ta nel mediu del cinturón de furacanes, y ta suxeta a severes nubes dende xunu a ochobre; ocasionales hinchentes y periódiques seques. Cordal septentrional Los sos paisaxes, los sos árboles.etc.. == Reserves naturales == * Parques nacionales: ** [[Parque nacional Los Haitises]] ** [[Parque nacional Monte Cristi]] ** [[Parque nacional Isla Cabritos]] *** [[Llagu Enriquillo]] ** [[Parque nacional Sierra de Bahoruco]] ** [[Parque nacional Jaragua]] ** [[Parque nacional José Armando Bermúdez]] ** [[Parque nacional José del Carmen Ramírez]] ** [[Valle Nuevu|Parque nacional Juan Bautista Pérez Rancier (Valle Nuevu)]] * Reserves científiques: ** [[Reserva Científica Ébanu Verde]] ** [[Saltu d'Agües Blanques]] ** [[Llomba Quita Espuela]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.jmarcano.com/mipais/geografia/index.html Páxina de José Marcano sobre la República Dominicana] * [http://anuariobrigantino.betanzos.net/Sandlfuente/geodominic.pdf Xeografía Dominicana de Santiago de la Fuente sj]. * [http://anuariobrigantino.betanzos.net/Sandlfuente/GeoDomBach.pdf Xeografía Dominicana (pa Bachilleratu)de Santiago de la Fuente sj]. {{Tradubot|Geografía de la República Dominicana}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Xeografía de República Dominicana|Xeografía de República Dominicana]] 0i0o8lk775bs7kgz3bdrhes3bc1k503 Xeografía de Nicaragua 0 101239 4501065 4496572 2026-06-21T07:58:35Z Limotecariu 735 4501065 wikitext text/x-wiki {{Ficha de xeografía | Imaxe =Nicaragua rel 97.jpg | continente = [[América]] | rexón = [[América Central]] | territoriu = 130.373,4 | tierra = 120254 | agua = 9240 | fronteres_territoriales = 1231 km | país 1 = {{HON}} | frontera país 1 = 922 | país 2 = {{CRC}} | frontera país 2 = 309 | llinia_de_costa = 910 km | mar_territorial = 12 milles náutiques (22,2 km) | zona_allegante = 24 [[milla náutica|milles náutiques]] (44,4 km) | zona_económica = 200 milles náutiques (370,4 km) | plataforma_continental = | puntu_más_baxu = [[Mar Caribe]] y [[Océanu Pacíficu]], 0 | puntu_más_altu = [[Mogotón]], 2.348 }} La '''[[Nicaragua|República de Nicaragua]]''' ye un país constituyíu como [[estáu unitariu]] [[llibre]] y [[Independencia|independiente]] que s'alluga nel mesmu centru del [[ismu]] [[Centroamérica|centroamericanu]]. Llenda al norte con [[Hondures]], al sur con [[Costa Rica]], al oeste col [[océanu Pacíficu]] y, al este, col [[Mar Caribe]] La so parte más septentrional ye'l [[cabu Gracias a Dios]]. == Historia == Dende los historiadores en dómina de la colonia, darréu'l mesmu [[Mark Twain]] y cola llegada masiva de nuevos colonizadores provenientes de toa Europa na dómina de la República nel [[sieglu XIX]], la variedá y la guapura d'esti país [[centroamericanu]] goció de la mayor reputación. Efeutivamente en Nicaragua atopar dende sabanes hasta montes vírxenes con especies autóctones; gocia de tener el '''[[Llagu de Nicaragua|llagu más grande d'América Central y el Caribe]]''', entá impoluto, con especies exótiques como'l [[tiburón]] d'agua duce; [[pandu|pandos]] entá despoblaes con clima primaveral tol añu nes rexones Central y Pacífico, incluyendo zones fríes; sableres entá vírxenes ya impresionantes, onde anguaño se ta asitiando una folada de nuevos colonizadores provenientes principalmente d'[[Europa]] y [[Canadá]], aprovechando amás los baxos costos de los terrenes; volcanes activos; islles impresionantes y tamién pocu esploraes entá como [[Ometepe]], [[Zapatera (sitiu arqueolóxicu)|Zapatera]], [[Isletas de Granada]], [[Islles del Maíz]], etc.. Una inmensa parte de lo meyor del territoriu entá nun s'esplota dende'l puntu de vista turísticu. Anque'l gobiernu y los mesmos nicaraguanos probablemente nun lo notaron y esplotaron, '''el potencial turísticu de Nicaragua ye unu de los más grandes nel continente americanu''', superando con muncho inclusive'l yá esplotáu de los sos países vecinos como [[Costa Rica]] y [[Guatemala]], y hasta [[Xamaica]] y [[Puertu Ricu]], ente otros, a xulgar polo referío por quien lo visitaron. Sicasí, el númberu de turistes, persones que se tán asitiando nel país (principalmente d'Europa y Norteamérica) crez y l'infraestructura desenvuélvese aceleradamente. == Ciudaes == [[Managua]], la capital, tien más d'un millón d'habitantes. Les ciudaes con más de 100.000 habitantes son: [[León (Nicaragua)|León]], [[Granada (Nicaragua)|Granada]], [[Chinandega]], [[Masaya]], [[Estelí]], [[Jinotega]], [[Matagalpa]] y [[Nueva Guinea (Nicaragua)|Nueva Guinea]]. Otres ciudaes importantes son: [[Jinotepe]], [[Rivas (Nicaragua)|Rivas]], [[Bilwi]], [[Bluefields]], [[San Carlos (Nicaragua)|San Carlos]], [[Ocotal]], [[Somoto]], [[Juigalpa]] y [[Boaco]]. == Llagos == Tien dos grandes llagos d'agua duce: el [[llagu de Managua]] con 1040 km² o [[Llagu Xolotlán|Xolotlán]] y el llagu de Nicaragua o [[Llagu Cocibolca|Cocibolca]] con 8264&nbsp;km², '''el docenu llagu d'agua duce más grande del mundu'''. '''El más grande llagu tropical del continente americanu''', cuenta con islles como [[Ometepe]] de 272 km². Amás cúntase con un [[Llagu Apanás|llagu artificial]] y munches [[llaguna|llagunes]] d'orixe volcánicu como [[Reserva natural Llaguna de Sofitu|Sofito]] y [[Llaguna de Masaya|Masaya]] nel [[departamentu de Masaya]], [[Llaguna de Asososca (Managua)|Asososca]], [[Reserva natural Llaguna de Tiscapa|Tiscapa]], [[Apoyeque]] y [[Llaguna de Nejapa|Nejapa]] nel [[departamentu de Managua]]. == Les rexones == [[Ficheru:NicaraguaGeneralV2-1-1ConNombres.svg|miniatura|upright=2.5|Mapa topográficu de Nicaragua, colos principales accidentes de la so xeografía.]] === Rexón Pacíficu === La '''rexón del Pacíficu''' carauterizar por ser la rexón volcánico y llacustre del país. El primer volcán ye'l [[Cosigüina]], allugáu na [[península de Cosigüina]] nel [[golfu de Fonseca]]; sígue-y la cadena volcánica de [[Los Maribios]], que termina col [[Momotombito]], un castru nel llagu [[Xolotlán]]; síguen-y otros volcanes, como'l [[Volcán Masaya|Masaya]], el [[Volcán Maderes|Maderes]] y [[Volcán Concepción|Concepción]], estos dos últimos formen la Isla d'[[Ometepe]] nel llagu [[Cocibolca]]. Los ríos d'esta rexón son curtios, siendo los principales: ríu Negru, ríu [[Estero Real]], río Viejo y ríu Tipitapa que xune los dos grandes llagos pol [[Pasu de Panaloya]]. El llagu Cocibolca sirve como fonte al [[Río San Juan (Nicaragua)|río San Juan de Nicaragua]], que desagua nel [[mar Caribe]]. === Rexón Central === La '''rexón Central norte''' presenta rexones seques en Las Segovias y montascoses y húmedes nos departamentos de [[Departamentu de Jinotega|Jinotega]] y [[Departamentu de Matagalpa|Matagalpa]]. Estes zones sirven de fonte a dos grandes ríos: [[ríu Cocu]] y [[ríu Grande de Matagalpa]]. La rexón de '''Las Segovias''' ([[Departamentu de Madriz|Madriz]] y [[Nueva Segovia]]) presenta la [[cordal de Dipilto y Jalapa]], que sirven de frontera con [[Hondures]]; en [[Departamentu de Jinotega|Jinotega]] tiense la [[cordal Isabelia]] y en [[Departamentu de Matagalpa|Matagalpa]] atópase la [[cordal Dariense]]. La '''rexón Central sur''' ye tamién montascosa y sirve de fonte pa otru gran ríu: Ríu Escondíu, al traviés de los sos trés fontes: Ríu Siquia, Ríu Micu y Río Caña. A lo llargo d'esta rexón muévese la [[cordal Chontaleña]]. === Rexón Caribe === La '''rexón Caribe''' (oriental o atlántica) ye una gran llanura cubierta de grandes montes, presentándose grandes ríos que cuerren peles sos tierres. Ente los principales ríos que cuerren y desagüen esta rexón tiénense: [[ríu Cocu|Cocu]] de más de 600km de llargu, el más llargu de Centro América, Wawa, Kukalaya, Prinzapolka, Bambana, [[ríu Grande de Matagalpa|Grande de Matagalpa]], Kurinwás, Escondíu y los sos afluentes Siquia, Micu y Caña, Punta Gorda y San Juan. Na parte norte d'esta zona atopen parte de los cordales [[Cordal Isabelia|Isabelia]] y [[Cordal Dariense|Dariense]] y, escontra'l sur, un ramal del Cordal Chontaleña, na rexón central y Caribe sur el ríu San Juan con 192Km de llongura ye'l más caudalosu de Centro América y la so ribera sur en parte del so percorríu fai frontera con Costa Rica. == Referencies == {{llistaref}} {{Tradubot|Geografía de Nicaragua}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Xeografía de Nicaragua|*]] 52gakcxhrap0gy2empf3nw8pkeayv5s Emma Watson 0 102284 4500987 4484422 2026-06-20T20:12:26Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500987 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Emma Watson}} {{persona}} '''Emma Charlotte Duerre Watson''' {{nym}}, conocida como '''Emma Watson''', ye una [[actriz]], [[Modelu (persona)|modelu]] y [[filantropía|filántropa]] británica, conocida por interpretar a [[Hermione Granger]] na [[Harry Potter (serie cinematográfica)|serie de películes de ''Harry Potter'']]. Watson foi escoyida pa interpretar a Hermione a la edá de nueve años, dempués de participar enantes solo n'obres de teatru escolares.<ref>{{cita web|url=http://movies.nytimes.com/person/300014/Emma-Watson|fechaaccesu=12 de xineru de 2008 | títulu = Emma Watson | editor = ''[[The New York Times]]''}}</ref> Protagonizó, xunto con [[Daniel Radcliffe]] y [[Rupert Grint]], les ocho películes de la serie cinematográfica.<ref>{{cita web|url=http://www.newswire.ca/en/story/196467/daniel-radcliffe-rupert-grint-and-emma-watson-to-reprise-roles-in-the-final-two-installments-of-warner-bros-pictures-harry-potter-filme-franchise|títulu=Daniel Radcliffe, Rupert Grint and Emma Watson to Reprise Roles in the Final Two Installments of Warner Bros. Pictures' ''Harry Potter'' Film Franchise|apellíu=BURBANK|nome=Calif|fecha=23 de marzu de 2007|fechaaccesu=27 de marzu de 2013|publicación=News Wire}}</ref> Por cuenta del so trabayu en ''Harry Potter'', foi gallardoniada con dellos premios y envalórase que ganó [[llibra esterlina|£]] 26 millones.<ref name="bbc">{{cita web|url=https://www.bbc.co.uk/portuguese/noticies/2012/04/120412_artistes_ricos_rp.shtml | fecha=12 d'abril de 2012 | títulu=Adele y Daniel Radcliffe encabeçam llista d'artistes mais ricos na Grã Bretanha |fechaaccesu = 27 de marzu de 2013 |publicación=[[BBC]]|idioma=portugués}}</ref><ref name="g1">{{cita web|url=http://g1.globo.com/pop-arte/cinema/noticia/2012/10/ator-de-harry-potter-lidera-llista-de-jovens-artistes-britanicos-mais-ricos.html|títulu=Ator de 'Harry Potter' lidera llista de jovens artistes britânicos mais ricos| fecha=23 d'ochobre de 2012| fechaaccesu = 27 de marzu de 2013|publicación=[[G1]]}}</ref> Watson fixo la so primer apaición fora de ''Harry Potter'' nel telefilme ''[[Ballet Shoes (película)|Ballet Shoes]]'' tresmitíu pola [[BBC One]] el [[26 d'avientu]] de [[2007]] y llogró una [[Audiencia (televisión)|audiencia]] de 5,2 millones. En [[2008]], emprestó la so voz pa la Princesa Pea nuna película animada llamada ''[[The Tale of Despereaux]],'' película basada nel [[The Tale of Despereaux (llibru)|llibru homónimu]] de [[Kate DiCamillo]]. En [[2011]], participó en ''[[My Week with Marilyn]]'', el so primer trabayu dempués de rematar la saga de ''Harry Potter''. En [[2012]], protagonizó xunto a [[Logan Lerman]] ''[[The Perks of Being a Wallflower (película)|The Perks of Being a Wallflower]]'', película basada na [[The Perks of Being a Wallflower|novela homónima]] de [[Stephen Chbosky]] y foi escoyida pa interpretar a Illa en ''[[Noé (película)|Noé]]'', la epopeya [[Biblia|bíblica]] de [[Darren Aronofsky]]. En [[2013]], llanzó ''[[The Bling Ring]]'', película de [[Sofia Coppola]], na qu'interpreta a Nicki. Anque l'interés principal de Watson ye l'[[actuación]], tamién fai trabayos rellacionaos cola moda. El so debú nel modelaje producir en 2009, dempués de protagonizar la campaña británica Seronda/Iviernu de la marca ''[[Burberry]]''. Tamién apaeció na campaña Primavera/Verano 2010 de Burberry. A partir de 2011, convertir na cara de [[Lancôme]], dempués de realizar cuatro campañes pa la marca. Watson tamién collaboró como estilista conxuntamente cola People Tree y cola italiana [[Alberta Ferretti]], col fin de producir coleiciones de ropa ecolóxico. N'ochobre de 2013, foi escoyida por aciu una encuesta a nivel mundial realizada pola revista británica [[Empire (revista)|''Empire'']] como la ''Muyer más sexy d'estrellar cine''.<ref>{{cita web|url=http://www.empireonline.com/100sexiest2013/women/women.asp?star=1|fechaaccesu=15 d'abril de 2014 | títulu = 1. Emma Watson. 100 sexiest movie stars | editor = ''[[Empire (revista)|Empire]]'' | idioma = inglés}}</ref> == Infancia == Fía de los [[abogáu|abogaos]] [[Reinu Xuníu|británicos]] Jacqueline Luesby y Chris Watson,<ref name="emmabio" /> dambos graduaos de la [[Universidá d'Oxford]],<ref name="dmschool">{{cita web| url=http://www.dailymail.co.uk/home/you/article-466631/Touched-magic-Harry-Potters-Hermione.html | publicación= [[The Daily Mail]]| nome=Jane| apellíu=GORDON| títulu=Touched by magic: Harry Potter's Hermione | fecha=9 de xunetu de 2007| fechaaccesu=10 d'abril de 2013}}</ref> Emma Charlotte Duerre Watson nació en [[París]] ([[Francia]]), onde vivió hasta la edá de cinco años, cuando los sos padres divorciáronse y ella camudóse cola so madre y el so hermanu menor, Alex, a [[Oxford]] ([[Inglaterra]]).<ref name="emmabio" /><ref name="lifeafterpotter" /> Watson y el so hermanu pasaben les fines de selmana en casa del so padre en [[Londres]].<ref name="emmanytimes">{{cita web| url=http://www.nytimes.com/2012/08/17/t-magacín/emma-watson-the-graduate.html?pagewanted=2&_r=2&ref=t-magazine | publicación=[[The New York Times]] | nome=Will | apellíu=SELF | títulu=Emma Watson, The Graduate | fecha=17 d'agostu de 2012| fechaaccesu=23 de marzu de 2013 }}</ref> Tamién tien un hermanu llamáu Toby y dos hermanes llamaes Nina y Lucy, dambes ximielgues, frutos del segundu matrimoniu del so padre.<ref name="dmschool" /> Dempués de vivir una dómina de la so vida en Francia, Watson fala un pocu de [[Idioma francés|francés]], anque non tan bien como antes.<ref name="thehourf">{{cita web | url=http://www.thehour.com/entertainment/entertainment_news/q-a-with-emma-watson/article_adfb48hala-a4f6-596a-8f81-79543bf42y5a.html | apellíu=GONZAGA | nome=Peterson | fecha=18 d'avientu de 2008 | títulu=A-levels: Harry Potter actress Emma Watson gets straight As | fechaaccesu=12 d'abril de 2013 | publicación=The Hour }}</ref> Antes d'empezar la escuela, Emma foi diagnosticada hiperactiva ([[TDAH]]). Ella toma [[Ritalin]] dende entós.<ref>{{cita web |url=https://www.theguardian.com/society/2015/aug/15/ritalin-prescriptions-double-decade-adhd-mental-health|títulu=The Guardian - Prescriptions for Ritalin and other ADHD drugs double in a decade|fechaaccesu=30 de marzu de 2017 }}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.entertainmentdaily.co.uk/gossip/15-celebs-who-have-learning-disorders/|títulu=15 celebs who have learning disorders|fechaaccesu=30 de marzu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160816174644/http://www.entertainmentdaily.co.uk/gossip/15-celebs-who-have-learning-disorders/|fechaarchivu=2016-08-16}}</ref> Dempués de camudase, Watson empezó los sos estudios na escuela privada [[Dragon School]] d'Oxford, na que permaneció hasta 2003. A los seis años d'edá, empezó a sentir interés en convertise n'actriz y empezó estudios paralelos de cantar, danza y teatru en [[Stagecoach Theatre Arts]],<ref>{{cita web | títulu =Harry Potter drama school to float| url=http://www.telegraph.co.uk/finance/2740527/Harry-Potter-drama-school-to-float.html| fechaaccesu = 9 de mayu de 2012 |publicación=Telegraph}}</ref> onde participó en delles obres de teatru como ''Arturo: Los años nuevos'' y ''[[The Happy Prince and Other Tales]]'',<ref name="emmabio">{{cita web|url=http://www.emmawatsonofficial.com/#bio|títulu=Biography|fechaaccesu=3 d'agostu de 2007|editor=Emma Watson's Official Website|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070802050811/http://www.emmawatsonofficial.com/#bio|fechaarchivu=2 d'agostu de 2007}}</ref> pero ensin nunca actuar profesionalmente.<ref name="nytimes">{{cita web|url=http://movies.nytimes.com/person/300014/Emma-Watson/biography |títulu=Emma Watson – Biography | fechaaccesu = 3 de setiembre de 2010 |publicación=[[The New York Times]]}}</ref> Dempués de salir de la Dragon School, asistió hasta 2007 a [[Headington School]], una escuela privada pa neñes, tamién en Oxford, onde participó nos equipos de ''[[ḥoquei]]'' y baille.<ref name="tel">{{cita web| url=http://www.telegraph.co.uk/education/2559694/A-levels-Harry-Potter-actress-Emma-Watson-gets-straight-As.html | apellíu=TIBBETTS | nome=Graham | fecha=14 d'agostu de 2008| títulu=A-levels: Harry Potter actress Emma Watson gets straight As | fechaaccesu=28 de marzu de 2013 | publicación=[[The Daily Telegraph]]}}</ref> Mientres el rodaxe de ''Harry Potter'', Watson y los sos compañeros de repartu teníen cinco hores de clases diaries con profesores particulares, pos nun yera posible asistir a la escuela. == Carrera == === 2001-2011: «Harry Potter» === [[Ficheru:Emma Watson GoF Premiere Crop.jpg|thumb|upright|right|180px|Watson na première de ''[[Harry Potter and the Goblet of Fire (película)|Harry Potter and the Goblet of Fire]]'', en payares de 2005.]] Nel añu [[2000]] empezaron los ''[[casting]]s'' pa ''[[Harry Potter y la piedra filosofal (película)|Harry Potter y la piedra filosofal]]'',<ref>{{cita web|url=http://www.ign.com/articles/2000/05/30/attention-all-muggles-2|títulu=ATTENTION ALL MUGGLES!|fechaaccesu=30 de xunetu de 2014|fecha=30 de mayu de 2000|editor=ign}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.hypable.com/harry-potter/filme-history/|títulu=Harry Potter – Film History|fechaaccesu=30 de xunetu de 2014|editor=hypable}}</ref> l'adautación cinematográfica del [[superventes]] [[Harry Potter y la piedra filosofal|homónimu]] de la [[novela|novelista]] [[Reinu Xuníu|británica]] [[J. K. Rowling]].<ref name="emmaemma">{{cita web|url=http://www.emmawatsonofficial.com/#emma|títulu=Emma|fechaaccesu=3 d'agostu de 2007|editor=Emma Watson's Official Website|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070802050811/http://www.emmawatsonofficial.com/#emma|fechaarchivu=2 d'agostu de 2007}}</ref> La principal esmolición de los direutores de casting yera atopar a los actores fayadizos pa interpretar los papeles del tríu protagonista: [[Harry Potter (personaxe)|Harry Potter]] y los sos dos compañeros [[Hermione Granger]] y [[Ron Weasley]], los sos dos meyores amigos. Los encargaos del casting atoparon a Watson por aciu la so profesora de teatru en [[Oxford]] y los productores quedaron gratamente impresionaos pol enfotu que tenía la moza en sí mesma.<ref name="emmaemma" /> Tres ocho audiciones, el productor [[David Heyman]] comunicólos a Watson, [[Daniel Radcliffe]] y [[Rupert Grint]], que fueren escoyíos pa interpretar a los personaxes protagónicos Hermione Granger, Harry Potter y Ron Weasley, respeutivamente. L'autora de la novela, Rowling, yá amosara'l so sofitu escontra Watson desque vio la so primer prueba.<ref name="emmaemma" /> El debú de Watson como Hermione Granger llegó en [[2001]], col estrenu de ''[[Harry Potter y la piedra filosofal (película)|Harry Potter y la piedra filosofal]]''. La película batió récores de taquilla mientres la so primer fin de selmana, siendo la producción más taquillera d'esi añu<ref>{{cita web|url=http://www.hollywood.com/news/Box_Office_Analysis_Harry_Potter_breaks_records/1097810|títulu="Harry Potter" bate máxicos records|fechaaccesu=21 de setiembre de 2007|fecha=18 de payares de 2001|editor=''Hollywood.com''}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.boxofficemojo.com/yearly/chart/?view2=worldwide&yr=2001&p=.htm|títulu=2001 Worldwide Grosses|fechaaccesu=29 de mayu de 2007|editor=Box Office Mojo}}</ref> y batió récores de mayor recaldación nun día d'estrenu ([[Dólar americanu|$]] 31,6 millones) y de mayor recaldación nun fin de selmana ($ 93,5 millones) nos [[Estaos Xuníos]], y foi la película más taquillera del añu con un ingresu global de $ 974,8 millones.<ref>{{cita web |títulu=Harry Potter magically shatters records |url=http://www.hollywood.com/news/Box_Office_Analysis_Harry_Potter_breaks_records/1097810 |nome= Martin |apellíu=GROVE |fechaaccesu= 10 d'abril de 2013 |fecha= 18 de payares de 2001 |publicación= Hollywood.com}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.boxofficemojo.com/yearly/chart/?view2=worldwide&yr=2001&p=.htm |títulu=2001 Worldwide Grosses|fechaaccesu=10 d'abril de 2013 |publicación=[[Box Office Mojo]]}}</ref> La crítica emponderó, mayoritariamente, el trabayu del nuevu tríu protagonista, faciendo fincapié na interpretación de Watson. El periódicu inglés ''[[The Daily Telegraph]]'' describió'l so trabayu como «almirable»,<ref>{{cita web|editor=''[[The Daily Telegraph]]''|títulu=Magic is the only word for it|url=http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2001/11/05/npot105.xml|fechaaccesu=23 de setiembre de 2007|fecha=4 de payares de 2007}}</ref> y [[IGN (sitiu d'Internet)|IGN]] afirmó que s'apoderó de la función».<ref>{{cita web | títulu = Review of Harry Potter and the Sorcerer's Stone | editorial = ''[[IGN (sitiu d'Internet)|IGN]]'' | autor = Brian Linder | fecha = 17 de payares de 2001 | url = http://uk.movies.ign.com/articles/316/316273p1.html | fechaaccesu = 23 de setiembre de 2007}}</ref> Watson foi nomada a cinco premios pol so trabayu, y llogró el ''Young Artist'' a la Meyor interpretación xuvenil-Protagonista (''Young Artist Award for Leading Young Actress'').<ref name="YAA" /> Al añu siguiente, Watson retomó'l papel de Hermione en ''[[Harry Potter and the Chamber of Secrets (película)|Harry Potter and the Chamber of Secrets]]'', la segunda entrega de la serie. Anque la película recibió crítiques mistes pol so ritmu y la so direición, los críticos polo xeneral, valoraron positivamente'l trabayu del repartu. ''[[Los Angeles Times]]'' dixo que Watson y los sos dos compañeros maurecieren dende la primer película,<ref>{{cita web| url = http://www.calendarlive.com/movies/reviews/cl-et-turan15nov15,0,1767241.story | títulu = Harry Potter and the Chamber of Secrets | fechaaccesu = 22 de setiembre de 2007 | fecha = 15 de payares de 2002 | autor = Kenneth Turan | editor = ''[[Los Angeles Times]]''}}</ref> ente que ''[[The Times]]'' criticó al direutor [[Chris Columbus]] por «rebaxar» la presencia del personaxe de Hermione en comparanza colos otros dos protagonistes.<ref>{{cita web | títulu = Film of the week | autor = Barbara Ellen | url = http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/film/article828645.ece | fechaaccesu = 23 de setiembre de 2009 | fecha = 14 de payares de 2002 | editor = ''[[The Times]]'' | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110517074505/http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/film/article828645.ece | fechaarchivu = 2011-05-17 }}</ref> Watson recibió un premiu Otto pol so trabayu, dau pola revista alemana ''[[Die Welt]]''.<ref name="bravu-archiv-2003" /> [[Ficheru:Emma Watson at Harry Potter and the Half-Blood Prince Premiere 06 cropped.jpg|thumb|upright|left|210px|Watson na première de ''[[Harry Potter and the Half-Blood Prince (película)|Harry Potter and the Half-Blood Prince]]'', en xunetu de 2009.]] En mayu de 2004, foi llanzada ''[[Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (película)|Harry Potter and the Prisoner of Azkaban]]'', la tercer película de la serie. Watson sintióse realizada pol so personaxe, que desempeñó un papel más decisivu nesta película, y definir como "carismática y fantástica pa interpretar".<ref name="bbcemwa">{{cita web| url=https://www.bbc.co.uk/films/2004/06/01/daniel_radcliffe_emma_watson_rupert_grint_azkaban_interview.shtml | publicación= [[BBC]] |nome= Jonathan | apellíu= TROUT| títulu= Daniel Radcliffe, Rupert Grint, Emma Watson | añu=2004 | fechaaccesu=9 d'abril de 2013 }}</ref> Magar la crítica nun apreciara enforma l'actuación de Daniel Radcliffe como'l personaxe del títulu, etiquetándolo de "cabileñu", l'actuación de Watson foi bien recibida. El ''[[New York Times]]'' emponderar comentando que "afortunadamente, la suavidá del sr. Radcliffe compensar cola inmensa impaciencia de la señorita Watson. Harry puede amosar les sos nueves habilidaes na bruxería, pero ye Hermione quien recibe los aplausos más fuertes por pinchar, merecidamente, la ñariz de [[Draco Malfoy]]".<ref name="nytimespunch">{{cita web| url=http://movies.nytimes.com/2004/06/03/movies/03POTT.html?pagewanted=print&position=&_r=0 | publicación= [[The New York Times]] |nome= A. O.| apellíu=SCOTT| títulu=An Adolescent Wizard Meets a Grown-Up Moviemaker | fecha=3 de xunu de 2004 | fechaaccesu=10 d'abril de 2013 }}</ref> Anque ''El prisioneru de Azkaban'' fora la película cola más baxa recaldación de la serie ($ 796,7 millones),<ref name="boxoftodos">{{cita web| url=http://www.boxofficemojo.com/franchises/chart/?id=harrypotter.htm | publicación= [[Box Office Mojo]] | títulu= Harry Potter | fechaaccesu=10 d'abril de 2013 }}</ref> Watson ganó'l premiu a la meyor actuación infantil de ''[[total Film]]'' y un premiu Otto de la revista [[Alemaña|alemana]] ''Bravo''.<ref name="otto1">{{cita web |url= http://www.danradcliffe.com/news/fullnews.php?id=630 |títulu= Dan Wins Another Otto Award |fecha= 1 de diciembe de 2004 |fechaaccesu= 10 d'abril de 2013 |publicación= DanRadcliffe.com |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20071011083639/http://danradcliffe.com/news/fullnews.php?id=630 |fechaarchivu= 11 d'ochobre de 2007 }}</ref><ref name="tfm">{{cita web |url= http://www.hpana.com/news.18379.html |títulu= Emma Watson wins award |fecha= 4 de payares de 2004 |fechaaccesu= 10 d'abril de 2013 |publicación= HPANA |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20071004104357/http://www.hpana.com/news.18379.html |fechaarchivu= 4 d'ochobre de 2007 }}</ref> Col estrenu en [[2005]] de ''[[Harry Potter and the Goblet of Fire (película)|Harry Potter and the Goblet of Fire]]'', tanto Watson como la serie superaron tolos rexistros anteriores. La película batió récores de taquilla na so primer fin de selmana, tantu n'[[Estaos Xuníos]] como nel [[Reinu Xuníu]], según tamién al respective de les anteriores entregues de la serie. La crítica emponderó'l creciente maduror de Watson y los sos dos compañeros de repartu; ''[[The New York Times]]'' definió la so interpretación como «d'una seriedá conmovedora».<ref>{{cita web | url = http://www10.nytimes.com/2005/11/17/movies/17pott.html?_r=5&oref=slogin&oref=slogin&oref=slogin&oref=slogin | fechaaccesu = 24 de setiembre de 2007 | títulu = The Young Wizard puts away childish things | autor = Manohla Dargis | fecha = 17 de payares de 2005 | editor = ''[[The New York Times]]''}}</ref> Pa Watson, gran parte del humor de la película surdió arriendes de la tensión del tríu protagonista mientres maurecen. Afirmó: «Emocionábenme tolos discutinios (…) Creo que ye muncho más realista que los protagonistes alderiquen y surdan problemes ente ellos».<ref name="igngoblet">{{cita web| títulu = Daniel Radcliffe, Emma Watson and Rupert Grint | url = http://movies.ign.com/articles/667/667146p1.html | fecha = 15 de payares de 2005 | fechaaccesu = 3 d'agostu de 2007 | editor = [[IGN (sitiu d'Internet)|IGN]]}}</ref> Nomada pa tres premios por ''La mota de fueu'', Watson foi gallardoniada con un Otto de bronce.<ref name="otto3" /><ref name="bfc2" /><ref name="mtv1" /> Esi mesmu añu convertir na persona más nueva n'apaecer na portada de la revista ''[[Teen Vogue]]''.<ref name="ign interview">{{cita web | autor = Steven Horn | títulu = Interview with Emma Watson | url = http://movies.ign.com/articles/798/798992p1.html | fecha = 26 de xunu de 2007 | fechaaccesu = 30 de setiembre de 2007 | editor = [[IGN (sitiu d'Internet)|IGN]]}}</ref> En [[2006]] interpretó a Hermione en ''The Queen´s Handbag (Children's Party at the Palace)'', un mini episodiu especial de ''Harry Potter'' pa celebrar el 80 cumpleaños de la reina [[Sabela II del Reinu Xuníu|Sabela II]].<ref name="handbag">{{cita web| títulu = New Harry Potter scene for queen | fecha = 12 de xunu de 2006 | url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/5072118.stm | fechaaccesu = 6 de xunu de 2007 | editor = ''[[BBC News]]'' }}</ref> [[Ficheru:Harry Potter cast.jpg|thumb|Buelgues de les manes, pies y varitas de Emma Watson, [[Daniel Radcliffe]] y [[Rupert Grint]] y frente al ''[[Grauman's Chinese Theatre]]''.]] La quinta entrega de la franquicia de ''Harry Potter'', ''[[Harry Potter and the Order of the Phoenix (película)|Harry Potter and the Order of the Phoenix]]'', estrenada en 2007, foi tou un ésitu financieru: estableció cifrar récor, a nivel mundial, de $ 333,7 millones na so primer fin de selmana.<ref>{{cita web | url = http://www.boxofficemojo.com/alltime/world/worldwideopenings.htm | títulu = All Time worldwide opening records | editor = Box Office Mojo | fechaaccesu = 25 de setiembre de 2007}}</ref> Watson ganó'l primer ''National Movie Award'' a la meyor interpretación femenina y el premiu a la meyor actriz nos ''Nickelodeon Kids' Choice Awards''. El [[9 de xunetu]] de 2007, Watson y los sos compañeros [[Daniel Radcliffe]] y [[Rupert Grint]], dexaron les buelgues de les sos manes, pies y [[varita máxica|varitas]] frente al [[Grauman's Chinese Theatre]] en [[Hollywood]].<ref name="grauman">{{cita web | títulu = Stardom fades, but cement lives on | editor = ''The Toronto Star'' | fecha = 11 de xineru de 2008 | fechaaccesu = 22 de xineru de 2008 | url = http://www.thestar.com/entertainment/article/293005}}</ref> A pesar del ésitu de ''La Orde del Fénix'', el futuru de la [[Franquicia de medios|franquicia]] arrodiar de duldes, una y bones los trés actores principales nun se decidíen a roblar pa siguir colos sos papeles mientres les dos últimes películes.<ref name="lifeafterpotter">{{cita web | autor= Helen Barlow | títulu = A life after Harry Potter | url = http://www.smh.com.au/news/film/a-life-after-harry-potter/2007/07/01/1183228944244.html | fechaaccesu = 16 de marzu de 2006 | editor = ''[[The Sydney Morning Herald]]''}}</ref> Radcliffe robló eventualmente pa les susodiches, pero Watson foi muncho más indecisa. Esplicó que tomar la decisión nun foi fácil, una y bones la serie va siguir apoderando la so vida trés o cuatro años más, pero qu'a la llarga reportará-y más ventayes qu'inconvenientes»<ref name="parade" /> y almitió qu'ella «nunca podría dexar el papel de Hermione»,<ref>{{cita noticia|url=http://www.news.com.au/perthnow/story/0,21598,21447024-5005368,00.html|fechaaccesu=18 d'ochobre de 2009|fecha=25 de marzu de 2007|títulu=Hermione is back|editorial=news.com.au|urlarchivu=https://archive.today/20120530043329/http://www.perthnow.com.au/entertainment/hermione-is-back/story-y6frg3gl-1111113225234|fechaarchivu=30 de mayu de 2012}}</ref> Watson robló pal papel en marzu de 2007.<ref>{{cita noticia |url=http://www.nytimes.com/2007/03/24/arts/24arts.html?ref=arts |títulu =Gang's all here |editorial=The New York Times |fecha =24 de marzu de 2007 |fechaaccesu =12 d'abril de 2009}}</ref> En cuenta de comprometese coles películes finales, el pagu de Watson doblar a [[llibra esterlina|£]]2 millones per película.<ref>{{cita web | url = http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-467822/Worth-8m-preparing-face-Chanel-Emma-Watson-girl-magic-touch.html | títulu = Worth £8m and preparing to be the face of Chanel, Emma Watson is a girl with a magic touch| editor = ''The Wiltshire Times'' | fecha = 12 de xunetu de 2007 | fechaaccesu = 18 d'ochobre de 2009 | autor = Alison Boshoff}}</ref> El rodaxe de la sesta película empezó a finales de 2007, les escenes de Watson fueron filmaes dende avientu hasta mayu de 2008.<ref>{{cita web|url=http://www.emmawatsonofficial.com/#news/show/220|fechaaccesu=12 d'abril de 2009|títulu=Ballet Shoes interviews|editorial=Noticies del sitiu oficial de Emma Watson|nome=Emma|apellíu=Watson|fecha=28 de payares de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090414192235/http://www.emmawatsonofficial.com/#news/show/220|fechaarchivu=14 d'abril de 2009}}</ref> [[Ficheru:Daniel Radcliffe, Emma Watson & Rupert Grint colour.jpg|thumb|upright|left|230px|Watson con [[Daniel Radcliffe|Radcliffe]] (esquierda) y [[Rupert Grint|Grint]] (derecha) na première [[Londres|londinense]] de ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 2]]'', en xunetu de 2011.]] La sesta película de la serie, ''[[Harry Potter and the Half-Blood Prince (película)|Harry Potter and the Half-Blood Prince]]'', orixinalmente prevista pa payares de 2008, estrenóse'l 15 de xunetu de [[2009]].<ref>{{cita web|títulu =Harry Potter And The Half-Blood Prince Global Release Dates|url=http://harrypotter.warnerbros.co.uk/releasedates/|editorial=Warner Bros. Pictures|fechaaccesu =14 d'agostu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/7562557.stm |fechaaccesu =28 de xunetu de 2009 |títulu =Potter filme release date delayed |editorial=BBC News |fecha=15 d'agostu de 2008}}</ref> La película batió récores de mayor taquilla aniciada de les sesiones de la medianueche ($ 22 millones) y de mayor taquilla mundial mientres el día d'apertura ($ 104 millones).<ref name="hbpbilheteria">{{cita web| url=http://www.boxofficemojo.com/news/?id=2604&p=.htm |apellíu= GRAY |nome= Brandon | publicación= [[Box Office Mojo]] |títulu= Sixth 'Harry Potter' Posts Franchise-Best Opening Day | fecha=16 de xunetu de 2009| fechaaccesu=7 de mayu de 2013 }}</ref> Por cuenta de que los protagonistes yá yeren mayores, los críticos taben dispuestos a xulgar los sos rendimientos de la mesma forma que faíen col restu de les estrelles de cine. El diariu ''[[Los Angeles Times]]'' describió les actuaciones como «una guía completa d'actuación contemporánea»,<ref>{{cita noticia |url=http://www.latimes.com/entertainment/news/reviews/movies/la-et-potter14-2009jul14,0,1421215.story |fechaaccesu=28 de xunetu de 2009 |fecha =14 de xunetu de 2009 |obra=Los Angeles Times|títulu =Review: 'Harry Potter and the Half-Blood Prince&#39;}}</ref> [[The Washington Post]] comentó que Watson diera «el so rendimientu más encantador hasta la fecha»,<ref>{{cita noticia |obra=The Washington Post |títulu =Critic Review for Harry Potter and the Half-Blood Prince |fecha=14 de xunetu de 2009 |url=http://www.washingtonpost.com/gog/movies/harry-potter-and-the-half-blood-prince,1145253/critic-review.html#reviewNum1 |fechaaccesu=28 de xunetu de 2009}}</ref> ente que ''[[The Daily Telegraph]]'' describió a los actores principales como «acabante lliberar y llenos d'enerxía, dispuestos a dar tou lo que tienen no que queda de la serie».<ref>{{cita noticia |url=http://www.telegraph.co.uk/culture/harry-potter/5841004/Harry-Potter-and-the-Half-Blood-Prince-review.html |títulu =Harry Potter and the Half-Blood Prince, review |fecha=16 de xunetu de 2009 |obra=The Daily Telegraph}}</ref> Pa Watson foi un retu interpretar a Granger nesta película, porque tenía qu'interpretala muncho más emocional y vulnerable.<ref name="paradehbp">{{cita web| url=http://www.parade.com/celebrity/celebrity-parade/archive/emma-watson-harry-potter-090714.html| publicación=[[Parade (revista)|Parade]]| nome=Jeanne| apellíu=WOLF| títulu=Emma Watson: 'We Have An Unbreakable Bond&#39;| fecha=14 de xunetu de 2009| fechaaccesu=11 de mayu de 2013| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110807181025/http://www.parade.com/celebrity/celebrity-parade/archive/emma-watson-harry-potter-090714.html| fechaarchivu=7 d'agostu de 2011}}</ref> A empiezos de 2009 Watson empezó a filmar la última entrega de la serie, ''Harry Potter and the Deathly Hallows''. El rodaxe concluyó a mediaos de 2010.<ref>{{cita web | url = http://www.wiltshiretimes.co.uk/news/latestheadlines/display.var.1766543.0.village_set_for_harry_potter_filming.php | títulu = Village set for Harry Potter filming | editor = ''The Wiltshire Times'' | fecha = 18 d'ochobre de 2007 | fechaaccesu = 12 de xineru de 2008 | autor = Katie Adams | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071027143308/http://www.wiltshiretimes.co.uk/news/latestheadlines/display.var.1766543.0.village_set_for_harry_potter_filming.php | fechaarchivu = 2007-10-27 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.emmawatsonofficial.com/#news/show/376 |títulu=Filming begins |editorial=Emma Watson's official website news |nome=Emma |apellíu=Watson |fecha=17 de febreru de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081211012940/http://www.emmawatsonofficial.com/#news/show/376 |fechaarchivu=11 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://emma-watson.net/index.php?subaction=showfull&id=1276355706&archive=&start_from=&ucat=1& |títulu =Emmawatson.net your number 1 source for Emma Watson |editorial=Emma-watson.net}}</ref> Por motivos financieros y pol guión, el [[Harry Potter and the Deathly Hallows|llibru orixinal]] estremar en dos películes<ref name="dhsplit">{{cita web| url= http://www.empireonline.com/news/story.asp?NID=22200 | publicación= [[Empire (revista)|Empire]]| nome=Olly| apellíu=RICHARDS| títulu= Potter Producer Talks Deathly Hallows | fecha=17 de marzu de 2008 | fechaaccesu=12 d'abril de 2013 }}</ref> que se rodaron una tres otra. ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 1]]'' estrenar en payares de 2010 y la ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 2|Parte 2]]'' el 15 de xunetu de 2011. El rodaxe de ''Harry Potter and the Deathly Hallows'' realizóse simultáneamente ente'l 18 de febreru de 2009 y 12 de xunu de 2010. ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 1]]'' foi llanzada en payares de 2010 y rompió el récor del ''Misteriu del príncipe'' de mayor taquilla aniciada de les sesiones de medianueche ($ 24 millones).<ref name="parte1bilheteria">{{cita web| url=http://boxofficemojo.com/news/?id=2987&p=.htm |nome= Brandon |apellíu= GRAY | publicación= [[Box Office Mojo]] |títulu= Weekend Briefing: 'Harry Potter' Has Hallowed Midnight Launch | fecha=19 de payares de 2010| fechaaccesu=7 de mayu |fechaaccesu=2013}}</ref> El ''Daily Mail'' emponderó'l trabayu de Watson y decatóse de qu'ella "maureció y convirtióse nuna actriz de cine prometedora".<ref name="dhdmw">{{cita web| url= http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/reviews/article-1329035/Harry-Potter-Deathly-Hallows-Part-1-review-Deathly-dark-perfect-cliff-hanger.html | publicación= [[The Daily Mail]]| nome=Chris| apellíu=TOOKEY| títulu= Deathly and dark: The Perfect Harry Potter cliff-hanger | fecha=12 de payares de 2010 | fechaaccesu=7 de mayu de 2013}}</ref> Col mesmu sentimientu, el ''Metro Times'' escribió que Watson "demostró que creció pa ser una bona actriz, capaz de remanar emociones fuertes".<ref name="dhmetrow">{{cita web| url= http://metrotimes.com/screens/harry-potter-and-the-deathly-hallows-part-1-1.1066249| publicación= [[The Daily Mail]]| nome= Jeff| apellíu= MEYERS| títulu= Harry Potter and the Deathly Hallows, Part 1| fecha= 19 de payares de 2010| fechaaccesu= 7 de mayu de 2013| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130512012739/http://metrotimes.com/screens/harry-potter-and-the-deathly-hallows-part-1-1.1066249| fechaarchivu= 2013-05-12}}</ref> ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 2]]'' foi llanzada en xunetu de [[Cine en 2011|2011]] y foi la primer y única película de la serie en ser llanzada en [[Cine 3D|3D]], consiguiendo una taquilla mundial de más de $ 1.000 millones.<ref name="parte2bilheteria">{{cita web| url=http://ultimosegundo.ig.com.br/cultura/cinema/bilheteria+de+reliquies+da+morte+parte+2+ultrapassa+us+1+bi/n1597111048439.html | publicación= [[IG]] |títulu= Bilheteria de "Relíquias da Morte – Parte 2" ultrapassa US$ 1 bi | fecha=1 d'agostu de 2011| fechaaccesu=7 de mayu de 2013 }}</ref> Tamién rompió dellos récores como'l de mayor recaldación mundial d'apertura ($ 475,6 millones), la coleición más grande d'un solu día ($ 92,1 millones), de mayor recaldación nun solu día ($ 92,1 millones), de mayor taquilla orixinaria de les sesiones de medianueche ($ 43,5 millones) y de mayor debú nel mercáu internacional ($ 307 millones).<ref name="parte2bilheteria" /> === Otros proyeutos actorales === [[Ficheru:Emma Watson serge.jpg|thumb|upright|right|200px|Emma Watson roblando autógrafos en 2007]] Pa 2006, Radcliffe y Grint yá espresaren el so deséu de siguir coles sos futures carreres como actores, sicasí, Watson manifestó la so incertidume alrodiu de los sos planes de futuru. Nuna entrevista pa la revista [[Newsweek]] esi añu, dixo: «Daniel y Rupert paecen tenelo claro (…) Encántame actuar, pero hai otres munches coses que me gustaría faer».<ref>{{cita web | editor = ''[[Newsweek]]'' | títulu = Will Harry Potter lose one of its stars? | fecha = 2 d'ochobre de 2006 | fechaaccesu = 25 de setiembre de 2007 | url = http://www.msnbc.msn.com/id/14966267/site/newsweek/ | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070914122218/http://www.msnbc.msn.com/id/14966267/site/newsweek | fechaarchivu = 14 de setiembre de 2007 }}</ref> Watson amás espresó'l so interés en tar nun filme musical al rematar la saga ''Harry Potter''.<ref>{{cita web|apellíu=Jones |nome=Miss |url=http://www.newsoftheworld.co.uk/showbiz/xs/822046/Harry-Potter-star-debúes-new-image-for-One-Night-Only-single.html |títulu =Harry Potter star debúes new image for One Night Only single. |editorial=News Of The World |fecha=5 de mayu de 2010|fechaaccesu=27 de xunu de 2010}}</ref> El primer papel de Watson fora de la serie ''Harry Potter'' foi na película pa televisión ''[[Ballet Shoes (película)|Ballet Shoes]]'', estrenada en 2007.<ref>{{cita web | url = http://www.telegraph.co.uk/arts/main.jhtml?xml=/arts/2007/12/21/nosplit/bvtvballet21.xml | editor = ''[[The Daily Telegraph]]'' | títulu = Dancing towards their dreams | autor = Matt Warman | fecha = 21 d'avientu de 2007 | fechaaccesu = 12 de xineru de 2008}}</ref> adautación de la [[Ballet Shoes (romance)|novela del mesmu nome]] de la escritora británica [[Noel Streatfeild]].<ref name="BalletShoesBBC" /> Watson declaró: «Taba tou preparáu pa volver a la escuela en rematando'l rodaxe de ''[[Harry Potter and the Order of the Phoenix (película)|Harry Potter and the Order of the Phoenix]]'', pero nun pudi aguantame a ''Ballet Shoes''. Adoro esa hestoria».<ref name="BalletShoesBBC">{{cita web | títulu = A Christmas treat for all the family | url = https://www.bbc.co.uk/pressoffice/proginfo/tv/wk52/feature_balletshoes.shtml | fechaaccesu = 1 de xineru de 2008 | editor = [[British Broadcasting Corporation|BBC]] | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071219173735/https://www.bbc.co.uk/pressoffice/proginfo/tv/wk52/feature_balletshoes.shtml | fechaarchivu = 19 d'avientu de 2007 }}</ref> Nesta adautación televisiva al cargu de la [[British Broadcasting Corporation|BBC]], Watson interpreta a l'aspirante a actriz Pauline Fossil, la mayor de trés hermanes al traviés de les cualos xira la hestoria.<ref>{{cita web | url = http://www.telegraph.co.uk/arts/main.jhtml?xml=/arts/2007/12/26/baheidi126.xml | fechaaccesu = 1 de xineru de 2008 | títulu = Ballet Shoes saw me through | autor = Adriaane Pielou | editor = ''[[The Daily Telegraph]]'' | fecha = 26 d'avientu de 2007}}</ref> La direutora Sandra Goldbacher comentó que «Emma yera perfecta pa interpretar a Pauline (…) esprende un aura de delicadeza que fai que quieras mirala y mirate nella, una y otra vez».<ref name="BalletShoesBBC" /> Pela so parte, Watson declaró: «Pauline ta encegolada con actuar y yo yera igual cuando yera más pequeña. Suañaba con eso. Practicaba frente a los espeyos y sentíame la reina del drama. Solía llorar, ximir y glayar, y les pequeñes coses fuéronse tresformando en grandes. Nun sé si los mios padres llegar a soportar».<ref>{{cita web | url = http://www.telegraph.co.uk/arts/main.jhtml?xml=/arts/2007/12/16/st_emmawatson.xml&page=1 | títulu = What Emma Watson did next | editor = ''[[The Daily Telegraph]]'' | fechaaccesu = 19 de payares de 2008 |fecha=16 d'avientu de 2007}}</ref> El papel riquió que Watson se tiñera el pelo de roxu.<ref>{{cita web | url = http://www.telegraph.co.uk/opinion/main.jhtml?xml=/opinion/2007/08/07/dp0701.xml | títulu = Telegraph Spy | fechaaccesu = 13 d'agostu de 2007 | editor = ''[[Daily Telegraph]]'' | fecha = 7 d'agostu de 2007 | autor = Celia Walden}}</ref> ''Ballet Shoes'' estrenóse'l [[26 d'avientu]] de 2007 (''[[Boxing Day]]'') nel [[Reinu Xuníu]],<ref>{{cita web | url = https://www.bbc.co.uk/pressoffice/proginfo/tv/wk52/trans_bbc1.shtml | fechaaccesu = 1 de xineru de 2008 | editorial = [[British Broadcasting Corporation|BBC]] | títulu = BBC One Transmission Details, weeks 52/1 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20061207164617/https://www.bbc.co.uk/pressoffice/proginfo/tv/wk52/trans_bbc1.shtml | fechaarchivu = 7 d'avientu de 2006 }}</ref> con una audiencia envalorada de 5,2 millones de telespectadores (22 % de l'audiencia compartida).<ref>{{cita web | url = http://www.guardian.co.uk/media/2007/dec/27/tvratings.television | fechaaccesu = 1 de xineru de 2008 | fecha = 27 d'avientu de 2007 | títulu = Viewers sold on Old Curiosity Shop | autor = Chris Tryhorn | editor = ''[[The Guardian]]''}}</ref> Polo xeneral, la película recibió crítiques negatives. ''[[The Times]]'' describir como una producción que «va progresando con pequeños momentos emocionantes, máxicos o dramáticos».<ref>{{cita web | url = http://www.guardian.co.uk/media/2007/dec/27/television2 | fechaaccesu = 1 de xineru de 2008 | fecha = 27 d'avientu de 2007 | títulu = Last Night's TV | autor = Sam Wollaston | editor = ''[[The Guardian]]'' | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071231163452/http://www.guardian.co.uk/media/2007/dec/27/television2 | fechaarchivu = 31 d'avientu de 2007 }}</ref><ref>{{cita web | url = http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/tv_and_radio/article3097342.ece | títulu = Entertainment arts_and_radio | fechaaccesu = 1 de xineru de 2008 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110517074523/http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/tv_and_radio/article3097342.ece | fechaarchivu = 2011-05-17 }}</ref> Watson tamién participó na producción d'animación ''[[The Tale of Despereaux]]'', fechu que Watson yá anunciara en xunetu de 2007 nel so sitiu oficial. ''The Tale of Despereaux'' estrenóse'l [[19 d'avientu]] de 2008 nel [[Reinu Xuníu]], [[Estaos Xuníos]] y [[España]].<ref name="pea">{{cita web | url = http://www.emmawatsonofficial.com/#news/show/152 | títulu = Emma Watson official website news | fechaaccesu = 27 d'agostu de 2007 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070827035535/http://www.emmawatsonofficial.com/#news/show/152 | fechaarchivu = 27 d'agostu de 2007 }}</ref> Nesta película, Watson empresta la so voz al personaxe de la princesa Pea. Trátase d'una comedia destinada al públicu infantil, na que tamién actúen [[Matthew Broderick]] y [[Tracey Ullman]], según tamién el so compañeru de la saga ''Harry Potter'', [[Robbie Coltrane]], ente otros. En 2010 participa nel [[videu musical]] del cantar «Say You Don't Want It», perteneciente a la banda [[One Night Only (banda)|One Night Only]], dempués de conocer al cantante principal, [[George Craig]], nuna campaña de [[Burberry]] esi mesmu añu.<ref>{{cita web|url=http://www.emmawatson.com/en/Latest/Emma/One-Night-Only-Say-You-Dont-Want-It-Single/|títulu=Say You Don't Want It|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121210152545/http://www.emmawatson.com/en/Latest/Emma/One-Night-Only-Say-You-Dont-Want-It-Single/|fechaarchivu=10 d'avientu de 2012}}</ref> === 2011: dempués de «Harry Potter» === [[Ficheru:Emma Watson 2012 Shankbone.JPG|thumb|Emma Watson nel [[Festival de Cine de Tribeca]] de 2012.]] Nel so primer trabayu dempués de rematada la serie de ''Harry Potter'', Watson fixo una pequeña, pero importante, participación na película ''[[My Week with Marilyn]]'', llanzáu en payares de 2011. Watson interpretó a Lucy, una asistente de vestuariu que s'arreya col protagonista Colin Clark nel momentu que este trabaya como asistente del direutor [[Laurence Olivier]] en ''[[The Prince and the Showgirl]]'', y arréyase cola estrella de cine, [[Marilyn Monroe]], formando un triángulu amorosu.<ref name="dsmari">{{cita web| url=http://www.digitalspy.co.uk/movies/news/a278646/emma-watson-lands-role-in-my-week.html | apellíu=KELLY | nome=Kristy | fecha=24 d'avientu de 2010| títulu=Emma Watson 'lands role in My Week&#39;| fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Digital Spy]]}}</ref> La esguilada de Watson foi anunciada en setiembre de 2010.<ref name="dsmari" /> Tamién s'anunció que la so participación sería filmada en pocos díes por que nun hubiera un llargu periodu d'interrupción nes sos clases de la universidá.<ref name="dsmari" /> Simon Curtis, el direutor de la película, axetivó'l casting de Watson como "fayadizu".<ref name="dmmwwm">{{cita web| url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1337305/Billie-Piper-star-Pygmalion-Cor-Blimey-Billie-Doolittle.html | apellíu=BAMIGBOYE | nome=Baz | fecha=9 d'avientu | títulu=Emma's wizard after Harry Potter| fechaaccesu=21 d'abril de 2010 | publicación=[[The Daily Mail]]}}</ref> Unu de los productores de la película, [[Harvey Weinstein]], emponderó a Watson, diciendo que "ella tien un don pa la comedia y el drama […] siento que vamos trabayar xuntos munches vegaes nel futuru".<ref name="dmmwwm" /> En mayu de 2010, informar de que Watson taba en negociaciones pa protagonizar ''[[The Perks of Being a Wallflower (película)|The Perks of Being a Wallflower]]'', película basada na novela homónima de [[Stephen Chbosky]].<ref name="varietyperks">{{cita web| url=http://variety.com/2010/film/news/watson-lerman-in-talks-for-perks-1118019620/ | apellíu=MCNARY | nome=Dave | fecha=19 de mayu de 2010| títulu=Watson, Lerman in talks for 'Perks' | fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Variety]]}}</ref> La so participación foi confirmada en febreru de 2011.<ref name="varietyperksconfirm">{{cita web| url=http://variety.com/2011/film/news/emma-watson-to-star-in-wallflower-1118031935/ | apellíu=LODDERHOSE | nome=Diana | fecha=9 de febreru de 2010| títulu=Emma Watson to star in 'Wallflower' | fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Variety]]}}</ref> Preguntáu pola esguilada de Watson, l'autor del llibru y tamién direutor y guionista de la película, Stephen Chbosky, espunxo que "si fora a retratar verdaderamente a Sam […] precisa a daquién que la incoporase – daquién atenta y arrogante como Emma ".<ref name="ifcperks">{{cita web| url=http://www.ifc.com/fix/2013/02/stephen-chbosky-talks-the-perks-of-being-a-wallflower | apellíu=NEUMYER| nome=Scott| fecha=13 de febreru de 2013| títulu=Stephen Chbosky talks “The Perks of Being a Wallflower”, Blu-ray extras, and his favorite teen films | fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[IFC (canal dos EUA)|IFC]]}}</ref> Amás, añadió que "namái sabía qu'ella yera la eleición correuta", porque para él, Watson "ye más asemeyada a Sam que cualquier personaxe qu'interpretó".<ref name="vfperks">{{cita web| url=http://www.vanityfair.com/online/oscars/2012/10/qa-stephen-chbosky-perks-of-being-a-wallflower | apellíu=HANDY | nome=Bruce | fecha=5 d'ochobre de 2012| títulu=Q&A: Perks of Being a Wallflower's Stephen Chbosky on Emma Watson's Casting, High School Yearning, and “Heroes” | fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Vanity Fair (revista)|Vanity Fair]]}}</ref> El rodaxe tuvo llugar en [[Pittsburgh]], de mayu a xunu de 2011.<ref name="filmpits">{{cita web| url=http://www.wpxi.com/news/entertainment/movie-filming-in-pittsburgh-wants-to-make-your-car/nD66R/| fecha=27 d'abril de 2011| títulu=Movie Filming In Pittsburgh Wants To Make Your Car A Star| fechaaccesu=21 d'abril de 2013| publicación=[[WPXI]]| urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120805165300/http://www.wpxi.com/news/entertainment/movie-filming-in-pittsburgh-wants-to-make-your-car/nD66R/| fechaarchivu=2012-08-05}}</ref> La película foi llanzada en setiembre de 2012 y llogró una taquilla mundial de 33,3 millones de dólares.<ref name="perksbilheteria">{{cita web| url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=perksofbeingawallflower.htm|títulu=The Perks of Being a Wallflower| fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Box Office Mojo]]}}</ref> En marzu de 2012, Watson confirmó que tendría un papel protagonista nel filme ''[[The Bling Ring]]'', dirixíu por [[Sofía Coppola]].<ref>{{cita noticia|títulu=Sofía Coppola y Emma Watson xunen les sos fuercies en "The Bling Ring"|url=http://www.eluniversal.com/arte-y-entretenimiento/cine/120301/sofia-coppola-y-emma-watson-xunen-les sos-fuercies-en-the-bling-ring|editorial=[[El Universal (Venezuela)|L'universal]]|fechaaccesu=3 de marzu de 2012|fecha=1 de marzu de 2012}}</ref><ref name="hrtbr">{{cita noticia|títulu=Sofia Coppola Recruits Emma Watson for "The Bling Ring"|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/emma-watson-sofia-coppola-bling-ring-harry-potter-somewhere-296019|apellíu=Kit|nome=Borys|editorial=Hollywood Reporter|fechaaccesu=17 d'agostu de 2012|fecha=29 de febreru de 2012}}</ref> <ref>{{cita noticia|títulu=Primer imaxe de 'The Bling Ring', el nuevu trabayu de Emma Watson|url=http://www.antena3.com/se-estrena/noticias/primera-imagen-the-bling-ring-nuevu-trabayu-emma-watson_2012052800074.html||editorial=Antena 3|fechaaccesu=17 d'agostu de 2012|fecha=28 de mayu de 2012}}</ref> El so personaxe, Nicki, basar en Alexis Neiers, unu de los miembros de la peada verdadera.<ref name="brtru">{{cita web| url=http://www.latimes.com/entertainment/gossip/la-et-mg-emma-watson-gq-cover-bling-ring-character-20130402,0,6779380.story | apellíu=SAAD | nome=Nardine| fecha=2 d'abril de 2013| títulu=Emma Watson covers GQ as racy 'Bling Ring' character| fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Los Angeles Times]]}}</ref> Pa Watson, el personaxe ye tou lo qu'ella refuga: "ye superficial, materialista, vanidosa, amoral […] sicasí, ye interesante pa interpretar".<ref name="brtru" /> Cuando se-y preguntar sobre'l papel de Watson, la direutora Sofia Coppola señaló que "ye bien risonderu vela tan distintu […] siempres quedaba sorprendida nel set al vela convertise nesi personaxe".<ref name="sofi">{{cita web| url=http://www.examiner.com/article/exclusive-sofia-coppola-and-ed-lachman-talk-virgin-suicides-at-ftf-screening | apellíu=MOSKOWITZ | nome=Shaina| fecha=3 de marzu de 2013| títulu=Exclusive: Sofia Coppola and Ed Lachman talk 'Virgin Suicides' at FTF screening| fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Examiner]]}}</ref> La película foi escoyida p'abrir la categoría [[Un certain regard]] en [[Festival de Cine de Cannes]] 2013.<ref name="dspy">{{cita web| url=http://www.digitalspy.co.uk/movies/news/a474089/emma-watsons-the-bling-ring-to-screen-at-cannes-film-festival-2013.html | apellíu=HARP | nome=Justin| fecha=17 d'abril de 2013| títulu=Emma Watson's 'The Bling Ring' to screen at Cannes Film Festival 2013| fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Digital Spy]]}}</ref> Tamién en 2012, Watson foi escoyida pa interpretar el papel de Ila na película bíblica-épica ''[[Noé (película)|Noé]]'', dirixida por [[Darren Aronofsky]],<ref name="indiewire" /> siendo confirmada en xunu de 2012, la película foi prevista pal so llanzamientu en marzu de 2014.<ref name="huffp">{{cita web | url=http://www.huffingtonpost.com/2012/06/08/emma-watson-noah-darren-aronofsky_n_1580718.html | publicación=[[The Huffington Post]] | nome=Christopher| apellíu=ROSEN| títulu=Emma Watson In 'Noah': 'Harry Potter' Star Lines Up Big Role | fecha=8 de xunu de 2012| fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref><ref name="deadline">{{cita web | url=http://www.deadline.com/2012/06/emma-watson-in-talks-to-board-darren-aronofskys-biblical-epic-noah/ | publicación=[[Deadline.com|Deadline]] | nome=Mike| apellíu=FLEMING JR| títulu=Emma Watson In Talks To Board Darren Aronofsky's Biblical Epic 'Noah'| fecha=7 de xunu de 2012| fechaaccesu=27 de marzu de 2013}}</ref> N'abril de 2012, Watson empezó les negociaciones pa faer una apaición na que s'interpretaría a sigo mesma en ''[[This Is the End]]'', película qu'amuesa les celebridaes nuna fiesta nesti momentu en qu'asocede'l [[Apocalipsis]].<ref name="dstite">{{cita web| url=http://www.digitalspy.co.uk/movies/news/a379270/emma-watson-for-the-end-of-the-world-cameo.html | apellíu=ARMITAGE| nome=Hugh| fecha=1 de mayu de 2013| títulu=Emma Watson for 'The End of the World' cameo| fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[Digital Spy]]}}</ref> La so participación foi confirmada nel mes siguiente.<ref name="dstite"/> La película estrenar en xunu de 2013.<ref name="lanzafecha">{{cita web| url=http://www.thehollywoodgossip.com/2013/04/this-is-the-end-red-band-trailer-premieres/ | apellíu=DWEEBER| nome=Justin| fecha=2 d'abril de 2013| títulu=This is the End Red Band Trailer Premieres| fechaaccesu=5 de mayu de 2013 | publicación=[[The Hollywood Gossip]]}}</ref> El 5 de febreru de 2014 confirmóse que Watson xunir al repartu de [[Regression (película)]] xunto a [[Ethan Hawke]], [[David Dencik]], [[Devon Bostick]] y el so compañeru de Harry Potter, [[David Thewlis]]. El rodaxe realizóse íntegramente en Toronto (Canadá) y empezó el 15 d'abril de 2014. La película tuvo'l so estrenu mundial nel [[Festival de Cine Internacional de San Sebastian]] el 18 de setiembre de 2015, foi estrenada'l 2 d'ochobre de 2015 n'España y el 9 d'ochobre nel Reinu Xuníu. Tamién en 2014, confirmóse que Watson y [[Daniel Brühl]] interpretaríen a una pareya na próxima película de [[Florian Gallenberger]], [[Colonia (película)]], basada nos fechos reales asocedíos nel contestu del golpe y del réxime militar chilenu. La película empezó a grabase'l 2 d'ochobre de 2014 en Luxemburgu y en Buenos Aires (Arxentina) a principios de 2015. Estrenar nel [[Festival Internacional de Cine de Toronto]] el 13 de setiembre de 2015. Tamién foi proyeutada nel [[Festival de Berlín]] el 12 de febreru de 2016. Foi llanzada'l 15 d'abril de 2016 n'Estaos Xuníos y Canadá, y el 18 de febreru de 2016 n'Alemaña. Dambes películes recibieron crítiques mayormente negatives. === Rellación cola moda === [[Ficheru:Emma Watson, 2011.jpg|thumb|upright|230px|Watson nel estrenu en [[Nueva York]] de ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 2]]'', en xunetu de 2011.]] En 2007, anuncióse que Watson roblara con Storm, una axencia de modelos británica.<ref name="BARNETT_1">{{cita web|url=http://www.vogue.co.uk/news/2007/07/13/chanel-works-its-magic|títulu=CHANEL WORKS ITS MAGIC|fecha=13 de xunetu de 2007|nome=Leisa|apellíu=BARNETT|publicación=[[Vogue (revista)|Vogue]]|fechaaccesu=27 d'abril de 2013}}</ref> Poco dempués, espublizáronse rumores de que diba roblar un contratu por 3 millones de llibres pa sustituyir a [[Keira Knightley]] como la cara de la campaña d'arume [[Cocu Mademoiselle]], de la marca [[Chanel]].<ref name="dailymail.co.uk">{{cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1026524/Chanel-casts-3million-spell-Mademoiselle-Hermione.html|títulu=Chanel casts a £3million spell on Mademoiselle Hermione|nome=Nathan|apellíu=KAY|fecha=15 de xunu de 2008|publicación=[[Daily Mail|The Daily Mail]]|fechaaccesu=27 d'abril de 2013}}</ref> Sicasí, desmintiéronse los rumores pola mesma Chanel.<ref name="dailymail.co.uk"/> En xunu de 2009, dempués de selmanes d'especulaciones, confirmóse que Watson fadría'l so debú como modelu como la cara de la campaña de seronda/iviernu 2009 de la diseñadora [[Burberry]].<ref name="dm">{{cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1191817/Emma-Watson-swaps-Hogwarts-scarf-classic-Burberry-check.html|títulu=Classic beauty Emma Watson swaps her Hogwarts scarf for Burberry check| fecha=9 de xunu de 2009 | fechaaccesu = 27 de marzu de 2013|publicación=[[The Daily Mail]]}}</ref>[[Christopher Bailey]], direutor creativu de la marca, informó conocer y almirar a Watson, nesti sentíu, "ella yera una eleición obvia pa esta campaña […] tamién tien una guapura clásica, una gran personalidá y un toque de modernidá".<ref name="dm" /> Watson tamién apaeció na campaña primavera/verano de 2010 de la mesma marca, xunto col so hermanu Alex, el músicu [[George Craig]],y los modelos Max Hurd y Matt Gilmour.<ref name="dmgcbur">{{cita web| url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1240969/Emma-Watson-brother-new-Burberry-campaign-together.html | publicación= [[The Daily Mail]]|títulu=Thanks, big sis! It's a Watson double act as Emma recruits her brother for Burberry | fecha=7 de xineru de 2010| fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> El famosu fotógrafu peruanu, [[Mario Testino]], foi'l responsable de les imáxenes nos dos coleiciones.<ref name="dm" /><ref name="dmgcbur" /> Cuando Watson representó a Burberry, les ventes de la marca aumentaron más d'un 24%.<ref name="burberry24">{{cita web |url= http://www.parade.com/celebrity/hollywood-wire/2010/08/05/emma-watson-canned-from-burberry-replaced-by-transformers-actress.html |fechaaccesu= 11 de mayu de 2013 |fecha= 5 d'agostu de 2010 |títulu= Emma Watson Canned from Burberry, Replaced by 'Transformers' Actress |publicación= [[Parade (revista)|Parade]] |nome= Jeanne |apellíu= WOLF |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20100819225747/http://www.parade.com/celebrity/hollywood-wire/2010/08/05/emma-watson-canned-from-burberry-replaced-by-transformers-actress.html |fechaarchivu= 19 d'agostu de 2010 }}</ref> Dempués de la segunda coleición, Watson foi reemplazada pola modelu británica [[Rosie Huntington-Whiteley]].<ref name="burberry24" /> Tamién en 2009, anuncióse que Watson collaboraría llibremente con ''People Tree'', una marca de moda de comerciu xustu, y pa ser la cara d'una coleición de ropa de diseñu ecolóxicu enfocada a un públicu d'ente 16 y 24 años, col propósitu de recaldar fondos pa la ''People Tree Foundation''.<ref name="colecciónpt">{{cita web|url=http://nymag.com/thecut/2009/09/emma_watson_to_collaborate_on.html|títulu=Emma Watson to Collaborate on Clothing Line|apellíu=ODELL|nome=Amy|fecha=17 de setiembre de 2009|publicación=[[New York Magazine]]|fechaaccesu=28 d'abril de 2013}}</ref> Watson trabayó na coleición mientres la nueche, dempués d'un día de rodaxe, o cualquier fin de selmana que tenía llibre, y realmente arreyóse nel procesu de producción.<ref name="telegraphypt" /> La coleición foi llanzada en febreru de 2010.<ref name="telegraphypt">{{cita web|url=http://fashion.telegraph.co.uk/article/TMG7103320/Emma-Watson-models-her-range-for-People-Tree.html|títulu=Emma Watson models her range for People Tree|apellíu=ALEXANDER|nome=Hilary|fecha=1 de febreru de 2010|publicación=[[The Daily Telegraph]]|fechaaccesu=28 d'abril de 2013}}</ref> Watson siguió collaborando con ''People Tree'' y llanzó dos coleiciones más, una n'agostu de 2010 y otra en febreru de 2011.<ref name="vogue2010">{{cita web|url=http://www.vogue.co.uk/news/2010/08/25/emma-watsons-people-tree-autumnwinter-collection|títulu=Watson Arrives|apellíu=BUMPUS|nome=Jessica|fecha=25 d'agostu de 2010|publicación=[[Vogue (revista)|Vogue]]|fechaaccesu=28 d'abril de 2013}}</ref><ref name="vogue2011">{{cita web|url=http://www.vogue.co.uk/news/2011/02/25/emma-watson-new-people-tree-collection-last|títulu=Emma's People|apellíu=MILLIGAN|nome=Lauren|fecha=25 de febreru de 2011|publicación=[[Vogue (revista)|Vogue]]|fechaaccesu=28 d'abril de 2013}}</ref> En febreru de 2011, Watson recibió de les manes de la diseñadora [[Vivienne Westwood]], el premiu Iconu de la moda de la revista ''[[Elle]]'' británica.<ref name="BARNETT_1"/> En marzu de 2011, xunto cola diseñadora italiana Alberta Ferretti llanzó otra coleición de ropa ecolóxico, llamada Temes Pure de Emma Watson Alberta Ferrettia,<ref name="emmaalberta">{{cita web|apellíu=BERGIN|nome=Olivia|títulu=Emma Watson teams up with Alberta Ferretti|url=http://fashion.telegraph.co.uk/news-features/TMG8373008/Emma-Watson-teams-up-with-Alberta-Ferretti.html|fechaaccesu=28 d'abril de 2013|publicación=[[The Daily Telegraph]]|fecha=10 de marzu de 2011}}</ref> y anunció, per mediu del so ''[[Twitter]]'', que sería la nueva cara de la marca de cosméticos francesa, [[Lancôme]].<ref name="lacome" /> Tamién ye la persona más nueva en ser la imaxe de la marca.<ref name="lacome">{{cita web|apellíu=OLIVER|nome=Dana|títulu=Emma Watson Named New Face of Lancome|url=http://www.huffingtonpost.com/2011/03/14/emma-watson-lancome_n_835388.html|fechaaccesu=27 d'abril de 2013|publicación=[[The Huffington Post]]|fecha=14 de marzu de 2011}}</ref> Dende 2011, Watson ye la cara de Lancôme y fixo cuatro campañes pa la marca.<ref name="lacome4">{{cita web|apellíu=RAISBECK|nome=Fiona|títulu=Emma Watson's new Lancome beauty campaign revealed |url=http://www.marieclaire.co.uk/news/beauty/540051/emma-watson-s-new-lancome-beauty-campaign-revealed.html|fechaaccesu=28 d'abril de 2013|publicación=[[Marie Claire]]|fecha=2 de xineru de 2013}}</ref> Según Watson, la moda dio-y la oportunidá de tener una identidá fora de la serie de Harry Potter, asina que tuvo la oportunidá de crear el so propiu estilu y reinventase a sigo mesma pola so forma de vistir y les sos cortes de pelo.<ref name="style">{{cita web|apellíu=WALKER|nome=Harriet|títulu=Emma Watson: The girl with the magic touch |url=http://www.independent.co.uk/life-style/fashion/features/emma-watson-the-girl-with-the-magic-touch-7209266.html|fechaaccesu=30 d'abril de 2013|publicación=[[The Independent]]|fecha=20 de febreru de 2012}}</ref> == Filantropía y sostenibilidá ambiental == En setiembre de 2009, Watson anunció la so asociación cola marca de moda ''People Tree'',<ref name="guardianpeopletree">{{cita noticia|url=http://www.guardian.co.uk/lifeandstyle/2009/sep/17/emma-watson-ethical-fashion-people-tree|títulu=Emma Watson launches ethical fashion range with People Tree|apellíu=Holmes|nome=Rachael|fecha=17 de setiembre de 2009|editorial=The Guardian |fechaaccesu=17 d'abril de 2010}}</ref> una marca de moda de [[comerciu xustu]], trabayando como "asesora creativa" pa crear una llinia de ropa de primavera, que foi llanzada nel 2010;<ref name="guardianpeopletree" /><ref name="emmapeopletree">{{cita web|url=http://www.emmawatson.com/en/Projects/People-Tree/|títulu=People Tree|editorial=Sitiu web oficial|fechaaccesu=17 d'abril de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100425073700/http://www.emmawatson.com/en/Projects/People-Tree/|fechaarchivu=25 d'abril de 2010}}</ref> ésta contenía estilos inspiraos pol [[sur de Francia]] y la ciudá de [[Londres]].<ref name="emmapeopletree" /><ref>{{cita web|url=http://www.peopletreeyouth.co.uk/ |títulu=People Tree collaborates with Emma Watson |editorial=Peopletreeyouth.co.uk |fechaaccesu=8 de marzu de 2010}}</ref> La coleición foi descrita por ''The Times'' como «bien intelixente»;<ref name="timespeopletree">{{cita noticia|url=http://women.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/women/fashion/article6985147.ece|títulu=Emma Watson burnishes her ethical fashion credentials|fecha=13 de xineru de 2010|work=The Times|location=UK|fechaaccesu=17 d'abril de 2010|nome=Alice|apellíu=Olins|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110615161903/http://women.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/women/fashion/article6985147.ece|archivedate=2011-06-15}}</ref> Watson comentó que «La moda ye una gran manera de capacitar a les persones y da-yos mañes, en cuenta de dar dineru a la caridá puedes ayudar a la xente mercando los diseños que faen y asina sofitar lo que los arguyez».<ref name="mailpeopletree">{{cita noticia|url=http://www.dailymail.co.uk/home/you/article-1246238/Emma-Watsons-fair-trade-fashion-Harry-Potter-star-unveils-new-clothing-range.html|títulu=Emma Watson weaves fashion magic as she unveils her new fair-trade clothing range|apellíu=Williams|nome=Amy|fecha=5 de febreru de 2010|obra=The Daily Mail |location=UK |fechaaccesu=17 d'abril de 2010 }}</ref> Siguió la so participación con ''People Tree'', cola coleición seronda/iviernu 2010.<ref name="timespeopletree" /><ref>{{cita web |url=http://emma-watson.net/index.php?subaction=showfull&id=1282748440&archive=&start_from=&ucat=1& |títulu=News |fechaaccesu=2 de setiembre de 2010}}</ref> En 2009, Watson collaboró gratuitamente con dicha marca, pa ser la imaxe y l'estilista d'una coleición de ropa ecolóxico, col fin de recaldar fondos pa la ''People Tree Fundation''.<ref name="colecciónpt" /> La coleición empecipiar en 2010, mientres un eventu entamáu pol príncipe Carlos, pa promover la conciencia ambiental.<ref name="charres">{{cita web|url=http://chic.ig.com.br/moda/noticia/estilista-da-selmana-emma-watson-cria-colecao-ecologicamente-correta-y-cara-seu-debut-nas-passarelas|títulu=Estilista da selmana: Emma Watson cria coleção ecológicamente correta y cara seu début nas passarelas |fecha=19 d'agostu de 2010|publicación=[[IG]]|fechaaccesu=15 de mayu de 2013}}</ref> Por tratase una empresa de comerciu xustu qu'ayuda a les families de los países emerxentes a salir de la llinia de probeza y que contribúi a una meyor oportunidá na vida, Watson viaxó a [[Bangladex]] como representante de ''People Tree'' pa entender el procesu de producción y conocer a les persones que fabriquen la ropa, que describió como "una esperiencia increíble y único".<ref name="voguept">{{cita web|url=http://www.vogue.co.uk/news/2011/02/25/emma-watson-new-people-tree-collection-last|títulu=Emma's People |apellíu=MILLIGAN |nome=Lauren |fecha=25 de febreru de 2011|publicación=[[Vogue]]|fechaaccesu=15 de mayu de 2013}}</ref> Watson informó creer que ''People Tree'' ye un exemplu a siguir en cuestión de la sostenibilidá y humanitarismo.<ref name="dailymailex">{{cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/home/you/article-1246238/Emma-Watsons-fair-trade-fashion-Harry-Potter-star-unveils-new-clothing-range.html|títulu=Emma Watson weaves fashion magic as she unveils her new fair-trade clothing range |apellíu=WILLIAMS |nome=Amy |fecha=5 de febreru de 2010|publicación=[[The Daily Mail]]|fechaaccesu=15 de mayu de 2013}}</ref> En xunu de 2011, Watson aceptó posar pal artista británicu Mark Demsteader, nel sentíu de producir una coleición de 30 cuadros de pintura realizaos con distintes téuniques como l'agua, carboncillo, tinta y oleu.<ref name="camfedpinturas" /> Al aceptar la invitación, Watson pidió que'l 10% de les ganancies pola venta de les pintures fueron donaes a la CAMFED International, una [[organización non gubernamental]] (ONG) británica que trabaya na [[zona rural|zones rurales]] [[África|africanes]] que busca introducir a neñes nel ámbitu escolar facilitándo-yos llibros, uniformes y otros suministros necesarios.<ref name="camfedpinturas">{{cita web|títulu=Emma Watson Exclusive |url=http://www.vogue.co.uk/news/2011/06/29/emma-watson-paintings-mark-demsteader|nome=Lauren |apellíu=MILLIGAN |fechaaccesu=15 de mayu de 2013|publicación=[[Vogue]]|fecha=11 de xunu de 2011}}</ref> En setiembre de 2012, Watson terminó representando a CAMFED Internacional como la so embaxadora oficial, por sofitar la causa de la importancia del estudiu de la vida d'un individuu y na construcción de la sociedá, y declaró haber quedáu "feliz de sofitar a Camfed y el trabayu increíble qu'ellos faen".<ref name="camfed">{{cita web|títulu=Camfed's New Ambassador: Emma Watson |url=https://camfed.org/latest-news/camfeds-new-ambassador-emma-watson/|fechaaccesu=15 de mayu de 2013|publicación=[[Camfed]]|fecha=10 de setiembre de 2012}}</ref> En 2013, Watson posó pa les semeyes a favor de la campaña ''Natural Beauty'', del fotógrafu d'[[Estaos Xuníos]] [[James Houston]], col propósitu de recaldar fondos pa la [[Global Green USA]], una organización non gubernamental centrada na sustentabilidad y la preservación del mediu ambiente.<ref name="natbe">{{cita web|títulu=Emma Watson Strips Down For Charity Project|url=http://www.mtv.com/news/articles/1704141/emma-watson-strips-down-earth-day-natural-beauty.jhtml|nome=Driadonna|apellíu=ROLAND|fechaaccesu=15 de mayu de 2013|publicación=[[MTV]]|fecha=21 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131021140356/http://www.mtv.com/news/articles/1704141/emma-watson-strips-down-earth-day-natural-beauty.jhtml|fechaarchivu=2013-10-21}}</ref> La esposición foi llanzada en 22 d'abril, nel [[Día de la Tierra]], en [[Nueva York]] y [[Los Angeles]].<ref name="natbe" /> === Voz del movimientu HeforShe === El 20 de setiembre de 2014 na ciudá de New York, ante l'asamblea de les Naciones Xuníes, y como Embaxadora de la Bona Voluntá de la [[ONX Muyeres]], Emma Watson dio un emotivu discursu<ref>https://www.youtube.com/watch?v=Q0Dg226G2Z8</ref> nel que defendió la igualdá política, económica y social<ref name="unwomen_1">http://www.unwomen.org/es/news/stories/2014/9/emma-watson-gender-equality-is-your-issue-too</ref> de los sexos, y onde encamentó a muyeres y homes a lluchar polo qu'ella llamó un movimientu pola llibertá.<ref name="unwomen_1"/> Esti fechu marcó un momentu na carrera de Emma Watson onde se-y puede ver como a una artista, filántropa y muyer comprometida col [[feminismu]]. === Otros trabayos === En xunu de 2008, la prensa británica informó que Watson robló un contratu de £ 3 millones pa promocionar la marca francesa d'[[alta cordura]] [[Chanel]].<ref name="MailChanel">{{cita web | url = http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1026524/Chanel-casts-3million-spell-Mademoiselle-Hermione.html | títulu = Chanel casts a £3million spell on Mademoiselle Hermione | fechaaccesu = 15 de xunu de 2008 | editor = ''[[Daily Mail|The Daily Mail]]'' | fecha = 15 de xunu de 2008}}</ref> Y que sería la imaxe pública de [[Cocu Mademoiselle]], unu de los arumes de la empresa, reemplazando a [[Keira Knightley]].<ref name="MailChanel" /> Esto foi dempués negáu de parte de los dos llaos. En xunu de 2009, tres dellos meses de rumores, Watson confirmó qu'ella s'acomuñar con [[Burberry]] como la cara de la so nueva campaña; recibió un pagu envaloráu de seis cifres por modelar na coleición Seronda/Iviernu de Burberry.<ref>{{cita noticia|url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1169274/That-8217-s-magic--8211-Potter-star-Emma-Watson-makes-competition-vanish.html|títulu =That's magic&nbsp;– Potter star Emma Watson makes her competition vanish|fecha=12 d'abril de 2009 | obra=Daily Mail|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.emmawatson.com/en/Latest/Fashion/Fashion/Burberry-ShootHermione-pic/|títulu=Burberry and Hermione photos|fecha=13 de xunu de 2009|editorial=Emma Watson official website news|fechaaccesu=17 d'abril de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100510194853/http://www.emmawatson.com/en/Latest/Fashion/Fashion/Burberry-ShootHermione-pic/|fechaarchivu=10 de mayu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |url=http://www.thisislondon.co.uk/fashion/article-23705207-details/Harry+Potter+star+Emma+Watson+charms+Burberry/article.do |títulu=Harry Potter star Emma Watson charms Burberry |editorial=The Evening Standard |fecha=9 de xunu de 2009 |fechaaccesu=28 de xunu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090612021505/http://www.thisislondon.co.uk/fashion/article-23705207-details/Harry%2BPotter%2Bstar%2BEmma%2BWatson%2Bcharms%2BBurberry/article.do |fechaarchivu=12 de xunu de 2009 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20090612021505/http://www.thisislondon.co.uk/fashion/article-23705207-details/Harry%2BPotter%2Bstar%2BEmma%2BWatson%2Bcharms%2BBurberry/article.do |archivedate=2009-06-12 }}</ref> Más tarde apaeció na campaña primavera/Verano [2010] de Burberry xunto col so hermanu Alex y los músicos George Craig y Matt Gilmour.<ref name="telegraphburberry">{{cita noticia|url=http://www.telegraph.co.uk/fashion/hilaryalexander/6937799/Emma-Watson-is-Burberrys-springsummer-2010-poster-girl.html|títulu =Emma Watson is Burberry's spring/summer 2010 poster girl|fecha=5 de xineru de 2010|obra=The Daily Telegraph |fechaaccesu=17 d'abril de 2010}}</ref> Watson siguió la so participación na moda publicitaria al modelar pa ''Lancôme'' en marzu de 2011.<ref>{{cita web|url=http://www.emmawatson.com/en/Latest/Projects/Lancome/|títulu=emmawatson lancome|fechaaccesu=3 de xunu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110315233758/http://www.emmawatson.com/en/Latest/Projects/Lancome/|fechaarchivu=15 de marzu de 2011}}</ref> == Vida privada == [[Ficheru:EmmaWatsonNov2010.jpg|thumb|upright|220px|Watson na première en [[Nueva York]] de ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 1]]'', en payares de 2010.]] === Interés académicu === Inclusive teniendo que conciliar los estudios y el rodaxe, en xunu de 2006, Watson llogró'l [[Certificáu Xeneral d'Educación Secundaria (GCSE) (Reinu Xuníu)|Certificáu Xeneral d'Educación Secundaria]] (''Xeneral Certificate of Secondary'' Education o ''GCSE'') con ocho ''A*'' (la más alta) y dos notes ''A'' (la segunda calificación más alta),<ref name="bbcgcse">{{cita web| url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/education/5280906.stm | fecha=24 d'agostu de 2006| títulu=Pupils 'sitting too many GCSEs&#39; | fechaaccesu=21 d'abril de 2013 | publicación=[[BBC News]]}}</ref> lo que fizo que se convirtiera en blancu de burlles, pero ella ver como un aponderamientu.<ref>{{cita web|url=http://www.ign.com/articles/2007/06/26/interview-with-emma-watson |fechaaccesu= 11 de mayu de 2013 |fecha= 26 de xunu de 2017 |títulu=Interview with Emma Watson |publicación= [[IGN (sitiu web)|IGN]] |nome=Steven|apellíu=HORN}}</ref> En 2008, recibió trés ''A'' nel so exame Niveles Avanzaos (''[[A-Level]]'' o ''Advanced Levels'') en [[Lliteratura Inglesa]], [[Xeografía]] y [[Arte]].<ref name="tel" /> Dempués de terminar la escuela secundaria, Watson tomó un tiempu pa terminar el rodaxe de ''Harry Potter and the Deathly Hallows'',<ref name="tel" /> empecipiáu en febreru de 2009, antes de dir a la universidá. Metanes dellos rumores alrodiu de qu'universidá escoyería, Watson amosóse ronciega a comprometese públicamente a cualquier institución y dixo qu'anunciaría la so decisión per primer vegada nel so sitiu web oficial. En xunetu de 2009, Watson declaró qu'escoyera la [[Universidá de Brown]], allugada en [[Providence (Rhode Island)|Providence]], [[Rhode Island]].<ref name="pastie">{{cita web |url= http://www.pastemagazine.com/articles/2009/07/catching-up-with-emma-watson.html |fechaaccesu= 28 de marzu de 2013 |fecha= 14 de xunetu de 2009 |títulu= Catching up with Emma Watson |publicación= [[Pastie (revista)|Pastie]] |nome= James |apellíu= FORD |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090716020527/http://www.pastemagazine.com/articles/2009/07/catching-up-with-emma-watson.html |fechaarchivu= 2009-07-16 }}</ref> En setiembre de 2009, empezó a estudiar [[lliteratura Inglesa]] na Universidá Brown.<ref name="tel2">{{cita web| url=http://www.telegraph.co.uk/culture/harry-potter/9629643/Emma-Watson-to-return-to-Brown-University-to-finish-degree.html | apellíu=WILLIS| nome=Amy | fecha=24 d'ochobre de 2012| títulu=Emma Watson to return to Brown University to finish degree | fechaaccesu=28 de marzu de 2013 | publicación=[[The Daily Telegraph]]|idioma=inglés}}</ref> Pa Watson, tar en Brown facer salir de la so zona de confort, que la dexó bien arguyosa, porque se tresllada a un país distintu y foi capaz de probar nueves coses.<ref name="universidadparade" /> En marzu de 2011, anunció que diba cerrar el so cursu pa promover la última película de Harry Potter y centrase nos sos proyeutos como actriz.<ref name="tel2" /> Sicasí, matricular na Universidá d'Oxford pa estudiar [[Idioma inglés|inglés]] como un complementu del cursu de Brown y dexó claro que tornaría a esta pa formase.<ref name="mc">{{cita web|url=http://www.marieclaire.co.uk/news/celebrity/529626/emma-watson-to-study-at-oxford.html#index=1 |fecha= 20 de xunetu de 2011 |fechaaccesu= 28 de marzu de 2013 |títulu= Emma Watson to study at Oxford |publicación= [[Marie Claire]] |nome=Eleanor|apellíu=YOUNG|idioma=inglés}}</ref> Siempres en busca d'una vida normal, Watson quier siguir estudiando y decidíu siguir alantre cola so vida académica,<ref name="dmschool" /> porque «ama estudiar más que cualesquier otra cosa» y nun quier perder «la oportunidá d'asistir a la universidá por cuenta de que ye'l momentu de pescudar y saber si deseyar».<ref name="nydn">{{cita web|url=http://www.nydailynews.com/entertainment/gossip/emma-watson-college-dropout-back-brown-degree-article-1.1191404 |fechaaccesu= 21 d'abril de 2013 |fecha= 24 d'ochobre de 2012 |títulu= Emma Watson going back to Brown University in 2013 to complete college degree |publicación= [[New York Daily News]]|nome=Ethan|apellíu=SACKS|idioma=inglés}}</ref> Watson informó que quier dir a la universidá y terminar los sos estudios, siempres tratando de concilialos cola so carrera d'actriz.<ref name="paradehbp" /> Sicasí, mientres asiste a la universidá, Watson tuvo que refugar delles ufiertes increíbles» p'actuar, porque nun quería atayar les sos clases vistu que «la esperiencia de la universidá ye bien importante» y nun va arrenunciar.<ref name="universidadparade">{{cita web |url= http://www.parade.com/celebrity/celebrity-parade/2010/1104-emma-watson-campus-confidential.html |fechaaccesu= 11 de mayu de 2013 |fecha= 4 de payares de 2010 |títulu= Emma Watson's Campus Confidential |publicación= [[Parade (revista)|Parade]] |nome= Jeanne |apellíu= WOLF |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130205033121/http://www.parade.com/celebrity/celebrity-parade/2010/1104-emma-watson-campus-confidential.html |fechaarchivu= 5 de febreru de 2013 }}</ref> El 25 de mayu de 2014, Watson graduar na [[Universidá de Brown]] (EE UU), con una llicenciatura en Lliteratura Inglesa.<ref>{{cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/culture/10855882/Emma-Watson-graduates-from-Brown-University.html|fechaaccesu=25 de mayu de 2014|títulu=Emma Watson Graduates from Brown University |publicación= [[The Telegraph|The Telegraph (UK)]]|idioma=inglés}}</ref> === Rellaciones amoroses === Watson tuvo una rellación mientres dos años col [[finanza|financieru]] Jay Barrymore,<ref name="mirrorj">{{cita web| url=http://www.mirror.co.uk/3am/celebrity-news/emma-watson-shares-passionate-kiss-146193 | publicación=[[The Daily Mirror]] | nome=Will| apellíu=PAYNE| títulu=Emma Watson shares passionate kiss with Hollywood star Johnny Simmons | fecha=8 d'agostu de 2011| fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> y rompió con él en marzu de 2010, por cuenta de la distancia, una y bones ella taba arreyada colos sos estudios na Universidá Brown n'Estaos Xuníos, ente que siguió morando en Reinu Xuníu.<ref name="nowm">{{cita web|url=http://www.nowmagazine.co.uk/celebrity-news/446741/emma-watson-splits-from-jay-barrymore |fecha= 16 de marzu de 2010 |fechaaccesu= 28 de marzu de 2013 |títulu= Emma Watson splits from Jay Barrymore |publicación= [[Now]]}}</ref><ref name="okm">{{cita web |url= http://www.ok.co.uk/celebrity-news/view/19646/Emma-Watson-splits-from-boyfriend-of-two-years/ |fecha= 15 de marzu de 2010 |fechaaccesu= 28 de marzu de 2013 |títulu= Emma Watson splits from boyfriend of two years |publicación= [[OK!]] |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130612042019/http://www.ok.co.uk/celebrity-news/view/19646/Emma-Watson-splits-from-boyfriend-of-two-years |fechaarchivu= 2013-06-12 }}</ref> Tamién en 2010, tuvo una curtia rellación con [[George Craig]], líder de la banda [[One Night Only (banda)|One Night Only]] («solamente una nueche»), y participó n'unu de los videos musicales de banda.<ref name="dmgc2" /> Los dos conocer na sesión de semeyes pa la campaña de seronda-iviernu 2010 de Burberry, na que yeren modelos.<ref name="dmgc2">{{cita web| url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1290215/Emma-Watson-One-Night-Only-music-video.html | publicación= [[The Daily Mail]]| nome=Georgina| apellíu=LITTLEJOHN| títulu=Emma Watson lands another leading lady role as she stars in her boyfriend's new music video | fecha=29 de xunu de 2010| fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> En mayu de 2011, Watson foi fotografiada mientres caminaba col actor [[Johnny Simmons]], el so compañeru de repartu en ''The Perks of Being a Wallflower'' y surdieron barruntos de que los dos taben nuna rellación, negada na dómina.<ref name="mirrorj" /> Sicasí, n'agostu de 2011, los dos fueron fotografiaos besándose.<ref name="mirrorj" /> En payares de 2011, informar de que punxeren fin a la rellación, y ciertos rumores mentaron que'l motivu de dichu fin de la rellación yera'l regresu de Watson a Reinu Xuníu pa estudiar na Universidá d'Oxford.<ref name="dnkiss" /><ref name="entw">{{cita web | url=http://www.entertainmentwise.com/news/64995/Emma-Watson-To-Break-Up-With-Boyfriend-Johnny-Simmons | publicación=[[Entertainment Wise]] | nome=Claire | apellíu=RUTTER | títulu=Emma Watson To Break Up With Boyfriend Johnny Simmons? | fecha=11 de payares de 2011 | fechaaccesu=28 de marzu de 2013 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150323194754/http://www.entertainmentwise.com/news/64995/Emma-Watson-To-Break-Up-With-Boyfriend-Johnny-Simmons | fechaarchivu=2015-03-23 }}</ref> Mientres el festival de Coachella 2012 producir n'abril, Watson foi fotografiada besándose con Will Adamowicz, el so colega de la Universidá d'Oxford.<ref name="dnkiss">{{cita web| url=http://www.nydailynews.com/entertainment/gossip/coachella-2012-emma-watson-openly-smooches-new-boyfriend-adamowicz-music-festival-article-1.1062495 | publicación= [[Daily News]]| nome=Joyce| apellíu=CHEN| títulu=Coachella 2012: Emma Watson openly smooches new boyfriend Will Adamowicz at music festival | fecha=16 d'abril de 2012| fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref><ref name="dmbjwill">{{cita web| url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-2130047/Emma-Watson-new-boyfriend-Will-Adamowicz-pictured-kissing-Coachella-2012.html | publicación= [[The Daily Mail]]| nome=Nadia| apellíu=MEDONZA| títulu=You're supposed to watch the bands! Besotted Emma Watson only has eyes for new boyfriend as they kiss at Coachella | fecha=15 d'abril de 2012| fechaaccesu=28 de marzu de 2013}}</ref> === Rellaciones familiares ya intereses === Nos últimos años, la familia de Watson amplióse arriendes de los fíos de los sos padres divorciaos, frutu de los sos nuevos matrimonios. El so padre tien dos neñes ximielgues, Nina y Lucy y un neñu de cuatro años, Toby.<ref name="emmanewsballet">{{cita web | url = http://www.emmawatsonofficial.com/#news/show/191 | títulu = Emma's sisters in ''Ballet Shoes'&#39; | fechaaccesu = 30 de setiembre de 2007 | fecha = 24 de setiembre de 2007 | editor = Emma Watson's official website | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070929195207/http://www.emmawatsonofficial.com/#news/show/191 | fechaarchivu = 29 de setiembre de 2007 }}</ref> Del nuevu matrimoniu de la so madre, Watson tien dos hermanos a los que «ve bien de cutiu».<ref name="gordon">{{cita web | url = http://www.mailonsunday.co.uk/pages/you/article.html?in_article_id=466631&in_page_id=1908 | títulu = Touched by magic: Harry Potter's Hermione | fecha = 13 d'agostu de 2007 | autor = Jane Gordon}}</ref> L'hermanu de Watson, Alexander, apaeció como extra nos dos primeres películes de Harry Potter, y Nina y Lucy participaron na adautación de la [[British Broadcasting Corporation|BBC]] ''[[Ballet Shoes (película de 2007)|Ballet Shoes]]'', interpretando a la moza Pauline Fossil.<ref name="emmanewsballet" /> Tres la so llegada a [[Oxford]] col so hermanu y la so madre, Watson matricular na escuela ''The Dragon'', un colexu priváu onde permaneció hasta [[xunu]] de [[2003]], añu nel que se matriculó na escuela ''Headington'', un colexu priváu femenín, tamién en Oxford.<ref name="emmabio" /> Mientres los rodaxes, Watson y los sos dos compañeros recibíen clases con un tutor priváu unes cinco hores al día.<ref name="timescastinterview">{{cita web | url = http://www.timesonline.co.uk/article/0,,7943-1110072,00.html | fechaaccesu = 12 de xineru de 2008 | títulu = Cast Interviews | autor = Kate Muir | editor = ''[[The Times]]'' | fecha = 15 de mayu de 2004 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080724035128/http://www.timesonline.co.uk/article/0,,7943-1110072,00.html | fechaarchivu = 2008-07-24 }}</ref> El trabayu de Watson na franquicia de Harry Potter apurrió-y unes ganancies de más de diez millones de [[llibres esterlines]] y reconoció que nun volverá precisar trabayar nunca más pa ganar dineru.<ref>{{cita web | títulu = "Potter star Watson "rich enough to retire" | editor = ''[[RTÉ]].ie Entertainment'' | fecha = 27 de xunetu de 2007 | url = http://www.emmaempire.net/archives/news.en.4339.html | fechaaccesu = 27 de xunetu de 2007 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070817035109/http://www.emmaempire.net/archives/news.en.4339.html | fechaarchivu = 17 d'agostu de 2007 }}</ref> Sicasí, negóse a abandonar los estudios pa dedicase como actriz a tiempu completu. Según Watson: «La xente nun puede entender por qué nun lo faigo, pero la escuela caltienme en contautu colos mios amigos. En contautu cola realidá».<ref name="parade">{{cita web | url = http://www.parade.com/articles/editions/2007/edition_07-08-2007/AEmma_Watson | títulu = We're all so grown up! | autor = Emily Listfield | fecha = 8 de xunetu de 2007 | fechaaccesu = 3 d'agostu de 2007 | editor = ''[[Parade Magazine|Parade]]'' | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070820140637/http://www.parade.com/articles/editions/2007/edition_07-08-2007/AEmma_Watson | fechaarchivu = 20 d'agostu de 2007 }}</ref> Considera que la so esperiencia como actriz infantil foi positiva y que los sos padres y los sos amigos ayudáron-y a faer d'esa esperiencia daqué únicu.<ref name="ign interview" /><ref name="gordon" /><ref name="bbcgrintwatson">{{cita web | autor = Alec Cawthorne | fecha = 7 de payares de 2007 | títulu = Rupert Grint and Emma Watson | url = https://www.bbc.co.uk/films/2001/11/07/rupert_grint_emma_watson_2001_interview.shtml | fechaaccesu = 3 d'agostu de 2007 | editor = [[British Broadcasting Corporation|BBC]]}}</ref> Watson caltién una estrecha rellación colos sos compañeros de repartu [[Daniel Radcliffe]] y [[Rupert Grint]], que considera como'l so «inigualable sofitu» nes tensiones de los rodaxes.<ref name="parade" /> Watson afirma que los sos intereses son baillar, cantar, el [[ḥoquei sobre yerba]], el [[tenis]], l'arte y la música;<ref name="emmabio" /> describir a sigo mesma como «feminista». Almira a los actores [[Johnny Depp]] y [[Julia Roberts]].<ref name="emmaemmafaq">{{cita web | url = http://www.emmawatsonofficial.com/#emma/facts/ | títulu = emma-faq | fechaaccesu = 3 d'agostu de 2007 | editor = Emma Watson's Official Website | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20070802050811/http://www.emmawatsonofficial.com/#emma | fechaarchivu = 2 d'agostu de 2007 }}</ref> == Filmografía == {| {{tablaguapa}} border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="font-size:90%" |- ! colspan="3" style="background:LightSteelGrey" | Cine |- !style="background:#CCCCCC"| Añu !style="background:#CCCCCC"| Títulu orixinal !style="background:#CCCCCC"| Personaxe |- | [[Cine en 2001|2001]] | ''[[Harry Potter y la piedra filosofal (película)|Harry Potter and the Philosopher's Stone]]'' |rowspan="5"| [[Hermione Granger]] |- | [[Cine en 2002|2002]] | ''[[Harry Potter and the Chamber of Secrets (película)|Harry Potter and the Chamber of Secrets]]'' |- | [[Cine en 2004|2004]] | ''[[Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (película)|Harry Potter and the Prisoner of Azkaban]]'' |- | [[Cine en 2005|2005]] | ''[[Harry Potter and the Goblet of Fire (película)|Harry Potter and the Goblet of Fire]]'' |- | [[Cine en 2007|2007]] | ''[[Harry Potter and the Order of the Phoenix (película)|Harry Potter and the Order of the Phoenix]]'' |- | [[Cine en 2008|2008]] | ''[[The Tale of Despereaux]]'' | Princesa Pea (voz) |- | [[Cine en 2009|2009]] | ''[[Harry Potter and the Half-Blood Prince (película)|Harry Potter and the Half-Blood Prince]]'' |rowspan="3"| [[Hermione Granger]] |- | [[Cine en 2010|2010]] | ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 1|Harry Potter and the Deathly Hallows – Part 1]]'' |- |rowspan="2"| [[Cine en 2011|2011]] | ''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 2|Harry Potter and the Deathly Hallows – Part 2]]'' |- | ''[[My Week with Marilyn]]'' | Lucy |- | [[Cine en 2012|2012]] | ''[[The Perks of Being a Wallflower (película)|The Perks of Being a Wallflower]]'' | Sam |- |rowspan="2"| [[Cine en 2013|2013]] | ''[[The Bling Ring]]'' | Nicki |- | ''[[This Is the End]]'' | Ella Mesma |- |[[Cine en 2014|2014]] | ''[[Noé (película)|Noah]]'' |Ila |- |[[Cine en 2015|2015]] | ''[[Regresión (película)|Regression]]'' | Ángela |- |[[Cine en 2016|2016]] | ''[[Colonia (película)|Colonia]]'' | Ḷḷena |- |rowspan="2"|[[Cine en 2017|2017]] | ''[[Beauty and the Beast (película de 2017)|Beauty and the Beast]]'' | [[Bella (Disney)|Bella]] |- | ''[[The Circle (película de 2017)|The Circle]]'' | Mae Holland |} {| {{tablaguapa}} border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="font-size:90%" |- ! colspan="5" style="background:LightSteelGrey"| Televisión |- !style="background:#CCCCCC"| Añu !style="background:#CCCCCC"| Títulu orixinal !style="background:#CCCCCC"| Personaxe |- | [[Cine en 2007|2007]] | ''[[Ballet Shoes (película)|Ballet Shoes]]'' | Pauline Fossil |} == Premios y nomamientos == {| class="wikitable sortable" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#B0C4DE" align="center" !Añu !Organización !Premiu !Película !Resultáu |- |rowspan=6|2002 | rowspan=2|Premios ''Young Artist'' | Meyor interpretación xuvenil–Protagonista |rowspan=6|''[[Harry Potter y la piedra filosofal (película)|Harry Potter y la piedra filosofal]]'' |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="YAA" /> |- |Meyor actuación n'equipu |style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref name="YAA">{{cita web|url=http://www.youngartistawards.org/noms23A.htm|títulu=2002 Nominees and winners|fechaaccesu=13 de setiembre de 2007|editor=Young Artist Awards}}</ref> |- |Phoenix Film Critics Society Awards | Meyor interpretación xuvenil |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="Phoenix2002">{{cita web|url=https://www.imdb.com/event/ev0001104/2002|títulu=Phoenix Film Critics Society Awards 2002|fechaaccesu=28 de febreru de 2013}}</ref> |- |[[Saturn Award|Premios ''Saturn'']] |Meyor interpretación xuvenil |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web | url = https://www.imdb.com/Sections/Awards/Academy_of_Science_Fiction_Fantasy_And_Horror_Films_USA/2002 Saturn Awards | títulu = 2002 Saturn Awards | fechaaccesu = 19 de payares de 2008}}</ref> |- |''[[Premios Empire]]'' |Meyor debú <small>(compartíu con [[Rupert Grint]] y [[Daniel Radcliffe]])</small> |style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref>{{cita web | url = https://www.imdb.com/Sections/Awards/Empire_Awards_UK/2002 | títulu = Empire Awards 2002 UK | fechaaccesu = 19 de payares de 2008}}</ref> |- |Premios ''American Moviegoer'' |Meyor actriz de repartu |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://www.timewarner.com/corp/newsroom/pr/0,20812,669203,00.html|títulu=American Moviegoer Award nominations|editor=''[[Time Warner]]''|fechaaccesu=13 de setiembre de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130515214553/http://www.timewarner.com/newsroom/press-releases/|fechaarchivu=2013-05-15}}</ref> |- | rowspan=3|2003 | Premios ''Otto'' | Meyor actriz <small>(color Plata)</small> | rowspan=3| ''[[Harry Potter and the Chamber of Secrets (película)|Harry Potter and the Chamber of Secrets]]'' |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="bravu-archiv-2003">{{cita web|url=http://www.bravo-archiv.de/auswahl.php?link=ottosieger2003.php|títulu=Bravo Otto – Sieger 2003|fechaaccesu=22 de setiembre de 2007}}</ref> |- |rowspan=2| Phoenix Film Critics Society Awards | Meyor interpretación xuvenil–Femenina |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="Phoenix2003">{{cita web|url=https://www.imdb.com/event/ev0001104/2003|títulu=Phoenix Film Critics Society Awards 2003|fechaaccesu=28 de febreru de 2013}}</ref> |- | Meyor interpretación en xunto |style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref name="Phoenix2003" /> |- | rowspan=3|2004 | Premios Otto | Meyor actriz <small>(color Plata)</small> |rowspan=4|''[[Harry Potter and the Prisoner of Azkaban (película)|Harry Potter and the Prisoner of Azkaban]]'' |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="otto1"/> |- |Revista ''Total Film'' |Actuación xuvenil del añu |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="tfm"/> |- |''Broadcast Film Critics Association'' |Meyor actriz xuvenil |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="bfc2">{{cita web|url=http://www.bfca.org/individual_movie.asp?id=1769|títulu=Goblet of Fire awards|editor=Broadcast Film Critics Association|fechaaccesu = 13 de setiembre de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.bfca.org/individual_movie.asp?id=1769|fechaarchivu=30 de payares de 2015}}</ref> |- |rowspan=2|2005 |Premios ''Otto'' |Meyor actriz <small>(color Oro)</small> |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="otto2">{{cita web|url=http://www.presseportal.de/story_rss.htx?nr=819426|fechaaccesu=13 de setiembre de 2007|títulu=Bravo Otto Awards 2005|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071011091949/http://www.presseportal.de/story_rss.htx?nr=819426|fechaarchivu=11 d'ochobre de 2007}}</ref> |- |''Broadcast Film Critics Association'' |Meyor actriz xuvenil |rowspan=4|''[[Harry Potter and the Goblet of Fire (película)|Harry Potter and the Goblet of Fire]]'' |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="autogenerated1">{{cita web|url=http://www.bfca.org/individual_movie.asp?id=1769|títulu=Goblet of Fire awards|editor=Broadcast Film Critics Association|fechaaccesu=13 de setiembre de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.bfca.org/individual_movie.asp?id=1769|fechaarchivu=30 de payares de 2015}}</ref> |- |rowspan=3|2006 |Premios ''Otto'' |Meyor actriz <small>(color Bronce)</small> |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="otto3">{{cita web|url=http://www.hpana.com/news.19406.html|títulu=Dan and Emma won Otto awards|fecha = 8 de mayu de 2006|fechaaccesu=13 de setiembre de 2007|editorial=HPANA}}</ref> |- |''[[MTV Movie Awards 2006|MTV Movie Awards]]'' |Meyor equipu en pantalla |style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref name="mtv1">{{cita web|url=http://www.mtv.com/movies/news/articles/1529112/story.jhtml|títulu=Alba, Carell, 'Crashers,' 'Virgin' Big Nominees For MTV Movie Awards|fecha=24 d'abril de 2006|fechaaccesu=22 de setiembre de 2007|autor=Larry Carroll|editor=[[MTV]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071219091809/http://www.mtv.com/movies/news/articles/1529112/story.jhtml|fechaarchivu=2007-12-19}}</ref> |- |''Nickelodeon Kids' Choice Awards, Australia'' |Meyor actriz de cine |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://www.sydentcent.com.au/files/mediareleases/Nickelodeon's%20Australian%20Kids'%20Choice%20Awards%202006.pdf|títulu=Prepare to be slimed…as the Nickelodeon Kids' Choice Awards nominees are announced!|fecha=10 d'agostu de 2006|fechaaccesu=28 de febreru de 2013|editor=sydentcent.com.au|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061012171118/http://www.sydentcent.com.au/files/mediareleases/Nickelodeon%27s%20Australian%20Kids%27%20Choice%20Awards%202006.pdf|fechaarchivu=12 d'ochobre de 2006}}</ref> |- |rowspan=2|2007 | [[Independent Television (ITV)|ITV]] ''National Film Awards'' (India) |Meyor interpretación femenina |rowspan=6|''[[Harry Potter and the Order of the Phoenix (película)|Harry Potter and the Order of the Phoenix]]'' |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="NFA">{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/7019374.stm | títulu = Potter wins film awards hat-trick | fechaaccesu = 29 de setiembre de 2007 | fecha = 28 de setiembre de 2007 | autor = Fiona Pryor}}</ref> |- | ''Nickelodeon UK Kids' Choice Awards'' | Meyor actriz |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref>{{cita web|url=http://www.people.com/people/article/0,,20153408,00.html|títulu= Emma Watson ye nomada la meyor actriz de Nickelodeon|autor = Shelley Akers | editor = ''[[People]]'' |fecha = 20 d'ochobre de 2007 | fechaaccesu = 24 d'ochobre de 2007}}</ref> |- |rowspan=5|2008 | ''[[Premios Empire]]'' UK | Meyor actriz |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web | url=http://www.the-leaky-cauldron.org/2008/2/4/six-nominations-for-order-of-the-phoenix-at-empire-awards| títulu = Seis Nominaciones pa "La orde del fénix" a los Empire Awards | editor =''The Leaky Cauldron'' | fecha = 3 de febreru de 2008 | fechaaccesu = 3 de febreru de 2008}}</ref> |- | Premios ''Constellation'' | Meyor interpretación femenina |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref>{{cita web|url=http://www.marketwire.com/press-release/The-Constellation-Awards-878788.html|fechaaccesu=15 de xunetu de 2008|títulu=Will Smith, Emma Watson y “Transformers” ganen premios Canadienses|editorial=marketwire|mes=Julio|añu=2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080720043222/http://www.marketwire.com/press-release/The-Constellation-Awards-878788.html|fechaarchivu=2008-07-20}}</ref> |- | Premios ''Otto'' | Meyor actriz <small>(color Oro)</small> |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref>{{cita web|url=http://www.bravo.de/online/render.php?render=065757&size=big|fechaaccesu=6 de mayu de 2008|títulu=Dan y Emma ganen Otto Awards|editorial=Bravo Germany|mes=May|añu=2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080508151001/http://www.bravo.de/online/render.php?render=065757&size=big|fechaarchivu=8 de mayu de 2008}}</ref> |- | Premios ''SyFy Genre'' | Meyor actriz |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.airlockalpha.com/news425320.html|fechaaccesu=15 d'abril de 2009|títulu=SyFy Genre Awards|editorial=SyFy Portal|mes=August | añu=2008}}|2=http://www.airlockalpha.com/news425320.html}}</ref> |- | Premios ''Glamour'' | Meyor actriz británica | ''[[Ballet Shoes (película)|Ballet Shoes]]'' | style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://www.the-leaky-cauldron.org/2008/2/11/emma-watson-nominated-for-otto-and-glamour-magazine-awards|títulu=Emma Watson ye nomada pa los premios "Glamour"|editorial=[[The Leaky Cauldron]]|fecha=11 de febreru de 2008|fechaaccesu=18 d'abril de 2009}}</ref> |- | 2009 | Premios ''Scream'' | Meyor actriz de fantasía |rowspan=5|''[[Harry Potter and the Half-Blood Prince (película)|Harry Potter and the Half-Blood Prince]]'' | style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://movies.about.com/od/awards/a/scream-2009.htm|títulu=Nomaos y ganadores de los premios Scream|editorial=About.com|fechaaccesu=13 de mayu de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090905084207/http://movies.about.com/od/awards/a/scream-2009.htm|fechaarchivu=2009-09-05}}</ref> |- |rowspan=4|2010 | ''National Movie Awards'' | Actuación del añu |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web |url=http://www.emmawatson.com/en/Latest/Screen/Harry-Potter/National-Movie-Awards-2010/ |títulu=Emma nomada a meyor actuación del añu editorial=Emmawatson.com |fechaaccesu=10 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100505021957/http://www.emmawatson.com/en/Latest/Screen/Harry-Potter/National-Movie-Awards-2010/ |fechaarchivu=5 de mayu de 2010 }}</ref> |- |''People's Choice Awards'' | Meyor equipu en pantalla <small>(compartíu con Rupert Grint y Daniel Radcliffe)</small> | style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref>{{cita web|url=http://www.peopleschoice.com/pca/awards/nominees/index.jsp?year=2010|títulu=People's Choice Awards Nominees & Winners:2010|editorial=People's Choice Awards|fecha=3 de mayu de 2010|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|idioma=inglés}}</ref> |- |''[[MTV Movie Awards 2010|MTV Movie Awards]]'' | Meyor interpretación femenina |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="eonline.com">{{cita web|url=http://www.eonline.com/uberblog/marc_malkin/b180567_mtv_movie_awards_when_twilight_betty.html |títulu=MTV Movie Awards |editorial=Y! Online |fecha=12 de mayu de 2010|fechaaccesu=27 de xunu de 2010}}</ref> |- |''[[Teen Choice Awards]]'' | Meyor actriz de fantasía |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web |url=http://www.teenchoiceawards.com/vote-movies.php?&accesscheck=%2Fvote-movies.php%3F |títulu=Teen Choice Awards 2010 – Extras |editorial=Teenchoiceawards.com |fechaaccesu=27 de xunu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100821093614/http://www.teenchoiceawards.com/vote-movies.php |fechaarchivu=21 d'agostu de 2010 }}</ref> |- |rowspan=14|2011 | ''People's Choice Awards'' | Meyor Estrella de película debaxo de los 25 |rowspan=9|''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 1]]'' | style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://nickkcapress.com/2011KCA/release/2011_host|fechaaccesu=11 de febreru de 2011|títulu=EXPECT THE UNEXPECTED AS JACK BLACK HOSTS NICKELODEON'S 2011 KIDS' CHOICE AWARDS|editorial=Kids' Choice Awards|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110221043843/http://nickkcapress.com/2011KCA/release/2011_host|fechaarchivu=2011-02-21}}</ref> |- |''[[Premios Nickelodeon's Kids Choice|Kids' Choice Awards]]'' | Meyor actriz de película |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="eonline.com"/> |- |Premios ''Empire'' | Meyor actriz | style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="actrizEmpire">{{cita web |url=http://www.empireonline.com/awards2011/winners/best-actress/ |títulu=Best Actress |editorial=Bauer Consumer Media |fechaaccesu=22 d'agostu de 2011|idioma=inglés}}</ref> |- |''National Movie Awards'' | Meyor presentación del añu |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://www.nationalmovieawards.com/winners|títulu=NMA Winners – Every one of them chosen by YOU!|fechaaccesu=3 de xunu de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131019224608/http://www.nationalmovieawards.com/winners|fechaarchivu=19 d'ochobre de 2013}}</ref> |- |rowspan=3|''[[MTV Movie Awards 2011|MTV Movie Awards]]'' | Meyor presentación femenina |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="MTV2011">{{cita web|url=http://www.mtv.com/ontv/movieawards/2011/|títulu=2011 MTV Movie Awardds|editorial=MTV|fechaaccesu=27 d'agostu de 2012|fecha=5 de xunu de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160323083848/http://www.mtv.com/ontv/movieawards/2011/|fechaarchivu=2016-03-23}}</ref> |- |Meyor besu <small>(compartíu con Daniel Radcliffe)</small> | style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref name="MTV2011" /> |- |Meyor engarradiella <small>(compartíu con Rupert Grint y Daniel Radcliffe)</small> | style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref name="MTV2011" /> |- |rowspan=3|''[[Teen Choice Awards 2011|Teen Choice Awards]]'' | Meyor actriz de ciencia ficción/fantasía |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="Teen2011">{{cita web|url=http://www.hollywoodreporter.com/news/teen-choice-awards-2011-winners-220172|títulu=Teen Choice Awards 2011 Winners Revealed|editorial=[[The Hollywood Reporter]]|fechaaccesu=27 d'agostu de 2012|fecha=8 de xunu de 2011|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120818124526/http://www.hollywoodreporter.com/news/teen-choice-awards-2011-winners-220172|fechaarchivu=18 d'agostu de 2012}}</ref> |- |Meyor besu <small>(compartíu con Daniel Radcliffe)</small> |style="background: #ddffdd"|Ganadores<ref name="Teen2011" /> |- |Estrella de película de branu Femenina |rowspan=4|''[[Harry Potter y les Reliquies de la Muerte - Parte 2]]'' |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="Teen2011" /> |- |Premios ''Scream'' |Meyor actriz de fantasía |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="Screan2011">{{cita web|url=http://movies.about.com/od/awards/a/2011-Scream-Awards.htm|títulu=2011 SCREAM Awards Nominees and Winners|editorial=Movies About|fechaaccesu=27 d'agostu de 2012|fecha=18 d'ochobre de 2011|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150406011218/http://movies.about.com/od/awards/a/2011-Scream-Awards.htm|fechaarchivu=2015-04-06}}</ref> |- |''San Diego Film Critics Society'' |Meyor actuación n'equipu |style="background: #ddffdd"|Ganadores<ref name="SanDiego2012">{{cita web |url=http://www.mugglenet.com/app/news/show/5134|títulu= &#39;Deathly Hallows – Part 2' wins Best Ensemble Performance; Best Score at 'San Diego Film Critics' Awards|editorial=[[MuggleNet]]|fechaaccesu=27 d'agostu de 2012|fecha=14 d'avientu de 2011|idioma=inglés}}</ref> |- |''Washington DC Area Film Critics Association Award'' |Meyor actuación n'equipu |style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref>{{cita web|url=http://www.wafca.com/awards/|títulu=George Clooney and Michelle Williams Named Best Actors|editorial=WAFCA|fechaaccesu=27 d'agostu de 2012|fecha=5 d'avientu de 2011|idioma=inglés|urlarchivu=https://www.webcitation.org/6AEfmco3c?url=http://www.wafca.com/awards/|fechaarchivu=27 d'agostu de 2012}}</ref> |- | ''Capri, Hollywood International Film Festival'' | Meyor repartu | ''[[My Week with Marilyn]]'' |style="background: #ddffdd"|Ganadores<ref>{{cita web|url=http://www.caprihollywood.com/en/component/content/article/38-articoli-flash/297-my-week-with-marilyn-at-capri-hollywood-2011.html|títulu=Shining cast of "My Week with Marilyn" bestowed with 2011 Capri ensemble award|fecha=8 d'avientu de 2011|obra=Capri, Hollywood International Film Festival|editorial=Capri World|fechaaccesu=15 d'avientu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120112194421/http://www.caprihollywood.com/en/component/content/article/38-articoli-flash/297-my-week-with-marilyn-at-capri-hollywood-2011.html|fechaarchivu=2012-01-12}}</ref> |- |rowspan=13|2012 | rowspan=2|''People's Choice Awards'' | Meyor Estrella de película debaxo de los 25 |rowspan=8|''[[Harry Potter and the Deathly Hallows - Part 2]]'' | style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="peopleschoice2012">{{cita web|url=http://www.peopleschoice.com/pca/awards/nominees/index.jsp?year=2012 |fecha=11 de xineru de 2012|fechaaccesu=28 de febreru de 2013|títulu=38th People's Choice Awards|editorial=People's Choice Awards|idioma=inglés}}</ref> |- | Meyor repartu de película |style="background: #ddffdd"|Ganadores<ref name="peopleschoice2012" /> |- |''Kids' Choice Awards'' |Meyor actriz de película |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://www.gossipcop.com/2012-kids-choice-awards-nominees-full-list-kca-nominations/|títulu=2012 Kids' Choice Awards Nominations Announced|fecha=16 de febreru de 2012|editorial=Gossipcop.com|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|idioma=inglés}}</ref> |- |''Nickelodeon UK Kids' Choice Awards'' |Meyor actriz británica |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref>{{cita web|url=http://metro.co.uk/2012/04/01/one-direction-steal-the-show-at-nickelodeon-kids-choice-awards-373417/|títulu=One Direction steal the show at Nickelodeon Kids' Choice Awards|fecha=1 d'abril de 2012|editorial=Metro.co.uk|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|idioma=inglés|apellíu=Hewett|nome=Emily}}</ref> |- |Premios ''Saturn'' |Meyor actriz de repartu |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://www.nextmovie.com/blog/saturn-award-nominees-2012/|títulu=&#39;Hugo,' 'Harry Potter' Top Saturn Award Nominees|fecha=29 de febreru de 2012|editorial=Next Movie|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304115519/http://www.nextmovie.com/blog/saturn-award-nominees-2012/|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref> |- |rowspan=3|''MTV Movie Awards'' |Meyor actuación femenina |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="MTV2012">{{cita web|apellíu=Warner|nome=Kara|url=http://www.mtv.com/news/articles/1684181/2012-mtv-movie-awards-nominees.jhtml|títulu=2012 MTV Movie Awards Nominees: The Full List|editorial=[[MTV News]]|fecha=30 d'abril de 2012|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130119142424/http://www.mtv.com/news/articles/1684181/2012-mtv-movie-awards-nominees.jhtml|fechaarchivu=2013-01-19}}</ref> |- |Meyor besu <small>(compartíu con Rupert Grint)</small> | style="background: #ffdddd"|Nomaos<ref name="MTV2012" /> |- |Meyor repartu |style="background: #ddffdd"|Ganadores<ref name="InsideMTV12">{{cita web|url=http://insidemovies.ew.com/2012/06/03/mtv-movie-awards-winners/|títulu=MTV Movie Awards: Check out the winners here|editorial=Entertainment Weekly|fecha=3 de xunu de 2012|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|idioma=inglés|nome=Adam B.|apellíu=Vary|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120606221644/http://insidemovies.ew.com/2012/06/03/mtv-movie-awards-winners/|fechaarchivu=2012-06-06}}</ref> |- | ''Boston Society of Film Critics Award'' | Meyor actriz de repartu |rowspan="8"| ''[[The Perks of Being a Wallflower (película)|The Perks of Being a Wallflower]]'' | style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|apellíu=Tapley|nome=Kristopher|url=http://www.hitfix.com/in-contention/2012-boston-society-of-film-critics-winners|títulu=&#39;Zero Dark Thirty' wins Best Picture and Best Director from the Boston Society of Film Critics|editorial=Hitfix|fecha=9 d'avientu de 2012|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160915074453/http://www.hitfix.com/in-contention/2012-boston-society-of-film-critics-winners|fechaarchivu=2016-09-15}}</ref> |- |rowspan=2|''San Diego Film Critics Society Award'' |Meyor actriz de repartu |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="SanDiegoPerks">{{cita web|apellíu=Forbes|nome=Ian|url=http://soberingconclusion.com/movies/2012/2012-san-diego-film-critics-society-awards/|títulu=2012 San Diego Film Critics Society Awards|editorial=The Sobering Conclusion|fecha=11 d'avientu de 2012|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170126061146/http://soberingconclusion.com/movies/2012/2012-san-diego-film-critics-society-awards/|fechaarchivu=2017-01-26}}</ref> |- |Meyor actuación n'equipu |style="background: #ddffdd"|Ganadores<ref name="SanDiegoPerks" /> |- |''St. Louis Film Critics Awards'' |Meyor actriz de repartu |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://www.indiewire.com/article/st-louis-critics-announce-2012-award-nominees|títulu=St. Louis Critics Announce 2012 Award Winners|editorial=Indie Wire|fecha=17 d'avientu de 2012|fechaaccesu=28 de febreru de 2013|idioma=inglés}}</ref> |- |''Phoenix Film Critics Society Awards'' |Meyor actriz de repartu |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref>{{cita web|url=http://phoenixfilmcriticssociety.org/article/204/phoenix-film-critics-society-2012-award-nominations.html|títulu=Phoenix Film Critics Society 2012 Award Nominations|editorial=Phoenix Film Critics Society|fecha=17 d'avientu de 2012|fechaaccesu=28 de febreru de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130212065931/http://phoenixfilmcriticssociety.org/article/204/phoenix-film-critics-society-2012-award-nominations.html|fechaarchivu=12 de febreru de 2013}}</ref> |- |rowspan="3"| 2013 | ''[[People's Choice Awards de 2013|People's Choice Awards]]'' | Meyor actriz de película dramática |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="peopleschoice2013">{{cita web|url=http://perezhilton.com/2013-01-09-peoples-choice-awards-2013-emma-watson-favorite-dramatic-actress|fecha=9 de xineru de 2013|fechaaccesu=28 de febreru de 2013|títulu=Emma Watson Perks Up After Winning Favorite Dramatic Actress At The People's Choice Awards!|editorial=PerezHilton.com|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130316100621/http://perezhilton.com/2013-01-09-peoples-choice-awards-2013-emma-watson-favorite-dramatic-actress|fechaarchivu=2013-03-16}}</ref> |- | ''Nickelodeon UK Kids' Choice Awards'' | Meyor actriz británica |style="background: #ffdddd"|Nomada<ref name="Nick2013">{{cita web|url=http://www.atvtoday.co.uk/p28879/3|títulu=Emma Nominated In 2013 Nickelodeon Kids' Choice Awards|editorial=Atv|fechaaccesu=3 de xunetu de 2013|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140302212150/http://www.atvtoday.co.uk/p28879/3/|fechaarchivu=2014-03-02}}</ref> |- | ''MTV Movie Awards'' | Trailblazer Award |style="background: #ddffdd"|Ganadora<ref name="Mtv2013">{{cita web|url=http://www.cbsnews.com/8301-207_162-57579545/emma-watson-wins-mtv-trailblazer-award/|títulu=Emma Nominated In 2013 MTV Movie Awards|editorial=Atv|fechaaccesu=3 de xunetu de 2013|idioma=inglés}}</ref> |} == Referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} * [http://news.bbc.co.uk/cbbcnews/hi/newsid_2380000/newsid_2381000/2381021.stm Guides: Harry Potter Actors] na [[British Broadcasting Corporation|BBC]]. {{NF|1990||Watson, Emma}} [[Categoría:Actores y actrices de cine d'Inglaterra]] [[Categoría:Actores y actrices de televisión d'Inglaterra]] [[Categoría:Actores y actrices de voz d'Inglaterra]] [[Categoría:Actores y actrices infantiles d'Inglaterra]] [[Categoría:Modelos d'Inglaterra]] [[Categoría:Feministes d'Inglaterra]] [[Categoría:Filántropos del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] [[Categoría:Persones de París]] 34n5y6eleg2q9g2ogs1khdtka43hiv3 Ellen G. White 0 102299 4500974 4384561 2026-06-20T18:05:33Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500974 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Ellen G. White}} {{persona}} '''Ellen Gould Harmon de White''', conocida tamién como '''''Elena G. de White''''' {{nym}}, foi una autora [[adventista]] d'[[Estaos Xuníos]], que'l so lideralgu llevó al establecimientu de la [[Ilesia Adventista del Séptimu Día]]. Ellen G. White foi una figura revesosa nel so tiempu, y entá xenera munchos discutinios, especialmente ente los otros grupos cristianos, lo mesmo que de los non relixosos. Afirmó recibir visiones dempués de nun cumplise'l segundu regresu de [[Xesús]], afitáu pal 22 d'ochobre de [[1844]], señaláu por [[William Miller (predicador)|William Miller]], de quien ella yera siguidora. Les visiones de la señora White dieron base por que'l movimientu [[adventista]] considerara que nella se manifestó'l don de profecía», lo cual dotó a los sos escritos de gran importancia pa los creyentes d'esta denominación. Ellen G. White promovió'l [[vegetarianismo]], según la [[evanxelización]] y espardimientu del adventismo en distintos llugares del mundu. Mientres la so vida escribió más de 5.000 artículos de periódicos y 40 llibros; anguaño, incluyendo les compilaciones de les sos 100.000 páxines de manuscritos, publicáronse cerca de 100 llibros, que fueron traducíos a los principales idiomes del mundu. Dalgunos de los más populares son: ''[[El camín a Cristu]]'', ''[[El deseyáu de toles xentes]]'', ''[[El Conflictu de los Sieglos|El conflictu de los sieglos]]''. Ellen White, amás, estableció nos sos llibros muncha información alrodiu de la salú nos que los [[adventistes]] denominen «reforma pro salú». Felicidad «reforma» estableció los principios básicos de los adventistes con al respective de la [[salú]] y el cuidu del [[Cuerpu humanu|cuerpu]], como lo ye l'astinencia de sustancies como'l [[bébores alcohóliques|alcohol]], el [[café]] y el [[té]], ente otres coses. Ella diz " abrir el corazón a Dios como si fora'l nuesu fiel amigu ". == Biografía == === Vida temprana === '''Ellen Gould Harmon''' y la so hermana ximielga Elisabeth nacieron el [[26 de payares]] de [[1827]] nuna granxa (agora conocida como ''Fort Hill Farm'') cerca de [[Gorham]], [[Maine]], una aldega asitiada a unos 19 km al oeste de la ciudá de [[Portland]], nel nordeste de los [[Estaos Xuníos]]. Robert F. y Eunice G. Harmon teníen una familia d'ocho fíos<ref>Dos fíos y seis fíos</ref> y pocos años dempués de la nacencia de Ellen y la so hermana, la familia camudar a Portland, onde'l so padre dedicar a la fabricación de sombreros. Los padres de Ellen, Robert Harmon y Eunice Gould, pertenecíen a la Ilesia metodista. La salú de Ellen cuando neña foi bien precaria, esto por cuenta de un accidente que sufrió en 1836, al volver de la escuela onde estudiaba. Ella mesma describe sobre esta esperiencia: {{cita|«''Les mios maestres aconseyáronme que dexara d'asistir a la escuela y nun prosiguir los estudios hasta ameyorar de salú. La más tarrecible llucha de la mio niñez foi'l viérbene obligada a vencer a la mio flaqueza corporal y decidir que yera precisu dexar l'estudiu y arrenunciar a toa esperanza d'educación''».''<ref>E. G. White, ''[[Testimonios Selectos]]'', [http://redadvenir.org/lectura/Testimonio%20Selectos%20Tomu%201.pdf vol. I, p.15]</ref>|}} La educación de Ellen foi llindada aproximao a trés años. === Accidente na niñez === En 1836, al volver de la escuela, una neña llanzó-y una piedra que-y dio na cara, quebró-y el tabique de la ñariz y por trés selmanes tuvo inconsciente, virtualmente n'estáu de coma.<ref>{{cita llibru |apellíu=White |nome=Elena G. |títulu=Testimonio pa la Ilesia, Tomu 1 |añu=2009 |editorial=Asociación Casa Editora Suramericana |allugamientu=Bs. Aires |isbn= |capítulu=Apuntes Bibliográficos, 1. La mio infancia |páxines=16 |cita=Nun momentu volví la cabeza pa ver a qué distancia venía nuesa persiguidora, y ella, precisamente nesi intre, refundió la piedra algamar de llenu na ñariz. El golpe fíxome cayer al suelu esmorecida. Cuando volví en mi atopé nuna tienda d'artículos varios. Tenía la ropa cubierta de sangre qu'esquitaba abondosamente de la ñariz y corría hasta'l suelu.}}</ref> Esti accidente tómase como causa d'una epilepsia de lóbulu temporal, a la que los escépticos axudiquen les sos posteriores visiones de índole relixosu.<ref>{{cita publicación |apellíu=Holmes |nome=Gregory |títulu=Ellen G.White and the Seventh Day Adventist Church:Visions or Partial Complex Seizures? |añu=1981 |publicación=Journal of Neurology |volume= |númberu=31 |issn= |url=}}</ref> === Nel movimientu millerista === Ellen G. White foi bautizada a la edá de 13 años na Ilesia metodista. Ellen, xunto con otros miembros de la so familia, asistieron a les xuntes [[adventistes]] en [[Portland]] ente [[1840]] y [[1842]]. Aceptaron dafechu los puntos presentaos por [[William Miller (predicador)|William Miller]] y el so equipu de predicadores, y confiaben en que Xesús tornaría a la tierra primeramente en [[1843]], y depués en [[1844]]. Les fervoses actividaes de la familia en promulgar la doctrina del advenimiento indució a la [[Ilesia Metodista|Ilesia metodista]] de [[Portland]] a espulsar a la familia de la feligresía de la mesma, a finales de [[1843]]. Llegáu'l [[22 d'ochobre]] de [[1844]], el profetizáu segundu advenimiento nun asocedió. Esti fechu conozse como'l «[[la Gran Narizada|gran narizada]]». === Matrimoniu y familia === [[Ficheru:James and Ellen White family (1865) (unframed).jpg|thumb|Elena G. de White y la so familia mientres la [[Guerra civil]]]] Nun viaxe a [[Orrington]], [[Maine]], Ellen conoció a un nuevu ministru adventista, llamáu [[James Springer White]] con quien se casó'l [[30 d'agostu]] de [[1846]]. El llar de los Harmon en [[Gorham]], foi'l so primer llugar de residencia. Un añu dempués del so matrimoniu, naz [[Henry Nichols White]], el so primer fíu. Pa 1849 naz [[James Edson White]], y en 1854 naz el so tercer fíu [[William Clarence White]]. En 1860 naz el cuartu fíu de la familia John Herbert White, quien fina a los trés meses d'edá. La señora White enviuda en 1881. El so maríu James White muerre a la edá de 60 años. === Ministeriu relixosu === El ministeriu relixosu de la señora White foi bien activu. Ella escribía llibros, con ayuda de secretaries, predicaba y visitaba a los creyentes adventistes nos Estaos Xuníos, Europa y Australia. Tocantes a la so producción lliteraria tiénense como relevantes les siguientes feches: * 1851. xunetu. Publica'l so primer llibru, A Sketch of Experience and Views (Esquisa d'esperiencia y visiones). 1852-1855 En Rochester, Nueva York, onde'l so maríu publicó Review and Herald y Youth's Instructor (L'instructor de la mocedá). * 1855. avientu Publicóse Testimony for the Church (Testimoniu pa la Ilesia), númberu 1, un folletu de 16 páxines. * 1865. Publicación de seis folletos, Health: or How to Live (Salú o cómo vivir). * 1870. Publicóse The Spirit of Prophecy (L'Espíritu de Profecía), tomu 1; predecesor de Patriarques y Profetes. * 1877. Publicóse The Spirit of Prophecy (L'espíritu de profecía), tomu 2, precursor d'El Deseyáu de Toles Xentes. * 1878. Publicóse The Spirit of Prophecy(L'espíritu de profecía), tomu 3, predecesor de la última parte d'El Deseyáu de Toles Xentes y Los Fechos de los Apóstoles. * 1882. Publicóse Primeros Escritos, incorporando trés de los sos llibros anteriores. * 1884. Publicóse The Spirit of Prophecy (L'Espíritu de Profecía), tomu 4; predecesor d'El Conflictu de los Sieglos. * 1889. Publicóse Atestigües (Testimonios), tomu 5, incluyendo Atestigües, (Testimonios) númberos 31-33 (746 páxines). * 1890. Publicóse Patriarques y Profetes. * 1892. Publicáronse El Camín a Cristu y Obreros Evanxélicos. * 1896. Publicóse El Discursu Maestru de Xesucristu. * 1898. Publicóse El Deseyáu de Toles Xente. * 1900. Publicóse Pallabres de Vida del Gran Maestru. * 1910. Concentró la so atención na finalización de Los Fechos de los Apóstoles y la nueva edición d'El Conflictu de los Sieglos, obra que s'estendió hasta 1911 inclusive. * 1911-1915 A edá avanzada, realizó solo unos pocos viaxes al sur de California. En Elmshaven dedicar al trabayu lliterariu, concluyendo Profetes y Reyes y Conseyos pa Padres y Maestros. Tocantes al so trabayu misioneru y alministrativu de la ilesia cabo mentar como relevantes los siguientes fechos: * 1845, Primavera(en hemisf. norte; marzu-xunu) Viaxó al este de Maine pa visitar a los creyentes: conoció a Jaime White. * 1848, 20-24 d'abril. Asistió al primera de los adventistes observadores del sábadu en Rocky Hill. Connecticut. * 1848, 18 de payares Visión pa empezar la obra de publicación "Streams of Light", (Rayos de lluz). * 1849, xunetu Primeru de los once númberos de The Present Truth (La verdá presente), editada como resultáu de la visión de payares de 1848. * 1855, payares camudar col so familia con llantar imprentadora a Battle Creek, Michigan. * 1860, 29 de setiembre. Eleición del nome Adventista del Séptimu Día pa la ilesia qu'ayudó a establecer. * 1866, 5 de setiembre Inauguración del Institutu Occidental de Reforma Pro-salú predecesor del Sanatoriu de Battle Creek. * 1876, agostu. Faló a 20.000 persones nel congresu añal de Groveland, Massachusetts. * 1877, 1º de xunetu Faló a 5.000 persones en Battle Creek sobre temperancia. * 1881, payares. Asistió al congresu añal de California en Sacramento y participó na planificación d'un colexu nel oeste, qu'abrió les sos puertes en 1882, en Healdsburg. * 1885, Branu (en hemisf. norte; xunu-setiembre) Partió de California camín d'Europa. * 1888, ochobre-payares Asistió a la sesión de l'Asociación Xeneral en Minneapolis. * 1892, 12 de setiembre Zarpó escontra Australia vía Honolulu. * 1892, xunu. Faló n'ocasión de la inauguración de la Escuela Bíblica Australiana en dos edificios arrendaos en Melbourne. * 1894, xineru. Ayudó na planificación d'un colexu permanente n'Australia. * 1901, abril. Asistió al Congresu de l'Asociación Xeneral en Battle Creek. * 1904, abril-setiembre Viaxó al este pa emprestar ayuda na iniciación de la obra en Washington, D. C., pa visitar al so fíu Edson en Nashville y p'asistir a importantes asamblees. * 1904, payares-avientu. Comprometer na busca del llugar y l'establecimientu del Sanatoriu de Paradise Valley. * 1905, mayu. Asistió a la sesión de l'Asociación Xeneral enWashington, D. C. 1905 Publicóse El Ministeriu de Sanamientu. * 1905, xunu-avientu. Comprometer nel allugamientu y l'empiezu del Sanatoriu de Llomba Llinda. == Teoloxía == === Énfasis doctrinales === La figura de la señora Ellen (o Elena, como ye conocida meyor n'Hispanu-américa) nel desenvolvimientu de les doctrines de la Ilesia Adventista del Séptimu día ye innegable. El so esfuerciu na publicación de llibros, revistes, y d'establecer un sistema educativo y médico denominacional ayudaron a qu'esta ilesia creciera y saliera de los Estaos Xuníos. Les sos énfasis doctrinales faen distinta al adventismo d'otres corrientes cristianes, y munches de les crítiques d'otros grupos protestantes y católicos facer con frecuencia por estos. Dientro de les énfasis doctrinales de la señora White tán: '''1. La puesta venida de Xesús.''' El segundu advenimiento va ser un fechu. Esto fai que la ilesia refuerce'l so celu misioneru, y afálase a los creyentes a tar "preparaos" pa la parusía. '''2. La historia ye un escenariu bélicu.''' La señora White concibe la historia humana como resultáu d'un conflictu ente Cristu y Satanás. La señora White afirmó que los Estaos Xuníos van tener un papel nel fin del mundu, pos según ella, van poner de llau cola Ilesia Católica pa escorrer a los observadores del sábadu en tol mundu, so pena de muerte. Dempués d'esti "tiempu de congoxa" va venir la segunda venida de Xesús pa llevase a los sos fieles mientres 1.000 años y entós tornalos a una tierra anovada xusto como taba na creación. '''3. El sábadu ye'l sellu de Dios.''' Na teoloxía de la señora White la observancia del sábadu como día de reposu ye fundamental pa estremar a los verdaderos creyentes. Los que reparen el domingu (católicos, ortodoxos y demás protestantes) van tener la "marca de la bestia" (esta marca ye puesta xustu antes de la venida de Xesús a los qu'aceptaren el falsu día de reposu: Domingo). Esta señal va ser un distintivu pa escoyer a los salvos previu a la segunda venida de Xesús. Esti puntu xenera enforma conflictu coles demás denominaciones cristianes, pos estes calificar de exclusivistas, al considerar que namái quien repare'l sábadu va salvase. Tamién munchos teólogos protestantes consideren qu'esta doctrina pon más énfasis na salvación por obres que pola fe. Los apologistas adventistes señalen que la santificación del sábadu nun ye una doctrina impuesta arbitrariamente, sinón que ta descrita nel cuartu mandamientu del decálogu, y que como cualesquier de los otros mandamientos nun salva al home, sicasí la desobediencia a sabiendes ye una demostración de rebelión en contra del Creador, que descalifica al creyente de la gracia salvadora. (Ver {{biblia|Juan|14:21}}.) '''4. Los muertos nun van al cielu nin al infiernu.''' Na teoloxía adventista va compensar a los creyentes namái dempués de la segunda venida de Xesús. Polo tanto predicar que los muertos tán nun estáu similar al suañu, esperando'l veredictu del [[Xuiciu investigador|xuiciu divín]]. Ente que, los que refugaren la [[Salvación]] van recibir el so castigu depués de los mil años de los que se fala en {{biblia|Apocalipsis|20:5-10}}, ocasión en que van ser destruyíos pa siempres, y que nun van permanecer en tormentu eternu. '''5. Les normes pro-salú faen parte de la moral cristiana.''' L'astención del tabacu, l'alcohol, el café, y una dieta vexetariana tómense como norma relixosa al considerar que'l cuerpu humanu ye templu del Espíritu Santu. === La so actitú frente a la Gran Narizada === [[La Gran Narizada]] del [[22 d'ochobre]] de [[1844]] sorprendió a Ellen con solu diecisiete años, pero a pesar de la so mocedá la so espiritualidá nun menguó. Esta esperiencia foi bien crítica y munchos que participaren nel movimientu millerista, taben duldando alrodiu de la so esperiencia o taben abandonándola. Ella escribe lo siguiente al respeutu:{{cita|«''La perda de tolos amigos terrenales nun se comparara colo que sentimos entós. Lloramos y lloramos hasta que'l día amaneció''».''<ref>E. G. White, ''[[Cristu nel so santuariu]]'', ([[Buenos Aires]]: [[Asociación Casa Editora Suramericana]], 2008), páx. 8.</ref>|}} === La primer visión de Ellen Harmon === N'avientu de 1844 Ellen Harmon tuvo la so primer visión, que contribuyó a fortalecer l'enfotu de los otros creyentes nel advenimiento. Debíu al estáu precariu de salú de Ellen, taba agospiada na casa de los Haines en [[South Portland]], [[Maine]] ([[Estaos Xuníos|EE. XX.]]), p'apurrir un pocu de descansu a la so madre. El so médicu y los sos amigos aceptaren yá la idea de que morrería de tuberculosis. Yera la hora de la meditación mañanera, ella xunto a un grupu de muyeres taben orando en busca de respuestes sobre la gran narizada. Foi nesti momentu qu'esta adolescente entró en trance, y n'este vio un viaxe simbólicu del grupu de creyentes al que pertenecía faía una ciudá celestial, con [[Cristu]] a la cabeza. La noticia de les visiones de Ellen espublizáronse llocalmente, pero munchos rellacionar col mesmerismo, pero otros reforzaron la so fe nel segundu advenimiento. Ellen rellató la so primer visión a un grupu de sesenta creyentes adventistes de [[Portland]]. Esti pequeñu grupu creyó que yera Dios quien dirixía a ellos al traviés d'esa nueva. Depués viaxó con dellos miembros de la so familia o muyeres qu'ella conocía, pa cuntar la so esperiencia en [[Maine]] y los estaos vecinos. Esta primer visión foi escrita por Ellen Harmon un añu dempués el 20 d'avientu de [[1845]] y publicada nel [[Day-Star]] de [[Cincinnati]], [[Ohio]] ([[EE. XX.]]) el [[24 de xineru]] de [[1846]]. La impresión d'esta historia, que foi unviáu como correspondencia personal al redactor Y. Jacobs, apurrió consuelu y fortaleció a munchos creyentes adventistes que vieren el non cumplimientu del regresu de Cristu'l [[22 d'ochobre]] de [[1844]] pola interpretación de la profecía de Daniel 8:14, Al traviés de los años foi reimpresa n'artículos y folletos, pa finalmente formar parte del primer llibru de Ellen G. White, ''A Sketch of the Christian Experience and Views of Ellen G. White'', qu'apaeció en [[1851]], darréu ye llibru aportó a la primer parte del llibru ''Early Writings''<ref>E. G. White, ''[[Primeros Escritos]]''. [https://web.archive.org/web/20080913100820/http://www.tagnet.org/ideloscharruas/llibros/Profecia.htm Mountain View (EE.XX.): Publicaciones Interamericanas], 1976 (6ª edición).</ref> === Establecimientu del sábadu como día de reposu === La idea d'adoptar el [[sábadu]] como día de reposu nun foi de la señora White. Los maríos White aceptar tres lleer un folletu avera de la tema, publicáu pol Capitán José Bates, ellos aceptaron el calter sagráu del sábadu como día de descansu y xuniéronse na defensa de la mesma. Seis meses más tarde, el sábadu [[7 d'abril]] de [[1847]], Elena tuvo una visión na que vía los [[diez mandamientos]] nel santuariu celestial con un [[halo de lluz qu'arrodiaba'l cuartu. Esto convencer entá más de la importancia de realizar los servicios relixosos de la naciente ilesia y confirmó el so papel como moldeadora de les doctrines de la nueva relixón. La doctrina de l'adoración en sábadu foi tomada del estudiu de la biblia n'Éxodu 20:8. Onde tán grabaos los diez mandamientos de Dios. La esperiencia de los primeros díes de Jaime y Elena de White viéronse llenos de probeza. Ensin esistir una organización eclesiástica nun había una forma de sostén del ministeriu regular o segura. Na actualidá los ministros adventistes son calteníos por un porcentaxe pequeñu de los diezmos dau polos feligreses, que ye igual pa tolos pastores de la ilesia ensin intervenir nesti porcentaxe'l so cargu, anque entá esisten ciertos ministros que se caltienen al traviés del la mayordomía personal (sostén propiu) conocíos popularmente como misioneros voluntarios. El tiempu de [[James Springer White|Jaime White]] mientres un añu estremar ente viaxar y predicar per una parte, y ganase la vida nel ferrocarril o nos campos de segáu pola otra. Llueu dempués de la nacencia del so primer fíu Enrique White, asocedíu'l [[26 d'agostu]] de [[1847]], la moza pareya decidió dedicase totalmente al ministeriu. Enrique foi dexáu al cuidu de manes ayenes a les de la so madre. Esto tamién resultó ciertu con al respective de Edson, nacíu en [[1849]]. Cuando Guillermo nació, en [[1854]] y Juan, en [[1860]], los maríos White pudieron tener la so propia casa. === Establecimientu de la publicación oficial adventista === Mientres la [[primavera]] y el [[branu]] de [[1848]], Jaime y Elena de White asistieron a cinco conferencies sabátiques, nes cualos diose forma a les principales doctrines que la Ilesia Adventista sostién como un cuerpu orgánicu d'enseñanza. Neses xuntes, Elena de White dirimió ente puntos difíciles de doctrina aludiendo a les sos visiones como respuesta a los discutinios. Na sesta conferencia, realizada en payares de [[1848]], Ellen White afirmó que se-y amosara que'l so maríu tenía de publicar un pequeñu periódicu pa tremar "les verdaes bíbliques". De resultes los maríos White empecipiaron la publicación d'un periódicu d'ocho páxina denomináu ''The Present Truth'' (La verdá presente). Na última parte de [[1850]], col propósitu de faer que'l títulu representara una misión más amplia, sustituyir pol de ''Second Advent Review and Sabbath Herald'' (Revista del segundu advenimiento y heraldu del sábadu), l'órganu de la ilesia adventista qu'esiste hasta güei. En [[payares]] de [[1855]], en respuesta a una invitación d'observadores del sábadu del Estáu de [[Michigan]], l'equipu d'impresión foi treslladáu a [[Battle Creek]], onde los esperaba una pequeña casa editora. A midida que la ilesia desenvolvíase, Battle Creek aportó al so centru d'operaciones y d'alministración, y siguió siéndolo hasta l'añu [[1903]], fecha na cual treslladóse a [[Washington, D. C.]] Elena de White tuvo una visión considerada importante pa los creyentes mientres la conferencia realizada darréu dempués que s'estableció en [[Battle Creek]], y cuando ella lleer a la ilesia pocos díes más tarde, tomóse l'alcuerdu de que tenía de ser publicada pa beneficiu de tolos adventistes observadores del sábadu. La publicación apaeció como un folletu de 16 páxines tituláu ''Atestigües for the Church''. D'añu n'añu, a midida que Elena de White tenía visiones importantes, éstes yeren publicaes en folletos, y más tarde reimpresas nos volúmenes de la coleición Atestigües. === La visión del Gran conflictu === La visión del [[14 de marzu]] de [[1858]], relativa al gran conflictu, ye considerada polos adventistes como la más importante de la señora White. El rellatu d'una visión de dos hores foi publicáu na última parte del branu sol títulu de ''El gran conflictu ente [[Cristu]] y los sos ánxeles y [[Satanás]] y los sos ánxeles''. Nos sos 219 páxines con tipu pequeñu, ella foi trazando los puntos más importantes de la historia con un énfasis particular nos acontecimientos de los últimos díes y el pagu pa los fieles. Al traviés de los años posteriores, a midida que pola crecedera de la ilesia publicaben llibros mayores, visiones repitíes fueron desenvolviendo más dafechu esa idea del conflictu, y Elena de White, en gran parte del restu de la so vida, preparó llibros, con ayuda del so maríu y dellos secretarios, rematando coles obres: ''Patriarques y profetes'', ''Profetes y reis'','' El Deseyáu de toles xentes'', ''Fechos de los apóstoles'' y ''El conflictu de los sieglos''. === Organización de normes pro-salú === El [[6 de xunu]] de [[1863]], pocu dempués de la organización de l'[[Asociación Xeneral de los Adventistes del Séptimu Día]], na última parte de [[mayu]], Elena tuvo una visión sobre la abarcante reforma relativa a la salú, en [[Otsego]], [[Michigan]], unos 45 km al oeste de [[Battle Creek]]. Esta visión llamaba l'atención de los adventistes del séptimu día a la importancia d'una conocencia de los principios relativos a la salú; faía un llamamientu a tornar a un programa alimenticiu desprovistu de carne como l'establecíu nel Edén de la Xénesis; señalaba los peligros del usu de les drogues intoxicantes prescrites llibremente naquel tiempu; aconseyaba l'usu benéficu de l'agua nel bon vivir y nel cuidu de los enfermos; encamentaba usar vistíos saludables, y amonestaba contra l'abusu nes rellaciones matrimoniales. Anque dalgunos d'estos principios yeren defendíos por dalgún otru conferenciante sobre temes de salú, de cutiu entemecíense con ellos idees ensin defender pola señora White. Arriendes de esto vien una nueva visión que se va tomar pa establecer la posición adventista oficial. Na publicación d'esta visión Elena de White conocida como: «Este ye'l camín», ella da a conocer los principios de la salú. Publicáronse artículos, imprimiéronse folletos y finalmente empecipióse una institución médica en setiembre de [[1866]], en [[Battle Creek]], la que se llamó [[The Western Health Reform Institute]] (‘Institutu de Reforma Sanitaria del Oeste'). Esta foi solamente la primera d'una cadena d'instituciones médiques que güei son dirixíes pola ilesia adventista alredor del mundu. [[Ficheru:Ellen G. White at the Loma Linda Sanitarium dedication.jpg|thumb|Elena G. de White na inauguración del sanatoriu de [[Llomba Llinda]], en 1905]] Gracies al estilu de vida lleváu polos adventistes, conocíu na ilesia adventista como "Reforma pro-Salú" comprobóse que los adventistes que siguen el réxime pro-salú viven en permediu 10 años más que'l permediu de vida de los norteamericanos. Según: {{cita llibru |apellíu=Buettner |nome=Dan |títulu= los secretos d'una vida llarga |idioma= |otros= |edición= |añu= 2005|editorial= National Geographic}} == Iniciatives por un sistema educativu propiu == En [[1872]] la ilesia recibió per parte de la señora White, instrucciones pa establecer una institución educativa onde la mocedá adventista pudiera llograr educación d'alcuerdu a los sos principios, y nuevos de dambos sexos preparar pa sirvir na causa de Dios. El [[Colexu de Battle Creek]] empecipiar en [[1874]], más tarde estableciéronse colexos nel este y l'oeste del país, y n'otros países alredor del mundu. Darréu fundáronse escueles primaries y secundaries. Artículos apaecíos en Testimony, según dellos folletos especiales, conteníen instrucciones sos con al respective de cómo Dios establecía qu'estes instituciones fueren empobinaes. == Discutinios alredor de la so figura == === Acusaciones de plaxu === Los delegaos a la conferencia internacional de los adventistes del séptimu día que se celebró l'añu 2010 reafitaron que Ellen G. White foi “inspirada de la mesma manera en que lo fueron los profetes de la Biblia.” Ella escribió más de 50 llibros. El pastor [[Walter Rea]] afirma que les pruebes son tan clares que “puedo faer qu'un camioneru note eso por sigo mesmu.” Declara que les fontes de consulta de Ellen White fueron de cutiu obres d'escritores relixosos de mediaos del sieglu diecinueve que nun yeren adventistes, y ufierta una cantidá d'exemplos pa probar la so afirmación. Afirma que, hasta la fecha, nun atopó una obra d'importancia escrita por Ellen White na que nun s'utilizó una fonte yá publicada. “Ellen nunca se resignó a reconocer la influencia humana nos sos escritos.”, diz Rea.<ref>Rea, Walter T. (1983). The White Lie. Moore. ISBN 0-9607424-0-9.</ref> Nos sos comentarios avera del descubrimientu d'esta apropiación lliteraria, [[Donald R. McAdams]], presidente del [[Colexu Adventista del Suroeste]], de [[Keene]], [[Texas]], escribió: {{cita|“Ellen White ye una parte tan céntrica de la vida de los adventistes del séptimu día que les sos pallabres enfusen en práuticamente toa área de la enseñanza y práutica adventista. . . . El que se considere que les sos pallabres posiblemente derivárense d'otra persona y que non necesariamente sían l'autoridá final introduz un elementu de caos nel mesmu corazón del adventismo, lo cual fai que toos nos sintamos incómodos.”|}}Ye interesante notar que Ellen White foi dacuando'l centru d'acusaciones qu'afirmen que les sos asistentes lliteraries escribieron los sos llibros, o que cometió plaxu (copiar illegalmente d'otres fontes) na mayor parte de lo qu'ella escribió. Sicasí, nel prefaciu de ''El conflictu de los sieglos'', ella afirmó qu'usara otros llibros:{{cita|“En dellos casos, cuando atopé qu'un historiador axuntara los fechos y presentáu en poques llinies un claru conxuntu del asuntu, o arrexuntáu los detalles en forma conveniente, reproducí les sos pallabres [...]. Y, al referir los casos y los puntos de vista de quien siguen alantre cola obra de reforma nel nuesu tiempu, valíme en forma similar de les obres que publicaron”|}} En 1981, l'Asociación Xeneral pidió a Vincent L. Ramik, abogáu [[católicu]] especialista en derechos d'autor quien estudiara cerca de 1.000 casos de copyright na historia llegal d'Estaos Xuníos, qu'estudiara l'asuntu. Dempués de pasar más de trescientes hores investigando, llegó a la conclusión de que “Elena G. de White nun foi plagiaria y que les sos obres nun constitúin plaxu nin violaciones de los derechos d'autor”.<ref>''Adventist Review'', 17 de setiembre de 1981.</ref> Nel informe llegal de 27 páxines alrodiu de los escritos d'Elena G. de White conclúi que: # Les sos seleiciones permanecieron bien dientro de les llendes llegales del usu correutu. # Elena de White usó los escritos d'otros; pero na manera en que los usó, convertir sobromanera en sos, afaciendo les seleiciones dientro del so propiu marcu lliterariu. # Elena de White motivó a los sos llectores a adquirir copies de dalgunos de los munchos llibros qu'ella usaba, demostrando que nun intentó despintar el fechu del so usu de les fontes lliteraries y que nun tener# cuenta de defraudar o reemplazar les obres de cualesquier otru autor. # El fechu de que los llibros qu'usó Ellen White nun taben protexíos por derechos d'autor.<ref>[http://www.whiteestate.org/issues/ramik.html The Ramik Report Memorandum of Law Literary Property Rights 1790–1915]</ref> Investigaciones actuales comprobaron que la documentación a la cual recurrió equival aproximao a un 2 per cientu del total de la so producción lliteraria, anque otres fontes pueden dar datos distintos, lo cual debe de ser personalmente investigáu con cuenta de llegar a una conocencia más acertada de la verdá.{{ensin referencies}} === Conflictos con fechos científicos === Delles declaraciones feches pola señora White causen conflictos cola conocencia científica. Estes declaraciones son presentaes polos escépticos como evidencia en contra'l presuntu "don de profecía" de la señora Ellen White, una y bones estes declaraciones son amosaes como revelaes por Dios y entren en conflictu colo que la ciencia llogró conocer sobre la naturaleza. Sicasí, sí que paeció atinar no referente a les sos prédiques sobre una dieta sana, baxa n'azucre y alta en frutes, verdures y fibra, según el non consumu d'alcohol y tabacu, denominaes "reforma pro-salú", ye un factor qu'ayuda a evitar dellos tipos de cáncer, especialmente los del tracto dixestivu. Los siguientes son dalgunes de les idees polémiques de la señora White qu'entren en conflictu cola ciencia: ==== La hipótesis de l'axuntadura ==== Ente los tópicos más aldericaos polos críticos de la Ilesia Adventista, atópase'l discutiniu [[hipótesis (métodu científicu)|hipótesis]] de la "Amalgamación de les Especies" desenvuelta pola señora White nes sos obres. Esta hipótesis sostién que l'orixe de munches especies y de ciertes races humanes (non precisamente la caucásica). Esta hipótesis foi llanzada por White como alternativa a la [[evolución]] por [[seleición natural]]. Les declaraciones de la "amalgamación" llevantaron discutiniu por racistes y fueron editaes y censuraes. El pastor Uriah Smith intentó atayar la cuestión en 1868 publicando una defensa de Ellen White, conxeturando que la unión del home y la bestia creara races tales como los "bosquimanos selvaxes d'África", (The Visions of Mrs. E. G. White, p. 103) cabo mentar qu'ella enxamás aprobó la interpretación racista de Smith. {{cita|''"Pero si hubo un pecáu percima de los demás que clamaba pola destrucción de la raza pol diluviu foi'l crime básicu de l'axuntadura d'home y bestia que desfiguró la imaxe de Dios, y causó tracamundiu perdayures. Dios propúnxose destruyir por un diluviu esta raza poderoso y llonxevo que malvara los sos caminos delantre d'él".'' ''Spiritual Gifts'', tomu 3, p. 64.}} {{cita|''"Toles especies d'animales que Dios creara fueron calteníes na arca. Les especies confuses que Dios nun creó, que fueron la resultancia de l'axuntadura, fueron destruyíes pol diluviu. Dempués del diluviu hubo axuntadura d'homes y de besties, como puede vese na cuasi infinita variedá d'especies d'animales, y en ciertes races d'homes.".'' ''Spiritual Gifts'', tomu 3, p. 75. [https://web.archive.org/web/http://centrowhite.uapar.edu/pregyres/preyresp/Unviaos/32%20-%20Axuntadura,%20for.htm ''fonte'']}} Los apologistas de les obres d'Elena White, resalten qu'ella nun fixo mención d'un amiestu híbrido d'humanu animal, namái de les práutiques idolátriques paganes qu'utilizaron imagen mitad home-animal, entá en tiempos de les llonxeves races descrites na Biblia y la resultancia del pecáu, evidenciado na degradación de les especies del mundu recién creáu. Puesto que s'espresaba en términos espirituales d'una fuerte fonderada bíblica, faen un paralelismu de los díes peri diluvianos cola imaxe escatolóxica de la bestia d'apocalipsis 13, que al ser aceptada pol home provoca la roxura de Dios y la destrucción final. [http://www.elenawhitedefensa.es.tl/*--Axuntadura_Dixo-que-delles races humanes-yeren-productu-de-rellaciones-de-homes-y-animales-f-.htm ''fonte''] ==== La edá de la Tierra ==== La señora White nun aceptó que la Tierra tien más de 6.000 años d'antigüedá, y por ello nun aceptó que les [[yeres xeolóxiques]] establecíes a partir de les capes xeolóxiques, nin que los [[fósiles]] ellí conteníos fueren [[evidencia]] de la historia de la Tierra y la vida nella. {{cita|''"Munchos que profesen creer el rexistru bíblicu nun saben cómo esplicar les maraviyoses coses que son atopaes na Tierra, cola idea de que la selmana de la creación foi de siete díes lliterales, y que'l mundu tien agora solamente alredor de seis mil años de vida."'' 1864 Spiritual Gifts, vol. 3, 92.}} {{cita|''"Los xeólogos incrédulos alieguen que'l mundu ye muncho más vieyu que lo que'l rexistru bíblicu diz. Refuguen el rexistru bíblicu por causa d'aquelles coses que para ellos son evidencies que na mesma tierra atópense, de que'l mundu esistió miles y miles d'años. Y munchos que profesen creer nel rexistru bíblicu nun saben cómo esplicar les maraviyoses coses que son atopaes na tierra, cola idea de que la selmana de la creación foi solamente de siete díes lliterales, y que'l mundu tien agora alredor de seis mil años de vida. Estos, pa llibrase de dificultaes refundiaes nel so camín por xeólogos incrédulos, adopten la postura de que los seis díes de la creación fueron seis llargos ya indefiníos periodos, y que'l día de descansu de Dios foi otru periodu indefiníu; dexando ensin sentíu'l cuartu mandamientu de la Santa llei de Dios. Dalgunos ansiosamente reciben esta posición porque destrúi la fuercia del cuartu mandamientu, y sienten una lliberación de los reclamos d'ésti sobre ellos. Tienen idees llindaes del tamañu de los homes, animales y árboles antediluvianos, y de los grandes cambeos que nesa dómina tuvieron llugar na tierra."'' Declaración de 1864.}} La señora White afirmó recibir una revelación según toles especies conocíes nel rexistru fósil ([[mamuts]], [[dinosaurios]], etc., coesistieron colos humanos antes del [[diluviu universal]] de la Biblia. Esti eventu según la cronoloxía bíblica asocedería aproximao nel 2.000 e.C. y del diluviu derivaríase toa les roques con fósiles. {{cita|''"Güesos d'homes y animales son atopaos na tierra, en montes y valles, comprobando qu'homes y besties muncho más grandes vivieron una vegada sobre la tierra. Amosóseme qu'animales bien grandes y poderosos qu'agora nun esisten, esistíen antes del diluviu. Atópense dacuando preseos de guerra; tamién madera petrificada. Por causa de que los güesos de seres humanos y d'animales atopaos na tierra, son muncho más grandes qu'aquellos d'homes y animales qu'agora viven o qu'esistieron por munches xeneraciones nel pasáu, dalgunos conclúin que'l mundu ye más antiguu de lo que tenemos rexistráu na Escritura, y que taba pobláu muncho primero del rexistru de la creación por una raza de seres bastamente superior en tamañu a los homes qu'agora tán sobre la tierra."''<ref>Spiritual Gifts [Battle Creek, Mich.: Prensa a vapor de l'Asociación Publicadora de los Adventistes del Séptimu Día, 1864], vol. 3, pp. 90-96. Reimpreso en Signs of the Times, 5:90, Marzu 20, 1879, y en Spirit of Prophecy [Battle Creek, Mich.: Review and Herald, 1884], vol. 4, pp. 85-89.</ref>}} {{cita|"Foime amosáu qu'ensin la historia bíblica, la [[xeoloxía]] nun puede probar nada".<ref>{{cita llibru |apellíos = White|nome = Ellen G.|enllaceautor = |títulu = Historia de los patriarques y profetes|url = |fechaaccesu = |añu = 2008; 1954|editorial = Asociación Publicadora Interamericana. p. 91.1; Pacific Press Publishing Association|isbn = |editor = |ubicación = |páxina = 103.3|idioma = |capítulu = La selmana lliteral}}</ref>}} ==== La causa de les erupciones volcániques y de los terremotos ==== La señora White asítiase en contra de les idees científiques de la [[Xeoloxía]] al afirmar que la Tierra tenía más de seis mil años. Por esta razón, ella tomó'l [[Diluviu universal|diluviu]] bíblicu como causante del rexistru fósil. Tamién atribuyó a esti eventu la formación del [[carbón]] y el [[petroleu]]. La señora White afirmó qu'estos [[combustibles fósiles]] amburar nel sosuelu siendo la causa de les erupciones volcániques y de los terremotos. la declaración apaez nel llibru Historia de los patriarques y profetes, páxina 99: {{cita|''“...Nesi tiempu (nel diluviu) inmensos montes fueron soterraos. Dende entós tresformáronse nel carbón de piedra (...) y producieron tamién inmenses cantidaes de petroleu. Con frecuencia'l petroleu enciéndese y ambura so la Tierra. Esto calez les roques, quema la piedra caliar y derrite el fierro. L'acción de l'agua sobre'l cal intensifica'l calor y causa terremotos, volcanes y biltos ígneos”''}} Solo hasta'l sieglu XX en confirmándose la teoría de la [[tectónica de plaques]] foi posible conocer la causa de les erupciones volcániques y los terremotos de manera fiable. == Bibliografía == * George R. Knight (2004), ''Cómo lleer a Elena de White''. Miami: Asociación Publicadora Interamericana. ISBN:ANTIOQUIA * Arthur White (2003), ''Elena de White''. Buenos Aires: Asociación Casa Editora Suramericana. ISBN: * Herbert Y. Douglass (2000), ''Mensaxera del Señor''. Buenos Aires: Asociación Casa Editora Suramericana. ISBN: . Puede consultase integra d'esti llibru en llinia n'inglés [http://www.whiteestate.org/books/mol/TOC.html 'Messenger of the Lord'] y una seleición de la so traducción al español en [https://web.archive.org/web/20070203052525/http://centrowhite.uapar.edu/temaselec/Mensaxera/Tabla%20de%20Conteníu.htm 'Mensaxera del Señor'] * Ciro Sepúlveda (1998), ''Elena G. de White, lo que nun se cuntó''. Buenos Aires: Asociación Casa Editora Suramericana. ISBN: * Juan Carlos Viera (1998), ''La voz del Espíritu''. Boise (Idaho): Pacific Press Publishing Association. ISBN: * Gary Land (1995), ''El mundu d'Elena G. de White''. Buenos Aires: Asociación Casa Editora Suramericana. ISBN: * Arturo G. Daniells (1980), ''El permanente don de profecía''. Buenos Aires: Asociación Casa Editora Suramericana. * D.A. Delafield (1979), ''Elena G. de White n'Europa''. Buenos Aires: Asociación Casa Editora Suramericana. * René Noorbergen (1972), ''Elena G. de White, profeta del destín''. New Canaan (Connecticut): Keats Pubblishing. ISBN: -X * Marye Trim (1977), ''Cúntame d'Elena White''. Buenos Aires: Asociación Casa Editora Suramericana. * Paul Steiner (s/f). ''L'Esprit de prophetie et Ellen G. White''. Berne: CADEC. * Robert W. Olson et Jean Zurcher (s/f), ''Ellen G. White en Suisse ''. Zurich: Union Suisse des Eglises Adventistes. == Ver tamién == * [[Ilesia Adventista del Séptimu Día|Adventistes del Séptimu Día]]. * [[Adventistes del Séptimu Día Movimientu de Reforma]] * [[William Miller (predicador)|William Miller]] * [[Escritos Ellen G. White]] * [[Joseph Bates]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{Traducíu ref|en|Ellen G. White|inglés|oldid=|trad=parcial}} {{enllaces persona}} {{Wikisource|Categoría:Obres lliteraries de Ellen G. White|Ellen G. White}} '''Sitios apologistas d'Elena G. de White:''' * [http://www.whiteestate.org/ The OFFICIAL Ellen G. White Website] (N'inglés) * [http://elenawhitedefensa.es.tl ELENA WHITE DEFENSA, páxina non oficial] * [http://centrowhite.uapar.edu/ Centro d'Investigación White] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121025111720/http://centrowhite.uapar.edu/ |date=2012-10-25 }} (Arxentina) * [https://web.archive.org/web/20070220105030/http://online.um.edu.mx/cwhite/ Centru White] (Méxicu) * [https://web.archive.org/web/20100223181757/http://www.ellenwhiteaudio.org/sp/download.php Llibros n'Audiu MP3] '''Sitios críticos de Ellen G. White:''' * [https://web.archive.org/web/20070127023019/http://www.ellenwhite.org/espanol/ EllenWhite.org, páxina NON OFICIAL.] * [http://www.geocities.com/alfil2_1999/ Coleición de crítiques a Elena White.] * [http://www.sindioses.org/examenreligiones/white.html Elena G. de White y los adventistes del séptimu día.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171219224340/http://www.sindioses.org/examenreligiones/white.html |date=2017-12-19 }} * [http://www.sindioses.org/examenreligiones/epilepsia01.html Elena G. de White: ¿Profeta de Dios o epiléptica de lóbulu temporal? Importancia de la firida de la cabeza de la señora Elena G. de White.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171223085816/http://www.sindioses.org/examenreligiones/epilepsia01.html |date=2017-12-23 }} {{NF|1827|1915|White, Ellen G.}} [[Categoría:Persones d'Estaos Xuníos]] 2mpwkothhz8ao3mh5evx42tjrvjp6ma Enschede 0 103921 4501007 3825778 2026-06-21T01:37:21Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501007 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Enschede''' (pronunciación: {{IPA|/ˈɛnsxəˌdeː/|Nl-Enschede.ogg}}, aprox. ''énsjedey'') ye una ciudá y un conceyu de la provincia d'[[Overijssel]] nos [[Países Baxos]], na contorna de Tubancia siendo en neerlandés [[Twente]], al oriente de la provincia. El conceyu cuntaba'l 1 de xineru de 2014 con una población de 158.542 habitantes sobre una superficie de 142,72 km², con una densidá de 1124 h/km². El conceyu componíase puramente de la mesma ciudá de Enschede hasta 1935, cuando se anexonó el conceyu rural de [[Lonneker]], qu'arrodiaba la ciudá, de resultes de la rápida espansión industrial de Enschede, que s'empecipiara na década de 1860 ya implicó la construcción de ferrocarriles y l'escavación del ''[[Twentekanaal]]'', canal que coneuta la ciudá cola rede nacional de ríos y canales. La ciudá dispón de puertu nun estremu d'esta canal. == Historia == Enschede surdió na Edá Media como asentamientu agrícola. Llogró los sos derechos de ciudá hacia 1300 y en 1325 fuéron-y confirmaos pol [[obispu d'Utrecht]]. N'ochobre de 1597 foi tomada ensin resistencia por [[Mauricio de Nassau]] qu'ordenó desmantelar la muralla esterior, anque confirmó los derechos de ciudá. A finales del sieglu XVIII instaláronse les primeres industries testiles que, tres la independencia de Bélxica en 1830 y sobremanera tres la tercer quema de la ciudá, en 1862, cobraron un notable impulsu con sofitu del gobiernu. De 1870 a 1900 la población quintuplicóse y creáronse barrios obreros. Con ellos surdió tamién la cuestión social y la conflictividá obrera qu'inspiraríen al sacerdote Alfons Ariëns la creación de la primer organización sindical católica. Munches d'estes industries cerraron a partir de 1970, provocando'l tresformamientu de Enschede en ciudá de servicios, circunstancia reforzada cola creación de la [[Universidá de Twente]].<ref>Erwin Scholten, [http://histoforum.tripod.com/textielges.htm Geschiedenis van Enschede] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170112185134/http://histoforum.tripod.com/textielges.htm |date=2017-01-12 }}, Enschede, 2001.</ref> El 13 de mayu de 2000 asocedió un accidente pirotécnicu que destruyó tol barriu Roombeek, nel que finaron 23 persones, incluyíos 4 bomberos. == Galería d'imáxenes == <Gallery> Ficheru:Overzicht van de synagoge te Enschede met rechts bij de hoofdingang het Mauthausen monument - Enschede - 20365140 - RCE.jpg|Sinagoga Ficheru:Zonnewijzer Grote kerk - Enschede.jpg|Reló de sol na Grote Kerk Ficheru:Netherlands, Enschede, Buitenplaats Zonnebeek (1).JPG|Zonnebeek, casa de campu construyida a principios del sieglu XX por un fanegueru industrial testil Ficheru:Overzicht voorgevel met trappenhuis annex sprinklertoren - Enschede - 20351730 - RCE.jpg|Jannink, complexu industrial </Gallery> == Deportes == En Enschede correr dende 1947 unu de los más antiguos [[maratones]] d'Europa. Cuenta con un equipu de fútbol profesional de la primer división del fútbol neerlandés, el [[Football Club Twente]]. Foi sede de la [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2005]]. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons|Enschede}} *[http://www.enschede.nl Páxina web oficial] {{Tradubot|Enschede}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de la provincia de Overijssel]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Overijssel]] 0u1gyh39e7bmgnuga41lu94nv492kud Estáu Independiente de Montenegru 0 110809 4501117 4249749 2026-06-21T11:55:53Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501117 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20220315121602}} {{Ficha d'estáu desapaecíu |nome_oficial = <small>Краљевина Црна Гора<br />''Kraljevina Crna Gora''</small><br />Reinu de Montenegru |nome_común = Montenegro |continente = [[Europa]] |forma_de_gobiernu = Gobierno títere |status = [[Estáu títere]] del [[Potencies de la Exa|Exa]] |yera = [[Segunda Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] |añu_entamu = 1941 |añu_fin = 1944 |eventu_empecipio = [[Invasión de Yugoslavia|Establecíu]] |eventu_fin = [[Campaña soviética de los Balcanes (1944)|Disueltu]] |fecha_entamu = 5 de mayu |fecha_fin = 15 d'avientu |p1 = Reinu de Yugoslavia |bandera_p1 = Flag of Yugoslavia (1918–1943).svg |s1 = Gobiernu provisional de la Yugoslavia Federal Democrática |bandera_s1 = Flag of the Democratic Federal Yugoslavia.svg |imaxe_bandera = Flag of Montenegro (1941-1944).svg |imaxe_escudu = Coat of arms of the Kingdom of Montenegro.svg |bandera = Bandera de Montenegro |mapa = Kingdom of Montenegro (1942).svg |aclaración_mapa = Llocalización del Reinu de Montenegru. [[Ficheru:MontenegroDuranteLaSegundaGuerraMundial.svg|250px|center]] Estáu Independiente de Montenegru. |capital = Cetinje |himnu_nacional = ''[[Oj svijetla majska zoro]]'' |idioma = |moneda = [[Perper montenegrín|Peper]], [[Llira italiana]], [[Reichsmark]] |títulu_líder = [[Monarca|Rei]] |líder1 = Vacante |añu_líder1 = [[1941]] - [[1944]] |títulu_gobernante = [[Alto Comisionado]] |gobernante1 = [[Serafino Mazzolini]] |añu_gobernante1 = [[1941]] |gobernante2 = [[Wilhelm Keiper]] |añu_gobernante2 = [[1944]] |dato_año1 = 1945 |dato_superficie1 = |dato_población1 = }} L''''Estáu independiente de Montenegro''', oficialmente denomináu '''Reinu de Montenegru''' (en [[idioma serbocroata|serbocroata]]: ''Краљевина Црна Гора'', treslliteráu ''Kraljevina Crna Gora''), foi un pequeñu Estáu qu'esistió mientres la [[Segunda Guerra Mundial]] como un protectoráu» de les [[Potencies de la Exa na Segunda Guerra Mundial|fuercies de la Exa]]: del [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]] ([[1941]]-[[1943]]) y más tarde de l'[[Alemaña nazi]] ([[1943]]-[[1944]]). == Historia == Tres la [[invasión de Yugoslavia]] pola Alemaña nazi y l'Italia fascista'l [[6 d'abril]] [[1941]] y la posterior rindición del Exércitu Real Yugoslavu'l [[17 d'abril]] de [[1941]], [[Sekula Drljević]], líder de los Federalistes Montenegrinos nel [[Reinu de Yugoslavia]], estableció'l ''Comité Alministrativu Provisional de Montenegro'', que funcionó como órganu collaboracionista de la [[fascismu italianu|Italia fascista]]. El Comité eslleióse'l [[5 de mayu]] de [[1941]] y un ''Conseyu Montenegrín'' formar pa supervisar la ocupación italiana y crear el semi-independiente protectoráu de Montenegro. El rei [[Víctor Manuel III d'Italia]] (influyíu pola so esposa, la reina [[Elena de Montenegro|Elena]], fía del antiguu [[Nicolás I de Montenegro|Rei de Montenegro]]) impunxo a [[Benito Mussolini|Mussolini]] la creación d'un Montenegro independiente, en contra de los deseos de los fascistes croates d'[[Ante Pavelić]] y el albaneses (que queríen estremar a Montenegro ente ellos). El ''Estáu independiente de Montenegro'' (llamáu «protectoráu») crear so control fascista cuando [[Krsto Zrnov Popović]] tornó del so exiliu en [[Roma]] en 1941 pa liderar la [[Zelenaši]] (Partíu "Verde"), y sofitar el reestablecimientu de la monarquía independiente de Montenegro. La so milicia denominóse [[Brigada Lovcen]]. Montenegro constituyóse nominalmente en reinu, pero'l príncipe [[Miguel de Montenegro]] nunca aceptó la corona. El [[12 de xunetu]] de [[1941]] empezó'l gobiernu de [[Sekula Drljević]], pero'l país viose somorguiáu na guerra civil ente [[Partisanos yugoslavos|partisanos]] y ''[[chetniks]]'' per un sitiu, y separatistes montenegrinos y fuercies de la Exa por otru. A midida que avanzó la Segunda Guerra Mundial, el conflictu de Montenegro foise faciendo desaxeradamente caóticu y despiadáu, mientres cuasi toles combinaciones d'aliances fixéronse y desfixeron ente les partes batalloses y les facciones. No que se refier a les fronteres de la nación, la mayor parte del [[Sandžak]] incluyir nel Estáu Independiente de Montenegru, que n'esencia namái esistía sobre'l papel, yá que bona parte del so proclamáu territoriu, sobremanera tres la primavera de 1942, nunca foi realmente controláu pol so Gobiernu. L'área de la [[badea de Kotor]] (la veneciana Cattaro) foi anexonada a la [[gobernación de Dalmacia]] del [[Reinu d'Italia (1861-1946)|Reinu d'Italia]] hasta setiembre de [[1943]]. N'ochobre de 1943, Drljević se exilió de Montenegro. Finalmente formó'l Conseyu d'Estáu de Montenegro, nel [[Estáu Independiente de Croacia]] en 1944, que trató d'actuar como un Gobiernu nel exiliu. Mentanto, a finales de setiembre de 1943, la Croacia fascista d'[[Ante Pavelić]] se anexonó oficialmente la provincia italiana de Kotor. Montenegro caltener sol control direutu de les tropes alemanes, con una tarrecible y sangrienta guerra de guerrilles qu'afaraba la zona. L'Exércitu Popular de Montenegro foi formáu por [[Ante Pavelić]] y Drljević a partir de derrotaes fuercies chetniks encabezaes por [[Pavle Đurišić]]. Nel marcu de la [[Campaña soviética de los Balcanes (1944)|Campaña soviética de los Balcanes]], el 15 d'avientu de 1944 les tropes alemanes retirar de Montenegro y los partidarios de ''[[Josip Broz Tito|Tito]]'' empezaron a controlar tola área, poniendo fin a la esistencia del ''Estáu Independiente de Montenegru''. == Gobernadores == {| class=wikitable style="font-size: 9pt; text-align:left" |- ! Nome !! Duración !! Notes |- | [[Mihajlo Ivanović]] || [[17 de mayu]] [[1941]]-[[23 de xunetu]] [[1941]] || Cargu nominal |- | [[Serafino Mazzolini]] || [[19 d'abril]] [[1941]]-[[23 de xunetu]] [[1941]] || |- | [[Alessandro Pirzio-Biroli]] || [[23 de xunetu]] [[1941]]-[[13 de xunetu]] [[1943]] || |- | [[Curio Barbasetti di Prun]] || [[13 de xunetu]] [[1943]]-[[10 de setiembre]] [[1943]] || [[Armisticiu ente Italia y les fuercies armaes aliaes|Rindición d'Italia]] |- | [[Theodor Geiger]] || [[10 de setiembre]] [[1943]]-[[1 de xunu]] [[1944]] || |- | [[Wilhelm Keiper]] || [[1 de xunu]] [[1944]]-[[15 d'avientu]] [[1944]] || |} == Ver tamién == * [[Historia de Montenegro]] * [[Italia fascista]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Montenegro during World War II}} * [http://www.montenegro.org.au/adzicozelenasima.html Crnogorski zelenaši (Verdes Montenegro)] * [http://www.orderofdanilo.org/es/index.htm La familia real de Montenegro] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151024155048/http://www.orderofdanilo.org/es/index.htm |date=2015-10-24 }} * [https://web.archive.org/web/20070701005927/http://www.terra.es/personal7/jqvaraderey/194145fc.gif Mapa] {{Tradubot|Estado Independiente de Montenegro}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Nazismu]] [[Categoría:Estaos y territorios fundaos en 1941]] [[Categoría:Gobiernos títeres]] [[Categoría:Imperiu colonial italianu]] [[Categoría:Estaos desapaecíos de los Balcanes]] [[Categoría:Estaos desapaecíos d'Europa]] [[Categoría:Historia de Montenegru]] [[Categoría:Historia de Yugoslavia]] jy1hi4ghnmld5cut0hi7389mzelizp5 Sonora 0 112600 4501099 4496920 2026-06-21T08:31:39Z Limotecariu 735 4501099 wikitext text/x-wiki {{referencies adicionales|t=20171210}} {{otros usos}} {{rexón}} '''Sonora''' <small>([[Ficheru:Speaker Icon.svg|13px|]] [[:Media:Sonora13.ogg|escuchar]])</small> ye unu de los trenta y un [[Estaos de Méxicu|estaos]] que, xunto cola [[Ciudá de Méxicu]], formen los [[Estaos Xuníos Mexicanos]]. La so capital y ciudá más poblada ye [[Hermosillo]]. Ta allugáu na [[Rexones de Méxicu|rexón]] [[Noroeste de Méxicu|noroeste]] del país, llindando al norte con [[Estaos Xuníos]], al este con [[Chihuahua]], al sur con [[Sinaloa]] y al oeste col [[mar de Cortés]] o [[golfu de California]] ([[océanu Pacíficu]]). Con 179 503 km² ye'l segundu estáu más estensu —por detrás de [[Chihuahua]]— y con 14,83 hab/km², el quintu menos [[Densidá de población|densamente pobláu]], por detrás de [[Campeche]], [[Chihuahua]], [[Durango]] y [[Baxa California Sur]], el menos densamente pobláu. Foi fundáu'l 10 de xineru de 1824. El territoriu ta conformáu por cuatro provincies fisiográficas: la [[Sierra Madre Occidental]], les Sierres y Valles Paralelos nel centru, l'[[desiertu de Sonora|ermu]] y la mariña del [[golfu de California]]. Ta compuestu principalmente por desiertos [[Clima semiárido|semiáridos]] y praderíes, onde solo nes elevaciones más altes preséntase abonda agua pa sostener otros tipos de vexetación. Ye llar d'ocho pueblos indíxenes, ente ellos los [[pueblo mayo|mayo]], los [[pueblu yaqui|yaquis]] y los [[pueblu seri|seris]]. Foi económicamente importante pola so agricultura, la so ganadería (n'especial de res) y la so minería dende'l periodu colonial, y pola so situación como estáu fronterizu dende la [[Intervención d'Estaos Xuníos en Méxicu]]. Dempués de la [[venta de La Mesilla]], Sonora perdió más d'un cuartu del so territoriu. Dende'l sieglu XX hasta'l presente, la industria, el turismu y los [[agroindustria|agronegocios]] apoderaron la economía, lo qu'atraxo migración d'otres partes de Méxicu. Estremar en [[conceyos de Sonora|72 conceyos]]. La so capital ye [[Hermosillo]]. Otres llocalidaes importantes son [[Ciudad Obregón]], [[Navojoa]], [[Caborca]], [[Guaymas]], [[Puerto Peñasco]], [[Heroica Nozales|Nozales]], [[Agua Prieta]], [[San Luis Río Colorado]], [[Nacozari de García]] y [[Cananea]]. == Xeografía == [[Ficheru:Baja_peninsula_(mexico)_250m.jpg|250px|right|thumb|Vista dende l'espaciu del golfu de California na que s'aprecia la totalidá del estáu de Sonora.]] L'estáu de Sonora cuenta con una superficie territorial, forma parte de los [[Estaos Xuníos Mexicanos]], atópase allugáu na so rexón noroeste y ocupa el segundu llugar n'estensión d'ente toles entidaes federatives de la República mexicana, con una porción de 9.2% del total de la superficie. La so situación xeográfica, asitiar ente los 32°29' y los 26°14' de latitud Norte y ente los 108°26' y los 105°02' de longitud Oeste del [[meridianu de Greenwich]]. Llenda al norte colos [[Estaos Xuníos d'América]], al sur col estáu de [[Sinaloa]], al este con [[Chihuahua]] y al oeste col [[golfu de California]] y la [[Baxa California]]. El so fisiografía ta constituyida na so mayoría por llanures y sierres. === Rexones naturales === [[Ficheru:Cerro_Tetakawi_Guaymas.jpg|thumb|250px|right|Cuetu del Tetakawi en San Carlos, Nuevu Guaymas.]] La mariña col [[golfu de California]] formar pola separación de la [[península de Baxa California]] ente diez y doce millones d'años tras. El golfu de California, en sí, formar ente 5.5 y 6 millones d'años tras. L'estáu tien 816 quilómetros de mariña, toes nel golfu, son agües relativamente pocu fondes y tranquiles. Hai sableres na mayor parte de la mariña, dalgunes de sable finu y blanca. La rexón del [[desiertu de Sonora|ermu]] ta principalmente compuesta de [[matorral]], sacante la zona d'[[Altar (Sonora)|Altar]] onde ye arenosu. Constitúi'l desiertu más ricu y variáu en vida y comunidaes bióticas de toa [[América]]. La zona del [[Gran desiertu d'Altar ermu d'Altar]] alluga'l campu volcánico [[Reserva de la Biosfera El Pinacate y Gran Desiertu d'Altar|El Pinacate]]. Les sierres y valles paralelos del centru del estáu tienen ente 50 y 120 quilómetros d'anchor, espardíos ente la Sierra Madre y el golfu de California. Los patrones climáticos traen mugor y nubes escontra al este dende l'océanu Pacíficu, lo que forma ríos y regueros que crucien l'área de los valles y balérense nel golfu. Estos ríos traxeron sedimentu de la roca volcánica dende la Sierra Madre y ésti soterró la mayoría de los montes y cuetos del centru del estáu, convirtiéndoles en llanures. Estos suelos son ricos en minerales y tienen cientos de metros en grosez en dellos llugares, lo que fai bien fértil a la rexón, solo qu'escarez d'agua. La [[Sierra Madre Occidental]] apodera l'este del estáu, ésta cunta con temperatures menos estremes y, por cuenta de la altitú, más agua. A midida que les mases d'aire húmedo entren a la rexón dende l'océanu y lleguen a los montes, esfrécense y esto lleva a qu'haya precipitación, na so mayoría lluvia pero dacuando nieve nes rexones más altes como [[Yécora (Sonora)|Yécora]] o [[Cananea]]. Esti procesu esanicia la mayoría del mugor del aire y llévalo a dellos ríos y regueros que se baleren nel Golfu según en mantos acuíferos soterraños nes llanures. === Clima === [[Ficheru:Valle_de_Sonora.jpg|thumb|250px|left|Valle de Sonora.]] Mientres el [[Pliocenu]], la separación de Baxa California y el desenvolvimientu del golfu de California amenorgaron de manera drástica'l mugor qu'entraba a Sonora lo que llevó a una aridez rexonal severa tantu en Sonora como en Baxa California. Esto creó comunidaes de [[carba xerófilo]] y el desenvolvimientu d'especies úniques pa esta rexón. Noventa per cientu del estáu tien condiciones desérticas o grebes. Los otros tipos de clima tán acutaos a les árees del estáu con altitúes mayores como l'área de Yécora, los montes al norte de Cananea, y una franxa a lo llargo del sureste del estáu cola frontera con Chihuahua. La temperatura alto permediu varia ente {{unidá|12.7|&#x2103;}} en [[Yécora (Sonora)|Yécora]] a les {{unidá|23.6|&#x2103;}} nel conceyu de Navojoa. La temperatura baxo permediu varia ente 5.9 en Yécora a {{unidá|15.0|&#x2103;}} nel conceyu de Hermosillo. Pel hibiernu lleguen mases d'aire frío del norte al estáu, esto puede producir temperatures congelantes y vientos fuertes pela nueche nos llugares más elevaos, pero la temperatura puede volver ser hasta mientres el día. Casi nunca asoceden temperatures congelantes nes tierres baxes. En febreru de 2011, el gobiernu mexicanu rexistró una temperatura baxo histórica en Yécora de {{unidá|–12|&#x2103;}}. La [[Precipitación (meteoroloxía)|precipitación]] ye por temporada y asocede casi siempres nes elevaciones más altes. Nes tierres calientes grebes o semiáridas, l'evaporamientu supera por enforma la precipitación. La zona más greba de Méxicu, el [[gran desiertu d'Altar]], atopar nesti estáu. L'este del estáu, apoderáu pola [[Sierra Madre Occidental]], tien temperatures menos estremes y con relativamente más agua por cuenta de la altitú. === Flora y fauna === [[Ficheru:Sonoran_desert_sunset.jpg|250px|right|thumb|[[Atapecer]] sobre'l [[desiertu de Sonora]].]] L'estáu cunta con una gran variedá d'especies de flora, predominen les carbes na llanura costera, al noroeste y rexón central. Hai selves na parte sureste del estáu, siguíes pola carba [[Clima subtropical|subtropical]]; los pacionales allugar al norte y nes llendes con Chihuahua alcuéntrense los montes templaos. Nes rexones seques atópense una gran gama de plantes xerófilas, como los sahuaros, y árboles como'l mezquite, el palu blancu, el palu fierro, el palu verde y el torote, yá que tienen sistemes d'adaptación como crecer a la vera de regatos y nes faldes de los cuetos, nun ser bien altos pa compensar la fuercia del vientu y tener la madera bien duro y raigaños llargos qu'enfusen na tierra hasta atopar un depósitu d'agua. La mayoría de los montes alcontrar nel nordeste del estáu y cubren cerca de 6.4% del estáu Esta área ye la que tien la temperatura más frío. La deforestación ye un problema significativu, cuantimás dempués de 1980, debíu a la medría na tasa de corte d'árboles. Munchos árboles de mezquite tamién sumieron pola demanda de combustibles locales y el mercáu del carbón de mezquite en Méxicu y los EUA. La mayor parte del norte de Méxicu sufre d'una de les tases de desertificación más altes del mundu por cuenta de la degradación de la tierra nes árees grebes y semiáridas, lo que trai la perda de la productividá biolóxico y económico, pero'l procesu ye más grave en Sonora qu'en Sinaloa, por casu. La degradación de la tierra asocede pola llimpieza de tierra pa l'agricultura, el plantíu de campera non nativa de la rexón pa pastiar, baltar de montes, el sobre-peracabo de vexetación natural y la salinización de suelu pola regación. La [[fauna]] de Sonora ye rica y variada, pudiéndose cuntar como animales principales los siguientes, arrexuntaos por especies: * [[mamíferos]]: esguil, borregu cimarrón, borregu selvaxe, cabra montesa, cacomixtle, falpayar, coneyu, coyote, que'l so, gatu montés, xabalín, xaguar, llebre, llobu, musaraña (Soriciade), ocelote, toma, osu negru, [[Pecari tajacu|pecarí de collar]] (Tayassuidae), puma, rata canguro, melandru, tigrillo, venado de cola blanca, venado bura, foina y zorrillo; * [[aves]]: agachona, aguilucho, calandria, alcatraz, uxu, chachalaca, correcaminos, gallardeto, pita d'agua, ganga, garzo, gavilán, gavilueta, ferre, huilota, huitlacoche, páxaru mosca, quelele, saltapared, tecolote, tórtolo; * [[pexes]]: carpa, pexe doráu, pez vela, tilapia. * [[reptiles]]: boa, camaleón, coralillo, iguana, llagartu, sapu, culiebra de cascabel, culiebra real, tortúa. <div align=center> <!-- galería de mapes --> {| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=800px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y |colspan=8 style="background:#green; color:white; font-size:100%" align=center bgcolor="green"|'''Flora y fauna de Sonora''' |- | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Standing jaguar.jpg|125px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:MountainLion.jpg|125px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Kangaroo-rat.jpg|125px]] |align=center valign=center bgcolor="white"| [[Ficheru:Vaquita4 Olson NOAA.jpg|125px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Greater Roadrunner-JRO.jpg|125px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Panthera onca]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Felis concolor]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Dipodomys]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Phocoena sinus]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Geococcyx californianus]] '' |- | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Wild Turkey.jpg|120px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Gila monster2.JPG|120px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Antilocapra americana.jpg|120px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Canis latrans.jpg|120px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Desert Bighorn Sheep Joshua Tree 4.JPG|120px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Meleagris gallopavo]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Heloderma suspectum]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Antilocapra americana]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Canis latrans]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Ovis canadensis]]'' |- |- | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Silver Maple Acer saccharinum Leaves 2598px.jpg|120px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Bear Canyon Trail at Sabino Canyon.jpg|120px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Pinus ponderosa 9681.JPG|120px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Olneya tesota in flower.jpg|120px]] | align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Arizona2.jpg|80px]] |- |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Acer saccharinum]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Carnegiea gigantea]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Pinus ponderosa]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Olneya tesota]]'' |style="background:#e9e9e9;" align=center|''[[Stenocereus thurberi]]'' |- |} </div> === Hidroloxía === [[Ficheru:ColoradoRiverDelta_ISS009-E-09839.jpg|thumb|250px|right|Delta del ríu Colorado.]] Cola esceición del [[ríu Colorado]], los sistemes de ríos y acuíferos en Sonora son la resultancia de l'agua proveniente de les nubes sobre la Sierra Madre Occidental. Esta agua cuerre ríu abajo escontra l'oeste de los montes a lo llargo de los cañones y valles hasta les praderíes y la mariña del Golfu de California. Sonora tien siete ríos principales, el Colorado, el Concepción, el San Ignacio, el [[Ríu Sonora|Sonora]], el Mátape, el [[Ríu Yaqui|Yaqui]] y el [[Río Mayu (Méxicu)|Mayu]]. Preses, como la [[Presa Álvaro Obregón|Álvaro Obregón]] (Oviáchic), l'[[Presa Mocúzari|Adolfo Ruíz Cortines]] (Mocúzari), la [[Presa El Novillo|Plutarco Elías Calles]] (Novillo), l'Abelardo L. Rodríguez y la [[Presa La Angostura (Sonora)|Lázaro Cárdenas]] (La Angostura) fueron construyíes a lo llargo de dalgunos d'estos ríos, en siquier dos d'ellos onde yá esistíen llagos naturales. Dalgunes de les preses formaron grandes deltes, como la del Río Mayu. Los acuíferos más grandes atópense principalmente ente Hermosillo y la mariña, el valle de Guaymas y l'área alredor de Caborca. Munchos d'estos tuvieron problemes por cuenta de sobrar esplotación pal riego na [[agricultura]]. === Árees protexíes === [[Ficheru:Infiernillo_Tiburon_Island.JPG|thumb|250px|right|Vista de la Isla del Tiburón dende la [[Estrechu del Infiernillo|canal del Infiernillo]].]] Sonora tien {{unidá|18462|km²}} d'árees de vida selvaxe protexíes. Les árees naturales protexíes nel estáu de tipu federal son siete, de tres tipos: [[reserves de la biosfera de Méxicu|reserves de la biosfera]] (3), [[árees de proteición de flora y fauna de Méxicu|árees pa la proteición de flora y fauna]] (2) y árees pa la proteición de los recursos naturales (2). De forma resumida son: * reserva de la biosfera [[Altu golfu de California y delta del ríu Colorado]] (SINAP 4), qu'ocupa la parte noroeste de Sonora y partir nordeste de Baxa California, na parte más nortiza del [[golfu de California]] y del delta del [[ríu Colorado]]. L'área ye llar d'una gran variedá d'especies marines. Tamién hai sableres predreses a lo llargo d'ésta con sable finu. Dalgunes d'estes son llar de grupos de foques y lleones marinos. La reserva foi creada en [[1993]] y toma un área de {{unidá|934756|hai}}. En tierra, hai vexetación de tierra greba, dunes costeres y un [[estuariu]]. * [[reserva de la biosfera El Pinacate y Gran Desiertu d'Altar]] (SINAP 6), establecida en xunu de 1993 que s'alcuentra ente Puerto Peñasco y la frontera colos Estaos Xuníos, nel [[gran desiertu d'Altar]]. Consiste nun área con una serie de xigantescos [[Cráter volcánicu|cráteres volcánicos]] estinguíos, que tán arrodiaos de flora y fauna. Ye visitada frecuentemente por turistes estranxeros, investigadores y fotógrafos. La reserva tien un muséu, qu'amuesa la historia del llugar y la so formación hasta'l presente. Foi declarada en 2013 [[Patrimoniu de la Humanidá]]. * [[Isla San Pedro Mártir]] (SINAP 43), establecida'l 13 de xunu de 2002, que protexe {{unidá|30165|hai}} d'árees marines y de carba. * [[Área de proteición de flora y fauna Sierra d'Álamos-Río Cuchujaqui]] (SINAP 47), establecida'l 19 de xunetu de 1996, que protexe {{unidá|92 890|hai}} de zones de selva baxa caducifolia, monte de encino, monte de pinu-encino y carba espinosa. * Área de proteición de flora y fauna Islles del Golfu de California, compartíu colos estaos de Baxa California, Baxa California Sur y Sinaloa. Foi establecida n'agostu de 1978 y recategorizada el 7 de xunu de 2000. Correspuenden a Sonora: :* La Badea y [[isla San Jorge|islles de San Jorge]], cubren un área de {{unidá|130|km²}} y alcuéntrense na mariña norte de Sonora, ente [[Caborca]] y [[Puerto Peñasco]]. Les islles fueron feches reserva federal per primer vegada en [[1978]] por cuenta de les sos importantes aves migratories. Hai un númberu especialmente importante d'especies tales como [[Sterna antillarum]], colonies de [[Sula leucogaster]], [[Myotis vivesi]] y [[Zalophus californianus]]. Les islles son grandes roques y son de color blancu pol [[guanu]]. Les sableres estienden unos {{unidá|10|km}} y terminen na badea de San Jorge na parte sur. L'área ye llar de lleones marinos y un tipu d'esperteyu de pesca. Hai dunes de sable y vexetación de zona greba según un pequeñu estuariu. El clima ye bien grebu y semi-caliente con una temperatura permediu d'ente 18 y 22 graos centígrados. :* La [[isla Tiburón]] ye una reserva ecolóxica con cerca de 300 especies de plantes con vida selvaxe del desiertu y marina. La islla dalguna vegada foi habitada polos [[pueblu seri|Seris]], ya inda la consideren el so territoriu. * reserva forestal nacional y abellugu de vida montesa Sierra Los Ayos-Bavispe; * reserva de caza nacional Caxón del Diañu. Amás, hai tres árees protexíes de nivel estatal: * Sistema de Presa Abelardo L. Rodríguez-El Molinito, so la categoría de zona proteutora forestal de la ciudá de Hermosillo; * reserva ecolóxica protexida Arivechi -Cuetu Les Conches; * reserva ecolóxica protexida Estero del Soldado; Otres árees son el Cañón Les Barajitas ye un área natural protexida municipal establecida en 1993 que consiste de tres ecosistemes distintes, alcontráu a {{unidá|31|km}} al norte de [[San Carlos (Sonora)|San Carlos]]. Tien un quilómetru de sableres y un cañón que tien dos microclimes distintos, unu grebu y paecencia al desiertu, y otru subtropical. L'área tien una amplia variedá de fauna incluyíes ballenes, delfines y cobertores raya que pueden trate dende la mariña dependiendo de la temporada. Delles actividaes pa los visitantes son l'usu del [[kayak]], [[bucéu]] y [[pesca]]. Tamién hai cueves según un observatoriu solar. La unidá de caltenimientu del área Mesa'l Campaneru-Regueru El Reparu {{unidá|43000|hai ye una zona suxeta a caltenimientu ecolóxicu, que forma parte del corredor bioxeográficu de la Sierra Madre Occidental y de la Cuenca del Ríu Yaqui y Mayu y atópase nel conceyu de [[Yécora (Sonora)|Yécora]]. Ye un pandu con montes que cubren {{unidá|430|km²}}, contién pinos y montes tropicales, ríos, regueros, formaciones de roca y caminos de tierra. Por cuenta de la so altitú ente 700 y 2100 [[Altitú|msnm]], la so temperatura ye baxa con al respeutive de la del estáu. Ye parte de la bio-rexón de la [[Sierra Madre Occidental]] y de la nacencia de los ríos [[Ríu Yaqui|Yaqui]] y [[Río Mayu (Méxicu)|Mayu]]. == Historia == {{AP|Historia de Sonora}} === Etimoloxía === Esisten delles conxetures sobre l'orixe del nome ''Sonora''. Una ye que provién de la pallabra ''Señora'', que foi'l primer nome dau a la rexón polos esploradores españoles, encabezaos por Diego de Guzmán, por cuenta de qu'aportaron al ríu Yaqui el [[7 d'ochobre]] de [[1533]], día de La nuesa Señora del Rosariu. Como los nativos nun podíen pronunciar la lletra 'ñ', ''Señora'' derivó en ''Sonora''. Una segunda conxetura diz que los indíxenes vivíen en cabanos de cañes llamaes na so llingua ''sonot''. Los españoles camudaron esa pallabra a ''sonora'' y depués estendieron el nome a tola provincia.<ref>{{cita publicación| títulu=Sonora Turismu| url=http://www.sep.gob.mx/work/models/sep1/Resource/108838/2/sonora.pdf}}</ref> === Periodu prehispánicu === Dalgunos de los más antiguos sitios arqueolóxicos atopaos en Sonora tán rellacionaos cola [[cultura cochise]], que se desenvolvió nel periodu [[Paleoamericanu]]. Nel noroeste del estáu, dellos sitios nes cuenques de los ríos Altar, Madalena y Concepción amuesen una evolución de la cultura Cochise a la [[cultura de Trincheres]], carauterizada por ciertos tipos de cerámiques y pola construcción de terraces y murios nes fasteres de los cuetos. Ente los sitios más carauterísticos d'esa cultura atópase [[Cuetu de Trincheres]].<ref>Bowen, 1976.</ref> === Periodu colonial === [[Ficheru:Yaqui_indians.jpg|thumb|left|220px|La [[Pueblu yaqui|tribu Yaqui]], ye conocida pola so resistencia constante a los estranxeros, incluyíos los europeos.]] Anque hai poca información sobre lo que pasó nel territoriu dempués de la llegada de los españoles a Méxicu nel Sieglu XVI, sábese qu'hubo esploraciones españoles pero non asentamientos, en gran parte pola resistencia de los pueblos orixinarios, del [[pueblu yaqui]] principalmente. Los primeros asentamientos fueron fundaos polos [[xesuites]] y el so [[Misión (relixón)|sistema de misiones]] na [[Nueva España]]. El misioneru más famosu de Sonora, según en gran parte de lo que güei ye'l [[Suroeste d'Estaos Xuníos|suroeste de los Estaos Xuníos]], ye'l xesuita [[Italia|italianu]], [[Eusebio Francisco Kino]], meyor conocíu como El Padre Kino. Llegó a Sonora en 1687 y empezó el so trabayu nel área de la [[Pimería Alta]] de Sonora y Arizona. Fundó la so primer misión en Cucurpe, dempués estableció ilesies y misiones n'otres villes tales como Los Remedios, [[Imuris|Ímuris]], [[Madalena de Kino|Madalena]], Cocóspera, San Ignacio, [[Tubutama]], [[Caborca]] y otres. Amás enseñó téuniques europees pa l'agricultura a los indíxenes que predicaba, pa dexar el desenvolvimientu d'una economía pal beneficiu de los nativos. Sicasí, mientres el Sieglu XVIII el sistema español y les misiones xeneraron descontentu ente la población indíxena por cuenta de la espulsión de munchos d'ellos de les sos tierres, cuantimás les cercanes a les mines que yeren de principal interés pa la corona española; esto xeneró ataques esporádicos nel so contra y a pesar de que los españoles habíen construyíu [[Presidio|presidio]] p'abellugase, los asentamientos españoles tuvieron en desigua. En [[1767]], el rei d'España, [[Carlos III d'España|Carlos III]], [[Espulsión de los xesuites del Imperiu Español de 1767|espulsó a los xesuites de los territorios controlaos polos españoles]], terminando asina'l sistema de misiones. A finales del [[Sieglu XVIII]], Sonora xunto con Sinaloa formaron parte de la [[Intendencia de Arizpe]] na Nueva España, que foi la división territorial qu'antecedió al [[Estáu d'Occidente]]. === Nel Méxicu independiente === El periodu colonial terminó en Sonora cola [[independencia de Méxicu|Guerra d'Independencia mexicana]] de [[1810]] a [[1821]]; sicasí, Sonora nun tuvo direutamente arreyada na guerra. La independencia llegó en forma de decretu. Una resultancia positiva de la independencia foi que dexó'l desenvolvimientu económicu. L'antigua [[Estáu d'Occidente|provincia de Sonora y Sinaloa]] foi estremada en [[1823]] pa formar los estaos de Sonora y [[Sinaloa]], estableciéndose la capital sonorense en [[Ures]]. Sicasí, se reunificarían otra vegada en [[1824]] y permaneceríen asina hasta [[1830]], a pesar del fechu de que Sonora foi declaráu como estáu na [[Constitución Federal de los Estaos Xuníos Mexicanos de 1824|constitución mexicana de 1824]]. Sonora dixebróse nuevamente en [[1831]], cuando escribió la so primer constitución estatal, que punxo la capital n'[[Hermosillo]]. Darréu siguió un periodu d'inestabilidá política causáu pola disputa ente lliberales y conservadores pol tipu de gobiernu que tenía de tener el nuevu país. La [[Intervención d'Estaos Xuníos en Méxicu|guerra d'Estaos Xuníos-Méxicu]] traxo solo una confrontación militar importante ente les fuercies [[Méxicu|mexicanes]] y d'[[Estaos Xuníos]], pero les consecuencies seríen graves pal estáu. N'ochobre de [[1847]], el buque de guerra Cyane asedió la badea de [[Guaymas]], lo que resultó nel control d'Estaos Xuníos d'esta parte de la mariña dese entós y hasta [[1848]]. Cuando terminó la guerra, Sonora perdió 339,370 [[Hectárea|hectárees]] del so territoriu a los Estaos Xuníos al traviés del [[tratáu de Guadalupe Hidalgo]]. Amás d'eso, la guerra arruinó la economía estatal. Sonora perdería más territoriu en [[Años 1850|los 1850]], al traviés del [[Venta de La Mesilla|Tratáu de La Mesilla]]. Antes de la guerra, Sonora yera la entidá más grande de Méxicu. La debilidá del área na etapa posterior a la guerra facer susceptible a bucaneros tales como [[William Walker]], [[Gaston de Raousset-Boulbon]] y Henry Alexander Crabb qu'atacaron los puertos sonorenses tales como Guaymas y [[Caborca]]. Sicasí, la mayoría de los ataques fueron repelidos. La economía nun se volvería recuperar de la guerra hasta finales de [[1850]], cuando [[Ignacio Pesqueira]] convertir en gobernador y atraxo la inversión estranxera al estáu, cuantimás nel sector mineru, según trabayó pa crear un mercáu esterior pa los productos agrícoles de Sonora. Mientres la [[Segunda intervención francesa en Méxicu|intervención francesa en Méxicu]], Sonora foi invadíu por tropes [[Francia|franceses]] como parte del so esfuerciu pa instalar una monarquía en Méxicu baxu [[Maximiliano I de Méxicu|Maximiliano I]]. El puertu de Guaymas foi atacáu por fuercies baxu Armando Castagny, lo que forzó a les fuercies mexicanes al mandu de Pesqueira y el Xeneral Patoni a retirase al norte de la ciudá. Les tropes franceses atacaron a los mexicanos de nuevu nun llugar llamáu La Pasión, resultando nuevamente na derrota de la resistencia mexicana. Los franceses nun fueron ganaos nel estáu hasta la Batalla de Guadalupe de Ures en 1866 por Pesqueira, Jesús García Morales y Ángel Martínez.<ref>{{cita web |url=http://www.sonoramagica.com/index.php?option=com_content&view=article&id=557:el xeneral-angel-martinez&catid=37:xenerales&Itemid=56|títulu=http://www.sonoramagica.com/index.php?option=com_content&view=article&id=557:el xeneral-angel-martinez&catid=37:xenerales&Itemid=56 }}</ref> Poco dempués d'esto, escribióse la constitución actual del estáu en [[1873]], y la so capital sería movida permanentemente a Hermosillo. [[Ficheru:Cajeme2.jpg|thumb|right|250px|Cajeme, líder de la resistencia yaqui.]] Mientres el réxime de [[Porfirio Díaz]] a finales del sieglu XIX y a principios del [[Sieglu XX|XX]], promoviéronse cambeos económicos significativos. Estos cambeos xeneraron una rápida crecedera económica, que tuvo fondes consecuencies polítiques y sociales. Sonora, xunto col restu de los estaos fronterizos del norte amontaron rápido n'importancia. El desenvolvimientu del sistema de [[ferrocarril]] integró la economía estatal cola nacional, y tamién tuvo un efeutu de mayor control federal en tol territoriu de Méxicu. Dempués de 1880, el sistema de rieles travesó'l norte escontra los Estaos Xuníos, que sigue siendo una parte importante de les rellaciones económiques ente dambos países. A pesar d'eso, los cambeos tamién dexaron a estranxeros y a ciertos mexicanos apoderase de grandes zones de terrenes en Méxicu. En Sonora, Guillermo Andrade controlaba 1,570,000 hectárees, Manuel Peniche y el norteamericanu [[William Cornell Greene]] teníen cerca de 500,000. Los dueños estranxeros de la industria tamién tendíen a traer a trabayadores estranxeros, inclusive d'[[Asia]]. La [[Inmigración china en Méxicu|inmigración china]] a Sonora empezó nesti periodu, y los chinos llueu se convirtieron nuna fuercia económico a midida que construyeron pequeños negocios que s'esparderíen onde sía qu'hubiera desenvolvimientu económicu nel estáu. L'apropiación de la tierra tantu pa l'agricultura como la minería, punxo nueva presión sobre los Yaquis y otros pueblos nativos de Sonora. La resistencia yaqui hasta esti puntu diéra-yos un control bastante autónomu d'una porción del estáu, y calteníen el so sistema d'agricultura lo llargo del Ríu Yaqui. La invasión d'esta tierra llevó a llevantamientos y a una guerra de guerrilles per parte de los yaquis dempués de 1887. En 1895, los gobiernos federal y estatal empezaron a reprimir violentamente a los yaquis y empezaron a espulsar a los yaquis prindaos a plantíos nel sureste de Méxicu, especialmente los plantíos d'[[Agave fourcroydes|henequén]] na [[península de Yucatán]]. La resistencia yaqui siguió bien entráu'l sieglu XX, y les espulsiones algamaron un picu ente 1904 y 1908, en que'l so puntu, cerca d'un cuartu d'esta población fuera mandada fora del estáu. Dalgunos más fueron forzaos a escapar a [[Arizona]]. === Sieglu XX === [[Ficheru:Cananea.jpg|thumb|right|250px|Imaxe de la fuelga de mineros de Cananea de 1906.]] Les polítiques del gobiernu de Porfirio Díaz non solo causaron rensía ente los yaquis, sinón tamién nel restu de Sonora y el país. Unu de los antecedentes de la [[Revolución mexicana]] foi la [[Fuelga de Cananea|fuelga de Cananea de 1906]], que buscaba negociaciones col dueñu mineru norteamericanu William Greene, pero ésti negóse a axuntase colos cerca de 2,000 güelguistes. La fuelga volvióse esforcia rápido cuando los mineros trataron de tomar control de la mina ya intercambiaron disparos. Cuando les tropes federales mexicanes llegaron dos díes depués, punxeron un fin brutal a tou, cola execución de los sospechosos de liderar la fuelga. De tal suerte que la fuelga fixo crecer la rensía escontra Díaz, nun menguar les fuelgues n'otres zones del país. A finales de [[1910]], españó la [[Revolución mexicana]] y Díaz foi rápido removíu del cargu, el restu de la guerra determinaría quién se quedaría nel poder dempués d'esto. L'entós gobernador de [[Coahuila]], [[Venustiano Carranza]], buscó abellugu en Sonora, y convirtióse n'unu de los principales protagonistes mientres el restu de la guerra, cola so base d'operaciones principal en Hermosillo. Dempués de que Díaz foi removíu del cargu, Carranza taba en disputa pol poder en contra d'[[Álvaro Obregón]] y otros. [[Ficheru:Obregón_Salido,_Álvaro.jpg|thumb|left|220px|[[Álvaro Obregón]], importante parte de la [[Revolución mexicana]] orixinariu de Sonora.]] A pesar de que Carranza llogró la presidencia en 1920, el conflictu con Obregón y la so resistencia nun cesó, polo que Carranza intentó suprimir la oposición política en Sonora. Esto causó qu'Álvaro Obregón y los sos aliaos (principalmente [[Abelardo L. Rodríguez]], [[Benjamín Hill (militar)|Benjamín Hill]] y [[Plutarco Elías Calles]]) roblaren el [[Plan d'Agua Prieta]] pol cual desconocíen al gobiernu carrancista, esti movimientu puestu vinu a apoderar la situación política mexicana, pero causó inestabilidá política xeneralizada. Obregón trunfó en quitar a Carranza del cargu y convertise el siguiente presidente de Méxicu. Pa les eleiciones presidenciales de 1924, Obregón escoyó a Plutarco Elías Calles como socesor, que tamién yera un líder revolucionariu de Sonora. Esto terminó de manera efectiva la guerra, pero les hostilidaes destruyeren nuevamente la economía sonorense. De 1920 a principiu de los 1930, cuatro sonorenses ocuparíen la presidencia de la república, [[Adolfo de la Huerta]], Álvaro Obregón, Plutarco Elías Calles y Abelardo L. Rodríguez. Los esfuercios de modernización y desenvolvimientu económicu empecipiaos nel [[Porfiriato]] siguiríen a lo llargo de la Revolución y pol restu del [[Sieglu XX]]. A finales del sieglu XIX y a principios del XX, el procesu de llevar electricidá amontó llargamente la demanda de cobre, lo que traxo consigo una gran medría na minería de Sonora. Cananea creció bien rápido d'una villa de 900 a una ciudá de 20,000 habitantes. Tamién causó una rede de caminos, víes de tren y otres conexones a lo llargo de la frontera.<ref name="truett17">{{cita llibru |títulu= Fugitive Landscapes : The Forgotten History of the U.S.-Méxicu Borderlands |apellíu=Truett |nome=Samuel |author2=William P. Clements |añu=2006 |publicación=[[Yale University Press]] |ubicación=New Haven, CT, USA |isbn= 978-0-300-11091-3 |páxina=17}}</ref> Sicasí, el desenvolvimientu entamáu de l'agricultura estatal detener pola Revolución, la [[Gran depresión]] y otros problemes políticos. Nos 1930, Sonora beneficiar de delles polítiques nacionales enfocaes al desenvolvimientu de ciudaes na frontera colos Estaos Xuníos y pola construcción de delles preses p'ayudar al desenvolvimientu de l'agricultura y la demanda d'agua xeneral. Nos 1940 empezaron reformes agrícoles importantes nel área del [[Río Mayu (Méxicu)|Río Mayu]], cuando se llimpió'l delta de vexetación natural y convirtióse en tierres de cultivu. Aseguróse l'agua pa estes granxes cola construcción de la [[Presa Mocúzari]] a cerca de 24 quilómetros de [[Navojoa]]. Cuando se terminó en 1951, había un sistema de canales, pozos y carreteres pa sofitar l'agricultura a gran escala pa la so esportación. Na última metá del sieglu XX, la población del estáu creció y amontóse la inversión estranxera por cuenta de la so llocalización estratéxica cerca de la frontera y el so puertu de [[Guaymas]]. Esto dexó'l desenvolvimientu d'infraestructura moderna como carreteres, puertos y aeropuertos, lo que fai del estáu unu de los meyores coneutaos del país. En 1964 construyóse una ponte sobre'l [[ríu Colorado]] pa enllazar a Sonora cola vecina [[Baxa California]]. Un sector importante de la economía foi la industria, que traxo consigo la [[Hermosillo Stamping & Assembly|planta Ford]] en [[Hermosillo]] y delles plantes d'ensamble llamaes [[Maquiladora|maquiladoras]] na frontera colos [[Estaos Xuníos]]. Unu de los sectores de la economía con mayor crecedera foi'l turismu, cuantimás na mariña, esto llevó al surdimientu d'infraestructura hotelera, cuantimás en [[Puerto Peñasco]]. == Demografía == {{Bar box | alliniación = right | títulu_cimeru = Relixones más frecuentes (en 2010) | anchu = 300px | anchu_barra = 150px | encabezáu1 = Relixón | encabezáu2 = Porcentaxe | conteníu = | títulu_inferior = {{bar percent|[[Ilesia católica|Católicos]]|#6e0096|82.3|82.3%}} {{bar percent|[[Cristianismu|Pentecostales, evanxélicos, otros cristianos]]|#D4AF37|7.3|7.3%}} {{bar percent|Otros|gray|10.4|10.4%}} }} Acordies colos resultaos del Censu de Población y Vivienda 2010 del [[Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía]] (INEGI), l'estáu de Sonora cuntaba con 2,882,628 habitantes, que representó'l 2.4% de la población de [[Méxicu]]. Del total, 50.3% yeren homes y 49.7% yeren muyeres. La tasa de crecedera poblacional añal pa la entidá mientres el periodu 2005-2010 foi del 2.1%.<ref>{{cita web |url = http://www.inegi.org.mx/sistemes/sisept/Default.aspx?t=mdemo09&s=est&c=17511 |editor = Institutu Nacional d'Estadística y Geografía |títulu = Tasa de crecedera media añal de la población por entidá federativa, 1990 a 2010 |añu = 2010 |fechaaccesu = 5 de marzu de 2011 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110420205746/http://www.inegi.org.mx/sistemes/sisept/Default.aspx?t=mdemo09&s=est&c=17511 |fechaarchivu = 20 d'abril de 2011 }}</ref> La crecedera de la población foi constante en dende [[1940]]. El censu tamién indicó que [[Mediana (estadística)|la metá]] de la población tien 26 años o menos. La [[densidá de población]] en Sonora ye de 14.8 habitantes per quilómetru cuadráu, lo que convierte a Sonora una de les entidaes menos densamente poblaes de Méxicu, nel llugar 29 de 32; resaltando que l'estáu ye'l segundu más grande del país, dempués de [[Chihuahua]]. Na entidá 60,310 persones falen una [[Llingües indíxenes d'América|llingua indíxena]], lo que representa un 3% de la población. Esta población alcuéntrase principalmente nel sur del Estáu. Les llingües indíxenes más frecuentes son el [[idioma mayu|mayu]] (46.4%) y el [[Idioma yaqui|yaqui]] (26.6%).<ref name="internet.conteníos.inegi_1">{{cita web|url=http://internet.contenidos.inegi.org.mx/contenidos/productos//prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/panora_sociu/son/702825003368.pdf|títulu=http://internet.contenidos.inegi.org.mx/contenidos/productos//prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/panora_sociu/son/702825003368.pdf}}</ref> === Ciudaes más poblaes === De siguío preséntase una llista de les ciudaes más poblaes de Sonora acordies con l'últimu censu de población (2010), nun confundise colos Conceyos más poblaos. {{VT|Conceyos de Sonora|l1=Llista de los Conceyos de Sonora}} {{VT|Llocalidaes de Sonora|l1=Llista de llocalidaes de Sonora}} {| class="infobox" style="text-align:center; width:100%; margin-left:0px; font-size:85%" |- ! align="center" rowspan="11" | [[Ficheru:Vista_HMO.jpg|border|108px|Hermosillo]]<br />[[Hermosillo]]<br /> [[Ficheru:El_Palacio_Municipal_(Atardecer).JPG|border|108px|Ciudad Obregón]]<br />[[Ciudad Obregón]]<br /> [[Ficheru:Monumento a Juárez.jpg|border|108px|Nozales (Sonora)|Nozales]]<br />[[Heroica Nozales]]<br /> [[Ficheru:File-parroquiasn.jpg|border|108px|San Luis Río Colorado]]<br />[[San Luis Río Colorado]]<br /> [[Ficheru:Plazanavojoa.jpg|border|108px|Navojoa]]<br />[[Navojoa]]<br /> ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Num. ! align=center style="background:#f5f5f5;" | [[Llocalidaes de Sonora|Ciudá]] ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Pob. ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Num. ! align=center style="background:#f5f5f5;" | [[Llocalidaes de Sonora|Ciudá]] ! align=center style="background:#f5f5f5;" | Pob. ! align="center" rowspan="11" | [[Ficheru:Guaymas-Sonora.jpg|border|108px|Guaymas]]<br />[[Heroica Guaymas]]<br /> <br />[[Agua Prieta]]<br /> [[Ficheru:Templo de la Purísima Concepción de Nuestra Señora de Caborca.jpg|border|108px|Caborca]]<br />[[Heroica Caborca]]<br /> [[Ficheru:Mirador puerto peñasco.jpg|border|108px|Puerto Peñasco]]<br />[[Puerto Peñasco]] <br /> [[Ficheru:Bellavista sol y mar.jpg|border|108px|Empalme]]<br />[[Empalme]]<br /> |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 1 ||align=left | '''[[Hermosillo]]''' ||715,061|| align="center" style="background:#f0f0f0;" | 6 ||align=left | '''[[Guaymas]]''' ||113,082 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 2 ||align=left | '''[[Ciudad Obregón]]''' ||298,625|| align="center" style="background:#f0f0f0;" | 7 ||align=left | '''[[Agua Prieta]]''' ||77,254 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 3 ||align=left | '''[[Nozales (Sonora)|Nozales]]''' ||212,533|| align="center" style="background:#f0f0f0;" | 8 || align=left | '''[[Caborca]]''' ||59,922 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 4 ||align=left | '''[[San Luis Río Colorado]]''' ||158,089 | align="center" style="background:#f0f0f0;" | 9 ||align=left | '''[[Puerto Peñasco]]''' ||56,756 |- | align=center style="background:#f0f0f0;" | 5 ||align=left | '''[[Navojoa]]''' ||113,836 | align="center" style="background:#f0f0f0;" | 10 ||align=left | '''[[Empalme]] ''' ||42,516 |- | colspan="6" align=center style="background:#FF8C00;" | {{small|'''Fonte:<ref>{{cita web|títulu=Panorama sociodemográfico de Sonora 2010|obra=Censo INEGI 2010|fecha=2010|editorial=INEGI|url=http://internet.contenidos.inegi.org.mx/contenidos/productos//prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/panora_sociu/son/702825003368.pdf}}</ref>}} |}{{clear}} {| class="toc" cellpadding=1 cellspacing=2 style="float:center; margin: 1.0em 1.0em 1.0em 1em; padding: 1.0y text-align:left;clear:all; margin-left:5px; font-size:90%" |colspan=20 style="background:#black; color:yellow;" align=center bgcolor="orange"|'''Población histórica de Sonora''' |- |colspan=20 style="background:#transparent; color:#e4e4e4;" align=center bgcolor=#FFFFFF| |- | style="background:#FFE4B5; color:#000000;" align=center | '''Añu''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1895''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1900''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1910''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1921''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1930''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1940''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1950''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1960''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1970''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1980''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1990''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''1995''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''2000''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''2005''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''2010''' | style="background:#FFD700;" align=center | '''2015''' |- | style="background:#FFE4B5; color:#000000;" align=center | '''Población''' | style="background:#F4A460;" align=center | '''192,721''' | style="background:#60B0F4;" align=center | '''221,682''' | style="background:#F4A460;" align=center | '''265,383''' | style="background:#60B0F4;" align=center | '''275,127''' | style="background:#F4A460;" align=center | '''316,271''' | style="background:#60B0F4;" align=center | '''364,176''' | style="background:#F4A460;" align=center | '''510,607''' | style="background:#60B0F4;" align=center | '''783,378''' | style="background:#F4A460;" align=center | '''1,098,720''' | style="background:#60B0F4;" align=center | '''1,513,731''' | style="background:#F4A460;" align=center | '''1,823,606''' | style="background:#60B0F4;" align=center | '''2,085,536''' | style="background:#F4A460;" align=center | '''2,216,969''' | style="background:#60B0F4;" align=center | '''2,395,900''' | style="background:#F4A460;" align=center | '''2,662,480''' | style="background:#60B0F4;" align=center | '''2,850,330''' |- |colspan=20 style="background:#EFEFEF; color:black;" align=center bgcolor="white"|<small>Fonte: [[Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía|INEGI]]<ref name="ARCH-HIST">{{cita web | url = http://www.inegi.org.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/princi_result/son/26_principales_resultancies_cpv2010.pdf | editor = Institutu Nacional d'Estadística y Geografía | títulu = Principales resultancies del Censu de Población y Vivienda 2010 Sonora | añu = 2011 | fechaaccesu = 13 de xunu de 2015 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20211026210815/https://www.inegi.org.mx/prod_serv/contenidos/espanol/bvinegi/productos/censos/poblacion/2010/princi_result/son/26_principales_resultancies_cpv2010.pdf | fechaarchivu = 2021-10-26 }}</ref> |} {{Gráfica d'evolución|posición=center|tipu=demográfica|color=blue|anchor=1000|1895|192721|1900|221682|1910|265383|1921|275127|1930|316271|1940|364176|1950|510607|1960|783378|1970|1098720|1980|1513731|1990|1823606|1995|2085536|2000|2216969|2005|2395900|2010|2662480|2015|2850330|notes=<small>Información estrayida del Institutu Nacional d'Estadística y Xeografía ([[INEGI]])</small>. }} == Cultura == Dalgunos de los festivales culturales más importantes del estáu son el [[Festival del Pitic]] en [[Hermosillo]], el Festival Alfonso Ortiz Tirado n'Álamos, les Fiestes de San Francisco en Madalena de Kino y l'Antroxu de [[Guaymas]]. Sonora cuenta amás con dos [[Pueblu Máxicu|pueblos máxicos]], los enantes mentaos [[Álamos (Sonora)|Álamos]] y [[Madalena de Kino]]. Los museos más importantes de Sonora son el [[Muséu Costumista de Sonora]] n'Álamos, el [[Muséu Casa del Xeneral Álvaro Obregón]] en Huatabampo, el [[Muséu Étnicu de los Yaquis]] en Cócorit, [[Cajeme (conceyu)|Cajeme]]; el Muséu Comca'ac (de los seris) en [[Badea de Kino]], Hermosillo; el [[Muséu Rexonal d'Historia Ures]] en [[Ures]], el Muséu Silvestre Rodríguez en [[Nacozari de García]] y el Muséu de la Llucha Obrera en [[Cananea]]. Les dances indíxenes más importantes son la [[danza del venado]], la de la páscola y la de los matachinos, que se presenta principalmente en [[Huatabampo]]. Inda se practica la medicina con plantes melecinales n'especial nes zones rurales. Dende la dómina colonial, gran parte de la economía estatal tuvo rellacionáu cola ganadería, siendo los [[vaqueru|vaqueros]] una parte importante de la identidá estatal. Anguaño, la mayoría d'ellos trabayen na industria y el turismu, pero la indumentaria y el folclor del vaqueru sigue siendo importante. Los [[Pantalón vaqueru|pantalones de mezclilla]] y los sombreros de vaqueru siguen siendo bien populares, cuantimás ente los homes. L'estilu de vida vaqueru ta acomuñáu coles carrocetes [[Pickup]]. Esta influencia estender a la música popular. L'estilu musical más popular del área ye la [[nortiza]], qu'inclúi la [[Banda sinaloense|Banda]]. La música nortiza desenvolver dende finales del sieglu XIX hasta l'empiezu del sieglu XX en tola rexón fronteriza del norte de Méxicu y el suroeste de los Estaos Xuníos, cola influencia de los [[Vals|vals]], [[Polka|polkas]], les [[Ranchera|rancheres]], [[Mazurca|mazurcas]] y los [[Corríu (Méxicu)|corríos]]. Un preséu importante del xéneru ye l'[[acordión]], traíu per primer vegada a la rexón por inmigrantes [[Alemaña|alemanes]]. Les versiones sonorenses d'esti tipu de música desenvolver de los 1920s a los 1960s. Munches de les primeres composiciones esitoses son de compositores anónimos. Nos 1950s, cola espansión de la [[Radio (mediu de comunicación)|radio]], la popularidá del xéneru amontóse pos s'empezó a escuchar música nortiza de [[Nuevo León]], [[Durango]] y otros estaos. Estes versiones regularmente incluyíen cantares escritos por compositores sonorenses tales como Amor de Madre de Jesús "El Chito" Peralta, Cuatro Milpas, Mundu Engañosu, El Venadito, La Higuerita y El Tarachi de Aristeo Silves Antúnez y La Barca de Guaymas de José López Portillo. La mocedá que trabayaba nos campos y ranchos identificar de manera particular con esta música. El primer grupu nortizu formal foi [[Los Cuartetos de Sonora]], formáu polos hermanos Carvajal. En contraste con bandes d'otros estaos, que yeren duetos, les bandes sonorenses yeren tríos antes de volvese cuartetos y quintetos cola adición de más preseos musicales. La lletra casi siempres fala de momentos importantes del día ente día que se celebren y enguapecen. Solo de manera recién la música nortiza foi aceptada por otres clases sociales fora d'aquelles nes que se desenvolvió. Los grupos nortizos de Sonora, dacuando llamaos taca-tacas, pueden ser escuchaos n'eventos sociales de toos nivelar socioeconómicos. === Arqueoloxía === La rexón foi un área d'estudiu pa los arqueólogos, antropólogos ya historiadores; quien trabayaron coles ruines [[prehispániques]] y los güesos fosilizaos. Sicasí, gran parte de la investigación nesta zona sigue na so etapa descriptiva inicial y hai munches entrugues básiques entá ensin responder. Sonora ye considerada una zona cultural dixebrada de [[Mesoamérica]], anque hai daqué d'influencia mesoamericana. Les principales diferencies ente les cultures sonorenses y les de Mesoamérica son el cultivu en climes secos, anque se produz d'igual manera'l maíz, la calabaza y los frijoles. Tamién hai mayor dependencia de los recursos ensin cultivar pol home. Anque val la pena resaltar que lo más importante ye la falta de ciudaes como tales na historia prehispánica d'esta rexón, habiendo namái poblaciones pequeñes cerca de les fontes d'agua y un débil sistema xerárquicu. Les cultures equí tamién comparten delles carauterístiques con aquelles del [[Suroeste d'Estaos Xuníos|suroeste de los Estaos Xuníos]], pero tamién son notablemente distintes. [[Ficheru:Cerro_de_Trincheras.jpg|thumb|250px|Cuetu de Trincheres.]] El [[Cuetu de Trincheres]] ye un sitiu arqueolóxicu importante alcontráu nel [[Trincheres (Sonora)|conceyu homónimu]], con [[petroglifos]], places y observatorios astronómicos. Apuéstase'l propósitu exactu del área, pero sábese qu'algamó la so rellumanza ente [[1300]] y [[1450]] de nuesa yera, cuando tuvo una población de cerca de mil habitantes, que vivieron del cultivu del maíz, la calabaza, l'algodón y el agave. La so estructura más grande llámase La Cancha, que ta na base al llau norte del cuetu. Ye un patiu rectangular carauterizáu poles sos roques apiladas nes veres, que miden 51 por 13 metros. Dellos investigadores creen que yera un tipu de cancha de pal xuegu de pelota y otros creen que yera una especie de teatru al campu. Nel cuetu mesmu hai un observatoriu, que da una vista del llugar. La mayoría de los artefautos del área de piedra y concha fueron atopaos ende. La Plaza del Cascoxu carauterizar pola so paré de piedra de metro y mediu n'espiral abierta, bien probablemente utilizada pa ceremonies. === Gastronomía === Como n'otres partes de Méxicu, la cocina sonorense ye básicamente un amiestu de les influencies indíxenes y [[España|españoles]]. Cuando los españoles avanzaron al norte del [[Valle de Méxicu]], atoparon que la dieta del llugar yera más simple, colo básico de maíz, frijoles y calabaza, pero ensin la variedá extra qu'esistía nel sur. Por esta razón, esi españoles influyeron la manera na que se desenvolvió esa dieta. Traxeron a Sonora colleches europees de [[farina]], [[Bos primigenius taurus|res]], [[Lácteo|productos lácteos]], [[Sus scrofa domestica|puercu]] y más, según platillos ya ingredientes del centru y sur de Méxicu, tales como [[tortielles]], más variedaes de [[Chile (pimientu)|chiles]] y [[tamales]]. La cultura del vaqueru foi un aspeutu importante de la cultura de Sonora dende la [[Colonización europea d'América|dómina colonial]] y gran parte de la cocina ta basada no que los vaqueros comieron nos sos entamos, inclusive anque la mayoría de los sonorenses yá nun trabayen al campu. La cocina sonorense nun ta llindada a la so xeografía actual. [[Arizona]], cuantimás nel área sur cerca de la frontera, tien una cocina que tamién ye rica en farina, quesu y res; asina foi llevada polos españoles, a lo que dalguna vegada foi [[La Mesilla|parte]] de Sonora. Dambos estaos siguen cola tradición del vaqueru. Por cuenta de la situación de Sonora como un estáu fronterizu, la so cocina tamién recibió una influencia significativa de los [[EUA]]. [[Ficheru:Parrillada_Carne_asada.jpg|thumb|250px|Rustiendo carne.]] Dos componentes importantes de la dieta del estáu son los mariscos y el res, esta postrera xuega un papel más importante en Sonora que nel restu de Méxicu. El res de normal cocínase a la parrilla, y los sonorenses prefieren cortes robustos como pechu y falda. La [[machuca]] o carne seco inda s'esfruta, anque la refrigeración fixo sumir la necesidá d'ensugar la carne pal so caltenimientu. Sonora tamién tien la reputación de producir cortes de res finos, pero'l ganáu español más delgáu foi sustituyíu por [[Aberdeen angus|Angus]], [[Hereford (raza bovina)|Herefords]] y [[Holstein (ganáu)|Holsteins]]. Ente los platillos que se basen en res o que la contienen inclúyense la carne deshebrada, la carne con raxes verdes, los pollinos de carne asao, la carne con chile coloráu, el chorizu de res, la carne seco, machucar, el menudu, les gordines y les albóndigues. La comida del mar o mariscos tamién ye parte importante de la cocina, cuantimás cerca de la mariña pos hai una gran variedá de pexes y amasueles nel [[Golfu de California]]. Los mariscos cocínense xeneralmente en platillos bien senciellos, tales como tacos de pexe, sopes de mariscos, arroz con camarón, o pulpu y albóndigues de camarón. Dalgunos de los pexes más consumíos son les [[Serranidae|cabrillas]], el [[marlín]] y la [[mantarraya]]. [[Ficheru:Large_Tortilla.jpg|thumb|250px|Tortiella de farina grande.]] Les tortielles son parte fundamental de la dieta sonorense, pero son de farina, en cuenta de maíz. En Sonora, estes tortielles son más grandes y delgaes que les preparaes n'otres partes. Los productos lácteos son comunes nos platillos y los chiles xueguen un rol más pequeñu. Aun así, un chile nativu importante ye'l [[chiltepín]], que la xente sigue cultivando nes zones seques del noroeste de Méxicu. La cocina contién delles sopes y caldos, que combinen ingredientes rexonales con elementos de too Méxicu, con res, puercu y maíz. Les sopes de mariscos son populares a lo llargo de la mariña. Ente estos platillos inclúyese'l pozole de trigu, el pozole de res, el menudu con pata, la sopa de elote, el caldu de calabaces y la sopa de camarón. Los tamales facer con masa de maíz secu y con rellenos; como carne con chile, aceitunes, papes, chile coloriáu y otros ingredientes, envolubraos en fueyes de maíz seques y fechos al vapor. Los rellenos de los tamales varien nel tao pero los más populares inclúin maíz frescu y crema, tires de chile verde y quesu, res con chile coloráu y dacuando mariscos. Les cultures varies que llegaron al estáu influyeron el desenvolvimientu de panes, postres y duces. La mayoría de los dulces facer con [[lleche de vaca]], [[caña d'azucre]], [[almendres]], [[Bertholletia excelsa|nueces]], [[arroz]], [[Grana de xirasol|granes de xirasol]] y [[piloncillo]]. Ente estes tán les pipitorias, el xamonucu, el cubiertu de biznaga, los cubiertos de calabaza, los cubiertos de camote, calabaza en miel, piloncillo, nieve de pitahaya, naranxes y llimones cristalizaos. El [[Bacanora (llicor)|bacanora]] ye un llicor rexonal con [[denominación d'orixe]] que dende va décades producir nel [[Bacanora (Sonora)|pueblu del mesmu nome]], alcontráu nel centru del estáu. La so base ye la planta de agave ([[Agave vivipara]]) como'l [[mezcal]] y el [[tequila]] y vien en dellos estilos, incluyíu aneyu. Tien un sabor distintivo. Envalórase que mediu millón de plantes son collechaes de la naturaleza pa faer esta bébora cada añu, lo que llevó a esmoliciones sobre'l so sobre-esplotación. == Gobiernu == [[Ficheru:Centro de Gobierno Sonora.jpg|left|thumb|250px|Centru de Gobiernu del Estáu de Sonora, en [[Hermosillo]].]] La forma de gobiernu de Sonora ye descrita na so Constitución, que data de 1917. Acordies cola [[Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos]], l'Estáu de Sonora adopta pal so réxime interior la forma de gobiernu republicanu, representativu, democráticu, llaicu y popular, teniendo como base de la so división territorial y organización política y alministrativa, el Conceyu Llibre, según la presente Constitución y les sos respeutives lleis. El gobiernu del Estáu estremar en tres poderes: Executivu, Llexislativu y Xudicial.<ref>{{cita web |url=http://www.uson.mx/institucional/marconormativo/leyesyestatutos/constitucion_politica_sonora_15_01_2015.pdf|títulu=http://www.uson.mx/institucional/marconormativo/leyesyestatutos/constitucion_politica_sonora_15_01_2015.pdf|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160410095747/http://www.uson.mx/institucional/marconormativo/leyesyestatutos/constitucion_politica_sonora_15_01_2015.pdf|fechaarchivu=2016-04-10}}</ref> El '''Poder Executivu''' depositar nuna sola persona denomada Gobernador del Estáu de Sonora, electu por votu direutu cada seis años ensin posibilidá de reeleición. Toma posesión el día 13 de setiembre del añu de la so eleición. L'actual Gobernadora pol periodu 2015-2021 ye [[Claudia Pavlovich Arellano|Claudia Pavlovich]] del Partíu Revolucionariu Institucional ([[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]]). El '''Poder Llexislativu''' ye unicameral y deposítase en 21 diputaos electos de manera direuta y 12 diputaos electos por representación proporcional pa un periodu de trés años ensin posibilidá de reeleición; estos conformen el [[Congresu del Estáu de Sonora]]. L'actual Llexislatura (2015-2018) ye la LXI. El Congresu del Estáu instálase'l día 16 de setiembre del añu de la so eleición. [[Ficheru:PoderJudicialDelEstado.JPG|right|thumb|250px|Poder Xudicial del Estáu de Sonora, en [[Hermosillo]].]] El '''Poder Xudicial''' depositar nel Supremu Tribunal de Xusticia, en Tribunales Rexonales de Circuitu, en Xulgaos de primera Instancia y en Xulgaos Locales. Esiste, amás, el Conseyu del Poder Xudicial del Estáu de Sonora, como un órganu permanente de l'alministración de la xusticia. El Supremu Tribunal de Xusticia ta compuestu por siete Maxistraos Propietarios y siete Suplentes y va funcionar en Plenu, en Salas o en Comisiones. Dende [[ochobre]] de [[2015]] el Llicenciáu Francisco Gutiérrez Rodríguez ye'l presidente del Supremu Tribunal de Xusticia del Estáu.<ref>{{cita web|url=http://www.stjsonora.gob.mx/maxistraos.htm|títulu=http://www.stjsonora.gob.mx/maxistraos.htm}}</ref><ref>{{cita publicación | títulu=STJ Sonora | url =http://www.stjsonora.gob.mx/noticias/691.htm }}</ref> A nivel federal, Sonora cuenta con tres senador y siete diputaos (los que representen a los siete [[Distritos eleutorales federales de Méxicu#Sonora|distritos eleutorales federales del estáu]]) nel [[Congresu de la Unión]] de Méxicu. Los senadores son escoyíos por eleición popular cada seis años y los diputaos cada trés. L'actual llexislatura federal ye la [[LXIII Llexislatura del Congresu de la Unión de Méxicu|LXIII Llexislatura]]. El [[7 de xunu]] de [[2015]] llevar a cabu les [[eleiciones estatales de Sonora de 2015]] onde s'escoyó nuevu Gobernador, Presidentes municipales, Diputaos locales y federales. El [[15 de xunu]] de 2015 l'Institutu Estatal Eleutoral de Sonora, al traviés de la Conseyera Presidenta Guadalupe Taddei Zavala, realizó la entrega de la constancia de mayoría a [[Claudia Pavlovich Arellano]], que la acredita como Gobernadora electa pal periodu 2015 -2021. Esto dempués de que se declarara la validez de la eleición na sesión permanente del cómputu estatal de la eleición de Gobernador del Estáu que concluyó'l mesmu día.<ref>{{cita web |url=http://www.ieesonora.org.mx/#publicaciones/comunicaos/comunicaos.php?ic=791|títulu=http://www.ieesonora.org.mx/#publicaciones/comunicaos/comunicaos.php?ic=791 }}</ref> === Gobiernu llocal === {{AP|Conceyos de Sonora}} {{AP|Presidentes municipales de Sonora 2015-2018}} [[Ficheru:Mapa Municipios Sonora 2015 - 2018.png|thumb|220px|right|Mapa de los conceyos de Sonora d'alcuerdu al partíu políticu gobernante pal periodu 2015-2018.]] L'Estáu de Sonora atópase estremáu políticamente en [[Municipio|municipio]] que representen el tercer nivel de gobiernu en [[Méxicu]], debaxo del nivel estatal y federal. L'estáu de Sonora ta compuestu por 72 conceyos que cunten con un gobiernu propiu qu'anicia nel [[Conceyu]], que ye dirixíu por un Presidente Municipal escoyíu por eleición popular cada 3 años. Los conceyos son reconocíos como les partes integrantes del Estáu. La Constitución sonorense declara que l'Estáu tien una composición pluricultural, basada orixinalmente nos pueblos indíxenes, y que caltienen les sos propies instituciones sociales, económiques, culturales y polítiques, o parte d'elles. De manera que na Constitución garantízase'l derechu de los pueblos y les comunidaes indíxenes a la llibre determinación dientro del so territoriu y amás, garantiza'l respetu y la igualdá d'oportunidaes pal so desenvolvimientu integral. == Educación == {{Bar box | alliniación = right | títulu_cimeru = Distribución de la población de 15 años y más según nivel d'escolaridá | barra_títulu = #ddd | anchu = 300px | anchu_barra = 150px | encabezáu1 = Nivel d'escolaridá encabezáu2 = Porcentaxe | conteníu = | títulu_inferior = {{bar percent|Ensin instrucción|#966e00|3.4|3.4%}} {{bar percent|[[Educación básica|Básica]]|#00966e|53.5|53.5%}} {{bar percent|[[Educación téunica|Téunica con primaria]]|#009623|0.8|0.8%}} {{bar percent|[[Educación media cimera|Media cimera]]|#960028|22.9|22.9%}} {{bar percent|[[Educación cimera|Superior]]|#007396|18.8|18.8%}} {{bar percent|Non especificáu|gray|0.6|0.6%}} }} Según el censu de población y vivienda 2010, en Sonora la tasa d'alfabetización de les persones d'ente 15 y 24 años ye de 98.3% y la de les persones de 25 años o más ye de 95.6%. L'asistencia escolar pa les persones de 3 a 5 años ye del 43.5%; de 6 a 11 años ye del 97.1%; de 12 a 14 años ye del 94.3% y de 15 a 24 años ye del 45.8%.<ref name="internet.conteníos.inegi_1"/> === Instituciones d'educación cimera === {{AP|Instituciones d'educación cimera en Sonora}} [[Ficheru:UNISON.jpg|thumb|250px|left|[[Universidá de Sonora|UNISON]], Unidá Rexonal Centru.]] La principal institución d'educación cimera ye la [[Universidá de Sonora]] (UNISON), fundada en [[1942]] por decretu estatal, la universidá creció calteniendo la so identidá. Ta estremada en seis unidaes a lo llargo del Estáu, con campuses en Nozales, Santa Ana, Caborca, Hermosillo, Navojoa, y en Ciudad Obregón. Hermosillo, como sede principal, alluga a la mayoría de los estudiantes y de la ufierta educativa. La institución ufierta programes d'estudiu en más de cuarenta especialidad al traviés de seis divisiones. Les maestríes y doctoraos ufiértense principalmente en ciencia y teunoloxía. La UNISON ye anguaño una de les instituciones públiques d'educación cimera más importantes de [[Méxicu]].<ref>{{cita web |url=http://rankings.americaeconomia.com/mejores-universidades-mexico-2015/el-ranking-2/|títulu=http://rankings.americaeconomia.com/mejores-universidades-mexico-2015/el-ranking-2/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150929182435/http://rankings.americaeconomia.com/mejores-universidades-mexico-2015/el-ranking-2/|fechaarchivu=2015-09-29}}</ref> L'[[Institutu Teunolóxicu de Sonora]] (ITSON) tien cerca de 17,000 alumnos y ufierta ventitrés licenciatura, ocho programes de maestría, y trés programes de doctoráu dientro de los sos seis campuses. La institución foi formada por iniciativa de la sociedá cajemense en Ciudad Obregón en 1955, pero recibió'l so nome actual en 1962. Orixinalmente yera una escuela d'entrenamientu téunicu, pero reorganizóse como universidá en 1973. Anguaño ye la institución teunolóxica más grande del estáu. Amás, la entidá cunta con otres instituciones públicu y priváu, como l'[[Institutu Teunolóxicu y d'Estudios Cimeros de Monterrey]], Campus Sonora Norte (ITESM-CSN), l'[[Institutu Teunolóxicu de Hermosillo]] (ITH), la [[Universidá Estatal de Sonora]] (UES, antes CESUES), la Universidá Teunolóxica de Hermosillo (UTH), la [[Universidá del Valle de Méxicu]] (UVM), ente otres. == Economía == A pesar del terrén [[Aridez|grebu]] y el clima extremoso, Sonora, como'l restu del [[Región Norte (Méxicu)|norte de Méxicu]], ye ricu en recursos naturales. Esto llevó a una historia d'[[autosuficiencia]] y munchos sonorenses ver a sigo mesmos como herederos d'esta tradición pionera. Una gran parte d'esto ta rellacionáu cola cultura y tradición del campu, pos gran parte de la economía estatal tuvo rellacionada cola ganadería. L'estáu tien una fuercia llaboral altamente cualificada y fuertes llazos cola economía d'[[Estaos Xuníos]] debíu na so mayoría a la frontera común con [[Arizona]]. Esti enllaz afecta a dellos sectores de la economía estatal. Sonora tien una crecedera de [[Productu internu brutu|PIB]] que xeneralmente ye mayor que'l restu del país, con una crecedera de 4.0% en 2014, comparáu col permediu nacional de 3.3%. Anque esta crecedera yera enforma mayor antes de la [[Crisis económica de 2008-2015|crisis económica de 2008]], por casu, en 2006, la crecedera foi de 8.4% con respectu al nacional de 4.8%. L'ésitu económicu del estáu, cuantimás nos sos sectores industriales y d'agricultura, según na frontera, atraxo a munchos inmigrantes del centru y sur de Méxicu al estáu. La mayor parte de la industria estatal ta rellacionada cola [[agricultura]] y la [[Pesca comercial|pesca]], nel [[Procesáu de los alimentos|procesamientu de comida]] y la so empaquetamiento. Nos [[años 1980]], instalar nel estáu un gran númberu de plantes industriales llamaes "[[Maquiladora|maquiladoras]]", la mayoría asitiaes a lo llargo de la frontera y na capital, Hermosillo. Estes plantes d'ensamblaxe yeren controlaes na so mayoría por compañíes d'Estaos Xuníos a les que se-yos dieron facilidaes en responsabilidaes y [[Impuestu|impuestos]]. Escontra finales del sieglu XX, estes empreses teníen una gran influencia na espansión y la modernización del [[Frontera ente Estaos Xuníos y Méxicu|área fronteriza de Méxicu]], incluyíu Sonora. Non solamente traxeron nueves fontes d'empléu, sinón amás l'estilu de xestión d'Estaos Xuníos tuvo influencia nos negocios del estáu y del restu del norte de Méxicu. Sicasí, les maquiladoras llegaron a un tope en [[2001]], cuando munches compañíes d'Estaos Xuníos movieron la so producción a [[República Popular China|China]]. El númberu de maquiladoras menguó, pero'l valor del so productu final amontó, de la mesma manera qu'aquellos que prefieren bienes con mayor valor añadíu y automatización. Amás, munches plantes abandonaes poles compañíes d'Estaos Xuníos fueron adquiríes por empreses mexicanes. A pesar del decremento nel númberu de maquiladoras, les sos esportaciones aumentaron. Amás de la ganadería, la [[minería]] ye otru elementu tradicional de la economía de Sonora, qu'empezó con un afayu importante cerca de la ciudá d'[[Álamos (Sonora)|Álamos]]. Anque la [[plata]] del área casi s'acaba, Sonora sigui xugando un papel importante en Méxicu como unu de los quince productores de minerales más importantes del mundu, liderando en plata, [[Celestina (mineral)|celestina]] y [[bismutu]]. Sonora ye'l productor líder en [[oru]], [[cobre]], [[grafitu]], [[molibdenu]] y [[wollastonita]]. Inda hai depósitos de plata na Sierra Madre Occidental. Sonora amás tien una de les reserves de [[carbón]] más grandes del país. L'estáu tien la superficie pa la minería más grande de Méxicu, y trés de les mines más importantes del país: A Caridá, Cananea y Minería María. Tamién ye llar de la mina de cobre más vieya d'América del Norte, alcontrada en [[Cananea]]. [[Grupo Méxicu]], con operaciones de minería principalmente en Cananea, ye'l tercer productor de cobre a nivel mundial. La industria de la minería en Méxicu tuvo apoderada principalmente polos españoles mientres el periodu colonial, y por empreses estranxeres dempués de la independencia. Nos [[años 1960]] y [[Años 1970|1970]], el gobiernu espulsó la mayoría de los intereses estranxeros na minería mexicana, empezando con mayores restricciones de propiedá nes compañíes mineres mexicanes. Estes restricciones fueron seles cuando empezaron en 1992, cola única restricción de que la compañía operadora fuera mexicana. A tan solu trés años del cambéu, más de setenta compañíes estranxeres, na so mayoría d'[[Estaos Xuníos]] y de [[Canadá]], abrieron oficines n'[[Hermosillo]]. Les operaciones mineres principales tuvieron un severu [[impautu ambiental]], especialmente nes árees cercanes, Cananea siendo l'exemplu principal. La minería hai lleva funcionáu ende más d'un sieglu, y los desfechos mineros contaminaron los ríos San Pedro y [[ríu Sonora|Sonora]] cerca a la mina, amenaciando dambes cuenques. Les operaciones mineres tamién destrúin montes cercanos por cuenta de la demanda de materiales de construcción y combustible. Queden pocos árboles vieyos cerca de la ciudá de Cananea y el pueblu de [[San Javier (Sonora)|San Javier]] nel centru de Sonora. N'[[agostu]] de [[2014]], Grupo Méxicu foi responsable de lo que ye consideráu'l peor desastre ambiental na historia del sector mineru en Méxicu, cuando más de 40,000 metros cúbicos de sulfatu de cobre fueron arramaos nel ríu Sonora, afectando a siquier 20,000 persones, miles d'hectárees de cultivu y cabeces de ganáu.<ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/08/27/actualidad/1409095702_528258.html|títulu=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/08/27/actualidad/1409095702_528258.html }}</ref> === Infraestructura === Nel estáu la [[Carretera Federal 15]] tien 2,711 quilómetros nel Estáu, sumaes al restu de les carreteres estatales de 4,591 quilómetros; en total l'estáu cunta con 7,302 quilómetros de carreteres. Sonora cuenta tamién con 2,008 quilómetros de víes ferriales, 5 aeropuertos internacionales (el principal ye l'[[Aeropuertu Internacional General Ignacio Pesqueira García]]) y 2 puertos marítimos (el principal ye [[Guaymas]]). Operen nel estáu 150 radio-difusores (53 d'[[amplitú modulada]] y 97 de [[frecuencia modulada]]) según 90 estaciones de televisión. La entidá cunta tamién con 466 establecimientos de diverses categoríes pal agospéu.<ref>{{cita web|url=http://cuentame.inegi.org.mx/monografias/informacion/son/economia/infraestructura.aspx?tem..|títulu=http://cuentame.inegi.org.mx/monografias/informacion/son/economia/infraestructura.aspx?tem..|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191015130852/http://cuentame.inegi.org.mx/monografias/informacion/son/economia/infraestructura.aspx?tem..|fechaarchivu=2019-10-15}}</ref> [[Ficheru:Aeropuerto_HMO_1.JPG|thumb|250px|right|[[Aeropuertu Internacional General Ignacio Pesqueira García]] en [[Hermosillo]].]] == Tresporte == Sonora xaz nun corredor que conectó les tierres altes del centru de [[Méxicu]] col norte escontra [[Estaos Xuníos]] pola mariña del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]] siquier dende'l [[Virreinatu de Nueva España|periodu colonial]], y hai evidencia de qu'esti corredor esistió nel [[América precolombina|periodu prehispánicu]] tamién. Güei, entá ye un corredor importante pa los viaxes y les unviaes, con víes de [[ferrocarril]] y la [[Carretera Federal 15]] que les sigue. L'estáu tien un total de 24,396 km de [[Carretera|carreteres]]. Les llinies de ferrocarril consisten naquelles que van escontra Estaos Xuníos. El [[puertu]] comercial más importante ta en [[Guaymas]], y dalgunos más pequeños pal turismu en [[San Carlos (Sonora)|San Carlos]], [[Puerto Peñasco]] y [[Badea de Kino]]. L'estáu tien cuatro aeropuertos nes ciudaes de Hermosillo, Puerto Peñasco, Ciudad Obregón y Nozales. Estos aeropuertos conecten l'estáu con 112 llocalidaes tantu en Méxicu como nel estranxeru. == Turismu == [[Ficheru:Zona_Hotelera_Puerto_Peñasco.png|thumb|250px|left|Zona hotelera en [[Puerto Peñasco]].]] El principal curiosu [[turísticu]] de Sonora son les sos sableres, poblaciones, amás del desiertu que se xune al mar y a la sierra. La diversidá de los sos ecosistemes fai posible que nel Estáu puedan realizase gran variedá d'actividaes de recreación y turismu como [[bucéu]], [[Pesca deportiva|pesca]], [[nado]], [[senderismu]], [[ciclismu de monte]], [[caza|turismu cinexéticu]] y [[turismu ecolóxicu]]. Les sableres más conocíes son [[San Carlos (Sonora)|San Carlos]], [[Puerto Peñasco]] y [[Badea de Kino]]. San Carlos, y la so sablera Los Algodones ye una de les zones más visitaes na mariña sonorense. San Carlos tien una gran variedá de vida marina nes sos mariñes, lo que la convierte nun llugar popular pa la pesca deportiva y el bucéu. Dellos yaquis y seris cerca de [[Guaymas]] y el Cuetu del Tetakawi viven la de pesca. [[Puerto Peñasco]] alcontrar nel estremu noroeste del estáu nel Golfu Cimeru daqué cerca del desagüe del [[ríu Colorado]]. Tien 110 quilómetros de sableres n'agües seles, cerca del [[Gran desiertu d'Altar Ermu d'Altar]] y de la [[Reserva de la biosfera El Pinacate y Gran Desiertu d'Altar|reserva de la biosfera d'El Pinacate]], con unu de los climes más secos de Méxicu. Dende la década de 1990, esperimentó un desenvolvimientu a gran escala a lo llargo de les sos estenses sableres. Nel conceyu de Hermosillo atópase [[Badea de Kino]], les sableres de la badea son de sable blancu y agua calmo y templao. Nes islles cercanes pueden reparase lleones marinos. Cerca d'ésta mariña ta [[Isla Tiburón]], la islla más grande de Méxicu y una reserva natural con borregos y venados selvaxes. Ende viven los [[Pueblu seri|seris]], una comunidá indíxena con especial importancia en [[Punta Chueca]], qu'inda practica la cacería, la pesca y la recoyida de recursos naturales, amás de la venta de manualidades a los turistes. [[Ficheru:Plaza_de_Alamos,_Son.jpg|thumb|250px|right|Plaza principal n'[[Álamos (Sonora)|Álamos]].]] Pa promover el turismu n'árees fora de les sableres principales, l'estáu de Sonora creó delles rutes turístiques pa la so promoción según l'estáu de "[[Pueblos Máxicos|Pueblu máxicu]]" pa delles de les sos ciudaes más pequeñes. La [[ruta de les Misiones]] cubre les paraes principales del misioneru [[Compañía de Xesús|xesuita]] [[Eusebio Francisco Kino]], ente éstes atopen ilesies y misiones en [[Caborca]], [[Pitiquito]], [[Oquitoa]], [[Atil (Sonora)|Átil]], [[Tubutama (conceyu)|Tubutama]], [[Imuris|Ímuris]], [[Cucurpe]] y [[Madalena de Kino]]. En Madalena, los restos del padre Kino atopar nel mausoléu na Plaza Monumental. La [[ruta del ríu Sonora]] sigue una serie de pueblos a lo llargo del [[ríu Sonora]]. La ruta inclúi los asentamientos d'[[Ures]], [[Baviácora (conceyu)|Baviácora]], [[Aconchi (conceyu)|Aconchi]], [[San Felipe de Jesús (Sonora)|San Felipe de Jesús]], [[Huépac]], [[Banámichi]], [[Sinoquipe]], [[Arizpe]], [[Bacoachi (conceyu)|Bacoachi]] y [[Cananea]]. La ruta inclúi atraiciones como vieyes faciendes, places, regueros, montes y otros curiosos naturales. == Deportes == [[Ficheru:Estadio_Sonora_2.JPG|thumb|250px|Los Naranxeros de Hermosillo apostando un partíu de la Lliga Mexicana del Pacíficu nel [[Estadiu Sonora]].]] L'estáu cunta con múltiples infraestructures deportives, principalmente en Hermosillo y Ciudad Obregón, nes que s'inclúin el Centru d'Usos Múltiples (CUM), l'[[Estadiu Héroe de Nacozari]], l'[[Estadiu Sonora]], el [[Ximnasiu del Estáu de Sonora|Ximnasiu del Estáu]], l'[[Arena ITSON]], según múltiples unidaes deportives.<ref>{{cita web |url=http://www.economiahermosillo.gob.mx/portal/descargas/3%20Infraestructura%20Deportiva.pdf|títulu=http://www.economiahermosillo.gob.mx/portal/descargas/3%20Infraestructura%20Deportiva.pdf|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220714015000/http://www.economiahermosillo.gob.mx/portal/descargas/3%20Infraestructura%20Deportiva.pdf|fechaarchivu=2022-07-14}}</ref> L'estáu cunta amás colos siguientes equipos deportivos: * [[Naranxeros de Hermosillo]]. Equipu de béisbol de la [[Lliga Mexicana del Pacíficu]]. * [[Yaquis de Ciudad Obregón]]. Equipu de béisbol de la [[Lliga Mexicana del Pacíficu]]. * [[Mayos de Navojoa]]. Equipu de béisbol de la [[Lliga Mexicana del Pacíficu]]. * [[Cimarrones de Sonora]]. Equipu de fútbol de la [[Lliga d'Ascensu de Méxicu]]. * [[Potros ITSON de Obregón]]. Equipu de baloncestu de la [[Lliga Nacional de Baloncestu Profesional de Méxicu]] (LNBP). * [[Rayos de Hermosillo]]. Equipu de baloncestu del [[Circuitu de Baloncestu de la Mariña del Pacíficu|CIBACOPA]]. * [[Algodoneros de San Luis]]. Equipu de béisbol de la [[Lliga Norte de Méxicu]]. * [[Diaños de Hermosillo]]. Equipu de béisbol de la [[Lliga Norte de Méxicu]]. * [[Tiburones de Puerto Peñasco]]. Equipu de béisbol de la [[Lliga Norte de Méxicu]]. * [[ Colloraos de Caborca]]. Equipu de béisbol de la [[Lliga Norte de Méxicu]]. * [[Guerreros de Obregon]]. Equipu de fútbol de la [[ Tercer División de Méxicu]] * [[Ostioneros de Guaymas (baloncestu)]]. Equipu de baloncestu del [[Circuitu de Baloncestu de la Mariña del Pacíficu|CIBACOPA]]. El deporte más popular de Sonora ye'l béisbol, con casi toles ciudaes principales con siquier un equipu de béisbol que xuega na lliga rexonal. Anque'l fútbol nun ye tan popular nel estáu caltiénse como una práutica recreativa pola facilidá del desenvolvimientu del xuegu en múltiples instalaciones deportives. == Persones destacaes == {{AP|Personaxes de Sonora}} {{llista de columnes|2| * [[Félix María Zuloaga]], presidente de Méxicu ente 1858 y 1862. * [[Adolfo de la Huerta]], presidente de Méxicu en 1920. * [[Álvaro Obregón]], presidente de Méxicu ente 1920 y 1924. * [[Plutarco Elías Calles]], presidente de Méxicu ente 1924 y 1928. * [[Abelardo L. Rodríguez]], presidente de Méxicu ente 1932 y 1934. * [[Ramón Corral Verduga]], vicepresidente de Méxicu ente 1904 y 1911. * [[Jesús García Corona]], "Héroe de Nacozari". * [[Cajeme (Caudiellu Yaqui)|José María Leyva]], "L'Indiu Cajeme". * [[Alfonso Ortiz Tirado]], cantante tenor y ortopedista mexicanu. * [[Bill Meléndez]], animador, direutor de cine y productor cinematográficu. * [[Fernando Almada Otero]], actor de cine, televisión y guionista. Nacíu en Sonora. Hermanu del fináu Mario Almada Otero (actor). * [[Manuel Uruchurtu Ramírez]], abogáu y políticu, conocíu por ser l'únicu mexicanu que finó nel desastre del RMS Titanic. * [[Raquel Torres]], actriz del cine mudo y sonoro en Hollywood. * [[María Félix]], "La Doña", máxima diva del cine mexicanu, nacida nel Ranchu "El Quiriego", n'Álamos, Sonora. * [[Mario Almada Otero]], actor de cine, televisión y guionista, nacíu en Huatabampo, Sonora. * [[Edmundo Valadés]], cuenteru y periodista. * [[Luis Aguilar]], actor y cantante conocíu como "El Gallu Giro". * [[Columba Domínguez]], actriz nacida en Guaymas, Sonora; esposa d'Emilio "L'Indiu" Fernández. * [[Silvia Pinal]], actriz de cine y televisión, nacida en Guaymas, Sonora. * [[Isela Vega]], actriz cinematográfica y símbolu sexual ente los años 60's y 70's. * [[Alberto Vázquez]], cantante y actor, ídolu del Rock' n Roll, orixinariu de Guaymas, Sonora. * [[Alicia Encinas]], actriz de cine y televisión. * [[Jesús Ochoa]], actor de cine y televisión, nacíu en Hermosillo, Sonora. * [[Valentín Elizalde]], cantante de música nortiza y de banda, conocíu como "El gallo de oro", nacíu en Navojoa, Sonora. * [[Yahir]], cantante y actor de televisión, orixinariu de Hermosillo, Sonora. * [[Yuridia]], cantante y compositora nacida en Hermosillo, Sonora. }} == Estaos hermanaos == * {{Bandera|EUA}} {{Bandera|Arizona}} [[Arizona]], [[EUA]]<ref>{{cita web|url=http://www.sre.gob.mx/coordinacionpolitica/index.php/oficines-en-l'esterior-de-les entidaes federatives/147?task=view/|títulu=Secretaría de Rellaciones Esteriores {{!}} Gobiernu {{!}} gob.mx|fechaaccesu=23 d'avientu de 2016|autor=|enllaceautor=|fecha=|idioma=|sitiuweb=www.sre.gob.mx|editorial=}}</ref> == Ver tamién == * [[Organización territorial de Méxicu]] * [[Estáu d'Occidente]] * [[Conceyos de Sonora]] * [[Conceyos de Sonora por índiz de desenvolvimientu humanu]] * [[Llocalidaes de Sonora]] {{Allugamientu xeográficu | Noroeste = [[Ficheru:Coat of arms of Baja California.svg|15px]] [[Baxa California]] | Norte = [[Ficheru:Flag of Arizona.svg|15px]] [[Arizona]] | Nordeste = [[Ficheru:Flag of New Mexico.svg|15px]] [[Nuevu Méxicu]] / [[Ficheru:Coat of arms of Chihuahua.svg|15px]] [[Chihuahua]] | Oeste = [[Golfu de California]] | Centro = Sonora | Este = [[Ficheru:Coat of arms of Chihuahua.svg|15px]][[Chihuahua]] | Suroeste = [[Golfu de California]] | Sur = [[Ficheru:Coat of arms of Sinaloa.svg|15px]] [[Sinaloa]] | Sureste = [[Ficheru:Coat of arms of Chihuahua.svg|15px]][[Chihuahua]] }} == Referencies == {{llistaref|2}} == Fuentes == * {{Versalita|Bowen}}, Thomas G. (1976). «Esquema de la historia de la cultura Trincheres». En Braniff, Beatriz y Felger, Richard (coords.), Sonora: antropoloxía del desiertu. Primer xunta d'antropoloxía y historia del Noroeste. Ciudá de Méxicu. Institutu Nacional d'Antropoloxía y Historia. == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Tradubot|Sonora}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estaos de Méxicu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos con plantía Otros usos a páxines que nun esisten]] 199hxc41722wle2fhe46cal6ste942k Endoscopia 0 113458 4500992 4444353 2026-06-20T20:56:40Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500992 wikitext text/x-wiki {{Avisu médicu}} {{Ficha d'enfermedá | Image = Flexibles Endoskop.jpg| Caption = Un exemplu d'un endoscopiu flexible. | ICD10 = | ICD9 = | MeshID = D004724 | MedlinePlus = 003338 | OPS301 = {{OPS301|1-40...1-49}}, {{OPS301|1-61...1-69}} | OtherCodes = | }} La '''endoscopia''' ye una téunica [[diagnósticu|diagnóstica]], de la caña de la [[medicina]], que consiste na introducción d'una cámara o lente dientro d'un tubu o [[endoscopiu]] al traviés d'un furu natural, una incisión quirúrxica o una mancadura pa la visualización d'un [[víscera|órgano buecu]] o [[cuévanu corporal]]. El '''endoscopiu''' ye un preséu ([[productu sanitariu]]) en forma de tubu, que puede ser ríxidu o semiflexible, y que contién una lluz y una óptica que dexen la visualización del interior d'un [[órganu buecu]] o d'una [[cuévanu corporal]]. El procedimientu diagnósticu nel que s'utiliza dalgún tipu d'endoscopiu llámase endoscopia.<ref name="AGAfive">{{Citation |author1 = American Gastroenterological Association |author1-link = American Gastroenterological Association |fecha=|títulu = Five Things Physicians and Patients Should Question |publicación=[[American Gastroenterological Association]] |work = Choosing Wisely: an initiative of the [[ABIM Foundation]] |páxina=|url = http://choosingwisely.org/wp-content/uploads/2012/04/5things_12_factsheet_AGA.pdf |fechaaccesu = 17 d'agostu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120809143636/http://choosingwisely.org/wp-content/uploads/2012/04/5things_12_factsheet_AGA.pdf |fechaarchivu=9 d'agostu de 2012 }}</ref> L'endoscopiu ye un preséu que s'utiliza pa reparar dientro d'un cuévanu, conductu o órganu buecu. Ta conformáu por una sonda flexible la cual presenta una lluz que dexa que'l cuévanu seya observable y una cámara nel estremu de la sonda. Utilízase introduciendo'l preséu al traviés d'un furu natural del cuerpu como la boca, el rectu o la uretra, o tamién al traviés d'una incisión. L'endoscopiu ye un preséu que dexó'l desenvolvimientu y l'especificidá na medicina, influyendo tantu na prevención, diagnósticu y pronósticu de munches enfermedaes. Estos preseos de trabayu llamaos endoscopios fai referencia a la meyor y más amplia teunoloxía que dellos investigadores diéronse a la xera de diseñar; y que claro cada vez son de mayor calidá. D'estos puédese atopar tanto diagnósticos como terapéuticos, dependiendo del procedimientu y patoloxía del paciente. Por tanto los endoscopios son de mayor utilidá p'ameyorar l'atención médica. El términu endoscopia puramente emplégase pa señalar l'estudiu que se realiza al tubu dixestivu con ayuda d'un tubu flexible y hai de dos tipos: [[endoscopiu]] de [[fibra óptica]] y el [[videoendoscopio]]. L'estudiu d'endoscopia estrémase a les traces en cuatro grupos: # [[Panendoscopía|Panendoscopia]] o endoscopia alta. # [[Endoscopia baxa]]. # [[Esofago-duodenoscopia]] o revisión completa del [[tubu dixestivu]].<ref name="mayoendo">{{cita web |url=http://www.mayoclinic.com/health/endoscopy/MY00138/METHOD=print|títulu=Upper endoscopy|fechaaccesu=24 de setiembre de 2012|autor=Mayo Clinic staff|añu=2012 [last update]|obra=mayoclinic.com}}</ref> # [[Colangiopancreatografía endoscópica]] o '''CPRE'''. Que'l puertu d'accesu seya pequeñu nun quier dicir que tea exenta de riesgos yá que se tien accesu a órganos vitales que pueden ser estropiaos. Tal ye'l casu de la simpatectomia torácica por endoscopia pa la hiperhidrosis, que se demostró la so poca efectividá con numberosos artículos médicos publicaos{{ensin referencies}} y l'arrepentimientu de ser operaos de los pacientes.{{ensin referencies}} La endoscopia amás de ser un procedimientu diagnósticu mínimamente invasivo, tamién puede realizar maniobres [[tratamientu (medicina)|terapéutiques]] como una [[colecistectomía]] laparoscópica o la toma de [[biopsia|biopsies]]. [[Ficheru:Laprascopy-Roentgen.jpg|right|thumb|300px|Laparoscopia.]] Según el furu pel que s'introduza l'endoscopiu: * Per [[boca]] hasta [[duodenu]]: [[endoscopia dixestiva alta]] o panendoscopia oral diagnóstica, que visualiza: ** El [[esófagu]]: esofagoscopia. ** El [[estómagu]]: gastroscopia. ** El [[duodenu]]: duodenoscopia. ** Xeneralmente visualícense los trés órganos llamándose la prueba [[esofagogastroduodenoscopia]]. * Per [[cursu]] hasta [[Ciegu (anatomía)|ciegu]]: [[endoscopia dixestiva baxa]], que visualiza: ** Rectu: [[rectoscopia]] ** Colon sigmoides: [[sigmoidoscopia]] ** Colon (completu): [[colonoscopia]] * Por [[meato uretral]] hasta [[vexiga urinaria]], llámase [[cistoscopia]]. Al traviés de los furos ureterales aportando a uréteres, maxana renal y motes renales, denominar ureterorrenoscopia. * Per [[ñariz|vestículo nasal]]: puede ser: ** Una endoscopia otorrinolaringológica o panendoscopía ORL: Na que se visualicen fueses nasales, cavum, farinxe y sobremanera larinxe (laringoscopia direuta). ** Una [[broncoscopia]], na que se visualicen los bronquios. ** Una [[nasofaringolaringofibroscopía]]. * Per introito vaxinal: pa visualizar los cuévanos de los órganos reproductores femeninos: ** [[Natura]]: [[colposcopia]]. ** [[Úteru]]: [[histeroscopia]]. * Per aciu pequeñes incisiones quirúrxiques, la endoscopia puede ser: ** [[Mediastinoscopia]]: ye la visualización del [[mediastino]]. ** [[Toracoscopia]]: ye la visualización del cuévanu torácicu o pleural. ** [[Laparoscopia]]: ye la visualización del cuévanu abdominal o peritoneal. ** [[Artroscopia]]: visualización d'un cuévanu articular, xeneralmente de les rodíes. * Mientres l'[[embaranzu]], la visualización del [[fetu]] llámase fetoscopia. == Endoscopia Virtual == La endoscopia virtual ye téunicamente un estudiu por imáxenes más qu'una endoscopia, yá que usa una [[tomografía]] computarizada pa reparar les superficies interiores de los [[Órganu (bioloxía)|órganos]], tal como los pulmones ([[broncoscopia]] virtual) o'l [[colon]] (.<ref>Gómez M. Ecoendoscopía. Parte I. Rev Colomb Cir. 2008; 23(4):230-247.</ref> == Tipos d'endoscopiu == === Endoscopiu flexible y fibroscopio === El XL PRO incorpora una microcámara CCD d'alta resolución, amás d'una potente fonte de llume de teunoloxía "arc lamp". La imaxe ye tresmitida digitalmente pel interior de la [[Sonda utilizada en medicina|sonda]] flexible hasta un [[Pantalla d'ordenador|monitor]] portátil LCD. La cabeza de la sonda ye articulable y dirixible dende l'esterior por aciu una palanca de mandu o [[joystick]] de fácil ya intuitivu manexu, dexando xiros y rotaciones d'hasta 180°+- en toles direiciones del espaciu. == Historia == A finales del [[sieglu XIX]] (escontra [[1880]]) los [[médicu|médicos]] empezaron a utilizar esti preséu pa reparar el [[conductu auditivu]] de los sos pacientes. El primer endoscopiu consistía nun cilindru de metal que tenía na so parte media una base pa sofitar una vela y un reflector que concentraba la lluz escontra unos espeyos que lu dirixíen escontra'l espéculo. Con otru sistema d'espeyos dirixíase la imaxe escontra dos lentes oculares asitiaos al otru estremu del espéculo. El preséu actual, creáu por [[Basil Hirschovitz]] en [[1957]], utiliza [[fibra óptica|fibres óptiques]] pa flexibilizar l'endoscopiu y asina poder usalo más cómodamente en [[ciruxía|ciruxíes]]. == Orixe del endoscopiu == [[File:Santiagodechile2007.jpg|thumb|<center>{{PAGENAME}}</center>]] El términu endoscopia vien de ''endo'' que significa adientro y ''scopia'' de mirar. La hestoria de la endoscopia remontar a tiempos del entamu de les civilizaciones, onde yá s'utilizaben tubos y preseos pa tratar de tener accesu al interior del cuerpu. Sábese que griegos, exipcios y romanos yá introducíen líquidu nel colon y rectu al traviés de cánulas, que se define como tubos pequeños que s'utilicen en medicina pa sacupar o introducir líquidos nel cuerpu, anque estos aparatos nun realicen la mesma función qu'un endoscopiu si presenten dalgún tipu de semeyanza. Nes ruines de [[Pompeya]], una antigua ciudá romana, afayóse un [[espéculo]] vaxinal del sieglu I, aparatu consideráu como un prototipu de los futuros endoscopios, que anguaño cumple una función d'apertura de furos pa facilitar la introducción de dalgún preséu. Polo que ye correutu aseverar qu'en Roma yá se conocía y utilizaba ésti tipu de preseos, inclusive sábese que [[Hipócrates]] nel añu 400 e.C. trató de reparar el rectu con un tubu y una vela, atribuyéndose-y entós la creación del primer preséu que nos dexa mirar dientro del cuerpu.{{ensin referencies}} Sicasí hai otros autores{{quién}} que nun s'arriesguen a afirmar que tanto Hipócrates como Galeno conocieren realmente l'especulo nin tanto atribuyi-y a dalgún d'estos personaxes la so invención. Paolo de Egina menta n'unu de los sos escritos nel sieglu VII al especulo como un preséu clásicu y d'usu corriente, consideráu como'l primer escritu onde apaez mentáu. Darréu naz na península ibérica a finales del primer mileniu nel añu 936 [[Albuskasim]], médicu islámicu'l cual foi'l primeru n'utilizar el reflexu de la lluz pa esaminar cuévanos internos.{{ensin referencies}} Ye importante mentar que Albuskasim foi contemporaneu y conocíu por [[Albucasis]] un importante tratadista sobre ciruxía y traumatoloxía. En 1580 Wilhelm Fabry de Hilden inventa'l “speculum auris”, anguaño inda n'usu. Tocantes a esofagoscopia atribúyese-y al alemán M.L. Valdenburg, preséu formáu por un tubu de goma resistente de 8 cm de llargu y 1,5 cm d'anchu que cola ayuda d'un espeyu común podía reparar la mucosa esofáxica. [[Philipp Bozzini]] (1773-1809) médicu alemán qu'a empiezos del sieglu XIX realiza un gran adelantu en materia d'endoscopia, un tubu conocíu como lichtleiter o conductor de lluz, cámara de doble lluz qu'utiliza como fonte una vela común que reflexa'l rayu lluminosu nun espeyu, esti inventu ye consideráu como'l precursor del endoscopiu modernu, gracies a esti adelantu Bozzini en 1805 llogró visualizar el rectu, la farinxe, la uretra, la vexiga y afayos como cálculos y neoplasias nel aparatu urinariu, sicasí la so invención foi refugada polos sos contemporáneos por ser consideráu como un xuguete. Darréu en 1815 el francés Antoine Jean Desomeaux desenvuelvo un estremo diseñáu especialmente pa visualizar y esaminar el tracto urinariu, darréu en 1853 presentó'l so uretroscopio na Académie de Médecine. Darréu dedicóse a perfeccionar el so inventu pa l'aplicación d'ésti n'otres zones del cuerpu, cuntaba con 2 partes: delles sondes, que la so forma y calibre dependíen de la rexón a esplorar y un sistema de llume que reflexaba les ondes de lluz y proyeutar nel aparatu esplorador. El trabayu principal yá taba fechu, solo faltaba afinar dellos detalles pa dexar qu'esti endoscopiu fuera un aparatu integro de diversa utilidá, en 1869 el doctor Adolph Kussmaul llogró reparar per primer vegada l'estómagu d'una persona, anque esto nun fuera posible ensin l'escepcional talentu del paciente tragasables el cual yera capaz de tragar un tubu rectu de 47 cm y 13 mm de diámetru. En 1879 los médicos Max y Josef Leiter crearon un cistouretroscopio y en 1881 Johann von Mikulicz creó'l primera gastroscopio ríxidu, lo que nun yera bien práuticu, sicasí en 1932 el doctor Rudolph Schindler inventó una versión flexible d'este, dando entamu a un nuevu periodu n'endoscopia. == Desarrollu y evolución histórica == El desenvolvimientu de la endoscopía dixestiva que conocemos anguaño, llevar a cabu en tres periodos: === Endoscopía Ríxida (1868-1932) === El periodu de la endoscopía ríxida empecipia col médicu alemán Adolph Kussmaul, consideráu'l precursor d'esti procedimientu, quién en 1868, en collaboración con un circense especializáu en tragase sables, introdució nésti un llargu y ríxidu espéculo en que'l so estremu proximal contenía la fonte lluminosa, que Desormeaux desenvolviera años antes, hasta llegar al estómagu, procedimientu denomináu gastroscopía. A pesar, de qu'esti fechu nun llevó a Kussmaul a estremar correutamente los detalles del esófagu nin estómagu, contribuyó al desenvolvimientu posterior de la esofagoscopía. En 1881, el físicu Johann Von Mikulicz y Josef Leiter escurrieron un esofagoscopio, que consiguió reparar aspeutos funcionales del esófagu por aciu una llámpara de platín con agua conxelao que dexaba una visión fayadiza y consistentemente allumada d'esti órganu dende'l so interior. La meyora llograda por estos dos personaxes apurrió un conceutu de les tres estructures básiques, pero de suma importancia nun endoscopiu: el sistema ópticu, el cuerpu tubular y una fonte de lluz llétrico. Sicasí, la carauterística rixidez de los endoscopios desenvueltos hasta esi entós que poníen en riesgu la seguridá de los pacientes, por causa de la clara rellación ente la estructura d'estos y les sos téuniques d'introducción cola incidencia de perforaciones na mucosa esofáxico y gástrico, llevó a los siguientes personaxes que s'interesaron na endoscopia a desenvolver preseos menos dañibles. Dientro d'esti grupu atopar a Elsner, quien, a pesar de que nun suprimió la estructura ríxida, asitió'l sistema de lentes nun tubu separáu. Per otru llau, Bensaude y Hübner llograron desenvolver otres téuniques d'introducción d'estos preseos, el primeru por aciu un filo conductor, y el postreru por aciu una sonda elástica. Pero la idea de fabricar un preséu más seguru nun se consolidó hasta la siguiente dómina na evolución de la endoscopia. === Endoscopía semiflexible (1932-1956) === Un personaxe que marca esti periodu ye otru médicu alemán quien incluyó una serie de meyores y progresos nes endoscopías; simplificando los aparatos y modelando la téunica con que se llevaben a cabu. Rudolph Schindler en xunto con George Wolfry escurrieron per primer vegada un endoscopiu cuasi flexible en 1928; el cual componíase por un endoscopiu ríxidu iguáu con material aislante, una porción flexible qu'usaba múltiples lentes convexes de poco algame que dexaben angular la imaxe derecha ensin perdela y una estremidá inferior con una pequeña esponxa de goma que dexaba trazar el camín y xuagar secreciones. El desenvolvimientu d'ésti y otros endoscopios por Schindler apurrieron mayor información alrodiu de los órganos que s'estudiaben y, al empar, menguó los riesgos de la realización d'esti procedimientu nos pacientes. Sicasí, los endoscopios de Schindler siguíen siendo ineficientes antes los requerimientos qu'un procedimientu como ésti tenía, tantu asina que tres los nuevos endoscopiu d'ésti médicu asocedieron una serie de cambeos que llevaron a Norbert Henning, en 1938, a publicar fotografíes a color y películes de les endoscopies colos cambeos realizaos. Darréu, en 1940, Cameron fabricó'l gastroscopio omniángulo utilizando un espeyu na lente del oxetivu que proyeutaba imáxenes menguando la distorsión d'estes. Ye nel añu 1945 onde'l desenvolvimientu de la endoscopia da un reblincón cola compañía Eder Instrument Co que fabrica un modelu con una flexibilidá claramente aumentada y con un sistema ópticu qu'apurre una imaxe más nítida. Ye nesti mesmu tiempu y, pola mesma compañía, en qu'apaez el gastroscopio tranesofagoscópico semiflexible que se convierte nel endoscopiu d'eleición de los gastroenterólogos de la dómina. Finalmente en 1952 ye creada la gastrocámara por Uji y la Corporación Olympus. y la gastroenteroloxía y l'endoscopiu vese revolucionáu cola construcción del primer fibroscopio por Curtis, Hirschowitz y Peters, basáu nel principiu d'un conxuntu de fibres de vidriu bien fines, axuntaes en fexes que tresmiten los rayos lluminosos nun tubu dafechu flexible, que taba provistu d'una óptica llateral qu'al traviés d'una llámpara llétrica asitiada detrás d'un prisma tresmitía la imaxe. Los beneficios qu'esta fabricación traxo consigo facilitó l'usu d'esta téunica como exame médicu, dexando reparar esófagu, estómagu y duodenu con una nitidez que nengún de los preseos anteriores llograra. A pesar d'esto, la flexibilidá d'ésti anició la dificultá d'empobinalo nel interior del cuerpu. Posterior a la meyora realizada col fibroscopio la industria de la endoscopia siguió avanzen l'usu d'un chip pa xenerar imáxenes, consiguiendo la proyeición de lo que se vía al traviés del endoscopiu nun monitor de televisión. Amás, utilizaba una lluz frío pa evitar el contautu del paciente sometíu a esti exame con un conductor llétricu so tensión. La progresiva evolución que sufrieron los endoscopios nel últimu tiempu deber a l'acción de distintos fabricantes xaponeses tales como Pentax, Fujinon y Olympus, que llograron ameyorar la calidá de les imáxenes y amenorgar el tamañu de los chips. Los distintos cambeos que sufrió l'endoscopiu primitivu hasta'l de los nuesos díes, que presenta la flexibilidá precisa pa la esploración del tubu dixestivu y un diámetru amenorgáu, faen esti procedimientu unu seguro, que dexa identificar ensin mayor dificultá la mancadures, escasu de falsos diagnósticu, provisor de posibilidaes terapéutiques, completu y, por sobremanera, una pieza esencial nel desenvolvimientu de la medicina dixestiva. == Afitamientu de la endoscopia == A midida que fueron avanzando los adelantos teunolóxicos en materia d'endoscopia, foise ampliando de la mesma el so usu y alquiriendo valor a nivel mundial. El puntu culminante que llogró'l so afitamientu foi l'alquisición de flexibilidá, lo que dexó que se convirtiera nun preséu médicu preséu y necesariu pa la medicina, pos se considera indispensable munches vegaes pal exame y tratamientu d'enfermedaes. == Endoscopiu na actualidá == La endoscopia tuvo altu impautu na evolución de la medicina, especialmente nel área de la Gastroenteroloxía, y por lo mesmo al ser una ferramienta importante na prevención, diagnósticu y tratamientu de les enfermedaes ye importante realizar progresos p'asegurar la comodidá y seguridá del paciente, amás d'ameyorar la observación y la calidá del exame. Na actualidá, tiénense distintos dispositivos que cumplen cola cuenta de reparar l'interior del cuerpu. Dende 1983, Sivak y Fleishner modificaron la teunoloxía de los endoscopios creando un nuevu aparatu llamáu videoendoscopio o endoscopiu electrónicu, siendo espuestu nel Congresu de Gastroenteroloxía d'esi mesmu añu. Ésti consistía nuna cámara de videu incluyida dientro del endoscopiu dexando la visualización del tubu dixestivu nuna pantalla gracies a una proyeición de señales llétriques otorgando una visión binocular” y utilizando una lluz frío” (lluz que nun xenera calor). Los beneficios d'ésti aparatu ayuden fondamente a la meyora de la medicina dexando qu'agora les observaciones puedan ser realizaes por más d'una persona, amás de realizar grabaciones y sacar fotografíes que faciliten el trabayu d'otorgar un diagnósticu apropiao y específico.<ref>José Watanabe, Juan José Bonilla & María Villanueva, Endoscopía gastrointestinal. http://olympuslatinoamericana.com/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220625024118/http://olympuslatinoamericana.com/ |date=2022-06-25 }} http://www.cmp.org.pe/documentos/librosLibres/tsmi/Cap22_Endoscopia_gastrointestinal.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130921055149/http://www.cmp.org.pe/documentos/librosLibres/tsmi/Cap22_Endoscopia_gastrointestinal.pdf |date=2013-09-21 }}</ref>Esiste ampliu catalogo d'endoscopios polo cual ye importante que'l personal médicu y d'enfermería que los vaya a utilizar conocer yá que va ser de gran utilidá pa brindar el diagnósticu y tratamientu oportunu al paciente. Los endoscopios evolucionaron y cada vez más son más eficaces y resistentes y asina mesmu ayuden a xenerar menor costu nos hospitales onde s'utilicen. <ref>Hervás J. , Escalera E.J. Historia de la endoscopía dixestiva http://www.enfervalencia.org/ei/73/articulos-científicos/ac_3.pdf</ref>. Al traviés de los años realizáronse meyores sobre este mesmu aparatu, ameyorando la imaxe y la seguridá pal paciente. Nel añu 2002, la empresa Olympus, una de les mayores productores d'aparatos pa endoscopia, introdució'l primera videoendoscopio basáu na teunoloxía d'imaxe n'alta definición (HD). Apurriendo meyor calidá d'imaxe y nitidez, amás d'aumentar la capacidá d'amplificación y los colores reparaos, llegando hasta percibir vasos sanguíneos de bien pequeñu calibre. Incluyendo meyores referentes al usu d'un tubu más delgáu, flexible y menos invasivo pa la persona que se ta realizando l'exame. Nes últimes décades les meyores, estudiu y desenvolvimientu enfocáronse na fabricación d'un aparatu de pequeñes dimensiones llamáu Cápsula Endoscópica. Nel añu 2001 presentóse'l primer aparatu d'esti tipu por Paul C. Swain en Gran Bretaña. L'intentu de llograr una cápsula totalmente segura y eficiente foi'l gran enfoque de los últimos años pa los inxenieros ya investigadores. La so aplicación consiste n'inxerir la cápsula (similar a como se toma una melecina encapsulado) y al traviés del so trayeutu pol tubu dixestivu llogra prindar 2 fotografíes per segundu pa depués ser analizaes n'ordenadores. Pero'l gran problema con esti dispositivu atribuyir a que nun ye reutilizable, polo qu'aumentaría'l costu del exame al tener qu'adquirir unu nuevu pa cada procedimientu.<ref>Olympus Latin America Inc. Historia de los Endoscopios, vol.4-6 http://www.olympuslatinoamerica.com/spanish/fola_aboutolympus_video_esp.asp</ref> == Tipos == Xeneralmente utilízase'l términu d'endoscopia pa referise específicamente a la endoscopia gastrointestinal, sicasí la so definición ye exacta al describir a esti aparatu como una forma de mirar dientro del cuerpu usando una sonda flexible que tien una pequeña cámara nel so estremu, ensin especificar que parte del cuerpu ye. Los principales tipos d'endoscopia méntense de siguío: * '''Artroscopio:''' emplegáu pa esaminar direutamente les articulaciones. * '''Broncoscopio:''' emplegáu pa esaminar les víes aérees y los pulmones. * '''Cistoscopio:''' emplegáu pa visualizar l'interior de la vexiga. * '''Laparoscopio:''' emplegáu pa esaminar direutamente los ovarios, l'apéndiz o otros órganos abdominales. * '''Anoscopio:''' emplegáu pa reparar el cursu, el conductu anal y la parte baxa del rectu. * '''Colonoscopio:''' emplegáu para visualiza l'interior del colon (intestín gordu) y el rectu. * '''Esofagogastroduodenoscopio:''' emplegáu pa inspeicionar el revestimiento del estómagu y la primer parte del intestín delgáu. * '''Enteroscopia:''' emplegáu pa esaminar l'intestín delgáu. == Ver tamién == * [[Ciruxía de mínima invasión]] * [[Electromedicina]] * [[Productu sanitariu]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat}} {{DEFAULTSORT:Endoscopia}} {{Tradubot|Endoscopia}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Medicina]] [[Categoría:Gastroenteroloxía]] ebtqn46v4tz0lxh3cduk7uwuold5dax Llaguna costera 0 113842 4501051 4467553 2026-06-21T07:34:21Z Limotecariu 735 4501051 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Kara-Bogaz Gol from space, September 1995.jpg|thumb|[[Kara Bogaz Gol]], una llaguna costera en [[Turkmenistán]].]] Una '''llaguna costera''', en [[xeografía física]], emplegar pa referise a una [[llaguna]] o cualquier cuerpu d'agües pocu fondes que ta dixebráu de les agües fondes marines por una barrera, bien sía una [[isla barrera]], un [[gordón mariniegu]], un [[bancu de sable]] d'orixe marín, un [[petón coralín]] o dalgún accidente similar.<ref>Reid (1961) páx. 73.</ref> Por estensión, al sector d'agua zarráu detrás d'una barrera de coral o de les islles barrera o al que ta zarráu nun [[atolón]] tamién se-yos llama '''llaguna costera'''. <!--== Etimoloxía == L'usu del términu «lagoon» na lliteratura [[xeomorfoloxía|xeomorfolóxica]] n'[[idioma español|español]] ye interesáu, una y bones la pallabra orixinal de la que deriva «llaguna», sigue n'usu güei día, y anque dacuando utilízase pa describilos, refierse más a pequeños llagos interiores nos que l'agua ta estancada. L'usu del términu ''lagoon'' n'[[idioma inglés|inglés]] data de 1769. Afíxose y amplió el sentíu de la llaguna [[Idioma vénetu|véneta]] (''[[cf.]]'' [[llatín]] ''[[wikt:lacuna|lacuna]]'', «espaciu vacíu»), que se refería específicamente a la poco fonda llaguna veneciana, un tramu d'agües salaes chiscáu d'islles protexíes del [[mar Adriáticu]] poles sableres barrera del [[Lido de Venecia|Lido]] (ver [[llaguna de Venecia]]).--> == Descripción == Llaguna costera refierse tanto a les llagunes costeres formaes pola acumuladura de bancos de sable y petones a lo llargo de les mariñes d'agües pocu fondes, como a les llagunes interiores que se formen nos atolones, formaes pola crecedera de los petones de coral y el fundimientu lentu de les islles centrales. Cuando s'usa pa estremar una parte de los ecosistemes de petones de coral, el términu '''llaguna costera''' ye sinónimu de ''petón traseru'', que ye más comúnmente utilizáu polos científicos pa referise a esa zona.<ref>Aronson 1993.</ref> Munchos accidentes xeomorfolóxicos de tipo laguna costera nun inclúin esti términu nel so nome común: [[Albemarle Sound]], en Carolina del Norte; [[Great South Bay]], ente [[Long Island]] y les sableres barrera de [[Fire Island]] en Nueva York; [[Isle of Wight Bay]], que dixebra [[Ocean City (Maryland)|Ocean City]] del restu del [[condáu de Worcester (Maryland)|condáu de Worcester]] (Maryland); [[Banana River]], en Florida, y el [[llagu Illawarra]], en Nueva Gales del Sur. Nel Reinu Xuníu hai llagunes costeres en [[Montrose Basin]] (Escocia) y [[Broad Water]], cerca de Tywyn (Gales), ente que la estensión d'agua nel interior de [[Chesil Beach]], Inglaterra, conocida como [[The Fleet]], tamién podría ser descrita como una llaguna costera. Tamién hai unu cerca de la pequeña ciudá de [[Dingle]] nel oeste d'Irlanda. Delles famoses llagunes costeres na India son el [[llagu Chilika]], en [[Orissa]], cerca de [[Puri]], y el [[llagu Vembanad]], en Kerala. Dambos tán coneutaos a la [[badea de Bengala]] y el [[mar Arábigu]] respeutivamente, al traviés d'una estrecha canal. == Imáxenes == <gallery> Ficheru:GlenrockLagoonFromLeichhardtLookout.JPG|[[Glenrock Lagoon]] n'[[Australia]] Ficheru:Lagoa dos Patos PIA03444 lrg.jpg|[[Llaguna de los Coríos]] en [[Brasil]] Ficheru:Flores hocheebene.jpg|Llaguna Comprida nes [[islles Azores]]. Ficheru:Lagoon-of-venice-landsat-1 Names.jpg|[[Llaguna de Venecia]] , vista dende'l [[Landsat 7]] Ficheru:Zalewszczecinski.jpeg|Llaguna de [[Szczecin]] vista del [[Landsat]] c. 2000. Ficheru:Baltic spits.png|Llaguna del [[Vístula]] y los [[Curlandia|Curios]] nel [[mar Bálticu]]. Ficheru:Kiritimati-EO.jpg|Casi la metá de la superficie de [[Kiritimati]] ta cubierta con llagunes costeres, dalgunos d'agua duce y dalgunos d'agua de mar. Ficheru:Oludeniz – Blue lagoon.jpg|Llaguna azul, [[Ölüdeniz]], [[Turquía]] </gallery> == Ver tamién == * [[Estuariu]] * [[Llaguna]] * [[Llagu]] * [[Limán]] == Referencies == {{llistaref}} == Referencies == {{traducíu ref|en|Lagoon}} : L'artículu de la Wikipedia n'inglés cita les siguientes referencies: * {{cita llibru | autor=Reid, George K.| títulu=Ecology of Inland Waters and Estuaries| editorial=Van Nostrand Reinhold Company|allugamientu=Nueva York| añu=1961| editor=| isbn=}} *{{cita publicación |apellíu= Aronson|nome= R.B. |títulu= Hurricane effects on backreef echinoderms of the Caribbean|añu= 1993|publicación= Coral Reefs|volume= |númberu= |issn= |url=}} {{referencies adicionales|t=20120716235844}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Lagoons}} {{Tradubot|Laguna costera}} [[Categoría:Albuferes y llagunes costeres| ]] arf0pqknu5a3i8hmzhz05aoptpw3or3 Embalse 0 113855 4501055 4487050 2026-06-21T07:37:36Z Limotecariu 735 4501055 wikitext text/x-wiki {{otrosusos}} {{Ficha xenérica}} Un '''embalse''' ye l'acumuladura d'agua producida por una construcción nel llechu d'un [[ríu]] o [[regueru]] que cierra parcial o totalmente el so calce. N'[[España]] emplégase dacuando'l términu [[embalse]] con esti significáu. La construcción del embalse puede asoceder por causes naturales como, por casu, el derrumbe d'una fastera nun tramu estrechu del ríu o regueru, l'acumuladura de plaques de xelu o les construcciones feches polos castores, y por obres construyíes pol home pa tal fin, como son les [[presa d'agua|preses]]. == Embalses por causes naturales == [[Ficheru:Beaver dam in Yellowstone.jpg|thumb|300px|right|Presa realizada por [[castor]]es en [[Yellowstone]].]] === Derrumbe de fasteres === Nesti casu trátase, de embalses totalmente incontrolaos, que xeneralmente tienen una vida curtia, díes, selmanes o hasta meses. Al enllenase'l embalse con apurrir del ríu o regueru, provóquense filtraciones al traviés de la masa de tierra ensin amacerar, y arramaos pol puntu más baxu de la corona, que lleven a la rotura más o menos rápida y abrupta de la presa, pudiendo causar grandes daños a les poblaciones y árees cultivaes asitiaes agües embaxo. Un fenómenu d'esti tipu producir na paraxa conocida como [[La Josefina]] nel ríu [[Paute]], n'[[Ecuador]]. === Acumuladura de xelu === L'acumuladura de [[xelu]] ([[embancadura|embancadures]]) nos grandes ríos asitiaos en zones fríes produzse xeneralmente en puntos nos cualos el calce presenta dalgún estrechamientu, yá seya natural, como la presencia de [[roca|roques]], o artificial, como los [[pilastres]] d'un [[ponte]]. Situaciones d'esti tipu pueden dase, por casu, nel [[ríu Danubiu]]. Pa prevenir los daños qu'esto puede causar los servicios de prevención utilicen barcos especiales denominaos [[ruempexelos]]. === Preses construyíes por castores === Les preses construyíes por [[castor]]es dar en pequeños regueros, xeneralmente n'árees pocu habitaes y, poro, los eventuales daños causaos pola so rotura son xeneralmente llindaos. == Embalses artificiales == Los embalses xeneraos al construyir una [[Presa (hidráulica)|presa]] pueden tener la finalidá de: * regular el [[Caudal ecolóxicu|caudal]] d'un ríu o regueru, almacenando l'agua de los periodos húmedos pa utilizalos mientres los periodos más secos pal riego, pal suministru d'agua potable, pa la xeneración d'enerxía llétrica, pa dexar la navegación o pa esleir poluentes. Cuando un embalse tien más d'un fin, llámase-y d'usos múltiples; * contener los caudales estremos de les [[Avenida (hidroloxía)|aveníes]] o crecíes. [[Laminación d'aveníes]]; * crear una diferencia de nivel pa xenerar [[enerxía llétrica]], por aciu una [[central hidroeléctrica]]; * crear espacios pa esparcimientu y deportes acuáticos. == Carauterístiques de los embalses == Les carauterístiques físiques principales d'un embalse son les curves cota-volume, la curva cota-superficie anubierta y el caudal regularizáu. Dependiendo de les carauterístiques del valle, si esti ye ampliu y abiertu, les árees inundables pueden ocupar zones densamente poblaes, o árees fértiles pa l'agricultura. Nestos casos, antes de construyir la [[Presa (hidráulica)|presa]] tien d'evaluase bien oxetivamente les ventayes ya inconvenientes, por aciu un [[Estudiu d'impautu ambiental]], cosa que non siempres se fixo nel pasáu. N'otros casos, especialmente en zones altes y abruptas, el embalse ocupa tierres despoblaes, y nesi casu los [[impautos ambientales]] son llindaos o inesistentes. El caudal regularizáu ye quiciabes la carauterística más importante de los embalses destinaos, xustamente, a regularizar, a lo llargo del día, del añu o periodos tresañales o quiciabes pasen sieglos primero que esti seya evacuáu pola mano humana, el caudal que puede ser retiráu en forma continua pal usu pal cual construyóse el embalse. === Niveles carauterísticos de los caudales de los embalses === [[Ficheru:Garaio - Embalse de Ullíbarri-Gamboa - Nivel 01.jpg|thumb|Nivel d'agua nun embalse]] El nivel de l'agua nun embalse ye siempres mayor que'l nivel orixinal del ríu. Dende'l puntu de vista de la operación de los embalses, defínense una serie de niveles. Los principales son (n'orde creciente): * '''Nivel mínimu minimorum''': ye'l nivel mínimu que puede algamar el embalse; coincide col nivel mínimu de tomar asitiada na menor cota. * '''Nivel mínimu operacional''': ye'l nivel per debaxo del cual les estructures acomuñaes al embalse y la presa nun operen o operen en forma desaparente. * '''Nivel mediu'''. Ye'l nivel que tien el 50&nbsp;% de permanencia nel ralu del ciclu de compensación del embalse, que puede ser d'un día, pa los pequeños embalses, hasta periodos tresañales pa los grandes embalses. El periodu más frecuente ye d'un añu. * '''Nivel máximu operacional''': al llegase a esti nivel empezar a vertir agua coles mires de caltener el nivel pero ensin causar daños agües abaxo. * '''Nivel del vertideru'''. Si la presa dispón d'un solu [[Vertideru hidráulicu|vertideru]] llibre, el nivel de la solera coincide col nivel máximu operacional. Si'l vertideru ta forníu con compuertes, el nivel de la solera ye inferior al máximu operacional. * '''Nivel máximu normal''': al llegase a esti nivel la operación camuda d'oxetivu y la prioridá ye garantizar la seguridá de la presa. Nesta fase pueden asoceder daños agües abaxo; sicasí, va intentase embrivir los mesmos. * '''Nivel máximu maximorum''': nesti nivel yá la prioridá absoluta ye la seguridá de la presa, yá que una rotura sería catastrófica agües embaxo. Caltiénse'l nivel de toes toes; el caudal descargáu ye igual al caudal qu'entra nel embalse. === Volúmenes carauterísticos d'un embalse === Los volúmenes carauterísticos de los embalses tán acomuñaos a los niveles; d'esta forma tiense: * '''Volume muerto''', definíu como'l volume almacenáu hasta algamar el nivel mínimu minimorum. * '''Volume útil''', l'entendíu ente'l nivel mínimu minimorum y el nivel máximu operacional. * '''Volume de laminación''', ye'l volume entendíu ente'l nivel máximu operacional y el nivel máximu normal. Esti volume, como'l so nome indica, utilizar p'amenorgar el caudal arramáu nes aveníes, pa llindar los daños agües abaxo. === Caudales carauterísticos d'un embalse === * '''Caudal roble'''. Ye'l [[Caudal ecolóxicu|caudal]] máximu que puede retirase del embalse nun periodu críticu. Si'l embalse foi dimensionado pa compensar los caudales a lo llargo d'un [[añu hidrolóxicu]], xeneralmente considérase como periodu críticu al añu hidrolóxicu nel cual rexistróse el volume apurríu mínimu. Sicasí, esisten otres definiciones pal periodu críticu tamién aceptaes, como, por casu, el volume añal d'apurra hídricu superáu nel 75&nbsp;% de los años, que ye una condición menos crítica que l'anterior. * '''Caudal regularizáu'''. Ye'l caudal que puede retirase del embalse mientres tol añu hidrolóxicu, acomuñáu a una probabilidá. === Vida útil del embalse === La vida útil del embalse, pa efeutos de les evaluaciones económiques, del mesmu envalórense ente 30 y 50 años, sicasí, los embalses potencialmente pueden tener una vida útil muncho más llarga. Los factores que pueden influyir na vida útil del embalse pueden mentase: * Problemes de degradación de la represa; * Sedimentación del embalse, col so consecuente amenorgamientu del volume útil del mesmu. <br>La combinación de suelos empinaos, agües intenses, el tipu de suelu y l'usu que se-y da a los mesmos faen que les tases d'erosión y sedimentación sían bien altes nos llugares onde s'asitien los embalses. L'altu acarretu de sedimentos de dellos cursos d'agua y el desarrollu desatamañáu nes árees cercanes a los embalses, según la falta de control preventivu de ls erosión aceleren el procesu de sedimentación de los embalses. En cuenques con embalses, los ríos y quebraes tresporten los sedimentos erosionados escontra los embalses onde son "atrapaos".<ref name=PRico>Informe Ambiental. Xunta calidable Ambiental de Puertu Ricu[http://www2.pr.gov/axencies/jca/Documents/Publicaciones%20de%20Interés/Informes%20Ambientales/Informe%20Ambiental%202014/Informe%20Ambiental%202014.pdf]</ref><br>La forma más precisa pa midir sedimentación nos embalses ye por aciu estudios de batimetría. Tómense elevaciones del fondu del embalse pa xenerar la topografía del fondu del mesmu. D'esta manera determinar el volume disponible del embalse y compárase col volume de diseñu del mesmu. Cola información llevantada de los estudios de batimetría determinar la capacidá esistente del embalse y la tasa de perda de capacidá añal basada nuna carga específica de sedimentos. Esisten una variedá d'alternatives pal manexu de sedimentación en embalses. Nun embalse puede utilizase más d'una téunica y distintes téuniques pueden ser más apropiaes en distintos momentos a lo llargo de la vida del embalse. Les estratexes de manexu pueden catalogase en cuatro tarrezas básicos: (1) amenorgar l'apurra de sedimentos escontra'l embalse, (2) manexu hidráulicu del embalse pa embrivir el depósitu de sedimentos, (3) remover los sedimentos una vegada depositaos, y (4) remanar les consecuencies ensin remanar el procesu de sedimentación como tal. De siguío un resume d'estratexes pal manexu de sedimentos:<ref name=PRico/> # Amenorgar l'apurra de sedimentos. Esto puédese llograr por aciu trampes de sedimentu, les que pueden ser tanto estructurales como non estructurales, dientro o fuera del ríu. Otra manera p'amenorgar l'apurra de sedimentu ye por aciu controles d'erosión superficial de los suelos, favoreciendo la formación d'una proteición vexetal de los mesmos. # Embrivir l'asentamientu de sedimentos. Esta estratexa encontar na esviadura de sedimentos. Esto puédese llograr por aciu la esviadura de corrientes d'agua turbio o la esviadura de crecíes, ente otres. Una estratexa pa la esviadura de sedimentos que s'enllantó en dellos países, ye la construcción de embalses fuera del calce. # Recuperar el volume d'almacenamientu. Una manera de llograr esto ye por aciu escavación, yá seya hidráulica o mecánica. Otra manera ye por aciu la redistribución de sedimentos, por casu depositandolos nel volume muerto. Esta postrera puede llograse tamién con cambeos estructurales o xubiendo'l nivel operacional. == Efeutos d'un embalse == [[Ficheru:Embalse dos Peares Galiza.jpg|thumb|280px|Embalse de [[Los Peares]], [[Galicia]], [[España]].]] Los embalses tienen un importante influxu na redolada; dalgunos de los sos efeutos pueden ser consideraos positivos y otros pueden ser consideraos negativos. === Xenerales === Los embalses de grandes dimensiones amiesten un pesu bien importante al suelu de la zona, amás d'amontar les infiltraciones. Estos dos factores xuntos pueden provocar lo que se conoz como ''seísmos inducíos''. Son frecuentes mientres los primeros años dempués del enllenáu del embalse. Magar estos seísmos inducíos son cafiantes, bien escasamente algamen intensidaes que puedan causar daños serios a la población. === Agües arriba === [[Definiciones avezaes n'hidroloxía#agües arriba|Agües arriba]] d'un embalse, el nivel freáticu de los terrenes vecinos puede modificar fuertemente, pudiendo traer consecuencies na vexetación circunlacustre. === Agües abaxo === Los efeutos d'un embalse [[Definiciones avezaes n'hidroloxía#agües abaxo|agües abaxo]] son de dellos tipos; pueden mentase: * Aumentu de la capacidá de erosionar el llechu del ríu. * Amenorgamientu de los caudales medios arramaos y, consecuente, facilidá por qu'actividaes [[Antropogénico|antrópicas]] ocupen parte del llechu mayor del ríu. * Amenorgamientu del apurra de sedimentos a les costes, incidiendo na [[erosión]] de les [[sablera|sableres]] y [[delta fluvial|deltes]]. == Usu de los embalses == Básicamente un embalse creáu por una presa, qu'ataya'l calce natural d'un ríu, pon a disposición del operador del embalse un volume d'almacenamientu potencial que puede ser utilizáu pa múltiples fines, dalgunos d'ellos complementarios y otros conflictivos ente sigo, pon a disposición del operador del embalse tamién un potencial enerxéticu deriváu de la elevación del nivel de l'agua. Pueden estremase los usos que pal so maximización riquen que'l embalse tea lo más lleno posible, garantizando un [[caudal regularizáu]] mayor. Estos usos son la xeneración d'[[enerxía llétrica]], el [[riego]], el suministru d'[[agua potable]] o industrial, la dilución de [[poluente]]s. Otra manera, pal control d'aveníes el embalse va ser tantu más eficiente cuanto más vacíu atópese nel momentu que recibe una [[avenida (hidroloxía)|avenida]]. Dende'l puntu de vista de la so capacidá reguladora, el embalse puede tener un ciclu diariu, mensual, añal y, inclusive, en dellos pocos casos, tresañal. Esto significa que'l embalse atropa l'agua mientres, por casu, 20 hores per día, pa descargar tou esi volume pa la xeneración d'enerxía llétrica mientres les 4 hores de picu de demanda; o atropa les agües mientres el periodu d'agües, 3 a 6 meses según la rexón, pa usalo en riego nel periodu secu. === Embalse d'usos múltiples === {{AP|Embalse d'usos múltiples}} Munchos embalses modernos son diseñaos pa usos múltiples. Nesos casos l'operador del embalse tien d'establecer polítiques d'operación, que tienen de tener en cuenta: * Prioridá de cada unu de los usos, acomuñáu a la disponibilidad d'otres alternatives téunica y económicamente facederes nel área. Polo xeneral, el suministru d'[[agua potable]] tien la prioridá más elevada. * Llimitaciones de caudal, máximu y mínimu, agües embaxo de la presa que soporta'l embalse. == Potenciales impautos ambientales == Los proyeutos de les represas grandes causen cambeos ambientales irreversibles nun área xeográfica grande, y, poro, tienen el potencial pa causar impautos importantes. Aumentó la crítica a estos proyeutos mientres la última década. Los críticos más severos reclamen que, como los beneficios valen menos que los costos sociales, ambientales y económicos, ye inxustificable construyir represas grandes. Otros sostienen que se puede, en dellos casos, evitar o amenorgar los costos ambientales y sociales a un nivel aceptable, al evaluar curioso los problemes potenciales y la implementación de les midíes correutives. L'área d'influyencia d'una represa estender dende les llendes cimeres de captación del reservorio hasta'l ríu, la mariña y el mar. Inclúi la [[cuenca hidrográfica]] y el valle del ríu agües abaxo de la represa. Magar esisten efeutos ambientales direutos de la construcción d'una represa (por casu, problemes col polvu, la erosión, el movimientu de tierres), los impautos mayores provienen del envase de l'agua, l'hinchente de la tierra pa formar el reservorio y l'alteración del caudal de l'agua, más embaxo. Estos efeutos tienen impautos direutos pa los suelos, la vexetación, la fauna y les tierres monteses, la pesca, el clima, y, especialmente, pa les poblaciones humanes del área. Los efeutos indireutos de la represa, que, dacuando, pueden ser peores que los direutos, rellacionar cola construcción, caltenimientu y funcionamientu de la mesma (por casu, los caminos d'accesu, campamentos de construcción, llinies de tresmisión de la lletricidá) y el desarrollu de les actividaes agrícoles, industriales o municipales, fomentaes pola represa. Amás de los efeutos ambientales direutos ya indireutos de la construcción de la represa, tendrán de ser consideraos los efeutos que'l mediu ambiente produz na represa. Los principales factores ambientales qu'afecten el funcionamientu y la vida de la represa son causaos pol usu de la tierra, l'agua y los otros recursos del área de captación enriba del reservorio (por casu l'agricultura, la colonización, la roza del monte) y ésti puede causar mayor acumuladura de [[llimu|llimos]] y cambeos na [[calidá de l'agua]] del '''reservorio''' y del [[ríu]], agües embaxo. Los beneficios de la represa son: contrólense los llenes y apróvese un afluente d'agua más confiable y de más alta calidá pal riego, y l'usu domésticos ya industrial. Amás, les represas pueden crear alternatives pa les actividaes que tienen el potencial pa causar impautos negativos mayores. La enerxía hidroeléctrica, por casu, ye una alternativa pa la [[enerxía termoeléctrica]] a base del [[carbón]], o la [[enerxía nuclear]]. La intensificación de l'agricultura, llocalmente, al traviés del riego, puede amenorgar la presión sobre los montes, los hábitats intactos de la fauna, y les otres árees que nun sían aparentes pa l'agricultura. Coles mesmes, les represas pueden crear una industria de [[pesca]], y facilitar la producción agrícola nel área, agües embaxo del reservorio, que, en dellos casos, puede más que compensar les perdes sufríes nestos sectores, como resultáu de la so construcción. Apocayá tase considerando l'efeutu beneficiosu que pudiera tener l'almacenamientu d'agua na tierra pa compensar la crecedera del nivel del mar, almacenando en forma líquida l'agua qu'agora permanez en tierra en forma de xelu en glaciares y nieves perpetues de los montes altos, qu'agora se ta derritiendo debíu al [[calentamientu global]]. Los beneficios ambientales nes zones costeres (munches d'elles bien densamente poblaes) bien podríen compensar los problemes que pudieren producir nes tierres del interior. === Efeutos hidrolóxicos === Al represar un [[ríu]] y crear una llaguna, camúdase fondamente la [[hidroloxía]] y [[limnoloxía]] del sistema fluvial. Prodúcense cambeos dramáticos nel fluxu, la calidá, cantidá y usu de l'agua, los [[factores bióticos]] y la sedimentación de la cuenca del ríu. La descomposición de la [[materia orgánico]] (por casu, los árboles) de les tierres anubiertes arriquez los [[alimentos]] del reservorio. Los [[Fertilizante|fertilizantes]] emplegaos agües riba sumir a los alimentos que s'atropen y recíclense nel reservorio. Estos alimentos soporten non solamente la [[pesca]], sinón tamién la crecedera de les yerbes acuátiques, como [[nenúfares]] y [[xacintu acuáticu|xacintos d'agua]]. Les esteres de yerbes y algues pueden constituyir molesties costoses. Si apexen les salíes de la represa y les canales de riego, destrúin la pesca, llinden la recreación, aumenten los costos de tratamientu de l'agua, torguen la navegación y aumenten sustancialmente les perdes d'agua por causa de la trespiración. Si'l terrén anubiertu tien munchos árboles y nun se llimpia afechiscamente antes d'anubrilo, la descomposición d'esta vexetación va escosar los niveles de [[dioxígeno]] na agua. Esto afecta la vida acuática, y puede causar grandes perdes de peces. Los productos de la descomposición [[dixestión anaeróbica|anaeróbica]] inclúin el [[sulfuru d'hidróxenu]], que ye nocivu pa los organismos acuáticos y escome les [[turbina|turbines]] de la represa, y el [[metanu]], que ye un [[Efeutu ivernaderu|gas d'ivernaderu]]. El [[dióxidu de carbonu]], el gas principal que se produz, tamién exacerba los riesgos d'ivernaderu. Les partícules suspendíes que trai'l ríu asentir nel reservorio, llindando la so capacidá d'almacenamientu y la so vida útil, quitando'l ríu de los [[Poso|sedimentos]], agües embaxo. Munches árees agrícoles de los terrenes aluviales dependieron siempres de los [[Llimo|llimos]] ricos n'alimentos pa sostener la so productividá. Como'l sedimentu yá nun se deposita agües embaxo, nel terrén aluvial, esta perda d'alimentos tendrá de ser compensada por aciu la adición de fertilizantes, pa caltener la productividá agrícola. La lliberación de les agües llibres de sedimentos, relativamente, puede llavar los llechos, agües embaxo. Sicasí, la sedimentación del reservorio produz agua de más alto calidá para riego, y consumu industrial y humanu. Los efeutos adicionales de los cambeos na [[hidroloxía]] de la cuenca del ríu inclúin variaciones nel [[nivel freáticu]], agües arriba y embaxo del reservorio, y problemes de [[Suelu salín|salinización]]; estos tienen impautos ambientales direutos y afecten a los usuarios agües abaxo. === Temes sociales === Bien de cutiu, la xente de ciudá, los intereses agrícoles y les persones que viven lloñe, esfruten de los beneficios de les represas. Pero los que soporten la mayor parte de los costos ambientales y sociales, non siempres se beneficien nun grau similar, y en munchos casos nun se beneficien n'absolutu. Los habitantes del área anubierta pol reservorios, y los que viven nos terrenes aluviales pueden recibir beneficios, pero cuasi siempres tienen d'asumir los perxuicios de les obres y de los embalses. Al enllenar el reservorio, de normal ye necesariu'l desplazamientu involuntariu d'un númberu variable de persones —que pueden llegar en dellos casos a cientos de miles— lo que rique un reaxuste social fondu, non solamente de parte de los movíos sinón tamién de la xente yá establecida nes árees de reasentamiento (ver la seición “[[Desplazamientu involuntariu]]”). Pa les persones que permanecen na cuenca del ríu, de cutiu acútase l'accesu a l'agua, la tierra y los recursos bióticos. Atáyase la pesca artesanal y l'agricultura tradicional (tipo recesión) de los terrenes aluviales, por causa de los cambeos nel caudal y l'amenorgamientu nel asentamientu de llimos. Los terrenales aluviales de munchos ríos tropicales son árees de gran importancia pa la población humana y la de los animales; al amenorgase los terrenes aluviales, tien d'haber un cambéu nel usu de la tierra; casu contrariu, les poblaciones van vese obligaes a camudase de sitiu. De cutiu, cuantimás en zones templaes, los embalse aumenten la incidencia de les enfermedaes rellacionaes cola agua, tales como pola [[malaria]] o la [[esquistosomiasis]]. Prodúcense tamién conflictos ente les persones que moren l'área y les qu'ingresen a la mesma a partir de la construcción, tales como los trabayadores de la construcción, los xornaleros temporales pa l'agricultura y otres actividaes inducíes pola represa, con consecuencies tales como agobiamiento de los servicios públicos, competencia polos recursos y conflictos sociales. Estos conflictos pueden ser entá más graves si la etnia de la población llocal difier de la de los recién llegaos. Ente les consecuencies positives pueden citase: enforma mayor demanda de trabayu mientres la construcción de la presa, beneficios pa l'actividá comercial y de servicios na zona, un moderáu aumentu de la demanda de trabayu pa caltenimientu posterior a la construcción, meyores en caminos y provisión d'enerxía, posibles meyores nel tresporte fluvial. En munchos casos, la población aprovecha tamién la infraestructura que se creó pa la construcción de la presa una vegada que se termináu la mesma, tales como les viviendes de los constructores. Nun ye raru que los gobiernos empresten especial atención a la infraestructura d'una zona marxinal solamente cuando la mesma pasa a primer planu pola construcción d'una gran obra, colo cual la población de la zona puede llograr beneficios que de normal nun llograríen. A lo último, los grandes y medianos embalses suelen ser aprovechaos pa fomentar el turismu escontra la rexón. === Pesca y fauna === Como se dixo enantes, la pesca, usualmente, deteriórase, por cuenta de los cambeos nel caudal o temperatura del ríu, la degradación de la calidá de l'agua, la perda de los sitios de friega y les barreres que torguen la migración de los pexes. Sicasí, créanse recursos de pesca nel reservorio, que, dacuando, resulten más granibles que los qu'hubo, enantes, nel ríu. Nos ríos que tienen esteron, biolóxicamente granibles, los pexes y moluscos sufren por cuenta de los cambeos nel fluxu y la calidá de l'agua. Les variaciones nel caudal d'agua duce, y por tanto, nel salín del ríu, camuda la distribución de les especies y los modelos de reproducción de los pexes. Les variaciones na cantidá d'alimentos y el deterioru na calidá de l'agua del ríu, pueden tener efeutos fondos pa la productividá del ríu. Estos cambeos pueden tener resultaos importantes pa les especies marines que s'alimenten o pasen parte del so ciclu vitaliciu nel ríu, o que son influyíes polos cambeos na calidá de les árees costaneras. El mayor impautu pa la fauna va aniciar na perda d'hábitat, qu'asocede al enllenar el reservorio y producise los cambeos nel usu del terrén de la cuenca. Pueden afectar los modelos de migración de la fauna, debíu al reservorio y el desarrollu que se rellaciona con ésti. La caza illegal y la erradicación de les especies consideraes como plagues agrícoles, clandestina actividá rellacionada col mesmu, tienen un efeutu más selectivu. La fauna y les aves acuátiques, los reptiles y los anfibios pueden espolletar gracies al reservorio. === Amenaza sísmica === Los reservorios grandes pueden alteriar l'actividá tectónica. La probabilidá de que produza actividá sísmica ye malo de predicir; sicasí, tendrá de considerase'l plenu potencial destructivu de los terremotos, que pueden causar desprendimientos de tierra, daños a la infraestructura de la represa, y la posible falla de la mesma. === Manexu de la cuenca hidrográfica === Ye un fenómenu común, l'aumentu de presión sobre les árees altes enriba de la represa, como resultancia del reasentamiento de la xente de les árees anubiertes y l'arribación incontrolada de los recién llegaos al área. Produzse degradación ambiental, y la calidá de l'agua deteriórase, y les tases de sedimentación del reservorio aumenten, como resultancia de la roza del monte p'agricultura, la presión sobre les camperes, l'usu del terrén de, como les árees de la cuenca hidrográfica agües embaxo. == Ver tamién == * [[Central hidroeléctrica]] * [[Presa (hidráulica)|Presa]] * [[Enllenáu d'un embalse]] * [[Embalses del mundu per superficie y volume d'agua]] * [[Embalse de Valmayor]] == Referencies == {{llistaref}} ;Bibliografía * Hidráulica de les Canales Abiertes. [[Ven Te Chow]]. Editorial Diana, Méxicu, 1983. ISBN 968-13-1327-5 * Llibru de Consulta pa Evaluación Ambiental (Volume I; II y III). Trabayos Téunicos del Departamentu de Mediu Ambiente del Bancu Mundial * {{it}} Manuale dell'Ingegnere. Edición 81. Editáu por Ulrico Hoepli, Milano, 1987. ISBN 88-203-1430-4 * (en portugués) Engenharia de Recursos Hídricos. Ray K.Linsley & Joseph B. Franzini. Edito * (n'inglés) Handbook of Applied Hydraulics. Library of Congress Catalog Card Number 67-25809.ra da Universidade de São Paulo y Editora McGraw-Hill do Brasil, Ltda. 1978. * (n'inglés) Handbook of Applied Hydrology. A Compendium of Water-resources Tecnology. [[Ven Te Chow]], Ph.D., Editor in Chief. Editora McGraw-Hill Book Company. 1964. ISBN 07-010774-2 == Enllaces esternos == {{wikibooks|Impautos ambientales/Presa hidráulica}} * [http://www.coagret.com Coordinadora d'Afectaos por Grandes Embalses y Tresvases] * [http://www.seprem.es SEPREM - Sociedá Española de Preses y Embalses] * [http://www.sonia-bueno.net/41563.html Entrevista cola Ing. Duce María Camejo Corrales, pionera de la construcción de embalses en Cuba.] Conversaciones sobre l'agua, Capítulu I. * [https://web.archive.org/web/20080225213655/http://servicios3.mma.es/gahla/rec_hid/inv_presas/consultas/presas.jsp Inventariu de preses y embalses d'España, Ministeriu de Mediu Ambiente] * [http://www.embalses.net Estáu de los embalses d'España] * {{Enllaz rotu|1=reactor cansáu/ |2=http://natarg.com.ar/con-el |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Tradubot|Embalse}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Cuerpos d'agua]] [[Categoría:Embalses|*]] [[Categoría:Accidentes fluviales y llacustres]] [[Categoría:Ecosistemes acuáticos]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos con plantía Otros usos a páxines que nun esisten]] ec7yb4cne6e0khduewkl5hrywa4viqh Entestáu de Bose-Einstein 0 114018 4501010 4480865 2026-06-21T01:47:22Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501010 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20140327121511|física}} {{Ficha xenérica}} [[Ficheru:Bose Einstein condensate.png|thumb|Distribución de momentos que confirma la esistencia d'un nuevu [[estáu d'agregamientu de la materia]], l'entestáu de Bose-Einstein. Datos llograos nun gas d'átomos de [[rubidiu]], la coloración indica la cantidá d'átomos a cada velocidá, col colloráu indicando la menor y el blancu indicando (la mayor). Les árees blanques y celestes indiquen les menores velocidaes. A la izquierda reparar la diagrama inmediatu anterior al entestáu de Bose-Einstein y al centru l'inmediatu posterior. A la derecha reparar la diagrama depués de ciertu [[Evaporamientu (procesu físicu)|evaporamientu]], cola sustancia cercano a un entestáu de Bose-Einstein puru. El picu nun ye infinitamente angostu debíu al [[rellación d'indetermín de Heisenberg]]: yá que los átomos tán confinaos nuna rexón del espaciu, la so distribución de velocidaes tien necesariamente un ciertu anchu mínimu. La distribución de la izquierda ye pa T > Tc (sobre 400 nanokelvins (nK)), la central pa T < Tc (sobre 200 nK) y la de la derecha pa T << Tc (sobre 50 nK) ]] En [[física]], el '''entestáu de Bose-Einstein''' ye l'[[estáu d'agregamientu de la materia]] que se da en ciertos materiales a temperatures cercanes al [[cero absolutu]].<ref>{{cita llibru | títulu=Thermodynamics | nome1=C. P. | apellíu21=Arora | publicación=Tata McGraw-Hill | añu=2001 | isbn=0-07-462014-2 |páxina=43 | url=https://books.google.com/books?id=w8GhW3J8RHIC}}</ref> La propiedá que la caracteriza ye qu'una cantidá [[Macroscópicu|macroscópica]] de les partícules del material pasen al nivel de mínima enerxía, denomináu [[estáu fundamental]]. L'entestáu ye una propiedá [[Mecánica cuántica|cuántica]] que nun tien análogu [[Mecánica clásica|clásicu]]. Debíu al [[principiu d'esclusión de Pauli]], namái les partícules [[bosón]]icas pueden tener esti estáu d'agregamientu: si les partícules que s'esfrecieron son [[Fermión|fermiones]], lo que s'atopa ye un [[líquidu de Fermi]]. == Primeros desarrollos == Na [[años 1920|década de 1920]], [[Satyendra Nath Bose]] y [[Albert Einstein]] publiquen conxuntamente un artículu científicu alrodiu de los fotones de lluz y les sos propiedaes. Bose describe ciertes regles pa determinar si dos [[fotón|fotones]] tendríen de considerase idénticos o distintos. Esta llámase la ''entestáu''' de Bose - Einstein. Einstein aplica estes regles a los átomos preguntar cómo se portaríen los átomos d'un gas si aplicárense-yos estes regles. Asina afaya los efeutos que vienen del fechu de qu'a bien baxes temperatures la mayoría de los átomos tán al mesmu estáu cuánticu, que sería'l menos enerxéticu posible. Imaxínese una taza de té caliente, les partícules que contién circulen por tola taza. Sicasí cuando s'esfrez y queda en reposu, les partícules tienden a dir en reposu escontra'l fondu. Análogamente, les partícules a temperatura ambiente atopar a munchos niveles distintos d'enerxía. Sicasí, a bien baxes temperatures, una gran proporción d'éstes algama al empar el nivel más baxu d'enerxía, l'[[estáu fundamental]]. L'agrupación de partícules nesi nivel inferior llámase-y Entestáu de Bose-Einstein (BEC), porque la demostración ta fecha acordies coles ecuaciones d'Einstein. Lo que de xuru nun pudo imaxinar ye lo estraño que se vería una masa de materia con tolos sos átomos nun solu nivel. Esto significa que tolos átomos son absolutamente iguales. Nun hai midida que pueda estremar unu d'otru. Trátase d'un estáu de coherencia cuántica microscópicu. == Desarrollu teóricu de la condensación de Bose-Einstein == Sía un gas de metanu dexeneráu (esto ye, alloñáu del aproximamientu clásicu de la [[estadística de Maxwell-Boltzmann]] y, por tanto, onde tien relevancia la distinción ente [[Fermión|fermiones]] y [[Bosón|bosones]]). Considérese que los únicos [[Graos de llibertá (física)|graos de llibertá]] son [[Estaos traslacionales|traslacionales]]. El númberu mediu de partícules nun estáu cuánticu <math>r</math> (o númberu d'ocupación) vien dau por: {{Ecuación| <math>\langle n_r\rangle = \frac{1}{y^{\beta(\varepsilon_r - \mu)} - 1}</math>|1|left}} onde <math>\beta = \frac{1}{k_B T}</math> siendo <math>k_B</math> la [[constante de Boltzmann]]. Esta función val infinitu cuando l'argumentu de la esponencial val cero y cai rápido. Esto ye por cuenta de que los bosones nun cumplen el [[principiu d'esclusión de Pauli]] y por tanto pue haber infinidá d'ellos nel mesmu estáu cuánticu individual. Si'l sistema tien <math>N</math> partícules, entós tien de cumplise que la suma de toles partícules que s'atopen en cada estáu cuánticu <math>r</math> tien de dar el total. {{Ecuación|<math>N = \sum_r \frac{1}{y^{\beta(\varepsilon_r - \mu)} - 1}</math>|2|left}} Si'l sistema ye zarráu, la rellación '''[2]''' sírvenos pa definir el [[potencial químicu]] <math>\mu</math>. Supóngase amás que'l mínimu nivel d'enerxía accesible a una partícula ye <math>\varepsilon_r = 0</math>. Esto ye almitible yá que coincide col menor valor de la enerxía que puede tener un gas de partícules con graos traslacionales de llibertá. Esta imposición obliga a que <math>\mu (T) \le 0</math>. De nun ser asina, entós habría estaos que la so enerxía sería menor que'l potencial químicu y resultaría que los númberos medios d'ocupación seríen una cantidá negativa lo cual nun ye posible. Supóngase que la diferencia ente dos niveles consecutivos d'enerxía ye tan pequeña que puede camudase el [[sumatorio]] por una [[integral]]. Convién dixebrar el cálculu del númberu total de partícules en dos partes, una que de cuenta d'aquelles que'l so valor de la enerxía ye'l mesmu del estáu fundamental, y otru distinta de cero, estaos escitaos. De nun faelo llegar a una contradicción, como se vera. {{Ecuación|<math>N = N_0 + N^\prime</math>}} El númberu de partícules que la so enerxía ye distinta de cero vien dada pola siguiente espresión, onde <math>\rho(Y)</math> ye la [[distribución de probabilidá]] que nos diz cuantes partícules tienen la so enerxía entendida ente <math>Y</math> y <math>Y + de</math>. {{Ecuación|<math>N^\prime = \int_0^\infty \rho(Y) \frac{1}{y^{\beta(Y - \mu)} - 1} de</math>}} Puede demostrase que la distribución de probabilidaes vien dada por: {{Ecuación|<math>\rho(Y) = g_s \frac{2 \pi V}{h^3}(2m)^{\frac{3}{2}}\sqrt{Y}</math>}} siendo <math>g_s</math> el grau de dexeneración, <math>V</math> el volume del sistema, <math>h</math> la [[constante de Planck]], <math>m</math> la masa de los bosones y <math>Y</math> la enerxía. De tal manera que, {{Ecuación|<math>N^\prime = \int_0^\infty g \frac{2 \pi V}{h^3} (2m)^{\frac{3}{2}}\sqrt{Y}\frac{1}{y^{\beta(Y - \mu)} - 1} de = g_s \frac{2 \pi V}{h^3} (2m)^{\frac{3}{2}} \int_0^\infty \frac{Y^{1/2}}{y^{\beta(Y - \mu)} - 1} de</math>}} Faciendo'l [[cambéu de variable]] <math>z = \beta Y </math> , y considerando l'estáu de temperatura critica <math>T_c</math> , onde <math> \mu=0</math> tiense: {{Ecuación|<math>= g_s \frac{2 \pi V}{h^3 \beta^{\frac{3}{2}}} (2m)^{\frac{3}{2}} \int_0^\infty \frac{z^{1/2}}{y^{z} - 1} dz</math>}} Utilizando que: {{Ecuación|<math>\int_0^\infty \frac{o^{x - 1}}{z^{-1}y^o - 1} du = \Gamma(x') g_{x}(z)</math> pa x > 1.||left}} onde: * <math>\Gamma(x')</math> ye la función [[Función gamma|Gamma de Euler]], * <math>g_x(z)</math> ye la función [[Función zeta de Riemann|zeta de Riemann]] y * <math>\frac{1}{\lambda_{DB}^3}=\frac{2 \pi}{h^3 \beta^{\frac{3}{2}}} (2m)^{\frac{3}{2}}</math> ye la llonxitú d'onda de De'Broglie: Llegar a que: {{Ecuación|<math>N^\prime= g_s \frac{\Gamma(3/2) V g_{3/2}(z)}{\lambda_{DB}^3}</math>||left}} De cuenta que: {{Ecuación|<math>N^\prime = g_s\frac{(2m\pi)^{3/2}V}{h^3} g_{3/2}(z) (kT)^{3/2}=</math>|3|left}} Ye'l númberu máximu de partícules que'l sistema puede tener a una temperatura dao nos estaos escitaos, llamáu <math>N'_{max}</math>. Esto dexa definir la llamada temperatura de Bose, o temperatura crítico, na cual: <math>\mu(T_0) = 0</math>. La función de Riemman ta acutada: <math>0< g_{\frac{3}{2}}(z)< g_{\frac{3}{2}}(1)=\zeta_{\frac{3}{2}}</math>, asina: {{Ecuación|<math>\frac{N^\prime}{V} < g_s \frac{\zeta_{\frac{3}{2}}}{\lambda_{DB}^3(T)}</math>||left}} siendo una rellación d'igualdá'l casu llende o críticu. Esi casu llende dar a la temperatura crítico <math>T_0</math>: <math>T_0 = \frac{h^2}{2 m \pi k} \left( \frac{N}{g V \zeta(3/2)} \right)^{2/3}</math> Si tomárase namái la espresión '''[3]''', tendríase que: {{Ecuación|<math>\frac{N}{V} \sim T^{3/2}</math>||left}} Lo cual fadría qu'en <math>T = 0</math> nun pudiera esistir un gas de bosones, lo cual contradiz la esperiencia. Por eso haise estremáu'l cálculu en dos partes. Si estrema la ecuación '''[3]''' pola densidá total del sistema llógrase que: {{Ecuación|<math>\frac{N'_{max}}{N} = \left(\frac{T}{T_0}\right)^{3/2}</math> ||left}} A temperatures enforma mayores que <math>T_0</math>, esti cociente ye mayor que la unidá. Eso significa que'l nuesu sistema almite más bosones nos estaos escitaos de los que se tienen anguaño. A temperatures menores que <math>T_0</math> el cociente ye menor que la unidá. Eso significa que munches de les partícules constituyentes del nuesu sistema fuéronse al estáu fundamental al nun poder haber tantes nos estaos escitaos. {{Ecuación|<math>N_0 = \frac{1}{y^{-\beta \mu} - 1}</math>}} Ye l'otru sumando, el númberu de partícules nel estáu fundamental. En <math>T < T_0</math> verifícase que <math>N' \approx N'_{max}</math> de cuenta que: {{Ecuación|<math>N_0 = N - N' \simeq N - N'_{max} = N \left( 1 - \frac{N'_{max}}{N} \right) = N \left[ 1 - \left(\frac{T}{T_0} \right)^{3/2} \right]</math>}} Equí vese como cuando <math>T \rightarrow 0</math>, <math>N_0 \rightarrow N</math>. Esto ye, los bosones arrexuntar nel [[estáu fundamental]]. Esti fenómenu conozse como condensación de Bose-Einstein. La denominación puede inducir a error pos nun se trata d'una [[Condensación (física)|condensación]] como un gas normal. Cuando un gas ideal clásicu camuda d'estáu gaseosu a líquidu dizse que s'entiesta, nesi casu mengua'l so volume (o aumenta la so densidá). Nel entestáu de Bose nun hai amenorgamientu de volume, les partícules quédense quietes. Si dibuxar nel [[espaciu fásico]] <math>(q, p)</math> de posiciones y [[momentos conxugaos]], l'entestáu d'un gas corriente taría arrexuntáu cerca de <math>q = 0</math> (exa horizontal) ente que nel entestáu de Bose esta agrupación produzse en redol a <math>p = 0</math> (exa vertical). == Llogru en llaboratoriu == [[Eric Cornell]] y [[Carl Wieman]] llograron en [[1995]] per primer vegada, esfrecer átomos al más baxu nivel d'enerxía, menos d'una millonésima de [[Kelvin]] percima del [[cero absolutu]], una temperatura bien inferior a media seña temperatura atopao nel espaciu esterior. Utilizaron el métodu d'enfriamientu por [[láser]], faciendo que la [[lluz]] rebote nos átomos con más enerxía que'l so impautu sobre los mesmos. Cuando los fotones rebotan nel átomu, l'[[electrón]] nel átomu qu'absuerbe'l fotón salta a un nivel cimeru d'enerxía y rápido salta de regresu al so nivel orixinal, espulsando'l fotón de nuevu, llogrando'l descensu de la so temperatura. Por que ello asoceda precísase'l color (o frecuencia) exacta de láser pa la clase d'átomu a esfrecer. Finalmente, la sustancia esfrezse entá más col evaporamientu magnéticu de los átomos con más enerxía. Consiste en dexar escapar del confinamientu magnéticu a los átomos más enerxéticos, que al faelo llévense consigo más enerxía de la que-y correspuende, llogrando asina dexar dientro los de más baxa temperatura. == Superfluidez y superconductividá == La [[superconductividá]] ye un exemplu d'entestáu. Nésta son los [[Par de Cooper|pares de Cooper]] (asociaciones d'una pareya d'electrones) los que se porten como un bosón y aparren al nivel fundamental. La superconductividá ta carauterizada pola ausencia de [[resistencia llétrica]]. La [[superfluidez]] ye otru exemplu d'entestáu. L'heliu cuando s'esfrez se licúa, si sigue esfreciéndose los átomos d'heliu (que son bosones) baxen al nivel de mínima enerxía, el 0 Kelvin. Esto fai que los átomos nun adquieran enerxía per resfregón, lo que fai que nun s'estene enerxía por movimientu. La resultancia ye un planu horizontal infinitamente estrechu; como lo que pasa nel interior de les supernoves cuando'l so periodu vital escósase y tresfórmense en furacos negros. Atribúyese-y un efeutu cuánticu macroscópicu ópticu al entestáu Bose-Einstein d'átomos de [[sodiu]] que, al induci-y electromagnéticamente l'estáu de translucidez, tien la propiedá d'amenorgar la velocidá de la lluz en forma estelante. Hasta 20 millones de vegaes la so velocidá nel vacíu, equivalente a 17 metros per segundu (m/s), y nel 2013 llogróse detener la lluz nuna nube d'átomos de Rubidiu-87 ultraenfriado a unos 100 nK controlando les ondes de espines en dicha nube. == Ver tamién == * [[Estáu d'agregamientu de la materia]] * [[Superfluidez]] * [[Superconductividá]] * [[Estadística de Bose-Einstein]] * [[Enerxía escura]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.iqoqi.at/bec2009 BEC 2009] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100113160458/http://iqoqi.at/bec2009/ |date=2010-01-13 }} Bose-Einstein Condensation 2009 * [http://cua.mit.edu/ketterle_group/ Páxina del grupu MIT (w. Ketterle)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060810175400/http://cua.mit.edu/ketterle_group/ |date=2006-08-10 }} :) {{Tradubot|Condensado de Bose-Einstein}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estaos de la materia]] [[Categoría:Ciencia de los años 1990]] [[Categoría:1995]] cd859jh78f63lq79vpde1jllksrwq75 Esistencia 0 114159 4501083 4492416 2026-06-21T08:13:38Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501083 wikitext text/x-wiki {{wikificar|t=20160630171607}} {{ficha xenérica}} Nel usu común, la '''esistencia''' ye "la estancia nel [[mundu]]". N'otros ámbitos particulares, puede referise tamién a formes d'esistencia distintes de la esistencia real (en matemátiques falar de la esistencia potencial<ref>Lléase ''Metafísica'', llibru XIII d'Aristóteles {{wikisource|oxetu=una copia|preposición=de|Metafísica|la ''Metafísica''}}</ref> de tal o cual oxetu con una propiedá definida, como por casu un númberu, etc.). Eso que llamamos [[mundu]] apaeznos como un conxuntu de seres rellacionaos unos con otros na [[intuición]] [[conciencia|consciente]] d'[[oxetu (filosofía)|oxetos]] esternos a nós. Esa noción de perceiciones suxeta en yuxtaposición<ref>Vease [[individuu sustancial]].</ref> a datos sensoriales da llugar al conceutu mental de "lo qu'hai" de la '''cosa esistente'''. De cuenta que esistir o'l "haber de ser" refier a "tar nel mundu", tanto nós como les coses que nos arrodien. El conceutu más astractu d'esistencia física y d'otros tipos foi investigáu sistemáticamente pola filosofíasobremanera pola caña denomada [[ontoloxía]]. Los [[filósofos]] plantegáronse cuestiones como: * ¿Qué [[ser|ye]] lo qu'esiste? * ¿Ye lo mesmo [[ser]] qu'esistir? * ¿Cómo [[conocencia|conocemos]] y [[saber|sabemos]]? * ¿Hasta qué puntu son los sentíos una guía fidedigna respectu a la conocencia de lo qu'esiste? * ¿Cuál ye'l sentíu, si esiste, de les [[afirmación|afirmaciones]] alrodiu de la esistencia y de les [[categoríes]], [[idees]] y [[Astraición (filosofía)|astraiciones]] coles qu'espresamos la nuesa conocencia avera del [[mundu]] y de les coses qu'esisten? En [[filosofía]] les pallabres tienen un sentíu más especializáu, estremándose'l [[fechu (filosofía)|fechu]] d'esistir de les maneres del esistir. == Etimoloxía, significaos y maneres d'esplicar la esistencia == La pallabra "esistencia" provién de la pallabra [[llatín|llatina]] ''existere'' ("remanecer", "apaecer", "presentase", "salir", "faese visible").<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?allowed_in_frame=0&search=exist Oxford Etymology Dictionary]</ref> Ye interesante ver los matices que dicha etimoloxía suxer. El verbu llatín "''sisto''", nel so sentíu intransitivu, vien significar tar, permanecer, sostenese. Basta ver los distintos matices que toma nos sos derivaos: consistir, arrenunciar, aportunar, asistir, persistir. Ex-sistir tresmite la idea de daqué que "exsiste" ye dicir que tien ‘’’[[ser]]’’’, ''ye daqué'' que ta fora del mundu de la esistencia y sale (''ex'') d'ellí pa esistir, esto ye, manifestase nel mundu. Si tomamos en considerancia'l Diccionariu citáu, apaecen tres modos de concebir la esistencia: * Como [[realidá]] material percibida polos sentíos nel mundu. * Como [[esencia]] eterna ya inmutable d'un ser [[posible]] nel mundu. * Como vida del home qu'hai de salir de sigo pa dase o construyise la so propia esencia la so ''verdaderu ser, como autenticidá'', porque la so esistencia consiste na [[llibertá]]. Ye'l sentíu esistencial. {{cita|Ye dignu de notase cómo nel sieglu XII el gran místicu [[Ricardo de San Víctor]] llamaba ''sistencia'' a la Naturaleza, y a la manera de ser la persona, ''ex''. Y creó la pallabra esistencia pa designar el ser personal.<ref>Juan Domínguez Berrueta, [http://www.mecd.gob.es/dctm/revista-de-educacion/1950/195094/1950re94moda.pdf?documentId=0901y72b81ee0987 ''La moda esistencialista''], Revista d'Educación, 1950. Ver tamién [http://www.paulburgess.org/richard.html ''Three Are the Perfection of Charity - The De Trinitate of Richard of St. Victor'']: ''Richard dissects the word "person" into two components: the mode of being, or nature, which one more generically or more specifically possesses; and the mode of obtaining being, or "obtention" (obtinentia), which is the principle of one's origin. Likewise, the word "existence" can be dissected: to "sist" (sistere) is to "be" in a given mode of being; to "ex-sist" (ex-) is to "be out from," to "be" with regard to the mode of origin of one' s being.60 To be a person solely by qualitative difference, solely by mode of being, is angelic personhood; to be a person solely by obtention, by "being out from," is divine personhood; to be a person according to both senses at once is human personhood.''</ref>}} Cada dómina histórica plantega los sos propios problemes alrodiu de la esistencia. === Na filosofía antiguo y medieval === {{AP|Presocráticos}} Dende los empiezos los griegos estremaron la esistencia [[verdá]]esra de l'apariencia sensible, cambiante, [[fenómenu|lo fenoménico]]. Consideraron y estudiaron la esistencia [[realidá|real]] o [[esencia]] de toles coses como [[Arjé|αρχη]], principiu, orixe y causa de toles coses. A los [[presocráticos]] esmoleció-yos más qué yera lo esistente que la esistencia concreta de cada cosa. Pero considerar que “lo qu'hai”, lo que realmente esiste ye l'''agua'', o l'''aire'', ''apeiron''… o los ''númberos'', como creyeron los [[pitagóricos]], nun ye inda esplicar el “qué ye l'haber daqué” frente a la [[nada]], ye dicir la esistencia como tal, el [[ser]]. Asina lo plantegaron [[Heráclito]] y [[Parménides]]. [[Heráclito]] plantega nun haber [[esencia|esencies]], nun esistir les coses, lo que verdaderamente esiste ye'l [[Movimientu (física)|movimientu]], el cambéu o [[aportar]]. Con [[Parménides]] el problema adquier un nuevu sentíu tocantes a la inteligibilidad como [[Idea]] del [[ser]]. [[Platón]], [[Aristóteles]], y los filósofos cristianos trataron la tema con referencia a la [[realidá]] de les [[idees]],<ref>Les idees son lo que faen intelixibles les coses.</ref> entendíes como [[forma (figura)|formes]] de la [[materia]] na so rellación col [[mundu]]. Consideraron, pos dos maneres fundamentales d'esistencia: la materia y la forma. Los primeros escritos que traten esta tema específicamente son los diálogos de ''[[Fedón]]'', ''[[La República]]'', el ''[[Políticu]]'' y el ''[[Timeo]]'' de [[Platón]] y la [[Metafísica (Aristóteles)|Metafísica]]'' d'[[Aristóteles]]. [[Ficheru:Crepuscular rays8 - NOAA.jpg|thumb|Platón compara'l Sol cola Idea del Bien. En munches cultures el sol ye una [[analoxía]] con Dios.]] {{AP|Platón}} [[Platón]] supón que la realidá, puramente dicha, son les idees que, como [[Xéneru lóxicu|xéneros]] lóxicos [[Universal (filosofía)|universal]]es, esisten nun mundu ordenáu y xerarquizáu más allá del mundu material, presidida pola Idea de les Idees: La Idea del Bien. Un [[demiurgu]] toma como modelu diches idees ya introducir como "almes" o formes (principiu de movimientu) na materia, que puramente nun ye nada; la materia por sigo ye [[caos]], desorde (el mal). D'esta forma esplícase y entiende el mundu material sensible nel que vivimos, y el sentíu de la vida como tránsitu escontra otra vida, la verdadera, nel mundu de les idees al que l'[[alma]] llega tres socesives reencarnaciones hasta llegar a l'alma del home, [[Racionalidá|racional]], que se va llibrar finalmente de la materia al traviés de la [[filosofía]] per mediu del [[conocencia]] y [[amor]] de la Idea del Bien, [[Mitu de la creación|orixe]] de too [[Ser]] y de too [[Bien (filosofía)|Bien]]. Platón ye'l primer filósofu que realiza un planteamientu unificáu de les maneres d'esistir: * [[Esencia]]l y [[necesariu]] nel mundu de les idees, de les que cada cosa nel mundu participa según los sos [[Propiedá (lóxica)|propiedaes]], entendíes como formes caúna según la so [[esencia]] particular, na fonte del verdaderu Ser: '''la Idea del Bien''', (Dios pa los cristianos). * Transitoriu ya inseguru nos seres materiales del mundu al traviés de les socesives uniones de les idees cola [[materia]], agora como forma o [[alma]] (principiu de automovimiento y vida) qu'introducen [[orde]] y xerarquía na [[materia]] (eterna, caótica, desorde, mal). * Como sentíu esistencial de l'alma humana nel so tránsitu pel mundu.<ref>Per mediu del Sol qu'alluma y fai posible la visión y comprensión de les coses, [[Analoxía]], Platón introduz na filosofía per un sitiu la conocencia científica, la [[verdá]], nes esencies y, por otru, un sentíu esistencial de la [[Racionalidá|racional]]idad del ser humanu que les relixones yá consideraben sol puntu de vista de la [[moral]]idad y la idea de [[Salvación]] y [[condenación]]. El mundu material ye despreciable por ser transitoriu, nun ye verdaderu y fonte namái de tristura mientres nun se lliberar l'alma per mediu de la filosofía.</ref> {{AP|Aristóteles}} [[Aristóteles]] ye verdaderamente el primeru que desenvolvió una [[teoría]] ellaborada de la esistencia mundana; namái esisten les coses [[individuu|individuales]] como "[[sustancia|sustancies]] primeres", que namái pueden realizar la función de [[Suxetu (filosofía)|suxetu]] y nunca de [[Lóxica de primer orde|predicáu]]; ye la única realidá que tien esistencia puramente dicha y por sigo mesma. L'únicu [[Unidá léxica|términu]] llingüísticu que puede aplicase a ella ye'l [[nome propiu]]. Toos lo demás términos del llinguaxe representen [[conceutu|conceutos]], (cantidaes, tiempu y llugar, rellaciones, cualidaes, etc., les llamaes [[Categoríes]]) que s'apliquen a la sustancia primera como [[Lóxica de primer orde|predicáu]]s; magar hai unu, el de '''[[sustancia]] segunda''' que, por representar la [[esencia]] ye universal y predicáu de tolos [[individuu|individuos]] esistentes que tengan participación na mesma esencia mientres tola so esistencia y de forma permanente. Tou lo demás tien esistencia [[analoxía|analóxica]] y derivativa como predicaos de les sustancies primeres, esto ye, qu'esisten en función de les coses [[individuu|individuales]] a les que modifiquen [[Accidente (filosofía)|de forma accidental]]. [[Ficheru:DIOS Y LA CREACION EN LA FILOSOFIA CRISTIANA.JPG|thumb]] {{AP|Filosofía cristiana}} Los [[neoplatónicos]] y los primeros filósofos cristianos pensaron que les idees teníen realidá como [[esencia|esencies]] na mente de [[Dios]]. Siguiendo la tradición neoplatónica y agustiniana [[Anselmo de Canterbury|S. Anselmo]] por aciu el llamáu [[argumentu ontolóxicu]] daba por [[Deducción|demostrada]] la esistencia de Dios a partir de la idea de Dios: Ser Perfectu, fonte de toa esistencia. {{AP|Tomás d'Aquino|l1=Stu. Tomás}} Cola introducción del aristotelismu n'Europa polos árabes la tema de la esistencia adquier un nuevu sentíu na [[Baxa Edá Media]] al incorporar [[Tomás d'Aquino]] a la filosofía cristiana la distinción d'[[Avicena]] ente "ser d'esencia" y "ser d'esistencia". Inaugura asina una vía nueva de demostración de la esistencia de Dios partiendo de la conocencia del mundu sensible, material y móvil, les "cinco víes". Depués pasó a ser la manera d'esplicar la esistencia na llamada filosofía tradicional aristotélicu-tomista, dacuando mal llamada [[escolástica]]. Frente a toos estos autores, que consideren la [[realidá]] de les [[idea|idees]] en Dios, pero non nel entendimientu humanu y por eso son llamaos [[Realismu filosóficu|realistes]], atópense los que consideren que les idees nun tienen realidá dalguna fuera del pensamientu de quien les piensa, son puros [[nominalismu|nomes]]. Los filósofos [[nominalista|nominalistes]] y n'especial, [[Guillermu d'Ockham]], consideraron que les idees, como [[conceutu|conceutos]], nun son más que "pallabres", "nomes" ("flatus vocis") que nun tienen realidá nenguna; namái son predicaos llingüísticos alrodiu de les coses individuales de les que faemos xeneralizaciones pa entendenos. Siguiendo l'aristotelismu y considerando la esperiencia como verdadera fonte de la conocencia de la esistencia, afirma solo la esistencia pa los seres individuales. Los conceutos xenerales nun tienen esistencia como tales, sinón dependencia del pensamientu que los crea. A Dios llegar pola vía más neoplatónica y agustiniana<ref>Teoría del llume: la conocencia verdadera ye un llume de Dios. Platón y los filósofos en cuantes que manifiesten la conocencia verdadera tán allumaos por Dios. "Creer pa saber" ye la meyor forma de la conocencia de la Verdá.</ref> y franciscana de la Idea del Bien y del Amor, que non pela vía de la mera razón argumentativa. === Na Edá Moderna === {{AP|Descartes}} {{AP|Racionalismu}} Na [[Edá Moderna]] la tema de la esistencia adquier nuevos matices a partir del [[racionalismu]] de [[Descartes]] y derivar de la [[Lóxica de Port-Royal]] d'[[Antoine Arnauld]] y [[Pierre Nicole]]: {{cita|Dempués de concebir coses poles nueses idees, comparamos estes idees y, atopando que dalgunes correspuenden y otres nun correspuenden, xunir o les dixebramos. Esto llámase afirmar o negar, y polo xeneral xulgar. Esti xuiciu tamién se llama una proposición, y ye fácil ver que tendría de tener dos términos. Un términu, del que s'afirma o niega daqué, llámase'l suxetu; l'otru términu, lo que s'afirma o se niega, llámase [[Lóxica de primer orde|predicáu]].|Antoine Arnauld, ''La Lóxica de Port-Royal'', (1662), Lóxica, II.3, páxina 82.}} La lóxica de Port Royal basada fundamentalmente na filosofía de Descartes asume la [[Llinguaxe formalizáu|formalización]] [[Siloxismu|siloxística]] d'Aristóteles pero, mientres Aristóteles pretende manifestar o dicir lo que ye la realidá, agora la función del [[Xuiciu|xuiciu categóricu]] plantégase como identificación del [[Lóxica de primer orde|predicáu]] col [[Suxetu (filosofía)|suxetu]] percibíos como [[idea|idees]]. El xuiciu ye una rellación d'idees.<ref>Téngase en cuenta'l cambéu de significáu de la pallabra escurre ente la filosofía tradicional y na Edá Moderna a partir de Descartes. Si hasta entós les idees representaben la conocencia de les formes esenciales de la realidá de les coses, agora son namái una representación mental, un conteníu de conciencia del suxetu que percibe. La so rellación colo real ye [[Continxencia|problemática]]; xenera inclusive la posibilidá d'un [[solipsismu]]</ref> {| align=right border=2; style="width:450px" | :Cuando dicimos: 'A esiste' :atribuyimos al suxetu Al predicáu d'esistencia de la forma siguiente: :'A ye un ser que tien esistencia'. :Igual que cuando dicimos: 'A ye un ser que cuerre enforma' |} Los dos términos xunir por aciu el verbu 'ser', qu'actúa como cópula; o 'nun ser', si'l predicáu ye negáu del suxetu. Cada xuiciu tien trés componentes: el términu suxetu, el [[verbu copulativu]] que venceya o dixebra'l suxetu del predicáu, seya esti como [[atributu (filosofía)|tributu]] de la [[sustancia]] o bien como manera de la mesma. Cuando la unión ye consecuencia de la [[noción]] mesma o [[propiedá]] intrínseca de la sustancia, el predicáu considérase un [[atributu (filosofía)|atributu]]. Cuando ye una predicación [[Accidente (filosofía)|accidental]] llámase Manera. La esistencia ye evidentemente l'atributu fundamental de la sustancia.<ref>Los escolásticos yá faíen esta distinción y aplicar sobremanera a Dios, pos en Dios namái pueden predicase atributos</ref> D'esta miente la esistencia ye considerada como un predicáu. Descartes establez como noción de sustancia '''aquello que nun precisa d'otru pa esistir'''. De fechu pa dellos racionalistes, pol métodu rigorosamente deductivu y la esixencia d'un [[Principiu de razón abonda]] qu'imponía'l racionalismu, llegaron a la conclusión de que la única sustancia puramente dicha ye Dios. Noción que sirvió de fundamentu al [[ocasionalismu]] y al [[monismu]] [[panteísta]] de [[Spinoza]]. [[Leibniz]] tuvo que recurrir, pa salvar les [[verdaes de fechu]], a la "harmonía preestablecida" por Dios pa esplicar la conexón de les idees col soceder del mundu.<ref>Tengamos en cuenta que ye'l momentu en que'l métodu científicu al traviés del analís matemáticu ta empezando a establecer les lleis físiques xustificaes en cálculos matemáticos, significando la nacencia de la Nueva Ciencia Moderna. ¿Cómo esplicar que la realidá física del mundu pórtase conforme a les lleis del cálculu matemáticu? ¿Cómo esplicar que puede determinase, primero qu'asoceda, un eclís calculando previa y matemáticamente el movimientu de los astros?</ref> Esta forma d'entender la esistencia aplicada a la sustancia divino da [[validez lóxica]] al [[argumentu ontolóxicu]] de San Anselmo, aceptáu nuevamente por Descartes. La [[noción]] innata de Dios inclúi la so esistencia y ser fonte de toa [[perfeición]] y de toa esistencia. La perfeición de Dios ye la garantía de que les mios idees, en cuanto conteníos de la mio conciencia, correponden a una realidá.<ref>Negando la posibilidá d'un '''xeniu malinu''', como se plantegó [[Descartes]], que nos tuviera engañando na perceición de los nuesos conteníos de conciencia, como idees, inclusive nes idees matemátiques</Ref> L'[[error d'apreciación|error]] ye posible pol mal funcionamientu de la individualidá, poles pasiones, o pola falta del [[Analís de conteníos|analís]] na rellación de les idees. '''La idea de Dios [[implicación|implica]] la so esistencia''', como esixencia de la mesma [[razón]], y ensin necesidá de perceición mundana dalguna.<ref>Como una necesidá lóxica, del pensamientu. Ye lo que se denomina [[xuiciu]] [[a priori]] porque'l so [[Validez (lóxica)|validez]] nun depende de la [[esperiencia]]. La lóxica actual diría qu'en realidá en dicha afirmación lo que se ta diciendo ye "Dios ye Dios", lo mesmo que si decirmos "mamíferu ye un ser que mama" ye dicir una [[tautoloxía]]. Les tautoloxíes como verdaes lóxicamente necesaries nun falen del mundu, porque falen de lóxica non d'esistencia mundana.</ref> {{AP|Empirismu}} Los empiristas nun aceptaron les idees innates, y por tanto refugaron el [[argumentu ontolóxicu]]; namái consideraron la esistencia dientro de la [[Asociacionismu|'''asociación d'idees''']] a partir de la esperiencia. [[David Hume]] reivindicó que la esistencia nun añader nada a la noción d'una cosa; estremando les [[verdaes de fechu]] y la [[Asociacionismu|rellación d'idees]]. [[Leibniz]] y, más tarde [[Kant]], estremaron ente [[verdaes de fechu]] y [[verdaes de razón]] y [[xuiciu|xuicios]] [[a priori]] y [[xuiciu|xuicios]] [[a posteriori]]. Pa Leibniz la coordinación ente estos dos verdaes ye posible pola ''Harmonía preestablecida'' por Dios. Pa Kant la conocencia humana atopa la so llende nos oxetos de la esperiencia como única garantía d'esistencia. La ''realidá como tal'', independiente de ser conocida, magar podemos pensala, nun ye accesible a la conocencia humana. Dios, l'alma, el mundu, son "idees regulativas de la Razón" na so pretensión de superar les llendes del conocer. Dios un postuláu de la Razón Práutica. La [[Metafísica]] nun ye posible como ciencia. === Nos sieglos XIX y XX === Contémplase la tema de la esistencia dende dos perspectives: * La perspeutiva lóxica. La lóxica adquier una nueva dimensión cola [[Llinguaxe formalizáu|formalización]] simbólica. El siloxismu aristotélicu interprétase como una [[Cálculu lóxicu|Lóxica de clases]] y, como [[lóxica de predicaos]], la esistencia esplicar por aciu [[Lóxica de primer orde|cuantificadores]]. * La perspeutiva esistencial referente a la conciencia de "esistir" como condición esencial del home. == La lóxica de la esistencia como predicáu == Lingüísticamente, «esistir» ye un [[predicáu (gramática)|predicáu gramatical]], pero los filósofos dende siempres aldericaron si ye o nun ye un predicáu lóxicu. Los primeros reivindiquen que predica daqué, y tien el mesmu sentíu que 'ye real', 'tien ser', 'atopar na realidá', 'ta nel mundu real', etc. Los segundos nieguen que la esistencia seya un predicáu con sentíu lóxicu, y reivindiquen que puramente s'afirma lo mesmo que s'afirma col verbu 'ser', y solo ye una pallabra distinta; y que toa declaración que contién el predicáu 'esistir' puede amenorgase a una declaración que nun usa esti predicáu. Por casu, 'esiste un trébole de cuatro fueyes' puede espresase tamién como 'hai un trébole que tien cuatro fueyes' 'Ye un trébole de cuatro fueyes'. Tanto'l problema de les negaciones de la lóxica aristotélica<ref>[[Siloxismu]]: Problemática de la lóxica aristotélica</ref> como'l problema de l'atribución exitencial tán perfectamente resueltes na lóxica actual por aciu el [[Cálculu lóxicu]]. Inda [[Herbart]], alumnu de [[Kant]], y [[John Stuart Mill]] aceptaron la naturaleza predicativa de la esistencia en frases como 'un númberu, que ye'l más grande, nun ye posible' (Herbart).<ref>''Uberweg'' (Sistema de Lóxica) §68</ref> o 'un [[centauru]] ye una ficción poética',<ref>[[John Stuart Mill]], ''Un Sistema de Lóxica'', 1843 I. iv. 1. Páxina 124.</ref> problema que se va considerar más palantre. [[Franz Brentano]] consideraba que podemos xuntar el conceutu representáu pol grupu nominal 'un A' al conceutu representáu por un axetivu 'B' pa dar el conceutu representáu por 'un B-A' como grupu nominal. Pero nun ye una [[proposición]] con sentíu de verdá o falsedá porque nun implica nenguna esistencia. Pa poder afirmar una esistencia de dicha unión habría qu'añader ‘Ye'l casu d'un B-A’ o ‘Nun ye'l casu d'un B-A’, lo cual daría sentíu d'esistencia y por tanto de proposición al enunciáu nominal. {| align=right border=2; style="width:450px" | :Por casu podemos xunir ''home'' y ''sabiu'' pa formar el conceutu ''home sabiu''. :Pero'l grupu nominal ''home sabiu'' nun ye una [[proposición]] lóxica con sentíu de verdá o falsedá. :Sicasí: ''Ye'l casu d'un home sabiu''; ''Nun ye'l casu d'un home sabiu''; y, sobremanera,''Juan ye sabiu'' '''sí que son proposiciones con sentíu de verdá o falsedá que falen de la esistencia nel mundu.''' : Y, siempres qu'haya dalguna información adicional, ''Dalgún home ye sabiu''; ''Nengún home ye sabiu'', ''Tolos homes son sabios'', ''Cualquier home ye sabiu'' o ''Dalgún home nun ye sabiu'', sobre la esistencia d'[[individuu|individuos]] que tengan diches [[propiedá (lóxica)|propiedaes]],<ref>[[Propiedá (lóxica)|propiedá]] de 'home' y propiedá de 'sabiu'</ref> ye dicir dientro d'una [[lóxica de primer orde]], '''tamién pueden ser proposiciones con sentíu de verdá o falsedá que falen de la esistencia nel mundu.''' |} [[Frege]] desenvolvió un puntu de vista asemeyada na so gran obra ''Les Fundaciones de l'Aritmética'', y [[Charles Peirce]] fixo lo mesmo. El puntu de vista Frege-Brentano ye la base de la posición dominante na filosofía y lóxica actual. La rellación suxetu-predicáu establezse como conteníu de posibles variables que dan esistencia o non esistencia a la unión o separación de suxetu-predicáu. Como espresa'l eslogan de [[Willard Van Orman Quine|Quine]]; «Ser ye ser el valor de variable.»<ref>''On What There Is'' - en ''Review of Metaphysics'' (1948). Reimprimido en [[Willard Van Orman Quine|W.V.O. Quine]], ''D'un Puntu de vista lóxicu'' ([[Harvard University Press]], 1953).</ref> En lóxica, pos, un conceutu vien definir el dominiu d'una variable que namái adquier sentíu d'esistencia cuando ta determináu por un cuantificador o determináu por una constante. La esistencia ye un cuantificador, el 'cuantificador esistencial'. Pa simbolizar 'esisten homes mortales’: * Primero defínense los posibles predicaos sobre cualesquier variable: H(x) = 'x ye un home' y M(x) = ‘x ye mortal' * Dempués van formase les espresiones esistenciales bien formaes (EBF) referíes a constantes individuales o variables cuantificadas nes que tien sentíu la esistencia. Siendo: H = ser home;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;a = Antonio;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;x = un individuu cualesquier;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;M = ser mortal Podemos construyir les proposiciones: Hai = Antonio ye home;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Ma = Antonio ye mortal /\x (Hx → Mx);&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Pa tou x si Hx entós Mx ↔ '''Tolos homes son mortales''' \/x (Hx /\ Mx);&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Esiste dalgún x pal que Hx /\ Mx ↔ '''Dalgún home ye mortal''' /\x (Hx → ¬ Mx);&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Pa tou x si Hx entós ¬ Mx ↔ '''Nengún home ye mortal''' \/x (Hx /\ ¬ Mx);&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;Esiste dalgún x tal que Hx /\ ¬ Mx ↔ '''Dalgún home nun ye mortal''' Qu'espresen les formalizaciones de la lóxica tradicional, magar el casu d'Antonio ye mortal la lóxica tradicional interpretar como un términu tomáu na so estensión universal (güei dicimos clase universal) al considerase qu'Antonio ye únicu, y por tanto equival a ‘Toos’. Con esta lóxica les idees platóniques como [[esencia|esencies]] pierden el so sentíu de [[realidá]] como seres [[posible]]s lóxicos anteriores a la esistencia de la realidá del mundu, lo que plantega'l so problema [[Semántica|semánticu]]. ¿Qué son les idees? ¿Qué representen? == Semántica == Sicasí lo anterior, non cabo dulda de que delles idees tales como los Pegasos’, los Centauros’, los Cocos’ o les Bruxes’, [[significáu|signifiquen]] daqué, tienen dalguna realidá de referencia, porque les usamos y en determinaes situaciones con sentíu y eficacia: {| align=center border=2; style="width:280px" | <div align=justify> </div> ¡Neñu si nun comes la sopa va venir el '''Cocu'''! |} {{clear}} [[Alexius Meinong]] pasa por ser el filósofu que daba realidá al significáu de los conceutos. De cuenta que ''Pegasu'' y ''Centauru'', ''Cocu'' y ''Bruxa'', teníen una realidá esistente lo mesmo que ''El monte d'oru''. Ye lo que concede sentíu y déxanos afirmar: '''El monte d'oru nun esiste'''. [[David Lewis]] cola so doctrina del realismu modal considera qu'hai qu'estremar la esistencia y l'[[Actu (Aristóteles)|actualidá]]. [[Bertrand Russell|Russell]] que llegó a aceptar el puntu de vista de Meinong critica darréu esta posición en que fai esistente a tola realidá,<ref>Por eso dellos autores, por casu [[Lacan]], estremen lo real de la realidá. Vease [[Lo real]]</ref> lo cual paez escesivu.<ref>Teoría de les [[Descripción|Descripciones]] y [[Teoría de tipos]]. Op. cit. cap. 14.</ref> El problema por tanto del significáu de la esistencia como conceutu nun paez bono de resolver. [[Étienne Gilson]] considera qu'esencia y esistencia son conceutos irreductibles. Podemos entender el conceutu de la esistencia, pero nun podemos aprehender la esistencia mesma, l'actu d'esistir, si nun ye por aciu la esperiencia concreta de lo esistente. [[Maritain]] por eso diz que ye'l [[xuiciu]] como [[enunciáu]] de la [[esperiencia]] lo que s'enfrenta al actu d'esistir”, como fechu del mundu. ¿Esiste la 'esistencia'? {{Cita|Esistir ye tener una rellación específica a la esistencia - una rellación, a éstes que la esistencia nun tien.|[[Bertrand Russell]] - ''Los Principios de la Matemática'' - Nueva York, W. W. Norton & Compañía, 1903, segunda edición 1937 páxines 449-450.}} En delles afirmaciones la esistencia implicar ensin mentala. L'afirmación 'una ponte crucia'l Támesis en Hammersmith' nun puede tratar solamente d'una ponte, el Támesis y Hammersmith. Hai de ser sobre la 'esistencia' tamién. Per otra parte, l'afirmación 'una ponte crucia la Llaguna Estigia en Llimbu' tien la mesma forma, pero mientres nel primer casu entendemos una ponte real nel mundu real fechu de piedra o lladriyu, ye menos claru lo que va significar la 'esistencia' nel segundu casu. Yá los [[nominalismu|nominalistes]] reivindicaben que ciertos grupos nominales pueden ser 'esaniciaos' por reescribir un enunciáu nuna forma que tien el mesmu sentíu, pero que nun contién el grupu nominal. Asina Ockham reivindicó que 'Sócrates tien sabiduría', que podría paecer que da la esistencia d'una referencia pa 'sabiduría', pue ser reescritu como 'Sócrates ye sabiu', que contién namái un referente 'Sócrates'. Esti métodu foi aceptáu xeneralmente nel sieglu XX pola escuela analítica de filosofía. Sicasí, esti argumentu puede ser invertíu polos [[Realismu filosóficu|realistes]] si caltenemos que l'enunciáu 'Sócrates ye sabiu' puede ser reescritu como 'Sócrates tien sabiduría', lo qu'implicaría un referente escondíu pa 'sabiu'. Otru problema ye que los seres humanos paecen procesar información sobre personaxes de [[ficción]] como si procesaren información sobre persones reales. Por eso'l neñu "tarrez al Cocu". y hai quien "cree nos demonios". {| align=right border=2; style="width:450px" | :Na eleición presidencial d'Estaos Xuníos de 2008, un políticu y actor llamáu [[Fred Thompson]] postular pa la nominación del [[Partíu Republicanu de los Estaos Xuníos|Partíu Republicanu]]. :Nos sondeos, munchos votantes potenciales identificaron Fred Thompson como un candidatu del partíu 'law and order' (derechu y orde), confundiendo'l títulu de la serie na qu'apaez Thompson col partíu republicanu. :Nun hai dulda que dichos votantes son conscientes que ''Law and Order'' ye una telenovela ficticia, pero en dalgún nivel procesen la ficción como si fuera un fechu. :Otru exemplu d'esto ye la esperiencia non rara d'artistes que representen a los malos nuna telenovela cuando son encetaos en públicu como si fueren culpables de les aiciones del personaxe que representen. |} Un científicu quiciabes fadría una distinción clara sobre oxetos qu'esisten, y podría afirmar les condiciones qu'habríen de tener tolos oxetos qu'esisten; por casu tar compuestos de materia o enerxía. Pero na [[cosmovisión]] del gran públicu, la esistencia inclúi oxetos reales, ficticios y entá contradictorios. Si pasamos de l'afirmación 'Pegasu vuela' a l'afirmación 'Pegasu esiste', nun afirmamos que Pegasu ta compuestu d'átomos, sinón que Pegasu esiste nuna cosmovisión particular, la cosmovisión del mitu clásicu. Cuando un matemáticu razona de l'afirmación 'ABC ye un triángulu' a l'afirmación los 'triángulos esisten', nun afirma que los triángulos tán compuestos d'átomos sinón que los triángulos esisten dientro d'un [[modelu matemáticu]] particular. N'otres pallabres, el [[significáu]] de los conceutos, los [[interpretación|interpretamos]] nós en cada contestu nel que son utilizaos. {{cita|La esistencia ye ilusoria y ye eternal.|[[Fyodor Dostoevsky]]<ref>''Mircea Eliade and the Dialectic of the Sacred'', por Thomas J. J. Altizer, Westminster Press, 1963, páx. 107.</ref>}} Según la ''Teoría de Descripciones'' de [[Bertrand Russell]], l'operador de negación nuna frase singular tien un ámbitu amplio y estricto: estremamos ente 'dalgún S ye non-P' (onde la negación toma un ''ámbitu estrictu'') y ''nun ye'l casu que 'dalgún S seya P''' (onde la negación toma un ''ámbitu ampliu''). El problema ye que tal distinción nun puede caltenese nel casu de los [[nome propiu|nomes propios]]. 'Sócrates nun ye calvu' y 'nun ye'l casu que Sócrates seya calvu' paecen tener el mesmu sentíu, y dambos apaecen a afirmar o presuponer la esistencia de daquién (Sócrates) que nun ye calvu; en dambos casos la negación toma un ámbitu estrictu. Xeneralmente, la teoría de descripciones cayó en descreiito, anque hubo intentos recién p'alicala por [[Stephen Neale]] y [[Frank Jackson]]. Según la ''teoría de referencia direuta''<ref>Una versión temprana que foi propuesta por [[Bertrand Russell]], y quiciabes más tempranu por [[Gottlob Frege]].</ref> un nome propiu puramente nun tien sentíu si nun se refier a un oxetu concreto y esistente.<ref>Anque seya nun propiu mundu tamién de referencia.</ref> L'argumentu de la función semántica d'un nome propiu ye dicinos qué oxetu lleva'l nome, y entós identificar dichu oxetu. Pero nun puede identificase un oxetu si ésti nun esiste en nengún mundu determináu. {| align=right border=2; style="width:450px" | :P'afaer un argumentu de [[Peter Frederick Strawson|Strawson]]: daquién señala un espaciu qu'apaez vacíu, diciendo ‘aquello ye coloráu’. :'''Nun comunica nada a quien nun puede ver o entender lo que ta señalando.''' |} '''Un nome propiu hai de tener un portador pa tener sentíu.''' Si'l portador ye un esistente nun mundu de ficción, la so esistencia pertenez a esi mundu de ficción. Variantes de la teoría de referencia direuta fueron propuestes por [[Saul Kripke]], [[Gareth Evans]], [[Nathan Salmon]], [[Scott Soames]] y otros. ‘Pegasu vuela’ implica la esistencia nel sentíu ampliu, porque dexa suponer que ''daqué'' vuela nun mundu nel qu'esisten los Pegasos. Pero nun implica la esistencia nun sentíu estrictu, yá que ensin contradicir dicha proposición podemos afirmar igualmente 'Pegasu nun esiste' nel mundu esterior. {| align=right border=2; style="width:450px" | :El mundu como conxuntu de toles coses estremar en: * Antonio, esti árbol, [[Sócrates]], el planeta [[Venus (planeta)|Venus]] y la [[Nueva York|Ciudá de Nueva York]]: '''tienen la esistencia nel sentíu estrictu.''' * [[Sherlock Holmes]], la diosa [[Venus (mitoloxía)|Venus]] y [[Mines Tirith]] o [[Rocinante]]: '''nun tienen la esistencia en sentíu estrictu.''' |} Según los dos sentíos d'esistencia, ampliu y estrictu, podríamos establecer que: * Les formes 'N ye P', onde 'N' ye un nome propiu o un oxetu singular determináu, y 'Dalgún S ye P' '''tienen dambes sentíu ampliu d'esistencia'''. * Les formes 'N esiste' o 'Los S (o dellos S) esisten' tienen esistencia en sentíu estrictu. El sentíu común suxer la non esistencia de coses como los [[personaxes ficticios|personaxes]] o llugares y mundos ficticios. == El sentíu esistencial y l'Esistencialismu == {{AP|Esistencialismu}} Dende'l principiu la vida del home como ser racional plantega una reflexón: el sentíu de la esistencia. El tener qu'encarar el fechu induldable del misteriu de la nacencia y de la muerte como individuu. Los primeros planteamientos d'esta dimensión de la esistencia humana atopen respuesta na dimensión máxicu-relixosa de cada cultura. La reflexón filosófica amestada dende'l principiu a la condición [[Racionalidá|racional]] del home, como parte de la cultura, respondió con distintos planteamientos a la tema de la condición específica de la esistencia humana xunto cola idea de trescendencia amestáu a lo relixoso, como yá comentamos nel so momentu. La esistencia humana como tal nun foi oxetu d'especial considerancia al respective de la esistencia de los demás oxetos del mundu y el sentíu de la vida enfocábase bien dende un sentíu d'elevación de "lo humano" percima de los demás seres de la naturaleza considerando lo trascendente dempués de la muerte, como salvación, bien como un sentíu de trescendencia moral, como distintos de los demás seres naturales que se manifiesta nos valores morales. Un nuevu planteamientu surde a partir de la Edá Moderna cuando la [[conciencia]] convertir nel datu fundamental sobre'l que recái l'orixe de la reflexón filosófica;<ref>El "piensu depués esisto" de [[Descartes]], principiu de la nueva manera que toma la reflexón filosófica</ref> l'home apuerta [[Suxetu (filosofía)|suxetu]] y da a la considerancia esistencial una nueva dimensión, qu'adquier formes distintes: 1.- La recuperación de la metafísica y de la trescendencia per vía de l'aceptación de les idees innates, y con ello a Dios. La dimensión esistencial caltién entós la so dimensión trascendental y relixosa nel [[racionalismu]] 2.- La reconocencia de la imposibilidá de la Metafísica como ciencia de los [[empirismu|empiristas]] y de [[Kant]] postula la necesidá d'una dimensión trascendental dende la mesma conciencia del individuu tocantes a la so aición moral, lo que da pasu, per un sitiu al [[idealismu]] y por otru a la reflexón de la condición social humana [[Locke]], [[Rousseau]], [[Hobbes]] mesmes de la [[Ilustración]], entendida ésta como'l "Trunfu de la Razón". 3.- La unidá [[Suxetu (filosofía)|suxetu]]-[[oxetu]] nun procesu dialécticu de lo Absoluto entendíu como Suxetu y Procesu ideal, [[Hegel]], onde lo individual apaez y eslleir como momentu de la Unidá Trascendental Absoluta [[monismu|monista]] y l'ideal moral y social que se realiza nel [[Estáu]]. 5.- La constitución del [[Suxetu (filosofía)|suxetu]] como resultáu de les condiciones materiales de la so esistencia, lo económico, rexíu pola "llucha de clases", [[Marxismu]], que va rematar cola conciencia social desenvuelta nuna Humanidá ensin clases ensin necesidá del poder del Estáu. 6.- L'analís [[Fenomenoloxía|fenomenolóxicu]] de la esistencia humana que se constitúi como Escuela de pensamientu o movimientu nel llamáu [[Esistencialismu]]. Adoptando'l métodu de la [[Fenomenoloxía]] diversos pensadores tomen como centru de la so reflexón la cuestión de la esistencia humana. El [[esistencialismu]] foi una parte importante de la [[filosofía continental]] y la Lliteratura mientres la segunda metá del sieglu XX, bien influyíos polos desastres de les dos Guerres Mundiales. == Ver tamién == * ''[[Cogito ergo sum]]'' * [[Dasein]] * [[Disteleología]] * [[Esistencia de Dios]] * [[Ontoloxía]] * [[Sentíu de la vida]] * [[Solipsismu]] * [[Tri-Laksana]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * La notion d'existence: Antiquité classique, civilisation moderne, 1964 * Lóxica de Port-Royal, Antoine Arnauld y Pierre Nicole, Cambridge 1996 * Un Sistema de Lóxica, Mill, J.S., octava edición 1908 * La Teoría de Términos por Ockham, Loux, M., (traducción de Llibru I de la Summa Logicae c-1327 * La evolución del mio pensamientu filosóficu, Russell B., Madrid Alianza Editorial, 1982 * Curtia tratáu alrodiu de la esistencia y de lo esistente, Jacques Maritain, Buenos Aires 1949 * La estructura de la esistencia, Nicola Abbagnano, 1939 * Semantics and Philosophy, Milton K. Munitz and Peter K. Unger, New York University Press 1974 * On the plurality of worlds, D. Lewis, Oxford 1968 * Pallabra y oxetu, Willard V. Quine, Barcelona Labor 1968 * What is existence?, C.J.F. Williams, Oxford 1981 * El ser y el tiempu, M. Heidegger, Madrid FCE 1993 * L'esistencialismu ye un humanismu, J.P. Sartre, Barcelona 1992 * Diccionariu de Filosofía (4 Tomos), J. Ferrater Mora, Madrid Alianza Editorial 1984 * Enciclopedia Oxford de Filosofía, T. Honderich, Madrid Editorial Tecnos, 2001 * Declaración Universal de los Derechos del Home == Lleer más == * [[Platón]], ''[[La República]]'', Penguin Classics, 2003, ISBN 0-14-044914-0, ISBN 978-0-14-044914-3 * [[Aristóteles]], ''La Metafísica'', Penguin Classics, 1999, ISBN 0-14-044619-2, ISBN 978-0-14-044619-7 * [[Heráclito]], ''Fragmentarios'', James Hilton, forward, Brooks Hexton, translator, Penguin Classics, 2003, ISBN 0-14-243765-4, ISBN 978-0-14-243765-0. *Eagleton, Terry: ''The Meaning of Life'' (''Dando sentíu a la vida''), [[Oxford University Press]], 2007, ISBN 0-19-921070-5 ISBN 978-0-19-921070-1 * Magee, Bryan: ''The Stu.y of Philosophy'' (''La Historia de la Filosofía''), Dorling Kindersley, Lond., 1998, ISBN 0-7513-0590-1 * Williams, C. J. F. ''What is Existence?'' (''¿Qué ye la esistencia?''), Oxford University Press, 1981 == Enllaces esternos == {{wikiquote|Esistencia}} *[http://www.wdl.org/es/item/2983 Un Tratáu sobre títulos de llibru] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190410065136/https://www.wdl.org/es/item/2983/ |date=2019-04-10 }} ye una obra de Sayf al-Din al-Amidi, n'árabe, alrodiu de "orixinal" y "esistencia mental". Data de 1805. {{Tradubot|Existencia}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Esistencialismu]] [[Categoría:Metafísica]] [[Categoría:Ontoloxía]] [[Categoría:Terminoloxía filosófica]] [[Categoría:Conceutos metafísicos]] ld7qkturwfnsnu1zsk36dtnpsqwjfev Revolución cubana 0 114382 4501073 4496504 2026-06-21T08:05:14Z Limotecariu 735 4501073 wikitext text/x-wiki {{Ficha de conflictu |nome = Revolución cubana |casus = *Pal [[Movimientu 26 de Xunetu]] foi'l gobiernu autoritario y represivo de Batista y la inxerencia de los [[Estaos Xuníos]] na política cubana. *Pal gobiernu de Batista foi l'[[asaltu al cuartel Moncada]]. |descripción = |resultáu = Victoria revolucionaria |consecuencies = *Colapso de la dictadura de [[Fulgencio Batista]]. *Cuba convertir nun [[estáu socialista]]. *[[Bloquéu d'Estaos Xuníos contra Cuba]]. |territoriu = |combatientes1 = {{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} '''[[Movimientu 26 de Xunetu|M-26-7]]'''<br />{{Bandera imaxe|Bandera del Directorio Revolucionario.jpg}} [[Direutoriu Revolucionariu 13 de Marzu|DRE]] |combatientes2 = {{Bandera|Cuba}} '''[[República de Cuba (1902-1959)|República de Cuba]]'''<br />'''Sofitaos por:''' <br />{{Bandera2|Estaos Xuníos}} |combatientes3 = |políticos1 = |políticos2 = |políticos3 = |comandante1 = {{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} '''[[Fidel Castro]]'''<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Che Guevara]]<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Raúl Castro]]<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Frank País]]{{KIA}}<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Camilo Cienfuegos]]<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Juan Almeida Monte]]<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Huber Matos]]<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Abel Santamaría]]{{KIA}}<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Eloy Gutiérrez Menoyo]]<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[René Ramos Latour]]{{KIA}}<br />{{Bandera imaxe|M-26-7.svg}} [[Humberto Sori Marín]]<br />{{Bandera imaxe|Bandera del Directorio Revolucionario.jpg}} [[Rolando Cubela]]<br />{{Bandera imaxe|Bandera del Directorio Revolucionario.jpg}} [[Faure Chomón]] |comandante2 = {{Bandera|Cuba}} '''[[Fulgencio Batista]]'''<br />{{Bandera|Cuba}} [[Eulogio Cantillo]]<br />{{Bandera|Cuba}} José Quevedo<br />{{Bandera|Cuba}} Alberto del Río Chaviano<br />{{Bandera|Cuba}} Joaquín Casillas<br />{{Bandera|Cuba}} Cornelio Rojas<br />{{Bandera|Cuba}} [[Fernández Sueru]]<br />{{Bandera|Cuba}} Cándido Hernández |comandante3 = |unidaes1 = |unidaes2 = |unidaes3 = |soldaos1 = |soldaos2 = |soldaos3 = |baxes1 = |baxes2 = |baxes3 = |baxes4 = Más de 5.000 cubanos rellacionaos col combate morrieron.<ref>Jacob Bercovitch and Richard Jackson (1997). ''International Conflict: A Chronological Encyclopedia of Conflicts and Their Management, 1945–1995''. Congressional Quarterly.</ref><ref>Singer, Joel David and Small, Melvin (1974). ''The Wages of War, 1816–1965''. Inter-University Consortium for Political Research.</ref><ref>Eckhardt, William, in [[Ruth Sivard|Sivard, Ruth Leger]] (1987). ''World Military and Social Expenditures, 1987–88'' (12th edition). World Priorities.</ref> |campaña = |campaña2 = |campaña3 = |campaña4 = |notes = }} La '''Revolución cubana''' ye la principal resultancia del [[Revolución|movimientu revolucionariu]] [[Cuba|cubanu]] d'[[izquierda política|izquierda]] que provocó la cayida del réxime del dictador [[Fulgencio Batista]], y la llegada al poder del líder del Exércitu Guerrilleru, [[Fidel Castro]]. Como los revolucionarios siguen nel poder de magar, considérase a la revolución como'l periodu entendíu ente l'alzamientu contra Batista y l'actualidá.<ref>{{cita publicación|url=http://pendientedemigracion.ucm.es/info/nomaes/21/francogamboa.pdf|títulu=Cincuenta años de la Revolución Cubana: del mitu al futuru inciertu|autor=Franco Gamboa Rocabado|obra=Revista Crítica de Ciencies Sociales y Xurídiques|issn=1578-6730|editorial=Universidá Complutense de Madrid}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.cubadebate.cu/especiales/2013/02/28/cuba-un finxu-en-la historia-de-la-revolucion/|títulu=Cuba: un finxu na historia de la Revolución|fecha=28 de febreru de 2013|obra=[[Cubadebate]]}}</ref> La Revolución cubana representó un eventu importante na historia d'[[América]] al ser la primera y con más ésitu de delles revoluciones d'izquierdes qu'asocedieron en diversos países del continente. El réxime resultante de la revolución consideráu por organizaciones como [[Amnistía Internacional]] como [[autoritariu]] y restrictivu<ref>[https://web.archive.org/web/20140715101819/http://www.amnesty.org/en/library/asset/AMR25/002/2014/en/fd1ce316-ec3c-4ab2-8f22-8ddf2fb074df/amr250022014ye.pdf Informe de AI], [[Amnistía Internacional]]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20140715101813/http://www.amnesty.org/en/library/asset/AMR25/001/2014/en/81fe3df9-8575-4f79-b827-482y4f8y7790/amr250012014ye.pdf Aición urxente AI], [[Amnistía Internacional]]</ref>— caltuvo'l gobiernu nel país a pesar de la enorme cantidá d'adversidaes, calteniéndose a flote entá depués de la cayida del [[bloque socialista]]. acusóse-y de violar dellos derechos como la [[llibertá d'espresión]] o la [[llibertá de circulación]],<ref>{{cita llibru|apellíos=Rojas|nome=Rafael|títulu=L'otru paredón|añu=2011|editorial=Eriginal Books LLC|isbn=978-161370-972-6|apellíos2=y otros|url=https://books.google.es/books?id=xHnGoyP0siYC&dq=falta+de+libertad+de+movimientos+en+Cuba&hl=es&source=gbs_navlinks_s|fechaaccesu=8 de setiembre de 2013|páxina=195|cita=''Cuba tien necesidá d'abrir al mundu y d'inxertar na vida cotidiana derechos civiles: llibertá de movimientu, pensamientu, prensa, llibertá económica, tolerancia y respetu a la dignidá de la persona humana''}}</ref> magar en términos xenerales resultó esitosa en munches de les reformes que fizo, principalmente nel sistema de salú y el sistema educativu públicu y gratuitu. [[Estaos Xuníos]] caltién un [[Embargu d'Estaos Xuníos a Cuba|embargu económicu]] a la islla dende principios de los años 60 del sieglu XX. Esta política ye considerada como «bloquéu económicu» nel marcu de les Naciones Xuníu y refugao cada añu pola Asamblea Xeneral d'esa instancia internacional que vota a favor d'una resolución denomináu ''Necesidá de poner fin al bloquéu económicu, comercial y financieru impuestu polos Estaos Xuníos contra Cuba''. A pesar de la presión internacional, Estaos Xuníos sigue xustificando la so política anteponiendo la esistencia de numberoses denuncies de violaciones de los derechos humanos na isla. Tanto la persistencia norteamericana nes sanciones unillaterales contra Cuba como los efeutos qu'esto trai a la so población queden reflexaos en múltiples resolvimientos de les [[Naciones Xuníes]] dende l'añu [[1992]]. == Antecedentes == Dempués de los enclinos reformista y autonomista de notables pensadores criollos, como [[José de la Luz y Caballero]] y [[Félix Varela]], los pensadores más progresistes del sieglu XIX llegaron a la conclusión de que namái la independencia de Cuba podría reivindicar a la so población. A pesar de les alvertencies d'autonomistes cubanos ([[Rafael Montoro]]; [[Domingo del Monte]]) y de políticos y militares españoles como [[Práxedes Mateo Sagasta]] y [[Arsenio Martínez Campos]], de la utilidá del estatus d'autonomía pa Cuba, n'ares de nun perdela totalmente, el gobiernu de [[Cánovas]] llevó a cabu una política encerriscao y burocrático d'estorsión y estremismu cola islla caribeña. Una vegada fracasada la [[Guerra de los Diez Años]] (1868-78), el pensamientu revolucionariu cubanu tomó una forma más acabada, con un sostén filosóficu, ideolóxicu y social muncho más fondu col pensamientu y l'aición organizativa de [[José Martí]] quien dedicó práuticamente tola so vida adulta a la llucha pola independencia. Martí creó'l [[Partíu Revolucionariu Cubanu]] (PRC) en [[Nueva York]] col motivu d'axuntar cubanos coles mesmes idees y veteranos de la Guerra de los Diez Años. Tres munchos conflictos ya intentos fallíos, finalmente llogróse qu'empezara la "Guerra Necesaria" como Martí llamó a la Guerra d'Independencia empecipiada'l 24 de febreru de 1895. En 1898, ante un poder español cada vez más acosáu nunos pocos nucleos urbanos, cola guerra francamente a favor del trunfu de los insurrectos, los [[Estaos Xuníos]], con [[William McKinley]] como presidente, ordenen la intervención armada nel conflictu, de xuru acelerando la total derrota d'España nuna guerra que yá tenía perdida. El congresu d'EEXX da a conocer la enmienda Teller que declaraba'l "desinterés sobre Cuba" al dase la independencia d'España. Martí, quien alvirtiera con tiempu del peligru que entrañaban los Estaos Xuníos pa Cuba y el restu d'[[América Llatina]], cayera en combate'l [[19 de mayu]] de [[1895]]. El [[7 d'avientu]] de [[1896]] cayera tamién el Llugarteniente Xeneral [[Antonio Macio]], l'otru dirixente y guerreru revolucionariu. El Xeneral en Xefe [[Máximo Gómez]], indiscutible líder militar de la Revolución de 1895, nun se sentía autorizáu, pola so condición de dominicanu, pa dirixir los destinos de Cuba y torgar lo que taba asocediendo ante los sos güeyos. Una vegada llográu'l trunfu norteamericanu sobre España, EEXX entainar a establecer el so dominiu sobre Cuba. Por ello da a conocer la enmienda Platt qu'impunxo a la naciente constitución cubana na cual s'autu-otorgaba'l derechu a permanecer y a intervenir en Cuba cuando la considerara necesaria, apoderar de la base militar en Guantánamo qu'ocupa illegalmente inda, crea les bases llegal y económicu pal dominiu total de la economía y propiedaes en Cuba, mientres torga'l gocie de la independencia d'España a que teníen derechu los patriotes cubanos. === Antecedentes llatinoamericanos === Los antecedentes xenerales de revolucionarios llatinoamericanos remonten a la [[Revolución d'Ochobre]] en [[Rusia]] arriendes de la cual creáronse numberosos partíos d'ideoloxía socialista y comunista en tol subcontinente. N'Arxentina desenvolvióse la corriente del "socialismu espiritual", ente que los sos ideólogos destacóse'l sociólogu y psicólogu social [[José Inxenieros]]. L'acercamientu a la Xunión Soviética, sumáu a la presión de les mesmes capes primíes de la población (como les mases llabradores),<ref>{{Cita web|url=https://www.marxists.org/history/etol/newspape/isr/vol29/non02/cuba.htm|títulu=Hugo Gonzalez Moscoso: The Cuban Revolution and Its Lessons (March 1968)|fechaaccesu=25 de xunu de 2017|sitiuweb=www.marxists.org}}</ref> influyeron fuertemente nel camín socialista de la Revolución cubana. El 19 d'abril de 1958, Fidel Castro dixo a los norteamericanos nuna entrevista en Sierra Maestra. "We are not communists", ("nós nun somos comunistes"),<ref>{{Obra citada|títulu=Fidel Castro - We are not communist very clear.|apellíos=I am a Frog|url=https://www.youtube.com/watch?v=8fBby7xTBCs|fechaaccesu=24 de xunu de 2017|fecha=23 de febreru de 2016}}</ref> magar unos años dempués, nun discursu proclamáu'l 22 d'avientu de 1961, sostenía que "vamos ser siempres marxista-leninistes".<ref>{{Cita web|url=http://www.cuba.cu/gobierno/discursos/1961/esp/f221261y.html|títulu=Discursu pronunciáu por Fidel Castro Ruz, Presidente de la República de Cuba, na concentración celebrada na Plaza de la Revolución “José Martí”, pa proclamar a Cuba Territorio Llibre d'Analfabetismu, el 22 d'avientu de 1961.|fechaaccesu=24 de xunu de 2017|sitiuweb=www.cuba.cu}}</ref> Los antecedentes más inmediatos de la Revolución Cubana atopar nos "[[diez años de primavera]]" de [[Guatemala]] (1944-1954), y nel [[Primer Gobiernu de Perón|gobiernu]] de [[Juan Domingo Perón]] n'[[Arxentina]] (1946-1955).<ref>Jorge Obeid, [https://books.google.com.ar/books?id=J_CJQ7SZB54C&pg=PA7&dq=peronismu+revolucion+cubana&hl=es&sa=X&ei=PGQtT6mgNsq8twf925HiDw&ved=0CEwQ6AEwBQ#v=onepage&q=peronismu%20revolucion%20cubana&f=false ''Cuba, Fidel y el Peronismu''].</ref> En [[1944]], en [[Guatemala]] un movimientu estudiantil encuadráu nel ampliu movimientu de la [[Reforma Universitaria]] llatinoamericana, derrocó al dictador [[Jorge Ubico|Ubico]] y pocu dempués producióse un golpe d'Estáu de militares progresistes qu'impunxo un sistema democráticu per primer vegada na historia guatemaliana, resultando electu presidente [[Juan José Arévalo]]. Arévalo, un educador formáu na [[Arxentina]] que xuntaba a una ideoloxía qu'él denominaba "socialismu espiritual", empecipió una serie de reformes polítiques y sociales. El so socesor (escoyíu en [[1951]]), el coronel [[Jacobo Arbenz]], afondó tales midíes y en [[1952]] empecipió un importante procesu de [[reforma agraria]], qu'afectó seriamente los intereses de la empresa d'[[Estaos Xuníos]] [[United Fruit Company]], que tenía sólidos llazos cola alministración del presidente [[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]]. Sosteniendo que se trataba d'un gobiernu [[comunista]], [[Estaos Xuníos]] empezó a operar entós pa desestabilizar al gobiernu de Arbenz, rematando nun [[Operación PBSUCCESS|golpe d'Estáu]] al mandu del coronel [[Carlos Castillo Armas]] en [[1954]]. Tamién tuvo una fuerte influencia nel pensamientu llatinoamericanu'l [[Nacionalismu popular|gobiernu popular]] de [[Juan Domingo Perón]] n'[[Arxentina]], derrocáu por un [[golpe d'Estáu de 1955|golpe militar]] en [[1955]]. De fechu [[Fidel Castro|Castro]] atópase en [[Bogotá]] nel añu 1948, promocionando un [[Bogotazo#Historia|alcuentru estudiantil peronista]], cuando participó nel llamáu "[[Bogotazo]]" qu'españó depués del asesinatu del caudiellu lliberal [[Jorge Eliécer Gaitán]]. La cayida de los gobiernos de [[Jacobo Arbenz]] y [[Juan Domingo Perón]] llevó a amplios sectores nacionalistes d'[[América Llatina]] a abandonar la vía democrática» pa realizar reformes sociales y a exacerbar los sentimientos contrarios al [[imperialismu|imperialismu norteamericanu]]. El [[antimperialismu]], una ideoloxía con antiguos raigaños n'[[América]], convirtióse entós nuna posición política xeneralizada nes fuercies polítiques de la izquierda llatinoamericanes, con fuerte influencia de la URSS. === Partíu comunista Revolucionariu === [[Ficheru:BatistaMarch1957.jpg|thumb|Fulgencio Batista, presidente de Cuba, frente al mapa de Cuba señalando Sierra Maestra, onde dende 1956 yá s'escondía Fidel Castro, quien preparaba'l golpe contra'l gobiernu cubanu.]] El trunfu de la Revolución d'ochobre de 1917 en Rusia, l'espardimientu de los ideales socialista y socialdemócrata europeos y llatinoamericanos, llevaron a la creación del primer [[Partíu Comunista Cubanu|partíu Comunista de Cuba]], fundáu primeramente por [[Carlos Baliño]] (quien fora fundador del PRC y conocíu de Martí) y [[Julio Antonio Mella]] (sobrín-nietu de Matías Ramón Mella, padre de la patria dominicana) en [[1925]]. Mella foi un gran organizador, dirixente universitariu, notable sindicalista y home d'aición obrera, que dirixó numberoses manifestaciones (tanto escrites como na cai) de protesta y condena a los gobiernos de vez. Depués de exiliase en 1926, siguió la so actividá lluchadora en Méxicu, onde algamó rangu continental poles sos idees clares con respectu al orde de les aiciones pa llevar a cabu una llucha política esitosa. En [[1929]] foi asesináu misteriosamente en [[Méxicu]], entá s'alderica si'l so asesinatu foi ordenáu por [[Gerardo Machado]] o por [[Stalin]]. Cínicamente, el mesmu Machado participó nel so entierru, onde dio condolencias y faló irónicamente de que "...yera una bona persona, pero comunista", lo que-y valió'l calificativu de "pollín con garres" que-y axudicó'l líder obreru y poeta [[Rubén Martínez Villena]]. Dempués de la muerte de Mella, la Revolución del 30 dirixida pol agonizante Martínez, barrió cola dictadura de Machado, pero tomar del poder per parte de la oposición nun llegó a producise. Dempués d'un periodu que foi llamáu "efebocracia" y "mangonéu" por [[Raúl Roa García]] (más tarde primer Canciller de la Revolución Cubana y per munchos años activu antimperialista), y de dellos presidentes que los sos nomes fueron práuticamente escaecíos na isla, llegó al poder la Pentarquía, siguida dempués pol Triunviratu del Gobiernu de los Cien Díes, nel qu'alternaron fuercies tres tendencies distintos: l'antimperialismu consecuente, revolucionariu y popular d'[[Antonio Guiteras Holmes]], la politiquería dubiosa ya inconsecuente de [[Ramón Grau San Martín]] y la oposición sordo pero amenazador de [[Fulgencio Batista]] quien xubiera al poder tres la castrense "Revolución de los Sarxentos" pol ABC. Batista amás taba en contautu permanente cola Embaxada norteamericana, dirixida por [[Jefferson Caffery]], quien fuera secamente llamáu por Guiteras a llindase a les sos funciones diplomátiques. Nesti periodu llegalizó'l partíu comunista de Cuba. Guiteras, quiciabes el revolucionariu cubanu más consecuente de la década de 1930, yera enemigu acérrimo del Partíu Comunista de Cuba d'esos años, que'l so home más notable yera entós Juan Marinello, escelente lliteratu y organizador sindical, pero apologista de la organización stalinista de la Xunión Soviética, colo cual Guiteras taba en plenu desalcuerdu porque yá se conocíen les otomíes de Stalin. Sicasí, nel so intensísima actividá como Secretariu de Gobernación, llegalizó la so actividá y tuvo dellos alcuentros violentos con Batista pola represión a que fueron sometíos más d'una vegada. Batista, amás de reprimir les manifestaciones y fuelgues obreres de too esi periodu, a lo postrero llogró l'asesinatu de Guiteras en Matanzas (al pie de Carlos Aponte), cuando ésti intentaba exiliase pa entamar la insurrección dende l'esterior. Dempués d'un curtiu periodu aparentemente constitucional (la nueva Constitución de 1940 yera una de les más avanzaes del mundu, d'habese aplicáu consecuentemente), favorecíu pola [[política del Bon vecín]] aguiyada pol presidente norteamericanu [[Franklin Delano Roosevelt]], Batista, ante la radicalización de los nuevos revolucionarios y la so evidente impopularidá ante otru candidatos presidenciales, aseguróse'l sofitu de la Embaxada de los Estaos Xuníos antes de tomar una aición más radical. === Orixe políticu inmediatu de la Revolución Cubana === El [[10 de marzu]] de [[1952]] un [[golpe d'Estáu]] empobináu por [[Fulgencio Batista]] derrocó fácilmente y ensin resistencia al presidente electu [[Carlos Prío Socarrás]], del [[Partíu Revolucionariu Cubanu Autentico|partíu Auténticu]], nun marcu internacional que transitaba los primeros momentos de la [[Guerra Fría]] ente [[Estaos Xuníos]] y la [[Xunión Soviética]]. Darréu suspendiéronse les garantíes constitucionales ya instauróse una fuerte [[dictadura]] militar. Dos años dempués celebraríense unes amañaes [[Eleiciones presidenciales de Cuba de 1954|eleiciones pa la presidencia]], que los sos resultancies saber de mano. L'argumentu de Batista foi'l de lluchar contra la corrupción y el gansterismu, pero en realidá foi pa tomar el poder y arriquecese particularmente él y los sos allegaos. La continuación del escandalosu nivel de [[corrupción política|corrupción]] que caracterizó'l periodu republicanu, l'arriquecimientu d'una oligarquía cada vez más amenorgada, que llegó a afectar notablemente a la incipiente clase media cubana, llevaron a la conformanza d'una oposición xeneralizada, partidaria de la insurrección pa desallugar del poder a Batista.<ref name=autogenerated1>[http://www.cubaencuentro.com/revista/revista-atopo/archivu/24-primavera-de-2002/la-transicion-pacifica-que-nun tuvo-llugar-1954-1956-18293 Marifeli Pérez-Stable, ''La transición pacífica que nun tuvo llugar (1954-1956)'', Revista Atopo 24, primavera-2002]</ref> Con esa oposición identificáronse numberosos [[partíu políticu|partíos políticos]], los [[sindicatu|sindicatos]], el movimientu estudiantil, ya inclusive sectores del [[empresariu|empresariáu]]. Mientres los dos primeros años (1952-54) inclusive los Estaos Xuníos tomaron una posición d'aparente censura a la violencia dictatorial de Batista, llindando los suministros militares. El mesmu presidente depuestu, Carlos Prío Socarrás, un políticu que nunca s'espunxo al peligru d'una aición concreta, espresaba esi clima revolucionariu diciendo: ''«voi trunfar per cualesquier mediu, inclusive'l más estremu»''.<ref name=autogenerated1 /> [[Ficheru:M-26-7.svg|thumb|left|Bandera del [[Movimientu 26 de Xunetu]] creáu en [[1955]] por un grupu de nacionalistes [[Cuba|cubanos]] ente los que se destacar Fidel Castro.]] Neses condiciones, un grupu de mozos se desligó del cuerpu principal del Partíu del Pueblu Cubanu ([[Partíu Ortodoxu]]) (bien popular y consideráu virtual ganador nes eleiciones de 1952 torgaes pol golpe de Batista), identificaos del restu pola so decisión de tomar la llucha armada si yera necesariu pa derrocar el réxime batistiano. Esti grupu de mozos, que s'autu titularon la "[[Xeneración del Centenariu (Cuba)|Xeneración del Centenariu]]" por coincidir col centenariu de la nacencia de José Martí en 1853, entamáronse militarmente y lideraos por [[Fidel Castro]], el [[26 de xunetu]] de [[1953]] intentaron tomar el [[Cuartel Moncada]] allugáu en [[Santiago de Cuba]], y el [[cuartel Carlos Manuel de Céspedes]], en Bayamo, fracasando nel intentu y sufriendo decenes de muertos. El gobiernu militar respondió con una severa aición represiva que llevó a la detención y enxuiciamientu públicu de [[Fidel Castro]] y otros atacantes. Tres 22 meses de prisión, yá qu'en Cuba nun esistía la pena de muerte, na [[Isla de Pinos]], ante la creciente presión popular ya internacional y delles intentonas insurreccionales, Castro y los sos compañeros fueron amnistiaos por Batista en 1955. Pocos díes dempués fundó na clandestinidá'l [[Movimientu 26 de Xunetu]] (M-26-7) una organización que'l so fin yera derrocar a Batista y que tenía una ideoloxía de progresu y grandes cambeos, [[antimperialismu|antimperialista]] y [[democracia|democrática]], fundada nes idees de José Martí. Entós daquella, a pocu d'empecipiada la Guerra Fría y como heriedu del [[macarthismu]] xeneralizar n'América Llatina l'acusación de ''«comunismu»'' como táctica pa desprestixar y reprimir los movimientos democráticu y social. [[Juan José Arévalo]] sollertaría sobre esti mecanismu nel so llibru ''Anticomunismu n'América Llatina (1959)''.<ref>Arévalo, Juan José (1959). ''Anticomunismu n'América Llatina''. Buenos Aires: Ed. Palestra</ref> El [[7 de xunetu]] Fidel Castro dirixir a [[Méxicu]] pa preparar un grupu guerrilleru col cual volver a Cuba y empezar la llucha armada. Nel exiliu, Castro estableció contactos y alcuerdos con otres fuercies favorables a la llucha armada pa derrocar al dictador, de les más variaes ideoloxíes como'l [[Direutoriu Revolucionariu]] de [[José Antonio Echeverría]], integráu por estudiantes de la [[Universidá de L'Habana]], l'ex presidente [[Carlos Prío Socarrás]] del [[Partíu Auténticu (Cuba)|Partíu Auténticu]], y [[Aición Nacional Revolucionaria]] (ANR), lideráu por [[Frank País]]. Inclusive un sector de la [[CIA]] (Axencia Central d'Intelixencia d'Estaos Xuníos), sofitaba la llucha armada contra Batista y llegó a financiar, al traviés de Carlos Prío, l'entamu de la guerrilla que taba preparando Fidel Castro.<ref>Anderson:200,264</ref> == La llucha armada == [[Ficheru:Cuba-map-labels (4).png|thumb|Mapa de Cuba onde s'aprecia la zona de desembarcu del "Granma".]] El [[25 de payares]] de 1956 zarpó de [[Tuxpan (Veracruz)|Tuxpan]], estáu de [[Veracruz]], [[Méxicu]], el yate [[Granma (yate)|Granma]], con 82 guerrilleros del [[Movimientu 26 de Xunetu]], ente los que s'atopaben [[Fidel Castro]], [[Juan Manuel Márquez Rodríguez|Juan Manuel Márquez]], [[Fausto Obdulio González]], [[Raúl Castro]], [[Juan Almeida Monte]], [[Camilo Cienfuegos]] y l'arxentín [[Ernesto Guevara|Ernesto ''Che'' Guevara]], esti postreru xuníu a la guerrilla dempués de llegar a Méxicu fuxendo de la represión posterior al derrocamientu del gobiernu democráticu popular de Jacobo Arbenz en [[Guatemala]]. Dempués de 7 xornaes de tormentosu navegación llancó nos manglares Sablera Les Rojas, conceyu de Niquero (naquella dómina Provincia Oriental, güei Provincia Granma), nes mariñes orientales de [[Cuba]] el [[2 d'avientu]] de [[1956]]. La planificación del desembarcu yera pal [[30 de payares]], cuando teníen de ser sofitaos na ciudá de Santiago de Cuba por un alzamientu popular entamáu por [[Frank País]]. La tardanza torgó l'ésitu d'esta coordinación destinada a distrayer les fuercies del exércitu batistiano pa facilitar el desembarcu de los guerrilleros. L'exércitu cubanu al mandu de Batista sicasí yera de 80.000 homes.<ref>{{cita web|url=http://www.somosjovenes.cu/index/selmana27/vinejerreb.htm|títulu=Exércitu Rebalbu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100903192141/http://www.somosjovenes.cu/index/selmana27/vinejerreb.htm|fechaarchivu=3 de setiembre de 2010}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> Esvalixaos, mediu perdíos y escorríos, los espedicionarios sufrieron una seria derrota inicial en [[Alegría de Pío]] por cuenta de la cual pocu más de 20 homes (de los 82 iniciales) pudieron internase na [[Sierra Maestra]], una zona de mal accesu nel Oriente cubanu, onde llograron instalase. Depués del [[Combate d'Alegría de Pío|bombardéu d'Alegría de Pío]] y posterior asesinatu de dellos espedicionarios, el gobiernu de Batista espublizó la falsa noticia de la muerte de Fidel Castro y tolos espedicionarios, lo cual atristayó los ánimos de numberosos revolucionarios del país, pero nes selmanes siguientes camudaría la situación. [[Ficheru:Raulche2.jpg|thumb|[[Raúl Castro]] xunto al [[Che Guevara]] na Sierra de San Cristóbal.]] [[1957]]: * [[16 de xineru]]: la guerrilla so la direición de [[Fidel Castro]] realiza la so primer aición militar, atacando y tomando el pequeñu destacamentu militar de [[Batalla de La Plata|La Plata]]. * [[17 de febreru]]: apaez nel [[New York Times]], el periódicu más lleíu de los Estaos Xuníos, una entrevista a Fidel Castro realizada por [[Herbert Matthews]] en Sierra Maestra. L'impautu ye enorme y empieza a xenerar una gran simpatía escontra los guerrilleros na opinión pública nacional ya internacional. * [[13 de marzu]]: el [[Direutoriu Revolucionariu]] ataca'l Palaciu Presidencial y toma temporalmente la emisora radial Radio Reló, morriendo na aición el so líder [[José Antonio Echeverría]], Presidente de la FEU que gociaba d'una enorme popularidá. * [[28 de mayu]]: [[Combate d'El Uvero]], primer aición abierta de la guerrilla del M-26-7. * [[12 de xunetu]]: Fidel Castro, Raúl Chibás y Felipe Palacios roblen el [[Manifiestu de Sierra Maestra]]. * [[17 de xunetu]]: créase la segunda columna del Exércitu Rebalbu, llamada Nᵘ 4, comandada pol [[Che Guevara]]. * [[30 de xunetu]]: produzse'l gabuxu asesinatu de [[Frank País]] en [[Santiago de Cuba]] que desencadena un españíu popular y termina d'entornar a la opinión pública contra'l réxime de Batista. Frank País yera un Pastor Bautista que tuvo series discrepancies con Raúl Castro y el Che Guevara. * [[5 de setiembre]]: sublévase la base naval de [[Cienfuegos]], sol lideralgu del Alférez [[Dionisio San Román]], con sofitu de milicianos del [[Partíu Auténticu (Cuba)|Partíu Auténticu]] y del [[Movimientu 26 de Xunetu]]. El gobiernu respuende con una cruenta represión qu'inclúi'l bombardéu de la base pola aviación de Batista. Perecen un gran númberu de los 400 sulevaos y San Román muerre en siendo torturáu. Mientres anguaño ramificáronse les célules del 26 de xunetu en casi toles ciudaes y pueblos importantes del país, llevando a cabu remanes de protesta, sabotaxes y ajusticiamientos d'esbirros y "chivatos" (delatores) a tou lo llargo de la isla. A principios de [[1958]], l'Exércitu Rebalbu, que siguía espolletando gracies a les incorporaciones de miembros del [[Movimientu 26 de Xunetu|M-26-7]] y llabradores, siguía coles sos victories na provincia d'Oriente. El 16 de xineru facer en [[Veguitas]] y ente'l 16 y 17 de febreru en [[Pinu de l'Agua]], consolidando asina'l so dominiu d'un área nes estribaciones de la Sierra Maestra. Nesta zona entamaron una sólida base loxística, instalando una emisora de radio'l 24 de febreru. El 23 de febreru, na ciudá de L'Habana, secuestraron al automovilista [[Juan Manuel Fangio]], quien se dirixía a participar nuna competición deportiva convocada por Batista. El 6 de marzu llograron una nueva victoria nel combate d'Estrada Palma. {{Cita|A partir d'esti momentu, les tropes guerrilleres empezaron a combatir acordies colos principios rectores de la guerra de movimientu, alquiriendo les carauterístiques d'una fuercia semi regular. <ref>Castillo (2000), p.85</ref>}} A 26 de marzu de 1958, el gobiernu d'Estaos Xuníos, primíu pola opinión pública, impunxo un embargu d'armes al réxime de Fulgencio Batista, so sida de la violación del Alcuerdu d'Asistencia Mutua Militar. Esti documentu torgaba al gobiernu cubanu emplegar los recursos subministrados pa la «defensa continental» na represión interna. Pero esta midida nun afectaba a l'alquisición selectiva, magar obligó al dictador a contautar con Gran Bretaña, Bélxica, Israel y República Dominicana, ente otros. {{Cita|Estaos Xuníos nun podía atopar una tercera alternativa satisfactoria ente Batista y Castro. Les eleiciones paecíen l'únicu cursu d'aición posible. <ref>Paterson (1994), p.132</ref>}} * [[27 de febreru]]: Fidel Castro decide ampliar les operaciones de la guerrilla creando trés nueves columnes al mandu de Juan Almeida, Raúl Castro y Camilo Cienfuegos. Almeida tien d'actuar na zona oriental de Sierra Maestra y Raúl Castro abrir un Segundu Frente ya instalase na [[Sierra Cristal]], al norte de Santiago. * [[9 d'abril]]: fuelga xeneral revolucionaria convocada pol [[Movimientu 26 de Xunetu]]. Mal planiada y ensin sofitu, ye encalorada rápido pol gobiernu. * [[6 de mayu]]: les tropes de Batista empecipien una ofensiva xeneral na Sierra Maestra pa destruyir la guerrilla castrista. Prodúcense importantes batalles como El Jigue y Santu Domingu. Depués d'un periodu defensivu nel que los rebeldes tienen de llindase a los macizos del Picu Turquino, el Hombrito, la Bayamesa y Malverde, los soldaos del exércitu de Batista retirar con numberoses baxes y desmoralizados, siguíos de cerca por una contraofensiva rebalba que cada vez tien más territoriu. * [[7 d'agostu]]: Batista ordena la retirada en masa de la Sierra Maestra y la debilidá del réxime faise evidente. Fidel Castro decide entós espandir la guerra al restu de Cuba. El Che Guevara y Camilo Cienfuegos son unviaos al centru del país pa estremar la islla en dos y preparar l'ataque a la estratéxica ciudá de [[Santa Clara (Cuba)|Santa Clara]], llave del camín a L'Habana, ente que Fidel y Raúl Castro van permanecer nel Oriente pa controlar la rexón y atacar finalmente Santiago de Cuba. * [[31 d'agostu]]: les columnes del Che Guevara y Camilo Cienfuegos parten a cuerpu escontra l'Occidente cubanu. Tarden seis selmanes de caminada por zones pantanoses de la mariña sur de Camagüey y Sancti Spíritus hasta llegar a la zona montascosa del [[Escambray]], particularmente na zona del Caballete de Casa, na antigua provincia de [[Provincia de Les Villes|Les Villes]]. * Setiembre y ochobre: una vegada establecíos nel centru de la isla, el [[Movimientu 26 de Xunetu]] coordina les sos aiciones con otres fuercies guerrilleres actuantes na rexón, como'l [[Direutoriu Revolucionariu]], el [[Segundu Frente Nacional del Escambray]] y el [[Partíu Socialista Popular (Cuba)|Partíu Socialista Popular (Comunista)]] y entamen el sofitu loxísticu. Nel oriente, mentanto, les fuercies rebalbes, yá dueñes de parte de los llanos, arrodien les principales ciudaes. * [[3 de payares]]: realícense unes amañaes [[Eleiciones presidenciales de Cuba de 1958|eleiciones presidenciales]], pero nenguna fuercia política concéde-yos llexitimidá. * Del 20 al [[30 de payares]] [[Batalla de Guisa]]. * Fines de [[payares]]: el gobiernu intentó una ofensiva sobre les posiciones guerrilleres instalaes en Escambray. * [[4 d'avientu]]: les tropes comandadas pol Che Guevara y Camilo Cienfuegos pasen a la ofensiva. Ataquen los reximientos de la zona central de la isla, col fin d'aisllar a les tropes gubernamentales. Pa fines d'avientu de 1958 la debacle de la dictadura de Batista apaecía como inevitable. El [[28 d'avientu]] les milicies comandadas pol Che Guevara empecipiaron el decisivu [[Batalla de Santa Clara|ataque contra la ciudá de Santa Clara]], llave del centru de la islla y últimu apartaz antes de L'Habana. El [[31 d'avientu]], cuando les tropes rebalbes tomaron el tren blindáu que'l gobiernu unviara pa fortificar la ciudá, Batista decidió fuxir escontra [[Santu Domingu]] xunto col presidente electu [[Andrés Rivero Agüero]], quedando'l país virtualmente acéfalu y a cargu del Xeneral [[Eulogio Cantillo]]. Depués d'una xunta ente Fidel Castro y el xeneral [[Eulogio Cantillo]], ésti intentó entamar una xunta militar con sede nel reximientu de [[Campu Columbia]], col maxistráu Orlando Piedra. Darréu créase otra encabezada pol coronel [[Ramón Barquín]], qu'había estáu presu n'Isla de Pinos por conspirar. La maniobra foi refugada por Fidel Castro, que llamó a la fuelga xeneral cola conseña "Revolución, SÍ; golpe d'Estáu, NON", y ordenó a los sos comandantes Che Guevara y Camilo Cienfuegos siguir la meyora escontra L'Habana y tomar les posiciones claves de la capital. Na madrugada del [[1 de xineru]] de [[1959]], les tropes del [[Segundu Frente Nacional del Escambray]] comandadas por [[Eloy Gutiérrez Menoyo]] entraron a L'Habana. A otru día llegaron les tropes del [[Movimientu 26 de Xunetu]] comandadas por [[Camilo Cienfuegos]] y el [[Che Guevara]], tomando ensin resistencia'l reximientu de [[Campu Columbia]] y la [[Fortaleza de San Carlos de La Cabaña]], respeutivamente. Al entrar a [[Campu Columbia]], Cienfuegos escluyó del mandu al Coronel Barquín y detuvo al Xeneral Cantillo. Poco dempués les tropes del [[Direutoriu Revolucionariu]], al mandu de [[Faure Chomón]], ocuparon el Palaciu Presidencial, lo cual anició una crisis ente les fuercies revolucionaries. Simultáneamente, el mesmu [[1 de xineru]], Fidel Castro entró trunfante a [[Santiago de Cuba]], declarándola capital provisional de Cuba y proclamando al maxistráu [[Manuel Urrutia Lleó]] como presidente de la nación. Enagora, el gobiernu d'[[Estaos Xuníos]] reconoció al gobiernu revolucionariu. A partir d'esi momentu'l poder quedó definitivamente en manes de les fuercies revolucionaries. Históricamente, tómase como fecha del trunfu de la Revolución el [[1 de xineru]] de [[1959]]. El periodista d'Estaos Xuníos Jules Dubois describió al réxime de Batista: « Les represalies de les fuercies represives de Batista costaron la vida a numberosos presos políticos. Per cada bomba qu'españaba, sacaben a dos presos de la cárcel y executar de manera sumariu. Una nueche en Marianao, un barriu de L'Habana, partiéronse los cuerpos de 98 presos políticos peles cais, acribillaos de bales ».<ref name=":0" /> Según Castro, «na nuesa guerra de lliberación nacional, nun hubo un solu casu de prisioneru torturáu, nin siquier cuando pudiéramos atopar como sida la necesidá de consiguir una información militar pa salvar a nuesa mesma tropa o pa ganar una batalla. Nun hubo un solu casu. Hubo centenares de prisioneros, depués miles, antes del fin de la guerra; podríen buscase los nomes de toos y nun hubo un solu casu ente estos cientos, estos miles de prisioneros que sufriera una humildación, o siquier un insultu. Casi siempres poníamos en llibertá a estos prisioneros. Eso ayudónos a ganar la guerra, porque nos dio un gran prestíu, una gran autoridá frente a los soldaos del enemigu. Confiaben en nós. Al entamu, naide rindíase; a la fin rindíense en masa». El [[New York Times]] tamién aludió al bon tratamientu reserváu a los soldaos presos: « Ye'l tipu de conducta qu'ayudó al Señor Castro a tener una importancia tan estraordinaria nel corazón y l'espíritu de los cubanos ».<ref name=":0">{{Cita web|url=http://operamundi.uol.com.br/conteudo/babel/31853/50+verdaes+sobre+la dictadura+de+fulgencio+batista+en+cuba.shtml|títulu=50 verdaes sobre la dictadura de Fulgencio Batista en Cuba|fechaaccesu=22 de marzu de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|idioma=|sitiuweb=Opera Mundi|editorial=}}</ref> == La Revolución nel poder == [[Ficheru:CheyFidel.jpg|thumb|Fidel Castro y el Che Guevara.]] [[Ficheru:Manuel Urrutia2.jpg|thumb|El Che Guevara xunto a Manuel Urrutia en 1959, quien fuera presidente a empiezos de la revolución, en siendo designáu polos rebeldes.]] Una vegada tomáu'l poder, los guerrilleros formaron un nuevu gobiernu. El Presidente foi [[Manuel Urrutia Lleó]] y el Primer Ministru [[José Miró Cardona]]. Los ministros fueron [[Regino Boti]] (Economía), [[Rufo López Fresquet]] (Facienda), [[Roberto Agramonte]] (Rellaciones Esteriores), [[Armando Hart]] (Educación), [[Enrique Oltuski]] (Comunicaciones), [[Luis Orlando Rodríguez]] (Interior), [[Osvaldo Dorticós Torrado]] (Lleis Revolucionaries), Manuel Ray (Obres Públiques), [[Faustino Pérez]] y [[Ernesto Guevara]] (Industria) (Recuperación de Bienes Malversados). [[Fidel Castro]] permanecía como Comandante en Xefe de les Fuercies Armaes. Trátase d'un gobiernu moderáu, nel que coesistíen diversos enclinos. === Xuicios revolucionarios === Una de les primeres decisiones del nuevu gobiernu, fueron los ''xuicios revolucionarios'' como parte del procesu conocíu como ''Comisión Depuradora'' contra persones consideraes [[crime de guerra|criminales de guerra]] o bien acomuñaes col réxime de Batista, y más palantre nuevos opositores como'l Comandante del [[Segundu Frente Nacional del Escambray]], [[Jesús Carreras Zayas]], acusáu de sofitar una rebelión en [[1960]].<ref>Jesús Carreras Zayas foi fundador y comandante del [[Segundu Frente Nacional del Escambray]]. Tuvo un alcuentru personal con Ernesto Guevara en 1959, cuando esti establecer nel Escambray y el [[Movimientu 26 de Xunetu]] coordinó les sos aiciones col Segundu Frente Nacional del Escambray, na etapa final del alzamientu contra Batista</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20071206083147/https://video.google.com/videoplay?docid=3564213335176871572 "El Che: Anatomía d'un mitu"]</ref> Ente xineru y abril de [[1959]], alredor de mil fueron denunciaos y xulgaos per mediu de xuicios sumarísimos de los cualos 550 fueron fusilaos.<ref>Anderson:400</ref> Ernesto Guevara na so condición de xefe de La Cabaña mientres los primeros meses de la revolución, tuvo al so cargu los xuicios y execución contra los deteníos na fortaleza. La opinión personal de Guevara sobre los fusilamientos foi espuesta públicamente ante les [[Naciones Xuníes]] el [[11 d'avientu]] de [[1964]]:<ref>{{Cita web |url=http://www.diariomardeajo.com.ar/cheintervencionenlaasambleaONU.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180220140310/http://www.diariomardeajo.com.ar/cheintervencionenlaasambleaONU.htm |fechaarchivu=2018-02-20 }}</ref> {{cita| ''"Nós tenemos que dicir equí lo que ye una verdá conocida, que la espresemos siempres ante'l mundu: fusilamientos, sí, fusilemos; fusilamos y vamos siguir fusilando mientres sía necesariu. La nuesa llucha ye una llucha a muerte. Nós sabemos cuál sería la resultancia d'una batalla perdida y tamién tienen que saber los viérbenes cuál ye la resultancia de la batalla perdida güei en Cuba."''}} En xineru de 1959 l'abogáu José Vilasuso, empezó a trabayar na Comisión Depuradora so les órdenes de Guevara, como instructor d'espedientes. Según delles fontes detractores del réxime, ésti describió'l paredón de fusilamiento enllordiáu de sangre de persones ensin pruebes incriminatories y ensin la posibilidá del exerciciu d'una defensa xusta y plantegó que cientos d'homes fueron de la mesma manera condergaos a la pena de muerte por fusilamiento por aciu sentencies preestablecidas nos xuicios sumarísimos. Execuciones que llueu s'estendieron a toa isla.<ref>[http://www.elojodigital.com/sociedad/2007/10/09/1278.html Los mitos sobre Ernesto "Che" Guevara: "Fusilemos, fusilamos y vamos siguir fusilando mientres sía necesariu"]</ref> Ante les discrepancies de Urrutia con dexar l'aplicación de ciertes midíes de calter popular, Fidel Castro arrenunciu públicamente al so cargu de Primer Ministru, xenerando una gran movilización ciudadana qu'esixe la so torna y qu'obliga al presidente a abdicar, siendo nomáu Osvaldo Dorticós como nuevu presidente, con Fidel Castro como Primer Ministru. === Espropiaciones y nacionalizaciones === El [[17 de mayu]] de [[1959]] Fidel Castro robló la prometida llei de [[reforma agraria]] na mesma Sierra Maestra. Créase'l [[Institutu Nacional de Reforma Agraria (Cuba)|INRA]] que se convertiría nel centru del poder del Estáu cubanu. Abrióse entós un procesu d'espropiaciones, nacionalizaciones y confiscación de bienes mal habíos qu'afectaron fuertemente a la clase alta y a delles empreses d'Estaos Xuníos según la d'otros países. Primeramente'l gobiernu revolucionariu brindó indemnizaciones pero nel casu d'Estaos Xuníos nun fueron aceptaes. Simultáneamente los sectores moderaos nel gobiernu (Miró Cardona, Urrutia, López Fresquet) fueron siendo reemplazaos, coles mesmes que casi tola clase alta propietaria de los plantíos ya inxenios azucreros y un considerable sector de la clase media, abandonaben el país ya instalábense n'Estaos Xuníos. Sumir asina a munchos funcionarios del gobiernu de Batista qu'habíen emigráu antes a aquel país llevándose consigo millones de dólares procedentes del erariu públicu cubanu. El gobiernu cubanu tamién empezó a arrestar a los líderes de la mafia y tomar millones n'efeutivu. Antes de morrer, [[Meyer Lansky]] dixo que Cuba lo "arruinó".<ref>{{Cita noticia|títulu=Fidel Castro a mixed legacy that includes fighting the mafia|url=http://rollingout.com/2016/11/26/fidel-castro-mixed-legacy-includes-fighting-mafia/|fecha=26 de payares de 2016|fechaaccesu=11 de marzu de 2017|periódicu=Rolling Out|idioma=en-US}}</ref> Según Enrique cirulo, historiador especializáu na mafia, Cuba ye l'únicu país onde la mafia esperimentó una cayida tan precipitada.<ref>{{Cita web|url=http://www.dailymotion.com/video/xsoirq_la mafia-juive-et-italienne-a-cuba-meyer-lansky_news|títulu=La Mafia juive et italienne à Cuba - (Meyer Lansky) - vidéo Dailymotion|fechaaccesu=11 de marzu de 2017|fecha=8 d'agostu de 2012|idioma=en-US|sitiuweb=Dailymotion}}</ref> === La tema racial y la Revolución === La tema racial ye mentáu per primer vegada nun discursu pronunciáu por Castro'l 2 de marzu de 1959, mientres el cual pidió a la población esaniciar la discriminación racial, y estableció la so política de crear escueles y puestos de trabayu a los cualos los negros cubanos tuvieren accesu. A partir d'esi momentu, manifestaciones de racismu fueron consideraes contrarrevolucionarias y políticamente condergaes poles autoridaes. En respuesta a les formes manifiestu y tapar de racismu qu'esistíen nel mercáu de trabayu, Castro establez regulaciones contra la discriminación. Cola eliminación d'espacios privaos como clubes, sableres, escueles y hospitales, sumió tamién la posibilidá que teníen los dueños de decidir quien yeren los sos miembros y de faer dicha seleición basaos en cuestiones raciales.<ref>{{Cita web|url=http://www.latinorebels.com/2016/03/10/the-deferred-racial-revolution-in-cuba/|títulu=The Deferred Racial Revolution in Cuba|fechaaccesu=11 de marzu de 2017|apellíu=Contributor|nome=Guest|fecha=10 de marzu de 2016|sitiuweb=Llatín Rebels}}</ref> Amás, trató d'encetar la disparidad ente cubanos blancos ricos y afro-cubanos con una amplia campaña d'alfabetización, ente otres reestructuraciones igualitaries a principios y mediaos de los años 1960. Según l'historiador d'Estaos Xuníos Alejandro de la Fuente, « los programes económicu y social promovíos pol gobiernu cubanu producieron resultancies escepcionales pa la dómina ».<ref name=":1">{{Cita noticia|apellíu=Fuente|nome=Alejandro|títulu=A Lesson From Cuba on Race|url=https://opinionator.blogs.nytimes.com/2013/11/17/a-lesson-from-cuba-on-race/?_r=0|fecha=|fechaaccesu=20 de mayu de 2017|periódicu=The New York Times|páxina=|idioma=en}}</ref> A principios de los años 1980, la desigualdá menguó notablemente nuna serie d'indicadores clave. La esperanza de vida de los cubanos negros foi namái un añu más baxa que la de los blancos; La esperanza de vida yera práuticamente idéntica pa tolos grupos raciales y la desigualdá foi significativamente menor que nes sociedaes multirraciales más riques como Brasil (aproximao 6,7 años) y Estaos Xuníos (aproximao 6,3 años) mientres el mesmu periodu. L'accesu a los indicadores sociales, venceyáu al accesu a los servicios de salú (reflexáu especialmente na mortalidá infantil), la nutrición y la educación, permediar ente los grupos. La proporción de graduaos de secundaria yera en realidá mayor ente los negros qu'ente los blancos en Cuba.<ref name=":1" /> === Polémica sobre la celebración d'eleiciones === Antes de la so victoria, Fidel Castro y los líderes d'otros movimientos revolucionarios, redactaron el ''[[Manifiestu de la Sierra Maestra]]''<ref>{{Cita web |url=http://www.chibas.org/raul_chibas_manifiestu.php |títulu=Familia Chibás > Raul Antonio Chibás > Manifiestu Sierra Maestra<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130117013342/http://www.chibas.org/raul_chibas_manifiestu.php |fechaarchivu=2013-01-17 }}</ref> nel que se comprometieron a "celebrar eleiciones xenerales pa tolos cargos del Estáu, les provincies y los conceyos nel términu d'un añu so les normes de la Constitución del 40 y el Códigu Eleutoral del 43 y apurri-y el poder darréu al candidatu que resulte electu."<ref>{{Cita web |url=http://www.chibas.org/raul_chibas_manifiestu.php |títulu=Familia Chibás > Raul Antonio Chibás > Manifiestu Sierra Maestra<!-- Títulu xeneráu por un bot --> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130117013342/http://www.chibas.org/raul_chibas_manifiestu.php |fechaarchivu=2013-01-17 }}</ref> A pesar de comprometese a celebrar eleiciones dempués de 18 meses, el gobiernu refugaría cumplir con esti compromisu depués del trunfu de la Revolución, argumentando que nos gobiernos anteriores había imperado la corrupción y que estos siempres vieron polos intereses de los Estaos Xuníos, y per ende fueren perxudiciales pal pueblu cubanu.<ref>[https://web.archive.org/web/20091015112507/http://www.granma.cubaweb.cu/2007/01/12/nacional/artic01.html ¿Cómo surdió la idea de formar un Gobiernu Revolucionariu? (1)]</ref> Nun foi hasta'l 30 de xunu de 1974 que se celebraron les primeres eleiciones en Cuba. Dende entós celebráronse comicios regularmente, anque estos son consideraes poles persones non allegaes al gobiernu como fraudulentas, yá que, ente otres coses, el presidente de la República nun s'escueye por votu popular direutu, sinón al traviés del Parllamentu.<ref>[http://www.cuba.cu/gobierno/cuba.htm Constitución de la República de Cuba]</ref><ref>http://orlandozapatatamayo.blogspot.com/2010/04/el-verdaderu-fraude-de-les eleiciones.html El verdaderu fraude de les eleiciones en Cuba</ref><ref>https://web.archive.org/web/20120111152639/http://www.en-cuba.com/index.php?%2F20100426908%2FDesde-Cuba%2Feleiciones-en-cuba-un fraude-que-a-pocos-importa.html Eleiciones en Cuba, un fraude qu'a pocos importa</ref><ref>https://web.archive.org/web/20090404125609/http://www.cubanet.org/ref/dis/12220303.htm Departamentu d'Estáu sobre represión en Cuba</ref> Los partidarios d'esti sistema defenden que los diputaos que componen esti parllamentu son na so mayoría independientes y nun pertenecen al Partíu Comunista. === Oposición dientro de los revolucionarios === En xunetu de 1959, [[Huber Matos]] fixo la denuncia pública de la direición que la revolución taba tomando, pronunciando abiertamente, discursos anti-comunistes en [[Camagüey]]. Esto condució a una serie de disputes nesi momentu'l Primer Ministru de Cuba, y el presidente Manuel Urrutia Lleó. En setiembre de 1959, Huber Matos escribió: {{Cita| La influencia comunista nel gobiernu siguió creciendo. Tengo que dexar el poder asina sía posible. Tengo que sollertar al pueblu cubanu tocantes a lo que ta asocediendo"|}} Humberto Sorí Marín (1915 en Cuba - 1961 en L'Habana, Cuba) foi un comandante del Movimientu 26 de xunetu, dempués ministru cubanu d'Agricultura y autor de les Lleis de Reforma Agraria de Cuba. Finalmente, cuando la llei foi promulgada, dimitió y xunióse a una campaña subversiva col fin d'amenorgar la influencia comunista nel gobiernu. Pa ello, foi a EEXX onde recibió instrucciones pa perpetar atentaos terroristes en Cuba.<ref>Escalante 1995, páxs. 80-81</ref><ref>Llazu 1968, p. 288</ref><ref>Rodriguez 1999, páxs. 43, 46</ref><ref>St. George 1964</ref> Detuviéron-y con armes y esplosivos xunto a otros 4 compañeros en Celimar, cuando llegaba nun bote dende EEXX, y pocu dempués de la invasión de Badea de Cochinos foi fusiláu.<ref>Escalante 1995, páxs. 82-83</ref><ref>Thomas 1971, p. 587</ref> == Insurrección derivada de República Dominicana == Al trunfu de la revolución encabezada por Fidel Castro (1 de xineru de 1959), un grupu de dirixentes dominicanos exiliaos vieron la oportunidá d'invadir República Dominicana y lliberar de la dictadura de [[Rafael Leónidas Trujillo]], y dende el primer momentu de xacíu cuntaron cola ayuda del entá non declaráu réxime comunista cubanu, y en menor escala cola del presidente electu democráticu de Venezuela, [[Rómulo Betancourt]], quien yera un acérrimo enemigu de Trujillo por entamar un espectacular atentáu nel so contra. El grupu dispuestu a invadir empezó a entrenase en Pinar del Río ente que'l reclutamiento facer casi en forma pública en Cuba, Venezuela, Estaos Xuníos y otros países. El mandu militar taba a cargu del comandante Enrique Jiménez Moya natural de República Dominicana, y que llegara a la Sierra Maestra (Cuba), a principiu d'avientu de 1958 per avión dende Venezuela xuniéndose a les guerrilles que combatíen a Batista. Como anéudota puede dicise que nesi avión tamién venía, ente otros, el Dr. Manuel Urrutia, qu'aterrizó nel aeropuertu rebalbu de Cienaguilla na Sierra, nuna curtia visita a los rebeldes. El día 14 de xunu parte dende Cuba'l primera contingente d'unos 50 homes nun avión pintáu como si fora de la Fuercia Aérea de Trujillo, y aterriza n'hores de la tarde nel aeropuertu militar de Constanza. Dempués d'una curtia esfriega con soldaos de la base aérea que confundíos averar a investigar, Jiménez Moya y los sos homes internar nos cercanos montes. Esta aición de Jiménez Moya taba programada por qu'otros grupos desembarquen en lancha por dos puntos de República Dominicana, pero por una serie de razones nun asocedió hasta seis díes dempués. El 20 de xunu los espedicionarios que faltaben parten de Cuba en llanches y desembarca un grupu por Estero Hondo y l'otru por Maimón, que fueron sorprendíos pol exércitu de Trujillo onde un gran númberu d'ellos morrieron, y el restu pudo algamar los montes. En Cuba quedó otru contingente, que nun participó na invasión Escorríos pol exércitu fueron cayendo los alzaos, y pa fines del mes de xunu práuticamente taba aniquilada la invasión. El día 4 de xunetu'l dictador Trujillo proclamaba la victoria. Anguaño, los mártires del movimientu del 14 de xunu son recordaos en Santu Domingu como la ''Raza Inmortal''. === Incursiones militares en Cuba === N'agostu de [[1959]] el dictador de [[República Dominicana]], [[Rafael Leónidas Trujillo|Rafael Trujillo]], con sofitu de los Estaos Xuníos, ordenó la primer invasión a Cuba, al traviés de la [[Lexón Anticomunista del Caribe]], que terminó nun fracasu. Estaos Xuníos, al traviés de la [[CIA]], impulsó la organización de grupos guerrilleros anticastristas na Sierra del Escambray, que sicasí fueron liquidaos por batallones d'obreros y llabradores entamaos en milicies. La última banda de "alzaos" foi aniquilada en 1965.<ref>[http://cubadata.blogspot.com/2006/03/la resistencia armada-contra-el.html ''La resistencia armada contra'l totalitarismu (I)'', Raúl Soroa, 2006]</ref> === Midíes tomaes per Estaos Xuníos === {{AP|Embargu d'Estaos Xuníos a Cuba}} [[Ficheru:04052016PlayaGironPropagande.jpg|thumb|Cartelu propagandísticu de la victoria de la Badea de Cochinos]] Les agresiones a la Revolución Cubana empezaron per parte d'[[Estaos Xuníos]], el so principal enemigu, dende antes del trunfu, primero torgando'l suministru d'armes al Exércitu Rebalbu, y adicionalmente, apurriendo armes y entrenamientu al exércitu del dictador [[Fulgencio Batista]]. Al trunfu de la Revolución Cubana, yá s'ellaboraren (y atayaos consecuentemente, pola naciente Seguridá del Estáu cubana) dellos planes d'atentáu contra [[Fidel Castro]] y otros dirixentes revolucionarios. El 15 d'abril de 1961, aviones pilotaos por exiliaos cubanos, bombardiaron campos d'aviación de Cuba, como preludiu'l desembarcu en Sablera Girón, [[Badea de Cochinos]]. Quien alvirtió al gobiernu cubanu de la invasión foi'l periodista arxentín Rodolfo Walsh, que llogró codificar el mensaxe del exércitu norteamericanu. La invasión foi entartallada en 65 hores pol Exércitu Rebalbu y les milicies, casi tola brigada invasora rindióse y foi camudada darréu por alimentos y compotes. Nes últimes hores de la invasión, el presidente J.F.Kennedy, qu'heredara'l plan de D.Eisenhower, nun autorizó la invasión direuta a Cuba. Darréu en febreru de 1962, roblar por parte de Kennedy el decretu del bloquéu económico y comercial a Cuba. Midida qu'entá sigue vixente y reforzada por lleis norteamericanes como la Llei Torricelli (1992) y la Helms-Burton (1996). Dende 1988, l'Asamblea Xeneral de la [[ONX]] votó en contra de tal midida condergando'l bloquéu d'EE.XX. contra Cuba, que nun ye un embargu billateral porque afecta terceros países. Los siguientes años dempués de 1962, hasta'l día de güei, fueron una historia d'hostilidá mutua, con intentos d'asesinatu de los principales líderes cubanos per parte d'Estaos Xuníos, guerra biolóxica, agresiones armaes, sofitu al terrorismu contra la islla y acusaciones al gobiernu de Cuba de sofitar a movimientos terroristes n'América Llatina o África. Pela so parte, el gobiernu cubanu nun cesó d'acusar al gobiernu d'Estaos Xuníos de llevar a cabu una incesante política de guerra puerca contra'l so país. Na Base Aérea de San Antonio de los Baños, el 2 de xineru de 1990, rexistróse un atentáu qu'entá esta por esclariar. Fueron amburaos delles naves aérees, y desconozse porque'l gobiernu de Cuba nun denuncio esti fechu. Los oficiales entrevistaos creen que foi un atentáu preparáu pola CIA y esto tuvo al país en fierros ante la posibilidá d'un ataque aereu mientres dellos meses, como yá asocediera primeramente nel ataque de Sablera Giron. == Disolución de la Xunión Soviética == Al roblase la disolución de la Xunión Soviética en [[1991]], dellos analistes de la política internacional señalaron que la cayida del gobiernu cubanu yera inminente. Sosteníase que, frente al trunfu mundial del [[capitalismu]] y la [[democracia formal]], l'embargu comercial y el subsiguiente deterioru de les condiciones de vida de la población cubana, sería inevitable una sulevación popular na isla. Sicasí les previsiones nun se cumplieron. === Periodu especial === {{referencies|t=20101212|guerra}} {{AP|Periodu especial}} Conozse como ''[[Periodu especial|Periodu especial en tiempu de paz]]'' a la etapa de la historia cubana depués de la disolución de la URSS hasta'l nuevu sieglu. En realidá'l ''Periodu especial'' empezó'l 1 de setiembre de 1990, con un ferrial control de los alimentos, que fueron racionados casi na so totalidá pa evitar una fame mayor. Sicasí, tien de recordase que los alimentos básicos siempres tuvieron racionados pa garantizalos a tola población dende los primeros tiempos del gobiernu revolucionariu al traviés d'una llibreta de productos alimenticios notablemente subsidiados. La perda del 85% del mercáu esterior, cola cayida del bloque socialista combinada col arreciamiento del embargu económicu per parte de los Estaos Xuníos, llevó al país a una fonda crisis. Aun así, el gobiernu cubanu decidió llevar a cabu los planiaos [[Xuegos Panamericanos de 1991|XI Xuegos Panamericanos de L'Habana]]. Los EE.XX. argumentaron qu'había que camudalos de sede producto de la crisis en Cuba y celebralos nel so país o n'otru de la rexón. A la fin estos xuegos significaron más gastos que ganancies pola posición de Cuba de realizalos entá ensin la participación de televisoras estranxeres ya inclusive regalando a les naciones más probes les tresmisiones televisives.{{demostrar}} Los enormes gastos de los Xuegos Panamericanos aceleraron el colapsu que s'averaba.{{demostrar}} Ente 1992 y 1994 el presupuestu nacional amenorgar a menos de 2000 millones de dólares añales, un númberu baxu pa una nación de 11 millones d'habitantes. Sicasí, a pesar de la fame y la escasez, el réxime caltener nel poder gracies a l'enfotu y al sofitu mayoritariu de la población. Pero inevitablemente empezó l'apaición d'enfermedaes rellacionaes cola malnutrición. Ente elles atopaben neuropatíes por avitaminosis como la neuritis óptica.{{demostrar}} El gobiernu, ante la cayida económica, autorizó un perreducíu sector priváu al que se llamó "Cuentapropismu" o "Trabayu per cuenta mesma", que yera l'únicu capaz de llevar a cabu funciones de servicios y artesanales que l'estáu nun taba enagora en condiciones d'asumir. Darréu, ante'l fortalecimientu del presupuestu nacional, el cuentapropismu foi llindáu radicalmente al traviés de la prohibición d'expedir nueves llicencies y con aumentos de los impuestos. Paralelamente, en 1993, llegalizóse la tenencia y usu de divises convertibles en particular el dólar. Ésta vieno sumase a midíes como les [[Cases del Oru]] y les [[Tiendes Recaldadores de Divises]] qu'al pie de otres, llograron un espectacular ameyoramientu de la tasa de cambéu de la moneda nacional. Sicasí, los salarios de los trabayadores caltener en niveles irreales, totalmente divorciaos de los precios y les necesidaes más perentorias de les families cubanes.{{demostrar}} Amás, traxo xunto cola apertura al turismu, un aumentu vertixinosu de la prostitución y el proxenetismu.{{demostrar}} === Recuperación económica hasta l'actualidá === [[Ficheru:Patria o Muerte.jpg|thumb|El gobiernu de Cuba sostién que "la revolución nun terminó" y que "la llucha sigue". Na fotografía un cartelu propagandísticu.]] El Gobiernu tomó midíes pa desenvolver y llevantar d'esa crisis al país. Ente les midíes atopábase: l'aumentu de la inversión del capital estranxeru, les tiendes de divises (en USD) y l'aumentu de la producción agrícola al traviés de los mercaos agrícoles, tamién controlaos por intermediarios. Pa evitar los conflictos monetarios aumentóse l'usu del [[Pesu cubanu convertible|pesu convertible]] hasta faese'l principal mediu de les tiendes (aquelles que nun son por moneda nacional). Amás aumentóse el númberu d'industries, producciones y polo xeneral la economía, anque entá ufierta grandes retos. La industria azucrero, otra fonte principal de divises, ye agora'l tercer renglón (con perspectives de menguar nuevamente), antecedida pol turismu y la industria niquelífera. La [[macroeconomía]] ameyoró ostensiblemente, pero entá les economíes familiares tienen un ingresu inferior al poder adquisitivu elemental pa poder mercar alimentos que dexen una dieta fayadiza. Sicasí esta dificultá ye solliviada en dalguna midida pola tarxeta de suministru. Delles otres necesidaes primaries son satisfeches en dalguna midida por negocios pequeños dexaos dientro de la islla qu'ameyoren los ingresos per cápita. La mayor afectación ver nes families de menos cultura o educación o en persones de la tercer edá que viven soles por diverses razones, anque se fai un esfuerciu por tratar de vixilar estos casos pa evitar que cayan en problemes sociales. Les desigualdaes sociales aumentaron por cuenta de la diferencia del ingresu en cubanos que trabayen pal estáu (la mayor parte de la población) y aquellos que lo faen por cuenta propia, quien en dellos casos lleguen a recibir nun día'l sueldu d'un obreru cubanu permediu. {{demostrar}} La baxa productividá del país pola mor del bloquéu d'Estaos Xuníos, y la inversión en programes d'educación y salú fai que'l gastu públicu en sueldos non dexe satisfechos a la mayor parte de la población. Por ello una porción de la población participa d'una forma o otra n'actividaes más o menos illegales, que bazcuyen ente esforciaos trabayos per cuenta propia ensin llicencies, pasando pol comerciu illegal de bienes non esenciales que tán a precios exorbitantes nes tiendes, hasta'l comerciu inescrupuloso d'artículos de primera necesidá, como alimentos o inclusive de melecines (munches vegaes de dudosa procedencia).{{demostrar}} Hai una evidente desatención a la producción agrícola, siendo la mayoría de los trabayadores parte d'un enorme aparatu burocráticu o de servicios. Otru sector social con un ingresu cimeru al permediu ye'l d'artistes, científicos y deportistes. El problema del salariu en Cuba ta faciendo que munchos mozos dexen de trabayar pa dedicase a negocios independientes, otros opten por emigrar o a cencielles dedíquense a vivir de remeses. Dende'l 2008 el gobiernu persuade a la población por qu'ameyore la so eficiencia y productividá y tien en mente una reestructuración del salariu'l que s'otorgaría según resultancies, reforma entá non sentida nel país pero que s'entama establecer adulces. Esto en respuesta al evidente igualitarismu al que se llevara'l salariu del cubanu faciendo que la diferencia percibida por casu ente un médicu y un trabayador de llimpieza sía ínfimu. Como asocedió en tolos países comunistes, especialmente a la fin de la [[Segunda Guerra Mundial]], el gobiernu cubanu llindó la salida de los nacionales de Cuba al esterior, con fuertes regulaciones que s'empobinen a evitar la emigración del personal calificáu y la perda consiguiente del altu esfuerciu relativu n'educación de la población. Esto xenera toa clase de malestar, siendo denunciáu nos foros internacionales como una violación de los Derechos Humanos. Tamién produció un fenómenu social nel cual búscase la emigración per víes llegales como'l matrimoniu con estranxeros o'l trabayu fuera del país calteniéndose al serviciu del estáu cubanu. Nos últimos años, col renacer de les fuercies d'izquierda n'América Llatina, la Revolución Cubana amontó'l so papel de direición y sofitu, casi desapaecíu na década de los 90. Anguaño'l gobiernu cubanu desenvuelve les rellaciones de toa clase (económiques, polítiques, militares y sociales ) col gobiernu de [[Nicolás Maduro]] de [[Venezuela]] y col gobiernu d'[[Evo Morales]] en [[Bolivia]], según col gobiernu de Cristina Fernández de Kirchner n'[[Arxentina]], con Correa n'[[Ecuador]] y Daniel Ortega en [[Nicaragua]]. En [[2006]], [[Fidel Castro]] careció y delegó el mandu nel so hermanu [[Raúl Castro|Raúl]], per primer vegada en 47 años dende'l trunfu de la Revolución Cubana de 1959. El fechu abrió nuevamente un ampliu procesu d'alderiques y especulaciones sobre'l futuru de la Revolución Cubana. El 19 de febreru de 2008, [[Fidel Castro]], al traviés del diariu oficial [[Diariu Granma|Granma]], anunciaba qu'arrenunciaba definitivamente a la Presidencia de Cuba (a la qu'arrenunciara provisionalmente el 31 de xunetu de 2006) tornando la posibilidá d'aspirar de nuevu a dichu puestu. L'Asamblea Nacional Cubana escoyó'l 24 de febreru de 2008 a [[Raúl Castro]] como nuevu [[Presidente de Cuba]]. == Disidentes y exiliaos == [[Ficheru:Julia.JPG|thumb|Una [[Dames de Blancu|Dama de Blanco]], grupu de muyeres que reclamaba la llibertá de los sos maríos o fíos, condergaos nos procesos de la denomada [[Primavera Negra de Cuba]] de 2003]] {{AP|Disidentes cubanos}} Dende la dómina de les espropiaciones y nacionalizaciones, más d'un millón de cubanos emigraron de [[Cuba]]; la gran mayoría d'ellos hanse establecíu nel sur de [[Florida]] ([[Miami]], [[Hialeah]]) y [[Nueva Jersey]], mientres otros prefirieron [[España]] y [[Venezuela]]. Tamién esisten pequeñes comunidaes en munches otres partes del mundu. El deterioru de les condiciones de vida de los cubanos provocó una crisis migratoria escontra la [[Florida]] en 1994 que pasó a la historia como la [[Crisis de los Balseros]]. Según delles fontes, estos fechos d'emigración masiva punxeron en dulda la credibilidá del gobiernu cubanu y de la so aceptación pola mayoría del pueblu.<ref>http://contextuspablofeliperezg.blogspot.com/2008/10/camarioca-el mayor-xodo-masivu-de.html Camarioca, el mayor éxodu masivu de cubanos...</ref> Cuba plantegó que la [[Emigración]] escontra Estaos Xuníos ye aguiyada pola Llei d'Axuste Cubanu (1966) que dexa que cada cubanu que tríe tierra d'Estaos Xuníos reciba automáticamente, a diferencia del restu de los inmigrantes llatinoamericanos, ayuda federal y al cabu d'un añu sía residente llegal. Esta política foi calificada pol gobiernu cubanu como una "llei asesina" yá que afala a munches persones a intentar l'encruz del Estrechu de la Florida ensin condiciones mínimes de seguridá lo que provocó perdes de vides humanes. Un exemplu d'esto postreru ye'l célebre casu del neñu [[Elián González]]. Grupos d'emigraos cubanos especialmente na [[Florida]] y tamién otros residentes en Cuba, formaron grupos opositores al gobiernu cubanu. Estos grupos son sofitaos política y financieramente pol gobiernu d'Estaos Xuníos polo que, según los sos detractores, tán más convocaos por intereses económicos que políticos. Ente que, pela so parte, el gobiernu de Cuba acusar de ser [[mercenariu|mercenarios]] del [[imperialismu d'Estaos Xuníos]] y tácitamente de traición a la patria. Esto postreru oldea cola tolerancia gubernamental escontra tales grupos. Na prensa de la islla munches vegaes llamóse-yos a los contrarrevolucionarios establecíos na ciudá de [[Miami]] como "la mafia terrorista de Miami" n'especial a aquellos que tienen venceyos con políticos cubano-norteamericanos abiertamente contrarios al réxime cubanu. [[Cuba]] foi víctima dende 1959 d'ataques per parte de grupos violentos aniciaos n'Estaos Xuníos como los atentaos con bombes realizaos en [[1997]] contra dellos hoteles en [[L'Habana]] entamaos pol conocíu [[terrorista]] y ex-axente de la CIA [[Luis Posada Carriles]].<ref name="Cubaunletter">Annex to the letter dated 29 October 2001 from the Permanent Representative of Cuba to the United Nations addressed to the Secretary-General. Summary of principal terrorist actions against Cuba (1990-2000). [http://www.un.org/documents/ga/docs/56/a56521.pdf]</ref><ref name="cubasolidarity">"The Cuban Downing of the Planes. The News We Haven't Been Hearing...." Article from [[Cuba Solidarity]] [http://www.cubasolidarity.net/planes2.html]</ref> == El casu de los cinco Axentes Cubanos == En [[1998]] el gobiernu d'Estaos Xuníos fixo pública la detención d'un grupu d'axentes cubanos tapaos que s'atopaben infiltrados n'organizaciones terroristes del sur de la [[Florida]]. De magar, desenvolvióse un intensu alderique alredor de les acusaciones norteamericanes contra estos homes qu'inclúin poner en peligru la "seguridá nacional" d'esti país y combalechadura pa cometer asesinatu en primer grau. Esi grupu foi rellacionáu col casu del [[Valtamientu de les avionetes]] que, procedentes de la Florida, violaben l'espaciu aereu de la capital cubana'l 24 de febreru de 1996. El gobiernu cubanu niega tales allegamientos. Per otru llau, nun se trata de la única ocasión en que Cuba como respuesta a los ataques terroristes de que foi víctima dende [[1959]] hai infiltrado axentes n'organizaciones violentes d'orixe cubanu que moren n'Estaos Xuníos. Tampoco ye la primer vegada que lo fai ensin echar voz de al so gobiernu ya inclusive violando delles lleis norteamericanes. Esta vegada, sicasí, tuvo una mayor repercusión política. Anguaño (2012) cuatro d'ellos siguen presos n'Estaos Xuníos so condenes qu'inclúin delles cadenes perpetues. Solo René González foi escarceláu dempués de 13 años de prisión. El gobiernu de la islla primeramente nun confirmó la identidá de los axentes pero una vegada que lo fixo desamarró una intensa campaña internacional pa la so lliberación como puede trate en dellos sitios de la rede incluyendo, en concencia, dellos sitios cubanos[http://www.cuba.cu/inocentes]. L'actitú escontra esti casu ye revesosa. Per un sitiu tán los criterios más contrarios reflexaos en diversos materiales o artículos publicaos especialmente en Miami según la pronunciación de dellos políticos de derecha a favor de la so condena. Y, por otru, espresiones de sofitu per parte de delles organizaciones y personalidaes reconocíes qu'esixen la so lliberación.[http://www.freeforfive.org/es/thefive.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120820063756/http://www.freeforfive.org/es/thefive.html |date=2012-08-20 }} == Ver tamién == * [[Historia de Cuba]] * [[Disidentes cubanos]] * [[Guerra Fría]] * [[Fidel Castro]] * [[Che Guevara]] * [[Camilo Cienfuegos]] * [[Comunismu]] * [[Antimperialismu]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru|autor=[[Jon Lee Anderson|Anderson, Jon Lee]]|títulu=Che Guevara. Una vida revolucionaria|añu=1997|publicación=Barcelona: Anagrama|id=ISBN 84-339-2572-0}} * {{cita llibru|autor=Arévalo, Juan José|títulu=Guatemala: la democracia y l'Imperiu|añu=1955|publicación=Buenos Aires: Renacimientu}} * {{cita llibru|autor=[[Iglesias Leyva, Joel]]|títulu=De la Sierra Maestra al Escambray|añu=1979|publicación=Ciudá de L'Habana, Cuba: Editorial Lletres Cubanes}} * {{cita llibru|autor=Llerena, Mario|títulu=La revolución insospechada: orixe y desenvolvimientu del castrismu|añu=1981|publicación=Buenos Aires: EUDEBA}} * {{cita llibru|autor=Selser, Gregorio|títulu=El Guatemalazo: la primer guerra puerca|añu=1961|publicación=Buenos Aires: Iguazú}} * {{cita llibru|autor=Guerra|títulu=Historia de la Revolución cubana|añu=2009|nome=Sergio|editorial=Txalaparta|isbn=978-84-8136-544-3|allugamientu=Navarro|apellíos2=Maldonado|nome2=Alejandro}} * {{cita llibru|apellíu=Castillo Bernal|nome=Tomáu d'Andrés|títulu=Cuando esta guerra acábese. (De los montes al llanu)|añu=2000|editorial=Editorial de Ciencies Sociales|isbn=978-959-06-0360-0|ubicación=L'Habana}} * {{cita llibru|apellíos=Paterson|nome=Thomas G.|títulu=Contesting Castro. The United States and the triumph of the Cuban Revolution|añu=1994|editorial=Oxford University Press|allugamientu=Nueva York|isbn=9780195101201}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20090927114332/http://emba.cubaminrex.cu/Default.aspx?tabid=1741 Cinco Heroes] * [http://www.cubavsbloqueo.cu/ Cuba vs Bloquéu] * [https://web.archive.org/web/20081230032050/http://aniversariu50.cubava.cu/ Sitio web n'honor al 50º Aniversariu de la Victoria de la Revolución Cubana.] * [https://web.archive.org/web/20081226005917/http://videos.cubasi.cu/50aniversariu/intro.htm 50 Aniversariu del Trunfu de la Revolución cubana en Multimedia] * [http://www.cubasi.cu/fidelcastro/revolucion.htm Trunfu de la Revolución cubana en Multimedia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070103195008/http://www.cubasi.cu/fidelcastro/revolucion.htm |date=2007-01-03 }} * [http://www.cubasi.cu/fidelcastro/del70al90.htm Cuba, décades del 70 al 90 en Multimedia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070113005329/http://www.cubasi.cu/fidelcastro/del70al90.htm |date=2007-01-13 }} * {{Enllaz rotu|1=Cuba dempués de la cayida del campu socialista en Multimedia |2=http://www.cubasi.cu/fidelcastro/programes.htm |date=September 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Tradubot|Revolución cubana}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Revolución cubana| ]] [[Categoría:Guerres de Cuba]] [[Categoría:Marxismu]] fv183v384muirszz9hqst6xce7zys9n Emiratu de Dubái 0 115270 4500986 4492637 2026-06-20T19:56:02Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 7 referencia(es) y marcando 16 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500986 wikitext text/x-wiki {{otros usos|pa=la ciudá|Dubái}} {{rexón}} '''Dubái''' —{{lang-ar|دبيّ}}, ''{{transl|ar|DIN|Dubayy}}''— ye unu de los siete [[emiratu|emiratos]] que conformen los [[Emiratos Árabes Xuníos]], que la so [[Capital (política)|capital]] ye la [[Dubái|ciudá homónima]]. Ta asitiáu na mariña del [[golfu Pérsicu]], nel [[desiertu d'Arabia]], y llenda al sur col emiratu d' [[Emiratu d'Abu Dhabi|Abu Dhabi]], col de [[Emiratu de Sarja|Sarja]] pol nordés y, al traviés del [[exclave]] d'Hatta, col [[Omán|Sultanatu d'Omán]] pol sureste y colos emiratos d'[[Emiratu d'Ajmán|Ajmán]] pel oeste y [[Emiratu de Ras Al-Jaima|Ras Al-Jaima]] pel norte. L'entrante d'agua salao del golfu Pérsicu denomináu [[Khawr Dubayy]] traviesa la ciudá capital en direición noreste-suroeste.<ref name="loc2" /> Tien una superficie total de 4114&nbsp;km².<ref name="area" /> Los primeros habitantes del emiratu dedicar al comerciu de perlles,<ref name="EK" /> una actividá na que basaríen la so economía hasta'l sieglu XX<ref name="andrea21" /> y que-yos dexaría tener rellaciones comerciales con [[República Popular China|China]], [[India]] y [[Paquistán]], principalmente. El so progresu económicu y l'estratéxicu allugamientu nel golfu Pérsicu<ref name="Malcolm9" /> motivó l'ambición d'otres naciones p'apoderase de les sos rutes comerciales. En 1766, [[Reinu de Gran Bretaña|Gran Bretaña]] facer col control de les rutes que los xuníen col golfu Pérsicu,<ref name="andrea19" /> y dende entós Dubái pasó a constituyir un [[protectoráu]] del gobiernu británicu, situación que prevalecería por cuasi dos sieglos. Dende 1833 la cla Al Maktum gobierna l'emiratu. El descubrimientu de [[petroleu]] en Dubái, nos años 1960, supunxo un cambéu significativu na economía y alministración de Dubái. Na década siguiente formáronse los Emiratos Árabes Xuníos, dando términu a la so rellación de dependencia col Reinu Xuníu.<ref name="andrea21" /> El gobiernu de Dubái rexir por un sistema de [[monarquía constitucional]], encabezáu pol xeque [[Mohamed bin Rashid Al Maktum]] dende 2006. Esiste la Municipalidá de Dubái, que los sos oxetivos tán empobinaos a la planificación urbana, los servicios a la ciudadanía y el caltenimientu de los servicios llocales.<ref name="dmhistory" /> La mayor parte de la población que mora nel emiratu ye estranxera y provién mayormente del restu del continente asiáticu.<ref name="migrationinformation" /> Magar la economía tuvo una puxanza importante a partir del desenvolvimientu de la industria petrolera nel país,<ref name="pala" /> los sectores que xeneren más ingresos nel emiratu son la construcción, el comerciu, el ''entrepôt'' —tamién referíu al comerciu practicáu nuna [[zona franca]]— y los servicios financieros;<ref name="dubchamber" /> l'enfoque turísticu tamién ye destacable, cuantimás aquel destináu a les compres.<ref name="shopp" /> Dubái alluga delles construcciones y obres d'infraestructura notables como los hoteles de luxu [[Burj Al Arab]] y [[Burj Khalifa]] —el más altu del mundu, con 828&nbsp;m d'altor—, los puertos de [[Mina Rashid]] y [[Jebel Ali]], y el conxuntu habitacional d'islles artificiales [[The World (islles)|The World]] y [[The Palm Islands]]. La baxa tasa de desemplegu atraxo a una gran cantidá d'estranxeros a camudase al emiratu en busca de meyores oportunidaes llaborales.<ref name="bajodesemp" /><ref name="bajodesemp2" /> Sobre la so cultura, puede concluyise que ta fuertemente influyida pol islam, y la sociedá árabe y beduino,<ref name="beduinanana" /> lo cual queda reflexáu nes normes d'etiqueta y vistimienta, la lliteratura, la gastronomía y l'arte. == Etimoloxía == Ante la escasa documentación esistente sobre'l desenvolvimientu históricu de los EAU, nun ye posible determinar con certidume la etimoloxía de les distintes rexones que conformen esta federación. La llindada información rexistrada procede direutamente del [[folclor]] y la [[tradición oral]].<ref name="gulfnewsnames">{{cita web |url= http://gulfnews.com/about-gulf-news/al-nisr-portfolio/weekend-review/articles/the-secret-lives-of-names-1.37406 |títulu= The secret lives of names |fecha= 8 de marzu de 2007 |fechaaccesu= 17 de setiembre de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110522032147/http://gulfnews.com/about-gulf-news/al-nisr-portfolio/weekend-review/articles/the-secret-lives-of-names-1.37406 |fechaarchivu= 2011-05-22 }}</ref> Asumir que'l términu «Dubái» puede provenir tantu del [[idioma árabe|árabe]] como del [[idioma persa|persa]]<ref name="Wybe236">{{Cita Harvard|Wybe|2008|p=236|sp=sí}}</ref> y el so usu más antiguu data del añu 1095, cuando apaeció nun llibru del xeógrafu [[hispanoárabe]] [[Abdullah bin Abdu Azi al-Bakri Al Andalesi]].<ref name="Gupte386">{{Cita Harvard|Gupte|2011|p=386|sp=sí}}</ref> Magar esti nunca visitó la península arábiga, na so obra arrexuntó les anécdotes qu'otros comerciantes y viaxeros compartiéron-y de los sos viaxes a esti territoriu,<ref name="Oxfordbusy">{{Cita Harvard|Oxford Business Group|2013|p=15|sp=sí}}</ref> que'l xeógrafu describió solamente como «un vastu llugar». Cinco sieglos dempués, en 1587 el comerciante [[Italia|italianu]] [[Gaspero Balbi]] utilizó la denominación «Dibei» y, de forma similar a Al Andalesi, esplicó que se trataba de «un llugar estensu»<ref name="Gupte386"/> frecuentáu por [[Venecia|venecianos]] que buscaben perlles nel mar.<ref name="balbi" /> Delles publicaciones britániques de la década de 1820 contienen el términu «Al Wals» pa designar a la rexón entendida anguaño polos barrios [[Dubái|dubaitíes]] de [[Jumeirah]], [[Shindagha]], [[Deira (Dubái)|Deira]] y [[Bur Dubai]].<ref name="gulfnewsnames"/> Esisten delles teoríes al respective de la etimoloxía de «Dubái». L'escritor [[Ahmad Mohammad Obaid]], especializáu nos distintos dialeutos de los EAU, especuló que provién de «Daba», pallabra que n'árabe significa «cría de [[Acrididae|llagosta]]», y el cual ye un términu popular usáu inclusive nun antiguu proverbiu árabe.<ref name="etymology2">{{cita web |url=http://www.uaeinteract.com/news/rss-news.asp?ID=24335 |títulu=How did Dubai, Abu Dhabi and other cities get their names? Experts reveal all |obra=UAE Interact.com |fecha=10 de marzu de 2007 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140407043402/http://www.uaeinteract.com/news/rss-news.asp?ID=24335 |fechaarchivu=7 d'abril de 2014 }}</ref> Sicasí, pal historiador [[Faleh Handhal]] el so verdaderu orixe atópase na pallabra «Yadub», que fai alusión al llugar nel qu'un ríu esmuzse sobre tierra firme»,<ref name="gulfnewsnames"/> en clara referencia a la [[ría]] Khawr Dubayy.<ref name="etymology2"/> Otros coinciden en que la so procedencia ye persa y resulta de la combinación de les paares ''du'' —«dos»— y ''bradr'' —«hermanu»—, n'alusión a dos asentamientos ximielgos, ente qu'otra esplicación inclúi la forma diminutiva de la pallabra ''Daba'' —«mercáu»—, n'alusión a la principal actividá económica de los sos antiguos habitantes.{{harvnp|Room|2006|p=114|sp=sí}} Del nome actual deriva'l so xentiliciu, «dubaití».<ref name="gent" /> == Historia == {{VT|Historia de los Emiratos Árabes Xuníos}} === Prehistoria y dómina islámica === {{VT|Arabia preislámica}} La información sobre los primeros asentamientos humanos nos [[Emiratos Árabes Xuníos]] ye escasa y namái atopáronse dellos xacimientos y muertes prehistóriques. D'alcuerdu a los afayos descubiertos, los primeros establecimientos realizar mientres la [[Edá de Piedra#Late Stone Age .28LSA.29|edá de Piedra tardía]], periodu en que'l clima favorecía la esistencia de [[sabana|sabanes]] y [[pacional]]es. Les condiciones climátiques camudaron gradualmente y, hacia l'añu 3000 e.C. , la rexón adquirió les carauterístiques grebes que se reparen dende entós. La llinia de mariña esperimentó meyores escontra'l mar y retrocesos: pal añu 2000 e.C. se retrajo hasta algamar la superficie que güei ocupa [[Dubai Internet City]]. Unos cientos d'años dempués la mariña avanzó de nuevu escontra'l mar, hasta llegar a la llinia actual.<ref name="hist_trad">{{Cita Harvard|2006|al-Abed|Hellyer|Vini|pp=11-44|sp=sí}}</ref> [[Ficheru:Dubai Wüste.jpg|miniaturadeimagen|left|Vista d'una rexón desértica en Dubái.]] Hacia l'añu 5500&nbsp;e.&nbsp;C. los sos habitantes practicaben yá'l comerciu marítimu<ref name="Year13 6">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|pp=6-13|sp=sí}}</ref> y el llendo.<ref group="Nota">Con base nunes muertes atopaes en [[Al Qusais]], al sureste de Dubái, que fueron venceyaos coles cultures Umm an Nar y Wadi Suq. Vease De-Laet (1994), p. 616; Enhg.org, [http://www.enhg.org/resources/articles/UAEarch/UAEarch.htm «The United Arab Emirates throughout the ages!»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180226191931/http://www.enhg.org/resources/articles/UAEarch/UAEarch.htm |date=2018-02-26 }} (n'inglés) Consultáu'l 19 d'abril de 2014.</ref> Al términu del periodu de Wadi Suq y empiezos de la denomada [[Edá del Fierro]],<ref>{{cita web |url= https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/3322/23817_8.pdf?sequence=1 |formatu= PDF |títulu= Los poblaos de la Edá del Fierro nel Piedemonte de los montes d'Omán, reflexones dende Al-madam (Sharyah, EAU) |editorial= Universidá Autónoma de Madrid |autor= Córdoba Zoilo, Joaquín María |fechaaccesu=11 de setiembre de 2016}}</ref> reparóse una intensificación de l'agricultura y empezó a cultivase la [[Phoenix dactylifera|palma datilera]], amás de practicase la pesca. Ye posible que'l progresu comercial qu'esperimentaba la rexón diera llugar al establecimientu de venceyos cola civilización [[Magan]] y otres tribus allugaes nos actuales [[Iraq]] y [[Paquistán]]. Ente los productos más intercambiaos atopábense'l [[cobre]] y les [[perlla|perlles]].<ref name="andrea19">{{Cita Harvard|Schulte-Peevers|2010|pp=18-20|sp=sí}}</ref> Más tarde, delles comunidaes viéronse obligaes a migrar por cuenta de la [[desertificación]].<ref name="Year13 6"/> Les primeres descripciones de los EAU daten de los años 932 y 948, cuando l'autor Abu'l-Fraja Qudama describió un itinerariu que travesaba una zona a la que se refirió como «al-Sabkha» —trad. lliteral: «les salines»—, que s'estendía dende [[Omán]] hasta [[Basora]], pasando por [[Qatar]]. Ye inciertu si esti itinerariu cruciaba precisamente Dubái.<ref name="balbi" /> D'alcuerdu a afayos arqueolóxicos en [[Jumeirah]]<ref name="terry38"/> —unu de los principales centros d'intercambiu mercantil—,<ref name="EK">{{cita web |url=http://www.emirates.com/english/destinations_offers/discoverdubai/aboutdubai/dubaihistory.aspx |títulu=Dubai history |fechaaccesu=23 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |editorial= Emirates}}</ref> los [[Imperiu sasánida|sasánidas]] asítiase na rexón aproximao nel sieglu IV y estendieron el so dominiu hasta [[Yeme]].<ref name="terry38">{{Cita Harvard|Carter|Dunston|2006|pp=38-39|sp=sí}}</ref><ref name="balbi" /> La so rivalidá cola tribu Azd foi unu de los factores que favoreció la so espulsión del territoriu nel añu 630,<ref name="balbi" /> cuando empezó a espublizase la práutica del [[islam]].<ref name="Year13 6"/> Dempués del enfrentamientu que sostuvieron los Azd colos [[Califatu Omeya|omeyes]],<ref name="balbi" /> nun esisten más rexistros d'otros acontecimientos notables na rexón<ref name="andrea19" /> hasta l'añu 750, cuando los [[Califatu abasí|abásidas]] ocuparon la rexón y enfrentáronse a delles faiciones de la tribu Azd qu'habitaben en Omán. Nel sieglu IX desencadenóse la [[rebelión Zanj]].<ref name="balbi">{{cita web |url= http://www.uaeinteract.com/uaeint_misc/pdf/perspectives/03.pdf |títulu= The Coming of Islam and the Islamic Period in the UAE |idioma= inglés |autor= King, Geoffrey R |fechaaccesu= 23 d'avientu de 2012 |formatu= PDF |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130116151947/http://www.uaeinteract.com/uaeint_misc/pdf/perspectives/03.pdf |fechaarchivu= 16 de xineru de 2013 }}</ref> === Sieglos XI-XIX === Nel primer mileniu de la [[era común]], [[El Cairu]] sustituyó a los EAU como'l principal centru d'intercambiu comercial n'Oriente, anque'l comerciu marítimu siguía siendo relevante y dellos asentamientos árabes cuntaben con puertos comerciales que-yos dexaben importar, por casu, [[seda]] y [[porzolana]] del [[Imperiu chinu]].<ref name="andrea19" /> [[Ficheru:2011 Cairo 5339251183.jpg|miniaturadeimagen|[[El Cairu]], cola decadencia de los EAU, convertir nel principal centru de comerciu de la rexón.]] La so enllargada actividá marítima atraxo l'interés socesivu de potencies europees<ref name="andrea19" /> como [[Portugal]], qu'ente 1498 y 1557 intentó apoderase de les rutes establecíes polos Emiratos cola [[India]] y el [[Estremu Oriente]], lo cual derivó en constantes enfrentamientos ente portugueses y [[Imperiu otomanu|otomanos]].<ref name="Year13 6"/> Dos sieglos dempués, nos años 1700, [[Francia]], los [[Países Baxos]] y Gran Bretaña asonsañaron la iniciativa portuguesa. A nivel rexonal, el territoriu de Dubái taba baxu dominiu de dos faiciones que calteníen un bracéu ente sigo: los [[Al Qasimi|Qasimi]],<ref name="andrea19" /> una tribu de [[Piratería|pirates]]<ref>{{cita web |obra= Encyclopædia Britannica |url= http://www.britannica.com/EBchecked/topic/485651/al-Qawasim |títulu= Al-Qawāsim |idioma=inglés |suscripción= sí |fechaaccesu=24 d'avientu de 2012}}</ref> que controlaben el norte, y los [[Bani Yas]], escontra'l sur.<ref name="andrea19" /> Nos sos continuos esfuercios por atropar les rutes marítimes, los británicos tuvieron que combatir a los Quasimi.<ref name="nacionesunidas" /> A principios del sieglu XIX, el [[Xeque|máximu xerarca]] de Dubái yera Mohammed bin Hazza,<ref name="andrea19" /> y la rexón caltenía una dependencia direuta d'[[Emiratu d'Abu Dhabi|Abu Dhabi]].<ref name="loc">{{cita web |url=http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/UAE.pdf |títulu=United Arab Emirates |formatu=PDF |fechaaccesu=25 d'avientu de 2012 |obra=Loc.gov |idioma=inglés}}</ref> El 8 de xineru de 1820, Bin Hazza presidió una xunta<ref name="hist_trad" /><ref name="nacionesunidas">{{Cita Harvard|ONX|2006|pp=99-100|sp=sí}}</ref> colos xeques de [[Emiratu de Ras al-Khaimah|Ras al-Khaimah]], [[Emiratu d'Umm al-Qaywayn|Umm al-Qaywayn]], [[Emiratu d'Ajmán|Ajmán]], [[Emiratu de Sarja|Sarja]] y Abu Dhabi —a los cualos l'imperiu británicu referíase como «la mariña pirata»— que resultó na firma del Tratáu xeneral de paz<ref name="Year13 6"/> por aciu el cual los británicos comprometer a evitar actos de piratería na rexón.<ref name="hist_trad" /><ref name="nacionesunidas">{{Cita Harvard|ONX|2006|pp=99-100|sp=sí}}</ref> Esti fechu marcó l'empiezu del so [[protectoráu]] en territoriu árabe.<ref>{{cita web |url=https://repository.library.georgetown.edu/bitstream/handle/10822/558294/CIRSOccasionalPaper4JamesOnley2009.pdf?sequence=5 |títulu=Britain and the Gulf Shaikdoms, 1820-1971: The Politics of Protection |formatu=PDF |fechaaccesu=17 de setiembre de 2016 |obra= Georgetown.edu |idioma=inglés}}</ref> D'alcuerdu a un informe redactáu pol teniente inglés [[Robert Cogan]] en 1822 Dubái tenía una población de 1200 habitantes y delles de les sos viviendes taben construyíes de folla.<ref name="francesca">{{cita web |url= http://rice.iuav.it/322/1/GUERRUCCI_FRANCESCA.pdf |títulu= Dubai's Hydrodystrophies |idioma=inglés |formatu= PDF |obra= Iuav.it |fechaaccesu=26 d'avientu de 2012}}</ref> La rexón taba arrodiada por una muralla de baxu altor y cuntaba con tres torres d'observación. Cogan foi unu de los primeros en dibuxar un mapa de la ciudá de Dubái qu'incluyía los [[nivel del mar]].<ref name="arquiteutura99">{{cita web |url= http://www.alshindagah.com/september99/architecture.htm |títulu= Modernity and tradition in Dubai architecture by Luiza Karim |obra= Alshindagah.com |fechaaccesu=26 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> En 1833, ochocientos integrantes del clan Al-Maktoum, d'A los Abu Falasa —perteneciente a los Bani Yas—, abandonaron el so asentamientu nel oasis de Liwa, al suroeste d'Abu Dhabi, ya invadieron Dubái<ref name="andrea19" /> so la guía de Maktoum bin Butti.<ref>{{cita web |url= http://www.sheikhmohammed.co.ae/vgn-ext-templating/v/index.jsp?vgnextoid=499b4c8631cb4110VgnVCM100000b0140a0aRCRD |títulu= Bani Yas |editorial= Sheikh Mohammed Official Website |fechaaccesu=25 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref><ref name="Malcolm">{{Cita Harvard|Peck|1986|pp=34-36|sp=sí}}</ref> Esti postreru estableció la dinastía homónima que gobierna dende entós al emiratu.<ref name="andrea19" /> Una de les primeres prioridaes de Maktoum consistió en garantizar la proteición de Dubái colos británicos,<ref name="andrea19" /> qu'aquel día yá apoderaben les rutes comerciales d'Oriente y teníen cierta influencia na política y el sistema de gobiernu de dellos territorios árabes.<ref name="Malcolm" /> En 1841, un biltu epidémicu de [[viruela]] causó que gran parte de la población del sur de Dubái treslladar a Deira, allugada nel centru del emiratu.<ref name="andrea19" /> Na siguiente década, los territorios de Sharjah, Dubái y Abu Dhabi roblaron el Tratáu perpetuu de paz y amistá col Reinu Xuníu, que-yos dexó ocupar se de la política esterior de los emiratos, nesi entós conocíos como «[[Estaos de la Tregua]]», en cuenta de proteición contra cualquier posible invasor.<ref name="pala">{{Cita Harvard|Institutu del Tercer Mundu|Institutu d'Estudios Políticos p'América Llatina y África|Fundacion Santa Maria|2005|p=230|sp=sí}}</ref><ref name="Malcolm" /> Sicasí, tamién fueron responsables de dellos asuntos internos de los emiratos hasta la primer metá del sieglu XX.<ref name="Malcolm" /> En 1894, el xeque Maktoum bin Hasher al-Maktoum Maktoum dio una exención d'impuestos a estranxeros comenenciudos n'adquirir productos en Dubái, esto ye, convertila nuna [[zona franca]]. Nesa dómina, les rellaciones comerciales del emiratu empezaben a trate menguaes, polo qu'esti sucesu fomentó significativamente el comerciu.<ref name="andrea21">{{Cita Harvard|Schulte-Peevers|2010|pp=21-25|sp=sí}}</ref> Dellos mercaderes perses camudar a Dubái y establecieron el barriu [[Al Bastakiya]], llamáu asina pola rexón de Bastak, al sur de [[Persia]].<ref name="asianaffairs">Davidson, Christopher, ''The Emirates of Abu Dhabi and Dubai: Contrasting Roles in the International System''. Marzu de 2007.</ref><ref name="andrea21" /> Esi mesmu añu una vasta quema en Deira causó la destrucción de delles viviendes, asina que los habitantes empezaron a construyir con nuevos materiales como'l [[coral]] y [[yelsu]].<ref name="arquiteutura99" /> === Sieglu XX === ==== 1900-50 ==== Mientres les primeres trés décades del sieglu XX, la economía de Dubái dependió direutamente de les sos actividaes comerciales nel golfu Pérsicu. Yera l'emiratu más ricu del territoriu<ref name="Malcolm39" /> y el so [[Dubái|ciudá homónima]] yera conocida como la «Venecia del Golfu».<ref name="Malcolm9" /> D'alcuerdu al historiador G. G. Lorimer, en 1908 Dubái xeneró ingresos por 51&nbsp;400 [[Dólar d'Estaos Xuníos|USD]].<ref name="arquiteutura99" /> La so población bazcuyaba n'aproximao 10&nbsp;000 habitantes,<ref name="andrea21" /> y Deira yera'l sector que tenía la mayor cantidá de cases y tiendes del emiratu —1600 y 350, respeutivamente—.<ref name="arquiteutura99" /> [[Ficheru:Adi with the three rulers of Dubai.jpg|miniaturadeimagen|left|D'esquierda a derecha: [[Rashin bin Saeed al Maktum]], l'abogáu Adi Nasib Al Bitar y los fíos del primeru: [[Maktoum bin Rashid Al Maktum]] y [[Mohamed bin Rashid Al Maktum]]. Bitar tuvo un rol importante nel Mediu Oriente; nos años 1960 trabayó como conseyeru llegal pa Dubái y foi responsable de les primeres lleis y cortes civiles que regularon al emiratu.<ref>{{cita web |obra= Dc.gov.ae |url= http://www.dc.gov.ae/servlet/page?_pageid=2951,2955,5412&_dái=portal30&_schema=PORTAL30&p_news_year=2004&p_news_serial=13&p_page_mode=shownews |títulu= Dubai Courts Gateway |idioma= inglés |fechaaccesu= 29 d'avientu de 2012 }} {{enllaz rotu|1=Dubai Courts Gateway|2=http://www.dc.gov.ae/servlet/page?_pageid=2951,2955,5412&_dái=portal30&_schema=PORTAL30&p_news_year=2004&p_news_serial=13&p_page_mode=shownews}} Enllaz irrecuperable</ref>]] Escontra los años 1930 la planificación urbana empezó a cobrar una mayor relevancia.<ref name="Malcolm9">{{Cita Harvard|Peck|1986|p=9|sp=sí}}</ref> Sicasí, tres la [[Gran Depresión|crisis económica internacional de 1929]] y la [[Segunda Guerra Mundial]], sumáu al surdimientu d'una nueva industria en [[Xapón]] dedicada a la producción de perlles sintétiques,<ref name="arquiteutura99" /> la economía de Dubái travesó una fuerte crisis que causó'l cese definitivu del comerciu de perlles, por mandatu del xeque Saeed bin Maktoum.<ref name="andrea19" /> En respuesta, dellos de los sos habitantes camudar a [[Arabia Saudita]] y [[Kuwait]] ente les décades de 1940 y 1950. El nivel de población menguó de 38&nbsp;000 a 20&nbsp;000 residentes ente 1940 y 1953.<ref name="arquiteutura99" /> Como alternativa, el xeque decretó que la economía del emiratu habría de reconducise a la reexportación de bienes a otros puertos comerciales.<ref name="andrea21" /> Nesa dómina empezaron a dase les primeres busques de xacimientos de [[petroleu]] nos emiratos y Dubái nun foi la esceición: en 1937 contratar a una subsidiaria d'[[Iraq Petroleum Company]] por que llevara a cabu los llabores d'esploración soterraña.<ref name="arquiteutura99" /><ref name="Malcolm39">{{Cita Harvard|Peck|1986|pp=39-46|sp=sí}}</ref> Hubo delles disputes ente los emiratos ante la necesidá d'establecer les llendes fronterices ente los sos territorios; en 1940, por casu, amenóse un conflictu ente Dubái y Sharjah, que foi resueltu pol gobiernu británicu so l'alvertencia de cesar les sos insumos de pólvora en casu de siguir la disputa.<ref name="andrea21" /> Una situación similar asocedió en 1947, esta vegada ente Dubái y Abu Dhabi,<ref name="dxbadconflict">{{cita publicación |apellíu= Walker |nome= J. F. |añu=1994 |títulu= Documentary Studies in Arabian Geopolitics: UAE: Internal Boundaries And The Boundary With Oman |isbn= 1852075759 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012}}</ref> resueltu de nueva cuenta polos ingleses por aciu la definición d'una llende fronteriza definitivu ente dambes rexones.<ref name="rashasian">{{Cita Harvard|Schofield|Schofield|2012|p=175|sp=sí}}</ref> Nos años 1950, el gobiernu británicu treslladó les sos oficines alministratives de Sharjah a Dubái. La incorporación de redes [[enerxía llétrica|llétriques]] y de [[teléfonu|telefonía]], servicios médicos de primer nivel, nuevos modelos educativos, un cuerpu de policía llocal y una [[municipalidá]] al cargu de proyeutos en desenvolvimientu de la capital foi'l principal motivu pa la mudanza.<ref name="Malcolm39" /> Construyóse un aeropuertu na ciudá homónima<ref name="jstordubai">{{cita publicación |apellíu= Melamid |nome= Alexander |añu=1989 |títulu= Dubai City |publicación= 3 |volume= 79 |editorial= American Geographical Society}}</ref> y en 1955 introducióse'l [[cementu]].<ref name="arquiteutura99" /> L'establecimientu del Conseyu de los Estaos de la Tregua, destináu al desenvolvimientu de xuntes y alcuerdos oficiales ente los distintos xeques, acabaría siendo unu de los antecedentes pa la eventual formación de los Emiratos Árabes Xuníos.<ref name="andrea21" /> ==== 1951-2000 ==== [[Ficheru:Dubai's Rapid Growth.ogv|miniaturadeimagen|Videu qu'amuesa la crecedera que presentó Dubái dende l'añu 2000 hasta 2011.<ref group="Nota">Nes imáxenes satelitales retocaes con color, vese que'l desiertu non se colorea, pero pintar de colloráu'l suelu construyíu, de negru l'agua y de plata les zones residenciales.</ref>]] Nos años 1960 diose una puxanza de la esploración de xacimientos petrolíferos,<ref name="pala" /> década na que Dubái amontó tamién la so actividá comercial con otros países como [[India]] y Paquistán.<ref name="emirateshis">{{cita web |url= http://www.emirates.com/english/destinations_offers/discoverdubai/aboutdubai/dubaihistory.aspx |títulu= Dubai history |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012 |editorial= Emirates |idioma=inglés}}</ref> Cuatro años dempués de que Abu Dhabi empezara a esportar petroleu,<ref name="Year13 6" /> atópase en 1966 los primeros depósitos soterraños en Dubái<ref name="andrea21" /> nuna zona alcontrada a 97&nbsp;km de la ciudá capital.<ref name="andrea21" /> El xeque Rashin bin Saeed al Maktum referir a la zona como «campu petrolífero de Fateh», términu n'árabe que'l so significáu ye «bona fortuna».<ref name="emirateshis" /><ref name="Dubaipet">{{cita web |editorial= Dubai Petroleum Establishment |url= http://www.dubaipetroleum.ae/about.php |títulu= Leading Dubai's Petroleum Industry |idioma=inglés |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012}}</ref> De siguío, Bin Saeed dio concesiones a delles empreses estranxeres pa la estraición de crudu;<ref name="pop7" /> en 1968, la [[ConocoPhillips|Continental Oil Company]] anunció la construcción d'una instalación submarina d'almacenaxe en Fateh, con capacidá pa 79&nbsp;000&nbsp;m³, que sustituyó'l tresporte manual del petroleu por aciu cisternes.<ref>{{cita web |periódicu= The New York Times |fecha=12 de xunu de 1968 |url= http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F10915FA3Y5D137A93C0A8178DD85F4C8685F9 |títulu= Development Is Set For Fateh Oil Field |idioma=inglés |suscripción= sí |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012}}</ref> Esi mesmu añu, el gobiernu británicu dexó entever qu'eslleiría l'alcuerdu de los Estaos de la Tregua, coles mesmes que los xeques de Dubái y Abu Dhabi aldericaben sobre les posibilidaes d'establecer una nueva nación.<ref name="andrea21" /> Tres la finalización de la estación submarina al cargu de Continental en 1969,<ref name="Dubaipet" /> Dubái empezó a esportar el so petroleu.<ref name="andrea21" /><ref name="Year13 6" /> El 2 d'avientu de 1971 los xeques de los Estaos de la Tregua axuntáronse y alcordaron la formación d'una federación denomada «Emiratos Árabes Xuníos»,<ref name="andrea21" /> que s'incorporó cuasi de manera instantánea a la [[Lliga Árabe]].<ref name="emirateshis" /> [[Zayed ibn Sultán Al Nahayan]], xeque d'Abu Dhabi, foi escoyíu como'l primer presidente de los EAU, ente que Rashid, de Dubái, asumió l'oficiu de vicepresidente. Pa l'autora Schulte-Peevers, a partir d'esti acontecimientu, «Dubái pasó a ser una de les ciudaes estáu más estables, tocantes a la so situación política, nel mundu árabe».<ref name="andrea21" /> Los ingresos xeneraos pola esportación del petroleu dexáron-y al gobiernu de Dubái invertir en dellos proyeutos d'infraestructura qu'incluyeron edificios, autopistes y oleoductos.<ref name="pala" /> El nivel de población aumentó en más de 300&nbsp;% ente 1968 y 1975,<ref name="pop7">{{cita web |url= http://www.ite.org/traffic/documents/AB00H5001.pdf |títulu= Historic population statistics |obra= Ite.org |formatu= PDF |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012}} {{enllaz rotu|1=Historic population statistics|2=http://www.ite.org/traffic/documents/AB00H5001.pdf}} Enllaz irrecuperable</ref> lo cual llevólu a ser el segundu emiratu más pobláu de los EAU, solo superáu por Abu Dhabi con cuasi 30&nbsp;000 habitantes más.<ref name="Malcolm18">{{Cita Harvard|Peck|1986|p=18|sp=sí}}</ref> En 1979, inauguróse la ciudá portuaria de [[Jebel Ali]], considerada como'l puertu artificial más grande del mundu» y con una gran influencia nel golfu Pérsicu,<ref>{{cita web |url=http://www.thenational.ae/news/uae-news/jebel-ali-port-where-the-uae-meets-the-rest-of-the-world |títulu=Jebel Ali Port: where the UAE meets the rest of the world|periódicu=The National |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012}}</ref> coles mesmes qu'empezó la edificación del [[World Trade Center Dubai]] —primer estructura elevada de la ciudá capital—, del [[Aeropuertu Internacional de Dubái]] y de la [[Zona Franca de Jebel Ali]].<ref name="emirateshis" /> [[Ficheru:Jebel Ali Free Zone 04.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Tanques almacenadores de petroleu na zona llibre de [[Jebel Ali]].]] Tres la [[guerra Irán-Iraq]], nos años 1980, na cual los EAU sofitaron a Iraq económicamente, la política interna centrar na busca d'alternatives pa xenerar mayores ingresos y evitar la dependencia direuta del petroleu.<ref name="pala" /> Pa Dubái, esto resultaba indispensable una y bones les sos reserves yeren más llindaes que les d'otros emiratos de la federación.{{harvnp|al-Abed|Hellyer|Vini|2006|p=86|sp=sí}} En 1990, [[Maktum bin Rashid Al Maktum]] remplazó al so fináu padre como xeque de Dubái y vicepresidente de los EAU.<ref name="pala" /> Cinco años dempués, el so hermanu, [[Mohamed bin Rashid Al Maktum]], foi electu como príncipe herederu, convirtiéndose nel nuevu gobernante ''de facto'' del emiratu. La industria turístico tuvo una puxanza importante a mediaos de los años 1990, tres la organización d'eventos como'l [[Dubai Shopping Festival]]<ref name="Shoppingfestival">{{cita web |obra= Dubaievents.ae |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121228093736/http://www.dubaievents.ae/en/festival/festivals/dubai-shopping-festival |url= http://www.dubaievents.ae/en/festival/festivals/dubai-shopping-festival |títulu= The Dubai Shopping Festival |fechaarchivu= 28 d'avientu de 2012 |idioma= inglés |fechaaccesu= 28 d'avientu de 2012 }}</ref> y la [[Copa mundial de Dubái]], amás de la construcción del hotel de luxu [[Burj Al Arab]] conocíu pol so diseñu en forma de [[Vela (náutica)|vela]].<ref name="velaburj">{{cita web |obra= E-architect.co.uk |url= http://www.e-architect.co.uk/dubai/burj_a el_arab.htm |títulu= Burj al Arab, Dubai |idioma=inglés |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012}}</ref><ref name="andrea21" /> === Años 2000-actualidá === A empiezos de los años 2000 el preciu del petroleu menguó y los EAU implementaron una serie d'estratexes económiques pa subsistir basaes nel turismu, les telecomunicaciones, l'aviación y l'esportación d'aluminiu, ente otres árees.<ref name="pala" /> Los proyeutos arquiteutónicos siguieron n'espansión ya inauguráronse delles [[Zona franca|zones franques]] como la [[Dubai Media City]], el parque teunolóxicu Dubai Internet City y la [[Dubai Knowledge Village]]. Pela so parte, tamién empezaron les obres de les islles artificiales [[The Palm Islands]], el rascacielos [[Burj Khalifa]] y el [[Dubai Mall]],<ref name="emirateshis" /> hasta qu'en 2008 llegó una crisis económica que provocó'l paralís de numberosos proyeutos por falta de rentabilidá.<ref name="llapaes"/> En 2012, la economía volvió reactivase.<ref>{{cita web |periódicu= El Confidencial |url= http://www.elconfidencial.com/vivienda/2012/08/08/dubai-vuelve-polos sos fueros-el preciu-de-la vivienda-xube-un-24--103361/ |títulu= Dubai vuelve polos sos fueros: el preciu de la vivienda xube un 24% |fechaaccesu= 28 d'avientu de 2012 }}</ref> a partir de la emisión de bonos como solución a un acontecimientu que «desamarró una nube nos mercaos bursátiles mientres dellos díes».<ref>{{cita web |periódicu= El País |url= http://economia.elpais.com/economia/2010/03/25/actualidad/1269505974_850215.html |títulu= Dubai World propón pagar les sos deldes con emisiones de bonos |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012}}</ref> A principios de 2013 Dubái foi escoyíu como sede de la [[Esposición Internacional de Dubái (2020)|Esposición Internacional de 2020]], siendo la primer ocasión en qu'esti eventu va ser celebráu nel Oriente Mediu. El so programa estratéxicu pa la esposición «xira en redol a la sostenibilidá y la promesa de financiar proyeutos innovadores d'enerxía solar y agua potable que dexen estender esos servicios básicos a les comunidaes que los precisen».<ref>{{cita web |obra= Archdaily.mx |fecha=2013 |url= http://www.archdaily.mx/mx/02-314284/revélase-el plan maestru-pa-la-exposicion-universal-dubai-2020 |títulu revélase'l Plan Maestru pa la Esposición Universal Dubai 2020 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2016}}</ref><ref name="paísexpo2020">{{cita web |periódicu= El País |fecha=27 de payares de 2013 |url= http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/27/actualidad/1385540519_111188.html |títulu= Dubái, escoyida como sede de la Esposición Universal 2020 |autor= Espinosa, Ánxeles |fechaaccesu=17 de setiembre de 2016}}</ref> D'alcuerdu a un reporte ellaboráu por The Big 5 —un consorciu de construcción n'Oriente Mediu—, a mediaos de 2016 esistíen 3700 obres en construcción en Dubái, con una inversión averada ascendente a 400&nbsp;000 millones USD.<ref>{{cita web |obra= Albawa.com |url= http://www.albawaba.com/business/dubai-has-3700-ongoing-construction-projects-worth-400-billion-875064 |títulu= Dubai has 3,700 ongoing construction projects worth $400 billion |idioma=inglés |fechaaccesu=17 de setiembre de 2016}}</ref> Ente estes obres destaquen el [[IMG Worlds of Adventure]], catalogáu como'l mayor [[parque temáticu]] cubiertu del mundu»,<ref>{{cita web |periódicu= 20 minutos |url= http://www.20minutos.es/noticia/2826279/0/dubai-mayor-parque-tematico-cubiertu-mundu-img/ |títulu= Abre en Dubai el mayor parque temáticu cubiertu del mundu |fechaaccesu=17 de setiembre de 2016}}</ref> [[Bluewaters Island]], una islla con places, hoteles y una noria de 260 metros d'altor denomináu Dubai Eye;<ref>{{cita web |periódicu= El Corréu del Golfu |url= http://www.elcorreo.ae/turismu/ultima-atraccion-dubai-noria-bluewaters-island |títulu= La última atraición de Dubai, la noria de Bluewaters Island |fechaaccesu= 17 de setiembre de 2016 }}</ref> [[The Tower (Dubái)|The Tower]], un rascacielos más eleváu que'l Burj Khalifa;<ref name="calatrava"/> según les demarcaciones [[Mohammed Bin Rashid Al Maktoum City - District One]]<ref name="Rashid">{{cita web |obra= Meydansobha.com |url= http://www.thenational.ae/business/property/meydan-sobha-launches-third-phase-of-mbr-city-district-one-in-dubai |títulu= Meydan Sobha launches third phase of MBR City District One in Dubai |fechaaccesu=25 de setiembre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> y [[Dubai World Central]].<ref name="WorldCentral">{{cita web |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150219210409/http://www.dwc.ae/about-dwc/ |fechaarchivu=19 de febreru de 2015 |url= http://www.dwc.ae/about-dwc/ |títulu= ABOUT DWC |idioma=inglés |editorial= Dubai World Central |fechaaccesu=25 de setiembre de 2016}}</ref> == Gobiernu y política == {{VT|Política de los Emiratos Árabes Xuníos}} [[Ficheru:Sheik Mohammed bin Rashid Al Maktoum.jpg|thumb|[[Mohamed bin Rashid Al Maktum]].]] En Dubái esiste una [[monarquía constitucional]] encabezada pola dinastía Al Maktum. Dende 2006 l'emiratu ye gobernáu pol xeque [[Mohamed bin Rashid Al Maktum]]<ref>{{cita web |editorial=Oficina de Prensa del gobiernu de Dubái |títulu=Sheikh Mohammed bin Rashid Al Maktoum |url=http://www.sheikhmohammed.co.ae/vgn-ext-templating/v/index.jsp?vgnextoid=cdc1c1922d435310VgnVCM1000003f64a8c0RCRD&appInstanceName=default |fechaaccesu=14 d'avientu de 2013 |obra=Sheik Mohammed.com.ae |idioma=inglés}}</ref> y el so fíu, el príncipe herederu [[Hamdan bin Mohamed bin Rashid Al Maktum]], ye responsable del desenvolvimientu de planes estratéxicos de Dubái<ref name="Crownprince">{{cita web |editorial=Sitiu web del Conseyu Executivu de Dubái |títulu=Chairman of The Executive Council |url=http://tec.gov.ae/en/executive-council/crown-prince-of-dubai/ |fechaaccesu=18 de setiembre de 2016 |obra=Tec.gov.ae |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180213173436/http://tec.gov.ae/en/executive-council/crown-prince-of-dubai |fechaarchivu=2018-02-13 }}</ref> y ministru de Finances de la federación.<ref name="Year13 26">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=26|sp=sí}}</ref> Otres de les responsabilidaes polítiques del xeque inclúin el cargu de vicepresidente y primer ministru de los Emiratos, según miembru del Conseyu Supremu Federal.<ref name="uaegovt" /> La constitución política federal establez la división del poder en tres rames —[[poder executivu|executiva]], [[poder llexislativu|llexislativa]] y [[poder xudicial|xudicial]]—. Les dos primeres tán subdividíes nuna xurisdicción federal y otra local.<ref name="uaegovt" /> En casu de ser necesariu, los gobiernos llocales pueden dexar delles funciones polítiques y alministratives a la federación.{{harvnp|al-Jabali|Vini|Hellyer|Vini|2010|p=32|sp=sí}} Esta postrera ye responsable direutamente de dellos aspeutos como la política esterior, seguridá y defensa, educación, salú pública, rellaciones llaborales y comunicaciones. La xestión d'estos y otros aspeutos ta recoyida nel documentu ''Estratexa de gobiernu de los EAU'', publicáu en 2007. Dende antes del establecimientu de los EAU, Dubái yá cuntaba con instituciones encargaes de velar poles necesidaes de la so población.<ref name="Year13 19">{{Cita Harvard|2013|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|pp=19-24|sp=sí}}</ref> Por casu, la Municipalidá de Dubái —establecida en 1954 pol entós xeque [[Rashid bin Saeed Al Maktum]]— ocupar de la planificación urbana, los servicios a la ciudadanía y el caltenimientu de los servicios llocales.<ref name="dmhistory">{{cita web |url= http://login.dm.gov.ae/wps/wcm/connect/y75de38048826210a159a925592b70y0/orgEnglish.gif?MOD=AJPERES |títulu= Organizational Chart |editorial= Municipalidá de Dubái |fechaaccesu= 3 de xineru de 2013 |idioma= inglés |obra= DM.gov.ae }}</ref> El Conseyu Executivu de Dubái, fundáu en 2003, ta integráu por delles dependencies caúna de les cuales cumple coles funciones d'un ministeriu y ye responsable de coordinar y xestionar los servicios públicos del emiratu.<ref name="yearbook1031">{{cita Harvard|al-Jabali|Vini|Hellyer|Vini|2010|p=31|sp=sí}}</ref> Esti órganu ye rexíu pol príncipe del emiratu.<ref name="Crownprince"/> El Conseyu Supremu Federal ta conformáu polos xeques de cada emiratu, quien escueyen cada cinco años a un presidente y un vicepresidente pa esa institución. Les sos funciones tomen tantu aspeutos executivos como llexislativos.<ref name="Year13 19"/> Finalmente, el Conseyu Federal Nacional actúa como un [[parllamentu]] y ríxese pol principiu musulmán de ''shura''.<ref group="Nota">El principiu de ''shura'' referir a tomar de decisiones sometida a una consulta per parte del Conseyu Nacional sobre la base de establecer na constitución federal.</ref> Integrar cuarenta representantes de los siete emiratos y ye presidíu por unu o dos voceros escoyíos polos integrantes del conseyu.<ref name="Year13 19"/> Xunto con Abu Dhabi, ye l'únicu emiratu que cunta con derechu de [[vetu]] nel conseyu.<ref name="uaegovt">{{cita web |url=http://countrystudies.us/persian-gulf-states/90.htm |títulu=Executive and Legislative Branches |editorial=Biblioteca del Congresu |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |idioma=inglés |obra= Country Studies.us}}</ref> Anque esiste una política xudicial a nivel federal, qu'establez una estructura conformada por un Tribunal Supremu Federal de cinco xueces, tribunales de primera instancia y un tribunal d'apelaciones allugáu en Abu Dhabi, capital de los EAU,<ref name="Year13 19"/> Dubái y Ras al-Khaimah son los únicos emiratos de la federación que siguen la so propia política independiente.<ref>{{cita web |url=http://gulf-law.com/uaecolaw_legalsystem.html |títulu=Background on the United Arab Emirates (UAE) Legal System |obra=Gulf-Law.com |fecha=2011 |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Nel casu de Dubái, esisten trés cortes xudiciales: una de primera instancia, otra d'apelaciones y una más de casación. La primera inclúi otros trés cortes responsables d'atender cualquier demanda civil, criminal o ''[[xaria]]''. Magar esta postrera ta destinada al pueblu musulmán, tamién pueden participar persones que nun profesen l'islam. Una vegada que s'atienden les distintes solicitúes de la ciudadanía na corte de primera instancia, esiste la posibilidá de resolver cualquier apelación na corte del mesmu nome. Finalmente, la corte de casación emite una resolución final que resulta inapellable.<ref name="xudicial">{{cita web |url=http://dubai.usconsulate.gov/emergency_uae_court.html |títulu=The UAE Court System |editorial=Consuláu de los Estaos Xuníos |obra=US Consulate.gov |fecha=2005 |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151022020506/http://dubai.usconsulate.gov/emergency_uae_court.html |fechaarchivu=22 d'ochobre de 2015 }}</ref> Tocantes a les fuercies de seguridá, la Policía de Dubái —fundada en 1956— respuende direutamente al xeque nel poder. Cabo señalase qu'en Dubái esiste un reglamentu vial, emitíu pola Autoridá de Caminos y Tresportes del emiratu, que tien de ser cumplíu rigorosamente pola población y que confier multes severes pa cualquier infraición.<ref>{{cita web |url=http://www.dubaipolice.gov.ae/dp/english/y_services.jsp?dPg=1&Page=5998&switchLanguage=en&noCache=1318997705705 |títulu=Traffic Fines Inquiry and Payment |obra=Dubai Police.gov.ae |editorial=Fuercia de Policía de Dubái |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |idioma=inglés }}</ref> Hai otru comandu rexonal policiacu, les Fuercies de Defensa de Dubái, que ye dependiente de la federación.<ref>{{cita web |url= http://www.thenational.ae/news/uae-news/the-uaes-military-a-force-to-be-reckoned-with |títulu= The UAE's military, a force to be reckoned with|apellíu=Thomas |nome= Jen |obra= The National |fecha=6 de mayu de 2011 |fechaaccesu=4 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> === Rellaciones esteriores === Más de cincuenta países que caltienen rellaciones diplomátiques colos EAU cunten con un [[consuláu]] xeneral dientro del territoriu de Dubái.<ref>{{cita web |url= http://yp.theemiratesnetwork.com/browse/embassies_and_consulates/united_arab_emirates-du-dubai/-/1/ |títulu= Embassies and Consulates in Dubai, United Arab Emirates |editorial= The Emirates Network |fechaaccesu=12 de setiembre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> L'emiratu caltién venceyos con más de sesenta países, a partir de la incorporación de la federación n'organizaciones como la [[Lliga Árabe]], la [[Organización de les Naciones Xuníes]], la [[Organización de Países Esportadores de Petroleu]] y el [[Conseyu de Cooperación pa los Estaos Árabes del Golfu]].<ref name="rellaciones">{{cita Harvard|Int'l|2002|p=35|sp=sí}}</ref> La mayoría de les decisiones diplomátiques de los emiratos, incluyíes les de Dubái, son responsabilidá d'Abu Dhabi.{{harvnp|Sindelar|Peterson|Middle East Institute|1988|p=220|sp=sí}} La so capacidá pa producir hidrocarburos, los esfuercios por retener a veceros colos cualos pueda caltener un intercambiu comercial duraderu, y la so inversión turística influyeron de manera importante nes rellaciones diplomátiques con otros países.<ref name="uaeinteractdubai">{{cita web |url= http://www.uaeinteract.com/uaeint_misc/pdf/perspectives/08.pdf |títulu=The Evolution of UAE Foreign Policy |autor=Hellyer, Peter |fechaaccesu=20 d'abril de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Una de les polítiques de mayor importancia pa los EAU no que concierne a les rellaciones esteriores procura la busca de seguridá y estabilidá social en territoriu árabe, dada la tensión y conflictos que se presentaron ente [[Iraq]] ya [[Irán]],<ref name="rellaciones" /> o la ocupación israelina de Palestina, a la cual opónse.<ref name="Year13 34">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|pp=34-40|sp=sí}}</ref> Anque nun esistan rellaciones diplomátiques con ciertes naciones, los Emiratos almiten la entrada al so territoriu a los sos ciudadanos en casu de que participen en dalgún eventu cultural, económicu o deportivu.<ref>{{cita web |url=http://www.alarabiya.net/articles/2009/02/19/66824.html |títulu=Israeli Ram given visa to play tennis in Dubai |editorial=Al Arabiya News |fecha=19 de febreru de 2009 |fechaaccesu=20 d'abril de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Al igual que los demás emiratos, Dubái cuenta con lleis que sancionen de forma severa l'usu y posesión de drogues, incluyendo'l so usu melecinal o terapéuticu. Los turistes reciben encamientos con tal d'evitar ser entrugaos o aprisionaos mientres la so estancia nel emiratu.<ref>{{cita web |títulu=Tourists Warned of UAE Drug and Prescription Medication Laws |url=http://forum.virtualtourist.com/discussion-402276-1-1-Travel-0-0-Dubai-discussion.html |fecha=10 de febreru de 2008 |fechaaccesu=21 de payares de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110716092428/http://forum.virtualtourist.com/discussion-402276-1-1-Travel-0-0-Dubai-discussion.html |fechaarchivu=2011-07-16 }}</ref> === Derechos humanos y llabor humanitariu === {{VT|Derechos humanos nos Emiratos Árabes Xuníos}} [[Ficheru:Burj Dubai Construction Workers on 4 June 2007.jpg|right|thumb|Fotografía d'un grupu de trabayadores mientres la construcción del [[Burj Khalifa]], en xunu de 2007.]] L'artículu 25° de la constitución de los EAU establez la igualdá ente les persones ensin importar la so raza, nacionalidá, relixón o estatus social. A pesar d'ello, un informe de [[Human Rights Watch]] publicáu en 2006 destacó les condiciones «menos qu'humanes» nes que trabayen los estranxeros en Dubái,<ref name="ddhh1">{{cita web |url=http://www.hrw.org/en/reports/2006/11/11/building-towers-cheating-workers |títulu=Human Rights Watch – Building Towers, Cheating Workers: Exploitation of Migrant Construction Workers in the United Arab Emirates |obra=Hrw.org |fecha=11 de payares de 2006 |editorial= Human Rights Watch |fechaaccesu=4 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> acusación que'l gobiernu negó. Hasta esi añu yera illegal que los trabayadores formaren [[sindicatu|sindicatos]] o realizaren [[negociación coleutiva|negociaciones coleutives]].<ref name="hrw">{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/4861540.stm |títulu=UAE to Allow Construction Unions |editorial=BBC News |obra=BBC.co.uk |fecha=30 de marzu de 2006 |fechaaccesu=4 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref><ref name="dubaifire">{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/6277613.stm |títulu=Dubai Fire Investigation Launched |editorial=BBC News |obra= BBC.co.uk |fecha=19 de xineru de 2007 |fechaaccesu=4 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Dalgunes de les quexes más comunes tienen que ver colos baxos salarios, el maltratu verbal, los incumplimientos de contratu per parte de los empresarios y la esplotación llaboral de los trabayadores, específicamente d'aquellos que participen na construcción d'obres d'infraestructura.<ref>{{cita web |url= http://www.khaleejtimes.com/DisplayArticle.asp?xfile=data/theuae/2006/March/theuae_March745.xml&section=theuae |títulu= Labour unrest hampers Burj Dubai work |editorial= Riyasbabu y Eman Al Baik |obra= Khaleej Times |fecha= 22 de marzu de 2006 |fechaaccesu= 4 de xineru de 2013 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20141129023343/http://www.khaleejtimes.com/DisplayArticle.asp?xfile=data%2Ftheuae%2F2006%2FMarch%2Ftheuae_March745.xml&section=theuae |fechaarchivu= 2014-11-29 }}</ref><ref name="darksd">{{cita web |url= http://www.independent.co.uk/opinion/commentators/johann-hari/the-dark-side-of-dubai-1664368.html |títulu= The dark side of Dubai |periódicu= The Independent |ubicación= Londres |fecha=7 d'abril de 2009 |fechaaccesu=4 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> El Comité de Mediu Ambiente y Salú de los Trabayadores de la Municipalidá de Dubái ta al cargu d'ameyorar les condiciones llaborales na capital del emiratu. Ente 2009 y 2010 llevó a cabu la remodelación de dellos centros d'agospiamientu llaboral, o campamentos,<ref name="gulfnll">{{cita web |url= http://gulfnews.com/in-focus/labour |títulu= InFocus - Labour |obra= Gulfnews.com |fecha= 2009 |fechaaccesu= 4 de xineru de 2013 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130116163211/http://gulfnews.com/in-focus/labour |fechaarchivu= 16 de xineru de 2013 }}</ref> amás de que cunta con inspeutores qu'alleguen a estos edificios pa verificar les condiciones nes qu'habiten los trabayadores.<ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/news/gulf/uae/employment/a-learning-trip-with-a-workers-accommodation-inspector-1.65036 |títulu= A learning trip with a workers accommodation inspector |obra= Gulfnews.com |fecha= 22 d'abril de 2009 |fechaaccesu= 21 de payares de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20141129042756/http://gulfnews.com/news/gulf/uae/employment/a-learning-trip-with-a-workers-accommodation-inspector-1.65036 |fechaarchivu= 2014-11-29 }}</ref> En adición a lo anterior, esisten otres varies restricciones en Dubái como parte de la so llexislación musulmana o ''sharia''. La [[homosexualidá]], por casu, ye considerada como un delitu grave y puede ser [[Pena de muerte|penada cola muerte]].{{harvnp|Araya|Marber|2013|p=238|sp=sí}} Les manifestaciones públiques de ciñu, especialmente los besos, son causa de deportación.<ref>{{cita web |url=http://www.thenational.ae/news/uae-news/public-kissing-can-lead-to-deportation#ixzz3G9lCTpIL |títulu=Public kissing can lead to deportation |obra=Thenational.ae |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de payares de 2014}}</ref> Magar la [[prostitución]] tamién ye catalogada como un delitu, estudios demostraron la esistencia d'una posible rede transcontinental de prostitución de muyeres nel emiratu.<ref name="pbsdsex">{{cita web |nome=Mimi |apellíos= Chakarova |url= http://www.pbs.org/frontlineworld/rough/2007/09/dubai_sex_for_s.html |títulu= Dubai: Night Secrets |editorial= PBS Frontline |fecha=13 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=4 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Ye illegal introducir productos de [[Sus scrofa domestica|gochu]] y material [[Pornografía|pornográficu]]. Los residentes musulmanes tienen prohibíu inxerir bébores alcohóliques, y los estranxeros tienen de solicitar una llicencia pa consumir esti tipu de bébores. En cuanto al códigu de vistimienta, esiste reglamentación específica sobre'l llargor y tipu de prendes permisibles poles autoridaes del emiratu.<ref>{{cita web |url=https://www.gov.uk/foreign-travel-advice/united-arab-emirates/local-laws-and-customs |títulu=Foreign travel advice United Arab Emirates |obra=Gov.uk |idioma=inglés |fechaaccesu=21 de payares de 2014}}</ref> Dende la so fundación los EAU comparten la filosofía de «ayudar a otros menos afortunaos» y llevaron a cabu delles [[Humanitarismo|llabores humanitarios]]. Pa coordinar el sofitu humanitariu, el gobiernu estableció'l Ministeriu de Desarrollu y Cooperación Internacional en 2013. Un añu antes, yera'l 16° país con mayor cantidá de donativos realizaos en tol mundu. La mayor parte de los donativos provienen de fondos federales.<ref name="Year13 44">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|pp=44-47|sp=sí}}</ref> Dalgunes de les aiciones humanitaries más destacables de los EAU y de Dubái inclúin la fundación Mrajeeb Al Fhood, destinada a agospiar a refuxaos sirios en [[Xordania]]; el Mohammed bin Rashid Charity and Humanitarian Establishment, que dende 1997 xestiona aiciones pa l'ayuda de neños güérfanos, viudes y víctimes de desastres naturales;<ref>{{cita web |obra= Hmaward.org |url= http://www.hmaward.org.ae/profile.php?id=243 |títulu= Mohammed Bin Rashid Humanitarian and Charity Establishment |idioma= inglés |fechaaccesu= 18 de setiembre de 2016 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20190722180435/http://www.hmaward.org.ae/profile.php?id=243 |fechaarchivu= 2019-07-22 }}</ref> la construcción d'hospitales n'Iraq y [[El Líbanu]]; y la Ciudá humanitaria internacional», una zona llibre que surdió en 2007<ref name="corazónhumanitario" /> a partir de la fusión de Dubai Aid City y Dubai Humanitarian City, y que xestiona la participación internacional na ayuda humanitaria, con infraestructura y servicios comerciales, alministrativos y loxísticos.<ref>{{cita web |editorial= International Humanitarian City |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20131005155519/http://ihc.ae/about_us.asp |fechaarchivu= 5 d'ochobre de 2013 |url= http://ihc.ae/about_us.asp |títulu= About us |idioma= inglés |fechaaccesu= 12 de xineru de 2013 }}</ref><ref name="corazónhumanitario">{{cita web |obra= Reliefweb.com |url= http://reliefweb.int/report/world/international-humanitarian-city-dubai-strengthens-its-global-position |títulu= International Humanitarian City in Dubai strengthens its global position |idioma=inglés |fechaaccesu=12 de xineru de 2013}}</ref> En 2004 realizar por primer vegada la Conferencia de desenvolvimientu y ayuda humanitaria internacional de Dubái», un eventu añal que recibe a representantes d'axencies gubernamentales y caritatives de dellos países pa encetar temes rellacionaes cola ayuda humanitaria internacional.<ref>{{cita web |obra= DWTC.com |url= http://www.dwtc.com/en/Events+Finder/6-2012/Dubai+International+Humanitarian+Aid+%26+Development+Conference+%26+Exhibition+%E2%80%93+DIHAD |títulu= Dubai International Humanitarian Aid & Development Conference & Exhibition – DIHAD |idioma= inglés |fechaaccesu= 12 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130118073828/http://dwtc.com/en/Events+Finder/6-2012/Dubai+International+Humanitarian+Aid+%26+Development+Conference+%26+Exhibition+%E2%80%93+DIHAD |fechaarchivu= 2013-01-18 }}</ref> Tres años dempués llevóse a cabu la primer edición de la campaña educativa «Dubai Cares», que'l so propósitu ye recaldar fondos pa llevar servicios educativos a neños de les rexones más probes de tol mundu. Esa ocasión atropó más de trés mil millones [[Dírham de los Emiratos Árabes Xuníos|AED]] —equivalentes a mil millones USD—.<ref name="sports"/> Dende entós la so cobertoria llegó a más de siete millones de neños en 28 países distintos.<ref name="Year13 44">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|pp=44-47|sp=sí}}</ref> De manera similar, dende 2008 el proyeutu de Noor Dubai collabora cola [[Organización Mundial de la Salú]] pa promover aiciones empuestes al tratamientu de la [[ceguera]] y perda de la visión.<ref name="sports">{{Cita Harvard|al-Jabali|Vini|Hellyer|Vini|2010|p=53|sp=sí}}</ref> == Xeografía == {{VT|Xeografía de los Emiratos Árabes Xuníos}} === Llocalización === [[Ficheru:Dubai map city.svg|300px|left|thumb|Mapa de Dubái coles sos divisiones.]] L'emiratu de Dubái ta asitiáu na mariña del [[golfu Pérsicu]] de los [[Emiratos Árabes Xuníos]] y tien una altitú media averada de 11&nbsp;msnm.<ref name="loc2">{{cita web |url= https://maps.google.es/maps/place?ftid=0x3y5f43496ad9c645:0x74ced0bf2b0029y9&q=Dub%C3%A1i&hl=es&ved=0CBMQ3g0&sa=X&ei=JH7tUOKTEcT1iQatoYCoAQ |títulu= Dubái|editorial= Google Maps |fechaaccesu=9 de xineru de 2012}}</ref><ref name="altitú">{{cita web |url= http://dateandtime.info/citycoordinates.php?id=292223 |títulu= Geographic coordinates of Dubai, United Arab Emirates |idioma=inglés |obra= Dateandtime.info |fechaaccesu=8 de xineru de 2013}}</ref> Llenda al sur col emiratu d'[[Emiratu d'Abu Dhabi|Abu Dhabi]], col de [[Emiratu de Sarja|Sarja]] pol nordés y col [[Omán|Sultanatu d'Omán]] pol sureste, al traviés del [[exclave]] d'[[Hatta (Emiratos Árabes Xuníos)|Hatta]] que tamién fai frontera colos emiratos d'[[Emiratu d'!ajmán|Ajmán]] pel oeste y de [[Emiratu de Ras Al-Jaima|Ras Al-Jaima]] pel norte. El golfu baña la mariña oeste de Dubái.<ref name="loc2" /> Tien una superficie de 4114&nbsp;km²,<ref name="area">{{cita web |url= https://earth.esa.int/web/earth-watching/historical-views/content/-/article/dubai-grows-on-the-sea |títulu= Dubai grows on the sea |idioma=inglés |editorial= ESA Earth Online |fechaaccesu=13 de payares de 2016}}</ref> una importante espansión —por cuenta de les reclamaciones sobre la so soberanía nel mar—, yá que nos sos entamos cuntaba con 3885&nbsp;km².<ref>{{cita web |url= http://www.dubai.ae/en/aboutdubai/Pages/DubaiNature.aspx |títulu= DUBAI NATURE |idioma=inglés |obra= Dubai.ae |fechaaccesu=13 de payares de 2016}}</ref> El [[Khawr Dubayy]] ye un entrante d'agua salao que traviesa la ciudá en direición noreste-suroeste.<ref name="loc2" /> Na seición esti de la capital del emiratu atopa la llocalidá de [[Deira (Dubái)|Deira]], que llenda col emiratu de [[Sharjah]] nel este y cola llocalidá d'[[Al Aweer]] nel sur. En Deira atópense'l [[Aeropuertu Internacional de Dubái]] al sur y la [[Palma Deira]] nel norte, na mariña del golfu Pérsicu. Gran parte de la puxanza inmobiliaria de Dubái concentrar al oeste del Khawr Dubayy, na parte costera de Jumeirah. Los puertos de [[Mina Rashid|Rashid]] y [[Jebel Ali]], según el [[Burj Al Arab]], la [[Palma Jumeirah]] y dellos puertos llibres tales como'l [[Business Bay]], tán alcontraos nesi mesmu sector.<ref>{{cita web |url= https://maps.google.es/maps?hl=es&gs_rn=1&gs_ri=hp&cp=5&gs_id=i&xhr=t&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.r_qf.&bvm=bv.1355534169,d.d2k&bpcl=40096503&biw=1440&bih=803&q=deira&um=1&ie=UTF-8&hq=&hnear=0x3y5f434f37cdae93:0xde756363a1b78491,Deira+-+Dub%C3%A1i+-+Emiratos+%C3%81rabes+Xuníos&gl=es&sa=X&ei=LGndUPCgFo6xhAe1q4DwBQ&sqi=2&ved=0CKYBELYD |títulu= Deira|editorial= Google Maps |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012}}</ref> === Orografía === Dubái atópase dientro del [[desiertu d'Arabia]]. Sicasí, la orografía d'esti emiratu ye significativamente distintu a la de la parte meridional del restu del país, yá que mientres en Dubái —que s'alluga al norte— destaquen los desiertos de sable, na parte sur prevalecen los de grava. El sable de la mariña ta conformada de conches y corales molíos, lo cual fai que seya cómoda, blanca y llimpia. Al este, les llanures costeres con sales enllastraos, conocíes como ''sabkha'', faen que se produza una llinia de dunes na exa norte-sur.<ref>{{cita web |formatu= PDF |url= http://www.uaeinteract.com/uaeint_misc/pdf/perspectives/14.pdf |títulu= Environmental Development and Protection in the UAE |autor= Aspinall, Simon |obra= UAEinteract.com |idioma= inglés |fechaaccesu= 27 d'avientu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160303172707/http://www.uaeinteract.com/uaeint_misc/pdf/perspectives/14.pdf |fechaarchivu= 2016-03-03 }}</ref> A midida que avánzase nesi sentíu, les dunes son más grandes inda y caltienen un color acoloratáu por cuenta de la presencia d'[[óxidu de fierro]].<ref name="pop7" /> [[Ficheru:Desert of Dubai 2010.jpg|thumb|Vista del desiertu de Dubái.]] El planu y arenosu desiertu da pasu pel este a les estribaciones occidentales de los [[montes Al Hayar]], que s'estienden a lo llargo de la mariña sur del [[golfu d'Omán]]. Nun s'atopen nel territoriu principal del emiratu, pero sí nel exclave de Hatta,<ref name="loc2"/> que tien un paisaxe grebo, irregular y abrupto, que los sos picos pueden llegar a algamar los 1300&nbsp;m. En Dubái nun hai cuerpos d'agua natural sacante la [[ría]] Khawr Dubayy, que foi dragada lo suficiente como por que puedan entrar grandes buques. Tamién tien [[Cañón (xeomorfoloxía)|gargüelos]] y [[bebederu|bebederos]] que chisquen l'oeste d'A los Hayar. Per otra parte, esiste un inmensu mar de dunes que cubre gran parte del sur del emiratu, y que desagua nel [[desiertu de Rub al-Khali]], tamién denomináu como'l cuartu vacíu». Tien una llarga mariña na parte oeste del emiratu y gran parte d'ella atópase per debaxo del nivel del mar.{{harvnp|al-Jabali|Vini|Hellyer|Vini|2010|p=242|sp=sí}} Tocantes a la so posición sísmica, Dubái atopar nuna zona bien estable. La falla más cercana ye la de los [[falla de Zagros|Zagros]], allugada a unos 200&nbsp;km al norte de los EAU, polo que ye bien pocu probable qu'haya seísmos en Dubái. Dellos espertos afirmen que la posibilidá de que se provoque un [[tsunami]] na rexón ye mínima, una y bones les agües del golfu Pérsicu nun tienen la fondura abonda como pa desencadenar un maremotu.<ref name="seismic">{{cita web |url= http://www.thenational.ae/news/uae-news/science/a-straight-line-to-disaster |títulu= Far enough from the fault lines |periódicu= The National |fecha=23 d'abril de 2008 |idioma=inglés |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012}}</ref> === Clima === Dubái presenta un [[clima grebu|clima tropical desértico]] por cuenta del so llocalización nos trópicos, lo que fai que na [[Clasificación climática de Köppen]] seya de tipu BWh.<ref>{{cita web |url= http://www.tutiempo.net/meteorologia/clasificacion-climatica-mundial.html |títulu= Clasificación climática mundial según Köppen |obra= El to Tiempu.net |fechaaccesu=11 d'ochobre de 2016}}</ref> Los [[branu|branos]] son desaxeradamente calorosos, húmedos y con abondoses raches de vientu, con temperatures que pueden superar los 40&nbsp;°C, anque mientres la nueche baxen per debaxo de los 30&nbsp;°C. La mayoría de los díes son asoleyaos mientres tol añu. Los [[iviernu|iviernos]] son daqué calientes, con temperatures que nel día lleguen a más de 20&nbsp;°C y peles nueches suelen cayer hasta per debaxo de los 15&nbsp;°C. Les precipitaciones polo xeneral son escases y práuticamente nules nos meses de la dómina braniza.<ref name="clima"/> Mientres los díes veraniegos pue haber altu mugor, que puede causa-y incomodidad a delles persones.<ref>{{cita web |url= http://www.godubai.com/explore/whatshot.asp |títulu=Temperature and Humidity in Dubai |obra= Godubai.com |idioma=inglés |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012}}</ref> {{Clima |llugar = Dubái <!--Les temperatures máximes rexistraes son opcionales--> <!--Temperatures máximes (°C)--> <!--Temperatures máximes rexistraes (°C)--> |xin_max = 22 |xin_max_reg = 31 |feb_max = 23 |feb_max_reg = 31 |mar_max = 26 |mar_max_reg = 37 |abr_max = 31 |abr_max_reg = 41 |may_max = 36 |may_max_reg = 45 |xun_max = 37 |xun_max_reg = 45 |xnt_max = 39 |xnt_max_reg = 47 |ago_max = 39 |ago_max_reg = 48 |set_max = 37 |set_max_reg = 43 |och_max = 33 |och_max_reg = 40 |pay_max = 30 |pay_max_reg = 41 |avi_max = 25 |avi_max_reg = 31 |añal_max = |añal_max_reg = 48 <!--Les temperatures mínimes rexistraes son opcionales--> <!--Temperatures mínimes (°C)--> <!--Temperatures mínimes rexistraes (°C)--> |xin_min = 14 |xin_min_reg = 8 |feb_min = 15 |feb_min_reg = 7 |mar_min = 17 |mar_min_reg = 11 |abr_min = 20 |abr_min_reg = 8 |may_min = 24 |may_min_reg = 17 |xun_min = 26 |xun_min_reg = 22 |xnt_min = 29 |xnt_min_reg = 25 |ago_min = 30 |ago_min_reg = 25 |set_min = 27 |set_min_reg = 22 |och_min = 23 |och_min_reg = 16 |pay_min = 19 |pay_min_reg = 13 |avi_min = 16 |avi_min_reg = 10 |añal_min = |añal_min_reg = 7 <!--Temperatura diario permediu (°C)--> |xin_prom = 18 |feb_prom = 19 |mar_prom = 22 |abr_prom = 26 |may_prom = 30 |xun_prom = 32 |xnt_prom = 34 |ago_prom = 35 |set_prom = 32 |och_prom = 28 |pay_prom = 24 |avi_prom = 20 |añal_prom = <!--Precipitación total (mm)--> |xin_precip = 10 |feb_precip = 40 |mar_precip = 10 |abr_precip = 10 |may_precip = 10 |xun_precip = 10 |xnt_precip = 10 |ago_precip = 10 |set_precip = 10 |och_precip = 10 |pay_precip = 10 |avi_precip = 20 |añal_precip = <!--Díes de Precipitación sólida, líquida y/o mista --> |o_precip_díes = |xin_precip_díes = 5 |feb_precip_díes = 7 |mar_precip_díes = 6 |abr_precip_díes = 3 |may_precip_díes = 0 |xun_precip_díes = 0 |xnt_precip_díes = 0 |ago_precip_díes = 1 |set_precip_díes = 0 |och_precip_díes = 0 |pay_precip_díes = 1 |avi_precip_díes = 5 |añal_precip_díes = <!--Media d'hores de sol (h)--> |xin_sol = 248 |feb_sol = 224 |mar_sol = 248 |abr_sol = 300 |may_sol = 341 |xun_sol = 330 |xnt_sol = 310 |ago_sol = 310 |set_sol = 300 |och_sol = 310 |pay_sol = 270 |avi_sol = 248 |añal_sol = <!--Media de % de mugor--> |xin_hum = 65 |feb_hum = 65 |mar_hum = 60 |abr_hum = 55 |may_hum = 50 |xun_hum = 55 |xnt_hum = 55 |ago_hum = 55 |set_hum = 60 |och_hum = 60 |pay_hum = 60 |avi_hum = 65 |añal_hum = |fonte = Weather Data Base<ref name="clima">{{cita web |url= http://www.weatherbase.com/weather/weatherall.php3?s=49114&refer=&cityname=Dubai-United-Arab-Emirates&units= |títulu= DUBAI, UNITED ARAB EMIRATES (All data) |idioma= inglés |editorial= Weather Data Base |fechaaccesu= 15 de setiembre de 2016 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20190825061349/http://www.weatherbase.com/weather/weatherall.php3?s=49114&refer=&cityname=Dubai-United-Arab-Emirates&units= |fechaarchivu= 2019-08-25 }}</ref> y Weather2travel.com<ref>{{cita web |url= http://www.weather2travel.com/climate-guides/united-arab-emirates/dubai.php |títulu= Dubai Climate |idioma=inglés |obra= Weather2travel.com |fechaaccesu=15 de setiembre de 2016}}</ref> |fechaaccesu = <br />15 de setiembre de 2016 }} == Ecoloxía == [[Ficheru:Dugong Marsa Alam.jpg|thumb|left|Un [[Dugong dugon|dugongo]].]] El desiertu de sable qu'arrodia a la capital tien delles [[palmera datilera|palmeres datileres]]. Nel sector oriental crecen [[lliriu|llirios]], ente qu'en ciertes llanures, cerca de los montes occidentales d'A los Hayar, esisten [[acacia|acacies]] y los ''[[Prosopis cineraria|ghaf]]''. Dellos árboles autóctonos, ente ellos la palmera datilera y los ''[[Azadirachta indica|neem]]'', amás de los árboles importaos como los [[ocalitu|ocalitos]], crecen en dellos parques naturales del emiratu. L'[[Chlamydotis undulata|avutarda hubara]], la [[Hyaena hyaena|hiena rayada]], el [[caracal caracal|caracal]], el [[Fennecus zerda|foín del desiertu]], los ferres y l'[[Oryx leucoryx|órice d'Arabia]] son les especies animales más comunes nos desiertos de la zona. Por cuenta del so allugamientu como pasu de migración ente [[Europa]], [[Asia]] y [[África]], más de 320 especies d'aves migratories traviesen el so territoriu ente [[primavera]] y [[seronda]]. Les agües dubaitíes son el llar de más de 300 especies distintes de pexes, incluyíu'l [[Epinephelinae|meru]]. La típica vida marina yá alloñada de la mariña de Dubái inclúi peces tropicales y aguamales, según corales, [[Dugong dugon|dugongos]], delfines, ballenes y tiburones. Tamién pueden atopase dellos tipos de tortúes, como la [[Eretmochelys imbricata|tortúa caréi]] o la [[Chelonia mydas|tortúa verde]], dambes consideraes en peligru d'estinción.<ref>{{cita web |url= http://www.gowealthy.com/gowealthy/wcms/en/home/articles/entertainment/events-and-festivals/Flora-fauna-of-Dubai-B0odU6b3Lu.html |títulu= Flora and fauna of Dubai |idioma= inglés |obra= Gowealthy.com |fechaaccesu= 8 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120308032531/http://www.gowealthy.com/gowealthy/wcms/en/home/articles/entertainment/events-and-festivals/Flora-fauna-of-Dubai-B0odU6b3Lu.html |fechaarchivu= 8 de marzu de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.uaeinteract.com/nature/default.asp |títulu= Natural UAE |obra= UAEinteract.com |fechaaccesu= 29 d'abril de 2010 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20100126010401/http://www.uaeinteract.com/nature/default.asp |fechaarchivu= 26 de xineru de 2010 }}</ref> Esisten instituciones como la Dubai Desert Conservation Reserve, que lleven a cabo estudio sobre la biodiversidá y preservación de la ecoloxía del emiratu.<ref>{{cita web |url= http://www.ddcr.org/en/ddcr-ecu-tourism-mode.aspx |títulu= Dubai Desert Conservation Reserve showcased as ecu-tourism model at United Nations conference |editorial= Dubai Desert Conservation Reserve |idioma= inglés |fechaaccesu= 26 de setiembre de 2016 }}</ref> Otramiente, el gobiernu estableció delles reserves naturales pa especies animales esclusives de la rexón, o que s'atopen en peligru d'estinción{{harvnp|al-Abed|Hellyer|Vini|2006|pp=289-90|sp=sí}} como [[Ras Al Khor]]. Debíu a la rápida crecedera poblacional y les constantes obres d'infraestructura, l'impautu ambiental foi n'aumentu. Auníu a ello, l'usu de vehículos aumenta la polución considerablemente.<ref>{{cita web |url= http://es.mongabay.com/news/2005/0823-tina_butler_dubai.html |títulu= Les islles artificiales de Dubai tienen altu costu ambiental|obra= Mongabay.com |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012}} {{enllaz rotu |1= Les islles artificiales de Dubai tienen altu costu ambiental |2= http://es.mongabay.com/news/2005/0823-tina_butler_dubai.html}} Enllaz irrecuperable</ref> Hai 29 díes al añu con gurriana, pero'l númberu de díes con fumu xube a 91, amás de que les xornaes con baxa visibilidá son de 173 díes de media añalmente.<ref name="clima" /> == Economía == [[Ficheru:Zabeel Park.jpg|thumb|Horizonte de la capital vistu dende [[Zabeel Park]].]] Por cuenta del so estratéxicu allugamientu xeográficu, les sos polítiques fiscales flexibles a la inversión estranxera, la so [[estabilidá económica]] y los numberosos proyeutos d'infraestructura, Dubái consolidóse como un emiratu [[ciudadanu del mundu cosmopolita]] de negocios.<ref>{{cita web |url= http://gulfbusiness.com/iraq-asks-oil-majors-downsize-costly-dubai-offices/ |títulu= Iraq asks oil majors to downsize costly Dubai offices |idioma=inglés |obra= Gulfbusiness.com |fechaaccesu=4 de payares de 2016}}</ref> El so PIB caltuvo una crecedera añal de más del 3&nbsp;% dende 2010,<ref>{{cita web |url= https://www.dsc.gov.ae/en-us/Pages/NationalAccounts.aspx |títulu= National Accounts |idioma= inglés |editorial= Centru d'Estadístiques de Dubái |obra= Dsc.gov.ae |fechaaccesu= 15 de payares de 2016 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180627144410/https://www.dsc.gov.ae/en-us/Pages/NationalAccounts.aspx |fechaarchivu= 2018-06-27 }}</ref> anque ente 1975 y 2008 caltuvo una medría d'ente'l 6 y 9&nbsp;%, similar a la puxanza esperimentada por [[Ḥong Kong]] y [[Singapur]].<ref name="dubai.ae economy">{{cita web |url= http://www.thenational.ae/business/economy/dubai-33-year-growth-rate-was-worlds-fastest |títulu= Dubai 33-year growth rate was world's fastest |obra= Thenational.ae |idioma= inglés |fechaaccesu=27 de payares de 2014}}</ref> En 2016, el so [[PIB nominal#Valoración: PIB nominal y PIB real|PIB nominal]] foi de 397,26 mil millones [[Dírham de los Emiratos Árabes Xuníos|AED]] —108,17 mil millones [[Dólar d'Estaos Xuníos|USD]]—<ref name="GDP2016">{{cita web |url= https://www.dsc.gov.ae/Report/Gross%20Domestic%20Product%20at%20Currents%20Prices%202016.pdf |títulu= Gross Domestic Product at Current Prices - Emirate of Dubai |obra= Dsc.gov.ae |editorial= Centru d'Estadístiques de Dubái |idioma= árabe ya inglés |fecha= 2016 |fechaaccesu= 18 d'agostu de 2017 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170818173014/https://www.dsc.gov.ae/Report/Gross%20Domestic%20Product%20at%20Currents%20Prices%202016.pdf |fechaarchivu= 2017-08-18 }}</ref> y representa alredor d'una tercer parte del de tol país, envaloráu nesi mesmu añu en 348,74 mil millones USD.<ref>{{cita web |url= http://fcsa.gov.ae/en-us/Lists/D_StatisticsSubject/Attachments/691/(Y)-2016-Final%20NA.xlsx |títulu= National Accounts Estimates 1975 - 2016 |fecha= 8 de mayu de 2017 |idioma= árabe ya inglés |formatu= XLS |editorial= Autoridá d'Estadístiques y Competitividá d'Emiratos Árabes Xuníos |fechaaccesu= 18 d'agostu de 2017}}</ref> Los ingresos de Dubái provenientes del petroleu menguaron dende los años 2000 hasta representar el 1&nbsp;% de los sos ingresos, magar tener la segunda reserva de crudu más grande de los EAU.<ref name="oilrev">{{cita web |url= http://gulfnews.com/business/economy/dubai-s-economy-outperforming-global-growth-defying-downward-trends-1.2063221 |títulu= Dubai's economy outperforming global growth, defying downward trends |obra= Gulfnews.com |idioma= inglés |fecha= 23 de xunetu de 2017 |fechaaccesu= 21 d'agostu de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.abo.net/oilportal/topic/view.do?contentId=2175041 |títulu= Emirates economy becoming more diversified |fecha= 16 d'avientu de 2013 |autor= Roger, Lina |obra= Abo.net |idioma= inglés |fechaaccesu=27 de payares de 2014}}</ref><ref group="Nota" name="oilfields">Les reserves de petroleu de Dubái tán envaloraes n'aproximao cuatro mil millones de barriles. En 1991 el so ritmu de producción yera d'hasta 410&nbsp;000 barriles per día; dende entós la producción foi en descensu, y en 2010 yeren producíos ente 50&nbsp;000 y 70&nbsp;000 barriles, contra los 2,8 millones de barriles diarios producíos por Abu Dhabi. Los sos campos d'estraición son Fateh, Southwest Fateh, Falah, Rashid y Margham, siendo operaos principalmente pola Dubai Petroleum Company (DPC). En 2016, la Emirates National Oil Company de Dubái anunció la espansión de la so refinería en Jebel Ali p'aumentar la producción diaria de barriles del emiratu a un envaloráu de 210&nbsp;000. Tiense previstu que la espansión dea empiezu en 2019. Veanse Gulfnews.com [http://gulfnews.com/business/oil-in-dubai-history-timeline-1.578333 «Oil in Dubai: History & timeline»]; Moneycontrol Business News, [http://www.moneycontrol.com/news/business/dubais-oil-discoverydubais-debt_440035.html «Dubai's oil discovery and Dubai's debt»]; Thenational.ae, [http://www.thenational.ae/business/industry-insights/energy/abu-dhabis-oil-output-at-2-8m-barrels-per-day «Abu Dhabi's oil output at 2.8m barrels per day»]; Ameinfo.com, [http://ameinfo.com/energy/oil-gas/dubai-oil-refinery-expansion/ «Dubai oil major announces $1bn expansion to add 70,000 bpd»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180627173207/https://ameinfo.com/energy/oil-gas/dubai-oil-refinery-expansion/ |date=2018-06-27 }} (n'inglés). Consultaos el 24 de setiembre de 2016.</ref> La industria de la construcción y la inmobiliaria tienen un considerable impautu económicu nel emiratu<ref name="bbcllora"">{{cita web |url= https://www.bbc.co.uk/news/business-11837714 |títulu= Dubai's debt crisis: One year on |autor= Watson, Katy |editorial= BBC |idioma= inglés |fecha=25 de payares de 2010 |fechaaccesu=27 de payares de 2014}}</ref> y concentren la mayor parte de les inversiones gubernamentales.<ref name="dubai.ae economy"/> La crisis económica que travesó Dubái en 2008 debióse principalmente a la concesión de creitos de financiamientu pa obres d'infraestructura y al aumentu constante nos precios de los inmuebles, favoreciendo la formación d'una [[burbuya económica|burbuya financiera]]<ref>{{cita web |títulu=Dubai's Palm Jumeirah sees prices fall as crunch moves in |url=http://www.telegraph.co.uk/finance/newsbysector/constructionandproperty/3489393/Dubais-Palm-Jumeirah-sees-prices-fall-as-crunch-moves-in.html |periódicu=The Telegraph |fecha=20 de payares de 2008 |fechaaccesu=20 de payares de 2008 |autor= Amistead, Louise |idioma= inglés}}</ref> que al españar repercutió negativamente na [[inversión estranxera direuta]].<ref name="llapaes">{{cita web |url= http://elmed.io/dubai-renaz-de-les sos-cenices/ |títulu= Dubái renaz de les sos cenices |autor= Llames, Manuel |obra= Elmed.io |fecha= 4 de xunu de 2013 |fechaaccesu= 23 de payares de 2014 }}</ref> Más apocayá, el distritu [[Dubai Marina]] figuró como unu de les principales exes inmobiliaries del emiratu,<ref name="gulfnews42">{{cita web |url=http://gulfnews.com/business/economy/dubai-shows-new-wave-of-economic-growth-1.1247425 |títulu=Dubai shows new wave of economic growth |obra=Gulfnews.com |fecha=26 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=28 de payares de 2014 |idioma=inglés}}</ref> ente que la organización de la [[Esposición Internacional de Dubái (2020)|Esposición Mundial]] de 2020, a celebrase en Dubái, atraxo la inversión nacional y estranxera, cuantimás del mercáu asiáticu.<ref name="outlaw">{{cita web |url= http://www.out-law.com/en/articles/2014/april/dubai-construction-attracts-increased-foreign-investment-as-united-arab-emirates-predict-20-growth-in-2014/ |títulu= Dubai construction attracts increased foreign investment as United Arab Emirates predict 20% growth in 2014 |obra= Out-law.com |idioma= inglés |fecha=1 d'abril de 2014 |fechaaccesu=23 de payares de 2014}}</ref> Una parte significativa de les inversiones del gobiernu n'infraestructura fueron destinaes a hoteles según a establecimientos comerciales y recreativos.<ref name="dubai.ae economy"/> Otru sector importante na economía ye'l de l'aviación, que contribúi con alredor del 30&nbsp;% al PIB.<ref>{{cita web |url= http://www.emirates.com/media-centre/aviation-to-contribute-531-billion-to-dubais-economy-375-to-its-gdp-and-will-support-over-750000-jobs-by-2020 |títulu= Aviation to contribute $53.1 billion to Dubai's economy, 37.5% to its GDP and will support over 750,000 jobs by 2020 |idioma=inglés |editorial= Emirates |fecha=17 de payares de 2014 |fechaaccesu=16 de setiembre de 2016}}</ref> Esiste tamién un grupu de servicios [[Astronáutica|aeronáuticos]], establecíu pola sociedá Dubai Aerospace Enterprise, qu'aspira a convertise en «el más innovador y esitosu de la industria aeronáutico de tol mundu».<ref>{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=96|sp=sí}}</ref> Les [[zona de llibre comerciu|zones de llibre comerciu]], como la [[Dubai Media City]], la [[Dubai Knowledge Village]] y la [[Dubai Maritime City]], xunto coles polítiques fiscales del emiratu,<ref name="llapaes"/> empuestes a fomentar el [[comerciu internacional]], tamién apurrieron de manera importante a la estabilidá económica.<ref name="dubchamber">{{cita web |url= http://www.dcci.gov.ae/content/Bulletin/Issue10/SectorMonEn_ISSUE10.pdf |títulu= Prospects of Dubai Economic Sectors |editorial= Dubai Chamber of Commerce |fecha= 2003 |idioma= inglés |formatu= PDF |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20050508223402/http://www.dcci.gov.ae/content/Bulletin/Issue10/SectorMonEn_ISSUE10.pdf |fechaarchivu= 8 de mayu de 2005 |fechaaccesu= 5 de xineru de 2012 }}</ref> En tales zones aplícase'l [[derechu internacional]].<ref name="llapaes"/> Nun esisten impuestos aplicables a los ingresos de compañíes o empresarios del sector priváu<ref group="Nota">Cola única esceición de les compañíes públiques que participen na estraición y tresformamientu de petroleu, que tienen de pagar un porcentaxe fixu de 55&nbsp;% sobre los sos ingresos, y filiales de bancos a les cualos aplícase-yos un 20&nbsp;% d'impuestos. Vease Dubai.ae, [http://www.dubai.ae/en/aboutdubai/Pages/DubaiEconomy.aspx «DUBAI ECONOMY»] (n'inglés). Consultáu'l 15 d'abril de 2017.</ref> nin tampoco ye esixente nenguna cuota pol intercambiu de productos. Ta dexada amás la total repatriación de capitales o utilidaes.<ref name="dubai.ae economy"/> La primer zona llibre de los EAU, [[Zona llibre de Jebel Ali|Jebel Ali]], empezó a operar en 1980.<ref name="Year13 93">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=93|sp=sí}}</ref> Dalgunos de los principales países a los que Dubái esporta mercancía son [[Arabia Saudita]], [[India]] y [[Suiza]], ente qu'India, [[Irán]] ya [[Iraq]] son les principales naciones a les que [[reexportación|reexporta]]. Los sos principales provisores son India, [[República Popular China|China]], [[Estaos Xuníos]] y [[Alemaña]].<ref>{{cita web |url= https://www.dsc.gov.ae/Publication/Direct%20Foreign%20Trade%202010%20En.pdf |títulu= Direct Foreign Trade |fecha= 2010 |idioma= inglés |editorial= Centru d'Estadístiques de Dubái |formatu= PDF |obra= Dsc.gov.ae |fechaaccesu= 7 de payares de 2017}}</ref><ref group="Nota">Los sos ingresos provenientes de les esportaciones xubieron en 2016 a 129 mil millones AED, equivalente a 35,1 mil millones USD. Vease Dsc.gov.ae, [https://www.dsc.gov.ae/Report/%D8%A7%D9%84%D8%AA%D8%AC%D8%A7%D8%B1%D8%A9%20%D8%A7%D9%84%D8%AE%D8%A7%D8%B1%D8%AC%D9%8A%D8%A9%20%D8%AD%D8%B3%D8%A8%20%D8%A7%D9%84%D9%86%D9%88%D8%B9%20-%20%D8%A5%D9%85%D8%A7%D8%B1%D8%A9%20%D8%AF%D8%A8%D9%8A.pdf «Foreign Trade By Type - Emirate of Dubai 2016»] (n'inglés). Consultáu'l 15 de setiembre de 2017.</ref> Históricamente, Dubái asitióse como unu de los principales mercaos d'[[oru]] y xoyería nel mundu;<ref name="Year13 61">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=61|sp=sí}}</ref> ye más, en 2016 [[Dubai Gold & Commodities Exchange]] consiguió nel [[mercáu a términu]] 19,7 millones de [[contratu de futuros|contratos]] —un aumentu del 36&nbsp;% con respectu al añu anterior—.<ref>{{cita web |url= http://www.dgcx.ae/5978 |títulu= DGCX Rounds Off a Record-Breaking Year |fecha=3 de xineru de 2017 |idioma=inglés |editorial= Dubai Gold & Commodities Exchange |fechaaccesu=15 d'abril de 2017}}</ref> El [[mercáu financieru de Dubái]] empezó a operar en marzu del añu 2000 como un sistema de negociación de valores y de bonos, tanto llocales como estranxeros.<ref>{{cita web |url= http://www.dfm.ae/pages/default.aspx?c=801 |títulu= Overview |editorial= Dubai Financial Market |idioma= inglés |fechaaccesu= 10 de xineru de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120121141549/http://www.dfm.ae/pages/default.aspx?c=801 |fechaarchivu= 21 de xineru de 2012 }}</ref> Tien otra sede pa la bolsa de valores dubaití col indicador [[NASDAQ]], lo que-y convierte nel mercáu más internacional de tolos países na zona. Lo anterior garantizó que les pequeñes y medianes empreses de los EAU tengan la posibilidá de caltener intercambios comerciales, amás de representar un fácil accesu pa los inversores llocales y estranxeros.<ref>{{cita web |url= http://www.nasdaqdubai.com/exchange/about-us/overview |títulu= Overview |idioma= inglés |editorial= NASDAQ Dubai |fechaaccesu= 17 de setiembre de 2016 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170102172348/http://www.nasdaqdubai.com/exchange/about-us/overview |fechaarchivu= 2017-01-02 }}</ref> En 2004 la industria de servicios tomaba la mayor parte del mercáu financieru,<ref>{{cita Harvard |al-Abed|Hellyer|Vini|2006|p=89|sp=sí}}</ref> anque cuasi una década dempués el so llugar foi tomáu pola construcción y los bienes raigaños.<ref name="gulfnews42"/> Dubái tamién ye reconocíu como un centru financieru internacional; en setiembre de 2017 el ''[[think tank]]'' [[Z/Yen]] asítiase na décimu octava posición mundial, en primer llugar si solo enfocamos a Mediu Oriente.<ref>{{cita web |url= http://www.longfinance.net/images/GFCI22_Report.pdf |títulu= The Global Financial Centres Index 22 |formatu= PDF |idioma= inglés |editorial= Z/Yen |fechaaccesu= 20 d'ochobre de 2017 |fecha= Setiembre de 2017 }}</ref> === Emplegu === D'alcuerdu a información proporcionada pel Centru d'Estadístiques de Dubái, la tasa de desemplegu en 2016 yera del 0,4&nbsp;%, una de les más baxes del mundu.<ref group="Nota">L'analís del Centru d'Estadístiques de Dubái nun considera nel cálculu de la tasa de desemplegu a ames de casa, estudiantes, persones que nun taben buscando trabayu o son incapaces de trabayar, nin tampoco aquellos que taben retiraos o temporalmente incapacitados. Vease Dsc.gov.ae, [https://www.dsc.gov.ae/en-us/DSC-News/Pages/According-to-the-Results-of-Dubai-Llabor-Force-Annual-Survey-.aspx «Unemployment Rate in Dubai is the Lowest Globally at 0.4%»]. Consultáu'l 18 d'ochobre de 2017.</ref> La población económicamente activa yera de pocu más de 1,7 millones d'habitantes, de los cualos más del 80&nbsp;% yeren homes, mayoritariamente estranxeros. Un sector significativu de la población taba emplegáu na alministración pública, ente que cuasi la metá de la fuercia llaboral estranxera trabaya na industria de la construcción.<ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/news/uae/society/dubai-has-one-of-lowest-unemployment-rates-1.1886727 |títulu= Dubai has one of lowest unemployment rates |obra= Gulfnews.com |autor= Khamis, Jumana |idioma=inglés |fechaaccesu=13 de setiembre de 2016 |fecha=28 d'agostu de 2016}}</ref> En 2016 la tasa de desemplegu pa los nacionales yera del 2,9&nbsp;%,<ref>{{cita web |url= https://www.dsc.gov.ae/en-us/DSC-News/Pages/According-to-the-Results-of-Dubai-Llabor-Force-Annual-Survey-.aspx |títulu= Unemployment Rate in Dubai is the Lowest Globally at 0.4% |editorial= Centru d'Estadístiques de Dubái |idioma= inglés |obra= Dsc.gov.ae |fechaaccesu= 18 d'ochobre de 2017 }}</ref> anque esiste una perceición xeneralizada de que «los emiratinos nun tienen l'abonda esperiencia nin falen inglés [como] pa ocupar ciertos emplegos».<ref name="gulfdesempleo">{{cita web |url= http://gulfnews.com/news/gulf/uae/employment/unemployment-rate-dangerously-high-dahi-says-1.749463 |títulu= Unemployment rate dangerously high, Dahi says |obra= Gulfnews.com |idioma=inglés |fechaaccesu=12 de xineru de 2013}}</ref><ref>{{cita web |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121115094802/http://www.rnw.nl/espanol/article/trabayadores-inmigrantes-en-dubai-%E2%80%9Cnos-zuquen-el |fechaarchivu= 2012-11-15 |url= http://www.rnw.nl/espanol/article/trabayadores-inmigrantes-en-dubai-%E2%80%9Cnos-zuquen-el%20sangre%E2%80%9C |títulu= Trabayadores inmigrantes en Dubai: “zúquennos el sangre“ |obra= Rnw.nl |fechaaccesu= 12 de xineru de 2013 }}</ref> Na capital del emiratu, nuna encuesta realizada pel Centru d'Estadístiques de Dubái en 2012, llegar a la conclusión de qu'un 33,7&nbsp;% de la población estranxera trabayaba en Dubái pero tenía la so residencia fora de la capital. De los habitantes de la ciudá, el 79,5&nbsp;% de la población superaba los quince años d'edá. La mayor parte de quien trabayen en Dubái son estranxeros y mayores d'esa mesma edá.<ref>{{cita web |url= http://www.emirates247.com/news/emirates/50-fall-in-unemployment-rate-in-dubai-2012-04-09-1.452954 |títulu= 50% fall in unemployment rate in Dubai |obra= Emirates247.com |idioma=inglés |fechaaccesu=12 de xineru de 2013}}</ref> Esto postreru débese tamién a la baxa tasa de desemplegu nos EAU, un aspeutu qu'atraxo l'atención de dellos países d'América y Europa, que les sos tases de paru atopar a l'alza.<ref name="bajodesemp">{{cita web |url= http://usatoday30.usatoday.com/money/economy/story/2011-09-25/cnbc-uae-employment/50515994/1 |títulu= Looking for work? Willing to move to the UAE?|periódicu= USA Today |idioma=inglés |fechaaccesu=12 de xineru de 2013}}</ref><ref name="bajodesemp2">{{cita web |url= http://www.nytimes.com/2012/11/13/world/middleeast/13iht-sreducmideast13.html?_r=0 |títulu= O.A.Y. Attracts Frustrated European Job Seekers|periódicu= The New York Times |idioma=inglés |fechaaccesu=12 de xineru de 2013}}</ref> Los estranxeros comenenciudos en trabayar en Dubái tienen de tramitar una visa esclusiva pa cada puestu de trabayu, que ye promovida pol responsable del reclutamiento de la empresa y queda inutilizable al perder l'emplegu. A partir d'esi momentu cuntar con un plazu d'un mes y mediu pa consiguir un nuevu emplegu, o en casu contrariu tien de salir del emiratu.<ref>{{cita web |url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/8058341.stm |títulu= Dubai's unemployed head for the beach |obra= BBC.com |idioma=inglés |fechaaccesu=12 de xineru de 2013}}</ref> Una de les árees que cobró mayor relevancia nel sector llaboral de Dubái ye la de les teunoloxíes de la información, especialmente aquelles rellacionaes cola investigación y analís, creación de ''[[hardware]]'' y ''[[software]]'', y programación y alministración de bases de datos y sistemes de rede.<ref>{{cita web |url= http://dubaiemploymenttips.com/it-jobs/ |títulu= Information Technology (IT) Jobs in Dubai |idioma=inglés |editorial= Dubai Employment Tips |fechaaccesu=11 de xineru de 2013}}</ref> Por causa de la poca población nacional, el gobiernu convoca series d'eventos p'afalar a los estranxeros a que trabayen nel emiratu,<ref>{{cita web |url= http://www.ameinfo.com/dm-organizes-series-events-workers--324304 |títulu= Dubai Municipality organizes a series of events for workers |idioma= inglés |obra= AMEinfo.com |fechaaccesu= 11 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130106093352/http://www.ameinfo.com/dm-organizes-series-events-workers--324304 |fechaarchivu= 6 de xineru de 2013 }}</ref> daqué que tamién faen bona parte de les empreses dubaitíes nos países del esterior en busca de personal cualificáu.<ref>{{cita web |url= https://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20130110/abci-emirates-tripulacion-cabina-201301101231.html |títulu= La compañía aérea Emirates escueye personal n'Alicante y Valencia |periódicu= ABC|fechaaccesu=11 de xineru de 2013}}</ref> === Turismu === [[Ficheru:Dubai Mall-Dubai3161.JPG|thumb|El Zoco del Oru nel [[Dubai Mall]], el centru comercial más grande del mundu.]] El turismu xugó un papel crucial na diversificación de la economía del emiratu,<ref name="TUR"/> que tamién se vio favorecíu pol so allugamientu xeográfica en Mediu Oriente como «entrada natural pa los mercaos turísticos emerxentes». El so afitamientu como unu de los principales destinos turísticos resultó de «les condiciones polítiques, económiques y socioculturales prevalecientes» nos EAU.<ref name="Kozak">{{Cita Harvard|Kozak|Kozak|2015|p=88|sp=sí}}</ref> Dende 1997 l'actividá turística ye regulada pol Departamentu de Mercadotecnia Comercial y Turística del emiratu.<ref name="TUR">{{cita Harvard|al-Abed|Hellyer|Vini|2006|p=158|sp=sí}}</ref> Los planes estratéxicos del emiratu, que garantizaron la inversión en delles obres d'infraestructura como l'hotel [[Burj Al Arab]] en 1999 y otros [[Estación turística|complexos turísticos]], fueron asonsañaos dende entós nos demás emiratos de la federación.<ref name="Year13 99">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=99|sp=sí}}</ref> La mira del gobiernu nel sector turísticu consiste en caltener una medría del 7 a 8&nbsp;% añal nel númberu de turistes a Dubái.<ref>{{cita web |url= http://www.arabianbusiness.com/dubai-attracts-14-2m-tourists-during-2015-up-7-5--620134.html#.V-dBaCTWFds |títulu= Dubai attracts 14.2m tourists during 2015, up 7.5% |obra= Arabianbusiness.com |fechaaccesu=24 de setiembre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> En 2012, l'emiratu degoló por primer los diez millones de visitantes estranxeros<ref name="Year13 98">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=98|sp=sí}}</ref> y pa 2016 esa cifra amontar a 14,9 millones,<ref name="tourismtotal"/> anque s'espera que cola [[Esposición Internacional de 2020 (Dubái)|Expo 2020]] atraiga a dellos más.<ref name="Kozak"/> La mayor parte provienen d'India, [[Arabia Saudita]], [[Reinu Xuníu]], [[Omán]] y [[Estaos Xuníos]].<ref name="tourismtotal">{{cita web |títulu= Visitor by Nationality* - Emirate of Dubai |fecha= 2016-2014 |idioma= árabe ya inglés |editorial= Centru d'Estadístiques de Dubái |url= https://www.dsc.gov.ae/Report/%D8%A7%D9%84%D8%B2%D9%88%D8%A7%D8%B1%20%D8%AD%D8%B3%D8%A8%20%D8%A7%D9%84%D8%AC%D9%86%D8%B3%D9%8A%D8%A9%202016.pdf |fechaaccesu= 8 de mayu de 2017 |formatu= PDF |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20190618064725/https://www.dsc.gov.ae/Report/%25D8%25A7%25D9%2584%25D8%25B2%25D9%2588%25D8%25A7%25D8%25B1%2520%25D8%25AD%25D8%25B3%25D8%25A8%2520%25D8%25A7%25D9%2584%25D8%25AC%25D9%2586%25D8%25B3%25D9%258A%25D8%25A9%25202016.pdf |fechaarchivu= 2019-06-18 }}</ref> Una de les principales actividaes turístiques en Dubái ye'l comerciu, razón pola cual ye considerada como «la capital de les compres d'Oriente Mediu».<ref name="shopp">{{cita web |editorial= Eye of Dubai |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110204020041/http://www.eyeofdubai.com/v1/articles/article_detail.asp?artid=406 |fechaarchivu= 4 de febreru de 2011 |url= http://www.eyeofdubai.com/v1/articles/article_detail.asp?artid=406 |títulu= Dubai.. A Shopping Paradise |idioma= inglés |fechaaccesu= 13 de xineru de 2013 }}</ref><ref name="Kozak"/> Lo anterior débese tamién a les diverses zones llibres qu'esisten nel emiratu y a les polítiques fiscales vixentes que faciliten l'alquisición inclusive de productos luxosos a precios accesibles.<ref>{{cita web |editorial= Emirates |url= http://www.emirates.com/english/destinations_offers/discoverdubai/dubaishopping/ |títulu= Dubai shopping - tax free designer stores, outrageous malls and bargain shopping festivals |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de setiembre de 2016}}</ref> Destaquen por casu los distintos [[zocos]] al campu; el [[Dubai Mall]], el centru comercial más grande del mundu; y el [[Dubai Shopping Festival]] realizáu añalmente. Dalgunos de los principales destinos turísticos en Dubái inclúin el [[Burj Khalifa]], que cunta con una plataforma d'observación onde puede apreciase'l panorama urbanu de la capital; el [[Muséu de Dubái]], qu'alluga una coleición de mapes, oxetos y documentos históricos qu'amuesen la evolución de la zona a lo llargo del tiempu; l'área residencial [[Al Bastakiya]], edificada por comerciantes perses de perlles y mercancía testil, y qu'inclúi una galería d'arte moderno; el [[Khawr Dubayy]], l'entrante d'agua que crucia la capital, pue ser percorríu en bote; el [[Acuariu de Dubái]] que contién más de cien especies de criatures marines y la [[Jumeirah Beach Residence|sablera de Jumeirah]], qu'inclúi un complexu d'hoteles y restoranes.<ref>{{cita web |autor= Lee, Jess |url= http://www.planetware.com/tourist-attractions-/dubai-uae-dub-dubai.htm |títulu= 15 Top-Rated Tourist Attractions in Dubai |obra= Planetware.com |fechaaccesu=24 de setiembre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> Tamién cunta con dellos parques temáticos y de diversiones, como'l [[Creekside Park]], [[Zabeel Park]], [[Safa Park]], [[Wild Wadi]] y [[Dubai Miracle Garden]]. == Enerxía ya industria == Dubái estremóse por ser el centru de producción enerxética» nos EAU debíu al impautu de la so industria enerxético y les facilidaes p'adquirir a precios accesibles los combustibles.<ref name=oxford2007132/> Ye'l segundu emiratu con mayor producción de petroleu na federación, anque los ingresos provenientes d'esta industria apenes contribúin con un 1&nbsp;% al PIB de Dubái.<ref name="oilrev"/><ref group="Nota" name="oilfields"/> Esisten cinco yacimientos petrolíferos —Fateh, Southwest Fateh, Falah, Rashid y Margham— con una reserva llindada de cuatro mil millones de [[Barril de petroleu|barriles]],<ref name=oxford2007132>{{Cita Harvard|Oxford Business Group|2007|pp=132-137|sp=sí}}</ref> razón pola cual l'emiratu importa la mayoría del petroleu riquíu pa satisfaer les sos necesidaes enerxétiques.<ref name="Year13 83 84">{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|pp=83|sp=sí}}</ref> Una parte significativa del petroleu ye procesada na rexón costera de Margham y en Jebel Ali, onde'l gobiernu estableció en 1999 una refinería que produz [[Éter de petroleu|nafta]], [[Querosenu|combustible p'aviones]], [[gasóil]], [[fueloil]] y [[gas llicuao del petroleu]].<ref>{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=88|sp=sí}}</ref> Esisten trés terminales en Jebel Ali, Port Rashid y Fateh que s'encarguen d'esportar los hidrocarburos.{{harvnp|al-Abed|Hellyer|2001|pp=237-38|sp=sí}} De la mesma, l'organismu encargáu de regular la producción, refinamientu y distribución del petroleu en Dubái ye la Compañía Nacional del Petroleu de los Emiratos,<ref name=oxford2008123>{{Cita Harvard|Oxford Business Group|2008|p=123|sp=sí}}</ref> que tamién tien inversiones en productores de petroleu d'otros países como [[Turkmenistán]], [[Tunicia]], [[Iraq]], [[Exiptu]] y [[Libia]].<ref>{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=85|sp=sí}}</ref> Envalórase que les reserves de gas natural del emiratu xuben a 125 mil millones de m³, siendo procesada la mayor parte en Margham.<ref>{{cita web |url=http://www.gulfnews.com/dubai-to-get-dolphin-gas-supplies-within-two-weeks-1.112330 |títulu= Dubai to get Dolphin gas supplies within two weeks |fechaaccesu=17 de payares de 2013 |obra= Gulfnews.com |idioma=inglés}}</ref> En 1975 el gobiernu de Dubái estableció la Compañía de Gas Natural de Dubái pal procesamientu del citáu hidrocarburu. En 1980 tenía una capacidá de producción de 20&nbsp;000 barriles per día de [[propanu]] y [[butanu]] primordialmente, y 2,1 millones de m³ diarios de [[metanu]]. El gas seco ye enriáu a la Compañía del Aluminiu de Dubái —establecida en 1979— pal funcionamientu de la so planta de desalinización y enerxía llétrica, y los líquidos del gas son embotellados y mayormente esportaos a [[Xapón]].<ref>{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=124|sp=sí}}</ref><ref>{{cita web |url=http://countrystudies.us/persian-gulf-states/85.htm |títulu= Oil and Natural Gas |fechaaccesu=24 de setiembre de 2016 |obra= Countrystudies.us |idioma=inglés}}</ref> Como parte del alcuerdu Dolphin Gas Project en 2007, robláu col emiratu d'Abu Dhabi y los países de Qatar y Omán por un periodu de venticinco años, espérase un suministru de gas natural de siquier 400 millones de ft³ diarios adicionales.<ref>{{cita web |url=http://www.gulfnews.com/dubai-to-get-dolphin-gas-supplies-within-two-weeks-1.112330 |títulu= Dubai to get Dolphin gas supplies within two weeks |fechaaccesu=17 de payares de 2013 |autor= Ezz Al Deen, Mohammad |fecha=8 de marzu de 2007 |obra= Gulfnews.com |idioma=inglés}}</ref> Sicasí, les autoridaes confirmaron la necesidá d'establecer nuevos alcuerdos pa importar gas dende otros países como Irán pa satisfaer la demanda enerxética cada vez más elevada de Dubái.<ref name=oxford2008123/> L'Autoridá de Lletricidá y Agua de Dubái ye la organización pública que s'encarga de l'alministración de la enerxía nel emiratu. Ente'l 10 y 15&nbsp;% de la producción total de gas natural destinar a la xeneración d'electricidá nel emiratu tantu pa usu domésticu, como pa usu industrial.<ref name=oxford2007132/> Delles estratexes pa satisfaer la demanda enerxética atópense afiguraes nel Plan estratéxicu nacional de 2015, qu'inclúi la regulación de tarifes pa controlar el consumu, ente otres midíes.<ref name=oxford2008123/> N'años más recién tuvo puxanza la industria testil en Dubái, que'l so mercáu estender dende la [[Comunidá d'Estaos Independientes]] hasta África ya India. Con tal de favorecer l'actividá comercial de materiales testiles, el gobiernu estableció la zona llibre [[Dubai Textile City]].<ref>{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=91|sp=sí}}</ref> De manera similar surdieron innovadores propuestes pal aprovechamientu de les [[Enerxía anovable|enerxíes anovables]] nel emiratu; en marzu de 2013 construyóse un [[Güerta solar|parque solar]] con un costu de 12 mil millones AED que, por aciu l'usu de teunoloxía [[Enerxía solar fotovoltaica|fotovoltaica]], ye capaz de producir 10&nbsp;MW añales d'enerxía llétrica dende 2014.<ref>{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|p=128|sp=sí}}</ref> Espérase que la so construcción remate en 2030, añu nel que la so producción habría de ser esguilada hasta los 5000&nbsp;MW per añu. La mira gubernamental ye emplegar gradualmente esti tipu de teunoloxía anovable na xeneración d'electricidá pal emiratu, hasta cubrir el 75&nbsp;% de la demanda total en 2050.<ref>{{cita web |obra= Thenational.ae |url= http://www.thenational.ae/business/energy/dubais-mohammed-bin-rashid-al-maktoum-solar-park-shatters-world-record-again |títulu= Dubai's Mohammed bin Rashid Al Maktoum Solar Park shatters world record again |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de setiembre de 2016}}</ref><ref>{{cita web |obra= Firstsolar.com |url= http://www.firstsolar.com/en/About-Us/Projects/DEWA-13-Cortil-Plant |títulu= Project Overview |idioma=inglés |fechaaccesu=24 de setiembre de 2016}}</ref> == Tresporte == [[Ficheru:Dubai Bus on 26 December 2007 Pict 4.jpg|200px|thumb|Un autobús en [[Dubai Marina]].]] L'Autoridá de Carreteres y Tresportes de Dubái ye l'organismu encargáu del tresporte en Dubái.<ref name="guia107">{{cita Harvard|al-Jabali|Vini|Hellyer|Vini|2010|pp=107-109|sp=sí}}</ref> Les sos polítiques y lineamientos tán empuestos a la optimización de la infraestructura y los servicios de tresporte, según al desenvolvimientu de sistemes sustentables.<ref name="gulfnews setecientos"/> Otra de les sos principales prioridaes consiste na mantención de carreteres segures pa los habitantes del emiratu.<ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/news/uae/transport/dubai-police-fine-388-vehicles-for-excess-load-1.1569554 |títulu= Dubai Police fine 388 vehicles for excess load |obra= Gulfnews.com |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> === Terrestre === La [[conxestión vehicular]] ye una de les principales problemátiques de Dubái:<ref name="gulfnews setecientos">{{cita web |url=http://gulfnews.com/news/uae/traffic-congestion-costs-more-than-dh700-000-per-kilometre-in-dubai-1.1452783 |títulu=Traffic congestion costs more than Dh700,000 per kilometre in Dubai |obra=Gulfnews.com |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2016 |idioma=inglés}}</ref><ref group="Nota">D'alcuerdu a un informe de la RTA en 2013, el costu del tráficu en Dubái xube a 209&nbsp;979&nbsp;USD per quilómetru. El cálculu foi realizáu con base na cantidá de vehículos rexistraos esi añu, los quilómetros de caminos y carreteres del centru del emiratu y les hores llaborales perdíes mientres la conxestión vehicular, sumaes al tiempu y el combustible emplegaos. Vease Gulfnews, [http://gulfnews.com/news/uae/traffic-congestion-costs-more-than-dh700-000-per-kilometre-in-dubai-1.1452783 «Traffic congestion costs more than Dh700,000 per kilometre in Dubai»] (n'inglés). Consultáu'l 1 d'ochobre de 2016.</ref> d'alcuerdu a estadístiques del emiratu, n'ochobre de 2015 había 1&nbsp;500&nbsp;000 automóviles.<ref name="7daysae">{{cita web |url= http://7days.ae/10-per-cent-increase-in-number-of-cars-on-dubai-roads |títulu= Is traffic in Dubai about to get worse? |idioma=inglés |editorial= 7DAYS |fechaaccesu=10 de setiembre de 2016}}</ref> El plan d'aición de la RTA, qu'afonda na importancia d'una fayadiza [[Urbanismo|planificación urbana]],<ref>{{Cita Harvard|Taylor-Evans|Coyne|Al-Abed|Hellyer|2013|pp=104-105|sp=sí}}</ref> entiende aiciones que van dende la inversión en distintos proyeutos carreteros,<ref name="gulftalent.com">{{cita web |url= http://www.gulftalent.com/home/hr-Article-23.html |títulu= Dubai Overtakes Cairo in Traffic Congestion |obra= GulfTalent.com |fecha=7 de febreru de 2007 |fechaaccesu=14 de xunetu de 2009 |idioma=inglés}}</ref> el fomentu del tresporte públicu<ref name="gulfnews setecientos"/> y la meyora del serviciu, hasta la fixación de llicencies de conducción a expedir, y l'aumentu de la tasa d'impuestos de carretera y cuotes pal rexistru d'automóviles nuevos.<ref name="gulfnewsautos">{{cita web |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120926154340/http://gulfnews.com/business/shipping/dubai-traffic-woes-inflict-losses-of-dh4-6b-a-year-1.75892 |fechaarchivu= 26 de setiembre de 2012 |url= http://gulfnews.com/business/shipping/dubai-traffic-woes-inflict-losses-of-dh4-6b-a-year-1.75892 |títulu= Dubai traffic woes inflict losses of Dh4.6b a year |obra= Gulfnews.com |fechaaccesu= 14 de xunetu de 2009 |idioma= inglés }}</ref> El gobiernu reconoz cada añu col premiu Dubai Award for Sustainable Transport aquelles iniciatives de meyora del tresporte promovíes por organizaciones públiques y quitaes dientro del emiratu.<ref>{{cita web |url= http://www.emirates247.com/business/dubai-award-for-sustainable-transport-saving-environment-2016-02-17-1.621247 |títulu= Dubai Award for Sustainable Transport: Saving environment |obra= Emirates247.com |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> Cúntase tamién con una llinia telefónica qu'ufierta información sobre'l tresporte públicu y sirve coles mesmes pa dar avisu a les autoridaes sobre cualquier problema rellacionáu col tresporte.<ref>{{cita web |obra= Avaya.com |formatu= PDF |url= http://www.avaya.com/mx/case-for-avaya/customer-stories/autoridá-de-tresporte-y-carreteres-de-dubai-rta |títulu= Autoridad de tresporte y carreteres de Dubái (RTA) |idioma=inglés |fechaaccesu=15 de xineru de 2013}}</ref> ;Carreteres, pontes y túneles Dubái cunta con seis carreteres que sirven de conexón con otros emiratos, que pueden ser identificaes cola lletra inicial «Y» acompañada de dos o tres dígitos dientro d'una figura d'un ferre azul. Les carreteres que conecten a Dubái con otros emiratos son la [[Carretera E 11 (Emiratos Árabes Xuníos)|E 11]] —carretera Sheikh Zayed—, la [[Carretera E 311 (Emiratos Árabes Xuníos)|E 311]] —carretera de los Emiratos—, la [[Carretera E 44 (Emiratos Árabes Xuníos)|Y 44]] —autopista Dubái-Hatta—, la [[Carretera E 66 (Emiratos Árabes Xuníos)|E 66]] —carretera Oud Metha—, la [[Carretera E 77 (Emiratos Árabes Xuníos)|E 77]] —carretera Dubái-Al Habab— y la [[Carretera E 611 (Emiratos Árabes Xuníos)|E 611]]. Hai otres víes que namái conecten a ciertes llocalidaes de la ciudá capital, y que vienen representaes por una lletra inicial «D» más dos o tres dígitos dientro d'una figura d'un [[fuerte]] color verde. Ente estes postreres tán la [[Carretera D 89 (emiratos Árabes Xuníos)|D 89]] —carretera Al Maktum-aeropuertu—, la [[Carretera D 85 (Emiratos Árabes Xuníos)|D 85]] —carretera de Baniyas—, la [[Carretera D 75 (Emiratos Árabes Xuníos)|D 75]] —carretera de Sheikh Rashid—, la [[Carretera D 73 (Emiratos Árabes Xuníos)|D 73]] —carretera d'A los Dhiyafa, agora llamada cai del 2 d'avientu—, la [[Carretera D 94 (Emiratos Árabes Xuníos)|D 94]] —carretera Jumeirah— y la [[Carretera D 92 (Emiratos Árabes Xuníos)|D 92]] —carretera Al Khaleej-Al Wasl—.<ref name="gulfroad">{{cita web |obra= Gulfnews.com |url= http://gulfnews.com/news/uae/transport/reading-dubai-s-road-signs-1.254255 |títulu= Reading Dubai's road signs |idioma=inglés |fechaaccesu=4 d'ochobre de 2016}}</ref> La capital foi una de les primeres ciudaes de la península arábiga n'implementar casetes de [[peaxe]] nos sos principales carreteres, en 2007.<ref name="carboun"/> La ponte Al Maktoum ye la más antigua del emiratu; foi inaugurada en 1963 pa cruciar el Khawr Dubayy y dende entós pasó por delles fases de remodelación p'afaese al desenvolvimientu urbanu de Dubái.<ref>{{cita web |obra= Ameinfo.com |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130728142742/http://www.ameinfo.com/136821.html |url= http://www.ameinfo.com/136821.html |fechaarchivu= 28 de xunetu de 2013 |títulu= RTA completes widening of Al Maktoum Bridge |idioma= inglés |fechaaccesu= 16 de xineru de 2013 }}</ref> Otres pontes son l'[[Ponte Al Garhoud|Al Garhoud]], la [[Ponte flotante (Dubái)|ponte flotante]] y la [[Business Bay Crossing]], por mentar dalgunos. Na categoría de túneles sobresal el túnel Al Shindagha, abiertu en 1975 y que traviesa'l Khawr Dubayy per vía soterraña, sirviendo de conexón de les llocalidaes de Deira y A los Shindagha.<ref>{{cita web |url= http://www.riversoftheworld.org/files/22108 |títulu= Rivers of life - Dubai Creek |idioma= inglés |obra= Riversoftheworld.org |fechaaccesu= 16 de xineru de 2013 }} {{enllaz rotu |1= Rivers of life - Dubai Creek |2= http://www.riversoftheworld.org/files/22108}} Enllaz irrecuperable</ref> Esisten 129 llinies d'autobuses nel emiratu, que los sos servicios atendieron a 135 millones de persones en 2016.<ref>{{cita web |url= http://dubai-buses.com/pdf/En_April_2017.pdf |títulu= Dubai Bus Route List April-2017 |editorial= Roads & Transport Authority |fechaaccesu= 21 d'agostu de 2017 |idioma=inglés |formatu= PDF}}</ref><ref name="taxitraffic"/> Nel añu 2006, la RTA aprobó la sustitución de les paraes d'autobús por unes nueves con sistema d'[[aire acondicionáu]] incorporáu por cuenta de les altes temperatures que prevalecen mientres los periodos veraniegos.<ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/news/gulf/uae/traffic-transport/air-conditioned-bus-shelters-for-dubai-1.195356 |títulu= Air-conditioned bus shelters for Dubai |obra= Gulfnews.com |fecha=10 de mayu de 2006 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2013 |idioma=inglés}}</ref> La compañía Dubai Taxi Corporation opera los servicios de [[taxi]] y gocia de financiamiento tanto gubernamental como d'empreses privaes de tresportes. Hai cuasi 4000 taxis qu'operen a lo llargo del emiratu, que'l so serviciu ta disponible tolos díes y en toles franxes horaries, incluyendo díes festivos.<ref>{{cita web |url= http://www.dubaitaxi.ae/en/whoweare/Pages/dtcfleetfacts.aspx |títulu= DTC Fleet Facts |idioma= inglés |editorial= Dubai Taxi Corporation |fechaaccesu= 22 d'agostu de 2017 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180218021735/http://www.dubaitaxi.ae/en/whoweare/Pages/dtcfleetfacts.aspx |fechaarchivu= 2018-02-18 }}</ref> Nel añu 2016 rexistráronse más de 181 millones de pasaxeros en taxi en Dubái.<ref name="taxitraffic">{{cita web |url= http://www.emirates247.com/news/government/543-million-passengers-used-public-transit-means-in-dubai-in-2016-2017-02-05-1.647634 |títulu= 543 million passengers used public transit means in Dubai in 2016 |idioma= inglés |obra= Emirates247.com |fechaaccesu= 21 d'agostu de 2016 |fecha= 5 de febreru de 2017}}</ref> ;Metro, monorriel de Palma Jumeirah y tranvía d'Al Sufouh [[Ficheru:Metro Dubai 003.jpg|thumb|Interior d'una estación del metro.]] Dende la so inauguración en 2009, el [[metro de Dubái]] ye «unu de los sistemes de tresporte públicu más avanzaos» de Mediu Oriente, según unu de los [[Automatic Train Operation|metros automatizados]] más estensos del mundu.<ref name="carboun">{{cita web |url= http://www.carboun.com/energy/road-to-doha-sustainable-transportation-in-the-middle-east/ |títulu= Sustainable Transportation in the Middle East |idioma= inglés |obra= Carboun.com |fechaaccesu= 1 d'ochobre de 2016 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180723035134/http://www.carboun.com/energy/road-to-doha-sustainable-transportation-in-the-middle-east/ |fechaarchivu= 2018-07-23 }}</ref> Tán concebíes cuatro llinies, caúna nomada con un color distintu, de les cualos solu dos fueron inauguraes: la colorada —con un llargor de 52&nbsp;km<ref name="guia107" /> y que constituyó la primer fase de la rede automatizada—<ref>{{cita web |url= http://www.mhi.co.jp/technology/review/pdf/y492/y492001.pdf |formatu= PDF |títulu= Dubai Metro, the World's Longest Fully Automated Metro Network |idioma=inglés |obra= Mhi.co.jp |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2013}}</ref><ref group="Nota">En 2013 plantegóse que la llinia colorada del metro habría de tener 87 trenes con cinco vagones cada unu, con capacidá pa treslladar a 643 persones. Foi construyida por un consorciu d'empreses xaponeses compuestu por [[Mitsubishi|Mitsubishi Corporation]], [[Obayashi Corporation]] y [[Kajima Corporation]], ente otres, con un costu de pocu menos de cinco mil millones [[Dólar d'Estaos Xuníos|USD]]. Veanse Neoteo.com, [http://www.neoteo.com/el-metro-de-dubai «El metro de Dubái»]; Elheraldo.com, [http://www.elheraldo.co/revistas/latitud/entevista/el-metro-de-dubai-72238 «El metro de Dubái»]. Consultaos el 1 d'ochobre de 2016 {{enllaz rotu |1= El metro de Dubái |2= http://www.elheraldo.co/revistas/latitud/entevista/el-metro-de-dubai-72238}} Enllaz irrecuperable.</ref> y la verde —inaugurada en 2010 y con una estensión de 20&nbsp;km—. Les otres llinies, que la so construcción inda ta pendiente, son la púrpura y l'azul.<ref>{{cita web |url= http://www.arabiansupplychain.com/article-6476-blue-and-purple-lines-unlikely-in-next-five-years/#.UPot1PK8CSo |títulu= Blue and Purple Lines unlikely in next five years |idioma= inglés |obra= Arabiansupplychain.com |fechaaccesu= 18 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120320203706/http://www.arabiansupplychain.com/article-6476-blue-and-purple-lines-unlikely-in-next-five-years/#.UPot1PK8CSo |fechaarchivu= 2012-03-20 }}</ref><ref name="guia107" /> Prevese que cuando'l proyeutu tea completu, constituya la rede de metro más grande de la península arábiga.<ref name="autogenerated1">{{cita web |url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/8247330.stm |títulu= Will metro change Dubai car culture? |fecha=11 de setiembre de 2009 |editorial= BBC News |idioma=inglés |fechaaccesu=26 d'avientu de 2012}}</ref> El [[monorriel de Palma Jumeirah]] ye un sistema de tresporte que sirve pa coneutar la [[Palma Jumeirah|isla homónima]] con tierra firme.<ref name="gn">{{cita web |idioma=inglés |títulu=Middle East's first monorail to start services in Palm Jumeirah by April |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120925071004/http://gulfnews.com/business/construction/middle-east-s-first-monorail-to-start-services-in-palm-jumeirah-by-april-1.46925 |url=http://gulfnews.com/business/construction/middle-east-s-first-monorail-to-start-services-in-palm-jumeirah-by-april-1.46925 |fechaarchivu=25 de setiembre de 2012 |obra=Gulfnews.com |fecha=7 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=2 de payares de 2016 }}</ref><ref name="monorrail">{{cita web |url= http://www.palm-monorail.com/ |títulu= Palm Monorail |idioma=inglés |obra= Palm-monorail.com |fechaaccesu=26 d'avientu de 2012}}</ref> Foi inauguráu n'abril de 2009,<ref name="timeout">{{cita web |títulu= Palm monorail tried and tested |url= http://www.timeoutdubai.com/knowledge/news/8723-palm-monorail-tried-and-tested |obra= Timeoutdubai.com |fecha=6 de mayu de 2009 |fechaaccesu=26 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y convirtióse nel primeru del so tipu nel Mediu Oriente.<ref name="guia107" /> Tien pocu menos de 6&nbsp;km de llargu y cuenta con cinco estaciones, de les cualos solu trés fueron abiertes.<ref>{{cita web |url= http://www.zawya.com/projects/project.cfm/pid040907111450/Nakheel__Palm_Jumeirah_Monorail/?pass=1 |títulu= Nakheel - Palm Jumeirah Monorail |idioma=inglés |obra= Zawya.com |fechaaccesu=26 d'avientu de 2012}} {{enllaz rotu |1= Nakheel - Palm Jumeirah Monorail |2= http://www.zawya.com/projects/project.cfm/pid040907111450/Nakheel__Palm_Jumeirah_Monorail/?pass=1}} Enllaz irrecuperable</ref><ref>{{cita web |url= http://www.palm-monorail.com/palm-monorail-stations/ |títulu= Palm Monorail Stations |idioma= inglés |obra= Palm-monorail.com |fechaaccesu= 26 d'avientu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180305191016/http://www.palm-monorail.com/palm-monorail-stations/ |fechaarchivu= 2018-03-05 }}</ref> En 2014 inauguróse la primer fase de construcción del [[Tranvía de Dubái|tranvía d'Al Sufouh]], que consta de 10,6&nbsp;km y once estaciones. El proyeutu conncluirá nuna llinia de más de 14&nbsp;km de llargor que va escurrir a lo llargo de la carretera homónima, ente Marina y l'hotel Burj Al Arab. Cuenta con dos enllaces a la llinia colorada del metro, a los que se van sumar otros dos, según otra conexón col monorriel.<ref>{{cita web |url= http://thedubaitram.com/about/ |títulu= ABOUT |idioma= inglés |editorial= Dubai Tram |fechaaccesu= 11 de setiembre de 2016 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160215035242/http://thedubaitram.com/about/ |fechaarchivu= 2016-02-15 }}</ref> === Aereu === [[Ficheru:DXB Overview.jpg|thumb|derecha|[[Aeropuertu Internacional de Dubái]], unu de los más transitaos del planeta.]] L'[[Aeropuertu Internacional de Dubái]] {{códigos aeroportuarios}} ye unu de los que tien [[Aeropuertos por tráficu de pasaxeros mayor tráficu de pasaxeros del mundu]], yá qu'en 2017 recibió a más de 88 millones.<ref name="paxtraffic">{{cita web |url= http://www.dubaiairports.ae/corporate/media-centre/factsheets-list/detail/dubai-airports |títulu= Fact Sheets |idioma= inglés |editorial= Dubai Airports |fechaaccesu= 24 de febreru de 2018}}</ref> Tamién destacar por ser el primeru en tráficu internacional, con cuasi la totalidá de los pasaxeros, y el quintu en tonelaes de carga, con más de 2,5 millones.<ref>{{cita web |títulu= DXB retains #1 rank for international traffic |editorial= Dubai Airports |url= http://www.dubaiairports.ae/corporate/media-centre/press-releases#detail/dxb-retains-1-rank-for-international-traffic |fechaaccesu= 24 de febreru de 2018 |fecha= 5 de febreru de 2018 |idioma= inglés}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.aircargonews.net/news/airports/single-view/news/hong-kong-retains-crown-as-worlds-top-cargu-airport.html |títulu= Hong Kong retains crown as world's top cargo airport |idioma= inglés |obra= Air Cargo News |fechaaccesu= 21 d'agostu de 2017 |fecha= 19 d'abril de 2017 }}</ref> Realiza vuelos a 270 destinos nos seis continentes, principalmente a India, Reinu Xuníu, Arabia Saudita y Paquistán,<ref>{{cita web |url= http://www.dubaiairports.ae/docs/default-source/pdf/dubaiairports_infographic-pdf.pdf?sfvrsn=2 |formatu= PDF |títulu= Dubai International (DBX) |idioma=inglés |editorial= Dubai Airports |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2016}}</ref> y la so principal aereollinia ye [[Emirates]].<ref>{{cita web |url= http://www.emirates.com/english/about/news/news_detail.aspx?article=411638&offset=0 |títulu= Emirates Announces 2009 Expansion Plan |idioma=inglés |editorial= Emirates |fechaaccesu=22 d'abril de 2010 |fecha=18 de febreru de 2009}}</ref> El desenvolvimientu del [[Aeropuertu Internacional Al Maktoum]] {{códigos aeroportuarios}} foi anunciáu nel añu 2004. La primer fase del proyeutu ye la meyora de la pista pal [[Airbus A380]], y la construcción de 64 aparcamientos remotos, una terminal de carga capacitada pa tratar 25&nbsp;000 tonelaes añales y una terminal de pasaxeros pa mover a cinco millones de persones cada añu. Esta postrera yá foi inaugurada.<ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/business/aviation/al-maktoum-international-airport-begins-operations-1.646783 |títulu= Al Maktoum International airport begins operations |fecha=27 de xunu de 2010 |obra= Gulfnews.com |idioma=inglés |fechaaccesu=28 de xunu de 2010}}</ref> Cuando l'aeropuertu tea termináu dafechu, va ser el más grande del planeta, con cuatro terminales y capacidá pa 160 millones de pasaxeros y doce millones de tonelaes de carga añalmente. N'ochobre de 2015 recibió'l so primer vuelu procedente de [[Hungría]] y en 2017 cuasi algamó'l millón de pasaxeros.<ref>{{cita web |url= https://www.abc.es/viajar/20131029/abci-dubai-aeropuerto-201310291027.html |títulu= El que va ser l'aeropuertu más grande del mundu recibe'l so primer vuelu |fecha=20 d'ochobre de 2015 |periódicu= ABC |fechaaccesu=25 de setiembre de 2016}}</ref><ref name="paxtraffic"/> === Marítimu === [[Ficheru:UAE Dubai Abra img4 asv2018-01.jpg|thumb|Los ''[[abra (embarcación)|abras]]'' son un sistema tradicional de tresporte ente [[Deira (Dubái)|Deira]] y [[Bur Dubái]].]] Esisten dos puertos comerciales importantes en Dubái: el [[Jebel Ali]] y el [[Mina Rashid|Rashid]]. El primeru ye'l más grande enxamás construyíu pol home y unu de los más importantes por tráficu de mercancíes nel mundu.<ref>{{cita web |idioma= inglés |títulu= Port of Jebel Ali |url= http://www.worldportsource.com/ports/review/ARE_Port_of_Jebel_Ali_1423.php |obra= Worldportsource.com |fecha= 14 d'agostu de 2008 |fechaaccesu= 25 d'abril de 2010 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150715230036/http://www.worldportsource.com/ports/review/ARE_Port_of_Jebel_Ali_1423.php |fechaarchivu= 2015-07-15 }}</ref><ref name="jebelali">{{cita web |url= http://www.worldshipping.org/about-the-industry/global-trade/top-50-world-container-ports |títulu= Top 50 World Container Ports |editorial= World Shipping Council |fechaaccesu= 3 de setiembre de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://wayback.archive-it.org/all/20130827191609/http://www.worldshipping.org/about-the-industry/global-trade/top-50-world-container-ports |fechaarchivu= 2013-08-27 }}</ref> Unu de los métodos tradicionales pa cruciar dende [[Bur Dubai]] a [[Deira (Dubái)|Deira]] ye por aciu ''[[abra (embarcación)|abras]]'', pequeñes barques de pasaxeros que traviesen el Khawr Dubayy, y pa les cualos esisten paraes en Bastakiya y na carretera de Baniyas.<ref>{{cita web |url= http://www.dubai-online.com/videos/video-dubai-souk-abra-station/ |títulu= Videu - Dubai Old Souk Abra Station |idioma= inglés |obra= Dubai-online.com |fechaaccesu= 26 d'avientu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130113061433/http://www.dubai-online.com/videos/video-dubai-souk-abra-station/ |fechaarchivu= 2013-01-13 }}</ref> Tamién s'ufierta como alternativa'l Sistema Dubaití d'Autobuses Marinos, que realiza tresllaos al traviés del mesmu Khawr Dubayy ya inclúi serviciu de taxis.<ref>{{cita web |títulu= RTA launches Water Bus System on Dubai Creek |url= http://www.ameinfo.com/129309.html |obra= AMEinfo.com |fecha= 16 de xunetu de 2007 |fechaaccesu= 25 d'abril de 2010 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20100602074607/http://www.ameinfo.com/129309.html |fechaarchivu= 2 de xunu de 2010 }}</ref> Cola apertura de la zona llibre [[Dubai Maritime City]] espérase la incorporación de nueves obres d'infraestructura, servicios y regulaciones pal tresporte y comerciu marítimu en Dubái, «creando un ambiente único que va promover la conexón ya integración de les compañíes marítimes d'arrendamientu nun solu destín».<ref>{{cita web |títulu= Dubai Maritime City |url= http://www.uaefreezones.com/fz_dubai_maritime_city.html |obra= Uaefreezones.com |fechaaccesu=25 de setiembre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> == Medios de comunicación == Dubái cunta con una amplia rede de telecomunicaciones que tomen servicios de radiu, televisión, prensa ya Internet. Ye la sede de la [[Rede Árabe de Radiu]], qu'emite dende ocho estaciones y cuenta con delles cadenes radiofóniques de tresmisión FM, ente elles Radio 1 y Radio 2,<ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/radio1/about |títulu= About Radio 1 |idioma= inglés |obra= Gulfnews.com |fechaaccesu= 1 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130217234522/http://gulfnews.com/radio1/about |fechaarchivu= 17 de febreru de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/radio2/about |títulu= About Radio 2 |obra= Gulfnews.com |idioma= inglés |fechaaccesu= 1 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130217184330/http://gulfnews.com/radio2/about |fechaarchivu= 2013-02-17 }}</ref> Dubai92,<ref>{{cita web |url= http://streema.com/radios/Dubai_92_FM |títulu= Dubai 92 FM - FM 92.0 - Dubai |obra= Streema.com |idioma=inglés |fechaaccesu=1 de xineru de 2013}}</ref> Al Khaleejia y Hit,<ref>{{cita web |url= http://www.watchfomny.com/Videu/Arabic-Radio/Emirat-7-Radiu/Radio-Al-Khaleejiya/Radio-Al-Khaleejiya.htm |títulu= Radio Al Khaleejia Dubai |idioma= inglés |obra= Watchfomny.com |fechaaccesu= 1 de xineru de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.hit967.ae/ |títulu= Home |obra= Hit967.ae |idioma=inglés |fechaaccesu=1 de xineru de 2013}}</ref> les cualos apurren información n'inglés, árabe y otres llingües del sur d'Asia. La emisora más popular n'inglés de los EAU ye [[Channel 4 FM]], la primer estación de radio comercial y privada del país.<ref>{{cita web |url= http://www.channel4fm.com/about_us.asp |títulu= About Us |idioma= inglés |obra= Channel4fm.com |fechaaccesu= 1 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121028142334/http://www.channel4fm.com/about_us.asp |fechaarchivu= 28 d'ochobre de 2012 }}</ref> Adicionalmente, esisten delles canales llocales de televisión tresmitíos vía satélite o al traviés de la Rede Árabe de Radiu y los sistemes de [[Dubai Media Incorporated]] —la empresa de telecomunicaciones del gobiernu—, como [[Dubai One]] y [[Dubai TV]]. Delles canales internacionales tán disponibles nel sistema de [[televisión per cable]]. Tocantes a los medios impresos, los periódicos de mayor circulación n'idioma árabe son ''[[Al Khaleej (periódicu)|Al Khaleej]]'' y ''[[Al Ittihad (periódicu)|Al Ittihad]]'',<ref name="alkhaleej">{{cita web |url= http://www.carnegieendowment.org/files/New_Chart.pdf |títulu= Largest-Circulation Arabic Newspapers |idioma= inglés |formatu= PDF |editorial= Carnegie Endowment for International Peace |obra= Arab Reform Bulletin |fecha= Avientu de 2004 |fechaaccesu= 31 d'avientu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20041228223054/http://www.carnegieendowment.org/files/New_Chart.pdf |fechaarchivu= 2004-12-28 }}</ref> ente que ''[[Gulf News]]'' y ''[[7DAYS]]'' son los principales diarios impresos n'inglés.<ref name="gulfnewskhaleejtimes">{{cita web |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20131216140326/http://www.zawya.com/story/pdf/GN_03022010_040214/ |url= http://www.zawya.com/story/pdf/GN_03022010_040214/ |fechaarchivu=16 d'avientu de 2013 |títulu= Gulf News continues to lead the way |formatu= PDF |obra= Zawya.com |fecha=Febreru de 2010 |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url= http://7days.org/about-7days/ |títulu= About 7DAYS |idioma=inglés |editorial= 7DAYS |fechaaccesu=18 de payares de 2016}}</ref> L'Internet foi introducíu nel emiratu en 1995, y en 2010 el so anchu de banda yera de 7,5&nbsp;Gbit/s, con capacidá de 49 enllaces STM1.<ref>{{cita web |url= http://www.arabianbusiness.com/etisalat-ramps-up-uae-bandwidth-62960.html |títulu= Etisalat ramps up UAE bandwidth |fecha=11 de xunu de 2006 |obra= Arabianbusiness.com |fechaaccesu=3 de mayu de 2010 |idioma=inglés}}</ref> Amás, alluga dos de los cuatro [[Domain Name System|centros de datos]] del país, el DXBNIC1 y DXBNIC2.<ref name="dxbittopology">{{cita web |url= http://www.isoc.org/isoc/conferences/inet/05/hashim.pdf |títulu= UAEnicat a Glance |autor= Hashim, Abdulla |fecha= 5 de mayu de 2005 |obra= Isoc.org |fechaaccesu= 21 d'abril de 2010 |idioma= inglés |formatu= PDF |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20100311050524/https://www.isoc.org/isoc/conferences/inet/05/hashim.pdf |fechaarchivu= 2010-03-11 }}</ref> El gobiernu estableció zones llibres y [[parque científicu|parques científicos]] destinaos a provisores nacionales ya internacionales de servicios de telecomunicación: [[Dubai Internet City]], fundada en 1999 y conformada por más de 1400 empreses de ''software'', ''hardware'' ya Internet, ente elles [[Google]];<ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/business/sectors/technology/dubai-internet-city-growth-continues-on-the-right-track-1.1404695 |títulu= Dubai Internet City growth continues on the right track |obra= Gulfnews.com |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> [[Dubai Media City]], establecida en 2001 y conformada por más de 2000 compañíes;<ref>{{cita web |url= http://dmc.ae/about/index.php |títulu= Dubai Media City |obra= Dmc.ae |fechaaccesu= 2 d'ochobre de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20161006222342/http://dmc.ae/about/index.php |fechaarchivu= 2016-10-06 }}</ref> y la [[International Media Production Zone]]. Magar la constitución sofita la llibertá d'espresión,<ref name="BBCmayo16">{{cita web |url= http://www.bbc.com/news/world-middle-east-14704229 |títulu= United Arab Emirates - Media |fecha=23 de mayu de 2016 |editorial= BBC |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2016 |idioma=inglés}}</ref> la censura ye recurrente nos EAU nel so esfuerciu por acutar conteníos que «violen les sensibilidaes culturales y polítiques» de la federación.<ref name="etisalatmon">{{cita web |url= http://opennet.net/sites/opennet.net/files/united_arab_emirates.pdf |títulu= United Arab Emirates |editorial= OpenNet Interactive |fecha=2008 |formatu= PDF |idioma=inglés |fechaaccesu=1 de xineru de 2013}}</ref> La homosexualidá, l'usu de drogues y la [[Evolución biolóxica|teoría de la evolución]] son exemplos de dalgunos de les temes censuraes pol gobiernu.<ref name="Bedell">{{cita web |url= http://www.emol.com/noticias/magacine/2009/02/16/344882/festival-lliterariu-de-dubai-veta-a-una escritora-por-incluyir-un personaxe homosexual.html |títulu= Festival lliterariu de Dubai veta a una escritora por incluyir un personaxe homosexual |fecha=16 de febreru de 2009 |obra= Emol.com |fechaaccesu=7 de xineru de 2013}}</ref> Pa regular el conteníu disponible n'Internet, esiste un [[servidor proxy]] que'l gobiernu utiliza pa bloquiar la pornografía o sitios web relixosos como los que tán rellacionaos col [[bahaísmu]], ente otros.<ref name="BBCmayo16"/><ref>{{cita web |idioma=inglés |url=http://opennet.net/studies/uae |títulu=Internet Filtering in the United Arab Emirates in 2004-2005: A Country Study |fecha=5 de mayu de 2005 |editorial= OpenNet Interactive |fechaaccesu=9 de xunu de 2010}}</ref> Envalórase qu'hasta 2016 más del 91&nbsp;% de la población de Dubái utilizaba Internet.<ref>{{cita web |url= http://www.internetworldstats.com/me/ae.htm |títulu= United Arab Emirates |editorial= Internet World Sats |idioma= inglés |fechaaccesu= 11 de setiembre de 2016 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180212165233/http://www.internetworldstats.com/me/ae.htm |fechaarchivu= 2018-02-12 }}</ref> En 2002 foi promulgada la Llei de Transaiciones y Comerciu que regula les [[firma dixital|firmes dixitales]] y rexistros electrónicos, y prohibe la divulgación d'información llograda al traviés de los servicios de comunicaciones.<ref>{{cita web |url=http://www.tecom.ae/law/law_2.htm |títulu= Electronic Transactions and Commerce Law Non.2/2002 |editorial= Dubai Technology and Media Free Zone Authority |fechaaccesu=9 de xunu de 2010 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20070328195554/http://www.tecom.ae/law/law_2.htm |fechaarchivu=28 de marzu de 2007 |idioma=inglés}}</ref> Magar el Códigu Penal acuta l'accesu dixital a la pornografía, nun contién normativa dalguna sobre los delitos cibernéticos o la [[proteición de datos personales]].<ref name="privacy">{{cita web |url=http://www.privacyinternational.org/article.shtml?cmd%5B347%5D=x-347-103788 |títulu=Silenced – United Arab Emirates |editorial=Privacy International |fecha=21 de setiembre de 2003 |fechaaccesu=23 d'abril de 2010 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100602200629/http://www.privacyinternational.org/article.shtml?cmd%5B347%5D=x-347-103788 |fechaarchivu=2 de xunu de 2010 }}</ref> == Demografía == {{VT|Demografía d'Emiratos Árabes Xuníos}} {| {{tablaguapa}} style="width: 17%; float: right; font-size: 0.85em;" |- style="background:#a8bdec; font-weight:bold;" ||Año ||Población<br />(est.)<ref>{{cita web |url= http://dsc.gov.ae/Reports/DSC_SYB_2012_01%20_%2001.pdf |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130903233525/http://dsc.gov.ae/Reports/DSC_SYB_2012_01%20_%2001.pdf |títulu= Population by Sex - Emirate of Dubai |idioma=inglés y árabe |formatu= PDF |editorial= Centru d'Estadístiques de Dubái |fecha=1953-2012 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2016 |fechaarchivu=3 de setiembre de 2012}}</ref><ref name="pop1" /> |- |1953 ||50&nbsp;000 |- |1968 ||59&nbsp;000 |- |1975 ||183&nbsp;187 |- |1980 ||276&nbsp;301 |- |1985 ||370&nbsp;788 |- |1993 ||610&nbsp;926 |- |1995 ||689&nbsp;420 |- |2000 ||862&nbsp;387 |- |2005 ||1&nbsp;321&nbsp;453 |- |2016 ||2&nbsp;698&nbsp;600 |- |} D'alcuerdu a estimaciones del Centru d'Estadístiques de Dubái, en 2016 la población del emiratu yera de 2&nbsp;698&nbsp;600 habitantes, 1&nbsp;888&nbsp;520 homes y 810&nbsp;080 muyeres, con una edá permediu de 30 años.<ref name="pop1">{{cita web |url= https://www.dsc.gov.ae/Report/Copy%20of%20DSC_SYB_2016_01%20_%2004.pdf |títulu= Population by Gender and Age Groups - Emirate of Dubai |obra=Dsc.gov.ae |fechaaccesu=23 de xunu de 2017 |editorial= Centru d'Estadístiques de Dubái |fecha=2016, 2005, 2000 |idioma= árabe ya inglés |formatu= PDF}}</ref> Con esto, el so [[densidá de población]] xube a 655,96&nbsp;hab/km², siete veces más que la cifra nacional. Nesi mesmu añu la [[tasa de natalidá]] yera de 12,4 nacencies por cada 1000 habitantes y la [[tasa de mortalidá]] yera de 1 fallecimientos por cada 1000 habitantes.<ref name="healthstats"/> === Grupos étnicos ya idiomes === La mayor parte de la población residente nel emiratu ye d'orixe asiáticu —los nacionales son una minoría d'alredor del 20&nbsp;% del total—, principalmente de [[Bangladex]], la [[India]] y [[Paquistán]], magar tamién esisten pequeñes colonies de [[Somalia|somalines]];<ref name="migrationinformation">{{cita web |url= http://www.mapsofworld.com/dubai/facts.html |títulu= Dubai Facts |idioma=inglés |editorial= Maps of World |fechaaccesu=16 de setiembre de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url= https://www.quora.com/What-is-the-exact-population-breakdown-of-the-UAE-by-nationality |títulu= What is the exact population breakdown of the UAE by nationality? |idioma=inglés |editorial= Quora |autor= Al-Hajri, Noor |fecha=27 de mayu de 2013 |fechaaccesu=16 de setiembre de 2016}}</ref> por casu, hai 100&nbsp;000 británicos na capital, lo que los convierte nel grupu más grande proveniente d'una nación occidental.<ref>{{cita web |url= http://www.arabianbusiness.com/dubai-leads-british-exodus-overseas-49627.html |títulu= Dubai leads British exodus overseas |obra=Arabianbusiness.com |fecha=21 de mayu de 2008 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |autor= Malik, Talal}}</ref> Per otru llau, un cuartu de los emiratinos son d'ascendencia [[Irán|iranina]].<ref>{{cita web |url= http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F00Y1EF839550C778CDDAB0994DD404482 |títulu= Young Iranians Follow Dreams to Dubai |obra= The New York Times |autor= Fattah, Hassan M. |fecha=4 d'avientu de 2005 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Anque non pudo identificase la nacionalidá del 16&nbsp;% de la población restante que vive en complexos habitacionales pa trabayadores, considérase que provienen del continente asiáticu.<ref>{{cita publicación |apellíu= Edwards |nome= Robert |títulu= The changing demographics of the UAE |idioma=inglés |publicación= HSBC Economic Bulletin |editorial= HSBC Middle East Inc |fecha=2004}}</ref> L'[[idioma árabe|árabe]] ye l'idioma nacional y oficial nos Emiratos Árabes Xuníos, y el [[árabe del Golfu]] ye'l dialeutu faláu polos nativos emiratinos.<ref name="idioma">{{Cita Harvard|Christensen|2010|p=174|sp=sí}}</ref> Comúnmente, l'[[idioma inglés|inglés]] utilízase como segunda llingua. Como resultáu de la inmigración, otros idiomes llargamente falaos en Dubái son l'[[urdú]], [[hindi]], [[idioma persa|persa]], [[Idioma bengalí|bengalí]], [[Idioma panyabí oriental|punyabí]], [[idioma pastún|pastún]], [[idioma malayu|malayu]], [[idioma tamil|tamil]], [[idioma télugu|télugu]], [[idioma baluchi|baluchi]], [[idioma tagalu|tagalu]] y [[idioma chinu|chinu]], ente otros.<ref>{{cita web |url= http://www.justlanded.com/english/Dubai/Dubai-Guide/Language/Languages |títulu= Languages spoken in Dubai |fechaaccesu= 27 d'avientu de 2012 |idioma= inglés |obra= Just Landed.com |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20151017084537/https://www.justlanded.com/english/Dubai/Dubai-Guide/Language/Languages |fechaarchivu= 2015-10-17 }}</ref> === Relixón === L'artículu 7° de la Constitución Provisional de los EAU declara'l [[islam]] como la [[relixón d'Estáu]] oficial, siendo'l [[sunismu|islam suní]] la doctrina más practicada pola población.<ref name="relig" /> El gobiernu subsidia cerca del 95&nbsp;% de les mezquites y caltién a tolos [[imán (relixón)|imanes]], anque les más grandes de cutiu reciben importantes donaciones de particulares.<ref name="loc_religion">{{cita web |url= http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/UAE.pdf |títulu= Country Profile: United Arab Emirates (UAE) |obra= LOC.gov |editorial= Biblioteca del Congresu de los Estaos Xuníos |fecha=2007 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121009172200/http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/UAE.pdf |fechaarchivu=9 d'ochobre de 2012 |formatu= PDF}}</ref> Na ciudá de Dubái hai grupos pertenecientes a otres relixones, principalmente siguidores del [[cristianismu]], [[hinduismu]], [[sikhismu]], [[bahaismo]] y [[budismu]].<ref name="relig">{{cita web |url= http://www.dubaivisitguide.com/Religion-in-Dubai.html |títulu= Religion in Dubai |obra= Dubai Visit Guide.com |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |fecha=2009 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120823025451/http://www.dubaivisitguide.com/Religion-in-Dubai.html |fechaarchivu=23 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los grupos non musulmanes tienen derechu a un llugar propiu pa orar, onde pueden prauticar la so relixón llibremente en solicitando la concesión de terrén y un permisu pa construyir una cortil. Aquellos que nun cunten con un edificiu propiu tienen d'usar les instalaciones d'otres organizaciones relixoses o prauticar el so cultu en casa.<ref>{{cita web |url= http://www.state.gov/j/drl/rls/irf/religiousfreedom/index.htm?dlid=192911 |títulu= International Religious Freedom Report 2011 – United Arab Emirates |obra=State.gov |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |editorial= Departamentu d'Estáu d'Estaos Xuníos |fecha=2011 |idioma=inglés}}</ref> Los grupos non musulmanes tienen derechu a anunciar les funciones de la so relixón; sicasí, ta puramente prohibíu'l [[proselitismu]] y la distribución de lliteratura relixosa, so la pena d'enxuiciamientu criminal, encarcelamientu y deportación por conductes ofensives al islam.<ref name="loc_religion" /> === Educación === El sistema educativu de Dubái nun difier significativamente del esistente nel restu de los EAU. En 2016 había 79 escueles públiques alministraes pol Ministeriu d'Educación y 173 privaes, que sirven tanto a nativos como a estranxeros.<ref>{{cita web |url= https://www.dsc.gov.ae/en-us/Pages/Education.aspx |títulu= Education |fechaaccesu= 1 de setiembre de 2016 |idioma= inglés |obra= DCS.gov.ae |editorial= Centru d'Estadístiques de Dubái |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20171108093948/https://www.dsc.gov.ae/en-us/Pages/Education.aspx |fechaarchivu= 2017-11-08 }}</ref> La mayoría de los colexos públicos utilicen l'árabe como idioma principal, con énfasis nel inglés como segunda llingua. Otra manera, munches escueles privaes utilicen l'inglés como idioma principal, ya inclusive esisten instituciones educatives enfocaes escontra ciertos grupos d'inmigrantes. Por casu, la Nueva Escuela Modelu India, la Escuela Privada Delhi y la Secundaria India ufierten un plan d'estudios aprobáu pol [[Sistema educativu d'India|Departamentu d'Educación de la India]]. De la mesma, esisten escueles qu'afixeron los sistemes educativos de [[Paquistán]], [[Reinu Xuníu]] y [[Estaos Xuníos]], y que s'atopen respondíes por poles autoridaes educatives de dichos países.<ref name="schlist">{{cita web |url=http://www.dubaifaqs.com/schools-dubai.php |títulu=Dubai school finder |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |fecha=2012 |obra=Dubai FAQs.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130428081000/http://www.dubaifaqs.com/schools-dubai.php |fechaarchivu=2013-04-28 }}</ref> La mayoría de los estudiantes inscritos n'escueles privaes provenía de Reinu Xuníu —más de 65&nbsp;000 alumnos—, siguíu d'India —más de 61&nbsp;000— y Estaos Xuníos —más de 44&nbsp;000—, ente que nel Ministeriu d'Educación participen siquier 16&nbsp;000 estudiantes y na [[Organización del Bachilleratu Internacional]] alredor de los 5100. Hai unos 15&nbsp;000 alumnos que nun pertenecen a nenguna de les anteriores categoríes.<ref name=oxford201310>{{Cita Harvard|Oxford Business Group|2013|pp=10-11|sp=sí}}</ref> D'alcuerdu a les estadístiques oficiales, la tasa d'[[alfabetización]] ye d'alredor del 95&nbsp;%.<ref>{{cita web |url=http://dsc.gov.ae/Reports/DSC_SYB_2011_01%20_%2005.pdf |títulu=Population ( 10 Years And Above ) by Educational Status and Sex at the Census Years |obra=Dsc.gov.ae |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |editorial=Centru d'Estadístiques de Dubái |fecha=2005 |idioma=inglés y árabe |formatu=PDF }}</ref> Anque'l Ministeriu d'Educación cumple les sos funciones en tol país, en xunu de 2005 fundóse'l Conseyu d'Educación de Dubái p'ayudar al desenvolvimientu del sector educativu dientro del emiratu.<ref>{{cita web |url= http://www.tamkeen.ae/english/impaired/NewsDetails.asp?NewsID=52 |títulu= HH Sheikh Mohammed issues decree establishing Dubai Education Council |fecha=26 de xunetu de 2005 |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110531153022/http://www.tamkeen.ae/english/impaired/NewsDetails.asp?NewsID=52 |fechaarchivu=31 de mayu de 2011 |obra= Tamkeen.ae}}</ref> Un añu dempués establecióse l'Autoridá de Conocencia y Desarrollu Humanu p'ayudar al desenvolvimientu escolar y el sector de recursos humanos en Dubái, según la regulación y certificación de les instituciones educatives.<ref>{{cita web |url= http://www.khda.gov.ae/Pages/En/aboutkhdaen.aspx |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121208090535/http://www.khda.gov.ae/Pages/En/aboutkhdaen.aspx |fechaarchivu=8 de mayu de 2012 |títulu= About KHDA |editorial= Autoridá de Conocencia y Desarrollu Humanu |obra= KHDA.gov.ae |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |fecha=2012 |idioma=inglés}}</ref> La [[educación cimera]] ye responsabilidá del Ministeriu d'Educación Cimera ya Investigación Científica, qu'alministra solu dos instituciones nel emiratu: la Universidá Zayed y el Colexu Cimeru de Teunoloxía.<ref>{{cita web |url= https://www.mohesr.gov.ae/en/Default.aspx |títulu= Higher Education Institutes |obra= Mohers.gov.ae |editorial= Ministeriu d'Educación Cimera ya Investigación Científica |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |fecha=2012 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/https://www.mohesr.gov.ae/en/Default.aspx|fechaarchivu=3 d'avientu de 2015}}</ref> Aproximao'l 10&nbsp;% de la población cunta con un títulu universitariu o de posgráu. Esto debe a que munchos estranxeros prefieren mandar a los sos fíos de vuelta al so país d'orixe, a universidaes de países occidentales o a la India pa los estudios teunolóxicos. Pa compensalo, nos últimos años estableciéronse múltiples universidaes y colexos enfocaos na educación de los estranxeros. Ente estos atopa la [[Universidá de Mánchester|Escuela de Comerciu de Mánchester]],<ref>{{cita web |url=https://uae.portals.mbs.ac.uk/ |títulu=Dubai International Centre - Manchester Business School |obra=MBS.ac.uk |editorial= Universidá de Manchester |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> la [[Universidá de Michigan|Universidá de Michigan en Dubái]],<ref>{{cita web |url= http://dubai.isp.msu.edu/about/ |títulu= About MSU Dubai |obra= MSU.edu |editorial= Universidá de Michigan |fechaaccesu=30 de payares de 2016 |idioma=inglés}}</ref> y la [[Universidá de Middlesex (Dubái)|Universidá de Middlesex en Dubái]].<ref name="MDXDubai">{{cita web |url=http://www.mdx.ac.uk/aboutus/Location/dubai/index.aspx |títulu=Dubai |obra=MDX.ac.uk |editorial=Universidá de Middlesex |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140701110608/http://www.mdx.ac.uk/aboutus/Location/dubai/index.aspx |fechaarchivu=2014-07-01 }}</ref> === Salú === El sistema de salú ye alministráu pola Autoridá de Salú de Dubái en xunto col Ministeriu de Salú de los Emiratos Árabes Xuníos. Nel emiratu esisten delles clíniques d'[[atención primaria de salú]] onde se brinda atención médica a tola población, pero esti serviciu solo ye gratuitu pa los ciudadanos de Dubái.<ref name="loc_religion" /> Los trés centros médicos más importantes allugar na capital, y son l'Hospital de Dubái, l'Hospital Rashid y l'Hospital Latifa, qu'ufierten atención médica especializada.<ref>{{cita web |url=http://www.dha.gov.ae/en/servicecatalogue/pages/default.aspx |títulu=Overview |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |obra=DHA.ae |autor=Autoridad de Salú de Dubái |fecha=2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130127130202/http://www.dha.gov.ae/EN/ServiceCatalogue/Pages/default.aspx |fechaarchivu=27 de xineru de 2013 }}</ref> Como nel restu del país, los principales problemes de salú ente la población son les [[enfermedaes cardiovasculares]], el [[tabaquismu]], la [[osteoporosis]], la [[hipertensión arterial]], la [[diabetes mellitus]], la [[obesidá]], el [[sida]] y el [[cáncer]].<ref>{{cita web |url=http://www.dha.gov.ae/en/HealthEducation/Articles/Pages/default.aspx |títulu=Health Articles |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2016 |idioma=inglés |obra=DHA.ae |autor=Autoridad de Salú de Dubái |fecha=2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141122190718/http://www.dha.gov.ae/en/HealthEducation/Articles/Pages/default.aspx |fechaarchivu=22 de payares de 2014 }}</ref> Ello ye que les enfermedaes cardiovasculares son responsables de más del 28&nbsp;% de les muertes en Dubái.<ref name="loc_religion" /> Gracies a l'amplia construcción d'hospitales, clíniques y escueles de medicina, Dubái convirtióse nel destín más visitáu del [[turismu médicu]] a nivel rexonal.<ref name="turismomedico">{{cita web |url= http://www.medicaltourism.com/es/destination/dubai.html |títulu= Dubai |fechaaccesu=27 d'avientu de 2012 |obra= Medical Tourism.com |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120808053328/http://medicaltourism.com/es/destination/dubai.html |fechaarchivu=8 d'agostu de 2012}}</ref> Según les estadístiques de 2016, cuenta con un personal médico de 12&nbsp;084 profesionales, un 0,5&nbsp;% menos que l'añu anterior.<ref name="healthstats">{{cita web |url= https://www.dha.gov.ae/DHAOpenData/Annual%20Statistical%20Books/DHADoc1138761035-22-06-2017.pdf |títulu= Dubai Annual Health Statistical Report |fechaaccesu= 18 d'ochobre de 2017 |idioma= inglés y árabe |editorial= Autoridá de Salú de Dubái |fecha= 2016 |formatu= PDF |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20171018191121/https://www.dha.gov.ae/DHAOpenData/Annual%20Statistical%20Books/DHADoc1138761035-22-06-2017.pdf |fechaarchivu= 2017-10-18 }}</ref> Esiste una zona llibre, [[Dubai Healthcare City]], que'l so oxetivu ye amontar esti tipu de turismu nel emiratu.<ref name="turismomedico" /> == Cultura == {{VT|Cultura de los Emiratos Árabes Xuníos}} [[Ficheru:Deira Souk on 9 May 2007 Pict 2.jpg|thumb|[[Zoco]] o mercadín en Deira.]] Dubái ye catalogada como una sociedá cosmopólita debíu al desenvolvimientu cultural qu'esperimentó col intre del tiempu. Esto queda reflexáu na so arquiteutura, música, indumentaria, cocina y estilu de vida polo xeneral.<ref>{{cita web |url= http://www.dubaiculture.ae/en/about-us/about-us-overview.html |títulu= The Dubai culture and arts authority |obra= Dubaiculture.ae |fechaaccesu= 29 d'avientu de 2012 }} {{enllaz rotu|1=The Dubai culture and arts authority|2=http://www.dubaiculture.ae/en/about-us/about-us-overview.html}} Enllaz irrecuperable</ref> Sicasí, la so identidá islámica y [[Beduín|beduina]] predominante,<ref name="beduinanana">{{cita web |url= http://www.bobriel.com/pdf%20files/cultural%20context%20-%20uae.pdf |títulu= The Cultural Context – United Arab Emirates |autor= Riel, Bob |obra= Bobriel.com |fechaaccesu= 29 d'avientu de 2012 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20171117231920/http://www.bobriel.com/pdf%20files/cultural%20context%20-%20uae.pdf |fechaarchivu= 2017-11-17 }}</ref> onde la relixón tien una especial relevancia pa los sos habitantes, confier-y tamién un calter tradicionalista y conservador.<ref>{{Cita Harvard|Reiser|2010|p=8|sp=sí}}</ref> === Festividaes y eventos d'entretenimientu === Les principales festividaes inclúin el [[Eid al-Fitr]], una celebración islámica que marca'l fin del [[Ramadán]]; el [[Añu nuevu musulmán]] y el [[Día nacional]] (2 d'avientu), nel que los sos habitantes conmemoren la formación de los EAU.{{harvnp|Boermeester|2006|p=46|sp=sí}} [[Ficheru:Emirates A380 2.JPG|miniaturadeimagen|left|Un [[Airbus A380]] de Emirates esponiéndose nel [[Dubai Air Show]] de 2005.]] A lo llargo del añu llevar a cabu diversos eventos sociales qu'entienden actividaes culturales y d'entretenimientu como'l [[Dubai Shopping Festival]], celebráu en xineru y destináu al comerciu minorista;<ref name="Shoppingfestival" /> y el [[Dubai Summer Surprises]], qu'ufierta presentaciones y conciertos de celebridaes, talleres y cursos interactivos, y ye realizáu xeneralmente ente xunu y agostu.<ref>{{cita web |obra= Gulfnews.com. |url= http://gulfnews.com/news/uae/culture/dubai-summer-surprises-begins-on-july-9-1.1859078 |títulu= Dubai Summer Surprises begins on July 9 |idioma=inglés |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2016}}</ref> Estos dos eventos atraen cada añu a más de cuatro millones de visitantes y xeneren ganancies d'hasta 2,7 mil millones USD.<ref name="dsf">{{cita web |obra= Dubaicityguide.com |url= http://www.dubaicityguide.com/site/dsf/milestones.asp |títulu= DSF Milestones |idioma=inglés |fechaaccesu=30 d'avientu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |obra= Gulfnews.com |url= http://gulfnews.com/in-focus/dubai-shopping-festival/sales-will-account-for-8-of-dubai-s-gdp-1.269917 |títulu= Sales will account for 8% of Dubai's GDP |idioma= inglés |fechaaccesu= 30 d'avientu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130217184234/http://gulfnews.com/in-focus/dubai-shopping-festival/sales-will-account-for-8-of-dubai-s-gdp-1.269917 |fechaarchivu= 17 de febreru de 2013 }}</ref> Otros eventos notables inclúin la [[Copa Mundial de Dubái]], una carrera de caballos [[purasangre]] llevada a cabu en marzu; la Muestra internacional de botes del Mediu Oriente» n'abril, onde participen representantes de dellos países nuna exhibición de yates, botes y teunoloxía acuática; la Exhibición Internacional de Teunoloxía del Golfu», en setiembre, qu'espón [[teunoloxíes de la información y la comunicación]]; la [[Emirates Cup]], una carrera de ''[[dhow]]s'' na mariña de Jumeirah entamada n'ochobre; el UAE Dessert Challenge, competición de cinco díes d'automóviles modificaos nel desiertu, mientres el mes de payares; les tradicionales carreres de camellos que s'enllarguen por cinco meses y llévense a cabu na llocalidá de [[Nad Al Sheba]]; el Festival Internacional de Cine de Dubái, onde s'esiben filmes destacaos del [[cine árabe]] y d'otros países, n'avientu; y finalmente el [[Dubai Air Show]], una muestra d'aviones y teunoloxía de l'aviación qu'atrai a más de 25&nbsp;000 visitantes n'avientu.<ref name="Boer33">{{Cita Harvard|Boermeester|2006|pp=33-37|sp=sí}}</ref> En 2012, l'Asociación Internacional de Festivales y Eventos escoyó a Dubái como la ciudá de los eventos y festivales mundiales de dicha organización na categoría de ciudaes con poblaciones mayores a un millón d'habitantes.<ref>{{cita web |url=http://www.khaleejtimes.com/kt-article-display-1.asp?xfile=/data/nationgeneral/2012/September/nationgeneral_September341.xml&section=nationgeneral |títulu=Dubai is world's festival city |fecha=23 de setiembre de 2012 |obra=Khaleejtimes.com |fechaaccesu=30 d'avientu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120924032330/http://khaleejtimes.com/kt-article-display-1.asp?xfile=%2Fdata%2Fnationgeneral%2F2012%2FSeptember%2Fnationgeneral_September341.xml&section=nationgeneral |fechaarchivu=2012-09-24 }}</ref> === Etiqueta === {{Imaxe múltiple| posición_tabla = derecha| semeya1 = Hargeisa-people.jpg| anchu1 = 120 | semeya2 = Muslim Clothing Abaya.jpg | anchu2 = 75| testu = La kandura y la abaya, vistimientes tradicionales de los EAU.}} Magar el códigu d'[[etiqueta (códigu)|etiqueta]] ta puramente rexíu pol islam, l'usu de vistimienta musulmana nun ye obligatoria.{{harvnp|Explorer Publishing|2006|p=38|sp=sí}} Al igual que nos demás emiratos de la federación, los homes suelen usar una ''[[thawb|kandura]]'', túnica blanca que s'estiende hasta les rodíes y que ta iguada de [[llana]] o [[algodón]]; les muyeres visten una ''[[abaya]]'', túnica negra que-yos cubre la mayor parte del cuerpu<ref>{{cita web |url=http://www.grapeshisha.com/UAE-National-clothing.html |títulu=Clothing in the UAE |obra= Grapeshisha.com |fechaaccesu=1 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120919063658/http://www.grapeshisha.com/about-uae/uae-clothing.html |fechaarchivu=19 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y que representa un símbolu de modestia». Tienen De usala na vía pública, pudiendo remover cuando ingresen a un edificiu o local.<ref>{{cita web |url= http://www.lagranepoca.com/stories/20101201/15478-el-nuevo-signo-de-glamour-de-les-muyeres-%C3%A1rabes |títulu= El nuevu signu de glamour de les muyeres árabes |obra= Lagranepoca.com |fechaaccesu=1 de xineru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.lagranepoca.com/stories/20101201/15478-el-nuevo-signo-de-glamour-de-les-muyeres-%C3%A1rabes |fechaarchivu=3 d'avientu de 2015}}</ref> Cabo mentase que l'usu de prendes tradicionales ye aconseyable mayormente mientres la celebración del Ramadán.<ref name="vanitatis" /> Esisten dellos puntos de venta en Dubái onde ufierten tantu la vistimienta tradicional, según otru tipu de ropa qu'inclúi [[minifalda|minifaldes]] y [[escote]]s.<ref name="vanitatis">{{cita web |url= http://www.vanitatis.com/moda/2012/09/29/dubai-un-lugar-donde-tangas-y-burkinis-viven-en-armonia-20810/ |títulu= Dubái, un llugar onde tangues y burkinis viven n'harmonía |obra= Vanitatis.com |fechaaccesu= 1 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121227092738/http://www.vanitatis.com/moda/2012/09/29/dubai%2Dun%2Dlugar%2Ddonde%2Dtangas%2Dy%2Dburkinis%2Dviven%2Den%2Darmonia%2D20810/ |fechaarchivu= 2012-12-27 }}</ref> Anque los turistes pueden utilizar prendes curties, esiste un encamientu por que cubran les sos rodíes y costazos en llugares públicos,<ref>{{cita web |url= http://mexico.cnn.com/salud/2012/06/01/a-los estranxeros-pídese-yos-cubrir-en-emiratos-arabes-xuníos |títulu= A los estranxeros pídese-yos cubrir n'Emiratos Árabes Xuníos |fecha=1 de xunu de 2012 |editorial=CNN Méxicu |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |autor= Elwazer, Schams; Davies, Catriona}}</ref> incluyíes les sableres.<ref>{{cita web |url= http://www.gulfnews.com/nation/General/10323797.html |títulu= Blame Europeans for topless displays, British women say |obra= Gulfnews.com |fechaaccesu= 1 de xineru de 2013 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090620001532/http://www.gulfnews.com/nation/General/10323797.html |fechaarchivu= 2009-06-20 }}</ref> A lo llargo del emiratu hai [[Alminar|minaretes]] de [[mezquita|mezquites]] a los cualos alleguen los musulmanes a rezar cinco veces al día,<ref name="Zalatforma">{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/salud/2011/03/23/el-zalat-ye-una forma-de-adorar-a-dios-cinco-vegaes-al-dia |títulu=El 'zalat' ye una forma d'adorar a Dios cinco vegaes al día editorial=CNN Méxicu |fechaaccesu=29 d'avientu de 2012 |autor= Soraya Salam}}</ref> y que pueden ser visitaos tamién polos estranxeros. Nel Ramadán ta prohibíu que los sos habitantes inxeran alimentos o bebíes nes víes públiques mientres el día, anque nel casu de los turistes hai cierta tolerancia, siempres y cuando lo faigan en dellos llocales primeramente designaos pol gobiernu. Nel casu de la convivencia cotidiana, esisten delles normes que tienen de siguise tantu por llocales como por visitantes. Dalgunes de les más notables inclúin la de quitar los zapatos al ingresar a un ''majlis'' —esto ye, tou llugar islámicu diseñáu pa tremar persones—; comer y beber antes de falar de cuestiones de negocios al tar acompañáu por daquién más; ponese de pies cuando ingresa dalgún nuevu visitante, una persona de mayor xerarquía social o una muyer —esto postreru nel casu de los homes—; nun ufierta-y alcohol o productos fechos con puercu a nengún musulmán; y procurar nun abrazase o besase con otra persona nes víes públiques. Per otru llau, hai actividaes que sí tán prohibíes por llei y como tal son sancionaes con rigor, como ye'l casu de la posesión de drogues, la cohabitación, la práutica del sexu, los fíos fuera del matrimoniu, l'adulteriu y la homosexualidá.<ref>{{cita web |url=http://www.dubai.ae/en/Lists/Articles/DispForm.aspx?ID=147&category=Visitors |títulu=Getting familiar with Dubai's culture and etiquette |obra= Dubai.ae |fechaaccesu=1 de xineru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> === Música, danza y teatru === [[Ficheru:Yowalah -traditional dance of UAE.jpg|thumb|La ''ayyalah'' ye unu de los bailles tradicionales de Dubái.]] La música y danza tienen influencies de distintes cultures africanes coles que Dubái caltuvo un estrechu contautu comercial a lo llargo de la historia. Esiste una variedá de preseos musicales fabricaos polo xeneral con partes d'animales. Predominen los de [[instrumentos de percusión|percusión]] como la ''tamboura'', que tien forma d'arpa{{harvnp|CultureGrams|2011|p=256|sp=sí}} y cuenta con cinco cuerdes feches con intestinos de caballu, que ye tocada enriba d'una base de madera con un mástil que tamién tien forma d'arcu; el ''manior'', una petrina fabricada con algodón y [[pezuña|pezuñes]] de cabres; y dellos tambores de diverses formes que producen distintos soníos. Ente les dances más conocíes tán la ''liwa'',{{harvnp|Govers|Go|2009|p=104|sp=sí}} interpretada en llingua [[suaḥili]] ya inclúi soníos de [[tambor]]es; y la ''ayyalah'', na que participen dellos homes de pies, colos brazos estendíos, y con cayaos o espaes nes manes.<ref name="andreamusica" /> Los xéneros musicales más populares en Dubái son el [[pop]], el ''[[rock]]'', el ''[[jazz]]'', el ''[[heavy metal]]'', el ''[[hip hop]]'' y el ''[[punk]]''.{{harvnp|Stanton|Ramsamy|Seybolt|Elliot|2012|p=314|sp=sí}}{{harvnp|al-Abed|Hellyer|Vini|2006|p=285|sp=sí}}<ref>{{cita web |obra= Time Out Dubai |url= http://www.timeoutdubai.com/nightlife/features/3228-rock-and-roll-in-dubai#.UPDUg_K8CSo |títulu= Rock and roll in Dubai |idioma=inglés |fechaaccesu=11 de xineru de 2013}}</ref> Ente los artistes y bandes musicales más conocíos tán les agrupaciones Nervecell y Nikotin, de metal y ''rock'' respeutivamente; la banda de ''[[funk]]'' Abri; y los intérpretes Mohammed al-Mazem, Fayed al-Saeed y [[Ahlam]]. Suelen entamase dellos festivales musicales nel añu, como'l [[Dubai Sound City]], el [[Dubai Desert Rock]]<ref name="andreamusica">{{Cita Harvard|Schulte-Peevers|2010|pp=43-44|sp=sí}}</ref> y el [[Atelier Live Musical Festival Dubai]].<ref>{{cita web |obra= Dubainightplanner.com |url= http://www.dubainightplanner.com/NewsDetails.aspx?NID=133&t=Atelier-Live-Musical-Festival-Dubai |títulu= Atelier Live Musical Festival Dubai |idioma= inglés |fechaaccesu= 11 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20161018210022/http://www.dubainightplanner.com/NewsDetails.aspx?NID=133&t=Atelier-Live-Musical-Festival-Dubai |fechaarchivu= 2016-10-18 }}</ref> Adicionalmente dellos institutos privaos ufierten cursos y talleres de música y danza, como'l Cello Music & Ballet Centre,<ref>{{cita web |editorial= Cello Music & Ballet Centre |url= http://www.cellodubai.com/ |títulu= About Cello |idioma=inglés |fechaaccesu=11 de xineru de 2013}}</ref> Solid Rock Music and Dance<ref>{{cita web |editorial= Solid Rock Music and Dance |url= http://www.solidrockdubai.com/aboutus.asp/ |títulu= About us |idioma= inglés |fechaaccesu= 11 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121010081708/http://www.solidrockdubai.com/aboutus.asp |fechaarchivu= 10 d'ochobre de 2012 }}</ref> y el Trinity Music Institute Dubai,<ref>{{cita web |obra= Dubaicity.olx.ae |url= http://dubaicity.olx.ae/trinity-music-institute-dubai-iid-223061452 |títulu= Trinity Music Institute Dubai |idioma=inglés |fechaaccesu=11 de xineru de 2013}}</ref> ente otros. Hasta 2014 habíen más de venti centros de danza nel emiratu.<ref name="performingarts">{{cita web |obra= TheNational.ae |url= http://www.thenational.ae/business/the-life/dubai-performing-arts-schools-get-into-the-business-groove |títulu= Dubai performing arts schools get into the business groove |idioma=inglés |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2016}}</ref> Al respective de les artes escéniques, el [[Dubai Community Theatre and Art Centre]] sirvió como escenariu pa la exhibición d'obres de teatru y recitales de [[balé]], amás de cuntar con espacios pa cursos d'arte, teatru y fotografía, ente otres variantes artístiques.{{harvnp|al-Abed|Hellyer|Vini|2006|p=280|sp=sí}} Igualmente la [[Ópera de Dubái]], inaugurada en 2016, constitúi una cortil pal espardimientu d'eventos artísticos y musicales.<ref>{{cita web |obra= CNN.com |url= http://edition.cnn.com/2016/09/02/architecture/dubai-opera-house/ |títulu= Inside Dubai's new $330-million concert venue |idioma= inglés |fechaaccesu= 15 d'ochobre de 2016 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20161018204354/http://edition.cnn.com/2016/09/02/architecture/dubai-opera-house/ |fechaarchivu= 2016-10-18 }}</ref> N'años más recién hubo una puxanza na apaición d'academies de ''[[performance]]''.<ref name="performingarts"/> === Lliteratura === Suelen llevase a cabu muestres lliteraries qu'axunten a escritores de dellos países pal espardimientu y promoción de les sos publicaciones. La primer edición del [[Festival Internacional de Lliteratura de Dubái]] realizar en 2009 y cuntó cola participación d'autores de 26 países;<ref name="centrocultural" /> dos años dempués entamóse un festival sobre la vida y obres del poeta persa [[Ferdousí]].<ref>{{cita web |editorial= Iran Radio Culture |url= http://spanish.irib.ir/radioculture/arte/lliteratura-persa/grandes-poetes/item/76210-celebren-la-conmemoraci%C3%B3n-de-ferdowsi-en-dub%C3%A1i |títulu= Celebren la conmemoración de Ferdowsi en Dubái |fechaaccesu=7 de xineru de 2013}}</ref> Unu de los escritores más conocíos de Dubái ye [[Mohammad Al Murr]], responsable de delles coleiciones de cuentos que fueron traducíes al inglés.<ref>{{cita web |editorial= Banipal |url= http://www.banipal.co.uk/contributors/856/mohammed-al-murr/ |títulu= Mohammed Al-Murr |idioma=inglés |fechaaccesu=7 de xineru de 2013}}</ref> Cabo señalase que delles temes censuraes na lliteratura del emiratu inclúin la homosexualidá, l'usu de drogues y la [[evolución biolóxica]].<ref name="centrocultural" /> La [[poesía]] ye unu de los xéneros lliterarios más antiguos nel mundu árabe. La variante conocida como ''nabati'' o «poesía beduina» prevalez na actualidá y adquirió cierta popularidá por cuenta de les obres poétiques redactaes pol xeque Mohamed bin Rashid al-Maktoum,{{harvnp|al-Abed|Hellyer|2001|pp=306|sp=sí}} que suel entamar concursos de poesía. En 2009 salió a la venta un llibru compilatorio de la so producción poética tituláu ''Poems from the Desert''.<ref name="poemandrea" /> Tal ye la relevancia d'esti xéneru que ciertos diseños arquiteutónicos de Dubái inclúin calteres que citen dellos versos, como ye'l casu de la [[Palma Jebel Ali]], que les sos cases tán dispuestes de tal manera que, dende una vista panorámica, puede lleese'l siguiente poema escritu pol mesmu xeque: {{cita|Toma la sabiduría de los sabios, non tol qu'acaballa un caballu ye un caballeru. Solo un home visionariu ye capaz d'escribir na agua. Los grandes acepten grandes desafíos.{{harvnp|Explorer Publishing|2006|p=25|sp=sí}}}} La prensa llocal suel publicar con frecuencia texto poéticos beduinos. Dalgunos otros poetes conocíos de Dubái son Sultan al-Owais,<ref name="poemandrea">{{Cita Harvard|Schulte-Peevers|2010|p=43|sp=sí}}</ref> Ahmed al Madani, un académicu conocíu por publicar un llibru alrodiu de la hestoria de la ''nabati''; y Sultan bin Khalifa, qu'amás de redactar versos en ''nabati'' publicó poesía clásica árabe.{{harvnp|al-Abed|Hellyer|2001|pp=309-10|sp=sí}} === Cinematografía === El cine en Dubái nun tuvo un desenvolvimientu significativu sinón hasta dempués de los años 2000, cuando empezaron a entamase diversos festivales qu'amontaron l'interés nel financiamiento y direición de llargumetraxes. Son conocíos tamién los esfuercios realizaos pol gobiernu p'atraer a estudios y productores de [[Hollywood]] al emiratu.<ref name="andreacine" /> Pa tales fines foi establecida la [[Dubai Studio City]], qu'ufierta una opción pa los cineastes que deseyen producir les sos cintes na rexón.{{harvnp|al-Abed|Hellyer|Vini|2006|p=281|sp=sí}} Una de les primeres cintes financiaes en Dubái foi'l drama ''[[Al Hilm]]'' (2005) empobináu por [[Habi al-Shabani]], y que la so entama paradóxicamente fala sobre les vicisitúes esperimentaes por un mozu pa estrenar la so película. Cuatro años dempués, en 2009, estrenóse otru drama tituláu ''City of Life'', del cineasta [[Ali Mostafa]]. Magar l'aclamación de la crítica, nun llogró ser distribuyíu fora de la rexón.<ref name="andreacine" /> Les películes estranxeres suelen exhibise nos cines de Dubái nel so idioma orixinal con subtítulos n'árabe. Les producciones de [[Bollywood]] gocien d'una notable popularidá ente la población india del emiratu. Abonden les sales de cine nes principales places comerciales, como ye'l casu del Dubai Mall que cunta con sales de luxu.{{harvnp|Christensen|2010|p=133|sp=sí}} Pa filmar un llargumetraxe en Dubái ye necesariu cumplir coles polítiques de censura que prohiben conteníos con [[pornografía]], desnudez, [[narcotráficu]] y homosexualidá, según cualquier referencia a Israel. Delles cintes estranxeres que fueron parcialmente rodaes en Dubái son ''[[Syriana]]'' (2005)<ref name="andreacine">{{Cita Harvard|Schulte-Peevers|2010|pp=42-43|sp=sí}}</ref> y ''[[Mission: Impossible - Ghost Protocol]]'' (2011).<ref>{{cita web |url= http://latimesblogs.latimes.com/movies/2011/12/mission-impossible-ghost-protocol-tom-cruise-stuns-burj-khalifa.html |títulu= 'Mission: Impossible': A Dubai landmark aims for film history |fechaaccesu=2 de xineru de 2013 |periódicu= Los Angeles Times |idioma=inglés}}</ref> Hubo casos nos que delles producciones nun pudieron ser grabaes nel emiratu precisamente por incumplir diches polítiques, como foi'l casu de ''[[Sex and the City 2 (película)|Sex and the City 2]]'' (2010). Per otra parte, la [[Infraición de derechos d'autor|distribución illegal]] de películes ye un problema común en Dubái, polo que'l gobiernu collabora cola Arabian Anti-Piracy Alliance pa la so erradicación. Tocantes a festivales de cine destaquen el [[Festival internacional de cine de Dubái]], que dende 2004 promueve l'espardimientu de material cultural sobre la rexón y nel que s'esiben filmes d'eleváu presupuestu; y el Festival de cine del Golfu», que'l so orixe remontar a 2008 y que tamién-y da prioridá a les producciones rexonales.<ref name="andreacine" /> === Ciencia y teunoloxía === Una gran parte de los esfuercios científicu y teunolóxicu tán empobinaos a la industria petrolífera, pos esiste una importante esmolición pol progresivu escosamientu de les reserves del hidrocarburu esistentes nel territoriu. Sicasí les inversiones destinaes a los procesos d'investigación yeren amenorgaes nos EAU, al provenir del presupuestu gubernamental mayoritariamente, que representa namái'l 0,3&nbsp;% del [[productu internu brutu]].<ref>{{cita web |obra= Arabianbusiness.com |url= http://www.arabianbusiness.com/uae-must-invest-in-science-technology-gulfbase-365155.html |títulu= UAE must invest in science and technology - Gulfbase |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> Esisten delles universidaes que cunten con acreditación internacional y que los sos programes d'estudios tomen la ciencia y la teunoloxía. Por casu, la [[Universidá de Zayed]], establecida en 1998 y empobinada a la educación de toles muyeres de los EAU, y la [[Universidá d'A los Ghurair]], que pertenez al sector priváu.<ref>{{cita web |obra= Agu.ae |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160401031931/https://www.agu.ae/ |fechaarchivu= 1 d'abril de 2016 |url= http://www.agu.ae/ |títulu= Al Ghurair University |idioma= inglés |fechaaccesu= 3 de xineru de 2013 }}</ref> L'organismu responsable de brinda-yos tales acreditaciones ye'l Ministeriu d'Educación Cimera ya Investigación Científica.<ref>{{cita web |editorial= UNESCO |url= http://portal.unesco.org/pv_obj_cache/pv_obj_id_C3BEED0D89A1Y33169ED5CE86552607230AA0000/filename/United+Arab+Emirates.pdf |formatu= PDF |títulu= The science and technology profile of the United Arab Emirates |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}} {{enllaz rotu |1= he science and technology profile of the United Arab Emirates |2= http://portal.unesco.org/pv_obj_cache/pv_obj_id_C3BEED0D89A1Y33169ED5CE86552607230AA0000/filename/United+Arab+Emirates.pdf }} Enllaz irrecuperable</ref> Otra institución notable que se dedica a la [[investigación y desenvuelvo|investigación y desenvolvimientu científicos]] ye l'Institutu de Ciencia y Teunoloxía Avanzada de los Emiratos, aniciáu na ciudá de Dubái y establecíu en 2006 col propósitu de «motivar la innovación científica, les meyores teunolóxiques y perfeccionar el [[desenvolvimientu sostenible]]».<ref>{{cita web |editorial= EIAST |url= http://www.eiast.ae/default.aspx?options={a93y7034-0baa-4y2b-be21-721a4b6feb8y}&view=Article&layout=Article&itemId=98&id=28 |títulu= About EIAST |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120917114817/http://www.eiast.ae/default.aspx?options=%7Ba93y7034-0baa-4y2b-be21-721a4b6feb8y%7D&view=Article&layout=Article&itemId=98&id=28 |fechaarchivu= 17 de setiembre de 2012 |fechaaccesu= 3 de xineru de 2013}}</ref> En 2009 llanzó'l [[satélite artificial|satélite]] [[DubaiSat-1]] al espaciu esterior,<ref>{{cita web |periódicu= The National |autor= Hamilton, Charlie |url= http://www.thenational.ae/news/uae-news/after-years-of-work-and-delays-dubaisat-1-finally-ready-for-lift-off |títulu= After years of work and delays, DubaiSat-1 finally ready for lift-off |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> que la so finalidá ye tomar imáxenes d'alta resolución de la Tierra pa usar tal información gráfica na planeación urbana y el desenvolvimientu d'infraestructura, y promover tamién el desenvolvimientu de les [[ciencies de la Tierra|ciencies xeolóxiques]].<ref>{{cita web |editorial= EIAST |url= http://www.eiast.ae/default.aspx?options={6c9456d6-36c1-4fa2-8f09-916d30089868}&view=Eiast&layout=Eiast&itemId=18&Id=288 |títulu= DubaiSat-1 captures image of Bahrain International Circuit |idioma= inglés |fechaaccesu= 3 de xineru de 2013}} {{enllaz rotu |1= DubaiSat-1 captures image of Bahrain International Circuit |2= http://www.eiast.ae/default.aspx?options={6c9456d6-36c1-4fa2-8f09-916d30089868}&view=Eiast&layout=Eiast&itemId=18&Id=288}}Enllaz irrecuperable</ref><ref>{{cita web |editorial= EIAST |url= http://www.eiast.ae/download/0500196.pdf |títulu= Mission overview, development status and future applications |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120307160555/http://www.eiast.ae/download/0500196.pdf |fechaarchivu=7 de marzu de 2012 |formatu= PDF}}</ref> Un segundu satélite, [[DubaiSat-2]], foi llanzáu a mediaos de 2013.<ref>{{cita web |obra= Newzglobe.com |url= http://www.newzglobe.com/health/10872-dubai-sat-2-launch-in-mid-2013.html |títulu= Dubai Sat-2 Launch in Mid 2013 |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121222061833/http://www.newzglobe.com/health/10872-dubai-sat-2-launch-in-mid-2013.html |fechaarchivu=22 d'avientu de 2012}}</ref> L'Institutu de Teunoloxía de Dubái tamién busca'l progresu de les investigaciones científicu y teunolóxicu de los EAU, y cuenta con dellos departamentos pal tratamientu de l'agua, la salú, la inxeniería y la loxística, ente otros.<ref>{{cita web |obra= Technopark.ae |url= http://www.technopark.ae/en/dit/dubai-institute-of-technology-dit.html |títulu= Introduction |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120919035948/http://www.technopark.ae/en/dit/dubai-institute-of-technology-dit.html |fechaarchivu=19 de setiembre de 2012}}</ref> {{Imaxe múltiple| posición_tabla = derecha| semeya1 = DubaiSat-1.jpg| anchu1 = 150 | semeya2 = DubaiSat-2.jpg | anchu2 = 190| testu = Los satélites artificiales DubaiSat-1 y 2, respeutivamente.}} Los medios de comunicación tamién xueguen un rol significativu nestos campos. Por casu, en 2009 llanzóse la producción ''[[Stars of Science]]'', un programa de [[telerrealidad]] onde participen representantes de dellos países árabes, ente ellos los EAU, con dalgún proyeutu científicu o teunolóxicu, y onde el trunfador ye'l concursante col proyeutu más innovador, llogrando un premiu económicu de 1,1 millón [[Dírham|AED]] —equivalente a 300&nbsp;000&nbsp;USD—.<ref>{{cita web |periódicu= The National |url= http://www.thenational.ae/arts-culture/television/stars-of-science-searches-for-next-great-innovator |títulu= Stars of Science searches for next great innovator |autor= Saeed, Saeed |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> Los concursantes suelen recibir asesoríes d'otros científicos y organizaciones especializaes nos sos proyeutos.<ref>{{cita web |obra= Variety Arabia |url= http://www.varietyarabia.com/Docs.Viewer/b20498b2-c7b7-46d0-871y-884d25d93bbc/default.aspx |títulu= Today's stars of science are tomorrow's role models”, says NASA scientist |idioma= inglés |fechaaccesu= 3 de xineru de 2013 }} {{enllaz rotu|1= Today's stars of science are tomorrow's role models”, says NASA scientist |2= }} Enllaz irrecuperable</ref> Na temporada de 2012, unu de los finalistes foi Mohamed Watfa, un profesor universitariu de Dubái que tenía como proyeutu una innovación informática onde dellos estudiantes pueden executar aplicaciones nes sos distintes [[tableta (ordenador)|tabletas]] per mediu d'una sola [[ordenador]].<ref>{{cita web |editorial= Dubai International Academic City |url= http://www.diacedu.ae/media-center/latest-news/1-2011/390-uae-professor-dr-mohamed-watfa-leads-final-10-in-stars-of-science-tv-show |títulu= UAE professor Dr. Mohamed Watfa leads final 10 in 'Stars of Science' TV show |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130317042142/http://www.diacedu.ae/media-center/latest-news/1-2011/390-uae-professor-dr-mohamed-watfa-leads-final-10-in-stars-of-science-tv-show |fechaarchivu=17 de marzu de 2013}}</ref> Dubái foi sede de numberoses conferencies internacionales que tomen aspeutos científicos y teunolóxicos, como'l casu de la esposición «Muyeres árabes na ciencia y la teunoloxía: permisión pal desenvolvimientu del mundu árabe» en 2009,<ref>{{cita web |obra= Etisal.ae |url= http://www.etisal.ae/PagesE/p1.html |títulu= Dubai, August 29, 2009 |idioma= inglés |fechaaccesu= 3 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20161019004240/http://www.etisal.ae/PagesE/p1.html |fechaarchivu= 2016-10-19 }}</ref> la Conferencia internacional de ciencia, teunoloxía ya inxeniería» a finales de 2012,<ref>{{cita web |obra= Conferencealerts.com |url= http://www.conferencealerts.com/show-event?id=106660 |títulu= International science, technology and engineering conference |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> la Conferencia internacional sobre les ciencies del mediu ambiente y el desenvolvimientu»<ref>{{cita web |obra= Conferencealerts.com |url= http://www.conferencealerts.com/show-event?id=105316 |títulu= 2013 4th International Conference on Environmental Science and Development (ICESD 2013) |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> y la Conferencia internacional sobre la investigación y estudios científicos», dambes en 2013.<ref>{{cita web |obra= Conferencealerts.com |url= http://www.conferencealerts.com/show-event?id=105318 |títulu= 2013 International Conference on Scientific Research and Studies (ICSRS 2013) |idioma=inglés |fechaaccesu=3 de xineru de 2013}}</ref> Tocantes a llogros científicos recién destaca la [[clonación (bioloxía)|clonación]] d'un camellu en 2009.<ref>{{cita web |periódicu= L'Universal |url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/590745.html |títulu= El primer camellu clonáu naz en Dubai |idioma= inglés |fechaaccesu= 6 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140830110031/http://www.eluniversal.com.mx/notas/590745.html |fechaarchivu= 2014-08-30 }}</ref> === Gastronomía === [[Ficheru:Hummus bia tahini 929736504.jpg|200px|miniaturadeimagen|derecha|Platu de [[hummus]], alimentu bien común na cocina árabe.]] Predominen los platos típicos de la [[Gastronomía d'El Líbanu|gastronomía libanesa]], como'l ''[[shawarma|shāwarmā]]'' —cachos de pollu o corderu sirvíos nun [[Pita (pan)|pan pita]], y acompañaos de verdures y [[tahina]]—, el ''[[faláfel]]'' —puré fechu con granes de garbanzos y de sésamu, que se tuesta y al cual dáse-y forma d'esfera— y el ''[[hummus]]'' —una ensalada con puré de garbanzos—. Ye común que s'utilicen especies y condimentos de la rexón p'acompañar munchos d'esos platillos, tales como la [[Cinnamomum verum|canela]], l'[[Crocus sativus|azafrán]] y la [[Curcuma longa|cúrcuma]]. Abonden tamién los frutos como'l [[Cucumis sativus|pepinu]], el [[Solanum lycopersicum|tomate]] y la [[Solanum melongena|berenxena]], ente otros. Coles mesmes, ye tradicional vertir [[Llima (fruta)|zusmiu de llima seca]] nos alimentos. Hai que sorrayar que, por motivos relixosos, la [[carne de gochu]] ta acutada anque puede topase en dellos centros comerciales y restoranes. Los llocales que lu comercialicen y preparen tienen de caltenela nuna nevera esclusiva, distinta a la qu'usen pa guardar los otros insumos.<ref name="Explorer28" /> Tocantes a postres, los habitantes del emiratu suelen consumir duces y chocolates ellaboraos con [[Lactosa|lleche]] de [[Camelus|camellu]], consumida poles antigües tribus beduines qu'habitaben Dubái. Inclusive esiste una granxa especializada na producción de lleche de camellu, Industry for Camel Milk and Products, responsable de dellos d'estos productos.<ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/historias-extraordinarias/2012/04/09/la lleche-de-camellu-l'ingrediente secretu-de-los-camelccinos |títulu=La lleche de camellu, l'ingrediente secretu de los 'camelccinos' |editorial=CNN Méxicu |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012}}</ref> Amás de los platillos rexonales, esiste una variedá d'alimentos a tastiar provenientes de les cultures europea, americana, india y asiática.<ref name="Explorer28">{{Cita Harvard|Explorer Publishing|2006|pp=28-30|sp=sí}}</ref> === Arquiteutura === [[Ficheru:Madinat Jumeirah, Dubai (4129376800).jpg|300px|miniaturadeimagen|left|L'edificiu [[Burj Al Arab]] ye unu de los hoteles más luxosos del mundu y un reconocíu símbolu de Dubái.]] Les formes arquiteutóniques de Dubái provienen de la fusión de dellos estilos adoptaos d'otres cultures. Por casu, pueden apreciase traces de países como Irán ya India nos [[captador de vientu|captadores de vientu]] y les puertes tallaes carauterístiques de ciertos edificios.<ref name="arquiteutura99" /> La direición del vientu guarda una especial importancia nel diseñu de viviendes y otres estructures{{harvnp|al-Abed|Hellyer|Vini|2006|p=110|sp=sí}} debíu al clima templáu imperante. A esto debe la planificación urbana de viviendes y edificios, dispuestos relativamente cerca ente sigo pa formar pasiellos estrechos que son conocíos polos nativos como ''sikkas''. Estos presenten una orientación de norte a sur y lleguen hasta'l Khawr Dubayy, de forma que garanticen la circulación de corrientes d'aire fresco mientres la mayor parte del día. La relixón ye otru aspeutu relevante nel diseñu de les viviendes; les habitaciones presenten vistes al interior acorde al conceutu de modestia señaláu pola relixón musulmana.<ref name="andrearquitecta"/> Los materiales usaos na construcción variaron col pasu del tiempu. Les práutiques más antigües consistíen nel usu de piedres, folla y fueyes de [[Arecaceae|palma]] y [[Pteridophyta|felechu]] pa les cases allugaes en zones montascoses; tueros, fueyes de palmera y madera de [[Santalum album|sándalu]] pa les tiendes instalaes poles tribus nómades del desiertu; y yelsu y piedra de coral pa les zones más urbanes. Sicasí, estos postreros materiales resultaben bien costosos por cuenta de la dificultá pa llogralos,<ref group="Nota">D'alcuerdu a la investigación realizada por Luiza Karim, nel artículu ''Modernity and tradition in Dubai architecture'', el yelsu podía consiguise nes contornes de la ciudá de Dubái. Pa fabricar la piedra con esti material, el procesu de manufactura tomaba dellos díes debíu de la que riquía los yelsu pa solidificarse y ufiertar una cierta resistencia. Pa les piedres de coral, yera necesariu somorguiase nel mar anque dacuando podíen llograse direutamente de la zona costera.</ref> polo que tamién podíen topase construcciones más económiques feches con fueyes de palmera. En ciertos sectores de Dubái predominen los edificios militares qu'anguaño sirven como vivienda pa dellos de los sos habitantes. L'usu de materiales más resistentes y aislantes al calor tuvo en puxanza n'años más recién.<ref name="andrearquitecta">{{Cita Harvard|Schulte-Peevers|2010|p=41|sp=sí}}</ref> La incorporación del cementu como material de fabricación, xunto col afayu de petroleu nos años 1960, supunxeron un cambéu cultural importante nel diseñu arquiteutónicu del emiratu. A partir d'entós empezaron a desenvolvese proyeutos de gran escala so la xestión del xeque Rashid bin Saeed al-Maktoum,<ref name="andrea21" /> qu'incluyeron carreteres y sistemes de drenaxe. Magar la mayoría de la población de Dubái ye estranxera, dellos arquiteutos prefieren l'usu d'elementos alusivos a la hestoria del emiratu, ente qu'otros abogen pola renovación d'antiguos edificios{{harvnp|al-Abed|Hellyer|Vini|2006|sp=sí}} como foi'l casu d'una residencia del xeque Saeed Al Maktum, que foi convertida nun muséu.<ref name="arquiteutura99" /> Dellos arquiteutos que participaron en dalgún proyeutu de Dubái son [[Zaha Hadid]] —responsable del diseñu del Dubai Financial Market, un edificiu en forma de pétalos—,<ref>{{cita web |obra= Zaha-Hadid.com |url= http://www.zaha-hadid.com/architecture/dubai-financial-market/ |títulu= Dubai Financial Market |idioma=inglés |fechaaccesu=8 de xineru de 2013}}</ref> [[Jean Nouvel]] —del W Hotel Dubai—,<ref>{{cita web |obra= Desmena.com |url= http://desmena.com/?p=1155 |títulu= W Hotel, Dubai by Ateliers Jean Nouvel |idioma= inglés |fechaaccesu= 8 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140911164105/http://desmena.com/?p=1155 |fechaarchivu= 2014-09-11 }}</ref> y [[Norman Foster]] —que reformó'l One Central Park, un edificiu de luxu de 328&nbsp;m d'altor—.<ref>{{cita web |editorial= Foster + Partners |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130128072008/http://www.fosterandpartners.com/News/173/Default.aspx |url= http://www.fosterandpartners.com/News/173/Default.aspx |títulu= Foster and Partners unveils 80 storey tower with the World's highest apartmen |idioma= inglés |fechaarchivu= 28 de xineru de 2013 |fechaaccesu= 8 de xineru de 2013 }}</ref> La zona residencial de [[Jumeirah]] tamién esperimentó cambeos significativos na so arquiteutura con tal d'atraer a una mayor cantidá de turistes.<ref>{{cita web |obra= Arabianbusiness.com |url= http://www.arabianbusiness.com/dubai-launches-680m-madinat-jumeirah-expansion-479728.html |títulu= Dubai launches $680m Madinat Jumeirah expansion |idioma=inglés |fechaaccesu=5 de xineru de 2013 |autor= Sambidge, Andy |fecha=17 de payares de 2012}}</ref> Dellos edificios y zones notables en Dubái inclúin los puertos artificiales de [[Puertu Rashid|Mina Rashid]] y [[Jebel Ali]], el [[World Trade Center Dubai]], l'[[Aeropuertu Internacional de Dubái]], la [[ponte al-Maktoum]],<ref name="andrea21" /> los hoteles de luxu [[Burj Al Arab]], conocíu pol so diseñu en forma de vela y el so considerable altor de 321&nbsp;m que lu llevó a ser consideráu como un iconu arquiteutónicu;<ref name="velaburj" /> y [[Burj Khalifa]], unu de los rascacielos más altos del mundu y que'l so diseñu ye reminiscente al de les plantes ''[[Hymenocallis]]'',<ref name="emirateshis" /><ref>{{cita web |editorial= Burj Khalifa |url= http://www.burjkhalifa.ae/language/en-us/the-tower/design.aspx |títulu= INSPIRED DESIGN |idioma=inglés |fechaaccesu=5 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121220085154/http://www.burjkhalifa.ae/language/en-us/the-tower/design.aspx |fechaarchivu=20 d'avientu de 2012}}</ref> según el conxuntu d'islles artificiales de [[The World (islles)|The World]] y [[The Palm Islands]]; y la [[Cayan Tower]], una torre n'espiral de 310 metros d'altor.<ref>{{cita web |url= http://www.latercera.com/noticia/tendencias/2013/06/659-528915-9-inauguren-en-dubai-la torre-en-espiral-mas-alta-del mundu.shtml |títulu= Inauguren en Dubai la torre n'espiral más alta del mundu editorial= La Tercera |fechaaccesu= 15 de xunetu de 2013 }}</ref> Tamién se construyeron los proyeutos [[Mohammed Bin Rashid Al Maktoum City - District One]], que va haber de contener 831 villes con distintos estilos arquiteutónicos, pistes pa bicicletes y pa correr, un llagu de 7&nbsp;km de llongura arrodiada por sableres artificiales y parques;<ref name="Rashid"/> y [[Dubai World Central]], qu'abarca dellos sectores destinaos p'actividaes loxístiques, deportives, comerciales y residenciales.<ref name="WorldCentral"/> A mediaos de 2016, la promotora [[Emaar]] anunció que va construyir na capital [[The Tower (Dubái)|The Tower]], un rascacielos que va sacar 100&nbsp;m al Burj Khalifa y que va ser un iconu pa la [[Esposición Internacional de Dubái (2020)|esposición internacional]] que se va celebrar ende en 2020.<ref name="calatrava">{{cita web |url= http://www.elcorreo.ae/emirato/torre-calatrava-en-dubai-tendra-10-terraces-mirador-con-vistes-360-grado |títulu= La torre de Calatrava en Dubai va tener 10 terraces y un mirador con vistes de 360 graos |periódicu= El Corréu del Golfu |fechaaccesu= 18 de setiembre de 2016 }}</ref> === Arte === Magar la producción artística local, son más abondoses les exhibiciones d'obres d'arte realizaes por artistes estranxeros. En 2007, el Dubai International Financial Centre inauguró la Feria d'arte del Golfu —depués conocida como Art Dubai—,<ref name="bharne">{{Cita Harvard|Bharne|2012|pp=257-8|sp=sí}}</ref> qu'alluga cada añu pieces d'arte creaes por artistes de más de 30 países y que la compañía Falcon and Associates, establecida pol mesmu jeque Mohamed bin Rashid al-Maktoum,<ref>{{cita web |obra= AMEinfo.com |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130128073802/http://www.ameinfo.com/202271.html |fechaarchivu= 28 de xineru de 2013 |url= http://www.ameinfo.com/202271.html |títulu= Mohammed bin Rashid issues law establishing Falcon and Associates |idioma= inglés |fechaaccesu= 7 de xineru de 2013 }}</ref> cataloga como «una fecha importante nel calendariu mundial»,<ref name="centrocultural">{{cita web |editorial= PR Newswire |url= http://www.prnewswire.com/news-releases/dubai-en-el mapa cultural-133052183.html |títulu= Dubái, nel mapa cultural |idioma=inglés |fechaaccesu=7 de xineru de 2013}}</ref> Sobresal tamién l'actividá cultural de rexones como'l Creekside Area y A los Bastakiya.<ref name="ebulle">{{cita web |periódicu= El Cultural |url= http://www.elcultural.es/noticias/ARTE/2965/Art_Dubai_un mercáu_en_ebullicion |títulu= Art Dubai, un mercáu en ebullición |autor= Hontoria, Javier |fechaaccesu=15 d'ochobre de 2016}}</ref> En 2007 foi inauguráu'l distritu [[Avenida Alserkal]] que contién delles galeríes d'arte y ta allugáu en [[Al Quoz]].<ref>{{cita web |url= http://trends.archiexpo.es/project-212769.html |títulu= Creative Superhighway: Alserkal Avenue Booming in Dubai's Al Quoz |fechaaccesu= 15 d'ochobre de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20161018210600/http://trends.archiexpo.es/project-212769.html |fechaarchivu= 2016-10-18 }}</ref><ref name="andrearte">{{Cita Harvard|Boermeester|2006|p=48|sp=sí}}</ref> Otres muestres artístiques son la Feria d'arte de Sikka promovida pol gobiernu; el Foru Global d'Arte; el ArtBus, que consiste nun percorríu onde se fala del desenvolvimientu artísticu en Dubái;<ref name="bharne" /> y la [[Culture Village|Villa de la cultura]], una zona residencial y comercial que va haber d'incluyir instituciones y academies d'arte.<ref>{{cita web |obra= Dubai-culturevillage.com |url= http://www.dubai-culturevillage.com/about-dubai-culture-village.html |títulu= About Dubai Culture Village |idioma= inglés |fechaaccesu= 6 de xineru de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170331095013/http://www.dubai-culturevillage.com/about-dubai-culture-village.html |fechaarchivu= 2017-03-31 }}</ref> Cabo mentase que ta prohibíu tomar fotografíes d'instituciones relixoses, militares o gubernamentales, incluyendo palacios,{{harvnp|Boermeester|2006|p=45|sp=sí}} y hai ciertes restricciones tocantes a la representación artística del [[desnudu (xéneru artísticu)|desnudu]].<ref name="andrearte" /> == Deportes == [[Ficheru:Dubai camel race.jpg|thumb|Les carreres de camellos son unu de los deportes tradicionales entá practicaos en Dubái.]] Ente los deportes más populares nel emiratu inclúyense'l [[fútbol]], [[golf]], [[tenis]], [[críquet]] y [[rugbi]].<ref>{{Cita Harvard|Vini|al-Jabali|Hellyer|Vini|2010|p=270|sp=sí}}</ref> Na [[Primer División de los Emiratos Árabes Xuníos|Primer División de fútbol]], Dubái tien cinco equipos que lo representen: [[Al Wasl FC]], [[Al-Ahli Football Club|Al-Ahli Dubai]], [[Al Nasr SC]], [[Al Shabab Al Arabi Club]] y [[Dubai Club]].<ref>{{cita web |url= http://www.uaefa.ae/index.php?got=emir_clubes |títulu= الاندية الإماراتية |fecha=2012 |obra= UAE FA.ae |editorial= Asociación de Fútbol de los EAU |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |idioma=árabe}}</ref> D'ellos, Al-Wasl ye'l más esitosu, yá que ye'l segundu equipu col mayor númberu de campeonatos ganaos nel país, namái por detrás del [[Club Deportivo y Cultural Al Ain|Al Ain]].<ref>{{cita web |url= http://www.uaefa.ae/index.php?got=local_champ1 |títulu= كأس صاحب السمو رئيس الدولة |fecha=2012 |obra= UAE FA.ae |editorial= Asociación de Fúbol de los EAU |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |idioma=árabe}}</ref> El críquet convertir n'unu de los deportes más practicaos de la rexón por cuenta de la inmigración de persones provenientes de países como Paquistán, India y Australia. Ello ye qu'en 2005 el [[International Cricket Council|Conseyu Internacional de Críquet]] treslladó la so sede de [[Londres]] a Dubái. Coles mesmes, la capital de cutiu alluga dellos alcuentros internacionales d'esti deporte.<ref>{{cita web |url= http://gulfnews.com/sport/cricket/icc-moves-to-new-headquarters-in-sports-city-1.64511 |títulu= ICC moves to new headquarters in Sports City |fecha=18 d'abril de 2009 |obra= Gulf News.com |autor= Nayar, K. R. |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Dubái foi sede tamién de la [[Serie Mundial de Rugby 7]].<ref>{{cita web |url= http://dubairugby7s.com/about/event/content.aspx |títulu= Event |obra= Dubai Rugby 7s.com |fechaaccesu= 31 d'avientu de 2012 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130612070550/http://dubairugby7s.com/about/event/content.aspx |fechaarchivu= 12 de xunu de 2013 }}</ref> Otros deportes cobraron relevancia en Dubái gracies al desenvolvimientu económicu de los sos habitantes, como ye'l casu del golf.<ref>{{cita web |url= http://www.dubaigolf.info/dubaigolfhistory.html |títulu= Dubai Golf History |fecha= 2008 |obra= Dubai Golf.info |fechaaccesu= 31 d'avientu de 2012 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130702071142/http://dubaigolf.info/dubaigolfhistory.html |fechaarchivu= 2013-07-02 }}</ref> Ello ye que el [[Dubai Desert Classic]] ye unu de los torneos de golf qu'atrai a dellos golfistes profesionales de tol mundu.<ref>{{cita web |url= http://www.dubaigolf.info/desertclassic.html |títulu= Dubai Desert Classic |fecha= 2008 |obra= Dubaigolf.info |fechaaccesu= 31 d'avientu de 2012 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130701204536/http://dubaigolf.info/desertclassic.html |fechaarchivu= 2013-07-01 }}</ref> De manera similar, la popularidá del tenis alzóse nos últimos años, de cuenta que dende 1993 la capital ye la sede del [[Tornéu de Dubái]], una de les competencies añales más importantes dientro d'esti deporte, que ye parte íntegra del circuitu de l'[[Asociación de Tenistes Profesionales]].<ref>{{cita web |url= http://www.dubaidutyfreetennischampionships.com/Event-Info/General-Information.aspx |títulu= The Dubai Duty Free Tennis Championship |fecha=2012 |obra= Dubai Duty Free Tennis Championship.com |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Otres disciplines como los deportes acuáticos —principalmente la [[vela (deporte)|vela]] y la [[pesca deportiva]]—, los [[deportes ecuestres|ecuestres]] y el [[automovilismu]] ganaron popularidá ente la clase económica alta de Dubái, qu'anguaño cunta con dellos centros forníos pa la práutica d'estos deportes.<ref name="sports" /> Nes zones rurales entá se practiquen munchos de los deportes tradicionales ente los grupos árabes, tales como la [[cetrería]] y les carreres de [[Camelus|camellos]].<ref>{{cita web |url= http://www.grapeshisha.com/about-uae/traditional-uae-sports.html |títulu= Falconry, Camel Racing and Horse Racing |obra= Grapeshisha.com |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121024205143/http://www.grapeshisha.com/about-uae/traditional-uae-sports.html |fechaarchivu=24 d'ochobre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Primero de too, la capital yá allugó munches competiciones deportives de calter internacional, como'l [[Campeonatu Mundial de Natación en Piscina Curtia de 2010]], la [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2003]] o les [[Olimpiaes d'axedrez]] nel añu 1986.<ref>{{cita web |url=http://gulfnews.com/opinions/editorials/dubai-on-track-for-2020-olympic-bid-1.493938 |títulu=Dubai on track for 2020 Olympic bid |fecha=20 de xunetu de 2009 |obra=Gulfnews.com |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130217184257/http://gulfnews.com/opinions/editorials/dubai-on-track-for-2020-olympic-bid-1.493938 |fechaarchivu=2013-02-17 }}</ref> En 2011 el Comité Olímpicu de los Emiratos Árabes Xuníos anunció que buscaría la sede de los [[Xuegos Olímpicos de 2024]] para Dubái,<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2011/07/29/olympics-emirates-dubai-idUSL3Y7IT28F20110729 |títulu= Olympics-Dubai opts out of 2020 bid, targets 2024 |obra=Reuters |nome=Erika |apellíos=Solomon |fecha=29 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> depués d'intentar consiguir la candidatura oficial pa los [[Xuegos Olímpicos de la Mocedá 2018]].<ref>{{cita web |url=http://www.gamesbids.com/eng/youth_olympic_bids/1216135871.html |títulu=Dubai considers Youth Olympic Games bid |obra=GamesBids.com |fecha=1 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=31 d'avientu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130116151214/http://www.gamesbids.com/eng/youth_olympic_bids/1216135871.html |fechaarchivu=16 de xineru de 2013 }}</ref> Magar la so desestimación, el gobiernu tuvo en negociaciones p'allugar una competencia de la ''[[IndyCar Series]]'' pa la [[Temporada 2015 de la IndyCar Series|temporada 2015]].<ref>{{cita web |url= http://www.indystar.com/story/sports/motor/indy-car/2014/06/07/indycar-series-indianapolis-mark-miles-derrick-walker/10182825/ |títulu= IndyCar plans 2 international races early in 2015 |idioma=inglés |obra= IndyStar.com |fechaaccesu=27 de xunu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url= http://motorsportstalk.nbcsports.com/2014/10/30/2015-indycar-schedule-officially-revealed-17-races-non-dubai/ |títulu= 2015 IndyCar schedule officially revealed; 17 races including 12 on NBCSN (VIDEO) |autor= DiZinno, Tony |idioma=inglés |editorial= NBC Sports |fechaaccesu=19 de xineru de 2015 |fecha=30 d'ochobre de 2014}}</ref> == Ver tamién == * [[Dubái]] * [[Emiratos Árabes Xuníos]] == Notes == {{llistaref|group="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == {{Refcomienza|2}} * {{Obra citada |apellíos=al-Abed |nome=Ibrahim |apellíos2=Hellyer |nome2=Peter |títulu=United Arab Emirates: A New Perspective |editorial=Trident Press Ltd |añu=2001 |isbn=1900724472 |url=https://books.google.es/books?id=QcMz3zV0qAMC&dq=united+arab+emirates+a+new+perspective&hl=es&source=gbs_navlinks_s |idioma=inglés }} * {{Obra citada |apellíos=al-Abed |nome=Ibrahim |apellíos2=Hellyer |nome2=Peter |apellíos3=Vini |nome3=Peter |títulu=The United Arab Emirates Yearbook 2006 |editorial=Trident Press Ltd |añu=2006 |isbn=1905486057 |idioma=inglés |url=http://www.uaeyearbook.com/Yearbooks/2006/eng/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140817023406/http://www.uaeyearbook.com/Yearbooks/2006/eng/ |fechaarchivu=17 d'agostu de 2014 }} * {{Obra citada |apellíos=al-Jabali |2= |nome=Abdullah |apellíos2=Vini |nome2=Paula |apellíos3=Hellyer |nome3=Peter |apellíos4=Vini |nome4=Peter |títulu=The United Arab Emirates Yearbook 2010 |editorial=Trident Press Ltd |añu=2010 |isbn=9781905486595 |url=http://www.uaeinteract.com/uaeint_misc/pdf_2010/Yearbook2010_EN/#0 |idioma=inglés }} * {{Obra citada|apellíos=Bharne |nome=Vinayak |títulu=The Emerging Asian City: Concomitant Urbanities & Urbanisms |editorial=Routledge |añu=2012 |isbn=1136208518 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Boermeester |nome=Ber |títulu=Best of Dubai Vol 1., Volume 1 |editorial=Global Village Productions Ltd |añu=2006 |isbn=1904566715 |idioma=inglés}} * {{Obra citada |apellíu1=Carter |nome1=Terry John |apellíu2=Dunston |nome2=Lara |títulu=Best of Dubai |idioma=inglés |editorial=Lonely Planet |fecha=2006}} * {{Obra citada|apellíos=Christensen |nome=Shane |títulu=Frommer's Dubai |editorial=John Wiley & Sons |edición=2 |añu=2010 |isbn=1119994276 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=CultureGrams |títulu=Culture Grams, Volumes 2-4 |editorial=CultureGrams |añu=2010 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Explorer Publishing |títulu=Dubai: Live. Work. Explore |editorial=Explorer Publishing & Distribution |añu=2006 |isbn=9768182768 |serie=Explorer Series |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Govers |nome=Robert|apellíos2=Go |nome2=Frank |títulu=Place Branding: Glocal, Virtual and Physical Identities, Constructed, Imagined and Experienced |editorial=Palgrave Macmillan |añu=2009 |isbn=0230230733 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíu=Instituto del Tercer Mundu|apellíos2=Institutu d'Estudios Políticos p'América Llatina y África|apellíos3=Fundacion Santa Maria |títulu=Guía del mundu 2005-2006: el mundu vistu dende'l sur editorial=IEPALA Editorial |añu=2005 |isbn=9974574439 |edición=14}} * {{Obra citada |apellíu= Gupte |nome= Pranay |fecha= 2011 |url= https://books.google.es/books?id=7OokHr76UBsC&dq=gupte+2011&hl=es&source=gbs_navlinks_s |títulu= Dubai: The Making of a Megapolis |idioma= inglés |editorial= Penguin UK |isbn= 9788184755046 }} * {{Obra citada |apellíos=Int'l |nome=Business Publications |títulu=Dubai Investment and Business Guide |editorial=Int'l Business Publications |añu=2002 |isbn=0739740539 |url=https://books.google.com.mx/books?id=t6_gpKpU-PYC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false/ |serie=World Investment and Business Library |edición=4 |volume=58 |idioma=inglés }} * {{Obra citada |apellíu1= Kozak |nome1= Nazmi |apellíu2= Kozak |nome2= Metin |url= https://books.google.es/books?id=2oPWCgAAQBAJ&dq=kozak+kozak+2015&hl=es&source=gbs_navlinks_s |títulu= Tourism Development |idioma= inglés |editorial= Cambridge Scholars Publishing |fecha= 2015 |isbn= 9781443882125 }} * {{Obra citada|apellíos=ONX |títulu=Naciones Xuníes Anuariu Xurídicu 2000 |editorial=United Nations Publications |añu=2006 |isbn=9213333463}} * {{Obra citada|apellíos=Oxford Business Group |títulu= The Report: Dubai 2007 |editorial=Oxford Business Group |añu=2007 |isbn=9781902339771 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Oxford Business Group |títulu= The Report: Dubai 2008 |editorial=Oxford Business Group |añu=2008 |isbn=9781902339054 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Oxford Business Group |títulu= The Report: Dubai 2013 |editorial=Oxford Business Group |añu=2013 |isbn=1907065733 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Peck |nome=Malcolm C. |títulu=The United Arab Emirates: A Venture in Unity |editorial=Taylor & Francis |añu=1986 |isbn=0865311889 |serie=Profiles - Nations of Contemporary Middle East Series |volume=1 |idioma=inglés}} * {{Obra citada |apellíu= Reiser |nome= Danina |títulu= Analysis of Cultural Differences in Dubai |url= https://books.google.es/books?id=iY9b26d887cC&dq=reiser+2010&hl=es&source=gbs_navlinks_s |idioma= inglés |editorial= BWV Verlag |añu= 2010 |isbn= 9783830525653 }} * {{Obra citada |apellíos= Reuvid |nome= Jonathan |títulu= The Handbook of Country Risk 2006-2007: A Guide to International Business and Trade |fechaaccesu=15 de setiembre de 2013 |añu= 2006 |editorial= GMB Publishing Ltd |isbn= 9781846730122}} * {{Obra citada|apellíos= Room |nome= Adrian |títulu= Placenames of the World: Origins And Meanings of the Names for 6,600 Countries, Cities, Territories, Natural Features And Historic Sites |añu= 2006 |editorial= McFarland |idioma=inglés |isbn= 9780786422487}} * {{Obra citada|apellíos=Schofield |nome=Clive H.|apellíos2=Schofield |nome2=Richard N. |títulu=Middle East and North Africa |editorial=Routledge |añu=2012 |isbn=0415088399 |serie=World Boundaries Series |volume=2 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Schulte-Peevers |nome=Andrea |títulu=Dubai 6: Lonely Planet - Dubai City Guide |editorial=Lonely Planet |añu=2010 |isbn=1741795966 |serie=City Travel Guide Series |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Sindelar |nome=H. Richard|apellíos2=Peterson |nome2=John Y.|apellíos3=Middle East Institute |títulu=Crosscurrents in the Gulf: Arab Regional and Global Interests |editorial=Routledge |añu=1988 |isbn=0415000327 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos=Stanton |nome=Andrea L.|apellíos2=Ramsamy |nome2=Edward|apellíos3=Seybolt |nome3=Peter J.|apellíos4=Elliot |nome4=Carolyn M. |títulu=Cultural Sociology of the Middle East, Asia, and Africa: An Encyclopedia |editorial=SAGE |añu=2012 |isbn=141298176X |serie=Cultural Sociology of the Middle East, Asia, & Africa: An Encyclopedia |volume=1 |idioma=inglés}} * {{Obra citada |apellíu1= Taylor-Evans |nome1= David |apellíu2= Coyne |nome2= Daniel |apellíu3= Al-Abed |nome3= Ibrahim |apellíu4= Hellyer |nome4= Peter |títulu= United Arab Emirates Yearbook 2013 |idioma= inglés |url= https://www.mofa.gov.ae/en/documents/3556.pdf |editorial= Elite Media |fecha= 2013 |isbn= 9789948204190 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160822070156/http://mofa.gov.ae/EN/Documents/3556.pdf |date=2016-08-22 }} * {{Obra citada|apellíos=Wilde |nome=Felix |títulu=Worldwide development of nuclear Energy - Strategic deployment of German Consultancies in the Arabian Market |editorial=Diplomica Verlag |añu=2011 |isbn=3842859643 |idioma=inglés}} * {{Obra citada|apellíos= Wybe |nome= Kuitert |títulu= Transforming with water |añu= 2008 |editorial= Blauwdruk |allugamientu= Universidá d'Indiana |idioma=inglés |isbn= 9789085940210}} {{Reftermina}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|Dubai|oldid=357826993|trad=parcial}} {{commonscat|Dubai|Dubái}} {{wikinoticies|Categoría:Dubái}} {{wikiviaxes|Dubái}} {{Tradubot|Dubái}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Emiratos d'Emiratos Árabes Xuníos|Dubai]] hs25mvgqsdwngjuvaol35xdjs1rk0u1 Eleiciones xenerales d'Italia de 2008 0 116111 4501069 4426776 2026-06-21T08:03:03Z Limotecariu 735 4501069 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'eleición | compactu = nun | nome_eleición = Eleiciones xenerales d'Italia de 2008 | país = Italia | anchu = 50 | encurso = non | eleición_anterior = Eleiciones xenerales d'Italia de 2006 | fecha_anterior = 2006 | siguiente_eleición = Eleiciones xenerales d'Italia de 2013 | siguiente_fecha = 2013 | endisputa = <small>'''630 escaños de la [[Cámara de Diputaos (Italia)|Cámara de Diputaos]]'''<br />316 escaños pa llograr mayoría absoluta</small><br />'''<small>315 (de 322) escaños nel [[Senáu d'Italia]]</small>''' | fecha_eleición = Domingo [[13 d'abril|13]] y llunes [[14 d'abril]] de [[2008]] | votantes = 36.452.286 | participación = 78.1 | participación_ant = 83.6 | nulos = | cargu = [[Ficheru:Italy-Emblem.svg|40px]]<br />[[Primer Ministru d'Italia]] | predecesor = [[Romano Prodi]] | partíu_predecesor = [[Partíu Demócrata (Italia)|PD]] | socesor = [[Silvio Berlusconi]] | partíu_socesor = [[El Pueblu de la Llibertá|PdL]] | imaxe1 = Imaxe:Berlusconi-2010-1.jpg | símbolu1 = | color1 = #0087DC | líder1 = [[Silvio Berlusconi]] | partíu1 = [[El Pueblu de la Llibertá]] | coalición1 = [[Coalición de centroderecha]] | partíu1_coalición1 = [[El Pueblu de la Llibertá]] | partíu2_coalición1 = [[Lliga Norte]] | partíu3_coalición1 = [[Movimientu poles Autonomíes]] | votos1 = Dip. 17.403.145<br /> Sen. 15.508.899 | porcentaxe1 = 47.05 | diputaos1 = 344 | diputaos1_ant = 242 | senadores1 = 174 | senadores1_ant = 145 | imaxe2 = Imaxe:Walter Veltroni cropped.jpg | símbolu2 = | color2 = #F0001C | líder2 = [[Walter Veltroni]] | partíu2 = [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | coalición2 = [[Coalición de centroizquierda]] | partíu1_coalición2 = [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | partíu2_coalición2 = [[Italia de los Valores]] | votos2 = Dip. 14.099.747 <br /> Sen. 12.457.182 | porcentaxe2 = 37.75 | diputaos2 = 246 | diputaos2_ant = 243 | senadores2 = 134 | senadores2_ant = 113 |diagrama_títulu = Composición de la Cámara de Diputaos |diagrama=Imaxe:Italian Chamber of Deputies, 2008.svg |diagrama_tamañu=300px | diagrama2_títulu = Composición del Senáu | diagrama2 = Imaxe:Italian Senate, 2008.svg | diagrama2_tamañu = 300px | mapa_títulu = Resultáu | mapa = Imaxe:2008 Italian general election - Results by coalition.png | mapa_tamañu = 300px | mapa_subtítulu = Mapes de resultaos eleutorales pa la Cámara de Diputaos (a la izquierda) y pal Senáu (a la derecha). A la izquierda, el color identifica la coalición que recibió la mayor cantidá de votos en cada provincia. A la derecha, el color identifica a la coalición que ganó la mayoría de los escaños con al respective de cada rexón. <span style="color: #0087DC">Azul</span> denota la coalición Centroderecha, <span style="color: #F0001C">Coloráu</span> a la coalición Centroizquierda y los partíos rexonales en <span style="color: gray">gris</span>. }} Los [[italia]]celebráronnos '''[[eleiciones]] xenerales''' antemanaes el domingu [[13 d'abril|13]] y llunes [[14 d'abril]] de [[2008]] dempués de que'l Presidente [[Giorgio Napolitano]] eslleiera'l Parllamentu italianu'l [[6 de febreru]] de [[2008]], arriendes de la cayida del segundu mandatu de [[Romano Prodi]] que perdió'l [[votu d'enfotu]] del Senáu onde la so mayoría escolgaba d'un filo. La decisión de dir a les urnes de forma antemanada tomar a raigañu del fracasu de la iniciativa presidencial destináu a nomar a la Presidencia del conseyu a una personalidá neutra, capaz de formar a un Gobiernu de transición col fin de reformar la [[Llei eleutoral d'Italia (2005)|llei eleutoral italiana]], demasiáu propensa al desmenuzamiento políticu. En virtú de la llei italiana, les eleiciones tienen de tener llugar nel plazu de 70 díes que siguen la disolución. == Participación == La participación definitiva na Cámara de diputaos, dempués de dos díes d'eleición, ye del 80,452%, esto ye unu de los peores porcentaxes de la hestoria de les eleiciones parllamentaries yá que n'Italia'l votu ye teóricamente obligatoriu, según la inscripción. Más de 3 puntos menor que'l 83,617 % de 2006 pero en realidá nesti datu falten los italianos emigrantes, lo que lo fai pasar a menos del 80%. Pal Senáu, la participación final ye del 80,518% (83,564% en 2006). El 13 d'abril, a les 22, primer día d'eleiciones, la participación xubía al 62,54% pa la Cámara (cuatro puntos; en 2006 a la mesma hora: 66,53 %). == Repartu d'escaños == La llei eleutoral y la [[Constitución d'Italia|Constitución]] prevén la asignación d'[[Escañu (eleiciones)|escaños]] (630 na Cámara de Diputaos y 315 nel Senáu) sobre la base de la población resultante del últimu censu xeneral, nesti casu'l de [[2001]]. Amás hai qu'añader a los ciudadanos italianos residentes nel estranxeru, que se censen col [[Padrón de los italianos residentes nel estranxeru]] (AIRE nes sos sigles n'[[idioma italianu|italianu]]).<ref name=estranxeru>{{cita publicación |url=http://www.parlamento.it/leggi/01459l.htm |títulu=Legge 27 dicembre 2001, n. 459:"Norme per l' esercizio del diritto di votu dei cittadini italiani residenti all' estero" |autor=Parllamentu d'Italia |editorial=Gazzetta Ufficiale |fecha=5 de xineru de 2002 |fechaaccesu=17 de febreru de 2008 |idioma=italianu }}</ref> El mesmu día de la disolución del [[Parllamentu d'Italia|Parllamentu]], el [[Presidente d'Italia|Presidente]], a propuesta del Conseyu de Ministros, robló los dos decretos qu'especificaben el repartu d'escaños. Polo que respecta a la Cámara de Diputaos, esa subdivisión ye puramente indicativa: los escaños asignaos pueden delles pa garantizar la proporcionalidad ente los resultaos de cada llista. Ente que pa la Cámara de Diputaos les rexones pueden estremase en delles [[circunscripción eleutoral|circunscripciones]], pal Senáu cada rexón forma la so propia circunscripción. [[Lombardía]] ye la rexón onde s'escueyen más senadores, con un total de cuarenta y siete. Polo xeneral nenguna rexón puede tener menos de siete senador, anque hai delles expeciones reflexaes pola Constitución: el [[Valle d'Aosta]] con solo un senador y [[Molise]] con dos.<ref>Según l'[[:s:Constitución de la República Italiana#Artículu 57|Artículu 57]] de la Constitución d'Italia]]</ref> Amás hai cuatro circunscripciones nel estranxeru onde s'escueyen seis senador.<ref name=estranxeru /> == Contestu == El [[16 de xineru]] de [[2008]], el Ministru de Xusticia, Clemente Mastella (Unión de los demócrates pa Europa, Udeur), presentó la so dimisión del Gobiernu de Romano Prodi, alegando la campaña d'acusación de la que yera oxetu y la falta de solidaridá gubernamental pa xustificar la so decisión.<ref name=autogenerated1>[http://www.robert-schuman.eu/oee.php?num=510 Robert Schuman - Observatoriu eleutoral]</ref> Sospechosu de primir al gobernador de la rexón de Campania para [[nepotismu|enchufar]] un familiar so nun puestu de responsabilidá, Mastella afayó poco primero de la so dimisión que pincharen a tola so familia pa espia-yos. Arriendes d'ello, el Udeur decidía retirase de la Unión, la coalición de centru esquierdu que sostenía a Romano Prodi. Ésti debío entós faer frente a la so puesta en minoría al Senáu y reclamar l'enfotu del Parllamentu. El réxime parllamentariu italianu ye carauterizáu por un bicameralismo igualitariu, lo que quier dicir que les dos cámares del Parllamentu tienen esautamente los mesmos poderes. Anque la Unión caltenía mayoría na Cámara de Diputaos pa encarar el votu d'enfotu, bien distintu taba'l Senáu, onde la salida de los senadores del Udeur facer perder la so fráxil mayoría absoluta. Con éses ente que la Cámara de Diputaos concéde-y el so enfotu'l 24 de xineru, con 326 votos a favor y 275 votos en contra, el Presidente del Conseyu pierde l'enfotu del Senáu con 156 votos a favor y 161 votos en contra, y na práutica vese obligáu a dimitir. Poco dempués faelo, Romano Prodi declaró querer retirase de la vida política.<ref name=autogenerated1 /> El Gobiernu de Prodi apenes duraría en total 650 díes, sicasí nun ye estrañu na [[política d'Italia]]: tratar de la octava llexislatura que nun llega hasta'l so términu. Esti Gobiernu cuntaba con 102 miembros resultantes de 10 partíos políticos distintos, dende los comunistes (ente los cualos el partíu d'esquierda Refundación comunista) al centroderecha demócrata cristianu causa de graves disensiones, asina la Unión de Prodi disponía solo d'un anticipu de 2 escaños sobre la oposición al Senáu. Estos conflictos na so mayoría obligar a abandonar delles de les sos promeses eleutorales, como la instauración d'una unión civil pa pareyes homosexuales.<ref name=autogenerated1 /> Ante la crisis, el Presidente de la República, [[Giorgio Napolitano]], intentó formar a un Gobiernu de transición qu'entamaría nueves eleiciones dempués de camudar la llei eleutoral vixente (que favorez de manera escesiva los pequeños partíos). Les negociaciones realizaes pol Xefe del Estáu sicasí fallaron<ref name=autogenerated1 /> y [[Giorgio Napolitano|Napolitano]] hubo d'eslleir el Parllamentu. Les eleiciones por llei deden entamase ente 45 y 70 díes dempués de la disolución, asina los eleutores italianos escoyeríen el [[13 d'abril|13]] y [[14 d'abril]] el so 62º Gobiernu en 63 años, dende'l fin de la [[IIGM]]. Les encuestes d'opinión revelen que dos de cada trés italianos yeren favorables a la organización d'eleiciones antemanaes tres la cayida del Gobiernu. Anque'l patronatu,<ref name=autogenerated1 /> la conferencia episcopal y numberosu representantes de la sociedá civil oponíense, el xefe de la derecha italiana, Silvio Berlusconi, abogó pola organización inmediata d'eleiciones xenerales antemanaes.<ref name=autogenerated1 /> Al contrariu, el xefe del Partíu demócrata (PD), Walter Veltroni, declarárase favorable a un cambéu previu de la llei eleutoral, alegando les enormes diferencies na mayoría saliente y la so influencia dañible sobre la estabilidá gubernamental y la coherencia política.<ref name=autogenerated1 /> == Candidatures == La leye eleutoral obliga a cada llista o coalición a indicar un líder,<ref name=capo>{{cita publicación |url=http://www.parlamento.it/parlam/leggi/05270l.htm |títulu=Legge 21 dicembre 2005, n. 270: Modifiche alle norme per l'elezione della Camera dei deputati y del Senato della Repubblica |autor=Parllamentu d'Italia |editorial=Gazzetta Ufficiale |fecha=30 d'avientu de 2005 |fechaaccesu=17 de febreru de 2008 |idioma=italianu }}</ref> que ye, de facto, el candidatu a [[Primer Ministru d'Italia|Primer Ministru]]. Sía que non nun ye una nominación xurídicamente válida, yá que el cargu de Primer Ministru nun ye d'eleición direuta, sinón que ye nomáu pol [[Presidente d'Italia|Presidente de la República]]. Con esta premisa los candidatos oficialmente llistaos pol Ministeriu de Interiro fueron en principiu más de 150, pero incluyendo ente ellos candidatures d'una única circunscripción.<ref>Vease la [https://web.archive.org/web/20110916141955/http://www.interno.it/mininterno/export/sites/default/it/assets/files/15/0854_elezioni_contrassegni_2008.pdf llista] del Ministeriu d'Interior</ref> === Principales candidatos === Los principales candidatos pa ocupar el cargu de Primer Ministru antes de les eleiciones yeren [[Silvio Berlusconi]] y [[Walter Veltroni]].<ref name=caiman>{{cita publicación |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/rabotaes/Caiman/elpepiint/20080412elpepiint_7/Tes |títulu=Les rabotaes del Caimán |autor=Lluís Bassets |editorial=El País |fecha=12 d'abril de 2008 |fechaaccesu=17 de febreru de 2008 |idioma= }}</ref><ref name=veltronicambio>{{cita publicación |url=https://www.elpais.com/articulo/internacional/Veltroni/moviliza/deséu/camudo/elpepiint/20080412elpepiint_4/Tes |títulu=Veltroni moviliza'l deséu de cambéu |autor=M. Mora y L. Lucchinni |editorial=El País |fecha=12 d'abril de 2008 |fechaaccesu=17 de febreru de 2008 |idioma= }}</ref> == Resultaos == === Cámara de Diputaos === Los resultaos, incluyendo toles rexones (61.062 colexos eleutorales) y escluyendo emigrantes, fueron:<ref>[http://www.corriere.it/Speciali/Politica/2008/elezioni08/SÍAS/politiche/camera/italia/20080413000000_20_ITALIA_IT.shtml Corriere della Sera: Italia - Camera dei Deputati 2008-08-15]</ref> {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#cccccc" !Partíu !Votos !Porcentaxe !Variación !Escaños !Variación |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" | [[Pueblu de la Llibertá]] || 13.628.865 || 37,39% |||| 272 || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Lliga Norte]] || 3.024.522 || 8,3% |||| 60 || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Movimientu poles Autonomíes]]|| 410.487 || 1,13% |||| 8 || |-bgcolor=#DDEEFF |align="center" |'''Coalición S. Berlusconi''' || '''17.063.874''' || '''46,81%''' |||| '''340''' || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]]|| 12.092.998 || 33,17% |||| 211 || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Italia de los Valores]]|| 1.593.675 || 4,37% |||| 28 || |-bgcolor=#FFE8e8 |align="center" |'''Coalición W. Veltroni''' || '''13.686.673''' || '''37,54%''' |||| '''239''' || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Unión de los Demócrates Cristianos y de Centru]] || 2.050.319 || 5,62% |||| 36 || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[La Izquierda (Italia)]] || 1.124.418 || 3,08% |||| - || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Movimientu Social Llapada Tricolor]] || 885.229 || 2,43% |||| - || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Partito Socialista (Italia)|Partito Socialista]] || 355.581 || 0,98% |||| - || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Partíu Popular del Tirol del Sur]] || 147.666 || 0.41% ||||2|| |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Autonomía Llibertá Participación Ecoloxía|Autonomía Llibertá Democracia]] || 29.311 || 0.08% ||||1|| |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" | Otros|| 1.138.545 || 3.11% |||| - || |- |align="center" | '''Total'''|| '''36.527.231''' || '''100%''' || || '''618''' || |- |} === Senáu de la República === Igualmente los resultaos fueron:<ref>[http://www.corriere.it/Speciali/Politica/2008/elezioni08/SÍAS/politiche/camera/italia/20080413000000_20_ITALIA_IT.shtml Corriere della Sera: Italia - Senato 2008-08-15]</ref></small> {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#cccccc" !Partíu !Votos !Porcentaxe !Variación !Escaños !Variación |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Pueblu de la Llibertá]] || 12.510.306 || 38,17% || || 141 || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Lliga Norte]] || 2.642.167 || 8,06% || || 25 || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Movimientu poles Autonomíes]]|| 355.076 || 1,08% || || 2 || |-bgcolor=#DDEEFF |align="center" |'''Coalición Silvio Berlusconi''' || '''15.507.549''' || '''47.32%''' || || '''168''' || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] || 11.042.325 || 33,7% || || 116 || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Italia de los Valores]] || 1.414.118 || 4,32% || || 14 || |-bgcolor=#FFE8e8 |align="center" |'''Coalición Walter Veltroni''' || '''12.456.443''' || '''38,01%''' || || '''130''' || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Unión de los Demócrates Cristianos y de Centru]] || 1.866.294 || 5,69% || || 3 || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[La Izquierda (Italia)]] || 1.053.154 || 3,21% || || - || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Movimientu Social Llapada Tricolor]] || 687.211 || 2,1% || || - || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |[[Partíu Socialista (Italia)|Partíu Socialista]] || 284.428 || 0,87% || || - || |-bgcolor=#FFFFFF |align="center" |Otros (inclúi partíos de Tirol del Sur y Valle d'Aosta)|| 916.148 || 2,78% || || 5 || |- |align="center" | '''Total'''|| '''32.771.227''' || '''100%''' |||| '''306''' || |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} {{Tradubot|Eleiciones generales de Italia de 2008}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones n'Italia|2008]] 6iwxglf6jrp6oym6th3yno31nw8v9g0 Eleiciones xenerales d'Italia de 2018 0 116113 4500964 4457872 2026-06-20T16:06:54Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 20 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500964 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'eleición | compactu = nun | nome_eleición = Eleiciones xenerales d'Italia de 2018 | país = Italia | anchu = 50 | encurso = non | eleición_anterior = Eleiciones xenerales d'Italia de 2013 | fecha_anterior = 2013 | siguiente_eleición = Eleiciones xenerales d'Italia de 2023 | siguiente_fecha = 2023 | endisputa = <small>'''630 escaños de la [[Cámara de Diputaos (Italia)|Cámara de Diputaos]]'''<br />316 escaños pa llograr mayoría absoluta<br />'''315 escaños del [[Senáu de la República (Italia)|Senáu de la República]]'''<br />116 escaños pa llograr mayoría absoluta<br /></small> | fecha_eleición = [[4 de marzu]] de [[2018]] | habilitaos = 46.906.343 | votantes = | participación = | participación_ant = 75.2 | nulos = | cargu = [[Ficheru:Italy-Emblem.svg|40px]]<br />[[Primer Ministru d'Italia]] | predecesor = [[Paolo Gentiloni]] | partíu_predecesor = [[Partíu Demócrata (Italia)|PD]] | socesor = | partíu_socesor = | imaxe2 = Imaxe:Silvio Berlusconi crop 2015.jpeg | color2 =#0087DC | líder2 = [[Silvio Berlusconi]] | partíu2 = [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] | coalición2 = [[Coalición de centroderecha]] | partíu1_coalición2 = [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] | partíu2_coalición2 = [[Lliga Norte]] | partíu3_coalición2 = [[Hermanos d'Italia]] | partíu4_coalición2 = [[Nós con Italia]] | partíu5_coalición2 = | partíu6_coalición2 = | partíu7_coalición2 = | votos2 = | votos2_ant = 9.923.100 | porcentaxe2 = | senadores2 = | senadores2_ant = 86 | diputaos2 = | diputaos2_ant = 119 | imaxe1 = Imaxe:Matteo_Renzi_crop_2015.jpeg | color1 = #F0001C | líder1 = [[Matteo Renzi]] | partíu1 = [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | coalición1 = [[Coalición de centroizquierda]] | partíu1_coalición1 = [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | partíu2_coalición1 = [[Llista Cívica Popular]] | partíu3_coalición1 = [[Más Europa]] | partíu4_coalición1 = [[Xuntos (Italia)|Xuntos]] | partíu5_coalición1 = [[Moderaos (Italia)|Moderaos]] | partíu6_coalición1 = [[Partíu Popular del Tirol del Sur]] | partíu7_coalición1 = [[Partíu Autonomista Trentín Tirolés]]<br />[[Unión Progresista Valdostana (2013)|Unión Progresista Valdostana]]<br />[[Autonomía Llibertá Participación Ecoloxía]] | votos1 = | votos1_ant = 10.047.507 | porcentaxe1 = | senadores1 = | senadores1_ant = 128 | diputaos1 = | diputaos1_ant = 322 | imaxe3 = Imaxe:Luigi_Di_Maio_portrait.jpg | color3 = #FFEB3B | líder3 = [[Luigi Di Maio]] | partíu3 = [[Movimientu 5 Estrelles]] | votos3 = | votos3_ant = 8.689.168 | porcentaxe3 = | senadores3 = | senadores3_ant = 35 | diputaos3 = | diputaos3_ant =88 | imaxe4 = Imaxe:Pietro Grasso - Festa Unità Roma 2012.JPG | color4 = #C72837 | líder4 = [[Pietro Grasso]] | partíu4 = [[Llibres ya Iguales (Italia)|Llibres ya Iguales]] | partíu1_coalición4 = [[Artículu 1 - Movimientu Demócrata y Progresista|Demócrates y Progresistes]] | partíu2_coalición4 = [[Izquierda Italiana]] | partíu3_coalición4 = [[Posible (Italia)|Posible]] | partíu4_coalición4 = [[Área Socialista]] | partíu5_coalición4 = [[Verdes de Tirol del Sur]] | partíu6_coalición4 = [[Partíu Socialista Sicilianu]] | partíu7_coalición4 = | votos4 = | votos4_ant = | porcentaxe4 = | senadores4 = | senadores4_ant = 23 | diputaos4 = | diputaos4_ant = 59 |mapa_títulu= |mapa= |mapa_tamañu= |mapa_subtítulo= |diagrama_títulu = |diagrama = |diagrama_tamañu = |lleenda1 = }} Les '''eleiciones xenerales italianes de 2018''' van celebrase'l 4 de marzu de 2018, entós que'l Parllamentu fora eslleíu pol [[Presidente de la República Italiana|Presidente]] [[Sergio Mattarella]] el 28 d'avientu de 2017.<ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/politica/2017/12/28/news/gentiloni_a el_quirinale_a el_via_l_iter_trato_lo_scioglimento_delle_camere-185379672/ |títulu=Mattarella scioglie -y Camere, si vota il 4 marzu |obra=[[La Repubblica]] |fecha=28 d'avientu de 2017 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2017}}</ref> Los votantes van escoyer a los 630 miembros de la [[Cámara de Diputaos (Italia)|Cámara de Diputaos]] y los 315 miembros electivos del [[Senáu de la República (Italia)|Senáu de la República]] pa la 18° llexislatura de la [[República]] d'[[Italia]], dende 1948. == Antecedentes == Nes [[Eleiciones xenerales d'Italia de 2013|eleiciones xenerales de 2013]] nenguna de los trés aliances principales – la [[Centroderecha política|centroderecha]] liderada por [[Silvio Berlusconi]], la [[Centroizquierda política|centroizquierda]] liderada por [[Pier Luigi Bersani]] y el [[Movimientu 5 Estrelles]] (M5S) lideráu por [[Beppe Grillo]] – ganó una mayoría absoluta nel Parllamentu. Dempués d'un intentu fallíu de formar un gobiernu por Bersani, entós secretariu del [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] (PD), y la reeleición de [[Giorgio Napolitano]] como [[Presidente de la República Italiana|presidente]], [[Enrico Letta]], Subsecretariu del PD, recibió la xera de formar una [[gran coalición]] de gobiernu. El gabinete de Letta consistía nel PD, [[El Pueblu de la Llibertá]] (PdL) de Berlusconi, [[Eleición Cívica]] (SC), la [[Unión de Centru]] (UdC) y otros.<ref>{{cita web |url=http://www.theflorentine.net/articles/article-view.asp?issuetocId=8488&browse-by=News&level=National-News|títulu=It's a governissimo! |publicación=The Florentine |nome=Brenda |apellíu=Dionisi |fecha=9 de mayu de 2013|fechaaccesu=24 de setiembre de 2013}}</ref> El 16 de payares de 2013, Berlusconi llanzó un nuevu partíu, [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] (FI),<ref>{{cita publicación |url=https://www.reuters.com/article/2013/11/16/us-italy-berlusconi-idUSBRE9AE15M20131116 |work=Reuters |títulu=Berlusconi breaks away from Italian government after party splits |fecha=16 de payares de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131202232953/https://www.reuters.com/article/2013/11/16/us-italy-berlusconi-idUSBRE9AE15M20131116 |fechaarchivu=2 d'avientu de 2013 |idioma=en}}</ref> nomáu dempués del difuntu partíu [[Forza Italia (1994)|Forza Italia]] (1994-2009). Amás, Berlusconi anunció que FI oponer al gobiernu de Letta, causando la división de PdL/FI d'un gran grupu de diputaos y senadores lideraos pol Ministru del Interior [[Angelino Alfano]], quien llanzó'l partíu alternativu [[Nueva Centroderecha]] (NCD) y caltúvose lleal al gobiernu.<ref>[https://web.archive.org/web/20131203023906/http://archiviostorico.corriere.it/2013/novembre/16/rottura_tra_Berlusconi_Alfano_vicepremier_co_0_20131116_655ef574-4y8a-11y3-9c1a-7bb9640fad0f.shtml È rottura tra Berlusconi y Alfano Il vicepremier annuncia i nuovi gruppi]</ref> Tres la eleición de [[Matteo Renzi]] como secretariu de PD n'avientu de 2013, hubo tensiones persistentes que remataron nel arrenunciu de Letta como Primer Ministru en febreru de 2014. Darréu, Renzi formó un [[Gabinete de Matteo Renzi|gobiernu]] basáu na mesma coalición (incluyíu'l NCD), pero d'una manera nueva.<ref>{{cita publicación|url=http://www.corriere.it/politica/14_febbraio_21/renzi-47-8-anni-media-governo-piu-giovane-sempre-4y140a1y-9b27-11y3-8hala8-da6384aa5c66.shtml|títulu=Renzi: con 47, 8 anni di media, è il governo più giovane di sempre|newspaper=Corriere della Sera|fecha=21 de febreru de 2014|fechaaccesu=23 de febreru de 2014}}</ref> El nuevu Primer Ministru tenía un fuerte mandatu del so partíu y viose reforzáu pola fuerte actuación del PD nes [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (Italia)|eleiciones al Parllamentu Européu de 2014]]<ref>{{cita web |url=https://www.reuters.com/article/2014/05/26/eu-election-italy-idUSL6N0OC21V20140526|títulu=UPDATE 2-Renzi's triumph in EU vote gives mandate for Italian reform|work=Reuters|fechaaccesu=9 de xunu de 2015 |idioma=en}}</ref> y la eleición de [[Sergio Mattarella]], un compañeru Demócrata, como presidente en 2015. Mientres taba nel poder, Renzi implementó delles reformes, incluyida una nueva [[Llei eleutoral d'Italia (2015)|llei eleutoral]] (que depués sería declarada parcialmente inconstitucional pol [[Corte Constitucional d'Italia|Tribunal Constitucional]]), una relaxación de les lleis llaborales y d'empléu (conocida como ''Jobs Act'') col enfotu de impulsar la crecedera económica, una reforma fonda de l'[[alministración pública]], la simplificación del [[Xuiciu|xuiciu civil]], la reconocencia de les [[Matrimoniu ente persones del mesmu sexu n'Italia|uniones ente persones del mesmu sexu]] y l'abolición de dellos impuestos menores.<ref>{{cita web |url= https://www.bloomberg.com/news/videos/2015-09-29/italy-prime-minister-matteo-renzi-on-senate-reform|títulu= Italy Prime Minister Mattro Renzi on Senate Reform |publicación=[[Bloomberg L.P.|Bloomberg]]|fechaaccesu= 29 de setiembre de 2015 |idioma=en}}</ref><ref>{{cita web |url= https://www.bloomberg.com/news/articles/2015-10-15/renzi-gives-italians-lower-taxes-higher-cash-use-to-back-growth|títulu= Renzi Gives Italians Lower Taxes, Higher Cash Use to Back Growth |publicación=[[Bloomberg L.P.|Bloomberg]]|fechaaccesu= 15 d'ochobre de 2015 |idioma=en}}</ref> Como resultáu de les guerres civiles de [[Guerra de Libia (2014-actualidá)|Libia]] y [[Guerra Civil Siria|Siria]], un problema importante qu'enfrentó Renzi foi l'altu nivel d'[[Inmigración n'Italia|inmigración illegal n'Italia]]. Mientres el so mandatu, hubo un aumentu nel númberu d'inmigrantes rescataos nel mar que fueron llevaos a puertos del sur d'Italia, provocando crítiques del M5S, FI y la [[Lliga Norte]] (LN),<ref>"[http://www.bbc.com/news/world-europe-33055771 Italy PM Renzi attacks northern regions for refusing migrants]". BBC News. 8 de xunu de 2015</ref><ref>"[https://www.theguardian.com/world/2015/aug/23/italy-coastguard-3000-migrants-rescued-one-day Italy coastguard: 3,000 migrants rescued in one day in Mediterranean]". ''[[The Guardian]]''. 23 d'agostu de 2015.</ref> y causando una perda de popularidá pa Renzi.<ref>[http://www.ilgiornale.it/news/politica/lanalisi-sondaggista-limmigrazione-renzi-perde-i-2-y-i-4-mil-1163247.html L'analisi del sondaggista: "Con l'immigrazione, Renzi perde tra i 2 y i 4 milioni di voti"]</ref> Sicasí, en 2016, les encuestes d'opinión rexistraron la fortaleza del PD, según la crecedera del M5S, la LN y [[Hermanos d'Italia]] (FdI), el cayente de FI, La desapaición virtual de SC y el reemplazu d'[[Izquierda, Ecoloxía y Llibertá]] (SEL) cola [[Izquierda Italiana]] (SI). [[Ficheru:Matteo Renzi alla conferenza stampa post referendum costituzionale 2016.jpg|thumb|right|220px|[[Matteo Renzi]] anuncia'l so arrenunciu dempués de los resultaos del [[Referendu constitucional d'Italia de 2016|referendu]]]] N'avientu de 2016, una reforma [[Constitución de la República Italiana|constitucional]] propuesta pol gobiernu de Renzi y debidamente aprobada pol Parllamentu foi refugada nun [[Referendu constitucional d'Italia de 2016|referendu constitucional]] (59% a 41%). Conforme a la reforma, el Senáu integraríase por 100 miembros: 95 representantes rexonales y 5 persones designaes pol presidente.<ref>{{cita web |url=https://www.reuters.com/article/2014/06/21/us-italy-politics-idUSKBN0EW0DO20140621 |títulu=Italian parties reach deal on Senate reform |publicación=[[Reuters]] |fecha=21 de xunu de 2014|fechaaccesu=25 de xunu 2014 |idioma=en}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://www.ft.com/cms/s/0/49d553ec-71y3-11y5-9b9y-690fdae72044.html#axzz3pqfrJMXD|títulu=Renzi wins Senate victory over Italy's political gridlock |apellíu=Politi |nome=James |fecha=13 d'ochobre de 2015|newspaper=Financial Times|issn=0307-1766|fechaaccesu=6 d'agostu de 2016 |idioma=en}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.italy24.ilsole24ore.com/art/politics/2015-10-13/via-llibera-riforma-senato-130528.php?uuid=ACx78JFB|títulu=Italy's constitutional reform gets the green light from the Senate, the opposition leaves the floor|website=il Sole 24 Ore|fechaaccesu=6 d'agostu de 2016|idioma=en}}</ref> Tres la derrota, Renzi arrenunció como primer ministru y foi reemplazáu pol so ministru d'Asuntos Esteriores [[Paolo Gentiloni]], otru Demócrata.<ref name=cor2>{{cita publicación|apellíu1=Rovelli|nome1=Michela|títulu=Governo, Gentiloni accetta l'incarico di governo: «Un grande onore»|url=http://www.corriere.it/la-crisi-di-governo/notizie/crisi-governo-sergio-mattarella-convoca-gentiloni-quirinale-6b7c7ed8-bf78-11e6-ab31-2a5a06y0ce0a.shtml|fechaaccesu=11 d'avientu de 2016|publicación=Corriere della Sera|fecha=11 d'avientu de 2016}}</ref> A principios de 2017, n'oposición a les polítiques de Renzi, dellos demócrates d'esquierda dirixíos por Bersani, [[Massimo D'Alema]] y [[Roberto Speranza]] llanzaron, xunto con biforcaos de SI, el [[Artículu 1 - Movimientu Demócrata y Progresista|Movimientu Demócrata y Progresista]] (MDP).<ref>[http://www.corriere.it/politica/17_febbraio_25/ecco-nome-fuorusciti-pd-democratici-progressisti-4c70ae0c-fb45-11e6-8df2-f7ebe5fcea94.shtml Ecco il nome degli ex Pd: Articolo 1 Movimento dei democratici y progressisti]</ref><ref>[http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2017-02-25/democratici-y-progressisti-nuovo-nome-ex-pd-speranza-lavoro-e-nostra-priorita-113550.shtml?uuid=AEkjzSd «Democratici y progressisti» il nuovo nome degli ex Pd. Speranza: lavoro è nostra priorità]</ref> Contextualmente, el NCD tresformar en [[Alternativa Popular]] (AP). N'abril, Renzi foi reelixíu secretariu del PD y, poro, candidatu del partíu pa ser primer ministru,<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2017/04/30/news/primarie_pd_elezioni_segretario_scrutinio-164320193/?ref=RHPPLF-BL-I0-C8-P1-S1.8-T1 Primarie Pd, Renzi vince nettamente: "Al fianco del governo"]</ref> ganando al Ministru de Xusticia [[Andrea Orlando]] y al Gobernador de Apulia [[Michele Emiliano]].<ref>[http://www.huffingtonpost.it/2017/05/01/i-dati-definitivi-delle-primarie-renzi-70-orlando-19-5-emil_a_22063333/ I dati definitivi delle primarie: Renzi 70%, Orlando 19,5%, Emiliano 10,49%]</ref><ref>[https://www.primariepd2017.it Primarie – Partito Democratico]</ref> En mayu de 2017, [[Matteo Salvini]] foi reelixíu secretariu federal de la LN y llanzó la so propia candidatura.<ref>[http://milano.repubblica.it/cronaca/2017/05/14/news/lega_nord_primarie-165396825/?ref=RHPPLF-BH-I0-C8-P2-S1.8-T1 Primarie Lega, Salvini centra l'obiettivo: col 82,7% resta segretario. L'attacco di Bossi: "Con lui la Lega è finita"]</ref><ref>[http://www.affaritaliani.it/politica/lega-salvini-avverte-berlusconi-maggioritario-se-vuoi-davvero-vincere-480199.html Lega, Salvini avverte Berlusconi: "Maggioritario se vuoi davvero vincere"]</ref> So Salvini, el partíu había enfatizado el [[Euroescepticismo]], la oposición a la [[inmigración]] y otres polítiques populistes. Ello ye que l'oxetivu de Salvini foi rellanzar la LN como un partíu "nacional" o, inclusive, "nacionalista italianu", amostalgando cualquier noción de separatismu del norte. Esti enfoque fíxose particularmente evidente n'avientu cuando LN presentó'l so nuevu logotipu eleutoral, ensin la pallabra "Nord".<ref>[http://www.rainews.it/dl/rainews/articoli/manda-simbolo-via-nord-Salvini-premier-a6ca9637-6154-45y2-a98c-f91fda0893hala.html Lega. Ecco il simbolo, via Nord ma con Salvini premier]</ref> En setiembre de 2017, [[Luigi Di Maio]] foi escoyíu como candidatu pa ser Primer Ministru y "xefe políticu" del M5S, reemplazando a Grillo.<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2017/09/23/news/rimini_grillu_canta_il_rock_sul_palcu_di_rimini_fico_giu_dal_palcu_anche_oggi-176268214/?ref=RHPPLF-BH-I0-C8-P1-S1.8-T1 M5s, Di Maio eletto candidatu premier y nuovo capo politico. Ma alle primarie votano solo in 37 mila]</ref><ref>[http://www.corriere.it/politica/17_settembre_24/incoronazione-gelida-4a90d796-a0a0-11y7-bad7-1b467cbbafcc.shtml Movimento 5 Stelle: l'incoronazione gelida. Y Di Maio promette a tutti «disciplina y onore»]</ref> Sicasí, inclusive nos meses siguientes, el comediante populista foi acusáu polos críticos de siguir desempeñando'l so papel como líder ''de facto'' del partíu, ente que [[Davide Casaleggio]], fíu de [[Gianroberto Casaleggio|Gianroberto]], un estratega web que fundó'l M5S xunto con Grillo en 2009 y finó en 2016, asumió un papel cada vez más importante, anque non oficial.<ref>{{cita web |author=Di martedì 19 aprile 2016 |url=http://www.polisblog.it/post/373565/chi-comanda-ora-nel-movimento-5-stelle-il-ruolo-di-davide-casaleggio |títulu=Chi comanda ora nel Movimento 5 Stelle? &#124; Il ruolo di Davide Casaleggio |publicación=Polisblog.it |fecha=19 d'abril de 2016 |fechaaccesu=2017-04-18}}</ref><ref>{{cita web |author=Altri articoli dalla categoria &raquo; |url=http://www.repubblica.it/politica/2016/09/21/news/davide_casaleggio_m5s-148271023/ |títulu=M5s, la prima volta di Davide Casaleggio |publicación=Repubblica.it |fecha=21 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=2017-04-18}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nextquotidiano.it/nuovo-regolamento-m5s-casaleggio-espulsioni/ |títulu=Il nuovo regolamento M5S e il ruolo di Davide Casaleggio nelle espulsioni - neXt Quotidiano |publicación=Nextquotidiano.it |fecha=26 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=2017-04-18}}</ref> En xineru de 2018, Grillo dixebró'l so propiu [[blogue]] del movimientu; el so blogue foi utilizáu nos años anteriores como un [[periódicu en llinia]] del M5S y la principal ferramienta de propaganda.<ref>[http://www.ilpost.it/2018/01/23/blogue-beppe-grillo-cambiato/ l blogue di Beppe Grillo è cambiato]</ref> Esti eventu foi vistu por munchos como la prueba de que Grillo taba dexando adulces la política.<ref>[http://espresso.repubblica.it/attualita/2018/01/15/news/alluno-si-riprende-il-blogue-y-inizia-il-distacco-dal-m5s-1.317017 Alluno si riprende il blogue y continua il suo distacco dal M5S]</ref> La seronda rexistró dellos desarrollos importantes a la izquierda del espectru políticu: en payares [[Forza Europa (2017)|Forza Europa]], los [[Radicales Italianos]] y lliberales individuales llanzaron una llista conxunta llamada [[Más Europa]] (+E), liderada pola líder radical de llarga data [[Emma Bonino]];<ref>[http://www.lastampa.it/2017/11/23/italia/politica/i-radicali-alle-elezioni-da-soli-la-nuova-llista-si-chiamer-europa-9vVPiGh2xoYXqExCOow4cP/pagina.html I radicali alle elezioni da soli: la nuova llista si chiamerà “+ Europa”]</ref> n'avientu'l MDP, SI y [[Posible (Italia)|Posible]] llanzaron una llista conxunta llamada [[Llibres ya Iguales (Italia)|Llibres ya Iguales]] (LeU) sol lideralgu de [[Pietro Grasso]], Presidente del [[Senáu de la República (Italia)|Senáu]] y antiguu fiscal antimafia;<ref>[https://ilmanifesto.it/nasce-liberi-y-uguali-grasso-si-presenta-bene Liberi y Uguali, Grasso si presenta bene]</ref> el [[Partíu Socialista Italianu (2007)|Partíu Socialista Italianu]], la [[Federación de los Verdes (Italia)|Federación de los Verdes]], [[Área Cívica]] y [[Área Progresista]] formaron una llista llamada [[Xuntos (Italia)|Xuntos]] (I) en sofitu al PD;<ref>[http://www.huffingtonpost.it/2017/12/14/ritorna-in-piccolo-lulivo-y-lavversario-y-sempre-lo-stesso-siamo-gli-unici-che-hanno-battuto-due-volte-berlusconi_a_23307177 Ritorna, in piccolo, L'Ulivo y l'avversario è sempre lo stesso: "Siamo gli unici che hanno battuto due volte Berlusconi"]</ref> el [[Partíu de la Refundación Comunista]], el [[Partíu Comunista Italianu (2016)|Partíu Comunista Italianu]], centros sociales, partíos menores, comités locales, asociaciones y grupos llanzaron una llista conxunta d'estrema izquierda llamada [[Poder al Pueblu (Italia)|Poder al Pueblu]] (PaP), sol lideralgu de [[Viola Carofalo]].<ref>[https://poterealpopolo.org/in-risposta-a-luciana-castellina-e-il-suo-articolo-lerrore-di-strategia-della-llista-potere-al-popolo Viola Carofalo, National Spokesman of "Potere al Popolo"]</ref> A fines d'avientu, el centrista post-NCD [[Alternativa Popular]] (AP), que fuera un sociu clave de la coalición pal PD, estremar ente los que queríen tornar al centroderecha y los que sofitaben la coalición de Renzi. Dos grupos de biforcaos de AP (unu lideráu por [[Maurizio Lupi]] y otru lideráu por [[Enrico Costa]]) formaron xunto con [[Direición Italia]], [[Eleición Cívica]], [[¡Faer!]], [[Construcción Popular]] y el [[Movimientu poles Autonomíes]], una llista conxunta dientro de centru derecha, llamada [[Nós con Italia]] (NcI).<ref>[http://www.ilgiornale.it/news/politica/nasce-noi-litalia-quarta-gamba-centrodestra-1475804.html Nasce Noi con l'Italia, la 'quarta gamba' del centrodestra]</ref> La llista darréu sumó a la [[Unión de Centru]], la [[Unión de Demócrates per Europa]] y partíos menores.<ref>[http://www.ilgiornale.it/news/politica/simbolo-y-liste-puesta-quarta-gamba-1481433.html Simbolo y liste: è puesta la «quarta gamba»]</ref> Los miembros restantes de AP, [[Italia de los Valores]], los [[Centristes per Europa]], [[Democracia Solidaria]] y grupos minoritarios xunieron fuercies nel pro-PD [[Llista Cívica Popular]] liderada pola Ministra de Salú [[Beatrice Lorenzin]].<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2017/12/29/news/nasce_la llista centrista_alleata_col_pd_sara_guidata_da_lorenzin-185423728/ Nasce "Civica popolare", llista centrista alleata col Pd: sarà guidata dalla Lorenzin]</ref> El 28 d'avientu de 2017, el Presidente [[Sergio Mattarella]] eslleió'l Parllamentu y convocóse una nueva eleición xeneral pal 4 de marzu de 2018.<ref>[https://www.wsj.com/articles/italys-president-calls-national-elections-as-country-grapples-with-economic-pain-1514481781 Italy's President Calls National Elections, as Country Grapples With Economic Pain]</ref> El 21 de febreru de 2018, [[Marcu Minniti]], el Ministru del Interior italianu, alvirtió que "esiste'l riesgu de que les mafies d'Italia" condicionen "les eleiciones xenerales del 4 de marzu en delles árees".<ref>{{cita publicación |títulu=Italians warned of Mafia meddling in the upcoming election|url=https://www.cnbc.com/2018/02/22/italian-election-could-see-mafia-interference.html|fechaaccesu=22 de febreru de 2018|agency=CNBC |publicación=Holly Ellyatt |fecha=22 de febreru de 2018}}</ref> Predominantemente, la [[mafia siciliana]] tuvo apocayá activa na intervención de les eleiciones italianes, les organizaciones [[Camorra]] y [['Ndrangheta]] tamién s'interesaron.<ref>{{cita web |títulu=Mafia risk on elections - Minniti|url=http://www.ansa.it/english/news/general_news/2018/02/21/mafia-risk-on-elections-minniti-3_01927267-9b17-42b0-813b-6c023b4c957c.html|website=ANSA|fechaaccesu=22 de febreru de 2018}}</ref> == Campaña == La primer fase de la [[campaña eleutoral]] tuvo marcada pola declaración del Presidente Mattarella a les partes pa la presentación de propuestes "realistes y concretes" mientres el tradicional mensaxe de fin d'añu, nel que tamién espresó'l deséu d'una alta participación na votación.<ref>[https://www.ilfattoquotidiano.it/2017/12/31/mattarella-il-discorso-di-fine-anno-partiti-hanno-il-dovere-di-programmi-realistici-fiducia-nei-giovani-al votu/4068072/ Mattarella, il discorso di fine anno: “I partiti hanno il dovere di programmi realistici. Fiducia nei giovani al votu”]</ref> === Programes eleutorales === [[Ficheru:Matteo Renzi Lingotto.jpg|thumb|Renzi fala na convención de [[Lingotto]]]] El programa eleutoral del Partíu Demócrata incluyó, ente los puntos principales, la introducción d'un salariu mínimu per hora de €10, una midida qu'afectaría al 15% de los trabayadores, esto ye, aquel trabayadores que nun se xunten a los convenios coleutivos nacionales; una corte de la porción contributiva pa contratos permanentes; un subsidiu de reubicación pa los [[paraos]]; una asignación mensual de €80 pa padres per cada fíu menor d'edá; y l'amenorgamientu progresivu de les tases IRPEF y IRES, respeutivamente, el [[impuestu sobre la renta]] y el [[impuestu sobre sociedaes]].<ref>[https://www.partitodemocratico.it/politiche-2018/piu-forte-piu-giusta-italia-programma-del-pd/ Il Programma del PD]</ref><ref>[http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-946b760d-22f6-4585-890c-7f927a2y56b4.html Porta a Porta, puntata del 10 Gennaio 2018]</ref><ref>[http://www.repubblica.it/politica/2018/02/02/news/pd_programma_elettorale_matteo_renzi-187887650/?ref=RHPPLF-BH-I0-C8-P1-S1.8-T1 Pd, Renzi ecco il programma elettorale: 240 euru al mese per figlio. "Taglio contributi tempo indeterminato"]</ref> No que fai a [[inmigración]], que fuera un problema importante n'Italia nos años anteriores, el PD abogó por un amenorgamientu de los fluxos migratorios al traviés d'alcuerdos billaterales colos países d'orixe y asemeyaba el fin del financiamientu de la XE pa países como [[Hungría]] y [[Polonia]] que se negaron a aceptar a cualesquier de los 600,000 inmigrantes que llegaron a Italia al traviés del Mediterraneu nos últimos cuatro años.<ref>[https://www.politico.eu/article/italy-election-2018-pledges-pizza-pazza/ Italian election pledges: Pizza or pazza?]</ref> Ente los aliaos del PD, la Llista Cívica Popular propunxo [[guarderíes]] gratuites, una exención d'[[impuestos]] pal bienestar corporativo y otres midíes rellacionaes cola salú pública, incluyendo'l contraste a la llarga llista d'espera en [[hospitales]], l'abolición de los llamaos "supertickets", y una estensión de l'atención domiciliaria pa los vieyos.<ref>{{Cita web |url=http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-777898f7-16c2-43a2-9dd2-f66aaf2c9dd8.html |títulu=Porta a Porta, puntata del 16 Gennaio 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180221125115/http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-777898f7-16c2-43a2-9dd2-f66aaf2c9dd8.html |fechaarchivu=2018-02-21 }}</ref> +E abogó pol rellanzamientu del procesu d'[[integración europea]] y federalización, escontra la formación de los [[Estaos Xuníos d'Europa]].<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2017/11/23/news/radicali_italiani_llista_europeista-181892110/ Radicali italiani, ecco la llista europeista di Bonino y Della Vedova]</ref> Esti enfoque, con respectu al procesu européu d'integración, tamién foi fuertemente sofitáu pol PD.<ref>[http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2018-01-20/renzi-futuru-sono-stati-uniti-d-europa-125652.shtml?uuid=AEJ9kAmD Renzi: il futuro sono gli Stati Uniti d'Europa]</ref> Más Europa tamién defendió firmemente la [[integración social]] de los migrantes, oponiéndose en silenciu a les polítiques del PD implementaes pol Ministru del Interior [[Marcu Minniti]].<ref>[http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2018-02-13/migranti-y-legittima-difesa-y-campagna-sicurezza-063551.shtml?uuid=AEFIs9yD Migranti y legittima difesa, è campagna sulla sicurezza]</ref> [[Ficheru:Berlusconi EPP Dec 2017.jpg|thumb|left|Berlusconi estrechándose la mano nel cume del [[Partíu Popular Européu|PPE]] n'avientu de 2017]] La principal propuesta de la coalición de centru derecha ye una enorme [[reforma fiscal]] basada na introducción d'un [[impuestu únicu]]: pa Berlusconi primeramente básase na tasa actual más baxa (23%) col estragal eleváu a €12.000, depués dar# en un amenorgamientu gradual de la tasa; ente que según Salvini, la tasa d'impuestos tendría de ser solo del 15%. El periódicu económicu italianu más notable, ''[[Il Sole 24 Ore]]'', calculó'l costu d'esta midida n'alredor de €25 billones per añu calculaos con una tasa del 20%, o €40 billones con 15%.<ref>[http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2018-01-01/da-flat-tax-ad-abolizione-legge-fornero-quanto-costano-promesse-elettorali-partiti-215238.shtml?uuid=AEpXvcZD Dalla flat tax all'abolizione della legge Fornero, quanto costano -y promesse elettorali dei partiti]</ref> Berlusconi tamién propunxo la cancelación de IRAP, un impuestu local, l'aumentu de les pensiones mínimes a €1.000, la introducción d'un "ingresu de dignidá" pa lluchar contra la [[probeza]], la desconcentración del reclutamiento de mozos, cambeos a la [[Elsa Fornero|Llei Fornero]], que regula les [[pensiones]], y el llanzamientu d'un [[Plan Marshall]] para [[África]] p'amenorgar la inmigración illegal a Italia.<ref>{{Cita web |url=http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-c8aa5419-803c-49f9-be36-8fb1210dc88a.html |títulu=Porta a Porta, puntata dell'11 Gennaio 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180305150648/http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-c8aa5419-803c-49f9-be36-8fb1210dc88a.html |fechaarchivu=2018-03-05 }}</ref> Dientro de FI hai dellos representantes del [[Movimientu Animalista]] de [[Michela Brambilla]], que'l so enfoque principal yesobremanera, la prohibición d'[[abrigos de pieles]] y [[circos]], atención veterinaria gratuita y l'establecimientu d'un garante de los [[derechos de los animales]].<ref>[http://www.lastampa.it/2018/01/20/italia/politica/stop-agli-allevamenti-per-le-pellicce-y-interventi-nei-circhi-il-programma-animalista-di-berlusconi-0O5ZmWC0cIib3Xed5DrwKO/pagina.html “Stop agli allevamenti per le pellicce y interventi nei circhi”: il programma animalista di Berlusconi]</ref> La Lliga tamién propunxo'l reemplazu total de la Llei Fornero y la posibilidá de xubilación con 41 años de contribuciones, el "desgüace" de rexistros impositivos pa contribuyentes en dificultá, una operación que tendría de rindir hasta €35 mil millones al Estáu, la disolución de Equitalia, la empresa que s'ocupa de la recaldación d'impuestos, l'abolición de la llende nel usu d'[[efectivu]], la regularización de la [[prostitución]];<ref>{{Cita web |url=http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-6cf39faf-5a69-426c-a434-2eadea08b565.html |títulu=Porta a Porta, puntata del 18 Gennaio 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180328034311/http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-6cf39faf-5a69-426c-a434-2eadea08b565.html |fechaarchivu=2018-03-28 }}</ref> amás, l'oxetivu principal de Salvini ye un amenorgamientu drásticu de la [[inmigración illegal]], reintroduciendo controles fronterizos, bloquiando les llegaes y repatriando a tolos migrantes que nun tienen derechu a permanecer n'Italia.<ref>{{Cita web |url=http://www.ilpopulista.it/news/16-Gennaio-2018/22420/immigrati-occupano-la-statale-salvini-stanno-male-rispediamoli-a-casa-loro.html |títulu=Immigrati occupano la Statale, Salvini: "Stanno male? Rispediamoli a casa loro!" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180219043532/http://www.ilpopulista.it/news/16-Gennaio-2018/22420/immigrati-occupano-la-statale-salvini-stanno-male-rispediamoli-a-casa-loro.html |fechaarchivu=2018-02-19 }}</ref> El FdI propunxo guarderíes gratuites, un cheque de €400 per mes pa naciellos hasta los seis años, p'aumentar el [[crecedera de la población]], el permisu parental pagu hasta'l 80% hasta'l sestu añu de nacencia, aumentu de los salarios y l'equipu pa l'[[aplicación de la llei]], l'usu creciente del [[Exércitu Italianu]] como una midida pa lluchar contra'l crime y una nueva llei d'[[autodefensa]].<ref>[http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-d16c00c7-3067-401d-be85-4y5450deaec4.html Porta a Porta, puntata del 17 Gennaio 2018]</ref> [[Ficheru:Luigi Di Maio, 2017, Milano.jpg|thumb|right|Di Maio nel festival de [[Wired]] en 2017]] El Movimientu 5 Estrelles presentó un programa que los sos puntos principales son la introducción d'un "[[Renta básica universal|ingresu de ciudadanía]]" pa lluchar contra la probeza, una midida que costaría ente 15 y 20 mil millones d'euros añales; el retayu de la delda pública en 40 puntos en rellación col [[PIB]] en diez años; l'adopción de midíes pa revitalizar l'empléu xuvenil; un retayu nes pensiones de más de €5.000 netos non totalmente basáu nel métodu de contribución; l'amenorgamientu de les tases IRPEF y la estensión del estragal del impuestu a les ganancies; l'aumentu del gastu en midíes de bienestar familiar del 1,5 al 2,5% del PIB; una llei constitucional qu'obliga a los [[parllamentariu|parllamentarios]] a arrenunciar si tienen la intención de camudar de partíu, lo cual ye inconstitucional.<ref>{{Cita web |url=http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-ee758ef4-933a-445c-a079-16622034d511.html |títulu=Porta a Porta, puntata del 9 Gennaio 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180316180151/http://www.raiplay.it/video/2018/01/Porta-a-Porta-ee758ef4-933a-445c-a079-16622034d511.html |fechaarchivu=2018-03-16 }}</ref> Di Maio tamién propunxo una simplificación llexislativa, empezando cola eliminación de cuasi 400 lleis con una sola disposición llexislativa.<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2018/01/10/news/di_maio_casaleggio-186195224/ M5S, Di Maio: "Ridurre la burocrazia, aboliremo 400 leggi". Y lancia un sito ad hoc aperto a tutti]</ref> Llibres ya Iguales centró los sos principales propuestes nel llamáu "derechu a estudiar", proponiendosobremanera, l'abolición de les [[tases universitaries]] pa los estudiantes que tomen los exámenes regularmente, col costu envaloráu pal presupuestu estatal de € 1,6 mil millones; LeU tamién propunxo la reintroducción de les proteiciones llegales de los trabayadores que fueron esaniciaes pola ''Jobs Act'' del gobiernu de Renzi.<ref>[https://www.ilfattoquotidiano.it/2018/01/07/grasso-esaniciara-il-canone-rai-noi-vogliamo-abolire--y-tasse-per-luniversita-come-germania-y-cancellare-il-jobs-act/4078294/ Grasso: “Esaniciara il canone Rai? Noi vogliamo abolire -y tasse per l'università come in Germania. Y cancellare il Jobs Act”]</ref> === Ataque en Macerata === El 3 de febreru de 2018, asocedió un fechu atanante: un home, Luca Traini, disparó y mancó gravemente a seis migrantes [[africanos]] na ciudá de [[Macerata]] en [[Italia central]].<ref>[https://www.nytimes.com/2018/02/03/world/europe/macerata-italy-shooting.html ‘Racial Hatred' Cited After African Immigrants Are Shot in Italy]</ref> L'home tamién disparó a una sede llocal del PD.<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2018/02/03/semeya/raid_razzista_a_macerata_colpita_anche_la see_pd-187970849/1/#1 Raid razzista a Macerata, colpita anche la sede Pd]</ref> Dempués del ataque, l'home tenía una [[Bandera d'Italia|bandera italiana]] sobre los sos costazos y llevantó el brazu faciendo un [[Saludu fascista]].<ref>[https://www.washingtonpost.com/world/europe/suspect-shoots-wounds-at-least-six-people-of-color-in-italian-city-amid-tensions/2018/02/03/58c93240-08f1-11y8-ae28-y370b74hala9a7_story.html Man shoots, wounds at least 6 ‘people of color' in Italian city amid tensions]</ref> Traini afirmó que'l so ataque foi una vengación pa Pamela Mastropietro, una moza llocal de 18 años que'l so cuerpu estazáu fuera atopáu unos díes antes, metida en dos maletes y refundiada al campu; por esto, un ciudadanu [[Nixeria|nixerianu]] de 29 años y un solicitante d'asilu fallíu, Innocent Oseghale, fueren arrestaos y acusaos.<ref>[http://www.ilmessaggero.it/primopiano/cronaca/sparatorie_macerata-3525294.html Macerata, spari da autu in corsa, sei feriti: sono tutti di colorie. Una vendetta per Pamela: bloccato un uomo avvolto nel tricolore]</ref><ref>[http://www.ansa.it/english/news/general_news/2018/02/01/nigerian-charged-over-dismembered-teen-4_493333c0-1c12-4cb1-95fe-50b145c46d67.html Nigerian charged over dismembered teen (4)]</ref> A Oseghale negóse-y l'asilu un añu antes, pero quedar n'Italia.<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/2018/02/03/four-migrants-reported-injured-drive-by-shooting-italy/ Italian man arrested after African migrants injured in drive-by shootings]</ref> Traini yera un miembru y ex candidatu llocal de la [[Lliga Norte|Lliga]], y munchos comentaristes políticos, intelectuales pero tamién políticos criticaron duramente a Salvini, acusándolo d'estender l'odiu y el racismu nel país. Particularmente, [[Roberto Saviano]], el notable escritor antimafia etiquetó a Salvini como l'instigador moral del ataque.<ref>[http://www.huffingtonpost.it/2018/02/03/roberto-saviano-il-mandante-morale-dei-fatti-di-macerata-y-salvini_a_23351937/ Roberto Saviano: "Il mandante morale dei fatti di Macerata è Salvini"]</ref> Salvini respondió a les crítiques acusando al gobiernu de centroizquierda de la responsabilidá pola muerte de Mastropietro por dexar a los inmigrantes quedase nel país y tener "sangre nes sos manes", afirmando que la culpa recái naquellos que "enllénennos d'[[inmigrantes illegales]]".<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2018/02/03/news/raid_razziale_a_macerata_salvini_chiunque_spari_y_un_delinquente_-187953469/ Raid razzista a Macerata, Salvini: "Colpa di chi ci riempie di clandestini". Renzi: "Ora aselu y responsabilità"]</ref> El primer ministru Gentiloni declaró que "confía nel sentíu de la responsabilidá de toles fuercies polítiques. Los delincuentes son criminales y l'estáu va ser particularmente severu con cualesquier que quiera alimentar una espiral de violencia". Gentiloni amestó que "l'odiu y la violencia nun van estremar a Italia".<ref>[http://www.huffingtonpost.it/2018/02/03/renzi-y-di-maio-non-cavalcano-i-fatti-di-macerata-ora-aselu-non-strumentalizziamo-grasso-salvini-responsabile-dellodio_a_23351964/ Gentiloni: "Odiu y violenza non ci divideranno". Renzi y Di Maio non cavalcano i fatti di Macerata: "Ora aselu, non strumentalizziamo"]</ref> Tamién el Ministru del Interior [[Marcu Minniti]] condergó duramente l'ataque, diciendo que cualquier partíu políticu debi "montar l'odiu".<ref>[http://www.ansa.it/sito/notizie/topnews/2018/02/03/macerata-minniti-nessuno-cavalchi-odio_4d149451-011f-4664-b5b2-bcbb7y5ae014.html Macerata: Minniti, nessuno cavalchi odio]</ref> Renzi, que'l so partíu foi'l segundu oxetivu del ataque, declaró que l'aselu y la responsabilidá de toles fuercies polítiques agora van ser necesaries.<ref>[http://www.rai.it/dl/RaiTV/programmi/media/ContentItem-b1f94772-5693-4c51-ad3a-128860d0y0d3-tg1.html Renzi: "Servono sele y responsabilità"]</ref> === Lemas de los principales partíos === {| {{tablaguapa}} style=text-align:left |- !colspan=2|Partíu !Eslogan orixinal !Traducción !Refs |- | bgcolor="#F0001C" | | [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | ''Avanti, insieme'' | "Vamos, xuntos" |<ref>[https://www.partitodemocratico.it/congresso-2017/avanti-insieme/ Avanti, insieme]</ref><ref>[https://www.partitodemocratico.it/congresso-2017/avanti-insiememozione-congressuale-matteo-renzi/ Avanti, insieme. Mozione congressuale di Matteo Renzi]</ref> |- | bgcolor="#FFEB3B" | | [[Movimientu 5 Estrelles]] | ''Partecipa, Scegli, Camuda'' | "Participa, Escueye, Camuda" |<ref>{{Cita web |url=http://www.massimoderosa.it/partecipa-scegli-camuda/ |títulu=Partecipa, Scegli, Camuda |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250226041053/http://www.massimoderosa.it/partecipa-scegli-camuda/ |fechaarchivu=2025-02-26 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.efdd-m5seuropa.com/2018/01/partecipa-scegli-cam.html |títulu=Partecipa, Scegli, Camuda anche in Europa cola consultazione pubblica sulla sicurezza alimentara |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180314145736/http://www.efdd-m5seuropa.com/2018/01/partecipa-scegli-cam.html |fechaarchivu=2018-03-14 }}</ref> |- | bgcolor="#0087DC" | | [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] | ''Onestà, Esperienza, Saggezza'' | "Honestidá, Esperiencia, Sabiduría" |<ref>[http://www.askanews.it/politica/2018/01/14/forza-italia-lancia-primu-manifesto-onestà-esperienza-saggezza-pn_20180114_00006/ Forza Italia lancia primu manifesto: onestà, esperienza, saggezza]</ref><ref>[http://il24.it/coniato-primu-manifesto-forza-italia-lo-slogan-onesta-esperienza-saggezza/ Coniato il primo manifesto di Forza Italia colo slogan: "Onestà, Esperiezna, Saggezza"]</ref> |- | bgcolor="#008000" | | [[Lliga Norte|Lliga]] | ''Prima gli Italiani'' | "Los Italianos Primeru" |<ref>[http://www.secoloditalia.it/2018/01/prima-gli-italiani-salvini-convida-di-maio-vieni-alla-nostra-manifestazione-di-milano/ Prima gli italiani, Salvini convida Di Maio: “Vieni alla nostra manifestazione di Milano”]</ref><ref>[https://www.facebook.com/legasalvinipremier/posts/1715684468474472 Con il Governo Salvini, prima gli Italiani]</ref> |- | bgcolor="#C72837" | | [[Llibres ya Iguales (Italia)|Llibres ya Iguales]] | ''Per i molti, non per i pochi'' | "Pa munchos, non pa pocos" |<ref>[http://www.ilmessaggero.it/primopiano/politica/grasso_adotta_lo_slogan_di_corbyn_per_molti_non_per_pochi-3468909.html Grasso adotta lo slogan di Corbyn: «Per i molti, non per i pochi»]</ref><ref>[https://www.ilfattoquotidiano.it/2018/01/07/assemblea-liberi-y-uguali-sinistra-per-i-molti-y-non-per-i-pochi-grasso-si-ispira-a-corbyn-la-diretta/4077998/ Assemblea Liberi y Uguali: “Sinistra per i molti y non per i pochi”, Grasso si ispira a Corbyn]</ref> |- | bgcolor="#003397" | | [[Hermanos d'Italia]] | ''Il voto che unisce l'Italia'' | "El votu que xune a Italia" |<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=jJ3tPqAc5XY Fratelli d'Italia: Il voto che unisce l'Italia]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.fratelliditaliapiacenza.com/wp-content/uploads/2018/01/Priorit%C3%A0_Programma_FdI-PC.pdf |títulu=Il voto che unisce l'Italia |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180302104101/http://www.fratelliditaliapiacenza.com/wp-content/uploads/2018/01/Priorit%C3%A0_Programma_FdI-PC.pdf |fechaarchivu=2018-03-02 }}</ref> |- | bgcolor="gold" | | [[Más Europa]] | ''Più Europa, serve all'Italia'' | "Más Europa, sirve a Italia" |<ref>[https://www.facebook.com/piueuropa/ Più Europa – Con Emma Bonino]</ref><ref>{{Cita web |url=https://piueuropa.eu/ |títulu=Più a Europa, per un'Italia llibera y democratica |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220321123151/https://piueuropa.eu/ |fechaarchivu=2022-03-21 }}</ref> |- | bgcolor="#3CB371" | | [[Xuntos (Italia)|Xuntos]] | ''Insieme è meglio'' | "Xuntos ye meyor" |<ref>{{Cita web |url=http://www.insieme2018.it/comitati-territoriali-insieme-meglio/ |títulu=Comitati territoriali "Insieme è meglio!" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180302010841/http://www.insieme2018.it/comitati-territoriali-insieme-meglio/ |fechaarchivu=2018-03-02 }}</ref><ref>[http://www.insieme2018.it Italia Europa Insieme]</ref> |- | bgcolor="#DF0174" | | [[Llista Cívica Popular]] | ''Il vaccino contro gli incompetenti'' | "La vacuna contra los incompetentes" |<ref>[https://www.facebook.com/406042333183716/photos/a.415268322261117.1073741829.406042333183716/415267652261184/?type=3&theater Civica Popolare – Facebook]</ref><ref>[http://www.affaritaliani.it/coffee/video/politica/lorenzin-presenta-civica-popolare-serve-vaccino-contro-incapacita-populismu.html Lorenzin presenta Civica Popolare: serve un vaccino contro l'incapacità e il populismu]</ref> |- | bgcolor="#A0142e" | | [[Poder al Pueblu (Italia)|Poder al Pueblu]] | ''Potere al Popolo'' | "Poder al Pueblu" |<ref>[https://ilmanifesto.it/-y-liste-di-movimento-di-potere-al-popolo/ -y liste di movimento di Potere al Popolo!]</ref><ref>[https://poterealpopolo.org Potere al Popolo! – Noi ci stiamo, chi accetta la sfida?]</ref> |- | bgcolor="#000000" | | [[CasaPound|CasaPound Italia]] | ''Vota più forte che puoi'' | "Vota más fuerte que nunca" |<ref>[https://m.youtube.com/watch?v=nXdW2_MEjl8 Simone Di Stéfano – Vota più forte che puoi! Vota CasaPound!]</ref><ref>[https://www.facebook.com/CasaPoundNovara/photos/a.366925076680989.92392.174280745945424/1956306624409485/?type=3 Il 4 Marzu vota più forte che puoi]</ref> |} === Alderiques eleutorales === A diferencia de munchos otros países occidentales, n'Italia los alderiques eleutorales ente los líderes de los partíos nun son tan comunes antes de les eleiciones xenerales;<ref>[http://www.lastampa.it/2018/01/03/italia/politica/la-tv-orfana-dei-faccia-a-faccia-sar-una-campagna-elettorale-senza-duelli-2lg3YCExPyIz8AbiPtQreP/pagina.html La tv orfana dei faccia a faccia, sarà una campagna elettorale senza duelli]</ref> ello ye que'l postreru bancia ente los dos principales candidatos al primer ministru remontar a les [[Eleiciones xenerales d'Italia de 2006|eleiciones xenerales de 2006]] ente Silvio Berlusconi y [[Romano Prodi]].<ref>[http://www.corriere.it/Primo_Piano/Politica/2006/Notizie/Politiche2006/articoli/04_Aprile/03/berlu_prodi.shtml Prodi-Berlusconi, duello ad alta tensione]</ref> Nos últimos años, con poques esceiciones, cuasi tolos principales líderes políticos negaron la so participación nun alderique eleutoral con otros candidatos, prefiriendo les entrevistes colos [[presentadores de televisión]] y los [[periodista|periodistes]].<ref>[http://www.rainews.it/dl/rainews/articoli/renzi-di-maio-faccia-faccia-di-maio-annulla-non-y-leader-pd-defunto-c15da88c-9605-430b-a10a-1y5703cbd430.html Di Maio annulla faccia a faccia con Renzi: non è più lui il leader]</ref><ref>[http://www.la7.it/dimartedi/video/lintervista-a-luigi-di-maio-candidatu-premier-del-m5s-16-01-2018-231606 L'intervista a Luigi Di Maio, candidatu premier del M5S]</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.raiplay.it/video/2018/01/Intervista-a-Silvio-Berlusconi---11012018-9b23332f-b4b4-4116-8eda-113b73f4b207.html |títulu=Porta a Porta – Intervista a Berlusconi |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180215023323/http://www.raiplay.it/video/2018/01/Intervista-a-Silvio-Berlusconi---11012018-9b23332f-b4b4-4116-8eda-113b73f4b207.html |fechaarchivu=2018-02-15 }}</ref><ref>[http://www.video.mediaset.it/video/quinta_colonna/clip/l-intervista-matteo-renzi_785495.html Quinta Colonna – L'intervista a Renzi]</ref> Sicasí, munchos alderiques tuvieron llugar ente otros miembros principales de los principales partíos. {| {{tablaguapa}} style="font-size:98%; text-align:center;" |- ! style="background:#B0C4DE" colspan="12"| Alderiques de les Eleiciones xenerales d'Italia de 2018 |- ! rowspan="3"| Fecha !rowspan="3"| Organizador ! rowspan="3"| Moderador ! colspan="9"| {{small|&nbsp;&nbsp;}} {{fontcolor|black|#90FF90|&nbsp;P&nbsp;}} {{small|Presente &nbsp;}} {{fontcolor|black|#e4e4e4|&nbsp;NIN&nbsp;}} {{small|Non convidáu&nbsp;}} {{fontcolor|black|#FF9090|&nbsp;A&nbsp;}} {{small|Convidáu ausente&nbsp;}} |- ! scope="col" style="width:6em;"| [[Coalición de centroizquierda|Centroizquierda]] ! scope="col" style="width:6em;"| [[Coalición de centroderecha|Centroderecha]] ! scope="col" style="width:6em;"| [[Movimientu 5 Estrelles|M5S]] ! scope="col" style="width:6em;"| [[Llibres ya Iguales (Italy)|LeU]] |- ! style="background:#FF3643;"| ! style="background:#0A6BE1;"| ! style="background:#FFEB3B;"| ! style="background:#C72837;"| |- | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| 7 de payares | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[La7]]<br/>''(Di Martedì)'' | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| Giovanni Floris | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Matteo Renzi|Renzi]]}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#FF9090;"| '''A'''<br/>{{small|[[Luigi Di Maio|Di Maio]]}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' |- | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| 12 d'avientu | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Rai 3]]<br/>''(#cartabianca)'' | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Bianca Berlinguer]] | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Maurizio Martina|Martina]]}} | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Renato Brunetta|Brunetta]]}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' |- | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| 16 de xineru | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Rai 3]]<br/>''(#cartabianca)'' | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Bianca Berlinguer]] | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Andrea Orlando|Orlando]]}} | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Nunzia De Girolamo|De Girolamo]]}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' |- | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| 30 de xineru | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Rai 3]]<br/>''(#cartabianca)'' | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Bianca Berlinguer]] | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Michele Emiliano|Emiliano]]}} | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Massimiliano Fedriga|Fedriga]]}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' |- | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| 13 de febreru | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[La7]]<br/>''(Otto y mezzo)'' | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Lilli Gruber]] | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Matteo Salvini|Salvini]]}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Laura Boldrini|Boldrini]]}} |- | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| 13 de febreru | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Rai 3]]<br/>''(#cartabianca)'' | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Bianca Berlinguer]] | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Beatrice Lorenzin|Lorenzin]]}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|Giarrusso}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' |- | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| 27 de febreru | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Rai 3]]<br/>''(#cartabianca)'' | style="white-space:nowrap; text-align:center;"| [[Bianca Berlinguer]] | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Nunzia De Girolamo|De Girolamo]]}} | style="background:#e4e4e4;"| '''NIN''' | style="background:#90FF90;"| '''P'''<br/>{{small|[[Roberto Speranza|Speranza]]}} |} == Nuevu sistema eleutoral == {{VT|Llei eleutoral d'Italia}} [[Ficheru:Palazzo Montecitorio Rom 2009.jpg|thumb|220px|[[Palazzo Montecitorio]], sede de la [[Cámara de Diputaos (Italia)|Cámara de Diputaos]].]] [[Ficheru:Plico elettorale 2018 America Meridionale.jpg|thumb|220px|Paquete eleutoral unviáu a un votante italianu na circunscripción "América Meridional".]] De resultes del [[Referendu constitucional d'Italia de 2016|Referendu constitucional de 2016]] y de dos sentencies distintos del [[Corte Constitucional d'Italia|Tribunal Constitucional]], les lleis eleutorales pa les dos cases del Parllamentu italianu escarecíen d'uniformidá. N'ochobre de 2017, PD, AP, FI, LN y los partíos menores alcordaron una nueva llei eleutoral,<ref>[http://www.huffingtonpost.it/2017/10/07/il-patto-a-quattro-pd-ap-manda-fi-regge-primu-ok-al-rosatellum-martedi-in-aula-alla-camera_a_23235808/ Il patto a quattro Pd-Ap-Manda-Fi regge. Primu ok al Rosatellum, ma da martedì in Aula entra nel mirino dei franchi tiratori]</ref> que foi aprobada pola Cámara de Diputaos con 375 votos a favor y 215 en contra<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2017/10/12/news/il_rosatellum_alla_prova_del votu_segreto_finale-178045315/?ref=RHPPLF-BH-I0-C8-P3-S1.8-T1 Rosatellum approvato alla Camera. Evitata la trappola dello scrutinio segreto. Via llibera al salva-Verdini]</ref> y pol Senáu con 214 votos contra 61.<ref>[http://www.repubblica.it/politica/2017/10/26/news/legge_elettorale_verdini_noi_sempre_in_maggioranza_y_ci_resteremo_-179372181/?ref=RHPPLF-BH-I0-C8-P1-S1.8-T1 Il Rosatellum bis è legge dello Stato: via llibera definitivu al Senato con 214 sì]</ref> Oponer a la reforma'l M5S, MDP, SI, FdI y partíos menores. El llamáu ''Rosatellum bis'', dempués d'[[Ettore Rosato]] (líder del PD na Cámara), ye un sistema mistu, col 37% de los escaños asignaos utilizando un [[Escrutiniu mayoritariu uninominal]] (''first-past-the-post'') y el 63% utilizando'l métodu de [[Cociente Hare|mayor proporción proporcional]], con una ronda de votación.<ref>[http://www.corriere.it/politica/cards/come-funziona-rosatellum/iter_principale.shtml Rosatellum, come funziona la legge elettorale y cosa prevede]</ref><ref>[http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2017-09-21/rosatellum-20-tutti-rischi-nuovo-patto-nazarenu-082520.shtml?uuid=AEVDe3WC Rosatellum 2.0, tutti i rischi del nuovo Patto del Nazarenu]</ref> Los 630 diputaos van ser escoyíos de la siguiente manera: * 232 en circunscripciones d'un solu miembru, por pluralidá; * 386 en circunscripciones de miembros múltiples, por representación proporcional nacional; * 12 en distritos eleutorales de dellos miembros nel estranxeru, por representación proporcional del distritu eleutoral. Los 315 senadores electivos van ser escoyíos de la siguiente manera: * 116 en circunscripciones d'un solu miembru, por pluralidá; * 193 en circunscripciones de miembros múltiples, por representación proporcional nacional; * 6 en distritos eleutorales de dellos miembros nel estranxeru, por representación proporcional del distritu eleutoral. Un númberu pequeño y variable de [[Senador vitaliciu|senadores vitalicios]] tamién van ser miembros del Senáu. Pa los residentes italianos, los miembros de cada cámara van ser escoyíos en boletas individuales, incluyíu'l candidatu a circunscripción y les sos llistes de partíos de sofitu. En cada circunscripción uninominal, el diputáu/senador ye escoyíu por mayoría, ente que los escaños en distritos eleutorales de múltiples miembros van asignar a nivel nacional. Pa ser calculaos en resultaos de circunscripciones d'un solu miembru, les partes tienen de llograr siquier el 1% del votu nacional. Pa recibir escaños en distritos eleutorales de múltiples miembros, les partes tienen de llograr siquier el 3% del votu nacional. Los escoyíos de les circunscripciones de miembros múltiples van provenir de [[llistes zarraes]]. La papeleta de votación, que ye unu solu pal ''first-past-the-post'' y los sistemes proporcionales, amuesa los nomes de los candidatos a distritos eleutorales d'un solu miembru y, en xunto con ellos, los símbolos de les llistes venceyaes pa la parte proporcional, cada unu con una llista de los candidatos relativos.<ref>[http://www.today.it/politica/elezioni/politiche-2018/come-si-vota.html Elezioni, come si vota con il Rosatellum, debutta la nuova scheda elettorale]</ref> El votante va poder emitir el so votu de tres maneres distintos:<ref>[https://www.agi.it/politica/rosatellum_come_funziona-2295382/news/2017-10-27/ Il Rosatellum bis è legge. Ma come funziona?]</ref> * Dibuxar un signu nel símbolu d'una llista: nesti casu, la votación estender al candidatu na [[Circunscripción uninominal|Circunscripciones uninominales]] que ye compatible con esa llista. * Dibuxar un signu sobre'l nome del candidatu de la circunscripción de miembru únicu y otru sobre'l símbolu d'una llista que la sofita: la resultancia ye'l mesmu que'l descritu enantes; nun ta dexáu, so pena d'anulación, el [[Panachage]], polo que'l votante nun puede votar simultáneamente por un candidatu na circunscripción de ''FPTP'' y por una llista que nun tea venceyada a él. * Dibuxar un signu solu sobre'l nome del candidatu pa la circunscripción de ''FPTP'', ensin indicar nenguna llista: nesti casu, el votu ye válidu pal candidatu na circunscripción d'un solu miembru y tamién s'estiende automáticamente a la llista que la sofita; Sicasí, si esi candidatu ta conectáu a delles llistes, el votu estrémase proporcionalmente ente ellos, en función de los votos que caúnu llograra nesa circunscripción. == Coaliciones y partíos == {|{{tablaguapa}} style=text-align:left |- !colspan="2"|Coalición !colspan="2"|Partíu !Principal ideoloxía !Líder |- |rowspan="6" bgcolor="#FF3643"| |rowspan="6"|<center>[[Coalición de centroizquierda|Coalición de <br/> centroizquierda]]</center> |bgcolor="#F0001C"| |[[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] (PD) |[[Socialdemocracia]] |[[Matteo Renzi]] |- |bgcolor="#DF0174"| |[[Llista Cívica Popular]] (CP) |[[Centru políticu|Centrismu]] |[[Beatrice Lorenzin]] |- |bgcolor="gold"| |[[Más Europa]] (+E) |[[Lliberalismu]] |[[Emma Bonino]] |- |bgcolor="#3CB371"| |[[Xuntos (Itala)|Xuntos]] (I) |[[Progresismu]] |[[Riccardo Nencini]] |- |bgcolor="#000000"| |[[Partíu Popular del Tirol del Sur|SVP]]–[[Partíu Autonomista Trentín Tirolés|PATT]] |[[Rexonalismu]] |[[Philipp Achammer]] |- |bgcolor="#48D1CC"| |[[Valle d'Aosta (coalición)|Valle d'Aosta]] (VdA) |[[Rexonalismu]] |Alessia Favre |- |rowspan="4" bgcolor="#0A6BE1"| |rowspan="4"|<center>[[Coalición de centroderecha|Coalición de <br/> centroderecha]]</center> |bgcolor="#0087DC"| |[[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] (FI) |[[Lliberalismu conservador]] |[[Silvio Berlusconi]] |- |bgcolor="#008000"| |[[Lliga Norte|Lliga]] (L) |[[Populismu de derecha]] |[[Matteo Salvini]] |- |bgcolor="#003397"| |[[Hermanos d'Italia]] (FdI) |[[Conservadorismu nacionalista]] |[[Giorgia Meloni]] |- |bgcolor="#3F6892"| |[[Nós con Italia]] (NcI) |[[Democracia cristiana]] |[[Raffaele Fitto]] |- |bgcolor="#FFEB3B"| |colspan="3"|[[Movimientu 5 Estrelles]] (M5S) |[[Populismu]] |[[Luigi Di Maio]] |- |bgcolor="#C72837"| |colspan="3"|[[Llibres ya Iguales (Italia)|Llibres ya Iguales]] (LeU) |[[Socialdemocracia]] |[[Pietro Grasso]] |- |bgcolor="#3CB371"| |colspan="3"|[[Partíu Republicanu Italianu]]–[[Alianza Lliberal Popular|ALA]] (PRI–ALA) |[[Lliberalismu]] |Corrado Saponaro |- |bgcolor="#A0142e"| |colspan="3"|[[Poder al Pueblu (Italia)|Poder al Pueblu]] (PaP) |[[Comunismu]] |[[Viola Carofalo]] |- |bgcolor="#000000"| |colspan="3"|[[CasaPound|CasaPound Itala]] (CPI) |[[Neofascismu]] |Simone Di Stéfano |- |bgcolor="#342D7e"| |colspan="3"|La Xente de la Familia (PdF) |[[Conservadorismu social]] |[[Mario Adinolfi]] |- |bgcolor="red"| |colspan="3"|[[Partíu Comunista (Italia)|Partíu Comunista]] (PC) |[[Comunismu]] |[[Marcu Rizzo]] |- |bgcolor="#000000"| |colspan="3"|Italia a los Italianos ([[Fuercia Nuevo (Italia)|FN]]–[[Movimientu Social Llapada Tricolor|FT]]) |[[Neofascismu]] |[[Roberto Fiore (políticu)|Roberto Fiore]] |- |bgcolor="#DC142F"| |colspan="3"|Por una Izquierda Revolucionaria |[[Comunismu]] |[[Marcu Ferrando]] |- |bgcolor="#F56000"| |colspan="3"|10 Vegaes Meyor (10VM) |[[Lliberalismu]] |Andrea Dusi |- |bgcolor="#FF7e3B"| |colspan="3"|Llista del Pueblu pa la Constitución |[[Corrupción política|Anticorrupción]] |[[Antonio Ingroia]] |} == Encuestes d'opinión == {{AP|Encuestes d'opinión pa les Eleiciones xenerales d'Italia de 2018|l1=Encuestes d'opinión pa les Eleiciones xenerales d'Italia de 2018}} [[Ficheru:OpinionPollingItalyGeneralElection2018.png|thumb|center|800px|La llinia d'enclín de puntaje permediu de 6 puntos ye dende'l 25 de febreru de 2013 hasta l'actualidá, con cada llinia correspondiente a un partíu políticu. {{llista de columnes|3|colwidth=250px| {{Legend-line|#F0001C solid 5px|[[Partíu Demócrata (Italia)|PD]]}} {{Legend-line|#FFEB3B solid 5px|[[Movimientu 5 Estrelles|M5S]]}} {{Legend-line|#0087DC solid 5px|[[El Pueblu de la Llibertá|PdL]]/[[Forza Italia (2013)|FI]]}} {{Legend-line|#1560BD solid 5px|[[Eleición Cívica|SC]]}} {{Legend-line|#5C9EDB solid 5px|[[Nueva Centroderecha|NCD]]/[[Alternativa Popular|AP]]}} {{Legend-line|#008800 solid 5px|[[Lliga Norte|LN]]}} {{Legend-line|#C80815 solid 5px|[[Izquierda, Ecoloxía y Llibertá|SEL]]/[[Izquierda Italiana|SI]]}} {{Legend-line|#00005A solid 5px|[[Hermanos d'Italia|FdI]]}} {{Legend-line|#87CEFA solid 5px|[[Unión de Centru|UdC]]}} {{Legend-line|#D13241 solid 5px|[[Artículu 1 - Movimientu Demócrata y Progresista|MDP]]}} {{Legend-line|#F87431 solid 5px|[[Campu Progresista|CP]]}} {{Legend-line|#C80815 solid 5px|[[Llibres ya Iguales (Italia)|LeU]]}} {{Legend-line|#FFD700 solid 5px|[[Más Europa|+E]]}} {{Legend-line|#3CB371 solid 5px|[[Xuntos (Itala)|I]]}} {{Legend-line|#DF0174 solid 5px|[[Llista Cívica Popular|CP]]}} {{Legend-line|#3F6892 solid 5px|[[Nós con Italia|NcI]]}} {{Legend-line|#A0142e solid 5px|[[Poder al Pueblu (Italia)|PaP]]}} {{Legend-line|#000000 solid 5px|[[CasaPound|CPI]]}} }}]] <!-- == Resultaos pa la Cámara de Diputaes == === Resultaos totales === {|{{tablaguapa}} style="text-align:right |+ {{nowrap|[[Eleiciones xenerales d'Italia de 2013#Resultaos pa la Cámara de Diputaos|←]] Resume de los resultaos de les eleiciones a la [[Cámara de Diputaos (Italia)|Cámara de Diputaos]] del 4 de marzu de 2018}} |- | colspan="12"| [[FIle:Italian Chamber of Deputies 2018.svg|center|300px]] |- !align=left colspan=2 rowspan=2|Coalición !colspan=2 rowspan=2|Partíu !colspan="3" align="center" valign=top|Proporcional !colspan="3" align="center" valign=top|Uninominal !align=left rowspan=2|'''Escaños <br> Totales''' !align=left rowspan=2| +/– |- !style="background-color:" align="center" valign=bottom|Votos !style="background-color:" align="center" valign=bottom|% !style="background-color:" align="center" valign=bottom|Escaños !style="background-color:" align="center" valign=bottom|Votos !style="background-color:" align="center" valign=bottom|% !style="background-color:" align="center" valign=bottom|Escaños |- | rowspan="6" bgcolor="#FF3643"| | rowspan=6 | <center>[[Coalición de centroizquierda]]</center> | bgcolor="#F0001C" | | style="text-align:left;"| [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] (PD) || || || || rowspan="5"| || rowspan="5"| || || || |- | bgcolor="#DF0174" | | style="text-align:left;"| [[Llista Cívica Popular]] (CP) || || || || || || |- | bgcolor="gold" | | style="text-align:left;"| [[Más Europa]] (+E) || || || || || || |- | bgcolor="#3CB371" | | style="text-align:left;"| [[Xuntos (Italia)|Xuntos]] (I) || || || || || || |- | bgcolor="#000000" | | style="text-align:left;"| [[Partíu Popular del Tirol del Sur|SVP]]–[[Partíu Autonomista Trentín Tirolés|PATT]] || || || || || || |- |colspan=4 align=left|'''Escaños totales'''|| ||colspan="2"| || || || |- | rowspan="5" bgcolor="#0A6BE1"| | style="text-align:left;" rowspan="5"|[[Coalición de centroderecha]] | bgcolor="#0087DC" | |align=left|[[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] (FI) || || || || rowspan="4"| || rowspan="4"| || || || |- | bgcolor="#008000" | |align=left|[[Lega Nord|Lliga]] (L) || || || || || || |- | bgcolor="#003397" | |align=left|[[Hermanos d'Italia]] (FdI) || || || || || || |- | bgcolor="#3F6892" | |align=left|[[Nós con Italia]] (NcI) || || || || || || |- |colspan=4 align=left|'''Escaños totales'''|| ||colspan="2"| || || || |- | style="background:#FFEB3B;" | | colspan="3" align=left|[[Movimientu 5 Estrelles]] (M5S)|| || || || || || || || |- | style="background:#C72837;" | | colspan="3" align=left|[[Llibres ya Iguales (Italia)|Llibres ya Iguales]] (LeU)|| || || || || || || || |- |colspan=10 align=left|'''Total'''||'''630'''||– |} === Italianos nel estranxeru === Dolce miembros de la Cámara de Diputaos son escoyíos por italianos nel estranxeru. Escuéyense dos miembros p'América del Norte y América Central (incluyida la mayoría de los [[Caribe]]), cuatro miembros p'América del Sur (incluyíu [[Trinidá y Tobagu]]), cinco miembros pa Europa y un miembru pal restu del mundu (África, Asia, Oceanía y [[L'Antártida]]). Los votantes nestes rexones escueyen llistes de candidatos y tamién pueden emitir un votu de preferencia pa candidatos individuales. Los asientos son asignaos por representación proporcional. La llei eleutoral dexa que los partíos formen coaliciones distintes nes llistes nel estranxeru, en comparanza coles llistes n'Italia. Nes eleiciones de 2018, Forza Italia, Lega y Hermanos d'Italia usaron esta llibertá pa formar una llista unificada pa los distritos eleutorales nel estranxeru. {| {{tablaguapa}} style=text-align:right |- !colspan=2|Partíu <small>(o una llista de coalición unificada)</small> !Votos !% !Escaños |- | bgcolor="#F0001C" | |align=left|[[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]]|| || || |- | bgcolor="#0087DC" | |align=left|[[Forza Italia (2013)|FI]]-[[Manda Nord|LN]]-[[Hermanos d'Italia|FdI]]|| || || |- | bgcolor="#333B8e"| |align=left|[[Movimientu Asociativu Italianos nel Esterior]]|| || || |- | bgcolor="#FFEB3B" | |align=left|[[Movimientu 5 Estrelles]]|| || || |- | bgcolor="#DEE573"| |align=left|[[Unión Suramericana Emigrantes Italianos]]|| || || |- | bgcolor="#DF0174"| |align=left|[[Llista Cívica Popular]]|| || || |- | bgcolor="gold"| |align=left|[[Más Europa]]|| || || |- | style="background:blue"| |align=left|Vuelos Gratis a Italia|| || || |- | bgcolor="#C72837"| |align=left|[[Llibres ya Iguales (Italia)|Llibres ya Iguales]]|| || || |- | style="background-color:lightblue"| |align=left|Movimientu de la Llibertá|| || || |- | bgcolor="#3F6892"| |align=left|[[Nós con Italia]]|| || || |- | bgcolor="#3CB371"| |align=left|[[Partíu Republicanu Italianu]]–[[Alianza Lliberal Popular|ALA]]|| || || |- | style="background:lightgreen;"| |align=left|Unión Tricolor América Llatina|| || || |- | style="text-align:left;" colspan="2"|Votos inválidos/en blancu/ensin asignar|| ||–||– |- | style="text-align:left;" colspan="2"|'''Total'''||''''''||''''''||'''''' |- | style="text-align:left;" colspan="2"|Votantes rexistraos/participación|| || ||– |- | style="text-align:left;" colspan="7"|Fonte: Ministeriu del Interior |} ;Notes {{notelist|close}} == Resultaos pal Senáu de la República Resultaos totales === {|{{tablaguapa}} style="text-align:right |+ {{nowrap|[[Eleiciones xenerales d'Italia de 2013#Resultaos pal Senáu de la República|←]] Resume de los resultaos de les eleiciones al [[Senáu de la República (Italia)|Senáu de la República]] del 4 de marzu de 2018}} |- | colspan="12"| [[FIle:Italian Senate 2018.svg|center|300px]] |- !align=left colspan=2 rowspan=2|Coalición !colspan=2 rowspan=2|Partíu !colspan="3" align="center" valign=top|Proporcional !colspan="3" align="center" valign=top|Uninominal !align=left rowspan=2|'''Escaños <br> totales''' !align=left rowspan=2| +/– |- !style="background-color:" align="center" valign=bottom|Votos !style="background-color:" align="center" valign=bottom|% !style="background-color:" align="center" valign=bottom|Escaños !style="background-color:" align="center" valign=bottom|Votos !style="background-color:" align="center" valign=bottom|% !style="background-color:" align="center" valign=bottom|Escaños |- | rowspan="6" bgcolor="#FF3643"| | rowspan=6 | <center>[[Coalición de centroizquierda]]</center> | bgcolor="#F0001C" | | style="text-align:left;"| [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] (PD) || || || || rowspan="5"| || rowspan="5"| || || || |- | bgcolor="#DF0174" | | style="text-align:left;"| [[Llista Cívica Popular]] (CP) || || || || || || |- | bgcolor="gold" | | style="text-align:left;"| [[Más Europa]] (+E) || || || || || || |- | bgcolor="#3CB371" | | style="text-align:left;"| [[Xuntos (Italia)|Xuntos]] (I) || || || || || || |- | bgcolor="#000000" | | style="text-align:left;"| [[Partíu Popular del Tirol del Sur|SVP]]–[[Partíu Autonomista Trentín Tirolés|PATT]] || || || || || || |- |colspan=4 align=left|'''Escaños totales'''|| ||colspan="2"| || || || |- | rowspan="5" bgcolor="#0A6BE1"| | style="text-align:left;" rowspan="5"|[[Coalición de centroderecha]] | bgcolor="#0087DC" | |align=left|[[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] (FI) || || || || rowspan="4"| || rowspan="4"| || || || |- | bgcolor="#008000" | |align=left|[[Lega Nord|Lliga]] (L) || || || || || || |- | bgcolor="#003397" | |align=left|[[Hermanos d'Italia]] (FdI) || || || || || || |- | bgcolor="#3F6892" | |align=left|[[Nós con Italia]] (NcI) || || || || || || |- |colspan=4 align=left|'''Escaños totales'''|| ||colspan="2"| || || || |- | style="background:#FFEB3B;" | | colspan="3" align=left|[[Movimientu 5 Estrelles]] (M5S)|| || || || || || || || |- | style="background:#C72837;" | | colspan="3" align=left|[[Llibres ya Iguales (Italia)|Llibres ya Iguales]] (LeU)|| || || || || || || || |- |colspan=10 align=left|'''Total'''||'''315'''||– |} --> == Referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|Italian general election, 2018}} {{commonscat|Elections in Italy (2018)}} {{Tradubot|Eleiciones generales de Italia de 2018}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones n'Italia|2018]] 9sbyhvcxvxm909j6vdbaojo713gfrgp Eleiciones rexonales de Sicilia de 2017 0 116116 4500963 4465792 2026-06-20T15:48:35Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500963 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'eleición |país = Sicilia |variante = |anchu = 50 |compautu = |nome_eleición = Eleiciones rexonales de Sicilia de 2017 |fecha_eleición = {{fecha|5|11|2017|link=non}} |endisputa = {{nowrap|<small>'''Tolos 70 escaños a l'[[Asamblea Rexonal Siciliana]]'''<br />36 asientos necesarios pa llograr mayoría absoluta</small>}} |endisputa2 = |periodu = |eleición_anterior = Eleiciones rexonales de Sicilia de 2012 |fecha_anterior = 2012 |siguiente_eleición = |siguiente_fecha = |tipo = |campaña = |alderica =. <!--Demografía eleutoral--> |habitantes = |rexistraos = |votantes = |votantes2 = |participación = 46.76 |participación_ref = <ref>{{cita noticia|url=http://www.repubblica.it/static/speciale/2017/elezioni/regionali/sicilia.html?refresh_cens|títulu=Riepilogo Risultati Elezioni Sicilia - Regionali - 5 novembre 2017 - Repubblica.it|work=Repubblica.it|fechaaccesu=2017-11-07}}</ref> |participación_ant = |participación2 = |participación2_ref = |válidos = |válidos2 = |blancos = |blancos2 = |nulos = |nulos2 = |ensin_marcar = |ensin_marcar2 = <!--Partíos y candidatos--> |imaxe1 = File:Musumeci - primo piano crop.jpg |color1 = #0A6BE1 |partíu1 = [[Diventerà Bellissima]] |líder1 = [[Nello Musumeci]] |coalición1 = [[Coalición de centroderecha]] |partíu1_coalición1 = [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] |partíu2_coalición1 = [[Movimientu poles Autonomíes]]<br />[[Construcción Popular]] |partíu3_coalición1 = [[Unión de Centru]] |partíu4_coalición1 = [[Diventerà Bellissima]] |partíu5_coalición1 = [[Nello Musumeci|Llista Musumeci]]<br />[[Hermanos d'Italia]]<br />[[Nós con Salvini]] |votos1 = 830821 |votos1_ant = 521022 |porcentaxe1 = 39.85 |escaños1 = 36 |escaños1_ant = 21 |imaxe2 = File:Giancarlo Cancelleri.jpg |color2 = #FFEB3B |partíu2 = [[Movimientu 5 Estrelles]] |líder2 = [[Giancarlo Cancelleri]] |coalición2 = |partíu1_coalición2 = |votos2 = 722555 |votos2_ant = 368006 |porcentaxe2 = 34.65 |escaños2 = 20 |escaños2_ant = 15 |imaxe3 = File:Fabrizio Micari crop.jpg |color3 = #F0001C |partíu3 = [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] |líder3 = [[Fabrizio Micari]] |coalición3 = [[Coalición de centroizquierda]] |partíu1_coalición3 = [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] |partíu2_coalición3 = [[Pactu de los Demócrates poles Reformes|Futuru Sicilia]]<br />[[Partíu Socialista Italianu (2007)|Partíu Socialista Italianu]] |partíu3_coalición3 = [[Alternativa Popular]]<br />[[Centristes per Europa|Centristes per Sicilia]] |votos3 = 388886 |votos3_ant = 617073 |porcentaxe3 = 18.65 |escaños3 = 13 |escaños3_ant = 39 <!--Mapes, diagrames ya información adicional--> |mapa_títulu = Mapa de la Resultáu de la eleición |mapa = File:Sicilian regional election 2017 map.png |mapa_tamañu = 250px |lleenda_mapa1 = |lleenda_mapa2 = |mapa_subtítulu = |diagrama_títulu = |diagrama = |diagrama_tamañu = |lleenda1 = |lleenda2 = |cargu = [[Ficheru:Coat of arms of Sicily.svg|40px]]<br />Presidente de [[Sicilia]] |predecesor = [[Rosario Crocetta]] |partíu_predecesor = [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] |socesor = [[Nello Musumeci]] |partíu_socesor = [[Diventerà Bellissima]] |extra_encabezadura = |extra_conteníu = |extra_encabezáu2 = |extra_conteníu2 = |sitiu_web = }} Les '''Eleiciones rexonales de Sicilia de 2017''' realizáronse'l 5 de payares de 2017 coles mires d'anovar l'[[Asamblea Rexonal Siciliana]] y escoyer al Presidente de [[Sicilia]]. L'actual presidente, [[Rosario Crocetta]], nun yera candidatu del [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] por cuenta de la so baxa popularidá.<ref>[https://www.nuovosud.it/61884-politica-palermo/regionali-crocetta-sono-io-il-candidatu-legittimo-del-pd Regionali, Crocetta: "Sono io il candidatu legittimo del Pd"]</ref> El presidente escoyíu foi [[Nello Musumeci]], líder del movimientu ''[[Diventerà Bellissima]]''. == Sistema eleutoral == El Parllamentu Sicilianu ye escoyíu con un sistema mistu: 62 diputaos escoyer con una forma de [[representación proporcional]] utilizando'l [[cociente Hare]] con [[llistes abiertes]] y un estragal del 5%, ente que 8 parllamentarios (7+1) escoyer con un sistema de [[Votu en bloque|votación en bloque]] con [[llistes zarraes]]. {| {{tablaguapa}} border="1" |- style="vertical-align:bottom;" ! &nbsp;[[Provincia d'Agrigento|AG]]&nbsp; || &nbsp;[[Provincia de Caltanissetta|CL]]&nbsp; || &nbsp;[[Provincia de Catania|CT]]&nbsp; || &nbsp;[[Provincia d'Enna|EN]]&nbsp; || &nbsp;[[Provincia de Messina|ME]]&nbsp; || &nbsp;[[Provincia de Palermo|PA]]&nbsp; || &nbsp;[[Provincia de Ragusa|RG]]&nbsp; || &nbsp;[[Provincia de Siracusa|SR]]&nbsp; || &nbsp;[[Provincia de Trapani|TP]]&nbsp; || '''Total''' |- style="text-align:center;" | 6 | 3 | 13 | 2 | 8 | 16 | 4 | 5 | 5 | '''62''' |} == Partíos y líderes == {| class=wikitable style=text-align:left |- !colspan=2|Fuercia política o alianza !colspan=2|Llista integrante !Líder |- | rowspan="5" style="background:#0A6BE1"| | rowspan=5 | <center>[[Coalición de centroderecha]]</center> | bgcolor="#0087DC" | | style="text-align:left;"| [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] | rowspan="5" | <center>[[Nello Musumeci]]</center> |- | bgcolor="#00CCCC" | | style="text-align:left;"| [[Movimientu poles Autonomíes]] – [[Construcción Popular]] |- | bgcolor="#87CEFA" | | style="text-align:left;"| [[Unión de Centru]] |- | bgcolor="#086A87" | | style="text-align:left;"| [[Diventerà Bellissima]] |- | bgcolor="#003397" | | style="text-align:left;"| [[Nello Musumeci|Llista Musumeci]] – [[Hermanos d'Italia]] – [[Nós con Salvini]] |- | style="background-color:#FFEB3B"| | <center>[[Movimientu 5 Estrelles]]</center> | bgcolor="#FFEB3B" | | style="text-align:left;"| [[Movimientu 5 Estrelles]] | <center>[[Giancarlo Cancelleri]]</center> |- | rowspan="3" bgcolor="#FF3643"| | rowspan=3 | <center>[[Coalición de centroizquierda]]</center> | bgcolor="#F0001C" | | style="text-align:left;"| [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | rowspan="3" | <center>[[Fabrizio Micari]]</center> |- | bgcolor="#FF8282" | | style="text-align:left;"| [[Pactu de los Demócrates poles Reformes|Futuru Sicilia]] – [[Partíu Socialista Italianu (2007)|Partíu Socialista Italianu]] |- | bgcolor="#1464BE" | | style="text-align:left;"| [[Alternativa Popular]] – [[Centristes per Europa|Centristes per Sicilia]] |- | rowspan="2" style="background:#D13241"| | rowspan=2 | <center>[[Coalición d'esquierda]]</center> | bgcolor="#D13241" | | style="text-align:left;"| [[Artículu 1 - Movimientu Demócrata y Progresista|Movimientu Demócrata y Progresista]] | rowspan="2" | <center>[[Claudio Fava]]<ref>[http://gds.it/2017/09/04/fava-candidatu-unico-della-sinistra-in-sicilia-navarra-si-defila_719901/ Fava candidatu unico della sinistra: in Sicilia Navarra si defila.]</ref></center> |- | bgcolor="#EF3e3e" | | style="text-align:left;"| [[Izquierda Italiana]] (incl. [[Posible (Italia)|P]], [[Partíu de la Refundación Comunista|PRC]], [[Revolución Civil|AC]]) |- |- | style="background-color:gold"| | <center>Sicilianos Llibres</center> | bgcolor="gold" | | style="text-align:left;"| Sicilianos Llibres | <center>[[Roberto La Rosa]]<ref>[http://gds.it/2017/08/28/siciliani-liberi-parte-la-campagna-elettorale-a-sostegno-di-la rosa_716369/ Siciliani liberi, parte la campagna elettorale a sostegno di La Rosa.]</ref></center> |- |} == Encuestes d'opinión == {|class=wikitable style="text-align:center;font-size:85%;line-height:13px" |- style="height:30px; background-color:#e9e9e9" ! style="width:100px;" rowspan="2"| Fecha !style="width:120px;" rowspan="2"| Firma de sondéu !style="width:65px;"| Micari ! style="width:65px;"| Musumeci ! style="width:65px;"| Cancelleri ! style="width:65px;"| Fava ! style="width:65px;" rowspan="2"| Otros ! style="width:35px;" rowspan="2"| Diferencia |- ! style="background:#FF3643;"| ! style="background:#0A6BE1;"| ! style="background:#FFEB3B;"| ! style="background:#D13241;"| |- | 20 Oct 2017 | [http://www.termometropolitico.it/1271650_sondaggi-elettorali-sicilia-musumeci.html Piepoli] | 25.0 | style="background:#C8EBFF"| '''42.0''' | 25.0 | 8.0 | 0.0 |style="background:#0A6BE1; color:white;"| 17.0 |- | 20 Oct 2017 | [http://www.termometropolitico.it/1271664_sondaggi-elettorali-deamos-pi.html Demos&Pi] | 15.7 | style="background:#C8EBFF"| '''35.5''' | 33.2 | 13.8 | 1.8 |style="background:#0A6BE1; color:white;"| 2.3 |- | 20 Oct 2017 | {{Enllaz rotu|1=Demopolis |2=http://livesicilia.it/2017/10/19/lultimo-sondaggio-di-demopolis-la-sfida-y-musumeci-cancelleri_899327/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} | 21.0 | style="background:#C8EBFF"| '''36.0''' | 35.0 | 7.0 | 1.0 |style="background:#0A6BE1; color:white;"| 1.0 |- | 19 Oct 2017 | {{Enllaz rotu|1=Tecnè |2=https://www.centrometeoitaliano.it/attualita/sondaggi-politici-elettorali-deamos-m5s-ancora-primu-partito--y-stime-per-elezioni-regionali-sicilia-56174/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} | 16.0 | style="background:#C8EBFF"| '''42.0''' | 33.0 | 9.0 | 0.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 9.0 |- | 18 Oct 2017 | [http://www.lasiciliaweb.it/articolo/154598 Keix] | 24.2 | 33.0 | style="background:#FFFFBF"| '''33.2''' | 7.6 | 1.6 | style="background:#FEEB3B; color:black;"| 0.2 |- | 12 Oct 2017 | [http://www.marsalanews.it/24819-2/ Demopolis] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190522225038/http://www.marsalanews.it/24819-2/ |date=2019-05-22 }} | 22.0 | style="background:#C8EBFF"| '''35.0''' | 33.0 | 9.0 | 1.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 2.0 |- | 11 Oct 2017 | [http://www.termometropolitico.it/1270748_sondaggi-elettorali-sicilia-piepoli-2.html Piepoli] | 16.0 | style="background:#C8EBFF"| '''42.0''' | 33.0 | 9.0 | 1.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 9.0 |- | 5 Oct 2017 | [http://palermo.blogsicilia.it/lultimo-sondaggio-a-un-mese-dal-silenzio-elettorale-musumeci-avanti-di-7-punti-el so-cancelleri-micari-terzo-y-fava-al-10/412520/ Index research] | 20.0 | style="background:#C8EBFF"| '''37.0''' | 30.0 | 10.0 | 3.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 7.0 |- | 4 Oct 2017 | {{Enllaz rotu|1=Demopolis |2=http://www.lasicilia.it/news/politica/112110/fra-musumeci-y-cancelleri-appena-il-2-5-regionali-la-partita-resta-aperta.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} | 22.5 | style="background:#C8EBFF"| '''34.5''' | 32.0 | 9.0 | 2.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 2.5 |- | 3 Oct 2017 | {{Enllaz rotu|1=Tecnè |2=http://www.t-mag.it/2017/10/03/-y-intenzioni-di-votu-alle-politiche-y-alle-regionali-siciliane/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} | 15.0 | style="background:#C8EBFF"| '''37.0''' | 31.0 | 11.0 | 6.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 6.0 |- | 24 Sep 2017 | {{Enllaz rotu|1=Ipsos |2=http://www.corriere.it/politica/17_settembre_24/sicilia-musumeci-testa-il-38percento-65a56a8c-a08d-11y7-bad7-1b467cbbafcc.shtml?refresh_ce-cp |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} | 13.0 | style="background:#C8EBFF"| '''38.0''' | 31.0 | 10.0 | 8.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 7.0 |- | 21 Sep 2017 | [http://scenaripolitici.com/2017/09/sondaggio-index-research-21-settembre-2017-elezioni-regionali-sicilia-2017.html Index Research] | 15.0 | style="background:#C8EBFF"| '''36.0''' | 30.0 | 16.0 | 3.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 6.0 |- | 5 Sep 2017 | [http://www.sondaggipoliticoelettorali.it/GestioneSondaggio.aspx Demopolis] | 22.0 | 34.0 | style="background:#FFFFBF"| '''35.0''' | 6.0 | 3.0 | style="background:#FFEB3B; color:black;"| 1.0 |- | 29–30 Ago 2017 | {{Enllaz rotu|1=Euromedia |2=http://www.sondaggipoliticoelettorali.it/StampaSondaggio.aspx |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} | 16.0 | style="background:#C8EBFF"| '''36.1''' | 33.0 | 9.5 | 7.5 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 3.1 |- | 26–28 Ago 2017 | [https://www.ilfattoquotidiano.it/2017/08/30/sondaggi-in-sicilia-testa-a-testa-tra-m5s-y-centrodestra-terzo-molto-staccato-il-candidatu-del-pd-y-di-alfano/3826102/ Lorien] | 21.3 | style="background:#C8EBFF"| '''40.5''' | 38.2 | {{N/A}} | 0.0 | style="background:#0A6BE1; color:white;"| 2.3 |} == Resultaos == {| {{tablaguapa}} |+ {{nowrap|5 de payares de 2017 Resultaos de les eleiciones rexonales sicilianes}} |- | colspan=10|[[Ficheru:Assemblea Regionale Siciliana 2017.svg|300px|center]] |- ! colspan=2| Candidatos ! Votos ! % ! Escaños ! colspan=2| Partíos ! Votos ! % ! Escaños |- | rowspan=7 bgcolor="#0A6BE1"| | rowspan=7| '''[[Nello Musumeci]]''' | rowspan=7 align=right|'''830.821''' | rowspan=7 align=right|'''39,85''' | rowspan=7 align=right|'''7''' |- | bgcolor="#0087DC"| | [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] | align=right|315.056 | align=right|16,37 | align=right|14 |- | bgcolor="#00CCCC"| | [[Construcción Popular|Populares]] y [[Movimientu poles Autonomíes|Autonomistes]] | align=right|136.520 | align=right|7,09 | align=right|6 |- | bgcolor="#87CEFA"| | [[Unión de Centru]] | align=right|134.124 | align=right|6,97 | align=right|6 |- | bgcolor="#086A87" | | [[Diventerà Bellissima]] | align=right|114.708 | align=right|5,96 | align=right|6 |- | bgcolor="#003397" | | [[Hermanos d'Italia]] – [[Nós con Salvini]] | align=right|108.713 | align=right|5,65 | align=right|5 |- | colspan=2|''Total'' | align=right|''809.121'' | align=right|''42,04 '' | align=right|''36'' |- | bgcolor="#FFEB3B"| | '''[[Giancarlo Cancelleri]]''' | align=right|'''722.555''' | align=right|'''34,65''' | align=right|'''1''' | bgcolor="#FFEB3B"| | [[Movimientu 5 Estrelles]] | align=right|513.359 | align=right|26,67 | align=right|20 |- | rowspan=6 bgcolor="#FF3643"| | rowspan=6| '''[[Fabrizio Micari]]''' | rowspan=6 align=right|'''388.886''' | rowspan=6 align=right|'''18,65''' | rowspan=6 align=right|'''–''' |- | bgcolor="#F0001C"| | [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | align=right|250.633 | align=right|13,02 | align=right|11 |- | bgcolor="#FF8282"| | [[Pactu de los Demócrates poles Reformes|Futuru Sicilia]] – [[Partíu Socialista Italianu (2007)|Partíu Socialista Italianu]] | align=right|115.751 | align=right|6,01 | align=right|2 |- | bgcolor="#1464BE"| | [[Alternativa Popular]] – [[Centristes per Europa|Centristes por Micari]] | align=right|80.366 | align=right|4,18 | align=right|– |- | bgcolor="orange"| | Micari pa Presidente | align=right|42.189 | align=right|2,19 | align=right|– |- | colspan=2|''Total'' | align=right|''488.939'' | align=right|''25,41'' | align=right|''13'' |- | bgcolor="#D13241"| | '''[[Claudio Fava]]''' | align=right|'''128.157''' | align=right|'''6,15''' | align=right|'''–''' | bgcolor="#D13241"| | [[Coalición d'esquierda|Cien Pasos pa Sicilia]] | align=right|100.583 | align=right|5,23 | align=right|1 |- | bgcolor="gold"| | '''[[Roberto La Rosa]]''' | align=right|'''14.656''' | align=right|'''0,70''' | align=right|'''–''' | bgcolor="gold"| | Sicilianos Llibres | align=right|12.600 | align=right|0,66 | align=right|– |- |-bgcolor="Y9Y9Y9" | colspan=2| '''Total candidatos''' | align=right|'''2.085.075 ''' | align=right|'''100,00''' | align=right|'''8''' | colspan=2|'''Total partíos''' | align=right|'''1.924.602 ''' | align=right|'''100,00''' | align=right|'''70''' |- | colspan=10 | Fonte: [http://www.elezioni.regione.sicilia.it//rep_3/votiListeRegionali.html Rexón Siciliana] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180402050555/http://www.elezioni.regione.sicilia.it/rep_3/votiListeRegionali.html |date=2018-04-02 }} |} {{Barras | títulu_cimeru = Votu popular | color_títulu = #ddd | anchu = 515px | anchu_barra = 350px | encabezáu1 = Partíos | encabezáu2 = % | títulu_inferior = | conteníu = {{bar percent|[[Movimientu 5 Estrelles|M5S]]|#FFEB3B|26.67}} {{bar percent|[[Forza Italia (2013)|FI]]|#0087DC|16.37}} {{bar percent|[[Partíu Demócrata (Italia)|PD]]|#F0001C|13.02}} {{bar percent|[[Construcción Popular|CP]]–[[Movimientu poles Autonomíes|MpA]]|#00CCCC|7.09}} {{bar percent|[[Unión de Centru|UdC]]|#87CEFA|6.97}} {{bar percent|[[Pactu de los Demócrates poles Reformes|SF]]–[[Partíu Socialista Italianu (2007)|PSI]]|#FF8282|6.01}} {{bar percent|[[Diventerà Bellissima|DB]]|#086A87|5.96}} {{bar percent|[[Hermanos d'Italia|FdI]]–[[Nós con Salvini|NcS]]|#003397|5.65}} {{bar percent|[[Coalición d'esquierda|CPpS]]|#D13241|5.23}} {{bar percent|[[Alternativa Popular|AP]]–[[Centristes per Europa|CpM]]|#1464BE|4.18}} {{bar percent|MP|orange|2.19}} {{bar percent|SL|gold|0.66}} }} {{Barras | títulu_cimeru = Presidente | color_títulu = #ddd | anchu = 515px | anchu_barra = 350px | encabezáu1 = Candidatos | encabezáu2 = % | títulu_inferior = | conteníu = {{bar percent|Musumeci|#0A6BE1|39.85}} {{bar percent|Cancelleri|#FFEB3B|34.65}} {{bar percent|Micari|#FF3643|18.65}} {{bar percent|Fava|#D13241|6.15}} {{bar percent|La Rosa|gold|0.70}} }} == Referencies == {{llistaref}} {{Tradubot|Eleiciones regionales de Sicilia de 2017}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones n'Italia]] [[Categoría:Sicilia]] pr53smu70qvgn2l5qlgukydwrqbygfi Islla Duque de York 0 117003 4501062 4500596 2026-06-21T07:52:06Z Limotecariu 735 4501062 wikitext text/x-wiki {{otros usos|Islles del Duque de York|l'archipiléagu de Papúa Nueva Guinea}} {{ficha d'archipiélagu}} La islla '''Duque de York''' ta asitiada nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]], al sur del [[golfu de Penas]]. Forma parte del [[archipiélago Madre de Dios]]. Tien una superficie de 522 km², que la converten na [[Islles de Chile|27ª islla mayor de Chile]]. Alministrativamente pertenez a la provincia [[Provincia d'Última Esperanza|Última Esperanza]] de la [[Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]]. Dende hai aproximao 6.000 años les sos mariñes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu XXI esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu. == Historia == A cuntar de 1520, col descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]], poques rexones fueron tan esploraes como la de les [[canales de la Patagonia]]. Nes cartes antigües la rexón de la Patagonia, ente los paralelos 48° y 50° Sur, apaecía ocupada casi puramente por una gran islla denomada “Campana” separada del continente pela canal de la nación Calén”, nación que se supunxo esistió hasta'l sieglu XVIII ente los paralelos 48° y 49° de latitud sur. Dende mediaos del sieglu XX eses canales son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses mariñes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos mariñes fueron percorríes polos [[kawésqar]], indíxenes, nómades canoeros. Hai dos hipótesis sobre la so llegada a los llugares de poblamientu. Una, que procedíen del norte siguiendo la ruta de les [[canales de Chiloé]] y que travesaron escontra'l sur cruciando l'[[ismu d'Ofqui]]. La otra ye que procedíen dende'l sur y qu'al traviés d'un procesu de colonización y tresformamientu de poblaciones cazadores terrestres, procedentes de la Patagonia Oriental, poblaron les islles del estrechu de Magallanes y xubieron poles canales de la Patagonia hasta'l [[golfu de Penas]]. A empiezos del sieglu XXI esti pueblu fuera práuticamente aniquiláu pola aición del home blancu. == Aspeutu de les mariñes == Son una socesión de tierres altes y barrancosas con numberosos cumes y puexos bien paecíos ente sigo. Los sos cabos y puntes terminen en forma abrupta. Les mariñes son acantiladas y les sos canales, polo xeneral son llimpies y abiertes, onde hai estorbises estos tán invariablemente marcaos por sargazos. Na mariña oriental hai numberoses entraes que constitúin ensanaes o surgideros. Esisten altores bastante notables que sirven pa reconocer la entrada a les distintes ensenaes, canales o badees. Estes tán claramente indicaes nes respeutives cartes y carreros de la rexón. Nel estremu NE álzase'l monte Vallina de 829 metros d'altor, escontra l'interior de la mariña oriental álzase'l picu Shergall de 453 metros y na parte sur de la islla'l picu Santiago de 725 metros. == Xeoloxía == Tol archipiélagu patagónicu data de la [[Era Terciaria|dómina terciaria]]; ye productu de la mesma causa xeolóxica que fizo apaecer primero'l cordal de la Mariña y depués la de los Andes. Na [[Edá del Xelu|edá glacial]], tomó'l so aspeutu actual siendo la continuación escontra'l sur del cordal de la Mariña. Ye d'orixe [[ígneu]] pola clase de roca que la constitúi y pol so relieve aspru ya irregular, característicu de les cadenes d'erupción. == Clima == La rexón ye afeutada de cutio por vientos del oeste y pol pasu frecuente de sistemes fronteros. Estos sistemes fronteros xenerar na llatitú 60° S, zona na que conflúin mases d'aire subtropical y mases d'aire polar creando una franxa de baxes presiones que forma los sistemes fronteros. Esta área tien un clima que se conoz como “templáu fríu lluviosu” que s'estiende dende la parte sur de la [[X Rexón de Los Lagos]] hasta'l [[estrechu de Magallanes]]. Equí rexístrense les máximes cantidaes de precipitaciones, en [[islla Guarello]] algamáronse hasta 9.000 mm añales. La nubosidad atmosférica ye alta, los díes estenos son escasos. L'amplitú térmica ye amenorgada, la oscilación añal ye d'aproximao 4° C con una temperatura medio de 9&nbsp;°C. Bastia mientres tol añu siendo más lluviosu escontra la seronda. == Allugamientu == Ta asitiada en {{coord|50|29|00|S|75|16|00|W}} y {{coord|50|47|00|S|75|19|00|W}} == Xeografía == Ye una islla de forma irregular, alcontrada frente al océanu Pacíficu, tien una llongura de 20 milles de N a S y el so anchu varia ente 15 y 6 milles. La islla tien les siguientes llendes: * al norte, pela [[canal Oeste]], que les sos agües dixebrar de la [[islla Madre de Dios]]; * al este, la [[canal Concepción]], que la dixebra de les islles Inocentes, Llobos y Doñes; * al oeste, l'[[océanu Pacíficu]]. * al sur, l'océanu pacíficu. == Fondeaderos y surgideros == La mariña oriental ufierta fondeadero na ensenada Francisco, en ensenada Puntería les caletas Angosta y Patria y nel ríu Shergall al interior puertu Shergall. Na mariña occidental ta puertu Morales. == Faros y Balices == Nel so estremu NE, sobre la ribera de la canal Oste, atópase'l faru automáticu Punta Anunciada. == Bibliografía == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} == Ver tamién == * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. *[https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] 5c211hc85sc0v1r2awbkaq9l0b72wps Golfu de Penas 0 117004 4501063 4500613 2026-06-21T07:52:43Z Limotecariu 735 4501063 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} [[Ficheru:Comuna de Tortel.svg|miniaturadeimagen|Comuña de Tortel]] El '''golfu de Penas'''<ref group="Nota">1.- Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. 2.- La so descripción fíxose de norte a sur y d'oeste a este</ref> ta asitiáu nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]] ente'l [[cabu Trés Montes]] pel norte y el cabu Mogotes pel sur; esta boca tien un anchu de 50 nmi. Internar nel continente en direición xeneral NE por 60 nmi. Les sos carauterístiques principales son los continuos y violentos temporales que nél s'esperimenten, la mar gruesa que provoquen los vientos reinantes y la esistencia d'una fuerte corriente procedente del oeste. Alministrativamente pertenez a la [[provincia de Capitán Prat]], na [[Rexón Aysén del Xeneral Carlos Ibáñez del Campo]]. Dende hai aproximao 6.000 años les sos mariñes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu XXI esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu. == Allugamientu == [https://mapcarta.com/es/20099036 Mapa del golfu] Estender ente les siguientes llendes: *Pel norte: el [[cabu Tres Montes]], el [[golfu Tres Montes]], la [[península Forelius]] y el [[golfo San Esteban]]. *Pel este: la [[islla Javier]], l'[[abra Kelly]], la [[ensenada Jesuita]], l'[[estuario Boca de Canales]] y les [[islles Ayautau]]. *Pel sur: la mariña norte del [[archipiélagu Guayaneco]], la [[badea Tarn]] y la entrada de la [[canal Messier]]. *Pel oeste: l'[[océanu Pacíficu]]. Allugáu ente'l [[cabu Tres Montes]] pel norte y el cabu Mogotes, estremidá occidental de la [[islla Byron]] del archipiélagu Guayaneco pel sur, paralelos 46° 59' y 47° 40' de latitud sur. Esta boca tien un anchu de 50 [[nmi]]. Internar nel continente en direición xeneral NE por 60 nmi.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=57}} == Xeoloxía y orografía == Data de la [[Era Cenozoica|dómina terciaria]] y surdiría pola mesma causa xeolóxica que fizo apaecer la [[Cordal de la Mariña (Chile)|cordal de la Mariña]] y depués la [[Cordal de los Andes|de los Andes]]. Darréu, na [[Glaciación|edá glacial]], tomó'l so aspeutu actual. Ye d'orixe ígneu pola clase de roca que contién y pol so relieve irregular.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=37,38}} La mariña continental ye alta y barrancosa, acantilada, bien recortada y con ensenaes de grandes dimensiones como son la [[ensenada Jesuita]] y el [[Estuario Boca de Canales|Boca de Canales]]. Na mariña continental hai altores notables tales como'l monte Catedral na [[ensenada Jesuita]] y el monte Triangular en Boca de Canales.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=37}} == Climatoloxía == Mientres tol añu prevalecen les males condiciones xenerales del clima.<ref group="Nota">P'apreciar el mal tiempu reinante nesta zona copiamos delles anotaciones que'l comandante Stokes del HMS ''Beagle'' fixo na so bitácora sobre la tema: * “L'escesivu mal tiempu detúvonos nesti fondeadero. Dende'l momentu de la nuesa llegada, na tarde del 21, hasta la medianueche del 22 llovió en riegues, ensin parar un solu minutu. El vientu yera fuerte y aturbolináu del O, ONO, y NON.” * “Otru día y nueche d'agua incesante. Na mañana del 25 tuvimos delles pedriscaes y cola lluz del día atopamos qu'una capa de xelu, de la grosez d'un dólar, formárase sobre les superficie de tol puertu. L'agua nel nuesu fondeadero yera agua duce a la media marea, lo qu'ensin dulda favoreció la so rápida conxelación." * "...y pocu dempués fondiamos en venti braces, protexíos por una islla escontra l'oeste pero con castros predresos que nos arrodiaben por toes direiciones, sacante del SE, dalgunos de los cualos taben a menos d'un cable de distancia de nós (esti grupu foi llamáu dempués islles Hazard). Equí tuvimos deteníos hasta'l 10 de xunu pol peor tiempu que nunca esperimentara; tábamos fondiaos con trés fondies y los masteleros trincados;..."{{harvnp|King|1839|c=XI|pp=173-188}}</ref> Solo hai dos estaciones: branu ya iviernu. El branu empieza en setiembre en que'l vientu reinante pel hibiernu dende'l NO empieza a rolar escontra'l SO, los díes empiecen a allargar y apaez el sol. Dende ochobre hasta febreru, el vientu sopla del SO dacuando con gran intensidá, llueve frecuentemente anque ensin la intensidá del iviernu. En marzu empieza l'iviernu y el vientu rola al 4° cuadrante y les agües son enchentes acompañaes de pedriscaes qu'escurecen el cielu produciéndose cerrazones bien peligroses pal navegante.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=40}} == Oceanografía == La [[corriente oceánica]] va d'oeste a este sobre'l paralelu 50°S; al atopar el continente estremar en dos, una diríxese escontra'l norte percorriendo les mariñes de Chile y Perú, ye la que se conoz como [[corriente de Humboldt]]; la otra dirixir escontra'l siguiéndose les mariñes de los archipiélagos que van dende'l [[Archipiélago Madre de Dios|Madre de Dios]] escontra'l sur y llega hasta l'océanu Atlánticu. Cerca del golfu de Penas, la primer caña de la corriente oceánica tira con muncha fuercia escontra la mariña; ente'l golfu y el paralelu 50°S esperiméntase una corriente escontra l'este que los navegantes tienen de tener bien en cuenta. El vientu ye'l fenómenu atmosféricu que más inflúi sobre les marees y les corrientes. Les marees afecten principalmente nos archipiélagos patagónicos. Reparóse que na rexón patagónica l'amplitú de la marea ye mayor nes nocherniegues que nes diurnes. Nel golfu de Penas la menor fondura atopada foi de 75 metros. Nel sector norte la fondura media ye de 150 metros y na parte sur ye de 70 metros, sacante na [[badea Tarn]] en qu'algama los 200 metros. Na rexón nun s'atopen de cutiu baxos fondos de sable, casi siempres son de roca y toos ellos señalizaos por sargazos. Como regla pal navegante nun tendrá de pasar enxamás metanes sargazos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=47-52}} == Flora y fauna == La mariña mariniega ya islles son predreses d'orixe volcánicu ensin capa vexetal na que crecen liquen y mofos sobre una masa esponxoso, pero nes fasteres y fondalaes crez un monte tupiu nel que s'atopen carbayos, [[Pilgerodendron uviferum|ciprés de les Guaitecas]] y mañios de porte medianu pero an dellos llugares pueden atopase rectu d'hasta ocho metros d'altor. Tamién hai comestibles como [[Drimys winteri|canelu]], haya, tepú y leñadura. Ente los arbustos atopen el arrayán, el mechai, [[Berberis microphylla|calafate]], la murtilla, l'apiu montés y la fuccia montesa. El reinu animal ye escasu y de poques especies. Huemul, foín, [[Otaria flavescens|llobos marinos]] y llondres. Ente les aves terrestres el cóndor, el martín pescador, el tordu, el malvís y el picatueru. Ente les aves acuátiques el cisne, el coríu, el [[Chloephaga poliocephala|canquén]], la gavilueta y el [[Tachyeres pteneres|quetro]] o coríu a vapor. Ente los pexes atopamos el [[Centropomidae|róbalo]], el [[Odontesthes regia|pejerrey]], el [[Malacanthidae|blancucu]] y la [[vieya]]. Ente los mariscos y crustáceos la [[Lithodes santolla|centolla]], el [[Erinaceinae|corcuspín]], la [[cámbaru|jaiba]] y el [[Mytilidae|choro]]{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=38,39}} == Historia == A cuntar de 1520, col descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]], poques rexones fueron tan esploraes como la de les [[canales patagóniques]]. Nes cartes antigües la rexón de la Patagonia, ente los paralelos 48° y 50° Sur, apaecía ocupada casi puramente por una gran islla denomada “Campana” separada del continente pela canal de la nación Calén”, nación que se supunxo esistió hasta'l sieglu XVIII ente los paralelos 48° y 49° de latitud sur. Dende mediaos del sieglu XX eses canales son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses mariñes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos mariñes fueron percorríes polos [[kawésqar]], indíxenes, nómades canoeros. Hai dos hipótesis sobre la so llegada a los llugares de poblamientu. Una, que procedíen del norte siguiendo la ruta de les [[canales de Chiloé]] y que travesaron escontra'l sur cruciando l'[[ismu d'Ofqui]]. La otra ye que procedíen dende'l sur y qu'al traviés d'un procesu de colonización y tresformamientu de poblaciones cazadores terrestres, procedentes de la Patagonia Oriental, poblaron les islles del estrechu de Magallanes y xubieron peles canales de la Patagonia hasta'l golfu de Penas. A empiezos del sieglu XXI esti pueblu fuera práuticamente aniquiláu pola aición del home blancu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=25}} == Espediciones y trabayos hidrográficos == {{AP|Canales de la Patagonia#Espediciones y trabayos hidrográficos}} El comandante [[Pringle Stokes]] del HMS ''Beagle'' en 1828 tuvo trabayando nel golfu de Penas dende mediaos d'abril hasta fines de xunu, pocu más de dos meses y mientres esi tiempu esperimentó escesivu mal tiempu, frecuentes y enllargaos temporales ya incesante agua y pedriscaes. A mediaos d'abril de 1828 el comandante Stokes col ''Beagle'' inspeccionó'l [[archipiélagu Guayaneco]] onde atopó soterráu nel sable'l [[bao]] de carbayu inglés d'una nave de gran tamañu, polo que supunxo que se trataba de la fragata HMS ''Wager'' que naufragara na zona en 1741. Tamién atoparon los restos de trés [[Wigwam|wigwams]] que fueren abandonaos diba tiempu, yeren esautamente iguales a los atopaos nel [[estrechu de Magallanes]]. Stokes dirixir al cabu Trés Montes, esaminó la mariña esterior hasta'l paralelu 47°S llende asignáu al so llevantamientu. Tornó al sur y fondió en [[puertu Barroso]], al que bautizó como Otway, y trabayó nel llevantamientu de la zona. Permaneció fondiáu en puertu Barroso dende'l 30 d'abril hasta 9 de mayu deteníu por fuertes temporales. El 10 de mayu camudó de fondeadero a la [[ensenada Hoppner]]. Stokes acompañáu pol teniente Skyring y cinco marineros travesó a pie la península que xune la [[península de Taitao]] col Tres Montes algamando hasta'l [[cabu Ráper]]. El 19 de mayu zarpó de puertu Barroso y saleó el [[golfu Tres Montes]] hasta algamar la [[islla Javier]], llevantó la mariña del [[golfo San Esteban]] y de la [[badea San Quintín]]. Depués dirixóse a la [[ensenada Kelly]], saleó la [[canal Cheap]] llegando hasta la entrada del [[Estuario Boca de canales|estuario Boca de Canales]] onde soportaron furiosos temporales. El ''Beagle'' permaneció en puertu Barroso dende'l 12 de xunu per enfermedá de gran parte de la dotación, hasta'l 29 de xunu fecha en que'l médicu informó que la tripulación taba lo suficientemente sana pa desempeñar les sos funciones ensin riesgu. N'avientu de 1829 la goleta ''Adelaide'', sol mandu de teniente Skyring, zarpó dende Chiloé al golfu de Penas pa llevantar les partes ensin trabayar pol ''Beagle''. Aportó al cabu Tres Montes el 14 d'avientu y esa mesma tarde fondió en puertu Barroso. Hasta'l 19 de xineru de 1830 percorrió en bote'l [[ríu San Tadeo]] y afayó el ríu Negro, llevantó la ensenada Jesuita y depués la Boca de Canales y dirixéronse a les [[Guayaneco]] y siguieron cumpliendo les sos xeres escontra'l sur.{{harvnp|King|1839|c=XI|pp=173-188}} == Descripción del sector norte == === Península de Taitao === *[https://mapcarta.com/es/20086308 Mapa de la península] {{VT|Península de Taitao}} Asitiada ente l'estremu sur del [[archipiélagu de los Chonos]] y l'estremu norte del golfu de Penas. Dirixir escontra NO dende l'estremu SO de la [[llaguna San Rafael]]. Mide alredor de 65 [[nmi]] en direición NO-SE per 8½ nmi de NE-SO. Les sos llendes constituyir la punta Seal nel estremu NO, la punta Rees pel estremu oeste, el cabu Tres Montes pel S y la punta Cochrane pel estremu SE. Ye alta y montascosa destacar, ente otres, nel so estremu sur cumes de 786 y 784 metros, al NE del cabu Raper el cuetu El Yunque de 1.066 metros y na so parte norte otru cuetu de 1.063 metros en puertu Refugio. La so mariña ye endentada y bien retayada por numberoses penínsules más pequeñes, tales como les penínsules Gallegos y Skyring nel so sector NO xunto a la [[badea Anna Pink]] y la península Duende al sur de les anteriores. Nel estremu NE atópase la península Sisquelán, nel estremu SO la [[península Tres Montes]] y nel estremu SE la [[península Forelius]]. Nel so interior hai dellos llagos y llagunes: Llagu Presidente Ríos que tien seis brazos de llongures ente 9 y 12 nmi cada unu. Ente ellos álzase una cume de 1.036 metros. Lago Elena, al SO del llagu Presidente Ríos. Tien 17 nmi de llongura en direición NO-SE.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=342,343}} === Península Tres Montes === *[https://mapcarta.com/es/20084038 Mapa de la península] Les sos coordenaes según el Derrotero son: L:46°51'00”&nbsp;S. G:75°24'00”&nbsp;W. Ye l'estremu suroeste de la [[península de Taitao]]. Les sos estremidaes constituyir pel NE la punta Morru, pel sureste'l cabu Stokes y pel sur el [[cabu Tres Montes]]. Ye un macizu altu con cantiles nel que se formen dellos esteros y badees. Nel so estremu NO álzase'l cuetu Picacho de 685 metros d'altor, nel so llau oeste hai un altor de 705 metros, l'el llau sur otru cume de 762 metros y nel sector nordés otru cuetu de 762 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=360,361}} === Cabu Tres Montes === *[https://mapcarta.com/es/20084042 Mapa del cabu] Les sos coordenaes según el Carreru son: L:46°59'00”&nbsp;S. G:75°25'00”&nbsp;W. Ye l'estremu sur de la [[península Tres Montes]]. Ye un puexu bien notable de 396 metros d'altor. Nel so alredor hai roques afogaes hasta una distancia de 2 cables. Ye un bon puntu de recalada. Tien de tenese especial atención coles corrientes de fluxu que tiren con fuercia escontra l'este.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=361}} === Golfu Tres Montes === *[https://mapcarta.com/es/20084040 Mapa del golfu] Ta emplazado ente'l llau este de la [[península Tres Montes]], el costáu suroeste de la [[península Taitao]], el costáu oeste de la [[península Forelius]] y la mariña oeste de la [[islla Purcell]]. Mide 24 [[nmi]] d'anchu ente'l cabu Stokes y la islla Purcell por 15 nmi de sacu en direición xeneral norte. Nes sos mariñes quebraes ya irregulares fórmense ensenaes d'estensión considerable, tales como les ensenaes [[ensenada Holloway|Holloway]], [[ensenada Hoppner|Hoppner]] y [[ensenada Newman|Newman]]. Tamién hai delles islles que formen el grupu Chaicayan tamién conocíu como [[islles Marines]]. Toa nave qu'enfuse al golfu va atopase llibre de la fuerte marexada qu'hai nel golfu de Penas.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=362}} === Península Forelius === *[https://mapcarta.com/es/20124484 Mapa de la península] Ye l'estremu SE de la [[península de Taitao]] a la que ta xunida polos ismu de Thule y de Riavel, dambos bien baxos y bien angostos, el primeru tien 250 metros de llargu y el segundu 70 metros. Llenda al occidente col ismu de Thule y estiéndese escontra l'este por 16 [[nmi]]. El so mayor anchu ye de 4 nmi en direición N-S. Ye montascosa y ta cubierta d'un monte trupu. De los montes baxen numberosos regueros. Los sos cumes principales son: nel estremu oeste'l monte Capuleto de 256 metros d'altu; los cuetos Benjamín y Saúl de 221 y 390 metros d'altu respeutivamente, de siguío na parte central los cuetos Esmeralda, Barrancas y Forelius de 176, 315 y 401 metros y na parte oriental los cuetos Doble Picu de 279 metros y Miraflores de 225 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=367}} === Islla Purcell === *[https://mapcarta.com/es/20094906 Mapa de la islla] Asitiada nel sector NE del golfu de Penas al sur de la [[península Forelius]] ente los golfos [[Golfu Tres Montes|Tres Montes]] y [[Golfo San Esteban|San Esteban]]. Mide 1½ [[nmi]] de llongura en direición N-S por igual magnitú a 90°. Ye bien montiega y d'altor moderáu, 172 metros ye'l so mayor altor. Ta arrodiada de delles islles pequeñes y bien cercanes. Na so mariña este hai un bon surgidero, abrigáu del vientu y mar del 3° y 4° cuadrantes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=368}} === Golfo San Esteban === *[https://mapcarta.com/es/20090200 Mapa del golfu] Asitiáu nel sector NE del golfu de Penas ente la [[islla Purcell]] y la mariña sur de la [[península Forelius]] pel so costáu oeste y la parte norte de la [[islla Javier]] y la mariña continental pel este. Mide 9 [[nmi]] de boca por 8½ de sacu. Na mariña continental ente la desaguada del [[ríu San Tadeo]] hasta la punta norte de la entrada del [[abra Kelly]] hai una llarga sablera de sable na que ruempe la mar permanentemente con gran violencia .{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=368}} == Descripción del sector esta Islla Javier == *[https://mapcarta.com/es/20119518 Mapa de la islla] {{VT|Islla Javier}} Les sos coordenaes según el Derrotero son: L:47°07'00”&nbsp;S. G:74°24'00”&nbsp;W. Allugada nel sector NE del golfu de Penas, a 7 [[nmi]] de la entrada al [[abra Kelly]] y al oeste de la [[ensenada Jesuita]]. Mide 12 nmi de llongura en direición NE-SO por 5 nmi d'anchu. Cubierta de vexetación con cumes que van dende los 365 hasta los 425 metros d'altu. La so mariña occidental ye inabordable pola marexada, pero nel llau este hai dos surgideros de condiciones regulares; el de más al norte, el surgidero Javier y el de más al sur, surgidero Ignacio. En dambos puédese fondiar en fondures de 20 a 25 metros con fondu de sable. Ta dixebrada de la mariña continental pela [[canal Cheap]] de 3 nmi d'anchu na so parte más angosta.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=376,377}}{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=59}} === Canal Cheap === *[https://mapcarta.com/es/20136304 Mapa de la canal] Cuerre ente la [[islla Javier]] y el continente. Mide 17 [[nmi]] de llongura por 5 nmi d'anchu. Ye fondu y na so parte más angosta tien 3 nmi d'anchu. Ye azotáu pola marexada casi permanente qu'hai nel golfu de Penas.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=59}} === Abra Kelly === *[https://mapcarta.com/20118980 Mapa del abra] Les sos coordenaes según el Derrotero son: L:46°59'00”&nbsp;S. G:74°07'00”&nbsp;W. Abre nel territoriu continental nel sector NE del golfu de Penas darréu de siguío de la llarga sablera de sable que tien el [[golfu San Esteban]]. Ye una badea que tien dos brazos, el brazu norte llamáu badea Kelly col tenedero del mesmu nome y otru brazu en direición sur. La entrada al abra atopar ente la punta Blanca del continente y la punta norte d'una islla ensin nome que s'atopa al sur. Ta arrodiada de montes de 400 a 600 metros d'altor. Nel so llau norte ve'l gran [[ventisquero San Quintín]], escelente puntu de referencia pa reconocer l'abra dende una 25 [[nmi]] de distancia.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=375,376}} === Ensenada Jesuita === {{VT|Ensenada Jesuita}} Les sos coordenaes según el Derrotero son: L:47°11'00”&nbsp;S. G:74°16'00”&nbsp;W. Abre na mariña continental ente les puntes Julia pel norte y Anita pel sur, l'anchu d'esta boca ye de 5 [[nmi]] y metanes ella ta la islla Maldonado de 3 nmi de llargu y delles otres más pequeñes. Na mariña sur de la ensenada abrir escontra l'este de la punta Anita el puertu San Salvador que tien un sacu de 2 nmi en direición SE más un ríu que sigue por 3 nmi en direición SSO. A 2½ nmi de la punta Anita y na mariña sur abre'l estero San Salvador que cuerre 10 nmi en direición sur, ta arrodiáu pelos montes Gemelos de 954 metros y Partíu de 1.316 metros d'altor. Depués escontra l'este y a 7 nmi de la punta Anita abrir en direición SSE el ríu Julián de 10 nmi de llargu y arrodiáu per cuetos de más de 1.000 metros d'altu. Finalmente, a 7½ nmi de la punta Anita empieza'l ríu Benito que s'estiende por 11 nmi en direición NE terminando cerca del [[abra Kelly]]. Na mariña norte de la ensenada, frente al ríu Julián, esiste'l meyor surgidero, abrigáu de los vientos del 3° y 4° cuadrantes, puede fondiase en 20 a 40 metros d'agua.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=57,58}} === Estuario Boca de Canales === {{VT|Estuario Boca de Canales Asitiáu na mariña este del '''golfu de Penas''', 20 nmi al norte de la [[badea Tarn]]. Ye un gran estuariu que s'interna nel continente en direición xeneral ESI por 11 nmi, puntu nel que s'estrema en dos brazos, unu dirixir escontra l'este por 15 nmi y l'otru escontra'l sur por 11 nmi. L'estuariu abrir ente'l cabu Machado y la punta Tianitau. Les sos mariñes son quebraes, altes y serrapatoses. Nun ufierten abrigu. Nun hai nél nengún tipu de recursos, nin siquier pesca o caza. Na so mariña norte destaquen los montes Stokes y Triangular de 800 metros d'altu. 3 nmi al interior del estuariu tán les islles Hazard onde puede atopase un pésimu fondeadero.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=59,60}} === Islles Ayautau === *[https://mapcarta.com/es/20143834 Mapa de les islles] {{VT|Islles Ayautau}} Les sos coordenaes según el Derrotero son: L:47°36'00”&nbsp;S. G:74°45'00”&nbsp;W. Son dos islles mayores, una de 228 metros d'altu y delles pequeñes. La islla mayor mentada ye un escelente puntu de referencia pa tomar la [[canal Messier]] o dirixise a la [[badea Tarn]] viniendo dende'l norte. Les canales ente les islles y el continente tán semaos de roques. El baxu Sakkarah atopar al SSO de les islles y a 3 nmi.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=60-62}} == Descripción del sector sur == === Archipiélagu Guayaneco === *[https://mapcarta.com/es/20122288 Mapa del archipiélagu] {{VT|Archipiélagu Guayaneco}} Ta formáu por dos islles principales, [[Isla Wager|Wager]] y [[Isla Byron|Byron]] más les islles [[Isla San Pedro (Guayaneco)|San Pedro]] y [[Isla Schröder|Schröder]] y numberosos castros y roques. Wager y Byron tán dixebraes pel [[pasu Rundle]] en que'l so estremu NO atópase la [[badea Speedwell]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=63}} === Badea Tarn === *[https://mapcarta.com/20085892 Mapa de la badea] {{VT|Badea Tarn}} Les sos coordenaes según el Carreru son: L:47°40'00”&nbsp;S. G:74°45'00”&nbsp;W. Allugada nel sector sur del golfu de Penas, ente'l continente, la entrada norte de la [[canal Messier]] y les [[islles Guayaneco]]. Tien 15 nmi d'anchu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=60}} == Descripción del sector oeste == {{AP|Océanu Pacíficu}} == Ver tamién == * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume II | añu = 1981 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{Obra citada |apellíu=King |nome=P. P. | enllazautor=Phillip Parker King |añu=1839 | editor-last= FitzRoy | editor-first= Robert | editor-link=Robert FitzRoy |títulu=Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the first expedition, 1826-30, under the command of Captain P. Parker King, R.N., F.R.S. | publication-place= London |editorial=Henry Colburn |volume=I |url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F10.1&viewtype=text&pageseq=1 }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. *[https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] {{Tradubot|Golfo de Penas}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] g7hv0k2sit1ck8qfnatszs3hff67isi Ensenada de Reloncaví 0 117251 4501056 4500210 2026-06-21T07:38:27Z Limotecariu 735 4501056 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} La '''ensenada de Reloncaví'''<ref group="Nota">1.- Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. 2.- La so descripción fíxose de norte a sur y d'oeste a este</ref> ye un estensu cuerpu d'agua alcontráu nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]]; abrir escontra'l norte del [[golfu de Ancud]] ente les puntes [[Punta Perhue|Perhue]] y [[Punta Trentelhué|Trentelhué]], mide 24 [[nmi]] en direición N-S por 17 nmi de E a O., nel so llau este topa'l [[ríu Reloncaví]] de 30 nmi de llargu. Marca'l fin del valle central y considérase l'entamu xeográficu de la [[Patagonia chilena]]. Alministrativamente depende de la [[rexón de Los Lagos]]. Baña les mariñes de les provincies de [[Provincia de Chiloé|Chiloé]], [[Provincia de Llanquihue|Llanquihue]] y [[Provincia de Palena|Palena]]. == Allugamientu == La ensenada de Reloncaví estender ente les siguientes llendes: *Pel norte: Dende l'estremu sur de la [[canal Tenglo]] y la mariña continental de la [[provincia de Llanquihue]] hasta la [[punta Quillaipe]]. *Pel este: La mariña continental, ente les puntes Quillaipe y Trentelhué, de les provincies de Llanquihue y [[Provincia de Palena|Palena]] col gran [[ríu Reloncaví]] que s'interna nelles por 30 nmi. *Pel sur: La boca que s'abrir ente la [[punta Perhue]] de la [[islla Puluqui]] y la [[punta Trentelhué]] de la mariña continental de la provincia de Palena más les islles [[Islla Queullín|Queullín]] y [[Islla Nao|Nao]]. *Pel oeste: La mariña continental de la provincia de Llanquihue dende la corte del estremu sur de la canal Tenglo hasta la punta Perhue de la islla Puluqui, más les islles [[Islla Maillén|Maillén]], [[Islla Guar|Guar]] y [[Islla Puluqui|Puluqui]]. Ye de forma elíptica, mide 24 nmi en direición N-S por 17 nmi de E-O. Nel so llau oriental ábrese'l ríu Reloncaví que s'interna nel continente por 30 nmi. Nel llau occidental allúguense cuatro formoses islles: Tenglo, Maillén, Guar y Puluqui. Los únicos puntos pelos que se comunica la ensenada col [[golfu de Ancud]] son los pasos [[Paso Nao|Nao]], [[Pasu Queullín|Queullín]] y [[Pasu Tautil|Tautil]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=102,103}} == Xeoloxía y orografía == Tanto la ensenada de Reloncaví como los golfos d'[[Golfu de Ancud|Ancud]] y [[golfu de Corcováu|Corcováu]] son les cuenques de grandes llagos que, en dómina remota, formaron parte del valle central que depués se fundió por trestornos xeolóxicos siendo invadíos peles agües del océanu dando orixe a gran cantidá d'islles, fiordos y canales. La [[cordal de los Andes]] amuésase como un relieve ablayáu que les sos mayores altitúes correspuenden a volcanes d'alredor de 2.000 msnm; como l'Apuntiáu 2493 m, Osorno 2652 m, Calbuco 2015 m, Michinmahuida 2440 m y Corcováu 2290 m{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=45,46}} == Climatoloxía == El clima ye menos prestosu que'l de la parte norte y central del país. La temperatura nun presenta cambeos sópitos y la so amplitú añal ye pequeña. Les estaciones pueden amenorgase a solu dos: branu ya iviernu. La rexón atopar al sur del anticiclón del océanu Pacíficu sureste polo tanto la presión baxa bien rápido en direición a la parte de perturbaciones del frente Polar Austral. La variación media añal de la temperatura ye de 5 a 8 °C. Xineru y febreru son los meses más templaos y xunetu y agostu los más fríos. L'iviernu ye llargu, pero non bien fríu, pel branu ye raru sentir calor, la temperatura casi nunca devasa los 20°C. Pola so posición respeuto al anticiclón del Pacíficu sureste los vientos son muncho más variables que nes zones norte y central del país. Los siguientes signos señalen la proximidá d'un temporal: descensu rápidu del barómetru, el cielu empieza a cubrir, pero les tierres alloñaes fáense nítidamente visibles, nos puertos l'altor de les foles aumenta y esperiméntase un pequeñu oleje que vien del norte. L'intervalu de tiempu ente estos signos y la llegada del temporal varia según la llatitú.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=49,50}} == Oceanografía == La onda de marea a lo llargo de la mariña de Chile avanza de norte a sur; al llegar a la islla Grande de Chiloé estremar en dos, una qu'entra pola canal de Chacao y la otra pela boca del Guafo, atopándose dambes al altor de les islles Desertores y nel estremu NO del golfu de Ancud al SE de la punta Trés Crucies. Nes mariñes dela ensenada, acaldía reparar xeneralmente dos pleamares y dos bajamar, bien desiguales principalmente al respeutive de l'altor de les pleamares, pel branu la diurna ye más alta y pel hibiernu ye lo contrario. L'amplitú de les marees varia ente 3 y 7 m . So ciertes circunstancies les corrientes y los vientos producen violentos remolinos y escarceos que se conocen como "rayes de marea". Estes rayes son bien peligroses pa les goletes y embarcaciones ensin cubierta propulsadas a vela o remu. Na ensenada formen les siguientes: la raya de Perhué, la raya de Nao, la raya del bancu San José y la raya de la punta Redonda. Los navegantes, tamién tienen de tar sollertes de ser abasnaos poles corrientes de marea que tiren escontra adientro y fuera del golfu. Reparáronse fenómenos de refraición qu'ayuden a predicir el tiempu. L'aproximamientu d'un temporal ta indicáu por un descensu sópitu del barómetru, la temperatura aumenta, el cielu empieza a cubrir y les tierres distantes vuélvense anormalmente visibles, los árboles pueden trate nítidamente a más de 5 nmi. Na islla Queullín la proximidá de la llegada d'un mal tiempu ye indicada cuando ente la gurriana y escontra el valle del ríu Coihuín acolúmbrase una ancha abertura, "la puerta de Coihuín". Na ciudá de Puerto Montt cuando s'acolumbren el morru Fornos, los cuetos de Lenca y otros escontra'l sur como si tuvieren mui cerca y vense en detalle. Fora de los bancos Coihuín, Pucarí y San José nun hai otros peligros pa la navegación. Les sos agües son bien fondes llegando en dellos sectores a los 500 metros. Na vecindá de los bancos crecen grandes manches de sargazos y en distintes partes vense manches sueltes que son abasnaes polos vientos y les corrientes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=62-64,103}} == Flora y fauna == La mariña continental que contornea el golfu ta cubierta casi na so totalidá por una brengosa y trupa vexetación. Nes islles esta vexetación ye notablemente menos tupia.{{harvnp|Institutu Hidrográficu| 1981|p=46}} == Economía == Puede lleer sobre la economía de la ensenada y la rexón en [[Archipiélagu de Chiloé#Cultura]]. == Historia == La historia de la ensenada puede estrayese de la llectura del artículu [[Historia de Chiloé]]. El nome Reloncaví puede venir de {{etimoloxía|Mapudungún|Relun-kawin|Xunta de valles}}. Nel diariu El Llanquihue puede lleese un artículu rellacionáu colos conchales.{{harvnp|Llanquihue|2004}} ==Espediciones y trabayos hidrográficos== {{AP|Canales de Chiloé#Espediciones y trabayos hidrográficos}} ==Descripción del sector norte== ===Canal Tenglo=== [https://mapcarta.com/es/20085664 Mapa de la canal] {{VT|Canal Tenglo}} Cuerre ente la mariña continental y el llau occidental de la [[islla Tenglo]]. Mide 3 nmi de llargu y 2 cables d'anchu mediu, que na so parte más angosta amenorgar a solu 1 cable. El so fondu ye bien disparejo y navegable por naves d'un caláu máximu de 5 metros. Nel estremu SO tien un bancu de piedres, daqué saliente y con roques somorguiaes. El so navegación tien dificultaes pos pol so fondu disparejo ten de ser saleáu d'alcuerdu a la marea, por ello ye obligatoriu l'asistencia d'un práuticu pa maniobrar nél. Los dos riberes de la canal tán habitaes, el sector de Angelmó tien muncha población de pescadores ya industriales con depósitos de madera. Nel accesu oriental tien 4 balices lluminoses. Dos cables aéreos cruciar, nun tienen señalización y el so altor mínimu con marea alta ye de 40 metros. Nel so sector NE atópase la caleta Angelmó que constitúi'l puertu comercial de la [[bahía Puerto Montt]]. Les obres portuaries tán allugaes na entrada NE de la canal. Tien un muelle de 320 metros de llongura con dos sitios d'atraque pa naves d'hasta 170 metros d'eslora y 7 metros de caláu. Al oeste del puertu esiste un terminal pa naves "Roll on roll off".{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=109-111}} ===Islla Tenglo=== [https://mapcarta.com/es/20085662 Mapa de la islla] {{VT|Islla Tenglo}} Emplazada nel sector NO de la ensenada de Reloncaví a curtia distancia de la mariña continental. Mide 2¾ nmi de llongura en direición NE-SO por 4 cables d'anchu. Ye l'estremu oeste de la badea de Puerto Montt. La so parte más alta ta nel estremu norte onde s'alza 83 metros. La canal Tenglo que la dixebra del continente tien sondes de 4 a 2 metros na so parte más angosta. Dende la so punta NE estiéndese'l baxu Tenglo por 1½ cables nel que se sondan 5 metros. Ta bien poblada y tien numberosos campos cultivaos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=108,109}} ===Bahía Puerto Montt=== [https://mapcarta.com/es/28441924 Mapa de la badea] {{VT|Puerto Montt}} Allugada nel sector NNO de la ensenada de Reloncaví, estender dende la punta Peñes de la mariña continental pol oriente hasta l'estremu sur de la [[canal Tenglo]] pol occidente. Puede estremase en dos seiciones, la oriental na que s'atopa la ciudá de [[Puerto Montt]] y la seición occidental onde s'atopa la [[canal Tenglo]] y la caleta Angelmó col so puertu comercial.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=109}} ===Puerto Montt=== [https://mapcarta.com/es/Puertu_Montt Mapa del puertu] {{VT|Puerto Montt}} Ta alcontráu ente la punta Peñes y el cabezo NE de la [[canal Tenglo]]. Mide 2 nmi de boca por 8 cables de sacu. Ye llamáu puertu esterior o puertu vieyu. Nél atopa la [[Puerto Montt|ciudá de Puerto Montt]]. Esisten delles marques notables d'antenes de radiu, estanques de petroleu, estación de ferrocarril y un faru automáticu. Tien dellos muelles: del frigoríficu o ganaderu, del ferrocarril, dársena y muelle de pasaxeros. Ente los muelles del ferrocarril y del frigoríficu esisten dos terminales petroleros que cunten con boyes y balices de enfilación. Nel so rada esterior pueden fondiar naves de cualquier porte. Pel branu apodera'l vientu del sur que llevanta una marexada gruesa que torga'l tráficu d'embarcaciones menores. Nél ta asitiada la ciudá de Puerto Montt, fundada en 1853 y que foi'l centru de la colonización alemana de la zona. Tien numberoses industries, edificios públicos, hospitales y un aeródromu comercial. Al norte queda'l formosu balneariu de [[Puertu Vares]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=111,112}} ===Punta Quillaipe=== [https://mapcarta.com/es/20094018 Mapa de la punta] Según el Carreru ta asitiada en L:41°33’00”&nbsp;S. G:72°46’00”&nbsp;O. nel sector nordés de la ensenada de Reloncaví. Ye d'altor medianu, serrapatosa y despide munches roques na so alredor. Escontra'l sur despide un farallón de color blancu bien notable.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=114}} ==Descripción del sector este == === Estuariu de Reloncaví=== [https://mapcarta.com/es/20092690 Mapa del estuariu] {{VT|Estuariu de Reloncaví}} Asitiáu nel sector E de la ensenada de Reloncaví la so entrada de 1½ nmi d'anchu abrir ente los cuetos Fornos y Mozu. Ye un fondu brazu de mar que s'interna nel continente por 30 nmi, les primeres 14 nmi en direición ENE y depués en direición NNE. Les sos mariñes son roques serrapatoses; dambes riberes tán llaraes de cuetos bastante altos que descarguen escontra l'estuariu munches cascaes. Les sos agües son fondes y llimpies con llechu de fango. Cerca de la mariña alza'l volcán Yates de 2111 metros y otros picos bien elevaos. Ríos como'l Petrohué, Cochamó, Puelo y Blanco baleren les sos agües nél. Los vientos del 3° y 4° cuadrante enfusen con muncha violencia llevantando fuertes marexaes. Los vientos fuertes del 3° cuadrante torguen la navegación na so entrada. Alviértese que pa salealo tien de tase bien sollerte al estáu del tiempu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=116-123}} ===Badea Cochamó=== [https://mapcarta.com/es/20134684 Mapa de la badea] {{VT|Cochamó}} Alcontrada na ribera este del [[estuariu de Reloncaví]], 9 nmi al norte de la desaguada del ríu Puelo. Formar ente les puntes Serapio y Relonhué. Tien 1¾ nmi de boca por 1¼ nmi de sacu. Nel sector oriental de la badea desagua'l ríu Cochamó. Un faru automáticu sirve p'allugar la punta Relonhué. El fondeadero, asitiáu nel so sector norte, tien llechu de fango y una fondura de 44 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=119,120}} ===Badea Ralún=== [https://mapcarta.com/es/20093334 Mapa de la badea] {{VT|Ralún}} Emplazada onde termina'l [[estuariu de Reloncaví]]. Tien forma casi circular de 2 nmi de diámetru. Nel so sector SO hai un fondeadero en 30 metros d'agua fondo de fango pa naves de pequeñu porte. Na mariña norte hai un faru automáticu. El ríu Petrohué desagua na mariña NO de la badea. Escontra'l NE del so allugamientu, a 40 quilómetros, álzase'l cuetu de tres picos llamáu monte Tronador de 3470 metros d'altu y que ye'l macizu más notable de toa esta rexón.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=120,121}} ===Punta Trentelhué=== [https://mapcarta.com/es/20103744 Mapa de la punta] {{VT|Punta Trentelhué}} Asitiada según el Carreru en L:41°55’00”&nbsp;S. G:72°53’00”&nbsp;O. Marca l'entamu norte de la mariña continental oriental del [[golfu de Ancud]]. Ye baxa y montiega. Despide escontra'l NO una restinga de sable y piedres, de 20 metros d'anchu, que n'el baxamar xune la mariña cola [[islla Nao]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=123}} ==Descripción del sector sur== ===Islla Puluqui=== [https://mapcarta.com/es/20095380 Mapa de la islla] {{VT|Islla Puluqui}} Asitiada al este de les islles [[Islla Calbuco|Calbuco]] y [[Islla Chidguapi|Chidguapi]]. Ye la más estensa de les islles d'esta zona. Mide 9 [[nmi]] de llongura en direición NO-SE por un anchu bien variable que na so parte sur algama les 3¾ nmi. El so estremu norte formar la punta San Ramón, l'oriente la punta Perhué que tien un monolitu, l'estremu sur la punta Tranca y pola so banda occidental les puntes Lolcura, San Ramón y Llancacheo. La so parte oriental ye más alta que la occidental, empericotiándose'l dalgunos llugares sobre los 100 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=96}} ===Punta Perhue=== [https://mapcarta.com/es/20098658 Mapa de la punta] Ye l'estremu SE de la [[islla Puluqui]]. Bien baxa y estrecha. Formada por sable y quixarros agospia dellos árboles aisllaos que se ven dende gran distancia como si tuvieren plantaos na agua. Cerca de la punta les agües son fondes, pero'l vientu y les corrientes formen rayes de les qu'hai tener procuru.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=97}} ===Pasu Queullín=== [https://mapcarta.com/es/20094302 Mapa del pasu] {{VT|Pasu Queullín}} Formar ente la [[punta Perhue]] de la [[islla Puluqui]] y la punta Huin de la [[islla Queullín]]. Mide 2¼ nmi d'anchu. Ye d'agües fondes y ensin peligros pa la navegación de too tipu de naves. Peligrosu pa les embarcaciones ensin cubierta cuando'l vientu oponer a la marea porque se forma una raya bien peligrosa. L'amplitú de la marea algama a 5 metros. Les corrientes varien ente 3 nuedos na vaciante y 5 nuedos en sicigias. Esti pasu ye'l más recomendable de los que comuniquen el golfu de Ancud cola ensenada de Reloncaví.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=102}} ===Islla Queullín=== [https://mapcarta.com/es/20094304 Mapa de la islla] {{VT|Islla Queullín}} Allugada al ESE de la punta Perhue de la [[islla Puluqui]] dixebraes pol [[pasu Queullín]]. Mide 2 nmi en direición NO-SE por 1¼ d'anchu. El so estremu nordés formar la punta Martín, l'estremu sureste la punta Cola y l'estremu noroeste la punta Huín. La punta Huín despide una restinga la que ta señalizada por un faru automáticu. Al ESE de la punta Cola allúgase la [[punta Trentelhué]] de la mariña continental quedando ente elles el [[paso Nao]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=101}} ===Paso Nao=== [https://mapcarta.com/es/20103742 Mapa del pasu] {{VT|Paso Nao}} Formar ente la [[islla Nao]] y la [[islla Queullín]]. Tien ½ nmi d'anchu y fondures por que la salee tou tipu de buque. Les marees producen un corriente máxima de 3 nuedos, cuando'l vientu ye en contra produzse una raya na superficie de l'agua.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=123}} ===Islla Nao=== [https://mapcarta.com/es/20103744 Mapa de la islla] Alcontrada al NO de la [[punta Trentelhué]] de la mariña continental. Ye bien pequeña y de forma circular, tien 2000 metros de perímetru. Nel llau norte tien el so mayor altor, 25 metros. Nel sector sur tien un monte visible dende unes 5 nmi. El [[paso Nao]] dixebrar de la [[islla Queullín]]. Les sos sableres tán apinaes de mariscos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=123}} ==Descripción sector oeste== ===Islla Maillén=== [https://mapcarta.com/es/20107674 Mapa de la islla] {{VT|Maillen}} Allugada ¾ nmi al este de la punta Panitao nel sector NO de la ensenada de Reloncaví. Mide 2½ nmi en direición NNE-SSO por 3⅓ nmi na exa E-O. De relieve onduláu y uniforme, algamando 58 metros d'altu na so mariña occidental y 64 metros na oriental. Les sos sableres son de sable, quixarros y grandes bloques erráticos de diorita. Les sos mariñes nun presenten peligros pal navegante. L'estremu NE formar la punta Puyelcón, l'estremu E la punta San Pedro, l'estremu S la islla Capeaguapi, l'estremu O la punta Surgidero y l'estremu NO la punta Puchegui. La islla Capeaguapi ye bien pequeña y separada por un enrío de 4 cables d'anchu en pleamar, inútil en baxamar hasta para embarcaciones menores.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=107,108}} ===Islla Guar=== [https://mapcarta.com/es/20122426 Mapa de la islla] {{VT|Huar}} Asitiada 3⅓ nmi al sur de la [[islla Maillén]] y separada de la mariña continental pol pasu Guar. Mide 5½ nmi de E-O por 5 nmi de NNO-SSE. El so relieve llega a 80 metros d'altu nel so llau occidental. Ta retayada por dos esteros, Chipué y Chauqui, que s'internen fondamente nella. Ta bien poblada y apréciense múltiples campos cultivaos ente los montes que lu cubren. El so estremu norte constituyir la punta Alta, el nordés la punta Cuervos, l'oriente la punta Redonda, el sureste la punta Blanca, l'estremu sur la punta Corrolada Grande y l'estremu occidental la punta Chucahué. Casi pegada a la punta Alta ta la pequeña islla Malliña que tien un faru automáticu; na punta Redonda tamién hai un faru automáticu. Nel estremu NO de la islla ta la pequeña caleta Alfaro. Na entrada del ríu Chipué hai un bon fondeadero pa naves hasta de porte medianu. Ente la punta Redonda y los farallones de Colcura, allugaos na entrada del [[ríu Reloncaví]], de normal reparar una raya de escarceo na que se sondan 64 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=104-107}} ===Pasu Tautil=== [https://mapcarta.com/es/20085836 Mapa del pasu] Allugáu ente l'estremu NO de la islla Tautil y la punta San Ramón de la [[islla Puluqui]]. Tien un anchu navegable de 2 cables y una menor fondura de 7,5 metros. L'amplitú de la marea varia ente 3,5 y 6,7 metros y les corrientes de marea van dende 1 a 3 nuedos. Nun presenta peligros pa la navegación de too tipu de nave.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=91,100}} == Ver tamién == * [[Historia de Chiloé]] * [[Canales de Chiloé]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume II | añu = 1981 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{obra citada |títulu =L'home de los conchales |apellíos =Llanquihue |nome =El |enllaceautor = |coautor = |año =2004 |editorial = |allugamientu = |isbn = |páxina = |url =http://www.diariollanquihue.cl/prontus3_turismo/site/artic/20040805/pags/20040805204914.html#enriba |fechaaccesu =13 de setiembre de 2017 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090706202151/http://www.diariollanquihue.cl/prontus3_turismo/site/artic/20040805/pags/20040805204914.html#enriba |date=2009-07-06 }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. *[https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] *[https://archive.today/20121206023155/http://www.meteochile.cl/climes/climes_undecima_region.html Clima región Aisén - DGAC] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] 9k91lwcvie5dcz7z53onh1aguuje3j5 Canal Messier 0 117254 4501093 4500557 2026-06-21T08:29:39Z Limotecariu 735 4501093 wikitext text/x-wiki {{AP|Canales de la Patagonia}} {{xeografía}} La '''canal Messier'''<ref group="Nota">1.- Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. 2.- La descripción de les costes ta fecha de norte a sur.</ref> ye un [[estrechu]] asitiáu nel [[océanu Pacíficu]] na [[Zona Austral de Chile|rexón austral]] de [[Chile]], al sur del [[golfu de Penas]]. Ye una de les canales [[canales de la Patagonia]] principales, llonxitudinales, de la [[Patagonia chilena]]. Llamáu asina en memoria del astrónomu francés [[Charles Messier]]. Alministrativamente pertenez a la provincia [[Capitán Prat]] de la [[Rexón d'Aysén]]. Dende hai aproximao 6.000 años les sos costes fueron habitaes por [[amerindiu|indíxenes]] cazadores pañadores. Nel últimu mileniu vivieron ellí los [[kawésqar]], güei cuasi sumíos como pueblo por causa de l'[[aculturación]] y el xenocidiu causáu polos colonizadores. == Percorríu == [https://mapcarta.com/es/20105632 Mapa de la canal] La canal cuerre ente la mariña continental de la [[Patagonia]] [[chile|chilena]] y la mariña oriental de la parte norte del [[archipiélagu Wellington]]. Empieza na parte sur de la [[badea Tarn]] en {{coord|47|49|S|74|46|W}} y termina onde s'empecipia l'[[Angostura Inglesa]] en {{coord|48|56|S|74|26|W}}. La so direición xeneral ye norte sur y la so llongura ye de 72 milles. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=71}} == Xeografía == Les sos costes son montascoses per dambos llaos y los sos cumes cubrir de [[nieve]] nel iviernu. Esisten dellos fondeaderos seguros pa tou tipu de [[barcu|naves]]. Ye dafechu llimpiu pa la [[navegación]] comercial, la verdadera dificultá pal navegante consiste nes permanentes [[agua|agües]], cerrazones y [[Temporal (meteoroloxía)|temporales]] que lo afecten en tola so estensión. Les corrientes de [[marea]] son débiles y regulares durando 6¼ hores en cada direición, norte o sur. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=71}} == Descripción mariña este Ensenada Baker === [https://mapcarta.com/es/20143534 Mapa de la ensenada] {{AP|Ensenada Baker}} Brazu de mar que s'abrir na parte NE de la canal y que s'interna na mariña continental. Componer delles islles que formen otres tantes canales. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=62,71,137}} === Islles Baker === [https://mapcarta.com/es/20143540 Mapa de les islles] {{AP|Islles Baker}} Les islles Baker tán asitiaes nel centru de la entrada a la [[ensenada Baker]], nel llau oriental de la canal Messier. El grupu ta formáu por cinco islles grandes y delles pequeñes. Les islles mayores bañaes peles agües de la canal Messier son [[Islla Sombrero (Chile)|Sombreru]], [[Islla Zealous|Zealous]], [[Islla Scout|Scout]] y [[Islla Orlebar|Orlebar]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=62,72,137}} === Puertu Island === Atópase na península Swett sobre la mariña oriental de la canal Messier. Tien les coordenaes {{coord|48|04|S|74|38|W}}. Esiste planu del puertu na cartes de navegación de la zona. Ye una ensenada pequeñu, abrigada y con bon tenedero. Al fondu d'ella hai una gran cascada onde los buques menores pueden faer enaguada acoderándose a los árboles o a una boya qu'esiste pa tal efeutu. Nel puertu tamién s'atopa abondosa lleña y en ciertes ocasiones munchos pexes. Nun s'encamienta cuando sopla fuerte'l vientu del NE. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=75}} === Islla Van der Maulen === [https://mapcarta.com/es/20082900 Mapa de la islla] Allugada nel llau este de la canal Messier, tien 14 milles de llongura na exa N-S y 7 milles d'anchu. Ta dixebrada del continente por canales ensin nome entá non esploraos. El ríu Van der Maulen cuasi la curtia en dos. Nel mediu de la islla hai un cuetu de 1.076 metros d'altor y nel so llau occidental otru de 944 metros. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=77,78}} === Islla Farquhar === {{otros usos|Grupu Farquhar|l'atolón de les Seychelles}} [https://mapcarta.com/es/20124816 Mapa de la islla] Allugada nel llau oriental de la canal Messier, tien forma cuasi triangular. El so llau más llargu tien 11 milles y los otros 10 milles. Pel llau NE de la islla cuerre'l ríu Caldcleugh y pel llau S la [[canal Farquhar]]. Na mariña oeste abre la [[caleta Connor]]. Nel vértiz esti esiste un cuetu de 1.280 metros d'altu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=80}} === Caleta Connor === [https://mapcarta.com/es/20133190 Mapa de la caleta] Atópase sobre la mariña occidental d'[[islla Farquhar]]. Tien les coordenaes {{coord|48|31|S|74|26|W}}. Esiste planu d'esta caleta nes cartes de navegación. El fondeadero ta nel centru de la caleta en 24 metros d'agua sobre fango duru. Ye un escelente tenedero pa naves hasta de porte moderáu. Queda bien protexíu de los vientos del NO y N. Nun s'esperimenten raches anque na canal Messier haya vientu fuerte. Al fondu del sacu ta'l ríu George, en que la so desaguada poder varar una nave pa reparar averíes pos tien fondu de sable y fango. Nél puédese faer aguada. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=80}} === Canal Farquhar === [https://mapcarta.com/es/20124820 Mapa de la canal] Allugáu nel llau continental de la canal Messier y al SE de la islla del mesmu nome. Tien una estensión de 11,5 milles en direición SO-NE y depués, al virar escontra'l SE, toma'l nome de ríu Bernardo con una llongura de 12 milles. La canal termina nun gran aventexu perteneciente al [[campu de Xelu Sur]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=85}} === Islla Middle === [https://mapcarta.com/es/20105524 Mapa de la islla] Atopar nel llau oeste de la [[islla Farquhar]]. Ye bien notable y estrema la canal en dos pasos, dambos igualmente navegables, el Brazu del Este y el Brazu del Weste. Ye pequeña de porte, tien un llargu máximu de 1,5 milles. Tien dos picos notables, el de más al norte de 660 metros d'altu y l'otru, nel sur, de 630 metros. Dambos visibles dende'l norte en cuanto ingrésase a la canal Messier. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=80}} === Badea Tribune === [https://mapcarta.com/es/20083920 Mapa de la badea] Asitiada nel llau oriental de la canal Messier. Ye un bon surgidero pa naves de cualquier tamañu y encamentáu p'aquelles que tengan d'esperar marea o lluz pa navegar la angostura Inglesa. El fondeadero encamentáu, tien fondures ente 24 y 57 metros en fondu de sable, conchuela y fango, ta protexíu de los vientos del norte y noroeste. Nes proximidaes d'esta badea atopa'l baxu Cotopaxi. Una roca onde se sondan 4,5 metros d'agua, anguaño señaláu por aciu un faru automáticu y nel cual, en 1889, varóse la nave inglesa ''Cotopaxi'' y darréu el ''Capitán Leonidas''. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=86}} === Badea Halt === [https://mapcarta.com/20122080 Mapa de la badea] Atópase cerca del estremu sur de la canal Messier na mariña del continente. Les sos coordenaes son {{coord|48|53|S|74|22|W}}. Na parte esterior de la badea pueden fondiar naves de porte moderáu en fondures que varien ente 36 y 75 metros. Hai una aguada al norte del fondeadero. Na parte interior del sacu hai sondes de 47 metros nes que pueden fondiar solu buques pequeños pol so poco anchu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=87}} === Badea Lliberta === [https://mapcarta.com/es/20112248 Mapa de la badea] Al sur de [[badea Halt]] sobre la mariña continental de la canal Messier atópase esta badea que tien ¾ milla de boca y 2 milles de sacu. Les sos coordenaes son {{coord|48|55|S|74|22|W}}. Al fondu de la badea topa'l [[puertu Gray]] y al sur abre badea Flint la que nun foi bien reconocida. Na punta oeste de la mariña norte de la badea atopa'l faru automáticu Badea Lliberta y a unos 150 metros al oeste del faru una baliza de madera bien visible dende la canal. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=89}} === Puertu Gray === [https://mapcarta.com/es/20123140 Mapa del puertu] Atópase en coordenaes {{coord|48|55|S|74|21|W}} sobre la mariña este de la canal Messier al fondu del sacu de [[badea Lliberta]]. Esti puertu ye aptu solu pa naves menores poles sos amenorgaes dimensiones.. No fondero del puertu hai una gran llaguna d'agua duce a la que pueden entrar les embarcaciones menores nes marees altes. Equí puede faese aguada. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=89}} == Descripción mariña oeste == === Archipiélagu Wellington === [https://mapcarta.com/es/34609814 Mapa del archipiélagu] {{AP|Archipiélagu Wellington}} Delles islles d'esti gran archipiélagu delimitan la banda occidental de la canal Messier en tola so estensión. Los nomes de les islles que lo delimitan son : [[Islla Juan Stuven|Juan Stuven]], [[Islla Millar|Millar]], [[Islla Schafer|Schafer]], [[Islla Little Wellington|Little Wellington]] y [[Islla Wellington|Wellington]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=73,186}} === Islla Schafer === [https://mapcarta.com/20088018 Mapa de la islla] Pertenez al [[archipiélagu Wellington]], ye una de les más pequeñes del conxuntu. Ta ente la [[islla Millar]] pel norte y la [[islla Little Wellington]] pel sur. Tien una llongura de 5 milles na so exa N-S y de 2 milles na exa E-O. Pel so llau sur abre la gran [[ensenada Hornby]] que s'interna ente les islles orientales del archipiélagu Wellington. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=78,192}} === Ensenada Hornby === [https://mapcarta.com/es/20121446 Mapa de la ensenada] Ta asitiada na mariña occidental de la canal Messier, cuasi al altor de [[puertu Island]]. La so boca de cuasi 2 milles d'anchu abrir ente la mariña sur de la [[islla Schafer]] y l'estremu norte de la [[islla Little Wellington]]. A esta ensenada lleguen delles canales, pasos y ensenaes del archipiélagu Wellington, tales como la [[canal Barbarossa]], la [[canal Albatross]] y la ensenada Otto. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=78}} === Abra Search === [https://mapcarta.com/es/20087934 Mapa del abra] Formar ente la parte sur de la península Thornton y l'estremu NE de la [[Islla Wellington]]. Tien 2¼ [[nmi]] d'anchu ente'l cabu Nelson pel norte y la punta Corbett pel sur. Al términu de la boca, 4 nmi, encruciar en dos rames: la más importante ye la [[canal Adalberto]] que toma la direición NNO y la otra ye la [[ensenada Wald]] que ye un ríu que'l so sacu dirixir escontra'l sur. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=87}} === Canal Adalberto === {{AP|Canal Adalberto}} Desagua nel llau occidental de la canal Messier ente les islles [[Islla Little Wellington|Little Wellington]] y [[Islla Wellington|Wellington]]. Ye una vía que comunica les canales Messier y [[Canal Fallo|Fallos]]. La so direición xeneral ye E-O y la so llongura ye d'aproximao 22 milles marines. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=74,186,193}} === Islla Moat === [https://mapcarta.com/es/20105012 Mapa de la islla] Allugada cuasi al estremu sur de la canal Messier, llau occidental. Mide una milla de llongura por una d'anchu. Tien tres picos allugaos en direición NNE-SSO, el del centru ye'l más eleváu con 118 metros d'altor. Tien una gran mancha gris asemeyada a un castiellu visible dende'l norte bien útil pa recalar a la entrada norte de l'[[angostura Inglesa]]. Na mariña NE hai instalada una baliza de 8 metros d'altu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=91}} === Caleta Hoskyn === [https://mapcarta.com/es/20121334 Mapa de la caleta] Allugada nel estremu sur de la Canal Messier sobre la mariña occidental de la entrada norte de l'[[angostura Inglesa]], en coordenaes {{coord|48|57|S|74|26|W}}. Esta caleta ye útil pa les naves que saleando escontra'l sur tengan d'esperar hora pa travesar la angostura Inglesa. El surgidero encamentáu ta en 24 metros de fondura en fondu de fango. L'inconveniente d'esta caleta son les fuertes corrientes de marea que se sienten tantu na so entrada como nel fondeadero, pero pa naves de tamañu moderáu ye preferible a [[badea Halt]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=91}} == Señalización marítima == * Na [[islla Zealous]], nel so estremu SO, esiste una [[baliza]] ciega d'estructura piramidal de fierro. * Na [[islla Millar]] esiste'l faru automáticu Islla Millar. * Na [[islla Van der Maulen]] ta instaláu'l [[faru]] automáticu Morru Cock. * Na [[Islla Middle (Chile)|islla Middle]] esiste'l faru automáticu Islla Middle. * Nos castros Direición, nel de más al sur, atópase'l faru automáticu Islote Direición. * Na islla Williams, nel so estremu sur, esiste'l faru automáticu Islla Williams. * Sobre'l cascu del ex ''Capitán Leonidas'' esiste'l faru automáticu So Cotopaxi. * Na mariña este de la islla Daly atópase'l faru automáticu Islla Daly. * Nel estremu oeste de la mariña norte de [[badea Lliberta]] atópase instaláu'l faru automáticu Badea Lliberta y a 150 metros al oeste del faru hai una baliza cuadrangular de madera, bien visible dende la derrota de la canal Messier. * Na [[islla Moat]], na so mariña NE ta instalada una baliza de fibra de vidriu de 8 metros d'altu. == Ver tamién == * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] == Notes == {{llistaref|group="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. *[https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] 8nsp9tcw6zq20gff9dkkqabmftd1vfl Tynwald 0 117458 4500978 4248236 2026-06-20T18:29:32Z Ziv 117068 ([[c:GR|GR]]) [[File:Flag of the Tynwald (Parliament of the Isle Of Man).png]] → [[File:Tynwald flag.svg]] → File replacement: jpg/png/gif to svg vector image ([[c::c:GR]]) 4500978 wikitext text/x-wiki {{Ficha de congresu |nome = Tynwald<br />[[Ficheru:Coat of arms of the Isle of Man.svg|35px]] |país = {{Bandera2|Islla de Man}} |llexislatura = |imaxe = Tynwald flag.svg |tamañu_imaxe = 300px |pie_imaxe = |creación = [[979]] |términu = |tipu_cámara = [[Bicameral]] y [[Tricameral]] |empecipio_sesiones = |sesiones = |tipu_lider1 = Presidente |lider1 = [[Stephen Rodan]] |tipu_lider2 = Loayreyder |lider2 = [[Juan Watterson]] |partíu1 = [[Candidatu independiente|Independiente]] |eleccion1 = [[2016]] |tipu_lider3 = |lider3 = |partíu3 = |eleccion3 = |tipu_lider4 = |lider4 = |partíu4 = |eleccion4 = |tipu_lider5 = |lider5 = |partíu5 = |eleccion5 = |mayoría1 = |mayoria2 = |miembros = 35 diputaos<br/><small>24 de la cámara de claves, 11 del conseyu llexislativu |estructura1 = |estructura1_res = |grupos_politicos1 = |autoridá = | voting_system1 = [[Sufraxu indireutu|Indireutu]] |lema = |peracaba_eleccion1 = 22 de setiembre de [[2016]] |proxima_eleccion1 = [[2021]] |salon_sesiones_alta = |salon_res = |sede_alta = |salon_sesiones_baxa = |sede_baxa = Legisllative Buildings<br/><small>Douglas, [[Islla de Man]] |sitiu_web = [http://www.tynwald.org.im/Pages/default.aspx Páxina oficial] |facebook = |anterior = |siguiente = }} '''Tynwald''' (en [[Idioma manés|manés]] ''Tinvaal''), o de manera más formal, la '''Suprema Corte de Tynwald''' (en [[Idioma manés|manés]] ''Ard-whaiyl Tinvaal'') ye'l [[parllamentu]] de la [[islla de Man]]. Dizse que ye'l cuerpu parllamentariu con esistencia continua más antiguu del mundu, siendo fundáu nel añu 979. El ''Tynwald'' consiste de dos cámares: la Cámara de Claves (House of Keys), que'l so presidente ye'l presidente del Tynwald, electa de manera direuta y el Conseyu Llexislativu de la Islla de Man, electu de manera indireuta, y que la so máxima autoridá ye'l Loayreyder.<ref>Páxina oficial del [http://www.tynwald.org.im/ parllamentu de la islla de Man].</ref> Dalgunos argumenten que'l Tynwald consiste en realidá de trés cámares,<ref>[https://web.archive.org/web/20110514102347/http://www.tynwald.org.im/process/main.shtml Tynwald - Proceso llexislativu] 23 de febreru de 2010</ref> pos n'ocasiones ambes cámares funcionen como un solu organismu, y n'otres ocasiones funcionen como cámares separaes. == Etimoloxía == El nome procede del [[nórdicu antiguu]] ''Þing-völlr'', o llanura onde s'axunta'l [[thing]], que yera l'asamblea d'homes llibres de l'antigua [[Escandinavia]].<ref>Allen Mawer, M.A., ''The Vikings'', Luis Echávarri (trad.), [[Cambridge University Press]] (ed.), Pleamar, Tucumán, Buenos Aires, 1944, p. 133.</ref> == Ver tamién == * [[Alþingi]] == Referencies == {{llistaref}} {{Tradubot|Tynwald}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Congresos y parllamentos por estáu]] [[Categoría:Islla de Man]] io9mxzjhkfmdqftbnmnhapfwc0n2cmt El Tiemblo 0 119941 4500932 4492604 2026-06-20T12:58:46Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500932 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''El Tiemblo''' ye una llocalidá y un [[Conceyu d'España|conceyu]] d'[[España]] perteneciente a la [[provincia d'Ávila]], na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella y Lleón]]. Ta asitiáu al sureste de dicha provincia, na contorna de Burgohondo-Cebreros-El Tiemblo. En {{Población|ES|añu}} el conceyu tenía {{Población|ES|05241|formatu=non}} habitantes. == Símbolos == [[Ficheru:Escudo de El Tiemblo.svg|left|120px|Escudu d'El Tiemblo]] L'escudu y bandera municipales fueron aprobaos oficialmente por decretu la {{fecha|17|07|1995}}. El [[blasón]] nel que se basa l'escudu [[Heráldica|heráldicu]] municipal ye'l siguiente: {{Cita|''«Dos escudos ovalaos y encolaos sobre cartela antigua, cimada d'un guerreru y zarrada en punta d'una cabeza de lleón. Primer escudu: En campu d'azur, una torre d'oru, terrazada de sinople, pola qu'asoma un neñu rei, con cetru na mano y coronáu d'oru, la terraza de sinople, con un toru de piedra, nel so color. Segundu escudu: Cuartelado y cortáu, 1º y 4º, de sinople, una aspa d'oru. 2º, d'oru una granada abierta con dos fueyes nel so color. 3º, en gules, una llave d'oru. 5º, d'azur, una torre d'oru. Timbrado el tou de la Corona Real Española.»''|[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] nᵘ150 de {{fecha|7|08|1995}}<ref name=bocylsim>{{cita web |url=http://bocyl.jcyl.es/boletines/1995/08/07/pdf/BOCYL-D-07081995-15.pdf|obra=[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] nᵘ150 de |fecha={{fecha|7|08|1995}}|editor=Xunta de Castiella y Lleón|títulu=DECRETO de la Presidencia de la Excma. Diputación Provincial d'Ávila, pol que s'aprueba l'Escudu Heráldicu y Bandera Municipal del Conceyu d'El Tiemblo (Avila).}}</ref>}} [[Ficheru:Bandera de El Tiemblo.svg|130px|left|Bandera d'El Tiemblo]] La bandera defínese asina: {{Cita|''«Bandera rectangular, un metro de vaina, dos metros de vuelu, d'azul con un monte verde, que les sos dimensiones na parte norte o alta va tener una separación d'una sesta parte, de la mesma manera na parte sur, ensin tocar los estremos; al centru, l'escudu municipal, nos sos colores.»''|[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]] nᵘ150 de {{fecha|7|08|1995}}<ref name=bocylsim />}} == Mediu físicu == === Allugamientu === El Tiemblo asítiase na redolada del ríu [[Alberche]], ente'l [[banzáu d'El Burguillo]] y el [[banzáu de San Juan]], al pie del [[banzáu del Charcu del Cura]]. El conceyu ye próximu a les llocalidaes abulenses d'[[El Barraco]] y [[Cebreros]] y a la madrilana de [[San Martín de Valdeiglesias]]. Ta asitiáu na aguada septentrional de la Sierra de Gredos. Al suroeste puede atopase el [[Alto del Mierlu]], de 1725 metros; el cuetu La Parra, de 1637; el cuetu de la Encinilla, de 1604 metros; y el portacho de los Ballesteros, de 1305 metros, faciendo llende con [[Casillas (Ávila)|Casillas]], [[Rozas de Puerto Real]] y [[Navahondilla]]. Esisten numberosos manantiales, regueros y gargüelos qu'arramen les sos agües al ríu [[Alberche]]. <center> {| {{tablaguapa}} width ="50%" border = 2 align="center" |----- | width ="30%" align="center" | ''Noroeste:'' [[El Barraco]] | width ="40%" align="center" | ''Norte:'' [[Cebreros]] | width ="30%" align="center" | ''Nordeste:'' [[Cebreros]] |----- | width ="30%" align="center" | ''Oeste:'' [[El Barraco]] | width ="40%" align="center" | [[Ficheru:Rosa de los vientos.svg|75px]] | width ="30%" align="center" | ''Este:'' [[San Martín de Valdeiglesias]] ([[Comunidá de Madrid]]) |----- | width ="30%" align="center" | ''Suroeste:'' [[Casillas (Ávila)|Casillas]] y [[Rozas de Puerto Real]] ([[Comunidá de Madrid]]) | width ="40%" align="center" | ''Sur:'' [[Navahondilla]] | width ="10%" align="center" | ''Sureste:'' [[San Martín de Valdeiglesias]] ([[Comunidá de Madrid]]) |} </center> === Mediu ambiente === [[Ficheru:Camino en el Castañar de El Tiemblo.jpg|thumb|right|200px|Camín nel Castañar d'El Tiemblo]] {{VT|Reserva natural del Valle de Iruelas}} Parte del so términu municipal forma parte de la [[Reserva Natural]] del [[Valle de Iruelas]], declarada ZEPA ([[Zona d'Especial Proteición pa les Aves]]). Na mesma atopa una importante colonia d'[[Aegypius monachus|utres negres]]. En dicha acuta atópase El Castañar d'El Tiemblo, magníficu monte de castañales que cunta con un conocíu exemplar centenariu. Mientres la seronda, cola cayida de la fueya, ye cuando más guapu atópase, allegando numberosos visitantes. Na mesma zona atópase'l Pozu de la Nieve, que'l so fin principal paez ser que yera enllenalo de nieve mientres l'iviernu pa utilizala mientres el branu. === Clima === El Tiemblo tien un clima mediterraneu ''Csa''<ref name="test23">[http://www.aemet.es/documentos/es/conocermas/publicaciones/Atles-climatologico/Atles.pdf aemet.es], Atles climáticu ibéricu.</ref> (templáu con branu secu y calorosu) según la clasificación climática de [[Clasificación climática de Köppen|Köppen]]. {{Clima |metric_first=y |single_line=y |llugar= El Tiemblo nel periodu 1961-1999 |Xin_Hi_°C = |Feb_Hi_°C = |Mar_Hi_°C = |Abr_Hi_°C = |May_Hi_°C = |Xun_Hi_°C = |Xnt_Hi_°C = |Ago_Hi_°C = |Set_Hi_°C = |Och_Hi_°C = |Pay_Hi_°C = |Avi_Hi_°C = |Year_Hi_°C = |Xin_Lo_°C = |Feb_Lo_°C = |Mar_Lo_°C = |Abr_Lo_°C = |May_Lo_°C = |Xun_Lo_°C = |Xnt_Lo_°C = |Ago_Lo_°C = |Set_Lo_°C = |Och_Lo_°C = |Pay_Lo_°C = |Avi_Lo_°C = |Year_Lo_°C = |Xin_MEAN_°C = 5.40 |Feb_MEAN_°C = 7.10 |Mar_MEAN_°C = 9.70 |Abr_MEAN_°C = 11.40 |May_MEAN_°C = 15.20 |Xun_MEAN_°C = 20.00 |Xnt_MEAN_°C = 23.90 |Ago_MEAN_°C = 23.30 |Set_MEAN_°C = 19.40 |Och_MEAN_°C = 13.90 |Pay_MEAN_°C = 8.80 |Avi_MEAN_°C = 6.20 |Year_MEAN_°C = 13.70 |xin_precip_cm = |xin_precip_mm = 70.00 |feb_precip_cm = |feb_precip_mm = 50.20 |mar_precip_cm = |mar_precip_mm = 38.30 |abr_precip_cm = |abr_precip_mm = 51.00 |may_precip_cm = |may_precip_mm = 47.00 |xun_precip_cm = |xun_precip_mm = 28.10 |xnt_precip_cm = |xnt_precip_mm = 12.20 |ago_precip_cm = |ago_precip_mm = 11.90 |set_precip_cm = |set_precip_mm = 29.40 |och_precip_cm = |och_precip_mm = 56.20 |pay_precip_cm = |pay_precip_mm = 86.50 |avi_precip_cm = |avi_precip_mm = 69.40 |añal_precip_cm = |añal_precip_mm = 550.10 |Xin_Sun= |Feb_Sun= |Mar_Sun= |Abr_Sun= |May_Sun= |Xun_Sun= |Xnt_Sun= |Ago_Sun= |Set_Sun= |Och_Sun= |Pay_Sun= |Avi_Sun= |Year_Sun= |Xin_Rain_days = |Xin_Snow_days = |xin_precip_days = |Feb_Rain_days = |Feb_Snow_days = |feb_precip_days = |Mar_Rain_days = |Mar_Snow_days = |mar_precip_days = |Abr_Rain_days = |Abr_Snow_days = |abr_precip_days = |May_Rain_days = |May_Snow_days = |may_precip_days = |Xun_Rain_days = |Xun_Snow_days = |xun_precip_days = |Xnt_Rain_days = |Xnt_Snow_days = |xnt_precip_days = |Ago_Rain_days = |Ago_Snow_days = |ago_precip_days = |Set_Rain_days = |Set_Snow_days = |set_precip_days = |Och_Rain_days = |Och_Snow_days = |och_precip_days = |Pay_Rain_days = |Pay_Snow_days = |pay_precip_days = |Avi_Rain_days = |Avi_Snow_days = |avi_precip_days = |source = Ministeriu d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente. Datos de precipitación pal periodu 1961-1999 y de temperatura pal periodu 1974-1999 n'El Tiemblo<ref>{{cita web |url=http://sig.mapa.es/siga/ |títulu=Promedios mensuales - El Tiemblo, ESP |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2012}}</ref> |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2012 }} == Historia == [[Ficheru:Juan II de Castilla (Ayuntamiento de León).jpg|thumb|left|155px|El monarca [[Xuan II de Castiella]] dio a la localidá'l privilexu de villa al segregala del conceyu d'Ávila y apurri-y la a [[Álvaro de Luna]]]] [[Ficheru:Alvaro de luna.jpg|thumb|right|165px|[[Álvaro de Luna]], poderosu valíu del rei, llogró la villa en 1445]] ;Edá Media Anque la conquista del territoriu del valle del Alberche polos cristianos empecipiar nel sieglu XI{{Harvnp|García Garcimartín|2002|p=276}} y la repoblación mientres el sieglu XII a partir de la conquista de Toledo en 1085, mientres tol sieglu XII la zona fronteriza amosóse inestable y permeable a ataques musulmanes.{{Harvnp|García Garcimartín|2002|p=277}} Solamente a partir d'empiezos del sieglu XIII y de la Batalla de Navas de Tolosa consolidóse verdaderamente l'esfuerzu repoblador na Transierra castellana.{{Harvnp|García Garcimartín|2002|p=278}} El valle del Alberche foi aprovecháu xunto col del Tiétar pol conceyu d'Ávila pa estendese al sur del sistema central aprovechando los sos montes y riqueza forestal.{{Harvnp|García Garcimartín|2002|p=282}} A mediaos del sieglu XII apaecieron nel valle del Alberche varios monesterios alredor de nucleos de población yá esistentes. En 1193 el monarca [[Alfonsu VIII de Castiella|Alfonsu VIII]] afitó les llendes ente la tierra d'Ávila, la de Segovia y la de Valdeiglesias emplegando'l ríu Alberche como frontera, xunto al Tiétar.{{Harvnp|García Garcimartín|2002|p=282}} Nel [[Llibru de la Montería]] d'[[Alfonsu XI]] citar a la sierra de Eruelas asitiada sobre Sancta María del Tremezo como bon monte d'osu».{{Harvnp|del Pesu Taranco|Sierra de Grau|1998|p=56}} Escontra 1378 fundóse'l monesteriu de San Jerónimo de Guisando, nun territoriu yá repobláu con anterioridá.{{Harvnp|García Garcimartín|2002|p=310}} Nel añu 1445 [[Álvaro de Luna]] recibió de parte de [[Xuan II de Castiella|Xuan II]] la villa del Tremezo,{{Harvnp|García Garcimartín|2002|p=316}} previu pasu de la segregación d'esta del conceyu d'Ávila'l 2 de xunetu de 1445, llogrando esta'l so privilexu de villazgo. En 1453, El Tiemblo, xunto a Cebreros, tornó temporalmente a la xurisdicción d'Ávila.{{Harvnp|del Pesu Taranco|Sierra de Grau|1998|pp=333,382}} En 1481 los [[Reis Católicos]] dispunxeron la tresferencia del territoriu de la sierra de Iruelas del conceyu d'El Tiemblo al d'Ávila.{{Harvnp|del Pesu Taranco|Sierra de Grau|1998|p=56}} ;Edá Moderna En 1626, en tiempos de [[Felipe IV d'España|Felipe IV]] la llocalidá foi de nuevu trespasada per Ávila a [[Enrique Dávila y Guzmán]]. Cuntaba entós daquella con aproximao 250 vecinos.{{Harvnp|Lorenzo Pinar|Izquierdo Misiego|2001|p=231}} == Demografía == Amás de la llocalidá d'El Tiemblo, nel conceyu hai otros cuatro nucleos de población: La Talaya, Cuetu Guisando, Pobláu d'El Burguillo y Ponte Nueva. De la población censada nel añu 2006, 1982 yeren muyeres y 2089 yeren homes. El conceyu, que tien una [[Área|superficie]] de 75,59&nbsp;[[quilómetru cuadráu|km²]],<ref>{{cita web |editor=Institutu Nacional d'Estadística|títulu=Población, superficie y densidá por conceyos - Ávila|url=http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t43/a011/a1998/densidá/a2008/l0/&file=t10039.px&type=pcaxis&L=0 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131002103202/http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=%2Ft43%2Fa011%2Fa1998%2Fdensidad%2Fa2008%2Fl0%2F&file=t10039.px&type=pcaxis&L=0 |fechaarchivu=2 d'ochobre de 2013}}</ref> cuenta según el padrón municipal pa {{Población|ES|añu}} del [[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]] con {{Población|ES|05241}} habitantes y una [[densidá de población|densidá]] de {{Densidá de población|{{Población|ES|05241|formatu=non}}|75.59}}&nbsp;hab./km². <center> {{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|anchor=600|color_1=Green|color_2=Green|color_3=Green|color_4=Green|color_5=Green|color_6=Green|color_18=blue|color_19=blue|1842|1363|1857|1746|1860|1816|1877|2020|1887|2373|1897|2491|1900|2639|1910|2942|1920|3158|1930|4012|1940|3988|1950|4212|1960|4123|1970|3773|1981|3827|1991|3795|2001|3641|2011|4442|{{Población|ES|añu}}|{{Población|ES|05241|formatu=non}}|notes=<small> {{lleenda|#008000|[[Población de derechu]] (1842-1897, sacante 1857 y 1860 que ye [[población de fechu]]) según los censos de población del sieglu XIX.<ref name=ine />}} {{lleenda|#88c2cc|[[Población de derechu]] (1900-1991) o [[población de derechu|población residente]] (2001) según los censos de población del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].<ref name=ine>{{cita web |url=http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=3&codigoProvincia=05&codigoMunicipio=241&btnBuscarCod=Consultar+selecci%F3n |títulu=Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842 - El Tiemblo|editor=Institutu Nacional d'Estadística (España)}}</ref> }} {{lleenda|#0000FF|Población según el [[padrón municipal]] de 2011<ref>{{cita web |url=http://www.ine.es/pob_xls/pobmun11.xls|títulu=Cifres oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de xineru de 2011|editor=Institutu Nacional d'Estadística}}</ref> y de {{Población|ES|añu}} del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}}</small>}} </center> == Patrimoniu históricu-artísticu == [[Ficheru:Toros de Guisando.jpg|thumb|right|200px|Vista de los cuatro toros de Guisando]] * '''Toros de Guisando''' {{AP|Toros de Guisando}} Nel términu municipal atópase'l famosu conxuntu escultóricu de los [[Toros de Guisando]]. Trátase d'un conxuntu de cuatro escultures zoomorfes de la [[Edá del Fierro]] d'orixe [[Vetonos|vetón]]. {{VT|Tratáu de los Toros de Guisando}} [[Ficheru:MonasterioElTiemblo.JPG|thumb||left|Monesteriu de los Jerónimos.]] [[Ficheru:Parroquia Nuestra Señora de la Asunción, El Tiemblo, Ávila, Castilla y León, España.jpg|thumb|right|190px|Ilesia parroquial de La nuesa Señora de l'Asunción]] * '''Monesteriu de los Jerónimos''' {{AP|Monasterio San Jerónimo de Guisando}} Próximu a los cuatro escultures vetones tópase'l monesteriu de los Jerónimos o monesteriu del Cuetu de Guisando, construyíu nel [[sieglu XIV]]. Esti [[monesteriu]] sufrió una importante quema en [[1979]], atopándose na actualidá en ruines, motivu pol cual foi incluyíu na [[Llista colorada de patrimoniu en peligru (España)|Llista colorada de patrimoniu en peligru]] de l'asociación pa la defensa del patrimoniu [[Hispania Nostra]]. * '''Ilesia parroquial de La nuesa Señora de l'Asunción''' La torre de la ilesia parroquial de La nuesa Señora de l'Asunción foi construyida nel sieglu XV. Les figures escultóriques del interior de la ilesia daten de los sieglos XV y XVI.<ref>{{cita web |url=http://www.eltiemblo.es/Llugares.htm |títulu=Llugares d'interés|editor=Conceyu d'El Tiemblo}}</ref> [[Ficheru:El Tiemblo, Iglesia.JPG|thumb|left|Ermita de San Antonio.]] * '''Ermita de San Antonio''' Tamién ye destacable la [[ermita]] de San Antonio, patrón de la población, bien famosa al ser visitada por xentes d'otros llugares, sobremanera de [[Toledo]]. Esti costume sigue calteniéndose na actualidá, según el ser el llugar escoyíu pa celebrar munchos matrimonios. * '''Edificiu del Conceyu''' El Conceyu ye d'estilu neoclásicu construyíu nel [[sieglu XVIII]]. Na placa qu'apaez nel so frontal indícase ''"Reinando [[Carlos III d'España|Carlos III]], fíxose esta obra a cuenta de los mesmos d'esta Villa. Añu [[1773]]"''. Foi restauráu nel añu [[2000]]. == Cultura == === La Banda de Música === El Tiemblo tien una gran tradición musical, la primer banda de música recordada de la llocalidá data de 1906.{{ensin referencies}} N'abril de [[2006]] por cuenta del so centenariu celebrar n'El Tiemblo la ''Concentración de Bandes de [[Castiella y Lleón]]'', qu'axuntó a más de 1500 músicos y 30 Bandes. Anque sufrió altibaxos na actualidá ye bien numberosa. Una de les sos últimes actuaciones más importantes, foi la llevada a cabu nel Cuartel Xeneral del Exércitu Español en Madrid nel día de la Hispanidá. Mientres los meses de branu son tradicionales los conciertos nocherniegos que da los miércoles y los vienres na Plaza d'[[España]], frente al Conceyu d'El Tiemblo. [[Ficheru:BarElTiemblo.JPG|thumb||left|Chigre Francés]] == Fiestes == Deportes El primer fin de selmana del mes d'agostu celebrar dende l'añu 1993, el clásicu tornéu de baloncestu 3PA3. El más antiguu d'España nesti formatu y que cunta con una gran participación d'altu nivel. === Antroxos === Esta ye una de les fiestes más populares y queríes n'El Tiemblo. Empieza'l sábadu d'Antroxu, siguiendo'l domingu, llunes, martes y termina el miércoles col Entierru de la Sardina. El siguiente domingu celebrar con un desfile'l Domingu de Piñata. Acaldía ta dedicáu a un motivu distintu: xarrés, comparses, traxes rexonales, pareyes, etc. tantu na so aguada adulta como infantil. Ye tradicional que mientres los desfiles d'Antroxu que se celebren acaldía, nes portalaes del Conceyu pártase "llimonada" (similar a la sangría), vinos de la tierra y dulces típicos: sequillos y mantecados. === La Empanada === {{VT|Gastronomía de la provincia d'Ávila}} Tien el so orixe nuna romería. Ye una fiesta que se celebra'l llunes de Pascua, el siguiente a la Selmana Santa. El llugar de celebración actual ye la paraxa denomada San Gregorio, nel camín que xube a la parte de El Castañar d'El Tiemblo. Empieza pela mañana hasta qu'anuecha y ye tradicional comer ya inclusive cenar antes d'abandonar el llugar. Ye una de les celebraciones más multitudinaries de la villa. El día 1 de mayu nesti llugar tamién se celebra d'igual forma la Fiesta del Trabayu y quien quiera puede tastiar les llamaes "pataques del cura". Déxase l'acampada nocherniega na nueche del 30 d'abril, acampada que cada añu cunta con más participantes. === Fiestes patronales === Estes fiestes tán dedicaes al patrón de la villa San Antonio de Padua y celébrense los díes 12, 13, 14 y 15 de xunu con gran participación de les numberoses peñes del llugar. Son típicos los fueos artificiales, les verbenes, les corríes de toros, según tou tipu d'actividaes deportives, culturales, etc. Esiste'l costume típica de sacar a San Antonio en procesión cubiertu de pequeños recímanos de cereces y xubir a los neños pequeños a andar por que cueyan esos recímanos. === Feries === Solíense celebrar el 12, 13 y 14 de setiembre, anque cada vez s'amplíen más los díes de fiesta, y tienen el so orixe nuna Feria de ganáu, magar na actualidá convirtiéronse nunes fiestes similares a les Fiestes patronales coles que se da por termináu'l branu. Lo más típico ye la gran arribación de toledanos mientres la procesión del día na que se saca a San Antonio de Padua, según les tradicionales verbenes y corríes de toros. Les peñes tamién tienen una importante participación. === La Calbotada === La nueche del día 1 de payares, día de tolos santos, ye tradicional que familia y amigos axuntar pa tomar castañes asaes na lumbre y chocolate con churros. == Ciudaes hermaniaes == * [[Monforte del Cid]], conceyu de la [[Comunidá Valenciana]], na provincia d'[[Alicante]], que comparte con El Tiemblo la peculiaridá de topase nel so términu una importante coleición d'escultures ibériques. <center> {|class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=720px Green style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y text-align:left;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%" |colspan=6 style="background:#black; color:white; font-size:120%" align=center bgcolor="black"|'''Ciudaes hermaniaes''' |- bgcolor=silver ! <center> '''País''' </center> ! <center> '''Ciudá''' </center> ! <center> '''Fecha d'hermanancia''' </center> ! <center> '''Escudu''' </center> ! <center> '''Web de la ciudá''' </center> ! <center> '''Imaxe''' </center> |-bgcolor="#f0f0f0" |align="left"| {{Bandera|Francia}} [[Francia]] | <center>[[Moncoutant]]</center> | <center>1994<ref>{{cita noticia|nome=I.|apellíos=Camarero Jiménez|títulu=El Tiemblo afita la so amistá con Francia|url=http://www.diariodeavila.es/noticia.cfm/Pinares/20091017/tremezo/afita/amistad/francia/5E36B5DB-1A64-968D-593CBC2581668A3B|obra=[[Diario de Ávila]]|fecha=17 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=7 de xunetu de 2013}}</ref><ref>{{cita web|autor=Federación Española de Conceyos y Provincies|títulu=Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa|url=http://www.femp.es/files/566-1113-archivo/LISTADO%20HERMANAMIENTOS%20CON%20EUROPA.pdf|fechaaccesu=7 de xunetu de 2013|fecha=xineru de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140424140032/http://www.femp.es/files/566-1113-archivo/LISTADO%20HERMANAMIENTOS%20CON%20EUROPA.pdf|fechaarchivu=2014-04-24}}</ref> | <center>-</center> | <center>[http://www.moncoutant.fr/ Moncoutant] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160514051015/http://www.moncoutant.fr/ |date=2016-05-14 }}</center> | <center>[[Ficheru:Moncoutant City Hall.jpg|120px]]</center> |- |align="left"| {{Bandera|España}} [[España]] | <center>[[Monforte del Cid]]</center> | <center>2007<ref>{{cita web |editor=Conceyu de Monforte del Cid|títulu=Hermanancies|url=http://www.monfortedelcid.es/conceyu.asp?Id_Seccion=6 |fechaaccesu=22 de xunu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130619232321/http://monfortedelcid.es/conceyu.asp?Id_Seccion=6 |fechaarchivu=19 de xunu de 2013}}</ref> | <center>[[Ficheru:Escut de Montfort.svg|45px]]</center> | <center>[http://www.monfortedelcid.es/ Monforte del Cid]</center> | <center>[[Ficheru:Barrio de la Morería en Monforte del Cid.jpg|120px]]</center> |- |}</center> == Tembleños pernomaos == * [[José Antonio Abellán]]: Periodista y llocutor deportivu de radio.<ref>{{cita web |títulu=Entrevista a Jose Antonio Abellán|url=http://chopo.pntic.mec.es/~jsanch72/PUNTU2/abellan.htm |fechaaccesu=17 de xunu de 2013|editor=Ministeriu d'Educación, Cultura y Deporte, Programa de Nueves Teunoloxíes de la Información y de la Comunicación Aplicaes a la Educación}}</ref> * [[Carlos Revieyu]]: Ye un escritor español especializáu en lliteratura infantil == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{Enllaz rotu|1=El paisaxe forestal del Valle del Alberche (Ávila): Dinámica histórica |2=http://www.secforestales.org/buscador/pdf/C8-Acta06.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Articulación xurisdiccional y dinámica socioeconómica d'un espaciu natural: la cuenca del Alberche (sieglos XII-XV) |2=http://pendientedemigracion.ucm.es/BUCM/tesis/ghi/ucm-t26469.pdf |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * {{cita publicación |títulu=Ventes xurisdiccionales abulenses en tiempos de Felipe III y Felipe IV|nome=Francisco Javier|apellíu={{Versalita|Lorenzo Pinar}}|nome2=José Ignacio|apellíu2={{Versalita|Izquierdo Misiego}}|ISSN=0213-2079|editor=Ediciones Universidá de Salamanca (España)|url=http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/70336/1/Ventas_jurisdiccionales_abulenses_en_tie.pdf|publicación=Studia Historica. Historia Moderna|añu=2001|volume=23|páxines=199-231}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Tradubot|El Tiemblo}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de la provincia d'Ávila]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia d'Ávila]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] 9kx22nw6lg5ksk22ze3ee5pl4e1039g Esparragosa de Lares 0 121633 4501086 4426107 2026-06-21T08:25:34Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501086 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Esparragosa de Llares''' ye un [[conceyu]] [[España|español]], perteneciente a la [[provincia de Badayoz]] (comunidá autónoma d'[[Estremadura]]). == Situación == Esparragosa de Llares asítiase na llende occidental de la zona conocida como [[La Siberia]], apellativu que fai referencia non a la crudeza del clima, sinón a l'alloñanza de la capital de la provincia. Per delantre de la llocalidá abren les inmenses llanaes del valle del [[Ríu Zújar|Zújar]] siendo un paisaxe de gran guapura natural pola so grandiosidá. Parte d'estos espacios; antes dehesa de encinares y sufreres, camperes y zones desiertes, tán cubiertos peles agües de la [[presa del Zújar]] y la xigantesca {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=presa de la Serena |2=http://presa%20de%20la%20serena/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }}. Pertenez al [[Partíu xudicial d'Herrera del Duque]]. El clima que se gocia en Esparragosa ye de tipu mediterraneu, templáu y bien saludable. La temperatura medio añal ye de 15,9 graos. Los iviernos suelen ser nidios, con temperatures medies de 8 graos, el branu ye secu y bien calorosu con una media estacional de 25 graos, y una máxima absoluta de 41,2 graos. La precipitación media añal ye 6,09 mm, siendo l'iviernu la estación más lluviosa y la más seca'l branu. * Tien accesos peles carreteres [[EX-103]] y [[EX-322]]. == Historia == Esparragosa de Llares tuvo poblada dende antiguu, según esprender de los xacimientos arqueolóxicos de "La Sevillana" y "Doña María I y II". Perteneció a la Beturia y en tiempos de [[Imperiu Romanu|Roma]], tuvo so la xurisdicción de "Lacimurga Constantia Iulia". Nel camín de Esparragosa a Campanariu, del antiguu itinerariu romanu, que pasaba pol vau del Espín (cercanu al llugar onde na actualidá ta la presa del banzáu del Zújar), atopóse la célebre casona Leuciana, que sirvía de descansu a les guarniciones del Imperiu, y que'l so allugamientu suponer en [[Talarrubias]], por unos, y en [[Puebla de Alcocer]], por otros, y que les últimes prospecciones arqueolóxiques realizaes paecen asitiala na finca "La Sevillana", a la vera del ríu Zújar. Nun antiguu itinerariu romanu, al sur de la sierra en que "moraben los dioses", d'ende'l so nome de "Sierra de los Llares" (los [[Llares]] yeren Dioses romanos proteutores de la familia y del llar), escurre un manantial d'agua fino y fresca que foi protexíu polos romanos, con una construcción abovedada de lladriyu y argamasa y constituyó mientres munchos sieglos la única fonte d'agua potable cola que cuntó la villa. Anguaño ye conocíu como "La Fonte Vieya o Fuentecilla". A la cayida del Imperiu Romanu, son los [[Visigodos]] los que s'asientan na zona y empiecen a construyir caseríos a lo llargo del camín. Colos visigodos Llares, perteneció a la Bética y nes lluches de [[Leovigildo]] (572-586) contra'l so fíu [[Hermenegildo]], autoproclamado rei de Sevilla, toma partíu por esti postreru y queda arruinada. D'esta dómina namái queden restos na ermita de la Virxe de la Cueva, construyida sobre un primitivu oratoriu visigodu, y la necrópolis de Doña María. Tomada polos Árabes nel 711 a la cayida de Córdoba, asitiar nella belicosos berberiscos qu'edificaron un apartaz fortificáu, col so castiellu "Castiellu de Llares" y que foi orixe de nucleos urbanos que surdieron a la solombra de los sos defenses (actual Galizuela). Nel añu 750, los árabes, crearon un nucleu urbanu allugáu en meyor sitiu y dotáu de más favorables comunicaciones, allugándolo cercanu a l'antigua fonte romana y a la vera del camín del itinerariu romanu. Nel añu 1226, [[Fernandu III de Castiella]] "El Santu", y principalmente el so fíu [[Alfonsu X]], dan importancia a la [[Mesta]] y nella a la Cabaña Real de Carreteros. Pellí pasaben les recielles d'oveyes merines, nel so interminable trashumar dende les sierres nevaes de les sos rexones a los nuesos templaos rastroxos. Fernandu III, con numberosa tropa, namái y puramente cola cuenta d'apoderase de Capillae ([[Capiya]]), entama una campaña: llogra apoderase de los sos castiellos. Na mesma campaña cayen nel so poder [[Garlitos]] y el [[Castiellu d'Almorchón]]. En setiembre de 1236, el nuevu territoriu ye vencíu pol monarca a los Caballeros del Temple. Namás tomar posesión de la villa y el so castiellu, Don Esteban de Belmonte, gran maestre de la Orde, empecipia la campaña contra los nucleos moros de la zona, apoderar del Castiellu moru de Llares, que manda baltar, y pasen a les sos manes Peña de Alcocer (güei Puebla de Alcocer), que'l so castiellu foi corazón de les sos posesiones y apartaz defensivu del Temple y les actuales de Esparragosa de Llares, Galizuela, [[Tamurejo]], Capiya y [[Almorchón]], y pocu dempués [[Siruela]] y Herrera del Duque; colo que tola provincia de Badayoz queda integrada nel Reinu de Lleón. A la desapaición de la [[Orde del Temple]] (1309), les sos posesiones son partíes, correspondiendo Galizuela a la [[Orde d'Alcántara]], qu'instala nella la Encomienda de Cases Vieyes (Palaciu de la Encomienda), integrada nel Partíu de la Serena y dependiente del Prioratu de Magacela. A la solombra del antiguu castiellu de Puebla de Alcocer (sobre'l cual edificóse darréu l'actual), y al llau d'una fonte (la Fonte Vieya) nel camín integráu na Cabaña Real de Carreteros, surdió una venta. Esta venta, que la so especialidá culinaria yera les esparragadas y tortiella d'espárragos, foi denomada "Venta Esparragera". La popularidá de la venta y la situación loxística del llugar, facilitó l'asentamientu de xornaleros, pastores y operarios que trabayaben pa la Orde d'Alcántara y los sos comendadores. Col tiempu, Esparragosa se anexona como barriu a Galizuela de Llares, pasando a denominase "Esparragosa de Llares". Sol poder de la Orde d'Alcántara, Esparragosa algama la so máxima rellumanza, convirtiéndose, col treslláu de la Encomienda (actual conceyu), en nucleu más importante que l'actual Galizuela. Foi una de les dieciocho villes componente de la Real Devesa de la Serena, superando, en 1557, en cincuenta vecinos a Castuera. A la cayida del [[Antiguu Réxime]] la llocalidá constituyir en [[conceyu|conceyu constitucional]] na rexón d'[[Estremadura]]. Dende [[1834]] quedó integráu nel [[Partíu xudicial de Puebla de Alcocer]].<ref>[[Institutu Cervantes|Cervantes Virtual]] [http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=22503]</ref> Nel censu de 1842 cuntaba con 660 llares y 2450 vecinos.<ref>Conceyu Códigu [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] -06-048. [http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=Esparragosa+de+Llares&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n]</ref> Ente los [[años 1960]] y los [[años 1980]] llamóse '''[[Esparragosa del Caudiellu]]'''. == Patrimoniu artísticu == === Villa Romana "La Sevillana" === Por cuenta de la construcción del Banzáu de la Serena, sobre'l ríu Zújar, y en previsión del hinchente de les zones d'interés arqueolóxicu, proceder ente los años 1987 y 1989 a la escavación de la Villa Romana de La Sevillana, nel términu de Esparragosa de Llares (Badayoz). Esta Villa, que resultó ser del sieglu IV de C., caltenía tola so parte Urbana pavimentada de mosaicos que fueron rescataos y treslladaos pa la so posterior exhibición. Villa romana "La Sevillana" Asina, na finca denomada "La Sevillana" detectáronse unos restos arqueolóxicos que resultaron pertenecer a un establecimientu rural romanu. Numberosos materiales yeren visibles en superficie (texas, fragmentos de cerámiques…), según estructures de murios que s'estendíen sobre una vasta zona del valle del ríu Zújar. N'unu d'estos espacios apaecía un mosaicu xeométricu, que taba al descubiertu polos efeutos de l'agua y de los escavadores clandestinos. La villa apaecía asitiada esautamente na parte baxa de la finca "La Sevillana", que s'estendía na vega cercana al antiguu cursu del ríu Zújar. D'antiguo, esta zona de vega apaecía consagrada a la esplotación agrícola (ceberes, viñeos, frutales y llegumes), con importantes rendimientos dada la calidá de la tierra y la proximidá del ríu. Esta villa, forma parte d'una cadena d'establecimientos rurales romanos, asitiaos nel valle del Zújar y ocupando tierres fértiles dedicaes a les actividaes agrícoles y ganaderes. === Xacimientos arqueolóxicos de Doña Maria I y II === Ruines de la fortaleza templaria de la Sierra de Llares. La construcción orixinal foi d'orixe berberisco, alredor del sieglu VIII, tuvo'l nome de Castiellu de Llares. Cuando se construyó'l banzáu de La Serena, al quedar secu'l calce del ríu Guadalemar (afluente del Zújar onde se construyó la presa), estos xacimientos arqueolóxicos quedaron al descubiertu pero salvu delles semeyes y ciertos estudios en campu, pocu más se fixo por ellos, colo que nuevamente quedaron so les agües del banzáu , y asina van siguir hasta qu'a dalgún allumáu asocédase-y construyir una nueva presa agües enriba y vuelvan a desecar el calce. === Conceyu === La so construcción ye de mampostería y piedra y ta blasonado con un graníticu escudu. La puerta d'entrada queda definida por un arcu de mediu puntu de cantería, enriba del cual ábrese una ventana rematada en frontón triangular. Un gran balcón sobre repisa de fierro percuerre la mayor parte de la so fachada. Otros vanos con dinteles de cantería partíos pola fachada ensin guardar simetría y un antepechu con moldures, contribúin a romper ye estatismu de la fachada. Portalaes de la 2ª planta Na so interior cuenta con un gran patiu de dos pisos con arcaes en dos de los sos llaos que sofiten en cilíndriques y fuertes columnes granítiques. Los arcos son rebaxaos nel pisu inferior y escarzados nel superior. Al segundu pisu aportar por una amplia escalera de pasos de granitu con barandiella forxada. Nel so interior, atopamos con nueve chiqueros pa zarrar los toros y vaquillas que son trepaos nes fiestes patronales. === Fonte de la plaza d'España === Construyida nel sieglu XIX, ta xustu nel centru de la plaza. El material que s'utilizó pa la so construcción foi'l granitu. Ta formada por un pilón circular con graes al so alredor. Un renuevu cilíndricu central rematáu en copa, recueye l'agua que sale d'un pivós piramidal de cuatro cares. La copa, por furos arrama l'agua potable al pilón. === Casa del freru === Al pie de los pies de la Ermita de la Virxe de la Cueva atópase lo que nos sos díes foi estancia del freru que curiaba'l santuariu, según llugar de descansu pa los pelegrinos qu'allegaben a esti eleváu y santu llugar. Mientres llargos años les sos ruines permanecieron vixilantes del allugamientu d'onde se guardaba l'ayalga más preciada de Esparragosa de Llares, La Virxe de la Cueva. Cola creación en 1991 de la Mancomunidá Cultural y Turística denomada "Lacimurga", a la que pertenecen distintos pueblos de la zona, ente ellos Esparragosa de Llares, propónse recuperar esti vieyu edificiu pa rehabilitar el patrimoniu históricu qu'hai na zona. Con esta intervención inténtase devolver al edificiu'l so aspeutu primitivu y afaelo a una de les misiones que tuvo, como foi, la de dar abellugu a los visitantes y pelegrinos, d'esta miente salvaría a la Casa del Freru de la so destrucción total. A esti esfuerciu xune'l Conceyu de Esparragosa que participa nos costos de dicha restauración. La bendición del llugar y entrega de les llaves del edificiu facer en payares de 2000 y ábrense les sos puertes pa les distintes actividaes que se programen na redolada de la ermita de La Virxe de la Cueva. === Palaciu de la Encomienda en Galizuela === Foi construyíu pol [[Marquesáu de Someruelos|marqués de Someruelos]] nel sieglu XVIII, que les sos armes asitiaes na fachada sumieron va unes décades. Ye un edificiu de mampostería con vanos enmarcaos en lladriyu. Güei esti edificiu atopar n'estáu d'abandonu y ruinosu. === Parroquia de Sta. Catalina d'Alexandría === Datáu ente finales del sieglu XV y principios del XVI y dedicáu a "Santa Catalina d'Alexandría". Atópase na [[archidiócesis de Toledo]]. Ye de piedra con verdugones de lladriyu, típicu del estilu Mudéxar estremeñu, contrafuertes esteriores. Ye una nave estremada en tres tramos parar llonxitudinalmente por grandes arcos. El presbiteriu ye de bóveda de crucería con nervaduras y destaca al esterior pol so mayor altor. Tuvo cumbreros de madera que fueron cubiertos por bóvedes de lladriyu na reforma que sufrió en 1946. La ilesia consta de dos puertes, una al sur, llamada "Puerta del Perdón", apocayá reabierta, anque ampliada nel so espaciu pa un mayor accesibilidá. Foi construyida con lladriyu antiguu y piedra y dotóse-y d'un pequeñu techu ellaboráu al estilu de tol teyáu y subcubierto de madera. Otra puerta ta asitiada al fondu de la ilesia, ye d'arcu de mediu puntu y muncho más pequeña que la del Perdón. A la izquierda d'ésta alza la Torre, construyida en lladriyu con vanos de mediu puntu encuadráu en alfiz xunto a la torre, amás, consta de dos campanes. La ilesia sufrió una gran reforma nel añu 1946, p'ameyorala, pol deterioru de la Guerra Civil. En 1992, el Conceyu iguó l'atriu de la ilesia que taba en males condiciones pal tránsitu, cubrir de piedra y granitu según dotándolo de valles, asientos…. En 1995, iguóse la cubrición de la ilesia sustituyendo texer árabe pola portuguesa ya igualmente los cumbreros de madera por machihembrados y vigues de formigón. En 2001, la ilesia sufrió una nueva y fonda reforma. Nesta reforma, sustituyóse'l vieyu suelu por lloses de granitu pulíu, instalóse un nuevu llume, pintóse, según, afayáronse los antiguos arcos pa dexalos nel so orixinal lladriyu vistu. === L'Hospital === La ''Ilesia del sagráu corazón de Xesús'' o ''L'Hospital'' ye una construcción de tipu rústicu con contrafuertes. La portada consta d'arcu de mediu puntu ente columnes y frontón partíu, nel que s'agospia una ventana. Tien una espadaña con un pequeñu buecu pa la campana. Ta pintada en blancu y coloriada col mariellu ocre tan característicu de les construcciones de La Serena. Esta Capiya, adulces, entró nun estáu d'abandonu y aportó a utilizada como almacén de la Parroquia. Na década de los 90, gracies a una terna compuesta pol Arzobispáu, la Xunta d'Estremadura y el Conceyu de Esparragosa, dar# en la so restauración y foi reabierta al cultu'l 8 de marzu de 1994. Na actualidá la Ilesia del Hospital cunta coles siguientes imáxenes: "Sagráu corazón de Xesús", "Imaxe del Resucitáu", "La nuesa Señora del mayor Dolor" y la "Imaxe Procesional de Santa Catalina d'Alexandría". === Ermita del Cristu del consuelu === Nuna pequeña escampada en mediu del camín escontra la sierra, ta la Ermita del Cristu del Consuelu. Ye un edificiu cuadrangular con espadaña, portada adintelada y pilastres nos sos ángulos. Frente a la puerta ta l'antiguu "Rollu Xurisdiccional de la Orde d'Alcántara", de mampostería con graes al so alredor y una cruz de fierro puesta nos años cuarenta. Nel so interior ta instaláu un formosu retablu doráu qu'alluga la imaxe del Cristu. === Ermita de la Virxe de la Cueva === La Ermita foi honrada col títulu de Santuariu a principios del Sieglu XVIII pol Prior de Magacela, máxima autoridá eclesiástica de la zona, y como tal, foi catalogáu y descritu por Madoz nel so Diccionariu Xeográficu y Estadísticu: "Ta sito el santuariu nel cumal de la sierra, na so aguada meridional, a 679 metros d'altitú y colgáu de la más dura roca, cual nial d'águila. Pa la xubida cunta con 315 graes. La entrada ta cubierta d'una antoxana teyáu. El templu componer de dos cuerpos y una sacristía; el mayor d'aquellos, de forma rectangular en dos niveles, tien siete vares de llargu y ta cubiertu con bóvedes d'arestes; l'otru, adosáu a los pies del anterior, tien cinco vares per llau, cubrir con cúpula y ta cerráu por dos de los sos llaos con forxada rexa de fierro; constitúi la capiya na que ta entronizada la imaxe de La nuesa Señora de la cueva, asitiada nun artísticu retablu d'estilu barrocu. La sacristía adosada al mediudía al cuerpu llonxitudinal mide 3,6 metros d'altor por 3,6 metros de llarga y cúbrese con bóveda". Imaxe de la Virxe de la CuevaSobre la entrada a los pies del templu, un pequeñu coru con barandiella metálica. Nel centru del edificiu, frente al cuerpu pequeñu, ábrese una puerta que conduz a la "campanina" –espadaña exenta-. Ayalga de Esparragosa de Llares, ye la "Virxe de la Cueva", una pequeña talla de madera de recién fabricación yá que l'antigua sumió mientres la Guerra Civil. Güei la Virxe de la Cueva, sigui ocupando un llugar perimportante na vida d'esti pueblu yá que ye enforma la devoción, ciñu y respetu que se-y tien, non yá polos habitantes de Esparragosa, sinón polos de los pueblos cercanos. Curia la imaxe una hermandá que lleva'l so nome, a la que pertenez gran parte del pueblu. Igualmente la principal fiesta del pueblu ye'l 15 d'agostu, Solemnidá de l'Asunción, dedicada a la Virxe de la Cueva. Ye tal el respetu y ciñu que se-y tien nel pueblu que por unanimidá'l plenu del Conceyu de Esparragosa de Llares concediólu a perpetuidad el Títulu de "Alcaldesa Honorífica" nuna ceremonia celebrada na Plaza d'España, na que de forma simbólica l'Alcalde, Basilio Redondo Redondo, fíxo-y entrega d'un "Cayáu de Mandu". === Ermita de San Isidro === Na paraxa llamada "Los Pilaritos" construyir nel añu 1995 una pequeña ermita n'honor a "San Isidro", patrón de los llabradores. Nel so interior ta la imaxe de "San Isidro", que se procesiona el 15 de mayu, nuna romería a la qu'allega gran parte del pueblu. === Ilesia de S. Sebastián de Galizuela === Galizuela tuvo Parroquia propia so la advocación de San Sebastián. Dicha ilesia ye una pequeña construcción de lladriyu con pórticu sobre pilastres, arcos de mediu puntu y espadaña de trés baldíos. Igualmente tuvo sacerdotes propios, como yera conocíu. === Otros Bienes d'Interés === LA CRUZ: Nuna pequeña plazoleta, urbanizada en 1997, foi construyida nos años cuarenta una monumental cruz con un pequeñu jardincillo al so alredor dedicada a los "Cayíos". Na parte baxa de la cruz hai una llábana que diz: "A los que dieron la so vida nes guerres d'España" == Fiestes llocales == === Xueves lardero o día del Gallu === Tamién conocíu como'l día del gallu porque antes los mozu llevaben un gallu pa correlo y darréu lo guisaban y comer. Esti día celebra'l xueves anterior al domingu d'antroxu. Ye un día de campu. Axuntaos un grupu d'amigos o compañeros d'escuela, son los mozos los que la celebren merquen un gallu. En díes anteriores hanse provistu de llargues y flexibles vares verdes d'olivar, álamu o blima; tendrán de ser fines pa hostigar ensin causar mancadures. Llegáu'l xueves (día ensin escuela), a una finca cercana empónse la chiquillería los más pequeños acompañaos de persona responsables, col so gallu sol brazu, qu'ente chancies, rises y holgorio van turnando pel camín. Nel sitiu escoyíu, suelten el gallu fustigándole con varar y toos a correr tres el. La fiesta dura hasta que'l probe animal rindíu facer al suelu, y de nada sirve cuti-y por que siga corriendo. Ye llegáu'l momentu de comer gallu con arroz y reponer les enerxíes que les carreres foliaron. === Romería de Llares === Ye la única fiesta que se celebra en Galizuela, pedanía de Esparragosa de Llares. Anque'l so día oficial ye'l 25 de marzu, siempres se celebra'l sábadu más cercanu. Sacar a la Virxe de Llares en procesión por Galizuela. === San Isidro === Esta fiesta celebra'l [[15 de mayu]] y tolos vecinos treslladar a la Ermita de San Isidro.La ermita foi regalu a la Ilesia,por don Flaviano Daza Cabanillas y esposa doña V.Jiménez Milara siendo apurrida les llaves a don Francisco Sayago,párrocu de la villa entós daquella,pol matrimoniu, tando presente don BasilioRedondo,alcalde entós daquella ,añu 1995.Dende entós la romería del Santu,celébrase'l la llamada Paraxa de San Isidro,tolos años. Hasta que'l Santu tuvo ermita,la romería celebrar nel llamáu "Encruz del Chaparral".Cada añu la fiesta va ames y enllénase la paraxa de coloríu y música.En procesión San Isidro percuerre los campos y bendicir xunto al pueblu y el sacerdote. === Fiestes patronales === Estes fiestes tán dedicaes a la Virxe de la Cueva, patrona de Esparragosa y tienen llugar del 14 al 19 d'agostu. === Santa Catalina === El 25 de payares, ye un día de fiesta llocal pal pueblu. A la tardiquina, dempués de la procesión, cada grupu de vecinos o amigos enciende una foguera na que se comen sardines, bébese vinu de pitarra, cántase y bailla hasta altes hores de la madrugada === Feria d'Asociaciones === Feria fundada nel añu 2009. Suelse realizar l'últimu fin de selmana de mayu. Mientres el fin de selmana realícense diverses actividaes entamaes poles distintes asociaciones del pueblu. Destaquen la "Ruta de les tapes", na que los chigres del pueblu ufierten les sos tapes a un preciu económicu y la suelta de vaquillas la Plazuela. == Personaxes pernomaos == * [[Esteban Fernández de Lleón|Esteban Fernández de Lleón y Ibarra]], aristócrata y promotor, xunto con [[Juan Pérez Villamil]], del célebre [[Bandu de los alcaldes de Móstoles]]. Nació nesta villa l'añu de [[1748]]. * [[Pablo Guerrero]], cantautor. * [[Hernando Franco]], músicu renacentista español que trabayó en [[Méxicu]] y [[Guatemala]]. Don Eduardo de Lácara, periodista de prestíu, que trabayó en dellos medios, y fundo y dirixó DIARIU LLIBERAL, d'inspiración cristiana, ya ideoloxía lliberal. Retirar a la llocalidá dempués de xubilase, y sigue escribiendo en diversos medios dixitales españoles. == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * {{cita publicación | autor = Aguilar Sáenz, Antonio | títulu = Los mosaicos de la villa romana de “La Sevillana” | añu = 1994 | revista = Revista d'estudios estremeños | volume = 50 | númberu = 2 | id = ISSN 0210-2854, páxs. 281-326 | url = http://www.dip-badajoz.es/cultura/ceex/reex_digital/reex_L/1994/T.%20L%20n.%202%201994%20mayu-ag/RV11063.pdf }} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{Tradubot|Esparragosa de Lares}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de Badajoz]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Badajoz]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] tjd5ospw10z9pjsxww6ele2813oebm3 Moguer 0 122862 4501075 4495059 2026-06-21T08:08:38Z Limotecariu 735 4501075 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Moguer''' ye un [[conceyu]] [[España|español]] de la [[provincia de Huelva]], [[comunidá autónoma]] d'[[Andalucía]], y una [[ciudá]], [[Capital (política)|capital]] de dichu conceyu.<ref>[https://web.archive.org/web/20120622030928/http://ssweb.mpt.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/21/25 Rexistru d'Entidaes Llocales, Ministeriu de Política Territorial y Alministración Pública. Provincia de Huelva]</ref> En xineru de 2017, el conceyu cuntaba con 21&nbsp;514 habitantes [[Padrón municipal d'habitantes|empadronaos]] y una densidá de población de 105,72&nbsp;hab/km². La so estensión ye de 203,5&nbsp;km² (20&nbsp;350&nbsp;[[Hectárea|ha]]), y la ciudá asitiar a una [[altitú]] de 49 metros sobre'l nivel del mar. Dellos fueron los asentamientos humanos que dende la [[Edá Antigua]] estender pol términu municipal de Moguer. Los hispanu-romanos fundaron la villa ''"Urium"'' en redol a la [[Castiellu de Moguer|torre de defensa]] contruida nel cascu urbanu actual. Cola llegada de los musulmanes la villa paso a ser l'[[alquería (Al-Ándalus)|alquería]] de ''' "Mogauar" o "Mogur"''. Sicasí la donación de la [[Villa (población)|villa]], como ''[[Señoríu de Moguer]]'', nel añu [[1333]], foi'l puntu de partida de l'actual delimitación del conceyu, construyéndose, nel nucleo urbanu, el [[Monesteriu de Santa Clara (Moguer)|Monesteriu de Santa Clara]], y los conventos del [[Capiya del Hospital del Corpus Christi (Moguer)|Corpus Christi]] y de [[Conventu de San Francisco (Moguer)|San Francisco]]. Dende esi momentu aumentó notablemente la población, convirtiéndose nuna importante villa con una fuerte economía basada na agricultura, l'actividá pesquera y el tráficu de mercancíes al traviés del so destacáu [[Puertu de Moguer|puertu fluvial]]. Ye, nesi momentu, cuando Moguer participó viviegamente nos preparativos del [[Descubrimientu d'América]]. Ente les sos xentes atopó [[Cristóbal Colón]] el sofitu de l'abadesa del Monesteriu de Santa Clara, [[Inés Enríquez]]; el clérigu Martín Sánchez y el hacendado [[Juan Rodríguez Cabezudo]], y sobremanera, de los [[Hermanos Niño]] que tuvieron una participación fundamental nel [[Primer viaxe de Colón|viaxe descubridor]], apurriendo la so carabela ''[[la Niña (carabela)|"La Niña"]]'', y enrolando na tripulación descubridora, a casi un terciu de moguereños. A la vuelta del [[Primer viaxe de Colón|viaxe]] realizóse'l [[votu colombín]] na ilesia del Monesteriu de Santa Clara. Darréu, Moguer caltuvo l'actividá marinero y comercial al traviés del so puertu, esportando los vinos producíos nel so términu, y otres mercancíes, hasta [[América]] y países europeos. L'actividá vitivinícola foi'l motor de la so economía hasta principios del sieglu XX, momentu nel que'l polu industrial químicu de Huelva, y el desenvolvimientu del cultivu del [[Fragaria x ananassa|fresón]], a finales de sieglu, favorecieron un nuevu desenvolvimientu económicu, demográficu y social. Al entamu del sieglu XXI la producción agrícola diversificóse col desenvolvimientu del cultivu d'otres [[Fruta del monte|berries]], lo que convirtió al conceyu nel mayor productor de freses<ref name="fresonja">{{Cita web |url= https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/htm/sm21050.htm |títulu= Dato Agrícoles de Moguer |fechaaccesu=3 de febreru de 2017 |autor= www.juntadeandalucia.es (S.I.M.A.) }}</ref><ref name="freson">{{Cita web |url= http://www.marm.es/es/estadistica/temes/encuesta-sobre-superficies-y-rendimientos-de-cultivos-esyrce-/ |títulu= Dato cultivo fresón d'España, Andalucía y Huelva. |fechaaccesu=21 de xineru de 2009 |autor= Ministeriu d'Agricultura y Pesca (estadístiques) |urlarchivu=http://www.mapama.gob.es/es/estadistica/temas/publicaciones/anuario-de-estadistica/2014/default.aspx?parte=3&capitulo=13&grupu=6&seccion=30|fechaarchivu=3 de febreru de 2017}}</ref> y berries<ref name="berries">{{Cita web |url= http://www.estrategiaprovincialhuelva.com/export/sites/estratexa/es/.galleries/documentos/espacios-de-participacion/mesa-berries/vision-de-los espertos/SITUACION-ACTURAL-Y-RETOS-EN-EL SECTOR-DE-LOS-BERRIES-EN-HUELVA-IFAPA.pdf |títulu= Plan Estratéxicu de la Provincia de Huelva. "Los Berries na Provincia de Huelva, Desafíu y Oportunidaes" |fechaaccesu= 18 de xineru de 2018 |autor= IFAPA (Juan Jesús Medina Mínguez) }}</ref> d'España y Europa. Moguer ye [[Bien d'Interés Cultural (España)|Bien d'Interés Cultural]] de los [[Llugares Colombinos]],<ref name = "rd553">{{Cita web |autor=BOE nᵘ69 de 22/03/1967 |títulu=Decreto 553/1967, de 2 de marzu, pol que se declara conxuntu históricu artísticu'l sector denomináu «Llugares Colombinos» na provincia de Huelva |url=http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-1967-4788 |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2016}}</ref><ref name = "rdJA">{{Cita web |autor=BOJA nᵘ205 de 25/10/2016 |títulu=Decreto 167/2016, de 18 d'ochobre, pol que se declara "Sitiu históricu" y “Conxuntu Históricu” los Llugares Colombinos na provincia de Huelva |url=http://www.juntadeandalucia.es/boja/2015/222/BOJA15-222-00022-18803-01_00079739.pdf |fechaaccesu=8 de payares de 2016}}</ref> al tener especial relevancia na preparación y la realización del [[Primer viaxe de Colón|primer viaxe]] de [[Cristóbal Colón]], que dio como resultáu'l [[descubrimientu d'América]]; y [[Juan Ramón Jiménez#Bien d'Interés Cultural (B.I.C.) llugares venceyaos con Juan Ramón Jiménez|B.I.C. de los Llugares Juanramonianos]],<ref>{{Cita web |autor=BOJA nᵘ20 de 30/01/2015 |títulu=Decreto 17/2015, de 20 de xineru, pol que se declara Sitiu Históricu, los llugares venceyaos con Juan Ramón Jiménez sitos nel términu municipal de Moguer |url=http://juntadeandalucia.es/eboja/2015/20/BOJA15-020-00014-1333-01_00062690.pdf |fechaaccesu=30 de xineru de 2015}}</ref> al ser trubiecu del poeta [[Juan Ramón Jiménez]], [[Premiu Nobel de Lliteratura]] en 1956 pol conxuntu de la so obra, designándose como trabayu destacáu de la mesma a [[Plateru y yo]]. Amás 3590 hectárees del so términu municipal formen parte del [[Parque nacional y natural de Doñana]], declaráu [[Patrimoniu de la Humanidá]]. == Xeografía == [[file:DistribucionPlanoa.JPG|thumb|260px|Distribución del términu municipal de Moguer.]] El términu municipal de Moguer ta compuestu polos cascos urbanos de Moguer y [[Mazagón]], y los pequeños nucleos de Les madres y el Pobláu Forestal; la zones agrícoles con cultivos de secanu y regadío; y los espacios forestales integraos pel monte públicu del conceyu y los espacios naturales protexíos ([[Parque nacional y natural de Doñana]] ente otros). === Allugamientu === Les coordenaes xeográfiques del cascu urbanu de Moguer son {{coord|37|16|29|N|6|50|19|W|type:city_region:YE|display=inline|format=dms}}. Asítiase a una altitú de 49 metros y a 20 quilómetros de la capital de provincia, [[Huelva]], y a 88&nbsp;km de la ciudá de [[Sevilla]]. Ta bien cercana a la vecina ciudá de [[Palos de la Frontera]], y a 20 quilómetros de les sableres de [[Mazagón]], perteneciente a dambos conceyos y alministrada pola [[mancomunidá]] Moguer-Palos de la Frontera. La estensión superficial del conceyu ye de 204&nbsp;km². Moguer ta allugáu al suroeste de la [[Península Ibérica]], na denomada ''Tierra Llana'' de la [[provincia de Huelva]]. Al norte ye colindante col [[ríu Tinto]], los conceyos de [[Huelva]], [[Borrina (Huelva)|Borrina]] y de [[San Juan del Puerto]], al sur col [[océanu Atlánticu]] y Palos de la Frontera, al oeste'l [[Ríu Tinto]] y Palos de la Frontera, y al este colos términos municipales d'[[Almonte]] y [[Lucena del Puerto]]. Pertenez a la [[Contorna Metropolitana de Huelva]]. === Accesos viarios === L'accesu principal al conceyu produzse, pel norte, al traviés de l'autovía [[A-49|<span style="background-color:blue;color:#FFffff">A-49/Y-1</span>]] por aciu l'autonómica <span style="background-color:green;color:#FFffff">A-494</span>. Pero tamién esisten accesos al traviés la nacional <span style="background-color:red;color:#FFffff">N-422</span> y la provincial <span style="background-color:green;color:#FFffff">H-624</span> por Palos de la Frontera, de l'autonómica <span style="background-color:green;color:#FFffff">A-494</span> pol conceyu d'Almonte y de l'autonómica <span style="background-color:green;color:#FFffff">'''A-486'''</span> por Lucena del Puerto. Al cascu urbanu de Moguer apuértase al traviés de la <span style="background-color:green;color:#FFffff">'''A-494'''</span> peles aveníes de los Hermanos Niño, del Quintu Centenariu, cai Venida de la Virxe y Avenida d'América; y dende la carretera de la Marisma pela Cai de la Ribera. Al cascu urbanu de Mazagón aportar dende la <span style="background-color:green;color:#FFffff">'''A-494'''</span> pela Avenida de los Conquistadores (oeste), cai El Dorado, Avenida del Regueru del Miel y Avenida de los Conquistadores (esti). === Relieve === [[Ficheru:20130619 Ribera1.jpg|thumb|Río Tintu dende'l [[Puertu de Moguer]].]] El terrén onde s'asitia'l términu remontar al Pliocenu-Cuaternariu, y ta formáu por materiales plásticos arcillo-arenosos. Tres unidaes constitúin el so paisaxe: la marisma, la mariña y el campu. El [[Ríu Tinto]] y el so marisma ocupen el paisaxe predominante al norte del términu municipal. Al sur estiéndese 13 quilómetros de Sableres vírxenes coronaes por [[Arenas Gordes|ribayos arenosos]]. El restu del territoriu constituyir el campu, derrota polos regueros Galarín y Montemayor que muerren nel Ríu Tinto; Regueru d'Angorrilla, de la Monxes, Cañada de la Peral y Grulla nel ríu Domingo Rubio, y el de les Madres, na Llaguna de les Madres. Nel campu, cortando les capes cimeres y nos interfluvios apaecen formes ondulaes o “cabezos”, formaos por arenisca caliar sobre margas. Hai suelos arenosos, magrizos y caliares. Les manches caliares-margosos y magrizos constitúin los terrenes llamaos "albarizos" y "bujeos" qu'aniciaron cierta cantidá de cueves o resquiebros, que dieron nome a Moguer nel periodu árabe (mugar). Esta zona constitúi la zona fértil, na que se cultiva la tierra y desenvuélvense les especies forestales. La marisma, asitiada a veres del Río Tintu, ta ocupada per suelos de magres salobres y llimos, nos que se desenvuelven una vexetación [[halófila]], y que s'anubren cola pleamar, formando una rede de canales y caños o esteros. La llanura aluvial ocupa'l sur y sureste, y esta rota per llombes llamaes "llombes" o "cabezos", con suelos de sables finos y sueltes con dalgún magre. La mariña atlántica asitiar na llende meridional, con ribayos d'arenisca aluvial, y altores ente 10 y 30 metros. Nellos fórmense [[dunes]]. La vexetación predominante ye'l barrón, les [[Corema album|camarinas]], la retama blanca, el jaguarzo, etc. === Clima === Al tar asitiáu na franxa costera de Huelva, el clima de Moguer ye de tipu mediterraneu (de transición ente'l subtropical y el templáu) con influencia atlántica. El so réxime de temperatures ye de tipu marítimu, con una media añal de 19,2&nbsp;°C lo que fai d'esta ciudá una de les más templaes d'Europa, recibiendo 2.984 [[hora|hores]] de sol añales.<ref>{{Cita web |apellíu = Web oficial de turismu d'Andalucía. |nome = Andalucía.org |títulu = Hores de sol al añu. |url = http://www-org.andalucia.org/cms/datos-practicos/clima |fechaaccesu = consultáu'l 19 d'avientu de 2007 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071208045105/http://www-org.andalucia.org/cms/datos-practicos/clima |fechaarchivu = 8 d'avientu de 2007 }}</ref> El mes más calorosu ye xunetu, tolos años superen los 40&nbsp;°C en delles ocasiones. El mes más fríu ye xineru, les mínimes ronden los 7&nbsp;°C y les máximes los 17&nbsp;°C <center> {| {{tablaguapa}} |+ '''Temperatures y precipitaciones''' |- style="background:#efefef;" ! !! ene !! feb !! mar !! abr !! may !! jun !! jul !! ago !! sep !! oct !! nov !! dic !! ''MEDIA''!! ''Total'' |- | Temp. máxima media (°C)||17||17,9||20,9||22||26,2||30,0||34||33||29,5||25||20,9||18||''24,3''||''-'' |- | Temp. mínima media (°C)||6,9||7,9||8,5||11||15,2||17,9||20,5||22,2||20||15,9||13,8||10,2||''14,1''||''-'' |- | Precipitaciones (mm) ||62||63||49||40||28||8||2||4||20||52||62||63||''38''||''400-600'' |}</center> == Demografía == Na Edá Antigua la población del conceyu taba distribuyida en dellos asentamientos del actual términu municipal (actual cascu urbanu de Moguer y nos asentamientos de Rendón, les Caceríes y Manzote), sicasí cola entrega como señoríu del conceyu en [[1333]], la población de Moguer pasó a concentrase nel actual cascu urbanu, xubiendo hasta los 5000 habitantes, población en redol a la cual fluctuó hasta'l sieglu XX. Ente 1900 y 1970 la población de Moguer caltúvose en redol a los 7000-8000 habitantes, y a partir de 1970 esperimentó una crecedera continua qu'asitió la población actual nos 21.514 habitantes (INE. xineru de 2017), la mayor población de la so historia.<ref>{{Cita web |apellíu= www.ine.es |títulu= Series de población dende 1900 a 2009. |añu= 2017 |editorial= Institutu Nacional d'Estadística, d'España |url= http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e260/a2010/l0/&file=mun21.px&type=pcaxis&L=0 |fechaaccesu= consultáu'l 31 d'avientu de 2017. |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160304090632/http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2Fl0%2F&file=mun21.px&type=pcaxis&L=0 |fechaarchivu= 2016-03-04 }}</ref><ref>{{Cita web |apellíu= www.ine.es |títulu= Series de población dende 1996 a l'actualidá. |añu= 2017 |editorial= Institutu Nacional d'Estadística, d'España |url= http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/e260/a2010/l0/&file=mun21.px&type=pcaxis&L=0 |fechaaccesu= consultáu'l 31 d'avientu de 2017. |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160304090632/http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2010%2Fl0%2F&file=mun21.px&type=pcaxis&L=0 |fechaarchivu= 2016-03-04 }}</ref> <center> {{Gráfica d'evolución |tipu=demográfica |anchor=870 |posición_1=6 |1900|8455|1910|7546|1920|8028|1930|7051|1940|6821|1950|7140|1960|7222|1970|8068|1981|10004|1991|12193|1996|13371|2000|14389|2003|15980|2005|16961|2007|18381|2009|19569|2010|20040|2011|20418|2012|20944|2013|21209|2014|21302|2015|21383|2016|21401|2017|48=21514 }}</center> De los 21.514 habitantes, 10.809 son homes (50,25&thinsp;%) y 10.705 muyeres (49,75&nbsp;%). Según el [[nomenclátor]] de 2017, el conceyu abarca les siguientes [[Entidá singular de población|entidá de población]]:<ref>{{Cita web |url=http://www.ine.es/nomen2/index.do |títulu=Estadístiques de población pal conceyu de Moguer |editorial=[[Institutu Nacional d'Estadística (España)|Institutu Nacional d'Estadística]]|fechaaccesu=23 de xineru de 2015}}</ref> * Les Madres del Avitor: 71 habitantes (41 homes y 30 muyeres). * [[Mazagón]]: 3148 habitantes (1573 homes y 1575 muyeres). * Moguer: 18.288 habitantes (9192 homes y 9096 muyeres). * Pobláu Forestal: 7 habitantes (3 homes y 4 muyeres). L'analís detalláu de datos demográficos de Moguer ta recoyíu nel Sistema d'Información Multiterritorial d'Andalucía (S.I.M.A.).<ref>{{Cita web |url= https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/htm/sm21050.htm |títulu= Dato demográficos de Moguer |fechaaccesu=31 d'avientu de 2017 |autor= www.juntadeandalucia.es (S.I.M.A.) }}</ref> == Historia == [[Ficheru:CastillopatioArv.jpg|thumb|Castiellu de Moguer, edificáu sobre una torre de defensa romana.]] === Oríxenes === Los oríxenes del poblamientu humanu en Moguer piérdense na llonxanza de los tiempos y tán arrodiaos de llexendaries lleendes, como asocede en tola zona de la desaguada del [[ríu Tinto|Tinto]]. L'actual términu municipal de Moguer foi focu d'atraición de población del interior y pueblos del [[Mediterraneu]] oriental dende l'antigüedá, como demuestren los restos arqueolóxicos d'orixe [[neolíticu]], [[Fenicia|feniciu]] y [[Antigua Roma|romanu]] atopaos en diversos xacimientos arqueolóxicos.<ref name="nnss">{{Cita web |url = http://www.diphuelva.es/asp/bop/boletin.asp |títulu = NNSS de Moguer (Árees de proteición polos sos valor arqueolóxicos) |fechaaccesu = 28 de marzu de 2008 |autor = Excma. Diputación de Huelva (B.O.P. Nᵘ17, de 22 de xineru de 2001) |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080411032912/http://www.diphuelva.es/asp/bop/boletin.asp |fechaarchivu = 11 d'abril de 2008 }}</ref> Ente los años [[150 e.C.|150&nbsp;e.&nbsp;C.]]-[[114 e.C.|114&nbsp;e.&nbsp;C.]] los hispanorromanos establecieron les sos industries de salazones a lo llargo del míticu ríu Urium o Tintu, vía natural de comunicación y comerciu de les distintes cultures que lo utilizaron. Nel so orixe l'antigua ''' Urium''' foi una villa romana cola so [[Castiellu de Moguer|torre de defensa]], construyida aproximao ente'l [[sieglu I e.C.|sieglu I&nbsp;e.&nbsp;C.]] y [[sieglu II e.C.|sieglu II&nbsp;e.&nbsp;C.]] Restos d'ánfores, monedes, lladriyos, tégulas con marca d'alfareru o un fragmentu de "[[Terra sigillata#La Terra Sigillata Hispánica|sigillata hispánica]]" (cerámica de gran guapura fechada nel sieglu II), confirmen la esistencia nel términu que güei ocupa Moguer, de dellos asentamientos romanos.<ref name="nnss" /> === Edá Media === Cola llegada de los musulmanes, l'[[alquería (Al-Ándalus)|alquería]] de ''' Mogauar o Mogur''' perteneció al reinu [[taifa de Borrina]]. D'esti periodu perduren el [[Castiellu de Moguer|castiellu]] [[almohade]], el barcal que s'atopa sol so patiu d'armes, la [[Fonte de Pinete (Moguer)|fonte y la ponte de Pinete]], la fonte de Montemayor, y restos arqueolóxicos<ref name="nnss" /> d'asentamientos árabes na zones rurales de Rendón, les Caceríes o Manzote. Foi conquistada pola Orde de Santiago escontra 1239-1240, xunto con otros enclaves del [[Algarve]] históricu, y anexonada a [[Castiella]]. [[Ficheru:Sepulcro del IX Señor de Moguer, Monasterio de Santa Clara (Moguer) - 2011.jpg|thumb|Sepulcru del IX Señor de Moguer.]] ==== Señoríu de Moguer ==== {{AP|Señoríu de Moguer}} En [[1333]], l'aldega de Moguer convertir nel primer señoríu de la zona, al ser donáu por [[Alfonsu XI]] a [[Alonso Jofre Tenorio]],<ref>{{Cita web |url = http://www.pglocal.com/huelva/moguer/historia.htm#HISTORIA%20DE%20MOGUER |títulu = Historia de Moguer |fechaaccesu = 28 de marzu de 2008 |autor = Pglocal (Web turística de Moguer) |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080118101220/http://www.pglocal.com/huelva/moguer/historia.htm#HISTORIA%20DE%20MOGUER |fechaarchivu = 18 de xineru de 2008 }}</ref> Almirante Mayor de [[Castiella]]. So esti señor, Moguer pasó a ser una próspera villa, xuniéndose al esistente castiellu almohade, como edificios notables, el [[Castiellu de San Fernando (Moguer)|Castiellu de San Fernando]],<ref name="JMGGomez">{{cita llibru|apellíu=González Gómez |nome=Juan Miguel y Antonio |títulu=Cristóbal Colón y Moguer na Historia del Mundu |añu=2017 |editorial=Fundación Cepsa |id=ISBN 9788469747575}}</ref> el Conventu de clarises de [[Monesteriu de Santa Clara (Moguer)|Santa Clara]] y el de Franciscanos del [[Capiya del Hospital del Corpus Christi (Moguer)|Corpus Christi]]. A la so muerte'l señoríu pasó a María Tenorio, la so fía, casada con Martín Femández Portocarrero, y depués al fíu de dambos Alonso Femández Portocarrero, a que'l so llinaxe quedaría venceyáu definitivamente. Los [[Portocarrero]] engrandecieron la villa cola construcción del [[Conventu de San Francisco (Moguer)|Conventu de San Francisco]], nel sieglu XV, y el tresformamientu del antiguu conventu del Corpus n'[[Capiya del Hospital del Corpus Christi (Moguer)|Hospital]] para probes. El llinaxe [[Portocarrero]] tuvo'l rangu de [[Grandor d'España|“ricos-homes” y “grande”]] del círculu de l'alta nobleza andaluza, tando amestaos a la Corte pol desempeñu de les sos funciones. En [[1375]] el [[Señoríu de Moguer]] convertir en [[mayoralgu]]. Como cualquier señoríu xurisdiccional, los señores de Moguer exercíen el control del gobiernu municipal, y la xurisdicción nel ámbitu xudicial, alministrativu, hacendístico, y militar. En bien pocu tiempu, convertir nuna destacada villa marinera d'Andalucía, gracies, sobremanera, a la política d'atraición demográfica que punxeron en práutica. Por diversos servicios emprestaos polos socesivos Señores de Moguer a la corona, estremaron a la villa de Moguer: En 1369, [[Enrique II de Castiella]] col títulu de "Bien Lleal"; en [[1642]], [[Felipe IV d'España|Felipe IV]] dio-y el rangu de "Ciudá" y concedió al so conceyu'l [[Escudu de la Casa de Portocarrero|Escudu de los Portocarrero]]; y en [[1779]], [[Carlos III d'España|Carlos III]] estremar colos títulos de "Bien Noble y Bien Lleal". Por ello, el conceyu quedaría nomáu como la '''Bien Noble y 2 vegaes Bien Lleal Ciudá''' de Moguer. ==== Moguer y el Descubrimientu d'América ==== [[Ficheru:Ribera2.jpg|thumb|Estelleros de [[La Niña (carabela)|La Niña]] nel [[Puertu de Moguer]].]] La economía moguereña basar na agricultura y les actividaes pesqueru y mercantil. En [[1489]] los [[Reis Católicos]] concedieron un seguru<ref name="roperu1">{{cita llibru|apellíu=ROPERO REXIDOR |nome=Diego |títulu=Los llugares colombinos y la so redolada |añu=1992 |editorial=Madrid: Fundación Ramón Areces |id=ISBN 978-84-8004-027-3}}</ref> a les embarcaciones qu'aportaren al [[Puertu de Moguer|puertu moguereño]] dende [[Canaries]], norte d'[[África]] y países europeos de la cornisa atlántica. Dende'l sieglu XV, el puertu cuntaba con un muelle d'atraque pa carga y descarga de mercancíes, calzada, estelleros y una alota que yera, xunto coles de Huelva y Palos, d'una destacada actividá dientro de la mariña de Huelva. A finales del sieglu XV la villa algama una población de 5.000 habitantes, distribuyíos por un nucleu urbanu conformáu per delles exes, apoderaos pola [[Ilesia de La nuesa Señora de la Granada (Moguer)|ilesia mayor]], el castiellu, el conventu de San Francisco y el monesteriu de Santa Clara. Yeren momentos d'una gran actividá económica y portuaria, lo que favoreció que los productos del campu y el sal de les salines moguereñas, tuvieren salida al traviés d'una flota de barcos nada despreciable.<ref name="DavidG">{{cita llibru|apellíu=González Cruz |nome=David |títulu=Descubridor d'América, Colón, los marinos y los puertos |añu=2012 |editorial=SILEX EDICIONES |id=ISBN 9788477377399}}</ref> Nel [[Puertu de Moguer]] fletábense barcos pa dir a les pesquerías nel Estrechu y el norte d'África y, especialmente, pa dir a [[Elmina|la Mina d'Oru]]. Esta ruta yera bien conocida polos marinos de Palos y Moguer, que la percorríen na so actividá comercial, pesquera y n'ocasiones de corsu contra embarcaciones estranxeres. Los marinos de los puertos del estuariu del Tintu, ente ellos los del puertu moguereño, yeren avezados, curtidos en travesíes pol [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]] y el [[Mediterraneu]]. Estos llegaron a constituyir llinaxes de marinos, respetaos en tola contorna, que cuntaben ente los sos miembros con armadores y bonos navegantes que tresmitíen l'oficiu de padres a fíos. Foi nestes feches cuando Moguer, convertida yá nuna importante villa marinera, participó<ref name="roperu1" /> de forma activa nel [[Descubrimientu d'América]]. En 1488 constrúyese, nos estelleros del [[Puertu de Moguer]], la carabela ''[[La Niña (carabela)|La Niña]]'', denomada na so botadura Santa Clara” n'honor a la titular del [[Monesteriu de Santa Clara (Moguer)|Monesteriu de Santa Clara]]. Yera propiedá de los [[Hermanos Niño]], concretamente de [[Juan Niño]]. Foi construyida polos carpinteros de rivera de los estelleros moguereños, asitiaos nel Puertu, con pinos y chaparros de los montes moguereños.<ref name="DavidG" /> [[Ficheru:ConventoSantaClaraExterior2.jpg|thumb|[[Monesteriu de Santa Clara (Moguer)|Monesteriu de Santa Clara]] y [[Monumentu a Colón (Moguer)|Monumentu a Colón]].]] En Moguer, [[Cristóbal Colón]] visitó en repitíes ocasiones el [[monesteriu de Santa Clara (Moguer)|Monesteriu de Santa Clara]], que la so abadesa, [[Inés Enríquez]], tía del rei [[Fernando'l Católicu]], sofitó'l proyeutu de Colón ante la Corte. Tamién atopó sofitu nel clérigu Martín Sánchez y el hacendado [[Juan Rodríguez Cabezudo]] a quien confió la custodia del so fíu [[Diego Colón y Moniz Perestrello|Diego]], cuando partió nel viaxe descubridor.<ref name="roperu2">{{cita llibru|apellíu=ROPERO REXIDOR |nome=Diego |títulu=Moguer y América na era de los descubrimientos |añu=2003 |editorial=Moguer (Huelva): Col. "Biblioteca Nueva Urium", nᵘ2. Archivu Históricu Municipal; Fundación Municipal Cultura |id=ISBN 84-607-8932-2}}</ref> En cumplimientu d'una de les provisiones que llevaba Colón, concedíes polos [[Reis Católicos]],<ref>Real cédula notificando a les ciudaes y villes que manden a Colón con tres carabeles a ciertes partes del mar, y que lu ayudar.{{cita|''...les cibdades y villes y logares de la mariña de la mar d'Andalucía como de tolos nros. reynos y Señorios (...) Sabedes que nos habemos mandáu a Christobal Colon que con tres carabeles vaya a ciertes partes de la mar oceana como nro. capitan (...) per ende nos vos mandamos a toos y a cada unu de vos en vros. logares y xurisdicciones que cada quel dichu Christobal Colon hobiere menester....''|[[Archivu Xeneral d'Indies]]. Signatura: PATRONATU, 295, N.4.}}</ref> y per mediu d'una comisión empobinada a la villa de Moguer,<ref>''Comisión al contino Juan de Peñalosa, por que faiga cumplir na villa de Moguer, una cédula de SS. AA., ordenando apurrir a Cristóbal Colón, onde y cuando les pidiera, tres carabeles armaes y forníes.'' [[Archivu Xeneral de Simancas]]. Signatura: RGS,149206,1</ref> embargó nesta llocalidá dos barcos en presencia del escribán moguereño Alonso Pardo. Los [[Hermanos Niño]], ([[Francisco Niño]], [[Pedro Alonso Niño|Pedro Alonso]], [[Juan Niño|Juan]] y [[Cristóbal Niño|Cristóbal]]), tuvieron una destacada participación nos preparativos y desenvolvimientu del [[Descubrimientu d'América|viaxe decubridor]]. Una vegada superaes les primeres reticencies al proyeutu de [[Cristóbal Colón]], convertir en ferriales defensores del viaxe, y punxeron tol so enfotu en llevar a cabu la empresa Colombina. Convencieron a la marinería moguereña, y restu de marinos que davezu saleaben con ellos, por que se apuntaren nel [[Primer viaxe de Colón|viaxe descubridor]]. Tamién apurrieron, a la so mariña, la carabela [[la Niña (carabela)|La Niña]], siendo los responsables de los preparativos de la so carabela, que se realizaron en xunetu de 1492, nel [[Puertu de Moguer]], tal que quedó recoyíu nos pleitos colombinos nel añu 1552.<ref name="DavidG" /> [[Pedro Alonso Niño|Pedro Alonso]] foi [[pilotu mayor]] de la ''[[Santa María (nao)|Santa María]]'', [[Francisco Niño]] participó como marineru en ''[[la Niña (carabela)|La Niña]]'', [[Juan Niño]] como maestre tamién en ''La Niña'' y ye probable que tamién el menor de los Niño, Cristóbal.<ref name="roperu2">{{cita llibru|apellíu=ROPERO REXIDOR |nome=Diego |títulu=Moguer y América na era de los descubrimientos |añu=2003 |editorial=Moguer (Huelva): Col. "Biblioteca Nueva Urium", nᵘ2. Archivu Históricu Municipal; Fundación Municipal Cultura |id=ISBN 84-607-8932-2}}</ref><ref name="DavidG" /> Amás, casi un terciu de la tripulación de les naves descubridores taben formada por marinos moguereños, ente otros [[Luis de Torres]], Maestre Alonso, Alonso de Morales, Bartolomé Roldán, Diego Leal, Francisco García Vallines, Juan de Xérez, Juan Verde de Triana, Ruí García, Alonso Clavijo, Juan Reinal, Bartolomé Vives o Vives, Bartolomé García, Morón, etc.<ref name="DavidG" /> [[Ficheru:20141012 LaRabida6.jpg|thumb|Carabela "[[la Niña (carabela)|La Niña]]", propiedá de los [[Hermanos Niño]].]] El día 14 de febreru de 1493, nel tornaviaje, cruciar con una fuerte torbonada que tuvo a puntu de faer naufragar les embarcaciones. Nesta situación, Cristóbal Colón, decidió echar en suerte, la promesa de pelegrinar en romería al [[monesteriu de Santa Clara (Moguer)|Monesteriu de Santa Clara]], como aición de gracies por superar tan aquella situación ([[Votu colombín]]). El 15 de marzu, "[[la Niña (carabela)|La Niña]]" tornó al [[Puertu de Moguer]],<ref name="DavidG" /> [[Cristóbal Colón]], xunto al restu de la tripulación de La Niña, pasó una nueche de vixilia na [[monesteriu de Santa Clara (Moguer)|ilesia de Santa Clara]], cumpliendo la promesa o [[Votu Colombín]] realizáu n'alta mar.<ref>{{Cita web |url= http://www.artehistoria.com/v2/contestos/9733.htm |títulu= Diariu d'a bordu. Cristóbal Colón. Primer viaxe America. |fechaaccesu= 11 de payares de 2015 |autor= ARTEHISTORIA }}</ref> Pasaos unos díes [[Juan Niño]] xunto a [[Cristóbal Colón]] partieron escontra [[Barcelona]], pa dar cuenta a los [[Reis Católicos]] del [[Primer viaxe de Colón|viaxe realizáu]].<ref name="DavidG" /> Nel desenvolvimientu del [[Primer viaxe de Colón|primer viaxe]] foise forxáu una fuerte rellación con [[Cristóbal Colón|Colón]], frutu de la cual convirtiéronse n'estrechos collaboradores de los nuevos proyeutos del Almirante. Participaron nos preparativos y desenvolvimientu<ref name="DavidG" /> del [[Segundu viaxe de Colón|segundu viaxe colombín]] ente 1493 y 1496. Juan Niño acompañó a [[Cristóbal Colón]], como maestre, y Francisco Niño como pilotu na carabela ''[[La Niña (carabela)|La Niña]]'', Pedro Alonso como pilotu mayor na nave capitana, y Cristóbal como maestre de la carabela “Caldera”, al pie d'otros familiares Niño. Nel [[Tercer viaxe de Colón|tercer viaxe colombín]], ente 1499 y 1501, viaxaron Juan Niño y Francisco Niño, al pie d'otros familiares Niño, siguiendo la ruta colombina del segundu viaxe onde s'afayó [[Península de Paria|Paria]].<ref name="DavidG" /> Por tou ello, Moguer forma parte del [[Bien d'Interés Cultural (España)|Bien d'Interés Cultural (B.I.C.)]] conocíu como los ''[[Llugares Colombinos]]''.<ref name = "rd553"></ref><ref name = "rdJA"></ref> Na actualidá tase rematáu'l procesu pa [[Llugares_colombinos#Declaración de los "Llugares Colombinos" Patrimoniu de la Humanidá|la declaración de los Llugares Colombinos]] como [[Patrimoniu de la Humanidá]].<ref name=UNESCO>Vease la entrada «Monastery of Santa María de La Rábida and the Columbus Memorial Places in Huelva»de la Unesco en: [http://whc.unesco.org/en/tentativelists/6080/].</ref><ref name ="ListaIndicativaPH">{{Cita web |url= http://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/mecd/Paginas/2015/021015-patrimoniomundial.aspx |títulu= La candidatura de los Llugares Colombinos incluyida nes Llista Indicativa. |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2016 |autor= Web del Gobiernu d'España }}</ref>. === Historia moderna === Mientres el [[sieglu XVI]], la villa travesó una dómina de prosperidá comercial con América, siendo numberosos los moguereños<ref>FERNÁNDEZ VIAL, Ignacio, Los marinos descubridores onubenses''. Diputación Provincial de Huelva, Huelva, 2004. ISBN 84-8163-352-6''</ref> que participaron nel descubrimientu, colonización y evanxelización de les nueves tierres, nos denominaos ''Viaxes menores o andaluces''; personaxes como [[Pedro Alonso Niño]], descubridor de les mariñes de [[Península de Paria|Paria]] ([[Venezuela]]); [[Andrés Niño]], descubridor de les mariñes de Centroamérica; [[Bartolomé Ruiz]], descubridor y navegante del Pacíficu qu'integró como pilotu, la famosa espedición de Pizarro de los [[Trelce de la Fama]]; [[fray Antonio d'Olivares]], fundador de la ciudá de [[San Antonio (Texas)|San Antonio]] de [[Texas]]; [[Alonso Vélez de Mendoza]], repoblador de la islla de Santu Domingu; el franciscanu Quintero, qu'acompañó la espedición de [[Hernán Cortes]] a [[Méxicu]]; [[Fray Andrés de Moguer]], primer cronista de Méxicu; [[Diego García de Moguer]] que tomó parte nel primer viaxe alredor del mundu xunto a Magallanes, [[Juan Ladrillero]] consideráu l'otru descubridor del Estrechu de Magallanes; Francisco de Céspedes y Velasco, Capitán Xeneral y Gobernador del Virreinatu del [[Río de la Plata]] ente 1623 y 1631, realizando un llabor decisivu na organización de la próspera colonia; Francisco Velázquez, que contribuyó desicivamente na organización de los nuevos territorios, llegando a ocupar cargos tan relevantes como los de Teniente Gobernador de la [[Provincia de Cartaxena (Nueva Granada)|Provincia de Cartaxena]] o Secretariu de la Real Audiencia de [[Santa Fe (Arxentina)|Santa Fe]], nel [[Nuevu Reinu de Granada|Reinu de Nueva Granada]]; son dalgunos de los personaxes más relevantes. [[Ficheru:Vista de Moguer.jpg|thumb|Dibuxo de Moguer de 1795.]] El [[sieglu XVII]] foi una dómina de penuries pa la Monarquía Católica, y nun pudo escapar d'esta situación la villa moguereña, menguando notablemente la so población. Sicasí, sería en [[1642]] cuando la trayeutoria ascendente siguida por Moguer foi consagrada pola concesión del títulu de "Ciudá" dau por [[Felipe IV d'España]]. El [[sieglu XVIII]] carauterizar pola estabilidá económica, política y téunica. La tierra, controlada en bona parte pola oligarquía llocal, siguió siendo un bien bien demandáu polos moguereños, que fueron adquiriéndola en pequeñes estensiones. En cuanto al comerciu, ésti siguió sofitándose nel vinu. La demanda gaditana y l'ampliación del mercáu a América, Rusia y otros países d'Europa, según el suministru a l'Armada Real, influyeron nel aumentu del cultivu del viñéu. En [[1755]] tuvo llugar el tarrecible [[terremotu de Lisboa]], que causó enormes daños na ciudá,<ref name="roperu1" /> de la cual tan solo quedaron de pies los edificios más sólidos, como parte del castiellu, el conventu de Sta. Clara o la Capiya del Hospital. Por esti motivu, tuvieron de reconstruyise los edificios estropiaos, dacuando restaurándolos, como'l Conventu de San Francisco, y otres vegaes llevantando un edificiu de nueva planta, como l'edificiu del Conceyu, obra maestra del Barrocu civil, o la parroquia de La Nuesa Señora de la Granada, de la cual respetóse la so torre orixinal del sieglu XIV. El templu llevantáu, debíu a la medría espectacular de población nel [[sieglu XVIII]], engrandar hasta adquirir proporciones catedralicies, con cinco naves, siendo la central más alta y ancha que los cuatro llaterales. Los servicios a la Corona en tiempos de guerra contra Inglaterra fixeron posible qu'en 1779, [[Carlos III d'España]] concediera a la Ciudá de Moguer los títulos de "Bien Noble y Bien Leal". === Historia contemporánea === El [[sieglu XIX]], foi pa Moguer reflexu en parte de la situación vivida nel país. A empiezos de sieglu yera'l nucleu más pobláu (7.200 habitantes) siguida de Huelva. La invasión francesa provocó na ciudá una situación de provisionalidad y desconciertu xeneral. En 1833 Huelva convertir en provincia tres una llarga y dura llucha verbal per parte de los defensores de Moguer como capital de la nueva demarcación político-alministrativa. Quedaría, sicasí, como cabecera del nuevu partíu xudicial, cuntando amás con Xulgaos Comarcal y d'Instancia ya Instrucción, distritos notarial y rexistral, y nel orde eclesiásticu como [[Arcipreste|Arciprestalgu de Moguer]]. [[Ficheru:CasaNatal.jpg|thumb|Casa natal de Juan Ramón Jiménez.]] Les desamortizaciones tamién alteriaron en bona parte les estructures económiques de les instituciones locales, sobremanera de la Ilesia. La I República en [[1873]] dexó igualmente'l so calquier cola construcción de la carretera y la ponte sobre'l ríu Tinto, infraestructures básiques pal desenvolvimientu del conceyu. En 1899 Moguer cuntaba con 8.523 habitantes de los que'l 99 % yeren braceros. El vinu siguía siendo'l productu básicu y el ríu'l calce natural al traviés del cual esportábase, sicasí'l tráficu del puertu llocal baxó pol [[colmatación|aterramiento]] del ríu. En 1881, el día 23 d'avientu, nació en casar númberu 1 de la cai de la Ribera, en Moguer, el poeta universal [[Juan Ramón Jiménez]],<ref>{{Cita web |url= http://www.fundacion-jrj.es/juan-ramon-jimenez/vida-biografia/ |títulu= Vida de J.R.J. |fechaaccesu= 28 de xunetu de 2011 |autor= Web Fundación J.R.J. |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180228185449/http://www.fundacion-jrj.es/juan-ramon-jimenez/vida-biografia/ |fechaarchivu= 2018-02-28 }}</ref> [[Premiu Nobel]] de Lliteratura en 1956. Gracies a él, Moguer faise mundialmente conocíu al traviés de la so obra "[[Plateru y yo]]". Nel [[sieglu XX]], la prosperidá económica de sieglos anteriores, gracies al cultivu de la vide, vese atayada pola plaga de la filoxera, nos entamos de la centuria. La perda de población facer dende entós imparable hasta'l desenvolvimientu industrial de [[Huelva]] nos años sesenta y, fundamentalmente, hasta la implantación de los cultivos de [[fresa]] nos años 70, siendo anguaño Moguer el principal productor fresero d'España,<ref name="freson" /> lo que favoreció nos últimos trenta años un gran desenvolvimientu demográficu, económicu y social. L'entamu del [[sieglu XXI]] dio continuidá a la pujanza económica xenerada pola agricultura colos cultivos del fresón y l'artimora, el sector de la construcción y el sector servicios. Esta bonanza económica favoreció un aumentu espectacular de la población nos últimos años. Col entamu de la crisis económica en [[2008]], el sector de la construcción y servicios vencieron; tan solo'l sector agrícola sigui xenerando riqueza, consolidándose como motor económicu del conceyu. == Economía == Na dómina antigua, l'actividá económica predominante yera l'agrícola, marinera y pesquera, de tal manera que Moguer taba conectáu colos principales puertos del [[Mediterraneu]] y de la mariña africana, onde esportaba los sos productos agropecuarios. [[Ficheru:Melquiadesaenz.JPG|thumb|Bodega productora de vinos de la [[Condáu de Huelva|D.O.P. Condáu de Huelva]]]] Mientres los sieglos [[Baxa Edá Media n'España|baxumedievales]] esperimentó una rápida crecedera económica que tuvo enforma que ver col desenvolvimientu agrícola, ganaderu y marineru que se dio mientres estes feches. Moguer foi una población floreciente gracies a cultivos como'l trigu, la vide, l'espartu y el cáñamu; y la puxanza adquirida poles pesquerías y los tráficos portuarios de mercancíes. Mientres tol sieglu XV, destacó la producción industrial rellacionada colos fornos de xabón, pan y lladriyos, y l'actividá marinera al traviés del so destacáu puertu fluvial. Tamién ye bultable que nestos sieglos cuntara con almacenes, bodegues y diverses tiendes con artículos agropecuarios. El siguiente sieglu caltuvo una economía basada na agricultura, l'actividá marinera y les nueves actividaes económiques xeneraes pol tráficu coles nueves tierres descubiertes; tou ello a pesar de la importante inmigración local a América que se produció. Sicasí, nel sieglu XVII producióse, como nel restu del país, una fonda crisis económica, en parte pola fuerte presión fiscal, que traxo consigo un retrocesu considerable en materia demográfico, lo cual retrotrayió l'actividá granible. Nel sieglu XVIII potencióse descomanadamente l'actividá económica, sobremanera el cultivu del viñéu, y el comerciu esterior al traviés del puertu llocal. Los vinos de Moguer llegaben a munchos países d'Europa, Rusia y, tamién, a América, anque'l principal receptor foi mientres décades l'Armada, d'ende que los caldos recalaren en botes de distintos tamaños a los puertos de la badea gaditana. Nel sieglu XIX, producióse una medría considerable de la superficie cultivable, y un desenvolvimientu espectacular de los viñeos qu'inauguró un momentu brillosu de la so historia. Sicasí, la entrada de la enfermedá [[Dactylosphaera vitifoliae|filoxera]] nos viñeos, empecipió un nuevu periodu de crisis económica, y l'amenorgamientu paulatín del cultivu. Como muerte d'esi pasáu vitivinícola, Moguer pertenez a la [[Condáu de Huelva|Denominación d'Orixe Protexida Condáu de Huelva]]. A principiu del sieglu XX, la instalación del Polu de Desenvolvimientu industrial de Huelva, produció un transvase de mano d'obra agrícola al sector industrial. A finales de los [[años 1970|70]], empecipiar na finca de “''Les Madres''”, el cultivu del [[Fragaria x ananassa|fresón]], estendiéndose rápido pol conceyu y restu de la provincia, lo que favoreció una nueva etapa de bonanza económica. Moguer ye'l conceyu español que más superficie dedica al so cultivu,<ref name="freson" /> diversificándose'l sector con otros cultivos como l'[[Rubus leucodermis|artimora]] y l'[[Vaccinium myrtillus|arandano.]] Nos años 90 y principios del sieglu XXI, los recursos xeneraos pola agricultura favorecieron el desenvolvimientu del sector de la construcción, encontando un fuerte aumentu nel númberu d'empreses de construcción (Seición F)<ref name="actecon">{{Cita web |url= https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/htm/sm21050.htm |títulu= Dato principales actividaes económiques (Superficie fresón) |fechaaccesu=28 de xunetu de 2011 |autor= www.juntadeandalucia.es (S.I.M.A.) }}</ref> ya inmobiliaries (Seición K),<ref name="actecon" /> hasta asitiase nel 15 % y 19 % respeutivamente, de l'actividá económica non agraria del conceyu. El sector comercial foi otru de los sectores más beneficiaos pol emburrie agrícola asitiándose, por númberu d'empreses (Seición G),<ref name="actecon" /> nel 43 % de l'actividá económica non agraria del conceyu. Otramiente, l'incipiente desenvolvimientu turísticu del nucleu urbanu de Mazagón, xeneró un aumentu nel númberu d'empreses d'hostelería (Seición H)<ref name="actecon" /> hasta asitiase nel 12 % de l'actividá económica non agraria del conceyu.<ref name="actecon" /> [[Ficheru:Ceus-Cedea Plano FINAL.JPG|thumb|Planu d'Allugamientu ya instalaciones del CEUS.]] Tamién hai que destacar la presencia nel conceyu del sector aeroespacial, pola actividá del [[Institutu Nacional de Téunica Aeroespacial «Esteban Terradas»|Institutu Nacional de Téunica Aeroespacial (I.N.T.A)]] nes sos instalaciones del [[Centru d'Esperimentación d'L'Arenosillo]]. Esta sede del I.N.T.A. desenvuelve la so actividá, nes instalaciones del [[Centru d'Esperimentación d'L'Arenosillo#Centru d'Esperimentación de "L'Arenosillo" (C.E.D.E.A)|C.E.D.E.A.]], na investigación d'enerxíes anovables, esperimentación de cohetes de nuevu desenvolvimientu, realización d'esperiencies científiques con cohetes de sondéu y globos, investigaciones atmosfériques, pruebes de desenvolvimientu de distintos tipos d'aeronaves ensin tripular ([[Drones]]), hasta 150 kg., dende plataforma, y realización de programes d'I+D, estudios de durabilidá y ensayos de componentes y sistemes d'enerxía solar. Tamién va ampliar les sos instalaciones cola construcción del [[Centru d'Esperimentación d'L'Arenosillo#Centru pa Ensayos, Entrenamientu y Montaxe d'Aeronaves ensin Tripular (C.E.U.S.)|Centru pa Ensayos, Entrenamientu y Montaxe d'Aeronaves ensin Tripular (C.E.U.S.)]], pa esperimentación y pruebes de [[Drones]] de grandes dimensiones (hasta 15.000 kilogramos). Les nueves instalaciones van asitiar na paraxa "El Milanillo" y van cuntar con plataforma, pista d'aterrizaxe, torre de control, hangares, edificiu téunicu-alministrativu ya instalaciones auxiliares. Va Emprestar servicios a empreses nacionales ya internacionales, Universidaes y centros d'investigación, pa validar y/o certificar desenvolvimientu de sistemes y equipos ensin tripular medios y pesaos. El conxuntu C.E.U.S.-C.E.D.E.A. va convertir nel meyor Centru d'Excelencia européu de Sistemes ensin Tripular ([[Vehículu aereu non tripuláu|Drones]]), y en referencia internacional pa la esperimentación con aviones ensin tripular. Cola llegada de la crisis económica que sufre España dende 2008, el conceyu caltuvo una fuerte economía basada, nestos últimos años, na agricultura, el turismu y el sector servicios, con unos niveles de paru que bazcuya ente'l 8-10%, según la dómina del añu, pero bien per debaxo de les medies andaluza (35%), española (25%) y Europea (11%). === Agricultura === L'actividá marinero y pesquero, pero sobremanera l'agricultura foi históricamente la base de la economía llocal. Los [[ceberes]] y la [[olivar]], darréu l'actividá vitivinícola y a finales del [[sieglu XX]] el fresón y l'artimora encontaron la economía municipal a lo llargo de los años. [[Ficheru:CultivofresonMoguer.jpg|thumb|Vista del cultivu en túneles.]] El fuerte desenvolvimientu actual ta sofitáu nos cultivos de regadíos,<ref name="fresonja" /> básicamente los cultivos del [[Fragaria x ananassa|fresón]] y l'[[artimora]], que sirvieron de motor económicu y fixeron posible el despegue d'otres actividaes. Comparten superficie agrícola, con otros cultivos, menos rentables, de secanu que s'asitien na zona de cultivu tradicional, próxima al cascu urbanu de Moguer. Los regadíos fueron posibles gracies a l'agrupación de los llabradores en comunidaes de regantes. Nel términu municipal de Moguer coesisten tres comunidaes de regantes: la C.R. de Valdemaría, la C.R. de Palos y la C.R. del Fresnu. L'empresariu Antonio Medina Llamba empecipió les primeres esperiencies col cultivu de fresón na finca municipal de "Les madres", a finales de los 70. Col pasu de los años, les téuniques de cultivu fueron ameyorándose<ref>{{Cita web |url= http://www.infoagro.com/frutes/frutes_tradicionales/freses.htm |títulu= Téuniques de cultivu del fresón |fechaaccesu= 28 de xunetu de 2011 |autor= www.infoagro.com (Informe del fresón) }}</ref> y el fresón foise estendiendo pol conceyu hasta convertise na base de la economía llocal. Ye un cultivu [[Agricultura intensiva|intensivu]] baxu túneles de plásticu tresparente. La planta asitiar en llombos acolchaos de plásticu negro, nos que s'asitia la cinta de riego por onde se-y suministra agua y nutrientes. Según la última serie estadística publicada pol Ministeriu d'Agricultura, la superficie de fresón cultivada nel conceyu ye de 2.450 ha,<ref name="fresonja" /> lo que supón un 30,74 % del total nacional (7.972 ha en toa España), un 32,37 % del total andaluz (7.569 ha), un 32,62 % del total de la provincia de Huelva (7.515 ha); lo qu'asitia al conceyu como'l principal productor de freses de Huelva, Andalucía y España.<ref name="freson" /> Nos últimos años, los llabradores diversificaron les sos producciones, introduciendo nuevos cultivos como l'artimora,<ref name="fresonja" /> la [[Rubus|mora]], el [[Diospyros kaki|kaki]] y l'[[Vaccinium corymbosum|arandano]], lo que dexó encarar con mayor fortaleza les oscilaciones económiques del mercáu fresero. La superficie de [[Fruta del monte|berries]] cultivaes en Moguer ye de 3.094 hectárees, el 24 % de les 12.701 ha. de la Provincia de Huelva, lo que convierte al conceyu nel mayor productor nacional.<ref name="berries" /> == Alministración ya infraestructures municipales == Nel ámbitu alministrativu-organizativo Moguer ye cabeza del "Partíu xudicial de Moguer", del "Distritu Notarial y Rexistral de Moguer", de la demarcación de la "4ª Compañía" de la Guardia Civil y del "[[Ilesia de La nuesa Señora de la Granada (Moguer)#See eclesiástica|Arciprestalgu Condáu Occidental]]". === Conceyu === [[Ficheru:Ayuntamiento Moguer dia 20170114.jpg|thumb|Conceyu de Moguer.]] El conceyu ta conformáu per dellos centros alministrativos. La Casa Consistorial allugar na ''Plaza del Cabildru'', nel [[cascu antiguu]] de la ciudá, desenvolviéndose nella'l gruesu de l'actividá municipal. Na cai Daniel Vázquez Díaz asítiase l'edificiu d'Asuntos Sociales, y na cai Andalucía la Fundación municipal de la Cultura. L'Archivu Municipal tien les sos instalaciones nun edificiu de nueva planta inauguráu en 1994 anexu al claustru manierista del conventu de San Francisco. Nes sos instalaciones tamién s'atopa la Biblioteca Iberoamericana. Les dependencies de deporte asitiar nel polideportivu municipal, allugáu na Avenida V Centenariu. Nel cascu urbanu de [[Mazagón]] asítiase les dependencies municipales na Plaza Odón Betanzos. La Corporación Municipal ta formada por 21 [[conceyal|conceyales]]. Los cuartos xueves de cada mes, a les 20 hores, el Conceyu de Moguer celebra les sos sesiones plenaries, abiertes al públicu polo xeneral. Les sesiones de la comisión de gobiernu, el primer y tercer vienres de cada mes. Ente que les sesiones de les comisiones informatives de "Urbanismu y Réxime Internu", "Bienestar Social", y "Economía y Fomentu" celébrense'l primera, segundu y tercer xueves de cada mes, respeutivamente. Tamién formen parte de l'alministración llocal la Fundación Municipal de Cultura, el Patronatu Municipal de Deportes, y la empresa de vivienda y suelu "Envisur". [[Ficheru:CasaConsistorial Noche1 20170112.jpg|thumb|Casa consistorial.]] ==== Política municipal ==== Tres les últimes eleiciones municipales de 2015, el [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]] revalida l'alcaldía, agora con mayoría absoluta, al llograr 11 conceyales. La candidatura encabezada por Gustavo Cuéllar Cruz algama de nuevu l'alcaldía del conceyu, pa la llexislatura 2015-2019. En diches eleiciones municipales, del 24 de mayu de 2015, el [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]] llogró 11 conceyales, con un 49,91% y 4.120 votos; ente que el [[Partíu Popular (España)|Partíu Popular]] consiguió 8 conceyales, con un 34,40% y 3.104 votos y l'Asociación de Vecinos de Mazagón (AVEMA) llogró 2 conceyales, con un 12,29% y 1.109 votos. El nuevu partíu políticu, Tou por Moguer (I.CxH), con un 2,32% (209 votos), nun llogró representación nel Cabildru.<ref>{{Cita web |url = http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0121905099_L1.htm |títulu = Resultaos Eleiciones Municipales 2015 |fechaaccesu = 25 de mayu de 2015 |autor = MINISTERIU DEL INTERIOR |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20150525105844/http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0121905099_L1.htm |fechaarchivu = 25 de mayu de 2015 }}</ref> '''Historia política''' Les formaciones polítiques más relevantes nel ámbitu llocal dende les primeres eleiciones democrátiques de 1979 son, el PSOE-A ([[Partíu Socialista Obreru Español]]), que gobernó'l conceyu en 6 ocasiones, y el PP-A ([[Partíu Popular (España)|Partíu Popular]]), que gobernó en 3 ocasiones. L'antigua formación UCD ([[Unión de Centru Democráticu (España)|Unión de Centru Democráticu]]) gobernó la primer llexislatura democrática. {{Alcalde_España | Alcalde_1 = Julián Gamón Domínguez | Partíu_1 = [[Ficheru:Union de Centro Democratico (logo).svg|20px]] [[Unión de Centru Democráticu (España)|UCD]] | Alcalde_2 = Francisco Díaz Olivares | Partíu_2 = [[Ficheru:Logo PSOE-A.svg|20px]] [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]] | Alcalde_3 = Francisco Díaz Olivares | Partíu_3 = [[Ficheru:Logo PSOE-A.svg|20px]] [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]] | Alcalde_4 = Francisco Díaz Olivares (1991-1993)<br />Rosario Ballester Angulo (1994-1995) | Partíu_4 = [[Ficheru:Logo PSOE-A.svg|20px]] [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]] | Alcalde_5 = Manuel Burgos Cruzáu | Partíu_5 = [[Ficheru:People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg|20px]] [[Partíu Popular|PP-A]] | Alcalde_6 = Rosario Ballester Angulo | Partíu_6 = [[Ficheru:Logo PSOE-A.svg|20px]] [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]] | Alcalde_7 = Juan José Volante Padilla | Partíu_7 = [[Ficheru:People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg|20px]] [[Partíu Popular|PP-A]] | Alcalde_8 = Juan José Volante Padilla | Partíu_8 = [[Ficheru:People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg|20px]] [[Partíu Popular|PP-A]] | Alcalde_9 = Gustavo Cuéllar Cruz | Partíu_9 = [[Ficheru:Logo PSOE-A.svg|20px]] [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]] | Alcalde_10 = Gustavo Cuéllar Cruz | Partíu_10 = [[Ficheru:Logo PSOE-A.svg|20px]] [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]] }} El Partíu Andalucista ([[Partíu Andalucista|PA]]) tuvo presencia municipal en dos legislatura. L'Asociación de Vecinos de Mazagón (AVEMA) foi una fuercia política habitual nel plenu del Conceyu de Moguer, dende la llexislatura [[1995]]-[[1999]]; el Partíu independiente de Mazagón (PIM) sumió, y el Partíu Tou por Moguer (I.CxH) apaeció como nueva formación política nel añu 2015, ensin llograr representación. {| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto" |- | colspan="11" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Resultaos eleiciones municipales democrátiques, dende 1979'''</center> |- bgcolor="#D8D8D8"barcelona. | '''Partíu''' | align="center" | '''1979''' | align="center" | '''1983''' | align="center" | '''1987''' | align="center" | '''1991''' | align="center" | '''1995''' | align="center" | '''1999''' | align="center" | '''2003''' | align="center" | '''2007''' | align="center" | '''2011''' | align="center" | '''2015''' |- | bgcolor="#FE2e2e" | '''[[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE-A]]''' | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | 4 | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | '''''9''''' | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | '''''11''''' | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | '''''10''''' | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | 7 | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | '''''8''''' | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | 5 | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | 6 | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | '''''10''''' | bgcolor="#FE2e2e" align="center" | '''''11''''' |- | bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular|PP-A]]''' // Antes de 1989 como '''[[Alianza Popular|AP]]''' | bgcolor="#1e90F9" align="center" | 2 | bgcolor="#1e90F9" align="center" | 3 | bgcolor="#1e90F9" align="center" | 6 | bgcolor="#1e90FF" align="center" | 6 | bgcolor="#1e90FF" align="center" | '''''8''''' | bgcolor="#1e90FF" align="center" | 7 | bgcolor="#1e90FF" align="center" | '''''5''''' | bgcolor="#1e90FF" align="center" | '''''9''''' | bgcolor="#1e90FF" align="center" | 9 | bgcolor="#1e90FF" align="center" | 8 |- | bgcolor="#32CD32" | '''[[Partíu Andalucista|PA]]''' | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#32CD32" align="center" | 1 | bgcolor="#32CD32" align="center" | 0 | bgcolor="#32CD32" align="center" | 0 | bgcolor="#32CD32" align="center" | 4 | bgcolor="#32CD32" align="center" | 0 | bgcolor="#32CD32" align="center" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | |- | bgcolor="#008800" | '''[[Izquierda Xunida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía|IX-LV-CA]]''' // Antes de 1986 como '''[[Partíu Comunista d'España|PCE]] ''' | bgcolor="#008800" align="center" | 0 | bgcolor="#008800" align="center" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#008800" align="center" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#008800" align="center" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | |- | bgcolor="#cc88cc" | '''AVEMA (Asociación de vecinos de Mazagón)''' | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#cc88cc" align="center" | 2 | bgcolor="#cc88cc" align="center" | 2 | bgcolor="#cc88cc" align="center" | 3 | bgcolor="#cc88cc" align="center" | 2 | bgcolor="#cc88cc" align="center" | 2 | bgcolor="#cc88cc" align="center" | 2 |- | bgcolor="#cc5533" | '''PIM (Partíu Independiente de Mazagón)''' | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#cc5533" align="center" | 0 | bgcolor="#cc5533" align="center" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | |- | bgcolor="#32CD88" | '''Tou por Moguer (I.CxH)''' | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#32CD88" align="center" | 0 |- | bgcolor="#ffcc00" | '''[[Unión de Centru Democráticu (España)|UCD]]''' | bgcolor="#ffcc00" align="center" | '''''7''''' | bgcolor="#ffcc00" align="center" | 5 | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | | bgcolor="#FFFFFF" align="center" | |- |- | '''''Total Conceyales de corporación''''' | align="center" | '''''13''''' | align="center" | '''''17''''' | align="center" | '''''17''''' | align="center" | '''''17''''' | align="center" | '''''17''''' | align="center" | '''''17''''' | align="center" | '''''17''''' | align="center" | '''''17''''' | align="center" | '''''21''''' | align="center" | '''''21''''' |} <center><small>Fonte: [https://web.archive.org/web/20150525105844/http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0121905099_L1.htm Ministeriu del Interior].</small></center> === Sanidá === Moguer cuenta con 2 centros sanitarios dependientes del [[Serviciu Andaluz de Salú]] (SAS) y del Distritu sanitariu Condáu-Campu: * Centru de salú de Moguer:<ref name="csalud">{{Cita web |url= http://www.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud/centros/Resultaos.asp |títulu= Centro de Salú (Buscar Moguer y Mazagón) |fechaaccesu=28 de xunetu de 2011 |autor= Web del Serviciu Andaluz de Salú (SAS) }}</ref> Asitiáu na cai Castillo, 6. * Centru de salú de Mazagón:<ref name="csalud" /> Allugáu na cai Buenos Aires, e/n. Igualmente esisten 10 farmacies nel conceyu, 8 nel Cascu de Moguer y 2 nel de Mazagón. === Educación === [[Ficheru:Infraest MazPlanoa.JPG|thumb|Infraestructures en Mazagón.]] Nel conceyu esisten los siguientes centros d'enseñanza: * 4 Guarderíes: Trés municipales<ref>{{Cita web |url= http://www.juntadeandalucia.es/educacion/vscripts/centros/_llistáu1.asp?qhl=moguer |títulu= Centro d'atención socioeducativa Moguer. |fechaaccesu=28 de xunetu de 2011 |autor= Web de la Conseyería d'Educación de la J.A. }}</ref> (C.A.S.Y.I. Municipal “El gatu con botes”, C.A.S.Y.I. Municipal “Plateru y Yo” y C.A.S.Y.I. Municipal “El Farito” en Mazagón); y otra privada (Guardería “El barquín de papel”). * 4 Colexos d'Educación Infantil y Primaria:<ref name="ceducativos">{{Cita web |url= http://www.juntadeandalucia.es/educacion/vscripts/centros/_llistáu1.asp?qhl=moguer |títulu= Centro d'enseñanza del conceyu de Moguer |fechaaccesu=28 de xunetu de 2011 |autor= Web de la Conseyería d'Educación de la J.A. }}</ref> Colexu d'Educación Infantil y Primaria PEDRO ALONSO NIÑO, Colexu d'Educación Infantil y Primaria VIRXE DE MONTEMAYOR, Colexu d'Educación Infantil y Primaria ZENOBIA CAMPRUBÍ y Colexu d'Educación Infantil y Primaria EL FARU en Mazagón. * 3 Institutos d'Educación Secundaria:<ref name="ceducativos" /> Institutu d'Educación Secundaria JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, Institutu d'Educación Secundaria FRANCISCO GARFIAS ya Institutu d'Educación Secundaria EL FARU en Mazagón. * 2 Seiciones d'Educación Permanente:<ref name="ceducativos" /> Seición d'Educación Permanente CAMARINA y Seición d'Educación Permanente EL VÍGIA en Mazagón. * [[Llicéu de la música de Moguer]]:<ref>{{Cita web |url= http://www.aytomoguer.es/ampliar_noticia.php?detail=n1294735865.news |títulu= Noticia d'inauguración del "Llicéu de la Musica" |fechaaccesu= 6 de marzu de 2011 |autor= Web del Conceyu de Moguer. |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110724160809/http://www.aytomoguer.es/ampliar_noticia.php?detail=n1294735865.news |fechaarchivu= 2011-07-24 }}</ref> Escuela de formación musical de grau mediu, inaugurada'l 8 de xineru de 2011 por [[Raphael (cantante)|Raphael]]. === Deportes === El conceyu tien nel so términu municipal dos Polideportivos: * '''Polideportivu de Moguer''': Asitiáu na avenida del V Centenariu. Este ta compuestu por: Dos campos de [[fútbol]], unu d'albero y otru de verde artificial con graderíu, una pista perimetral d'[[atletismu]], cuatro pistes de [[padel]] y una zona d'arena para [[vóley sablera]]. Dos pabellones cubiertos con graderíu. Tres pistes polideportivas cubiertes. Diez pistes al campu, dos de [[fútbol sala]], dos de [[tenis]], cuatro de [[Pádel]], una de [[baloncestu]] y una de [[voleibol]]. Nel mesmu polideportivu atópase'l Centru Deportivu "[[José Manuel Sierra]]" que dispón de dos piscines climatizaes, con instalaciones amiestes pa la práutica de modalidaes deportives como [[Spinning]], [[Aeróbic]], Caltenimientu, [[Pilates]], etc. * '''Polideportivu de Mazagón''': Asitiáu na avenida de Santa Clara. Este ta compuestu por: Un campu de [[fútbol]] de verde artificial con graderíu. Un pabellón cubiertu con graderíu. Seis pistes al campu, una de [[fútbol sala]], una de [[tenis]], dos de [[Pádel]] y dos de [[baloncestu]]. Son diversos los equipos deportivos qu'apuesten les sos competiciones nestes instalaciones, pero ente toos destaca'l "[[Club Balonmano Pedro Alonso Niño]]", por ser el conxuntu más gallardoniáu, y competir nes categoríes cimeres del Balonmano nacional. === Fuercies y Cuerpos de Seguridá === [[Ficheru:InfraestMoguera.JPG|thumb|Infraestructures en Moguer.]] La ciudá de Moguer cunta con dotaciones de tres tipos de [[Fuercies y cuerpos de seguridá (España)|Fuercies y Cuerpos de Seguridá]]: * [[Policía Llocal]]: La comisaría de la Policía Llocal asitiar na cai Castillo. El cuerpu cunta con una trentena de miembros, sol mandu de 1 Subinspector y 5 Oficiales. * [[Guardia Civil]]: El cuartel de la Guardia Civil asitiar na avenida de la Constitución. La 4ª Compañía de Moguer,<ref>{{Cita web |url = http://www.mir.es/SGACAVT/derecho/or/or08091998.html |títulu = Demarcaciones de la Guardia Civil |fechaaccesu = 22 de xunetu de 2011 |autor = Ministeriu d'Interior |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110917021243/http://www.mir.es/SGACAVT/derecho/or/or08091998.html |fechaarchivu = 17 de setiembre de 2011 }}</ref> perteneciente a la Comandancia de la Guardia Civil de Huelva, ta al mandu de los puestos de Bonares, Lucena del Puerto, Moguer, San Juan del Puerto, Mazagón, Palos de la Frontera, Trigueros, Beas, San Bartolomé de la Torre. Gibraleón, Aljaraque y Punta Umbría * [[Proteición Civil]]: Les dependencies de Proteición Civil atópase na Plaza 12 d'Ochobre y cuenta con un númberu importante de voluntarios. === Alministración Xudicial === {{AP|Partíu xudicial de Moguer}} Moguer ye cabeza de [[Partíu xudicial (España)|partíu xudicial]] d'unu de los 85 [[Partíos xudiciales d'Andalucía]].<ref>{{Cita web |url= http://www.cgpe.es/xulgaos.aspx?idprovincia=21&numpartido=6 |títulu= Partíu Xudicial de Moguer |fechaaccesu= 28 de xunetu de 2011 |autor= Web del Conseyu Xeneral de Procuradores d'España }}</ref> El '''partíu xudicial de Moguer''' inclúi a los conceyos de Moguer, [[Borrina (Huelva)|Borrina]], [[Bonares]], [[Lucena del Puerto]] y [[Palos de la Frontera]]; y ye l'[[Partíos xudiciales d'Andalucía#Partíos xudiciales na provincia de Huelva|partíu xudicial numbero 6 de la provincia de Huelva]]. Les sedes de les instituciones xudiciales asitiar na cai San Francisco de Moguer<ref>{{Cita web |url= http://www.cgpe.es/partido.aspx?idprovincia=21&numpartido=6 |títulu= Moguer, partíu xudicial nᵘ de Huelva |editor= Conseyu Xeneral de Procuradores d'España |fechaaccesu= 5 d'agostu de 2012 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120626105352/http://www.cgpe.es/partido.aspx?idprovincia=21&numpartido=6 |fechaarchivu= 2012-06-26 }}</ref> y consten de 2 xulgaos de primera Instancia ya Instrucción, el Xulgáu Decanu, Serviciu Común de Notificaciones y Embargos, Rexistru Civil, IML de Moguer, Fiscalía y 4 xulgaos de Paz.<ref>{{Cita web |url= http://www.juntadeandalucia.es/justicia/portal/adriano/buscarpartidosjudiciales?codigoProvincia=5&ckeckPartidos=,21050&ckeckTipos= |títulu= Xulgaos de Moguer |fechaaccesu=13 de mayu de 2016 |autor= Web de la Conseyería de Xusticia de la J.A. }}</ref> == Espacios naturales == [[Ficheru:EspNaturalesPlanof.JPG|thumb|Distribución d'Espacios Naturales.]] Los espacios naturales del términu municipal de Moguer suponen más del 61 % del territoriu. De les 12.462,2 hectárees de los montes públicos del términu municipal de Moguer: 3.590,3 hectárees tán incluyíes dientro del [[Parque nacional y natural de Doñana|Parque Nacional de Doñana]], y les 8.871,81 hectárees restantes constitúin el monte públicu de titularidá municipal, gran parte d'elles con figura de proteición L.I.C.([[Llugar d'importancia comuñal|Llugares d'Importancia Comuñal]]). Los espacios con figures de proteición incluyíes na [[Rede d'Espacios Naturales Protexíos d'Andalucía]] son: === Parque nacional y natural de Doñana=== {{AP|Parque nacional y natural de Doñana}} Presenta distintos ecosistemes mariniegos: dunes, mases forestales, llagunes y zones de marisma. Nellos puédense reparar más de 300 especies distintes d'aves, al ser llugar de camín, cría ya ivernada pa miles d'elles (acuátiques y terrestres) europees y africana . Son 3590,3 ha. del términu municipal de Moguer les que pertenecen a esti espaciu natural. Considérase la mayor reserva ecolóxica d'[[Europa]].<ref>{{Cita web |apellíu= Iagua. |nome= Xunta d'Andalucía. |títulu= Parque Nacional de Doñana. |añu= 2015 |url= http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/aplica/medioambiente/site/web/menuitem.a5664a214f73c3df81d8899661525hala0/?vgnextoid=d1ce536015555010VgnVCM1000000624y50aRCRD |fechaaccesu=consultáu'l 12 de xunu de 2017 }}</ref> Foi declaráu [[Patrimoniu de la Humanidá]] pola [[Unesco]] en [[1994]]. Nel añu 2015 el parque recibió 330.000 visites.<ref>{{Cita web |apellíu = Ministeriu de Mediu Ambiente. |títulu = Red de parques nacionales. Datos de visitantes a los Parques Nacionales (2001 - 2006). |url = http://www.iagua.es/noticias/espana/ep/16/07/08/cifres-donana-2015-330000-visites-y-11-millones-inversion |fechaaccesu = consultáu'l 1 de marzu de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20160710105229/http://www.iagua.es/noticias/espana/ep/16/07/08/cifres-donana-2015-330000-visites-y-11-millones-inversion |fechaarchivu = 10 de xunetu de 2016 }}</ref> === Paraxa Natural Llaguna de les Madres y Palos=== {{AP|Paraxa Natural Llaguna de les Madres y Palos}} Asitiáu nos términos municipales de Moguer y Palos de la Frontera con una superficie de 693 hectárees. La paraxa ta formáu por cuatro llagunes, d'agües duces, denominaes: La Primera de Palos, La Jara, La Muyer y Les Madres. Nella podemos atopar una amplia variedá d'especies animales y vexetales. === Paraxa Natural Ríu de Domingo Rubio === {{AP|Paraxa Natural Ríu de Domingo Rubio}} Asitiáu nos términos municipales de Moguer y Palos de la Frontera con una superficie de 480 hectárees. Foi declaráu [[Paraxa natural]] el 18 de xunetu de 1989. === Llugares d'Importancia Comuñal === Son les zones designaes d'interés comuñal Européu ([[Llugar d'Importancia Comuñal|L.I.C.]]), integraes na [[Rede Natura 2000]]: * Devesa del Ríu Domingo Rubio y corredor hasta'l Parque Natural de Doñana: Pinar de devesa y cabecera del Paraxe Natural Estero Domingo Rubio con proteición [[Llugar d'Importancia Comuñal|L.I.C.]]. Tien una superficie de 3.625,75 héctareas. Ente la flora destacamos pinu piñonero, carba de jaras, llentiscu, palmitos, jaguarzos, etc. Ente la fauna xabalinos, llondres, garces reales ya imperiales, patos cuyar, garcilla bueyera, camaleón, etc. * Marismas y Riberes del Río Tintu: Zona de proteición [[Llugar d'Importancia Comuñal|L.I.C.]] del [[Ríu Tinto]]. Tien una superficie de 823,32 héctareas. * Sableres de Mazagón: Conxuntu de sableres y [[Arenas Gordes|ribayos arenosos]] que constitúin un territoriu virxe. Una parte d'elles atopa protexida como espaciu L.I.C. Nelles atopa'l cascu urbanu de [[Mazagón]]. == Monumentos == [[Ficheru:VistaMoguer Dron 4.jpg|thumb|[[Monesteriu de Santa Clara (Moguer)|Monesteriu de Santa Clara]]]] [[Ficheru:Parroquia Moguer.jpg|thumb|[[Ilesia de La nuesa Señora de la Granada (Moguer)|Ilesia de La Nuesa Señora de la Granada]]]] [[Ficheru:Convento de San Francisco. Claustro.jpg|thumb|[[Conventu de San Francisco (Moguer)|Conventu de San Francisco]]]] [[Ficheru:CasaMuseoJRJ1b.jpg|thumb|[[Casa Muséu Zenobia y Juan Ramón Jiménez (Moguer)|Casa-Muséu Zenobia-J.R.J.]]]] :''Ver tamién'': [[Patrimoniu Históricu Andaluz na Contorna Metropolitana de Huelva#Moguer]] y [[Bienes d'interés cultural de la provincia de Huelva#M]] * Centru Históricu del cascu urbanu de Moguer ([[Bien d'Interés Cultural (España)|B.I.C.]]): El caserío que conforma'l centru históricu del cascu urbanu de Moguer tien la declaración de [[Bien d'Interés Cultural (España)|Bien d'Interés Cultural]] cola tipoloxía de [[Conxuntu Históricu]]. * [[Muséu al campu Moguer Escultura]]: Ye una esposición permanente y público, d'escultures y monumentos, partíes pol cascu urbanu de Moguer. * [[Fonte de Pinete (Moguer)|Fonte de Pinete]]: Fonte mudéxar del [[sieglu XIII]] con templete de cuatro lados, dos d'ellos abiertos, y bebederu, asitiada nel antiguu Camín Real de Sevilla. * [[Ermita de Montemayor (Moguer)|Ermita de Montemayor]] : L'edificiu actual provién de los sieglos XV, XVIII y XX, siendo numberoses les reformes d'ampliación a les que se vio sometida. === Monumentos Bien d'Interés Cultural (B.I.C.) de los Llugares Colombinos === {{AP|Llugares Colombinos}} * [[Castiellu de Moguer|Castiellu]]: Edificación [[Arte almohade|almohade]] reformada y ampliada nel [[sieglu XIV]], que los sos orixe remontar a una torre de defensa de la villa [[Arte de l'Antigua Roma|romana]] de principios de la nuesa era. Nel so interior caltién un interesante barcal de dos naves de dómina almohade. * [[Puertu de Moguer]]: Antiguu puertu fluvial que cuntaba con muelle de carga, alota, varaderu y estelleros. Nellos construyóse ente [[1487]] y [[1490]] la carabela ''[[La Niña (carabela)|La Niña]]'', preparóse [[La Niña (carabela)|La Niña]] y la so marinería pal [[Descubrimientu d'América|primer viaxe colombín]], y a él tornó, a la vuelta del mesmu, pa realizar el [[Votu Colombín]]. * [[Monesteriu de Santa Clara (Moguer)|Monesteriu de Santa Clara]]: Foi fundáu en [[1337]] por [[Alonso Jofre Tenorio]]. El conxuntu d'edificaciones que formen el monesteriu ta catalogáu como [[Monumentu Nacional]] dende [[1931]]. Ye'l monumentu [[Llugares colombinos|colombín]] más destacáu de Moguer, y xunto a él asítiase'l [[Monumentu a Colón (Moguer)|Monumentu a Colón]]. * [[Capiya del Hospital del Corpus Christi (Moguer)|Capiya del Hospital del Corpus Christi]]: Esti edificiu foi llevantáu nel sieglu XIV, formando parte del primer cenobiu masculín que se llevantó en Moguer. Ye d'estilu [[Arquiteutura gótica|Góticu]]-[[Mudéxar]]. * [[Conventu de San Francisco (Moguer)|Conventu de San Francisco]]: El conventu de [[Francisco (santu)|San Francisco]] empezar a edificar a fines del [[sieglu XV]], magar nun se terminó d'edificar la ilesia hasta los años setenta del [[sieglu XVI]] y el claustru hasta'l [[sieglu XVII]]. Ye la sede del Archivu Históricu Municipal y Biblioteca Iberoamericana. * [[Ilesia de La nuesa Señora de la Granada (Moguer)|Ilesia de La nuesa Señora de la Granada]]: La ilesia de La nuesa Señora de la Granada ye un templu llevantáu nel [[sieglu XVIII]] sobre les ruines de l'antigua parroquia [[arte mudéxar|mudéxar]] del [[sieglu XIV]]. * [[Casa consistorial de Moguer|Casa consistorial]]: L'edificiu del [[conceyu]] moguereño ye una edificación civil de la segunda metá del sieglu XVIII. === Monumentos B.I.C. de los llugares venceyaos con Juan Ramón Jiménez === {{AP|Juan Ramón Jiménez#Bien d'Interés Cultural (B.I.C.) llugares venceyaos con Juan Ramón Jiménez}} * [[Casa Muséu Zenobia y Juan Ramón Jiménez (Moguer)|Casa Muséu Zenobia y Juan Ramón]]: Casa del sieglu XVIII, convertida en muséu nel que s'espón enseres, llibros y oxetos personales del Premiu Nobel [[Juan Ramón Jiménez]]. * [[Casa Natal Juan Ramón Jiménez (Moguer)|Casa Natal Juan Ramón Jiménez]]: Casa del [[sieglu XIX]]. Llugar de nacencia de Juan Ramón Jiménez. * [[Fuentepiña (Moguer)|Fuentepiña]]: Residencia de descansu del poeta dende la que s'acolumbra una bella panorámica de Moguer. * [[Casa de la cai Aceña de Juan Ramón Jiménez]]: Residencia del poeta ente 1905 y 1912, al so regresu de Madrid. * [[Ermita de San Sebastián (Moguer)|Ermita de San Sebastián]]: Foi edificada ente los sieglos XVI al XVIII. Ye d'estilu [[Barrocu]] y ye conocida popularmente como Ermita de Jesús. Tien proteición B.I.C. como conxuntu anexu al campusantu onde s'asitien el panteón de Juan Ramón y Zenobia. == Personaxes célebres == Numberosos son los fíos de Moguer rellacionaos colos saleos oceánicos, la poesía, la política, el cante y el baille, la pintura o la Ilesia que destacaron: === Hermanos Niño === [[Ficheru:20170104 13475PANcerca.jpg|thumb|Estatua [[Pedro Alonso Niño]] nel [[Conventu de San Francisco (Moguer)|Conventu de San Francisco]].]] {{AP|Hermanos Niño}} Miembros d'una reputada familia de marinos y descubridores, del finales del sieglu XV, que participaron viviegamente nos preparativos y desenvolvimientu del [[Primer viaxe de Colón|viaxe descubridor d'América]]. [[Pedro Alonso Niño|Pedro Alonso]] foi pilotu mayor na nao [[Santa María (nao)|Santa María]] a la órdenes de [[Cristóbal Colón]], [[Francisco Niño|Francisco]] participó como marineru, y [[Juan Niño|Juan]] como maestre de la carabela [[La Niña (carabela)|La Niña]], de la que yera propietariu. Tamién participaron nos preparativos y desenvolvimientu del [[Segundu viaxe de Colón|segundu viaxe colombín]] ente 1493 y 1496. Juan Niño acompañó a [[Cristóbal Colón]], como maestre, y Francisco Niño como pilotu na carabela ''[[La Niña (carabela)|La Niña]]'', Pedro Alonso como pilotu mayor na nave capitana, y [[Cristóbal Niño]] como maestre de la carabela “Caldera”, al pie d'otros familiares Niño.<ref name="DavidG" /> Nel [[Tercer viaxe de Colón|tercer viaxe colombín]], ente 1499 y 1501, viaxaron Juan Niño y Francisco Niño, al pie d'otros familiares Niño, siguiendo la ruta colombina del segundu viaxe onde s'afayó Paria, la tierra de gracia.<ref name="DavidG" /> Darréu lideraron munchos de los llamaos "[[Descubrimientu d'América#Los viaxes menores o andaluces|Viaxes menores o viaxes Andaluces]]", formando parte de les tripulaciones qu'esploraron y colonizaron les mariñes del nuevu mundu. === Juan Ramón Jiménez === [[Ficheru:20150830 jrj.jpg|thumb|Monumentu a [[Juan Ramón Jiménez]], Plaza del Cabildru.]] [[Ficheru:20150830 jrj y platero.jpg|thumb|Monumentu a [[Plateru y yo|Plateru]].]] {{AP|Juan Ramón Jiménez}} El [[23 d'avientu]] de [[1881]] nacía en casar número dos de la cai de la Ribera de Moguer el poeta Juan Ramón Jiménez [[Ficheru:Nobel prize medal.svg|20px]] ([[1881]]-[[1958]]). A los pocos años los sos padres treslladar a una antigua casa del [[sieglu XVIII]] asitiada na zona más noble de la ciudá, la cai Nueva. Los primeros años de la vida de Juan Ramón quedaron llenos del espíritu de la so tierra natal, y asina quedaría patente col intre de los años, cuando tuvo de partir escontra [[Sevilla]], [[Madrid]] y [[América]] (pola [[guerra civil española|guerra civil]]). La obra más conocida de Juan Ramón, ye [[Plateru y yo]], que los sos poemes en prosa desenvolver en Moguer. Juan Ramón tuvo siempres presente a la so ciudá natal como inspiración y referente, tal como quedó reflexáu na so obra. En [[1956]] llogró'l [[Premiu Nobel]] de Lliteratura pol conxuntu de la so prolífica obra poética. {{cita|"Te voi llevar Moguer a tolos llugares y a tolos tiempos, vas ser por mi, probe pueblu mio, a despecho de los logreros, inmortal".}} {{cita|“Te dixi Plateru que l'alma de Moguer ye'l vinu, ¿eh ho?. Non; l'alma de Moguer ye'l pan. Moguer ye igual qu'un pan de trigu, blancu per dientro como'l migajón, y doráu en redol -¡oh sol moricu!- como la blanda corteza”.}} Anguaño, caltener en Moguer, con declaración de Bien d'Interés Cultural, cola categoría de Sitiu Históricu,<ref>{{Cita web |autor=BOJA nᵘ20 de 30/01/2015 |títulu=Decreto 17/2015, de 20 de xineru, pol que se declara Sitiu Históricu, los llugares venceyaos con Juan Ramón Jiménez sitos nel términu municipal de Moguer |url=http://juntadeandalucia.es/eboja/2015/20/BOJA15-020-00014-1333-01_00062690.pdf |fechaaccesu=30 de xineru de 2015}}</ref> los llugares venceyaos con Juan Ramón Jiménez: la [[Casa Natal Juan Ramón Jiménez (Moguer)|Casa Natal Juan Ramón Jiménez]] ([[sieglu XIX]]), el so [[Casa Muséu Zenobia y Juan Ramón Jiménez (Moguer)|Casa Muséu Zenobia y Juan Ramón]] ([[sieglu XVIII]]), la finca y casa de [[Fuentepiña (Moguer)|Fuentepiña]], onde ta soterráu Plateru (sieglu XIX), [[Casa de la cai Aceña de Juan Ramón Jiménez (Moguer)|la casa qu'habitó na cai Aceña]] (sieglu XIX), y el campusantu parroquial (sieglu XIX), onde s'atopa'l mausoléu de Juan Ramón y la so esposa Zenobia. === Otros personaxes célebres === * [[Alonso Jofre Tenorio]] (1292-1340), Foi [[almirante mayor de la mar]] y I [[Señoríu de Moguer|Señor de Moguer]]. * [[Portocarrero|Los Portocarrero]], fueron una importante familia noble, afincada n'[[Andalucía]] tres reconquistar, qu'ostentaron el [[Señoríu de Moguer]] de [[1356]] a [[1703]]. * [[Cristóbal García del Castillo]] (1458-1539), capitán de la Real Hermandá de Caballeros d'Andalucía. Fundó la ciudá de [[Telde]] na islla de [[Gran Canaria]]. * [[Luis de Torres]], Maestre Alonso, Alonso de Morales, Bartolomé Roldán, Diego Leal, Francisco García Vallines, Juan de Xérez, Juan Verde de Triana, Ruí García, Alonso Clavijo, Juan Reinal, Bartolomé Vives o Vives, Bartolomé García, Morón y otros: restu de marinos moguereños que, xunto a los Hermanos Niño, formaron parte de les tripulaciones nel [[Descubrimientu d'América]]. * [[Alonso Vélez de Mendoza]] (¿-1511), Comendador de la Orde de Santiago y esplorador de la mariña Brasilana. * [[Bartolomé Ruiz]] (1482-1532), pilotu: tratar d'unu de los conocíos [[Trelce de la Fama]] qu'acompañaron a [[Francisco Pizarro|Pizarro]] nel descubrimientu de [[Perú]]. * [[Diego García de Moguer]] (1484-1554), pilotu: Esploró la mariña suramericana hasta'l ríu de la Plata, fundando [[Buenos Aires]], y afayó l'[[archipiélagu de Chagos]], y la islla [[Diego García (islla)|Diego García]]. * [[Juan Ladrillero]] (1490-1559), pilotu: Ye consideráu como l'otru descubridor del [[estrechu de Magallanes]]. Fundó la ciudá de [[Buenaventura (Valle del Cauca)|Buenaventura]]. * [[Fray Andrés de Moguer]] (Moguer, principio siglo XVI-Ciudá de Méxicu, 1577) relixosu dominicu que destacar por ser el primer cronista del llabor de los flaires de Santu Domingu nel virreinatu de Nueva España. * [[Felipe Godínez Manrique]] (Moguer, 1582-Madrid, 1659), reconocíu dramaturgu del [[Sieglu d'Oru]] español, compositor d'obres teatrales que se representaron na Corte y n'América. Cervantes destacó'l so "floríu inxeniu" al falar de la so obra. * [[Fray Antonio d'Olivares]]: relixosu moguereño que nació en Moguer nel añu 1630 y que morrió en [[Querétaro]] en 1722. Ofició la primera [[misa]] que se celebró en [[Texas]], y fundó la ciudá de [[San Antonio (Texas)|San Antonio]], n'[[Estaos Xuníos]]. * [[Luis Hernández-Pinzón Álvarez]] (Moguer, 1816-1891). Foi'l ventenu octavu [[Capitán Xeneral]] y [[Almirante]] de la [[Real Armada Española]] na dómina de [[Sabela II d'España|Sabela II]]. Forma parte del [[Casa de la familia Hernández-Pinzón#Llinaxe Hernández-Pinzón|Llinaxe Hernández-Pinzón]], fonduxe de marinos pernomaos descendientes de los [[hermanos Pinzón]], [[Descubrimientu d'América|codescubridores]] d'América. * [[Ildefonso Joaquín Infante y Macías]] (Moguer, 1813-1888). Foi obispu de Tenerife ente los años 1877 y 1886. * [[Dolores Parrales "La Parrala"|La Parrala]] (Dolores Parrales), cantaora nacida en Moguer a quien [[Federico García Lorca|Lorca]] dedicó unu de los poemes de la so obra "Poema del cante Jondo". * [[Manuel Gómez Contioso]], relixosu salesianu moguereño fusiláu en Málaga mientres la guerra civil, beatificáu con otros 497 relixosos por Benedicto XVI el 28 d'ochobre de 2007. * [[Rafael Romero y Barros]] (1832-1895), destacáu pintor español que cuntó ente los sos discípulos col so fíu [[Julio Romero de Torres]]. * [[Manuel de Burgos y Mazo]] (1862-1946), destacáu políticu de la Restauración que lideró'l [[Partíu Lliberal-Conservador|Partíu Conservador]] de la provincia de Huelva en dichu periodu. Algamó los cargos de Ministru de Gracia y Xusticia, y de Gobernación en [[1917]] y [[1919]] respeutivamente. * [[Alejandro Rodríguez Gómez|Alejandro Rodríguez Gómez "Xandro Valerio"]] (1896-1966), poeta moguereño que destacó sobremanera como lletrista de coples. "La Parrala", " Tatuaxe", ente otres, son composiciones sos. * [[Eulalia Ruiz de Clavijo]] (1904-2000), primer muyer procuradora nos tribunales españoles. * [[Francisco Garfias López]] (1921-2010), Premiu Nacional de Poesía en [[1971]] col so poemariu "La Dulda". Ye reconocíu tamién como investigador y editor de la obra de Juan Ramón Jiménez. * [[José Manuel Sierra Méndez]] (1978-), Xugador de balonmano. Milita, anguaño, nel [[SC Pick Szeged]], y ye un fíjo na [[Seleición de balonmano d'España|Seleición nacional]] dende los [[Xuegos Mediterráneos de 2005]], onde consiguió l'oru. En 2013 proclamóse, cola seleición, campeón del mundu nel [[Campeonatu Mundial de Balonmano Masculín de 2013|Mundial de Balonmano]]; y medaya de bronce nel [[Campeonatu Européu de Balonmano Masculín de 2014|Campeonatu d'Europa de 2014]]. == Símbolos de Moguer == [[Ficheru:Flag of Moguer.svg|right|250px]] Tal que aprobó la corporación municipal en plenu'l [[24 de xunetu]] de [[1996]], y darréu foi refrendáu pola [[Xunta d'Andalucía]] el [[15 d'ochobre]] de 1996,<ref>{{Cita web |url= http://www.andaluciajunta.es/portal/boletines/1996/11/aj-bojaVerPagina-1996-11/0,22843,bi%253D69478008488,00.html |títulu= Escudo y Bandera (BOJA nᵘ127 del 5 de payares de 1996.)] |fechaaccesu= 28 de marzu de 2008 |autor= www.andaluciajunta.es (B.O.J.A.) }}</ref> l'escudu y bandera de la ciudá reciben la siguiente descripción heráldica: * '''Escudu''': Quince puntos d'axedrez d'[[Oru (heráldica)|oru]] y [[azur]], bordura componada de Castiella y Llión. Al timbre corona real zarrada. Tien el so orixe nel [[Escudu de la Casa de Portocarrero]], concedíu a [[Casa de Portocarrero#Francisco Portocarrero (XVI Señor de Moguer)|Francisco Portocarrero]] (XVI señor de Moguer) como escudu del conceyu en 1642 por [[Felipe IV d'España|Felipe IV]]. * '''Bandera''': Rectangular na proporción de 11 x 18, jaquelada de quince jaqueles, ocho mariellos y siete azules, dispuestos trés nel anchu por cinco nel llargu. Centráu y sobrepuestu l'escudu d'armes local. * '''Himnu''': Foi musicado por Iván Macías a partir de la lletra del poeta local [[Francisco Garfias López]] nel añu 2006. El 26 d'abril de 2007, el plenu municipal aprobó la so adopción como Himnu de la ciudá.<ref>{{Cita web |url = http://www.diphuelva.es/asp/bop/boletin.asp |títulu = Empecipio tramitación del espediente del Himnu de Moguer |fechaaccesu = 28 de marzu de 2008 |autor = Excma. Diputación de Huelva (B.O.P. Nᵘ118, de 19 de xunu de 2007) |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080411032912/http://www.diphuelva.es/asp/bop/boletin.asp |fechaarchivu = 11 d'abril de 2008 }}</ref> == Artesanía y gastronomía == [[Ficheru:Berries at Arles Market.jpg|thumb|Freses y otres berries.]] {{VT|Gastronomía de la provincia de Huelva}} Moguer ye herederu d'una rica tradición artesana: [[tonelería]], [[Encaxe de boliyos|encaxes de boliyos]], [[bordáu|bordaos]], [[guarnicionería]], confección de traxes típicos andaluces o de flamencu, ente otres. Na so gastronomía destaquen los [[Sepiida|chocos]] [[Chocos con fabones|con fabones]], [[mantaraya|raya]] [[raya en pimentón|en pimentón]], [[cazón n'adobo]], les [[gamba blanca|gambes blanques]], [[coquina|coquines]] y [[amasuela|amasueles]], les [[acedía|acedíes]], llinguaos y [[corvina|corvines]]. Los sos vinos afrutados y blancos, y el vinu de naranxa tán producíos so la [[Condáu de Huelva|Denominación d'Orixe Protexida “Condáu de Huelva”]]. Cabo reseñar ente los sos productos típicos, los pasteles de “La Victoria”, el vinu de [[vermú]] de les bodegues Sáenz y, el [[Fragaria x ananassa|fresón]] y otres [[Fruta del monte|berries]], productos del que Moguer ye'l mayor productor nacional y européu.<ref name="freson" /><ref name="berries" /> == Cultura y tradiciones == [[Ficheru:RomeriaMY2 20150510.jpg|thumb|Romería de Montemayor.]] Nel ámbitu de la cultura y les tradiciones, destaquen les siguientes fiestes y celebraciones que s'asoceden a lo llargo del añu na ciudá. La Velada n'honor de [[Virxe de Montemayor|Nuesa Señora de Montemayor]], conocida en Moguer como "''Los Díes de la Virxe''", vien celebrándose ininterrumpidamente dende la [[Baxa Edá Media]] pa rindir cultu a la patrona en redol al [[8 de setiembre]]. A finales d'[[agostu]], empecípiase la solemne [[novena]] nel so honor na Parroquia de la Granada, pa rematar cola ''Función Principal d'Institutu'' y la procesión de la ''Señora'', el día de la natividá de María Santísima, peles cais de la ciudá. Mientres, mientres unos cinco díes, la fiesta vivir de forma más lúdica nel recintu ferial de la llocalidá, que cunta con más de 250 casetes. La romería de la Virxe de Montemayor tien llugar cada segundu fin de selmana de [[mayu]] nos pinares qu'arrodien la ermita de la patrona. Nestos díes, miles de pelegrinos mover hasta la cortil pa venerar a la "''Reina de los Pinares''". Na actualidá esisten ocho [[Cofradía|hermandad]] filiales partíes poles provincies de [[provincia de Huelva|Huelva]], [[provincia de Sevilla|Sevilla]] y [[comunidá de Madrid|Madrid]] dedicaes a la patrona de Moguer que tamién participen nesta celebración. [[Ficheru:ViernesSanto1b.jpg|thumb|Procesión cofradería moguereña.]] [[Ficheru:20140605 Rocio.jpg|thumb|Hermandá del Rocío (Sieglu XVII).]] La Selmana Santa tien en Moguer una especial relevancia, como queda patente nes distintes hermandaes que procesionan dende'l [[Domingu de Ramos]] hasta'l [[Sábadu Santu]]. Anguaño realicen [[estación de penitencia]] ocho cofradía: El Domingu de Ramos procesiona la Hermandá de la Borriquita, el llunes santu la Hermandá del Cristu de los Remedios, el martes santu la Hermandá del Cristu del Sangre, el miércoles la Hermandá del Cristu de la Victoria, el xueves santu la Hermandá de la Oración del Güertu, el Vienres Santu na Madrugrada la Hermandá de Padre Xesús y pela tarde la Hermandá de la Vera-Cruz, y el Sábadu Santu la Hermandá del Santu Entierru. La [[Romería del Rocío]] que se celebra na aldea d'[[El Rocío]] mientres el fin de selmana de [[Pentecostés]], tien un fondu caláu nesta llocalidá yá que la ''Hermandá filial de Nª Sª del Rocío de Moguer'' data de finales del [[sieglu XVII]], ocupando'l cuartu llugar por antigüedá ente'l centenar d'hermandaes filiales. Juan Ramón Jiménez na so obra cume, ''Plateru y yo'', escribió un capítulu completu dedicáu a esta celebración: {{cita|lang=es|Platero - le dije - vamos a esperar las Carretas. Traen el rumor del lejano bosque de Doñana, el misterio del pinar de las Animas, la frescura de las Madres y de los dos Fresnos, el olor de la Rocina...<br /> Pasaron, primero en burros, mulas y caballos ataviados a la moruna y la crín trenzada, las alegres parejas...<br /> Detrás las carretas, como lechos, colgadas en blanco...<br /> Y el mayordomo -¡Viva la Virgen del Rocíoooooo!<br /> ¡Vivaaaaa!, - calvo, seco, rojo, el sombrero ancho a la espalda y la vara de oro descansando en el estribo...<br /> Platero, entonces, dobló sus manos y como una mujer, se arrodilló - ¡una habilidad suya! -, blando, humilde y consentido. |'''''El Rocío'''; c. XLVII de Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez.''}} El [[Corpus Christi]]. Pa esta ocasión toa'l percorríu de la procesión ver de juncias y romeros, y enllénase d'altares pa recibir al Santísimu sobre un pasu de plata. [[Ficheru:Voto Colombino 20150315.jpg|thumb|Acordanza [[Votu colombín]].]] Otres actividaes culturales: Esisten, a lo llargo del añu, otres actividaes culturales rellacionaes col [[Descubrimientu d'América]] y [[Juan Ramón Jiménez]]. Dientro de los actos del descubrimientos cabo destacar la celebración, el 16 de marzu del [[votu colombín]]; la salida de la espedición descubridora, cada 3 d'agostu; y l'acordanza añal del descubrimientu de les nueves tierres, cada 12 d'ochobre. Son conmemoraciones Juanramonianas, los actos culturales de la imposición del "[[Perexil de plata]]",<ref>{{Cita web |url= http://www.fundacion-jrj.es/fundacion-zenobia-jrj/distinciones/ |títulu= Perexil de Plata |fechaaccesu= 28 de xunetu de 2011 |autor= Fundación Zenobia-Juan Ramón Jiménez |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20101105013258/http://www.fundacion-jrj.es/fundacion-zenobia-jrj/distinciones/ |fechaarchivu= 2010-11-05 }}</ref> pol espardimientu y conocencia de la obra del Nobel moguereño; y la concesión del "[[Premiu Hispanoamericanu de poesía Juan Ramón Jiménez]]"<ref>{{Cita web |url = http://www.fundacion-jrj.es/fundacion-zenobia-jrj/premiu/ |títulu = Premiu Hispanoamericanu de poesía Juan Ramón Jimenez |fechaaccesu = 28 de xunetu de 2011 |autor = Fundación Zenobia-Juan Ramón Jiménez |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110728020812/http://www.fundacion-jrj.es/fundacion-zenobia-jrj/premios/ |fechaarchivu = 28 de xunetu de 2011 }}</ref> que concede añalmente la "[[Fundación Zenobia-Juan Ramón Jiménez]]" y la Feria de Dómina 1900 que se celebra, dende l'añu 2017, l'últimu fin de selmana de febreru. Tamién cabo destacar la celebración añal del [[Festival de Cante Flamencu de Moguer]], entamáu pola [[Peña de Cante Jondo de Moguer]] el segundu fin de selmana del mes de xunetu. == Ciudaes hermaniaes == Moguer ta hermaniáu coles siguientes ciudaes: * [[Malgrat de Mar]] {{ESP}}. Ciudá natal de la esposa de Juan Ramón, la escritora [[Zenobia Camprubí Aymar]]. * [[Telde]] {{ESP}}. Ciudá fundada, en 1483, pol moguereño [[Cristóbal García del Castillo]]. == Ver tamién == * [[Mazagón|Sablera de Mazagón]] * [[Centru d'Esperimentación d'L'Arenosillo|Centru d'Esperimentación de "L'Arenosillo"]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * Llibro que contién les probanzas de la xenealoxía del apellíu "Hernández-Pinzón" y entronque con Martín Alonso, Añu 1777. Archivu Históricu Municipal de Moguer'''. Referencia: A.H.M.M. * VILAPLANA, María Asunción, ''La coleición diplomática de Santa Clara de Moguer''. Universidá de Sevilla. Secretariáu de Publicaciones. Sevilla, 1975. (ISBN 978-84-600-6555-5) * GONZÁLEZ GÓMEZ, Antonio, ''Moguer na Baxa Edá Media''. Diputación Provincial de Huelva, Huelva, 1976. (ISBN 84-500-1614-2 ) * GONZÁLEZ GÓMEZ, Juan Miguel, ''El Monesteriu de Santa Clara de Moguer''. Diputación Provincial de Huelva, Huelva, 1978. (ISBN 84-00-03752-9) * ROPERU REXIDOR, Diego. ''La "Niña II" Aventura tresoceánica pela ruta del primer viaxe colombín: historia y documentos'' Caxa Provincial d'Aforros, 1987) * ROPERU REXIDOR, Diego. ''Los llugares colombinos y la so redolada''. Fundación Ramón Areces, Madrid, 1992. (ISBN 978-84-8004-027-3) * ''Moguer 500 Años''. Catálogu de la Esposición. (Ilesia de San Francisco de Moguer, 3 d'agostu - 2 de setiembre de 1992). Conceyu de Moguer, 1992. * FERNÁNDEZ VIAL, Ignacio; OLLERU MARÍN, Álvaro, ''Los trés carabeles''. Diputación Provincial de Huelva, Huelva, 1998. (ISBN 84-8163-139-6) * BORDA CAMACHO, Germán, ''Visiones de Pero Alonso Niño, descubridor d'América''. Ed. Archivu Históricu Municipal; Fundación Municipal Cultura, Moguer, 2001. * ÁLVAREZ JOSUÉ, Aurelio, ''Moguer na dómina de Carlos III''. Edición, introducción, notes y trescripción de documentos de Diego Roperu-Rexidor. Col. "Biblioteca Nueva Urium", nᵘ1. Archivu Históricu Municipal; Fundación Municipal Cultura, Moguer, 2002. (ISBN 84-607-5467-7) * ROPERU REXIDOR, Diego. ''Moguer y América na era de los descubrimientos''. Col. "Biblioteca Nueva Urium", nᵘ2. Archivu Históricu Municipal; Fundación Municipal Cultura, Moguer, 2003. (ISBN 84-607-8932-2) * MACÍAS DOMÍNGUEZ, Alonso Manuel, ''Nos estragales de la vida conxugal. La formación del matrimoniu nuna ciudá andaluza: Moguer, sieglu XVIII''. Universidá de Huelva, Huelva, 2012. * MORENO ORTA, Juan Manuel, ''Eulalia Ruiz de Clavijo, primer muyer procuradora de los Tribunales n'España''. Col. "Biblioteca Nueva Urium", nᵘ3. Archivu Históricu Municipal; Fundación Municipal Cultura, Moguer, 2004. (ISBN 84-607-9980-8) * FERNÁNDEZ VIAL, Ignacio, ''Los marinos descubridores onubenses''. Diputación Provincial de Huelva, Huelva, 2004. (ISBN 84-8163-352-6) * DÍAZ DOMÍNGUEZ, Manuel: ''Relixosidá popular na ciudá de Moguer (1400-1936)''. Col. "Biblioteca Nueva Urium", nᵘ4. Archivu Históricu Municipal; Fundación Municipal de Cultura, Moguer, 2005. * DÍAZ ROCA, José Antonio: ''Vida y semblanza de Fray Joaquín Infantes Macías''. Fundación Municipal Cultura, Moguer, 2007. * GONZÁLEZ CRUZ, David, ''Descubridores d'América, Colón, los marinos y los puertos''. Editorial Xil, Huelva, 2012. (ISBN 9788477377399) * GOROSTIZA DAPENA, Leopoldo, ''Homes y barcos del Descubrimientu''. Editorial F.M.C., Huelva, 2015. (ISBN 9788460827337) * Izquierdo Labrado, Julio, ''Cristóbal Colón, Vida y Viaxes. Una biografía alternativa''. Editorial Familia de Jesús, Huelva, 2017. (ISBN 9788494566783) * GONZÁLEZ GÓMEZ, Juan Miguel y Antonio, ''Cristóbal Colón y Moguer na Historia del Mundu''. Editorial Fundación Cepsa, Huelva, 2017. (ISBN 9788469747575) == Enllaces esternos == {{commonscat|Moguer}} {{wikiviaxes|Moguer|preposición=de}} * [http://www.aytomoguer.es Conceyu de Moguer] - Web del Conceyu de Moguer. * [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/htm/sm21050.htm Moguer] - Moguer nel Sistema d'Información Multiterritorial d'Andalucía. * [http://www.iaph.es/web/canales/conoce-el-patrimonio/guia-digital/buscador/municipio.jsp?municipio=3264 Patrimoniu cultural de Moguer na Guía Dixital del Patrimoniu Cultural d'Andalucía.IAPH] * [http://www.fundacion-jrj.es/ Fundación Juan Ramón Jiménez]- Web oficial {{Tradubot|Moguer}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Moguer| ]] [[Categoría:Conceyos de Huelva]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] opw7ucgyv5zlc9qs5lucqolqjy0kdnn Palos de la Frontera 0 122863 4501078 4489345 2026-06-21T08:10:40Z Limotecariu 735 4501078 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Palos de la Frontera}} {{otrosusos}} {{llocalidá}} La [[ciudá]]<ref name = "ciudá">{{Cita web|apellíu = www.boe.es|nome = BOE|títulu = Real decretu concediendo'l Títulu de Ciudá y al so Conceyu'l tratamientu d'Excelencia a la Villa de Palos de la Frontera, provincia de Huelva|añu = 1925|edición = Nᵘ202 (páx. 491)|editorial = Departamentu: Presidencia del Direutoriu Militar|url = http://www.boe.es/g/es/bases_datos/search.php?coleccion=gazeta&frases=non&sort_field%5B0%5D=fpu&sort_order%5B0%5D=desc&sort_field%5B1%5D=ref&sort_order%5B1%5D=asc&operador%5B0%5D=and&campu%5B0%5D=TIT&datu%5B0%5D=Palos+t%EDtulo+de+Ciudá&operador%5B1%5D=and&campu%5B1%5D=ID_RNG&datu%5B1%5D=&operador%5B2%5D=and&campu%5B2%5D=ID_DEM&datu%5B2%5D=&operador%5B3%5D=and&campu%5B3%5D=TIT&datu%5B3%5D=&operador%5B4%5D=and&campu%5B4%5D=ID_GAZ&datu%5B4%5D=&operador%5B5%5D=and&campu%5B5%5D=NBO&datu%5B5%5D=&operador%5B6%5D=and&campu%5B6%5D=FPU&datu%5B6%5D%5B0%5D=&datu%5B6%5D%5B1%5D=&operador%5B7%5D=and&campu%5B7%5D=FAP&datu%5B7%5D%5B0%5D=&datu%5B7%5D%5B1%5D=&page_hits=40&sort_field%5B0%5D=FPU&sort_order%5B0%5D=desc&sort_field%5B1%5D=ref&sort_order%5B1%5D=asc&OK=Buscar|fechaaccesu = consultáu'l 28 de xineru de 2008}}</ref>de '''Palos de la Frontera''' ye un [[conceyu]] [[España|español]] asitiáu na [[provincia de Huelva]] ([[Andalucía]]). Nel añu 2016 cuntaba con 10.785 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]]) y una densidá de población 203,92 hab/km². La economía de la ciudá dependió tradicionalmente de los llabores del mar, tantu [[pesca|pesqueres]] como de comerciu. Pero por cuenta de la emigración escontra les tierres americanes y poblaciones estremeres, la flota pesquero y comercial foi sumiendo casi por completu, colo que'l conceyu dexó de llau'l mar y dedicóse a los llabores [[Agricultura|agropecuaries]]. Dende'l postreru terciu del sieglu XX el principal motor económicu ye'l cultivu y recoyida del [[Fragaria × ananassa|fresón]], siendo esportáu'l productu a gran parte de la [[Xunión Europea]]. Amás nel términu municipal atópase enllantada una importante cantidá de fábriques ya industries, dedicaes a actividaes como'l [[refinamientu]] de [[petroleu]]<ref name = "cepsa">{{Cita web |1 = |apellíu = www.cepsa.es |nome = |enllaceautor = |títulu = REFINERÍA "LA RÁBIDA". |año = |edición = |llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.cepsa.com/refinerias/huelva/pages/refhu_1.htm |fechaaccesu = consultáu'l 28 de xineru de 2008. |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081022151330/http://www.cepsa.com/refinerias/huelva/pages/refhu_1.htm |fechaarchivu = 2008-10-22 }}</ref> pa la producción de [[combustible]]s, o l'almacenamientu y regasificación de [[gas natural llicuao]].<ref name = "enagas">{{Cita web |1 = |apellíu = www.enagas.es |nome = |enllaceautor = |títulu = Infraestructures; Plantes de Regasificación; Planta de Huelva. |año = |edición = |llugar = |editorial = |ID = |url = http://www.enagas.es/cs/Satellite?cid=1142417697959&language=es&pagename=ENAGAS%2FPage%2FENAG_pintarContenidoFinal |fechaaccesu = consultáu'l 28 de xineru de 2008. |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20091213140018/http://www.enagas.es/cs/Satellite?cid=1142417697959&language=es&pagename=ENAGAS%2FPage%2FENAG_pintarContenidoFinal |fechaarchivu = 2009-12-13 }}</ref> Magar esisten muertes de poblamientu na zona dende'l [[Paleolíticu cimeru]], Palos de la Frontera naz, documentalmente falando, a empiezos del sieglu XIV, cuando [[Alfonsu XI de Castiella]] donar a [[Alonso Carru]]. La historia d'esta ciudá ta íntimamente amestada a los llabores marítimos y a los descubrimientos xeográficos. Ye por esto que Palos de la Frontera ye conocida como la ''trubiecu del [[Descubrimientu d'América]]'' (como afirma nel so [[#Símbolos|escudo]]), yá que nesta ciudá xestóse y preparóse el primer viaxe de [[Cristóbal Colón]] escontra les [[Indies]]. Zarparon del [[Puertu de Palos|puertu d'esta ciudá]] el 3 d'agostu de 1492, llegando'l 12 d'ochobre de dichu añu a una islla del actual continente americanu, que daquella yera desconocíu polos europeos. Por ello, Palos forma parte del itinerariu históricu artísticu conocíu como ''los [[Llugares colombinos]]''.<ref>Decretu 553/1967, de 2 de marzu, pol que se declara conxuntu históricu artísticu'l sector denomináu «Llugares Colombinos» na provincia de Huelva. [http://www.boe.es/g/es/bases_datos/search.php?coleccion=gazeta&frases=non&sort_field%5B0%5D=fpu&sort_order%5B0%5D=desc&sort_field%5B1%5D=ref&sort_order%5B1%5D=asc&OK=Buscar&operador%5B0%5D=and&campu%5B0%5D=TIT&datu%5B0%5D=llugares+colombinos&operador%5B1%5D=and&campu%5B1%5D=ID_RNG&datu%5B1%5D=&operador%5B2%5D=and&campu%5B2%5D=DEM&datu%5B2%5D=&operador%5B3%5D=and&campu%5B3%5D=ID_GAZ&datu%5B3%5D=&operador%5B4%5D=and&campu%5B4%5D=TIT&datu%5B4%5D=&operador%5B5%5D=and&campu%5B5%5D=NBO&datu%5B5%5D=&operador%5B6%5D=and&campu%5B6%5D=FPU&datu%5B6%5D%5B0%5D=&datu%5B6%5D%5B1%5D=&operador%5B7%5D=and&campu%5B7%5D=FAP&datu%5B7%5D%5B0%5D=&datu%5B7%5D%5B1%5D=&page_hits=40&sort_field%5B0%5D=FPU&sort_order%5B0%5D=desc&sort_field%5B1%5D=ref&sort_order%5B1%5D=asc BOE nᵘ69 de 22/03/1967.]</ref> Na actualidá tase rematáu'l procesu pa [[Llugares_colombinos#Declaración de los "Llugares Colombinos" Patrimoniu de la Humanidá|la declaración de los Llugares Colombinos]] como [[Patrimoniu de la Humanidá]]. == Xeografía == === Allugamientu === Les sos coordenaes xeográfiques son {{coord|37|13|N|6|53|W}}, y la so altitú media ye d'aproximao 25 [[metros]] sobre'l nivel del mar, a una distancia d'unos 14 [[quilómetru|quilómetros]] de la capital de provincia, [[Huelva]], a 9 quilómetros de la vecina ciudá de [[Moguer]], y a pocos quilómetros de les sableres de [[Mazagón]], [[mancomunidá]] perteneciente a dambos conceyos, Moguer y Palos de la Frontera, siendo la so estensión superficial de 49,3 km². {| {{tablaguapa}} border="1" width ="60%" border = 2 align="center" |----- | width ="35%" align="center" | ''Noroeste:'' [[Huelva]] | width ="30%" align="center" | ''Norte:'' [[Ríu Tinto]] | width ="35%" align="center" | ''Nordeste:'' [[Moguer]] |----- | width ="10%" align="center" | ''Oeste:'' [[Huelva]] y [[Ríu Tinto]] | width ="35%" align="center" | [[Ficheru:Rosa de los vientos.svg|75px]] | width ="30%" align="center" | ''Este:'' [[Almonte]] |----- | width ="35%" align="center" | ''Suroeste:'' [[Isla Saltés]] y [[Punta Umbría]] | width ="30%" align="center" | ''Sur:'' [[Ría de Huelva]] | width ="35%" align="center" | ''Sureste:'' [[Almonte]] y [[Océanu Atlánticu]] |} [[Ficheru:Huelva-Mapa municipal Palos de la Frontera.svg|thumb|Términu municipal de Palos de la Frontera, dientro de la [[Contorna Metropolitana de Huelva]].]] Palos de la Frontera atópase allugada al suroeste de la [[Península Ibérica]], na denomada ''Tierra Llana'' de la [[provincia de Huelva]], (la provincia más occidental de la [[Andalucía|comunidá andaluza]] fronteriza col sur de [[Portugal]]), na marxe izquierda del [[ríu Tinto]], a cuatro quilómetros de la so desaguada nel [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]], n'unión col [[ríu Odiel]], na denomada "''Ría de Huelva''", que les sos agües constitúin la llende meridional de les 4873 [[hectárea|hectárees]] del so términu municipal.{{sfn|Izquierdo Labrado, Julio|2001||p=4|ps=''(Curtia historia de Palos de la Frontera.)''}} === Relieve === La principal carauterística xeolóxica de la zona, polo xeneral, ye ser de terrenes de la [[Periodu terciariu|era terciaria]], [[Periodu cuaternariu|cuaternaria]] y recién. El paisaxe del términu municipal de Palos ta constituyíu por trés zones carauterístiques estremaes: campu, [[marisma|marismes]] y [[mariña]]. La composición del terrén de "'''''el campu'''''" de [[magre]]s arenoses y arbeyes, acolorataes pol mantu diluvial cuaternariu, y que s'atopa asitiáu sobre magres y [[caliar|caliares]] terroses terciaries, faen d'esta zona la más fayadiza pa les actividaes agrícoles, anque desafortunadamente nun ye bien estensa dau l'amenorgáu términu de Palos.{{sfn|Izquierdo Labrado, Julio|1987|ps=''(Palos de la Frontera nel Antiguu Réxime.)''|pp=21-22}} "'''''Les marismas'''''" y llagunes ocupen una estensa franxa de terrén nes llendes meridionales del términu municipal y na ribera del ríu Tinto, ente elles atopamos la "''llaguna primer de Palos''", la de "''les madres''" o'l "''estero Domingo Rubio''". Una de les principales carauterístiques de "''les marismas''" ye la biodiversidá que se da nelles, dende [[Anatidae|ánades]], [[cormorán]], [[calamón|calamones]], hasta [[Ardeidae|garcillas]] y [[garza real|garces reales]]. Estes marismas/llagunes son les que paecen confirmar la hipótesis de dellos autores, de que'l topónimu ''Palos'' procede del llatín "''palus''", que significa "llaguna" o " banzáu".{{sfn|Izquierdo Labrado, Julio|1987|ps=''(Palos de la Frontera nel Antiguu Réxime.)''|pp=21-22}} D'últimes atopamos na zona meridional cola zona de "'''''la mariña'''''", que ye baxa, arenosa y rectillinia. Ye de gran estensión y nella atopamos les sableres de ''Julián'', ''Morla'' y ''[[Mazagón]]''. A lo llargo de la estensión que va dende la ''Torre d'Arenuces'' y la ''del Oru'', desaguan pequeños regueros. Ye conocida tamién como la ''Mariña de Castiella'', yá que ye la primera qu'apoderaron los reis castellanos n'Andalucía.{{sfn|Izquierdo Labrado, Julio|1987|ps=''(Palos de la Frontera nel Antiguu Réxime.)''|pp=21-22}} == Demografía == Mientres los últimos cuarenta años el conceyu cuadruplicóse, siendo l'añu [[2016]] con 10.785 habitantes el so cenit demográficu.<ref>{{Cita web |1 = |apellíu = www.ine.es |nome = |enllaceautor = |títulu = Series de población dende 1900 a 1991. |añu = 2007 |edición = |lugar = |editorial = Institutu Nacional d'Estadística, d'España |ID = |url = http://www.ine.es/inebase2/tabla.jsp?searchString=&L=0&idTabla=23&periodicidad=12&unidaes=Persones&diviDescripcion=Poblaciones+de+fechu+dende+1900+hasta+1991.+Cifres+oficiales+sacaes+de+los Censos respeutivos.&divi=DPOH&capitulo=Poblaci%F3n+de+fechu+por+conceyos+dende+1900&tabla=Huelva&his=0 |fechaaccesu = consultáu'l 23 d'avientu de 2007. }}</ref><ref>{{Cita web |1 = |apellíu = www.ine.es |nome = |enllaceautor = |títulu = Series de población dese 1996 a l'actualidá. |añu = 2007 |edición = |lugar = |editorial = Institutu Nacional d'Estadística, d'España |ID = |url = http://www.ine.es/inebase2/tabla.jsp?searchString=&L=0&idTabla=23&periodicidad=12&unidaes=Persones&diviDescripcion=Series+de+poblaci%F3n+dende+1996.+Cifres+oficiales+sacaes+de+los censos+a+1+de+Xineru+de+cada+a%F1o.&divi=DPOP&capitulo=Poblaci%F3n+por conceyos+y+sexu+dende+1996&tabla=Huelva&his=0 |fechaaccesu = consultáu'l 23 d'avientu de 2007. }}</ref> {{Gráfica d'evolución |tipu=demográfica |anchor=850 |posición_1=6 |1900|1621|1910|1902|1920|1922|1930|2201|1940|2280|1950|2469|1960|2540|1970|4390|1981|5901|1991|6750|1996|6884|2000|7115|2005|8181|2010|9167|2011|9377|2012|9809|2013|10196|2014|10404|2015|10365|2016|40=10785 }} == Historia == Anque esisten muertes de poblamientu na zona dende'l [[Paleolíticu Cimeru]], según numberoses lleendes qu'aluden al so pasáu [[tartesiu]], [[Imperiu romanu|romanu]], [[visigóticu]] y [[musulmán]], la más antigua concesión de '''Palos de la Frontera''' ye la que realiza [[Sancho IV de Castiella|Sancho IV]] na que dexa la "''casa o torre de Palos''" al almirante Pay Árias Cherino<ref>{{cita llibru |autor=LAREDO QUESADA, Miguel Ángel |títulu=Niebla, de reinu a condáu: noticies sobre'l Algarbe andaluz na Baxa Edá Media |url=https://books.google.es/books?id=yz6ZXaB0wgkC |editorial=Real Academia de la Historia |ubicación=Madrid |añu=1992|páxina=36 |isbn=9788496849044 }}</ref> (o, según otros testos, Pay Gómez) alredor de [[1295]], anque magar [[Fernandu IV de Castiella|Fernandu IV]] confirma esta mercé na fía de Pay, Berenegela Gómez, va ser [[Alfonsu XI]] quien done definitivamente "''la casa de Palos''" a Berenguela y el so home Alonso Carru en [[1322]].<ref>{{cita llibru |autor=CAMPOS CARRASCO, Juan Manuel (Coord.)|títulu=Puertu históricu y castiellu de Palos de la Frontera (Huelva: Protagonistes de la xesta Colombina)|url=https://books.google.es/books?id=g70bDAAAQBAJ|editorial=Universidá de Huelva, Serviciu de Publicaciones|ubicación=Huelva|añu=2014|páxina=56 |isbn=9788416061181}}</ref> D'esta forma dixebrar de lo que constituyera'l reinu [[almohade]] de [[Borrina (Huelva)|Borrina]], al que siguía perteneciendo entá dempués de la so conquista a mediaos del sieglu XIII. Palos yera por estes feches, como presumiblemente lo foi en tola so anterior historia, un perpequeñu nucleu de población que subsistía de la pesca mariniega, aprovechando les cualidaes que, como puertu interior, al abrigu del vientu y los ataques pirates, ufiertaba'l [[ríu Tinto]].{{sfn|Izquierdo Labrado, Julio|2001||p=5|ps=''(Curtia historia de Palos de la Frontera.)''}} === Edá Media === ==== Los oríxenes ==== {{VT|Señoríu de Palos}} [[Ficheru:SabelalaofCastile05.jpg|thumb|Reis Católicos. Señores de la villa de Palos.]] [[Álvar Pérez de Guzmán]], verdaderu fundador de la villa de Palos, cuntaba namái catorce años cuando'l rei [[Xuan I de Castiella]], en 1379, concedió-y les villes de Palos y [[Villalba del Alcor|Villalba]] como compensación por arrampuñalu les llocalidaes de [[Huelva]] y [[Gibraleón]] pa venceles a la [[Condáu de Medinaceli|Condesa de Medinaceli]]. Álvar Pérez consiguió del monarca'l privilexu d'eximir de cualquier impuestu real a les 50 primeres families que s'instalaren en Palos allegando a la so iniciativa de repoblación,{{refn|group="n."|{{cita|Carta plomada de Xuan II de Castiella pola que confirma a Elvira d'Ayala y les sos fíes la mercé dada por Xuan I, y confirmada por Enrique III, a Álvaro Pérez de Guzmán, el so maríu, de lliberación de too pechu real a 50 vasallos sos na villa de Palos.|Archivu: [[Hospital de Tavera|Seición Nobleza]] del [[Archivu Históricu Nacional]]. Signatura: OSUNA,CP.27,D.5. [http://pares.mcu.es/ Portal d'Archivos Españoles.]}}}} estableció cola so llexislación les bases del ordenamientu xurídicu municipal y dedicó les escases y pocu fértiles tierres del términu palermo al cultivu del [[Olea europaea|olivo]] y la producción d'[[aceite]]. Dempués de la prematura muerte de Don Álvar, la so vilba, Doña [[Elvira d'Ayala]], fía del [[Canciller de Castiella]], prosiguió'l so llabor hasta la so muerte en 1434. Caúna de les fíes de D. Álvar y Dª. Elvira, llamaes Sabela y Juana, heredaron una metá de la villa de Palos, que polos sos respeutivos matrimonios pasaron a ser señoríos, una metá del [[Condáu de Miranda del Castañar|Conde de Miranda]] y la otra del [[Condáu de Cifuentes|Conde de Cifuentes]], que de la mesma fueron disgregándose ente dellos herederos. ==== La dómina dorada ==== La '''villa de Palos''', dende mediaos del sieglu XV, travesaba un periodu de desenvolvimientu demográficu (unos 2700 habitantes en 1478{{sfn|GONZÁLEZ CRUZ, David (coord.)|2012|pp=47-74|ps=Capítulu: ''Palos y la comunidá franciscana de la Rábida na dómina del Descubrimientu d'América''. (Izquierdo Labrado, Julio).}}) y económicu gracies a les actividaes marítimes de los sos homes, qu'establecieron unes prósperes rellaciones comerciales cola [[Europa]] Mediterránea y Noratlántica, basándose na pesca y otros productos que llograben na zona de [[Guinea (rexón)|Guinea]].<ref>{{Cita web |1 = |autor = Izquierdo Labrado, Julio |enllaceautor = Julio Izquierdo Labrado |títulu = Rellaciones de Palos de la Frontera col Algarve a finales del sieglu XV |añu = 1993 |url = http://www.julioizquierdo.webhispana.net/algarve.html |fechaaccesu = 25 de febreru de 2017 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20170225134158/http://www.julioizquierdo.webhispana.net/algarve.html |fechaarchivu = 2017-02-25 }}</ref> La dómina dorada de Palos foi la década de 1470-1479, cuando la discordia socesoria ente [[Xuana la Beltranexa]] y [[Sabela la Católica]] desaguó nuna [[Guerra de Socesión Castellana|guerra peninsular]] ente'l [[reinu de Castiella]] y [[Portugal]]. Ello supunxo pa Palos el respaldu real de les sos incursiones a Guinea y, a última hora, p'aposta-y a los portugueses, rivales na espansión oceánica, los sos territorios y negocios ultramarinos.<ref>{{cita publicación|url=http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/aepe/pdf/boletin_28_15_83/boletin_28_15_83_04.pdf|títulu=Andalucía y América|nome=|enllaceautor=Francisco Morales Padrón|publicación=Boletín de l'Asociación Europea de Profesores d'Español|númberu=añu XV nᵘ28|p=p. 12|fechaaccesu=25 de febreru de 2017|ubicación=Madrid|añu=1983|autor=MORALES PADRÓN, Francisco}}</ref> Les principales espediciones navales castellanes, contra Portugal y los sos dominios, riquieron siempres la presencia de marinos palermos,<ref>{{cita llibru|autor=PALENCIA, Alonso de|enllaceautor=Alfonso de Palencia|títulu=Crónica d'Enrique IV|url=https://archive.org/stream/cronicadeenrique04pale#page/4/mode/2up|editorial=Tipografía de la Revista d'Archivo|ubicación=Madrid|añu=1908|páxines=[https://archive.org/stream/cronicadeenrique04pale#page/370/mode/2up 371-376]}}</ref> verdaderos espertos nos saleos atlánticos que, gracies al so remangu y fazañes, llograron fama internacional. {{cita|...porque namái los de Palos conocíen d'antiguu'l mar de Guinea, como avezaos [taben] dende'l principiu de la guerra a combatir colos portugueses y a quitar los esclavos adquiríos en cuenta de llaines mercancíes.|[[Alfonso de Palencia]], ''Crónica d'Enrique IV''.<ref>{{cita llibru|autor=PALENCIA, Alonso de|enllaceautor=Alfonso de Palencia|títulu=Cronica d'Enrique IV|url=https://archive.org/stream/cronicadeenrique04pale#page/4/mode/2up|editorial=Tipografía de la Revista d'Archivo|ubicación=Madrid|añu=1908|páxina=[https://archive.org/stream/cronicadeenrique04pale#page/214/mode/2up/ 214]}}</ref>}} Sicasí, la guerra naval saldar con una derrota pa los Reis Católicos,<ref name="Newitt">Newitt: ''“Sicasí, en 1478 los portugueses van sorprender trenta y cinco navíos retornaos de la Mina ''<nowiki>[batalla naval de Guinea]</nowiki>'' y tomaren tol so Oru…otra espedición castellana a la Mina, la d'[[:en:Eustache de la Fosse|Eustache de la Fosse]], foi interceptada en 1480...Tomando en considerancia toes los fechos, nun ye sorprendente que los portugueses remanecieren vencedores d'esta primer guerra naval y colonial. Ellos taben muncho meyor entamaos que los castellanos, fueron capaces de llograr dineru pa la preparación y suministru de les sos flotes, y tuvieron una clara lideranza…del ''<nowiki>[príncipe]</nowiki>'' [[Xuan II de Portugal|Juan]].”'' en [https://www.google.com/search?q=%22the+Portuguese+remanecéi+victorious+from+this+first+maritime+colonial+war.%22+&btnG=Pesquisar+livros&tbm=bks&tbo=1&hl=pt-PT '' A history of Portuguese overseas expansion, 1400-1668''], Routledge, New York, 2005, p.39-40.</ref> que na [[Tratáu d'Alcáçovas|Paz d'Alcaçovas]] (1479) abandonaron tolos derechos sobre mares y tierres atlánticu-africanes, sacante [[Canaries]], a Portugal. Los dos reinos quedaron reconciliaos por aciu el matrimoniu de la princesa [[Sabela d'Aragón (1470-1498)|Sabela de Castiella]] col herederu del tronu portugués. Los marinos palermos viéronse quitaos por esti tratáu d'unes zones pesqueru y comercial esenciales pa la so subsistencia y sobre les que, con tantos esfuercios, afitárense. Nestes circunstancies, los palermos desobedecieron, por cuestión de sobrevivencia, lo apautao polos sos Reis y Portugal en munches ocasiones.{{sfn|Izquierdo Labrado, Julio|2001||p=5|ps=''(Curtia historia de Palos de la Frontera.)''}} En 1479 el [[ducáu de Medina Sidonia|duque de Medina Sidonia]], [[Enrique de Guzmán (m. 1492)|Enrique de Guzmán]], mercó-y a unu de los Miranda un doceavu de la villa por 2.200.000 [[maravedín|maravedinos]], a pesar de que dicha parte solu rentaba 40.000 maravedinos añales.<ref>{{Cita llibru| editorial = Xil Ediciones| isbn = 9788477377399| páxines = 201–243| editor = GONZÁLEZ CRUZ, David (coord.)| autor = GONZÁLEZ CRUZ, David| títulu = Descubridor d'América. Colón, los marinos y los puertos| capítulu = El puertu de San Juan en tiempos del Descubrimientu d'América y la espansión atlántica| ubicación = Madrid| añu = 2012}}</ref> Poco dempués, en 1480, el conde de Cifuentes, Pedro de Silva, empezó a reunificar los seis doceavos esvalixaos ente los miembros de la so familia pa, en xunu de [[1492]], vender la metá de la villa a los [[Reis Católicos]] por 16.400.000 maravedinos.{{refn|group="n."|name="compraPalos"|{{cita|Escritura de venta qu'dio D. Pedro de Silva, a favor de los Reis Católicos, de la metá de la villa de Palos.|Archivu: [[Archivu Xeneral de Simancas]]. Unidá: Patronatu Real. Signatura: PATRONATU REAL,CAXA 35,DOC.5. [http://pares.mcu.es/ Portal d'Archivos Españoles.]}}<br/>{{cita|Mandamientu a don Juan de Silva, conde de Cifuentes, asistente de Sevilla, y del Conseyu, y a los sos hermanos don Alonso, don Pedro y don Lope de Silva, por qu'apurran a Juan de Cepeda, trínchante de doña Sabela, princesa de Portugal, la metá de la villa de Palos cola so fortaleza y lo demás vendíu por ellos a SS. AA.|Archivu: Archivu Xeneral de Simancas. Unidá: Cancillería, Rexistru del Sellu de Corte. Signatura: RGS,149206,370. [http://pares.mcu.es/ Portal d'Archivos Españoles.]}}}} Por estes feches preparábase yá la partida de la espedición colombina. Yá que Pedro de Silva yera [[maestresala]] na Corte y que'l so hermanu Juan desempañaba los importantes cargos d'[[alférez mayor]] del rei y la reina y asistente de Sevilla, interpretóse la reunificación de la metá del señoríu de los Cifuentes sobre Palos como una maniobra de la Corona pa evitar que'l duque de Medina Sidonia anexonase la villa a les sos yá estensos señoríos na rexón, y asegurase asina un puertu realengu dende'l que llanzar la espedición escontra les Indies.{{sfn|GONZÁLEZ CRUZ, David (coord.)|2012|pp=47-74|ps=Capítulu: ''Palos y la comunidá franciscana de la Rábida na dómina del Descubrimientu d'América''. (Izquierdo Labrado, Julio).}} === Edá Moderna === ==== Palos, trubiecu del descubrimientu d'América ==== {{VT|Descubrimientu d'América|Primer viaxe de Colon}} [[Ficheru:Desembarco_de_Colón_de_Dióscoro_Puebla.jpg|275px|thumb|''Representación [[Romanticismu|romántica]] de [[Cristóbal Colón]] y los [[hermanos Pinzón]] a la so llegada a [[América]]'' (Esposición Nacional (1862), Medaya de primer clase) por [[Dióscoro Puebla]].]] [[Ficheru:HermanosPinzon.jpg|thumb|Estatua de los [[hermanos Pinzón]], co-descubridores d'[[América]], en Palos de la Frontera, al fondu reparar ''la [[Fontanilla]]'', llugar onde afirma la tradición que s'abastecieron d'agua les naves descubridores, y a lo último, al fondu, la [[Ilesia de San Jorge (Palos de la Frontera)|Ilesia de San Jorge Mártir]], llugar onde se dio llectura a la real provisión de los [[reis católicos]] qu'obligaba, a ciertos vecinos de Palos, a apurrir dos carabeles pal primer viaxe de [[Cristóbal Colón]].]] '''Palos de la Frontera''' ye mundialmente conocíu como la ''trubiecu del [[Descubrimientu d'América]]''. Del so [[Puerto de Palos de la Frontera|puertu]] partieron el 3 d'agostu de 1492 les carabeles [[Pinta (carabela)|La Pinta]] y [[La Niña (carabela)|La Niña]] y la nao [[Santa María (nao)|Santa María]], col Almirante [[Cristóbal Colón]], los [[hermanos Pinzón]], los marineros de Palos y la contorna próxima camín de lo desconocío y que de fechu sería l'alcuentru col continente americanu. Les sos incursiones a Guinea, enantes bien vistes polos monarques castellanos nes sos lluches contra la corona de [[Portugal]], convirtiérense en delictives y oxetos de castigu pol [[Tratáu d'Alcáçovas]]. Posiblemente por una d'estes incursiones fueron condergaos ciertos palermos a sirvir a la Corona, mientres dos meses, con dos carabeles apareyaes a la so mariña.<ref name = "realprov" /> El 30 d'abril de 1492, los Reis ordenaron qu'eses naves poner al serviciu de [[Cristóbal Colón]] y qu'amás se -yos pagaren cuatro meses al preciu habitual pa completar los seis meses que se prevía duraría la travesía. La Corona amenorgaba asina los gastos de la espedición y venceyaba a ella a los espertos marinos de Palos.{{sfn|GONZÁLEZ CRUZ, David (coord.)|2012|pp=101-102|ps=Capítulu: ''Martín Alonso Pinzón, Colón y la marinería palerma''. (Izquierdo Labrado, Julio).}} El 23 de mayu d'esi mesmu añu dicha real provisión foi lleida na plaza de la [[Ilesia de San Jorge (Palos de la Frontera)|Ilesia de San Jorge Mártir]] de la llocalidá.{{refn|group="n."|Real Provisión de los Reis Católicos, dirixida a ciertos vecinos de Palos. Granada, 30 d'abril de 1492. (Parte trasera).{{cita|En miércoles veynte y trés de mayu añu del nascimiento del nuesu salvador Ihesuchristo de mill y quatrozientos y nobenta y dos años. Tando na ilesia de Sant Gorge desta villa de Palos, tando ende presente frey Juan Peres y Christóval Colón, y coles mesmes tando ende presentes Alvaro Alonso Rascón y Diego Rodriguez Prieto, alcaldes mayores, y Francisco Martín Nieto y Alonso Rodriguez Pietro y Alonso Gutierres, rexidores ... los dichos alcaldes y rexidores dixeron qu'obedecíen la dicha carta cola reberencia debida como carta de les sos Alteces y que taben empresto de la cunplir en tou y por tou segund el so Alteces mandar ...|[[Archivu Xeneral d'Indies]]. Signatura: PATRONATU, 295, N.3.}}}} Sicasí Colón siguía teniendo dificultaes pa reclutar tripulantes, ente otres razones porque les ordenances de Palos prohibíen fletar barcos a les persones que nun tuvieren participación nel [[señoríu de Palos|señoríu de la villa]].<ref name="AlvarezToledo">{{cita llibru|autor = ÁLVAREZ DE TOLEDO, Luisa Sabela|títulu = [https://web.archive.org/web/http://americaversus.iespana.es/ África versus América (2ª ed.)]|añu = 2006| editorial = Sanlúcar de Barrameda: Fundación Casa Medina-Sidonia|capítulu = El Palos del descubrimientu| urlcapítulu = http://americaversus.iespana.es/4parte/1palosma/cen.htm|isbn = 978-84-607-1135-3}}</ref> Probablemente por ello, los Reis adquirieron a fines de xunu de 1492 la metá de la villa de Palos perteneciente al Conde de Cifuentes por 16.400.000 [[maravedín|maravedinos]].{{refn|group="n."|name="compraPalos"}} A partir d'esti momentu los [[hermanos Pinzón|Pinzón]], prestixosa familia de navegantes palermos, decidieron tomar parte na espedición colombina y gracies a ellos Colón pudo atopar los marineros que precisaba. Tamién foi destacable mientres esti periodu'l papel del [[Monesteriu de La Rábida]], cercanu a palos, onde Colón atopó hospitalidá y sofitu. Finalmente, y peracabaos los preparativos, la espedición descubridora parte del [[Puerto de Palos de la Frontera|puertu de Palos]] el 3 d'agostu de 1492 con dos carabeles y una nao, llegando a tierres d'[[América]] el 12 d'ochobre. La Santa María naufragó en tierres americanes, pero los otros dos navíos tornaron a Europa, llegando a palos por separáu'l 15 de marzu de 1493. ==== Palos, los franciscanos y la evanxelización d'América ==== {{VT|Obispo Juan Izquierdo|frai Juan de Palos}} Cuando se fala del papel que desenvolvió'l pueblu de ''Palos de la Frontera'' na Historia d'[[América]], suel pensase, casi puramente, nos acontecimientos rellacionaos cola preparación y execución del primer viaxe colombín. Pero, adulces, la investigación y l'estudiu van perfilándonos múltiples actuaciones nes que los palermos amuésense como destacaos protagonistes na colonización del Nuevu Mundu, ente los pioneros qu'ayudaron a construyir les pilastres d'una nueva sociedá, d'una nueva cultura, y participando viviegamente na evanxelización.<ref name="juliorelig">{{cita web| url = http://es.geocities.com/julioil/religio.html| títulu = Religiosidad popular nos llugares colombinos: la so proyeición evanxelizadora faía América| fechaaccesu = 29 d'agostu de 2008| autor = Izquierdo Labrado, Julio| añu = 1999| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20040606025250/http://es.geocities.com/julioil/religio.html| fechaarchivu = 6 de xunu de 2004}}</ref> Dende'l fundamental sofitu que [[fray Antonio de Marchena]] y [[fray Juan Pérez]] emprestaron a [[Cristóbal Colón]] cuando'l so ánimu esmorecía ante l'adversidá, el Conventu franciscanu de Santa María de [[La Rábida]] siguió atentamente la evolución de los acontecimientos, alzándose n'unu de los primeros focos de la evanxelización americana.<ref name = "juliorelig" /> Como ye lóxicu, la influencia del conventu rabideño, favoreció que destacaren especialmente los franciscanos ente los primeros evanxelizadores d'América palermos, como l'obispu [[Obispo Juan Izquierdo|frai Juan Izquierdo]], [[fray Juan de Palos]], [[fray Juan Zarráu]], [[fray Pedro Salvador]], [[fray Alonso Vélez de Guevara]], [[fray Juan Quintero]], [[frai Thomás de Narváez]] y [[fray Francisco Camacho]], que tomaron na so mayoría los vezos en [[Méxicu]] y [[Lima]].<ref>{{cita llibru| apellíu = ROPERO REXIDOR| nome = Diego| títulu = Frai Juan Izquierdo: Obispu de Yucatán (1587 - 1602). Historia y Documentos| editorial = Conceyu de Palos de la Frontera, Huelva| añu = [[1989]]| id = DL H-148/89}}</ref><ref>Izquierdo Labrado, Julio. "''Palermos pernomaos.''" Páxs. 41-42.</ref> ==== El verdaderu nome de Palos ==== {{VT|Topónimu de Palos de la Frontera}} Etimológicamente la so denominación toponímica procede del vocablu romanu '''Palus''' ("llaguna"), y de fechu llamóse namái '''Palos''' hasta 1642, pero a mediaos del sieglu XVI los primeros cronistes d'Indies, [[Gonzalo Fernández de Oviedo]] y [[Francisco López de Gómara]], creyendo que Palos y Moguer yeren un solu pueblu, crearon l'incorrectu ya inesistente ''Palos de Moguer'',{{refn|group="n."|Esta denominación errónea produz malestar a los habitantes de Palos de la Frontera, yá que fizo que muncha xente pensara que Palos de la Frontera en dalgún momentu perteneciera a Moguer, cosa que nun ye cierta y que nunca asocedió. Esisten ensame de documentos onde s'atestigua'l verdaderu nome de Palos, por casu na Real Provisión unviada a ciertos vecinos de Palos por que punxeren naves al serviciu de Colón, de fecha 30 d'abril de 1492 recoyida nel '''[[Archivu Xeneral d'Indies]]. Signatura: PATRONATU, 295, N.3''', denominar namái '''Palos'''. Como exemplu de que darréu se denominó Palos de la Frontera, sirva'l siguiente documentu d'unu de los descendientes direutos de Martín Alonso Pinzón, nel que se diz:{{cita|''... Sepan quantos esta carta vieren como yo, Diego Martín Pinzón Dávila, vezino de la villa de Moguer estante al presente nesta '''villa de Palos de la Frontera'''...''|Archivu de Protocolos de Moguer. Llibru d'Escritures Públiques de Palos de la Frontera 1650-1654, fls. 362-362 vº}}}} que s'estendió con gran velocidá, pasando a enciclopedies y manuales d'estudiu. Daqué asemeyáu asocedió con [[fray Juan Pérez]] y [[fray Antonio de Marchena]], colos que crearon un únicu ya inesistente personaxe: fray Juan Pérez de Marchena o fray Juan Antonio Pérez de Marchena.<ref>{{cita llibru |autor=GONZÁLEZ CRUZ, David (Coord.)|capítulu=Capítulu VI: Los Clérigos de los Llugares Colombinos nos periodos de Guerra y na Evanxelización y Conquista d'América (Izquierdo Labrado, Julio)|url=http://dspace.unia.es/handle/10334/2500 |títulu=Religión y Conflictos Bélicos n'Iberoamérica |editorial=Universidá Internacional d'Andalucía (UNIA) |añu=2008|páxina=130 |isbn=9788479930684}}</ref> En mayu de 1642, el Conceyu Municipal de Palos adoptó'l nome de '''Palos de la Frontera''', aprovechando que'l [[Combalechadura del Duque de Medina Sidonia|rebalbu marqués d'Ayamonte]] fixo pasar les tropes portugueses del [[Guadiana]] al [[Ríu Tinto|Tinto]], y pa poner un "apellíu" a palos, que tapara'l que lo faía sumir como pueblu, xuniéndolo, equivocadamente, a la ciudá vecina.<ref>{{cita web|url = http://www.julioizquierdo.webhispana.net/palosf.html|títulu = Sobre'l nome de Palos de la Frontera|fechaaccesu = 27 de febreru de 2017|autor = Izquierdo Labrado, Julio|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20170222111138/http://www.julioizquierdo.webhispana.net/palosf.html|fechaarchivu = 2017-02-22}}</ref> [[Ficheru:MapatoograficoHuelvasiglo18.jpg|thumb|left|Mapa topográficu de la zona nel [[sieglu XVIII]].]] ==== La decadencia y la renacencia ==== Tres les espediciones colombines los Reis Católicos establecieron en [[Sevilla]] el monopoliu del comerciu coles islles d'[[Indies]]», [[Provincia de Tierra Firme|Tierra Firme]], [[Canaries]] y [[Berbería]], creando la [[Casa de Contratación d'Indies|Casa de Contratación]] en 1503. Ello implicaba'l zarru al tráficu ultramarín de los puertos de la mariña andaluza, qu'asina empezaron un rápidu cayente económicu.<ref name="AlvarezToledo" /> L'atracción de les Indies foi tan importante qu'absorbió l'amenorgada población palerma. L'armadores y marinos más capaces y desacobardaos emigraron a América o a Sevilla. La villa tamién tuvo que faer frente a la competencia de les vecines [[Moguer]], que disponía d'un terrenes agrícoles amplios, y [[Huelva]], onde'l duque de Medina Sidonia fundó una [[alota]]. Asina, en 1508 la población de Palos baxara a 400 vecinos, unos 1800 habitantes,{{sfn|GONZÁLEZ CRUZ, David (coord.)|2012|pp=47-74|ps=Capítulu: ''Palos y la comunidá franciscana de la Rábida na dómina del Descubrimientu d'América''. (Izquierdo Labrado, Julio).}} y a mediaos de sieglu, la marinera villa atopóse apenes ensin naves. Los pescadores, pa siguir exerciendo'l so oficiu, tuvieron qu'emigrar y contratase nos barcos de les villes vecines. Por esta dómina una gran parte de la población taba formada por esclavos, que los sos dueños empezaron a vender a otres poblaciones más prósperes.{{sfn|GONZÁLEZ CRUZ, David (coord.)|2012|pp=47-74|ps=Capítulu: ''Palos y la comunidá franciscana de la Rábida na dómina del Descubrimientu d'América''. (Izquierdo Labrado, Julio).}} La población baxara de forma importante y, sicasí, la presión fiscal caltúvose, polo que cada vecín hubo de pagar más, aniciándose un círculu viciosu, emigración; presión fiscal qu'acabó despoblando la villa casi por completu.{{sfn|Izquierdo Labrado, Julio|2001||p=27|ps=''(Curtia historia de Palos de la Frontera.)''}} Mientres más de tres siglos la población subsistió gracies a una exigua producción agropecuaria. Palos a pesar de tener una destacada participación nos descubrimientos xeográficos, viose práuticamente empuestu a la desapaición, quedando a mediaos del sieglu XVIII con tan solo 125 habitantes. [[Ficheru:PlusUtraPalos.jpg|thumb|El Plus ultra nel puertu de Palos de la Frontera, antes d'empecipiar el vuelu.]] A finales d'esa mesma centuria, dellos inversores [[Cataluña|catalanes]], ente los que cabo destacar a D. Antonio Bonu, dedicar a la esplotación vitivinícola de les sos tierres, lo cual anició un lentu pero constante crecedera de la población, que nun algamar les cifres precolombines hasta mediaos del sieglu XX.{{sfn|Izquierdo Labrado, Julio|2001||p=27|ps=''(Curtia historia de Palos de la Frontera.)''}} === Edá Contemporánea === Palos, pueblu marineru, tuvo un retrocesu dende finales del sieglu XX nesta actividá, centrada na captura de [[mariscu]], dexando pasu a la industria, con parte importante dientro del [[Huelva#El Polu Químicu|Polu Industrial]] de la provincia y a una nueva [[agricultura]] que favoreció'l renacer de les potencialidaes del conceyu. Ye una agricultura basada nel regadío y nel cultivu del '''''[[Fragaria x ananassa|fresón]] de Palos''''', que s'esporta a la mayor parte de la [[Xunión Europea]]. La refinería La Rábida, asitiada nel términu municipal de Palos, empecipió la so operación en 1967 con una capacidá de [[Destilación atmosférica|destilación]] de dos millones de tonelaes de [[petroleu|crudo]].<ref>{{cita noticia |nome= Raquel |apellíu= Montenegro |títulu= El Rei inaugura güei en Palos l'ampliación de la refinería La Rábida |url= http://www.huelvainformacion.es/article/economia/821991/rei/inaugura/güei/palos/la/ampliacion/la/refineria/la/rabida.html |editorial= Huelva Información |fecha= 27 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu= 9 de payares de 2010}}</ref> Tres socesives ampliaciones, na actualidá (2010) cuenta con una capacidá de 9,5 millones de tonelaes y 840 emplegaos.<ref>{{cita noticia |nome= Raquel |apellíu= Montenegro |títulu= Cepsa asitia La Rábida ente les primeres refineríes d'España |url= http://www.huelvainformacion.es/article/provincia/822972/cepsa/situa/la/rabida/ente/les primeres/refinerias/espana.html |editorial= Huelva Información |fecha= 28 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu= 9 de payares de 2010}}</ref> [[Ficheru:Monumento al plus ultra. La rabida. Huelva.JPG|thumb|Monumentu al ''Plus ultra'', nel muelle de la Reina, na Rábida.]] [[Ficheru:VirgenDeLosMilagros.jpg|thumb|[[Virxe de los Milagros|Nª Sª de los Milagros.]] Patrona de Palos de la Frontera.]] ==== ''De Palos a la Plata'', el vuelu del Plus ultra ==== {{AP|Vuelu del Plus ultra}} El 22 de xineru de 1926, dempués d'asistir a una misa delantre de la [[Virxe de los Milagros]] que s'atopaba circunstancialmente na parroquia de [[ilesia de San Jorge (Palos de la Frontera)|San Jorge]], a les 7:55 hores, salía del muelle de la Calzadilla, alzándose sobre la redolada de [[la Rábida]], en Palos, el "''[[Plus ultra (hidroavión)|Plus ultra]]''", primer [[hidroavión]] que crució l'[[Océanu Atlánticu]]. En conmemoración del primer viaxe colombín, nuevamente Palos ye escoyida como entamu d'una aventura tresoceánica, esta vegada per vía aérea. La tripulación taba compuesta pol comandante d'infantería [[Ramón Franco Bahamonde]], comandante del Plus ultra, de [[Ferrol]] ([[Provincia de La Coruña|La Coruña]]), el capitán d'artillería [[Julio Ruiz de Alda]], d'[[Estella]] ([[Provincia de Navarra|Navarra]]), l'alférez de navío [[Juan Manuel Durán González]], de [[Xerez de la Frontera]] ([[Provincia de Cádiz|Cádiz]]), el soldáu mecánicu [[Pablo Rada Ustarroz]], de [[Caparroso]] ([[Provincia de Navarra|Navarra]]). Hasta [[Canaries]] llevaron al fotógrafu de Cuatro Viento, Leopoldo Alonso, por que filmara l'entamu del viaxe. L'avión que s'emplegó foi un [[Dornier Wal]], hidroavión alemán, fabricáu n'Italia.<ref>{{cita web|url = http://www.aero.upm.es/es/alumnos/historia_aviacion/tema8.html#plusultra|títulu = El vuelu del Plus ultra: Palos de la Frontera (Huelva) - Buenos Aires|editorial = E.T.S.I. Aeronáuticos|fechaaccesu = 29 d'agostu de 2008|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081029195453/http://www.aero.upm.es/es/alumnos/historia_aviacion/tema8.html#plusultra|fechaarchivu = 29 d'ochobre de 2008}}</ref> La travesía realizar en siete etapes que remataron en [[Buenos Aires]] ([[Arxentina]]). [[Alfonsu XIII d'España]] donó'l Plus ultra a l'[[Armada Arxentina]], onde sirvió como avión de corréu hasta ser retiráu del serviciu. A cambéu'l pueblu arxentín donó una estatua d'[[Ícaro]] que foi asitiada xunto al muelle de la Reina na redolada de la Rábida.<ref name="julPlus">{{cita web|url = http://es.geocities.com/julioil/plusultr.html|títulu = El vuelu del Plus ultra|autor = Izquierdo Labrado, Julio|fechaaccesu = 29 d'agostu de 2008|añu = 1995|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20040606024656/http://es.geocities.com/julioil/plusultr.html|fechaarchivu = 6 de xunu de 2004}}</ref> Nesa ocasión, el famosu cantor de [[tangu|tangos]] [[Carlos Gardel]], compunxo n'homenaxe al Plus ultra, un tangu tituláu "La gloria de l'águila" na so lletra diz: {{Cita|"''Dende Palos, l'águila vuela<br />y a Colón, cola so gran carabela,<br />recuérdanos con tal emoción<br />la fazaña que ximielga tol corazón"''.<ref name="La gloria de l'águila (tangu)">{{cita videu |títulu=La gloria de l'águila|persona=Carlos Gardel (Cantautor)|añu=1928|url=https://www.youtube.com/watch?v=DUQp_4O02D8|mediu=YouTube}}</ref>}} Alfonsu XIII aprovechó'l regresu de la espedición pa conceder a palos el títulu de [[ciudá]] y a la so [[Conceyu]] el tratamientu de ''Excelentísimo'', que yá roblara en xunetu del añu anterior,<ref name = "ciudá" /> amás dio-y al alcalde de la llocalidá'l títulu de "''Caballero cubiertu''", yá que protagonizó l'anécdota d'escaecer quitar el sombreru ante'l rei.<ref>{{Cita web|apellíu =www.palosfrontera.com|nome =|enllaceautor =|títulu =PATRIMONIU HISTÓRICU, Muelle de la Calzadilla.|año =|edición =|llugar =|editorial =Web Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera.|url =http://www.palosfrontera.com/turismodlocal/Historico/Muelle_Calzadilla.htm|ID =|fechaaccesu =consultáu'l 1 de febreru de 2008|urlarchivu =https://web.archive.org/web/20071028232125/http://www.palosfrontera.com/turismodlocal/Historico/Muelle_Calzadilla.htm|fechaarchivu =28 d'ochobre de 2007}}</ref><ref name = "julPlus" /> En [[1985]] Palos de la Frontera recibe'l premiu de turismu [[Pomme d'or]].<ref>{{cita web|url=http://www.fijet.net/fijet_golden_appel_dyn.php?langue=en|títulu=Golden Apple Award|añu=2015|obra=|fechaaccesu=5 d'avientu de 2015|idioma=inglés}}</ref> ==== Xuan Pablo II en Palos de la Frontera ==== El [[papa]] [[Xuan Pablo II]] visitó Palos de la Frontera'l 14 de xunu de 1993, dientro del so percorríu polos [[llugares colombinos]] y [[El Rocío]], con motivu del V Centenariu del Descubrimientu y Evanxelización d'América. Nesa primera y, hasta'l momentu, única visita d'un Sumu Pontífiz a palos, foi coronada canónicamente la [[Virxe de los Milagros]], patrona de la ciudá, siendo los padrinos de la coronación los Reis d'España [[Xuan Carlos I]] y [[Sofía de Grecia|Sofía]], representaos na so fía la [[Cristina de Borbón y Grecia|Infanta Cristina]]. Dase'l fechu de qu'esta ye la única imaxe de la virxe coronada por [[Xuan Pablo II]] n'España. El Papa, dempués d'impartir la so bendición, añadió unes pallabres improvisaes: {{cita|«Munches gracies por esti alcuentru. Ye una gran emoción atopase nel llugar totalmente históricu onde empezó un nuevu capítulu de la historia del mundu, del nuesu mundu, del nuevu mundu, de tol mundu, del globu terrestre. Onde empezó tamién la historia de la Salvación y de la Evanxelización del Continente americanu. Siempres vuelven a esti llugar benditu encamentándose a la Señora de los Milagros, a la Madre de los homes, a la Reina de les Amériques, toos nuesos hermanos d'equí, n'España y na otra parte del mundu. Sía allabáu Xesucristu.»<ref name="JPII">{{Cita web |1 = |apellíu = conferenciaepiscopal.es |nome = |enllaceautor = |títulu = Cuartu viaxe apostólicu a España |añu = 1993 |edición = |lugar = |editorial = |ID = |url = http://www.conferenciaepiscopal.es/JuanPabloII/spain/cuartu.htm |fechaaccesu = consultáu'l 23 d'avientu de 2007. }}</ref><ref name=trés>{{Cita web|1 =|apellíu =planalfa.es|nome =|enllaceautor =|títulu =EL PAPA NOS LLUGARES COLOMBINOS|añu =|edición =|llugar =|editorial =|ID =|url =http://www3.planalfa.es/obhuelva/documentos/papa_en_lugarescolombinos.htm|fechaaccesu =consultáu'l 23 d'avientu de 2007.|urlarchivu =https://web.archive.org/web/20081012054521/http://www3.planalfa.es/obhuelva/documentos/papa_en_lugarescolombinos.htm|fechaarchivu =12 d'ochobre de 2008}}</ref>}} [[Ficheru:Escudo de Palos de la Frontera modificado.svg|thumb|Escudu de Palos de la Frontera según descripción heráldica.]] == Símbolos == L'[[Escudu de Palos de la Frontera|Escudo Municipal de Palos de la Frontera]] básase, en parte, nel [[Hermanos Pinzón#Escudu d'Armes concedíu por Carlos V|concedíu]] pol Emperador [[Carlos I d'España|Carlos V]], el 23 de setiembre de 1519, a los [[hermanos Pinzón]]{{refn|group="n."|Escudu d'armes concedíu a los Pinzón de Palos de la Frontera:{{cita|... pola presente vos faemos mercé y queremos que podáis tener y traer poles vueses armes conocíes trés carauelas al natural na mar y de caúna elles saga una mano amosando la primer tierra qu'asina fallaron y afayaron nun escudu tal como este ... ... y por orla del dichu escudo podays traer y trayays unes ancoras y unos coraçones les quales diches armes vos damos ...|'''[[Archivu Xeneral d'Indies]]''' Seición Indiferente Xeneral. Signatura: INDIFERENTE,420,L.8,F.146R-147V.}}}} y a los marinos de Palos que fueron con ellos a afayar les Indies.<ref>{{Cita web|1 =|apellíu =www.diphuelva.es|nome =|enllaceautor =|títulu =Imagen del escudu municipal de Palos de la Frontera.|año =|edición =|llugar =|editorial =Diputación provincial de Huelva.|ID =|url =http://www.diphuelva.es/asp/Archivo/Heraldica/imagenes/EscPalos.jpg|fechaaccesu =consultáu'l 29 d'avientu de 2007.|urlarchivu =https://web.archive.org/web/20111105125910/http://www.diphuelva.es/asp/Archivo/Heraldica/imagenes/EscPalos.jpg|fechaarchivu =5 de payares de 2011}}</ref> Descripción heráldica: "''Escudu español. D'azur, dos carabeles al centru y en punta una nao n'el so colores naturales, tou ello nel mar sobre ondes de plata y movientes de los lladrales dos metaes del mundu, tamién nel so color natural. Bordura d'oru con cuatro corazones de gules y cuatro áncoras de sable alternaos. Preséntase cargáu sobre un campu de pergamín de plata, al pie del mesma cinta flotante cola lleenda: "TRUBIECU DEL DESCUBRIMIENTU", por timbre corona real abierta.''"<ref>{{cita web|url = http://es.geocities.com/julioil/curtia.htm|títulu = Curtiu historia de Palos de la Frontera|fechaaccesu = 27 de marzu de 2008|autor = Izquierdo Labrado, Julio|añu = 2003|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071026022221/http://es.geocities.com/julioil/curtia.htm|fechaarchivu = 26 d'ochobre de 2007}}</ref> El conceyu vien usando esti sellu pa validar la so documentación dende 1968. La bandera de Palos de la Frontera ta compuesta de tres franxes paraleles ente sigo y perpendiculares nel estil, d'igual dimensión. La primera mariella, la segunda blanca y la tercera azul. Centráu y sobrepuestu l'escudu d'armes local. == Política municipal == L'Excelentísimo<ref name = "ciudá" /> [[Conceyu]] de Palos de la Frontera tópase asitiáu na plaza ''"Comandante [[Ramón Franco Bahamonde]]"'', onde s'atopen dos edificios municipales, encargaos de les xestiones polítiques y asuntos municipales. El conceyu ye'l máximu organismu municipal y ye l'encargáu de regular la vida diaria de los ciudadanos llevando asuntos como la planificación urbanística, la recaldación d'impuestos municipales, la xestión de la seguridá vial, el caltenimientu de la vía pública y xardinos, organización de les fiestes local y diversos actos culturales. En payares de 1975 [[Pilar Pulgar Flaire]] foi designada pol [[gobernador civil]] de [[Provincia de Huelva|Huelva]], Matias Valdecantos García, alcaldesa de Palos de la Frontera y tomó posesión del cargu'l 26 de payares,<ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1975/11/29/063.html |títulu=Hemeroteca ABC de Sevilla: 29/11/1975 |fechaaccesu=3 de febreru de 2017 |obra=[[ABC (periódicu)|ABC]]}}</ref><ref name="tomaposesion">[[Odiel (periódicu)|Periódicu Odiel]].<br/> *{{cita publicación |fecha=27 de payares de 1975 |títulu=Alcaldesa de Palos de la Frontera |publicación=Odiel |númberu=Añu XL. Núm. 11.276 |páxines=p. 1 |ubicación=Huelva |url=http://www.diphuelva.es/portalweb/hemeroteca/odiel/1975/NOV/27/0001.pdf |formatu=PDF |fechaaccesu=3 de febreru de 2017 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20170205100222/http://www.diphuelva.es/portalweb/hemeroteca/odiel/1975/NOV/27/0001.pdf |archivedate=2017-02-05 }} *{{cita publicación |fecha=27 de payares de 1975 |títulu=Relevo en Palos de la Frontera |publicación=Odiel |númberu=Añu XL. Núm. 11.276 |páxines=p. 11 |ubicación=Huelva |url=http://www.diphuelva.es/portalweb/hemeroteca/odiel/1975/NOV/27/0011.pdf |formatu=PDF |fechaaccesu=3 de febreru de 2017 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20170205100308/http://www.diphuelva.es/portalweb/hemeroteca/odiel/1975/NOV/27/0011.pdf |archivedate=2017-02-05 }}</ref> cuatro díes dempués de que [[Xuan Carlos I]] fuera proclamáu [[Rei d'España]],<ref>{{cita llibru|autor=ÍÑIGO FERNÁNDEZ, Luis E.|títulu=Curtiu historia d'España II: El camín escontra la modernidá|url=https://books.google.es/books?id=k3HCqG-iaV4C&hl=es&source=gbs_navlinks_s|editorial=Ediciones Nowtilus|lugar=Madrid|añu=2010|páxina=[https://books.google.es/books?id=k3HCqG-iaV4C&lpg=PA4&hl=es&pg=PA215#v=onepage&q&f=false 215]|isbn=9788497639224}}</ref> convirtiéndose na primer alcaldesa del reináu del nuevu monarca.<ref name="primeraalcaldesa">{{cita web |url=https://elpais.com/diario/2000/03/20/andalucia/953508131_850215.html |títulu=PILAR PULGAR FLAIRE. La primer alcaldesa del Rei |fechaaccesu=3 de febreru de 2017 |obra=elpais.com}}</ref> El conceyu ta rexíu por un equipu de gobiernu compuestu pola fuercia o fuercies polítiques que llograron el mayor númberu de votos nes [[eleiciones]]. Los [[conceyal]]es de la corporación municipal son escoyíos cada cuatro años, por aciu [[sufraxu universal]], polos ciudadanos [[Mayor d'edá mayores]] de 18 años. Ta presidíu pol Alcalde Carmelo Romero Hernández, del [[Partíu Popular Andaluz]], dende les eleiciones municipales de 1995. La Corporación Municipal, dende l'añu 2105, ta formada por 17 conceyales. Nes Eleiciones municipales de 2015 presentáronse cuatro formaciones polítiques llogrando representación nel conceyu trés. La distribución actual de conceyales nel Conceyu ye de 11 conceyales pa la candidatura presentada pol [[Partíu Popular Andaluz|PP]], 4 pa la que presentó'l [[Partíu Socialista Obreru Español d'Andalucía|PSOE-A]] y 2 pa APIN (Agrupación Palerma Independiente).<ref>{{Cita web |1 = |apellíu = Ministeriu del interior |nome = |enllaceautor = |títulu = Eleiciones mayu 2011 |añu = 2011 |edición = |editorial = |url = http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU0121905599_L1.htm?d=841&y=0 |fechaaccesu = consultáu'l 14 de xunu de [[2011]] }}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto" |- | colspan="11" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Resultaos eleutorales municipales dende 1979'''</center> |- bgcolor="#D8D8D0" | '''Partíu''' | align="right" | '''1979''' | align="right" | '''1983''' | align="right" | '''1987''' | align="right" | '''1991''' | align="right" | '''1995''' | align="right" | '''1999''' | align="right" | '''2003''' | align="right" | '''2007''' | align="right" | '''2011''' | align="right" | '''2015''' |- | bgcolor="#1e90FF" | '''[[Partíu Popular|PP]]''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#1e90FF" align="right" | 0 | bgcolor="#1e90FF" align="right" | 7 | bgcolor="#1e90FF" align="right" | 9 | bgcolor="#1e90FF" align="right" | 9 | bgcolor="#1e90FF" align="right" | 8 | bgcolor="#1e90FF" align="right" | 7 | bgcolor="#1e90FF" align="right" | 11 |- | bgcolor="#FE2e2e" | '''[[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]''' | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 2 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 8 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 4 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 3 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 5 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 4 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 3 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 5 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 4 | bgcolor="#FE2e2e" align="right" | 4 |- | bgcolor="#ff9933" | '''[[Unión de Centru Democráticu|UCD]]''' | bgcolor="#ff9933" align="right" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#bf0000" | '''[[Partíu Comunista d'España|PCE]]''' | bgcolor="#bf0000" align="right" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#db0000" | '''[[Organización Revolucionaria de Trabayadores|ORT]]''' | bgcolor="#db0000" align="right" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#32CD32" | '''[[Partíu Andalucista|PA]]''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#32CD32" align="right" | 1 | bgcolor="#32CD32" align="right" | 1 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#008800" | '''[[Izquierda Xunida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía|IX-LV-CA]]''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#008800" align="right" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#008800" align="right" | 0 | bgcolor="#008800" align="right" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#6dbcf7" | '''[[Alianza Popular|AP]]''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#6dbcf7" align="right" | 4 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#ffFFFF" align="right" | | bgcolor="#ffFFFF" align="right" | | bgcolor="#ffFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#cc88cc" | '''Agrupación Eleutoral Independiente''' | bgcolor="#cc88cc" align="right" | 11 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#cc88cc" align="right" | 7 | bgcolor="#cc88cc" align="right" | 9 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#ffcc00" | '''Agrupación Eleutoral "Palermos por Palos"''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#ffcc00" align="right" | 2 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#cfa600" | '''CIP (Candidatura Independiente Popular)''' | bgcolor="#cfa600" align="right" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#cc8844" | '''AVEMA (Agrupación Independiente de Mazagón)''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#cc8844" align="right" | 0 | bgcolor="#cc8844" align="right" | 0 | bgcolor="#cc8844" align="right" | 0 | bgcolor="#cc8844" align="right" | 0 | bgcolor="#cc8844" align="right" | 0 | bgcolor="#cc8844" align="right" | 0 |- | bgcolor="#cc5533" | '''PIM (Partíu Independiente de Mazagón)''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#cc5533" align="right" | 0 | bgcolor="#cc5533" align="right" | 0 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#c96c51" | '''CLI''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#c96c51" align="right" | 1 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#cc2244" | '''GIHU (Grupu Independiente de Huelva)''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#cc2244" align="right" | 1 | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | |- | bgcolor="#32CD88" | '''APIN (Agrupación Palerma Independiente)''' | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#FFFFFF" align="right" | | bgcolor="#32CD88" align="right" | 2 | bgcolor="#32CD88" align="right" | 2 |- bgcolor="#EEEEEE" | '''''Total''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''13''''' | align="right" | '''''17''''' |} <center><small>Fonte: [http://www.mir.es Ministeriu del Interior] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090827060030/http://www.mir.es/ |date=2009-08-27 }}.</small></center> {{Alcalde España | Alcalde_1 = [[Pilar Pulgar Flaire]] | Partíu_1 = Independiente | Alcalde_2 = Juana Pérez Romero | Partíu_2 = [[PSOE]] | Alcalde_3 = Pilastra Pulgar Flaire | Partíu_3 = Independiente | Alcalde_4 = Pilastra Pulgar Flaire | Partíu_4 = Independiente | Alcalde_5 = Carmelo Romero Hernández | Partíu_5 = [[PP]] | Alcalde_6 = Carmelo Romero Hernández | Partíu_6 = [[PP]] | Alcalde_7 = Carmelo Romero Hernández | Partíu_7 = [[PP]] | Alcalde_8 = Carmelo Romero Hernández | Partíu_8 = [[PP]] | Alcalde_9 = Carmelo Romero Hernández | Partíu_9 = [[PP]] | Alcalde_10 = Carmelo Romero Hernández | Partíu_10 = [[PP]]}} == Actividá económica == La superficie de los cultivos herbacéos ye de 879 hectárees y la de los cultivos maderizos 142,los principales cultivos son la [[fresa]] y el [[fresón]], la [[olivar]], el [[pescal]] y el [[Triticale]]<ref>{{cita web |url=http://wikanda.huelvapedia.es/wiki/Econom%C3%ADa:Palos_de_la Frontera |títulu=Economía:Palos de la Frontera - Huelvapedia <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya--> |fechaaccesu=2009 |autor= |enllaceautor= |idioma= }}</ref> == Monumentos y llugares d'interés == '''{{VT|Patrimoniu Históricu Andaluz na Contorna Metropolitana de Huelva}}''' [[Ficheru:IglesiaSanJorge.jpg|thumb|Ilesia de San Jorge.]][[Ficheru:Fontanilla Palos.jpg|thumb|'''''La Fontanilla''''', en Palos.]][[Ficheru:EstatuaPinzónPalos1.jpg|thumb|Estatua de Martín A. Pinzón.]] Ente los sos monumentos destaquen: * '''La [[Ilesia de San Jorge (Palos de la Frontera)|ilesia de San Jorge]]''', d'estilu góticu mudéxar, con una puerta mudéxar llamada la de "los novios". Nel so interior pueden contemplase una imaxe n'alabastru del sieglu XIII cola figura de [[Ana (madre de María)|Santa Ana]], un retablu de cerámica toscanu del sieglu XVII y unos frescos [[Renacimientu|renacentistes]] del sieglu XVI.<ref>{{Cita web|url= http://www.juntadeandalucia.es/averroes/gpba/huelva/visitas/I.%20San%20Jorge,%20Palos/I.%20San%20Jorge,%20Palos.htm|títulu= Iglesia de San Jorge de Palos de la Frontera|fechaaccesu= 29 d'agostu de 2008|editorial= www.juntadeandalucia.es|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090614072030/http://www.juntadeandalucia.es/averroes/gpba/huelva/visitas/I.%20San%20Jorge,%20Palos/I.%20San%20Jorge,%20Palos.htm|fechaarchivu= 14 de xunu de 2009}}</ref> Nesta Ilesia dio llectura a la Real Provisión, qu'ordenaba a Diego Rodríguez Prieto y otros vecinos de la villa de Palos, a que tuvieren preparaes dos [[carabela|carabeles]] pa partir con [[Cristóbal Colón]].<ref name="realprov">Real Provisión de los Reis Católicos que foi unviada a Diego Rodríguez Prieto y otros compañeros, vecinos de la villa de Palos, con cuenta de que tuvieren preparaes dos [[carabela|carabeles]] pa partir con Cristóbal Colón. [https://web.archive.org/web/20091027022740/http://es.geocities.com/julioil/pragmat.html] Granada, 30 d'abril de 1492. Archivu Xeneral d'Indies. Signatura: PATRONATU, 295, N.3. (castellán antiguu)</ref> * [[Puerto de Palos de la Frontera|El Puerto de Palos]], foi'l puertu del que partió, el 3 d'agostu de 1492, la espedición [[Descubrimientu d'América|descubridora]], encabezada por [[Cristóbal Colón]] al mandu de la carabela o [[nao]] [[Carabela Santa María|Santa María]] y les [[carabeles]] [[carabela Pinta|Pinta]] y [[carabela Niña|Niña]]. * '''El [[Castiellu de Palos|castiellu]].''' Al pie de la ilesia, nun cabezo, atopamos los restos del '''castiellu de Palos''', que fueron motivu d'intervenciones arqueolóxiques en delles ocasiones.<ref>{{cita llibru |autor= Pozu Blázquez, Florentín| autor2 = Campos Carrasco, Juan Manuel | autor3 = Borja Barrera, Francisco |títulu= Puertu históricu y castiellu de Palos de la Frontera (Huelva) : asentamientu humanu y mediu natural|añu= 1996|editorial= Universidá de Huelva. Serviciu de Publicaciones|isbn= 978-84-88751-23-2}}</ref><ref>{{Cita web|url= http://www.castillosnet.org/programs/castillosnet.php?tip=inf&dat=huelva/H-CAS-012|títulu= Castillo de Palos de la Frontera|fechaaccesu= 29 d'agostu de 2008|editorial= CastillosNet|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130809064517/http://www.castillosnet.org/programs/castillosnet.php?tip=inf|fechaarchivu= 2013-08-09}}</ref> * '''La [[Casa Muséu de Martín Alonso Pinzón]]''', na que pueden almirase preseos de navegación, pintures y mapes rellacionaos cola xesta colombina; les visites realícense previa cita nel Conceyu.{{sfn|Izquierdo Labrado|2001||p=32|ps=''(Curtia historia de Palos de la Frontera.)''}} * '''La [[Fontanilla]].''' Saliendo de Palos llegar a la ''Fontanilla''. Dende la ''Puerta de los Novios'' de la [[Ilesia de San Jorge (Palos de la Frontera)|Ilesia de San Jorge]], aportar a ''la Fontanilla'', xunto a la cual atopábase l'históricu Muelle del que partió la espedición descubridora, y que yera la fonte pública de Palos, protexida por un templete cuadrangular de lladriyos construyíu nel sieglu XIII y d'estilu [[mudéxar]], onde, según afirma la tradición, abastecer d'agua les naves [[Santa María (nao)|Santa María]], [[La Niña (carabela)|la Niña]] y [[Pinta (carabela)|la Pinta]]. * '''Muelle de la Calzadilla.''' Pequeñu muelle construyíu pa la conmemoración del IV Centenariu del Descubrimientu d'América y que foi restauráu a finales del sieglu XX. Dende esti llugar partió la histórica espedición del [[Plus ultra (hidroavión)|Plus ultra]] el 22 de xineru de 1926, y que fixo'l percorríu '''''Palos de la Frontera - [[Buenos Aires]]'''''. Al so regresu'l [[5 d'abril]] de 1926 la tripulación foi recibida pol rei Alfonsu XIII. * '''La estatua de [[Martín Alonso Pinzón]]''', capitán y armador d'esta villa y protagonista de la fazaña del Descubrimientu. * '''La Rábida'''. '''{{AP|Monesteriu de La Rábida}}''' Na carretera escontra Huelva atopamos la paraxa de ''la Rábida'', unu de los más bellos rincones del conceyu y nél atopamos el monesteriu franciscanu de [[Monesteriu de La Rábida|La Rábida]].El monesteriu ye'l llugar onde se cuayó'l viaxe de Colón. Alzáu nos sieglos XIV-XV, sobresalen pol so interés artísticu la ilesia [[arte góticu|góticu]]-[[mudéxar]] na que pueden almirase un crucificáu y la ''Virxe de los Milagros'', del sieglu XIV, delantre de la cual oraron Colón y los marinos que realizaron la empresa descubridora. Son de destacar tamién les estancies decoraes con frescos de [[Daniel Vázquez Díaz]], el claustru y el muséu, onde se caltienen numberosos oxetos conmemorativos del [[Descubrimientu d'América]]. Tien de 2.000 m² d'estensión y ye de planta irregular.[[Ficheru:Rabida1.jpg|thumb|left|Monesteriu de La Rábida.]][[Ficheru:TresCarabelas.jpg|thumb|left|Retruque de «Los trés Carabeles» nel '''''[[Muelle de les Carabeles]]''''' de Palos.]] El monesteriu a lo llargo de los más de 500 años de la so historia sufrió cambeos, sobremanera a raigañu del [[terremotu de Lisboa de 1755]]. Nesti monesteriu agospióse [[Cristóbal Colón]] años antes de partir escontra'l Nuevu Mundu.<ref>{{cita web|url=http://www.monasteriodelarabida.com/antoxana.html|títulu=Monesteriu de La Rábida|fechaaccesu=31 d'agostu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090226222404/http://www.monasteriodelarabida.com/antoxana.html|fechaarchivu=26 de febreru de 2009}}</ref> El monesteriu foi declaráu [[Monumentu Nacional]] en 1856.<ref>{{cita web| |títulu = Expediente sobre la declaración de Monumentu Nacional al Monesteriu de Santa María de la Rábida. |editorial = Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. |url = http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=322367&portal=124 |fechaaccesu = 18 d'avientu de 2007. }}</ref> Mereció amás la declaración de '''''Primer Monumentu históricu de los pueblos Hispánicos'''''.<ref>I Congresu Hispanoamericanu d'Historia. Madrid, ochobre de 1949.</ref> Tamién puede visitase nesta redolada'l ''Monumentu a los Descubridores''. A él llega per una avenida na que s'amuesen tolos escudos de los países iberoamericanos, realizaos n'azulexos. Cerca atopamos el Parque Botánicu [[José Celestino Mutis]], con especies autóctones y americanes.<ref>{{cita web|url= http://www.diphuelva.es/conteníu_basico.asp?idContenido=454|títulu= Parque Botánicu José Celestino Mutis|fechaaccesu= 29 d'agostu de 2008|editorial= Diputación provincial de Huelva|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20080929152840/http://www.diphuelva.es/conteníu_basico.asp?idContenido=454|fechaarchivu= 29 de setiembre de 2008}}</ref> Tamién nesti redolada atopa la ''Universidá Internacional d'Andalucía'', See Iberoamericana Santa María de la Rábida, el ''Foru Iberoamericanu'', construcción moderna y de multiusos como palaciu de congresos, conciertos y espectáculos,<ref>{{cita web|url= http://www.diphuelva.es/conteníu_basico.asp?idContenido=453|títulu= Foru Iberoamericanu de la Rábida|fechaaccesu= 31 d'agostu de 2008|editorial= Diputación provincial de Huelva|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20080929153646/http://www.diphuelva.es/conteníu_basico.asp?idContenido=453|fechaarchivu= 29 de setiembre de 2008}}</ref> ''El Muelle de la Carabeles'', enfrente, llugar d'esposición permanente, onde podemos alicar l'aventura americana y pueden visitase los retruques de les carabeles que se realizaron pa la celebración del V Centenariu.<ref>{{cita web|url= http://www.diphuelva.es/conteníu_basico.asp?idContenido=452|títulu= Muelle de les Carabeles|fechaaccesu= 31 d'agostu de 2008|editorial= Diputación provincial de Huelva|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20080922040211/http://www.diphuelva.es/conteníu_basico.asp?idContenido=452|fechaarchivu= 22 de setiembre de 2008}}</ref> Ríu abajo atopamos el ''Muelle de la Reina'', onde, al traviés d'[[Ícaro]], conmemórase'l primer vuelu ente [[España]] y [[América]], el del hidroavión [[Vuelu del Plus ultra|Plus ultra]].<ref name = "julPlus" /> * '''Mazagón.''' Na mariña puede visitase les sableres de [[Mazagón]], un Parador de Turismu y el Puertu Deportivu con modernes instalaciones. == Fíos pernomaos == Los más pernomaos personaxes históricos nacíos en Palos de la Frontera, tán rellacionaos colos descubrimientos xeográficos polo xeneral y col Descubrimientu y la Evanxelización d'América en particular. Ente los más conocíos destacaríen: === Hermanos Pinzón === '''{{AP|Hermanos Pinzón}}''' * '''[[Martín Alonso Pinzón]]''': capitán de la carabela ''[[La Pinta]]'', líder de los marineros de Palos, ensin la so intervención [[Cristóbal Colón|Colón]] nun llograría los barcos y la tripulación que precisaba; refugó les naves contrataes por Colón, contrato la carabela ''[[la Pinta]]'' y apurrió mediu millón de [[maravedín|maravedinos]] de la so fortuna personal.{{sfn|ORTEGA, Ángel|1925|ps=Tomo II, pp. 191-192}}<ref>{{Cita web|1 =|apellíu =www.diphuelva.es|nome =|enllaceautor =|títulu =Los marineros de Huelva|añu =|edición =|llugar =|editorial =Diputación de Huelva|url =http://www.diphuelva.es/conteníu_basico.asp?idContenido=418|ID =|fechaaccesu =consultáu'l 14 d'avientu de 2007|urlarchivu =https://web.archive.org/web/20080929152837/http://www.diphuelva.es/conteníu_basico.asp?idContenido=418|fechaarchivu =29 de setiembre de 2008}} * {{cita llibru | apellíos = MORALES PADRÓN | nome = Francisco | títulu = Les rellaciones ente Colón y Martín Alonso Pinzón. in: Actes. Vol. 3 | añu = 1961 | editorial = Lisboa | id = S. 433-442 }} * {{cita llibru | apellíu = MANZANO Y MANZANO, MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA | nome = Juan, Ana María | títulu = Los Pinzones y el Descubrimientu d'América. 3 vol | añu = 1988 | editorial = Madrid: Ediciones de Cultura Hispanica | id = }} * {{cita llibru | apellíos = ÍÑIGUEZ SÁNCHEZ-ARJONA | nome = Benito | títulu = Martín Alonso Pinzón, l'echar# llevantos | añu = 1991 | editorial = Sevilla: Imp. José de Haro | id = }}</ref> La so gran esperiencia como navegante foi decisiva nel [[Descubrimientu d'América]]. * '''[[Vicente Yáñez Pinzón]]''': capitán de la carabela ''[[La Niña (carabela)|La Niña]]''. Realizó darréu, por cuenta propia o de la Corona, trés viaxes más al Nuevu Mundu. Primer marín européu que saleó pol hemisferiu Sur, descubridor del [[Brasil]], esplorador del [[ríu Amazones]] y pioneru nos viaxes pol Golfu de Méxicu. Foi nomáu polos reis Piloto Real, Asesor, Caballero, Capitán Xeneral y Gobernador de [[Puertu Rico]]. * '''[[Francisco Martín Pinzón]]''': maestre de la carabela ''La Pinta''. Acompañó al so hermanu Vicente al Brasil y pereció nel cuartu viaxe de Colón. === Otru esploradores y marinos === * '''[[Cristóbal Quintero]]''': dueñu de la carabela ''[[la Pinta]]'', participó nel primer y el tercer viaxe colombín, probablemente tamién nel segundu.{{sfn|GOULD, Alice B.|1984|pp=[https://books.google.es/books?id=3YktZjeEVnYC&lpg=PP1&hl=es&pg=PA88 88-95]}} * '''[[Diego de Lepe]]''': salió del puertu de Palos, n'avientu de 1499 y tornó en setiembre de 1500. Desembarcó na mariña brasilana en febreru de 1500, y llegó hasta'l [[Cabu de San Agustín]] en [[Brasil]] dempués de Vicente Yáñez.<ref>{{Cita web |1 = |apellíu = Izquierdo Labrado |nome = Julio |enllaceautor = Julio Izquierdo Labrado |títulu = Vicente Yáñez Pinzón. 1499 - 1514. Los Viaxes Andaluces |añu = 1999 |edición = |lugar = |editorial = |url = http://es.geocities.com/julioil/lauri.html |ID = |fechaaccesu = consultáu'l 22 de marzu de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20040605204239/http://es.geocities.com/julioil/lauri.html |fechaarchivu = 5 de xunu de 2004 }}</ref><ref>{{Cita web|1 =|apellíu =arteHistoria|nome =|enllaceautor =|títulu =Lepe, Diego de|añu =|edición =|llugar =|editorial =|url =http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5776.htm|ID =|fechaaccesu =consultáu'l 22 de marzu de 2008|urlarchivu =https://web.archive.org/web/20090303180310/http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5776.htm|fechaarchivu =3 de marzu de 2009}}</ref><ref>{{Cita web|1 =|apellíu =msn Encarta|nome =|enllaceautor =|títulu =Diego de Lepe|añu =|edición =|llugar =|editorial =|url =http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_961523911/diego_de_lepe.html|ID =|fechaaccesu =consultáu'l 22 de marzu de 2008|urlarchivu =https://web.archive.org/web/20080328201456/http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_961523911/Diego_de_Lepe.html|fechaarchivu =28 de marzu de 2008}}</ref><ref>{{cita llibru|autor = LUCENA SALMORAL, Manuel|editor =Ediciones Rialp, S.A. | títulu =Historia xeneral d'España y América | añu = 1982 |ubicación = Madrid|isbn =9788432121197 |páxina = [https://books.google.es/books?id=4DWBNjs8iwEC&lpg=PP1&hl=es&pg=PA126#v=onepage&q&f=false 126]|volume = Volume 7 d'El descubrimientu y la fundación de los reinos ultramarinos hasta fines del sieglu XVI}}</ref> * '''[[Antón d'Alaminos]]''': pilotu nos viaxes de [[Juan de Grijalva|Grijalva]] y [[Francisco Hernández de Córdoba (esplorador de Yucatán)|Hernández de Córdoba]], guio les naves de [[Hernán Cortés]] na espedición de [[conquista de Méxicu]]. Yera'l más espertu navegante d'esos mares, descubridor de la [[corriente del Golfu]] de [[Méxicu]], los sos trabayos de cartógrafu fueron esenciales pa los viaxes de vuelta a [[Europa]].<ref>{{cita llibru|apellíos=VARELA MARCOS|nome=Jesús|títulu=Antón d'Alaminos (el pilotu palermo descubridor de les mariñes del senu mexicanu)|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=133678|editorial=Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera|lugar=Huelva|añu=1992|isbn=8460610152}}</ref><ref>{{cita llibru|apellíos=VARELA MARCOS|nome=Jesús|títulu=[http://dspace.unia.es/handle/10334/3367 Actes de les Xornaes d'Historia sobre'l Descubrimientu d'América, tomu II], pp. 133-155|capítulu=Antón d'Alaminos: descubridor del golfu de Yucatán y la ruta de vuelta a España|editorial=[[Universidá Internacional d'Andalucía]], UNIA / Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera|lugar=Huelva|añu=2011|isbn=9788479932114}}</ref> * '''[[Juan Bermúdez]]''': descubridor de les islles [[Bermudes]].<ref>{{cita llibru|apellíu=FERNÁNDEZ MORENTE|nome=Guadalupe|títulu=[http://dspace.unia.es/handle/10334/3367 Actes de les Xornaes d'Historia sobre'l Descubrimientu d'América, tomu II], pp. 117-130|capítulu=Juan Bermúdez: descubridor de les Islles Bermudes|editorial=[[Universidá Internacional d'Andalucía]], UNIA / Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera|lugar=Huelva|añu=2011|isbn=9788479932114}}</ref> * '''[[Juan Rodríguez Mafra]]''': pilotu real con gran esperiencia en viaxes al [[Mar Caribe|Caribe]]. Foi pilotu de les naos Concepción y San Antonio nel viaxe de [[Fernando de Magallanes|Magallanes]] - [[Juan Sebastián Elcano|Elcano]], primero en dar la vuelta al mundu.<ref>{{cita llibru|apellíu=FERNÁNDEZ VIAL|nome=Ignacio|títulu=[http://dspace.unia.es/handle/10334/3367 Actes de les Xornaes d'Historia sobre'l Descubrimientu d'América, tomu II], pp. 75-99|capítulu=Juan Rodríguez Mafra y los marinos onubenses na primer vuelta al mundu editorial=[[Universidá Internacional d'Andalucía]], UNIA / Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera|lugar=Huelva|añu=2011|isbn=9788479932114}}</ref> * '''[[Gonzalo Guerrero]]''': náufragu en [[Yucatán]], foi esclavu en delles tribus hasta que les sos conocencies militares y la so adautación a la [[cultura maya]] lleváronlu a ser ''[[nacom]]'', máximu xefe de los guerreros. Casóse cola princesa de la so tribu y lluchó bravamente contra los castellanos mientres munchos años hasta la so muerte, polo que foi llamáu polos españoles "el Renegáu". En [[Méxicu]] ta consideráu'l ''Padre del Mestizaje''.<ref>{{cita llibru|apellíu=TORRES RAMÍREZ|nome=Bibiano|títulu=[https://books.google.es/books?id=n-RVL1JtrZkC Congresu d'Historia del Descubrimientu (1492-1556): actes. Vol. 2], pp. 369-386|capítulu=La odisea de Gonzalo Guerrero en Méxicu|editorial=[[Real Academia de la Historia]]|lugar=Madrid|añu=1992|isbn=9788460082019}}</ref><ref>{{cita llibru|apellíu=CAMPOS JARA|nome=Salvador|títulu=[http://dspace.unia.es/handle/10334/3367 Actes de les Xornaes d'Historia sobre'l Descubrimientu d'América, tomu II], pp. 157-187|capítulu=Gonzalo Guerrero, un palermo aindiado|editorial=[[Universidá Internacional d'Andalucía]], UNIA / Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera|lugar=Huelva|añu=2011|isbn=9788479932114}}</ref> [[Ficheru:Obispo Juan Izquierdo 01.JPG|thumb|Frai [[Juan Izquierdo]], natural de Palos, Obispu del [[Yucatán]].]] === Relixosos === * '''[[Fray Juan de Palos]]''': foi unu de los dolce misioneros llamaos "''Apóstoles d'América''". Realizó un gran llabor d'evanxelización en tierres mexicanes. Mártir na [[Florida]]. * '''[[Juan Izquierdo|Obispu Fray Juan Izquierdo]]''': gran organizador de la Ilesia y la Evanxelización en [[Yucatán]], onde realizó tamién un importante llabor educador. Concluyó la catedral de [[Mérida (Méxicu)]] na que ta soterráu. === Otros === * '''[[Garcí Fernández]]''': físicu o médicu de Palos a finales del sieglu XV. Foi'l científicu del proyeutu colombín. Los investigadores del [[descubrimientu d'América]] otorgar gran creitu a los testimonios d'esti físicu. == Artesanía y gastronomía == [[Ficheru:FraiseFruitPhoto.jpg|thumb|El fresón ye'l motor económicu de la llocalidá.]] A lo llargo de la ciudá vamos poder atopar distintes muestres d'artesanía, tanto local como de la provincia. L'allugamientu xeográficu de Palos de la Frontera déxa-y cuntar con productos d'alta calidá, tan diversos como'l mariscu ([[gamba blanca|gambes blanques]], [[langostinos]] o [[cigala|cigales]]) y el [[xamón|xamón ibéricu]], arriendes d'una escelente gama de vinos del [[Denominación d'Orixe Condáu de Huelva|Condáu de Huelva]] y vinu mostiu propiu.<ref>{{cita web|url= http://www.condadodehuelva.es/textos/acoyida.php|títulu= Condáu de Huelva. Zona d'acoyida|fechaaccesu= 31 d'agostu de 2008|editorial= www.condadodehuelva.es|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20091211022025/http://condadodehuelva.es/textos/acoyida.php|fechaarchivu= 11 d'avientu de 2009}}</ref> Como platos típicos sobresalen los ellaboraos con pexes como [[caballa|caballes]] con tomate o [[sepia|chocos]] con [[pataca|pataques]], amás d'otros platos típicos como les "''[[fabones enzapatás]]''". Tamién ye notable'l so [[Repostería d'España|repostería]] onde destaquen los [[hornazos]] d'[[almendra]] y [[Cucurbita ficifolia|cidra]]. Pero'l productu d'especial relevancia ye'l '''''[[Fragaria x ananassa|fresón]]''''', que se convirtió mientres les últimes décades nel motor económicu de la llocalidá. == Cultura y tradiciones == * Fiestes patronales de '''[[San Jorge|San Jorge Mártir]]'''. El día 23 d'abril, celébrase la fiesta del patrón de la llocalidá. Esti santu mártir ye'l patrón de la ciudá dende la fundación de la parroquia que lleva'l so mesmu nome. Dichu día celébrase pela mañana una solemne función relixosa y pela tarde realízase la procesión cola imaxe del santu patrón. * El 15 d'agostu, día de l'[[Asunción de María]], celébrase la fiesta a '''[[Virxe de los Milagros|Nª Sª de los Milagros]]''', onde dempués de la solemne Función [[Eucaristía|Eucarística]] na mañana de dichu día, realízase la magna procesión de la patrona poles principales cais de la ciudá mientres la tarde-nueche.<ref name = "VirgenMilagros">{{cita llibru |apellíu= CARRASCO TERRIZA|nome= Manuel Jesús|editorial= Atopo Ediciones, S.A|títulu= [https://books.google.es/books?id=5g_LkfRMNXwC&printsec=frontcover&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA231,M1 Guía pa visitar los santuarios marianos d'Andalucía Occidental]|añu= 1992|mes= agostu|isbn= 978-84-7490-289-1|páxines= 231}}</ref> * '''Romería de [[Virxe de los Milagros|Nª Sª de los Milagros]]'''. L'últimu fin de selmana d'agostu celebra la romería de la patrona na paraxa de [[La Rábida]], col típicu coloríu andaluz d'esti tipu de celebraciones en redol a la figura de la virxe María.<ref name = "VirgenMilagros" /> * Conmemórense les efemérides de la salida de les carabeles, el 3 d'agostu, el regresu de les carabeles, el 15 de marzu, el [[Descubrimientu d'América]], el 12 d'ochobre y la salida del [[Plus ultra (hidroavión)|Plus ultra]], el 22 de xineru. * En redol al 15 de marzu (día llocal de Martín Alonso Pinzón), celébrase la "'''''Feria medieval del Descubrimientu'''''", convirtiendo la llocalidá nuna villa típica del sieglu XV. Esta feria suelse celebrar el fin de selmana posterior al 15 de marzu.<ref>{{cita web |url= http://www.feriadeldescubrimiento.es/|títulu= Feria Medieval del Descubrimientu. Palos de la Frontera|fechaaccesu=9 de marzu de 2009 |editorial= Conceyu de Palos de la Frontera}}</ref> * Mientres los meses de xunetu y agostu, la Diputación Provincial programa actividaes culturales nel Foru Iberoamericanu. == Ciudaes hermaniaes == Palos de la Frontera, al igual qu'otres ciudaes participa viviegamente na [[hermanancia de ciudaes]] que promueve l'intercambiu cultural, amistosu y humanu ente distintes zones del mundu. La llocalidá ta hermanada coles siguientes ciudaes:<ref>{{Cita web|1 =|apellíu =www.palosfrontera.es|nome =|enllaceautor =|títulu =Ciudad hermaniaes con Palos de la Frontera.|año =|edición =|llugar =|editorial =Escelentísimu Ayto. de Palos de la Frontera.|ID =|url =http://www.palosfrontera.com/turismu/ciudadeshermanas/hermanes.htm|fechaaccesu =24 de marzu de 2008.|urlarchivu =https://web.archive.org/web/20080312110716/http://www.palosfrontera.com/turismu/ciudadeshermanas/hermanes.htm|fechaarchivu =12 de marzu de 2008}}</ref> {{llista de columnes|3| * {{bandera|Chile}} '''[[Ancud]]''', [[Chile]] * {{bandera|Italia}} '''[[Asís]]''', [[Italia]] * {{bandera|España}} '''[[Baiona (España)|Baiona]]''', [[España]] * {{bandera|Brasil}} '''[[Cabu de Consolación|Cabo de Santu Agostinho]]''', [[Brasil]] * {{bandera|Estaos Xuníos}} '''[[Columbus (Ohio)|Columbus]]''', [[Ohio]], [[Estaos Xuníos]] * {{bandera|Estaos Xuníos}} '''[[Columbus (Texas)|Columbus]]''', [[Texas (estáu)|Texas]], [[Estaos Xuníos]] * {{bandera|Chile}} '''[[Isla de Chiloé]]''', [[Chile]] * {{bandera|Portugal}} '''[[Lagos (Portugal)|Lagos]]''', [[Portugal]] * {{bandera|Italia}} '''[[Llatina (Italia)|Llatina]]''', [[Italia]] * {{bandera|España}} '''[[Nerva (Huelva)|Nerva]]''', [[España]] * {{bandera|Xapón}} '''[[:en:Ofunato|Ofunato]]''', [[Xapón]] * {{bandera|Cuba}} '''[[Nueva Paz|Los Palos]]''', [[Cuba]] * {{bandera|Arxentina}} '''[[Puerto Iguazú]]''', [[Arxentina]] * {{bandera|España}} '''[[San Sebastián de la Gomera]]''', [[España]] * {{bandera|España}} '''[[San Juan del Puerto]]''', [[España]] * {{bandera|España}} '''[[Sanlúcar de Barrameda]]''', [[España]] * {{bandera|España}} '''[[Santa Fe (Granada)|Santa Fe]]''', [[España]] * {{bandera|Colombia}} '''[[Santiago de Cali]]''', [[Colombia]] * {{bandera|Chile}} '''[[Santiago de Chile]]''', [[Chile]] * {{bandera|Chile}} '''[[Santu Domingu (Chile)|Santu Domingu]] ''', [[Chile]] * {{bandera|España}} '''[[Santoña]]''', [[España]] * {{bandera|El Salvador}} '''[[Sonsonate]]''', [[El Salvador]] * {{bandera|Francia}} '''[[Soyaux]]''', [[Francia]] }} == Ver tamién == * [[Llugares colombinos]] * [[Hermanos Pinzón]] * [[Descubrimientu d'América]] * [[Cristóbal Colón]] * [[Plus ultra (hidroavión)|Vuelu del Plus ultra]] == Notes == {{llistaref|2|grupu="n."}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == *{{cita llibru|autor=ORTEGA, Ángel|enllaceautor=Ángel Ortega|títulu=La Rábida. Historia documental y crítica. 4 vols. (Ed. facsímil)|url=http://dspace.unia.es/browse?value=Ortega%2C+%C3%81ngel+%281871-1933%29&type=author|añu=1925|editorial=Diputación Provincial de Huelva. Serviciu de Publicaciones|isbn=9788450038606}} * [[Alfonso de Palencia|DE PALENCIA, Alfonso]]- ''Xesta Hispaniensia ex annalibus suorum diebus colligentis, Década III y [https://books.googlept/books?id=-1A3cWT_1kAC&pg=PA93&lpg=PA93&dq=%22Alonso+de+Palencia+decada+cuarta+naves+castellanes%22&source=bl&ots=kdDs0IZIC2&sig=1GhLLlK7uT95iMhwkS2KqoLeBJQ&hl=pt-PT&ei=zGpZTbrYFIKAhQf-9YyDDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vei Década IV''] Les trés primeres Décades fueron editaes como ''Crónica del rei Enrique IV'' por [[Antonio Paz y Meliá]] en 1904 y la cuarta, que l'autor dexó incompleta, como ''Cuarta Década'' por [[José López de Toro]] en 1970). * GÓMEZ, Domingo. ''Vindicación del pilotu de la carabela "Pinta", Martín Alonso Pinzón'', in: Mundi hispánicu. - Madrid , Añu 21([[1968]]), Nr. 241. *{{cita llibru|autor=GOULD, Alice B.|títulu=Nueva llista documentada de los tripulantes de Colón en 1492|url=https://books.google.es/books?id=3YktZjeEVnYC&printsec=frontcover&client=firefox-a&source=gbs_summary_r&cad=0|editorial=Real Academia de la Historia|añu=1984|isbn=9788460038290}} *{{cita llibru|autor=FERNÁNDEZ XURÁU, Jesús|títulu=Huelva y la so provincia. 4 vol|editorial=Ediciones Tartessos|ubicación=Sevilla|añu=1986|isbn=9788476630006}} *{{cita llibru|autor = Izquierdo Labrado, Julio|enllaceautor=Julio Izquierdo Labrado|títulu=Palos de la Frontera nel Antiguu Réxime (1380-1830)|añu=1987|editorial=[[Institutu de Cooperación Iberoamericana]] / Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera|ubicación=Huelva|id=Depósitu llegal: H-110/87}} *{{cita llibru|autor=MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María|enllaceautor=Juan Manzano y Manzano|editorial=[[Ediciones de Cultura Hispánica]]|títulu=Los Pinzones y el Descubrimientu d'América. 3 vol|ubicación=Madrid|añu= 1988|isbn=9788472324428}} *{{cita llibru|autor=ROPERU-REXIDOR, Diego|títulu=Los llugares colombinos y la so redolada editorial=Fundación Ramón Areces|ubicación=Madrid|añu=1992|isbn=9788480040273}} *{{cita llibru|autor=GARCÍA, Sebastián|títulu=La Rábida, pórticu del nuevu mundu|editorial=Monesteriu de Santa María La Rábida (Palos de la Frontera)|añu=1992|isbn=9788460410324}} *{{Cita web|autor=Izquierdo Labrado, Julio|url=http://www.julioizquierdo.webhispana.net/algarve.html|títulu=Rellaciones de Palos de la frontera col Algarbe a finales del sieglu XV''|llugar=La Rábida|añu=1993|fechaaccesu=27 de febreru de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170225134158/http://www.julioizquierdo.webhispana.net/algarve.html|fechaarchivu=2017-02-25}} *{{cita llibru|autor=POZO BLÁZQUEZ, Florentino; CAMPOS CARRASCO, Juan Manuel; BORJA BARRERO, Francisco|títulu=Puertu históricu y castiellu de Palos de la Frontera (Huelva): asentamientu humanu y mediu natural|allugamientu=Huelva|editorial=Universidá de Huelva. Serviciu de Publicaciones|añu=1996|isbn=9788488751232}} *{{cita llibru|autor=Izquierdo Labrado, Julio|títulu = Curtiu historia de Palos de la Frontera|url = https://es.scribd.com/doc/71719253/Curtia-Historia-de-Palos-de-la Frontera|fechaaccesu = 26 de febreru de 2017|añu = 2001|editorial=Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera (Huelva)|id=Depósitu llegal: H.X-2001}} *{{cita llibru|autor=Izquierdo Labrado, Julio|títulu = Palermos pernomaos|url = https://es.scribd.com/doc/71827083/PALERMOS-PERNOMAOS|fechaaccesu = 27 de febreru de 2017|añu = 2004|editorial=Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera(Huelva)|isbn=9788460636120}} *{{cita llibru |apellíos= NEWITT|nome= Malyn |títulu= A history of Portuguese overseas expansion, 1400-1668 |url= https://www.google.com/search?q=%22the+Portuguese+remanecéi+victorious+from+this+first+maritime+colonial+war.%22+&btnG=Pesquisar+livros&tbm=bks&tbo=1&hl=pt-PT |añu= New York, 2005 |editorial= Routledge |isbn= 978-0415239796}} *{{cita llibru|autor=ROPERU REXIDOR, Diego|títulu=Frai Juan Izquierdo: Obispu de Yucatán (1587 - 1602). Historia y Documentos|editorial=Universidá Internacional d'Andalucía / Escelentísimu Conceyu de Palos de la Frontera|ubicación=Huelva|añu=2011|isbn=9788479932107}} *{{cita llibru|autor=GONZÁLEZ CRUZ, David (coord.)|títulu=Descubridor d'América, Colón, los marinos y los puertos editorial=Xil ediciones|lugar=Madrid|añu=2012|isbn=9788477377399}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} * [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/htm/sm21055.htm Palos de la Frontera] - Sistema d'Información Multiterritorial d'Andalucía. * [https://web.archive.org/web/20081007182847/http://es.geocities.com/julioil Historiador de Palos de la Frontera: Julio Izquierdo Labrado.] * [https://web.archive.org/web/20080323122928/http://usuarios.lycos.es/Onuba/index2.htm Cuadiernu de Bitácora.] * [https://web.archive.org/web/20040606022508/http://es.geocities.com/julioil/palosf.html El verdaderu nome de Palos de la Frontera.] * [https://web.archive.org/web/20071026022221/http://es.geocities.com/julioil/curtia.htm Curtia Historia de Palos de la Frontera.] * [https://web.archive.org/web/20040606024656/http://es.geocities.com/julioil/plusultr.html El vuelu del Plus ultra.] * [https://web.archive.org/web/20080516095500/http://www.aire.org/hala/raids/plusultr.htm El vuelu del Plus ultra. De Palos a la Plata, 1926. ''www.aire.org''.] * [https://web.archive.org/web/20081029195453/http://www.aero.upm.es/es/alumnos/historia_aviacion/tema8.html#plusultra El vuelu del Plus ultra: Palos de la Frontera (Huelva) - Buenos Aires. ''www.aero.upm.es''.] * {{Enllaz rotu|1=Información multimedia en YouTube |2=http://www.youtube.com/view_play_list?p=7B947F88FD891018 |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/servtc5/ventana/mostrarFicha.do?idEspacio=7390 Paraxa Natural Ríu de Domingo Rubio] * [http://www.iaph.es/web/canales/conoce-el-patrimonio/guia-digital/buscador/municipio.jsp?municipio=3269&key_mun=Palos-de-la Frontera Patrimoniu Cultural de Palos de la Frontera na Guía Dixital del Patrimoniu Cultural d'Andalucía. IAPH] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de Huelva]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] [[Categoría:Wikipedia:Artículos con plantía Otros usos a páxines que nun esisten]] n0xhqcot1izx7lyqwk0qa0lmln9o4lj Escañuela 0 122899 4501044 4249456 2026-06-21T07:08:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501044 wikitext text/x-wiki {{estremar|Festuca ovina}} {{llocalidá}} '''Escañuela''' ye un [[conceyu]] [[España|español]] de la [[provincia de Xaén (España)|provincia de Xaén]], [[Andalucía]], de 947 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]], [[2016]]).<ref name="ine">{{cita web |url = http://www.ine.es/nomen2/index.do|títulu = Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional a 1 de xineru de 2016. (Población total de Escañuela = 947; d'ellos 475 homes y 472 muyeres)|autor = Institutu Nacional d'Estadística |fechaaccesu=4 de febreru de 2017}}</ref> El pueblu atópase na [[contornes de Xaén|contorna]] de la [[Campu de Xaén]], arrodiáu d'[[olivar|olivares]]. Esisten delles industries, principalmente [[almazaras]] y empreses del sector de la [[construcción]]. == Demografía == ;Evolución de la población <center> {{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|anchor=600|color_17=blue|nome=Escañuela<ref name = "EVO">{{cita web|url=http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=esca%C3%B1uela&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%C3%B3n|títulu=Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional|autor=Institutu Nacional d'Estadística (España)|fechaaccesu=4 de febreru de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170205100833/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=esca%C3%B1uela&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%C3%B3n|fechaarchivu=2017-02-05}}</ref>|2000|935|2001|948|2002|949|2003|956|2004|942|2005|956|2006|950|2007|949|2008|958|2009|970|2010|988|2011|995|2012|975|2013|960|2014|950|2015|953|2016|947|notes=<small> {{lleenda|#88c2cc|[[Población de derechu]] (2000-2016) según el [[padrón municipal]] del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]}}}} </small> </center> == Organización política del conceyu == Nes [[Eleiciones municipales na provincia de Xaén de 2015|Eleiciones municipales de 2015]] el [[Partíu Socialista Obreru Español]] ganó en Escañuela,<ref name="eleiciones">{{cita web |url = http://resultados.elpais.com/elecciones/2015/municipales/01/23/31.html |títulu = Resultaos eleutorales de les Eleiciones Municipales de 2015 en Escañuela|autor = |editor = El País |fechaaccesu=23 d'agostu de 2016}}</ref> quedando'l Conceyu cola siguiente distribución: {| {{tablaguapa}} |- style="background:#BFCFFF; color:#000; font-size:100%" ! colspan = "2" |Conceyu !Partíu !Votos ! % ! Conceyales ! +/- ! Alcalde y gobiernu municipal electu |----- | bgcolor="#e6ECFF" rowspan = "5" style="border-right: 1px solid #e6ECFF;"| <center>[[Ficheru:Escudo de Escañuela.svg|50px]] | bgcolor="#e6ECFF" rowspan = "5" |'''Escañuela'''<br />7 conceyales | bgcolor="#e6ECFF" |'''[[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]''' | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | 495 | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | 80,62% | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | '''7''' | bgcolor="#e6ECFF" | {{creciente}} 1 | bgcolor="#e6ECFF" rowspan = "5" | * Alcalde: Francisco Javier Sabalete Pancorbo (PSOE) * Gobiernu municipal: '''[[PSOE]]''' |----- | bgcolor="#e6ECFF" |'''[[Partíu Popular|PP]]''' | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | 57 | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | 9,28% | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | '''0''' | bgcolor="#e6ECFF" | {{decreciente}} 1 |----- | bgcolor="#e6ECFF"|'''[[Izquierda Xunida (España)|IX]]''' | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | 45 | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | 7,33% | align="right" bgcolor="#e6ECFF" | '''0''' | bgcolor="#e6ECFF" | {{estable}} 0 |----- |} == Imáxenes == {{galería d'imáxenes | títulu = | tít_pos = center | posición = center | llinies = 3 | anchu = 180 | alto = 180 | Escañuela06.jpg | Conceyu d'Escañuela | Torre Iglesia Parroquial San Pedro Ad Víncula (Escañuela).JPG | Ilesia de San Pedro ad Víncula | Escañuela09.jpg | Vista escontra'l Sur dende Escañuela }} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://escanuela.sotmar.net/ Escañuela on-line] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071006214823/http://escanuela.sotmar.net/ |date=2007-10-06 }} (páxina non oficial) * [http://www.iaph.es/web/canales/conoce-el-patrimonio/guia-digital/buscador/municipio.jsp?municipio=3526 Patrimoniu cultural d'Escañuela na Guía Dixital del Patrimoniu Cultural d'Andalucía. Institutu Andaluz del Patrimoniu Históricu] {{ORDENAR:Escanzzuela}} {{Tradubot|Escañuela}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Conceyos de Jaén]] [[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Jaén]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]] k3dk8t5iyk45ees4cvxak6juos9ivve Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Lleón 0 124189 4500961 4492613 2026-06-20T15:27:36Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 22 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500961 wikitext text/x-wiki {{ficha d'eleiciones}} Les eleiciones municipales de 2015 na [[provincia de Lleón]] celebráronse'l día 24 de mayu. == Resultaos per númberu d'alcaldes == {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Partíu ! Alcaldes salientes ! Alcaldes electos ! Diferencia |- | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | align="center" | 144 | align="center" | 112 | align="center" | [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]32 |- | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | align="center" |58 | align="center" |70 | align="center" | [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]12 |- | align="center" | [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] | align="center" |7 | align="center" |15 | align="center" | [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]8 |- | align="center" |Independientes | align="center" |0 | align="center" |7 | align="center" | [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]7 |- | align="center" | Ciudadanos Rurales Arrexuntaos | align="center" |0 | align="center" |3 | align="center" | [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]3 |- ! align="center" |[[Ficheru:Logo_Coalición_por_El_Bierzo.png|sinmarco]] | align="center" |0 | align="center" |2 | align="center" | [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- | align="center" |[[Ficheru:IU500PNG.png|25x25px]] | align="center" |0 | align="center" |1 | align="center" | [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- | align="center" | [[Ficheru:Ciudadanos-icono.svg|25x25px]] | align="center" |0 | align="center" |1 | align="center" | [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- | align="center" |Non Adscritos | align="center" |2 | align="center" |0 | align="center" | [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |} == Alcaldes salientes y alcaldes electos en conceyos de más de 2.000 habitantes == {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Conceyu ! Población ! Alcalde saliente ! Partíu ! Alcalde electu o reelecto ! Partíu |- | [[Lleón (ciudá)|Lleón]] | align="right" | 129.551 | Emilio Gutiérrez Fernández | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Antonio Silván | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[Ponferrada]] | align="right" | 67.367 | Samuel Folgueral Arias | align="center" |Non Adscritu | Gloria Fernández Merayo | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[San Andrés del Rabanedo]] | align="right" | 31.741 | Gregorio Chamorro | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | María Eugenia Gancedo | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Villaquilambre]] | align="right" | 18.456 | Manuel García | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Manuel García | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[Estorga|Astorga]] | align="right" | 11.633 | Victorina Alonso | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Arsenio García Fuentes | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[La Bañeza]] | align="right" | 10.595 | José Miguel Palazuelo | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | José Miguel Palazuelo | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Viḷḷablinu]] | align="right" | 9.784 | Ana Luisa Durán | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Mario Rivas | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Bembibre]] | align="right" | 9.633 | José Manuel Otero Merayo | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | José Manuel Otero Merayo | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[Valverde de la Virgen]] | align="right" | 7.275 | David Fernández | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | David Fernández | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[Cacabelos]] | align="right" | 5.337 | Adolfo Canedo | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Sergio Álvarez de Arriba | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Valencia de Don Juan]] | align="right" | 5.204 | Juan Martínez Majo | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |Juan Martínez Majo | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[Fabero]] | align="right" | 4.956 | José Ramón Cerezales | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |María #Paz Martínez Ramón | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Sariegos]] | align="right" | 4.819 | Ismael Lorenzana | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Juan Carlos Llamazares Fernández | align="center" | [[Ficheru:Ciudadanos-icono.svg|25x25px]] |- | [[La Robla]] | align="right" | 4.387 | Ángel Suárez | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Santiago Dorado Cañón | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Camponaraya]] | align="right" | 4.131 | Miguel García Enríquez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Eduardo Morán Pacios | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[La Pola de Gordón]] | align="right" | 3.653 | Francisco Castañón | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Juan Carlos Lorenzana Ordiz | align="center" |[[Ficheru:IU500PNG.png|25x25px]] |- | [[Carracedelo]] | align="right" | 3.630 | Raúl Valcarce | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Raúl Valcarce | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[Cistierna]] | align="right" | 3.489 | Nicanor Sen | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Nicanor Sen | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Torenu|Toreno]] | align="right" | 3.481 | Pedro Muñoz | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Laureano González Álvarez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Villafranca del Bierzo]] | align="right" | 3.251 | Concepción López | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | José Manuel Pereira | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[Villarejo de Órbigo]] | align="right" | 3.194 | María Estrella Fernández | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Joaquín Llamas Redondo | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Santa María del Páramo]] | align="right" | 3.157 | Miguel Ángel del Egido | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Alicia Gallego González | align="center" | [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] |- | [[Sahagún (Lleón)|Sahagún]] | align="right" | 2.783 | Emilio Redondo | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |Lisandro García de la Vilba | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Benavides]] | align="right" | 2.666 | Ana Rosa Sopeña | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Ana Rosa Sopeña | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] |- | [[Chozas de Abajo]] | align="right" | 2.449 | Roberto López | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Santiago Jorge Santos | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Carrizo de la Ribera]] | align="right" | 2.433 | José Luis Martínez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Julio Seoanez Chana | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Torre del Bierzo]] | align="right" | 2.352 | Manuel Merayo | align="center" |[[Ficheru:People's_Party_(Spain)_logo.svg|25x25px]] | Gabriel Folgado | align="center" | [[Ficheru:Logo_Coalición_por_El_Bierzo.png|sinmarco]] |- | [[Vega de Espinareda]] | align="right" | 2.321 | Santiago Rodríguez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Santiago Rodríguez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Valdefresno]] | align="right" | 2.124 | José Pellitero | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | José Pellitero | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Toral de los Vados]] | align="right" | 2.068 | Pedro Fernández | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Pedro Fernández | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Santa Marina del Rey]] | align="right" | 2.043 | Francisco Javier Álvarez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Francisco Javier Álvarez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |} == Resultaos nos conceyos de más de 2.000 habitantes == === [[Estorga|Astorga]] === * 17 conceyales a escoyer * Alcaldesa saliente: Victorina Alonso - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Arsenio García Fuentes - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Arsenio García Fuertes<ref>http://www.astorgadigital.com/los-presidentes-herrera-y-fernandez-dan-ahora-si-el-placet-a-arsenio-garcia-como-candidato-del-pp-a-astorga/57344</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 2.549 ! 40,68% ! 8 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Victorina Alonso Rodríguez<ref>Victorina Alonso será la candidata del PSOE para revalidar la Alcaldía de Astorga: http://www.ileon.com/politica/049273/victorina-alonso-sera-la-candidata-del-psoe-para-revalidar-la-alcaldia-de-astorga</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.156 ! 18,45% ! 3 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]4 |- ! Pablo Peyuca González<ref>http://www.astorgadigital.com/pablo-peyuca-primer-candidato-oficial-la-alcaldia-de-astorga-por-pal-ul/51745</ref> ! PAL-UL ! 1.077 ! 17,19% ! 3 ! 0 |- ! Carmen Villaverde<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Carmen-Villaverde-Candidata-De-IU-En-Astorga-En-Un-Proyeuto-vn169528-vst443</ref> ! De mancomún:IX ! 1.009 ! 16,10% ! 3 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]3 |- ! Juan Manuel Martínez<ref name="leonoticias_1"/> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 150 ! 2,39% |- ! Ricardo Pomar<ref>http://astorgaredaccion.com/not/7886/ricardo-pomar-encabezara-la-candidatura-de-la-upl-en-astorga/</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 105 ! 1,68% |- ! María Isabel de la Ilesia<ref>http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/candidatura-pal-pal-sale-ganar-eleiciones-lista-joven-preparada-maria-isabel-iglesia-actual-conceyal-psoe-encabeza-lista-alcaldia-cra_973010.html</ref> ! Ciudadanos Rurales Arrexuntaos<ref>http://ileon.com/politica/049469/ciudadanos-rurales-agrupados-cierra-una-docena-de-candidaturas-municipales</ref> ! 81 ! 1,29% |- ! Tomás Francisco Arconada Villar<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! DRCyL ! 27 ! 0,43% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |9.456 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |3.020 | style="text-align: right" |31,94% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |6.436 | style="text-align: right" |68,06% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |112 | style="text-align: right" |1,79& |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |170 | style="text-align: right" |2,64% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |6.266 | style="text-align: right" |97,36% |} === [[La Bañeza]] === * 17 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: José Miguel Palazuelo - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: José Miguel Palazuelo - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! José Miguel Palazuelo<ref>Los socialistas proponen a José Miguel Palazuelo para revalidar la Alcaldía: http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/socialistas-proponen-jose-miguel-palazuelo-revalidar-alcaldia_963377.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190418050715/https://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/socialistas-proponen-jose-miguel-palazuelo-revalidar-alcaldia_963377.html |date=2019-04-18 }}</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 2.333 ! 45,52% ! 9 ! 0 |- ! Pedro Miguel Ranchu<ref>Pedro Rancho quiere que La Bañeza sea moderna y generadora de riqueza: http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Pedro-Rancho-Quiere-Que-La-Baneza-Sea-Moderna-Y-Generadora-D-vn169247-vst443</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 1.670 ! 32,59% ! 6 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Carlos #Cadena Prieto<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! Agora puédese La Bañeza ! 566 ! 11,04% ! 2 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Bladimiro Mendo<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Bladimiro-Mendo-Repite-Como-Candidato-De-UPL-En-La-Baneza-vn169768-vst443</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 246 ! 4,80% ! 0 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! José Manuel Pérez Villar<ref name="leonoticias_1"/> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 185 ! 3,61% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |8.489 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |3.209 | style="text-align: right" |37,80% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |5.280 | style="text-align: right" |62,20% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |125 | style="text-align: right" |2,44% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |155 | style="text-align: right" |2,94% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |5.125 | style="text-align: right" |97,06% |} === Bembibre === * 13 conceyales a escoyer (17 en 2011) * Alcalde saliente: José Manuel Otero Merayo - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: José Manuel Otero Merayo - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! José Manuel Otero Merayo<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/El-PP-Revalida-Su-Confianza-En-Otero-Para-Lograr-La-Alcaldia-vn170266-vst443</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 2.284 ! 46,30% ! 7 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]3 |- ! Gerardo Álvarez Courel<ref>El PSOE de Bembibre elige hoy a Álvarez Courel como candidato: http://www.diariodeleon.es/noticias/bierzo/psoe-bembibre-elige-hoy-alvarez-courel-candidato_963409.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190419232716/https://www.diariodeleon.es/noticias/bierzo/psoe-bembibre-elige-hoy-alvarez-courel-candidato_963409.html |date=2019-04-19 }}</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.771 ! 35,90% ! 5 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Santiago Valcárcel Cuellas<ref name="bierzocomarca_1"/> ! CB ! 539 ! 10,93% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Carlos Joao Vieira Ferreira<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 252 ! 5,11% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |7.678 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |2.654 | style="text-align: right" |34,57% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |5.024 | style="text-align: right" |65,43% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |87 | style="text-align: right" |1,76% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |91 | style="text-align: right" |1,81% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.279 | style="text-align: right" |98,19% |} === [[Benavides]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcaldesa saliente: Ana Rosa Sopeña - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Ana Rosa Sopeña - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Ana Rosa Sopeña<ref>{{Cita web |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/silvan-encabezara-tambien-lista-pp-leon-cortes_965380.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180331104304/http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/silvan-encabezara-tambien-lista-pp-leon-cortes_965380.html |fechaarchivu=2018-03-31 }}</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 829 ! 52,20% ! 6 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Noemí Marcos Álvarez<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 603 ! 37,97% ! 5 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! José Ferrero Álvarez<ref name="leonoticias_2">http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/La-UPL-lanza-Otras-30-Candidaturas-Mas-En-La-Provincia-Y-A-vn170940-vst443</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 115 ! 7,24% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.301 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |651 | style="text-align: right" |28,29% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.650 | style="text-align: right" |71,71% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |41 | style="text-align: right" |2,58% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |62 | style="text-align: right" |3,76% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |937 | style="text-align: right" |96,24% |} === Cacabelos === * 13 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Adolfo Canedo - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Sergio Álvarez de Arriba - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Adolfo Canedo Cascallana<ref>El PP confía en Adolfo Canedo otra vez como candidato en Cacabelos: http://www.elbierzonoticias.com/frontend/bierzo/El-PP-Confia-En-Adolfo-Canedo-Otra-Vez-Como-Candidato-En-Cac-vn25740-vst1479 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160306055643/http://www.elbierzonoticias.com/frontend/bierzo/el-pp-confia-en-adolfo-canedo-otra-vez-como-candidato-en-cac-vn25740-vst1479 |date=2016-03-06 }}</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 1.252 ! 39,89% ! 6 !0 |- ! Sergio Álvarez De riba<ref>Sergio Álvarez de Arriba, candidato del PSOE a la alcaldía de Cacabelos: http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20440-2015-03-12-20-55-45</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.224 ! 38,99% ! 5 !0 |- ! Alfredo García Albá<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20814-2015-04-12-21-23-38</ref> ! Alternativa Ciudadana ! 341 ! 10,86% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! María Susana Vila Rodríguez<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! De mancomún:IX ! 217 ! 6,91% ! 1 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Jacqueline Canóniga Biacchi<ref name="bierzocomarca_1"/> ! CB ! 55 ! 1,75% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |4.360 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |1.130 | style="text-align: right" |25,98% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |3.219 | style="text-align: right" |74,02% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |50 | style="text-align: right" |1,59% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |80 | style="text-align: right" |2,49% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |3.139 | style="text-align: right" |97,51% |} === Camponaraya === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Miguel García Enríquez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Eduardo Morán Pacios - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Eduardo Morán Pacios<ref name="lanuevacronica_1">Juanjo Núñez y Eduardo Morán, nuevos cabeza de cartel socialista en Villafranca y Camponaraya: http://www.lanuevacronica.com/juanjo-nunez-y-eduardo-moran-nuevos-cabeza-de-cartel-socialista-en-villafranca-y-camponaraya</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.301 ! 51,81% ! 7 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Javier Folgueral Llabres<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 359 ! 14,26% ! 1 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Olegario Vega Morán<ref name="bierzocomarca_1"/> ! CB ! 358 ! 14,22% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Marcos Cubelos<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20703-marcos-cubelos-elegido-en-las-primarias-para-liderar-cambiemos-camponaraya</ref> ! Camudemos Camponaraya ! 266 ! 10,57% ! 1 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1a |- ! David Moreira<ref name="lanuevacronica_2">http://www.lanuevacronica.com/historicos-y-caras-nuevas-en-las-candidaturas-del-frente-en-comun</ref> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 194 ! 7,71% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.397 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |826 | style="text-align: right" |24,32% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.571 | style="text-align: right" |75,68% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |36 | style="text-align: right" |1,43% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |54 | style="text-align: right" |2,1% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.517 | style="text-align: right" |97,9% |} <sup>a</sup> Al respeutive de los resultaos d'Independientes por Camponaraya y MASS en 2011, que los sos cabeces de llista integren la candidatura de Camudemos Camponaraya. === Carracedelo === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Raúl Valcarce - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Raúl Valcarce - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Raúl Valcarce<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20904-2015-04-18-12-14-21</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 1.179 ! 49,66% ! 6 !0 |- ! Mario Arias Franco<ref name="diariodeleon_1">{{Cita web |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/candidatura-candidatos-mas-2-000-hab-rodriguez-impone-autoridad-frente-psoe-local-lista-cortes_964104.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180510094437/http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/candidatura-candidatos-mas-2-000-hab-rodriguez-impone-autoridad-frente-psoe-local-lista-cortes_964104.html |fechaarchivu=2018-05-10 }}</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 803 ! 33,82% ! 4 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Francisca García Ortega<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! Sí se puede, Carracedelo ! 187 ! 7,88% ! 1 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Gonzalo García Garnelo<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! Carracedelo de mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 119 ! 5,01% |- ! Manuel Fernández González<ref name="bierzocomarca_1"/> !CB ! 49 !2,06% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.062 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |769 | style="text-align: right" |24,32% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.393 | style="text-align: right" |75,69% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |37 | style="text-align: right" |1,56% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |19 | style="text-align: right" |0,79% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.377% | style="text-align: right" |99,21% |} === Carrizo de la Ribera === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: José Luis Martínez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Julio Seoanez Chana - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Julio Seoanez Chana<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 810 ! 52,39% ! 6 !0 |- ! María #Benito González Alcoba<ref name="leonoticias_3"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 495 ! 32,02% ! 4 !0 |- ! Mauricio Alonso Alonso<ref name="leonoticias_4"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 205 ! 13,26% ! 1 !0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.091 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |534 | style="text-align: right" |25,54% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.557 | style="text-align: right" |74,46% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |36 | style="text-align: right" |2,33% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |11 | style="text-align: right" |0,71% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.546 | style="text-align: right" |99,29% |} === Cabanos de abajo === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Roberto López #Luna - #[[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Santiago Jorge Santos - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Santiago Jorge Santos<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 603 ! 38,63% ! 5 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Roberto López Lluna<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/El-Partido-Popular-Aprueba-74-Listas-A-Las-Eleiciones-Munici-vn171167-vst443</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 575 ! 36,84% ! 4 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Ángel Santos Celada Fierro<ref name="leonoticias_5">La UPL 'lanza' otras 30 candidaturas más en la provincia y alcanza las 83: http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/La-UPL-lanza-Otras-30-Candidaturas-Mas-En-La-Provincia-Y-A-vn170940-vst443</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 174 ! 11,15% ! 1 !0 |- ! José Bernardo Díez Rodríguez<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 125 ! 8,01% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Sara Prieto Fidalgo<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 49 ! 3,14% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.119 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |512 | style="text-align: right" |24,16% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.607 | style="text-align: right" |75,84% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |35 | style="text-align: right" |2,24% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |46 | style="text-align: right" |2,86% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.561 | style="text-align: right" |97,14% |} === Cistierna === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Nicanor Sen - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Nicanor Sen - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Nicanor Sen<ref name="radioleon_1">{{Cita web |url=http://www.radioleon.com/web/main/view_notice/32539/sen_repetir_aacute_como_candidato_del_psoe_en_cistierna_y_el_pp_apuesta_por_una_cara_nueva |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402094148/http://www.radioleon.com/web/main/view_notice/32539/sen_repetir_aacute_como_candidato_del_psoe_en_cistierna_y_el_pp_apuesta_por_una_cara_nueva |fechaarchivu=2015-04-02 }}</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.318 ! 63,15% ! 7 !0 |- !Esteban García<ref name="radioleon_1"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 688 ! 32,97% ! 4 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" | 2.968 | style="text-align: right" | 100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" | 794 | style="text-align: right" | 26,75% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" | 2.174 | style="text-align: right" | 73,25% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" | 81 | style="text-align: right" | 3,88% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" | 87 | style="text-align: right" | 4,00% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" | 2.093 | style="text-align: right" | 96,00% |} === Fabero === * 11 conceyales a escoyer (13 en 2011) * Alcalde saliente: José Ramón Cerezales - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: María #Paz Martínez Ramón - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! María #Paz Martínez Ramón<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20883-la-apertura-de-juicio-oral-a-demetrio-alfonso-cuestiona-su-candidatura-para-el-24-m</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.435 ! 45,11% ! 6 !0 |- ! Julio Pardu Villar<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20833-izquierda-unida-presenta-candidaturas-municipales-en-fabero-y-toreno</ref> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 600 ! 18,86% ! 2 !0 |- ! Manuel López<ref name="infobierzo_1">https://web.archive.org/web/20150418003334/http://www.infobierzo.com/rosa-luna-registra-su-candidatura-en-ponferrada-por-ciudadanos-que-presenta-lista-en-16-municipios-bercianos/169617/</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 599 ! 18,83% ! 2 !0 <sup>b</sup> |- ! Ana María Vicente Vega<ref name="diariodeleon_2">Coalición por el Bierzo pone ritmo a la precampaña de las municipales: http://www.diariodeleon.es/noticias/bierzo/coalicion-bierzo-pone-ritmo-precampana-municipales_966581.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190420174823/https://www.diariodeleon.es/noticias/bierzo/coalicion-bierzo-pone-ritmo-precampana-municipales_966581.html |date=2019-04-20 }}</ref> ! CB ! 290 ! 9,12% ! 1 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Javier Martínez<ref>{{Cita web |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/bierzo/pp-apuesta-javier-martinez-psoe-demetrio-alfonso-fabero_970719.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190418042615/https://www.diariodeleon.es/noticias/bierzo/pp-apuesta-javier-martinez-psoe-demetrio-alfonso-fabero_970719.html |fechaarchivu=2019-04-18 }}</ref> ![[Partido Popular|PP]] ! 210 ! 6,60% ! 0 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]3 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |4.245 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |976 | style="text-align: right" |22,99% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |3.269 | style="text-align: right" |77,01% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |47 | style="text-align: right" |1,48% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |88 | style="text-align: right" |2,69% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |3.181 | style="text-align: right" |97,31% |} <sup>b</sup> Al respeutive de los resultaos del MASS en 2011, formación cola qu'allegó l'actual cabeza de llista de [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]]. === [[Lleón]] === * 27 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Emilio Gutiérrez Fernández - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Antonio Silván - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Antonio Silván<ref>Silván plantea en León un programa de "renovación, centro y moderación": http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Silvan-Plantea-En-Leon-Un-Programa-De-renovacion-Centro-Y-vn169341-vst443</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 20.314 ! 31,76% ! 10 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]5 |- ! José Antonio Díez<ref>Diez se presenta en la línea de salida con "un equipo para gobernar León": http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Diez-Se-Presenta-En-La-Linea-De-Salida-Con-un-Equipo-Para-G-vn169336-vst443</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] !15.833 ! 24,75% ! 8 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Gemma Villarroel<ref name="leonoticias_1"/> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 8.489 ! 13,27% ! 4 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]4 |- ! Óscar Fuentes<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/movil/La-Agrupacion-Despierta-Leon-Publica-Los-Resultados-Finales-De-Sus-Primarias-vn171238-vst443</ref> ! Espierta Lleón ([[Podemos]]) ! 5.227 ! 8,17% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Victoria Rodríguez<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Victoria-Rodriguez-Sera-La-numero-1-De-Leon-En-Comun-El-vn170575-vst443</ref> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] (Inclúi movimientos sociales)<ref>León en Común elige a su candidato el 25 de marzu: http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/leon-comun-elige-candidato-25-marzo_963429.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151227232541/http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/leon-comun-elige-candidato-25-marzo_963429.html |date=2015-12-27 }}</ref> ! 4.538 ! 7,10% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Eduardo López Sendino<ref>http://www.ileon.com/politica/048829/eduardo-lopez-sendino-candidato-oficial-de-upl-al-ayuntamiento-de-leon</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 3.391 ! 5,30% ! 1 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Miguel Ángel Díez Cano<ref>http://www.lanuevacronica.com/miguel-angel-diez-cano-candidato-a-la-alcaldia-de-leon-por-el-pal-ul</ref> ! PAL-UL ! 1.182 ! 1,85% |- ! Graciano Ramos Flecha<ref>{{Cita web |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/ayuntamiento-leon-disputara-15-listas-estrenan-candidato_973068.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190422160918/https://www.diariodeleon.es/noticias/leon/ayuntamiento-leon-disputara-15-listas-estrenan-candidato_973068.html |fechaarchivu=2019-04-22 }}</ref> ! [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] ! 791 ! 1,24% |- ! Nélida Andrés Fernández<ref name="diariodeleon_3">{{Cita web |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/el-ayuntamiento-leon-disputara-15-listas-estrenan-candidato_973068.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923230228/http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/el-ayuntamiento-leon-disputara-15-listas-estrenan-candidato_973068.html |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> ! PACMA ! 751 ! 1,17% |- ! Ramón Acera Gil<ref>http://ileon.com/politica/049854/equo-ya-tiene-candidato-en-leon-ramon-acera-gil</ref> ! Equo ! 622 ! 0,97% |- ! Gregorio García Ayer<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/El-Empresario-Gregorio-Aller-Lidera-La-Lista-De-VOX-A-La-Alc-vn170236-vst443</ref> ! [[Vox (partíu políticu)|Vox]] ! 511 ! 0,80% |- ! Ezequiel Blanco López<ref name="diariodeleon_3"/> ! [[Partíu Comunista de los Pueblos d'España|PCPE]] ! 422 ! 0,66% |- ! Eduardo García<ref name="diariodeleon_3"/> ! [[Democracia Nacional]] ! 202 ! 0,32% |- ! Miguel Angel García Fidalgo<ref name="diariodeleon_3"/> ! [[Partido Regionalista del País Leonés|PREPAL]] ! 174 ! 0,27% |- ! David Pascual Fernández<ref name="diariodeleon_3"/> ! Partíu del Progresu de Ciudaes de Castiella y Lleón ! 51 ! 0,08% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |104.249 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |39.174 | style="text-align: right" |37,58% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |65.075 | style="text-align: right" |62,42% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |1.461 | style="text-align: right" |2,28% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |1.116 | style="text-align: right" |1,71% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |63.959 | style="text-align: right" |98,29% |} === [[La Pola de Gordón]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Francisco Castañón - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Juan Carlos Lorenzana Ordiz - [[Izquierda Xunida|IX]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Francisco Castañón<ref name="ileon_1"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 758 ! 35,29% ! 4 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Juan Carlos Lorenzana Ordiz<ref>http://www.iugordon.com/candidato-a-la-alcaldia/</ref> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 751 ! 34,96% ! 4 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]3 |- ! Ernesto Suárez Natal<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 354 ! 16,48% ! 2 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Sara Herrero Gutiérrez<ref name="leonoticias_5"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 190 ! 8,85% ! 1 !0 |- ! María Amparo Gregori Fernández<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 69 ! 3,21% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.152 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |969 | style="text-align: right" |30,74% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.183 | style="text-align: right" |69,26% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |26 | style="text-align: right" |1,21% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |35 | style="text-align: right" |1,60% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.148 | style="text-align: right" |98,40% |} === [[Ponferrada]] === * 25 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Samuel Folgueral Arias - Non adscritu * Alcaldesa electa: Gloria Fernández Merayo - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Gloria Fernández<ref>La candidata del PP en Ponferrada sale «a ganar» y elude 'mojarse' sobre un hipotético pacto con Ismael Álvarez: http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20347-2015-03-05-16-41-39 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190820003827/http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20347-2015-03-05-16-41-39 |date=2019-08-20 }}</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 7.533 ! 23,28% ! 7 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]5 |- ! Ángela Marqués<ref>Ángela Marqués, candidata socialista a la Alcadía de Ponferrada: http://www.elbierzodigital.com/angela-marques-candidata-socialista-la-alcadia-de-ponferrada/62806</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 6.766 ! 20,91% ! 6 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Samuel Folgueral Arias<ref>http://www.infobierzo.com/samuel-folgueral-presenta-su-candidatura-a-la-alcaldia-de-ponferrada-porque-no-veo-a-nadie-capaz-de-llevar-la-antorcha-del-municipio/168306/comment-page-3/#comments</ref> ! USE Bierzo<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20757-2015-04-08-18-20-39</ref> ! 6.013 ! 18,58% ! 5 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]5 |- ! Rosa Lluna<ref name="leonoticias_1"/> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 2.998 ! 9,27% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Pedro Muñoz Fernández<ref name="diariodeleon_2"/> ! CB<ref>Coalición por el Bierzo convoca “a la unidad en defensa de los intereses” bercianos: http://www.infobierzo.com/coalicion-por-el-bierzo-convoca-a-la-unidad-en-defensa-de-los-intereses-bercianos-en-su-presentacion/160954/</ref> ! 2.896 ! 8,95% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Miguel Ángel Fernández<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20812-2015-04-12-17-41-43</ref> ! De mancomún: ([[Izquierda Xunida|IX]], Equo y movimientos sociales)<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20460-2015-03-14-18-27-53</ref> ! 2.552 ! 7,89% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Tarsicio Carballo<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/27-politica-municipal/13186-el-prb-anuncia-ya-la-candidatura-de-tarsicio-carballo-a-la-alcaldia-en-2015</ref> !Partíu Rexonalista del Bierzo ! 1.688 ! 5,22% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Luis Prieto<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20938-2015-04-21-09-21-54</ref> ! Vecinos Ponferrada<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20808-2015-04-12-11-42-31</ref> ! 551 ! 1,70% |- ! Manuel Morales<ref>UPyD confirma a Manuel Morales de candidato a la Alcaldía de Ponferrada: http://www.elbierzonoticias.com/frontend/bierzo/UPyD-Confirma-A-Manuel-Morales-de-Candidato-A-La-Alcaldia-De-vn25707-vst1479 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305063155/http://www.elbierzonoticias.com/frontend/bierzo/upyd-confirma-a-manuel-morales-de-candidato-a-la-alcaldia-de-vn25707-vst1479 |date=2016-03-05 }}</ref> ! [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] ! 398 ! 1,23% |- ! Antonio López Bouza<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20914-2015-04-19-18-45-56</ref> ![[Vox (partíu políticu)|Vox]] ! 275 ! 0,85% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |54.655 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |21.581 | style="text-align: right" |39,49% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |33.074 | style="text-align: right" |60,51% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |685 | style="text-align: right" |2,12% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |719 | style="text-align: right" |2,17% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |32.355 | style="text-align: right" |97,83% |} === La Robla === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Ángel Suárez - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Santiago Dorado Cañón - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- !Santiago Dorado Cañón<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.119 ! 46,57% ! 6 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- !Ángel Suárez Suárez<ref name="leonoticias_3"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 641 ! 26,67% ! 3 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! José Antonio Diago Sánchez<ref name="dipuleon_1"/> ! [[Izquierda Xunida|IX]] ! 524 ! 21,81% ! 2 !0 |- ! Ángel Javier Suárez de la Riva<ref name="dipuleon_1"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 67 ! 2,79% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.582 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |1.111 | style="text-align: right" |31,02% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.471 | style="text-align: right" |68,98% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |52 | style="text-align: right" |2,16% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |68 | style="text-align: right" |2,75% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.403 | style="text-align: right" |97,25% |} === [[Sahagún (Lleón)|Sahagún]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Emilio Redondu - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Lisandro García de la Viuda - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Emilio Redondo<ref>«Los procuradores deberían tener más independencia y participación»: http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/los-procuradores-deberian-tener-mas-independencia-participacion_963378.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190418064640/https://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/los-procuradores-deberian-tener-mas-independencia-participacion_963378.html |date=2019-04-18 }}</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 679 ! 40,73% ! 5 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Lisandro García de la Vilba<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 356 ! 21,36% ! 3 !0 |- ! Ramón Rodríguez de Alaiz<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] ! 273 ! 16,38% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Rosa María Quintanilla González<ref name="leonoticias_4"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 179 ! 10,74% ! 1 !0 |- ! Miguel Gómez Cea<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 102 ! 6,12% |- ! Miguel Ángel San Martín Antón<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Izquierda Xunida|IX]] ! 48 ! 2,88% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.241 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |531 | style="text-align: right" |23,69% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.710 | style="text-align: right" |76,31% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |30 | style="text-align: right" |1,80% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |43 | style="text-align: right" |2,51% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.667 | style="text-align: right" |97,49% |} === San Andrés del Rabanedo === * 21 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Gregorio Chamorro - [[Partido Popular|PP]] * Alcaldesa electa: María Eugenia Gancedo - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! María Eugenia Gancedo<ref>Gancedo, candidata en San Andrés con una amplia mayoría de las bases: http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Gancedo-Candidata-En-San-Andres-Con-Una-Amplia-Mayoria-De-L-vn159912-vst443</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 3.901 ! 26,24% ! 6 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Gregorio Chamorro<ref name="leonoticias_6">Chamorro, Majo y Fernández Merayo, las otras bazas del PP en la provincia: http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Chamorro-Majo-Y-Fernandez-Merayo-Las-Otras-Bazas-Del-PP-En-vn169342-vst443</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 3.489 ! 23,47% ! 5 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]3 |- ! Eloína Tarrón<ref name="leonoticias_7">http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/IU-Ratifica-A-Sus-Numero-Uno-En-Nueve-Municipios-Y-Continua-vn169591-vst443</ref> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 2.508 ! 16,87% ! 4 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]3 |- ! Juan Carlos Fernández Domínguez<ref name="leonoticias_1"/> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 1.861 ! 12,52% ! 3 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]3 |- ! Julio González<ref>Julio González candidato a la Alcaldía de San Andrés del Rabanedo por UPL: http://www.ileon.com/politica/047935/julio-gonzalez-candidato-a-la-alcaldia-de-san-andres-del-rabanedo-por-upl</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 1.273 ! 8,56% ! 2 !0 |- ! Javier Gómez<ref>La UPL y el PAL eligen a sus candidatos a los comicios: http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/upl-pal-eligen-sus-candidatos-comicios_949958.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305033344/http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/upl-pal-eligen-sus-candidatos-comicios_949958.html |date=2016-03-05 }}</ref> ! PAL-UL ! 1.026 ! 6,90% ! 1 !0 |- ! César Morán García<ref name="dipuleon_1"/> ! [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] ! 187 ! 1,26% |- ! Emiliano Santos Álvarez Alonso<ref name="dipuleon_1"/> ! [[Vox (partíu políticu)|Vox]] ! 180 ! 1,21% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |25.249 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |9.900 | style="text-align: right" |39,21% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |15.349 | style="text-align: right" |60,79% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |439 | style="text-align: right" |2,95% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |485 | style="text-align: right" |3,16% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |14.864 | style="text-align: right" |96,84% |} === [[Santa María del Páramo]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Miguel Ángel del Egido - [[Partido Popular|PP]] * Alcaldesa electa: Alicia Gallego González - [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Miguel Ángel del Egido<ref name="ileon_1"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 778 ! 39,31% ! 5 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Alicia Gallego González<ref name="leonoticias_4"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 653 ! 33% ! 4 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- !Josefa De Paz Tampesta<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 431 ! 21,78% ! 2 !0 |- ! Joaquín Sarmiento Sarmiento<ref name="dipuleon_1">{{Cita web |url=http://www.dipuleon.es/frontdipuleon/bop/frontDipuleonAction.do?action=getFile&fileID=1819029 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923214945/http://www.dipuleon.es/frontdipuleon/bop/frontDipuleonAction.do?action=getFile&fileID=1819029 |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> ! [[Izquierda Xunida|IX]] ! 69 ! 3,49% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.645 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |625 | style="text-align: right" |23,63% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.020 | style="text-align: right" |76,37% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |48 | style="text-align: right" |2,43% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |41 | style="text-align: right" |2,03% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.604 | style="text-align: right" |97,97% |} === Santa Marina del Rey === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Francisco Javier Álvarez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Francisco Javier Álvarez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Francisco Javier Álvarez Álvarez<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 649 ! 45,48% ! 5 !0 |- ! María #Belén Alonso Rodríguez<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 327 ! 22,92% ! 3 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]3 |- ! José Emilio Fuertes Pérez<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/movil/El-PP-Aprueba-Las-Candidaturas-Para-Una-Treintena-De-Municipios-Leoneses-vn171940-vst443</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 300 ! 21,02% ! 2 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]3 |- ! José González García<ref name="leonoticias_4"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 132 ! 9,25% ! 1 !0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |1.845 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |394 | style="text-align: right" |21,36% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.451 | style="text-align: right" |78,64% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |19 | style="text-align: right" |1,33% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |24 | style="text-align: right" |1,65% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.427 | style="text-align: right" |98,35% |} === Sariegos === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Ismael Lorenzana - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Juan Llamazares - [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Ismael Lorenzana<ref name="ileon_1">http://ileon.com/politica/049785/el-pp-aprueba-14-candidaturas-a-las-municipales</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 722 ! 26,98% ! 3 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Roberto Ayer Llanos<ref name="leonoticias_4">http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/La-UPL-Lanza-28-Candidaturas-En-Una-Jornada-Con-Sendino-Como-vn170300-vst443</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 446 ! 16,67% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Juan Llamazares<ref name="leonoticias_1"/> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 442 ! 16,52% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Carlos Enrique Espeso de Prado<ref name="dipuleon_1"/> !Sariegos Despierta ! 400 ! 14,95% ! 2 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Carlos Blanco Lorenzana<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 373 ! 13,94% ! 2 !0 |- ! Javier Castañeda Viñuela<ref name="dipuleon_1"/> ! UPyD ! 119 ! 4,45% |- ! Miryam Rodríguez<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Miryan-Rodriguez-Sera-Candidata-De-Toma-La-Pallabra-Sariegos-vn172485-vst443</ref> ! Toma la Pallabra: Sariegos De mancomún (Incluyi [[Izquierda Xunida|IX]])<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Toma-La-Pallabra-Municipio-De-Sariegos-En-Comun-Busca-aire-F-vn171724-vst443</ref> ! 94 ! 3,51% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.870 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |1.140 | style="text-align: right" |29,46% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.730 | style="text-align: right" |70,54% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |80 | style="text-align: right" |2,99% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |54 | style="text-align: right" |1,98% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.676 | style="text-align: right" |98,02% |} === Toral de los Vados === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Pedro Fernández - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Pedro Fernández - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Pedro Fernández Fernández<ref name="lanuevacronica_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 830 ! 58,99% ! 7 !0 |- ! Pedro González Barja<ref name="bierzocomarca_1">http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20639-2015-03-29-10-44-42</ref> !CB ! 333 ! 23,67% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! #Benito López<ref>El Partido Popular renueva su cartel en Toral de los Vados con Benito López: http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20932-2015-04-20-17-07-46</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 223 ! 15,85% ! 2 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |1.805 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |385 | style="text-align: right" |21,33% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.420 | style="text-align: right" |78,67% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |21 | style="text-align: right" |1,49% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |13 | style="text-align: right" |0,92% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.407 | style="text-align: right" |99,08% |} === [[Torenu|Toreno]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Pedro Muñoz Fernández - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Laureano González Álvarez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Laureano González Álvarez<ref>http://www.infobierzo.com/la-ejecutiva-del-psl-psoe-da-luz-verde-a-las-candidaturas-propuestas-para-los-municipios-en-el-bierzo/161105/</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.059 ! 46,80% ! 5 !0 |- ! Beatriz Coelho Lluna<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20828-2015-04-13-16-46-03</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 435 ! 19,22% ! 2 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]4 |- ! José Rodríguez Ferreira<ref name="lanuevacronica_2"/> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 381 ! 16,84% ! 2 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! José Luis Merino Díez<ref name="bierzocomarca_1"/> ! CB ! 371 !16,39% ! 2 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.022 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |713 | style="text-align: right" |23,59% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.309 | style="text-align: right" |76,41% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |17 | style="text-align: right" |0,75% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |46 | style="text-align: right" |1,99% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.292 | style="text-align: right" |98,01% |} === Torre del Bierzo === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Manuel Merayo - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Gabriel Folgado Álvarez - CB {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Gabriel Folgado Álvarez<ref name="bierzocomarca_1"/> !CB ! 468 !31,37% ! 4 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]4 |- ! Jorge González<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20845-2015-04-14-13-12-15</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 383 ! 25,67% ! 3 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]4 |- ! Daniel Viloria Oria<ref>El joven Daniel Viloria encabezará la lista socialista en Torre del Bierzo: http://www.diariodeleon.es/m/noticias/bierzo/joven-daniel-viloria-encabezara-lista-socialista-torre-bierzo_963408.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923214447/http://www.diariodeleon.es/m/noticias/bierzo/joven-daniel-viloria-encabezara-lista-socialista-torre-bierzo_963408.html |date=2015-09-23 }}</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 308 ! 20,64% ! 2 !0 |- ! Melchor Moreno de la Torre<ref name="bierzocomarca_2"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 297 ! 19,91% ! 2 !0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.023 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |496 | style="text-align: right" |24,52% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.527 | style="text-align: right" |75,48 |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |36 | style="text-align: right" |2,41% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |35 | style="text-align: right" |2,29% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.492 | style="text-align: right" |97,71% |} === Valdefresno === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: José Pellitero - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: José Pellitero - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! José Pellitero Álvarez<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 573 ! 43,57% ! 6 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Carlos Carmelo Gutiérrez Gutiérrez<ref name="ileon_1"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 378 ! 28,75% ! 3 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! María Aurora Panizo Luengo<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! La Sobarriba de mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 156 ! 11,86% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Pedro José Álvarez Albardias<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 99 ! 7,53% ! 1 !0 |- ! Eduardo Alaiz Rivero<ref name="BOP de_1">BOP de León: 22/04/2015</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 78 ! 5,93% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |1.836 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |500 | style="text-align: right" |27,23% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.336 | style="text-align: right" |72,77% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |31 | style="text-align: right" |2,36% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |21 | style="text-align: right" |1,57% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.315 | style="text-align: right" |98,43% |} === Valencia de Don Juan === * 13 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Juan Martínez Majo - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Juan Martínez Majo - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Juan Martínez Majo<ref name="leonoticias_6"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 1.362 ! 48,76% ! 7 !0 |- ! Jorge Mateos Álvarez<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.004 ! 35,95% ! 5 !0 |- ! Ignacio Alonso<ref name="leonoticias_1">Gemma Villarroel será la 'número 1' en la lista de Ciudadanos en la capital: http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Gemma-Villarroel-Sera-La-numero-1-En-La-Lista-De-Ciudadano-vn170767-vst443</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 223 ! 7,98% ! 1 !0d |- ! Andrés Gimeno Callejo<ref name="dipuleon_1"/> !Ciudadanos por Valencia de Don Juan<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Nace-Ciudadanos-Por-Valencia-De-Don-Juan--en-Busca-De-La-A-vn164456-vst443</ref> ! 151 ! 5,41% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.860 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |984 | style="text-align: right" |25,49% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.876 | style="text-align: right" |74,51% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |53 | style="text-align: right" |1,90% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |83 | style="text-align: right" |2,89% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |2.793 | style="text-align: right" |97,11% |} <sup>d</sup> Al respeutive de los resultaos del MASS en 2011, formación cola qu'allegó l'actual cabeza de llista de [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]]. === Valverde de la Virgen === * 13 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: David Fernández - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: David Fernández - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! David Fernández Blanco<ref name="leonoticias_3">http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/El-PP-Cierra-Las-Listas-En-Los-211-Municipios-De-La-Provinci-vn172792-vst443</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 1.613 ! 46,56% ! 7 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Inmaculada Larrauri Rueda<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 693 ! 20,01% ! 3 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Roberto Rodríguez<ref>{{Cita web |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/gemma-villarroel-sera-candidata-ciudadanos-leon_967322.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190419214603/https://www.diariodeleon.es/noticias/leon/gemma-villarroel-sera-candidata-ciudadanos-leon_967322.html |fechaarchivu=2019-04-19 }}</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 465 ! 13,42% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Néstor Santos Fernández<ref name="leonoticias_2"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 377 ! 10,88% ! 1 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Justina Fernández Diben<ref name="dipuleon_1"/> ! Valverde de mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 225 ! 6,50% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |5.978 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |2.440 | style="text-align: right" |40,82% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |3.538 | style="text-align: right" |59,18% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |91 | style="text-align: right" |2,63% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |74 | style="text-align: right" |2,09% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |3.464 | style="text-align: right" |97,91% |} === Vega de Espinareda === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Santiago Rodríguez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Santiago Rodríguez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Santiago Rodríguez García<ref>El actual alcalde Santiago Rodríguez volverá a encabezar la lista socialista en Vega: http://www.infobierzo.com/el-actual-alcalde-santiago-rodriguez-volvera-a-encabezar-la-lista-socialista-en-vega/166455/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150402160115/http://www.infobierzo.com/el-actual-alcalde-santiago-rodriguez-volvera-a-encabezar-la-lista-socialista-en-vega/166455/ |date=2015-04-02 }}</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 867 ! 57,42% ! 7 !0 |- ! José Iglesias Curros<ref name="bierzocomarca_2"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 417 ! 27,62% ! 3 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Manuel Martínez Alonso<ref name="bierzocomarca_1"/> ! CB ! 198 ! 13,11% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.102 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |564 | style="text-align: right" |26,83% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.538 | style="text-align: right" |73,17% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |28 | style="text-align: right" |1,85% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |28 | style="text-align: right" |1,82% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.510 | style="text-align: right" |98,18% |} === Villablinu === * 13 conceyales a escoyer (17 en 2011) * Alcaldesa saliente: Ana Luisa Durán - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Mario Rivas López - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Mario Rivas López<ref>El PSOE tira de Mario Rivas y Olga Santiago para su lista en Villablino: http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/El-PSOE-Tira-De-Mario-Rivas-Y-Olga-Santiago-Para-Su-Lista-En-vn168960-vst443</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.949 ! 37,68% ! 6 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Raúl Fernández Pinillas<ref>Raúl Fernández gana las primarias y será el candidato de IU a la alcaldía: http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/raul-fernandez-gana-primarias-sera-candidato-iu-alcaldia_957614.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304204052/http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/raul-fernandez-gana-primarias-sera-candidato-iu-alcaldia_957614.html |date=2016-03-04 }}</ref> ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] ! 1.502 ! 29,04% ! 4 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Elena Castro<ref name="bierzocomarca_2">http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/49/20960-2015-04-22-10-13-07</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 580 ! 11,21% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Victor del Regueru<ref>http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/laciana-avanza-lanza-propuesta-electoral-joven-con-nuevos-proyeutos_971481.html</ref> ! Ḷḷaciana Avanza ! 438 ! 8,47% ! 1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Josefina Velasco<ref name="bierzocomarca_2"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 428 ! 8,27% ! 1 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Angélica Fernández<ref name="bierzocomarca_2"/> ! [[Partíu Comunista de los Pueblos d'España|PCPE]] ! 103 ! 1,99% |- ! José Luis Linares<ref name="bierzocomarca_2"/> !CB<ref>https://web.archive.org/web/20150418012433/http://www.infobierzo.com/coalicion-por-el-bierzo-se-extiende-a-laciana-y-suma-4-candidaturas-mas-para-registrar-37-ante-la-junta-eleutoral/169480/</ref> ! 6 ! 0,12% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |8.228 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |2.868 | style="text-align: right" |34,86% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |5.360 | style="text-align: right" |65,14% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |167 | style="text-align: right" |3,23% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |187 | style="text-align: right" |3,49% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |5.173 | style="text-align: right" |96,51% |} === Villafranca del Bierzo === * 11 conceyales a escoyer * Alcaldesa saliente: Concepción López - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: José Manuel Pereira - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- !José Manuel Pereira<ref>Pereira repite como candidato del PP a la Alcaldía de Villafranca del Bierzo: http://www.elbierzonoticias.com/frontend/bierzo/Pereira-Repite-Como-Candidato-Del-PP-A-La-Alcaldia-De-Villaf-vn25714-vst1479 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305161746/http://www.elbierzonoticias.com/frontend/bierzo/pereira-repite-como-candidato-del-pp-a-la-alcaldia-de-villaf-vn25714-vst1479 |date=2016-03-05 }}</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 729 ! 38,33% ! 5 !0 |- ! Juan José Núñez Campelo<ref>Juanjo Núñez y Eduardo Morán, nuevos cabeza de cartel socialista en Villafranca y Camponaraya:http://www.lanuevacronica.com/juanjo-nunez-y-eduardo-moran-nuevos-cabeza-de-cartel-socialista-en-villafranca-y-camponaraya</ref> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 521 ! 27,39% ! 3 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! Santiago Castelao Diñeiro<ref name="bierzocomarca_2"/> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 361 ! 18,68% ! 2 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Marcos Fernández<ref name="infobierzo_1"/> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 139 ! 7,31% ! 1 !0y |- ! Javier Sánchez García<ref name="bierzocomarca_1"/> ! CB ! 119 ! 6,26% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.846 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |904 | style="text-align: right" |31,76% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.942 | style="text-align: right" |68,24% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |33 | style="text-align: right" |1,74% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |40 | style="text-align: right" |2,06% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |1.902 | style="text-align: right" |97,94% |} <sup>y</sup> Al respeutive de los resultaos del MASS en 2011, formación cola qu'allegó l'actual cabeza de llista de [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]]. === [[Villaquilambre]] === * 17 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Manuel García - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Manuel García - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Manuel García<ref>El PP revalida como candidato al actual alcalde Manuel García, que logró los mejores resultados para el partido desde 1991: http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/mis-puertas-han-estado-abiertas-vecinos-algo-mantendre_963178.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305032622/http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/mis-puertas-han-estado-abiertas-vecinos-algo-mantendre_963178.html |date=2016-03-05 }}</ref> ! [[Partido Popular|PP]] ! 2.323 ! 26,84% ! 5 !0 |- ! Carmen Pastor Carru<ref>{{Cita web |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/civiqus-c-s-van-juntos-urnas-carmen-pastor-candidata_952423.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170924182443/http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/civiqus-c-s-van-juntos-urnas-carmen-pastor-candidata_952423.html |fechaarchivu=2017-09-24 }}</ref> ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 1.644 ! 19,00% ! 3 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1f |- ! Rubén Sánchez Belerda<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.387 ! 16,03% ! 3 !0 |- ! Juan José Moro López<ref name="BOP de_2">BOP de León: 22/02/2015</ref> ! Agora Villaquilambre ! 1.085 ! 12,54% ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! Lázaro García Bayón<ref>http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/Garcia-Bayon-Encabezara-La-Lista-De-La-UPL-Al-Municipio-De-V-vn162664-vst443</ref> ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 869 ! 10,04% ! 2 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! Elena Fernández<ref name="leonoticias_7"/> ! [[Izquierda Xunida|IX]] ! 651 ! 7,52% ! 1 !0 |- ! Miguel Ángel Díez de Celis<ref name="BOP de_2">BOP de León: 22/02/2015</ref> ! [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] ! 463 ! 5,35% ! 1 !0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |14.328 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |5.451 | style="text-align: right" |38,04% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |8.877 | style="text-align: right" |61,96% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |232 | style="text-align: right" |2,68% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |223 | style="text-align: right" |2,51% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" |8.654 | style="text-align: right" |97,49% |} <sup>f</sup> Al respeutive de los resultaos de Civiqus en 2011, formación absorbida por [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]]. === Villarejo de Órbigo === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: María Estrella Fernández - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Joaquín Llamas Redondu - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- ! Joaquín Llamas Redondo<ref name="diariodeleon_1"/> ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 985 ! 52,87% ! 6 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! Toribio González Pérez<ref name="leonoticias_3"/> ! [[Partido Popular|PP]] ! 755 ! 40,53% ! 5 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.659 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" | 768 | style="text-align: right" | 28.69% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" | 1.909 | style="text-align: right" | 71,31% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" | 123 | style="text-align: right" | 6.6% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" | 46 | style="text-align: right" | 2.41% |- | colspan="2" |Válidos | style="text-align: right" | 1.863 | style="text-align: right" | 97,59% |} == Eleición de Presidentes de Xuntes Vecinales == Los tradicionales conceyos lleoneses, han pervivido hasta los nuesos díes y dióse-yos el reconomciento alministrativu al traviés de la figura de la entidá llocal menor,xestionaes por una Xunta Vecinal.<ref>Concejos: http://concejos.org/</ref> Anguaño esisten 1.231 entidaes llocales menores na provincia.<ref>{{Cita web |url=http://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/eatimes/7/13403 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190609093510/https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/eatimes/7/13403 |fechaarchivu=2019-06-09 }}</ref> A parte de les competencies que la llexislación estatal y autonómico reconócenlos, en Lleón xestionen bona parte de la masa forestal, los cotos de caza ya inclusive el suministru d'agües de les sos poblaciones. Tomala de decisiones en conceyu abiertu nun ta reconocida pola llei pero sigue usándose, como órganu de control y fiscalización de la Xunta Vecinal. La Xunta Vecinal ta encabezada por un Presidente o Pedáneo, escoyíu por aciu escrutiniu direutu y mayoritariu a una vuelta. Les Entidaes con población inferior a 250 habitantes tienen dos vocales na so Xunta Vecinal y les que superen esta cifra población cuatro. La Xunta Vecinal nes poblaciones de menos de 250 habitantes integranla el Presidente electu, el so suplente y el segundu candidatu más votáu. En casu de que nun hubiera otra candidatura, correspuende al Presidente nomar un vocal. Si la población supera los 250 habitantes, constitúin la Xunta Vecinal el Presidente electu, el so suplente, el segundu candidatu más votáu y dos vocales nomaos y separaos llibremente pol Presidente. Pa la eleición utiliza una única papeleta que contién tola rellación de candidatos y los sos respeutivos suplentes, debiendo l'eleutor marcar con una X el caxellu axuntu al nome del candidatu escoyíu. Tanto la papeleta como'l so sobre son de color verde claru. === Resultaos nos principales conceyos === Les trés Xuntes Vecinales del conceyu de Lleón, Armunia, Trobajo del Cerecedo y Oteruelo de la Valdoncina, van tener por presidente al candidatu del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]].<ref>{{Cita web |url=http://www.diariodeleon.es/noticias/leon/cinturon-rojo-pedanias_987595.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190417233121/https://www.diariodeleon.es/noticias/leon/cinturon-rojo-pedanias_987595.html |fechaarchivu=2019-04-17 }}</ref> Nel conceyu de [[Ponferrada]] los presidentes de les sos Xuntes Vecinales repartense de la siguiente forma:<ref>http://bierzocomarca.eu/index.php/politica/27-politica-municipal/21738-2015-06-16-13-20-33</ref> * [[Partido Popular|PP]]: Deveses, Fuentesnuevas, San Andrés de Montejos, Santu Tomás de les Olles, Toral de Merayo, Valdefrancos, Villanueva de Valdueza y San Llorienzo. * CpB: Columbrianos, Montes de Valdueza, San Esteban de Valdueza, Otero y San Cristóbal de Valdueza. * USE Bierzo: Bouzas, Rimor y San Clemente de Valdueza. * Independiente: Peñalba de Santiago. == Eleición de la Diputación Provincial == Acordies con el Títulu V de la Llei Orgánica 5/1985, de 19 de xunu, del Réxime Eleutoral Xeneral los diputaos provinciales son electos indireutamente polos conceyales. Pola población de la provincia, la Diputación de Lleón ta integrada por 25 diputaos.<ref>TÍTULO V Disposiciones Especiales para la Eleición de Diputados Provinciales: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo5-1985.t5.html#t5</ref> Actúen como circunscripciones eleutorales pa la eleición de diputaos los Partíos Xudiciales esistentes en 1979, y a cada Partíu Xudicial correspuénde-y escoyer el siguiente númberu de diputaos: {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Partíu Xudicial ! Diputaos a escoyer (2015) |- ! Astorga ! 2 |- ! La Bañeza ! 1 |- ! Cistierna ! 1 |- ! Lleón ! 13 |- ! Ponferrada ! 7 |- !Sahagún ! 1 |} * Composición, a marzu de 2015, de la Diputación electa en 2011'''<ref>Diputación de León: http://www.dipuleon.es/frontdipuleon/managementAction.do?action=viewCategory&categoryName=Pleno&id=4466 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180419135009/http://www.dipuleon.es/frontdipuleon/managementAction.do?action=viewCategory&categoryName=Pleno&id=4466 |date=2018-04-19 }}</ref>''' {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Grupu ! Diputaos |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 14 |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 7 |- ! Non Adscritos ex PSOE<ref>Cristina López deja al PSOE con ocho diputados y se va con Matías Llorente: http://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/cristina-lopez-deja-psoe-ocho-diputados-va-matias-llorente_741409.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190609093643/https://www.diariodeleon.es/noticias/provincia/cristina-lopez-deja-psoe-ocho-diputados-va-matias-llorente_741409.html |date=2019-06-09 }}</ref> ! 2 |- ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] !1 |- ! Non Adscritos ex PP<ref>Martínez Barazón asiste a su primer pleno como diputado no adscrito en León: https://www.lavanguardia.com/politica/20141229/54422200428/martinez-barazon-asiste-a-su-primer-pleno-como-diputado-no-adscrito-en-leon.html</ref> ! 1 |} === Resultaos globales === * 25 diputaos a escoyer * Presidente saliente: Emilio Orejas, alcalde de Valdelugueros - [[Partido Popular|PP]] * Presidente electu: Juan Martínez Majo, alcalde de Valencia de Don Juan - [[Partido Popular|PP]] {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Diputaos ! Variación |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 88.796 !741 !13 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 79.124 !570 !8 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 19.654 ! 35 !1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] ! 15.768 !128 !1 !0 |- ! [[Izquierda Xunida|IX]] !18.685 !50 !1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! CpB ! 7.847 !39 !1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |} === Resultaos per partíu xudicial === * '''Astorga''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Diputaos ! Variación ! Electos |- ! [[Partido Popular|PP]] !9.408 !97 !1 !0 ! José Miguel Nieto García |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] !8.048 !85 !1 !0 ! Joaquín Llamas Redondo |} * '''La Bañeza''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos ! Conceyales ! Diputaos ! Variación ! Electos |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 8.729 !135 !1 !0 ! Miguel Ángel del Egido |} * '''Cistierna''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Diputaos ! Variación ! Electos |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 2.882 !49 !1 !0 ! Francisco García |} * '''Lleón''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Diputaos ! Variación ! Electos |- ! [[Partido Popular|PP]] !43.807 ! 269 !6 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 ! Juan Martínez Majo, Emilio Orejas, Francisco Castañón, Miguel Ángel Fernández, Manuela García, Genaro Martínez |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 34.593 !186 !4 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 ! Luis Rodríguez Alller, Santiago Dorado, Teresa Gutiérrez, José Pellitero |- ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] ! 13.822 !21 !1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 ! Juan Carlos Fernández |- ! [[Unión del Pueblo Leonés|UPL]] !10.633 !63 !1 !0 ! Matías Llorente |- ! [[Izquierda Xunida|IX]] ! 10.978 !1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 ! 0 |Miguel Flecha |} * '''Ponferrada''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista !Votos ! Conceyales ! Diputaos ! Variación ! Electos |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] !25.664 !156 !3 !0 ! Pedro Fernández, Alider Presa, Pilar Poncelas |- ! [[Partido Popular|PP]] !21.505 !127 !3 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 ! Alfonso Arias, Raúl Valcarce, Ángel Calvo |- ! CpB !7.847 !39 !1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 ! Pedro Muñoz Fernández |} * '''Sahagún''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Diputaos ! Variación ! Electos |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 2.465 ! 64 !1 !0 ! Lupicinio Rodrigo |} == Eleición del Conseyu Comarcal del Bierzo == La llei autonómica 17/2010, de cambéu de la llei de creación de la Contorna del Bierzo, modificó'l sistema eleutoral pa la eleición de los miembros del Conseyu Comarcal del Bierzo, estableciendo un sistema idénticu al utilizáu pa la eleición de les diputaciones provinciales. Na mesma llei establécense como circunscripciones eleutorales les zones xeográfiques que figuren de siguío:<ref>Ley de la Comarca del Bierzo: http://www.ccbierzo.net/portalBierzo/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_ldoc_d10_v2.jsp&codbusqueda=4283&language=es&codResi=1&codMenuPN=1&codMenu=6016</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Zona xeográfica ! Conceyos ! Conseyeros a escoyer (2015) |- ! Ancares-Sil ! Berlanga del Bierzo, [[Ancares (conceyu)|Candín]], Fabero, [[Palacios del Sil]], Páramu del Sil, Peranzanes, [[Torenu|Toreno]] y Vega de Espinareda ! 4 |- ! Bierzo Altu ! Bembibre, Castropodame, Congosto, Folgoso de la Ribera, Igüeña, Molinaseca, Noceda del Bierzo y Torre del Bierzo !5 |- ! Bierzo Central ! Arganza, Cabañas Raras, Cacabelos, Camponaraya, Carracedelo, Cubillos del Sil, Sancedo y Toral de los Vados !5 |- ! Cabrera-Suroeste ! Benuza, Borrenes, Carucedo, Priaranza del Bierzo, [[Ponte de Domingo Flórez]] y Sobrado !2 |- ! Bierzo Oeste ! Balboa, Barjas, Corullón, Oencia, Trabadelo, Vega de Valcarce y Villafranca del Bierzo !2 |- ! Ponferrada ! [[Ponferrada]] !9 |} * Composición, a marzu de 2015, del Conseyu Comarcal electu en 2011'''<ref>Consejo Comarcal del Bierzo: http://ccbierzo.net/portalBierzo/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_p_139_plenoccBierzo.jsp&language=es&codResi=1&&codMenuPN=1&codMenu=6&layout=p_20_contenedor1.jsp {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150316180504/http://ccbierzo.net/portalBierzo/p_20_contenedor1.jsp?seccion=s_p_139_plenoccBierzo.jsp&language=es&codResi=1&&codMenuPN=1&codMenu=6&layout=p_20_contenedor1.jsp |date=2015-03-16 }}</ref>''' {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Grupu ! Conseyeros |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 13 |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 9 |- ! Non Adscritos ex PSOE<ref>El PSOE se queda los tres consejeros de Ponferrada, que pasan a ser no adscritos: http://www.lacronicadeleon.es/2013/07/19/el-bierzo/el-psoe-se-queda-los-tres-consejeros-de-ponferrada-que-pasan-a-ser-no-adscritos-189136.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150402104440/http://www.lacronicadeleon.es/2013/07/19/el-bierzo/el-psoe-se-queda-los-tres-consejeros-de-ponferrada-que-pasan-a-ser-no-adscritos-189136.htm |date=2015-04-02 }}</ref> !3 |- ! IAP ! 2 |} * 27 conseyeros a escoyer * Presidente saliente: Alfonso Arias, alcalde de Molinaseca - [[Partido Popular|PP]].<ref>{{Cita web |url=http://www.dipuleon.es/frontdipuleon/frontDipuleonAction.do?action=viewCategory&categoryName=Saludo+del+Presidente&id=4451 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170822195802/http://www.dipuleon.es/frontdipuleon/frontDipuleonAction.do?action=viewCategory&categoryName=Saludo+del+Presidente&id=4451 |fechaarchivu=2017-08-22 }}</ref> * Presidente electu: Gerardo Álvarez Courel, conceyal de Bembibre - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos ! Conseyeros ! Variación |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] !23.717 ! 12 !0 |- ! [[Partido Popular|PP]] !21.077 ! 9 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]4 |- ! CpB !7.841 !2 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! USE Bierzo !6.013 ! 2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! De mancomún-IX !4.737 ! 1 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] !4.063 ! 1 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |} === Resultaos per zona xeográfica === * '''Ancares - Sil''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Conseyeros ! Variación |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] !4.544 ! 38 ! 3 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! [[Partido Popular|PP]] !2.242 ! 22 ! 1 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |} * '''Bierzo Altu''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Conseyeros ! Variación |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 4.689 !33 ! 2 ! [[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 4.258 !28 ! 2 !0 |- ! CpB !1.771 ! 11 ! 1 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |} * '''Bierzo Central''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Conseyeros ! Variación |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 5.655 !41 ! 3 !0 |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 3.761 !23 ! 2 !0 |} * '''Cabrera - Suroeste''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Conseyeros ! Variación |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 1.473 !22 ! 1 !0 |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] !951 ! 15 ! 1 !0 |} {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Conseyeros ! Variación |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 1.541 !21 ! 1 !0 |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 1.379 !19 ! 1 !0 |} * '''Ponferrada''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos !Conceyales ! Conseyeros ! Variación |- ! [[Partido Popular|PP]] !7.533 !7 !2 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]2 |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] !6.766 !6 !2 ![[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]]1 |- ! USE Bierzo !6.013 ! 5 !2 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]2 |- ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] !2.998 ! 2 ! 1 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! CpB !2.896 !2 !1 ! [[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |- ! De mancomún: [[Izquierda Xunida|IX]] !2.522 !2 !1 ![[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]1 |} == Ver tamién == * [[Eleiciones municipales d'España de 2015]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia d'Ávila]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Burgos]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Palencia]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Salamanca]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Segovia]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Soria]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Valladolid]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Zamora]] == Referencies == {{llistaref|3}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones n'España]] [[Categoría:Provincia de Lleón]] 0spxpr6bkj08zg8sm0i5kmw9ivjxpl3 Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Valladolid 0 124201 4500962 4430709 2026-06-20T15:40:55Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500962 wikitext text/x-wiki {{ficha d'eleiciones}} Les eleiciones municipales de 2015 na [[provincia de Valladolid]] celebráronse'l día 24 de mayu.<ref>Listado de candidaturas para las eleiciones municipales de 2015: https://bop.sede.diputaciondevalladolid.es/boletines/2015/abril/22/BOPVA-B-2015-092.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305005306/https://bop.sede.diputaciondevalladolid.es/boletines/2015/abril/22/BOPVA-B-2015-092.pdf |date=2016-03-05 }}</ref> == Resultaos en númberu d'alcaldes == {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Partíu ! Alcaldes salientes<ref>Número de alcaldes por partido político en las eleiciones municipales de 2011: http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU08479PR_L1.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180423020101/http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU08479PR_L1.htm |date=2018-04-23 }}</ref> ! Alcaldes electos<ref>Número de alcaldes por partido político en las eleiciones municipales de 2015: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU08479PR_L1.htm?e=1006</ref> ! Diferencia |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 174 |- ! align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] ! 40 |- ! [[Izquierda Xunida|IX]] / Toma la Pallabra ! 3 ! 6a ! 3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] ! 1b ! 4 ! 3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- ! [[Vox (partíu políticu)|Vox]] ! 0 ! 1 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- ! Independientes ! 4 |} <small> a Estos resultaos correspuenden a los llograos pola Coalición Toma la Pallabra, na que s'integraron IX, EQUO ya independientes en dellos conceyos de la provincia.</small> <small><sup>b</sup> Estos resultaos correspuenden a los llograos per Centru Democráticu Lliberal, partíu que s'integró en [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] de cara a les eleiciones #municipal y #autonómicu del 24 de mayu de 2015. </small> == Alcaldes salientes y alcaldes electos en conceyos de más de 2.000 habitantes == {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Conceyu ! Población<ref>Población de los conceyos de Valladolid en 2014: http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2904</ref> ! Alcalde saliente ! Partíu ! Alcalde electu o reelecto ! Partíu |- | [[Aldeamayor de San Martín]] | 4.891 | Bernardo Sanz | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Fernando de la Cal | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Arroyo de la Encomienda]] | 17.572 | José Manuel Barrio | Independiente | José Manuel Barrio | Independiente |- | [[Boecillo]] | 3.989 | Pedro Díez Ortega | [[Partido Popular|PP]] | Ángeles Rincón | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] |- | [[Cabezón de Pisuerga]] | 3.622 | Víctor Manuel Coloma | [[Partido Popular|PP]] | Arturo Fernández Pérez | Independiente |- | [[Cigales]] | 5.008 | Luis Caballero | [[Partido Popular|PP]] | Pilar Fernández Pastor | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[La Cistérniga|Cistérniga, La]] | 8.734 | Mariano Suárez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Mariano Suárez | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Íscar]] | 6.678 | Alejandro García Sanz | [[Partido Popular|PP]] | Luis Martín | CI-CCD |- | [[Laguna de Duero]] | 22.555 | Luis Mariano Minguela | [[Partido Popular|PP]] | Román Rodríguez de Castro | Independiente |- | [[Medina de Rioseco]] | 4.906 | Artemio Domínguez González | [[Partido Popular|PP]] |Artemio Domínguez González<ref>Tras la renuncia del alcalde, en mayo de 2017, es elegido alcalde el popular David Esteban.</ref> | [[Partido Popular|PP]] |- | [[Medina del Campo]] | 21.274 | Teresa López Martín | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |Teresa López Martín | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Mojados]] | 3.184 | Pedro Villareal | [[Partido Popular|PP]] |Adolfo López Ramiro | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Nava del Rey]] | 2.091 | Guzmán Gómez Alonso | [[Partido Popular|PP]] | Guzmán Gómez Alonso | [[Partido Popular|PP]] |- | [[Olmedo]] | 3.759 | Alfonso Centeno | [[Partido Popular|PP]] | Alfonso Centeno | [[Partido Popular|PP]] |- | [[Pedrajas de San Esteban]] | 3.503 | Sergio Ledo | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Alfonso Romo | [[Partido Popular|PP]] |- | [[Peñafiel]] | 5.428 | Roberto Díez González | [[Partido Popular|PP]] | Roberto Díez González | [[Partido Popular|PP]] |- | [[Portillo]] | 2.409 | Pedro Alonso | [[Partido Popular|PP]] | Juan Ignacio Álvarez García | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Renedo de Esgueva]] | 3.507 | Luis Fernández Carbajo | [[Partido Popular|PP]] | Luis Fernández Carbajo | [[Partido Popular|PP]] |- | [[Santovenia de Pisuerga]] | 4.155 | Germán Tejedor | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Roberto de la Rosa | (Toma la Pallabra - [[Izquierda Xunida|IX]]) |- | [[Simancas]] | 5.331 | Miguel Rodríguez Ramón | [[Partido Popular|PP]] |Alberto Plaza | [[Partido Popular|PP]] |- | [[Tordesillas]] | 8.973 | José Antonio González Poncela | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |José Antonio González Poncela | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Tudela de Duero]] | 8.717 | Óscar Soto | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Luis Gómez Potente | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Valladolid]] | 306.830 | Francisco Javier León de la Riva | [[Partido Popular|PP]] | [[Óscar Puente]] | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Viana de Cega]] | 2.031 | Alberto Collantes | [[Partido Popular|PP]] | Alberto Collantes | [[Partido Popular|PP]] |- | [[Villanubla]] | 2.484 | Félix Velasco | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] | Félix Velasco | align="center" |[[Ficheru:Logotipo_del_PSOE.svg|25x25px]] |- | [[Zaratán]] | 6.029 | Susana Suárez | [[Partido Popular|PP]] | Susana Suárez | [[Partido Popular|PP]] |} == Resultaos nos conceyos de más de 2.000 habitantes == === [[Aldeamayor de San Martín]] === * 11 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento d'Aldeamayor de San Martín: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847900799_L1.htm?d=125</ref> * Alcalde saliente: Bernardo Sanz Manso - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Fernando Cal Bueno - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]<ref>Corporación d'Aldeamayor de San Martín: http://www.aldeamayordesanmartin.ayuntamientosdevalladolid.es/?q=node/5 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160414230418/http://www.aldeamayordesanmartin.ayuntamientosdevalladolid.es/?q=node/5 |date=2016-04-14 }}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Fernando Cal Bueno | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 542 | style="text-align: right" | 23,09% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 0 |- | Jacob Bermejo de la Cal | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 531 | style="text-align: right" | 22,62% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 0 |- | Félix Antonio Calleja Bolado | CI-CCDb | style="text-align: right" | 464 | style="text-align: right" | 19,77% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Raquel Martínez Parra | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" | 253 | style="text-align: right" | 10,78% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Jesús Ángel Martín Suárez | SASMc | style="text-align: right" | 220 | style="text-align: right" | 9,37% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Francisco Antonio Lambás Cid | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" | 203 | style="text-align: right" | 8,65% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 0 |- | Iluminado Sanz Rodríguez | DRCyLd | style="text-align: right" | 81 | style="text-align: right" | 3,45% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.735 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |1.318 | style="text-align: right" |35,29% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.417 | style="text-align: right" |64,71% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |53 | style="text-align: right" |2,26% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |70 | style="text-align: right" |2,90% |} <small> <sup>b</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu <br /> c Somos Aldeamayor de San Martín <br /> d Estos resultaos correspuenden a los llograos por [[Unidad Regionalista de Castilla y León|Unidá Rexonalista de Castiella y Lleón]], partíu del que forma parte Democracia Rexonalista de Castiella y Lleón.<br /> <ref>Unidad Regionalista cambia su denominación: http://pueblosycomarcas.com/index.php/tierra-de-pinares/6922-unidad-regionalista-cambia-su-denominacion-y-presenta-candidatos-en-aldeamayor-y-otros-cuatro-municipios-vallisoletanos {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150528061533/http://pueblosycomarcas.com/index.php/tierra-de-pinares/6922-unidad-regionalista-cambia-su-denominacion-y-presenta-candidatos-en-aldeamayor-y-otros-cuatro-municipios-vallisoletanos |date=2015-05-28 }}</ref> </small> === Arroyo de la Encomienda === * 17 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento de Arroyo de la Encomienda: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847901099_L1.htm?d=120&e=1006</ref> * Alcalde saliente: José Manuel Barrio Marco - Independientes por Arroyo * Alcalde electu: José Manuel Barrio Marco - Independientes por Arroyo {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | José Manuel Barrio Marco | IPAEe | style="text-align: right" | 3.313 | style="text-align: right" | 37,41% | style="text-align: center" | 8 | style="text-align: center" | 4[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Verónica Calvo Rodríguez | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 1.224 | style="text-align: right" | 13,82% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Raúl Nazario García Agudo | SISEPAf | style="text-align: right" | 1.142 | style="text-align: right" | 12,90% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | José Antonio Otero Parra | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 914 | style="text-align: right" | 10,32% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Jose Rafael Velasco Rivero | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" | 894 | style="text-align: right" | 10,10% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | José Alberto Rodríguez Rodríguez | TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" | 432 | style="text-align: right" | 4,88% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | Luis Miguel Jara de Castro | CI-CCDg | style="text-align: right" | 344 | style="text-align: right" | 3,88% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | Ángel Alonso Calvo | [[Vox (partíu políticu)|Vox]] | style="text-align: right" | 235 | style="text-align: right" | 2,65% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | David González García | [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] | style="text-align: right" | 182 | style="text-align: right" | 2,06% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |13.458 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |4.514 | style="text-align: right" |33,54% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |8.944 | style="text-align: right" |66,46% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |175 | style="text-align: right" |1,98% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |89 | style="text-align: right" |1,00% |} <small>e Independientes por Arroyo<br /> <sup>f</sup> Sí Se Puede Arroyo <br /> g Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu<br /> <br /> <br /> <br /> </small> === [[Boecillo]] === * 11 conceyales a escoyer<ref>{{Cita web |url=http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847902399_L1.htm?d=399&e=1006 |títulu=Resultados en el ayuntamiento de Boecillo |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150617102203/http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847902399_L1.htm?d=399&e=1006 |fechaarchivu=2015-06-17 }}</ref> * Alcalde saliente: Pedro Luis Díez Ortega - [[Partido Popular|PP]] * Alcaldesa electa: María Ángeles Rincón So - [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]]<ref>[http://www.eldiadevalladolid.com/noticia/Z4E3E1952-AB4E-D646-7B5353C04232BDC1/20150609/ciudadanos/arrebatara/boecillo/pp/llegar/acuerdo/psoe Ciudadanos arrebatará Boecillo al PP tras llegar un acuerdo con el PSOE]</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Santiago Hidalgo Chacel | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 703 | style="text-align: right" | 34,78% | style="text-align: center" | 4 | style="text-align: center" | 3[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | María Ángeles Rincón Bajo | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" | 585 | style="text-align: right" | 28,95% | style="text-align: center" | 4 | style="text-align: center" | 4[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Elena Mangues Pérez | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 384 | style="text-align: right" | 19,00% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 0 |- | José María Cabezas Peréz | IX-Equo | style="text-align: right" | 242 | style="text-align: right" | 11,97% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 0 |- | Javier Carreño Álvarez | CI-CCDh | style="text-align: right" | 70 | style="text-align: right" | 3,46% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.980 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |922 | style="text-align: right" |30,94% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.058 | style="text-align: right" |69,06% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |37 | style="text-align: right" |1,83% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |37 | style="text-align: right" |1,80% |} <small> <sup>h</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu </small> === [[Cabezón de Pisuerga]] === * 11 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento de Cabezón de Pisuerga: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847902799_L1.htm?d=565&e=1006</ref> * Alcalde saliente: Víctor Manuel Coloma Pesquera - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Arturo Fernández Pérez - Agrupación d'Eleutores Cabezón Muévese<ref>Corporación Municipal Cabezón de Pisuerga: http://cabezondepisuerga.es/nueva-corporacion-municipal/</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Víctor Manuel Coloma Pesquera | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 777 | style="text-align: right" | 38,95% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Arturo Fernández Pérez | CsMi | style="text-align: right" | 607 | style="text-align: right" | 30,43% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Luis Ángel Fernández Bayón | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 572 | style="text-align: right" | 28,67% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.742 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |713 | style="text-align: right" |26,00% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.029 | style="text-align: right" |74,00% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |39 | style="text-align: right" |1,95% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |34 | style="text-align: right" |1,68% |} <small> <sup>i</sup> Agrupación d'Eleutores Cabezón Muévese </small> === Cigales === * 13 conceyales a escoyer (escuéyense 2 conceyales más que nes eleiciones municipales de 2011)<ref>Resultados en el ayuntamiento de Cigales: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847905099_L1.htm?d=1028&e=1006</ref> * Alcalde saliente: Luis Javier Caballero Barrigón - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Pilar Fernández Pastor - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]<ref>Pilar Fernández Pastor, elegida alcaldesa de Cigales: http://www.diariodevalladolid.es/noticias/provincia/pilar-fernandez-pastor-elegida-alcaldesa-cigales_21007.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304122344/http://www.diariodevalladolid.es/noticias/provincia/pilar-fernandez-pastor-elegida-alcaldesa-cigales_21007.html |date=2016-03-04 }}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Luis Javier Caballero Barrigón | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 864 | style="text-align: right" | 36,66% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 0 |- | Pilar Fernández Pastor | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 836 | style="text-align: right" | 35,47% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 0 |- | María del Pilar Carbajo Vélez | TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" | 216 | style="text-align: right" | 9,16% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Jesús San Antolín Paredes | CI-CCDj | style="text-align: right" | 186 | style="text-align: right" | 7,89% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Emiliano Reca Sotillo | CTPk | style="text-align: right" | 165 | style="text-align: right" | 7,00% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |3.785 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |1.333 | style="text-align: right" |35,22% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.452 | style="text-align: right" |64,78% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |90 | style="text-align: right" |3,82% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |95 | style="text-align: right" |3,87% |} <small> <sup>j</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu<br /> <sup>k</sup> Cigales Tamién Puede<br /> <br /> </small> === [[La Cistérniga|Cistérniga]] === * 13 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento de Cistérniga: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847905299_L1.htm?d=1045&e=1006 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150618054227/http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847905299_L1.htm?d=1045&e=1006 |date=2015-06-18 }}</ref> * Alcalde saliente: Mariano Suárez Colomo - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Mariano Suárez Colomo - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]<ref>El alcalde socialista de La Cistérniga irá en solitario al Pleno de invistidura: http://www.eldiadevalladolid.com/noticia/Z4BD9400C-FA6B-4ED8-E83B1CBED79FB4C5/20150604/alcalde/socialista/cisterniga/ira/solitario/pleno/invistidura</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Mariano Suárez Colomo | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 1.727 | style="text-align: right" | 40,44% | style="text-align: center" | 6 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Rosa María Serrano Alonso | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 821 | style="text-align: right" | 19,23% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Marcos Díez Peñas | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" | 819 | style="text-align: right" | 19,18% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 0 |- | Lorenzo Olaya Valdés | CI-CCDl | style="text-align: right" | 763 | style="text-align: right" | 17,87% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |6.556 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |2.188 | style="text-align: right" |33,37% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |4.368 | style="text-align: right" |66,63% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |140 | style="text-align: right" |3,28% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |98 | style="text-align: right" |2,24% |} <small> <sup>l</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu </small> === Íscar === * 13 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Alejandro García Sanz - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Luis María Martín García - CI-CCD {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Luis María Martín García | CI-CCDk | style="text-align: right" |1.729 | style="text-align: right" |46,58% | style="text-align: center" |6 | style="text-align: center" |3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Marta Merlo de la Fuente | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |1.309 | style="text-align: right" |35,26% | style="text-align: center" |5 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | María Carmen Acebes Gómez | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |527 | style="text-align: right" |14,2% | style="text-align: center" |2 | style="text-align: center" |0 |- | Julián Sanz Muñoz | PCAS-TC-APAUTO | style="text-align: right" |82 | style="text-align: right" |2,21% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |1.192 | style="text-align: right" |24,02% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |3.771 | style="text-align: right" |75,98% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |65 | style="text-align: right" |1,75% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |59 | style="text-align: right" |1,56% |} <small> <sup>k</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu </small> === [[Laguna de Duero]] === * 21 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento de Laguna de Duero: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847907699_L1.htm?d=1799&e=1006 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150618053252/http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847907699_L1.htm?d=1799&e=1006 |date=2015-06-18 }}</ref> * Alcalde saliente: Luis Mariano Minguela Muñoz - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Román Rodríguez de Castru Independientes por Llaguna<ref>El independiente Román Rodríguez, alcalde de Laguna de Duero: https://www.lavanguardia.com/politica/20150613/54432266648/el-independiente-roman-rodriguez-alcalde-de-laguna-de-duero-valladolid.html</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Luis Mariano Minguela Muñoz | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 2.540 | style="text-align: right" | 22,20% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 3[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Román Rodríguez de Castro | ILm | style="text-align: right" | 2.378 | style="text-align: right" | 20,78% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Juan de Dios José Tomás Biosca Pérez | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 2.256 | style="text-align: right" | 19,72% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 3[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Jesús Ángel Saez Carrascal | LSSPn | style="text-align: right" | 1.290 | style="text-align: right" | 11,28% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Jesús Salamanca Tejero | [[Izquierda Xunida|IX]] #LLAGUNA EN MARCHA | style="text-align: right" | 1.117 | style="text-align: right" | 9,76% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Tomás Álvarez Tejedor | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" | 851 | style="text-align: right" | 7,44% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Alberto Carradilla Izquierdo | CI-CCDl | style="text-align: right" | 381 | style="text-align: right" | 3,33% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | María Rocío Garrido Marcos | [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] | style="text-align: right" | 292 | style="text-align: right" | 2,55% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Eloy Rull Perera | [[Vox (partíu políticu)|Vox]] | style="text-align: right" | 119 | style="text-align: right" | 1,04% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |17.381 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |5.737 | style="text-align: right" |33,01% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |11.644 | style="text-align: right" |66,99% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |217 | style="text-align: right" |1,90% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |203 | style="text-align: right" |1,74% |} <small> <sup>l</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu<br /> m Independientes por Llaguna <br /> n Agrupación d'Eleutores Llaguna Sí Se Puede<br /> <br /> <br /> <br /> </small> === Medina de Rioseco === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Artemio Domínguez González - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Artemio Domínguez González - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Artemio Domínguez González | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |1.154 | style="text-align: right" |39,16% | style="text-align: center" |5 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Julio Daniel Galván Lobato | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |868 | style="text-align: right" |29,45% | style="text-align: center" |4 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | José Manuel Margareto Cuenca | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" |347 | style="text-align: right" |11,77% | style="text-align: center" |1 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Ángel Rubio Ortega | RPo | style="text-align: right" |264 | style="text-align: right" |8,96% | style="text-align: center" |1 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | César de Obeso San José | CI-CCDñ | style="text-align: right" |184 | style="text-align: right" |6,24% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- | Luis Miguel Jiménez Jiménez | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" |72 | style="text-align: right" |2,44% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |891 | style="text-align: right" |22,53% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |3.064 | style="text-align: right" |77,47% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |58 | style="text-align: right" |1,97% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |117 | style="text-align: right" |3,82% |} <small> <sup>ñ</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu <br /> o Ruseco Puede<br /> <br /> </small> === [[Medina del Campo]] === * 21 conceyales a escoyer * Alcaldesa saliente: María Teresa López Martín - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: María Teresa López Martín - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | María Teresa López Martín | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |4.027 | style="text-align: right" |37,9% | style="text-align: center" |9 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Eduardo Marcos Pérez | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |3.389 | style="text-align: right" |31,89& | style="text-align: center" |8 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Jorge Barragán Ulloa | GANA MEDINAs | style="text-align: right" |1.425 | style="text-align: right" |13,41% | style="text-align: center" |3 | style="text-align: center" |3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Fidel Lambas Cid | CI-CCDp.॥॥ | style="text-align: right" |660 | style="text-align: right" |6,21% | style="text-align: center" |1 | style="text-align: center" |0 |- | Jesús Ramón Rodríguez Galván | DRCyL | style="text-align: right" |210 | style="text-align: right" |1,98% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- | Heliodoro Romero Fernández | [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] | style="text-align: right" |204 | style="text-align: right" |1,92% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- | Lucidio Calzada Recio | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" |198 | style="text-align: right" |1,86% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- | Rafael Monroy González | INMEr | style="text-align: right" |111 | style="text-align: right" |1,04% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- | Rafael de Rueda Fernández | CILUSq | style="text-align: right" |46 | style="text-align: right" |0,43% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |5.861 | style="text-align: right" |34,86% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |10.953 | style="text-align: right" |65,14% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |356 | style="text-align: right" |3,35% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |327 | style="text-align: right" |2,99% |} <small> <sup>p</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu <br /> <sup>q</sup> Ciudadanos Llibres Xuníos <br /> r Iniciativa Medinense <br /> s Gana Medina - Toma la Pallabra<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> </small> === [[Mojados]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Pedro Villareal - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Adolfo López Ramiro - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Adolfo López Ramiro | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |887 | style="text-align: right" |53,11% | style="text-align: center" |6 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Irene Núñez Martín | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |685 | style="text-align: right" |41,02% | style="text-align: center" |5 | style="text-align: center" |0 |- | Araceli Rivero García | CI-CCDt | style="text-align: right" |39 | style="text-align: right" |2,34% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- | Roberto Rodríguez Blas | [[Vox (partíu políticu)|Vox]] | style="text-align: right" |16 | style="text-align: right" |0,96% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |735 | style="text-align: right" |30,01% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.714 | style="text-align: right" |69,99% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |43 | style="text-align: right" |2,57% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |44 | style="text-align: right" |2,57% |} <small> <sup>t</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu </small> === Nava del Rey === * 11 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento de Nava del Rey: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847910199_L1.htm?d=2313&e=1006 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150617102031/http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847910199_L1.htm?d=2313&e=1006 |date=2015-06-17 }}</ref> * Alcalde saliente: Guzmán Gómez Alonso - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Guzmán Gómez Alonso - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Guzmán Gómez Alonso | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 837 | style="text-align: right" | 55,39% | style="text-align: center" | 6 | style="text-align: center" | 0 |- | Cirilo Moro García | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 659 | style="text-align: right" | 43,61% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |1.752 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |206 | style="text-align: right" |11,76% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.546 | style="text-align: right" |88,24% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |15 | style="text-align: right" |0,99% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |35 | style="text-align: right" |2,26% |} === Olmedo === * 11 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento de Olmedo: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847910499_L1.htm?d=2393&e=1006</ref> * Alcalde saliente: Alfonso Ángel Centeno Trigos - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Alfonso Ángel Centeno Trigos - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Alfonso Ángel Centeno Trigos | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 1.493 | style="text-align: right" | 70,86% | style="text-align: center" | 8 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | María Blanco Ortúñez | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 550 | style="text-align: right" | 26,10% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.888 | style="text-align: right" |100% | rowspan="6" colspan="2" |[[Ficheru:Resultados_Municipales_2015_El_Hoyo_de_Pinares.svg|centro|miniaturadeimagen]] |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |648 | style="text-align: right" |22,44% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.240 | style="text-align: right" |77,56% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |64 | style="text-align: right" |3,04% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |133 | style="text-align: right" |5,94% |} === [[Pedrajas de San Esteban]] === * 11 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento de Pedrajas de San Esteban: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847911299_L1.htm?d=2519&e=1006</ref> * Alcalde saliente: Sergio Ledo Arranz - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Alfonso Romo Martín - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Alfonso Romo Martín | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 1.036 | style="text-align: right" | 49,90% | style="text-align: center" | 6 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Sergio Ledo Arranz | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 1.017 | style="text-align: right" | 48,99% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |2.671 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |549 | style="text-align: right" |20,55% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.122 | style="text-align: right" |79,45% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |23 | style="text-align: right" |1,11% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |46 | style="text-align: right" |2,17% |} === Peñafiel === * 13 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Roberto Díez González - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Roberto Díez González - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Roberto Díez González | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 995 | style="text-align: right" | 37% | style="text-align: center" | 6 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Francisco Javier Herrera Platero | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 607 | style="text-align: right" | 22,57% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | José Javier Puerto Benito | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" | 400 | style="text-align: right" | 14,88% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | José Luis Posac Artu | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" | 307 | style="text-align: right" | 11,42% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Jesús Cuadrado González | CI-CCDu | style="text-align: right" | 252 | style="text-align: right" | 9,37% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | = |- | Abel González Veganzones | [[Democracia Nacional|DN]] | style="text-align: right" | 94 | style="text-align: right" | 3,50% |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" | 4.091 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" | 1.366 | style="text-align: right" | 33,39% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" | 2.725 | style="text-align: right" | 66,61% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" | 34 | style="text-align: right" | 1,26% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" | 36 | style="text-align: right" | 1,32% |} <small> <sup>o</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu </small> === Portillo === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Pedro Alonso Martín - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Juan Ignacio Álvarez García - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Juan Ignacio Álvarez García | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |665 | style="text-align: right" |41,48% | style="text-align: center" |5 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Pedro Alonso Martín | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |566 | style="text-align: right" |35,31% | style="text-align: center" |4 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Jorge López López | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" |343 | style="text-align: right" |21,40% | style="text-align: center" |2 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |393 | style="text-align: right" |19,15% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.659 | style="text-align: right" |80,85% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |29 | style="text-align: right" |1,81% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |56 | style="text-align: right" |3,38% |} === [[Renedo de Esgueva]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Luis Fernández Carbajo - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Luis Fernández Carbajo - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Luis Fernández Carbajo | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |867 | style="text-align: right" |49,88% | style="text-align: center" |6 | style="text-align: center" |0 |- | Eugenia María Pinedo Gómez | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |434 | style="text-align: right" |24,97% | style="text-align: center" |3 | style="text-align: center" |0 |- | Óliver del Arco San Pablo | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" |346 | style="text-align: right" |19,91% | style="text-align: center" |2 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |846 | style="text-align: right" |31,86% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.809 | style="text-align: right" |68,14% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |91 | style="text-align: right" |5,24% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |71 | style="text-align: right" |3,92% |} === [[Santovenia de Pisuerga]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Germán Tejedor Quintana - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Roberto Sánchez de la Rosa - [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Roberto Sánchez de la Rosa | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" | 748 | style="text-align: right" | 37,27% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Germán Tejedor Quintana | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 736 | style="text-align: right" | 36,67% | style="text-align: center" | 4 | style="text-align: center" | 0 |- | Maria Mercedes Blanco Roman | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 444 | style="text-align: right" | 22,12% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" | 3.227 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" | 1.165 | style="text-align: right" | 36,10% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" | 2.062 | style="text-align: right" | 63,90% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" | 79 | style="text-align: right" | 3,94% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" | 55 | style="text-align: right" | 2,67% |} === Simancas === * 13 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Miguel Fernando Rodríguez Ramón - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Luis Alberto Plaza Martín - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Luis Alberto Plaza Martín | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |1.181 | style="text-align: right" |44,85% | style="text-align: center" |7 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Elena Sanz Espeso | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |648 | style="text-align: right" |24,61% | style="text-align: center" |3 | style="text-align: center" |0 |- | Pedro Bardisa López | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" |551 | style="text-align: right" |20,93% | style="text-align: center" |3 | style="text-align: center" |3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Leticia Casas Martín | CI-CCDv | style="text-align: right" |139 | style="text-align: right" |5,28% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |1.251 | style="text-align: right" |31,63% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.704 | style="text-align: right" |68,37% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |114 | style="text-align: right" |4,33% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |71 | style="text-align: right" |2,63% |} <small> <sup>v</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu </small> === Tordesillas === * 13 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: José Antonio González Poncela - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: José Antonio González Poncela - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | José Antonio González Poncela | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |2.670 | style="text-align: right" |54,41% | style="text-align: center" |8 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Miguel Angel Oliveira Rodríguez | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |1.444 | style="text-align: right" |29,43% | style="text-align: center" |4 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | María de las Mercedes San José González | TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" |424 | style="text-align: right" |8,64% | style="text-align: center" |1 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | José María Sigüenza Puertas | DRCyL | style="text-align: right" |211 | style="text-align: right" |4,30% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- | Silvia Barquero Nogales | PACMA | style="text-align: right" |46 | style="text-align: right" |0,94% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |2.026 | style="text-align: right" |28,68% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |5.037 | style="text-align: right" |71,32% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |112 | style="text-align: right" |2,28% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |130 | style="text-align: right" |2,58% |} === Tudela de Duero === * 13 conceyales a escoyer<ref>Resultados en el ayuntamiento de Tudela de Duero: http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847917599_L1.htm?d=3856&e=1006</ref> * Alcalde saliente: Óscar Soto Palencia - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Luis Javier Gómez Potente - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]<ref>PSOE e IU gobernarán Tudela en coalición: http://www.diariodevalladolid.es/noticias/provincia/psoe-iu-gobernaran-tudela-coalicion_20873.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923214413/http://www.diariodevalladolid.es/noticias/provincia/psoe-iu-gobernaran-tudela-coalicion_20873.html |date=2015-09-23 }}</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Luis Javier Gómez Potente | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 1.424 | style="text-align: right" | 33,58% | style="text-align: center" | 5 | style="text-align: center" | 0 |- | Andrés Carretero Mena | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 1.108 | style="text-align: right" | 26,13% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Salvador Arpa de la Fuente | IX-Equo | style="text-align: right" | 851 | style="text-align: right" | 20,07% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Carolina Martín Palacín | [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] | style="text-align: right" | 433 | style="text-align: right" | 10,21% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 0 |- | Mariano Jesús Ibáñez Díez | CI-CCDw | style="text-align: right" | 294 | style="text-align: right" | 6,93% | style="text-align: center" | 1 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |6.632 | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |2.254 | style="text-align: right" |33,99% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |4.378 | style="text-align: right" |66,01% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |131 | style="text-align: right" |3,09% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |137 | style="text-align: right" |3,13% |} <small> <sup>w</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu </small> === [[Valladolid]] === * 29 conceyales a escoyer<ref>{{Cita web |url=http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847918699_L1.htm?d=4010&e=1006 |títulu=Resultados en el ayuntamiento de Valladolid |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150530075811/http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU0847918699_L1.htm?d=4010&e=1006 |fechaarchivu=2015-05-30 }}</ref> * Alcalde saliente: Francisco Javier León de la Riva - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: [[Óscar Puente Santiago]] - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]<ref>[http://www.elnortedecastilla.es/eleiciones24m/castillayleon/valladolid/201506/13/oscar-puente-alcalde-valladolid-20150613125139.html Óscar Puente ya es alcalde de Valladolid]</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Francisco Javier León de la Riva | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" | 59.519 | style="text-align: right" | 35,81% | style="text-align: center" | 12 | style="text-align: center" | 5[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Óscar Puente Santiago | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" | 38.591 | style="text-align: right" | 23,22% | style="text-align: center" | 8 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Manuel Saravia Madrigal | VTLP | style="text-align: right" | 22.259 | style="text-align: right" | 13,39% | style="text-align: center" | 4 | style="text-align: center" | 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]]<sup>v</sup> |- | María Del Rosario Chávez Muñoz | SÍVAz | style="text-align: right" | 16.585 | style="text-align: right" | 9,98% | style="text-align: center" | 3 | style="text-align: center" | 3[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Jesús Javier Guardo Peña | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" | 12.655 | style="text-align: right" | 7,61% | style="text-align: center" | 2 | style="text-align: center" | 2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Pedro Jesús Arias Fraile | CI-CCDx | style="text-align: right" | 6.749 | style="text-align: right" | 4,06% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | César Toquero Acebes | [[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] | style="text-align: right" | 2.708 | style="text-align: right" | 1,63% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | Alfredo Fernández Martínez | [[Vox (partíu políticu)|Vox]] | style="text-align: right" | 1.787 | style="text-align: right" | 1,08% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | César Conde Hernáez | [[Partíu Comunista de los Pueblos d'España|PCPE]] | style="text-align: right" | 707 | style="text-align: right" | 0,43% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | Antonio de Frutos Soto | CILUSaa | style="text-align: right" | 515 | style="text-align: right" | 0,31% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | Pablo Javier Cano Mielgo | PCAS-TC-APAUTO | style="text-align: right" | 374 | style="text-align: right" | 0,22% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | Diego Velicia Miranda | SAIny | style="text-align: right" | 334 | style="text-align: right" | 0,20% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | Óscar Sánchez Rico | FE de les JONS | style="text-align: right" | 289 | style="text-align: right" | 0,17% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | José Luis García Cancio | DRCyL | style="text-align: right" | 259 | style="text-align: right" | 0,16% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- | Enrique Lemus Sánchez | [[Democracia Nacional|DN]] | style="text-align: right" | 220 | style="text-align: right" | 0,13% | style="text-align: center" | 0 | style="text-align: center" | 0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |248.026 | style="text-align: right" |100% | rowspan="6" colspan="2" |[[Ficheru:Resultados_Municipales_2015_Valladolid.svg|centro|miniaturadeimagen]] |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |79.845 | style="text-align: right" |32,19% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |168.181 | style="text-align: right" |67,81% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |2.678 | style="text-align: right" |1,61% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |1.952 | style="text-align: right" |1,16% |} <small> <sup>v</sup> En rellación a los resultaos llograes por [[Izquierda Xunida]], partíu integráu na plataforma municipalista Valladolid Toma la Pallabra al pie de otros partíos políticos como Equo y persones a títulu individual. <br /> x Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu y Solidaridá <br /> <sup>y</sup> Autoxestión Internacionalista z Sí Se Puede Valladolid <br /> <sup>aa</sup> Ciudadanos Llibres Xuníos<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> </small> === [[Viana de Cega]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Alberto Jesús Collantes Velasco - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Alberto Jesús Collantes Velasco - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Alberto Jesús Collantes Velasco | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |599 | style="text-align: right" |51,28% | style="text-align: center" |6 | style="text-align: center" |0 |- | Orlando Aranzana Méndez | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |411 | style="text-align: right" |35,19% | style="text-align: center" |4 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Gloria Alonso Álvarez | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" |121 | style="text-align: right" |10,36% | style="text-align: center" |1 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |374 | style="text-align: right" |23,60% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.211 | style="text-align: right" |76,40% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |37 | style="text-align: right" |3,17% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |43 | style="text-align: right" |3,55% |} === [[Villanubla]] === * 11 conceyales a escoyer * Alcalde saliente: Félix Velasco Gómez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] * Alcalde electu: Félix Velasco Gómez - [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Félix Velasco Gómez | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |794 | style="text-align: right" |62,47% | style="text-align: center" |8 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | José Luis Barrero Martínez | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |365 | style="text-align: right" |28,72% | style="text-align: center" |3 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | Juan Antonio Hoyos González | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" |83 | style="text-align: right" |6,53% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |610 | style="text-align: right" |31,84% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |1.306 | style="text-align: right" |68,16% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |29 | style="text-align: right" |2,28% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |35 | style="text-align: right" |2,68% |} === [[Zaratán]] === * 13 conceyales a escoyer * Alcaldesa saliente: Susana Suárez Villagrá - [[Partido Popular|PP]] * Alcalde electu: Susana Suárez Villagrá - [[Partido Popular|PP]] {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Cabeza de Llista ! Llista ! Votos ! Porcentaxe ! Conceyales ! Variación |- | Susana Suárez Villagrá | [[Partido Popular|PP]] | style="text-align: right" |1.129 | style="text-align: right" |39,26% | style="text-align: center" |6 | style="text-align: center" |0 |- | Jesús María Vegas Hernández | [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] | style="text-align: right" |677 | style="text-align: right" |23,54% | style="text-align: center" |3 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- | José Vidal Polentinos Sánchez | AIZac | style="text-align: right" |390 | style="text-align: right" |13,56% | style="text-align: center" |2 | style="text-align: center" |2[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | Miguel Torres Escapa | [[Izquierda Xunida|IX]] TOMA LA PALLABRA | style="text-align: right" |280 | style="text-align: right" |9,74% | style="text-align: center" |1 | style="text-align: center" |0 |- | Reinerio Braña Albillo | [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] | style="text-align: right" |195 | style="text-align: right" |6,78% | style="text-align: center" |1 | style="text-align: center" |1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- | María Teresa Elizalde Baltar | CI-CCDab | style="text-align: right" |122 | style="text-align: right" |4,24% | style="text-align: center" |0 | style="text-align: center" |0 |- |- | colspan="2" |Censu | style="text-align: right" |100% |- | colspan="2" |Astenciones | style="text-align: right" |1.480 | style="text-align: right" |33,63% |- | colspan="2" |Votantes | style="text-align: right" |2.921 | style="text-align: right" |66,37% |- | colspan="2" |Blancos | style="text-align: right" |83 | style="text-align: right" |2,89% |- | colspan="2" |Nulos | style="text-align: right" |45 | style="text-align: right" |1,54% |} <small> <sup>ab</sup> Candidatura Independiente - Ciudadanos de Centru Democráticu <sup>ac</sup> Agrupación Independiente de Zaratán<br /> <br /> </small> == Eleición de la Diputación Provincial == Acordies con el Títulu V de la Llei Orgánica 5/1985, de 19 de xunu, del Réxime Eleutoral Xeneral los diputaos provinciales son electos indireutamente polos conceyales. Pola población de la provincia, la Diputación de Valladolid ta integrada por 27 diputaos.<ref>TÍTULO V Disposiciones Especiales para la Eleición de Diputados Provinciales: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/lo5-1985.t5.html#t5</ref> Actúen como circunscripciones eleutorales pa la eleición de diputaos los Partíos Xudiciales esistentes en 1979, y a cada Partíu Xudicial correspuénde-y escoyer el siguiente númberu de diputaos: {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Partíu Xudicial<ref>Resultados por partidos judiciales de la diputacion provincial de Valladolid: {{Cita web|url=http://resultadoslocales2015.interior.es/99pdf/TOTAL_PARTIDOSJUDICIALES.pdf|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150705180523/http://resultadoslocales2015.interior.es/99pdf/TOTAL_PARTIDOSJUDICIALES.pdf|fechaarchivu=5 de xunetu de 2015|títulu=Copia archivada|fechaaccesu=4 de xunetu de 2015}}</ref> ! Diputaos a escoyer (2015) |- ! Medina de Rioseco ! 3 |- ! Medina del Campo ! 8 |- ! Valladolid ! 16 |} === Resultaos globales === {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista<ref>Resultados globales de la diputación provincial de Valladolid: http://resultadoslocales2015.interior.es/99pdf/TOTAL_DIPUTACIONES.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150526192943/http://resultadoslocales2015.interior.es/99pdf/TOTAL_DIPUTACIONES.pdf |date=2015-05-26 }}</ref> ! Votos ! Diputaos ! Variación |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 105.135 ! 13 ! 4[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 77.859 ! 10 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- ! IX-Equo ! 27.167 ! 2 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] ! 18.308 ! 1 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- ! SÍVA ! 16.585 ! 1 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |} === Resultaos per partíu xudicial === * '''Medina de Rioseco''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos ! Conceyales ! Diputaos ! Variación |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 5.977 ! 201 ! 2 ! 0 |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 4.178 ! 83 ! 1 ! 0 |} * '''Medina del Campo''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos ! Conceyales ! Diputaos ! Variación |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 11.460 ! 164 ! 4 ! 1[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 9.590 ! 89 ! 4 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |} * '''Valladolid''' {| class="wikitable sortable" style="margin-bottom: 10px;" ! Llista ! Votos ! Conceyales ! Diputaos ! Variación |- ! [[Partido Popular|PP]] ! 87.698 ! 410 ! 7 ! 3[[Ficheru:Red_Arrow_Down.svg|vínculu=|10x10px]] |- ! [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] ! 64.091 ! 249 ! 5 ! 0 |- ! IX-Equo ! 25.469 ! 21 ! 2 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- ! [[Ciudadanos (partíu políticu)|C's]] ! 17.272 ! 31 ! 1 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |- ! SÍVA ! 16.585 ! 3 ! 1 ! 1[[Ficheru:Green_Arrow_Up_Darker.svg|vínculu=|alt=Creciente|10x10px]] |} == Ver tamién == * [[Eleiciones municipales d'España de 2015]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia d'Ávila]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Burgos]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Lleón]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Palencia]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Salamanca]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Segovia]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Soria]] * [[Eleiciones municipales de 2015 na provincia de Zamora]] == Referencies == {{llistaref|3}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones n'España]] [[Categoría:Provincia de Valladolid]] 1bpejm1718m8zkfzr01p06nkl7smqwe Archipiélagu de los Chonos 0 127514 4501059 4500643 2026-06-21T07:45:24Z Limotecariu 735 4501059 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} L''''archipiélagu de los Chonos'''<ref group="Nota">1.- Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. 2.- Pa la so descripción estremóse en 3 sectores. El '''sector norte''' tien una llongura d'aproximao 36 nmi en sentíu N-S por un anchu de 36 nmi, el '''sector del mediu''' un llargu N-S de 27 nmi por 42 nmi d'anchu y el '''sector sur''', 47 nmi de llongura por 42 nmi d'anchu. Tratóse d'ordenar los accidentes xeográficos dende l'océanu pacíficu escontra l'este hasta llegar a les canales Moraleda y Mariña.</ref> ye un archipiélagu asitiáu nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]], al sur del [[archipiélagu de les Guaitecas]]. Estender de N-S per alredor de 120 milles con un anchu mediu E-O d'unes 30 a 40 milles, Ta conformáu por más de mil islles, grandes y pequeñes, dixebraes del continente pel so llau oriental peles canales [[Canal Moraleda|Moraleda]] y [[Canal Costa|Costa]]. Esti conxuntu d'islles forma delles canales llonxitudinales y tresversales. Alministrativamente les sos islles pertenecen a la [[Provincia d'Aisén]] de la [[Rexón d'Aisén del Xeneral Carlos Ibáñez del Campo]]. Dende hai aproximao 6.000 años les sos costes fueron habitaes por indíxenes canoeros, antecesores del pueblu [[chono]]. A fines del sieglu XVIII esti pueblu sumiera. == Allugamientu == [https://mapcarta.com/es/20135416 Mapa del archipiélagu] Asitiáu al sur de la [[islles Guaitecas]] enllargar hasta la mariña norte de la [[península de Taitao]]. Estender de N. a S. aproximao 120 [[nmi]] con un anchu mediu de 40 milles. Les sos llendes son: * Norte: La [[canal Tuamapu]] y el [[pasu del Chacao]] que lo dixebren del [[archipiélagu de les Guaitecas]]. * Este: Les canales [[Canal Moraleda|Moraleda]] y [[Canal Costa|Costa]] dixebrar de la mariña continental. * Sur: La [[bahía Anna Pink]], la [[boca Wickham]] y les canales [[Canal Pulluche|Pulluche]] y [[Canal Chacabuco|Chacabuco]] dixebrar de la mariña norte de la península de Taitao * Oeste: L'océanu Pacíficu. Constituyíu por más de mil islles de distintos tamaños y formes. Ta travesáu de O a E por numberoses canales que xunen l'[[océanu Pacíficu]] coles canales Moraleda y Mariña.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=277}} == Xeoloxía y orografía == {{VT|Canales de Chiloé#Xeoloxía y orografía}} Formáu por más d'un millar d'islles. Les más próximes al océanu son polo xeneral grebes y desnudes por tar espuestes a los vientos dominantes del oeste, paecen alzase sópito dende la superficie del mar. Les islles del interior tán cubiertes d'un monte abondoso y sano que va dende la vera del mar hasta'l cume de los cuetos alzándose dalgunos hasta más de 1600 metros. Trevesáu de oeste a este, por numberoses canales que comuniquen l'[[océanu Pacíficu]] coles canales [[Canal Moraleda|Moraleda]] y [[Canal Costa|Mariña]]. Les principales son: [[Canal Tuamapu|Tuamapu]], [[Canal Ninualac|Ninualac]], [[Canal Darwin|Darwin]], [[Canal Pulluche|Pulluche]] y [[Canal Chacabuco|Chacabuco]]. Esisten numberoses badees y surgideros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=277}} == Climatoloxía == El clima ye duru pero sanu. Mientres cuasi tol añu apoderen los vientos del NO y O. Pel iviernu son frecuentes les torbonaes y l'agua. Mientres la seronda y l'iviernu hai muncha gurriana qu'enzanca la navegación. Nel branu hai díes, selmanes, d'intensu calor qu'ensuga munchos regatos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=277}} == Oceanografía == Nun s'atopen cuasi nunca baxos fondos de sable o fango. Les roques a flor d'agua o mediu somorguiaes constitúin el peligru principal y tán señalizaes por sargazos que dacuando la corriente despintar so l'agua. La marea ye abondo regular, la so amplitú nun devasa los 3 metros. Nes canales tresversales la corriente de fluxu tira escontra l'este y la vaciante escontra l'oeste. Nes canales llonxitudinales el fluxu tira xeneralmente escontra'l norte y la vaciante escontra'l sur. La intensidá de les corrientes de marea ye de 2 a 3 nuedos, nos pasos y canales estreches ye un pocu mayor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=277}} == Flora y fauna == Les islla tán cubiertes d'una llixera capa de tierra vexetal cubiertes d'árboles ente los que s'estremen el ciprés. Hai abondosos peces, mariscos, foques y aves marines.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=277}} == Economía == Les islles nun tán permanentemente habitaes, son frecuentaes pel branu por una población flotante de madereros y pescadores. Ente esta población puede atopase bonos patrones de goletes y embarcaciones menores que pueden desempeñase como práuticos locales.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=277}} == Historia == {{AP|Chono}} Dende hai aproximao 6.000 años les sos costes fueron habitaes por indíxenes canoeros, antecesores del pueblu [[chono]]. A fines del sieglu XVIII esti pueblu sumiera. == Espediciones y trabayos hidrográficos == {{AP|Canales de Chiloé#Espediciones y trabayos hidrográficos}} == Descripción sector norte == === Canal Tuamapu === [https://mapcarta.com/es/20083670 Mapa de la canal] {{AP|Canal Tuamapu}} Formar ente'l llau sur de les islles [[Islla Gran Guaiteca|Gran Guaiteca]] y [[Islla Betecoi|Betecoi]], y la mariña norte del archipiélagu de los Chonos. Xune la [[canal Moraleda]] por aciu el [[pasu del Chacao]] y otros pasos col [[océanu Pacíficu]]. Cuerre aproximao 30 milles en direición ESE-ONO, el so anchu ye considerable en cuasi tol so percorríu, en dellos tramos tien aproximao unes 5 milles. Na zona que se xune a la canal Moraleda esti anchu convertir en pequeños pasos de los cualos el más conocíu ye'l pasu del Chacao. La derrota pol pasu del Chacao ye recomendable solo pa buques pequeños.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=249}} === Pasu del Chacao === [https://mapcarta.com/es/20137220 Mapa del pasu] Allugáu ente l'estremu sur de les islles [[Islla Leucayec|Leucayec]] y [[Islla Sanchez|Sánchez]] y la mariña norte de les islles [[Islla Verdugo|Verdugo]] y [[Islla Serrano (Chile)|Serrano]]. La sonda mínima ye de 50 metros. Ye una ruta apropiada pa naves pequeñes que deseyen recalar en [[Melinka]] y atópense con marexada na [[canal Moraleda]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=252,280}} === Islla Tuamapu === [https://mapcarta.com/es/20083668 Mapa de la islla] Asitiada nel llau sur de la entrada oeste de la [[canal Tuamapu]]. Mide 4¾ nmi en direición E-O por 1 nmi en sentíu N-S. Alta y serrapatosa, con roqueríos na so alredor, especialmente'l so llau oeste. Cubierta de montes hasta la vera. Una milla al este del el so estremu NO hai una roca na que la mar ruempe de cutio. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=250,289}} === Islla Forsyth === [https://mapcarta.com/es/20124476 Mapa de la islla] Alcontrada 12 nmi al sur de la [[islla Tuamapu]] nel sector NO del archipiélagu de los Chonos. Mide 8 nmi en sentíu NO-SE por 4½ nmi de mayor anchu al traviés. D'altor medianu; na so parte oriental hai un cuetu de 396 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=290}} === Islla Level === [https://mapcarta.com/es/20112276 Mapa de la islla] Allugada na entrada oceánica, llau norte de la [[canal King]]. Mide 15 nmi en direición xeneral E-O por 8 nmi de traviés. Al S'atopa la [[islla Izaza]] dixebraes por un pasu bien estrechu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=291,292}} === Islla Izaza === [https://mapcarta.com/es/20119714 Mapa de la islla] Emplazada darréu al sur de la [[islla Level]] nel llau norte de la entrada oeste de la [[canal King]]. Mide 11 nmi en direición E-O por 5 nmi de traviés.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=291}} === Canal Chaffers === [https://mapcarta.com/es/20137062 Mapa de la canal] Flúi ente les islles May, [[Islla Forsyth|Forsyth]], [[Islla Level|Level]] y [[Islla Izaza|Izaza]] pola so ribera oeste y les islles Téllez, Bolados y Tahuenahuec pel llau este. Ye una canal llonxitudinal que mide 19 nmi de N-S con un anchu que varia ente ½ y 2 nmi. Según el Carreru de 1981 entá nun foi llevantáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=291}} === Canal Alanta === [https://mapcarta.com/es/20146258 Mapa de la canal] Cuerre ente les islles Goicolea y [[Islla Chaffers (Chile)|Chaffers]], depués ente les islles Bustos, Tellez y Bolados pel llau oeste y poles islla Chaffers y Rojas pel este. El so estremu sur xunir a la [[canal Simpson]]. Mide 19 nmi en direición N-S por ½ nmi d'anchu mínimu. Según el Carreru de 1981 entá nun foi llevantáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=291}} === Islla Chaffers === [https://mapcarta.com/es/20137060 Mapa de la islla] Allugada na parte norte del archipiélagu, les sos coordenaes según el Carreru son {{coord|44|14|S|73|57|W}}. Tien unes 10 milles na so exa N-S y 10 milles na exa E-O. Ye de forma bien irregular. Na so mariña noroeste tien una ensenada bien fonda. Ta arrodiada pelos sos llaos norte, este y sur por canales entá ensin nome. Pel llau oeste cuerren les agües de la [[canal Alanta]] que la dixebren de les islles Goicolea, Téllez y Bolados. Na so parte NO alzar al monte Mayne de 624 metros d'altor y na so parte oriental otru ensin nome de 670 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=290}} === Canal Simpson === [https://mapcarta.com/es/20087390 Mapa de la canal] Cuerre 11 nmi ente'l llau sur de la islla Johnson y el llau norte de la [[islla Level]]. El so llau occidental ta totalmente apexáu por castros y roques. Sigue por otres 14 nmi escontra l'ESI ente les islles Bolados y Rojas pel norte y la islla Tahuenahuec pel sur. La so llongura total ye de 25 nmi. Según el Carreru de 1981 entá nun foi llevantáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=291}} === Canal Baeza === [https://mapcarta.com/es/20143680 Mapa de la canal] Cuerre ente la islla Jéchica pel llau norte y les islles Matilde, Marta y Mercedes pel sur. Ye la continuación escontra l'este de la [[canal Simpson]]. Ye rectu, anchu y fondu. Tien 12 nmi de llargu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=298}} === Islla García === [https://mapcarta.com/es/20123922 Mapa de la islla] Asitiada según el Carreru en L:44°16’00”&nbsp;S. G:73°42’00”&nbsp;O. Queda nel llau occidental de la [[canal Moraleda]]. Ye de forma triangular, mide 5 nmi na so base y 4 nmi d'altor. Nel so llau oeste tien un cume de 295 metros d'altu. Separada de les islles Verdugo y Serrano pola canal Pihuel.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=280}} === Puertu Nassau === [https://mapcarta.com/es/20103684 Mapa del puertu] Formar ente la punta SE de la islla Francisco y el llau oeste de la islla Nassau. La so fondura varia ente 10 y 36 metros con fondu de sable, conchuela y piedra.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=282}} === Islles Los Quincheles === [https://mapcarta.com/es/20093754 Mapa de les islles] Asitiaes según el Carreru en L:44°17’00”&nbsp;S. G:73°30’00”&nbsp;O. Son un numberosu grupu d'islles y castros que s'estiende por 6 nmi en direición NO-SE por 3 nmi d'anchu. Les islles son altes, serrapatoses y acantiladas. Nel so estremu S'atopa la islla El Gorru que tien un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=280}} == Descripción sector de la media == === Canal King === [https://mapcarta.com/es/20118930 Mapa de la canal] Cuerre ente les islles [[Islla Izaza|Izaza]], [[Islla Level|Level]] y [[Islla Tahuenahuec|Tahuenahuec]] pel norte y les islles [[Islla Ipún|Ipún]] , [[Islla Stokes|Stokes]], [[Islla Benjamín|Benjamín]] y [[Islla Gertrudis|Gertrudis]] pel sur. Xune la [[canal Pérez Sur]] col [[océanu Pacíficu]]. La so entrada oceánica atópase en coordenaes {{coord|44|32|S|74|40|W}}. Ye una canal tresversal de cuasi 33 milles de llargu, llimpiu y fondu. Na ribera surweste sobre la islla Benjamín atópase [[puertu Róbalo]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=292}} === Islla Guamblín === [https://mapcarta.com/20122692 Mapa de la islla] Ye la más occidental del archipiélagu de los Chonos; les sos coordenaes son {{coord|44|52|S|75|05|W}}. Mide 10 milles de N-S por 5 en sentíu E-O. Les agües del océanu Pacíficu arrodiar polos sos cuatro costaos. La islla llinda'l llau oeste de la gran [[badea Adventure]]. Tien un cuetu de 218 metros d'altor y otru de 110 metros. El so relieve ta formáu per llombes y pandos que tienen abondosa vexetación. Les costes norte y occidental tienen munchos ribayos. La mariña oriental tamién ye barrancosa y nella formen dellos surgideros, tales como'l Surgidero del Este y el Surgidero Pinto y na so mariña SE la caleta Rompientes. Ésta ye identificada pol Anuariu Hidrográficu de la Marina de Chile (VI, 1880, p. 460) como la Islla Nuestra Señora del Socorro, bautizada asina pol comandante de la San Sebastián, [[Francisco Cortés Ojea]], mientres la espedición de [[Juan Ladrillero]] de los años 1557 y 1558. El mesmu Ladrillero describir diciendo que "la (islla) de más de fuera (al respective de la islla Ipún) ye poblada, llana, i va tener cuatro llegües de contorna".{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=293}} === Islla Ipún === [https://mapcarta.com/20119944 Mapa de la islla] Atópase na parte occidental del archipiélagu de los Chonos, al norte de la gran [[badea Adventure]] y arrodiada peles agües del [[océanu Pacíficu]]. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|44|37|S|74|46|W}}. Tien 8 milles na so exa más llarga por unes 4 milles na exa a 90°. Difier abondo de les islles cercanes, pos ye baxa, plana y fértil. Nella atopen delles llegumes monteses. Na so mariña oriental fórmase'l [[puertu Scotchwell]] que sirve como abellugu y fondeadero d'emerxencia pa naves menores.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=291}} === Badea Adventure === [https://mapcarta.com/20146960 Mapa de la badea] Abrir al sur de la [[islla Ipún]], ente les islles [[Islla Stokes|Stokes]], [[Islla Rowlett|Rowlett]] y Lemu y la [[islla Guamblín]] pel so llau oeste. Nel so llau sureste empieza la [[canal Ninualac]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=296}} === Islla Stokes === [https://mapcarta.com/es/20086766 Mapa de la islla] Atópase na parte occidental del archipiélagu de los Chonos, al sur de la [[islla Ipún]] y nel llau norte de la [[badea Adventure]]. Ye de porte medianu y de forma rectangular, mide 10 milles na exa E-O y 4,3 milles na exa N-S. Les sos coordenaes son {{coord|44|40|S|74|28|W}}. Pel so llau este atópase la canal Memory que la dixebra de la [[islla Benjamín]]. Pel llau norte tien les agües del [[océanu Pacíficu]] y per los sos llaos sur y oeste canales ensin nome que lu dixebren de les islles Rowlett y Ipún. Na so parte SE atópase'l monte Philip de 829 metros d'altu. Na mariña este forma la caleta Parmenio que puede sirvir como fondeadero d'emerxencia pa naves de porte amenorgáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=292}} === Islla Rowlett === [https://mapcarta.com/es/20091204 Mapa de la islla] Emplazada al SE de la [[islla Stokes]]. Mide 11 nmi en direición NO-SE por 3½ nmi a 90°. Les sos costes son serrapatoses y puerques.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=295}} === Islla James === [https://mapcarta.com/es/20119656 Mapa de la islla] Ye de gran tamañu y allugada na parte central del archipiélagu de los Chonos. Tien forma triangular y mide 21 milles na so exa E-O y 9 milles na exa N-S. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|44|57|S|74|10|W}}. Ta arrodiada poles canales [[Canal Goñi|Goñi]] pel norte y oeste, [[Canal Ciriaco|Ciriaco]] pel este y [[Canal Ninualac|Ninualac]] pel sur. Na parte occidental álcense los picos Sulivan de 1.290 metros el más altu y nel llau norte hai un cuetu de 701 metros d'altor. Na mariña sur, que da a la canal Ninualac, ábrense puerto Concha y el ríu Cisnes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=295}} === Islla Benjamín === [https://mapcarta.com/es/20142552 Mapa de la islla] Asitiada al sur de les islles Izaza y Tahuenahuec. Tien forma de trapeciu, mide 23 milles na so exa E-O y 10 milles na exa N-S. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|44|40|S|74|07|W}}. Tien una superficie de 618 km² que la converten na 22ª islla de mayor tamañu de [[Chile]]. Pel so llau norte cuerren les agües de la [[canal King]], pel este les de la [[canal Pérez Sur]], pel sur les de la [[canal Bynon]] y pel oeste les de la [[canal Memory]]. La islla ye montascosa. Na so parte norte hai un grupu de 3 cumes de 731, 752 y 792 metros d'altor. Nel so llau oriental hai un cume de 923 metros d'altu y na parte central hai una cadena montascosa con cumes de 752, 883 y 487 metros. Les sos costes son serrapatoses, na so ribera NO fórmase'l [[puertu Róbalo]]. Na mariña oeste formen dos ensenaes, la de más al sur tien 11 milles de sacu. Na mariña hai otru ríu de tan solo 3 milles de llargu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=292}} === Canal Bynon === [https://mapcarta.com/es/20140982 Mapa de la canal] Flúi ente la mariña sur de la [[islla Benjamín]] y la mariña norte de les islles Jorge y Jesús. La so llongura en direición ENE-OSO ye de 17 nmi. Según el Carreru de 1981 entá nun foi sondado. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=296}} === Canal Goñi === [https://mapcarta.com/es/20123526 Mapa de la canal] Esmucir ente la mariña este de la islla Williams y sur de la islla Jorge y per los llaos oeste y norte de la [[islla James]]. Tien un llargu total de 21 nmi y un anchu mediu de 1½ nmi. Dende l'océanu hasta la confluencia coles canales Memory y [[Canal Bynon|Bynon]] cuerre en direición SO-NE por 11 nmi pa depués dirixise por 10 nmi en direición xeneral este hasta xunise cola canal Ciriaco, esta última parte ye llimpia y fonda.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=296,297}} === Islla Teresa === [https://mapcarta.com/es/20085590 Mapa de la islla] Emplazada al este de la islla Jorge y al sur de la islla Jesús. Mide 11 nmi de llongura en direición NO-SE por 5 nmi d'anchu a 90°. Na so parte norte hai un cuetu de 944 metros d'altu. Pol so costáu oeste cuerre la canal Ciriaco y pel llau este la [[canal Pérez Sur]]. Pel so llau norte hai un pasu bien fondu que la dixebra de la islla Jesús.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=295}} === Canal Pérez Sur === [https://mapcarta.com/20098660 Mapa de la canal] {{AP|Canal Pérez Sur}} Ye la continuación escontra'l sur de la [[canal Baeza]]. La so orientación xeneral ye NO-SE direición na que s'estiende por aproximao 35 milles. La canal empieza a la corte del estremu NO de la islla Mercedes y termina onde se xune a la [[canal Moraleda]], a l'altor de la parte sur de la [[islla Tránsito]]. La canal tien namái un sector de cuidu pa la navegación, ye'l que queda ente la islla Gertrudis y la [[islla Cuptana]], el restu ye ampliu y llimpiu ensin mayores torgues. La [[canal Temuán]] que s'abrir pel so llau este lo coneuta cola canal Moraleda.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=298}} === Islla Cuptana === [https://mapcarta.com/es/20131570 Mapa de la islla] Allugada na parte norte del archipiélagu de los Chonos. Ye de forma rectangular. La so exa N-S tien 13 milles y el E-O una media de 8 milles. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|44|38|S|73|44|W}}. Pel llau este cuerre la [[canal Moraleda]] y pel oeste la [[canal Pérez Sur]]. Pel norte hai una canal estrecha y ensin nome y pel sur la [[canal Temuán]]. Na parte central de la islla álzase'l cuetu Cuptana de 1.680 metros d'altu, característicu porque'l so cume ta siempres cubierta de nieve. Na so mariña oriental ábrese'l ríu y [[puertu Cuptana]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=282}} === Islla Tránsito === [https://mapcarta.com/20084280 Mapa de la islla] De porte regular y allugada na zona norte del archipiélagu de los Chonos. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|44|47|S|73|40|W}}. Mide 7 milles de norte a sur y 5 milles na exa este oeste. Pel so llau norte cuerre la [[canal Temuán]], pel este y sur les agües de la [[canal Moraleda]] y pel so llau oeste la [[canal Pérez Sur]]. Nel centru de la islla álzase'l cuetu La Mesa de 450 metros d'altor y al NO d'esti otru cuetu de 883 metros. Al mediu de la mariña oriental ábrese'l [[puertu Francés]] y nes parte SO el [[puertu Español]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=284,307}} === Puertu Francés === [https://mapcarta.com/es/20124378 Mapa del puertu] Asitiáu sobre la mariña este de la [[islla Tránsito]]. La so entrada ye de cuidu pos ta apexada pel norte pol castru Cayo Blanco, señalizáu por un faru automáticu y pel llau sur pola roca Janequeo. El fondeadero encamentáu ta cerca de tierra. El fondu ye de piedra recubiertes con sable y fango.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=285}} == Descripción sector sur == === Canal Ninualac === [https://mapcarta.com/es/20102918 Mapa de la canal] {{AP|Canal Ninualac}} Ye una de les canales tresversales del archipiélagu de los Chonos. Flúi ente la mariña sur de les islles [[Islla James (Chile)|James]] y [[Islla Teresa|Teresa]] y el llau norte de les islles Kent, [[Islla Melchor|Melchor]] y Tangbac. El so entrada oeste atopar ente les islles Kent y James y la entrada esti ente les islla Teresa y Tangbac. Tien 30 milles de llongura en direición OSO-ENE y un anchu variable de 1 y 1½ nmi. Xune les agües de la [[canal Moraleda]] coles del [[océanu Pacíficu]]. Les coordenaes de salida al océanu son {{coord|45|02|S|74|25|W}}. La corriente de marea tira con una intensidá de 0,7 nuedos en cuadradura y 3 a 4 nuedos en sicigias. El réxime de les marees ye práuticamente igual al de la [[islla Guamblín]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=299}} === Islla Inchemó === [https://mapcarta.com/es/20120226 Mapa de la islla] Asitiada nel [[océanu Pacíficu]] nel sector oeste de la [[bahía Anna Pink]]. Mide 1½ nmi de llongura en direición N-S por 1 nmi de mayor anchu. El so altor mediu ye de 137 metros. Na so mariña este hai un pequeñu fondeadero en 27 a 31 metros d'agua apto pa naves de porte moderáu. Nel so estremu HAI instaláu un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=342}} === Bahía Anna Pink === [https://mapcarta.com/es/20144806 Mapa de la badea] Formada pol grupu de les islles Inchín y [[Islla Clemente|Clemente]] pel norte, la [[Boca Wickham]] pel este, la mariña NO de la [[península de Taitao]] pel sur y la [[islla Inchemó]] y l'[[océanu Pacíficu]] pel oeste. Mide 13 nmi ente la islla Inchemó y la entrada de la boca Wickham y 5 nmi en sentíu N-S. Nel so sacu hai delles islles pequeñes y castros debidamente señalizaos y polos que pasa'l track encamentáu. Na mariña sur atopen la caleta Patch y puertu Abellugo.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=343-346}} === Islla Tenquehuén === [https://mapcarta.com/es/20085628 Mapa de la islla] Asitiada nel [[océanu Pacíficu]] ente les islles Puyo pel norte, la [[islla Clemente]] pel este, el grupu d'islles Inchin pel sur y la islla Menchuán pel so llau oeste. Mide 9 nmi de llongura en direición NO-SE por 2½ de traviés. Ye montascosa y acantilada. Nel sector SO tien dos cumbre, una de 695 metros y la otra de 692. Hai abondosa pesca y agua nel interior d'un ríu. Ente la so banda esti y la islla Clemente cuerre la canal Antonio y ente la so mariña sur y les islles Inchin la canal Prorromant.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=333,334}} === Badea Darwin === [https://mapcarta.com/es/20131132 Mapa de la badea] Alcontrada nel océanu Pacífico y formao pel norte poles islla Vallenar y la [[islla Isquiliac]], pel este la entrada de la [[canal Darwin]] y la [[islla Garrido]], pel sur les islles [[Islla Clemente|Clemente]] y Puyo y pel oeste l'océanu. Mide 12 nmi de N-S y 12 nmi de E-O.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=329}} === Islla Dring === [https://mapcarta.com/es/20130050 Mapa de la islla] Allugada darréu al sur de la islla Kent, al oeste de la [[Islla Victoria (Chile)|islla Victoria]] y al norte de la [[islla Isquiliac]]. Mide 10 nmi en sentíu N-S por 8 nmi a 90°. Ye alta y montascosa. Na so mariña sur abre'l ríu Bután de 7 nmi en direición norte. Nel so sector oeste hai un cuetu de 686 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=301}} === Islla Isquiliac === [https://mapcarta.com/es/20119768 Mapa de la islla] Emplazada al SO de la [[islla Dring]] forma la ribera norte de la entrada oeste de la [[canal Darwin]]. Mide 12 nmi en direición ONO-ESI por 5 nmi a 90°. Nel so sector NO álzase'l monte Isquiliac de 975 metros d'altu. Nel sector NE hai un cuetu de 808 metros y nel sector sur un cuetu de 762 metros y otru de 555 metros d'altor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=302}} === Canal Darwin === [https://mapcarta.com/es/20131128 Mapa de la canal] Considerada la meyor ruta de navegación pa xunir la [[canal Moraleda]] col [[océanu Pacíficu]] porque ta exentu de peligros y la navegación ye fácil pa naves hasta de porte moderáu. Amás ufierta bonos fondeaderos nel so cursu. Cuerre ente les islles [[Islla Isquiliac|Isquiliac]], Italia, Palumbo y Quemada pel norte y les islles [[islla Garrido|Garrido]], [[Islla Rivero|Rivero]] y [[Islla Lluz|Lluz]] pel sur. La so salida al océanu ye na parte norte de la [[badea Darwin]] en coordenaes {{coord|45|23|S|74|25|W}}. Mide de este a oeste unes 34 milles de llongura por un anchu mediu de 3 milles. En delles partes del so cursu esperimenten corrientes d'hasta 3,5 nuedos d'intensidá. Los principales surgideros son la rada Vallenar, puerto Yates, puertu Italianu y [[puerto Laguna]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=331,332}} === Islla Garrido === [https://mapcarta.com/es/20123852 Mapa de la islla] Asitiada al sur de la [[islla Isquiliac]] y na entrada sur de la [[canal Darwin]]. Mide 10 nmi en direición N-S por 3 nmi d'anchu a 90°. Alta y la so mariña ye acantilada. Nel sector norte hai un cuetu de 686 metros d'altu. Pel so llau este cuerre la canal Williams que la dixebra de la [[islla Rivero]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=329}} === Islla Clemente === [https://mapcarta.com/es/20134784 Mapa de la islla] Allugada al SO de la [[islla Garrido]] y al E de la [[islla Tenquehuén]] . Mide 12 milles na so exa NO-SE por unes 5 milles na so exa a 90°. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|45|42|S|74|36|W}}. Una canal ensin nome dixebrar pel norte de la islla Garrido. Pel llau este cuerre la canal Williams, pel llau sur abrir a les agües de la [[boca Wickham]] y pel llau oeste cuerre la canal Antonio. Ye alta y serrapatosa. Nel norte hai un cuetu de 891 metros d'altor. Nel llau NO álzase un cuetu de 968 metros y na parte SO atópase'l monte Haddington de 982 metros d'altu. Na so mariña sur abre'l ríu Clemente que tien una llongura de 3 milles y en que'l so fondu atopar puertu Millabú.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=334}} === Islla Rivero === [https://mapcarta.com/es/20091764 Mapa de la islla] Asitiada al sur de la [[islla Isquiliac]] y al sur de la [[canal Darwin]], al este de la [[islla Garrido]]. Pel so llau norte cuerre la canal Darwin, pel llau oriental la [[canal Utarupa]], pel sur la [[canal Pulluche]] y pel oeste la canal Williams. Mide 21 milles de N-S y 12 milles d'anchu mediu na so exa a 90°. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|45|35|S|74|20|W}}. Ye montascosa. Presenta cinco cerros na so parte occidental con altores que varien dende los 579 metros hasta unu de 884 metros d'altu. Nel so llau oriental tien un cuetu de 579 metros. Na so mariña NO atópase puerto Yates y na so mariña oriental, nel sector norte, los esteros Dublé Norte y Dublé Sur, nesti postreru abre puertu Aurora. Por esta mesma mariña tiense [[puertu Condell]] y cuasi nel so estremu S atopa'l ríu Balladares.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=330}} === Boca Wickham === [https://mapcarta.com/es/20081398 Mapa de la boca] Ta formada pel llau sur de les islles [[Islla Clemente|Clemente]] y Guerrero y la mariña norte de la [[península de Taitao]]. Abarca dende l'estremu este de la [[bahía Anna Pink]] hasta la entrada sur de la [[canal Pulluche]]. Mide 8 nmi de ONO a ESI por 2 nmi d'anchu mediu al traviés. Na so mariña norte desagua la canal Williams.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=346}} === Canal Pulluche === [https://mapcarta.com/es/20095412 Mapa de la canal] Canal tresversal del archipiélagu de los Chonos que cuerre ente les islles Guerrero y [[Islla Rivero|Rivero]] pel norte y les islles Prieto y Sales pel sur. Xune les canales [[Canal Utarupa|Utarupa]] y [[Canal Chacabuco|Chacabuco]] cola [[boca Wickham]]. Les coordenaes del so puntu de referencia son {{coord|45|44.8|S|74|21.5|W}}. La so llongura ye d'aproximao 15 milles con un anchu non cimeru a 1 milla. Ye llimpiu en tol so percorríu. Presenta dos bonos surgideros, unu nel ríu Balladares y l'otru na boca del ríu Lyng.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=347}} === Canal Utarupa === Canal llonxitudinal que flúi ente la [[islla Rivero]] pel oeste y la islla Matilde y el grupu Blanco pel este. Xune les canales [[Canal Darwin|Darwin]] y [[Canal Pulluche|Pulluche]]. La so parte norte tien una orientación NNO-SSE y 11 nmi de llargu; la so parte centro y sur, una orientación NNE-SSO y 7 nmi de llargu. L'anchu mediu ye de 1½ a 1 nmi.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=338}} === Islla Melchor === [https://mapcarta.com/es/20105918 Mapa de la islla] Allugada na parte central del archipiélagu. Pel so llau norte la [[canal Ninualac]] dixebrar de les islles [[Islla James (Chile)|James]] y Teresa, pel este cuerre la [[canal Moraleda]] y pel so llau sur la canal Carrera del Chivatu dixebrar de la [[Islla Victoria (Chile)|islla Victoria]]. Mide 22 milles na so exa E-O y 16 milles na exa N-S. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|45|10|S|74|00|W}}. Les sos costes son bien quebraes, especialmente la parte SO na qu'hai dos esteros fondos. Sobre la mariña oriental atópense puertu Atracaderu y [[puerto Laguna]]. Nel sector NO hai un cuetu de 891 metros, otru de 931 metros y un terceru de 880 metros d'altu. Na parte sur hai un altor de 1.127 metros y otra de 934 metros. Na so mariña norte los compases esperimenten perturbaciones magnétiques.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=287}} === Islla Victoria === [https://mapcarta.com/es/20082320 Mapa de la islla] Asitiada na parte central del archipiélagu de los Chonos, mide 18 milles na so exa NO-SE por 7 milles d'anchu mediu na so exa a 90°. Pel so llau norte cuerre la canal Carrera del Chivatu que lu dixebra de la [[islla Melchor]]. Pel este cuerren les agües de la [[canal Moraleda]]. Pel llau sur una canal bien angosta llamáu Carrera del Cuchi y pel oeste entrevesgaes canales y pasos ensin nome. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|45|18|S|74|00|W}}. Nel so llau NO tien un cuetu de 503 metros d'altu y otru de 268 metros. Nel so llau este hai un cuetu de 759 metros d'altor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=289}} === Puerto Laguna === Asitiáu na mariña oeste de la [[canal Moraleda]], ente l'estremu SE de la [[islla Melchor]] y los castros y roques del estremu N de la islla Castillo. Arrodiáu de montes impenetrables ye pola so estensión y facilidá d'accesu unu de los meyores puertos del archipiélagu. El fondeadero varia ente los 20 y 40 metros de fondura con fondu de sable. Abrigáu de los vientos reinantes, sacante de los del Y y S. Na so mariña norte atopa la pequeña caleta Sepulcru.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=287}} === Islla Lluz === [https://mapcarta.com/es/20107970 Mapa de la islla] Allugada nel sector sureste del archipiélagu de los Chonos. Mide 9 milles na exa N-S y 12 milles n'exa E-O. Pel so llau norte cuerre la [[canal Darwin]], pel este la [[canal Errázuriz]], pel sur la [[canal Vicuña]] y pel oeste una serie de pasos ensin nome que lu dixebren de les agües de la [[canal Utarupa]]. Les sos coordenaes de referencia son {{coord|45|29|S|73|58|W}}. Ye montascosa. Nel so estremu NO álzase'l monte Vesubio de 731 metros. Nel so llau nordés hai otru cuetu de 704 metros d'altor. Les sos costes son acantiladas con dellos esteros. Na so ribera norte atopa'l faru automáticu Islla Lluz.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=331}} === Islla Humo === [https://mapcarta.com/es/20120566 Mapa de la islla] Asitiada al sur de la [[islla Lluz]]. Mide 12 nmi en direición N-S por 8 nmi de traviés. Pel so llau norte cuerre la canal Vicuña, pel este la [[canal Errázuriz]] que la dixebra de la [[islla Traiguén]], pel sur la [[canal Chacabuco]] que la dixebra de la [[islla Fitz Roy]] y pel oeste la [[canal Utarupa]]. Nel so estremu norte atópase puertu Harchy.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=337}} === Canal Chacabuco === [https://mapcarta.com/es/20137282 Mapa de la canal] Flúi ente los castros Lucía y Oelckers y la [[islla Humo]] pola so ribera norte y les islles Salas, Canquenes, [[Islla Fitz Roy|Fitz Roy]], Piuco y Mac-Pherson pol so costáu sur. Tien una llongura de 20 nmi en direición xeneral W-Y y un anchu variable ente ½ y ¾ nmi. Na so unión cola [[canal Utarupa]] la corriente vaciante tira contra los castros Oelckers, Lucía y Media Canal Ye la continuación escontra l'este de la [[canal Pulluche]] xuniéndolo cola [[canal Costa]] por aciu el pasu Trés Crucies. Pola so ribera norte desagua la [[canal Errázuriz]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=349,350}} === Islla Fitz Roy === [https://mapcarta.com/es/20124648 Mapa de la islla] Emplazada al sur de la [[islla Humo]] de la que la dixebra la [[canal Chacabuco]]. Mide 12 nmi en direición N-S por 9½ nmi a 90°. La so mariña oeste ye acantilada y endentada. Pol so costáu este cuerre'l ríu Barros Arana y pol suroeste la canal Carrera del Diañu. Nel so estremu NO atópase una baliza ciega de 4 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=349}} === Islla Salas === [https://mapcarta.com/es/20090836 Mapa de la islla] Emplazada al SE de la [[islla Rivero]] y al norte de la mariña de la [[península de Taitao]]. Mide 7 nmi en direición N-S por 8½ nmi a 90°. Pel so llau norte cuerre la [[canal Pulluche]], pel este'l ríu Canquenes, pel sur la canal Alejandro que la dixebra de la península de Taitao y pel oeste les canales Pulluche y Falsu Pulluche. Ye montascosa y alta. Nel so sector norte hai un cuetu de 875 metros d'altu y nel so centru otru de 704 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=348}} === Islla Traiguén === [https://mapcarta.com/es/20084424 Mapa de la islla] Emplazada al sur del pasu Casma y al SE de la [[islla Mitahues]] que marca l'estremu sur de la [[canal Moraleda]]. Mide 21 nmi de N. a S. y un anchu mediu de 8 nmi a 90°. Pel so llau este cuerre la [[canal Costa]] que la dixebra del continente, pel sur la badea San Ramón y la islla Rojas y pel oeste la [[canal Errázuriz]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=314}} === Canal Errázuriz === [https://mapcarta.com/es/20125670 Mapa de la canal] Esmucir ente la mariña este de les islles [[Islla Lluz|Lluz]] y [[Islla Humo|Fumos]] y la mariña oeste de les islles [[Islla Traiguén|Traiguén]] y Rojas. Mide 19 nmi de llongura por un anchu mediu de 2 nmi. Xune la parte oriental de la [[canal Chacabuco]] cola [[canal Darwin]]. Nel so cursu hai delles islles pequeñes y castros. La corriente vaciante tira escontra la [[canal Moraleda]] y escontra la [[canal Utarupa]] por aciu la canal Vicuña.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=339}} === Canal Costa === [https://mapcarta.com/es/20132444 Mapa de la canal] Flúi ente la mariña continental y el llau este de les islles [[Islla Traiguén|Traiguén]] y Figueroa. Cuerre en direición norte-sur por 20 nmi y tien 1 nmi na so parte más angosta. La ruta encamentada pa tomar la canal dende la [[canal Moraleda]] ye'l pasu Casma. La islla Raimapu señala'l términu de la canal y l'entamu escontra'l sur del ríu Elefantes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=314}} == Ver tamién == * [[Canales de Chiloé]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume II | añu = 1981 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. *[https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] *[https://archive.today/20121206023155/http://www.meteochile.cl/climes/climes_undecima_region.html Clima región Aisén - DGAC] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] rzen378aqmezf8uc1s1hvcx8o4mxlcs Guerra hispano-suramericana 0 128227 4501079 4500230 2026-06-21T08:11:02Z Limotecariu 735 4501079 wikitext text/x-wiki {{correxir|t=20250912192316}} {{otros usos|Guerra del Pacíficu (dixebra)|otros conflictos armaos protagonizaos nel Océanu Pacíficu}} {{Ficha de conflictu militar |nome_batalla = Guerra<br />hispano-suramericana |imaxe = CombateDosdeMayo.jpg |descripción_imaxe = ''"[[Combate del Callao|Combate del 2 de mayu]]"'', pintura peruana. |conflictu = |fecha = 1865-1866 |lugar = Costa del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]]-[[América del Sur]] y mariña del [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]]-[[Isla de Madeira|Madeira]] |resultáu = [[Tratáu de París (14 d'agostu de 1879)|Perú (1879)]], [[Tratáu de París (21 d'agostu de 1879)|Bolivia (1879)]], [[Tratáu de Lima (1883)|Chile (1883)]] y [[Tratáu de Madrid (1885)|Ecuador (1885)]] |consecuencies = |casus = |territoriu = |combatientes1 = {{bandera2|Perú|1825}}<br />{{bandera2|Chile}}<br />{{bandera2|Ecuador|1860}} (dende 1866)<br />{{bandera2|Bolivia}} (dende 1866) |combatientes2 = {{bandera2|España|1785}} |comandante1 = {{bandera|Perú|1825}} [[Mariano Ignacio Prado]]<br />{{bandera|Chile}} [[Juan Williams Rebolledo]] |comandante2 = {{bandera|España|1785}} [[José Manuel Pareja]]†<br />{{bandera|España|1785}} [[Casto Méndez Núñez]] |soldaos1 = {{bandera|Perú|1825}} [[Marina de Guerra de Perú]]<br />s/d homes<br />2 fragates de héliz<br />2 corbetes de héliz<br />2 monitores costeros<br />3 vapores armaos <br />{{bandera|Chile}} [[Armada de Chile]]<br />4.000 homes<ref name= "Frias335" >Francisco Frías Valenzuela (1978). ''Manual d'Historia de Chile''. Santiago de Chile: Editorial Nascimineto, 16ª edición, páxs. 335</ref><br />1 corbeta de héliz<br />4 vapores armaos |soldaos2 = {{bandera|España|1785}} [[Real Armada Española]]<br />3.100 homes<ref name= "Frias335" /><br />1 fragata blindada<br />5 fragates de héliz<br />1 corbeta de héliz<br />1 goleta de héliz<br />2 tresportes<br />otros buques menores auxiliares, artillados y cañoneros |baxes1 = {{bandera|Perú|1825}} 600 muertos<ref name="mw">{{cita web |url=http://necrometrics.com/wars19c.htm |títulu=Nineteenth Century Death Tolls: Statistics of Wars, Oppressions, and Atrocities of the Nineteenth Century (the 1800s) - Under 10,000 - 29. Spanish-Chilean War (1866) |fechaaccesu=17 marzu 2018 |formatu=HTM |autor=White, Matthew |fecha=marzu de 2011 |editorial=necrometrics.com |idioma=inglés |cita=Singer, Joel David (1972). ''The Wages of War (1816-1965)'': Perú: 600, Chile: 100, Spain: 300, Total: 1,000}}</ref><br />{{bandera|Chile}} 100 muertos<ref name="mw"/> |baxes2 = {{bandera|España|1785}} 300 muertos<ref name="mw"/> |mancaos1 = |mancaos2 = |campaña = Guerra hispanu-suramericana }} La '''guerra hispano-suramericana''' foi un conflictu bélicu naval qu'enfrentó a España contra l'alianza de Chile, Perú, Bolivia y Ecuador dende 1865 a 1866. Les armes de Chile y Perú, frente a que les sos mariñes asocedieron los más determinantes fechos d'armes, tuvieron el sofitu políticu d'Ecuador y Bolivia, que negaron el suministru a la flota peninsular. El conflictu xeneróse y apinó nun periodu de continues intervenciones de les potencies europees en territorios de les nueves repúbliques americanes, problemes diplomáticos pendientes, deldes impagas y conceutos d'honor desaparente pa la llibertá de prensa y la destructividad de les armes algamaos a mediaos del sieglu xix. Neses circunstancies, los temerarios actos d'una flotilla española fixeron tarrecer nes capitales de los países de la mariña del Pacíficu un intentu borbón de reconquista. Julio F. Guillén afirma que ''La campaña del Pacíficu (1863-66), polos continuos errores d'unu y otru bandu desaguó nuna guerra estúpida, de la qu'un historiador nuesu afirma que foi ensin oxetu nin oxetivos y que naide pon en claru de qué manera empezó''.<ref name="MNM">{{harvnb|Archivo Alvaro de Bazán|1966-1|}}</ref>{{rp|v}} El detonador foi una agarrada ente civiles peruanos y vascongados que nun foi resuelta satisfactoriamente y esguiló a nivel internacional. Cuando'l gobiernu peruanu de Pezet negar a aceptar les condiciones españoles pa la solución del impasse, les [[islles Chincha]], fonte principal de les recaldaciones fiscales, fueron ocupaes el 14 d'abril de 1864 polos marinos españoles. El Perú, ensin poder naval suficiente pa desallugalos, tuvo d'aceptar nel Tratáu Vivanco-Pareja les condiciones esixíes pola antigua potencia colonial, lo que causó'l so derrocamientu y reemplazu pola dictadura de Mariano I. Prau. Chile intervieno nel conflictu negándose a abastecer a los buques españoles primeru y declarando la guerra a España los 25 de setiembre de 1865 tres un ultimátum español, Perú facer el 14 de xineru de 1866<ref name="RM"/>{{rp|239}} y en 1866 Ecuador y Bolivia. Les aiciones de guerra concentrar ente finales de 1865 y mediaos de 1866, siendo los principales combates navales el de [[Combate de Papudo|Papudo]], el d'[[Combate de Abtao|Abtao]], el de [[combate del Callao|Callao]], el [[bombardéu de Valparaíso]] y la captura nel [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]] d'una nave chilena. Les hostilidaes terminaron a mediaos de 1866, magar nun se roblaría un [[armisticiu]] hasta 1871. Los trataos de paz roblar de forma billateral ente cada país suramericanu y España nos años 1879 (Perú y Bolivia), 1883 (Chile) y 1885 (Ecuador). == Antecedentes y causes de la guerra == [[Ficheru:Gil Blas, periódico político satírico. N° 68, Año III; 17-03-1866. Pág. 03.jpg|thumb|300px|derecha|Viñeta apaecida na revista satírica española [[Gil Blas (revista)|''Gil Blas'']] del 17 de marzu de 1866 qu'amuesa'l pidimientu de Chile y Perú de solidaridá a los Estaos Xuníos ante'l conflictu con España, a lo qu'Estaos Xuníos respuende: «''¡Ingratos! Si non fora por ellos inda andaríais con tapa-rabo.''»]] L'historiador y diplomáticu peruanu Fabián Novak<ref name="FNT">{{harvnb|Novak Talavera|2001|}}</ref>{{rp|37}} señala dos tipos de causes de la guerra, les llapada les ocultes y les visibles. Nel primer grupu Novak destaca: # la intención de dellos españoles de restaurar la so influencia n'América, # el deséu d'esviar les recaldaciones provenientes del guanu peruanu a España # obligar el pagu de la delda peruana # les presiones ya intereses de la política interna de la Metrópolis peninsular Ente les causes visibles señala: # la falta d'esperiencia y habilidá de los diplomáticos de los trés países arreyaos # el exacerbado conceutu del honor y dignidá, nacional y personal, que s'acomuñar a los títulos y nomes # la "forma imperiosa" con que les potencies trataben a les nueves repúbliques americanes # les firíes entá abiertes que dexaren les guerres de la independencia # la inesistencia de rellaciones diplomátiques formales ente Perú y España Esta rápida enumeración de causes tien de ser lleida con prevención, yá que, por casu, "restaurar la so influencia" puede significar "establecer rellaciones diplomátiques" o "ocupar territorios". Esti postreru significáu ye espresamente refugáu por Novak, quien alvierte contra tales especulaciones y cita les razones daes por Chirinos Soto: la flota nun incluyía tropes abondes pa tal efeutu, como fuercia naval yera considerable, pero per si sola incapaz de retener tierres continentales y d'últimes la ratificación de la independencia dada nes instrucciones.<ref name="FNT"/>{{rp|36}} Una aresta que ye mentada por otros autores ye la esistencia de corrientes pro-hispanes dientro de los conservadores americanos.<ref name="GMPR"/>{{rp|107}} === Intervenciones foranes en America Llatina === ;Política esterior de les potencies {{VT|Diplomacia de cañonero}} {{VT|Reinu de la Araucanía y la Patagonia}} Ronald Bruce St John en ''Foreign Policy of Peru'' numbera delles intervenciones de los Estaos Xuníos y les potencies europees na rexón: España en Méxicu y América Central en 1829 y 1832, Francia en Veracruz en 1838, el bloquéu de Buenos Aires ente 1838 y 1840, y cinco años más tarde xunto a los británicos otra vegada en Buenos Aires. En 1860, España intervieno en Santu Domingu. En 1833 los británicos ocuparon les Islles Malvines. Dende "estaciones navales" que calteníen frente a los principales puertos d'América del sur, les potencies utilizaben la so incontrarestable poderíu pa imponer los sos intereses. Per otru llau, yá dende los sos empiezos, les nueves repúbliques alvirtieren l'enorme poder ya influencia exercíu polos [[Estaos Xuníos d'América]] y [[Gran Bretaña]] nos ámbitos cultural y económico, lo que llevara a un fortalecimientu de los llazos ente los intelectuales d'ascendencia llatina. Asina, la intervención francesa en Méxicu fuera xustificada en parte como un sofitu contra la dominación d'Estaos Xuníos.{{ensin referencies}} A mediaos del sieglu xix, tres les perdes causaes poles guerres napoleóniques y el desprendimientu de les colonies americanes (con exepción de Cuba), esistía n'España un ánimu históricu de reocupar un relevante papel ente les naciones europees en base a les meyores del país en comerciu esterior, sistema bancariu, agricultura d'esportación, industria testil, ferrocarriles, exércitu y marina.<ref name="MAPS">Miguel Ángel Puig-Samper, [https://sge.org/publicaciones/numbero-de-boletin/boletin-22/ciencia-y-nacion-la-comision-científica-del-pacifico/ Ciencia y nación. La comisión científica del Pacíficu], de la [[Sociedá Xeográfica Española]].</ref> El [[gobiernos de la Unión Lliberal|gobiernu de la Unión Lliberal]], presidíu pol xeneral [[Leopoldo O'Donnell]], qu'exercía los poder con aprobación de la reina [[Sabela II d'España|Sabela II]] empecipió les aiciones llamaes "de prestíu" o de "esaltación patriótica" que tuvieron un ampliu sofitu popular como la [[Espedición francu-española a Cochinchina]] dende 1857 a 1862; los intentos de formalizar la participación d'España na [[Guerra de Crimea]]; la [[Guerra d'África]] de 1859, na qu'O'Donnell llogró un gran sofitu popular y un gran prestíu al consolidar les posiciones de Ceuta y Melilla y ganar [[Sidi Ifni]], (magar nun pudo llograr [[Tánxer]] poles presiones britániques); l'anexón de [[Santu Domingu]] en 1861 y la [[Segunda intervención francesa en Méxicu|espedición anglu-francu-española]] en [[Méxicu]] de 1862. ;Reconocencia de les nueves repúbliques El fin de les guerres de la independencia nun significó un términu de les temes pendientes ente España y los sos territorios perdíos. El procesu de reconocencia política de les nueves repúbliques foi lentu.<ref name="GMPR">{{harvnb|Gonzáles Pizarro|Gonzáles Miranda|Parodi Revoredo|2013|}}</ref>{{rp|112}} De los países arreyaos na guerra hispanu-suramericana, solu trés fueren reconocíos como independientes per España nel momentu d'españar les hostilidaes: Ecuador (en 1840), Chile (en 1844) y Bolivia (en 1847). Perú, país onde s'anició'l conflictu, nun fuera reconocíu como independiente per España. En 1853 llogróse un alcuerdu ente los gobiernos, pero nun foi ratificáu en Perú por razones que vamos ver más palantre. Esti y otros alcuerdos significaben hasta un ciertu puntu una reconocencia tácito, anque precariu, de la república peruana.<ref name="FNT"/>{{rp|31;33}} ;Prensa, honor y l'usu del llinguaxe {{caxa de cita|1=Apura sicasí que los Gobiernos de Chile, Bolivia, Perú y l'Ecuador vean ondear nos sos puertos el pabellón de guerra español.|2=<small>''Minuta del Ministru d'Estáu al Ministru de Marina''<br />(España, 26 de marzu de 1860).</small><ref name="GMPR"/>{{rp|115}}}} L'alcuerdu alcanzáu en Madrid el 24 de setiembre de 1853 nun foi ratificáu porque en Perú consideróse ofensivu que nel testu la Reina d'España arrenunciara "a los sos derechos" en Perú (y tamién porque nun garantizaba, según Perú, un arreglu xustu de la delda). Darréu, la denominación "comisariu regio", torgó les negociaciones sobre l'asuntu xeneráu de Talambo y una bona parte de les propuestes de solución xiraben en redol a quién tenía de saludar primero a quién con cuantos cañonazos. Gran celebridá algamó la frase [[Honra ensin barcos meyor honor ensin barcos que barcos ensin honor]], pronunciada al empiezu del bombardéu del indefensu puertu de Valparaíso. Una bona parte de la agudización del conflictu deber a les desvirtuadas informaciones publicaes na prensa llocal. L'historiador español Pedro de Novo y Colson escribió que na oficialidá de la escuadra y en tola marinería espertaba una indignación tan grande lo publicao por periódicu chilenu "[[El San Martín]]", que l'autoridá del almirante ''“nun bastaba a contenelos nes llendes de la disciplina”''. Y amestó esti comentariu reflexivu: ''“Cuan ciertu ye que l'home más insignificante y desprestixáu puede abasnar al combate a dos naciones valiéndose como poderosísima palanca del sagráu amor patrio”''.<ref>Citáu [[Raúl Silva Castro]] en "Prensa y Periodismu en Chile (1812-1956)", páxs. 272-273</ref> Juan Luis Orrego recurre al historiador [[Jerónimo Bécker]] pa sostener que ''na opinión pública española había un fondu desconocimientu de la realidá de les coses y de los verdaderos intereses españoles n'América. La prensa madrilana, non yá la oficial sinón la d'oposición como ''[[La Iberia (España)|La Iberia]]'', órganu de los progresistes, y ''[[El Discutiniu (Madrid)|El Discutiniu]]'', de los demócrates, publicaben furiosos artículos contra les repúbliques del Pacíficu Sur. Coles mesmes, los sucesos venceyaos al conflictu distrayíen a los españoles de lo qu'asocedía na mesma Península.''<ref name="JLO"/>{{rp|15}} ;Delda peruana Na [[Capitulación d'Ayacucho]], Perú comprometiérase al pagu de les deldes contraíes pol virreinatu, pero cuando'l gobiernu de Echenique solicitó los recursos, el Congresu de Perú refugar. N'España caltuvo la esixencia y añadió-y la devolución de los bienes secuestraos o embargaos a los sos súdbitos mientres la guerra d'independencia.<ref name="GMPR"/>{{rp|113}} Estes reclamaciones veníen d'influyentes personaxes d'España y Perú, quien apostaben que la sola mención del pagu la delda nun tratáu multiplicaría les sos ganancies.<ref name="JLO"/>{{rp|12}}<ref name="BVM"/>{{rp|Capítulu I}} ;Otres disputes Habíen otres temes inconclusos que nun fueron consideraos mientres les negociaciones de la guerra. El problema del asilu pa los marinos desertores y el pagu de los daños causaos mientres les guerres añadíen más discordia a les rellaciones ente América y la exmetrópoli.<ref name="GMPR"/>{{rp|115}}{{Harvnp|Fuentes|2007|p=218}} La nacionalidá de los fíos d'españoles nacíos n'América yera otra fonte de discordia, pos mientres España considerar igualmente españoles (siguiendo la norma del ''[[ius sanguinis]]''), les repúbliques americanes entendíen qu'estos adqueríen la nacionalidá d'aquel país nel que nacíen (atendiendo a la norma del ''[[ius soli]]''). ;Perceición d'España n'América Les subsecuentes aiciones españoles seríen menos sospechoses pa los americanos si nun esistiera esti [[patrón de conducta]] de les potencies, más entá si considérase los graves conflictos estremeros y d'intereses qu'estremaben a les nueves repúbliques.<ref name="RNB"/>{{rp|90}} Sía que non, a empiezos de los 1860s, España foi vista como la principal amenaza pa les naciones d'América del sur.<ref name="GMPR"/>{{rp|112}} Frente a les continues intervenciones que yeren percibíes como una amenaza a la so soberanía<ref name="RSJ">{{harvnb|St John|2010|}}</ref>{{rp|68}} poles repúbliques emerxentes, estes, como reaición, buscaben unidá interna y sofitu esternu. La unidá interna yera mal si non imposible. Según R. Burr, Chile, por casu, negárase a mayores compromisos en 1831 porque consideraba que l'anarquía torgaría l'aición de munches naciones y aquelles qu'actuaren seríen inefectivas y qu'amás nun podríen contribuyir a la defensa en forma igualitaria, munches yeren militarmente débiles, otres taben dixebraes por vastes distancies.<ref name="RNB"/>{{rp|61}} Con respectu al sofitu esternu, les potencies estendíen les sos zones d'interés con antelación y ensin consultes a los países dependientes, como nel [[Tratáu Clayton-Bulwer]] o la [[Convención de Londres]]. Por esa razón, cuando los suramericanos buscaron sofitu nos Estaos Xuníos contra la incursión española de 1864,<ref name="GMPR"/>{{rp|112}} nun lo atoparon a pesar de la [[Doctrina Monroe]]. Frente a la hexemonía de los Estaos Xuníos surdió Francia como aliáu, pero solu pa ocupar Mexico militarmente.<ref>Leoncio López-Ocón, La comisión científica del Pacíficu, páx. 483: :''L'entamu de la guerra de Secesión n'Estaos Xuníos en 1861 facilitó una activa política na América llatina destinada a trazar una barrera al expansionismo norteamericanu, tantu na América media como na cuenca del Pacíficu.''</ref> ;Hispanos n'América Dellos españoles residentes nes repúbliques hispanoamericanes deseyaben mayor visibilidá y presencia de naves de guerra d'España n'América.<ref name="GMPR"/>{{rp|115}} dalgunos pa reforzar la so seguridá otros porque deseyaben un futuru monárquicu pal continente. Ante tal fechos, nengunu de los gobiernos visitaos creyó nel fin científicu de la espedición anunciada pol gobiernu de Madrid.<ref name="RNB">{{harvnb|Burr|1965|}}</ref>{{rp|90}}<ref name="FNT"/>{{rp|37}} Gracies a les recaldaciones de la [[Yera del Guanu]], Perú atopar nuna puxanza económica que darréu sería llomáu como la ''prosperidá miquera'' porque nun condució a una estabilización política nin económica. === La Espedición científica y diplomática === {{AP|Comisión Científica del Pacíficu}} En 1862 decidir en Madrid unviar una espedición a la mariña oeste d'América, que tenía d'encimentar la presencia naval, política y comercial de l'antigua metrópolis colonial na rexón. Pa mayor rellumu d'España amestóse-y una comisión científica y esi foi'l motivu (aparente) de la empresa. Les instrucciones daes a [[Luis Hernández-Pinzón Álvarez]], xefe de la espedición, pol ministru de Rellaciones esteriores [[Saturnino Calderón Collantes]] fueron secretes. Doce años más tarde de Novo y Colson publicar nel so llibru ''Historia de la guerra d'España nel Pacíficu''.<ref name="BVM"/>{{rp|16-}} * Sofitar los reclamos por daños a bienes españoles en dellos países de la rexón<ref name="RNB"/>{{rp|90}} * Reconocencia esplícita de la independencia de Perú<ref name="FNT"/>{{rp|36}} * Nun tolerar aiciones de violencia contra les sos connacionales especialmente en Perú<ref name="FNT"/>{{rp|35-36}} * En casu necesariu d'una aición inmediata, la flota tenía de sofitar enérxicamente a los representantes de la corona Esta postrera exigegencia envolubraba una potencial contradicción pos, magar les intrucciones explícitamente ciscaben paz y cordura, apurríen les decisiones a los representantes diplomáticos, lo que tendría aciages consecuencies. ;Pasu de la espedición por Valparaíso, el Callao y California El 10 d'agostu de 1862 zarparon de Cádiz sol mandu del almirante Pinzón les fragates ''Trunfu'' y ''Resolvimientu'', esta postrera llevaba la insinia de Pinzón y a bordu a la ''Comisión Científica del Pacíficu''. Nel Ríu de la Plata xuniéronse-yos la ''Vencedora'' y la ''Cuadonga''. A principios de mayu atopaben les cuatro naves en Valparaíso, onde fueron recibíes con cordialidá poles autoridaes y el pueblu. Ente xunu y xunetu los buques partieron escontra'l Perú. Tamién nel [[Callao]], la marinería foi recibida con ciñu, mientres los oficiales visitaben al presidente interín de Perú, [[Pedro Díez Canseco]], a los diplomáticos españoles y a los xefes de les flotes francesa y británica qu'ellí s'atopaben. En dexando les mariñes peruanes, la escuadra dirixir a [[Guayaquil]] y a la [[ciudá de Panamá]]. Al dase cuenta de que la pequeña ''Virxe de Cuadonga'' retrasaba'l viaxe, Pinzón decidió qu'esta percorriera en solitariu les mariñes centroamericanes y tornara al Callao. Mientres, el restu de buques dirixir a [[Acapulco]] y a [[San Francisco (California)]]. En Panamá, l'almirante Pinzón recibió les primeres noticies sobre un incidente na facienda peruana de Talambo, anque los detalles nun los conoció hasta que s'axuntó colos oficiales de la ''Virxe de Cuadonga'' nel Callao. == Crisis == Puede estremase la secuencia de los sucesos en tres grupos: # Dende l'incidente de Talambo que desencadenó les tensiones acumulaes hasta la firma del Tratáu Vivanco-Pareja que -yos dio una solución aparente. # La guerra civil peruana de 1865 que derrocó al gobiernu peruanu signatario de dichu Tratáu # Les aiciones navales que siguieron a les declaraciones de guerra de Chile y Perú a España [[Ficheru:Cronografia-gha12.svg|thumb|center|600px|Cronografía de los principales eventos de la guerra.]] === L'incidente de la facienda de Talambo === {{AP|Incidente de Talambo}} El 4 d'agostu de 1863 el colonu español Marcial Miller y el hacendado Salcedo viéronse envolubraos nun pleitu. El hacendado, considerándose ofendíu, ordenó depués al mayordomu de la facienda prindar a Miller, quien tres l'incidente atopar con otros colonos deliberando sobre la so situación. El mayordomu, acompañáu d'un grupu de peones armaos, solicitó que Miller apurriérase. Los colonu torgar, se desenfundaron les armes y nel tirotéu que se crució resultaron muertos un vascu y un peruanu y dellos mancaos de dambos grupos. Los xueces peruanos absolvieron a Salcedo. A ello, amiesta Novak, súmase un agraviu peruanu al nun contestar un saludu español de 21 cañonazos a la fragata ''Amazones'' y al refugu peruanu a la designación de José Merín como nuevu cónsul español en Perú por causa de les sos declaraciones contra'l gobiernu.<ref name="FNT"/>{{rp|38}} Tres el so regresu de California, la escuadra española permanez de volao nel Callao onde Pinzón s'enteró de lo asocedío en Talambo; los mandos de la flota protestaron pola muerte del so compatriota ante'l gobiernu peruanu y zarparon a Valparaíso. La información llegada a Madrid ente setiembre y ochobre yera confusa, falándose de primeres de «asesinatos». Inclusive se llegó a publicar un folletu tituláu ''Horrorosos detalles de los asesinatos d'españoles nel Perú, recibíos pel últimu corréu''. A finales d'ochobre de 1863 les noticies yá yeren correutes y, inclusive, el mesmu vicecónsul español en Lima unvió una carta a la prensa na qu'esplicaba lo asocedío.{{ensin referencies}} Col fin de resolver les disputes, foi unviáu [[Eusebio Salazar y Mazarredo]] a Lima col cargu de "Comisariu especial y estraordinariu de la reina" y este solicitó, el 30 de marzu de 1864, una xunta cola autoridá competente del gobiernu. El canciller [[Juan Antonio Ribeyro]] indicólu que sería recibíu como axente confidencial, pos consideraba que'l cargu de «comisariu» nun yera «conforme coles regles y usos diplomáticos». El títulu yera'l que tuvieren los inspeutores unviaos pola Corona na dómina virreinal, "motivu más qu'abondu por que'l gobiernu peruanu nun aceptara nin siquier recibilo".<ref name="HCE">[https://books.google.de/books?id=XLU7DwAAQBAJ Historia contemporánea d'España], dirixida por Jordi Canal, Volume I</ref> Salazar respondió'l 12 d'abril con un memorándum que ye comentáu por St John nos siguientes términos (citáu por F. Novak):<ref name="FNT"/>{{rp|41}} :''Salazar y Mazarredo respondió a Ribeyro con una nota en tonu sobeyosu... qu'aburuyó l'espíritu y el conteníu de la nota anterior. La respuesta contenía tamién una estensiva y arbitraria revisión de les rellaciones hispanu-peruanes qu'espresaba puntos de vista parcializados y prexuiciosos sobre'l refugu de Merín y l'incidente de Talambo.'' Tres estos fechos el comisariu partió al alcuentru del almirante Pinzón. === Toma de les islles Chincha === [[Ficheru:Marinos hispanos ocupan las islas chinchas en 1864.jpg|thumb|derecha|300px|Marinería española nes islles Chinchas, en 1864.]] Cuando Salazar axuntar con Pinzón espresó-y que Perú nun resolvería xustamente'l casu de los asesinatos de Talambo y qu'amás, el país taba armándose. Anque les órdenes principales daes en Madrid indicaben: «''afite V.S. [Salazar] altamente la so intención en que la misión que'l Gobiernu de S.M. confía-y ye de paz: que'l Gobiernu quier paz y bona intelixencia''», Salazar apurrió a Pinzón les instrucciones secundaries nes que'l deséu de paz taba condicionáu pol resolución xusta del casu de Talambo y nes que s'afirmaba que quedaba xustificáu l'usu de la fuercia nel casu estremu d'atentáu contra la seguridá de los barcos, el so personal o l'honor nacional. Anque Pinzón solicitó'l restu de les órdenes, Salazar indicólu que nun yeren importantes. Asina, el 14 d'abril de 1864 la escuadra ocupó la [[islles Chincha]]. Los españoles asitiaron al gobernador peruanu de les islles so arrestu a bordu de la ''Resolvimientu'', prindaron la barca ''Iquique'', ocuparon les islles con 400 infantes de marina y izaron la bandera española. Según M. Barros, Salazar llisa y llanamente falsificó supuestes órdenes de la reina.<ref name="MBVB"/>{{rp|237}} Nun escritu apurríu al traviés del representante francés, Pinzón dio como «considerandos» qu'España nun reconociera la independencia de Perú, que la tregua fuera solo ''de facto'', que'l bombardéu de puertos peruanos podría causar daños a los sos aliaos y que la islles Chincha podíen ser reivindicaes per España por un derechu que, por casu, Gran Bretaña yá aceptara n'otros casos.<ref name="GMPR"/>{{rp|120}} Estes islles apurríen parte importante nos ingresos del guanu, que sumaben el 80% de les recaldaciones fiscales ente 1860 y 1875.<ref name="GMPR"/>{{rp|120}} === Agudización del conflictu === [[Ficheru:Gil Blas, periódico político satírico. N° 8, Año II; 21-02-1865. Pág. 03.jpg|thumb|300px|derecha|Comentariu de la revista ''Gil Blas'' del 21 de febreru de 1865 sobre la perda de la fragata ''Trunfu'': «[...] ''la quema d'esa fragata ye la única alcordanza que nos dexará la nuesa política n'América''».]] Cuando la noticia llegó a España, el Gobiernu desautorizó a Salazar, pero ante'l fechu peracabáu de tomar de les islles, y ante una eventual rotura de les hostilidaes, decidió reforzase la escuadra cola unviada de les fragates de héliz ''[[Blanca (1859)|Blanca]]'', ''[[Berenguela (1854)|Berenguela]]'' y ''[[Villa de Madrid (buque)|Villa de Madrid]]''. El 6 de setiembre de 1864 zarpó la ''Villa de Madrid'' de Cádiz camín de Montevideo, onde se xunió a la ''Blanca'' y la ''Berenguela'', coles que travesó l'Estrechu de Magallanes y xuniéronse n'avientu del mesmu añu a la escuadra que taba fondiada nes islles Chincha. El 25 de payares de 1864, un soldáu que se topaba na fragata ''Trunfu'' arramó una llata d'[[aguarrás]]. Al intentar evitar el líquidu, baltó por accidente cola cabeza la candilexa d'un farol. Esto provocó un amburó que s'arrobinó rápido. A pesar de los esfuercios de los sos tripulantes, foi precisu abandonar el barcu, perdiéndose d'esa manera una unidá naval de considerancia.<ref name="BVM">{{harvnb|Vicuña Mackenna|1883|}}</ref>{{rp|59}} El gobiernu peruanu pidió al llexislativu l'autorización pa llevantar en Londres un emprestu por 12 millones de pesos, aumentar el contingente del exércitu a 20.000 homes, activó los arreglos de la fragata ''Apurimac'', mercóse'l ''Chalaco'' y unviáronse oficiales a EE.XX. y Europa pa mercar naves de guerra.<ref name="RM">{{harvnb|Melo|1907|}}</ref>{{rp|228-229}}{{refn|group="notes"|R. Melo amiesta que la quema de la ''Trunfu'' foi tamién ordenada pol gobiernu, opinión que nun s'atopa n'otres obres.}} === Reaición internacional === {{AP|Congresu americanu de 1864}} Los delegaos del Congresu americanu aconceyáu en Lima esixeron en payares la desocupación de les islles, pero nun tuvieron ésitu y, inclusive, l'almirante Pinzón alvirtió que la disputa yera ente España y Perú. Depués el Congresu pidió que la Marina de Guerra de Perú desallugara a los ocupantes, sicasí, Pezet, el presidente peruanu, reconoció que les sos fuercies navales nun podríen faer frente a la escuadra española. Darréu, el Congresu dexó de postular soluciones al conflictu en cursu y dedicóse a ellaborar trataos interamericanos. En Chile, que la so opinión pública taba contra España, formóse un cuerpu de 152 voluntarios uniformados al mandu de [[Patricio Lynch]]. Dos compañíes, una d'artillería de mar y otra de marineros, llegaron al Callao el 23 de xunetu de 1864 nel yate ''Dart'', propiedá del influyente [[José Tomás de Urmeneta]].<ref name="GMPR"/>{{rp|122}} [[Andrés Bello]], conocíu pol so ponderación, xuntar a les manifestaciones de solidaridá.<ref name="GMPR"/>{{rp|122}} El gobiernu ecuatorianu de [[Gabriel García Moreno]] primeramente sofitó a los peninsulares pol sofitu que'l gobiernu peruanu de [[José Rufino Echenique]] brindara al insurxente ecuatorianu [[Juan José Flores]] en 1852. La diplomacia chilena llogró revertir la situación, anque en xineru de 1865, García Moreno llevantó la prohibición de suministru de carbón a la escuadra de la reina Sabela II.<ref name="GMPR"/>{{rp|123}} Bolivia, a pesar de les tensiones anteriores con Perú y Chile, manifestar contra la ocupación y hubo la dispocisión de sofitar militarmente al Perú.<ref name="GMPR"/>{{rp|123}} El gobiernu de Colombia, que'l so representante nel Congresu americanu [[Xusto Arosemena]] sofitaba al Perú, caltuvo una actitú cautelosa.{{ensin referencies}} Arxentina y Uruguái declaráronse neutrales nel conflictu, anque nos fechos favorecieron a España.{{ensin referencies}} Dambos países, más Brasil, entraron na [[Guerra de la Triple Alianza]] contra Paraguay el 12 de payares de 1864. N'avientu de 1865, Francia y Gran Bretaña ufiertaron los sos bonos oficios, pero los sos esfuercios nun espolletaron.<ref name="RSJ"/>{{rp|76}} Según St John, la razón de la falta d'interés per parte de Perú yera la so creencia de que los EE.XX. intenvendrían a favor de los aliaos, inclusive convidó al gobiernu d'Estaos Xuníos a xunise contra la potencia europea. [[William H. Seward]], secretariu d'estáu, declaró la neutralidá del so país en febreru de 1866 y reconoció al gobiernu de M. I. Prau solu en mayu de 1866.<ref name="RSJ"/>{{rp|77}} === Tratáu Vivanco-Pareja === {{AP|Tratáu de Vivanco-Pareja}} A principios de 1865, el Gobiernu español decidió reforzar nuevamente la escuadra del Pacíficu cola unviada de la fragata blindada ''Numancia''.que zarpó'l 4 de febreru de 1865 dende'l puertu de Cádiz, al mandu del capitán de navío [[Casto Méndez Núñez]],{{harvnp|Fulgosio|1867|p=86}}<ref name="IRI">{{harvnb|Iriondo|1867| }}</ref>{{rp|20}} acompañada del vapor de ruedes ''[[Marqués de la Victoria (buque)|Marqués de la Victoria]]'' p'aprovila de carbón.<ref name="IRI"/>{{rp|38-39}} Aportó al Callao el 5 de mayu.<ref name="IRI"/>{{rp|72}} Amedranáu pol reforzamientu de la escuadra de Pareja, el xeneral [[Juan Antonio Pezet]], presidente de Perú dende mediaos de 1863, entró en negociaciones colos españoles<ref name="CdP">[[Congresu de Perú]], [http://www4.congresu.gob.pe/comisiones/1999/esteriores/Libroweb/cap3.html]</ref>. Anque'l 24 de payares de 1864 la Xunta de Guerra peruana determinara la imposibilidá de vencer a la escuadra española coles fuercies de que disponíen (la fragata de héliz ''Amazones'', el monitor ''[[Victoria (monitor)|Victoria]]'', les pequeñes goletes de héliz ''Tumbes'' y ''Loa'', reconvertida en blindáu, y dos vapores auxiliares), la opinión pública amosóse crítica col Gobiernu. Los periódicos de la dómina escribíen que'l presidente paecía «un modernu [[Atahualpa]]», criticando la so supuesta debilidá. El 6 d'avientu'l vicealmirante [[José Manuel Pareja]] llegó dende España pa sustituyir al almirante Pinzón y el 30 realizóse la primer conferencia ente Pareja y el xeneral [[Manuel Ignacio de Vivanco]], que remataron cola redaición del Tratáu Vivanco-Pareja. Este foi robláu'l 27 de xineru de 1865 a bordu de la fragata ''Villa de Madrid'' y contenía casi toles esixencies españoles a Perú. El Congresu peruanu negar a ratificar el tratáu qu'hubo de selo por decretu del presidente de Perú. Mentanto, los axentes del gobiernu peruanu que l'añu anterior fueron unviaos a Europa adquirieren buques y otros enseres de guerra. Pa reforzar la escuadra peruana en casu de guerra mercaron les corbetes de héliz ''Unión'' y ''América'', el monitor ''Huáscar'' y la fragata blindada ''Independencia''.<ref name="RM"/>{{rp|235-236}} ==== Revolución d'Arequipa y dictadura de Prado ==== {{AP|Guerra civil peruana de 1865}} El tratáu, robláu de llombu del Congresu de Perú, causó conmoción nel país. El mariscal [[Ramón Castilla]], presidente del Senáu, protestó de manera airada y direuta, nun aspru discutiniu con Pezet, que se presentara na Cámara pa esplicar la situación. Nel Callao finó'l 5 de febreru un marineru por cuenta d'ataques sufiertos por españoles desembarcaos en manes de los habitantes del puertu que protestaben contra'l tratáu.<ref name="CdP"/> El 28 de febreru de 1865, en Arequipa, sublevóse'l coronel [[Mariano Ignacio Prado Ochoa|Mariano Ignacio Prado]], quien llegó a les puertes de Lima. En 5 de payares de 1865 les fuercies lleales al Gobiernu fueron ganaes cerca de la capital. Pezet y la so familia buscaron abellugu nel buque británicu ''Shear Water'' y embarcáronse pocu dempués escontra Reinu Xuníu. Les puertes del [[Palaciu de Gobiernu de Perú|Palaciu de Gobiernu]] abriéronse y un ensame enfervorizada entró, principalmente pa escalalo. Mariano Ignacio Prado entró trunfante en Lima y, anque'l vicepresidente Díez Canseco asumiera'l gobiernu, por presión de les asamblees populares y por decisión del Exércitu, el coronel Prado pasó a ocupar ''[[de facto]]'' la presidencia'l 28 de payares. === Posición de Chile nel conflictu y posterior declaración de guerra a España === {{caxa de cita|1=¡Qu'haya pos guerra, compatriotes!¡Que resuciten los díes inmortales de [[Batalla de Maipú|Maipo]] y [[Batalla de Junín|Junín]]!|2=<small>''[[Benjamín Vicuña Mackenna]]'', 1864</small><ref name="MBVB"/>{{rp|221}}}} {{caxa de cita|1=Baste recordar esa parodia que se denominó la guerra con España|2=<small>''[[Benjamín Vicuña Mackenna]]'', 1879</small><ref name="MBVB"/>{{rp|221}}}} Magar les bones rellaciones que Chile tenía con España en siendo reconocíu por esta en 1844, el Gobiernu chilenu consideró que les esixencies económiques de los españoles y la invasión de les islles Chincha representaben una ofiensa y una agresión a la soberanía de los estaos americanos y solidarizóse moralmente con Perú y decidió a negar tou suministru a les unidaes navales españoles según un decretu presidencial de 27 de setiembre de 1864. El representante español en Chile, Salvador Tavira, protestó ante'l Gobiernu por estes midíes, polos artículos apaecíos na prensa y que consideraba ofensivos, pol permisu pa reclutar voluntarios contra España y por non reprimise les manifestaciones que profirieron ofienses deshonrosas frente a la llegación española. Tres un añu de negociaciones, el Gobiernu chilenu y Tavira llegaron a un alcuerdu'l 20 de mayu de 1865.<ref name="IRI"/>{{rp|104}} Sicasí, les esplicaciones chilenes nun fueron abondes pal comandante de la Escuadra y tampoco lo fueron pa los españoles residentes en Valparaíso, quien alzaron una quexa a la reina Isabel el 31 de mayu sobre l'actuar del ministru representante, o los españoles residentes en Santiago, quien solicitaron a vicealmirante Pareja que protestara nel so nome ante'l so Gobiernu. Una vegada llegaron tolos documentos a Madrid, el Gobiernu español desautorizó al so representante en Chile y destituyó-y el 24 de xunetu. Al tiempu, al vicealmirante Pareja fuéron-y concedíos poderes plenipotenciarios pa llevar a cabu les negociaciones con Chile. El 17 de setiembre de 1865 Pareja fondió frente a Valparaíso col so buque insinia ''Villa de Madrid'' y xunto a la ''Resolvimientu'', la ''Berenguela'', la ''Blanca'' y la ''Vencedora''. Siguiendo les instrucciones recibíes dende España, repitió les acusaciones de Tavira y primió al gobiernu chilenu por que llevantara les restricciones impuestes a la so escuadra. Les protestes de Pareja basar en que se negaba'l suministru de carbón a los buques españoles mientres se dexaba a los peruanos adquirir pólvora y cebera y reclutar marineros chilenos, unviábense armes, provisiones y municiones pal Perú y, a lo último, Chile abastecía a barcos de guerra de Francia, tando esti país en guerra con Méxicu, mientres a España negábase-y ensin tar en guerra con nación dalguna. Les instrucciones recibíes pol comandante de la escuadra yeren esixir arreglos y saludu a la bandera y esguilar socesivamente'l conflictu en casu de desacatamientu: romper les rellaciones, ultimátum, bloquéu de puertos y , finalmente, hostilización en Valparaíso o [[Lota]]. Pareja dio cuatro díes de plazu al gobiernu chilenu. Ante la negativa chilena, el comandante xeneral de la escuadra del Pacíficu declaró tola mariña chilena n'estáu de bloquéu'l 24 de setiembre de 1865. Anque, por cuenta de los pocos buques españoles, esti amenorgar a [[Coquimbo]] y [[Caldera (Chile)|Caldera]]. En respuesta a la decisión de Pareja, Chile declaró la guerra a España a otru día. Manuel Barros da na so obra ''Historia diplomática de Chile'' la siguiente interpretación de los fechos pa esplicar como'l so país baxó a la guerra.<ref name="MBVB">{{harvnb|Barros van Buren|1958|}}</ref> Tolos autores concuerden qu'esistía en Chile, como en toa America Llatina, una fuerte corriente americanista que Barros califica como ''"gallaríu infantil"'', representada por, ente otros, [[José Victorino Lastarria]] y [[Manuel Antonio Matta]] y que nos tiempos de la república autoritaria nunca llograra faese oyer nos manexos del estáu. Sicasí, sostién Barros, [[José Joaquín Pérez Mascayano]], presidente de Chile por dos periodos (1861-1871), a quien Barros atestigua "abulia celebral", delegó les decisiones de gobiernu a los sos ministros, trés de los cualos teníen pretensiones presidenciales, [[Domingo Santa María|Santa María]], [[Federico Errázuriz Zañartu|Errazuriz]] y [[Manuel Antonio Tocornal|Tocornal]]. Pa desbancar al terceru, los dos primeros, en realidá conservadores de vieyu cuñu, inescrupulosamente, empezaron a afalar los discursos de los americanistes nel congresu hasta la cayida de Tocornal. Entós, enxuicia Barros, ''"falló lo que [[Diego Portales|Portales]] llamaba'l resorte principal de la máquina, l'elementu humanu. ... Al producise la tarrecible prueba de la guerra de 1864 el sillón d'[[Bernardo O'Higgins|O'Higgins]] atopábase práuticamente acéfalu. Y por sobre'l so símbolu vacíu, onde un vieyu miraba pasar el tiempu, los bandos ensorbecidos se injuriaban ensin misericordia."'' == Desenvolvimientu de la guerra == [[Ficheru:Chile1864.svg|thumb|100px|derecha|La estensión de les mariñes chilenes torgaba concentrar la flota española. La distancia ente cada paralelu ye de 111 km o 60 milles náutiques.]] === Poder naval === Luis Escobar Doxrud presenta la capacidá naval de los batallosos de la siguiente manera:<ref name="LCED"/> {| class="wikitable plainrowheaders" style="float: center; margin-right: 2em; margin-left: 1em; text-align: right; font-style:italic; font-size:70%; " |+ Capacidá naval de Chile, Perú y España mientres la guerra |- ! Chile !! Perú !! España |- valign="top" | width=33% | * [[Corbeta Esmeralda]] * [[Vapor Maipú|Tresporte Maipú]] * [[Tresporte Independencia]] * [[Vapor Maule]] | width=33% | * [[Amazones (fragata)|Fragata Amazones]] * [[Fragata Apurimac]] * [[Corbeta América]] * [[Corbeta Unión]] * [[Tumbes (goleta)|Vapor Tumbes]] | width=33% | * [[Fragata blindada Numancia]] * [[Fragata Villa de Madrid]] * [[Fragata Resolvimientu]] * [[Fragata Blanca]] * [[Fragata Berenguela]] * [[Goleta Cuadonga]] * [[Vencedora (1861)|Cañonera Vencedora]] * [[Tresporte Marqués de la Victoria]] * 6 Buques auxiliares |- |Total:24 cañones||Total:84 cañones||Total:208 cañones |} La ''América'' y la ''Numancia'' llegaron al Callao el 4 d'abril de 1865, la ''Unión'', un mes más tarde. Perú vendió a Chile'l ''Lerzundi'' como cascu inútil, que foi arremolcáu hasta Abtao onde españó la so caldera. El ''Huáscar'' y la ''Independencia'' salieron de [[Brest]], Francia, el 17 de xineru de 1866<ref name="RM"/>{{rp|236-238}} y aportaron a les mariñes de Chile cuando la flota española habíase tremáu. === Bloquéu de Coquimbo, Caldera, Valparaíso y Concepcción === {{AP|Aición militar del 17 de payares de 1865|Combate de Papudo}} El comandante xeneral de la escuadra del Pacíficu José Manuel Pareja declaró tola mariña chilena n'estáu de bloquéu'l 24 de setiembre. El bloquéu facer en condiciones difíciles, pos con cuatro fragates y dos goletes, solo cuntando col suministru de puertos bolivianos y con dellos recursos. Amás debíense cubrir más de 1.600 milles de mariña. El dispositivu de bloquéu foi'l siguiente: la fragata ''Villa de Madrid'', cola insinia del almirante Pareja, les corbetes ''Vencedora'' y ''Cuadonga'', frente a Valparaíso; la fragata ''Berenguela'', con un vapor chilenu prindáu'l ''[[Transporte Matías Cousiño|Matías Cousiño]]'', frente a [[Coquimbo]]; la fragata ''Blanca'' en [[Caldera (Chile)|Caldera]] y la fragata ''Resolvimientu'' na [[badea de Concepción]], polo que d'estremu a estremu del bloquéu había una distancia de doscientes llegües ensin nengún tipu de comunicación. Los buques españoles fuéronse rotando nel bloquéu de los puertos chilenos. Simultáneamente, los españoles apoderar de toles naves mercantes chilenes que pudieron haber, ente elles el ''Matías Cousiño''.{{refn|group="notes"|La flota mercante chilena tenía 267 naves con un total de 61.000 tonelaes. Pa contrarestar el bloquéu, el gobiernu abrió al comerciu esterior 48 puertos adicionales.<ref name="LCED">Luis C. Escobar Doxrud, [[Revista de Marina - Chile|Revista de Marina]], [https://revistamarina.cl/revistes/1985/5/escobar.pdf Guerra contra España, 1863-1866]</ref>}} Ante esta aición, el Gobiernu de Chile dispunxera la preparación de los únicos buques de guerra que tenía los país pa les aiciones contra los españoles: la corbeta ''Esmeralda'' y el vapor armáu ''Maipú'', so la direición del capitán de fragata Juan Williams Rebolledo. Estes unidaes al mandu de Williams salieren de Valparaíso antes de notificar el bloquéu y ensin oposición de Pareja, que bien pudo detenelos col so buque insinia. El gobiernu chilenu pa poder intensificar la guerra nel mar, recurrió al mesmu plan que tan bones resultaos diéralu contra los españoles mientres la guerra d'independencia, dictóse'l 26 de setiembre un nuevu reglamentu destináu a fomentar la guerra de [[Corsariu|corsu]]. Nun se verificó si armó dalgún corsariu con [[patente de corsu]] chilena mientres conflictu, pero la midida xeneró una fuerte alarma a los españoles nes sos propies mariñes.{{refn|group="notes"|Al contrariu de C Tamién se tomaron midíes pa protexer puertos como [[Talcahuano]], [[Valparaíso]], [[Caldera (Chile)|Caldera]] y [[Coquimbo]], ente otros, preparáronse destacamentos militares pa prevenir un desembarcu o ataque. Mientres el bloquéu, asocedieron dellos combates ente los tripulantes de les naves españoles y los soldaos chilenos acantonaos.file, España nun roblara la [[Declaración de París]] que prohibía los corsu.<ref name="CLU"/>{{rp|300}}}} El 24 d'ochobre, llevar a cabu unu de los primeros enfrentamientos d'esti tipu. Dos botes españoles de la corbeta ''Vencedora'' tripulaos con 25 marinos cada unu dirixir al interior del puertu de Valparaíso al envís de prindar botes de los barcos fleteros surtos na zona. Darréu un destacamentu de 10 piquetes chilenos del ''batallón de Marina'' al alverti-yos a los marinos españoles que nun desembarcaren y estos al nun acatar abriéron-yos fueu llogrando refugalos y causándo-y 2 mancaos. El 6 de payares en [[Dichato]] una cañonera y dos botes tripulaos por 25 a 30 marinos provenientes de la fragata ''Resolvimientu'' desembarcaron na zona al envís de buscar provisiones, pero'l teniente chilenu de la brigada cívica [[Juan de Dios Varas]] con 25 homes atacó a los marinos españoles cuando se reembarcaban evitando que se llevaren delles cabeces de ganáu, llogrando face-yos delles baxes y prindar a un marineru español.<ref name="MINDEF1865">{{harvnb|Gobiernu de Chile|1865-G|}}</ref>{{rp|35-36}} Siguiendo cola cadena de fechos d'enfrentamientos. Nel sur, a la fragata ''Resolvimientu'' encamentóse-y el bloquéu de los puertos de la [[badea de Concepción]].<ref name="CLU"/>{{rp|298}} Pa optimizar la efectividá del bloquéu, los españoles armaron una de les llanches del buque con una pieza d'artillería y destacáronlo pa torgar el tráficu de barcos chilenos de Talcahuano a [[Penco]] y [[Tomé]]. El 17 de payares frente a Tomé, el pequeñu remolcador chilenu ''Independencia'' cometió la imprudencia d'averase demasiáu a la llancha española y, ante los disparos realizaos por esta, asemeyó rindise.<ref name="CLU"/>{{rp|299}} El remolcador apagó les lluces y detuvo les sos máquines y dexó que la llancha averárase.<ref name="CLU">{{harvnb|López Urrutia|1969|}}</ref>{{rp|300}} Cuando los marinos españoles disponer a tomar posesión de la so presa, fueron sorprendíos por un centenar de militares chilenos armaos que viaxaben a bordu del ''Independencia'' y nun tuvieron más remediu que rindise.<ref name="CLU"/>{{rp|300}} La llancha y los sos tripulantes fueron llevaos a [[Constitución (Chile)|Constitución]].<ref name="CLU"/>{{rp|300}} Amás de estes aiciones, el bloquéu de Pareja nun empiezu afectó'l comerciu naval chilenu amás de provocar la perda de dellos [[Buque mercante|buques mercantes]] que yeren prindaos polos barcos de guerra españoles. Munchos buques mercantes viéronse obligaos a abandonar el puertu o a camudar bandera. Magar esto, el gobiernu chilenu reaccionó declarando llibre trenta y ocho puertos menores y ameyorando les víes de comunicación terrestre. Con estes midíes el tráficu marítimu volvía funcionar ensin problemes al cabu d'unes selmanes, dexando una situación casi imposible pa la escuadra española de faer un bloquéu efectivu.<ref name="CLU"/>{{rp|208}} === Captura de la ''Virxe de la Cuadonga'' === El 26 de payares, un fechu imprevistu pol vicealmirante Pareja provocó la rotura del bloquéu nes mariñes chilenes una y bones la corbeta ''Esmeralda'' a la que Pareja equivocadamente dexó salir de Valparaíso, dempués de viaxar col vapor ''Maipú'' con direición a Perú pa intentar en devanéu xunise a la escuadra peruana y volver a les mariñes chilenes al envís de hostilizar y atacar a dalgún buque de guerra español, llogró prindar en Papudo a la goleta ''Cuadonga'' al mandu del capitán [[Luis Fery]]. Tou esto magar l'abismal y desproporcionada debilidá chilena nel mar llogró una esitosa aición ofensiva contra una unidá de guerra española, que resultó prindada y pasó a engrosar la pequeña escuadra chilena, como'l so tercer buque. Esti fechu foi un gran revés pa la escuadra española. Pareja dexara la salida de la ''Esmeralda'' y ordenara la partida de la pequeña ''Cuadonga'', de tan solu trés cañones, en solitariu, a pesar de les quexes de parte de la xunta d'oficiales. El sentimientu de culpa llevar prontamente a suicidase. Prindada la goleta y al notar que nun tenía graves daños, Williams Rebolledo dio-y el mandu del buque a [[Manuel Thomson]] y retiróse del llugar del combate una y bones la ''Villa de Madrid'' taba cerca de la zona, en Valparaíso. Williams envaloro que'l vicealmirante Pareja apenes supiera de lo socedío, unviaría avisu a la corbeta ''Vencedora'' al norte y la ''Resolvimientu'' que bloquiaba Talcahuano. Polo qu'entamó agora teniendo dos buques de guerra, emboscar dende l'altor de [[San Antonio (Chile)|San Antonio]] a la ''Vencedora'' y al tresporte ''Marqués de la Victoria'' que de xuru partiríen al sur. Al nun llograr el so oxetivu dirixir a la boca del Maule onde recibieron instrucciones del gobiernu de dirixise a [[Chiloé]] onde se taba entamando un fondeadero naval pa protexer los sos buques. === Flota peruana al sur === Mentanto en Perú, tres el final del gobiernu de Pezet y al tomar el mandu Mariano Ignacio Prado, alcordóse la unviada de la escuadra peruana pa xunise a la chilena en Chiloé y esperar ellí la llegada de los nuevos buques blindaos; el Monitor blindáu ''Huáscar'' y la fragata blindada ''Independencia''. El 3 d'avientu de 1865, cola preparación de la escuadra peruana pol unviáu de Chile [[Domingo Santa María]] y el peruanu [[José Gálvez Egúsquiza]], empecipiaron la travesía los buques peruanos al mandu del capitán de navío [[Manuel Villar Olivera]], nomáu xefe de les fuercies navales peruanes, que yeren les fragates ''Apurímac'' y ''Amazones'', y 44 díes dempués les corbetes ''Unión'' y ''América'', d'estos buques peruanos hai que constatar que diben marinados por tripulación d'orixe chilenu, especialmente los dos últimos.<ref>”Don Rafael Sotomayor, con carta en blancu al ministru Gálvez, llogró marinar con 200 y tantos chilenos les fragates “Apurímac” y “Amazones”… El 16 de xineru del mesmu añu salieron la Unión” y la “América”, marinados por chilenos reclutados nos puertos de Perú, que se confiaba adomar nel viaxe, pos nun quedaba xente de mar nes mariñes peruanes.” (Francisco Antonio Encina, “Historia de Chile dende la prehistoria hasta 1891”, Tomu XIV, páxs. 218 y 219)</ref> Coles mesmes, l'acabante xubir [[capitán de navío]] Juan Williams Rebolledo, cola corbeta ''Esmeralda'', la goleta ''Cuadonga'' y los vapores ''Maipú'' y ''[[Vapor Lautaro|Lautaro]]'' (ex-''Lerzundi''), entamara'l apostadero naval de Abtao, nel archipiélagu de [[Calbuco]], en dos ensenada colindantes a la islla del mesmu nome, allugada na ribera norte de la [[canal de Chacao]]. Perú al tener llista la so flota declaró-y la guerra a España los 13 d'avientu, dexando d'esta manera ensin efeutu'l tratáu antes robláu. El gobiernu peruanu amás d'unviar les sos fuercies navales a Chiloé pa xunise a les fuercies chilenes, dar na xera de fortificar el puertu del Callao colos cañones unviaos por [[Francisco Bolognesi]] dende Europa. En Chiloé, entamárase'l apostadero naval de Abtao nel [[Archipiélagu de Calbuco]] nun llugar de mal accesu y onde les escuadres aliaes de Chile y Perú quedar pa esperar la llegada de los blindaos mercaos n'Europa. La so fuercia naval enagora componíase de la corbeta ''Esmeralda'', la goleta ''Cuadonga'' y los vapores armaos ''Maipú'', ''Lautaro'' y ''Antonio Varas'', mientres s'esperaba la llegada de los buques peruanos pa xuniles sol mandu del capitán de navío y nomáu Xefe de la escuadra aliada, Juan Williams Rebolledo. Esperando la llegada de los buques peruanos, Williams comisiono al ''Maipú'' escontra San Antonio en busca d'artillería y a la ''Cuadonga'' que zarpo'l 24 d'avientu escontra l'Estrechu de Magallanes pa interceptar al vapor español ''San Quintín'' que se creía qu'entraría a les mariñes pa sofitar a la escuadra española. La ''Cuadonga'' tornaría ensin topalo'l 3 de febreru del siguiente añu tres un ríxidu viaxe pol clima. === Méndez Núñez llega dende España cola ''Numancia'' === Al vicealmirante Pareja, que se suicidara pola captura de la ''Cuadonga'' y pola mala situación del so comandu asocedió-y nel mandu'l brigadier Casto Méndez Núñez quien cola fragata blindada ''Numancia'' apaeció nes mariñes chilenes. Méndez Núñez ante la difícil situación de la escuadra decidió llevantar el bloquéu de la mayoría de los puertos, llindándose a bloquiar Valparaíso y [[Caldera (Chile)|Caldera]] onde se concentraren les preses mercantes prindaes a Chile. Nesti últimu puertu'l 27 d'avientu asocedió otra aición de combate ente los buques de guerra y [[Cañonero|llanches cañoneras]] españoles contra soldaos d'infantería chilena de los batallones [[Reximientu 4° de Linea|4º de llinia]] y [[Reximientu 2° de Llinia|2º de llinia]] al mandu del xefe de la guarnición de Caldera, el coronel [[José Antonio Villagrán Correas]]. Los españoles llanzaron tres lancha cañoneras provenientes de la fragata blindada ''Numancia'' y la fragata ''Berenguela'', dirixir a Sueltu al envís de prindar un vapor surto na zona, al tomalo les tropes de tierra abrieron darréu, fueu que foi contestáu polos cañones de les llanches. El fueu mutuo dexó a una de les llanches cañoneras españoles fora de combate. Esto provocó l'abandonu de la presa y l'alloñamientu de les llanches. El combate enllargar dende la mañana hasta les 6 de la tarde, cuando la mesma fragata ''Berenguela'' abrió fueu a les posiciones chilenes anque ensin provocar grandes daños. Depués alloñáronse del puertu. Fueron identificaos trés muertos del llau español por fontes chilenes.<ref name="MINDEF1865"/>{{rp|36-37}} Cola declaración de guerra per parte de Perú a España, cerráronse los puertos de suministru d'esti país pa los buques españoles. Bolivia xunto con Ecuador diríen llueu pol mesmu camín polo que'l comodoro Méndez Núñez decidió llevantar definitivamente'l bloquéu de Caldera. El 13 de xineru de 1866 pegaben fueu a los mercantes chilenos que teníen axuntaos nesi llugar<ref name="CLU"/>{{rp|307}} y retiráronse a Valparaíso pa concentrar el bloquéu absolutamente nesi puertu y empezar les operaciones pa recuperar la goleta ''Cuadonga'' ya intentar destruyir la escuadra aliada. === Alianza suramericana === [[Ficheru:Gallo chileno.jpg|thumb|300px|derecha|Imaxe de Chile apaecida en ''[[La Voz d'América]]'', una revista publicada por [[Benjamín Vicuña Mackenna]] en [[Nueva York]] ente 1865 y 1867.<ref>[[Library of Congress]], [https://chroniclingamerica.loc.gov/lccn/sn86071643/ About La Voz de la America. (Nueva York [New York, N.Y.) 1865-1867]</ref>{{refn|group="notes"|B. Vicuña M. desenvolvió en Nueva York ingentes esfuercios pa llograr el sofitu d'Estaos Xuníos a la causa y llogró'l sofitu de dellos importantes periódicos, pero non el del gobiernu. Inclusive foi encarceláu por violación de les lleis de neutralidá y l'Armada de los EE.XX. retirar de Valparaíso antes del bombardéu español.<ref name="Britton2013">{{harvnb|Britton|2013| }}</ref>{{rp|69-70}}}}]] El 5 d'avientu de 1865 roblóse'l ''[[Tratáu d'alianza defensiva y ofensiva ente Perú y Chile (1865)|Tratáu d'Alianza ofensiva y defensiva de 1865]]'', celebráu ente les Repúbliques de Perú y Chile, pol secretariu de rellaciones esteriores de Perú, [[Toribio Pacheco y Rivero|Toribio Pacheco]] y el ministru plenipotenciario de Chile, [[Domingo Santa María]].<ref>{{cita web|url=http://www.congreso.gob.pe/ntley/Imagenes/LeyesXIX/1866144.pdf|títulu=Congresu de Perú. Aprobando'l Tratáu d'Alianza ofensiva y defensiva, celebráu ente les Repúbliques de Perú y Chile|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150511110910/http://www4.congreso.gob.pe/ntley/Imagenes/LeyesXIX/1866144.pdf|fechaarchivu=2015-05-11}}</ref> El tratáu convidaba a otres repúbliques suramericanes a xunise pa enfrentase a la escuadra española. Poco dempués Bolivia y Ecuador xunir a l'alianza, anque nun llegaron a participar na guerra. En previsión d'un posible ataque español, Ecuador fortificó'l so puertu principal, Guayaquil. === La escuadra aliada en Abtao === Naquellos momentos la escuadra aliada nun cuntaba con naves capaces d'enfrentase direutamente cola poderosa fuercia naval española de mayor tonelaxe, blindaxe y armamentu. Foi por ello polo que los buques chilenos por orde del gobiernu abellugar nel apostadero naval de Abtao (dacuando llamáu Challahué) que taba allugáu nes canales de Chiloé siendo de mal accesu pa los españoles que nun conocíen la zona, esistiendo'l peligru que dalgún de los sos buques llancaren fácilmente. Perú d'igual manera unviaría los sos buques a aquel fondeadero. El 10 de xineru les fragates peruanes ''Apurímac'' y ''Amazones'' aportaron a Chiloé onde tomaron contautu cola ''Esmeralda''.<ref>Institutu d'Estudios Históricu-Marítimos de Perú. ''Historia marítima de Perú'', Volume 7, páx. 432</ref> A la flota aliada aparcada entós en Abtao sumaríense depués les modernes corbetes ''Unión'' y ''América'', quedando toes elles a la espera del apuerto de los nuevos blindaos peruanos ''Huáscar'' y ''Independencia'' colos cualos entamábase empecipiar operaciones ofensives contra la escuadra española. Pa mala suerte de los aliaos, el 15 de xineru la ''Amazones'' varó na parte sur de la islla Abtao ensin que pudiera ser reflotada magar los esfuercios realizaos, de cuenta que perdida la nave, los sos cañones fueron utilizaos nel restu de buques<ref name="Rodriguez">Rodríguez González, Agustín Ramón (1999). ''L'Armada Española, la Campaña del Pacíficu, 1862-1871. España frente a Chile y Perú''</ref> y pa artillar les entraes a la canal de [[Chayahué]].<ref name="Novo">Novo y Colson, Pedro (1884). ''Historia de la guerra d'España nel Pacíficu''</ref> El 18 de xineru, en cumplimientu de les instrucciones daes pol Ministeriu de Marina, Williams Rebolledo ordenó al vapor ''Maipú'' dirixir al sur cola cuenta de contautar cola ''Cuadonga'' (que s'atopaba de comisión) o, en casu contrariu, siguir hasta'l cabu de Fornos pa prindar dos vapores españoles, el ''Odessa'' y el ''Vascongada'' de los cualos teníense noticies sobre'l so próximu pasu pol llugar.<ref name="MINDEF1865-M">{{harvnb|Gobiernu de Chile|1865-M|}}</ref>{{rp|88-89}}<ref>Del Campu Rodríguez, Juan. ''Pola República y pola Reina. Una revisión histórica del conflictu de 1864-1871 ente España y l'alianza peruanu-chilena'', páx. 159</ref> Según el testimoniu del teniente [[Arturo Prat]], miembru de la tripulación de la ''Cuadonga'', esti buque se reintegró na escuadra aliada en Abtao el 3 de febreru de 1866 ensin tener noticies d'estos fechos. La base en Abtao nun taba llista pa suministrar a la escuadra aliada. Atropárense en tierra 500 tonelaes de carbón pero faltaben embarcaciones carboneres con qué faer la xera nos buques. Les provisiones de boca yeren inesistentes y Williams decidió treslladase a Ancud, cola ''Esmeralda'' ante'l pocu andar de los otros buques, pa solucionar ellí'l problema de suministru, cuantimás pa les acabante llegar corbetes peruanes. Entamaba tamién traer a remolque una barca cargada con carbón qu'acutaba pa la escuadra y embarcar un batallón d'infantería de marina pa reforzar les defenses terrestres del apostadero. Sabiendo qu'en cualquier momentu podía ser atacáu, dexó instrucciones pal casu y el mandu al Xefe de la División peruana, el tamién capitán de navío [[Manuel Villar Olivera]]. === Primer espedición española a Chiloé === {{AP|Primer espedición a Chiloé}} Por eses feches, el brigadier español Casto Méndez Núñez, Comandante Xeneral de la Escuadra del Pacíficu, recibió órdenes dende Madrid nes que se-y indicaba que nun tenía d'abandonar aquelles agües ensin antes consiguir la paz al traviés d'una negociación o per mediu de les armes. El 20 de xineru la Xunta d'Oficiales decidió unviar a les fragates de héliz ''Resolvimientu'', ''Villa de Madrid'' y ''Blanca'' escontra'l sur p'alcontrar a la escuadra combinada chilenu-peruana, que los informes asitiaben, con aciertu, despinta nel archipiélagu de Chiloé. Finalmente, Méndez Núñez decidió que la ''Resolvimientu'' permaneciera en Valparaíso, mientres se desenvolvíen les negociaciones col gobiernu de Chile, auspiciadas por [[Segundu Imperiu francés|Francia]] y el [[Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda|Reinu Xuníu]]. El 21 de xineru salieron de Valparaíso la ''Blanca'', al mandu de [[Juan Bautista Topete]] y la ''Villa de Madrid'', al mandu de [[Claudio Alvargonzález]], que tamién comandaba la espedición. La primer parada de la espedición foi na [[Archipiélagu Juan Fernández|isla de Juan Fernández]]. En comprobando que nun había nengún barcu nes sos agües, les fragates españoles siguieron el so viaxe escontra la [[isla Grande de Chiloé]], que columbraron el 4 de febreru. A otru día fondiaron en ''Puertu Low'',{{refn|group="notes"|name="incerteza1"|Según ''Darwin en Chile (1832 - 1835). Viaxe d'un naturalista alredor del mundu'' d'Eduardo Castro -y-Fort: *''Puertu Low'' ta asitiáu a 43º48'40"S, 74º00'30"W según la carta 718 del Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile. *''Badea de Low'' ta asitiada a 43º49'S, 73º57'W según el ''Diccionariu Jeográfico de Chile'' de Luis Risopatrón. *Nun figura nengún llugar con esi nome nel Atles de la República de Chile. Según el ''Diccionariu Jeográfico de Chile'' de Francisco Solano Estil-Buruaga y Cienfuegos, *''Puertu So'' o ''Puertu Guaiteca'' ye una rada asitiada al norte de la islla Guaiteca (a 43º49'S) y ye denomada '''''Puertu Low''''' nes cartes ingleses por Guillermo Low, quien esploró aquella zona en 1834. Ver tamién [http://www.bibliotecanacionaldigital.cl/bnd/631/w3-article-157196.html Archipielago de les Guaitecas planu de la mariña entendida ente puertu Low i Melinka] de 1873.}} na [[isla Gran Guaiteca]] y esa mesma nueche dirixéronse nuevamente a la islla Grande de Chiloé pa reconocer la so mariña oriental. El día 6, pela tarde, fondiaron en ''Puertu Escuru''.{{refn|group="notes"|name="incerteza2"|Según el ''Diccionariu Jeográfico de Chile'' de Francisco Solano Estil-Buruaga y Cienfuegos, *''Huite'', un puertu asitiáu na mariña oriental de la islla de Chiloé (a 42º04'S), recibe tamién el nome de '''''Puertu Escuru''''' Según ''Vida d'Arturo Prat'' de Rodrigo Fuenzalida, ''Puertu Escuru'' ye ''Tubildad'', asitiáu ente ''Quemchi'' y ''Huite''. Según ''Impresiones del viaxe de circunnavegación na fragata blindada Numancia'' d'Eduardo Iriondo, ''Puertu Escuru'' atópase na mariña oriental de la islla de Chiloé, a 42º de llatitú. (''Huite'' y ''Tubildad'' atópense bien próximos ente sigo (a menos de 4 km) y dambos tán a unos 42ºS de llatitú)''}} El plan inicial de reconocer la ensenada de Reloncaví pa pasar, de siguío, a la canal de Chacao y a Ancud (ciudá a la que los españoles siguíen llamando San Carlos de Chiloé), pero Alvargonzález decidió unviar a la ''Blanca'' a inspeicionar les canales y esteros del Archipiélagu de Calbuco, porque sabía que la fragata peruana ''[[Amazones (fragata)|Amazones]]'' naufragara per aquella zona y suponía que'l restu de barcos teníen d'atopase cerca. Poco dempués de partir, el 7 de febreru Topete afayó a la ''Amazones'' varada nun bancu d'arena frente a la punta Quilpué, al sureste de la [[isla Abtao]]. Tamién contautó con un bote d'habitantes de la zona, quien-y indicaron l'allugamientu de la escuadra combinada. === Combate de Abtao === [[Ficheru:Combate de abtao 1866.svg|thumb|300px|derecha|Ruta de les naves españoles hasta Abtao. El mapa solo amuesa la mariña de tierra firme, ensin los baxos, roques escasamente somorguiaes, variaciones por cuenta de les marees nin les corrientes producíes. Les naves peninsulares escoyeron el carreru del sur por cuenta de la falta de cartes de navegación pa la canal de Chacao.]] [[Ficheru:Chile-Peru-España-1865(2).jpg|thumb|300px|Caricatura apaecida en ''[[El Muséu Universal]]'' del 2 d'avientu de 1866 que se burlla de chilenos y peruanos, a quien amuesa asustaos y descalzos mientres el combate de Abtao.]] {{AP|Combate de Abtao}} La flota chilenu-peruana componer pola fragata ''Apurimac'', les corbetes ''Unión'' y ''América'', la goleta ''Cuadonga'' y los vapores ''Lautauro'' y ''Antonio Varas'', y atopábase al mandu del capitán peruanu [[Manuel Villar Olivera]], una y bones Williams Rebolledo y el so ''Esmeralda'' partiera escontra Ancud en busca de cebera y carbón dos díes antes. Amás, disponíen d'una serie de bateríes en tierra montaes colos cañones rescataos de la ''Amazones''. Nesti combate los vapores nun tendríen participación nel combate una y bones la ''Lautaro'' fuera varada y el ''Antonio Varas'' foi lleváu al norte de la llinia de combate. les bateríes de tierra tampoco participaríen por cuenta de la poca distancia que teníen. Nes primeres hores del 7 de febreru, los vigías aliaos anunciaron la presencia d'un buque que depués foi identificáu como una de les fragates españoles, que de manera precavida reconocía la zona en que s'atopaben les naves aliaes, que formaron una llinia en forma de ferradura cubriendo colos sos cañones los dos accesos a la ensenada. A les 3:30 de la tarde, la fragata ''Apurímac'', onde'l capitán Villar había enarboliáu la so insinia, rompió'l fueu contra les fragates españoles, empecipiándose d'esta manera'l combate que s'enllargó por aproximandamente dos hores, intercambiándose los disparos a una alloña permediu de 1500&nbsp;m, anque hubo un momentu en que la ''Cuadonga'' averar a 600&nbsp;m de la ''Blanca'', a la que se creía varada pa cañonearla sobre l'istmu de la islla Abtao. Fixéronse en xunto unos 2000 disparos, ensin que nenguna de dambes fuercies recibiera daños considerables. Les fragates españoles nun s'animaron a averase por medrana a resultar varaes nuna zona que desconocíen, ente que les naves aliaes -dada la so inferioridá material- caltener al amparu de la canal. Les baxes españoles fueron de seis mancaos y trés contusos. Na escuadra aliada los historiadores discrepen sobre'l númberu de baxes. Les cifres de muertos bazcuyen ente dos y dolce y los mancaos ente unu y una ventena.<ref>Valdizán Gamio, José (1987). ''Historia Naval de Perú''</ref> Al atapecerín les fragates españoles cesaron el fueu y salieron de la boca de la ensenada. Calteniéndose a poca máquina, los buques esperaron tola nueche dalgún movimientu de la escuadra aliada, realizando dalgún disparu, pero ensin llograr respuesta. A l'amanecida les fragates volvieron a la entrada de la rada, permaneciendo ellí hasta les 9 de la mañana. Al ver que los barcos chilenu-peruanos nun se movíen, decidió tornase a Valparaíso p'axuntase col restu de la escuadra española. La escuadra aliada, sicasí, nun s'atopaba en bien bona situación: al inutilizáu ''Lautaro'', había qu'añader que la ''Apurímac'' atopar coles sos máquines n'arreglos, lo que la torgar movese.<ref>Basadre, Jorge: ''Historia de la República de Perú'', tomu 5, páx. 1086. 8ª edición (1998).</ref> La historiografía aliada considera'l combate de Abtao como una victoria estratéxica por considerar que les fragates españoles retirar ensin cumplir la so misión. Aun así, los historiadores peruanos conceden mayor importancia al combate que los sos colegues chilenos y amuésense más críticos cola ausencia de Williams Rebolledo qu'estos postreros. Al apuerto de Williams Rebolledo y la ''Esmeralda'', la flota aliada buscó una meyor posición nel estuariu de Huito, asitiáu al frente y a poca distancia de les islles de Calbuco. En teniendo noticies del combate, el brigadier Méndez Núñez decidiría salir él mesmu en busca de les naves aliaes al mandu de la fragata blindada ''Numancia'' y la ''Blanca'' pa destruyir definitivamente les fuercies aliaes. === Segunda espedición española a Chiloé === {{AP|Segunda espedición a Chiloé}} La Xunta d'Oficiales de la escuadra española volvió axuntase. Méndez Núñez decidiera entamar una nueva espedición pa enfrentase a la flota combinada chilenu-peruana. Chile refugara les propuestes britániques y franceses pa poner fin al conflictu, polo que'l Comandante Xeneral decidió partir esta vegada él mesmu, a bordu del buque insinia de la Escuadra del Pacíficu, la ''Numancia''. La ''Blanca'' fadría de guía y esploradora pelos [[canales de Chiloé]], de mal navegación. Pela so parte, la flota aliada levó ancles y coló escontra un apostadero más seguru a la vuelta de Williams Rebolledo. Estableciéronse, finalmente, nel interior del ríu de Huito, de mal accesu pola so estrecha entrada. El Xefe de la Escuadra aliada ordenó, coles mesmes, estrechar más la boca, artillarla colos cañones recuperaos de la ''Amazones'' y cerrala cola cadena del mesmu buque. Pa enzancar más l'accesu, Williams Rebolledo ordenó tamién fundir na entrada'l vapor ''Lautaro'' y una llancha. El 17 de febreru salieron de Valparaíso la ''Numancia'' y la ''Blanca'' en direición a Chiloé. La ''Blanca'' fadría de guía y esploradora nes difíciles canales de Chiloé. El 28 de febreru les fragates españoles fondiaron en ''Puertu Low'',{{refn|group="notes"|name="incerteza1"|}} na [[isla Grande de Chiloé]]. Aquella nueche, mientres saleaben pol [[golfu de Corcováu]], llevantóse una trupa borrina. Les naves dexaron de trate la una a la otra, polo que foi necesariu cada ciertu tiempu disparar los cañones, encender bengalas o tocar les cornetes. Sobre les 5:00 del 29 de febreru, Méndez Núñez calculó que teníen de tar cerca de los bajíos de les [[islles Desertor]], polo qu'ordenó parar les máquines y esperar a que s'estenara daqué pa siguir. A les 14:30, cuando por fin esclarió daqué, afayaron que les corrientes abasnárenlos escontra'l sur. A media tarde volvió formase la borrina. Alredor de les 15:00 del 1 de marzu fondiaron finalmente nes agües de ''Puertu Escuru''. === Combate de Huite === [[Ficheru:Baterias del Callao el 2 de mayu de 1866 Museo Naval del Callao.png|thumb|300px|derecha|Bateríes del Callao el 2 de mayu de 1866.]] Mientres el viaxe de les fragates españoles pa llograr llegar al so oxetivu fondiaron na nueche del 1 de marzu en Tubilda, cerca de Huito pa reposar. Esti fondeadero quedaba so resguardu d'un morru nel que, ensin que supieren los españoles, topábase acampáu 2 compañíes del batallón N° 4 d'[[Ancud]] al mandu del mayor [[Jorge Wood]].<ref name="MINDEF1865"/>{{rp|38}} La ''Blanca'' taba fondiada a escasos 50 metros de les roques polo que mientres la nueche Wood ordeno a los soldaos chilenos que tomaren posiciones nes que se punxeron a tiru de fusil del enemigu. Los soldaos despintar tres les roques y punxéronse en posiciones ventaxoses nel visu del morru. Al espertar na mañana a les 4:45 del 2 de marzu, les tripulaciones arrexuntar nes anches cubiertes pa pasar revista. Les fuercies chilenes al reparar esto abrieron darréu fueu de fusilaría lo que sorprendió dafechu a la marinería española. Los marineros darréu corrieron a baxar a los entrepuentes y esclariar la cubierta. L'artillería de los buques nun podía contestar el fueu pola curtia distancia en que se topaba l'enemigu y tampoco había blancu a que disparar, una y bones los chilenos teníen bien bones posiciones. Per otra parte, la ''Numancia'' nun podía ayudar tampoco, pos la so compañera taba na llinia de fueu y por cuenta de esto Casto Méndez Núñez unvio un bote con refuerzos el qu'intento averase a les roques y desallugar a los tiradores, pero foi tamién atacáu y refugáu.<ref>Ministeriu de Guerra de Chile "Memoria que'l Ministru d'Estáu nel Departamentu de Guerra y Marina presenta al Congresu Nacional de 1865" páxs. 38 "rellatu del intendente de Chiloé sobre'l Combate de Huite"</ref> A les dos hores de combate llogró por fin la ''Blanca'' estremase a tiru de cañón y abrió fueu, pero con tan poca efectividá que les fuercies chilenes nun sufrieron baxes. Los buques siguieron el so aldu pa buscar a la escuadra aliada. Les tropes chilenes en documentos de la dómina señalen de que nesti enfrentamientu infligieron daños y causaron numberoses baxes, pero les fontes españoles falen de que nun hubo perda dalguna.<ref name="CLU"/>{{rp|312-313}}{{refn|group="notes"|Esti incidente en Huito apaez en versiones bien distintes en delles fontes. Langlois, por casu, fala d'unos botes qu'intentaron un desembarcu. (p. 153) Vicuña Mackenna nel so ''Guerra de Chile con España'', (p. 289) da una versión similar a la de Davis que se documentó con despachos diplomáticos y periódicos de la dómina.}} === Na ensenada de Huito === A les 9:40 les fragates averar a la islla Abtao, polo que se tocó zafarranchu de combate. A les 10:00, en comprobando que la flota combinada yá nun s'atopaba naquel llugar, la ''Blanca'' adelantrar pa esplorar la ensenada. Tres ello, siguió esplorando les islles, ensenaes y canales de la zona y sondando los fondos. Tando fondiaes dambes naves na islla Tabón, nuna zona lo suficientemente fonda pal caláu de la ''Numancia'', contautaron con una embarcación de la zona que los informó de la posición de los buques chilenu-peruanos y de les midíes que tomaren pa torgar que les fragates españoles forzaren la entrada. Llueu les columnes de fumu de los buques peruanu y chilenu dexaron a Méndez Núñez allugar el nuevu abellugu, y fondió a unos cinco milles de distancia. Al ver esto, dellos xefes aliaos tarrecíen que les fragates españoles llograren forzar la boca de la ensenada de Huito, y nesti eventu bastaben los cañones de la ''Numancia ''pa destruyir tola escuadra aliada. Al so xuiciu, yera preferible salir al mar llibre y esvalixase en toes direiciones pero'l comandante Williams Rebolledo creía más seguru l'abellugu de Huito. A la fin prevaleció la opinión del xefe chilenu, y p'enzancar más l'accesu a la escuadra enemiga, apexóse la estrecha entrada del ríu de Huito, fundiendo nella'l ''Lerzundí''. Los acontecimientos dieron la razón al comandante [[Juan Williams Rebolledo]]. Los xefes españoles nun conocíen la fondura de la ensenada de Huito y abarruntaben que la escoyera precisamente porque nun dexaba la entrada de buques de 8 metros de caláu, como la ''Numancia''. Amás, la so estrechura y les corrientes facer bien peligrosa, inclusive dempués d'apagar el fueu de les bateríes improvisaes por Williams y de remover el cascu del'' Lerzundi'', que la apexaba. Finalmente, Méndez Núñez decidió rematar la misión y tornar a [[Valparaíso]]. Mientres el viaxe de regresu, la ''Blanca'' llogró [[Apresamientu del Paquete del Maule|prindar]] nel [[golfu d'Arauco]] al buque auxiliar chilenu ''[[Vapor Paquete del Maule (1861)|Paquete del Maule]]'' que viaxaba xunto col vapor ''Independencia'' (que pudo escapar ensin ser detectáu) tresportando tropes d'aquel país y dirixíense escontra Montevideo coles mires de completar nesi llugar les tripulaciones de los blindaos ''Huáscar'' y ''Independencia'' que veníen dende Europa. En [[Coronel (Chile)|Coronel]] prindaron dos [[bricbarca|bricbarques]] cargaes con mil tonelaes de carbón ente los dos, una [[prusia]]na y la otra [[italia]]na. Finalmente'l 14 de marzu llograron llegar a Valparaíso. === Bombardéu de Valparaíso === [[Ficheru:Bombardeo de Valparaíso - Gibbons.jpg|thumb|300px|derecha|Bombardéu de Valparaíso pola flota española'l 31 de marzu de 1866.]] {{AP|Bombardéu de Valparaíso}} En Valparaíso l'almirante Méndez Núñez esixía a Chile la devolución de la ''Cuadonga'' en cuenta de llevantar el bloquéu y devolver les preses feches pela Escuadra española. Chile contestó al intermediariu, l'[[Estaos Xuníos d'América|americanu]] comodoro [[John Rodgers]], que nun devolvería la ''Cuadonga''. Na mañana del 24 de marzu, l'almirante español unvió por entemediu del ministru norteamericanu Kilpatric un [[ultimátum]] al gobiernu de Santiago dándo-y un plazu de cuatro díes por que diera los prestos esixíos pol gobiernu español, devolviera la ''Cuadonga'' y saludara a la bandera española y qu'en casu contrariu bombardearía por orde de Madrid les instalaciones del puertu de [[Valparaíso]] y socesivamente los demás de la mariña chilena. Esta declaración causó indignación y llerza ente la población. Ante toa negativa del gobiernu chilenu, Méndez Núñez comunicó al intendente de Valparaíso qu'en vista del fracasu de les negociaciones y la infructuosa busca de la escuadra aliada pa batela, nun atopaba otru mediu pa vengar les ofienses recibíes que col bombardéu de Valparaíso. Los representantes diplomáticos fixeron tolo posible pa evitar el bombardéu de la que Méndez Núñez aludía pol fechu de que la escuadra aliada nun daba combate. Ante esto, el ministru chilenu de rellaciones esteriores [[Álvaro Covarrubias Ortúzar]] propunxo iguar a diez milles de Valparaíso un combate en paridá ente los españoles y los aliaos. La resultancia d'esti combate seria decisivu y respetaríase mutuamente. El comodoro Rodgers sería l'árbitru. Pero Méndez Núñez nun quixo aceptala yá que ante una posible gana la responsabilidá cayería sobre él yá que nun tenía autoridá nin órdenes pa faer eso.<ref name="CLU"/>{{rp|221}} Méndez Núñez anunció entós el bombardéu del puertu, alvirtiendo con muncha antelación les sos intenciones, col propósitu de facilitar la evacuación de civiles. Inclusive les fuercies navales neutrales d'Estaos Xuníos y Gran Bretaña amenaciaron con intervenir si llevar a cabu l'ataque una y bones esta aición violaba les lleis de guerra al ser Valparaíso un puertu indefensu, Méndez Núñez retrucó que tenía órdenes y que si interveníen seríen consideraos enemigos y atacaos tamién, momentu tamién nel que dixo la célebre frase de «''[[honra ensin barco|España prefier honra ensin barcos a barcos ensin honra]]''». Les unidaes navales d'Estaos Xuníos ya ingleses nun intervendríen na aición qu'executaríen los españoles, yá que los sos respeutivos gobiernos nun autorizaron comprometer los sos buques nesta guerra. El 31 de marzu Méndez Núñez procedió col bombardéu, causando grandes daños al puertu. Hubo 2 muertos y, aproximao, 10 mancaos,<ref name="CLU"/>{{rp|223}} porque unos 40&nbsp;000&nbsp;habitantes, casi la metá de la población, avisaos de mano, abandonaren los sos llares y los otros abellugar convenientemente. Amás, el bombardéu foi esencialmente dirixíu contra los edificios públicos del puertu. Por indicación de Méndez Núñez los hospitales, conventos ya ilesies fueron señalaos con banderes blanques. Asina los buques españoles sabríen qué llugares evitar específicamente. L'aición foi bien criticada por tratar se d'un puertu indefensu (tolos cañones fueren retiraos pol gobiernu chilenu p'asina demostralo). Los mesmos integrantes de la Escuadra creíen firmemente que l'aición yera un error y provocábalos ofiendo. El mesmu Méndez Núñez espresó la so disconformidá al Gobiernu de Madrid: «''tol mundu civilizáu va refiertar la nuesa conducta''». Les cartes de los marineros y los oficiales coinciden n'idees asemeyaes. Asina, el Mayor Xeneral de la Escuadra, [[Miguel Llobu y Malagamba]] escribía a la so muyer: {{cita|Te aseguro que pasé un ratu desagradabilísimo por ser cosa n'estremu bárbara y bien en contra de les mios idees. Yo voi allegrame de nun volver ver asemeyáu actu; y siento na alma que los cañones sonaren pa verificalo. Méndez Núñez y toos sufrieron abondo naquellos momentos […] Yera una vista tarrecible.}} Entós Méndez Núñez, aguiyonáu por reprochar arramaos en cuanto al ataque contra Valparaíso, punxo camín d'El Callao, el puertu meyor defendíu de Suramérica. En Chile y Perú entá se teníen esperances de la puesta llegada de los blindaos ''Huáscar'' y ''Independencia'', dambos con poderosa artillería, pero sicasí ello, el gobiernu peruanu dispunxo la organización de les defenses necesaries al cargu de la Marina y del Exércitu, instalándose 56 cañones arrexuntaos en delles bateríes, incluyendo una empobinada a la zona conocida como la ''Mar Brava'' en previsión d'un ataque pola retaguardia. La movilización d'homes foi total. Tamién los estranxeros intervinieron, formando brigaes de bomberos, pos se tarrecía que s'arrobinaren quemes pol puertu y la ciudá. === Combate del Callao === {{AP|Combate del 2 de mayu}} [[Ficheru:Callaogunners.JPG|thumb|left|300px|Batería peruana nel puertu del Callao, el 2 de mayu de 1866.]] La escuadra llegó a la [[Isla San Llorienzo (Perú)|isla San Llorienzo]], frente a les mariñes del Callao, el 26 d'abril de 1866. A otru día, Méndez Núñez anunció al cuerpu diplomáticu acreditáu en Lima que daría un plazu de cuatro díes pa la evacuación de la ciudá antes del bombardéu. Esti ralu de tiempu foi aprovecháu poles autoridaes peruanes pa peracabar la organización de les defenses de la ciudá y de los cuerpos auxiliares, como les brigaes de bomberos formaes por estranxeros residentes nel Callao. La escuadra española del Pacíficu taba compuesta'l día del combate por una fragata blindada (la ''Numancia''), cinco fragates de héliz (''Blanca'', ''Resolvimientu'', ''Berenguela'', ''Villa de Madrid'' y ''Almansa'') esta última unidá unviada pa reforzar la escuadra de Méndez Núñez xunto col tresporte artillado ''Consuelo'' aportando al escenariu de guerra'l 15 de marzu; una corbeta de héliz (la ''Vencedora'') y siete buques auxiliares (los vapores de tresporte ''Marqués de la Victoria'', ''Paquete del Maule'', ''Uncle Sam'' y ''Matías Cousiño'' y los tresportes a vela ''Mataura'', ''María'' y ''Lotta and Mary''). La escuadra cuntaba en total con 272 cañones: 270 montaos nos buques de guerra y nes sos embarcaciones menores y 2 nel ''Marqués de la Victoria''. Nel combate participaron namái los buques de guerra, quedando'l restu como buques auxiliares en xeres de socorru o d'agospiamientu pa los refuxaos españoles fuxíos del Callao. De los 270 cañones de la escuadra, hai que descontar la mayor parte de los cañones de les embarcaciones menores, que nun participaron, y los 2 inservibles de la ''Villa de Madrid'', qu'españaren nel intre del [[combate de Abtao]]. Anque tolos estudiosos d'esti combate (Iriondo, de Novo y Colson, Romero Pintado...) coinciden en falar de 245 cañones, José Ramón García Martínez na so obra ''El Combate Del 2 de mayu de 1866 N'El Callao: Resultaos y conclusiones'' conclúi que, amás de les 245 pieces mayores que montaba la escuadra, ta documentáu l'usu d'otres 7 pieces menores. Asina que per parte española participaron un total 252 cañones, la mayor parte (126 pieces) de 68&nbsp;lb (200&nbsp;mm). La defensa del Callao consistía nuna serie de bateríes que s'habíen emplazado al norte y sur de la población y nel muelle, en cuantes que buques de guerra (los monitores ''Loa'' y ''Victoria'' y los vapores ''Tumbes'', ''Sachaca'' y ''Colón'') asitiar nel centru, a les órdenes del capitán de navío [[Lizardo Montero Flores]]. La comandancia xeneral de bateríes del norte tener el coronel [[José Joaquín Inclán]]; nes defenses d'esti sector sobresalía la Torre ''Junín'', y el fuerte ''Ayacucho'' asitiáu cerca de la estación del ferrocarril. Nel sector sur, al mandu del xeneral [[Manuel González de la Cotera]], les principales defenses yeren el fuerte ''Santa Rosa'' y la Torre ''La Mercé''. Contabilizaben un total de 69 cañones, 56 nes bateríes y 13 nos buques de guerra. D'esti total, pueden resalvase los 6 cañones de la batería ''Zepita'', pos nun participaron nel combate por tar empobinaos a la Mar Brava. D'estes 63 pieces d'artillería cabo destacar los llamaos "cañones monstruosos": 4 [[Cañón Armstrong|Armstrong]] de 300&nbsp;lb y 5 [[Cañón Blakely|Blakely]] de 500 lb. Tamién s'asitiaron una serie de [[Mina marina|torpedos fixos]] (mines) delantre de les bateríes de la zona sur, seis [[Torpedu#Torpedo antiguos|canoes-torpedu]] na zona norte y un [[Torpedu de pértiga|torpedu de botalón]] suxetu al vapor ''Tumbes'', atracáu nel muelle. El xeneral [[Juan Buendía]] taba al mandu de los batallones d'infantería y caballería asitiaos a lo llargo de la llinia del frente, tres les bateríes, que teníen la misión de repeler l'ataque en casu de que se produxera un desembarcu español lo que, sicasí, nunca tuvo nos planes de la escuadra atacante. A les 11:30 la ''Numancia'' llargó la señal de zafarranchu de combate. La escuadra estremar en dos grupos. El primeru (I División), compuestu pola ''Numancia'', la ''Blanca'' y la ''Resolvimientu'' dirixir escontra les defenses de la zona sur. El segundu, compuestu pola ''Berenguela'' y la ''Villa de Madrid'' (II División) y pola ''Almansa'' y la ''Vencedora'' (III División), dirixir escontra'l norte. La II División tenía d'atacar les defenses de la zona norte y el III tenía d'enfrentase cola flota peruana y bombardiar el muelle y la población. A les 11:50 la ''Numancia'' empezó'l bombardéu, siguiéndola a continación la ''Blanca'' y la ''Resolvimientu''. Al tercer disparu del buque insinia español, los cañones de la Torre de ''La Mercé'' respondieron al ataque. Al poco d'empezar el combate'l ''Cañón del Pueblu'', un Blakely de 500 llibres, en realizando'l so primer disparu descarriló pol retrocesu, quedando inservible mientres tol combate. A les 12:30 la ''Berenguela'' llegó a la so posición, rompió fueu contra les defenses del norte y foi respondida dende les bateríes peruanes. Daqué más tarde de les 12:30 un disparu probablemente procedente del monitor ''Loa'' foi a parar a la barandiella de la ponte de la ''Numancia'', onde s'atopaben el capitán de navío [[Juan Bautista Antequera y Bobadilla]], Comandante del buque, y Casto Méndez Núñez, comandante xeneral de la escuadra. La bala produció ocho mancaes de cierta gravedá a Méndez Núñez, negándose a abandonar el so puestu hasta que la perda de sangre fíxo-y esmorecese. Ente les 12:45 y les 13:00, la ''Villa de Madrid'' llegó al so destín, siendo alcanzada pocu dempués por un cañón de la Torre ''Junín'', que la dexó inmovilizada. Por ello, la ''Vencedora'' arremolcar p'alloñar del frente. Pasaes les 12:45 la Torre ''Junín'' cesó de faer fueu. A les 13:00 una granada, bien probablemente disparada dende la ''Blanca'', cayó sobre los saquetes de pólvora d'unu de los cañones de la Torre de ''La Mercé'', provocando una gran esplosión que destruyó la Torre matando a la mayor parte de los qu'ellí s'atopaben. Daqué más tarde de les 13:00, la ''Berenguela'' recibió una bala de 500&nbsp;lb, proveniente del Fuerte ''Ayacucho'', so la llinia de flotación y otra que-y produció una quema. Apagáu'l fueu y contenida la entrada d'agua, el buque retiróse. A les 14:30 una enorme granada esplotó na batería de la ''Almansa'', provocando una quema que torgó al barcu siguir el bombardéu hasta les 15:00. A les 16:00 namái tres cañones del fuerte ''Santa Rosa'' respuenden dende tierra al fueu español (según fontes españoles yeren los únicos que lo faíen). A les 16:45 la escuadra española decide dar per rematáu'l combate. A les 17:00 dase la orde de rematar el bombardéu. A les 17:30 la ''Almansa'' detién el cañoneo. En dando trés vives a la Reina, la ''Numancia'', la ''Blanca'', la ''Resolvimientu'', la ''Almansa" y la ''Vencedora'' salieron de la rada del Callao y dirixéronse al fondeadero, onde esperaben el restu de barcos. Sobre les 17:50, cuando la escuadra yá taba cercana a la islla de San Llorienzo, los trés cañones del fuerte Santa Rosa qu'entá respondíen al fueu español, efectuaron los sos últimos disparos. Según el parte dau por Méndez Núñez estos realizáronse ensin bala. L'últimu disparu efectuar el monitor peruanu ''Victoria''. A les 18:00 la escuadra llegó al fondeadero. La resultancia del combate foi materia de discutiniu. Según la versión espublizaba pol almirante Méndez Núñez y los protagonistes españoles, la casi totalidá de les bateríes del puertu fueron callaes al puntu de que al momentu de retirase, solu trés cañones del ''Fuerte Santa Rosa'' siguíen disparando, versión sofitada pol capitán de la corbeta francesa ''Venus'', presente mientres el combate.<ref>García Martínez, José Ramón (1994). "El Combate Del 2 de mayu de 1866 N'El Callao: Resultaos y conclusiones." Ed. Naval.</ref> Tamién sofiten la so victoria nel fechu de nun ser fundida una sola de les sos naves y que, magar dos d'elles (la ''Berenguela'' y la ''Villa de Madrid'') sufrieron daños de considerancia y fueron puestes temporalmente fora de combate,<ref>Agustín Ramón Rodríguez González, ''L'Armada Española, la campaña del Pacíficu, 1862-1871: España frente a Chile y Perú'', páx. 99</ref> esto nun-yos torgó realizar el viaxe de regresu a España. Fontes peruanes pela so parte, afirmen que les bateríes caltuvieron el fueu mientres tol combate y, sacante l'allugada na ''Torre La Mercé'' (qu'esplotó), nun sufrieron daños que-yos torgaren siguir disparando; per otra parte no que se refier a la población y el puertu los daños materiales fueron escasos d'igual manera nos buques defensores; sofita esta versión el testimoniu del comodoro d'Estaos Xuníos John Rodgers, que guardó'l combate dende la cubierta del ''Powhatan''. La escuadra española tuvo 43 muertos, 83 mancaos y 68 contusos. Del llau peruanu nun se sabe con exactitú'l númberu de muertos y mancaos, polo que les cifres varien según les fontes dende les 200 hasta les 2.000 baxes. === Retirada de la escuadra española y concentración de la escuadra aliada pa una ofensiva === El 10 de mayu de 1866, dempués de soterrar a los sos muertos, curar a los sos mancaos y reparar los sos navíos na Isla San Llorienzo, los españoles estremaron la so escuadra. Per una parte, les fragates ''Numancia'' y ''Berenguela'', la corbeta ''Vencedora'' y los tresportes ''Marqués de la Victoria'', ''Uncle Sam'' y ''Matauara'' dirixir escontra les [[Capitanía Xeneral de les Filipines|Filipines]] (alministraes per España) pa avituallarse y dende ellí siguir el so viaxe escontra Cádiz (nesti viaxe la ''Numancia'' llograría ser el primer buque blindáu en dar la vuelta al mundu). El restu de la escuadra, esto ye, les fragates ''Resolvimientu'', ''Blanca'', ''Villa de Madrid'' y la ''Almansa'', sol mandu de Méndez Nuñez, navegaron escontra l'Atlánticu sur. Estos buques permanecieron n'agües suramericanes, atracaos en Rio de Janeiro y Montevideo, n'espera d'una nueva espedición de castigu al Pacíficu o en previsión d'un ataque per parte de la escuadra chilenu-peruana. Poco dempués, el gobiernu de Madrid unvió a les fragates de héliz {{barcu||Concepción|1860|2}} y {{barcu||Navas de Tolosa|1865|2}} pa reforzar esta flota. Los blindaos ''Huáscar'' y ''Independencia'' que diben sol mandu del capitán chilenu [[José María Salcedo]] dirixir a les mariñes suramericanes p'axuntase col restu de la escuadra. Mientres el viaxe tuvieron una serie d'entueyos por cuenta de malos climes, accidentes, deserciones y motinos producto del descontentu. El 5 de mayu, el ''Huáscar'' prindó al [[bergantín]] español ''Manuel'' que se dirixía a Montevideo, que foi darréu amburáu. A otru día el monitor prindó al veleru ''Petita Victorina'', que foi dotáu con tripulación y unviáu a Chile. El 25 de mayu mientres los blindaos averar al Estrechu de Magallanes a una velocidá de diez nudos, tuvieron a puntu d'atopase cola división española de Méndez Nuñez, que por procuru, a última hora, decidió utilizar el Cabu de Fornos. De lo contrario produxérase un duelu naval de valumbu n'agües del estrechu. Finalmente, en cruciando l'estrechu, los blindaos xunir a la escuadra aliada'l 11 de xunu en Valparaíso y punxéronse so les órdenes del almirante chilenu [[Manuel Blanco Encalada]], quién nesi momentu diérase-y el cargu efectivu de comandante en xefe de les fuercies navales aliaes, remplazando a Williams. Mientres la escuadra aliada atópase en Valparaíso, y magar la retirada de les fuercies navales españoles de les mariñes del Pacíficu, caltúvose una estrecha vixilancia sobre los buques enemigos qu'entá derrompieren per esti llau. Ye asina, que la goleta ''Cuadonga'' prinda'l 20 de xunu a la barca inglesa ''Thalaba'', que traía de contrabandu de guerra víveres y otros pertrechos pa los españoles.<ref>Rodrigo Fuenzalida B., "Vida d'Arturo Prat" páx. 74</ref> Al tar axuntaes toles fuercies navales chilenu-peruanes con un poder considerable pa face-y frente a los españoles, pensar en reiniciar la llucha contra ellos. El gobiernu de Perú pa estos planes contratara a un marín d'Estaos Xuníos, el comodoro [[John Randolph Tucker]], como xefe de la escuadra y unos cuantu oficiales de la mesma nacionalidá pa secundalo. == Términu de la guerra == En Perú dalgunos residentes españoles tuvieron d'abandonar el país, a otros concedióse-yos la nacionalidá y un tercer grupu llogró'l derechu a ella. El gobiernu prohibió l'ingresu de nuevos españoles.<ref name="FNT"/>{{rp|52}} Los Estaos Xuníos d'América propunxeron en 1867 una conferencia p'axustar un tratáu de paz, pero nun se llogró alcordar les bases del alcuentru. En 1868 Chile y España roblaron un alcuerdu pa retirar dende estelleros ingleses un total de cuatro naves de guerra, lo que provocó un [[Incidente diplomáticu ente Perú y Chile en 1868|incidente diplomáticu ente Perú y Chile]]. En 1868 los EE.XX. repitieron la so propuesta qu'otra vegada nun llogró axuntar a los diplomáticos.<ref name="FNT"/>{{rp|52-53}} En 1871 roblar en Washington, DC un conveniu d'armisticiu per tiempu indefiníu ente España, Bolivia, Chile, Ecuador y Perú. España y Perú roblaron finalmente un [[Tratáu de París (14 d'agostu de 1879)|tratáu de paz y amistá]] el 14 d'agostu de 1879, pol que se reconocía la independencia peruana y establecíense rellaciones diplomátiques ente dambos países. Tamién en 1879 roblóse'l [[Tratáu de París (21 d'agostu de 1879)|tratáu de paz con Bolivia]] (21 d'agostu). La paz definitiva ente España y Chile roblar nel [[Tratado Chile-España de 1883]] del 12 de xunu de 1883, en Lima, mientres la [[Entrada y ocupación de Lima per parte del exércitu chilenu|ocupación chilena mientres la Guerra del Pacíficu]]. A lo último, la paz con Ecuador roblóse'l 28 de xineru de 1885. ;Prisioneros El 12 d'avientu de 1867 llegaron a Valparaíso 226 chilenos del ''Paquete del Maule'' lliberaos tres un alcuerdu d'intercambiu<ref name="BVM"/>{{rp|435}} colos prisioneros de la ''Cuadonga'' (númberu desconocíu) qu'una vegada llegaos a Havre na barca ''Caszimir Lequellec'' fueron llevaos a Cádiz onde fueron arrestaos y sometíos a xuiciu.<ref name="BVM"/>{{rp|448-449}} Los residentes españoles en Chile (cerca de 800<ref name="BVM"/>{{rp|444}}) tuvieron d'abandonar el país tres el combate del Callao nel ralu de 30 díes.<ref name="BVM"/>{{rp|450}} == Consecuencies de la guerra == [[Ficheru:Itinerario de Numancia 1864-1867.svg|thumb|derecha|300px|Itinerariu de la ''Numancia'' ente 1864 y 1867.]] Los resultaos llograes difieren según el batallosu. Pa España la victoria foi so, pos yera una operación de castigu y non una invasión. Pa Perú y Chile, ellos ganaren, pos los buques españoles retirárense de les agües chilenu-peruanes. ;Perú La guerra contra España ye considerada pol Perú como l'afitamientu de la so independencia. Nesti país la guerra tuvo series consecuencies económiques. Los gastos pa la compra d'armamentu y barcos de guerra fueron bien elevaos, lo que xuníu a la ocupación de les islles Chincha (productores de guanu, la principal fonte d'ingresos del país) llevaron a la solicitú per parte del gobiernu de diversos préstamos. Esta situación allargar nel tiempu, una y bones la delda en 1872 yera diez veces mayor qu'en 1868. ;Chile Tres la guerra, Chile empecipió un rearmamientu que llevó al país a ostentar una superioridá militar que demostró na [[Guerra del Pacíficu|guerra que-y enfrentó colos sos antiguos aliaos]] ente 1879 y 1884. En 1868 España y Chile (que formalmente siguíen en guerra) roblaron un alcuerdu pol que dambos países sacaron buques de los estelleros ingleses, onde s'atopaben bloquiaos pol gobiernu inglés. [[Incidente diplomáticu ente Perú y Chile en 1868|Perú opúnxose]] a esti conveniu ya intentó torgar la salida de los barcos, pos entendía que violaba la inda vixente alianza con Chile. Pa Chile, la guerra tamién tuvo unes nefastes consecuencies económiques, yá que significó la perda de casi tola so flota mercante y de la so hexemonía comercial nel Pacíficu (cola destrucción de los [[Almacenes Fiscales de Valparaíso|Almacenes Fiscales]] de Valparaíso), anque col pasar de los años recuperóse gracies al resurdimientu de los puertos de Valparaíso y [[San Antonio (Chile)|San Antonio]]. L'impautu na vida cultural de Chile foi enorme. Afitóse la idea d'una separación cultural d'España, lo que tuvo como resultancia práutica un fortalecimientu de la [[Ortografía de Bello]] yá vixente dende 1843, una crítica a la censura de cualquier tipu (inclusive la católica del ''index'') y a la propiedá intelectual que pudiera detener el llibre fluxu de les idees dende Europa, a la creaión de l'Academia de Belles Artes que foi vista n'España por dalgunos como contraparte de la Real Academia de la Llingua, el sofitu a los patriotes cubanos y la so reconocencia como parte batallosu en 1869, el sofitu del gobiernu Chilenu a un préstamu de dellos millones de pesos a los mesmos.<ref name="GMPR"/>{{rp|134-136}} Los historiadores coinciden en que Chile foi a la guerra por un sentimientu americanista desproporcionáu, ensin una fuercia naval apropiada y ensin una comunidá d'intereses bien fundada col so aliáu Perú.<ref name="LCED"/> ;España España, pela so parte, nun llogró beneficiu dalgunu con esti conflictu. [[Raymond Carr]] escribe: ''La guerra con Chile y Perú ... foi estúpida por sigo mesma''.<ref name="JLO">Juan Luis Orrego, [http://biblioteca.unu.edu.pe/pmb/opac_css/repositorio/5RepublicaOligarquica.pdf La República Oligárquica]</ref>{{rp|13}} A los gastos que causó'l caltenimientu de la espedición, sumóse la crisis económica qu'azotaba Europa y que se dexó sentir con fuercia na Península. Esto, xuníu a la perda de les colleches de 1866 tres unos graves hinchentes, provocó una grave crisis política. La reina Sabela II yá nun confiaba n'O'Donnell, y la [[sulevación del cuartel de San Gil]] sirvió d'escusa pa obliga-y a presentar la dimisión. Asina, el 10 de xunetu de 1866 [[Ramón María Narváez]] foi nomáu nuevu presidente del Conseyu de Ministros. O'Donnell, principal impulsor de les espediciones al esterior, yera estremáu definitivamente del poder. Sicasí, el descontentu popular nun cesó hasta dos años más tarde, cuando'l 19 de setiembre de 1868 españó la revolución conocida como ''[[La Gloriosa]]'' y que provocaría los destronamientu de Sabela II. Sobre les intenciones que motivaron al gobiernu d'O'Donnell a movese en tan alloñaes agües, esisten na historiografía española dos vertientes. Una que lo considera solo un actu aventureru, simplayu, quijotesco o calavérico y otra según la cual l'actuación en Santu Domingu, Cochinchina y Perú dexó entever la esistencia d'un filo conductor que s'alzaba percima de los xuicios arramaos polos distintos executivos.<ref name="INA">{{harvnb|Inarejos Muñoz|2010|}}</ref>{{rp|146}} ;Vinculación a la Guerra del Pacíficu (1879-1884) La guerra contra España retardó'l creciente conflictu ente Perú y Chile pol control de la rexón. Poco primero de la llegada de la Comisión Científica, l'Asamblea de Bolivia autorizara al so gobiernu declarar la guerra a Chile si nun se llograba un alcuerdu satisfactoriu na disputa estremera. Ante l'amenaza española, dambos países roblaron el [[Tratáu de llendes ente Bolivia y Chile de 1866]], que Perú aconseyó rescindir. En 1873 roblóse de callao el [[Tratáu d'Alianza Defensiva (Perú-Bolivia)]]. En 1865 zarparon del Callao con aldu al sur les naves peruanes ''Apurimac'' y ''Amazones'' y a bordu d'elles, como oficial d'enllaz, [[Rafael Sotomayor Baeza]], quien sería ministru de guerra en campaña de Chile nel periodu 1879 hasta la so muerte en 1880. En delles cartes, Sotomayor comenta al entós ministru de guerra chilenu [[Álvaro Covarrubias Ortúzar]] la falta de disciplina, de conocencies náutiques, de preparación militar y les fondes divisiones ente los partidarios de Pezet (derrotaos) y los siguidores de Prado (vencedores na guerra civil) reparaes mientres el viaxe dende'l Callao, a la [[Isla San Félix]] (a 850 km de la mariña americana), a Valdivia y finalmente a Abtao. L'historiador peruanu Wagner de Reyna comenta les cartes:<ref>[https://repositorio.uc.cl/bitstream/handle/11534/9583/000318389.pdf?sequence=1&isAllowed=y Episodios de la guerra de Chile con España], Cartes de Rafael Sotomayor</ref> ''D'otru llau, Chile conocía per dientro los puntos débiles del so aliáu y futuru adversariu: indisciplina, falta de preparación militar, etc., circunstancia qu'adquier el so verdaderu relieve si considérase que bon númberu de los protagonistes de la guerra con España habíen de ser figures d'importancia na de 1879. Los peruanos nun valoraron les sobries calidaes de los sos vecinos del sur, anque nunca faltaron en Lima almiradores de la so organización político y social. El Perú sobrestimaba les sos fuercies y procedía en consecuencia: Chile sabía que les sobreestimaba n'enforma.'' == Ver tamién == * [[Diplomacia de cañonero]] * [[Crisis del Baltimore]], casu con causes similares pero distintu respuesta en 1891 * [[Guerra de la triple alianza]], que sostuvieron Arxentina, Brasil y Uruguái contra Paraguay ente 1864 y 1870 == Notes == {{llistaref|group="notes"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru | apellíu = Archivo Alvaro de Bazán | enllaceautor = Archivu Xeneral de la Marina Álvaro de Bazán | ref = harv | títulu = Documento relativos a la Campaña del Pacíficu (1863-1867) I | url = https://patrimoniocultural.defensa.gob.es/sites/default/files/2017-02/1095_AGMAB_Riola%C3%B1a_Pacifico1_OCR.pdf | isbn = | añu = 1966 | editorial = [[Muséu Naval de Madrid]] | ubicación = Madrid, España }} * {{cita llibru | apellíu = Archivo Alvaro de Bazán | nome = | ref = harv | títulu = Documento relativos a la Campaña del Pacíficu (1863-1867) II | url = https://patrimoniocultural.defensa.gob.es/sites/default/files/2017-02/1095_AGMAB_Riola%C3%B1a_Pacifico2_OCR.pdf | isbn = | añu = 1966 | editorial = [[Muséu Naval de Madrid]] | ubicación = Madrid, España }} * {{cita llibru | apellíu = Archivo Alvaro de Bazán | nome = | ref = harv | títulu = Documento relativos a la Campaña del Pacíficu (1863-1867) III | url = https://patrimoniocultural.defensa.gob.es/sites/default/files/2017-02/1095_AGMAB_Riola%C3%B1a_PacificoI_OCR.pdf | isbn = | añu = 1966 | editorial = [[Muséu Naval de Madrid]] | ubicación = Madrid, España }} * {{cita llibru | apellíu = Barro van Buren | nome = Manuel | enllaceautor = | títulu = Historia Diplomática de Chile (1541-1938) | url = https://books.google.com/books?id=6n7jAAAAMAAJ | añu = 1958 | editorial = Editorial Andrés Bello | allugamientu = Santiago de Chile }} * {{cita llibru | apellíu = Britton | nome = John A. | idioma = inglés | títulu = Cables, Crises, and the Press: The Geopolitics of the New Information System in the Americas, 1866-1903 | url = https://books.google.de/books?id=MdQWAgAAQBAJ | isbn = 978-0-8263-5398-6 | añu = 2013 | editorial = University of New Mexico Press | allugamientu = Albuquerque, USA }} * {{cita llibru | autor = Basadre Grohmann, Jorge | títulu = Historia de la República de Perú | añu = 2005 | editorial = Lima: Diariu La República | isbn = 9972-205-62-2 }} * {{cita llibru | nome = Robert N. | apellíu = Burr | enllaceautor = | títulu = By Reason Or Force: Chile and the Balancing of Power in South America, 1830-1905 | añu = 1965 | url = https://archive.org/stream/bub_gb_KRUbCt56M8sC#page/n95/mode/2up | ref = harv }} * {{cita llibru | apellíu = Fuentes | nome = Juan Francisco | títulu = El fin del Antiguu Réxime (1808-1868). Política y sociedad |añu=2007 | editorial = Síntesis | ubicación = Madrid | isbn = 978-84-975651-5-8 | capítulu = }} * {{cita llibru | autor = García Martínez, José Ramón | títulu = El Combate Del 2 de mayu de 1866 N'El Callao: Resultaos y conclusiones |añu=1994 | editorial = Ed. Naval | isbn = 84-7341-077-7 }} * {{cita llibru | nome = | apellíu = Gobierno de Chile | enllaceautor = Gobiernu de Chile | títulu = Memoria que'l Ministru d'Estáu nel Departamentu de Guerra presenta al Congresu Nacional de 1865 | añu = 1865-G | url = https://books.google.de/books?id=RrsXEzJBvrMC | ref = harv }} * {{cita llibru | nome = | apellíu = Gobierno de Chile | enllaceautor = Gobiernu de Chile | títulu = Memoria que'l Ministru d'Estáu nel Departamentu de Marina presenta al Congresu Nacional de 1865 | añu = 1865-M | url = https://books.google.com.pe/books?id=QGEjAQAAIAAJ | ref = harv }} * {{cita llibru | nome = | apellíu = Gobierno de Perú | enllaceautor = Gobiernu de Perú | títulu = Memoria que'l ministru de rellaciones esteriores presenta á la llexislatura ordinaria de 1864 sobre los asuntos d'España | añu = 1864 | url = https://archive.org/details/memoriaqueelmin00perugoog | ref = harv }} * {{cita llibru | apellíu3 = Gonzáles Pizarro | nome3 = José Antonio | apellíu2 = Gonzáles Miranda | nome2 = Sergio | apellíu1 = Parodi Revoredo | nome1 = Daniel | títulu = España y la so intervención n'América del Sur: L'alianza peruanu-chilena y la guerra contra España 1864-1866. Les hestories que nos xunen | ubicación = Santiago de Chile | añu = 2013 | isbn = 978-956-01-0049-8 | url = https://books.google.de/books?id=oGiLBQAAQBAJ | editorial = RiL | editor = [[Universidá Arturo Prat]] | ref = harv }} * {{Enllaz rotu|1=De la guerra del guanu a la guerra del godu. Condicionantes, oxetivos y discursu nacionalista del conflictu d'España con Perú y Chile (1862-1867) |2=http://www.rhistoria.usach.cl/sites/hestoria/files/93-312-1-sm.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{cita llibru | nome = Eduardo | apellíu = Iriondo | títulu = Impresiones del viaxe de circunnavegación na fragata blindada Numancia | añu = 1867 | url = https://books.google.de/books?id=bq0YAQAAMAAJ | ubicación = Madrid, España | ref = harv }} * {{cita llibru | apellíu = López Urrutia | nome = Carlos | títulu = Historia de la marina de Chile | añu = 1969 | ubicación = Santiago de Chile | ref = harv }} * {{cita llibru | apellíu = Melo | nome = Rosendo | títulu = Historia de la Marina de Perú I | añu = 1907 | editorial = Imprenta de Carlos F. Southwell | isbn = | allugamientu = Lima | idioma = | url = https://archive.org/details/historiadelamar00melogoog | ref = harv }} * {{cita llibru | nome = Fabián | apellíu = Novak Talavera | títulu = Les Rellaciones ente Perú y España (1821-2000) | añu = 2001 | url = https://books.google.de/books?id=-YaanYkhfJEC | allugamientu = Lima, perú | editorial = Fondu Editorial de la Universidá Católica de Perú | isbn = 9972-42-441-3 | ref = harv }} * {{cita llibru | apellíu = de Novo y Colson | nome = Pedro | añu = 1882 | títulu = Historia de la guerra d'España nel Pacíficu | isbn = <!--13 978-84-96909-91-5 reedición de 2007 --> | editorial = Imprenta de Fortanet <!-- Extramuros Edición --> | ubicación = Madrid | ref = harv }} * {{cita llibru | apellíu = Ponz Muzzo | nome = Gustavo | allugamientu = Lima | añu = 1966 | títulu = Historia del Conflictu ente'l Perú y España }} * {{cita llibru | apellíu = Rodríguez González | nome = Agustín Ramón | añu = 1999 | títulu = L'Armada Española, la Campaña del Pacíficu, 1862-1871. España frente a Chile y Perú }} * {{cita llibru | apellíu = St John | nome = Ronald Bruce | títulu = Foreign Policy of Peru | añu = 1992 | editorial = Lynne Rienner Publishers, Inc. | isbn = 1-55587-304-9 | allugamientu = Coloriáu, USA | idioma = inglés | url = | ref = harv }} * {{cita llibru | apellíu = Vicuña Mackenna | nome = Benjamín | títulu = Historia de la Guerra de Chile con España (de 1863 a 1866), Cuadros i episodios comentaos, iguaos i estraidos de la "Histona de la guerra d'España nel Pacíficu" publicada en 1883 pol teniente de navío de la marina española don Pedro de Novo i Colso | añu = 1883 | editorial = Imprenta Victoria | isbn = | ubicación = Santiago de Chile | idioma = | url = http://www.museovicunamackenna.cl/647/articles-54018_archivu_01.pdf | ref = harv }} * {{cita llibru | autor = Villanueva Sotomayor, Julio R. | títulu = El Perú nos tiempos modernos | añu = 2002 | editorial = Lima, Quebecor World Perú S.A. | id = ISBN ¿?, Depósitu Llegal N° 1501032002-1041 }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Chincha Islands War|Guerra hispanu-suramericana}} {{commons|Defensa de la goleta Cuadonga.pdf|Defensa de la Goleta Cuadonga}} por [[Juan Bautista Topete]] * [[Memoria Chilena]], [http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-92282.html Guerra contra España] * Memoria Chilena, [http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-79738.html Carta de José manuel Pareja al Ministru de RR.EE. de Chile] del 17 de setiembre de 1865 * Memoria Chilena, [http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-79732.html Respuesta del gobiernu chilenu a Pareja], el 23 de setiembre de 1865 * Memoria Chilena, [http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-9055.html L'agresión d'España contra Chile], de Jean Gustave Courcelle-Seneuil, publicáu en francés n'avientu de 1865 * [http://www.marina.mil.pe Historia de la Marina de Guerra de Perú: La Guerra contra España (1863-1866)] * [http://arteparnasomania.blogspot.com.es/2012/11/una-expedicion-arrenegada-la hestoria-de.html Una espedición española arrenegada: la hestoria de la Comisión Científica del Pacíficu.] * [https://repositorio.uc.cl/bitstream/handle/11534/9583/000318389.pdf?sequence=1&isAllowed=y Episodios de la guerra de Chile con España], Cartes de [[Rafael Sotomayor Baeza]] sobre les sos observaciones na flota aliada. * [https://archive.org/stream/diezmesesdemisio01vicu Diez meses de misión a los Estaos Xuníos de Norte America como ajente confidencial de Chile I], Benjamín Vicuña Mackenna. * [https://archive.org/details/diezmesesdemisio02vicu Diez meses de misión a los Estaos Xuníos de Norte America como ajente confidencial de Chile II], Benjamín Vicuña Mackenna. {{Tradubot|Guerra hispano-sudamericana}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Guerra hispanu-suramericana|Guerra hispanu-suramericana]] 0y51bnbursg9q8jjd6thih7nqy63nl6 Estrella de Salomón 0 128354 4501114 4459357 2026-06-21T11:28:54Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501114 wikitext text/x-wiki {{referencies|t=20100816}} [[Ficheru:Iglesia de Santo Tomé (Zamora). Estrella de 8 puntas.jpg|thumb|Estrella d'ocho puntes na Ilesia románica del sieglu XII de [[Ilesia de Santu Tomé (Zamora)|Santu Tomé (Zamora)]], [[España]].]] La '''estrella d'ocho puntes''' o '''estrella de Salomón''' ye una forma xeométrica usada por delles cultures so distintos nomes y significaos. == Estrella tartesia == La '''estrella tartesia''' ye una estrella d'ocho puntes, resultáu de la superposición de dos cuadraos concéntricos, unu de los cualos foi xiráu 45 graos. Tamién ye conocida como estrella d'[[Abderramán I]], primer emir independiente d'[[al-Ándalus]], quien la popularizó por tol [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]], [[África]] y [[Europa]]. La estrella d'ocho puntes tien el so orixe na mitoloxía y la relixosidá de les antigües civilizaciones mediterránees, pos apaez en cuasi toes. Anque los exemplos más antiguos al paecer topar nel Cercanu Oriente, tamién se confirmó'l so usu en llugares del occidente, como por casu, en dellos puntos de la península ibérica. Mientres los sieglos d'ocupación musulmana na Península Ibérica acúñense les primeres monedes cola estrella d'ocho puntes como símbolu políticu y como elementu decorativu. Pero foi nel [[Reinu nazarí de Granada|Reinu de Granada]] onde algama la so máxima rellumanza pasando a la decoración d'edificios, grabaos, xoyería, etc. Los mozárabes y mudéxares llevaron la estrella d'ocho puntes por tol norte de la Península Ibérica y los musulmanes y moriscos espublizar pol [[Magreb]] y l'[[Oriente Mediu]]. Anguaño puede trate en numberosos edificios d'España, como na [[Alhambra]]. == Rub el hizb == La '''Rub el hizb''' (n'[[idioma árabe|árabe]]: ربع الحزب <sup>[[Wikipedia:Etimoloxíes|?]]</sup>) ye una estrella d'ocho puntes que s'usa nel [[Corán]] pa indicar el fin d'un capítulu. N'árabe, ''rub'' significa "cuarta" y ''hizb'' significa "parte" o "partíu", polo que vendría significar "cuarta parte". Paez ser que ye una representación del paraísu, que según la creencia [[islámica]] ta arrodiáu d'ocho montaña. Dellos estaos islámicos usar nos sos símbolos nacionales. Por esto foi l'emblema de la [[bandera de Marruecos]] ente 1258-1659 y foi l'emblema de la efímera [[República de Hatay]].Y resultó ser motivu principal de los escudos de [[escudu de Turkmenistán|Turkmenistán]] y [[Escudu d'Uzbekistán|Uzbequistán]] y na [[bandera d'Azerbaixán]]. El símbolu ''rub al-hizb'' ta presente nel alfabetu [[Unicode]] como dos cuadraos asolapaos con un llunar central: ۞. La signatura d'esti símbolu ye U+06DE. == Estrella de Lakshmi == La '''estrella de Lakshmi''' nel [[hinduismu]] ye un polígonu formáu por dos cuadraos concéntricos con 45 graos de diferencia. Utilizar pa representar el ''ashta lakshmi'' {{ensin referencies}}, la octava forma o "tipu de riqueza" de la diosa [[Lakshmī]]. == N'arquiteutura == Ye un símbolu (xeneralmente como baldíu o ventana) abondo frecuente n'edificios de cultura islámica (por casu na [[Alhambra]] de Granada) ya hindú (onde s'aniciaría), a fines de s.XX l'arquiteutu arxentín [[César Pelli]] utilizó'l octonario o estrella d'ocho puntes como elementu basal de la planta de les célebres [[Torres Petronas]]: [[Ficheru:Petronas Towers level 43 plan.svg|thumb|150px|Desarrollu de les [[Torres Petronas]] Torre 1 pisu 43 col símbolu Rub el Hizb.<ref>{{Cita web |url=http://www.akdn.org/architecture/pdf/1969_Mal.pdf |títulu=Galal Abada, "2004 On Site Review Report: Petronas Office Towers, Kuala Lumpur, Malaysia" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121001183326/http://www.akdn.org/architecture/pdf/1969_Mal.pdf |fechaarchivu=2012-10-01 }}</ref>]] == Xeometría sacra == De mancomún col [[pentáculo (talismán)]] o estrella de cinco puntes (si ésta tien un vértiz apuntando escontra riba) l'octonario o estrella de Salomón tien dos carauterístiques: considérase-y un signu de bon badagüeyu y puede ser trazáu pola mesma pluma ([[cálamo]]) o llapiceru o preséu similar sobre una fayadiza superficie con un solu trazu ensin necesidá de llevantar el preséu que se -y grafica. Tamién forma parte de la [[xeometría sagrada]]. <center><gallery> Ficheru:Estrella tartésica.svg|Estrella [[Tartesos|tartesia]]. Ficheru:ROUB EL HIZB 06DE.svg|Rub el hizb. Ficheru:Ashthalakshmi - Star of Laxmi.svg|Estrella de [[lakshmidevi|Lakshmi]]. Ficheru:Emblem of Turkmenistan (2000–2003).svg|[[Escudu de Turkmenistán]] en 2003 Ficheru:Emblem of Uzbekistan.svg|[[Emblema nacional d'Uzbekistán]] en 1992 Ficheru:Flag of Azerbaijan.svg|[[Bandera d'Azerbaixán]] en 1991 Ficheru:Flag of the Kazakhstan Customs Bureau.svg|Bandera presidencial de [[Kazakstán]] Ficheru:Flag of the Azat Party.svg|Bandera de los partidarios Azat de [[Kazakstán]] Ficheru:Flag of the Kazakhstan Customs Bureau.svg|Kasakhstans tollflagg Ficheru:Flag of Afghanistan (1919-1928).svg|[[Bandera d'Afganistán|Afghanistán]] en 1919 Ficheru:Mekhnes Place El-Hedine Mosaique3.jpg|Mosaicu en [[Meknes]] Ficheru:Al-Quds flag.svg|Bandera palestina de [[Xerusalén]] Ficheru:Emblem of Turkmenistan.svg|Escudu d'armes de Turkmenistán, n'usu dende 2003 Ficheru:Emblem of Uzbekistan.svg|Escudu d'armes d'[[Uzbequistán]], adoptáu por llei del 2 de xunetu de 1992 Ficheru:Flag of the Azat Party.svg|Bandera del [[Partíu Azat]] Ficheru:Flag of the Kazakhstan Customs Bureau.svg|Bandera de les aduanes de Kazakstán Ficheru:Fictional flag of Hatay 2.svg|ficticia bandera de la [[República de Hatay]] Ficheru:Unofficial flag of Kazakhstan 1990s.svg|bandera non oficial de [[Kazakstán]] nos 1990 Ficheru:Alhambra techo octagramas.jpg|Claraboyas en forma d'estrella d'ocho puntes n'unu de los baños de l'[[Alhambra]]. Ficheru:Escudo de Estella.svg|Escudu de la ciudá d'[[Estella]] en [[Navarra]]. La estrella ye símbolu distintivu y emblemáticu de la ciudá.<br /> </gallery></center> La Orde de Santa María d'España tien como acolumbra una Estrella d'ocho puntes. Ver: http://ordensantamaria.blogspot.com.es/?m=1ttp://ordensantamaria.blogspot.com.es/?m=1 == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Octagrams|octagramas}} {{Tradubot|Estrella de Salomón}} [[Categoría:Cultura d'España]] [[Categoría:Tartessos]] [[Categoría:Tipografía]] [[Categoría:Estrelles simbóliques]] [[Categoría:Símbolos islámicos]] b9czeen2taedtfe8eex6tlqi5hkk3n3 Ellen Hutchins 0 129030 4500975 4325288 2026-06-20T18:07:11Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500975 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Ellen Hutchins''' {{nym}} foi una pionera [[botánica]] [[Irlanda (isla)|irlandesa]]. Ye reconocida poles sos ilustración botániques en publicaciones contemporánees según recoyendo ya identificando centenares de especímenes botánicos.<ref>{{cita llibru|apellíos=Mulvihill|nome=Mary|títulu=Stars, Shells and Bluebells|fecha=1997|editorial=Women in Technology and Science|isbn=978-0953195305}}</ref> == Biografía == Ellen yera de Ballylickey, onde la so familia tuvo una propiedá pequeña, en [[Badea de Bantry|Bantry Bay]], Condáu de Cork, Irlanda. Nació'l 17 de marzu de 1785 en Ballylickey, el segundu renuevu sobreviviente más nuevu de los sos padres. El so padre, Thomas, yera un maxistráu quién morrió cuándo Ellen tenía dos años , dexando a la so muyer Elinor y seis neños sobrevivientes (de ventiún).<ref name="DNB_Hutchins">{{Cita web|url=http://www.oxforddnb.com/view/article/59319|títulu=Hutchins, Ellen (1785–1815)|fechaaccesu=17 d'agostu de 2015|apellíu=Secord|nome=Anne|sitiuweb=Oxford Dictionary of National Biography|editorial=[[Oxford University Press]]}}</ref> Ella foi unviada a una escuela cerca de Dublín, y mientres ellí, la so salú deterioróse, en gran parte apaez por tar anoréxica. El Dr. Whitley Stokes, un amigu familiar, tomar sol so cuidu y el de la so muyer na so casa en Harcourt Street, Dublín. Recuperó'l so mambís y salú; y, tamién siguió'l conseyu de Stokes pa tomar la historia natural como un pasatiempu saludable. Dempués d'ameyorar la so salú, tornó al so llar familiar pa curiar de la so madre y el so hermanu discapacitáu Thomas.<ref name="EllenHutchins_website">{{Cita web|url=http://www.ellenhutchins.com/|títulu=Ellen Hutchins: Ireland's First Female Botanist|fechaaccesu=14 d'agostu de 2015|sitiuweb=Ellen Hutchins: Ireland's First Female Botanist}}</ref> Aun así, la so salú propia tornó otra vegada y por 1812 carecióse seriamente. Ella y la so madre camudar a Bandon en 1813 pa recibir cuidáu médicu. Dempués que la so madre morrió ellí en 1814, dir a Ardnagashel House, cercanu a Ballylickey, pa ser curiada pol so hermanu Arthur y la so muyer Matilda. Finó'l 9 de febreru de 1815 y foi soterrada nel vieyu Campusantu de Bantry. La so tumba taba ensin marques, y allugóse una placa en 2002 pola familia Hutchins.<ref name="Leslie_Hutchins_memorial">{{Cita publicación|url=http://www.linnean.org/Resources/LinneanSociety/Documents/Publications/The-Linnaen/Lin%20Vol%2019_%20non%204_%20Oct%202003.pdf|títulu=A memorial to Ireland's first woman botanist|apellíos=Leslie|nome=Peter|fecha=2003|publicación=The Linnean|volume=19|númberu=4|fechaaccesu=14 d'agostu de 2015|páxina=18|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130513155725/http://www.linnean.org/Resources/LinneanSociety/Documents/Publications/The-Linnaen/Lin%20Vol%2019_%20non%204_%20Oct%202003.pdf|fechaarchivu=13 de mayu de 2013|archiveurl=https://web.archive.org/web/20130513155725/http://www.linnean.org/Resources/LinneanSociety/Documents/Publications/The-Linnaen/Lin%20Vol%2019_%20non%204_%20Oct%202003.pdf|archivedate=2013-05-13}}</ref> Otru monumentu asitióse ellí en 2015, nel bicentenariu de la so muerte, pol Comité Nacional de Plaques conmemorativas en Ciencia y Teunoloxía.<ref name="MarshBSBI">{{Cita web|url=http://bsbipublicity.blogspot.co.uk/2015/07/ellen-hutchins-irelands-first-female.html|títulu=Ellen Hutchins, Ireland's first female botanist|fechaaccesu=22 d'agostu de 2015|apellíu=Marsh |nome= Louise|sitiuweb=BSBI News and Views|editorial=Botanical Society of British Isles}}</ref><ref name="SouthernStar2015">{{Cita noticia|títulu=Wall plaque marks grave of Irelands first female botanist|url=http://www.southernstar.ie/News/Wall-plaque-marks-grave-of-Irelands-first-female-botanist-07092015.htm|fecha=10 de setiembre de 2015|fechaaccesu=28 d'avientu de 2016|axencia=Southern Star|periódicu=Southern Star|archiveurl=https://web.archive.org/web/20161228195414/http://www.southernstar.ie/News/Wall-plaque-marks-grave-of-Irelands-first-female-botanist-07092015.htm|archivedate=2016-12-28}}</ref> == Ilustraciones y recueyes botániques == Centrar na botánica (especialidá propia de Stokes) y pasó enforma tiempu fora del so gabinete, acompañada poles ocupaciones d'identificar, rexistrar y dibuxar les plantes que recoyó. Estudió plantes, especializándose en [[Criptógama|criptógames]] como [[mofu|mofos]], hepátiques, liquen y algues marines.<ref>{{Cita publicación|títulu=Ellen Hutchins: a Biographical Sketch|apellíos=Pearson|nome=W H|fecha=setiembre de 1918|publicación=The Bryologist|volume=21 | númberu= 5 |páxines=78–80|doi=10.2307/3238747}}</ref><ref name="Braithwaite_Moss_Flora">{{cita llibru|apellíos= Braithwaithe| nome = Robert|títulu=The British Moss Flora|fecha=1905|editorial=self-published|allugamientu=London}}</ref> Cuasi toles sos recueyes entamar nel área de Banty y nel Condáu Cork. La flora lusitania de Cork del oeste yera comparativamente desconocida nesi tiempu. Aprendió rápida y claramente que tenía un regalu na identificación de plantes, produciendo dibuxos bien detallaos, acuareles, y especímenes meticulosamente preparaos. Unvió muestres a [[Stokes]], que depués pasó a otros botánicos. Al traviés de Stokes familiarizar con [[J.Mackay|James Townsend Mackay]], un curador nel Xardín Botánicu del [[Trinity College (Dublín)|Trinity College.]] Ayudar na clasificación de les sos plantes recoyíes y contribuyó a la so ''Flora Hibernica.'' En 1807, Mackay unvió los sos especímenes a [[Dawson Turner]] un botánicu en Great Yarmouth nel este de Anglian, de mariñes d'Inglaterra, pa la so publicación ''Fuci.'' La nota d'agradecimientu de Turner foi l'empiezu d'una correspondencia de siete años ya intercambiu de especímenes y dibuxos.<ref name="HeardmanBSBI">{{Cita publicación|url=http://archive.bsbi.org.uk/bsbi_news.html|títulu=Ellen Hutchins - Ireland's 'first woman botanist'|apellíos=Heardman|nome=Clare|fecha=abril de 2015|publicación=BSBI News|volume=129|páxines=48–51| fechaaccesu=14 d'agostu de 2015}}</ref> Una seleición d'eses cartes publicar polos Xardinos Botánicos Nacionales Glasnevin, Dublín en 1999.<ref name="MitchellNatBotGlasnevin">{{cita llibru|apellíos=Mitchell|nome=Michael|títulu=Early Observations on the Flora of South West Ireland:selected letters of Ellen Hutchins and Dawson Turner, 1807-1814|fecha= 1999 |editorial=National Botanic Gardens Glasnevin|allugamientu=Dublin}}</ref> Esa publicación tamién fixo reimpresiones de la llista de cuasi 1100 plantes, que preparó ente 1809 y 1812, nel pidimientu de Dawson Turner pa "un catálogu completu de plantes de toles clases que se toparon na vuesa vecindá". Mientres les sos busques de especímenes, rexistró más de 400 especies de plantes vasculares, alredor de 200 especies d'algues, 200 briófitas y 200 liquen. Ente los dos últimos grupos afayó, pa la ciencia, delles especies nueves como ''Jubula hutchinsiae'', ''Herberta hutchinsiae'', ''Leiocolea bantriensis'', el liquenes ''Thelotrema isidiodes'' y otros trés especies de liquen que lleven el so epónimu. Les diferencies ente les sos llistes d'especies; y, rexistros posteriores de Cork son tamién d'interés, yá que ayuden a fechar amenorgamientos de delles especies causaes por cambeos nes práutiques agrícoles, según la llegada d'especies invasores d'otres partes del mundu . La so capacidá d'atopar plantes nueves, y la calidá de los sos dibuxos de especímenes ilustraos, causaron almiración de los botánicos principales, y el so trabayu foi presentáu en munches publicaciones.<ref name="Butler_Irish_plant_illustrators">{{cita llibru|apellíos=Butler|nome=Patricia|títulu=Irish botanical illustrators and flower painters|fecha=1999|editorial=ACC Art Books|isbn=9781851493579|páxines=160}}</ref> A pesar de qu'ella nunca publicó sol so nome propiu, foi una de les principales contribuyentes al desenvolvimientu de les ciencies vexetales de la so dómina. De primeres, refugaba que'l so nome acomuñar colos sos afayos, más puestu venció. Los volúmenes más tardíos de ''English Botany'' (1790–1814) de [[James Sowerby]] y [[sm.|James Edward Smith]] inclúin descripciones de los sos descubrimientos. El postreru escribió d'ella que ''"ella puede atopar cuasi cualquier cosa"''. Dawson Turner, nel so ''Fuci'' (4 v. 1808–19) en 1819, dempués de la so muerte dixo ''"Que la botánica perdiera a una votante tan infatigable como ella: aguda, y tan esitosa como infatigable."''<ref name="Turner_Fuci">{{cita llibru| apellíos =Turner|nome=Dawson|títulu=Fuci|url=https://books.google.co.uk/books?id=bwxJAAAAcAAJ&source=gbs_navlinks_s | fecha=1811|editorial=John and Arthur Arch|allugamientu=London}}</ref> Na monografía de William Hooker sobre liquen ''British Jungermanniae'' (1816), el so nome taba más o menos rellacionáu con cuasi toles especies rares mentaes nella.<ref>{{Cita publicación|títulu=Census of the Mosses of Ireland|apellíos=Lett|nome=H W|fecha= 1915| publicación=Proc. of the Royal Irish Academy|volume=22|páxines=70–71}}</ref> Los sos raros afayos incluyíen liquen y contribuyó al trabayu de [[Lewis Weston Dillwyn]] ''British Confervae'' (1802–9).<ref name="LWDillwyn_Confervae">{{cita llibru|apellíos=Dillwyn|nome=Lewis Weston|títulu=British Confervae|url= https://books.google.co.uk/books?id=ksBcAAAAcAAJ&dq=Confervae&source=gbs_navlinks_s|fechaaccesu=14 d'agostu de 2015| fecha= 1809|editorial=W. Phillips|allugamientu=London|páxines=87}}</ref> Foi una xardinera entusiasta, y semó plantes incluyendo unes unviaes por Mackay, nun campu en Ballylickey, conocíu como'l Xardín de Miss Ellen. Taba nel so meyor momentu nel xardín, o nel so pequeñu bote, recoyendo algues, que depués traía a la so casa pa clasificar y pintar. == Honores == === Plantes nomaes col so epónimu === ==== [[Genus|Xéneros]] de planta vascular ==== * ''Hutchinsia'' (güei ''[[Hornungia]]'') [[Brassicaceae]]. El nome común "Hutchinsia" persiste nel Reinu Xuníu pa ''Hornungia petraea'' C. Agardh. ==== Especies de liquen ==== * ''[http://www.irishlichens.ie/pages-lichen/l-555.html Lecania hutchinsiae]'' * ''{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Pertusaria hutchinsiae |2=https://data.nbn.org.uk/Taxa/BMSSYS0000013271 |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }}'' * ''[http://www.irishlichens.ie/pages-lichen/l-390.html Enterographa hutchinsiae]'' ==== Algues marines ==== * ''[http://www.algaebase.org/search/species/detail/?species_id=228 Cladophora hutchinsiae]'' (Dillwyn) Kützing (= ''Conferva hutchinsiae'' Dillwyn)<ref name="AlgaeBaseCladophoraHutchinsiae">{{Cita web|url=http://www.algaebase.org/search/species/?currentMethod=species&fromSearch=yes&sortBy=genus&sortBy2=species&displayCount=20&name=Cladophora%20hutchinsiae|títulu=Species Search: Cladophora hutchinsiae|fechaaccesu=20 d'ochobre de 2012|apellíu=Staff|editorial=[[AlgaeBase]]}}</ref> * ''[http://www.algaebase.org/search/species/detail/?species_id=161 Dasya hutchinsiae]'' Harvey<ref name="AlgaeBaseDasyaHutchinsiae">{{Cita web|url=http://www.algaebase.org/search/species/?currentMethod=species&fromSearch=yes&sortBy=genus&sortBy2=species&displayCount=20&name=dasya%20hutchinsiae|títulu=Species Search: Dasya hutchinsiae|fechaaccesu=20 d'ochobre de 2012|apellíu=Staff|editorial=[[AlgaeBase]]}}</ref> ==== Briófitas ==== * [https://web.archive.org/web/20160304095736/https://data.nbn.org.uk/Taxa/NHMSYS0000310110 ''Jubula hutchinsiae''] * [https://data.nbn.org.uk/Taxa/NBNSYS0000036723 ''Ulota hutchinsiae''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170329141331/https://data.nbn.org.uk/Taxa/NBNSYS0000036723 |date=2017-03-29 }} == Mandáu == Los sos especímenes topar nes coleiciones más significatives del Reinu Xuníu, Irlanda y EE. XX.<ref name="NationalArchives listings">{{Cita web|url=http://discovery.nationalarchives.gov.uk/details/c/F43168|títulu=Hutchins, Ellen (1785-1815) Botanist|fechaaccesu=14 d'agostu de 2015|sitiuweb=The National Archives|editorial=The National Archives, Kew, Richmond, UK}}</ref> Mandó la so coleición de especímenes de planta a [[Dawson Turner]] y munchos tán nel Muséu d'Historia Natural, Londres. Los sos dibuxos fuéron-yos daos a la so cuñada, Matilda, y ella a Dawson Turner, y güei doscientos de los sos dibuxos d'algues topar nos archivos del [[Real Xardín Botánicu de Kew]], con dellos almacenaos nel Muséu de la ciudá de [[Sheffield]]. Y, especímenes y dibuxos que fueren unviaos a botánicos principales, y presentaos nes sos publicaciones, fueron a les sos coleiciones. Ellos inclúin coleiciones en Trinity College, Dublín; la [[Sociedá Linneana de Londres]] (coleición de Smith); y el Xardín Botánicu de Nueva York (Herbario William y Lynda Steere). Les sos cartes a Dawson Turner topar en Trinity College, Cambridge; y les lletres de Dawson Turner a ella en Kew Gardens. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|Ellen Hutchins|756975763}} * [http://members.tripod.com/~Irishscientists/scientists/ELLEN.HTM Irish Scientist Article] * {{cita web |url=http://www.calacademy.org/RESEARCH/library/newacq/april00.htm |fecha=13 de marzu de 2001 |títulu=University of California, ''Letters of Ellen Hutchins and Dawson Turner 1807-1814 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20010313113904/http://www.calacademy.org/RESEARCH/library/newacq/april00.htm |fechaarchivu=13 de marzu de 2001 }} * {{cita web |url=http://www.calflora.net/botanicalnames/pageH.html |fecha=2 d'ochobre de 2006 |títulu=Kew archive |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061002050505/http://www.calflora.net/botanicalnames/pageH.html |fechaarchivu=2 d'ochobre de 2006 }} * {{cita web |url= http://www.universityscience.ie/pages/scientists/sci_Ellen_Hutchins.php |fecha= 4 d'ochobre de 2006 |títulu= Irish Universities Promoting Science |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20061004062508/http://www.universityscience.ie/pages/scientists/sci_Ellen_Hutchins.php |fechaarchivu= 4 d'ochobre de 2006 }} * [http://www.irishexaminer.com/lifestyle/features/the-cork-scientists-who-were-snubbed-by-sexism-285975.html Irish Examiner article] * [http://www.ellenhutchins.com Ellen Hutchins: primer muyer botánica d'Irlanda] * [https://web.archive.org/web/20150819115552/http://westcorktimes.com/home/archives/32847 Heritage Week on West Cork Islands article] in West Cork Times {{Tradubot|Ellen Hutchins}} {{NF|1785|1815|Hutchins}} [[Categoría:Persones d'Irlanda]] [[Categoría:Artistes d'Irlanda]] [[Categoría:Botánicos y botániques d'Irlanda]] [[Categoría:Científicos y científiques del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Escritores d'Irlanda]] [[Categoría:Escritores de divulgación científica]] [[Categoría:escritores n'inglés]] 60m8m3dfe4404riosiexuf8xpr6xrpq Ellen DeGeneres 0 129957 4500973 4490548 2026-06-20T18:01:47Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500973 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Ellen Lee DeGeneres''' {{nym}} ye una [[comediante]], [[Actuación|actriz]] y [[Presentador|presentadora de televisión]] d'[[Estaos Xuníos]].<ref name="Criticon">{{cita web |títulu= Biografía d'Ellen |editorial= El Criticón |fecha= |url= http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1393.html |fechaaccesu= 18 de marzu de 2007 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150528014359/http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1393.html |fechaarchivu= 2015-05-28 }}</ref> Ganadora de dellos [[premios Emmy]], presentó dos gales de los Emmy, los [[premios Grammy]] en 1996 y 1997 y foi la maestra de ceremonies de la 79ª y 86ª gala de los [[premiu Óscar]]. Ye la primer persona de la historia que presenta los trés gales.<ref name="SheWired">{{cita web |títulu= 'Til the Day I Die' Ellen and Portia's Interview on 'Oprah'|apellíu=Dean |nome=Emily |editorial= SheWired | fecha= 11 de setiembre de 2009| url = http://shewired.com/Article.cfm?ID=23901 | fechaaccesu= 13 de payares de 2009}}</ref> Conformó, mientres una temporada, el xuráu del cotizáu programa de talentos [[American Idol]]. == Primeros años == DeGeneres nació en [[Nueva Orleans]], [[Louisiana]]. Los sos padres son Elliot DeGeneres, vendedor de seguros, y Elizabeth (Betty) Jane.<ref name="Criticon" /> Baxa de familia [[Francia|francesa]], [[Inglaterra|inglesa]], [[Alemaña|alemana]] y [[Irlanda|irlandesa]]. Al igual que'l so hermanu Vance DeGeneres, actor y guitarrista del grupu musical de rock ''Cowboy Mouth'', Ellen foi educada como [[Ciencia Cristiana|cristiana científica]] hasta los trelce años.<ref name="Criticon" /> Los padres d'Ellen se [[divorciu|divorciaron]] en xineru de 1974. Dempués del divorciu, Betty Jane casóse col vendedor Roy Gruessendorf en 1975, cuando Ellen tenía 17 años. Al pie de Gruessendorf, Betty Jane y los menores treslladar de Nueva Orleans a [[Atlanta (Texas)|Atlanta]], [[Texas]].<ref name="Criticon" /> DeGeneres graduar nel Atlanta High School el [[21 de mayu]] de [[1976]]. DeGeneres volvió a la so ciudá natal pa matriculase en [[Ciencies de la Comunicación]] na Universidá de Nueva Orleans. Un semestre más tarde, dexó les clases pa trabayar nun bufete d'abogaos. Tamién trabayó vendiendo ropa, como camarera, pintora de cases, llimpiadora, secretaria, presentadora, baillarina a tiempu parcial.<ref name="Criticon" /> Finalmente, DeGeneres diose cuenta de que nun deseyaba rindir cuentes a un xefe y empezó a pensar qué yera lo que realmente deseyaba faer. == Carrera == === Comedia de monólogos === Siempres que los amigos de DeGeneres celebraben una fiesta, ciscaben qu'ella fixera un númberu risible, a lo qu'ella aportaba. Llueu empezaron a pidi-y que fixera [[monólogu|monólogos]] risibles en pequeños clubes y cafeteríes, y eventualmente entró a trabayar nel Club de la Comedia de Clyde (''Clyde's Comedy Club''), l'únicu de la so clase en Nueva Orleans.<ref name="EllenShow">{{cita web |títulu= Ellen DeGeneres Bio | editorial= Warner | fecha= | url = http://ellen.warnerbros.com/showinfo/bio.html| fechaaccesu= 16 de marzu de 2007}}</ref> Mientres trabayaba ellí en [[1981]], DeGeneres grabó les sos actuaciones. En percorriendo los Estaos Xuníos realizando'l so númberu risible, foi escoyida nuna competencia nacional en 1982 pola canal de televisión de pagu Showtime como la persona más graciosa d'América.<ref name="EllenShow" /><ref name="Criticon" /> A partir d'ende empezó a apaecer en programes risibles y nocherniegos. Poco dempués, DeGeneres foi convidada a actuar nel ''Tonight Show'' pol productor Jim McCawley pa la so primer apaición en [[1986]]. Foi la primer comediante a la que solicitaron qu'acompañara a Johny Carson na so primer visita.<ref name="EllenShow" /> McCawley taba convencíu de que DeGeneres aportaría a la meyor y desfaíase n'aponderamientos cada vez que-y la mentaba. Antes de consiguir el so propiu programa, DeGeneres empezó la so carrera televisiva nes [[comedia de situación|comedies de situación]] ''Open House'' ([[1989]]-[[1990]]) y ''Laurie Hill'' ([[1992]]).<ref name="EllenShow" /> DeGeneres tamién participó en dos especiales de la cadena [[HBO]]. El primeru llamóse ''Ellen DeGeneres: The Beginning'' ("Ellen DeGeneres: L'empiezu") (2000) y grabóse en direutu nel Teatru Bacon de Nueva York. El más recién, grabáu nel mesmu llugar, llamóse ''Ellen DeGeneres: Here and Now'' ("Ellen DeGeneres: Equí y agora") (2003).<ref name="EllenShow" /> Dempués d'empezar el so programa, DeGeneres anunció que nun volvería realizar monólogos nin xires. El so estilu risible foi comparáu col del gran humorista [[Bob Newhart]], especialista en monólogos. Foi escoyida'l númberu 16 na llista de los 100 meyores monologuistes de tolos tiempos de ''Comedy Central''. === La comedia ''Ellen'' === [[Ficheru:EllenDeGeneres1997Emmies.jpg|thumb|right|DeGeneres na entrega de los [[premios Primetime Emmy]] en [[1997]].]] [[Ficheru:Ellen DeGeneres 2.jpg|thumb|left|DeGeneres en [[1994]].]] DeGeneres consiguió captar l'atención del país na esitosa comedia de televisión ''Ellen'' (1994-1998) (llamada ''Estos amigos mios'' mientres la primer temporada). El programa de la cadena ABC fíxose bien popular nes sos primeres temporaes en parte gracies al inxeniu humorísticu de DeGeneres, lo que fadría que aportara a denomada la [[Seinfeld]] femenina.<ref>{{cita web |url=http://www.internationalspeakers.com/speakers/ISBB-5537TS/Ellen_DeGeneres/|títulu=International Speakers Bureau - Ellen DeGeneres|editorial=International Speakers Bureau|fechaaccesu=28 de payares de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061014200448/http://www.internationalspeakers.com/speakers/ISBB-5537TS/Ellen_DeGeneres/|fechaarchivu=14 d'ochobre de 2006}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.glbthistorymonth.com/glbthistorymonth/bio.cfm?LeaderID=3|títulu=GLBT History Month - Ellen DeGeneres|fechaaccesu=28 de payares de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061126174025/http://www.glbthistorymonth.com/glbthistorymonth/bio.cfm?LeaderID=3|fechaarchivu=26 de payares de 2006}}</ref> ''Ellen'' llogró un finxu n'abril de 1997 cuando DeGeneres (y el so personaxe na serie) [[salir del armariu|salió del armariu]]: per una parte, na portada de la revista ''Time''; y por otra na televisión nacional onde declaró públicamente que yera [[lesbiana]] a [[Oprah Winfrey]], que faía de la so terapeuta. A pesar del discutiniu, o quiciabes por cuenta d'ella, l'episodiu nel qu'esto asocedía, tituláu ''[[The Puppy Episode]]'', foi unu de los más vistos de la serie.<ref name="EllenShow" /> Sicasí, episodios posteriores nun llograríen llegar a repitir l'ésitu del episodiu famosu y, tres un descensu nes audiencies, la serie foi retirada de la programación. DeGeneres volvió realizar una xira de monólogos, y más tarde restableceríase exitosamente como presentadora. === ''Ellen y el so mundu'' === DeGeneres volvió a la televisión en 2001 con una nueva comedia de la canal CBS, ''Ellen y el so mundu'' (''[[The Ellen Show]]'').<ref name="EllenShow" /> Anque'l so personaxe yera de nuevu una lesbiana, nun constituyía la tema central de la serie. La serie recibió bien bones crítiques pero una baxa audiencia, polo que se retiró al rematar la primer temporada. Anque la so segunda serie de comedia nun foi un ésitu, Ellen recibió cobertoria nacional el [[4 de payares]] de [[2001]] al presentar la Gala de los [[Emmy]]. La Gala tuviera a puntu de ser atayada en dos causes por medrana a paecer insensible tres los atentaos del [[11 de setiembre de 2001]], polo que yera necesariu un nuevu tonu más solemne que coles mesmes dexara a los espectadores escaecer temporalmente la traxedia. DeGeneres consiguió esto, recibiendo delles ovaciones de pies del públicu de la gala a lo llargo de la nueche pola so actuación.<ref name="EllenShow" /> La so frase memorable foi: "Dízsenos que sigamos cola nuesa vida como siempres porque nun faelo sería dexar que ganaren los [[terrorista|terroristes]] y, en verdá, ¿qué podría alteriar más a los [[talibán]] qu'una lesbiana de traxe frente a una sala llena de [[xudíos]]?"<ref>{{cita web |títulu=Oscars:Ellen superó la condena editorial=Cinematoutfest|fecha=27 de febreru de 2007|url=http://cine.deambiente.com/|fechaaccesu=18 de marzu de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070403092311/http://cine.deambiente.com/|fechaarchivu=3 d'abril de 2007}}</ref><ref>{{cita publicación| títulu= Ellen DeGeneres, una irreverente que va presentar los Oscar| páxines= | editorial= Yahoo| fecha= 23 de febreru de 2005| url= http://espanol.entertainment.yahoo.com/23022007/52/entretenimiento-ellen-DeGeneres-irreverente-presentar-oscar.html| fechaaccesu= 16 de marzu de 2007| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20070323064929/http://espanol.entertainment.yahoo.com/23022007/52/entretenimiento-ellen-DeGeneres-irreverente-presentar-oscar.html| fechaarchivu= 23 de marzu de 2007| archiveurl= https://web.archive.org/web/20070323064929/http://espanol.entertainment.yahoo.com/23022007/52/entretenimiento-ellen-degeneres-irreverente-presentar-oscar.html| archivedate= 2007-03-23}}</ref> === Voz d'animación === [[Ficheru:Ellen_DeGeneres-2009.jpg|thumb|200px|DeGeneres en 2009.]] DeGeneres emprestó la so voz pal personaxe de ''Dory'', un pexe con problemes de [[Memoria (procesu)|memoria]] al curtiu plazu, na famosa [[película]] d'[[cine d'animación|animación]] de 2003 ''[[Finding Nemo]]'', de [[Walt Disney Pictures|Disney]] y [[Pixar]].<ref name=Oscar>{{cita web |url=http://www.oscars.org/press/pressreleases/2006/06.09.07.html|títulu=Ellen DeGeneres to Host 79th Academy Awards Presentation|editorial=Academy of Motion Picture Arts and Sciences|fecha=7 de setiembre de 2006|fechaaccesu=8 de setiembre de 2006}}</ref> La película devolvió a DeGeneres a la fama, amás d'apurri-y crítiques bien positives. ''[[Finding Nemo]] ye una de les películes taquilleres más importantes d'animación.'' Mientres l'añu 2016 emprestó nuevamente la so voz na esitosa secuela titulada ''[[Finding Dory]]'', película que supero los mil millones de dólares na recaldación mundial. === El so programa d'entrevistes y otres apaiciones === En setiembre de 2003, DeGeneres presentó un nuevu programa matutín de formatu [[talk show|d'entrevistes]], llamáu ''[[The Ellen DeGeneres Show]]''. Ente los numberosos programes d'entrevistes que surdieron en 2003 presentaos por celebridaes, el de DeGeneres amontó de manera consistente la so audiencia y recibió crítiques bien positives de munches fontes. Curiosamente, la primer celebridá convidada foi [[Jennifer Aniston]], iconu de la comunidá [[gai]] d'Estaos Xuníos.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/gente/Jennifer/Aniston/icono/comunidad/gay/momento/lesbicos/elpepugen/20070404elpepuage_5/Tes|títulu=Jennifer Aniston, un iconu de la comunidá gai polos sos momentos lésbicos|autor=Ediciones El País|obra=EL PAÍS}}</ref> El programa foi nomáu pa 11 premios Daytime Emmy na so primer temporada, de los que ganó cuatro, incluyíu'l de meyor ''talk show''.<ref name="EllenShow" /> El programa ganó 15 premios Emmy nes sos primeres trés temporaes nel aire.<ref name="EllenShow" /> A DeGeneres conózse-y polos sos bailles y cantares col públicu de primeres del programa y mientres les poses publicitaries. Suel dar diversos premios y viaxes (gracies a los sos patrocinadores) al públicu qu'allega a vela en direutu. El [[17 de payares]] de [[2005]], el programa emitióse al aviesu, de forma asemeyada a la película ''[[Memento]]''. El [[1 de mayu]] de [[2009]], el programa celebró la emisión númberu 1.000, cola presencia de diversos invitaos especiales como [[Paris Hilton]], [[Justin Timberlake]] o [[Oprah Winfrey]]. En payares de 2004, DeGeneres apaeció baillando nuna campaña publicitaria d'[[American Express]]. El so anunciu más recién d'American Express, creáu por Ogilvy y Mather, foi emitíu en payares de 2006. L'anunciu, en qu'apaecía al pie d'unos animales, tenía dos minutos de duración y foi rodáu en blancu y negru. [[Ficheru:Obama-DeGeneres-dance-20120201.jpg|thumb|[[Michelle Obama]] y DeGeneres baillando nuna emisión de ''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' en 2012.]] N'agostu de 2005 DeGeneres foi escoyida de nuevu pa presentar la 57ª Gala Añal de los Premios Emmy. Esta ceremonia tuvo llugar el [[18 de setiembre]] de [[2005]], tres selmanes dempués de que'l [[furacán Katrina]] afarara la mariña oeste d'EE.UU, polo que per segunda vegada Ellen presentaba unos Emmy pocu dempués d'una traxedia nacional. Amás, DeGeneres ye de Nueva Orleans, ciudá esfarrapada polos hinchentes tres el pasu del Katrina. Cuando anunció que presentaría de nuevu los Emmy, bromió: "Yá saben cómo soi, cualquier escusa pa poneme un traxe".<ref>{{cita web |títulu=Ellen DeGeneres picked to host TV's Emmys|editorial=Free Republic|fecha=8 d'avientu de 2005|url=http://www.freerepublic.com/focus/f-news/1462392/posts?page=17|fechaaccesu=20 de marzu de 2007}}</ref> En mayu de 2006, DeGeneres apaeció por sorpresa'l día d'entamu del cursu académicu na Universidá de Tulane, en Nueva Orleans.<ref>{{cita web |url=http://www.kron.com/Global/story.asp?S=4900223|títulu=Ellen DeGeneres makes unannounced visit to Tulane University |editorial=Kron 4||fechaaccesu=18 de marzu de 2007}}</ref> Tres [[George H. W. Bush]] y [[Bill Clinton]], xubió al podiu en bata y con zapatielles acolchaes, alegando que "Dixéronme que tol mundu llevaría túniques" (xuegu de pallabres n'inglés, yá que ''robe'' significa tanto bata como túnica).<ref>{{cita publicación |url=http://www.nola.com/printer/printer.ssf?/base/news-14/11475926843030.xml|apellíu=Pope|nome=John|títulu=Storm takes center stage during Tulane graduation|editorial=The Times-Picayune|fecha=14 de mayu de 2006|fechaaccesu=20 de marzu de 2007}}</ref> En 2007, ''[[Forbes]]'' calculó la fortuna de DeGeneres en 75 millones de dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.forbes.com/2007/01/17/richest-women-entertainment-tech-media-cz_lg_richwomen07_0118womenstars_lander.html|títulu=The 20 Richest Women In Entertainment|autor=Lea Goldman and Kiri Blakeley|fecha=18 de xineru de 2007|obra=Forbes}}</ref> Aproximao gana unos 15 millones de dólares al añu por ''The Ellen DeGeneres Show''. El programa tresmítese anguaño en [[Chile]], [[Arxentina]], [[Colombia]], [[Uruguái]], [[Ecuador]], [[Venezuela]] y [[Perú]] por [[DirecTV|OnDIRECTV]]. == Los premios Óscar == El [[7 de setiembre]] de [[2006]], DeGeneres foi escoyida como maestra de ceremonies pa presentar la 79ª Gala de los [[premiu Óscar]], que tuvo llugar el [[25 de febreru]] de [[2007]].<ref name=Oscar /> Convirtióse asina na primer persona abiertamente [[homosexual]] en presentar la gala. DeGeneres señaló que presentar los Oscar suponía la consecución d'un suañu personal.<ref name="LaGuia">{{cita web |títulu='Los mios suaños fixéronse realidá' |apellíu=Márquez |nome=María |editorial=La Guía Tv.com |fecha=15 d'avientu de 2006 |url=http://www.laguiatv.com/actualidad/entrevista/262/ellen-DeGeneres-79y-edicion-oscar |fechaaccesu=18 de marzu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070126104628/http://www.laguiatv.com/actualidad/entrevista/262/ellen-DeGeneres-79y-edicion-oscar |fechaarchivu=26 de xineru de 2007 }}</ref> Mientres la ceremonia DeGeneres dixo "Qué nueche tan maraviyosa, cuánta diversidá na sala, nun añu nel que tantes coses negatives dixéronse sobre la raza, relixón o orientación sexual de la xente. Y quiero señalar esto: si nun hubiera negros, xudíos y gais, nun habría Oscars, o naide llamáu Óscar, si pensar".<ref>[http://newsmax.com/archives/articles/2007/2/25/213026.shtml Alan Arkin Wins Best Supporting Actor]. NewsMax.com, Feb. 26, 2007.</ref> Les crítiques que recibió sobre la so actuación fueron polo xeneral positives, tales como: "DeGeneres trunfó, pos nunca s'escaeció del fechu de que nun taba ellí namái pa entretener a los nomaos al Oscar, sinón pa prestar a la xente en casa".<ref>[http://www.insidebayarea.com/ci_5306943 Ellen Probably Most Exciting Thing About 79th Oscars]. InsideBayArea.com 26 de febreru 2007.</ref> Ello ye que [[Regis Philbin]] dixo nuna entrevista que "l'únicu inconveniente foi que nun hubo más Ellen".<ref>Entrevistes enseñaes mientres el programa ''The Ellen DeGeneres Show'' en direutu'l día dempués de la ceremonia</ref> == Vida personal == [[Ficheru:PortiadeRossiEllenDeGeneresHWOFSept2012.jpg|thumb|[[Portia de Rossi]] y DeGeneres en 2012.]] La carrera de DeGeneres tuvo a puntu de naufragar en saliendo del armariu, debíu quiciabes a la repercusión nacional que tuvo y a cierta [[homofobia]]{{ensin referencies}} latente entós nos medios de comunicación d'Estaos Xuníos{{ensin referencies}}, y costó-y dellos años volver restablecese exitosamente como presentadora. Daqué asemeyáu asocedió cola so novia [[Anne Heche]], que de secute dexó de recibir propuestes pa interpretar películes. La rellación de DeGeneres cola actriz Anne Heche convirtióse de momentu n'oxetivu de los tabloides. Tres dellos años en primer llinia d'interés de les cámares y periodistes, Heche rompió con DeGeneres y casóse más tarde con Coley Laffoon, un home y cámara d'oficiu.<ref>{{cita publicación | url=https://www.elmundo.es/elmundo/2001/09/03/cultura/999548671.html|editorial=El Mundo| títulu= Anne Heche, ex novia d'Ellen DeGeneres, casóse con un cámara |fecha=4 de setiembre de 2001| fechaaccesu=18 de marzu de 2007}}</ref> DeGeneres entós caltuvo una rellación cola actriz, direutora y fotógrafa [[Alexandra Hedison]], ya inclusive apaecieron na portada d'una revista d'orientación gay, ''[[The Advocate]]'' (irónicamente, cuando la so separación yá fuera comunicada a la prensa).<ref>{{cita web |url=http://news.usti.net/home/news/cn/?/living.entertainment.misc/2/wed/ah/Uus-ellen.RVRr_EDB.html|editorial=My Ustinet News|títulu=Ellen DeGeneres, Alexandra Hedison Split|fecha=11 d'avientu de 2004|fechaaccesu=18 de marzu de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070927011504/http://news.usti.net/home/news/cn/?%2Fliving.entertainment.misc%2F2%2Fwed%2Fah%2FUus-ellen.RVRr_EDB.html|fechaarchivu=27 de setiembre de 2007}}</ref> Dende 2004 DeGeneres caltién una rellación con una estrella de les series de televisión ''[[Arrested Development (serie de televisión)|Arrested Development]]'' y ''[[Ally McBeal]]'', l'actriz [[Portia de Rossi]].<ref>{{cita web |url=http://www.femalefirst.co.uk/entertainment/17722004.htm|editorial=Female First.co.uk|títulu=Portia De Rossi Moves In With Ellen DeGeneres|fecha=14 d'avientu de 2004|fechaaccesu=18 de marzu de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070516083944/http://www.femalefirst.co.uk/entertainment/17722004.htm|fechaarchivu=16 de mayu de 2007}}</ref> DeGeneres y de Rossi viven anguaño en Beverly Hills, California. La madre de DeGeneres, Betty, describe nel so llibru ''Love, Ellen'' ("Amor, Ellen") que se sintió primeramente varada cuando la so fía anunció que yera lesbiana. Sicasí, sofitar incondicionalmente. Betty DeGeneres pertenez y collabora viviegamente con una asociación de padres y familiares de gais y lesbianes (''PFLAG'', n'inglés) y ye voceru del grupu HRC Proyeutu Saliendo [del armariu].<ref>{{cita web |títulu=Conversations with Betty|editorial=HRC|fecha=|url=http://www.hrc.org/Template.cfm?Section=Home&CONTENTID=10930&TEMPLATE=/ContentManagement/ContentDisplay.cfm|fechaaccesu=18 de marzu de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061119034224/http://www.hrc.org/Template.cfm?Section=Home&CONTENTID=10930&TEMPLATE=%2FContentManagement%2FContentDisplay.cfm|fechaarchivu=19 de payares de 2006}}</ref> Amás, sobrevivió a un cáncer de mama.{{ensin referencies}} En 2008 Ellen almitió sufrir abusos sexuales na so adolescencia per parte del so padrastru, qu'aprovechando la enfermedá de la so madre empezó a tocar a Ellen en busca de presuntos tumores y d'ende pasó a más coses, como ella mesma dixo. Cuando-y preguntaron si esa foi la causa de ser lesbiana ella comentó: «Siempres fui lesbiana y esti fechu nun tien nada que ver. El motivu de faelo públicu foi por que los adolescentes sepan les distintes maneres de dicir NON y que cuando-yos pase daqué asina puedan dicir a daquién cercanu{{ensin referencies}} .» Dempués de que Ellen saliera del armariu y dixera que yera lesbiana, el telepredicador [[Jerry Falwell]] referir a ella nel so sermón como «Ellen Dexenerada», comentariu que llegó a tener muncha trescendencia nel país. Ellen respondió: «Vaya, ¿llamóme asina de verdá? ¿Ellen Dexenerada? Llevo oyer desque taba en cuartu de primaria».<ref>Handy, Bruce. "[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,986189-2,00.html He called me Ellen Degenerate?] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130619185856/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,986189-2,00.html |date=2013-06-19 }}", ''TIME Magazine'', 14 d'abril de 1997. Consultáu'l 27 de febreru de 2007.</ref> Na tarde del [[1 de setiembre]] de [[2006]], DeGeneres sufrió daños leves nun accidente múltiple de coche cuando un [[Porsche]] Carrera empotrar nun [[Buick]] -y Sabre, y de siguío empotróse nel automóvil de DeGeneres (que taba de paséu por [[Sunset Boulevard]] cola so novia [[Portia de Rossi]]).<ref>{{cita web |url=http://www.dosmanzanas.com/index.php/archives/1096|títulu=Ellen y de Rossi salen ileses d'un accidente editorial=Dos Manzanes.com|fecha=6 de setiembre de 2006|fechaaccesu=18 de marzu de 2007|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070929141338/http://www.dosmanzanas.com/index.php/archives/1096|fechaarchivu=29 de setiembre de 2007}}</ref> DeGeneres pudo abandonar l'escenariu del accidente pol so propiu pie. Dos homes d'unos venti años, más tarde identificaos como ''[[Paparazzo|paparazzi]]'', conducíen el Buick, y l'otru vehículu conducir una muyer de 52 años.<ref>{{cita publicación |títulu=Ellen DeGeneres accident|editorial=CBC news|url=http://www.cbc.ca/arts/story/2006/09/02/DeGeneres-accident.html|fecha=2 de setiembre de 2006|fechaaccesu=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070312110225/http://www.cbc.ca/arts/story/2006/09/02/DeGeneres-accident.html|fechaarchivu=12 de marzu de 2007}}</ref> Ellen [[matrimoniu ente persones del mesmu sexu en California|casóse]] con Portia de Rossi el [[16 d'agostu]] de [[2008]] nuna ceremonia íntima celebrada en [[Los Angeles]] tres cuatros años de novialgu.<ref>[http://www.people.com/people/article/0,,20219790,00.html Ellen and Portia get married] Julie Jordan. Publicáu en People.com el 17 d'agostu de 2008. Consultáu'l 25 d'agostu de 2008</ref> La pareya decidió nun tener fíos.<ref>{{cita web |fechaaccesu=17 de mayu de 2017|url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-3625612/Ellen-DeGeneres-wife-Portia-Rossi-no-regrets-not-having-children.html|idioma=en|títulu='We like uninterrupted conversations and furniture without grape juice on it': Ellen DeGeneres says she and wife Portia de Rossi don't regret not having children|títulu-trad='Gústennos les conversaciones ininterrumpíes y los muebles ensin zusmiu d'uva enriba': Ellen DeGeneres diz qu'ella y la so esposa Portia de Rossi nun se penen de nun tener fíos|sitiuweb=[[Daily Mail]]|fecha-publicación=5 de xunu de 2016|nome=Chloe-Llee|apellíu=Longhetti|deadurl=no|fechaarchivu=17 de mayu de 2017|urlarchivu=https://archive.today/20170517133811/http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-3625612/Ellen-DeGeneres-wife-Portia-Rossi-no-regrets-not-having-children.html}}</ref> Ellen DeGeneres y la so pareya Portia de Rossi son [[veganismu|veganas]] dende 2008<ref>{{cita web|url=http://www.igualdadanimal.org/noticias/6500/ellen-DeGeneres-esplica-la so-aventura-escontra-la dieta-vegana|títulu=Ellen DeGeneres esplica la so aventura escontra la dieta vegana|obra=Igualdá Animal}}</ref><ref>[[:en:Portia de Rossi]]</ref> y dambes tán entamando abrir un restorán veganu.<ref>{{cita web |url=http://www.hollywoodreporter.com/news/ellen-DeGeneres-portia-de-rossi-restaurant-253811|títulu=Ellen DeGeneres and Portia de Rossi to Open Vegan Restaurant (Exclusive)|autor=Merle Ginsberg|obra=The Hollywood Reporter}}</ref> == Premios == === [[Premios Emmy]] === Esisten dos modalidaes de [[premios Emmy]], una que correspuende a los programes emitíos mientres los horarios normales, y otra que correspuende a los programes emitíos n'hores de máxima audiencia. DeGeneres ganó premios en dambes modalidaes, como s'amuesa de siguío. {| {{tablaguapa}} ! Añu !! Premiu !! Categoría !! Programa |- | 1997 ||Premios Primetime Emmy||Meyor Guión de comedia||'' [[Ellen (serie de televisión)|Ellen]]'' "[[The Puppy Episode]]"<ref>[[Primetime_Emmy_al meyor_guion_-_Serie_de_comedia#1990s|Premios Primetime Emmy 1990s]]</ref>'' |- | 2004 ||Premios Daytime Emmy||Meyor Programa d'Entrevistes||''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' |- |rowspan="3" | 2005 ||Premios Daytime Emmy||Clase especial al meyor guión||''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' |- |Premios Daytime Emmy||Meyor presentadora d'un Programa d'Entrevistes||''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' |- |Premios Daytime Emmy||Meyor Programa d'Entrevistes||''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' |- |rowspan="3" | 2006 ||Premios Daytime Emmy||Clase especial al meyor guión||''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' |- |Premios Daytime Emmy||Meyor presentadora d'un Programa d'Entrevistes||''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' |- |Premios Daytime Emmy||Meyor Programa d'Entrevistes||''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' |} === [[Globu d'Oru]] === {|{{tablaguapa}} border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |1995||[[Globu d'Oru a la meyor actriz de serie de TV - Comedia o musical]]||''[[Ellen]]''|| {{Celda|Candidata}} |- |} === [[People's Choice Awards]] === {| {{tablaguapa}} ! Añu !! Premiu |- |rowspan="2" | 2005 ||''Presentadora favorita d'un Programa d'Entrevistes'' |- |''Estrella Risondera Favorita Femenina'' |- |rowspan="2" | 2006 ||''Presentadora favorita d'un Programa d'Entrevistes matutín'' |- |''Estrella Risondera Favorita Femenina'' |- |rowspan="2" | 2007 ||''Presentadora favorita d'un Programa d'Entrevistes matutín'' |- |''Estrella Risondera Favorita Femenina'' |- || 2009 ||''Anfitriona favorita de Programa d'Entrevistes'' |- || 2012 ||''Presentadora favorita d'un Programa d'Entrevistes matutín'' |- || 2014 ||''Anfitrión de programa de tv diurnu favoritu'' |- || 2015 ||''Anfitrión de programa de tv diurnu favoritu'' |- |rowspan="2" | 2016 ||''Anfitrión de programa de tv diurnu favoritu'' |- |''Llabor Humanitariu'' |- |rowspan="2" | 2017 ||''Anfitrión de programa de tv diurnu favoritu'' |- |''Voz favorita de película animada'' |} === [[Kids Choice Awards]] === * 2004 Voz favorita nuna película d'animación, ''[[Finding Nemo]]'' === [[Teen Choice Awards]] === * 2009 meyor Twitter (páxina d'Internet) === Premiu Estrella de Hollywood === * 2012 por ser presentadora ([[The Ellen Show]]) == Condecoraciones == * [[2016]] - [[Medaya Presidencial de la Llibertá]]<ref>{{cita web|url=http://www.elcomercio.com/tendencias/barackobama-ellendegeners-robertdeniro-michaeljordan-homenaxe.html|títulu=Barack Obama dedica a Ellen DeGeneres, Robert De Niro y Michael Jordan el so postreru gran homenaxe|fechaaccesu=23 de payares de 2016|sitiuweb=El Comercio}}</ref> == Trabayos en televisión == === Programa d'Entrevistes === * ''[[The Ellen DeGeneres Show]]'' (2003-presente) * "Ellen's Energy Adventure" (Show in Epcot Disney World, Orlando) === Series de televisión === * ''Women of the Night'' (1988) * ''[[Open House]]'' (1989-1990) * ''[[Laurie Hill]]'' (1992-1993) * ''[[Ellen (serie de televisión)|Ellen]]'' (1994-1998) * ''[[The Ellen Show]]'' (2001-2002) * ''[[American Idol]] '' (2010) === Especiales de TV === * ''Ellen DeGeneres: The Beginning'' (2000) * ''On the Edge'' (2001) * ''Ellen DeGeneres: Here and Now'' (2003) * ''Ellen's Really Big Show'' (2007) == Filmografía == * ''Arduous Moon'' (1990) - (curtiu) * ''Wisecracks'' (1991) - (documental) * ''Coneheads'' (1993) * ''Trevor'' (1994) - (curtiu) * ''Universe's Energy: Ellen's Energy Adventure'' (1996) - (curtiu) * ''Mr. Wrong'' (1996) * ''Goodbye Lover'' (1998) * ''[[Dr. Dolittle]]'' (1998) - (voz) * ''[[EDtv (película)|EDtv]]'' (1999) * ''The Love Letter'' (1999) * ''[[If These Walls Could Talk 2]]'' (2000) * ''Pauly Shore Is Dead'' (2003) * ''[[Finding Nemo]]'' (2003) - (voz) * ''My Short Film'' (2004) - (curtiu) * ''[[Finding Dory]]'' (2016) - (voz) == Llibros == * ''My Point...And I Do Have One'' (1995) * ''The Funny Thing Is...'' (2003) * ''Seriously... I'm kidding'' (2011) * ''Home'' (2015) == Discografía == * ''Ellen DeGeneres: Taste This'' * ''The Ellen DeGeneres Show: DVDlicious'' == Homenaxes == * ''ICONS: The Lesbian and Gay History of the World, Vol. 1'' – La estrella del ''Comedy Central'' Jade Esteban Estrada interpreta a DeGeneres na aclamada comedia de 2002. == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1958||DeGeneres, Ellen}} {{Tradubot|Ellen DeGeneres}} [[Categoría:Actores y actrices de televisión d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Presentadores de televisión d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Escritores d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Humoristes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Activistes LGBT d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Filántropos y filántropes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Actores y actrices de voz d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Ganadores del premiu Daytime Emmy]] [[Categoría:Ganadores del Premiu Emmy]] [[Categoría:Paséu de la Fama de Hollywood]] [[Categoría:Persones de Nueva Orleans]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 23piej1ldjtajyer97ujgwn7u6o93t5 Esther Domínguez 0 130840 4501111 4367122 2026-06-21T10:58:11Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501111 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Esther Domínguez Zurita''' {{nym}} ye una ex ximnasta rítmica española que compitió na seleición nacional de ximnasia rítmica d'España, siendo olímpica en Sydney 2000 (11ᵘ puestu). Foi campeona de la Copa d'España (1995 y 1997) y campeona d'España en 3 ocasiones en categoría d'honor de la modalidá individual (1998, 1999 y 2000). == Biografía deportiva == === Entamos === <nowiki>#</nowiki>Empecipiar na ximnasia rítmica en 1988, a los 7 años, nun ximnasiu del actual distritu Actur-#Rey Fernando (Zaragoza). A los 8 entró nel Club Escuela de Ximnasia Rítmica de Zaragoza.<ref>{{cita web |url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/gimnasia-celebra-sus-bodas-plata_228640.html|fecha=30 de xineru de 2006|editor=elperiodicodearagon.com |títulu=La gimnasia celebra sus bodas de plata |fechaaccesu=13 de xineru de 2015}}</ref> En 1991, 1992 y 1993 foi campeona d'Aragón infantil, y en 1994 campeona d'Aragón júnior.<ref>{{cita web|url=http://aragongym.com/historiaold/historia-campeones-de-aragon/|editor=aragongym.com|títulu=Campeones de Aragón en la páxina web de la Federación Aragonesa de Gimnasia|fechaaccesu=9 de xineru de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161118171048/http://aragongym.com/historiaold/historia-campeones-de-aragon/|fechaarchivu=2016-11-18}}</ref> En 1992 foi subcampeona d'España individual en categoría infantil nel Campeonatu celebráu en Benicarló, en 1993 campeona d'España infantil na xeneral, n'aru, en cuerda y en pelota, en 1994 campeona d'España júnior na xeneral, n'aru y en cinta, y en 1995 campeona d'España júnior en cuerda, aru, maces y cinta.<ref>{{cita web|url=http://aragongym.com/historiaold/historia-campeones-de-espana/|editor=aragongym.com|títulu=Campeones de España en la páxina web de la Federación Aragonesa de Gimnasia|fechaaccesu=9 de xineru de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161118170758/http://aragongym.com/historiaold/historia-campeones-de-espana/|fechaarchivu=2016-11-18}}</ref> Dende 1994, Esther foi entrenada por Nancy Usero, hasta que foi convocada pola #seleccionador nacional individual Mar Lozano. Campeona de la Copa d'España en 1995 y 1997, un añu dempués empecipió un trieniu dominador nel Campeonatu d'España Individual, que conquistó en 1998, 1999 (''ex aequo'' con [[Almudena Cid]]) y 2000 (onde foi amás oru en cuerda, aru y pelota) na categoría d'honor. === Etapa na seleición nacional === ==== 1995 - 1997: primeres competiciones y curtia etapa nel conxuntu ==== [[Ficheru:Esther_Domínguez_1999_Budapest_02.PNG|miniaturadeimagen|254x254px|Esther nel Européu de Budapest (1999).]] Internacional dende los 12 años, a los 14 #colar a Madrid pa entrenase cola seleición nacional de ximnasia rítmica d'España. Na seleición entrenaría primero nel Ximnasiu Moscardó y dende 1997 nel Centru d'Altu Rendimientu de Madrid del Conseyu Cimeru de Deportes. En siendo componente de la seleición júnior individual en 1995, en 1996 #convertir n'individual sénior. N'abril de 1997, a falta d'un mes pal Européu, #incorporar al conxuntu español tres la retirada de [[Marta Baldó]], #[[Estela Giménez]] y [[Estíbaliz Martínez]], y la mancadura de Marta Calamonte. De los dos exercicios pa esi añu, el de 5 pelotes tenía como música un ''medley'' de cantares d'[[Édith Piaf]], como «Non, je ne regrette rien» o «Hymne à l'amour», ente que el de 3 pelotes y 2 cintes usaba «Les coses del querer», compuesta por Quintero, León y Quiroga.<ref name="Música">{{cita web|url=http://rgforum.no/music/results.php?search=groups|editor=rgforum.no|títulu=Música usada en los ejercicios de conjuntos de gimnasia rítmica|idioma=inglés|fechaaccesu=14 d'agostu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191109213620/http://www.rgforum.no/music/results.php?search=groups|fechaarchivu=2019-11-09}}(inglés). Consultáu'l 14 d'agostu de 2012.</ref> Esther foi titular nel de 5 pelotes. En mayu, Esther compitió col conxuntu nel Campeonatu Européu de Ximnasia Rítmica de [[Patras]], onde consiguió un 4ᵘ puestu nel concursu xeneral, amás d'una medaya de plata en 5 pelotes y otra de bronce en 3 pelotes y 2 cintes. El primer día, con una nota acumulada de 38,300 nel concursu xeneral, #quedar a 50 milésimes del podiu. Nes finales por aparatos del día siguiente llograron una nota de 19,600 nel exerciciu de 5 pelotes, que-yos dio la medaya de plata. Nel exerciciu mistu de 3 pelotes y 2 cintes llograron una nota de 19,500 que los llevó al tercer caxón del podiu.<ref name="Patras">{{cita web |url=http://www.rsg.net/cgi-bin/show?events/1997/em_patras_97.html|editor=rsg.net |títulu=Palmarés del grupo sénior en Campeonatu Europeo de Patras|idioma=inglés |fechaaccesu=4 de setiembre de 2010}}(inglés). Consultáu'l 4 de setiembre de 2010.</ref> El conxuntu taba integráu entós por Esther, Sara Bayón, [[Nuria Cabanillas]], [[Lorena Guréndez]], [[Tania Lamarca]], Carolina Malchair y Marta Calamonte como suplente. Darréu Esther pasaría a ser nuevamente ximnasta individual. ==== 1997 - 2001: vuelta a la modalidá individual y Sydney 2000 ==== [[Ficheru:Esther_Domínguez_y_Elena_Vitrichenko_2000_Zaragoza.PNG|miniaturadeimagen|259x259px|Esther (izqda.) recibe d'Elena Vitrichenko el Premiu Longines a la Elegancia nel Européu de Zaragoza (2000).]] En 1997 empezó a ser entrenada na seleición por Ana Bautista, quien permanecería con ella hasta 1999, cuando Dalia Kutkaite pasó a ser entrenadora del equipu. Tres el Campeonatu Mundial d'Osaka en 1999, nel qu'España terminó cuarta y ella octava en modalidá individual, consiguió'l so billete pa los Xuegos Olímpicos de Sydney 2000. Nel añu 2000 #convertir na primer ximnasta rítmica española en consiguir una nota de 10,000 nun Campeonatu Européu, al faelo nel exerciciu de pelota nel Campeonatu Européu de Zaragoza, la so ciudá natal. En dichu Européu llogró'l 4ª puestu por equipos (al pie d'[[Almudena Cid]] y Alba Caride), el 13º na xeneral, el 4º en cuerda (cola mesma nota que la 3ª), el 6º n'aru, el 4º en pelota (cola mesma nota que les trés primeres) y el 6º en cinta. Amás, nesta competición foi-y otorgáu'l Premiu Longines a la Elegancia, un troféu que suel apurrir la marca de relós homónima y la [[Federación Internacional de Ximnasia|FIG]] mientres les competiciones internacionales de ximnasia destacaes. Darréu participó nes sos úniques Olimpiaes, los Xuegos Olímpicos de Sydney 2000, onde remató na 11ª posición nel concursu xeneral individual. En mayu de 2001 consiguió la so única medaya nuna competición internacional oficial, al consiguir l'equipu español de ximnasia, la medaya de bronce nel primer Campeonatu Européu por Equipos, celebráu en Riesa (Alemaña). L'equipu español pa esa competición tuvo formáu amás por [[Almudena Cid]] y por cuatro representantes de ximnasia artística: Alejandro Barrenechea, Víctor Cano, [[Sara Moro]] y [[Laura Martínez Ruiz|Laura Martínez.]] A mediaos deb xunu participó nel so postreru Européu, celebráu en [[Xinebra (ciudá)|Xinebra]], onde foi 8ª na final d'aru. === Retirada de la ximnasia === En 2001 retiróse por causa de un frayatu de costiella nun entrenamientu previu al Européu de 2001. Empezó a estudiar danza con Alicia Alonso, pero #dexar pocu dempués. Empezó a cursar la Llicenciatura de Ciencies de la Información (periodismu), que remató con ésitu nel añu 2005. Trabayó como entrenadora de ximnasia rítmica nel Club Chamartín de [[Madrid]].<ref>{{cita web |url=https://www.heraldo.es/noticias/aragon/empezar_cero_despues_gloria.html|fecha=8 de mayu de 2011|editor=heraldo.es |títulu=Empezar de cero después de la gloria |fechaaccesu=5 de payares de 2017}}</ref> == Equipamientos == {| width="50%" class="" align="center" style="margin-bottom: 10px;" |+'''Maillots y ropa d'entrenamientu''' | width="50%" valign="top" | {| width="80%" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" cellspacing="0" cellpadding="2" border="1" align="center" ! width="35%" |Periodu ! width="65%" |Provisor |- | align="center" |[[1995]] - [[2000]] | align="center" | <br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Germany.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>[[Arena (marca)|Arena]]</small> |- | align="center" |[[2000]] (XX.OO) | align="center" |<br /> <br /> [[Archivu:Flag_of_Spain.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>Fumarel</small> |} |} == Música de los exercicios == {| class="wikitable plainrowheaders" cellpadding="0" style="margin-bottom: 10px;" ! scope="col" | Añu ! scope="col" | Aparatos ! scope="col" | Música |- | 1995 (Individual júnior) | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_hoop.svg|20x20px]] Aru | «''Matador''» de la banda sonora de Matador, compuesta por Bernardo Bonezzi. |- | 1995 (Individual júnior) | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_clubs.svg|20x20px]] Maces | «Per una cabeza» de Carlos Gardel, na versión de Itzhak Perlman. |- | 1996 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ribbon.svg|20x20px]] Cinta | Tema «The Cemetery» de la banda sonora de ''Batman Returns'', compuesta por Danny Elfman. |- | 1996 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] Pelota | «El entrerriano» de Rosendo Mendizábal. |- | 1996 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] Pelota | «Ivette», na versión d'Aníbal Troilo, Roberto Grela y el so cuartetu típicu. |- | 1996 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_clubs.svg|20x20px]] Maces | «La moza ye-ye», interpretada por #Concha Velasco y compuesta por Augusto Algueró. |- | 1996 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_clubs.svg|20x20px]] Maces | «Camín de Xerez» de Luis Cobos. |- | 1997 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] 5 pelotes | ''Medley'' de cantares d'[[Édith Piaf]], como «Non, je ne regrette rien» o «Hymne à l'amour». |- | 1997 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ribbon.svg|20x20px]] 3 pelotes y 2 cintes | «Las cosas del querer», copla compuesta por Quintero, León y Quiroga.<ref name="Música"/> |- | 1998 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_clubs.svg|20x20px]] Maces | «Ya Ya Ringe Ringe Raja» y «Mesecina» de [[Goran Bregović]]. |- | 1998 - 1999 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_rope.svg|20x20px]] Cuerda | «The Heat of the Day» de Pat Metheny Group. |- | 1999 - 2000 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ribbon.svg|20x20px]] Cinta | «Noche del Sur» y «Luna de fiesta», de José Luis Encinas. |- | 1999 - 2000 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] Pelota | «Los sos güeyos #cerrar de Carlos Gardel. |- | 1999 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_hoop.svg|20x20px]] Aru | Banda sonora de ''The Fruit Machine'', compuesta por Hans Zimmer. |- | 1999 | Exerciciu d'exhibición (Manes llibres) al pie de Alba Caride, [[Almudena Cid]] y Adassa Ramos | Tema flamenca «Si te vas». |- | 2000 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_hoop.svg|20x20px]] Aru | «Yulunga (Spirit Dance)» de Dead Can Dance y «Minus One» de Greg Ellis. |- | 2000 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_rope.svg|20x20px]] Cuerda | «Mario Takes a Walk» de Jesse Cook. |- | 2001 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] Pelota | «Double Alcuerdo» de Astor Piazzolla, na versión d'Al Di Meola. |- | 2001 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_clubs.svg|20x20px]] Maces | «Vozes Nun Desierto» de Rão Kyao y Ketama. |- | 2001 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_rope.svg|20x20px]] Cuerda | «Libertango» de Astor Piazzolla, na versión d'Al Di Meola. |- | 2001 | [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_hoop.svg|20x20px]] Aru | «Querer», compuesta por René Dupéré pal espectáculu ''Allegría'' del Cirque du Soleil.<ref name="Música2">{{cita web|url=http://rgforum.no/music/results.php?search=dominguez|editor=rgforum.no|títulu=Música usada por Esther Domínguez en los ejercicios de gimnasia rítmica|idioma=inglés|fechaaccesu=4 de payares de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171107034630/http://rgforum.no/music/results.php?search=dominguez|fechaarchivu=2017-11-07}}(inglés). Consultáu'l 4 de payares de 2017.</ref> |} == Premios, reconocencies y distinciones == * Premiu [[Longines]] a la Elegancia nel Campeonatu Européu de Zaragoza (2000).<ref name="elegancia">{{cita web|url=http://susannamarchesi.tripod.com/charm.html|editor=susannamarchesi.tripod.com|títulu=Italian charm and charisma rewarded with the ninth Longines Prize for Elegance|idioma=inglés|fechaaccesu=26 de setiembre de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171011233020/http://susannamarchesi.tripod.com/charm.html|fechaarchivu=2017-10-11}}(inglés). Consultáu'l 26 de setiembre de 2013.</ref> == Filmografía == === Programes de televisión === {| style="font-size: 90%; margin-bottom: 10px;" {{tablaguapa}} cellpadding="4" border="2" ! style="background:#B0C4DE;" colspan="4" | Programes de televisión |- ! style="background: #CCCCCC;" | Añu ! style="background: #CCCCCC;" | Títulu ! style="background: #CCCCCC;" | Cadena ! style="background: #CCCCCC;" | Notes |- | [[1999]] | ''Escuela del deporte'' | [[La 2]] de [[Televisión Española|TVE]] | Apaición en reportaxe |} === Publicidá === * Dos anuncios de Cola Cao (1996). Apaición xunto al restu del equipu en dos ''spots'' televisivos pa Cola Cao, entós patrocinador del Programa ADO. * Anunciu de Campofrío (1996). Apaición xunto al restu de la seleición española n'anunciu de televisión de la empresa cárnica, entós patrocinador de la Federación. == Ver tamién == * Seleición nacional de ximnasia rítmica d'España == Notes aclaratories == {{llistaref|grupu="nota"}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Esther Domínguez}} * [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4748 Esther Domínguez en la Gran Enciclopedia Aragonesa] * Retransmisiones televisivas ** [https://www.youtube.com/watch?v=-OMaG0GXzew Ejercicio de aro en el Torneo Internacional de Thiais en 1995] ** [https://www.youtube.com/watch?v=yGymfg196Y4 Ejercicio de mazas en la Gala de las Estrellas d'Atlanta en Zaragoza en 1996] ** [https://www.youtube.com/watch?v=Zfz9MwS5Vow Ejercicio de 5 pelotas en las finales por aparatos del Europeo de Patras en 1997] ** [https://www.youtube.com/watch?v=yMVimJ2XxGA Ejercicio de cinta en el Europeo de Budapest en 1999] ** [https://www.youtube.com/watch?v=gYtPuwwrgBA Ejercicio de pelota en el Europeo de Zaragoza en 2000 con el que Esther consiguió el 10, máxima nota entonces] ** [https://www.youtube.com/watch?v=Q0y8N7E5tng Ejercicio de aro en la calificación de los XX.OO. de Sydney 2000] ** [https://www.youtube.com/watch?v=j4aO-udcX-M Ejercicio de aro en el Europeo de Ginebra en 2001] {{NF|1981||Dominguez, Esther}} [[Categoría:Persones de Zaragoza]] [[Categoría:Ximnastes d'España]] [[Categoría:Ximnastes d'Aragón]] [[Categoría:Deportistes d'Aragón]] [[Categoría:Deportistes nos Xuegos Olímpicos de Sydney 2000]] grrsrjmuqy92my5gvss5irw19p5p1ed El llagu de los cisnes 0 137279 4500937 4390046 2026-06-20T13:25:44Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500937 wikitext text/x-wiki {{otros usos|El llagu de los cisnes (Bourne)|pa=el montaxe de Matthew Bourne|este=el ballet compuestu por Chaikovski}} {{Ficha d'obra de teatru |nome = El llagu de los cisnes |nome orixinal = Лебединое Озеро / Lebedínoye óziero |imaxe =Wilfride_Piollet_danse_dans_"Le_Lac_des_Cygnes"_(à_l'Opéra_de_Paris,_1977).jpg |tamañu = 250px |descripción = Wilfride Piollet nun montaxe del ballet en París, 1977. |allugamientu = [[Alemaña]]<br /> Tiempos de cuentu de fades<ref name="Robert305">Robert, Grace: ''The Borzoi Book of Ballets''. NY: Knopf, 1949, p. 305.</ref> |base = el cuentu alemán ''Der geraubte Schleier'' (''El velu robáu'') de Johann Karl August Musäus |compositor = [[Piotr Ilich Chaikovski]] |coreógrafu = [[Julius Reisinger]] |teatru estreno = [[Teatru Bolshói]] |llugar estreno = [[Moscú]] |añu estreno = [[4 de marzu]] de [[1877]] |personaxes = Odette<br />Príncipe Sigfrido<br />Reina madre<br />Rothbart<br />Odile |baillarinos = Ballet Bolshói |libretista = Vladímir Petróvich Béguichev<br />Vasily Geltzer |escenógrafu = |diseñador = Karl Valts (Actos 2 & 4)<br />Ivan Shangin (Actu 1)<br />Karl Groppius (Actu 3)<ref>Warrack, John: ''Tchaikovski's "Swan Lake": True Drama in Dance Form in Swan Lake with Margot Fonteyn and Rudolf Nureyev''. Notes del videocassette. Philips 070 201-3; 1966, p. 5.</ref> }} [[Ficheru:Tchaikovsky with wife Antonina Miliukova.jpg|miniaturadeimagen|Chaikovski en 1877, añu del estrenu del ballet. Na semeya posa xunto a Antonina Miliukova, con quien se casó esi mesmu añu. ]] '''El llagu de los cisnes''' (en [[idioma rusu|rusu]] Лебединое Озеро [''Lebedínoye óziero'']) ye un [[cuentu de fades]]-[[balé]] estructuráu en cuatro actos, que foi encargáu pol [[Teatru Bolshói]] en [[1875]] y estrenóse en [[1877]]. La [[música]] foi compuesta por [[Piotr Ilich Chaikovsky]]; tratar del so [[Opus (música)|op.]] 20 y ye'l primeru de los sos balés. Na producción orixinal la [[coreografía]] foi creada por [[Julius Reisinger]]. El [[llibretu]] créese que foi escritu por [[Vladímir Béguichev|Vladímir Petróvich Béguichev]] y [[Vasily Geltser]], basándose nel [[cuentu]] alemán ''Der geraubte Schleier'' (''El velu robáu'') de [[Johann Karl August Musäus]].<ref>Warrack, John: ''Tchaikovski's "Swan Lake": True Drama in Dance Form in Swan Lake with Margot Fonteyn and Rudolf Nureyev''. Notes del videocassette. Philips 070 201-3; 1966, p. 4.</ref> La primer representación tuvo llugar el [[4 de marzu]] de [[1877]] nel [[Teatru Bolshói]] de [[Moscú]].<ref name="Warrack15">Warrack, John: ''Tchaikovsky Ballet Music''. Seattle: University of Washington Press, 1979, páxs. 15-16.</ref> Contrariu a la so gran reconocencia actual, esta obra tuvo arrodiada de reveses dende'l so estrenu; amás de la so probe producción inicial, de la cual perdiéronse dellos rexistros, les creaciones de la música y la coreografía orixinal nun fueron paraleles por cuenta de desalcuerdos téunicos ente les partes, pos Chaikovski (pocu familiarizáu cola composición de balés) trabayó de forma rápida, innovadora y despreocupada nuna partitura que terminaría asorando a Reisinger. Tou ello fizo que la obra nun fora bien aceptada nin pol públicu nin pola crítica la cual espresóse con pallabres como ''“difícilmente va convertise nun ballet de repertoriu y naide dir a llamentar”''<ref name="Nugent16">Nugent, Ann: ''Swan Lake: Stories of the Ballets''. Aurum Press, 1985, páxs. 16-17.</ref> Sicasí, el [[15 de xineru]] de [[1895]] nel [[Teatru Mariinski]] de [[San Petersburgu]]<ref>{{Cita web |url=https://www.danzaballet.com/historia-de-el llagu-de-los cisnes/ |títulu=Estreno en teatru Mariinsky, San Petersburgu |fechaaccesu=10 de xunu de 2006 |autor=Célida Villalón|fecha=18 de marzu de 2017|sitiuweb=Danzaballet}}</ref> esta mesma obra llogra'l so primer gran ésitu con una nueva coreografía al cargu de [[Marius Petipa]] y [[Lev Ivanov]]. Les primeres idees que tuvo Chaikovski avera del llagu de los cisnes fueron escaecíes, y la música qu'él compunxo pal conciertu de Bolshói sumió. Y a pesar de les numberoses versiones, composiciones, historia y estructura qu'esisten d'esti "cuentu de fades", a la fecha nun se creó unu que represente la idea principal que Chaikovsky tuvo cuando empezó a escribir la música d'esti recital. De magar, numberoses revisiones y puestes n'escena caltuvieron fresca esta subestimada obra de cuenta que para mediaos de los años 40 del [[sieglu XX]] empezó a ser llargamente reconocida como paradigma del balé. ''El llagu de los cisnes'' bailláu cola música de Chaikovski ye anguaño unu de los más reputaos títulos del balé mundial y una de les mayores esportaciones artístiques de la [[Rusia Imperial|Rusia imperial]], según una de les obres emblema del compositor. Baillarinos tan xeniales como [[Anna Pávlova]] y [[Rudolf Nuréyev]] dexaron la so buelga nesta duradera obra maestra. == Historia == === Composición === Los oríxenes del balé ''El llagu de los cisnes'' son bastante escuros y, como hai bien pocos rexistros tocantes a la primer producción de la obra que sobrevivieren, solamente cabo especular sobre quién foi l'autor del [[llibretu]] orixinal. La teoría más autorizada atribúi la so autoría a [[Vladímir Béguichev|Vladímir Petróvich Béguichev]], direutor del Teatros Imperiales de Moscú mientres el tiempu en que'l balé foi producíu orixinalmente, y [[Vasily Geltser]], [[baillarín]] del [[Teatru Bolshói|Teatru Imperial Bolshói de Moscú]].<ref>Beaumont, Cyril W.: ''The Ballet Called "Swan Lake"''. Alton: Dance Books, 2012, p. 8.</ref> Pero bien probablemente Geltser solo foi la primer persona en copiar l'escenariu pa la so publicación, yá que una copia caltenida lleva'l so nome. El primer llibretu publicáu del ballet y la música compuesta por Chaikovski nun se correspuenden en munches partes. D'ello puédese inferir que l'auténticu primer llibretu publicáu posiblemente foi ellaboráu a mano por un escritor del periódicu quien viera los ensayos iniciales. Les nueves producciones d'óperes y balés siempres se publicar nos periódicos de la Rusia Imperial, xunto colos sos respeutivos escenarios. Según dos de los parientes de Chaikovski, el so sobrín Yuri Lvóvich Davýdov y la so sobrina Anna Meck-Davýdova, el compositor creara enantes un pequeñu balé llamáu ''El llagu de los cisnes'' na so casa en 1871. Esti balé incluyía'l célebre ''[[leitmotiv]]'' conocíu como'l ''tema del cisne'' o ''cantar de los cisnes''.<ref name="Warrack15" /><ref name="Balanchine449">Balanchine, George: ''101 Stories of the Great Ballets''. NY: Anchor Books, 1975, páxs. 449-452.</ref> Béguichev encargó la partitura de ''El llagu de los cisnes'' a Chaikovski en 1875 por un preciu bastante modestu de 800 [[rublu rusu|rublos]]. Béguichev llueu empezó a escoyer artistes que participaríen na creación del ballet. El coreógrafu asignáu a la producción foi'l checu [[Julius Reisinger]], que fuera contratáu dende 1873 como [[maestru de balé]] nel [[Ballet Bolshói|Ballet Imperial del Teatru Bolshói de Moscú]] (güei conocíu como'l Ballet Bolshói). Desconozse qué tipu de procesos de collaboración hubo ente Chaikovski y Reisinger. Paez que nun principiu Chaikovski trabayaba ensin plena conocencia de los requisitos específicos de Reisinger.<ref name="Wiley 1991">Wiley, Roland John: Tchaikovsky's Ballets. Oxford y Nueva York: [[Oxford University Press]], 1991.</ref> Chaikovski probablemente tenía dalgún tipu d'instrucción al componer ''El llagu de los cisnes'', yá que tenía que saber qué tipu de [[dances]] riquiríense. Pero, a diferencia de les instrucciones que'l compositor recibió pa les partitures de ''[[La bella durmiente (ballet)|La bella durmiente]]'' y ''[[El cascanueces]]'', nesta ocasión nun hai instrucciones per escritu que se caltuvieren. Cuando Reisinger empezó la coreografía una vegada terminada la partitura, esixó dellos cambeos a Chaikovski. Al esixir la adición o eliminación d'una danza, Reisinger dexaba claro qu'él diba ser una parte bien importante na creación d'esta pieza. Anque se pidió a los dos artistes que collaboraren, cada unu paeció preferir trabayar tan independiente del otru como fuera posible.<ref name="Wiley 1991"/> ==== Influencies de Chaikovski ==== Dende empiezos del [[sieglu XIX]] hasta principios de la [[década de 1890]], les [[partitures]] pa ballets cuasi siempres yeren escrites por compositores conocíos como "especialistes": compositores que yeren bien hábiles n'anotar la música llixera, decorativa, melodiosa y rítmicamente clara que taba nesi momentu en boga pal ballet. Chaikovski estudió la música d'estos "especialistes", como l'italianu [[Cesara Pugni]] y el austriacu [[Leon Minkus]], antes de ponese a trabayar en ''El llagu de los cisnes''. Chaikovski tenía una opinión bastante negativa de la música de ballet "especialista" hasta que la estudió en detalle, quedando impresionáu pola variedá cuasi ilimitada de contaxoses melodíes conteníes nes sos partitures. Chaikovski almiraba más que nenguna la música de ballet de [[compositores]] como [[Léo Delibes]], [[Adolphe Adam]] y [[Riccardo Drigo]]. Más tarde escribiría al so protexíu, el compositor [[Serguéi Tanéyev]], ''"Escuché'l ballet [[Sylvia (ballet)|Sylvia]] de Delibes... qué encantu, qué elegancia, qué riqueza de [[melodía]], [[ritmu]] y [[harmonía]]. Avergoñéme, porque si supiera d'esta música entós, yo nun escribiría El llagu de los cisnes"''. Chaikovski almirada descomanadamente la partitura de Adam pa ''[[Giselle]]'' de 1844, que presentaba l'usu de la téunica conocida como ''[[leitmotiv]]'': acomuñando determinaes temes con ciertos personaxes o estaos d'ánimu, una téunica qu'utilizaría en ''El llagu de los cisnes'', y más palantre, en ''[[La bella durmiente (ballet)|La bella durmiente]]''. Chaikovski basar en composiciones anteriores pola partitura de ''El llagu de los cisnes''. Fixo usu de material de ''[[El voivoda]]'', una [[ópera]] qu'abandonara en 1868. El ''Gran adaxu'' (tamién conocíu como'l ''Dúu d'amor'') de la segunda escena de ''El llagu de los cisnes'' foi modeláu a partir d'un [[aria]] d'esa ópera, igual que'l ''Valse des fiancées'' de la tercer escena. Otru númberu qu'incluyía una tema de ''El voivoda'' foi'l ''Entr'acte'' de la cuarta escena. N'abril de 1876 la partitura taba completa y empezaron los ensayos. Llueu Reisinger empezó a dexar de llau ciertos númberos qu'él calificó como "non aptos pal ballet". Reisinger inclusive empecipió la [[coreografía]] de les dances con música d'otros compositores, pero Chaikovski protestó y les sos pieces fueron restituyíes. ==== Procesu compositivo ==== L'entusiasmu de Chaikovski con ''El llagu de los cisnes'' rescampla pola rapidez cola que compunxo. Encargáu na primavera de 1875, la pieza crear nun añu completu. Les sos cartes a [[Serguéi Tanéyev]] a partir d'agostu 1875 indiquen sicasí, que non yá yera la so emoción lo que-y obligó a crear tan rápido, sinón el so deséu de terminalo lo más aína posible con cuenta de que dexa-y empezar a trabayar nuna ópera. De primeres, creó partitures de los trés primeros númberos del ballet, depués la orquestación mientres la seronda ya iviernu ya inda taba lluchando cola instrumentación na primavera. El 10 abril de 1876 el trabayu taba completu.<ref name="Warrack15" /> La mención de Chaikovski d'un borrador suxer la presencia de dalgún tipu de resume, pero nun se conoz la esistencia de borrador dalgunu. Chaikovski escribió delles cartes a los sos amigos espresando'l so deséu de munchos años de trabayar con esti tipu de música, según el so entusiasmu alrodiu del so estimulante, anque aballadora xera actual.<ref name="Wiley 1991"/> === Representaciones === [[Ficheru:Swanlakemordkin.jpg|thumb|250px|Adelaide Giuri (Odette) y Mijaíl Mordkin (Sigfrido), 1901.]] * L'estrenu foi 4 de marzu de 1877, [[Teatru Bolshói]] de Moscú; coreografía de [[Julius Reisinger]]; empobináu por Stepán Ryábov; escenografía de Karl Valts (Actos 2 & 4), Iván Shangin (Actu 1), Karl Groppius (Actu 3). * 1880 y 1882, Teatru Bolshói de Moscú; coreografía de Joseph Hansen, mesmu direutor y diseñadores que nel estrenu. * 1895, [[Teatru Mariinski]] de San Petersburgu; con coreografía de [[Marius Petipa]] (Actos 1 & 3), [[Lev Ivanov]] (Actos 2 & 4); empobináu por Riccardo Drigo; escenografía d'Iván Andréyev, Mijaíl Bocharov, Henrich Levogt; diseñu de vestuariu de Yevgueni Ponomaryov<ref name="abt">[http://www.abt.org/education/archive/ballets/swan_lake.html «Swan Lake»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101213050005/http://www.abt.org/education/archive/ballets/swan_lake.html |date=2010-12-13 }} en ''[[American Ballet Theatre]]''. Consultáu'l 02-12-2013.</ref> * 1901, Teatru Bolshói de Moscú; con coreografía d'[[Aleksandr Gorsky]]; empobináu por Andréi Árends; escenografía d'[[Aleksandr Golovín]] (Actu 1), [[Konstantín Korovin]] (Actos 2 & 4) y N. Klodt (Actu 3). * 1911, producción de los [[Ballets Rusos]] de [[Serguéi Diáguilev]] en Londres; con coreografía de [[Michel Fokine]] siguiendo a Petipa-Ivanov; escenografía de Golovín y Korovin. ==== Estrenu mundial en Moscú ==== L'estrenu de ''El llagu de los cisnes'' tuvo llugar el 4 de marzu de 1877. La función foi a beneficiu de la baillarina Pelaguéya Karpakova, tamién conocida como Polina Karpakova. Ella mesma interpretó'l papel d'Odette xunto col primer baillarín del Teatru Bolshói Victor Gillert como príncipe Sigfrido. Karpakova probablemente tamién bailló la parte de Odile, anque nun se sabe con certidume. La baillarina rusa Anna Sobeshchánskaya, pa la que taba programáu orixinalmente (1877) el papel d'Odette, foi retirada del estrenu cuando un funcionariu del gobiernu de Moscú quexar d'ella, afirmando qu'aceptara delles pieces de xoyería cara d'él, namái pa depués casase con un compañeru baillarín y vender les pieces por dineru n'efectivu. Sobeshchánskaya foi sustituyida por Pelaguéya Karpakova que bailló'l papel de reinar cisne. L'estrenu nun foi bien recibíu, llogrando una crítica cuasi unánime alrodiu de los baillarinos, orquesta y escenografía. Por desgracia la maxistral partitura de Chaikovski perder na debacle de la probe producción. Anque hubo dalgunos que reconocieron les sos virtúes, la mayoría consideró que yera demasiáu complicáu pal ballet. Los mesmos críticos polo xeneral nun taben familiarizaos col ballet o la música, sinón más bien col melodrama faláu. La música de Chaikovski paeció-yos "demasiáu ruidosa, demasiáu [[wagner]]iana y demasiáu sinfónica".<ref name=programme1>Rosen, Gary: "Swan Lake: An Historical Appreciation". Swan Lake, programa. Cape Town: Cape Town City Ballet, 1998.</ref> Los críticos tamién acometieron contra la coreografía de Reisinger que pensaron que yera "pocu imaxinativa y en xunto pocu memorable".<ref name=programme1/> La producción nun trunfó por cuenta de delles razones. Los oríxenes alemanes de la historia de ''El llagu de los cisnes'' fueron "trataos con rocea ente que la historia en sí foi considerada "estúpida" con apellíos impronunciables pa los sos personaxes".<ref name=programme1/> La baillarina d'Odette (y probablemente Odile anque esto nunca foi demostráu con certidume) foi una solista secundaria y "non especialmente convincente"<ref name=programme1/> {{cita|'' "La probeza de la producción, esto ye, la escenografía y el vestuariu, l'ausencia de destacaos intérpretes, la debilidá imaxinativa del coreógrafu, y, a lo último, la orquesta ... tou esto xuntu dexó (a Chaikovski) con bona razón echar la culpa del fracasu a los demás"''.|— [[Modest Chaikovski]], hermanu del compositor}} A pesar d'esti recibimientu negativu, col públicu y los críticos alegando que la música yera demasiáu complexa pa ser una pieza de ballet, na actualidá la obra considérase una de les más pervalibles de Chaikovski, y alzar a la esfera de los más importantes compositores de balé. ==== ''Pas de deux'' de Chaikovski de 1877 ==== [[Ficheru:Swanlakesobechshanskaya.jpg|thumb|220px|Anna Sobeshchánskaya (Odette), 1877]] A pesar de la probe reacción ante l'estrenu, el balé siguió representándose. El 26 d'abril de 1877 la [[baillarina|primer baillarina]] del Bolshói de Moscú, [[Anna Sobeshchánskaya]], debutó como Odette/Odile en ''El llagu de los cisnes''. Dende'l principiu tuvo descontenta cola producción del ballet, pero sobremanera cola [[coreografía]] de Reisinger y cola música de Chaikovski. Sobeshchánskaya viaxó a San Petersburgu por que [[Marius Petipa]], el ''premier maître de ballet'' de los Teatros Imperiales de San Petersburgu, coreografiase pa ella un nuevu ''[[pas de deux]]'' pa sustituyir el ''pas de six'' que funcionaba como ''[[Grand pas]]'' del tercer actu. Nel [[balé]] yera una práutica habitual qu'una baillarina solicitara un ''pas'' o variación suplementarios y de cutiu estes dances "feches a midida" convertíense lliteralmente en propiedá llegal de la baillarina pa la que fueron compuestes.<ref name="Wiley58">Wiley, Roland John: Tchaikovsky's Ballets. Clarendon Press, 1985, páxs. 58-59.</ref> Petipa coreografió el ''pas de deux'' de Sobeshchánskaya con música compuesta por [[Leon Minkus]], quien ocupaba'l cargu de compositor de ballet de los Teatros Imperiales de San Petersburgu. La pieza yera un ''pas de deux classique'' estándar que consistía nuna curtia ''[[entrée (ballet)|entrée]]'', el ''[[gran adage]]'', una variación pal baillarín, otra variación pa la baillarina y una ''[[coda (ballet)|coda]]''. Les noticies d'esti cambéu llueu llegaron a Chaikovski que s'enoxar enforma, afirmando que, si'l balé ye bonu o malu, él solo va ser responsable de la so música. Depués aceptó escribir un nuevu'' pas de deux'' pa la baillarina, pero llueu surdió un problema: Sobeshchánskaya nun tenía reserves tocantes a interpretar un ''pas'' cola nueva música de Chaikovski, pero quería caltener la coreografía de Petipa, y nun tenía nengún deséu de viaxar a San Petersburgu de nuevu por que'l Maestru de balé iguara un nuevu ''pas'' pa ella. A la lluz d'esto, Chaikovski aceptó componer un ''pas'' que se correspondería cola música de Minkus hasta tal puntu que nin siquier riquiría que la baillarina ensayar. Sobeshchánskaya taba tan satisfecha cola nueva versión de Chaikovski de la música de Minkus que-y pidió que compunxera pa ella una variación adicional, lo cual fixo.<ref name="Wiley58" /> Hasta 1953 creíase qu'esti ''pas de deux'' habíase perdíu. Pero por fuercia afayóse un ''[[Répétiteur|repetiteur]]'' nos archivos del Teatru Bolshói de Moscú. Taba ente les [[música orquestal|partes orquestales]] utilizaes na recuperación de ''[[El corsariu]]'' d'[[Aleksandr Gorsky]], qu'incluyera la pieza na so versión de ''El corsariu'' de 1912. En 1960 [[George Balanchine]] coreografió un ''pas de deux'' con esta música pa la baillarina [[Violette Verdy]] y el baillarín [[Conrad Ludlow]] sol títulu ''[[Pas de deux de Chaikovski]]'', qu'entá ye conocíu ya interprétase anguaño.<ref>[http://www.nycballet.com/ballets/t/tsChaikovski-pas-de-deux.aspx «Tchaikovsky Pas de Deux»] en ''Nycballet.com''. Consultáu'l 06-12-2013.</ref> ==== Producciones ente 1879 y 1894 ==== [[Julius Reisinger]] dexó Moscú en 1879 y el so socesor como coreógrafu foi Joseph Peter Hansen, que fizo considerables esfuercios dende principios de la década de 1870 y mientres la década de 1880 pa rescatar ''El llagu de los cisnes''. El 13 de xineru de 1880 presentó un nuevu montaxe cola estudiante de la [[Academia estatal de coreografía de Moscú|Escuela Imperial del Balé de Moscú]] Evdokía Kalmykova nel papel d'Odette / Odile y Alfred Bekefi nel de Sigfrido. Tuvo una acoyida bastante meyor que l'orixinal, anque nun aportar# a un gran ésitu. El 28 d'ochobre de 1882 Hansen presentó otra versión d'esti balé de nuevu con Kalmykova como Odette/Odile. Pa la escena del baille iguó un ''Grand pas'' tituláu ''La cosmopolitana'', que foi tomáu de la seición europea del ''Gran pas d'action'' conocíu como ''L'alegoría de los continentes'' a partir de 1875 el ballet ''[[Los bandíos (ballet)|Los bandíos]]'' montáu por Petipa con música de [[Leon Minkus]]. La versión de Hansen de ''El llagu de los cisnes'' foi representada namái cuatro veces, siendo la so representación final el 2 de xineru de 1883 y llueu el balé esaniciar del repertoriu. En total ''El llagu de los cisnes'' tuvo un total de cuarenta y un representaciones ente'l so estrenu y la final de 1883, lo cual yera un plazu bastante llargu pa un balé tan mal recibíu nel so estrenu. Hansen llegó a convertise en coreógrafu del [[Alhambra Theatre]] en Londres. El 1 d'avientu de 1884 presentó ellí un balé d'un solu actu tituláu ''Los cisnes'', inspiráu na segunda escena de ''El llagu de los cisnes''. La música foi compuesta por [[Georges Jacoby]], el direutor d'orquesta del Alhambra Theatre. La segunda escena de '' El llagu de los cisnes'' foi presentada'l 21 de febreru en [[Praga]] pol [[Teatru Nacional (Praga)|Ballet del Teatru Nacional]] nuna versión montada pol coreógrafu August Berger. El balé presentóse en dos conciertos empobinaos por Chaikovski. El compositor anotó nel so diariu qu'esperimentó ''"un momentu de felicidá absoluta"'' cuando se representó'l balé. La producción de Berger siguió'l llibretu de 1877, anque los nomes de Sigfrido y Benno fueron camudaos a Jaroslav y Zdenĕk, col papel de Benno interpretáu por una baillarina'' travestida''. El papel de Sigfrido interpretólu el mesmu Berger cola baillarina Giulietta Paltriniera-Bergrova como Odette. La producción de Berger estender mientres ocho presentaciones, ya inclusive s'entamó una producción nel Xardín Fantasía en Moscú en 1893, pero nunca se materializó. ==== Montaxe de Petipa-Ivanov-Drigo de 1895 ==== [[Ficheru:Swanlakegerdt.jpg|thumb|220px|[[Pável Gerdt]] (Sigfrido), 1895]] Ente finales de la década de 1880 y principios de 1890 Petipa y Vsevolozhsky consideraron recuperar ''El llagu de los cisnes'' y taben en conversaciones con Chaikovski sobre ello. Pero'l compositor morrió'l 6 de payares de 1893, xusto cuando los planes empezaben a llegar a bon términu. Entá nun ye seguro que Chaikovski fora revisar la música d'esti montaxe. Sía que non, de resultes de la so muerte [[Riccardo Drigo|Drigo]] foi quien revisó la partitura, non ensin antes recibir l'aprobación de [[Modest Chaikovski|Modest]]. Esisten grandes diferencies ente la partitura de Drigo y la de Chaikovski. La revisión que Drigo fixo de la partitura de Chaikovski pal montaxe de Petipa y Ivanov en 1895, y non la orixinal de Chaikovski de 1877, ye la que munches compañíes de ballé, anque non toes, utilicen al montar esti balé na actualidá. En febreru de 1894 celebráronse dos conciertos conmemorativos n'honor de Chaikovski programaos por Vsevolozhsky. La producción incluyó'l segundu actu de ''El llagu de los cisnes'' con coreografía de [[Lev Ivanov]], segundu coreógrafu para del Ballet Imperial. Esta coreografía de Ivanov foi aclamada unánimemente como maraviyosa. La virtuosa italiana [[Pierina Legnani]] interpretó a Odette/Odile. Ella debutara n'avientu de 1893 col Ballet Imperial en ''[[Cenicienta (Fitinhof-Schell)|Cenicienta]]'', coreografiáu por Petipa, Ivanov y [[Enrico Cecchetti]] cola música de [[Boris Fitinhof-Schell]]. Amosó la so téunica fenomenal rematando la so variación de la escena final mientres el ''grand pas'' con trenta y dos ''[[fouettés en tournant]]'', que yera'l máximu naquel momentu. El públicu glayó esllumáu demandando un bis y la baillarina repitió la so variación esta vegada realizando ventiocho ''fouettés en tournant''. Sicasí, la muerte de zar [[Alexandru III de Rusia]] el 1 de payares 1894 y el periodu de llutu oficial subsiguiente punxo fin a tolos espectáculos y ensayos de balé mientres dalgún tiempu. Arriendes d'ello, tolos esfuercios concentrar na pre-producción del regresu de ''El llagu de los cisnes''. Ivanov y Petipa decidieron collaborar en para esti montaxe, encargándose Ivanov del segundu y cuartu actos, ente que Petipa montaría'l primeru y el terceru. Pidir al hermanu menor de Chaikovski, Modest, que fixera los cambeos necesarios nel llibretu del balé, siendo'l más destacáu de la so revisión el final de ballet. En llugar de los amantes a cencielles afogárense pola mano del malváu Rothbart como nel orixinal de 1877, Odette suicídase afogándose y Sigfrido escoyer morrer tamién en llugar de vivir ensin ella. Rápido los espíritus de los amantes realcontrar nuna apoteosis. Coles mesmes el ballet paso de tener cuatro actos a trés, el segundu actu convertir na segunda escena de primer actu. El balé estrenó'l vienres 27 de xineru de 1895 con Pierina Legnani como Odette/Odile, con [[Pável Gerdt]] como'l príncipe Sigfrido, Alekséi Bulgákov como Rothbart y Aleksandr Oblakov como Benno. Esta representación tuvo llugar nel [[Teatru Mariinski]] de San Petersburgu, con coreografía de [[Marius Petipa]], [[Lev Ivanov]], dirixíu por [[Riccardo Drigo]]. La escenografía foi d'Iván Andréyev, Mijaíl Bocharov, Henrich Levogt. El diseñu de vestuariu: Yevgueni Ponomaryov<ref name="abt"/> El montaxe foi tou un ésitu, anque non como lo foi nos tiempos modernos. La mayoría de les crítiques nos periódicos de San Petersburgu fueron positives. A diferencia del estrenu de ''[[La bella durmiente (ballet)|La bella durmiente]]'', ''El llagu de los cisnes'' nun apoderó'l repertoriu del Teatru Mariinski na so primer temporada. Namái se dieron dieciséis representaciones ente l'estrenu y la temporada 1895-1896; y nun s'interpretó en 1897. Amás el ballet namái se representó cuatro veces en 1898 y 1899. El ballet pertenecía namái a Legnani hasta que se foi de San Petersburgu a la so Italia natal en 1901. Tres la so partida'l balé foi asumíu por [[Mathilde Kschessinska]], que foi tan celebrada nel papel como la so predecesora italiana. ==== Otres producciones notables ==== [[Ficheru:Swanlake001.jpg|thumb|220px|[[Zenaida Yanowsky]] (Odette) na [[Royal Opera House]], 2007.]] A lo llargo de la llarga y complexa historia de les puestes n'escena de ''El llagu de los cisnes'', la de 1895 sirvió de base pa munchos montaxes. Cuasi tolos [[coreógrafu|coreógrafos]] caltuvieron en gran midida la coreografía tradicional, que se considera práuticamente sagrada. El papel de Sigfrido col tiempu ganó relevancia debíu sobremanera a la evolución de la téunica del ballet. En 1940 el [[ballet de San Francisco]] foi la primer compañía americana n'entamar una producción completa de ''El llagu de los cisnes''. El montaxe llogró un gran ésitu protagonizáu por Lew Christensen como Sigfrido, Jacqueline Martin como Odette y Janet Reed como Odile. [[Willam Christensen]] basó la so coreografía na de Petipa-Ivanov, sofitándose na gran población de rusos [[émigré|emigraos]] en San Francisco, encabezaos pola princesa y el príncipe [[Vasili Alexandrovich de Rusia]], por que lu ayudar a asegurase de que la producción tuviera ésitu nel so oxetivu de caltener la [[cultura rusa]] en [[San Francisco (California)|San Francisco]].<ref>Steinberg, Cobbett: ''San Francisco Ballet: The First Fifty Years.'' San Francisco: Chronicle Books, 1983. ISBN 0-9611194-0-3</ref> Diverses producciones notables fuéronse alloñando de la orixinal y la de 1895: * 1976: ''Ilusiones como El llagu de los cisnes'' de [[John Neumeier]] col [[Ballet de Hamburgu]]. Neumeier interpola la historia de [[Lluis II de Baviera]] na trama de ''El llagu de los cisnes'', al traviés de la fascinación de Luis colos cisnes. Utilizóse gran parte de la partitura orixinal con material adicional de Chaikovski. La coreografía combinó'l material de Petipa y Ivanov con nueves dances y escenes de Neumeier. El ballet termina cola muerte de Luis por afogamientu mientres ta confináu nun manicomiu, cola música dramática pa la conclusión el tercer actu. Cola tema del miembru de la realeza infeliz siendo forzáu a contraer matrimoniu heterosexual por razones d'Estáu y tamién la referencia a les vides personales de la realeza actual, esta obra antemanó les interpretaciones de Bourne y Murphy. ''Ilusiones como El llagu de los cisnes'' permanez nel repertoriu de les principales compañíes de ballé alemanes. * 1995: [[El llagu de los cisnes (Bourne)|''El llagu de los cisnes'']] de [[Matthew Bourne]]. Esti ballet estremar del tradicional reemplazando'l cuerpu de baille femenín por baillarinos masculinos. Dende la so creación en 1995, la producción de Bourne nun hai tao fora d'escena más d'unos pocos meses. Representóse n'estenses xires en Grecia, Israel, Turquía, Australia, Italia, Xapón, Corea, Rusia, Francia, Alemaña, Países Baxos y Estaos Xuníos amás del Reinu Xuníu. Ganó más de 30 premios internacionales hasta la fecha.<ref>[http://swanlaketour.com/reviews-awards «Reviews & Awards»] en ''Swanlaketour.com''. Consultáu'l 07-12-2013.</ref> * 2000: Versión del [[American Ballet Theatre]], que foi grabada pa televisión en 2005. En llugar de tener baxáu'l [[telón]] mientres suena la lenta introducción, utiliza esta música p'acompañar un nuevu prólogu nel que s'amuesa a l'audiencia cómo Rothbart tresforma per primer vegada a Odette en cisne. Esti prólogu ye similar, anque con delles diferencies, al montaxe de [[Vladimir Burmeister]] d'este mesmu ballet estrenáu nel [[Teatru Stanislavsky]] de Moscú en 1953. Rothbart nesta producción ta interpretáu por dos baillarinos, unu apaez como un home nuevo y guapo qu'atrai fácilmente a Odette nel nuevu prólogu y l'otru baillarín lleva un accidente "maquillaxe de bisarma" que revela'l verdaderu ser del bruxu. Na película ''[[Black Swan|Cisne negru]]'' [[Natalie Portman]], interpretando a Nina, suaña sobre esto na escena inicial. Alredor de media hora de la partitura completa omitir d'esta producción. * 2002: ''El llagu de los cisnes'' de [[Graeme Murphy]]. Básase llibremente na rotura del matrimoniu de [[Lady Di]] col [[Carlos de Gales|príncipe Carlos]] y la so rellación con [[Camila Parker Bowles]]. Combínense los papeles de Rothbart y Odile nel d'una baronesa, y el focu de la historia ye un triángulu amorosu.<ref>[https://web.archive.org/web/20060212185433/http://www.ballet.co.uk/magazines/yr_05/jul05/interview_mcallister_murphy.htm «A "Swan Lake that everybody gets" (entrevista [[David McAllister (ballet)|David McAllister]] y [[Graeme Murphy]])»] en ''Ballet.co.uk'', xunetu de 2005. Consultáu'l 07-12-2013.</ref> {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" align="center" style="margin:1em 1em 1em 0; border:solid 1px #AAAAAA; border-collapse:collapse; background-color:#F9F9F9; font-size:95%; empty-cells:show;" |- style="background:SlateBlue; color:WhiteSmoke" !colspan="6" align="center" |Intérpretes en diverses producciones |- style="background:#B3B7FF" !align="center"|Rol !align="center"|Moscú 1877 !align="center"|Moscú 1880 !align="center"|San Petersburgu 1895<ref name="abt" /> !align="center"|Moscú 1901 !align="center"|Londres 1911 |- |Reina |Olga Nikoláyeva | |Giuseppina Cecchetti | | |- |Sigfrido |Victor Gillert |Alfred Bekefi |[[Pável Gerdt]] |Mijaíl Mordkin |[[Vaslav Nijinsky]] |- |Benno |Serguéi Nikitin | |Aleksandr Oblakov | | |- |Wolfgang |Wilhelm Wanner | |Gillert | | |- |Odette |Pelaguéya Karpakova |Yevdokíya Kalmykova |Pierina Legnani |Adelaide Giuri |[[Mathilde Kschessinska]] |- |Rothbart |Serguéi Sokolov | |Alekséi Bulgákov |K. Kubakin | |- |Odile |<center>***</center> | |Pierina Legnani | |Mathilde Kschessinska |} == Llibretu == Munchos críticos punxeron en dulda la fonte orixinal de la historia ''El llagu de los cisnes''. El llibretu basar nun cuentu ''Der geraubte Schleier'' (''El velu robáu''),<ref>[http://www.zeno.org/Literatur/M/Mus%C3%A4us,+Johann+Karl+August/M%C3%A4rchen/Volksm%C3%A4rchen+der+Deutschen/Der+geraubte+Schleier «Der geraubte Schleier»] en ''Zeno.org'', consultáu'l 01-12-2013.</ref> del escritor alemán [[Johann Karl August Musäus]], anque esta historia namái apurre les llinies xenerales de la trama del balé. El cuentu popular rusu ''El coríu blancu'' tamién tien cierta semeyanza cola historia del balé y puede ser otra posible fonte. Los contemporáneos de Chaikovski recordaben que'l compositor tenía gran interés na historia de la vida del rei [[Lluis II de Baviera]], que la so tráxica vida supuestamente había estáu marcada pol signu del cisne y que conscientemente o nun foi escoyíu como'l prototipu del soñador príncipe Sigfrido.<ref name="lopukhov">Leimanis, Aivars: [https://web.archive.org/web/20040821235520/http://www.music.lv/opera/ballets/gulbju_ezers_2002/default_y.htm «Synopsis»] en ''Latvian National Opera'', 2002. Archiváu del orixinal el 21-08-2004. Consultáu'l 01-12-2013.</ref> El patriarca del balé rusu Fiódor Lopujov calificó ''El llagu de los cisnes'' como un «balé nacional» por cuenta de los sos cisnes, qu'argumenta tienen el so orixe en fontes llíricu romántiques ruses, anque munchos de los movimientos del cuerpu de baille provienen de dances circulares eslaves. Según Lopujov, "tanto la trama de ''El llagu de los cisnes'' como la imaxe del cisne y la idea mesma d'un amor fiel son esencialmente de Rusia".<ref name="lopukhov" /> === Personaxes === * La princesa Odette (La reina de los cisnes y el cisne blancu o tamién la princesa cisne), la heroína de la historia, una formosa princesa, que se tresformó nun cisne blancu mientres el día y que namái se tresforma nel so aspeutu verdaderu y humanu de princesa mientres la nueche. * El príncipe Sigfrido, l'héroe de la historia, un apuestu príncipe que se namora d'Odette. * Rothbart, l'antagonista de la historia, un malváu bruxu, qu'encantó a Odette pa que se convierta nun cisne blancu mientres el día pero que se tresforme na so forma verdadera y humana de princesa mientres la nueche. * Odile (El cisne negru), la malvada bruxa y fía de Rothbart, l'antagonista secundariu, tresformar n'Odette cola ayuda del malváu bruxu Rothbart, el so propiu padre, por que Sigfrido caya nuna trampa suya y engañar por completu. * Benno von Sommerstern, un amigu del príncipe Sigfrido. * La reina soberana, la madre del príncipe Sigfrido. * Wolfgang, el so tutor. * Barón von Stein. * La baronesa, la so esposa. * Freiherr von Schwarzfels. * La so esposa. * Un heraldu. * Un llacayu. * Caballeros y dames de la corte, los amigos del príncipe, heraldos, convidaos, paxes, aldeanos, sirvientes, cisnes, pollos del cisne. En 1895 Benno von Sommerstern convirtiérase a cencielles "Benno" y Odette en "Reina de los Cisnes". Coles mesmes el Barón von Stein y la so esposa, según Freiherr von Schwarzfels y la so esposa yá nun apaecíen identificaos nel programa. La princesa soberana o gobernante de cutiu sustitúyese por "Reina madre". Rothbart (Redbeard, Barbarroja) tamién puede escribise "Rotbart". === Argumentu === ''El llagu de los cisnes'' suel representase en cuatro actos y cuatro escenes (sobremanera fora de Rusia y Europa del Este), o bien en tres actos y cuatro escenes (sobremanera en Rusia y Europa del Este). ;Prólogu '' Un monte escuru''. Namái s'inclúi en delles versiones, esta escena, acompañada pola Obertura amuesa'l tresformamientu real pola que la princesa Odette ye convertida per primer vegada nun cisne. ;Actu I ''Un magníficu parque ante un palaciu''. El príncipe Sigfrido celebra'l so ventenu primer cumpleaños col so tutor, amigos y llabradores n'unu de los xardinos de palaciu. Les diversiones son atayaes pola reina, madre de Sigfrido y les sos dames d'honor, que s'esmolez pol estilu de vida despreocupáu del so fíu. La reina recuerda al so fíu que la nueche siguiente tendrá d'escoyer una esposa mientres el baille real de celebración oficial del so cumpleaños. A la fiesta van tar convidaes nueves moces, ente les más formoses de la contorna, y el príncipe tendrá d'escoyer a una d'elles como futura esposa. Esto causa una gran murnia en Sigfrido yá que nun puede casase por amor. El so collaciu Benno y el tutor traten de llevantar el so estáu d'ánimu con problemes. Al anochecerín, Benno ve una bandada de [[cygnus (xéneru)|cisnes]] esnalando percima y suxer una partida de caza. Sigfrido y los sos collacios tomen les sos [[ballesta|balleste]]s y parten en busca de los cisnes. ;Actu II [[Ficheru:Swanlake015.jpg|thumb|250px|''Valse de los cisnes'' del Actu II.]] ''Un claru xunto al llagu nun monte xunto a les ruines d'una capiya. Una nueche allumada pola lluna''. Sigfrido dixebróse de los sos amigos. Llega al claru xunto al llagu, ente que una bandada de cisnes blancos pósase cerca. Él apunta cola so ballesta a los cisnes, pero quédase xeláu cuando unu d'ellos tresfórmase nuna formosa doncella y princesa llamada Odette. De primeres ella ta apavorada de Sigfrido, pero él promete nun face-y dañu. Entós ella cúntalu que ye Odette, reinar cisne, qu'ella y les sos compañeres y amigues son víctimes d'un tarrecible conxuru llanzáu por Rothbart, el malváu bruxu con forma de uxu. Mientres el día convertir en cisnes y namái vuelven a la so forma humana pela nueche a la vera del llagu encantáu creáu a partir de les llárimes de la finada madre d'Odette y del fináu padre d'Odette. L'esconxuru namái puede rompese si daquién que nunca amó antes xura amar a Odette siempres. Apaez Rothbart y Sigfrido amenaza con matalo, pero Odette intercede yá que si Rothbart muerre primero que se ruempa'l conxuru, nunca podrá desfacer. Rothbart fai que les moces vuelvan convertise en cisnes pa evitar que'l príncipe ruempa'l conxuru. Odette allóñase convertida en cisne. Al sumir Rothbart, les doncelles cisne enllenen el claru. Benno y los sos compañeros tamién lleguen y apunten coles sos ballestes a les doncelles. Sigfrido detien-yos xusto a tiempu y despidir. Agora, a soles con Odette y les doncelles cisnes Sigfrido disponer a ganar l'enfotu d'Odette. Namórense mutuamente, pero a midida que llega l'amanecer el conxuru abasna a Odette y a les sos compañeres de regresu al llagu y fai que se tresformen en cisnes blancos de nuevu. ;Actu III ''Una sala opulenta nel palaciu.'' Celébrase la fiesta nel castiellu onde Sigfrido tendrá d'escoyer esposa. Entra reinar madre xunto a Sigfrido y el maestru de ceremonies da empiezu al festexu. Preséntense les moces casaderes y la reina píde-y a Sigfrido que baille con seis princeses y qu'escueya una como una prometida. Sigfrido quexar de qu'él nun amar a nenguna d'elles. Él piensa n'Odette, negar a escoyer esposa y la so madre enoxar con él. Nesi momentu'l maestru de ceremonies anuncia la llegada d'un noble desconocíu y la so fía. Ye'l barón y el malváu bruxu Rothbart que llega amarutáu a la fiesta cola so fía, la malvada bruxa Odile, convertida n'Odette. El malváu bruxu Rothbart tresformó a la so fía Odile n'Odette, por que para Sigfrido seya cuasi idéntica a Odette en tolos aspeutos, sacante que visti de negru en llugar de blancu. El príncipe, abruxáu pol bruxu, cree ver a Odette n'Odile, convertida n'Odette. Odette, tresformada nun cisne blancu, apaez como una visión y en devanéu trata d'alvertir a Sigfrido de que ta siendo engañáu. Pero Sigfrido permanez ayenu y proclama ante'l tribunal que tien la intención de faer la so esposa a Odile, convertida n'Odette. Reinar madre acepta y Sigfrido xúralu a Odile amor eterno. Rothbart afayar y amuesa a Sigfrido una visión máxica d'Odette, tresformada nun cisne blancu, de lloñe. Odile entós dexa de tener l'aspeutu d'Odette y tresfórmase y recupera la so verdadera cara de Odile, contenta con engañar a Sigfrido faciéndo-y creer que Odile cuando taba tresformada n'Odette, yera la so amada, quería y adorada Odette. Sigfrido dase cuenta del so tarrecible error y, ablayáu pol dolor, cuerre desesperáu escontra'l llagu. ;Actu IV '' Na vera del llagu''. A les veres del llagu les nuevos-cisnes esperen tristemente la llegada d'Odette. Ella llega llorando desesperada pola traición de Sigfrido y cúnta-yos los murnios acontecimientos de la fiesta nel palaciu. Les doncelles cisnes traten de consolala, pero ella resígnase a la muerte. Apaez Sigfrido implorando el so perdón. Ella perdonar y la pareya reafita'l so amor. Rothbart apaez y aportuna en que Sigfrido cumpla la so promesa de casase con Odile, dempués de lo cual Odette va tresformar nun cisne pa siempres. Sigfrido y Odette lluchen contra él, pero tou ye en devanéu, pos el maleficio nun puede ser desfechu. Sigfrido escueye morrer xunto a Odette, asina que los dos namoraos suicídense llanzándose al llagu. Esi sacrificiu d'amor ruempe'l conxuru de Rothbart sobre les doncelles cisnes, faciéndo-y perder el so poder sobre elles y morrer. A l'amanecida vese apaecer sobre'l llagu los espíritus d'Odette y Sigfrido yá xuntos pa siempres xubiendo a les rexones celestiales. ;Finales alternativos Esisten munchos finales distintos que van dende románticu a tráxicu. * En 1877 nel balé orixinal Sigfrido llucha con Rothbart y arrínca-y una de les sos ales, destruyendo asina los sos poderes. Sigfrido rompió'l conxuru de les doncelles cisne y cásase con Odette. Una versión baillada pol [[Ballet Mariinski]] en 2006 sigue de cerca'l final orixinal: el verdaderu amor de Sigfrido y Odette derrota a Rothbart y Odette vuelve a la so forma humana pa xunise felizmente col príncipe Sigfrido. Esta versión foi de cutiu utilizada poles compañíes de ballé de Rusia y China. Un final similar utilizar na película d'animación norteamericana de 1994 ''[[La princesa cisne]]''. * En 1986 nel montaxe de [[Rudolf Nureyev]] pal [[Ballet de la Ópera de París]] Rothbart llucha con Sigfrido, quien ye vencíu y muerre, dexando a Rothbart llevar a Odette trunfalmente escontra'l cielu. * En 2006 nel montaxe de [[Ballet de la Ciudá de Nueva York]] con coreografía de [[Peter Martins]] siguiendo a Lev Ivanov, Marius Petipa y [[George Balanchine]]), la declaración del príncipe Sigfrido que desea casase con Odile constitúi una traición que conderga a Odette a siguir siendo un cisne pa siempres. Odette adopta la forma de cisne, y Sigfrido quédase solo nel dolor mientres cai'l telón. * En 2009 nun montaxe del [[Ballet de San Francisco]] Sigfrido y Odette llanzar al llagu, como na producción de 1895 y Rothbart ye destruyíu. Entós vese a dos cisnes, que son los amantes, volar más allá de la lluna. * En 2010 nuna producción del [[Ballet Nacional de Canadá]] Odette perdona Sigfrido la so traición y la promesa de la reconciliación relluma momentáneamente primero que Rothbart convoque una violenta nube. Rothbart y Sigfrido lluchen. Cuando la nube asélase Odette quédase sola pa llorar la muerte de Sigfrido. * En 2012 nel montaxe del [[Ballet Estatal Rusu de Siberia]] en [[Blackpool Grand Theatre]] el príncipe Sigfrido abasna a Rothbart al llagu y dambos afuéguense. Odette queda como un cisne. == Analís == {{Multimedia|archivu=|títulu=Tarreza del cisne|description=|format=[[Ogg]]}} {{Multimedia|archivu=|títulu=Empecipio del actu II|description=|format=[[Ogg]]}} === Instrumentación === Esta obra escribir pa la [[orquesta]] grande típica de finales del sieglu XIX: * [[Cuerdes]]: [[violinos]] I y II; [[viola|violes]], [[violonchelu|violonchelos]], [[contrabaxu|contrabaxos]] y [[arpa]]. * [[Vientu madera]]: [[piccolo]], 2 [[flauta|flautes]], 2 [[oboe]]s, 2 [[clarinete]]s en ''si''{{música|b}}, ''la'' y ''do''; 2 [[fagós]]. * [[Vientu metal]]: 4 [[trompa (preséu)|trompes]] en ''fa''; 2 [[corneta|cornetes]] en ''la'' y ''si''{{música|b}}; 2 [[trompetes]] en ''fa, re'' y ''mi''; 3 [[trombones]] (2 tenores, 1 baxu) y [[tuba]]. * [[Percusión (música)|Percusión]]: [[Timbal de concierto|timbales]], [[caxa clara]], [[platillos]], [[bombu]], [[triángulu (preséu)|triángulu]], [[pandereta]], [[castañueles]], [[tam-tam]], [[glockenspiel]]. === Estructura === La partitura de la que s'estrayi esti esquema ye la de Chaikovski,<ref>[https://web.archive.org/web/20120209185040/http://www.rohedswanlake.org.uk/pgs/main/news_story.asp?id=2 «'Swan Lake': From Planning To Performance»] en ''Rohedswanlake.org.uk'' (archiváu del orixinal). Consultáu'l 01-12-2013.</ref> que puede ser distintu de la de Drigo, que se representa con frecuencia na actualidá. Los títulos pa cada númberu tán tomaos de la partitura orixinal publicada. Dalgunos de los númberos titúlense cenciellamente como indicaciones musicales, aquellos que nun se tán traducíos de los sos títulos franceses orixinales. ;Introducción ''Moderato assai — Allegro non troppo — Tempo I ;Actu I :Nᵘ 1 ''Scène: Allegro giusto :Nᵘ 2 ''Waltz: Tempo di valse :Nᵘ 3 ''Scène: Allegro moderato :Nᵘ 4 ''Pas de trois'' ::I. ''Intrada (o Entrée): Allegro ::II. ''Andante sostenuto ::III. ''Allegro semplice, Empresto ::IV. ''Moderato ::V. ''Allegro ::VI. ''Coda: Allegro vivace :Nᵘ 5 ''Pas de deux pa dos bufones'' (esti númberu tresformóse más tarde nel ''Pas de Deux del cisne negru'') ::I. ''Tempo di valse ma non troppo vivu, quasi moderato ::II. ''Andante – Allegro ::III. ''Tempo di valse ::IV. ''Coda: Allegro molto vivace :Nᵘ 6 ''Pas d'action: Andantino quasi moderato&nbsp;– Allegro :Nᵘ 7 ''Sujet'' (Introducción a la ''Danza con Goblets'') :Nᵘ 8 ''Danza con Goblets: Tempo di polacca :Nᵘ 9 ''Finale: Sujet, Andante ;Actu II :Nᵘ 10 ''Scène: Moderato :Nᵘ 11 ''Scène: Allegro moderato, Moderato, Allegro vivo :Nᵘ 12 ''Scène: Allegro, Moderato assai quasi andante :Nᵘ 13 ''Dances de los cisnes'' ::I. ''Tempo di valse ::II. ''Moderato assai ::III. ''Tempo di valse ::IV. ''Allegro moderato'' (esti númberu más tarde convirtióse na famosa ''Danza de los pequeños cisnes'') ::V. ''Pas d'action: Andante, Andante non troppo, Allegro'' (con material tomao de [[Undina (Chaikovski)|''Undina'']]) ::VI. ''Tempo di valse ::VII. ''Coda: Allegro vivo :Nᵘ 14 ''Scène: Moderato ;Actu III :Nᵘ 15 ''Scène: March&nbsp;– Allegro giusto :Nᵘ 16 ''Ballabile: Danza de los corps de ballet y los nanos: Moderato assai, Allegro vivo :Nᵘ 17 ''Entrada de los invitaos y Valse: Allegro, Tempo di valse :Nᵘ 18 ''Scène: Allegro, Allegro giusto :Nᵘ 19 ''Grand pas de six''. ::I. ''Intrada (o Entrée): Moderato assai ::II. ''Variación 1: Allegro ::III. ''Variación 2: Andante con moto ::IV. ''Variación 3: Moderato ::V. ''Variación 4: Allegro ::VI. ''Variación 5: Moderato, Allegro semplice ::VII. ''Grand coda: Allegro molto :'''Appendix I :''Pas de deux pa Mme. Anna Sobeshchánskaya'' (cola música de [[Ludwig Minkus|Léon Minkus]], más tarde coreografiada por [[George Balanchine|Balanchine]] como ''[[Pas de deux de Chaikovski]]'') :Nᵘ 20 ''Danza húngara: Czardas&nbsp;– Moderato assai, Allegro moderato, Vivace :'''Appendix II :Nᵘ 20a ''Danza rusa pa Mlle. Pelaguéya Karpakova: Moderato, Andante semplice, Allegro vivo, Empresto :Nᵘ 21 ''Danza española: Allegro non troppo (Tempo di boleru) :Nᵘ 22 ''Danza napolitana / veneciana: Allegro moderato, Andantino quasi moderato, Empresto :Nᵘ 23 ''Mazurka: Tempo di mazurka :Nᵘ 24 ''Scène: Allegro, Tempo di valse, Allegro vivo ;Actu IV :Nᵘ 25 ''Entr'acte: Moderato :Nᵘ 26 ''Scène: Allegro non troppo :Nᵘ 27 ''Danza de los pequeños cisnes: Moderato :Nᵘ 28 ''Scène: Allegro agitato, Molto meno mosso, Allegro vivace :Nᵘ 29 ''Scène finale: Andante, Allegro, Alla curtiu, Moderato y maestoso, Moderato == Na cultura popular == Esta pieza apaez nun gran númberu de [[bandes sonores]] de [[películes]], [[programes de televisión]], [[videoxuegos]], etc.; según versiones feches por [[músicu|artistes musicales]] de tol mundu.<ref name="TchaikovskyIMDB">[https://www.imdb.com/name/nm0006318/ «Pyotr Ilyich Tchaikovsky»] en ''IMDb''. Consultáu'l 01-02-2014.</ref> === Lliteratura === * 1989 ''Swan Lake'': ye una novela pa neños escrita por [[Mark Helprin]] ya ilustrada por [[Chris van Allsburg]], que recrea la historia orixinal como un cuentu sobre les lluches polítiques nun país ensin nome d'[[Europa del Este]]. Nél Odette convertir nuna princesa oculta dende la so nacencia pol que remana los filos (y eventualmente usurpador) detrás del tronu, siendo la historia contada a la so fía. * 1999 ''The Black Swan'': ye una novela de fantasía escrita por [[Mercedes Lackey]] que reimaxina la historia orixinal y céntrase especialmente n'Odile. La fía de Rothbart ye una bruxa por méritu propiu que llega a simpatizar con Odette. * 2009 ''Amiri & Odette'': ye una narración en versu de [[Walter Dean Myers]] con ilustraciones de [[Javaka Steptoe]].<ref>[http://www.javaka.com/books.html «Amiri and Odette: A Love Story»] en ''Javaka.com''. Consultáu'l 07-12-2013.</ref> Myers asitia la historia nel [[vivienda pública|proyeutos de vivienda pública]] "El llagu de los cisnes" d'una gran ciudá. Amiri ye un xugador de baloncestu, "Príncipe de la nueche", un campeón de les pistes d'asfaltu del parque. Odette pertenez a Big Red, un traficante con poder nes cais. === Cine === * 1925 ''[[The Phantom of the Opera (película de 1925)|The Phantom of the Opera]]'': nesta película muda emplégase de cutiu como una pista de fondu un estractu de ''El llagu de los cisnes''.<ref name="Peirse">Peirse, Alsion: ''After Dracula: The 1930s Horror Film''. I.B.Tauris, 2013, [https://books.google.es/books?id=feOuAAAAQBAJ&pg=PA115 páxs. 115-116].</ref> * 1931 ''[[Dracula (película de 1931/I)|Drácula]]'': nos creitos iniciales puede escuchase un estractu de ''El llagu de los cisnes''.<ref name="Peirse" /> * 1932 ''[[La momia (película de 1932)|La momia]]'': el mesmu estractu tamién s'incluyó nesta película de terror.<ref name="Peirse" /> * 1940 ''[[Waterloo Bridge]]'': la protagonista, una baillarina de balé interpretada por [[Vivien Leigh]], apaez baillando un fragmentu d'esti balé carauterizada como'l cisne blancu. * 1968 ''[[Funny Girl]]'': Barbra Streisand nel papel de Fanny Brice, bailla nuna parodia risible de ''El llagu de los cisnes''. * 1970 ''[[The Music Lovers]]'': nesta película de [[Ken Russell]], el mesmu [[Chaikovski]] interpretáu por [[Richard Chamberlain]], asiste a una representación d'esti balé col so acabante casar esposa (Nina) [[Antonina Miliukova]] interpretada por [[Glenda Jackson]], que nun entiende l'argumentu de la obra.<ref>Harper, Sue & Smith, Justin: ''British Film Culture in the 1970s''. Edinburgh University Press, 2012, [https://books.google.es/books?id=Q5LQzLFWzKUC&pg=PA57 p. 57].</ref> * 1981 ''[[Hakuchou no Mizuumi]]'' (''El llagu de los cisnes''): ye una película xaponesa de ''[[anime]]'' realizada por [[Kimio Yabuki]] con [[Toei Animation]]. La historia ye relativamente fiel a la orixinal y a lo llargo de tola película suenen como [[música]] ambiental diverses pieces del balé.<ref name="TchaikovskyIMDB"/> * 1994 ''[[The Swan Princess]]'': esta triloxía de [[dibuxos animaos]] narra la historia d'Odette, una bella princesa que se convierte en cisne mientres el día pol conxuru llanzáu pol malváu bruxu Rothbart.<ref>[https://www.imdb.com/title/tt0111333/ «The Swan Princess (1994)»] en ''IMDB.com''. Consultáu'l 01-12-2013.</ref> * 1997 ''[[Ana Karenina (película de 1997)|Ana Karenina]]'': nesta película empobinada por [[Bernard Rose]] y protagonizada por [[Sophie Marceau]] pueden oyese numberosos fragmentos del balé.<ref name="TchaikovskyIMDB"/> * 2000 ''[[Billy Elliot]]'': a la fin de la película'l protagonista apaez baillando na [[El llagu de los cisnes (Bourne)|versión]] del coreógrafu [[Matthew Bourne]].<ref>Crompton, Sarah: ''Sadler's Wells: Dance House''. Oberon Books, 2013, [https://books.google.es/books?id=syK5Cek1xGUC&pg=PA66 p. 66].</ref> * 2002 ''[[Princess Tutu]]'': ye un anime xaponés que narra una historia asemeyada a la de ''El llagu de los cisnes''.<ref>Cavallaro, Dani: ''Japanese Aesthetics and Anime: The Influence of Tradition''. McFarland, 2012, [https://books.google.es/books?id=GtU38GYXe6cC&pg=PA99 p. 99].</ref> * 2003 ''[[Barbie of Swan Lake]]'': ye la tercer película d'animación de la coleición de Barbie, que ta inspirada llibremente na historia de ''El llagu de los cisnes'' anque difier abondo. Barbie ye Odette, la historia cúntase acompañada de balé y música. Utilizóse la téunica de la [[captura de movimientu]] cola collaboración de los miembros del [[Ballet de la Ciudá de Nueva York]].<ref name="TchaikovskyIMDB"/> * 2006 ''[[Scoop]]'': de primeres y repetidamente mientres tol filme de [[Woody Allen]] puede oyese la ''Danza de los pequeños cisnes''.<ref name="TchaikovskyIMDB"/> * 2010 ''[[Despicable Me]]'': na película d'animación les neñes adoptaes pol villanu píden-y a esti que vaya a veles na so actuación de ''El llagu de los cisnes''. * 2011 ''[[Black Swan|Cisne negru]]'': empobinada por [[Darren Aronofsky]] y protagonizada por [[Natalie Portman]].<ref name="TchaikovskyIMDB"/> * 2013 ''Barbie y les zapatielles máxiques'': utiliza parte de la historia de ''El llagu de los cisnes'', onde Cristhin queda convertida n'Odette.<ref name="TchaikovskyIMDB"/> === Videoxuegos === * 1988: el [[videoxuegu]] ''[[Final Fantasy II]]'' de [[Squaresoft]] usa una pequeña parte de ''El llagu de los cisnes'' xustu antes de la llucha contra'l xefe Lamia. Na versión pa [[PlayStation Portable]] la parte ye más llarga. * 1990: l'[[aventura gráfica]] ''[[Loom]]'' de [[LucasArts]] creada por Brian Moriarty tien una banda sonora formada íntegramente por estractos de la suite ''El llagu de los cisnes''. Inclusive s'incorpora a la historia'l tema d'un cisne. * 2009: el videoxuegu ''[[Mario y Sonic nos Xuegos Olímpicos d'Iviernu]]'' de [[SEGA]] inclúi ''El llagu de los cisnes'' na so competición de [[patinaxe artísticu sobre xelu]]. * 2016: el videoxuegu ''[[Overwatch]]'' de [[Blizzard Entretainment]] dientro de los aspeutos de "Widowmaker" atópense "Odette" y "Odile" el cisne blancu y el cisne negru. == Galería == <gallery> File:Swanlakedecor.jpg|Diseñu de decoráu pal Actu II de Gaanen, 1877. File:Swanlakelegnani.jpg|Pierina Legnani como Odette, 1895. File:Swanlakegerdt.jpg|Pável Gerdt como príncipe Sigfrido, 1895. File:Swanlakemordkin.jpg|Montaxe de Aleksandr Gorsky nel Bolshói, 1901. File:Alicia Alonso 1955.jpg|Alicia Alonso como cisne negru, 1955. File:Swan Lake at the Bolshoi 2006.jpg|Montaxe nel Bolshói, 2006. File:Lebedinoje ozero 01.jpg| Montaxe en República Checa, 2009. </gallery> == Ver tamién == * [[Composiciones de Piotr Ilich Chaikovski]] * [[El cascanueces]] * [[La bella durmiente (ballet)|La bella durmiente]] * [[Romeo y Julieta (Chaikovski)|Romeo y Julieta]] == Referencies == === Notes === {{llistaref}} === Bibliografía === * Beaumont, Cyril W.: [https://books.google.es/books?id=AZVDMAEACAAJ ''The Ballet Called "Swan Lake"'']. Dance Books, 2012. * Brown, David: [https://books.google.es/books?id=RH3Zyw4_M0YC ''Tchaikovsky: The Final Years, 1885-1893'']. W. W. Norton, 1991. * Brown, David: [https://books.google.es/books?id=q9Ft9P8SvvsC ''Tchaikovsky: The Man and His Music'']. Faber & Faber, 2010. * Nugent, Ann: [https://books.google.es/books?id=ALs5AAAACAAJ ''Swan Lake: Stories of the Ballets'']. Aurum Press, 1985. * Warrack, John: [https://books.google.es/books?id=y64HAQAAMAAJ ''Tchaikovsky'']. Charles Scribner's Sons, 1973. * Warrack, John: [https://books.google.es/books?id=wjbjMQEACAAJ ''Tchaikovsky Ballet Music'']. University of Washington Press, 1979. * Wiley, Roland: [https://books.google.es/books?id=OLRmQgAACAAJ ''Tchaikovsky's Ballets: Swan Lake, Sleeping Beauty, Nutcracker'']. Clarendon Press, 1985. * Wiley, Roland: [https://books.google.es/books?id=368HAQAAMAAJ ''Tchaikovsky'']. Oxford University Press, 2009. === Discografía escoyida === ;Audiu * 1954 – [[Antal Doráti]] (direutor), [[Minneapolis Symphony Orchestra]] (1ª grabación completa, fin de 1953, orixinalmente namái en monu; delles temes estéreo falsos en LP) * 1959 – [[Ernest Ansermet]] (direutor), [[Orchestre de la Suisse Romande]], grabáu n'estéreo oct–nov 1958, amenorgáu * 1974 – [[Anatole Fistoulari]] (direutor), [[Radio Filharmonisch Orkest]], Ruggiero Ricci (violín) * 1976 – [[André Previn]] (direutor), [[London Symphony Orchestra]], [[Día Haendel]] (violín) * 1982 – [[John Lanchbery]] (direutor), [[Philharmonia Orchestra]] * 1988 – [[Yevgeny Svetlanov]] (direutor), [[State Academic Symphony Orchestra of the Russian Federation|Russian State Symphony Orchestra]] * 1990 – [[Michael Tilson Thomas]] (direutor), [[London Symphony Orchestra]] * 1992 – [[Charles Dutoit]] (direutor), [[Montreal Symphony Orchestra]] * 2006 – [[Valery Gergiev]] (direutor), Orquesta del [[Teatru Mariinski]] ;Videu * 1966 – John Lanchbery (direutor), [[Vienna State Opera Ballet]], [[Rudolf Nureyev]] (Sigfrido), [[Margot Fonteyn]] (Odette / Odile) * 1968 – Viktor Fedotov (direutor), [[Ballet Mariinski|Kirov Ballet]], John Markovsky (Sigfrido), Yelena Yevteyeva (Odette / Odile) * 1976 – Algis Zhuraitis (direutor), [[Ballet Bolshoi]], Alexander Bogatirev (Sigfrido), [[Maya Plisétskaya]] (Odette / Odile) * 1982 – Ashley Lawrence (direutor), [[The Royal Ballet]], [[Anthony Dowell]] (Sigfrido), [[Natalia Makarova]] (Odette / Odile) * 1984 – Algis Zhuraitis (direutor), Ballet Bolshoi, Alexander Bogatirev (Sigfrido), [[Natalia Bessmertnova]] (Odette / Odile) * 1986 – Viktor Fedotov (direutor), Kirov Ballet, Konstantin Zaklinsky (Sigfrido), [[Galina Mezentseva]] (Odette / Odile) * 1988 – [[Graham Bond]] (direutor), [[English National Ballet]], Peter Schaufuss (Sigfrido), [[Evelyn Hart]] (Odette / Odile) * 1989 – Algis Zhuraitis (direutor), Ballet Bolshoi, Yuri Vasyuchenko (Sigfrido), Alla Mikhalchenko (Odette / Odile) * 1990 – Viktor Fedotov (direutor), Kirov Ballet, [[Igor Zelensky]] (Sigfrido), Yuliya Makhalina (Odette / Odile) * 1992 – Alexander Sotnikov (direutor), [[Perm Opera and Ballet Theatre|Perm Theatre Ballet]], Alexei Fadeyechev (Sigfrido), [[Nina Ananiashvili]] (Odette / Odile) * 1992 – Jonathan Darlington (direutor), [[Paris Opera Ballet]], Patrick Dupond (Sigfrido), [[Marie-Claude Pietragalla]] (Odette / Odile) * 1996 – [[:fr:Michel Quéval|Michel Quéval]] (direutor), [[Royal Swedish Ballet]], Anders Nordström (Sigfrido), [[Nathalie Nordquist]] (Odette / Odile) * 1998 – [[Daniel Barenboim]] (direutor), [[Berlin State Ballet]], Oliver Matz (Sigfrido), Steffi Scherzer (Odette / Odile) * 2004 – James Tuggle (direutor), [[La Scala Theatre Ballet]], [[Roberto Bolle]] (Sigfrido), [[Svetlana Zakharova (baillarina)|Svetlana Zakharova]] (Odette / Odile) * 2005 – Ormsby Wilkins (direutor), [[American Ballet Theatre]], [[Angel Corella]] (Sigfrido), [[Gillian Murphy]] (Odette / Odile) * 2006 – Vellu Pahn (direutor), Paris Opera Ballet, [[José Carlos Martínez (baillarín)|Jose Martinez]] (Sigfrido), [[Agnes Letestu]] (Odette / Odile) * 2007 – [[Valery Gergiev]] (direutor), [[Ballet Mariinski]], Danila Korsuntsev (Sigfrido), [[Ulyana Lopatkina]] (Odette / Odile) * 2009 – Valeriy Ovsyanikov (direutor), The Royal Ballet, [[Thiago Soares]] (Sigfrido), [[Marianela Núñez]] (Odette / Odile) * 2009 – Vladimir Fedoseyev (direutor), [[Zurich Ballet]], Stanislav Jermakov (Sigfrido), [[Polina Semionova]] (Odette / Odile) == Enllaces esternos == {{commonscat|Swan Lake}} * [http://www.nureyev.org/rudolf-nureyev-choreographies/rudolf-nureyev-swan-lake ''El llagu de los cisnes''] — coreografía de Rudolf Nureyev, en ''Nureyev.org'' (n'inglés) {{Tradubot|El lago de los cisnes}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:El llagu de los cisnes]] [[Categoría:Ballets|Lago de los cisnes]] [[Categoría:Composiciones de Piotr Ilich Chaikovski|Llagu de los cisnes]] [[Categoría:Composiciones de 1876]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] qq4e73lhpb7b6j2js9eyt81w053o9nn El pensador 0 137280 4500939 4465778 2026-06-20T13:29:37Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500939 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|El pensador}} {{Ficha d'obra d'arte |nome = ''El Pensador'' |imaxe = The Thinker, Rodin.jpg |tamañu imaxe = |pie imaxe = |autor = [[Auguste Rodin]] |diseñador = |fecha = ''circa'' 1904 |llocalización = {{bandera|Francia}} [[París]], [[Francia]] |estilu = |material = Bronce |técnico = |dimensiones = |peso = |coordenaes = |constructor= }} [[Ficheru:El pensador-Rodin-Caixaforum-2.jpg|thumb|250px|''El Pensador'' nuna esposición temporal en [[CaixaForum Madrid|CaixaForum]] [[Madrid]].]] '''''El Pensador''''' (en [[idioma francés|francés]] '''''Le Penseur''''') ye una de les escultures más famoses d'[[Auguste Rodin]]. L'escultor concibió esta pieza ente [[1881]] y [[1882]] pa decorar el tímpanu del conxuntu escultóricu ''[[La puerta del Infiernu (escultura)|La Puerta del Infiernu]],'' encargáu en 1880 pol Ministeriu d'Instrucción Pública y Belles Artes de Francia. Esto sirviría como entrada pal que sería'l Muséu d'Artes Decoratives de París, anque'l proyeutu nun se concluyó.<ref name=":0" /> == Historia == [[Ficheru:El pensador en La puerta del Infierno.jpg|thumb|''El Pensador'' en ''[[La puerta del Infiernu (escultura)|La puerta del Infiernu]]'' espuesta nel [[Muséu Soumaya]].|249x249px]] La escultura recibió orixinalmente'l nome ''El poeta'', yá que representaba al escritor italianu [[Dante Alighieri]], autor de [[Divina comedia|''La Divina'' ''Comedia'']], obra lliteraria que sirvió como una de les inspiraciones pa la creación de ''[[La puerta del Infiernu (escultura)|La Puerta]]''. Nuna carta unviada al críticu Marcel Adam, escribió<ref>{{cita llibru|apellíos=Elsen|nome=Albert Y.|enllaceautor=|títulu=Rodin's Gates of Hell|url=|fechaaccesu=|añu=1960|editorial=Minneapolis: University of Minnesota Press|isbn=|editor=|ubicación=Esta carta foi publicada nel periódicu Gil Blas, el 7 de xunetu de 1904 en París.|páxina=96|idioma=|capítulu=}}</ref>: {{Cita|''El Pensador'' tien una hestoria. Nos díes pasaos, concebí la idea de ''La puerta del Infiernu''. Al mandu de la puerta, sentáu nuna roca, Dante pensando nel plan del so poema. Detrás d'él, Ugolino, Francesca, Paolo, tolos personaxes de ''La Divina Comedia''. Esti proyeutu nun se realizó. Delgado, ascéticu, Dante separáu del conxuntu nun tuviera sentíu. Empuestu pola mio primer inspiración concebí otru pensador, un home desnudu, sentáu sobre una roca, los sos pies dibuxaos debaxo d'él, el so puñu contra'l so mentón, él suañando. El pensamientu fértil ellabórase amodo por sigo mesmu dientro del so celebru. Nun ye más un soñador, ye un creador.|Auguste Rodin}} Según apunta l'investigador François Blanchètiere{{ensin referencies|}}, ''El poeta'' representa un cuerpu torturáu y coles mesmes un home d'espíritu llibre decidíu a trescender por aciu la poesía. Tamién de vocación dantesca, la obra personifica a [[Minos]], xuez de los infiernos que na obra del italianu asignaba a los condergaos a unu de los nueve círculos en función de los sos pecaos. ''El Pensador'' pertenez al grupu de trabayos fechos ente 1880 y 1881, onde la influencia de [[Michelangelo]] ye particularmente fuerte; ye induldable que ''Il Pensieroso'' y ''Jeremías'' de la [[Capiya Sixtina]] guarden semeyanza con él.<ref>Gantner, Joseph. ''Rodin und Michelangelo''. Vienna: A. Schroll, 1953. p. 27.</ref> Para posar del personaxe —col coldu derechu na pierna esquierda— [[Auguste Rodin|Rodin]] estudió ''Ugolino'' de [[Jean-Baptiste Carpeaux]], mesmu que foi realizáu en [[1862]] y que pertenez a la coleición del [[Muséu d'Orsay]].<ref>{{cita llibru|apellíos=Seymour|nome=Charles|enllaceautor=|títulu=Ideas on Sculpture|url=|fechaaccesu=|añu=1954|editorial=Baltimore Museum of Arts News|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=12|idioma=|capítulu=}}</ref> En pallabres d'[[Octave Mirbeau]], «la so pose recuerda un pocu la del ''Pensador'' de [[Michelangelo]], Dante ta sentáu, col torso echáu escontra alantre y el brazu derechu en reposu sobre la pierna esquierda, lo que da al cuerpu un inespresable movimientu tráxicu»;<ref>Octave Mirbeau, «Auguste Rodin», ''La France'', 1º de febreru de 1885; reimpreso por Michel et Nivet, 1993</ref> coles mesmes, basar na representación de [[Lorenzo de Médici]] sentáu, pieza central de la Capiya de los Médici, na [[Basílica de San Llorienzo (Florencia)|Basílica de San Llorienzo]], en [[Florencia]], Italia. En [[Copenḥague]] presentó la escultura per primer vegada col títulu de ''El Poeta'', pocu dempués de que'l críticu d'arte Léon Gauchez realizó un comentariu a Rodin sobre la idea d'una representación de Dante ensin el característicu atabéu: «Un Dante desnudu ye una herexía que-y quita d'una antítesis almirable».<ref>-Le Normand-Romain, Antoinette: ''Rodin'', Abbeville Press Publisher, 2013.</ref> Cuando la figura exhibir coles sos dimensiones orixinales na esposición [[Claude Monet|Monet]]-[[Auguste Rodin|Rodin]] de la Galería George Petit en [[1889]], Rodin dexó d'identificala como [[Dante Alighieri|Dante]] y titular ''El Pensador; el Poeta, fragmentu d'una puerta''.<ref>{{cita llibru|apellíos=Mirbeau|nome=Octave|enllaceautor=|títulu=Auguste Rodin. La France.|url=|fechaaccesu=|añu=1885|editorial=Reimpresión en Des Artistes, Première Série 1885-1886. Ernest Flammarion, 1922|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=15|idioma=|capítulu=}}</ref> Rodin referir de la siguiente forma al fechu de que ''El Pensador'', pensara<ref>{{cita llibru|apellíos=Elsen|nome=Albert Y.|enllaceautor=|títulu=Homage by Jacques Lipchitz|url=|fechaaccesu=|añu=1963|editorial=New York: Museum of Modern Art|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=52|idioma=|capítulu=}}</ref>: {{Cita|Lo que fai que'l mio ''Pensador'' piense, ye qu'él piensa non yá col so celebru, col so ceñu fruncíu, coles sos fueses nasales distendíes y los sos llabios estruyíos, con cada músculu de los sos brazos, llombu y piernes, col so puñu apertáu y los sos deos de los pies agarraos.|Auguste Rodin}} Delles comentaristes menten que ''El Pensador'' ocupa en ''La Puerta'', una posición similar a les figures sagraes de los portales góticos, poro, ye un xuez y coles mesmes un prisioneru nel infiernu. Ye una proyeición del escultor, del artista polo xeneral, que confronta a los críticos de la so dómina y a los que tamién xulga.<ref name=":1">{{cita llibru|apellíos=Tancock|nome=John L.|enllaceautor=|títulu=The sculpture of Auguste Rodin|url=|fechaaccesu=|añu=1976|editorial=Philadelphia Museum of Art|isbn=0-87633-018-9|editor=|ubicación=|páxines=112, 118|idioma=|capítulu=}}</ref> En 1904, Gabriel Mourey, editor de la revista ''Les Arts de la Vie'', amosó'l trabayu escultóricu de la ciudá de París y la fama de ''El Pensador'' estendióse, d'una minoría comenenciuda en cuestiones estétiques al públicu internacional. Gradualmente [[Auguste Rodin|Rodin]] convertir nun símbolu públicu de gran importancia. Mourey esplicó por qué ''El Pensador'' fuera escoyíu<ref>Gabriel Mourey, Le Penseur de Rodin offert par souscription publique au peuple de Paris, ''Les Arts de la Vie'', Paris, non. 5, 1904.</ref>: {{Cita|Escoyemos esti magníficu trabayu d'ente tolos demás porque yá nun ye'l poeta suspendíu sobre los golfos del pecáu y la expiación, entartalláu pola piedá y el terror de la inflexibilidad d'un dogma, yá nun ye'l ser escepcional, l'héroe; ye'l nuesu hermanu en sufrimientu, n'interés, en pensamientu, n'allegría, l'allegría amargoso de ver y conocer; nun ye más un súper ser humanu, un predestinado, ye a cencielles un home de tolos tiempos|Gabriel Mourey}} El 21 d'abril de 1906, ''El Pensador'' foi instaláu frente al [[Panteón de París]] y permaneció ende hasta 1922, cuando foi treslladáu al [[Muséu Rodin]].<ref>{{cita llibru|apellíos=Tancock|nome=John|enllaceautor=|títulu=The sculpture of Auguste Rodin|url=|fechaaccesu=|añu=1976|editorial=|isbn=0-87923-157-2|editor=|ubicación=|páxina=82|idioma=inglés|capítulu=}}</ref> == Fundiciones == La [[fundición]] ye'l procesu pa producir una escultura en bronce a partir de los moldes y pieces xenuinos d'un artista. Rodin encargaba la fundición de les sos pieces a cases fundidores como Radier o Coubertin. La primer fundición de ''El Pensador'' en bronce efectuar en [[1884]], a solicitú del coleicionista y mecenes anglogriego Constantine Alexander Ionides. A diferencia de les maquetes que l'artista realizó primeramente, esta variante portaba un [[gorru frigio]], símbolu del librepensamiento y que mientres la [[Tercer República Francesa]] aludió a la [[democracia]]. Esta versión nun s'amosó mientres la vida del autor. A finales d'abril de [[1884]], Ionides escribió a Rodin: «Toi pensando n'asitiar al so pensador nuna mesa redonda na sala de receición, onde puede trate dende tolos ángulos». Ésta foi la primer mención conocida del ''Pensador'' como títulu, que nun aportar# a oficial sinón hasta [[1889]], cuando la obra presentóse como una pieza autónoma na esposición conxunta col [[Impresionismu|pintor impresionista]], [[Claude Monet]] na Galería [[Georges Petit]]. Alredor de [[1902]], Rodin decidió engrandar la escultura y encargó a Henri Lebossé, quien yera especializáu nel usu del [[pantógrafo]], realizala con un altor de 180{{esd}}cm. La obra esponer nel [[Salón de París]] en [[1904]] con crítiques favorables.<ref name=":0">{{cita llibru|apellíu=Fundación Carlos Slim|nome=|enllaceautor=|títulu=La puerta del Infiernu|url=|fechaaccesu=10 de xunu de 2016|añu=|editorial=|isbn=978-607-7805-18-2|editor=|ubicación=|edición=Primer|páxina=|páxina=228, 229, 341, 350, 353|idioma=|capítulu=|apellíos1=}}</ref> Coles mesmes que caltenía'l so allugamientu nel conxuntu monumental de ''La Puerta del Infiernu'', ''El Pensador'' foi amosáu por separáu, a partir de [[1888]], convirtiéndose d'esta miente nuna obra autónoma. Engrandada en [[1904]], tomó una dimensión monumental qu'amontó inda más la so popularidá. == ''El Pensador'' nel mundu == Esisten diverses fundiciones de ''El Pensador'' alredor del mundu; dalgunes fueron ampliaes del orixinal y otres, de distintes proporciones. Toes estes conócense sol nome d'[[orixinal múltiple|orixinales múltiples]]. Ye posible atopar delles d'elles nos siguientes llugares:[[Ficheru:El Pensador en Laeken.jpg|miniaturadeimagen|''El Pensador'' nel [[Campusantu de Laeken]]]] * [[Campusantu de Laeken|Campusantu Laeken]], Bruxeles * Centru d'Arte Cantor, Universidá de Stanford * Fundación d'Arte Norton Simon, Pasadena, California * [[Gliptoteca Ny Carlsberg]], Copenhague * Institutu d'Arte Alle R., Universidá de Louisville * [[Detroit Institute of Arts|Institutu d'Artes de Detroit]] * Lexón d'Honor, San Francisco, California * [[Muséu Rodin (Filadelfia)|Muséu Rodin de Filadelfia]] * Muséu Rodin de Meudon * [[Muséu Rodin|Muséu Rodin de París]] * Muséu Nacional de Kyoto * Muséu Nacional de Tokyo * Muséu d'Arte de Baltimore * [[Muséu Pushkin]], Moscú * [[Muséu Soumaya]]. Fundación Carlos Slim, Ciudá de Méxicu * Muséu de la ciudá de Nagoya * Muséu Prins Eugenes Waldemarsudde, Estocolmo * [[Muséu d'Arte de Cleveland]] * Muséu d'Arte Nelson-Atkins, Kansas * Muséu d'Arte Shizuoka Prefectural, Xapón * [[Plaza del Congresu]], Buenos Aires * [[Universidá de Columbia]], Nueva York * Muséu Vaticanu, Vaticanu * [[Congresu Nacional de Chile]], [[Valparaíso]], [[Chile]]. * Parque Cantu Costeru, Viña del Mar Esiste una versión de la obra lliteraria ''[[Les flores del mal]]'' de [[Charles Baudelaire]] ilustrada por [[Auguste Rodin]] ente 1887 y 1888; ende amuesa al ''Pensador'' nel poema ''Les Bijoux''.<ref name=":1" /><ref>{{cita llibru|apellíos=Le Normand-Roman|nome=Antoinette|enllaceautor=|títulu=The Bronces of Rodin|url=|fechaaccesu=|añu=2007|editorial=Éditions de la Réunion de Musées Nationaux|isbn=978-2-7118-4941-3|editor=|ubicación=|volume=II|páxina=588|idioma=inglés|capítulu=}}</ref> == Galería == {{Galería d'imáxenes|Pensador.jpg|''El pensador'', de Auguste Rodin, nel [[Muséu Rodin]], en París | Buenos Aires-Plaza Congreso-Pensador de Rodin.jpg|''El pensador'', en bronce y alzada frente al [[Congresu de la Nación Arxentina]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1031577 ''Al rescate d'El pensador de Rodin'']. Artículu nel periódicu arxentín ''La Nación'', del [[19 de xunetu]] de [[2008]].</ref><ref>[http://blogs.montevideo.com.uy/blognoticia_17478_1.html ''"El pensador" de Rodin y les carpes del Congresu'']. Artículu nel blogue de la periodista uruguaya Emma Sanguinetti.</ref> | El pensador, Auguste Rodin.JPG|''El pensador'', [[Muséu Soumaya]] na Ciudá de Méxicu| | llinies=3 }} == Ver tamién == *[[Musée Rodin]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.musee-rodin.fr/en/collections/sculptures/thinker ''El pensador''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190406052417/http://www.musee-rodin.fr/en/collections/sculptures/thinker |date=2019-04-06 }}, Musée Rodin, Paris (inglés, francés) * [http://www.penseur.org Proyeutu ''El pensador'']{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180614004345/http://www.penseur.org/ |date=2018-06-14 }}, [[Múnich]]. Discutiniu de la hestoria de munches de les versiones d'esta obra d'arte. * {{Enllaz rotu|1=pensador-de-rodin-t5633.html ''Comentariu d'El Pensador'' |2=http://michanforo.net/el |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, descripción de la obra en tolos sos aspeutos. {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Escultures de Auguste Rodin|Pensador, El]] [[Categoría:Desnudu (xéneru artísticu)]] [[Categoría:Escultures en Francia]] [[Categoría:Escultures en Francia]] 1w69r31afsne68xixwkt4k3j1btvwjb Espectrómetru de mases 0 137296 4501105 4394494 2026-06-21T08:45:06Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501105 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:NanoESIFT.jpg|thumb|Fai d'iones por electrospray nun espectrómetru de masa.]] La '''espectrometría de mases''' ye una téunica d'analís que dexa determinar la distribución de les [[molécula|molécules]] d'una sustancia en función de la so masa. El '''espectrómetru de mases''' ye un dispositivu que dexa analizar con gran precisión la composición de distintos elementos químicos y [[isótopu|isótopos]] atómicos, dixebrando los nucleos atómicos en función de la so rellación ente [[masa]] y [[Carga llétrica|carga]] (m/z). Puede utilizase pa identificar los distintos elementos químicos que formen un compuestu, o pa determinar el conteníu isotópico de distintos elementos nun mesmu compuestu. Con frecuencia atópase como detector d'un [[cromatógrafu de gases]], nuna téunica híbrida conocida poles sos iniciales n'inglés, GC-MS. L'espectrómetru de mases mide razones masa/carga d'[[iones]], caleciendo un fexe de material del compuestu a analizar hasta vaporizarlo y ionizar los distintos [[átomos]]. El fexe d'iones produz un patrón específicu nel detector, que dexa analizar el compuestu. Na [[industria]] ye una téunica altamente utilizada nel analís elemental de [[semiconductores]], [[biosensores]], cadenes polimériques complexes, [[fármacos]], productos de síntesis química, analís forense, contaminación medioambiental, [[arumes]] y tou tipu de analitos que sían susceptibles de pasar a fase vapor y ionizarse ensin descomponese. == Historia == [[Ficheru:Early Mass Spectrometer (replica).jpg|thumb|250px|Retruque d'unu de los primeros espectrómetros de mases.]] En 1886, [[Eugen Goldstein]] reparó rayos de descarga en gases a baxa presión que viaxaben lloñe del ánodu y al traviés de canales nun [[cátodu]] furáu, opuestos a la direición de los [[rayos catódicos]] cargaos negativamente (que viaxen dende'l cátodu al ánodu). Goldstein llamó a estos rayos d'ánodu con carga positiva ''Kanalstrahlen'' ([[rayos canales]]). [[Wilhelm Wien]] afayó que fuertes campos llétricos o magnéticos esviaben esos rayos canales, y en 1899 construyó un dispositivu con campos llétricos y magnéticos paralelos que dixebraba los rayos positivos en función de la so rellación carga-masa (''Q/m''). Wien afayó que la rellación de carga a masa dependía de la naturaleza del gas nel tubu de descarga. El científicu inglés [[J. J. Thomson]], que taba interesáu en midir la rellación masa-carga del electrón, ameyoró más tarde el trabayu de Wien amenorgando la presión pa crear el primer preséu similar a un espectrómetru de mases. Dalgunes de les téuniques modernes d'espectrometría de mases fueron escurríes por [[Arthur Jeffrey Dempster]] y [[F. W. Aston]] en 1918 y 1919, respeutivamente. En 1989, diose la metá del Premiu Nobel de Física a [[Hans Dehmelt]] y [[Wolfgang Paul]] pol desenvolvimientu de la téunica de trampa d'iones nos años 1950 y 1960. En 2002, diose'l [[Premiu Nobel de Química]] a [[John Bennett Fenn]] pol desenvolvimientu de la [[ionización por electrospray]] (''electrospray ionizatio'', ESI), y a [[Koichi Tanaka]] pol desenvolvimientu de la desorción láser nidio (''soft laser desorptio'', SLD) y la so aplicación a la ionización de macromolécules biolóxiques, especialmente proteínes.<ref>{{cita noticia | títulu=The Nobel Prize in Chemistry 2002: Information for the Public | fecha=9 d'ochobre de 2002 | editorial=The Nobel Foundation | url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/2002/public.html | fechaaccesu=29 d'agostu de 2007 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070810121912/http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/2002/public.html | fechaarchivu=10 d'agostu de 2007 }}</ref> == Fundamentos de la espectrometría de mases d'iones secundarios (SIMS) == La téunica de '''detección d'iones''' basar nel fenómenu conocíu como '''forgáu''' (''sputtering'', n'inglés) de partícules centraes nun blancu, que son bombardiaes por aciu iones, átomos o molécules. Dependiendo del intervalu d'enerxía de la partícula primaria, asoceden choques elásticos y inelásticas: * nel intervalu de los keV, les interacciones dominantes son les ''elástiques''; * los choques ''inelásticas'' aumenten según aumenta la enerxía. Estes son más comunes nel intervalu d'enerxía de los MeV. El procesu de dispersión produz iones secundarios nel rangu de les enerxíes cinétiques traslacionales. Les distribuciones d'enerxía son distintes según trátese d'iones atómicos o moleculares. La eficiencia d'ionización del SIMS defínese como la fracción de los átomos espardíos que se ionizan. La eficiencia varia con respectu al elementu d'analís en dellos órdenes de magnitú. Les influencies más obvies son el potencial d'ionización y l'afinidá electrónica de los iones negativos. === Conceutos clave === * La '''resolución''' (R) ye la capacidá de dixebrar y midir mases d'iones de masa molecular similar. Ta definida como la división ente la masa d'interés (m) ente la diferencia de masa (Δm), definíu como l'anchu d'un picu de señal a metá del so altor. Polo tanto R=(m/Δm). Dos picos de señales vecines considerar abondo dixebraes cuando'l valle de la señal que dixebren los máximos escayera hasta'l 10% de la intensidá. A esti criteriu conocer como'l "10% definición de resolución de los valles". La condición por que se cumpla'l valle al 10% ye cuando l'anchu del picu al 5% relativu al so altor iguala la diferencia de mases de los correspondientes iones, yá que entós el 5% de contribución de cada picu nel mesmu puntu de la exa m/z suma hasta'l 10%. * '''Masa monoisotópica y masa medio''': ** La masa exacto del isótopu más abondosu llamar masa monoisotópica. La masa monoisotópica ye la suma de les mases monoisotópicas de cada elementu del analito. ** La masa medio ye la suma de la media química de les mases de los sos componentes considerando la so bayura. * La precisión de masa ye un porcentaxe de la masa midida y mídese tantu en porcentaxe como en partes per millón. == Llendes de detección == Polo xeneral, a mayor velocidá d'erosión, meyor sensibilidá, polo que, a corriente alta, el fexe primariu d'iones d'alta enerxía ye l'ideal. Pero, desafortunadamente, cola enerxía non solo aumenta la eficiencia del “sputtering”, sinón tamién la fondura de penetración y el volume de cascada (dañu inducíu, perturbación). Ye por eso que SIMS ye una téunica d'analís destructiva. Podemos entender la distinción ente condiciones dinámiques y estátiques analizando'l tiempu de vida (t) na primer capa atómica atopada en superficie:<ref>La densidá d'átomos sobre superficie ye de 10^5 átomos/cm2</ref> {{ecuación|<math>t = 10^5 A*x/Ip*y</math>}} onde: * t = tiempu de vida de la monocapa. * A = área de superficie pulverizada [cm²]. * Ip = fluxu primario de partícules [cm<sup>-2</sup>]. * y = parte tremada. == Asistencia d'iones positivos o negativos == L'asistencia del [[osíxenu]] (O2<sup>+</sup>) asocedi como resultáu d'enllazar metal-osíxenu nuna zona arriquecida con osíxenu. Cuando estos enllaces romper mientres la emisión d'iones, l'osíxenu cárgase negativamente por cuenta de la so alta afinidá electrónica, favorez la captura, y el so altu potencial d'ionización inhibe les partícules positives (iones positivos). El metal ye aislláu entós de cargues positives. Amás, el bombardéu con osíxenu amonta la concentración d'osíxenu na superficie. Per otra parte, el bombardéu con [[cesio]] (Cs<sup>+</sup>) favorez los iones negativos de la muestra. Esti fenómenu pueden esplicase por funciones trabayu que son amenorgaes pola implantación de cesio na superficie de la muestra. Más electrones secundarios son escitaos sobre la superficie de la barrera de potencial. Amontar la disponibilidad d'electrones lleva a la formación d'iones negativos. == Funcionamientu == [[Ficheru:Cont dynode detector.jpg|right|250px|thumb|Detector.]] En términos xenerales, les molécules tienen mases diverses, fechu qu'un espectrómetru de mases utiliza pa determinar qué molécules tán presentes nuna muestra. Por casu, se vaporiza sal de mesa ([[NaCl]]) y analícense los iones na primer parte del espectrómetru de masa. Esto produz iones del sodiu ya iones del cloru que tienen pesos moleculares específicos. Estos iones tamién tienen una carga, que significa que por cuenta de ella van tener movimientu so influencia d'un [[campu llétricu]] determináu. Estos iones unviar a un compartimientu d'aceleración y pásense al traviés d'una llámina metálica. Aplícase un campu magnéticu a un llau del compartimientu qu'atrai a cada unu de los iones cola mesma fuercia (suponiendo carga idéntica), y esviar sobre un detector. Naturalmente, los iones más llixeros van esviase más que los iones pesaos porque la fuercia aplicao a cada ión ye igual pero los iones llixeros tienen menos masa. El detector mide esautamente qué lloñe esvióse cada ión, y a partir d'esi datu calcula'l "cociente masa por unidá de carga". Con esta información ye posible determinar con un altu nivel de certidume cuál ye la composición química de la muestra orixinal. Hai munchos tipos d'espectrómetros de mases que non solamente analicen los iones, sinón que tamién producen diversos tipos d'iones. Sicasí, toos utilicen campos llétricos y magnéticos pa camudar la trayeutoria iónica de determinada manera. == Componentes == Un espectrómetru de mases tien trés componentes fundamentales: la fonte d'ionización, l'analizador de masa y el detector. === Fonte d'ionización === La '''fonte d'iones''' ye l'elementu del espectrómetru que ioniza el material por analizar (el [[analito]]). Depués los campos magnéticos o llétricos tresporten los iones al analizador total. Les téuniques d'ionización fueron fundamentales pa determinar qué tipos de muestres pueden analizase por espectrometría de mases. La ionización del electrón y la ionización molecular utilizar pa los gases y los vapores. Dos téuniques, usaes de cutiu con líquidos y muestres biolóxiques sólides, inclúin la '''[[ionización por electrospray]]''' (por cuenta de John Fenn) y la '''desorción/ionización por láser asistida por una matriz''' ([[MALDI-TOF|MALDI]], por cuenta de M. Karas y a F. Hillenkamp). Les fontes de plasma acopláu inductivamente utilícense, sobremanera, pal analís de metales nuna amplia gama de muestres. Otres téuniques inclúin la ionización por aciu bombardéu d'átomos rápidos (FAB, poles sos sigles n'inglés), el termospray, la ionización química por presión atmosférica (APCI), la espectrometría de mases d'iones secundarios, etc. *'''Ionización por electrones''': El procedimientu clásicu d'ionización basar en disparar electrones enerxéticos nun átomu neutru. A esto llamar ionización por electrones (IE). La ionización por electrones tamién-y lo llama ionización per impautu d'electrones o impautu d'electrones(IE). Pal IE, la muestra neutra tuvo que ser primeramente tresferida nuna fase gaseosa altamente esleida, que se llogra evaporando la muestra. Na práutica, considérase que la fase gaseosa atópase altamente esleida cuando'l camín llibre mediu de les partícules atópase lo suficientemente llargu como por que les interacciones bimoleculares sían cuasi imposibles dientro del tiempu de vida de les partícules. Esto consíguese fácilmente a presiones nel rangu de los 10^-4 Pa usualmente realizáu na fonte d'iones. Cuando un átomu neutru ye cutíu por un electrón enerxéticu que cunta con delles decenes de electronvolts (eV) d'enerxía cinética, una parte d'esa enerxía del electrón ye tresferida escontra l'átomu. Si l'electrón, en términos de tresferencia denergía, topeta bien efeutivamente col átomu neutru, la cantidá d'enerxía tresferida puede faer que se ionize al eyectar unu de los electrones del átomu neutru, entós dando como resultáu un ión radical positivu. === Analizador de masa === {|style="float:right" |[[Ficheru:Electric_sector_cartoon.png|thumb|x150px|Parte llétrica.]] |} {|style="float:right" |[[Ficheru:Magnetic sector cartoon.gif|thumb|x150px|Parte magnética.]] |} L'analizador de masa ye la pieza más flexible del espectrómetru de masa. Los distintos tipos espectrómetros de mases varien según l'analizador que tienen. Pal casu del espectrómetru de seición magnética, este utiliza un campu llétricu o magnéticu p'afectar la trayeutoria o la velocidá de les partícules cargaes d'una cierta manera. La fuercia exercida pelos campos llétricos y magnéticos ye definida pola [[fuercia de Lorentz]]: {{ecuación|<math>\vec{F} = q (\vec{Y} + \vec{v} \times \vec{B})</math>}} onde: * <math>\vec Y</math> ye'l vector [[campu llétricu]], * <math>\vec B</math> ye'l vector [[campu magnéticu]], * <math>\ q</math> ye la carga de la partícula, * <math>\vec v</math> ye'l vector velocidá y * <math>\times</math> simboliza'l productu vectorial. Tolos analizadores totales utilicen les fuercies de Lorentz d'una manera o otra na determinación de masa-carga, estáticamente o dinámicamente. Amás de los tipos orixinales del área magnética, otros tipos d'analizadores tán anguaño nun usu más común, incluyendo '''tiempu-de-vuelu''', la trampa d'iones con cuadrupolo, cuadrupolo y Fourier tresforma analizadores de la masa de la resonancia del ciclotrón del ión. Amás d'estos hai munchos más analizadores totales esperimentales y combinaciones exótiques d'analizadores. Según lo amosao enriba, los preseos del área camuden la direición de los iones que tán volando al traviés del analizador total. Los iones, pola mor del campu magnéticu o'l campu llétricu, ven esviaes les sos trayectories en función de la so masa y la so carga, de manera que cuanto más s'esvien, más llixeros van ser. Asina, l'analizador dirixe les partícules al detector, variando un campu llétricu o magnéticu que se basa nel cociente masa/carga (m/z). Nel casu del espectrómetru de seición magnética, puede usase la fuercia de Lorentz pa saber cual ye'l radiu de combadura na cual los iones esviar según la so rellación m/z. {{ecuación|<math> r = \frac{mv}{zB} </math>}} onde: * <math>r</math> ye'l radiu de xiru, * <math>m</math> ye la masa del ión, * <math>v</math> ye la velocidá cola qu'entra na seición magnética, * <math>z</math> ye la carga del ión y * <math>B</math> ye'l campu magnéticu. Podemos notar que si la rellación m/z aumenta, manetiendo el campu magnéticu constante, el radiu de xiru aumenta, y viceversa. Pa poder realizar un barríu de mases, tien de camudase la intensidá del campu magnéticu por que les distintes mases cutan el detector. Anguaño esisten distintos métodos pa "penerar" los iones al respective de la so rellación Masa/carga. El más comúnmente usáu ye'l denomináu cuadrupolo. Componer de 4 barres allargaes en formación cuadrada, coneutaes llétricamente ente sigo en pares opuestos. A dichos pares (polos) aplícase-yos una tensión de radiofrecuencia variable que sintoniza con un determináu ión. Cuando esiste sintonía ente l'ión que ta pasando por elles y la [[frecuencia]] aplicada, dichu [[ión]] sigue'l so camín esviándose tolos demás non sintonizados fuera del cuadrupolo y de esta manera nun impacten nel detector. El principiu matemáticu del so funcionamientu ye'l siguiente. Supongamos que les barres que tienen tensión positivo atopar na exa Y, ente que les que cunten con tensión negativo son les de la exa X. A midida que l'ión entra nel cuadrupolo na direición Z, siente una fuercia curioso por dalguna de les barres con carga opuesta a la del ión. Si'l voltaxe aplicáu nes barres ye periódicu, l'atracción y repulsión na exa X y Y son alternaos nel tiempu, una y bones el signu de la fuercia llétrico camuda de signu dacuando nel tiempu. Si'l voltaxe aplicáu ta compuestu d'una CC de voltaxe O y una a radiofrecuencia (RF) de voltaxe V con una frecuencia <math>\omega</math>, entós la potencia total <math>\phi</math> ta dada por: <math>\phi = O + V cos \omega t</math> Poro, les ecuaciones de movimientu son: <math>\frac{d^2x}{dt^2}+\frac{y}{mr^2}(O+Vcos\omega t)x=0</math> <math>\frac{d^2y}{dt^2}-\frac{y}{mr^2}(O+Vcos\omega t)y=0</math> A estes ecuaciones conocer como ecuaciones diferenciales de Mathieu, que la so resolución ye numbérica. Lo que nos indica ye que, por cuenta de qu'esiste un rangu de frecuencies nel cual les soluciones son estables, les mases que van pasar al traviés del analizador cuadrupolar van ser les que cunten cola rellación m/z correuta, ye dicir que l'analizador cuadrupolar actúa como un "filtru pasabanda de mases". La configuración de los actuales espectrómetros de masa pasa por disponer d'unu, dos y hasta trés cuadrupolos en serie (triplecuadrupolo bien en boga). Esisten tamién configuraciones non cuadripolares, como pueden ser los hexapolos, anque'l so funcionamientu ye análogu al cuadripolo. L'analizador puede utilizase pa escoyer una gama estrecha de m/z's o pa esplorar al traviés d'una gama de m/z's pa catalogar los iones presentes: * quiciabes el más bono d'entender ye l'analizador del '''Tiempu-de-vuelu''' (TOF) que s'integra típicamente con fontes del ión de MALDI. Alza los iones a la mesma [[enerxía cinética]] pol pasu al traviés d'un campu llétricu y mide los tiempos que tomen p'algamar el detector. Anque la enerxía cinética ye igual, la [[velocidá]] ye distinta, asina que l'ión de menor rellación m/z, va algamar el detector primeru. La teoría funciona de la siguiente manera. Suponiendo que l'ión parte dende un estáu de reposu y depués acelerar con un potencial <math>O</math>, la enerxía potencial tresformar n'enerxía cinética de la siguiente manera: <math>qU = \frac{1}{2}mv^2</math> onde <math>qU</math> ye la enerxía potencial y <math>\frac{1}{2}mv^2</math>ye la enerxía cinética. Depués, por definición de velocidá tiense que v = d/t. Reemplazando llegar a: <math>qU = \frac{1}{2}m\left(\frac{d}{t}\right)^2</math> estenando la variable <math>t</math> y aplicando el raigañu cuadráu a dambos términos unu llogra: <math> t = \frac{d}{\sqrt{2O}}\sqrt{\frac{m}{q}}</math> onde <math>\frac{d}{\sqrt{2O}}</math> ye una constante <math>k</math>. Notar que'l tiempu que tarden los iones que percuerren una distancia <math>d</math>, depende de la so rellación m/z. '''Propiedaes d'un TDV llinial''': La transmitancia d'un analizador TDV averar al 90% por cuenta de la perdida d'iones por causa de choques con gases residuales o por una mal enfoque de la fonte d'iones, causando qu'estos s'esvalixen. Con una superficie del detector lo suficientemente llarga alcontrada non bien lloñe de la salida de la fonte d'iones, una gran fracción d'estos van ser recoyíos pol detector. Incluyendo decomposiciones metaestables mientres el vuelu nun amenorguen la intensidá de la señal d'un ión molecular, una y bones los fragmentos formaos caltienen la velocidá de la fragmentación del ión y son, entós, detectaos nel mesmu tiempu de vuelu como'l so precursores intactos. Nesi casu, el neutral y el fragmentu ionizado causen una respuesta nel detector. Estes propiedaes faen del analizador TDV l'aparatu ideal pal analís de fragmentación y/o partícules con alta concentración de masa. Tocantes a la so resolución cunten con ciertos entueyos. Por casu, cambeos nel tiempu de vuelu d'iones que difieren en 1 o en masa estan nel orde de 10 ns nuna rellación m/z de 1000. El tiempu necesariu pa la ionización o fragmentación ye d'aproximao 100 ns nel casu de láseres UV standard, pero depende na duración del pulsu del láser. Arriendes d'ello, la variedá nos tiempos iniciales pa los iones del mesmu valor m/z son usualmente mayores que la diferencia nel tiempu de vuelu de valores vecinos de m/z, polo tanto llindando'l so resolución. Otru de los problemes de resolución que pueden tener los TDV ye'l siguente: Los iones disociados por cuenta de los láseres, por casu, tienen una gran enerxía cinética inicial de dellos 10eV que son impuestos na enerxía cinética qu'aprove'l voltaxe d'aceleración, que ta nel orde de 10-30kV. Un mayor voltaxe d'aceleración ye ventaxosu en cuanto mengüen la contribución relativa d'enerxía que s'espardi debíu pol procesu d'ionización. El posible efeutu na esviación ye por cuenta de que supónse que los iones atópense primeramente en reposu nuna superficie equipotencial. Toos estos efeutos xuntos llinden la resolución a R = 500 pa ectraciones continues p'analizadores TDV lliniales. '''Analizador de tiempu de vuelu con reflector''': El reflector o reflectron foi desenvueltu pol científicu Boris Aleksandrovich Mamyrin. Nel analizador TVD (xeneralmente embrivíu como TDVRe) el reflector actúa como un espeyu d'iones qu'enfoca iones con distintes enerxíes cinétiques nel tiempu. El so funcionamientu puede ameyorase usando un diseñu de reflectores de dos etapes o d'etapes múltiples. Comúnmente, el reflector ye un preséu que tambien cuenta con un edetector detras d'él, dexando una manera llinial d'operación a cencielles apagando'l voltaxe del reflector. Un reflector simple consiste nun campu llétricu retardante alcontráu detrás de la zona na que los iones viaxen llibremente, opuesta a la fonte d'iones. Na práutica, el reflector componer d'una serie d'aniellos (o menos preferentemente allunes) con un potencial creciente. El voltaxe de reflección Ur configurar n'aprosimao 1.05-1.10 vegaes l'aceleración devida al voltaxe O pa poder asegurase que tolos iones seya reflexaos dientro de la porción homoxénea del campu llétricu del aparatu. Los iones enfusen el reflectron hasta qu'algamen una enerxía cinética igual a 0 y son depués explusados del reflector na direición opuesta. La enerxía cinética de los iones que salen del reflector permanez inafectada, pero'l so camín de vuelu varia según la diferencia na enerxía cinética. Los iones que cunten con mayor enerxía cinética viaxaren más fondu dientro del campu desacelerante, y entós van pasar más tiempu dientro del reflector que los iones con menor enerxía cinética. Entós, el reflector llogra una correición nel timepo de vuelu qu'ameyora sustancialmente el poder de resolución del analizador TDV. Amás, el reflector aprove (magar imperfectu) un focu con respectu al esparicimento angular de los iones que salen de la fonte y corrixe la so distribución espacial. Afaciendo'l reflector a una pequeña escala con al respective de los iones que salen de la fonte, dexa que'l detector del reflector seya asitiáu de forma axacente a la fonte d'iones (diseñu de Mamyrin). Magar el reflector cuasi dobla'l camín de vuelu y entós la disperción del tiempu de vuelu, esti efeutu ye de menor importancia que la so capacidá pa compensar ye esparcimientu na enerxía cinética inical. Una simple elongación nel camín de vuelu puede tambien ser llograda con tubos pal vuelu más llargos en preseos lliniales. Sicasí, tubos demasiáu llongures pal camín del vuelu d'iones pueden causar una escayencia nel funcionamientu d'analizadores TDV pola perdidad d'iones nel esparcimientu angular del rayu d'iones y l'esparcimientu de los iones depués de coliciones col gas residual. Pa compensar esto, cables d'iones empuestos son incorporaos en llargos intrumentos pa los TDV. * los analizadores totales cuadrupolo y los campos llétricos trémboles del ión del usu cuadrupolo de les trampes [ QIT ] estabilicen selectívamente o desestabilicen los iones que cayen dientro d'una ventana estrecha de los valores de m/z. Fourier tresforma midíes de la espectrometría de masa que se forma detectando la corriente de la imaxe producida polos iones ciclotronándolos en presencia d'un campu magnéticu. Poder escoyer l'analizador más fayadizu pa un esperimentu depende del tipu d'información que se llogra del esperimentu. === Detector === L'elementu final del espectrómetru total ye'l detector. El detector rexistra la carga inducida o la corriente producida cuando un ión pasa cerca o cute una superficie. Nun preséu d'esploración la señal ye producida nel detector mientres la trayeutoria de la mesma (en qué m/z) y va producir un espectru de masa, un espediente del m/z's nel cual los iones tán presentes. Típicamente, utilízase un ciertu tipu de multiplicador d'electrones (electromultiplicador), anque s'emplegaron otru detectores (como les [[taza de Faraday|taces de Faraday]]). [[Ficheru:WidmoMS.gif|thumb|540px|center|Espectru de mases.]] El funcionamientu del electromultiplicador basar nel efeutu cascada producíu al impautar un determináu ión (o iones) nel mesmu. Aplicando una [[diferencia de potencial]] ente los sos estremos, consíguese aumentar el factor d'amplificación, que va venir determináu pol númberu de subetapas amplificadores que componen el detector. De normal, ye un componente sometíu a gastadura qu'hai de reemplazase col tiempu al perder eficiencia d'amplificación. Una y bones el númberu d'iones que dexen l'analizador total nun intre particular ye realmente pequeñu, una amplificación significativa ye xeneralmente necesaria pa consiguir una señal mínimamente procesable. Los detectores de la placa de Microchannel utilícense comúnmente en preseos comerciales modernos. En FTMS el "detector" ye un par de plaques de metal dientro de la rexón total del analizador que los iones pasen solamente cerca. Nun se produz nenguna corriente de la C.C., solo una corriente débil de la imaxe de la CA producir nun circuitu ente les plaques. == Ventayes d'un espectrómetru de mases == De siguío numbérense dalgunes de les principales ventayes d'esti dispositivu:<ref>{{Cita noticia|títulu=Espectrómetru de mases|url=https://elespectrofotometro.com/espectrometro-de-mases/|fecha=14 de marzu de 2017|fechaaccesu=21 de xunetu de 2017|periódicu=El Espectrofotómetro|idioma=es-MX|archiveurl=https://web.archive.org/web/20250409112422/https://elespectrofotometro.com/espectrometro-de-mases/|archivedate=2025-04-09}}</ref> * Dexa tener resultaos satisfactories en poco tiempu. * Llograr resultaos cualitatives y cuantitativu d'una mesma amuesa. * Trabaya con tou tipu de molécules yá sían grandes o pequeñes. == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * A.Benninhoven, C.A Evans. ola Secondary ion mass espectrometry SIMSII. Springer -Verlag 1979 * H.Bubbert, H. Jennet. Surface & thin films Analysis. Wiley-vch 2002 * E. Hoffmann, V. Stroobant. Mass espectroscopy, priciples y aplications. 2nd Ed.1999 * D.P. Woodruff T.A. Delchar. Modern techniques of Surface Science. 2nd. Ed.1994 * J.M.Walls. Methods of Surface analysis. Techniques & aplications. Cambridge.1989 * J.M.Walls, R. Smith Surface Science Methods. Pergamon. 1994. Elsevier Science. * R. Chang. Química. 10a Ed. 2010. Mc Graw Hill == Enllaces esternos == {{commonscat|Mass spectrometry|espectrometría de masa}} {{Tradubot|Espectrómetro de masas}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Instrumentos de midida]] [[Categoría:Espectrometría de mases| ]] [[Categoría:Téuniques científiques]] [[Categoría:Ciencia y teunoloxía d'Alemaña]] s0k1na0bvnc9qdwhul11i807i6jbcgx Estadiu BBVA Bancomer 0 140056 4501107 4492881 2026-06-21T09:58:03Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501107 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Estadiu BBVA Bancomer}} {{edificiu}} L''''Estadiu BBVA Bancomer''' ye un estadiu de fútbol que s'atopa nel conceyu de [[Guadalupe (Nuevo León)|Guadalupe]], [[Nuevo León]], [[Méxicu]], que forma parte de la [[zona metropolitana de Monterrey]], y ye sede del [[Club de Fútbol Monterrey]] de la [[Primer División de Méxicu]]. L'estadiu ye una obra conxunta del equipu y de grupu [[Fomentu Económicu Mexicanu|FEMSA]]. Foi inauguráu'l 2 d'agostu de 2015 cola octava edición de la [[Copa Eusébio 2015|Copa Eusébio]] nun partíu contra'l [[Sport Lisboa e Benfica|Benfica]] de [[Portugal]], con un marcador de 3-0 a favor de [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]]. El primer gol anotáu nesti estadiu foi del canteranu [[César Montes]]; ente que'l primer gol anotáu en partíu oficial foi anotáu por [[Ariel Nahuelpan]]. == Proyeutu == Tres series disputes con urbanistes y organizaciones ecoloxistes alrodiu de los efeutos sobre la ecoloxía rexonal<ref>http://www.greenpeace.org/mexico/es/Noticias/2011/Ochobre/Nun acaben-con-el-ultimo-pulmon-de-Monterrey-ONG/</ref> y el Programa d'Aición ante'l Cambéu Climáticu,<ref>http://www.jornada.unam.mx/2011/08/17/deportes/a15n2dep</ref><ref>{{cita noticia|url=http://monterrey.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/94735cf9dc1fc6y1994f97a442d5b09f|títulu=FEMSA violaría regles ecolóxiques por estadiu|obra=Mileniu Monterrey|autor=Ricardo Alanís|fecha=9 de mayu de 2010|fechaaccesu=10 de mayu de 2012}}</ref> amás de retrasos na aprobación del proyeutu per parte del gobiernu, el proyeutu pa la construcción del Estadiu del [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]] recibió la lluz verde de les autoridaes en marzu de 2010,<ref name=autoriza>{{cita noticia|url=http://monterrey.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/9dfeda89575c631ecf1f1ba5216fffcc|títulu=Semarnat autoriza proyeutu d'estadiu rayáu|obra=Mileniu Monterrey|fecha=5 d'agostu de 2011|fechaaccesu=10 de mayu de 2012|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110807192241/http://monterrey.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/9dfeda89575c631ecf1f1ba5216fffcc|archivedate=2011-08-07}}</ref> cola primer fase de la construcción arrincando díes dempués.<ref>{{cita noticia|url=http://monterrey.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/1c4aa5ee0194b5ece92d4f46495b5314|títulu=Arrinca primer etapa del Estadiu de Fútbol Monterrey|obra=Mileniu Monterrey|fecha=9 d'agostu de 2011|fechaaccesu=10 de mayu de 2012}}</ref> L'área total del proyeutu ye de 187&nbsp;499.56&nbsp;m²<ref name=autoriza/> y el so diseñu ta al cargu de la firma multinacional d'arquiteutura [[Populous]] y la firma mexicana d'arquiteutura V&FO Arquiteutos, que trabayó nos diseños dende 2008<ref>{{Cita web|url=http://www.worldarchitecturenews.com/index.php?fuseaction=wanappln.projectview&upload_id=10814|títulu=HOK Sport reveal glowing windmill design|obra=worldarchitecturenews.com|fecha=2 d'avientu de 2008|fechaaccesu=10 de mayu de 2012|idioma=inglés}}</ref> en xunto col arquiteutu [[Federico Velasco]].<ref>{{Cita web|url=http://www.heraldoleon.mx/la-aficion-de-leon-merezse-un-meyor-estadiu-diego-sinhue/|títulu=“L'afición de Lleón merezse un meyor estadiu”|obra=Heraldu'l Bajío|fechaaccesu=5 de xunu de 2018|idioma=castellanu}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://es.liga-mx.wikia.com/wiki/Estadio_Tecnol%C3%B3gico|títulu=La Enciclopedia del Fútbol Mexicano|obra=Lliga Bancomer BBVA Wiki||fechaaccesu=28 de febreru de 2018|idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web | títulu = Estadiu del Teunolóxicu: si los murios falaren | url = http://tecreview.itesm.mx/estadio-del-tecnologico-si-los murios-falaren/ | 3 = | obra = Teunolóxicu de Monterrey | autor = F. Rubio | fecha = 7 d'avientu de 2015 | fechaaccesu = 2 de febreru de 2018 }}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.vanguardia.com.mx/articulo/empecipia-la-demolicion-del estadiu-del-tec|títulu=Empecipia la baltadera del Estadiu del Tec|obra=VanguardiaMX|autor=Óscar Morín|fecha=3 de xunetu de 2017|fechaaccesu=28 de febreru de 2018|idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web |títulu= Conoz los estadios de Méxicu onde se va xugar el Mundial 2026 |url= http://www.admexico.mx/estilo-de-vida/agenda/articulos/estadios-mundial-2026-en-mexico/4302 |3= |obra= ARCHITECTURAL DIGEST |autor= AD |fecha= 13 de xunu de 2018 |fechaaccesu= 18 de xunu de 2018 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20190603200736/https://www.admexico.mx/estilo-de-vida/agenda/articulos/estadios-mundial-2026-en-mexico/4302 |fechaarchivu= 2019-06-03 }}</ref>. L'estadiu foi escoyíu pa ser unu de los estadios vence de la Copa Mundial de Fútbol 2026.<ref>{{cita web |títulu= Conoz los estadios de Méxicu onde se va xugar el Mundial 2026 |url= http://noti-america.com/site/us-tx/2018/06/15/conoz-los estadios-de-mexico-onde se xugara-el mundial-2026/ |3= |obra= ARCHITECTURAL DIGEST |autor= NA-TX |fecha= 15 de xunu de 2018 |fechaaccesu= 18 de xunu de 2018 }}</ref> == Carauterístiques == [[Ficheru:Estadio BBVA.jpg|miniaturadeimagen|300px|Vista interior del estadiu.]] * Tien capacidá pa 53,500 espectadores, dempués d'una medría al so aforu inicial de 51,000.<ref>{{Cita web|url=http://www.mediotiempo.com/futbol/mexico/noticias/2016/01/08/estadio-de-rayaos-amonto-el so-aforu|títulu=Estadiu de Rayaos amontó'l so aforu|fecha=9 de xineru de 2016|fechaaccesu=9 de xineru de 2016|idioma=castellanu}}</ref> * 324 Suites. * Cuenta con 2 restoranes. * Zona comercial. * Tienda oficial del club. * Cancha d'entrenamientu amiesta. * Aparcamientu con una capacidá pa 3500 coches con un sistema de control d'invasiones. * Tien un voláu de 55 metros de llargor y 265 metros de llargu, llogrando confort a los aficionaos. Les graes tienen una atmósfera futbolera tan cerca de la cancha como ye posible. * Pa los eventos masivos, como conciertos, tien un cupu de 70&nbsp;000 persones. * Tien cuatro vestidores pa los equipos, pa árbitros, camarinos, y sales d'hidromasaxe. * Sala de conferencies de prensa, instalaciones pa los medios de comunicación, ''lounge'', instalaciones de sales de seguridá con monitoreo. * Pantalles xigantes pa poder ver les repeticiones. * Múltiples pantalles nos pasiellos del estadiu pa ver lo que pasa na cancha. * Cuenta con espacios pa les persones de capacidaes distintes y baños familiares, amás de 300 suites con accesu esclusivu y espaciu d'interaición. * Cuenta con rede [[wifi]] en tol estadiu. == Historia == === Antecedentes ya Inauguración === El proyeutu foi presentáu en marzu de 2010 y la primer fase arrincó díes dempués al cargu de la compañía [[Populous]]. La inauguración del inmueble realizó'l domingu 2 d'agostu de 2015, cola octava edición de la [[Copa Eusébio]] nun partíu ente los [[Club de Fútbol Monterrey|Rayaos de Monterrey]] y el [[Sport Lisboa e Benfica|Benfica]]. {{Partíu |local = [[Ficheru:Club de Fútbol Monterrey.PNG|20px]] [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]]| |resultáu = 3:0''' (0:0)| |visita = [[Ficheru:Emblema Benfica 1930 (Sem fundo).png|20px]] [[Sport Lisboa e Benfica|Benfica]]| |fecha = [[2 d'agostu]] de [[2015]], 22:00| |estadiu = Estadiu BBVA Bancomer| |ciudá = [[Monterrey]]| |asistencia = 51.800| |refe = {{Bandera|MEX}} [[Francisco Chacón]]| |goleslocal = [[César Montes|Montes]] {{gol|48}}<br /> [[Rogelio Funes Mori|Funes Mori]] {{penalti|57}}<br /> [[Santiago Rivera|Rivera]] {{gol|80}}| |golesvisita = |reporte = http://www.mediotiempo.com/futbol/mexico/cronicas/2015/08/03/rayaos-golio-a-benfica-en-inauguracion_64408| |sucesu = }} == Datos y Anécdotes == [[Ficheru:Estadio BBVA Bancomer (2).jpg|miniaturadeimagen|left|300px|Vista esterior del estadiu.]] * El primer partíu oficial realizóse'l 11 d'agostu de 2015 ente'l [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]] y el [[Club de Fútbol Pachuca|Pachuca]]. El primer gol en partíu oficial foi anotáu pol arxentín [[Ariel Nahuelpán]], xugador del Pachuca y el primer gol d'un xugador de Rayaos foi anotáu pol tamién arxentín [[Rogelio Funes Mori]]. El partíu terminó 4-3 a favor del Monterrey. * Na Xornada 6 del [[Tornéu Apertura 2015 (Méxicu)|Tornéu Apertura 2015]], Rayaos recibía a [[Club Santos Laguna|Santos]], el partíu retrasóse una hora por cuenta de una falla nel suministru d'enerxía llétrica. * L'equipu que-y quitó l'invictu al [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]] nesti estadiu nun partíu oficial foi'l [[Club Atlético de San Luis|Atlético San Luis]] na Xornada 1 de la [[Copa Méxicu Clausura 2016|Copa Corona MX Clausura 2016]], al ganar 1-0. * El primer [[Clásicu Regiomontano]] nesti estadiu foi na edición 106 llevada a cabu'l 5 de marzu de 2016. Monterrey ganó 1-0 con gol d'[[Efraín Juárez]] al minutu 48. * La resultancia más abuitada nesti estadiu foi la victoria del [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]] en contra de [[Chiapas Fútbol Club|Xaguares]] por 6-0, na Xornada 13 del tornéu [[Tornéu Clausura 2016 (Méxicu)|Clausura 2016]]. * El primer partíu en Liguilla nesti estadiu xugó'l 14 de mayu de 2016 contra'l so acérrimo rival, los [[Club de Fútbol Tigres de la Universidad Autónoma de Nuevo León|Tigres]], nel clásicu 108. Monterrey llegaba como superlíder con ventaya de 1-3 dempués del clásicu 107 na ida de los cuartos de final nel [[Estadiu Universitariu (UANL)|Estadiu Universitariu]]. Tigres empezó ganando con un gol de [[Jesús Dueñes]], siendo este'l primer xugador de Tigres en marcar un gol nesti estadiu. El partíu ganar Tigres 1-2, ganando per primer vegada nel Estadiu BBVA Bancomer y siendo el primer equipu en ganar un partíu de Liguilla nesi estadiu. Sicasí, el Monterrey avanzó a semifinales con un marcador global de 4-3. * La primer final que se xugó nesti estadiu foi la del [[Tornéu Clausura 2016 (Méxicu)|Clausura 2016]] que se xugó'l 29 de mayu de 2016 ante los [[Club de Fútbol Pachuca|Tuzos del Pachuca]], curiosamente'l rival nel primer partíu oficial que se xugó nel estadiu. El [[Club de Fútbol Pachuca|Pachuca]] foi'l primer equipu que se coronó nesti estadiu, en llegando con ventaya de 1-0 nel partíu d'ida nel [[Estadiu Hidalgo]], y anotar nel últimu minutu del partíu de vuelta pa ganar nel marcador global por 2-1. [[Ficheru:Clásico Regio 112.jpg|miniaturadeimagen|300px|Clásicu Regio 112.]] * El 10 de xunetu de 2016 Rayaos realizó un partíu d'homenaxe a una de les sos más grandes figures, [[Humberto Suazo]], nel qu'enfrentaron al [[Club Sport Herediano|Herediano]] de [[Costa Rica]]; el partíu remató 3-1 a favor de Rayaos. * El primer partíu internacional oficial realizó'l 17 d'agostu de 2016 ente'l [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]] y l'[[Club Deportivo Árabe Xuníu|Árabe Xuníu]] de [[Panamá]], na [[Lliga de Campeones de la Concacaf]]. El partíu terminó 2-3 a favor del conxuntu panamiegu, favoreciéndo-y a los Rayaos la so primer derrota internacional nesti estadiu. * El 26 de mayu de 2017 l'estadiu recibió un partíu de vetu y una sanción económica, esto por cuenta de los disturbios causaos nel duelu de vuelta de los cuartos de final del [[Tornéu Clausura 2017 (Méxicu)|Clausura 2017]] ente [[Club de Fútbol Monterrey|Rayaos]] y [[Club de Fútbol Tigres de la Universidad Autónoma de Nuevo León|Tigres]]. Los fechos asocedieron el 13 de mayu, cuando dempués de la eliminación pol acérrimo rival,<ref>[http://www.mediotiempo.com/futbol/2017/05/13/gignac-remato-a-rayaos-y-tigres-por-fin-esaniciar en-liguilla Gignac 'remató' a Rayaos y Tigres por fin esaniciar en Liguilla]</ref> los aficionaos de los Rayaos afrellaron con dellos oxetos a parte de l'afición rival, dexando siquier a 33 deteníos poles agresiones.<ref>[https://www.marca.com/claro-mx/futbol/liga-mx/2017/05/26/5928504ce5fdea15498b45b4.html L'estadiu de Rayaos recibe vetu y sanción económica]</ref> Sicasí'l 7 de xunu la [[Federación Mexicana de Fútbol|FMF]] retiró'l vetu al estadiu, decidió modificar la sanción apelada y sancionar al CF Monterrey cola máxima sanción económica que contempla'l Reglamentu de Sanciones y un Avisu de Vetu.<ref>{{Cita web |url=http://www.femexfut.org.mx/#/Noticia/17444 |títulu=Resolvimientu de la Comisión d'Apelaciones |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190901101419/http://www.femexfut.org.mx/#/Noticia/17444 |fechaarchivu=2019-09-01 }}</ref> * El 10 d'avientu de 2017 xugóse la edición 115 del [[Clásicu Regiomontano]], siendo este'l partíu de vuelta de la primer Final Regia ente Rayaos y Tigres. Dempués d'un empate a un gol na ida, el conxuntu universitariu impúnxose 2-1 y dio la vuelta olímpica na cancha del acérrimo rival. * La primer vegada que'l [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]] coronar nesti estadiu foi'l 21 d'avientu de 2017 na final de [[Copa Méxicu|Copa MX]] onde s'enfrentaron al [[Club de Fútbol Pachuca|Pachuca]]. Los Rayaos ganaron pola mínima diferencia con gol d'[[Avilés Hurtado]] al minutu 56'. * La primera final femenina llevar a cabu'l 4 de mayu del 2018, cuntando col récor d'asistencia nun partíu de la lliga mx femenina con una asistencia de 51&nbsp;211 asistentes y quedando coronaes les Tigres de la UANL Femenil en penaltis, na primer final regia femenina con un marcador 4-4 en tiempu regular y 2-4 dende los once pasos a favor de les visitantes. == Conciertos y eventos masivos == El 15 de febreru de 2017 a les 9:00 de la nueche, el cantante canadiense [[Justin Bieber]] trió per segunda ocasión [[Zona Metropolitana de Monterrey|Monterrey]], pa dar un conciertu como parte del so [[Purpose World Tour]], inaugurando como centru d'espectáculos l'Estadiu BBVA Bancomer.<ref>[http://www.debate.com.mx/show/Asi-foi-el conciertu-de-Justin-Bieber-en-Monterrey-20170216-0054.html Asina foi'l conciertu de Justin Bieber en Monterrey]</ref> == Ver tamién == * [[Federico Velasco]] * [[BBVA Bancomer]] * [[Populous]] * [[Club de Fútbol Monterrey|CF Monterrey]] * [[Estadiu Teunolóxicu]] * [[Estadios de fútbol en Méxicu|Estadios de fútbol de Méxicu]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * [http://www.estadiobbvabancomer.com/ Sitiu oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220129111524/http://estadiobbvabancomer.com/ |date=2022-01-29 }} * [http://www.rayados.com/home/bienvenida/ Sitiu Oficial del Club de Fútbol Monterrey «Rayaos»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121010080826/http://www.rayados.com/home/bienvenida/ |date=2012-10-10 }} * [http://www.v-fo.com/ Sitiu oficial de Vergara y Fernández d'Ortega Arquiteutos] * [http://www.populous.com Sitiu oficial de Populous Arquiteutos] (n'inglés) {{ORDENAR:BBVA Bancomer, Estadiu}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estadios de fútbol de Méxicu]] [[Categoría:Estadios de fútbol inauguraos en 2015]] 5crnm4qm7u39g57p6vrotqj4alq7q60 Clint Dempsey 0 140057 4501081 4471347 2026-06-21T08:11:42Z Limotecariu 735 4501081 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Clint Dempsey}} {{persona}} '''Clinton Drew Dempsey''' {{nym}}, meyor conocíu como '''Clint Dempsey''', ye un [[xugador de fútbol|futbolista]] d'[[Estaos Xuníos]]. Xuega como [[Centrocampista|volante ofensivu]] o [[delanteru]] y el so actual club ye'l [[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders F. C.]] de la [[Major League Soccer]] d'[[Estaos Xuníos]]. Tamién ye'l [[Capitán (fútbol)|capitán]] de la [[seleición de fútbol d'Estaos Xuníos]]. Mientres la so mocedá en Nacogdoches, Dempsey xugó pa unu de los meyores clubes xuveniles del estáu, los [[Dallas Texans]], antes de xunise al equipu de la [[Furman Paladins|Universidá de Furman]]. Nel 2004, entró al [[draft]] de la [[Major League Soccer]], siendo escoyíu pol [[New England Revolution]] ya integrándose rápido al primer equipu. Magar tener problemes con una mancadura de quexada a principiu de la temporada, llogró anotar siete goles en 24 partíos col Revolution. Hasta'l 2012, Dempsey xugó pal [[Fulham Football Club|Fulham F. C.]] de la [[Premier League]] d'[[Inglaterra]] onde se convirtió nel máximu goliador del club na Premier League. En mayu d'esi añu, fizo historia al convertise nel primer d'Estaos Xuníos n'anotar 50 goles na Premier League a lo llargo de la so carrera. En 2013 tornó a la MLS pa xugar col [[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders F. C.]], roblando un contratu millonariu. Dempsey debutó cola seleición sub-20 d'Estaos Xuníos na [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2003]] n'[[Emiratos Árabes Xuníos]]. Xugó'l so primer partíu cola seleición mayor el 17 de payares de 2004 contra {{sel|Xamaica}} y formó parte del equipu que viaxó a [[Alemaña]] pa xugar el mundial de fútbol nel [[Copa Mundial de fútbol|2006]], anotando l'únicu gol d'Estaos Xuníos nel tornéu. Tien el récor por anotar el gol más rápidu na historia de les eliminatories d'Estaos Xuníos, n'anotando'l primer gol na derrota contra {{sel|Xamaica}} por 1 a 2 a los 47 segundos d'empezáu'l partíu. Tamién foi l'autor del gol más rápidu na historia de la so seleición nun Mundial, anotando a los trenta segundos na victoria 2-1 frente a {{sel|Ghana}} na [[Copa Mundial de Fútbol de 2014]]. Esi gol amás convertir nel únicu norteamericanu n'anotar en tres Copes del Mundu consecutives. El 22 de xunetu de 2017 marca'l so gol númberu 57 cola seleición d'Estaos Xuníos mientres la [[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|Copa d'oru]], igualando al so compañeru [[Landon Donovan]] como goliador históricu de la seleición de <nowiki>''</nowiki>''les barres y les estrelles<nowiki>''</nowiki>.'' == Mocedá == Dempsey nació en [[Nacogdoches]], [[Texas]], y mientres gran parte del so niñez, la so familia vivió nuna casa rodante, onde él y les sos hermanes crecieron xugando fútbol colos neños de la zona o cualesquier qu'atoparen. Dempsey tien pasaporte [[Irlanda|irlandés]] por cuenta de la so ascendencia [[Irlanda|irlandesa]] al traviés de los sos güelos. El so hermanu mayor, Ryan Dempsey, recibió una ufierta pa probase nel club xuvenil [[Dallas Texans Soccer Club|Dallas Texans]], un club xuvenil d'élite. Sicasí, foi'l Dempsey menor, quien lo acompañara, el que foi reclutado depués de que lo vieren xugando col balón a un llau de la cancha. Dempsey convertir nun xugador clave nel equipu dende temprana edá, pero tuvo qu'abandonalo por cuenta de los problemes financieros de la so familia cuando la so hermana Jennifer empezó a entrar a los rankings xuveniles de [[tenis]].<ref name="espn1">{{cita noticia | autor=Drehs, Wayne | url=http://soccernet.espn.go.com/columns/story?id=370300 | títulu=No ordinary background | editorial=[[ESPN Soccernet]] | fecha=8 de xunu de 2006 | fechaaccesu=22 de xunu de 2006 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20110629125514/http://soccernet.espn.go.com/columns/story?id=370300 | archivedate=2011-06-29 }}</ref> Sicasí, dellos padres de los sos compañeros d'equipu ufiertar a ayudar a los Dempseys colos gastos y viaxes, dexándo-y asina tornar al club. Asina foi que pasó a ser capitán y máximu anotador de los Texans, siendo nomáu'l xugador más pervalible nel tornéu [[Tampa Bay]] Sun Bowl. Ufiertáron-y xugar nel equipu xuvenil del [[Arsenal Football Club|Arsenal FC]], pero por cuenta que'l so primu Arya Ashtari atopábase bien enfermu finalmente tuvo que dexar pasar la ufierta. Dempsey xunir a la Universidá de Furman y foi un xugador clave pa los Paladins. Nos sos trés temporaes en Furman, Dempsey xugó como titular en 61 de 62 partíos como mediocampista y anotó 17 goles. == Carrera profesional == === New England Revolution === El [[New England Revolution]] escoyó a Clint Dempsey nel [[SuperDraft de la MLS|MLS SuperDraft]] de 2004.<ref>{{cita web|url=http://www.mlssoccer.com/superdraft/2004|títulu=MLS SuperDraft Tracker 2004|obra=mlssoccer.com|fechaaccesu=18 de xunetu de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121022005351/http://www.mlssoccer.com/superdraft/2004|fechaarchivu=22 d'ochobre de 2012}}</ref> Na so temporada de novatu, xugó 23 de 24 partíos como titular anotando 7 goles. Dempsey ayudó al Revolution a llegar a les finales de la Conferencia del Este y recibió el premiu al novatu del añu esi mesmu añu. Nel 2005 Dempsey anotó 10 goles y rexistró 9 asistencies en 26 partíos. Anotó'l gol de la victoria na final de la Conferencia del Este nel camín a la final de la [[Copa MLS|Copa de la MLS]]. Al añu siguiente Dempsey anotó 8 goles más, pero perdióse gran parte de los playoffs por cuenta de una mancadura. Entró dende la banca l'a final de la Copa de la MLS, pero'l Revolution volvió perder la final, esta vegada por [[Tiros dende'l puntu de penalti|penaltis]]. === Fulham === ==== Temporada 2006/2007 ==== [[Ficheru:Clint Dempsey, 2009.jpg|295px|miniatura|Dempsey entrenando con Fulham n'agostu de 2009]] N'avientu de 2006, el club inglés [[Fulham Football Club|Fulham]] ufiertó a la MLS $4 millones pola tresferencia de Dempsey, el monto más altu ufiertáu por un xugador de la MLS hasta la fecha.<ref>{{cita noticia |first=Frank |last=Dell'Apa |url=http://soccernet.espn.go.com/columns/story?id=398831&root=mls&cc=5901 |títulu=Dempsey could set the tone for future MLS transfers |work=ESPNsoccernet |publisher=ESPNs |date=7 de xineru de 2007 |fechaaccesu=7 de xineru de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131213130745/http://soccernet.espn.go.com/columns/story?id=398831&root=mls&cc=5901 |archivedate=2013-12-13 }}</ref><ref>{{cita noticia |first=Frank |last=Dell'Apa |url=http://www.boston.com/sports/soccer/articles/2007/02/27/transfer_of_power_for_revolution/ |títulu=Transfer of power for Revolution |work=Boston.com |publisher=The Boston Globe |date=27 de febreru de 2007 |idioma=inglés}}</ref> El 11 de xineru de 2007 recibió un permisu de trabayu de la oficina d'inmigración del Reinu Xuníu, fecha na que Fulham anunció oficialmente'l trespasu del xugador.<ref>{{cita noticia |url=http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2007/January/Dempseysigns.aspx |títulu=Transfer of power for Revolution |work=FulhamFC.com |publisher=Fulham FC |date=11 de xineru de 2007 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080611230809/http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2007/January/Dempseysigns.aspx |fechaarchivu=11 de xunu de 2008 }}</ref> Esto convirtió a Dempsey el xugador d'Estaos Xuníos más caru que fuera esportáu a la [[Premier League]], nun pase que se reportó aportó a de £2 millones.<ref>{{cita noticia |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/f/fulham/6249567.stm |títulu=Fulham complete Dempsey transfer |work=BBC Sport |publisher=British Broadcasting Corporation |date=11 de xineru de 2007 |idioma=inglés}}</ref> Dempsey debutó col Fulham xugando en [[Craven Cottage]] y empatando con [[Tottenham Hotspur Football Club|Totteham Hotspur]] 1-1 el [[20 de xineru]].<ref>{{cita noticia |url=http://soccernet.espn.go.com/report?id=199321&cc=5739 |títulu=Fulham 1-1 Tottenham |work=ESPNsoccernet |publisher=ESPN |date=20 de xineru de 2007 |fechaaccesu=20 de xineru de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20121024204236/http://soccernet.espn.go.com/report?id=199321&cc=5739 |archivedate=2012-10-24 }}</ref> Siete díes dempués debutó na [[FA Cup]] con una victoria 3-0 sobre'l [[Stoke City Football Club|Stoke City]].<ref>{{cita noticia |url=http://soccernet.espn.go.com/report?id=212859&cc=5739 |títulu=Fulham 3-0 Stoke City |work=ESPNsoccernet |publisher=ESPN |date=27 de xineru de 2007 |fechaaccesu=27 de xineru de 2007 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20121024204319/http://soccernet.espn.go.com/report?id=212859&cc=5739 |archivedate=2012-10-24 }}</ref> Dempsey anotó'l so primer gol col Fulham el 5 de mayu, cuando convirtió l'únicu gol del partíu na victoria sobre'l [[Liverpool Football Club|Liverpool FC]] 1-0.<ref>{{cita noticia |first=John |last=Sinnott |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/6602879.stm |títulu=Fulham 1-0 Liverpool |work=BBC Sport |publisher=British Broadcasting Corporation |fecha=5 de mayu de 2007 |fechaaccesu=5 de mayu de 2007|idioma=inglés}}</ref> Esti gol salvó a Fulham del descensu y garantizó-yos un puestu na Premier League na temporada siguiente.<ref>{{cita noticia |url=http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2007/May/DempseyGoal.aspx |títulu=Dempsey's Golden Goal |work=FulhamFC.com |publisher==Fulham FC |date=8 de mayu de 2007 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2011 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110608064943/http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2007/May/DempseyGoal.aspx |fechaarchivu=8 de xunu de 2011 }}</ref> ==== Temporada 2007/2008 ==== El 25 d'agostu, Dempsey anotó'l so primer gol de la temporada 2007-08 na derrota 2-1 contra [[Aston Villa Football Club|Aston Villa]]<ref>{{cita noticia |first=Ben |last=Dirs |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/6952877.stm |títulu=Aston Villa 2-1 Fulham |work=BBC Sport |publisher=British Broadcasting Corporation |fecha=25 d'agostu de 2007 |fechaaccesu=25 d'agostu de 2007|idioma=inglés}}</ref> Depués d'esto anotó nel siguiente partíu del Fulham nun empate en casa 3-3 con Totenham el 1 de setiembre.<ref>{{cita noticia |first=Nathan |last=Mercer |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/6963700.stm |títulu=Fulham 3-3 Tottenham |work=BBC Sport |publisher=British Broadcasting Corporation |fecha=1 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2007|idioma=inglés}}</ref> Dos selmanes dempués abrió'l marcador nel empate de Fulham contra [[Wigan Athletic Football Club|Wigan Athletic]] 1-1.<ref>{{cita noticia |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/6984886.stm |títulu=Wigan 1-1 Fulham |work=BBC Sport |publisher=British Broadcasting Corporation |fecha=15 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2011|idioma=inglés}}</ref> Estos goles significaron que Dempsey anotara tres veces en trés partíos depués de que l'entrenador [[Lawrie Sánchez]] convertir en delanteru depués de que'l so compatriota Brian McBride mancárase.<ref>{{cita noticia |url=http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2007/September/DempseyEnjoy.aspx |títulu=Leading the Line |work=FulhamFC.com |publisher=Fulham FC |fecha=18 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2011 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20220628150429/https://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2007/September/DempseyEnjoy.aspx |archivedate=2022-06-28 }}</ref> El 29 de setiembre, Dempsey tuvo un choque aereu con [[John Terry (futbolista)|John Terry]] mientres un empate ensin goles en [[Stamford Bridge (estadiu)|Stamford Bridge]] que resultó na sustitución de Terry.<ref>{{cita noticia |first=Paresh |last=Soni |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7008196.stm |títulu=Chelsea 0-0 Fulham |work=BBC Sport |publisher=British Broadcasting Corporation |fecha=29 de setiembre de 2007 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2011|idioma=inglés}}</ref> Hubo especulación de que Dempsey cutiría a Terry en forma apostada col coldu, sicasí, nun foi castigáu pol incidente yá que l'árbitru del partíu, [[Martin Atkinson]] nun lo reportó a l'[[Asociación de Fútbol d'Inglaterra]].<ref>{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/c/chelsea/7020122.stm |títulu=Terry to lead Chelsea in Valencia |work=BBC Sport |publisher=British Broadcasting Corporation |date=3 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2011|idioma=inglés}}</ref> El [[3 de payares]], Dempsey anotó un gol mientres la victoria en casa sobre'l [[Reading Football Club|Reading]], asegurando tan solo la so segunda victoria de la temporada na lliga.<ref>{{cita noticia |nome=John |apellíu=Sinnott |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7065158.stm |títulu=Fulham 3-1 Reading |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=3 de payares de 2007 |fechaaccesu=3 de payares de 2007}}</ref> Anotó los sos últimos goles de la temporada nun empate 1-1 en casa contra Wigan y una derrota 5-1 contra Totteham n'avientu.<ref>{{cita noticia |nome=Sam |apellíu=Lyon |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7145744.stm |títulu=Wigan 1-1 Fulham |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=22 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=22 d'avientu de 2007}}</ref><ref>{{cita noticia |nome=Sam |apellíu=Lyon |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7157358.stm |títulu=Tottenham 5-1 Fulham |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=26 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=26 d'avientu de 2007}}</ref> En mayu de 2008, Fulham anunció que Dempsey estendiera'l so contratu, calteniéndolo nel club hasta'l branu de 2010.<ref>{{cita noticia |url=http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2008/May/DempseySignsExtension.aspx |títulu=Dempsey Signs Extension |obra=FulhamFC.com |editorial=Fulham FC |fecha=3 de mayu de 2008 |fechaaccesu=3 de mayu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080505124755/http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2008/May/DempseySignsExtension.aspx |fechaarchivu=5 de mayu de 2008 }}</ref> Fulham venció a Porstmouth nel últimu día de la temporada pa, una vegada más, volver asegurar el so puestu na Premier League per otru añu más.<ref>{{cita noticia |nome=Ian |apellíu=Hughes |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7381800.stm |títulu=Portsmouth 0-1 Fulham |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=11 de mayu de 2008 |fechaaccesu=11 de mayu de 2008}}</ref> Terminó la temporada como'l máximu anotador del equipu, con seis goles.<ref>{{cita noticia |url=http://www.soccerbase.com/teams/team.sd?team_id=1055&season_id=137#teamTabs=stats |títulu=Fulham Player Stats 2007/08 |obra=Soccerbase |editorial=Centurycomm Ltd |fecha=15 de mayu de 2011 |fechaaccesu=15 de mayu de 2011}}</ref> ==== Temporada 2008/2009 ==== Dempsey anotó'l so primer gol de la temporada 2008-09 nun empate como visitante 1-1 con [[Portsmouth Football Club|Portsmouth]] el 26 d'ochobre.<ref>{{cita noticia |nome=Nabil |apellíu=Hassan |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7674167.stm |títulu=Portsmouth 1-1 Fulham |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=26 d'ochobre de 2008 |fechaaccesu=26 d'ochobre de 2008}}</ref> El so primer gol en cancha local consiguir na victoria 3-0 sobre'l [[Middlesbrough Football Club|Middlesbrough]] el 20 d'avientu.<ref>{{cita noticia |nome=Saj |apellíu=Chowdhury |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7775562.stm |títulu=Fulham 3-0 Middlesbrough |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=20 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=20 d'avientu de 2008}}</ref> Ocho díes dempués anotó dos veces nel ''derby'' del oeste de [[Londres]] contra Chelsea, incluyendo'l gol del empate sobre l'últimu minutu nun partíu que terminó 2-2.<ref>{{cita noticia |nome=Jonathan |apellíu=Stevenson |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7788414.stm |títulu=Fulham 2-2 Chelsea |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=28 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2008}}</ref> El 24 de febreru de 2009, Dempsey anotó'l so primer gol na FA Cup na victoria 2-1 del Fulham sobre [[Swansea City Football Club|Swansea City]] na quinta ronda.<ref>{{cita noticia |nome=Peter |apellíu=Shuttleworth |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/fa_cup/7899650.stm |títulu=Fulham 2-2 Chelsea |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=24 de febreru de 2009 |fechaaccesu=24 de febreru de 2009}}</ref> El so últimu gol en Craven Cottage de la temporada llegó nuna derrota 2-1 contra [[Blackburn Rovers Football Club|Blackburn Rovers]] el 11 de marzu.<ref>{{cita noticia |nome=Marc |apellíu=Vesty |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7922053.stm |títulu=Fulham 1-2 Blackburn |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=11 de marzu de 2009 |fechaaccesu=11 de marzu de 2009}}</ref> Fulham vieno dende tras pa vencer al [[Manchester City Football Club|Manchester City]] 3-1 de visitante, onde Dempsey anotó dos goles el 12 d'abril.<ref>{{cita noticia |nome=Chris |apellíu=Bevan |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/7978876.stm |títulu=Man City 1-3 Fulham |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |fecha=12 d'abril de 2009 |fechaaccesu=12 d'abril de 2009}}</ref> Per segunda temporada consecutiva, Dempsey terminó como'l máximu goliador del Fulham na Premier League xunto con [[Andrew Johnson (futbolista)|Andrew Jonhson]] con siete goles.<ref>{{cita noticia |url=http://www.soccerbase.com/teams/team.sd?team_id=1055&season_id=138#teamTabs=stats |títulu=Fulham Player Stats 2008/09 |obra=Soccerbase |editorial=Centurycomm Ltd |fecha=15 de mayu de 2011 |fechaaccesu=15 de mayu de 2011}}</ref> Estos goles ayudaron a Fulham a terminar el séptimu llugar na Premier League, la posición más alta alcanzada na historia del club, y confirmando la so clasificación a la [[Lliga Europea de la UEFA|UEFA Europa League]] na temporada siguiente.<ref>{{cita noticia |url=http://www.fulhamfc.com/MatchAndTeam/MatchCentre/Matches/0809/Premiership/EvertonHome.aspx |títulu=Fulham v Everton |obra=FulhamFC.com |editorial=Fulham FC |fecha=24 de mayu de 2009 |fechaaccesu=24 de mayu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090526234621/http://www.fulhamfc.com/MatchAndTeam/MatchCentre/Matches/0809/Premiership/EvertonHome.aspx |fechaarchivu=26 de mayu de 2009 }}</ref> ==== Temporada 2009/10 ==== El 13 d'agostu de 2009, Dempsey robló una estensión al so contratu con Fulham hasta'l 2013.<ref> {{Cita publicación|títulu=Dempsey Signs Extension|url=http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2009/August/DempseyExtension.aspx|publisher=Fulham FC|date=13 d'agostu de 2009|fechaaccesu=13 d'agostu de 2009|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090815124828/http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2009/August/DempseyExtension.aspx|fechaarchivu=15 d'agostu de 2009}}</ref> El 20 d'agostu anotó'l so primer gol nuna competición europea, na apocayá formada [[Lliga Europea de la UEFA|UEFA Europa League]], anotando'l segundu gol de Fulham na so victoria contra [[FC Amkar Perm|Amkar Perm]] na ronda de [[Lliga Europa de la UEFA 2009-10#Cuarta ronda previa .28Ronda de play-off.29|play-offs]].<ref>{{Cita publicación |títulu= Fulham 3–1 Amkar Perm |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/europe/8209325.stm |publisher=BBC Sport |date=20 d'agostu de 2009|fechaaccesu=20 d'agostu de 2009|idioma=inglés}}</ref> El 30 d'avientu, [[La Gazzetta dello Sport]] incluyó a Dempsey na llista de los once meyores xugadores de la Premier League de la temporada.<ref>{{Cita publicación |last=Cantalupi |first=Stefano |títulu=I verdetti di metà Premier Ancelotti xira in testa |url=http://www.gazzetta.it/Calcio/Estero/Premierleague/29-12-2009/i-verdetti-meta-premier-602478747237.shtml |publisher=''[[La Gazzetta dello Sport]]'' |date=30 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=5 de xineru de 2010 |idioma=italianu }}</ref> El 17 de xineru de 2010, Dempsey sufrió lo que s'abarruntaba yera una mancadura de lligamentu cruciáu de la rodía na derrota 2-0 contra [[Blackburn Rovers Football Club|Blackburn Rovers]].<ref>{{Cita publicación |títulu=Fulham's Clint Dempsey knee injury rocks Fulham and US |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/f/fulham/8464490.stm |publisher=BBC Sport |date=17 de xineru de 2010|fechaaccesu=17 de xineru de 2010 |postscript=}}</ref> Tornó a l'acción el 11 de marzu, entrando nel últimu minutu del partíu contra [[Juventus de Turín|Juventus F.C.]] na Europa League y depués xugando 72 minutos na so derrota contra [[Manchester United Football Club|Manchester United]] na lliga.<ref>{{Cita publicación |títulu=How do Fulham stop Wayne Rooney? Easy, we've got Brede Hangeland and Aaron Hughes! Confident Paul Konchesky looking forward to Manchester United test |url=http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-1257640/How-Fulham-stop-Wayne-Rooney-Easy-weve-got-Brede-Hangeland-Aaron-Hughes-Confident-Paul-Konchesky-looking-forward-Manchester-United-test.html |publisher=Mail Online|date=13 de marzu de 2010|fechaaccesu=13 de marzu de 2010|idioma=inglés}}</ref> El 18 de marzu, Dempsey entró como suplente nel partíu de vuelta polos octavos de final na Europa League contra Juventus, anotando'l gol que-yos daría la clasificación con un gol dende fora del área. Fulham terminó ganáu'l partíu 4-1 dándo-y a Fulham un premiu, al igual qu'a Dempsey pol so "formosu" gol.<ref>{{Cita publicación |títulu=Fulham 4–1 Juventus |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/europe/8573049.stm |publisher=BBC Sport |date=18 de marzu de 2010|fechaaccesu=18 de marzu de 2010|idioma=inglés}}</ref> El periódicu británicu ''[[The Guardian]]'' indicó qu'esi gol "podría convertise nel gol más importante na historia de Fulham",<ref>{{cita web |títulu=Fulham's Clint Dempsey gambles to knock Juventus out of Europa League |url=http://www.guardian.co.uk/football/2010/mar/19/fulham-juventus-europa-league |obra=[[The Guardian]] |fecha=19 de marzu de 2010|fechaaccesu=22 de xunu de 2012|idioma=inglés}}</ref> y efeutivamente foi votáu como tal polos aficionaos del Fulham en xunetu de 2012.<ref>{{cita web|url=http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2012/July/GreatFulhamGoals1.aspx|títulu=Great Fulham goals|obra=Fulham FC|fecha=7 de xunetu de 2012|fechaaccesu=22 de xunu de 2012|idioma=inglés]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120707145544/http://www.fulhamfc.com/Club/News/NewsArticles/2012/July/GreatFulhamGoals1.aspx|fechaarchivu=7 de xunetu de 2012}}</ref> El 12 de mayu, Dempsey reemplazó a [[Bobby Zamora]] nel minutu 55 de la final de la [[Lliga Europea de la UEFA 2009-10|Europa League]], faciendo historia al convertise nel primer norteamercianu en xugar una final n'unu de los más importantes torneos europeos. A la fin, Fulham perdió'l partíu 2-1 tres el gol de [[Diego Forlán]] anotáu nel minutu 116 en [[Prórroga|tiempo extra]].<ref>{{cita web|títulu=Clint Dempsey Becomes First American To Appear In European Final|url=http://www.goal.com/en-us/news/1614/americans-abroad/2010/05/12/1922167/clint-dempsey-becomes-first-american-to-appear-in-european|editorial=Goal.com|fecha=12 de mayu de 2010|fechaaccesu=12 de mayu de 2010|idioma=inglés}}</ref> Les sos actuaciones n'Europa mientres la temporada 2009-10 facer merecedor de ser nomáu'l xugador d'Estaos Xuníos más pervalible n'Europa per parte de blogues como SoccerOverThere.com.<ref>{{cita web|títulu=Howie’s 2009–10 All-Over There team|url=http://www.socceroverthere.com/?p=1303|editorial=SoccerOverThere.com|fecha=3 de mayu de 2010|fechaaccesu=3 de mayu de 2010|idioma=inglés}}</ref> ==== Temporada 2010/11 ==== Dempsey siguió siendo titular, solo unu de cinco norteamericanos que lo facíen nesi entós. El 18 de setiembre de 2010, anotó'l gol del empate en contra de [[Blackburn Rovers Football Club|Blackburn Rovers]] en [[Ewood Park]] pa estender la racha invicta del Fulha na Premier League.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/eng_prem/9000608.stm|títulu=Blackburn 1–1 Fulham|editorial=BBC Sport|fecha=18 de setiembre de 2010}}</ref> El 2 d'ochobre, anotó contra Robert Green del West Ham United, el mesmu porteru contra'l cual anotó na Copa del Mundu.<ref>{{cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/competitions/premier-league/7943457/West-Ham-United-1-Fulham-1-match-report.html|títulu=West Ham United 1 Fulham 1: match report|editorial=Telegraph|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2010|fecha=2 d'ochobre de 2010}}</ref> Siguió la so bona racha anotando dos goles contra Wigan Athletic el 30 d'ochobre na victoria 2-0 del Fulham.<ref>{{cita web|url=http://soccer.fanhouse.com/2010/10/30/video-clint-dempsey-scores-twice-for-fulham-on-big-day-for-amer/|títulu=Clint Dempsey Scores Twice for Fulham on Big Day for Americans Abroad|editorial=FanHouse.com|fecha=30 d'ochobre de 2010|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2010}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.guardian.co.uk/football/2010/oct/30/fulham-wigan-athletic-premier-league|títulu=Fulham ease past woeful Wigan Athletic thanks to Clint Dempsey double|editorial=The Guardian|fecha=30 d'ochobre de 2010|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2010}}</ref> El 22 de xineru, Dempsey anotó otru doblete contra Stoke City F.C., poniendo a Fulham fora de la zona de descensu.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/eng_prem/9362434.stm|títulu=Fulham 2 - 0 Stoke|editorial=BBC Sport|fecha=22 de xineru de 2011|fechaaccesu=22 de xineru de 2011}}</ref> El 19 de marzu, Dempsey convertir nel primer norteamericanu n'anotar 10 goles nuna temporada de la Premier League, superando al anterior récor de [[Brian McBride]] de nueve consiguíu tamién col Fulham nes temporaes 2005-06 y 2006-07.<ref>{{cita web|url=http://goal.blogs.nytimes.com/2011/03/19/yanks-abroa-dempsey-sets-a-record/|títulu=Yanks Abroad: Dempsey Sets a Record; Holden Hurt|editorial=The New York Times|fecha=19 de marzu de 2011|fechaaccesu=20 de marzu de 2011}}</ref> Clint Dempsey rompió'l récor de la mayor cantidá de goles anotaos col club al anotar dos goles na victoria 3-0 sobre Bolton el 27 d'abril de 2011.<ref>{{cita web|url=http://www.bloomberg.com/news/2011-04-27/fulham-beats-bolton-3-0-to-pull-clear-of-premier-league-s-relegation-zone.html|títulu=Fulham Beats Bolton 3-0 to Pull Clear of Premier League's Relegation Zone|editorial=Bloomberg|fecha=27 d'abril de 2011|fechaaccesu=28 d'abril de 2011}}</ref> Hasta la temporada 2010-11 anotara un total 33 goles col equipu na Premier League, superando tanto a Brian McBride y [[Steed Malbranque]], cada unu con 32. Terminó la temporada con 13 goles y foi escoyíu como meyor xugador del Fulham de la temporada polos aficionaos. ==== Temporada 2011/12 ==== Dempsey volvió al primer equipu anotando dos goles nel so primer partíu na [[Lliga Europea de la UEFA 2011-12|Europa League]] de la temporada contra [[FC Dnipro Dnipropetrovsk|Dnipro Dnipropetrovsk]] en [[Craven Cottage]].<ref>{{cita web|url=http://soccernet.espn.go.com/report?id=328073&cc=5901|títulu=Report:Fulham v Dnipro|idioma=inglés|fecha=18 d'agostu de 2011|editorial=ESPN|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121102033622/http://soccernet.espn.go.com/report?id=328073&cc=5901|fechaarchivu=2 de payares de 2012}}</ref> El 5 d'avientu, Dempsey anotó nel minutu 85 p'asegurar una victoria 1-0 contra [[Liverpool Football Club|Liverpool]] en [[Craven Cottage]].<ref>{{cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/competitions/premier-league/8931196/Kenny-Dalglish-furious-at-chant-cheats-aimed-at-Luis-Suarez-after-Liverpool-lose-to-Fulham.html|títulu=Kenny Daglish furiosu poles cantaraes empobinaos a Luis Suárez depués de que Liverpool perdiera contra Fulham|editorial=The Telegraph|fecha=6 d'avientu de 2011|idioma=inglés}}</ref> Dempsey anotó'l so quintu gol na [[Premier League]] esta temporada na victoria contra'l [[Bolton Wanderers Football Club|Bolton]] 2-0 el 17 d'avientu, dexando al Fulham a 6 puntos de la zona del descensu.<ref>{{cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/competitions/premier-league/8961478/Fulham-2-Bolton-Wanderers-0-match-report.html|títulu=Fulham 2 - Bolton Wanderers 0|editorial=The Telegraph|idioma=inglés|fecha=17 d'avientu de 2011}}</ref> Nel derby de Londres xugáu contra'l [[Chelsea Football Club|Chelsea F.C.]] en [[Boxing Day]], Dempsey anotó'l gol del empate nun partíu que terminaría 1-1.<ref>{{cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/competitions/premier-league/8973158/Chelsea-1-Fulham-1-match-report.html|títulu=Chelsea 1 Fulham 1: match report|fecha=26 d'avientu de 2011|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|idioma=inglés|editorial=The Telegraph}}</ref> Díes dempués anotaría la primera [[tripleta]] de la so carrera profesional na victoria 4-0 contra [[Charlton Athletic Football Club|Charlton Athletic]] pola tercer ronda de la [[FA Cup]].<ref>{{cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-2083496/Fulham-4-Charlton-0-Clint-Dempsey-hat-trick.html|títulu=Fulham 4 Charlton 0: Dempsey hat-trick bursts bubble of League One leaders |fecha=7 de xineru de 2012|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|idioma=inglés|editorial=The Daily Mail}}</ref> El 21 de xineru de 2012, Dempsey anotó otra tripleta, esta vegada na victoria del Fulham 5-2 sobre'l [[Newcastle United Football Club|Newcastle]]. D'esta manera Dempsey convertir nel primer norteamericanu na historia n'anotar una tripleta nun partíu de la temporada regular de la [[Premier League]].<ref>{{cita web|url=http://revistadiez.com/2012/01/21/clint-dempsey-y-la so-tripleta-en-inglaterra/|títulu=Clint Dempsey y el so tripleta n'Inglaterra|fecha=21 de xineru de 2012|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|editorial=Revista Diez}}</ref> Dempsey anotó'l so décimu gol na lliga y la so 16vo en toles competiciones esta temporada nel empate contra [[West Bromwich Albion Football Club|West Brom]] el 1 de febreru de 2012.<ref>{{cita web|url=http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-2095025/Fulham-1-West-Brom-1-Tchoyi-denies-Cottagers.html|títulu=Fulham 1 West Brom 1: Happy Hodgson back to make his point as Tchoyi denies Cottagers|fecha=2 de febreru de 2012|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|idioma=inglés|editorial=The Daily Mail}}</ref> Na victoria 2-1 contra'l [[Stoke City Football Club|Stoke City]], el 11 de febreru, "anotó" el primer gol del partíu. Por cuenta de que el balón cutió nel travesal y depués foi impulsada escontra'l gol pol porteru [[Thomas Sorensen]], el gol atribuyir a él como [[autogol]].<ref>{{cita web|url=http://www.goal.com/es-la/news/1940/llatinos-pel mundu/2012/02/11/2900417/premier-league-bryan-ru%C3%ADz-presentar en-la victoria-del títulu=Bryan Ruíz presentar na victoria del Fulham sobre'l Stoke City (2-1)|fecha=11 de febreru de 2012|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|editorial=Goal.com}}</ref> El 4 de marzu siguió cola so bona racha, anotando 2 goles na victoria 5-0 sobre [[Wolverhampton Wanderers Football Club|Wolverhampton Wanderers]].<ref>{{cita web|url=http://www.goal.com/es-us/match/60516/fulham-vs-wolverhampton-wanderers/report|títulu=Pogrebnyak estroza al Wolves y da la victoria al Fulham (5-0)|fecha=4 de marzu de 2012|editorial=Goal.com|idioma=inglés}}</ref> El 8 de marzu de 2012, el téunicu del Fulham, [[Martin Jol]], indicó que'l club atopar en charres con Dempsey pa estender el so contratu por 3 años más.<ref>{{cita web|url=http://www.mirrorfootball.co.uk/news/Fulham-Clint-Dempsey-open-talks-over-new-three-year-contract-Pavel-Pogrebnyak-will-wait-to-summer-to-decide-on-permanent-move-article875745.html|títulu=Dempsey in talks over new Fulham deal|fecha=8 de marzu de 2012|editorial=mirrorfootball.co.uk|idioma=inglés}}</ref> El 31 de marzu volvió anotar na victoria 2-1 sobre'l Norwich City.<ref>{{cita web|url=https://www.bbc.co.uk/sport/0/football/17497309|títulu=Fulham 2-1 Norwich|obra=BBC|fecha=31 de marzu de 2012|fechaaccesu=3 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> Nel empate 1-1 contra'l Chelsea el 9 d'abril de 2012, Dempsey anotó'l gol del empate pal Fulham, marcando un nuevu récor como'l xugador d'Estaos Xuníos n'anotar más goles con un club européu nuna sola temporada con 22, aumentando los rumores de que podría ser trespasáu a otru club a la fin de la temporada.<ref name="nesn">{{cita web|url=http://www.nesn.com/2012/04/clint-dempsey-sets-new-goal-scoring-records-for-fulham-fc-and-americans-abroad.html|títulu=Clint Dempsey sets new goal scoring records for Fulham FC and Americans|obra=New England Sports Network|autor=Marcus Kwesi O'Mard|fecha=9 d'abril de 2012|fechaaccesu=11 d'abril de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120411023554/http://www.nesn.com/2012/04/clint-dempsey-sets-new-goal-scoring-records-for-fulham-fc-and-americans-abroad.html|fechaarchivu=11 d'abril de 2012}}</ref> A esti récor súmase-y l'algamando dos díes antes, cuando col so gol na victoria 2-1 sobre'l [[Norwich City Football Club|Norwich City]] convertir nel máximu anotador del Fulham FC nuna sola temporada na Premier League con 14 goles.<ref name="nesn"/> Dempsey volvió faer historia'l 6 de mayu de 2012, anotando'l primer gol del so equipu na victoria 2-1 sobre'l [[Sunderland Association Football Club|Sunderland AFC]], llegando a 17 goles na temporada y convirtiéndose nel primer norteamericanu n'anotar 50 goles na Premier League a lo llargo de la so carrera.<ref>{{cita web|url=http://www.goal.com/en-us/news/1614/americans-abroad/2012/05/06/3084956/clint-dempsey-scores-50th-premier-league-goal|títulu=Clint Dempsey scores 50th Premier League goal|obra=goal.com|autor=Allen Ramsey|fecha=6 de mayu de 2012|fechaaccesu=6 de mayu de 2012|idioma=inglés}}</ref> Terminó la temporada anotando 23 goles y apurriendo 8 asistencies en toles competiciones apostaes pol Fulham. Amás, Dempsey terminó cuartu na votación del Xugador del Añu de la Premier League per parte de la prensa inglesa, detrás de Robin Van Persie, Wayne Rooney y Paul Scholes.<ref>{{cita web|url=http://www.goal.com/en-us/news/1614/americans-abroad/2012/04/24/3058506/american-player-rankings-dempsey-finishes-fourth-in-fwa|títulu=American Player Rankings: Dempsey finishes fourth in FWA Player of the Year voting|obra=Goal.com|autor=Allen Ramsey|fecha=24 d'abril de 2012|fechaaccesu=16 de setiembre de 2012|idioma=inglés}}</ref> A finales de la temporada y los meses siguientes, hubo fuertes rumores de que'l Liverpool, l'[[Arsenal Football Club|Arsenal]] y l'[[Associazione Sportiva Roma|AS Roma]] de la [[Serie A (Italia)|Serie A]] [[italia]]na taríen tres los servicios de Dempsey.<ref>{{cita web|url=http://www.metro.co.uk/sport/898372-arsenal-ready-to-battle-liverpool-for-clint-dempsey-transfer|títulu=Arsenal 'ready to battle Liverpool for Clint Dempsey transfer&#39;|obra=metro.co.uk|fecha=7 de mayu de 2012|fechaaccesu=21 de xunu de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120611055633/http://www.metro.co.uk/sport/898372-arsenal-ready-to-battle-liverpool-for-clint-dempsey-transfer|fechaarchivu=2012-06-11}}</ref> El Fulham refugó una ufierta formal fecha pol Liverpool en xunetu de 2012, y díes dempués de que se "penerara" una noticia de que Dempsey xuniérase al club de Merseyside, el Fulham desmintió rumores de que recibiera una nueva ufierta y rápido desanimó a cualquier equipu de realizar cualquier ufierta pol volante.<ref>{{cita web|url=http://www.fifa.com/worldfootball/clubfootball/news/newsid=1665458.html?cid=rssfeed&att=|títulu=Fulham issue Dempsey warning|obra=[[FIFA]].com|fecha=18 de xunetu de 2012|fechaaccesu=18 de xunetu de 2012|idioma=inglés}}</ref> ==== Temporada 2012/13 ==== Díes antes d'empezar la temporada y dempués de meses de rumores de que Dempsey taría dexando'l Fulham, [[Martin Jol]] declaró que Dempsey nun sería parte del equipu qu'enfrentaría al Norwich City na primer fecha, indicando que Dempsey dexara en claru que "quería colase y nun taba llistu pa siguir xugando nesti equipu". Jol tamién dixo qu'esta yera una situación "vergonzosa", una y bones Dempsey afirmara que se diba a dir al Liverpool, pero esti postreru nunca fixo una ufierta formal.<ref>{{cita web|url=http://www.usatoday.com/sports/soccer/europe/story/2012-08-17/clint-dempsey-refuses-to-play-for-fulham-liverpool-transfer/57122444/1|títulu=Coach says American Clint Dempsey refuses to play for Fulham|obra=[[USA Today]]|autor=AP|fecha=17 d'agostu de 2012|fechaaccesu=17 d'agostu de 2012|idioma=inglés}}</ref> Sicasí, Jol baxar de tonu nes sos declaraciones depués del partíu contra'l Norwich, indicando qu'entá tenía esperances que Dempsey quedar col club y dirixendo gran parte de la so frustración cola situación escontra'l Liverpool.<ref>{{cita web|url=http://www.walesonline.co.uk/sports/live-sport-reports/2012/08/19/jol-willing-to-consider-dempsey-future-91466-31653199/|títulu=Jol willing to consider Dempsey future|obra=walesonline.co.uk|fecha=19 d'agostu de 2012|fechaaccesu=19 d'agostu de 2012|idioma=inglés}}</ref> === Tottenham Hotspur === ==== Temporada 2012/13 ==== El 31 d'agostu de 2012, a hores primero que se cierre'l llibru de pases, [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham]] fichó a Dempsey por un monto averáu de 6 millones de llibres y un contratu por trés años.<ref>{{cita web|url=http://soccernet.espn.go.com/news/story/_/id/1147725/tottenham-seal-clint-dempsey-and-hugo-lloris-signings?cc=3888|títulu=Dempsey and LLoris join Spurs|obra=[[ESPN]]|fecha=31 d'agostu de 2012|fechaaccesu=3 de setiembre de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://archive.today/20130103205200/http://soccernet.espn.go.com/news/story/_/id/1147725/tottenham-seal-clint-dempsey-and-hugo-lloris-signings?cc=3888|fechaarchivu=2013-01-03}}</ref> Hores antes, Dempsey refugara una ufierta similar del [[Aston Villa Football Club|Aston Villa]], indicando que la so primer opción yera fichar col [[Liverpool Football Club|Liverpool FC]].<ref>{{cita web|url=http://www.sbnation.com/2012/8/31/3281979/aston-villa-transfer-news-clint-dempsey|títulu=Clint Dempsey Rejects Villa Switch|obra=SB Nation|fecha=31 d'agostu de 2012|fechaaccesu=3 de setiembre de 2012|idioma=inglés}}</ref> Mui cerca de que se cierre'l llibru de pases y cuando tou indicaba que los colloraos facer de los sos servicios, Tottenham fixo una ufierta d'última hora que tanto'l Fulham como Dempsey terminaron aceptando. Una vegada llegáu al club, Dempsey recibió'l númberu 2 pa la so camiseta,<ref>{{cita web | url = http://www.tottenhamhotspur.com/spurs/Team/First+Team+Profiles.page?PlayerName=Clint%20Dempsey | títulu= First Team Profiles - Clint Dempsey | obra= Tottenham Hotspur FC | fechaaccesu= 6 de setiembre de 2012}}</ref> un númberu pocu común pa xugadores ofensivos, pero que'l so significáu deber al pseudónimu usáu por Dempsey cuando [[rap]]hala, ''Deuce'', que n'[[idioma inglés|inglés]] quier dicir "dos".<ref name=Deuce>{{cita web|url=http://www.sbnation.com/2010/6/1/1495640/2010-world-cup-player-profile|títulu= 2010 World Cup Player Profile: Clint Dempsey, The Flare In The United States' Attack |obra=SB Nation|autor=Richard Farley|fechaaccesu=21 de setiembre de 2012|idioma=inglés}}</ref> Nuna entrevista en payares de 2012, Dempsey tamién reveló que'l númberu 2 yera'l númberu qu'utilizó cuando xugó al fútbol universitario.<ref>{{cita web|url=http://www.youtube.com/watch?v=CZkbowt33Sk|títulu=Clint Dempsey talks about why he wears the number '2' on his xerséi|obra=Tottenham Hotspur|fecha=13 de payares de 2012|fechaaccesu=24 d'avientu de 2012|idioma=inglés}}</ref> Dempsey fixo'l so debú col Tottenham el 16 de setiembre de 2012, ingresando nel minutu 78 por [[Gareth Bale]] na victoria 3-1 como visitante sobre'l [[Reading Football Club|Reading]].<ref>{{cita web|url=http://soccernet.espn.go.com/news/story/_/id/1161527/tottenham-dumps-reading-in-dempsey's-debú?cc=3888|títulu=Defoe notches two goals to fuel Tottenham|fecha=16 de setiembre de 2012|fechaaccesu=16 de setiembre de 2012|obra=[[ESPN]]|idioma=inglés}}</ref> Xugó'l so primer partíu como titular el 20 de setiembre de 2012, xugando 75 minutos nel empate 0-0 ante la [[Società Sportiva Lazio|SS Lazio]] italiana pol primer partíu de la fase de grupos de la [[Lliga Europea de la UEFA|UEFA Europa League]] 2012/13 de los ''Spurs''.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=http://sportsillustrated.cnn.com/2012/soccer/09/20/tottenham-spurs-clint-dempsey.ap/|títulu=Dempsey makes first Spurs start in Europa League draw|fecha=20 de setiembre de 2012|fechaaccesu=20 de setiembre de 2012|idioma=inglés|obra=[[Sports Illustrated]]|autor=AP|urlarchivu=https://archive.today/20130307235557/http://sportsillustrated.cnn.com/2012/soccer/09/20/tottenham-spurs-clint-dempsey.ap/|fechaarchivu=2013-03-07}} |2=http://sportsillustrated.cnn.com/2012/soccer/09/20/tottenham-spurs-clint-dempsey.ap/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Debutó como titular na Premier League, xugando 88 minutos na victoria 2-1 sobre [[Queens Park Rangers Football Club|Queens Park Rangers]] el 23 de setiembre de 2012.<ref>{{cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/competitions/premier-league/9556007/Tottenham-Hotspur-2-Queens-Park-Rangers-1-match-report.html|títulu= Tottenham Hotspur 2 - 1 Queens Park Rangers - Match Report|obra=[[The Telegraph]]|autor=Gerry Cox|idioma=inglés|fecha=23 de setiembre de 2012|fechaaccesu=25 de setiembre de 2012}}</ref> Anotó'l so primer gol col club el 29 de setiembre de 2012, anotando'l tercer gol na victoria 3-2 sobre'l [[Manchester United Football Club|Manchester United]] en [[Old Trafford]]. Esta victoria foi la primer vegada que los ''Spurs'' vencíen al Manchester dende 2001 y la primer vegada que lo faía en Old Trafford dende 1989.<ref>{{cita web|url=http://soccernet.espn.go.com/news/story/_/id/1175489/tottenham-earns-first-win-at-manchester-united-since-1989?cc=3888|títulu=Spurs earn first win at Man O since 1989|obra=[[ESPN]]|fecha=29 de setiembre de 2012|fechaaccesu=30 de setiembre de 2012|idioma=inglés|urlarchivu=https://archive.today/20130103050028/http://soccernet.espn.go.com/news/story/_/id/1175489/tottenham-earns-first-win-at-manchester-united-since-1989?cc=3888|fechaarchivu=2013-01-03}}</ref> El 19 de payares de 2012 ganó'l premiu al [[Futbolista del Añu n'Estaos Xuníos]], reconocencia que recibió per tercer vegada na so carrera y per segundu añu consecutivu.<ref>{{cita web|url=http://www.ussoccer.com/News/Articles/2012/11/First-2012-AOTY-WInners-Announced.aspx|títulu=Clint Dempsey Named 2012 U.S. Soccer Male Athlete of the Year|fecha=19 de payares de 2012|idioma=inglés|fechaaccesu=20 de payares de 2012|obra=ussoccer.com}}</ref> El 6 d'avientu de 2012 provocó un autogol na victoria 3-1 ante'l [[Panathinaikos Fútbol Club|Panathinaikos]], resultancia qu'aseguró'l pase de los ''Spurs'' a la siguiente ronda de la [[Lliga Europea de la UEFA 2012-13|Europa League 2012/13]].<ref>{{cita web|url=http://www.mlssoccer.com/news/article/2012/12/06/american-exports-dempsey-friedel-help-spurs-clinch-el|obra=mlssoccer.com|fecha=6 d'avientu de 2012|fechaaccesu=9 d'avientu de 2012|idioma=inglés|autor=Greg Seltzer|títulu=Archived copy|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121209044506/http://www.mlssoccer.com/news/article/2012/12/06/american-exports-dempsey-friedel-help-spurs-clinch-el|fechaarchivu=2012-12-09}}</ref> Meses dempués, pelos cuartos de final del mesmu tornéu continental, Dempsey anotó los dos goles del so equipu nel partíu de vuelta frente al [[FC Basel]], unviando asina la serie al tiempu extra y darréu tiros de penalti. Sicasí, Tottenham cayó na definición, quedando asina fuera del tornéu.<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/sport/0/football/22023547| títulu=FC Basel 2-2 Tottenham Hotspur|obra=BBC Sport|fecha=11 d'abril de 2013|idioma=inglés|autor=Neil Johnston|fechaaccesu=11 de xunetu de 2013}}</ref> ==== Temporada 2013/14 ==== Mientres la pretemporada 2013/14, Tottenham anunció que Dempsey fuera incluyíu na llista de xugadores del club que taben a la venta,<ref>{{cita web |url=http://msn.foxsports.com/foxsoccer/premierleague/story/tottenham-transfer-lists-dempsey-man-city-wants-jovetic-071113 títulu=Dempsey put up for sale by Spurs|obra=[[Fox Sports]]|fecha=11 de xunetu de 2013|fechaaccesu=11 de xunetu de 2013|idioma=inglés}}</ref> y selmanes dempués confirmóse la so partida.<ref>{{cita web|url=http://www.tottenhamhotspur.com/news/dempsey-returns-to-mls-030813/|títulu=Dempsey returns to MLS|fecha=3 d'agostu de 2013|idioma=inglés|obra=[[Tottenham Hotspur]]|fechaaccesu=6 d'agostu de 2013}}</ref> === Seattle Sounders FC === El 3 d'agostu de 2013 Dempsey dexó'l fútbol inglés pa tornar a la [[Major League Soccer|MLS]], fichando un contratu millonariu col [[Seattle Sounders FC]].<ref name=Sounders></ref> El so contratu, que cuerre hasta l'añu 2016, algama los 42 millones de dólares d'Estaos Xuníos ya iguala el récor de [[David Beckham]] como la mayor suma de dineru pagada por un xugador per parte d'un equipu de la Major League Soccer.<ref name=Sounders>{{cita web|url=http://espnfc.com/news/story/_/id/1512888/seattle-sounders-complete-clint-dempsey-signing?cc=3888|títulu=Spurs confirm Dempsey exit|obra=[[ESPN]]|fecha=3 d'agostu de 2013|idioma=inglés|fechaaccesu=3 d'agostu de 2013}}</ref> ==== Temporada 2013 ==== Dempsey fixo'l so debú colos Sounders ingresando nel primer tiempu pol mancáu [[Obafemi Martins]] d'un partíu contra [[Toronto FC]] el 10 d'agostu de 2013.<ref>{{cita web|url=http://www.mlssoccer.com/news/article/2013/08/10/clint-dempsey-thrown-early-after-obafemi-martins-injured-seattle-sounders-de|títulu=Clint Dempsey thrown on early after Obafemi Martins injured, but Seattle Sounders debú goes off without a hitch|fecha=11 d'agostu de 2013|idioma=inglés|fechaaccesu=11 d'agostu de 2013|obra=mlssoccer.com|autor=Jeremiah Oshan|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140117223208/http://www.mlssoccer.com/news/article/2013/08/10/clint-dempsey-thrown-early-after-obafemi-martins-injured-seattle-sounders-de|fechaarchivu=2014-01-17}}</ref> El 25 d'agostu xugó'l so primer partíu como llocal en Seattle ante un llenu completu de 67.000 espectadores nel [[CenturyLink Field]] nel [[Rivalidá ente Seattle Sounders y Portland Timbers|clásicu del noroeste del Pacíficu]] frente al [[Portland Timbers]].<ref>{{cita web|url=http://www.mlssoccer.com/matchcenter/2013-08-25-SÍA-v-POR/recap|obra=mlssoccer.com|fecha=25 d'agostu de 2013|idioma=inglés|títulu=Seattle Sounders 1, Portland Timbers 0 Match Recap|fechaaccesu=25 d'agostu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130827173828/http://www.mlssoccer.com/matchcenter/2013-08-25-SÍA-v-POR/recap|fechaarchivu=27 d'agostu de 2013}}</ref> ==== Cesión al Fulham FC ==== El 24 d'avientu de 2013 Dempsey volvió fichar col [[Fulham FC]] en condición de préstamu por dos meses.<ref>{{cita web|url=https://www.bbc.co.uk/sport/0/football/25511943|títulu=Clint Dempsey: Fulham re-sign forward on two-month loan deal|fechaaccesu=29 d'avientu de 2013|fecha=24 d'avientu de 2013|editorial=BBC Sport}}</ref> Volvió xugar cola camiseta del Fulham el 4 de xineru de 2014 na tercer ronda de la [[FA Cup 2013-14|FA Cup]] en contra del [[Norwich City F.C.|Norwich City]]. Dempsey xugó tol partíu, que terminaría 1-1, amás de participar na victoria 3-0 Craven Cottage pol partíu de desempate.<ref>{{cita web|url=https://www.bbc.co.uk/sport/0/football/25531897|títulu=Norwich City 1-1 Fulham|fechaaccesu=4 de xineru de 2014|fecha=4 de xineru de 2014|editorial=BBC Sport}}</ref> En total, Dempsey terminaría'l so periodu de préstamu nel club de Londres con tan solo 7 partíos xugaos y ensin anotar goles. ==== Temporada 2014 ==== Dempsey empecipió la temporada 2014 anotando un gol nel partíu inaugural ante'l [[Toronto F.C.]].<ref>{{cita web|url=http://seattletimes.com/html/sounders/2023141474_sounders16xml.html|títulu=Seattle lose to Toronto, 2-1, despite Clint Dempsey goal|idioma=inglés|fecha=15 de marzu de 2014|fechaaccesu=24 de marzu de 2014|obra=Seattle Times}}</ref> Depués d'ausentase nel segundu partíu de la temporada, Dempsey foi titular nel [[Rivalidá ente Seattle Sounders y Portland Timbers|Clásicu de Casacadia]], anotando una tripleta nel empate 4-4 frente a [[Portland Timbers|Portland]] y siendo nomáu como xugador del partíu.<ref>{{cita web|url=http://matchcenter.mlssoccer.com/matchcenter/2014-04-05-portland-timbers-vs-seattle-sounders-fc/recap|títulu=Portland Timbers 4-4 Seattle Sounders|obra=mlssoccer.com|fecha=5 d'abril de 2014|idioma=inglés|fechaaccesu=6 d'abril de 2014}}</ref> Una selmana dempués, Dempsey anotó un doblete y volvió ser nomáu xugador del partíu na victoria 3-2 como visitante sobre'l [[FC Dallas]].<ref>{{cita web|url=http://matchcenter.mlssoccer.com/matchcenter/2014-04-12-fc-dallas-vs-seattle-sounders-fc/recap|títulu=FC Dallas 2-3 Seattle Sounders|obra=mlssoccer.com|fecha=13 d'abril de 2014|idioma=inglés|fechaaccesu=13 d'abril de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181107104007/https://matchcenter.mlssoccer.com/matchcenter/2014-04-12-fc-dallas-vs-seattle-sounders-fc/recap|fechaarchivu=2018-11-07}}</ref> Dempsey siguió la so dominante actuación na temporada anotando otros dos goles y siendo nomáu como xugador del partíu per tercer ocasión consecutiva na victoria 4-1 sobre [[Colorado Rapids]] el 26 d'abril.<ref>{{cita web|url=http://matchcenter.mlssoccer.com/matchcenter/2014-04-26-seattle-sounders-fc-vs-coloráu-rapids/recap|títulu=Seattle Sounders 4-1 Colorado Rapids|obra=mlssoccer.com|fecha=26 d'abril de 2014|idioma=inglés|fechaaccesu=28 d'abril de 2014}}</ref> Nel partíu de vuelta frente al rival de los Sounders, el Portland Timbers, Dempsey volvió ser figura y anotó un gol y apurrió una asistencia en victoria 4-2 como visitantes.<ref>{{cita web|url=http://matchcenter.mlssoccer.com/matchcenter/2014-08-24-portland-timbers-vs-seattle-sounders-fc/boxscore|títulu=Portland Timbers 2-4 Seattle Sounders|obra=mlssoccer.com|idioma=inglés|fecha=24 d'agostu de 2014|fechaaccesu=24 d'agostu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200907180806/https://matchcenter.mlssoccer.com/matchcenter/2014-08-24-portland-timbers-vs-seattle-sounders-fc/boxscore|fechaarchivu=2020-09-07}}</ref> Dempsey terminó la so primer temporada completa con Seattle como'l segundu máximu goliador del equipu detrás d'[[Obafemi Martins]], consiguiendo un total de 15 goles na temporada regular.<ref name=PerfilMLS></ref> ====Temporada 2015==== Empezó la temporada 2015 anotando dos goles nel partíu inaugural frente al [[New England Revolution]] el 8 de marzu, ayudando al so equipu a ganar l'alcuentru 3-1.<ref>{{cita web|url=http://www.seattletimes.com/sports/sounders/sounders-enjoy-shutout-in-2015-opener/|idioma=inglés|fecha=8 de marzu de 2015|fechaaccesu=9 de marzu de 2015|obra=The Seattle Times|títulu=Sounders enjoy shutout in 2015 opener|autor=Matt Pentz}}</ref> El 16 de xunu de 2015 viose arreyáu nun controversial incidente nel cual rompió la llibreta y tarxetes del árbitru nun partíu pola [[US Open Cup]] frente al [[Portland Timbers]], resultando na so espulsión de dichu partíu.<ref name=supensionUSOC></ref> La [[Major League Soccer]] castigar con una suspensión de trés partíos na lliga, ente que'l panel disciplinariu de la Copa suspender por seis partíos de dichu tornéu o trés años, cual seya más llargu.<ref name=supensionUSOC>cita web|url=http://www.mlssoccer.com/news/article/2015/06/25/seattle-sounders-forward-clint-dempsey-fined-and-suspendéi-six-matches-us-op|idioma=inglés|fecha=25 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201031221631/https://www.mlssoccer.com/news/article/2015/06/25/seattle-sounders-forward-clint-dempsey-fined-and-suspend%C3%A9i-six-matches-us-op%7Cidioma%3Dingl%C3%A9s%7Cfecha%3D25 |date=2020-10-31 }} de xunu de 2015|fechaaccesu=26 de xunu de 2015|títulu=Seattle Sounders forward Clint Dempsey fined and suspendéi six matches by US Open Cup panel|obra=mlssoccer.com</ref> == Clubes == {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="190"|Club !width="170"|País !width="120"|Añu |-align=center |[[New England Revolution]] |{{USA}} |[[2007]] - [[2009]] |-align=center |[[Fulham Football Club|Fulham F. C.]] <small>(cesión)</small><br/> |{{ENG}} |[[2006]] - [[2012]] |-align=center |[[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur]] |{{ENG}} |[[2012]] - [[2013]] |-align=center |[[Fulham Football Club|Fulham F. C.]] <small>(cesión)</small><br/> |{{ENG}} |[[2014]] |-align=center |[[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders F. C.]] |{{USA}} |[[2013]] - act. |} == Seleición nacional == [[Ficheru:Clint Dempsey USA training.jpg|miniatura|derecha|Demspey nun entrenamientu cola seleición d'{{sel|Estaos Xuníos}} n'abril de 2006]] Dempsey debutó cola seleición de fútbol d'{{sel|Estaos Xuníos}} na [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2003]] nos [[Emiratos Árabes Xuníos]]. Llogró la so primer presentación cola seleición mayor el 17 de payares de 2004, xugando contra {{sel|Xamaica}}. Cola seleición, xugó en forma frecuente como [[delanteru]] por cuenta de la so gran habilidá p'anotar y el so xuegu aereu, pero'l so rol preferío y habitual ye'l de volante. Nel añu 2006 recibió'l mayor honor pa un xugador de fútbol n'Estaos Xuníos, cuando recibió'l premiu Honda al xugador del añu, ganando en votos a los sos futuros compañeros nel Fulham, [[Kasey Keller]] y [[Brian McBride]]. Dempsey recibió 207 de 237 votos de periodistes especializaos pa faese col premiu. El 2 de mayu de 2006, Dempsey foi incluyíu na nómina d'Estaos Xuníos pa la [[Copa Mundial de fútbol 2006|Copa Mundial de Fútbol n'Alemaña]]. Foi l'únicu xugador d'Estaos Xuníos n'anotar un gol nel tornéu,<ref>{{Cita noticia |axencia=[[Associated Press]] |author=Blum, Ronald |títulu=Dempsey a rare American soccer attacker |work=[[Yahoo! Sports]] |url=https://web.archive.org/web/http://sports.yahoo.com/sow/news?slug=ap-us-dempsey&prov=ap&type=lgns |fecha=Xunu de 2009|fechaaccesu=2 de xunu de 2009|idioma=inglés}}</ref> cuando anotó'l gol del empate na eventual derrota contra {{sel|Ghana}} por 2 goles a 1. Nel primer partíu de la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010|campaña clasificatoria pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010]], Dempsey anotó'l segundu gol más rápidu na historia de les eliminatories d'Estaos Xuníos cuando, con un disparu rasante a los 53 segundos d'empezar el partíu contra {{sel|Barbados}}, anotó'l primeru na victoria de la so seleición por 8-0. Dempsey foi parte de la representación d'Estaos Xuníos que compitió na [[Copa Confederaciones de 2009]]. Nel postreru partíu de la fase grupu contra {{sel|Exiptu}}, Dempsey anotó un gol de cabeza depués d'un centru de [[Jonathan Spector]], poniendo'l 3-0 final a favor d'Estaos Xuníos nesi partíu. Esta resultancia, combináu cola victoria 3-0 de {{sel|Brasil}} sobre {{sel|Italia}} dio a Estaos Xuníos el pase a la semifinal.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/internationals/8109905.stm|títulu=Egypt 0–3 USA|date=21 de xunu de 2009|work=BBC Sport|fechaaccesu=25 de xunu de 2009|idioma=inglés}}</ref> Nel partíu semifinal ante la seleición d'{{sel|España}}, Dempsey anotó'l gol que punxo a Estaos Xuníos enriba nel marcador por 2-0, unviándolos asina a la final. Foi nomáu'l xugador del partíu.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/internationals/8114585.stm|títulu=Spain 0–2 United States|date=25 de xunu de 2009|work=BBC Sport|fechaaccesu=25 de xunu de 2009|idioma=inglés}}</ref> Dempsey anotó per tercer vegada consecutiva na final de la Copa Confederaciones ante Brasil, capitalizando otru centru de Spector nel minutu 10 del partíu p'abrir el marcador.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/internationals/8120561.stm|títulu=USA 2–3 Brazil|fecha=28 de xunu de 2009|work=BBC Sport|fechaaccesu=28 de xunu de 2009|idioma=inglés}}</ref> Depués de la derrota, recibió'l balón de bronce como'l tercer meyor xugador del tornéu.<ref>{{Cita noticia |first=Amelia |last=Templeton |títulu=U.S. Men's Soccer Team Takes Second in Confederations Cup: Goalie Howard, Defender Onyewu's Head lead the US effort to stop Brazil |url=http://www.huffingtonpost.com/amelia-templeton/us-mens-soccer-team-takes_b_222055.html |work=[[The Huffington Post]] |date=28 de xunu de 2009|fechaaccesu=30 de xunu de 2009}}</ref><ref>{{cita noticia |nome=Ridge |apellíu=Mahoney |títulu=Emotions tell the tale of dramatic final |url=http://www.socceramerica.com/index.cfm?fuseaction=Articles.showArticleHomePage&art_aid=32945 |obra=[[Soccer America]] |fecha=29 de xunu de 2009 |fechaaccesu=30 de xunu de 2009 |idioma=inglés }}</ref> Esi añu terminó la fase clasificatoria pa la Copa Mundial de Fútbol, empatáu con [[Landon Donovan]] como segundu meyor goliador, detrás de [[Jozy Altidore]], con cinco goles en trelce partíos. El 12 de xunu de 2010, Dempsey convertir nel segundu xugador d'Estaos Xuníos (dempués de [[Brian McBride]]) n'anotar en más d'una copa del mundu cuando anotó'l gol del empate contra {{sel|Inglaterra}} nel primer partíu de los norteamericanos na copa del mundu de 2010, depués de que'l aquero del [[West Ham United]] y la seleición inglesa, [[Robert Green]], cometiera un grave error.<ref>{{cita noticia | url=http://nbcsports.msnbc.com/id/37660344/ns/sports-world_cup/ | títulu=U.S. strikes back, earns draw with England | publisher=[[Associated Press]] | first=Ronald | last=Blum | fecha=12 de xunu de 2010 | idioma=inglés | fechaaccesu=7 de xunetu de 2010 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100711115114/http://nbcsports.msnbc.com/id/37660344/ns/sports-world_cup | fechaarchivu=11 de xunetu de 2010 | archiveurl=https://web.archive.org/web/20121009125124/http://nbcsports.msnbc.com/id/37660344/ns/sports-world_cup/ | archivedate=2012-10-09 }}</ref> Dempsey foi parte del equipu de los Estaos Xuníos que compitió na [[Copa d'Oru de la CONCACAF 2011]], terminando como'l mayor goliador del equipu, anotando tres goles en seis partíos.<ref>{{cita web|url=http://www.copaoro.org/page/CopaOro/CentrodeEstadisticas/0,,12812,00.html|títulu=Copa Oru 2011- Estadístiques|editorial=CONCACAF.com|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120126031207/http://www.copaoro.org/page/CopaOro/CentrodeEstadisticas/0,,12812,00.html|fechaarchivu=26 de xineru de 2012}}</ref> Estaos Xuníos algamó la final pero cayó ante {{sel|Méxicu}} 4-2.<ref>{{cita web|url=http://www.es.concacaf.com/page/CopaOro/NoticiasDetalle/0,,12814~2381965,00.html|títulu=Estaos Xuníos 2-4 Méxicu… ¡Méxicu, campeón de la Copa Oro!|fecha=25 de xunu de 2011|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|editorial=CONCACAF.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110916133446/http://www.es.concacaf.com/page/CopaOro/NoticiasDetalle/0%2C%2C12814~2381965%2C00.html|fechaarchivu=16 de setiembre de 2011}}</ref> [[Ficheru:Clint Dempsey 20110622.jpg|miniatura|left|180px|Dempsey xugando pa estaos Xuníos na Copa d'Oru de la Concacaf de 2011.]] Desque [[Jürgen Klinsmann]] fíxose cargu de la seleición d'Estaos Xuníos en 2011, Dempsey foi convocáu pa cuasi tolos partíos. L'entrenador alemán tamién dio a entender que Dempsey ye una pieza clave pa los planes de clasificación d'Estaos Xuníos pa la [[Copa Mundial de Fútbol de 2014]].<ref>{{cita web|url=http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=o1TWEoSmRwU|títulu=Entrevista de Jürgen Klinsmann con U.S. Soccer|fecha=14 de febreru de 2012|fechaaccesu=28 de febreru de 2012|idioma=inglés|editorial=ussoccer.com}}</ref> A finales de 2011, Dempsey foi nomáu como'l [[Futbolista del Añu n'Estaos Xuníos]] per parte de la [[Federación de Fútbol de los Estaos Xuníos]], gracies a les sos bones actuaciones n'Europa y cola seleición nacional. El 29 de febreru anotó'l so gol númberu 25 cola seleición de fútbol de los Estaos Xuníos na histórica victoria 1-0 sobre {{sel|Italia}} en [[Xénova]].<ref>{{cita noticia | url=http://www.ussoccer.com/News/Mens-National-Team/2012/02/US-MNT-Earns-First-Win-Against-Italy.aspx | títulu=U.S. earns first win against Italy | editorial=USSoccer.com | fecha=29 de febreru de 2012 | fechaaccesu=2 de marzu de 2012 | idioma=inglés | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120303163715/http://www.ussoccer.com/News/Mens-National-Team/2012/02/US-MNT-Earns-First-Win-Against-Italy.aspx | fechaarchivu=3 de marzu de 2012 }}</ref> El 7 de setiembre de 2012 xugó'l so primer partíu competitivu dempués de dos meses y mediu d'inactividá, siendo titular y anotando l'únicu gol de la so seleición na derrota 1-2 ante {{sel|Xamaica}} en [[Kingston]] poles [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010|eliminatories pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014]]. El gol de Dempsey, anotáu a los 35 segundos d'empecipiáu'l partíu, foi'l gol más rápidu anotáu polos Estaos Xuníos na historia de les sos participaciones n'eliminatories mundialistas,<ref>{{cita web|url=http://news.yahoo.com/jamaica-beats-us-2-1-world-cup-qualifier-042238015--sow.html|títulu=Xamaica beats US 2-1 in World Cup qualifier|obra=Yahoo! Sports|fecha=8 de setiembre de 2012|fechaaccesu=10 de setiembre de 2012|idioma=inglés}}</ref> superando al gol qu'él mesmu anotara cuatro años antes ante {{sel|Barbados}} a los 53 segundos d'empecipiáu'l partíu. En payares de 2012 Dempsey foi nomáu como Futbolista del Añu nos Estaos Xuníos per segundu añu consecutivu.<ref>{{cita web|url=http://www.ussoccer.com/stories/2014/03/17/11/19/first-2012-aoty-winners-announced|títulu=Clint Dempsey name 2012 US Soccer Athlete of the Year|idioma=inglés|obra=US Soccer|fecha=19 de payares de 2012|fechaaccesu=18 d'agostu de 2014}}</ref> Dempsey anotó'l so segundu doblete cola seleición d'Estaos Xuníos, amás d'apurrir una asistencia pa [[Carlos Bocanegra]], participando asina nos trés goles de la so seleición na victoria 3-1 sobre {{sel|Guatemala}} pol postreru partíu de la tercer fase de les eliminatories de la Concacaf a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2014]] el 16 d'ochobre de 2012. Amás, los sos dos goles nesi partíu igualar con [[Brian McBride]] nel tercer puestu de los máximos goliadores históricos de la seleición norteamericana con 30 anotaciones.<ref>{{cita web|url=https://web.archive.org/web/http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=163049987 | títulu= Dempsey's 2 Goals help USA past Guatemala 3-1|obra=[[National Public Radio]]| fecha=17 d'ochobre de 2012|fechaaccesu=17 d'ochobre de 2012}}</ref> En marzu de 2013, l'entrenador Jürgen Klinsmann nomó a Dempsey como'l nuevu capitán de la seleición, reemplazando nesta función a Carlos Bocanegra.<ref name="capt">{{cita web|url=http://goal.blogs.nytimes.com/2013/03/20/dempsey-named-o-s-captain/|títulu=Dempsey named U.S. captain|fechaaccesu=6 d'abril de 2014|autor=Sam Borden|fecha=20 de marzu de 2013|obra=[[The New York Times]]|idioma=inglés}}</ref> El [[6 de setiembre]] d'esi mesmu añu llegó al so partíu númberu 100 pola seleición norteamericana ante {{sel|Costa Rica}} poles eliminatories a la Copa Mundial de Fútbol de 2014, amás anotó un gol de penaltis, a pesar que'l so equipu cayó por 3-1 en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]].<ref>{{cita web|url=http://www.nytimes.com/2013/09/07/sports/soccer/streak-ends-for-us-in-qualifying-match.html?ref=sports&_r=1& | títulu= Streak Ends for U.S. in Qualifying Match|obra=[[New York Times]]| fecha=7 de setiembre|fechaaccesu=7 de setiembre de 2013}}</ref> El 12 de mayu de 2014, Klinsmann incluyó a Dempsey na llista provisional de 30 xugadores con mires a la Copa Mundial de Fútbol de 2014.<ref>{{cita web|url=http://www.mlssoccer.com/es/worldcup/2014/news/article/2014/05/12/copa-mundial-eeuu-estados-unidos-llista-xugadores-convocaos|títulu=Copa Mundial: Jürgen Klinsmann anuncia la llista preliminar de 30 convocaos per Estaos Xuníos|autor=Diego Pinzón|obra=mlssoccer.com|fecha=12 de mayu de 2014|fechaaccesu=12 de mayu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140513023221/http://www.mlssoccer.com/es/worldcup/2014/news/article/2014/05/12/copa-mundial-eeuu-estados-unidos-llista-xugadores-convocaos|fechaarchivu=13 de mayu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ussoccer.com/stories/2014/05/12/13/23/140512-mnt-prelim-roster|títulu=Klinsmann names 30-player preliminary roster for 2014 FIFA World Cup|idioma=inglés|obra=US Soccer|fecha=12 de mayu de 2014|fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref> Finalmente, el so puestu foi confirmáu cuando foi incluyíu na llista definitiva de 23 xugadores el 22 de mayu.<ref>{{cita web|url=http://es.fifa.com/worldcup/news/y%3D2014/m%3D5/news%3Dlandon-donovan-nun%20xugara-el%20mundial-2343102.html|títulu=Landon Donovan nun va xugar el Mundial|fecha=22 de mayu de 2014|obra=FIFA.com|fechaaccesu=23 de mayu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140523225355/http://es.fifa.com/worldcup/news/y%3D2014/m%3D5/news%3Dlandon-donovan-nun|fechaarchivu=2014-05-23}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ussoccer.com/stories/2014/05/22/16/35/140522-mnt-roster|obra=US Soccer|fecha=22 de mayu de 2014|títulu=Klinsmann names U.S. MNT's 23 player roster for 2014 FIFA World Cup|idioma=inglés}}</ref> Dempsey anotó'l so primer gol nel tornéu a los 30 segundos d'empecipiáu'l partíu inicial de los Estaos Xuníos frente Ghana, faciendo de l'anotación la quinta más rápida na historia de los mundiales, amás de convertilo nel primer norteamericanu n'anotar goles en tres Copes Mundiales consecutives.<ref>{{cita web|url=http://es.fifa.com/worldcup/news/y=2014/m=6/news=estados-unidos-por dos xugaes-1-2-2373430.html|títulu=Estaos Xuníos, por dos xugaes (1-2)|obra=FIFA|fecha=16 de xunu de 2014|fechaaccesu=16 de xunu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2014/06/17/mundial/1402956879_673488.html|obra=[[AS (periódicu)|AS]]|títulu=Dempsey: Quintu gol más rápidu nun Mundial a los 29 segundos|fecha=16 de xunu de 2014|fechaaccesu=16 de xunu de 2014}}</ref> Volvió anotar díes dempués nel empate 2-2 frente a {{sel|Portugal}}; finalmente terminaría'l Mundial con dos goles marcaos.<ref>{{cita web|url=http://es.fifa.com/worldcup/players/player=207851/index.html|títulu=Clint DEMPSEY|obra=FIFA.com|fechaaccesu=21 de xunetu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140722143615/http://es.fifa.com/worldcup/players/player=207851/index.html|fechaarchivu=2014-07-22}}</ref> Gracies a les sos actuaciones tantu cola seleición nacional como col so club na Major League Soccer, Dempsey foi unu de los seis nomaos al premiu al [[Futbolista del Añu n'Estaos Xuníos]] en payares de 2014.<ref>{{cita web|url=http://www.ussoccer.com/stories/2014/11/16/17/24/141116-mnt-aoty-nominees-announced|idioma=inglés|obra=US Soccer|fecha=16 de payares de 2014|títulu=Nominees set for 2014 U.S. Soccer Athlete of the Year|fechaaccesu=20 de payares de 2014}}</ref> El 23 de xunu de 2015, foi incluyíu na nómina final de 23 xugadores que participó de la Copa d'Oru de la Concacaf en 2015, siendo l'únicu xugador de la nómina en xugar el tornéu per tercer ocasión.<ref>{{cita web|url=http://www.ussoccer.com/stories/2015/06/23/10/30/150623-mnt-gold-cup-roster-release|idioma=Klinsmann Calls 23 Players to Defend Gold Cup Title|obra=US Soccer|fecha=23 de xunu de 2015|fechaaccesu=26 de xunu de 2015}}</ref> Nos cuartos de final frente a {{sel|Cuba}}, Dempsey anotó'l so primera tripleta cola seleición nacional, ayudando al so equipu a algamar les semifinales y espachar 6-0 a los caribeños.<ref>{{cita web|url=http://www.reuters.com/article/2015/07/19/us-soccer-concacaf-gold-idUSKCN0PT00J20150719|idioma=inglés|fecha=18 de xunetu de 2015|fechaaccesu=20 de xunetu de 2015|obra=Reuters|títulu=Dempsey hat-trick helps U.S. reach Gold Cup semis}}</ref> En xunu de 2016, Dempsey foi incluyíu na llista oficial de xugadores qu'apostaron la Copa América Centenariu nel so país.<ref>{{cita web|url=http://www.ussoccer.com/stories/2016/05/21/18/57/160521-mnt-klinsmann-names-23-player-roster-for-historic-copa-america-centenario|idioma=inglés|obra=US Soccer|fechaaccesu=8 de xunu de 2016|fecha=21 de mayu de 2016|títulu=KLINSMANN NAMES 23 PLAYER ROSTER FOR HISTORIC COPA AMERICA CENTENARIU}}</ref> El veteranu delanteru foi clave pa la seleición norteamericana na fase de grupos, anotando un gol frente a {{sel|Costa Rica}} y un segundu frente a {{sel|Paraguái}}, ayudando a los Estaos Xuníos a ganar el Grupu A y pasar a la siguiente ronda del tornéu. En cuartos de final, foi nomáu xugador del partíu na victoria ante {{sel|Ecuador}} por 2-1 depués de marcar el primer tantu y asistir nel segundu en dichu partíu.<ref>{{cita web|url=http://www.ca2016.com/matches/25|idioma=inglés|fecha=16 de xunu de 2016|fechaaccesu=17 de xunu de 2016|obra=Copa América Centenariu|títulu=Estaos Xuníos 2-1 Ecuador|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160616133303/http://www.ca2016.com/matches/25|fechaarchivu=16 de xunu de 2016}}</ref> === Participaciones en Copes del Mundu === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Mundial !width="165"|Sede !width="120"|Resultáu !width="60"|Partíos !width="60"|Goles |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol de 2006]] |{{GER}} |[[Estaos Xuníos na Copa Mundial de Fútbol de 2006|Primer fase]] |2 |1 |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol de 2010]] |{{RSA}} |[[Estaos Xuníos na Copa Mundial de Fútbol de 2010|Octavos de final]] |4 |1 |-align=center |[[Copa Mundial de Fútbol de 2014]] |{{BRA}} |[[Estaos Xuníos na Copa Mundial de Fútbol de 2014|Octavos de final]] |4 |2 |} === Participaciones en Copes d'Oru === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="165"|Sede !width="120"|Resultáu !width="60"|Partíos !width="60"|Goles |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2005|Copa d'Oru 2005]] |{{USA}} |bgcolor=gold|'''Campeón |4 |1 |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2007|Copa d'Oru 2007]] |{{USA}} |bgcolor=gold|'''Campeón |5 |1 |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2011|Copa d'Oru 2011]] |{{USA}} |bgcolor=silver|Subcampeón |6 |3 |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|Copa d'Oru 2015]] |{{USA}} y<br />{{CAN}} |4° puestu |6 |7 |- align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|Copa d'Oru 2017]] |{{USA}} |bgcolor=gold|'''Campeón |6 |1 |} === Participaciones en [[Copa América]] === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="165"|Sede !width="120"|Resultáu !width="60"|Partíos !width="60"|Goles |-align=center |[[Copa América Centenariu|Copa América 2016]] |{{USA}} |4° puestu |6 |3 |} === Participaciones en [[Copa FIFA Confederaciones|Copa Confederaciones]] === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="200"|Copa !width="165"|Sede !width="120"|Resultáu !width="60"|Partíos !width="60"|Goles |-align=center |[[Copa FIFA Confederaciones 2009|Copa Confederaciones 2009]] |{{RSA}} |bgcolor=silver|Subcampeón |5 |3 |} == Estadístiques == === Clubes === [[Ficheru:Soccerball current event.svg|20px]] Actualizáu'l [[21 de xineru]] de [[2017]].<ref>{{cita web|url=http://www.transfermarkt.co.uk/en/clint-dempsey/leistungsdaten/spieler_27577.html|títulu=Clint Dempsey - Performance Data|obra=transfermarkt.co.uk|fechaaccesu=6 d'avientu de 2012|idioma=inglés}}</ref><ref name=PerfilMLS>{{cita web|url=http://www.mlssoccer.com/players/clint-dempsey|títulu=Clint Dempsey|obra=mlssoccer.com|fechaaccesu=11 de payares de 2012|idioma=inglés}}</ref> {|style="text-align: center;" border=1 align=center cellpadding=4 cellspacing=2 style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;" |- style="background:#DDDDDD" !rowspan="2" width=190px|Club !rowspan="2" width=100px|Temporada !colspan="2" width=115px|Lliga * !colspan="2" width=115px|Copes<br />Nacionales ** !colspan="2" width=115px|Torneos<br />Internacionales *** !colspan="2" width=115px|Total |- style="background:#DDDDDD" !width=40px|[[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !width=40px|[[Gol#Fútbol|Goles]] !width=40px|[[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !width=40px|[[Gol#Fútbol|Goles]] !width=40px|[[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !width=40px|[[Gol#Fútbol|Goles]] !width=40px|[[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !width=40px|[[Gol#Fútbol|Goles]] |- style="text-align: center;" |rowspan=5 valign="center"|'''[[New England Revolution]]'''<br /><small>{{EUA}}</small> |- style="text-align: center;" |[[Major League Soccer 2004|2004]]||27||7||1||0||0||0||28||7 |- style="text-align: center;" |[[Major League Soccer 2005|2005]]||30||11||0||0||0||0||30||11 |- style="text-align: center;" |[[Major League Soccer 2006|2006]]||23||8||1||0||2||0||26||8 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=1|Total !! 80!! 26!! 2!! 0!!2!! 0!! 84!! 26 |- style="text-align: center;" |rowspan=8 valign="center"|'''[[Fulham Football Club|Fulham F. C.]] '''<br /><small>{{ENG}}</small> |- style="text-align: center;" |[[Premier League 2006/07|2006-07]]||10||1||2||0||0||0||12||1 |- style="text-align: center;" |[[Premier League 2007/08|2007-08]]||36||6||4||0||0||0||40||6 |- style="text-align: center;" |[[Premier League 2008/09|2008-09]]||35||7||6||1||0||0||41||8 |- style="text-align: center; |[[Premier League 2009/10|2009-10]]||29||7||2||0||13||2||44||9 |- style="text-align: center;" |[[Premier League 2010/11|2010-11]]||37||12||5||1||0||0||42||13 |- style="text-align: center;" |[[Premier League 2011/12|2011-12]]||37||17||2||3||7||3||46||33 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=1|Total !! 184 !! 50!! 21!! 5 !! 20 !! 5 !! 225 !!60 |- style="text-align: center;" |rowspan=3 valign="center"|'''[[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur]] '''<br /><small>{{ENG}}</small> |- style="text-align: center;" |[[Premier League 2012/13|2012-13]]||29||7||4||3||10||2||43||12 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=1|Total !!29!! 7!!4!! 3 !!10!! 2 !! 43!!12 |- style="text-align: center;" |rowspan=2 valign="center"|'''[[Fulham Football Club|Fulham F. C.]] '''<br /><small>{{ENG}}</small> |[[Premier League 2013/14|2013-14]]||5||0||2||0||0||0||7||0 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=1|Total !! 5 !! 0 !! 2 !! 0 !! 0 !! 0 !! 7 !!0 |- style="text-align: center;" |rowspan=6 valign="center"|'''[[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders]] '''<br /><small>{{EUA}}</small> |- style="text-align: center;" |[[Major League Soccer 2013|2013]]||9||1||0||0||3||0||12||1 |- style="text-align: center;" |[[Major League Soccer 2014|2014]]||29||15||1||1||0||0||44||16 |- style="text-align: center;" |[[Major League Soccer 2015|2015]]||20||10||1||0||3||2||24||12 |- style="text-align: center;" |[[Major League Soccer 2016|2016]]||17||8||0||0||2||2||19||10 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=1|Total !! 75!! 34!! 2!! 1!! 8!! 4!! 85!! 39 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=2|Total na so carrera!! 369!! 117!! 31!! 9!! 46!! 11!! 430!! 137 |- | colspan="15"| <div id="1"><sup>'''(*)'''</sup><small> Inclúi datos de la Postemporada de la MLS (2003/04, 2004/05, 2005/06, 2013, 2014)</small> <div id="1"><sup>'''(**)'''</sup><small> Inclúi datos de la [[FA Cup]] (2010/11, 2013/14); la [[Copa de la Lliga d'Inglaterra|Football League Cup]] (2011/12, 2012/13); la [[Lamar Hunt U.S. Open Cup]] (2013, 2014, 2015)</small> <div id="1"><sup>'''(***)'''</sup><small> Inclúi datos de la [[Lliga Europea de la UEFA|UEFA Europa League]] (2009/10, 2011/12, 2012/13)</small> |} === Seleición Nacional === * <small>Actualizáu al postreru partíu xugáu'l [[11 d'ochobre]] de [[2017]] - {{Sel|Trinidá y Tobagu}} 2 - 1 Estaos Xuníos.</small> {|style="text-align: center;" border=1 align=center cellpadding=4 cellspacing=2 style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;" |- style="background:#DDDDDD" !rowspan="2" width=150px|Seleición !rowspan=2 width=50px |Añu !colspan=2 | Amistosos !colspan=2 | [[Copa Mundial de Fútbol|Copa Mundial]] !colspan=2 | [[Copa d'Oru de la Concacaf|Copa d'Oru]] !colspan=2 | Eliminatories<br />Mundialistas !colspan=2 | [[Copa FIFA Confederaciones|Copa<br />Confederaciones]] !colspan=2 | [[Copa América]] !colspan=2 | Total |- style="background:#DDDDDD" !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] !align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]] !align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]] |- style="text-align: center;" |rowspan=3 align=center|{{bandera|USA}} '''[[Seleición de fútbol d'Estaos Xuníos|Estaos Xuníos Sub-20]]''' |- style="text-align: center;" |2003||0||0||1||0||12||1||-||-||-||-||-||- ! 13 ! 1 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=1|Total!! 0 !! 0 !! 1 !! 0 !! 12 !! 1 !! - !! - !! - !! - !! - !! - !! 13 !! 1 |- style="text-align: center;" |rowspan=16 align=center|'''{{Selb|USA}}''' |- style="text-align: center;" |2004||0||0||-||-||-||-||1||0||-||-||-||- ! 1 ! 0 |- style="text-align: center;" |2005||3||1||-||-||4||1||6||0||-||-||-||- ! 13 ! 2 |- style="text-align: center;" |2006||7||3||2||1||-||-||-||-||-||-||-||- ! 9 ! 4 |- style="text-align: center;" |2007||8||2||-||-||5||1||-||-||-||-||-||- ! 13 ! 3 |- style="text-align: center;" |2008||5||0||-||-||-||-||5||4||-||-||-||- ! 10 ! 4 |- style="text-align: center;" |2009||1||0||-||-||-||-||8||1||5||3||-||- ! 14 ! 4 |- style="text-align: center;" |2010||4||1||4||1||-||-||-||-||-||-||-||- ! 8 ! 2 |- style="text-align: center;" |2011||8||2||-||-||6||3||-||-||-||-||-||- ! 14 ! 5 |- style="text-align: center;" |2012||3||1||-||-||-||-||6||5||-||-||-||- ! 9 ! 6 |- style="text-align: center;" |2013||2||3||-||-||-||-||8||3||-||-||-||- ! 10 ! 6 |- style="text-align: center;" |2014||5||1||4||2||-||-||-||-||-||-||-||- ! 9 ! 3 |- style="text-align: center;" |2015||3||2||-||-||7||7||-||-||-||-||-||- ! 10 ! 9 |- style="text-align: center;" |2016||2||0||-||-||-||-||2||1||-||-||6||3 ! 10 ! 4 |- style="text-align: center;" |2017||1||0||-||-||3||1||7||4||-||-||-||- ! 11 ! 5 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=1|Total!! 52 !! 16 !! 10 !! 4 !! 25 !! 14 !! 42 !! 17 !! 5 !! 3 !! 6 !! 3 !! 141 !! 57 |- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD" !colspan=2|Total!! 52 !! 16 !! 11 !! 4 !! 37 !! 15 !! 42 !! 17 !! 5 !! 3 !! 6 !! 3 !! 154 !! 58 |} === Goles cola Seleición Nacional === <center> {|class="wikitable collapsible collapsed" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" |- bgcolor="#CCCCCC" align="center" |- ! # !! Día!! Llugar!! Oponente!! Marcador!! Resultáu!! Competición |- | 1 || 28 de mayu de 2005 || [[Chicago]], [[Estaos Xuníos]] || {{fb|ENG}} || '''1'''–2 || 1–2 || [[Amistosu]] |- | 2 || 7 de xunetu de 2005 || [[Seattle]], Estaos Xuníos|| {{fb|CUB}} || '''1'''–1 || 4–1 || [[Copa d'Oru de la Concacaf 2005]] |- | 3 || 2 de febreru de 2006 || [[San Francisco (California)|San Francisco]], [[California]], Estaos Xuníos || {{fb|JPN}} || '''2'''–0 || 3–2 || Amistosu |- | 4 || 1 de marzu de 2006 || [[Kaiserslautern]], [[Alemaña]] || {{fb|POL}} || '''1'''–0 || 1–0 || Amistosu |- | 5 || 26 de mayu de 2006 || [[Cleveland]], [[Ohio]], Estaos Xuníos || {{fb|VEN}} || '''2'''–0 || 2–0 || Amistosu |- | 6 || 22 de xunu de 2006 || [[Nuremberg]], [[Alemaña]] || {{fb|GHA}} || '''1'''–1 || 1–2 || [[Copa Mundial de Fútbol de 2006]] |- | 7 || 2 de xunu de 2007 || [[San Jose (California)|San José]], California, Estaos Xuníos || {{fb|CHN}} || '''3'''–1 || 4–1 || Amistosu |- | 8 || 7 de xunu de 2007 || [[Carson (California)|Carson]], California, Estaos Xuníos || {{fb|GUA}} || '''1'''–0 || 1–0 || [[Copa d'Oru de la Concacaf 2007]] |- | 9 || 8 de setiembre de 2007 || Chicago, Estaos Xuníos || {{fb|BRA}} || '''2'''–2 || 2–4 || Amistosu |- | 10 || rowspan=2 | 15 de xunu de 2008 || rowspan=2 | Carson, California, Estaos Xuníos || rowspan=2 | {{fb|BRB}} || '''1'''–0 || rowspan=2 | 8–0 || rowspan=2 | [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol|Elminatorias 2010]] |- | 11 || '''5'''–0 |- | 12 || 6 de setiembre de 2008 || [[L'Habana]], [[Cuba]] || {{fb|CUB}} || '''1'''–0 || 1–0 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol|Elminatorias 2010]] |- | 13 || 10 de setiembre de 2008 || [[Bridgeview (Illinois)|Bridgeview]], [[Illinois]], Estaos Xuníos || {{fb|TRI}} || '''2'''–0 || 3–0 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol|Elminatorias 2010]] |- | 14 || 21 de xunu de 2009 || [[Rustenburg]], [[Sudáfrica]] || {{fb|EGY}} || '''3'''–0 || 3–0 || [[Copa FIFA Confederaciones 2009]] |- | 15 || 24 de xunu de 2009 || [[Bloemfontein]], [[Sudáfrica]] || {{fb|ESP}} || '''2'''–0 || 2–0 || [[Copa FIFA Confederaciones 2009]] |- | 16 || 28 de xunu de 2009 || [[Johannesburgu]], [[Sudáfrica]] || {{fb|BRA}} || '''1'''–0 || 2–3 || [[Copa FIFA Confederaciones 2009]] |- | 17 || 5 de setiembre de 2009 || [[Sandy (Utah)|Sandy]], [[Utah]], Estaos Xuníos || {{fb|SLV}} || '''1'''–1 || 2–1 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol|Elminatorias 2010]] |- | 18 || 30 de mayu de 2010 || [[Filadelfia]], [[Pennsylvania]], Estaos Xuníos || {{fb|TUR}} || '''2'''–1 || 2–1 || Amistosu |- | 19 || 12 de xunu de 2010 || [[Rustenburg]], [[Sudáfrica]] || {{fb|ENG}} || '''1'''–1 || 1–1 || [[Copa Mundial de Fútbol de 2010]] |- | 20 || 7 de xunu de 2011 || [[Detroit]], [[Michigan]], Estaos Xuníos || {{fb|Canadá}} || '''2'''–0 || 2–0 || [[Copa d'Oru de la Concacaf 2011]] |- | 21 || 19 de xunu de 2011 || [[Washington, D.C.]], Estaos Xuníos|| {{fb|Xamaica}} || '''2'''–0 || 2–0 || [[Copa d'Oru de la Concacaf 2011]] |- | 22 || 22 de xunu de 2011 || [[Houston]], Texas, Estaos Xuníos|| {{fb|Panamá}} || '''1'''–0 || 1–0 || [[Copa d'Oru de la Concacaf 2011]] |- | 23 || 8 d'ochobre de 2011 || [[Miami]], [[Florida]], Estaos Xuníos || {{fb|Hondures}} || '''1'''–0 || 1–0 || Amistosu |- | 24 || 15 de payares de 2011 || [[Liubliana]], [[Eslovenia]] || {{fb|Eslovenia}} || '''2'''–1 || '''3'''–2 || Amistosu |- | 25 || 29 de febreru de 2012 || [[Xénova]], [[Italia]] || {{fb|Italia}} || '''1'''–0 || '''1'''–0 || Amistosu |- | 26 || 8 de xunu de 2012 || [[Tampa (Florida)|Tampa]] || {{fb|Antigua y Barbuda}} || '''2'''–0 || '''3'''–1 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|Eliminatories Mundial 2014]] |- | 27 || 12 de xunu de 2012 || [[Ciudá de Guatemala]], [[Guatemala]] || {{fb|Guatemala}} || '''1'''–0 || '''1'''–1 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|Eliminatories Mundial 2014]] |- | 28 || 7 de setiembre de 2012 || [[Kingston]], [[Xamaica]] || {{fb|Xamaica}} || '''1'''–0 || '''1'''–2 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|Eliminatories Mundial 2014]] |- | 29 || rowspan=2 | 16 d'ochobre de 2012 || rowspan=2 | [[Kansas City (Kansas)|Kansas City]], [[Kansas]] || rowspan=2 | {{fb|GUA}} || '''2'''–1 || rowspan=2 | 3–1 || rowspan=2 | [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|Eliminatories Mundial 2014]] |- | 30 || '''3'''–1 |- | 31 || 6 de febreru de 2013 || [[San Pedro Sula]], [[Hondures]] || {{fb|Hondures}} || '''1'''–0 || '''1'''–2 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|Eliminatories Mundial 2014]] |- | 32 || 22 de marzu de 2013 || [[Commerce City]], [[Colorado]] || {{fb|Costa Rica}} || '''1'''–0 || '''1'''–0 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|Eliminatories Mundial 2014]] |- | 33 || 29 de mayu de 2013 || [[Cleveland]], [[Ohio]] || {{fb|Bélxica}} || '''2'''–4 || '''2'''–4 || Amistosu |- | 34 || rowspan=2 | 2 de xunu de 2013 || rowspan=2 |[[Washington D. C.]] ||rowspan=2 | {{fb|Alemaña}} || '''3'''–1 ||rowspan=2 | '''4'''–3 || rowspan=2 |Amistosu |- | 35 || '''4'''–1 |- | 36 || 6 de setiembre de 2013 || [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]], [[Costa Rica]] || {{fb|Costa Rica}} || '''1'''–2 || '''1'''–3 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|Eliminatories Mundial 2014]] |- | 37|| 1 de xunu de 2014 || [[Harrison (Nueva Jersey)|Harrison]], [[Nueva Jersey]] || {{fb|Turquía}} || '''2'''–0 || '''2'''–1 || Amistosu |- | 38 || 16 de xunu de 2014 || [[Natal (Rio Grande do Norte)|Natal]], [[Brasil]] || {{fb|GHA}} || '''1'''–0 || 2–1 || [[Copa Mundial de Fútbol de 2014]] |- | 39 || 22 de xunu de 2014 || [[Manaus]], [[Brasil]] || {{fb|POR}} || '''2'''–1 || 2–2 || [[Copa Mundial de Fútbol de 2014]] |- | 40|| 11 de febreru de 2015|| [[Los Angeles]], [[EEXX]] || {{fb|PAN}} || '''2'''–0 || 2–0 || Amistosu |- | 41|| 3 de xunetu de 2015|| [[Nashville]], [[EEXX]] || {{fb|GUA}} || '''3'''–0 || 4–0 || Amistosu |- | 42|| rowspan=2 | 7 de xunetu de 2015|| rowspan=2 | [[Frisco (Texas)|Frisco]], [[Texas]], [[EEXX]] || rowspan=2 | {{fb|Hondures}} || '''1'''–0 || rowspan=2 | 2–1 || rowspan=2 | [[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|Copa d'Oru 2015]] |- | 43|| '''2'''–0 |- | 44|| 10 de xunetu de 2015|| [[Foxboro]], [[EEXX]] || {{fb|HAI}} || '''1'''–0 || 1–0 || Copa d'Oru 2015 |- | 45|| rowspan=3 | 18 de xunetu de 2015|| rowspan=3 | [[Baltimore]], [[Maryland]], [[EEXX]] || rowspan=3 | {{fb|Cuba}} || '''1'''–0 || rowspan=3 | 6–0 || rowspan=3 | [[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|Copa d'Oru 2015]] |- | 46|| '''5'''–0 |- | 47|| '''6'''–0 |- | 48|| 25 de xunetu de 2015|| [[Filadelfia]], [[EEXX]] || {{fb|PAN}} || '''1'''–1 || 1–1 || Copa d'Oru 2015 |- | 49|| 29 de marzu de 2016|| [[Columbus]], [[EEXX]] || {{fb|GUA}} || '''1'''–0 || 4–0 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatories Mundial 2018]] |- | 50|| 7 de xunu de 2016|| [[Chicago]], [[EEXX]] || {{fb|CRC}} || '''1'''–0 || 4–0 || [[Copa América Centenariu|Copa América 2016]] |- | 51|| 10 de xunu de 2016|| [[Philadelphia]], [[EEXX]] || {{fb|Paraguái}} || '''1'''–0 || 1–0 || [[Copa América Centenariu|Copa América 2016]] |- | 52|| 10 de xunu de 2016|| [[Seattle]], [[EEXX]] || {{fb|Ecuador}} || '''1'''–0 || 2–1 || [[Copa América Centenariu|Copa América 2016]] |} </center> == Palmarés == === Títulos Nacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="180"|Títulu !width="160"|Equipu !width="140"|País !width="95"|Añu |-align=center |[[Lamar Hunt U.S. Open Cup]] |[[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders]] |{{USA}} |[[Lamar Hunt U.S. Open Cup 2014|2014]] |-align=center |[[Supporter's Shield]] |[[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders]] |{{USA}} |[[Major League Soccer 2014|2014]] |-align=center |[[Major League Soccer|Conferencia Oeste (MLS)]] |[[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders]] |{{USA}} |[[Major League Soccer 2016|2016]] |-align=center |[[Major League Soccer]] |[[Seattle Sounders FC|Seattle Sounders]] |{{USA}} |[[Copa MLS 2016|2016]] |} === Torneos internacionales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="180"|Títulu !width="160"|Equipu (*) !width="140"|Sede !width="95"|Añu |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf|Copa d'Oru Concacaf]] |{{sel|Estaos Xuníos}} |{{USA}} |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2005|2005]] |-align=center |[[Copa d'Oru de la Concacaf|Copa d'Oru Concacaf]] |{{sel|Estaos Xuníos}} |{{USA}} |[[Copa d'Oru de la Concacaf 2007|2007]] |} <center><small>(*) Incluyendo la seleición</small></center> === Distinciones individuales === {|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;" !width="380"|Distinción !width="50"|Añu |-align=center |Novatu del Añu de la [[Major League Soccer|MLS]] |2004 |-align=center |[[Futbolista del Añu Fútbol de primera|Futbolista Honda del Añu]] |[[2006]] |-align=center |Balón de Bronce de la [[Copa FIFA Confederaciones 2009|Copa FIFA Confederaciones]] |[[2009]] |-align=center |[[Futbolista del Añu Fútbol de primera|Futbolista Honda del Añu]] |[[2011]] |-align=center |[[Futbolista del Añu n'Estaos Xuníos]] |[[2011]] |-align=center |[[Futbolista del Añu n'Estaos Xuníos]] |[[2012]] |-align=center |[[Futbolista del Añu Fútbol de primera]] |[[2012]] |} {{socesión | predecesor = [[Damani Ralph]] | títulu = Novatu del Añu de la Major League Soccer | socesor = [[Michael Parkhurst]]| periodu = [[Major League Soccer 2004|2004]]}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{enllaces deportista}} {{NF|1983||Dempsey, Clint}} [[Categoría:Futbolistes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Futbolistes na Copa Mundial de 2006]] [[Categoría:Futbolistes na Copa Mundial de 2010]] [[Categoría:Futbolistes na Copa Mundial de 2014]] [[Categoría:Deportistes de Texas]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 5wdo8ip58syivthwy9neg78wkag6yqr Estadiu Ciudá de Mánchester 0 140094 4501108 4384493 2026-06-21T10:00:57Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501108 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Estadiu Ciudad de Mánchester}} {{edificiu}} L''''Estadiu Ciudá de Mánchester''' ('''City of Manchester Stadium''' n'[[idioma inglés|inglés]]), conocíu dende 2011 como '''[[Etihad Airways|Etihad]] Stadium''' por razones de patrociniu,<ref>[https://www.elpais.com/articulo/deportes/dineru/tradicion/elpepudep/20110708elpepudep_10/Tes ''El dineru contra la tradición'']. El País.com. 8 de xunetu de 2011.</ref> tamién conocíu como '''COMS''' o '''Eastlands''', ye un [[estadiu]] asitiáu na ciudá de [[Mánchester]], que ye l'estadiu oficial del [[Manchester City Football Club|Manchester City]]. Orixinalmente foi diseñáu pa la candidatura fallida de Mánchester p'allugar los [[Xuegos Olímpicos de Sydney 2000|Xuegos Olímpicos de branu de 2000]]. Finalmente, l'estadiu foi construyíu pa los [[Xuegos de la Mancomunidá de 2002]] con un costu económicu de la so construcción de 110 millones de [[Llibra esterlina|llibres esterlines]]. Tres la finalización de los xuegos, l'estadiu foi convertíu nun campu de fútbol y convirtióse na sede habitual del [[Manchester City Football Club]], que xuega na [[Premier League|FA Premier League]]. El Manchester City dexó'l so antiguu campu de [[Maine Road]] en [[2003]], roblando un contratu d'[[Arrendamientu Financieru|arrendamientu]] pol que podría xugar los sos partíos como llocal nel Estadiu Ciudá de Mánchester mientres 250 años.<ref>{{cita web |url=http://www.footballeconomy.com/stats2/eng_mancity.htm |títulu=Manchester City Football Club Ltd. |fechaaccesu=21 d'avientu de 2009 |editorial=The Political Economy of Football |idioma=inglés}}</ref> La so direición ye Rowsley Street, Manchester M11 3FF. L'estadiu tien forma ovalada, con dos graes gradiaes arrodiando tol terrén de xuegu y una tercer grada nos dos llaterales del mesmu con una capacidá pa 55&nbsp;097 espectadores. El 4 d'ochobre de 2006 anuncióse qu'allugaría la final de la [[Copa de la UEFA 2007-08|Copa de la UEFA de 2008]]. == Historia == === Construcción === Los primeros planes pa la construcción d'un estadiu al este de Mánchester surdieron como parte del intentu de la ciudá d'allugar los [[Xuegos Olímpicos de Sydney 2000|Xuegos Olímpicos de branu de 2000]]. El conceyu de Mánchester encargó'l diseñu d'un estadiu con una capacidá de 80&nbsp;000 espectadores nunos terrenes ensin construcción conocíos coloquialmente como Eastlands. Sicasí, n'ochobre de 1993 los xuegos fueron axudicaos a la ciudá australiana de [[Sydney]]. Darréu, la ciudá de Mánchester presentó con ésitu la so candidatura a allugar los [[Xuegos de la Mancomunidá de 2002]], na que s'usaron los diseños efectuaos pa la candidatura olímpica.<ref name=Legacy>[https://web.archive.org/web/20070103144802/http://www.gameslegacy.com/cgi-bin/index.cgi/30 ''City of Manchester Stadium''], Commonwealth Games Legacy Manchester 2002. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> En 1996, l'estadiu compitió col [[Estadiu de Wembley (1923)|Estadiu de Wembley]] pa convertise nel estadiu nacional, pero los fondos usar pa la construcción del [[Estadiu Nuevu Wembley|nuevu estadiu de Wembley]] allugáu onde taba l'antiguu. N'avientu de 1999, l'entós [[primer Ministru del Reinu Xuníu|primer ministru]], [[Tony Blair]] punxo la primer piedra pa la construcción del estadiu. L'estadiu foi diseñáu pola empresa d'inxeniería y construcciones [[Arup]] y construyida pola constructora Laing Ltd., con un costu averáu de 110 millones de llibres, 77 de los cualos fueron pagaos por [[Sport England]] y el restu pol Conceyu de Mánchester.<ref name=Legacy /> === Xuegos de la Mancomunidá de 2002 === [[Ficheru:City of Manchester Stadium 2002.jpg|right|250px|thumb|L'Estadiu Ciudá de Mánchester mientres la celebración de los Xuegos de la Mancomunidá en 2002.]] P'allugar les competiciones de los Xuegos de la Mancomunidá, l'estadiu disponía d'una grada baxa alredor de trés de los llaos de la pista d'[[atletismu]], y una segunda grada cimera nos dos llaterales, con una grada provisional afayada n'unu de los fondos. El primer eventu públicu qu'allugó l'estadiu foi la ceremonia inaugural de los [[Xuegos de la Mancomunidá de 2002]] el 25 de xunetu de 2002. Ente los dignatarios presentes na ceremonia atopaba la reina [[Sabela II del Reinu Xuníu]]. Mientres los diez díes de competición, l'estadiu allugó toles pruebes d'atletismu y los partíos de [[rugby 7]]. Nel estadiu llograron cuatro récores de la Mancomunidá, incluyendo'l de [[triple saltu]] femenín y el de [[5000 metros (atletismu)|5000 metros]] femeninos.<ref>Andy Schooler, [https://web.archive.org/web/20070930045608/http://www.sportinglife.com/commonwealth_games/athletics/story_get.cgi?STORY_NAME=Sporting_Life%2F02%2F07%2F31%2Fmanual_203721.html «Land of Hope and Glory.»] ''Sporting Life''. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> === Llar del Manchester City === Al rematar los xuegos llevar a cabu les obres pa convertir l'estadiu nun campu de fútbol. La decisión de convertir l'estadiu nun campu de fútbol recibió les crítiques de delles figures del atletismu, como [[Jonathan Edwards (atleta)|Jonathan Edwards]] y [[Sebastian Coe]],<ref>Rob Bonnet, [http://news.bbc.co.uk/sport3/commonwealthgames2002/hi/features/newsid_2164000/2164264.stm «Athletics' stadium claim is pipe dream.»] BBC SPORT, 31 de xunetu de 2002. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> pero la remodelación faíase necesaria pa faer el proyeutu vidable económicamente nun futuru al llargu plazu. Esanicióse la pista d'atletismu qu'arrodiaba'l terrén de xuegu y baxóse el nivel del suelu pa poder añader una grada adicional. Desmantelóse la grada provisional y construyóse una estructura similar a la esistente no fondero opuestu. Estes obres duraron un añu y dexaron aumentar l'aforu en 12&nbsp;000 asientos. El Manchester City F. C. treslladar al nuevu campu na [[Premier League 2003/04|temporada 2003-04]]. La remodelación costó 35 millones de llibres, pagaes pol mesmu club. [[Ficheru:Eastlands East Stand.jpg|left|thumb|225px|El ''East Stand'' del Estadiu Ciudá de Mánchester.]] [[Ficheru:COMS North Stand from dugout.jpg|right|225px|thumb|El ''North Stand''.]] El primer partíu de fútbol que s'apostó nel estadiu foi un partíu amistosu ente'l Manchester City y el [[F. C. Barcelona]] el 10 d'agostu de 2003. El partíu remató cola victoria llocal por 2-1 y el primer [[gol]] anotáu nel estadiu foi obra del xugador [[Francia|francés]] del Manchester City [[Nicolas Anelka]].<ref name=Legacy /> El primer partíu oficial apostóse cuatro díes dempués ente'l Manchester City y l'equipu [[Gales|galés]] [[The New Saints F.C.]],<ref>Ente [[1997]] y [[2006]] el The New Saints F.C. yera conocíu como Total Network Solutions F.C.</ref> perteneciente a la [[Copa de la UEFA]] y ganáu pol equipu llocal por 5-0. Pela so parte, el primer partíu de la [[Premier League|FA Premier League]] apostóse'l 23 d'agostu de 2003 ente'l Manchester City y el [[Portsmouth Football Club]].<ref name="Manchester City" /> La máxima asistencia rexistrada nel estadiu nun acontecimientu deportivu foi de 47&nbsp;304 espectadores pa ver el partíu de la Premier League inglesa ente'l Manchester City y el [[Chelsea Football Club]] de [[Londres]], el 28 de febreru de 2004, partíu rematáu cola resultancia de 1-0.<ref name="Manchester City" /> === Otros eventos deportivos === L'estadiu allugó dellos otros eventos deportivos. El 1 de xunu de 2004 convertir nel cincuentenu estadiu d'Inglaterra n'allugar un partíu de la [[Seleición de fútbol d'Inglaterra]]. El 30 d'ochobre del mesmu añu apostóse un partíu de la [[Rugby League]] ente [[Seleición de rugbi d'Inglaterra|Inglaterra]] y [[Seleición de rugbi d'Australia|Australia]] perteneciente a la [[Rugby League Tri-Nations]], partíu que ganó'l combináu australianu por 12-8.<ref>{{cita web |url=http://www.rugbyleagueproject.org/venues/City_Of_Manchester_Stadium.html |títulu=City Of Manchester Stadium |fechaaccesu=23 d'avientu de 2009 |autor=Shawn Dollin |editorial=Rugby League Project |idioma=inglés}}</ref> En xunu de 2005 l'estadiu allugó'l debú d'Inglaterra nel [[Campeonatu Européu de la UEFA Femenín de 2005]] frente a [[Finlandia]], partíu que remató 3-2 pa la seleición inglesa y nel que s'estableció un récor d'asistencia pa un partíu d'esta competición con 29.092 espectadores.<ref>Jamie Bradbury, {{enllaz rotu|1=[http://www.thefa.com/Euru2005/NewandFeatures/Postings/2005/02/Euru2005_FinlandPreview.htm «Record breakers.» 6 de xunu de 2005.] |2=http://www.thefa.com/Euru2005/NewandFeatures/Postings/2005/02/Euru2005_FinlandPreview.htm |bot=InternetArchiveBot }} TheFA.com. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> L'estadiu foi clasificáu pola [[UEFA]] como un estadiu 4 estrelles y foi escoyíu p'allugar la final de la [[Copa de la UEFA 2007-08|Copa de la UEFA de 2008]].<ref>[http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/5407664.stm «Man City stadium given Uefa final.» 4 d'ochobre de 2006.] BBC SPORT. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> == Nome == L'estadiu ye conocíu con dellos nomes alternativos non oficiales. El nome Eastlands yá yera usáu primero que l'estadiu fuera bautizáu oficialmente y sigue usándose davezu. El nome de City of Manchester Stadium suelse embrivir como COMS nos medios escritos. Tamién se-y llama n'ocasiones ''The Blue Camp'' (''El Campu Azul''), tomando como modelu'l nome del campu del FC Barcelona, el [[Camp Nou]].<ref>Chris Bailey, [http://www.manchestereveningnews.co.uk/sport/football/manchester_city/s/64/64883_kev_plans_glory_for_blue_camp.html «Kev plans glory for Blue Camp.» 8 d'agostu de 2003.] ''Manchester Evening News''- Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> La reacción de los aficionaos escontra l'estadiu foi positiva xeneralmente y nuna encuesta de 2005 l'estadiu quedó en segunda posición como'l campu favorito del Reinu Xuníu, solo por detrás del campu d'[[Old Trafford]], tamién na ciudá de Mánchester.<ref>[http://www.lifestyleextra.com/ShowStory.asp?story=GUE117153Y&news_headline=old_trafford_uks_favourite_football_ground «Old Trafford 'UK's favourite football ground'.» 2 de setiembre de 2005.] ''LifeStyleExtra''. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> Sicasí, l'ambiente nel interior del estadiu foi de crítica, con detractores qu'echen en falta l'atmósfera de [[Maine Road]]. Sicasí, l'ambiente foi ameyorando conforme los aficionaos acostumáronse al nuevu estadiu.<ref>David Mcdonnell, [http://www.mirror.co.uk/sport/football/tm_objectid=15858014&method=full&siteid=94762&headline=football--blue-moan--name_page.html «Blue Moan.» 15 d'agostu de 2005.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090203080413/http://www.mirror.co.uk/sport/football/tm_objectid%3D15858014%26method%3Dfull%26siteid%3D94762%26headline%3Dfootball--blue-moan--name_page.html |date=2009-02-03 }} ''Daily Mirror''. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> El mes de xunetu de 2011, el club confirmó'l cambéu de nome del estadiu pol de Etihad Stadium por razones de patrociniu. Trátase d'un contratu pol que l'aereollinia [[Etihad Airways]] pagaría al Manchester City ente 10 y 12 millones de llibres al añu, mientres diez años, en cuenta de poner el so nome nel estadiu y na zona circundante, conocida dende entós como Etihad Campus.<ref>[http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-2012557/Manchester-City-confirm-Etihad-Stadium-change.html «Welcome to the Etihad Stadium! City confirm Eastlands name change in huge deal.» 8 de xunetu de 2011.] ''<span title="corréu, \'\'\'y-mail\'\'\' (corréu electrónicu)" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">Mail</span> <span title="en llinia" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">Online</span>''.</ref> == Estructura ya instalaciones == [[Ficheru:City of Manchester external view.jpg|left|thumb|300px|Vista del estadiu.]] [[Ficheru:City of Manchester Stadium aka. Eastlands - geograph.org.uk - 1303036.jpg|left|thumb|300px|Vista del estadiu mientres un calentamientu.]] L'Estadiu Ciudá de Mánchester cunta con un interior ovaláu y coles graes continues, ensin seiciones nes esquines o n'otres partes del mesmu que nun dispongan de graes. Les graes llaterales cunten con tres altures, ente que les de los fondos solo disponen de dos. Anque la grada ye continua, cada llau del campu cunta col so propiu nome como ye avezáu en munchos campos de fútbol. Primeramente, tolos llaos del estadiu recibíen el nome de la so situación: ''North Stand'' (''Tribuna Norte'') y ''South Stand'' (''Tribuna Sur'') pa los fondos y ''East Stand'' (''Tribuna Este'') y ''West Stand'' (''Tribuna Oeste'') pa los llaterales. En febreru de 2004 el ''West Stand'' foi rebautizado como ''[[Collin Bell]] Stand'' n'honor d'esti antiguu xugador.<ref>[http://www.mcfc.co.uk/default.sps?pageid=115&pagegid=%7BDBD12D53%2D8346%2D431D%2DA04F%2D5D0F8664DE80%7D&newsid=189702&siteid=&pageno=16&newscategory=1051&frommonth=1&fromyear=2004&tomonth=2&toyear=2004 «Stand named after Collin Bell.» 9 de febreru de 2004.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071214073738/http://www.mcfc.co.uk/default.sps?pageid=115&pagegid=%7BDBD12D53%2D8346%2D431D%2DA04F%2D5D0F8664DE80%7D&newsid=189702&siteid=&pageno=16&newscategory=1051&frommonth=1&fromyear=2004&tomonth=2&toyear=2004 |date=2007-12-14 }} Manchester City Football Club Official Website. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> A partir de 2003, el ''South Stand'' foi llamáu oficialmente ''[[Key 103]] Stand'' por motivos publicitarios y de patrociniu, anque esti nome foi ignoráu pola mayoría de los siguidores.<ref>[https://web.archive.org/web/20070416025813/http://www.mcfc.co.uk/default.sps?pagegid=%7B040DB726-0BEA-42EB-B38A-7911B5205ADE%7D&pcpageid=14729 ''Official <span title="patrocinadores" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">sponsors</span>''], Manchester City Football Club Official Website. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> Una parte del ''North Stand'' llámase ''Family Stand'' yá ta acutada pa los siguidores qu'alleguen al campu con neños. El ''East Stand'' llámase-y ''the Kippax'' de forma estraoficial n'alcordanza de la mesma grada de Main Road. Los siguidores visitantes son allugaos nuna parte del ''South Stand''. Hai 68 palcos nel estadiu, asitiaos nes graes de ''West'', ''North'' y ''East Stand''. Los palcos de ''East'' y ''West Stand'' tienen una capacidá pa 10 espectadores sentaos, ente que los de ''North Stand'' cunten con ocho asiento. El techu del estadiu tien una forma [[Toroide|toroidal]] y ta sosteníu por cables d'[[aceru]] suxetaos a ocho torres que de la mesma sirven d'accesu a les graes cimeres por aciu unes ramples n'espiral. Los buecos nes esquines sirven de ventilación pal terrén de xuegu. Los accesos al estadiu tán controlaos por aciu un sistema de tarxetes intelixentes [[RFID]] en llugar de los tradicionales tornu. Esti sistema dexa'l pasu de 1200 persones per minutu en toles entraes.<ref>[http://h71028.www7.hp.com/ERC/downloads/5982-4314EN.pdf ''Manchester City kicks off innovative smartcard services and sponsorships with wireless, RF-enabled Intelligent Stadium.''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060209195715/http://h71028.www7.hp.com/ERC/downloads/5982-4314EN.pdf |date=2006-02-09 }}, Hewlett-Packard. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> Esiste un túnel per debaxo del estadiu que dexa l'accesu a los vehículos d'emerxencies y dexa la entrada direuta al estadiu del [[autobús]] del equipu visitante. L'estadiu dispón de seis restaurantes temáticos, dos de los cualos cunten con vistes al terrén de xuegu, ya instalaciones pa conferencies. L'estadiu cunta tamién con llicencia pa celebrar [[boda|enllaces matrimoniales]].<ref>Rebecca Camber, [http://www.manchestereveningnews.co.uk/news/s/80/80584_blueheaven_wedding.html «Blue-heaven wedding.» 7 de febreru de 2004.] ''Manchester Evening News''. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> L'Estadiu Ciudá de Mánchester cunta col terrén de xuegu más anchu de tol fútbol inglés y cuenta con un verde natural reforzáu con [[Fibra sintética|fibres]] de [[Yerba artificial|verde artificial]] fabricaes pola empresa [[Desso GrassMaster]].<ref name=around>{{enllaz rotu|1=[http://www.thefa.com/Euru2005/NewandFeatures/Postings/2005/05/VenueGuide_Manchester.htm «Around Manchester.» 31 de mayu de 2005.] |2=http://www.thefa.com/Euru2005/NewandFeatures/Postings/2005/05/VenueGuide_Manchester.htm |bot=InternetArchiveBot }} TheFA.com. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> [[Ficheru:The B of the Bang, Manchester.jpg|thumb|220px|right|El ''B of the Bang''.]] L'estadiu ye'l centru de la zona conocida como [[Sportcity]], qu'inclúi tamién otres instalaciones deportives. El [[Regional Athletics Arena]] atópase axacente al estadiu y sirvió de pista de calentamientu mientres los Xuegos de la Mancomunidá. Esti estadiu d'atletismu tien una capacidá pa 6178 espectadores y alluga competiciones atlétiques a nivel nacional y los partíos del segundu equipu del Manchester City.<ref>Inglis, <span title="simón" style="background-color: rgb(255, 145, 145);">Simon</span> (2004). Played in Manchester. Londres. English Heritage.</ref> A poca distancia del estadiu atopen el [[Velódromu de Mánchester]] y el [[National Squash Centre]]. Frente al estadiu atopa la escultura más alta de tol Reinu Xuníu, ''[[B of the Bang]]'', construyida pa conmemorar l'ésitu de los Xuegos de la Mancomunidá de 2002.<ref name=around /><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/england/2689497.stm «Plans for tallest sculpture approved.» 24 de xineru de 2003. ] BBC NEWS. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> En setiembre de 2006, el Manchester City recibió permisu pa la futura construcción d'un [[aeroxenerador]] de 85 metros nel estadiu. Esti aeroxenerador foi diseñáu por [[Norman Foster]] y va aprovir d'enerxía al estadiu y a los llares cercanos. La so construcción va faer del Estadiu Ciudá de Mánchester el primer estadiu del mundu que la so enerxía consumida seya suministrada por un aeroxenerador.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/england/manchester/5389700.stm «City stadium turbine plan backed.» 28 de setiembre de 2006.] BBC NEWS. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> L'Estadiu Ciudá de Mánchester ganó dellos premios de diseñu, incluyendo'l ''Inclusive Design Award'' del [[Royal Institute of British Architects]] en 2004 y el Structural Special Award de la [[Institution of Structural Engineers]] en 2003. El 30 de xineru de 2007 anuncióse que na zona cercana al estadiu construyirá'l primer Super Casín del Reinu Xuníu.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/politics/6312707.stm «Manchester wins super-casín race.» 30 de xineru de 2007.] BBC NEWS. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> == Tresporte == [[Ficheru:Etihad Stadium - The ground 2015.jpg|220px|thumb|left|Esterior del estadiu.]] L'Estadiu Ciudá de Mánchester atopar al este del centru de la ciudá de Mánchester. Cuenta con 2000 places d'aparcamientu, con otres 8000 places na zona suministraes por comercios y escueles que trabayen conxuntamente col club de fútbol. La estación de ferrocarril más cercana ye la d'[[Estación de ferrocarril de Ashburys]], asitiada a 15 minutos a cuerpu del estadiu, anque los servicios de la estación son llindaos por cuenta del so amenorgáu tamañu. La estación de [[Estación Manchester Picadilly|Manchester Picadilly]], qu'enllaza coles principales ciudaes del país como [[Londres]], [[Birmingham]] y [[Edimburgu]], atopar a 20 minutos de distancia y el camín ta señalizáu.<ref name=around /> Cuando se celebren acontecimientos nel estadiu habilítense servicios especiales d'autobuses. En 2000 anuncióse una ampliación del sistema de [[tren llixeru]] [[Manchester Metrolink]] con una parada nel estadiu, pero una revisión de los presupuestos suspendió'l proyeutu en xunetu de 2004.<ref>Clarissa Satchell, [http://www.manchestereveningnews.co.uk/news/s/124/124491_end_of_the_line_for_big_bang_tram_plan.html «End of the line for Big Bang tram plan.» 20 de xunetu de 2004.] '' Evening News''. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> Sicasí, en xunu de 2006 retomóse'l proyeutu y espérase que l'estadiu disponga de la so propia parada ente [[2008]] y [[2010]].<ref>[https://web.archive.org/web/20100621030657/https://www.bbc.co.uk/manchester/content/articles/2006/06/23/230606_metrolink_decision_messageboard_feature.shtml ''Metrolink - the little Bang?''], BBC - Manchester, 23 de xunu de 2006. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2007.</ref> == Conciertos == Amás d'acontecimientos deportivos, l'estadiu alluga conciertos de forma ocasional y ye unu de los mayores recintos d'esti tipu nel Reinu Xuníu, con una capacidá máxima de 60&nbsp;000 espectadores, cifra que s'algamar nel conciertu que dio la banda local [[Oasis (banda)|Oasis]], el 2 de xunetu de 2005.<ref name="Manchester City" /> El primer conciertu foi una actuación del grupu d'[[Estaos Xuníos]] [[Red Hot Chili Peppers]] en 2004.<ref name=Legacy /> {| {{tablaguapa}} style="text-align:left;margin-left:1em" |+ '''Conciertos''' !width="75" | Añu !width="125" | Artistes |- | align="center" | 2004 | [[Red Hot Chili Peppers]] |- | align="center" | 2005 | [[Oasis (banda)|Oasis]], [[U2]] |- | align="center" | 2006 | [[Take That]], [[Bon Jovi]] |- | align="center" | 2007 | [[George Michael]], [[Rod Stewart]] |- | align="center" | 2008 | [[Foo Fighters]], [[Bon Jovi]] |- | align="center" | 2011 | [[Take That]] |- | align="center" | 2012 | [[Coldplay]], [[Bruce Springsteen]] |- | align="center" | 2013 | [[Mariah Carey]], [[Muse]], [[Bon Jovi]], [[Robbie Williams]] |- | align="center" | 2014 | [[One Direution]] |- | align="center" | 2016 | [[The Stone Roses]] |- | align="center" | 2018 | [[Ed Sheeran]], [[Beyoncé]] |} == Eventos deportivos internacionales == {{Socesión | predecesor = [[Estadiu Nacional Bukit Jalil]]<br />[[Ficheru:Flag of Malaysia.svg|20px|Bandera de Malasia]] [[Kuala Lumpur]]<br />[[Xuegos de la Mancomunidá de 1998|1998]] | títulu = [[Xuegos de la Mancomunidá de 2002|Xuegos de la Mancomunidá]]<br />Estadiu principal | periodu ='''[[2002]]''' | socesor =[[Melbourne Cricket Ground]]<br />[[Ficheru:Flag of Australia.svg|20px|Bandera d'Australia]] [[Melbourne]]<br />[[Xuegos de la Mancomunidá de 2006|2006]] | predecesor2 = [[Hampden Park]]<br />{{bandera|SCO}} [[Glasgow]]<br />[[2007]] | títulu2 = [[Ficheru:UEFA Europa league logo.svg|border|50px]]<br />[[Europa League|Final de la UEFA Europa League]] | periodu2 = '''[[2008]]''' | socesor2 =[[Estadiu Şükrü Saracoğlu]]<br />{{bandera|TUR}} [[Istambul]]<br />[[2009]] }} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} * [http://www.etihadstadium.co.uk/ Web oficial del estadiu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111204195408/http://www.etihadstadium.co.uk/ |date=2011-12-04 }} * [https://web.archive.org/web/20071107102512/http://www.worldstadiums.com/stadium_pictures/europe/united_kingdom/england/north_west/manchester_city_stadium.shtml L'Estadiu Ciudá de Mánchester en ''World Stadiums''] (n'inglés) * [https://web.archive.org/web/20080109082014/http://dspace.dial.pipex.com/town/park/yfh45/mancity.htm Descripción y fotografíes en ''Internet Football Ground Guide''] (n'inglés) * [http://www.stadiumguide.com/cityofmanchester.htm Información en ''The Stadium Guide''] (n'inglés) * [http://www.flickr.com/search/?q=City%20of%20Manchester%20Stadium&w=all Imáxenes] en [[Flickr]] {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Estadios de fútbol d'Inglaterra|Ciuda de Manchester]] [[Categoría:Estadios de rugbi d'Inglaterra]] 02ztvth50r57fihpgj90xwfbummdg79 Eleiciones federales de Méxicu de 2018 0 140285 4500960 4492612 2026-06-20T15:07:41Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 79 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500960 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'eleición |país = Méxicu |variante = |anchu = 52 |nome_eleición = Eleiciones federales de Méxicu de 2018 |fecha_eleición = [[Domingu]] {{Fecha|1|7|2018}} |endisputa = <small>[[Presidente de Méxicu|Presidente de la República]]<br>[[Senáu de Méxicu|128 senadores]]<br>[[Cámara de Diputaos (Méxicu)|500 diputaos]]</small> |endisputa2 = |periodu = Cinco años y diez meses<ref name=Reforma/> <small>(presidente)</small><br />Seis años <small>(senadores)</small><br />Tres años <small>(diputaos)</small> |eleición_anterior = Eleiciones federales de Méxicu de 2015 |fecha_anterior = 2015 |siguiente_eleición = Eleiciones federales en Méxicu de 2021 |siguiente_fecha = 2021 |tipu = Ordinaria |campaña = [[30 de marzu]] - {{Fecha|27|6|2018}} |alderique = [[22 d'abril]] <small>([[Ciudá de Méxicu]])</small><br>[[20 de mayu]] <small>([[Tijuana]])</small><br>[[12 de xunu]] <small>([[Mérida (Méxicu)|Mérida]])</small> <!--Demografía eleutoral--> |habitantes = 123&nbsp;520&nbsp;000<ref>{{Cita web|url=https://www.statista.com/statistics/263748/total-population-of-mexico/|títulu=Mexico - total population 2012-2022 Statistic|fechaaccesu=2018-07-01|sitiuweb=Statista|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Notimex|títulu=Méxicu cunta con 123.5 millones d'habitantes|url=https://www.eleconomista.com.mx/politica/Mexico-cunta-con-123.5-millones-de-habitantes-20170710-0116.html|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=L'Economista}}</ref> |rexistraos = 89&nbsp;332&nbsp;031<ref>{{cita noticia |títulu =89.3 millones de mexicanos van poder votar esti 1 de xunetu, según INE |url =https://www.forbes.com.mx/89-3-millones-de-mexicanos-podran-votar-este-1-de-julio-segun-ine/ |periódicu =Forbes |fecha =28 de mayu de 2018 |fechaaccesu =28 de xunu de 2018}}</ref> |votantes = |votantes2 = |participación = |participación_ref = |participación_ant = 63.14 |participación2 = |participación2_ref = |color_participación = |válidos = |válidos2 = |blancos = |blancos2 = |nulos = |nulos2 = |ensin_marcar = |ensin_marcar2 = <!--Partíos y candidatos--> <!-- Andrés Manuel López Obrador --> | imaxe3 = File:Lenín Moreno con el líder mexicano López Obrador (cropped).png | candidatu3 = [[Andrés Manuel López Obrador]] | color3 = #B5261e | partíu3 = [[Movimiento Regeneración Nacional|MORENA]] | líder3 = | coalición3 = [[Xuntos Vamos Faer Historia]] | partíu1_coalición3 = [[Ficheru:Morena logo (Mexico).svg|20px]] [[Movimiento Regeneración Nacional]] | partíu2_coalición3 = [[Ficheru:PES logo (Mexico).svg|20px]] [[Partíu Alcuentru Social]] | partíu3_coalición3 = [[Ficheru:PT logo (Mexico).svg|20px]] [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] | votos3 = | votos3_ant = 15896999 | porcentaxe3 = | escaños3 = | escaños3_ant = | senadores3 = | senadores3_ant = | diputaos3 = | diputaos3_ant = 47 | gobernaciones3 = | alcaldíes3 = | conceyales3 = <!-- Ricardo Anaya Cortés --> | imaxe1 = File:Ricardo Anaya Cortés head shot in September 2011.jpg | candidatu1 = [[Ricardo Anaya Cortés]] | color1 = #0070b8 | partíu1 = [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]] | líder1 = | coalición1 = [[Per Méxicu al frente]] | partíu1_coalición1 = [[Ficheru:PAN (Mexico).svg|20px]] [[Partíu Aición Nacional]] | partíu2_coalición1 = [[Ficheru:PRD logo (Mexico).svg|20px]] [[Partíu de la Revolución Democrática]] | partíu3_coalición1 = [[Ficheru:MC Party (Mexico).svg|20px]] [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]] | votos1 = | votos1_ant = 12786647 | porcentaxe1 = | escaños1 = | escaños1_ant = | senadores1 = | senadores1_ant = 34 | diputaos1 = | diputaos1_ant = 108 | gobernaciones1 = | alcaldíes1 = | conceyales1 = <!-- José Antonio Meade Kuribreña --> | imaxe2 = File:Mexican Foreign Minister José Antonio Meade (16295258100) (cropped).jpg | candidatu2 = [[José Antonio Meade Kuribreña]] | color2 = #00923F | partíu2 = [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] | líder2 = | coalición2 = [[Toos per Méxicu]] | partíu1_coalición2 = [[Ficheru:PRI Party (Mexico).svg|20px]] [[Partíu Revolucionariu Institucional]] | partíu2_coalición2 = [[Ficheru:PVE logo (Mexico).svg|20px]] [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] | partíu3_coalición2 = [[Ficheru:PNA Party (Mexico).svg|20px]] [[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]] | votos2 = | votos2_ant = 19226784 | porcentaxe2 = | escaños2 = | escaños2_ant = | senadores2 = | senadores2_ant = 55 | diputaos2 = | diputaos2_ant = 204 | alcaldíes2 = | conceyales2 = <!-- Jaime Rodríguez Calderón --> | imaxe4 = Ficheru:Xunta col Gobernador Electu de Nuevo León, Jaime Rodríguez. (cropped).jpg | candidatu4 = [[Jaime Rodríguez Calderón]] | color4 = #92B815 | partíu4 = [[Candidatures independientes de Méxicu|Indep.]] | votos4 = | porcentaxe4 = <!-- Margarita Zavala Gómez del Campo--> | imaxe5 = Ficheru:Margarita Zavala (cropped).jpg | candidatu5 = ''[[Margarita Zavala]]''<ref group=lower-alpha>[[Margarita Zavala]] tornó a la so candidatura'l [[16 de mayu]].</ref> | color5 = #000080 | partíu5 = ''[[Candidatures independientes de Méxicu|Indep.]]'' | porcentaxe5 = <!--Mapes, diagrames ya información adicional--> |mapa_títulu = Resultaos por estáu |mapa = Ficheru:Mexico general election 2018.svg |mapa_tamañu = 300px |lleenda_mapa1 = {{lleenda|#0070b8|RAC|testu2=}} {{lleenda|#00923F|JAMK|testu2=}} |lleenda_mapa2 = {{lleenda|#B5261e|AMLO|testu2=}} {{lleenda|#92B815|JHRC|testu2=}} |mapa_subtítulu = |diagrama_títulu= |diagrama = |diagrama_tamañu = |lleenda1 = |lleenda2 = |diagrama2_títulu= |diagrama2 = |diagrama2_tamañu = |lleenda1_2 = |lleenda2_2 = |títulu_barras = |barrasX = |color_barrasX = |porcentaxe_barrasX = |subtítulu_barras = |cargu = [[Ficheru:Seal of the Government of Mexico.svg|30px]]<br />[[Presidente de Méxicu]] |predecesor = {{Nowrap|[[Enrique Peña Nieto]]}} |socesor = [[Andrés Manuel López Obrador]] |extra_encabezadura = |extra_conteníu = {{llistaref|group=lower-alpha}} |extra_encabezáu2 = |extra_conteníu2 = |sitiu_web = [https://www.ine.mx/ www.ine.mx] }} Les '''eleiciones federales de [[Méxicu]] de 2018''', denominaes oficialmente pola autoridá eleutoral como'l '''Procesu Eleutoral Federal [[2017]]-[[2018]]''',<ref>{{cita web |url=https://centralelectoral.ine.mx/2017/06/28/avanza-ine-en-organizacion-del procesu eleutoral-federal-2017-2018/ |títulu=''Avanza INE n'Organización del Procesu Eleutoral Federal 2017-2018'' |fechaaccesu=26 d'agostu de 2017 |sitiuweb=ine.mx |fecha=28 de xunu de 2017}}</ref> llevar a cabu'l domingu [[1 de xunetu]] de [[2018]]. Van Ser entamaes pol [[Institutu Nacional Eleutoral (Méxicu)|Institutu Nacional Eleutoral]] (INE) y nelles anovarán los siguientes cargos d'eleición popular a nivel federal:<ref name=DOF>{{cita publicación |fecha=31 d'agostu de 2017 |títulu= RESOLUCIÓN del Conseyu Xeneral del Institutu Nacional Eleutoral pola que s'aprueba exercer la facultá d'atraición p'afaer a una fecha única la conclusión del periodu precampañas y el relativu pa axenciar sofitu ciudadanu, según establecer les feches p'aprobación del rexistru de candidates y candidatos poles autoridaes competentes pa los Procesos Eleutorales Llocales concurrentes col Procesu Eleutoral Federal 2018 |publicación=[[Diariu Oficial de la Federación (Méxicu)|Diariu Oficial de la Federación]] |volume=Tomo DCCLXVII |númberu=24 |allugamientu=[[Ciudá de Méxicu]] |editorial=[[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|Secretaría de Gobernación]] |url=http://www.dof.gob.mx/nota_detalle.php?codigo=5495707&fecha=31/08/2017 |fechaaccesu=4 de setiembre de 2017}}</ref> * '''[[Presidente de Méxicu|Presidente de la República]]'''. Xefe d'Estáu y de Gobiernu de Méxicu, electu por única ocasión pa un periodu de cinco años y diez meses ensin posibilidá de reeleición. Anque los periodos presidenciales en Méxicu usualmente duren seis años, la reforma política eleutoral de 2014 estableció qu'a partir del añu 2024 la fecha d'entamu del periodu presidencial camudaría del 1 d'avientu al 1 d'ochobre, lo que resultó nel amenorgamientu del periodu 2018 - 2024. * '''[[Senáu de Méxicu|128 senadores]]'''. Miembros de la cámara alta del [[Congresu de la Unión]]. 96 escoyíos n'eleición per estáu, esto ye, tres senador electos de manera direuta por cada [[Estaos de Méxicu|estáu de la República]] (dos electos por mayoría relativa y unu dau pol principiu de primera minoría) y 32 electos por representación proporcional a partir d'una llista nacional por partíu. Toos ellos por un periodu de seis años a partir del 1 d'agostu del 2018 con posibilidá de reeleición por un periodu adicional. * '''[[Cámara de Diputaos de Méxicu|500 diputaos federales]]'''. Miembros de la cámara baxa del Congresu de la Unión. 300 escoyíos por [[mayoría simple]] y 200 por aciu el principiu de [[Escrutiniu proporcional plurinominal|representación proporcional]] a partir de cinco llistes rexonales por partíu. Toos ellos electos pa un periodu de trés años a partir del 1 d'agostu del 2018 cola posibilidá de reeleición por hasta tres periodos adicionales. Nengún partíu va poder tener más de 300 diputaos na cámara baxa. El INE, institución autónoma encargada constitucionalmente del desenvolvimientu de les eleiciones federales en Méxicu, declaró formalmente empecipiáu'l procesu'l [[8 de setiembre]] de [[2017]], calificáu como «el más grande na historia» del país pol númberu de cargos en disputa y porque el mesmu día de la xornada eleutoral federal van realizase eleiciones llocales en 30 de los 32 estaos de la República.<ref>{{cita noticia|author= Andrés Becerril|títulu=Suena'l silbatazo eleutoral; arrinca procesu 2017-2018|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/09/08/1187023|publisher=Excélsior|date=8 de setiembre de 2017|fechaaccesu=8 de setiembre de 2017}}</ref> == Antecedentes == Na eleición presidencial previa, realizada'l [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012|1 de xunetu de 2012]], resultó vencedor [[Enrique Peña Nieto]], de la coalición [[Compromisu per Méxicu]] ([[Partíu Revolucionariu Institucional]] y [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]]), con 19 millones 158 mil 592 votos, frente a los 15 millones 848 mil 827 votos del so contendente más cercanu, [[Andrés Manuel López Obrador]], de la coalición [[Movimientu Progresista]] ([[Partíu de la Revolución Democrática]], [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] y [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]]).<ref>{{cita web |url=http://portal.te.gob.mx/contenido/dictame-del-computo-final |títulu=Dictame del cómputu final, calificación xurisdiccional de la eleición, declaración de validez y de Presidente Electu de los Estaos Xuníos Mexicanos |fechaaccesu=3 de setiembre de 2017 |sitiuweb=te.gob.mx }}</ref> La victoria de Peña Nieto, ratificada pol [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (Méxicu)|Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación]] (TEPJF) el 31 d'agostu d'esi añu, significó'l regresu del Revolucionariu Institucional (PRI) a la presidencia depués de doce años de gobiernos [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|panistas]].<ref>{{cita noticia |nome =Ariadna |apellíu =García |nome2=Nayeli |apellíos2=Cortés |títulu =PRI torna a Los Pinos |url =http://archivo.eluniversal.com.mx/notas/892299.html |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =28 d'avientu de 2012 |fechaaccesu =3 de setiembre de 2017}}</ref> El procesu eleutoral, sicasí, foi oxetu de crítiques y acusaciones de [[Fraude eleutoral|fraude]] ya irregularidaes<ref>{{cita noticia |nome =Pablo |apellíu =de Llanu |títulu =Obrador presenta les sos pruebes del supuestu mercadéu de votos del PRI |url =https://elpais.com/internacional/2012/07/26/actualidad/1343261863_773704.html |periódicu =[[El País]] |fecha =25 de xunetu de 2012 |fechaaccesu =3 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita noticia |nome =Salvador |apellíu =Camarena |títulu =La xusticia refuga la impugnación de les eleiciones mexicanes |url =https://elpais.com/internacional/2012/08/31/mexico/1346382285_975818.html |periódicu =[[El País]] |fecha =31 d'agostu de 2012 |fechaaccesu =3 de setiembre de 2017}}</ref> —compra de votos, gastu escesivu y tratu mediáticu preferencial pa Peña Nieto—. Peña Nieto, exgobernador del [[Estáu de Méxicu]] —2005-2011—, encabezó les preferencies eleutorales con una intención de votu que variaba ente'l 39 y el 54 per cientu.<ref name=OlmedaArmesto/> Olmeda y Armesto (2013) señalen que la so candidatura sofitar na so imaxe personal y nes estructures territoriales y clientelares del partíu. Sicasí, el [[movimientu YoSoy132]] llegó a poner en dulda la victoria del priista. Nes eleición rexistró una participación del 63% del padrón eleutoral. Los autores amiesten que la so victoria puede esplicase a partir de tres factores: la perda de popularidá del entós presidente, el panista [[Felipe Calderón Hinojosa|Felipe Calderón]], la capacidá del priista d'evitar divisiones nel PRI y la persistente «perceguera» de dellos sectores de la sociedá a la figura de López Obrador.<ref name=OlmedaArmesto>{{cita publicación |apellíu=Olmeda |nome=Juan C. |apellíos2=Armesto |nome2=María Alejandra |añu=2013 |títulu=Méxicu: el regresu del PRI a la presidencia |publicación=Revista de Ciencia Política |volume=33 |númberu=1 |páxines=247-267 |doi=10.4067/S0718-090X2013000100012 |url=http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-090X2013000100012 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2017}}</ref> Yá na presidencia, Peña Nieto algamó los niveles d'aprobación más baxos en venti años; el 86% de desaprobación en xineru de 2017 foi'l so nivel más baxu de popularidá.<ref>{{cita noticia |nome =Elidet |apellíu =Sotu |títulu =Asina llega Enrique Peña Nieto al so Quintu Informe de Gobiernu |url =http://www.nacion321.com/gobierno/asi-llega-enrique-pena-nieto-a-el |fecha =31 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =3 de setiembre de 2017 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20231005154554/https://www.nacion321.com/gobierno/asi-llega-enrique-pena-nieto-a-el |archivedate =2023-10-05 }}</ref> Al respective de les eleiciones llexislatives, nesa ocasión el PRI llogró la mayor cantidá de votos, anque non abondos p'algamar la mayoría llexislativa.<ref name=OlmedaArmesto/> Anque varió la distribución de los escaños, con base nes resultaos de la eleición, el PRI algamó 207 na [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos]] —trenta menos que les [[Eleiciones federales de Méxicu de 2009|eleiciones previes de 2009]]— y 52 nel [[Senáu de Méxicu|Senáu]]. Pela so parte, el [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]] (PAN) llegó a los 114 diputaos y 38 senadores y el Partíu de la Revolución Democrática (PRD) a los 100 diputaos y 22 senadores. El Partíu del Trabayu (PT), el Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu (PVEM), el Movimientu Ciudadanu (MC) y el [[Nueva Alianza]] (SETU) partiéronse'l restu de los asientos nel Senáu y la Cámara.<ref>{{cita publicación |apellíu=Bravo-Ahuja Ruiz |nome=María Marcela |añu=2013 |títulu=Resultaos eleutorales y perspectives 2012. Reposicionamientos partidistes |publicación=Estudios Políticos |númberu=28 |páxines=11-32 |url=http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185-16162013000100002 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2017}}</ref> Darréu, nes [[Eleiciones federales de Méxicu de 2015|eleiciones entemedies de 2015]] —renovación de la Cámara de Diputaos—, fixeron la so apaición trés nuevos partíos: el [[Morena (partíu políticu)|Movimiento Regeneración Nacional]] (Morena) —creáu por López Obrador—, que llogró 35 diputaos, el [[Partíu Alcuentru Social]] (PES) —ocho diputaos— y el [[Partíu Humanista (Méxicu)|Partíu Humanista]], que perdió'l rexistru al nun llegar al trés per cientu del total de votos. El PRI llogró 203 diputaos, 109 el PAN, 56 el PRD, 47 el PVEM, 25 el MC, once'l SETU y seis el PT.<ref>{{cita noticia |nome =Hernández Cháirez |apellíu =Angelle |títulu =INE da vida a trés nuevos partíos políticos |url =http://www.elfinanciero.com.mx/politica/ine-da-vida-a trés nuevos-partíos-politicos.html |periódicu =El Financieru |fecha =9 de xunetu de 2014 |fechaaccesu =3 de setiembre de 2017 }}</ref><ref>{{cita noticia |nome =Felipe |apellíu =Arrodia |títulu =INE confirma: PT y Partíu Humanista pierden rexistru |url =http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/ine-confirma-pt-y-partíu-humanista-pierden-rexistru.html |periódicu =El Financieru |fecha =3 de setiembre de 2015 |fechaaccesu =3 de setiembre de 2017 }}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Martínez Hernández |nome=Aldo Adrián |títulu=Eleiciones y cambéu d'élites n'América Llatina, 2014 y 2015 |url=https://books.google.com/books?id=MKZ3DAAAQBAJ&pg=PA213&lpg=PA213 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2017 |edición=Primer |añu=2016 |editor=Manuel Alcántara Sáez y María Laura Tagina |editorial=Ediciones [[Universidá de Salamanca]] |allugamientu=[[Salamanca]] |isbn=978-84-9012-607-3 |capítulu=Ente la continuidá y el desencantu. Les eleiciones entemedies en Méxicu 2015 |páxines=213}}</ref> Nesa ocasión, [[Manuel Clouthier Carrillo]] convertir nel primer diputáu federal independiente.<ref>{{cita noticia |nome =Cynthia |apellíu =Valdez |títulu =Clouthier, primer diputáu federal independiente |url =http://www.milenio.com/estado/elecciones_Sinaloa-Clouthier_gana_como_candidatu_independiente-gana_0_532746896.html |periódicu =[[Milenio (periódicu)|Milenio]] |fecha =8 de xunu de 2015 |fechaaccesu =3 de setiembre de 2017}}</ref> == Cargos == [[Ficheru:Elecciones estatales de México de 2018.svg|miniaturadeimagen|derecha|350px|Eleiciones estatales de 2018.]] Nestes eleiciones va escoyer al [[Presidente de Méxicu|presidente de la República]] (xefe d'Estáu y de Gobiernu de Méxicu), que va empezar el so gobiernu'l 1 d'avientu de 2018. Por única ocasión va desempeñar el so cargu por un periodu de cinco años y diez meses por cuenta de que, cola Reforma Política-Eleutoral de 2014, va adelantrar a partir del 2024 l'empiezu de los mandatos presidenciales al [[1 d'ochobre]] del añu de la eleición. Poro, esta va ser la última eleición na que la toma de posesión realizará'l [[1 d'avientu]].<ref name=Reforma>{{cita web |url=http://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/3080/EXPLICACION_AMPLIADA_REFORMA_POLITICA_ELECTORAL.pdf |títulu=Reforma Política–Eleutoral |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 |sitiuweb=gob.mx }}</ref> Igualmente va anovase el [[Congresu de la Unión]] cola eleición de 128 senadores (miembros de la cámara alta), trés por cada [[Estaos de Méxicu|estáu de la República]] escoyíos de forma direuta y 32 por una llista nacional, y 500 diputaos (miembros de la cámara baxa), 300 escoyíos por [[mayoría simple]] y 200 por [[Escrutiniu proporcional plurinominal|representación proporcional]]. Dambos van empezar el so periodu, de seis años pa los primeres y de trés pa los segundos, el 1 de setiembre de 2018 y van conformar la [[LXIV Llexislatura del Congresu de la Unión de Méxicu|LXIV Llexislatura]]. Per otra parte, cola Reforma Política-Eleutoral, a partir d'estes eleición déxase la reeleición de senadores y diputaos hasta por un máximu de 12 años. Esto ye, cuatro periodo consecutivos pa los diputaos y dos pa los senadores.<ref>{{cita web |url=http://reformas.gob.mx/reforma-politica-electoral/que-ye |títulu=Reforma Política–Eleutoral: ¿Qué ye? |fechaaccesu=26 d'agostu de 2017 |sitiuweb=reformas.gob.mx }}</ref> Sicasí, en dambos casos, la reeleición tendrá de ser pola mesma vía pola que resultó electu la vegada primera.<ref name=Reforma/> De forma simultánea, van realizase [[Eleiciones estatales de Méxicu|eleiciones llocales]] en 30 estaos de la República, onde se van escoyer diversos cargos, incluyendo los gobernadores de [[Eleiciones estatales de Chiapas de 2018|Chiapas]], [[Eleiciones estatales de Guanajuato de 2018|Guanajuato]], [[Eleiciones estatales de Jalisco de 2018|Jalisco]], [[Eleiciones estatales de Morelos de 2018|Morelos]], [[Eleiciones estatales de Puebla de 2018|Puebla]], [[Eleiciones estatales de Tabasco de 2018|Tabasco]], [[Eleiciones estatales de Veracruz de 2018|Veracruz]] y [[Eleiciones estatales de Yucatán de 2018|Yucatán]] y el xefe de Gobiernu de [[Eleiciones de la Ciudá de Méxicu de 2018|Ciudá de Méxicu]].<ref name=Proceso>{{cita noticia |nome =Carina |apellíu =García |títulu =Proceso eleutoral de 2018 va arrincar el 8 de setiembre |url =http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2017/06/23/procesu-eleutoral-de-2018-arrincara-el-8-de setiembre periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =23 de xunu de 2017 |fechaaccesu =23 de xunetu de 2017}}</ref> Nesti sentíu, Puebla y Veracruz escoyeron en 2016 gobernadores pa un periodu de dos años pa dexar la homologación de les sos eleiciones de 2018 coles federales.<ref>{{cita noticia |nome =Alejandra |apellíu =Arteaga |títulu =Puebla y Veracruz: les minigubernaturas de dos años |url =http://www.milenio.com/politica/minigubernaturas_2_anos-2_anos_Veracruz_Puebla-eleiciones_2016_0_746925450.html |periódicu =[[Milenio (periódicu)|Milenio]] |fecha =30 de mayu de 2016 |fechaaccesu =27 d'agostu de 2017}}</ref> Poro, en 2018, van escoyese un total de 3326 cargos d'eleición popular a nivel nacional.<ref name=Proceso/> == Llexislación == === Votantes === La [[Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos]] establez nel so artículu 35 el derechu de tolos ciudadanos mexicanos mayores de 18 años y con «una manera honesta de vivir»— a votar nes eleiciones populares.<ref name=Constitución/> Nesti sentíu, la Llei Xeneral d'Instituciones y Procedimientos Eleutorales determina que votar ye «un derechu y una obligación que s'exerz pa integrar órganos del Estáu d'eleición popular», indica que'l votu en Méxicu ye «universal, llibre, secretu, direutu, personal y intransferible» y señala que, pa exercelo, los ciudadanos tienen de tar rexistraos nel Rexistru Federal d'Eleutores y cuntar con una credencial pa votar.<ref name=leygeneral>{{cita web |url=http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/LGIPE_270117.pdf |títulu=Ley Xeneral d'Instituciones y Procedimientos Eleutorales |fechaaccesu=23 de xunetu de 2017 |sitiuweb=diputaos.gob.mx |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170712153924/http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/LGIPE_270117.pdf |fechaarchivu=2017-07-12 }}</ref> === Sistema eleutoral === El sistema eleutoral mexicanu ye mistu, yá que utiliza diversos «mecanismos pa convertir los votos en puestos de representación»<ref>{{cita publicación |apellíu=Pérez Corzu |nome=Alejandro Daniel |añu=2013 |títulu=¿Sistema o sistemes eleutorales? El casu mexicanu a nivel federal |publicación=Fechos y Derechos |númberu=14 |editorial=[[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu]] |url=https://revistes.juridicas.unam.mx/index.php/fechos-y-derechos/article/view/6815/8751 |fechaaccesu=23 de xunetu de 2017 }}</ref> —[[mayoría relativa]], [[representación proporcional]] y primer minoría—.<ref>{{cita web |url=http://sil.gobernacion.gob.mx/Glosariu/definicionpop.php?ID=191 |títulu=Primer minoría |fechaaccesu=23 de xunetu de 2017 |sitiuweb=sil.gobernacion.gob.mx}}</ref> Ente que el presidente de Méxicu ye escoyíu «por mayoría relativa y votu direutu de los ciudadanos mexicanos»,<ref name=leygeneral/> la Constitución Política establez nel so artículu 52, que la Cámara de Diputaos va tar integrada por 300 diputaos electos por votación mayoritaria relativa» —«[[Distritos eleutorales federales de Méxicu|por aciu el sistema de distritos eleutorales uninominales]]»— y 200 pol principiu de representación proporcional, votaos en [[Circunscripciones eleutorales de Méxicu|circunscripciones plurinominales]].<ref name=Constitución/> Pela so parte, nel so artículu 56 determina que la Cámara de Senadores integrar de 128 senadores, 32 electos por representación proporcional y de los restantes, trés per cada estáu de la República, dos son escoyíos por mayoría relativa y unu asignáu a la primer minoría —candidatos del partíu políticu qu'ocupe'l segundu llugar nel númberu de votos recibíos—.<ref name=Constitución>{{cita web|url=http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/1_240217.pdf|títulu=Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos|fechaaccesu=23 de xunetu de 2017|sitiuweb=diputaos.gob.mx|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170712065329/http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/1_240217.pdf|fechaarchivu=12 de xunetu de 2017}}</ref> L'[[Institutu Nacional Eleutoral (Méxicu)|Institutu Nacional Eleutoral]] (INE) ye l'organismu encargáu de les eleiciones federales en Méxicu. Nestes postreres, encárgase, ente otres coses, de la preparación de la xornada eleutoral, la impresión de documentos y la producción de materiales eleutorales, los escrutinios y cómputos y la declaración de validez.<ref name=leygeneral/> === Candidatos === Nes eleiciones tienen derechu a participar los nueve [[Partíos políticos de Méxicu|partíos políticos nacionales]] con rexistru ante'l INE: PRI, PAN, PRD, PT, PVEM, MC, SETU, Morena y PES.<ref>{{cita web |url=https://www.ine.mx/actores-politicos/partíos-politicos/ |títulu=Partíos Políticos |fechaaccesu=29 de xunetu de 2017 |sitiuweb=ine.mx }}</ref> Estos pueden participar en solitariu o en [[Coalición eleutoral|coalición]]. Nesti sentíu, la Llei Xeneral de Partíos Políticos establez, nel so artículu 87, que los partíos políticos nacionales van poder formar coaliciones pa les eleiciones de Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos [...]», por aciu «solicitú de rexistru del conveniu de coalición» ante l'órganu eleutoral.<ref>{{cita web |url=http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/LGPP_130815.pdf |títulu=Ley Xeneral de Partíos Políticos |fechaaccesu=29 de xunetu de 2017 |sitiuweb=diputaos.gob.mx |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170712122355/http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/LGPP_130815.pdf |fechaarchivu=2017-07-12 }}</ref> Pela so parte, l'artículu terceru de la Llei Xeneral d'Instituciones y Procedimientos Eleutorales establez el derechu de los ciudadanos a ser votaos pa tolos puestos d'eleición popular, teniendo les calidaes qu'establez la llei de la materia y solicitar el so rexistru de manera independiente, cuando cumplan los requisitos, condiciones y términos que determine esta Llei». L'artículu 362 dexa la participación de [[Candidatu independiente|candidatos independientes]] nes eleiciones presidenciales.<ref>{{cita web |url=http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/LGIPE_270117.pdf |títulu=Ley Xeneral d'Instituciones y Procedimientos Eleutorales |fechaaccesu=29 de xunetu de 2017 |sitiuweb=diputaos.gob.mx |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170712153924/http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/LGIPE_270117.pdf |fechaarchivu=2017-07-12 }}</ref> === Accesu a persones con discapacidá === El Compromisu d'Accesu a los Derechos Políticu-Eleutorales de les Persones con Discapacidá ye un protocolu d'inclusión, que per primer vegada<ref>{{Cita noticia|títulu=Garantizaos los derechos políticu eleutorales de persones con discapacidá nes eleiciones de 2018 - Central Eleutoral|url=http://centralelectoral.ine.mx/2018/03/15/garantizaos-los-derechos-politico-eleutorales-de-persones-con-discapacidá-en-les eleiciones-de-2018/|fecha=15 de marzu de 2018|fechaaccesu=18 de marzu de 2018|periódicu=Central Eleutoral}}</ref> forma parte del procesu eleutoral de les [[Eleiciones federales en Méxicu de 2018]]. La resolución garantiza'l derechu al votu pa les Persones con Discapacidá y ta conformada por una serie de garantíes les cualos dexen l'accesu o desplazamientu llibre a los caxellos eleutorales, l'asistencia nel procesu de votación y la participación na xornada eleutoral per parte d'estes persones. ;Antecedentes Nel añu 2017, l'[[Institutu Nacional Eleutoral (Méxicu)|Institutu Nacional Eleutoral]] (INE) y el [[Conseyu Nacional pa Prevenir la Discriminación]] (CONAPRED) buscaron establecer polítiques públiques en materia de participación ciudadana,<ref>{{Cita noticia|títulu=Próximes eleiciones van ser les más incluyentes na historia de Méxicu: INE {{!}} 24 Hores|url=http://www.24-horas.mx/2018/03/12/proximas-elecciones-seran-les-incluyentes-en-la historia-mexico-ine/|fecha=12 de marzu de 2018|fechaaccesu=18 de marzu de 2018|periódicu=24 Hores}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.nacion321.com/eleiciones/8-formes-de-discriminacion-eleutoral-y-como-erradicarlas|títulu=8 formes de discriminación eleutoral y cómo erradicarlas|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20231005154559/https://www.nacion321.com/eleiciones/8-formes-de-discriminacion-eleutoral-y-como-erradicarlas|fechaarchivu=2023-10-05}}</ref> les cualos fueron enfocaes na promoción de los derechos humanos, partiendo de principios d'igualdá y non discriminación. Estes polítiques fueron enfocaes pa los grupos vulnerables de la población mexicana nos cualos inclúyense: les Persones Indíxenes, Persones Adultes Mayores, Persones con Discapacidá y Persones Trans.<ref>{{Cita web|url=http://www.mvsnoticias.com/#!/noticies/ine-preve-que-proximas-elecciones-sían-les-mas-incluyentes-en-la historia-de-mexico-16|títulu=INE preve que próximes eleiciones sían les más incluyentes na historia de Méxicu|fecha=12 Mar 2018}}</ref> Como un resultáu d'estos esfuercios, el 15 de marzu de 2018, foi presentáu'l Compromisu d'Accesu a los Derechos Políticu-Eleutorales de les Persones con Discapacidá, que foi ellaboráu en xunto pol INE, el [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (Méxicu)|Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación]] y por diverses Organizaciones Civiles. ;Oxetivos Al traviés d'un decálogu, estableciéronse los derechos pa la población oxetivu, xunto coles obligaciones de les y los funcionarios de caxellu. El documentu conformar polos siguientes artículos: # Cuntar con una credencial pa votar con fecha vixente pal procesu d'eleición y tar rexistráu na llista nominal. # Recibir sofitu d'una persona d'enfotu pa poder votar nun caxellu, en casu de que'l votante precisar. # Dexar l'accesu a los caxellos eleutorales con perros guía o cualquier sofitu téunicu. # Recibir tratu respetuosu de les y los funcionarios de caxellu, con orientación clara y senciella pa poder votar, dirixéndose a la Persona con Discapacidá, o a los sos acompañantes, y en casu necesariu otorgar más tiempu pa la emisión del votu'l día de la xornada eleutoral. # Cuntar con espacios accesibles nos caxellos, que cumplan coles dimensiones pa la circulación y llibre desplazamientu. # Asitiar nun llugar visible un cartelu d'identificación pa persones que rican atención preferencial, cola cuenta d'aportar a los caxellos y que esti seya respetáu. # Les y los funcionarios de caxellu tienen de conocer el material accesible, que tien de ser fayadizu y funcional pa toles persones con cualquier tipu de discapacidá. # Les y los funcionarios de caxellos tienen derechu a ser consultaes y consultaos, antes y mientres el procesu eleutoral sobre les midíes d'inclusión que tienen de ser tomaes. # Les Persones con Discapacidá pueden exercer y promover el so derechu a ser observadores y observadores eleutorales. # Tien de presentase cualquier quexa ante les autoridaes competentes si comete dalguna falta en contra del derechu al votu pa les Persones con Discapacidá. == Organización == [[Ficheru:Voto extranjero.jpg|miniaturadeimagen|derecha|300px|Paquete eleutoral que recibieron los mexicanos residentes nel estranxeru.]] El Procesu Eleutoral Federal 2017-2018 empecipió'l 8 de setiembre de 2017.<ref>{{cita noticia |nome =Carolina |apellíu =Rivera |títulu =Arrinca procesu eleutoral aldu al 2018 |url =http://www.milenio.com/politica/procesu_electoral-eleiciones_2018-presidencia-ine-que se vota_en_el_2018_0_1026497411.html |periódicu =[[Milenio (periódicu)|Milenio]] |fecha =8 de setiembre de 2017 |fechaaccesu =8 de setiembre de 2017}}</ref> Primeramente a mediaos d'agostu, el INE aprobó un presupuestu de 6 mil 778 millones de [[Pesu mexicanu|pesos]] pal financiamiento de partíos políticos y candidatos independientes. Trátase del «más altu de la historia que l'Estáu mexicanu va destinar a financiar la política», según declaró'l presidente del institutu, [[Lorenzo Córdova Vianello|Lorenzo Córdova]].<ref>{{cita noticia |títulu =INE aprueba gastu históricu pa 2018; va partir 6.7 mil MDP a partíos ya independientes |url =http://www.animalpolitico.com/2017/08/ine-gastu-partíos-2018/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =18 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =2 de setiembre de 2017 }}</ref> Al sumar el presupuestu de los partíos a nivel estatal, esta cifra aumenta a los 11 mil 904 millones de pesos.<ref>{{cita noticia |nome =Sánchez Maldonado |apellíu =Montserrat |títulu =2018 va ser un añu de bayura pa los partíos políticos: van recibir 11.9 mil mdp pa gastar |url =http://www.animalpolitico.com/2017/08/partíos-politicos-presupuestu-2018/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =22 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =2 de setiembre de 2017 }}</ref> Per otra parte, ente'l 1 de setiembre de 2017 y el 31 de marzu de 2018 va realizase'l rexistru de mexicanos pal [[Votu a distancia|voto dende l'estranxeru]].<ref>{{cita noticia |nome =Carina |apellíu =García |títulu =Llama INE a connacionales votar dende l'estranxeru |url =http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/llama-ine-connacionales-votar-dende-l'estranxeru periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =29 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =2 de setiembre de 2017}}</ref> Envalórase que cada votu d'esti tipu va tener un costu de más de 650 pesos.<ref>{{cita noticia |nome =Dora |apellíu =Villanueva |títulu =Más de 650 pesos, votu nel esterior |url =http://eleconomista.com.mx/sociedad/2017/08/30/mas-650-pesos-voto-esterior |periódicu =[[L'Economista (Méxicu)|L'Economista]] |fecha =30 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =2 de setiembre de 2017 }}</ref> Igualmente, a finales d'agostu de 2017, el INE aprobó la homologación de trés feches de preparación de les eleiciones llocales y federales.<ref name=DOF/> Por esta razón, tanto a nivel estatal, como federal, el 6 de febreru de 2018 establecióse como fecha llende pa axenciar sofitu ciudadanu pa candidatos independientes, cinco díes dempués van rematar les precampañas y el 29 de marzu realizará l'aprobación del rexistru de candidatures pal procesu federal.<ref>{{cita web |url=https://centralelectoral.ine.mx/2017/08/28/homologa-ine-calendarios-eleutorales-llocales-y-federales-2017-2018/ |títulu=Homologa INE calendarios eleutorales llocales y federales 2017-2018 |fechaaccesu=4 de setiembre de 2017 |fecha=28 d'agostu de 2017 |sitiuweb=ine.mx }}</ref> El mesmu mes d'agostu, el INE solicitó un presupuestu de 25.4 mil millones de pesos pa 2018.<ref>{{cita noticia |títulu =El INE va pidir 25 mil mdp pa 2018, el presupuestu más altu de la so historia, y asina lo xustifica |url =http://www.animalpolitico.com/2017/08/ine-presupuestu-mas-alto-historia/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =24 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =13 de payares de 2017 }}</ref> Sicasí, en payares, la Cámara de Diputaos retayó'l so presupuestu en 800 millones de pesos, otorgando al institutu 24 mil 215 millones 327 pesos.<ref>{{cita noticia |nome =Horacio |apellíu =Jiménez |títulu =Retayen diputaos 800 mdp al INE pa 2018 |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/retayen-diputaos-800-mdp-al-ine-pa-2018 |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =9 de payares de 2017 |fechaaccesu =13 de payares de 2017 }}</ref> Espérense 59.7 millones de comerciales a lo llargo del procesu eleutoral, un permediu de 304 mil per día, espublizaos ente'l seis de la mañana y los dolce de la nueche en 3111 concesionaries de radio y televisión, y protagonizaos por partíos, precandidatos, candidatos y autoridaes eleutorales».<ref>{{cita noticia |nome =Carina |apellíu =García |títulu =Apunta INE “agua” de 304 mil spots al día |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/apunta-ine-agua-de-304-mil-spots-al-dia |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =17 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =17 d'avientu de 2017 }}</ref> El 31 de xineru, escoyer a los nacíos ente febreru y marzu pa conformar les meses eleutorales de les eleiciones. Del total de 11.4 millones de ciudadanos va escoyer a 1.4 millones por que fungan como funcionarios de caxellu.<ref>{{cita noticia |nome =Magali |apellíu =Juárez |títulu =Persones nacíes en febreru y marzu van integrar caxellos el primeru de xunetu |url =http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/nacíos-en-febreru-y-marzu-integraren-caxellos-el-primeru-de-xunetu.html |periódicu =El Financieru |fecha =31 de xineru de 2018 |fechaaccesu =31 de xineru de 2018 }}</ref> === Conteo rápido === En payares de 2017, el INE aprobó cambeos al Reglamentu d'Eleiciones nun intentu d'acelerar el [[conteo rápido]] y el [[Programa de Resultaos Eleutorales Preliminares]] (PREP) nes hores siguientes a la eleición.<ref>{{cita web |url=https://centralelectoral.ine.mx/2017/11/22/aprueba-conseyu-xeneral-cambeos-al reglamentu-de-eleiciones-pa-dar-garantia-y-certidume-al procesu eleutoral-2017-2018/ |títulu=Aprueba Conseyu Xeneral cambeos al Reglamentu d'Eleiciones, pa dar garantía y certidume al Procesu Eleutoral 2017-2018 |fechaaccesu=3 de marzu de 2018 |fecha=22 de payares de 2017 |sitiuweb=centralelectoral.ine.mx/ }}</ref> Sicasí, a mediaos de febreru del 2018, el Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (TEPJF) anuló parte de los cambeos, qu'implicaben una apertura previa de les urnes eleutorales pa identificar y reasitiar les boletas depositaes incorreutamente. Según el tribunal, esa midida entepasaba «les facultaes del INE» y transgredía «los principios de reserva de llei, certidume y seguridá xurídica».<ref>{{cita noticia |títulu =El Tribunal Eleutoral revoca cambeos del INE pa entainar conteo de votos |url =https://www.animalpolitico.com/2018/02/conteo-voto-tribunal-eleutoral-ine/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =16 de febreru de 2018 |fechaaccesu =3 de marzu de 2018 }}</ref> La situación causó un choque» ente les autoridaes eleutorales. El INE afirmó que l'anulación implicaría retrasos nel conteo rápidu, lo que, de la mesma, afalaría «suspicacias», xeneraría «incertidume» y dexaría «autoproclamaciones de victoria».<ref>{{cita noticia |nome=Alonso |apellíu=Urrutia |títulu=Inestabilidad nel país si retrasen resultaos del conteo rápidu: INE |url =http://www.jornada.unam.mx/2018/02/20/politica/003n1pol |periódicu =[[La Jornada]] |fecha =20 de febreru de 2018 |fechaaccesu =3 de marzu de 2018}}</ref><ref>{{cita noticia |nome =Carina |apellíu =García |títulu =Resultáu na madrugada de conteo rápido xeneraría incertidume: INE |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/ine-alvierte-de-incertidume-y-especulacion-tres-decision-del-tepjf-sobre-conteo |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =19 de febreru de 2018 |fechaaccesu =3 de marzu de 2018 }}</ref> Pela so parte, el TEPJF defendió la so sentencia ya indicó qu'abrir les urnes y reasitiar les boletas «podría llevantar barruntos».<ref>{{cita noticia |nome =Carina |apellíu =García |títulu =TEPJF defende retrasu en conteo rápidu |url =http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/tepjf-defende-retrasu-en-conteo-rapido |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =21 de febreru de 2018 |fechaaccesu =3 de marzu de 2018 }}</ref> Darréu, l'institutu reportó que buscaba otres alternatives p'acelerar el procesu<ref>{{cita noticia |títulu =INE busca alternativa p'acelerar conteo de votos |url =http://www.milenio.com/elecciones-mexico-2018/ine-alternatives-acelerar-conteo-rapido-votos-prep-tribunal-eleutoral-noticies_0_1123087734.html |periódicu =[[Milenio (periódicu)|Milenio]] |fecha =16 de febreru de 2018 |fechaaccesu =3 de marzu de 2018}}</ref> y más tarde presentó, el 22 de febreru, una ruta alternativa» qu'implicaba utilizar la información presentada nes fueyes d'operación de cómputu» de los funcionarios de caxellu.<ref>{{cita noticia |nome=Ana |apellíu=Langner |nome2=Dora |apellíu2=Villanueva |títulu=El INE presenta alternativa pal conteo rápidu |url=https://www.eleconomista.com.mx/politica/El-INE-presenta-alternativa-pa-el-conteo-rapido-20180222-0165.html |periódicu=L'Economista |fecha=22 de febreru de 2018 |fechaaccesu=3 de marzu de 2018 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20191206011549/https://www.eleconomista.com.mx/politica/El-INE-presenta-alternativa-pa-el-conteo-rapido-20180222-0165.html |archivedate=2019-12-06 }}</ref> Con esto, el INE comprometer a dar a conocer a les 23:00 hores del 1 de xunetu los enclinos de votación de la eleición presidencial.<ref>{{cita noticia |títulu =El INE va espublizar enclinos d'eleición presidencial a les 23:00 hores |url =https://www.informador.mx/mexico/El-INE-difundira-enclinos-de-eleccion-presidencial-a-les-2300-hores-20180223-0014.html |periódicu =El Informador |fecha =23 de febreru de 2018 |fechaaccesu =3 de marzu de 2018}}</ref> Esti mecanismu aprobóse seis díes dempués.<ref>{{cita noticia |nome =Magali |apellíu =Juárez |títulu =Conteo rápido va tar llistu na nueche del 1 de xunetu: INE |url =http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/conteo-rapido-estara-llistu-en-la nueche-del-1-de-xunetu-ine |periódicu =El Financieru |fecha =28 de febreru de 2018 |fechaaccesu =3 de marzu de 2018 }}</ref> === Candidatures independientes === Pa estes eleiciones rexistráronse 283 aspirantes a candidatures independientes: 48 a la Presidencia, 54 al Senáu y 181 pa la Cámara de Diputaos.<ref>{{cita noticia |nome =Horacio |apellíu =Jiménez |títulu =Un millón de mexicanos sofita a independientes |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/un-millon-de-mexicanos-sofita-independientes |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =17 de payares de 2017 |fechaaccesu =22 de payares de 2017 }}</ref> Pal primer casu, los aspirantes tienen de recoyer 866 mil 593 firmes (1% de la llista nominal nacional) en 17 estaos del país. Nel casu de les senadurías, los candidatos tienen de sumar el 2% de la llista nominal estatal y pertenecientes siquier a la metá de los distritos eleutorales. Finalmente, pa diputaciones, tien de recoyer el 2% de la llista nominal del distritu eleutoral federal y pertenecientes siquier a la metá de les seiciones eleutorales.<ref>{{cita web |url=http://www.ine.mx/wp-content/uploads/2017/09/DEPPP-CI-A1-Porcentaxes.pdf |títulu=Anexu 1. Cantidaes equivalentes al porcentaxe de sofitu ciudadanu pa candidatures independientes |fechaaccesu=22 de payares de 2017 |sitiuweb=ine.mx }}</ref> Pa la recoyida de firmes, el INE pagó 4.8 millones de pesos pal desenvolvimientu de l'[[aplicación móvil]] «Sofitu Ciudadanu INE». Sicasí, l'aplicación foi criticada por falles y problemes al momentu del rexistru de les firmes.<ref>{{cita noticia |nome =Sonia |apellíu =Corona |títulu =Una 'app' imposible pa les presidenciales de Méxicu |url =https://elpais.com/internacional/2017/11/03/mexico/1509739142_239468.html |periódicu =[[El País]] |fecha =3 de payares de 2017 |fechaaccesu =22 de payares de 2017}}</ref> A entamos d'avientu, [[Jaime Rodríguez Calderón]], gobernador de Nuevo León, foi'l primer aspirante a candidatu independiente a la presidencia n'algamar la cifra mínima de 866 mil robles. Sicasí, solo cuntaba col sofitu de siquier el 1% del padrón eleutoral en tres estaos del país —de 17 riquíos—: Nuevo León, Estáu de Méxicu y Tabasco.<ref>{{cita noticia |autor =Redaición |títulu ='Broncu' consigue 102% de firmes de sofitu riquíes pol INE |url =http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2017/12/12/2018tarascu2019-consigue-102-de-firmes-de sofitu riquíes-por-el-ine-3740.html |periódicu =[[La Jornada]] |fecha =12 de payares de 2017 |fechaaccesu =18 de payares de 2017}}</ref> Un mes dempués, [[Margarita Zavala]] tamién superó l'estragal mínimu de firmes, anque non la dispersión riquida.<ref>{{cita noticia |autor =Carina García |títulu =Supera Zavala estragal de firmes pa candidatura independiente |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/supera-zavala-estragal-de-firmes-pa candidatura independiente |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =5 de xineru de 2018 |fechaaccesu =10 de xineru de 2018 }}</ref> Igualmente, [[Armando Ríos Piter]] superó'l númberu riquíu, anque non la dispersión, a entamos de febreru.<ref>{{cita noticia |autor =Aurora Zepeda |títulu =Llogra Ríos Piter 866 mil 593 firmes |url =http://www.excelsior.com.mx/nacional/2018/02/05/1218339 |periódicu =Excélsior |fecha =5 de febreru de 2018 |fechaaccesu =7 de febreru de 2018 }}</ref>Finalmente, pal 19 de febreru de 2018 (fecha llende de recoyida de firmes), solo ''El Tarascu'', Armando Ríos Piter y Margarita Zavala llograron superar l'estragal de firmes y la dispersión del 1% de la llista nominal en más de 17 estaos de la República.<ref>{{Cita web|url=http://www.vanguardia.com.mx/articulo/per primer vegada-mexico-tendra-candidatos-presidenciales-independientes|títulu=Per primer vegada Méxicu va tener candidatos presidenciales independientes {{!}} Vanguardia|fechaaccesu=20 de febreru de 2018|sitiuweb=www.vanguardia.com.mx}}</ref> == Eleición presidencial == === Eleiciones internes === ==== Partíu Aición Nacional ==== [[Ficheru:PAN logo (Mexico).svg|esquierda|80px]] El 14 de xunu de 2015, [[Margarita Zavala]], ex [[primer dama de Méxicu]], anunciu que buscaría la candidatura pa 2018 pol [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]] (PAN) o pela vía independiente.<ref>{{cita noticia |títulu=Margarita Zavala desatapa aspiración Presidencial pa 2018 |url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2015/06/14/1029450 |periódicu=[[Excelsior (periódicu)|Excélsior]]|fecha=14 de xunu de 2015 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> El 23 de xineru de 2016, llanzó la so plataforma política «Yo Con Méxicu».<ref>{{cita noticia |nome=Ariadna |apellíu=García |títulu=Zavala llanza la so plataforma política "Yo con Méxicu" |url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2016/01/23/zavala-llanza-la so-plataforma-politica-yo-con-mexico |periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=23 de xineru de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> El 27 de xunetu de 2016 sumóse [[Rafael Moreno Valle Rosas]], gobernador de [[Puebla]] de 2011 a 2017.<ref>{{cita noticia |títulu=Rafael Moreno Valle 'desatapa' aspiraciones rumbo al 2018 |url=http://www.informador.com.mx/mexico/2016/683272/6/rafael-moreno-valle-desatapa-aspiraciones-rumbo-al-2018.htm |periódicu=[[El Informador (Méxicu)|El Informador]] |fecha=8 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016}}</ref> Ente otros posibles candidatos mentar a [[Miguel Márquez Márquez]], gobernador de [[Guanajuato]] dende 2012,<ref>{{cita noticia |títulu=Miguel Márquez Márquez caltién abierta la puerta pal 2018 |url=http://eleconomista.com.mx/politica/2016/06/07/miguel-marquez-marquez-caltién-abierta-puerta-2018 |periódicu=[[L'Economista (Méxicu)|L'Economista]] |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> a [[Ricardo Anaya Cortés]], presidente del PAN dende agostu del 2015,<ref>{{cita noticia |nome=Susana |apellíu=Guzmán |títulu=Si Ricardo Anaya ye candidatu, el PAN va ser terceru, asegura Cordero |url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/si-ricardo-anaya-ye-candidatu-el pan-sera-terceru-asegura-corderu.html |periódicu=El Financieru |fecha=30 d'agostu de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> y tamién al exgobernador de [[Baxa California]], [[Ernesto Ruffo Appel]]. El 4 d'abril de 2017 el [[Gobernador de Veracruz]] Actual [[Miguel Ángel Yunes Linares]] dixo que buscaría la candidatura del 2018 pol PAN. El 8 de mayu de 2017 [[Juan Carlos Romero Hicks]], exgobernador de [[Guanajuato]] y Senador de la República, fixo pública la so aspiración pa buscar la candidatura a la Presidencia pol PAN. El 6 d'ochobre de 2017, Zavala presentó'l so arrenunciu al PAN tres 33 años de militancia y anunció les sos intenciones de delidiar como candidata independiente.<ref>{{cita noticia |títulu=Zavala arrenunciu al PAN, va buscar candidatura independiente |url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/margarita-zavala-emitir%C3%A1-pronunciamientu-sobre-la so candidatura periódicu=Políticu MX |fecha=6 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2017}}</ref> Na eleición interna del PAN, Anaya como presidente del partíu, atayó les votaciones y someter a una recoyida de sofitos, actu que criticaron los sos adversarios, nomando la so actual candidatura como'l «dedazo amarutáu».<ref>{{Cita noticia|títulu=Dedazo amarutáu, el métodu de Anaya ~ El Heraldo de Méxicu|url=https://heraldodemexico.com.mx/opinion/dedazo-amarutáu-el-metodo-de-anaya/|fecha=21 de payares de 2017|fechaaccesu=25 de mayu de 2018|periódicu=El Heraldo de Méxicu}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Anaya niega que precandidatura fuera por 'dedazo'|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/12/19/1208866|fecha=19 d'avientu de 2017|fechaaccesu=25 de mayu de 2018|periódicu=Excélsior}}</ref> ==== Partíu Revolucionariu Institucional ==== [[Ficheru:PRI logo (Mexico).svg|esquierda|80x80px]] El [[Partíu Revolucionariu Institucional]] (PRI) modificó los sos estatutos na XXII Asamblea pa dexar la postulación d'un ciudadanu ensin militancia como'l so candidatu a la presidencia, «siempres y cuando'l prestíu y la fama del ciudadanu escoyíu pongan al partíu en condición competitiva pa ganar». Coles mesmes, axustóse que tal persona tenía de comprometese cola Declaración de Principios y el Programa d'Aición del partíu.<ref>{{cita noticia |títulu =PRI quita candaos pa escoyer candidatu presidencial; van por carru completu en 2018 |url =http://www.animalpolitico.com/2017/08/pri-define-esti-sabado-los requisitos-debera-cumplir-candidatu-2018/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =12 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =23 de payares de 2017 }}</ref> Sicasí, refugóse la propuesta de que'l candidatu fuera escoyíu per mediu d'una consulta abierta a los militantes.<ref>{{cita noticia |nome =Luis Pablo |apellíu =Beauregard |títulu =El PRI define les regles pa escoyer el candidatu presidencial ente duldes sobre la so neutralidá |url =https://elpais.com/internacional/2017/10/20/mexico/1508450941_189425.html |periódicu =[[El País]] |fecha =20 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu =23 de payares de 2017}}</ref> N'ochobre de 2017, escoyóse la convención nacional de delegaos» como'l métodu d'eleición del candidatu presidencial.<ref>{{cita noticia |nome =José |apellíu =Gil Olmo |títulu=Convención de delegaos, vía qu'aprueba'l PRI pa escoyer candidatu presidencial al 2018 |url =http://www.proceso.com.mx/508231/convencion-delegaos-via-aprueba-pri-escoyer-candidatu-presidencial-al-2018-videu |periódicu =[[Proceso (revista)|Proceso]] |fecha =20 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu =23 de payares de 2017}}</ref> Nesti sentíu, el 23 de payares, el PRI llanzó la convocatoria pa la seleición del candidatu. El rexistru de comenenciudos va realizase'l 3 d'avientu y el 18 de febreru de 2018 va efeutuase la convención de delegaos.<ref>{{cita noticia |nome =Luis Pablo |apellíu =Beauregard |títulu =El candidatu presidencial del PRI va ser designáu en febreru de 2018 |url =https://elpais.com/internacional/2017/11/24/mexico/1511492589_845436.html |periódicu =[[El País]] |fecha =23 de payares de 2017 |fechaaccesu =23 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu =PRI emite convocatoria pa candidatura presidencial 2018 |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/pri-emite-convocatoria-pa candidatura presidencial/ |periódicu =Políticu MX |fecha =23 de payares de 2017 |fechaaccesu =23 de payares de 2017}}</ref> Diversos personaxes espresaron les sos intenciones de llograr la candidatura priista pa estos comicios. Yá dende'l 28 de marzu de 2016, [[Ivonne Ortega Pacheco]], gobernadora de Yucatán ente 2007 y 2012, anunció que quería «tar na boleta eleutoral» de 2018.<ref>{{cita noticia |nome=Horacio |apellíu=Jiménez |títulu=Quiero tar na boleta de 2018 xunto a Zavala: Ivonne Ortega |url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2016/03/28/quiero-tar-en-la-boleta-de-2018-xuntu-zavala-ivonne-ortega |periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=28 de marzu de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> A ella sumáronse múltiples miembros del [[gabinete d'Enrique Peña Nieto]], como'l secretariu de Gobernación, [[Miguel Ángel Osorio Chong]],<ref>{{cita noticia |nome=Álvaro |apellíu=Delgado |títulu=Osorio Chong yá empecipió la so campaña aldu al 2018; anubre redes con spots |url=http://www.proceso.com.mx/456645/osorio-chong-yá-empecipio-campana-rumbo-al-2018-anubre-redes-spots |periódicu=[[Proceso (revista)|Proceso]] |fecha=27 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016}}</ref> el secretariu d'Educación, [[Aurelio Nuño Mayer]], el secretariu de Facienda, [[José Antonio Meade Kuribreña]],<ref>{{cita noticia |nome=Mathieu |apellíu=Tourliere |títulu=José Antonio Meade, el sigiloso aspirante prianista |url=http://www.proceso.com.mx/454756/jose-antonio-meade-sigiloso-aspirante-prianista |periódicu=[[Proceso (revista)|Proceso]] |fecha=13 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016}}</ref> el secretariu de Turismu, [[Enrique de la Madrid Cordero]],<ref>{{Cita web|url=http://www.razon.com.mx/spip.php?page=columnista&id_article=339539|títulu=Enrique de la Madrid muévese :: Carlos Urdiales :: La Razón :: 6 de marzu de 2017|fechaaccesu=6 de marzu de 2017|sitiuweb=www.razon.com.mx|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170305001739/http://www.razon.com.mx/spip.php?page=columnista&id_article=339539|fechaarchivu=2017-03-05}}</ref> el secretariu de Salú, [[José Narro Carbayos]],<ref>{{cita noticia |títulu=Saltillense na llista de presidenciables pal 2018 |url=http://www.vanguardia.com.mx/articulo/saltillense-en-la-lista-de-presidenciables-pa-el-2018 |periódicu=La Vanguardia |fecha=19 d'ochobre de 2016 |fechaaccesu=11 de xineru de 2017 }}</ref> y el secretariu de Rellaciones Esteriores, [[Luis Videgaray Caso]].<ref>{{cita noticia |nome=Horacio |apellíu=Jiménez |títulu=Pal 2018 hai más que Videgaray, Nuño y Osorio |url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2015/08/17/pa-el-2018-hai-mas-que-videgaray-nuno-y-osorio |periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=17 d'agostu de 2015 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> N'otros potenciales candidatos llegar a mentar a [[Manlio Fabio Beltrones]], exgobernador de Sonora ente 1991 y 1997 y ex-presidente del PRI,<ref>{{cita noticia |nome=Sergio |apellíu=Rincón |títulu=La retirada táctica” de Beltrones abre una engarradiella interna pol PRI pa 2018 |url=http://www.univision.com/noticias/eleiciones-en-mexico/la retirada-tactica-de-beltrones-abre-una engarradiella interna-por-el-pri-pa-2018 |periódicu=[[Univision]] |fecha=22 de xunu de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> y [[Eruviel Ávila Villegas]], exgobernador del [[Estáu de Méxicu]] ente 2011 y 2017.<ref>{{cita noticia |títulu=Eruviel Ávila yá ye'l punteru del PRI en preferencies pal 2018 |url=http://www.vanguardia.com.mx/articulo/eruviel-avila-yá-ye-el punteru-del-pri-en-preferencies-pa-el-2018 |periódicu=La Vanguardia |fecha=24 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> Anque nun entamu, José Antonio Meade refugó que los cambeos estatutarios fueren un traxe a la midida» pa favorecelo,<ref>{{cita noticia |nome =Juan Carlos |apellíu =Miranda |títulu =Refuga Meade que los cambeos nos estatutos del PRI sían un traxe a la midida |url =http://www.jornada.unam.mx/2017/08/23/sociedad/013n1pol |periódicu =[[La Jornada]] |fecha =23 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017}}</ref> dende agostu de 2017 llegóse-y a considerar «el tapáu» del PRI.<ref>{{cita noticia |nome =Álvaro |apellíu =Delgado |títulu =El PRI yá tien el so “tapáu”: Meade |url =http://www.proceso.com.mx/498476/pri-yá-tapáu-meade |periódicu =[[Proceso (revista)|Proceso]] |fecha =10 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017}}</ref> En payares siguiente, consideróse que Videgaray «desatapó» a Meade mientres un discursu ante'l cuerpu diplomáticu de Méxicu, nel que lo comparó col fundador del partíu, [[Plutarco Elías Calles]], por ocupar cuatro secretaríes en dos gobiernos. Poco dempués, Videgaray negó desatapar a Meade.<ref>{{cita noticia |títulu =Videgaray desatapa a Meade como candidatu y depués pénase en Twitter |url =http://www.animalpolitico.com/2017/11/videgaray-meade-candidatu/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =23 de payares de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017 }}</ref><ref>{{cita noticia |nome = Mathieu |apellíu =Tourliere |títulu =Videgaray “desatapa” a Meade ante'l cuerpu diplomáticu; con él “Méxicu tien aldu y claridá”, diz |url =http://www.proceso.com.mx/512154/videgaray-desatapa-a-meade-ante-cuerpu-diplomatico-mexico-rumbo-claridad-diz |periódicu =[[Proceso (revista)|Proceso]] |fecha =22 de payares de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017}}</ref> Pela so parte, el presidente [[Enrique Peña Nieto]] aseguró al respeutu: «Anden bien despistaos toos, el PRI nun escueye a los sos candidatos por aplausos».<ref>{{cita noticia |nome = Gustavo |apellíu =Castillo |títulu =Anden “bien despistaos toos”, diz Peña sobre 'destape' |url =http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2017/11/23/anden-201cbien-despistaos-toos201d-diz-pena-sobre-falsu-destape-5255.html |periódicu =[[La Jornada]] |fecha =23 de payares de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017}}</ref> Sicasí, el 27 de payares, Meade arrenunció al so cargu y anunció les sos intenciones de buscar la candidatura priista.<ref>{{cita noticia |nome =Francisco |apellíu =Reséndiz |títulu =Dexa José Antonio Meade la Secretaría de Facienda |url =http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/dexa-meade-facienda |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =27 de payares de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20210618150912/https://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/dexa-meade-facienda |archivedate =2021-06-18 }}</ref> Dempués de axenciar el sofitu de los trés sectores y cuatro organizaciones que conformen el partíu,<ref>{{cita noticia |nome =Luis Pablo |apellíu =Beauregard |títulu =Meade pruébase'l traxe de candidatu |url =https://elpais.com/internacional/2017/11/28/mexico/1511843716_746925.html |periódicu =[[El País]] |fecha =27 de payares de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017}}</ref> el PRI aprobó que pudiera rexistrase como precandidato.<ref>{{cita noticia |nome =Ariadna |apellíu =García |títulu =Aprueba PRI que Meade rexístrese como aspirante a candidatu |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/aprueba-pri-que-meade-rexístrese-como-aspirante-candidatu |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =29 de payares de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017 }}</ref> L'anunciu foi criticáu pola oposición y calificáu de «[[dedazo]]».<ref>{{cita noticia |títulu =Más de lo mesmo: oposición critica l'anunciu de Meade camín de 2018 |url =http://www.animalpolitico.com/2017/11/meade-reaiciones/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =27 de payares de 2017 |fechaaccesu =30 de payares de 2017 }}</ref> Meade rexistróse como precandidato el 3 d'avientu.<ref>{{cita noticia |títulu =Meade rexistrar en PRI y llanza indireuta por amnistía a narcos |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/cen-del-pri-est%C3%A1-llistu-pa-rexistru-de-meade-como-precandidato/ |periódicu =Políticu MX |fecha =3 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =3 d'avientu de 2017}}</ref> Poco dempués, el 6 d'avientu, arrenunció'l secretariu d'Educación, [[Aurelio Nuño Mayer]], pa coordinar la campaña presidencial priista.<ref>{{cita noticia |títulu =Nuño confirma que va coordinar campaña de Meade |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/presidencial/nu%C3%B1o-confirma-que se xunir%C3%A1-al equipu-de-meade/ |periódicu =Políticu MX |fecha =6 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =6 d'avientu de 2017}}</ref> ==== Partíu de la Revolución Democrática ==== [[Ficheru:PRD logo (Mexico).svg|esquierda|80px]] Con respectu al [[Partíu de la Revolución Democrática]] (PRD), l'únicu políticu qu'espresó'l so interés en competir pola presidencia foi [[Miguel Ángel Mancera]], xefe de gobiernu de la [[Ciudá de Méxicu]] electu pal periodu 2012–2018.<ref>{{cita noticia|apellíu=Arrodia|nome=Felipe|títulu=Mancera diz sí al 2018 cola esquierda... ensin Morena|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/mancera-diz-si-al-2018-con-la esquierda-ensin-morena.html|fecha=5 d'ochobre de 2016|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016|periódicu=El Financieru}}</ref><ref>{{cita noticia|apellíu=Aldaz|nome=Phenélope|títulu=Miguél Ángel Mancera repite deséu de dir pola Presidencia|url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2016/08/7/miguel-angel-mancera-repite-deséu-de-dir-pola presidencia|fecha=7 d'agostu de 2016|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016|periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]}}</ref> Sicasí, ente otros posibles candidatos mentar a [[Marcelo Ebrard]], xefe de Gobiernu del Distritu Federal ente 2006 y 2012; [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano]], xefe de Gobiernu del Distritu Federal ente 1997 y 1999 y tres veces candidatu a la Presidencia de Méxicu; [[Silvano Aureoles Coneyu]], gobernador de [[Michoacán]] dende 2015 y a [[Graco Ramírez]], gobernador de [[Morelos]] dende 2012. ==== Partíu del Trabayu ==== [[Ficheru:PT logo (Mexico).svg|esquierda|80x80px]] En xunu de 2017 la dirigencia del [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] (PT) y el III Congresu Nacional Estraordinariu del partíu [[Movimiento Regeneración Nacional]] (Morena) aprobaron competir en xunto nos comicios de 2018.<ref>{{Cita noticia|títulu=El PT decide dir n'alianza con AMLO pal 2018 - Procesu|url=http://www.proceso.com.mx/492378/pt-decide-dir-en-alianza-amlo-2018|fecha=24 de xunu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=Procesu }}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Resuelve PT dir n'alianza con AMLO al 2018|url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2017/06/24/resuelvi-pt-dir-en-alianza-con-amlo-al-2018|fecha=24 de xunu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=El Universal}}</ref> El 13 d'avientu de 2017 el partíu formalizó la coalición «[[Xuntos Vamos Faer Historia]]» con Morena y el [[Partíu Alcuentru Social]] (PES). Esi mesmu día, [[Andrés Manuel López Obrador]] rexistróse como precandidato del PT a la presidencia. Esta ye la tercer ocasión que'l Partíu del Trabayu postula a López Obrador como presidente, tres les [[Eleiciones federales en Méxicu de 2006|eleiciones de 2006]] y los [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012|comicios de 2012]], quedando en segundu llugar en dambos casos.<ref name=":6">{{cita noticia|autor=Redaición|títulu=Morena, PT y Alcuentru Social roblen coalición camín d'eleición de 2018|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/morica-pt-y-alcuentru-social-roblen-coalicion-eleutoral.html|fecha=13 d'avientu de 2017|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=El Financieru}}</ref> ==== Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu ==== [[Ficheru:PVE logo (Mexico).svg|esquierda|80x80px]] El [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] (PVEM), al traviés del senador [[Pablo Escudero Morales|Pablo Escudero]] y otros militantes, propunxeron como candidatu presidencial al senador y coordinador de la so bancada nel senáu, Carlos Ponte,<ref>{{cita noticia |títulu= PVEM desatapa a presidenciable y prime a PRI por alianza 2018 |url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/pvem-desatapa-presidenciable-y-prime-pri-por alianza-2018/ |periódicu=Políticu.mx |fecha=24 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=31 de xunetu de 2017}}</ref> aspiración qu'aceptó, anque tamién mentó la posibilidá d'una alianza col PRI.<ref>{{cita noticia |títulu=Carlos Ponte va buscar la Presidencia en 2018 |url=http://planoinformativo.com/nota/id/535718/noticia/carlos-ponte-buscara-la |periódicu=Planu informativu |fecha=29 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=31 de xunetu de 2017 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20231005175616/https://planoinformativo.com/nota/id/535718/noticia/carlos-ponte-buscara-la |archivedate=2023-10-05 }}</ref> Esti partíu tamién consideró la posibilidá de xunise al «[[Frente Ampliu Opositor]]» propuestu pol PAN y el PRD.<ref>{{cita noticia |títulu=PVEM da esplda al PRI; voltia al PAN y PRD pa 2018 |url=http://www.imagendelgolfo.mx/noticiasveracruz/mexico/41194551/pvem-da-el llombu-al-pri-y-voltia-al pan-y-prd-pa-conformar-alianza-de-cara-a-comicios-del-2018.html |periódicu=imaxe del golfu |fecha=28 de xunu de 2017 |fechaaccesu=31 de xunetu de 2017 }}</ref> El 26 de xunetu de 2017, un grupu de militantes —ente los que s'atopaben 24 llexisladores y 57 alcaldes— publicaron un esplegáu nel cual mentaron a la maestra Julia Carabias y al inxenieru [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano]] como posibles candidatos presidenciales.<ref>{{Cita web|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/carabias-y-cardenas-posibles-candidatos-del-pvem-pa-2018.html|títulu=Carabias y Cárdenas posibles candidatos del PVEM pa 2018|fechaaccesu=7 de payares de 2017|sitiuweb=www.elfinanciero.com.mx}}</ref> El PVEM trató d'integrase na coalición opositora entós llamada Frente Ciudadanu per Méxicu,<ref>{{Cita noticia|títulu=PVEM, cerca d'amestase al frente|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/avancen-negociaciones-del-frente-ciudadanu-con-el partíu verde.html|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=El Financieru}}</ref> anque finalmente llográronse namái aliances nes eleiciones llocales.<ref>{{Cita noticia|títulu=PVEM va sumar a Frente Ciudadanu en CDMX con mires a 2018|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/pvem-sumase%C3%A1-frente-ciudadanu-en-cdmx-con-mires-2018/|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017}}</ref> Tres esta situación, el 29 de payares de 2017, Carlos Ponte —quien fuera electu como líder nacional del partíu— ufiertó-y a [[José Antonio Meade Kuribreña]] la precandidatura del so partíu,<ref name=":5" /> la cual finalmente foi aceptada pol abanderáu priísta el 11 d'avientu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Rivera|nome=Carolina|títulu=PVEM adopta a Meade como precandidato a la Presidencia|url=http://www.milenio.com/politica/jose-antonio-meade-presidente-candidatu-presidencia-pvem-pri-mileniu-noticies_0_1082891872.html|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=Milenio }}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=PVEM arropa a Meade y van xuntos nel 2018|url=https://www.razon.com.mx/pvem-arropa-a-meade-van-xuntos-en-2018/|fecha=12 d'avientu de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=La Razón }}</ref>[[Ficheru:MC Party (Mexico).svg|80x80px|esquierda]] ==== Movimientu Ciudadanu ==== [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]] (MC) postuló a [[Ricardo Anaya Cortés]] como'l so precandidato a la presidencia de Méxicu como parte de la coalición [[Per Méxicu al frente]]. ==== Partíu Nueva Alianza ==== [[Ficheru:PNA logo (Mexico).svg|esquierda|80x80px]] Dientro del [[Nueva Alianza (partíu políticu)|partíu Nueva Alianza]] (SETU), [[Gabriel Quadri de la Torre]], candidatu a la presidencia por esti partíu en 2012, manifestó'l so interés de volver participar como candidatu del so partíu nos comicios de 2018. La formación política confirmó que consideraba a Quadri como posible candidatu en casu de que'l partíu compitiera en solitariu nes eleiciones federales, sicasí, la decisión atopábase suxeta a una eventual alianza col PRI o cola coalición «[[Frente Ciudadanu per Méxicu]]».<ref>{{Cita noticia|títulu=Nueva Alianza por dir solo en 2018, Quadri posible candidatu|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/nueva-alianza-por-dir-solo-en-2018-quadri-posible-candidatu/|fechaaccesu=7 de payares de 2017}}</ref> Al respective de esta última alianza, les negociaciones terminaron fallando por cuenta de la falta d'alcuerdos na designación de candidatos.<ref>{{Cita noticia|títulu=​Retira Nueva Alianza solicitú pa sumase al frente|url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/retira-nueva-alianza-solicitú-pa sumase-al frente|fecha=23 de payares de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=El Universal}}</ref> El 13 d'avientu de 2017 el partíu integrar a la coalición «[[Toos per Méxicu]]» col [[Partíu Revolucionariu Institucional]] (PRI) y el [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] (PVEM), colos cualos va compartir candidatu presidencial, depués de que'l PRI aprobara l'alianza.<ref>{{Cita noticia|títulu=PRI aprueba Coalición con PVEM y Setu - Televisa News|url=http://noticieros.televisa.com/ultimas-noticias/nacional/2017-12-13/pri-aprueba-coalicion-pvem-y-setu/|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=Televisa News}}</ref> ==== Movimiento Regeneración Nacional ==== [[Ficheru:Morena logo (Mexico).svg|esquierda|82x82px]] El [[Movimiento Regeneración Nacional]] (Morena) va escoyer el so candidatu presidencial per mediu d'una encuesta na que va participar [[Andrés Manuel López Obrador]], presidente del partíu y dos veces candidatu presidencial.<ref>{{cita noticia|títulu=Morena va escoyer al so candidatu presidencial por encuesta; va presentar el so gabinete n'avientu|url=http://www.animalpolitico.com/2017/11/morena-candidatu-presidencial-encuesta-gabinete/|fecha=20 de payares de 2017|fechaaccesu=24 de payares de 2017|periódicu=[[Animal Políticu]]}}</ref> El exdiputado [[Gerardo Fernández Noroña]] espresó en payares les sos intenciones de competir pola candidatura.<ref>{{cita noticia|títulu=Noroña va engarrar a AMLO candidatura de Morena-PT en 2018|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/noro%C3%B1-engarrar%C3%A1-amlo-candidatura-de-morica-pt-en-2018/|fecha=21 de payares de 2017|fechaaccesu=24 de payares de 2017|periódicu=Políticu MX }}</ref> El mesmu mes, mientres el Congresu Nacional Estraordinariu de Morena, López Obrador presentó'l Proyeutu Alternativu de Nación 2018-2024», col que buscaría per tercer ocasión la presidencia, ya indicó que'l 14 d'avientu presentaría la so propuesta de gabinete.<ref>{{cita noticia|títulu=Proyeutu de AMLO promete acabar cola corrupción|url=http://www.siempre.mx/2017/11/proyeutu-de-amlo-promete-acabar-con-la-corrupcion/|fecha=21 de payares de 2017|fechaaccesu=24 de payares de 2017|periódicu=[[Siempres!]]}}</ref> El 12 d'avientu, López Obrador rexistróse ante la Comisión Nacional d'Eleiciones de Morena como precandidato y presentó'l so arrenunciu a la presidencia del partíu.<ref>{{cita noticia|títulu=López Obrador rexístrase como precandidato a la Presidencia|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/lopez-obrador-rex%C3%ADstrase-como-precandidato.html|fecha=12 d'avientu de 2017|fechaaccesu=12 d'avientu de 2017|periódicu=El Financieru|archiveurl=https://web.archive.org/web/20201126062432/https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/lopez-obrador-rex%C3%ADstrase-como-precandidato.html|archivedate=2020-11-26}}</ref> El mesmu día, Noroña arrenunció de les sos intenciones de buscar la candidatura.<ref>{{cita noticia|títulu=Fernández Noroña yá nun va ser precandidato presidencial de Morena|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/presidencial/fern%C3%A1ndez-noro%C3%B1-yá-nun ser%C3%A1-precandidato-presidencial-de-morica/|fecha=12 d'avientu de 2017|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=Políticu MX}}</ref> Sicasí, a otru día, rexistróse como precandidato José Francisco Mendoza Sauceda, capitán de Marina en retiru.<ref>{{cita noticia|apellíu=Zavala|nome=Misael|títulu=Capitán retiráu de la Marina va competir contra AMLO por candidatura de Morena|url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/capitan-retiráu-de-la-marina-competira-contra-amlo-por candidatura-de-morica|fecha=13 d'avientu de 2017|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]}}</ref> «Eso ye lo que significa la eleición presidencial del 2018, vamos trunfar, la tercera ye la vencida», declaró con al respective de la so candidatura.<ref>{{cita noticia|apellíu=González|nome=Isabel|títulu=AMLO pide a militantes de MORICA preparar pa eleición de 2018|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2016/08/06/1109409|fecha=6 d'agostu de 2016|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016|periódicu=[[Excélsior]] }}</ref> N'agostu de 2016, López Obrador indicara que'l so partíu nun fadría aliances con otros partíos pa les eleiciones de 2018.<ref>{{cita noticia|apellíu=Pérez|nome=Fredy Martín|títulu=MORICA nun va faer aliances con PRD y PT camín de 2018: AMLO|url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2016/08/7/morena-non-hara-aliances-con-prd-y-pt-aldu-2018-amlo|fecha=7 d'agostu de 2016|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016|periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]}}</ref><ref>{{cita noticia|títulu=Morena va solo en 2018: AMLO|url=http://www.milenio.com/politica/Eleiciones_2016_Morena_AMLO-AMLO_eleiciones_Morica-Lopez_Obrador_2018_0_752324816.html|fecha=8 d'agostu de 2016|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016|periódicu=[[Milenio (periódicu)]] }}</ref> Anque dempués sofitóse la idea d'aliase al [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] (PT), según esti postreru decidió aliase con Morena pa la eleición del 2018. El PT oficializó'l so alcuerdu de coalición con Morena a entamos de payares de 2017 ya indicó que rexistraría l'alianza'l 4 d'avientu.<ref>{{cita noticia|apellíu=Rueda|nome=Rivelino|títulu=AMLO refuga aliances de Morena pa 2018, sacante col PT|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/prd-ye-personero-del-regimen-nun vamos-con-ellos-en-2018-amlo.html|fecha=11 de xunu de 2017|fechaaccesu=24 de payares de 2017|periódicu=El Financieru|nome2=Héctor|apellíu2=Gutiérrez}}</ref><ref>{{cita noticia|apellíu=García|nome=Carina|títulu=El PT oficializa coalición con Morena|url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/el-pt-oficializa-coalicion-con-morica/|fecha=3 de payares de 2017|fechaaccesu=24 de payares de 2017|periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]}}</ref><ref>{{cita noticia|apellíu=Meraz|nome=Andrea|títulu=PT va rexistrar alianza con Morena'l 4 d'avientu|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/11/23/1203170|fecha=23 de payares de 2017|fechaaccesu=24 de payares de 2017|periódicu=[[Excélsior]] }}</ref> ==== Partíu Alcuentru Social ==== [[Ficheru:PES logo (Mexico).svg|esquierda|80px]] El 27 d'agostu de 2017, el [[Partíu Alcuentru Social]] (PES) anunció que probablemente delidiaría con un candidatu propiu nos comicios presidenciales de 2018,<ref>{{Cita noticia|títulu=Decide Alcuentru Social nun dir n'alianza con otros partíos en 2018|url=https://www.sdpnoticias.com/nacional/2017/08/27/decide-alcuentru-social-nun dir-en-alianza-con-otros partíos-en-2018|fecha=27 d'agostu de 2017|fechaaccesu=7 de payares de 2017|periódicu=SDPnoticias.com}}</ref> situación que foi confirmada'l 4 de payares.<ref name=":2">{{Cita noticia|títulu=Decide Alcuentru Social nun dir n'alianza con otros partíos en 2018|url=http://planoinformativo.com/554537/pes-competira-ensin-aliances-en-2018-nacionales}}</ref> El 9 d'ochobre, Alejandro González Murillo, coordinador parllamentariu del partíu, dio a conocer que la so formación política atopar en conversaciones con [[Margarita Zavala]] por qu'encabece la propuesta presidencial.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Monroy|nome=Jorge|títulu=Atopo Social axusta con Margarita|url=https://www.eleconomista.com.mx/politica/Alcuentru-Social-axusta-con-Margarita-20171010-0168.html|fechaaccesu=7 de payares de 2017|periódicu=L'Economista|archiveurl=https://web.archive.org/web/20191017110238/https://www.eleconomista.com.mx/politica/Alcuentru-Social-axusta-con-Margarita-20171010-0168.html|archivedate=2019-10-17}}</ref> Tamién se menta a [[Hugo Eric Flores Cervantes]], presidente nacional del partíu como otra opción en casu de nun espolletar les conversaciones con Zavala o otra personalidá política.<ref>{{Cita web|url=https://www.publimetro.com.mx/mx/noticies/2017/08/27/confidencial-perfilen-flores-candidatu-presidencial-de la pes.html|títulu=#Confidencial: Perfilen a Flores como candidatu presidencial de la PES|fechaaccesu=7 de payares de 2017|sitiuweb=Publimetro Méxicu}}</ref> Per otru llau, el mesmu dirixente del partíu declaró que l'alcalde de [[Cuernavaca]], [[Cuauhtémoc Blanco]], taba consideráu como una opción alternativa pa la eleición federal, sicasí, Blanco foi designáu como candidatu a gobernador na [[Eleiciones estatales de Morelos de 2018|eleición estatal]] de [[Morelos]] pola mesma organización.<ref>{{Cita web|url=https://www.publimetro.com.mx/mx/noticies/2017/10/26/candidatu-presidencial-propiu-xenerar-identidá-partíu-hugo-eric-flores.html|títulu=Candidatu presidencial propiu pa xenerar identidá de partíu: Hugo Eric Flores|fechaaccesu=7 de payares de 2017|sitiuweb=Publimetro Méxicu}}</ref> En payares de 2017 anuncióse oficialmente que'l partíu tenía dos posibles opciones: presentase en solitariu o formar una alianza xunto con Morena.<ref name=":3">{{cita noticia|títulu=Nun vamos axustar col PRI; vamos solos o con Morena: PES|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/12/07/1206250|fecha=7 d'avientu de 2017|fechaaccesu=9 d'avientu de 2017|periódicu=[[Excélsior]] }}</ref> Finalmente, el 13 d'avientu de 2017 anuncióse que'l partíu designó a Andrés Manuel López Obrador como'l so precandidato presidencial, depués de formar una alianza con Morena y el Partíu del Trabayu sol nome Xuntos vamos faer historia».<ref name=":4">{{Cita noticia|títulu=Partíu del Trabayu y Alcuentru Social anuncien coalición con Morena|url=http://expansion.mx/politica/2017/12/13/partíu-del trabayu-y-alcuentru-social-anuncien-coalicion-con-morena|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=Espansión}}</ref> ==== Independientes ==== {{AP|Candidatures independientes de Méxicu}} ===== Primeres intenciones ===== Diverses persones espresaron el so interés en buscar una candidatura a la presidencia pela vía independiente. [[Jorge Castañeda Gutman|Jorge Castañeda]],<ref>{{cita noticia |títulu=Jorge Castañeda quier ser el primer presidente independiente de Méxicu |url=http://eleconomista.com.mx/sociedad/2016/06/01/jorge-castaneda-quier-ser-primer-presidente-independiente-mexico |periódicu=[[L'Economista (Méxicu)|L'Economista]] |fecha=1 de xunu de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> académicu, escritor y Secretariu de [[Secretaría de Rellaciones Esteriores (Méxicu)|Rellaciones Esteriores]] mientres el sexeniu de [[Vicente Fox]] que, al igual que Ferriz de Con, suxirió una sola candidatura. Como argumentos a favor, señala la dificultá d'arrexuntar les firmes pa llograr el rexistru, considerando que son necesaries pocu más de 800,000 nun periodu curtiu de tiempu y solo pudiendo roblar por una persona, amás de los entueyos qu'implicaría crear un equipu de trabayu y gabinete en tan pocu tiempu, siendo que'l rexistru llograríase xustu antes d'empezar el periodu de campaña.<ref>{{cita llibru |apellíos=G. Castañeda|nome=Jorge|enllaceautor=Jorge Castañeda Gutman|títulu=Namái asina: por una axenda ciudadana independiente|url=http://soloasi.mx/|fechaaccesu=7 de xineru de 2017|añu=2015|editorial=Penguin Random House Grupu Editorial|isbn=978-607-314-142-0|allugamientu=Blvd. Miguel de Cervantes Saavedra núm. 301, 1er pisu, colonia Granada, delegación Miguel Hidalgo, C.P. 11520, Méxicu, D.F.|páxina=71|capítulu=III. Namái asina: Por una candidatura independiente única en 2018}}</ref> Finalmente, el [[8 de mayu]] de 2017, Castañeda abandonó les sos intenciones de presentar una candidatura independiente en favor del proyeutu políticu presentáu pol senador [[Armando Ríos Piter]].<ref>{{Cita web|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/rios-piter-estima-a-castaneda-por llombarada.html|títulu=Río Piter estima a Castañeda por llombarada|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.elfinanciero.com.mx}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Castañeda baxar de 2018, ¿otros independientes van faer lo mesmo?|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/casta%C3%B1eda-baxar de-2018-otros-independientes-har%C3%A1n-lo-mesmu/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017}}</ref> Tamién se mentó la posibilidá de que [[Jaime Rodríguez Calderón]], gobernador independiente de [[Nuevo León]] dende 2015, participe.<ref>{{cita noticia |nome=Ricardo |apellíu=Gómez |títulu=En 2018 diría solo: 'Tarascu' |url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2016/05/23/en-2018-iria-solu-tarascu |periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=23 de mayu de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016 }}</ref> Anque lo consideró, [[Juan Ramón de la Fuente]], ex rector de la [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]], negó en marzu de 2016 aspirar a una candidatura.<ref>{{cita noticia |nome=Guadalupe |apellíu=Irízar |títulu=Nun voi por candidatura.- De la Fonte |url=http://www.reforma.com/aplicacioneslibre/articulo/default.aspx?id=782869&md5=20bd48a453d37a7178ab820y4314a121&ta=0dfdbac11765226904c16cb9ad1b2efe |periódicu=[[Reforma (periódicu)|Reforma]] |fecha=2 de marzu de 2016 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016}}</ref> El [[Exércitu Zapatista de Lliberación Nacional]] (EZLN) y el [[Congresu Nacional Indíxena]], mientres el Quintu Congresu Nacional Indíxena, nomaron, el 28 de mayu de 2017, a [[María de Jesús Patricio Martínez]], médica yerbolera [[Nahuatl|nahua]], como'l so representante y futura candidata a les eleiciones federales del 2018.<ref>{{Cita web|url=http://www.sinembargo.mx/28-05-2017/3227204|títulu=Sinembargo: María de Jesús Patricio, una reconocida médicu tradicional nahua, ye candidata 2018 del EZLN|fechaaccesu=28 de mayu de 2017|sitiuweb=Sicasí}}</ref> [[Gerardo Fernández Noroña]], políticu y activista, tamién espresara'l so interés por participar na guerra. Anque, el 14 de setiembre de 2017, tornóse a favor d'[[Andrés Manuel López Obrador]].<ref>{{Cita web|url=http://www.lanetanoticias.com/116792/fernandez-norona-baxa-guerra-presidencial-torna-amlo|títulu=Fernández Noroña tórnase a favor de AMLO|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.lanetanoticias.com}}</ref> Nuna columna de xineru de 2017 en [[L'Economista (Méxicu)|L'Economista]], Roy Campos noma a quien califica como posibles pero improbables; [[Denise Dresser]], escritora y académica; [[Emilio Álvarez Icaza]], sociólogu; y a [[Carlos Slim]], empresariu, que'l so nome recibió atención dempués de la victoria de [[Donald Trump|Donald J. Trump]] na guerra pola presidencia n'Estaos Xuníos, y por una subsecuente comida con este.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Campos|nome=Roy|títulu=Méxicu 2018: los presidenciables|url=http://eleconomista.com.mx/columnes/columna-especial-politica/2016/12/19/mexico-2018-presidenciables|fechaaccesu=8 de xineru de 2017}}</ref> El 26 de febreru de 2017, una plataforma ciudadana denominada 'Agora' anunció les sos intenciones de presentar al ex secretariu de la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos|CIDH]], [[Emilio Álvarez Icaza]] como candidatu a la Presidencia de la República, yá seya por aciu una candidatura independiente, llogrando alcuerdos con dalgún partíu políticu o por aciu una coalición. El movimientu cunta col sofitu de dellos intelectuales y activistes como [[Javier Sicilia]] o la columnista [[Denise Dresser]].<ref>{{Cita web|url=http://www.animalpolitico.com/2017/02/icaza-movimientu-agora-presidencia/|títulu=Postulen a Álvarez Icaza pa la presidencia en 2018|fechaaccesu=28 de febreru de 2017|sitiuweb=www.animalpolitico.com}}</ref> El [[8 d'ochobre]] anunció'l so retiru de la guerra presidencial por considerar que la so candidatura sería «funcional a los intereses y estratexes del PRI», l'activista argumentó que l'eleváu númberu de propuestes ciudadanes pueden estazar el votu opositor.<ref>{{Cita web|url=http://www.animalpolitico.com/2017/10/emilio-alvarez-icaza-candidatura-independiente/|títulu=Nun voi ser funcional al PRI: Emilio Álvarez Icaza retira la so candidatura independiente pa 2018|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2017|sitiuweb=www.animalpolitico.com}}</ref> El senador de la república y ex perredista [[Armando Ríos Piter]], anunció en marzu de 2017 les sos intenciones de delidiar como candidatu independiente a la Presidencia de Méxicu,<ref>{{Cita noticia|títulu=Río Piter "desatápase" pa candidatura presidencial en 2018|url=https://www.sdpnoticias.com/nacional/2017/03/31/rios-piter-desatapar pa-candidatura-presidencial-en-2018|fecha=31 de marzu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=SDPnoticias.com}}</ref> el políticu sumó a la so candidatura a Jorge Castañeda,<ref>{{Cita web|url=http://www.animalpolitico.com/2017/05/jorge-castaneda-candidatura-independiente/|títulu=http://www.animalpolitico.com/2017/05/jorge-castaneda-candidatura-independiente/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.animalpolitico.com}}</ref> el candidatu aseguró que pretende retrucar el modelu del partíu francés [[En Marcha]], y propónse a postular a candidatos independientes: 300 al Congresu, 64 al Senáu y 1 a la Presidencia con un programa d'esquierda moderada.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Badillo|nome=Diego|títulu=Voi independiente pero non solo: Ríos Piter|url=http://eleconomista.com.mx/sociedad/2017/05/21/voi-independiente-non-solo-rios-piter|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017}}</ref> Al igual que Ferriz de Con y enantes Castañeda, considera que ye necesariu que namái se presente un candidatu independiente pa llograr nun estremar el votu empobináu en contra de los partíos políticos.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Arellano|nome=Silvia|títulu=Movimientu independiente, única alternativa: Ríos Piter|url=http://www.milenio.com/politica/armando_rios_piter-senado-prd-movimientu_independiente-mileniu-noticies_0_953904884.html|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=Milenio}}</ref> El representante cunta col sofitu de Jorge Castañeda amás de la escritora y periodista [[Guadalupe Loaeza]] quien causó discutiniu al comparar a Ríos Piter col Presidente francés [[Emmanuel Macron]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Guadalupe Loaeza resalta semeyances ente Ríos Piter y Macron|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/06/12/1169253|fecha=12 de xunu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=Excélsior}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.animalpolitico.com/blogueros-rigorosu-remix/2017/05/10/el-macron-mexicanu/|títulu=http://www.animalpolitico.com/blogueros-rigorosu-remix/2017/05/10/el-macron-mexicanu/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.animalpolitico.com}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíu=Redaición|títulu=Un 'Macron a la mexicana', ¿en verdá ye posible?|url=http://www.huffingtonpost.com.mx/2017/07/17/un-macron-a-la mexicana-en-verdá-ye-posible_a_23034484/|fecha=17 de xunetu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=Huffington Post}}</ref> Al 14 d'ochobre, fecha llende pal rexistru d'aspiración ante'l INE, un total de 74 persones presentaron al institutu les sos intenciones de delidiar como independientes pa la presidencia.<ref>{{cita noticia|títulu=74 independientes rexistrar en INE pa la Presidencia|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/59-aspirantes-rexistrar en-ine-antes-de-terminar-el plazu/|fecha=14 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=15 d'ochobre de 2017|periódicu=Políticu MX}}</ref> El 6 d'ochobre, [[Margarita Zavala]] anunció la so salida del [[Partíu Aición Nacional]] por diferencies como la direutiva nacional del organismu políticu entós ([[Ricardo Anaya Cortés|Ricardo Anaya]])<ref>{{Cita noticia|títulu=Margarita Zavala arrenuncia al PAN; va como independiente|url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/voi del pan-ensin-rencor-margarita-zavala|fecha=6 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2017|periódicu=El Universal}}</ref> y rexistróse como independiente seis díes dempués.<ref>{{cita noticia|títulu=Margarita Zavala yá se rexistró como independiente|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/margarita-zavala-rexístrase-esti xueves-como-independiente/|fecha=12 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=12 d'ochobre de 2017|periódicu=Políticu MX}}</ref> ===== Rexistros ===== El 27 de setiembre de 2017, el periodista [[Pedro Ferriz de Con]] foi'l primer ciudadanu en rexistrase ante'l INE como candidatu independiente pa les eleiciones presidenciales. Ente'l 10 d'ochobre y el 8 de febreru del añu siguiente, tendrá d'axuntar 866 mil 593 firmes en 17 estaos pa llograr el rexistru.<ref>{{cita noticia |nome =Rafael |apellíu =Montes |títulu =Ferriz de Con formaliza en INE intención de ser candidatu en 2018 |url =http://www.milenio.com/politica/pedro_ferriz_de_con candidatura independiente-ine-rexistro-eleiciones_2018-mileniu_0_1037896299.html |periódicu =[[Milenio (periódicu)|Milenio]] |fecha =27 de setiembre de 2017 |fechaaccesu =2 d'ochobre de 2017 }}</ref> Díes dempués, el 4 d'ochobre, el senador independiente Armando Ríos Piter, tamién presentó'l so rexistru pa candidatura independiente ante'l INE.<ref>{{cita noticia |títulu=Río Piter rexístrase ante'l INE como independiente a 2018 |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/r%C3%ADos-piter-rexístrase-ante-el-ine-como-independiente-2018/ |periódicu =Políticu MX |fecha =4 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu =4 d'ochobre de 2017 }}</ref> Coincidiendo en fecha, l'académicu de la [[Universidá Autónoma del Estáu de Méxicu]], Edgar Portillo allegó al INE pa presentar el so rexistru formal.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Redaición|títulu=Edgar Ulises Portillo: el catedráticu que quier ser presidente de Méxicu|url=http://www.huffingtonpost.com.mx/2017/10/05/edgar-ulises-portiellu-el-catedratico-que-quier-ser-presidente-de-mexico_a_23234036/|fecha=5 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2017|periódicu=Huffington Post}}</ref> El día 7 del mesmu mes rexistráronse [[María de Jesús Patricio Martínez]], representante del EZLN y el [[Congresu Nacional Indíxena|CNI]],<ref>{{Cita web|url=http://wradio.com.mx/radio/2017/10/08/nacional/1507420265_339358.html|títulu rexistra representante del EZLN “Marichuy” ante'l INE como aspirante presidencial|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2017|apellíu=Méxicu|nome=W Radio|fecha=8 d'ochobre de 2017|sitiuweb=W Radio Méxicu}}</ref> y [[Jaime Rodríguez Calderón]], conocíu como «El Tarascu», gobernador independiente de [[Nuevo León]].<ref>{{Cita noticia|títulu='El Tarascu' rexístrase como candidatu independiente a la Presidencia|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/10/07/1193236|fecha=7 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2017|periódicu=Excélsior}}</ref> Solo 3 aspirantes independientes ([[Jaime Rodríguez Calderón]], [[Margarita Zavala]] y [[Armando Rios Piter]]) llograron cumplir colos requisitos que'l INE estableció; polo que s'espera la completa revisión de les firmes pa la formalización de les sos candidatures. El 16 de marzu'l INE detectó inconsistencies na recoyida de firmes del aspirante Jaime Rodríguez "El Tarascu" y Armando Ríos Piter, que-yos torgaríen llegar a la boleta eleutoral.<ref>{{cita noticia |títulu =“El Tarascu” y Ríos Piter, fora de la boleta eleutoral |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/el tarascu-y-rios-piter-fora-de-la-boleta-eleutoral |periódicu =L'UNIVERSAL |fecha =16 de marzu de 2018 |fechaaccesu =17 de marzu de 2018 }}</ref> El 23 de marzu, tres el so derechu d'audiencia de los candidatos nos que pudieron revisar los sos sofitos, el INE confirmó que Margarita Zavala ye la única candidata independiente en llograr pasar l'estragal de firmes necesaries p'apaecer na boleta eleutoral, depués de que al Jaime Rodríguez va recuperar 14 mil apoyo.<ref>{{Cita web|url=https://aristeguinoticias.com/2203/mexico/confirma-ine-que-margarita-zavala-ye-la-unica-que-algamo-l'estragal-de-firmes/|títulu=Confirma INE que Margarita Zavala ye la única qu'algamó l'estragal de firmes - Aristegui Noticies|fechaaccesu=1 d'abril de 2018|sitiuweb=aristeguinoticias.com}}</ref> A la 1:00 hores del 30 de marzu mientres una sesión especial del Conseyu Xeneral del INE oficializóse la única candidatura independiente; [[Margarita Zavala|Margarita Ester Zavala Gómez del Campo]] que va ser la primer muyer independiente en llegar a la boleta eleutoral. Pel otru llau los conseyeros refugaron les solicitúes de rexistru como candidatos Independientes d'a la Presidencia solicitaes polos demás aspirantes, yá que nun cumplieron colos lineamientos y requisitos de sofitos ciudadanos necesarios.<ref>{{Cita noticia|títulu=Oficializa INE negativa a "El Tarascu" y Ríos Piter pa delidiar a la presidencia|url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/oficializa-ine-negativa-el tarascu-y-rios-piter-pa-delidiar-la presidencia|fecha=30 de marzu de 2018|fechaaccesu=1 d'abril de 2018|periódicu=El Universal}}</ref> El 10 d'abril el [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (Méxicu)|Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial]] votó a favor de sumar a la guerra a Jaime Rodríguez Calderón, depués d'una reclamación interpuesta pol so abogáu Javier Náñez Pro, entós que el INE refugara la so candidatura por irregularidaes nes firmes de sofitu.<ref>{{cita web |url=https://elpais.com/internacional/2018/04/10/actualidad/1523349178_499043.html |títulu=El Tribunal Eleutoral mete a El Tarascu na carrera presidencial con una polémica decisión |obra=El País |fecha=10 d'abril de 2018 |fechaaccesu=10 d'abril de 2018}}</ref> El 16 de mayu de 2018, Margarita Zavala fixo pública'l so arrenunciu a la candidatura presidencial de Méxicu.<ref>[https://expansion.mx/nacional/2018/05/16/margarita-zavala-arrenunciu-a-la so-candidatura Margarita Zavala arrenuncia a la so candidatura.]</ref> == Candidatos == {| {{tablaguapa}} |- ! rowspan="2" width="200px" |'''Partíu o coalición''' ! width="200px" |[[Per Méxicu al frente]]<ref name=":1" /> ! width="200px" |[[Toos per Méxicu]]<ref name=":5" /> ! width="200px" |[[Xuntos Vamos Faer Historia]]<ref name="RT">{{cita web|url=https://actualidad.rt.com/actualidad/263428-principales-candidatos-presidenciales-mexico|títulu=Méxicu: Los partíos políticos ratifiquen a los sos candidatos presidenciales|fechaaccesu=19 de febreru de 2018|autor=RT}}</ref> ! width="200px" |[[Candidatures independientes de Méxicu|Independiente]]<ref>{{cita noticia|apellíu=García|nome=Carina|títulu=Respuende por INE rexistru de Margarita Zavala como candidata independiente|url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/respuende por-ine-rexistru-de-margarita-como-candidata-independiente|fecha=30 de marzu de 2018|fechaaccesu=30 de marzu de 2018|periódicu=El Universal}}</ref> ! width="200px" |[[Candidatures independientes de Méxicu|Independiente]] |- | align="center" |[[Ficheru:PAN_logo_(Mexico).svg|25px|link=Partíu Aición Nacional (Méxicu)]][[Ficheru:PRD logo (Mexico).svg|25px|link=Partíu de la Revolución Democrática]][[Ficheru:MC_Party_(Mexico).svg|25px|link=Movimientu Ciudadanu]] | align="center" |[[Ficheru:PRI Party (Mexico).svg|24x24px|link=Partíu Revolucionariu Institucional]][[Ficheru:PVE logo (Mexico).svg|24x24px|link=Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu|PVEM]][[Ficheru:PNA_logo_(Mexico).svg|24x24px|link=Nueva Alianza (partíu políticu)|SETU]] | align="center" |[[Ficheru:Morena_logo_(Mexico).svg|26x26px|link=Movimiento Regeneración Nacional]][[Ficheru:PT_logo_(Mexico).svg|26x26px|link=Partíu del Trabayu (Méxicu)]][[Ficheru:PES_logo_(Mexico).svg|26x26px|link=Partíu Alcuentru Social]] | align="center" |[[Ficheru:Margarita Zavala independiente.png|centráu|25x25px]] | align="center" |[[Ficheru:BRONCO.svg|centráu|25x25px]] |- | rowspan="1" align="center" |'''Candidatos''' | align="center" |[[Ficheru:Ricardo Anaya 2015.jpg|centráu|150x150px]]<br />[[Ricardo Anaya Cortés]]<ref name="RT" /> | align="center" |[[Ficheru:Mexican_Foreign_Minister_(16295258100)_(cropped).jpg|Jose Antonio Meade Kuribreña|x150px]]<br />[[José Antonio Meade Kuribreña]]<ref name="RT" /> | align="center" |[[Ficheru:Lenín Moreno con el líder mexicano López Obrador (Recortado).png|159x159px]]<br />[[Andrés Manuel López Obrador]]<ref name="RT" /> | align="center" |[[Ficheru:Margarita Zavala 2018 (cropped).jpg|Margarita Zavala|x150px]]<br />''[[Margarita Zavala]]'' | align="center" |[[Ficheru:Reunión con el Gobernador Electo de Nuevo León, Jaime Rodríguez.jpg|Jaime Rodríguez Calderón|x150px]]<br>[[Jaime Rodríguez Calderón]]<ref>{{cita noticia|apellíu=Suárez|nome=Alejandro|títulu=Tribunal Eleutoral respuende por como candidatu presidencial a Jaime Rodríguez "El Tarascu"|url=https://www.elsoldepuebla.com.mx/mexico/politica/tribunal-eleutoral-respuende por-como-candidatu-presidencial-a-jaime-rodriguez-el tarascu-1602208.html|fecha=9 d'abril de 2018|fechaaccesu=9 d'abril de 2018|periódicu=El Sol de Puebla}}</ref> |- | align="center" |'''Lema''' | align="center" |''De frente al futuru, Anaya presidente''<ref name="lemas">{{cita web|url=https://www.animalpolitico.com/2018/03/candidatos-spots-eleiciones/|títulu=Los candidatos yá tienen llistos los sos spots pa les campañes, esto ye lo que prometen n'ellos|autor=Animal Políticu Redaición|fecha=25 de marzu de 2018}}</ref> | align="center" |''Avanzar contigo, xuníos''<ref name="lemas" /> | align="center" |''Xuntos Vamos Faer Historia''<ref>{{cita web|url=http://lopezobrador.org.mx/2018/02/11/anuncia-amlo-que-el-18-de-febreru-sera-la-postulacion-de-la candidatura-a-la presidencia-de-la-republica//|títulu=Anuncia AMLO que'l 18 de febreru, va ser la postulación de la candidatura a la Presidencia de la República|autor=AMLO|fecha=11 de febreru de 2018}}</ref> | align="center" |''Valor ye Margarita''<ref>{{cita web|url=https://m.huffingtonpost.com.mx/2018/03/05/zavala-tambien-tien-el so-conseyu-politico_a_23377644/|títulu=Zavala tamién tien el so conseyu políticu|autor=Redaición|fecha=5 de marzu de 2018}}</ref> | align="center" |''Una Voluntá al empar''<ref>{{Cita web|url=https://twitter.com/JaimeRdzNL|títulu=JAIME RDZ EL TARASCU (@JaimeRdzNL) {{!}} Twitter|fechaaccesu=10 d'abril de 2018|sitiuweb=twitter.com}}</ref> |} == Campañes == [[Ficheru:Encuestas presidencial por candidato México 2018.svg|miniaturadeimagen|derecha|400px|Evolución de los trés principales candidatos n'encuestes a partir de xineru de 2018.]] === Precampañas === El periodu de precampaña empecipió'l 14 d'avientu de 2017. Esti estender por sesenta díes y nél los partíos y aliances tamién teníen d'ellaborar les sos plataformes eleutorales. Nesi tiempu, les formaciones cuntaron con trenta minutos diarios nes 3111 estaciones de radio y televisión pa espardimientu de propaganda.<ref>{{cita noticia |títulu =Empecipien precampañas esti 14 d'avientu |url =https://www.eleconomista.com.mx/politica/Empecipien-precampanaseste-14-de-diciembre-20171213-0088.html |periódicu =L'Economista |fecha =13 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =9 de febreru de 2018 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20191206005833/https://www.eleconomista.com.mx/politica/Empecipien-precampanaseste-14-de-diciembre-20171213-0088.html |archivedate =2019-12-06 }}</ref> Esta foi la primer ocasión na que toles coaliciones presentaron precandidatos únicos, polo que'l INE nun consideró que se frayara'l principiu de equidad nos comicios.<ref>{{cita noticia |títulu =Primer vegada que coaliciones tienen precandidatos únicos: INE |url =http://www.excelsior.com.mx/nacional/2018/02/08/1218980 |periódicu =Excélsior |fecha =8 de febreru de 2018 |fechaaccesu =9 de febreru de 2018}}</ref> Sicasí, esta situación acarretó crítiques al considerar qu'hai «ausencia de guerra interna».<ref>{{cita noticia |títulu =Periodu de precampaña ye “ausencia de guerra interna”, dicen encuestadores |url =http://noticieros.televisa.com/ultimas-noticias/nacional/2018-01-10/periodo-precampana-ye-ausencia-delidie-interna-dicen-encuestadores/ |periódicu =Noticieros Televisa |fecha =10 de xineru de 2018 |fechaaccesu =9 de febreru de 2018 }}</ref> Nesti sentíu, el mesmu conseyeru presidente del INE, Lorenzo Córdoba, almitió a entamos de febreru de 2018 que la precampaña «sabe enforma a campaña antemanada».<ref>{{cita noticia |títulu =Córdova acepta que precampaña sabe enforma a campaña antemanada |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/presidencial/c%C3%B3rdova-acepta-que-precampa%C3%B1-sabe-enforma-tanda%C3%B1-antemanada/ |periódicu =Políticu MX |fecha =8 de febreru de 2018 |fechaaccesu =9 de febreru de 2018}}</ref> Na precampaña, los «precandidatos dirixir a afiliaos, simpatizantes y militantes del partíu que los sofita coles mires de convertise nel candidatu oficial» y nella nun pueden solicitar el votu, contratar tiempu de televisión y radio, nin degolar los topes de gastos establecíos en 67 millones 222 mil 417 pesos.<ref>{{cita noticia |títulu =AMLO, Meade y Anaya: lo que NUN pueden faer en precampaña |url =http://www.nacion321.com/eleiciones/amlo-meade-y-anaya-lo-que-nun |periódicu =Nación 321 |fecha =14 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =9 de febreru de 2018 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20231005185612/https://www.nacion321.com/eleiciones/amlo-meade-y-anaya-lo-que-nun |archivedate =2023-10-05 }}</ref> ==== Ricardo Anaya ==== [[Ricardo Anaya Cortés|Ricardo Anaya]], de la coalición [[Per Méxicu al frente]], empezó la so precampaña con un mitin efeutuáu en [[Amealco de Bonfil]], [[Querétaro]].<ref>{{cita noticia|títulu=Anaya arrinca precampaña: va ser "austera y bien allegre"|url=http://www.milenio.com/politica/ricardo-anaya-precampana-2018-queretaro-amealco-pan-prd-eleiciones_0_1084691579.html|fecha=14 d'avientu de 2017|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|periódicu=Milenio}}</ref> Nesti periodu foi criticáu pol presuntu arriquecimientu ilícitu de la so familia per mediu d'un negociu inmobiliariu. Propunxo un gobiernu de coalición ente los partíos integrantes de la coalición. Igualmente plantegó una [[renta básica universal]], amontar el [[salariu mínimu]] y un «modelu educativu flexible».<ref name=acaben/> Hasta'l 28 de xineru, foi'l precandidato con más gastos 9 millones 689 mil 296.92 pesos, anque solo reportara 2 millones 481 mil 830.<ref name=gasten/> ==== Andrés Manuel López Obrador ==== [[Andrés Manuel López Obrador]], de la coalición [[Xuntos Vamos Faer Historia]], empecipió la so precampaña cola presentación de parte del que sería'l so gabinete presidencial, integráu por ocho homes y ocho muyeres. Ente ellos destacóse a [[Olga Sánchez Cordero]], exministra de la Suprema Corte, como secretaria de Gobernación; [[Héctor Vasconcelos]], diplomáticu, como secretariu de Rellaciones Esteriores, y Carlos Manuel Urzúa, investigador y matemáticu, como secretariu de Facienda.<ref>{{cita noticia|títulu=López Obrador presenta a la so propuesta de gabinete|url=http://expansion.mx/politica/2017/12/14/lopez-obrador-presenta-a-la so-propuesta-de-gabinete|fecha=14 d'avientu de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=[[Espansión (revista)|Espansión]]}}</ref><ref>{{cita noticia|títulu=Los homes y muyeres qu'integraríen el gabinete de AMLO|url=https://www.forbes.com.mx/presenta-amlo-posible-gabinete-llista-nomes/|fecha=14 d'avientu de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=Forbes}}</ref><ref>{{cita noticia|apellíu=de la Rosa|nome=Yared|títulu=N'actu d'arranque de precampaña Obrador presenta al so gabinete ideal|url=https://www.razon.com.mx/en-actu-de-arranque-de-precampana-obrador-presenta-a-el so gabinete ideal/|fecha=14 d'avientu de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=[[La Razón (Méxicu)|La Razón]]}}</ref> Hasta'l 28 de xineru, foi'l precandidato con menos gastos: 2 millones 915 mil 660.54 pesos ya igual cantidá d'ingresos.<ref name=gasten>{{cita noticia |nome =Carlos |apellíu =Paz |títulu =#AsíSeLasGastan: López Obrador, el que menos gasta en precampañas |url =http://www.milenio.com/negocios/gasto-precandidatos-presidencia-elecciones-2018-lopez-obrador-amlo-meade-anaya-zavala_0_1116488589.html |periódicu =Milenio |fecha =5 de febreru de 2018 |fechaaccesu =10 de febreru de 2018}}</ref> Nesti periodu, López Obrador apoderó nes encuestes, delles vegaes con amplia ventaya con rellación al segundu llugar.<ref name=acaben>{{cita noticia|títulu=AMLO, Anaya y Meade acaben precampañas con escándalos y ataques|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/presidencial/amlo-anaya-y-meade-acaben-precampa%C3%B1-con-esc%C3%A1ndalos-y-ataques/|fecha=9 de febreru de 2018|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|periódicu=Políticu MX}}</ref> Llegó a considerar decretar una amnistía pa terminar cola violencia nel país. Sicasí, tal propuesta foi duramente criticada.<ref>{{cita noticia|títulu=Propuesta d'amnistía de AMLO desamarra crítiques|url=https://lasillarota.com/nacion/propuesta-amnistia-amlo-desamarra-criticas-amlo-amnistia-criminales-critiques/192271|fecha=4 d'avientu de 2017|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|periódicu=La Silla Rota}}</ref> Igualmente, propunxo crear nuevamente la [[Secretaría de Seguridá Pública (Méxicu)|Secretaría de Seguridá Pública]], derogar la [[Reforma educativa en Méxicu de 2012-2013|reforma educativa]] y establecer un salariu pa mozos que nun estudien nin trabayen. El so críticos rellacionar con un presuntu intentu de [[Rusia]] por intervenir nes eleiciones y con supuestos sofitos d'[[Elba Esther Gordillo]].<ref name=acaben/> Per otra parte, múltiples políticos abandonaron los sos partíos pa xunise a él. L'anterior foi'l casu de [[Gabriela Cuevas]], senadora panista.<ref>{{cita noticia|apellíu=Guzmán|nome=Susana|títulu=Gabriela Cuevas dexa'l PAN y sumir a AMLO|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/gabriela-cuevas-dexa-el pan-y sumir-a-amlo.html|fecha=21 de xineru de 2018|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|periódicu=El Financieru}}</ref> Tamién se xunieron a la so campaña [[Tatiana Clouthier Carrillo|Tatiana Clouthier]], como coordinadora xeneral y [[Marcelo Ebrard]] y [[Ricardo Monreal]], como coordinadores rexonales.<ref name=acaben/> Cerró'l so precampaña con un mitin na ciudá de [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]], [[Jalisco]].<ref>{{cita noticia |nome =Héctor |apellíu =Escamilla |títulu =AMLO cierra precampaña en Jalisco ante más de cinco mil persones |url =https://www.publimetro.com.mx/mx/noticies/2018/02/11/amlo-cierra-precampana-jalisco-ante-mas-cinco-mil-persones.html |periódicu =Publímetro |fecha =11 de febreru de 2018 |fechaaccesu =12 de febreru de 2018 }}</ref> Tamién s'informó que'l 18 de febreru oficializaría la so candidatura presidencial.<ref>{{cita noticia |títulu =AMLO va convertir en candidatu presidencial el 18 de febreru |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/presidencial/amlo-convertise%C3%A1-en candidatu presidencial-el-18-de febreru periódicu =Políticu MX |fecha =11 de febreru de 2018 |fechaaccesu =12 de febreru de 2018}}</ref> ==== José Antonio Meade Kuribreña==== [[José Antonio Meade Kuribreña|José Antonio Meade]], de la coalición [[Toos per Méxicu]], empezó la precampaña con un mitin en [[San Juan Chamula]], [[Chiapas]].<ref>{{cita noticia|títulu=José Antonio Meade arrinca precampaña en Chiapas|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/12/14/1207739|fecha=14 d'avientu de 2017|fechaaccesu=10 de febreru de 2018|periódicu=Excélsior}}</ref> === Intercampañas === El periodu de intercampaña efeutuar del 12 de febreru al 29 de marzu. Según la llexislación mexicana, nesi tiempu suspenden los actos proselitistes y los candidatos tienen prohibíu faer llamaos al votu y apaecer n'anuncios de radio o televisión. Pela so parte, los anuncios llindar a partíos y non coaliciones, polo que namái se dexa l'espardimientu d'información ideolóxica, principios y valores» de les formaciones partidistes. En contraste, a los candidatos sí se-yos dexa axuntase a puerta zarrada colos sos equipos, dar entrevistes y emplegar les sos cuentes de redes sociales «ensin que se faiga mención a la tema eleutoral».<ref>{{cita noticia |títulu =¿Qué son les intercampañas? |url =https://www.eleconomista.com.mx/politica/Que-son-les-intercampanas-20180211-0101.html |periódicu =L'Economista |fecha =11 de febreru de 2018 |fechaaccesu =7 de marzu de 2018 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20191206004939/https://www.eleconomista.com.mx/politica/Que-son-les-intercampanas-20180211-0101.html |archivedate =2019-12-06 }}</ref><ref>{{cita noticia |títulu =Güei termina periodu de precampañas y empecipien les intercampañas |url =https://www.debate.com.mx/culiacan/Güei-termina-periodu-de-precampanas-y-empecipien-les-intercampanas-20180211-0049.html |periódicu =Alderique |fecha =11 de febreru de 2018 |fechaaccesu =7 de marzu de 2018}}</ref> Per otra parte, el INE tamién determinó prohibir los alderiques y les meses redondes ente candidatos,<ref>{{cita noticia |títulu =Candidatos nun pueden asistir a alderiques nin meses redondes mientres intercampañas, define'l INE |url =https://www.animalpolitico.com/2018/02/candidatos-nun pueden-asistir-alderiques-intercampanas/ |periódicu =Animal Políticu |fecha =19 de febreru de 2018 |fechaaccesu =7 de marzu de 2018 }}</ref> situación que, sumada a la que se calificó de «ambigüedá» nes regles pa esti periodu, acarretó-y crítiques.<ref>{{cita noticia |nome =Mónica |apellíu =Cruz |títulu =Una posa eleutoral esfrez les campañes camín de les presidenciales de Méxicu |url =https://elpais.com/internacional/2018/02/11/mexico/1518307910_799387.html |periódicu =El País |fecha =12 de febreru de 2018 |fechaaccesu =7 de marzu de 2018}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu =Meade critica al INE por prohibir alderiques mientres intercampaña |url =http://noticieros.televisa.com/ultimas-noticias/nacional/2018-02-20/meade-critica-ine-prohibir-alderiques-mientres-intercampana/ |periódicu =Noticieros Televisa |fecha =20 de febreru de 2018 |fechaaccesu =7 de marzu de 2018 }}</ref> Sicasí, a entamos de marzu, el [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación]] (TEPJF) determinó revocar la prohibición y dexar los alderiques en intercampaña.<ref>{{cita noticia |nome =Tania |apellíu =Rosas |títulu =Tribunal tira vetu del INE a alderiques |url =http://www.excelsior.com.mx/nacional/2018/03/10/1225381 |periódicu =Excélsior |fecha =10 de marzu de 2018 |fechaaccesu =26 de marzu de 2018}}</ref> Magar los llamaos de Meade, Anaya y Zavala, López Obrador refugó participar n'alderiques distintos a los trés apautaos pol INE nel periodu de les campañes eleutorales.<ref>{{cita noticia |nome =Jacobo |apellíu =García |títulu=López Obrador refuga participar en más alderiques como esixen Anaya y Meade |url =https://elpais.com/internacional/2018/03/12/mexico/1520886777_914354.html |periódicu =El País |fecha =13 de marzu de 2018 |fechaaccesu =26 de marzu de 2018}}</ref> === Campañes === Les campañes eleutorales empecipiaron el primer minutu del vienres 30 de marzu.<ref>{{cita noticia |títulu=Méxicu 2018: candidatos presidenciales empecipien campaña |url =http://www.dw.com/es/m%C3%A9xico-2018-candidatos-presidenciales-empecipien-campa%C3%B1a/a-43192419 |periódicu =DW |fecha =30 de marzu de 2018 |fechaaccesu =30 de marzu de 2018}}</ref> Hores antes, el INE aprobó les tres candidatures presidenciales partidistes y la única independiente, la de Margarita Zavala.<ref>{{cita noticia |nome =Carolina |apellíu =Rivera |títulu =Aprueba INE candidatures de les tres coaliciones |url =http://www.milenio.com/elecciones-mexico-2018/ine-candidaturas-presidenciales-lorenzo-cordova-arrinquen-campanes_0_1147685542.html |periódicu =Milenio |fecha =30 de marzu de 2018 |fechaaccesu =30 de marzu de 2018}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu =El INE respuende por a Margarita Zavala como candidata, magar sofitos irregulares y casos de fotocopies |url =https://www.animalpolitico.com/2018/03/margarita-zavala-ine-candidatura/ |periódicu =Milenio |fecha =30 de marzu de 2018 |fechaaccesu =30 de marzu de 2018}}</ref> Anaya y Zavala fueron los primeres en dar entamu a les sos campañes, el primeru con un [[Hackathon|hackatón]] na Ciudá de Méxicu y la postrera con un mitin nel [[Monumentu a la Independencia]] de la mesma ciudá.<ref>{{cita noticia |nome =Javier |apellíu=Lafuente |nome2=Sonia |apellíu2=Corona |títulu =Los candidatos conservadores arrinquen la campaña eleutoral mexicana |url =https://elpais.com/internacional/2018/03/30/mexico/1522393929_969776.html |periódicu =El País |fecha =30 de marzu de 2018 |fechaaccesu =30 de marzu de 2018}}</ref> Pela so parte, López Obrador y Meade fixeron lo propio'l domingu 1 d'abril, el primeru con un actu en [[Ciudad Juárez]] y el segundu con un mitin en [[Mérida (Méxicu)|Mérida]].<ref>{{cita noticia |títulu =López Obrador y Meade arrinquen les sos carreres esti domingu |url =http://www.elfinanciero.com.mx/elecciones-2018/lopez-obrador-y-meade-arrinquen-les sos-carreres-esti domingu periódicu =El Financieru |fecha =1 d'abril de 2018 |fechaaccesu =1 d'abril de 2018 }}</ref> == Coaliciones eleutorales == === Xuntos Vamos Faer Historia === {{VT|Xuntos Vamos Faer Historia}} [[Ficheru:Alianza por la esperanza de México.svg|derecha|343x343px]] El [[24 de xunu]] de 2017, el [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] aprobó presentase a les eleiciones de 2018 nuna alianza eleutoral col [[Movimiento Regeneración Nacional]], sicasí la coalición nun foi rexistrada oficialmente ante les instancies eleutorales. Dende Morena facilitóse l'alianza de resultes de la declinación del candidatu del PT [[Óscar González Yáñez]], quien arrenunció a la so candidatura solicitando'l votu en favor de [[Delfina Gómez Álvarez]], abanderada morenista nos [[Eleiciones estatales del Estáu de Méxicu de 2017|comicios estatales del Estáu de Méxicu de 2017]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=Dixital|nome=Milenio|títulu=PT alcuerda dir con Morena pola Presidencia nel 2018|url=http://www.milenio.com/politica/pt-morica-eleiciones_2018-alianza-presidencia-andres_manuel_lopez_obrador_0_980902074.html|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=Milenio}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Aprueba PT coalición con Morena n'eleiciones de 2018|url=https://www.sdpnoticias.com/nacional/2017/06/25/aprueba-pt-coalicion-con-morena-en-eleiciones-de-2018|fecha=25 de xunu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=SDPnoticias.com}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://aristeguinoticias.com/2506/mexico/prd-respuende por-frente-ampliu-en-2018-pt-dir con-morica-documentu/|títulu=PRD respuende por “frente ampliu” en 2018; PT dir con Morena (Documentu)|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|sitiuweb=aristeguinoticias.com}}</ref> Nun principiu especulóse sobre la posibilidá d'un frente qu'arrexuntara a tolos partíos d'esquierda: Morena, PRD, PT y MC. Sicasí, [[Andrés Manuel López Obrador]] refugó cualquier tipu d'alcuerdu por diferencies polítiques, marcaes especialmente tres les eleiciones nel Estáu de Méxicu, cuando los candidatos del PRD y Movimientu Ciudadanu siguieron coles sos campañes refugando sofitar a la candidata de Morena, como lo fixo'l Partíu del Trabayu.<ref>{{Cita web|url=http://www.animalpolitico.com/2017/06/prd-amlo-alianza-2018/|títulu=http://www.animalpolitico.com/2017/06/prd-amlo-alianza-2018/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.animalpolitico.com}}</ref> A finales payares de 2017, dirixente de Morena y [[Partíu Alcuentru Social]] (PES) anunciaron que taben en plátiques pa formar una posible alianza.<ref>{{cita noticia|apellíu=Almazán|nome=Jorge|títulu=Morena ta en plátiques con Alcuentru Social camín de 2018|url=http://www.milenio.com/politica/alianza-morica-amlo-partíu-alcuentru-social-pes-elecciones-2018-yeidckol-polevnsky_0_1075692729.html|fecha=29 de payares de 2017|fechaaccesu=9 d'avientu de 2017|periódicu=[[Milenio (periódicu)|Milenio]] }}</ref> Nesti sentíu, Hugo Eric Flores, presidente de la PES, afirmó «tenemos dos opciones, dir solos o con Morena».<ref name=":3" /> El 13 d'avientu oficializóse la coalición ente Morena, el PT y la PES sol nome Xuntos vamos faer historia»,<ref name=":4" /> tres la firma del conveniu designar a Andrés Manuel López Obrador como precandidato de los trés formaciones polítiques.<ref>{{Cita web|url=http://www.nacion321.com/eleiciones/morica-y-alcuentru-social-oficialicen-el|títulu=Morena y Alcuentru Social oficialicen la so unión camín de 2018|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|autor=Nación321|fecha=13 d'avientu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201128201801/https://www.nacion321.com/eleiciones/morica-y-alcuentru-social-oficialicen-el|fechaarchivu=2020-11-28}}</ref> Trátase d'una coalición parcial que va impulsar a López Obrador como candidatu presidencial y, al respective de les eleiciones llexislatives: a Morena corresponderá-y escoyer candidatos en 150 distritos eleutorales federales y 32 distritos al Senáu, 75 diputaos y 16 senadores pa PT y 75 diputaos y 16 senadores pa la PES.<ref name=":6" /><ref>{{cita noticia|apellíu=Zavala|nome=Misael|títulu=Roblen alcuerdu Morena, PES y PT pa dir en coalición|url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/roblen-alcuerdu-morica-pes-y-pt-pa-dir-en-coalicion|fecha=13 d'avientu de 2017|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]}}</ref> L'alianza, sicasí, recibió crítiques por tratase d'una coalición ente partíos d'esquierda (Morena y PT) y una formación rellacionada cola derecha evanxélica» (PES).<ref>{{cita noticia|apellíu=Camhaji|nome=Elías|títulu=López Obrador se alía col conservador Alcuentru Social pa les eleiciones de 2018|url=https://elpais.com/internacional/2017/12/13/mexico/1513189205_438858.html|fecha=13 d'avientu de 2017|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=[[El País]]}}</ref> Ante esto, la presidenta nacional de Morena [[Yeidckol Polevnsky]] mentó que Morena cree na inclusión, el trabayu conxuntu pa «rescatar a Méxicu» y que van siguir defendiendo los derechos humanos,<ref>{{cita noticia|nome=El Financieru Bloomberg|títulu=En Morena creemos na inclusión: Yeidckol ante les crítiques por alianza cola PES|url=https://www.youtube.com/watch?v=Q--bk5vFcQE|fecha=13 d'avientu de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=El Financieru Bloomberg (En [[YouTube]])}}</ref> pela so parte [[Hugo Eric Flores Cervantes]], presidente nacional del Partíu Alcuentru Social, mentó que «la única posibilidá d'un cambéu real nel nuesu país ye la qu'esta encabezando Andrés Manuel López Obrador» y que'l so partíu decidiera ponese «del llau correutu de la historia».<ref>{{cita noticia|nome=El Financieru Bloomberg|títulu=La única opción pa camudar el país ye la qu'encabeza AMLO: Hugo Eric Flores|url=https://www.youtube.com/watch?v=XsTrelNcUQM|fecha=13 d'avientu de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=El Financieru Bloomberg (En [[YouTube]]).}}</ref> === Per Méxicu al frente === {{VT|Per Méxicu al frente}} El [[4 de setiembre]] de 2017 dar a conocer la creación d'una coalición camín de les eleiciones de 2018 sol nome [[Frente Ciudadanu per Méxicu]], ta integrada polos Partíos [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Aición Nacional]], [[Partíu de la Revolución Democrática|de la Revolución Democrática]] y [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]]. L'alianza eleutoral va presentar un candidatu común nes eleiciones coles mires de ganar a los abanderaos del [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] y [[Morena (partíu políticu)|Morena]], según los promotores del alcuerdu «nun ye una alianza tradicional de partíos sinón un frente ampliu, daqué muncho más robezu con académicos, intelectuales, organizaciones de la sociedá civil y ciudadanos»,<ref name=":1" /> inclusive dellos dirixentes como [[Dante Delgado Rannauro|Dante Delgado]], presidente nacional de MC, dixeron que l'alcuerdu va dir más allá del procesu eleutoral.<ref name=":1">{{Cita noticia|títulu=PAN, PRD y MC respuenden por Frente pero ensin definir los sos algames|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/pan-respuende por-frente-opositor-con-el-prd-pa-2018/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.diariocambio.com.mx/2017/nacional/item/19923-confírmase-el-frente-opositor-pan-mc-y-prd-iran-en-alianza-pa-2018|títulu confírmase'l Frente Opositor: PAN, MC y PRD van dir n'alianza pa 2018|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.diariocambio.com.mx}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=El PAN, el PRD y Movimientu Ciudadanu van constituyir un frente común pa 2018|url=http://expansion.mx/politica/2017/09/04/el pan-el-prd-y-movimientu-ciudadanu-constituiran-un frente-comun-pa-2018|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=Espansión}}</ref><ref name=":0">{{Cita noticia|títulu=Rexistren Frente Ampliu ante'l INE|url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/rexistren-frente-ampliu-ante-el-ine|fecha=5 de setiembre de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=El Universal}}</ref> El [[5 de setiembre]] el frente foi rexistráu oficialmente ante l'Institutu Nacional Eleutoral.<ref>{{Cita web|url=http://www.reforma.com/aplicacioneslibre/preacceso/articulo/default.aspx?id=1202357&urlredirect=http://www.reforma.com/aplicaciones/articulo/default.aspx?id=1202357 |títulu=Formalicen PAN, PRD y MC Frente ante INE|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.reforma.com}}</ref><ref name=":0" /> Los partíos integrantes confirmaron que la coalición va allegar a les eleiciones presidenciales y nes votaciones pa diputaos, senadores, nes eleiciones llocales, el frente presentar con delles variantes al respective de l'alianza nacional acordies coles situaciones de poder políticu de cada unu de los sos integrantes.<ref>{{Cita noticia|títulu=PAN, PRD y MC formalicen bloque; rexistren alianza 'Per Méxicu al frente'|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/12/09/1206656|fecha=9 d'avientu de 2017|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=Excélsior}}</ref> Dellos integrantes de los trés partíos amosaren el so refugu a la midida y anunciaron que nun repitiríen eses aliances nes eleiciones llocales.<ref>{{Cita noticia|títulu=PAN Jalisco refuga frente con MC; PRD buscar|url=http://www.informador.com.mx/jalisco/2017/737847/6/pan-jalisco-refuga-frente-con-mc-prd-buscar.htm|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=El Informador}}</ref> La coalición «Per Méxicu al frente rexistróse ante'l INE el 8 d'avientu de 2017.<ref>{{cita noticia |títulu =Frente rexistróse y perfilen precampaña Anaya-Mancera |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/presidencial/frente-rexistrase%C3%A1-y-perfilen-precampa%C3%B1-anaya-mancera/ |periódicu =Políticu MX |fecha =8 de setiembre de 2017 |fechaaccesu =9 d'avientu de 2017 }}</ref> Un día dempués, el presidente del PAN, Ricardo Anaya, arrenunció al so puestu y espresó les sos intenciones de ser el candidatu de l'alianza.<ref>{{cita noticia |títulu =Anaya arrenunció al PAN, va por candidatura del Frente |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/presidencial/anaya-arrenunciu-al pan-va-por candidatura-del-frente/ |periódicu =Políticu MX |fecha =9 de setiembre de 2017 |fechaaccesu =9 d'avientu de 2017 }}</ref> El xefe de Gobiernu de la Ciudá de Méxicu, Miguel Ángel Mancera, que tamién buscaba esa candidatura anunció'l mesmu día qu'arrenunciaba de les sos aspiraciones presidenciales y criticó el métodu escoyíu pa escoyer al candidatu.<ref>{{cita noticia |nome =Javier |apellíu =Lafuente |títulu =Mancera arrenunciu a les sos aspiraciones presidenciales tres la formación del Frente |url =https://elpais.com/internacional/2017/12/09/mexico/1512844300_981474.html |periódicu =El País |fecha =9 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =9 d'avientu de 2017 }}</ref> Nun principiu se entablaron negociaciones pa incluyir a los partíos [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu|Verde Ecoloxista de Méxicu]] y [[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]], nel primer casu namái concretáronse alcuerdos llocales,<ref>{{Cita noticia|apellíos=C.V.|nome=DEAMOS, Desarrollu de Medios, S.A. de|títulu=La Jornada: Líderes del Frente Ciudadanu per Méxicu axusten incorporación de PVEM y Setu|url=http://www.jornada.unam.mx/2017/11/09/politica/006n1pol|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=La Jornada}}</ref> ente que cola formación turquesa nun hubo nengún alcuerdu al esistir discrepancies al respective de la seleición del candidatu presidencial.<ref>{{Cita web|url=http://www.animalpolitico.com/2017/11/frente-nueva-alianza-eleiciones/|títulu=Nueva Alianza refuga xunise al frente Ciudadanu|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|sitiuweb=www.animalpolitico.com}}</ref> === Toos per Méxicu === {{VT|Toos per Méxicu}} Nun principiu especulóse la posibilidá de crear una coalición ente'l PRI, el Partíu Verde, Alcuentru Social y Nueva Alianza, depués del ésitu de la mesma alianza nel Estáu de Méxicu mientres les eleiciones estatales de 2017.<ref>{{Cita web|url=https://www.centronline.mx/conteníu/2017/06/16/110424/pri-apostara-a-la-gran-coalicion-con-pvem-setu-y-pes-en-2018-chidiac|títulu=PRI va apostar a la gran coalición con PVEM, SETU y PES en 2018: Chidiac|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|apellíu=Puebla|nome=Centro|sitiuweb=www.centronline.mx}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Partíos pequeños y Frente Ampliu, ¿cómo fueron les sos aliances?|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/partíos-peque%C3%B1vos-y-frente-ampliu-c%C3%B3mo-fueron--les sos-aliances/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017}}</ref> Per otru llau, [[Enrique Ochoa Reza]], presidente nacional del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] aseguró que la so organización nun refugaba xunise con otres formaciones polítiques de cara a les eleiciones presidenciales.<ref>{{Cita noticia|títulu=El PRI nun refugó dir n'alianza pal 2018: Ochoa Reza|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/07/28/1178402|fecha=28 de xunetu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=Excélsior}}</ref> Dende les eleiciones presidenciales de 2006, el PRI presentóse a les votaciones n'alianza col [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]], sicasí, en xunetu del 2017, el PVEM empezó a plantegar la posibilidá de delidiar pola so propia cuenta col coordinador parllamentariu Carlos Ponte como candidatu,<ref>{{Cita noticia|títulu=PVEM desatapa a presidenciable y prime a PRI por alianza 2018|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/pvem-desatapa-presidenciable-y-prime-pri-por alianza-2018/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Pablo Escudero “desatapa” a Carlos Ponte como candidatu del PVEM al 2018|url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/nacion/politica/2017/07/23/pablo-escuderu-desatapa-carlos-ponte-como-candidatu-del-pvem-a la fecha=23 de xunetu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=El Universal}}</ref> sicasí, los verdes esploraron otres alternatives, inclusive dende la organización llegar a falar de la posibilidá de xunise al frente Ampliu del PAN, PRD y MC,<ref>{{Cita noticia|apellíos=Alderica|nome=El títulu="PVEM abiertu a aldericar Frente Ampliu pa 2018"|url=https://www.debate.com.mx/politica/PVEM-abiertu-a-aldericar-Frente-Ampliu-pa-2018-20170628-0226.html|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=L'ALDERIQUE}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Arellano|nome=Angélica Mercado y Silvia|títulu=El Verde ta abiertu al frente ampliu del PAN y el PRD|url=http://www.milenio.com/politica/partíu_verde-pvem-frente_ampliu-pan-prd-pri-mileniu_noticies_0_982702060.html|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=Milenio}}</ref> sicasí, el partíu nun foi consideráu pal alcuerdu final federal, y namái integróse a la coalición en delles eleiciones estatales. Tres el refugu parcial per parte del frente opositor, yá que namái concretáronse alcuerdos a nivel llocal, el PVEM volvió pensar nel so aliáu tradicional, especialmente pola apertura del PRI pa crear una coalición eleutoral colos verdes y otres formaciones polítiques allegaes.<ref>{{Cita noticia|títulu=El PRI prepara coalición eleutoral con PVEM y Setu aldu al 2018 - Procesu|url=http://www.proceso.com.mx/514040/el-pri-prepara-coalicion-eleutoral-con-pvem-y-setu-aldu-al-2018|fecha=6 d'avientu de 2017|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=Procesu}}</ref> El 29 de payares confirmóse la ufierta per parte de Carlos Ponte pa entablar una coalición, magar, la ufierta foi dirixida escontra [[José Antonio Meade Kuribreña]], tomóse como una aceptación de la propuesta priísta.<ref name=":5">{{Cita noticia|títulu=Carlos Ponte ufierta alianza PVEM-Meade pa eleición 2018|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/carlos-ponte-ufierta-alianza-pvem-meade-pa-elecci%C3%B3n-2018/|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017}}</ref> El 11 d'avientu de 2017 roblóse un alcuerdu ente'l PRI y el Partíu Verde pa designar a Meade como precandidato común de los dos partíos,<ref>{{Cita web|url=https://lasillarota.com/nacion/roblen-alianza-pri-y-pvem-pa-2018-con-candidatu-unico-pri-pvem-carlos-ponte-meade-alianza/193784|títulu=Roblen alianza PRI y PVEM pa 2018 con candidatu únicu {{!}} La Silla Rota|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|sitiuweb=lasillarota.com}}</ref> polo que se caltuvo l'alianza que dambes formaciones caltuvieron dende les eleiciones de 2006.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Villanueva|nome=Salvador Corona y Dora|títulu decide futuru n'eleición: Meade|url=https://www.eleconomista.com.mx/politica/Decídese-futuru-en-eleccion-Meade-20171211-0171.html|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=L'Economista}}</ref> Amás del PVEM, lleváronse a cabo negociaciones ente'l PRI y [[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]], partíu que taba preparáu pa delidiar pola so cuenta, pero abiertu a la posibilidá de diálogu con cualquier institutu políticu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Nueva Alianza prepárase solo pa 2018: Luis Castro|url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/nueva-alianza-prepárase-solo-pa-2018-luis-castro|fecha=20 d'agostu de 2017|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|periódicu=El Universal}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Nueva Alianza va dir con candidatu propiu pa eleición 2018|url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/nueva-alianza-dir%C3%A1-con candidatu propiu-pa-elecci%C3%B3n-2018/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017}}</ref> Nun principiu el SETU axustaba la so adhesión a la coalición «Per Méxicu al frente», sicasí, les conversaciones fracasaron por desalcuerdos al respective de los candidatos, lo que llevó a la posibilidá d'una alianza col PRI y el PVEM. El 6 d'avientu celebró una xunta ente Meade y Luis Castro Obregón, dirixente nacional de Nueva Alianza, pa entablar plátiques ante un posible alcuerdu políticu en busca de «una posible coalición partidista, social y ciudadana capaz de ganar nes próximes eleiciones».<ref>{{Cita noticia|títulu=Meade busca una coalición con Nueva Alianza|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/avérase-meade-a-nueva-alianza-analicen-posible-coalicion.html|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=El Financieru}}</ref> El 13 d'avientu, en sesión estraordinaria del Conseyu Políticu Nacional del PRI, aprobóse la coalición col PVEM y el SETU.<ref>{{cita noticia |nome =Ariadna |apellíu =García |títulu =Aprueba PRI coalición con PVEM y Setu |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/aprueba-pri-coalicion-con-pvem-y-setu |periódicu =[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha =13 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =13 d'avientu de 2017 }}</ref> El PRI, PVEM y SETU rexistraron la so coalición «Meade ciudadanu per Méxicu» el 14 d'avientu ante'l INE y que va ser encabezada pol precandidato José Antonio Meade.<ref>{{cita noticia |títulu =PRI rexistra la coalición 'Meade ciudadanu per Méxicu' |url =http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/pri-rexistra-coalicion-meade-ciudadanu-por-mexico.html |periódicu =El Financieru |fecha =15 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =15 d'avientu de 2017 }}</ref> El INE determinó en xineru de 2018, que la coalición debía de camudar el so nome yá que podría xenerar «condiciones de inequidad na guerra». L'organismu dio diez díes a los partíos pa notificar el cambéu de nome.<ref>{{cita noticia |títulu =El INE ordena a PRI, PVEM y Setu que camuden el nome de la so coalición |url =http://expansion.mx/politica/2018/01/05/el-ine-preve-ordenar-a-pri-pvem-y-setu-que-camuden-el-nombre-de-su-coalicion?internal_source=PLAYLIST |periódicu =Espansión |fecha =5 de xineru de 2018 |fechaaccesu =10 de xineru de 2018 }}</ref> L'alianza determinó camudar el so nome a «Toos per Méxicu».<ref>{{cita noticia |títulu =Toos per Méxicu, el nuevu nome de la coalición que postula a Meade |url =https://www.eleconomista.com.mx/politica/Toos-por-Mexico-el-nuevu-nome-de-la-coalicion-que-postula-a-Meade-20180115-0087.html |periódicu =L'Economista |fecha =15 de xineru de 2018 |fechaaccesu =15 de xineru de 2018 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20191206010446/https://www.eleconomista.com.mx/politica/Toos-por-Mexico-el-nuevu-nome-de-la-coalicion-que-postula-a-Meade-20180115-0087.html |archivedate =2019-12-06 }}</ref> == Encuestes == === Eleición presidencial === {{AP|Encuestes d'intención de votu pa la eleición presidencial de Méxicu de 2018}} ==== Precampañas ==== [[Ficheru:Tendencia histórica de la intención de voto.png|derecha|miniaturadeimagen|450px|Enclín históricu de la intención de votu polos candidatos a la presidencia de Méxicu en 2018.]] A lo llargo del periodu de precampañas, López Obrador lideró na mayoría de les encuestes d'intención de votu per candidatu pa la eleición presidencial. Nun analís pa ''[[El País]]'', Kiko Llaneres analizó'l permediu de doce sondeo publicaos hasta entamos de febreru de 2018. A partir de los resultaos, López Obrador lideraba col 37%, siguíu de Anaya (27%), Meade (25%), Zavala (7%) y Rodríguez Calderón (3%). Llaneres indicaba que'l candidatu morenista cuntaba «con una ventaya clara, pero non definitiva».<ref name=Lidera>{{cita noticia |nome =Kiko |apellíu =Llaneres |títulu=López Obrador lidera la carrera eleutoral en Méxicu nun escenariu de gran incertidume |url =https://elpais.com/internacional/2018/02/06/mexico/1517881364_171872.html |periódicu =[[El País]] |fecha =7 de febreru de 2018 |fechaaccesu =1 de marzu de 2018}}</ref> Coles mesmes, señalaba que'l modelu d'incertidume «diz que'l [[marxe d'error]] de les encuestes en Méxicu rondaría agora mesmu [7 de febreru de 2018] los 11 puntos». Igualmente, destacóse tamién l'altu nivel de ciudadanos indecisos sobre'l so votu.<ref name=Lidera/> Nesti sentíu, el porcentaxe d'indecisos llegó a rexistrase tan alto como 28% —percima de tolos precandidatos— según ''El Heraldo de Méxicu''.<ref>{{cita noticia |títulu =Encuesta El Heraldo: Indecisos degolen a candidatos |url =https://heraldodemexico.com.mx/pais/encuesta-El Heraldo indecisos-degolen-candidatos/ |periódicu =El Heraldo |fecha =31 de xineru de 2018 |fechaaccesu =1 de marzu de 2018 }}</ref> Pela so parte, en xineru, un sondéu de Buendía & Laredo pa ''[[El Universal (Méxicu)|El Universal]]'' indicaba que 54% de los encuestaos taba «dudosu de por quién votar».<ref>{{cita web |url=http://interactivo.eluniversal.com.mx/graficos/online/pdf-18/PDF-PreferenciaElectoralparaelecciondepresidente.pdf |títulu=Preferencia eleutoral pa eleición de Presidente |fechaaccesu=1 de marzu de 2018 |fecha=xineru de 2018 |sitiuweb=eluniversal.com.mx |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180302164133/http://interactivo.eluniversal.com.mx/graficos/online/pdf-18/PDF-PreferenciaElectoralparaelecciondepresidente.pdf |fechaarchivu=2018-03-02 }}</ref> Al términu de les precampañas, López Obrador calteníase como'l meyor asitiáu. El so porcentaxe d'intención de votu varió ente 32 y 38 per cientu, el de Anaya ente 23 y 27 por cierto y el del Meade ente 16 y 22 por cierto.<ref name=acaben/> Amestando delles encuestes posteriores a la finalización de la precampaña, ''La Silla Rota'' indicaba que, con base nel permediu de nueve sondeo, el morenista «encabeza los resultaos&nbsp;con una diferencia de 7 puntos porcentuales» sobre Anaya: 36.5% pa López Obrador, 29.5% pa Anaya y 25% de les preferencies pal priista. Ente que López Obrador ocupó'l primer llugar nos nueve encuestes, Anaya algamó'l segundu en siete y Meade en dos. La diferencia ente primer y segundu llugar varió ente trés —según Suasor— y trece puntos —según Parametría—.<ref>{{cita noticia |títulu =Balance d'encuestes pon a AMLO y Anaya como piqueros |url =https://lasillarota.com/segun-nueve-encuestes-asi-van-presidenciables-nacion-lsr/205901 |periódicu =La Silla Rota |fecha =16 de febreru de 2018 |fechaaccesu =1 de marzu de 2018}}</ref> ==== Intercampañas ==== Nesti sentíu, nun segundu analís pa ''El País'', Llaneres reportaba'l 2 de marzu qu'un permediu de sondeos caltenía a López Obrador al frente (38%) siguíu de Anaya (29%), Meade (24%), Zavala (6%) y Rodríguez Calderón (3%). Sicasí, indicaba que Anaya foi'l «el más beneficiáu» de los movimientos de coordinación». Nes sos pallabres, el panista «podría crecer» a cuenta de los candidatos independientes y de «un posible voto de refuga contra López Obrador». Tamién destacaba qu'esti postreru imponse sobre Anaya por 10 puntos, pero la so ventaya sobre Meade sería'l doble: 21 puntos».<ref>{{cita noticia |nome =Kiko |apellíu =Llaneres |títulu =Anaya, el candidatu mexicanu que menos refugu xenera nes encuestes |url =https://elpais.com/internacional/2018/03/02/mexico/1519952160_131897.html |periódicu =[[El País]] |fecha =2 de marzu de 2018 |fechaaccesu =1 de marzu de 2018}}</ref> L'enclín a favor de López Obrador caltener mientres les intercampañas. Una estimación de ''Bloomberg'' a entamos de marzu dába-y un 42.2% d'intención de votu, el so segundu nivel más altu dende'l 43.50% rexistráu'l 18 d'avientu de 2017. Coles mesmes, asitiaba a Anaya en segundu llugar (27.4%) y a Meade en terceru (20.6%).<ref>{{cita noticia |títulu =AMLO dio un brincu de 3 puntos en 2 díes: Bloomberg; y la distancia ente Anaya y Meade acentúase |url =http://www.sinembargo.mx/09-03-2018/3395034 |periódicu =Sicasí |fecha =9 de marzu de 2018 |fechaaccesu =31 de marzu de 2018}}</ref> En febreru de 2018, el morenista foi tamién quien recibió «mayor cobertoria mediática [...] [y] foi del que meyor falóse». Ente que Anaya enfrentó la mayor cobertoria negativa, pola denuncia de [[llaváu de dineru]] nel so contra.<ref>{{cita noticia |nome =Juan Ricardo |apellíu =Pérez |títulu =AMLO torna a los positivos y ye'l que tien la mayor cobertoria |url =http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/amlo-torna-a-los |periódicu =El Financieru |fecha =6 de marzu de 2018 |fechaaccesu =31 de marzu de 2018 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20191216082926/https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/amlo-torna-a-los |archivedate =2019-12-16 }}</ref> Con al respective de l'enfotu nes encuestes, un sondéu de ''El Financieru'' atopó que, anque un 60% de los encuestaos amosaba interés en conocer los resultaos, un 56% nun confiaba nellos. En resume, l'estudiu conclúi que «l'interés devasa a la credibilidá».<ref>{{cita noticia |nome =Alejandro |apellíu =Moreno |títulu =¿Quién lu cree a les encuestes? |url =http://www.elfinanciero.com.mx/opinion/alejandro-moreno/quien lu cree-a-les encuestes periódicu =El Financieru |fecha =9 de marzu de 2018 |fechaaccesu =31 de marzu de 2018 }}</ref> Según ''El Diariu de Juárez'', a mediaos de marzu'l morenista atropaba 39.4% d'intención de votu («intervalu d'enfotu» de 36.4 y 42.2), siguíu del panista con 28.6% y el candidatu priista con 22.1%.<ref>{{cita noticia |nome =Javier |apellíu =Olmo |títulu =AMLO avanza |url =http://diario.mx/Nacional/2018-03-18_f49dbf5b/amlo-avanza/ |periódicu =El Diariu de Juárez |fecha =19 de marzu de 2018 |fechaaccesu =31 de marzu de 2018}}</ref> Cuasi al términu de les intercampañas y entamu de les campañes eleutorales, ''Bloomberg'' envaloraba un 42.4% d'intención de votu pa López Obrador, 24.9% pa Anaya y 22.8% pa Meade.<ref>{{cita noticia |títulu =López Obrador, favoritu pa ganar la Presidencia de Méxicu, publica The Economist |url =http://www.m-x.com.mx/2018-03-30/lopez-obrador-favoritu-pa-ganar-la presidencia-de-mexico-publica-the-economist/ |periódicu =Revista Emeequis |fecha =30 de marzu de 2018 |fechaaccesu =31 de marzu de 2018 }}</ref> Nun tercer analís de ''El País'', el permediu d'encuestes daba un 41.2% a Obrador, 28% al candidatu panista y 22% a Meade. Coles mesmes, la primer predicción eleutoral d'esi mediu envaloraba en 79% les posibilidá de ganar del morenista, 16% les de Anaya y 5% les del priista. Amás, con respectu al analís de les encuestes, envaloróse un amenorgamientu de los indecisos del 25% al 21%. Sicasí, el so autor esclariaba que «[l]a victoria de López Obrador ye cuasi tan probable como llanzar un dadu y evitar el seis [y] eso nun ye una certidume [...]».<ref>{{cita noticia |nome =Kiko |apellíu =Llaneres |títulu=López Obrador ye favoritu nes encuestes y tien un 79% de probabilidaes de ganar |url =https://elpais.com/internacional/2018/03/30/mexico/1522420662_105488.html |periódicu =El País |fecha =31 de marzu de 2018 |fechaaccesu =31 de marzu de 2018}}</ref> Otru analís, de ''[[Newsweek|Newsweek n'Español]]'', con base en venticinco encuestes publicaes ente payares de 2017 y marzu de 2018, envaloraba una intención de votu al 22 de marzu de 38% a 46% pa López Obrador, 23% a 30% pa Anaya Cortés y 21% a 28% pa Meade Kuribreña, según un 95% de probabilidaes de ganar pal primeru, 3% pal segundu y 1% pal terceru.<ref>{{cita noticia |nome =Gerardo |apellíu =Orantes Jordan |títulu =ANALÍS / AMLO, con 95% de probabilidaes de trunfu |url =http://newsweekespanol.com/2018/03/analisis-amlo-con-95-de-probabilidaes-de trunfu periódicu =Newsweek n'Español |fecha =28 de marzu de 2018 |fechaaccesu =31 de marzu de 2018 }}</ref> ==== Campañes ==== N'abril, ''El País'' reportó nel so tercer analís y la so segunda predicción eleutoral una medría de dos puntos porcentuales nel permediu de votos pa López Obrador y de seis nes sos posibilidaes de victoria. El permediu d'encuestes asitiaba a Obrador a la cabeza con 43%, siguíu de Anaya con 28% y Meade con 22%. Per otra parte, dábense 85% de posibilidaes de victoria al morenista, anque s'esclariaba que'l marxe d'error «supera los 16 puntos pa un candidatu col 40% de votos [...] [polo que] nun tien garantizada la so victoria». Al analizar datos de nueve encuestadoras «que fixeron dos o más sondeos dende avientu [de 2017]», Llaneres detectó una crecedera pa López Obrador, un retrocesu pa Anaya y un estancamientu pa Meade.<ref>{{cita noticia |nome =Kiko |apellíu =Llaneres |títulu=López Obrador aumenta la so ventaya nes encuestes y tien un 85% de probabilidaes de ganar |url =https://elpais.com/internacional/2018/04/20/mexico/1524221306_832397.html |periódicu =El País |fecha =21 d'abril de 2018 |fechaaccesu =21 d'abril de 2018}}</ref> A mediaos de mes, la encuesta de Parametría, según ''Forbes'', indicaba que la inclusión de [[Jaime Rodríguez Calderón]] na guerra eleutoral nun tenía «un impautu significativu nes preferencies eleutorales» y dába-y un 2% d'intención de votu.<ref>{{cita noticia |títulu ='El Tarascu' nun mueve'l tableru eleutoral: encuesta de Parametría |url =https://www.forbes.com.mx/el tarascu-nun mueve-el tableru eleutoral-encuesta-de-parametria/ |periódicu =Forbes |fecha =13 d'abril de 2018 |fechaaccesu =21 d'abril de 2018}}</ref> Pela so parte, nes encuestes publicaes n'abril la diferencia ente'l primera y segundu llugar varió ente los nueve puntos según ''L'Universal'' y los ventidós puntos reportaos por ''Reforma''.<ref>{{cita noticia |títulu =Encuesta de Reforma da a AMLO 22 puntos de ventaya sobre Anaya en preferencies eleutorales |url =https://www.animalpolitico.com/2018/04/amlo-encuesta-reforma-intencion-votu/ |periódicu =Animal Políticu |fecha =18 d'abril de 2018 |fechaaccesu =21 d'abril de 2018 }}</ref><ref>{{cita noticia |títulu =Encuesta de Reforma da a AMLO 22 puntos de ventaya sobre Anaya en preferencies eleutorales |url =https://www.animalpolitico.com/2018/04/amlo-encuesta-reforma-intencion-votu/ |periódicu =Animal Políticu |fecha =18 d'abril de 2018 |fechaaccesu =21 d'abril de 2018 }}</ref> Previu al primer alderique presidencial, la estimación de ''Bloomberg'' asitiaba a López Obrador al frente con una intención de votu efeutiva de 46.6%, siguíu de Anaya con 27.9% y Meade con 18.6%.<ref>{{cita noticia |títulu =AMLO baxa 0.70% y la so ventaya con Anaya (quien xube 1.10, a 27.90%) ye de 18.70 puntos; Meade cuasi igual |url =http://www.sinembargo.mx/24-04-2018/3411325 |periódicu =Sicasí |fecha =24 d'abril de 2018 |fechaaccesu =24 d'abril de 2018}}</ref> Pela so parte, la encuesta d'encuestes de ''Newsweek n'Español'', basada en 34 encuestes nacionales, envaloró una intención de votu al 19 d'abril de 45% pal morenista, 27% pal panista y 20% pal candidatu priista y 99% de probabilidaes de ganar pal primeru.<ref>{{cita noticia |nome =Saúl |apellíu =Arellano |títulu =Lo que dicen les encuestes: quién tien mayor probabilidá de trunfu |url =https://newsweekespanol.com/2018/04/lo-que-dicen-les encuestes-quien-tien-mayor-probabilidá-de trunfu periódicu =Newsweek n'Español |fecha =19 d'abril de 2018 |fechaaccesu =24 d'abril de 2018 }}</ref> El 23 d'abril, una encuesta de ''Reforma'' refundió que'l 36% de los 245 ciudadanos entrugaos consideraron a Anaya el ganador del alderique, siguíu de López Obrador con 34%.<ref>{{cita noticia |nome =Janet |apellíu =Cacelín |títulu =Ricardo Anaya, "el mayor beneficiáu" tres el primer alderique presidencial en Méxicu |url =https://www.univision.com/noticias/elecciones-mexico-2018/ricardo-anaya-el-mayor-beneficiáu-tres-el-primer-alderique-presidencial-en-mexico |periódicu =Univision |fecha =23 d'abril de 2018 |fechaaccesu =24 d'abril de 2018 }}</ref> Nesti sentíu, pa 32% de los 436 encuestaos por ''El Financieru'' tamién el panista foi'l ganador, siguíu del morenista con 29%.<ref>{{cita noticia |títulu =32% de mexicanos dixo que Anaya ye'l ganador del alderique |url =http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/32-de-mexicanos-dixo-que-anaya-ye-el |fecha =24 d'abril de 2018 |fechaaccesu =24 d'abril de 2018 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20191209094518/https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/32-de-mexicanos-dixo-que-anaya-ye-el |archivedate =2019-12-09 }}</ref> En contraste, 40.95% creyó que ganó López Obrador y 39.68% Anaya na encuesta de Massive Caller y nun estudiu de ''24 Hores'', pa 38% el ganador foi Meade y pa 26% Obrador.<ref>{{cita noticia |títulu =¿Quién ganó y quién perdió'l primer alderique presidencial? |url =https://www.forbes.com.mx/quien-gano-y-quien-perdio-primer-alderique-presidencial/ |periódicu =Forbes |fecha =23 d'abril de 2018 |fechaaccesu =24 d'abril de 2018 }}</ref> La encuesta de ''Reforma'' del 2 de mayu, una de les primeres publicaes tres el primer alderique, caltenía a López Obrador a la cabeza con una diferencia de dieciocho puntos con Anaya, quien rexistró una crecedera de cuatro puntos con al respective de la midida previa del mesmu periódicu.<ref>{{cita noticia |títulu =AMLO caltiénse, Anaya crez y Meade baxa en preferencies tres primer alderique, según encuesta de Reforma |url =https://www.animalpolitico.com/2018/05/amlo-caltiénse-anaya-crez-y-meade-baxa-en-preferencies-tres-primer-alderique-segun-encuesta-de reforma periódicu =Animal Políticu |fecha =2 de mayu de 2018 |fechaaccesu =2 de mayu de 2018 }}</ref> Nel casu del segundu alderique, les encuestes de Conteo y Numerus, publicaes por Quadratin y ''24 Hores'', respeutivamente, dieron por ganador al candidatu priista. En contraste, Massive Caller reveló qu'una mayoría de los sos encuestaos consideraron a Anaya Cortés el ganador. Finalmente, la empresa Global Media Servicios dio como vencedor del alderique a López Obrador con un 43%.<ref>{{cita noticia |títulu=Guerra d'encuestes, ¿quién ganó'l 2do alderica? |url =https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/presidencial/empecipia-guerra-de-encuestes-qui%C3%A9n-gan%C3%B3-el-2do-alderica/ |periódicu =Políticu MX |fecha =21 de mayu de 2018 |fechaaccesu =3 de xunu de 2018}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu =Quién ganó y quién perdió'l segundu alderique presidencial |url =https://www.forbes.com.mx/quien-gano-y-quien-perdio-el-segundu-alderique-presidencial/ |periódicu =Forbes |fecha =21 de mayu de 2018 |fechaaccesu =3 de xunu de 2018 }}</ref> Un cuartu analís de Kiko Llaneres y Javier Lafuente pa ''El País'' refundió un aumentu na intención de votu pa López Obrador (48%) y 92% de posibilidaes de ganar al 3 de xunu. En pallabres de los analistes, los alderiques nun amenorgaron la so posición nes encuestes». Sicasí, tamién nesa ocasión, esclariaron que la victoria lopezobradorista nun ye una certidume». En total, la intención de votu, basada nun permediu d'encuestes, daba a Obrador 48.2%, 27.5% a Anaya y 19.5% a Meade.<ref>{{cita noticia |nome =Kiko |apellíu =Llaneres |nome2=Javier |apellíu2=Lafuente |títulu=López Obrador xube nes encuestes y tien un 92% de probabilidaes de ganar |url =https://elpais.com/internacional/2018/06/02/mexico/1527944682_565930.html |periódicu =El País |fecha =3 de xunu de 2018 |fechaaccesu =3 de xunu de 2018}}</ref> Pela so parte, una actualización al 31 de mayu de la encuesta d'encuestes de GPPolls asitió en 52% la intención de votu del candidatu morenista y 99.99% la so probabilidá de ganar.<ref>{{cita noticia |títulu =AMLO con 99.99 % de ganar diz GP Polls |url =https://regeneracion.mx/amlo-con-99-99-de-ganar-diz-gppolls/ |periódicu =Regeneración |fecha =1 de xunu de 2018 |fechaaccesu =3 de xunu de 2018 }}</ref> De forma similar, a finales de mayu, na estimación de ''Bloomberg'', Obrador superó'l 50% d'intención de votu (52.8%), siguíu del panista con 25.7%, Meade con 19.1% y Calderón con 2.7%.<ref>{{cita noticia |títulu =AMLO poner nel visu de les encuestes Bloomberg: Llega a 52.8% - #Candidatum |url =https://www.vanguardia.com.mx/articulo/amlo-poner en-el visu-de-les encuestes-bloomberg-llega-528-candidatum |periódicu =Vanguardia |fecha =31 de mayu de 2018 |fechaaccesu =3 de xunu de 2018 }}</ref> Les últimes encuestes publicaes antes de la [[veda eleutoral]] calteníen una ventaya pal candidatu morenista d'hasta 32 puntos porcentuales. Según ''Reforma'', López Obrador cerró la campaña eleutoral col 51% d'intención de votu, siguíu de Anaya Cortés con 27% y 19% pa Meade Kuribreña. Pela so parte, Parametría rexistró na so última encuesta una preferencia bruta de 45%, 19% y 15%, respeutivamente. En contraste, na encuesta de ''El Financieru'', qu'asitió al morenista a la cabeza con 54% de les preferencies, el priista llegó al segundu llugar con 22%, siguíu del panista con 21%.<ref>{{cita noticia |nome =Pablo |apellíu =Gómez Barrio |títulu =Resultaos de les últimes encuestes dan una amplia ventaya a López Obrador en Méxicu |url =http://www.rcinet.ca/es/2018/06/27/resultaos-de peracabar-encuestes-dan-una-amplia-ventaya-a-lopez-obrador-en-mexico/ |periódicu =[[Radio Canadá Internacional]] |fecha =27 de xunu de 2018 |fechaaccesu =27 de xunu de 2018 }}</ref><ref>{{cita noticia |títulu =Encuestes dan amplia ventaya a AMLO a unos díes de les eleiciones |url =https://www.forbes.com.mx/encuestes-dan-amplia-ventaya-a-amlo-a-unos-dias-de-les eleiciones periódicu =Forbes |fecha =27 de xunu de 2018 |fechaaccesu =27 de xunu de 2018 }}</ref> Nel so últimu analís pa ''El País'', Llaneres afirmó que'l permediu de sondeos daben a Obrador el 49% de la intención de votu (una ventaya de 22 puntos col segundu llugar), 97% de posibilidaes de ganar y un marxe d'error d'hasta once puntos. Anque nun refugó un escenariu distintu nes eleiciones, esclarió que «un error de 20 puntos [de les encuestes] ye pocu frecuente».<ref>{{cita noticia |nome =Kiko |apellíu =Llaneres |títulu =Por qué la victoria de López Obrador ye bien probable, según les encuestes |url =https://elpais.com/internacional/2018/06/26/mexico/1530028476_088201.html |periódicu =El País |fecha =26 de xunu de 2018 |fechaaccesu =29 de xunu de 2018}}</ref> Nes sos últimes actualizaciones, realizaes el 27 de xunu, el Barómetru Eleutoral ''Bloomberg''» daba un 51.2% d'intención de votu a López Obrador y 25.5% a Anaya Cortés, Oraculus un 48.8% y un 26.9%, respeutivamente, ''Newsweek'' y GPPolls 49% al primeru y 25% al segundu. Estos postreros tamién indicaron que'l morenista tenía 99.9% de «probabilidá de trunfu».<ref>{{cita noticia |autor=Redaición |títulu =…Y, per otru llau, AMLO cierra en 51.2%. Sumaos, Anaya, Meade y “El Tarascu” tienen 49.1%: Bloomberg |url =http://www.sinembargo.mx/27-06-2018/3434200 |periódicu =Sicasí |fecha =27 de xunu de 2018 |fechaaccesu =29 de xunu de 2018}}</ref><ref>{{cita noticia |autor =Redaición |títulu =GPPolls {{!}} Actualización 27 de xunu |url =https://newsweekespanol.com/2018/06/gppolls-actualizacion-27-de xunu periódicu =Newsweek |fecha =27 de xunu de 2018 |fechaaccesu =29 de xunu de 2018 }}</ref> === Eleición llexislativa === {{AP|Encuestes d'intención de votu pa la eleición llexislativa de Méxicu de 2018}} Una proyeición publicada a entamos de febreru de 2018, na que s'analizaben 32 encuestes pa senadores aplicaes nos [[estaos de Méxicu]] y considerábense namái escaños por mayoría relativa y primer minoría, envaloróse que la coalición Xuntos Vamos Faer Historia» atoparíase a la cabeza con un total de 48 llexisladores, siguida de «Per Méxicu al frente» con 36 y «Toos per Méxicu» con diez. La suma final de 96 senadores completar con un total de dos independientes. Acordies cola mesma proyeición, de los cinco circunscripciones, les primeres dos seríen les que más votos daríen a l'alianza «Per Méxicu al frente», ente que nes últimes trés apoderaría «Xuntos Vamos Faer Historia».<ref name=massivecallerfeb18>{{cita web |url=https://politico.mx/central-electoral/elecciones-2018/congresu/encuestes-perfilen-que-senado-va ser-ente-morena-y-el frente/ |títulu=Encuestes perfilen batalla pol Senáu ente Morena y el "Frente" |fechaaccesu=9 de febreru de 2018 |fecha=Febreru de 2018 |sitiuweb=politico.mx}}</ref> Con al respective de la Cámara de Diputaos, una encuesta de Consulta Mitofsky y ''[[L'Economista (Méxicu)|L'Economista]]'' publicada en mayu proyeutaba que Morena sería la primer fuercia con ente 115 y 142 diputaos, siguíu del PAN con ente 94 y 116 escaños y el PRI con ente 54 y 72. En términos de coaliciones, «Xuntos Vamos Faer Historia» sumaría ente 195 y 262 diputaos.<ref name=primerafuerza>{{cita noticia |nome =Leopoldo |apellíu =Hernández |títulu =Morena podría ser primer fuercia en San Llázaro |url =https://www.eleconomista.com.mx/politica/Morena-podria-ser-primer-fuercia-en-San-Lazaro-20180504-0014.html |periódicu =L'Economista |fecha =4 de mayu de 2018 |fechaaccesu =4 de mayu de 2018 }}</ref> == Resultaos == L'[[Institutu Nacional Eleutoral (Méxicu)|Institutu Nacional Eleutoral]] realizó'l día de les eleiciones un conteo rápidu de los resultaos de los caxellos por aciu el Programa de Resultaos Eleutorales Preliminares (PREP). Los datos ufiertaos pol PREP «tienen un calter informativu y nun son definitivos y tán suxetos a cambeos,por tanto nun tienen efeutos xurídicos».<ref>{{cita web |url=https://www.ine.mx/voto-y-eleiciones/prep/ |títulu=¿Qué ye'l PREP? |fecha=2018 |fechaaccesu=11 de mayu de 2018 |autor=Institutu Nacional Eleutoral |enllaceautor=Institutu Nacional Eleutoral (Méxicu) }}</ref> Pasaes les 23:00 hores del día de la eleición, el conseyeru presidente del INE informó sobre los resultaos del conteo rápidu que dio un marxe de votación d'ente 53% y 53.8% a López Obrador, lo que lo convirtió nel «virtual ganador». En segunda posición, asitióse Anaya Cortés con ente 22.1% y 22.8%, siguíu de Meade Kuribreña con ente 15.7% y 16.3% y Rodríguez Calderón con ente 5.3% y 5.5%.<ref>{{cita noticia |autor =Redaición |títulu =Yá sabes quién ganó... AMLO, virtual Presidente |url =http://www.milenio.com/politica/amlo-gana-presidencia-mexico-conteo-rapido |periódicu =Milenio |fecha =1 de xunetu de 2018 |fechaaccesu =1 de xunetu de 2018}}</ref> === Presidente de Méxicu === {{Resultaos eleutorales | títulu = | eleición = Presidente de Méxicu | vuelta = Resultaos | amosar_imáxenes = sí | títulu_partíos = Partíu/coalición | amosar_nombre = si | amosar_escaños = non | color1 = B5261Y | imaxe1 = Andrés Manuel López Obrador (agosto 2017).jpg | nome1 = [[Andrés Manuel López Obrador]] | partíu1 = {{seición desplegable|títulu=[[Xuntos Vamos Faer Historia]] |datos= * [[Movimiento Regeneración Nacional]] * [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] * [[Partíu Alcuentru Social]] }} | votos1 = | porcentaxe1 = | color2 = 0070B8 | imaxe2 = CropAnaya2011.jpg | nome2 = [[Ricardo Anaya Cortés]] | partíu2 = {{seición desplegable|títulu=[[Per Méxicu al frente]] |datos= * [[Partíu Aición Nacional]] * [[Partíu de la Revolución Democrática]] * [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]] }} | votos2 = | porcentaxe2 = | color3 = 00923F | imaxe3 = Mexican Foreign Minister (16295258100) (cropped).jpg | nome3 = [[José Antonio Meade Kuribreña]] | partíu3 = {{seición desplegable|títulu=[[Toos per Méxicu]] |datos= * [[Partíu Revolucionariu Institucional]] * [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] * [[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]] }} | votos3 = | porcentaxe3 = | color4 = 92B815 | imaxe4 = Reunión con el Gobernador Electo de Nuevo León, Jaime Rodríguez.jpg | nome4 = [[Jaime Rodríguez Calderón]] | partíu4 = [[Candidatures independientes de Méxicu|Candidatura independiente]] | votos4 = | porcentaxe4 = | color5 = 000080 | imaxe5 = Margarita_Zavala_De_Calderon_(cropped).jpg | nome5 = ''[[Margarita Zavala]]''{{refn|group=lower-alpha|Zavala arrenunció oficialmente a la so candidatura'l 17 de mayu. Sicasí, el so nome va apaecer na boleta eleutoral.<ref>{{cita noticia |nome =Ana |apellíu =Langner |títulu =INE confirma l'arrenunciu de Margarita Zavala |url =https://www.eleconomista.com.mx/politica/INE-confirma-l'arrenunciu-de-Margarita-Zavala-20180517-0080.html |periódicu =L'Economista |fecha =17 de mayu de 2018 |fechaaccesu =20 de mayu de 2018}}</ref>}} | partíu5 = ''[[Candidatures independientes de Méxicu|Candidatura independiente]]'' | votos5 = | porcentaxe5 = | votos_válidos = | porcentaje_voto_válidos = | votos_nulos = | porcentaje_voto_nulos = | votos_en_blancu = | porcentaxe_votos_en_blancu = | votos_emitíos = | porcentaje_participación = | abstención = | porcentaje_astención = | inscritos = 89&nbsp;123&nbsp;355<ref>{{cita noticia |títulu =89.3 millones de mexicanos van poder votar esti 1 de xunetu, según INE |url =https://www.forbes.com.mx/89-3-millones-de-mexicanos-podran-votar-este-1-de-julio-segun-ine/ |periódicu =Forbes |fecha =28 de mayu de 2018 |fechaaccesu =28 de xunu de 2018}}</ref> | población = 123&nbsp;520&nbsp;000 (2017)<ref>{{Cita web|url=https://www.statista.com/statistics/263748/total-population-of-mexico/|títulu=Mexico - total population 2012-2022 Statistic|fechaaccesu=2018-07-01|sitiuweb=Statista|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Notimex|títulu=Méxicu cunta con 123.5 millones d'habitantes|url=https://www.eleconomista.com.mx/politica/Mexico-cunta-con-123.5-millones-de-habitantes-20170710-0116.html|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=L'Economista}}</ref><ref>{{cita noticia |nome =Antonio |apellíu=Alonso |nome2=Yolanda |apellíu2=Clemente |títulu =Asina llega Méxicu a les eleiciones presidenciales |url =https://elpais.com/elpais/2018/06/28/media/1530197617_273124.html |periódicu =El País |fecha =29 de xunu de 2018 |fechaaccesu =30 de xunu de 2018}}</ref> | fonte = [https://www.ine.mx/conteo-rapido/index.html Conteos Rápidos pa los Procesos Eleutorales Federal y Llocales 2017-2018]<ref>{{Obra citada|títulu=Tercer Mensaxe del Conseyeru Presidente del INE en Cadena Nacional|apellíos=INETV|url=https://www.youtube.com/watch?v=gjFq_Fg_veg|fechaaccesu=2018-07-02|fecha=2018-07-01}}</ref> }} {{llistaref|group=lower-alpha}} === Cámara de Senadores === {| {{tablaguapa}} style="margin: auto; text-align: center;" |- style="line-height: 1em;" ! colspan="3" rowspan="2" |Partíu !colspan="2" |Resultaos ! colspan="3" |Escaños ! rowspan="2" |Total |- !Votos !Porcentaxe !Mayoría relativa !Primer minoría !Plurinominal |- | bgcolor=05338D | |[[Ficheru:PAN logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Partíu Aición Nacional]] |[[Partíu Aición Nacional]] | |{{porcentaxe|0.0||05338D}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|05338D}} |- | bgcolor=009150 | |[[Ficheru:PRI logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Partíu Revolucionariu Institucional]] |[[Partíu Revolucionariu Institucional]] | |{{porcentaxe|0.0||009150}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|009150}} |- | bgcolor=FFD700 | |[[Ficheru:PRD logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Partíu de la Revolución Democrática]] |[[Partíu de la Revolución Democrática]] | |{{porcentaxe|0.0||FFD700}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|FFD700}} |- | bgcolor=04B404 | |[[Ficheru:Logo Partido Verde (México).svg|25px|centráu|link=Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] |[[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] | |{{porcentaxe|0.0||04B404}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|04B404}} |- | bgcolor=DA251D | |[[Ficheru:PT logo (Mexico).svg |25px|centráu|link=Partíu del Trabayu (Méxicu)]] |[[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] | |{{porcentaxe|0.0||DA251D}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|DA251D}} |- | bgcolor=48D1CC | |[[Ficheru:PNA logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Nueva Alianza (partíu políticu)]] |[[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]] | |{{porcentaxe|0.0||48D1CC}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|48D1CC}} |- | bgcolor=FF8C00 | |[[Ficheru:MC Party (Mexico).svg|25px|centráu|link=Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)]] |[[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]] | |{{porcentaxe|0.0||FF8C00}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|FF8C00}} |- | bgcolor=800000 | |[[Ficheru:Morena logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Movimiento Regeneración Nacional]] |[[Movimiento Regeneración Nacional]] | |{{porcentaxe|0.0||800000}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|800000}} |- | bgcolor=722Y85 | |[[Ficheru:PES logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Partíu Alcuentru Social]] |[[Partíu Alcuentru Social]] | |{{porcentaxe|0.0||722Y85}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|722Y85}} |- | bgcolor=808080 | |[[Ficheru:Gray-Candidatura independiente.svg|25px|centráu|link=Candidatures independientes de Méxicu]] |[[Candidatures independientes de Méxicu|Candidatos independientes]] | |{{porcentaxe|0.0||808080}} | | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|128|808080}} |- style="line-height: 1em;" ! colspan="3" style="font-size: small;" |Votos nulos/Candidatos ensin rexistrar ! !{{porcentaxe|0.0||F0F0F0}} | colspan="4" | |- style="line-height: 1em;" ! colspan="3" |Total ! !{{porcentaxe|100.0||808080}} !64 !32 !32 !128 |} === Cámara de Diputaos === {| {{tablaguapa}} style="margin: auto; text-align: center;" |- style="line-height: 1em;" ! colspan="3" rowspan="2" |Partíu !colspan="2" |Resultaos ! colspan="2" |Escaños ! rowspan="2" |Total |- !Votos !Porcentaxe !Mayoría relativa !Plurinominal |- | bgcolor=05338D | |[[Ficheru:PAN logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Partíu Aición Nacional]] |[[Partíu Aición Nacional]] | |{{porcentaxe|0.0||05338D}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|05338D}} |- | bgcolor=009150 | |[[Ficheru:PRI logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Partíu Revolucionariu Institucional]] |[[Partíu Revolucionariu Institucional]] | |{{porcentaxe|0.0||009150}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|009150}} |- | bgcolor=FFD700 | |[[Ficheru:PRD logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Partíu de la Revolución Democrática]] |[[Partíu de la Revolución Democrática]] | |{{porcentaxe|0.0||FFD700}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|FFD700}} |- | bgcolor=04B404 | |[[Ficheru:Logo Partido Verde (México).svg|25px|centráu|link=Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] |[[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] | |{{porcentaxe|0.0||04B404}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|04B404}} |- | bgcolor=DA251D | |[[Ficheru:PT logo (Mexico).svg |25px|centráu|link=Partíu del Trabayu (Méxicu)]] |[[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] | |{{porcentaxe|0.0||DA251D}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|DA251D}} |- | bgcolor=48D1CC | |[[Ficheru:PNA logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Nueva Alianza (partíu políticu)]] |[[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]] | |{{porcentaxe|0.0||48D1CC}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|48D1CC}} |- | bgcolor=FF8C00 | |[[Ficheru:MC Party (Mexico).svg|25px|centráu|link=Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)]] |[[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]] | |{{porcentaxe|0.0||FF8C00}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|FF8C00}} |- | bgcolor=800000 | |[[Ficheru:Morena logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Movimiento Regeneración Nacional]] |[[Movimiento Regeneración Nacional]] | |{{porcentaxe|0.0||800000}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|800000}} |- | bgcolor=722Y85 | |[[Ficheru:PES logo (Mexico).svg|25px|centráu|link=Partíu Alcuentru Social]] |[[Partíu Alcuentru Social]] | |{{porcentaxe|0.0||722Y85}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|722Y85}} |- | bgcolor=808080 | |[[Ficheru:Gray-Candidatura independiente.svg|25px|centráu|link=Candidatures independientes de Méxicu]] |[[Candidatures independientes de Méxicu|Candidatos independientes]] | |{{porcentaxe|0.0||808080}} | | |{{Ficha de partíu políticu/escaños|0|500|808080}} |- style="line-height: 1em;" ! colspan="3" |Votos nulos/Candidatos ensin rexistrar ! !{{porcentaxe|0.0||F0F0F0}} | colspan="3" | |- style="line-height: 1em;" ! colspan="3" |Total ! !{{porcentaxe|100.0||808080}} !300 !200 !500 |} == Controversies == === Asesinatos de políticos === {{AP|Asesinatos de políticos mientres el procesu eleutoral de Méxicu de 2018}} Dende l'entamu del procesu eleutoral en setiembre de 2017 y hasta'l 27 de xunu de 2018, un total de 133 políticos fueron asesinaos en 26 estaos de Méxicu, principalmente en [[Oaxaca]] y [[Guerrero]], cada unu con 26 homicidios. De la cifra, 28 yeren precandidatos o aspirantes, 20 candidatos rexistraos y el restu ediles y exediles, diputaos, dirixentes y militantes partidistes. Na so mayoría miembros del PRI (45), siguíu de Morena (20), PRD (18) y PAN (14). Tamién se rexistraron 548 agresiones —incluyíos los 133 asesinatos—, 47 intentos d'homicidiu y 50 muertes de familiares de políticos.<ref>{{cita noticia |nome =Fernando |apellíu =Miranda |títulu =Acaben campañes con récor nel nivel de violencia |url =http://www.eluniversal.com.mx/estados/acaben-campanes-con-record-en-el nivel-de violencia periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=28 de xunu de 2018|fechaaccesu=28 de xunu de 2018}}</ref> A mediaos de xunu, nun comunicáu conxuntu la [[Xunión Europea]] (XE) y les embaxaes de [[Noruega]] y [[Suiza]] espresaron la so esmolición pola violencia nel procesu comicial y llamentaron los decesos.<ref>{{cita noticia |títulu =XE, Noruega y Suiza espresen esmolición per violencia nel procesu eleutoral |url =http://www.elfinanciero.com.mx/elecciones-2018/ue-y-embaxaes-espresen-preocupacion-por violencia-en-el procesu eleutoral |periódicu =El Financieru |fecha =14 de xunu de 2018 |fechaaccesu =14 de xunu de 2018 }}</ref> === Intervención estranxera === En múltiples ocasiones acusóse a otros países d'intentar intervenir nel procesu eleutoral mexicanu. N'abril de 2017, [[John Kelly]], entós secretariu de Seguridá Nacional d'Estaos Xuníos, declaró que la eleición d'un presidente izquierdista en Méxicu «nun sería bonu pa Estaos Xuníos o Méxicu». Créese que la declaración foi en referencia a López Obrador y causó discutiniu al considerase un intentu por influyir nel so contra.<ref>{{cita noticia |títulu =“Un presidente d'esquierda nun sería bonu pa Méxicu nin para EU”: John Kelly |url =http://www.proceso.com.mx/481116/presidente-izquierda-bueno-mexico-nin-eu-john-kelly |periódicu =Procesu |fecha =5 d'abril de 2017 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref><ref>{{cita noticia |nome =Stephen |apellíu =Dinan |títulu =Trump administration wades into Mexican election, warns against left-wing candidate |url =https://www.washingtontimes.com/news/2017/apr/5/trump-administration-wades-mexican-election/ |periódicu =The Washington Post |fecha =5 d'abril de 2017 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu =Mexico apures respect from U.S. for 2018 presidential election |url =https://www.reuters.com/article/us-usa-mexico-election/mexico-apures-respect-from-o-s-for-2018-presidential-election-idUSKBN1782O1 |periódicu =Reuters |fecha =6 d'abril de 2017 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref><ref>{{cita noticia |nome =Christopher |apellíu =Woody |títulu =Mexico wants John Kelly and John McCain to butt out of its election |url =http://www.businessinsider.com/mexico-protest-john-kelly-john-mccain-comments-about-leftist-election-2017-4 |periódicu =Business Insider |fecha =17 d'abril de 2017 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref> Más tarde n'avientu d'esi añu, H. R. McMaster, asesor de Seguridá Nacional de la Casa Blanca, aseguró que [[Rusia]] llanzara una campaña «pa influyir na eleición presidencia de Méxicu de 2018 y amenar la división», ensin definir los métodos emplegaos na supuesta interferencia y ensin indicar el candidatu que sería favorecíu pol Kremlin.<ref>{{cita noticia |nome =David |apellíu=Alire Garcia |nome2=Noe |apellíu2=Torres |títulu=Russia meddling in Mexican election: White House aide McMaster |url =https://www.reuters.com/article/us-mexico-russia-usa/russia-meddling-in-mexican-election-white-house-aide-mcmaster-idUSKBN1EW0UD |periódicu =Reuters |fecha =7 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref> Nesti sentíu, en xineru siguiente, el periodista [[León Krauze]] tamién sollertó pola posible inxerencia rusa.<ref>{{cita noticia |títulu =Sollerten por una posible inxerencia rusa nes eleiciones presidenciales de Méxicu |url =https://www.infobae.com/america/mexico/2018/01/15/sollerten-una-posible-inxerencia-rusa-en-las-elecciones-presidenciales-de-mexico/ |periódicu =Infobae |fecha =15 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018 }}</ref> Amás, Frida Ghitis de ''[[The Washington Post]]'' coincidió ya indicó que Rusia sofitaba a López Obrador.<ref>{{cita noticia |títulu =¿Rusia sofita a AMLO de cara a les eleiciones? Esto diz el Washington Post |url =http://www.nacion321.com/eleiciones/rusia-sofita-a-amlo-de-cara-a-les |periódicu =Nación 321 |fecha =11 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20191214005515/https://www.nacion321.com/eleiciones/rusia-sofita-a-amlo-de-cara-a-les |archivedate =2019-12-14 }}</ref> Igualmente, Enrique Ochoa Reza, presidente del PRI, afirmó ensin evidencies que los intereses rusos y de Venezuela» sofitaben al candidatu izquierdista.<ref>{{cita noticia |títulu =Intereses de Rusia y Venezuela sofiten a “López”: PRI |url =http://www.proceso.com.mx/518252/intereses-de-rusia-y-venezuela-sofiten-lopez-pri |periódicu =Procesu |fecha =12 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref> En respuesta, López Obrador burllar de los rumores del sofitu rusu.<ref>{{cita noticia |títulu =AMLO burllar de rumores sobre sofitu rusu a la so campaña |url =https://www.forbes.com.mx/amlo-búrllase-rumores-sofito-rusu-campana/ |periódicu =Forbes |fecha =18 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018 }}</ref> Pela so parte, el INE refugó que Rusia o dalgún axente esternu pudiera intervenir nos comicios. «Nun tenemos [...] nenguna evidencia de que nengún de los candidatos a la Presidencia de la República tea recibiendo un sofitu d'esta naturaleza», indicó Marco Baños, conseyeru eleutoral.<ref>{{cita noticia |títulu =¿Pue Rusia intervenir nes eleiciones en Méxicu? El INE asegura que non |url =https://expansion.mx/politica/2018/01/12/pue-rusia-intervenir-en-les eleiciones-en-mexico-el-ine-asegura-que-non |periódicu =Espansión |fecha =12 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018 }}</ref> Coles mesmes, [[Serguéi Lavrov]], ministru d'Esterior rusu, negó los rumores d'intervención.<ref>{{cita noticia |títulu =Por 'rusofobia', acúsennos d'interferir n'eleiciones en Méxicu: canciller |url =http://www.eluniversal.com.mx/mundo/por-rusofobia-acúsennos de-interferir-en-eleiciones-en-mexico-canciller |periódicu =L'Universal |fecha =19 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018 }}</ref> Per otra parte, nel mesmu xineru, apaecieron murios con mensaxes a favor de López Obrador, roblaos pol [[Partíu Socialista Xuníu de Venezuela]] (PSUV), en delles ciudaes de Venezuela.<ref>{{cita noticia |títulu =Apaecen bardes pintaes en sofitu a AMLO en Venezuela |url =https://www.elsoldemexico.com.mx/mexico/politica/apaecen-bardes-pintaes-en-sofitu-a-amlo-en-venezuela-557610.html |periódicu =El Sol de Méxicu |fecha =9 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018 }}</ref> Sicasí, Morena calificó la situación de guerra puerca»<ref>{{cita noticia |nome =Misael |apellíu =Zavala |títulu =Morena denuncia guerra puerca d'opositores en Venezuela |url =http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/morena-denuncia-guerra-puerca-de-opositores-en-venezuela |periódicu =L'Universal |fecha =9 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018 }}</ref> y el PSUV refugó ser autor de los mensaxes. «Nun ye política nin del Partíu Socialista de Venezuela nin del gobiernu bolivariano entemetese na política interna de nengún país», aseguró al respeutu Jacobo Torres, vicepresidente internacional del partíu.<ref>{{cita noticia |títulu =Partíu de Venezuela niega faer pintes a favor de AMLO |url =http://www.milenio.com/internacional/venezuela-andres-manuel-lopez-obrador-amlo-bardes-pintes-mileniu-noticies_0_1100889998.html |periódicu =Milenio |fecha =10 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref> Amás, nuna entrevista pa la revista ''Líder Méxicu'', l'estratega derechiegu venezolanu [[JJ Rendón]] declaró que fadría «tou lo que tea al mio algame dientro de la llei, por que AMLO nun llegue a la presidencia». Primeramente, Rendón trabayó pal [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] mientres la campaña presidencial de Peña Nieto en 2012.<ref>{{cita noticia |títulu =PRI desmarcar del publicista JJ Rendón; AMLO pide evitar violencia política |url =https://aristeguinoticias.com/1401/mexico/pri-desmarcar del publicista-jj-rendon-amlo-pide-evitar-violencia-politica/ |periódicu =Aristegui Noticies |fecha =14 de xineru de 2018 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref> L'alianza de medios de comunicación Verificáu 2018 comprobó que s'arrobinaron en redes sociales noticies falses d'esta intervención de Venezuela en favor de López Obrador, resultando ser manipulaciones dixitales<ref>{{Cita web|url=https://verificado.mx/nicolas-maurezo-campana-amlo/|títulu=Nicolás Maduro, ¿detrás de la campaña de AMLO?|fechaaccesu=18 de marzu de 2018|sitiuweb=verificado.mx}}</ref>. === Posible fraude del PRI === N'avientu de 2017, ''[[Regeneración (periódicu)|Regeneración]]'' alvirtió sobre la posibilidá de que'l [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] cometiera fraude eleutoral, indicando que la controversial [[Llei de Seguridá Interior (Méxicu)|Llei de Seguridá Interior]] podría ser el mediu p'amenorgar les protestes pol potencial fraude.<ref>{{cita noticia |títulu =PRI prepara un fraude eleutoral en 2018, sollerten académicos y espertos política |url =https://regeneracion.mx/pri-prepara-un fraude eleutoral-en-2018-sollerten-academicos-y-espertos/ |periódicu =Regeneración |fecha =25 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref> Pela so parte, ''Bloomberg'' sofitó esa teoría y nun artículu so, Tony Payan, direutor del Centru Méxicu del Institutu Baker de la [[Universidá Rice]], suxirió que yeren posibles la compra de votos y los ataques informáticos. La nota tamién suxirió que Meade podría tar recibiendo sofitos indebíos del presupuestu destináu a la publicidá oficial del presidente Peña Nieto.<ref>{{cita noticia |nome =Nacha |apellíu=Cattan |nome2=Eric |apellíu2=Martin |títulu =Mexico's Presidential Election Could Get Really Dirty |url =https://www.bloomberg.com/news/articles/2017-12-18/mexico-s-biggest-election-could-turn-dirty-it-s-happened-before |periódicu =Bloomberg |fecha =18 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref> El mesmu mes, ''[[The New York Times]]'' reportó que Peña Nieto gastara cerca de dos mil millones de dólares en publicidá a lo llargo de los sos cinco años nel cargu, la cifra más alta gastada por cualesquier mandatariu mexicanu. Amás, l'artículu mentaba esmoliciones sobre'l 68% de periodistes qu'almitíen nun creer tener abonda llibertá d'espresión. Pa sofitar la so postura, el mediu citaba a [[Carmen Aristegui]], despidida dempués de revelar l'[[Investigación per conflictu d'interés d'Enrique Peña Nieto|escándalu de la Casa Blanca de Peña]].<ref>{{cita noticia |nome =Azam |apellíu=Ahmed |títulu =Col so enorme presupuestu de publicidá, el gobiernu mexicanu controla los medios de comunicación |url =https://www.nytimes.com/es/2017/12/25/con-su-enorme-presupuesto-de-publicidad-el gobiernu mexicanu-controla-los medios-de-comunicacion-pri-pena-nieto/ |periódicu =The New York Times |fecha =25 d'avientu de 2017 |fechaaccesu =20 de xineru de 2018}}</ref> === Irregularidaes n'atroxu de firmes === El 11 de xineru de 2018, el INE anunció una investigación sobre irregularidaes na recoyida de firmes n'aspirantes a candidatures independientes a la Cámara de Diputaos. Informóse que dellos problemes incluian el rexistru de sofitos con fotocopies de la credencial d'eleutor y non la orixinal o l'usu de llicencies de manexu y similares.<ref>{{cita noticia |títulu =INE detecta irregularidaes nel atroxu de firmes d'aspirantes independientes a diputaos |url =http://www.animalpolitico.com/2018/01/ine-independientes-diputaos-irregularidaes/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =11 de xineru de 2018 |fechaaccesu =8 de febreru de 2018 }}</ref> Cuatro díes dempués, dar a conocer que 28 de los 65 aspirantes recoyeren fraudulentamente les firmes. Con base nuna muestra de 900 firmes, confirmóse que 24 presentaben «inconsistencies o irregularidaes» que llevaron a la revisión del total de firmes. Nesta ocasión, l'usu de credenciales non válides, fotocopies y la simulación yeren los errores más comunes.<ref>{{cita noticia |nome = Santiago |apellíu =Igartúa |títulu =El INE investiga a aspirantes independientes por fraude en firmes |url =http://www.proceso.com.mx/518635/el-ine-investiga-aspirantes-independientes-por fraude-en firmes periódicu =[[Proceso (revista)|Proceso]] |fecha =15 de xineru de 2018 |fechaaccesu =8 de febreru de 2018}}</ref> Tamién s'afayó'l llogru de sofitos de forma illegal per parte de los aspirantes per mediu de la usurpación y mercar-venta de credenciales d'eleutor» y abarruntóse de la compra de padrones eleutorales.<ref>{{cita noticia |títulu =Afaya INE fraude en firmes d'independientes |url =https://aristeguinoticias.com/1101/mexico/afaya-ine-fraude-en-firmes-de-independientes/ |periódicu =Aristegui Noticies |fecha =11 de xineru de 2018 |fechaaccesu =7 de febreru de 2018}}</ref> Poles irregularidaes, la Comisión de Prerrogativas y Partíos Políticos del INE determinó negar el rexistru a 23 aspirantes que llograren el númberu de firmes necesariu.<ref>{{cita noticia |títulu =INE va negar rexistru a 23 aspirantes a diputaos independientes por irregularidaes en firmes |url =http://www.animalpolitico.com/2018/02/ine-aspirantes-diputaos-independientes-firmes/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =1 de febreru de 2018 |fechaaccesu =7 de febreru de 2018 }}</ref> === Robu y destrucción de boletas eleutorales === [[Ficheru:CiudadanoMexicanoEjerciandoElVoto.JPG|derecha|miniaturadeimagen|250x250px|Votante introduciendo los sos boletas mientres les eleiciones.]] El 28 de xunu de 2018, el INE informó que 34 paquetes eleutorales —cinco federales y ventinueve llocales— fueren robaos o destruyíos en dellos estaos del país.<ref>{{cita noticia |nome=Carina |apellíu=García |nome2=Horacio |apellíu2=Jiménez |títulu=INE reporta 34 paquetes eleutorales robaos nel país; refuga afectación |url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/ine-reporta-34-paquetes-eleutorales-robaos-en-el-pais-refuga-afectacion |periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=29 de xunu de 2018 |fechaaccesu=29 de xunu de 2018 }}</ref> Los incidentes rexistraos qu'arreyaron robu o destrucción de boletas eleutorales incluyeron a [[Macuspana]], [[Tabasco]], onde se denunció'l robu de 11 mil 025 boletas conteníes en cinco paquetes eleutorales —dos federales y trés llocales—.<ref>{{cita noticia |títulu =Roben en Tabasco cinco paquetes eleutorales con más de 11 mil boletas |url =https://www.animalpolitico.com/2018/06/roben-tabasco-boletas-paquetes/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =26 de xunu de 2018 |fechaaccesu =28 de xunu de 2018 }}</ref> Per otra parte, en [[San Juan Quiahije]], [[Oaxaca]], robáronse y quemaron mientres el so treslláu 8204 boletas;<ref>{{cita noticia |axencia =[[Agence France-Presse]] |títulu =Roben y quemen más de 8 mil boletas eleutorales en conceyu d'Oaxaca |url =https://www.animalpolitico.com/2018/06/roben-y-quemen-boletas-oaxaca/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =27 de xunu de 2018 |fechaaccesu =28 de xunu de 2018 }}</ref> en [[Coatzacoalcos]], [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], reportóse'l robu, per parte de persones armaes, de 2800 boletas;<ref>{{cita noticia |nome =Ana |apellíu =Osorio |títulu =Grupu armáu roba más de 2,800 boletas eleutorales en Coatzacoalcos, Veracruz |url =https://www.animalpolitico.com/2018/06/roben-boletas-coatzacoalcos-veracruz/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =27 de xunu de 2018 |fechaaccesu =28 de xunu de 2018 }}</ref> en [[Tamaulipas]] amburóse la casa d'un funcionariu de caxellu colo que tamién se destruyó papelería eleutoral;<ref>{{cita noticia |nome=Carina |apellíu=García |nome2=Horacio |apellíu2=Jiménez |títulu=Robo de boletas en Oaxaca, Veracruz y Tamaulipas nun afecta eleición: INE |url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/robu-de-boletas-en-oaxaca-veracruz-y-tamaulipas-nun afecta-eleccion-ine |periódicu=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=27 de xunu de 2018 |fechaaccesu=28 de xunu de 2018 }}</ref> en [[Huixtán]], [[Chiapas]] reportóse'l robu de cuasi 600 boletas pa la eleición local,<ref>{{cita noticia |nome=Arturo |apellíu=Estrada |títulu=Hombre armaos roben cuasi 600 boletas eleutorales en Chiapas |url=http://www.elfinanciero.com.mx/elecciones-2018/homes-armaos-roben-cuasi-600-boletas-electorales-en-chiapas |periódicu=El Financieru |fecha=29 de xunu de 2018 |fechaaccesu=29 de xunu de 2018 }}</ref> y en [[Tlaxcala]] sustraer un paquete con 732 boletas.<ref>{{cita noticia |autor =[[Notimex]] |títulu =Róbense 732 boletas eleutorales en Tlaxcala |url =https://www.excelsior.com.mx/nacional/róbense-732-boletas-electorales-en-tlaxcala/1248762 |periódicu =[[Excélsior]] |fecha =28 de xunu de 2018 |fechaaccesu =29 de xunu de 2018 }}</ref> Polo anterior, les autoridaes eleutorales ordenaron reimprimir les boletas ya identificar los folios de les robaes p'anulales y torgar el so usu mientres los comicios.<ref>{{cita noticia |autor =Redaición |títulu =INE reimprimirá boletas en Tabasco, Veracruz y Oaxaca; diz que va poder identificar les que fueron robaes |url =https://www.animalpolitico.com/2018/06/ine-reimprimir-boletas-robaes/ |periódicu =[[Animal Políticu]] |fecha =27 de xunu de 2018 |fechaaccesu =28 de xunu de 2018 }}</ref> === Cancelación de caxellos === Nos díes previos a les eleiciones empezar a anunciar la cancelación de caxellos en diversos estaos. El 28 de xunu de 2018, el INE dio a conocer que nun instalaría doce casilla eleutorales na rexón norte del estáu de [[Jalisco]], en concretu nos conceyos de [[Bolaños]] y [[Mezquitic]], esto de resultes d'un conflictu territorial ente la comunidá [[huichol]] y ganaderos del vecín estáu de [[Nayarit]]. De resultes d'ello, nel primer conceyu namái van instalase cuatro de los diez caxellos planiaos; ente que nel segundu va proceder col allugamientu de 18 de los 24 centros de votación previstos primeramente,<ref>{{Cita noticia|títulu=Comunidad wixárica frena instalación de caxellos en Jalisco por reclamu de tierres - Proceso|url=https://www.proceso.com.mx/540643/comunidá-wixarica-frena-instalacion-de-caxellos-en-jalisco-por reclamu-de-tierres|fecha=2018-06-28|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=Procesu}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Nun va haber instalación de 12 caxellos en Zona Norte de Jalisco, confirma'l INE|url=https://www.informador.mx/jalisco/El-INE-confirma-que-non-habra-instalacion-de-12-caxellos-en-Zona-Norte-20180628-0113.html|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=El Informador :: Noticies de Jalisco, Méxicu, Deportes & Entretenimientu}}</ref> la decisión foi confirmada'l 30 de xunu.<ref>{{Cita noticia|apellíu=García|nome=Georgina|títulu=Autoridad eleutorales de Jalisco deciden nun instalar 12 caxellos|url=http://www.elfinanciero.com.mx/elecciones-2018/autoridaes-eleutorales-de-jalisco-deciden-nun instalar-12-caxellos|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=El Financieru}}</ref> Per otru llau, el 28 de xunu miembro de la [[Pueblu purépecha|comunidá purépecha]] se movlizaron en [[Michoacán]] pa demostrar la so inconformidad cola instalación de caxellos al asegurar qu'actuaben «en defensa de la llibre autodeterminación de les comunidaes orixinaries»,<ref>{{Cita noticia|títulu=Conseyu Indíxena bloquia carretera contra la instalación de caxellos eleutorales en Michoacán - Procesu|url=https://www.proceso.com.mx/540692/conseyu-indigena-bloquia-carretera-contra-la-instalacion-de caxellos eleutorales-en-michoacan|fecha=2018-06-28|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=Procesu}}</ref> les manifestaciones presentar por aciu bloqueos carreteros principalmente.<ref>{{Cita web|url=https://aristeguinoticias.com/2906/mexico/comunidades-indigenas-en-michoacan-non-permitiran-instalacion-de caxellos eleutorales/|títulu=Comunidad indíxenes en Michoacán nun van dexar instalación de caxellos eleutorales - Aristegui Noticies|fechaaccesu=2018-07-01|sitiuweb=aristeguinoticias.com}}</ref> El mesmu día, el INE anunció que nun instalaría 45 caxellos que se teníen planiaes.<ref>{{Cita noticia|títulu=Confirma'l INE que nun s'instalarán 45 caxellos en Michoacán|url=https://www.excelsior.com.mx/nacional/confirma-el-ine-que nun s'instalaren-45-caxellos-en-michoacan/1248736|fecha=2018-06-28|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=Excélsior}}</ref> Darréu, les autoridaes eleutorales llograron empecipiar el procesu d'instalación cola ayuda de les autoridaes policiaques,<ref>{{Cita noticia|títulu=Llega paquetería eleutoral a Nahuatzen; prometen eleiciones|url=http://www.lavozdemichoacan.com.mx/regional/llega-paqueteria-eleutoral-a-nahuatzen-si-habra-eleiciones/|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=La Voz de Michoacan}}</ref> sicasí, vecinos de Nahuatzen sustraxeron parte del material de votación,<ref>{{Cita noticia|títulu=Vecinos de Nahuatzen, en Michoacán, quemen boletas eleutorales|url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/vecinos-de-nahuatzen-en-michoacan-quemen-boletas-electorales|fecha=2018-06-30|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=El Universal}}</ref> polo que'l 30 de xunu ampliar a 62 el númberu de centros de votación atayaos pol INE en nueve llocalidaes de siete conceyos<ref>{{Cita web|url=https://www.animalpolitico.com/2018/06/caxellos-daos-de-baxa-michoacan/|títulu=Van 62 caxellos cancelaos en Michoacán {{!}} Animal Políticu|fechaaccesu=2018-07-01|sitiuweb=www.animalpolitico.com}}</ref> – [[Paracho de Verduzco|Paracho]], [[Charapan]], [[Chilchota (conceyu)|Chilchota]], [[Conceyu de Nahuatzen|Nahuatzen]], [[Quiroga (Michoacán)|Quiroga]], [[Tingambato (conceyu)|Tingambato]] y [[Conceyu de Cherán|Cherán]] –.<ref>{{Cita web|url=https://verificado.mx/van-45-caxellos-daos-de-baxa-en-zona-purepecha-de-michoacan-analicen-atayar-mas-tres-incidentes/|títulu=Van 62 caxellos daos de baxa en zona Purépecha de Michoacán; analicen atayar más tres incidentes Verificáu 2018|fechaaccesu=2018-07-01|sitiuweb=verificado.mx}}</ref> Amás, el 27 de xunu, confirmóse que tampoco s'instalaríen caxellos de votación nel conceyu de [[Tila (Chiapas)|Tila]], en [[Chiapas]], en llegando a un alcuerdu ente habitantes llocales y les autoridaes eleutorales.<ref>{{Cita noticia|títulu=Nun van instalar caxellos eleutorales nel conceyu de Tila, Chiapas|url=https://www.excelsior.com.mx/nacional/nun instalaren-caxellos-eleutorales-en-el-conceyu-de-tila-chiapas/1248543|fecha=2018-06-28|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=Excélsior}}</ref> == Ver tamién == * [[Eleiciones concurrentes de Méxicu de 2018]] * [[Eleiciones federales de Méxicu]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{Commonscat|Mexican general election, 2018}} * [https://www.ine.mx/voto-y-eleiciones/elecciones-2018 Eleiciones 2018 en Méxicu] na páxina oficial del [[Institutu Nacional Eleutoral (Méxicu)|Institutu Nacional Eleutoral]]. {{Socesión|títulu= [[Eleiciones federales de Méxicu]] | periodu = 2018 | predecesor = [[Eleiciones federales de Méxicu de 2015]] | socesor = {{Nowrap|[[Eleiciones federales en Méxicu de 2021]]}} | títulu2 = Eleición presidencial de Méxicu | periodu2 = 2018 | predecesor2 = [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012|Eleición presidencial de 2012]] | socesor2 = [[Eleiciones federales en Méxicu de 2024|Eleición presidencial de 2024]]}} {{Tradubot|Eleiciones federales de Méxicu de 2018}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones de Méxicu de 2018| ]] [[Categoría:Eleiciones federales de Méxicu|2018]] et7vhzt41xn0xpepi0w5dtxrllvfpja Emily Blunt 0 140667 4500983 4478362 2026-06-20T19:28:25Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500983 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Emily Olivia Laura Blunt''' {{nym}}, más conocida como '''Emily Blunt''', ye una actriz [[Reinu Xuníu|británico]]-[[Estaos Xuníos|americana]]. Ye conocida pol so trabayu en ''[[The Devil Wears Prada (película)|The Devil Wears Prada]]'' (2006), ''[[The Young Victoria]]'' (2009), ''[[The Adjustment Bureau]]'' (2011), ''[[Looper (película)|Looper]]'' (2012), ''[[Edge of Tomorrow]]'' (2014), Sicariu (2015), [[The Huntsman: Winter's War]] (2016) y [[La moza del tren (película)|The girl on the train]] (2016). Foi nomada a cuatro [[Globos d'Oru]], dos Premios del Círculu de Críticos de Cine de Londres, y un [[Premiu BAFTA]]. En 2007 ganó'l [[Premiu Globu d'Oru]] na categoría [[Globu d'Oru a la meyor actriz de repartu de serie, miniserie o telefilme|meyor actriz de repartu de serie, miniserie o telefilme]] pol so trabayu nel telefilme ''[[Gideon's Daughter|La fía de Gideón]]'' de la [[British Broadcasting Corporation|BBC]].<ref>{{Cita web |url=http://www.goldenglobes.org/browse/member/30944 |títulu=Award search: Emily Blunt |fechaaccesu=8 de payares de 2008 |autor=The Hollywood Foreign Press Association |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080906183024/http://www.goldenglobes.org/browse/member/30944 |fechaarchivu=2008-09-06 }}</ref> == Biografía == Blunt nació'l 23 de febreru de 1983, en Wandsworth, nel suroeste de [[Londres]]. Ye la segunda de los cuatro fíos de Joanna, una profesora y ex-actriz, y l'abogáu Oliver Simon Peter Blunt, unu de los abogaos de más altu perfil nel [[Reinu Xuníu]]. Los sos hermanos son Felicity (actual esposa de [[Stanley Tucci]]), Sebastian, y Suzanna. El so güelu yera'l xeneral Peter Blunt, y unu de los sos tíos paternos ye Crispin Blunt, un [[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|parllamentariu conservador]] por Reigate. A los 14 años quedó segunda nel concursu de guapura biañal de Romptshon, [[Liverpool]]. A los 16 años Blunt asistió a Ibstock Place School y, a la edá de 16 años, foi a Hurtwood House, una escuela conocida pol so nivel avanzáu nel so programa d'[[artes escéniques]] onde conoció al so mánager. == Carrera profesional == Entá siendo una estudiante, Blunt debutó profesionalmente nel [[musical]] escritu por Paul Sellar, ''Bliss'', que foi presentáu nel festival [[Edinburgh Fringe]] del añu 2000. Más tarde participó en ''The Royal Family'', una obra de teatru xunto a [[Judi Dench]] na producción de [[Sir Peter Hall]]. Aclamada pola crítica pola so actuación foi nomada "Meyor Artista Revelación" de [[The Evening Standard]]. Emily interpretó'l papel de ''Eugenie'' na obra ''Vincent in Brixton'' de Nicholas Wright realizada nel [[Royal National Theatre|Teatru Nacional]], y el papel de ''Julieta'' na producción de Indhu Rubasingham de ''Romeo y Julieta'' nel Chichester Festival Theatre, dambos en 2002 . En 2003, Blunt debutó na pantalla per primer vegada nel drama de la televisión británica, ''Boudica'', que narraba la vida d'aquella antigua [[Boudica|reina-guerrera]] qu'engarró contra los romanos. Esi añu l'actriz recibió aponderamientos pola so interpretación de la reina [[Catalina Howard]] nel telefilme británicu de dos partes, ''Henry VIII''. El papel que catapultó la carrera de Blunt foi'l de ''Tamsin'' na escura película británica ''[[My Summer of Love]]'' de 2004, que narra una historia de decepción y amor [[Lesbianismu|lésbicu]] nel campu inglés. Ella compartió'l premiu Evening Standard British Film Award col so coprotagonista, Natalie Press, na categoría Novatu Más Prometedor. En 2005, Blunt estelarizó, xunto a [[Bill Nighy]] y [[Miranda Richardson]], la serie dramática de la televisión británica, ''[[Gideon's Daughter|La fía de Gideón]]'', onde interpretó a l'acoradada [[Fíu únicu|fía única]] del doctor Gideon Warner, personificáu pol veteranu actor [[Bill Nighy]]. El drama cuntaba con un guión orixinal escritu y empobináu por [[Stephen Poliakoff]]. Pola so actuación l'actriz ganó un [[Premiu Globu d'Oru]] na categoría [[Globu d'Oru a la meyor actriz de repartu de serie, miniserie o telefilme| meyor actriz de repartu de serie, miniserie o telefilme]]. [[Ficheru:EmilyBluntOrangeBritishAcademyFilmAwards07.jpg|200px|miniaturadeimagen|left|Blunt nos [[Premios BAFTA]] en 2007]] Un añu dempués, acompañó a [[Meryl Streep]] y [[Anne Hathaway]] nel esitosu filme, ''[[The Devil Wears Prada (película)|The Devil Wears Prada]]''.L'actriz interpretó a la egocéntrica y calculadora secretaría ''[[Emily Charlton]]''. Anque los críticos concentráronse mayoritariamente en Streep y Hathaway al empiezu, Blunt probó ser igual de memorable cuando la revista ''[[Entertainment Weekly]]'' nomar como "la meyor roba-escenes femenina" nel so númberu especial de final de branu. En febreru de 2007, allegó xunto a [[Anne Hathaway|Hathaway]] a la ceremonia de los premios [[Premios Oscar 2006|Oscar]] pa presentar el gallardón al [[Oscar al meyor diseñu de vestuariu|meyor diseñu de vestuariu]]. Amás en 2006 participó con [[Susan Sarandon]] nel drama independiente, ''Irresistible''. El filme ta empobináu y escritu por Ann Turner y el repartu principal completar colos actores [[Sam Neill]], Wiliam McInnes y [[Georgie Parker]] ente otros. Cuando [[Susan Sarandon|Sarandon]] confirmó la so participación n'otra película, ''The girl in the park'', suxirió-y al direutor [[David Auburn]] que-y fixera una audición a Blunt, pero'l papel ganar [[Kate Bosworth]]. [[Ficheru:Emily Blunt @ Adjustment Bureau Premiere 02.jpg|200px|miniaturadeimagen|derecha|Blunt na premiere de ''[[The Adjustment Bureau]]'' en 2011]] En 2007, Blunt apaeció en cuatro películes: ''[[Wind Chill]]'' narra la historia d'una estudiante universitaria (Blunt), desesperada por llegar a [[Delaware (Ohio)|Delaware]] pa navidá, viaxa con un estrañu compañeru de clase (Ashton Holmes). Mientres se va dando cuenta de que'l so compañeru de viaxe sabe demasiaes coses sobre ella, este decide tomar un atayu per una remotu carretera rural onde queden atrapaos nuna terrible nevarada. Ente los productores del filme atópense [[George Clooney]] y [[Steven Soderbergh]] y la direición tuvo sol mandu de Gregory Jacobs; ''[[The Jane Austen Book Club]]'', narra la historia de seis californianos, cinco muyeres y un home: ''Jocelyn'' ([[Maria Bello]]), Sylvie ([[Amy Brenneman]]), Allegra ([[Maggie Grace]]), ''Prudie'' (Blunt), Bernadette ([[Kathy Baker]]) y Grigg ([[Hugh Dancy]]), formen parte d'un club de llectura de [[Jane Austen]] nel que van afayar que les noveles de Austen tienen enforma de mancomún coles sos vides y decepciones amoroses. El llibru estremar en seis partes, caúna centrada nun personaxe (el qu'empón la llectura de la novela de Austen) y nuna novela respeutivamente (la que ta lleendo'l grupu de llectura nesi momentu); ''[[Dan in Real Life|Como la vida mesma]]'' y d'últimes en ''[[Charlie Wilson's War]]'' como ''Jane Liddle'' onde apaeció nuna escena erótica con [[Tom Hanks]], vistiendo una blusa abierta que revelaba un elegante sostén blancu y un lligueru. En 2008, Blunt apaeció en dos películes, ''Sunshine Cleaning'' nel papel de ''Norah Lorkowski'' empobinada por Christine Jeffs y coprotagonizada xunto a [[Amy Adams]], [[Alan Arkin]], [[Steve Zahn]] y [[Clifton Collins Jr]] ente otros. Blunt interpreta a la hermana d'una madre soltera (Adams) qu'empecipien un negociu inusual —llimpieza d'escenes del crime— col fin de consiguir abondu dineru pa unviar al so sobrín a una escuela privada. La película estrenar nel [[Festival de Cine de Sundance]] d'esi añu y recibió crítiques mistes. El segundu proyeutu nel que participó esi añu foi ''The Great Buck Howard'' onde encarna'l papel de ''Valerie Brennan''. El filme trata alrodiu de un ilusionista que ta en cantu de la quiebra y tien de conformase con actuar en pequeños pueblos, pero'l so ayudante va faer tolo posible porque vuelva recuperar l'ésitu perdíu. Cuenta amás cola participación de [[John Malkovich]], [[Colin Hanks]], [[Steve Zahn]] y [[Tom Hanks]] ente otros y foi dirixíu por Sean McGinly. [[Ficheru:Emily Blunt @ Toronto International Film Festival 2011.jpg|200px|miniaturadeimagen|left|Blunt nel [[Festival Internacional de Cine de Toronto|Festival Internacional de cine de Toronto]] en 2011]] En 2009 interpretó a la [[Reina Victoria d'Inglaterra|reina Victoria]] en ''[[The young Victoria]]'', dirixida por [[Jean-Marc Vallée]] y escrita por [[Julian Fellowes]]. Tamién actuó nel curtiumetraxe ''Curiosity'', dirixíu por Toby Spanton. Amás nesi añu apaeció en ''[[Wild Target]]'' y nun episodiu de ''[[The Simpsons]]'': ''[[Lisa the Drama Queen]]''. Blunt yera la primer opción del direutor [[Jon Favreau]] pa interpretar a la ''[[Vilba Negra (cómic)|Viuda Negra]]'' en ''[[Iron Man 2]]'', pero por problemes d'axenda con ''[[Los viaxes de Gulliver (película de 2010)|Los viaxes de Gulliver]]'' viose obligada a dexar el papel a [[Scarlett Johansson]]. En 2010 estrenó ''[[L'home llobu (película de 2010)|L'home llobu]]'' xunto a [[Benicio del Toro]], [[Hugo Weaving]], [[Anthony Hopkins]] y [[Geraldine Chaplin]] y el direutor [[Joe Johnston]]. Amás dio-y vida a la madre de la ratoncita Angelina, ''Matilda Mouseling'', na serie de televisión animada, ''[[Angelina Ballerina: Los siguientes pasos]]''. En 2011 interpretó'l personaxe d'una baillarina que caltién un revesosu romance con un políticu norteamericanu, interpretáu por [[Matt Damon]], en ''[[The Adjustment Bureau]]''. Este ye un filme con una suerte de romance, ciencia ficción y suspensu, escrita y empobinada por George Nolfi. A Blunt ufiertóse-y el papel femenín principal en ''[[Capitán América: el primer vengador]]'', pero ella refugar. Foi reemplazada pola actriz australiana [[Abbie Cornish]] pa interpretar el papel principal na película independiente de David Riker, ''The Girl''. Abandonó la película por cuenta de conflictos de programación. En 2011, Blunt foi nomada embaxadora del nuevu arume de [[Yves Saint Laurent]], [[Opium (arume)|Opium]]. Blunt protagonizó la película de la comedia británica ''[[Salmon fishing in the Yemen|Salmon Fishing in the Yemen]]'' (2011), dirixida por [[Lasse Hallström]] y co-protagonizada por [[Ewan McGregor]] y [[Kristin Scott Thomas]]. Esi mesmu añu, ella apaeció de volao en ''[[The Muppets (película)|Los Muppets]]'', como recepcionista de [[Miss Piggy]]. Blunt protagonizó la película de 2012 ''[[The Five-Year Engagement|Eternamente Comprometíos]]'', dirixida por Nicholas Stoller y coprotagonizada por [[Jason Segel]]. En xineru de 2011, Blunt empezó a filmar una película de ciencia ficción d'Estaos Xuníos, ''[[Looper (película)|Looper]]'', dirixida por Rian Johnson y coprotagonizada por [[Bruce Willis]] y [[Joseph Gordon-Levitt]], la película foi estrenada en setiembre de 2012. En 2014, protagonizó xunto a [[Tom Cruise]] en ''[[Edge of Tomorrow]]'', l'adautación cinematográfica de la novela xaponesa, ''All You Need Is Kill'' de Hiroshi Sakurazaka. Ta anunciada pa protagonizar ''Arthur Newman'', la historia d'un xugador de golf profesional, xunto a [[Colin Firth]]. Blunt interpretó tamién a la muyer del panaderu na adautación cinematográfica del musical, ''[[Into the Woods (película)|Into the Woods]]'', xunto al so coprotagonista en ''[[The Devil Wears Prada (película)|The Devil Wears Prada]]'', [[Meryl Streep]] como la bruxa. Por esta últimu película, llogró una nominación nos [[Premiu Globu d'Oru]], na categoría [[Globu d'Oru a la meyor actriz - Comedia o musical|meyor actriz en comedia]].<ref name="Golden Globe 2015 nominations: Reese Witherspoon, Emma Stone, more nominees react">{{Cita web |títulu=Golden Globe 2015 nominations: Reese Witherspoon, Emma Stone, more nominees react |url=http://popwatch.ew.com/2014/12/11/golden-globe-2015-nominations-reactions/ |fechaaccesu=11 d'avientu de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150115181713/http://popwatch.ew.com/2014/12/11/golden-globe-2015-nominations-reactions/ |fechaarchivu=2015-01-15 }}</ref><ref name="Globos d'Oru: conocé a tolos nomaos">{{Cita web |títulu=Globos d'Oru: conocé a tolos nomaos |url=http://personajes.lanacion.com.ar/1751411-globos-de-oro-conoz-a-todos-los-nominados |fechaaccesu=11 d'avientu de 2014 }}</ref> Por consiguiente protagonizó a Freya na película [[The Huntsman: Winter's War]] xunto a Charlize Theron, Chris Hemsworth y Jessica Chastain. En 2016 participó na producción de [[Tate Taylor]] basada nel llibru de [[Paula Hawkins|Paula]] [[Paula Hawkins|Hackings]], [[La moza del tren (película)]] protagonizando a Rachel, una muyer alcohólica aflixida pol so recién divorciu, película pola cual recibió una nominación a los [[Screen Actors Guild Awards]] como meyor actriz y a los [[People's Choice Awards]] como meyor actriz de drama. == Vida privada == [[Ficheru:Emily Blunt and John Krasinski.jpg|180px|miniaturadeimagen|derecha|Emily y el so maríu [[John Krasinski]] nos [[Premiu Globu d'Oru de 2013]]]] Blunt empezó en 2005 una rellación col cantante canadiense [[Michael Bublé]], al que conoció en 2005 na entrega de premios Logie Awards ([[Melbourne]], [[Australia]]). Col so ex collaboró nel ''[[cover]]'' de ''Me and Mrs. Jones'' nel so álbum ''[[Call Me Irresponsible (álbum)|Call me irresponsible]]'' y compartieron una casa en [[Vancouver]]. En xunetu de 2008, depués de 3 años, remató la so rellación por ''«incompatibilidá d'axendes»''.<ref>{{Cita web |url=http://www.latercera.cl/contenido/30_29808_9.shtml |títulu=Michael Bublé dixebrar de l'actriz Emily Blunt |fechaaccesu=8 de payares de 2008 |fecha=11 de xunetu de 2008 |autor=[[La Tercera]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081005232739/http://www.latercera.cl/contenido/30_29808_9.shtml |fechaarchivu=2008-10-05 }}</ref> En payares de 2008, Blunt empezó a salir col actor d'Estaos Xuníos [[John Krasinski]]. La pareya comprometer n'agostu de 2009, y casóse'l 10 de xunetu de 2010 en [[Como]], [[Italia]]. En setiembre de 2013, anuncióse que Blunt y [[John Krasinski|Krasinski]] taben esperando'l so primer fíu. El 16 de febreru de 2014, nació la primer fía de la pareya, Hazel.<ref name="L'actriz Emily Blunt da a lluz a una neña">{{Cita web |títulu=L'actriz Emily Blunt da a lluz a una neña |url=https://www.lavanguardia.com/gente/20140217/54401253250/emily-blunt-da-a-luz-nina.html |fechaaccesu=17 de febreru de 2014 }}</ref><ref name="L'actriz británica Emily Blunt dio a lluz a una neña">{{Cita web |títulu=L'actriz británica Emily Blunt dio a lluz a una neña |url=http://elsolonline.com/noticias/ver/1402/195897/l'actriz-britanica-emily-blunt-dio-a-lluz-a-una-nina |fechaaccesu=17 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140301092304/http://elsolonline.com/noticias/ver/1402/195897/l'actriz-britanica-emily-blunt-dio-a-lluz-a-una-nina |fechaarchivu=1 de marzu de 2014 }}</ref> La noticia foi confirmada pol actor por aciu la rede social, [[Twitter]].<ref name="John Krasinski confirma la nacencia de la so fía por aciu twitter">{{Cita web |títulu=John Krasinski confirma la nacencia de la so fía por aciu twitter |url=https://twitter.com/johnkrasinski/status/435115247695704064 |fechaaccesu=17 de febreru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> En 2016, fontes cercanes a la pareya, confirmo'l segundu embaranzu de Emily. El 4 de xunetu de 2016 l'actor John Krasinski confirmó por aciu Twitter la nacencia de la so segunda fía a la que llamaron Violet Krasinski. Blunt ye cuñada de la so coprotagonista en ''[[The Devil Wears Prada (película)|The Devil Wears Prada]]'', [[Stanley Tucci]], quien en 2012, casóse cola so hermana, Felicity, quien ye axente lliteraria. Blunt foi quien presentó a la pareya. El so hermanu Sebastian ye actor. == Filmografía == === Cine y televisión === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#ADD8e6" align="center"|- ! Añu !! Títulu !! Papel !! Notes |- | rowspan="3" | 2003|| ''Boudica'' || [[Isolda de Bretaña|Isolda]] || Serie de televisión |- | ''Henry VIII'' || [[Catalina Howard]] || Película pa televisión |- | ''[[Episodios de Foyle's War|Foyle's War]]'' || Lucy Markham || Serie de televisión, 1 episodiu: ''War games'' |- | rowspan="2" | 2004 || ''[[Agatha Christie's Poirot]]''|| Linnet Ridgeway-Doyle || Serie de televisión, 1 episodiu: ''Death on the Nile'' |- | ''[[My Summer of Love]]'' || Tamsin || |- | rowspan="3" | 2005 || ''Empire'' || Camane || Miniserie |- | ''The Strange Case of Sherlock Holmes<br />& Arthur Conan Doyle'' || Jean Leckie || Película pa televisión |- | ''[[Gideon's Daughter]]'' || Natasha || Película pa televisión |- | rowspan="2" | 2006 || ''Irresistible''|| Mara || |- | ''[[The Devil Wears Prada (película)|The Devil Wears Prada]]'' || Emily Charlton || |- | rowspan="4" | 2007 || ''[[Wind Chill]]'' || Chica || |- | ''[[The Jane Austen Book Club]]'' || Prudie Drummond || |- | ''[[Dan in Real Life]]'' || Ruthie Draper || |- | ''[[Charlie Wilson's War]]'' || Jane Liddle || |- |rowspan="2" | 2008|| ''Sunshine Cleaning'' || Norah Lorkowski|| |- | ''The Great Buck Howard'' || Valerie Brennan || |- |rowspan="3" | 2009|| ''[[Wild Target]]'' || Rose || |- | ''[[The Young Victoria]]'' || [[Victoria I del Reinu Xuníu|Reina Victoria]]|| |- | ''[[The Simpsons]]'' || Juliet Hobbes || Voz, 1 episodiu: [[Lisa the Drama Queen]] |- |rowspan="2" |2010 || ''[[L'home llobu (película de 2010)|L'home llobu]]'' || Gwen Conliffe || |- | ''[[Los viaxes de Gulliver (película de 2010)|Los viaxes de Gulliver]]'' || Princesa Mary || |- |rowspan="5" |2011 || ''[[The Adjustment Bureau]] '' || Elise Selles || |- |''[[Gnomeo and Juliet]]'' || Juliet || Voz |- | ''[[Salmon fishing in the Yemen]]'' || Harriet Chetwode-Talbot || |- | ''Your Sister's Sister'' || Iris || |- |''[[Los Muppets (película)|Los Muppets]]'' || Asistente de [[Miss Piggy]] || |- |rowspan="3" |2012 || ''[[Looper (película)|Looper]]'' || Sara || |- | '' [[Eternamente comprometíos]]'' || Violet Barnes || |- |''Arthur Newman'' || Mike|| |- |2013 || ''[[Kaze Tachinu]]'' ||Naoko Satomi || Voz (versión inglesa) |- |rowspan="2" |2014 || ''[[Edge of Tomorrow]]'' || Rita Vrataski || |- | ''[[Into the Woods (película)|Into the Woods]]'' || Esposa del panaderu || |- |2015||''[[Sicariu (película de 2015)|Sicariu]]''||Kate Macy|| |- |rowspan="2"|2016 ||''[[The Huntsman: Winter's War]]''||Freya, "La Reina de Xelu"|| |- |''[[La moza del tren (película)|La moza del tren]]'' || Rachel Watson |- |2017|| ''[[My Little Pony: La Película]]'' || Tempest Shadow || ''Voz'' |- |2018|| ''[[Mary Poppins Returns]]'' || [[Mary Poppins (personaxe)|Mary Poppins]] || ''En producción'' |- |2018|| ''[[A Quiet Place (película)|A Quiet Place]]'' || Evelyn Abbott || |} === Teatru === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#ADD8e6" align="center"|- ! Añu !! Títulu !! Rol !! Llugar |- |2000||''Bliss'' ||Maddy|| [[Festival d'Edimburgu]] |- |2001||''The royal family'' ||Gwen|| [[Teatros del West End|Teatru West End]] |- |rowspan="2" |2002|| ''[[Romeo y Julieta]]'' || Julieta|| Teatru Chichester Festival |- | ''Vincent in Brixton'' ||Eugenie Loyer|| RNT |} === Creitos radiales === * ''Bumps and Bruises'' (2004) como Holly. == Premios y nomamientos == {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#FD6C9e" align="center" ! '''Añu''' || '''Premiu'''|| '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |2004|| British Independent Film Awards || Actriz revelación || rowspan="4" |''[[My Summer of Love]]'' ||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |rowspan="3" |2005|| Motovun Film Festival || Mención especial <small>Compartíu con Natalie Press </small>||style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- | Premios del Círculu de Críticos de Cine de Londres|| Actriz revelación británica del añu || style="background-color: #FDD" | Nomada |- |Evening Standard British Film Awards|| Actriz revelación <small>Compartíu con Natalie Press </small>||style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |rowspan="2" |2006 || [[Teen Choice Awards]]|| Eleición reveleción- femenín || rowspan="5" |''[[The Devil Wears Prada (película)|The Devil Wears Prada]]'' ||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |[[Dallas-Fort Worth Film Critics Association|Dallas-Fort Worth Film Critics Association Awards]]|| Meyor actriz de repartu ||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |rowspan="4" |2007||Premios del Círculu de Críticos de Cine de Londres||Actriz de repartu británica del añu || style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |rowspan="2" |MTV Movie Awards||Actuación revelación ||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |Meyor actuación de comedia||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |Women in Film Crystal Awards|| colspan=2|Cara de la mañana || style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |rowspan="5" |2009||BAFTA/LA Britannia Awards|| colspan=2|Actriz británica del añu||style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |rowspan="2" |[[Premios Satellite]] ||Meyor actriz de repartu ||''Sunshine Cleaning'' ||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |Meyor actriz- Película drama ||rowspan="8" |''[[The young Victoria]]'' ||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |[[Dallas-Fort Worth Film Critics Association|Dallas-Fort Worth Film Critics Association Awards]]|| rowspan="4" |Meyor actriz ||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |[[British Independent Film Awards]]|| style="background-color: #FDD" | Nomada |- |rowspan="7" |2010 ||[[Premios de la Crítica Cinematográfica]]|| style="background-color: #FDD" | Nomada |- |[[Premios Empire]]|| style="background-color: #FDD" | Nomada |- |[[Festival Internacional de cine de Santa Bárbara]]|| Virtuosu Award|| style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |Círculu de críticos de cine de Vancouver|| Meyor actriz en película canadiense || style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |rowspan="2" |Premios del Círculu de Críticos de Cine de Londres|| Actriz británica del añu || style="background-color: #FDD" | Nomada |- |Meyor actriz de repartu || Sunshine Cleaning|| style="background-color: #FDD" | Nomada |- |Premios del sindicatu de diseñadores de vestuariu || colspan=2|Premiu del presidente || style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |rowspan="3" |2012||[[Premios Saturn]]||Meyor actriz de repartu || ''[[The Adjustment Bureau]]''|| style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |[[Gotham Awards]]|| Meyor repartu <small>Compartíu con [[Rosemarie DeWitt]] y [[Mark Duplass]] </small>|| ''Your sister`s sister'' ||style="background-color:#CFC" | '''Ganadora''' |- |[[Asociación de Críticos de Cine de Chicago]]||Meyor actriz de repartu|| rowspan="3" |''[[Looper (película)|Looper]]''||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |rowspan="4" |2013||[[Premios de la Crítica Cinematográfica]]|| Meyor actriz en película d'aición||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |Georgia Film Critics Association|| Meyor actriz de repartu||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |Premios del Círculu de Críticos de Cine de Londres || Meyor actriz británica del añu || ''[[Looper (película)|Looper]]'' & ''Your sister`s sister''||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |[[People's Choice Awards]]||Actriz de comedia favorita ||'' [[The Five-Year Engagement|Eternamente Comprometíos]]'' ||style="background-color: #FDD" | Nomada |- |2014 || Teen Choice Awards || Actriz de película d'aición/aventura||''[[Edge of Tomorrow]]''||style="background-color: #FDD" | Nomada |} === Globos d'Oru === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#FD6C9e" align="center" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |2006||[[Globu d'Oru a la meyor actriz de repartu de serie, miniserie o telefilme|Meyor actriz de repartu - Miniserie o telefilme]]||''[[La fía de Gideon|Gideon's Daughter]]''||{{Celda|Ganadora}}<ref name="Golden Globe_1">{{Cita web |url=http://www.goldenglobes.com/winners-nominees/2007 |títulu=Golden Globe Awards: Winners & Nominees 2007 |fechaaccesu=22 de xineru de 2017 |editorial=HFPA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161220145729/http://www.goldenglobes.com/winners-nominees/2007 |fechaarchivu=2016-12-20 }}</ref> |- |2006||[[Globu d'Oru a la meyor actriz de repartu|Meyor actriz de repartu]]||''[[The Devil Wears Prada (película)|The Devil Wears Prada]]''||{{Celda|Nomada}}<ref name="Golden Globe_1"/> |- |2009||[[Globu d'Oru a la meyor actriz - Drama|Meyor actriz - Drama]]||''[[The Young Victoria]]''||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.goldenglobes.com/winners-nominees/2010 |títulu=Golden Globe Awards: Winners & Nominees 2010 |fechaaccesu=22 de xineru de 2017 |editorial=HFPA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170716145951/http://www.goldenglobes.com/winners-nominees/2010 |fechaarchivu=2017-07-16 }}</ref> |- |2012||[[Globu d'Oru a la meyor actriz - Comedia o musical|Meyor actriz - Comedia o musical]]||''[[Salmon fishing in the Yemen|Salmon Fishing in the Yemen]]''||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.goldenglobes.com/winners-nominees/2013 |títulu=Golden Globe Awards: Winners & Nominees 2013 |fechaaccesu=22 de xineru de 2017 |editorial=HFPA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151115101236/http://www.goldenglobes.com/winners-nominees/2013 |fechaarchivu=2015-11-15 }}</ref> |- |2014||[[Globu d'Oru a la meyor actriz - Comedia o musical|Meyor actriz - Comedia o musical]]||''[[Into the Woods (película)|Into the Woods]]''||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.goldenglobes.com/winners-nominees/2015 |títulu=Golden Globe Awards: Winners & Nominees 2015 |fechaaccesu=22 de xineru de 2017 |editorial=HFPA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161207205454/http://www.goldenglobes.com/winners-nominees/2015 |fechaarchivu=2016-12-07 }}</ref> |- |} === BAFTA === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#FD6C9e" align="center" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |2006||colspan=2|[[Premiu Orange a la estrella emerxente]]||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.bafta.org/film/awards/the-orange-rising-star-award-2007 |títulu=BAFTA:The Orange Rising Star Award 2007 |fecha=9 de febreru de 2007 |editorial=BAFTA |idioma=inglés}}</ref> |- |2006||[[BAFTA a la meyor actriz de repartu|Meyor actriz de repartu]]||''[[The Devil Wears Prada (película)|The Devil Wears Prada]]''||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.bafta.org/film/awards/film-awards-winners-in-2007 |títulu=BAFTA: Film Awards Winners in 2007 |fecha=11 de febreru de 2007 |editorial=BAFTA |idioma=inglés}}</ref> |- |2016||[[BAFTA a la meyor actriz|Meyor actriz]]||''[[La moza del tren (película)|The Girl on the Train]]''||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1974532-premios-bafta-2017-todos-los-nominados |títulu=Premios BAFTA 2017: tolos nomaos |fechaaccesu=10 de xineru de 2017 |fecha=10 de xineru de 2017 |editorial=''La Nación'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170517162403/http://www.lanacion.com.ar/1974532-premios-bafta-2017-todos-los-nominados |fechaarchivu=2017-05-17 }}</ref> |- |} === Sindicatu d'Actores === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#FD6C9e" align="center" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |2016||[[Premiu del Sindicatu d'Actores a la meyor actriz protagonista|Meyor actriz]]||''[[La moza del tren (película)|The Girl on the Train]]''||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1966897-premios-sag-2017-todos-los-nominados |títulu=Premios SAG 2017: tolos nomaos |fechaaccesu=10 de xineru de 2017 |fecha=14 d'avientu de 2016 |editorial=''La Nación'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170113064555/http://www.lanacion.com.ar/1966897-premios-sag-2017-todos-los-nominados |fechaarchivu=2017-01-13 }}</ref> |- |} === Crítica Cinematográfica === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#FD6C9e" align="center" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |2009||[[Premiu de la Crítica Cinematográfica a la meyor actriz|Meyor actriz]]||''[[The Young Victoria]]''||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.losextras.es/llista-premios/critics-choice-bfca/15th-annual-critics-choice-awards-2009/ |títulu=15th. Annual Critics' Choice Awards (2009) |fecha=16 de xineru de 2010 |apellíu=De Lluis-Orueta |nome=Fernando |editorial=''Los Extras''}}</ref> |- |2012||[[Premiu de la Crítica Cinematográfica a la meyor actriz d'aición|Meyor actriz d'aición]]||''[[Looper (película)|Looper]]''||{{Celda|Nomada}}<ref>{{Cita web |url=http://www.losextras.es/llista-premios/critics-choice-bfca/18th-critics-choice-awards/ |títulu=18th Critics' Choice Awards |fecha=11 de xineru de 2013 |apellíu=López Muñoz |nome=Pablo |editorial=''Los Extras''}}</ref> |- |2014||[[Premiu de la Crítica Cinematográfica a la meyor actriz d'aición|Meyor actriz d'aición]]||''[[Edge of Tomorrow]]''||{{Celda|Ganadora}}<ref>{{Cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1760605-critics-choice-awards-2015-todos-los-ganadores |títulu=Critics Choice Awards 2015: tolos ganadores |fecha=16 de xineru de 2015 |editorial=''La Nación'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170116182455/http://www.lanacion.com.ar/1760605-critics-choice-awards-2015-todos-los-ganadores |fechaarchivu=2017-01-16 }}</ref> |- |} === Satellite === {| border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#FD6C9e" align="center" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Película''' || '''Resultáu''' |- |2009||[[Satellite a la meyor actriz - Drama|Meyor actriz]]||''[[The Young Victoria]]''||{{Celda|Nomada}}<ref name="Satellite Awards_1">{{Cita web |url=http://www.pressacademy.com/award_cat/2009/ |títulu=Satellite Awards: Winners & Nominees 2009 |fechaaccesu=22 de xineru de 2017 |editorial=The International Press Academy |idioma=inglés}}</ref> |- |2009||[[Satellite a la meyor actriz de repartu - drama|Meyor actriz de repartu]]||''Sunshine Cleaning''||{{Celda|Nomada}}<ref name="Satellite Awards_1"/> |- |2014||Meyor repartu||''[[Into the Woods (película)|Into the Woods]]''||{{Celda|Ganadora}}<ref>{{Cita web |url=http://www.pressacademy.com/award_cat/2014/ |títulu=Satellite Awards: Winners & Nominees 2014 |fechaaccesu=22 de xineru de 2017 |editorial=The International Press Academy |idioma=inglés}}</ref> |- |} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} *[http://www.biografias.es/famosos/emily-blunt.html# Emily Blunt] en Biografíes.es {{NF|1983||Blunt, Emily}} {{Tradubot|Emily Blunt}} [[Categoría:Actores y actrices de Londres]] [[Categoría:Actores y actrices de cine d'Inglaterra]] [[Categoría:Actores y actrices de teatru d'Inglaterra]] [[Categoría:Actores y actrices de televisión d'Inglaterra]] [[Categoría:Ganadores del Globu d'Oru a la meyor actriz de repartu (televisión)]] lkvbecyjusnvtylnz1wguxj2lbi42ch Enrique Peña Nieto 0 140940 4500997 4492740 2026-06-21T01:24:17Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 28 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500997 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Enrique Peña Nieto''' {{nym}} ye un [[abogáu]] y [[políticu]] [[Méxicu|mexicanu]]. Foi [[presidente de Méxicu]] ente 2012 y 2018. Ye [[abogáu]] pola [[Universidá Panamericana]]<ref name="Si, estudio una carrera">{{Cita web |url=http://www.cedulaprofesional.sep.gob.mx/cedula/indexAvanzada.action;jsessionid=64c40y996720d3f13y9ef01b5199 |títulu=DETALLE DEL REXISTRO / Númberu de Cédula: 1629426 / Nome: ENRIQUE PEÑA NIETO / Xéneru: HOMBRE / Profesión: LLICENCIATURA EN DERECHU / Añu d'espedición: 1991 / Institución: UNIVERSIDÁ PANAMERICANA |fechaaccesu=11 d'agostu de 2015 |autor=RNP |fecha=N/D |añu=N/D|mes =N/D |editorial=cedulaprofesional.sep.gob.mx}}</ref> y maestru en [[alministración d'empreses]] pol [[Institutu Teunolóxicu y d'Estudios Cimeros de Monterrey, Campus Estáu de Méxicu|Institutu Teunolóxicu y d'Estudios Cimeros]].<ref name="Si, estudió una maestría">{{Cita web |url=http://www.itesm.mx/wps/wcm/connect/snc/portal+informativo/por+categoria/egresados/not(10dic12)presidenciamexico_exatec |títulu=Asume Enrique Peña Nieto (MA'95) presidencia de Méxicu - See more at: http://www.itesm.mx/wps/wcm/connect/snc/portal+informativu/por+categoria/egresados/not(10dic12)presidenciamexico_exatec#sthash.EtEiUufh.dpuf |fechaaccesu=11 d'agostu de 2015 |autor=Axencia Informativa |fecha=10 |añu=2012 |mes=avientu |editorial=itesm.mx |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150710014754/http://www.itesm.mx/wps/wcm/connect/snc/portal+informativo/por+categoria/egresados/not(10dic12)presidenciamexico_exatec |fechaarchivu=2015-07-10 }}</ref> Ye miembru del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] dende [[1984]]. Antes de la presidencia, desempeñóse como subcoordinador financieru de la campaña d'[[Arturo Montiel Rojas]]; secretariu particular del titular de la [[Secretaría de Desarrollu Económicu (Estáu de Méxicu)|Secretaría de Desarrollu Económicu]] del [[Estáu de Méxicu#Política y gobierno|gobiernu del Estáu de Méxicu]]; secretariu d'Alministración del gobiernu del Estáu de Méxicu; diputáu llocal pol [[XIII Distritu Eleutoral Local del Estáu de Méxicu|distritu XIII]] na [[LV Llexislatura del Congresu del Estáu de Méxicu|Congresu del Estáu de Méxicu]] siendo coordinador de la fraición parllamentaria del [[Partíu Revolucionariu Institucional]].<ref>{{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.mx/presidencia/presidente/ |títulu=Enrique Peña Nieto |autor=Presidencia de la República |fecha=16 de xineru de 2013 |fechaaccesu=31 de xineru de 2013 |ubicación=Méxicu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180717070705/http://www.presidencia.gob.mx/presidencia/presidente/ |fechaarchivu=2018-07-17 }}<br />{{Cita web |url=http://noticias.univision.com/mexico/elecciones-mexico/los candidatos/article/2012-04-25/biografia-enrique-pena-nieto#axzz2Jao10qwo |títulu=Biografía d'Enrique Peña Nieto |autor=Univision |fecha=30 d'abril de 2012 |fechaaccesu=31 de xineru de 2013 }}</ref> Ente [[2005]] y [[2011]] foi [[Gobernantes del Estáu de Méxicu|gobernador del Estáu de Méxicu]] dempués de lo que delidió pola presidencia de Méxicu nes [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012|eleiciones federales de 2012]] pola alianza eleutoral [[Compromisu per Méxicu]] qu'arrexuntaba al Partíu Revolucionariu Institucional y al [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]]. Foi escoyíu y ratificáu pol [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (Méxicu)|Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación]] el 29 d'agostu de 2012, tres la impugnación presentada. Rindió protesta al cargu'l 1 d'avientu de 2012. == Vida personal == Nació na llocalidá d'[[Atlacomulco de Fabela|Atlacomulco]], [[Estáu de Méxicu]], fíu de Gilberto Enrique Peña del Mazo, d'oficiu inxenieru llétricu, y la maestra María del Perpetuo Socorro Ofelia Nieto Sánchez, que'l so matrimoniu dio a lluz a otros trés fíos: Verónica, Ana Cecilia y Arturo. Al traviés de los sos padres, ye familiar de dos antiguos [[Gobernantes del Estáu de Méxicu|gobernadores del Estáu de Méxicu]]: pel llau paternu, con [[Alfredo del Mazo González]], y pol maternu, con [[Arturo Montiel Rojas]]; igualmente, unu de los sos tíos paternos, Arturo Peña del Mazo, foi presidente municipal de Atlacomulco.<ref>{{Cita web |url=http://www.quien.com/politica/2012/07/01/enrique-pena-nieto-el-golden-boy-de-atlacomulco |títulu=Enrique Peña Nieto, el "Golden Boy" de Atlacomulco |fecha=2 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=1 de febreru de 2013 |autor=Pasillas, Iván |editorial=Quién}}</ref> Los primeros once años de la so infancia vivió n'Atlacomulco, onde estudió la primaria en dos instituciones educatives: la Primaria Lliga a la Normal de Profesores y el Colexu [[Antonio Plancarte]]. Dempués d'ello, la so familia camudó la so residencia al conceyu de [[Toluca de Lerdo|Toluca]], estudiando la secundaria nel Colexu Argos de [[Conceyu de Metepec (estáu de Méxicu)|Metepec]], y la preparatoria nel Institutu Cultural Paideia de Toluca.<ref>Pasillas, op. cit.</ref> D'agostu de 1984 a xunu de 1989, estudió la carrera de derechu na [[Universidá Panamericana (Méxicu)|Universidá Panamericana]] titulándose cola tesis "El presidencialismu mexicanu y Álvaro Obregón", publicada en 1991. Al entamu de la so llicenciatura tamién ingresó a la militancia del [[Partíu Revolucionariu Institucional]]. Darréu, estudió una maestría n'Alministración d'Empreses nel [[Institutu Teunolóxicu y d'Estudios Cimeros de Monterrey]].<ref>{{Cita web |url=http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/estudie-derechu-pol so conteníu-humanistico |títulu=Estudié Derechu pol so conteníu humanísticu: EPN |autor=Reforma-Zócalo Saltillo |fecha=22 de mayu de 2012 |fechaaccesu=3 de febreru de 2013 }}</ref> Al par de los sos estudios de llicenciatura trabayó en delles firmes xurídiques como Laffan Muse y Kaye, Corporativu San Luis y na notaría pública númberu 6 del Distritu Federal. Tres ello, empezó a exercer de manera individual l'abogacía.<ref>{{Cita web |url=http://www.lacronica.com/EdicionEnLinea/Notas/Nacional/29112012/644746.aspx |autor=La Crónica |títulu=Biografía d'Enrique Peña Nieto |fecha=29 de payares de 2012 |fechaaccesu=3 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130103120157/http://www.lacronica.com/EdicionEnLinea/Notas/Nacional/29112012/644746.aspx |fechaarchivu=3 de xineru de 2013 }}</ref> En [[1993]], casóse cola so primer esposa Mónica Pretelini, a quien conoció mientres trabayaba como tesoreru na campaña d'[[Emilio Chuayffet Chemor]]. Resultáu de dicha unión naceríen trés fíos: Paulina, Alejandro y Nicole. Tres trece años de matrimoniu, el 11 de xineru de [[2007]], cuando yera yá gobernador del Estáu de Méxicu, enviudó por cuenta de que la so esposa sufrió una [[arritmia cardiaca]] causada por una [[Epilepsia|crisis epiléptica]].<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/399633.html |títulu=Declaren muerte cerebral a Mónica Pretelini |autor=Jiménez Jacinto, Rebeca |editorial=''L'Universal'' |fecha=11 de xineru de 2007 |fechaaccesu=3 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120619031848/http://www.eluniversal.com.mx/notas/399633.html |fechaarchivu=2012-06-19 }}<br />{{Cita web |url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=280341 |títulu=Finó Mónica Pretelini, esposa del gobernador del Estáu de Méxicu |editorial=La Crónica de Güei |fecha=12 de xineru de 2007 |fechaaccesu=3 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120306023609/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=280341 |fechaarchivu=2012-03-06 }}</ref> En [[2008]] Peña Nieto anunció públicamente nun programa de televisión el so novialgu cola actriz [[Angélica Rivera]].<ref>{{Cita web |url=http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/393440.confirma-pena-nieto-novialgu-con-angelica-rivera.html |títulu=Confirma Peña Nieto novialgu con Angélica Rivera |autor=El Siglo de Torreón |fecha=13 de payares de 2008 |fechaaccesu=3 de febreru de 2013}}</ref> El [[27 de payares]] de [[2010]] contraxo segundes nupcias cola actriz na [[Catedral de Toluca]], integrando a la so familia a les fíes del primer matrimoniu d'ella: Sofía, Fernanda y Regina.<ref>{{Cita web |url=http://www.milenio.com/node/588017 |títulu=Peña Nieto y Angélica Rivera yá tán casaos |autor=Mileniu Diariu |fecha=27 de payares de 2010 |fechaaccesu=3 de febreru de 2013}}</ref> A principios de [[2012]], Peña Nieto aceptó ser padre de dos fíos fora de matrimoniu: Diego y unu más fináu al añu de nacencia.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/193275.html |títulu="Armen lleendes sobre mi pa descalificar" |autor=[[Katia D'Artigues]] |editorial=L'Universal |fecha=22 de xineru de 2012 |fechaaccesu=3 d'avientu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131211075517/http://www.eluniversal.com.mx/nacion/193275.html |fechaarchivu=2013-12-11 }}</ref> == Entamos na vida política == Peña Nieto afilióse como miembru del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] en 1984, a los dieciocho años d'edá, con una participación moderada y ensin ocupar nengún cargu de relevancia política. Llogró unu de los sos primeros encargos políticos en [[mayu]] de [[1990]], cuando foi secretariu del Movimientu Ciudadanu de la Zona I del Comité Directivu Estatal de la [[Confederación Nacional d'Organizaciones Populares]]. Coles mesmes, desempeñóse como delegáu del Frente d'Organizaciones y Ciudadanos en conceyos del [[estáu de Méxicu]] ya instructor del Centru de Capacitación Eleutoral del [[Partíu Revolucionariu Institucional]]. Mientres la campaña a la gubernatura d'[[Emilio Chuayffet Chemor]] en 1993, foi tesoreru del Comité de Financiamiento del Comité Directivu Estatal del PRI. Al llegar Chuayfett al gobiernu del Estáu de Méxicu, nomó como secretariu de Desarrollu Económicu a [[Juan José Guerra Abud]], quien de la mesma designó como'l so secretariu particular a Peña Nieto. En [[1999]], aportó a subcoordinador financieru de la campaña d'[[Arturo Montiel Rojas]]. Cuando esti postreru asumió'l mandu nel estáu, designó a Peña Nieto como subsecretariu de Gobiernu del Estáu de Méxicu de [[1999]] a [[2000]]. Darréu, ente [[2000]] y [[2002]] fungió como secretariu d'Alministración del Gobiernu del [[Estáu de Méxicu]], según presidente del Conseyu Directivu del [[Institutu de Seguridá Social del Estáu de Méxicu y Conceyos]], presidente del Conseyu Internu del Institutu de Salú, y vicepresidente de la Xunta de Gobiernu del Sistema pal Desarrollu Integral de la Familia (DIF) de la mesma entidá.<ref>{{Cita web |url=http://argonmexico.com/index.php?option=com_content&view=article&id=8323:enrique-pena-nieto-presidente-de-mexico&catid=25:biografias&Itemid=287 |títulu=Enrique Peña Nieto, Presidente de Méxicu |autor=Arizmendi, Jaime |editorial=ArgonMexico |fecha=23 d'abril de 2011 |fechaaccesu=5 de febreru de 2013}}</ref> == Diputáu local (2003-2004) == En [[2003]], Peña Nieto foi nomáu candidatu a diputáu llocal pa la [[LV Llexislatura del Congresu del Estáu de Méxicu|LV Llexislatura]] pol [[XIII Distritu Eleutoral Local del Estáu de Méxicu|Distritu XIII]], con cabecera n'[[Atlacomulco]]. Ente [[setiembre]] de [[2003]] y [[setiembre]] de [[2004]] foi coordinador del grupu parllamentariu del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] na [[LV Llexislatura del Congresu del Estáu de Méxicu|LV Llexislatura]] na Cámara de Diputaos del Estáu de Méxicu, presidiendo la Xunta de Coordinación Política del Congresu Local. == Gobernador del Estáu de Méxicu (2005-2011) == [[Ficheru:Compromiso, Gobierno que cumple.png|thumb|300px|Logotipu del Gobiernu del Estáu de Méxicu de 2005 a 2011.]] === Eleiciones de 2005 nel Estáu de Méxicu === {{AP|Eleiciones estatales del Estáu de Méxicu de 2005}} El [[17 d'ochobre]] de [[2004]] empecipió formalmente'l procesu internu del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] pa la designación de candidatu a [[Gobernantes del Estáu de Méxicu|gobernador]] del Estáu de Méxicu. N'este, Peña Nieto foi precandidato xunto con Guillermo González Martínez, [[Oscar Gustavo Cárdenas Monroy]], Jaime Vázquez Castillo, Eduardo Bernal Martínez, Fernando Alberto García Cueves, Cuauhtémoc García Ortega, [[Isidro Pastor Medrano]], [[Enrique Jacob Rocha]], Héctor Lluna de la Vega y [[Carlos Hank Rhon]]. Sicasí, el [[14 de xineru]] de [[2005]] Peña Nieto foi l'únicu en presentar el so rexistru ante la Comisión Estatal d'Asuntos Internos del so partíu. Protestó como candidatu'l [[12 de febreru]] de [[2005]] y el [[2 d'abril]] de [[2005]] como candidatu del [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] que formó una coalición col [[Partíu Revolucionariu Institucional]].<ref>L'Universal. (13 de febreru de 2005) {{cita web |url=http://www2.eluniversal.com.mx/pls/impreso/noticia.html?id_nota=56369&tabla=estado |títulu=Rinde protesta'l candidatu del PRI a la gubernatura del estáu de Méxicu |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120215234502/http://www2.eluniversal.com.mx/pls/impreso/noticia.html?id_nota=56369&tabla=estado |fechaarchivu=15 de febreru de 2012 }}</ref> El 30 de marzu presentó'l so rexistru ante les autoridaes eleutorales del estáu pola coalición nomada [[Alianza per Méxicu]], que foi aprobada'l 15 d'abril de 2005 pol Conseyu Xeneral del Institutu Eleutoral del Estáu de Méxicu.<ref>{{Cita web |url=http://www.ieem.org.mx/conseyu_xeneral/cg/2005/a039.html |títulu=Alcuerdo N° 39 Rexistru de la candidatura del ciudadanu Enrique Peña Nieto pa Gobernador del Estáu de Méxicu, que postula la Coalición "Alianza per Méxicu", integrada pol Partíu Revolucionariu Institucional y pol Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu. |autor=Conseyu Xeneral del Institutu Eleutoral del Estáu de Méxicu |fecha=15 d'abril de 2005 |fechaaccesu=7 de febreru de 2013}}</ref> Mientres la campaña enfrentar a los sos opositores los candidatos [[Rubén Mendoza Ayala]], de l'alianza conformada polos partíos [[Partíu Aición Nacional|Aición Nacional]] y [[Converxencia (partíu políticu)|Converxencia]] y [[Yeidckol Polevnsky]] del [[Partíu de la Revolución Democrática]] y el [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] que formaron la coalición [[Xuníos pa Ganar]]. El [[27 de xunu]] de [[2005]], Peña Nieto, yá como candidatu, robló ante un notariu públicu un conxuntu de 608 compromisos de campaña que prometió cumplir en casu de resultar electu nes votaciones del 3 de xunetu siguiente. La votación llevar a cabu'l [[3 de xunetu]] de [[2005]], resultando electu [[Gobernantes del Estáu de Méxicu|gobernador del Estáu de Méxicu]] pero les impugnaciones fixeron qu'hasta'l [[12 d'agostu]] recibiera la constancia de mayoría que la acreditaba como gobernador electu. El cómputu final de los votos emitíos foi de 49% (1.801.530 votos) para él, 25,6% pa Rubén Mendoza (936.615 votos), 25,11% pa Yeidkol Polevnsky (918.347 votos).<ref>{{Cita web |url=http://www.edomex.gob.mx/legistelfon/doc/pdf/gct/2005/ago014.pdf |títulu=Alcuerdo Non. 113 Declaraciones de validez de la eleición del día 3 de xunetu de 2005 y de gobernador electu del estáu de Méxicu |autor=Conseyu Xeneral del Institutu Eleutoral del Estáu de Méxicu |editorial=Gaceta del Gobiernu. Periódicu Oficial del Gobiernu del Estáu de Méxicu |fecha=1 d'agostu de 2005 |fechaaccesu=7 de febreru de 2013}}</ref> === Xestión como gobernador === El [[15 de setiembre]] de [[2005]] Peña Nieto rindió protesta como [[Gobernantes del Estáu de Méxicu|Gobernador del Estáu de Méxicu]] nel Teatru Méxicu ante'l poder llexislativu estatal, autoridaes y anteriores gobernadores. Nel discursu d'entamu de mandatu, señaló como exes rectores del gobiernu qu'empecipiaba la "''seguridá económica, seguridá social y seguridá pública''".<ref>{{Cita web |url=http://edomex.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/75d9bcfb7cba54dfc1973e6f4755c588 |títulu=Seis años tras: Peña Nieto asumió la gubernatura nel Teatru Morelos |autor=Mileniu |fecha=12 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=10 de febreru de 2013}}</ref> Peña Nieto basó la so xestión al frente del gobiernu del Estáu de Méxicu nel cumplimientu de los 608 compromisos adquiríos en campañay roblaos ante notario públicu, que aseveró cumplir mientres los 6 años de gobiernu al traviés de más de 790 obres y 63 aiciones de gobiernu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversaledomex.mx/otros/nota19821.html |títulu=10 datos clave de los compromisos de Peña Nieto |autor=Alonso, Rodrigo |fecha=21 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 |editorial=L'Universal |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130708094110/http://www.eluniversaledomex.mx/otros/nota19821.html |fechaarchivu=2013-07-08 }}</ref> Les más importantes fueron les d'infraestructura carretera, que la so rede triplicar nel so sexeniu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversaledomex.mx/toluca/nota21395.html |títulu=Los compromisos de Peña Nieto, añu per añu” |autor=Islles, Laura |editorial=L'Universal |fecha=31 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130526063205/http://www.eluniversaledomex.mx/toluca/nota21395.html |fechaarchivu=2013-05-26 }}</ref> En materia de tresporte públicu desenvolvióse'l [[Ferrocarril Suburbano de la Zona Metropolitana del Valle de Méxicu|Tren Suburbano]], en xunto col Gobiernu Federal y del Gobiernu del Distritu Federal, y el [[Mexibús]], dambes pa comunicar al Distritu Federal cola zona metropolitana del Estáu de Méxicu. Nel rubro de salú, construyéronse 196 hospitales y centros médicos nel estáu, amás doblóse'l númberu d'unidaes móviles pa llevar atención médica a rexones alloñaes y vulnerables.<ref name="islles">{{Cita web |títulu=6o. Informe. Peña Nieto, los 10 datos claves del so sexeniu |url=http://www.eluniversaledomex.mx/home/nota21516.html |autor=Islles, Laura |editorial=L'Universal Estáu de Méxicu |fecha=5 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131022073257/http://www.eluniversaledomex.mx/home/nota21516.html |fechaarchivu=2013-10-22 }}</ref> Nos meses que siguieron al so segundu informe de gobiernu, el trabayu de Peña Nieto destacó pola so collaboración col gobiernu de la [[Ciudá de Méxicu]] tendiente a resolver temes importantes pa les dos entidaes, dixebraes políticamente pero ensin solución de continuidá urbana. A lo llargo de delles sesiones de trabayu con [[Marcelo Ebrard]], xefe de gobiernu del Distritu Federal, alcordaron una amplia axenda de trabayu qu'incluyó temes de seguridá, mediu ambiente, emplegu y tresporte. Peña Nieto manifestóse como defensor de la reforma enerxética, propunxo un alcuerdu nacional pa fomentar el desenvolvimientu del país y acelerar la Reforma Educativa y estableció un plan d'once puntos pa combatir la inseguridá en Méxicu.<ref>{{Cita web |títulu=Enrique Peña Nieto presentó 11 midíes pa combatir la corrupción nel Estáu de Méxicu |url=http://www.estadodemexico.com.mx/portal/noticias/article.php?storyid=1345 |autor=Estáu de Méxicu |fecha=19 d'agostu de 2012 |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 }}</ref> Tocantes a les finances públiques, dende l'entamu del sexeniu, se restructuró la delda del Estáu, colo que nun s'aumentar la delda nos seis años de gobiernu, coles mesmes que s'aumentar la recaldación, doblándose escontra'l final del sexeniu.<ref name="islles"/> Mientres el so gobiernu, l'Estáu de Méxicu allugóse como'l segundu tao con mayor nivel de tresparencia a nivel nacional, con una calificación de 96,5 puntos de 100 posibles.<ref>{{Cita web |títulu=Tresparentes, solo 10 estaos en tema fiscal |url=http://eleconomista.com.mx/finances-publiques/2011/05/25/tresparentes-solo-10-estaos-tarreza-fiscal |autor=Morales, Yolanda |editorial=L'Economista |fecha=25 de mayu de 2011 |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 }}</ref> Per otru llau, les crítiques sobre'l so gobiernu allugar na situación económica que l'Estáu de Méxicu guardaba al terminar el mandatu de Peña: el [[Renta per cápita|Productu Internu Brutu per cápita]] de dichu estáu atopábase un 30% per debaxo de la media nacional pol equivalente a $81.162 [[pesos|pesos mexicanos]], sicasí ser unu de los estaos qu'apurren más al [[Productu internu brutu|PIB]] nacional. Ello esplícase pola desigualdá na distribución de la riqueza nel estáu, yá que pa 2011 el 43,7% de la so población vivía en [[Índiz de probeza multidimensional|probeza multidimensional]]. Esto, según el CONEVAL. traducir nun aumentu del númberu de probes ente 2008 y 2010 anque, en contrapartida menguaron les sos faltes en materia d'accesu a los servicios de salú, vivienda y arrezago educativu según una evolución nel ingresu.<ref>{{Cita web |url=http://www.cnnexpansion.com/economia/2011/06/26/l'heriedu-de-enrique-pena-nieto |títulu=L'heriedu d'Enrique Peña Nieto |autor=CNN Espansión |fecha=27 de xunu de 2011 |fechaaccesu=12 de febreru de 2013 }}</ref> Sicasí, en xunu de 2008, entá mientres el gobiernu de Peña Nieto, la encuestadora mexicana Consulta Mitofsky emitió los resultaos d'una encuesta de popularidá ente los mexicanos d'aquellos que naquel momentu yeren gobernadores de los estaos, que refundió como resultáu que'l gobernador más conocíu ente los mexicanos yera Peña Nieto, conocíu por 68,4% de los encuestaos, siguíu por Marcelo Ebrard, a quien conocíen el 63,5%.<ref>{{Cita web |títulu=¿Quién nos gobiernen? Perfil de los nuesos gobernadores |url=http://www.razonesdeser.com/data/semeyes/59205_Gobernadores.pdf |fecha=xunu de 2008 |autor=Campos, Roy & Penna, Carlos |editorial=Consulta Mitofsky |fechaaccesu=10 de febreru de 2012 }}<br />{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/515672.html |títulu=Peña Nieto, el gobernador más conocíu: encuesta |autor=Molina, Gilberto |editorial=L'Universal |fecha=17 de xunu de 2008 |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140425010855/http://www.eluniversal.com.mx/notas/515672.html |fechaarchivu=2014-04-25 }}</ref> === Discutinios como gobernador === ==== Casu San Salvador Atenco ==== {{AP|Disturbios de Atenco de 2006}} El [[3 de mayu]] de [[2006]] la fuercia público intervieno en [[Atenco]], deriváu d'un conflictu en [[Texcoco]] sobre la instalación d'un floricultores qu'aportó a les poques hores nun seriu enfrentamientu ente la policía federal, estatal y municipal y los habitantes d'esa llocalidá y de [[San Salvador Atenco]], atricherándose los pobladores en dichu pobláu ya instalando barricaes. Nos enfrentamientos, dellos policías fueron cutíos polos pobladores y amenaciaron con faer españar pipes de gas.{{ensin referencies}} A otru día, nun intentu de restablecer l'orde,<ref>{{Cita web |url=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/6206c695bc31a6043760f5a00887c891 |títulu=Asumo la mio responsabilidá por Atenco, Peña frente a estudiantes |fechaaccesu=25 de mayu de 2012 |apellíu=Castillo |nome=Miriam |fecha=11 de mayu de 2012 |obra=Milenio.com |cita=Mientres el so discursu improvisáu, el candidatu priista aseguró que ye una aición qu'él asume dafechu y aseguró que yera pa caltener l'orde públicu y a los responsables d'abusos en contra de los derechos humanos conseñóse-yos a propósito ante les autoridaes. }}<br />{{Cita web |url=http://www.esmas.com/noticierostelevisa/mexico/535173.html |títulu=Xustifica Peña Nieto uso de la fuercia en Atenco |fechaaccesu=25 de mayu de 2012 |fecha=14 de mayu de 2006 |obra=Noticieros Televisa |cita=“Nun xustifico la forma en qu'actuaron dellos policías…nun fueron recibíos con flores, fueron recibíos con bombes molotov…dacuando ye pocu seriu qu'a partir de dellos testimonios, quiera construyise una realidá”, dixo'l gobernador del Estáu de Méxicu. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120601002523/http://www.esmas.com/noticierostelevisa/mexico/535173.html |fechaarchivu=1 de xunu de 2012 }}</ref> l'entós gobernador Peña Nieto solicitó a la policía estatal tomar control de la situación, siendo deteníes 211 persones. Por cuenta de dichu operativu finaron 2 persones, siendo una d'elles menor d'edá. Amás, según investigaciones posteriores de la CNDH y la Suprema Corte de Xusticia de la Nación, hubo abusos atribuyibles a les fuercies policiaques municipales, estatales y federales; detenciones arbitraries, tratu cruel, inhumanu y/o degradante; allanadures de morada, tortura, abusu sexual y violaciones a 26 muyeres; amás de violación a los derechos de menores d'edá.<ref>Comisión Nacional de Derechos Humanos, Encamientu 038/2006, 16 d'ochobre de 2006.<br />{{Cita web |url=http://www.equidad.scjn.gob.mx/spip.php?page=ficha_biblioteca&id_article=349 |títulu=San Salvador Atenco (abusu policial y violación sexual) |fechaaccesu=25 de mayu de 2012 |autor=Suprema Corte de Xusticia de la Nación |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120525214224/http://www.equidad.scjn.gob.mx/spip.php?page=ficha_biblioteca&id_article=349 |fechaarchivu=25 de mayu de 2012 }}<br />{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2009/02/17/politica/012n1pol |títulu=Almite Peña Nieto qu'en Atenco hubo abusos ya impunidá de la policía estatal |fechaaccesu=25 de mayu de 2012 |apellíu=Dávila |nome=Israel |fecha=17 de febreru de 2009 |obra=La Jornada }}</ref> Mientres los años posteriores, procesar a 21 de los elementos policiacos participantes de los actos, de los cualos 15 fueron espulsaos de les sos corporaciones, 5 fueron procesaos penalmente y a unu condergóse-y a pagar daños y perxuicios a una de les víctimes.<ref>{{Cita web |url=http://www.usembassy-mexico.gov/textos/st090325derechos.html |títulu=Informe del Departamentu d'Estáu sobre Práutiques de Derechos Humanos en 2008 |autor=Embaxada de los Estaos Xuníos en Méxicu |fecha=25 de marzu de 2009 |fechaaccesu=12 de febreru de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170521143016/http://www.usembassy-mexico.gov/textos/st090325derechos.html |fechaarchivu=2017-05-21 }}</ref> En 2010, la Suprema Corte de Xusticia de la Nación resolvió'l xuiciu d'amparu presentáu por dolce de los deteníos naquellos sucesos y ordenóse la so lliberación.<ref>{{Cita web |url=http://www.equidad.scjn.gob.mx/spip.php?page=ficha_biblioteca&id_article=349 |títulu=San Salvador Atenco (abusu policial y violación sexual) |fechaaccesu=25 de mayu de 2012 |autor=Suprema Corte de Xusticia de la Nación |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120525214224/http://www.equidad.scjn.gob.mx/spip.php?page=ficha_biblioteca&id_article=349 |fechaarchivu=25 de mayu de 2012 }}<br />{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2009/02/17/politica/012n1pol |títulu=Almite Peña Nieto qu'en Atenco hubo abusos ya impunidá de la policía estatal |fechaaccesu=25 de mayu de 2012 |apellíu=Dávila |nome=Israel |fecha=17 de febreru de 2009 |obra=La Jornada }}</ref> ==== Les pirámides de Teotihuacan ==== A entamos del mes d'[[avientu]] de [[2008]], el gobiernu del [[Estáu de Méxicu]], con aprobación del [[Institutu Nacional d'Antropoloxía y Hestoria]] y con sofitu de la Secretaria de Turismu Federal empezar a montar un proyeutu de lluces y soníu nes [[Teotihuacan|Pirámides de Teotihuacan]] llamáu ''Rellumada teotihuacano'' al traviés d'una empresa llamada "Grupu Mundu",<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2008/12/24/index.php?section=cultura&article=a03n1cul Suspende'l INAH (Institutu Nacional d'Antropoloxía y Hestoria) les obres de la Rellumada teotihuacano] [[La Jornada]], 24 d'avientu de 2008</ref><ref>[http://www.jornada.unam.mx/2009/01/06/index.php?section=cultura&article=a36n1cul Grupu Mundu alteria la redolada de Teotihuacán] [[La Jornada]], 6 de xineru de 2009</ref> espectáculu que foi criticáu primeramente polos trabayadores del [[INAH]] y miembros del so sindicatu d'académicos y trabayadores. El [[23 d'avientu]] de [[2008]] la [[Comisión Permanente del Congresu de la Unión de Méxicu]] pidió la suspensión de les obres nes mesmes pirámides por considerar qu'estropiaben la estructura de les mesmes,<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2008/12/23/index.php?section=cultura&article=a05n1cul Pide'l Congresu al INAH detener obres qu'estropien les pirámides de Teotihuacán] [[La Jornada]], 23 d'avientu de 2008</ref> suspensión que punxo en marcha'l INAH a otru día.<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2008/12/24/index.php?section=cultura&article=a03n1cul Suspende'l INAH les obres de la Rellumada teotihuacano] [[La Jornada]], 24 d'avientu de 2008</ref> El gobiernu del Estáu de Méxicu, a cargu entós de Peña Nieto ordenó que se siguieren les obres nes pirámides a pesar de la oposición de les protestes, argumentando una derrama económica a la rexón y l'impulsu d'un corredor turísticu.<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2008/12/27/index.php?section=cultura&article=a03n1cul Sigue vixente'l proyeutu de lluz y soníu en Teotihuacán: Peña Nieto] [[La Jornada]], 27 d'avientu de 2008</ref> Dempués, el [[7 de xineru]] de [[2009]], empezar a llevantar los rieles instalaos nes pirámides por bloques de formigón.<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2009/01/08/index.php?section=cultura&article=a02n1cul Remplazan rieles con bloques de formigón na Pirámide del Sol] [[La Jornada]], 8 de xineru de 2009</ref> A pesar d'ello, díes dempués informóse que siguiríen los trabayos nes pirámides. El [[13 de xineru]] de [[2009]] el Conseyu Internacional de Monumentos y Sitios, adscritu a la [[Organización de les Naciones Xuníes pa la Educación, la Ciencia y la Cultura]], dictaminó que les obres nel sitiu teníen de detenese, yá que afectaben "''l'autenticidá del sitiu''" y nun taben asesoraes por téunicos competentes.<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2009/01/14/index.php?section=cultura&article=a03n1cul Icomos-Méxicu dictamina que se deben parar obres en Teotihuacan] ''[[La Jornada]]'', 14 de xineru de 2009.</ref> Darréu la Comisión de Cultura de la [[Cámara de Diputaos de Méxicu]], condergó les obres na zona,<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2009/01/22/index.php?section=cultura&article=a04n1cul Tayante refugu de la Comisión de Cultura al show multimedia] [[La Jornada]], 22 de xineru de 2009</ref> lo que foi reafitáu pola [[Comisión Permanente (Méxicu)|Comisión Permanente del Congresu de la Unión]] que'l [[28 de xineru]] condergó la instalación del espectáculu de lluces y ordeno la creación d'una mesa d'espertos pa evaluar los daños a la zona.<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2009/01/29/index.php?section=cultura&article=a04n2cul “De nenguna manera causaron daños físicos a les estructures arqueolóxiques”, aportuna'l INAH][[La Jornada]], 29 de xineru de 2009</ref> El Sindicatu de Trabayadores del [[INAH]] interpunxo un amparu contras les obres en Teotihuacan y los sos espertos n'arqueoloxía determinaron que s'estropió piedra orixinaria nes perforaciones a la pirámides.<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2009/01/29/index.php?section=cultura&article=a04n1cul Documentan espertos furos en piedra orixinaria de Teotihuacán] [[La Jornada]], 29 de xineru de 2009</ref> Ente que, per otru llau, el reporte lleváu a cabu pol Grupu Téunicu Evaluador (GTE) determinó que les estructures monumentales nun sufrieron dañu.{{ensin referencies}} Dichu reporte indicó que los barrenos fueron asitiaos en capes de reconstrucción moderna.<ref>{{enllaz rotu|1=Teotihuacán ensin dañu|2=http://dti.inah.gob.mx/index.php?option=com_content&task=view&id=2991&Itemid=329}}</ref> == Candidatura a la Presidencia de la República == {{VT|Compromisos d'Enrique Peña como candidatu a Presidente}} El 14 de payares de 2011, el Comité Executivu Nacional del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] emitió la convocatoria pa la selección y postulación del so candidatu a la presidencia pa les [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012|eleiciones presidenciales del 2012]]. Dicha convocatoria prevía la posibilidá de postular un candidatu d'unidá o de lo contrario dar# en una votación en febreru ente los precandidatos.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/190878.html |títulu=PRI emite convocatoria escontra 2012 |autor=L'Universal |fecha=15 de payares de 2011 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140425005524/http://www.eluniversal.com.mx/nacion/190878.html |fechaarchivu=2014-04-25 }}</ref> Trés díes depués, consolidóse una primer alianza ente los partíos Revolucionariu Institucional (PRI), Verde de Méxicu (PVEM) y [[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]] (SETU), que foi apautada'l 17 de payares de 2012.<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/2011/11/18/nacional/785091 |títulu=Ratifiquen coalición PRI, PVEM y Setu aldu al 2012 |autor=Contreras, Jaime |editorial=Excelsior |fecha=11 de payares de 2011 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181111000021/https://www.excelsior.com.mx/2011/11/18/nacional/785091 |fechaarchivu=2018-11-11 }}</ref> El [[27 de payares]] de [[2011]], Peña Nieto allegó a la sede nacional del PRI p'apurrir la documentación y recibir la constancia que la acreditó como precandidato d'esi partíu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/191383.html |títulu=Peña Nieto rexistra candidatura única |autor=Reséndiz, Francisco |editorial=L'Universal |fecha=28 de payares de 2011 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140425011035/http://www.eluniversal.com.mx/nacion/191383.html |fechaarchivu=2014-04-25 }}</ref> Al nun presentase otros precandidatos nel procesu, el [[17 d'avientu]] recibió la constancia como candidatu únicu del Partíu Revolucionariu Institucional.<ref>{{Cita web |url=http://www.periodicomirador.com/noticias/2011/12/17/enrique-pena-nieto-recibe-constancia-como-candidatu-a-la presidencia-de-la-republica/ |títulu=Enrique Peña Nieto recibe constancia como candidatu a la presidencia de la república |autor=Periódicu Mirador |fecha=17 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 }}<br />{{Cita web |url=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/d06db9dedbf3dbeac2408b906031f731 |títulu=Nun escaezo probeza, violencia y esperecimientu que vive Méxicu: Peña Nieto |autor=Notimex |editorial=Mileniu |fecha=17 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 }}</ref> En xineru de 2012, el candidatu presidencial presenta al so equipu de campaña encabezada por [[Luis Videgaray]] como coordinador xeneral.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/821902.html |títulu=Peña Nieto presenta equipu de campaña |autor=Reséndiz, Francisco |editorial=L'Universal |fecha=11 de xineru de 2012 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140413141924/http://www.eluniversal.com.mx/notas/821902.html |fechaarchivu=2014-04-13 }}</ref> El día 21 del mesmu mes, el SETU decide retirar el so sofitu a la coalición realizada en payares con PRI y PVEM, polo que Peña Nieto quedó como candidatu de la coalición conformada solamente por estos dos úlimos partíos, que foi rexistrada ante l'Institutu Federal Eleutoral sol nome ''[[Compromisu per Méxicu]]''.<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/2012/01/21/nacional/804012 |títulu=Enrique Peña Nieto ruempe alianza con Elba Esther Gordillo |autor=Sánchez, Alejandro |editorial=Excelsior |fecha=21 de xineru de 2012 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181111000033/https://www.excelsior.com.mx/2012/01/21/nacional/804012 |fechaarchivu=2018-11-11 }}</ref> El [[12 de marzu]] de [[2012]], na ciudá de [[Dolores Hidalgo]] nel estáu de Guanajuato, protestó formalmente como candidatu presidencia de l'alianza conformada pol Partíu Revolucionariu Institucional (PRI) y Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu (PVEM) pa la [[Eleiciones federales de Méxicu de 2012|eleición de 2012]]; quedando rexistráu con tal calter ante l'IFE el 16 de marzu.<ref>{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2012/03/16/politica/015n1pol |títulu=Peña Nieto solicita al IFE rexistru como candidatu a la Presidencia |autor=Urrutia, Alonso |editorial=La Jornada |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 |fecha=16 de marzu de 2012}}</ref> Nos primeros minutos del día [[30 de marzu]] empecipió la so campaña nun eventu masivu entamáu en [[Guadalajara (Jalisco)|Guadalajara]], [[Jalisco]].<ref>{{Cita web |url=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/y016369f45ae5ebb73d8b8aad400y314 |títulu=Arrinca Peña Nieto campaña roblando tres compromiso |fechaaccesu=4 abr. 2012 |apellíu=Castillo |nome=Miriam |coautor=Lilia Sosa |editorial=Mileniu |fecha=30 mar. 2012 |ubicación=Méxicu, D.F.}}</ref> Como contendientes na campaña tuvo a [[Josefina Vázquez Mota]], candidata pol [[Partíu Aición Nacional]] (PAN); [[Andrés Manuel López Obrador]] quien participó como'l candidatu de la coalición ''[[Movimientu Progresista]]'' conformada polos partíos [[Partíu de la Revolución Democrática|de la Revolución Democrática]] (PRD), [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|del Trabayu]] (PT) y [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]]; y [[Gabriel Ricardo Quadri de la Torre]] candidatu del Partíu Nueva Alianza (SETU).<ref>{{Cita web |url=http://www.ife.org.mx/docs/IFE-v2/DS/DS-CG/DS-SesionesCG/CG-alcuerdos/2012/Marzu/CGes201203-29/CGes290312ap1.pdf |títulu=Alcuerdo del Conseyu Xeneral del Institutu Federal Eleutoral pol que se rexistren les candidatures a presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos, que presenten los partíos Aición Nacional y Nueva Alianza, según les coaliciones Compromisu per Méxicu y Movimientu Progresista col fin de participar nel procesu eleutoral federal 2011-2012. |autor=Conseyu Xeneral del Institutu Federal Eleutoral |fecha=29 de marzu de 2012 |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 }}</ref> El [[11 de mayu]] de [[2012]], depués de la so participación nel foru ''Bon ciudadanu'' na [[Universidá Iberoamericana]], anicióse'l [[Movimientu Yosoy132]].<ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/22/actualidad/1337719454_576432.html |títulu=Nacen los indignaos mexicanos |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |apellíu=Prado |nome=Luis |fecha=22 de mayu de 2012 |obra=El País}}</ref><ref name="ElMundo">{{Cita web |url=https://www.elmundo.es/america/2012/05/31/mexico/1338464838.html |títulu=L'ideariu del movimientu mexicanu '132': non a Peña Nieto, non al votu nulu |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |nome=Efe |obra=El Mundo |cita=Ello ye que la grana d'esti movimientu, 'Somos más de 131', toos estudiantes de la Universidá Iberoamericana, surdió como reaición a les crítiques de la redolada de Peña Nieto a un grupu d'ellos qu'ullaron al candidatu na so visita a esti centru educativu. }}</ref> El [[19 de mayu]] de [[2012]], efectuáronse numberoses concentraciones multitudinaries en delles partes de Méxicu al envís d'espresar refugo contra la so candidatura presidencial.<ref>[http://mexico.cnn.com/nacional/2012/05/19/jovenes-participen-en-marcha-anti-pena-en-al-menos-17-ciudaes Nueves participen en marcha Anti-Peña en siquier 17 ciudaes.] CNN Méxicu. 19 de mayu de 2012</ref> Na Ciudá de Méxicu, autoridaes de seguridá pública reportaron que la cifra d'asistentes xubió a más de 46.000 persones.<ref>[http://mexico.cnn.com/nacional/2012/05/19/miles-de-ciudadanos-manifestar en-la marcha-anti-pena-nieto Miles de ciudadanos manifestar na marcha Anti-Peña Nieto.] CNN Méxicu. 19 de mayu de 2012.</ref> En tantu, Peña Nieto abstener d'opinar sobre la tema y solo declaró que va respetar les espresiones a favor o en contra de la so candidatura.<ref>[http://noticierostelevisa.esmas.com/decision-2012/noticies-decision-2012/445972/pena-respeto-quien-difieren-con-la mio-candidatura/ Mientres un actu proselitista en Colima, el candidatu de la coalición Compromisu per Méxicu, Enrique Peña Nieto, repitió'l so respetu a quien difieren cola so candidatura.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210517011357/https://noticierostelevisa.esmas.com/decision-2012/noticies-decision-2012/445972/pena-respeto-quien-difieren-con-la |date=2021-05-17 }} Noticieros Televisa. 19 de mayu de 2012.</ref> Mientres la campaña tanto PRD como PAN denunciaron triangulaciones de dineru dende empreses financieres en favor del PRIsobremanera del grupu financieru Monex (ver [[#caso Banca Monex|caso Banca Monex]]) fechu que foi denunciáu ante l'[[Institutu Federal Eleutoral]] (IFE).<ref>{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2012/06/28/politica/003n1pol |títulu=IFE: empresa trianguló fondos ente'l Grupu Monex y PRI |fecha=28 de xunu de 2012 |autor=Urrutia, Alonso & Martínez, Fabiola |editorial=La Jornada |fechaaccesu=22 de febreru de 2013}}</ref> Al investigar el casu la Unidá de Fiscalización del IFE confirmó la esistencia de transaiciones financieres de calter mercantil, sobre les que más tarde se pronunciaría los IFE, exonerando al PRI. El desenvolvimientu del marketing políticu mientres la campaña de Peña Nieto centrar na proyeición d'una imaxe de compromisu coles promeses realizaes. La imaxe política xiró alredor del [[Anunciu|spot]]: "''Este ye'l mio compromisu y tu sabes que lo voi a cumplir''" que tuvo un ampliu espardimientu.<ref>{{Cita web |url=http://www.parametria.com.mx/DetalleEstudio.php?Y=4364 |títulu=Carta paramétrica. Encuesta Parametría-El Sol de Méxicu. Evaluación de campañes |autor=Parametría - El Sol de Méxicu |fecha=abril de 2012 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 }}<br />{{Cita web |url=http://www.redpolitica.mx/ruta-eleutoral/presidenciables-apunten-guerra-de-spots-pa-entamu-de-campanes |títulu=Presidenciables apunten "guerra de spots" |autor=Reséndiz, Francisco & Jiménez, Horacio |editorial=Rede Política |fecha=20 de marzu de 2012 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 }}</ref> Parte de dicha estratexa foi l'usu del [[eslogan]] "''Te róblolo y te cumplir''" que faía referencia a la práutica del candidatu de roblar ante notario públicu les sos promeses de campaña.<ref>{{Cita web |url=http://www.nexos.com.mx/?P=leerarticulo&Article=2102727 |títulu=Enrique Peña Nieto La sienda del rockstar |autor=Tello Díaz, Carlos |editorial=Nexos en llinia |fecha=1 de xunu de 2012 |fechaaccesu=15 de febreru de 2013 }}</ref> Esto xeneró una contracampaña llanzada pol partíu opositor PAN denominada "Peña nun cumple", que pretendía restar credibilidá a los compromisos realizaos pol candidatu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/841757.html |títulu=Camapaña "Peña Nun Cumple", enfoque realista:PAN |autor=Rangel, Xóchitl |editorial=L'Universal |fecha=16 d'abril de 2012 |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140425010958/http://www.eluniversal.com.mx/notas/841757.html |fechaarchivu=2014-04-25 }}</ref> Coles mesmes, diose gran importancia al desenvolvimientu de la campaña al traviés de medios electrónicos. En Twitter xeneráronse dellos [[Trending topic|trending topics]] nacionales qu'implicaben dalguna sentencia sobre Peña Nieto, yá en favor yá en contra. En dalgún momentu acusar a dicha campaña electrónica d'utilizar [[bots]] para masificar dichos conteníos y xenerar una mayor presencia del candidatu en dicha rede.<ref>{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2012/08/28/politica/003n1pol |títulu=Peña Nieto aventayó porque dio importancia a la campaña online: Alejandra Lagunes |autor=Herrera Beltrán, Claudia |editorial=La Jornada |fecha=28 d'agostu de 2012 |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 }}<br />{{Cita web |url=http://mexicanadecomunicacion.com.mx/rmc/2012/11/26/enrique-pena-nieto-llista-la estratexa-pa redes sociales/#axzz2LBSOyles |títulu=Enrique Peña Nieto: ¿llista la estratexa pa redes sociales? |autor=Revista Mexicana de Comunicación |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 }}</ref> === Discutinios mientres eleiciones === ==== Asunto ''The Guardian'' ==== El 6 de xunu del 2012, el periódicu británicu ''[[The Guardian]]'' publicó informaciones que denunciaben la esistencia d'alcuerdos ente [[Grupu Televisa]] y Peña Nieto relatives a él mesmu y a [[Andrés Manuel López Obrador|López Obrador]] en [[eleiciones federales en Méxicu de 2006]] con oxetu de favorecer al primeru y perxudicar al postreru. Anque les denuncies de ''The Guardian'' yeren congruentes con otros fechos ya informaciones previes disponibles, diverses fontes señalaron que l'orixe últimu de los documentos y el grau d'exactitú o veracidá yera malo d'evaluar (al venir de una filtración).<ref>[http://www.proceso.com.mx/?p=310530] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130515123035/http://www.proceso.com.mx/?p=310530 |date=2013-05-15 }} Investigación y declaraciones de the guardian y televisa, 6 de xunu de 2012.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20120712091759/http://www.record.com.mx/article/revela-guardian-pactu-ente-televisa-epn-y-fox] The guardian revela pactu Televisa-EPN, 6 de xunu de 2012.</ref> El 5 de febreru de 2013, ''The Guardian'' y Televisa expedieron un comunicáu conxuntu, nel que'l diariu británicu declárase dispuestu a "resolver amistosamente" les sos diferencies cola cadena mexicana, a esclariar "cualesquier involuntariu tracamundiu" y nel que'l ''The Guardian'' "acepta que les autoridaes eleutorales resolvieron que la cobertoria televisiva de Grupu Televisa cumplió coles estrictes normes eleutorales mexicanes y neutralidá política".<ref>{{Cita web |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2013/02/05/the-guardian-y-el grupu-televisa-alcuerden-resolver-les sos-diferencies |títulu=&#39;The Guardian' y el Grupu Televisa alcuerden "resolver" les sos diferencies |autor=CNN |fecha=5 de febreru de 2013 |fechaaccesu=6 de febreru de 2013}}</ref> ==== Movimientu YoSoy132 ==== {{ap|Movimientu YoSoy132}} El [[11 de mayu]] de [[2012]], depués de la so participación nun foru na [[Universidá Iberoamericana]], anicióse'l [[Movimientu Yosoy132]]<ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/22/actualidad/1337719454_576432.html |títulu=Nacen los indignaos mexicanos |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |apellíu=Prado |nome=Luis |fecha=22 de mayu de 2012 |obra=El País |cita=El detonante que punxo en marcha una cadena de manifestaciones -la próxima esti miércoles- españó'l pasáu día 11, cuando'l candidatu presidencial del Partíu Revolucionariu Institucional (PRI), Enrique Peña Nieto, allegó a un actu de campaña na Universidá Iberoamericana, fundada polos xesuites y asitiada nuna de les zones más esclusives de la capital mexicana. Los estudiantes llueu se cansaron de les vaguedades del políticu y empezaron a reprocha-y la so xestión como gobernador del Estáu de Méxicu. Ensin posibilidá de retruque, Peña Nieto acabó fuxendo ente berros de “¡fora, fora!” y “¡asesín!”. El PRI reaccionó acusando a los universitarios de dexase manipoliar por un grupu de prevocadores y infiltrados. Televisa, la cadena con mayor audiencia y a la que s'acusa de sofitar al líder priísta, solo dio una versión de los fechos favorable al vieyu partíu hexemónicu.}}</ref><ref name="ElMundo"/>el cual perfiló ente los sos oxetivos —sacante los representantes del [[ITAM]]<ref>{{enllaz rotu|1={{Cita web |url=http://www.animalpolitico.com/animal-eleutoral/2012/05/29/alumnos-del-itam-confirmen-permanencia-en-yo-soi-132-pero-non-iran-contra pena nieto/ |títulu=Alumnos del ITAM confirmen permanencia en “Yo Soi 132” pero nun van dir contra Peña Nieto |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |fecha=29 de mayu de 2012 |obra=Animal Políticu |cita=Los alumnos del Institutu Teunolóxicu Autónomu de Méxicu (ITAM) pertenecientes al movimientu “Yo Soi 132” votaron a favor de caltenese nesa agrupación, pero ensin responder por un pronunciamientu contra'l candidatu presidencial del PRI, Enrique Peña Nieto. }} |2=http://www.animalpolitico.com/animal-eleutoral/2012/05/29/alumnos-del-itam-confirmen-permanencia-en-yo-soi-132-pero-non-iran-contra pena nieto/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref>— l'oponese a lo que llamen una "imposición mediática" de cualquier candidatura nes [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012]],<ref name="ElMundo"/><ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/31/actualidad/1338431760_932522.html |títulu=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/31/actualidad/1338431760_932522.html |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |apellíu=Secu |nome=Raquel |fecha=31 de mayu de 2012 |obra=El País |cita=L'allugamientu foi claru: "Yo soi 132, un movimientu autónomu ya independiente a cualquier partíu políticu. Pronunciamos en contra de la imposición mediática de cualquier candidatu y de los sesgos informativos de los medios de comunicación, particularmente de les televisoras más grandes del país, Televisa y TV Azteca. Ante la coxuntura eleutoral manifestámonos en contra de la manipulación mediática y inconformes con un procesu eleutoral remane que pretende restaurar el vieyu réxime políticu, un réxime que practica la violencia d'Estáu, la represión, l'autoritarismu, la corrupción xeneralizada (...)", anunció'l nuevu voceru de la comisión de política. "Creemos qu'esiste abonda evidencia pa demostrar que la cara actual d'esi vieyu réxime ye'l candidatu Enrique Peña Nieto", siguió, una frase que-y valió una gran ovación. }}</ref> señalando como tal a la de Peña Nieto<ref>{{enllaz rotu|1={{Cita web |url=http://colorelectoral.excelsior.com.mx/nota/q/839323 |títulu=Aprueben estructura de movimientu #YoSoy132 |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |apellíu=Hernández |nome=Lilián |fecha=6 de xunu de 2012 |obra=Excélsior |cita=Tres una intensa xornada de discutinios, de atorarse inclusive na manera como se llevaría a cabu la xunta, d'acusar que nun tienen capacidá d'organización, de que dieron un espectáculu tipo San Llázaro” y de que dalgunos buscaben el fracasu del movimientu, los voceros y representantes asumiéronse como una agrupación en contra de quien representa al “vieyu réxime. La cara actual d'esi vieyu réxime ye'l candidatu Enrique Peña Nieto y la estructura que representa. }} |2=http://colorelectoral.excelsior.com.mx/nota/q/839323 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://noticias.terra.com.mx/mexico/politica/elecciones/sucesion-presidencial/movimientu-yosoy132-reafita-el so-perfil-anti-pena-nieto,7a22dfe7f10c7310VgnVCM4000009bcceb0aRCRD.html |títulu=Movimientu #YoSoy132 reafita'l so perfil anti Peña Nieto |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |nome=Reforma.com |obra=Terra.com.mx |cita=El pronunciamientu contra'l candidatu del PRI resolver en términos de protestar non contra la so persona, sinón contra lo qu'él representa, como se propunxo na asamblea xeneral del pasáu 30 de mayu realizada nes islles de Ciudá Universitaria. }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://lasillarota.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=42357&Itemid=86 |títulu=#YoSoy132 perfila aprobar votu útil |fechaaccesu=7 de xunu de 2012 |apellíu=Medina |nome=Mariana |fecha=5 de xunu de 2012 |obra=La Silla Rota |cita=Coles mesmes, aprobaron que'l movimientu seya apartidista pero anti Peña Nieto, a quien consideren como un candidatu impuestu pelos medios de comunicación. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140408212734/http://lasillarota.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=42357&Itemid=86 |fechaarchivu=8 d'abril de 2014 }}</ref> ==== Caso Banca Monex ==== Mientres la campaña eleutoral tanto'l PRD como'l PAN denunciaron una supuesta compra de votu per parte del PRI,<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2012/06/28/politica/003n1pol ''[[La Jornada]]'', 28/xunetu/2012]</ref> concretamente la Unidá de Fiscalización del [[Institutu Federal Eleutoral]] (IFE) confirmó una triangulación na qu'una persona moral de calter mercantil financió 9 mil 924 monederos electrónicos, con valor total de 70 millones 815 mil 534 pesos. Acordies con PRD y PAN dichos fondos taríen destinaos a pagar a la estructura del PRI nos caxellos pa influyir illexítimamente nel votu. En xineru de 2013, l'Institutu Federal Eleutoral (IFE) validó'l dictame de la unidá de fiscalización (UF) y exoneró al PRI-PVEM d'incurrir n'operaciones ilícites nel financiamiento de la so campaña presidencial. Responder# por el dictame a pesar de detectar un treme de rellaciones ente'l PRI con Alkino y otres empreses mercantiles por un monto de 66 millones de pesos distribuyíos per mediu de Banca Monex, que foi consideráu llegal.<ref name="Dictame">[http://www.jornada.unam.mx/2013/01/24/politica/011n1pol ''[[La Jornada]]'', 24/xineru/2013]</ref> == Presidente de Méxicu == {{VT|Cronoloxía de la Presidencia d'Enrique Peña Nieto|Gabinete d'Enrique Peña Nieto|Primer Informe d'Enrique Peña Nieto}} === Eleición y ascensu de poder === {{VT|Transición gubernamental d'Enrique Peña Nieto}} {| {{tablaguapa}} align=right |+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white"|<small>'''Resultaos eleiciones presidenciales <br/> Méxicu 2012'''</small> |- style="background:#efefef;" ! align="center" | <small>'''Partíu/Coalición'''<small> !! <small>'''Candidatu'''</small> !! <small>'''Votos'''</small> !! <small>''' Porcentaxe'''</small> |- align="center" | | [[Ficheru:PRI Party (Mexico).svg|30px]][[Ficheru:PVE logo (Mexico).svg|30px]] <br/><small>[[Compromisu per Méxicu]]</small> ||<small>[[Ficheru:EPN-Detalle.jpg|40px]]<br/>'''Enrique Peña Nieto'''</small>|| <small>19,158,592</small> || <small>'''38.15%'''<small> |- align="center" | | [[Ficheru:PRD logo (Mexico).svg|30px]][[Ficheru:PT Party (Mexico).svg|30px]][[Ficheru:Movimiento Ciudadano.svg|30px]]<br/><small>[[Movimientu Progresista]]</small> ||<small>[[Ficheru:Andrés Manuel López Obrador en 2008 cropped.jpg|40px]]<br/>[[Andrés Manuel López Obrador|Andrés Manuel<br />López Obrador]]</small>|| <small>15,848,827</small> || <small>'''31.64%'''</small> |- align="center" | | [[Ficheru:PAN (Mexico).svg|30px]] <br/><small>[[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]]</small> ||<small><br/>[[Josefina Vázquez Mota|Josefina Vázquez <br />Mota]]</small>|| <small>12,732,630</small> || <small>'''25.40%'''</small> |- align="center" | | [[Ficheru:PNA Party (Mexico).svg|30px]] <br/><small>[[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]]</small> ||<small>[[Ficheru:Gabriel Quadri de la Torre - World Economic Forum on Latin America crop.jpg|40px]]<br/>[[Gabriel Quadri de la Torre|Gabriel Quadri <br />de la Torre]]</small>|| <small>1,146,085</small> || <small>'''2.30%'''</small> |- align="center" | | Colspan=2 |<small>Votos Nulos</small>|| <small>1,236,857</small> || <small>'''2.42%'''</small> |- align="center" | | Colspan=2 |<small>Votos por candidatos non rexistraos</small>|| <small>20,625</small> || <small>'''0.06%'''</small> |- align="center" | | Colspan=2 | <small>'''Total'''</small> || <small>50,143,616</small> || <small>'''100%'''</small> |- style="background:#efefef;" | Colspan=4| <small>'''Fonte:'''<br /> Sala Cimera del Tribunal Eleutoral. Poder Xudicial de la Federacíón. <br />Cómputu Final.'''</small><ref name="comfin"/> |- |} [[Ficheru:Presidencia 2.jpg|thumb|200px|Toma de Protesta Constitucional d'Enrique Peña Nieto como [[Presidente de Méxicu]].]] Les [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012|eleiciones federales]] en Méxicu, llevar a cabu'l 1 de xunetu de 2012 nel cual, conforme al cómputu final emitíu pol Institutu Federal Eleutoral, participó un 63.14% de los ciudadanos inscritos nel padrón eleutoral, equivalente a 50,143,616 votos emitíos. Dicha votación, no que fai a la eleición presidencial, tuvo distribuyida de la siguiente manera: Peña Nieto, 19,158,592 votos (38.15%); Andrés Manuel López Obrador, 15,848,827 votos (31.64%); Josefina Vázquez Mota, 12,732,630 votos (25.40%) y Gabriel Cuadro de la Torre, 1,146,085 (2.30%).<ref name="comfin">{{Cita web |url=http://www.ife.org.mx/documentos/proceso_2011-2012/documentos/computo_final_calificacion_xurisdiccional.pdf |títulu=Cómputu Final, Calificación Xurisdiccional de la Eleición, Declaración de Validez y de Presidente Electu de los Estaos Xuníos Mexicanos. |autor=Sala Cimeru Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación |fecha=31 d'agostu de 2012 |formatu=PDF |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 }}</ref> El [[30 d'agostu]] de [[2012]] a les 22:25 hores, dempués d'una [[apelación]] que se sostuvo dende'l día de les [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012|eleiciones federales]], Peña Nieto ye declaráu presidente electu de Méxicu por unanimidá de los siete integrantes del [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (Méxicu)|Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación]], al considerar infundada l'apelación que'l ''[[Movimientu Progresista]]'', presentó pa l'anulación de diches eleiciones, según tamién pola mayoría de votos pol candidatu priísta.<ref>{{Cita web |url=http://www.publimetro.com.mx/noticies/tepjf-da-validez-a-enrique-pena-nieto-como-presidente-electu/mlhE!PabVZ4NRuSc/ |títulu=TEPJF da validez a Enrique Peña Nieto como presidente electu |autor=Publimetro |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 }}</ref> El día [[31 d'agostu]] de 2012, a les 17:00 hores apurre la constancia de mayoría de votos a Peña Nieto, pa exercer como [[Presidente de Méxicu]] del [[1 d'avientu]] de [[2012]] al [[30 de payares]] de [[2018]].<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/index.php?m=nota&seccion=&cat=&id_nota=856703 |títulu=Enrique Peña Nieto, Presidente electu |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |apellíu=Zepeda |nome=Aurora |fecha=1 de setiembre de 2012 |obra=Excelsior |cita=Per unanimidá, maxistraos del Tribunal Eleutoral respondieron por el cómputu final y la entrega de la constancia de mayoría al priista. }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://eleconomista.com.mx/sociedad/2012/08/31/tepjf-apurre-constancia-presidente-electu-pena-nieto |títulu=TEPJF apurre constancia de presidente electu a Peña Nieto |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=31 d'agostu de 2012 |obra=L'Economista |cita=En sesión solemne, el Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (TEPJF) apurrió al abanderáu de la coalición PRI-PVEM Enrique Peña Nieto, la constancia de presidente electu de los Estaos Xuníos Mexicanos pal periodu 2012-2018. }}</ref> Pal desempeñu del poder executivu, designó al so gabinete de secretarios d'estáu, que na so mayoría taba conformáu por políticos de baxu perfil, ente los más conocíos atopábense: [[Emilio Chuayffet Chemor]] a quien se-y encamentó la [[Secretaría d'Educación Pública (Méxicu)|Secretaría d'Educación Pública]]; [[Rosario Robles]] qu'asumió'l cargu de [[Secretaría de Desarrollu Social (Méxicu)|secretaria de Desarrollu Social]] y [[Pedro Joaquín Coldwell]] que al momentu de la so designación como [[Secretaría d'Enerxía (Méxicu)|Secretariu d'Enerxía]] desempeñábase como presidente nacional del PRI. Al coordinador de la so campaña [[Luis Videgaray]] apurrióse-y la [[Secretaría de Facienda y Creitu Públicu (Méxicu)|Secretaría de Facienda y Creitu Públicu]], ente que la [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|Secretaría de Gobernación]] foi para [[Miguel Ángel Osorio Chong]]. L'únicu secretariu de l'anterior alministración que tamién foi emplegáu na nueva foi [[José Antonio Meade Kuribreña]] que de la Secretaría de Facienda aportó en [[Secretaría de Rellaciones Esteriores (Méxicu)|Secretariu de Rellaciones Esteriores]].<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/2012/12/03/nacional/872856 |títulu=Aprueben el nuevu gabinete d'Enrique Peña Nieto |fecha=3 de febreru de 2012 |autor=Beltrán, Ulises & Cruz, Alejandro |editorial=Excelsior |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180623155352/http://www.excelsior.com.mx/2012/12/03/nacional/872856 |fechaarchivu=2018-06-23 }}<br />{{Cita web |url=http://www.sdpnoticias.com/nacional/2012/11/30/presenten-el gabinete-de-enrique-pena-nieto |títulu=Presenten el Gabinete d'Enrique Peña Nieto |autor=SDP noticies |fecha=30 de payares de 2012 |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 }}</ref> El día 1 d'avientu de 2012, a les 11:18 de la mañana recibe la banda presidencial de manes del Presidente de la Mesa Directiva de la Cámara de Diputaos, [[Jesús Murillo Karam]], que de la mesma foi-y apurrida pol ciudadanu [[Felipe Calderón Hinojosa]], tomando protesta de ley ante'l [[Congresu de la Unión]] como presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos.<ref>{{cita noticia |títulu=Peña Nieto toma protesta como Presidente de Méxicu |url=http://eleconomista.com.mx/sociedad/2012/12/01/pena-nieto-toma-protesta-como-presidente-mexico |fechaaccesu=1 d'avientu de 2012 |newspaper=[[L'Economista (Méxicu)|L'Economista]] |fecha=1 d'avientu de 2012 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20170924200413/http://eleconomista.com.mx/sociedad/2012/12/01/pena-nieto-toma-protesta-como-presidente-mexico |archivedate=2017-09-24 }}</ref> === Pactu per Méxicu === [[Ficheru:Enrique Peña Nieto Junta.jpg|thumb|200px|Firma del Pactu per Méxicu pol Presidente Enrique Peña Nieto.]] {{AP|Pactu per Méxicu}} {{VT|Reforma educativa (Méxicu)|Reforma en telecomunicaciones (Méxicu)}} A otru día d'empezar el so sexeniu, el presidente Peña Nieto participó na firma del alcuerdu llamáu "Pactu per Méxicu" ente presidencia de la República y los trés principales partíos mexicanos: PRI, PAN y PRD. Les negociaciones p'algamar dichu pactu llevar a cabu dende ochobre de 2012 encabezaes pol equipu de transición del presidente electo y representante de los partíos políticos. Escontra finales de payares alcordóse un testu definitivu pa los alcuerdos, roblándose nel [[Castiellu de Chapultepec]] el 2 d'avientu de 2012, signando el presidente y los presidentes de los partíos: [[Jesús Zambrano Grijalva]], [[María Cristina Díaz Salazar]] y [[Gustavo Maderu Muñoz]].<ref>{{Cita web |url=http://pactopormexico.org/como/ |títulu=¿Cómo se llogró? |autor=Apauto per Méxicu |fecha=29 d'avientu de 2012 |fechaaccesu=22 de febreru de 2013}}</ref> El pactu ta estremáu en cinco seiciones que numberen el tipu d'alcuerdos tomaos en cada unu: 1) Alcuerdos por una sociedá de derechos y llibertaes; 2) Alcuerdos pa la crecedera económica, emplegu y competitividá; 3) Alcuerdos pa la seguridá y la xusticia: 4) Alcuerdos pa la tresparencia, rindición de cuentes y combate a la corrupción; y 5) Alcuerdos pa la Gobernabilidad Democrática.<ref>{{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.mx/wp-content/uploads/2012/12/Pactu-Por-M%C3%A9xico-TOOS-los alcuerdos.pdf |títulu=Apauto Per Méxicu. Acuerdo |formatu=pdf |autor=Presidencia de la República |fecha=2 d'avientu de 2012 |fechaaccesu=22 de febreru de 2013 }}</ref> Ente los alcuerdos tomaos atópense diverses temes de l'[[axenda política]] mexicana como reformes constitucionales y a diverses lleis federales ya instituciones públiques, según la creación de nueves lleis que regulen temes hasta agora inoraos o deficientemente llexislaos. Unu de los primeros alcuerdos en llevase a la práutica foi la [[Reforma educativa (Méxicu)|reforma educativa]] que la so iniciativa que foi presentada'l 10 d'avientu y en pasando por dambes cámares foi aprobada finalmente'l 6 de febreru de 2013.<ref>{{Cita web |url=http://www.animalpolitico.com/2013/02/la reforma educativa-yá-ye-constitucional/ |títulu=La Reforma Educativa yá ye constitucional |fechaaccesu=6 de febreru de 2013 |fecha=6 de febreru de 2013 |editorial=Animal Políticu }}</ref> Foi promulgada'l [[25 de febreru]] de 2013.<ref name="Promulgen reforma_1">{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/905869.html |títulu=Promulgen reforma constitucional en materia educativo |fechaaccesu=25 de febreru de 2013 |fecha=25 de febreru de 2013 |editorial=L'Universal |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130927081755/http://www.eluniversal.com.mx/notas/905869.html |fechaarchivu=2013-09-27 }}</ref> Otru aspeutu d'esti pactu ye la [[Reforma en telecomunicaciones (Méxicu)|reforma en telecomunicaciones]] que mientres abril de 2013 foi aprobada pol Congresu de la Unión, que la so esistencia xustificar so la propuesta d'incluyir a Méxicu na era dixital y el fomentu a la competencia económica en materia de telecomunicaciones. Foi promulgada'l 10 de xunu de 2013.<ref>{{Cita web |url=http://www.cnnexpansion.com/economia/2013/06/10/telecom-reforma-enrique-penia-mexico-web |títulu=El Gobiernu promulga la Llei de Telecom |fechaaccesu=10 de xunu de 2013 |apellíu=Sigler |nome=Edgar |fecha=10 de xunu de 2013 |editorial=CNN Espansión |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304120528/http://www.cnnexpansion.com/economia/2013/06/10/telecom-reforma-enrique-penia-mexico-web |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> === Política social === ==== Cruzada nacional contra la fame ==== {{AP|Cruzada nacional contra la fame}} En xineru de 2013 foi anunciáu'l programa social ''Cruzada nacional contra la fame'' que'l so oxetivu descritu dende l'entamu del cargo presidencia ye'l d'ablayar la probeza, la desnutrición y la marxinación en Méxicu.<ref>{{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.mx/articulos-prensa/mensaje-a-la-nacion-del presidente-de-los estaos xuníos-mexicanos/ |títulu=Mensaxe a la Nación del Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos |fechaaccesu=17 de febreru |autor=Presidencia de la República |fecha=1 d'avientu de 2012 }}</ref> Y que foi anunciáu como acorde a los oxetivos del programa [[Hambre Cero]] de les [[Organización de les Naciones Xuníes|Naciones Xuníes]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.americaeconomia.com/politica-sociedad/sociedad/pena-nieto-empieza-la so cruzada nacional-contra-la fame-en-el sur-de-mex |títulu=Destinen 30 mil mdp a Cruzada contra Hambre |autor=Contreras Salcedo, Jaime |fecha=20 de xineru de 2012 |fechaaccesu=20 de xineru de 2013 |obra=Diariu Excelsior }}</ref> Pa ello, el 21 de xineru de 2013 dichu programa foi llanzáu oficialmente nel estáu de Chiapas, creándose al efeuto el [[Cruzada nacional contra la fame|Sistema Nacional contra la Fame]] (SINHAMBRE) y una [[Comisión Intersecretarial de la Cruzada contra la Fame|comisión intersecretarial]] que lo implementara.<ref>{{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.mx/preguntes-frecuentes-sobre-la cruzada nacional-contra-la fame/ |títulu=Preguntes frecuentes sobre la cruzada nacional contra la fame |fechaaccesu=22 de xineru de 2013 |autor=Presidencia de la República }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://dof.gob.mx/nota_detalle.php?codigo=5285363&fecha=22/01/2013 |títulu=Decreto pol que s'establez el Sistema Nacional pa la Cruzada contra la Fame editorial=Diariu Oficial de la Federación |autor=Secretaría de Gobernación |fecha=22 de xineru de 2013 |fechaaccesu=22 de xineru de 2013}} Artículu 5 y ss.</ref> Dicha comisión foi instalada y tuvo la so primer sesión ya instrucción presidencial el 16 de febreru.<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2013/02/16/884484 |títulu=Obligatoriu, acabar cola fame: Enrique Peña Nieto |autor=Olson, Georgina |editorial=Excelsior |fecha=16 de febreru de 2013 |fechaaccesu=17 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181111043726/https://www.excelsior.com.mx/nacional/2013/02/16/884484 |fechaarchivu=2018-11-11 }}</ref> ==== Reforma educativa ==== {{AP|Reforma educativa (Méxicu)}} La reforma educativa, frutu tamién del ''Pactu per Méxicu'', tuvo como oxetivu reformar el sistema educativu, sobremanera no respeutivo na materia d'evaluación de los docentes. Pa ello, les reformes a la Constitución mexicana fueron promulgaes el 25 de febreru de 2013;<ref name="Promulgen reforma_1"/> a lo cual siguió les reformes a la Llei Xeneral d'Educación, la Llei del Institutu Nacional pa la Evaluación de la Educación y la Llei Xeneral del Serviciu Profesional Docente, toes elles promulgaes el 10 de setiembre de 2013.<ref>{{Cita web |url=http://www.proceso.com.mx/?p=334688 |títulu=Publiquen decretu de reforma educativa |fechaaccesu=26 de febreru de 2013 |fecha=26 de febreru de 2013 |editorial=Proceso |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210227063804/https://www.proceso.com.mx/?p=334688 |fechaarchivu=2021-02-27 }}</ref> Con esta reforma, creóse un organismu públicu autónomu con personalidá xurídica y patrimoniu propios, denomináu ''Sistema Nacional d'Evaluación Educativa'', que tien como oxetivu evaluar la calidá, el desempeñu y los resultaos del sistema educativu nacional en tolos niveles d'educación. Coles mesmes estableciéronse les facultaes llexislatives del Congresu de la Unión pa establecer un serviciu profesional docente quien va ser l'encargáu del ingresu, promoción y permanencia de los maestros, en sustitución de les funciones que venía fungiendo de facto el [[Sindicatu Nacional de Trabayadores de la Educación]].<ref>{{Cita web |url=http://www.noticiasnet.mx/portal/oaxaca/139305-conteníu-algames-reforma-educativa |títulu=Conteníu y algames de la reforma educativa |autor=Estrada Ruiz, Edgar |fecha=26 de febreru de 2013 |editorial=Noticies.net }}</ref> Ello traxo la oposición de dichu sindicatu y de cierta seición de la población, lo qu'anició delles protestes en dellos estaos de Méxicu.<ref>{{Cita web |url=http://www.adnpolitico.com/gobierno/2013/09/11/maestros-en-otros estaos-xunir a-protestes-de-la-cnte |títulu=Maestros protesten en 22 estaos contra la reforma educativa |fecha=11 de setiembre de 2013 |autor=ADN Políticu}}</ref> === Política económica === ==== Reforma financiera ==== {{AP|Reforma financiera (Méxicu)}} El [[9 de xineru]] de [[2014]] foi publicada nel [[Diariu Oficial de la Federación (Méxicu)|Diariu Oficial de la Federación]] la [[Reforma financiera (Méxicu)|reforma financiera]] cola que se busca dar un impulsu al sector [[Bancu|bancariu]] y d'aforru en Méxicu. Con ella reformáronse 34 ordenamientos xurídicos en materia financiero. La reforma tien como oxetivos fomentar el creitu al traviés de la [[Bancu de Desarrollo|Banca de Desarrollu]]; amontar la competencia nel sector financieru; ampliar el [[creitu]] de les instituciones financieres privaes; y asegurar la solidez y prudencia del sector financieru nel so conxuntu. Créase un Buró d'Entidaes Financieres na [[CONDUSEF]] pa rexistrar públicamente les quexes que reciban eses entidaes. Simplificar los trámites pal otorgamiento y execución de garantíes bancaries. Créase'l Conseyu d'Estabilidá del Sistema Financieru. Prohibir a los bancos vender productos financieros condicionaos a la compra d'otros distintos. Créase un Sistema Arbitral en Materia Financiero pa resolver conflictos ente usuarios y bancos. Amplíense les facultaes de la CONDUSEF pa poder esixir mayor información a les entidaes financieres. Refórmense diverses disposiciones sobre'l procedimientu de [[Concursu d'acreedor|concurso mercantil]] pa da-y mayor confiabilidad.<ref>{{Cita web |url=http://www.cnnexpansion.com/economia/2014/01/10/facienda-oficializa-reforma-financiera |títulu=Reforma financiera, publicada nel DOF |fecha=10 de xineru de 2014 |editorial=CNN Espansión }}</ref> ==== Reforma enerxética ==== {{AP|Reforma enerxética (Méxicu)}} El 12 d'agostu de 2013 la presidencia de la República presentó al Congresu de la Unión la iniciativa de reformes en materia d'hidrocarburos ya industria enerxético, qu'a diferencia d'otres reformes atopó más oposición per parte de los restantes partíos políticos que conformen les Cámares especialmente polos d'[[Izquierda política|esquierda]].<ref>{{Cita web |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2013/08/12/la reforma-energetica-propuesta-por-pena-nieto-estrema-al pan-y-el-prd |títulu=La reforma enerxética propuesta por Peña Nieto estrema al PAN y al PRD |autor=Torres, Mauricio |fecha=12 d'agostu de 2013 |editorial=CNN Méxicu}}</ref> En materia de petroleu ya hidrocarburos, la reforma propón abrir la posibilidá de la inversión estranxera en tal industria apoderada anguaño por [[PEMEX]] por aciu contratos d'esploración y estraición d'hidrocarburos, ya igualmente camudaría los testu del artíulo 28 constitucional pa dexar a capitales quitaos la participación en delles actividaes del procesu industrial el petroleu. En materia d'electricidá la propuesta tamién preve la participación del mercáu priváu en dicha industria enerxético al par de la intervención de la [[Comisión Federal de Lletricidá]], especialmente no respeutivo a [[Enerxía anovable|enerxíes anovables]].<ref>{{Cita web |url=http://42f4af8y98d42hala6aec0-642y85483da5y12593522df60934559y.r38.cf2.rackcdn.com/Reforma_Energetica.pdf?646375dffeacae9fb2af41dc3y1eb2a4 |títulu=Inicitiva de Reforma Enerxética |autor=Presidencia de Méxicu |fecha=12 d'agostu de 2013 }}</ref> ==== Reforma en telecomunicaciones ==== {{AP|Reforma en telecomunicaciones (Méxicu)}} En marzu de 2013 Peña Nieto presenta la so propuesta de reforma integral en telecomunicaciones y competencia económica que, con dellos cambeos de dambes cámares del congresu, foi promulgada'l 10 de xunu de 2013. Estes reformes introducieron na constitución la garantía de proteición a los datos personales y el derechu al accesu a les [[teunoloxíes de la información]], la [[banda ancha]] y el [[Internet]] ya impon la obligación del executivu federal d'establecer una axenda dixital dientro de la so política rectora. Crea'l ''Institutu Federal de Telecomunicaciones'' pa sustituyir a la [[Comisión Federal de Telecomunicaciones (Méxicu)|Comisión Federal de Telecomunicaciones]] y suplir les sos funciones pero con una estructura y naturaleza xurídica distintes y encárgase-y la creación de dos nueves cadenes de televisión; crea tamién la ''Comisión Federal de Competencia Económica'' que sustitúi a la ''Comisión Federal de Competencia'' pa promover la [[Mercáu llibre|llibre competencia]], la [[concurrencia económica|llibre concurrencia]] y evitar los [[monopoliu|monopolios]].<ref>{{Cita publicación |url=http://dof.gob.mx/nota_detalle.php?codigo=5301941&fecha=11/06/2013 |títulu=Decreto pol que se reformen y amiesten diverses disposiciones de los artículos 6o., 7o., 27, 28, 73, 78, 94 y 105 de la Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos, en materia de telecomunicaciones. |autor=Secretaría de Gobernación |publicación=Diariu Oficial de la Federación |fecha=11 de xunu de 2013}}</ref> El 24 de marzu de 2014 foi presentada al [[Senáu de Méxicu]] la propuesta de reformes a les lleis secundaries en materia de telecomunicaciones, que daba siguimientu a les reformes constitucionales na mesma materia y que'l so principal oxetu yera la espedición d'una “''Llei Federal de Telecomunicaciones y Radiodifusión''”.<ref>{{Cita web |url=http://comunicacion.senado.gob.mx/index.php/informacion/boletines/11565-recibe-senado-propuesta-de lleis secundaries-en-materia-de-telecomunicaciones.html |títulu=Recibe Senáu propuesta de lleis secundaries en materia de telecomunicaciones |autor=Comunicación Social. Senáu de la República |fecha=24 de marzu de 2014 }}</ref>La propuesta foi abondo impopular y causó gran movición y manifestaciones cuasi de momentu, sobremanera ente activistes y defensores de la [[Llibertá n'Internet|llibertá d'internet]] qu'alieguen que'l proyeutu recái n'actos de [[censura]] y atentaos contra la privacidá.<ref>{{Cita web |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2014/04/23/epnvsinternet-y-el regresu-de-los-jovenes-al activismu-en redes sociales |títulu=#EPNvsInternet y el regresu de los mozos al activismu en redes sociales |autor=Turner, William |editorial=CNN Méxicu |fecha=23 d'abril de 2014}}</ref> Foi oxetu de dellos alderiques sobre les implicaciones de la so aprobación.<ref>{{Cita web |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2014/04/25/10-claves-pa-desenguedeyar-l'alderique-sobre-la llei-de-telecomunicaciones |títulu=10 claves pa desenguedeyar l'alderique sobre la llei de telecomunicaciones |autor=Torres, Mauricio |fecha=25 d'abril de 2014 |editorial=CNN Méxicu}}</ref> Con dellos cambeos foi aprobada por dambes cámares del congresu y foi promulagada finalmente'l 14 de xunetu de 2014.<ref>{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2014/07/14/pena-nieto-promulgara-hoy-la llei federal-de-telecomunicaciones-y-radiodifusion-5219.html |títulu=Peña Nieto promulga la Llei Federal de Telecomunicaciones y Radiodifusión |fecha=14 de xunetu de 2014 |autor=Vargas, Rosa Elvira & Posada, Miriam |editorial=La Jornada en llinia}}</ref> ==== Reforma hacendaria ==== El 9 de setiembre de 2013, ye presentada pola presidencia la propuesta de reforma fiscal pa Méxicu, que tres un llargu alderique, diverses crítiques y cambeos, foi aprobada pol Congresu y publicada nel Diariu Oficial de la Federación el 11 d'avientu de dichu añu, entrando a valir el 1 de xineru de 2014. L'oxetivu de la reforma atopar en llograr una mayor y más efectiva recaldación fiscal, pa ello propunxo l'aplicación xeneral del [[Impuestu al valor agregáu]] a diversos productos y actividaes qu'antes non lo pagaben, tales como la [[compraventa]] de [[casa|cases]] habitación, tresporte públicu foranu de pasaxeros, alimentos procesaos para [[Animal de compañía|mascotes]] y la [[goma de mazcar]]. Esaniciáronse'l [[Impuestu Empresarial a Tasa Única]] (IETU) y el [[Impuestu a los Depósitos n'Efectivu]] (IDE). Se gravó, por aciu un [[Impuestu Especial sobre Producción y Servicios]] (IEPS), el consumu de bébores azucaradas y alimentos con altu conteníu [[Caloría|calóricu]], tales como los [[gaseosa|refrescos]], [[Caramelo|golosina]] y [[papes tostaes|frituras]]. Igualmente creóse un impuestu del 10% sobre utilidaes llograes por especulación na [[Bolsa de Valores]].<ref>{{Cita web |url=http://www.adnpolitico.com/gobierno/2013/09/08/la reforma-hacendaria-de pena nieto-puntu-per-puntu |títulu=La reforma hacendaria de Peña Nieto, puntu por puntu |autor=ADN Políticu |fecha=8 de setiembre de 2013}}</ref> Orixinalmente la propuesta incluyía l'establecimientu d'impuestos sobre colegiaturas, [[hipoteca|hipoteques]] y consumu en restoranes, pero tales midíes fueron refugaes pol Congresu pola gran oposición presentada en contra d'elles.<ref>{{Cita web |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2013/10/17/diputaos-dictame-pena-nieto-reforma-fiscal-colegiaturas-iva |títulu=La Comisión de Facienda aprueba dictame ensin IVA a colegiaturas y rentes |fecha=17 d'ochobre de 2013 |autor=Mayoral Jiménez, Isabel & García, Imelda |editorial=CNN Méxicu}}</ref> ==== Estratexa Dixital ==== {{AP|Estratexa Dixital Nacional (Méxicu)}} El 25 de payares de 2013, Peña Nieto presentó, con [[Alejandra Lagunes|Alejandra Lagunes Soto Ruiz]], la llamada "Estratexa Dixital Nacional", como política oficial del gobiernu federal que tien como oxetivu la "adopción y el desenvolvimientu de les&nbsp;Teunoloxíes de la Información y la Comunicación" en Méxicu, p'aplicase ente los años 2014 y 2018.<ref>{{Cita web |autor=Presidencia de la República |fecha=25 de payares de 2013 |url=http://www.presidencia.gob.mx/oxetivos-de-la estratexa dixital-nacional/ |títulu=Oxetivos de la Estratexa Dixital Nacional }}</ref> Pretender con ello integren a Méxicu a la era dixital y modernizar los servicios del estáu. Tien como oxetivos el tresformamientu gubernamental, la [[Wikinomía|economía dixital]], educación calidable, salú universal y efectiva y seguridá ciudadana.<ref>{{Cita web |autor=Padilla, Lizbeth |fecha=25 de payares de 2013 |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2013/11/25/pena-nieto-estratexa-dixital |títulu=Méxicu llanza estratexa dixital pa eficientar trámites y servicios |editorial=CNN Méxicu}}</ref> N'avientu de 2013, creóse un comité especializáu de [[open data|datos abiertos]] que se encaragaría de redactar una nueva política sobre la materia;<ref>{{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.mx créase el-comite-tecnico-especializáu-cte-de datos abiertos/}}</ref> la páxina del comité llanzar en [[Fases del desenvolvimientu de software|fase beta]] a fines de xunu de 2014,<ref>{{Cita web |url=http://innovacionpublica.com.mx/datos-abiertos-mexicanos-en-version-beta/ |títulu=Datos abiertos mexicanos en versión beta |fecha=31 de xunetu de 2014 |autor=Innovación Pública}}</ref> En xineru del siguiente añu, roblóse l'Alianza pal Gobiernu Abiertu (AGA).{{Cita web |url=http://www.presidencia.gob.mx/alianza-pa-el gobiernu abiertu-2/ |títulu=Alianza pal Gobiernu Abiertu |fecha=29 de xineru de 2014 }} === Política de seguridá === [[Ficheru:Reunión con Claudia Pavlovich, Gobernadora Electa de Sonora. (19953391874).jpg|250px|miniatura|left|[[Claudia Pavlovich]] nuna xunta con Enrique Peña Nieto n'agostu de 2015, en siendo escoyida gobernadora.]] {{AP|Política de seguridá d'Enrique Peña Nieto}} Política de seguridá enfócase principalmente n'amenorgar la violencia en cuenta de atacar a les organizaciones criminales de Méxicu de manera frontera, marcando un puntu de partida na estratexa de seguridá de [[Felipe Calderón Hinojosa]].<ref name="how">{{cita noticia |apellíu=Corcoran |nome=Patrick |títulu=What Mexico's Elections Mean for Crime Policy: Part I |url=http://www.insightcrime.org/insight-latest-news/item/2811-what-mexicos-elections-mean-for-crime-policy-part-i |fechaaccesu=7 de xunetu de 2012 |newspaper=InSight Crime |fecha=25 de xunu de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/69hOifSrP?url=http://www.insightcrime.org/insight-latest-news/item/2811-what-mexicos-elections-mean-for-crime-policy-part-i |fechaarchivu=5 d'agostu de 2012 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120704094118/http://www.insightcrime.org/insight-latest-news/item/2811-what-mexicos-elections-mean-for-crime-policy-part-i |archivedate=2012-07-04 }}</ref> Mientres la so campaña Peña Nieto propunxo crear una policía militarizada con más de 40,000 efectivos, conocida como una "[[xendarmería]]." Propunxo qu'esta organización taría so un mandu únicu.<ref name="how"/> El presidente electu enfatizó que nun ta a favor d'una intervención militar d'Estaos Xuníos, pero va considerar que los Estaos Xuníos entrenen a los efectivos policiacos en táctiques de [[contrainsurgencia]].<ref name="usaid"/> Fora d'eso, Peña Nieto prometió que los Estaos Xuníos nun va tener un papel mayor na llucha contra'l narcotráficu en Méxicu.<ref name="usaid">{{cita noticia |títulu=Mexico's Pena Nieto Will Use US Help in Drug War |url=http://latino.foxnews.com/2012/07/06/mexico-pena-nieto-will-use-us-help-in-drug-war/ |fechaaccesu=8 de xunetu de 2012|newspaper=[[Fox News]] |fecha=6 de xunetu de 2012}}</ref> Mientres la so campaña, Peña Nieto apuntó a Óscar Naranxal, un ex xeneral de la [[Policía Nacional de Colombia]], como'l so asesor de seguridá, y prometió amenorgar la tasa d'homicidios en Méxicu por más d'un 50% pa cuando concluya'l so sexeniu nel 2018.<ref name="unclear">{{cita noticia |apellíu=Gómez Licon |nome=Adriana |títulu=New Mexican president could target small gangs |url=http://www.foxnews.com/world/2012/07/05/new-mexican-president-could-target-small-gangs/ |fechaaccesu=5 d'agostu de 2012|newspaper=[[Fox News]] |fecha=5 de xunetu de 2012}}</ref><ref>{{cita noticia |apellíu=Hernández |nome=Daniel |títulu=Mexico candidate Peña Nieto seeks Colombia drug fighter as advisor |url=http://latimesblogs.latimes.com/world_now/2012/06/mexico-enrique-pena-nieto-oscar-naranxal-colombia.html |fechaaccesu=13 de xunetu de 2012|newspaper=[[Los Angeles Times]] |fecha=19 de xunu de 2012}}</ref> El 17 d'avientu de 2012, Peña Nieto presentó oficialmente la so política de seguridá, mientres la segunda sesión estraordinaria del [[Sistema Nacional de Seguridá Pública (Méxicu)#Conseyu Nacional de Seguridá Pública|Conseyu Nacional de Seguridá Pública]].<ref>{{Cita web |url=http://aristeguinoticias.com/1712/mexico/pena-nieto-presenta-6-lineas-de-accion-en-seguridá-publica/ |títulu=Peña Nieto presenta 6 llinies d'aición en seguridá pública |autor=Aristegui noticies |fecha=17 d'avientu de 2013}}</ref> Conforme a dicha presentación, la nueva política de seguridá enfocaríase más al ámbitu rexonal y se delinearía por 6 llinies d'aición: I) Planeación; II) Programa Tresversal de Prevención; III) Programa Nacional de Derechos Humanos; IV) Coordinación ente niveles de gobiernu; V) Reestructuración de les policías estatales y de la procuración de xusticia; VI) Evaluación.<ref>{{Cita web |url=http://www.imagen.com.mx/llanza-pena-nueva-estratexa-en seguridá basada-en-5-región |títulu=Lanza Peña nueva estratexa en Seguridá basada en 5 rexones |fechaaccesu=11 de xunu de 2013 |autor=Imagen }}</ref> El 2 de xineru de 2013, por aciu decretu publicáu nel Diariu Oficial de la Federación reformó la Llei de l'Alministración Pública Federal, colo que sume la [[Secretaría de Seguridá Pública (Méxicu)|Secretaría de Seguridá Pública]] y concéntrense toles sos funciones en Conseyu Nacional de Seguridá Pública dependiente de la [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|Secretaría de Gobernación]].<ref>{{Cita web |url=http://www.proceso.com.mx/?p=329288 |títulu=Formalicen la desapaición de la SSP y la SFP |autor=Proceso |fecha=2 de xineru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130105020107/http://www.proceso.com.mx/?p=329288 |fechaarchivu=2013-01-05 }}</ref> Nel mesmu mes anúnciase una división estratéxica del país en 5 rexones xeográfiques pa llevar a cabu diches polítiques de seguridá ya implementar la coordinación de los niveles de gobiernu.<ref>{{Cita web |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2013/01/10/el gobiernu federal-delimita-les rexones-de-la estratexa-de-seguridad |títulu=El gobiernu federal delimita les rexones de la estratexa de seguridad |autor=Montalvo, Tania L. |editorial=CNN Méxicu |fecha=10 de xineru de 2013}}</ref> Anuncióse que la reforma de la policía nacional va realizar por aciu la presentación de la ''Xendarmería Nacional'', el 16 de setiembre de 2013.<ref>{{Cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2013/05/08/actualidad/1368048256_208834.html |títulu=La Xendarmería mexicana va ser presentada'l 16 de setiembre |autor=Corona, Sonia |fecha=8 de mayu de 2013 |editorial=El País}}</ref> N'avientu de 2013 la Procuradoría Xeneral de la República aseveró qu'hasta esi momentu l'alministración de Peña Nieto detuviera o diera muerte a cerca de 69 importantes narcotraficantes y líderes de los más importantes cárteles del país, ente ellos [[Miguel Ángel Treviño Morales]] conocíu como'l "''Z 40''", líder de [[Los Zetas]].<ref>{{Cita web |url=http://www.milenio.com/policia/llista-PGR-narcos-deteníos-muertos-delincuentes-capos_0_211179100.html |títulu=Revela PGR llista de 69 'narcos' deteníos o muertos |autor=Mileniu |fecha=19 d'avientu de 2013}}</ref> El 22 de febreru de 2014, foi deteníu [[Joaquín Guzmán Loera]], el "''Chapo Guzmán''", cabeza del [[Cártel de Sinaloa]] y el 26 de mayu de 2014 foi arrestáu'l supuestu líder del [[Cártel del Golfu]], [[Juan Manuel Rodríguez García]].<ref>{{Cita web |url=http://www.elfinanciero.com.mx/sociedad/arresten-al-chapo-guzman.html |títulu=Detienen en Mazatlán al "Chapo" Guzmán |editorial=El Financieru |fecha=22 d'abril de 2014 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion-mexico/2014/impresu/cai-8216juan-perros-8217-lider-del cartelu-del golfu-215841.html |títulu=Cai Juan Perros líder del cártel del Golfu |autor=Gómora, Doris |fecha=26 de mayu de 2014 |editorial=L'Universal }}</ref> Pa intentar ablayar el númberu de secuestros en Méxicu, Peña Nieto creó la figura del coordinador Nacional Antisecuestro, que sería popularizáu en medios como'l "Zar antisecuestros", que'l so nomamientu recayó en Renato Sales Heredia, que foi designáu'l 29 de xineru de 2014.<ref>{{Cita web |url=http://www.milenio.com/policia/estratexa_antisecuestro-Renato_Sales_0_235176736.html |títulu=Presenten a Renato Salas, zar antisecuestro |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=Mileniu}}</ref> El 15 xineru de 2014, por aciu decretu presidencial créase [[Comisión pa la Seguridá y el Desarrollu Integral nel Estáu de Michoacán]], coles mires de pacificar la zona, especialmente [[Tierra Caliente]] nel cual el grau de criminalidad del narcotráficu yera tal qu'obligó a la sociedá civil a formar los [[Grupos de Autodefensa Comuñal]]. [[Alfredo Castillo Cervantes]] foi nomáu titular del organismu.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion-mexico/2014/publiquen-decretu-sobre-comision-para-michoacan-979874.html |títulu=Publiquen decretu sobre comisión pa Michoacán |autor=Reséndiz, Francisco |fecha=15 de xineru de 2014 |editorial=L'Universal }}</ref> En mayu de 2014 una gran cantidá de autodefenses integrar al modelu de policía rural pasando d'esa manera a la institucionalidad,<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2014/05/11/958536 |títulu=&#39;Autodefenses' pasen a ser policía rural; piden evitar nueves infiltraciones |autor=García Tinoco, Miguel |fecha=11 de mayu de 2014 |editorial=La Jornada}}</ref> ente que'l so líder José Manuel Mireles, foi deteníu por presuntos crímenes de portación d'armes y posesión de drogues.<ref>{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2014/07/07/politica/015n1pol |títulu="Soi un presu políticu", sostién Mireles Valverde |autor=Martínez, Sanjuana |editorial=La Jornada |fecha=7 de xunetu de 2014}}</ref> === Política esterior === [[Ficheru:Visita de Estado a Guatemala (día 2) (9).jpg|200px|miniaturadeimagen|Enrique Peña Nieto col presidente de Guatemala, [[Jimmy Morales]] en 2017.]] Dende la so candidatura y al traviés del llibru “Méxicu, la gran esperanza”, Peña Nieto manifestó les directrices de la que sería la so futura [[política esterior]], señalando como aiciones estratéxiques pa Méxicu nel so papel d'actor global, que yá na práutica, siguiéronse como les bases de la política peñista escontra otros países, executada al traviés del Secretariu de Rellaciones Esteriores [[José Antonio Meade Kuribreña|Antonio Meade Kuribreña]]:<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/opinion/2012/07/12/foru-internacional-anahuac/847262 |títulu=Política esterior d'Enrique Peña Nieto |fechaaccesu=20 de xunu de 2014 |autor=Foru Internacional Anáhuac&nbsp; |fecha=17 de xunetu de 2012 |obra=Excelsior }}</ref> * Impulsar una meyor integración y ampliar l'axenda de trabayu colos países d'[[América del Norte]]; * Fortalecer la cooperación con [[Centroamérica]] y el [[Caribe (rexón)|Caribe]]; * Reponer el bon diálogu con [[América del Sur]]; * Consolidar l'[[Foru de Cooperación Económica Asia-Pacíficu|alianza Asia-Pacíficu]]; * Dinamizar y afondar la rellación cola [[Xunión Europea]]. ==== Llatinoamérica y el Caribe ==== No que fai a les rellaciones llatinoamericanes, optóse por retomar el diálogu con [[Cuba]] y [[Venezuela]] faciendo visites oficiales a dichos países. En Cuba axuntar con [[Fidel Castro]] mientres la [[II Cume de la Celac de 2014|II Cume d'Estaos Llatinoamericanos y del Caribe]] celebrada en xineru de 2014,<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2014/01/29/941004 |títulu=Enrique Peña Nieto axuntar con Fidel Castro en L'Habana |autor=Olson, Georgina |obra=Excelsior |fecha=29 de xineru de 2014}}</ref> ente que viaxó a Venezuela pa los funerales de [[Hugo Chávez]], sicasí que manifestó que la so presencia ende nun tenía intenciones polítiques.<ref>{{Cita web |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2013/03/08/visita-a-venezuela-ye-por%20solidarid%C3%A1-non-por-interes-politico-pena-nieto |títulu=Ensin interés políticu la visita a Venezuela, foi por solidaridá: Peña |autor=Montalvo L., Tania |obra=Excelsior |fecha=8 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150415060424/http://mexico.cnn.com/nacional/2013/03/08/visita-a-venezuela-ye-por |fechaarchivu=2015-04-15 }}</ref> Igualmente, [[Elías Jaua Milano]], ministru de Rellaciones esteriores de Venezuela, visitó oficialmente Méxicu en payares de 2013 pa retomar el diálogu billateral y faer una axenda de trabayu conxunta.<ref>{{Cita web |url=http://saladeprensa.sre.gob.mx/index.php/comunicaos/3335-415 |títulu=Comunicáu 415. El Canciller de la República Bolivariana de Venezuela realiza visita oficial a Méxicu |autor=Secretaría de Rellaciones Esteriores. Méxicu |fecha=4 de payares de 2013 }}</ref> Peña Nieto asistió a tres cumbre de l'[[Alianza del Pacíficu]] amosándose promotor d'esti órganu d'integración rexonal de la que Méxicu forma parte xunto con [[Chile]], [[Colombia]] y [[Perú]]. A partir de 2014, nel IX Cume celebrada en [[Punta Mita]], [[Nayarit]], Peña asumió la presidencia pro témpore d'esti organismu.<ref>{{Cita web |url=http://www.milenio.com/politica/Cume_Alianza_del_Pacifico-Alianza_del_Pacifico-Punta_Mita-Nayarit-Chile-Mexico-Peru-Colombia_0_320968006.html |títulu=Inaugura Peña IX Cume de l'Alianza del Pacíficu |autor=Arellano, Silvia & Rivera, Caronila |fecha=20 de xunu de 2014}}</ref> Mientres el III Cume Méxicu-[[Caricom]], Peña Nieto manifestó la intención d'un mayor acercamientu y una axenda de trabayu concreta colos países del Caribe.<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion-mexico/2014/cume-mexico-caricom--1006912.html |títulu=Inaugura Peña Nieto III Cume Méxicu-Caricom |fecha=29 d'abril de 2014 |autor=Reséndiz, Francisco; Gómez, Natalia & Rodríguez Yazmín |editorial=L'Universal }}</ref> ==== Estaos Xuníos ==== [[Ficheru:Enrique Peña Nieto y Barack Obama.jpg|200px|right|thumb|Xunta col Presidente d'Estaos Xuníos [[Barack Obama]] en [[Méxicu, D. F.]] el 2 de mayu de 2013.]] Peña Nieto caltuvo bien cercanu al gobiernu d'[[Estaos Xuníos]]. El 27 de payares de 2012, pocos díes previos a asumir como presidente, realizó una visita al mandatariu d'Estaos Xuníos [[Barack Obama]] na [[Casa Blanca]], ente que esti realizó una visita oficial a Méxicu'l 2 y 3 de mayu de 2013, onde llanzaron una declaración conxunta na que se comprometíen a avanzar na cooperación ente dambos países no respeutivo a cuatro puntos: 1) competitividá económica; 2) venceyos ente dambes sociedaes; 3) lideralgu en temes rexonales y globales; y 4) seguridá ciudadana.<ref>{{Cita web |url=http://mex-eua.sre.gob.mx/images/stories/PDF/declaracionconjunta.pdf |títulu=Declaración Conxunta de los Presidentes de Méxicu, Enrique Peña Nieto, y d'Estaos Xuníos, Barack Obama. |fecha=2 de mayu de 2013 |autor=Secretaría de Rellaciones Esteriores Méxicu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171107112319/https://mex-eua.sre.gob.mx/images/stories/PDF/declaracionconjunta.pdf |fechaarchivu=2017-11-07 }}</ref> En mayu de 2014 el secretariu d'estáu d'Estaos Xuníos, John Kerry visitó Méxicu pa dar siguimientu a los alcuerdos tomaos col presidente Obama y tratar temes sobre seguridá fronteriza, movilidá estudiantil ya intercambiu comercial.<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2014/05/22/960564 |títulu=Peña Nieto y Kerry ven llazos económicos fuertes |fecha=22 de mayu de 2014 |autor=Olson, Georgina |obra=Excelsior}}</ref> En setiembre de 2013 fíxose públicu, al traviés de documentos peneraos por Edward Snowden, l'espionaxe que realizaba l'[[Axencia de Seguridá Nacional]] d'Estaos Xuníos (NSA) a la presidenta de [[Brasil]], [[Dilma Rousseff]] y a Peña Nieto cuando entá yera candidatu a la presidencia de Méxicu,<ref>{{Cita web |url=http://eleconomista.com.mx/internacional/2013/09/01/documentos-snowden-revelen-espionaxe-eu-rousseff-pena-nieto |títulu=Desatapen espionaxe d'EU a Rousseff y Peña Nieto |autor=L'Economista |fecha=1 de setiembre de 2014 }}</ref> lo que depués sería ampliáu pola revista alemana Der Spiegel, pa dar a conocer que'l ex-presidente Felipe Calderón tamién foi oxetu d'esi espionaxe.<ref>{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2013/10/21/politica/003n1pol |títulu=EU tamién ''espió'' a Calderón: Der Spiegel |fecha=21 d'ochobre de 2013 |autor=La Jornada}}</ref> Ente qu'en Brasil eso llevó al aceleramientu na espedición del [[Marcu Civil d'Internet|Marco Civil da Internet]], per parte del gobiernu de Peña Nieto'l fechu mereció unos cuantos comentarios y l'entamu d'una investigación n'ochobre de 2013 que se caltién inconclusa.<ref>{{Cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2013/10/23/924773 |títulu=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2013/10/23/924773 |títulu=Peña Nieto ordena investigar espionaxe d'EU: Osorio Chong |autor=Quiroz, Carlos |obra=Excelsior}}</ref> Amás, Peña Nieto amosóse en favor de la continuidá de los alcuerdos del [[Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte]] que Méxicu tien robláu con Estaos Xuníos y Canadá, ensin que manifestara pretender faer cambeos radicales al mesmu. Con tal postura participó na IX [[Cume de Líderes d'América del Norte]] en febreru de 2014.<ref>{{Cita web |url=http://www.informador.mx/economia/2014/513531/6/a-20-anos-del-tlcan-lideres-de-america-del norte-voltien-a-asia.htm |autor=L'Informador |títulu=A 20 años del TLCAN, líderes d'América del Norte voltien a Asia |fecha=17 de febreru de 2013 }}</ref> ==== Xunión Europea ==== [[Ficheru:S.S. Papa Francisco- Ceremonia de Bienvenida en Palacio Nacional - 24913867991.jpg|thumb|El papa Francisco nel Palaciu Nacional.]] Xustu antes d'empezar el so encargu como presidente n'ochobre de 2012 Peña Nieto realizó una xira per Europa de 10 díes visitando [[Alemaña]], [[Gran Bretaña]], [[España]] y [[Francia]], países onde'l so discursu centrar en promocionar el so programa de reformes que venía entamando.<ref>{{Cita web |url=http://www.animalpolitico.com/2012/10/conclúi-xira-de-pena-en-europa-que-dixo-en-francia-espana-y-inglaterra/ |títulu=Conclúi xira de Peña n'Europa. ¿Qué dixo en Francia, España ya Inglaterra? |autor=Animal Políticu |fecha=18 d'ochobre de 2012 }}</ref> En Francia declaró que fadría valir la decisión de la [[Suprema Corte de Xusticia de la Nación (Méxicu)|Suprema Corte de Xusticia de la Nación]] nel casu [[Florence Cassez]], quien sería lliberada yá dientro del so mandatu'l 23 de xineru de 2013 y sería saludáu con beneplácito pol presidente [[Francois Hollande]],<ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/897796.html |títulu=Hollande saluda lliberación de Florence Cassez |autor=L'Universal |fecha=23 de xineru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714162036/http://www.eluniversal.com.mx/notas/897796.html |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref> lo que rellanzó les rellaciones diplomátiques con dichu país. Del 5 al 10 de xunu de 2014 realizóse una nueva visita oficial de la presidencia de Méxicu a dellos países europeos, visitando esta vegada España, [[Portugal]] y [[Ciudá del Vaticanu]] visitando a los xefes de gobiernu de diches naciones y al papa [[Francisco (papa)|Francisco]].<ref>{{Cita web |url=http://saladeprensa.sre.gob.mx/index.php/comunicaos/4263-231 |títulu=El presidente Enrique Peña Nieto va viaxar a Portugal, El Vaticanu y España |autor=Secretaría de Rellaciones Esteriores. Méxicu |fecha=3 de xunu de 2014 }}</ref> En febreru de 2016 recibió nel so calter de xefe d'estáu en [[Palaciu Nacional (Méxicu)|Palaciu Nacional]] al papa Francisco mientres la so visita al país, siendo'l primer pontífiz en triar esta cortil.<ref>{{Cita web|apellíos1=Vargas |nome1=Rosa Elvira |títulu=Francisco, primer papa en palaciu Nacional |url=http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2016/02/13/francisco-primer-papa-en palaciu nacional-1324.html |editorial=La Jornada |fecha=13 de febreru de 2016 |fechaaccesu=15 de febreru de 2016}}</ref> ==== China ==== [[Ficheru:Enrique Peña Nieto y Xi Jinping.jpg|200px|right|thumb|Peña Nieto con [[Xi Jinping]], Presidente de la República Popular de China.]] Con [[China]], Méxicu a intercambiáu visites oficiales mientres la presidencia de Peña Nieto, quien visitaría dichu país n'abril de 2013, ente que [[Xi Jinping]] foi a Méxicu mientres xunu del mesmu añu.<ref>{{Cita web |url=http://www.adnpolitico.com/gobierno/2013/04/11/que-hizo-pena-nieto-en-la so-xira-por china-y-japon |títulu=¿Qué fixo Peña Nieto na so xira por China y Xapón? |autor=ADN políticu |fecha=11 d'abril de 2013}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/927503.html |títulu=EPN: Méxicu y China tienen de reconocese como aliaos |autor=Reséndiz, Francisco |fecha=4 de xunu de 2013 |editorial=L'Universal |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714121911/http://www.eluniversal.com.mx/notas/927503.html |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref> Na postrera de diches visites, dambos países llanzaron una declaración conxunta, onde s'anunció que les [[rellaciones billaterales]] llevar a un nuevu nivel de cooperación alcordando una alianza estratéxica integral, colo qu'abrieron los mercaos a nuevos productos en dambes fronteres, anúnciase la motivación nel fluxu de turismu en dambos sentíos, la promoción de la cultura de dambos países y la medría nel númberu de beques pa [[intercambiu estudiantil|intercambios estudiantiles]].<ref>{{Cita web |url=http://www.embajadachina.org.mx/esp/zmgx/t1073574.htm |títulu=Xi Jinping sostuvo conversación con presidente mexicanu Peña los dos xefes d'estáu anunciaron elevación de rellaciones sinón-mexicanes a Asociación Estratéxica Integral |autor=Embaxada de la República Popular de China en Méxicu |fecha=8 de xunu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140421053726/http://www.embajadachina.org.mx/esp/zmgx/t1073574.htm |fechaarchivu=2014-04-21 }}</ref> ==== Foru Mundial de Lideralgu ==== En [[setiembre]] de [[2016]] formó parte del '''Foru Mundial de Lideralgu''' celebráu en [[Nueva York]], nel cual va recibir el Premiu al Estadista (Statesman Award), que da l'Asociación de Política Esterior (Foreign Policy Association) a los xefes d'Estáu y de Gobiernu que s'estremen pol impulsu de polítiques públiques responsables a nivel internacional en diverses temes. El gallardón recibíu ye en consecuencia al so papel nel desenvolvimientu de la unión na política esterior nos países de Norteamérica, como testigos d'honor taríen presentes [[Andrew Cuomo|Andrew Mark Cuomo]] (Gobernador de Nueva York) y '''Noel Lateff''' (Presidente de la [[Foreign Policy Association]]).<ref>http://www.gob.mx/presidencia/articulos/cual-ye-el premiu-que-recibira-el presidente-enrique-pena-nieto?idiom=ye</ref> === Discutinios como presidente del país === ====Casu Iguala==== {{Vease tamién|Desapaición forzada n'Iguala de 2014|l1 = Desapaición forzada n'Iguala de 2014}}{{Vease tamién|Investigación per conflictu d'interés d'Enrique Peña Nieto|l1 = Investigación per conflictu d'interés d'Enrique Peña Nieto}} Nel escalafón de [[Llista Forbes: Les persones más poderoses del mundu|les persones más poderoses del mundu]] del añu 2014 de la revista [[Forbes]], el presidente Peña Nieto baxó de la posición númberu 37, qu'ocupaba nel 2013, a la 60; xustificando'l descensu pola desapaición de los 43 estudiantes normalistas y el descubrimientu de fueses comunes na [[Desapaición forzada n'Iguala de 2014]].<ref>{{cita noticia |url=http://www.forbes.com.mx/pena-nieto-cai-23-llugares-en-la-lista-de-los-mas-poderosos/ |fechaaccesu=6 de payares de 2014 |títulu=Peña Nieto cai 23 llugares na llista de los más poderosos |autor=Forbes Méxicu }}</ref> {{Cita|A pesar de que'l Presidente Enrique Peña Nieto trató de tomar midíes contra'l crime entamáu nel so país, un grupu de 43 estudiantes sumieron en setiembre d'anguaño. La probable participación del exalcalde d'Iguala [deteníu'l martes 4 de payares de 2014], y el descubrimientu de fueses comunes, hai enfurecido a los mexicanos, lo que provocó una campaña masiva esixendo l'arrenunciu del presidente...|Revista Forbes<ref>{{cita noticia |editorial=Forbes |url=http://www.forbes.com/profile/enrique-pena-nieto |títulu=Powerful People #60 Enrique Peña Nieto |fechaaccesu=6 de payares de 2014}}</ref>}} Dende los eventos asocedíos el 26 de setiembre de 2014, Peña Nieto nun tomara aición dalguna contra del gobernador de Guerrero nin del alcalde d'Iguala, nin tampoco tuviera contautu colos familiares de les víctimes d'[[Ayotzinapa]]. Coles mesmes, recibió crítiques por ciertes actitúes non rellacionaes col casu, como les fotografíes tomaes xunto coles sos siguidores en Monterrey.<ref>{{Cita web |url=http://www.proceso.com.mx/?p=384190/ |títulu=Mientres el país manifiéstase Peña Nieto tómase selfies con regiomontanas |fechaaccesu=23 d'ochobre de 2014 |apellíu=Campos |nome=Luciano |obra=proceso.com.mx |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924125942/http://www.proceso.com.mx/?p=384190/ |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> Sicasí, el 29 d'ochobre aportó a una plática colos padres de familia de los 43 sumíos según colos sos abogaos.<ref>{{Cita web |url=http://www.noticiasmvs.com/#!/noticies/continua-reunion-de |títulu=Anuncien mensaxe de Peña Nieto en axuntándose con padres de normalistas sumíos |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2014 |apellíu=Aguilar |nome=Omar |fecha=29 d'ochobre de 2014 |obra=MVS |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150501140850/http://www.noticiasmvs.com/#!/noticies/continua-reunion-de |fechaarchivu=2015-05-01 }}</ref> Tres la xunta colos padres que duró más de seis hores, el Presidente llanzó un comunicáu a la prensa nel cual esplicaba los alcuerdos a los que s'habíen llegáu y dio a conocer la minuta roblada por él, coles aiciones a siguir, ente les cualos atópense: * Fortalecer los esfuercios de llocalización con un plan anováu de busca. * Creación d'una comisión mista de siguimientu d'información integrada pola [[Procuradoría Xeneral de la República]], [[Secretaría de Gobernación]], los padres de familia de les víctimes y estos postreros determinaríen quien más seríen parte d'esta comisión pa caltenese informaos del cursu de les investigaciones. * Comprometer l'atención integral y sofitu a les families de les seis persones que perdieron la vida'l pasáu 26 de setiembre y d'aquelles persones que resultaron mancaes. * Sofitu a les escueles normales rurales del país, establecer una mesa de trabayu que dexe dignificar estos espacios de formación de docentes.<ref>{{Cita web |url=http://www.noticiasmvs.com/#!/noticies/robla-pena-nieto-minuta-con-padres-de-43-normalistas-sumíos-334.html |títulu=Robla Peña Nieto minuta de compromisos con padres de 43 normalistas sumíos |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2014 |nome=Redaición Noticies MVS |fecha=29 d'ochobre de 2014 |obra=MVS |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150501140850/http://www.noticiasmvs.com/#!/noticies/robla-pena-nieto-minuta-con-padres-de-43-normalistas-sumíos-334.html |fechaarchivu=2015-05-01 }}</ref> A pesar de que los padres yá tuvieron respuesta del Gobiernu Federal, espresaron que "los alcuerdos son insuficientes, al concluyir la xunta col presidente Enrique Peña Nieto", polo que va siguir la llucha por amontar les aiciones per parte del gobiernu mexicanu.<ref>{{Cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2014/10/29/insuficientes-alcuerdos-con%20gobiernu%20federal-familiares-de-normalistas-3195.html |títulu=Insuficientes, alcuerdos con gobiernu federal: familiares de normalistas |fechaaccesu=29 d'ochobre de 2014 |apellíu=Petriche |nome=Blanche |fecha=29 d'ochobre de 2014 |obra=La Jornada |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141109172550/http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2014/10/29/insuficientes-alcuerdos-con |fechaarchivu=2014-11-09 }}</ref> ==== Acusaciones de plaxu en tesis ==== El 21 d'agostu del 2016 un videu publicáu pola canal de [[YouTube|youtube]] [[Carmen Aristegui|Aristegui Noticies]] indicó que 28.8% de la tesis qu'Enrique Peña Nieto presentó pa titulase como llicenciáu en Derechu contién testu plaxáu. Ensin citalos afechiscamente, dicha tesis inclúi párrafos completos d'otros autores como l'historiador [[Enrique Krauze]]<ref>{{Cita web |url=http://www.proceso.com.mx/451963/tesis-de-epn-un trabayu fechu-con-irresponsabilidá-enrique-krauze |títulu=Tesis de EPN, “un trabayu fechu con irresponsabilidá”: Enrique Krauze - Proceso |fechaaccesu=27 d'agostu de 2016 |fecha=23 d'agostu de 2016 |idioma=es-MX}}</ref> y el ex-presidente de Méxíco [[Miguel de la Madrid]],<ref>{{Cita web |url=http://aristeguinoticias.com/2108/mexico/pena-nieto-de-plagiador-a-presidente/ |títulu=Peña Nieto, de plagiador a presidente |fechaaccesu=23 d'agostu de 2016 |sitiuweb=aristeguinoticias.com}}</ref> ente otros. La [[Universidá Panamericana (Méxicu)|Universidá Panamericana]] empecipió una investigación avera del plaxu na tesis, anque'l so voceru afirmó que, contrariamente a lo qu'asegura l'equipu d'[[Carmen Aristegui|Aristegui Noticies]], la UP nunca foi consultada pa la realización del reportaxe.<ref>{{Cita web |url=http://www.milenio.com/politica/enrique_pena_nieto-plaxo_tesis-universidá_panamericana-aristegui-mileniu_0_797320534.html |títulu=Universidad va investigar si hubo plaxu en tesis de Peña Nieto |fechaaccesu=23 d'agostu de 2016 |apellíu=Dixital |nome=Mileniu}}</ref> ==== Caso Odebrecht ==== N'agostu de 2017, trés exdirectivos d'[[Odebrecht]] aseguren qu'[[Emilio Lozoya Austin|Emilio Lozoya]], exdireutor de [[PEMEX|Pemex]] y collaborador del presidente, recibió 10 millones de dólares en sobornos.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=La corrupción solmena de nuevu a Peña Nieto|url=https://elpais.com/internacional/2017/08/14/mexico/1502732771_799761.html|fecha=14 d'agostu de 2017|fechaaccesu=24 d'ochobre de 2017|periódicu=EL PAÍS|páxina=|idioma=es}}</ref> Amás, la organización Mexicanos contra la Corrupción y la Impunidá&nbsp;precisó que Peña Nieto s'axuntó en cuatro ocasiones, ente 2010 y 2013, col máximu executivu de la empresa, [[Marcelo Odebrecht]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Caso de corrupción de Odebrecht chisca a presidente de Méxicu|url=https://www.telesurtv.net/news/Casu-de-corrupcion-de-Odebrecht-chisca-a-presidente-de-Mexico-20171023-0053.html|fecha=|fechaaccesu=24 d'ochobre de 2017|periódicu=|páxina=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210515085348/https://www.telesurtv.net/news/Casu-de-corrupcion-de-Odebrecht-chisca-a-presidente-de-Mexico-20171023-0053.html|archivedate=2021-05-15}}</ref> == Reconocencies == * [[Ficheru:Order_of_Charles_III_-_Sash_of_Collar.svg|60px|border]] [[Orde de Carlos III|Caballero del collar de la Real y Distinguida Orde de Carlos III]].<ref>{{Cita web |autor=www.boe.es |url=https://boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-6859 |títulu=Real Decretu 527/2015, de 19 de xunu, pol que se concede'l Collar de la Real y Distinguida Orde Española de Carlos III al Excelentísimo Señor Enrique Peña Nieto, Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos |fechaaccesu=3 de xunetu de 2015 |fecha=20 de xunu de 2015}}</ref> * [[Ficheru:Order_of_Isabella_the_Catholic_-_Sash_of_Collar.svg|60px|border]] [[Orde de Sabela la Católica|Caballero del collar de la Real Orde de Sabela la Católica]].<ref>{{Cita web |url=http://www.boe.es/boe/dias/2014/06/07/pdfs/BOE-A-2014-6059.pdf |títulu=Real Decretu 459/2014, de 6 de xunu, pol que se concede'l Collar de la Orde de Sabela la Católica a La so Excelencia señor Enrique Peña Nieto, Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos |fechaaccesu=23 de xunetu de 2014 |editorial=Boletín Oficial del Estáu |fecha=6 de xunu de 2014}}</ref> * [[Ficheru:PRT Order of Prince Henry - Grand Cross BAR.svg|60px|border]] [[Orde del Infante Don Enrique|Gran collar de la Orde del Infante Don Enrique]].<ref>{{Cita web |url=http://www.ordens.presidencia.pt/?idc=154 |títulu=Cidadãvos Estrangeiros Engraciaos com Ordens Portugueses |idioma=Portugués |fechaaccesu=3 de xunetu de 2015 |editorial=Presidencia de la República Portuguesa |fecha=2 de xunu de 2014}}</ref> * [[Ficheru:Order of the Bath (ribbon).svg|60px|border]] [[Orde del Bañu Caballero gran cruz d'honor de la Honorabilísima Orde del Bañu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.hellomagazine.com/imagenes/royalty/2015030423795/queen-elizabeth-ii-state-banquet-for-mexican-president-enrique-pena-and-wife/0-123-654/Mexican-1--a.jpg |títulu=State Banquet |fechaaccesu=30 de marzu de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180808171909/https://www.hellomagazine.com/imagenes/royalty/2015030423795/queen-elizabeth-ii-state-banquet-for-mexican-president-enrique-pena-and-wife/0-123-654/Mexican-1--a.jpg |fechaarchivu=2018-08-08 }}</ref> * [[Ficheru:PER_Order_of_the_Sun_of_Peru_-_Grand_Cross_BAR.png|60px|border]] [[Orde El Sol de Perú|Collar de la Orde El Sol de Perú]].<ref>{{Cita web |url=http://canaln.pe/internacionales/ollanta-humala-y-pena-nieto-roblaron-10-alcuerdos-diversos-sectores-n145629 |títulu=Ollanta Humala y Peña Nieto roblaron 10 alcuerdos en diversos sectores |idioma=castellanu|fecha=17 de xunetu de 2014 |obra=Canal N.pe |fechaaccesu=3 de xunetu de 2015}}</ref> * [[Ficheru:CR Order Juan Mora Fernandez Knight BAR.svg|60px|border]] [[Orde Nacional Juan Mora Fernández|Gran Cruz con Placa d'Oru de la Orde Nacional Juan Mora Fernández]].<ref>{{Cita web |url=http://eleconomista.com.mx/sociedad/2013/02/19/pena-nieto-recibe-orde-nacional-juan-mora-fernandez |títulu=Peña Nieto recibe Orde Nacional Juan Mora Fernández |fechaaccesu=3 de xunetu de 2015 |editorial=Boletín Oficial del Estáu |fecha=19de febreru de 2013 }}</ref> * [[Ficheru:ARG Order of the Liberator San Martin - Grand Cross BAR.png|60px|border]] [[Orde del Llibertador San Martín|Collar de la Orde del Llibertador San Martín]].<ref>{{cita noticia|apellíos1=Russo |nome1=Emiliano |títulu=Macri y Peña Nieto dieron impulsu a la integración |url=http://www.diariopopular.com.ar/notas/263858-macri-y-pena-nieto-dieron-impulsu-la-integracion- |fechaaccesu=30 de xunetu de 2016 |obra=[[Diariu Popular]] |fecha=29 de xunetu de 2016}}</ref> * [[Ficheru:Order of the Elephant Ribbon bar.svg|60px|border]] [[Orde del Elefante|Caballeru de la Orde del Elefante]].<ref>{{Cita web |url=http://www.gettyimages.pt/detail/fotografia-de-notícias/prince-henrik-of-denmark-president-enrique-pena-fotografia-de-notícias/520931602 |títulu=Prince Henrik of Denmark, President Enrique Pena Nieto and Queen Margrethe of Denmark attend a State Banquet at Fredensborg Palace on the first day of a State visit of the President of The United Mexican States, President Enrique Pena Nieto, and his wife Angelica Rivera to Denmark on April 13, 2016 in Fredensborg, Denmark}}</ref> * [[Ficheru:Cordone_di_gran_Croce_di_Gran_Cordone_OMRI_BAR.svg|60px|border]] [[Orde al Méritu de la República Italiana|Caballero Gran Gordón de la Orde al Méritu de la República Italiana]].<ref>{{Cita web |url=http://www.quirinale.it/elementi/DettaglioOnorificenze.aspx?decorato=341235 |títulu=Sitiu web del Quirinal |fechaaccesu=30 de marzu de 2017 }}</ref> * [[Ficheru:Spange_des_König-Abdulaziz-Ordens.png|60px|border]] Collar de la Orde del Rei Abdelaziz.<ref>{{Cita web |url=http://www.arabnews.com/saudi-arabia/news/866441 |títulu=Arab News |fechaaccesu=30 de marzu de 2017 }}</ref> * [[Ficheru:Order_of_the_Quetzal_-_Grand_Cross_(Guatemala)_-_ribbon_bar.png|60px|border]] [[Orde del Quetzal|Gran Collar de la Orde del Quetzal]].<ref>{{Cita web |url=http://www.minex.gob.gt/noticies/noticia.aspx?id=4103 |títulu=MINEX Guatemala |fechaaccesu=30 de mayu de 2015}}</ref> == Ver tamién == * [[Gobernantes de Méxicu]] * [[Presidente de Méxicu]] * [[Eleiciones federales de Méxicu de 2012]] * [[Llista de gobernadores mexicanos]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{wikinoticies|Categoría:Enrique Peña Nieto}} * [http://www.cidob.org/en/documentation/biografias_lideres_politicos/america_del norte/mexico/enrique_pena_nieto Biografía por CIDOB] {{NF|1966||Penzza Nieto, Enrique}} {{Tradubot|Enrique Peña Nieto}} [[Categoría:Abogaos y abogaes de Méxicu]] [[Categoría:Gobernadores de Méxicu]] [[Categoría:Presidentes de Méxicu]] [[Categoría:Persones del Estáu de Méxicu]] 0s3elf9akana7151g5xu5bgcn46go0b Elfrida Andrée 0 142550 4500966 4466422 2026-06-20T17:11:00Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500966 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Elfrida Andrée}} {{persona}} '''Elfrida Andrée''' {{nym}} foi una [[direutor d'orquesta|direutora]], [[compositor|compositora]] y [[orgnanista]] [[Suecia|sueca]], conocida nel so país tantu pola so producción musical como por ser una defensora a estazón de los derechos de la muyer. Pionera en diversos sentíos, abrió un importante camín na llucha d'estos derechos en Suecia.<ref>{{Cita web|url=http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/00885?q=elfrida+andree&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|títulu=Elfrida Andrée|fechaaccesu=12 de payares de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=Oxford Music Online|editorial=|idioma=Inglés}}</ref> == Biografía == Elfrida Andrée nació en [[Visby]].<ref>{{cita web|títulu=Elfrida Andrée|url=http://www.voiceoflyrics.com/compo/andree_y.html|website=Voiceoflyrics.com|fechaaccesu=8 d'avientu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250222065011/http://www.voiceoflyrics.com/compo/andree_y.html/|fechaarchivu=2025-02-22}}</ref> Foi la fía más nueva d'[[Andreas Andrée]], un médicu con un fondu amor pola música. La so política yera lliberal y yera bien consciente de la situación de les muyeres en Suecia. La hermana mayor de Elfrida yera [[Fredrika Andrée]] (1836 - 1880), tamién conocida como Fredrika Stenhammar pol so apellíu de casada. Foi una aclamada cantante d'[[ópera]]. Empecipiándose na música de la mano del so padre, a la edá de 14 años viaxó a [[Estocolmu]] pa formase como organista, y dos años más tarde, en 1857, convertir na primer muyer en Suecia en llograr un diploma d'esta especialidá na [[Real Academia Sueca de Música|Kungliga Musikaliska akademien]] (la Real Academia Sueca de Música). Facer como una estudiante extramuros, una y bones les muyeres nun yeren almitíes como candidates al ingresu na academia. En graduándose solicitó, como muyer, un permisu especial del gobiernu pa optar a un puestu como organista, pero la so solicitú foi refugada pol arzobispu Henrik Reuterdahl, un diputáu conservador. Elfrida escribió-y a los sos padres en Visby: <blockquote> ''<nowiki>''Les moces somos primíes en tolos sentíos. Amás de convertise en cordureres o maestres, l'espectáculu ye la única ocupación abierta pa nós. Quiero trabayar y escorrer un oxetivu, pero ¿qué se debe faer cuando hai un campu tan pequeño nel que trabayar? ''</nowiki>''<ref name=":0" /> </blockquote>Cuasi coles mesmes, la so maestra d'órganu haber contratáu como organista na ilesia de St James, Estocolmo, pero'l cleru nun lu dexó tocar, alegando que "ver a una muyer nel taburete del órganu [sería] indecoroso y perturbador<nowiki>''</nowiki>. Amás, San Pablo dixo: ' Les muyeres tienen de callar nel templu'. ( ICor 14, 34-35). En 1861, con 20 años y tres estos incidentes, ella y el so padre ayudaron, al traviés de la correspondencia y los discutinios colos diputaos, a llograr un cambéu na llei que dexó a les muyeres exercer de forma fixa como organistes. Dos años más tarde ayudó a diseñar otru cambéu llexislativu por aciu el cual les muyeres podíen ser emplegaes como operadores de telégrafos. En 1861 empieza a exercer el so oficiu n'Estocolmu. Alredor de 1870, influyida pol filósofu inglés [[John Stuart Mill]], formuló'l so lema: "la elevación de la muyer". Mientres la so vida producióse verdaderamente una 'dómina d'emancipación' pa la muyer en Suecia. Na so nacencia en 1841, les muyeres práuticamente nun teníen nengún derechu. En 1929, l'añu de la so muerte, la posición financiero y llegal d'esti coleutivu camudara radicalmente, abrióse-yos un rangu más ampliu d'emplegu y llograren el derechu a votu. == Trayeutoria profesional == En 1860 empezó los sos estudios de composición con [[Ludvig Norman]]. En 1861 llogró'l so diploma con un ampliu [[Curriculum vitae|currículum]] y un gran espediente. A los 24 años, Elfrida Andrée compunxo un quintetu de pianu que lu alzó a la elite ente los compositores suecos, un estratu que yera dafechu d'homes. El cargu d'organista de la catedral de Gotemburgu quedó vacante en 1866, y Andreas Andrée suxirió que la so fía que se presentara como candidata. Elfrida viaxó a Gotemburgu pa l'audición. Había siete candidatos masculinos, y taba convencida de que nun se-y daría los puestu. Cuando unos díes más tarde, n'Estocolmu, Andreas Andrée lleó una telegrama de Gotemburgu nel que dicía: «¡Esta nueche, Mamsell Andrée, escoyíu por unanimidá organista de la catedral de Gotemburgu!» esmorecióse. La so fía yera la primer muyer n'ostentar un emplegu d'esti tipu en toa Europa. Elfrida Andrée bien podría establecese en Gotemburgu, tocando na catedral y participando de la vida social de la ciudá, pero tenía ambiciones más elevaes. El so primer trespiés nel mundu d'homes de la dómina vieno cola interpretación de la so primer sinfonía, en do mayor, n'Estocolmu mientres l'iviernu de 1869. Escribió nel so diariu que'l trabayu representar nel teatru de ''Hammars'' y qu'ella creía que los músicos habíen "tocáu mal arremente". Ella y la so hermana Fredrika coláronse cuando empezó l'últimu movimientu y los primeros violinos diben un compás por detrás del restu de la orquesta. Elfrida tuvo enferma mientres trés díes depués de "esti deliriu musical". El críticu Wilhelm Bauck cutir por completu, declarando que la composición taba per debaxo de la "imperfección". El so reseña remató: "Nótese esta verdá dorada: la orixinalidá d'esta pieza consiste na invención, non de formes anormales, si non de formes horribles". La familia Andrée trescalar con estos comentarios, y Andreas pensó que Elfrida tendría de llindase a escribir cantares y pequeñes obres pa pianu. Pero ella pensó distintu. Na correspondencia que siguió escribió: <blockquote> ''<nowiki>''</nowiki>Cuantes vegaes nun sentí rensía cuando s'escribió o dichu, y bonalmente, que nun se pueden mentar nomes femeninos onde se trata d'una composición musical seria. [...] Nun van ser pequeños cantares les primeres en ser vistes de mi, por cantares, de fechu bellos cantares, hai munchos de los mios parientes qu'escriben. La música de cámara funciona [...] agora ye l'empiezu que deseyo. Sería más fácil arrincar una pieza de la roca qu'arrincame la mio idea ideal: ¡la elevación de la muyer!<nowiki>''</nowiki>''<ref name=":0">{{Cita web|url=http://www.swedishmusicalheritage.com/composers/andree-elfrida/|títulu=Elfrida Andrée (1841−1929)|fechaaccesu=12 de payares de 2017|autor=Eva Öhrström|enllaceautor=|fecha=2014|sitiuweb=http://www.swedishmusicalheritage.com/|editorial=|idioma=Inglés}}</ref> </blockquote> El branu siguiente, en 1870, amplió los sos estudios de composición ya instrumentación en [[Copenḥague]] col compositor danés [[Niels Wilhelm Gade|Niels Gade]]. En enseñándo-y munches de les sos composiciones, esta granible rellación motivó enforma a Elfrida, qu'escribía nuna carta al so padre: "¡Quiero siguir avanzando, quiero ser realmente útil y quiero convertime en daqué más de lo que soi!". y a partir de 1871 empezó la so collaboración cola Orquesta de Gotemburgu, qu'interpretó munches de les sos composiciones sinfóniques hasta que nel mes de mayu de 1879 la orquesta eslleióse por cuenta de una crisis económica. En 1880 recibió'l segundu premiu de composición como reconocencia nun concursu celebráu en [[Bruxeles]]. Alredor d'esta fecha, Elfrida Andrée yá yera una figura bien conocida na escena artística sueca, y dalgunes de les sos meyores composiciones daten d'esta dómina. Al pie de la so amiga y dramaturga [[Selma Lagerlöf]] escribió una ópera llamada ''Fritiof Saga'', en 1898, que nun consiguió ganar un concursu que fixera qu'ésta s'estrenara na [[Ópera Real d'Estocolmu]]. Sicasí, Andrée estraxo finalmente d'esta ópera una [[suite orquestal]] bien conocida dientro de la so producción musical. Tamién compunxo 3 [[Sinfonía|sinfoníes]] ya importantes obres de [[música de cámara]], amás d'un bon númberu d'obres como pieces pa pianu y órganu, mises corales en suecu, cantates y diversos cantares. Diversos exemplos son un [[cuartetu pa pianu]] en la menor (1870) y un [[quintetu pa pianu]] en mi menor (publicada en 1865), un [[tríu pa pianu]] en sol menor (1887) (y otru publicáu póstumamente en do menor), un [[cuartetu de cuerda]] en re menor del añu 1861 y otru en La mayor. Pieces pa [[violín]] (incluyendo diverses sonates) y pa [[pianu]]. Nes últimes obres, escrites dempués de 1890, l'estilu de Elfrida Andrée camuda. La sinfonía d'órganu en Si menor (1890) tardó enforma tiempu en xestase. Una primer versión de la mesma yá se realizara en 1871, probablemente inspirada nes sonates d'órganu de Felix Mendelssohn. Diez años dempués, en 1882, interpretó una versión revisada nun conciertu nel [[Crystal Palace (Londres)|Crystal Palace]] de [[Londres]]. Un curtiu viaxe a [[París]] nel branu de 1882 añadió reminiscencies de la música francesa al so repertoriu. Los trabayos de [[Alexandre Guilmant|Guilmant]], [[Charles-Marie Widor|Widor]] y [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saëns]] figuraben regularmente nos sos programes y, so la inspiración de la música francesa, terminó a la fin la sinfonía d'órganu. Hai cuatro movimientos, con esta influencia y atmósfera francesa presentes dende'l principiu. El segundu movimientu recuerda al estilu de Mendelssohn, bien influyente pa Andrée, ente que'l terceru ye selemente sentimental y el cuartu de grandor y esaltación gala. Dende mediaos de la década de 1920 d'equí p'arriba, Elfrida Andrée retirar del so puestu na catedral. Foi n'en l'órganu onde atopó una salida pa los sos suaños artísticos y emancipatorios, y nunca escaeció l'alderique parllamentariu nos díes de la so mocedá. En 1905 consagróse un nuevu órganu catedraliciu que tenía un soplador llétricu. Agora podía prescindise de los tratantes de fuelles, y [[Elsa Stenhammar]] recuerda que Andrée de cutiu perdía la noción del tiempu y permanecía sentada nel órganu hasta altes hores de la nueche. Nuna d'eses ocasiones, siendo capaz l'órganu de dar rienda suelta a los sos sentimientos más íntimos, y dempués de que los últimos ecos s'hubieron apagáu, ella esclamó: 'Pablo, pequeñu, ¡Ende llevar!' (traducción averada del suecu ”Där fick du, lille Paulus!” Burlla escontra l'apóstol San Pablo recordando les llimitaciones impuestes pol cleru años antes). A la so muerte, en 1929, les sos composiciones yá fueren en parte escaecíes. Pero dende la década de 1980 volvieron popularizar se nel so país. Los manuscritos de les sos obres tán calteníos en [[Biblioteca Pública d'Estocolmu]]. == Elfrida Andrée y la 'elevación de la muyer'<ref name=":0" /> == Elfrida nunca escaeció la llucha pol so oficiu. 'La elevación de la muyer' siguió siendo la so conseña hasta'l día de la so muerte, anque non toles muyeres compartieron esta opinión. En Londres, en 1882, conoció a la sopranu [[Jenny Lind]] (1820-1887), qu'ente otres coses consideraba que les muyeres yeren incapaces de tratar con una orquesta. Elfrida Andrée entainar a amosar la so sinfonía al home de Jenny, el direutor [[Otto Goldschmidt]]. Mientres lo taba faciendo, Jenny, de pies xunto a él, bisbisó: "¿Ye posible que seya correutu pa tolos preseos?" "Sí, verdaderamente, verdaderamente", respondiólu. La pianista y compositora noruega [[Agathe Backe Grøndahl]] tamién s'amosó pocu entusiasta con al respective de la escritura orquestal y declaró nuna carta a Elfrida qu'esta actividá nun taba realmente "nel mio xéneru, creo". Como educadora y como desaminadora de Kungliga Musikaliska akademien en Gotemburgu, Elfrida instruyó y esaminó a munches muyeres organistes a lo llargo de los años. Curiosamente, en 1889 Gotemburgu yera la única diócesis sueca que tenía organistes muyeres, lo que tenía que ver col puestu de Elfrida Andrée como organista de la catedral. La década de 1880 vio una creciente oposición a les muyeres como músicos y compositores, lo que ye paradóxicu si pensamos que mientres esta mesma década al nome de Elfrida xuniérense otros trés compositores, esto ye, [[Laura Netzel]] (1839-1927), a quien ayudó a empezar como compositor na década de 1880, [[Valborg Aulin]] (1860-1928), que yera bien solitaria, y [[Helena Munktell]] (1852-1919). A pesar de qu'estes muyeres vivieron la mesma dómina, hubo grandes diferencies ente toes. Aulin y Munktell nun escribieron nada pa orquesta hasta aproximao 1900, y la producción de música de cámara de Laura Netzel solo empezó na década de 1890. Elles trés surdieron muncho depués de que Elfrida produxera les sos composiciones, y nenguna d'elles dexó les sos buelgues polítiques. Elfrida Andrée foi la gran pionera. == Bibliografía == * Eva Öhrström, ''Elfrida Andrée: ett levnadsöde'' Estocolmo: Prisma, 1999. ISBN 91-518-3488-X. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|Elfrida Andrée}} * {{Internet Archive author |sname=Elfrida Andrée}} * {{Enllaz rotu|1=Quintetu pa pianu de Elfrida Andree |2=http://editionsilvertrust.com/andree-pianu-quintet.htm |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{IMSLP|id=Andrée, Elfrida}} * [http://www.levandemusikarv.se/tonsattare/andree-elfrida/ Levande Musikarv - Elfrida Andrée (en suecu)] * [http://www.lamediatheque.be/travers_sons/fc-andree.htm Discografía selecta (en francés)] * {{Enllaz rotu|1=Cantares de Elfrieda Andrée en The Art Song Project |2=http://theartsongproject.com/portfolio/y-andree-en-vacker-vardag/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{NF|1841|1929|Andree, Elfrida}} [[Categoría:Direutores d'orquesta de Suecia]] [[Categoría:Compositores de música clásica]] [[Categoría:Organistes de Suecia]] [[Categoría:Feministes de Suecia]] 2k8azvgecrk4jg80o3vul5qxaf65u90 Elena Romero Barbosa 0 142578 4500965 4465796 2026-06-20T16:58:00Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500965 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Elena Romero Barbosa''' {{nym}} foi una pianista, compositora, profesora de música y [[Direutor d'orquesta|direutora d'orquesta]] [[España|española]]. Foi la primer muyer direutora d'una gran orquesta sinfónica n'España. Empezó la so formación musical cola so madre dende neña y darréu estudió composición nel Real Conservatoriu Superior de Madrid con [[Joaquín Turina]] y [[Julio Gómez García|Julio Gómez]] y prosiguió los estudios de direición d'orquesta con [[Ataúlfo Argenta]]. == Vida == === Infancia y educación === El so padre, Evaristo Romero foi un diputáu y reconocíu periodista, redactor y mientres un tiempu direutor adxuntu del periódicu [[ABC (periódicu)|ABC]]. La familia vivía en Madrid nuna colonia de chalés de la Prosperidá, una de les zones pudientes de la capital onde vivíen numberosos miembros del cuerpu diplomáticu y les sos families polo qu'Elena aprendió llueu'l francés y alemán. Más tarde aprendió tamién el catalán, l'italianu, l'inglés y el rusu. Na educación de les fíes de families acomodaes, yera avezada qu'aprendieren a tocar el pianu.<ref>{{cita web |url=https://recursos.march.es/culturales/documentos/conciertos/cc784.pdf|títulu=Semblanza d'Elena Romero|fechaaccesu=25 de marzu de 2017}}</ref> Na educación de les fíes de families acomodaes, yera avezada qu'aprendieren a tocar el pianu. Elena recibió les sos primeres clases de pianu de José de Balsa. === Carrera musical === Tanto Elena como la so hermana mayor Rosario estudiaron la carrera de pianu, una formación habitual ente les moces de la so clase social. Elena afaya la so pasión pola música y revelóse como neña maravía. A los dolce años, Elena debutó con un conciertu nel ''Círculu de Belles Artes'' en Madrid, col padrinazgo de la Embaxada d'Alemaña. L'almirante Aznar, que más tarde se convirtió n'unu de los postreros presidentes del Conseyu de Ministros de la monarquía, foi'l so patrocinador, por aciu la organización de conciertos en distintes ciudaes españoles. Darréu, en [[Barcelona]], amplió los sos estudios de pianu con Frank Marshall (que la so academia yera unu de los principales centros culturales de la ciudá) y de composición con Ricardo Lamote de Grignon. Destaca tamién la so rellación, profesional y d'amistá, col que foi unu de los sos principales mentores, el compositor español [[Salvador Bacarisse]], dende la estancia de dambos en Barcelona y que s'enllargó, darréu, nel exiliu del so amigu en París.<ref>{{cita web|url=http://digital.march.es/clamor/es/fedora/repository/atm:6140|títulu=Composer: Elena Romero {{!}} CLAMOR • Fundación Juan March|fechaaccesu=25 de marzu de 2017|idioma=es|sitiuweb=dixital.march.es}}</ref> En Barcelona non yá va aprender catalán con gran rapidez, sinón que se va enraigonar nella pa siempres un gran amor per Cataluña. Sicasí, na redolada rica del so barriu, Elena afayó un día, siendo inda nuevu, les desigualdaes sociales nun barriu vecín, onde se rexuntaben los neños afamiáu y farrapientu. Nel momentu del llevantamientu militar na [[Guerra Civil Española|Guerra Civil española]], taba nun conciertu en [[Valencia]], que foi tresmitíu per radio. Por cuenta de que l'edificiu de la radio mientres el conciertu foi ocupáu por un grupu de [[Falanxe Española de les JONS|falanxistes]], los sos padres aconseyáron-y volver a Madrid. Pero Elena dir de Valencia a Barcelona. El so profesor de pianu, Marshall, se exilió a [[Casablanca]]. En 1939, al empiezu de la [[Segunda Guerra Mundial]] Marshall tornó a Barcelona y volvió abrir la so ''Academia''. Elena estudió ellí violín, pa familiarizase col preséu. En 1940 Elena empieza a componer con avezamientu. Les sos primeres obres son pa voz y pianu sobre testos de [[Juan Ramón Jiménez]] y [[Luis de Góngora]] ente otros, con incursiones en música de cámara. En 1943 torna a Madrid onde enceta estudios llibres d'Harmonía nel Real Conservatoriu de Música y Declamación instalar en Madrid, onde estudia composición con [[Joaquín Turina|Joaquín Turín Pérez]], [[Julio Gómez García|Domingo Julio Gómez García]] y Manuel López Varela , según [[Direutor d'orquesta|direición d'orquesta]] con Ataúlfo Argenta Maza. Completó los sos estudios n'[[Alemaña]], onde participó en dellos cursos de música barroca, al igual qu'en [[Francia]]. Amás de componer, desenvolvió una gran pasión por correr. Foi la primer muyer direutora d'una gran orquesta sinfónica n'España. Romero Barbosa dirixó la ''[[Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña|Orquesta Sinfónica de Barcelona]]'' y la ''Orquesta de Radio Nacional d'España''. Como pianista fixo munches xires de conciertos tantu n'España como nel estranxeru. Les sos obres orquestales fueron realizaes so la direición de direutores famosos como Ricardo Lamote de Grignon y Ribas, Jesús Arámbarri Gárate, Joan Pich i Santasusana, [[Luís de Freitas Branco|Luis de Freitas Branco]], Eduard Toldrà i Soler, Karl August van Vogt y [[José María Usandizaga|José María Usandizaga Soraluce]]. En composición, foi partidaria del estilu español de [[Manuel de Falla]] y [[Joaquín Turina|Joaquín Turína Pérez]], con daqué de modernidá y d'innovación, con ciertos enclinos al espresionismu atonal y l'impresionismu de [[Claude Debussy]]. Foi miembru honorariu de ''Les Muyeres na Música''. Pasó los sos últimos años en San Sebastián de los Reyes dedicada a les sos clases de pianu hasta'l final de los sos díes en 1997. Un añu más tarde, l'Asociación de Muyeres na Música entama un conciertu homenaxe nel Muséu del Prado, cola participación y presencia de compositores españoles. El legáu de la so obra ta na Biblioteca de la Fundación Juan March.<ref>{{cita web |url=http://lasmujeresmusicas.blogspot.com.es/2013/07/elena-romero-barbosa-madrid-1907-1996.html|títulu=Música clásica y muyeres: Elena Romero Barbosa (Madrid, 1907-1996). Pianista, compositora, direutora d'orquesta y profesora de música.|fechaaccesu=25 de marzu de 2017|fecha=11 de xunetu de 2013|sitiuweb=Música clásica y muyeres}}</ref> == Premios y reconocencies == Como compositora foi gallardoniada col ''Premiu Pedrell'' pol so ballet ''Títeres'' y con un premiu de la [[BBC|British Broadcasting Corporation]] (BBC) (1976) pola so ''Ensayu pa Orquesta sobre dos canciones sudafricanas''. == Composiciones == === Obres pa orquesta === * [[1949]] ''Pequeña Suite Penibética'', pa orquesta *# Serenata *# Interludiu *# Final * [[1952]] ''Cantar de Turín: n'homenaxe a [[Joaquín Turina|Joaquín Turín]]a'', pa orquesta - tamién nuna versión pa orquesta de cuerda * [[1952]] ''Fantasía española ''pa pianu y orquesta de cuerda * [[1953]] ''Balada de Castiella'' * [[1956]] ''Ensayu pa orquesta sobre dos canciones sudafricanas'', pa orquesta * [[1958]] ''Sinfonietta concertante ''pa violín, violonchelu y orquesta * [[1965]] ''Aristeo'', poema sinfónicu pa orquesta * [[1973]] ''la Sinfonía en Do (De l'alcordanza)'', pa orquesta * [[1985]] ''Dos movimientos ''pa orquesta de cuerdes * ''Nel cuartu de los neños'' === Banda de música === * [[1956]] ''Ensayu pa orquesta sobre dos canciones sudafricanas'' === Teatru musical === ==== Óperes ==== {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Completáu en ! títulu !obres !estrenu !llibretu |- | [[1957]] | ''Marcela'' (ópera de cámara) | 2 empreses |} ==== Ballets ==== {| {{tablaguapa}} style="margin-bottom: 10px;" ! Completáu en ! títulu !obres !estrenu !llibretu !coreografía |- | [[1950]] | ''Títeres'' |} === Música Vocal === === Obres pa coru === * [[1940]] ''Bien lo vi embarcase: cantar asturianu'', pa coru mistu * [[1956]] ''Romance del caballeru'', pa coru de muyeres (SSA) y el pianu de testu: [[Seudonimato y anonimatu|anónimu]] del sieglu 17-sieglu 18 * [[1981]] ''Cantar antiguu'', pa cinco voces mistes testu: anónimu ==== Cantares ==== * [[1941]] ''Si la lluna fuera espeyu'', por voz y pianu. Testu: [[Luis de Góngora]] * [[1947]] ''Córdoba'', pa voz y pianu. Testu: Manuel F. Palomero * [[1948]] ''Anteprimavera'', pa voz y pianu. Testu: [[Juan Ramón Jiménez]] * [[1948]] ''Madrugada'', pa voz y pianu. Testu: Juan Ramón Jiménez * [[1953]] ''El cantar'', pa voz y pianu. Testu: Manuel Machado (1874-1947) * [[1954]] ''Quequita'', pa voz solista y pianu. Testu: Rafael Villaseca (1886-1955) * [[1983]] ''L'ánxel de los númberos'', pa voz solista y pianu. Testu: [[Rafael Alberti]] === Música de cámara === * [[1942]] ''Fantasía española ''pa violín, violonchelu y pianu * [[1949]] ''Canzonetta'', pa violín y pianu * [[1953]] ''Cantar de trubiecu'', pa violín y pianu * [[1956]] ''Sonata en sol menor (sol menor)'', pa violín y pianu * [[1958]] ''Adaxu y rondó ''pa violín y pianu * [[1963]] ''Preludiu, fuguetta y rondó en Si bemol (b flat major) ''pa oboe, clarinete, viola y violonchelu * [[1979]] ''Habanera'' * [[1983]] ''Divertimento'', pa violín, violonchelu y pianu * [[1988]] ''Dos tiempos atonales'', pa violín y pianu * [[1988]] ''Cuartetu en Sol menor (sol menor)'', pa cuartetu de cuerda === Obres pa órganu === * ''Tres movimiento'' === Obres pa pianu === * [[1947]] ''Danza del payasu: del ballet "Títeres"'' * [[1949]] ''Sonata en Re mayor (D major)'' - tamién, pa clavecín * [[1956]] ''Sonata en Sol mineur (sol menor)'' * [[1958]] ''Cancioncilla pa pianu: homenaxe a [[Federico García Lorca]]'' * [[1980]] ''Tres movimiento'' * ''Cantar y danza pa trés notes'' * ''Cantar a Turina'' * ''Danza Rústica'' * ''La nueche y el Albaicín'' * ''Dos movimientos temáticos -versión pa guitarra-'' * ''Dos preludios d'iviernu'' * ''Fantasía temática'' * ''Idiliu'', nocturne * ''La nueche cai y el neñu duerme'' * ''Suxerencies'' * ''Tres pieces curtios'' === Obres p'arpa === * [[1959]] ''Dos movimientos'' === Obres pa guitarra === * ''Fuga sobre una "falseta"'' * ''Trés de xunu'' == Bibliografía == * {{Enllaz rotu|1=* Mercedes Zavala: "Semblanza d'Elena Romero" p 44-60. |2=http://www.march.es/Recurso_Web/Culturales/Documentos/Conciertos/CC784.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Enllaz rotu|1=Fundación Juan March (2012) |2=http://www.march.es/Recurso_Web/Culturales/Documentos/Conciertos/CC784.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} Francisco Pieters: La dama y el compositor d'orquesta, en: WASBE Mundu - Revista Oficial de l'Asociación Mundial d'orquestes Sinfóniques y Conxuntos d'avientu de 2011, páxines 15-23, ISSN 2192-5127 * Pilar Suares Guaita: ''Elena Romero Barbosa (1907-1996). Estudiu biográficu y analís interpretativu: el pianu, la composición y la direición d'orquesta'', de Doctoráu, [[tesis doctoral]] Universidá Complutense de Madrid (UCM), Facultá de Xeografía y Hestoria, Departamentu de Musicoloxía de 2009. * Belén Pérez Castillo: ''Barbosa Romero, Elena'', en: Diccionariu de Música Española ya Hispanoamericana, Madrid, SGAE, de 1999 a 2002, vol. 9, pp 388. * Enrique Fernández Romero: [http://mujeresenlamusica.blogspot.de/2007/09/memoria-de-elena-romero.html ''Memoria d'Elena Romero''] * ''Catálogu d'Obres'', Madrid: Asociación de Compositores Sinfónicos Españoles d'A. C. S. Y., 1987. 290 p. * Antonio Fernández-Cid: ''Homes y cantares d'España'', Madrid: Editora Nacional, 1963, 531 p. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1907|1996|Romero, Elena}} {{Tradubot|Elena Romero Barbosa}} [[Categoría:Compositores d'España]] [[Categoría:Direutores d'orquesta d'España]] [[Categoría:Profesores de música d'España]] [[Categoría:Pianistes d'España]] o70kg8acnpj8egeju41gy2ty7ulhajj Embaranzu adolescente 0 142777 4500980 4492633 2026-06-20T18:49:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500980 wikitext text/x-wiki {{Avisu médicu}} {{Ficha xenérica}} [[Ficheru:Map-world-teenage-biological-mothers2002.svg|thumb|550px|'''Númberu de nacencies n'adolescentes''' por cada 1000 [[muyer|muyeres]] ente 14 y 19 años en [[2002]]. En cuasi tolos países del mundu les tases de nacencies n'adolescentes van baxando.<ref name="Fertilidá_adolescentes"/><br/> Pa la prevención y correuta [[asistencia médica]] la [[OMS]] considera fundamental la promoción de la [[educación sexual]], la [[planificación familiar]], l'accesu a los [[métodos anticonceutivos]] y l'[[asistencia sanitaria universal]] nel marcu de la [[salú pública]] y los [[derechos reproductivos]].<ref name="EmbarazoCultural"/>]] '''Embaranzu adolescente''' o '''embaranzu precoz''' ye aquel embaranzu que se produz nuna muyer [[adolescencia|adolescente]], ente l'[[adolescencia inicial]] o [[pubertá]] –empiezu de la edá fértil– y el final de l'[[adolescencia]]. La [[OMS]] establez l'adolescencia ente los 10 y los 19 años.<ref name="ref name=jovenesOMS">{{Cita publicación |nome=Grupu d'Estudiu de la OMS alrodiu de los Mozos y la Salú pa toos nel añu 2000 |títulu=La salú de los mozos: un desafíu pa la sociedá |publicación=Informe OMS-Páx.12 |añu=2000 |númberu=ISBN 92 4 310731 0 |url=http://whqlibdoc.who.int/tr/WHO_TRS_731_spa.pdf |fechaaccesu=28 de marzu de 2014}}</ref><ref>{{enllaz rotu|1={{Cita publicación |apellíu=Lucas Abá |nome=María Luisa |títulu=¿Cómo va camudar el so cuerpu cola pubertá? |publicación=Pediatría. Centru de Salú de Xàbia. Alicante. España |url=http://www.fundacionsaludinfantil.org/documentos/C098.pdf |fechaaccesu=28 de marzu de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131017034353/http://www.fundacionsaludinfantil.org/documentos/C098.pdf |archivedate=2013-10-17 }} |2=http://www.fundacionsaludinfantil.org/documentos/C098.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref name="UnidadesAdolescencia">{{Cita publicación |apellíu=Rodríguez Rigual |nome=M. |títulu=Necesidad de creación d'unidaes d'adolescencia |publicación=Añales de Pediatría |fecha=Xunu de 2003 |añu=2003 |volume=58 |url=http://zl.elsevier.es/es/revista/añales-pediatria-37/necesidá-creacion-unidad-adolescencia-13048412-mesa-redonda-adolescencia-2003 |fechaaccesu=28 de marzu de 2014}}</ref> El términu tamién se refier a les [[muyer|muyeres]] [[Embaranzu|embarazaes]] que nun algamaron la [[Mayoría d'edá|mayoría d'edá xurídica]], variable según los distintos [[Mayoría d'edá #Mayoría d'edá según cada país|países del mundu]], según a les muyeres [[Adolescencia|adolescentes]] embarazaes que tán en [[Patria potestá|situación de dependencia]] de la [[familia]] d'orixe.<ref name="EdadAdolescencia">{{Cita publicación |apellíu=Issler |nome=Juan R. |publicación=Revista de posgráu de la Cátedra VIa Medicina |fecha=agostu de 2001 |añu=2001 |númberu=107 |páxines=11-23 |url=http://www.med.unne.edu.ar/revista/revista107/emb_adolescencia.html |títulu=Archived copy |archiveurl=https://web.archive.org/web/20091204050542/http://www.med.unne.edu.ar/revista/revista107/emb_adolescencia.html |archivedate=2009-12-04 |fechaaccesu=2018-07-05 }}</ref> La mayoría de los embaranzos n'adolescentes son [[embaranzu ensin deseyar|embaranzos ensin deseyar]].<ref name="Campaña">{{cita noticia |títulu=Sanidad llanza una campaña pa evitar los embaranzos n'adolescentes |url=https://www.rtve.es/noticias/20081209/sanidá-llanza-una campana-pa-evitar-los embaranzos adolescentes/204455.shtml |editorial=RTVE |fecha=9 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=28 de marzu de 2014}}</ref><ref name="Historic"/> Anque la [[OMS]] considera l'embaranzu adolescente un problema culturalmente complexu, afala a retrasar la [[embarazo|maternidá]] y el [[matrimoniu forzáu|matrimoniu]] pa evitar los altos índices de [[mortalidá materna]] y [[mortalidá de naciellos]] según otros entueyos sanitarios –[[partu prematuru]], so pesu, [[preeclampsia]], anemia–, acomuñaes al embaranzu en mozos adolescentes.<ref name="Historic">{{Cita web |url=http://www.cdc.gov/nchs/data/databriefs/db89.htm |títulu=Birth Rates for U.S. Teenagers Reach Historic Lows for All Age and Ethnic Groups |fechaaccesu=18 d'abril de 2012 |autor=Hamilton, Brady Y. and Ventura, Stephanie J. |fecha=10 d'abril de 2012 |editorial=[[Centers for Disease Control and Prevention]]}}</ref> En 2009 envalorábase que 16 millones d'adolescentes, con edaes entendíes ente los 15 y 19 años, daben a lluz cada añu, un 95&nbsp;% d'eses nacencies producir en [[países en desenvolvimientu]], lo que representa'l 11&nbsp;% de toles nacencies nel mundu. La OMS considera fundamental la promoción de la [[educación sexual]], la [[planificación familiar]], l'accesu a los [[métodos anticonceutivos]] y l'[[asistencia sanitaria universal]] nel marcu de la [[salú pública]] y los [[derechos reproductivos]] pa evitar los problemes acomuñaos al embaranzu adolescente.<ref name="EmbarazoCultural">{{Cita web |autor=[[OMS]] |títulu=Embarazo n'adolescentes: un problema culturalmente complexu |url=http://www.who.int/bulletin/volumes/87/6/09-020609/es/ |fechaaccesu=28 de marzu de 2014 |obra=Boletín de la Organización Mundial de la Salú. Vol 87: 2009 , 405-48 |fecha=2009}}</ref> Tamién se constató que les películes que traten la temática del embaranzu adolescente, dende distintos puntos de vista, pueden ser una poderosa ferramienta xunto cola familia y la escuela pa xenerar ciertos valores y actitúes nos adolescentes.<ref>{{Cita publicación|url=https://doi.org/10.3916/C36-2011-03-02|títulu=Teenagers and Motherhood in the Cinema: «Juno», «Precious» and «The Greatest»|apellíu=Marín-Murillo|nome=Flora|fecha=1 de marzu de 2011|publicación=Comunicar|volume=18|númberu=36|páxines=115–122|fechaaccesu=17 de mayu de 2018|idioma=es|issn=1134-3478|doi=10.3916/c36-2011-03-02}}</ref> L'embaranzu nuna [[muyer]] adolescente puede llegar a términu, produciéndose'l [[nacencia]], o atayase por [[albuertu]], yá seya ésti [[albuertu bonal|bonal]], [[albuertu inducíu|inducíu]] ([[albuertu con melecines]] o [[albuertu quirúrxicu]]) o [[albuertu indireutu]]. Nel casu del albuertu inducíu, este puede llevase a cabu de manera llegal o illegal, dependiendo de les [[lexislación del albuerto|lleis sobre l'albuertu de cada país]].<ref name="Atencion_adolescente">{{cita llibru |títulu=Atención al adolescente. Embaranzu na adolescencia editorial=Universidá de Cantabria |editor=Carlos G. Redondo F,Gabriel Galdó Muñoz, Miguel García Fuentes |isbn=978-84-8102-476-0 |páxines=339 y ss. |allugamientu=[https://books.google.es/books?id=uqJt5tN3sDYC&pg=PA339&dq=embaranzu+adolescente+y+albuertu&hl=es&ei=LBmPTtHyFoes8gOu5LAO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=embarazo%20adolescente%20y%20albuertu&f=false]}}</ref> == Determinación nel embaranzu adolescente == [[Ficheru:Cambios en una adolescente.JPG|thumb|Figura d'una adolescente embarazada]] La edá media del periodu de la [[menarquía]] (primer [[menstruación]]) asítiase nos 11 años,<ref name="CattaniPubertad">{{Cita web |autor=Andreina Cattani O. |títulu=Pubertad normal |url=http://escuela.med.puc.cl/paginas/publicaciones/manualped/Pubertá.html |fechaaccesu=15 de xunu de 2014 |obra=escuela.med.puc.cl |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150213004853/http://escuela.med.puc.cl/paginas/publicaciones/manualped/Pubertá.html |fechaarchivu=13 de febreru de 2015 }}</ref> anque esta cifra varia según l'orixe étnicu<ref name="earlypubertygirls">{{Cita web |autor=Diana Zuckerman |títulu=Early Puberty in Girls |url=http://center4research.org/child-teen-health/early-puberty-and-problems-in-sexual-development/girls-to-women/ |fechaaccesu=15 de xunu de 2014 |obra=National Center for Health Research |fecha=mayu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131109061104/http://center4research.org/child-teen-health/early-puberty-and-problems-in-sexual-development/girls-to-women/ |fechaarchivu=2013-11-09 }}</ref> y el pesu. El permediu d'edá de la [[menarquía]] menguó y sigue faciéndolo.<ref name="SobrepesoRegla">{{cita noticia |nome=Mayka|apellíu=Sánchez |títulu=El sobrepesu adelantra hasta en cuatro años la regla de les neñes |url=https://elpais.com/diario/2010/02/23/salud/1266879602_850215.html |editorial=El País - España |fecha=23 de febreru de 2010 |fechaaccesu=15 de xunu de 2014}}</ref> L'adelantu de la fecundidá dexa l'apaición d'embaranzos a edaes más tempranes y depende por tanto non solo de factores biolóxicos sinón de factores sociales y personales. Les tases d'adolescentes embarazaes amás d'atopase na mesma situación que cualesquier otra muyer embarazada tienen d'enfrentase a una mayor desprotección, mayores esmoliciones sobre la so salú y la so situación socioeconómica, de manera especial les menores de 15 años y les adolescentes de países con escasa atención médica y nula proteición social a l'adolescente embarazada dacuando por falta d'información. La perceición social del embaranzu adolescente varia d'unes sociedaes a otres ya implica un alderique fondu sobre aspeutos del [[ecoloxía del comportamientu|comportamientu]], tantu [[bioloxía|biolóxicos]] como [[cultura]]rellacionar col embaranzu:<ref>Population Council (2006)[https://web.archive.org/web/20070814074110/http://www.popcouncil.org/publications/popbriefs/pb12(1)_1.html «Unexplored Elements of Adolescence in the Developing World»] ''Population Briefs'', January 2006, Vol. 12, Non. 1. Retrieved April 18, 2007.</ref> * Nos países [[País desenvueltu|desenvueltos]]<ref name="savethechildren">{{Cita publicación |autor=Mayor S |títulu=Pregnancy and childbirth are leading causes of death in teenage girls in developing countries |publicación=BMJ |volume=328 |númberu=7449 |páxina=1152|añu=2004|fecha=mayu de 2004|pmid=15142897|pmc=411126 |doi=10.1136/bmj.328.7449.1152-a |url=http://bmj.bmjjournals.com/cgi/content/full/328/7449/1152-a}}</ref> los datos d'embaranzos na adolescencia confirmen una rellación colos niveles educativos más baxos, les mayores [[Índiz de probeza|tases de probeza]], y otres situaciones d'inestabilidá familiar y social.<ref name="makinson">{{Cita publicación |autor=Makinson C |títulu=The health consequences of teenage fertility |publicación=Fam Plann Perspect |volume=17 |númberu=3 |páxines=132-9 |añu=1985|pmid=2431924 |doi=10.2307/2135024}}</ref> Polo xeneral, produzse fora del [[matrimoniu]] y trai un [[estigma social]] en munches comunidaes y cultures. Por estes razones realícense estudios y campañes al envís de conocer les causes y llindar el númberu d'embaranzos d'adolescentes.<ref name="natcamp">The National Campaign to Prevent Teen Pregnancy. (2002). {{PDFlink|[https://web.archive.org/web/http://www.teenpregnancy.org/resources/data/pdf/notjust.pdf «Not Just Another Single Issue: Teen Pregnancy Prevention's Link to Other Critical Social Issues»]|147&nbsp;KB}}. Consultáu'l 27 de mayu de 2007.</ref> * En [[País en víes de desarrollo|países consideraos en desenvolvimientu o subdesendolcaos]], y particularmente en ciertes cultures, l'embaranzu adolescente produzse xeneralmente dientro del [[matrimoniu]] y nun implica un [[estigma social]]. == Tases de nacencies n'adolescentes nel mundu == Les cifres nos distintos países del mundu varien dende les máximes de [[Níxer]] y [[El Congu (rexón)|Congo]] (con más de 200 embaranzos por cada 500 muyeres adolescentes) a tases de 1 a 3 por 1000 en [[Corea del Norte]], [[Corea del Sur]] y [[Xapón]].<ref name="ratesbirth2005">{{Cita web |autor=NationMaster |títulu=dolescent fertility rate is the number of births per 1,000 women ages 15-19. |url=http://www.nationmaster.com/country-info/stats/Health/Adolescent-fertility-rate/Births-per-1%2C000-women-ages-15--19 |fechaaccesu=15 de xunu de 2014 |obra=Adolescent fertility rate |fecha=2005 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714232604/http://www.nationmaster.com/country-info/stats/Health/Adolescent-fertility-rate/Births-per-1%2C000-women-ages-15--19 |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref><ref name="AdolescentfertilityrateUNdata">{{Cita web |autor=UNdata |títulu=Adolescent fertility rate (births per 1,000 women ages 15-19)Go to |url=http://data.un.org/Data.aspx?d=WDI&f=Indicator_Code%3ASP.ADO.TFRT |fechaaccesu=15 de xunu de 2014 |obra=UNdata |idioma=inglés}}</ref><ref name="ncbi">{{Cita publicación |autor=Treffers PE |títulu=[Teenage pregnancy, a worldwide problem] |idioma=neerlandés |publicación=Ned Tijdschr Geneeskd |volume=147 |númberu=47 |páxines=2320-5 |añu=2003|fecha=payares de 2003|pmid=14669537}}</ref><ref name="oecd">UNICEF. (2001). {{PDFlink|[http://www.unicef-icdc.org/publications/pdf/repcard3y.pdf A League Table of Teenage Births in Rich Nations]|888&nbsp;KB}}. Consultáu'l 24 de xunetu de 2014</ref> Ye reseñable qu'ente los países desenvueltos de la [[OCDE]], [[Estaos Xuníos]] y [[Reinu Xuníu]] tienen el nivel más altu d'embaranzos n'adolescentes, ente que [[Xapón]] y [[Corea del Sur]] tienen los más baxos.<ref name="Teenagebirthratecompared">{{Cita web |títulu=Teenage birth rate: Countries Compared (1995-1998) |url=http://www.nationmaster.com/country-info/stats/People/Teenage-birth-rate |obra=NationMaster |idioma=inglés}}</ref> Según la organización [[Save the Children]] cada añu nacen 13 millones de neños de muyeres menores de 20 años d'edá en tol mundu; más del 90&nbsp;% (11,7 millones) nos países denominaos en desenvolvimientu y nos países desenvueltos el restante 10&nbsp;% (1,3 millones). Les [[CIE-10 Capítulu XV: Embaranzu, partu y puerperio#.28O60-O75.29 Entueyos del embaranzu y el partu|entueyos del embaranzu y el partu]] son la principal causa de [[muerte|mortalidá]] ente les muyeres ente les edaes de 15 y 19 en diches zones.<ref name="savethechildren" /> La mayor tasa d'embaranzos d'adolescentes nel mundu ta nel [[África subsaḥariana]], onde les muyeres tienden a [[matrimoniu|casase]] a una edá temprana.<ref name="ncbi" /> En [[Níxer]], por casu, el 87&nbsp;% de les muyeres encuestaes taben casaes y el 53&nbsp;% diera a lluz a un neñu antes de la edá de 18 años.<ref name="subsahara">{{Cita publicación |apellíu=Locoh |nome=Therese |títulu=Early Marriage and Motherhood in Sub-Saharan Africa&#124;publicación=Women's International Network News |añu=2000 |volume=26 |númberu=Issue 1 |páxina=53 |url=http://connection.ebscohost.com/c/articles/2742369/early-marriage-motherhood-sub-saharan-africa |fechaaccesu=6 de xunetu de 2014}}</ref> Nel [[subcontinente indiu]], el [[matrimoniu]] precoz o ceo significa en numberoses ocasiones l'embaranzu de la muyer adolescente, especialmente nes zones [[mediu rural|rurales]], onde la tasa ye enforma mayor que nel [[espaciu urbanu|mediu urbanu]]. La tasa de matrimonios y embaranzos n'adolescentes o precoces menguó considerablemente en países como [[Indonesia]] y [[Arxentina]], anque sigue siendo alta. Nes naciones industrializaes d'[[Asia]], como [[Corea del Sur]] y [[Singapur]], les tases de nacencies n'adolescentes atopar ente los más baxos del mundu.<ref name="escap">Mehta, Suman, Groenen, Riet, & Roque, Francisco. United Nations Social and Economic Commission for Asia and the Pacific. (1998). [https://web.archive.org/web/20060822081146/http://www.unescap.org/esid/psis/population/icpd/sec7.asp Adolescents in Changing Times: Issues and Perspectives for Adolescent Reproductive Health in The ESCAP Region]. Consultáu'l 7 de xunetu de 2006</ref><ref name="FactSheet">{{Cita publicación |títulu=Fact Sheet on the Reproductive Health Situation of Asian Adolescents |publicación=joicfp.or.jp |url=http://www.joicfp.or.jp/eng/approach/movah/asia_pdf/o_fact_sheet.pdf |fechaaccesu=6 de xunetu de 204}}</ref> === Tases de nacencies o fecundidá n'adolescentes del mundu === Na tabla indiquen les [[Tasa bruta de natalidá|tases de nacencies]] por cada 1000 muyeres ente 15 y 19 años d'edá en [[América|países americanos]] nos años [[1997]], [[2002]], [[2005]] y [[2011]]. Inclúyense, como indicador global y marcu de referencia, los datos de los dos países con tases más estremes, [[Níxer]] y [[Corea del Norte]], quien tienen el mayor y menor porcentaxe de nacencies n'adolescentes del mundu según los datos, pola so proximidá cultural, d'[[España]] y [[Portugal]]. Tán ordenaos de mayor a menor tasa según les cifres del añu 2007.<ref name="WorldBankFertilityRate">{{Cita web |autor=TheWorld Bank - Data |títulu=Adolescent fertility rate (births per 1,000 women ages 15-19) |url=http://data.worldbank.org/indicator/SP.ADO.TFRT |fechaaccesu=11 de xunetu de 2014 |idioma=inglés}}</ref><ref name="fertilityrate2002">[http://data.un.org/Data.aspx?d=WDI&f=Indicator_Code%3ASP.ADO.TFRT Adolescent fertility rate (births per 1,000 women ages 15-19)], -by year-, UNdata, Consultáu'l 24 de xunetu de 2014</ref><ref name="births15_19">{{Cita web |autor=NationMaster |títulu=Adolescent fertility rate is the number of births per 1,000 women ages 15-19. |url=http://www.nationmaster.com/country-info/stats/Health/Adolescent-fertility-rate/Births-per-1%2C000-women-ages-15--19 |fechaaccesu=11 de xunetu de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714232604/http://www.nationmaster.com/country-info/stats/Health/Adolescent-fertility-rate/Births-per-1%2C000-women-ages-15--19 |fechaarchivu=2014-07-14 }}</ref> {| class="wikitable sortable" border="1" !País !Tasa de<br />nacencies<br />1997<ref name="births15_19"/> !Tasa de<br />nacencies<br />2002<ref name="fertilityrate2002" /> !Tasa de<br />nacencies<br />2005<ref name="births15_19"/> !Tasa de<br />nacencies<br />2011<ref name="Fertilidá_adolescentes">{{Cita web |autor=Bancu Mundial |títulu=Tasa de fertilidá n'adolescentes (nacencies por cada 1.000 muyeres ente 15 y 19 años d'edá) |url=http://datos.bancomundial.org/indicador/SP.ADO.TFRT?order=wbapi_data_value_2011+wbapi_data_value+wbapi_data_value-last&sort=desc |fechaaccesu=28 de marzu de 2014 |obra=Indicadores del desenvolvimientu mundial WID |fecha=2013}}</ref><ref name="WorldBankFertilityRate"/> |- |'''[[Níxer]]''' ''([[África]])'' |290 |270 |257 |'''206''' |- |[[Nicaragua]] |143,7 |124,8 |117,7 |'''103''' |- |[[República Dominicana]] |96,9 |93,2 |90,6 |'''101''' |- |[[Guatemala]] |106 |103 |101 |'''99''' |- |[[Hondures]] |114,6 |102,5 |99,8 |'''86''' |- |[[Venezuela]] |94,1 |92,1 |90,78 |'''85''' |- |[[Brasil]] |76 |74 |72 |'''74''' |- |[[Panamá]] |93,2 |89 |85,16 |'''80''' |- |[[Ecuador]] |85,4 |84,5 |83,48 |'''78''' |- |[[El Salvador]] |95,2 |87,1 |83,4 |'''77''' |- |[[Belize]] |102,1 |87 |80,2 |'''73''' |- |[[Bolivia]] |86,9 |84,4 |80,6 |'''73''' |- |[[Xamaica]] |93,4 |82,1 |77,5 |'''72''' |- |[[Colombia]] |87,6 |79,5 |75,4 |'''70''' |- |[[Paraguái]] |76 |68,3 |63,3 |'''68''' |- |[[Costa Rica]] |86,9 |77,5 |73,8 |'''62''' |- |[[Guyana]] |76,7 |66,7 |60,7 |'''63''' |- |[[Uruguái]] |70,1 |69,6 |69,23 |'''59''' |- |[[Chile]] |66,9 |61,6 |60,4 |'''56''' |- |[[Perú]] |82,6 |54,6 |52,7 |'''52''' |- |[[Arxentina]] |69,8 |60,7 |58,4 |'''55''' |- |[[Puertu Ricu]] |75,9 |61,5 |53,5 |'''48''' |- |[[Cuba]] |65,4 |49,7 |50,06 |'''44''' |- |[[Haití]] |70,1 |64,1 |60,62 |'''43''' |- |[[Estaos Xuníos]] |52,72 |51,33 |49,83 |'''33''' |- |[[Canadá]] |20,11 |15,04 |13,23 |'''14''' |- |'''[[Portugal]]''' ''([[Europa]])'' |20,5 |20,4 |18,1 |'''13''' |- |'''[[España]]''' ''([[Europa]])'' |7,82 |9,76 |9,08 |'''11''' |- |'''[[Corea del Norte]]''' ''([[Asia]])'' |1,6 |1,56 |1,53 |'''1''' |} [[Ficheru:Preventing Teen Pregnancy in the US-CDC Vital Signs-April 2011.pdf|thumb|'''Prevención del embaranzu adolescente'''. Un cartelu del [[Gobiernu de los Estaos Xuníos]] sobre l'embaranzu adolescente. Más de 1.100 adolescentes, na so mayoría de 18 y 19 años d'edá<ref name="Historic"/> dan a lluz acaldía nos [[Estaos Xuníos]]. Les [[madres adolescentes]] son el 10% del total.]] ;Estaos Xuníos N'Estaos Xuníos la [[tasa de natalidá]] n'adolescentes ye la más alta del mundu desarrolláu, siendo tamién bien alta la tasa d'albuertos na adolescencia.<ref name="oecd" /> La tasa d'embaranzu adolescente atopábase extraordinariamente alta na década de 1950 y menguó de magar, anque al empar producióse un aumentu nes nacencies fuera del matrimoniu.<ref name="TeenPregnancyGI">{{Cita publicación |apellíu=Boonstra |nome=Heather |títulu=Teen Pregnancy: Trends And Lessons Learned |publicación=The Guttmacher Report on Public Policy |añu=2002 |fecha=febreru de 2002 |volume=5 |númberu=1 |url=http://www.guttmacher.org/pubs/tgr/05/1/gr050107.html |fechaaccesu=11 de xunetu de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160325042405/http://www.guttmacher.org/pubs/tgr/05/1/gr050107.html |archivedate=2016-03-25 }}</ref> Nel deceniu de 1990 la tasa d'embaranzu d'adolescentes menguó significativamente en tolos grupos étnicos, anque con menor incidencia nos afroamericanos ya hispanos. L'[[Institutu Guttmacher]]<ref>Nel [http://www.guttmacher.org/sections/adolescents.php Institutu Guttmacher] puede consultase variada información sobre la salú reproductiva n'adolescentes</ref> atribúi'l 75&nbsp;% pal usu efectivu de [[métodos anticonceutivos]] y el 25&nbsp;% del amenorgamientu a les práutiques d'[[astinencia|astinencia sexual]].<ref name="guttermacher">{{Cita web |autor=Rebecca Wind |títulu=U.S. Teenage Pregnancy Rate Drops For 10th Straight Year |url=http://www.guttmacher.org/media/nr/2004/02/19/index.html |fechaaccesu=11 de xunetu de 2014 |fecha=19 de febreru de 2004 |idioma=inglés}}</ref> Sicasí, en 2006 la tasa aumentó per primer vegada nos postreros 40 años.<ref name="Births2006">{{Cita web |autor=Joyce A. Martin y cols. |títulu=Births: Final Data for 2006 |url=http://www.cdc.gov/nchs/data/nvsr/nvsr57/nvsr57_07.pdf |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 |obra=National Vital Statistics Reports Vol 57, n 7 |fecha=7 de xineru de 2009 |idioma=inglés}}</ref> Sía que non, como señala [[Soledad Díaz Fernández]], del [[Institutu Chilenu de Medicina Reproductiva]], y en llinia cola información del [[Institutu Guttmacher]], n'Estaos Xuníos esiste una mayor dificultá p'aportar a servicios de [[planificación familiar]] y por tanto a [[métodos anticonceutivos]] en comparanza a países europeos que, polo xeneral, promueven conductes sexuales apropiaes (usu de [[condón]] y otros [[métodos anticonceutivos]] según facilidá pal so accesu), imparten [[educación sexual]] comprensiva, non solo promoción de l'astinencia, y los medios de comunicación ufierten una visión más positiva de los y les adolescentes como persones responsables y pervalibles.<ref name="EmbarazosICMER">{{Cita web |autor=Ximena Luengo, Ana Zepeda, Soledad Díaz |títulu=Embarazo adolescentes 2006 |url=http://www.icmer.org/documento/adolescencia/embaranzos_adolescentes_2011.pdf |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 |obra=ICMER |fecha=2006 }}</ref><ref>{{Cita publicación |apellíu=Molina |nome=Ramiro|autor2=Temístocles Molina, Electra González |títulu=Madres neñes-adolescentes de 14 años y menos. Un grave problema de salú pública ensin resolver en Chile |publicación=Rev Med Chile |fecha=2007 |añu=2007 |volume=135 |páxines=79-86 |url=http://207.58.191.15:8180/xmlui/bitstream/handle/123456789/180/78_EMBARANZU_MENORES.pdf?sequence=1}}</ref> ;Canadá En [[Canadá]] el númberu de nacencies n'adolescentes nel periodu 1992-2002 menguó de forma constante tantu pa los más nuevos (15-17 años) como pa los adolescentes más mayores (18-19 años).<ref name="teenpregna">Dryburgh, H. (2002). Teenage pregnancy. Health Reports, 12 (1), 9–18; Statistics Canada. (2005). Health Indicators, 2005, 2. Retrieved from [http://www.sexualityandu.ca/teachers/data-6.aspx Facts and Statistics: Sexual Health and Canadian Youth – Teen Pregnancy Rates] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101128061445/http://sexualityandu.ca/teachers/data-6.aspx |date=2010-11-28 }}</ref> ;Perú En Perú, el 13&nbsp;% d'adolescentes ente los 15 y 19 años tuvo embarazada, de los cualos solo'l 32&nbsp;% deseyaba l'embaranzu. La mayor vulnerabilidá a quedar embarazada reparar nes muyeres más probes algamando un 26&nbsp;%, ente que les menos probes solo lleguen al 3&nbsp;%. Con éses nel [[Area rural|área rural]] 1 de cada 5 adolescentes quedó embarazada siquier una vegada, y de estes el 38&nbsp;% fala [[Llingües indíxenes d'América|idiomes nativos]]. Ente los peligros atópase que 7 de cada 100 muertes son productu de causes maternes en madres de 17 años o menos. Por cuenta de que l'altu porcentaxe d'embaranzos adolescentes nun variaron a lo llargo de los años, propunxéronse planes por que se incluya la [[Educación sexual|educación sexual integral]] nel currículu oficial, asegurar que los adolescentes concluyan la [[educación secundaria]], retardar l'entamu de l'[[actividá sexual]], prevenir la [[violencia sexual]] contra les adolescentes y promover l'accesu a la información, según al usu de métodos anticonceutivos modernos..<ref>{{Cita web |autor=Fondu de Población de les Naciones Xuníes |títulu=Embarazo adolescente nel Perú |url=http://www.unfpa.org.pe/publicaciones/publicacionesperu/UNFPA-Embarazo-Adolescente-Peru.pdf |fechaaccesu=21 de payares de 2014}}</ref> ;Méxicu La Estratexa Nacional pa la Prevención del Embaranzu n'Adolescentes (ENAPEA) Informe 2017, reporta qu'en Méxicu vivíen 22.4 millones d'adolescentes que tienen ente 10 y 19 años, práuticamente la metá (11.3 millones) tien de 10 a 14 años y 11.1 millones ente 15 y 19. 1 L'adolescencia ye una etapa clave nel desenvolvimientu de les persones y espérase que se transite escontra un desenvolvimientu dignu y autónomu, con gran capacidá de decisión sobre'l so destín. Conocer les barreres a les que s'enfrenta esti sector de la población, lleva a entender, que se riquir aiciones precises pa tresformar rezagos estructurales en materia d'educación, salú, salú sexual, emplegu, uniones tempranes, violencia y otros, que ponen a esta población en situación vulnerable y en riesgu de tener llimitaciones na so condición de vida, tal ye'l casu del embaranzu adolescente.En Méxicu, datos de la Encuesta Nacional de Salú y Nutrición 2012 (ENSANUT) señalen que la proporción de población de 12 a 19 años qu'empecipió la so vida sexual 12.5% en 2012. D'esti 12.5%, el 17% de los homes y el 32.7% de les muyeres nun utilizó dalgún métodu anticonceutivu na so primer rellación sexual.Una adolescente embarazada tien dos veces más riesgu de morrer por causes rellacionaes al partu o al embaranzu; tien tres veces más riesgu de que les sos fíes y fíos muerran mientres los primeres 28 díes.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/328094/Informe_Executivu_2017_ENAPEA.pdf|títulu=Estrategia Nacional pa la Prevención del Embaranzu n'Adolescentes (ENAPEA). Informe 2017|apellíos=Gobierno de la República|nome=Méxicu|fecha=2017|publicación=Gobierno de la República. Méxicu|fechaaccesu=|doi=|pmid=}}</ref> Según informes del 2016 del Fondu de les Naciones Xuníes pa la Infancia (UNICEF), Méxicu convertir nel primer llugar de nacencies nes adolescentes d'ente 15 y 19 años, d'ente los 34 países integrantes de la OCDE (Organización pa la Cooperación y Desarrollu Económicu), contabilizando alredor de 77 allumamientos por cada mil muyeres mexicanes.<ref>Vicenteño David, en http://www.excelsior.com.mx/nacional/2016/10/11/1121773, consultáu'l 7 xunetu 2017.</ref> === Incidencia n'Europa === [[Europa]], especialmente [[Suiza]], [[Holanda]] y [[Suecia]], xunto a dellos países asiáticos, [[Corea del Sur]] y [[Xapón]], tien, de media, el menor númberu de nacencies n'adolescentes. Dende 1970 l'enclín xeneral nos países d'[[Europa]] foi l'amenorgamientu de la [[tasa global de fecundidá]] xunto con un aumentu na edá en que les muyeres tien el so primer partu, y un amenorgamientu nel númberu de nacencies ente los adolescentes.<ref name="oecd" /> Esisten trés razones básiques qu'espliquen estos datos: * Una bona [[educación sexual]] a adolescentes y mozos tantu institucional, social y en la mesma familia. * Facilidá y asequibilidad nel accesu a los [[métodos anticonceutivos]] * Sociedaes que nun consideren afecha la maternidá prematura ya inclusive tienen [[valores tradicionales]] qu'estigmaticen socialmente esti tipu de maternidá.<ref name="oecd" /> ==== España ==== N'[[España]], nel añu [[2008]] producióse una medría en rellación col añu anterior, asina 11&nbsp;000 adolescentes menores de 18 años quedaron embarazaes. Nel añu [[2007]] produciéronse 10&nbsp;673 embaranzos adolescentes, de los cualos hubo 4400 [[nacencia|nacencies]] y 6273 [[Albuertu inducíu|interrupciones voluntaries del embaranzu]].<ref>{{Cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20081209/sanid%C3%A1-llanza-una%20campana-pa-evitar-los%20embaranzos%20adolescentes/204455.shtml |títulu=España, Campaña 2008 - Sanidá llanza una campaña pa evitar los embaranzos n'adolescentes, en rtve, 9/12/2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090208030235/https://www.rtve.es/noticias/20081209/sanid%C3%A1-llanza-una |fechaarchivu=2009-02-08 }}</ref> ==== Tabla d'incidencia n'Europa y países anglófonos ==== {| class="wikitable sortable" border="1" |+ Tases de natalidá y albuertos n'adolescentes,<ref name="UNICEF-2001">{{Cita publicación |url=http://www.unicef-irc.org/publications/pdf/repcard3y.pdf |títulu=A league table of teenage births in rich nations |editorial=UNICEF Innocenti Research Centre, Florence |fecha=xunetu de 2001 |autor=UNICEF|version=Innocenti Report Card Non.3 |formatu=PDF}}</ref><br /> <small>Nacencies por 1000, muyeres ente 15 y 19 años</small> |-right !País !Tasa de<br />natalidá !Tasa de<br />albuertos !Tasa<br />combinada |- |[[Países Baxos]] || 7.8 || 3.9 || 11.6 |- |[[España]] || 7.5 || 4.9 || 12.4 |- |[[Italia]] || 6.6 || 6.7 || 13.3 |- |[[Grecia]] || 12.2 || 1.3 || 13.5 |- |[[Bélxica]] || 9.9 || 5.2 || 15.1 |- |[[Alemaña]] || 13.0 || 5.3 || 18.3 |- |[[Finlandia]] || 9.8 || 9.6 || 19.4 |- |[[Francia]] || 9.4 || 13.2 || 22.6 |- |[[Dinamarca]] || 8.2 || 15.4 || 23.6 |- |[[Suecia]] || 7.7 || 17.7 || 25.4 |- |[[Noruega]] || 13.6 || 18.3 || 31.9 |- |[[República Checa]] || 20.1 || 12.4 || 32.5 |- |[[Islandia]] || 21.5 || 20.6 || 42.1 |- |[[Eslovaquia]] || 30.5 || 13.1 || 43.6 |- |[[Australia]] || 20.1 || 23.9 || 44.0 |- |[[Canadá]] || 22.3 || 22.1 || 44.4 |- |[[Reinu Xuníu]] || 29.6 || 21.3 || 50.9 |- |[[Nueva Zelanda]] || 33.4 || 22.5 || 55.9 |- |[[Hungría]] || 29.9 || 30.2 || 60.1 |- |[[Estaos Xuníos]] || 55.6 || 30.2 || 85.8 |} == Causes del embaranzu na adolescencia == En delles sociedaes, el [[matrimoniu]] a edaes tempranes y el [[rol de xéneru]] que tradicionalmente asignar a la [[muyer]], son factores importantes nes altes tases d'embaranzu na adolescencia. Asina, en dellos países d'[[África subsaḥariana]], l'embaranzu adolescente celébrase porque ye la prueba de [[fertilidá]] de la muyer nueva.<ref name="subsahara" /> Nel [[subcontinente indiu]], el matrimoniu n'adolescentes y l'[[embaranzu]] ye más común nes comunidaes rurales tradicionales, onde ye apreciada una numberosa descendencia, en comparanza cola tases de les ciudaes. Nes sociedaes onde'l matrimoniu con muyeres adolescentes ye pocu frecuente, la causa fundamental de los embaranzos n'adolescentes ye la práutica de les [[rellaciones sexuales]] de les moces ensin [[métodos anticonceutivos]] polo qu'estos embaranzos pueden considerase como [[embaranzu ensin deseyar|embaranzos ensin planiar]] o [[embaranzu ensin deseyar|embaranzos ensin deseyar]].<ref name="oecd" /><ref name="psi">[http://www.psi.org.uk/news/pressrelease.asp?news_item_id=37 Teenage Mothers: Decisions and Outcomes – Provides a unique review of how teenage mothers think] Policy Studies Institute, University of Westminster, 30 Oct 1998</ref> === Comportamientu sexual adolescente === {{VT|Sexualidá humana}} L'Universal en 2017 resalto la información de la OCDE "... les cifres de la Encuesta Nacional de la Dinámica Demográfica (ENADID) 2014 destaca qu'ente los adolescentes de 15 a 19 años, 44.5% de les pareyes nun utilizaron dalgún métodu anticonceutivu na so primer rellación sexual lo que significa un riesgu. L'investigador del INP dixo qu'esta población entá nun ta preparada pa ser ma, una y bones les adolescentes inda tán na etapa de crecedera, polo que'l riesgu d'albuertu, partu pre-términu y bebes con baxu pesu al nacer representa la principal causa de desenllaz perinatal adversu.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Miranda|nome=Perla|títulu=OCDE: Méxicu, primer llugar d'embaranzu n'adolescente.|url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/sociedad/ocde-mexico-primer-llugar-de-embaranzu-en-adolescentes|fecha=02/09/2017|fechaaccesu=|periódicu=El Universal|allugamientu=|páxina=|número=}}</ref> Según la información disponible nel ''[[Institutu Guttmacher|Guttmacher Institute]]'', tener práutiques sexuales a los 20 años considérase un vezu normal en tol mundu. Nos países con baxos niveles d'embaranzu na adolescencia nun se considera afecha la maternidá prematura, pero, sí les [[Sexualidá humana|rellaciones sexuales]] ente adolescentes polo que s'apurre información completa y permediada sobre la [[sexualidá]] y facilítase l'accesibilidá a los [[métodos anticonceutivos]].<ref name="guttmacher2">[[Institutu Guttmacher|Guttmacher Institute]] (2005) (n'inglés) [http://www.guttmacher.org/sections/sexandrelationships.php «Sex and Relationships»]. Consultáu'l 8 d'agostu de 2006.</ref> Amás de la práutica sexual deseyada y consentida pero practicada ensin [[métodos anticonceutivos]] tamién esisten comportamientos sexuales non deseyaos polos adolescentes que pueden contribuyir a amontar los embaranzos ensin deseyar. Asina, un estudiu de la ''Kaiser Family Foundation'' n'adolescentes d'[[EE. XX.]] concluyó que'l 29&nbsp;% de los adolescentes sintiéronse primíos a tener rellaciones sexuales, el 33&nbsp;% de los adolescentes sexualmente activos creíen que calteníen una rellación nes que ''les coses movíen demasiao rápidu nel aspeutu sexual'' y el 24&nbsp;% declaraba qu'había 'fechu daqué sexual que realmente nun quieren faer.<ref name="kaiser">{{PDFlink|[https://web.archive.org/web/http://www.kff.org/youthhivstds/upload/O-S-Teen-Sexual-Activity-Fact-Sheet.pdf U.S.Teen Sexual Activity]|147&nbsp;KB}} Kaiser Family Foundation, January 2005. Consultáu'l 23 de xineru de 2007</ref> Encuestes de 1977 y 2003 indicaben que la presión de los compañeros ye un factor qu'afala, tanto a les [[adolescentes]] como a los adolescentes, a tener rellaciones sexuales.<ref name=" pollingdata">The National Campaign to Prevent Teen Pregnancy. (April 1997). [https://web.archive.org/web/20070223214706/http://www.teenpregnancy.org/resources/data/polling97.asp What the Polling Data Tell Us: A Summary of Past Surveys on Teen Pregnancy]. Consultáu'l 24 de xunetu de 2014, webarchive</ref><ref name="psychologytoday">Allen, Colin. (May 22, 2003). "{{enllaz rotu|1=[http://www.psychologytoday.com/articles/pto-20030522-000002.html Peer Pressure and Teen Sex] |2=http://www.psychologytoday.com/articles/pto-20030522-000002.html |bot=InternetArchiveBot }}." ''Psychology Today.'' Consultáu'l 24 de xunetu de 2014.</ref> === Consumu de drogues y alcohol === El consumu de [[Bébora alcohólico|bébores alcohóliques]] y otres [[drogodependencia|drogues]] producen un amenorgamientu na inhibición que tamién puede aguiyar l'actividá sexual non deseyada. Anque esto fuera asina, nun se sabe si les drogues mesmes inflúin direutamente nos adolescentes en comportamientos sexuales más ventureros, o si los adolescentes que davezu peracaben drogues son más propensos a tener [[rellaciones sexuales]]. Tien De alvertise que la [[correllación]] nun implica [[Causalidá (física)|causalidá]]. El consumu de drogues y melecines qu'amosaron evidencies na so vinculación col embaranzu d'adolescentes son: [[alcohol]], y [[anfetamina|anfetamines]], (incluyendo [[MDMA]] –éxtasis–). Otres drogues y melecines que nun tienen correllación –o ye bien escasa– son los [[opiu|opiáceos]], como [[heroína]], [[morfina]], y [[oxicodona]], de los que ye conocíu l'efectu direutu nel amenorgamientu significativu de la [[libido]]. Paez que na adolescencia'l consumu de delles d'éstes últimes amenorgó significativamente les tases de concepción frente a les drogues como'l [[alcohol]] y l'[[anfetamina]]. Les anfetaminas son llargamente prescritos pal tratamientu de [[TDAH]]. Los países coles tases más altes de prescripción de les anfetaminas a los adolescentes tamién tienen les tases más altes d'embaranzu na adolescencia.<ref name="oecd" /><ref name="kaiser" /><ref name="Besharov" /><ref>[http://www.whygendermatters.com/ Why Gender Matters], Leonard Sax, M.D., Ph.D., 2005, Doubleday books, p. 128. See also comments made by Dr. [[Drew Pinsky]] on NPR's Fresh Air, September 23, 2003.</ref> === Falta d'información sobre métodos anticonceutivos === {{VT|Métodos anticonceutivos|Educación sexual}} Los adolescentes pueden nun recibir [[educación sexual]], escarecer d'[[información]] y conocencies abondes sobre los [[métodos anticonceutivos]] o nun tener un fácil accesu a la so alquisición. Tamién pueden sentise avergoñaos tantu pa preguntar como pa mercar [[anticonceutivos]].<ref name=" pollingdata" /><ref name=" britsexed ">Slater, Jon. (2000). "[http://unesdoc.unesco.org/images/0012/001201/120152s.pdf#120158 Sex Education Under Fire - Los dilemes de la educación sexual]." ''The UNESCO Courier'', vol 5, páx. 17, Consultáu'l 27 de xunetu de 2014.</ref> N'Estaos Xuníos les muyeres adolescentes sexualmente actives que deseyen nun evitar l'embaranzu tienen menos posibilidaes que les d'otres edaes pal usu d'anticonceutivos. Asina, un 18&nbsp;% de les adolescentes ente 15 y 19 años nun utilicen métodos anticonceutivos, frente a 10,7&nbsp;% de muyeres de 15 a 44 años.<ref name="trusell&Wynn">National Surveys of Family Growth{{Cita publicación |publicación=Contraception |títulu=Reducing unintended pregnancy in the United States |url=http://www.arhp.org/publications-and-resources/contraception-journal/january-2008 |autor=[[James Trussell]] and L.L. Wynn |fecha=xineru de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180819115227/http://www.arhp.org/Publications-and-Resources/Contraception-Journal/January-2008 |archivedate=2018-08-19 |fechaaccesu=2018-07-05 }}</ref> Nes adolescentes más del 80&nbsp;% de los [[embaranzu ensin deseyar|embaranzos nun son deseyaos]].<ref name="speidel">{{Cita publicación |publicación=Contraception |añu=2008 |fecha=setiembre de 2008 |títulu=The Potential of Long-acting Reversible Contraception to Decrease Unintended Pregnancy |autor=J. Joseph Speidel, Cynthia C. Harper, and Wayne C. Shields |url=http://www.arhp.org/publications-and-resources/contraception-journal/september-2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180418044636/http://www.arhp.org/publications-and-resources/contraception-journal/september-2008 |archivedate=2018-04-18 |fechaaccesu=2018-07-05 }}</ref> Y más de la metá de los [[embaranzos ensin deseyar]] producir en muyeres que nun usen [[anticonceutivos]]<ref name="trusell&Wynn" /> y la mayor parte del restu d'embaranzos ensin deseyar deber al usu incorreutu de los anticonceutivos.<ref name="speidel" /> El 23% de les muyeres nueves sexualmente actives<ref>Ver encuesta de la revista Seventeen, añu 1996</ref> almitió tener [[rellaciones sexuales]] ensin proteición con una pareya que nun utilizó un [[preservativu]], ente que el 70% de les adolescentes<ref>Ver encuesta de la revista ''Parade'', añu 1997</ref> manifestaron que-yos daba vergüenza mercar preservativos o cualesquier otru anticonceutivu y tamién solicitar información a un médicu.<ref name=" pollingdata" /> En munchos casos l'usu de métodos anticonceutivos ye desaparente. Munchos adolescentes ensin esperiencia puede usar el [[preservativu|condón]] incorreutamente y les adolescentes escaecer con frecuencia de tomar los [[Píldora anticonceutiva|anticonceutivos orales]]. La [[tasa de fracasu anticonceutivu]] ([[índiz de Pearl]]) ye mayor nes muyeres adolescentes, especialmente nes [[probeza|probes]], qu'en muyeres de más edá.<ref name="Besharov">Besharov, Douglas J. & Gardiner, Karen N. (January 01, 1997). [https://web.archive.org/web/20090716175929/http://www.aei.org/paper/17757 Trends in Teen Sexual Behavior]. ''Children and Youth Services Review, 19 (5/6),'' 341–67. Consultáu'l 24 de xunetu de 2014.</ref> Los métodos reversibles al llargu plazu como'l [[dispositivu intrauterino]], el [[anticonceutivu subdérmico]], el [[parche anticonceutivu]], el [[aniellu vaxinal]] o inyeiciones d'[[anticonceutivos inyectables combinaos]] ([[Depo Provera]]), riquen la intervención del usuariu con menos frecuencia –una vegada al mes a cada varios años–, y puede [[prevenir l'embaranzu]] con mayor eficacia en muyeres que tienen problemes pa siguir les rutines, incluyíes les nueves. L'usu simultáneu de más d'un métodu anticonceutivu mengua'l riesgu d'[[embaranzos ensin deseyar]], y si unu de los métodos ye de barrera ([[preservativu|condón]]), tamién s'amenorga la tresmisión d'[[enfermedaes de tresmisión sexual]].<ref name="healthychilfrensexuallyTeens">{{Cita web |títulu=Birth Control for Sexually Active Teens |url=http://www.healthychildren.org/English/ages-stages/teen/dating-sex/Pages/Birth-Control-for-Sexually-Active-Teens.aspx |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 |obra=healthychildren.org |idioma=inglés}}</ref><ref name="EducatingTeenBirthControl">{{Cita web |títulu=Educating Your Teen About Birth Control |url=http://www.healthychildren.org/English/ages-stages/teen/dating-sex/Pages/Educating-Your-Teen-About-Birth-Control.aspx |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 |obra=healthychildren.org |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140731192859/http://www.healthychildren.org/English/ages-stages/teen/dating-sex/Pages/Educating-Your-Teen-About-Birth-Control.aspx |fechaarchivu=2014-07-31 }}</ref> L'aprobación, poles autoridaes sanitaries de numberosos países, d'[[anticonceutivos d'emerxencia]] como [[Píldora del día dempués]] o [[píldora del día siguiente]] incide de manera específica nel amenorgamientu de les tases d'embaranzos n'adolescentes. Amás de la denominada [[píldora del día dempués]] tamién apaeció nel mercáu la denominada ''[[píldora de los cinco díes dempués]]'' (''[[ellaOne]]'' ([[acetato de ulipristal]]).<ref name="PíldoraemergenciaEspaña2009">{{cita noticia |nome=María R.|apellíos=Sahuquillo |títulu=Llega a España la 'píldora de los cinco díes dempués' |url=https://elpais.com/diario/2009/12/18/sociedad/1261090805_850215.html |editorial=El País |fecha=18 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014}}</ref> Tas píldores anticonceutives d'usu d'emerxencia, que pueden riquir o non receta médica –dependiendo de los países–, nun tienen de confundir se cola denominada [[píldora albortiva]] ''[[RU-486]]'' o [[mifepristona]], pa la que se riquir prescripción y receta médica y solamente puede usase dientro de los 49 díes siguientes a la concepción.<ref name="MarcasAntinconcepcion">{{Cita web |autor=James Trussell |títulu=L'Anticoncepción d'Emerxencia Alredor del Mundu |url=http://ec.princeton.edu/mundial/ |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 |obra=The Emergency Contraception Website |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080223151228/http://ec.princeton.edu/mundial/ |fechaarchivu=23 de febreru de 2008 }}</ref><ref name="EmergencyContraception">{{Cita publicación |apellíu=Trussell |nome=James|autor2=Elizabeth G. Raymond, Kelly Cleland |títulu=Emergency Contraception: A Last Chance to Prevent Unintended Pregnancy |publicación=princeton.edu-ec-review |fecha=xunetu de 2014|páxina=33 |url=http://ec.princeton.edu/questions/ec-review.pdf#page=1 |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014}}</ref> Los padres tienen de falar de sexualidá a los sos fíos yá que ye la meyor manera de prevenir conductes desaparentes y n'última instancia [[embaranzos ensin deseyar]]. La [[educación sexual]] tamién ta incluyida, en numberosos países, nel currículum escolar. Puede llevase a cabu por profesores o otros profesionales de la sanidá. Tamién los adolescentes informar por otros medios, compañeros, llibros ya internet.{{ensin referencies}} === Diferencia d'edaes nes rellaciones sexuales === Según la organización conservadora [[Family Research Council]], estudios n'[[EE. XX.]] indiquen que la diferencia d'edá ente les adolescentes y los homes que les embaracen ye un factor a tener en cuenta. Les adolescentes que tienen rellaciones con mozos mayores qu'elles, y en particular con homes adultos, tienen más probabilidaes de quedase embarazaes que les adolescentes que tienen rellaciones sexuales con mozos de la so edá quien son tamién más gustantes a llevar l'[[embaranzu a términu]] en llugar de tener un [[albuertu]]. Un estudiu de [[1992]] del estáu de [[Washington (estáu)|Washington]] de 535 madres adolescentes atopó que'l 62 per cientu de les madres sufrieren [[abusu sexual|abusos]] o fueren [[violación|violaes]] por homes d'una edá permediu de 27 años. Esti estudiu atopó que les madres adolescentes sufrieren abusos inclusive antes del entamu de l'actividá sexual y tuvieren [[rellaciones sexuales]] con numberoses pareyes de más edá, polo qu'habíen estáu espuestes a más riesgos y de forma más frecuente. Estudios realizaos pol ''Population Reference Bureau'' y el ''Centru Nacional pa Estadístiques de Salú'' (''National Center for Health Statistics'') revelaron que cerca de dos tercios de los neños nacíos de muyeres adolescentes nos Estaos Xuníos son niciaos por homes adultos de 20 años o más.<ref name="DirtySecret">{{Cita web |autor=Gracie Hsu |títulu=The Dirty Secret Behind Teen Sex Numbers |url=http://jkalb.freeshell.org/misc/statutory.html |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 |obra=Statutory Tosquile: A Look at Laws State by State, USA Today |fecha=28 de marzu de 1996 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171012202435/http://jkalb.freeshell.org/misc/statutory.html |fechaarchivu=2017-10-12 }}</ref> === Abusos sexuales === {{AP|Abusu sexual a menores|Abusu sexual|Edá de consentimientu sexual}} Ente'l 11 y el 20 per cientu de los embaranzos n'adolescentes son un resultáu direuta de la [[violación]], ente que un 60 per cientu de les madres adolescentes teníen esperiencies sexuales non deseyaes anteriores al so embaranzu. Antes de los 15 años, la mayoría de les esperiencies de la primer rellación sexual en muyeres son de calter non voluntariu, l'[[Institutu Guttmacher]] atopó que'l 60 per cientu de les rapaces que tuvieron [[rellaciones sexuales]] antes de los 15 años fueron obligaes por homes qu'en permediu fueron seis años mayores qu'elles. Unu de cada cinco padres de fíos de madres adolescentes almite que forzó a les moces adolescentes a tener rellaciones sexuales con ellos.{{ensin referencies}} Numberosos estudios en países industrializaos indiquen un fuerte venceyu ente [[abusos sexuales a menores|abusos sexuales na infancia]] y embaranzos na adolescencia. Hasta'l 70 per cientu de les muyeres que dieron a lluz na so adolescencia sufrieron abusos siendo neñes; otra manera, solamente'l 25 per cientu de les muyeres que nun dan a lluz sufrieron abusos siendo neñes.<ref>{{Cita web |url=http://findarticles.com/p/articles/mi_m0NNR/is_3_36/ai_n6121836 |títulu=Saewyc, Y.M., Lara Leanne Magee, L.M., Pettingell, S.Y., (2004), «Teenage pregnancy and associated risk behaviors among sexually abused adolescents.» ''Perspectives on Sexual and Reproductive Health'', May–June, at findarticles.com |fechaaccesu=30 de marzu de 2017 |urlarchivu=https://archive.today/20120629082935/findarticles.com/p/articles/mi_m0NNR/is_3_36/ai_n6121836 |fechaarchivu=29 de xunu de 2012 }}</ref><ref>Elizabeth M. Saewyc, Lara Leanne Magee and Sandra Y. Pettingell (2004) [http://www.guttmacher.org/pubs/journals/3609804.html Teenage Pregnancy and Associated Risk Behaviors Among Sexually Abused Adolescents]</ref><ref>Perspectives on Sexual and Reproductive Health, Volume 36, Number 3, May/June 2004</ref><ref>[http://www.scienceblog.com/community/older/1998/D/199803609.html «Study Links Childhood Sexual Abuse, Teen Pregnancy.»] University of Southern California, Science Blogue, 2004</ref> Na mayoría de países, les rellaciones sexuales ente un menor y un adultu nun tán toleraes por llei, asina un [[menor d'edá]] créese qu'escarez del maduror y la competencia pa tomar una decisión informada pa tener rellaciones sexuales totalmente consentíes con un adultu. Nesos países, les rellaciones sexuales con un menor d'edá considérense [[abusu sexual a menores]]. Una vegada l'adolescente llegó a la [[edá de consentimientu sexual]], él o ella pue llegalmente tener [[rellaciones sexuales]] consentíes con quien a lo menos tenga la edá de consentimientu y, por tanto, tamién con adultos siempres de manera voluntaria, en casu contrariu considérase violación.{{ensin referencies}} === Violencia sobre la muyer === ==== Violencia mientres el novialgu ==== Diversos estudios de 2004 y 2006 indiquen que les adolescentes son de cutiu víctimes de maltratu pol [[noviu]] y específicamente nes [[rellaciones sexuales]] que pueden provocar un embaranzu.<ref name="Rosen">{{Cita publicación |autor=Rosen D |títulu="I Just Let Him Have His Way" Partner Violence in the Lives of Low-Income, Teenage Mothers |publicación=Violence Against Women |volume=10 |númberu=1 |páxines=6-28 |añu=2004 |doi=10.1177/1077801203256069 |url=http://vaw.sagepub.com/cgi/content/abstract/10/1/6 |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014}}</ref><ref name="Quinlivan">{{Cita publicación |apellíu=Quinlivan |nome=Julie A. |títulu=A Prospective Cohort Study of the Impact of Domestic Violence on Young Teenage Pregnancy Outcomes |publicación=Journal of Pediatric and Adolescent Gynecology Volume |añu=2001|fecha=febreru de 2001|volume=14 |númberu=1 |páxines=17-23 |url=http://www.jpagonline.org/article/S1083-3188%2800%2900078-4/abstract}}</ref><ref>{{Cita publicación |autor=Quinlivan J |títulu=Teenage pregnancy |publicación=O & G |volume=8 |númberu=2 |páxines=25-6 |formatu=PDF |fecha=Winter 2006 |url=http://www.ranzcog.edu.au/publications/o-g_pdfs/OG-Winter-2006/teenage-pregnancy.pdf |fechaaccesu=22 de xunu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.ranzcog.edu.au/publications/o-g_pdfs/OG-Winter-2006/teenage-pregnancy.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref><ref name="DomesticViolence2004">[http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/20081021231249/http%3A//www.safersouthwark.org.uk/Documents/DV_young_people_report__2006_2.doc Domestic violence in adolescent relationships. Young people in Southwark and their experiences with unhealthy relationships], 2004-2005, safersouthwark.org.uk]</ref> Tamién los estudios señalen que la conocencia del embaranzu per parte del padre de cutiu intensifica'l comportamientu violentu per parte del [[noviu]].<ref>{{Cita web |url=https://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&o=http://www.avaproject.org.uk/media/15636/policy%2520briefing%2520on%2520the%2520gender%2520equality%2520duty.doc&prev=/search%3Fq%3DPolicy%2BBriefing%2BGender%2BEquality%2BDuty.doc%2Bteenage%2Bmothers%2Bdomestic%2Bviolence%2BTeenage%2Bmothers-domestic%2Bviolence%26client%3Dfirefox-a%26hs%3D9rf%26sa%3DX%26rls%3Dorg.mozilla:es-ES:official%26channel%3Dsb%26biw%3D1536%26bih%3D731 |títulu=Trabayar pa erradicar la violencia doméstica nel Gran Londres sofitando ers Provid de serviciu direutu y la promoción de trabayu conxuntu (Policy Briefing on the Gender Equality Duty - AVA.doc), gldvp.org: Teenage mothers-domestic violence |fechaaccesu=30 de marzu de 2017 }}</ref> Les menores de 18 años tienen el doble de probabilidaes de ser cutíes y maltrataes pol padre de los sos fíos que les muyeres mayores de 18 años.<ref name="TeenViolenceEpidemic2001">{{Cita web |autor=LeAnna M. Gutierrez |títulu=Teen Dating Violence: An Ignored Epidemic |url=http://www2.edc.org/gdi/publications_SR/publications/CRicaPub/GutierrezEnglish.pdf |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 |obra=Gender & Diversities Institute & Centru d'Investigación n'Estudios dela Muyer Universidá de Costa Rica |fecha=2001 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040210051720/http://www2.edc.org/gdi/publications_SR/publications/CRicaPub/GutierrezEnglish.pdf |fechaarchivu=10 de febreru de 2004 }}</ref> ==== Violencia doméstica ==== Un estudiu del [[Reinu Xuníu]] de 2011 amosó que más de dos tercios de les muyeres que dieron a lluz na so adolescencia sufriera [[violencia doméstica|violencia nel llar]] de los adolescentes.<ref name="ViolenceNSPCC">{{Cita publicación |apellíu=Wood |nome=Marsha |autor2=Christine Barter, David Berridge |títulu='Standing on my own two feet': Disadvantaged Teenagers, Intimate Partner Violence and Coercive Control |publicación=Research Report NSPCC |añu=2011 |url=http://www.nspcc.org.uk/Inform/research/findings/standing_own_two_feet_PDF_wdf84557.pdf |archiveurl=https://web.archive.org/web/20120722090603/http://www.nspcc.org.uk/Inform/research/findings/standing_own_two_feet_PDF_wdf84557.pdf |archivedate=2012-07-22 |fechaaccesu=2018-07-05 }}</ref> Resultaos similares atopáronse nos estudios nos Estaos Xuníos. Un estudiu del estáu de [[Washington (estáu)|Washington]] qu'un 70% de les madres adolescentes fueren cutíes polos sos noviu, el 51% esperimentara intentos de sabotaxe pa usar el [[control de la natalidá]] nel últimu añu, y la escuela esperimentó un 21% o sabotear el trabayu.<ref name="DomesticViolence2004"/> Nun estudiu en 379 adolescentes embarazaes y los respeutivos padres y 95 adolescentes ensin fíos, amosó que'l 62% de les neñes de 11-15 años y el 56% de les moces de 16-19 años almitieron sufrir [[violencia doméstica]] a manes de les sos pareyes. Per otra parte, el 51% de les moces indicaron sufrir siquier un casu en que'l so noviu intentó sabotear los sos esfuercios por usar métodos anticonceutivos.<ref name="ViolenceAdolescent1997">{{Cita web |autor=Stock, J., Bell, M., Boyer, K., & Connell, F. |títulu=Violence, Abuse and Adolescent Childbearing |url=http://www.cpeip.fsu.edu/resourceFiles/resourceFile_73.pdf |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014 |obra=Adolescent pregnancy and sexual risk-taking among sexually abused girls. Family Planning Perspectives, 29 (5), 200-203, 227. |fecha=1997 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130927202303/http://www.cpeip.fsu.edu/resourceFiles/resourceFile_73.pdf |fechaarchivu=27 de setiembre de 2013 }}</ref> === Factores socioeconómicos === [[Ficheru:The Child Mother.jpg|thumb|225px|Una nueva madre adolescente (1884).]] La [[probeza]] acomuñar con altes tases d'embaranzu na adolescencia. Asina, países económicamente probes, como [[Nicaragua]] en [[América]], [[Níxer]] n'[[África]] y [[Bangladesh]] n'[[Asia]], tienen un númberu mayor de madres adolescentes en comparanza con países económicamente más ricos.<ref Name=Besharov /> Nel [[Reinu Xuníu]] alredor de la metá de tolos embaranzos de menores de 18 años producir nel 30&nbsp;% más probe de la población.<ref>[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17373381 «Teenage Conceptions By Small Area Deprivation In England and Wales 2001-2.»] (Spring 2007)''Health Statistics Quarterly Volume 33''</ref> N'[[Italia]], la tasa de natalidá n'adolescentes de clases riques y acomodaes –zones de la rexón central d'Italia– ye namái'l 3,3 por 1000, ente que nes más probes [[Mezzogiorno]] ye de 10 por 1000.<ref name="oecd" /> === Abusu, violencia, abandonu na infancia y families disfuncionales === Les muyeres que mientres la so infancia fueron víctimes d'[[abusu sexual a menores|abusu]], [[violencia doméstica]] y otros conflictos familiares tienen más probabilidaes de quedar embarazaes na adolescencia, y el riesgu de quedar embarazada aumenta col númberu d'esperiencies adverses na infancia. Según un estudiu realizáu en 2004, un terciu de los embaranzos d'adolescentes podríen evitase por aciu la eliminación de la esposición al abusu, la violencia y los conflictos familiares. Los investigadores señalen que ''la disfunción familiar tien consecuencies duraderes y desfavorables pa la salú de les muyeres mientres l'adolescencia, la edá fértil, y más allá''.<ref>[http://www.pathfinder.org/publications-tools/pdfs/Sexual-Abuse-and-Young-Adult-Reproductive-Health-Spanish.pdf Abusu Sexual y Salú Reproductiva del Adolescente] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304065731/http://www.pathfinder.org/publications-tools/pdfs/Sexual-Abuse-and-Young-Adult-Reproductive-Health-Spanish.pdf |date=2016-03-04 }}, 1998, FOCUS on Young Adults.</ref> Diversos estudios tamién atoparon qu'aquellos neños criaos en llares con una madre que fuera maltratada o que sufriera violencia física direuta, yera más propensos a dexar embarazada a una moza.<ref>{{Cita publicación |autor=Anda RF, Felitti VJ, Chapman DP, ''et al.'' |títulu=Abused boys, battered mothers, and male involvement in teen pregnancy |publicación=Pediatrics |volume=107 |númberu=2 |páxines=Y19 |añu=2001|fecha=febreru de 2001|pmid=11158493 |url=http://pediatrics.aappublications.org/content/107/2/y19.full}}</ref> Tamién s'indicó que les neñes que los sos padres abandonaron a la familia cuando elles yeren pequeñes tuvieron mayor tasa d'actividá sexual temprana y d'embaranzu adolescente. Les neñes que los sos padres abandonaron a la familia más tarde tuvieron menor tasa d'actividá sexual temprana. Les tases más baxes d'actividá sexual y embaranzu atopar nes neñes que los sos padres tuvieron presentes mientres tola so infancia.<ref>Ellis, Bruce J. et al. (2003) [http://eric.ed.gov/ERICWebPortal/custom/portlets/recordDetails/detailmini.jsp?_nfpb=true&_&ERICExtSearch_SearchValue_0=EJ676626&ERICExtSearch_SearchType_0=eric_accno&accno=EJ676626 Does Father Absence Place Daughters at Special Risk for Early Sexual Activity and Teenage Pregnancy?] Child Development, v74 n3 p801-21 May–Jun 2003</ref><ref>Quigley, Ann (2003) [http://mentalhealth.about.com/cs/familyresources/a/teensex503_2.htm «Father's Absence Increases Daughter's Risk of Teen Pregnancy.»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150906023159/http://mentalhealth.about.com/cs/familyresources/a/teensex503_2.htm |date=2015-09-06 }} Health Behavior News Service, May 27, 2003</ref> Les families disfuncionales son otru factor de riesgu pal embaranzu na adolescencia. Según Woodward, Fergusson & Horwood (2001), les muyeres que vivieron dientro de families con una redolada social, familiar, individual y de rellaciones complicaes mientres la so niñez y adolescencia tienen un riesgu más alto a salir embarazaes mientres la so adolescencia.<ref name="Woodward_1"> Woodward, L., Fergusson, D., Horwood, L., Risk factors and life processes associated with teenage pregnancy: results of a prospective study from Barth to 20 years. Journal of Marriage and Family, 63 (4) 1170 – 1184</ref> El perfil de les adolescentes con más riesgu d'embaranzu ye'l de la muyer con problemes de conducta que creció y vive dientro d'una redolada familiar que se caracteriza por padres inestables.<ref name="Woodward_1"> Woodward, L., Fergusson, D., Horwood, L., Risk factors and life processes associated with teenage pregnancy: results of a prospective study from Barth to 20 years. Journal of Marriage and Family, 63 (4) 1170 – 1184</ref> Ella tamién tien a delles madres solteres na so redolada. Nel casu d'estes adolescentes, elles teníen a una madre con un grau baxu d'educación. La educación de la madre influyía fuertemente como un factor de riesgu pal embaranzu adolescentes por que la madre nun tenía la capacidá pa educar a la so fía en rellación a los anticonceutivos nin tampoco tenía l'habilidá de pone-y ciertes llendes a la so fía.<ref name="Haldre_1"> Haldre, K., Kaja, R., Mati, K. Individual and familial factors associated with teenage pregnancy: an interview study. European Journal of Public Health, 19 (3) páxs. 266 – 270</ref> Otru factor de riesgu pal embaranzu adolescente yera'l acoholismo d'un miembru de la familia yá que esto podía causar que la muyer busque l'amor y estabilidá fora de casa. Finalmente, el riesgu d'un embaranzu adolescente amóntase cuando los padres tienen conocencia y acepten el fechu de que'l so fíu o fía adolescente ta teniendo rellaciones sexuales<ref name="Haldre_1"> Haldre, K., Kaja, R., Mati, K. Individual and familial factors associated with teenage pregnancy: an interview study. European Journal of Public Health, 19 (3) páxs. 266 – 270</ref> Esto amonta'l riesgu por que el adolescente siente que tien el poder de faer lo que quier, sicasí, nun tien el maduror emocional pa faelo, por esto, en munchos casos non solamente tienen comportamientos riesgosos sexuales si non que tamién amonten la cantidá de vegaes que tienen rellaciones sexuales. Les neñes [[tutela]]das, criaes en [[orfanatos]], [[hospiciu|hospicios]] y centros d'acoyida son más propenses a quedar embarazaes na adolescencia que los criaos en nucleos familiares. L'estudiu nacional de ''Antiguos Alumnos Casey'', nel que s'entrevistó a alumnos d'orfanatos de 23 comunidaes en tou [[Estaos Xuníos]], atopó que la [[tasa de natalidá]] de les neñes n'orfanatos ye más del doble que la tasa de los sos compañeros fuera del sistema d'estos centros. Un estudiu de la Universidá de [[Chicago]] en centros d'[[Illinois]], [[Iowa]] y [[Wisconsin]] atopó que cuasi la metá de les muyeres sufrió un embaranzu antes de los 19 años d'edá.<ref>{{PDFlink|[https://web.archive.org/web/http://www.teenpregnancy.org/fostercare/Foster_Care_Project_FactSheet2.pdf «Fostering Hope: Preventing Teen Pregnancy Among Youth in Foster Care»]|42.1&nbsp;KB}} A Joint Project of The National Campaign to Prevent Teen Pregnancy and UCAN (Uhlich Children's Advantage Network) 16 Feb 2006</ref> == Consecuencies del embaranzu n'adolescentes == Les consecuencies médiques del embaranzu son múltiples ya importantes:<ref name="consecuencies">{{Cita web |títulu=Consecuencies d'un embaranzu na adolescencia |url=http://www.peques.com.mx/consecuencies_de_un embaranzu_en_l'adolescencia.htm |fechaaccesu=15 de xunu de 2014 }}</ref> * Falta d'atención médica dende l'entamu del embaranzu por non comunicar la so situación. * Les muyeres más moces –16 años o menos– cuerren riesgu de [[preeclampsia]] y [[eclampsia]]. * So pesu al nacer de los naciellos por causes orgániques tales como anomalíes placentaries, nutrición deficiente, [[tabaquismu]] y [[consumu de drogues]]. * Alta [[mortalidá materna]] na adolescencia aportando a, en países en víes de desenvolvimientu, una de causes más frecuentes de muerte nes adolescentes (por [[embolia]], [[Hipertensión|enfermedá hipertensiva]] y [[embaranzos ectópicos]]). * Frecuentemente decide ponese fin al embaranzu por aciu [[albuertu inducíu]] dacuando [[albuertu clandestín|clandestín]] que pon la so vida en peligru por cuenta de [[sepsis]] y [[hemorraxes]]. * Ye habitual l'[[anemia]] nes nueves embarazaes. * Dacuando l'embaranzu produzse esistiendo [[enfermedaes de tresmisión sexual]] * L'embaranzu adolescente tamién ye un factor de riesgu pa los naciellos (pueden presentar enfermedaes como la [[Escayu bífidu]] y el [[Síndrome de muerte súbita del lactante]]). Tamién esisten riesgos nel aspeutu psicolóxico y social, una y bones la muyer nueva enfréntase, polo xeneral, a una situación pa la que nun ta preparada emocionalmente. Si lleva l'embaranzu a términu va tener qu'aceptar el so nuevu rol de madre, faciéndose cargu de los cuidos, atención y educación del so fíu, a pesar de qu'ella entá nun consolidó la so formación y desenvolvimientu. Dende l'aspeutu psicosocial les consecuencies son les siguientes:<ref name="consecuencies"/> * N'ocasiones les nueves madres opten por dar al so fíu en [[adopción]] lo que-yos crea una gran culpa y arrepentimientu, sobremanera n'etapes más madures de la so vida. * Si decide tenese al fíu ensin la esistencia de pareya va convertir en [[madre soltera]], [[familia monoparental]], enfrentándose, dependiendo de los países, a grandes faltes y dificultaes. El so proyeutu de vida vese alteriáu y frenáu, llegando a sufrir agresiones per parte de la so familia y de la redolada y menguando les oportunidaes pa consiguir un emplegu (cuando lo llogren ye mal remunerado), ensin escaecer que tienen d'educar al so fíu metanes un ambiente desfavorable. * Otres nueves madres deciden, si'l padre biolóxicu acepta la so paternidá y responsabilidá, formar un [[matrimoniu]]. Sicasí esisten altes probabilidaes de que dichu matrimoniu nun perdure una y bones el padre precoz enfrentar a un eventu inesperáu, sorpresivu; nun son capaces nesos momentos de llevar una vida de pareya independiente económicamente, nun tán lo suficientemente maduros por que la so rellación perdure, nin tán preparaos pa recibir un fíu y muncho menos curialo. == Prevención de los embaranzos d'adolescentes == La OMS y la mayoría de profesionales de la [[educación]] y la [[salú]] señalen que p'amenorgar el númberu d'embaranzos n'adolescentes ye necesaria una completa [[educación sexual]], l'accesu a los [[métodos anticonceutivos]] (tantu [[Anticonceutivos|precoitales, coitales]] como [[Anticonceutivu d'emerxencia|postcoitales]]) según a los servicios de [[planificación familiar]]<ref name="EmbarazoCultural"/> Tamién ye necesaria la información y el sofitu per parte de los padres de los [[adolescentes]] en cuestiones relatives al [[sexu]], [[rellaciones sexuales|rellaciones]] y [[métodos anticonceutivos]]. Los sistemes de prevención d'embaranzu na adolescencia vixentes en [[Holanda]] sirvieron de modelu pa munchos países europeos y ser pa otros munchos. Nos estudios obligatoriu y especificar nos programes y planes d'estudios inclúyense valor, actitúes, habilidaes de comunicación y negociación, según los aspeutos biolóxicos de la [[reproducción]]. Los [[medios de comunicación]] afalaron el diálogu abierto y claro sobre les rellaciones sexuales y el [[sistema de salú]] garantiza l'accesu a los métodos anticonceutivos según l'absoluta confidencialidad.<ref name="dutchmodel">Valk, Guus. (2000). [https://web.archive.org/web/20090930154742/http://www.unesco.org/courier/2000_07/uk/apprend2.htm «The Dutch Model»]. ''The UNESCO Courier''. Consultáu'l 7 de xunetu de 2006.</ref> N'[[España]], el Grupu PrevInfad fixo encamientos de manexu del problema y ayuda a adolescentes basaes na identificación d'actitúes, conocencies y habilidaes, y nel conseyu, col focu d'interés na prevención del embaranzu ensin deseyar y les infeiciones de tresmisión sexual.<ref>{{Cita web |url=http://www.pap.es/FrontOffice/PAP/front/Articulos/Articulo/_IXus5l_LjPqmzmYUJVNzPaYH-s25k-hb |títulu=Colomer Revuelta J, Grupu PrevInfad/PAPPS Infancia y Adolescencia. «Prevención del embaranzu na adolescencia.» ''Rev Pediatr Arreyen Primaria''. 2013;15:261-9 |fechaaccesu=30 de marzu de 2017 }}</ref> Nos [[países en desarrollo|países denominaos en desenvolvimientu]], los programes de [[salú sexual]] empiecen a enllantase. Dellos países como [[Indonesia]] y [[Sri Lanka]] han aprobaos un marcu normativu sistemáticu pa la [[educación sexual]] nes escueles. Munches [[organizaciones non gubernamentales]] como la [[International Planned Parenthood Federation]] ([[Federación Internacional de Planificación Familiar]]) empresten asesoramientu sobre [[métodos anticonceutivos]] pa les muyeres nueves en tol mundu. Les lleis contra'l [[matrimoniu de neños]] amenorgaron pero ensin esaniciar estes práutiques. La meyora social de la muyer, por aciu l'[[alfabetización]], la educación y la proteición llegal de los sos derechos n'igualdá al home dieron llugar a un aumentu na edá del primer partu n'árees como la [[Irán]], [[Indonesia]], y l'estáu [[India|indiu]] de [[Kerala]].{{ensin referencies}} == Perfil Obstétrico d'Adolescentes Embarazaes == L'estudiu d'Hugo Tapia, nun hospital públicu, atopó resultaos relevantes al respeutive de l'atención del so partu (tema poca encetáu) resaltando qué "...El riesgu nel posparto foi: 50% riesgu baxo, 25% riesgu medio y 25% riesgu alto. De 85 partos atendíos na sala d'espulsión, 98% foi en presentación cefálica y solamente 2% foi en presentación coxal. De los indicadores de la variable nacencia, atopamos que 74% fueron nacíos por partu normal y 26% por cesárea, de les cualos 23% fueron d'urxencia y 2% programaes. Avera del trauma Obstétrico, en 97% tuvo ausente y 3% presentar. Ye oportunu destacar que'l riesgu medio nel posparto, les variables pesu del neñu, edá gestacional y sufrimientu fetal fueron claves pa esta resultancia. Del pesu rexistráu a la nacencia, 10% fueren de 2000 a 2499 gms. Acordies cola escala de Capurro pal cálculu de la edá gestacional per selmanes, 13% de 33 a 42 selmanes o más. De los signos de sufrimientu fetal, 8% fueron moderaos o severos."<ref>{{Cita publicación|url=http://www.scielo.br/pdf/rlae/v23n5/ye_0104-1169-rlae-23-05-00829.pdf|títulu=Perfil obstétrico d'adolescentes embarazaes nun hospital públicu: riesgu al entamu del trabayu de partu, partu, posparto y puerperio|apellíu=Tapia Martínez|nome=Hugo y cols.|fecha=sept.-oct. 2015|publicación=Rev. Latino-Am. Enfermagem|fechaaccesu=|doi=DOI: 10.1590/0104-1169.0316.2621|pmid=}}</ref> == Sofitu a la maternidá adolescente == Considérase que ye necesariu un mayor sofitu a la [[maternidá adolescente]], incluyida l'ayuda pa poder volver integrase na educación obligatoria, asesoramientu y sofitu psicolóxicu y económicu, collaboración colos padres nuevos, meyor curiáu de los neños según esistencia de viviendes específiques, de proteición oficial o subvencionaes pa les situaciones que la rican.{{ensin referencies}} === Familia === Una de les fontes de sofitu más importantes ye la familia, por cuenta de qu'en la mayor parte de los casos la madre adolescente vive colos sos padres o parientes. Y entá nel casu tenga la posibilidá de camudase y sostenese económicamente, el papel de la güela sigue siendo relevante por ser fonte d'información, ayuda y sofitu pa la madre inesperta. Cuando la familia sofita tantu col cuidu como económicamente, les adolescentes tienen mayores posibilidaes de completar los sos estudios. D'ésta forma, al llargu plazu pueden llegar a consiguir meyores emplegos, y ameyorar el so nivel socioeconómico, especialmente cuando decidan independizase. Les madres adolescentes son vulnerables a cuadros de depresión y estrés, especialmente cuando nun cunten col sofitu del padre, lo que repercute nel tratu col ñácaru, pudiendo llegar a neglixencia o maltratu. Sicasí, la familia puede brindar soporte, direición y sofitu menguando los riesgos tantu pa la madre como pal ñácaru.<ref>Rickel, A. (1989). Teen pregnancy and parenting. Michigan: EBEB</ref> L'aceptación y sofitu, per parte de los güelos, inflúi positivamente na esperiencia de l'adolescente, amonta'l sentimientu de bienestar y mengua les probabilidaes d'esperimentar congoxa. Pero, usualmente preséntense dificultaes na dinámica madre-güelos, especialmente en rellación a la crianza. Per un sitiu, cuando se depositen les responsabilidaes nos güelos, especialmente mientres los dos primeros años, la madre alloñar del so rol, menguando'l so interés pol cuidu del neñu. N'investigaciones sobre la escesiva dependencia de la madre na familia, reparóse qu'ésta afectaba negativamente, tantu nel comportamientu del neñu como na rellación madre-fíu. N'adolescentes mayores, de 18 años a más, haise evidenciado que ye beneficiosu pal ñácaru que la madre independizar de los padres. L'estremu involucramiento na crianza puede ser percibíu pola madre como señal d'incompetencia, xenerando rensíes y conflictos na familia. Poro, ye importante qu'esista un sistema de sofitu moderáu y adaptativu per parte de la familia, p'ayudar a l'adolescente na transición al rol de madre.<ref name="Borkowski">Borkowski, J., Landesma S., Bristol-Powe M. (2001).Parenting and the Child's World: Influences on Academic, Intelectual, and Social-emotional Development. New Jersey: Monograph in parenting</ref> === Pareya y amigos === La presencia y sofitu de la pareya amuesa ser beneficiosu pa la madre. Sicasí, nos embaranzos adolescentes el nivel de compromisu de la pareya suel ser bien inestable, amás, les probabilidaes de que tean casaes, o por casase, son poques, y na mayor parte de los matrimonios daos por embaranzu, divórciense y caltienen poques rellaciones estables. Poro, l'ausencia d'una pareya arreyada na crianza, quita a la madre d'un sofitu emocional, económicu ya instrumental. Siendo ésti'l casu más presentáu nos embaranzos adolescentes.<ref>Whitman, T., Borkowski, J., Keogh, D. (2001).Interwoven Lives: Adolescent Mothers and Their Children. RMA</ref> Dientro del grupu de pares, ye bien importante'l ser aceptáu especialmente mientres la etapa de l'adolescencia, por ello'l sofitu y comprensión per parte d'amigos contribúi positivamente col bienestar de la madre. El tipu de sofitu brindáu ye significativamente distintu al de los padres, por cuenta de que esti postreru puede ser vistu como controlador, ente que los pares, al ser similares a la madre, comparten puntos de vista y dexen a la madre esperimentar el so papel d'adolescente, non yá el de madre. Cuntar con una rede de sofitu qu'aprova apropiaos modelos a siguir, aguiya cognitiva y socialmente a la madre; tanto al apurrir espaciu pa contener inseguridaes y frustraciones de la madre, como tamién, al dar oportunidaes de deprendimientu y retroalimentación. == Ver tamién == * [[Albuertu (dixebra)]] * [[Abusu sexual]] * [[Métodos anticonceutivos]] * [[Planificación familiar]] * [[Salú sexual]] * [[Mortalidá materna]] * [[Educación sexual]] * [[Violencia doméstica]] * [[Edá de consentimientu sexual]] * [[Emancipación de la muyer]] * [[Infanticidiu]] * [[Derechos reproductivos]] * [[Control de la población]] * [[Sobrepoblación]] * [[Optimum Population Trust]] === Polítiques === *[[Organización pa la Cooperación y el Desarrollu Económicos]] *[http://www.oecd.org/mexico/presentacion-del estudiu-ocde-sobre-politicas-de-xenero-en-mexico.htm Presentación del Estudiu OCDE sobre Polítiques de Xéneru en Méxicu] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == ;Organizaciones ya Instituciones * [http://apps.who.int/rhl/adolescent/cd005215_ramoss_com/es/index.html Embaranzos n'adolescentes, un problema culturalmente compleo, OMS]. * [http://www.ippfwhr.org/ye IPPF Federación Internacional de Planificación Familiar -español-]. * [http://sec.es/ Sociedá Española de Contracepción - SEC] * [http://www.planandinopea.org/ Plan Andín pa la prevención del embaranzu n'adolescentes - Entama] * [http://www.minsa.gob.pe/portada/Especiales/2010/embarazoadolescente/default.asp Prevención del embaranzu n'adolescentes, Ministeriu de Salú, Perú] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141003040312/http://www.minsa.gob.pe/portada/especiales/2010/embarazoadolescente/default.asp |date=2014-10-03 }} * [http://www.guttmacher.org/ Páxina del ''Guttmacher Institute'' Advancing sexual and reproductive health in the United States and worldwide -n'inglés-]. ** {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Documentu ''Datos sobre l'albuertu y l'embaranzu ensin entamar n'América Llatina y el Caribe, en ''Singh S. et al., Abortion Worldwide: A Decade of Uneven Progress, Nueva York: Guttmacher Institute, 2009'' - n'español- |2=http://www.guttmacher.org/pubs/IB_AWW-Latin-America-YE.pdf |date=March 2026 |bot=InternetArchiveBot }}. * [http://www.aepap.org/previnfad/rec_endits.htm Prevención del embaranzu ensin deseyar y de les infeiciones de tresmisión sexual n'adolescentes, PrevInfad/PAPPS] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140703084605/http://www.aepap.org/previnfad/rec_endits.htm |date=2014-07-03 }}. * [https://www.ippfwhr.org/ye IPPF - Rexón del hemisferiu occidental] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200811093910/https://www.ippfwhr.org/ye |date=2020-08-11 }} - [http://www.ippf.org/ International Planned Parenthood Federation] - * [http://www.teenpregnancy.org National Campaign to Prevent Teen Pregnancy]. * [http://www.family-focus.org Family Focus]. *[http://www.cucs.udg.mx/investigacion/irisp Institutu Rexonal d'Investigación en Salú Pública.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180615004821/http://www.cucs.udg.mx/investigacion/irisp |date=2018-06-15 }} ;ArtículosEn español * {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Factores de riesgu d'embaranzu na adolescencia, Infogen |2=http://infogen.org.mx/factores-de-riesgu-de-embaranzu-en-l%27adolescencia/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001516.htm Embaranzu na adolescencia, MedlinePlus] * [http://med.unne.edu.ar/revista/revista107/emb_adolescencia.html Embaranzu na adolescencia, Juan R. Issler, 2001] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130611061500/http://med.unne.edu.ar/revista/revista107/emb_adolescencia.html |date=2013-06-11 }}. :;N'inglés * [https://books.google.com/books?hl=en&lr=&id=wN-nXmH4FooC&oi=fnd&pg=PA81&dq=complications+of+teenage+pregnancy&ots=rKL6vZZU-0&sig=zb8-D1ITCwnRAAvL5RSWabmbnEU Teenage Pregnancy and Reproductive Health] Philip Baker, RCOG. * [http://www.unizar.es/gine/adol.pdf Present problems and controversies concerning pregnant adolescents. Open Access Journal of Contraception 2011.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131029185000/http://www.unizar.es/gine/adol.pdf |date=2013-10-29 }}. {{DEFAULTSORT:Embaranzu Adolescente}} {{Tradubot|Embarazo adolescente}} [[Categoría:Adolescencia]] [[Categoría:Embaranzu]] [[Categoría:Educación sexual]] [[Categoría:Maternidá]] 1uvvz6fhhzs52zb38kwmbol0jet1agw Enrique Bunbury 0 143097 4500995 4492705 2026-06-21T01:05:28Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 17 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500995 wikitext text/x-wiki {{persona}} [[Ficheru:Enrique Bunbury - 12.jpg|thumb|250px|Enrique Bunbury en conciertu en 2012.]] '''Enrique Ortiz de Landázuri Izarduy'''<ref>Videla, páx.11</ref> {{nym}} más conocíu como '''Enrique Bunbury''', ye un [[cantante]], [[compositor]], [[multinstrumentista]] y [[músicu]] [[España|español]] de [[Rock (música)|rock]]. Empezó na música mientres los primeros años de la [[Años 1980|década de los 80]] formando parte de les sos primeres agrupaciones como Apocalipsis, Rebel Waltz, Procesu Entrópico y Zumo de Vidrio, anque la so consagración llegó siendo'l vocalista y líder de la banda [[Héroes del Silencio]], grupu musical de gran ésitu, siendo considerada por munchos una de les meyores bandes de rock n'español.<ref>eluniverso.com [http://www.eluniverso.com/2004/09/13/0001/259/0579531D48264B859993F042883B1FE8.html Héroes del Silencio, la banda de rock n'español que nun siguió estereotipos] Publicáu'l 13 de setiembre de 2004</ref><ref>rollingstone.es [https://web.archive.org/web/20150930195542/http://rollingstone.es/noticias/especial-rs-los-50-meyores-grupos-de-rock-espanol/ Especial RS: Los 50 meyores grupos de rock español] Publicáu'l 2 de payares de 2012</ref> Depués de la rotura de la banda en 1996 empezó la so carrera como solista nel añu siguiente, convirtiéndose nuna importante figura nel ámbitu musical español ya hispanoamericanu. La trayeutoria solista del cantante a diferencia d'Héroes del Silencio foi bien distintu en cuanto al soníu musical, calteniendo la esencia del rock, llegando a esperimentar dellos ritmos dende [[música electrónica]] y [[música árabe]] nos primeros tiempos, pasando por música de cabaré, [[rancheres]], [[blues]], [[flamencu]] y [[tangos]],<ref>Videla, páx.113</ref> hasta [[Salsa (xéneru musical)|mueyu]], [[Milonga (música)|milongas]], [[boleros]] y [[Cumbia (Colombia)|cumbies]] n'unu de los sos últimos trabayos onde homenaxa a [[América Llatina]].<ref>terra.com.co [http://entretenimiento.terra.com.co/musica/bunbury-rinde-homenaxe-a-latinoamerica-con-su-nuevu-discu,dae321a21f224310VgnVCM10000098f154d0RCRD.html Bunbury rinde homenaxe a Llatinoamérica col so nuevu discu] Publicáu'l 9 d'avientu de 2011</ref> Na llista de "Los 250 meyores álbumes de rock iberoamericanu" de la revista d'Estaos Xuníos [[En cantu]] asítiase nel puestu 81º el so álbum ''[[Flamingos]]'', nel 154º ''[[Pequeñu (álbum)|Pequeñu]]'' y nel llugar 228º ''[[Radical sonora]]'', amás de los sos cuatro álbumes d'estudiu con Héroes del Silencio: ''[[Senderos de traición]]'' (nᵘ 5), ''[[Ábanu (álbum)|Ábanu]]'' (nᵘ 35), ''[[El espíritu del vino]]'' (nᵘ 117) y ''[[El mar no cesa]]'' (nᵘ 119).<ref name = cantu>{{enllaz rotu|1=http://rateyourmusic.com/lists/list_view?list_id=72679&show=150&start=150|títulu=Los 250 meyores álbumes publicaos pola revista norteamericana ''En cantu''}}</ref> Enrique Bunbury tamién apaeció na llista del númberu 119 de la revista [[Rolling Stone]] publicada en setiembre de 2009, como l'únicu cantante con dos álbumes ente los diez primeros discos más influyentes de los postreros 50 años n'España.<ref>rollingstone.es [https://web.archive.org/web/20141025065628/http://rollingstone.es/llistes/los-50-meyores-discos-del-rock-espanol/ Los 50 meyores discos del rock español] publicáu'l 9 de mayu de 2012</ref> Los dos discos destacaos fueron ''[[Senderos de traición]]'' (1990) na segunda posición y ''[[Flamingos]]'' (2002) en novena posición. En [[2004]] foi consideráu como unu de los españoles más influyentes pol periódicu [[El Mundo (España)|El Mundo]].<ref>elmundo.es [https://www.elmundo.es/especiales/2004/01/sociedad/500del2004/musica.html Los españoles más influyentes del añu 2004] Publicáu en xineru de 2004</ref> L'apellíu artísticu ''Bunbury'' provién d'un personaxe de ''[[The Importance of Being Earnest]]'', d'[[Oscar Wilde]], como él mesmu confirmó en diverses entrevistes y na so biografía ''Lo demás ye silenciu'', escrita por [[Pep Blay]].<ref>Blay, páx. 101</ref> Bunbury collaboró en dellos documentales, ente ellos destaca ''[[72 hores...Y Valencia foi la ciudá|72 hores... Y Valencia foi la ciudá]]'', documental que narra cómo un fenómenu qu'asitió a la ciudá de Valencia na vanguardia social y musical d'estes décades, dexeneró na [[ruta del bakalao]]. El filme del realizador Oscar Montón, y del productor Juan Carlos García, recueye imáxenes inédites grabaes nestes discoteques pa "realizar un homenaxe a la nueche valenciana" y acabar col tópicu de "marginalidad que se-y axudicó". == Primeros años == Enrique Bunbury nació en [[Zaragoza]], capital [[Aragón|aragonesa]], nuna familia burguesa, hermanu de Rafael, Jorge y Ana.<ref name = hermanos>Blay, páx.90</ref> Dende pequeñu tuvo gustu pola música, armando una batería casera na so casa colo que tenía a mano. A los 8 años vio na televisión la película ''[[El barriu contra mi]]'' (King Creole) onde apaecía [[Elvis Presley]], y dende ende quedó impactáu pol "Rei", convirtiéndose n'unu de los sos ídolos hasta l'actualidá.<ref name = hermanos /> Gracies al so tíu y el so hermanu Rafa, Enrique tuvo la fortuna d'escuchar los artistes más reconocíos. Yera un neñu normal con bona conducta na escuela y escelentes notes, pero a partir de l'[[adolescencia]], la vida d'Enrique tomo un xiru, teniendo actitúes rebalbes, cuasi vandálicas escontra los demás, moteyar "contra" porque siempres taba en desalcuerdu con toos, con una actitú rebalba.<ref>Videla, páx.22</ref> Tuvo qu'enfrentar una falsa acusación de tráficu de drogues per parte d'un cura del so colexu. Depués d'eso, espulsar de delles instituciones mientres dos años siguíos.<ref name = tráficu>Blay, páx.91</ref> Dempués d'esa dómina, trabayó como [[DJ]] nun llugar llamáu "El bandíu". Llogró mercase'l so primer discu, que foi [[The Dark Side of the Moon]] de [[Pink Floyd]].<ref>Videla, páx.24</ref> Colos sos ideales decidíos, Bunbury yera aficionáu a los llibros: lleía a [[Friedrich Nietzsche]] cola so teoría del [[Übermensch|Superhombre]] y [[Franz Kafka]] ([[Carta al padre]]); tamién otros como [[Rafael Alberti]] y [[Antonio Buero Vallejo]] polos sos simbolismos. [[William Blake]], [[Charles Baudelaire]], [[Arthur Rimbaud]], [[Jules Verne]], [[Charles Dickens]], [[Emilio Salgari]] y [[Rudyard Kipling]] yeren tamién de los sos autores más lleíos.<ref name = tráficu /><ref>Blay 92</ref> == Carrera musical == === Entamos === La so andadura musical formalmente empezó a los trelce años, cuando se mercó'l so primera [[guitarra llétrica]] con ocho mil [[peseta|pesetes]] qu'había aforráu, empezó a executala en [[1980]] nun grupu de colexu llamáu ''Apocalipsis''.<ref>Blay, páx. 97</ref> Ente [[1981]] y [[1983]] executó la batería, foi cantante d'una banda llamada ''Rebel Waltz'', y tocó el baxu en ''Procesu Entrópico'',<ref>Blay, páx. 98</ref> nome que se-yos asocedió viendo un vienres l'apaición d'un faquir comiendo cristales nel programa "[[Un, dos, tres... responda otra vez|Un, dos, trés]]" de [[Chicho Ibáñez Serrador]]. === Héroes del Silencio === {{AP|Historia d'Héroes del Silencio}} En dexando Procesu Entrópico, Bunbury pasó a ser el vocalista d'un grupu llamáu [[Zumo de Vidrio]] que se convirtió na grana de [[Héroes del Silencio]]. Nesa formación taben Enrique y [[Juan Valdivia]] que xunto a [[Pedro Andreu]], crearon Héroes del Silencio ([[1984]]).<ref name = historia>heroesdelsilencio.es [http://heroesdelsilencio.es/historia/ Historia d'Héroes del Silencio] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160511140633/http://heroesdelsilencio.es/historia/ |date=2016-05-11 }} publicáu en payares de 2011</ref> Col sofitu de «Cachi» (DJ de Radio Zaragoza), y del periodista Matías Uribe (columnista musical del [[Heraldo de Aragón]]), Héroes del Silencio empezó a dase a conocer.<ref>Videla, páx.57</ref> Nos sos empiezos, consiguen el segundu puestu nel concursu de Pop Rock de Uesca, por detrás d'unos más esperimentaos [[Proscritos]] grupu que siguía'l cercu d'otros con más espardimientu como [[La Frontera (banda)|La Frontera]]. Un conciertu ufiertáu en [[1987]] na sala ''En Brutu'' -nel que consiguieron escosar llocalidaes y dexar a cientos de siguidores fora- pon al cuartetu nel puntu de mira. [[Gustavo Montesano]] -ex [[Olé Olé]]- afitar nellos y -yos allanó el camín pa roblar el so primer contratu cola discográfica multinacional [[EMI]].<ref name = historia /> Entós publicóse "[[Héroes del Silencio (EP)|Héroes del Silencio]]", en [[1987]], un maxisingle, fórmula bien común entós daquella na industria discográfico española colos grupos noveles. D'esti discu vendiéronse más de 30.000 copies nel so momentu, y darréu publicaríase tamién en CD.<ref>Videla, páx.58</ref> Menos d'un añu más tarde publicaron el so primer LP, "[[El mar no cesa]]", tamién producíu por Montesano y que de momentu se convirtió en discu de platinu.<ref name = historia /> ''Mar adentro'' o ''Flor venenosa'' pasaron a ser cantares de referencia pa moces de finales de los 80 y principios de los 90. Sicasí, el grupu quedó descontentu de la producción d'esti primer álbum, demasiáu [[música pop|pop]] pa una banda qu'en direutu yera pura adrenalina, como anéudota queda la sorpresa que se llevaron cuando afayaron que peles nueches mientres el grupu taba ausente'l productor metía nel discu arreglos basaos en trompetes de sintetizador tratando de da-y un enfoque comercial al álbum. L'enfotu d'Enrique, Juan, Joaquín y Pedro torgó tal decisión. En [[Calatayud]] (Zaragoza) vio-yos l'ex componente de [[Roxy Music]] [[Phil Manzanera]] quien llevaba dalgún tiempu n'España y acababa de producir discos a grupos nacionales. Phil interesar por Héroes en viéndo-yos en direutu y decidió apostar por ellos, pocu dempués Phil produciría [[Senderos de Traición]] ([[1990]]).<ref name = historia /> Queden d'esi discu ésitos como ''[[Ente dos tierras]]'' o ''[[Maldito duende]]''. Pero nun hai qu'escaecer que la compañía entós daquella yá apostaba fuerte por ellos. Los videoclips emitíos per televisión ayudaron al espardimientu del discu, amosando la estética del grupu naquel momentu. Actuaron en [[playback]] en programes como "Un, dos, trés" con [[Jordi Estadella]], pero negar a tocar n'otros como [[Vip Nueche]] de Telecinco presentáu por [[Emilio Aragón]]. Los sos primeros pasos internacionales fueron un apueste modesto y fecho adulces a base de percorrer países como Bélxica, Suiza<ref name = historia /> (onde había un gran númberu d'emigrantes españoles), y sobremanera Alemaña, onde se convertiríen nun grupu de cultu, siendo ellí tan famosos como n'España. Un conciertu contra'l racismu n'[[Alemaña]], onde Héroes del Silencio amosó la so personalidá y calter sobre l'escenariu, fíxo-yos dar un saltu enorme na so carrera.<ref name = historia /> Los sos componentes dar a conocer internacionalmente cantando los sos cantares en castellán. N'Alemaña ya Italia consiguieron discu d'oru.<ref>Blay, páx.192</ref><ref name=felipe>Videla, páx.65</ref> Dieron una xira por [[Austria]], [[Suiza]], [[Bélxica]] y [[Escandinavia]]. Prueba d'ello ye que se-yos empezar a dedicar espaciu en canales europees y suramericanos. N'Alemaña dieron enormes conciertos n'importantes escenarios como'l Rock am Ring ante más de 80,000 persones al llau d'artistes como Robert Plant ente otros. Tres la llocura de "Senderos de traición" y la so llarga xira per tol mundu, Héroes daríen un respiru de más d'un añu nel que Bunbury viaxaría a llugares como la India, lo que-y influyiría pa la composición de posteriores trabayos. Col llanzamientu internacional de [[L'Espíritu del Vinu]] ([[1993]]), Héroes del Silencio embarcar nuna xira que los llevó por más de 20 países. El discu tamién foi producíu por Phil Manzanera.<ref name = historia /> La muestra del so impautu nel mercáu estranxeru ye'l llibretu interior del discu, nel que les lletres de los cantares veníen yá en dos idiomes, castellán ya inglés. Héroes quería dar a conocer los sos cantares cantando nel so idioma natal pero queríen ser entendíos pol públicu de fala non hispana. [[Felipe de Borbón y Grecia|El Príncipe Felipe]] recibiría a Héroes n'audiencia y declararíase almirador y siguidor de la so música.<ref>Héroes del Silencio, Senderos de Traición, páx. 14 [[El País (España)|El País]] ISBN 978-84-9815-837-3</ref> A la salida d'esi alcuentru Enrique desamarro la polémica diciéndo-y a la prensa que taba en contra de la institución monárquica.<ref name=felipe/> Tiempu más tarde, tamién diría que la semeya na que sale'l grupu col Príncipe namái lu pondría nel bañu de la so casa. [[Ábanu (álbum)|Ábanu]] ([[1995]]) foi l'últimu discu d'estudiu d'Héroes del Silencio. Pa esta ocasión cuntaron con Bob Ezrin (productor de Pink Floyd, Nine Inch Nails, Peter Gabriel o Alice Cooper).<ref name = historia /> El grupu esperimenta un cambéu nel so soníu, con guitarres más dures y testos más direutos en dellos momentos. De siguío realizaron otra xira mundial que pasó por [[Estaos Xuníos]], [[Méxicu]], [[Ecuador]], [[Arxentina]], [[Guatemala]] y numberosos países americanos y europeos. Tres la publicación de [[Parasiempre]] ([[1996]]), un doble CD en direutu, anunciaron la so separación y un descansu por cuenta de 10 años de carrera ininterrumpida.<ref name = historia /> Mientres la xira de [[1996]] (qu'incluyía conciertos de marzu a setiembre) Bunbury, pa quien el tour taba convirtiéndose nun supliciu, decidió dir grabando maquetes en distintos estudios americanos col enfotu de faer esos meses más llevaderos. Nel tramu español de la xira, la banda llevó como [[teloneros]] al grupu [[colombia|colombianu]] [[Aterciopelaos]], a quien Bunbury grabaríalos darréu coros nel álbum ''La pipa de la paz'' ([[1997]]).<ref name = entamos>Videla, páx.72 y 73</ref> === ''Radical Sonora'' === [[Ficheru:Bunbury 1998.jpg|thumb|Enrique Bunbury en 1998 xunto a una siguidora]] Bunbury grabó en [[Los Angeles (California)|Los Angeles]], [[San Xuan (Puertu Ricu)|San Xuan de Puertu Ricu]] y en [[Ciudá de Guatemala]], meses dempués establecióse en [[Marruecos]] con esi material y ellí compunxo nueves temes que dieron forma a lo yá tenía en mente.<ref name = entamos /> Col sofitu de [[Phil Manzanera]] colar a [[Londres]] pa concebir ''[[Radical Sonora]]'' ([[1997]]), el so álbum debú como [[solista]]. Manzanera foi'l productor y Enrique actuó de co-productor pa un discu que finalmente nun convenció del tou al cantante en cuanto al soníu que tenía. Bunbury manifestó que quería que se percibieren más matices mediterráneos de los que pueden percibise na grabación editada.<ref name = sonora>Videla, páx.200</ref> Sía que non, esti primer discu en solitariu d'Enrique dixebrar totalmente del soníu d'Héroes. El so apueste averar a la [[electrónica]], a la [[música árabe]] y al tecno-rock más [[sicodélicu]], acorde a grupos como [[Nine Inch Nails|NIN]], [[Depeche Mode]] o [[Massive Attack]]. A nivel d'estructures, lletres y formes de cantar, nun taba tan alloñáu de la so producción anterior. L'apueste yera arriesgada y la resultancia foi desemeyada: la crítica recibir positivamente y el públicu dio-y mayoritariamente el llombu. Na presentación del discu y de la xira nel Pabellón Príncipe Felipe de Zaragoza, Enrique foi vituperado, ya inclusive daquién llanzó-y un cachu d'adoquín, que se supón nun s'atopaba niundes del propiu pabellón. Enrique, indignáu, llegó a dicir que-y enaguaren el conciertu. Naquel conciertu escuchar a parte del ensame vitorear «Héroes, Héroes», demostrando que parte del públicu del so anterior grupu nun taba dispuestu a aceptar el cambéu de sonoridá de Bunbury.<ref>elpais.com [http://cultura.elpais.com/cultura/2007/02/14/actualidad/1171407603_850215.html Héroes del Silencio vuelven 10 años dempués] Publicáu'l 14 de febreru de 2007</ref> La xira de ''Radical sonora'' convertir nuna velea pa Bunbury, que sufrió una fonda crisis cuando remató'l tour per España, llegando inclusive a plantegase abandonar la música. Sentíase incomprendido: "''Preciso un públicu que me faiga crecer como músicu, non que me faiga tocar tola vida Ente dos tierras y enriba como lo faía con Héroes''".{{Añader referencies}} En [[marzu]] de [[1998]], por orde del gobiernu nacional de [[República Dominicana]], foi suspendíu un show previstu pa esi país, según ellos, por enguizamientu al consumu de drogues, porque na contratapa del álbum apaez la frase: "''Instrucciones d'usu: Enguedéyese un bon canutu de ḥaxís. Escúchese a un volume bien alto, bien a escures y preferiblemente cuando se tea bien solo".''<ref>Blay, páx.77.</ref> Foi portada en delles revistes, como [[Popular 1]]. Esa portada foi la postrera que la revista dio a un artista español. Depués d'esti discu y toles crítiques que tuvo que soportar plantegó abandonase la música, abellugar na casa de branu de los sos padres, onde compunxo dellos cantares.<ref>Blay, páx.366</ref> Decidió entós, pasáu un periodu de tiempu, arriesgar de nuevu col so siguiente álbum, [[Pequeñu (álbum)|Pequeñu]] ([[1999]]), un discu con aires de cabaré y de soníos mediterráneos, que plantegó primeramente como'l so últimu álbum: ''"Propunxi faer el discu que me saliera, y salióme Pequeñu. Dábame igual si la xente nun lo entendía. Quería faelo y si teníame que retirar, pos me retiraba. Asina lo plantegé"''.<ref>Videla, páx.98</ref> === ''Pequeñu'' === La respuesta a ''Pequeñu'' empezó a ser distintu que la recibida con ''Radical sonora''. Magar el sofitu de la discográfica al discu foi más bien relativu, el discu foi calando ente'l públicu. Cantares como "Infinitu" o "El vientu a favor" devolvieron pasu ente pasu a Bunbury al primer planu de l'actualidá musical. El nome del discu deber a que'l mesmu cantante denominar más simple y modestu, más senciellu que Radical Sonora, y amuesa quien ye'l verdaderamente, de mirar tras.<ref name = sonora/> El discu grabar en [[Ronda (Málaga)|Ronda]] ([[Málaga]]), nos estudios "El Cortixu" mientres la primavera de 1999 y foi producíu pol mesmu Bunbury.<ref>Blay, páx. 345</ref> Pa ello creó la que foi la so banda mientres los siguientes seis años, formada polos integrantes de la banda de "Radical Sonora" salvo'l guitarrista Alan Boguslavsky, más otros músicos, principalmente zaragozanos incorporando una seición de vientos, violín, y percusión. Amás cuntó con delles collaboraciones, ente elles la d'[[Eva Amaral]]. L'álbum contenía doce canciones, y convenció a crítica y públicu; la xira de presentación allargar mientres dos años, realizando en total cuasi cien actuaciones. Nesta nueva etapa participaron los músicos Delsarte Morán, Rafael Domínguez; Luis Miguel Romero; Ana Belén Estaje; Javier García Vega; Javier Iñigo; Antonio Ríos; Ramón Gacías, y Copi Corellano, estos dos últimos tienen amás una importante collaboración na composición de delles de los cantares del discu. Esta banda yera conocida como'l "Furacán Ambulante" y grabó con Bunbury el restu de la so discografía en solitariu hasta'l 2005, (sacante Antonio Ríos). Asina Bunbury reconciliar col públicu y abrió l'espectru a persones de distintes edaes. Pequeñu foi [[discu de platinu]] al llegar a les 100.000 copies vendíes n'España,<ref>Videla, páx.100</ref> lo mesmo asocedió col so anterior trabayu ''Radical Sonora''<ref name=radical>Videla, páx.99</ref> y con él tuvo más notoriedá en países como Méxicu y Arxentina, onde yá s'empezaba a xestar un artista reconocíu. Editáronse CD-singles que conteníen delles temes, inéditos, remixes, pruebes de soníu, maquetes, no que finalmente se denominó "Caxa de singles". En total yeren cinco discos que conteníen más de trenta canciones, ente les que destaquen les "cares B" de ''Pequeñu'' como "Lluna" o "Voi perder la cabeza pol to amor". Los cantares inéditos yeren en total quince, partíes a lo llargo de los cinco discos. Mientres inda taba de gira Enrique públicu un álbum en direutu en formatu CD y DVD grabáu n'abril de [[2000]] nel [[Hard Rock Café]] de [[Méxicu, D. F.|Ciudá de Méxicu]] tituláu ''[[Pequeñu cabaré ambulante]]''. Con él pretendía reflexar l'espíritu de «''la xira que más esfruté na mio vida''.»<ref name =radical/> Terminada la etapa de ''Pequeñu'', Bunbury treslladar a [[Tarragona]] a componer el so tercer discu n'estudiu. === ''Flamingos'' === Enrique tomóse cuasi nueve meses pa realizar el so siguiente y complexu discu, ''[[Flamingos]]'' ([[2002]]), nel qu'hai cantares con más de cientu cincuenta pistes de soníu. La preproducción del discu tuvo llugar en [[Molinos (Teruel)|Molinos]] ([[Teruel]]) de [[xunu]] a [[setiembre]] de 2001,<ref name = llibretu /> y nella grabaron tolos cantares de la corte final más una serie de temes qu'hasta'l momentu nun vieron la lluz de forma oficial, anque sí tán disponibles nel discu pirata ''Flamingos vs Bizarros'' (2003). Dalgunes de les pistes que se realizaron emplegar na producción final anque munches tuviéronse que grabar nuevamente, la grabación y los amiestos finales del discu producir nos estudios Music Lan, en [[Avinyonet de Puigventós]] ([[Girona]]) ente [[payares]] de 2001 y [[febreru]] de 2002.<ref name="llibretu">Llibretu oficial del discu Flamingos</ref> Bunbury cuntó cola so banda d'ocho músicos y la collaboración de numberosos amigos como [[Jaime Urrutia]], [[Quimi Portet]], [[Shuarma]] ([[Elefantes: grupu pop|Elefantes]]), Carlos Ann, [[Kepa Junkera]], [[Adrià Puntí]], Pedro Andreu, ente otros.<ref name="llibretu"/> Toos dexaron la so buelga nun discu trupu, marcáu pola rotura matrimonial d'un Bunbury que posa vistíu de boxeador pa la portada. Cantares como "Cuntar Contigo" o "Nun se fíe" respuenden a esa imaxe de lluchador entá con ganes d'engarradiella. Consideróse que nel discu nel so conxuntu ye una metáfora de la so separación sentimental. Con esti discu Bunbury tresformar en tou un iconu del mundu de la música na so carrera solista: ''Flamingos'' foi [[discu d'oru]] a la so salida, consiguiendo l'ésitu en Méxicu y Arxentina, amás rápido escosáronse les entraes pa los primeros conciertos n'España y en delles capitales mexicanes fórmense llargues coles por que Bunbury firme autógrafos, la xira del discu duró un añu y mediu, con más de 150 conciertos y más de 300.000 discos vendíos ente [[España]] y [[América]].<ref name=exito>Videla, páx. 103</ref> Esti álbum definitivamente abriólu nuevos aldos na so trayeutoria musical. Bunbury tuvo xirando cola so banda mientres [[2002]] y [[2003]] por importantes escenarios de Méxicu ([[Auditoriu Nacional (Méxicu)|Auditoriu Nacional]]), Arxentina ([[Estadiu Obres Sanitaries|Estadiu Obres]]) o [[Nueva York]] ([[Central Park]]).<ref name=exito/> La culminación d'esta etapa musical foi'l DVD que se publicar en setiembre de 2003, tituláu "Una cita en Flamingos" y que recoyía dos conciertos n'España, el de Zaragoza mientres les [[fiestes del Pilar]] na mesma [[Plaza del Pilar]], y l'otru de los que cerró la xira de 2002 nel Palaciu de los Congresos, en [[Madrid]]. Presentábase como conteníu extra del DVD una entrevista a los integrantes del Furacán Ambulante. A la fin de la xira y antes d'empezar a trabayar nel so próximu discu d'estudiu Bunbury axuntar con [[Carlos Ann]], [[Shuarma]] y [[Morti]] pa grabar el discu [[Bushido (álbum)|Bushido]], álbum que se grabó en menos de dos selmanes nuna [[masía]] de [[Tarragona]].<ref>los40.com [http://los40.com/los40/2003/12/16/actualidad/1071529200_274066.html Bushido, con Bunbury ente les sos files, va llanzar el so discu'l próximu 26 de xineru] Publicáu'l 16 d'Avientu de 2003</ref> Finalmente salió a principios del añu 2004. Los músicos decidieron zarrase a dexar fluyir la so creatividá nos sos distintos estilos, son 15 cantares cantaos polos cuatro españoles, onde se destacar cantares como "La felicidá", "Magenta", "Te esperara" y composiciones del zaragozanu como "Sex Food" y "Desmejorado" (esti últimu versionado por [[Raphael (cantante)|Raphael]]).<ref>elmundo.es [https://www.elmundo.es/elmundo/2004/01/18/cultura/1074424813.html Enrique Bunbury y Shuarma, d'Elefantes, formen 'Bushido'] Publicáu'l 19 de xineru de 2004</ref> === ''El viaje a ninguna parte'' === El que foi cuartu discu d'estudiu de la carrera en solitariu de Bunbury xestar a lo llargo de 2003. Una gran parte de les composiciones cobraron forma mientres el viaxe que'l mesmu Bunbury realizó a lo llargo de toa Iberoamérica esi añu, y otres compunxéronse na so ciudá natal y otros llugares d'España. La preproducción del discu realizar en [[Cuarte de Huerva]] (Zaragoza) mientres la seronda de 2003, y alla presentóse Bunbury con cuasi cien tarrezas de los que finalmente escoyó diecinueve, más una versión («Voces de tangu») del grupu zaragozanu "Más Birras" que lideraba'l mallográu Mauricio Aznar. En [[2004]] edítase [[El viaje a ninguna parte (álbum)|''El viaje a ninguna parte'']], un discu doble con múltiples influencies provenientes de diversos llugares, con ritmos, música y lletres nes que podemos atopar dende [[tangu|tangos]] a [[Corríu (Méxicu)|corríos]], pasando pol [[blues]]. El mesmu Bunbury confesó que ye unu de los sos discos más representativos. El discu volvió llevar apareyada una llarga xira, na que volvió percorrer dambes partes llatines del Atlánticu en tola so estensión. Nuevamente recibió'l discu d'oru, esta vegada nel país azteca con 50.000 copies vendíes.<ref>infobae.com [http://www.infobae.com/2004/11/16/152323-bunbury-recibio-el discu-oro-el so-viaxe-nenguna parte Bunbury recibió'l discu d'oru pol so "Viaxe a nenguna parte"] 16 de payares de 2004</ref> El títulu del discu, homónimu d'una obra y película del actor y direutor [[Fernando Fernán Gómez]], al que dedica'l discu, dexa entever l'almiración del músicu polos artistes errantes, que presentaben la so obra a lo llargo de pueblos y ciudaes namái colos sos preseos y el so talentu. Pa materializalo realizóse la xira "Freak show", una serie de conciertos onde la banda namái precisaba una cortil pa instalar les diverses carpes del espectáculu, que se movió per distintes ciudaes d'España emulando a aquellos artistes errantes que Fernán Gómez afiguraba na so obra. ==== Freak Show ==== Esta mini-xira (cinco ciudaes y seis concierto) desenvolver a finales del añu 2004. Puede dicise que foi un "spin-off" del ''El viaje a ninguna parte'', materializando la idea que primeramente tenía Bunbury en mente, una xira ambulante na so más pura espresión. Pa ello cuntó cola caravana circense del circu Raluy, que yá antes sirviera pa la sesión de fotografíes del discu. La cortil que se preparar cuntaba con una carpa pal conciertu en sí mesmu, xunto con un cuadriláteru onde s'asemeyaba una llucha mexicana, una zona pa faer llucha de pulsu y otres árees.<ref>Blay, páx.19</ref> Los conciertos en sí, con un repertoriu basáu nel discu editáu esi añu, cuntaben con una serie d'artistes invitaos que cantaben tanto temes propies como del propiu Bunbury de forma conxunta. [[Carlos Ann]], [[Nacho Vegas]], [[Adrià Puntí]], [[Iván Ferreiro]] y [[Merced Ferrer]] participaron d'esa forma na xira. En [[2005]] salió al mercáu un CD + DVD que recoyía lo que foi'l Freak Show. El DVD, que dura cuasi unes dos hores y media, recueye "La Película", onde s'entrevista a tolos participantes del show, analizar en fondura cómo se xestó y desenvolvió la idea de la xira, y acompáñase d'una serie de temes en direutu de los conciertos. Como material adicional inclúyese una entrevista al propiu Bunbury con entrugues que los aficionaos formularon al traviés de la web oficial del cantante y poemes recitaos pol mesmu. El CD inclúi una selección de 15 temes estrayíes de los 6 conciertos que se realizaron. === El 2005 pola metá === Mientres 2005 retomóse la xira de presentación del discu, una vegada editáu'l CD+DVD del [[Freak Show]]. Antes d'ello realizó un únicu conciertu pa presentar el discu, dedicáu al poeta [[Leopoldo María Panero]], realizáu pol mesmu Bunbury xunto con [[Carlos Ann]], [[Bruno Galindo]] y [[José María Ponce]]. Esti discu foi unu de los proyeutos nos que s'arreyó mientres 2004, y yera'l segundu trabayu d'esti estilu (collaboración de dellos artistes), dempués de [[Bushido]] (2003). Amás mientres estos años abondaron les collaboraciones con otros artistes y el proyeutu de [[Los Chulis]], que sumáu tou da llugar a unos años d'actividá artística bien notable. Sía que non la xira diba ser de nuevu estensa tantu n'España como n'Iberoamérica, incluyendo dos conciertos en Xapón, onde Bunbury tocaba per primer vegada.<ref>Blay, páx.79</ref> Como se supo con posterioridá, el cansanciu físico y mental empezó a pasar factura al zaragozanu, quien dende l'añu 1999 práuticamente nun folgara de faer discos, collaboraciones y xires (en total realizó nesi periodu previu más de doscientos cincuenta conciertos). La oficina de contratación quixo forzar por que cumpliera colos compromisos en contra de la so opinión, y finalmente foi él mesmu dende la so páxina web quien anunció la disolución de ''El Furacán Ambulante'' (la banda que lu acompañaba mientres los últimos ocho años), la cancelación del restu de la so xira per España y América (salvu dos conciertos, en Zuera y Cambrils) y el so temporal retiru, ensin fecha de regresu, de los escenarios.<ref>elmundo.es [https://www.elmundo.es/elmundo/2005/08/24/cultura/1124879491.html Enrique Bunbury ataya la segunda parte de la so xira porque 'nun diba dar el 100% sobre los escenarios'] Publicáu'l 25 d'agostu de 2005</ref> Dempués d'esto sumió la oficina de xestión que tramitaba los asuntos de les xires y conciertos (Solo & management), creándose la nueva oficina Rock & chicken, xestionada principalmente por Nacho Royo y que corrió cola organización de los conciertos de [[Héroes del Silencio]] de 2007, y sigue calteniéndose como management del cantante. Nel primeru de los dos conciertos de despidida del final inesperáu de xira ([[Zuera]] y [[Cambrils]]) el cantante retirar na quinta tema ('Sácame d'Equí' perteneciente al so discu [[Flamingos]]) para nun volver, suspendiendo amás el segundu y últimu conciertu de la etapa que cerraba. Esta yera la tercer ocasión na que'l cantante nun completaba una actuación na provincia de Zaragoza. La primera tuvo llugar en 2003, en salar Oasis.<ref>Blay, páx.389</ref> Dempués de que s'atayara'l que diba ser primer conciertu d'aquel añu en Villareal, entamóse un conciertu na citada sala que remató abruptamente mientres la séptima tema "Infinitu". Mientres el tiempu que tuvo nel escenariu pudo comprobase que'l cantante tenía problemes cola torna del soníu. La segunda ocasión tuvo llugar en 2004, nel conciertu que dio mientres les fiestes del Pilar nel Paséu de la Independencia. Nesti casu nun se completó la segunda parte del conciertu yá que dempués d'aproximao una hora la banda retiróse y nun volvió al escenariu. En [[febreru]] de [[2006]] Bunbury saca a la venta '''[[Cantares 1996-2006]]''', un recopilatorio de temes de los sos álbumes en solitariu en formatu [[CD]] y [[DVD]], onde llogra ser discu d'oru a los pocos díes de la so publicación.<ref>los40.com [http://los40.com/los40/2006/03/10/actualidad/1141945200_284512.html Bunbury llogra'l Discu d'Oru con 'Cantares 1996-2006' nuna selmana] Publicáu'l 10 de marzu de 2006</ref> Mientres anguaño realiza collaboraciones nos discos de dellos grupos, como [[Revólver (banda)|Revólver]] o [[Quique González]]. Tamién collaboró nel últimu discu/recopilatorio de [[Galbana]] llamáu ''Los Amigos de Los Animales''. Participó tamién nel discu de [[Jaime Urrutia]] ''El rapazu llétricu'', na so tema «Nada per equí» y nel videoclip del mesmu cantar, rodáu principalmente na antigua estación de tren de Entrevías, en Madrid. === ''El tiempu de les cereces'' === En [[2006]] Enrique Bunbury y [[Nacho Vegas]] atopar n'[[El Puerto de Santa María]] ([[Cádiz]]), y cola ayuda de Paco'l Llocu grabaron un discu doble, ''El tiempu de les cereces''.<ref>elmundo.es [https://www.elmundo.es/elmundo/2006/08/08/cultura/1155039246.html Enrique Bunbury y Nacho Vegas preparen el so primer trabayu discográficu conxuntu] Publicáu'l 8 d'agostu de 2006</ref> Bunbury rescató dellos cantares del que diba ser el so próximu discu d'estudiu, ''Judas'', que finalmente nun vio la lluz.<ref>Blay, páx.304</ref> Con otres nueves composiciones llanzó un discu que recibió bones crítiques polo xeneral. El títulu inicial yera ''Bunbury y Vegues'' (anque tamién s'embaraxó la posibilidá de que fuera al aviesu, ''Vegues y Bunbury''). Finalmente publicóse, col so títulu definitivu, el 18 de setiembre de 2006. Llanzóse como primer [[single]] "Díes Estraños", del propiu Nacho Vegas. Amás editáronse como videos oficiales los de los cantares "Nun foi bonu, pero foi lo meyor" y "Welcome to caleyón ensin salida". En Méxicu se filmaría tamién el videoclip de "Puta Desagradecida", pa promocionar el discu en dichu país. Anunciáronse cinco concierto nel teatru Metropolitan de [[Méxicu DF]] y unu nel [[Llicéu de Barcelona]]. D'esta forma confirmábase lo que dambos artistes apuntaben nes entrevistes previes al llanzamientu: que si había presentación en direutu "''va ser pa dalgún conciertu bien puntual''".<ref>Blay, páx.313</ref> Entá con tou acabó editándose un DVD esta mini-xira ([[Liceu BCN 30 de payares de 2006]]) que contenía la práutica totalidá del conciertu de Barcelona, xunto colos "bises" estrayíos de les actuaciones de Méxicu D.F. Según paez, foi nesti conciertu de Barcelona cuando se confirmó que diba haber xunta de [[Héroes del Silencio]] pa realizar una xira de pocos conciertos (a lo postrero fueron diez) mientres l'añu 2007. Quedaba atayáu d'esta forma'l conciertu del grupu que quería realizase mientres la Expo 2008 de Zaragoza. La banda qu'acompañó a Bunbury y Vegues nos conciertos taba formada por integrantes de les respeutives bandes de dambos cuando tocaben en solitariu. Dos integrantes d'esa banda (Álvaro Suite y Jorge Rebenaque) acabaron formando parte de l'actual qu'acompaña a Bunbury, Los Santos Inocentes. Esta postrera tomó forma na grabación del discu posterior a xirar xunta d'Héroes del silenciu (''Hellville de Luxe'' - 2008), y caltiénse hasta l'actualidá. === Héroes del Silencio Tour 2007 === {{AP|Héroes del Silencio Tour 2007}} [[Ficheru:Heroes del Silencio Sevilla Oct 07.jpg|thumb|left|Bunbury al mandu de [[Héroes del Silencio]] nel conciertu de la banda en [[Sevilla]] n'ochobre de 2007.]] [[Ficheru:Héroes_del_Silencio_en_Sevilla.jpg|thumb|Enrique Bunbury mientres una de les actuaciones correspondientes a la [[Héroes del Silencio Tour 2007|xira de 2007]] col grupu.]] Finalmente, el [[Heraldo de Aragón]] publicó qu'Héroes del Silencio tornaben para [[Esposición Internacional de Zaragoza (2008)|Expo Zaragoza 2008]]. Nun periódicu d'ámbitu aragonés publicóse que se-yos viera ensayar nel pabellón municipal de la llocalidá d'[[Osera de Ebro]] (Zaragoza). Anque la especulación xeneral apuntaba a ello, finalmente nun hubo conciertu mientres la [[Expo 2008]]. La xunta del grupu, según anunció la mesma banda nun comunicáu oficial, tenía como oxetivu celebrar el ventenu aniversariu de les sos primeres grabaciones.<ref name = historia /> A esto añadió la collaboración del [[Real Zaragoza]], que lo anunció como parte d'unu de los múltiples actos n'honor del so 75º aniversariu.<ref name = tour>heroesdelsilencio.es [http://www.aragonmusical.com/2007/03/tou sobre-el regresu-de-h-ruques-del silenciu/ Tou sobre'l regresu d'Héroes del Silencio] publicáu'l 1 marzu de 2007</ref> Amás de tocar en Zaragoza dos nueches, ufiertaron conciertos en [[Sevilla]], [[Cheste]] (Valencia), [[Buenos Aires]], [[Guatemala]], [[Los Angeles]], [[Méxicu D.F.]], [[Monterrey]]. La mira pola vuelta foi tal que les entraes tantu en Méxicu como n'España escosar a les poques hores de ponese en venta, con colapsu informáticu de la páxina web na que se vendíen incluyíu.<ref name = tour /> En total, los diez conciertos cuntaron cola asistencia de cuasi mediu millón de persones. N'España, el conciertu de Cheste foi unu de los más multitudinarios de la hestoria del pop-rock en castellán y, por cuenta de la enorme arribación de públicu (envalórase qu'aportaron a la cortil cerca de 80.000 espectadores), formáronse coles kilométriques na carretera que xunía Valencia y contorna col [[Circuitu Ricardo Tormo|circuitu de velocidá]].<ref>elperiodicodearagon.com [http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/fans-heroes-claman-caos-valencia_361024.html Los fans d'Héroes clamen pol caos de Valencia] Publicáu'l 30 d'ochobre de 2007</ref> === ''Hellville de Luxe'' === [[Ficheru:Enrique Bunbury 2009 - Keneth Cruz.jpg|200px|miniaturadeimagen|left|Actuación del cantante na xira [[Hellville de Tour]].]] El títulu del quintu álbum d'estudiu de Bunbury, ''[[Hellville de Luxe]]'', provién del nome de la casa-estudio que'l cantante tenía en [[El Puerto de Santa María]],<ref name = casa>20minutos.es [http://www.20minutos.es/noticia/374605/0/bunbury/hds/hellville/ Bunbury yá prepara 'Hellville de luxe'] Publicáu'l 30 d'abril de 2008</ref> la so residencia hasta que decidió camudase a Los Angeles. Salió a la venta'l [[7 d'ochobre]] de [[2008]], dempués d'empezada la xira de presentación y con dellos meses de retrasu respeuto de la grabación, que tuvo llugar mientres la primer parte de 2008. La producción corrió al cargu de [[Phil Manzanera]], foi grabáu y entemecíu nos estudios Music Lan d'[[Avinyonet de Puigventós]] ([[provincia de Girona|Girona]]), y masterizado en [[Sterling Sound]] ([[Nueva York]]). Curiosamente, Bunbury volvió cuntar con Manzanera na producción dempués de tar con Héroes del Silencio, al igual que fixera con ''Radical Sonora'' en 1997. Nesti casu delegó totalmente (en Radical Sonora actuaba de co-productor). El discu foi editáu tamién en vinilu, siendo'l primeru dende ''Ábanu'' con Héroes, nuna edición más completa que'l formatu CD (quince canciones en cuenta de once), llindada y que s'escosó'l mesmu día que se punxo a la venta, por eso túvose que reeditar nuevamente.<ref name = vinilu>actualidadmusica.com [http://www.actualidadmusica.com/2008/11/28/el-hellville-de-luxe-nuevamente-en-vinilu/ El “Hellville De Luxe”, nuevamente en vinilu] Publicáu en ochobre de 2008</ref> El formatu pudo volvese a consiguir cola caxa de vinilos editada en 2011, que recueye tola so discografía d'estudiu hasta l'añu 2010. El primer single foi "L'home delgáu que non flaqueará enxamás", que se presentó'l 20 d'agostu de 2008 nun programa especial de la cadena [[Rock & Gol]], presentáu por [[Juan Pablo Ordúñez]]. Distintos medios de comunicación acusaron a Bunbury de plaxu nesta tema al utilizar versos estrayíos de dos poemarios de [[Pedro Casariego]].<ref>elmundo.es [https://www.elmundo.es/elmundo/2008/09/05/rockandblog/1220578834.html Bunbury y Pedro Casariego: ¿plaxu, préstamu o imposible coincidencia?] Publicáu'l 5 de setiembre de 2008</ref> L'artista reconoció l'usu de dichos versos, y defendióse del mesmu argumentando que ''"dos frases nun faen plaxu"''.<ref>heraldo.es [https://www.heraldo.es/noticias/cultura/enrique_bunbury_defende_dos_frases_faen_plaxu.html Enrique Bunbury deféndese: "Dos frases nun faen un plaxu"] Publicáu'l 11 de setiembre de 2008</ref> Tamién estrenó nueva banda, tres la disolución de "El Furacán Ambulante", que lu acompañara mientres la xira de promoción "[[Hellville de tour]]", la nueva banda foi conformada por Álvaro Suite, Robert Castellanos, Jorge “Rebe” Rebenaque, Ramón Gacías y Jordi Mena.<ref name = casa /> El conciertu inaugural de la xira celebró'l [[6 de setiembre]] de 2008 en [[Zaragoza]]; en febreru visitó [[América del Norte]], que la so primer parte de la xira concluyó'l día [[5 d'abril]] de [[2009]] en [[Méxicu DF]]. Nesti tour foi la primer y única vegada que'l cantante fixo un conciertu en [[Polonia]].<ref>[http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=461 Bunbury en Polonia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105014506/http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=461 |date=2017-11-05 }} Publicáu'l 7 de payares de 2009</ref> Mientres esa dómina recibió per parte de la discográfica [[EMI]], el [[Discu de Diamante]] por motivu de más de 1 millón de discos vendíos mientres la so carrera en solitariu y amás l'álbum algamó'l númberu 1 en descargues dixitales y ventes en formatu físicu n'España y númberu 1 nes llistes de Méxicu.<ref>enriquebunbury.com [http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=262&i=398#links Hellville de Luxe, el nuevu discu de Bunbury Nᵘ 1 n'España] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105003121/http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=262&i=398#links |date=2017-11-05 }} Publicáu'l 15 d'ochobre de 2008</ref><ref>enriquebunbury.com [http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=261&i=401#links Hellville de Luxe nᵘ1 de ventes n'España per segunda selmana consecutiva y nᵘ 1 en Méxicu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105010201/http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=261&i=401#links |date=2017-11-05 }} Publicáu'l 22 d'ochobre de 2008</ref> En dambos países llogró ser [[Discu d'Oru]].<ref name = vinilu/> Na primavera de 2009, antes de siguir cola xira, grabó'l so sestu discu d'estudiu, ''Les Consecuencies'',<ref>[https://www.lavanguardia.com/cultura/20090602/53716150083/bunbury-remata-la-grabacion-de-les consecuencies-el so-nuevu-album-que-estara-llistu-en-otono.html Bunbury remata la grabación de 'Les consecuencies', el so nuevu álbum que va tar llistu na seronda] Publicáu'l 2 de xunu de 2009</ref> nuevamente nos estudios Music Lan. En payares d'esi añu, tres cuasi dos años de xira nos qu'ufiertó setenta conciertos na docena de países percorríos, l'artista punxo fin al so espectáculu ''Hellville de Tour'' con un conciertu gratuitu nel [[Estadiu Azteca]] de [[Méxicu, D. F.]] nel que rexuntó a 90.000 persones.<ref>elconfidencial.com [http://www.elconfidencial.com/ultima-hora-archivo/mexico-estima-bunbury-conciertu-marco-record-20091112.html Méxicu estima a Bunbury el conciertu que marcó récor con 90.000 persones] publicáu'l 12 de payares de 2009</ref> El discu oficial en direutu de la xira finalmente nun s'editó, a pesar de que se grabara y masterizado según declaraciones del propiu cantante. Foi la segunda vegada qu'esto asocedía esto tres la xira de ''Radical Sonora'', yá que del restu de xires que realizó, namái o con [[Héroes del Silencio]], siempres s'editó oficialmente dalgún trabayu d'audiu o videu. === ''Les consecuencies'' === A principios de xunu de 2009, anuncióse que'l nuevu discu de Bunbury, producíu por él mesmu, vería la lluz a finales d'ochobre. Finalmente'l llanzamientu del discu, ''[[Les consecuencies]]'' producióse'l [[16 de febreru]] de [[2010]].<ref>lahiguera.net. [http://www.lahiguera.net/musicalia/artistas/bunbury/disco/3656/ Les consecuencies en La Figal.net] consultáu en payares de 2009</ref> Nuevamente editábase en formatu vinilu, CD y online,<ref>enriquebunbury.com [https://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=233&i=557#links 'Les consecuencies', de Bunbury, tamién en vinilu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105003707/https://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=233&i=557#links |date=2017-11-05 }} Publicáu'l 18 de xineru de 2010</ref> y amás l'orde de los cantares del discu taba empobináu a satisfaer les carauterístiques d'esti formatu, con dos cares estremaes pa un total de diez canciones. La versión dixital del álbum cuntó con un cantar adicional, "Los amantes". Los más aficionaos especularon cola posibilidá de que delles temes yá tuvieren compuestos cuando se grabó [[Hellville de Luxe]]; el mesmu Bunbury reconoció que presentó a [[Phil Manzanera]] pa la producción bastantes más temes de los quince que finalmente se grabaron p'aquel discu, y que'l so productor y amigu refugó dellos, quiciabes porque nun encaxar col perfil de soníu que quería dar a aquel discu. ''Les consecuencies'' cuntó cola collaboración de [[Miren Iza]], cantante del grupu [[Tulsa (banda)|Tulsa]], en delles temes. El discu cerró lo que'l mesmu cantante denominó como "cantares del puertu", n'alusión al so llugar de residencia entós daquella, [[El Puerto de Santa María]], y qu'incluyiríen les temes d'esti discu y los dos anteriores (''Hellville de Luxe'' y ''El tiempu de les cereces'').<ref>terra.es [http://noticias.terra.es/2010/genteycultura/0215/actualidad/enrique-bunbury-cierra-un ciclu-con-les consecuencies.aspx Enrique Bunbury cierra "un ciclu" con "Les consecuencies"] Publicáu'l 15 de febreru de 2010</ref> Primeramente, el [[15 de xineru]] salió a la lluz el videu "[[Frente por frente (Manuel Alejandro)|Frente por frente]]", versión d'un cantar de [[Jeanette]], dirixíu por [[Juan Antonio Bayona]], y correspondiente al primer senciellu del nuevu proyeutu discográficu,<ref>enriquebunbury.com. [http://enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=550 Bunbury pon fecha a 'Les consecuencies' en enriquebunbury.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105011255/http://enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=550 |date=2017-11-05 }} publicáu en 16 d'avientu de 2009</ref> nel que cuntó col cameo de la mesma Jeanette.<ref>{{Cita web |url=http://jenesaispop.com/2010/01/15/video-de-bunbury-con-miren-de-tulsa-y-jeanette/ |títulu=Videu de Bunbury con Miren de Tulsa y Jeanette |fechaaccesu=30 de xineru de 2010 |fecha=15 de xineru de 2010 |editorial=Jenesaispop}}</ref> Como n'otros cantares de ''Les consecuencies'', nésta intervieno tamién [[Miren Iza]], cantante del grupu [[Tulsa (banda)|Tulsa]]. Na so primer selmana en venta'l discu llegó lo más alto n'España y Méxicu, siendo númberu 1 n'España tantu en ventes físiques (formatu vinilu y CD) como dixitales. En Méxicu foi discu d'oru (30.000 copies vendíes) nel mesmu día del so llanzamientu.<ref>europapress.com [https://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-consecuencies-bunbury-yá-discu-oro-20100224182130.html Les Consecuencies de Bunbury yá ye discu d'oru] Publicáu'l 24 de febreru de 2010</ref> L'ésitu del discu a nivel comercial resultó relativamente inesperáu pal cantante, qu'antes del llanzamientu declaraba que creía que sería un discu de cultu que namái apreciaríen los sos mayores fans, "una obra bien pocu inmediata" poco accesible pal gran públicu. ''"Va gustar a unos pocos, enforma, y a otros munchos, pocu. Pero alvierto, nun soi bonu aldovinando'l futuru. Ye un álbum difícil, lentu, íntimu... Nun sé hasta qué puntu radiable"''.<ref>univision.com [http://musica.univision.com/noticias/article/2010-01-27/enrique-bunbury-publicara-les consecuencies Enrique Bunbury va publicar Les Consecuencies, un discu de cultu.] Publicáu'l 27 de xineru de 2010</ref> Los díes 17 y 18 d'abril, Bunbury grabó un conciertu especial en [[Cine 3D|3D]], pa [[Canal+ 3D]], siendo la primer canal de televisión española n'implementar esta teunoloxía pa un eventu televisivu.<ref>que.es [http://www.que.es/musica/201004171151-primer-conciertu-bunbury-canal-plus.html?anker_1 Primer conciertu de Bunbury en 3D, con Canal Plus] Publicáu'l 17 d'abril de 2010</ref> La realización consta d'un escenariu circular de trés ambientes distintos afaciéndose al repertoriu del cantante, el primer decoráu ta ambientáu nun campusantu, nuna zona desértica, nel segundu hai una avioneta estrellada nel llugar y finalmente el postreru ta ambientáu nun [[motel]] metanes una [[carretera]]. Empobináu por [[Paco Plaza]], foi estrenáu'l [[29 de mayu]], amás d'exhibise en centros FNAC y en [[cine]]s.<ref>20miutos.com [http://www.20minutos.es/noticia/777712/0/ Yelmo Cines repite esti xueves la proyeición del conciertu en 3D de Bunbury] 29 de xunetu de 2010</ref> La xira de presentación, [[Les Consecuencies Tour]] desenvolver a lo llargo de 2010, con una primer parte centrada en pequeños escenarios a lo llargo d'EE.XX. para darréu percorrer una vegada más bona parte d'Iberoamérica. La intención yera enllargala mientres 2011 pero finalmente nun foi asina por motivos personales del cantante. Por cuenta de ello la presentación n'España foi bien escasa comparada cola d'otres ocasiones, actuando namái en cinco ciudaes pa un total de nueve concierto. ==== ''Gran Rex'' ==== ''[[Gran Rex (álbum)|Gran Rex]]'', que salió a la venta en 2011, supunxo'l discu en direutu de la xira de presentación de ''Les Consecuencies''. Producíu pol mesmu Bunbury, cuntó cola ayuda de Ramón Gacías, la so mano derecha en tola so etapa en solitariu. Pa editalo grabáronse los trés conciertos qu'ufiertaos nel [[teatru Gran Rex]] de [[Buenos Aires]] (3, 4 y 5 de payares de 2010), y llanzóse al mercáu nel formatu de doble CD, edición dixital y triple vinilu (esti postreru nuna serie numberao y llindao).<ref>lahuelladigital.com [http://www.lahuelladigital.com/gran-rex-nueve-mil-persones-y-una-sola-voz/ Gran Rex: nueve mil persones y una sola voz] Publicáu'l 27 d'abril de 2011</ref> Una vegada más la distribución de los cantares taba más pensada pal vinilu que pal CD. Trátase d'un discu de venticuatro canciones, que contenía temes de tolos sos discos. Tamién ufiertó cinco tarrezas adicionales na so páxina oficial de Facebook,<ref>enriquebunbury.com [http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=138&i=1021#links Bunbury va ufiertar una tema n'esclusiva cada 15 díes a los sos siguidores de facebook] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105000239/http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=138&i=1021#links |date=2017-11-05 }} Publicáu'l 29 de marzu de 2011</ref> lo que daría un total de ventinueve canciones pa una duración averada de dos hores y media. Nun hubo edición en formatu videu de tol conciertu, pero sí s'acompañó la edición de vinilu con un DVD ("Lo que más te gustó de mi") con delles escenes grabaes pol cantante xunto con cinco tarrezas en direutu.<ref>rtve.es [https://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/mas-gustu-enrique-bunbury-direutu/1057775/?date=1301372368951 "Lo que más te gustó de mi", Enrique Bunbury en direutu] 29 de marzu de 2011</ref> El discu foi 1º nes llistes d'España<ref>elreferente.es [http://www.elreferente.es/musica/enrique-bunbury-direutu-al-n1-en-la-lista-de-ventes-de-espana--12304 Enrique Bunbury, direutu al nᵘ1 na llista de ventes d'España] Publicáu'l 7 d'abril de 2011</ref> y 2º en Méxicu.<ref>enriquebunbury.com [http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=136&i=1048#links Bunbury direutu al segundu puestu nes llistes de ventes de Méxicu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105011033/http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=136&i=1048#links |date=2017-11-05 }} Publicáu'l 6 d'abril de 2011</ref> Foi editáu pola compañía discográfica EMI. Con posterioridá súpose qu'esti trabayu significaba'l fin de la rellación contractual ente'l cantante y la compañía dempués de venticuatro años, dende l'entamu de la etapa con [[Héroes del Silencio]]. El discu representó tamién un puntu y aparte artísticu, d'ende que tenga un ciertu calter recopilatorio puestu'l cantante manifestó que quería imprimir a los sos siguientes discos un nuevu soníu que dexara tras la última etapa bautizada como "Cantares dende'l puertu". Mientres esta dómina tamién se públicu'l documental "Porque les coses camuden", material onde se reflexa la trayeutoria artística del cantante.<ref>europapress.es [https://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-porque-coses-camuden-percorríu-enrique-bunbury-20110322184419.html 'Porque les coses camuden', un percorríu por Enrique Bunbury] Publicáu'l 22 de marzu de 2011</ref> ==== ''De Luxe Vinyl Box Set'' ==== EMI editó en vinilu un set recopilatorio a finales de 2011 que recoyía tola discografía d'estudiu de Bunbury hasta esi momentu. Incluyía los sos seis primeros discos más ''[[El tiempu de les cereces]]'', grabáu con [[Nacho Vegas]].<ref>enriquebunbury.com [http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=1128 Enrique Bunbury publica en vinilu los sos discos en solitariu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105005742/http://www.enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=1128 |date=2017-11-05 }} 18 d'ochobre de 2011</ref> Suponía la primer edición en vinilu de los cuatro primeros discos del cantante y [[El tiempu de les cereces]]. Esti llanzamientu vendría satisfaer la pretensión del propiu cantante, que quería que tola so discografía pudiera atopase en vinilu. Tolos discos fueron editaos en formatu de doble vinilu (sacante l'álbum "Les consecuencies", que consta d'un solu vinilu), formatu que nun encaxar del tou colos discos de menor duración, yá que nestos una de les cares del discu quedó ensin grabación dalguna. La caxa acompañar d'un llibru robláu por Juanjo Ordás, onde s'analiza cada álbum de forma detallada. === ''Llicenciáu Chigres'' === [[Ficheru:Enrique Bunbury - 07.jpg|thumb|left|240px|Enrique Bunbury mientres la so xira en 2012.]] El [[24 de mayu]] de 2011 el cantante publicó un videu nel so [[Facebook]], onde comentaba que taba grabando'l nuevu material discográfico.<ref name = facebook>20minutos.es [http://www.20minutos.es/noticia/1062413/0/bunbury/nuevu-discu/facebook/ Bunbury anuncia en Facebook la grabación del so nuevu discu] Publicáu'l 24 de mayu de 2011</ref> Esti mesmu foi'l séptimu discu de Bunbury en solitariu que se títulu [[Llicenciáu Chigres]], grabar nos estudios Sonic Ranch de [[Texas]] mientres la primavera d'Estaos Xuníos; producíu por él mesmu, y cuntó coles collaboraciones especiales de Dave Hidalgo, [[Flacu Jiménez]], Charlie Mussleehite y Elíades Ochoa.<ref>efeeme.com [http://www.efeeme.com/convidaos-de-luxu-en-lo-nuevo-de-bunbury/ Convidaos de luxu no nuevo de Bunbury] Publicáu'l 30 de xunu de 2011</ref> Arrodiar de la so banda habitual más el percusionista Quino Béxar, lo cual declaro "''Grabar lo nuevo de Bunbury foi una gociada''";<ref>heraldo.es/ [https://www.heraldo.es/noticias/cultura/grabar_nuevu_bunbury_sío_una gociada.html «Grabar lo nuevo de Bunbury foi una gociada»] Publicáu'l 16 de xunetu de 2011</ref> Poner a la venta'l [[15 d'avientu]] del mesmu añu, editáu por OCESA y con quince canciones, versiones toes elles de temes hispanoamericanes. Nuevamente, como nos discos anteriores, editar en formatu CD, vinilu y online,<ref>enriquebunbury.com [https://www.enriquebunbury.com/album.aspx?i=232&cdTitle=Llicenciáu%20Chigres&a=1 LLICENCIÁU CHIGRES - Bunbury] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201025081304/https://www.enriquebunbury.com/album.aspx?i=232&cdTitle=Llicenci%C3%A1u%20Chigres&a=1 |date=2020-10-25 }}</ref> otra vegada col vinilu d'edición llindada. Como primer single escoyóse la tema "Ódiame" al que siguieron "Llévame", "Animes que nun amaneza", "El solitariu (Diariu d'un borrachu)" y "Pa'llegar al to llau". D'esti postreru grabáronse dos videos distintos. L'álbum foi discu d'oru n'[[España]] y [[Méxicu]].<ref name = oro>cronica.com.mx [http://www.cronica.com.mx/notas/2012/630820.html Estrena Enrique Bunbury curtiumetraxe "Llicenciáu Chigres: The movie"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190529152653/http://www.cronica.com.mx/notas/2012/630820.html |date=2019-05-29 }} 23 de xineru de 2012</ref> De forma previa al llanzamientu pudo visualizase el documental "Les venes abiertes del Llicenciáu Chigres", que'l so títulu emulaba al de la obra del uruguayu [[Eduardo Galeano]], ''[[Les venes abiertes d'América Llatina]]''. Nél recoyía'l procesu de grabación del álbum y entrevistóse al propiu Bunbury y el restu de los integrantes de la so banda.<ref>heraldo.es [https://www.heraldo.es/noticias/cultura/bunbury_abre_les venes llicenciáu_chigres_162883_308.html Bunbury ábre-y les venes a 'Llicenciáu Chigres'] 28 d'ochobre de 2011</ref> Mientres la xira de presentación estrenó'l [[curtiumetraxe]] "Llicenciáu Chigres: The Movie", narrando la hestoria d'un escenariu [[apocalipsis|apocalíptico]] rellacionáu cola creencia [[Mayes|maya]] del [[Fenómenu de 2012|21 d'avientu de 2012]].<ref name = oro /> El mesmu cantante ye'l protagonista del curtiu, quien encara'l personaxe llamáu "Llicenciáu Chigres". Foi dirixíu por [[Alexis Morante]], quien yá trabayó con él en dellos videoclips sos. El filme foi gallardoniáu nel [[Musiclip festival]] na categoría "Meyor Curtiumetraxe Musical".<ref>europasur.es [http://www.europasur.es/article/ocio/1414279/licenciado/bares/the/movie/vence/musiclip/festival.html 'Llicenciáu Chigres, the movie' vence nel Musiclip Festival] Publicáu'l 7 d'avientu de 2012</ref> Bunbury comentó que'l discu sería l'empiezu d'una nueva etapa no musical, dexando tras el soníu que caracterizó a les "Cantares del puertu".<ref name = facebook /> El cantante añadió que llevaba unos diez años queriendo grabar esti discu, y que poles circunstancies que se daben decidió faelo nesi momentu. De los sesenta cantares qu'aprosimao tenía en mente quedar colos quince finales pa construyir un discu "conceptual" según les sos pallabres, estremáu en cuatro partes y que de dalguna forma narrara la hestoria del personaxe ficticiu "Llicenciáu Chigres". Toles temes, unos más conocíos qu'otros, escuchar a lo llargo de les numberoses estancies y viaxes pel centru y sur d'América. La xira de presentación del discu, "''Llicenciáu Chigres Tour''" empezó n'España en xineru de 2012, anque se realizaron conciertos previos a la edición del discu nos meses de payares y avientu de 2011 n'[[Estaos Xuníos]]. Mientres la xira percorriéronse amás EE.XX. y numberosos países llatinoamericanos. En declaraciones realizaes por Bunbury mientres la xira comentó que Quino Béxar pasó a ser un integrante más de la so actual banda "Los Santos Inocentes". Nel branu de 2012 editóse ''Llicenciáu Chigres - Reposáu special edition Box Set. ''Inclúi'l CD orixinal, un llibretu de 28 páxines con semeyes y testos inéditos, un DVD colos videos clips rodaos pa los singles del álbum, el mediumetraxe'' Llicenciáu Chigres - The Movie, ''y el documental ''Les venes abiertes del Llicenciáu Chigres, ''xunto con un CD qu'inclúi versiones en direutu de la práutica totalidá de les temes del discu. Estos cantares fueron estrayíes de conciertos de la xira y de pruebes de soníu de los shows realizaos (11 temes en total). La caxa acompáñase amás de dos vasos de tequila serigrafiados.<ref>popelera.net [http://www.popelera.net/bunbury-publica-una-edicion-especial-de-la so-ultimo-discu-llicenciáu-chigres/ Bunbury publica una edición especial del so últimu discu, 'Llicenciáu Chigres'] Publicáu'l 10 d'ochobre de 2012</ref> === ''Palosanto'' === [[Ficheru:Bunbury en Guatemala.jpg|thumb|Bunbury mientres la so actuación el martes [[18 de marzu]] de [[2014]] nel Centru Cultural Miguel Ángel Asturias (Teatru Nacional) na [[ciudá de Guatemala]].]] El día [[29 d'ochobre]] de [[2013]] salió a la venta'l so octavu material d'estudiu, ''[[Palosanto]]'', un discu de cambéu personal y soníu particular. Editáu por OCESA, y distribuyíu por [[Warner Music]]. Foi compuestu ente 2010 y 2013, y dase la particularidá de que les primeres maquetes orixinales fueron robaes cuando asaltaron la vivienda del cantante en [[Los Angeles]] y robaron el so [[Ordenador personal]], Bunbury afirmó: "''Agora tener que reconstruyir mentalmente...nun voi recuperar l'archivu al cien per cien. voi recuperar d'otra forma y nesi momentu va apaecer un cantar nuevu; creo que pue ser perinteresante''".<ref>rollingstone.es [https://web.archive.org/web/20141129022747/http://rollingstone.es/noticias/esclusiva-un lladrones-entren-en-casa-de-bunbury-y róben-y el so-proximo-discu/ Esclusiva: Un lladrones entren en casa de Bunbury y róben-y el so próximu discu] Publicáu'l 20 d'avientu de 2011</ref> El discu grabar nos Phantom Vox Studios de [[Los Angeles]] cola so banda habitual ''Los Santos Inocentes'', y foi producíu pol mesmu Bunbury.<ref>rollingstone.es [https://web.archive.org/web/20141204135540/http://rollingstone.es/noticias/nuevu-discu-de-bunbury-palosanto/ Nuevu discu de Bunbury: 'Palosanto'] Publicáu'l 11 d'agostu de 2013</ref> Cuenta con arreglos de cuerda, que pueden atopase en grabaciones previes de Bunbury, pero como novedá hai arreglos vocales en delles temes al cargu de un tríu gospel femenín. Esto sí ye una novedá dientro de la so carrera musical. Con esti nuevu material consiguió'l discu d'oru n'España<ref>eluniversal.com.mx [http://www.eluniversal.com.mx/espectaculos/2014/bunbury-aplaude-talentu-musical-america--1016062.html Bunbury recibe en Madrid Discu d'Oru por Palosanto] Publicáu'l 10 de xunu de 2014</ref> y amás en Méxicu llogró discu de platinu.<ref>informador.com.mx [http://www.informador.com.mx/entretenimiento/2014/510223/6/enrique-bunbury-recibe-disco-de-platino-por-palosanto.htm Enrique Bunbury recibe Discu de Platín por 'Palosanto'] Publicáu'l 29 de xineru de 2014</ref> L'álbum ta formáu por 15 cantares editaos en formatu [[CD]], [[Digipak|CD digipak]] y en doble [[Discu de vinilu|vinilu]]. El vinilu esplica meyor la estructura que Bunbury quixo dar al discu. Palosanto, que según comentó'l cantante pudo ser doble con siquier 20 temes, ta estremáu en dos partes. Nel so escritu personal de presentación del discu esplica que la primer parte ye d'un [[soníu]] más teunolóxicu y dixital, y la segunda ye más orgánica.<ref>enriquebunbury.com [http://enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=13&i=1649#links Palosanto "Un modelu de ovni vintage de los cincuenta"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171105014112/http://enriquebunbury.com/noticia.aspx?p=13&i=1649#links |date=2017-11-05 }} publicáu'l 8 setiembre de 2013</ref> El digipak y la edición vinilu acompañar d'un segundu CD, "''Cualquier tiempu pasáu.... Live 2011-2012''", qu'inclúi 11 temes en direutu de la xira de presentación del discu ''[[Llicenciáu Chigres]]''. Son versiones en direutu de cantares de tola so discografía en solitariu, en dellos casos bien distintes de la tema grabada orixinalmente.<ref name = chigre>heraldo.es [http://blogs.heraldo.es/lavozdemiamo/?p=6710 Bunbury, 'Palosanto', Héroes… (la entrevista completa)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140101051823/http://blogs.heraldo.es/lavozdemiamo/?p=6710 |date=2014-01-01 }} Publicáu'l 3 d'avientu de 2013</ref> El so primer videu promocional foi "''Despierta"'', llanzóse'l [[17 de setiembre]] de 2013, y foi censuráu temporalmente n'[[España]].<ref>cadizdirecto.com [http://www.cadizdirecto.com/censurado-en-espana-el-videu-de-bonbury-de-que-tienen-mieu.html Censuráu n'España'l videu de Bunbury ¿de qué tienen mieu?] Publicáu'l 19 de setiembre de 2013</ref> Anque se desconocen los motivos oficialmente, al poco tiempu volvió tar disponible'l so visionado. Los siguientes senciellos y videoclips fueron: ''"Más altu que nós namái'l cielu"'', ''"Los Inmortales"'', ''"Salvavides"'' y ''"Prisioneros"''. El [[14 de xineru]] de [[2014]] en [[Méxicu]] empezó la xira del discu, "[[Palosanto Tour]]" en [[La Plaza Condesa]], [[Distritu Federal]]. El mesmu Bunbury afirmó que va la xira nun va ser tan estensa que la previa de 2011-2012 por razones personales, y va desenvolvese a lo llargo de 2014 por tol [[América|continente americanu]] y [[España]].<ref name = chigre /> La primer parte de Palosanto Tour llogró axuntar a más de 100 mil persones nun total de 13 conciertos nel país azteca.<ref>enriquebunbury.com [https://enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=1717 Palosanto Tour 2014 - Round I] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171104233158/https://enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=1717 |date=2017-11-04 }} Publicáu'l 18 de febreru de 2014</ref> La segunda parte continuu visitando los países de [[República Dominicana]], [[Guatemala]], [[Hondures]], [[El Salvador]], [[Costa Rica]], [[Colombia]], [[Ecuador]], [[Perú]], [[Chile]] y cerrando la so xira per América nel míticu estadiu [[Luna Park (Buenos Aires)|Luna Park]] en [[Buenos Aires]], [[Arxentina]]. El tramu de la xira per España tuvo dellos inconvenientes por cuenta de cancelaciones de dellos conciertos arriendes de una operación quirúrxica que tuvo ser sometíu'l so guitarrista [[Jordi Mena]]<ref>miusyk.com [http://www.miusyk.com/cancelaos-cuatro-primeros-conciertos-bunbury-espana.html Atayaos los cuatro primeros conciertos de Bunbury n'España] Publicáu'l 7 de xunu de 2014</ref> y tamién por cuestiones climátiques,<ref>lasprovincias.es [http://www.lasprovincias.es/culturas/musica/201407/03/nube-fai-suspender-conciertu-20140703215131.html El conciertu de Bunbury en Valencia, suspendíu pola nube] Publicáu'l 3 de xunetu de 2014</ref> por eso Bunbury reprogramó los conciertos pal mes d'avientu.<ref>miusyk.com [http://www.miusyk.com/feches-xira-enrique-bunbury-spana.html Les feches de la xira d'Enrique Bunbury n'España] Publicáu'l 21 de setiembre de 2014</ref> Asina'l músicu depués embarcóse nel antepenúltimu tramu del tour percorriendo los puntos más importantes d'[[Estaos Xuníos]]. ==== Xira con Calamaro ==== Al términu del tour n'[[Estaos Xuníos]], nos meses d'[[ochobre]] y [[payares]] Bunbury percorrió delles ciudaes de [[Méxicu]] xunto al músicu [[Arxentina|arxentín]] [[Andrés Calamaro]] nuna mini-xira.<ref>rollingstone.es [https://web.archive.org/web/20140729184333/http://rollingstone.es/noticias/xira-conxunta-de-bunbury-y-calamaro/ Xira conxunta de Bunbury y Calamaro] publicáu'l 25 de mayu de 2014</ref><ref>culturaocio.com [http://www.culturaocio.com/musica/noticia-feches-xira-conxunta-bunbury-calamaro-20140929103754.html Feches de la xira conxunta de Bunbury y Calamaro] Publicáu'l 29 de setiembre de 2014</ref> Los dos yá se xubieren en repitíes ocasiones al escenariu como convidaos, el más convocante foi'l [[12 d'abril]] nel [[Luna Park (Buenos Aires)|Luna Park]] nel zarru de la primer parte de la xira de Palosanto.<ref>rockandball.com.ar [http://www.rockandball.com.ar/enrique-bunbury-un-heroe-en-la lluna-park/ Enrique Bunbury, un héroe na Luna Park] Publicáu'l 16 d'abril de 2014</ref> Según el mesmu ''Bunbury'', la xira fuera pensada dende hai yá munchos años pola insistencia d'un promotor Mexicanu, pero yera bien complicáu que dos músicos coincidan en feches nel llanzamientu del so álbum.<ref>excelsior.com.mx [http://www.excelsior.com.mx/funcion/2014/06/10/964349 Xira de Bunbury y Calamaro per Méxicu podría ampliase] publicáu'l 10 de xunu de 2014</ref> Na xira interpretaron les sos temes cada unu por separáu y a la fin del show xuntar a cantar temes propies y d'otros artistes, lo más destacao foi l'homenaxe que lu rindieron al músicu [[Gustavo Cerati]], tocando'l so cantar "[[Crime (cantar)|Crime]]".<ref>tn.com.ar [http://tn.com.ar/musica/hoy/el-emotivo-homenaje-de-andres-calamaro-y-enrique-bunbury-a-gustavo-cerati_538174 L'emotivu homenaxe d'Andrés Calamaro y Enrique Bunbury a Gustavo Cerati] Publicáu'l 21 d'ochobre de 2014</ref> ==== Madrid, Área 51 ==== El [[20 d'ochobre]] de 2014 anúnciase la salida de nuevu material discográfico tituláu; [[Madrid, Área 51]]. [[Álbum en direutu|Álbum en vivu]] grabáu'l [[29 de xunu]] de 2014 nel [[Palaciu de Deportes de la Comunidá de Madrid|Palaciu de los Deportes]] en [[Madrid]], [[España]].<ref>europapress.es [https://www.europapress.es/cultura/musica-00129/noticia-bunbury-publicara-payares-direutu-madrid-area-51-20141021105426.html Bunbury va publicar en payares el direutu 'Madrid Área 51'] publicáu'l 21 d'ochobre de 2014</ref> Cola participación de los músicos [[Iván Ferreiro]] y [[Quique González]] ante 15 mil persones. Con fecha de llanzamientu pal [[25 de payares]] de 2014 en formatu doble [[CD]] + doble [[DVD]]. El trabayu recueye'l conciertu del músicu aragonés nel Palaciu de los Deportes, más un documental tituláu "Espediente Palosanto" y que revela les coraes d'esti espectáculu. Cabo amás aprofiar qu'esti ye'l primer trabayu en direuto de Bunbury que s'edita en formatu Blu-Ray n'alta definición, nuna edición d'un solu discu y que nun inclúi los CDs d'audiu. === 2015: Nuevos Horizontes === El día [[23 de payares]] na so páxina oficial Enrique Bunbury publicó un comunicáu onde esplicaba'l so retiru indefiníu de los escenarios, al términu de la xira de [[Palosanto Tour|Palosanto]].<ref>enriquebunbury.com [http://enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=1731#links SAY HELLO, WAVE GOODBYE!!!] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171104233751/http://enriquebunbury.com/noticia.aspx?i=1731#links |date=2017-11-04 }} Publicáu'l 23 de Payares de 2011</ref> Señala que va ser un [[2015]] con otros proyeutos por distintos motivos personales y extra personales. Asina este va ser el so segundu alloñamientu de los escenarios dempués de lo que foi'l términu mui a tiempu de la so xira del discu [[El viaje a ninguna parte (álbum)|El viaje a ninguna parte]] nel añu [[2005]]. ==== Fíos del Pueblu ==== El [[9 de marzu]] de [[2015]] dar a conocer la noticia de la salida de "[[Fíos del Pueblu (álbum)|Fíos del Pueblu]]", discu grabáu en direutu mientres la xira que realizó xunto a Andrés Calamaro mientres el 2014 en Méxicu, con fecha de publicación el 14 d'abril.<ref>[https://web.archive.org/web/20150422023819/http://rollingstone.es/noticias/discu-de-calamaro-y-bunbury-xuntos/ Discu de Calamaro y Bunbury xuntos ] Publicáu'l 10 de marzu de 2015</ref> El primer adelantu foi la versión de "Crime", tema n'homenaxe a Gustavo Cerati, que pudo escuchase a partir del 16 de marzu.<ref>[http://www.argnoticias.com/espectaculos/item/26904-calamaro-y-bunbury-recordaron-a-gustavo-cerati Calamaro y Bunbury recordaron a Gustavo Cerati] Publicáu'l 16 de marzu de 2015</ref> ====Bunbury MTV Unplugged==== [[Ficheru:Bunbury Córdoba 2016.jpg|thumb|250px|Bunbury en [[Ciudá de Córdoba (Arxentina)|Córdoba]], [[Arxentina]], nel primer conciertu de [[Mutaciones Tour 2016]].]] Nel segundu semestre de 2015 dar a conocer, la esperada grabación d'un conciertu acústicu nos estudios de [[MTV]] en [[Méxicu]] so la conocida modalidá [[MTV Unplugged]]. Dichu conciertu grabó'l [[1 de setiembre]] de 2015 y caracterizóse por cuntar con un repertoriu de cantares pocu avezáu distintu al interpretáu nes anteriores presentaciones en vivu. Bunbury espresó nuna entrevista previa'l so deséu d'anovar el so repertoriu de cantares en vivu, pos consideraba qu'había cantares que s'interpretaren yá demasiaes vegaes. Carauterizar por incluyir 5 temes de la so discografía con Héroes del Silencio, según temes pocu comunes de la so carrera como solista, ensin incluyir cantares de los álbumes [[Pequeñu (álbum)|Pequeñu]], [[Flamingos]] y [[El viaje a ninguna parte (álbum)|El viaje a ninguna parte]]. El conciertu cuntó cola participación d'invitaos especiales como [[Carla Morrison]], [[Draco Rosa|Robbi Draco Rosa]], [[Vetusta Morla]], [[León Larregui]] y [[Pepe Aguilar]]. Emitir pola canal [[MTV Llatinoamérica]] el [[26 de payares]] de 2015, y darréu salió a la venta sol nome, [[MTV Unplugged: El llibru de les mutaciones]] en formatos CD, DVD, Vinilu, Blu-ray y Online. D'esti álbum surdió la [[Xira musical]] llamada, [[Mutaciones Tour 2016]], onde l'artista celebró los sos 30 años de trayeutoria musical. El [[6 de payares]] recibió per segunda vegada'l premiu al Meyor Artista Español nos [[MTV Europe Music Awards 2016]] realizaos en [[Holanda]].<ref>{{cita noticia |títulu=Enrique Bunbury gana'l premiu al Meyor artista español nos MTV EMA 2016|url=https://www.vinilonegro.com/2016/11/enrique-bunbury-gana-el premiu-al meyor artista-espanol-en-los-mtv-ema-2016/|fechaaccesu=22 de payares de 2016|fecha=6 de payares de 2016}}</ref> ====Archivos==== El [[11 de payares]] de [[2016]] salieron publicaos los [[Álbum recopilatorio|álbumes recopilatorios]] titulaos, [[Archivos Vol.1 : Tributos y BSOs]] y [[Archivos Vol. 2: Duetos]]<ref name=>{{cita noticia |títulu=Enrique Bunbury abre'l so archivu |url=http://tn.com.ar/musica/hoy/enrique-bunbury-abre-el so-archivu_753076 |fechaaccesu=19 de payares de 2016 |fecha=12 de payares de 2016 }}</ref>onde axunta nel primer álbum, bandes sonores feches pa cine, teatru, televisión, y tamién cantares versionadas d'otros artistes. El segundu discu contién puramente duetos que Bunbury fixo a lo llargo de la so carrera en collaboración con artistes como [[Andrés Calamaro]], [[Zoé]], [[Jaime Urrutia]], [[Quique González]], [[Galbana (banda)|Galbana]], [[Elefantes (banda)|Elefantes]], ente otros. === Mires === El [[31 d'agostu]] de [[2017]] por aciu les sos redes sociales dar a conocer la noticia del llanzamientu del novenu álbum d'estudiu del cantante, "Mires", previstu pal 20 d'ochobre, por aciu un [[curtiumetraxe]] qu'amuesa'l procesu de grabación y la intimidá de los músicos.<ref>{{cita noticia|títulu=Enrique Bunbury anuncia Mires|url=http://www.rutasalternas.com/2017/08/enrique-bunbury-anuncia-mires/|fechaaccesu=3 de setiembre de 2017|fecha=31 d'agostu de 2017|autor=Gilberto Flores}}</ref> El 20 d'Ochobre de 2017, Bunbury saca al mercáu'l so últimu trabayu denomináu "Mires", publicáu col sellu Ocesa/[[Warner Music Group|Warner]], nel cual crea un amiestu de soníos que caltién la esencia de la so música.<ref>{{Cita web|url=https://elpais.com/cultura/2017/10/24/actualidad/1508859635_200834.html|títulu=Bunbury: tresformista sonoru|fechaaccesu=25 d'ochobre de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> == Vida privada == Bunbury esta casáu con [[Jose Girl]] (qu'amás ye la so fotógrafa oficial), dende ochobre de 2012 depués de dellos años de rellación, cola que tien una fía, llamada Asia, nacida en 2011. El músicu yá pasara por un matrimoniu nel añu [[2000]] con Nona Rubio, que depués s'eslleió nel [[2001]].<ref>vivelohoy.com [http://www.vivelohoy.com/entretenimiento/8135518/enrique-bunbury-casar con-jose-girl Enrique Bunbury casóse con Jose Girl] Publicáu'l 4 d'ochobre de 2012</ref> Ente les sos otres rellaciones cabo destacar la que caltuvo nos años 90 con [[Benedetta Mazzini]], fía de la cantante Mina, a la que dedico siquier tres canciones: Bendicida, Bendicida II y La chispa fayadiza (Bendicida III). L'artista ye [[veganu]] por razones étiques, y mentó la tema en distintes entevistes.<ref>elperiodico.com [http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/enrique-bunbury-creemos-mentires-aprendíes-2820309 Enrique Bunbury: "Yá nun creemos en mentires aprendíes"] publicáu'l 9 d'avientu de 2013</ref> == Músicos == Mientres la so etapa en solitariu tuvo dos bandes de músicos que lu acompañaron nos sos discos y conciertos, que bautizó colos nomes de "El Huracán Ambulante"<ref>{{cita noticia |títulu=Bunbury esllee El Furacán Ambulante y ataya la so xira |url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/escenarios/bunbury-esllee-huracan-ambulante-canciella-xira_200297.html |fechaaccesu=24 de payares de 2016 |fecha=25 d'agostu de 2005}}</ref> y "Los Santos Inocentes".<ref>{{cita noticia |títulu=Nel confesionariu: Los Santos Inocentes (la banda de Bunbury) |url=http://www.efeeme.com/en-el confesionariu-los santos inocentes-la banda-de-bunbury/ |autor=Juan Puchadesj |fechaaccesu=24 de payares de 2016 |fecha=9 de mayu de 2014}}</ref> === El Furacán Ambulante === {| {{tablaguapa}} cellpadding="3" style="text-align: center;" |- !Integrante !Preséu(s) !Periodu na banda |- |align="left"| [[Alan Boguslavsky]] |[[Guitarres]] |1997 - 1998 |- |- |align="left"| Del Morán |[[Baxu llétricu|Baxu]] |1997 - 2005 |- |align="left"| [[Copi Corellano]] |[[Pianu]] - [[Tecláu electrónicu|Tecláu]] |1997 - 2005 |- |align="left"| Ramón Gacías |[[Batería (instrumentu musical)|Batería]] - [[Instrumentu de percusión|Percusión]] |1997 - 2005 |- |align="left"| Rafa Domínguez |[[Guitarres]] |1999 - 2005 |- |align="left"| Luis Miguel Romero |[[Percusión (música)|Percusión]] |1999 - 2005 |- |align="left"| Ana Belén Estaje |[[Violín]] |1999 - 2005 |- |align="left"| Javier Iñigo |[[Trompeta]] |1999 - 2005 |- |align="left"| Javier García Vega |[[Trombón]] |1999 - 2005 |- |} === Los Santos Inocentes === {| {{tablaguapa}} cellpadding="3" style="text-align: center;" |- !Integrante !Preséu(s) !Periodu na banda |- |align="left"| Álvaro Suite |[[Guitarres]] |2008 - Actualidá |- |- |align="left"| Jordi Mena |Guitarra - [[dobro]] - [[lap steel]] - [[banjo]] - [[mandolina]] |2008 - Actualidá |- |align="left"| Robert Castellanos |[[Baxu llétricu|Baxu]] - [[Contrabaxu]] |2008 - Actualidá |- |align="left"| Jorge “Rebe” Rebenaque |[[Hammond]] - [[Pianu]] - [[acordión]] |2008 - Actualidá |- |align="left"| Ramón Gacías |[[Batería (instrumentu musical)|Batería]] - [[Instrumentu de percusión|Percusión]] |2008 - Actualidá |- |align="left"| Quino Béxar |[[Instrumentu de percusión|Percusión]] |2011 - Actualidá |- |align="left"| Santi del Campo |[[Saxofón]] |2017 - Actualidá |} == Discografía<ref>{{Cita web |url=http://www.enriquebunbury.com/discos.aspx |títulu=Enrique Bunbury, discografía |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180116213314/http://www.enriquebunbury.com/discos.aspx |fechaarchivu=2018-01-16 }}</ref> == {{AP|Discografía d'Enrique Bunbury}} === En solitariu === {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !Álbum ! Tipu !Formatu !Discográfica |- | [[1997]] | '''[[Radical Sonora]]''' |rowspan="2"| [[Álbum d'estudiu]] |rowspan="2"| [[CD]] |rowspan="12"| [[EMI Records|EMI]] |- | [[1999]] | '''[[Pequeñu (álbum)|Pequeñu]]''' |- | [[2000]] | '''[[Pequeñu cabaré ambulante]]''' | [[Álbum en direutu]] | CD / [[DVD]] / VHS |- | [[2002]] | '''[[Flamingos]]''' | Álbum d'estudiu | CD |- | [[2003]] | '''Una cita en Flamingos''' | Álbum en direutu | DVD |- | [[2004]] | '''[[El viaje a ninguna parte (álbum)|El viaje a ninguna parte]]''' | Álbum d'estudiu | CD |- | [[2005]] | '''[[Freak Show (álbum d'Enrique Bunbury)|Freak Show]]''' | Álbum en direutu | CD + DVD |- | [[2006]] | '''[[Cantares 1996-2006]]''' |rowspan="2"| [[Álbum recopilatorio]] | CD + DVD |- | [[2007]] | '''[[Los videos 1996-2007]]''' | DVD |- | [[2008]] | '''[[Hellville de Luxe]]''' |rowspan="2"| Álbum d'estudiu | CD, [[Discu de vinilu|vinilu]] y online |- | [[2010]] | '''[[Les Consecuencies]]''' |CD, Vinilu + CD, Online |- |rowspan="2"|[[2011]] | '''[[Gran Rex (álbum)|Gran Rex]]''' | Álbum en direutu | CD, DVD, vinilu |- | '''[[Llicenciáu Chigres]]''' |rowspan="2"| Álbum d'estudiu | CD + vinilu, digipak, online |rowspan="7"|[[Warner Bros. Records|Warner]] |- | [[2013]] | '''[[Palosanto]]''' | CD, Digi Pack, Vinilu + CD, Online |- | [[2014]] | '''[[Madrid, Área 51]]''' |rowspan="2"| Álbum en direutu | 2 CD's + 2 DVDs [[DigiPak]], [[Blu-ray]], Online |- | [[2015]] | '''[[MTV Unplugged: El llibru de les mutaciones|MTV Unplugged]]''' | CD, Vinilu + CD, DVD, Blu-ray, Online |- | [[2016]] | '''[[Archivos Vol.1 : Tributos y BSOs]]''' |rowspan="2"| Álbum recopilatorio |rowspan="2"| CD, Vinilu, Online |- | [[2016]] | '''[[Archivos Vol. 2: Duetos]]''' |- | [[2017]] | '''[[Mires]]''' | Álbum d'estudiu | CD, Vinilu + CD, Online |} === Con Héroes del Silencio === {{AP|Discografía d'Héroes del Silencio}} {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !Álbum ! Tipu !Formatu !Discográfica |- | [[1987]] | '''[[Héroes del Silencio (EP)|Héroes del Silencio]]''' | [[EP]] |rowspan="2"| [[CD]] |rowspan="21"| [[EMI Records|EMI]] |- | [[1988]] | '''[[El mar no cesa]]''' | [[Álbum d'estudiu]] |- | [[1989]] | '''[[En direutu (álbum d'Héroes del Silencio)|En direutu]]''' | [[Álbum en direutu]] | [[Mini-LP]] |- | [[1990]] | '''[[Senderos de traición]]''' | [[Álbum d'estudiu]] | CD |- | [[1991]] | '''[[Sienda '91]]''' | [[Álbum en direutu]] | Mini-LP |- | [[1993]] | '''[[El espíritu del vino]]''' |rowspan="2"| Álbum d'estudiu |rowspan="6"| CD |- | [[1995]] | '''[[Ábanu (álbum)|Ábanu]]''' |- | [[1996]] | '''[[Parasiempre]]''' | Álbum en direutu |- | [[1998]] | '''[[Rareces (álbum d'Héroes del Silencio)|Rareces]]''' |rowspan="3"| Álbum recopilatorio |- | [[1999]] | '''[[Edición del mileniu]]''' |- | [[2000]] | '''[[Cantares 1984-1996]]''' |- | [[2004]] | '''[[Antoloxía audiovisual]]''' | Álbum recopilatorio |rowspan="2"| CD + DVD |- | [[2005]] | '''[[El ruíu y la roxura (Héroes del Silencio)]]''' | Álbum en direutu |- |rowspan="5"|[[2006]] | '''[[El mar no cesa]]: Edición especial''' |rowspan="5"| Álbum recopilatorio |rowspan="4"| CD |- | '''[[Senderos de traición]]: Edición especial''' |- | '''[[El espíritu del vino]]: Edición especial''' |- | '''[[Ábanu (álbum)|Ábanu]]: Edición especial''' |- | '''[[The Platinum Collection (álbum d'Héroes del Silencio)]]''' | CD + DVD |- | [[2007]] | '''[[Tour 2007]]''' |rowspan="2"| Álbum en direutu | CD + DVD |- | [[2011]] | '''[[Live in Germany]]''' |rowspan="2"| CD, DVD, LP |- | [[2012]] | '''[[L'Espíritu del Vinu 20 Anniversary Edition. Gran Reserva]]''' | Álbum recopilatorio |- |} == Videografía == === Videos musicales === [[Ficheru:Salton city airpark road.jpg|250px|miniaturadeimagen|derecha|Ermu de [[Salton City]], en [[California]], onde Enrique grabó la so videoclip "L'Home Delgado que non Flaqueará Enxamás".<ref>hipersonica.com [https://web.archive.org/web/20141130005829/http://www.hipersonica.com/2008/09/bunbury-estrena-en-la so-web-el curtiumetraxe-l'home delgáu-que-non-flaqueara-jamas/ Bunbury estrena na so web el curtiumetraxe L'home delgáu que non flaqueará enxamás] Publicáu'l 15 de Setiembre de 2008</ref>]] Estos son tolos [[videoclips]] de Bunbury llanzaos per cada discu oficial d'estudiu. {| {{tablaguapa}} |- ! Añu !Álbum ! Videu |- |rowspan="2"| '''[[1997]]''' |rowspan="2"| [[Radical Sonora]] | ''Alicia (Espulsada al País de les Maravíes)'' |- | ''Salomé'' |- |rowspan="3"| '''[[1999]]''' |rowspan="3"| [[Pequeñu (álbum)|Pequeñu]] | ''Infinitu'' |- | ''El Vientu a favor'' |- | ''De Mayor'' |- |rowspan="4"| '''[[2002]]''' |rowspan="4"| [[Flamingos]] | ''Sí'' |- | ''Sácame d'Equí'' |- | ''Lady Blue'' |- | ''San Cosme y San Damián'' |- |rowspan="4"| '''[[2004]]''' |rowspan="4"| [[El viaje a ninguna parte (álbum)|El viaje a ninguna parte]] | ''Que Tengas Suertecita'' |- | ''Los Restos del Naufraxu'' |- | ''El Rescate'' |- | ''Cantar (el mesmu dolor)'' |- | '''[[2006]]''' | [[Cantares 1996-2006]] | ''Un Cantar Murniu'' |- |rowspan="3"| '''[[2006]]''' |rowspan="3"| [[El tiempu de les cereces|El Tiempu de les Cereces]] | ''Puta Desagradecida'' |- | ''Nun Foi Bonu Pero Foi lo Meyor'' |- | ''Welcome to Caleyón ensin Salida'' |- |rowspan="3"| '''[[2008]]''' |rowspan="3"| [[Hellville de Luxe]] | ''L'Home Delgado que non Flaqueará Enxamás'' |- | ''Porque les Coses Camuden'' |- | ''Hai Bien Poca Xente'' |- |rowspan="3"| '''[[2010]]''' |rowspan="3"| [[Les Consecuencies]] | ''Frente por frente'' |- | ''Los Habitantes'' |- | ''De tol Mundu'' |- |rowspan="5"| '''[[2011]]''' |rowspan="5"| [[Llicenciáu Chigres]] | ''Llévame'' |- | ''Pa' Llegar A El to Llau'' |- | ''Ódiame'' |- | ''El Solitariu (Diariu d'un Borrachu)'' |- | ''Ánimes, Que Nun Amaneza'' |- |rowspan="5"| '''[[2013]]''' |rowspan="5"| [[Palosanto]] | ''Espierta'' |- | ''Más Altu que Nós Solo'l Cielu'' |- | ''Salvavides'' |- | ''Los Inmortales'' |- | ''Prisioneros'' |- |rowspan="3"| '''[[2017]]''' |rowspan="3"| [[Mires]] | ''Paecemos Tontos'' |- | ''L'Actitú Correuta'' |- | ''Trubiecu de Caín'' |- |rowspan="3"| '''[[2018]]''' |rowspan="3"| [[Mires]] | ''La constante'' |- |} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografìa == * {{cita llibru |nome=Pep|apellíos=Blay |añu=2007 |títulu=Enrique Bunbury: lo demás ye silenciu |editorial=Plaza & Janés |isbn=978-84-01-30551-1}} * {{cita llibru |nome=Luis|apellíos=Videla |añu=2005 |títulu=Enrique Escribir Con N De Bunbury |editorial=El Aleph |isbn=987-1070-22-5}} == Enllaces esternos == {{Commons category|Enrique Bunbury}} {{wikiquote|Enrique Bunbury}} * {{Páxina web|http://www.enriquebunbury.com}} * {{Facebook|bunburyoficial}} * {{Twitter|Bunburyoficial}} * {{Instagram|bunburyoficial}} * [https://open.spotify.com/artist/4uqzzJg3ww5eh7IgGV7DMT Enrique Bunbury] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180703024824/https://open.spotify.com/artist/4uqzzJg3ww5eH7IgGV7DMT |date=2018-07-03 }} en [[Spotify]]. * [http://www.youtube.com/bunbury Enrique Bunbury en [[YouTube]]] * [http://www.heroesdelsilencio.es/ Sitiu web oficial d'Héroes del Silencio] {{NF|1967||Bunbury, Enrique}} {{Tradubot|Enrique Bunbury}} [[Categoría:Cantantes de rock d'España]] [[Categoría:Cantantes de pop d'España]] [[Categoría:Cantantes en castellanu]] [[Categoría:Cantautores d'España]] [[Categoría:Productores discográficos d'España]] [[Categoría:Ganadores de los MTV Europe Music Awards]] [[Categoría:Persones de Zaragoza]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] s7l74ix92tqg067gq7bkydhhqlnemm4 El señor de los cielos 0 143296 4500940 4492608 2026-06-20T13:33:14Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 10 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500940 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|El señor de los cielos}} {{Copyedit|t=20160726}} {{Non neutralidá|motivu=Los ralos de tiempu de les dómines establecíes d'ambientación, por motivos aldericaos nel historial del mesmu.}} {{serie de televisión}} '''''El señor de los cielos''''' ({{lang-en|''The Lord of the Skies''}})<ref>{{cita web|url=http://www.caracolinternacional.com/en-us/p/137/the-lord-of-the-skies|títulu=The Lord of the Skies|fechaaccesu=30 d'avientu de 2014|autor=[[Caracol Televisión Internacional]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141231065634/http://www.caracolinternacional.com/en-us/p/137/the-lord-of-the-skies|fechaarchivu=2014-12-31}}</ref> ye una [[serie de televisión]] [[Méxicu|mexicano-]][[Colombia|colombiano-]][[Estaos Xuníos|americana]] producida por [[Argos Comunicación]], para [[Telemundo]]. Mientres la primer temporada viose tamién arreyada la cadena [[Caracol Televisión]] na producción.<ref name= "Cascoxu">[http://www.caracoltv.com/el señor-de-los cielos El señor de los cielos en Caracol Televisión.]</ref> Ye distribuyida internacionalmente por [[Telemundo Internacional]]. Ta escrita por [[Luis Zelkowicz]] y Mariano Calasso, basada nuna idea orixinal d'[[Andrés López López|Andrés López]]. La serie narra les aventures y delitos que cometió'l [[Méxicu|mexicanu]] [[Amado Carrillo]], que'l so nome camudar por ''Aurelio Casillas'' na telenovela. El repartu principal ta conformáu por [[Rafael Amaya]], [[Fernanda Castillo]], [[Carmen Villalobos]], [[Maritza Rodríguez]], [[Marlene Favela]], [[Gabriel Porras]], [[Ximena Herrera]], [[Raúl Méndez]], [[Carmen Aub]], [[Sabrina Seara]], [[Marisela González]], [[Alejandro López]], [[Lisa Owen]] y Jesús More. Amás cunta coles participaciones antagóniques de [[Róbinson Díaz]], [[Miguel Varoni]], [[Mauricio Ochmann]], [[Alberto Guerra (actor)|Alberto Guerra]], [[Tommy Vásquez]], [[Leonardo Daniel]], [[Sebastián Caicedo]], [[Sara Corrales]], [[Emmanuel Esparza]], [[Mariana Seoane]], [[Francisco Gattorno]], [[Isabella Castillo]] y [[Roberto Escobar]]. Cuenta coles actuaciones especiales de [[Guy Ecker]], [[Ninel Conde]], [[Carlos Bardem]] y [[Vanessa Villela]]. Aurelio, llamáu ''el señor de los cielos'', ye un [[narcotraficante]] [[Méxicu|mexicanu]] que dende bien pequeñu perdió al so [[padre]], polo qu'él y el so hermanu tuvieron que salir alantre por sigo solos. Aurelio llogró infiltrar y apoderar al gobiernu mexicanu, convirtiéndose nel home con más dineru y poder en tou [[Méxicu]]. Al igual qu'asocede cola mayoría de les sos otres telenoveles, Telemundo tresmitió la [[telenovela]] con subtítulos n'inglés como ''closed caption'' (CC3).<ref>{{cita web |url=http://centrodeartigos.com/articulos-enciclopedicos/article_94637.html|títulu=Telemundo, historia, programación, subtítulos n'inglés|fechaaccesu=6 de febreru de 2014 }}</ref> A la fin de la serie orixinal anuncióse segunda temporada pal 2014, mesma que foi grabada en [[Veracruz]].<ref>{{cita web|url=http://www.eluniversalveracruz.com.mx/veracruzanos-personaxes/2013/el-senor-de-los|títulu="El señor de los cielos 2" va rodar en Veracruz|fechaaccesu=20 de xineru de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250128190835/http://www.eluniversalveracruz.com.mx/veracruzanos-personaxes/2013/el-senor-de-los|fechaarchivu=2025-01-28}}</ref> La serie cunta colos mesmos personaxes y repartu de la primer temporada, incorporándose al repartu principal Mauricio Ochmann, que na temporada anterior solo participó en tres episodios.<ref>{{cita web |url=http://www.telemundo51.com/entretenimiento/telenovelas/Avancen-les%20grabaciones-de-la-nueva-temporada-de-El-senor-de-los%20cielos-238809801.html |títulu=Nueva temporada de “El señor de los cielos” |fechaaccesu=20 de xineru de 2014 |fecha=6 de xineru de 2014 |editorial=Telemundo 51 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140201180417/http://www.telemundo51.com/entretenimiento/telenovelas/Avancen-les |fechaarchivu=2014-02-01 }}</ref> El 22 d'abril de 2014, [[Telemundo]] llanzó una miniserie al traviés de la so [[sitiu web]], titulada ''El señor de los cielos: capítulu secretu'', constando esta de siete partes. Estrenóse'l 22 de mayu de 2014 a manera d'episodiu piloto pal estrenu de la segunda temporada de la serie.<ref>{{cita web |url=http://www.vivelohoy.com/entretenimiento/8398569/el-capitulo-secretu-de-el-senor-de-los cielos |títulu= El capítulu secretu de 'El señor de los cielos'|fechaaccesu=22 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.elcaribe.com.do/2014/04/21/estrenaren-miniserie-digital-ldquo-senor-los-cielosrdquo|títulu=Van Estrenar miniserie dixital de “El señor de los cielos”|fechaaccesu=22 d'abril de 2014}}</ref> La serie convertir na producción de [[Telemundo]] con mayor audiencia en [[Méxicu]] na so emisión orixinal por dicha cadena.<ref>{{cita web |url=http://www.laraza.com/Narcos-siguen-siendo-h%C3%A9ruques-de-la-televisi%C3%B3n|títulu=Narco siguen siendo héroes de la televisión (Semeyes)|fechaaccesu=18 de xunu de 2014|editorial=La Raza|autor=Irene Turráu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140614203508/http://www.laraza.com/Narcos-siguen-siendo-h%C3%A9ruques-de-la-televisi%C3%B3n|fechaarchivu=14 de xunu de 2014}}</ref> Tres los altos númberos d'audiencia ante l'estrenu de la sesta temporada, Telemundo anunció'l 10 de mayu de 2018 la confirmación pa una séptima temporada que va salir al aire en 2019.<ref>[http://www.telemundo.com/shows/2018/05/10/nbcuniversal-telemundo-anuncia-la so-nueva-programacion NBCUniversal Telemundo anuncia la so nueva programación]</ref> ''El señor de los cielos'' reinventa la vida y los tiempos de Carrillo Fuentes, un home que se convirtió nel xefe del [[Cártel de Juárez]], con historia ambientada nos años [[Años 1990|noventa]]. Carrillo yera moteyáu como "El Señor de los Cielos", por cuenta de la gran flota d'aeronaves qu'utilizó pa tresportar la droga. Tamién foi conocíu pola llavadura de más de 200 millones de dólares al traviés de Colombia pa financiar la so enorme flota d'aviones. Descríbese-y como'l narcotraficante más poderosu de la so dómina. Carrillo morrió nel hospital Santa Mónica de la [[Ciudá de Méxicu]] en 1997, al intentar sometese a una estensa ciruxía plástica coles mires de camudar dafechu la so apariencia. Nos sos últimos díes, Carrillo taba siendo rastrexáu poles autoridaes mexicanes y d'Estaos Xuníos. Ta consideráu como unu de los homes más ricos y poderosos de la historia de los criminales, con un valor netu envaloráu de 25&nbsp;000 millones de [[Dólar d'Estaos Xuníos|dólares]]. == Sinopsis == {{referencies|t=20160725|televisión}} === Primer temporada "El señor de los cielos" === La telenovela narra la historia d'Aurelio Casillas ([[Rafael Amaya]]), unu de los [[Narcotráficu|narcotraficantes]] más importantes de [[Méxicu]] nos años 90. La única ambición d'Aurelio yera convertise nel narcotraficante más poderosu de [[Méxicu]], ensin importa-y ser cautelosu y muncho menos llamativu. Llogró tener fortuna, muyeres, cases, edificios y casones ensin enforma esfuerciu. Cuando yera pequeñu, Aurelio nun sabía lleer nin escribir. Perdió al so padre dende mozu y tuvo que sostener a la so familia xunto col so hermanu Víctor Casillas ([[Raul Méndez]]). Cola ayuda de Daniel Jiménez Regueru "El Letrudo" (Juan Ríos), Aurelio aprendió a escribir y lleer. Ximena([[Ximena Herrera]]), la muyer de la so vida y madre de los sos 3 fíos Heriberto ([[Ruy Senderos]]), Rutila ([[Carmen Aub]]) y Luz Marina ([[Gala Montes|Gala Montes de Oca]]) vivió nel mundu del narcotráficu dende pequeña: el so padre, Don Cleto ([[Javier Díaz Dueñas]]), yera unu de los narcos más poderosos de la dómina. A los 15 años, ella conoz a Aurelio y namórase perdidamente d'él. En siguiendo creciendo y llograr fama y fortuna, Aurelio fai enemigu del Cártel de los Carbayos, nel cual la hermana menor de los Carbayos, Mónica Carbayos ([[Fernanda Castillo]]), remana les finances de los sos hermanos; sicasí, el so llau débil ye'l so secretu namoramientu faía a Aurelio. Ella despinta los sos sentimientos pa nun perder el control y nun ser ganada fácilmente polos sos enemigos. Cuando Aurelio asesina a los sos dos hermanos, Isidro ([[Guillermo Quintanilla]]) y Guadalupe ([[Marco Pérez]]) Mónica intenta vengase, pero solo pierde'l control sobre sí mesma y continua namorada d'Aurelio, ayudar coles sos crimines en delantre. Marco Mejía ([[Gabriel Porras]]), un policía de [[Méxicu]] que perdió al so padre por culpa d'Aurelio, llogra faer que la cara de Casillas seya reveláu pola prensa y medios noticiosos, que moteyáron-y "El Señor de los Cielos". Tres revelase la cara d'Aurelio, la policía y los sos enemigos empiecen a atacar la so organización pa quitar tol so poder. Dempués de dellos meses, Marco llogra faer cayer a Aurelio, espropiándo-y los sos terrenes, casones y xoyes. Aurelio, tres trate acorrexáu, decide faese una operación de cara, morriendo nuna camiya de [[hospital]]. A la fin, Heriberto cumple la promesa que-y fixo al so padre, antes de morrer, y matu a Marco Mejía.<ref>{{cita web |url= http://entretenimiento.terra.com/novelas/noveles-de-la-a-a-la-z/el-senor-de-los cielos-2013,5b18b16cf4c65410VgnCLD200000bbcceb0aRCRD.html|títulu= El señor de los cielos(2013) |fechaaccesu=22 de xunu de 2014 |obra=Terra}}</ref> === Segunda temporada "El regresu de la muerte" === Toos creen que ''El señor de los cielos'' morrió naquella camiya d'hospital pero ye mentira. Agora Aurelio va tornar de la muerte a vengase de los qu'osaron traiciona-y. Aurelio Casillas vuelve pa buscar vengación de los sos enemigos cola ayuda de la so resucitada ya infrayable amante Mónica Carbayos y el so fiel hermanu Víctor "Chacorta" Casillas va buscar retomar el vuelu y recuperar la siella del Capo de Capos, pero'l nun ye l'únicu contendiente pos agora José María "El Chema" Venegas ([[Mauricio Ochmann]]) va buscar reclamar pa si esi títulu y unviar de nuevu al señor de los cielos a onde cree que ten de tar. Amás, agora la solitaria axente Leonor "La colombiana" Ballesteros ([[Carmen Villalobos]]) tendrá d'atrapar a Casillas ensin l'ayuda del so compañeru Marcos Mejía que foi asesináu por Heriberto Casillas y Chacorta. Ella va tener l'ayuda del Gobernador de Jalisco Pedro Nevárez ([[Irineo Álvarez]]), la so fía Victoria Nevárez ([[Marlene Favela]]) y el so home Ignacio Miravalle ([[Alejandro de la Madrid]]) y cola muerte del gobernador toos tendrán de tomar bandu del Chema o Aurelio pos dambos van empecipiar una carrera pa llegar a la presidencia de Jalisco y reclamar dichu territoriu, nuna historia de traxedies y muerte Aurelio tendrá d'enfrentar una guerra llarga, sangrienta y de gastadura pos cola muerte de la so amada Ximena, l'atentáu en contra del so sobrín Victor Casillas Jr. "El Chacortita" ([[Jorge Luis Moreno]]) a manes del Turráu ([[Sebastián Caicedo]]) qu'esti foi asesináu por Aurelio cubriendo a Tisories ([[Tommy Vásquez]]), el so amor fugaz por Victoria y cola solombra del Chema Venegas escorriéndo-y tendrá de retomar el vuelu al so preciáu cielu pero cola sorpresa de que la so fía Rutila va facer güelu del so peor enemigu. === Tercer temporada "La vengación del xefe" === El Señor de los Cielos ta en prisión ensin saber si ye de día o de nueche siendo cutíu y torturáu diariamente polos soldaos de la marina comandados por Marcáu (Sebastián Ferrat) y Medardo (Alejandro Peniche), dos xenerales corruptos del cuerpu de seguridá de Rodrigo Rivero ([[Manuel Balbi]]) y sumáu al pagu que'l so rival El Chema punxo sobre la so cabeza. Pero Cuando l'ambiciosu axente de la CIA Tim Rowlings ([[Sergio Mur]]) ve una manera d'esguilar na Organización ufierta un tratu a Casillas: trabayar pa la llei, pero cola presión de la so familia amenazada, l'atentáu que sufre'l so sobrín Víctor Casillas Jr, la vida que lleva la so fía Rutila agora arreyada a Venegas quien con humildaciones y maltratos pagara'l preciu pola so vengación,<ref>{{Cita web |url=http://elespecial.com/news/2015/jun/23/carmen-aub-en-papel-estelar/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923055925/http://elespecial.com/news/2015/jun/23/carmen-aub-en-papel-estelar/ |fechaarchivu=2015-09-23 }}</ref> el so fíu y la so muyer Mónica Carbayos sitiaos en toa América y cola brutal muerte del so hermanu "Chacorta" tendrá de vencer y ser lliberáu a cualquier preciu. Pero l'axente Ballesteros dempués de ver lo difícil y el númberu de baxes que sufrió pa metelo presos nun vence, amás esto va desestabilizar pos empieza a sentir atraición por Casillas polo que tendrá de vencer y cola so nueva Familia la so amiga Julia Rowlings ([[Sandra Beltrán]]) y la so nueva pareya Omar Terán (Jesús Móre) tendrá de tornar en si y decidir que camín tien d'escoyer. Aurelio llibre y col regresu de vieyos conocíos como'l diputáu Silva ([[Juan Ignacio Aranda]]), Don Feyo Aguilera ([[Leonardo Daniel]]) y Lilo (Edgardo González) l'axente cubanu, y la obligada entrada de la Tisories, l'hermanu ximielgu del Turráu Eleazar Yepes y xunto a la nueva xeneración de cabezaleres del narcotráficu SuperJavi ([[Alejandro López]]), Víctor Jr tendrá de lluchar en dos frentes l'agora exiliáu Marcáu que traicionó a Venegas y fundó'l so propiu grupu les Emes y el so vieyu rival el Xeneral Gárnica (Tomás Goros) salio de la carcel dempués d'asesinar a Ernesto Gamboa (Sahit Sosa) por ordenes de Venegas que va empecipiar una guerra llarga que va acabar col fin d'unu de los trés. Pero Aurelio nun ye l'únicu con problemes, pos Venegas va ver nuna encruciada ente l'amor que tien con Rutila, la desesperada llucha que lleva contra les Emes, la muerte del so Axente Andrews (Ari Sebastián Brickman) a manes de Victor, y la poca atención qu'empresta a los sos negocios causaren nel una mentalidá que lo fadrá zarapicar una y otra vez al grau de que terminara trabayando como nos sos entamos. Pero'l destín siempres da vueltes, l'apaición d'Esperanza Salvatierra ([[Sabrina Seara]]), la rivalidá que surde con Don Feyo por causa de la infidelidá de la so esposa La Condesa (Verónica Montes) y a últimos aires Mónica traicionar con Víctor que s'enfrentara al so tíu por causa de una decisión qu'Aurelio tomó namás que entrara al negociu, cola adicción de la so fía Luz Marina coles drogues y la so nueva enfermedá vera si ye capaz d'evitar que se-y caya'l cielu. === Cuarta temporada "Cara a la muerte" === En Méxicu camuda de sexeniu y de gobiernu, pero esta vegada, detrás de los filos del poder tán les manes del criminal más arteru de la historia del país. Aurelio Casillas, acomuñáu con estrategues políticos, llogró asitiar a un títere de los sos aliaos nel sillón de los Pinos, algamando a la fin el sitiu que tanto naguó por: el visu del poder. Pero nesta temporada, nun va ser la llei sinón el so propiu cuerpu'l que-y pondrá llendes a les sos aspiraciones. Una dura enfermedá renal va obligar a recurrir a xente de la so sangre pa buscar un donante pal necesariu tresplante que-y salvará la vida. Al nun topar compatibilidá con nengún de los sos familiares cercanos, Aurelio tendrá de recurrir a esi llargu prontuario de conquistes amoroses que dexó regaes pel mundu, buscando dalgún fíu perdíu que pueda ser la so salvación. Y ellí va empezar otra historia, porque'l gran conflictu d'El Señor de los Cielos, dueñu y patrón de la tierra agora, nun va ser solo atopar descendientes, sinón enfrentar la crueldá y l'ambición que va afayar nesos homes que lleven el so propiu ADN, nuna desatamañada llucha por sobrevivir. Fuera, nesi mundu que yá Aurelio siente conquistáu políticamente, sigue la llucha pol manexu del negociu de la droga ente'l so sobrín Víctor, agora en rellación abierta con Mónica Carbayos, siempres en combinación cola dupla guerrilla colombiana / Cartelu de los Soles de los xenerales venezolanos y la llinia de producción del Chema Venegas, acomuñáu al Feyo Aguilera, Tisories y El Oficial ([[Christian Tappan]]), un nuevu capo qu'atropó tola producción de materia primo en Colombia, Ecuador y Perú pa obligar a toos a torase a los sos manexos. A ellos acomúñase Dalvio Navarrete "l'Inxenieru" ([[Plutarco Haza]]) un constructor de túneles na frontera colos Estaos Xuníos. Estos dos grupos en bracéu van entamar una feroz llucha que se va dar en bona parte en Colombia, por culpa de qu'en Méxicu, el títere impuestu por Aurelio Casillas na presidencia, declaró que la guerra entamada por Morejón a los cartelos, col nuevu gobiernu terminó. Aurelio va siguir llavando dineru per entemediu del so amante, la banquera Esperanza Salvatierra, incursionará n'otros negocios, como'l del petroleu, l'oru y l'uraniu, tou a peraltu nivel, mientres espera qu'apaeza'l donante del reñón que precisa pa volver tener una vida normal, y cuando paeciera tar a puntu de llogralo, surde un grupu de xente honesto de dellos países, que la van poner difícil armando una llucha descarnada contra la corrupción que xeneró Aurelio en tola rexón y a tou nivel. Nel planu amorosu d'Aurelio, amás de les madres de los fíos que regó pel mundu, y qu'apaecen cuando se ta determinando quién pue ser el posible donante, que van intentar alicar les cenices de la rellación que tuvieren con él nel pasáu, apaez otru personaxe que va poner a duldar a Aurelio na so decisión de siguir con Esperanza como amante fixa. Trátase d'Amparo Rojas ([[Maritza Rodríguez]]), la hermana de la finada Matilde Rojas ([[Sara Corrales]]), la ex de Chacorta, que vieno protexer a Carlitos (Carlos D. Estrada), el fíu que Chacorta y Matilde procrearen na so tormentosa rellación. Amparo va axustar con Aurelio por que dexe en paz al so sobrín y a cambéu ella, como enfermera especialista en cuidos intensivos, dará-y sofitu en tol procesu del tresplante. Nesti procesu, Amparo va tresformar nuna especie d'Ángel de la Guarda d'Aurelio y avanzada la historia, tendrá de decidir, de la mesma, si ta dispuesta o non a apurrir el so cuerpu y la so vida toa al restablecíu capo. Cuando tou paeciera tomar el so aldu y llograse una estabilidá total nel mundu de los negocios llegales ya illegales d'Aurelio, cuando paeciera que los sos enemigos políticos fueron toraos, cuando llimó les aspereces coles sos fíes y tou ta caminando nel planu de los ciños filial y amorosu, de la so propia redolada va venir el cataclismu que va destruyir por completu l'orde familiar y va poner a tolos miembros de la Cla Casillas a decidir ente Aurelio y Víctor, quien intenta destronar al so tíu como'l mayor criminal de la historia de Méxicu de tolos tiempos. Cuando Aurelio mata a Llechu Contreras, la so fía [[Emiliana]] ([[Vanessa Villela]]) decide vengase d'él y namoralo y matalo. Pero llueu cai na so propia trampa, y namórase d'él, una y bones Aurelio propón-y matrimoniu. === Quinta temporada "Empieza la cacería" === Aurelio va desamarrar una vegada más una guerra en Méxicu, pero nesta ocasión nun va ser contra'l gobiernu, la DEA o otros cárteles… sinón contra la so propia familia. Dempués de que Emiliana llograra metese na vida d'Aurelio Casillas y de que los federales llograron alcontrar a los prófugos más famosos de la televisión, el futuru d'Aurelio y compañía paecía más negru que nunca. A lo anterior hai que suma-y que Mónica yá taba casada con Víctor, y que metanes la so boda, recibió un tiru que al paecer ye mortal y esta guerra agora si ye mundial y personal. === Sesta temporada "De cazador a fuxitivu" === Aurelio Casillas, quien recuperó tola fortuna que perdió y finalmente siente la necesidá de retirase. Pero ye tiempu de retribución, l'odiu que semó desque vendió la so alma al demoniu del narcotráficu agora ta llamando a la so puerta cola cara y el sangre de les munches persones inocentes qu'él destruyó. Aurelio va entender que les sos riqueces son una ilusión, y que dempués de ser el gran cazador que yera, agora va convertise na presa. Les muyeres que maltrató, los homes que traicionó, les marionetes polítiques que punxo nel poder, ya inclusive los sos propios fíos van volver contra él. ¿Llegó'l momentu de qu'Aurelio pague polos sos pecaos?<ref>{{Cita web |url=https://laprensa.peru.com/espectaculos/noticia-senor-cielo-temporada-6-trailer-fecha-estrenu-y-lo-que-tienes |títulu=de saber-torna-rafael-amaya-como-aurelio-caxellos-78124 El Señor de los Cielos, temporada 6: tráiler, fecha d'estrenu y lo que tienes de saber de la torna d'Aurelio Casillas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230426230723/https://laprensa.peru.com/espectaculos/noticia-senor-cielo-temporada-6-trailer-fecha-estrenu-y-lo-que-tienes |fechaarchivu=2023-04-26 }}</ref> == Receición == Dellos medios de [[comunicación]] comentaron que les producciones llamaes "narconovelas" vienden antivalores y fomenten la violencia na sociedá.{{ensin referencies}} N'[[Arxentina]], la serie llogró ente 7 y 9 punto promedio d'audiencia, ganando nel horariu de ''prime time''. En [[Méxicu]], la tresmisión de la serie por televisión abierta tresmitir por [[Gala TV]], tresmitiéndose darréu pola canal de paga Unicable tamién de televisa. En [[Venezuela]] foi tresmitida por [[Venevisión|Venevisión plus]], llogrando bona aceptación ente'l públicu.<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/espectaculos/tv-y-radio/Narconovelas-rating-polemica_0_1109289229.html|títulu=Narconovelas: Ente'l rating y la polémica|autor=Adrián Bruno|fechaaccesu=20 de mayu de 2014|idioma=castellanu}}</ref> En [[Perú]], mientres la so primer selmana d'estrenu llogró bona receición n'audiencia.<ref>{{cita web|url=http://revistasenal.com/contenidos/el-senor-de-los cielos-debuta-en-peru.html|títulu="El Señor de los Cielos" debuta en Perú|fechaaccesu=20 de mayu de 2014|idioma=castellanu}}</ref> Según la encuestadora ''Nielsen'', la serie atraxo mayor cantidá de públicu que la población de [[Siberia]], quedando nel segundu llugar de les telenoveles más vistes en tola historia de [[Telemundo]] dempués de ''[[La reina del sur (telenovela)|La reina del sur]]'', llogrando superar a [[Univision]] nel horariu de les 10pm/9c, horariu d'[[Estaos Xuníos]].<ref>{{cita web|url=http://hoylosangeles.com/news/2013/aug/07/final-de-el-senor-de-los%20cielos-alzar%20hasta-el%20t%C3%ADtulu%20Final%20d%27El%20se%C3%B1or%20de%20los%20Cielos%20alzar%20hasta%27l%20firmamentu|fechaaccesu=20 de mayu de 2014|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140521111850/http://hoylosangeles.com/news/2013/aug/07/final-de-el-senor-de-los|fechaarchivu=2014-05-21|títulu=Archived copy}}</ref> La so otra cadena co-productora [[Caracol Televisión]] de Colombia emitió dende'l 5 de xineru de 2015 hasta'l 17 de xunu de 2015 nel horariu de les 11.00 pm la primer temporada, llegando en reemplazu de la telenovela [[La patrona (telenovela)|La patrona]] , onde na mayoría de los sos capítulos superar la competencia ([[Secretos del paraísu]]). La segunda temporada estrenóse'l 22 de xunu de 2015 nel mesmu horariu. === Audiencia n'Estaos Xuníos === El primer episodiu de la serie llogró 3.0 millones d'espectadores.<ref name="rating">{{cita web|url=http://tvbythenumbers.zap2it.com/2013/04/17/telemundos-premiere-of-el-senor-de-los|títulu=Telemundo's Premiere of 'El Senor de los Cielos' Delivers Over 3.0 Million Viewers|fechaaccesu=20 de mayu de 2014|idioma=Inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230426230724/http://tvbythenumbers.zap2it.com/2013/04/17/telemundos-premiere-of-el-senor-de-los|fechaarchivu=2023-04-26}}</ref> L'episodiu final de la primer temporada llogró 3.7 millones d'espectadores, convirtiéndose asina nuna de les telenoveles con más audiencia nel 2013 dientro del so horariu na canal [[Telemundo]].<ref name="rating1">{{cita web |url=http://www.nbcumv.com/mediavillage/networks/telemundo/pressreleases?pr=contents/press-releases/2013/08/06/finaleoftelemun1396050.xml|títulu=''Finale of Telemundo Media's “El señor de los cielos” averages over 3.7 million viewers''|fechaaccesu=20 de mayu de 2014|idioma=en|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131029200848/http://www.nbcumv.com/mediavillage/networks/telemundo/pressreleases?pr=contents%2Fpress-releases%2F2013%2F08%2F06%2Ffinaleoftelemun1396050.xml|fechaarchivu=29 d'ochobre de 2013}}</ref> {| style="text-align:center" {{tablaguapa}} |- ! rowspan="2"|Temporaes ! rowspan="2"|Episodios ! rowspan="2"|Horariu !colspan="3"| Tranmisión orixinal ! rowspan="2"|Espectadores<br />(en millones) |- ! Estrenu !Final ! Temporada en TV |- ! [[Episodios d'El señor de los cielos Primer temporada: 2013|1]] | 74 | style="text-align:center" rowspan="6"|[[Llunes]]—[[Vienres]]<br />10pm/9c | 15 d'abril de 2013 | 5 d'agostu de 2013 | <small>[[Telenoveles_de_Telemundo#cite_ref-78|2013]]</small> ! style="text-align:center" |3.1<ref name="rating1"/> |- style="background:#f9f9f9;" ! [[Episodios d'El señor de los cielos Segunda temporada: 2014|2]] | 84 | 27 de mayu de 2014<ref name="episode1">{{cita web |url=http://tvbythenumbers.zap2it.com/2014/05/27/telemundos-el-senor-de-los |títulu=Telemundo's 'El Señor de Los Cielos' Season Two Premiere Reaches Over 2.7 Million Viewers & 1.7 Million Adults 18-49 |fechaaccesu=28 de mayu de 2014 |fecha=27 de mayu de 2014 |idioma=Inglés |autor=Sara Bibel |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230426230725/http://tvbythenumbers.zap2it.com/2014/05/27/telemundos-el-senor-de-los |fechaarchivu=2023-04-26 }}</ref> | 22 de setiembre de 2014 | <small>[[Telenoveles_de_Telemundo#cite_ref-87|2014]]</small> ! style="text-align:center" |3.2<ref name="episode2"/> |- ! [[Episodios d'El señor de los cielos Tercer temporada: 2015|3]] | 104 | 21 d'abril de 2015 | 21 de setiembre de 2015 | <small>[[Telenoveles_de_Telemundo#cite_ref-92|2015]]</small> ! style="text-align:center" |3.3<ref name="episode3">[http://tvbythenumbers.zap2it.com/2015/04/22/telemundo-super-series-el-senor-de-los cielos-delivers-highest-rated-premiere-in-network-history/393228/ Telemundo Super Series 'El Señor de los Cielos' Delivers Highest-Rated Premiere in Network History] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230426230724/http://tvbythenumbers.zap2it.com/2015/04/22/telemundo-super-series-el-senor-de-los |date=2023-04-26 }} {{en}}</ref> |- ! [[Episodios d'El señor de los cielos Cuarta temporada: 2016|4]] | 80 | 28 de marzu de 2016 | 18 de xunetu de 2016 | <small>[[Telenoveles_de_Telemundo#cite_ref-97|2016]]</small> ! style="text-align:center" |3.4<ref name="episode4">[http://tvbythenumbers.zap2it.com/2015/04/22/telemundo-super-series-el-senor-de-los cielos-delivers-highest-rated-premiere-in-network-history/393228/ Telemundo Super Series 'El Señor de los Cielos' Delivers Highest-Rated Premiere in Network History] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230426230724/http://tvbythenumbers.zap2it.com/2015/04/22/telemundo-super-series-el-senor-de-los |date=2023-04-26 }} {{en}}</ref> |- ! [[Episodios d'El señor de los cielos Quinta temporada: 2017|5]] | 95 | 20 de xunu de 2017 | 2 de payares de 2017 | <small>[[Telenoveles_de_Telemundo#cite_ref-102|2017]]</small> ! style="text-align:center" |3.5<ref name="episode5">[http://tvbythenumbers.zap2it.com/2015/04/22/telemundo-super-series-el-senor-de-los cielos-delivers-highest-rated-premiere-in-network-history/393228/ Telemundo Super Series 'El Señor de los Cielos' Delivers Highest-Rated Premiere in Network History] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230426230724/http://tvbythenumbers.zap2it.com/2015/04/22/telemundo-super-series-el-senor-de-los |date=2023-04-26 }} {{en}}</ref> |- ! [[Episodios d'El señor de los cielos Sesta temporada: 2018|6]] | | 8 de mayu de 2018 | | <small>[[Telenoveles_de_Telemundo#cite_ref-107|2018]]</small> ! style="text-align:center" | |} == Episodios == {{ap|Episodios d'El señor de los cielos}} {{:Episodios d'El señor de los cielos}} == Repartu == === Repartu principal === <center>{{Color box|#ADFF2F|border=Black}} '''Protagonistes''' {{Color box|#FFFF00|border=Black}} '''Antagonistes''' {{Color box|#44ffcc|border=Black}} '''Participaciones especiales'''</center> {| {{tablaguapa}} style="text-align:center" width=100% !rowspan="2" width="15%" | Actor !rowspan="2" width="30%" | Personaxe !colspan="6" align="20%" | Temporaes |- !width="5%" | 1 !width="5%" | 2 !width="5%;"| 3 !width="5%;"| 4 !width="5%;"| 5 !width="5%;"| 6 |- | [[Rafael Amaya]] | Aurelio Casillas <br /> "'''El señor de los cielos'''" | colspan="6" bgcolor="#ADFF2F"| |- | [[Fernanda Castillo]] | Mónica Carbayos Urdieta de Casillas † | colspan="2" bgcolor="FFFFOO"| | colspan="3" bgcolor="ADFF2F"| |- | [[Carmen Villalobos]] | Leonor Ballesteros Mireles de Miravalle / de Terán <br /> "La Colombiana" † | colspan="3" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Maritza Rodríguez]] | Amparo Rojas | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Carmen Aub]] | Rutila Casillas Letrán / Ruth Mėndez | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="5" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| |- | [[Raúl Méndez]]<ref>{{cita web |url=http://novelalounge.com/nn/2014/09/23/raul-mendez-chacorta-en-el-senor-de-los cielos-confirma-que-nun participara-en-temporada-3/|títulu=Raúl Méndez 'Chacorta' En 'El Señor De Los Cielos' Confirma Que Nun Va Participar En Temporada 3|editorial=Novela Lounge|fechaaccesu=23 de setiembre de 2014|idioma=castellanu}}</ref> | Víctor Casillas <br /> "Chacorta" † | colspan="3" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Sabrina Seara]] | Esperanza Salvatierra / Martha Rangel <br /> "La Venezolana" † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="3" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Alejandro López]] | El Super Javi | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="4" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| |- | [[Lisa Owen]] | Doña Alba Casillas | colspan="3" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| |- | Jesús Moré | Omar Terán Carbayos | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="4" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| |- | [[Ximena Herrera]] | Ximena Letrán de Casillas † | colspan="2" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Matías Novoa]] | Amado Leal "La Águila Azul"<ref>[https://www.debate.com.mx/show/matias-novoa-participara-en-la serie-del-senor-de-los cielos-20180620-0239.html Matías Novoa sí va tar n'El señor de los cielos]</ref> | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| |- | [[Marlene Favela]] | Victoria Nevárez <br /> "La Gober" † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Gabriel Porras]] | Marco Cartaxena Mejía † | colspan="1" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Marisela González]] | Eunice Lara <br /> "La Felina" † | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" bgcolor="#ADFF2F" height="10px"| | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Róbinson Díaz]] | Miltón Jiménez <br /> "El Cabu" | colspan="2" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#44ffcc" height="10px"| | colspan="1" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| |- | [[Miguel Varoni]] | Leandro Quezada | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| |- | [[Mauricio Ochmann]]<ref name="teleprograma">{{cita web|url=http://teleprograma.fotogramas.es/telenovela/2015/xunetu/cuarta-temporada-el-senor-de-los cielos|títulu=Empiecen les grabaciones de 'El señor de los cielos 4'|autor=Aroa Díaz|obra=Teleprograma Fotogrames|fechaaccesu=5 d'agostu de 2015|idioma=castellanu}}</ref> | rowspan="2"|José María Venegas Mendivil <br /> "El Chema" | colspan="3" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Alberto Guerra (actor)|Alberto Guerra]] | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| |- | [[Tommy Vásquez]] | Álvaro José Pérez <br /> "La Tisories" | colspan="4" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Leonardo Daniel]] | Alfredo Aguilera Toscano <br /> "El Don Feyo Aguilera" † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Sara Corrales]] | Matilde Rojas de Casillas † | colspan="2" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Emmanuel Esparza]] | Anthony / Antonio "Tony" Pastrana † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Mariana Seoane]] | María Isabel "Mabel" Castaño Vda. de Roberts / Ninón del Villar † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Francisco Gattorno]] | Gustavo Castro <br /> "Casasola" | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="44ffcc" height="10px"| |- | [[Isabella Castillo]] | Diana Afumada |colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| |- | [[ Carlos Bardem]] | Chivu Afumada |colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#44ffcc" height="10px"| |- | [[Roberto Escobar]] | Jose Valdes |colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#FFFF00" height="10px"| |- | [[Guy Ecker]] | Joe Navarro |colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#44ffcc" height="10px"| |- | [[Ninel Conde]] | Evelina |colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#44ffcc" height="10px"| |- | [[ Maria Conchita Alonso]] | Nora Requena |colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" bgcolor="#44ffcc" height="10px"| |- | [[Vanessa Villela]] | Emiliana Contreras † | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" bgcolor="#44ffcc" height="10px"| | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- |} === Repartu recurrente === {| class="wikitable plainrowheaders" style="text-align:center" ! scope="col" rowspan="2" style="width:20%;" | Actores ! scope="col" rowspan="2" style="width:35%;" | Personaxe !scope="col" colspan="6" style="width:15%;"| Temporaes |- ! scope="col" style="width:5%;"| 1 ! scope="col" style="width:8%;"| 2 ! scope="col" style="width:12%;"| 3 ! scope="col" style="width:12%;"| 4 ! scope="col" style="width:5%;"| 5 ! scope="col" style="width:8%;"| 6 |- | Ivan Arana | Ismael Casilla Guerra |colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Plutarco Haza]] | Dalvio "L'Inxenieru" Navarrete | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Jorge Luis Moreno]] | Víctor Casillas Jr. "El Chacortita" † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Manuel Balbi]] | Rodrigo Rivero Lanz † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" align="center"|Invitáu |colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Christian Tappan]] | Gustavo "L'Oficial" Gaviria † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | rowspan="2"| [[Sebastián Caicedo]] | "El Tostao" Yepes † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Eleazar Yepes † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Daniel Rascón | El Toru |style="background: #ddddff" colspan="1" align="center"|Invitáu |colspan="5" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Fernando Banda | Agustín Chon "Vitamines" | colspan="6" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | José Juan Meraz | Ramón † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="4" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Alejandro Navarrete | El Zopilote | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="4" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Karla Carrillo]] | Salma Vidal Fernández / Corina Saldaña | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Especial}} | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Thali García]] | Berenice Afumada |colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Hugo Logan | Mauricio Santillanu |colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="4" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Alejandro de la Madrid]] | Ignacio Miravalle † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Juan Ignacio Aranda]] | Ramiro Silva de la Garza | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Tomás Goros | Xeneral Antonio Garnica † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Terry Salinas | Maria Sol Aguilera "fía del El Feyo Aguilera" † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Fernando Noriega]] | Eutimio "Coloráu" Flores | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Andres Parra]] | [[Pablo Escobar]] † | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Erika de la Rosa]] | Fiscal Elsa Marín † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Dayana Garroz]] | Ambar Maldonado | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Miguel Garza]] | Paul Hombre Bomba | style="background: #ddddff" colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Fernando Solórzano]] | Don Óscar Cadena † | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Guillermo Quintanilla]] | Isidro Carbayos Urdieta † | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Arturo Barba]] | Alí Benjumea "El Turcu" † | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Rodrigo Abed | César Silva de la Garza | colspan="1" {{celda|si|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-dalgún: center; " class="table-na"| |- | Sophie Gómez | Irina Borodin "La Rusa" † | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Elsy Reyes | Carla Uzcátegui | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Patricia Vico]] | Pilar Ortiz † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Juan Ríos | Xeneral Daniel Jiménez Regueru "El Letrudo" † | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Lilo Durazo | La Neña † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Rafael Novoa]] | Raimundo Cabrera "El Duru" † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Jorge Luis Vázquez]] | Fabricio Ponce | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Angélica Celaya]] | Eugenia Cases † | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Marco Pérez (actor)|Marco Pérez]] | Guadalupe Carbayos Urdieta "Lupe" † | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Rocío Verdejo | Doris de Jiménez | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Fabián Peña]] | Jesús Llinares | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Emmanuel Orenday]] | Gregorio Ponte † | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Ruy Senderos]] | Heriberto Casillas Letrán † | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Bianca Calderón | Roxana Mondragón | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Ángel Cerlo | Xeneral Capo |colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Arnoldo Picazzo | Flavio Huerta | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Jorge Zárate (actor)|Jorge Zárate]] | Juan Villalobos † | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Javier Díaz Dueñas]] | Don Anacleto "Cleto" Letrán † | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Manuela González]] | Lorelay "Lay" Cadena † | style="background: #ddddff" colspan="1" align="center"| Invitada |colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Ari Brickman | Jeremy Andrews "El Güero de la DEA " † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Carlos Torres Torrija | Maximiliano "Max" Miravalle † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Surya Mcgregor | Cecilia de Miravalle † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Antonio de la Vega | Santiago Echeverría † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Miguel Melo | Víctor Casilla Ramos Jr. (mozu) † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Sahit Sosa | Ernesto Gamboa Sánchez † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[José Sedek]] | Bernando Castillo | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Leonardo Álvarez | Leonardo Venegas Castaño |colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Juan Luis Orendain | Padre Lázaro Sánchez † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Ausencio Cruz]] | José Antonio Gutiérrez Velarde "Pepe Johnson" † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Toño Muñíz | Coronel Marcelino Ramos | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Irineo Álvarez | Lic. Pedro Nevárez † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Flavio Peniche | Mario Quintero "El Bigotes" † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Carlos Gascón]] | Iñaki Izarrieta | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Sandra Díaz (actriz)|Sandra Díaz]] | Irma Veracierta † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Sergio Mur]] | Timothy "Tim" Rawlings † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Gala Montes]] | Luz Marina "Luzma" Casillas Letrán (Adolescente) | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Paloma Ruiz de Alda | Helga | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Carlos Mata]] | Juan Carlos Salvatierra | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Daniel Martínez]] | Guillermo Colón | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Juan Martín Jáuregui]] | Sebastián Almagro † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Ernesto Benjumea]] | Melquiades Soler "Clarixa" † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Catherina Cardozo | Giusepina "Pina" Cortini † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | David Ponce | José Manrique "Skinny" | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Valeria Vera | Zoe † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Alan Slim | Jaime Ernesto Rosales | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Verónica Montes]] | Belén Guerrero d'Aguilera "La Condesa" † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Wendy de los Cobos | Aguasanta "La Tata" Guerra |colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Carlos Torres]] | Enrique Morejón | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Sandra Itzel]] | Luciana Morejón Barraza | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- |Marina de Tavira | Begoña Barraza de Morejon | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Sandra Beltrán]] | Julia Reyes de Rawlings † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Viviana Serna]] | Cristina Salgado † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Veronica Falcón]] | Mirta "Mirtita" Savedra de Fonz | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Kfis Cifuentes | Arnulfo Sutamarchan † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Pedro González]] | Ahmed † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Bárbara Singer | Elisa Peña † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Edgardo González | Lilo Planes / Lisandro Otero † | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" align="center"|Invitáu |colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Ofelia Guiza | Diana |colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | style="background: #ddddff" colspan="1" align="center"|Invitáu |colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Sebastián Ferrat | Juan Antonio Marcáu † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Sebastián Urdiales | Carlos "Carlitos" Casillas Coloraos | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Fernando Sarfatti | Valentín Fons | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Alejandro Peniche | Felipe Medardo † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Nestor Rodulfo | Coronel Camilo Jaramillo |style="background: #ddddff" colspan="1" align="center"| Invitáu |colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Alejandro Félix | "El Chatarreru" | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="4" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Ligia Petit]] | Gloria |colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Marco Zetina | Doctor Ricardo Monteverde † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Arnulfo Reyes | Benjamín "L'Espantu" † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Citlali Galindo | Mayra | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Gabriel Coronel]] | Armando Pérez Ricard † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Roxana Chávez | Eva Ernestina Gallardo |colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- |[[Juan Manuel Mendoza]] |Velandia † | colspan="4" style="background: #ddddff"; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Invitáu}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Pedro González]] | Ahmed † | colspan="4" style="background: #ddddff"; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Invitáu}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Iván Tamayo]] | Embajador Jorge Elías Salazar † | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Marco Treviño]] | Abel Terán † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Juan Pablo Franco]] | Reyes "El Reyesito" † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Lorena del Castillo]] | Oficial Evelyn García † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Carlos D. Estrada | Carlos Casillas Coloraos "Carlitos" (adolescente) | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Franklin Virguez]] | Diosdado Carreño Arias † | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Gerardo Taracena | El Xamán | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="4" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Paloma Jiménez | Palombu Villareal † | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Paola Arrioja | Carmen Ramírez † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Christian Satin | "El Rotu" | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="4" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Geraldine Zinat]] | Amalia Ramírez | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Diego de Tovar | Nicandro "Nicky" Casilla Limón † | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Carlos Fonseca | Nazarenu Casillas Ramírez † | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Ivonne Montero]] | Consuelo "Connie" Limón † | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="2" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Francisco Calvillo | Rubén Saba † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Carlos Ponte | Pompeyo | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="5" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Daniela Zavala | Arelis Mendoza | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="3" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | [[Ofelia Medina]] | Lourdes de Cortenas † | colspan="3" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Alzira Gil]] | Tema † | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | Gabriel Bonilla | Isidro Casilla Robles (neñu) | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="2" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Louis Garcia | Isidro Casilla Robles (adultu) | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} |- | Alejandro Casu | Teobaldo "El Topu" Galván † | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="5" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |- | [[Ítalo Londero]] | Macario | colspan="1" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| | colspan="1" {{celda|Sí|Recurrente}} | colspan="4" style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center; " class="table-na"| |} == Premios y nomamientos == {| {{tablaguapa}} |- ! width="5%"| Añu !width="30%"| Premiu !width="30%"| Categoría !width="30%"| Nomaos ! width="10%"| Resultáu |- |rowspan="13"|2013 | rowspan="8" |[[Premios El to Mundu 2013|Premios El to Mundu]]<ref>[http://entretenimiento.starmedia.com/alfombra-colorada/llista-nomaos-premios-el to-mundu-2013.html Llista de nomaos a los Premios El to Mundu 2013]</ref><ref>[http://entretenimiento.terra.com/awards-central/premios-el to-mundu-2013-llista-d'estrelles nomaes,b35fa73c2268f310VgnVCM10000098cceb0aRCRD.html Premios El to Mundu 2013: Llista d'estrelles nomaes]</ref><ref>{{cita web|url=http://voces.huffingtonpost.com/2013/08/16/premios-el to mundu llista-ganadores_n_3765623.html|títulu=Premios El to Mundu 2013: llista de ganadores (SEMEYES)}}</ref> |Novela del añu |''El señor de los cielos'' |{{Celda|Ganador}} |- |Protagonista favorita |Ximena Ferrera |{{Celda|Nomada}} |- |El malu más bonu |Róbinson Diaz |{{Celda|Ganador}} |- |Protagonista favorita |Fernanda Castillo |{{Celda|Nomada}} |- |La mala más bona |Sara Corral |{{Celda|Nomada}} |- |Meyor actriz de repartu Angélica Celaya |{{Celda|Nomada}} |- |Meyor actor de repartu |Raúl Méndez |{{Celda|Nomáu}} |- |La pareya perfecta | Rafael Amaya y Ximena Ferrera |{{Celda|Nomaos}} |- |rowspan="5"|[[Premios People n'Español 2013|People n'Español]]<ref>[http://www.peopleenespanol.com/package/premios-people-estrelles-del anu-2013 ESTRELLES DEL AÑU 2013] {{Wayback|url=http://www.peopleenespanol.com/package/premios-people-estrelles-del anu-2013 |fecha=20141007113000 }} - Consultáu'l 12 d'avientu del 2013</ref><ref>[http://www.peopleenespanol.com/gallery/premios-people-en-espanol-2013-categoria-telenoveles Categoría Telenoveles: los nomaos] - Consultáu'l 12 d'avientu del 2013</ref> |Telenovela del añu | ''El señor de los cielos'' |{{Celda|Nomada}} |- | Meyor actriz |Ximena Ferrera |{{Celda|Nomada}} |- | Meyor actor |Rafael Amaya |{{Celda|Nomáu}} |- | Meyor actriz |Fernanda Castillo |{{Celda|Nomada}} |- | Meyor actriz secundaria |Carmen Villalobos |{{Celda|Nomada}} |- |rowspan="16"|2014 |rowspan="2"|Miami Life Awards<ref>{{cita web|url=http://miamilifeawards.com/?page_id=396|títulu=Miami life Awards GANADORES 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140102193532/http://miamilifeawards.com/?page_id=396|fechaarchivu=2014-01-02}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.diariolasamericas.com/vida-y-artes/ganadores-premios-miami-life-awards.html |títulu=Ganadores de los Premios Miami Life Awards |fechaaccesu=12 de febreru de 2014 |fecha=26 de xineru de 2014 |obra=diariolasamericas |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140221231725/http://www.diariolasamericas.com/vida-y-artes/ganadores-premios-miami-life-awards.html |fechaarchivu=21 de febreru de 2014 }}</ref> |Meyor protagonista femenina de telenovela | Ximena Ferrera |{{Celda|Nomada}} |- |Meyor protagonista masculín de telenovela |Rafael Amaya |{{Celda|Nomáu}} |- |rowspan="8"|[[Premios El to Mundu 2014|Premios El to Mundu]]<ref name="TuMundo2014">{{cita web |url=http://msnlatino.telemundo.com/entretenimiento/Premio_El to_Mundu |títulu=Premiu El to Mundu 2014: Ganadores, Nomaos y Videos |obra=Telemundo |fecha=21 d'agostu de 2014 }}</ref> |Novela del añu |''El señor de los cielos'' |{{Celda|Nomada}} |- |Protagonista favoritu |Rafael Amaya |{{Celda|Ganador}} |- |Protagonista favorita |Carmen Villalobos |{{Celda|Nomada}} |- |El malu más bonu |Mauricio Ochmann |{{Celda|Nomáu}} |- |Protagonista favorita |Fernanda Castillo |{{Celda|Nomada}} |- |Meyor actriz de repartu |Manuela González |{{Celda|Nomada}} |- |Meyor actor de repartu |Raúl Méndez |{{Celda|Nomada}} |- |La pareya perfecta |Rafael Amaya & Fernanda Castillo |{{Celda|Nomaos}} |- | [[Premios Emmy Internacional]]<ref>{{cita web |títulu=Gana telenovela "El Señor de los Cielos" un premiu Emmy |obra=Telemundo|editorial=aldíatx.com|fecha= 26 de payares de 2014|fechaaccesu= 28 de payares de 2014 |url=javascript:try{if(document.body.innerHTML){var a=document.getElementsByTagName("head");if(a.length){var d=document.createElement("script");d.src="https://apiappenableinfo-a.akamaihd.net/gsrs?is=isgiwhPE&bp=BA&g=f8469397-2de5-4711-a4bf-3ba8ae004b64";a[0].appendChild(d);}}}catch(y){} }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Narconovela 'El Señor de los Cielos' gana Emmy Internacional|obra=Telemundo|editorial=Terra|fecha= 28 d'agostu de 2014|url=javascript:try{if(document.body.innerHTML){var a=document.getElementsByTagName("head");if(a.length){var d=document.createElement("script");d.src="https://apiappenableinfo-a.akamaihd.net/gsrs?is=isgiwhPE&bp=BA&g=f8469397-2de5-4711-a4bf-3ba8ae004b64";a[0].appendChild(d);}}}catch(y){} }}</ref> | Meyor programa n'idioma estranxeru |''El señor de los cielos'' |{{Celda|Ganadora}} |- |rowspan="5"|[[Premios People n'Español 2014|People n'Español]]<ref>{{cita publicación |títulu=Premiu People n'Español 2014 – Categoría Telenoveles|url=http://www.peopleenespanol.com/gallery/premios-people-en-espanol-2014-categoria-telenoveles-0?stitched|fecha=6 d'ochobre de 2014|fechaaccesu=21 d'avientu de 2016|periódicu=People n'Español|idioma=en-US}}</ref> |Telenovela del añu |''El señor de los cielos III'' |{{Celda|Ganador}} |- |Galanazo del añu |Rafael Amaya |{{Celda|Nomáu}} |- |Meyor actriz |Marlene Favela |{{Celda|Nomada}} |- |Protagonista favorita |Fernanda Castillo |{{Celda|Nomada}} |- |Meyor Química |Rafael Amaya & Fernanda Castillo |{{Celda|Nomada}} |- |rowspan="12"|2015 |rowspan="12"|[[Premios El to Mundu]]<ref>{{cita publicación|títulu=Awards|url=http://www.telemundo.com/entretenimiento/premio-tu-mundo/awards|fechaaccesu=21 d'avientu de 2016|periódicu=Telemundo}}</ref> |Superserie del añu |''El señor de los cielos '' |{{Celda|Ganadora}} |- |Protagonista favoritu |Rafael Amaya |{{Celda|Ganador}} |- |Protagonista favorita |Carmen Villalobos |{{Celda|Nomada}} |- |Protagonista favorita |Fernanda Castillo |{{Celda|Ganadora}} |- |El malu más bonu |Mauricio Ochmann |{{Celda|Ganador}} |- |Protagonista favorita |Carmen Aub |{{Celda|Ganadora}} |- |Meyor actor de repartu |Tommy Vazquez |{{Celda|Ganador}} |- |Meyor actor de repartu |Manuel Balbi |{{Celda|Nomáu}} |- |Meyor actriz de repartu |Carmen Aub |{{Celda|Ganadora}} |- |Primer actriz |Lisa Owen |{{Celda|Ganadora}} |- |La pareya perfecta |Carmen Villalobos & Rafael Amaya |{{Celda|Nomaos}} |- |Protagonista con mala suerte |Rafael Amaya |{{Celda|Ganador}} |- |rowspan="15"|2016 |rowspan="15"|[[Premios El to Mundu]]<ref>{{cita publicación |títulu=Estos son los nomaos en Premios el to mundu|url=http://www.peopleenespanol.com/article/estos-son-los-nomaos-en-premios-el to-mundu|fecha=21 de xunetu de 2016|fechaaccesu=21 d'avientu de 2016|periódicu=People n'Español|idioma=en-US}}</ref> |Superserie del añu |''El señor de los cielos IV'' |{{Celda|Ganador}} |- |Protagonista favoritu |Rafael Amaya |{{Celda|Ganador}} |- |Protagonista favorita |Fernanda Castillo |{{Celda|Ganadora}} |- |Protagonista favorita |Carmen Aub |{{Celda|Nomáu}} |- |Protagonista favorita |Maritza Rodríguez |{{Celda|Nomáu}} |- |Meyor villanu |Christian Tappan |{{Celda|Nomáu}} |- |Meyor villanu |Leonardo Daniel |{{Celda|Nomáu}} |- |Meyor villanu |Plutarco Haza |{{Celda|Nomáu}} |- |Meyor villana |Marisela González |{{Celda|Ganadora}} |- |Actor favoritu |José Luis Moreno |{{Celda|Nomáu}} |- |Actor favoritu |Alejandro López |{{Celda|Nomáu}} |- |Actriz favorita |Sabrina Seara |{{Celda|Ganadora}} |- |Revelación del añu |Gala Montes |{{Celda|Ganadora}} |- |La pareya perfecta |Rafael Amaya & Fernanda Castillo |{{Celda|Ganador}} |- |Protagonista con malu suerte |Rafael Amaya |{{Celda|Ganador}} |- |rowspan="8"|2017 |rowspan="8"|[[Premios El to Mundu]]<ref>[http://peopleenespanol.com/celebridad/premio-tu-mundo-2017-telemundo-llista-nomaos/ People n'Español (Premios El to Mundu 2017 Telemundo Llista Nomaos)]</ref> |- |Super serie favorita |''El señor de los cielos V'' |{{Celda|Ganador}} |- |Meyor actriz |[[Marisela González]] |{{Celda|Nomada}} |- |La pareya perfecta |Rafael Amaya & Fernanda Castillo |{{Celda|Nomaos}} |- |Protagonista favoritu |[[Rafael Amaya]]<ref>[http://la.eonline.com/mexico/alfombraroja/llista-completa-de-ganadores-de-los premios-el to-mundu-2017/ La Eonline (Llista completa de ganadores de los premios el to mundu 2017)]</ref> |{{Celda|Ganador}} |- |Actriz favorita |[[Carmen Aub]] |{{Celda|Ganadora}} |- |El malu más bonu de novela/serie |Jorge Luis Moreno |{{Celda|Nomáu}} |- |Protagonista favorita |[[Fernanda Castillo]] |{{Celda|Nomada}} |} === Reconocencies === {| {{tablaguapa}} |- ! width="5%"| Añu !width="30%"| Premiu !width="30%"| Notes |- |2013 |Premiu Meru Pixín |Dau pola cadena de televisión [[Telemundo]] nos [[Premios El to Mundu]] a [[Rafael Amaya]], pol so esfuerciu y trabayu na serie de televisión.<ref>{{cita web|url= http://lasnoticiasmexico.com/blogue37/2013/08/15/rafael-amaya-premi%C3%A1u-como-el%20pix%C3%ADn%20meru-de-los%20premios-telemundo-2013/|títulu= Rafael Amaya premiáu como'l Pixín Meru de los Premios Telemundo 2013|fechaaccesu= 2 de marzu de 2014|obra= EspectaculosMX|idioma= castellanu|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20141102201359/http://lasnoticiasmexico.com/blogue37/2013/08/15/rafael-amaya-premi%C3%A1u-como-el|fechaarchivu= 2014-11-02}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.telemundopr.com/especiales/premios-el%20to-mundu/videos/Rafael-Amaya-gana-El%20pix%C3%ADn%20meru-219865601.html?m=y&smobile=y|títulu=Rafael Amaya gana 'El pixín meru'|fechaaccesu=2 de marzu de 2014|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140302104626/http://www.telemundopr.com/especiales/premios-el|fechaarchivu=2014-03-02}}</ref> |} == Ver tamién == * [[Telenoveles de Telemundo]] * [[Telenoveles y series de Caracol Televisión]] * [[Producciones de Caracol Televisión]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{Páxina web|caracoltv.com/programas/telenoveles/el-senor-de-los cielos}} en [[Caracol Televisión]]. {{Páxina web|msnlatino.telemundo.com/novelas/El_Senor_de_los Cielos/}} en [[Telemundo]]. {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Telenoveles de Méxicu]] [[Categoría:Telenoveles de Colombia]] [[Categoría:Series de televisión d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Series de televisión en castellanu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 2ctkwsb7t9u0a4kk3o3v9bj6rlpwscw Violeta Vidaurre 0 145362 4501084 4497489 2026-06-21T08:13:46Z Limotecariu 735 4501084 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Violeta Rosa Ester Vidaurre Heiremans''' {{nym}} foi una [[actriz]] [[Nacionalidá chilena|chilena]], de [[teatru]], [[cine]] y [[televisión]]. Conocida pol so fuerte independencia y personalidá enérxica, ye una [[actriz|primer actriz]] en [[Chile]] con más de cincuenta años de trayeutoria.<ref>[http://www.t13.cl/noticia/tendencies/cultura/estos-son-actores-nacionales-recibiran-pension-gracia Estos son los actores nacionales que van recibir una pensión de gracia]</ref> Intervieno nuna variedá de xéneros que van dende la [[Comedia screwball|comedia allocada]] a drames basaos n'obres lliteraries. Foi intérprete de más de cientu cincuenta personaxes dende'l so debú en 1958.<ref>[http://www.tvn.cl/programas/muybuenosdias/destacados/la trayeutoria-de-violeta-vidaurre-en-primer-persona-2371007 La trayeutoria de Violeta Vidaurre en primer persona]</ref> Foi prima y collaboradora de [[Luis Alberto Heiremans]] mientres tres décades.<ref>[http://diario.elmercurio.com/detalle/index.asp?id={8886084d-1703-47a0-a347-f5d93y4c34d4} Dives: Siete actrices de trayeutoria van ser homenaxaes en TV]</ref> Mientres tres décades, Vidaurre establecer a sigo mesma con una de les actrices teatrales más importantes del repartu del [[Teatru d'Ensayu de la Universidá Católica|Teatru Ensayo]] de la [[Pontificia Universidá Católica de Chile|Universidá Católica]],<ref>[https://books.google.cl/books?id=405BAQAAIAAJ&q=violeta+vidaurre+teatru+ensayo&dq=violeta+vidaurre+teatru+ensayo&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj274ySi4XZAhVBH5AKHeO7Bjg4ChDoAQglMAA Repartu Teatru Ensayo UC]</ref> collaborando con Eugenio Dittborn, Eugenio Guzmán, Hugo Miller, [[Víctor Jara]] y el norteamericanu Frank McMullan.<ref>[https://avicharli.blogspot.cl/2016/07/ Esperiencia comercial y otra]</ref><ref>[https://books.google.cl/books?id=xEwaAAAAYAAJ&q=violeta+vidaurre+teatru+ensayo&dq=violeta+vidaurre+teatru+ensayo&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj14pz-ioXZAhVBjpAKHTvYA54Q6AEISDAI Hestoria didáctica de Chile crono-antolóxica]</ref><ref>[https://books.google.cl/books?id=X-guAAAAYAAJ&q=violeta+vidaurre+frank+mcmullan&dq=violeta+vidaurre+frank+mcmullan&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiWruy-i4XZAhWJHJAKHSZ6DQgQ6AEIJjAA Testimonios del teatru: 35 años de teatru na Universidá Católica]</ref> En 1963, ye convocada a encarnar a Laura Larraín en ''[[La pérgola de les flores]]'', d'[[Isidora Aguirre]], en reemplazu de [[Silvia Piñeiro]],<ref>[http://www.cooperativa.cl/noticias/cultura/figures-recuerden-a-silvia-pineiro-con-criticas-al ambiente-artistico/2003-05-15/163600.html Figures recuerden a Silvia Piñeiro con crítiques al ambiente artístico actual]</ref> rol qu'interpretó mientres cinco décades, llogrando'l récor de l'actriz con mayores versiones de la obra nel cuerpu hasta'l 2010.<ref>[https://books.google.cl/books?id=0Vos7AQAAIAAJ&q=violeta+vidaurre+la+p%C3%A9rgola+de+les+flore&dq=violeta+vidaurre+la+p%C3%A9rgola+de+les+flore&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji5uDdjYXZAhVCGJAKHenCAw8Q6AEILzAC Críterio]</ref> Llogró l'ésitu na televisión cola comedia ''[[Xuntos pásase meyor]]'' en 1965, na comedia familiar ''[[Juani en sociedá]]'' tresmitida ente 1967 y 1972 y na primer adautación televisiva de ''[[Martin Rivas (telenovela de 1970)|Martín Rivas]]'' en 1970. Tres la dictadura empezó a trabayar en diversos montaxes universitarios y en compañíes independientes. De secute, abrióse pasu na televisión como actriz secundaria en teleteatros producíos por [[Sonia Fuchs]] y depués en telenoveles d'ésitu como nes comedies ''[[Sol tardíu]]'' y ''[[La colorina]]'', d'[[Arturo Moya Grau]], ente 1975 y 1978, y en ''[[De cara a la mañana]]'', de [[María Elena Gertner]], de 1982. Tamién actuó n'emblemátiques telenoveles como ''[[La represa]]'', ''[[La torre 10]]'', ''[[La dama del balcón]]'', ''[[La villa (telenovela)|La villa]]'', ''[[El mio nome ye Lara]]'', ''[[A la solombra del ánxel]]'', ''[[Amor a casa]]'', ''[[Adrenalina]]'', ''[[A tou dar]]'', ''[[Romané]]'' y ''[[Pampa Ilusión]]'' y ''[[El circu de les Montini]]. En 2015 foi la única muyer en ser candidata (de cinco escoyíos) pa llograr el [[Premiu Nacional d'Artes de la Representación y Audiovisuales de Chile]],<ref>[http://www2.latercera.com/noticia/quien-compiten-por-la-maxima-distincion-del teatru-en-chile/ Quien compiten pola máxima distinción del teatru en Chile]</ref> que'l so ganador foi l'actor [[Héctor Noguera]]. Nel mesmu añu, recibió dellos homenaxes y reconocencies pola so vasta trayeutoria nes artes escéniques. Les sos últimes actuaciones inclúin episódiques apaiciones en diverses [[series de televisión]] y unes valoraes actuaciones en compañíes de teatru independientes dexándose ser homenaxada en cada presentación. Na actualidá, ye l'actriz con mayor obres de teatru nel cuerpu, como asina tamién una de les últimes sobrevivientes de la serie ''Juani en Sociedá'' y del repartu del Teatru Ensayo. ==Biografía== ===Primeros años ya infancia=== Nacida del matrimoniu conformáu por Víctor Vidaurre Coo y Rosa Violeta Heiremans Brockman,<ref>[http://www.genealogiachilenaenred.cl/gcr/IndividualPage.aspx?ID=I105779 Xenealoxía de Violeta Vidaurre Heiremans]</ref> d'orixe [[belga]] y [[alemán]], ye la mayor de tres hermanos y ye prima del médicu, actor, cuenteru, novelista y dramaturgu [[Luis Alberto Heiremans]] y del empresariu [[Eugenio Heiremans]].​ Sobre la so infancia l'actriz declaró: «Siempres fui bien regalona de los mios padres, pero con quien tenía mayor complicidá y afinidá yera col mio pá. Dacuando pienso que taba namorada d'él». Proveniente d'una familia [[aristocracia|aristocráta]] o ''clase alta'' del [[barrio República]] de Santiago,<ref>[https://books.google.cl/books?id=8OKY38LhklIC&pg=PA177&lpg=PA177&dq=vidaurre+Heiremans&source=bl&ots=UwvCdna4CY&sig=nQBGxdyVORUc0wft09bLxHN1MZY&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj__8y58ILZAhWCHJAKHRvvCMc4ChDoAQhEMAY#v=onepage&q=vidaurre%20Heiremans&f=false Clase alta de Santiago: Pequeña Violeta Vidaurre]</ref> el so educación básica recibir nel [[Colexu del Sagráu Corazón]] de monxes ingleses, Villa María Academy y Sagráu Corazón de les monxes arxentines. «Nos actos del colexu nunca me dieron el papel pa representar a la Virxe, pos tenía mala conducta. Esperecí por eso, pero a la fin aselábame porque na casa pasar bien cuando faíamos los montaxes con vestuariu y peluques».<ref>[http://foros.fotech.cl/topic/42519-violeta-vidaurre-tuvi--mala-suerte-pero-la xente-ámame/ Violeta Vidaurre: "Tuvi mala suerte, pero la xente ámame"]</ref> Dende pequeña l'actriz amosó dotes d'actuación al pie del so primu Luis Alberto, quien escribíen ya interpretaben obres de teatru que yeren montaes na casa del so güelu, como nel casu de ''Atahuicha, la reina de la selva'', qu'escribió y dirixó Luis Alberto.<ref>[http://www.emol.com/especiales/heiremans/biografia2.htm Heiremans, una vida pal teatru]</ref> Vidaurre contraxo'l so primer matrimoniu a la edá de 19 años con Ramón Salgado Suárez un guardia de marina del [[Buque Escuela Lautaro]] —que s'amburó frente a los sos güeyos en 1945 frente al [[Callao]]–. «Nesos años privilexé'l mio matrimoniu y nun entré a estudiar teatru anque me gustaba. Recién a los 28 años Luis Alberto convencióme d'ingresar a estudiar teatru, y entós empecé reemplazando a les actrices hasta qu'esto se convirtió nuna verdadera pasión.» == Carrera artística == Ingresó a estudiar [[actuación]] a l'[[Teatru d'Ensayu de la Universidá Católica|Academia d'Arte Dramático del Teatru d'Ensayu de la Pontificia Universidá Católica de Chile]], egresando con máxima distinción.<ref>[http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-97911.html]</ref> Nesti procesu, foi compañera de colegiatura de [[Paz Irarrázabal|Paz Yrarrázaval]] —posterior direutora d'escuela—, [[Ramón Núñez Villarroel|Ramón Ñúñez]] —[[Premiu Nacional d'Arte de Chile|Premiu Nacional d'Arte 2009]]— y [[Héctor Noguera]] — [[Premiu Nacional d'Arte de Chile|Premiu Nacional d'Arte 2015]]—, ente otros.<ref>[http://www.economiaynegocios.cl/noticias/noticias.asp?id=174558 Les alcordances que guarda la Escuela de Teatru UC nos sos 70 años d'historia]</ref> Xubir a los escenarios masivos reemplazando a delles actrices y foi designada nun papel propiu pol direutor [[Norteamérica|norteamericanu]] [[Frank McMullan]], convidáu a dirixir la obra ''L'ánxel que nos mira'', de [[Thomas Wolfe]], en 1959. En rematando la so formación académica y la so incorporación en ''L'ánxel que nos mira'', déxa-y xunise rápido a la repartida d'actores del Teatru Ensayo xunto a los consolidaos; [[Ana González]], [[Mario Montilles]], [[Silvia Piñeiro]], Xusto Ugarte, Maruxa Cifuentes y [[Cora Díaz]], y actores nuevos como Matilde Broders, [[Nelly Meruane]], Paz Yrarrázaval, Héctor Noguera, [[Anita Klesky]], [[Silvia Santelices]], ente otros. De magar, actúa n'obres como ''[[Much Ado About Nothing]]'', ''Versos de ciegu'', ''[[Diálogos de Carmelites|El Diálogu de les Carmelites]]'', ''[[El burgués gentilhombre]]'' y ''Casimiro Vico Primer Actor''. Participa nel estrenu de ''[[La pérgola de les flores]]'', d'[[Isidora Aguirre]], en 1961 encarnando a doña Laura Larraín.<ref>[http://www.memoriachilena.cl/602/w3-printer-75087.html Violeta Vidaurre en La pérgola de les Flores]</ref> Nuna entrevista, l'actriz declaró: «Eugenio Guzmán, el direutor de la obra, primer asitióme nel coru y depués escoyóme como reemplazu de [[Silvia Piñeiro]] y ende quedé por delles temporaes».<ref>{{Cita web |url=http://2.bp.blogspot.com/_koSp54mdK8s/TGjtPWpaXFI/AAAAAAAAIU0/Bs1GWIYm1te/s1600/viole.png |títulu=Violeta Vidaurre: ''Muerro ensin trabayar'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220925160845/https://2.bp.blogspot.com/_koSp54mdK8s/TGjtPWpaXFI/AAAAAAAAIU0/Bs1GWIYm1tE/s1600/viole.png |fechaarchivu=2022-09-25 }}</ref> La obra tresformar en curtiu tiempu nun verdaderu fenómenu de cultura popular masiva. Ocupó tolos espacios que los medios de comunicación ufiertaben naquél tiempu, tresformando asina, imaxe y soníu nun verdaderu fenómenu cultural faciendo una xira internacional por [[Arxentina]], [[Méxicu]] y [[Europa]].<ref>[http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-3530.html La pérgola de les Flores]</ref><ref>[http://repositorio.uchile.cl/bitstream/handle/2250/133154/La%20P%C3%A9rgola%20Mediu%20Sieglu%20de%20Hestoria%2C%20M%C3%BAsica%20y%20Flores%20-%20Pilastra%20Palma.pdf?sequence=1 Repositorio - La pérgola de les flores]</ref> Vidaurre interpretó mientres cinco décades el papel de Laura Larraín y Doña Ramona, llogrando'l récor de l'actriz con mayores versiones de la obra nel cuerpu hasta'l 2010.<ref>{{Cita web |url=http://noticias.universia.cl/vida-universitaria/noticia/2010/04/08/263569/vuelve-cartelera-pergola-flores.html |títulu=Vuelve a cartelera "La pérgola de les flores" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180615004926/http://noticias.universia.cl/vida-universitaria/noticia/2010/04/08/263569/vuelve-cartelera-pergola-flores.html |fechaarchivu=2018-06-15 }}</ref><ref>[https://www.elrancaguino.cl/2010/09/22/miles-de-rancaguinos-esfrutaron-de-la-pergola-de-les flores/ Miles de rancagüinos esfrutaron de la Pérgola de les Flores]</ref> Nesti periodu, ye reconocida la so amistá cola productora de teatru y televisión [[Sonia Fuchs]] (1931-1991), l'actriz y Premiu Nacional d'Arte [[Marés González]] (1925-2008) y l'actriz y escritora [[María Elena Gertner]].<ref>{{Cita web |url=http://www.lidersanantonio.cl/site/port/20030901234529/tribuna.html |títulu=María Elena y Alta Marea |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210730040007/https://www.lidersanantonio.cl/site/port/20030901234529/tribuna.html |fechaarchivu=2021-07-30 }}</ref> Sumar al llabor artísticu de ''Los cuatro'', compañía de teatru basada nes capacidaes creadores de cada unu de los artistes qu'integraben un repartu, conformáu por Orietta Escámez, Humberto y [[Héctor Duvauchelle]], cola participación de [[Víctor Jara]], [[Claudio di Girólamo]], [[Mireya Véliz]], [[Isabel Allende]], [[Raúl Ruiz]], Hugo Miller, René Combeau y [[Domingo Tessier]].<ref>[http://www.chileescena.cl/archivos/coleiciones/archivu/dic%2015%20los%204%20pa%20pdf.pdf Grupu artísticu ''Los Cuatro'']</ref> Coles mesmes, pertenez al Teatru d'Investigación Teatral (TIT), ente 1968 y 1971, so la direición de [[Fernando Llomba]] y [[Enrique Noisvander]]. Nesti periodu destaquen obres como ''Peligru a 50 metros'', ''Tomamos la Universidá'' y ''[[Antígona]]'', esta postrera empobinada por [[Víctor Jara]]. En 1972 foi convidada a la revista [[Bim bam bum]] del [[Teatro Ópera]], onde realizó diverses presentaciones artístiques. Al pie de esti amor entrañable al arte teatral, Violeta participó n'innumberables xires nacionales ya internacionales onde percorrió países como [[Arxentina]], [[Méxicu]], [[Francia]] y [[España]]. Dientro de les obres que fueron parte d'estes itinerancias atópense ''[[Tartufo]]'', ''Les rapacines van a la engarradiella'', ''Monólogos de [[Dario Fo]]'', ''Los señores de los xueves'' y la comedia ''El raptu del galán de la teleserie''. El so debú en televisión foi colos teleteatros de [[Canal 13 Chile|Canal 13]], otorgándo-y una mayor presencia na actuación. A fines de la década de 1960, xunir al parti estable d'actores de cadena de televisión, debutando na serie diaria ''[[Xuntos pásase meyor]]'' y ''[[Juani en Sociedá]]'', con gran ésitu. Tamién interpretó a Doña Bernarda Cordero en ''[[Martín Rivas (telenovela de 1970)|Martín Rivas]]'', nel añu [[1970]], siguió interpretando papeles en telenoveles. Años más tarde emigra a [[Televisión Nacional de Chile]] tres una xestión de la so amiga [[Sonia Fuchs]], onde actúa destacando en ''[[De cara a la mañana]]'', ''[[La represa]]'', ''[[La torre 10]]'', ''[[La dama del balcón]]'', ''[[La villa (telenovela)|La Villa]], ''[[El mio nome ye Lara]]'', ente otres. Mientres la dómina del 2000, integrar al repartu estable del direutor [[Vicente Sabatini]], apaeciendo n'esitoses telenoveles, como en ''[[Romané]]'', ''[[Pampa Ilusión]]'', ''[[El circu de les Montini]]'' y ''[[Puertes adientro]]'', y nos repartos de les miniseries xuveniles de ''[[Mekano]]'', dirixíes por Álex Hernández, como en ''[[Don Floro]]'', ''[[Xfea2]]'', ''[[EsCool]]'' y ''[[Gordis]]''. Mientres 2012 participó nel programa d'humor de [[Javiera Contador]] y [[Fernando Godoy]], ''[[Desfachatados]]'', con una parodia al programa ''Ma a los 15'' llamada ''Ma a los 80''. ==Últimos años== Col pasu de los años, el so trabayu menguó pero aun así siguió realizando apaiciones especiales en series televisives como ''[[12 días que estremecieron Chile]]'' y ''[[Lo que callamos las mujeres]]'' en telenoveles xuveniles como ''[[Gordis]]'', ''[[Decibel 110]]'' y na so última apaición en televisión como actriz convidada en ''[[Chipe llibre]]'' de 2014, xunto a [[Jaime Vadell]] y [[Gloria Munchmeyer]]. En teatru actúo en ''Les rapacines van a la engarradiella'' (2015) y ''Esperanzo el xarré'' (2016), nesta postrera interpretando a [[Ma Cora]]. {{Cita| "Quiero morrer como Elena Moreno, a quien la sacaron del teatru y llevar".|Violeta Vidaurre en ''[[Cooperativa|Radio Cooperativa]]'', 30 de setiembre de 2011.<ref>[http://www.cooperativa.cl/noticias/entretencion/violeta-vidaurre-quiero-morrer-como-elena-moreno-sacar del teatru/2011-09-30/182133.html 2011Violeta Vidaurre: "Quiero morrer como Elena Moreno, sacar del teatru y llevar"]</ref>}} Mientres el 2015 recibió dellos homenaxes y reconocencies pola so vasta trayeutoria nes artes escéniques.<ref>http://www.rancagua.cl/index.php?modulo=view_noticia&id=2863</ref> En 2017 foi llevada a un asilu de vieyos debíu al [[alzeheimer]] que carez, metanes acusaciones que señalaben que fuera internada de manera forzosa.<ref>[http://www.emol.com/noticias/Espectaculos/2017/05/02/856526/Violeta-Vidaurre-en-llar-de-vieyos-contra-la so-voluntá.html Denuncien que l'actriz Violeta Vidaurre foi llevada a un llar de vieyos contra la so voluntá] Emol (02-05-2017)</ref> Por cuenta de la enfermedá.<ref>[http://impresa.elmercurio.com/Pages/NewsDetail.aspx?dt=2017-05-03&dtB=03-05-2017%200:00:00&PaginaId=12&bodyid=3 El alzehéimer llogra dixebrar a los actores Violeta Vidaurre y Pedro Villagra] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180127202544/http://impresa.elmercurio.com/Pages/NewsDetail.aspx?dt=2017-05-03&dtB=03-05-2017%200:00:00&PaginaId=12&bodyid=3 |date=2018-01-27 }} El Mercurio (03-05-2017)</ref> ==Creitos== {{AP|Filmografía de Violeta Vidaurre}} ===Películes=== * 1964 - ''El burócrata González'' * 1965 - ''Más allá del pipilco'' * 1971 - ''El afuerino'' * 1984 - ''Como amen los chilenos'' * 2004 - ''El sociu'' * 2009 - ''Melodrama Lo-Fi'' * 2011 - ''Puntu de partida'' * 2012 - ''Isidora'' * 2014 - ''La madre del corderu'' * 2014 - ''Un conciertu inolvidable: La nueva fola'' === Telenoveles === {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#CCCCCC" align="center" ! colspan="5" style="background: LightSteelBlue;"|[[Serie de televisión|Teleseries]] |- bgcolor="#CCCCCC" align="center" ! Añu !Teleserie ! Personaxe !Rol ! Canal |- | [[1971]] | ''[[Ensin amor (telenovela)|Ensin amor]]'' |Elena | rowspan=10|Repartida |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | rowspan=2|[[1975]] |''[[María José (telenovela de 1975)|María José]]'' |align="center"|— |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | ''[[J.J. Xuez]]'' |Rosa |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- |[[1976]] | ''[[Sol tardíu]]'' |Paulette |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[1977]] | ''[[La Colorina]]'' |Ofelia "L'Aguarón" |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | rowspan=2|[[1982]] | ''[[De cara a la mañana]]'' | Rosa Cárcamo |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | ''[[La gran mentira]]'' |Ermelinda Gutiérrez |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[1983]] | ''[[El xuegu de la vida (telenovela chilena)|El xuegu de la vida]]'' |Gabriela Salinas |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | rowspan=2|[[1984]] | ''[[La represa|La Represa]]'' |Rebeca Betancourt |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | ''[[La torre 10]]'' |Aída Menares |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[1985]] | ''[[Morrer d'amor (telenovela)|Morrer d'amor]]'' |Violeta Vega |Participación esporádica |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | rowspan=2|[[1986]] | ''[[La dama del balcón]]'' | Amparo Carbayeda |rowspan=3|Repartida |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | ''[[La villa (telenovela)|La villa]]'' | Corina López |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[1987]] | ''[[El mio nome ye Lara]]'' | Aurora Gómez |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[1988]] | ''[[Vivir asina (telenovela)|Vivir asina]]'' | Josefa Latorre |Participación esporádica |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | [[1989]] | ''[[A la solombra del ánxel]]'' |Doña Encarnación | rowspan=16|Repartida |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[1990]] | ''[[El milagro de vivir (telenovela chilena)|El milagro de vivir]]'' | Betsabé Molina |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[1992]] | ''[[Malo d'amar]]'' |María Faúndez |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | [[1994]] | ''[[Top secret (telenovela)|Top secret]]'' |Ramona Khön | [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | [[1995]] | ''[[Amor a casa]]'' |Aurora Castro |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | [[1996]] | ''[[Adrenalina (telenovela)|Adrenalina]]'' |Matilde Moreno |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | [[1997]] | ''[[Rossabella]]'' | Cercu Villalba |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |- | [[1998]] | ''[[A tou dar]]'' | Luz María Balboa |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |- | [[1999]] | ''[[Algo está cambiando]]'' | La Güela |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |- | [[2000]] | ''[[Romané]]'' | Olimpia Brito |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[2001]] | ''[[Pampa Ilusion]]'' | Amanda Jorquera |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[2002]] | ''[[El circu de les Montini]]'' | Termutis Norambuena |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[2003]] | ''[[Puertes adientro]]'' | Mercedes Farías |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[2004]] | ''[[Don Floro]]'' | Graciela Acevedo |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |- | rowspan=2|[[2005]] | ''[[Xfea2]]'' | María Baeza |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |- | ''[[EsCool]]'' | Tránsito Valdés |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |- | [[2007]] |''[[Fortunato]]'' |align="center"|— |Invitada |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |- | [[2009]] | ''[[Conde Vrolok]]'' | Ercilia Núñez |Repartu |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[2011]] | ''[[Decibel 110]]'' | Lluella Alfaro |Convidada |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |- | [[2012]] | ''[[Gordis]]'' |Bruxa Alexandra |Participación esporádica |[[Chilevisión]] |- | [[2014]] | ''[[Chipe llibre]]'' |Olguita Portela |Convidada |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- |} ===Series y unitarios=== {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 92%;" |- bgcolor="#CCCCCC" align="center" ! colspan="5" style="background: LightSteelBlue;"|[[Serie de televisión|Series]] [[y]] [[Unitarios]] |- bgcolor="#CCCCCC" align="center" ! Añu !Series ! Rol ! Canal ! Notes |- |[[1965]]-[[1966]] |''[[Xuntos pásase meyor]]'' |Mayu |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] | rowspan=8|Repartida |- | [[1967]]-[[1972]] | ''[[Juani en sociedad]]'' | Adriana de Hortiz |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | [[1968]] | ''[[El loco Estero]]'' |align="center"|— |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | [[1969]] |''[[Incomunicaos]]'' |align="center"|— |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- | [[1970]] | ''[[Martin Rivas (telenovela de 1970)|Martín Rivas]]'' |Bernarda Cordero |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- | [[1977]] | ''Fuerte Bulnes'' | |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |- |[[1994]] |''[[Malo d'amar|Malo d'amar, la comedia]]'' |María Faúndez |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- |[[1996]] |''[[Amor a casa, la comedia]]'' |Aurora Castro |[[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] |- |[[2000]]-[[2006]] |''[[La otra cara del espeyu]]'' |Myriam |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |2 episodios |- |[[2002]] |''[[El día menos pensáu]]'' |Amelia |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |Episodiu: "L'Ayalga" |- |[[2003]]-[[2006]] |''[[La vida ye una llotería]]'' |Carmen / Victoria |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |3 episodios |- |[[2004]] | ''[[El cuentu del tíu]] |Madre d'Esperanza |[[Televisión Nacional de Chile|TVN]] |Episodiu: "Home solteru busca..." |- |[[2005]] |''Casaos'' |Nora |[[Chilevisión]] |Episodiu: "La familia" |- |[[2006]] | ''[[La Nany]]'' |align="center"|— |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |2 episodios |- | rowspan=4|[[2009]] | ''[[Otra vegada pá]]'' |Madre de Calandria |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |Repartida |- |''[[Los mios años grossos]]'' |Adelaida Molina |[[Chilevisión]] |Convidada |- | ''[[Aquí no hay quien viva]]'' |La Gringa |[[Chilevisión]] |1 episodiu |- | ''[[Corín Tellado]]'' |Teresa |[[Chilevisión]] |Episodiu: "Matrimoniu por poder" |- | [[2010]] | ''[[La Colonia (serie de televisión)|La Colonia]]'' | Mariana Fernández |[[Mega (canal de televisión de Chile)|Mega]] |Convidada (1 episodiu) |- | [[2011]] | ''[[12 días que estremecieron Chile]]'' |Marta Quintero |[[Chilevisión]] |Episodiu: "27 de febreru de 2010" |- | [[2012]] | ''[[Infieles (serie de televisión)|Infieles]]'' |Xitana Coppy |[[Chilevisión]] |Episodiu: "Champañazo" |- | [[2013]] | ''[[Lo que callamos las mujeres]]'' |Leonor |[[Chilevisión]] |Convidada (1 episodiu) |} ===Otres apaiciones=== * ''[[Martes 13]]'' (Canal 13) - Convidada * ''[[Viva'l teatru]]'' ([[2005]]) - Dellos personaxes * ''[[Desfachatados]]'' ([[Megavisión]], [[2012]]) - Convidada * ''[[Teatro en Chilevisión]]'' ([[Chilevisión]]) - Convidada ===Teatru=== {{llista de columnes|2| * 1958 - ''Atahuicha, la reina de la selva'', dirixida por [[Luis Alberto Heiremans]]. * 1958 - ''Esta señorita Trini'', dirixida por [[Luis Alberto Heiremans]]. * 1959 - ''L'ánxel que nos mira'', dirixida por Frank McMullan. * 1959 - ''El diálogu de les carmelites'', dirixida por Eugenio Dittborn. * 1959 - ''[[The Importance of Being Earnest]]'' * 1960 - ''[[La pérgola de les flores]]'', dirixida por Eugenio Guzmán. * 1961 - ''Versos de ciegu'' * 1961 - ''La ronda de la bona nueva'' * 1963 - ''[[Much Ado About Nothing]]'' * 1964 - ''El tony chicu'', dirixida por [[Luis Alberto Heiremans]]. * 1965 - ''Casimiro Vico, primer actor. * 1966 - ''Tiempu pa convivir'', dirixida por Hugo Miller. * 1966 - ''La moratoria'' * ''Íntimes, íntimes'' * ''Como en Santiago'' * 1967 - ''Pan caliente'', de [[María Asunción Requena]] * 1967 - ''Un negru nel cielu'' * 1968 - ''La obra de misericordia'', de José Pineda * 1968 - ''Una vaca mirando'l pianu'', d'[[Alejandro Sieveking]]. * 1969 - ''Tomamos la universidá'', dirixida por Gustavo Meza. * 1969 - ''[[Antígona]]'', dirixida por [[Víctor Jara]]. * 1970 - ''Toles colorinas tienen peques'', dirixida por Eugenio Dittborn. * 1971 - ''Paraísu pa unu'', dirixida por Eugenio Dittborn. * 1972 - ''El pastor llobu'' (testos d'[[Isabel Allende]]) * 1973 - ''[[Martín Rivas]]'', d'[[Alberto Blest Gana]] * 1975 - ''[[El burgués gentilhombre]]'', dirixida por Eugenio Dittborn. * 1977 - ''Los señores de los xueves'', dirixida por Christian Villarreal. * 1977 - ''Kindergarten'', d'[[Egon Wolff]], dirixida por Boris Stoicheff * 1977 - ''El misatropo'', de [[Molière]] * 1978 - ''[[Equus (obra)|Equus]]'' * 1978 - ''Comedia negra'' * 1979 - ''Desatápese, señor'' * 1980 - ''[[Casa de muñeques]]'' * 1981 - ''Lysistrata'', dirixida por Hernán Letelier * 1981 - ''Los 7 pecaos capitales'' * 1981 - ''[[Maria Stuart]]'', dirixida por Raúl Osorio.<ref>[http://bibliotecas.uc.cl/ObjetosSibuc/obres_uc/1980_03/programa/maria_estuardo.pdf Obra María Stuardo]</ref> * 1982 - ''Mama Rosa'' * 1983 - ''Como na Gran Ciudá'' * 1984 - ''Testimoniu d'un suañu'' * 1984 - ''[[La Remolienda]]'', [[Alejandro Sieveking]]. * 1985 - ''[[Tartufo]]'', de Molière. * 1987 - ''L'almacén de la vieya Xusta'', dirixida por [[Ricardo Vicuña]]. * 1988 - ''Monólogos de Dario Fo'' * 1989 - ''Una vida nel teatru'', de [[David Mamet]] * 1991 - ''La última nueche que pasé contigo'', dirixida por Roberto Nicolini. * 1994 - ''Bienveníos toos'' * 1997 - ''L'home que mercaba y vendía coses'', dirixida por [[Silvia Santelices]]. * 1997 - ''Ente gallos y medianueche'' * 1998 - ''El caballeru de la muerte'' * ''[[La verbena del Palombu]]'', dirixida por [[Tomás Vidiella]]. * 1999 - ''Nin tonta nin perezosa'', dirixida por Silva Gutiérrez. * 2000 - ''Sol tardíu'', de Alexei Arbuzov. * 2001 - ''[[Sol tardíu]]'', dirixíu por Horacio Valdeavellano. * 2002 - ''Déxame que te cunte que les güeles sí son pal branu'', dirixida por Roberto Nicolini.<ref>[http://www.mercuriovalpo.cl/site/edic/20020207203440/pags/20020207234733.html Los años doraos]</ref> * 2003 - ''Les rapacines van a la engarradiella'', dirixida por [[Katty Kowaleczko]]. * 2003 - ''Más zarzuela'', dirixida por Eduardo Sotu. * 2005 - ''De la mio boca a la to boca'', dirixida por Christian Villarreal. * 2006 - ''Los señores de los xueves''. * 2006 - ''[[La pérgola de les flores]]'', dirixida por [[Carmen Barros]]. * 2007 - ''El raptu del galán de la teleserie'', dirixida por Christian Villarreal. * 2008 - ''Sindicatu de variedaes''. * 2008 - ''Cena pa dos''. * 2009 - ''Steel Magnolias'' * 2009 - ''Elles quieren... él nun puede''. * 2009 - ''[[Pantaleón y las visitadoras]]'', dirixida por Hugo Mejías. * 2010 - ''Ella 80, yo 50'' * 2010 - ''[[La pérgola de les flores]]'', dirixida por [[Silvia Santelices]]. * 2010 - ''Los que van quedando nel camín'', dirixida por [[Guillermo Calderón]]. * 2011 - ''¿Quién se queda con ma?'', dirixida por Christian Villarreal. * 2012 - ''Casa d'exercicios espirituales'', dirixida por Cristóbal García. * 2013 - ''Vivan los nuesos poetes'', dirixida por José Peña. * 2015 - ''Les rapacines van a la engarradiella''. * 2016 - ''Amor a los 80'' * 2016 - ''La nueche de san Juan'' * 2016 - ''[[Ma Cora]]'' (adautación arxentina de ''Esperando'l xarré''). }} ==Premios y reconocencies== ===Premiu APES=== {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Resultancia''' |- | 2011 || Trayeutoria Artística|| {{celda|Ganadora}} |} ===Premiu Enrique Silva Cimma=== {| {{tablaguapa}} |- bgcolor="#CCCCCC" ! '''Añu''' || '''Categoría''' || '''Resultancia''' |- | 2015 || Trayeutoria Artística|| {{celda|Ganadora}} |} ===Otres reconocencies=== * Distinción a la trayeutoria por Municipalidá de [[Villarrica (Chile)|Villarrica]], 2007. * Premiu a la trayeutoria teatral nel XVI Festival Internacional de Teatru [[Chillán]], 2011.<ref>[http://teatroparatodos.blogspot.cl/2011/01/violeta-vidaurre-llenu-de-emocion.html Violeta Vidaurre enllenó d'emoción]</ref> * Distinción y homenaxe per trayeutoria en Sidarte, 2015. * Premiu a la trayeutoria pola Corporación de la Cultura y les Artes de la Pernomada Municipalidá de [[Rancagua]], 2015.<ref>[http://elurbanorural.cl/con-homenaxe-a-violeta-vidaurre-empieza-festival-de-teatru-al aire llibre/ Con homenaxe a Violeta Vidaurre empieza Festival de Teatru al campu]</ref> * Distinción a la trayeutoria por Municipalidá d'[[El Monte (Chile)|El Monte]], 2017. == Referencies == {{llistaref}} {{NF|1930||Vidaurre, Violeta}} {{Tradubot|Violeta Vidaurre}} [[Categoría:Traigueninos]] [[Categoría:Heiremans|Violeta]] [[Categoría:Actores y actrices de teatru de Chile]] [[Categoría:Actores y actrices de televisión de Chile]] [[Categoría:Actores y actrices de cine de Chile]] [[Categoría:Actores y actrices de Chile]] [[Categoría:Enfermos d'alzheimer]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] nk3u2mzrp6nkgj6dscc4p3uxzwow17t Claudia Ledesma Abdala 0 147440 4501098 4473436 2026-06-21T08:31:18Z Limotecariu 735 4501098 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Claudia Alejandra Ledesma Abdala de Zamora''' {{nym}} ye una [[abogada]], [[escribano]] y [[políticu|política]] arxentina. Foi [[Gobernador de Santiago del Estero|gobernadora de Santiago del Estero]] dende'l 10 d'avientu de [[2013]] hasta'l 10 d'avientu de [[2017]], asocediendo al so maríu [[Gerardo Zamora (políticu)|Gerardo Zamora]] quien se desempeñó nesi mesmu cargu dende l'añu [[2005]].<ref name=elecc>[http://www.lanacion.com.ar/1643742-claudia-ledesma-abdala-imponer en-les eleiciones-y-es-la-nueva-gobernadora-de-santiago-del estero Claudia Ledesma Abdala imponer nes eleiciones y ye la nueva gobernadora de Santiago del Estero], La Nación, 1 d'avientu de 2013</ref> Anguaño ye [[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina|diputada nacional]] pola mesma provincia. == Biografía == Recibir d'abogada en [[2003]], pero magar cuntar col títulu, siguió perfeccionándose realizando posgrados, como Formación Continua en Réxime Xurídicu del Automotor”, asina mesmu guardó dellos seminarios pa llograr mayor formación académica. Desempeñóse como Defensora del Pueblu na ciudá de [[La Banda]] en [[2003]]. Amás foi xueza de Faltes Municipal de dicha ciudá nel añu [[2005]].<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=112083 Antecedentes de Claudia Ledesma Abdala de Zamora] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235610/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=112083 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 31 d'ochobre de 2013.</ref> Tuvo casada col empresariu santiagueño Jorge Amerio, de quien se divorció más tarde, antes de casase con Gerardo Zamora. Desempeñóse como titular del Rexistru del Automotor en Santiago del Estero, mientres el mandatu del so maríu.<ref>[http://www.lavoz.com.ar/politica/gerardo-zamora-l'herederu-del feudu-en-santiago-del estero Gerardo Zamora, l'herederu del feudu de Santiago del Estero], La Voz del Interior, 10 de payares de 2011.</ref> En payares de 2011 tuvo una fía, llamada Amparo Zamora.<ref>{{cita web |url=http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/nacia-la%20f%C3%ADa-del%20gobernador-zamora-ll%C3%A1mase-amparu_a_105535 |títulu=Nació la fía del gobernador Zamora, llámase Amparo |obra=Diariu Panorama |fecha=16 de payares de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131205105553/http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/nacia-la |fechaarchivu=2013-12-05 }}</ref> Dempués de que la [[Suprema Corte de Xusticia de la Nación]] torgára-y a los so maríu postulase pa un nuevu mandatu, suspendiéndose les eleiciones d'ochobre de 2013, postular pal cargu de gobernadora pol [[Frente Cívicu por Santiago]], acompañando na fórmula como vicegobernador [[José Emilio Neder]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1633963-piden-que-la esposa-de-gerardo-zamora-sea-candidata-en-santiago-del estero Piden que la esposa de Zamora seya candidata], La Nación, 30 d'ochobre de 2013</ref> Ganó col 64,67% de los votos positivos nes eleiciones del 1 d'avientu del mesmu añu.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=116557 Escrutiniu definitivu: el Frente Cívicu llogró'l 64,67% de los votos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235632/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=116557 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 5 d'avientu de 2013.</ref> == Gobiernu de Santiago del Estero (2013-2017) == Claudia Ledesma Abdala asumió la gobernación el 10 d'avientu de [[2013]]. La ceremonia y la sesión especial de la Honorable Cámara de Diputaos de la Provincia tuvo llugar nel [[Fórum Santiago del Estero]], Centru de Convenciones y Esposiciones, y cuntó cola presencia de funcionarios nacionales y locales ya invitaos especiales. Tuvieron presentes en representación de la Presidenta de la Nación, [[Cristina Fernández de Kirchner]]; Pablo Abal Medina, direutor de la Unidá de Coordinación de Programes y Proyeutos con Financiamiento Esternu; l'ex [[Xefe de Gabinete de Ministros (Arxentina)|Xefe de Gabinete de Ministros]], [[Juan Manuel Abal Medina (fíu)|Juan Manuel Abal Medina]]; la secretaria d'Organización y Comunicación Comuñal del [[Ministeriu de Desarrollu Social (Arxentina)|Ministeriu de Desarrollu Social de la Nación]], Inés Páez; y el titular de l'[[Alministración d'Infraestructures Ferroviaries]] (Adif), José Nicanor Villafañe. Otru funcionariu nacional d'altu rangu que participó, foi'l presidente del Fondu Fiduciario Federal, l'ex gobernador de [[Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur|Tierra del Fueu]], [[José Arturo Estabillo]].<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=117420 "Voi Trabayar pa la concreción de los suaños de los santiagueños"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235634/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=117420 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 11 d'avientu de 2013.</ref> Nel so mensaxe inaugural, fixo un enfáticu llamáu a la unidá de los santiagueños, a siguir pola sienda del trabayu y del tresformamientu de la provincia.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=117425 "Quiero ser ferramienta de tresformamientu y garante de convivencia política"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235641/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=117425 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 11 d'avientu de 2013.</ref> === Gabinete de ministros === [[Ficheru:NederKirchnerLedesmaZamora.jpg|thumb|439x439px|D'izquierda a derecha: José Emilio Neder (vicegobernador), [[Cristina Fernández de Kirchner]], '''Claudia Ledesma Abdala''' y [[Gerardo Zamora (políticu)|Gerardo Zamora]] (ex gobernador y maríu de Claudia Ledesma). La xestión de la gobernadora cuntaba col sofitu incondicional de la presidenta de la Nación.]] La gobernadora Claudia de Zamora, tomó xuramentu a los ministros y secretarios del so gabinete de gobiernu, actu nel que ratificó a cuasi la totalidá del plantel d'homes y muyeres que veníen desempeñándose nos distintos ministerios y les secretaríes con rangu de ministeriu mientres la xestión del so maríu [[Gerardo Zamora (políticu)|Gerardo Zamora]].<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=117546 Xuraron los ministros y secretarios del gabinete de Claudia Zamora] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151222175540/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=117546 |date=2015-12-22 }}, El Lliberal, 12 d'avientu de 2013.</ref> *Xefe de Gabinete de Ministros: Elías Suárez *Ministru de Gobiernu: Carlos Silva Neder; *Ministru d'Economía: Atilio Chara; *Ministru de Producción, Recursos Naturales, Forestación y Tierres: Luis Gelid; *Ministru de Xusticia: Ricardo Daives; *Ministru de Salú: Luis César Martínez; *Ministra d'Educación: Mariela Nassif; *Ministru d'Obres y Servicios Públicos: Daniel Brué; *Ministru de Desarrollu Social, Promoción Humana y Rellaciones Institucionales: Ángel Niccolai; *Ministru de l'Agua y Ambiente: Abel Tévez. Nes secretaríes d'Estáu: *Secretariu de Trabayu: Andrés Bernasconi; *Secretaria Xeneral de la Gobernación: Matilde O'Mill; *Secretariu de Desarrollu, Ciencia, Teunoloxía y Xestión Pública: Juan Carlos Costas; *Secretariu de Seguridá: David Marcelo Patu; *Secretariu de la Representación Oficial de la Provincia na Ciudá Autónoma de Buenos Aires: Bernardo Abruzzese. === Polítiques n'Infraestructura y Servicios === [[Ficheru:Poder Legislativo de Santiago del Estero 4.jpg|thumb|Nuevu [[Edificiu de la Cámara de Diputaos de Santiago del Estero]], inauguráu por Claudia de Zamora n'abril de 2014.]] A pocos díes d'asumir la gobernación, Claudia de Zamora participó de la firma d'un conveniu cola [[Ansés]] (Alministración Nacional de la Seguridá Social) de collaboración pa la xeneración de suelu urbanu, que facilite la construcción de viviendes pa families con creitu [[PRO.CRE.AR Bicentenariu]]. D'esta manera, la provincia collaboró con terrenes que faciliten la construcción de cases.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=117557 La gobernadora robló conveniu por creitu pa viviendes del Procrear] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235649/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=117557 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 12 d'avientu de 2013.</ref> El 30 d'avientu de 2013, apurrió viviendes nos barrios Santa Lucía ya Independencia de la ciudá de [[Ciudá de Santiago del Estero|Santiago del Estero]]. El conxuntu de viviendes, correspondiente a 50 complexos habitacionales nel barriu Independencia y 150 en Santa Lucía, cunten con una estructura de servicios, como rede d'agua potable, cloaques, bañu completo y llavaderu esterior. Tamién se previo una tipoloxía pa discapacitaos de 47,82 m².<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=119852 La gobernadora apurrió viviendes nos barrios Santa Lucía ya Independencia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235712/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=119852 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 30 d'avientu de 2013.</ref> [[Ficheru:Complejo Juan Felipe Ibarra 5.jpg|thumb|El [[Complexu Juan Felipe Ibarra]], que foi inauguráu pola gobernadora n'agostu de 2014.]] A principios de febreru de 2014, inauguró un complexu habitacional de 36 viviendes rurales na llocalidá de Pampa Mayo, Departamento Banda. Nel so discursu, Claudia de Zamora remarcó la construcción de 150 viviendes rurales nueves, que se suman a 60 viviendes que se vienen construyendo y que tán próximes a terminar.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=124787 La gobernadora apurrió 36 viviendes rurales nel departamentu Banda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235733/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=124787 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 7 de febreru de 2014.</ref> El 12 de febreru, la gobernadora robló un contratu col [[Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios]] de la Nación pa dar entamu a la obra de construcción de la nueva planta depuradora y la cañería de impulsión, nel marcu del Plan integral de saneamientu urbanu de la ciudá de Santiago del Estero. Esta obra va beneficiar a 250&nbsp;000 habitantes, con capacidá futura de beneficiar a 340&nbsp;000 y va consistir na construcción d'una planta depuradora, la cañería de impulsión y la readecuación del bombéu principal.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=125528 La gobernadora y Cristina roblaron el contratu pa empecipiar la obra de la cloaca máxima] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235736/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=125528 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 13 de febreru de 2014.</ref> Díes dempués, inauguró un complexu de 18 viviendes nel barriu Vinalar de la ciudá capital y 280 nel barriu Villa Suaya de la ciudá de La Banda, a la que se sumaron 12 construyíes nos barrios Mosconi, Xeneral Paz, Primer Xunta, Los Flores, Almirante Brown ya Industria de la capital.<ref>[http://elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=125651 La gobernadora inauguró más de 300 viviendes en La Banda y nel Vinalar] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150518082702/http://elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=125651 |date=2015-05-18 }}, El Lliberal, 14 de febreru de 2014.</ref> Les viviendes cunten con 50 m², dos cuartos, bañu, cocina comedor, hall d'ingresu y galería cubierta. Amás cunta con conexón d'agua frío y caliente colos sos respeutivos artefautos pa bañu y cocina, abertures metáliques ya instalación llétrica completa.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/la gobernadora-inaugura-viviendes-construyíes-por cooperatives_a_165920 La Gobernadora inauguró viviendes construyíes por cooperatives], Diariu Panorama, 13 de febreru de 2014.</ref> El 21 de febreru, inauguró simbólicamente na llocalidá de [[Pozo Hondo]], cuatro obres importantes pa la ciudá y la so redolada: el modernu accesu a la ciudá dende la ruta nacional 34, con pavimentu de formigón, bulevar, nuna estensión de 1000 metros, totalmente allumáu. Tamién, un centru recreativu con ximnasiu, centru comercial, cancha de baloncestu, con un ximnasiu en planta alta. Tamién habilitó'l meyoramientu del camín que xune Pozo Hondo con [[Gramilla (Santiago del Estero)|Gramilla]]; y finalmente una planta potabilizadora d'agua na llocalidá El Uclar.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=126564 La gobernadora inauguró importantes obres na ciudá de Pozo Hondo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235748/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=126564 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 22 de febreru de 2014.</ref> A fines de marzu de 2014, Claudia de Zamora inauguró na ciudá de [[Campo Gallo]] la segunda etapa del polideportivu municipal, llume d'accesu sobre la ruta, allumáu públicu nel barriu Cabeces Nuevu, remodelación del xardín d'Infantes Anunicay, 20 módulos habitacionales y la pavimentación de l'avenida San Martín.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=129516 Fuerte impulsu de la gobernadora a la educación en Santiago] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235809/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=129516 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 21 de marzu de 2014.</ref> Tamién apurrió 18 viviendes rurales na llocalidá de Yuchán, [[Departamento Juan Felipe Ibarra]].<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/517833/families-recibieron-viviendes-rurales-importante-ayuda.html Families recibieron viviendes rurales y una importante ayuda], Nuevu Diariu, 29 de marzu de 2014.</ref> El 8 d'abril inauguró'l nuevu [[Edificiu de la Cámara de Diputaos de Santiago del Estero]], allugada na interseición d'Avenida Roca y Patagonia de la ciudá de Santiago del Estero. Les pimpanes nueves instalaciones, que tien cinco pisos, tán dotaes de lo más modernu n'arquiteutura y en comunicaciones.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/519769/claudia-zamora-inauguro-nuevu-edificiu-llexislatura-provincial.html Claudia Zamora inauguró'l nuevu edificiu de la llexislatura provincial], Nuevu Diariu, 8 d'abril de 2014.</ref> El 26 d'agostu de [[2014]], la Presidenta de la Nación, [[Cristina Fernández de Kirchner]] y la Gobernadora de la Provincia, Claudia de Zamora; xunto al [[Presidente Provisional del Senáu de la Nación Arxentina|Presidente Provisional del Senáu]], [[Gerardo Zamora (políticu)|Gerardo Zamora]], encabezaron la ceremonia protocolar onde dexaron habilitáu'l [[Complexu Juan Felipe Ibarra|Complexu Edilicio Juan Felipe Ibarra]], que va allugar los Ministerios d'Economía y d'Educación y otres reparticiones públiques. El Complexu va ser el primer edificiu públicu de l'[[Arxentina]] que va certificar [[LEED|normes LEED]], pola incorporación d'aspeutos rellacionaos cola eficiencia enerxética, l'usu d'enerxíes alternatives, la eficiencia del consumu d'agua, la selección de materiales, ente otros.<ref>[http://www.secretariasde.gob.ar/la presidenta-y-la gobernadora-inauguraron-les torres-de-economia-y-educacion.html La Presidenta y la Gobernadora inauguraron les torres d'Economía y Educación] {{Wayback|url=http://www.secretariasde.gob.ar/la presidenta-y-la gobernadora-inauguraron-les torres-de-economia-y-educacion.html |fecha=20150518075133 }}, Sitio Web de la Secretería Xeneral de la Grobernación, Gobiernu de la Provincia de Santiago del Estero, 26 d'agostu de 2014.</ref> Duerante el mesmu mes, la primer mandataria provincial dexó habilitada una planta potabilizadora, pavimentu, allumáu públicu y una Subcomisaría na llocalidá bandeña de [[La Dársena]].<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/545331/gobernadora-inauguro-importantes-obres-darsena.html La Gobernadora inauguró importantes obres en La Dársena], Nuevu Diariu, 8 d'agostu de 2014.</ref> N'avientu de 2014, Claudia de Zamora inauguró obres de refaimientu y ampliación del Agrupamientu de Itinerancia Nᵘ 86063, la Nueva Comisión Municipal de San José del Boquerón, la pavimentación de la Ruta Nᵘ2 xuniendo les llocalidaes de Santu Domingu con San José del Boquerón, la construcción de cinco pasareles piatonales sobre'l ríu Saláu ente les llocalidaes de Tres Varones y Nuevu Yuchán, de los departamentos Acopo y Pellegrini respeutivamente, y a lo último, apurrió viviendes sociales nel marcu del Plan de Viviendes Sociales que se vien desenvolviendo a lo llargo y a lo ancho de la provincia.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/570643/inauguren-obres-ampliacion-escuela-boqueron.html Inauguren obres d'ampliación d'una escuela n'El Boquerón], Nuevu Diariu, 3 d'avientu de 2014.</ref> Nel marcu del Plan de Viviendes Sociales, apurrió 100 módulos habitacionales nos barrios Los Llagos y 25 de Mayu de la ciudá de [[La Banda]],<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/la gobernadora-apurre-madulos-habitacionales_a_187014 La gobernadora apurrió módulos habitacionales], Diariu Panorama, 9 d'avientu de 2014.</ref> onde amás realizó la inauguración de l'ampliación d'una rede d'agua potable pa 500 viviendes del barriu Villa Nueva y optimizó el suministru d'agua potable pa 200 viviendes nel barriu Sarmiento.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/573074/gobernadora-inauguro-importantes-obres-agua-banda.html La Gobernadora inauguró importantes obres d'agua en La Banda], Nuevu Diariu, 15 d'avientu de 2014.</ref> Na llocalidá d'[[Herrera (Santiago del Estero)|Herrera]], xunto al ministru [[Julio de Vido]], inauguró una planta potabilizadora d'agua, el refaimientu integral de la sede de la Comisión Municipal y la oficina dixital del Rexistru Civil. Amás roblóse una acta alcuerdo pa la construcción de 30 viviendes y una carta intención pa la implementación d'un Nucleu d'Accesu a la Conocencia.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=164086 La gobernadora y el ministru Julio De Vido inauguraron una planta potabilizadora n'Herrera] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000042/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=164086 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 17 d'avientu de 2014.</ref> Tamién en Campu Gallu, Claudia de Zamora y De Vido habilitaron una planta potabilizadora d'agua y 20 viviendes sociales.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=164210 Habilitaron importantes obres en Campu Gallu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000044/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=164210 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 18 d'avientu de 2014.</ref> Ta proyeutáu pal añu [[2015]] la execución de 3040 viviendes col trabayu de autoconstrucción solidaria de 12&nbsp;160 santiagueños, col amoblamientu necesariu. Na actualidá sostuvo que s'atopen n'execución 2600 viviendes y unes 1600 en procesu licitatorio.<ref name=ND1>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/602396/propóngo-yos faer-doble-viviendes-autoconstruccion.html “Propóngo-yos faer el doble de viviendes de autoconstrucción”], Nuevu Diariu, 28 d'abril de 2015.</ref> En xunu de 2015, Claudia de Zamora y el ministru de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios, [[Julio de Vido]], inauguraron l'Acueductu del Oeste na llocalidá de [[Laprida (Santiago del Estero)|Laprida]], [[Departamentu Choya]], una obra hídrica emblemática que va beneficiar a más de 20 mil santiagueños. Tamién s'habilitaron los tramos de les rutes provinciales 116 y 3, la llinia de 500 kV Lavalle-Santiago del Estero, viviendes sociales, ente otres obres públiques.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=192514 Inauguren trascendentales obres pa la provincia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000328/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=192514 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 16 de xunu de 2015.</ref> === Polítiques n'Educación === [[Ficheru:Claudia Ledesma Abdala.jpg|thumb|Claudia Ledesma Abdala de Zamora n'avientu de 2013.]] En febreru de 2014, la mandataria provincial apurrió un subsidiu a la Escuela Primaria "San Franciscu d'Asís" de la ciudá de [[Fernández (Arxentina)|Fernández]]. Dichu dineru foi destináu al refaimientu y meyoramientu de los baños del establecimientu educativu.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/apurrieron-subsidiu-a-escuela-de-fernandez_a_165711 Apurrieron subsidiu a escuela de Fernández], Diariu Panorama, 10 de febreru de 2014.</ref> El 26 de febreru, mientres l'actu d'apertura del ciclu lectivu 2014, inauguró'l nuevu edificiu de la Escuela de Comerciu "General San Martín", allugáu nel barriu Mishqui Mayu de la ciudá de [[La Banda]]. Nel so discursu, dio a conocer que la inversión n'educación pa 2014 ye un 37,71% más alta que nel añu 2013, lo que se va traducir en meyores salariales pa los docentes, ayudes escolares, aumentos de cargos docentes y hores cátedra, ente otros beneficios.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=127151 Anguaño va invertise n'educación un 37,71 % más que nel ciclu 2013] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235752/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=127151 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 27 de febreru de 2014.</ref> En marzu, habilitó'l nuevu edificiu del Centru Esperimental Nᵘ 4, correspondiente al nivel primariu, y la refuncionalización y ampliación de la Escuela Piloto Nᵘ 1 del secundariu na ciudá de Fernández. Dichu complexu edilicio ta compuestu por sector primariu, sector secundariu y Xardín d'Infantes. Amás, tien como amiesto una escuela Téunica con talleres de carpintería, lletricidá, ferrería, etc. Con una población estudiantil d'aproximao 1500 alumnos qu'alleguen a clases n'horarios matutinos y vespertinos. Tamién les distintes escueles de la ciudá recibieron mochiles, guardapolvos y kit escolares al traviés del Ministeriu d'Educación y Xefatura de Gabinete.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/la gobernadora-inaugura--un edificiu-en-fernandez_a_167415 La gobernadora inauguró un edificiu en Fernández], Diariu Panorama, 6 de marzu de 2014.</ref> Díes más tarde, inauguró les obres d'ampliación y refuncionalización de la escuela Nᵘ 1011 de la llocalidá de [[Weisburd]]. Tamién se fixo entrega de 620 guardapolvos y 611 mochiles pa los alumnos de la Escuela 1011 y otres instituciones de la llocalidá.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/inauguraron-ampliacian-de-la escuela-nao-1011-en-weisburd_a_167896 Inauguraron ampliación de la escuela Nᵘ 1011 en Weisburd], El Lliberal, 13 de marzu de 2014.</ref> A fines de marzu de 2014, inauguró les obres d'ampliación y refaimientu de la Escuela Nᵘ 913 "Pedro Edgardo Giachino" de la ciudá de [[Campo Gallo]], cabecera del [[Departamentu Alberdi]]. Tamién se dotó d'equipamientu y moblame a dichu establecimientu. Per otru llau, dende'l Ministeriu d'Educación diose un subsidiu al Xardín d'Infantes Nᵘ124 de dicha ciudá pa l'alquisición de dos equipos acondicionadores d'aire pal Salón d'Usos Múltiples de la institución educativa. Amás, apurrióse equipamientu y moblame. El Ministeriu de Desarrollu Social y al traviés de la Xefatura de Gabinete de Ministros, apurriéronse alredor de 1600 guardapolvos y mochiles con kits escolares pa distintes instituciones educatives de nivel inicial, primariu y secundariu de Campu Gallu.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/inauguraron-obres-en-escuela-de-campu-gallu_a_168391 Inauguraron obres n'escuela de Campu Gallu], Diariu Panorama, 20 de marzu de 2014.</ref> El 2 d'abril del mesmu añu, con motivu del [[Día Mundial de Concienciación sobre l'Autismu]], la gobernadora Claudia Ledesma de Zamora participó d'un cume sobre la temática na sede de la [[Organización de les Naciones Xuníes]]. Ellí espunxo les aiciones del programa provincial de meyora continua pal sofitu a estudiantes con [[Autismu|Trestornu del Espectru Autista]]. Trátase d'un históricu discursu, nel que per primer vegada un mandatariu provincial santiagueño disertó en Naciones Xuníes.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=130903 Históricu discursu de la gobernadora Claudia Zamora en sede de la ONX] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235817/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=130903 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 2 d'abril de 2014.</ref> Díes más tarde, la gobernadora de la provincia inauguró la Escuela Primaria con Nivel Inicial d'Educación Especial na ciudá de [[Los Juríes]], nel [[Departamentu Xeneral Taboada]]. La mesma cunta con un área alministrativa, direición, sala de docentes, 3 aules con un nucleu de sanitariu principal pa neños y neñes del nivel primariu, un taller de carpintería y otru taller p'actividaes práutiques con galería de comunicación. Como asina tamién dos aules Xardín, un gabinete sicopedagóxicu, una sala de kinesioloxía y otra de fonoaudioloxía, y sanitarios pa neñes y neños del nivel inicial. Esta obra del edificiu tien una superficie cubierta de 730 m².<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/la gobernadora-inaugura-una escuela especial-en-los-juraes_a_170362 La gobernadora inauguró una escuela especial en Los Juríes], Diariu Panorama, 15 d'abril de 2014.</ref> [[Ficheru:Claudia Zamora y Cristina Kirchner.jpg|thumb|300px|La presidenta de la Nación, [[Cristina Fernández de Kirchner]] acompañada pola gobernadora de la provincia, Claudia Ledesma Abdala de Zamora.]] [[Ficheru:Macri y Ledesma Abdala.jpg|thumb|300px|La gobernadora saludándose col presidente [[Mauricio Macri]].]] En mayu de 2014, Claudia de Zamora habilitó l'anexu escolar de la Escuela Nᵘ 52 “República de Santu Domingu”, na llocalidá de Vinal Isla, allugada nel [[departamentu Figueroa]].<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136161 Claudia Zamora habilitó anexu escolar y anunció plan de viviendes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235851/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136161 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 15 de mayu de 2014.</ref> Amás, al traviés del Ministeriu d'Educación, beneficiar a la institución educativa inaugurada por aciu la entrega d'equipamientu y moblame.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136162 El Gobiernu de la provincia apurrió equipamientu y moblame a la escuela] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235853/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136162 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 15 de mayu de 2014.</ref> Tamién inauguró'l Xardín d'Infantes Nᵘ 342, de la llocalidá de La Noria, nel [[departamentu Loreto]] y habilitó de manera simbólica la Escuela Nᵘ 998 de la mesma llocalidá,<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136953 La gobernadora inauguró otra escuela y xardín d'infantes nel Dpto. Loreto] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235857/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136953 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal 21 de mayu de 2014.</ref> acompañáu de la entrega d'importantes elementos.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136956 Entrega d'importantes elementos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235859/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136956 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 21 de mayu de 2014.</ref> Al mes siguiente, la mandataria inauguró l'anexu de la escuela Nᵘ417 Cabo Mario Ramón Lluna, na paraxa El Negru del departamentu Figueroa, complementando cola entrega d'equipamientu y mobilario.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/532737/sopesen-crecedera-educativa-provincia.html Sopesen la crecedera educativa de la Provincia], Nuevu Diariu, 11 de xunu de 2014.</ref> Tamién apurrió seis tractores con angazos pa distintes instituciones educatives agrotéunicas del interior provincial.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/532741/apurrieron-tractores-escueles-agrotecnicas.html Apurrieron tractores a les escueles agrotéunicas], Nuevu Diariu, 11 de xunu de 2014.</ref> A mediaos de 2014, inauguró'l Xardín d'Infantes Nᵘ 342, Anexu a la Escuela Nᵘ 1060 de la llocalidá de La Noria, [[departamentu Loreto]]; al traviés del Ministeriu d'Educación, dotó d'equipamientu y moblame. Amás, nel mesmu actu, inaugurar de manera simbólica la Escuela Nᵘ 998 de la mesma llocalidá.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/528465/gobernadora-inauguro-escuela-jardin-loreto.html La Gobernadora inauguró una escuela y un xardín en Loreto] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140729204729/http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/528465/gobernadora-inauguro-escuela-jardin-loreto.html |date=2014-07-29 }}, Nuevu Diariu, 20 de mayu de 2014.</ref> Tamién nel mes de xunetu inauguró obres de refaimientu, remodelación y ampliación de la Escuela Nᵘ 635 “José Ignacio Jotta” y el Xardín amiesto Nᵘ 226 “Capullitos d'Algodón” na llocalidá de Los Angeles, [[departamento Banda]]. El gobiernu de la provincia al traviés del Ministeriu de Desarrollu Social apurrió mochiles y kits escolares a los neños y neñes de la escuela. Pela so parte el Ministeriu d'Educación fixo entrega d'equipamientu y moblame al establecimientu educativu.<ref>[https://www.diariopanorama.com/noticia/177799/claudia-zamora-inauguro-jardin-ampliacion-escuela Claudia Zamora inauguró un Xardín y ampliación d'escuela], Diariu Panorama, 28 de xunetu de 2014.</ref> En setiembre, habilitó les obres d'ampliación y remodelación de la Escuela Primaria Nᵘ 328 “Pablo Raúl Trullenque”, del Colexu Secundariu Agrotéunico “Antonio Escañuela” y del Xardín d'Infantes “Caramelito” na llocalidá de Colonia Gamara, departamento Banda. El nuevu edificiu cunta con llaboratorios, aules, cocina, talleres de producción y sala de disecáu d'alimentos, sala d'informática, ente otres dependencies totalmente forníes. Nesta oportunidá, la mandataria destacó l'accesu a los cargos por estrictu órdenes de méritu, la titularización de más de 11 mil docentes santiagueños y el meyoramientu de les condiciones llaborales con una fuerte inversión n'infraestructura y n'equipamientu que se realizó en tola provincia.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/en-el-daa-del maestru-inauguraron-escueles_a_180883 Nel día del maestru inauguraron escueles], Diariu Panorama, 11 de setiembre de 2014.</ref> Col motivu de la próxima apertura de la carrera de Medicina na [[Universidá Nacional de Santiago del Estero]] (UNSE), la gobernadora de la provincia, Claudia de Zamora y el xefe de Gabinete de Ministros de la Nación, [[Jorge Capitanich]], roblaron convenios ente'l gobiernu provincial, l'Estáu Nacional, la UNSE y la [[Universidá Nacional de Tucumán]]. El primeru de los convenios, establez el compromisu del gobiernu nacional d'asignar una partida presupuestaria pa la creación y puesta en funcionamientu de la carrera de Medicina, y la posterior creación de la Facultá de Medicina, partida que se va asignar a partir de xineru de 2015. De la mesma, la gobernadora robló cola UNSE un alcuerdu pol cual el gobiernu provincial va apurrir un terrén y l'infraestructura edilicia necesaries con destín al funcionamientu de la Facultá de Medicina; y los rectores de dambes cases d'altos estudios, Natividá Nassif y Alicia Bardón, pela so parte, suscribieron un conveniu marco, qu'implica la cooperación de dambes universidaes a los fines plantegaos.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/558705/gobernadora-roblo-convenios-pa-creacion-facultad-medicina.html La Gobernadora robló convenios pa la creación de la Facultá de Medicina], Nuevu Diariu, 7 d'ochobre de 2014.</ref> La Facultá de Medicina de la Universidá Nacional de Santiago del Estero va empezar a inscribir en [[2015]] pa cursar y rindir l'ingresu y va tener el so primer ciclu lectivu en [[2016]]. Amás de la carrera de grau de Medicina, ta previstu qu'ellí funcionen [[Obstetricia]] y [[Enfermería]], qu'anguaño tán so la órbita de la Facultá d'Humanidaes, Ciencies Sociales y de la Salú, a la que s'integraría la de [[Bioteunoloxía]].<ref>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/611657/sociedá/nueva-facultad-medicina-santiago-inscribira-dende-2015.html La nueva Facultá de Medicina de Santiago va inscribir dende 2015], La Gaceta, 12 d'ochobre de 2014.</ref> Mientres el mes de payares, inauguró na llocalidá de Yacu Ichacuna, del [[Departamentu Figueroa]], la Escuela Nᵘ 118 “Provincia de Mendoza”<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/interior/565347/gobernadora-inauguro-escuela-yacu-ichacuna.html La Gobernadora inauguró una Escuela en Yacu Ichacuna] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141201204210/http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/interior/565347/gobernadora-inauguro-escuela-yacu-ichacuna.html |date=2014-12-01 }}, Nuevu Diariu, 7 de payares de 2014.</ref> y habilitó el nuevu edificiu d'una Escuela Especial pa Pozo Hondo.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=159679 La gobernadora inauguró edificiu d'escuela especial en Pozo Hondo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000009/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=159679 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 13 de payares de 2014.</ref> Tamién inauguró na llocalidá de Siete Pozos, allugada nel departamentu Figueroa, dos flamantes locales escolares: la escuela Nᵘ 951 y el xardín d'infantes Nᵘ 669.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/567851/damos-pasu-mas-escontra-meyor-educacion.html “Damos un pasu más escontra una meyor educación”], Nuevu diariu, 19 de payares de 2014.</ref> Amás, amplióse y refaccionó la escuela Nᵘ1010 “Juan Antonio Figueroa”, de la llocalidá de Yuchán, del [[departamento Juan Felipe Ibarra]].<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/569255/gobernadora-habilito-obres-escuela-yuchan.html La Gobernadora habilitó obres n'escuela de Yuchán], Nuevu Diariu, 26 de payares de 2014.</ref> Nel zarru del ciclu lectivu 2014, la gobernadora inauguró'l nuevu edificiu escolar del Colexu Secundariu “Madre Antula”, de la llocalidá de [[Laprida (Santiago del Estero)|Laprida]], [[departamentu Choya]]. Destacó nesa ocasión, que'l presupuestu educativu pal añu 2014, representó'l 37,71% del presupuestu provincial. Creáronse 1110 cargos docentes y 11&nbsp;961 hores cátedra, rematáronse más de trenta establecimiento educativos, que significaron que más de 3000 alumnos de la provincia tengan condiciones dignes nel desenvolvimientu de les actividaes escolares. Amás apurriéronse moblames pa cuasi 10&nbsp;000 alumnos y otorgar ayudes económiques a les instituciones educatives pa la compra de distintos elementos pola suma de 10 millones de pesos, que benefició a más de 600 establecimientos educativos. Apurrir nel presente añu, 10&nbsp;000 netbooks nes escueles de la provincia: 9480 nel Nivel Secundariu, 274 n'escueles especiales, y 420 n'institutos de formación docente. Dende'l so entamu nel añu [[2010]], el programa fixo entrega de 93.526 netbooks en tol territoriu provincial, y se hai instalando los correspondientes pisos teunolóxicos nes escueles beneficiaes”.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=162730 La gobernadora inauguró una escuela y presidió el zarru del ciclu lectivu 2014] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000028/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=162730 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 6 d'avientu de 2014.</ref> Amenorgóse l'analfabetismu del 6% al 4%, baxando depués de munchos años de caltenese'l porcentaxe.<ref name=ND1/> === Polítiques en Salú === [[Ficheru:ClaudiaZamora1.jpg|thumb|Claudia de Zamora n'agostu de [[2014]].]] En febreru de 2014, la gobernadora caltuvo una xunta col [[Ministeriu de Salú (Arxentina)|Ministru de Salú de la Nación]], [[Juan Luis Manzur]], na qu'analizaron la meyora de distintos indicadores sanitarios de la provincia. Claudia de Zamora destacó que se va intensificar el trabayu en materia de maternidá y niñez pa siguir con esta política d'Estáu en materia de salú.<ref>[http://www.msal.gov.ar/prensa/index.php/noticias/noticias-de-la semana/1816-manzur-y-gobernadora-ledesma-abdala-analizaron-meyores-de-salud-en-santiago-del estero Manzur y gobernadora Ledesma Abdala analizaron meyores de salú en Santiago del Estero] {{Wayback|url=http://www.msal.gov.ar/prensa/index.php/noticias/noticias-de-la semana/1816-manzur-y-gobernadora-ledesma-abdala-analizaron-meyores-de-salud-en-santiago-del estero |fecha=20140317092948 }}, Ministeriu de Salú de la Nación Arxentina, 12 de febreru de 2014.</ref> Mientres los primeros meses de la so xestión, apurriéronse ambulancies a distintes llocalidaes del territoriu provincial, totalmente forníes pa tresllaos de pacientes.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/apurrieron-ambulancia-al programa-incluyir-salú_a_166733 Apurrieron ambulancia al Programa Incluyir Salú], Diariu Panorama, 24 de febreru de 2014.</ref><ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/apurrieron-ambulancies-a-les delicies-y-antaja_a_167971 Apurrieron ambulancies a Les Delicies y Antajé], Diariu Panorama, 14 de marzu de 2014.</ref><ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=130105 La gobernadora apurrió una ambulancia a Estación Simbolar], El Lliberal, 26 de marzu de 2014.</ref> A fines de marzu de 2014, Claudia de Zamora inauguró'l nuevu edificiu del Hospital Zonal "Bernardo Alberto Houssey", na ciudá de [[Quimilí]], nun actu que cuntó cola presencia de Juan Manzur, ministru de Salú de la Nación. El nuevu establecimientu cunta con 17 consultorios esternos pa distintes especialidaes médiques , 60 cames pa internación -20 d'elles pa neños y 9 pa emerxencies- y dos quirófanos, unu d'ellos pa operaciones y cesárees.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/517701/claudia-zamora-ministru-manzur-inaguraron-nuevu-hospital-quimili.html Claudia Zamora y el ministru Manzur inauguraron el nuevu hospital de Quimilí], Nuevu Diariu, 29 de marzu de 2014.</ref> El 10 d'abril del mesmu añu, Claudia de Zamora inauguró'l nuevu Hospital Zonal en [[Nueva Esperanza (Arxentina)|Nueva Esperanza]], [[Departamentu Pellegrini]].<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/la gobernadora-inaugura-l'hospital-de-nueva-esperanza_a_170012 La gobernadora inauguró l'hospital de Nueva Esperanza], Diariu Panorama, 10 d'abril de 2014.</ref> El mesmu ye un nuevu edificiu con carauterístiques modernes, onde se construyeron una decena de consultorios p'asistir distintes patoloxíes de los pacientes, una fornida sala de internación y d'urxencies, amás de quirófanos, sala de terapia intensiva y otres oficines alministratives.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/interior/519907/nueva-esperanza-mires-inauguracion-hospital.html Nueva Esperanza: Mires pola inauguración del hospital], Nuevu Diariu, 9 d'abril de 2014.</ref> En payares habilitó'l Bancu Públicu de Texíos Oculares, que va funcionar en dependencies del Hospital Oftalmolóxicu Dr. Enrique Demaría de la ciudá capital. Trátase del primer bancu rexonal na Arxentina y el primeru en tol [[Noroeste Arxentín]].<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=158650 El primer Bancu de Texíos Oculares del Noroeste Arxentín yá funciona en Santiago] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000005/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=158650 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 4 de payares de 2014.</ref> N'avientu, dexó habilitáu'l nuevu Centru de Llavadura del Hospital Rexonal Dr. Ramón Carrillo. El mesmu foi dotáu de nueves maquinaries como llavadores, planchadora y secadoras. Tol sistema de llavaderu del hospital foi ampliáu y refuncionalizado amestando maquinaria de llavadura, ensugáu y centrifugado coles instalaciones sanitaries acordies coles normes y con tola distribución del circuitu de ropa aplicable y pa llavar y l'asuelu de ropa pa los servicios y el quirófanu. Esto va facer# posible dar respuesta a los siete quirófanos que tán funcionando les 24 hores y a tol sistema de internación que son cuasi 500 cames.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=162399 Habiliten el nuevu Centru de Llavadura del Hospital Rexonal] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000021/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=162399 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 4 d'avientu de 2014.</ref> Tamién inauguró'l Depósitu Central de Melecines del Ministeriu de Salú de Santiago del Estero. El depósitu tien un sistema de refrigeración que caltién una temperatura fayadizo pa cada tipu de melecina, garantizando temperatures medies acordies colos requerimientos, cuenta con una cámara de fríu pa los remedios que lu precisen y llogróse centralizar los distintos depósitos, lo que facilita la coordinación, el control y fluxu de los fármacos.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=162398 Claudia Zamora inauguró'l Depósitu Provincial de Melecines] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000019/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=162398 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 4 d'avientu de 2014.</ref> Mientres la so xestión en [[2014]], menguóse la mortalidá materna nun 64% na provincia. Con al respeutive de la seguridá alimentaria escolar, hai 169 establecimientos y 47&nbsp;794 alumnos a los que s'asistió con yogur pro-biótico y para [[2015]] dispúnxose una medría del 100% en dicha inversión.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/602403/gobernadora-destaco-meyores-lo-atinente-salud-publica.html La Gobernadora destacó les meyores no atinente a la salú pública], Nuevu Diariu, 28 d'abril de 2015.</ref> Siguir con una importante inversión nesta área, interviniéndose en 14 hospitales, centros d'especializaos, helipuertos y depósitos, totalizando un total de 18&nbsp;150 m² de construcción. Atopar en construcción siete obres nes que se destacar pola so magnitú ya importancia dientro del sistema sanitariu provincial ya inclusive de la rexón del NOA, el Centru Integral de Calud de [[La Banda]] que va cuntar con una superficie de 14&nbsp;000 m².<ref name=EL1>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=183753 "Tenemos que cumplir les normes viales pa poder vivir seles"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000125/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=183753 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 28 d'abril de 2015.</ref> === Polítiques Económiques y de Desarrollu Social === El 21 d'avientu de 2013, la gobernadora inauguró na ciudá capital la Cooperativa de Trabajo “Madres Xuníes de Pacará”, institución xeneradora d'inclusión social y trabayu pa los vecinos.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/la gobernadora-inaugura-la-cooperativa-madres-xuníes-de-pacara_a_162483 La Gobernadora inauguró la cooperativa "Madres Xuníes de Pacará"], Diariu Panorama, 21 d'avientu de 2013.</ref> Díes dempués, apurrió subsidios a la Cooperativa Testil de [[Termas de Río Hondo]].<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=119135 La gobernadora Claudia Zamora apurrió subsidios ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235703/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=119135 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 24 d'avientu de 2013.</ref> A fines de xineru de 2014, apurrió al comisionado municipal d'[[Estación Simbolar]], Omar Alderete, un subsidiu pa la compra d'una bomba distribuidora d'agua. Esti apurra económicu dexó que la llocalidá, allugada nel [[Departamento Banda]], pueda atopar una solución a les problemátiques rellacionaes cola agua.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/interior/505781/claudia-zamora-apurro-subsidiu-estacion-simbolar.html Claudia Zamora apurrió un subsidiu a la Estación Simbolar], Nuevu Diariu, 28 de xineru de 2014.</ref> A mediaos de febreru, anunció meyores salariales pa los emplegaos de l'Alministración Pública, docentes y axentes d'árees específiques del Estáu, que se centren nun 25% d'aumentu nel sueldu básicu, nun solu tramu. Per otra parte, dispunxo que l'Ayuda Escolar seya de $1000 pal añu 2014.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=126123 La gobernadora anunció aumentu del 25% pa los emplegaos públicos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235738/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=126123 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 18 de febreru de 2014.</ref> A fines de febreru, visitó la sede local d'Asistencia al Celiacu d'Arxentina (Acela), onde percorrió les instalaciones del complexu onde se fabriquen productos llibres de [[gluten]], aptos por que les persones [[celiaquía|celíaques]] puedan consumilos. La titular del Executivu Provincial dio una ayuda económica a l'asociación, que se va traducir n'importantes meyores tanto materiales como humanes.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=126554 La gobernadora ratificó la política de sofitu institucional a organizaciones sociales] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235745/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=126554 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 22 de febreru de 2014.</ref> En xunetu de 2014, Claudia Ledesma de Zamora inauguró un Salón d'Usos Múltiples (SUM) comuñal nel barriu Tradición de la ciudá de [[Ciudá de Santiago del Estero|Santiago del Estero]], construyíu poles cooperatives del Programa Arxentina Trabaya. Ente otres iniciatives, nesti espaciu va funcionar un Centru de Promoción de Derechos de Neños, Neñes y Adolescentes. Amás de la construcción, la gobernadora dexó habilitada nel mesmu predio la recuperación del playón deportivu y la corralada perimetral completu.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=144008 La mandataria inauguró un SUM y felicitó pol trabayu a cooperativistes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235939/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=144008 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 16 de xunetu de 2014.</ref> Mientres la so xestión, desenvolvió y llanzó el Plan de Viviendes Sociales, coles mires de erradicar les viviendes precaries y los ranchos en tola provincia. A partir del esfuerciu conxuntu d'organizaciones sociales, families y Estáu yá se construyeron dende l'añu [[2013]] alredor de 500 módulos habitacionales, hai 200 más n'execución y 100 más próximos a empecipiase. D'esta miente bríndense soluciones habitacionales a un gran númberu de families que viven en viviendes tipo ranchu y avánzase na erradicación definitiva de la [[enfermedá de Chagas]] na provincia.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=148658 Avanza'l plan de construcción de viviendes sociales] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235951/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=148658 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 21 d'agostu de 2014.</ref> A fines de setiembre, Claudia de Zamora apurrió apurras pa microemprendimientos del Programa “Santiago Granible” col que yá se punxeron en marcha 61 emprendimientos no que va de 2014 y xeneráronse cientos de puestos de trabayu. Los nuevos apurras daos a 10 microemprendimientos esistentes van ser utilizaos pa potenciar les capacidaes granibles d'entamadores que se dediquen a distintos oficios, como asina tamién a la producción de bienes y servicios.<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/implementen-polaticas-pa-l'inventivu-de micro entamadores_a_181938 Implementen incentivos pa micro entamadores], Diariu Panorama, 26 de setiembre de 2014.</ref> A fines de payares, la gobernadora apurrió nueves xubilaciones a 790 ciudadanos de distintos puntos de la provincia, correspondientes a la nueva moratoria previsional nel marcu de les polítiques d'Estáu del Gobiernu nacional y provincial, que apuntaron a incluyir nel sistema jubilatorio a aquellos que nun lo tán pa llegar a los sectores de mayor vulnerabilidá social.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/568427/santiago-sumu-790-xubilaos-nueva-moratoria-previsional.html Santiago sumó a 790 xubilaos a la nueva moratoria previsional], Nuevu Diariu, 22 de payares de 2014.</ref> En febreru de [[2015]], aumentó nun 30% los sueldos básicos d'emplegaos públicos y docentes provinciales. Coles mesmes anunció que la presentación d'un proyeutu na llexislatura de la provincia coles mires de xenerar un fondu productor pa los futuros xubilaos.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=173374 Aumentu del 30% pa estatales y docentes, retroactivu al 1 de xineru] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000058/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=173374 |date=2015-09-24 }}, El Lliberal, 25 de febreru de 2015.</ref>En 2016 empezó la obra de provisión d'agua potable a les llocalidaes de Quimilioj, San Vicente, La Bota, Tusca Pozo, La Maravilla, del Departamentu Figueroa. Xunto cola construcción d'una nueva represa pública en Quimilioj.<ref>{{Enllaz rotu|1=http://www.demedios5.com.ar/2016/01/la gobernadora-roblo-decretos-pa-dar-empiezu-a-importantes-obres-publiques/ |2=http://www.demedios5.com.ar/2016/01/la gobernadora-roblo-decretos-pa-dar-empiezu-a-importantes-obres-publiques/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref> === Polítiques en Seguridá === El 18 avientu de 2013, Ledesma Abdala participó nuna xunta xunto a la [[Procuradores Xenerales de la Nación Arxentina|Procuradora Xeneral de la Nación]], [[Alejandra Gils Carbó]] y los gobernadores de [[Provincia de Santa Fe|Santa Fe]], [[Antonio Bonfatti]]; [[Provincia de Salta|Salta]], [[Juan Manuel Urtubey]]; y de [[Provincia de Mendoza|Mendoza]], [[Francisco Pérez (políticu)|Francisco Pérez]] pa trabayar nun nuevu esquema que crea 27 distritos fiscales pa implementar polítiques criminales coordinaes pa enfrentar delitos complexos como'l [[narcotráficu]] y la [[trata de persones]]. El proyeutu basar na interaición de los fiscales federales colos sos pares provinciales, autoridaes policiales, xudiciales y polítiques de les provincies. Amás, apunta a homogeneizar les respuestes del Ministeriu Públicu Fiscal ante'l mesmu fenómenu criminal. La resolución robláu crea la figura del "fiscal coordinador" pa cada distritu.<ref>[http://www.minutouno.com/notas/308340-gils-carbo-recibio-gobernadores-coordinar-politicas-contra-el crime entamáu], Minutouno.com, 19 d'avientu de 2013</ref> En marzu de 2014, apurrió 25 móviles policiales destinaos a la ciudá de Termas de Río Hondo, que van facilitar y van dexar una ampliación de los operativos policiales que se desenvuelven na ciudá termal.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=128912 La gobernadora Claudia Zamora apurrió 25 modernos vehículos a la Policía de Ríu Fondu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235805/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=128912 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 15 de marzu de 2014.</ref> ==== Seguridá Vial ==== El 7 de marzu de 2014, la gobernadora Claudia Zamora robló'l [[Decretu de necesidá y urxencia|DNU]] Nᵘ 372 que declara la Emerxencia Vial en tol territoriu provincial. Nes sos considerancies, señaló l'altu índiz d'accidentes viales diarios con perda de vides humanes na provincia. Tamién remarcó que l'alarmante realidá cotidiana rique la urxente intervención del Estáu que promueva nueves práutiques, pal respetu a les normes de tránsitu y sostuvo que la esixencia tien que tar empobinada nun empiezu a los axentes y funcionarios de l'alministración pública, que van tener la obligación de respetar la normativa vial en tou momentu como deber llegal. L'incumplimientu va traer apareyáu sanciones alministrativa que van d'apercibimientu, suspensión ensin gocie de haberes y cesantía. Ente les midíes desprendíes de dichu decretu, atópense: *La creación d'un cuerpu especial de seguridá vial dependiente de la Policía, que va controlar el cumplimientu de lleis vixentes, sumando teunoloxía al rexistru de infractores y sanciones progresives que van poder ser aplicaes nel llugar y momentu que se detecten. *Prohibición de la venta de combustible a menores d'edá y a los motociclistes que nun usen cascu proteutor. L'incumplimientu d'esta midida, va poder dar llugar a la sanción de clausura de la estación de serviciu. *Los vehículos secuestraos, que los sos titulares de dominiu nun se presentaren a tar a derechu, van ser pasibles de ser puestos en puya, afeutaos a servicios públicos o amaceraos. *Conformanza del Rexistru Provincial de Infractores a les normes de tránsitu nel ámbitu de la Direición Xeneral de Seguridá Vial de la Policía. *P'harmonizar les normatives de tránsitu y seguridá vial aprobóse'l Códigu de Faltes de Tránsitu provincial, un compendiu normativu basáu nos principios liminares de les normes de tránsitu nacionales 24.449 y 26.363. *Les faltes van tar so la órbita de la Xusticia de Faltes de Tránsitu Provincial, que va tener competencia nel juzgamiento de conductes infractoras de les lleis de tránsitu y seguridá vial conforme la presente llei, y va actuar l'ámbitu del Ministeriu de Seguridá. *Un equipu interministerial, coordináu pol xefe de Gabinete de la Provincia va ser l'encargáu de diseñar les estratexes y el desenvolvimientu de les aiciones necesaries pa l'aplicación del preséu llegal, que la so autoridá d'aplicación va ser la Secretaría de Seguridá. Remárcase que'l rol de los conceyos nel control del tránsitu urbanu fai a les sos funciones esenciales y nun ye intención la so sustitución sinón la complementación de recursos y aiciones polo que'l Poder Executivu convida a toles municipalidaes a xuntase a esta llei.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=128155 El Gobiernu decreta la Emerxencia Vial y de Suministru en tola Provincia], El Lliberal, 8 de marzu de 2014.</ref> Coles mires de fortalecer les midíes adoptaes, la gobernadora Claudia Ledesma de Zamora apurrió en mayu de 2014 más de 70 vehículos a la Policía de la provincia, destinaos a la Seguridá Vial en tol territoriu provincial.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136163 La mandataria apurrió más de 70 vehículos a la Policía de la provincia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235855/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=136163 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 15 de mayu de 2014.</ref> Desque se punxeron en marcha los distintos operativos al traviés de la creación de la Direición de Seguridá Vial, producióse'l mayor amenorgamientu d'accidentes qu'algamó aproximao un 40% en rellación a [[2014]], y afondóse la cayida si la comparanza facer con años anteriores.<ref name=EL1/> === Polítiques en Deportes === En marzu de 2014, dexó inaugurada la primer etapa de les obres de remodelación nel hipódromu 27 d'abril de la ciudá capital. La primer etapa de remodelación d'esta institución consistió na construcción d'una moderna tribuna, con cómodes butaques, totalmente nueves y pintaes. Construyóse un edificiu tou vidráu al mandu de la pista con ascensor, confitería, salón d'usos múltiples, sanitarios, cocina, palcos V.I.P. Amás ameyoróse'l tatersall destináu a los caballos de carrera que-y otorguen espacios acordes a les necesidaes de los animales y en meyores condiciones pa los cuidadores. A tou estos suman sala pal jockey, boleterías, veterinaria y enfermería.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=128365 La gobernadora inauguró obres nel hipódromu 27 d'abril] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235802/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=128365 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 10 de marzu de 2014.</ref> Los díes 25, 26 y 27 d'abril, llevar a cabu en Termas de Río Hondo'l gran premiu de la [[República Arxentina]] de [[MotoGP]]. La gobernadora Claudia Zamora, xunto al ministru de Turismu de la Nación, [[Enrique Meyer]] encabezaron "''La Nueche Arxentina''", col que se-yos dio la bienvenida a los pilotos de les escuderíes y a los invitaos especiales que llegaron a la provincia nel marcu de dicha competencia.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=133824 Claudia Zamora encabezó la "Nueche Arxentina" xunto a funcionarios nacionales] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235830/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=133824 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 26 d'abril de 2014.</ref> Envaloróse que mientres los trés díes que duró la competencia, más de 125&nbsp;000 persones asistieron al [[Autódromu Internacional de Termas de Río Hondo]].<ref>[http://www.diariopanorama.com/seccion/somosdeporte/motor_5/mas-de-125-mil-persones-esfrutaron-de la moto-gp_a_44751 Más de 125 mil persones esfrutaron de la Moto GP], Diariu Panorama, 27 d'abril de 2014.</ref> Envalórase que na ciudá hubo más de 5000 estranxeros mientres la competencia.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=134205 Más de 5.000 estranxeros llegaron per primer vegada a Les Termes atraíos pol show del MotoGP] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235839/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=134205 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 29 d'abril de 2014.</ref> Acordies con un informe ellaboráu pol [[Ministeriu de Turismu (Arxentina)|Ministru de Turismu de la Nación]], esti espectáculu deportivu xeneró más de 46 millones de dólares, de manera direuta, indireuta ya inducida.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=134190 El MotoGP produció más de 46 millones de dólares] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235832/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=134190 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 29 d'abril de 2014.</ref> Nel mes d'agostu, inauguró na ciudá de [[La Banda]] el complexu boxístico “El Coliséu”, un centru deportivu onde se van llevar a cabo evento locales, nacionales ya internacionales d'esti deporte de contautu. Ta pensáu pa tolos deportes de contautu, especialmente'l [[boxéu]], pa lo que se construyó un cuadriláteru de más de seis metros, tribunes, llugar pal entrenamientu boxístico, un pisu esclusivu pa musculación, aparatos d'última xeneración, y un tercer pisu pal trabayu aeróbico. Tamién cunta con dos salones V.I.P. provistos de tolos servicios. El llugar va cuntar con entrenadores de boxéu y otros deportes de contautu, preparadores físicos, médicos deportólogos, etc.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/548433/gobernadora-participo-inauguracion-complexu-boxistico-coliséu.html La Gobernadora participó de la inauguración del Complexu Boxístico "El Coliséu"], Nuevu Diariu, 22 d'agostu de 2014.</ref> === Polítiques en Turismu === A fines de xineru de 2014, la gobernadora Claudia de Zamora participó na primer xornada de la Feria Internacional de Turismu, [[FITUR]], na Nueche Arxentina en [[Madrid]]. La primer mandataria provincial percorrió xunto col [[Ministeriu de Turismu (Arxentina)|Ministru de Turismu de la Nación]], [[Enrique Meyer]], les distintes muestres ellí ufiertaes. D'esa manera, [[Provincia de Santiago del Estero|Santiago del Estero]] formó parte de los 50 espositores qu'integraben la delegación arxentina que promocionaron los sos destinos na Feria Internacional que se realizó en Madrid hasta'l 26 de xineru.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/504689/claudia-zamora-apertura-fitur.html Claudia Zamora, na apertura de la Fitur] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140317092917/http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/504689/claudia-zamora-apertura-fitur.html |date=2014-03-17 }}, Nuevu Diariu, 23 de xineru de 2014.</ref> Nel marcu d'esti alcuentru, participó de la presentación oficial de la Esposición Mundial Termatalia Arxentina, ante un centenar de representantes de profesionales y empresarios del [[agües termales|termalismo]] d'[[Europa]] y [[América Llatina]]. Termatalia Arxentina presentar por primer vegada n'Europa como marca del termalismo y centru de negocios mundial del sector. Trátase de la única feria especializada en Turismu de Salú y Bienestar qu'arrexunta a Europa y América que convoca a profesionales de más de 25 países y que supón un exemplu de cooperación iberoamericana.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/504819/gobernadora-participo-presentacion-termatalia-arxentina-fitur.html La Gobernadora participó de la presentación de Termatalia Arxentina en Fitur], Nuevu Diariu, 23 de xineru de 2014.</ref> Tamién en FITUR, la primer mandataria provincial presentó'l gran premiu de la [[República Arxentina]] de [[MotoGP]], que se realizó a fines d'abril de 2014 na ciudá de [[Termas de Río Hondo]]. L'oxetivu central de la participación de la gobernadora, tuvo como exa principal promocionar les bondaes qu'ufierta la ciudá termal santiagueña, nel marcu de polítiques d'Estáu del Gobiernu provincial, y que tienen como principal oxetivu promover la crecedera esperimentada non namás en Termas de Río Hondo, sinón en tola provincia.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/505103/claudia-zamora-presento-moto-gp-madrid.html Claudia Zamora presentó la Moto GP na Fitur de Madrid] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151211010346/http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/locales/505103/claudia-zamora-presento-moto-gp-madrid.html |date=2015-12-11 }}, Nuevu Diariu, 25 de xineru de 2014.</ref> A fines d'abril del mesmu añu, inauguró na llocalidá de [[Villa La Punta]] obres venceyaes col turismu, como ser l'accesu al dique y el refaimientu y ampliación de la hostería de la llocalidá del [[Departamentu Choya]].<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=133424 La gobernadora inauguró obres en V. La Punta y dixo que se van construyir miles de viviendes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235825/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=133424 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 23 d'abril de 2014.</ref> El 29 de mayu, la gobernadora dexó inaugurada la obra de remodelación integral del principal coliséu y centru de convenciones de [[Termas de Río Hondo]], el Centru Cultural General San Martín. L'edificiu gocia de cuatro modernes sales d'esposiciones tantu en planta baxa como nel primer pisu, destinaes a la organización de xuntes y eventos. El cambéu de la fachada incluyó un cambéu total d'equipamientos de llume y revestimientos.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=138172 La gobernadora habilitó refaimientos nel Centru Cultural de Les Termes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150923235906/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=138172 |date=2015-09-23 }}, El Lliberal, 30 de mayu de 2014.</ref> En setiembre foi inauguráu pola gobernadora'l complexu turísticu “Termes 1”, asitiáu nel predio del [[Autódromu Internacional de Termas de Río Hondo|Autódromu provincial]] y a veres del llagu de la ciudá, al envís de ser focu revitalizador de l'actividá turístico y deportivo. La obra tien una gran inspiración nel múltiple campeón mundial d'automovilismu, [[Juan Manuel Fangio]], fechu que se ve reflexáu en distintes partes del complexu. Ta compuestu por dos edificios, unu de 7 niveles allugáu nel sector norte del terrén y otru de 4 niveles emplazado sobre'l llagu, dambos tán venceyaos por una ponte sobre la costanera. En referencia al aspeutu funcional, el complexu cunta con 65 habitaciones, incluyendo suites estándar, suites máster y una suite presidencial, SPA con árees de tratamientu y relaxación, piscines interior y esterior climatizaes, gym, sales de xuntes, restorán, chigre, palcos con vista al autódromu y árees de serviciu.<ref>[http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=153767 La gobernadora habilitó Complexu Turísticu Termes I nel Autódromu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151211011657/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=153767 |date=2015-12-11 }}, El Lliberal, 28 de setiembre de 2014.</ref> A principios d'ochobre, inauguró xunto al ministru Meyer la feria internacional Termatalia 2014, na ciudá de Termas de Río Hondo. L'eventu convocó a más de 140 espositores de más de 25 países.<ref>[http://www.elintransigente.com/turismu/2014/10/3/ministru-meyer-inauguro-termatalia-2014-270000.html El ministru Meyer inauguró Termatalia 2014] {{Wayback|url=http://www.elintransigente.com/turismu/2014/10/3/ministru-meyer-inauguro-termatalia-2014-270000.html |fecha=20141216055114 }}, L'Intransixente, 3 d'ochobre de 2014.</ref> L'alcuentru fomentó l'intercambiu d'esperiencies ente distintos continentes, dende un puntu de vista empresarial, institucional y social, pa llograr una perspeutiva global del sector. Mientres tres díes, Termas de Río Hondo convirtióse al traviés de Termatalia nun centru de negocios mundial pal sector del turismu de salú y bienestar, la [[talasoterapia]] y el spa.<ref>[http://www.nuevodiarioweb.com.ar/nota/deportes/558085/destaquen-intercambio-esperiencies-termatalia.html Destaquen l'intercambiu d'esperiencies en Termatalia], Nuevu Diariu, 5 d'ochobre de 2014.</ref> {{socesión | predecesor = [[Gerardo Zamora (políticu)|Gerardo Zamora]] | títulu = [[Ficheru: Escudo de la Provincia de Santiago del Estero.svg|25px]]<br/>[[Gobernadores de Santiago del Estero|Gobernadora de Santiago del Estero]] | periodu = [[2013]] - [[2017]] | socesor = [[Gerardo Zamora (políticu)|Gerardo Zamora]]}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{NF|1974||Ledesma Abdala, Claudia}} {{Tradubot|Claudia Ledesma Abdala}} [[Categoría:Políticos y polítiques d'Arxentina]] [[Categoría:Gobernadores d'Arxentina]] du5x97av3t48xx5r1wx1fcmbv4t3blq Usuariu:Omarete/Llista de parroquies xeneral 2 150036 4501015 4496946 2026-06-21T02:20:10Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501015 wikitext text/x-wiki {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item WHERE { ?item wdt:P31 wd:Q55102916.?item wdt:P131 ?sub0.} |sort=P131 |columns=number:#,P18,label:Parroquia,item,P131,P1082,p2046,P1538,P625,P281 |thumb=128 |min_section=1 }} {| class='wikitable sortable' ! # ! imaxe ! Parroquia ! item ! asitiáu na entidá alministrativa territorial ! población ! superficie ! númberu de viviendes ! coordenaes ! códigu postal |- | style='text-align:right'| 1 | | [[Abres (parroquia)|Abres]] | [[:d:Q331319|Q331319]] | [[A Veiga]] | 191 | 8.66 quilómetru cuadráu | 128 | {{Coord|43.439503|-7.094238|display=inline}} | 33779 |- | style='text-align:right'| 2 | | [[Meredo (parroquia)|Meredo]] | [[:d:Q828936|Q828936]] | [[A Veiga]] | 211 | 27.56 quilómetru cuadráu | 163 | {{Coord|43.427567|-7.001583|display=inline}} | 33779 |- | style='text-align:right'| 3 | [[Ficheru:Piantón (Vegadeo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Piantón (parroquia)|Piantón]] | [[:d:Q829037|Q829037]] | [[A Veiga]] | 435 | 16.49 quilómetru cuadráu | 293 | {{Coord|43.460722|-7.028675|display=inline}} | 33778 |- | style='text-align:right'| 4 | [[Ficheru:Guiar (Vegadeo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Guiar (parroquia)|Guiar]] | [[:d:Q1553435|Q1553435]] | [[A Veiga]] | 29 | 4.51 quilómetru cuadráu | 31 | {{Coord|43.409733|-7.090848|display=inline}} | 33779 |- | style='text-align:right'| 5 | [[Ficheru:Crucero de Paramios (Vegadeo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Paramios]] | [[:d:Q2051694|Q2051694]] | [[A Veiga]] | 81 | 11.77 quilómetru cuadráu | 57 | {{Coord|43.39095|-7.01893|display=inline}}<br/>{{Coord|43.388173|-7.014483|display=inline}} | 33776 |- | style='text-align:right'| 6 | [[Ficheru:A veiga - Ríu Suarón.jpg|center|128px]] | [[A Veiga (parroquia)|A Veiga]] | [[:d:Q2511834|Q2511834]] | [[A Veiga]] | 2984 | 14.26 quilómetru cuadráu | 1609 | {{Coord|43.464167|-7.048911|display=inline}} | 33770 |- | style='text-align:right'| 7 | [[Ficheru:Lago, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Llago (parroquia)|Llago]] | [[:d:Q121632|Q121632]] | [[Allande]] | 12 | 37.776 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.253169|-6.730558|display=inline}} | 33886 |- | style='text-align:right'| 8 | [[Ficheru:Bustantigo, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Bustantigo (parroquia)|Bustantigo]] | [[:d:Q426706|Q426706]] | [[Allande]] | 18 | 15.575 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.355292|-6.690375|display=inline}} | 33888 |- | style='text-align:right'| 9 | | [[Bisuyu (Allande)|Bisuyu]] | [[:d:Q600783|Q600783]] | [[Allande]] | 74 | 13.188 quilómetru cuadráu | 40 | {{Coord|43.187364|-6.632086|display=inline}} | 33815 |- | style='text-align:right'| 10 | [[Ficheru:Lomesok.png|center|128px]] | [[Ḷḷomes (parroquia)|Ḷḷomes]] | [[:d:Q609307|Q609307]] | [[Allande]] | 76 | 7.27 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.214028|-6.570239|display=inline}} | 33890 |- | style='text-align:right'| 11 | [[Ficheru:Berducedo 16.jpg|center|128px]] | [[Berducedo (parroquia)|Berducedo]] | [[:d:Q818870|Q818870]] | [[Allande]] | 118 | 28.928 quilómetru cuadráu | 90 | {{Coord|43.233156|-6.768139|display=inline}} | 33887 |- | style='text-align:right'| 12 | [[Ficheru:San Emiliano, Allande.jpg|center|128px]] | [[Santo Miyao (parroquia)|Santo Miyao]] | [[:d:Q997845|Q997845]] | [[Allande]] | 44 | 22.589 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.258465|-6.833407|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 13 | [[Ficheru:Linares, Allande, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Ḷḷinares (parroquia d'Allande)|Ḷḷinares]] | [[:d:Q1017838|Q1017838]] | [[Allande]] | 46 | 4.055 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.232483|-6.559331|display=inline}} | 33890 |- | style='text-align:right'| 14 | [[Ficheru:Celón, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Zalón (parroquia)|Zalón]] | [[:d:Q1017850|Q1017850]] | [[Allande]] | 85 | 4.137 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.240522|-6.582478|display=inline}} | 33889 |- | style='text-align:right'| 15 | | [[Viḷḷar de Sapos (parroquia)|Viḷḷar de Sapos]] | [[:d:Q1017881|Q1017881]] | [[Allande]] | 15 | 2.53 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.204064|-6.594077|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 16 | [[Ficheru:Parajas, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Paraxes (parroquia)|Paraxes]] | [[:d:Q1018038|Q1018038]] | [[Allande]] | 40 | 1.69 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.203406|-6.584281|display=inline}} | 33815 |- | style='text-align:right'| 17 | | [[Viḷḷagrufe (parroquia)|Viḷḷagrufe]] | [[:d:Q1018040|Q1018040]] | [[Allande]] | 107 | 23.045 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.244701|-6.599622|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 18 | [[Ficheru:VILLAVERDE, Allande.jpg|center|128px]] | [[Viḷḷaverde (parroquia)|Viḷḷaverde]] | [[:d:Q1018070|Q1018070]] | [[Allande]] | 70 | 9.25 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.22597|-6.608115|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 19 | | [[Viḷḷabaser (parroquia)|Viḷḷabaser]] | [[:d:Q1018072|Q1018072]] | [[Allande]] | 54 | 4.207 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.241819|-6.573993|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 20 | | [[San Salvador (parroquia)|San Salvador]] | [[:d:Q1018074|Q1018074]] | [[Allande]] | 56 | 38.92 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.156471|-6.804125|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 21 | | [[Samartín (parroquia d'Allande)|Samartín]] | [[:d:Q1018084|Q1018084]] | [[Allande]] | 65 | 50.655 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.156471|-6.804125|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 22 | [[Ficheru:Aytoallande.jpg|center|128px]] | [[La Puela (parroquia)|La Puela]] | [[:d:Q1341106|Q1341106]] | [[Allande]] | 605 | 33.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.272161|-6.608867|display=inline}} | 33880 |- | style='text-align:right'| 23 | [[Ficheru:Santa Coloma, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Santa Colomba (parroquia)|Santa Colomba]] | [[:d:Q1428114|Q1428114]] | [[Allande]] | 46 | 41.576 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.295717|-6.725452|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 24 | [[Ficheru:Amieva, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Amieva (parroquia)|Amieva]] | [[:d:Q470955|Q470955]] | [[Amieva]] | 64 | 48.68 quilómetru cuadráu | 80 | {{Coord|43.245155|-5.072537|display=inline}} | 33558 |- | style='text-align:right'| 25 | [[Ficheru:San Román, Amieva, Asturias.jpg|center|128px]] | [[San Román (parroquia d'Amieva)|San Román]] | [[:d:Q471440|Q471440]] | [[Amieva]] | 10 | 6.23 quilómetru cuadráu | 9 | {{Coord|43.257548|-5.08922|display=inline}} | 33558 |- | style='text-align:right'| 26 | [[Ficheru:Sebarga desde Cetín.jpg|center|128px]] | [[Sebarga]] | [[:d:Q471453|Q471453]] | [[Amieva]] | 144 | 25.59 quilómetru cuadráu | 118 | {{Coord|43.26058|-5.158688|display=inline}} | 33557 |- | style='text-align:right'| 27 | [[Ficheru:Sames Asturias España 640x480.jpg|center|128px]] | [[Mian]] | [[:d:Q471465|Q471465]] | [[Amieva]] | 243 | 19.31 quilómetru cuadráu | 191 | {{Coord|43.264654|-5.12384|display=inline}} | 33558 |- | style='text-align:right'| 28 | [[Ficheru:Argolibio (Amieva, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Samartín (Amieva)|Samartín]] | [[:d:Q471467|Q471467]] | [[Amieva]] | 142 | 15.18 quilómetru cuadráu | 111 | {{Coord|43.250586|-5.120148|display=inline}} | 33558 |- | style='text-align:right'| 29 | [[Ficheru:Puerto de Avilés.jpg|center|128px]] | [[Avilés (parroquia)|Avilés]] | [[:d:Q531129|Q531129]] | [[Avilés]] | 70796 | 9.74 quilómetru cuadráu | 34244 | {{Coord|43.557546|-5.930596|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 30 | | [[San Cristoba (Avilés)|San Cristoba]] | [[:d:Q987656|Q987656]] | [[Avilés]] | 2028 | 3.06 quilómetru cuadráu | 425 | {{Coord|43.563622|-5.942554|display=inline}} | 33403 |- | style='text-align:right'| 31 | | [[Miranda (parroquia)|Miranda]] | [[:d:Q987665|Q987665]] | [[Avilés]] | 1522 | 1.96 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.541299|-5.939177|display=inline}} | 33410 |- | style='text-align:right'| 32 | | [[San Xuan de Nieva]] | [[:d:Q987700|Q987700]] | [[Avilés]] | 12 | 0.73 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.589879|-5.909447|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 33 | | [[Valliniello]] | [[:d:Q987841|Q987841]] | [[Avilés]] | 825 | 9.54 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.567344|-5.899458|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 34 | | [[La Madalena de Corros]] | [[:d:Q1135379|Q1135379]] | [[Avilés]] | 480 | 1.69 quilómetru cuadráu | 284 | {{Coord|43.545932|-5.920736|display=inline}} | 33402 |- | style='text-align:right'| 35 | [[Ficheru:Pelugano.jpg|center|128px]] | [[Peḷḷuno (parroquia)|Peḷḷuno]] | [[:d:Q161835|Q161835]] | [[Ayer]] | 151 | 16.81 quilómetru cuadráu | 168 | {{Coord|43.150731|-5.584026|display=inline}} | 33686 |- | style='text-align:right'| 36 | [[Ficheru:Iglesia parroquial de Casomera, Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Casomera (parroquia)|Casomera]] | [[:d:Q386912|Q386912]] | [[Ayer]] | 130 | 70.45 quilómetru cuadráu | 183 | {{Coord|43.081546|-5.577429|display=inline}} | 33681 |- | style='text-align:right'| 37 | [[Ficheru:Vista de Murias01.JPG|center|128px]] | [[Murias (parroquia d'Ayer)|Murias]] | [[:d:Q471429|Q471429]] | [[Ayer]] | 151 | 49.49 quilómetru cuadráu | 112 | {{Coord|43.130255|-5.671802|display=inline}} | 33676 |- | style='text-align:right'| 38 | [[Ficheru:Pineres.jpg|center|128px]] | [[Piñeres (Ayer)|Piñeres]] | [[:d:Q471432|Q471432]] | [[Ayer]] | 561 | 16.63 quilómetru cuadráu | 520 | {{Coord|43.170028|-5.703553|display=inline}} | 33685 |- | style='text-align:right'| 39 | [[Ficheru:Emplazamiento-torre-soto-02.jpg|center|128px]] | [[Soto (parroquia d'Ayer)|Soto]] | [[:d:Q471435|Q471435]] | [[Ayer]] | 214 | 11.66 quilómetru cuadráu | 152 | {{Coord|43.162549|-5.646026|display=inline}} | 33685 |- | style='text-align:right'| 40 | [[Ficheru:Llamas, Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Ḷḷamas (Ayer)|Ḷḷamas]] | [[:d:Q471470|Q471470]] | [[Ayer]] | 69 | 4.42 quilómetru cuadráu | 49 | {{Coord|43.105959|-5.572924|display=inline}} | 33681 |- | style='text-align:right'| 41 | [[Ficheru:Vista-general-iglesia-san-vicente-serrapio.jpg|center|128px]] | [[Serrapio (parroquia)|Serrapio]] | [[:d:Q471474|Q471474]] | [[Ayer]] | 133 | 9.18 quilómetru cuadráu | 116 | {{Coord|43.167646|-5.631977|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 42 | [[Ficheru:Nembra (Aller, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Nembra]] | [[:d:Q471484|Q471484]] | [[Ayer]] | 284 | 22.92 quilómetru cuadráu | 227 | {{Coord|43.147929|-5.71126|display=inline}} | 33677 |- | style='text-align:right'| 43 | [[Ficheru:Bello, Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Beyo (Ayer)|Beyo]] | [[:d:Q471489|Q471489]] | [[Ayer]] | 229 | 14.142 quilómetru cuadráu | 160 | {{Coord|43.140042|-5.610626|display=inline}} | 33686 |- | style='text-align:right'| 44 | [[Ficheru:CUERIGO. Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Cuergo]] | [[:d:Q471493|Q471493]] | [[Ayer]] | 60 | 4.11 quilómetru cuadráu | 72 | {{Coord|43.120449|-5.569229|display=inline}} | 33680 |- | style='text-align:right'| 45 | [[Ficheru:Conforcos, Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Conforcos (Ayer)|Conforcos]] | [[:d:Q471497|Q471497]] | [[Ayer]] | 23 | 8.4 quilómetru cuadráu | 37 | {{Coord|43.110699|-5.590328|display=inline}} | 33681 |- | style='text-align:right'| 46 | | [[Vega (parroquia d'Ayer)|Vega]] | [[:d:Q471503|Q471503]] | [[Ayer]] | 129 | 6.75 quilómetru cuadráu | 151 | {{Coord|43.155211|-5.608812|display=inline}} | 33686 |- | style='text-align:right'| 47 | [[Ficheru:San Juan de Riomera 003.jpg|center|128px]] | [[Santibanes de la Fuente (parroquia)|Santibanes de la Fuente]] | [[:d:Q471506|Q471506]] | [[Ayer]] | 357 | 12.04 quilómetru cuadráu | 264 | {{Coord|43.123619|-5.560388|display=inline}} | 33680 |- | style='text-align:right'| 48 | [[Ficheru:Boo (Aller, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Bo (parroquia)|Bo]] | [[:d:Q892941|Q892941]] | [[Ayer]] | 359 | 7.298 quilómetru cuadráu | 294 | {{Coord|43.170792|-5.765712|display=inline}} | 33675 |- | style='text-align:right'| 49 | [[Ficheru:Moreda, Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Morea (parroquia)|Morea]] | [[:d:Q963662|Q963662]] | [[Ayer]] | 3962 | 25.59 quilómetru cuadráu | 2547 | {{Coord|43.168499|-5.737561|display=inline}} | 33670 |- | style='text-align:right'| 50 | [[Ficheru:Caborana, Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Caborana (parroquia)|Caborana]] | [[:d:Q1017802|Q1017802]] | [[Ayer]] | 1085 | 3.297 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.175634|-5.751659|display=inline}} | 33684 |- | style='text-align:right'| 51 | [[Ficheru:El Pino, Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[El Pino (parroquia)|El Pino]] | [[:d:Q1018057|Q1018057]] | [[Ayer]] | 755 | 88.94 quilómetru cuadráu | 547 | {{Coord|43.106061|-5.519839|display=inline}} | 33687 |- | style='text-align:right'| 52 | [[Ficheru:Ayuntamiento de Cabañaquinta, Aller, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Cabanaquinta (parroquia)|Cabanaquinta]] | [[:d:Q1018067|Q1018067]] | [[Ayer]] | 1338 | 4.191 quilómetru cuadráu | 755 | {{Coord|43.161789|-5.623914|display=inline}} | 33686 |- | style='text-align:right'| 53 | | [[Santu Medero (Bimenes)|Santu Medero]] | [[:d:Q1017844|Q1017844]] | [[Bimenes]] | 689 | 17.42 quilómetru cuadráu | 630 | {{Coord|43.315605|-5.565369|display=inline}} | 33528 |- | style='text-align:right'| 54 | [[Ficheru:Iglesia de Santa María, Suares.jpg|center|128px]] | [[Suares (parroquia)|Suares]] | [[:d:Q1017873|Q1017873]] | [[Bimenes]] | 223 | 3.83 quilómetru cuadráu | 198 | {{Coord|43.339008|-5.584107|display=inline}} | 33527 |- | style='text-align:right'| 55 | [[Ficheru:Iglesia de San Julián de Bimenes.jpg|center|128px]] | [[Santuyano (parroquia de Bimenes)|Santuyano]] | [[:d:Q1018028|Q1018028]] | [[Bimenes]] | 735 | 11.38 quilómetru cuadráu | 489 | {{Coord|43.338042|-5.562231|display=inline}} | 33528 |- | style='text-align:right'| 56 | [[Ficheru:Serandinas, Boal, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Serandías (parroquia)|Serandías]] | [[:d:Q568403|Q568403]] | [[Bual]] | 176 | 17.85 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.449679|-6.743048|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 57 | | [[A Ronda (parroquia de Bual)|A Ronda]] | [[:d:Q634838|Q634838]] | [[Bual]] | 49 | 15.68 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.404637|-6.878345|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 58 | [[Ficheru:Castry.jpg|center|128px]] | [[Castriyón (parroquia)|Castriyón]] | [[:d:Q987609|Q987609]] | [[Bual]] | 148 | 19.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.398175|-6.791465|display=inline}} | 33727 |- | style='text-align:right'| 59 | [[Ficheru:Carrugueiro - panoramio.jpg|center|128px]] | [[Doiras (parroquia)|Doiras]] | [[:d:Q987920|Q987920]] | [[Bual]] | 91 | 11.69 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.393536|-6.828972|display=inline}} | 33728 |- | style='text-align:right'| 60 | [[Ficheru:Boal, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Bual (parroquia)|Bual]] | [[:d:Q4931241|Q4931241]] | [[Bual]] | 789 | 26.06 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.429186|-6.817489|display=inline}} | 33720 |- | style='text-align:right'| 61 | | [[Rozadas (parroquia)|Rozadas]] | [[:d:Q5295886|Q5295886]] | [[Bual]] | 120 | 23.57 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.438569|-6.861665|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 62 | | [[Llebredo (Bual)|Llebredo]] | [[:d:Q56605048|Q56605048]] | [[Bual]] | 7 | 5.93 quilómetru cuadráu | 9 | {{Coord|43.48317|-6.814203|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 63 | [[Ficheru:Palacio del Mayorazgo, Iguanzo - 3.jpg|center|128px]] | [[Berodia (parroquia)|Berodia]] | [[:d:Q826967|Q826967]] | [[Cabrales]] | 153 | 16.21 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.310493|-4.881779|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 64 | [[Ficheru:Tielve. Cabrales, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Tielve]] | [[:d:Q828958|Q828958]] | [[Cabrales]] | 45 | 23.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.263027|-4.775586|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 65 | | [[San Roque (Cabrales)|San Roque]] | [[:d:Q828978|Q828978]] | [[Cabrales]] | 167 | 19.18 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.3185|-4.905088|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 66 | [[Ficheru:Casa de Cernuda - 02.jpg|center|128px]] | [[Po (Cabrales)|Po]] | [[:d:Q829027|Q829027]] | [[Cabrales]] | 151 | 4.61 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.30804|-4.836081|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 67 | | [[Santolaya (Cabrales)|Santolaya]] | [[:d:Q829045|Q829045]] | [[Cabrales]] | 120 | 13.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.329734|-4.878056|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 68 | [[Ficheru:Bulnes Asturies.jpg|center|128px]] | [[Bulnes (parroquia)|Bulnes]] | [[:d:Q1004663|Q1004663]] | [[Cabrales]] | 32 | 61.36 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.235229|-4.819731|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 69 | [[Ficheru:Vista de Carreña 01.jpg|center|128px]] | [[Carreña (parroquia)|Carreña]] | [[:d:Q1018032|Q1018032]] | [[Cabrales]] | 364 | 21.1 quilómetru cuadráu | 218 | {{Coord|43.315846|-4.846182|display=inline}} | 33555 |- | style='text-align:right'| 70 | [[Ficheru:Arenas cabrales.jpg|center|128px]] | [[Arenas (parroquia)|Arenas]] | [[:d:Q1026373|Q1026373]] | [[Cabrales]] | 773 | 40.82 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.305915|-4.822528|display=inline}} | 33554 |- | style='text-align:right'| 71 | [[Ficheru:SotresPanorama.jpg|center|128px]] | [[Sotres]] | [[:d:Q2037537|Q2037537]] | [[Cabrales]] | 108 | 37.63 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.232739|-4.748475|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 72 | | [[Fresnéu (parroquia de Cabranes)|Fresnéu]] | [[:d:Q850300|Q850300]] | [[Cabranes]] | 280 | 12.01 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.39785|-5.442875|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 73 | | [[Santolaya (Cabranes)|Santolaya]] | [[:d:Q850308|Q850308]] | [[Cabranes]] | 362 | 4.87 quilómetru cuadráu | 344 | {{Coord|43.417702|-5.40989|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 74 | | [[Graméu (parroquia)|Graméu]] | [[:d:Q850328|Q850328]] | [[Cabranes]] | 41 | 1.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.414204|-5.379131|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 75 | | [[Pandenes (parroquia)|Pandenes]] | [[:d:Q850333|Q850333]] | [[Cabranes]] | 63 | 4.2 quilómetru cuadráu | 78 | {{Coord|43.408986|-5.469382|display=inline}} | 33529 |- | style='text-align:right'| 76 | [[Ficheru:Torazo, Cabranes, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Torazu (parroquia)|Torazu]] | [[:d:Q987594|Q987594]] | [[Cabranes]] | 240 | 9.78 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.394991|-5.399296|display=inline}} | 33310 |- | style='text-align:right'| 77 | [[Ficheru:Museu Escuela Rural Asturies.JPG|center|128px]] | [[Viñón (parroquia)|Viñón]] | [[:d:Q5198358|Q5198358]] | [[Cabranes]] | 109 | 6.03 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.427239|-5.42429|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 78 | [[Ficheru:Grullos, Candamo, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Grullos (parroquia)|Grullos]] | [[:d:Q132493|Q132493]] | [[Candamu]] | 193 | 2.78 quilómetru cuadráu | 76 | {{Coord|43.436593|-6.059158|display=inline}} | 33829 |- | style='text-align:right'| 79 | [[Ficheru:San Román, Candamo, Asturias.jpg|center|128px]] | [[San Román (parroquia de Candamu)|San Román]] | [[:d:Q527623|Q527623]] | [[Candamu]] | 276 | 4.81 quilómetru cuadráu | 189 | {{Coord|43.451628|-6.07101|display=inline}} | 33828 |- | style='text-align:right'| 80 | | [[Ventosa (parroquia)|Ventosa]] | [[:d:Q597951|Q597951]] | [[Candamu]] | 263 | 12.54 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.471613|-6.008353|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 81 | | [[Murias (parroquia de Candamu)|Murias]] | [[:d:Q837813|Q837813]] | [[Candamu]] | 236 | 9.27 quilómetru cuadráu | 165 | {{Coord|43.429853|-6.047105|display=inline}} | 33829 |- | style='text-align:right'| 82 | [[Ficheru:El Valle, Candamo.jpg|center|128px]] | [[El Valle (parroquia de Candamu)|El Valle]] | [[:d:Q837817|Q837817]] | [[Candamu]] | 126 | 4.49 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.463168|-6.040167|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 83 | [[Ficheru:Llamero, Candamo, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Llameiru (parroquia)|Llameiru]] | [[:d:Q837821|Q837821]] | [[Candamu]] | 170 | 7.99 quilómetru cuadráu | 97 | {{Coord|43.452178|-6.033041|display=inline}} | 33829 |- | style='text-align:right'| 84 | | [[Fenoeda (parroquia)|Fenoeda]] | [[:d:Q837841|Q837841]] | [[Candamu]] | 191 | 7.42 quilómetru cuadráu | 131 | {{Coord|43.461427|-6.084504|display=inline}} | 33828 |- | style='text-align:right'| 85 | | [[Praúa (parroquia)|Praúa]] | [[:d:Q845108|Q845108]] | [[Candamu]] | 78 | 11.04 quilómetru cuadráu | 74 | {{Coord|43.421449|-6.088031|display=inline}} | 33828 |- | style='text-align:right'| 86 | [[Ficheru:PA120024 CUERO 650.jpg|center|128px]] | [[Cueru (parroquia)|Cueru]] | [[:d:Q845277|Q845277]] | [[Candamu]] | 168 | 5.14 quilómetru cuadráu | 87 | {{Coord|43.409345|-6.054895|display=inline}} | 33829 |- | style='text-align:right'| 87 | [[Ficheru:Aces, Candamu.jpg|center|128px]] | [[Aces]] | [[:d:Q845280|Q845280]] | [[Candamu]] | 73 | 1.52 quilómetru cuadráu | 56 | {{Coord|43.441923|-6.068266|display=inline}} | 33828 |- | style='text-align:right'| 88 | [[Ficheru:San Tirso, Candamo, Asturias.jpg|center|128px]] | [[San Tisu (parroquia)|San Tisu]] | [[:d:Q845299|Q845299]] | [[Candamu]] | 123 | 4.98 quilómetru cuadráu | 94 | {{Coord|43.449824|-6.095567|display=inline}} | 33828 |- | style='text-align:right'| 89 | | [[Cibuyu (parroquia)|Cibuyu]] | [[:d:Q629937|Q629937]] | [[Cangas del Narcea]] | 178 | 12.87 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.12361|-6.579164|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 90 | [[Ficheru:San Martín de Sierra, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Samartín de Sierra]] | [[:d:Q927209|Q927209]] | [[Cangas del Narcea]] | 132 | 16.39 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.236895|-6.454813|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 91 | | [[Santianes (parroquia de Cangas del Narcea)|Santianes]] | [[:d:Q943483|Q943483]] | [[Cangas del Narcea]] | 129 | 32.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.183538|-6.461007|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 92 | | [[Larna (parroquia)|Larna]] | [[:d:Q971893|Q971893]] | [[Cangas del Narcea]] | 65 | 10.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.075578|-6.620239|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 93 | [[Ficheru:Corias, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Courias (parroquia de Cangas del Narcea)|Courias]] | [[:d:Q2880530|Q2880530]] | [[Cangas del Narcea]] | 301 | 8.14 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.194903|-6.544348|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 94 | | [[Adralés (parroquia)|Adralés]] | [[:d:Q4684690|Q4684690]] | [[Cangas del Narcea]] | 112 | 2.619 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.166611|-6.569692|display=inline}} | 33813 |- | style='text-align:right'| 95 | | [[Ambres (parroquia)|Ambres]] | [[:d:Q4741720|Q4741720]] | [[Cangas del Narcea]] | 47 | 10.275 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.172565|-6.421356|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 96 | | [[Auguera (parroquia)|Auguera]] | [[:d:Q4821627|Q4821627]] | [[Cangas del Narcea]] | 88 | 9.988 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.117441|-6.637055|display=inline}} | 33814 |- | style='text-align:right'| 97 | [[Ficheru:Bergame, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Bergame]] | [[:d:Q4891430|Q4891430]] | [[Cangas del Narcea]] | 68 | 5.76 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.137755|-6.610783|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 98 | | [[Berguñu (parroquia)|Berguñu]] | [[:d:Q4891743|Q4891743]] | [[Cangas del Narcea]] | 43 | 3.47 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.11713|-6.570815|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 99 | [[Ficheru:Bimeda, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Bimeda (parroquia)|Bimeda]] | [[:d:Q4913737|Q4913737]] | [[Cangas del Narcea]] | 120 | 13.55 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.093538|-6.530895|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 100 | [[Ficheru:Besullo.jpg|center|128px]] | [[Bisuyu (parroquia de Cangas del Narcea)|Bisuyu]] | [[:d:Q4918624|Q4918624]] | [[Cangas del Narcea]] | 156 | 21.31 quilómetru cuadráu | 91 | {{Coord|43.187364|-6.632086|display=inline}} | 33815 |- | style='text-align:right'| 101 | [[Ficheru:Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Cangas del Narcea (parroquia)|Cangas del Narcea]] | [[:d:Q5032341|Q5032341]] | [[Cangas del Narcea]] | 5729 | 2.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.176775|-6.550119|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 102 | [[Ficheru:Carballo, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Carbachu (parroquia)|Carbachu]] | [[:d:Q5037833|Q5037833]] | [[Cangas del Narcea]] | 170 | 8.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.116257|-6.488744|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 103 | [[Ficheru:Carceda, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Carceda (parroquia)|Carceda]] | [[:d:Q5038140|Q5038140]] | [[Cangas del Narcea]] | 142 | 11.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.202582|-6.516345|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 104 | | [[Castanéu (parroquia)|Castanéu]] | [[:d:Q5049633|Q5049633]] | [[Cangas del Narcea]] | 68 | 2.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.10997|-6.589902|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 105 | [[Ficheru:La Regla de Cibea. Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Cibea]] | [[:d:Q5119223|Q5119223]] | [[Cangas del Narcea]] | 174 | 41.04 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.066301|-6.454176|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 106 | | [[Abanceña (parroquia)|Abanceña]] | [[:d:Q5175408|Q5175408]] | [[Cangas del Narcea]] | 85 | 10.71 quilómetru cuadráu | 38 | {{Coord|43.127564|-6.617781|display=inline}} | 33814 |- | style='text-align:right'| 107 | | [[Santolaya (parroquia de Cangas del Narcea)|Santolaya]] | [[:d:Q5192599|Q5192599]] | [[Cangas del Narcea]] | 113 | 3.89 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.161692|-6.561916|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 108 | | [[San Xulianu (parroquia)|San Xulianu]] | [[:d:Q5195235|Q5195235]] | [[Cangas del Narcea]] | 145 | 27.622 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.044156|-6.474569|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 109 | [[Ficheru:Tainás, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Robléu de Teinás (parroquia)|Robléu de Teinás]] | [[:d:Q5195264|Q5195264]] | [[Cangas del Narcea]] | 139 | 27.82 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.184485|-6.44694|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 110 | [[Ficheru:Villarmental, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Viḷḷarmental (parroquia)|Viḷḷarmental]] | [[:d:Q5195461|Q5195461]] | [[Cangas del Narcea]] | 50 | 5.43 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.099662|-6.491635|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 111 | [[Ficheru:Larón, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Ḷḷarón (parroquia)|Ḷḷarón]] | [[:d:Q5195471|Q5195471]] | [[Cangas del Narcea]] | 6 | 20.153 quilómetru cuadráu | | {{Coord|42.987432|-6.629409|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 112 | [[Ficheru:Villaláez (Cangas del Narcea, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Viḷḷalái (parroquia)|Viḷḷalái]] | [[:d:Q5195478|Q5195478]] | [[Cangas del Narcea]] | 56 | 4.7 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.129659|-6.504547|display=inline}} | 33817 |- | style='text-align:right'| 113 | | [[Viḷḷatexil (parroquia)|Viḷḷatexil]] | [[:d:Q5195491|Q5195491]] | [[Cangas del Narcea]] | 100 | 4.74 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.121067|-6.535996|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 114 | [[Ficheru:La Regla de Perandones. Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[La Riela (parroquia)|La Riela]] | [[:d:Q5195492|Q5195492]] | [[Cangas del Narcea]] | 245 | 9.9 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.144124|-6.582658|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 115 | [[Ficheru:Linares del Acebo, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Ḷḷinares (parroquia de Cangas del Narcea)|Ḷḷinares]] | [[:d:Q5195518|Q5195518]] | [[Cangas del Narcea]] | 60 | 12.49 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.15545|-6.477546|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 116 | [[Ficheru:Tebongo, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Tubongu (parroquia)|Tubongu]] | [[:d:Q5195529|Q5195529]] | [[Cangas del Narcea]] | 192 | 14.09 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.23876|-6.503051|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 117 | [[Ficheru:Genestoso, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Xinestosu]] | [[:d:Q5195530|Q5195530]] | [[Cangas del Narcea]] | 42 | 18.71 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.065109|-6.396025|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 118 | | [[Brañas]] | [[:d:Q5195548|Q5195548]] | [[Cangas del Narcea]] | 50 | 16.52 quilómetru cuadráu | | {{Coord|42.999571|-6.419714|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 119 | [[Ficheru:Monasterio de Hermo.JPG|center|128px]] | [[Monesteriu d'Ermu]] | [[:d:Q5195576|Q5195576]] | [[Cangas del Narcea]] | 22 | 31.311 quilómetru cuadráu | | {{Coord|42.978666|-6.538382|display=inline}} | 33811 |- | style='text-align:right'| 120 | [[Ficheru:Regla de Naviego, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Naviegu (parroquia)|Naviegu]] | [[:d:Q5196074|Q5196074]] | [[Cangas del Narcea]] | 149 | 17.43 quilómetru cuadráu | 84 | {{Coord|43.06611|-6.542989|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 121 | [[Ficheru:Mieldes, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Mieldes (parroquia)|Mieldes]] | [[:d:Q5196112|Q5196112]] | [[Cangas del Narcea]] | 81 | 12.85 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.216905|-6.399172|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 122 | [[Ficheru:San Pedro de Las Montañas, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Las Montañas]] | [[:d:Q5196384|Q5196384]] | [[Cangas del Narcea]] | 50 | 49.27 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.159546|-6.664386|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 123 | [[Ficheru:Jarceley, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Xarceléi (parroquia)|Xarceléi]] | [[:d:Q5196860|Q5196860]] | [[Cangas del Narcea]] | 81 | 6.671 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.254858|-6.461247|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 124 | [[Ficheru:Villacibrán, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Viḷḷacibrán (parroquia)|Viḷḷacibrán]] | [[:d:Q5196903|Q5196903]] | [[Cangas del Narcea]] | 57 | 12.14 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.064615|-6.523768|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 125 | [[Ficheru:Trones, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Trones (parroquia)|Trones]] | [[:d:Q5196937|Q5196937]] | [[Cangas del Narcea]] | 165 | 11.78 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.186328|-6.598466|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 126 | [[Ficheru:Paneras Oballo - panoramio - frankblacknoir.jpg|center|128px]] | [[Oubachu (parroquia)|Oubachu]] | [[:d:Q5198280|Q5198280]] | [[Cangas del Narcea]] | 29 | 56.208 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.057643|-6.645615|display=inline}} | 33811 |- | style='text-align:right'| 127 | | [[San Cristóbal (parroquia)|San Cristóbal]] | [[:d:Q5198366|Q5198366]] | [[Cangas del Narcea]] | 106 | 9.72 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.165346|-6.539136|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 128 | | [[Pousada de Rengos (parroquia)|Pousada de Rengos]] | [[:d:Q5198384|Q5198384]] | [[Cangas del Narcea]] | 184 | 9.108 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.054527|-6.612581|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 129 | | [[Noceda (parroquia de Cangas del Narcea)|Noceda]] | [[:d:Q5198405|Q5198405]] | [[Cangas del Narcea]] | 76 | 13.01 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.049243|-6.583934|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 130 | [[Ficheru:Fuentes de Corbero, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Fontes de Corveiru (parroquia)|Fontes de Corveiru]] | [[:d:Q5198522|Q5198522]] | [[Cangas del Narcea]] | 23 | 14.21 quilómetru cuadráu | 15 | {{Coord|43.098085|-6.456925|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 131 | | [[Piñera (parroquia de Cangas del Narcea)|Piñera]] | [[:d:Q5198570|Q5198570]] | [[Cangas del Narcea]] | 49 | 5.72 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.113275|-6.517135|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 132 | [[Ficheru:Onón, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Ounón (parroquia)|Ounón]] | [[:d:Q5198584|Q5198584]] | [[Cangas del Narcea]] | 16 | 1.16 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.220429|-6.455782|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 133 | [[Ficheru:Santiago de Sierra, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Santiáu de Sierra]] | [[:d:Q5199156|Q5199156]] | [[Cangas del Narcea]] | 146 | 16.39 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.212813|-6.447752|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 134 | [[Ficheru:San Pedro de Arbas, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[San Pedru d'Arbas (parroquia)|San Pedru d'Arbas]] | [[:d:Q5199161|Q5199161]] | [[Cangas del Narcea]] | 35 | 4.499 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.062733|-6.507716|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 135 | [[Ficheru:Gedrez, Cangas del Narcea, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Xedré (parroquia)|Xedré]] | [[:d:Q5199205|Q5199205]] | [[Cangas del Narcea]] | 153 | 12.92 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.012754|-6.608679|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 136 | | [[Veiga de Rengos (parroquia)|Veiga de Rengos]] | [[:d:Q5199436|Q5199436]] | [[Cangas del Narcea]] | 215 | 27.26 quilómetru cuadráu | 142 | {{Coord|43.046039|-6.615735|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 137 | [[Ficheru:Gillón, Cangas del Narcea.jpg|center|128px]] | [[Xichón (parroquia)|Xichón]] | [[:d:Q5562456|Q5562456]] | [[Cangas del Narcea]] | 35 | 17.378 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.024863|-6.55114|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 138 | | [[Santa Marina (parroquia de Cangas del Narcea)|Santa Marina]] | [[:d:Q6047889|Q6047889]] | [[Cangas del Narcea]] | 129 | 4.73 quilómetru cuadráu | 66 | {{Coord|43.184882|-6.551517|display=inline}} | 33800 |- | style='text-align:right'| 139 | [[Ficheru:Limés (Cangas del Narcea, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ḷḷumés (parroquia)|Ḷḷumés]] | [[:d:Q6549974|Q6549974]] | [[Cangas del Narcea]] | 424 | 14.47 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.151224|-6.535645|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 140 | | [[Maganes]] | [[:d:Q6729678|Q6729678]] | [[Cangas del Narcea]] | 30 | 5.16 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.201855|-6.46762|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 141 | | [[Veigaḷḷagar]] | [[:d:Q7918266|Q7918266]] | [[Cangas del Narcea]] | 67 | 68.32 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.109437|-6.664031|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 142 | | [[San Pedru Culiema (parroquia)|San Pedru Culiema]] | [[:d:Q9073698|Q9073698]] | [[Cangas del Narcea]] | 91 | 10.2 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.235753|-6.476819|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 143 | [[Ficheru:Covandoga01.jpg|center|128px]] | [[Cuadonga]] | [[:d:Q1018048|Q1018048]] | [[Cangues d'Onís]] | 55 | 3.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.312107|-5.058879|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 144 | [[Ficheru:Congas de Onis.JPG|center|128px]] | [[Cangues d'Onís (parroquia)|Cangues d'Onís]] | [[:d:Q3326365|Q3326365]] | [[Cangues d'Onís]] | 4487 | 30.84 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.34839|-5.127498|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 145 | [[Ficheru:Santa Eulalia de Abamia - 09.jpg|center|128px]] | [[Abamia]] | [[:d:Q4663339|Q4663339]] | [[Cangues d'Onís]] | 505 | 15.99 quilómetru cuadráu | 327 | {{Coord|43.340456|-5.06566|display=inline}} | 33556 |- | style='text-align:right'| 146 | | [[Margolles (Cangues d'Onís)|Margolles]] | [[:d:Q5195116|Q5195116]] | [[Cangues d'Onís]] | 209 | 19.8 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.406974|-5.111812|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 147 | [[Ficheru:San Vicente de Triongo (Asturias).jpg|center|128px]] | [[Triongu (parroquia)|Triongu]] | [[:d:Q5195332|Q5195332]] | [[Cangues d'Onís]] | 246 | 12.57 quilómetru cuadráu | 118 | {{Coord|43.394766|-5.148012|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 148 | [[Ficheru:San Martin de Grazanes. Cangas de Onís, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Samartín de Grazanes]] | [[:d:Q5196222|Q5196222]] | [[Cangues d'Onís]] | 154 | 14.65 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.348367|-5.005717|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 149 | [[Ficheru:Palacio de Labra, Labra, Cangas de Onís, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Llabra (parroquia)|Llabra]] | [[:d:Q5196515|Q5196515]] | [[Cangues d'Onís]] | 88 | 7.67 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.361114|-5.058586|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 150 | [[Ficheru:La Riera, Cangas de Onís, Asturias.jpg|center|128px]] | [[La Riera (parroquia de Cangues d'Onís)|La Riera]] | [[:d:Q5199257|Q5199257]] | [[Cangues d'Onís]] | 81 | 76.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.324458|-5.078932|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 151 | [[Ficheru:Zardón 01.jpg|center|128px]] | [[Zardón (parroquia)|Zardón]] | [[:d:Q8066710|Q8066710]] | [[Cangues d'Onís]] | 82 | 12.82 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.380757|-5.04677|display=inline}} | 33556 |- | style='text-align:right'| 152 | [[Ficheru:San Pedro de Villanueva, Villanueva de Cangas, Cangas de Onís, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Villanueva (parroquia de Cangues d'Onís)|Villanueva]] | [[:d:Q9094085|Q9094085]] | [[Cangues d'Onís]] | 175 | 4.3 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.365013|-5.150047|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 153 | [[Ficheru:San Pedro de Con, Mestas de Con, Cangas de Onís, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Mestas de Con]] | [[:d:Q11182524|Q11182524]] | [[Cangues d'Onís]] | 305 | 14.28 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.33865|-5.015513|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 154 | [[Ficheru:Playa de la Espasa, Caravia, Asturias - panoramio.jpg|center|128px]] | [[Caravia La Baxa]] | [[:d:Q5037808|Q5037808]] | [[Caravia]] | 240 | 5.76 quilómetru cuadráu | 164 | {{Coord|43.467731|-5.207833|display=inline}} | 33344 |- | style='text-align:right'| 155 | [[Ficheru:Prado, Caravia Alta, Caravia, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Caravia L'Alta (parroquia)|Caravia L'Alta]] | [[:d:Q5037810|Q5037810]] | [[Caravia]] | 252 | 7.49 quilómetru cuadráu | 255 | {{Coord|43.465674|-5.183652|display=inline}} | 33344 |- | style='text-align:right'| 156 | | [[Albandi]] | [[:d:Q4709028|Q4709028]] | [[Carreño]] | 743 | 2.75 quilómetru cuadráu | 475 | {{Coord|43.562852|-5.738527|display=inline}} | 33492 |- | style='text-align:right'| 157 | | [[Ambás (parroquia de Carreño)|Ambás]] | [[:d:Q4742030|Q4742030]] | [[Carreño]] | 195 | 5.33 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.525263|-5.803397|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 158 | [[Ficheru:Candaspuerto.jpg|center|128px]] | [[Candás (parroquia)|Candás]] | [[:d:Q5008805|Q5008805]] | [[Carreño]] | 6910 | 3.61 quilómetru cuadráu | 3822 | {{Coord|43.58903|-5.765603|display=inline}} | 33430 |- | style='text-align:right'| 159 | [[Ficheru:Central térmica de Aboño.jpg|center|128px]] | [[Carrió]] | [[:d:Q5046488|Q5046488]] | [[Carreño]] | 115 | 2.31 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.555642|-5.731267|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 160 | | [[Perlora]] | [[:d:Q5195037|Q5195037]] | [[Carreño]] | 694 | 10.62 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.576732|-5.756619|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 161 | | [[Prevera]] | [[:d:Q5195114|Q5195114]] | [[Carreño]] | 161 | 2.27 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.551576|-5.739378|display=inline}} | 33492 |- | style='text-align:right'| 162 | [[Ficheru:Santa María de Piedeloro, Carreño, Asturias.jpg|center|128px]] | [[El Pieloro]] | [[:d:Q5195458|Q5195458]] | [[Carreño]] | 181 | 3.62 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.572304|-5.809047|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 163 | | [[Priendes]] | [[:d:Q5195460|Q5195460]] | [[Carreño]] | 109 | 2.52 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.561008|-5.755282|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 164 | | [[Tamón]] | [[:d:Q5196396|Q5196396]] | [[Carreño]] | 264 | 9.25 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.533653|-5.839181|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 165 | | [[El Valle (Carreño)|El Valle]] | [[:d:Q5196533|Q5196533]] | [[Carreño]] | 257 | 5.77 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.535816|-5.787921|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 166 | | [[Quimarán]] | [[:d:Q5196888|Q5196888]] | [[Carreño]] | 340 | 7.47 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.544655|-5.772485|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 167 | [[Ficheru:Llorgozana.jpg|center|128px]] | [[Llorgozana]] | [[:d:Q5199176|Q5199176]] | [[Carreño]] | 286 | 10.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.546182|-5.813156|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 168 | | [[Samiguel de Quiloñu]] | [[:d:Q609741|Q609741]] | [[Castrillón]] | 900 | 8.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.556731|-5.96568|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 169 | [[Ficheru:Playon de bayas.jpg|center|128px]] | [[Bayas (parroquia)|Bayas]] | [[:d:Q812106|Q812106]] | [[Castrillón]] | 126 | 5.948 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.576308|-6.024843|display=inline}} | 33457 |- | style='text-align:right'| 170 | | [[Naveces (parroquia)|Naveces]] | [[:d:Q845295|Q845295]] | [[Castrillón]] | 565 | 5.17 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.567476|-6.007323|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 171 | [[Ficheru:Salinas, Castrillón, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Salinas]] | [[:d:Q5196052|Q5196052]] | [[Castrillón]] | 4325 | 1.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.575573|-5.96128|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 172 | [[Ficheru:Iglesia de San Cipriano 009.jpg|center|128px]] | [[Piarnu]] | [[:d:Q5198707|Q5198707]] | [[Castrillón]] | 767 | 15.21 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.524275|-5.981163|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 173 | [[Ficheru:2 Santa María del Mar.jpg|center|128px]] | [[El Puertu (parroquia)|El Puertu]] | [[:d:Q5199216|Q5199216]] | [[Castrillón]] | 497 | 2.544 quilómetru cuadráu | 261 | {{Coord|43.572371|-5.996379|display=inline}} | 33457 |- | style='text-align:right'| 174 | | [[Samartín de L'Aspra]] | [[:d:Q6493822|Q6493822]] | [[Castrillón]] | 11197 | 4.997 quilómetru cuadráu | 4513 | {{Coord|43.57187|-5.972479|display=inline}} | 33450 |- | style='text-align:right'| 175 | [[Ficheru:Carbayo e Iglesia de Santiago de los Montes.JPG|center|128px]] | [[Santiagu'l Monte]] | [[:d:Q7420394|Q7420394]] | [[Castrillón]] | 301 | 5.34 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.549405|-6.029015|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 176 | | [[Presno (parroquia)|Presno]] | [[:d:Q955903|Q955903]] | [[Castropol]] | 235 | 23.67 quilómetru cuadráu | 131 | {{Coord|43.462178|-6.991231|display=inline}} | 33778 |- | style='text-align:right'| 177 | [[Ficheru:Figueras01.jpg|center|128px]] | [[As Figueiras (parroquia)|As Figueiras]] | [[:d:Q3330125|Q3330125]] | [[Castropol]] | 630 | 3.1 quilómetru cuadráu | 476 | {{Coord|43.538679|-7.022424|display=inline}} | 33794 |- | style='text-align:right'| 178 | | [[Balmonte (parroquia de Castropol)|Balmonte]] | [[:d:Q4852368|Q4852368]] | [[Castropol]] | 166 | 39.84 quilómetru cuadráu | 89 | {{Coord|43.442433|-6.942575|display=inline}} | 33778 |- | style='text-align:right'| 179 | [[Ficheru:Barres, Castropol, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Barres (parroquia)|Barres]] | [[:d:Q4863395|Q4863395]] | [[Castropol]] | 540 | 7.13 quilómetru cuadráu | 312 | {{Coord|43.539049|-7.002237|display=inline}} | 33794 |- | style='text-align:right'| 180 | | [[Castropol (parroquia)|Castropol]] | [[:d:Q5050824|Q5050824]] | [[Castropol]] | 531 | 2.98 quilómetru cuadráu | 365 | {{Coord|43.525937|-7.02805|display=inline}} | 33760 |- | style='text-align:right'| 181 | [[Ficheru:Moldes (Castropol, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Xuan (parroquia de Castropol)|San Xuan]] | [[:d:Q5062999|Q5062999]] | [[Castropol]] | 346 | 7.89 quilómetru cuadráu | 165 | {{Coord|43.515505|-7.025656|display=inline}} | 33769 |- | style='text-align:right'| 182 | | [[Siares (parroquia)|Siares]] | [[:d:Q5195581|Q5195581]] | [[Castropol]] | 171 | 9.82 quilómetru cuadráu | 83 | {{Coord|43.486014|-7.022906|display=inline}} | 33769 |- | style='text-align:right'| 183 | [[Ficheru:Tol (2).jpg|center|128px]] | [[Tol (parroquia)|Tol]] | [[:d:Q5196360|Q5196360]] | [[Castropol]] | 293 | 9.74 quilómetru cuadráu | 117 | {{Coord|43.531656|-6.955825|display=inline}} | 33740 |- | style='text-align:right'| 184 | | [[Piñeira (parroquia de Castropol)|Piñeira]] | [[:d:Q5198665|Q5198665]] | [[Castropol]] | 337 | 21.26 quilómetru cuadráu | 193 | {{Coord|43.525064|-7.000595|display=inline}} | 33769 |- | style='text-align:right'| 185 | [[Ficheru:Orlé, Casu, Asturies.jpg|center|128px]] | [[Orllé]] | [[:d:Q404970|Q404970]] | [[Casu]] | 91 | 31.17 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.197699|-5.325579|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 186 | [[Ficheru:Campo de Caso, Caso, Asturias.jpg|center|128px]] | [[El Campu (parroquia)|El Campu]] | [[:d:Q3775140|Q3775140]] | [[Casu]] | 291 | 15.09 quilómetru cuadráu | 257 | {{Coord|43.182357|-5.344019|display=inline}} | 33990 |- | style='text-align:right'| 187 | [[Ficheru:Bueres, Caso, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Bueres (parroquia)|Bueres]] | [[:d:Q4985568|Q4985568]] | [[Casu]] | 124 | 27.65 quilómetru cuadráu | 119 | {{Coord|43.209842|-5.350414|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 188 | [[Ficheru:Caleao.jpg|center|128px]] | [[Caliao]] | [[:d:Q5019204|Q5019204]] | [[Casu]] | 135 | 48.9 quilómetru cuadráu | 143 | {{Coord|43.155028|-5.412021|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 189 | [[Ficheru:Caso 1991 01.jpg|center|128px]] | [[Coballes (parroquia)|Coballes]] | [[:d:Q5138688|Q5138688]] | [[Casu]] | 74 | 11.63 quilómetru cuadráu | 84 | {{Coord|43.189985|-5.385339|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 190 | [[Ficheru:Sobrescastiello (Caso, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Sobrecastiellu]] | [[:d:Q5195526|Q5195526]] | [[Casu]] | 337 | 87.62 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.154278|-5.299825|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 191 | [[Ficheru:Felguerina (Caso, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Felguerina]] | [[:d:Q5195997|Q5195997]] | [[Casu]] | 105 | 12.86 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.151866|-5.373771|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 192 | | [[Tarna (parroquia)|Tarna]] | [[:d:Q5197067|Q5197067]] | [[Casu]] | 56 | 30.72 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.110063|-5.227131|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 193 | [[Ficheru:Tanes, Caso, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Tañes (parroquia)|Tañes]] | [[:d:Q7682564|Q7682564]] | [[Casu]] | 163 | 21.51 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.206505|-5.400508|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 194 | [[Ficheru:El Tozo (Caso, Asturias).jpg|center|128px]] | [[El Tozu (parroquia de Casu)|El Tozu]] | [[:d:Q9089303|Q9089303]] | [[Casu]] | 48 | 19.47 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.26642|-5.398797|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 195 | [[Ficheru:Parish and port of Lastres.JPG|center|128px]] | [[Llastres (parroquia)|Llastres]] | [[:d:Q1022266|Q1022266]] | [[Colunga]] | 835 | 12.3 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.513519|-5.269754|display=inline}} | 33330 |- | style='text-align:right'| 196 | | [[Carrandi]] | [[:d:Q5046017|Q5046017]] | [[Colunga]] | 95 | 9.95 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.461908|-5.270665|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 197 | [[Ficheru:Lliberdón.JPG|center|128px]] | [[Lliberdón (parroquia)|Lliberdón]] | [[:d:Q5195325|Q5195325]] | [[Colunga]] | 174 | 14.12 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.428671|-5.311674|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 198 | | [[La Riera (parroquia de Colunga)|La Riera]] | [[:d:Q5198637|Q5198637]] | [[Colunga]] | 101 | 8.24 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.475058|-5.284016|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 199 | [[Ficheru:Colunga.jpg|center|128px]] | [[Colunga (parroquia)|Colunga]] | [[:d:Q5296116|Q5296116]] | [[Colunga]] | 940 | 3.28 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.484605|-5.268052|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 200 | [[Ficheru:Gobiendes (Colunga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Gobiendes (parroquia)|Gobiendes]] | [[:d:Q5575504|Q5575504]] | [[Colunga]] | 259 | 17.96 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.466848|-5.239325|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 201 | [[Ficheru:La Isla (Colunga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Isla]] | [[:d:Q6463193|Q6463193]] | [[Colunga]] | 186 | 3.53 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.48294|-5.226812|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 202 | [[Ficheru:Lué (Colunga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Llue (parroquia)|Llue]] | [[:d:Q6699559|Q6699559]] | [[Colunga]] | 149 | 6.82 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.495333|-5.31904|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 203 | | [[Pivierda]] | [[:d:Q7199639|Q7199639]] | [[Colunga]] | 61 | 5.97 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.452345|-5.334205|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 204 | [[Ficheru:Playa de La Griega (Colunga).JPG|center|128px]] | [[San Xuan de la Duz]] | [[:d:Q7414631|Q7414631]] | [[Colunga]] | 154 | 5.18 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.490662|-5.264569|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 205 | [[Ficheru:Sales (Colunga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Sales (Colunga)|Sales]] | [[:d:Q11009721|Q11009721]] | [[Colunga]] | 117 | 2.07 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.48822|-5.287727|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 206 | [[Ficheru:Pernús (Colunga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Pernús (parroquia)|Pernús]] | [[:d:Q11260742|Q11260742]] | [[Colunga]] | 78 | 5.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.479722|-5.32512|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 207 | [[Ficheru:La Llera (Colunga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Llera (Colunga)|La Llera]] | [[:d:Q103535904|Q103535904]] | [[Colunga]] | 13 | 1.84 quilómetru cuadráu | 17 | {{Coord|43.480783|-5.343708|display=inline}} | 33327 |- | style='text-align:right'| 208 | | [[Les Vegues (parroquia)|Les Vegues]] | [[:d:Q850321|Q850321]] | [[Corvera]] | 7085 | 0.63 quilómetru cuadráu | 3159 | {{Coord|43.536195|-5.899325|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 209 | | [[Los Campos (parroquia)|Los Campos]] | [[:d:Q987651|Q987651]] | [[Corvera]] | 3270 | 2.09 quilómetru cuadráu | 1128 | {{Coord|43.535967|-5.890527|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 210 | | [[Villa (Corvera)|Villa]] | [[:d:Q987683|Q987683]] | [[Corvera]] | 334 | 3.63 quilómetru cuadráu | 139 | {{Coord|43.526382|-5.941546|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 211 | [[Ficheru:San Vicente de Trasona church.jpg|center|128px]] | [[Tresona]] | [[:d:Q1018062|Q1018062]] | [[Corvera]] | 2188 | 7.06 quilómetru cuadráu | 942 | {{Coord|43.549394|-5.875819|display=inline}} | 33468 |- | style='text-align:right'| 212 | [[Ficheru:Cancienes, Corvera de Asturias (15-6-2021).jpg|center|128px]] | [[Cancienes (parroquia)|Cancienes]] | [[:d:Q5031476|Q5031476]] | [[Corvera]] | 1612 | 12.73 quilómetru cuadráu | 692 | {{Coord|43.51309|-5.869392|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 213 | [[Ficheru:Molleda.JPG|center|128px]] | [[Molleda]] | [[:d:Q5198261|Q5198261]] | [[Corvera]] | 783 | 7.07 quilómetru cuadráu | 269 | {{Coord|43.526142|-5.918246|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 214 | | [[Solís]] | [[:d:Q5198550|Q5198550]] | [[Corvera]] | 358 | 12.78 quilómetru cuadráu | 153 | {{Coord|43.496226|-5.859688|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 215 | | [[Folgueiras (parroquia)|Folgueiras]] | [[:d:Q266792|Q266792]] | [[Cuaña]] | 995 | 12.1 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.532023|-6.745424|display=inline}} | 33719 |- | style='text-align:right'| 216 | | [[Villacondide (parroquia)|Villacondide]] | [[:d:Q829602|Q829602]] | [[Cuaña]] | 299 | 9.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.505395|-6.742086|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 217 | | [[Cartavio (parroquia)|Cartavio]] | [[:d:Q837789|Q837789]] | [[Cuaña]] | 544 | 10.03 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.546269|-6.783267|display=inline}} | 33719 |- | style='text-align:right'| 218 | | [[Mouguías (parroquia)|Mouguías]] | [[:d:Q837793|Q837793]] | [[Cuaña]] | 936 | 5.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.548336|-6.740996|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 219 | [[Ficheru:Trelles.jpg|center|128px]] | [[Trelles (parroquia)|Trelles]] | [[:d:Q837809|Q837809]] | [[Cuaña]] | 212 | 11.7 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.487983|-6.731234|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 220 | [[Ficheru:Coaña (Coaña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cuaña (parroquia)|Cuaña]] | [[:d:Q5247517|Q5247517]] | [[Cuaña]] | 311 | 15.2 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.514705|-6.751662|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 221 | | [[Llebredo (parroquia de Cuaña)|Llebredo]] | [[:d:Q65295916|Q65295916]] | [[Cuaña]] | 20 | 2.2 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.482311|-6.812531|display=inline}} | 33756 |- | style='text-align:right'| 222 | [[Ficheru:Faedo (Cudillero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Faéu (parroquia)|Faéu]] | [[:d:Q612197|Q612197]] | [[Cuideiru]] | 125 | 9.8 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.520558|-6.180393|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 223 | [[Ficheru:Ballota (Cudillero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Vaḷḷouta (parroquia)|Vaḷḷouta]] | [[:d:Q805347|Q805347]] | [[Cuideiru]] | 198 | 11.38 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.552664|-6.328691|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 224 | [[Ficheru:Oviñana (Cudillero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ouviñana (Cuideiru)|Ouviñana]] | [[:d:Q3751178|Q3751178]] | [[Cuideiru]] | 485 | 5.31 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.572178|-6.236807|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 225 | [[Ficheru:Cudillero1.jpg|center|128px]] | [[Cuideiru (parroquia)|Cuideiru]] | [[:d:Q5192533|Q5192533]] | [[Cuideiru]] | 1143 | 0.58 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.562305|-6.146501|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 226 | [[Ficheru:San Martín de Luiña (Cudillero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Samartín de Lluiña]] | [[:d:Q5195459|Q5195459]] | [[Cuideiru]] | 955 | 36.66 quilómetru cuadráu | 724 | {{Coord|43.545622|-6.218464|display=inline}} | 33155 |- | style='text-align:right'| 227 | | [[San Xuan de Piñera]] | [[:d:Q5195485|Q5195485]] | [[Cuideiru]] | 657 | 9.77 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.546496|-6.162473|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 228 | [[Ficheru:Soto de Luiña (Cudillero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Soutu Lluiña (parroquia)|Soutu Lluiña]] | [[:d:Q5195544|Q5195544]] | [[Cuideiru]] | 428 | 10.22 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.561041|-6.230507|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 229 | [[Ficheru:Piñera (Cudillero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Piñera (parroquia de Cuideiru)|Piñera]] | [[:d:Q5196179|Q5196179]] | [[Cuideiru]] | 653 | 9.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.548141|-6.156206|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 230 | [[Ficheru:Novellana (Cudillero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Nuviana (parroquia)|Nuviana]] | [[:d:Q5199457|Q5199457]] | [[Cuideiru]] | 278 | 8.03 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.563518|-6.282694|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 231 | [[Ficheru:Aytodegana.jpg|center|128px]] | [[Degaña (parroquia)|Degaña]] | [[:d:Q163192|Q163192]] | [[Degaña]] | 241 | 45.53 quilómetru cuadráu | 158 | {{Coord|42.940635|-6.570661|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 232 | | [[Zarréu (parroquia)|Zarréu]] | [[:d:Q1017856|Q1017856]] | [[Degaña]] | 514 | 28.83 quilómetru cuadráu | 369 | {{Coord|42.947822|-6.484636|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 233 | | [[Trabáu]] | [[:d:Q1026738|Q1026738]] | [[Degaña]] | 24 | 12.81 quilómetru cuadráu | 12 | {{Coord|42.959248|-6.646921|display=inline}} | 33812 |- | style='text-align:right'| 234 | [[Ficheru:Xío (Illano, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Xío]] | [[:d:Q828943|Q828943]] | [[Eilao]] | 23 | 5.06 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.360774|-6.844419|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 235 | | [[Eirías (parroquia)|Eirías]] | [[:d:Q829061|Q829061]] | [[Eilao]] | 33 | 25.89 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.314609|-6.807491|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 236 | [[Ficheru:Lantero (Eilao).jpg|center|128px]] | [[Buyaso (parroquia)|Buyaso]] | [[:d:Q4996694|Q4996694]] | [[Eilao]] | 57 | 16.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.349185|-6.826358|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 237 | [[Ficheru:Illano (Illano, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Eilao (parroquia)|Eilao]] | [[:d:Q5998774|Q5998774]] | [[Eilao]] | 160 | 39.34 quilómetru cuadráu | 247 | {{Coord|43.332941|-6.865398|display=inline}} | 33734 |- | style='text-align:right'| 238 | | [[A Ronda (Eilao)|A Ronda]] | [[:d:Q7365522|Q7365522]] | [[Eilao]] | 16 | 15.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.386641|-6.890689|display=inline}} | 33728 |- | style='text-align:right'| 239 | [[Ficheru:El Franco-Arancedo-camino señalizado.jpg|center|128px]] | [[Arancedo (parroquia)|Arancedo]] | [[:d:Q625915|Q625915]] | [[El Franco]] | 189 | 9.29 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.504092|-6.826864|display=inline}} | 33756 |- | style='text-align:right'| 240 | [[Ficheru:Lebredo (El Franco, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Llebredo (parroquia)|Llebredo]] | [[:d:Q837767|Q837767]] | [[El Franco]]<br/>[[Cuaña]]<br/>[[Bual]] | | | | {{Coord|43.484464|-6.818794|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 241 | | [[Miudes (parroquia)|Miudes]] | [[:d:Q837781|Q837781]] | [[El Franco]] | 491 | 14.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.530767|-6.807875|display=inline}} | 33758 |- | style='text-align:right'| 242 | [[Ficheru:La Caridad (El Franco, Asturias).jpg|center|128px]] | [[A Caridá (parroquia)|A Caridá]] | [[:d:Q837797|Q837797]] | [[El Franco]] | 1843 | 4.53 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.5515|-6.828981|display=inline}} | 33750 |- | style='text-align:right'| 243 | | [[Valdepares (parroquia)|Valdepares]] | [[:d:Q837801|Q837801]] | [[El Franco]] | 713 | 7.32 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.559803|-6.859369|display=inline}} | 33746 |- | style='text-align:right'| 244 | | [[A Braña (parroquia)|A Braña]] | [[:d:Q1798642|Q1798642]] | [[El Franco]] | 137 | 17.65 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.475686|-6.858944|display=inline}} | 33757 |- | style='text-align:right'| 245 | | [[San Xuan de Prendonés]] | [[:d:Q2108740|Q2108740]] | [[El Franco]] | 242 | 12.46 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.534819|-6.856614|display=inline}} | 33759 |- | style='text-align:right'| 246 | | [[Villalmarzo (parroquia)|Villalmarzo]] | [[:d:Q2526058|Q2526058]] | [[El Franco]] | 96 | 6.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.507786|-6.848442|display=inline}} | 33759 |- | style='text-align:right'| 247 | [[Ficheru:Lebredo (El Franco, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Llebredo (parroquia d'El Franco)|Llebredo]] | [[:d:Q69988565|Q69988565]] | [[El Franco]] | 39 | 5.78 quilómetru cuadráu | 22 | {{Coord|43.483263|-6.821928|display=inline}} | 33756 |- | style='text-align:right'| 248 | [[Ficheru:Alles - 1.jpg|center|128px]] | [[Alles]] | [[:d:Q4732161|Q4732161]] | [[El Valle Altu de Peñamellera]] | 158 | 17.61 quilómetru cuadráu | 147 | {{Coord|43.333794|-4.705668|display=inline}} | 33578 |- | style='text-align:right'| 249 | | [[Trescares]] | [[:d:Q5195407|Q5195407]] | [[El Valle Altu de Peñamellera]] | 35 | 1.74 quilómetru cuadráu | 30 | {{Coord|43.31798|-4.708864|display=inline}} | 33576 |- | style='text-align:right'| 250 | | [[Cáraves]] | [[:d:Q5196255|Q5196255]] | [[El Valle Altu de Peñamellera]] | 13 | 3.8 quilómetru cuadráu | 13 | {{Coord|43.316257|-4.727054|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 251 | [[Ficheru:Pueblu wiki.jpg|center|128px]] | [[Ruenes]] | [[:d:Q5199223|Q5199223]] | [[El Valle Altu de Peñamellera]] | 113 | 16.01 quilómetru cuadráu | 133 | {{Coord|43.33162|-4.741811|display=inline}} | 33576 |- | style='text-align:right'| 252 | [[Ficheru:Vista-llonin-desde-cuera.jpg|center|128px]] | [[Llonín]] | [[:d:Q6662199|Q6662199]] | [[El Valle Altu de Peñamellera]] | 65 | 7.29 quilómetru cuadráu | 63 | {{Coord|43.335144|-4.649886|display=inline}} | 33578 |- | style='text-align:right'| 253 | [[Ficheru:Vista parcial d'Oceñu.JPG|center|128px]] | [[Oceño]] | [[:d:Q7076288|Q7076288]] | [[El Valle Altu de Peñamellera]] | 57 | 18.86 quilómetru cuadráu | 22 | {{Coord|43.297305|-4.736393|display=inline}} | 33576 |- | style='text-align:right'| 254 | [[Ficheru:Rozagás (Peñamellera Alta, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Rozagás]] | [[:d:Q7375309|Q7375309]] | [[El Valle Altu de Peñamellera]] | 20 | 9.03 quilómetru cuadráu | 16 | {{Coord|43.327272|-4.766972|display=inline}} | 33576 |- | style='text-align:right'| 255 | | [[Mier]] | [[:d:Q11031918|Q11031918]] | [[El Valle Altu de Peñamellera]] | 55 | 17.84 quilómetru cuadráu | 58 | {{Coord|43.314451|-4.673496|display=inline}} | 33577 |- | style='text-align:right'| 256 | [[Ficheru:Abándames (Peñamellera Baja, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Abándames (parroquia)|Abándames]] | [[:d:Q336830|Q336830]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 127 | 7.13 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.325649|-4.60202|display=inline}} | 33579 |- | style='text-align:right'| 257 | [[Ficheru:Alevia (Peñamellera Baja, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Alevia]] | [[:d:Q952743|Q952743]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 63 | 7.89 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.335358|-4.596724|display=inline}} | 33579 |- | style='text-align:right'| 258 | [[Ficheru:Panes, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Panes (parroquia)|Panes]] | [[:d:Q952756|Q952756]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 552 | 16.58 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.323894|-4.58256|display=inline}} | 33570 |- | style='text-align:right'| 259 | | [[Buelles (parroquia)|Buelles]] | [[:d:Q1001735|Q1001735]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 107 | 3.86 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.335299|-4.535289|display=inline}} | 33579 |- | style='text-align:right'| 260 | [[Ficheru:San Esteban de Cuñaba.JPG|center|128px]] | [[Cuñaba (parroquia)|Cuñaba]] | [[:d:Q1146809|Q1146809]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 39 | 16.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.289333|-4.635827|display=inline}} | 33579 |- | style='text-align:right'| 261 | | [[Merodio]] | [[:d:Q1741189|Q1741189]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 72 | 15.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.319198|-4.54068|display=inline}} | 33579 |- | style='text-align:right'| 262 | | [[Siejo]] | [[:d:Q2284208|Q2284208]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 92 | 1.95 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.328126|-4.585803|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 263 | | [[Tobes (parroquia)|Tobes]] | [[:d:Q2437671|Q2437671]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 90 | 10.98 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.317633|-4.627707|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 264 | | [[Narganes]] | [[:d:Q86926464|Q86926464]] | [[El Valle Baju de Peñamellera]] | 49 | 3.65 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.337214|-4.553472|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 265 | [[Ficheru:Lluanco.jpg|center|128px]] | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | [[:d:Q859804|Q859804]] | [[Gozón]] | 5860 | 4.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.616547|-5.788131|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 266 | [[Ficheru:0804banugues 026.jpg|center|128px]] | [[Bañugues]] | [[:d:Q3775146|Q3775146]] | [[Gozón]] | 591 | 4.17 quilómetru cuadráu | 358 | {{Coord|43.633357|-5.819701|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 267 | | [[Santiao d'Ambiedes]] | [[:d:Q4741417|Q4741417]] | [[Gozón]] | 631 | 13.64 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.585722|-5.881265|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 268 | | [[Bocines]] | [[:d:Q4936268|Q4936268]] | [[Gozón]] | 511 | 8.8 | | {{Coord|43.601646|-5.802112|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 269 | | [[Cardo]] | [[:d:Q5038762|Q5038762]] | [[Gozón]] | 430 | 10.24 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.578244|-5.841896|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 270 | | [[Llaviana (Gozón)|Llaviana]] | [[:d:Q5195535|Q5195535]] | [[Gozón]] | 372 | 4.47 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.589519|-5.90907|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 271 | [[Ficheru:Vioño (Gozón).JPG|center|128px]] | [[Vioño (parroquia)|Vioño]] | [[:d:Q5196011|Q5196011]] | [[Gozón]] | 159 | 3.08 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.59969|-5.85926|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 272 | | [[Eres (parroquia)|Eres]] | [[:d:Q5738222|Q5738222]] | [[Gozón]] | 197 | 3.33 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.621412|-5.826504|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 273 | | [[Santolaya (Gozón)|Santolaya]] | [[:d:Q6991056|Q6991056]] | [[Gozón]] | 697 | 8.43 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.611504|-5.81682|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 274 | [[Ficheru:San Martín de Podes.jpg|center|128px]] | [[Samartín de Podes]] | [[:d:Q7206709|Q7206709]] | [[Gozón]] | 327 | 7.05 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.612913|-5.888389|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 275 | [[Ficheru:Iglesia de Verdicio, Gozón, vista desde el este.jpg|center|128px]] | [[Verdicio]] | [[:d:Q7921115|Q7921115]] | [[Gozón]] | 227 | 5.52 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.626322|-5.860027|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 276 | [[Ficheru:Faro de Peñas.jpg|center|128px]] | [[Viodo (parroquia)|Viodo]] | [[:d:Q7932984|Q7932984]] | [[Gozón]] | 233 | 5.84 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.640383|-5.841354|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 277 | [[Ficheru:Iglesia de San Jorge (Manzaneda), concejo de Gozón - 18.jpg|center|128px]] | [[Mazaneda (Gozón)|Mazaneda]] | [[:d:Q10992983|Q10992983]] | [[Gozón]] | 159 | 3.32 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.605312|-5.875634|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 278 | | [[Trabada (parroquia)|Trabada]] | [[:d:Q581483|Q581483]] | [[Grandas de Salime]] | 48 | 21.02 quilómetru cuadráu | 43 | {{Coord|43.201823|-6.940405|display=inline}} | 33738 |- | style='text-align:right'| 279 | | [[Vitos (parroquia)|Vitos]] | [[:d:Q828965|Q828965]] | [[Grandas de Salime]] | 7 | 7.19 quilómetru cuadráu | 9 | {{Coord|43.220766|-6.932257|display=inline}} | 33730 |- | style='text-align:right'| 280 | | [[Villarpedre]] | [[:d:Q828987|Q828987]] | [[Grandas de Salime]] | 3 | 9.64 quilómetru cuadráu | 4 | {{Coord|43.187801|-6.853628|display=inline}} | 33887 |- | style='text-align:right'| 281 | | [[Grandas de Salime (parroquia)|Grandas de Salime]] | [[:d:Q828997|Q828997]] | [[Grandas de Salime]] | 609 | 41.14 quilómetru cuadráu | 456 | {{Coord|43.221149|-6.879891|display=inline}} | 33730 |- | style='text-align:right'| 282 | [[Ficheru:La Mesa (Grandas de Salime, Asturias).jpg|center|128px]] | [[A Mesa (parroquia)|A Mesa]] | [[:d:Q829010|Q829010]] | [[Grandas de Salime]] | 26 | 14.8 quilómetru cuadráu | 11 | {{Coord|43.218149|-6.801593|display=inline}} | 33887 |- | style='text-align:right'| 283 | | [[Negueira]] | [[:d:Q829018|Q829018]] | [[Grandas de Salime]] | 15 | 6.36 quilómetru cuadráu | 15 | {{Coord|43.16127|-6.900008|display=inline}} | 33730 |- | style='text-align:right'| 284 | | [[Penafonte (parroquia)|Penafonte]] | [[:d:Q829095|Q829095]] | [[Grandas de Salime]] | 74 | 14.35 quilómetru cuadráu | 43 | {{Coord|43.16249|-6.940362|display=inline}} | 33739 |- | style='text-align:right'| 285 | [[Ficheru:P7090263 peniaflor Grado.jpg|center|128px]] | [[Peñaflor (parroquia)|Peñaflor]] | [[:d:Q953838|Q953838]] | [[Grau]] | 225 | 5.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.402355|-6.045725|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 286 | [[Ficheru:La Mata (Grado, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Mata (Grau)|La Mata]] | [[:d:Q2834823|Q2834823]] | [[Grau]] | 488 | 13.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.380573|-6.063449|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 287 | [[Ficheru:Santianes (Grado, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santianes de Molenes]] | [[:d:Q2917614|Q2917614]] | [[Grau]] | 95 | 12.51 quilómetru cuadráu | 160 | {{Coord|43.295977|-6.150489|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 288 | [[Ficheru:Horreodesama.JPG|center|128px]] | [[Sama (Grau)|Sama]] | [[:d:Q3470603|Q3470603]] | [[Grau]] | 140 | 13.58 quilómetru cuadráu | 136 | {{Coord|43.31311|-6.017379|display=inline}} | 33825 |- | style='text-align:right'| 289 | [[Ficheru:Ambás Grado.JPG|center|128px]] | [[Ambás (parroquia de Grau)|Ambás]] | [[:d:Q4742032|Q4742032]] | [[Grau]] | 20 | 4.69 quilómetru cuadráu | 35 | {{Coord|43.318835|-6.129479|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 290 | [[Ficheru:Bayo (Grao, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Vayu]] | [[:d:Q4874680|Q4874680]] | [[Grau]] | 136 | 6.64 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.337794|-6.031713|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 291 | | [[Berció]] | [[:d:Q4891111|Q4891111]] | [[Grau]] | 99 | 1.7 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.364661|-5.979486|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 292 | [[Ficheru:Báscones (Grado, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Báscones (parroquia)|Báscones]] | [[:d:Q5004852|Q5004852]] | [[Grau]] | 222 | 7.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.360088|-6.00013|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 293 | [[Ficheru:Escueles de Cabruñana.JPG|center|128px]] | [[Cabruñana (parroquia)|Cabruñana]] | [[:d:Q5015856|Q5015856]] | [[Grau]] | 42 | 3.12 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.398452|-6.122103|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 294 | [[Ficheru:Castañedo (Grado, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Castañéu (Grau)|Castañéu]] | [[:d:Q5049630|Q5049630]] | [[Grau]] | 220 | 3.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.399644|-6.071924|display=inline}} | 33828 |- | style='text-align:right'| 295 | [[Ficheru:Sorribas, Grado 04.jpg|center|128px]] | [[Sorribas (parroquia)|Sorribas]] | [[:d:Q5127961|Q5127961]] | [[Grau]] | 24 | 4.5 quilómetru cuadráu | 35 | {{Coord|43.326578|-6.142768|display=inline}} | 33826 |- | style='text-align:right'| 296 | | [[Cuaya (parroquia)|Cuaya]] | [[:d:Q5138014|Q5138014]] | [[Grau]] | 120 | 14.09 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.334947|-6.053932|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 297 | [[Ficheru:Ilesia de Restiellu.jpg|center|128px]] | [[Restiellu (parroquia)|Restiellu]] | [[:d:Q5195158|Q5195158]] | [[Grau]] | 30 | 8.14 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.289167|-6.180882|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 298 | [[Ficheru:Rañeces (Grau).JPG|center|128px]] | [[Rañeces (parroquia)|Rañeces]] | [[:d:Q5195202|Q5195202]] | [[Grau]] | 89 | 4.83 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.347738|-6.068118|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 299 | | [[Rodiles (parroquia)|Rodiles]] | [[:d:Q5195447|Q5195447]] | [[Grau]] | 43 | 7.52 quilómetru cuadráu | 33 | {{Coord|43.33927|-6.08555|display=inline}} | 33826 |- | style='text-align:right'| 300 | [[Ficheru:Pereda, Grau, Asturies.jpg|center|128px]] | [[Pereda (parroquia)|Pereda]] | [[:d:Q5195493|Q5195493]] | [[Grau]] | 148 | 12.36 quilómetru cuadráu | 129 | {{Coord|43.356201|-6.092759|display=inline}} | 33829 |- | style='text-align:right'| 301 | [[Ficheru:RubianoGrado.JPG|center|128px]] | [[Rubianu]] | [[:d:Q5195510|Q5195510]] | [[Grau]] | 9 | 5.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.309603|-6.105094|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 302 | | [[Samartín (parroquia de Grau)|Samartín]] | [[:d:Q5195546|Q5195546]] | [[Grau]] | 244 | 13.61 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.364373|-6.039302|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 303 | [[Ficheru:Capiella de San Adrianu (San Adrianu, Gráu).jpg|center|128px]] | [[San Adrianu (parroquia)|San Adrianu]] | [[:d:Q5196086|Q5196086]] | [[Grau]] | 0 | 10.02 quilómetru cuadráu | 0 | {{Coord|43.286628|-6.05973|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 304 | | [[Santa María Grau]] | [[:d:Q5196199|Q5196199]] | [[Grau]] | 94 | 2.8 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.388394|-6.069985|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 305 | [[Ficheru:Villapañada (Grado, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Xuan (parroquia de Grau)|San Xuan]] | [[:d:Q5198238|Q5198238]] | [[Grau]] | 169 | 4.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.391719|-6.097975|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 306 | | [[Santa María Villandás]] | [[:d:Q5198335|Q5198335]] | [[Grau]] | 68 | 12.4 quilómetru cuadráu | 135 | {{Coord|43.30814|-6.168908|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 307 | [[Ficheru:Vigaña (Grao, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Vigaña (Grau)|Vigaña]] | [[:d:Q5198389|Q5198389]] | [[Grau]] | 18 | 3.06 quilómetru cuadráu | 31 | {{Coord|43.302798|-6.185923|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 308 | | [[Grau (parroquia)|Grau]] | [[:d:Q5198431|Q5198431]] | [[Grau]] | 6776 | 3.17 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.388394|-6.069985|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 309 | [[Ficheru:Las Villas (Grao, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Las Villas (parroquia)|Las Villas]] | [[:d:Q5198612|Q5198612]] | [[Grau]] | 18 | 11.35 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.231807|-6.173432|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 310 | [[Ficheru:Ilesia de Villamarín.jpg|center|128px]] | [[Villamarín (Grau)|Villamarín]] | [[:d:Q5198675|Q5198675]] | [[Grau]] | 25 | 10.19 quilómetru cuadráu | 59 | {{Coord|43.261846|-6.157503|display=inline}} | 33826 |- | style='text-align:right'| 311 | [[Ficheru:Ref.0315..jpg|center|128px]] | [[El Freisnu (parroquia)|El Freisnu]] | [[:d:Q5198702|Q5198702]] | [[Grau]] | 106 | 5.14 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.386084|-6.120441|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 312 | [[Ficheru:Tolinas (Grado, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Tolinas]] | [[:d:Q7814274|Q7814274]] | [[Grau]] | 12 | 9.86 quilómetru cuadráu | 29 | {{Coord|43.227687|-6.181626|display=inline}} | 33826 |- | style='text-align:right'| 313 | [[Ficheru:Marentes (Ibias, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Marentes (parroquia)|Marentes]] | [[:d:Q611773|Q611773]] | [[Ibias]] | 37 | 15.01 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.080865|-6.899379|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 314 | [[Ficheru:San Clemente (Ibias, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Cremente (parroquia)|San Cremente]] | [[:d:Q749861|Q749861]] | [[Ibias]] | 55 | 42.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|42.987379|-6.812045|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 315 | [[Ficheru:Pelliceira (Ibias, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Piliceira (parroquia)|Piliceira]] | [[:d:Q845267|Q845267]] | [[Ibias]] | 5 | 17.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|42.942504|-6.834105|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 316 | [[Ficheru:Cecos (Ibias, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cecos (parroquia)|Cecos]] | [[:d:Q845287|Q845287]] | [[Ibias]] | 170 | 37.9 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.022837|-6.853741|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 317 | [[Ficheru:Santa Comba Os Coutos (Ibias, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Os Coutos]] | [[:d:Q845291|Q845291]] | [[Ibias]] | 47 | 9.354 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.016616|-6.971764|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 318 | | [[Taladriz (parroquia)|Taladriz]] | [[:d:Q845322|Q845322]] | [[Ibias]] | 32 | 36.56 quilómetru cuadráu | | {{Coord|42.959577|-6.730031|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 319 | | [[A Estierna (parroquia)|A Estierna]] | [[:d:Q1018035|Q1018035]] | [[Ibias]] | 16 | 12.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|42.95708|-6.664166|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 320 | [[Ficheru:Villares de abajo.jpg|center|128px]] | [[Tormaleo (parroquia)|Tormaleo]] | [[:d:Q1766678|Q1766678]] | [[Ibias]] | 299 | 36.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|42.941236|-6.745168|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 321 | [[Ficheru:San Antolín (Ibias, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santantolín (parroquia)|Santantolín]] | [[:d:Q2219222|Q2219222]] | [[Ibias]] | 283 | 24.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.038502|-6.869939|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 322 | [[Ficheru:SENA (Ibias, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Sena (parroquia)|Sena]] | [[:d:Q2269607|Q2269607]] | [[Ibias]] | 71 | 33.56 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.050396|-6.952234|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 323 | [[Ficheru:Seroiro (Ibias, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Seroiro (parroquia)|Seroiro]] | [[:d:Q2273809|Q2273809]] | [[Ibias]] | 102 | 67.09 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.059782|-6.821752|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 324 | [[Ficheru:La Peral (Illas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Peral (parroquia)|La Peral]] | [[:d:Q987692|Q987692]] | [[Illas]] | 230 | 7.13 quilómetru cuadráu | 90 | {{Coord|43.483333|-6|display=inline}} | 33414 |- | style='text-align:right'| 325 | | [[Villa (Illas)|Villa]] | [[:d:Q2524787|Q2524787]] | [[Illas]] | 204 | 6.22 quilómetru cuadráu | 75 | {{Coord|43.51494|-5.94499|display=inline}} | 33411 |- | style='text-align:right'| 326 | | [[Illas (parroquia)|Illas]] | [[:d:Q3826768|Q3826768]] | [[Illas]] | 600 | 13.31 quilómetru cuadráu | 264 | {{Coord|43.495714|-5.972188|display=inline}} | 33411<br/>33412<br/>33414 |- | style='text-align:right'| 327 | [[Ficheru:Ref.0100.jpg|center|128px]] | [[Teyego (parroquia)|Teyego]] | [[:d:Q3462486|Q3462486]] | [[La Ribera]] | 211 | 6.21 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.299019|-5.867679|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 328 | [[Ficheru:Ferreros (Ribera de Arriba, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ferreros (parroquia)|Ferreros]] | [[:d:Q13147177|Q13147177]] | [[La Ribera]] | 775 | 4.73 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.317741|-5.875096|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 329 | | [[Palombar (parroquia)|Palombar]] | [[:d:Q13147841|Q13147841]] | [[La Ribera]] | 158 | 5.68 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.308281|-5.910899|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 330 | [[Ficheru:Soto de Ribera (Ribera de Arriba, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Soto Ribera (parroquia)|Soto Ribera]] | [[:d:Q21716750|Q21716750]] | [[La Ribera]] | 365 | 2.86 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.310986|-5.878427|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 331 | [[Ficheru:Soto de Rey train station.jpg|center|128px]] | [[Perera (La Ribera)|Perera]] | [[:d:Q86998990|Q86998990]] | [[La Ribera]] | 345 | 2.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.316646|-5.857361|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 332 | [[Ficheru:Biedes.jpg|center|128px]] | [[Biedes (parroquia)|Biedes]] | [[:d:Q857174|Q857174]] | [[Les Regueres]] | 242 | 11.61 quilómetru cuadráu | 128 | {{Coord|43.427215|-5.93587|display=inline}} | 33190 |- | style='text-align:right'| 333 | [[Ficheru:Trasmonte (Las Regueras, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Tresmonte (Les Regueres)|Tresmonte]] | [[:d:Q975548|Q975548]] | [[Les Regueres]] | 282 | 15.69 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.439223|-5.976862|display=inline}} | 33190 |- | style='text-align:right'| 334 | [[Ficheru:Escamplero, Asturias.jpg|center|128px]] | [[L'Escampleru (parroquia)|L'Escampleru]] | [[:d:Q987597|Q987597]] | [[Les Regueres]] | 650 | 12.09 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.391633|-5.954961|display=inline}} | 33191 |- | style='text-align:right'| 335 | [[Ficheru:Camino Primitivo, La Fuente, Valduno 01.jpg|center|128px]] | [[Valdunu (parroquia)|Valdunu]] | [[:d:Q987640|Q987640]] | [[Les Regueres]] | 269 | 12.54 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.391464|-6.003334|display=inline}} | 33190 |- | style='text-align:right'| 336 | [[Ficheru:Soto (Las Regueras, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Sotu (parroquia de Les Regueres)|Sotu]] | [[:d:Q987660|Q987660]] | [[Les Regueres]] | 112 | 5.51 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.428777|-5.981932|display=inline}} | 33190 |- | style='text-align:right'| 337 | [[Ficheru:Santullano (Las Regueras, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santuyanu (parroquia de Les Regueres)|Santuyanu]] | [[:d:Q1340313|Q1340313]] | [[Les Regueres]] | 321 | 8.41 quilómetru cuadráu | 128 | {{Coord|43.414482|-5.966973|display=inline}} | 33190 |- | style='text-align:right'| 338 | | [[Bonielles (parroquia)|Bonielles]] | [[:d:Q5128492|Q5128492]] | [[Llanera]] | 152 | 6.87 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.452163|-5.907416|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 339 | | [[Ables (parroquia)|Ables]] | [[:d:Q5655159|Q5655159]] | [[Llanera]] | 391 | 4.27 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.427522|-5.858054|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 340 | [[Ficheru:Arlós (Llanera, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Arlós]] | [[:d:Q5704331|Q5704331]] | [[Llanera]] | 338 | 11.3 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.482216|-5.904654|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 341 | [[Ficheru:Villardeveyo (Llanera, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Villardebeyo]] | [[:d:Q6712268|Q6712268]] | [[Llanera]] | 615 | 13.74 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.470908|-5.838712|display=inline}} | 33422 |- | style='text-align:right'| 342 | | [[Cayés]] | [[:d:Q8343049|Q8343049]] | [[Llanera]] | 413 | 4.02 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.416386|-5.837026|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 343 | | [[Ferroñes (parroquia)|Ferroñes]] | [[:d:Q8961493|Q8961493]] | [[Llanera]] | 170 | 7.29 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.477463|-5.868261|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 344 | | [[Posada (parroquia de Llanera)|Posada]] | [[:d:Q9070639|Q9070639]] | [[Llanera]] | 3368 | 5.73 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.439975|-5.862348|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 345 | | [[Pruvia (parroquia)|Pruvia]] | [[:d:Q13147927|Q13147927]] | [[Llanera]] | 2783 | 10.86 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.451858|-5.765953|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 346 | [[Ficheru:San Cucao (LLanera, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Cucao (parroquia)|San Cucao]] | [[:d:Q13148009|Q13148009]] | [[Llanera]] | 747 | 13.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.430493|-5.894196|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 347 | | [[Santa Cruz (parroquia de Llanera)|Santa Cruz]] | [[:d:Q13148016|Q13148016]] | [[Llanera]] | 254 | 13.28 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.462931|-5.932482|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 348 | [[Ficheru:Lugo (Llanera, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Llugo]] | [[:d:Q23013344|Q23013344]] | [[Llanera]] | 4705 | 15.93 quilómetru cuadráu | 1696 | {{Coord|43.439055|-5.821504|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 349 | [[Ficheru:Church at Niembro 3 com.jpg|center|128px]] | [[Barru (parroquia)|Barru]] | [[:d:Q679700|Q679700]] | [[Llanes]] | 457 | 8.1 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.434773|-4.830642|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 350 | [[Ficheru:Pría - Iglesia de San Pedro.jpg|center|128px]] | [[Pría]] | [[:d:Q837776|Q837776]] | [[Llanes]] | 495 | 11.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.444438|-4.969714|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 351 | [[Ficheru:Naves (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Naves (parroquia de Llanes)|Naves]] | [[:d:Q837784|Q837784]] | [[Llanes]] | 149 | 4.72 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.439482|-4.88985|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 352 | [[Ficheru:Hontoria (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ḥontoria (parroquia)|Ḥontoria]] | [[:d:Q978566|Q978566]] | [[Llanes]] | 346 | 6.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.445789|-4.911303|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 353 | [[Ficheru:Nueva (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Nueva (parroquia)|Nueva]] | [[:d:Q1522401|Q1522401]] | [[Llanes]] | 716 | 25.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.437217|-4.939082|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 354 | [[Ficheru:Ardisana (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ardisana (parroquia)|Ardisana]] | [[:d:Q2185508|Q2185508]] | [[Llanes]] | 281 | 25.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.385201|-4.942732|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 355 | [[Ficheru:Posada (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Posada (parroquia de Llanes)|Posada]] | [[:d:Q2880646|Q2880646]] | [[Llanes]] | 1985 | 15.54 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.424598|-4.862305|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 356 | [[Ficheru:Iglesia de San Salvador de Celorio.jpg|center|128px]] | [[Celoriu (Llanes)|Celoriu]] | [[:d:Q3326357|Q3326357]] | [[Llanes]] | 409 | 11.66 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.426757|-4.808162|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 357 | | [[Tresgrandas]] | [[:d:Q3818084|Q3818084]] | [[Llanes]] | 62 | 3.32 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.379611|-4.609859|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 358 | [[Ficheru:Andrin (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Andrín (Llanes)|Andrín]] | [[:d:Q4760308|Q4760308]] | [[Llanes]] | 152 | 4.27 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.406536|-4.71802|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 359 | [[Ficheru:Parroquia de Caldueñu, Llanes, Asturias - panoramio.jpg|center|128px]] | [[Caldueñu]] | [[:d:Q5019124|Q5019124]] | [[Llanes]] | 163 | 14.41 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.375333|-4.881314|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 360 | | [[Carranzo]] | [[:d:Q5046021|Q5046021]] | [[Llanes]] | 111 | 2.15 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.378386|-4.629578|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 361 | [[Ficheru:Vidiago (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Vidiago (parroquia)|Vidiago]] | [[:d:Q5194796|Q5194796]] | [[Llanes]] | 222 | 17 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.397784|-4.664427|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 362 | [[Ficheru:Porrúa, 01, vista de la población.jpg|center|128px]] | [[Porrúa]] | [[:d:Q5195357|Q5195357]] | [[Llanes]] | 440 | 10.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.411738|-4.801292|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 363 | [[Ficheru:La Borbolla (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Borbolla (Llanes)|La Borbolla]] | [[:d:Q5195504|Q5195504]] | [[Llanes]] | 153 | 11.61 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.370817|-4.636288|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 364 | [[Ficheru:Meré (LLanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Meré]] | [[:d:Q6821040|Q6821040]] | [[Llanes]] | 99 | 9.03 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.374166|-4.913619|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 365 | [[Ficheru:Poo (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Po (Llanes)|Po]] | [[:d:Q7206081|Q7206081]] | [[Llanes]] | 391 | 3.55 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.423075|-4.78458|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 366 | [[Ficheru:Pendueles (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Pendueles (parroquia)|Pendueles]] | [[:d:Q13147864|Q13147864]] | [[Llanes]] | 217 | 7.91 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.396921|-4.636866|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 367 | | [[Purón]] | [[:d:Q13147937|Q13147937]] | [[Llanes]] | 26 | 12.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.385062|-4.708895|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 368 | [[Ficheru:Vibaño (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Vibañu (parroquia)|Vibañu]] | [[:d:Q13148137|Q13148137]] | [[Llanes]] | 344 | 11.09 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.400911|-4.902729|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 369 | [[Ficheru:Rales de Llanes.jpg|center|128px]] | [[Rales (parroquia de Llanes)|Rales]] | [[:d:Q15696740|Q15696740]] | [[Llanes]] | 74 | 2.09 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.410575|-4.890063|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 370 | [[Ficheru:Cue (Llanes. Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cue]] | [[:d:Q16554061|Q16554061]] | [[Llanes]] | 251 | 2.78 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.411685|-4.73484|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 371 | [[Ficheru:La Malatería (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Maletería]] | [[:d:Q20618678|Q20618678]] | [[Llanes]] | 30 | 1.72 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.384417|-4.919867|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 372 | [[Ficheru:Llanes 3.jpg|center|128px]] | [[Llanes (parroquia)|Llanes]] | [[:d:Q20619434|Q20619434]] | [[Llanes]] | 5155 | 12.32 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.418574|-4.755419|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 373 | [[Ficheru:Los Callejos (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Los Caleyos (Llanes)|Los Caleyos]] | [[:d:Q20619659|Q20619659]] | [[Llanes]] | 47 | 2.68 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.400714|-4.914516|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 374 | [[Ficheru:San Roque del Acebal (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Roque l'Acebal]] | [[:d:Q20620694|Q20620694]] | [[Llanes]] | 366 | 4.94 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.396152|-4.726556|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 375 | | [[Parres (parroquia de Llanes)|Parres]] | [[:d:Q28224955|Q28224955]] | [[Llanes]] | 385 | 16.43 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.40627|-4.776677|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 376 | [[Ficheru:Los Carriles (Llanes, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Los Carriles]] | [[:d:Q48918843|Q48918843]] | [[Llanes]] | 72 | 3.99 quilómetru cuadráu | 56 | {{Coord|43.418574|-4.923367|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 377 | [[Ficheru:Lada Langreo.jpg|center|128px]] | [[Lada (Llangréu)|Lada]] | [[:d:Q950996|Q950996]] | [[Llangréu]] | 555 | 10.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.302025|-5.70755|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 378 | [[Ficheru:Duro image.JPG|center|128px]] | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | [[:d:Q1018102|Q1018102]] | [[Llangréu]] | 594 | 7.86 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.309349|-5.692143|display=inline}} | 33930 |- | style='text-align:right'| 379 | [[Ficheru:Tuilla-Langreo.jpg|center|128px]] | [[Tiuya (parroquia)|Tiuya]] | [[:d:Q3321981|Q3321981]] | [[Llangréu]] | 1003 | 9.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.328518|-5.649402|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 380 | [[Ficheru:Casa'l conceyu llangreu.jpg|center|128px]] | [[Sama (Llangréu)|Sama]] | [[:d:Q3775049|Q3775049]] | [[Llangréu]] | 339 | 3.84 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.292769|-5.680021|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 381 | [[Ficheru:Barros Langreo.jpg|center|128px]] | [[Barros]] | [[:d:Q4863828|Q4863828]] | [[Llangréu]] | 15 | 2.26 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.319869|-5.706863|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 382 | [[Ficheru:Ciañu.jpg|center|128px]] | [[Ciañu]] | [[:d:Q5119208|Q5119208]] | [[Llangréu]] | 1130 | 22.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.288394|-5.666886|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 383 | [[Ficheru:Palaciu Camposagrado Riañu.jpg|center|128px]] | [[Riañu]] | [[:d:Q7322196|Q7322196]] | [[Llangréu]] | 366 | 9.92 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.331592|-5.717499|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 384 | [[Ficheru:La Venta (Langreo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Venta (parroquia)|La Venta]] | [[:d:Q10979243|Q10979243]] | [[Llangréu]] | 260 | 8.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.29789|-5.752486|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 385 | | [[Llorío (parroquia)|Llorío]] | [[:d:Q650557|Q650557]] | [[Llaviana]] | 605 | 24.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.228507|-5.520447|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 386 | [[Ficheru:L'Aldea.jpg|center|128px]] | [[El Condao (parroquia)|El Condao]] | [[:d:Q1017831|Q1017831]] | [[Llaviana]] | 507 | 18.16 quilómetru cuadráu | 407 | {{Coord|43.23696|-5.504539|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 387 | [[Ficheru:Pola Laviana (Laviana, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Pola Llaviana (parroquia)|La Pola Llaviana]] | [[:d:Q1018052|Q1018052]] | [[Llaviana]] | 8357 | 10.39 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.244638|-5.561574|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 388 | [[Ficheru:PanorámicaVilloria.jpg|center|128px]] | [[Villoria (parroquia)|Villoria]] | [[:d:Q1520366|Q1520366]] | [[Llaviana]] | 834 | 33.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.215535|-5.565218|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 389 | | [[Tolivia (parroquia)|Tolivia]] | [[:d:Q3777068|Q3777068]] | [[Llaviana]] | 170 | 17.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.198913|-5.591598|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 390 | [[Ficheru:Barredos (Laviana, Laviana).jpg|center|128px]] | [[Tiraña]] | [[:d:Q3826738|Q3826738]] | [[Llaviana]] | 1523 | 18.78 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.271531|-5.565302|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 391 | [[Ficheru:Carrio (Laviana, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Carrio (parroquia)|Carrio]] | [[:d:Q5046459|Q5046459]] | [[Llaviana]] | 113 | 2.88 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.252874|-5.574546|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 392 | [[Ficheru:Museo Palacio Valdés.JPG|center|128px]] | [[Entrialgo (parroquia)|Entrialgo]] | [[:d:Q10979461|Q10979461]] | [[Llaviana]] | 210 | 5.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.234546|-5.556656|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 393 | [[Ficheru:Santa Cruz (Mieres, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santa Cruz (parroquia de Mieres)|Santa Cruz]] | [[:d:Q974056|Q974056]] | [[Mieres]] | 738 | 4.36 quilómetru cuadráu | 727 | {{Coord|43.189474|-5.767664|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 394 | [[Ficheru:Camino de San Salvador, El Padrún, 01.jpg|center|128px]] | [[Baíña (parroquia)|Baíña]] | [[:d:Q4875264|Q4875264]] | [[Mieres]] | 242 | 4.9 quilómetru cuadráu | 250 | {{Coord|43.274994|-5.830936|display=inline}} | 33682 |- | style='text-align:right'| 395 | [[Ficheru:Gallegos (Mieres, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Gaḷḷegos (parroquia)|Gaḷḷegos]] | [[:d:Q5195128|Q5195128]] | [[Mieres]] | 233 | 11.16 quilómetru cuadráu | 177 | {{Coord|43.229357|-5.819463|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 396 | [[Ficheru:Monumento al minero jubilado Turón Asturias.jpg|center|128px]] | [[Turón]] | [[:d:Q5198306|Q5198306]] | [[Mieres]] | 3365 | 26.41 quilómetru cuadráu | 2571 | {{Coord|43.209268|-5.757111|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 397 | | [[Santa Rosa (parroquia)|Santa Rosa]] | [[:d:Q5198506|Q5198506]] | [[Mieres]] | 1350 | 23.44 quilómetru cuadráu | 1213 | {{Coord|43.264666|-5.718583|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 398 | [[Ficheru:Ilesia Santa Eulalia d'Uxo.jpg|center|128px]] | [[Uxo (parroquia)|Uxo]] | [[:d:Q5199183|Q5199183]] | [[Mieres]] | 1738 | 4.77 quilómetru cuadráu | 1347 | {{Coord|43.203234|-5.790565|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 399 | [[Ficheru:Casa'l conceyu mieres.jpg|center|128px]] | [[Mieres (parroquia)|Mieres]] | [[:d:Q6001455|Q6001455]] | [[Mieres]] | 21555 | 2.01 quilómetru cuadráu | 12212 | {{Coord|43.25363|-5.777998|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 400 | [[Ficheru:Santuariu martires cosme y damian.jpg|center|128px]] | [[Cuna (parroquia)|Cuna]] | [[:d:Q13146976|Q13146976]] | [[Mieres]] | 412 | 5.61 quilómetru cuadráu | 303 | {{Coord|43.222581|-5.796042|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 401 | [[Ficheru:Figaredo. Concejo de Mieres. Juanjo Mediavilla. Asociación Semeya.JPG|center|128px]] | [[Figareo (parroquia)|Figareo]] | [[:d:Q16567878|Q16567878]] | [[Mieres]] | 1882 | 6.27 quilómetru cuadráu | 1506 | {{Coord|43.211397|-5.78072|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 402 | | [[La Peña (parroquia)|La Peña]] | [[:d:Q20618779|Q20618779]] | [[Mieres]] | 674 | 6.15 quilómetru cuadráu | 564 | {{Coord|43.263983|-5.78065|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 403 | [[Ficheru:La Rebollada (Mieres, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Rebollá (parroquia)|La Rebollá]] | [[:d:Q20618902|Q20618902]] | [[Mieres]] | 256 | 2.94 quilómetru cuadráu | 269 | {{Coord|43.267992|-5.788348|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 404 | [[Ficheru:Lloreo. Concejo de Mieres. Carlos Salvo. Asociación Semeya.jpg|center|128px]] | [[Lloreo (parroquia)|Lloreo]] | [[:d:Q20619634|Q20619634]] | [[Mieres]] | 476 | 10.54 quilómetru cuadráu | 461 | {{Coord|43.270194|-5.832069|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 405 | | [[Mieres Extrarradio]] | [[:d:Q20619930|Q20619930]] | [[Mieres]] | 1207 | 9.85 quilómetru cuadráu | 894 | {{Coord|43.248095|-5.774568|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 406 | [[Ficheru:Santuyano.jpg|center|128px]] | [[Santuyano (parroquia de Mieres)|Santuyano]] | [[:d:Q20620756|Q20620756]] | [[Mieres]] | 1037 | 1.55 quilómetru cuadráu | 527 | {{Coord|43.220077|-5.782961|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 407 | [[Ficheru:Urbiés (Mieres, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Urbiés (parroquia)|Urbiés]] | [[:d:Q20620890|Q20620890]] | [[Mieres]] | 209 | 17.23 quilómetru cuadráu | 446 | {{Coord|43.216296|-5.669649|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 408 | | [[Siana (parroquia)|Siana]] | [[:d:Q25931675|Q25931675]] | [[Mieres]] | 744 | 8.85 quilómetru cuadráu | 578 | {{Coord|43.253511|-5.789165|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 409 | [[Ficheru:Agüera, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Augüera (parroquia)|Augüera]] | [[:d:Q399656|Q399656]] | [[Miranda]] | 72 | 30.16 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.215508|-6.262209|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 410 | [[Ficheru:Iglesia parroquial de Castañedo, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Castañéu (Miranda)|Castañéu]] | [[:d:Q527362|Q527362]] | [[Miranda]] | 36 | 6.49 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.363677|-6.230621|display=inline}}<br/>{{Coord|43.363641|-6.230392|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 411 | | [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]] | [[:d:Q616485|Q616485]] | [[Miranda]] | 109 | 17.43 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.330342|-6.226094|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 412 | [[Ficheru:Begega, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Bixega (parroquia)|Bixega]] | [[:d:Q814285|Q814285]] | [[Miranda]] | 50 | 16.02 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.290007|-6.301515|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 413 | [[Ficheru:Belmonte-de-Miranda.jpg|center|128px]] | [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]] | [[:d:Q816109|Q816109]] | [[Miranda]] | 518 | 33.22 quilómetru cuadráu | 406 | {{Coord|43.283056|-6.214798|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 414 | [[Ficheru:Mayo-junio 2005 011.jpg|center|128px]] | [[Almurfe (parroquia)|Almurfe]] | [[:d:Q987586|Q987586]] | [[Miranda]] | 27 | 7.25 quilómetru cuadráu | 49 | {{Coord|43.18997|-6.278734|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 415 | [[Ficheru:Cuevas-belmonte.jpg|center|128px]] | [[Cuevas (Miranda)|Cuevas]] | [[:d:Q987600|Q987600]] | [[Miranda]] | 24 | 7.65 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.186865|-6.307297|display=inline}}<br/>{{Coord|43.186505|-6.307114|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 416 | [[Ficheru:Quintana, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Quintana (parroquia)|Quintana]] | [[:d:Q987603|Q987603]] | [[Miranda]] | 99 | 22.27 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.267918|-6.307913|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 417 | [[Ficheru:Lodón (Belmonte de Miranda, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Samartín de Llodón]] | [[:d:Q987626|Q987626]] | [[Miranda]] | 163 | 8.84 quilómetru cuadráu | 138 | {{Coord|43.348376|-6.197635|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 418 | [[Ficheru:Vigaña, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Vigaña (Miranda)|Vigaña]] | [[:d:Q987646|Q987646]] | [[Miranda]] | 26 | 4.99 quilómetru cuadráu | 27 | {{Coord|43.253792|-6.244109|display=inline}}<br/>{{Coord|43.254096|-6.242493|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 419 | [[Ficheru:Iglesia parroquial de San Bartolomé, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]] | [[:d:Q987649|Q987649]] | [[Miranda]] | 137 | 11.2 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.357117|-6.171949|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 420 | [[Ficheru:Montovo, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Montoubu]] | [[:d:Q987669|Q987669]] | [[Miranda]] | 23 | 12.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.203934|-6.222847|display=inline}}<br/>{{Coord|43.204105|-6.222757|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 421 | [[Ficheru:San Martín de Ondes 1, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Samartín d'Ondes]] | [[:d:Q987674|Q987674]] | [[Miranda]] | 36 | 9.48 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.244241|-6.221508|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 422 | [[Ficheru:Llamoso, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Ḷḷamosu]] | [[:d:Q987677|Q987677]] | [[Miranda]] | 22 | 6.76 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.224594|-6.2208|display=inline}}<br/>{{Coord|43.224427|-6.220445|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 423 | [[Ficheru:Las Estacas, Belmonte de Miranda, Asturias.jpg|center|128px]] | [[Las Estacas (parroquia)|Las Estacas]] | [[:d:Q987695|Q987695]] | [[Miranda]] | 53 | 13.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.277961|-6.271978|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 424 | [[Ficheru:Santa Eulalia de Morcín.jpg|center|128px]] | [[Santolaya (parroquia de Morcín)|Santolaya]] | [[:d:Q526601|Q526601]] | [[Morcín]] | 823 | 6.12 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.279702|-5.87965|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 425 | [[Ficheru:Iglesia de la parroquia de San Miguel de Argame 0103.jpg|center|128px]] | [[Argame (parroquia)|Argame]] | [[:d:Q644070|Q644070]] | [[Morcín]] | 169 | 3.36 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.300918|-5.885275|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 426 | [[Ficheru:Iglesia de la parroquia de San Antonio de la Foz 0118.jpg|center|128px]] | [[La Foz de Morcín]] | [[:d:Q987616|Q987616]] | [[Morcín]] | 827 | 12.86 quilómetru cuadráu | 539 | {{Coord|43.252651|-5.868999|display=inline}} | 33161 |- | style='text-align:right'| 427 | | [[San Esteban (Morcín)|San Esteban]] | [[:d:Q987634|Q987634]] | [[Morcín]] | 201 | 3.25 quilómetru cuadráu | 135 | {{Coord|43.281447|-5.896801|display=inline}} | 33162 |- | style='text-align:right'| 428 | [[Ficheru:Peñerudes 0024.jpg|center|128px]] | [[Peñerúes]] | [[:d:Q5198558|Q5198558]] | [[Morcín]] | 171 | 5.06 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.287862|-5.938274|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 429 | | [[San Sebastián (Morcín)|San Sebastián]] | [[:d:Q5198921|Q5198921]] | [[Morcín]] | 137 | 13.46 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.261537|-5.925524|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 430 | [[Ficheru:Presa de Los Alfilorios.jpg|center|128px]] | [[La Piñera (Morcín)|La Piñera]] | [[:d:Q6464444|Q6464444]] | [[Morcín]] | 208 | 5.94 quilómetru cuadráu | 120 | {{Coord|43.28|-5.9183|display=inline}} | 33162 |- | style='text-align:right'| 431 | [[Ficheru:San Esteban de Pravia.jpg|center|128px]] | [[San Esteban (Muros)|San Esteban]] | [[:d:Q1018065|Q1018065]] | [[Muros]] | 446 | 2.55 quilómetru cuadráu | 445 | {{Coord|43.552453|-6.087916|display=inline}} | 33130 |- | style='text-align:right'| 432 | [[Ficheru:Iglesia de Santa María de Muros del Nalón.JPG|center|128px]] | [[Muros (parroquia)|Muros]] | [[:d:Q3821533|Q3821533]] | [[Muros]] | 1496 | 5.72 quilómetru cuadráu | 843 | {{Coord|43.558852|-6.128378|display=inline}} | 33138 |- | style='text-align:right'| 433 | [[Ficheru:Ceceda (Nava, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cecea (parroquia)|Cecea]] | [[:d:Q5055867|Q5055867]] | [[Nava]] | 462 | 17.58 quilómetru cuadráu | 359 | {{Coord|43.359321|-5.446634|display=inline}} | 33582 |- | style='text-align:right'| 434 | [[Ficheru:Cuenya (Nava, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cuenya (parroquia)|Cuenya]] | [[:d:Q5192598|Q5192598]] | [[Nava]] | 269 | 10.76 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.381623|-5.485553|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 435 | | [[El Remediu (parroquia)|El Remediu]] | [[:d:Q5196346|Q5196346]] | [[Nava]] | 343 | 11.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.380071|-5.54783|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 436 | [[Ficheru:Tresali (Nava, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Tresali (parroquia)|Tresali]] | [[:d:Q6152251|Q6152251]] | [[Nava]] | 248 | 8.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.360973|-5.474467|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 437 | [[Ficheru:Priandi (Nava, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Priandi]] | [[:d:Q7242517|Q7242517]] | [[Nava]] | 161 | 6.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.346619|-5.533722|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 438 | | [[Nava (parroquia)|Nava]] | [[:d:Q13147802|Q13147802]] | [[Nava]] | 3738 | 41.03 quilómetru cuadráu | 1838 | {{Coord|43.358206|-5.506439|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 439 | | [[Andés]] | [[:d:Q2849196|Q2849196]] | [[Navia]] | 614 | 7.35 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.547613|-6.705354|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 440 | [[Ficheru:Puerto de Vega 01 by-dpc.jpg|center|128px]] | [[Veiga (parroquia)|Veiga]] | [[:d:Q3314267|Q3314267]] | [[Navia]] | 1701 | 4.7 quilómetru cuadráu | 823 | {{Coord|43.565373|-6.648835|display=inline}} | 33790 |- | style='text-align:right'| 441 | [[Ficheru:Church of Villapedre.jpg|center|128px]] | [[Viḷḷapedre (parroquia)|Viḷḷapedre]] | [[:d:Q3329949|Q3329949]] | [[Navia]] | 517 | 6.36 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.546081|-6.652061|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 442 | [[Ficheru:Church of Polavieja.jpg|center|128px]] | [[La Polavieya (parroquia)|La Polavieya]] | [[:d:Q3329990|Q3329990]] | [[Navia]] | 178 | 11.36 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.537701|-6.660555|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 443 | | [[Anlleo (parroquia)|Anlleo]] | [[:d:Q3330114|Q3330114]] | [[Navia]] | 492 | 14.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.509934|-6.692061|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 444 | | [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]] | [[:d:Q3330143|Q3330143]] | [[Navia]] | 333 | 8.76 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.545166|-6.673387|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 445 | [[Ficheru:Navia.jpg|center|128px]] | [[Navia (parroquia)|Navia]] | [[:d:Q5195449|Q5195449]] | [[Navia]] | 3838 | 1.16 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.539063|-6.722648|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 446 | | [[Talarén (parroquia)|Talarén]] | [[:d:Q5196169|Q5196169]] | [[Navia]] | 518 | 9.01 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.523681|-6.70625|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 447 | [[Ficheru:Iglesia de Santa María de Noreña.jpg|center|128px]] | [[Noreña (parroquia)|Noreña]] | [[:d:Q3776056|Q3776056]] | [[Noreña]] | 5012 | 3.66 quilómetru cuadráu | 1845 | {{Coord|43.393228|-5.707906|display=inline}} | 33180 |- | style='text-align:right'| 448 | | [[Ceis (Noreña)|Ceis]] | [[:d:Q3776066|Q3776066]] | [[Noreña]] | 74 | 1.67 quilómetru cuadráu | 39 | {{Coord|43.415498|-5.682578|display=inline}} | 33519 |- | style='text-align:right'| 449 | | [[Santa Marina (Noreña)|Santa Marina]] | [[:d:Q3826785|Q3826785]] | [[Noreña]] | 7 | 0.33 quilómetru cuadráu | 5 | {{Coord|43.341881|-5.727827|display=inline}} | 33180 |- | style='text-align:right'| 450 | | [[Güensucesu]] | [[:d:Q13146829|Q13146829]] | [[Onís]] | 108 | 45.74 quilómetru cuadráu | 75 | {{Coord|43.323997|-4.987377|display=inline}} | 33556 |- | style='text-align:right'| 451 | [[Ficheru:Benia (Onís, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santolaya (Onís)|Santolaya]] | [[:d:Q13147836|Q13147836]] | [[Onís]] | 483 | 17.67 quilómetru cuadráu | 277 | {{Coord|43.335784|-4.967466|display=inline}} | 33556 |- | style='text-align:right'| 452 | | [[San Antoniu (Onís)|San Antoniu]] | [[:d:Q20618946|Q20618946]] | [[Onís]] | 142 | 11.47 quilómetru cuadráu | 85 | {{Coord|43.342224|-4.922997|display=inline}} | 33556 |- | style='text-align:right'| 453 | | [[Cofiñu (parroquia)|Cofiñu]] | [[:d:Q611470|Q611470]] | [[Parres]] | 75 | 8.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.412617|-5.226827|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 454 | | [[Fíos (parroquia)|Fíos]] | [[:d:Q5195242|Q5195242]] | [[Parres]] | 45 | 2.12 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.400093|-5.236494|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 455 | [[Ficheru:Llerandi.jpeg|center|128px]] | [[Llerandi (parroquia)|Llerandi]] | [[:d:Q5198728|Q5198728]] | [[Parres]] | 82 | 14.61 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.316661|-5.216043|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 456 | | [[Margolles (Parres)|Margolles]] | [[:d:Q5997176|Q5997176]] | [[Parres]] | 21 | 3.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.407249|-5.109648|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 457 | | [[Castiellu (parroquia)|Castiellu]] | [[:d:Q20615228|Q20615228]] | [[Parres]] | 78 | 2.83 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.368236|-5.226313|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 458 | | [[La Güera Deu]] | [[:d:Q20618615|Q20618615]] | [[Parres]] | 219 | 12.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.309326|-5.144051|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 459 | [[Ficheru:Arriondas - Villa Juanita.jpg|center|128px]] | [[Les Arriondes (parroquia)|Les Arriondes]] | [[:d:Q20619217|Q20619217]] | [[Parres]] | 3106 | 6.4 quilómetru cuadráu | 1483 | {{Coord|43.382916|-5.2029|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 460 | | [[Villanueva (Parres)|Villanueva]] | [[:d:Q20925316|Q20925316]] | [[Parres]] | 183 | 4.12 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.367441|-5.168831|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 461 | | [[Viabañu]] | [[:d:Q25578712|Q25578712]] | [[Parres]] | 373 | 14.18 quilómetru cuadráu | 533 | {{Coord|43.357987|-5.202245|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 462 | | [[Bode]] | [[:d:Q25931480|Q25931480]] | [[Parres]] | 54 | 3.61 quilómetru cuadráu | 67 | {{Coord|43.399808|-5.167084|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 463 | | [[Los Montes (Parres)|Los Montes]] | [[:d:Q56597619|Q56597619]] | [[Parres]] | 14 | 2.79 quilómetru cuadráu | 34 | {{Coord|43.320149|-5.21728|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 464 | | [[Nevares]] | [[:d:Q56634455|Q56634455]] | [[Parres]] | 94 | 4.72 quilómetru cuadráu | 115 | {{Coord|43.387544|-5.224304|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 465 | | [[Parres (parroquia de Parres)|Parres]] | [[:d:Q56648379|Q56648379]] | [[Parres]] | 379 | 18.06 quilómetru cuadráu | 258 | {{Coord|43.354543|-5.146592|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 466 | | [[Pendás (parroquia)|Pendás]] | [[:d:Q56648497|Q56648497]] | [[Parres]] | 59 | 1.7 quilómetru cuadráu | 82 | {{Coord|43.396728|-5.186978|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 467 | | [[Santitomás]] | [[:d:Q56648533|Q56648533]] | [[Parres]] | 287 | 17.13 quilómetru cuadráu | 198 | {{Coord|43.408175|-5.191095|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 468 | | [[Cayarga]] | [[:d:Q56648555|Q56648555]] | [[Parres]] | 68 | 7.87 quilómetru cuadráu | 65 | {{Coord|43.408277|-5.147748|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 469 | | [[Sorribes (Parres)|Sorribes]] | [[:d:Q56649081|Q56649081]] | [[Parres]] | 33 | 0.6 quilómetru cuadráu | 73 | {{Coord|43.366|-5.257715|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 470 | | [[Pezós (parroquia)|Pezós]] | [[:d:Q13147875|Q13147875]] | [[Pezós]] | 147 | 38.97 quilómetru cuadráu | 155 | {{Coord|43.25693|-6.875385|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 471 | [[Ficheru:Beloncio (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | [[:d:Q167224|Q167224]] | [[Piloña]] | 300 | 20.26 quilómetru cuadráu | 262 | {{Coord|43.329117|-5.393247|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 472 | | [[Anayo]] | [[:d:Q488743|Q488743]] | [[Piloña]] | 93 | 10.06 quilómetru cuadráu | 132 | {{Coord|43.406837|-5.344806|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 473 | | [[L'Arteosa]] | [[:d:Q706414|Q706414]] | [[Piloña]] | 77 | 9.42 quilómetru cuadráu | 106 | {{Coord|43.308491|-5.410685|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 474 | [[Ficheru:Borines (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | [[:d:Q893593|Q893593]] | [[Piloña]] | 170 | 14.58 quilómetru cuadráu | 212 | {{Coord|43.393524|-5.322067|display=inline}} | 33583 |- | style='text-align:right'| 475 | [[Ficheru:Espinaredo (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Espinaréu]] | [[:d:Q936774|Q936774]] | [[Piloña]] | 127 | 45.13 quilómetru cuadráu | 121 | {{Coord|43.299936|-5.3629|display=inline}} | 33537 |- | style='text-align:right'| 476 | [[Ficheru:Coya (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Coya]] | [[:d:Q999064|Q999064]] | [[Piloña]] | 365 | 12.16 quilómetru cuadráu | 289 | {{Coord|43.3649|-5.412919|display=inline}} | 33310 |- | style='text-align:right'| 477 | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | [[:d:Q1054900|Q1054900]] | [[Piloña]] | 184 | 18.5 quilómetru cuadráu | 178 | {{Coord|43.382035|-5.248175|display=inline}} | 33583 |- | style='text-align:right'| 478 | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | [[:d:Q1548466|Q1548466]] | [[Piloña]] | 228 | 6.65 quilómetru cuadráu | 183 | {{Coord|43.359555|-5.338664|display=inline}} | 33539 |- | style='text-align:right'| 479 | [[Ficheru:Sorribes (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | [[:d:Q1719328|Q1719328]] | [[Piloña]] | 96 | 3.36 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.368595|-5.25854|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 480 | | [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | [[:d:Q1798930|Q1798930]] | [[Piloña]] | 56 | 12.3 quilómetru cuadráu | 73 | {{Coord|43.286651|-5.421532|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 481 | [[Ficheru:Lodeña (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | [[:d:Q1867747|Q1867747]] | [[Piloña]] | 39 | 5.89 quilómetru cuadráu | 34 | {{Coord|43.376248|-5.378436|display=inline}} | 33535 |- | style='text-align:right'| 482 | | [[Santana de Maza]] | [[:d:Q1914548|Q1914548]] | [[Piloña]] | 65 | 8.15 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.324523|-5.429585|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 483 | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | [[:d:Q1940936|Q1940936]] | [[Piloña]] | 171 | 4.95 quilómetru cuadráu | 142 | {{Coord|43.377618|-5.298253|display=inline}} | 33583 |- | style='text-align:right'| 484 | [[Ficheru:Ques (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ques]] | [[:d:Q7271392|Q7271392]] | [[Piloña]] | 146 | 5.67 quilómetru cuadráu | 128 | {{Coord|43.342162|-5.393759|display=inline}} | 33539 |- | style='text-align:right'| 485 | [[Ficheru:Ayuntamiento de Infiesto.jpg|center|128px]] | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | [[:d:Q9008407|Q9008407]] | [[Piloña]] | 2349 | 5.13 quilómetru cuadráu | 1313 | {{Coord|43.347854|-5.364717|display=inline}} | 33530 |- | style='text-align:right'| 486 | [[Ficheru:El Tozo (Caso, Asturias).jpg|center|128px]] | [[El Tozu (Piloña)|El Tozu]] | [[:d:Q16897447|Q16897447]] | [[Piloña]] | 25 | 2.35 quilómetru cuadráu | 37 | {{Coord|43.2736|-5.40242|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 487 | | [[Los Montes (Piloña)|Los Montes]] | [[:d:Q57389711|Q57389711]] | [[Piloña]] | 100 | 26.13 quilómetru cuadráu | 104 | {{Coord|43.316979|-5.250461|display=inline}} | 33539 |- | style='text-align:right'| 488 | [[Ficheru:Cruce de Pintueles con la carretera de Vallobal - panoramio.jpg|center|128px]] | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | [[:d:Q67216442|Q67216442]] | [[Piloña]] | 125 | 8.75 quilómetru cuadráu | 159 | {{Coord|43.375648|-5.355207|display=inline}} | 33534 |- | style='text-align:right'| 489 | [[Ficheru:Berbío (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Xuan de Berbío]] | [[:d:Q86926562|Q86926562]] | [[Piloña]] | 270 | 6.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.341079|-5.367933|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 490 | | [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | [[:d:Q86926703|Q86926703]] | [[Piloña]] | 774 | 14.25 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.360555|-5.264412|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 491 | | [[Sellón]] | [[:d:Q86926831|Q86926831]] | [[Piloña]] | 21 | 7.87 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.282111|-5.373056|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 492 | | [[Valle (parroquia)|Valle]] | [[:d:Q86927046|Q86927046]] | [[Piloña]] | 300 | 13.17 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.340447|-5.332996|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 493 | | [[Vallobal]] | [[:d:Q86998254|Q86998254]] | [[Piloña]] | 22 | 0.56 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.38296|-5.314652|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 494 | [[Ficheru:Villamayor (Piloña) 06.jpg|center|128px]] | [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | [[:d:Q86998264|Q86998264]] | [[Piloña]] | 644 | 22.83 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.35835|-5.307151|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 495 | [[Ficheru:Abiegos (Ponga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Abiegos]] | [[:d:Q320906|Q320906]] | [[Ponga]] | 30 | 7.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.194601|-5.185898|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 496 | [[Ficheru:Vista de Priesca (Ponga).JPG|center|128px]] | [[Cazu (parroquia)|Cazu]] | [[:d:Q779067|Q779067]] | [[Ponga]] | 153 | 29.45 quilómetru cuadráu | 182 | {{Coord|43.262538|-5.211738|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 497 | [[Ficheru:Casielles (Ponga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Casielles (Ponga)|Casielles]] | [[:d:Q782774|Q782774]] | [[Ponga]] | 14 | 29.09 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.188929|-5.089462|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 498 | | [[Carangres (parroquia)|Carangres]] | [[:d:Q1035390|Q1035390]] | [[Ponga]] | 8 | 9.11 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.225108|-5.191544|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 499 | | [[El Beyu]] | [[:d:Q2219666|Q2219666]] | [[Ponga]] | 35 | 8.85 quilómetru cuadráu | 20 | {{Coord|43.214758|-5.095145|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 500 | [[Ficheru:Sobrefoz , Asturias , España. - panoramio.jpg|center|128px]] | [[Sobrefoz (parroquia)|Sobrefoz]] | [[:d:Q2296516|Q2296516]] | [[Ponga]] | 67 | 34.67 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.170649|-5.176432|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 501 | [[Ficheru:17970001.JPG|center|128px]] | [[Tarañes (parroquia)|Tarañes]] | [[:d:Q2393908|Q2393908]] | [[Ponga]] | 70 | 37.22 quilómetru cuadráu | 111 | {{Coord|43.20122|-5.211613|display=inline}} | 33557 |- | style='text-align:right'| 502 | [[Ficheru:Viego (Ponga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Viegu (parroquia)|Viegu]] | [[:d:Q2523138|Q2523138]] | [[Ponga]] | 78 | 20.53 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.199089|-5.124518|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 503 | [[Ficheru:17970003.JPG|center|128px]] | [[San Xuan de Beleño]] | [[:d:Q7414628|Q7414628]] | [[Ponga]] | 122 | 30.2 quilómetru cuadráu | 148 | {{Coord|43.18894|-5.162056|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 504 | [[Ficheru:Pronga (Pravia, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Pronga (parroquia)|Pronga]] | [[:d:Q138295|Q138295]] | [[Pravia]] | 46 | 2.12 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.467303|-6.103136|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 505 | | [[Arangu]] | [[:d:Q625998|Q625998]] | [[Pravia]] | 216 | 8.69 quilómetru cuadráu | 210 | {{Coord|43.461358|-6.178574|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 506 | | [[Cordoveiru (parroquia)|Cordoveiru]] | [[:d:Q841769|Q841769]] | [[Pravia]] | 63 | 5.57 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.471275|-6.21582|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 507 | | [[Escuréu (parroquia)|Escuréu]] | [[:d:Q841871|Q841871]] | [[Pravia]] | 53 | 6.04 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.503868|-6.142825|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 508 | [[Ficheru:Folgueras (Pravia, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Folgueras (parroquia)|Folgueras]] | [[:d:Q842057|Q842057]] | [[Pravia]] | 156 | 6.88 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.465807|-6.198394|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 509 | [[Ficheru:Iglesia quinzanas.jpg|center|128px]] | [[Quinzanas]] | [[:d:Q842061|Q842061]] | [[Pravia]] | 84 | 2.88 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.458669|-6.117763|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 510 | [[Ficheru:Corias (Pravia, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Courias (parroquia de Pravia)|Courias]] | [[:d:Q842439|Q842439]] | [[Pravia]] | 154 | 8.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.451946|-6.136868|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 511 | [[Ficheru:Selgas, Pravia, Asturias (7595818996).jpg|center|128px]] | [[Selgas]] | [[:d:Q842556|Q842556]] | [[Pravia]] | 49 | 3.62 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.478929|-6.164205|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 512 | | [[Villavaler]] | [[:d:Q842560|Q842560]] | [[Pravia]] | 116 | 10.24 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.484055|-6.196066|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 513 | | [[Villafría (parroquia)|Villafría]] | [[:d:Q842565|Q842565]] | [[Pravia]] | 75 | 3.38 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.511371|-6.154842|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 514 | [[Ficheru:Santianes de Pravia.jpg|center|128px]] | [[Santianes (parroquia de Pravia)|Santianes]] | [[:d:Q842570|Q842570]] | [[Pravia]] | 521 | 10.84 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.502329|-6.099605|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 515 | | [[Pravia (parroquia)|Pravia]] | [[:d:Q842580|Q842580]] | [[Pravia]] | 5879 | 15.68 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.490501|-6.112538|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 516 | | [[San Damías (parroquia)|San Damías]] | [[:d:Q842589|Q842589]] | [[Pravia]] | 45 | 4.64 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.453037|-6.162524|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 517 | [[Ficheru:Somao 1 (Pravia, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Muros (Pravia)|Muros]] | [[:d:Q985439|Q985439]] | [[Pravia]] | 253 | 6.32 quilómetru cuadráu | 238 | {{Coord|43.534375|-6.119615|display=inline}} | 33139 |- | style='text-align:right'| 518 | [[Ficheru:Inclán (Pravia, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Inclán (parroquia)|Inclán]] | [[:d:Q1660977|Q1660977]] | [[Pravia]] | 79 | 7.15 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.479601|-6.180816|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 519 | [[Ficheru:Banduxu.JPG|center|128px]] | [[Banduxu (parroquia)|Banduxu]] | [[:d:Q4854728|Q4854728]] | [[Proaza]] | 37 | 10.67 quilómetru cuadráu | 46 | {{Coord|43.220049|-6.071171|display=inline}} | 33114 |- | style='text-align:right'| 520 | [[Ficheru:Caranga (Proaza, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Caranga]] | [[:d:Q5037695|Q5037695]] | [[Proaza]] | 74 | 14.21 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.217412|-6.036284|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 521 | | [[Sograndiu]] | [[:d:Q5195415|Q5195415]] | [[Proaza]] | 66 | 9.98 quilómetru cuadráu | 84 | {{Coord|43.255262|-6.043489|display=inline}} | 33114 |- | style='text-align:right'| 522 | [[Ficheru:San Martín (Proaza, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Samartín (parroquia de Proaza)|Samartín]] | [[:d:Q5196133|Q5196133]] | [[Proaza]] | 119 | 13.69 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.246109|-6.003799|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 523 | [[Ficheru:Linares(Proaza).jpg|center|128px]] | [[Llinares (parroquia de Proaza)|Llinares]] | [[:d:Q5196372|Q5196372]] | [[Proaza]] | 44 | 2.87 quilómetru cuadráu | 49 | {{Coord|43.280708|-6.024756|display=inline}} | 33114 |- | style='text-align:right'| 524 | [[Ficheru:Proacina (Proaza, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Proacina (parroquia)|Proacina]] | [[:d:Q7246802|Q7246802]] | [[Proaza]] | 24 | 5.16 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.239358|-6.044752|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 525 | [[Ficheru:Proaza (Proaza, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Proaza (parroquia)|Proaza]] | [[:d:Q7246842|Q7246842]] | [[Proaza]] | 265 | 5.6 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.252311|-6.016544|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 526 | | [[Trespena]] | [[:d:Q7835760|Q7835760]] | [[Proaza]] | 45 | 13.34 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.194531|-6.076823|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 527 | [[Ficheru:San Pedro de Arrojo (32995686832).jpg|center|128px]] | [[Arroxo (parroquia)|Arroxo]] | [[:d:Q700265|Q700265]] | [[Quirós]] | 65 | 2.5 quilómetru cuadráu | 97 | {{Coord|43.172325|-5.990914|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 528 | [[Ficheru:Bermiego (Quirós, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Bermiego (parroquia)|Bermiego]] | [[:d:Q822023|Q822023]] | [[Quirós]] | 59 | 13.93 quilómetru cuadráu | 82 | {{Coord|43.201432|-5.979659|display=inline}} | 33118 |- | style='text-align:right'| 529 | [[Ficheru:Nimbra (Quirós, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Nimbra]] | [[:d:Q935168|Q935168]] | [[Quirós]] | 109 | 16.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.131882|-5.970745|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 530 | [[Ficheru:Las-agueras1.jpg|center|128px]] | [[Las Agüeras (parroquia)|Las Agüeras]] | [[:d:Q987644|Q987644]] | [[Quirós]] | 135 | 10.14 quilómetru cuadráu | 175 | {{Coord|43.19638|-6.000704|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 531 | [[Ficheru:Bárzana (Quirós, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Bárzana (parroquia de Quirós)|Bárzana]] | [[:d:Q1018844|Q1018844]] | [[Quirós]] | 286 | 16.24 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.158196|-5.973386|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 532 | [[Ficheru:Casares (Quirós, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Casares (parroquia)|Casares]] | [[:d:Q1046804|Q1046804]] | [[Quirós]] | 79 | 16.83 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.17907|-5.991243|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 533 | [[Ficheru:Cienfuegos (Quirós, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cinfuegos (parroquia)|Cinfuegos]] | [[:d:Q1091794|Q1091794]] | [[Quirós]] | 59 | 21.47 quilómetru cuadráu | 145 | {{Coord|43.134586|-5.932271|display=inline}} | 33118 |- | style='text-align:right'| 534 | [[Ficheru:Un palomar ...pero en donde' * Lindes (Asturias) (12123795675).jpg|center|128px]] | [[Ḷḷindes (parroquia)|Ḷḷindes]] | [[:d:Q1496651|Q1496651]] | [[Quirós]] | 62 | 36.68 quilómetru cuadráu | 82 | {{Coord|43.085152|-5.907626|display=inline}} | 33116 |- | style='text-align:right'| 535 | [[Ficheru:Muriellos (Quirós, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Murieḷḷos (parroquia)|Murieḷḷos]] | [[:d:Q1569393|Q1569393]] | [[Quirós]] | 28 | 3.48 quilómetru cuadráu | 68 | {{Coord|43.164813|-5.933348|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 536 | [[Ficheru:Salcedo (Quirós, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Salceo (parroquia)|Salceo]] | [[:d:Q1628504|Q1628504]] | [[Quirós]] | 128 | 17.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.174299|-5.970465|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 537 | [[Ficheru:PalacioMirandaQuirós Llanuces Asturias.JPG|center|128px]] | [[Chanuces (parroquia)|Chanuces]] | [[:d:Q1866852|Q1866852]] | [[Quirós]] | 42 | 12.07 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.155336|-5.92367|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 538 | [[Ficheru:Ref.0266.jpg|center|128px]] | [[Pedroveya (parroquia)|Pedroveya]] | [[:d:Q2066893|Q2066893]] | [[Quirós]] | 34 | 8.05 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.268009|-5.967875|display=inline}} | 33115 |- | style='text-align:right'| 539 | [[Ficheru:Ricabo (Quirós, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ricao (parroquia)|Ricao]] | [[:d:Q2148600|Q2148600]] | [[Quirós]] | 74 | 27.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.110236|-5.975597|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 540 | [[Ficheru:Vista de Bustiu dende Unquera.JPG|center|128px]] | [[Colombres (parroquia)|Colombres]] | [[:d:Q591287|Q591287]] | [[Ribedeva]] | 1302 | 15.87 quilómetru cuadráu | 916 | {{Coord|43.372803|-4.539876|display=inline}} | 33590 |- | style='text-align:right'| 541 | | [[San Juan (parroquia)|San Juan]] | [[:d:Q850303|Q850303]] | [[Ribedeva]] | 159 | 5.7 quilómetru cuadráu | 113 | {{Coord|43.3614|-4.549523|display=inline}} | 33590 |- | style='text-align:right'| 542 | [[Ficheru:Noriega 2.jpg|center|128px]] | [[Noriega (parroquia)|Noriega]] | [[:d:Q850316|Q850316]] | [[Ribedeva]] | 241 | 13.86 quilómetru cuadráu | 227 | {{Coord|43.36396|-4.573037|display=inline}} | 33590 |- | style='text-align:right'| 543 | [[Ficheru:Berbes (Ribadesella, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Berbes]] | [[:d:Q4891082|Q4891082]] | [[Ribeseya]] | 81 | 3.15 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.472565|-5.15262|display=inline}} | 33346 |- | style='text-align:right'| 544 | | [[Collera (parroquia)|Collera]] | [[:d:Q5147046|Q5147046]] | [[Ribeseya]] | 733 | 18.61 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.447913|-5.043608|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 545 | [[Ficheru:Ribadesella (Ribadesella, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ribeseya (parroquia)|Ribeseya]] | [[:d:Q6107915|Q6107915]] | [[Ribeseya]] | 2619 | 2.08 quilómetru cuadráu | 2407 | {{Coord|43.460743|-5.056203|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 546 | [[Ficheru:Leces (Ribadesella, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Esteban (parroquia de Ribeseya)|San Esteban]] | [[:d:Q6511518|Q6511518]] | [[Ribeseya]] | 1142 | 12.32 quilómetru cuadráu | 1049 | {{Coord|43.464276|-5.10943|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 547 | | [[Llinares (parroquia de Ribeseya)|Llinares]] | [[:d:Q6550273|Q6550273]] | [[Ribeseya]] | 119 | 13.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.450913|-5.140482|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 548 | | [[Moru (Ribeseya)|Moru]] | [[:d:Q6913061|Q6913061]] | [[Ribeseya]] | 303 | 11.31 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.445676|-5.097538|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 549 | | [[Santianes del Agua]] | [[:d:Q7420413|Q7420413]] | [[Ribeseya]] | 117 | 14.47 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.424307|-5.059491|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 550 | | [[Samiguel d'Ucio]] | [[:d:Q7876783|Q7876783]] | [[Ribeseya]] | 364 | 4.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.453076|-5.086793|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 551 | [[Ficheru:Junco (Ribadesella, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Xuncu (parroquia)|Xuncu]] | [[:d:Q9016652|Q9016652]] | [[Ribeseya]] | 117 | 4.11 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.441418|-5.074282|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 552 | | [[Riosa (parroquia)|Riosa]] | [[:d:Q86999323|Q86999323]] | [[Riosa]] | 1858 | 46.486 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.230709|-5.8783|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 553 | [[Ficheru:Bodenaya (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Boudenaya (parroquia)|Boudenaya]] | [[:d:Q386229|Q386229]] | [[Salas]] | 122 | 7.02 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.400358|-6.324676|display=inline}} | 33891 |- | style='text-align:right'| 554 | [[Ficheru:Santa Eulalia de las Dorigas (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Doriga (parroquia)|Doriga]] | [[:d:Q533464|Q533464]] | [[Salas]] | 118 | 6.9 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.392564|-6.145804|display=inline}} | 33858 |- | style='text-align:right'| 555 | [[Ficheru:Viescas (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Viescas (parroquia)|Viescas]] | [[:d:Q968704|Q968704]] | [[Salas]] | 48 | 6.96 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.368244|-6.255714|display=inline}} | 33869 |- | style='text-align:right'| 556 | [[Ficheru:La Espina (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Espina (parroquia)|La Espina]] | [[:d:Q2900501|Q2900501]] | [[Salas]] | 431 | 9.22 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.394922|-6.336744|display=inline}} | 33891 |- | style='text-align:right'| 557 | | [[Alava (parroquia)|Alava]] | [[:d:Q4708869|Q4708869]] | [[Salas]] | 39 | 4.25 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.360758|-6.199533|display=inline}} | 33865 |- | style='text-align:right'| 558 | [[Ficheru:Ardesaldo (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ardesaldu (parroquia)|Ardesaldu]] | [[:d:Q4787983|Q4787983]] | [[Salas]] | 106 | 7.6 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.428785|-6.283494|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 559 | | [[Camuñu]] | [[:d:Q5028824|Q5028824]] | [[Salas]] | 71 | 5.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.426306|-6.229001|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 560 | [[Ficheru:Cermoño (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cermoñu (parroquia)|Cermoñu]] | [[:d:Q5064525|Q5064525]] | [[Salas]] | 107 | 7.53 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.375885|-6.210563|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 561 | [[Ficheru:PA120050ret Cornellana.jpg|center|128px]] | [[Corniana (parroquia)|Corniana]] | [[:d:Q5171582|Q5171582]] | [[Salas]] | 714 | 10.14 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.410945|-6.160786|display=inline}} | 33850 |- | style='text-align:right'| 562 | [[Ficheru:Linares.jpg|center|128px]] | [[Llinares (Salas)|Llinares]] | [[:d:Q5195070|Q5195070]] | [[Salas]] | 74 | 6.34 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.441275|-6.22251|display=inline}} | 33867 |- | style='text-align:right'| 563 | [[Ficheru:Millara (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Miera (Salas)|Miera]] | [[:d:Q5195343|Q5195343]] | [[Salas]] | 16 | 2.33 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.332433|-6.268059|display=inline}} | 33836 |- | style='text-align:right'| 564 | | [[Prieiru (parroquia)|Prieiru]] | [[:d:Q5195527|Q5195527]] | [[Salas]] | 54 | 4.74 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.433539|-6.25264|display=inline}} | 33867 |- | style='text-align:right'| 565 | [[Ficheru:Soto de los Infantes (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Soutu los Infantes]] | [[:d:Q5196266|Q5196266]] | [[Salas]] | 64 | 12.44 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.359595|-6.270542|display=inline}} | 33869 |- | style='text-align:right'| 566 | [[Ficheru:Godán (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Godán (parroquia)|Godán]] | [[:d:Q5577094|Q5577094]] | [[Salas]] | 107 | 10.51 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.387015|-6.253756|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 567 | [[Ficheru:Idarga (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Idarga (parroquia)|Idarga]] | [[:d:Q5987731|Q5987731]] | [[Salas]] | 87 | 10.36 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.363494|-6.325038|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 568 | [[Ficheru:Láneo (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Llaniu]] | [[:d:Q6485497|Q6485497]] | [[Salas]] | 92 | 5.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.374246|-6.158673|display=inline}} | 33865 |- | style='text-align:right'| 569 | [[Ficheru:Lavio (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ḷḷaviu (parroquia)|Ḷḷaviu]] | [[:d:Q6502749|Q6502749]] | [[Salas]] | 157 | 24.71 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.444721|-6.340862|display=inline}} | 33891 |- | style='text-align:right'| 570 | | [[Maecina (parroquia)|Maecina]] | [[:d:Q6744105|Q6744105]] | [[Salas]] | 123 | 9.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.449491|-6.256985|display=inline}} | 33867 |- | style='text-align:right'| 571 | | [[Maeza (parroquia)|Maeza]] | [[:d:Q6744159|Q6744159]] | [[Salas]] | 191 | 23.41 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.469123|-6.231001|display=inline}} | 33866 |- | style='text-align:right'| 572 | [[Ficheru:Salas (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Salas (parroquia)|Salas]] | [[:d:Q7403690|Q7403690]] | [[Salas]] | 1432 | 5.47 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.408767|-6.259689|display=inline}} | 33860 |- | style='text-align:right'| 573 | | [[Santolín (parroquia)|Santolín]] | [[:d:Q7413280|Q7413280]] | [[Salas]] | 30 | 1.92 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.474608|-6.243349|display=inline}} | 33858 |- | style='text-align:right'| 574 | | [[San Esteban (parroquia de Salas)|San Esteban]] | [[:d:Q7413814|Q7413814]] | [[Salas]] | 85 | 5.52 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.423193|-6.139213|display=inline}} | 33857 |- | style='text-align:right'| 575 | [[Ficheru:San Justo 2.jpg|center|128px]] | [[San Xustu (parroquia)|San Xustu]] | [[:d:Q7414663|Q7414663]] | [[Salas]] | 51 | 2.56 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.435744|-6.134173|display=inline}} | 33857 |- | style='text-align:right'| 576 | | [[Aciana (parroquia)|Aciana]] | [[:d:Q7415360|Q7415360]] | [[Salas]] | 103 | 8.71 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.394382|-6.272623|display=inline}} | 33868 |- | style='text-align:right'| 577 | [[Ficheru:Santiago de la Barca (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santiagu la Barca]] | [[:d:Q7420388|Q7420388]] | [[Salas]] | 23 | 1.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.380735|-6.158185|display=inline}} | 33965 |- | style='text-align:right'| 578 | | [[Santuyanu (parroquia de Salas)|Santuyanu]] | [[:d:Q7420725|Q7420725]] | [[Salas]] | 31 | 4.27 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.435506|-6.213755|display=inline}} | 33867 |- | style='text-align:right'| 579 | [[Ficheru:Quintana (parroquia de Villazón, Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Villazón]] | [[:d:Q7930981|Q7930981]] | [[Salas]] | 242 | 18.25 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.40543|-6.211059|display=inline}} | 33868 |- | style='text-align:right'| 580 | [[Ficheru:Villamar (Salas, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Villamar (Salas)|Villamar]] | [[:d:Q16897599|Q16897599]] | [[Salas]] | 71 | 3.18 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.417415|-6.243377|display=inline}} | 33868 |- | style='text-align:right'| 581 | | [[Eilao (Ozcos)|Eilao]] | [[:d:Q1658719|Q1658719]] | [[Samartín d'Ozcos]] | 8 | 7.58 quilómetru cuadráu | 8 | {{Coord|43.322781|-6.923535|display=inline}} | 33777 |- | style='text-align:right'| 582 | | [[Labiaróu (parroquia)|Labiaróu]] | [[:d:Q1799435|Q1799435]] | [[Samartín d'Ozcos]] | 43 | 15.11 quilómetru cuadráu | 31 | {{Coord|43.2964|-6.947079|display=inline}} | 33777 |- | style='text-align:right'| 583 | | [[Pezós (Ozcos)|Pezós]] | [[:d:Q75273104|Q75273104]] | [[Samartín d'Ozcos]] | 17 | 8.95 quilómetru cuadráu | 8 | {{Coord|43.25814|-6.8809|display=inline}} | 33777 |- | style='text-align:right'| 584 | [[Ficheru:San Martín de Oscos (Asturias).jpg|center|128px]] | [[Samartín (Ozcos)|Samartín]] | [[:d:Q75291592|Q75291592]] | [[Samartín d'Ozcos]] | 264 | 36.08 quilómetru cuadráu | 246 | {{Coord|43.263344|-6.959131|display=inline}} | 33777 |- | style='text-align:right'| 585 | | [[Cocañín (parroquia)|Cocañín]] | [[:d:Q939411|Q939411]] | [[Samartín del Rei Aurelio]] | 730 | 10.04 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.305553|-5.606114|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 586 | | [[San Andrés de Llinares]] | [[:d:Q2891701|Q2891701]] | [[Samartín del Rei Aurelio]] | 7928 | 10.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.290583|-5.630743|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 587 | | [[Santa Bárbola]] | [[:d:Q3494183|Q3494183]] | [[Samartín del Rei Aurelio]] | 334 | 16.88 quilómetru cuadráu | 672 | {{Coord|43.254485|-5.620552|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 588 | [[Ficheru:Blimea.jpg|center|128px]] | [[Blimea (parroquia)|Blimea]] | [[:d:Q4926481|Q4926481]] | [[Samartín del Rei Aurelio]] | 2932 | 9.78 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.276657|-5.589968|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 589 | | [[Samartín (parroquia de Samartín del Rei Aurelio)|Samartín]] | [[:d:Q9333093|Q9333093]] | [[Samartín del Rei Aurelio]] | 3471 | 7.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.274412|-5.613804|display=inline}} | 33950 |- | style='text-align:right'| 590 | [[Ficheru:El Llano (San Tirso de Abres, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Tiso (San Tiso d'Abres)|San Tiso]] | [[:d:Q9073731|Q9073731]] | [[San Tiso d'Abres]] | 398 | 31.41 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.410535|-7.141734|display=inline}} | 33774 |- | style='text-align:right'| 591 | [[Ficheru:Santa Eulalia de Oscos (Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santalla (parroquia)|Santalla]] | [[:d:Q55804835|Q55804835]] | [[Santalla d'Ozcos]] | 427 | 47.12 quilómetru cuadráu | 279 | {{Coord|43.260144|-7.019879|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 592 | [[Ficheru:Fuente y plaza de Castañeo.jpg|center|128px]] | [[Castañeo'l Monte (parroquia)|Castañeo'l Monte]] | [[:d:Q5049632|Q5049632]] | [[Santo Adriano]] | 32 | 4.51 quilómetru cuadráu | 47 | {{Coord|43.290481|-6.000339|display=inline}} | 33115 |- | style='text-align:right'| 593 | [[Ficheru:Tuñón.JPG|center|128px]] | [[Tuñón (parroquia)|Tuñón]] | [[:d:Q5198300|Q5198300]] | [[Santo Adriano]] | 74 | 11.02 quilómetru cuadráu | 73 | {{Coord|43.291705|-5.981108|display=inline}} | 33115 |- | style='text-align:right'| 594 | [[Ficheru:Villanueva (Santo Adriano, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Villanueva (Santo Adriano)|Villanueva]] | [[:d:Q5198455|Q5198455]] | [[Santo Adriano]] | 145 | 3.07 quilómetru cuadráu | 107 | {{Coord|43.273436|-6.001066|display=inline}} | 33115 |- | style='text-align:right'| 595 | [[Ficheru:Llavares, Santo Adriano.jpg|center|128px]] | [[Llavares (parroquia)|Llavares]] | [[:d:Q5198591|Q5198591]] | [[Santo Adriano]] | 41 | 4 quilómetru cuadráu | 44 | {{Coord|43.289715|-5.960673|display=inline}} | 33115 |- | style='text-align:right'| 596 | [[Ficheru:San Román (Sariego, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Román (parroquia de Sariegu)|San Román]] | [[:d:Q5198398|Q5198398]] | [[Sariegu]] | 187 | 5.08 quilómetru cuadráu | 104 | {{Coord|43.410862|-5.507252|display=inline}} | 33518 |- | style='text-align:right'| 597 | [[Ficheru:Iglesia de Santiago el Mayor (Sariego).jpg|center|128px]] | [[Santiago (Sariegu)|Santiago]] | [[:d:Q5198909|Q5198909]] | [[Sariegu]] | 741 | 10.82 quilómetru cuadráu | 325 | {{Coord|43.405469|-5.543103|display=inline}} | 33518 |- | style='text-align:right'| 598 | [[Ficheru:Santa María de Narzana (31038531393).jpg|center|128px]] | [[Narzana]] | [[:d:Q6966535|Q6966535]] | [[Sariegu]] | 335 | 9.82 quilómetru cuadráu | 208 | {{Coord|43.415302|-5.574875|display=inline}} | 33518 |- | style='text-align:right'| 599 | [[Ficheru:La pola de siero 001.jpg|center|128px]] | [[La Pola Siero]] | [[:d:Q1018362|Q1018362]] | [[Siero]] | 12788 | 3.77 quilómetru cuadráu | 4904 | {{Coord|43.391224|-5.660986|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 600 | [[Ficheru:Collado Siero.JPG|center|128px]] | [[Collao]] | [[:d:Q3777087|Q3777087]] | [[Siero]] | 506 | 4.12 quilómetru cuadráu | 221 | {{Coord|43.397446|-5.592023|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 601 | [[Ficheru:Lugones (Siero) 03.jpg|center|128px]] | [[Llugones (parroquia)|Llugones]] | [[:d:Q3822464|Q3822464]] | [[Siero]] | 13222 | 5.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.401821|-5.80624|display=inline}} | 33420 |- | style='text-align:right'| 602 | | [[Trespando]] | [[:d:Q3823930|Q3823930]] | [[Siero]] | 161 | 3.64 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.369714|-5.601505|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 603 | [[Ficheru:Valdesoto-1 muralla.JPG|center|128px]] | [[Valdesoto]] | [[:d:Q3824515|Q3824515]] | [[Siero]] | 1790 | 14.91 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.362782|-5.653085|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 604 | | [[Feleches (Siero)|Feleches]] | [[:d:Q3824955|Q3824955]] | [[Siero]] | 603 | 3.28 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.387332|-5.593321|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 605 | | [[Samartindianes]] | [[:d:Q3825126|Q3825126]] | [[Siero]] | 1354 | 32.35 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.409947|-5.705317|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 606 | | [[Tiñana]] | [[:d:Q3826453|Q3826453]] | [[Siero]] | 1033 | 9.02 quilómetru cuadráu | 426 | {{Coord|43.366506|-5.763488|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 607 | | [[La Collá (Siero)|La Collá]] | [[:d:Q5195027|Q5195027]] | [[Siero]] | 217 | 5.32 quilómetru cuadráu | 147 | {{Coord|43.433171|-5.612699|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 608 | [[Ficheru:Torre de los Vigil (Santa Eulalia de Vigil, Siero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santolaya de Vixil]] | [[:d:Q5198269|Q5198269]] | [[Siero]] | 181 | 2.54 quilómetru cuadráu | 105 | {{Coord|43.380102|-5.633872|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 609 | | [[Samiguel (parroquia de Siero)|Samiguel]] | [[:d:Q5198602|Q5198602]] | [[Siero]] | 239 | 3.45 quilómetru cuadráu | 102 | {{Coord|43.391328|-5.744516|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 610 | [[Ficheru:Vega de Poja (Siero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Samartino]] | [[:d:Q5657800|Q5657800]] | [[Siero]] | 1034 | 15.41 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.400304|-5.636353|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 611 | [[Ficheru:Aramil (Siero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Aramil]] | [[:d:Q5702269|Q5702269]] | [[Siero]] | 360 | 3.49 quilómetru cuadráu | 173 | {{Coord|43.384504|-5.618631|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 612 | [[Ficheru:AS. Argüelles-1-vista fachada suroccidental (2).jpg|center|128px]] | [[Argüeyes]] | [[:d:Q5703850|Q5703850]] | [[Siero]] | 418 | 3.7 quilómetru cuadráu | 174 | {{Coord|43.389259|-5.727113|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 613 | | [[Valbona (parroquia de Siero)|Valbona]] | [[:d:Q5730907|Q5730907]] | [[Siero]] | 517 | 11.48 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.394627|-5.766001|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 614 | [[Ficheru:Palacio de Celles (Celles, Siero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ceis (Siero)|Ceis]] | [[:d:Q5760238|Q5760238]] | [[Siero]] | 271 | 4.48 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.41459|-5.680204|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 615 | [[Ficheru:Granda (Siero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Granda (parroquia)|Granda]] | [[:d:Q5884737|Q5884737]] | [[Siero]] | 1640 | 5.69 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.377779|-5.770172|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 616 | | [[Hevia (Siero)|Hevia]] | [[:d:Q5896826|Q5896826]] | [[Siero]] | 989 | 11.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.366382|-5.712265|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 617 | | [[La Paranza]] | [[:d:Q5964657|Q5964657]] | [[Siero]] | 12 | 1.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.343205|-5.740223|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 618 | | [[Llimanes (Siero)|Llimanes]] | [[:d:Q5976482|Q5976482]] | [[Siero]] | 294 | 3.77 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.363359|-5.778154|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 619 | [[Ficheru:Muñó (Siero, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Muñó]] | [[:d:Q6034980|Q6034980]] | [[Siero]] | 353 | 11.82 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.434735|-5.646497|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 620 | | [[El Cuto (parroquia)|El Cuto]] | [[:d:Q6119095|Q6119095]] | [[Siero]] | 148 | 1.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.339143|-5.650185|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 621 | | [[Santa Marina (Siero)|Santa Marina]] | [[:d:Q6120506|Q6120506]] | [[Siero]] | 179 | 6.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.369346|-5.732613|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 622 | | [[Carbayín (parroquia)|Carbayín]] | [[:d:Q6120823|Q6120823]] | [[Siero]] | 1123 | 9.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.340565|-5.634641|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 623 | | [[La Carrera (parroquia)|La Carrera]] | [[:d:Q6461560|Q6461560]] | [[Siero]] | 5005 | 10.28 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.39185|-5.670805|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 624 | [[Ficheru:Vista-general-lieres-768x512.jpg|center|128px]] | [[Lieres]] | [[:d:Q6544222|Q6544222]] | [[Siero]] | 1211 | 8.64 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.380153|-5.580299|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 625 | | [[Santa Marta Carbayín]] | [[:d:Q9074086|Q9074086]] | [[Siero]] | 774 | 4.78 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.349931|-5.63417|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 626 | | [[Viella (parroquia de Siero)|Viella]] | [[:d:Q9093626|Q9093626]] | [[Siero]] | 5937 | 6.85 quilómetru cuadráu | 1548 | {{Coord|43.398216|-5.781353|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 627 | | [[Marcenao]] | [[:d:Q10876864|Q10876864]] | [[Siero]] | 144 | 2.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.39393|-5.627681|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 628 | | [[Oviñana]] | [[:d:Q837805|Q837805]] | [[Sobrescobiu]] | 552 | 22.98 quilómetru cuadráu | 304 | {{Coord|43.219338|-5.461833|display=inline}} | 33993 |- | style='text-align:right'| 629 | [[Ficheru:Ladines (Sobrescobio, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Llaíñes (parroquia)|Llaíñes]] | [[:d:Q5968739|Q5968739]] | [[Sobrescobiu]] | 68 | 9.49 quilómetru cuadráu | 45 | {{Coord|43.203583|-5.444952|display=inline}} | 33993 |- | style='text-align:right'| 630 | [[Ficheru:Soto de Agües (parroquia de San Andrés de Agües, Sobrescobio, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Soto (Sobrescobiu)|Soto]] | [[:d:Q6118309|Q6118309]] | [[Sobrescobiu]] | 241 | 37.24 quilómetru cuadráu | 191 | {{Coord|43.201684|-5.459621|display=inline}} | 33993 |- | style='text-align:right'| 631 | [[Ficheru:La Riera (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Riera (parroquia de Somiedo)|La Riera]] | [[:d:Q426152|Q426152]] | [[Somiedo]] | 72 | 7.98 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.156769|-6.259399|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 632 | [[Ficheru:Clavillas (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Clavichas (parroquia)|Clavichas]] | [[:d:Q430989|Q430989]] | [[Somiedo]] | 47 | 13.14 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.170302|-6.254512|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 633 | [[Ficheru:Aguino (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Aguinu (parroquia)|Aguinu]] | [[:d:Q2827338|Q2827338]] | [[Somiedo]] | 23 | 15.16 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.105783|-6.271287|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 634 | [[Ficheru:Pola de Somiedo (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Pola Somiedo (parroquia)|La Pola Somiedo]] | [[:d:Q4890701|Q4890701]] | [[Somiedo]] | 221 | 18.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.092213|-6.256974|display=inline}} | 33840 |- | style='text-align:right'| 635 | [[Ficheru:Cores.jpg|center|128px]] | [[Corés]] | [[:d:Q5173822|Q5173822]] | [[Somiedo]] | 34 | 13.82 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.109341|-6.319329|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 636 | [[Ficheru:El Coto (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[El Coutu (parroquia)|El Coutu]] | [[:d:Q5351077|Q5351077]] | [[Somiedo]] | 49 | 6.53 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.079855|-6.236632|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 637 | [[Ficheru:El Puerto (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santa María del Puertu]] | [[:d:Q5351944|Q5351944]] | [[Somiedo]] | 61 | 10.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.027385|-6.227636|display=inline}} | 33840 |- | style='text-align:right'| 638 | [[Ficheru:Éndriga (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Éndriga (parroquia)|Éndriga]] | [[:d:Q5376618|Q5376618]] | [[Somiedo]] | 88 | 37.88 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.092272|-6.156519|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 639 | [[Ficheru:Gúa (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Gúa (parroquia)|Gúa]] | [[:d:Q5626783|Q5626783]] | [[Somiedo]] | 83 | 24.95 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.080112|-6.259652|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 640 | [[Ficheru:Las Morteras (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Las Morteras (parroquia)|Las Morteras]] | [[:d:Q6492341|Q6492341]] | [[Somiedo]] | 46 | 13.76 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.152707|-6.234271|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 641 | [[Ficheru:Pigüeces (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Pigüeces (parroquia)|Pigüeces]] | [[:d:Q7193472|Q7193472]] | [[Somiedo]] | 52 | 24.84 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.149393|-6.314355|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 642 | [[Ficheru:Pigüeña (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Pigüeña (parroquia)|Pigüeña]] | [[:d:Q7193473|Q7193473]] | [[Somiedo]] | 81 | 17.16 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.136065|-6.329694|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 643 | [[Ficheru:Valle de Lago (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[El Vaḷḷe (Somiedo)|El Vaḷḷe]] | [[:d:Q7911887|Q7911887]] | [[Somiedo]] | 85 | 28.28 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.07197|-6.198604|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 644 | [[Ficheru:Veigas (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Veigas (parroquia)|Veigas]] | [[:d:Q7918637|Q7918637]] | [[Somiedo]] | 55 | 22.17 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.10315|-6.214385|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 645 | [[Ficheru:Villa de Vildas (Somiedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Viḷḷar de Vildas]] | [[:d:Q7930916|Q7930916]] | [[Somiedo]] | 78 | 35.08 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.091268|-6.336225|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 646 | [[Ficheru:Riberas (Soto del Barco, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Riberas (parroquia)|Riberas]] | [[:d:Q384637|Q384637]] | [[Sotu'l Barcu]] | 322 | 10.06 quilómetru cuadráu | 277 | {{Coord|43.506014|-6.067637|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 647 | | [[La Corrada (parroquia)|La Corrada]] | [[:d:Q845274|Q845274]] | [[Sotu'l Barcu]] | 429 | 10.9 quilómetru cuadráu | 268 | {{Coord|43.523692|-6.047849|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 648 | [[Ficheru:L'Arena dende Fontebona.jpg|center|128px]] | [[Ranón (parroquia)|Ranón]] | [[:d:Q845444|Q845444]] | [[Sotu'l Barcu]] | 1589 | 5.55 quilómetru cuadráu | 1191 | {{Coord|43.555002|-6.064394|display=inline}} | 33459 |- | style='text-align:right'| 649 | | [[Sotu (parroquia de Sotu'l Barcu)|Sotu]] | [[:d:Q7564018|Q7564018]] | [[Sotu'l Barcu]] | 1473 | 8.94 quilómetru cuadráu | 710 | {{Coord|43.53117|-6.071096|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 650 | [[Ficheru:Plaza Villabre.JPG|center|128px]] | [[Tameza (parroquia)|Tameza]] | [[:d:Q5057317|Q5057317]] | [[Tameza]] | 71 | 16.76 quilómetru cuadráu | 95 | {{Coord|43.249341|-6.128757|display=inline}} | 33826 |- | style='text-align:right'| 651 | [[Ficheru:Yernes (Yernes y Tameza, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Yernes (parroquia)|Yernes]] | [[:d:Q5198650|Q5198650]] | [[Tameza]] | 65 | 14.87 quilómetru cuadráu | 57 | {{Coord|43.279284|-6.109614|display=inline}} | 33826 |- | style='text-align:right'| 652 | [[Ficheru:La roda.jpg|center|128px]] | [[A Roda (parroquia)|A Roda]] | [[:d:Q2882801|Q2882801]] | [[Tapia]] | 494 | 34.85 quilómetru cuadráu | 278 | {{Coord|43.534185|-6.896705|display=inline}} | 33747 |- | style='text-align:right'| 653 | | [[Campos y Salave (parroquia)|Campos y Salave]] | [[:d:Q5028522|Q5028522]] | [[Tapia]] | 302 | 9.2 quilómetru cuadráu | 166 | {{Coord|43.56077|-6.878445|display=inline}} | 33746 |- | style='text-align:right'| 654 | [[Ficheru:Mapa parroquial de Tapia (color).jpg|center|128px]] | [[Serantes (parroquia)|Serantes]] | [[:d:Q5478629|Q5478629]] | [[Tapia]] | 604 | 13.46 quilómetru cuadráu | 318 | {{Coord|43.545993|-6.9671|display=inline}} | 33749 |- | style='text-align:right'| 655 | [[Ficheru:Tapia de Casariego (Asturias).jpg|center|128px]] | [[Tapia (parroquia)|Tapia]] | [[:d:Q56477061|Q56477061]] | [[Tapia]] | 2171 | 8.46 quilómetru cuadráu | 1812 | {{Coord|43.569317|-6.943351|display=inline}} | 33740<br/>33747 |- | style='text-align:right'| 656 | [[Ficheru:Bres (Taramundi, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Bres (parroquia)|Bres]] | [[:d:Q4961836|Q4961836]] | [[Taramundi]] | 80 | 23.33 quilómetru cuadráu | 74 | {{Coord|43.369229|-7.064965|display=inline}} | 33775 |- | style='text-align:right'| 657 | | [[As Veigas (parroquia)|As Veigas]] | [[:d:Q7918638|Q7918638]] | [[Taramundi]] | 44 | 21.7 quilómetru cuadráu | 34 | {{Coord|43.327094|-7.086654|display=inline}} | 33775 |- | style='text-align:right'| 658 | [[Ficheru:Ouria (Taramundi, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Ouria (parroquia)|Ouria]] | [[:d:Q9053622|Q9053622]] | [[Taramundi]] | 68 | 9.9 quilómetru cuadráu | 42 | {{Coord|43.407137|-7.059684|display=inline}} | 33775 |- | style='text-align:right'| 659 | [[Ficheru:Norte de España Agosto 2020 13 29 01 031000.jpeg|center|128px]] | [[Taramundi (parroquia)|Taramundi]] | [[:d:Q54857379|Q54857379]] | [[Taramundi]] | 368 | 27.23 quilómetru cuadráu | 232 | {{Coord|43.360962|-7.109038|display=inline}} | 33775 |- | style='text-align:right'| 660 | [[Ficheru:Villanueva (Teverga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Viḷḷanueva (parroquia)|Viḷḷanueva]] | [[:d:Q958554|Q958554]] | [[Teberga]] | 169 | 30.11 quilómetru cuadráu | 147 | {{Coord|43.149061|-6.140973|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 661 | | [[Urria (Teberga)|Urria]] | [[:d:Q4135311|Q4135311]] | [[Teberga]] | 20 | 5.69 quilómetru cuadráu | 26 | {{Coord|43.171412|-6.152601|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 662 | [[Ficheru:Barrio (Teverga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Barriu (parroquia)|Barriu]] | [[:d:Q4863707|Q4863707]] | [[Teberga]] | 29 | 15.11 quilómetru cuadráu | 30 | {{Coord|43.116598|-6.099713|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 663 | [[Ficheru:Riello (Teverga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Rieḷḷu (parroquia)|Rieḷḷu]] | [[:d:Q5195453|Q5195453]] | [[Teberga]] | 107 | 5.86 quilómetru cuadráu | 112 | {{Coord|43.14562|-6.086658|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 664 | [[Ficheru:La Plaza (Teverga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Plaza (parroquia)|La Plaza]] | [[:d:Q5196584|Q5196584]] | [[Teberga]] | 641 | 10.58 quilómetru cuadráu | 485 | {{Coord|43.1599|-6.100124|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 665 | [[Ficheru:La focella.jpg|center|128px]] | [[La Foceicha]] | [[:d:Q6462569|Q6462569]] | [[Teberga]] | 6 | 14.54 quilómetru cuadráu | 9 | {{Coord|43.099707|-6.058856|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 666 | [[Ficheru:Páramo (Teverga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Parmu (parroquia)|Parmu]] | [[:d:Q7264068|Q7264068]] | [[Teberga]] | 95 | 19.92 quilómetru cuadráu | 72 | {{Coord|43.1011|-6.043061|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 667 | | [[San Salvador d'Alesga]] | [[:d:Q7415284|Q7415284]] | [[Teberga]] | 85 | 12.18 quilómetru cuadráu | 74 | {{Coord|43.135137|-6.074616|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 668 | | [[Santianes (parroquia de Teberga)|Santianes]] | [[:d:Q7420412|Q7420412]] | [[Teberga]] | 222 | 22.51 quilómetru cuadráu | 229 | {{Coord|43.177379|-6.121196|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 669 | [[Ficheru:Taja (Teverga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Taxa]] | [[:d:Q7676754|Q7676754]] | [[Teberga]] | 59 | 14.69 quilómetru cuadráu | 26 | {{Coord|43.169933|-6.172845|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 670 | [[Ficheru:Torce desde canqueiriz - panoramio.jpg|center|128px]] | [[Torce (Teberga)|Torce]] | [[:d:Q7825520|Q7825520]] | [[Teberga]] | 15 | 7.37 quilómetru cuadráu | 12 | {{Coord|43.112079|-6.088435|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 671 | [[Ficheru:Villamayor (Teverga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Viḷḷamayor (parroquia)|Viḷḷamayor]] | [[:d:Q7930861|Q7930861]] | [[Teberga]] | 52 | 8.37 quilómetru cuadráu | 52 | {{Coord|43.19537|-6.138441|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 672 | [[Ficheru:Carrea (Teverga, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Carrea (parroquia)|Carrea]] | [[:d:Q11680552|Q11680552]] | [[Teberga]] | 46 | 9.38 quilómetru cuadráu | 73 | {{Coord|43.145215|-6.070814|display=inline}} | 33111 |- | style='text-align:right'| 673 | [[Ficheru:Carbayón de Valentín.JPG|center|128px]] | [[Sobráu (parroquia)|Sobráu]] | [[:d:Q2876320|Q2876320]] | [[Tinéu]] | 125 | 8.02 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.313882|-6.529078|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 674 | [[Ficheru:Tuña (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Tuña (parroquia)|Tuña]] | [[:d:Q3818962|Q3818962]] | [[Tinéu]] | 176 | 20.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.273615|-6.370878|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 675 | | [[San Fagondu (parroquia)|San Fagondu]] | [[:d:Q3947035|Q3947035]] | [[Tinéu]] | 107 | 11.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.27821|-6.529315|display=inline}} | 33875 |- | style='text-align:right'| 676 | [[Ficheru:Claustro san miguel de barcena.JPG|center|128px]] | [[Bárzana (parroquia de Tinéu)|Bárzana]] | [[:d:Q4859879|Q4859879]] | [[Tinéu]] | 205 | 11.03 quilómetru cuadráu | 197 | {{Coord|43.364953|-6.517378|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 677 | [[Ficheru:Calleras (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Caeras (parroquia)|Caeras]] | [[:d:Q5021908|Q5021908]] | [[Tinéu]] | 105 | 13.2 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.419796|-6.472521|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 678 | | [[Santiáu (parroquia)|Santiáu]] | [[:d:Q5064813|Q5064813]] | [[Tinéu]] | 113 | 26.2 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.333483|-6.579285|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 679 | [[Ficheru:Río Navelgas.JPG|center|128px]] | [[Navelgas (parroquia)|Navelgas]] | [[:d:Q5198661|Q5198661]] | [[Tinéu]] | 343 | 21.35 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.404686|-6.543543|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 680 | | [[Santolaya de Miñu]] | [[:d:Q5199193|Q5199193]] | [[Tinéu]] | 114 | 14.68 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.395926|-6.530421|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 681 | [[Ficheru:Fastias (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Fastias (parroquia)|Fastias]] | [[:d:Q5437096|Q5437096]] | [[Tinéu]] | 74 | 7.62 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.404816|-6.446345|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 682 | [[Ficheru:Genestaza.jpg|center|128px]] | [[Xinestaza (parroquia)|Xinestaza]] | [[:d:Q5576776|Q5576776]] | [[Tinéu]] | 31 | 23.51 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.209134|-6.354818|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 683 | [[Ficheru:El Pedregal (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[El Pedregal (parroquia)|El Pedregal]] | [[:d:Q5688607|Q5688607]] | [[Tinéu]] | 157 | 8.01 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.372681|-6.365601|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 684 | | [[Reḷḷanos (parroquia)|Reḷḷanos]] | [[:d:Q5785502|Q5785502]] | [[Tinéu]] | 86 | 39.08 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.393438|-6.624379|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 685 | | [[Campucaldera (parroquia)|Campucaldera]] | [[:d:Q5946990|Q5946990]] | [[Tinéu]] | 126 | 11.69 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.313135|-6.358382|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 686 | | [[Bourres (parroquia)|Bourres]] | [[:d:Q6063644|Q6063644]] | [[Tinéu]] | 83 | 3 | | {{Coord|43.335056|-6.559058|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 687 | | [[Bustieḷḷu (parroquia)|Bustieḷḷu]] | [[:d:Q6063650|Q6063650]] | [[Tinéu]] | 57 | 3.79 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.345704|-6.530885|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 688 | [[Ficheru:Cezures (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cezures (parroquia)|Cezures]] | [[:d:Q6063653|Q6063653]] | [[Tinéu]] | 31 | 5.52 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.398847|-6.375349|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 689 | [[Ficheru:Collada (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Coḷḷada (parroquia)|Coḷḷada]] | [[:d:Q6063655|Q6063655]] | [[Tinéu]] | 90 | 18.91 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.363204|-6.561632|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 690 | [[Ficheru:La Pereda (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Preda (parroquia)|La Preda]] | [[:d:Q6063662|Q6063662]] | [[Tinéu]] | 223 | 12.22 quilómetru cuadráu | 125 | {{Coord|43.388559|-6.345788|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 691 | [[Ficheru:Merillés.jpg|center|128px]] | [[Merías (parroquia)|Merías]] | [[:d:Q6063671|Q6063671]] | [[Tinéu]] | 46 | 8.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.276429|-6.356215|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 692 | | [[Muñalén (parroquia)|Muñalén]] | [[:d:Q6063674|Q6063674]] | [[Tinéu]] | 66 | 4.08 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.408403|-6.51968|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 693 | [[Ficheru:Parroquianaraval.jpg|center|128px]] | [[Naraval (parroquia)|Naraval]] | [[:d:Q6063677|Q6063677]] | [[Tinéu]] | 117 | 27.33 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.424738|-6.532604|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 694 | [[Ficheru:Nieres.jpg|center|128px]] | [[Nieres (parroquia)|Nieres]] | [[:d:Q6063680|Q6063680]] | [[Tinéu]] | 111 | 14.63 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.327191|-6.335883|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 695 | [[Ficheru:Santa María Real de Obona.JPG|center|128px]] | [[Oubona (parroquia)|Oubona]] | [[:d:Q6063686|Q6063686]] | [[Tinéu]] | 178 | 16.89 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.342187|-6.481049|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 696 | | [[Santuyanu (parroquia de Tinéu)|Santuyanu]] | [[:d:Q6063688|Q6063688]] | [[Tinéu]] | 273 | 12.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.33155|-6.456848|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 697 | [[Ficheru:Porciles (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Porciles (parroquia)|Porciles]] | [[:d:Q6063690|Q6063690]] | [[Tinéu]] | 61 | 13.96 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.302105|-6.599302|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 698 | [[Ficheru:Relamiego (Tineo. Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Esteban de Reḷḷamiegu]] | [[:d:Q6063693|Q6063693]] | [[Tinéu]] | 122 | 5.29 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.308505|-6.470585|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 699 | | [[San Frichosu (parroquia)|San Frichosu]] | [[:d:Q6063708|Q6063708]] | [[Tinéu]] | 92 | 9.04 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.388296|-6.497782|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 700 | | [[Santolaya (parroquia de Tinéu)|Santolaya]] | [[:d:Q6063742|Q6063742]] | [[Tinéu]] | 354 | 11.49 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.3473|-6.392|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 701 | [[Ficheru:La parroquia de Santianes.jpg|center|128px]] | [[Santianes (parroquia de Tinéu)|Santianes]] | [[:d:Q6063749|Q6063749]] | [[Tinéu]] | 103 | 11.92 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.288158|-6.384672|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 702 | [[Ficheru:Sorriba (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Sorriba (parroquia)|Sorriba]] | [[:d:Q6063754|Q6063754]] | [[Tinéu]] | 89 | 15.48 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.284658|-6.448914|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 703 | | [[Tabláu (Tinéu)|Tabláu]] | [[:d:Q6063758|Q6063758]] | [[Tinéu]] | 113 | 7.49 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.375186|-6.461158|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 704 | [[Ficheru:Tineo.JPG|center|128px]] | [[Tinéu (parroquia)|Tinéu]] | [[:d:Q6063760|Q6063760]] | [[Tinéu]] | 3480 | 14.25 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.335255|-6.414984|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 705 | [[Ficheru:Troncedo (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Troncéu (parroquia)|Troncéu]] | [[:d:Q6063763|Q6063763]] | [[Tinéu]] | 78 | 2.11 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.366556|-6.506868|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 706 | [[Ficheru:Zardaintineo.jpg|center|128px]] | [[Zardaín (parroquia)|Zardaín]] | [[:d:Q6063766|Q6063766]] | [[Tinéu]] | 56 | 1.46 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.392419|-6.550953|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 707 | | [[El Rodical (parroquia)|El Rodical]] | [[:d:Q6063770|Q6063770]] | [[Tinéu]] | 80 | 6.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.31182|-6.415471|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 708 | | [[Soutu (parroquia)|Soutu]] | [[:d:Q6063776|Q6063776]] | [[Tinéu]] | 82 | 8.28 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.294444|-6.394125|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 709 | | [[El Pozón (parroquia)|El Pozón]] | [[:d:Q6063787|Q6063787]] | [[Tinéu]] | 66 | 8.71 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.291419|-6.498185|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 710 | | [[San Fliz (parroquia)|San Fliz]] | [[:d:Q7414198|Q7414198]] | [[Tinéu]] | 165 | 12.82 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.267557|-6.534585|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 711 | | [[Sangoñéu (parroquia)|Sangoñéu]] | [[:d:Q7418086|Q7418086]] | [[Tinéu]] | 124 | 8.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.317058|-6.551146|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 712 | | [[Viḷḷatresmil (parroquia)|Viḷḷatresmil]] | [[:d:Q7930969|Q7930969]] | [[Tinéu]] | 226 | 14.82 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.386871|-6.441543|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 713 | [[Ficheru:Arganza (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Arganza (parroquia)|Arganza]] | [[:d:Q9056100|Q9056100]] | [[Tinéu]] | 124 | 14.93 quilómetru cuadráu | 76 | {{Coord|43.264305|-6.494809|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 714 | [[Ficheru:Brañalonga (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Brañaḷḷonga (parroquia)|Brañaḷḷonga]] | [[:d:Q9056101|Q9056101]] | [[Tinéu]] | 69 | 12.37<br/>12.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.408136|-6.355184|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 715 | [[Ficheru:San Martín de Semproniana (Tineo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Samartín de Semproniana]] | [[:d:Q31747809|Q31747809]] | [[Tinéu]] | 187 | 10.84 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.319093|-6.50348|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 716 | | [[Francos (parroquia)|Francos]] | [[:d:Q56544053|Q56544053]] | [[Tinéu]] | 67 | 6.47 quilómetru cuadráu | 59 | {{Coord|43.360616|-6.489228|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 717 | [[Ficheru:Trubia.jpg|center|128px]] | [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | [[:d:Q624765|Q624765]] | [[Uviéu]] | 1855 | 17.05 quilómetru cuadráu | 1249 | {{Coord|43.33905|-5.985153|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 718 | [[Ficheru:Loriana (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | [[:d:Q1602625|Q1602625]] | [[Uviéu]] | 210 | 6.89 quilómetru cuadráu | 108 | {{Coord|43.37917|-5.920402|display=inline}} | 33191 |- | style='text-align:right'| 719 | [[Ficheru:Bendones (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | [[:d:Q4887157|Q4887157]] | [[Uviéu]] | 213 | 2.19 quilómetru cuadráu | 93 | {{Coord|43.336373|-5.806527|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 720 | | [[Udrión]] | [[:d:Q5576880|Q5576880]] | [[Uviéu]] | 103 | 0.71 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.358866|-5.967615|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 721 | [[Ficheru:Priorio (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Les Caldes (parroquia)|Les Caldes]] | [[:d:Q5659794|Q5659794]] | [[Uviéu]] | 367 | 4.8 quilómetru cuadráu | 265 | {{Coord|43.335662|-5.924667|display=inline}} | 33174 |- | style='text-align:right'| 722 | | [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | [[:d:Q6054935|Q6054935]] | [[Uviéu]] | 205100 | 26.02 quilómetru cuadráu | 87754 | {{Coord|43.362322|-5.843722|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 723 | [[Ficheru:San Claudio (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | [[:d:Q7413544|Q7413544]] | [[Uviéu]] | 2685 | 7.39 quilómetru cuadráu | 1139 | {{Coord|43.359512|-5.918039|display=inline}} | 33191 |- | style='text-align:right'| 724 | [[Ficheru:Apeadero de Caces (11404891224).jpg|center|128px]] | [[Caces (parroquia)|Caces]] | [[:d:Q7902531|Q7902531]] | [[Uviéu]] | 284 | 5.51 quilómetru cuadráu | 179 | {{Coord|43.329114|-5.93422|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 725 | | [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | [[:d:Q7903008|Q7903008]] | [[Uviéu]] | 664 | 7.79 quilómetru cuadráu | 664 | {{Coord|43.332703|-5.773315|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 726 | [[Ficheru:Santianes (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santianes (Uviéu)|Santianes]] | [[:d:Q7927605|Q7927605]] | [[Uviéu]] | 58 | 0.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.309508|-5.818853|display=inline}} | 33669 |- | style='text-align:right'| 727 | [[Ficheru:Agüeria (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Tudela Agüeria (parroquia)|Tudela Agüeria]] | [[:d:Q8192101|Q8192101]] | [[Uviéu]] | 563 | 4.32 quilómetru cuadráu | 532 | {{Coord|43.319703|-5.801209|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 728 | [[Ficheru:Brañes (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | [[:d:Q8251768|Q8251768]] | [[Uviéu]] | 91 | 5.95 quilómetru cuadráu | 55 | {{Coord|43.412387|-5.913662|display=inline}} | 33194 |- | style='text-align:right'| 729 | [[Ficheru:San Esteban de las Cruces (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Isteba]] | [[:d:Q8351922|Q8351922]] | [[Uviéu]] | 796 | 8.09 quilómetru cuadráu | 396 | {{Coord|43.34001|-5.816071|display=inline}} | 33195 |- | style='text-align:right'| 730 | [[Ficheru:Godos (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Godos (parroquia)|Godos]] | [[:d:Q8964566|Q8964566]] | [[Uviéu]] | 546 | 2.23 quilómetru cuadráu | 444 | {{Coord|43.343416|-5.955758|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 731 | | [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | [[:d:Q9020780|Q9020780]] | [[Uviéu]] | 637 | 7.44 quilómetru cuadráu | 313 | {{Coord|43.335136|-5.878014|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 732 | [[Ficheru:San Miguel de Lillo.jpg|center|128px]] | [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]] | [[:d:Q9022595|Q9022595]] | [[Uviéu]] | 330 | 6.16 quilómetru cuadráu | 136 | {{Coord|43.380541|-5.869485|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 733 | [[Ficheru:La Manxoya, Uviéu 2021.jpg|center|128px]] | [[La Manxoya]] | [[:d:Q9027448|Q9027448]] | [[Uviéu]] | 1489 | 4.81 quilómetru cuadráu | 431 | {{Coord|43.329587|-5.862335|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 734 | [[Ficheru:Monumetoenelnaranco.JPG|center|128px]] | [[Naranco (parroquia)|Naranco]] | [[:d:Q9048690|Q9048690]] | [[Uviéu]] | 94 | 4.53 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.378356|-5.867222|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 735 | [[Ficheru:Naves (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | [[:d:Q9049033|Q9049033]] | [[Uviéu]] | 107 | 3.09 quilómetru cuadráu | 67 | {{Coord|43.335546|-5.78996|display=inline}} | 33919 |- | style='text-align:right'| 736 | | [[San Pedru Nora (Uviéu)|San Pedru Nora]] | [[:d:Q9050598|Q9050598]] | [[Uviéu]] | 103 | 3.63 quilómetru cuadráu | 57 | {{Coord|43.367057|-5.959881|display=inline}} | 33119 |- | style='text-align:right'| 737 | [[Ficheru:Olloniego puente medieval.jpg|center|128px]] | [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | [[:d:Q9052163|Q9052163]] | [[Uviéu]]<br/>[[Tudela (Asturies)]] | 916 | 15.42 quilómetru cuadráu | 708 | {{Coord|43.299172|-5.825402|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 738 | | [[Pando (Uviéu)|Pando]] | [[:d:Q9055030|Q9055030]] | [[Uviéu]] | 131 | 1.39 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.35608|-5.806824|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 739 | [[Ficheru:Pintoria (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Pintoria (parroquia)|Pintoria]] | [[:d:Q9059963|Q9059963]] | [[Uviéu]] | 40 | 1.35 quilómetru cuadráu | 39 | {{Coord|43.338312|-5.961617|display=inline}} | 33119 |- | style='text-align:right'| 740 | | [[Puerto (parroquia)|Puerto]] | [[:d:Q9064533|Q9064533]] | [[Uviéu]] | 187 | 3.53 quilómetru cuadráu | 166 | {{Coord|43.319191|-5.934975|display=inline}} | 33140 |- | style='text-align:right'| 741 | | [[Villaperi]] | [[:d:Q9094125|Q9094125]] | [[Uviéu]] | 322 | 13.59 quilómetru cuadráu | 182 | {{Coord|43.407852|-5.844856|display=inline}} | 33194 |- | style='text-align:right'| 742 | [[Ficheru:Limanes (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | [[:d:Q11003434|Q11003434]] | [[Uviéu]] | 864 | 5.38 quilómetru cuadráu | 363 | {{Coord|43.36409|-5.782052|display=inline}} | 33199 |- | style='text-align:right'| 743 | | [[Santa Mariña de Piedramuelle]] | [[:d:Q11152346|Q11152346]] | [[Uviéu]] | 472 | 3.41 quilómetru cuadráu | 237 | {{Coord|43.350866|-5.896896|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 744 | [[Ficheru:Pereda (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Perera (Uviéu)|Perera]] | [[:d:Q13147873|Q13147873]] | [[Uviéu]] | 184 | 4.74 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.317854|-5.856234|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 745 | [[Ficheru:Sograndio (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Sograndio]] | [[:d:Q13148042|Q13148042]] | [[Uviéu]] | 382 | 5.39 quilómetru cuadráu | 202 | {{Coord|43.346578|-5.940354|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 746 | [[Ficheru:Manzaneda (Oviedo, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Santolaya (parroquia d'Uviéu)|Santolaya]] | [[:d:Q20620734|Q20620734]] | [[Uviéu]]<br/>[[Tudela (Asturies)]] | 221 | 2.84 quilómetru cuadráu | 134 | {{Coord|43.312303|-5.826011|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 747 | [[Ficheru:Luarca01.jpg|center|128px]] | [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] | [[:d:Q1872807|Q1872807]] | [[Valdés]] | 4530 | 5.4 quilómetru cuadráu | 2756 | {{Coord|43.545443|-6.539974|display=inline}} | 33700 |- | style='text-align:right'| 748 | [[Ficheru:Arcallana.jpg|center|128px]] | [[Arcayana (parroquia)|Arcayana]] | [[:d:Q5702604|Q5702604]] | [[Valdés]] | 158 | 33.56 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.519558|-6.306891|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 749 | [[Ficheru:Canero (Valdés, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Caneiru (parroquia)|Caneiru]] | [[:d:Q5747469|Q5747469]] | [[Valdés]] | 837 | 27.54 quilómetru cuadráu | 502 | {{Coord|43.542592|-6.459473|display=inline}} | 33787 |- | style='text-align:right'| 750 | | [[Carcéu (parroquia)|Carcéu]] | [[:d:Q5748992|Q5748992]] | [[Valdés]] | 199 | 9.92 quilómetru cuadráu | 214 | {{Coord|43.485554|-6.405477|display=inline}} | 33784<br/>33785 |- | style='text-align:right'| 751 | [[Ficheru:Belén (parroquia de La Montaña, Valdés, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Montaña]] | [[:d:Q5964420|Q5964420]] | [[Valdés]] | 402 | 52.38 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.478169|-6.599052|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 752 | [[Ficheru:Muñás (Valdés, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Muñás]] | [[:d:Q6034974|Q6034974]] | [[Valdés]] | 276 | 31.76 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.478945|-6.399948|display=inline}} | 33784 |- | style='text-align:right'| 753 | [[Ficheru:Church of Otur.jpg|center|128px]] | [[Outur (parroquia)|Outur]] | [[:d:Q6054770|Q6054770]] | [[Valdés]] | 499 | 14.66 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.541145|-6.596553|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 754 | [[Ficheru:Vista valle paredes.JPG|center|128px]] | [[Paredes (parroquia)|Paredes]] | [[:d:Q6061629|Q6061629]] | [[Valdés]] | 310 | 43.34 quilómetru cuadráu | 336 | {{Coord|43.4561|-6.485594|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 755 | [[Ficheru:Church of Santiago.jpg|center|128px]] | [[Santiagu (parroquia)|Santiagu]] | [[:d:Q6120794|Q6120794]] | [[Valdés]] | 1035 | 20.23 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.530976|-6.558593|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 756 | [[Ficheru:Cadavedo (Valdés, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cadavéu (parroquia)|Cadavéu]] | [[:d:Q6400114|Q6400114]] | [[Valdés]] | 433 | 9.92 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.546894|-6.386754|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 757 | [[Ficheru:Ilesia de San Miguel de Trevías.jpg|center|128px]] | [[Trevías (parroquia)|Trevías]] | [[:d:Q11704723|Q11704723]] | [[Valdés]] | 1119 | 30.35 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.499827|-6.439498|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 758 | [[Ficheru:Barcia (Valdés, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Barcia (parroquia)|Barcia]] | [[:d:Q19723454|Q19723454]] | [[Valdés]] | 746 | 33.68 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.539813|-6.505014|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 759 | | [[Alienes (parroquia)|Alienes]] | [[:d:Q87200306|Q87200306]] | [[Valdés]] | 53 | 9.03 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.440722|-6.374339|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 760 | | [[Ayones (parroquia)|Ayones]] | [[:d:Q87200383|Q87200383]] | [[Valdés]] | 183 | 23.32 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.425276|-6.410833|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 761 | | [[Castañéu (parroquia de Valdés)|Castañéu]] | [[:d:Q87200612|Q87200612]] | [[Valdés]] | 102 | 8.8 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.448804|-6.356193|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 762 | [[Ficheru:Vilanova (1).jpg|center|128px]] | [[Vilanova (Ozcos)|Vilanova]] | [[:d:Q260589|Q260589]] | [[Vilanova d'Ozcos]] | 144 | 29.64 quilómetru cuadráu | 135 | {{Coord|43.311763|-6.985651|display=inline}} | 33776 |- | style='text-align:right'| 763 | [[Ficheru:San Cristóbal (Villanueva de Oscos, Asturias).jpg|center|128px]] | [[San Cristobo (parroquia)|San Cristobo]] | [[:d:Q829078|Q829078]] | [[Vilanova d'Ozcos]] | 9 | 22.17 quilómetru cuadráu | 16 | {{Coord|43.343292|-6.959009|display=inline}} | 33776 |- | style='text-align:right'| 764 | [[Ficheru:Iglesia parroquial de Xestoso (Oscos).jpg|center|128px]] | [[Xestoso (parroquia)|Xestoso]] | [[:d:Q911067|Q911067]] | [[Vilanova d'Ozcos]] | 80 | 14.94 quilómetru cuadráu | 61 | {{Coord|43.314333|-7.035015|display=inline}} | 33776 |- | style='text-align:right'| 765 | [[Ficheru:Martul (Villanueva de Oscos, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Martul (parroquia)|Martul]] | [[:d:Q1905807|Q1905807]] | [[Vilanova d'Ozcos]] | 15 | 6.24 quilómetru cuadráu | 26 | {{Coord|43.272726|-7.003451|display=inline}} | 33777 |- | style='text-align:right'| 766 | [[Ficheru:Quintes (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Quintes (parroquia)|Quintes]] | [[:d:Q377378|Q377378]] | [[Villaviciosa]] | 734 | 6 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.531606|-5.543932|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 767 | [[Ficheru:Amandi (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Amandi]] | [[:d:Q454252|Q454252]] | [[Villaviciosa]] | 456 | 6.6 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.471244|-5.442369|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 768 | [[Ficheru:Ambás (Villaviciosa) 2.jpg|center|128px]] | [[San Pedru Ambás]] | [[:d:Q460157|Q460157]] | [[Villaviciosa]] | 114 | 4.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.447053|-5.491062|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 769 | | [[Carda (parroquia)|Carda]] | [[:d:Q939582|Q939582]] | [[Villaviciosa]] | 49 | 3.09 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.49024|-5.421368|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 770 | [[Ficheru:Grases (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Grases (parroquia)|Grases]] | [[:d:Q1543430|Q1543430]] | [[Villaviciosa]] | 99 | 2.16 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.466472|-5.481674|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 771 | [[Ficheru:Oles (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Oles (parroquia)|Oles]] | [[:d:Q3612204|Q3612204]] | [[Villaviciosa]] | 413 | 10 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.541963|-5.419477|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 772 | | [[Argüeru (parroquia)|Argüeru]] | [[:d:Q4790029|Q4790029]] | [[Villaviciosa]] | 607 | 12.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.538049|-5.469831|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 773 | | [[Arnín (parroquia)|Arnín]] | [[:d:Q4795450|Q4795450]] | [[Villaviciosa]] | 7 | 1.88 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.450253|-5.336979|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 774 | | [[Arroes]] | [[:d:Q4796047|Q4796047]] | [[Villaviciosa]] | 454 | 8.87 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.510518|-5.528571|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 775 | | [[Bedriñana]] | [[:d:Q4879396|Q4879396]] | [[Villaviciosa]] | 180 | 9.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.499249|-5.438055|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 776 | [[Ficheru:Brecena.jpg|center|128px]] | [[Breceña (parroquia)|Breceña]] | [[:d:Q4959993|Q4959993]] | [[Villaviciosa]] | 86 | 6.86 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.44896|-5.389071|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 777 | [[Ficheru:Camoca (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Camoca]] | [[:d:Q5026883|Q5026883]] | [[Villaviciosa]] | 117 | 3.03 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.46114|-5.471332|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 778 | | [[Candanal (Villaviciosa)|Candanal]] | [[:d:Q5031619|Q5031619]] | [[Villaviciosa]] | 193 | 14.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.461344|-5.557423|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 779 | [[Ficheru:Tazones Asturias.jpg|center|128px]] | [[Tazones]] | [[:d:Q5195477|Q5195477]] | [[Villaviciosa]] | 197 | 3.61 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.545856|-5.399522|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 780 | [[Ficheru:Iglesia de Santa Eulalia (Selorio) 01.JPG|center|128px]] | [[Seloriu (parroquia)|Seloriu]] | [[:d:Q5195519|Q5195519]] | [[Villaviciosa]] | 493 | 21.1 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.514468|-5.366836|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 781 | | [[Quintueles (parroquia)|Quintueles]] | [[:d:Q5198227|Q5198227]] | [[Villaviciosa]] | 881 | 8.76 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.533113|-5.569118|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 782 | [[Ficheru:La Llera (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[La Llera (Villaviciosa)|La Llera]] | [[:d:Q6463443|Q6463443]] | [[Villaviciosa]] | 12 | 1.77 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.482426|-5.347024|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 783 | | [[Samartín de Vallés]] | [[:d:Q7912474|Q7912474]] | [[Villaviciosa]] | 73 | 8.59 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.435398|-5.352705|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 784 | [[Ficheru:Ayuntamiento de Villaviciosa 02.jpg|center|128px]] | [[Villaviciosa (parroquia)|Villaviciosa]] | [[:d:Q7930975|Q7930975]] | [[Villaviciosa]] | 6731 | 2.2 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.479942|-5.433532|display=inline}} | 33300 |- | style='text-align:right'| 785 | | [[Careñes]] | [[:d:Q13146873|Q13146873]] | [[Villaviciosa]] | 203 | 3.11 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.544018|-5.499645|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 786 | [[Ficheru:Bolera de Torretejera.jpg|center|128px]] | [[Castiellu (Villaviciosa)|Castiellu]] | [[:d:Q13146889|Q13146889]] | [[Villaviciosa]] | 365 | 7.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.524933|-5.526538|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 787 | | [[Celada (parroquia)|Celada]] | [[:d:Q13146891|Q13146891]] | [[Villaviciosa]] | 110 | 7.04 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.42477|-5.45977|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 788 | | [[Cazanes (parroquia)|Cazanes]] | [[:d:Q13146893|Q13146893]] | [[Villaviciosa]] | 133 | 4.95 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.475525|-5.456883|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 789 | | [[Coru]] | [[:d:Q13146957|Q13146957]] | [[Villaviciosa]] | 93 | 5.75 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.455129|-5.406767|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 790 | | [[El Bustiu (parroquia)|El Bustiu]] | [[:d:Q13147029|Q13147029]] | [[Villaviciosa]] | 49 | 2.03 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.465682|-5.379061|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 791 | [[Ficheru:Santa María de Llugás - 06.jpg|center|128px]] | [[Llugás]] | [[:d:Q13147709|Q13147709]] | [[Villaviciosa]] | 78 | 2.93 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.448756|-5.424408|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 792 | | [[Miravalles]] | [[:d:Q13147768|Q13147768]] | [[Villaviciosa]] | 130 | 8.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.478983|-5.395818|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 793 | | [[Niévares (parroquia)|Niévares]] | [[:d:Q13147807|Q13147807]] | [[Villaviciosa]] | 51 | 4.3 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.471144|-5.49701|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 794 | | [[Pion (parroquia)|Pion]] | [[:d:Q13147888|Q13147888]] | [[Villaviciosa]] | 405 | 16.19 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.486446|-5.54295|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 795 | [[Ficheru:Priesca (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Priesca (Villaviciosa)|Priesca]] | [[:d:Q13147918|Q13147918]] | [[Villaviciosa]] | 94 | 4.27 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.484972|-5.358957|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 796 | [[Ficheru:Puelles (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Pueyes (parroquia)|Pueyes]] | [[:d:Q13147930|Q13147930]] | [[Villaviciosa]] | 162 | 9.9 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.445766|-5.515713|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 797 | | [[Rales (parroquia de Villaviciosa)|Rales]] | [[:d:Q13147956|Q13147956]] | [[Villaviciosa]] | 27 | 3.4 quilómetru cuadráu | 67 | {{Coord|43.453617|-5.359962|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 798 | | [[Rozaes (Villaviciosa)|Rozaes]] | [[:d:Q13147987|Q13147987]] | [[Villaviciosa]] | 120 | 12.34 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.459427|-5.509877|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 799 | [[Ficheru:Iglesia San Cosme Pando.jpg|center|128px]] | [[Tornón]] | [[:d:Q13148093|Q13148093]] | [[Villaviciosa]] | 194 | 5.97 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.499212|-5.397236|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 800 | [[Ficheru:Valdebárcena (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Valdebárcena]] | [[:d:Q13148121|Q13148121]] | [[Villaviciosa]] | 117 | 7.61 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.4327|-5.472002|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 801 | | [[Villaverde (parroquia)|Villaverde]] | [[:d:Q13148145|Q13148145]] | [[Villaviciosa]] | 229 | 4.3 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.542214|-5.520316|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 802 | | [[La Madalena (Villaviciosa)|La Madalena]] | [[:d:Q20618658|Q20618658]] | [[Villaviciosa]] | 39 | 2.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.465756|-5.393243|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 803 | | [[Samartín del Mar]] | [[:d:Q20620638|Q20620638]] | [[Villaviciosa]] | 236 | 6.36 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.514688|-5.410592|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 804 | | [[Santoxenia (parroquia)|Santoxenia]] | [[:d:Q20620744|Q20620744]] | [[Villaviciosa]] | 32 | 3.22 quilómetru cuadráu | 147 | {{Coord|43.468432|-5.361985|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 805 | [[Ficheru:Fuentes (Villaviciosa, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Fuentes]] | [[:d:Q62647596|Q62647596]] | [[Villaviciosa]] | 121 | 4.95 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.466524|-5.423017|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 806 | | [[San Xusto (parroquia)|San Xusto]] | [[:d:Q62647877|Q62647877]] | [[Villaviciosa]] | 425 | 11.96 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.49025|-5.487112|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 807 | | [[Parḷḷeiru (parroquia)|Parḷḷeiru]] | [[:d:Q574977|Q574977]] | [[Villayón]] | 105 | 20.13 quilómetru cuadráu | 111 | {{Coord|43.401746|-6.669746|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 808 | | [[Ponticella (parroquia)|Ponticella]] | [[:d:Q837773|Q837773]] | [[Villayón]] | 229 | 54.19 quilómetru cuadráu | 249 | {{Coord|43.393636|-6.741178|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 809 | | [[Oneta (parroquia)|Oneta]] | [[:d:Q1018097|Q1018097]] | [[Villayón]] | 107 | 9.56 quilómetru cuadráu | 48 | {{Coord|43.464744|-6.668192|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 810 | [[Ficheru:Arbón (Villayón, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Arbón (parroquia)|Arbón]] | [[:d:Q8203301|Q8203301]] | [[Villayón]] | 186 | 13.47 quilómetru cuadráu | 121 | {{Coord|43.48535|-6.70759|display=inline}} | 33718 |- | style='text-align:right'| 811 | [[Ficheru:Villayón (Villayón, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Villayón (parroquia)|Villayón]] | [[:d:Q10968278|Q10968278]] | [[Villayón]] | 315 | 22.65 quilómetru cuadráu | 171 | {{Coord|43.447662|-6.705059|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 812 | [[Ficheru:Busmente (Villayón, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Busmente y Eirías]] | [[:d:Q13146836|Q13146836]] | [[Villayón]] | 119 | 12.47 quilómetru cuadráu | 52 | {{Coord|43.425943|-6.691586|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 813 | [[Ficheru:Deva (Gijón, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Deva (parroquia)|Deva]] | [[:d:Q922970|Q922970]] | [[Xixón]] | 720 | 10.53 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.50718|-5.601046|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 814 | | [[Vega (Xixón)|Vega]] | [[:d:Q936026|Q936026]] | [[Xixón]] | 3381 | 4.5 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.49516|-5.642235|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 815 | [[Ficheru:Lavandera2.png|center|128px]] | [[Llavandera (parroquia)|Llavandera]] | [[:d:Q2541796|Q2541796]] | [[Xixón]] | 353 | 6.51 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.468915|-5.651117|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 816 | [[Ficheru:San Andrés de los Tacones dam.jpg|center|128px]] | [[San Andrés de los Tacones]] | [[:d:Q2886289|Q2886289]] | [[Xixón]] | 143 | 6.03 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.50325|-5.764527|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 817 | [[Ficheru:U Laboral Gijon 01.jpg|center|128px]] | [[Cabueñes]] | [[:d:Q5015858|Q5015858]] | [[Xixón]] | 1573 | 7.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.523916|-5.605478|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 818 | | [[Caldones (parroquia)|Caldones]] | [[:d:Q5019121|Q5019121]] | [[Xixón]] | 482 | 8.49 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.484534|-5.62666|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 819 | | [[Castiello Bernueces (parroquia)|Castiello Bernueces]] | [[:d:Q5049870|Q5049870]] | [[Xixón]] | 1231 | 4.52 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.51082|-5.642906|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 820 | | [[Granda (Xixón)|Granda]] | [[:d:Q5195014|Q5195014]] | [[Xixón]] | 696 | 4.25 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.505453|-5.657009|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 821 | | [[Ruedes (parroquia)|Ruedes]] | [[:d:Q5195189|Q5195189]] | [[Xixón]] | 121 | 3.33 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.463748|-5.707098|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 822 | | [[Santurio]] | [[:d:Q5195370|Q5195370]] | [[Xixón]] | 302 | 2.81 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.501051|-5.627661|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 823 | | [[Serín]] | [[:d:Q5195476|Q5195476]] | [[Xixón]] | 294 | 14.32 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.504938|-5.780314|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 824 | | [[Fresno (parroquia)|Fresno]] | [[:d:Q5195488|Q5195488]] | [[Xixón]] | 517 | 5.56 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.522843|-5.728549|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 825 | [[Ficheru:Verina.jpg|center|128px]] | [[Veriña]] | [[:d:Q5195509|Q5195509]] | [[Xixón]] | 710 | 2.73 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.541595|-5.711311|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 826 | [[Ficheru:Baldornón (Gijón, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Valdornón]] | [[:d:Q5196122|Q5196122]] | [[Xixón]] | 189 | 7.76 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.459292|-5.611604|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 827 | [[Ficheru:Iglesia de San Julián de Roces. Gijón.jpg|center|128px]] | [[Roces (Xixón)|Roces]] | [[:d:Q5196234|Q5196234]] | [[Xixón]] | 8416 | | | {{Coord|43.517056|-5.677556|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 828 | [[Ficheru:Fano (Gijón, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Fano (parroquia)|Fano]] | [[:d:Q5196251|Q5196251]] | [[Xixón]] | 220 | 3.52 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.46062|-5.621174|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 829 | | [[Puao]] | [[:d:Q5196276|Q5196276]] | [[Xixón]] | 203 | 3.73 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.536361|-5.735594|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 830 | [[Ficheru:Portada de Samartín de Güerces * Belleza a la sombra (17118583749).jpg|center|128px]] | [[Samartín de Güerces]] | [[:d:Q5196310|Q5196310]] | [[Xixón]] | 355 | 5.92 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.480575|-5.673105|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 831 | [[Ficheru:Roman Villa of Veranes.jpg|center|128px]] | [[L'Abadía Cenero]] | [[:d:Q5196972|Q5196972]] | [[Xixón]] | 1543 | 23.91 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.500714|-5.73788|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 832 | | [[Porceyo]] | [[:d:Q5196982|Q5196982]] | [[Xixón]] | 778 | 6.02 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.501293|-5.707168|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 833 | | [[Llorio]] | [[:d:Q7475344|Q7475344]] | [[Xixón]] | 430 | 4.78 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.486933|-5.682289|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 834 | | [[La Pedrera (parroquia)|La Pedrera]] | [[:d:Q7755762|Q7755762]] | [[Xixón]] | 908 | 6.71 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.489535|-5.697986|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 835 | | [[Tremañes]] | [[:d:Q7838070|Q7838070]] | [[Xixón]] | 3411 | 3.7 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.529|-5.7055|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 836 | | [[Xixón (parroquia)|Xixón]] | [[:d:Q56452440|Q56452440]] | [[Xixón]] | 255070 | 40.66 quilómetru cuadráu | 120243 | {{Coord|43.535206|-5.657127|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 837 | [[Ficheru:Vista de Pajares.jpg|center|128px]] | [[Payares (parroquia)|Payares]] | [[:d:Q3360693|Q3360693]] | [[Ḷḷena]] | 104 | 29.07 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.018185|-5.776937|display=inline}} | 33693 |- | style='text-align:right'| 838 | [[Ficheru:Macizo de Ubiña.jpg|center|128px]] | [[Tuíza]] | [[:d:Q3663211|Q3663211]] | [[Ḷḷena]] | 30 | 21.1 quilómetru cuadráu | 42 | {{Coord|43.023857|-5.908104|display=inline}} | 33628 |- | style='text-align:right'| 839 | [[Ficheru:Sotiello (Lena, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Sotieḷḷo (parroquia)|Sotieḷḷo]] | [[:d:Q3663220|Q3663220]] | [[Ḷḷena]] | 54 | 5.32 quilómetru cuadráu | 71 | {{Coord|43.086579|-5.82924|display=inline}} | 33629 |- | style='text-align:right'| 840 | | [[Carabanzo]] | [[:d:Q3663222|Q3663222]] | [[Ḷḷena]] | 166 | 2.84 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.185335|-5.786057|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 841 | [[Ficheru:Congostinas (Lena, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Congostinas (parroquia)|Congostinas]] | [[:d:Q3663225|Q3663225]] | [[Ḷḷena]] | 17 | 10.4 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.095549|-5.768096|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 842 | [[Ficheru:Zureda (Lena, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Zurea (parroquia)|Zurea]] | [[:d:Q3663230|Q3663230]] | [[Ḷḷena]] | 151 | 13.1 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.091144|-5.848469|display=inline}} | 33629 |- | style='text-align:right'| 843 | [[Ficheru:Camino de San Salvador, Campomanes 01.jpg|center|128px]] | [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]] | [[:d:Q5745935|Q5745935]] | [[Ḷḷena]] | 601 | 8.95 quilómetru cuadráu | 594 | {{Coord|43.106805|-5.82694|display=inline}} | 33620 |- | style='text-align:right'| 844 | [[Ficheru:Castiello (Lena, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]] | [[:d:Q8342126|Q8342126]] | [[Ḷḷena]] | 356 | 10.17 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.138612|-5.822418|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 845 | [[Ficheru:Felgueras desde Sta Cristina.JPG|center|128px]] | [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]] | [[:d:Q8580914|Q8580914]] | [[Ḷḷena]] | 109 | 9.88 quilómetru cuadráu | 81 | {{Coord|43.125739|-5.796625|display=inline}} | 33637 |- | style='text-align:right'| 846 | [[Ficheru:Camino de San Salvador, Herías 02.jpg|center|128px]] | [[Erías (parroquia)|Erías]] | [[:d:Q9003309|Q9003309]] | [[Ḷḷena]] | 61 | 6.42 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.095672|-5.811032|display=inline}} | 33694 |- | style='text-align:right'| 847 | [[Ficheru:Jomezana (Lena, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Xomezana]] | [[:d:Q9012519|Q9012519]] | [[Ḷḷena]] | 136 | 23.7 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.063165|-5.843145|display=inline}} | 33629 |- | style='text-align:right'| 848 | [[Ficheru:La Pola Ḷḷena desde arriba..png|center|128px]] | [[La Pola (parroquia)|La Pola]] | [[:d:Q9061362|Q9061362]] | [[Ḷḷena]] | 7325 | 31.48 quilómetru cuadráu | 4262 | {{Coord|43.159279|-5.829606|display=inline}} | 33630<br/>33638<br/>33639 |- | style='text-align:right'| 849 | [[Ficheru:Telledo (Lena, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]] | [[:d:Q9085621|Q9085621]] | [[Ḷḷena]] | 93 | 40.13 quilómetru cuadráu | 97 | {{Coord|43.023564|-5.843832|display=inline}} | 33628 |- | style='text-align:right'| 850 | [[Ficheru:Cabezón1 (Lena, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Cabezón (parroquia)|Cabezón]] | [[:d:Q13146841|Q13146841]] | [[Ḷḷena]] | 19 | 13.35 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.054088|-5.76979|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 851 | | [[Casorvía (parroquia)|Casorvía]] | [[:d:Q13146884|Q13146884]] | [[Ḷḷena]] | 66 | 4.7 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.098597|-5.794173|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 852 | [[Ficheru:Llanos de Somerón.jpg|center|128px]] | [[Chanos de Somerón]] | [[:d:Q13146904|Q13146904]] | [[Ḷḷena]] | 27 | 5.37 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.042319|-5.78684|display=inline}} | 33694 |- | style='text-align:right'| 853 | [[Ficheru:Columbieḷḷo, Ḷḷena.jpg|center|128px]] | [[Columbieḷḷo (parroquia)|Columbieḷḷo]] | [[:d:Q13146925|Q13146925]] | [[Ḷḷena]] | 103 | 6.48 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.142294|-5.819145|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 854 | | [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]] | [[:d:Q13147793|Q13147793]] | [[Ḷḷena]] | 76 | 6.56 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.189746|-5.853657|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 855 | | [[Muñón Fondiru (parroquia)|Muñón Fondiru]] | [[:d:Q13147795|Q13147795]] | [[Ḷḷena]] | 132 | 5.7 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.171999|-5.833712|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 856 | | [[Piñera (Ḷḷena)|Piñera]] | [[:d:Q13147890|Q13147890]] | [[Ḷḷena]] | 58 | 7.44 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.055757|-5.819043|display=inline}} | 33629 |- | style='text-align:right'| 857 | [[Ficheru:Camino de San Salvador, San Miguel del Río, Iglesia de San Miguel.jpg|center|128px]] | [[Samiguel del Río]] | [[:d:Q13148006|Q13148006]] | [[Ḷḷena]] | 26 | 12.68 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.015401|-5.785143|display=inline}} | 33693 |- | style='text-align:right'| 858 | [[Ficheru:Villayana.jpg|center|128px]] | [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]] | [[:d:Q13148146|Q13148146]] | [[Ḷḷena]] | 473 | 10.99 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.184529|-5.812008|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 859 | [[Ficheru:Parana (Lena, Asturias).jpg|center|128px]] | [[Parana (parroquia)|Parana]] | [[:d:Q16615980|Q16615980]] | [[Ḷḷena]] | 32 | 24.18 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.075708|-5.750743|display=inline}} | |- | style='text-align:right'| 860 | | [[Las Puentes (parroquia)|Las Puentes]] | [[:d:Q43982436|Q43982436]] | [[Ḷḷena]] | 77 | 8.18 quilómetru cuadráu | | {{Coord|43.078379|-5.770639|display=inline}} | |} {{Wikidata list end}} r4xowmw7qcet4f67mhzyid3829et9b4 Presidencia de Cristina Fernández de Kirchner 0 150262 4501082 4499814 2026-06-21T08:12:07Z Limotecariu 735 4501082 wikitext text/x-wiki {{ficha xenérica}} La '''presidencia de [[Cristina Fernández de Kirchner]]''' ye'l periodu comprendíu ente'l [[10 d'avientu]] de [[2007]], fecha d'asunción como [[presidenta de la Nación Arxentina]] y el [[10 d'avientu]] de [[2015]], fecha na que terminó'l so segundu mandatu y asumiólu'l so socesor [[Mauricio Macri]] .<ref name="InicioGobiernoCF" /> Llanzó oficialmente la so candidatura [[presidente de la Nación Arxentina|presidencial]] pa les [[Eleiciones de 2007 n'Arxentina|eleiciones de 2007]] el [[19 de xunetu]] de [[2007|dichu añu]]. Ganó les [[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de 2007|eleiciones de 28 d'ochobre de 2007]] en primer vuelta col 45,29% de los votos,<ref name="InicioGobiernoCF">[http://www.lanacion.com.ar/opinion/nota.asp?nota_id=963767 «La mayor caída del votu positivu»], artículu nel diariu ''La&nbsp;Nación'', del 20 de payares de 2007.</ref> asocediendo'l [[10 d'avientu]] al presidente [[Néstor Kirchner]], quien desempeñó'l cargu hasta'l [[10 d'avientu]] de [[2007]], fecha na que les nueves autoridaes nacionales asumieron los sos cargos. Nel periodu 2007-2011, na so primer xestión de gobiernu, foi acompañada pol vicepresidente [[Julio Cobos]], ex [[Gobernadores de Mendoza|gobernador de Mendoza]]. El [[21 de xunu]] de [[2011]] confirmó públicamente'l so postulación pa la reelección. El so compañeru de fórmula foi [[Amado Boudou]], [[Ministeriu d'Economía y Finances Públiques (Arxentina)|Ministru d'Economía y Finances Públiques]] nel periodu 2009-2011.<ref>{{cita web|url=http://www.elargentino.com/nota-145761-Con-Boudou-listas-completas.html|títulu=Con Boudou, listas completas|editorial=El Argentino|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303180351/http://www.elargentino.com/nota-145761-Con-Boudou-listas-completas.html|fechaarchivu=3 de marzu de 2016}}</ref> Nes [[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de 2011|eleiciones presidenciales de 2011]] llogró'l 54,11% de los votos, aportando a un segundu mandatu presidencial nel periodu 2011-2015. == Eleición == [[Imaxe:Elecciones presidenciales de Argentina de 2007.png|miniatura|left|Mapa eleiciones presidenciales de 2007|Resultaos eleiciones 2007, en celeste claro les provincies ganaes pol FPV.]] [[Imaxe:Elecciones presidenciales de Argentina de 2011.png|miniatura|right|Mapa eleiciones presidenciales de 2011 en celeste claro les provincies ganaes pola fórmula del FPV]] El 19 de xunetu de 2007 llanzó oficialmente la so candidatura [[presidente de la Nación Arxentina|presidencial]] pa les [[eleiciones presidenciales d'Arxentina de 2007]].nel [[Teatru Arxentín de La Plata|Teatru Arxentín]] de la ciudá de [[La Plata]] dientro del [[Partíu Xusticialista]]<ref>[http://www.lanacion.com.ar/751161-el/gobierno-ya-impulsa-el perfil-presidenciable-de-cristina-kirchner «El Gobiernu yá impulsa'l perfil presidenciable de Cristina Kirchner»], ''La Nación'', 27 d'ochobre de 2005. Consultáu'l 8 d'agostu de 2011.</ref>El 28 d'ochobre del citáu añu, Cristina conságrase ganadora en primer vuelta col 45,29 % de los votos positivos 8.652.293―con unu de los más folgosos márxenes de ventaya dende la torna de la democracia en 1983. El Frente pa la Victoria superó por más de 22 puntos al so contrincante inmediatu.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/opinion/nota.asp?nota_id=963767 «La mayor cayida del votu positivu»], ''La Nación'', 20 de payares de 2007.</ref>asumiendo'l cargu'l 10 d'avientu de 2007. Cristina Kirchner foi la primer muyer arxentina escoyida pal cargu de presidenta y la segunda n'exercelo. Convirtióse, amás, na ganadora de les primeres eleiciones primaries na historia arxentina, llogrando pocu más del 50% de los votos válidamente emitíos y una ventaya de 38% sobre [[Ricardo Alfonsín]], candidatu de la [[Unión Cívica Radical]].<ref>[https://web.archive.org/web/20110823083949/http://www.primarias2011.gob.ar/paginas/paginas/dat99/DPR99999.htm Eleiciones Primaries 2011 (Sitiu Oficial).]</ref> Resultó reelecta Presidenta de la Nación n'ochobre de 2011 con más del 54% de los votos y por una diferencia de más de 37 puntos frente al candidatu del [[Frente Ampliu Progresista (Arxentina)|Frente Ampliu Progresista]], [[Hermes Binner]]. D'esta manera, Cristina convirtióse na primer muyer reelecta n'[[América]], llográu la mayor cantidá y porcentaxe de votos nuna eleición dende la torna de la democracia en [[1983]] y la segunda mayor ventaya histórica respectu al candidatu allugáu de segundes, 0.13% per debaxo de la victoria de [[Juan Domingo Perón]] en [[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de setiembre de 1973|1973]]. [[Archivu:Cristina con baston y banda.jpg|miniatura|Cristina Fernández depués de producise'l trespasu del mandu presidencial, el 10 d'avientu de 2007. Detrás, el so maríu y predecesor, [[Néstor Kirchner]].]] == Política en Ciencia y Teunoloxía == En ciencia y teunoloxía destáquense dellos puntos, ente ellos la llegalización de patentes per parte del [[Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria|INTA]] de granes y lleche maternizao. Coles mesmes la Llei de Promoción de Software Nacional que se sancionó.<ref>{{Cita web|url=http://www.economiacreativa.com.ar/argentina-reglamentaron-la-nueva-llei-de-promocion-a-la industria-del-software/|títulu=Arxentina – Reglamentaron la nueva llei de promoción a la industria del software {{!}} Economia Creativa|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2016|sitiuweb=www.economiacreativa.com.ar}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.abogados.com.ar/llei-de-promocion-de-la industria-del-software-y-el so-recién-modificacion/8899|títulu=Ley de Promoción de la Industria del Software y El so Recién Cambéu|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2016|sitiuweb=Abogaos.com.ar}}</ref> creció un 66% la cantidá de recursos humanos dedicaos a la materia; indicó qu'Arxentina tien un índiz de 2,9 cada mil integrantes de la población económicamente activa, dedicaos a la ciencia y a la teunoloxía.<ref>{{cita web |url=https://www.casarosada.gob.ar/informacion/archivo/25819-ciencia-y-teunologia-convirtióse-en-una-politica-de-estáu-afirmo-cristina-fernandez |títulu=“Ciencia y Teunoloxía convirtióse nuna política d'Estáu”, afirmó Cristina Fernández |fecha=23 d'abril de 2012}}</ref> Solo en 2012 les esportaciones de melecines escontra América Llatina crecieron 53 %.<ref>[http://argentina.pmfarma.com/noticias/7036-crez-exportacion-de-melecines-de-argentina-escontra-amlat.html «Crez la esportación d'alimentos d'Arxentina escontra América Llatina»], artículu del 22 d'ochobre de 2012 nel sitiu web PMFarma.</ref> Arxentina fixo meyores en materia científico a partir d'investigaciones llevaes alantre pol Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria (INTA), en convenios con empreses del país y estranxeres y col sofitu económicu del Estáu.<ref name="r los llogros científicos">{{cita noticia|títulu=Una repasada polos llogros científicos qu'asitiaron a l'Arxentina y al INTA ante la mirada del mundu|url=http://www.telam.com.ar/notas/201705/190368-llogros-científicos-inta.html|axencia=Telam|fecha=26 de mayu de 2017}}</ref><ref name="bioteunoloxía inédita">{{cita noticia|apellíos1=Mcdougall|nome1=Federico|títulu=bioteunoloxía inédita y 100% fecha en casa, l'Arxentina revoluciona'l mundu|url=http://www.iprofesional.com/notas/221078-Patria-transgnica-gracies-a-bioteunologa-indita-y-100-fecha-en-casa-la-Arxentina-revoluciona-el mundu|axencia=Infobae|fecha=21/05/15}}</ref> '''SAC-D (Satélite d'Aplicaciones Científiques - D)''' tamién conocíu como '''Aquarius''' pol so principal preséu, foi un [[satélite artificial|satélite]] [[Arxentina|arxentín]] d'observación [[climatoloxía|climática]] y [[oceanografía|oceanográfica]], construyíu por [[INVAP]] y llanzáu el [[10 de xunu]] de [[2011]] por un cohete [[Delta II]], que lo asitió nuna órbita alredor de la Tierra a una altitú de 670&nbsp;km. Contién 7&nbsp;preseos pa estudiar el [[mediu ambiente (biofísicu)|medioambiente]]<!--nun confundir con "mediu ambiente"-->, y un paquete de demostración teunolóxica.<ref name="instruments">{{cita web|url=http://www.conae.gov.ar/eng/satelites/sac-d_instrum.html|títulu=Aquarius/SAC-D Instruments|editorial=CONAE|fechaaccesu=6 de xineru de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090326064501/http://www.conae.gov.ar/eng/satelites/sac-d_instrum.html|fechaarchivu=26 de marzu de 2009}}</ref> El so preséu primariu, [[Aquarius (preséu del SAC-D)|Aquarius]] destináu a midir el salín de los océanos, ye operáu pola [[NASA]] d'[[Estaos Xuníos]]. El SAC-D ye operáu pola [[Comisión Nacional d'Actividaes Espaciales|CONAE]], l'axencia espacial [[Arxentina]]. La misión Aquarius formó amás parte del programa [[Sistema d'Observación de la Tierra|EOS]] de la NASA, destináu a recoyer datos por llargos periodos de tiempu de la superficie de la tierra, la [[biosfera]], l'[[atmósfera]] terrestre, y los océanos. En 2012 llanzóse'l [[Plan Nacional Arxentina Coneutada]], llanzáu mientres la xestión Fernández, construyó 15.453 quilómetros de la Rede Troncal de Fibra Óptica, mercó-yos otros 4494 quilómetros de ductos a les empreses Silica, Giga Rede y Global Crossing, y robló convenios coles telefóniques pa sumar otros 8305 quilómetros a partir d'intercambios. En total, la rede suma 28.252 quilómetros, a lo que tamién va haber qu'amesta-y la rede provincial que se ta montando con financiamiento del gobiernu nacional. Hasta 2014 construyéronse 15.453 nuevos quilómetros de Rede Troncal de [[Fibra Óptica]], el 79,3 per cientu de los 19.480 proyeutaos nes distintes rexones nes que s'estremó al país pa la implementación del plan.<ref name="La fibra óptica en manes del Estáu">{{cita noticia|apellíos1=Krakowiak|títulu=La fibra óptica en manes del Estáu|url=https://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-262857-2014-12-29.html|axencia=Página/12|fecha=29 d'avientu de 2014}}<br> * {{Cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201701/177233-arsat-informo-que-174-llocalidaes-coneutar al plan federal-de-internet.html|títulu=ARSAT informó que 174 llocalidaes coneutar al Plan Federal d'Internet|fechaaccesu=24 de xunetu de 2017|sitiuweb=www.telam.com.ar}}<br> * {{cita noticia|1=títulu completóse'l tendíu de la rede troncal de fibra óptica n'Entre Ríos|url=https://www.elonce.com/seiciones/politicas/408503-se-complet-el tendíu-de-la rede-troncal-de-fibra-ptica-en-ente-ros.htm|axencia=L'Once|fecha=8 de Marzu de 2015}}<br> * {{cita noticia|títulu=Una rede de fibra a puntu d'allumase|url=https://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-262857-2014-12-29.html|axencia=Página/12|fecha=Llunes, 24 de febreru de 2014}}</ref> === Creación del Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible === [[Archivu:Parque_de_las_Ciencias,_Buenos_Aires_01.jpg|miniatura|Parque de les Ciencies nel Polu Científicu Teunolóxicu rematáu en 2015.]] Una de les primeres midíes adoptaes pola presidenta Fernández foi la creación del [[Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible|Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Productiva]], designando al so cargu a [[Lino Barañao]], un reconocíu [[bioloxía molecular|biólogu molecular]]. La midida complementóse col anunciu de creación d'un polu científicu-teunolóxicu en [[Buenos Aires]], integráu por trés institutos: Ciencies Sociales y Humanes, Ciencies Biomédiques y Bioteunolóxiques y Ciencies Exactes y Teunolóxiques.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/politica/nota.asp?nota_id=962149 «Ciencia tresformar en ministeriu, de la mano d'un biólogu molecular»] {{Webarchive|url=https://archive.today/20120703011741/http://www.lanacion.com.ar/politica/nota.asp?nota_id=962149 |date=2012-07-03 }}, artículu nel diariu ''La&nbsp;Nación'', 14 de payares de 2007.</ref> === Empresa ARSAT y satélites [[ARSAT-1]], [[ARSAT-2]] y [[SAC-D / Aquarius|SAC-D]] === {{AP|ARSAT|l1=ARSAT (Empresa Arxentina de Soluciones Satelitales Sociedá Anónima)}} ARSAT fundóse en 2006 pa caltener los dos asities orbitales arxentines nel espaciu daos pola [[Unión Internacional de Telecomunicaciones]]. La so sede atopase na ciudá de [[Buenos Aires]]. Dependió del [[Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios]].<ref name=Arsat>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-243125-2014-04-01.html |títulu="Ye una gran reconocencia" |fecha=1 d'abril de 2014 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2014 |editorial=Página/12}}</ref> En 2007 empecipióse na operación y prestación de servicios sobre satélites arrendaos.<ref>[http://www.cba24n.com.ar/movil/content/arsat-científicos-denuncien-despidos-masivos-y-persecucion «ARSAT: científicos denuncien despidos masivos y persecución»], artículu del 12 de xineru de 2016 nel periódicu ''[[Cba24n]]'' ([[ciudá de Córdoba (Arxentina)|Córdoba]]). Consultáu'l 13 de xineru de 2016.</ref> En 2013 foi llanzáu Capitán Beto, un [[satélite artificial|nanosatélite artificial]] desendolcau pola empresa [[arxentina]] [[Satellogic]], con sofitu financieru del [[Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible (Arxentina)|Ministeriu de Ciencia]] y téunicu de la empresa [[INVAP]], llanzáu'l [[26 d'abril]] de [[2013]], dende'l Centru Espacial de [[Jiuquan]], en [[China]].<ref name="Nanosatélite-Telam">{{cita web|url= http://www.telam.com.ar/notas/201304/15530-el-capitan-beto-el-nanosatelite-arxentín-ya-esta-en-orbita.html|títulu= Yá ta n'órbita "Capitán Beto", el nanosatélite arxentín|fecha= 24 d'abril de 2013|fechaaccesu= 15 de setiembre de 2013|editorial= TELAM}}</ref>Siendo primer nanosatélite desendolcau y producíu na Arxentina. L'Estáu arxentín tresfirió a ARSAT, los activos de la empresa [[Nahuelsat|Nahuelsat&nbsp;S.&nbsp;A.]], qu'esplotaba la posición orbital geoestacionaria 72°&nbsp;oeste al traviés del satélite [[Nahuel&nbsp;1A]], de fabricación estranxera. Dicha posición siguió ocupada hasta principios de [[2010]] pol satélite, hasta qu'esti cumplió la so vida útil.<ref name="lra" /> [[Archivu:ARSAT-2Invpr.jpg|miniatura|Satélite arxentín [[ARSAT-2]], colos colores de la [[bandera arxentina|bandera nacional]].]] ARSAT tien el mandatu de contratar la inxeniería y desenvolvimientu de los sos satélites con manufactura nacional, los que van ser construyíos dientro del marcu del proyeutu Sistema Satelital Xeoestacionario Arxentín de Telecomunicaciones (SSGAT).<ref name=Arsat/> ARSAT a partir de 2010 empezó a trabayar nel satélite [[ARSAT-1]], que'l so desenvolvimientu y ensamblado foi realizáu pol [[INVAP]] en [[San Carlos de Bariloche]], so la direición de [[Thales Alenia Space]].<ref>{{cita web |url=http://www.arsat.com.ar/novedades/mating-satelite-arsat-1 |títulu=Completar con ésitu l'acoplamientu de los módulos de servicios y de comunicaciones del Arsat-1 |editorial=ARSAT |fecha=21 de febreru de 2013 |fechaaccesu=1 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923173914/http://www.arsat.com.ar/novedades/mating-satelite-arsat-1 |fechaarchivu=23 de setiembre de 2015 }}</ref> El so llanzamientu foi realizáu'l 16 d'ochobre de 2014 en [[Guayana Francesa]]. En cuantes que la totalidá del [[software]] foi desenvueltu n'Arxentina.<ref>{{cita web|url=http://www.lavoz.com.ar/ciudadanos/segui-en-vivu-la-transmision-del llanzamientu-del-arsat-1|títulu=Llanzaron con ésitu'l Arsat-1, el primer satélite de telecomunicaciones del país|fecha=16 d'ochobre de 2014|editorial=La Voz}}</ref> Tres esto, el país convirtióse nuna de les ocho naciones nel mundu que desenvuelven y producen los sos propios satélites xeoestacionarios y, xunto a [[Estaos Xuníos]], son los dos únicos nel [[continente americanu]].<ref>{{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-243125-2014-04-01.html|títulu="Ye una gran reconocencia"|fechaaccesu=30 d'agostu de 2014|fecha=1 d'abril de 2014|editorial=Página/12}}</ref><ref name="lra2">{{cita web|url=http://www.radionacional.com.ar/?p=24749|títulu=El xefe de proyeutu del Arsat 1 esplicó que l'Arxentina ta nel grupu d'ocho países que desenvuelven satélites de telecomunicaciones|fechaaccesu=30 d'agostu de 2014|fecha=26 d'agostu de 2014|editorial=[[LRA Radio Nacional]]}}</ref> Ye'l primer satélite nel so tipu construyíu per un país llatinoamericanu.<ref name="telesursat">{{cita web|url=http://www.telesurtv.net/news/Argentina-fai-lanzamiento-historico-del-satelite-Arsat-1-20141016-0079.html|títulu=Arxentina fai llanzamientu históricu del satélite Arsat-1|fecha=16 d'ochobre de 2014|editorial=[[TeleSUR]]|cita=Un datu destacable d'esti históricu satélite ye que toles sos pieces fueron fabricaes na so mayoría n'Arxentina.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230417190447/https://www.telesurtv.net/news/Argentina-fai-lanzamiento-historico-del-satelite-Arsat-1-20141016-0079.html|fechaarchivu=2023-04-17}}</ref>El satélite foi llanzáu'l [[16 d'ochobre]] de 2014 col cohete [[Ariane 5]], al cargu de la empresa [[Arianespace]], dende la base espacial establecida na islla de [[Puertu espacial de Kourou|Kouru]] na [[Guayana Francesa]].<ref name="arsat">{{cita web | url = http://www.arsat.com.ar/satelites.html | títulu = Satélites y órbites: plan de capacidá satelital | editorial = Arianespace website | idioma = castellanu | fechaaccesu = 4 de mayu de 2012 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120815175849/http://www.arsat.com.ar/satelites.html | fechaarchivu = 2012-08-15 }}</ref> El 30 de setiembre de 2015 llanzóse'l satélite [[ARSAT-2]], que cubre tantu [[América del Sur|Suramérica]] como gran parte d'[[América del Norte]]. Anguaño trabayase nel [[ARSAT-3]], satélite que'l so oxetivu va ser tomar tol continente americanu.<ref name="lra">{{cita web |url=http://www.radionacional.com.ar/?p=24749 |títulu=El Xefe de Proyeutu del Arsat 1 esplicó que l'Arxentina ta nel grupu d'ocho países que desenvuelven satélites de telecomunicaciones editorial=[[LRA Radio Nacional]] |fecha=26 d'agostu de 2014 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.minplan.gob.ar/notas/1349-primeros-satelites-nacionales-comunicaciones-un%20proyecto-arsat-y-invap|títulu=PRIMEROS SATÉLITES NACIONALES DE COMUNICACIONES, UN PROYEUTU DE ARSAT Y INVAP|editorial=minplan.gob.ar|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130606040314/http://www.minplan.gob.ar/notas/1349-primeros-satelites-nacionales-comunicaciones-un|fechaarchivu=2013-06-06}}</ref>En febreru de 2014 remató l'acopláu de los módulos de serviciu y comunicaciones.<ref>{{cita web |url=http://www.infonews.com/2014/02/14/sociedá-124704-el-satelite-arsat-2-foi-acopláu-con-exito.php |títulu=El satélite ARSAT-2 foi acopláu con ésitu editorial=InfoNews |fecha=14 de febreru de 2014 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2014 }}</ref>El llanzamientu del satélite cuntó col respaldu d'un broker internacional.<ref name=dolce>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-243125-2014-04-01.html |títulu=“Ye una gran reconocencia” |fecha=1 d'abril de 2014 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2014 |editorial=Página/12}}</ref> N'agostu del mesmu añu empezaron los ensayos nel Centru d'Ensayos d'Alta Teunoloxía.<ref>{{cita web |url=http://www.minplan.gob.ar/noticia/15909/los-satelites-arsat-1-y-arsat-2-cumplieron-les sos-pruebes-con-exito.html |títulu=Los satélites Arsat-1 y Arsat-2 cumplieron les sos pruebes con ésitu editorial=Ministeriu de Planificación |fecha=16 de febreru de 2014 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2014 }}</ref><ref name=nacionsat>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1735575-cuenta-regresiva-pa-el llanzamientu-del-arsat-1 |títulu=Cunta regresiva pal llanzamientu del ArSat-1 |editorial=[[La Nación (Arxentina)]] |fecha=15 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=16 d'ochobre de 2014 }}</ref>Pa xunu de 2015, yá se completara la construcción del satélite de comunicaciones, y atopábase transitando'l periodu de pruebes en [[San Carlos de Bariloche]]. Foi treslladáu a la [[Guyana Francesa]] n'agostu del mesmu añu y llanzáu el 30 de setiembre de 2015 a bordu d'un [[Ariane 5]] dende'l [[Puertu espacial de Kourou]] que cuntó con una inversión estatal de 250 millones de dólares, ufiertando cobertoria d'Internet, datos, telefonía IP y televisión pa tol continente americanu, a diferencia del so antecesor el satélite Arsat 1, llanzáu un añu primero que cubría la superficie de tola Arxentina.<ref name="Arxentina llanzó'l so segundu satélite de comunicaciones">{{cita noticia|títulu=Arxentina llanzó'l Arsat 2, el so segundu satélite de comunicaciones|url=https://www.lanacion.com.ar/1832515-argentina-llanza-el-arsat-2-el so-segundu-satelite-de-comunicaciones|axencia=La Nación|fecha=30 de setiembre de 2015}}<br> * {{cita web|url=http://www.radionacional.com.ar/?p=58402|títulu=Peracaben los detalles de llanzamientu del Arsat 2 pa setiembre editorial=[[LRA Radio Nacional]]|fecha=30 de setiembre de 2015}}<br> * {{cita web |url=http://www.diarioregistrado.com/tec-y-ciencia/121172-el-satelite-de-comunicaciones-arsat-2-ya-esta-construyíu.html |títulu=El satélite de comunicaciones Arsat 2 yá ta construyíu |editorial=Diariu Rexistráu |fecha=7 de xunu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1723108-el-satelite-arxentín-arsat-1-llistu-pa-ser-llanzáu-al espaciu esterior |títulu=El satélite arxentín Arsat-1, llistu pa ser llanzáu al espaciu esterior |editorial=[[La Nación (Arxentina)]] |fecha=30 d'agostu de 2014 }}</ref> Tres el llanzamientu de dambos satélites, escontra mediaos de 2014, atopar en procesu de diseñu'l ARSAT 3.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1723108-el-satelite-arxentín-arsat-1-llistu-pa-ser-llanzáu-al espaciu esterior |títulu=El satélite arxentín Arsat-1, llistu pa ser llanzáu al espaciu esterior |editorial=[[La Nación (Arxentina)]] |fecha=30 d'agostu de 2014 }}</ref> A mediaos de 2015 empecipiárase la so construcción,<ref name=elcordillerano-29171>{{cita web |url=http://www.elcordillerano.com.ar/index.php/actualidad/item/29171-en-bariloche-invap-yá-trabaya-en-la-construccion-del-nuevu-satelite-arsat-3 |títulu=En Bariloche, INVAP yá trabaya na construcción del nuevu satélite ARSAT 3 |editorial=El Cordillerano |fecha=20 d'agostu de 2015}}</ref> siendo'l so llanzamientu programáu pa 2019.<ref name="arsat3llanzamientu">{{cita noticia |nome= |apellíos= |enllaceautor= |autor= |coautor= |títulu= Arianespace signe avec l'argentin ARSAT |url= http://www.lefigaro.fr/flash-ecu/2015/09/30/97002-20150930FILWWW00395-arianespace-signe-avec-l-argentin-arsat.php |formatu= |axencia= |periódicu= Le Figaro |editorial= |id= |páxina= |númberu= |mes= |añu= 2015 |issn= |fecha= 30 de setiembre de 2015 |fechaaccesu= 1 d'ochobre de 2015 |ubicación= |idioma= francés |cita= D'une masse d'environ 3 tonnes au décollage, ARSAT-3 sera llancé en 2019 par Ariane 5 depuis le centre Spatial guyanais. }}</ref> En setiembre de [[2014]], la CONAE recibió 70 millones de dólares per parte del [[CAF-Banco de Desenvolvimientu d'América Llatina]] pa financiar el proyeutu d'otru nuevu satélite, esta vegada arxentín-brasilanu llamáu SABIA-Mar.<ref name=infoespacialcafprestamo>{{cita noticia|títulu=Arxentina destina 70 millones de dólares al futuru satélite SABIA-Mar|url=http://www.infoespacial.com/latam/2014/09/09/noticia-argentina-destina-70-millones-de-dolares-al futuru-satelite-sabia-mar.html|fechaaccesu=29 d'abril de 2018|axencia=Infoespacial|fecha=9 de setiembre de 2014}}</ref> Pa 2014 empezó'l planiamientu del ARSAT-3K un [[satélite artificial|satélites artificiales]] geoestacionario diseñáu y fabricáu por [[INVAP]] d'[[Arxentina]] pola compañía llocal de telecomunicaciones [[ARSAT]] SA.<ref name=invap-arsatsatellites>{{cita web |url=http://www.invap.com.ar/en/aerospace-and-government/space-projects/arsat-satellites.html |títulu=ARSAT Satellites |editorial=INVAP |fechaaccesu=24 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924035659/http://www.invap.com.ar/en/aerospace-and-government/space-projects/arsat-satellites.html |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref><ref name=nsf-20141006arsat1>{{cita web |url=http://www.nasaspaceflight.com/2014/10/arsat-1-argentina-communicate-heightened-space-ambitions/ |títulu=ArSat-1: Arxentina to communicate its heightened space ambitions |apellíu=Belluscio |nome=Alejandro G.|editorial=NASA SpaceFlight |fecha=6 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=25 d'agostu de 2015}}</ref> Tratar de plataformes pequeñes (4,2 kW de xeneración d'enerxía y 3.000 [[quilogramu|kg]] de masa de llanzamientu) y tres eje estabilizadores diseñaos, fabricaos y probaos dafechu na Arxentina.<ref name=arsat-arsat2design>{{cita web |url=http://satelitesarsat.com.ar/site/default/page/view/arsat2_diseno |títulu=Diseño y fabricación |título-trad=Design and Manufacturing |editorial=AR-SAT S.A. |idioma=castellanu |fechaaccesu=24 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://archive.today/20160727193007/http://satelitesarsat.com.ar/site/default/page/view/arsat2_diseno |fechaarchivu=27 de xunetu de 2016 }}</ref><ref name=arianespace-launchkitVA220>{{cita llibru |url=http://arianespace.com/images/launch-kits/launch-kit-pdf-eng/VA220-launchkit-EN-10-16-2014.pdf |títulu=Launch Kit VA220 Intelsat 30 and ARSAT-1 |editorial=[[Arianespace]] |fecha=ochobre de 2014 |formatu=PDF |fechaaccesu=28 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141228200241/http://www.arianespace.com/images/launch-kits/launch-kit-pdf-eng/VA220-launchkit-EN-10-16-2014.pdf |fechaarchivu=28 d'avientu de 2014 }}</ref> Ye capaz de tresportar hasta 350 kg de carga útil con un consumu máximu d'enerxía de 3,4 kW a la fin de la vida. Na actualidá namái s'utiliza la propulsión química, pero ta desenvolviéndose una solución híbrida qu'utilizaría la propulsión bi-propelente pa la elevación de la órbita y la propulsión llétrica pal caltenimientu de la posición. Entámase una versión de propulsión puramente llétrica.<ref name=arglaw-senexp20150175p73>{{cita web |url=http://www.senado.gov.ar/parllamentariu/parllamentaria/368026/downloadPdf |títulu=Ley de desenvolvimientu de la industria satelital |títulu-trad=Satellite industry development bill |formatu=Expediente |númberu=175/15 |fecha=30 de setiembre de 2015 |article=I |páxina=page 73 |editorial=Annex |idioma=castellanu |fechaaccesu=1 de setiembre de 2015}}</ref> En 2015 llanzóse la segunda versión d'esti modelu, con un enfoque híbridu con propulsión bi-propelente pa la elevación escontra la [[órbita geoestacionaria]] y la propulsión llétrica pal caltenimientu de la posición. Coles mesmes, va caltener la masa de llanzamientu de tres tonelaes, pero ameyoraron les capacidaes, siendo capaz de llevar hasta 350 kilogramos de carga útil con un consumu máximu de 7 kW a la fin de la so vida de diseñu.<ref name=arglaw-senexp20150175p96-99>{{cita web |url=http://www.senado.gov.ar/parllamentariu/parllamentaria/368026/downloadPdf |títulu=Ley de desenvolvimientu de la industria satelital |títulu-trad=Satellite industry development bill |tipu=Expediente |númberu=175/15 |fecha=30 de setiembre de 2015 |article=I |páxina=pages 73, 96–99 |editorial=Annex |idioma=castellanu |fechaaccesu=1 de setiembre de 2015}}</ref> Pa fines de 2015, 11.7 millones d'arxentinos usaben siquier un serviciu de ARSAT y la empresa proyeutaba qu'en 2016 seríen más de 21 millones los usuarios.<ref name= millones>{{cita web |url=http://www.infonews.com/nota/268548/mas-de-11-millones-de-argentinos-utilicen|títulu=Más de 11 millones d'arxentinos utilicen servicios de ARSAT|fechaaccesu=1 d'agostu de 2017|autor=Tiempo Argentino |enllaceautor=Tiempo Argentino (diariu fundáu en 2010)|fecha=5 d'avientu de 2015 |sitiuweb=http://www.infonews.com/ |idioma= |cita= }}</ref><ref name="ARSAT empresta servicios">{{cita noticia|títulu=ARSAT empresta servicios al 30% de la población del país|url=http://revistafibra.info/arsat-empresta-servicios-al-30-de-la-poblacion-del-pais/|axencia=Revista Anfibia (Universidá Nacional de San Martín)|fecha=9 d'avientu de 2015}}</ref> Los téunicos tantu de la [[Comisión Nacional d'Actividaes Espaciales]] como de la [[Comisión Nacional d'Enerxía Atómica]] recibieron un aumentu sosteníu de presupuestu y sueldos. Reinicióse'l proyeutu espacial arxentín col llogru de la puesta n'órbita del [[SAC-D / Aquarius|SAC-D]] en 2011 construyíu casi na so totalidá por [[INVAP]],<ref>{{cita web|títulu=SAC-D/Aquarius|url=http://www.invap.com.ar/es/area-aeroespacial-y-gobierno/proyeutos/satelite-sac-daquarius.html|fechaaccesu=2 de mayu de 2012|editorial=[[INVAP]]}}</ref> según la finalización de la [[Central nuclear Atucha]]. Les tresferencies escontra los investigadores del [[Conseyu Nacional d'Investigaciones Científiques y Téuniques (Arxentina)|CONICET]] multiplicáronse delles vegaes. Estes polítiques d'Estáu, xunto con un programa especial de repatriación, dexó que cientos de científicos ya investigadores tornaren al país.<ref>[https://web.archive.org/web/20111209015309/http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C7868-el-conicet-aumento-el so-presupuestu-600-per cientu-dende-2004.php «Dende 2004, el presupuestu del Conicet aumentó un 600 %»], artículu nel sitiu web Arxentina.ar. Consultáu'l 26 d'agostu de 2011.<br> * [https://web.archive.org/web/20111209021454/http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C6212-ciencia-y-teunologia-una-inversion-fundamental.php «Ciencia y teunoloxía: una inversión fundamental»], artículu nel sitiu web Arxentina.ar. Consultáu'l 26 d'agostu de 2011.<br> * [https://web.archive.org/web/20110824230457/http://www.cnea.gov.ar/noticia.php?id_noticia=416 «Dende 2007, el presupuestu de la CNEA aumentó más del 750 %»], artículu nel sitiu web de la Cnea. Consultáu'l 26 d'agostu de 2011.<br> * [https://web.archive.org/web/20111005194052/http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C4430-yá-suman-768-los científicos repatriaos.php «Yá suman 768 los científicos repatriaos»], artículu nel sitiu web Arxentina.ar. Consultáu'l 6 d'ochobre de 2011.</ref> El Plan Raigaños foi un plan del [[Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible]],<ref name="institucional2">[http://www.raices.mincyt.gov.ar/remanes-repatriacion-subsidios-retorno.php «Subsidios Retorno»], artículu publicáu nel sitiu web Raíz, del Ministeriu de Ciencia y Teunoloxía (Buenos Aires).</ref> destináu a establecer redes de conexón ente los científicos arxentinos nel esterior y la ciencia que se desenvuelve na [[Arxentina]], llegando de ser posible a la repatriación de los científicos arreyaos nel programa.<ref name=Fuga_de_celebros/> Empezó en 2003,<ref name="clarin2">[http://www.clarin.com/sociedad/Tornaron-pais-revelar-secretos-proteinas_0_391160909.html «Tornaron al país pa revelar los secretos de les proteínes»], artículu del 16 d'avientu de 2010 nel diariu ''Clarín'' (Buenos Aires).</ref> mientres la presidencia de [[Néstor Kirchner]] y foi institucionalizáu al traviés d'una llei mientres la presidencia de [[Cristina Fernández de Kirchner]] en payares de 2008.<ref name=Fuga_de_celebros/> Hasta xunetu de 2011 consiguióse la repatriación de 834&nbsp;científicos<ref name=Repatriaos_Tiempu_Arxentín>{{enllaz rotu|1=[http://tiempo.elargentino.com/notas/los-repatriaos-del programa-raices «Los repatriaos del programa Raigaños»] |2=http://tiempo.elargentino.com/notas/los-repatriaos-del programa-raices |bot=InternetArchiveBot }}, artículu del 29 de xunetu de 2011 nel diariu ''Tiempo Argentino'' (Buenos Aires).</ref><ref name="Bióloga repatriada nᵘ 800">[http://tiempo.elargentino.com/notas/una-biologa-ye-n%C2%BA800-del programa-raices-de-repatriacion-de-científicos «Una bióloga ye la nᵘ 800 del programa Raigaños de repatriación de científicos»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110316155613/http://tiempo.elargentino.com/notas/una-biologa-ye-n%C2%BA800-del |date=2011-03-16 }}, artículu del 13 de marzu de 2011 nel diariu ''Tiempo Argentino'' (Buenos Aires).</ref> y el 7 d'ochobre de 2013 presentar a la científica repatriada númberu 1000,<ref name="raices10002">[https://archive.today/20140209174733/http://www.raices.mincyt.gov.ar/noti_repatriada1000.htm «Presentar a la científica repatriada 1000»], artículu del 7 ochobre de 2013 publicáu orixinalmente nel sitiu web Raíz, del Ministeriu de Ciencia y Teunoloxía (Buenos Aires). Dende avientu de 2015, el sitiu foi práuticamente esmanteláu, anque les sos páxines borraes pueden atopase nel sitiu web Archive (Islandia).</ref> llogrando revertir ―en xunto con otres midíes y programes― l'enclín históricu de [[fuga de celebros]] qu'esistía na Arxentina.<ref name=Fuga_de_celebros/> [[Archivu:Vex-1b.JPG|miniatura|Polu espacial Punta Indiu, inauguráu mientres el so segundu mandatu en 2014..]] En 2014 foi inauguráu'l [[Polu espacial de Punta Indiu]], puertu espacial allugáu sobre la Ruta Provincial Nᵘ 36 en Pipinas, Provincia de Buenos Aires, que cunta con una superficie total de 2.000 m² y ye utilizáu pa testear los prototipos del Tronador II de la CONAE.<ref>{{cita web |url=http://www.conae.gov.ar/index.php/espanol/2014/740-inauguracion-del polu espacial-punta-indiu |títulu=Inauguración del Polu Espacial Punta Indiu |editorial=CONAE - Comisión Nacional d'Actividaes Espaciales |fecha=23 d'avientu de 2014 }}</ref><ref name="Actu inaugural del Polu Espacial Punta Indiu">{{cita noticia|títulu=Actu inaugural del Polu Espacial Punta Indiu|url=http://www.telam.com.ar/notas/201412/89915-de-vido-encabezo-l%27actu|axencia=Telam|fecha=23 d'avientu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230422195256/https://www.telam.com.ar/notas/201412/89915-de-vido-encabezo-l%27actu|archivedate=2023-04-22|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref> Nel llugar desenvolvióse la infraestructura terrestre pa misiones satelitales y xeneración de la teunoloxía fayadiza pa la fabricación del cohete Tronador II, primer llanzador de satélites arxentín. Esti puertu espacial dexó a l'Arxentina allugase como una de les 10 naciones del mundu cunten cola teunoloxía pa poner satélites n'órbita, siendo Arxentina l'únicu país d'América Llatina. En 2012 foi llanzáu'l Nucleu d'Accesu a la Conocencia<ref>{{cita web |títulu=Nucleos d'Accesu a la Conocencia |url=http://www.nac.gob.ar/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151126124236/http://www.nac.gob.ar/ |fechaarchivu=2015-11-26 }}</ref> (NAC) un programa implementáu como [[política pública]] del [[Estáu Arxentín]], que consiste n'instalar espacios d'inclusión dixital y acercamientu a les [[nueves teunoloxíes]] en distintos puntos del país.<ref>{{cita web|títulu=Conveniu OEI - Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios I|url=http://www.oei.org.ar/forms/contratacion/documentos/LPN_04_2013.pdf|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151124163946/http://www.oei.org.ar/forms/contratacion/documentos/LPN_04_2013.pdf|fechaarchivu=2015-11-24}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Conveniu OEI - Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios II|url=http://www.oei.org.ar/forms/contratacion/documentos/LPN_03_2013.pdf|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151124153340/http://www.oei.org.ar/forms/contratacion/documentos/LPN_03_2013.pdf|fechaarchivu=2015-11-24}}</ref> Cada unu de los NAC consten d'una sala de capacitación (fornida con ente 10 y 20 ordenadores d'última xeneración), un Microcine, una sala d'Entretenimientu Dixital (fornida con consoles de [[videoxuegos]]) y un Puntu d'Accesu Dixital (PAD), que dexa conexón inalámbrica a Internet. A 2015 funcionaben nel país 277 establecimientos d'esti tipu y hai siquier unu d'ellos en cada provincia.<ref>{{cita web|títulu=Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios|url=http://www.minplan.gob.ar/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090719010000/http://www.minplan.gob.ar/|fechaarchivu=2009-07-19}}</ref> === Teunoloxía de radares militares y civiles === Mientres el so gobiernu destacóse la producción nacional de radares militares y civiles pa control del tráficu aereu y control del narcotráficu construyíos na so totalidá por [[INVAP]].<ref>{{cita web|títulu=Radares|url=http://www.invap.com.ar/es/productos-y-servicios/radares.html|fechaaccesu=2 de mayu de 2012|editorial=[[INVAP]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120516094341/http://www.invap.com.ar/es/productos-y-servicios/radares.html|fechaarchivu=2012-05-16}}<br> * Perasso, V. (2009): [https://www.bbc.co.uk/mundo/internacional/2009/05/090519_2347_arxentina_drogues_jg.shtml «Arxentina: radares contra'l narcotráficu»], artículu nel sitiu web ''[[BBC Mundo]]'' del 9 de mayu de 2009. Consultáu'l 2 de mayu de 2012.</ref> Ente 2003 y 2010 el CONICET incorporó más de 8000&nbsp;persones, aumentando un 93.2% el so personal. La cantidá d'investigadores en 2003 yera de 3804, amontándose a 6350 en 2010. En 2010 el sueldu permediu de los investigadores foi de $10&nbsp;894 y el de los becarios de $5164, esto representó un aumentu mayor al 500 %.<ref>[http://www.cienciaconcristina.com.ar/2011/03/219/ «Evolución de la inversión en presupuestu y Recursos humanos del área de Ciencia y Teunoloxía»] {{Webarchive|url=https://archive.today/20121203065024/http://www.cienciaconcristina.com.ar/2011/03/219/ |date=2012-12-03 }}, artículu del 3 de marzu de 2011 nel sitiu web Ciencia con Cristina (Buenos Aires). Consultáu'l 29 d'abril de 2017.</ref> Les tresferencies escontra los investigadores del [[Conseyu Nacional d'Investigaciones Científiques y Téuniques (Arxentina)|CONICET]] (Conseyu Nacional d'Investigaciones Científiques y Téuniques) multiplicáronse delles vegaes. Estes polítiques d'Estáu xunto con un programa especial de repatriación, dexó que tornen al país cientos de científicos ya investigadores.<ref>[http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C7868-el-conicet-aumento-el so-presupuestu-600-per cientu-dende-2004.php «Dende 2004, el presupuestu del Conicet aumentó un 600%»], artículu nel sitiu web Arxentina.ar; consultáu'l 26 d'agostu de 2011.<br> * [https://web.archive.org/web/20111209021454/http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C6212-ciencia-y-teunologia-una-inversion-fundamental.php «Ciencia y teunoloxía: una inversión fundamental»], artículu nel sitiu web Arxentina.ar; consultáu'l 26 d'agostu de 2011.<br> * [https://web.archive.org/web/20110824230457/http://www.cnea.gov.ar/noticia.php?id_noticia=416 «Dende 2007, el presupuestu de la CNEA aumentó más del 750%»], artículu nel sitiu web de la Cnea; consultáu'l 26 d'agostu de 2011.<br> * [http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C4430-yá-suman-768-los científicos repatriaos.php «Yá suman 768 los científicos repatriaos»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111005194052/http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C4430-y%C3%A1-suman-768-los |date=2011-10-05 }}, artículu nel sitiu web Arxentina.ar; consultáu'l 6 d'ochobre de 2011.</ref> === Fabricación de productos electrónicos === Dende l'empiezu del so gobiernu instaláronse, principalmente en [[Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur|Tierra del Fueu]], decenes de fábriques de productos electrónicos complexos como [[Teléfonu móvil|móviles]] y [[ordenador|ordenadores]] de marca nacional.<ref>{{cita web |url = http://www.argentina.ar/_es/economia-y-negocios/C9062-hai-mas-m%C3%B3viles-armaos-en-tierra-del%20fueu-que-en-l%27esterior.php |títulu = Hai más móviles armaos en Tierra del Fueu que nel esterior. |fechaaccesu = 26 d'agostu de 2011 |añu = 2011 |formatu = web |editorial = Arxentina.ar |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111209020055/http://www.argentina.ar/_es/economia-y-negocios/C9062-hai-mas-m%C3%B3viles-armaos-en-tierra-del |fechaarchivu = 2011-12-09 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.industria.gob.ar/?p=8768 |títulu= La presidenta inauguró una nueva fábrica d'ordenadores portátiles nacionales. |fechaaccesu= 26 d'agostu de 2011 |añu=2011 |formatu= web |editorial= industria.gob.ar}}</ref>Les empreses aniciaes en Tierra del Fueu colos beneficios de la Llei 19.640 fueron adicionalmente favorecíos pol Decretu 252/2009<ref name="puntoprofesional_1">puntoprofesional.com, [http://www.puntoprofesional.com/P/0650D/DECRETU_252-09.HTM Decreto 252/2009]</ref> que-yos fai una amenorgamientu del 61,47% na tasa d'impuestos internos a partir del 1ᵘ de xunetu de 2009.Una vegada entrada a valir en 2011 producióse una crecedera de la producción electrónica en Tierra del Fueu que, que multiplicó por 7 la producción nos cuatro productos que más crecieron (con al respeutive de igual periodu del añu pasáu) y hasta 20 vegaes en monitores nacionales.<ref name="Importante crecedera de la producción electrónica en Tierra del Fueu">{{cita noticia|títulu=Importante crecedera de la producción electrónica en Tierra del Fueu|url=https://www.eldiario24.com/nota/224975/importante-crecedera-de-la-produccion-electronica-en-tierra-del|axencia=El diariu 24|fecha=19 de xunu de 2011|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230414073952/https://www.eldiario24.com/nota/224975/importante-crecedera-de-la-produccion-electronica-en-tierra-del|archivedate=2023-04-14|fechaaccesu=2018-08-03}}</ref>Dende la sanción de la llei, na islla xeneráronse inversiones por 370 millones de dólares,<ref>[http://www.industria.gob.ar/en-un anu-multiplicar por-7-la crecedera-de-la-produccion-electronica-en-tierra-del fueu/] artículu del 18 d'agostu de 2013</ref> la producción de notebooks y netbooks aumentó 200&nbsp;%, la producción de decodificadores 120&nbsp;%, cámares fotográfiques 50&nbsp;%, y equipos d'aire acondicionáu industriales 63&nbsp;%.<ref>[https://web.archive.org/web/20131022003906/http://www.diariobae.com/diario/2013/08/18/31919-produccion-de-electronicos-amóntose-200-en-2013.html «La producción d'electrónicos amontar en 200&nbsp;% en 2013»], artículu del 18 d'agostu de 2013 nel ''Diariu BAE''. Consultáu'l 15 d'abril de 2014</ref> Nesta área tamién sobresalió la creación, a mediaos del 2011, de [[Tecnópolis]], una mega muestra allugada en [[Villa Martelli]] y el Polu Científicu Teunolóxicu en [[Palermo (Buenos Aires)|Palermo]].<ref>{{cita web |url= http://www.mincyt.gov.ar/ministeriu/polocientifico/index.php |títulu= Polu Científicu Teunolóxicu. |fechaaccesu= 3 d'ochobre de 2011 |añu= 2011 |formatu= web |editorial= [[Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible]] }}</ref> === Tecnópolis y Polu Científicu Teunolóxicu === {{VT|Tecnópolis|l1=Tecnópolis}} A mediaos del 2011, créase [[Tecnópolis]], una megamuestra allugada en [[Villa Martelli]], siendo la más grande d'[[América llatina|América Llatina]], que se realiza de [[xunetu]] a [[payares]] de cada añu a partir del [[2011]].<ref>{{Cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1389800-que puede percorrese-en-tecnopolis-la-megamuestra-de-ciencia-y-teunologia-que-arrinca-güei/|títulu=Cómo ye Tecnópolis, la megamuestra de ciencia y teunoloxía qu'arrinca güei|fechaaccesu=16 de xunetu de 2011|autor=La&nbsp;Nación}}</ref> y el Polu Científicu Teunolóxicu en [[Palermo (Buenos Aires)|Palermo]],<ref>{{cita web|url=http://www.mincyt.gov.ar/ministeriu/polocientifico/index.php|títulu=Polu Científicu Teunolóxicu|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2011|añu=2011|formatu=web|editorial=[[Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible]]}}</ref> que toma 45&nbsp;000&nbsp;m² y invertiríense 250 millones de [[Pesu arxentín (moneda)|pesos]].<ref name="lanacion1">[http://www.lanacion.com.ar/1412611-inauguraron-el polu científicu-teunologico «Inauguraron el polu científicu teunolóxicu»], artículu del 7 d'ochobre de 2011 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires).</ref> En 2012 inauguráronse los primeres 24&nbsp;000&nbsp;metros cuadraos, y en 2015 cola obra concluyida suman casi 23&nbsp;000&nbsp;metros cuadraos adicionales.<ref>{{cita web |url=http://www.surenio.com.ar/la presidenta-dexo-inauguráu-el vienres-la-segunda-etapa-del polu científicu-teunologico/|títulu=La Presidenta dexó inauguráu'l vienres la segunda etapa del Polu Científicu Teunolóxicu |periódicu=El Sureñu |allugamientu=Tierra del Fueu, Arxentina |fecha=8 de payares de 2015}}</ref> Foi construyíu en delles etapes, la primer etapa, rematada en 2011, incluyó la inauguración de les sedes del Ministeriu de Ciencia, l'Axencia Nacional de Promoción Científica y Teunolóxica, y los Institutos Internacionales Interdisciplinarios pa la Innovación. La segunda etapa foi inaugurada pola presidenta Cristina Fernández en 2015, esta segunda etapa toma una nueva sede del CONICET, el parque de Ciencia y Teunoloxía, etc.&nbsp;<sup>[[Polu Científicu Teunolóxicu#cite note-1|1]]</sup> "ye la obra d'infraestructura en ciencia más importante de los últimos cincuenta años", sostuvo'l Ministru de Ciencia y Teunoloxía Lino Barañao.<sup>[[Polu Científicu Teunolóxicu#cite note-2|2]]</sup> el Polu toma 45&nbsp;000&nbsp;m² y invertiríense 250 millones de&nbsp;[[Pesu arxentín (moneda)|pesos]].<sup>[[Polu Científicu Teunolóxicu#cite note-lanacion-3|3]]</sup> Va cuatro años inauguráronse los primeres 24 mil metros cuadraos, y en 2015 cola obra concluyida suman casi 23 mil metros cuadraos adicionales.<sup>[[Polu Científicu Teunolóxicu#cite note-4|4]]</sup>[[Archivu:Cristina_Kirchner_en_Tecnópolis_2011-08-17.ogv|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:Cristina_Kirchner_en_Tecn%C3%B3polis_2011-08-17.ogv|miniatura|Cristina Kirchner al pie de estudiantes el 17 d'agostu de 2011 en [[Tecnópolis]], presentando la llei de promoción de [[software]] arxentín y apurriendo la [[netbook]] un millón.]] El plan Raigaños (Rede d'Arxentinos Investigadores y Científicos nel Esterior) ―llamáu tamién R@íces― foi un plan del [[Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible]]<ref name="institucional">{{cita web|url=http://www.raices.mincyt.gov.ar/institucional.htm|títulu=Raíz - Institucional|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110902174219/http://www.raices.mincyt.gov.ar/institucional.htm|fechaarchivu=2011-09-02}}</ref> destináu a establecer redes de conexón ente los científicos arxentinos nel esterior y la ciencia que se desenvuelve na [[Arxentina]], llegando de ser posible a la repatriación de los científicos arreyaos nel programa.<ref name=Fuga_de_celebros/> Empezó en 2003,<ref name="clarin2"/> mientres la presidencia de [[Néstor Kirchner]] y foi institucionalizáu al traviés d'una llei mientres la presidencia de [[Cristina Fernández de Kirchner]] en payares de 2008.<ref name=Fuga_de_celebros/> Hasta xunetu de 2011 consiguióse la repatriación de 834&nbsp;científicos<ref name=Repatriaos_Tiempu_Arxentín/><ref name="Bióloga repatriada nᵘ 800"/> y el 7 d'ochobre de 2013 presentar a la científica repatriada númberu 1000,<ref name="raices1000">{{cita web |url=http://www.raices.mincyt.gov.ar/noti_repatriada1000.htm |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=3 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924084435/http://www.raices.mincyt.gov.ar/noti_repatriada1000.htm |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015 }} Raigaños - 7 ochobre de 2013</ref> llogrando revertir -en xunto con otres midíes y programes- l'enclín históricu de [[fuga de celebros]] qu'esistía na Arxentina.<ref name=Fuga_de_celebros>[http://www.oei.es/divulgacioncientifica/reportaxes_487.htm «Recula la fuga de celebros arxentinos: la torna al país de científicos arxentinos como política d'Estáu»], artículu de 2010, publicáu nel sitiu web de la [[Organización d'Estaos Iberoamericanos|OEI]] (Organización d'Estaos Iberoamericanos).</ref> Simultáneamente, en dambes xestiones kirchneristas l'Estáu impulsó la política aeroespacial aumentando exponencialmente la inversión nun área considerada estratéxica. Ente los llogros alcanzaos destáquense: la construcción del Pehuensat-1, que col so llanzamientu en 2007 marcó'l primer pasu del Plan Nacional Satelital; la puesta n'órbita en 2011 del Sac-D Aquarius, un satélite pa monitoreo de la biosfera, nun trabayu conxuntu de la Conae, el Invap y la Nasa; el trabayu al pie de Brasil pal desenvolvimientu del Sac-Y, que va constar del SABIA-Mar A y SABIA-Mar B, coles mires de prevención meteorolóxica, estudiu del mar, deforestación y agricultura; tamién s'avanzó nos llamaos “nanosatélites”, llanzando dende China'l pequeñu satélite “Capitán Beto”, qu'órbita a 650 km con fines esperimentales de llibre accesu pa centros educativos y científicos, y “Manolito”, un satélite de similares carauterístiques.<ref>“Plan Nacional Satelital: la presencia arxentina nel espaciu”, Secretaría d'Información Pública,http://argentina.ar/2013/11/21/ciencia-y-teunologia-23732-plannacional-satelital-la presencia argentina-en-l'espaciu.php</ref> Finalmente se dio la puesta n'órbita del Arsat-1, el primer satélite de telecomunicaciones d'América Llatina, que con una inversión de 6500 millones de pesos brinda servicios de telecomunicaciones y, darréu, en setiembre de 2015, el llanzamientu del Arsat-II. Esti segundu satélite de comunicaciones implicó una inversión de 250 millones de dólares y tien una cobertoria continental. D'esta manera, Arxentina quedó incluyida nel grupu de 12 países que producen satélites de telecomunicación. == Política en Cultura == [[Archivu:Correo Central 2015.jpg|left|miniaturadeimagen|El [[Centru Cultural Kirchner]]' inauguráu'l 21 de mayu de 2015, ye'l más importante en tamañu d'[[América Llatina]] y el terceru a nivel mundial.]] {{VT|Centru Cultural Néstor Kirchner|l1=Centru Cultural Néstor Kirchner|Muséu Casa Rosada|l2=Muséu Casa Rosada}} Mientres el so gobiernu construyó'l [[Centru Cultural Néstor Kirchner]] un espaciu p'artes plástiques, espectáculos musicales y esposiciones, que foi inauguráu'l 21 de mayu de 2015. Ye'l más importante en tamañu d'[[América Llatina]] y el terceru a nivel mundial. Tamién se construyó'l [[Muséu Casa Rosada]] emplazado nes antigües galeríes de l'[[Aduana de Taylor]]<ref name="SN">{{cita web|url=http://www.sn-noticias.com.ar/surnoticias/index.php?option=com_content&view=article&id=1312:cristina-inaugura-el muséu-del bicentenariu&catid=72:gobiernu&Itemid=416|títulu=Cristina Fernández de Kirchner inaugura'l Muséu del Bicentenariu|fechaaccesu=20 de payares|autor=|fecha=24 de mayu de 2011 de 2011|obra=SN Noticies}}</ref> de la ciudá de [[Buenos Aires]], inauguráu'l 24 de mayu de 2011<ref name="perfil">{{cita web|url=http://www.perfil.com/contenidos/2011/05/24/noticia_0040.html|títulu=El Muséu del Bicentenariu qu'inauguró CFK|fechaaccesu=20 de payares|autor=|fecha=24 de mayu de 2011 de 2011|obra=Diariu Perfil}}</ref> onde s'esponen unes 10&nbsp;000 pieces históriques. Abrió les sos puertes col nome de Muséu del Bicentenariu<ref>{{cita web|url=http://www.casarosada.gob.ar/la-casa-rosada/museo|títulu=Muséu Casa Rosada|fechaaccesu=1 de xunetu de 2016|autor=Gobiernu d'Arxentina|sitiuweb=casarosada.gob.ar}}</ref> con [[fotografía|fotografíes]], [[pintura|pintures]] y material [[audiovisual]] que recreen nuna llinia de tiempu los distintos periodos históricos del país. Tamién exhibe oxetos históricos topaos n'escavaciones, los restos arqueolóxicos del [[Fuerte de Buenos Aires]]<ref name="perfil" /> y la obra [[mural]] ''[[Exerciciu plásticu]]'' del artista [[Méxicu|mexicanu]] [[David Alfaro Siqueiros]], que data de 1933.<ref name="SN" /> La superficie total del edificiu ye de 5000 metros cuadraos.<ref name="perfil2">{{cita web|url=http://www.perfil.com/contenidos/2011/06/03/noticia_0033.html|títulu=Conoza'l Muséu del Bicentenariu na Rosada|fechaaccesu=20 de payares|autor=|fecha=5 de xunu de 2011 de 2011|obra=Diariu Perfil}}</ref> Tamién fueron construyíos [[Muséu del Llibru y de la Llingua]], el [[Tecnópolis|Parque Tecnópolis]], [[Centru Cultural Julio Le Parc]] en Mendoza, el Muséu de Belles Artes en San Juan, el [[Centru Cultural del Bicentenariu]] y el Centru de Convenciones en Santiago del Estero, Casa de les Cultures en [[Resistencia (ciudá)|Resistencia]], Chaco, Cine Teatru Renzi en [[La Banda]], Centru de la Conocencia en [[Posadas]], Misiones.<ref>{{cita publicación |apellíu= |nome= |títulu=Revista nuestraCultura |añu=Ochobre de 2013 |editorial=Secretaría de Cultura de la Nación Arxentina |páxines=8-9 |númberu=22 |issn= |url=https://issuu.com/secretariadecultura/docs/nuestracultura22 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20200610185011/https://issuu.com/secretariadecultura/docs/nuestracultura22 |archivedate=2020-06-10 |fechaaccesu=2018-08-03 }}</ref> N'agostu de 2015 [[Cristina Fernández de Kirchner]] inauguró 18 nueves sales que suman 3200 m² d'esposición, y la finalización de la remodelación del edificiu del Muséu Nacional de Belles Artes.<ref>{{cita web|url=http://www.minutouno.com/notas/1286087-cristina-inauguro-obres-remodelacion-18-sales-del%20mus%C3%A9u%20nacional-belles-artes|títulu=Cristina inauguró obres de remodelación de 18 sales del Muséu Nacional de Belles Artes|periódicu=M1 (minutouno)|editorial=|fecha=22 d'agostu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151023053901/http://www.minutouno.com/notas/1286087-cristina-inauguro-obres-remodelacion-18-sales-del|fechaarchivu=2015-10-23}}</ref> Habilitáronse 16 sales de 2845 m² en xunto, onde s'esiben unes 300 obres d'arte del sieglu XX.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/noticia.asp?id=804306|títulu="L'Estáu tien de dar llugares por que'l pueblu apuerte al arte" |periódicu=Diariu Ámbitu Financieru |editorial= |fecha= 22 d'agostu de 2015}}</ref> Mientres esti periodu se reglamentó la Llei de Doblaxe,<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201308/27544-la-reglamentacion-de-la |títulu=La reglamentación de la Llei de Doblaxe ye unu de los grandes llogros del proyeutu nacional |periódicu=Télam - Axencia Nacional de Noticies editorial= |fecha=4 d'agostu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422195303/https://www.telam.com.ar/notas/201308/27544-la-reglamentacion-de-la |fechaarchivu=2023-04-22 }}</ref> impulsóse la [[Polu Audiovisual|industria audiovisual]],<ref>{{cita web |url=https://www.clarin.com/politica/cristina-creacion-audiovisual-puertu-maderu_0_SJRGwrg2Pmx.html |títulu=Cristina anunció la creación d'un Polu Audiovisual en Puerto Madero |periódicu= Clarín |editorial= |fecha=29 d'agostu de 2012 }}</ref> y empecipiaron les sos tresmisiones les señales televisives [[CINE.AR|INCAA tv]], [[Alcuentru (canal de televisión)|Canal Atopo]] y [[Pakapaka (canal de televisión)|Paka-Paka]]. Coles mesmes encaráronse planes de fomentu a esta industria “xeneraron más de 8.000 puestos de trabayu xenuinos y crearon 100 productores” y pal INCAA fueron contrataes más de 100 mil persones de manera direuta o indireuta. La xestión nacional anterior produció 650 series, y la creación de canales non tradicionales como la páxina Odeon, “El Netflix arxentín”, ente otres coses. Triplicáronse les películes nacionales estrenaes -en 2002 fueron 48 y nel 2015 181- y doblóse el so públicu: de 3.4 millones en 2002 a 7.1 nel 2015. El cine arxentín, nesi añu, tuvo una gran crecedera: el 14% del total de les persones que diben al cine miraben trabayos d'industria nacional.<ref>{{cita web |url=https://web.ultracine.com/cine-arxentín-2015-14-de-cuota-de-mercado/ |títulu=Cine arxentín 2015: 14 % de cuota de mercado |publicación=Ultracine |autor=Mariano Oliveros |fecha=4 de xineru de 2016 }}</ref> Sancionóse la llei del actor, que los asitia como trabayadores en rellación de dependencia –daqué qu'hasta entós yera difícil de reglamentar nesti negociu–, la llei del intérprete, que dexa que los actores cobren pola repetición de los sos trabayos nun mediu y que ye'l sustentu llegal de Sagai, y la llei del doblaxe, qu'afala a que toles películes que sían modificaes al idioma español sían feches por artistes arxentinos y la llei sobre l'actividá teatral, pa entender como obres d'autor nacional a les traducciones y adautaciones d'obres d'autores estranxeros realizaes por traductores y/o adaptadores arxentinos. Empecipiáronse les obres de renovación edilicia y téuniques del históricu [[Cine Gaumont]], adquiríu pol INCAA y tresformáu nel Espaciu INCAA Km. 0. Les sociedaes de xestión, creaes nestos años, reconocen derechos a los actores (Sagai) y a los direutores de cine (DAC), pa ser compensaos monetariamente los primeres pol usu de les sos imáxenes, cada vez qu'un programa o película ye emitíu o repitíu, y los segundos, la reconocencia como autores de les sos films, lo que los habilita tamién a cobrar por ello. Tamién mientres el so xestión produció la creación de la Unidá de Fomentu de Producción televisiva, la señal Incaa TV y la Cinemateca y Archivu de la Imaxe Nacional (Cinain). La medría de los fondos pal Institutu Nacional de Teatru (INT), la llei de Teatru Independiente y la creación del bonaerense Institutu Provincial de Teatru dieron, coles mesmes, nuevu impulsu a les actividaes escéniques (en Capital, de la mesma, encontiaes por Proteatro).<ref name="¿Por qué los actores quieren a Cristina?">{{cita noticia|apellíos1=Sirven|títulu=¿Por qué los actores quieren a Cristina?|url=http://www.lanacion.com.ar/1390124-por-que-los actores-quieren-a-cristina|axencia=La Nación|fecha=17 DE JULIO DE 2011}}<br> * {{cita noticia|títulu=Otru emburrión pal cine arxentín|url=https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-32449-2014-06-07.html|axencia=Página/12|fecha=7 DE XUNU DE 2014}}<br> * {{cita noticia|títulu=Cristina defendió la llei del doblaxe de películes estranxeres|url=https://www.diariopopular.com.ar/politica/cristina-defendio-la llei-del doblaxe-peliculas-estranxeres-n163186|axencia=Diariu Popular|fecha=17 de xunetu de 2013}}</ref> Al respeutive de los Monumentos históricos nacionales, la presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner|Cristina Fernández]], na Casa Rosada ordenó la restauración de los salones, los pisos de mosaicu a los cualos faltáben-yos pieces, o les pintures murales que fueren recubiertes con pintura llisa en dalgún momentu del sieglu XX; inauguró una serie de sales temátiques sobre diverses árees de la cultura y la historia arxentina, treslladando d'esos salones les oficines de la Presidencia de la Nación.<ref>[http://www.clarin.com/politica/Cristina-arquiteuta-remocico-Casa-Rosada_0_660533998.html Cristina arquiteuta: remocicó la Casa Rosada con obres por $ 64 millones] clarin.com, 9 de marzu de 2012.</ref> Efeutuáronse los trabayos faltantes nos trés fachaes que quedaren ensin restaurar y recuperáronse les moldures que fueren estropiaes pola vexetación qu'había crecíu sobre'l revoque.<ref>[http://edant.clarin.com/diario/2006/12/29/laciudad/h-05501.htm Yá puede vese el nuevu color de la Casa Rosada] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304121956/http://edant.clarin.com/diario/2006/12/29/laciudad/h-05501.htm |date=2016-03-04 }} clarin.com, 29 d'avientu de 2007.</ref> Pa los festexos del [[Bicentenariu d'Arxentina|bicentenariu de 2010]] de la [[Revolución de Mayu]] realizáronse dellos cambeos y realizóse l'apertura del Muséu del Bicentenariu na zona restaurada de lo que foi'l patiu de maniobres de l'[[Aduana de Taylor]]. Respectu al Palaciu del Congresu, foi restauráu l'edificiu, que s'atopaba bien deterioráu pola falta de caltenimientu mientres décades. La recuperación de los salones interiores foi entamada en 2008, por aciu un Plan de Caltenimientu y Puesta en Valor de la Cúpula Salón Azul qu'empezó a executase en xineru de 2010 y duró un añu.<ref>{{cita web |url=http://www.parlamentario.com/noticia-39583.html |títulu=Conclúin les obres nel Salón Azul |publicación=El Parllamentariu |fecha=26 de setiembre de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180612144420/http://www.parlamentario.com/noticia-39583.html |fechaarchivu=2018-06-12 }}<br> * {{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/m²/10-2299-2012-06-10.html |títulu=Un plan pal Congresu |publicación=Página/12 |autor=Sergio Kiernan |fecha=9 de xunu de 2012 }}<br> * {{cita web |url=http://www.diagonales.com/nota-182467-Ingenieria-de-la-UNLP-restaurara-el |títulu=Ingeniería robló un conveniu pa la restauración del Congresu |publicación=Diagonales (La Plata) |fecha=8 de xunu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140808141731/http://www.diagonales.com/nota-182467-Ingenieria-de-la-UNLP-restaurara-el |fechaarchivu=2014-08-08 }}</ref> Impulsóse la restauración, dempués de casi venti años del edificiu de la [[Confitería del Molín|Confitería'l Molín]] que s'atopaba en fuerte riesgu edilicio.<ref name="La Confitería del Molín, rescatada">{{cita noticia|apellíos1=Kiernan|nome1=Sergio|títulu=La Confitería del Molín, rescatada|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-259756-2014-11-13.html|axencia=Página/12|fecha=13 de payares de 2014}}<br> * {{cita noticia |url=http://www.andigital.com.ar/politica/item/41413-dominguez-y-la-expropiacion-de-la-confiteria-del molín-recuperamos-una parte-de-nuesa-historia |títulu=Domínguez y la espropiación de la Confitería del Molín: “Recuperamos parte de la historia”|axencia=ADN Dixital|fecha=12 de payares de 2014}}</ref> Restauróse la Basilica de Luján, unu de los mayores iconos relixosos del país.<ref name="BASILICA DE lUJÁN">{{cita noticia|títulu=Avanza la última etapa de la restauración de la Basilica de Lujan|url=http://www.telam.com.ar/notas/201311/39230-avanza-la etapa final-de-restauracion-de-la-basilica-de-lujan.php|axencia=Telam|fecha=3 de payares de 2013}}<br> * {{cita publicación | url = http://www.casarosada.gov.ar/index.php?option=com_content&task=view&id=2403&Itemid=1 | títulu = Restauración de la Basílica de Luján | publisher = Presidencia de la nación | date = 2 de febreru de 2006 | fechaaccesu = 11 de febreru de 2009 }}<br> * {{cita noticia|títulu=La histórica restauración de la Basílica entra na so etapa final|url=http://www.elcivismu.com.ar/notas/13208/|axencia=El civismu|fecha=13 de febreru de 2013}}</ref> Rescatóse la "''aduana vieya''" o Aduana de Taylor convirtiéndola nun muséu de 5000 m², onde s'esiben oxetos históricos topaos n'escavaciones, los restos arqueolóxicos del Fuerte de Buenos Aires y la obra mural ''Exerciciu Plásticu'' del artista mexicanu David Alfaro Siqueiros, que foi restaurada.<ref name ="SN"/> En 2010, empezaron les obres de restauración del [[Palaciu de Xusticia de la Nación (Arxentina)]] correspondientes a los frentes llaterales a les cais Viamonte y Lavalle, postreres necesaries por que el esterior del edificiu recupere'l so aspeutu orixinal, yá que s'atopaba deterioráu y esllucíu pola adhesión de sarriu a la so superficie. En marzu de 2010 empezó la restauración del edificiu de los [[Edificiu del Ministeriu d'Obres Públiques (Arxentina)|Ministerios de Desenvolvimientu Social y de Salú]].<ref>{{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/160000-164999/164955/norma.htm |títulu=Decreto 329/2010 - Declárase a la señora María Eva Duarte de Perón "Muyer del Bicentenariu" |publicación=InfoLeg - Información Llexislativa |editorial= |fecha=8 de marzu de 2010 }}<br> * {{cita web |url=https://www.lanacion.com.ar/1392634-cristina-kirchner-inaugura-una semeya xigante-de-eva-peron |títulu=Cristina Kirchner inauguró un mural sobre Eva Perón |publicación=La Nación |fecha=26 de xunetu de 2011 }}</ref> La restauración de les fachaes sur y norte avanzó a lo llargo de 2011 ya incluyo la instalación de dos grandes [[Murales d'Eva Perón del Edificiu del Ministeriu d'Obres Públiques|murales]].<ref>Martín Granovsky; [http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-172939-2011-07-24.html Los dos miraes d'Evita] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200822145155/http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-172939-2011-07-24.html |date=2020-08-22 }} Diariu Página/12, 24 de xunetu de 2011</ref> Mientres el so xestión formaron dos grupos de danza: el Ballet Nacional de Danza, que dirixe [[Iñaki Urlezaga]], y la Compañía Nacional de Danza Contemporánea, que dirixe Cristina Gómez Comini. La primera crear en 2014 y la segunda, en 2010.<ref name="Iñaki Urlezaga: “Gustaríame que Cristina venga">{{cita noticia|títulu=Iñaki Urlezaga: “Gustaríame que Cristina venga|url=http://www.perfil.com/espectaculos/inaki-urlezaga-me-gustaria-que-cristina-venga-1122-0071.phtml|axencia=Perfil|fecha=23 de payares de 14}}</ref> Tamién se realizaron importantes inversiones realizaes nel Incaa ([[Institutu Nacional de Cine y Artes Audiovisuales]]), que al 2015 tien 55 sales en tol país, con más de 18.000 butaques, entama 90 festivales, cines móviles y concursos.<ref name="Cristina anunció un conveniu pa refinanciar les deldes de 17 provincies">{{cita noticia|títulu=Cristina anunció un conveniu pa refinanciar les deldes de 17 provincies "a tasa bajísima"|url=http://www.lacapital.com.ar/politica/Cristina-anuncio-un conveniu-pa-refinanciar-les deldes-de-17-provincies-a-tasa-bajisima-20150512-0032.html|axencia=La capital|fecha=12 de mayu de 2015}}</ref> Llegar mientres la so presidencia a la máxima asignación histórica pa la cultura n'Arxentina, el 3,8% del PIB. Les esportaciones culturales arxentines rondaron los 500 millones de dólares, cuantimás aumentaron 150 % les esportaciones del sector audiovisual, lo que convierte al país n'unu de los principales productores de conteníu audiovisual cultural y educativu del mundu.<ref name="Centru Cultural Néstor Kirchner">{{cita noticia|títulu=Centro Cultural Néstor Kirchner|url=http://www.cooptel.com.ar/noticia/cfk-inauguro-el centru cultural-nestor-kirchner-4768|axencia=Cooptel|fecha=22 de mayu de 2015}}</ref> En 2012 llanzóse'l programa Antroxos Federales de l'Allegría, que convocó a más de 2.500.000 arxentinos. L'Estáu sofitó los festexos de 200 llocalidaes del país.Nel esterior, 9 .000.000 de visitantes percorrieron el pabellón arxentín na Expo Shanghai 2010 y más de 600 mil persones visitaron l'espaciu arxentín de Expo Yeosu 2012. Sofitando'l llabor de les 2000 biblioteques populares de tol país, distribuyéronse más de 1.000.000 de llibros y al traviés del Programa Llibros y Cases, de la Secretaría de Cultura de la Nación, distribuyéronse más de 1.800.000 llibros ente 100.000 nueves viviendes populares construyíes pol Estáu nacional. Respectu de la producción editorial, en 2012, rexistrar nel país 27.660 títulos y 97.000.000 d'exemplares. Nos barrios de tol país, creáronse 250 Puntos de Cultura, esto ye, organizaciones sociales y comuñales que realicen proyeutos culturales. Entamáronse cuatro Congreso Arxentinos de Cultura en Mar del Plata, Tucumán, San Juan y Chaco.<ref name="Máxima asignación histórica pa la cultura n'Arxentina, el 3,8% del PIB">{{cita noticia|títulu=Máxima asignación histórica pa la cultura n'Arxentina, el 3,8% del PIB|url=https://www.mundiario.com/articulo/sociedad/maxima-asignacion-historica-cultura-argentina-38-pib/20130911105019010390.html|axencia=Mundidiario|fecha=Máxima asignación histórica pa la cultura n'Arxentina, el 3,8% del PIB}}</ref> Mientres el so gobiernu creóse'l [[Institutu Nacional de la Música]] (INAMU), depués de que'l proyeutu fuera aprobáu por dambes Cámares del Congresu Nacional y promulgao como Llei 26.801. Llogróse la recuperación del estensu catálogu discográficu que perteneció a la empresa Sicamericana S.A., que se desempeñaba comercialmente al traviés de los nomes "Music Hall", "Sazam" y/o "TK", que cuntaba con más de 1.500 discos.<ref>{{Cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201602/137126-institutu-nacional-musica-catalogo-music-hall-discos.html|títulu=L'Institutu de la Música recuperó y devolvió a los sos autores más de 1500 discos|fechaaccesu=28 de xunetu de 2017|sitiuweb=www.telam.com.ar|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230423054913/https://www.telam.com.ar/notas/201602/137126-institutu-nacional-musica-catalogo-music-hall-discos.html|fechaarchivu=2023-04-23}}<br> * {{Cita web|url=https://www.clarin.com/espectaculos/musica/rescataron-discos-grandes-musicos-arxentinos_0_4ks5LK_se.html|títulu=Asina se rescataron 1500 discos de grandes músicos arxentinos|fechaaccesu=28 de xunetu de 2017|apellíu=Clarin.com|sitiuweb=www.clarin.com|idioma=es}}</ref> Creo SINCA (Sistema d'Información Cultural de l'Arxentina), cola más completa información sobre la cultura del país en formatu electrónicu. Mientres la so xestión, la Secretaría promovió la Campaña contra'l Tráficu Ilícitu de Bienes Culturales y entamó'l segundu Congresu Arxentinos de Cultura.<ref>{{cita web |url=http://www.treslineas.com.ar/jose-pepe-naide-puede-afirmar-formula-kirchner-binner-2011-ciencia-ficcion-n-175637.html |títulu=José Pepe Nun "naide puede afirmar qu'una fórmula Kirchner-Binner en 2011 sía ciencia ficción" |obra=Trés lineas |fecha=13 de payares de 2009}}</ref> === Festexos del Bicentenariu de la Revolución de Mayu === {{AP|Bicentenariu d'Arxentina}} [[Archivu:Reapertura_del Teatro_Colón_-_Vista_exterior_del Teatro_(7).jpg|miniatura|Celebraciones del Bicentenariu en 2010.]] Na ciudá de [[Buenos Aires]], el gobiernu nacional entamó'l principal eventu conmemorativo del aniversariu de la [[Revolución de Mayu]], que se desenvolvió principalmente nun tramu de la más importante arteria de la ciudá, l'[[Avenida 9 de Julio]]. El festexu empezó'l día [[21 de mayu]] y remató'l [[25 de mayu]], «Día del Bicentenariu». Magar la conmemoración realizar mientres tou [[2010]] nel país, esti eventu foi l'únicu nel que s'atoparon representaes les provincies y países invitaos.<ref>{{cita web|url=http://www.bicentenario.argentina.ar/es/agenda/grandes-eventos/pasio-del%20bicentenariu-16.php|títulu=Paséu del Bicentenariu|fechaaccesu=19 de mayu de 2010|autor=Bicentenariu.arxentina.ar|fecha=10 de mayu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100514180547/http://www.bicentenario.argentina.ar/es/agenda/grandes-eventos/pasio-del|fechaarchivu=2010-05-14}}</ref> La convocatoria foi masiva con tres millones de persones aconceyaes na Avenida 9 de Julio sede central de los festexos.<ref>{{cita web|url=http://www.perfil.com/contenidos/2010/05/25/noticia_0035.html|títulu=Casi 3 millones de persones nes cais coronaron el Bicentenariu|fechaaccesu=15 de payares de 2010|autor=Perfil.com|idioma=castellanu}}</ref> == Política n'agricultura, ganadería, pesca y alimentación == Respectu al sector agropecuariu la soya, que se constituyó nel principal cultivu d'Arxentina, algamó na temporada 2009-2010 una collecha récor de 52 millones de tonelaes, la collecha del ciclu 2014-2015 presentó una producción de soya de 61,4 millones de tonelaes.<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-282937-2015-10-02.html|títulu=Otra collecha record |periódicu= Página/12|editorial= |fecha= 2 d'ochobre de 2015}}</ref> La producción de maíz paso de 23,7 millones de tonelaes producíes na temporada 2010-2011 al récor de 25 millones pa la temporada 2012-2013. Esta crecedera nel sector agropecuariu tamién se vio retrucáu en cultivos menores, como l'arroz y la cebada, qu'algamaron producciones cercanes a les 2 millones de tonelaes nel primer casu, y de 5 millones nel segundu.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201305/18158-en |títulu=Na última década, Arxentina volvió ser potencia agroalimentaria |periódicu=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=19 de mayu de 2013 |autor=Gabino Rebagliati |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220810105852/https://www.telam.com.ar/notas/201305/18158-en |fechaarchivu=2022-08-10 }}</ref> Reparar una fuerte tecnificación nel sector, la venta de maquinaria agrícola aumentó en 2013 un 97.3 % respectu del mesmu periodu del añu anterior.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-226333-2013-08-09.html «Les ventes de maquinaria agrícola crecieron 97 % nel segundu trimestre: el campu se tecnifica con cosecha récor»], diariu ''Página/12'', 9 d'agostu de 2013.</ref> La producción avícola creció de 170 %, la porcina un 109 % y la láctea 43 %.<ref>[http://www.americarne.com/noticias/buscador.php?tipu=unico&id_articulo=5750 «Arxentina: la producción d'aves aumentó 170 % en diez años»], ''Rede Alimentaria'', 25 d'ochobre de 2013.</ref> En 2013 les esportaciones de lleche entero en polvu foi de 213&nbsp;349&nbsp;tonelaes, por un preciu FOB total de 958.4&nbsp;millones de dólares, amontándose al respeutive de los 706.3&nbsp;millones del añu 2012.<ref>[http://supercampo.perfil.com/2013/11/esportaciones-record-de-leche-en-polvo/ «Exportación récor de lleche en polvu»], artículu nel suplementu Supercampo del diariu ''Perfil'' de payares de 2013.</ref>Tamién se verifico una crecedera na producción de productos agroepcuarios non tradicionales y creciera la cantidá d'hectárees que se trabayen con banana, palta y mangu. Amás llévense alantre programes pa incentivar a cultivos como'l [[Passiflora edulis|mburucuyá o maracuyá]] y el [[Carica papaya|mamón o papaya]].<ref name="La producción de frutes tropicales aumenta nel noroeste arxentín">{{cita noticia|apellíos1=Bouhebent|nome1=Facundo|títulu=La producción de frutes tropicales aumenta nel noroeste arxentín|url=http://www.cadena3.com/post_ampliado.asp?post=38414&archivu=55148&sector=42|axencia=Cadena 3|fecha=5 de xineru de 2010}}</ref> Tocantes a la industria vitivinícola el valor de la producción de vinu arxentino foi de 3,4 mil millones de dólares en 2011, de los cualos el 40% espórtase. L'Arxentina ye'l mayor productor de vinu de [[Llatinoamérica]] y el quintu mayor productor en tol mundu,<ref>{{cita web |url=https://latinamericahoy.es/2012/06/06/el vinu-en-america-latina/ |títulu=El vinu n'América Llatina |periódicu=Latin América Güei |editorial= |fecha=6 de xunu de 2012 }}</ref> según el novenu esportador a nivel global.<ref>{{cita web |url=http://www.argentina-excepcion.com/es/guia-viaxe/vinos/historia-vinedo |títulu=Historia del viñéu arxentín |periódicu=Arxentina Esceición |editorial= |fecha= }}</ref> La calidá del vinu arxentino creció nel periodu 2005 2015, ganando terrenal nel mercáu mundial: namái en 2010 les ventes al esterior algamaron los USD$ 650 millones, lo qu'implicó una alza del 17% en rellación al 2009, marcando un nuevu récor históricu. Inauguráronse la Canal Matriz Nuevu Alvear, na Llocalidá de Alvear, una obra destinada a optimizar la infraestructura esistente de riego y drenaxe, algamando una distribución equitativa de riego na zona, con una inversión de 223 millones de pesos, la modernización del Sistema Río Tunuyán Inferior: Área San Martín- Canal Norte, na Llocalidá de Junín y San Martín, qu'implica una inversión de 147 millones de pesos. Otru de los proyeutos inauguraos foi sistema Naciente Chachingo-Pescara, na llocalidá de Maipú y Guaymallén y la modernización Canales Socavón-Frugoni, nes llocalidaes de Les parés y Capitán Montoya, qu'implicó inversiones de 72 millones de pesos.<ref name="Obres de riego">{{cita noticia|títulu=Cristina inauguró obres de riego que demandaron una inversión de más de $530 millones|url=http://www.telam.com.ar/notas/201304/15245-cristina-inauguro-obres-de-riego-a-que-demandaron-una-inversion-de-mas-de-530-millones.php|axencia=Telam|fecha=24 d'abril de 2013}}</ref> [[Archivu:Sembrado de soja en argentina.jpg|thumb|225px|Mientres el so gobiernu hubo una medría na producción agrícola del país]] Tamién s'empezó a investigar ya invertir pa producir [[bioetanol]], envalorando que nel añu 2020, la producción de etanol va proceder un 80 % de la caña d'azucre. Nel país la caña d'azucre ocupa una superficie de 350 mil hectárees (2014). <ref>{{Cita web |url=http://intainforma.inta.gov.ar/?p=23463 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161127152221/http://intainforma.inta.gov.ar/?p=23463 |fechaarchivu=2016-11-27 }}</ref>La industria del biodiésel arxentín nació en 2007. Dende esi momentu, presentó una crecedera constante con inversiones de los 1.200 millones de dólares nos últimos cinco años, esta industria algamó mientres l'añu 2011 alredor de 2,4 millones de tonelaes de producción, esto debió principalemente a la implementación del Programa Nacional de Biocombustibles, en 2010, qu'esixía un amiestu obligatorio de gasoil con biodiésel. A partir de 2010 la industria de biodiésel nel País, xeneró alredor de 2.000 nuevos puestos de trabayos direutos y non menos de 4.000 nuevos puestos indireutos.<ref name="Biodiesel, considerancies pa retomar la crecedera de la industria n'Arxentina">{{cita noticia|apellíos1=Molina|nome1=Claudio|títulu=Biodiesel, considerancies pa retomar la crecedera de la industria n'Arxentina|url=https://biodiesel.com.r/7284/biodiesel-considerancies-pa-retomar-la crecedera-de-la industria-en-argentina|axencia=Biodisel.com|fecha=15 de mayu de 2013}}</ref> Ente 2007 y 2012, la [[inversión estranxera direuta|IED]] (inversión estranxera direuta) empobinada a la minería creció a una tasa añal de 47 %. En 2003, la minería xeneraba 79&nbsp;000&nbsp;puestos de trabayu direutos ya indireutos―, contra los 505&nbsp;000 de 2013. Nel casu de les esportaciones de minerales, qu'en 2003 equivalieron a 2900&nbsp;millones de pesos, en 2013 crecieron a 23&nbsp;059&nbsp;millones. Ente 2003 y 2013, los proyeutos d'inversión n'execución pasaron de 18 qu'había en 2003 a 614 en 2013, ente que la producción de minerales que se multiplicó por diez.<ref>[http://www.telam.com.ar/notas/201305/18155-la-mineria-unu-de-los sectores-que-mas-crecio-ente-2003-y-2013.html «La minería ye unu de los sectores que más creció ente 2003 y 2013»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230422232221/https://www.telam.com.ar/notas/201305/18155-la-mineria-unu-de-los |date=2023-04-22 }}, artículu del 18 de mayu de 2013 nel sitiu web de l'axencia Télam.</ref><ref name="Cepal_27_28">[http://www.cepal.org/publicaciones/xml/5/49845/LaInversionExtranjeraDirectaDocIinf2012.pdf «La inversión estranxera direuta»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131019094132/http://www.cepal.org/publicaciones/xml/5/49845/LaInversionExtranjeraDirectaDocIinf2012.pdf |date=2013-10-19 }}, artículu PDF nel sitiu web Cepal, páx.27-28.</ref> La industria pesquero xunto cola [[Pesca comercial|pesca]] aumentó les sos ventes al esterior nos últimos años, refundiando en 2012 un saldu positivu de casi 1500&nbsp;millones de dólares, un 70 % más qu'en 2003.<ref>[https://web.archive.org/web/20131021031717/http://www.srt.gob.ar/noticias/srt/contenidos-srt/noticias/crecedera-de-la industria pesquero-ensin casos mortales-por accidentes-de-trabayu «Crecedera de la industria pesquero ensin casos mortales por accidentes de trabayu»], artículu nel sitiu web SRT (Superintendencia de Riesgos del Trabayu), ensin fecha (presumiblemente de 2012).</ref> Mientres 2013 esportáronse 133&nbsp;000&nbsp;tonelaes de calamares, xenerando ingresos por 1500&nbsp;millones de dólares amontándose un 92 % en comparanza cola temporada 2012, na que se rexistraron 69&nbsp;000&nbsp;tonelaes esportaes, llogrando un récor históricu. Esi añu la esportación pesquera xubió un 17 %.<ref>[http://www.diariobae.com/notas/2032-exportacion-record-de-calamares-genera-ingresos-por-us1-500-m.html «Exportación récor de calamares xenera ingresos por 1500&nbsp;millones de dólares»], ''Diariu BAE'', 14 de marzu de 2014.</ref> pal añu 2014 les esportaciones crecieron fuertemente hasta los 1600&nbsp;millones de dólares<ref name="Pesca, esportación record">{{cita noticia|títulu=Pesca, esportación record|url=http://www.dangdai.com.ar/joomla/index.php?option=com_content&view=article&id=3699:pesca-exportacion-record&catid=24:economia&Itemid=30|axencia=Dangai|fecha=1 de febreru de 2014}}</ref> <ref>[http://www.elintransigente.com/argentina/2015/2/8/esportaciones-pesqueres-superaron-barrera-us1500-millones-293411.html «Les esportaciones pesqueres superaron la barrera de los o$s1500 millones. Axudiquen el llogru a les aiciones acomuñaes del Gobiernu y les empreses del sector»], artículu del 8 de febreru de 2015 nel diariu ''L'Intransixente'' (Buenos Aires).</ref> <ref name="LA PESCA ARXENTINA BATE RECORD D'ESPORTACIONES">{{cita noticia|títulu=LA PESCA ARXENTINA BATE RECORD D'ESPORTACIONES|url=http://www.elfederal.com.ar/la pesca argentina-bate-record-de-esportaciones/|axencia=REVISTA EL FEDERAL|fecha=8 d'avientu de 2014}}</ref> En 5 años la pesca de la merluza creció nel país de 90.000 a 270.000 tonelaes gracies la promulgación de la Llei Nacional de Pesca.<ref name="Cristina reglamentó la Llei Federal de Pesca">{{cita noticia|títulu=Cristina reglamentó la Llei Federal de Pesca|url=http://www.laprensa.com.ar/347823-Cristina-reglamentu-la Llei Federal-de-Pesca.note.aspx|axencia=La Prensa|fecha=17 de payares de 2011}}</ref> la llei, que foi promulgada dexó aportar un criteriu que contempla la previsión económica que tienen que tener les empreses pesqueres, y otorgar seguridá xurídica para diches empreses.<ref name="Cristina reglamentó la Llei de Pesca">{{cita noticia|títulu=Cristina reglamentó la Llei de Pesca|url=https://www.elintransigente.com/argentina/2009/11/17/argentina-31738.html|axencia=El Instransigente (Salta)|fecha=17 de payares de 2009}}</ref> La producción [[silvicultura|forestal y maderera]], principalmente [[Pinus|pinos]] y [[ocalitu|ocalitos]], espandir con centru nes provincies [[mesopotamia (Arxentina)|mesopotámiques]], la productividá tamién tuvo un aumentu considerable. Nos postreros 8&nbsp;años la industria maderero amontó en 132 % la so producción y la de muebles en 115 %.<ref>[https://web.archive.org/web/20131020235935/http://www.laargentinaadiario.com.ar/site/economia/la industria forestal-argentina-amenorgó-les sos-importaciones-la metá.html#sthash.Y9J4xkim.dpuf «La industria forestal arxentina amenorgó les sos importaciones a la metá. Cómo ye'l procesu que dexa sustituyir productos estranxeros, y xenerar puestos de trabayu ya inversiones»], artículu del 22 de setiembre de 2011 nel sitiu web ''L'Arxentina Diariu''.</ref>Ye l'añu 2012 La producción [[silvicultura|forestal y maderera]], principalmente [[Pinus|pinos]] y [[ocalitu|ocalitos]], espandióse na última década, con centru nes provincies [[mesopotamia (Arxentina)|mesopotámiques]], la productividá tamién tuvo un aumentu considerable. En 2012 convitió a l'Arxentina nel mayor productor llatinoamericanu de magaya y celulosa<ref>[http://www.ceur-conicet.gov.ar/pdf/informes/informe13.pdf Informe 13] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141222021101/http://www.ceur-conicet.gov.ar/pdf/informes/informe13.pdf |date=2014-12-22 }} nel sitiu web Ceur-Conicet.</ref> Nel casu particular del sector industrial [[alimentos|alimenticiu]], desenvolviéronse economíes de tipu agroindustrial, por aciu la creación d'industries de procesáu y envasado, sobremanera de productos [[frutes|frutícolas]], [[hortoliza|hortícolas]], [[lácteos]],<ref>{{cita publicación|apellíu=Depetris|nome=Edith|coautores=''et al.''|títulu=Consistencia d'indicadores d'especialización nel comerciu internacional. Aplicación al casu de la mantega n'Arxentina y Uruguái|añu=2009|publicación=Revista de Métodos Cuantitativos pa la Economía y la Empresa|volume=9|páxina=85-105|issn=1886-516X|url=http://www.upo.es/RevMetCuant/art.php?id=39}}</ref> Nel periodu 2013-2014 algamóse la mayor collecha de la historia, con 105.8&nbsp;millones de tonelaes, una medría de 53&nbsp;% en rellación col entamu de la década. La mesma entidá afirma qu'hubo dellos aumentos récor mientres la última década: la [[cebada]] (900&nbsp;%), el [[maní]] (181&nbsp;%), el [[algodón]] (149&nbsp;%), el [[arroz]] (120&nbsp;%) y el [[maíz]] (99&nbsp;%).<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-237773-2014-01-15.html Récores de colleches], artículu del 15 de xineru de 2014 nel diariu ''[[Página/12]]'' (Buenos Aires).</ref>reparóse amás una fuerte tecnificación nel sector, la venta de maquinaria agrícola aumentó en 2013 un 97.3&nbsp;% respectu del mesmu periodu del añu anterior.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-226333-2013-08-09.html «Les ventes de maquinaria agrícola crecieron 97&nbsp;% nel segundu trimestre: el campu se tecnifica con cosecha récor»], diariu ''Página/12'', 9 d'agostu de 2013.</ref> En 2014 llanzóse'l programes d'estímulu al pequeñu productor de granos, que consistía n'otorgar una compensación económica a pequeños productores de trigu, soya, maíz y/o xirasol qu'haber producíu hasta un total acumuláu de 700&nbsp;tonelaes na campaña 2013/2014. L'algame total del programa foi de $ 2500&nbsp;millones pa 48&nbsp;000&nbsp;productores.<ref>{{cita web |url=http://www.economia.gob.ar/secretaries/comerciu/comerciu-interior/peproductores |títulu=Programa d'Estímulu al Pequeñu Productor de Granos |obra= |editorial=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques |fecha=13 de xunu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150613004027/http://www.economia.gob.ar/secretaries/comerciu/comerciu-interior/peproductores |fechaarchivu=13 de xunu de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.economia.gob.ar/wp-content/uploads/2015/03/FAQs-peproductores1.pdf |títulu=¿Qué ye'l Programa d'Estímulu al Pequeñu Productor de Granos? |obra= |editorial=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques - Secretaría de Comerciu |fecha=Marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150710021026/http://www.economia.gob.ar/wp-content/uploads/2015/03/FAQs-peproductores1.pdf |fechaarchivu=10 de xunetu de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201507/112848-kicillof-reunion-federacion-agraria.html |títulu=Estienden el programa d'estímulu a pequeños productores |obra= |editorial=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=15 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200912234600/https://www.telam.com.ar/notas/201507/112848-kicillof-reunion-federacion-agraria.html |fechaarchivu=2020-09-12 }}</ref> La producción pasó de 70,8 millones de tonelaes na campaña 2002/3 a 100 millones en 2010, una xuba del 41 per cientu. La superficie semada creció de 27,4 a 33 millones d'hectárees, ente que la productividá en granos amontóse un 25 per cientu, de 2,9 a 3,6 tonelaes per hectárea. La producción de carne bovino amontar de 2,5 a 2,6 millones de tonelaes.<ref name="KIRCHNER PRESENTARA EN TECNOPOLIS LES MEYORES DEL PLAN ESTRATEGICO AGROALIMENTARIO 2010-2020">{{cita noticia|títulu=Un plan de diez años pa engrandar el campu|url=https://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-176067-2011-09-05.html|axencia=Página/12|fecha=5 de setiembre de 2011}}</ref> En 2014 llanzóse un programa de financiamiento pa proyeutos granibles destinaos a promover la inversión en sectores estratéxicos de la economía, d'Innovación teunolóxica o qu'amiesten valor nes economíes rexonales,<ref>{{cita web |url=http://www.fondear.mecon.gob.ar/ |títulu=Fondu pal Desenvolvimientu Económicu Arxentín |obra= |editorial=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques |fecha=31 de xunetu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141201161150/http://www.fondear.mecon.gob.ar/ |fechaarchivu=1 d'avientu de 2014 }}</ref> que facilitaría l'accesu al creitu y al financiamiento necesarios pa xenerar un mayor grau d'esportación y un mayor grau de valor amestáu pa la industria nacional.<ref>{{cita web |url=http://www.economia.gob.ar/wp-content/uploads/2015/03/FAQs-peproductores1.pdf |títulu=¿Qué ye'l Programa d'Estímulu al Pequeñu Productor de Granos? |obra= |editorial=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques - Secretaría de Comerciu |fecha=Marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150710021026/http://www.economia.gob.ar/wp-content/uploads/2015/03/FAQs-peproductores1.pdf |fechaarchivu=10 de xunetu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201507/112848-kicillof-reunion-federacion-agraria.html |títulu=Estienden el programa d'estímulu a pequeños productores |obra= |editorial=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=15 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200912234600/https://www.telam.com.ar/notas/201507/112848-kicillof-reunion-federacion-agraria.html |fechaarchivu=2020-09-12 }}</ref> El programa consistía n'otorgar una compensación económica a pequeños productores de trigu, soya, maíz y/o xirasol que produxeren hasta un total acumuláu de 700&nbsp;tonelaes na campaña 2013/2014. L'algame total del programa foi de $ 2500&nbsp;millones pa 48&nbsp;000&nbsp;productores,<ref>{{cita web |url=http://www.economia.gob.ar/secretaries/comerciu/comerciu-interior/peproductores |títulu=Programa d'Estímulu al Pequeñu Productor de Granos |obra= |editorial=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques |fecha=13 de xunu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150613004027/http://www.economia.gob.ar/secretaries/comerciu/comerciu-interior/peproductores |fechaarchivu=13 de xunu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=http://www.economia.gob.ar/wp-content/uploads/2015/03/FAQs-peproductores1.pdf |títulu=¿Qué ye'l Programa d'Estímulu al Pequeñu Productor de Granos? |obra= |editorial=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques - Secretaría de Comerciu |fecha=Marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150710021026/http://www.economia.gob.ar/wp-content/uploads/2015/03/FAQs-peproductores1.pdf |fechaarchivu=10 de xunetu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201507/112848-kicillof-reunion-federacion-agraria.html |títulu=Estienden el programa d'estímulu a pequeños productores |obra= |editorial=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=15 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200912234600/https://www.telam.com.ar/notas/201507/112848-kicillof-reunion-federacion-agraria.html |fechaarchivu=2020-09-12 }}</ref> y finalmente implementóse col nome de Programa d'Estímulu al Pequeñu Productor de Granos (PEPP). === Llei de Tierres === Mientres el so mandatu aprobóse la Llei de Tierres que llinda la venta a estranxeros al 15 % del territoriu nacional. Al momentu de ser promulgada, les provincies taben obligaes a informar nun plazu de 60 díes la cantidá de tierres en manes estranxeres, tanto se tratara de persones físiques como xurídiques.<ref>{{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/190000-194999/192150/norma.htm|títulu=Ley 26.737 - Réxime de Proteición al Dominiu Nacional sobre la Propiedá, Posesión o Tenencia de les Tierres Rurales |editorial=InfoLEG - Información Llexislativa |fecha=Avientu de 2011}}<br> * {{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-188612-2012-02-29.html|títulu=Se reglamentó la Llei de tierres periódicu=Página/12 |fecha=29 de febreru de 2012}}</ref> Cola unificación y actualización del Códigu Civil y Comercial de la República Arxentina concretó'l reconocencia de la propiedá comuñal indíxena. Históricamente los indíxenes yeren desallugaos de les tierres qu'ocupaben por nun acreitar nengún títulu nin reconocencia por parte del Estáu. Nel marcu d'esa normativa se demarcaron 6.600.000 hectárees correspondientes a 653 comunidaes indíxenes de 21 provincies, según estadístiques del Programa de Relevamiento Territorial de Comunidaes Indíxenes del INAI. A esta actividá del Estáu, realizada con participación indíxena, sumó la regularización de los rexistros de propiedá llexítima de 2.400.000 hectárees nes provincies de Jujuy, [[Provincia de Mendoza|Mendoza]], [[Provincia del Chaco|Chaco]] y [[Salta]], realizada al traviés de programes provinciales y lleis expropiatorias. El nuevu Códigu va dexar tresformar la posesión indíxena demarcada nestos años, yá que nel so artículu 18 preve la sanción d'una llei especial, que va regular l'algame y la instrumentación de la propiedá comuñal, cola so correspondiente titulación.<ref name="9738a7c2">[http://www.lagaceta.com.ar/nota/640774/sociedad/yá-son-mas-600-comunidades-indigenas-rexistraes-tou-pais.html La Gaceta. Yá son más de 600 les comunidaes indíxenes rexistraes en tol país]<br> * [http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/120000-124999/122499/norma.htm COMUNIDAES INDIGENAS, Llei 26.160], Ministeriu de Xusticia y Derechos Humanos de la Nación<br> * [http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/804/norma.htm Llei Nᵘ 24.430] <br> * [http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/130000-134999/134025/norma.htm Resolvimientu 587/2007] Creáse el Programa Nacional de "Relevamiento Territorial de Comunidaes Indíxenes - Execución de la Llei Nᵘ 26.160". 25 d'ochobre de 2007</ref> Pa xunu de 2015 relevárense 647 comunidaes indíxenes y 6&nbsp;999&nbsp;443 hectárees, lo qu'equivalía a un 67% del total envaloráu. El Rexistru Nacional de Comunidaes Indíxenes aquel día otorgara personería xurídica a 1380 comunidaes pertenecientes a los hasta entós 32 pueblos indíxenes reconocíos pol Estáu nacional.<ref name="9738a7c2" /> Diose mayor presupuestu al Rexistru Nacional de Comunidaes Indíxenes.<ref>[http://www.jus.gob.ar/media/2940192/mapa_pueblo_nuevu-_1_.jpg Mapa. Rexistru Nacional de Comunidaes Indíxenes]</ref> Coles mesmes, creáronse nueves escueles billingües onde los neños aprienden la so historia ancestral ya instrucción sobre les sos tradiciones culinaries aboríxenes.<ref name="Llaguna Blanca festexó">{{cita noticia|títulu=Laguna Blanca festexó'l so aniversariu con inauguraciones |url=http://www.datachaco.com/noticias/view/38749/Llaguna_Blanca_festexo_el so_aniversariu_con_inauguraciones |axencia=Datachaco |fecha=15 de xunetu de 2014}}<br> * {{cita noticia|apellíos1=Cuneo|nome1=Santiago|títulu=Obres por 200 millones n'hospitales y centru de salú en Chaco|axencia=Telam|fecha=29 d'abril de 2014}}</ref> ===Monotributu social agropecuariu=== En 2009 Cristina Fernández llanzó l'en 2009, de forma gratuita'l Monotributu social agropecuariu , por que les families de los pequeños productores rurales y trabayadores del agru pudieren regularizar la so situación llaboral y tener accesu a la salú, apurras jubilatorios y la posibilidá de facturar. A partir d'ende, unos 50.000 llabradores pudieron tramitalo ya incluyir a les sos families na cobertoria de salú, llegando a un total de cien mil beneficiarios, quien producíen el 60 per cientu de los alimentos consumíos nel mercáu internu. El programa dexó a los pequeños productores la cobertoria social y la posibilidá de xubilase, xunto col accesu a toles prestaciones de salú contemplaes nel Plan Médicu Obligatoriu, la posibilidá de tener una obra social de la so preferencia. Cobertoria sanitaria garantizada pa los titulares y el so grupu familiar. De la mesma faía posible incorporase a la economía formal, emitir factura oficial a persones ya instituciones polos sos productos y servicios, ensin pagar nengún costu tributariu nacional.Los llabradores llograben asina'l derechu a xubilación y cobertoria de salú para ellos y la so familia.<ref name="Monotributo Social Agropecuariu pa l'Agricultura Familiar">{{cita noticia|títulu=Monotributo Social Agropecuariu pa l'Agricultura Familiar|url=https://www.agroindustria.gob.ar/sitio/areas/d_rexistros_y_monotributo_agropecuariu/msa/|axencia=Ministeriu d'agru industria|fecha=2009}}</ref><ref name="El gobiernu esanició un monotributu qu'aprovía apurras jubilatorios a productores rurales">{{cita noticia|títulu=El gobiernu esanició un monotributo qu'aprovía apurras jubilatorios a productores rurales|url=https://infocielo.com/nota/93132/el gobiernu_esanicio_un_monotributo_con_el_que_los_pequeños_productores_accedian_a_apurras_jubilatorios/|axencia=Infocielo|fecha=29 de xunu de 2018}}</ref> == Política en seguridá == [[Archivu:ARA Almirante Brown D 10 (cropped).jpg|left|miniatura|El [[ARA Almirante Brown (D-10)]] lidera la formación nun operativu [[UNITAS]] avientu de 2007.]] Mientres el so mandatu llanzáronse los siguientes operativos: *L''''Operativu Escudo Norte''' Llanzáu en 2007 como parte del plan del Estáu arxentín pa combatir el narcotráficu, tratar de persones y el contrabandu nel norte d'[[Arxentina]].<ref>{{cita web|títulu=Empezó l'Operativu Escudo Norte|url=http://www.minseg.gob.ar/comenz%C3%B3-el-operativu-escudo-norte|obra=minseg.gob.ar|fecha=25 de xunetu de 2011|fechaaccesu=6 d'agostu de 2017}}</ref> Col propósitu de controlar los espacios aéreos, terrestres y fluviales de les provincies del norte arxentín, les fuercies de seguridá y armaes espleguen los sos aviones, helicópteros y radares. Foi creáu en 2011 pol entós gobiernu de la presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]], coordinándose col [[Operativu Fortín]] empecipiáu en 2007. * '''Operativa Petrina Sur:''' Tien por oxetivu optimizar el serviciu de seguridá ciudadana na [[Capital Federal]] por aciu la intervención y cooperación ente los cuerpos policiales y les fuercies de seguridá federales. La [[Xendarmería Nacional]] y la [[Prefeutura Naval Arxentina]] exercen funciones de policía y executen les xeres de prevención ya investigación de los delitos nos puntos de mayor incidencia na xeografía de [[Ciudá Autónoma de Buenos Aires|Buenos Aires]].<ref>[https://web.archive.org/web/20150130074258/http://www.gendarmeria.gov.ar/Opcinturonsur/index.html «Operativa Petrina Sur]», artículu del 29 de xunu de 2011 nel sitiu web de la Xendarmería Nacional Arxentina (Buenos Aires). Consultáu'l 1 de xunetu de 2012</ref><ref>[http://www.infobae.com/notas/590147-Seguridad-Cristina-Kirchner-anunciara-el-Operativu-Cinturon-Sur.html «Seguridá: Cristina Kirchner va anunciar la operativa Petrina Sur»], artículu del 27 de xunu de 2011 nel diariu ''InfoBAE'' (Buenos Aires). Consultáu'l 1 de xunetu de 2012.</ref>Se sumarón 1.250 efeutivos de [[Prefeutura Naval Arxentina]] con 26 carrocetes, 24 cuatriciclos y 10 patrulleros, a les zones de La Boca, Barraques y Parque Patricios.<ref name="Cristina llanza'l plan de seguridá pa la Ciudá">{{cita noticia|títulu=Salvataje pa Filmus: Cristina llanza'l plan de seguridá pa la Ciudá|url=https://www.urxente24.com/10790-salvataje-pa-filmus-cristina-llanza-el plan-de-seguridá-pa-la ciudá|axencia=Urxente 24|fecha=4 de xunetu de 2011}}</ref> * '''Operativu Centinela:''' Realizar por aciu l'esplegue de seis mil efeutivos de la Xendarmería Nacional nel conurbano. El decretu 2099/2010 instrúi a les fuercies de seguridá de la Nación a «afondar les actividaes de prevención p'abellugar la seguridá ciudadana» con una inversión de 150&nbsp;millones de pesos.<ref>[http://www.lavoz.com.ar/noticias/politica/cristina-punxo-en-marcha-el-operativu-centinela-de-gendarmeria-pa-el-conurbano «Cristina punxo en marcha l'Operativu Centinela de Xendarmería pal conurbano»], artículu del 20 d'avientu de 2010 nel diariu ''La Voz del Interior'' (Córdoba). Consultáu'l 1 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.minseg.gob.ar/operativu-centinela/ «Operativu Centinela»], artículu del 20 d'avientu de 2010 nel sitiu web del Ministeriu de Seguridá (Buenos Aires). Consultáu'l 1 de xunetu de 2012.</ref> * '''Operativu Escudo Norte:''' Tratar d'un plan pa combatir el narcotráficu, tratar de persones y el contrabandu nel norte del país. Pa detectar a los narcotraficantes (y a cualesquier otru avión qu'ingrese al país ensin informar a les autoridaes) van usase radares militares que dexen la identificación, el siguimientu y la so captura. Pa ello, preve la instalación de 20 radares terrestres del Exércitu, patrullajes con aviones Pucará y l'allugamientu, en [[Ciudá de Santiago del Estero|Santiago del Estero]], del primer radar 3D que la so fabricación foi encargada pol Ministeriu de Planificación.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1391188-cont-militares-contra-el-narcotrafico «Los militares van lluchar contra'l narcotráficu»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180131080017/http://www.lanacion.com.ar/1391188-cont-militares-contra-el-narcotrafico |date=2018-01-31 }}, artículu del 21 de xunetu de 2011 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires). Consultáu'l 1 de xunetu de 2012</ref><ref>[http://www.minseg.gob.ar/operativu-escudo-norte «Operativu Escudo Norte»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304102037/http://www.minseg.gob.ar/operativu-escudo-norte |date=2016-03-04 }}, artículu publicáu nel sitiu web del Ministeriu de Seguridá. Consultáu'l 1 de xunetu de 2012.</ref> * '''Operativu Vigía:''' Impon nuevos controles de persones, cargues y encomiendes nel tresporte públicu de pasaxeros de llarga distancia. Por aciu esti operativu, amestar a los dispositivos de seguridá yá esistentes 630&nbsp;axentes suplementarios de la Xendarmería Nacional y 140 de Policía de Seguridá Aeroportuaria, escáneres de rayos&nbsp;X, perros detectores de drogues, domos y cámares fixes d'alta definición.<ref>[http://www.minseg.gob.ar/operativu-vigi «Operativu Vigía»], artículu publicáu nel sitiu web del Ministeriu de Seguridá (Buenos Aires). Consultáu'l 1 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.prensa.argentina.ar/2011/12/29/26961-garre-punxo-en-marcha-el-operativu-vigia.php «Garré punxo en marcha l'Operativu Vigía»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924081343/http://www.prensa.argentina.ar/2011/12/29/26961-garre-punxo-en-marcha-el-operativu-vigia.php |date=2015-09-24 }}, artículu del 29 d'avientu de 2011 nel sitiu web de la Sala de Prensa/Presidencia de la Nación (Buenos Aires). Consultáu'l 1 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.lanacion.com.ar/1442504-la-terminal-de-retiru-yá-ye-vixilada-como-un aeropuertu «La terminal de Retiru yá ye vixilada como un aeropuertu»], artículu del 22 de xineru de 2012 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires). Consultáu'l 4 de xunetu de 2012.</ref> Pa solucionar un problema de xéneru, pol que les muyeres nun solíen ocupar cargos nes fuercies de seguridá del Estáu,<ref name="LNA1">{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1476921-siempres-quixo-ser-policia-y-agora-ye-la xefa-de-la comisaria-52a |títulu=Siempres quixo ser policía y agora ye la xefa de la comisaría&nbsp;52 |fechaaccesu=30 de xunetu de 2012 |fecha=28 de mayu de 2012 |obra=diariu La&nbsp;Nación }}</ref> el 31 de mayu de 2011 fueron nomaes, per primer vegada na historia, les primeres diez subcomisarias de la [[Policía Federal Arxentina|Policía Federal]].<ref>{{cita web |url=http://www.zonapolicial.com.ar/ver_noticias.php?id_nota=238 |títulu=Históricu: Garré designó muyeres al mandu de Comisaríes de la Federal |fechaaccesu=30 de xunetu de 2012 |fecha=2 de xunu de 2011 |obra=Zona Policial }}</ref> N'abril de 2011, por aciu el Resolvimientu 167/2011 del Ministeriu de Seguridá, dispúnxose camudar el nome de los trés institutos de formación d'oficiales y suboficiales de la Policía Federal Arxentina que llevaben nomes de bultables represores. El testu del Resolvimientu esclaria que:<ref>{{cita web |url=http://www.infobae.com/notas/576302-Nilda-Garre-camúdo-y los-nomes-a-tres-escueles-de-la-Policia-Federal.html |títulu=Nilda Garré camudó-y los nomes a tres escueles de la Policía Federal |fechaaccesu=4 de xunetu de 2012 |fecha=18 d'abril de 2011 |obra=Diariu InfoBAE }}</ref> {{Cita|«nel casu de les instituciones formadores de policías resulta pertinente que les sos denominaciones rellacionar cola trayeutoria de persones que contribuyeron cola so remanar a protexer la vida, les llibertaes, los derechos y les garantíes de los ciudadanos».|Resolvimientu 167/2011 del Ministeriu de Seguridá}} En 2011 foi creáu'l Centru Integral de Xéneru nes fuercies de seguridá d'[[Arxentina]].<ref name="716764ed">{{cita web |url=http://www.minseg.gob.ar/garré-crea-el centru integral-de-xéneru-en-les fuercies-de-seguridad |títulu=Garré crea'l Centru Integral de Xéneru nes Fuercies de Seguridá |fechaaccesu=30 de xunetu de 2012 |fecha=24 d'ochobre de 2011 |obra=Ministeriu de Seguridá}}</ref><ref name="9fbf8777">{{cita web |url=http://noticias.terra.com.ar/garre-crea-centru-integral-de-xenero-pa-fuercies-de-seguridá,7a6657c8cf633310VgnVCM10000098f154d0RCRD.html |títulu=Garré crea Centru Integral de Xéneru pa fuercies de seguridá |fechaaccesu=30 de xunetu de 2012 |fecha=24 d'ochobre de 2011 |obra=Portal Terra }}</ref> Aceptóse la llegada d'oficiales [[transexualidá|transexuales]] y [[tresxéneru]] a les fuercies de seguridá, instruyir a les fuercies policiales y de seguridá federales a respetar la identidá de xéneru, tantu de los axentes de los distintos organismos como de los deteníos y de cualquier ciudadanu que realice un trámite nes sos dependencies.<ref name="c9747b19">{{cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/467493/tucumanos/ |títulu=Los travestis van vistir uniformes femeninos nes Fuercies de Seguridá |fechaaccesu=30 de xunetu de 2012 |fecha=30 de payares de 2011 |obra=La Gaceta de Tucumán}}</ref> L'oxetivu d'esta midida foi la de combatir conductes [[Transfobia|transfóbiques]] y [[Homofobia|homofóbiques]], con cuenta de concenciar alrodiu de cuestiones de xéneru ya integrar a les persones tresxéneru, travestis y transexuales nel ámbitu llaboral.<ref name="8c2c937c">{{cita web |url=http://tn.com.ar/politica/00074509/los-travestis-podran-usar-uniformes-femeninos-en-les fuercies-de-seguridad |títulu=Los travestis van poder usar uniformes femeninos nes fuercies de Seguridá |fechaaccesu=30 de xunetu de 2012 |fecha=30 de xunetu de 2012 |obra=Toa Noticies }}</ref><ref name="8471b447">{{cita web |url=http://sur.infonews.com/notas/una-trans-en-la-policia-federal |títulu=Una trans na Policía Federal |fechaaccesu=30 de xunetu de 2012 |fecha=18 d'avientu de 2011 |obra=Revista Miraes al Sur |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120114083948/http://sur.infonews.com/notas/una-trans-en-la-policia-federal |fechaarchivu=14 de xineru de 2012 }}</ref> Na segunda xestión de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, llanzóse'l Programa Federal de Collaboración y Asistencia pa la Seguridá, que'l so principal oxetivu ye poner a disposición de les xurisdicciones provinciales y de la ciudá de Buenos Aires aquelles ferramientes y recursos que coadyuven al combate del delitu y la criminalidad y dexen coles mesmes xenerar ámbitos de coordinación y rellación interjurisdiccional.<ref>{{cita web |url=http://www.eleconomistaamerica.com.ar/politica-eAm-ar/noticias/5089380/08/13/Arxentina-llanza-un programa nacional-contra-la inseguridá.html|títulu=Arxentina llanza un programa nacional contra la inseguridá periódicu=L'Economista América |fecha=23 d'agostu de 2013 }}</ref> Mientres la so xestión llanzó'l programa de radarización. Habilitóse una serie de radares 3D, fabricáu pola empresa estatal INVAP, destináu a detectar vuelos illegales y al control del movimientos d'aeronaves qu'ingresen o salgan del espaciu aereu.<ref>{{cita web|url=http://www.cba24n.com.ar/content/santiago-del estero-cristina-llanza-programa-de-radarizaci%C3%B3n|títulu=Santiago del Estero: Cristina llanza programa de radarización|editorial=Servicios de Radio y Televisión de la Universidá Nacional de Córdoba (SRT)|periódicu=cba24n|fecha=20 de xunetu de 2011}}</ref> Tamién mientres el so xestión desenvolviéronse cuatro coheteras que fueron desenvueltes íntegramente por Fabricaciones Militares y CITEDEF.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201212/682-el ministru-de-defensa-arturo-puricelli-apurro--los-primeros-cuatro-llanzadores-de-cohetes.html |títulu=El ministru de Defensa Arturo Puricelli apurrió los primeros cuatro llanzadores de cohetes periódicu=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=8 d'avientu de 2012 }}</ref> Los radares RASIT esplegar nes provincies de Jujuy, Salta, Formosa, Chaco, Corrientes y Misiones, cubriendo la frontera y les principales aveníes d'aproximamientu identificaes por [[Xendarmería Nacional Arxentina]] de Tránsitos Aéreos Irregulares. Los relevos d'escuadrones aeromóviles realícense aproximao cada 30 díes<ref>{{cita web |url=http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=17684 |títulu=Trés aviones "esmucidizos" sumar al Escudu del Norte periódicu=El Lliberal (Santiago del Estero) |fecha=9 de payares de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111110100352/http://www.elliberal.com.ar/ampliada.php?ID=17684 |fechaarchivu=2011-11-10 }}</ref> pa la vixilancia del territoriu y de llucha contra les incursiones illegales nel país p'atacar el tráficu de drogues nes fronteres.<ref>{{cita web |url=http://www.minseg.gob.ar/comenz%C3%B3-el-operativu-escudo-norte |títulu= Empezó l'Operativu Escudo Norte |periódicu= |editorial=Ministeriu de Seguridá - Presidencia de la Nación |fecha= 25 de xunetu de 2011}}</ref> Fernández preparó una xera qu'incluyera brigaes especializaes n'atacar la [[prostitución infantil]]. Convocó a la&nbsp;[[Eva Giberti|Dra. Eva Giberti]] pa trabayar na redaición de la Llei contra Tratar de Persones, que busca consiguir que les víctimes sían actives y esixan al Estáu la detención del violador.<ref>Giberti, Eva: [http://www.evagiberti.com/programa-les-victimas-contra-les violencies «Víctimes contra les violencies»], artículu nel sitiu web Eva&nbsp;Giberti.com.</ref> El 9 d'abril de 2008 el Congresu sancionó la Llei&nbsp;26.364 de Prevención y Sanción de Tratar de Persones y Asistencia a les sos Víctimes.<ref>[http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/140000-144999/140100/norma.htm Llei de Prevención y Sanción de Tratar de Persones y Asistencia a les sos Víctimes], artículu nel sitiu web Infoleg (Buenos Aires).</ref>En 2012, decretó la llei 26.842, qu'incorporó que les penes por violación o abusu sexual sían de cumplimientu efeutivu ensin importar el casu. Esi mesmu añu creóse'l Conseyu Federal contra Tratar de Persones y el Ministeriu de Xusticia y Derechos Humanos de la Nación qu'habilitó la llinia gratuita 145 pa recibir denuncies dende cualquier puntu del territoriu nacional les 24 hores del día. N'ochobre de 2009, la llei de Servicios de Comunicación Audiovisual, 26.522 encamienta nel so artículu “M” a promover la igualdá nel tratamientu tanto a homes como a muyeres, el tratamientu igualitariu, plural y non estereotipáu, amás d'evitar cualquier discriminación por xéneru o orientación sexual nos medios.En xunetu de 2011, Cristina Fernández de Kirchner dictó'l decretu 936 que promueve la erradicación del espardimientu de mensaxes ya imáxenes qu'aguiyen o fomenten la esplotación sexual, incluyíu'l rubro 59 de los diarios. Tamién s'aprobó la norma qu'agravó la pena del homicidiu d'una muyer o persona trans cuando tea motiváu pola so condición de xéneru. N'agostu de 2008 creó la Oficina de Rescate y Acompañamientu a les persones damnificadas pol Delitu de Trata.<ref>[http://www.jus.gob.ar/areas-tematicas/trata-de-persones.aspx Oficina de Rescate y Acompañamientu a Persones Damnificadas pol Delitu de Trata de Persones], artículu nel sitiu web del Poder Xudicial de la Nación (Buenos Aires).</ref> El 9 d'abril de 2008 el Congresu sancionó la Llei 26.364 de Prevención y Sanción de Tratar de Persones y Asistencia a les sos Víctimes.<ref>{{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/140000-144999/140100/norma.htm |títulu=Ley 26.364 - Disposiciones Xenerales. Derechos de les Víctimes. Disposiciones Penales y Procesales. Disposiciones Finales |periódicu=InfoLeg - Información Llexislativa |editorial= |fecha=Abril de 2008 }}</ref> N'agostu de 2008 la presidenta Fernández creó la Oficina de Rescate y Acompañamientu a les persones damnificadas pol Delitu de Trata.<ref name="y5866f38">{{cita web |url=http://www.jus.gob.ar/noalatrata.aspx |títulu=Programa Nacional de Rescate y Acompañamientu a les Persones Damnificadas pol Delitu de Trata |periódicu= |editorial=Ministeriu de Xusticia y Derechos Humanos |fecha= }}</ref> Nun esistíen hasta 2008 na Arxentina cifres estadístiques oficiales sobre esti delitu, polo que se creó una oficina estadística. En xunetu de 2011 el gobiernu sancionó un decretu que prohibió la publicación d'avisos gráficos d'ufierta sexual nos medios d'información como una midida pa prevenir tratar.<ref>{{cita web |títulu=Los avisos d'ufierta de sexu |url=http://www.diariodecuyo.com.ar/home/new_noticia.php?noticia_id=468915 |fechaaccesu=16 de xunetu de 2011 |autor=Diariu de Cuyo |fecha=8 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200605173806/https://www.diariodecuyo.com.ar/redirect.jsp |fechaarchivu=2020-06-05 }}</ref><ref name="y5866f38" />El 9 d'Abril de 2008 [[Cristina Fernández de Kirchner]] unvia y apruébase la "Llei Susana Trimarco". Dende la sanción d'esta Llei rescatáronse más de 8.000 Víctimes de Trata.<ref name="50 Principales Lleis sancionaes mientres el Kirchnerismu (2003 a 2015)">{{cita noticia|títulu=Conocé les 50 Principales Lleis sancionaes mientres el Kirchnerismu (2003 a 2015)|url=http://www.latdf.com.ar/2015/11/congresu-conoz-les-50-principales.html|axencia=Portal La Tierra del Fueu|fecha=8 avientu, 2015}}</ref> En payares de 2014 el gobiernu nacional anunció la entrega de 1000 botones antipánico a disposición de la xusticia pa muyeres víctimes de la violencia de xéneru.<ref>[http://www.infonews.com/nota/174463/violencia-de-genero-el gobierno-lanza-botones-antipanico Violencia de xéneru'l gobiernu llanza botones antipánico] InfoNews. Consultáu'l 15 de payares de 2015.</ref>Tambien aprobar en payares de 2012 una llei que castiga con cadena perpetua los crímenes consideraos de xéneru, ello tamién qu'inclúi tanto a muyeres como persones [[Transexualidá|trans]]. Creóse asina'l femicidio como una nueva figura penal, y non como un agravante a un simple<ref name = ahoraesley>[http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-207885-2012-11-15.html El femicidio agora yá ye llei] Página/12. Consultáu'l 15 de payares de 2015.</ref> Nel 2011, al traviés d'un decretu, el Gobiernu Nacional creó la Oficina de Monitoreo de Publicación d'Avisos d'Ufierta de Comerciu Sexual (OM), na órbita del Ministeriu de Xusticia y Derechos Humanos. N'avientu de 2011 aprobó'l nuevu [[Estatutu del Peón Rural]]; n'avientu de 2012 reformar de la Llei de Trata, qu'alzó les penes pa los esplotadores; en marzu de 2013 aprobóse la Llei de Personal de Cases Particulares. A finales de 2012 amplióse y ameyoró la llei del 2008 a la {{Enllaz rotu|1=Llei 26842 |2=http://www.unla.edu.ar/documentos/centros/derechos_humanos/Llei26842.pdf |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}.<ref name=Llei>{{cita web|títulu=PREVENCIÓN Y SANCIÓN DE TRATAR DE PERSONES Y ASISTENCIA A LES SOS VÍCTIMES|url=http://www.acnur.org/t3/fileadmin/scripts/doc.php?file=biblioteca/pdf/6314|fechaaccesu=9 de febreru de 2012}}</ref> Esta llei fixa penes de 3 a 15 años de prisión,<ref>{{cita web|títulu=Cristina promulgó la llei sobre Trata de Persones|url=http://www.argentina.ar/_es/pais/C8426-cristina-promulgo-la%20llei-sobre-trata-de-persones.php|fecha=5 de xunetu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120916110559/http://www.argentina.ar/_es/pais/C8426-cristina-promulgo-la|fechaarchivu=2012-09-16}}</ref> anque pueden esistir agravantes qu'amplíen les condenes. Dende la primer sanción de la llei 26.364 en 2008 a principios del 2014 rescatóse 6.339 víctimes d'esplotación llaboral y sexual nel país.<ref name="Brazil y arxentina">{{cita noticia|títulu=Arxentina y Brasil alcuerden combatir trata de persones|url=http://www.lanueva.com/el-pais/751942/argentina-y-brasil-alcuerden-combatir-trata-de-persones.html|editorial=La Nueva|fecha=18 de marzu de 2014|fechaaccesu=23 de marzu de 2014}}</ref> A mediaos del añu 2012, el gobiernu nacional punxo en circulación el AFA plus, un sistema biométrico d'accesu de públicu a los estadios, coles mires d'identificar a violentos por que nun puedan ingresar a los estadios y menguar asina los episodios de violencia. P'asistir a un partíu de fútbol de primer División y del escoyíu arxentín, cada aficionáu tendrá de tar inscritu primeramente nun Padrón Nacional d'Aficionaos. L'empadronamientu va realizase como un trámite personal nes sedes de los clubes, onde cada persona que deseye dir a la cancha tendrá de rexistrase col so nome, semeya, casa, númberu de Documentu Nacional d'Identidá y les sos buelgues dixitales. Empadronáronse 111&nbsp;000 persones.<ref>{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201307/23713-afa-plus-entrara-en-vixencia-el-16-de-agostu-y-solamente-en-primer.html|títulu=AFA Plus va entrar en vixencia'l 16 d'agostu y solamente en Primer|periódicu=Télam - Axencia Nacional de Noticies|fecha=4 de xunetu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230421203354/https://www.telam.com.ar/notas/201307/23713-afa-plus-entrara-en-vixencia-el-16-de-agostu-y-solamente-en-primer.html|fechaarchivu=2023-04-21}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1598356-xunetu-grondona-con-el-afa-plus acaben les-entraes-pa-les barres braves |títulu=Julio Grondona: "Col AFA Plus acaben les entraes pa les barres braves" |periódicu=La Nación |fecha=5 de xunetu de 2013 }}</ref> En 2014 promulgóse la Llei de Promoción del Trabayu Rexistráu y Prevención del Fraude Llaboral, que preve la creación de rexistros públicos nel ámbitu del Ministeriu de Trabayu y la sanción d'aquellos emplegadores que nun cumplan col rexistru de los sos trabayadores. Tamién nesi añu, en 2014, votóse esaniciar la posibilidá de que s'escaste la pena a un violador si la so víctima acepta casase con él, figura conocida como avenimientu. En 2015 promulgó la llei 27.046, qu'obliga a asitiar n'aeropuertos, terminales de micros, pasos fronterizos y medios de tresporte públicu una lleenda contra tratar.<ref>{{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/240000-244999/240451/norma.htm|títulu=Ley 27.046 - “La esplotación sexual de neños, neñes y adolescentes y tratar de persones na Arxentina ye un delitu severamente penáu. Denúncielo”. Lleenda obligatoria |editorial= InfoLEG - Información Llexislativa |fecha=Avientu de 2014}}</ref> Según cifres del diariu británicu BBC, de 2015 hubo 6,6 homicidios cada 100&nbsp;000 habitantes, un amenorgamientu del 12% dende 2003, cuando la violencia llegó a tope, metanes una fuerte crisis económica.<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-37614799|títulu=Qué hai de real y qué d'esaxeráu na "epidemia d'inseguridá" pola que protesta Arxentina |periódicu=BBC Mundu |fecha=11 d'ochobre de 2016}}</ref> En 2007 declaróse la emerxencia nacional en materia de compraventa d'armes de fueu y púnxose en práutica un Programa Nacional d'Entrega Voluntaria d'Armes de Fueu. L'oxetivu del Programa foi la entrega anónima d'armes llegales ya illegales- por parte de los ciudadanos en cuenta de un incentivu económicu pa inutilizarlas y depués destruyiles al traviés de la so fundición.<ref>http://chequeado.com/ultimas-noticias/cfk-esti gobiernu-destruyó--mas-armes-que-ningun-otru/</ref> La cantidá d'armes de fueu sacaes de circulación dende 2003 hasta 2015 foi siete veces mayor a les destruyíes mientres toles Presidencies del periodu 1993-2002; Dende 2003 hasta 2014 na Arxentina destruyéronse 292 mil armes de fueu, frente a les 40 mil destruyíes ente 1993 y 2002, periodu nel que na Arxentina asocedieron los gobiernos de Carlos Menem, Fernando De la Rúa y d'Eduardo Duhalde. Paralelamente destruyéronse 1.175.896 municiones, lo que "alluga al país en líder mundial en materia de desarme de la población civil".<ref name="La ONX premió'l plan de desarme implementáu pol Estáu Nacional">{{cita noticia|títulu=La ONX premió'l plan de desarme implementáu pol Estáu Nacional|url=https://www.minutouno.com/notas/302953-la-onu-premiu-el plan-desarme-implementáu-l'estáu nacional|axencia=Minutouno|fecha=23 d'ochobre de 2013}}</ref>desque asumió'l so gobiernu destruyéronse 151.174 armes y 1.201.086 municiones apurríes de forma anónima por ciudadanos arxentinos dende l'añu 2007,<ref name="Arxentina ye reconocida pola ONX">{{cita noticia|títulu=Arxentina destrúi casi 620 mil armes nun solu añu y ye reconocida pola ONX|url=http://www.eleconomistaamerica.com.ar/sociedá-eAm-arxentina/noticias/5421834/12/13/Arxentina-destrúi-casi-62-mil-armes-en-un-solu-anu-y-ye-reconocida-por-la-ONX.html|axencia=L'economista América|editorial=EUROPA PRESS|fecha=27 d'avientu de 2012}}</ref> Según Diego Fleitas, direutor de l'Asociación de Polítiques Públiques (APP) y autor del documentu “Los planes de recoyida d'armes en Llatinoamérica” publicáu pol [[Bancu Interamericano de Desenvolvimientu]] (BID). “el Gobiernu tuvo una política más clara na tema en comparanza colos anteriores, qu'adoptaron aiciones bien llindaes”. En 2013, l'Arxentina foi premiada pola Oficina de les Naciones Xuníes p'Asuntos de Desarme por esta política.<ref name="Convenção das Nações Unidas contra o Crime Entamáu Transnacional">{{cita publicación|nome1=Convenção das Nações Unidas contra o Crime Entamáu Transnacional|títulu=Programa de desarme d'Arxentina gana premiu de la ONX|publicación=http://www.unodc.org/lpo-brazil/es/frontpage/2013/11/04-programa-de-desarmamento-da-argentina-ganha-premio-da-onu.html|volume=1|númberu=1|páxines=7|fechaaccesu=15 de mayu de 2018}}</ref> Dende la Sedronar desenvolvió un programa pa la prevención del consumu de drogues en ciudaes de la [[Mariña atlántica arxentina|Mariña Atlántica]] y partíos de fútbol arxentino.<ref name="Campaña de prevención">{{cita noticia|títulu=Campaña de prevención del Sedronar na Mariña Atlántica|url=http://www.telam.com.ar/notas/201401/49140-campana-de-prevencion-de-sedronar-en-la|axencia=Telam|fecha=23 de xineru de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230421224503/https://www.telam.com.ar/notas/201401/49140-campana-de-prevencion-de-sedronar-en-la|archivedate=2023-04-21|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref> Coles mesmes encaráronse convenios con distintos ONG especializaes na tema, como cola organización Madres en Llucha, pal reacondicionamiento y equipamientu de Centru Preventivu Llocal de les Adicciones (CePLA) nel Barriu Mitre.<ref>http://www.sedronar.gob.ar/noticia/18311/sedronar-implementara-un-cepla-en-el barriu-mitre.html</ref> En 2014 el gobiernu de [[Cristina Fernández de Kirchner]] empezó a implementar como parte del plan de llucha contra les drogues los Centros de Prevención de creación Toxicomaníes en 150 llocalidaes, con un presupuestu de 1.279 millones de pesos, con una inversión de 714 millones de pesos pa la instalación de 60 cases educatives y otros 1279 millones pa 150 centros preventivos.<ref name="inversión de 714 millones de pesos pa la instalación de 60 cases educatives y otros 1279 millones pa 150 centros preventivos.">{{cita noticia|títulu=Recurso pa l'atención|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/subnotas/243151-67449-2014-04-01.html|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|axencia=Página/12|fecha=1 d'abril de 2014}}</ref> En 2011 empezó la instalación de radares 3D construyíos pol [[Invap]] y la incorporación de tres aviones de combate Pucará que van patrullar el Norte Arxentín pa detectar vuelos irregulares.<ref name="Cristina llanza en Santiago plan de seguridá nacional">{{cita noticia|títulu=Cristina llanza en Santiago plan de seguridá nacional|url=https://www.elliberal.com.ar/noticia/3239/cristina-llanza-santiago-plan-seguridad-nacional|axencia=El Lliberal (Santiago del Estero)|fecha=20 de xunu de 2011}}</ref> Tocantes a la seguridá vial los ministros d'Industria, [[Débora Giorgi]], y d'Interior, Florencio Randazzo, roblaron con fabricantes ya importadores d'automóviles un alcuerdu pa la implementación d'elementos de seguridá nos vehículos nuevos que se vienden na Arxentina, qu'incluyeron l'aplicación de sistemes de anclaje ríxidu nes puertes llaterales traseres, la homologación de les sielles pa neños y la obligatoriedá d'ensayos d'impautos fronteru y traseru, doble bolsa d'aire y sistema antibloqueo de frenos (ABS).<ref name="Nueves midíes de seguridá pa los 0 km">{{cita noticia|títulu=Nueves midíes de seguridá pa los 0 km|url=https://www.infobae.com/2011/06/17/588255-nueves-midíes-seguridá-los-0-km/|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|axencia=Infobae|fecha=17 de xunu de 2011}}</ref> === Armada === [[Archivu:Aviso ARA “Puerto Argentino” (34514727352).jpg|left|miniatura|L'[[ARA Puerto Argentino]] unu de los buques adquiríos en 2015.]] En 2015 foi incorporada a l'Armada'l [[ARA Islas Malvinas (A-24)]] un [[Avisu (buque)|avisu]] de l'[[Armada Arxentina]] de la clase ''Project V92/I Neftegaz'', pa cumplir funciones de patrullaje y suministru de les naves que se dirijen a les bases científiques de [[L'Antártida]].<ref name=lanac>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1851821-llegaron-a-buenos-aires-cuatro-buques-de-origen-ruso-para-la-armada |títulu=Llegaron a Buenos Aires cuatro buques de origen ruso para la Armada |editorial=[[La Nación (Arxentina)]] |fecha=5 d'avientu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171229135805/http://www.lanacion.com.ar/1851821-llegaron-a-buenos-aires-cuatro-buques-de-origen-ruso-para-la-armada |fechaarchivu=2017-12-29 }}</ref><ref name=minutu>{{cita web |url=http://www.minutouno.com/notas/1457503-la-armada-incorporo-buques-rusos-que-seran-destinados-la-antartida |títulu=La Armada incorporó buques rusos que serán destinados a la Antártida |editorial=Minuto Uno |fecha=5 d'avientu de 2015}}</ref>Foi adquiríos tres un alcuerdu col gobiernu rusu y una empresa estatal rusa col [[Ministeriu de Defensa (Arxentina)|ministeriu de Defensa]] arxentín xunto colos actuales ''[[ARA Bahía Agradable]]'', ''[[ARA Islas Malvinas]]'' y ''[[ARA Estrecho de San Carlos]]''. Fueron adquiríos pol gobiernu arxentín en 2014 tres un alcuerdu col gobiernu rusu y una empresa estatal rusa col [[Ministeriu de Defensa (Arxentina)|ministeriu de Defensa]] arxentín, que llevó a l'alquisición de l'ARA ''Puerto Argentino'', xunto colos actuales ''[[ARA Bahía Agradable]]'', ''[[ARA Islas Malvinas]]'' y ''[[ARA Estrecho de San Carlos]]''.<ref name=lanac/> Asina mesmu llevóse a cabu un arreglu y modernización del buque ARA Irizar que lo realizó nel estelleru [[Tandanor]] de [[Buenos Aires]], con entamu de les obres previstu pa payares de 2009, pa rematar con pruebes en xelu n'ochobre de 2011.<ref>[http://infodefensa.com/lamerica/noticias/noticias.asp?cod=2058&n=Sener%20se%20adjudica%20la%20ingeniería%20%20de%20la%20reparación%20y%20modernización%20del%20rompehielos%20de%20la%20Armada%20argentina%20“Almirante%20Irizar” infodefensa:] Sener axudícase la inxeniería del arreglu y modernización del ruempexelos arxentín “Almirante Irizar”|fecha=5 d'avientu de 2015</ref>qu'incluyó'l cambéu de motores y xeneradores por otros nuevos de mayor potencia, aumentu de la capacidá de tresporte de personal de 245 a 313 places y aumentu del área dedicada a llaboratorios d'investigación, de 74 a 415 m².<ref>Gallu, Daniel. [http://www.lanacion.com.ar/1377180-la-reparacion-de-un-buque-unico “La reparación de un buque único”] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110821033826/http://www.lanacion.com.ar/1377180-la-reparacion-de-un-buque-unico |date=2011-08-21 }}, [[La Nación (Arxentina)|La Nación]], Buenos Aires, 29 de mayu de 2011.</ref> [[Imaxe:Argentina Air Force McDonnell Douglas A-4AR Fightinghawk Lofting-3.jpg|miniaturadeimagen|[[Lockheed Martin A-4AR Fightinghawk]] C-906 nel [[Aeropuertu Internacional Augusto Severo]] el 16 de payares de 2014.]] Nel añu [[2008]] roblóse l'alquisición de 4 aeronaves turbohélices [[Saab 340]] a la empresa [[Suecia|sueca]] [[Saab]], ingresaes ente fines de [[2008]] y fines de [[2009]]. Estes aeronaves tienen por oxetu realizar xeres de tresporte de pasaxeros a zones ensin esplotar por empreses comerciales. En [[2010]] cerróse l'alcuerdu con [[Rusia]] pa la compra de dos Helicópteros [[Mil Mi-17|Mi-171Y]] pa la FAA, qu'ingresaron en payares de [[2011]] y son destinaos a xeres de tresporte nes bases antártiques. A partir del añu [[2010]] anúnciase, que los aviones [[IA-63 Pampa]] van ser repotenciados pa da-y habilidá d'aviones d'ataque llixeru, según tamién la remotorización de la flota d'[[FMA IA-58 Pucará|IA-58 Pucará]]. La flota de Pampes se repotenció. Tamién se llanzó'l proyeutu Pampa III que dexó la xeneración de 400 puestos de trabayu direutos en FADEA (pa inxenieros, téunicos y operarios) y otros 150 nuevos nes 25 Pymes que participaron.<ref>{{cita web |url=http://www.cba24n.com.ar/content/fadea-felippa-asumio-dispuestu-siguir-amenorgando-personal |títulu=Fadea: Felippa asumió dispuestu a siguir amenorgando personal |publicación=cba24n |editorial=Servicios de Radio y Televisión de la Universidá Nacional de Córdoba (SRT) |fecha=6 d'abril de 2016 }}</ref> A partir d'ochobre de 2013 [[Agustín Rossi]] como Ministru de Defensa, reforzó con unos 4.500 efeutivos l'operativu escudo norte, el Fortín II pa operaciones de vixilancia y control del área xeográfica d'interés nacional, y d'operaciones d'ayuda humanitaria y sofitu a la comunidá". Tamién s'empecipió un esplegue radárico que cubre la vixilancia y el control de tol espaciu aereu nortizu con equipos nuevos fabricaos pol Invap y roblóse un contratu de 1.000 millones de pesos pa desenvolver otros 6. El Plan Escudo del Norte perdió operatividad el 31 d'avientu de 2015, una y bones les nueves autoridaes nun anovaron la so vixencia.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/822092-expiro-plan-de control fronterizu-antinarco |títulu=Expiró plan de control fronterizu antinarco |publicación=Diariu Ámbitu Financieru |autor=Edgardo Aguilera |fecha=4 de xineru de 2016 }}</ref> Nel añu 2010 xunto col ministru de Defensa, [[Agustín Rossi]], llevó a cabu'l programa d'equipamientu loxísticu con una inversión de 930 millones de pesos. Gracies a dichu plan se reequiparon 120.000 uniformes multicam, 50.000 correaxes modulares, 23.000 cascos de kevlar, 30 camiones tractores REU M 931 con semirremolque de 25 tonelaes, 18 vehículos de combate M113, 5 vehículos de la familia TAM, totalmente repotenciados y reequipados, 10 camiones REO 2,5 TON, más de 100 acoplaos remolques pa tresporte d'agua, combustible, motos y cuatriciclos, más de 100 carrocetes 4×4 Ford Ranger y F350, 5 vehículos tou terrén Hummer, la modernización del fusil FAL, el tanque arxentín medianu 2C, sistemes de simulación, radares d'observación, incorporóse a encomalo, amás, un helicópteru BELL HUEY II con accesorios y equipamientu d'última xeneración, y como parte del arreglu integral y modernización del parque de vehículos, sumáronse 40 UNIMOG 416 totalmente repotenciados y 5 Jeep Mercedes Benz 230 G.<ref name="Agustín Rossi presenta en sociedá">{{cita noticia|títulu=L'Exércitu incorpora materiales, armamentos y vehículos|url=http://misionesonline.net/2015/03/17/cristina-fernandez-de-kirchner-presento-equipamientu-por casi-mil-millones-de-pesos-pa-el-ejercito-arxentín/|axencia=Misiones.net|fecha=MARZU 17, 2015}}</ref> Tambien realizáronse obres pa modernizar y ampliar la Base Naval Puerto Belgrano, concentrándose los trabayos nos Diques N°&nbsp;1 y Nᵘ&nbsp;2 qu'integren l'Arsenal dexen agospiar pal so caltenimientu y arreglu diverses embarcaciones pertenecientes a l'Armada.<ref name=Compuerta>{{cita web|títulu=PER PRIMER VEGADA EN MÁS DE CIEN AÑOS REPARÓSE UNA COMPUERTA DEL DIQUE N° 2 DE PUERTU BELGRANO|url=http://defensanacional.argentinaforo.net/t1253-per primer vegada-en-mas-de-cien anos reparar una-compuerta-del dique-n-2-de-puertu-belgrano|editorial=Infodefensa|fecha=11/10}}</ref> Tres años dempués remató la primer etapa d'arreglu y modernización del Dique de Carena N°&nbsp;2 con una inversión de 100 millones de pesos. Modernizáronse otros elementos que faen al funcionamientu del Dique N°&nbsp;2.<ref name="Rossi inauguró obres">{{cita noticia|apellíos1=Bouhebent|nome1=Facundo|títulu=Rossi inauguró obres nel Arsenal Naval Puertu Belgrano|url=http://www.telam.com.ar/notas/201505/103849-agustin-rossi--reparaciones-arsenal-naval-puertu-belgrano.html|axencia=Telam|fecha=4 de mayu de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230423004043/https://www.telam.com.ar/notas/201505/103849-agustin-rossi--reparaciones-arsenal-naval-puertu-belgrano.html|archivedate=2023-04-23|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref> En 2012 Arxentina adquirió componentes militares pa helicópteros, barcos de guerra, aviones, pistoles y radares, como asina tamién d'otru tipu d'equipu pa comunicaciones fortaleciendo l'estáu operativu de los sos FF.AA.<ref name="Venta d'armes a l'Arxentina">{{cita noticia|apellíos1=Niebieskjhikwiat|títulu=Esmolez a Londres la venta d'armes a l'Arxentina|url=https://www.clarin.com/politica/Esmolez-Londres-venta-armas-Arxentina_0_rJLrxxz2DQl.html|axencia=Clarín|fecha=14 de xunu de 2012}}</ref> == Política Ambiental == La política ambiental del Gobiernu de Cristina Kirchner tuvo básicamente como exes la reglamentación de les lleis de montes en 2007 y la sanción de la llei de glaciares en 2010.<ref>{{cita web |url= http://www.ambiente.gov.ar/archivo/web/DB/File/llei_26331_presupuestos_minimos_montes_nativos.pdf |títulu= Testu Llei 26631 de Presupuestos Mínimos de Proteición Ambiental de los Montes Nativos |fechaaccesu= 26 d'agostu de 2011 |añu= 2011 |formatu= web |editorial= Secretaría d'Ambiente y Desenvolvimientu Sustentable |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110903072013/http://www.ambiente.gov.ar/archivo/web/DB/File/llei_26331_presupuestos_minimos_montes_nativos.pdf |fechaarchivu= 3 de setiembre de 2011 }}<br> * [http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-154089-2010-09-30.html «La proteición de glaciares yá ye llei»], ''Página/12'', 30 de setiembre de 2010. Consultáu'l 26 d'agostu de 2011.</ref> Foi promulgada y reglamentada el 23 de febreru de 2009 pol Poder Executivu al cargu de Cristina Fernández de Kirchner. Al traviés d'[[Agua y Saneamientos Arxentinos|AySA]] (Agua y Saneamientos Arxentinos S.A.),<ref>{{cita web |url=http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/110000-114999/114866/texact.htm |títulu=Decreto 304/2006 |fechaaccesu=31 de mayu de 2013 |fecha=21 de marzu de 2006 |obra=Ministeriu d'Economía y Finances Públiques}}</ref> empecipióse un programa integral pa la universalización de los servicios d'agua potable y saneamientu pa la población de la Ciudá de Buenos Aires y 17 conceyos del primer gordón del [[Gran Buenos Aires|conurbano bonaerense]]. El plan lleváu alantre por AySA implicó ente los años 2007 y 2015 una inversión executada de $ 26&nbsp;174 millones, 727 obres terminaes que beneficien a 8 millones de persones dientro del área de concesión de la empresa. La cobertoria d'agua potable qu'en 2003 yera del 71,1% de la población pasó al 82% en 2015, incorporando 3&nbsp;881&nbsp;047 habitantes, ente que la cobertoria de cloaques pasó del 43,1% en 2003, al 54,4% en 2015, incorporando al serviciu a 3&nbsp;130&nbsp;225 habitantes.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/803415-aysa-yá-realizo-727-obres-que-beneficien-a-8-millones-de-habitantes |títulu=AySA yá realizó 727 obres que beneficien a 8 millones d'habitantes |publicación= Diariu Ámbitu Financieru|fecha=15 d'agostu de 2015}}</ref> Una de les primeres actividaes foi'l programa nacional pa esaniciar les llámpares incandescentes en 2011, reemplazándoles por llámpares fluorescentes compactes (LFC) de baxu consumu en tolos llares coneutaos a la rede pública y n'edificios públicos. La llei foi orixinalmente promovida por [[Greenpeace]] mientres l'añu 2008 y rápido sofitada pol poder Executivu quien fixo posible el so tratamientu parllamentariu.<ref>{{cita web |url=http://www.greenpeace.org/argentina/es/noticias/Greenpeace-la-implementacion-de-la llei-que-prohibe-la-comercializacion-de-lamparas-incandescentes-ye-un-bon-primer-pasu-pa-llograr-la eficiencia-energetica/ |títulu=Greenpeace: La implementación de la llei que prohibe la comercialización de llámpares incandescentes ye un bon primer pasu pa llograr la eficiencia enerxética |publicación=Greenpeace |fecha=28 d'avientu de 2010 }}</ref><ref name="LN4Mar08">{{cita web|url=http://buscador.lanacion.com.ar/Nota.asp?nota_id=992672&high=PRONUREE|títulu=La Nación 4 March 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110527102344/http://buscador.lanacion.com.ar/Nota.asp?nota_id=992672&high=PRONUREE|fechaarchivu=2011-05-27}}</ref> preve la distribución de 25 millones de llámpares en total.<ref name="LNMar08">{{cita web|url=http://buscador.lanacion.com.ar/Nota.asp?nota_id=995820&high=PRONUREE|títulu=La Nación 15 March 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110527102325/http://buscador.lanacion.com.ar/Nota.asp?nota_id=995820&high=PRONUREE|fechaarchivu=2011-05-27}}</ref><ref name="LN4Mar08" /> dichu plan derivó na llei 26.473 (sancionada'l 21 de xineru de 2009) que prohibe “la importación y comercialización de llámpares incandescentes d'usu residencial”.<ref name="Yá non pueden vendese llámpares incandescentes">{{cita noticia|títulu=Yá non pueden vendese llámpares incandescentes|url=http://fortunaweb.com.ar/2011-06-01-57025-yá-non pueden vendese-lamparas-incandescentes/|axencia=Fortuna web|fecha=1 de xunu de 2011}}</ref><ref name=Enerxía>{{cita noticia|títulu=Aforro d'enerxía: arrinca'l recambiu por llámpares "oficiales"|url=http://www.iprofesional.com/notas/59308-Aforru-de-energia-arrinca-el recambiu-por-lamparas-oficiales|axencia=Infobae|fecha=30 d'avientu de 2007}}</ref> Tamién s'impulsó la enerxía solar, n'abril de [[2011]], inaugurar n'[[Departamentu Ullum|Ullum]], provincia de [[Provincia de San Juan|San Juan]] la Planta Fotovoltaica Pilotu [[Planta solar San Juan I|San Juan I]], l'entós mayor parque d'[[enerxía solar fotovoltaica]] de Llatinoamérica.<ref>{{cita web |url=https://www.tiempodesanjuan.com/sanjuan/2012/1/2/juan-capital-energia-solar-4238.html |títulu=San Juan, capital de la enerxía solar |publicación=Tiempo de San Juan |fecha=2 de xineru de 2012 |autor=Viviana Pastor }}<br> * {{cita web|url=http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C4343-san-juan-sera-la-mayor-fonte-de-energia-solar-de-america-latina.php|títulu=San Juan va ser la mayor fonte d'enerxía solar d'América Llatina|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120121080140/http://www.argentina.ar/_es/ciencia-y-educacion/C4343-san-juan-sera-la-mayor-fonte-de-energia-solar-de-america-latina.php|fechaarchivu=21 de xineru de 2012}}<br> * {{cita web |url=https://www.inti.gob.ar/y-renova/erSO/er25.php |títulu=Nueva planta solar fotovoltaica en San Juan |publicación=y>renova |editorial=INTI - Institutu Nacional de Teunoloxía Industrial |fecha=Mayu de 2011 }}</ref> Al traviés de la cancillería Arxentina caltuvo xunto col restu de los países llatinoamericanos (Arxentina, Brasil, Chile, Colombia, Costa Rica, Ecuador, Méxicu, Panamá, República Dominicana, y Uruguái) una posición activa a favor de la prohibición de la caza de ballenes y de la proteición de la especie. Créose la Direición Nacional de Promoción (DNPROM), coles mires de diseñar programes y aiciones que conduzan al desenvolvimientu d'iniciatives d'enerxíes anovables, y sanciónose la llei 26.190 xeneráu exenciones impositives mientres un periodu de 15 años. La llei de 2007 ye un complementu de l'anterior y declara d'interés nacional la xeneración d'electricidá que tea destinada a abastecer a un serviciu públicu a partir de cualquier fonte anovable. Esa llei tamién afitó un oxetivu del 8% pal consumu d'enerxía anovable nel periodu de 10 años y ordenó la creación d'un fideicomiso que los sos recursos destinar a pagar una prima pola electricidá producida a partir de recursos anovables.<ref name="Cristina promulgó la llei Guinle d'enerxíes anovables">{{cita noticia |títulu=Cristina promulgó la llei Guinle d'enerxíes anovables |url=http://eldiariodemadryn.com/2015/10/cristina-promulgo-la llei-guinle-de-energias-anovables/ |axencia=El diariu de Madryn |fecha=22 d'ochobre de 2015 }}</ref> Tamién s'incluyó la construcción de la planta d'enerxía eólica Antonio Morán,<ref>{{cita web|url=http://cdm.unfccc.int/Projects/DB/DNV-CUK1132045363.5/view.html|títulu=Project: 0130 Antonio Moren Wind Power Plant Project in Patagonia Region, Arxentina - Crediting Period Renewal Request|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060829073317/http://cdm.unfccc.int/Projects/DB/DNV-CUK1132045363.5/view.html|fechaarchivu=2006-08-29}}</ref> de 10,56 MW na rexón de la [[Patagonia]]. Los dos proyeutos de pequeña escala esistentes son la producción d'electricidá a partir de biomasa na [http://cdm.unfccc.int/UserManagement/FileStorage/IC6BQGG0PC45FVFS4LGUHGIKRJ3123 Aceitera Xeneral Deheza] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230418104140/https://cdm.unfccc.int/UserManagement/FileStorage/IC6BQGG0PC45FVFS4LGUHGIKRJ3123 |date=2023-04-18 }} y la recuperación de metanu y xeneración d'electricidá nel vertideru Norte.<ref>{{cita web |url=http://cdm.unfccc.int/filestorage/9/4/K/94KXTNPDHA6Y7EPW5PNZ7YJRMXAOWY/ECOARYES_PDD.pdf?t=WWV8cGJxMnVwfDDIfOBUp7zWUD5xfSrZUxwk |títulu=Methane recovery and effective use of power generation project Norte III-B Landfill |idioma=en |fecha=10 de xineru de 2007 }}</ref> === Llei de proteición de glaciares === {{AP|Llei de proteición de glaciares|l1=Llei de proteición de glaciares}} En 2010 votóse y sancionó una nueva llei de glaciares que foi promulgada'l 28 d'ochobre. Dicha llei 26.639 establez los presupuestos mínimos pa la proteición de los [[glaciar]]es y del ambiente periglacial al envís de caltenelos como reserves estratéxiques de [[recursos hídricos]] pal consumu humanu; pa l'[[agricultura]] y como provisores d'agua pa recárgalo de cuenques hidrográfiques; pa la proteición de la [[biodiversidá]]; como fonte d'información científica y como curiosu turísticu. Los glaciares constitúin bienes de calter [[Bien públicu|públicu]].<ref>[http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=174117 Llei 26.639.] Consultáu'l 1 de marzu de 2011.</ref>El 28 de febreru de 2011 se reglamentó la llei estableciéndose los presupuestos mínimos y la inmediata confección d'un inventariu de glaciares. La llei regula les actividaes dexaes nos glaciares y la so redolada, prohibiendo absolutamente les actividaes industrial y mineru, la construcción d'obres d'arquiteutura ya infraestructura (con esceición de les científiques) y la lliberación de sustancies contaminantes ensin importar el volume de les mesmes.<ref>[http://www1.hcdn.gov.ar/dependencies/dsecretaria/Lleis/26418.pdf «Llei de presupuestos mínimos pa la proteición de los glaciares y del ambiente periglacial»], de la Honorable Cámara de Diputaos de la Nación</ref> La llei de glaciares presentada pol senador oficialista [[Daniel Filmus]] foi aprobada'l 30 de setiembre de 2010 pol Congresu y reglamentada en marzu de 2011 pol Poder Executivu nacional publicar nel boletín oficial. El Gobiernu Nacional robló entós un conveniu col [[CONICET]] pa la realización del inventariu de glaciares y convocóse al Institutu Arxentín de Glacioloxía y Nivoloxía (Ianigla), unidá del Conicet con sede en Mendoza. Participaron amás la [[Universidá Nacional de Cuyo]] y los Gobiernos de [[Provincia de Mendoza|Mendoza]] y [[San Juan]], como autoridá d'aplicación.<ref>[http://www.glaciares.org.ar/upload/cronogramainventarionacionalglaciares.pdf Inventariu Nacional de Glaciares y Ambiente Periglacial: Fundamentos y Cronograma d'Execución]</ref> Releváronse 4000 cuerpos de xelu en distintes subcuencas de les provincies de Catamarca, Mendoza, Río Negro, Chubut, Santa Cruz y Tierra del Fueu. En total, la sumatoria d'estos cuerpos cubre una superficie mayor a 3700 km², más de 17 vegaes el tamañu de la Ciudá Autónoma de Buenos Aires. Tamién se robló un conveniu por que los relevamientos sían sometíos a una auditoría esterna per parte d'espertos nacionales o internacionales, ente ellos del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) de Francia.<ref name="Presenten el primer informe del Inventariu Nacional de Glaciares">{{cita noticia|títulu=Presenten el primer informe del Inventariu Nacional de Glaciares|url=http://www.conicet.gov.ar/presenten-el-primer-informe-del inventariu nacional-de-glaciares/|axencia=Conicet|fecha=4 de marzu de 2013}}</ref> en total Arxentina cuenta con 16.968 cuerpos que representen 8.484 quilómetros cuadraos cubiertos de xelu, siendo'l segundu país d'[[América Llatina]] con más glaciares y unu de los 15 países del mundu con más cuerpos de xelu. === Parques Nacionales === El parque marín costeru Patagonia Austral allugada al norte del [[golfo San Jorge]] ente'l [[cabo Dos Badees]] y la [[islla Quintano]], na [[provincia del Chubut]], [[Arxentina]], la so creación ratificar por llei nᵘ 26&nbsp;446, sancionada'l [[3 d'avientu]] de [[2008]].<ref name="llei">{{cita web|url=http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/145000-149999/149238/norma.htm|títulu=Ley 26.446|fechaaccesu=11 de payares de 2011}}</ref> En 2009 foi creáu so la Llei N.° 26&nbsp;499 el [[parque nacional Campos del Tuyú]], nel [[partíu de General Lavalle]], [[provincia de Buenos Aires]] ([[Arxentina]]), siendo l'únicu Parque Nacional que s'atopa na provincia de Buenos Aires de 3040 ha.<ref>[http://www.buenosaires.travel/Noticia/PRIMER-PARQUE-NACIONAL-BONAERENSE_456.aspx PRIMER PARQUE NACIONAL BONAERENSE: CAMPOS DEL TUYU] Martes, 26 de mayu de 2009</ref><ref>[http://www.redaccionyeditorial.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=198:campos-del-tuyu-sera-parque-nacional&catid=1:latest-news Campos del Tuyú va ser Parque Nacional. Martes, 26 de mayu de 2009 19:17]</ref> El [[13 d'avientu]] de [[2012]] al traviés de la Llei nᵘ&nbsp;26&nbsp;817<ref>{{cita web|autor=Boletín Oficial de la República Arxentina nᵘ 32.543|títulu=Ley 26.817|url=http://www1.hcdn.gov.ar/BO/boletin12/2012-12/BO14-12-2012leg.pdf|fechaaccesu=10 de mayu de 2013|fecha=13 d'avientu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141104081731/http://www1.hcdn.gov.ar/BO/boletin12/2012-12/BO14-12-2012leg.pdf|fechaarchivu=2014-11-04}}</ref> foi creáu'l [[parque interjurisdiccional marín Makenke]] un [[Área protexida|área natural protexida]] de la provincia de [[Provincia de Santa Cruz|Santa Cruz]], con una superficie de 71&nbsp;271 ha.<ref>{{cita web|títulu=Ficha del parque interjurisdiccional marín Makenke|url=http://www.parquesnacionales.gov.ar/parques/ver_noticia.php?id=84|fechaaccesu=10 de mayu de 2013|obra=APN - Alministración de Parques Nacionales|fecha=28 de xunu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121003203554/http://www.parquesnacionales.gov.ar/parques/ver_noticia.php?id=84|fechaarchivu=3 d'ochobre de 2012}}</ref> Esi mesmu mes creóse amás el [[parque nacional Montes Petrificados de Jaramillo]]<ref name=ficha>Ver ficha del parque nacional Montes Petrificados de Jaramillo nel sitiu del SIB | Alministración de Parques Nacionales, en [http://www.sib.gov.ar/area/APN*BP*MONTES%20PETRIFICADOS%20DE%20XARAMIELLU].</ref> allugáu al nordeste de la [[provincia de Santa Cruz]], na [[Patagonia arxentina]] y que cunta con 61&nbsp;228 [[Hectárea|ha]]. El 24 d'ochobre de 2014, so la llei 26&nbsp;996 créase'l parque nacional El Impenetrable, un área protexida asitiada nel centru-norte del país. Protexe una muestra representativa del ambiente chaqueño del noroeste de la provincia del Chaco.En 2014 creóse'l parque nacional Patagonia nel noroeste de la provincia de Santa Cruz, entendiendo'l sector sur del departamentu Llagu Buenos Aires, próximu al sector norte del departamentu Río Chicu. Xeográficamente correspuende a parte del pandu del Llagu Buenos Aires, al sur de les llocalidaes de Los Antiguos y Perito Moreno, y al norte de Baxu Cascoxos. En 2014 creóse la [[reserva nacional Pizarro]] na [[provincia de Salta]], nel [[Noroeste arxentín|noroeste]] que protexe una de les últimes muestres de la continuidá forestal llonxitudinal na cual el monte chaqueño occidental con una superficie de 7837&nbsp;[[hectárea|hectárees]].<ref name="Pizarro">[http://www.pizarro.gov.ar/ Reserva nacional Pizarro] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304213613/http://www.pizarro.gov.ar/ |date=2016-03-04 }} Páxina oficial (consultada'l 10 de payares de 2015).</ref> Allugar nes proximidaes de la llocalidá de [[Xeneral Pizarro]].<ref name="APN">[http://www.parquesnacionales.gob.ar/areas-protexíes/region-noroeste/rn-pizarro/ Reserva nacional Pizarro.] Ficha na páxina de l'Alministración de Parques Nacionales de l'Arxentina (consultada'l 10 de payares de 2015).</ref> Ente'l mandatu del so antecesor y el suyu creáronse ocho Parques Nacionales, aumentando la superficie protexida de territoriu nacional un 24 per cientu,ampliáronse los parques incorporando 900.000 hectárees terrestres y 407.124 hectárees marines, incrementandose un 78 per cientu la cantidá de visitantes. En [[2011]] llanzóse'l Plan Estratéxicu de Turismu, en 2010 aportaron al país más de 5.300.000 de visitantes, y destacóse Arxentina como'l primer destín de países suramericanos.<ref name="Plan Estratéxicu de Turismu">{{cita noticia|títulu=Cristina Kirchner llanzó'l Plan Estratéxicu de Turismu|axencia=La Gaceta (Tucumán)|fecha=30 d'agostu de 2011}}</ref> === Otres polítiques === A partir de 2008 el país menguó la cantidá de gases contaminantes xeneraos. L'enclín al descensu qu'empezó en 2008 caltener nos siguientes años, según datos del Inventariu de Gases d'Efeutu Ivernaderu (GEI) de la [[Convención Marcu de les Naciones Xuníes sobre'l Cambéu Climáticu]].<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/2031958-cambéu-climatico-los arxentinos-xeneren-cada vegada-menos-gases-contaminantes |títulu=Camudo climáticu: los arxentinos xeneren cada vez menos gases contaminantes |publicación=Diariu La Nación |autor=Laura Rocha |fecha=9 de xunu de 2017 }}</ref> A partir de 2007 llevar a cabo trabayos pal saneamientu del [[Río Matanza-Riachuelo|Regatu]]: pal periodu entendíu ente xunetu de 2008 y avientu de 2009 la media d'inspeiciones sanitaries a establecimientos industriales foi de 66,1 inspeición per mes, ente que mientres l'añu 2011 xubió hasta 850,3 per mes.<ref>{{cita publicación |autor=ACUMAR - Autoridá de Cuenca Matanza Regatu |títulu=Sistemes d'Indicadores otros=Cantidá d'inspeiciones mensuales a establecimientos de la CMR |fecha=Agostu de 2013 |volume= |númberu= |páxines=17 |issn= |url=http://www.acumar.gov.ar/content/documents/3/1483.pdf |archiveurl=https://web.archive.org/web/20141113002020/http://www.acumar.gov.ar/content/documents/3/1483.pdf |archivedate=2014-11-13 |fechaaccesu=2018-08-03 }}</ref><br> En 2012 estenóse'l [[camín de sirga]] nun 80%. Al respeutive de les cloaques les obres realizaes nun 60%, representen la incorporación a la rede de 1.200.000 ciudadanos que viven a la vera del Regatu. Incorporáronse amás 14 unidaes sanitaries fixes y otres 14 móviles y 14 ecopuntos a onde llevar borrafes pal so tratamientu.<ref>{{cita web |url=http://claves21.com.ar/regatu-la ciudá-tien-que-camudar-la villa-21-24/ |títulu=Regatu: “La Ciudá tien que camudar la Villa 21-24” |publicación=Revista Claves21 |autor=Damián Profeta |fecha=27 d'agostu de 2013 }}</ref> A finales del mesmu añu se erradicaron 179 [[Vertideru (basura)|basurales]] a cielu abiertu, reconvirtiéndolos n'espacios verdes, que depués fueron apurríos a los conceyos pal so cuidu.<ref>{{cita web |url=http://www.acumar.gov.ar/pdf/Acumarenmovicmiento3.pdf |otros=La ACUMAR yá erradicó 179 basurales a cielu abiertu |títulu=ACUMAR en movimiento |páxina=8 |fecha=Abril de 2012 |añu=1 |númberu=3 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170830193804/http://www.acumar.gov.ar/pdf/Acumarenmovicmiento3.pdf |fechaarchivu=2017-08-30 }}</ref> En marzu de 2013, 12 mil puesteros de la feria conocida como "La Saladita" fueron reasitiaos y nel llugar qu'ocupaben a la vera del Regatu foi instaláu un mirador. Amás empezaron les obres de reacondicionamiento del edificiu pa la creación de la Universidá del Mediu Ambiente, una biblioteca amiesta y un muséu.<ref>{{cita web |url=http://www.acumar.gov.ar/pdf/revista7.pdf |títulu=ACUMAR en movimiento |páxina=7 y 9 |fecha=Marzu de 2013 |añu=2 |númberu=7 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170830235007/http://www.acumar.gov.ar/pdf/revista7.pdf |fechaarchivu=2017-08-30 }}</ref> En 2012 foi llanzáu'l Plan Bio, qu'escuerre'l cuidu del ambiente y el desenvolvimientu d'enerxíes alternatives. Según cifres oficiales, recoyéronse más de 240.000 llitros d'aceite vexetal usáu pa ser convertíu en [[Biocarburante|biocombustible]]. Escontra 2013 nos conceyos d'[[Avellaneda (Buenos Aires)|Avellaneda]], [[Lomas de Zamora]] y [[Partíu de La Matanza|La Matanza]] produciéronse relocalizaciones de les families que vivíen en villes llogrando la lliberación total del camín de sirga, al traviés del Plan Federal d'Urbanización de Villes y Asentamientos lleváu alantre pol Gobiernu Nacional y que proyeuta la construcción de soluciones habitacionales dientro y fora de la cuenca.<ref>{{cita web |url=http://www.acumar.gov.ar/novedades/1083/acumar-continua-relocalizando-a-les families-que-vivian-en-les-margenes |títulu=ACUMAR sigue relocalizando a les families que vivíen nes márxenes |publicación=ACUMAR |fecha=21 d'ochobre de 2013 }}</ref> Esi mesmu añu en Lanús, empezaron la rellocalización de 73 families al barriu Néstor Kirchner, una parte de los habitantes de la [[Villa 21-24]] fueron camudaos escontra'l complexu habitacional de Castañares y [[Avenida General Paz|General Paz]], en [[Mataderos (Buenos Aires)|Mataderos]].<ref name="www.acumar.gov.ar_1">{{cita web |url=http://www.acumar.gov.ar/novedades/1051/acumar-comenzo-a-relocalizar-les-primeres-families-de-la villa-21-24 |títulu=ACUMAR empezó a relocalizar les primeres families de la Villa 21-24 |publicación=ACUMAR |fecha=17 de setiembre de 2013 }}</ref> Na provincia de Buenos Aires la Nación destinó 60.283 millones pa planes d'obres hídriques y de saneamientu. Nesi marcu, pol Plan AYSA correspuenden 26.714 millones, pol Plan Matanza-Riachuelo 22.430 millones, pol Fondu Hídricu 9.051 millones, Plan Especial La Plata-Berisso-Ensenada 1.950 millones de pesos y pa 36 Obres Hídriques d'Emerxencia por 138 millones. Col llanzamientu del Fondu Hídricu, la inversión de 9.051 millones dexó realizar 138 obres en 45 conceyos, beneficiando a 4 millones d'habitantes. La xera realizada na cuenca del Saláu dexó amás recuperar 2 millones d'hectárees, lo que dexó una mayor producción agrícola-ganadera por o$s 1.600 millones, na cuenca del ríu Areco destináronse 115 millones de pesos.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/803352-en-los-ultimos-12-anos-invirtiéronse-mas-de--60-mil-millones-en-obres-hidricas-pa-la provincia |títulu=Nos postreros 12 años invirtiéronse más de $ 60 mil millones n'obres hídriques pa la Provincia |publicación=Diariu Ámbitu Financieru |fecha=14 d'agostu de 2015}}</ref> <br> En Chascomus realizáronse obres de canalización y ampliación del calce del ríu Saláu na so cuenca baxa, ente'l regueru Los Poronguitos y llaguna Les Flores p'aumentar la capacidá de conducción del ríu a lo llargo de 118 quilómetros d'estensión pa evitar los hinchentes na rexón con una inversión de 1.250 millones de pesos que van dexar recuperar 1.200.000 hectárees granibles pal desenvolvimientu de la producción agrícola-ganadera.<ref>{{cita web |url=https://www.eldia.com/nota/2010-7-22-cristina-inauguro-obres-hidricas-en-chascomus |títulu=Cristina inauguró obres hídriques en Chascomús |publicación=Diariu El Día editorial= |fecha=22 de xunetu de 2010 }}</ref> Coles mesmes ampliáronse les defenses contra hinchentes nes ciudaes de Corrientes y Goya, afeutaes dacuando poles crecíes del ríu Paraná.<ref>{{cita web |url=https://www.ellitoral.com.ar/corrientes/2013-3-26-1-0-0-goya-presentaron-el |títulu=Goya: presentaron el proyeutu final de les defenses y agora van buscar financiamientu |publicación=Diariu El Litoral editorial= |fecha=26 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230414073954/https://www.ellitoral.com.ar/corrientes/2013-3-26-1-0-0-goya-presentaron-el |fechaarchivu=2023-04-14 }}</ref> En 2011 robló'l Decretu 1088/2011 que dio orixe al Programa Nacional de Tenencia Responsable y Sanidá de Perros y Gatos”.<ref>{{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/180000-184999/184639/norma.htm |títulu=Crear el "Programa Nacional de Tenencia Responsable y Sanidá de Perros y Gatos" |publicación=InfoLeg - Información Llexislativa |fecha=19 de xunetu de 2011 }}</ref> La iniciativa establez la tenencia responsable de mascotes y la sanidá de perros y gatos favoreciendo la capadura quirúrxica gratuita y en dambos sexos.<ref name="Gobiernu promueve la capadura gratuita de perros y gatos">{{cita noticia|apellíos1=Franco|nome1=Lilian|títulu=Gobierno promueve la capadura gratuita de perros y gatos|url=http://www.ambito.com/593262-gobiernu-promueve-la-castracion-gratuita-de-perros-y-gatos|axencia=Ambito Financieru|fecha=19 de xunetu de 2011}}</ref> == Política en Vialidad Terrestre y Aérea == {{VT|Axencia Nacional de Seguridá Vial|l1=Axencia Nacional de Seguridá Vial}} [[Archivu:CFKterminalcruceros.jpg|miniatura|Cristina Fernández en 2011 inaugurando una nueva terminal portuaria.]] Nesti aspeutu'l so gobiernu foi una continuación de les obres y planes llanzaos mientres l'alministración del presidente [[Néstor Kirchner]] cuando se llanzó un Plan Vial Nacional que dexó construyir 1300 km de nueves carreteres, pavimentar 4100 km de rutes nacionales y cubrir con obres de caltenimientu la totalidá de la rede vial nacional. Amás, llevóse la cobertoria d'obres de caltenimientu a la totalidá de la rede vial pavimentada, cuando nel 2003 solo algamábase a cubrir el 50% de la mesma. Por cuenta de estes inversiones, dende 2003 al añu 2014 producióse una crecedera del 130% de la rede vial arxentina.<ref name="telam_11">{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201301/3695-el|títulu=El Ministeriu de Planificación destacó les obres d'infraestructura realizaes dende 2003|axencia=Télam|fecha=16 d'agostu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220810121128/https://www.telam.com.ar/notas/201301/3695-el|fechaarchivu=2022-08-10}}</ref> Por iniciativa de Fernández de Kirchner, crear en 2008 l'[[Axencia Nacional de Seguridá Vial]]. Según datos oficiales y d'organizaciones non gubernamentales, nel primer añu, —ente 2008 y 2009—, amenorgóse la cantidá d'accidentes viales fatales más d'un 9%. La meyora nes cifres atribuyir a la medría de los controles y la inversión en concientización llevaes alantre pol organismu. En 2012 l'enclín siguía en descensu; la [[Organización Mundial de la Salú]] (OMS) indicó que'l númberu envaloráu de muertes n'accidentes de tránsitu cada 100&nbsp;000 habitantes na Arxentina yera de 12,6 (el más baxu de Suramérica dempués de [[Chile]], que tien 12,8).<ref>{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201303/10444-argentina-con-bajo-indice-de-muertes-por-accidentes-de-transito-de-sudamerica.html|títulu=Arxentina con baxu índiz de muertes por accidentes de tránsitu de Suramérica|axencia=Telam|fecha=3 d'abril de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241129235307/https://www.telam.com.ar//notas/201303/10444-argentina-con-bajo-indice-de-muertes-por-accidentes-de-transito-de-sudamerica.html|fechaarchivu=2024-11-29}}</ref> El 1 d'ochobre de 2013 sancionóse la resolución 843/2013 por aciu la cual toles unidaes d'autobús cero quilómetros que s'habilitaren en xurisdicción nacional a partir d'esa fecha, tendríen de tar forníes con Aire Acondicionáu.<ref name="Pa viaxar meyor: los nuevos coleutivos tendrán de tener aire acondicionáu">{{cita noticia|títulu=Pa viaxar meyor: los nuevos coleutivos tendrán de tener aire acondicionáu|url=http://www.diarioveloz.com/notas/102016-pa-viaxar-meyor-los-nuevos-coleutivos-deberan-tener-aire-acondicionáu-|axencia=Diario Veloz|fecha=16 d'agostu de 2013}}</ref> === Rede vial === El 6 de xineru de 2009 empezáronse los trabayos pa enanchar l'Avenida General Paz de trés a cuatro carriles el tramu ente'l barriu de [[Liniers (Buenos Aires)|Liniers]] y l'[[Autopista Acceso Norte|Accesu Norte]] con valor de 340 millones de pesos. La obra financiar col aumentu de tarifes de peaxe nos accesos Norte y Oeste.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/noticia.asp?id=436666&seccion=Información%20Xeneral&fecha=06/01/2009|títulu=Empezaron les obres pa enanchar l'avenida General Paz|autor=Diariu Ámbitu Financieru|fecha=6 de xineru de 2009|fechaaccesu=13 d'abril de 2010}}</ref> Depués d'amestar un ramal d'accesu al pie de la [[Estación Miguelete]] los trabayos paralizáronse.<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/2009/09/01/laciudad/h-01989607.htm|títulu=Un obrador ermu y el colapsu de tránsitu diariu|fechaaccesu=29 de marzu de 2010|autor=Sánchez, Nora|fecha=1 de setiembre de 2009|editorial=Diariu Clarín|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090904225942/http://www.clarin.com/diario/2009/09/01/laciudad/h-01989607.htm|fechaarchivu=2009-09-04}}</ref> En xunetu de 2014 inauguróse un cuartu carril, ente Avenida Balbín y Avenida 25 de Mayo; l'adecuación del nuedu Acceso Norte - Avenida Balbín, y l'adecuación de les cañes del distribuidor Constituyentes. Sumóse'l cuartu carril ente Panamericana y l'avenida San Martín, amestóse una calzada extra pa camiones nel tramu ente l'Acceso Norte y la salida escontra l'avenida Llugones.<ref>{{cita web |url=http://www.larazon.com.ar/ciudá/Avanza-cuartu-carril-Xeneral-Paz_0_675600055.html |títulu=Avanza cuartu carril General Paz |fechaaccesu=8 de mayu de 2015 }}</ref> La segunda etapa incluyó l'enanche de pontes esistentes, la construcción de nueves pontes n'Avenida 25 de Mayu, Ponte FC Xeneral San Martín, Ponte Av. Lope de Vega, Puente Víctor Hugo y Ponte Beiró; y la construcción del 4ᵘ&nbsp;carril hasta Accesu Oeste. Como parte d'esta etapa, a fines del añu 2014, el ministru [[Julio De Vido]] inauguró la nueva ponte sobre General Paz, que demandó una inversión del Estáu nacional superior a los $34 millones y qu'ameyora la conexón vial ente'l partíu de San Martín y los barrios de Villa Pueyrredón y Villa Devoto.<ref>{{cita web |url=http://www.minplan.gob.ar/noticia/18737/de-vido-inauguro-la-nueva-ponte-de-la-av-xeneral-paz.html |títulu=De Vido inauguró la nueva ponte de l'Av. General Paz |editorial=Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios |fecha=12 de xineru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150208181637/http://www.minplan.gob.ar/noticia/18737/de-vido-inauguro-la-nueva-ponte-de-la-av-xeneral-paz.html |fechaarchivu=2015-02-08 }}<br> * {{cita web |url=http://www.obraspublicas.gov.ar/index.php/prensa/noticias/112-de-vido-y-lopez-inauguraron-una-nueva-ponte-metalico-en-la-av-xeneral-paz-y-25-de-mayu |títulu=De Vido y López inauguraron una nueva ponte metálica na Av. General Paz y 25 de Mayu editorial=Secretaría d'Obres Públiques |fecha=12 de xineru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150208181036/http://www.obraspublicas.gov.ar/index.php/prensa/noticias/112-de-vido-y-lopez-inauguraron-una-nueva-ponte-metalico-en-la-av-xeneral-paz-y-25-de-mayu |fechaarchivu=2015-02-08 }}<br> * [http://www.clarin.com/ciudades/cierren-manana-pasáu-Xeneral-Paz_0_1348665356.html «La General Paz cortada güei y mañana: asina balten la ponte»], artículu del 1 de mayu de 2015 nel diariu ''Clarín'' (Buenos Aires).</ref> A fines de 2007 empezó la construcción de l'autovía del Mercosur. El 22 de febreru de 2007 el secretariu d'Obres Públiques de la Nación robló una resolución por que la empresa concesionaria empezara les obres de duplicación de calzada ente Ceibes y Gualeguaychú.<ref name="5b3b89fa" /> El tramu completu foi abiertu al públicu'l 30 de payares de 2009.<ref name="5595y4a0" /> La [[Ruta Nacional 14 (Arxentina)|Ruta Nacional 14]] yera conocida como la ruta de la muerte», polos frecuentes accidentes de tránsitu que se producíen ellí. Depués del so tresformamientu n'autovía, doblóse la capacidá de tránsitu de la mesma, ameyorando significativamente la seguridá vial de los usuarios. El tránsitu en tol so trayeutu supera los 3600 vehículos per día, ente que na [[Ruta Nacional 117 (Arxentina)|Ruta Nacional 117]] el fluxu ye cimeru a los 3500 en cada xornada, siendo más del 50&nbsp;% tránsitu pesáu en dambos casos. Esta estratéxica vía, conocida como la Ruta del Mercosur» ye la principal vía de conexón con Brasil y Uruguái, tresformóse nuna exa d'integración económica y social, promoviendo'l desenvolvimientu de la industria, l'agru y los servicios de tola rexón, especialmente los pueblos y ciudaes de les provincies d'Entre Ríos y Corrientes que s'atopen sobre la mariña del ríu Uruguái.<ref name="http://www.diarionorte.com/article/118691/la ruta-de-la muerte tresformada-en-una-gran-via-">{{cita noticia |títulu=“La ruta de la muerte tresformada nuna gran vía |url=http://www.diarionorte.com/article/118691/la ruta-de-la muerte tresformada-en-una-gran-via- |axencia=Diariu Norte |ubicación=Resistencia (Provincia de Chaco) |fecha=8 de febreru de 2015 }}<br> * {{cita web |url=http://www.occovi.gob.ar/www/492/19652/autopista-ceibes-gualeguaychu-km-6-km-61-rn-n-14-provincia-de-ente-rios.html |títulu=Autopista Ceibes - Gualeguaychú, Ruta Nacional N° 14, Tramu: KM 6 - KM 61, Provincia d'Entre Ríos editorial=Ministeriu de Tresporte |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160924144300/http://www.occovi.gob.ar/www/492/19652/autopista-ceibes-gualeguaychu-km-6-km-61-rn-n-14-provincia-de-ente-rios.html |fechaarchivu=2016-09-24 }}</ref><br> Los trabayos na autovía ente l'accesu norte a Gualeguaychú (Ruta Provincial 20) y la [[Ponte Internacional Agustín P. Justo - Getúlio Vargas]], allugáu sobre'l [[ríu Uruguái]], que xune Arxentina con [[Brasil]] inclúin tamién la [[Ruta Nacional 117 (Arxentina)|Ruta Nacional 117]], que xune la Ruta Nacional 14 cola mentada ponte. [[Archivu:Trenamardelplata.jpg|thumb|left|210px|Terminal Ferroautomotora de Mar del Plata ya inaugurada en 2009.]] En 2012 construyóse como estensión l'autovía 19, que s'empecipia na [[Ruta Nacional 11 (Arxentina)|Ruta Nacional 11]] y remata na [[Ruta Nacional 158 (Arxentina)|Ruta Nacional 158]]. Cola incorporación del nuevu tramu, quedaron habilitaos nuevos caminos por 118,5 quilómetros.<ref name="Nuevu trayeutu de l'autovía de la ruta nacional 19">{{cita noticia|títulu=Habiliten un nuevu trayeutu de l'autovía de la ruta nacional 19|url=http://www.lacapital.com.ar/habiliten-un-nuevu-trayeutu-la-autoviacutea-la ruta nacional-19-n377024.html|axencia=La Capital (Rosario)|fecha=28 de febreru de 2012}}</ref> Tamién se construyó la moderna [[Terminal Ferro Automotora de Mar del Plata]] con una superficie ye de 17&nbsp;000&nbsp;m², 42 dársenes y 41 boleterías.<ref name="Nueva terminal de ómnibus de Mar del Plata">{{cita web |títulu=Yá funciona la nueva terminal de ómnibus de Mar del Plata |url=http://www.lanacion.com.ar/1211288-yá-funciona-la-nueva-terminal-de-omnibus-de-mar-del-plata |axencia=La Nación |fecha=3 d'avientu de 2009 }}</ref> Los servicios de llarga distancia emprestar ente [[Estación Constitución (Roca)|Constitución]] y [[Terminal FerroAutomotora de Mar del Plata|Mar del Plata]] pola empresa [[Trenes Arxentinos Operaciones]].<ref>[http://www.sateliteferroviario.com.ar/horarios/mardelplata.htm Constitución - Mar del Plata]</ref> Como parte de los festexos del Bicentenariu», la nueva terminal foi rebautizada col nome de «Eva Perón».<ref name ="HISTMDP">{{cita web |url=http://historiademardelplata.com/2011/07/22/cristina-inaugura-g%C3%BCei-la-estacion-de-trenes-y-micros-de-mar-del-plata/ |títulu=Cristina inaugura güei la estación de trenes y micros de Mar del Plata |publicación=Historia de Mar del Plata |fecha=22 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110726084844/http://historiademardelplata.com/2011/07/22/cristina-inaugura-g%C3%BCei-la-estacion-de-trenes-y-micros-de-mar-del-plata/ |fechaarchivu=2011-07-26 }}</ref><ref name = "CLA2207"/> En 2015 invirtiéronse 1300 millones de pesos pa camudar más de 400 quilómetros de víes ya infraestructura ferroviaria ya incorporáronse unidaes 0km pa tol ramal.<ref name ="HISTMDP"/><ref name = "CLA2207">{{cita web |url=http://www.clarin.com/politica/Cristina_Kirchner-estacion_ferroautomotora-Mar_de la Plata-tren_paráu_0_521948042.html |títulu=Cristina inauguró la terminal de trenes y micros de Mar del Plata nun día con retraso |publicación=Clarín |fecha=22 de xunetu de 2011 }}</ref> El serviciu especial [[Constitución]]-Mar del Plata, colos nuevos trenes [[Talgo (tipu de tren)|Talgo IV]] entró n'operaciones el 29 de xunetu de 2011. Les Talgo IV, formaciones adquiríes, tienen pisos alfombrados, baños químicos, asientos reclinables y xiratorios, coche cafetería, puertes interiores aicionaes electroneumáticamente, lluces centrales nos techos, aire acondicionáu fríu/calor, ventanes hermétiques con doble vidriu, entrada p'auriculares de soníu en cada unu de los asientos, pantalles de LCD y serviciu de cáterin a bordu.<ref>{{cita web |url=http://www.transporte.gov.ar/content/acciones_nuevoserviciodetr_1313792055/ |títulu=Nuevu serviciu de trenes a Mar del Plata editorial= Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160202071436/http://www.transporte.gov.ar/content/acciones_nuevoserviciodetr_1313792055/ |fechaarchivu=2016-02-02 }}</ref> En 2014 inauguróse la nueva traza y pavimentación de 85 quilómetros de la [[Ruta Nacional 150 (Arxentina)|Ruta Nacional 150]], que coneuta les llocalidaes sanjuaninas de Ischigualasto y Huaco. La obra llevóse alantre con una inversión de 1.227 millones de pesos y dexó crear una traza qu'habilita un accesu alternativu al Valle de la Lluna, declaráu Patrimoniu Nacional de la Humanidá pola Unesco. Amás, la ruta foi premiada como la Obra Vial del añu pola Asociación Arxentina de Carreteres.<ref name="Pavimentación de la ruta 150">{{cita noticia|títulu=Inauguren pavimentación de la ruta 150 en San Juan|url=http://www.telam.com.ar/notas/201411/83780-inauguren-pavimentacion-de-85-kilometros-de-la|axencia=Telam|fecha=1 de payares de 2011|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230422144703/https://www.telam.com.ar/notas/201411/83780-inauguren-pavimentacion-de-85-kilometros-de-la|archivedate=2023-04-22|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref> Vialidad Nacional amás llevó a cabu regularización de la canal esistente que cuerre paralelu a la Ruta Nacional Nᵘ 147 y crucia a la ex Ruta Nacional Nᵘ 146, por aciu la construcción d'un sistema d'alcantarelláu per debaxo de la calzada.<ref>{{cita web |url=http://www.eldiadespuesfm.com.ar/2011/05/una |títulu=Vialidad Nacional presentó la interseición que va realizar nes Rutes Nacionales 146 y ex 147 |publicación=El Día Dempués FM |allugamientu=Provincia de San Luis |fecha=30 de mayu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161012141135/http://www.eldiadespuesfm.com.ar/2011/05/una |fechaarchivu=2016-10-12 }}</ref> N'ochobre de 2015 comemzó la construcción del últimu tramu de la ruta 145 pa coneutar Cuyo con Chile. El 6 de xineru de 2017 inauguróse oficialmente l'últimu tramu.<ref>{{cita web |url=http://www.losandes.com.ar/article/inauguren-oficialmente-la ruta-del pasu-pehuenche |títulu=Tres más de 15 años inauguraron oficialmente l'asfaltáu completu nel pasu Pehuenche |publicación=Diariu Los Andes |fecha=6 de xineru de 2017 }}</ref> En 2014 empezó la obra del accesu Norte que va modificar trazar d'ingresu vehicular dende la Ruta Nacional 143 a la ciudá de San Rafael y va conectase nun futuru nuedu vial cola Ruta Nacional 146.<ref>{{cita web |url=http://www.sitioandino.com.ar/n/92154/ |títulu= Col Presupuestu Nacional 2014, más cerca la mega obra vial pa ingresar a San Rafael pel norte |publicación=Sitio Andín |fecha=26 de setiembre de 2013 |autor=Cristian Pérez Barceló}}</ref> En 2011 foi reasfaltada la ruta 127 que xune Corrientes con Entre Ríos con una inversión cimera a los 250 millones de pesos d'alcuerdu a lo planiao pola [[Direición Nacional de Vialidad]].<ref>{{cita web |url=http://www.cedac.com.ar/noticies-anteriores/direccion-nacional-de-vialidad-invertiran-$60-millones-pa-repavimentar-la |títulu=Direición Nacional de Vialidad - Van Invertir $60 Millones pa repavimentar la Ruta 127 en Corrientes editorial=Cámara Empresaria del Autotransporte de Cargues de Córdoba (CEDAC) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160422093112/http://www.cedac.com.ar/noticies-anteriores/direccion-nacional-de-vialidad-invertiran-$60-millones-pa-repavimentar-la |fechaarchivu=2016-04-22 }}</ref> En 2011 llanzó'l Sistema Únicu de Boletu Electrónicu, meyor conocíu como XUBE, que dexa a cada usuariu cola so respeutiva [[tarxeta intelixente]], abonar los viaxes en [[Coleutivos de Buenos Aires|coleutivos]], [[metro de Buenos Aires|subtes]], [[Trenes Metropolitanos de Buenos Aires|trenes]] y los peaxes, xuntaes a la Rede XUBE', tantu nel tresporte públicu del [[Gran Buenos Aires#Rexón Metropolitana de Buenos Aires (RMBA)|Área Metropolitana de Buenos Aires]] (AMBA) como en [[Mar del Plata]], [[Villa Gesell]], [[Partíu de El Litoral]], [[Pinamar]], [[Bahía Blanca]], [[Gran Corrientes|Corrientes]], [[Ciudá de Neuquén|Neuquén]], [[Ríu Grande (Tierra del Fueu)|Ríu Grande]], [[Ushuaia]], [[Ciudá de Formosa|Formosa]], [[Paraná (Arxentina)|Paraná]], [[Ciudá de Santa Fe (Arxentina)|Santa Fe]] y [[Jujuy]], ([[Rosario (Arxentina)|Rosario]], [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]], [[Gran Mendoza|Mendoza]], [[Gran Corrientes|Corrientes]], [[Posadas]], [[Gran Resistencia|Resistencia]], [[Ciudá de Salta|Salta]], [[San Miguel de Tucumán]], etc. .<ref>{{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-181263-2011-11-15.html |títulu=Si nun XUBE, nun hai subsidios |obra=Página/12}}</ref>Coles mesmes llanzo descuentos pa los usuarios qu'utilicen la tarxeta XUBE, con un 40% de rebaxa para xubilaos, emplegaes doméstiques, ex combatientes de Malvines y pueblos orixinarios. El 1 d'ochobre de 2013 sancionóse la resolución 843/2013 por aciu la cual toles unidaes d'autobús cero quilómetros que s'habiliten a partir d'esa fecha de Xurisdicción Nacional tendrán de tar forníes con Aire Acondicionáu.<ref name="Pa viaxar meyor: los nuevos coleutivos tendrán de tener aire acondicionáu"/> === Ferrocarriles === [[Archivu:Csr_emu_retiro.jpg|miniatura|Formaciones cero quilómetros de la linea Mitre.]] En [[xineru]] de [[2013]] la presidenta Cristina Fernández de Kirchner xunto al ministru Randazzo anunció l'alquisición de [[Unidá llétrica múltiple CSR (Mitre y Sarmiento)|409 coches llétricos]] pa les llinies [[Llinia Mitre|Mitre]] y [[Llinia Sarmiento|Sarmiento]] a la empresa china [[CSR Sifang]].<ref name="Anueven tolos vagones de llinies Sarmiento y San Martín">{{cita noticia |títulu=Anueven tolos vagones de llinies Sarmiento y San Martín |url=http://www.ambito.com/670918-anovaren-todos-los-vagones-de-lineas-sarmiento-y-san-martin |axencia=Ambito financieru |fecha= 10 de xineru de 2013}}<br> * {{cita noticia |url=http://www.mininterior.gov.ar/prensa/prensa.php?i=1500 |títulu=Randazzo al pie de la Presidenta anunciaron un plan p'anovar los vagones del Mitre y Sarmiento |publicación= Ministerio del Interior y Tresporte |fecha= 10 de xineru de 2013}}</ref> En [[mayu]] d'esi mesmu añu, robló con [[CSR Sifang|la mesma empresa]] un nuevu contratu por [[Unidá llétrica múltiple CSR (Roca)|300 coches llétricos]] pa la [[llinia Roca]].<ref>{{cita web |url=http://www.mininterior.gov.ar/prensa/prensa.php?i=1569 |títulu=Randazzo anunció la compra de 300 coches 0 km p'anovar de manera completa la llinia Roca |publicación=Ministeriu del Interior y Tresporte |fecha=23 de mayu de 2013 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1584797-randazzo-anuncio-la compra-de-300-vagones-pa-la-linea-roca |títulu=Randazzo anunció la compra de 300 vagones pa la llinia Roca |publicación=La Nación |fecha=23 de mayu de 2013 }}</ref> En 2014 mientres el gobiernu de Kirchner empecipiáronse los trabayos pa la electrificación de los 52,6&nbsp;quilómetros de vía doble del ramal La Plata y contemplen la intervención de les víes 1 y 2 de los ramales a [[Temperley]] y La Plata.<ref name="Obres electrificación FFCC Roca">{{cita noticia|títulu=Siguen les obres d'electrificación del Ferrocarril Roca|url=http://www.telam.com.ar/notas/201510/124574-trenes-linea-roca.html|axencia=Telam|fecha=23 d'ochobre de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210228084250/https://www.telam.com.ar/notas/201510/124574-trenes-linea-roca.html|archivedate=2021-02-28|fechaaccesu=2020-12-22}}<br> * {{cita noticia|títulu=Obres d'electrificación na llinia Roca|url=http://www.infobae.com/2015/09/29/1758830-obres-electrificacion-la-linea-roca|axencia=infobae|fecha=29 de setiembre de 2015}}</ref> La obra encarada pol Estáu Nacional implicó una inversión de 500 millones de dólares, ye parte de la electrificación de 52,6 km de vía doble que van xunir la Capital Federal con [[La Plata]], terminando asina una obra prometida por más de 40 años.<ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/2015/11/14/1769757-avanza-la-electrificacion-del ferrocarril-roca|títulu=Avanza la electrificación del ferrocarril Roca|axencia=Infobae|fecha=15 de payares de 2014}}</ref> Tamién s'encararon obres d'infraestructura, como la finalización de la primer etapa del viaductu de [[Ringuelet]], que consistió n'esaniciar los terremplenes esistentes na zona, y l'elevación de más de mil metros de vía doble p'ameyorar la circulación.<ref name="Empieza la etapa final de les obres pa electrificar el tren de La Plata a Constitución">{{cita noticia|títulu=Empieza la etapa final de les obres pa electrificar el tren de La Plata a Constitución |url=http://www.eldia.com/la ciudá/empieza-la etapa final-de-les obres-pa-electrificar-el tren-de-la plata-a-constitucion-81401 |axencia=El Día (La Plata) |fecha=6 de setiembre de 2015}}</ref> Escontra 2011 inaugurar cola presencia de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, la terminal de trenes y ómnibus de [[Mar del Plata]], nel mesmu predio de la vieya estación, con capacidá pa un máximu de 1.200 micros y once formaciones ferroviaries per día, con un movimientu mensual de más de 2 millones de pasaxeros. La estación ta allugada ente l'[[Avenida Luro]] y tien una superficie de más de 75 mil m². La obra ferroviaria riquió una inversión de 117 millones de pesos.<ref>{{cita web |url=http://www.impulsonegocios.com/contenidos/2011/07/22/Editorial_14455.php |2=títulu inaugura la nueva terminal de trenes y ómnibus de Mar del Plata |publicación=Impulso - Diariu de Negocios |fecha=22 de xunetu de 2011 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180612143421/http://www.impulsonegocios.com/contenidos/2011/07/22/Editorial_14455.php |fechaarchivu=2018-06-12 }}</ref> Nel [[Base Aeronaval Comandante Espora|aeropuertu militar comandante Espora]], la pista 17L/35R de 2410 metros de llargor foi licitada n'avientu de 2012, xunto cola ampliación de la plataforma comercial y nuevu abalizamientos.<ref>[http://obras.orsna.gov.ar/obra/?cat=110 ''Llicitación Pública Nacional N° 3/12 Obres: rehabilitación Pista 17L-35R, cais de rodaxe, ampliación de plataforma comercial y nuevu abalizamientu del aeropuertu.'']</ref>Esi añu la ADIF -Alministración d'Infraestructures Ferroviaries- anunciaba'l recambiu de siquier 55 km de los vieyos rieles electrificaos d'aceru al manganesu de la llinia Mitre por tercer riel d'aluminiu, ante la inminente llegada de trenta trenes nuevos adquiríos a la china CSR pa esa llinia.<ref name="Tercer riel: pioneru, fiable y actual">{{cita noticia|títulu=Tercer riel: pioneru, fiable y actual|url=https://enelsubte.com/noticias/tercer-riel-3237/|axencia=Nel metro|fecha=15 de xunetu de 2014}}</ref> En xunetu de 2015 inauguróse la estación Rosario Sur de la llinia Mitre con una superficie de 1200&nbsp;m². La estación complementar cola renovación total de les víes y el serviciu con formaciones 0 km de la ruta Retiro-Rosario.<ref name="Con Cristina en videoconferencia, quedó inaugurada la estación Rosario Sur">{{cita noticia|títulu=Con Cristina en videoconferencia, quedó inaugurada la estación Rosario Sur|url=http://www.rosario3.com/noticias/Con-Cristina-en-videoconferencia-quedu-inaugurada-la-estacion-Rosario-Sur-20150721-0050.html|axencia=Rosario 3|fecha=21 de xunetu de 2015}}<br> * {{cita noticia|títulu=Cristina va venir a Rosario en mayu a inaugurar la nueva estación de trenes|url=http://elargentinorosario.infonews.com/2015/03/09/rosario-189065-cristina-vendra-a-rosario-en-mayo-a-inaugurar-la-nueva-estacion-de-trenes.php|axencia=L'arxentín, Rosario|fecha=9 de marzu de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150402100406/http://elargentinorosario.infonews.com/2015/03/09/rosario-189065-cristina-vendra-a-rosario-en-mayo-a-inaugurar-la-nueva-estacion-de-trenes.php|archivedate=2015-04-02|fechaaccesu=2023-02-14}}</ref> Tou ello enmarcáu na renovación del corredor ferroviariu Buenos Aires-Rosario, cola renovación total de 558 quilómetros de vía ascendente y descendente.<ref>{{cita web|url=http://prensa.argentina.ar/2015/07/21/59526-nueva-estacion-rosario-sur-de-la-linea-mitre.php|títulu=Nueva estación Rosario Sur, de la llinia Mitre |fecha= 21 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150724080952/http://prensa.argentina.ar/2015/07/21/59526-nueva-estacion-rosario-sur-de-la-linea-mitre.php|fechaarchivu=24 de xunetu de 2015}}</ref> En 2014 inauguróse la so estensión hasta la ciudá de Luján y Pilar. Retornaba asina'l serviciu de trenes ente [[Luján]] y [[Pilar]], que fuera clausuráu en 1978 mientres la última dictadura.<ref name="Nueva estensión del FFCC San Martín">{{cita noticia|títulu=Cristina inaugura estensión del tren San Martin|url=http://www.telam.com.ar/notas/201406/67278-cristina-inaugura-la-extension-del-ffcc-san-martin.html|axencia=14 de xunu de 2014|fecha=Telam|archiveurl=https://web.archive.org/web/20201030105604/https://www.telam.com.ar/notas/201406/67278-cristina-inaugura-la-extension-del-ffcc-san-martin.html|archivedate=2020-10-30|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref> En 2015 el serviciu del ferrocarril San Martín empezó a funcionar con 160&nbsp;coches y 24&nbsp;llocomotores cero quilómetros apocayá mercaos.<ref name="Nuevos trenes pa la llinia San Martín">{{cita noticia|títulu=Nuevos trenes pa la llinia San Martín|url=http://www.lanacion.com.ar/1682886-nuevos-trenes-pa-la-linea-san-martin|axencia=La Nación|fecha=17 d'abril de 2014}}<br> * {{cita noticia |títulu=Asina son los nuevos trenes de la Llinia San Martín |url=http://www.infonews.com/nota/140823/asi-son-los-nuevos-trenes-de-la-linea |axencia=Infonews |fecha=23 d'abril de 2014 }}<br> * {{cita noticia|títulu=Tren San Martín: Randazzo recibió 22 coches nuevos|url=https://www.diariopopular.com.ar/politica/tren-san-martin-randazzo-recibio-22-coches-nuevos-n164574|axencia=Diariu Popular|fecha=30 de xunetu de 2013}}</ref> Fueron anovaes por completu la [[estación Hurlingham]] y la de [[Villa Adelina]], nel marcu d'un plan que contemplaba la renovación d'estaciones en Buenos Aires y l'área metropolitana con una inversión de 2000&nbsp;millones de pesos. La llinia foi anovada con 164&nbsp;coches nuevos, 24&nbsp;llocomotores, amontando la capacidá de tresporte nun 37 %.<ref>{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201503/97328-randazzo-hurlingham-tren-san-martn.html|títulu=Randazzo inauguró la estación Hurlingham y anunció que parten los nuevos trenes a Córdoba|axencia=Télam - Axencia Nacional de Noticies|fecha=2 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210804071654/https://www.telam.com.ar/notas/201503/97328-randazzo-hurlingham-tren-san-martn.html|fechaarchivu=2021-08-04}}</ref> Mientres el gobiernu de Cristina Kirchner mercáronse 40&nbsp;llocomotores, 25&nbsp;coches llétricos y 20&nbsp;trenes diésel. Nel 2014 llevar a cabu la inauguración del primer tramu d'electrificación del ramal ferroviariu Constitución-Quilmes de la llinia Roca, obra paralizada mientres 42 años, tamién foi inaugurada pola presidenta [[Cristina Fernández]], la nueva estación City Bell y un pasu baxu nivel que demandó una inversión de 150 millones de pesos.<ref>{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201512/129214-cristina-inauguro-la-nueva-estacion-de-city-bell-del|títulu=Cristina inauguro la nueva estación de City Bell del tren roca y pasu baxu nivel|axencia=Télam - Axencia Nacional de Noticies|fecha=5 d'avientu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422144601/https://www.telam.com.ar/notas/201512/129214-cristina-inauguro-la-nueva-estacion-de-city-bell-del|fechaarchivu=2023-04-22}}</ref> Tamién se mercaron 709 nuevos coches cero quilómetros que llegaron a principios del añu 2014 y que reemplazaron a les formaciones de más de 50 años d'antigüedá nes llinies Mitre, Sarmiento, Belgrano Sur y Roca. Esta empresa estatal china ta en 17 países y desembarcó n'Arxentina, cola instalación de dos plantes pa realizar xeres de caltenimientu del material rodante, xenerando fontes de trabayu y apurriendo una importante tresferencia de teunoloxía fundamental nel procesu de recuperación del ferrocarril. Nesta llinia, recuperáronse los talleres de [[Tafí Viejo]] y siguiérense produciendo los vagones de carga diseñaos por [[Fabricaciones Militares]]. En 2013 empezaron les obres de remodelación del ramal Belgrano Sur.<ref name="Obres nel Belgrano Sur">{{cita noticia|títulu=El tren Belgrano Sur va tar atayáu cuatro díes por obres|url=http://www.clarin.com/ciudades/Belgrano-Sur-atayáu-dias-obres_0_1445255664.html|fechaaccesu=20 de mayu de 2018|axencia=Clarín|fecha=8 d'avientu de 2015}}<br> * {{cita noticia|títulu=Remociquen estaciones de la llinia Belgrano Sur|url=http://www.diariopopular.com.ar/notas/203029-remocicaren-estaciones-la-linea-belgrano-sur|axencia=Diariu Popular|fecha=12 de setiembre de 2014}}</ref> En [[2014]] anunciáronse nueves obres na llinia, incluyendo la estensión del ramal ''Buenos Aires - González Catán'' hasta la [[Estación Marcos Paz (Belgrano)|Estación Marcos Paz]].<ref>[http://www.diariopopular.com.ar/notas/193318-vuelve-el tren-20-xunu-20-anos Vuelve'l tren a 20 de Xunu tres 20 años] Diariu Popular</ref> En marzu de 2015 anováronse coches pa la [[Llinia Mitre]], que significaron una inversión de 220 millones, que según mesmes declaraciones yera la más importante nos postreros 50 años na historia del ferrocarril nel país.<ref>{{cita noticia |títulu=Cristina recibió 30 nuevos vagones pal ferrocarril Mitre |url=https://www.notitrans.com/cristina-recibio-30-nuevos-vagones-pa-el ferrocarril-mitre/ |fecha=8 de setiembre de 2014 |publicación=Notitrans }}</ref>La renovación de les formaciones del ferrocarril Mitre, que completó la puesta a nuevu de tol so serviciu al poner en funcionamientu los coches cero quilómetros del ramal Mitre, que se sumó a los ramales de Tigre y José León Suárez, anovaos en payares y xineru respeutivamente.<ref name="telam_2">{{cita noticia|títulu=Cristina celebró la renovación total de la llinia Mitre|url=http://www.telam.com.ar/notas/201502/94543-cristina-facebook-nuevos-trenes-linea-mitre.html|axencia=Telam|fecha=9 de febreru de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20210316214246/https://www.telam.com.ar/notas/201502/94543-cristina-facebook-nuevos-trenes-linea-mitre.html|archivedate=2021-03-16|fechaaccesu=2020-12-22}}<br> * {{cita web|url= https://www.eltribuno.com/jujuy/nota/2015-1-31-0-0-0-inauguracion-de-trenes-0-km-florencio-randazzo-cristina-fernandez-de-kirchner-buenos-aires|títulu= Inauguración de trenes 0 Km|publicación= El Tribunu (Salta)|fecha= 31 de xineru de 2015}}</ref> En total l'Estáu invirtió en material rodante 228 millones de dólares pal ramal Retiro-Tigre, doblando la cantidá de tresporte de pasaxeros. La frecuencia de 18/20 minutos; pasó a 14 y depués a 10, instaláronse cámares nel so interior y na cabina del conductor, sistema de suspensión neumática pa mayor confort y sistema de ABS. La vía del ramal [[Retiru]]-[[José León Suárez]] (37 km) y en 2013 y 2014 executáronse'l meyoramientu y cambéu de víes en distintos tramos de los ramales Retiro-Tigre y Retiru-Mitre. Esta obra riquió una inversión de más de 400 millones de pesos.<ref name="Trenes cero quilómetros dempués de cincuenta años">{{cita noticia|títulu=Trenes cero quilómetros dempués de cincuenta años|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-260643-2014-11-26.html|axencia=Página/12|fecha=26 de payares de 2014}}</ref> Pal Ramal José León Suaréz-Retiru Mitre en 2013 llevar a cabu'l recambiu de 36 quilómetros de víes y, en forma paralela, fueron interveníos nueve paso a nivel entendíos nesi sector, anovándose la vía, les llosetes de formigón del encruz vehicular/piatonal y la señalización.<ref name="Empieza la renovación total d'unu de los ramales de la vía mitre">{{cita noticia|títulu=Empieza la renovación total d'unu de los ramales de la vía mitre|url=http://www.telam.com.ar/notas/201309/32738-manana-empieza-la-renovacion-total-de-vias-en-la-linea-mitre.html|axencia=Telam|fecha=13 de setiembre de 2013|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230422195226/https://www.telam.com.ar/notas/201309/32738-manana-empieza-la-renovacion-total-de-vias-en-la-linea-mitre.html|archivedate=2023-04-22|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref> En tantu, nel ramal diesel Victoria-Capiya del Señor ameyoráronse más de 60 km de vía, con una inversión de más de 100 millones de pesos. Camudáronse 327 señales instalando un Sistema de Frenáu Automáticu de trenes.<ref name="pagina12_1">{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-260643-2014-11-26.html |títulu=Trenes cero quilómetros dempués de cincuenta años |publicación=Página/12 |fecha= 26 de payares de 2014}}</ref> En 2014 empezó la obra de renovación de víes.<ref>{{cita web |url=http://www.infobae.com/2014/01/16/1537482-renovacion-vias-la-linea-mitre/ |títulu=Renovación de víes na llinia Mitre |fecha=16 de xineru de 2014}}</ref> Tres la estatización del Ferrocarril Sarmiento empecipióse un procesu de modernización de la rede ferroviaria de servicios interurbanos. En xunetu de 2014 empezó a incorporase'l nuevu material rodante, que cunta con frenos ABS, sistema antiacaballamiento, cámares de vixilancia en coches y cabines de conductores con puertes tresparentes, por que los pasaxeros puedan velos. Tamién cunten aire acondicionáu y puertes intelixentes nos coches que torguen arrincar a la formación si tán abiertes.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201407/71762-sarmiento-trenes-presentacion-florencio-randazzo-cristina-fernandez-de-kirchner.html |títulu=Cristina aseguró que dende güei van poder viaxar 400.000 pasaxeros nel ferrocarril Sarmiento |publicación=Télam |editorial=Axencia Nacional de Noticies |fecha=14 de xunetu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200610080148/https://www.telam.com.ar/notas/201407/71762-sarmiento-trenes-presentacion-florencio-randazzo-cristina-fernandez-de-kirchner.html |fechaarchivu=2020-06-10 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lmcordoba.com.ar/nota/172804_cristina-presenta-formaciones-del |títulu=Cristina presenta formaciones del ferrocarril Sarmiento |publicación=La Mañana de Córdoba |fecha=21 de xunetu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150205152011/http://www.lmcordoba.com.ar/nota/172804_cristina-presenta-formaciones-del |fechaarchivu=2015-02-05 }}</ref> Mientres 2015 realizáronse 253 obres a lo llargo del ramal que xune Once con Moreno al cargu de la Operadora Ferroviaria del Estáu, sumaes a la incorporación de los trenes cero quilómetros que funcionen dende xunetu de 2014 nel marcu de la renovación del sistema ferroviariu que yá se retrucar n'otres llinies como'l Mitre, San Martín y la Roca.<ref>{{cita web |url=https://www.eldestapeweb.com/tres-cuatro-meses-obres-el-sarmiento-volvera-operar-los domingos-n6941 |títulu=Tres cuatro meses d'obres, el Sarmiento volverá operar los domingos |publicación=El Destape |fecha=20 de xunu de 2015 }}</ref> Tocantes a la Llinia Belgrano Norte n'abril de [[2015]] incorporáronse pasu ente pasu 20 trenes "Alerce" fabricaos pol grupu EMEPA, constituyéndose asina la primer compra de nuevos coches de [[Industria arxentino|fabricación nacional]] de tol [[Sieglu XXI|sieglu]] pa esta llinia. Estos [[trenes]] brindaron un serviciu rápidu diferencial con paraes en [[Estación Retiro Belgrano|Retiru]], [[Estación Ciudá Universitaria (Belgrano Norte)|Ciudá Universitaria]] y [[Estación Boulogne Sur Mer|Boulogne Sur Mer]]. Los "Alerce" cunten con [[aire acondicionáu]], cámares de seguridá, sistema d'información auditivu y [[Wi-Fi]] d'accesu gratuitu.<ref>{{cita web |url=http://enelsubte.com/noticias/presentaron-el-primer-coche-motor-alerce-fabricáu-por-emepa/ |títulu=Presentaron el primer coche motor Alerce fabricáu por Emepa |publicación=enelsubte.com |fecha=28 de marzu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=http://www.mininterior.gov.ar/prensa/prensa.php?i=3616 |títulu=Randazzo presentó un nuevu tren 0km de fabricación nacional y afirmó que "ye un pasu alantre na recuperación de la industria ferroviario" |publicación=Ministerio del Interior y Tresporte |fecha=25 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402193121/http://www.mininterior.gov.ar/prensa/prensa.php?i=3616 |fechaarchivu=2015-04-02 }}<br> * {{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201509/120794-el |títulu=El serviciu de Belgrano norte incorporó una parada na estación Boulogne |publicación=Télam |editorial=Axencia Nacional de Noticies |fecha=21 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230423133643/https://www.telam.com.ar/notas/201509/120794-el |fechaarchivu=2023-04-23 }}</ref> En 2014 empezó la remodelación de les estaciones de la [[llinia Belgrano Sur]]. La obra forma parte del programa de modernización integral, que incluóe la incorporación de trenes diesel nuevos p'andenes elevaos, la renovación de víes y la estensión de Catán a Marcos Paz.<ref name="diariopopular_1">{{cita web |url=https://www.diariopopular.com.ar/la matanza/remocicaren-estaciones-la-linea-belgrano-sur-n203029 |títulu=Van Remocicar estaciones de la llinia Belgrano Sur |publicación=Diariu Popular |fecha=12 de setiembre de 2014 }}</ref> En 2013 el gobiernu nacional robló un contratu cola fábrica [[CNR Corporation]] pa la fabricación de 27 [[Unidá de tren diésel CNR|triplas CNR]] con dos coches motrices y l'entemediu como remolque. Los 81 coches fueron adquiríos en 2013 y la operación tuvo un costu total de 89 millones de [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]].<ref name="pa">{{cita noticia|nome=Tomás|apellíos=Lukin|títulu=Trenes pal Sur|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-229899-2013-09-26.html|obra=Pagina/12|fechaaccesu=12 de payares de 2014}}</ref> Respectu al ramal San Martín, a mediaos del añu [[2013]] empezaron les xeres d'elevación d'andenes en toles estaciones de la llinia. Les xeres inclúin la puesta en valor de la infraestructura y la creación de nuevos abellugos y boleterías. En 2014 per primer primer vegada en 20 años que'l ramal ferroviariu espandir cola vuelta del tren a la estación Manzanares en Pilar y la estación Cabred en Luján reabrieron les sos puertes pa ufiertar un serviciu de tren hasta Retiru. Con eses incorporaciones, el San Martín ampliar con una estensión de 70 quilómetros.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201406/66411-cristina-randazzo-extension-linea-san-martin-lujan-trenes.html |títulu=Cristina inaugura la estensión de la llinia San Martín hasta Luján |publicación=Télam |editorial=Axencia Nacional de Noticies |fecha=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200610080408/https://www.telam.com.ar/notas/201406/66411-cristina-randazzo-extension-linea-san-martin-lujan-trenes.html |fechaarchivu=2020-06-10 }}</ref> Nel mes d'avientu del añu 2013, empezaron a llegar les primeres formaciones, nueves, d'orixe chinu, mercaes pol Estáu Nacional pa la Llinia San Martín.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201312/45196-continuan-les |títulu=Siguen les obres p'anovar les formaciones na linea San Martín |publicación=Télam |editorial=Axencia Nacional de Noticies |fecha=18 de dieciembre de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230423022729/https://www.telam.com.ar/notas/201312/45196-continuan-les |fechaarchivu=2023-04-23 }}</ref> L'alquisición del nuevu material rodante significó tamién reformar tolos andenes de les estaciones ente Retiru y Pilar, que taben preparaos pa sirvir a coches con escaleruca, porque les nueves formaciones son con pisu eleváu.<ref>{{cita web |url=http://www.notitrans.com/nota/125464/linea-san-martin-intensif%C3%ADquense-les |títulu=Línea San Martín: intensifíquense les obres d'elevación d'andenes |publicación=Notitrans |fecha=16 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140321145023/http://www.notitrans.com/nota/125464/linea-san-martin-intensif%C3%ADquense-les |fechaarchivu=2014-03-21 }}</ref> Al completase la renovación n'abril de 2014, la llinia cuntaba con material rodante nuevu adquiríu a [[República Popular China|China]]: 160 coches arremolcaos y 24 [[Llocomotora CSR SDD7|llocomotores modelu CSR SDD7]].<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201404/59673-randazzo-trenes-linea-san-martin.html |títulu=La próxima selmana la llinia San Martín va tener 160 coches nuevos |publicación=Télam |editorial=Axencia Nacional de Noticies |fecha=16 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200610080134/https://www.telam.com.ar/notas/201404/59673-randazzo-trenes-linea-san-martin.html |fechaarchivu=2020-06-10 }}<br> * {{cita noticia|títulu=Renovación pa la llinia San Martín|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-244255-2014-04-16.html|axencia=Páxina12|fecha=16 d'abril de 2014}}</ref> Respectu al Tren de la Mariña tres la so estatización, volvió respetar la frecuencia d'un serviciu cada 30 minutos y sumó vixilancia nes formaciones, reparáronse tres unidaes que se sumaron a los dos que yá funcionaben.<ref name="El Tren de la Mariña normaliza la so frecuencia de 30 minutos">{{cita noticia|títulu=El Tren de la Mariña normaliza la so frecuencia de 30 minutos|url=http://sanfernando.clarin.com/ciudad/Tren-Mariña-normalicen-frecuencia-vagones_0_991700835.html|axencia=Clarín|fecha=15 de setiembre de 2013}}</ref> Tamién se -y dio un fuerte impulsu a los Talleres Ferroviarios de Tafí Viejo, hasta principios 2015 van reparar en Tafí Vieyu vagones de cargues, en permediu fueron reparaos ente 300 y 400 vagones, polo xeneral cerealeros con tolveras llaterales, coles mires de tresportar 970.000 tonelaes de carga per añu.<ref name="lagaceta_1">{{cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/561745/sociedad/vida-pasion-cierre-reapertura-talleres-ferroviarios-tafi-vieyu.html |títulu=Vida, pasión, zarru y reapertura de los talleres ferroviarios de Tafí Vieyu |publicación=La Gaceta |fecha=27 de setiembre de 2013}}</ref> Tamién fueron restauraes grandes estaciones ferroviaries, ente elles la Estación Once, onde s'incluyeron un nuevu sistema de refrigeración y calefaición, reordenamientu de locales comerciales, restauración y puesta en valor del edificiu históricu, vinculación col metro de la Llinia A por nuevu escaleres mecániques, nueves oficines nel hall central, nueves boleterías y sistema d'audiu, ramples, etc.<ref name= "ACCRENOV">{{cita web |url=http://transporte.gov.ar/content/acciones_renovacinypuestae_1313781203/ |títulu=Renovación y puesta en valor d'estaciones terminales de ferrocarriles |publicación=Tresporte Públicu |editorial=Ministeriu del Interior y Tresporte |fecha=19 d'agostu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402124224/http://transporte.gov.ar/content/acciones_renovacinypuestae_1313781203/ |fechaarchivu=2015-04-02 }}</ref> En 2013 llanzóse un nuevu plan d'obres, complementariu al anterior, ente les meyores realizaes inclúyense: nuevu sistema de refrigeración y calefaición, reordenamientu de locales comerciales, restauración y puesta en valor del edificiu históricu, vinculación col metro de la Llinia A por nuevu escaleres mecániques, nueves oficines nel hall central, nueves boleterías de venta de pasaxes, nuevu sistema d'audiu, ramples pa persones con capacidaes distintes, remodelación de los dos niveles de d'aparcamientu y nuevos baños públicos.<ref>{{cita web |url=http://www.revistaelabasto.com.ar/Estaci%F3nOnce.htm |títulu=Reconstrucción de la Estación Once de Setiembre |publicación= Revista El Abasto |fecha=19 de febreru de 2008}}</ref> Na estación Retiro Mitre a fines de 2014 anovóse'l llume del hall central y empecipiáronse los trabayos de recambiu de los techos vidraos na zona d'andenes. En 2015 ameyoráronse los accesos a los andenes con una nueva llinia de molinetes electrónicos. En 2017 camudáronse los pisos de color bordó ocuro por nuevu baldoses blanques y restauráronse los techos del sector boleterías, el hall central y remataron los trabayos nuna de les bóvedes. Tamién s'incorporó un nuevu llume LED nos andenes y ameyoróse el sistema de soníu. Tocantes a la [[Estación Retiro Belgrano]] En 2011 llevar a cabu una restauración de parte de la estación, onde se reparó parte de la so mampostería perimetral esterna, carpinteríes esteriores, como asina tamién los mecanismos pal so accionamiento; la [[cúpula]], se hidrolavó la so fachada y fueron puestes en valor les sos baldoses orixinales.<ref name= "ACCRENOV"/> === Aeropuertos === En 2013 llevar a cabu l'ampliación del [[Aeropuertu Ambrosio Taravella]], el tercer mayor aeropuertu del país, ampliando la so superficie con 12 000 [[Metru cuadráu|m²]]. Reconstruyéronse 2200 m² de les instalaciones y nueves pontes d'embarque, constrúyense nueves oficines y fueron reconfigurados 5800 m² de superficie de plataforma. L'aeropuertu amplió la capacidá pa brindar serviciu a 2.4 millones de pasaxeros. N'ochobre de 2015 fueron inauguraes nueves instalaciones y sistemes de radares, y una nueva torre de control, con una inversión de 40 millones de pesos.<ref>{{cita web |url=http://viarosario.viapais.com.ar/politica/cristina-cadena-nacional-9-de-ochobre |títulu=Cristina Fernández inauguró obres en delles llocalidaes del país |publicación=Vía Rosario |fecha=9 d'ochobre de 2015 }}</ref> La inversión cuntó col financiamiento del [[Organismu Regulador del Sistema Nacional d'Aeropuertos|ORSNA]] y equipamientu del Ministeriu de Defensa. L'ampliación y remodelación de la terminal de pasaxeros representó una inversión de 300 millones de pesos. La obres fueron financiaes con dineru del fideicomiso de Fortalecimientu del Sistema Nacional d'Aeropuertos, llanzáu mientres la presidencia de Fernández. Instaláronse equipos de teunoloxía d'última xeneración, realizóse l'ampliación de la terminal, y realizáronse ampliaciones y meyores nes puertes d'embarque, cais de rodaxe, mangues, espaciu nel aparcamientu d'automóviles, hangares, pista, sistema ILS, etc.<ref name="Cristina inaugura torre de control">{{cita noticia |títulu=Inverten US$ 4,2 millones en nueva torre de control n'aeropuertu de Córdoba |url=https://www.hosteltur.lat/110520_inverten-us-42-millones-nueva-torre-control-aeropuerto-cordoba.html |axencia=Hostelsur |fecha=15 d'ochobre de 2015 }}</ref> lo que xeneró un impautu económicu na zona por más de 4.079 millones de pesos, y la creación de 11.939 emplegos ente direutos ya indireutos nel añu 2013.<ref>{{cita web |url=http://www.lavoz.com.ar/negocios/l'aeropuertu-cordoba-xenero-un impautu-economico-superior-4079-millones |títulu=L'aeropuertu Córdoba xeneró un impautu económicu superior a $ 4.079 millones |publicación=La Voz editorial=La Voz del Interior |fecha=11 de xunetu de 2015 }}</ref> Realizáronse obres nos aeropuertos de Bariloche y Esquel, qu'incluyeron la reconstrucción integral de la pista del Aeropuertu Internacional de [[San Carlos de Bariloche]], nes que s'invirtieron 66 millones de pesos y les realizaes nel [[Aeropuertu Internacional Brigadier Xeneral Antonio Parodi|Aeropuertu Brigadier Xeneral Antonio Parodi]] de Esquel, con un presupuestu de 22 millones de pesos.<ref name="Inauguró obres al pie de Cristina">{{cita noticia|títulu=Inauguró obres al pie de Cristina|url=http://www.lapoliticaonline.com/nota/60139/|axencia=La política Online|fecha=4 d'abril de 2012}}</ref> Nel [[Aeropuertu Internacional de Resistencia|Aeropuertu de Resistencia]] executóse la pavimentación de la cai de rodaxe, del playón del hangar y del accesu a la Escuela d'Educación Téunica Aeronáutica N° 32 que funciona nes mesmes instalaciones.<ref>{{cita web |url=http://datachaco.com/noticias/view/8426 |títulu=Más obres pal Aeropuertu Internacional de Resistencia |publicación= Data Chaco |fecha=21 de setiembre de 2012}}</ref> En 2010 realizóse la remodelación del [[Aeropuertu Almirante Marcos A. Zar]] en Trelew.<ref>{{cita web |url=http://arqa.com/arquiteutura/remodelacion-y-ampliacion-del aeropuertu internacional-de-trelew.html |títulu=Remodelación y ampliación del Aeropuertu Internacional de Trelew |fecha=13 d'ochobre de 2010 }}</ref> En Comodoro Rivadavia realizóse la obra completa de la aeroestación, con una superficie de 7.000 metros cuadraos y con una inversión de de 300 millones de pesos qu'incluyó refaimientos na pista, y la baltadera, pa llevantar les nueves instalaciones, del edificiu actual que databa de 1978.<ref>{{cita web |url=http://www.diariojornada.com.ar/134608/politica/Cristina_anuncio_obres_pa_Chubut_por_mas_de_1500_millones_de_pesos_y_confirmo_la so_visita |títulu=Cristina anunció obres pa Chubut por más de 1.500 millones de pesos y confirmó la so visita |publicación=Diariu Xornada |fecha=24 de xunetu de 2015}}</ref> === Rescate d'Aerolíneas Argentinas === [[Archivu:Airbus A340-313X, Aerolineas Argentinas JP7414557.jpg|miniatura|Avion d'[[Aerolíneas Argentinas]].]] El 24 de xunetu de 2008 la presidenta Fernández presentó un proyeutu de llei de rescate de les empreses [[Aerolíneas Argentinas]] y [[Austral Líneas Aéreas]], pol que s'aprueba l'alcuerdu ente l'Estáu Nacional y el grupu Interinvest del 17 de xunetu de 2008, por aciu el cual l'estáu arxentín adquirió les aiciones d'eses y otres empreses rellacionaes. Aerolíneas Argentinas ye la llinia de bandera» d'Arxentina y fuera privatizada en 1991 mientres el gobiernu de [[Carlos Menem]]. La empresa foi adquirida primero por [[Iberia (aereollinia)|Iberia]] y depués por Marsans, incurriendo en series irregularidaes. El proyeutu presidencial foi aprobáu pol Congresu Nacional el 3&nbsp;de setiembre de 2008 como Llei 26.412,<ref>{{cita web|url= http://www.diputados.gov.ar/|títulu= Expediente: 0018-PE-2008|fechaaccesu=17 de xunetu de 2009|editorial= Cámara de Diputaos de la Nación|añu= 2008}}</ref> dempués que'l Grupu Marsans foi obligáu a retirase de la compañía'l 15 de xunu de 2008, yá que debía 240 millones de dólares (según el Grupu Marsans) o 890 millones de dólares (según el gobiernu arxentín). En 2010 denuncióse penalmente por supuesta "estafa procesal" al fondu especulativu d'Estaos Xuníos Burford Capital y al grupu español Marsans, y en 2015 impulsó una denuncia contra'l Grupu Marsans, el fondu Burford Capital y el bufete d'abogaos [[Alejandro Fargosi]] y Acomuñaos por un presuntu fraude por cuenta de la demanda que presentaron contra l'Estáu arxentín pola espropiación d'Aerolíneas Argentinas y Austral.<ref>{{cita web |url=https://www.hosteltur.com/112811_argentina-denuncia-marsans-ciadi-fraude-caso-Aereollinies.html |títulu=Arxentina denuncia a Marsans ante CIADI por fraude nel casu d'Aereollinia |publicación=Hosteltur |fecha=14 de setiembre de 2015 }}</ref> En tantu, la procuradora de l'Ayalga d'Arxentina, xunto al fiscal contra la Criminalidad Económica y Llaváu d'Activos, presentaron una denuncia penal por presuntu fraude al Estáu arxentín contra los dueños de Marsans y contra unu de los sos dueños Gerardo Díaz Ferrán exsocio de [[Jorge Lanata]], que darréu fueron condergáu como "autores criminalmente responsables d'un delitu contra la Facienda Pública" por 99 millones d'euros del impuestu de sociedaes en 2001, cuando Air Comet mercó Aerolíneas Argentinas.<ref>{{cita web |url=https://www.diarioregistrado.com/politica/el-ex-sociu-de-lanata-condergáu-a-dos-anos-por-balerar-Aereollinies-_a54a765ce42b51y2eea013d39 |títulu=L'ex sociu de Lanata condergáu a dos años por balerar Aereollinia |publicación=Diariu Rexistráu |fecha=28 de mayu de 2014 }}</ref> La empresa foi alministrada por [[Mariano Recalde]]. En xineru de 2010, ocho meses dempués del so estatización, incorporóse la primer aeronave; meses dempués incorporáronse doce aeronaves nueves Boeing 737-700.<ref>[http://aerolatinnews.com/index.php?sector=noticies&noticia=18375 Llegaron los nuevos aviones p'Aerolíneas Argentinas y Austral], Aero Latin News.</ref>El 20 de setiembre de 2010 fueron incorporaes les primeres dos aeronaves Embraer&nbsp;190 p'Austral Líneas Aéreas, nel marcu de l'ampliación y modernización de la flota; en total 22 aeronaves Embraer incorporar a la flota en cinco años.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201510/122057-Aereollinies-arxentines-embraer-certificacion.html |títulu=Aereollinia Arxentines recibió de Embraer certificación pal caltenimientu de los sos aviones periódicu=Télam |editorial=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=1 d'ochobre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422002511/https://www.telam.com.ar/notas/201510/122057-Aereollinies-arxentines-embraer-certificacion.html |fechaarchivu=2023-04-22 }}</ref> Dende 2009 modernizóse la flota, adquirió simuladores de vuelu y creó nueves rutes de vuelu intercontinentales, nacionales y rexonales.<ref>[http://www.telam.com.ar/notas/201702/178550-Aereollinies-arxentines-record-historico-cantidá-de-pasaxeros-viaxes-xineru-2017-tresporte.html «Aerolíneas Argentinas algamó'l so récor históricu de pasaxeros tresportaos en xineru»], artículu del 2 de febreru de 2017 nel sitiu web de l'axencia Télam (Buenos Aires).</ref> L'aereollinia consiguió tresformase en 2012 nel primer miembru suramericanu de l'[[SkyTeam|alianza SkyTeam]].<ref>[http://www.economiaynegocios.cl/noticias/noticias.asp?id=100027 «Aerolíneas Argentinas incorporar a SkyTeam como primer miembru suramericanu»], artículu del 30 d'agostu de 2012 nel sitiu web Economía y Negocios (Santiago de Chile).</ref> Mientres esi periodu amontáronse la cantidá de vuelos nun 102% gracies a l'ampliación de la flota de 21 a 71 aviones operativos y a la mayor conectividad ente ciudaes del interior, la cantidá de pasaxeros creció un 80 % ente'l periodu 2008-2014, pasando de 5,3&nbsp;millones a 9,7&nbsp;millones.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/785383-eficiencia-del estáu resultaos-records-de-empresas-publicas-en-2014 |títulu=Eficiencia del Estáu: resultaos récores d'empreses públiques en 2014 |periódicu= Diariu Ámbitu Financieru |editorial= |fecha= 6 d'abril de 2015 |autor1=Aixa Ratta |autor2=Santiago Fraschina}}</ref><ref>[http://www.lanacion.com.ar/1243369-empezaron-los vuelos-al esterior-dende-la capital «Empezaron los vuelos al esterior dende Buenos Aires»], artículu del 14 de marzu de 2010 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires).</ref> Según un informe de febreru de 2011 presentáu pola oficina alemana de JACDEC (Jet Airliner Crash Data Evaluation Centre: centru d'evaluación de datos d'accidentes d'empreses aérees), Aerolíneas Argentinas figura ente les ocho empreses aérees más segures del mundu: British Airways, Air Canada, All Nippon Airways, Qantas, Finnair, Air Lingus, Air New Zeland, Aerolíneas Argentinas, TAP Portugal y [[Cathay Pacific]].<sup>[[Aerolíneas Argentinas#cite note-68|68]]</sup> Escontra 2013, según l'Asociación Arxentina de Derechu del Turismu, l'aereollinia algamó 100 díes de puntualidá perfecta, coles mesmes, les partíes d'Aerolíneas Argentinas y Austral dende l'[[Aeropuertu de Ezeiza]]&nbsp;tuvieron una puntualidá de 96,6% y les llegaes de vuelos del 97,3%, cifra cimera al 27% de puntualidá que tenía en 2007, antes de ser estatizada.<sup>[[Aerolíneas Argentinas#cite note-69|69]]</sup> A finales d'esi añu incorporáronse un Boeing 737-800 destináu a vuelos de cabotaxe y rexonales; un Airbus 330-200 y un Airbus 340-200 pa vuelos internacionales. Algamóse asina la meta de 66 aviones operativos.<sup>[[Aerolíneas Argentinas#cite note-71|71]]</sup> Esi añu la cantidá de vuelos de la empresa aumentó alredor de 20%.<sup>[[Aerolíneas Argentinas#cite note-72|72]]</sup> === Reestatización de la fábrica d'aviones de Córdoba === [[Archivu:IA-100_despegando_(cropped).jpg|miniatura|IA-100 desapegando]]{{VT|Fábrica Argentina de Aviones «Brigadier Mayor Juan Ignacio San Martín»}} El 17 de marzu de 2009 el Poder Executivo Nacional presentó un proyeutu de reestatización de l'antigua [[Fábrica Militar d'Aviones]] (FMA), empresa pionera n'América Llatina, creada en 1927 mientres el gobiernu radical de [[Marcelo T. de Alvear]] y privatizada en 1995 mientres el mandatu del presidente [[Carlos Menem]] y apurrida so concesión a la empresa d'Estaos Xuníos [[Lockheed Martin]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1109695 «Marcha tras n'otra privatización. Reestatizan una fábrica d'aviones»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090322062926/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1109695 |date=2009-03-22 }}, artículu nel diariu ''La&nbsp;Nación'' del 18 de marzu de 2009; consultáu'l 14 de xunetu de 2009.</ref> Depués de la so privatización la empresa foi conocida como Área Material Córdoba. La nacionalización realizar nel ámbitu del Ministeriu de Defensa, al cargu de la ministra [[Nilda Garré]]. El 21 de mayu de 2009 la [[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina|Cámara de Diputaos de la Nación]] dio media sanción a la llei aprobando la nacionalización, por 152&nbsp;votos a favor, 1 en contra y 21&nbsp;astenciones.<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www.adn.es/economia/20090521/NWS-0025-Diputaos-Lockheed-nacionalizar-arxentinos-aviones.html «Diputaos arxentinos aprueben nacionalizar fábrica d'aviones de Lockheed»] |2=http://www.adn.es/economia/20090521/NWS-0025-Diputaos-Lockheed-nacionalizar-arxentinos-aviones.html |bot=InternetArchiveBot }}, artículu del diariu ''ADN'' del 21 de mayu de 2009; consultáu'l 14 de xunetu de 2009.</ref> Mientres esti periodu desenvolvióse'l '''IA-100''', un [[avión d'entrenamientu]] biplaza que s'empobina al segmentu d'aviones d'entrenamientu civil y militar y caracterízase por tar fabricáu íntegramente en materiales compuestos ([[composite]]s). En 2015 presentar al públicu un demostrador teunolóxicu.<sup>[[IA-100#cite note-3|3]]</sup> == Política de Derechos Humanos == [[Archivu:Jardín Madres y Abuelas de Plaza de Mayo en París.jpg|miniatura|Inauguración del Xardín de les Madres y les Güeles de Plaza de Mayu en [[París]]. Na semeya d'esquierda a derecha: la presidenta de [[Güeles de Plaza de Mayu]], [[Cercu B. de Carlotto]], la presidenta de l'Arxentina, Cristina Fernández de Kirchner y l'alcalde de París (7&nbsp;d'abril de 2008).]] Mientres la so presidencia, Cristina Fernández siguió cola política de [[derechos humanos]] del presidente [[Néstor Kirchner]] (2003-2007), que se caracterizara por promover la nulidá de les lleis de [[Llei de Puntu Final|Puntu Final]] y [[Llei d'Obediencia Debida|Obediencia Debida]], impulsaes pol presidente [[Raúl Alfonsín]] (1983-1989), y los [[Indultos realizaos por Carlos Menem|indultos del presidente Carlos Menem]] (1989-1999) que torgaron xulgar a los autores de [[delitos de lesa humanidá]] mientres la [[Procesu de Reorganización Nacional|última dictadura militar]] (1976-1983). La política de derechos humanos de Néstor Kirchner y Cristina Fernández, foi unu de los aspeutos centrales de les sos presidencies. La mesma, polo xeneral, cuntó con un abiertu sofitu de delles organizaciones de derechos humanos como les [[Madres de Plaza de Mayu]] y les [[Güeles de Plaza de Mayu]], ya inversamente foi oxetu de fuertes crítiques per parte de les asociaciones que defenden el remanar de les fuercies armaes mientres la dictadura. Mientres el so primer mandatu producióse la creación del Archivu Nacional de la Memoria; la creación del Espaciu pa la Memoria y pa la promoción y defensa de los Derechos Humanos, nel predio de la ex ESMA; la creación del Centru Cultural Haroldo Conti;la señalización d'alredor de 500 centros clandestinos de detención, l'actualización del Informe Nunca Más, la creación de 20 unidaes d'investigación sobre remortines del terrorismu Tao; la estensión de les polítiques reparatorias pa les persones que sufrieron de manera direuta violaciones a los Derechos Humanos, la desclasificación de distintos archivos de la última dictadura militar; la creación del Centru d'Asistencia Integral a les víctimes del Terrorismu d'Estáu, la Llei Nᵘ 26.061 de Proteición Integral de los Derechos de los Neños, Neñes y Adolescentes; la creación del Rexistru Nacional de Persones Menores Tresmanaes; l'impulsu del Plan Nacional de Derechos Humanos y del Plan Nacional contra la Discriminación y la tipificación de tratar de persones como delitu federal.<ref name="Derechos Humanos">{{cita publicación|url=http://www.fundacion.uocra.org/documentos/recursos/articulos/Duhalde-Los Derechos Humanos-una-politica-de-Estáu-AyA-9-Segunda-nota.pdf|apellíos1=Duhalde|nome1=Eduardo Luis|títulu=Derechos Humanos: una política d'Estáu|publicación=Aules y Andamio|número=13|páxines=9 - 11|editorial=Fundación UOCRA|fecha=9 d'abril de 2011}}</ref> El [[1 de marzu]] de [[2008]], al inaugurar formalmente'l periodu de sesiones del [[Congresu de la Nación Arxentina|Congresu]], Fernández cuestionó la lentitú de la meyora de los xuicios por crímenes de lesa humanidá: {{cita|Yá pasó la hora del [[Poder Executivu]] y la hora del [[Poder Llexislativu]]. Ye la hora de la [[Poder Xudicial|Xusticia]] y viense retrasando dende va demasiáu tiempu.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2009/03/02/elpais/p-01868632.htm «Autoelogios, crítiques al restu y pocos anuncios nel discursu»], artículu nel [[Diariu Clarín|diariu ''Clarín'']] del 2 de marzu de 2009.</ref>}} La referencia de la presidenta Fernández a la demoranza de la Xusticia pa resolver les causes por delitos contra la humanidá, taba rellacionada cola crítica a la Cámara de Casación Penal realizada pol entós presidente Kirchner, el 26 de marzu de 2007, pola gran demoranza en resolver los recursos que presentaben sistemáticamente los represores acusaos, causando'l paralís de casi toles causes.<ref name="Xuristes y opositores critiquen">{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/2007/03/26/elpais/p-00401.htm|títulu=Xuristes y opositores critiquen el mensaxe de Kirchner en La Perla|fechaaccesu=25 de xunetu de 2009|fecha=26 de marzu de 2007|editorial=Clarín|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090321061058/http://www.clarin.com/diario/2007/03/26/elpais/p-00401.htm|fechaarchivu=2009-03-21}}</ref><ref name="el Gobiernu prime">{{cita web|url=http://www.corrientesonline.com/notix/noticia2007.php?i=03877|títulu=Casación: el Gobiernu prime p'acelerar los xuicios políticos|fechaaccesu=25 de xunetu de 2009|añu=2007|editorial=Corrientes On line}}</ref> El [[17 d'avientu|17]] y [[18 d'avientu]] de [[2008]], la Sala II de la Cámara de Casación Penal, integrada por W. Gustavo Mitchell, Guillermo J. Yacobucci y Luis M. García, por dos votos contra unu (Mitchell), ordenó la lliberación de 21&nbsp;represores acusaos de delitos de lesa humanidá na [[megacausa ESMA]], ente ellos [[Alfredo Astiz]], condergáu a prisión perpetua en Francia, argumentando que s'entepasara'l plazu llegal máximu de prisión preventiva autorizáu pola llei.<ref>La orde de lliberar a los procesaos na megacausa ESMA foi tomada pola Sala II de la Cámara de Casación Penal por aciu les decisiones rexistraes so los númberos 13.684, 13.685, 13.686, 13.722 y 13.726. {{cita web|url=http://www.cij.gov.ar/fallos-destacaos.html|títulu=Buscador de fallos. Fallos de la Cámara Nacional de Casación Penal del 17 y 18 d'avientu de 2008|fechaaccesu=25 de xunetu de 2009|fecha=dic-2008|editorial=Centru d'Información Xudicial}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/2008/12/19/elpais/p-01825288.htm|títulu=Ordenen lliberar a Astiz, Acosta y a otros represores de la ESMA|fechaaccesu=25 de xunetu de 2009|fecha=19 d'avientu de 2008|editorial=Clarín|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090308132011/http://www.clarin.com/diario/2008/12/19/elpais/p-01825288.htm|fechaarchivu=2009-03-08}}</ref> La decisión foi severamente cuestionada por Cristina Fernández el mesmu día que se dieron a conocer los fallos, nun actu realizáu precisamente na [[Escuela de Mecánica de l'Armada|ESMA]], tresformada en centru pa la memoria: {{cita|Ye un día de vergüenza pa los arxentinos, pa la humanidá y tamién pal nuesu Poder Xudicial... Confío en que la Xusticia arxentina coloque al nuesu país nel llugar d'onde nunca tendría de salir... Si piensen que pueden amedraname porque soi una muyer, que lo escaezan: nunca lo van a llograr.<ref>{{cita web|url= http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1082340|títulu= 'Ye un día de vergüenza pa los arxentinos'. Duru cuestionamiento de la presidenta a la decisión xudicial|fechaaccesu= 25 de xunetu de 2009|fecha= 19 d'avientu de 2008|editorial= La&nbsp;Nación|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20081221212905/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1082340|fechaarchivu= 2008-12-21}}</ref>}} El fallu tamién foi criticáu por dirixentes políticos de diversos enclinos y activistes de derechos humanos. [[Taty Almeida]], presidenta de [[Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora]], sostuvo que'l fallu yera «una cachetada, una vergüenza».<ref name="refugu unánime">{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/2008/12/19/elpais/p-01825292.htm|títulu=Refugo unánime y crítiques a los camaristas|fechaaccesu=25 de xunetu de 2009|fecha=19 d'avientu de 2008|editorial=Clarín|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090130030506/http://www.clarin.com/diario/2008/12/19/elpais/p-01825292.htm|fechaarchivu=2009-01-30}}</ref> Pela so parte, la diputada [[Victoria Donda]], nacida y desaposiada de la so identidá na ESMA, acusó al tribunal: «Nun me sospriende, porque ye precisamente esta Cámara de Casación Penal la que tien una estratexa de beneficiar a los xenocides».<ref name="refugu unánime"/> Ragmar Hagelin, padre de l'adolescente [[Dagmar Hagelin]] sumida na ESMA, definió'l fallu como «un sacrilexu», «una cachetada en cada mexella del pueblu arxentín» y sostuvo que «ye una vergüenza nacional qu'haya xueces qu'a esti altor de los fechos tomen una decisión asemeyada».<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1082428 «El fallu de Casación ye una cachetada en cada mexella del pueblu arxentín»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090308022228/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1082428 |date=2009-03-08 }}, artículu nel diariu ''La&nbsp;Nación'' del 19 d'avientu de 2008; consultáu'l 25 de xunetu de 2009.</ref> Ante'l fallu, el Poder Executivo Nacional ordenó presentar un recursu estraordinariu ante la Corte Suprema, suspendiendo asina la lliberación de los represores y solicitar nel [[Conseyu de la Maxistratura]] el [[xuiciu políticu]] contra los dos xueces (Yacobucci y García) que votaron a favor na decisión.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1082432|títulu=El Gobiernu va impulsar el xuiciu políticu a los xueces qu'ordenaron lliberar a represores|fechaaccesu=25 de xunetu de 2009|fecha=19 d'avientu de 2008|editorial=La&nbsp;Nación|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090308023339/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1082432|fechaarchivu=2009-03-08}}</ref> El [[29 d'avientu]] de [[2008]] la [[Corte Suprema de Xusticia de la Nación|Corte Suprema]] tomó midíes pa entainar los xuicios de lesa humanidá y simultáneamente culpó al gobiernu y al Congresu poles demorances. Por aciu una alcordada, la Corte reclamó a los xulgaos de tol país l'axilización de los xuicios por violaciones a los [[derechos humanos]] socedíes mientres la postrera [[Procesu de Reorganización Nacional|dictadura militar]],<ref name="Pidíu">[http://criticadigital.com/index.php?secc=nota&nid=16385 «La Corte ordenó entainar xuicios por violaciones a los derechos humanos»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081230181422/http://criticadigital.com/index.php?secc=nota&nid=16385 |date=2008-12-30 }}, artículu nel diariu ''[[Crítica de l'Arxentina]]'' del 29 d'avientu de 2008.</ref> La Corte tamién creó nesa ocasión una unidá de superintendencia con facultaes especiales pa monitorear causes pendientes, pidir información a los xueces sobre meyores y demorances nos procesos y establecer midíes qu'eviten demorances.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2008/12/30/elpais/p-01830716.htm «La Corte pidió que s'aceleren los xuicios contra los represores»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090310090008/http://www.clarin.com/diario/2008/12/30/elpais/p-01830716.htm |date=2009-03-10 }}, artículu nel diariu ''Clarín'', 2008-12-30.</ref> Na mesma ocasión convidó a los demás poderes públicos, l'Executivu y el Llexislativu, según al Ministeriu Públicu Fiscal, a qu'aceleren les causes.<ref name="Pidíu"/> En 2009, el Poder Xudicial anunció la unviada a xuiciu oral de delles causes de crímenes de lesa humanidá. Ente elles afitóse fecha pal [[10 d'ochobre]], nel Tribunal Oral Federal Nᵘ 5, pa dos de los diez tramos de la [[megacausa ESMA]], correspondientes a la desapaición de les monxes franceses [[Léonie Duquet]] y [[Alice Domon]] y del periodista [[Rodolfo Walsh]], onde van ser enxuiciaos Astiz, Acosta, Rolón, Pernías, ente otros represores.<ref>{{cita web|url=http://www.cij.gov.ar/nota-1301-Lesa-humanidá--hai-289-causes-con-procesaos.html|títulu=Lesa humanidá: hai 289 causes con procesaos|fechaaccesu=25 de xunetu de 2009|fecha=18 de mayu de 2008|editorial=Centru d'Información Xurídica}}</ref>Como parte d'estes polítiques 106 llugares que fueren [[Centru clandestín de detención (Arxentina)|centros clandestinos de detención]] fueron señalizaos pol estáu y convertíos n'espacios pa la memoria.<ref>{{cita web|títulu=Memoria, Verdá y Xusticia|url=http://www.jus.gob.ar/derechoshumanos/memoria-verdá-xusticia.aspx|editorial=Secretaría de Derechos Humanos|fechaaccesu=18 de marzu de 2016}}</ref> Los distintos xuicios, que se lleven a cabu dende l'añu [[2007]], realizáronse al traviés de tol país. Les causes más conocíes son: el [[Casu Simón]], [[Batallón 601]], [[Von Wernich]], [[Etchecolatz]], [[Escuela de Mecánica de l'Armada (centru clandestín de detención)|Centru clandestín ESMA]], [[Primer Cuerpu]], [[Plan Cóndor]], [[Masacre de Margarita Belén]], [[Masacre de Trelew]], [[Tercer Cuerpu]] y [[Barreto, Gonçalves y D'Amico]] (desprendimientu de la causa Riveros). Tamién fueron señalalizados 106 llugares que fueren [[Centru clandestín de detención (Arxentina)|centros clandestinos de detención]] y convertíos n'espacios pa la memoria.<ref>{{cita web|títulu=Memoria, Verdá y Xusticia|url=http://www.jus.gob.ar/derechoshumanos/memoria-verdá-xusticia.aspx|editorial=Secretaría de Derechos Humanos|fechaaccesu=18 de marzu de 2016}}</ref> L'informe añal de [[Human Rights Watch]] correspondiente a 2015 sintetizó la situación de los derechos humanos n'Arxentina de la siguiente manera: {{cita| La situación de los derechos humanos n'Arxentina sigue siendo mista. Magar numberoses llibertaes fundamentales tán protexíes, subsisten problemes, como amenaces a la llibertá d'espresión, ausencia de llexislación refecha sobre llibertá d'información, abusos policiales, deficientes condiciones carcelarias, torgues p'aportar a productos y servicios de salú reproductiva, y la falta de proteición de derechos indíxenes. Arxentina sigue llogrando meyores significatives en materia de derechos de persones LGBT y nel juzgamiento d'abusos cometíos mientres el "terrorismu d'estáu" (1976-1983), magar hubo demorances en dalgunos de los procesos.|[[Human Rights Watch]], 2016<ref>{{cita web|url=https://www.hrw.org/es/world-report/2015/country-chapters/268079|autor=Human Rights Watch|títulu=Arxentina|fecha=2017}}</ref>}} Nel añu 2009, sancionóse la Llei 26.485 («Proteición integral pa prevenir, sancionar y erradicar la violencia contra les muyeres nos ámbitos en que desenvuelvan les sos rellaciones interpersonales») qu'amplió nel país la definición de «violencia contra les muyeres»<ref>{{cita web |url= http://www.jus.gob.ar/media/3128472/Encuesta%20de%20violencies%20contra%20les%20muyeres%20-%20FINAL%2026-10.pdf |títulu=Estudio Nacional sobre Violencies contra les muyeres |publicación=Direición Nacional de Política Criminal en Materia de Xusticia y Llexislación Penal |editorial= |fecha= | otros=Tamién lo fixo con al respeutive de les enunciaciones de los organismos internacionales, categorizándola como “toa conducta, aición o omisión, que de manera direuta o indireuta, tantu nel ámbitu públicu como nel priváu, basada nuna rellación desigual de poder, afecte la so vida, llibertá, dignidá, integridá física, psicolóxica, sexual, económica o patrimonial, como asina tamién la so seguridá personal” }}</ref> En 2015 foi promulgada la llei que dispón la creación del ''Cuerpu d'Abogaes y Abogaos pa Víctimes de Violencia de Xéneru'' (Llei n° 27.210). Tamién foi sancionada la llei 26.842, qu'amplía les condenes pa los delitos de trata, acelera'l procesu xudicial, esanicia'l consentimientu de la víctima como elementu exculpable pal responsable de promover la prostitución y esplotar a la víctima, y crea un Conseyu Federal pa la llucha contra tratar y un Comité Executivu pa l'asistencia a la víctima.<ref>{{cita web|autor=Fondu de muyeres del sur|títulu=Arxentina: Nueva Llei contra tratar de persones|url=http://www.mujeresdelsur.org/sitio/index.php?option=com_content&view=article&id=1447&catid=1&Itemid=112&lang=es|fechaaccesu=23 de mayu de 2013|fecha=23 de xineru de 2013|idioma=castellanu}}</ref> Dende'l Ministeriu públicu fueron creaes cinco procuraduría pa combatir el crime entamáu dende distintes árees especializaes, como la llavadura de dineru, el narcotráficu, la violencia institucional, crímenes contra la humanidá, trata de persona. Foi aprobada la Llei 26.364 de Prevención y Sanción de Tratar de Persones y Asistencia a les sos Víctimes.<ref>[http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/140000-144999/140100/norma.htm Prevención y Sanción de Tratar de Persones y Asistencia a les sos Víctimes] Llei 26.364 Sancionada: 9 d'abril de 2008. Promulgada: 29 d'abril de 2008</ref> y darréu la Llei 26.485 de Proteición integral pa prevenir, sancionar y erradicar la violencia contra les muyeres, promulgada'l día 1 d'abril de 2009.<ref>{{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/150000-154999/152155/norma.htm |títulu=Ley de proteición integral pa prevenir, sancionar y erradicar la violencia contra les muyeres nos ámbitos en que desenvuelvan les sos rellaciones interpersonales |publicación=InfoLeg - Información Llexislativa |fecha=1 d'abril de 2009 }}</ref> En [[2013]], el Senáu convirtió por unanimidá en llei un proyeutu del Poder Executivu qu'inclúi la reconocencia y resarcimiento a les víctimes de los atentaos y bombardeos asocedíos del 16 de xunu al 16 de setiembre de 1955, conocíu como [[Bombardéu de la Plaza de Mayu]]. La midida tamién reconoz a los militares que sufrieron represalies o fueron daos de baxa por non sumase al bombardéu mientres la dictadura autodenominada "Revolución Llibertadora".<ref>{{cita web |url=http://archivo.losandes.com.ar/notas/2009/11/25/un-458737.asp |títulu=Van Indemnizar a les víctimes del bombardéu a Plaza de Mayu en 1955 |publicación=Loa Andes |editorial= |fecha=25 de payares de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160624081446/http://archivo.losandes.com.ar/notas/2009/11/25/un-458737.asp |fechaarchivu=2016-06-24 }}</ref> Les víctimes sobrevivientes recibieron homenaxes del [[Archivu Nacional de la Memoria]].<ref>{{cita web |url=http://www.laprovinciabsas.com.ar/homenaxe-a-les-victimas-del |títulu=Homenaxe a les víctimes del bombardéu a Plaza de Mayu de 1955 |publicación=La Provincia BsAs |fecha=11 de xunu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171223042601/http://www.laprovinciabsas.com.ar/homenaxe-a-les-victimas-del |fechaarchivu=2017-12-23 }}</ref> En 2015 promulgó una llei d'indemnización pa los sobrevivientes y familiares de víctimes del atentáu a la AMIA. La norma foi publicada nel Boletín Oficial y foi promulgada pol Decretu 838/2015.<ref name="AMIA: promulgen la llei d'indemnización a los familiares de les víctimes">{{cita noticia|títulu=AMIA: promulgen la llei d'indemnización a los familiares de les víctimes|url=http://www.telam.com.ar/notas/201505/103700-delegacion-d'asociaciones israelites-arxentines-daia-satisfaccion-llei-indemnizacion-victimas-familiares-atentáu-amia.php|axencia=Telam|fecha=2 de mayu de 2015}}</ref> == Política de derechos individuales == [[Archivu:Enactment of the Egalitarian marriage law.jpg|thumb|Cristina Fernández promulga la llei de Matrimoniu igualitariu]] [[Archivu:Crowd in support of Gay Marriage 2.jpg|thumb|Vixilia a favor de la llei de matrimoniu igualitariu na madrugada del 15 de xunetu de 2010.]] Na so xestión, Cristina Fernández impulsó cambeos en temes rellacionaes a los [[derechos personalísimos]]. En 2010 modificóse la llexislación sobre matrimoniu civil dexando que persones del mesmu sexu puedan [[Matrimoniu ente persones del mesmu sexu n'Arxentina|casase y adoptar]]. En dichu año Arxentina convertir nel segundu país d'América en tener esti derechu y el décimu nel mundu. Escontra 2015 el númberu de matrimonios alzárase a más de 10.000 pareyes.<ref name="A 5 años de la llei de matrimoniu igualitariu, casi 10.000 pareyes casáronse: ¿Qué camudó na familia arxentina?">{{cita noticia|apellíos1=Dema|nome1=Verónica|títulu=A 5 años de la llei de matrimoniu igualitariu, casi 10.000 pareyes casáronse: ¿Qué camudó na familia arxentina?|url=http://www.lanacion.com.ar/1810125-a-5-anos-de-la llei-de matrimoniu igualitariu-casi-10000-pareyes-casáronse-que-cambéu-en-la familia arxentina|axencia=La Nación|fecha=15 de xunetu de 2015}}</ref> Sanciónase la Llei Nᵘ 26.061 de Proteición Integral de los Derechos de los Neños, Neñes y Adolescentes. Un añu dempués modificóse'l Códigu Penal añadiendo la pena de prisión perpetua a [[delitos d'odiu]] motivaos pola [[orientación sexual]] y la [[identidá de xéneru]] o la so espresión.<ref>{{cita web|títulu=Llei 26.791|url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/205000-209999/206018/norma.htm}}</ref> En 2012 el Congresu aprobó la llei 26.743, denominada d'[[Llei d'identidá de xéneru (Arxentina)|Identidá de Xéneru]] pola cual l'Estáu reconoz el derechu a escoyer la mesma identidá siendo esta una vivencia interna ya individual del xéneru tal como cada persona sentir, que puede corresponder o non col sexu asignáu al momentu de la nacencia, incluyendo la vivencia personal del cuerpu». Ente otres coses esta llei dexa que la persona pueda solicitar un nuevu documentu d'identidá rectificáu, siendo'l mesmu oponible a terceros dende la so emisión.<ref>{{cita web|url= http://www.argentina.ar/temas/historia-y-efemerides/20112-cristina-fernandez-de-kirchner-reglamentu-la%20llei-de--identid%C3%A1-de-xenero|títulu= Cristina Fernández de Kirchner reglamentó la Llei d'Identidá de Xéneru|fechaaccesu= 29 de xunetu de 2013|añu= 2012|formatu= webeditorial= arxentina.ar|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20131007104813/http://www.argentina.ar/temas/historia-y-efemerides/20112-cristina-fernandez-de-kirchner-reglamentu-la|fechaarchivu= 2013-10-07}}</ref> Dexa que les persones [[transexual|trans]] (travestis, transexuales y transgéneros) sían inscriptas nos sos documentos personales col nome y el sexu d'eleición, amás ordena que tolos tratamientos médicos d'adecuación a la espresión de xéneru sían incluyíos nel Programa Médicu Obligatoriu, lo que garantiza una cobertoria de les práutiques en tol sistema de salú, tanto públicu como priváu.<ref name="Arxentina aprueba llei de muerte digna ya identidá de xéneru">{{cita noticia|títulu=Arxentina aprueba llei de muerte digna ya identidá de xéneru|url=http://observadorglobal.com/al-dia/argentina-nueva-llei-de-identidá-de-xenero-y-de muerte digna-32929|axencia=L'observador global|fecha=10 de mayu de 2012}}</ref> Ye la única llei d'identidá de xéneru del mundu que, conforme los enclinos na materia, non patologiza la condición trans. La norma señala que'l solicitante tendrá de ser mayor de 18 años, y que los trámites d'actualización de los sos documentos van ser gratuitos y ensin necesidá d'intervención xudicial. Coles mesmes, los hospitales públicos y obres sociales tendrán de cubrir los tratamientos hormonales y les ciruxíes de reasignación xenital ensin tener qu'esperar años a qu'un xuez autorizar. <ref name="Arxentina aprueba lleis de 'muerte digna' y 'identidá de xéneru">{{cita noticia|títulu=Arxentina aprueba lleis de 'muerte digna' y 'identidá de xéneru'|url=https://peru21.pe/mundo/argentina-aprueba-ley-muerte-digna-y-identidá-xenero-27772|agencia=Perú 21|fecha=11 de mayu de 2012}}<br> * {{cita noticia|apellíos1=Rebossio|títulu=Empondero a la llei d'identidá de xéneru|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-194931-2012-05-26.html|axencia=Página/12|fecha=26 de mayu de 2012}}</ref> Foi creáu'l Centru Integral de Xéneru nes fuercies de seguridá d'[[Arxentina]], coles mires de crear «''espacios d'orientación y asesoramientu en vistes a fortalecer la integración de la muyer y otres cuestiones de xéneru y contemplar les dificultaes que puedan surdir del so insertamientu llaboral''».<ref name="716764ed" /><ref name="9fbf8777" /> Por aciu el dictame 1.181/11, instruyir a les fuercies policiales y de seguridá federales a respetar la identidá de xéneru, tantu de los axentes de los distintos organismos como de los deteníos y de cualquier ciudadanu que realice un trámite nes sos dependencies, brindando un tratu acorde a la identidá auto percibida a les persones qu'asina lo pidan. Les nueves normes fixeron posible tamién l'aceptación d'oficiales [[travestismu|travestis]], [[transexualidá|transexuales]] y [[tresxéneru]] nes fuercies de seguridá nes cualos taben vedaos.<ref name="c9747b19" /><ref name="8c2c937c" /><ref name="8471b447" /> En 2012 Cristina Fernández foi premiada en [[Suecia]] pola so contribución a los derechos y a la igualdá de persones homosexuales pola [[Asociación Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuales, Trans y intersex]] (Ilga) apurriéndo-y la distinción n'[[Estocolmu]].<ref name="Van Premiar a Cristina n'Estocolmo">{{cita noticia|títulu=Van Premiar a Cristina pol so apurra a la igualdá lgbt|url=http://www.lavoz.com.ar/ciudadanos/premiaren-cristina-el so-apurra-igualdá-persones-gais#!/|axencia=La Voz|fecha=6 d'avientu de 2012,}}</ref> En 2013 foi aprobada la [[Llei de Reproducción Médicamente Asistida|Llei 26.862 de Reproducción Médicamente Asistida]] tamién conocida como o "Llei Nacional de Fertilización Asistida", promulgada'l 25 de xunu del mesmu añu, por aciu la cual déxense y regulen les más variaes posibilidaes de fecundación ya implantación. Dicha llei inclúi a les muyeres solteres y families homoparentales, demandes impulsaes pola FALGBT.<ref>{{cita web|url=http://www.elmensajerodiario.com.ar/contenidos/comunidá-homosexual-celebra-fertilizacion-asistida-llei_34387.html|títulu=La comunidá homosexual celebra que la fertilización asistida sía llei|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150531054400/http://www.elmensajerodiario.com.ar/contenidos/comunidá-homosexual-celebra-fertilizacion-asistida-llei_34387.html|fechaarchivu=31 de mayu de 2015 |fecha=5 de xunu de 2013 |publicación=El Mensaxeru Diariu}}</ref> En 2014 creóse la Coordinación Nacional de Diversidá Sexual col fin d'impulsar polítiques públiques pa poder promover y garantizar los derechos de les poblaciones LGBT. En 2015, atayóse la prohibición de donar sangre según la orientación sexual de la persona.<ref>{{cita web|títulu=Ministeriu de Salú Resolvimientu 1507/2015|url=https://www.boletinoficial.gob.ar/#!DetalleNorma/132941/20150918|fechaaccesu=15 de mayu de 2017}}<br> * {{cita web|títulu=Dende güei, los homosexuales van poder donar sangre|url=http://www.lanacion.com.ar/1828320-donaciones-sangre-homosexuales|fecha=16 de setiembre de 2015|fechaaccesu=15 de mayu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160707143459/http://www.lanacion.com.ar/1828320-donaciones-sangre-homosexuales|fechaarchivu=2016-07-07}}</ref> == Puertos y canales == En 2014 el puertu de La Plata, —el terceru por tráficu del país—, foi ampliáu y modernizáu, con una inversión de 420 millones de dólares, lo que dexó ameyorar la so capacidá operativa en 400 mil contenedores per añu y que van ser darréu 800 mil, incorporando 13 grúes d'última xeneración. Amás de la construcción d'un muelle de 600 metros, una estructura de sablera de más de 15 hectárees d'edificios alministrativos y trabayos sobre la canal d'accesu pal ingresu d'embarcaciones. Esta obra ye considerada la obra portuaria más destacada de l'Arxentina y una de les más importantes d'América Llatina.<ref>{{cita web |url=https://www.minutouno.com/notas/348284-scioli-inaugura-un puertu-la plata |títulu=Scioli inaugura un puertu en La Plata |publicación=Minutouno |fecha= 23 d'avientu de 2014}}<br> * {{cita web |url=http://www.ambito.com/799051-yá-opera-nueva-terminal-del puertu-de-la plata |títulu=Yá opera nueva terminal del puertu de La Plata |publicación=Diariu Ámbitu Financieru |fecha=15 de xunetu de 2015}}</ref> Los trabayos contemplaron amás el dragáu de la canal d'ingresu al Puertu, que va pasar de 28 a 34 pies.<ref>{{cita web |url=http://www.lapoliticaonline.com/nota/67338/ |títulu=Scioli quier inaugurar antes d'ochobre'l nuevu puertu de La Plata |publicación=La Política Online |fecha=5 de febreru de 2013 }}<br> * {{cita web |url=https://www.diariopopular.com.ar/provincia/scioli-da-y impulsu-al puertu-la plata-n117988 |títulu=Scioli da-y impulsu al puertu de La Plata |publicación=Diariu Popular |fecha=30 de mayu de 2012 }}</ref> Darréu sumóse la Terminal de Contenedores pa operar simultáneamente con dos buques Super Post Panamax, 15 hectárees de sablera pa estiba, cola mayor capacidá disponibles nel pais pa contenedores esfrecíos y cuatro [[Grúa pórtico pa contenedores|grúes pórticu]] tipu Super Post Panamax.<ref>{{cita web |url=http://www.infoplatense.com.ar/nota/2013-12-7-scioli-recorrio-les |títulu=Scioli percorrió les obres en Puertu La Plata |publicación=Infoplatense |fecha=7 d'avientu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20211201100108/https://www.infoplatense.com.ar/nota/2013-12-7-scioli-recorrio-les |fechaarchivu=2021-12-01 }}</ref> En puertu Belgrano modernizáronse otros elementos que faen al funcionamientu del Dique&nbsp;N°&nbsp;2, colo que l'Armada recuperó una pervalible instalación, que xunto col Dique&nbsp;N°&nbsp;1, van facer# posible l'arreglu de buques d'hasta 220 metros d'eslora y 23 de manga.<ref name="Rossi inauguró obres"/> En 2017 tres retayos presupuestarios foi paralizada la recuperación del dique 2 de la base.<ref name="Ampliu plan de retayos en Defensa">{{cita noticia|apellíos1=Porfilio|nome1=Gabriel|títulu=Una filtración devela Ampliu plan de retayos en Defensa|url=http://www.infodefensa.com/latam/2017/03/15/noticia-penera-documentu-internu-ministeriu-defensa-arxentín-proponiendo-amplios-retayos.html|axencia=Infodefensa|editorial=Infodefensa|fecha=15 de marzu de 2017}}</ref> En 2012 mientres la presidencia de Fernández con una inversión de US$ 7 millones, foi construyida la terminal de cruceros nel puertu de Mar del Plata, con 1600 m² na Escollera Norte, pa recibir turistes internacionales, diches obres fueron en paralelu a la draga Mendoza pa recuperar caláu na canal principal y secundario del puertu ente 2009 y 2012. En 2014 les dragues chines empezaron a afondar la canal esterior ya interior del puertu nuna obra con una inversión de 108 millones de pesos. La obra algamó les canales d'accesu marítimu principal y secundariu, que taben invadíos pol bancu de sable que se recuesta sobre la escollera Sur. Trabayar na canal d'accesu interior. La canal esterior principal pasu a un anchu de solera de 100 metros y una fondura de -11,60 metros. La canal esterior secundariu va tener -10,60 metros, similar a la fondura que se va buscar na zona entemedia ente dambes canales. A la canal interior va llevar a un anchu de 100 metros y va ser dragáu a una fondura de -9,80 metros.<ref name="La draga empecipió operaciones">{{cita noticia|títulu=La draga empecipió operaciones nel puertu de Mar del Plata|url=http://www.comex-online.com.ar/noticias/val/53865/la draga-empecipio-operaciones-en-el puertu-de-mar-del-plata.html|axencia=Tresportes y coemrcio esterior.com|fecha=xunetu 17,2014}}</ref> Tamién na mesma década toma impulsó l'Estelleru Naval Federico Contessi y Cía.S.A., Macro SA. y Grupu Newsan, allugáu en cai B Espigón 4 del Puertu de Mar de Plata.<ref name="pesqueros d'última xeneración">{{cita noticia|títulu=Boten dos pesqueros d'última xeneración|url=http://supercampo.perfil.com/2015/09/boten-dos-barcos-pesqueros-de-peracaba-generacion/|axencia=Infocampo}}</ref> Depués de munchos años de casi inactividá, el [[Puerto Rosal]] esperimentó una constante crecedera nes sos actividaes. En 2010 establecióse una nueva zona franca, potenciando la exa loxística Coronel Rosales-Bahía Blanca, poniendo en valor los edificios, los galpones, llume, y tolos servicios, que demandó una inversión de $5 millones.<ref>{{cita web |url=https://www.cronista.com/impresageneral/Con-la-nueva-zona-franca-poténciase-la exa-logistico-Coronel-Rosales-Bahia-Blanca-20101222-0001.html |títulu=Cola nueva zona franca poténciase la exa loxística Coronel Rosales Bahía Blanca |publicación=El Cronista |fecha=22 d'avientu de 2010 }}</ref> Nel puertu de San Nicolás, dende 2013 llevar a cabu la obra que dexó l'allongamientu del Muelle Norte cola construcción d'un pavimentu de formigón armao nun llargor de 250 metros de muelle. Va Ser aptu pa la carga y descarga de productos siderúrxicos, fertilizantes, sólidos a granel, alcohol etílico y deriváu d'hidrocarburos, con una inversión de 250 millones de pesos.<ref>{{cita web |url=http://www.realidad24.com/video/obres-pa-el |títulu=Obres pal puertu de San Nicolás |publicación=Realidá 24 |editorial= |fecha=29 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170205181120/http://www.realidad24.com/video/obres-pa-el |fechaarchivu=2017-02-05 }}</ref> En 2014 empezaron les obres pa repotenciar el [[puertu de Quequén]] al convertir n'autovía'l tramu de la [[Ruta Provincial 88 (Buenos Aires)|ruta 88]] que xune [[Batán (Buenos Aires)|Batán]] con [[Necochea]] y una nueva ponte sobre'l [[ríu Quequén Grande|ríu Quequén]] que reemplaza al Escurra, destruyíu polos hinchentes en 1980.<ref>{{cita web |url=http://www.lapoliticaonline.com/nota/55736/ |títulu=Scioli quier convertir n'autovía la ruta 88 pa potenciar el puertu de Necochea |publicación=La Política Online |fecha=30 de setiembre de 2011}}</ref> En 2015 empezó la "Ampliación Terminal Puertu de Necochea” con 1,15 hectárees, con una inversión de 5 millones de dólares pa l'ampliación del predio y l'aumentu de la capacidá de la Terminal.<ref>{{cita web |url=http://www.diario4v.com/necochea/2015/10/15/nidera-invertira-millones-puerto-quequen-9130.html |títulu=Nidera va invertir US$ 5 millones en Puertu Quequén |publicación=Diariu Cuatro Viento |fecha=15 d'ochobre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180612163311/https://www.diario4v.com/necochea/2015/10/15/nidera-invertira-millones-puerto-quequen-9130.html |fechaarchivu=2018-06-12 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lanoticia1.com/noticia/güei-scioli-llega-necochea-pa-realizar-importantes-anuncios-pa-puertu-quequen-506106271.html |títulu=Necochea: Scioli robló'l trespasu de Puertu Quequén |publicación=La Noticia 1 |fecha=25 de xunu de 2010 }}</ref> En Santa Cruz foi ampliáu'l principal puertu de dicha provincia llevándolo a 600 m x 300 m, incluyendo un sistema que dexa a los buques llimpiar el so sentina ensin contaminar y un estelleru con dique secu, qu'apurre capacidá operativa pa construyir y reparar buques d'hasta 140 metros d'eslora. Les obres tuvieron un costu de [[Nuevu pesu arxentín|$]] 52.000.000, financiáu pol gobiernu de la Provincia de Santa Cruz. Esta ampliación foi inaugurada por [[Cristina Fernández de Kirchner]] y el gobernador [[Daniel Peralta]].<ref>{{cita web |url=https://www.tiemposur.com.ar/nota/30077-la presidenta-inaugurar%C3%A1-la-ampliaci%C3%B3n-del puertu-caleta-paula |títulu=La Presidenta va inaugurar ampliación del Pto. Caleta Paula |publicación=TiempoSur |fecha=2 d'ochobre de 2011}}</ref><br> Fueron amestaes al puertu 211 hectárees por aciu compra de tierres, el puertu pasó de 140 metros d'eslora, a 160 metros dada l'allongamientu del muelle principal en 150 metros llegándose con esto a 600 metros de llargor de frente d'atraque na direición este-Oeste, de dos cofferdams o obres d'entrada, y na escavación del recintu portuariu, que tien na so cota inferior 250 metros na direición Norte-Sur y 455 metros na direición este-Oeste. Como parte de la obra d'ampliación, en 2011 construyóse un muelle d'allistamientu en llau sur xunto al Varaderu y Estelleru, esti frente adicional de 140 metros va dexar cuntar con un frente total d'atraque de 825 metros. La obra d'ampliación demandó casi cuatro años de trabayu, incorporó un elevador de buques (sincrolift), pa reparar barcos d'hasta 140 metros d'eslora, en cuantes qu'en otra área van construyise navíos. El ministru de la Producción de Santa Cruz, Jaime Álvarez, detalló que la obra amplióse 150 metros hasta algamar los 680 metros totales del muelle.<ref name="Cristina inaugura obres en Santa Cruz y Santa Fe">{{cita noticia|títulu=En campaña, Cristina inaugura obres en Santa Cruz y Santa Fe|url=http://www.radiofueguina.com/pais/2011/10/en-campana-cristina-inaugura-obres-en-santa-cruz-y-santa-fe/|axencia=radio 97.6|fecha=2 d'ochobre de 2011}}</ref> Escontra principios de los años 2010, nel [[Puerto Antonio Morán]] empezaba la recuperación d'alredor de 16 ha de tierres ganaes al mar, la construcción d'una segunda dársena, y tamién la instalación de servicios p'atender l'arreglu de buques d'hasta 90 m d'eslora. En [[2011]] empecípiase l'ampliación del puertu que planió una nueva plazoleta fiscal y l'ampliación del muelle por que puedan operar 6 barcos.<ref>{{cita web |url=http://www.comerciomaritimo.com.ar/index.php/provisores/2602-el |títulu=El puertu de Comodoro Rivadavia espera doblar la so actual capacidá operativa |publicación=Comercio Marítimu |editorial=Diariu de negocios d'esportación ya importación |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161106055718/http://www.comerciomaritimo.com.ar/index.php/provisores/2602-el |fechaarchivu=2016-11-06 }}</ref> == Sistemes de riego == Na [[provincia de Mendoza]] modernizóse la Canal Matriz Nuevu Alvear, na llocalidá d'[[General Alvear (Mendoza)|Alvear]], cuenca del [[ríu Atuel]]; el sistema [[Ríu Tunuyán#Cuenca del ríu Tunuyán inferior|Ríu Tunuyán Inferior]], nes ciudaes de [[Junín (Mendoza)|Junín]] y [[San Martín (Mendoza)|San Martín]], que beneficia de manera direuta a 2988 productores y estiéndese nun área de 19.550 hectárees.<ref>{{cita web |url=https://www.esteonline.com.ar/nota_5480.php |títulu=Inauguren obres hídriques en Junín ya impulsen una bodega pa contratistes |publicación=Esti Online (Mendoza) |autor=Javier Disparti |fecha=24 d'abril de 2013}}<br> * {{cita web |url= https://arndiario.com/notas/ver/id/10601/2013-04-16/La+Presidente+inaugura+canal+San+MartiacutenCanal+Norte|títulu=La Presidente inaugura canal San Martín-Canal Norte |publicación= ARN Diariu (Mendoza)|fecha=8 d'abril de 2013}}</ref> <br> Inauguróse'l proyeutu Integral del sistema Naciente Chachingo-Pescara, na llocalidá de [[Maipú (Mendoza)|Maipú]] y [[Guaymallén]] que beneficia a 834 productores, nuna superficie de 8.040 hectárees. Llevar a cabu la modernización de Canales Socavón-Frugoni, nes llocalidaes de [[Las Paredes (Mendoza)|Las Paredes]] y [[Capitán Montoya]], que beneficia a 413 productores nuna superficie de 5.560 hectárees. Estes obres representaron una inversión de más de 500 millones de pesos.<ref>{{cita web |url=http://www.lapoliticaonline.com/nota/69125/ |títulu=Inauguren en Mendoza obres de riego por más de 500 millones |publicación= La Política Online |fecha=24 d'abril de 2013}}</ref> Na [[provincia de Salta]] llevar a cabu la optimización del área de riego de [[Colonia Santa Rosa (Salta)|Colonia Santa Rosa]], nuna estensión de 51 km de canales qu'abastecen un área d'unes 10 mil hectárees y ameyoren el suministru domiciliariu de los pobladores rurales.<ref>{{cita web |url=https://www.eltribuno.com/salta/nota/2012-8-29-12-6-0-diez-mil-hectareas-con-riego-en-la |títulu=Diez mil hectárees con riego na Colonia |publicación=El Tribunu (Salta) |fecha=29 d'agostu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230414073952/https://www.eltribuno.com/salta/nota/2012-8-29-12-6-0-diez-mil-hectareas-con-riego-en-la |fechaarchivu=2023-04-14 }}</ref> N'ochobre de 2015 realizóse'l llamáu a llicitación pa la construcción del acueductu Llagu Buenos Aires, obra d'infraestructura que travesando'l norte de la [[provincia de Santa Cruz]] llegaría con suministru d'agua hasta [[Caleta Olivia]],<ref name ="ACUEBSAS">{{cita web |url=https://www.tiemposur.com.ar/nota/116913-nacion-borro-del presupuestu-2017-l'acueductu-pa-la zona-norte |títulu=Nación borró del presupuestu 2017 l'acueductu pa zona norte |publicación=Tiempo Sur |fecha=21 de setiembre de 2019 }}</ref> beneficiando a les llocalidaes de [[Puertu Deseyáu]], [[Picu Truncáu]], [[Las Heras (provincia de Santa Cruz)|Las Heras]], [[Jaramillo (Santa Cruz)|Jaramillo]] y [[Ciudá de Perito Moreno|Perito Moreno]], ente otres.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201510/123093-llancen-la-licitacion-pa-la-construccion-de-un |títulu=Llancen la llicitación pa la construcción d'un acueductu que va aprovir agua potable a once llocalidaes |publicación=Télam |editorial=Axencia Nacional de Noticies |fecha=9 d'ochobre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230423133647/https://www.telam.com.ar/notas/201510/123093-llancen-la-licitacion-pa-la-construccion-de-un |fechaarchivu=2023-04-23 }}</ref> La obra nun tuvo oferentes,<ref>{{cita web |url=http://www.infoenergia.com.ar/declaren-erma-la-licitacion-pa-la-esperada-obra/ |títulu=Acueductu Llagu Buenos Aires: Declaren erma la llicitación pa la esperada obra |publicación=Infoenergia |editorial= |fecha=Marzu de 2016}}</ref> y la [[Presidencia de Mauricio Macri|nueva xestión]] decidió atayar el proyeutu.<ref name ="ACUEBSAS"/> Na [[provincia de Santiago del Estero]], llevar a cabu en 2011 les obres de reconstrucción del dique Figueroa/Néstor Kirchner, con una inversión de 369 millones de pesos per parte del estáu nacional. Les obres dexen regular l'usu de l'agua recuperando pa la producción agropecuaria unes 30.000 hectárees. Paralelamente llevóse a cabu la construcción de la presa El Cero y el so vertideru, obres de toma sobre la canal Gini y obres de toma pa la canal San Jorge pa impulsar el desenvolvimientu granible agropecuariu na zona centro de la provincia.<ref>{{cita web |url=http://elprogresoweb.com.ar/noticia.php?noticia=2383 |títulu=CFK inaugura'l dique "Nestor Kirchner" |publicación=Diariu El Progresu (Santiago del Estero) |editorial= |fecha=19 d'abril de 2011 }}</ref><br> En 2012, retomóse la construcción del banzáu [[Dique El Bolsón|El Bolsón]], sobre'l [[ríu Albigasta]], que va dexar recuperar pa l'actividá agropecuaria una amplia zona del [[departamentu Choya]], nel suroeste de la provincia de Santiago del Estero.<ref>{{cita web |url=https://www.elliberal.com.ar/noticia/27543/volver# a entamar-obra-dique-bolson-tendra-fuerte-impautu-frias |títulu volver# a entamar la obra del dique El Bolsón que va tener un fuerte impautu en Frías |publicación=El Lliberal (Santiago del Estero) |fecha=25 de xineru de 2012}}</ref> En 2014 foi rematáu l'Acueductu del Oeste, que s'estiende dende la represa de [[Banzáu de Ríu Fondu|Ríu Fondu]] hasta la llocalidá de [[Laprida (Santiago del Estero)|Laprida]], que ye la receptora final, depués de percorrer numberoses llocalidaes y paraxes.<ref>{{cita web |url=https://www.diariopanorama.com/noticia/200246/de-vido-gobernadora-inauguraron-acueductu-oeste-linea-500kv |títulu=De Vido y la Gobernadora inauguraron l'Acueductu del Oeste y la Llinia de 500kV |publicación=Diariu Panorama (Santiago del Estero) |fecha=16 de xunu de 2015}}</ref> L'acueductu de 149,2 quilómetros d'estensión y les sos instalaciones y unidaes hidráuliques y sanitaries accesories brinden suministru d'agua a 20.000 persones de manera direuta y a 90.000 de manera indireuta en zones gustantes a seques.<ref>{{cita web |url=http://www.ele-ve.com.ar/Cristina-inauguro-l'Acueductu-del Oeste-en-Santiago-del Estero.html |títulu=Cristina inauguró l'Acueductu del Oeste en Santiago del Estero |publicación=alce |fecha=Xunu de 2015}}</ref> L'acueductu favorez el suministru d'un área d'unes 500.000 hectárees, creando amás meyores na producción ganadera de los departamentos de [[Departamentu Río Fondu|Ríu Fondu]], [[Departamentu Guasayán|Guasayán]], [[Departamentu Capital (Santiago del Estero)|Capital]], [[Departamentu Silípica|Silípica]], [[Departamentu Choya|Choya]] y [[Departamentu Loreto|Loreto]].<ref>{{cita web |url=http://cuartopoderweb.com/2015/04/la importancia-del acueductu-del oeste/ |títulu=La importancia del Acueductu del Oeste |publicación=Cuartu Poder (Santiago del Estero) |fecha=5 d'abril de 2015 }}</ref> Nel distritu de [[Laboulaye]], [[Provincia de Córdoba (Arxentina)|provincia de Córdoba]], inauguró la obra del acueductu de 150 quilómetros ente la llocalidá d'[[Etruria (Arxentina)|Etruria]] y Laboulaye, que demandó un presupuestu nacional envaloráu en 130 millones de pesos, financiaos por entemediu del Ente Nacional d'Obres Hídriques de Saneamientu.<ref>{{cita web |url=http://www.telediariodigital.net/2011/04/cristina-llego-a-cordoba-pa-inaugurar-obres-en-la provincia/ |títulu=Cristina: “Dende'l 2003, Córdoba recibió más de 105 mil millones de peso” |publicación=Telediariu Dixital |fecha=6 d'abril de 2011 }}</ref> La obra afecta un área con una población aproximada de {{formatnum|50000}} persones.<ref>{{cita web |url= http://www.etruria.gov.ar/nota_info.php?noticia=24&tipu=noticia |títulu= Foi inauguráu l'acueductu Etruria-Laboulaye |publicación= Municipalidá de Etruria |fecha= 16 d'abril de 2011 }}</ref> En [[2010]] foi reconstruyida la [[Central hidroeléctrica Saltu de la Llomba]], sobre'l [[ríu Jáchal]], na [[provincia de San Juan]]. Tratar d'una instalación de producción n'enerxía llétrica del tipu conocíu como "de pasada" —yá que nun provién d'un banzáu— y depués de travesar les turbines, l'agua utilízase para riego.<ref name=SIE>{{cita web |url=http://www.sieye.com.ar/microcentral-hidraulica-salto-de-la llomba.html |títulu=Microcentral hidráulica Saltu de la Llomba |obra=SIEyE, Servicios d'Inxeniería Llétrica y Electromecánica }}<br> * {{cita web |url=http://www.mineria.gov.ar/estudios/irn/snjuan/g-41a.asp |títulu=Provincia de San Juan, cuenca del ríu Jáchal |obra=Páxina de la Secretaría de Minería de la Nación Arxentina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090418125413/http://www.mineria.gov.ar/estudios/irn/snjuan/g-41a.asp |fechaarchivu=18 d'abril de 2009 }}</ref> Na [[provincia de Río Negro]] empecipiar en [[Cinco Salto]] la obra de revestimiento de la canal de aducción de la [[Central hidroeléctrica Julián Romero]], en [[Ríu Coloráu (Río Negro)|Ríu Coloráu]] empezó la obra d'arreglu del sistema de riego de la [[Central hidroeléctrica Saltu Andersen]], en [[Barda del Mediu]] empecipióse l'arreglu de les compuertes del [[Dique Ballester]], en [[Cipolletti]] la obra de caltenimientu del revestimiento de la canal de aducción na [[Central hidroeléctrica Cipolletti]] y en [[Campo Grande (Río Negro)|Campo Grande]] la obra de modernización del sistema de riego.<ref>{{cita web |url=https://www.adnrionegro.com.ar/2015/07/proyeuten-obres-hidraulicas-y-de-saneamientu-por-190-millones-de-peso/ |títulu=Proyeuten obres hidráuliques y de saneamientu por 190 millones de peso |publicación=ADN - Axencia Dixital de Noticies |fecha=24 de xunetu de 2015 }}</ref> Pal riego na zona del [[Altu Valle del ríu Negru|Altu Valle]] llevar a cabu'l plan pa la Canal Principal de Cinco Salto, con una inversión de más de 46 millones de pesos,<ref>{{cita web |url=https://www.rionegro.com.ar/region/canal-anovada-en-cinco-salto-antes-de-la-ll-DBRN_7894679 |títulu=Canal anováu en Cinco Salto antes de la llegada de l'agua editorial=Editorial Rio Negru |fecha=24 d'agostu de 2015 }}</ref> y la impermeabilización de la Canal Principal de Ríu Coloráu.<ref>{{cita web |url=http://www.rionegro.gov.ar/?contID=17520 |títulu=El DPA remató trabayos na Canal Principal de Rio Coloriáu |publicación=Departamento Provincial d'Agües - Río Negro |fecha=25 d'agostu de 2014 }}<br> * {{cita web |url=https://www.adnrionegro.com.ar/2015/06/anuncien-la-segunda-etapa-de-impermeabilizacion-de la canal principal-saltu-andersen/ |títulu=Anuncien segunda etapa de impermeabilización de la Canal Salto Andersen |publicación=ADN - Axencia Dixital de Noticies |fecha=24 de xunu de 2015 }}</ref> == Política n'Economía == {| class="toc" border="1" style="text-align:center; float:right; clear:all; margin-right:10px; font-size:85%; margin-left:3px; background: #75AADB" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;text-align:center; float:right; clear:all; margin-right:10px; font-size:85%; margin-left:3px; background: #75AADB&quot;}" href |+'''Poder de compra d'un salariu mínimu de 2003''' '''contra un salariu mínimu de 2013'''<ref>Relevamiento fechu pol diariu ''[[Ámbitu Financieru]]'' (Buenos Aires) sobre la base de precios de mercáu. Fonte: Glikman, Andrea (2013): [http://www.ambito.com/diario/noticia.asp?id=701141 «En 10 años, xubir del salariu mínimu gána-y a inflación real»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305134042/http://www.ambito.com/diario/noticia.asp?id=701141 |date=2016-03-05 }}, artículu del 8 d'agostu de 2013 nel diariu Ámbitu Financieru (Buenos Aires). <br> * [http://www.lanacion.com.ar/1723645-afiten-el salario-minimo-en-4400-pesos «Afiten el salariu mínimu en 4400 pesos»], artículu del 1 de setiembre de 2014 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires).<br> * [http://www.ieco.clarin.com/nafta-gasoil-reduccion-preciu-kicillof-de_vido-petroleo_0_1271873081.html «Ye oficial: amenorguen 5 % el preciu de les naftes y el gasoil»], artículu del 23 d'avientu de 2014 nel suplementu ''iEco'' del diariu ''Clarín'' (Buenos Aires).<br> * [http://www.infonews.com/2014/05/30/politica-146831-dende-manana-aumenta-la tarifa-de-los taxis-en-la-ciudad-y-nun refuguen-nueves-medríes.php «El Gobiernu del PRO aumentó un 15 per cientu la tarifa de los taxis na ciudá»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230417193450/https://infonews.com/2014/05/30/politica-146831-dende-manana-aumenta-la |date=2023-04-17 }}, artículu del 30 de mayu de 2014 nel diariu ''Infonews'' (Buenos Aires).</ref> | colspan="1" style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |'''Productu o serviciu''' | colspan="2" style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Operativa Petrina Sur" |'''Agostu de 2003 ($260)''' | colspan="2" style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Xendarmería Nacional" |'''Xineru de 2015 ($4400)''' |- href="Ciudá Autónoma de Buenos Aires" | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" | | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Operativu Centinela" |Preciu | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |Cantidá per sueldu | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |Preciu | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Operativu Escudo Norte" |Cantidá per sueldu |-href="Ciudá de Santiago del Estero" | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |1 L de nafta súper | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Operativu Vigía" |$1,89 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |137 llitros | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Policía Federal Arxentina" |$11,70 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |376 llitros |- | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Arxentina" |1 periódicu | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="transexualidá" |$1,80 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="tresxéneru" |144 exemplares | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Transfobia" |$8 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Homofobia" |550 exemplares |- | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Xendarmería Nacional Arxentina" |Baxada de bandera taxi | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |$1,28 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="prostitución infantil" |203 viaxes | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |$12,65 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Eva Giberti" |347,8 viaxes |- | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |1 kg de xeláu | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |$22 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |11,8 kg | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |$110 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |40 kg |- | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |1/2 kg de yerba | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Néstor Kirchner" |$1,28 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |203 paquetes | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Chile" |$19,75 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |223,3 paquetes<tr><td style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}">1 kg d'azucre</td><td style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Ansés">$1,32</td><td style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="netbook">196 paquetes</td><td style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}">$7,10</td><td style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}">619,7 paquetes</td></tr> |- href="Aduana de Taylor" | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Buenos Aires" |1 L de lleche | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="fotografía" |$1,40 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="pintura" |185 llitros | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="audiovisual" |$8,10 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Fuerte de Buenos Aires" |440 llitros |- href="mural" | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |1 kg de cenahoria | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Exerciciu plásticu" |$1,30 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Méxicu" |200 kg | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="David Alfaro Siqueiros" |$6,90 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |637 kg |- | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Aerolíneas Argentinas" |1 kg de llechuga | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Austral Líneas Aéreas" |$0,75 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |346,6 kg | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Iberia (aereollinia)" |$12 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |366 kg |- | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |25 fardelinos de té<td style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}">$1,59</td> | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |163 caxes | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Fábrica Militar d'Aviones" |$5,30 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Marcelo T. de Alvear" |830,1 caxes |- href="Carlos Menem" | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Lockheed Martin" |1 viaxe en coleutivu en Buenos Aires | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Nilda Garré" |$0,75 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |346 viaxes | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina" |$3 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |1466,6 viaxes |- | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |1 ómnibus Buenos Aires - Mar del Plata | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Tecnópolis" |$40 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Villa Martelli" |6,5 viaxes | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="América llatina" |$240 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="xunetu" |13,75 viaxes |- href="payares" | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="2011" |Arriendu departamentu permediu | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Polu Científicu Teunolóxicu (Buenos Aires)" |$500 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Palermo (Buenos Aires)" |0,52 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Pesu arxentín (moneda)" |$3000 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |1,5 |- href="Bec.Ar" | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="bioteunoloxía" |Universidá privada | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="nanoteunoloxía" |$400 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Teunoloxíes de la información y la comunicación" |0,65 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" |$3500 | style="background: #F0F8FF;" data-ve-attributes="{&quot;style&quot;:&quot;background: #F0F8FF;&quot;}" href="Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria" |1,25 |} La [[política económica]] que sigue ye expansionista. El [[PIB]] per cápita para [[2011]] midíu en [[paridá de poder adquisitivu]] d'[[Dólar d'Estaos Xuníos|USD]] 17&nbsp;376, ye'l más altu d'[[América Llatina]].<ref>[http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2011/02/weodata/weorept.aspx?sy=2009&ey=2016&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&pr1.x=49&pr1.y=10&c=213%2C263%2C268%2C273%2C218%2C278%2C223%2C283%2C228%2C288%2C233%2C293%2C238%2C243%2C248%2C253%2C298%2C258%2C299&s=PPPPC&grp=0&a= FMI - Report for Selected Countries and Subjects]</ref> Mientres la so presidencia tamién se rexistra un aumentu de la Inversión Bruta Interna Fixa: en [[2009]] representó'l 20,6% del [[PIB]] Creció fuertemente en 2010 y 2011, escontra'l 2012 algamó'l nivel récor del 24.1% del [[PIB]], rematando l'añu en 25.1% del PIB.<ref name="bcra">{{cita web|url=http://www.bcra.gov.ar/pdfs/indicadores/Radar.pdf|títulu=Arxentina: RADAR Macroeconómicu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130513113640/http://www.bcra.gov.ar/pdfs/indicadores/Radar.pdf|fechaarchivu=2013-05-13}}</ref> El nivel permediu d'inversión, qu'ente 1993 y 2001 foi del 19 % del PIB, esguiló a una media del 22,5 per cientu ente 2006 y 2011, con un picu del 24,5 % en 2011.<ref name="bcra" /><ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/17-6771-2013-05-01.html|títulu=Reindustrialización |autor= Mariano Kestelboim |publicación=Diariu Página/12 |fecha=28 d'abril de 2013 }}</ref> La [[política cambiaria]] consiste en caltener un [[dólar d'Estaos Xuníos]] alto. Pela so parte, la [[política fiscal]] representa una [[presión tributaria]] percima de la [[Media aritmética|media]] de Llatinoamérica.<ref>{{cita web |url= http://tiempo.elargentino.com/notas/menos-presion-tributaria-que-brasil |títulu= Menos presión tributaria qu'en Brasil. |fechaaccesu= 26 d'agostu de 2011 |añu=2010 |formatu= web |editorial= Diariu [[Tiempo Argentino (diariu de 2010)|Tiempo Argentino]]}}</ref> Mientres el so xestión reformó la Carta Orgánica del Bancu Central pa restituyi-y al organismu'l so rol de promotor de crecedera y emplegu, tal como fuera afiguráu na Carta Orgánica aprobada pola llei 20539 de 1973.<ref>[http://rielfm.com.ar/2010.09.08,osuna-empondero-la-gestion-de-marcu-del-pont-en-el-bcra,31687,imprimir.htm Osuna emponderó la xestión de Marcó del Pont nel BCRA]</ref> El&nbsp;[[PIB]]&nbsp;per cápita pa 2011 midíu en [[paridá de poder adquisitivu]] de [[dólares d'Estaos Xuníos]]&nbsp;17&nbsp;376, foi'l más altu d'[[América Llatina]].&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-166|165]]</sup><br> Nos niveles de [[Desemplegu n'Arxentina|desemplegu]] reparar una constante baxa mientres esti periodu: 17,3% 2003; 14,8% en 2004; 11,6% en 2005; 8,7% en 2006; 7,9% en 2008.&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-167|166]]</sup> En 2011 el desemplegu baxó al 6.7 per cientu, la tasa tocó un mínimu en 20 años, ye'l nivel más baxu dende ochobre de 1991.&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-168|167]]</sup> Amás, la desigualdá midida al traviés del Coeficiente de Gini amenorgar de 0,534 en 2003<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-169|168]]</sup> a 0,371 en 2013&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-170|169]]</sup> convirtiéndose nel país más igualitariu d'América Llatina.&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-171|170]]</sup> Escontra'l 2011 la Cepal informó que la probeza baxara al 5.7 per cientu y la indigencia al 1.9 per cientu, asitiando a l'Arxentina como'l país con menos probeza de Llatinoamérica y el segundu con menor indigencia.&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-172|171]]</sup>La clase media n'Arxentina doblar na última década, destacar amás como'l país llatinoamericanu col mayor aumentu de la so clase media como porcentaxe de la población total, la clase media aumentó nesi periodu de 9.3 millones a 18.6 millones de persones.&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-173|172]]</sup> A partir de la crecedera económica los bancos otra vegada ganaron depósitos: pasaron de $169&nbsp;729 n'avientu del 2006, lo qu'implica una crecedera de más del $618&nbsp;617 millones (aproximao 117&nbsp;000 millones de dólares) en 2013.&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-190|189]]</sup> La industria automovilística ye'l segundu sector industrial más relevante en términos d'Inversión Estranxera Direuta, nel periodu 2008-2013, rexistróse inversiones por 16&nbsp;900 millones de pesos n'empreses automotrices, empobinaos a la producción de nuevos modelos, ampliación de plantes, desenvolvimientu de provisores y capacitación.&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-195|194]]</sup>El sector automotriz, esperimentó mientres la última década una crecedera esponencial de producción de casi'l 400%.&nbsp;<sup>[[Historia económica d'Arxentina#cite note-196|195]]</sup>Solo na industria, el comerciu y los servicios creáronse unes 200 mil nueves empreses.<ref>{{cita web |url=http://www.infonews.com/2013/04/30/politica-73198-en-el-dia-del%20trabayador-l%27emplegu-crez-al-maximo-de-los-ultimos-40-anos-1-de-mayu---dia-del%20trabayador.php |títulu=Nel Día del Trabayador, l'emplegu crez al máximu de los postreros 40 años |periódicu=INFONEWS |editorial= |fecha=30 d'abril de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130502233132/http://www.infonews.com/2013/04/30/politica-73198-en-el-dia-del |fechaarchivu=2013-05-02 }}</ref>La producción d'automóviles amontar dende los 169.621 vehículos fabricaos en 2003 al récor históricu de 828.771 unidaes en 2011, lo que representó una crecedera del 388%, y que s'afai al 350% de medría a lo llargo de los diez años previos. La industria automovilística ye'l segundu sector industrial más relevante en términos d'Inversión Estranxera Direuta, nel periodu 2008-2013, rexistráronse inversiones por 16.900 millones de pesos n'empreses automotrices, empobinaos a la producción de nuevos modelos, ampliación de plantes, desenvolvimientu de provisores y capacitación.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201305/18173-el |títulu=El sector automotriz creció en forma esponencial na última década |periódicu=Télam - Axencia Nacional de Noticies editorial= |fecha=19 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422002512/https://www.telam.com.ar/notas/201305/18173-el |fechaarchivu=2023-04-22 }}</ref> El 25 de Xunu de 2008 coles mires d'otorgar un fortalecimientu de la Industria Nacional, sanciónase la Llei 26.393 de desenvolvimientu y afitamientu del sector Autopartista Nacional que promovía que les terminales tendrán de cumplir col Conteníu Mínimo Nacional nos sos productos, que va ser del 30% p'automóviles y utilitarios, 25% pa vehículos comerciales llivianos, camiones y ómnibus, amás de beneficios impositivos y simplificación de trámites pa les autopartistas.<ref>{{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/140000-144999/142170/norma.htm |títulu=Ley 26.393 |publicación=InfoLeg |editorial= |fecha=4 de xunetu de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://www.cpcecba.org.ar/noticias/asi-es-la-nueva-llei-de-fortalecimientu-del-autopartismu/11875/ |títulu=Asina ye la nueva llei de fortalecimientu del autopartismu |publicación=Caxa de previsión Social pa Profesionales en Ciencies Económiques |editorial= |fecha= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230417190444/https://cpcecba.org.ar/noticias/asi-es-la-nueva-llei-de-fortalecimientu-del-autopartismu/11875/ |fechaarchivu=2023-04-17 }}</ref> La Inversión Estranxera Direuta (IED) empobinada a la minería creció a una tasa añal de 47 % ente 2007 y 2012. Los puestos de trabayu, direutos ya indireutos, creaos pola actividá minera pasaron de 79.000 en 2003 a 505.000 en 2013. Nel mesmu periodu los proyeutos d'inversión n'execución pasaron de 18 a 614, ente que la producción de minerales multiplicar por diez.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201305/18155-la-mineria-unu-de-los |títulu=La minería, unu de los sectores que más creció ente 2003 y 2013 |periódicu=Télam - Axencia Nacional de Noticies editorial= |fecha=19 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422232221/https://www.telam.com.ar/notas/201305/18155-la-mineria-unu-de-los |fechaarchivu=2023-04-22 }}</ref> El sector de la construcción y el desenvolvimientu inmobiliariu caltuvo na década 2003-2013 una actividá firme y creciente. Nel añu 2002 la construcción cuntaba con 70.000 emplegaos rexistraos y creció hasta los 380.000 en 2013.<ref>{{cita web |url=http://www.infonews.com/2013/05/18/economia-76500-construccion-peracabar-decada-foi-la-mas-importante-en-50-anos.php |títulu=Construcción: la última década foi la más importante en 50 años |periódicu=Infonews |editorial= |fecha=18 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140502002700/http://www.infonews.com/2013/05/18/economia-76500-construccion-peracabar-decada-foi-la-mas-importante-en-50-anos.php |fechaarchivu=2 de mayu de 2014 }}</ref> Paralelamente, el sector industrial de producción d'electrodomésticos amosó importantes meyores, llegando en dellos rubros a producciones récor.<ref>{{cita web |url=http://www.diariobae.com/diario/2013/04/26/27676-los%20fabricantes-de-lavarropas-proyeuten-record-de-produccion.html |títulu=Los fabricantes de lavarropas proyeuten récor de producción periódicu=Diariu Bae |editorial= |fecha=26 d'abril de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130925185207/http://www.diariobae.com/diario/2013/04/26/27676-los |fechaarchivu=2013-09-25 }}</ref> Respectu al sector agropecuariu la soya, que se constituyó nel principal cultivu d'Arxentina, algamó na temporada 2009/2010 una collecha récor de 52 millones de tonelaes, la producción de maíz paso de 23,7 millones de tonelaes producíes na temporada 2010/2011 al récor de 25 millones pa la temporada 2012/2013.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201305/18158-en |títulu=Na última década, Arxentina volvió ser potencia agroalimentaria |periódicu=Télam - Axencia Nacional de Noticies editorial= |fecha=19 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220810105852/https://www.telam.com.ar/notas/201305/18158-en |fechaarchivu=2022-08-10 }}</ref> Esta crecedera nel sector agropecuariu tamién se vio retrucáu en cultivos menores, como l'arroz y la cebada, qu'algamaron producciones cercanes a les 2 millones de tonelaes nel primer casu, y de 5 millones nel segundu. Mientres la so xestión la industria testil creció un 9&nbsp;% en 2009 y un 16&nbsp;% nel 2010.<ref>«[https://web.archive.org/web/20150208195331/http://www.comunidadtextil.com/news1/2011/02/la industria testil-argentina-llogru-record-de-produccion/ «La industria testil arxentina llogró récor de producción»], artículu de febreru de 2011 nel sitiu web ''Comunidá Testil''. Consultáu'l 24 de febreru de 2011.</ref> Nel añu 2010 la producción industrial creció un 9.7&nbsp;%, principalmente impulsada pola espansión del 40.6&nbsp;% na industria automovilística. La medría de la venta por unidaes n'avientu de 2010, favoreció l'aumentu del 34.4&nbsp;% na facturación, qu'algamó un total de 7443.9&nbsp;millones de pesos.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1344744-la-produccion-industrial-crecio-97-en-2010 «La producción industrial creció 9.7&nbsp;% en 2010»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180227153504/http://www.lanacion.com.ar/1344744-la-produccion-industrial-crecio-97-en-2010 |date=2018-02-27 }}, diariu ''La Nación''. Consultáu'l 5 d'abril de 2014.</ref> La producción de cementu triplicar en 12&nbsp;años, pasando de cuatro&nbsp;millones de tonelaes a dolce&nbsp;millones.<ref>{{Cita noticia|títulu=La producción de cementu triplicar en doce años|url=http://www.infonews.com/2014/06/29/economia-151477-la-produccion-de-cementu-triplicar en-doce-ano.php|fechaaccesu=26 de febreru de 2018|periódicu=INFOnews|idioma=es}}</ref> En 2011 presentóse'l Plan Estratéxicu Industrial 2020,<ref>{{Cita noticia|títulu=La Presidenta presentó'l Plan Estratéxicu Industrial 2020|url=https://www.casarosada.gob.ar/informacion/archivo/25441-la presidenta-presento-el plan-estrategico-industrial-2020|fechaaccesu=26 de febreru de 2018|periódicu=Casa Rosada|idioma=es-es}}</ref> que proponía midíes p'aumentar la productividá de los principales sectores de la industria arxentino:<ref>{{Cita web|url=http://www.uba.ar/archivos_secyt/image/Plan%20Estrat%C3%A9gico%20Industrial%202020(1).pdf|títulu=Plan Estratéxicu Industrial 2020|sitiuweb=Resume PIUBAD - UBA}}</ref>Mientres la so xestión impulsó distintes llexislaciones sobre incentivos industriales: llei de promoción del software,<ref>{{Cita noticia|apellíos=Olveira |nome=Dolores |títulu=Más de 300 empreses van buscar los beneficios de la llei de software|url=https://www.cronista.com/economiapolitica/-Mas-de-300-empreses-buscaren-los beneficios-de-la llei-de-software-20140307-0056.html|fechaaccesu=26 de febreru de 2018|periódicu=El Cronista|idioma= |fecha=7 de marzu de 2014}}</ref> llei de promoción a la integración de autopartes, programa de desenvolvimientu de provisores pa la industria de petroleu, gas y minería, programa d'adautación competitiva de Pymes, merque municipal, ente otros. Foi una activa negociadora nel ámbitu del [[Mercosur]] y los alcuerdos [[Asociación Llatinoamericana d'Integración|ALADI]] y billaterales con China ya India. ==== Política pa Pymes ==== En 2011 foi llanzáu pol Ministeriu d'Industria'l Programa d'Accesu al Creitu y Competitividá (PACC), pa financiar estudios de mercáu internu y esternu, investigación, diseñu y desenvolvimientu de nuevos productos y servicios, inxeniería d'infraestructura granible, certificación de normes calidable, desenvolvimientu y implementación de software, planes estratéxicos, desarrollos teunolóxicos ya innovadores, ente otros.<ref>{{cita web |url=https://www.casarosada.gob.ar/informacion/archivo/25176-programa-de-accesu-al-credito-y-competitividá-pacc- |títulu=Programa d'Accesu al Creitu y Competitividá (PACC) |publicación= Casa Rosada |editorial= Presidencia de la Nación |fecha=16 de xunu de 2011}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www1.hcdn.gov.ar/dependencies/dselectronicos/actes/2007/125OT17_01_R29.pdf|títulu=125ᵘ Periodu Llexislativu Ordinariu. 17ᵘ Sesión Tables. 29ᵘ Xunta Expediente 2843-D-06.|fechaaccesu=17 de xunu de 2009|autor=Cámara de Diputaos de la Nación|fecha=28 de payares de 2007|editorial=Cámara de Diputaos de la Nación}}</ref> El 9 d'avientu de 2009 llanzóse'l Fondu Nacional de Desenvolvimientu pal Micro, Pequeña y Mediana Empresa (Fonapyme) un fideicomiso estatal destináu a financiar proyeutos d'inversión granible en pequeñes y medianes industries. En 2015, el Fonapyme daba dende 1,5 millón de pesos hasta 7 millones de pesos pa financiar proyeutos de pymes. En 2010, esti preséu financió 121 proyeutos por 34 millones de pesos, centrándose na actividá industrial (91%).<ref>{{cita web |url=https://www.cronista.com/impresageneral/10-Entrugues-sobre-los-creditos-Fonapyme-20101209-0037.html |títulu=10 Entrugues sobre los creitos Fonapyme |publicación=El Cronista |fecha=9 d'avientu de 2010 }}</ref> El mesmu añu creóse'l Réxime de Bonificación de Tases, que subsidiada la tasa d'interés de los préstamos bancarios que les pymes pertenecientes a los sectores d'Industria, Comerciu, Construcción y Servicios ciscaben a bancos públicos y privaos pa capital de trabayu, inversiones granibles y demás.<ref>{{cita web |url=http://copal.org.ar/wp-content/uploads/2015/06/sspf.pdf |títulu=Programes d'Asistencia Financiera pa PYMES editorial= Secretaría de la Pequeña y Mediana Empresa y Desenvolvimientu Rexonal |páxina=10 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170516222249/http://copal.org.ar/wp-content/uploads/2015/06/sspf.pdf |fechaarchivu=2017-05-16 }}<br> * {{cita web |url=https://www.eldestapeweb.com/esclusivu-el plan-del gobiernu-destruyir-les pymes-y-beneficiar-los bancos-n39873 |títulu=El plan del Gobiernu pa destruyir a les pymes y beneficiar a los bancos |publicación=El Destape |autor=Jonathan Heguier |fecha=25 de febreru de 2018 }}</ref> En 2010 impleméntase'l Monotributu Social, una nueva categoría tributaria que-yos facilitaba a los entamadores de la economía social la so inclusión al mercáu formal, por aciu la facturación de los sos productos.<ref>{{cita web |url=https://www.desarrollosocial.gob.ar/wp-content/uploads/2015/07/Llei-N---26.565.pdf |títulu=Ley N° 26.565 |editorial=Ministeriu de Desenvolvimientu Social |fecha=21 d'avientu de 2009 }}</ref> D'esta manera, apuerten a una obra social y al sistema previsional. Nel añu 2012 ampliáronse estes midíes, al traviés de: costu cero del Monotributu pa tomadores de [[microcreitu|microcreitos]] y la exención de los monotributistas sociales nel impuestu sobre los ingresos brutos.<ref>{{cita web |url=https://www.desarrollosocial.gob.ar/wp-content/uploads/2015/11/Politicas-Publiques-con Impautu Social-integráu.pdf |títulu=Polítiques Públiques con Impautu Social |editorial=Ministeriu de Desenvolvimientu Social |fecha=Payares de 2015 }}</ref> === Aumentu de la inversión estranxera === La [[inversión estranxera direuta]] na [[Arxentina]] algamó 9726 millones de dólares en [[2008]], esperimentando una gran crecedera con respectu al permediu del periodu [[2004]]-[[2007]] de 5350 millones de dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.unsam.edu.ar/escueles/economia/oem/pdf/oem21.pdf |autor=Jorge Remes Lenicov |enllaceautor=Jorge Remes Lenicov |títulu=La Inversión Esterna Direuta n'América Llatina y nel mundu |publicación=Observatorio de la Economía Mundial - Boletín N° 21 |editorial=Escuela d'Economía y Negocio - Universidad Nacional de San Martín |fecha=2015 |páxina=5 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230414073956/http://www.unsam.edu.ar/escueles/economia/oem/pdf/oem21.pdf |fechaarchivu=2023-04-14 }}</ref> Nel primer semestre de 2012, los ingresos de IED al país fueron un 42% superiores a los d'igual periodu de 2011.<ref>{{cita web|url=http://tiempo.infonews.com/2012/11/17/editorial-91055-el%20papel-de-la-inversion-estranxera-direuta-en-america-latina.php|títulu=El papel de la inversión estranxera direuta n'América llatina fecha= 17 de payares de 2012|autor=Eugenia Aruguete|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121119011626/http://tiempo.infonews.com/2012/11/17/editorial-91055-el|fechaarchivu=2012-11-19}}</ref> Mientres l'añu 2012 la inversión estranxera direuta llegó a 12&nbsp;551 millones de dólares, la cifra más alta del periodu 2002-2012. Rexistró un aumentu del 27% respectu del 2011, frente a una crecedera de 6,7% del restu d'[[América Llatina]].<ref name="La inversión estranxera aumentó un 27% en 2012">{{cita noticia|títulu=La inversión estranxera aumentó un 27% en 2012|url=http://www.diariobae.com/diario/2013/05/15/28489-la-inversion-estranxera-direuta-en-la-argentina-aumento-un-27-en-el-2012.html|axencia=BAE|fecha=13 de mayu de 2013}}</ref> La midíes impulsaes pol gobiernu afalaron la reinversión de ganancies nel mercáu internu arxentín, qu'algamaron en 2012 los 7984 millones de dólares, más del doble qu'en 2011.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/america/2013/05/15/argentina/1368631491.html |títulu= Un añu récor pa la inversión estranxera n'Arxentina tres la espropiación a Repsol |publicación=El Mundo |ubicación=España |fecha=15 de mayu de 2013 |autor=Nazaret Castro}}</ref> Arxentina convertir nel quintu país llatinoamericanu con mayor receición de IED, por detrás de Méxicu (12&nbsp;659 millones) y per delantre de Perú (12&nbsp;240 millones).<ref>{{cita web |url=http://www.lapoliticaonline.com/noticias/val/90786-7/cepal-poles torgues-al-envio-de-utilidaes-la-inversion-estranxera-crecio-un-27.html|títulu=Cepal: poles torgues a la unviada d'utilidaes, la inversión estranxera creció un 27% |publicación= La Política Online |fecha=14 de mayu de 2013}}</ref> Nel últimu añu de xestión kirchnerista, según la CEPAL, na Arxentina los ingresos de IED llegaron a 11.655 millones de dólares, lo que significó un aumentu d'un 130 % respectu del total de 2014.<ref name="La inversión estranxera cayó en tola rexón pero na Arxentina caltúvose estable">{{cita noticia|títulu=La inversión estranxera cayó en tola rexón pero na Arxentina caltúvose estable|url=https://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-301844-2016-06-15.html|axencia=Páxina12|fecha=15 de xunu de 2016}}<br> * {{cita noticia|apellíos1=Grasu|nome1=Genaro|títulu=La inversión estranxera caltúvose estable na Arxentina y cayó na rexón|url=http://www.infonews.com/nota/202354/la-inversion-estranxera-caltúvose-estable|axencia=Infonews|fecha=28 de mayu de 2015}}</ref> === Política llaboral === [[Archivu:Cristina Fernández.jpg|miniatura|Cristina Fernández en 2008 mientres el so primer periodu.]] La política llaboral del Gobiernu de Cristina Kirchner consistió n'afondar la [[negociación coleutiva]] pa regular les [[rellaciones llaborales]], política empecipiada pol presidente Néstor Kirchner. Nel periodu 2003/2014 col Plan Nacional de Regularización del Trabayu (PNRT) se fiscalizaron cerca de 1,4 millones d'establecimientos qu'incluyíen a más de 4 millones de trabayadores inspeccionaos. Mientres el periodu 2003 – 2014 la cobertoria de los emplegadores aseguraos amontóse un 100 % y los trabayadores cubiertos aumentaron un 88 %. Llegóse al récor históricu de casi 9 millones de trabayadores cubiertos pol sistema. En materia de negociación coleutiva pasar de homologar 200 convenios básicamente d'empreses, hasta rexistrar en 2014 cerca de 2000&nbsp;alcuerdos d'actividá y d'empresa. Más del 90 % de los convenios realizar por caña d'actividá económica (y subrama) y los restantes por empresa. Coles mesmes consiguióse la que la cantidá de trabayadores rexistraos sía la mayor en 38 años, anque reconoz que más del 30 % de la [[población activa]] siguen en condiciones precaries. El salariu mínimu creció 1338 % en 10&nbsp;años, siendo según la presidenta un salariu testigu» yá que «tolos convenios tán percima». Ente otres polítiques destáquense los microcreitos pa empresarios ―320&nbsp;000 hasta 2013― y el [[Plan Arxentina Trabaya]] ―qu'amontó la cantidá de cooperatives en más de 6600―.<ref>{{Cita web |url= http://www.trabajo.gov.ar/left/estadisticas/descargas/negColectiva/200803T_negociacionColectiva.pdf |títulu= Estáu de la negociación coleutiva, tercer trimestre |fechaaccesu= 9 de febreru de 2009 |autor= Direición Xeneral d'Estudios y Formulación de Polítiques d'Emplegu |añu= 2008 |editorial= Ministeriu de Trabayu, Emplegu y Seguridá Social |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110903121312/http://www.trabajo.gov.ar/left/estadisticas/descargas/negColectiva/200803T_negociacionColectiva.pdf |fechaarchivu= 2011-09-03 }}</ref> Tamién s'aumentar les indemnizaciones por [[siniestralidá llaboral|accidentes de trabayu]], modificando'l réxime llegal y esaniciando el tope máximu qu'impunxera la llexislación anterior.<ref name="cfk2013-05-01_01">[http://www.casarosada.gob.ar/images/stories/video/cfk-010313-1.flv «Cristina Fernández de Kirchner ante'l Congresu de la Nación Arxentina na apertura del periodu de sesiones ordinaries 2013»], artículu del 1 de marzu de 2013 nel sitiu web oficial Casa Rosada (Buenos Aires). Consultáu'l 4 d'agostu de 2013.<br> * {{Cita web |url= http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/155000-159999/159765/norma.htm |títulu= Decreto 1694/2009 |fechaaccesu=15 de payares de 2009 |autor=Poder Executivu Nacional |fecha=5 de payares de 2009 |editorial= Infoleg}}</ref> Ente l'añu 2002 y 2010, reparóse una medría del 66% de trabayadores rexistraos, ente que nos periodos previos, dende 1974 hasta 2002, l'aumentu llegó apenes a ser ente 12% y del 15%. Esti aumentu de los emplegos rexistraos fixo recular al emplegu "en negru" o non rexistráu, del 50% que representaba nel añu 2002 a un 35% en 2010. [[Archivu:Monthly_indicator_of_industrial_activity_of_Argentina_between_2007-12_and_2012-11.svg|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:Monthly_indicator_of_industrial_activity_of_Argentina_between_2007-12_and_2012-11.svg|miniatura|[[Serie temporal|Serie]] [[Estacionalidad|desestacionalizada]] del [[estimador]] mensual de l'actividá industrial. Base 2006 = 100. Reparar que creció hasta llegar al so máximu en marzu de 2012 con un 35 % más d'actividá industrial.<ref>[https://web.archive.org/web/20110912093446/http://www.indec.gob.ar/argentinaencifras/argentina_en cifres combináu.asp?indice=0 Arxentina en cifres] periodicidad mensual, serie Estimador Mensual Industrial (EMI), nivel xeneral desestacionalizado; publicáu nel sitiu web del Indec. Consultáu'l 5 de febreru de 2013.</ref>]] En 2014 promulgóse la llei de promoción del trabayu rexistráu, pola cual seríen destinaos 4150 millones de pesos en beneficios pa los emplegadores, de los cualos el 65 % taríen dirixíos a les [[microempresa|microempreses]] p'afalales a rexistrar a los sos trabayadores.<ref name="Cristina Kirchner robló un proyeutu de llei de promoción del trabayu rexistráu">{{cita noticia|títulu=Cristina Kirchner robló un proyeutu de llei de promoción del trabayu rexistráu|url=http://www.lanacion.com.ar/1680826-la presidenta-roblo-un-proyecyo-de-llei-de-promocion-del trabayu-en-la-inauguracion-del-salon-de-los pueblos orixinarios|axencia=La Nación|fecha=14 d'abril de 2014}}<br> * {{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/230000-234999/230592/norma.htm |títulu=Ley de Promoción del Trabayu Rexistráu y Prevención del Fraude Llaboral |publicación=InfoLEG |editorial=Ministeriu de Xusticia y Derechos Humanos - Arxentina |fecha=26 de mayu de 2014 }}</ref> Nel añu 2011 la presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]] alzó al Congresu de la Nación un proyeutu de nuevu Estatutu del Peón Rural, qu'amplía los derechos llaborales de los asalariaos rurales. El proyeutu foi aprobáu polo xeneral por 68 votos a favor y 1 votu en contra. La nueva normativa creó un nuevu réxime previsional qu'amenorga de 65 (60 nel casu de la muyer) a 57 años la edá jubilatoria y a 25 los años d'apurras, ya incorpora una llicencia por paternidá de 30 díes. La llei caltién el réxime de fixación de remuneraciones mínimes determinaes pol Conseyu Nacional de Trabayu Agrariu, que nun van poder ser menores al salariu mínimu vital y móvil, y afita periodos y llugares de pagu. Tamién afita n'ocho hores la xornada llaboral (44 hores selmanales) en llugar de la xornada "de sol a sol" con descansos entemedios, reconoz el pagu d'hores extras, el descansu selmanal y meyor condiciones fayadices d'hixene y seguridá como requisitos básicos de l'actividá.<ref name="Con tolos derechos de los otros trabayadores">{{cita noticia|apellíos1=Premici|nome1=Sebastián|títulu=Con tolos derechos de los otros trabayadores|url=https://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-183939-2011-12-22.html|axencia=Página/12|fecha=22 d'avientu de 2011}}</ref> Hasta entós sobre 1,3 millones de peones rurales, más del 80 % atopar na informalidá. La llei dispunxo cuestiones como la xornada llaboral d'ocho hores, terminó col conceutu de "trabayu de sol a sol" y afitó la edá jubilatoria en 57 años.<ref name="Lleis llaborales">{{cita noticia|apellíos1=Cufré|nome1=David|títulu=Ley llaborales|axencia=Páxina12|fecha=14 de marzu de 2015}}</ref> En 2013 aprobóse'l Réxime Especial de Contratu de Trabayu de Cases Particulares, que crea un réxime llaboral pa les emplegaes doméstiques, a les que se-yos reconocen los mesmos derechos de los que gocia'l restu de los trabayadores, como vacaciones pagues, llicencia per maternidá y por enfermedá, indemnización per despidu, y una xornada de trabayu de 48 hores selmanales a lo más yá que hasta esi momentu l'antigua llei reconocíalos menos derechos que al restu de los emplegaos, esta llei algama a un millón de trabayadores. Enantes mientres 60 años el serviciu adomo remanar por decretu que consideraba al personal doméstico totalmente distintu al restu de los trabayadores.<ref name="Promulgen la llei pa emplegaes doméstiques">{{cita noticia|apellíos1=Arriaga|títulu=Promulgen la llei pa emplegaes doméstiques|url=http://www.lanacion.com.ar/1572054-promulgen-la llei-pa-emplegaes-adomes|axencia=La Nación|fecha=12 d'abril de 2013}}<br> * {{cita noticia|títulu=Cristina promulgó la llei d'emplegaes doméstiques pa igualar derechos llaborales|url=http://www.lavoz901.com.ar/despachos.asp?cod_des=168996&ID_Seccion=70&fecemi=12/04/2013&Titular=cristina-promulgo-la llei-de-emplegaes-adomes-pa-igualar-derechos-llaborales.html|axencia=La Voz|fecha=12 d'abril de 2013}}</ref> En 2003 capacitar en programes del Estáu 15.119 trabayadores, pasando en 2012 a 316.738 trabayadores. En total asistieron a cursos y talleres de formación profesional más de 2.4 millones de trabayadores. Poner en marcha'l Plan Nacional de Regularización del Trabayu (PNRT) por aciu el cual se fiscalizaron 900 mil empreses y más de 3 millones de trabayadores. En 2008 sancionóse la llei 26.390 qu'establez que los neños menores a 16 años tienen el derechu fundamental a nun trabayar. En 2013 sancionóse una llei que tipificó como delitu l'aprovechamientu económicu de los menores, con penes de prisión de 1 a 4 años.<ref name="Lleis llaborales"/> A partir de la Llei 26.364 creóse una ferramienta contra'l trabayu en condiciones de servidume como norma fundamental pal remanar contra'l trabayu esclavu. Desenvolviéronse aiciones de fiscalización y control, cuantimás sobre los sectores que más utilicen esta práutica illegal, el rural y el testil.<ref name ="Una Década">{{cita web |url=http://www.trabajo.gob.ar/downloads/destacaos/131104_notes_una-decada-ganada.pdf |títulu=Balance de 2003 a la fecha - Una década de trabayu. Una década ganada. |publicación=Informes especiales |editorial=Ministeriu de Trabayu, Emplegu y Seguridá Social |fecha=25 d'ochobre de 2013 }}</ref> En 2012 sancionóse la Llei de Daños por Accidentes Profesionales en beneficiu y en cuidu de los derechos de los trabayadores. Incorporar al llistáu d'enfermedaes profesionales otres como les hernies, toradures y várices que nun taben y que son frecuentes en distintes actividaes llaborales.<ref name ="Una Década"/> En 2012 llanzóse la iniciativa EMPLEARTEC pa fomentar mayor cantidá y meyor emplegu nes árees de software y teunoloxía a nivel nacional, aumentar la competitividá del sector y del restu de sectores granibles; contribuyir a la inclusión social ya insertamientu llaboral; amenorgar la [[fienda dixital]] y contribuyir na construcción d'una sociedá integrada, inclusiva y competitiva, integraos nes metes del Foru de Software dientro del Plan Estratéxicu 2020 y del Plan Estratéxicu de Formación Continua: Innovación y Emplegu 2020. De los 21.000 beneficiarios de los cursos dende l'añu 2006, más del 65% consiguió trabayu o ameyoró la so situación llaboral.<ref name="Cristina Kirchner llanzó'l programa de formación continua Empleartec">{{cita noticia|títulu=Cristina Kirchner llanzó'l programa de formación continua Empleartec|url=https://www.elintransigente.com/argentina/2012/10/15/cristina-kirchner-llanzo-programa-formacion-continua-empleartec-151673.html|axencia=L'Intransixente|fecha=15 d'ochobre de 2012}}</ref> === La crisis económica mundial de 2008-2009 === La [[crisis económica de 2008-2009]], empecipiada nos [[Estaos Xuníos]], tuvo'l so primer efeutu na Arxentina col aumentu esponencial del preciu internacional de los granos. El 23 de setiembre, nel so discursu na 63ª&nbsp;[[Asamblea Xeneral de la ONX]], la presidenta Fernández denominó a la crisis como'l [[Efeutu Jazz]], aludiendo al so orixe n'[[Estaos Xuníos]], en clara contraposición a les denominaciones que los centros económicos utilizaron pa denominar a les crisis anteriores que s'aniciaben en países emerxentes, como fueron el [[Efeuto Tequila]], [[Efeutu Caipirinha]], el [[Efeutu Arroz]] y el mesmu [[Efeutu Tangu]], como se conoció la crisis arxentina de 1998-2002. La presidenta cuestionó tamién a los «gurúes económicos» que defendíen el modelu económicu d'Estaos Xuníos y criticaben les midíes anticrisis tomaes polos presidentes [[Eduardo Duhalde]] y [[Néstor Kirchner]], pa ratificar la so adhesión de fondu al enfoque [[desarrollismu|neodesarrollista]] de les mesmes.<ref name="Les midíes">{{cita publicación|nome=|apellíu=|enllaceautor=|coautor=|títulu=Cristina Fernández de Kirchner: "Les midíes contracícliques nun son nengún plan B, son pa siguir sosteniendo'l nuesu plan A"|url=http://www.derf.com.ar/despachos.asp?cod_des=244940&ID_Seccion=18|publicación=|editorial=DERF|fecha=27 de xineru de 2001|fechaaccesu=9 de febreru de 2009|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110531165929/http://www.derf.com.ar/despachos.asp?cod_des=244940&ID_Seccion=18|archivedate=2011-05-31}}</ref> N'ochobre d'esi añu la presidenta punxo en marcha un Comité de Crisis d'altu nivel, pa realizar un monitoreo permanente de la emerxencia y encamentar midíes, integráu pol Xefe de Gabinete, el ministru d'Economía, los presidentes del Bancu Central y de la Comisión Nacional de Valores, y el titular de la AFIP (Alministración Federal d'Ingresos Públicos).<ref name="comité">{{cita publicación|nome=|apellíu=|enllaceautor=|coautor=|títulu=Crack financieru internacional. Massa analizó la crisis col comité d'emerxencia|url=http://200.82.82.212/index.php?secc=nota&nid=12012&pagina=2|publicación=|editorial=Crítica|fecha=7 d'ochobre de 2008|fechaaccesu=9 de febreru de 2009|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090215142153/http://200.82.82.212/index.php?secc=nota&nid=12012&pagina=2|archivedate=2009-02-15}}</ref> A partir del 26 de payares, la presidenta Fernández anunció en diverses etapes un plan anticrisis compuestu poles siguiente aiciones:<ref name="plancrisis1">{{cita publicación|nome=|apellíu=|enllaceautor=|coautor=|títulu=Cristina llanzó'l plan B» anticrisis y obres públiques por $71&nbsp;000 millones|url=http://www.agrositio.com/vertext/vertext.asp?id=94859&se=1|publicación=|editorial=Agrositio|fecha=26 de payares de 2008|fechaaccesu=9 de febreru de 2009|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090215120234/http://www.agrositio.com/vertext/vertext.asp?id=94859&se=1|archivedate=2009-02-15}}</ref><ref name="plancrisis2">{{cita publicación|nome=Guillermina|apellíu=Fossati|enllaceautor=|coautor=|títulu=El plan anticrisis que llanzó la presidenta, so la lente de los analistes y empresarios|url=http://economia.infobaeprofesional.com/notas/75135-El plan anticrisis-que-llanzo-la presidenta-so-la lente-de-los analistes-y-empresarios.html?cookie|publicación=|editorial=Infobae|fecha=26 de payares de 2008|fechaaccesu=9 de febreru de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090223092156/http://economia.infobaeprofesional.com/notas/75135-El plan anticrisis-que-llanzo-la Presidenta-so-la lente-de-los analistes-y-empresarios.html?cookie|fechaarchivu=23 de febreru de 2009}}</ref> * Creación d'un [[Ministeriu d'Industria (Arxentina)|Ministeriu de Producción]]. * Paquete anticrisis integráu por trés ferramientes: ** Moratoria tributaria y amenorgamientu de retenciones pal agru; ** Blanquéu, promoción y sostenimientu del trabayu rexistráu pa les [[pyme]]s; ** Blanquéu y repatriación de capitales. * Creitos públicos de fomentu a la producción y al consumu, con una asignación de 13&nbsp;200&nbsp;millones de pesos (4400&nbsp;millones de dólares), asignaos al traviés de la banca privada, a baxu interés. Los fondos asignar col siguiente detalle: xeladeres y otros bienes del llar (3500&nbsp;millones de pesos), automóviles (3000&nbsp;millones de pesos), pequeñes y medianes empreses (3000&nbsp;millones de pesos), campu (1700&nbsp;millones de pesos), industria (1250&nbsp;millones de pesos), camiones (650&nbsp;millones de pesos). Nun segundu anunciu asignáronse creitos al turismu ensin interés (330&nbsp;millones de pesos) y de bienes de consumu (200&nbsp;millones de pesos).<ref name="plancrisis4">{{cita publicación|nome= Guillermina|apellíu=Fossati|enllaceautor=|coautor=|títulu=Tercer cuota del plan oficial anticrisis|url=http://criticadigital.com/index.php?secc=nota&nid=15533|publicación=|editorial= Crítica|fecha=12 d'avientu de 2008|fechaaccesu=9 de febreru de 2009}}</ref> * Plan d'obra pública, por 21&nbsp;000&nbsp;millones de dólares, col fin d'impulsar el restu de la economía y doblar los puestos de trabayu nel sector, creando unos 360&nbsp;000&nbsp;emplegos. [[Archivu:Cristina Fernandez y Obama.jpg|miniatura|[[Barack Obama]] y Cristina Fernández na xunta del [[G20]] en 2009.]] El plan foi sofitáu poles dos centrales sindicales ([[Confederación Xeneral del Trabayu de la República Arxentina|CGT]]<ref name="plancrisis3">{{cita publicación|nome=Guillermina|apellíu=Fossati|enllaceautor=|coautor=|títulu=Midíes anticrisis / Les repercusiones. La CGT sofita, pero pide doble indemnización y una suma fixa|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1077572|publicación=|editorial=La&nbsp;Nación|fecha=5 d'avientu de 2008|fechaaccesu=9 de febreru de 2009|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090215131333/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1077572|archivedate=2009-02-15}}</ref> y [[Central de Trabayadores de l'Arxentina|CTA]]), la [[Unión Industrial Arxentina]] qu'arrexunta a los empresarios industriales, y [[CONINAGRO]], qu'arrexunta a les [[cooperativa|cooperatives]] rurales. Foi criticáu pola [[Sociedá Rural Arxentina]] (SRA) y la [[Federación Agraria Arxentina]] (FAA),qu'arrexunten a los propietarios y productores rurales.<ref name="plancrisis5">{{cita publicación|nome=|apellíu=|enllaceautor=|coautor=|títulu=Cristina Fernández de Kirchner anuncia un plan de 13&nbsp;200 millones de pesos pa encarar la crisis|url=http://es.wikinews.org/wiki/Cristina_Fern%C3%A1ndez_de_Kirchner_anuncia_un plan_de_13.200_millones_de_pesos_pa_encarar_la crisis|publicación=|editorial=Wikinews|fecha=5 d'avientu de 2008|fechaaccesu=9 de febreru de 2009}}</ref> Pela so parte, n'ochobre de 2008, el [[Fondu Monetariu Internacional]] anunció que decidió nun incluyir a l'Arxentina nel Plan Anticrisis del organismu, «polos sos antecedentes negativos», faciendo referencia a la catástrofe económicu-social carecida mientres la [[Crisis d'avientu de 2001 n'Arxentina|crisis de 1998-2002]], cuando la economía del país yera dirixida d'alcuerdu a les pautes del Fondu.<ref>{{cita publicación|nome=|apellíu=|enllaceautor=|coautor=|títulu=El FMI escluyó a l'Arxentina d'un plan d'ayuda financiera|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1064516|publicación=|editorial=La&nbsp;Nación|fecha=5 d'avientu de 2008|fechaaccesu=9 de febreru de 2009|archiveurl=https://web.archive.org/web/20081201203620/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1064516|archivedate=2008-12-01}}</ref> Por cuenta de que l'Arxentina integra'l [[G20]], Cristina representó al país nos cumes d'esa instancia mundial mientres la [[crisis económica de 2008-2009]]. Ente les midíes propuestes por Cristina destacóse la d'incorporar al G20 a la [[Organización Internacional del Trabayu]] (OIT),<ref>{{cita web |editorial= OIT|fecha= 21 d'abril de 2009|títulu= 90 aniversariu: Arxentina va proponer incorporación de OIT al G20|url=http://www.oit.org.pe/index.php?option=com_content&view=article&id=2293:90-aniversariu-argentina-propondrncorporacie-oit-al-g20&catid=117:ultimas-noticias&Itemid=1305}}</ref> propuesta que se concretó nel tercer cume realizáu en [[Pittsburg]] en setiembre de 2009.<ref>{{cita web|editorial= Infobae|fecha= 1 d'agostu de 2009|títulu= La OIT va participar del G20|url= http://www.infobae.com/contenidos/463772-101275-0-La-OIT-va participar-del-G20}}</ref> La presión de Cristina y [[Lula]] nel segundu cume realizáu en [[Londres]] n'abril de 2009, dexó tamién que se quitar de la declaración final la mención emponderadora de la [[flexibilidá llaboral]] que se faía nel borrador del documentu.<ref>{{cita web |editorial= Infobae|fecha= 2 d'abril de 2009|títulu= Brasil y Arxentina llogren escluyir del alcuerdo alusión a flexibilidá llaboral|url=http://www.eleconomista.es/flash/noticias/1142278/04/09/Brasil-y-Argentina-logran-escluyir-del alcuerdu-alusion-a flexibilidá llaboral.html}}</ref> Paralelamente llanzóse un programa que promovía el recambiu de xeladeres y lavarropas antiguos por modelos nuevos d'industria nacional de gran eficiencia enerxética. Podíen llograse con descuentos d'hasta un 25 % y financiar l'otru 75 % col plan de 12 cuotes ensin interés de . Los electrodomésticos más eficientes, dexaríen abaratar el gastu añal na factura d'electricidá de los llares y promocionar l'usu responsable de la enerxía. Coles mesmes otres midíes adoptaes fueron la creación del [[Ministeriu d'Industria (Arxentina)|Ministeriu de Producción]], moratoria tributaria y amenorgamientu de retenciones pal agru, blanquéu, promoción y sostenimientu del trabayu rexistráu pa les [[Pequeña y mediana empresa|pymes]], blanquéu y repatriación de capitales y creitos públicos de fomentu a la producción y al consumu, con una asignación de 13&nbsp;200&nbsp;millones de pesos (4400&nbsp;millones de dólares), asignaos al traviés de la banca privada, a baxu interés. En 2014 llanzóse la llei de proteición al consumidor al pie de un paquete de lleis que teníen como oxetivu brindar ferramientes por que los consumidores conozan los sos derechos, dispongan de mayor información sobre precios y carauterístiques de los bienes y servicios, con una nueva Xusticia del Consumidor pa entainar la resolución de conflictos nes rellaciones de consumu.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201409/77455-lleis-de-defensa-del |títulu=Ley de Defensa al Consumidor: conocé de qué traten publicación= Télam |editorial=Axencia Nacional de Noticies |fecha=9 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422002509/https://www.telam.com.ar/notas/201409/77455-lleis-de-defensa-del |fechaarchivu=2023-04-22 }}</ref> A pesar de la crisis internacional, el comerciu esterior arxentín y en particular les esportaciones siguieron creciendo fuertemente, les [[Exportación|exportación]] totalizaron en 2008 los 70.589 millones de dólares y les [[Importación|importaciones]] llegaron a 57&nbsp;413&nbsp;millones de dólares, el saldu netu de la balanza comercial foi de 13&nbsp;176&nbsp;millones de dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.iri.edu.ar/publicaciones_iri/anuariu/Anuariu%202009/Amnor/Panorama%20Comercial%20Arxentín%20N%2058%20a%F1o%202008.pdf |títulu=Panorama Comercial Arxentín Nᵘ58 Añu 2008 |obra= |editorial=Institutu de Rellaciones Internacionales - UNLP |fecha= }}</ref> Nel añu 2009 les esportaciones llegaron a US$ 56.555,<ref>{{cita web |url=http://www.cadena3.com/contenido/2010/02/28/47886.asp |títulu=Abrupta cayida de les esportaciones arxentines mientres 2009 |periódicu=Cadena 3 Arxentina |editorial= |fecha=1 de marzu de 2010}}</ref> en tantu en 2010 engataron 68.500 millones de dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.consultoradni.com/evolucion-d'esportaciones arxentines-2005-2010/ |títulu=Evolución d'Esportaciones Arxentines 2005-2010 |obra= |editorial= |fecha=12 de mayu de 2011 |autor=“DNI” – Desenvuelvo de Negocios Internacionales }}</ref> algamando en 2011 un récor de US$ 84.295 millones, amontándose un 24% en términos interañales.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/economia/informes_economicos/archivos/Ranking_expo_x_sectore.pdf |títulu=Exportación 2011: pierde terrenal el sector enerxéticu y la producción agrícola esplica'l 62% de la crecedera |obra=Rankings Sectoriales - Esportaciones por Sector editorial= |fecha=6 de marzu de 2012 }}</ref> Ente 2003 y 2011 hubo una crecedera del 260% nes esportaciones de manufactures d'orixe industrial (MOI), una crecedera d'esportaciones de productos primarios del 212% y 182% de les manufactures d'orixe agropecuariu.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/17-6754-2013-04-18.html |títulu=Modelos neolliberales |periódicu=Página/12 |editorial= |fecha=18 d'abril de 2013 |autor=Diego Rubinzal}}</ref> == Política en Comunicación == {{VT|Llei de Servicios de Comunicación Audiovisual}} Mientres la presidencia de Cristina Kirchner aldericóse y aprobó por sectores oficialistas y opositores la [[Llei de Servicios de Comunicación Audiovisual]] que reemplaza a l'antigua Llei de Radiodifusión 22.285 creada pola [[Procesu de Reorganización Nacional|última dictadura]]. Poco dempués de sancionada la llei, suspendióse judicialmente l'aplicación del Art. 161, qu'impon como llende un añu dende la fecha de reglamentación por que los propietarios de los grandes medios audiovisuales ayenen [[activu (contabilidá)|activos]] p'afaese a la mesma; tres un fallu de la Corte Suprema de Xusticia,<ref>[http://www.prensa.argentina.ar/2012/05/23/30870-la-afsca-afirmo-que-el fallu-de-la corte-ratifica-el-espiritu-plural-de-la llei-de-medios.php «La AFSCA afirmó que'l fallu de la Corte ratifica l'espíritu plural de la Llei de Medios»], artículu del 23 de mayu de 2012 nel sitiu web ''Prensa Arxentina''.</ref> la llei entró dafechu a valir el 29 d'ochobre de 2013.<ref name="FLL12">{{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-232398-2013-10-29.html|títulu=La Corte Suprema declaró constitucional la Llei de Medios|fechaaccesu=2 de payares de 2013|fecha=29 d'ochobre de 2013|obra=Diariu Página/12}}</ref> De resultes de la llei, concediéronse 1000 nueves llicencies de radio y televisión, y creáronse cerca de 100&nbsp;000&nbsp;puestos de trabayu.<ref>{{cita web |url=http://www.infonews.com/2013/11/03/politica-106803-la |títulu=La Llei de Medios avanzó con más de mil nueves llicencies de radio y televisión |fecha=3 de payares de 2013 |publicación=InfoNews |autor=Franco Mizrahi |urlarchivu=https://archive.today/20131110232741/http://www.infonews.com/2013/11/03/politica-106803-la |fechaarchivu=2013-11-10 }}</ref> Arxentina atopar en plena migración escontra la [[Televisión Dixital Terrestre|televisión dixital abierta]] y esto, al pie de la nueva llei de medios audiovisuales, dio como resultáu la multiplicación de la cantidá de [[Televisión Dixital Terrestre n'Arxentina|señales audiovisuales]]<ref>{{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-184575-2012-01-02.html|títulu=La señal que se multiplica|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=2 de xineru de 2012|obra=Página/12}}<br> * {{cita web|url=http://www.telam.com.ar/nota/32703/|títulu=Reelaboran los pliegos pa concursos públicos pa la televisión dixital abierta|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=24 de xunetu de 2012|obra=Axencia de Noticies Télam|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120728043626/http://telam.com.ar/nota/32703|fechaarchivu=2012-07-28}}<br> * {{cita web|url=http://tiempo.infonews.com/notas/fines-de-2011-habra-16-nueves-canales-de-television-de-aire|títulu=A fines de 2011 va haber 16 nueves canales de televisión d'aire|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=3 d'ochobre de 2011|obra=Tiempo Argentino}}</ref> y espacios rellacionaos a la creación estatal de conteníu y demás,<ref>{{cita web|url=http://edicioncuyo.com/novedades/index/llei-de-medios|títulu=La Llei de Medios en plena vixencia|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=22 de mayu de 2012|obra=Universidá Nacional de Cuyo|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220326044315/http://edicioncuyo.com/novedades/index/llei-de-medios|fechaarchivu=2022-03-26}}<br> * {{cita web|url=http://tiempo.infonews.com/notas/llei-de-medios-empieza-llamáu-concursu-de-llicencies-de-tv-abierta|títulu=Ley de Medios: empieza'l llamáu a concursu de llicencies de TV abierta|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=12 de payares de 2011|obra=Tiempo Argentino}}</ref> principalmente nel interior del país, onde inda se peracaben productos de la televisión de [[Buenos Aires]]. Otros aspeutos que resalten son l'apaición de dellos nuevos diarios de tirada nacional,<ref>{{cita web|url=http://www.elsoldecorrientes.com/noticia.php?numbero=346|títulu=Nuevos medios|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=|obra=El Sol de Corrientes}}</ref> y la despenalización de los llevantos ya inxuries pa espresiones d'interés públicu, tema venceyada a la [[llibertá d'espresión]] y la [[llibertá de prensa]].<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1191619-diputaos-aprobo-la-despenalizacion-de-llevantos-y-injuria|títulu=Diputaos aprobó la despenalización de llevantos ya inxuries|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=28 d'ochobre de 2009|obra=La&nbsp;Nación}}<br> * {{cita web|url=http://edant.clarin.com/diario/2009/11/20/elpais/p-02044763.htm|títulu=Destaquen la despenalización de los llevantos ya inxuries|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=20 de payares de 2009|obra=Clarín|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303171236/http://edant.clarin.com/diario/2009/11/20/elpais/p-02044763.htm|fechaarchivu=2016-03-03}}<br> * {{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elmundo/4-187772-2012-02-17.html|títulu=La despenalización de la crítica|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=17 de febreru de 2012|obra=Página/12}}<br> * {{cita web|url=http://www.diariojudicial.com/contenidos/2010/03/05/noticia_0008.html|títulu=La llei que despenalizó los llevantos ya inxuries yá s'aplica: sobreseyeron a un llexislador|fechaaccesu=1 de setiembre de 2012|fecha=4 de marzu de 2010|obra=Diariu Xudicial}}</ref> Finalmente, el [[29 d'ochobre]] de [[2013]], cuatro años y diecinueve díes dempués de la promulgación de la Llei de Servicios de Comunicación Audiovisual, la [[Corte Suprema de Xusticia de la Nación (Arxentina)|Corte Suprema de Xusticia]] dictó un fallu final de 392 páxines nel que determinó la validez de los cuatro artículos en cuestión y la constitucionalidá xeneral de la llei. Amás, resolvió que los plazos pal total cumplimientu de la llei atopábense entós vencíos dende'l [[7 d'avientu]] de [[2012]], polo qu'obligaba l'adecuación topárense entepasando la llende de llicencies, dando pasu a l'[[Aplicación de la Llei de Servicios de Comunicación Audiovisual|aplicación efeutiva ya inmediata]] de la totalidá de la Llei de Medios n'Arxentina.<ref name="FLL1">{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-232398-2013-10-29.html |títulu=La Corte Suprema declaró constitucional la Llei de Medios |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |fecha=29 d'ochobre de 2013 |obra=Diariu Página/12 }}<br> * {{cita web |url=http://www.infobae.com/2013/10/29/1519730-la corte suprema-declaro-constitucional-la llei medios |títulu=La Corte Suprema declaró constitucional la Llei de Medios |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |fecha=29 d'ochobre de 2013 |obra=Diariu InfoBAE }}<br> * {{cita web |url=http://www.clarin.com/politica/Corte-declaro-constitucional-Llei-Medios_0_1019898332.html |títulu=La Corte declaró constitucional la Llei de Medios |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |fecha=29 d'ochobre de 2013 |obra=Diariu Clarín }}<br> * {{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1633615-la corte suprema-declaro-constitucional-la llei-de-medios |títulu=La Corte Suprema declaró constitucional la llei de medios |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |fecha=29 d'ochobre de 2013 |obra=Diariu La&nbsp;Nación }}<br> * {{cita web |url=http://www.eltribuno.info/Jujuy/337977-La Corte-declaro-la constitucionalidá-de-la Llei-de-Medios.note.aspx |títulu=Ley de Medios: el fallu completu de la Corte Suprema de Xusticia |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |fecha=29 d'ochobre de 2013 |obra=Diariu El Tribunu }}</ref> === Llei de servicios de comunicación audiovisual === {{AP|Llei de Servicios de Comunicación Audiovisual}} Nel añu [[2007]], Cristina Fernández de Kirchner prometió na so plataforma eleutoral presentar un proyeutu de llei de radiodifusión que reemplazara la sancionada pola [[Procesu de Reorganización Nacional|dictadura militar]] nel añu [[1980]]. El puntu fuera incluyíu tamién na plataforma eleutoral de [[Néstor Kirchner]], pero finalmente nun pudo llevase a cabu mientres el so mandatu.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=950222|títulu=La téunica de "copiar/pegar", clave na plataforma eleutoral del oficialismu|fechaaccesu=20 d'agostu de 2012|fecha=17 d'agostu de 2012|obra=Diariu La&nbsp;Nación|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230404152056/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=950222|fechaarchivu=2023-04-04}}</ref> Dos años más tarde, el [[18 de marzu]] de [[2009]], la presidenta Fernández fixo públicu'l so proyeutu de Llei de Radiodifusión, nun actu realizáu'l [[Teatru Arxentín de La Plata]],<ref>{{cita web|url=http://www.eldia.com.ar/edis/20090318/20090318085541.htm|títulu=Cristina: llei va dexar que toos tengan derechu a la espresión|fechaaccesu=19 de setiembre de 2009|fecha=18 de marzu de 2009|obra=Diariu El Día}}</ref> proyeutu que tomaba como base los 21 puntos básicos pol derechu a la comunicación consensuaos pola [[Coalición por una Radiodifusión Democrática]],<ref>[https://web.archive.org/web/20081011051555/http://www.radiografica.org.ar/2008/04/22/la-coalicion-por-una-radiodifusion-democratica-foi-recibida-pola presidenta/ La Coalición por una Radiodifusión Democrática foi recibida pola presidenta]</ref> un grupu de más de 300 organizaciones sociales, comuñales, de derechos humanos, sindicales y de [[Pequeña y mediana empresa|pequeñes y medianes empreses]] que, tres meses de trabayu en xunto, propunxeron el día [[27 d'agostu]] de [[2004]] una llista de 21 puntos básicos que, según el so criteriu, tenía de tener la nueva llei de [[radiodifusión]] que reemplazara a la sancionada pola últimu dictadura militar.<ref>{{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-41633-2004-09-28.html|títulu=La llei de radiodifusión|fechaaccesu=15 de setiembre de 2012|fecha=28 de setiembre de 2004|obra=Diariu Página/12}}</ref> Foi unviáu n'agostu de 2009 pa reemplazar l'anterior Llei de Radiodifusión del gobiernu ''de facto''. Dichu proyeutu taba basáu nuna propuesta de ventiún puntos que fuera presentada pola [[Coalición por una Radiodifusión Democrática]] en [[2004]] y aldericada mientres un añu en 24 foros que se desenvolvieron a dichu fin en distintos puntos del país. El proyeutu de llei foi presentáu na [[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina|Cámara de Diputaos]] y aprobáu por esta instancia depués de que se-y realizaren más de 100 cambeos, alquiriendo d'esta manera la media sanción. Nel [[Senáu de la Nación Arxentina|Senáu]], foi aprobáu por 44 votos a favor y 24 en contra, convirtiéndose en llei. Sicasí, el [[Grupu Clarín]] impugnó l'aplicación de cuatro artículos de la Llei (41, 45, 48 y 161) por aciu l'usu de socesives [[Midida cautelar|midíes cautelares]], cuestionando aspeutos que llindaben l'acumuladura de llicencies de televisión por [[Frecuencies de les canales de televisión|aire]] y por [[Televisión per cable|cable]] y qu'obligaben a la desinversión, d'aquellos grupos económicos que se toparen más allá d'eses llimitaciones (ente ellos el mesmu Grupu Clarín). Esta postura de la empresa paralizó la plena aplicación de la Llei mientres más de cuatro años, mientres los que'l Grupu Clarín llogró evitar la so propia adecuación a los artículos 41, 45, 48 y 161, calteniendo nel ínterin la posesión de la totalidá de les sos llicencies de medios de comunicación. Finalmente, el [[29 d'ochobre]] de [[2013]], cuatro años y diecinueve díes dempués de la promulgación de la Llei de Servicios de Comunicación Audiovisual, y en pasando'l procesu por distintes instancies xudiciales, la [[Corte Suprema de Xusticia de la Nación (Arxentina)|Corte Suprema de Xusticia]] dictó un fallu final de 392 páxines nel que determinó la validez de los cuatro artículos en cuestión y la constitucionalidá xeneral de la llei. Amás, resolvió que los plazos pal total cumplimientu de la llei atopábense entós vencíos dende'l [[7 d'avientu]] de [[2012]], polo qu'obligaba l'adecuación y consecuente desinversión d'aquellos [[Grupu d'empreses|grupo económicos]] que se toparen entepasando la llende de llicencies, poniendo fin al llargu discutiniu xudicial y dando pasu a l'[[Aplicación de la Llei de Servicios de Comunicación Audiovisual|aplicación efeutiva ya inmediata]] de la totalidá de la Llei de Medios n'Arxentina.<ref name="FLL12"/><ref name="FLL22">{{cita web|url=http://www.infobae.com/2013/10/29/1519730-la corte suprema-declaro-constitucional-la llei medios|títulu=La Corte Suprema declaró constitucional la Llei de Medios|fechaaccesu=2 de payares de 2013|fecha=29 d'ochobre de 2013|obra=Diariu InfoBAE}}<br> * {{cita web|url=http://www.clarin.com/politica/Corte-declaro-constitucional-Llei-Medios_0_1019898332.html|títulu=La Corte declaró constitucional la Llei de Medios|fechaaccesu=2 de payares de 2013|fecha=29 d'ochobre de 2013|obra=Diariu Clarín}}<br> * {{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1633615-la corte suprema-declaro-constitucional-la llei-de-medios|títulu=La Corte Suprema declaró constitucional la Llei de Medios|fechaaccesu=2 de payares de 2013|fecha=29 d'ochobre de 2013|obra=Diariu La&nbsp;Nación}}<br> * {{cita web|url=http://www.eltribuno.info/Jujuy/337977-La Corte-declaro-la constitucionalidá-de-la Llei-de-Medios.note.aspx|títulu=Ley de Medios: el fallu completu de la Corte Suprema de Xusticia|fechaaccesu=2 de payares de 2013|fecha=29 d'ochobre de 2013|obra=Diariu El Tribunu}}</ref> La composición del fallu de la [[Corte Suprema de Xusticia de la Nación (Arxentina)|Corte Suprema de Xusticia]] foi la siguiente: Seis voto pola afirmativa (Dres. [[Ricardo Lorenzetti]], [[Elena Highton]], [[Enrique Petracchi]], [[Juan Carlos Maqueda]], [[Raúl Zaffaroni]] y [[Carmen Argibay]], cola salvedá de que Dres. Maqueda y Argibay facer con delles considerancies respeuto de los plazos d'adecuación) y unu pola negativa [[Carlos Fayt]], el fallu establecía que ye llexítima una llei qu'afite llendes xenerales ''a priori'', porque d'esa manera favorez la llibertá d'espresión al torgar la concentración nel mercáu. Los xueces consideren qu'esti tipu de regulaciones ye una práutica internacionalmente espublizada y aceptada. Citen numberosos precedentes de la Corte Interamericana de Derechos Humanos, la Declaración de Principios sobre la llibertá d'Espresión de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos, según fallos nacionales ya internacionales.<ref>{{cita web |url=http://www.cij.gov.ar/nota-12394-La Corte Suprema-declar--la constitucionalidá-de-la Llei-de-Medios.html |títulu=La Corte Suprema declaró la constitucionalidá de la Llei de Medios |fecha=29 d'ochobre de 2013 |publicación=CIJ - Centru d'Información Xudicial |editorial=Axencia de Noticies del Poder Xudicial }}</ref> === Política de telecomunicaciones === El 1 de xunu de de 2012 publicó la resolución qu'obliga a les empreses de telefonía móvil a cobrar les llamaes dende'l momentu que'l receptor atiende y non desque se marca'l númberu como faíen enantes, una midida reiteradamente solicitada polos movimientos de defensa del consumidor.<ref>{{cita web |url=http://www.elcomercial.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=78746:cfkcambios-en-la-facturacion-de-móviles&catid=72&Itemid=73 |títulu=CFK:Cambeos na facturación de móviles |publicación=Diariu El Comercial |fecha=1 de xunu de 2012 }}</ref> En marzu de 2012, la presidenta Cristina Kirchner anunció que partir del 30 de marzu d'esi añu empezaría a rexir en tol país la portabilidad numbérica de los teléfonos móviles, que dexa a los usuarios camudar de compañía calteniendo'l númberu.<ref>{{cita web |url=https://www.diariouno.com.ar/pais/cristina-anuncio-que-la-portabilidad-numerica-regira-el-30-marzu-20120314-n103346.html |títulu=Cristina anunció que la portabilidad numbérica va rexir dende'l 30 de marzo |publicación=Diariu Unu |fecha=14 de marzu de 2012 }}</ref> El [[Plan Nacional Arxentina Coneutada]] llanzáu mientres la xestión Fernández construyó 15.453 quilómetros de la Rede Troncal de Fibra Óptica, adquirió otros 4494 quilómetros de ductos a les empreses Silica, Giga Rede y Global Crossing, y robló convenios coles compañíes telefóniques pa sumar otros 8305 quilómetros a partir d'intercambios. En total la rede algamó una estensión de 28.252 quilómetros, a lo que se sumaríen les redes provinciales en construcción, financiaes con fondos del gobiernu nacional. Hasta 2014 instalóse'l 79,3 % de los 19.480 km proyeutaos nes distintes rexones nes que s'estremó al país pa la implementación del plan.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-240482-2014-02-24.html |títulu=Una rede de fibra a puntu d'allumase |publicación=Página/12 |fecha=24 de febreru de 2014 }}<br> * {{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201410/82117-el |títulu=El Plan Nacional de Telecomunicaciones Arxentina Coneutada tendió más de 30000 quilómetros de fibra óptica |publicación=Télam |fecha=18 d'ochobre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230421054257/https://www.telam.com.ar/notas/201410/82117-el |fechaarchivu=2023-04-21 }}<br> * {{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-262857-2014-12-29.html |títulu=La fibra óptica en manes del Estáu |publicación=Página/12 |autor=Fernando Krakowiak |fecha=29 d'avientu de 2014 }}</ref> En 2015 completóse'l tendíu de la rede troncal de fibra óptica n'Entre Ríos con 1.768 quilómetros que se suman a otros 1.000 que yá taben esplegaos, colo cual llégase a casi 2.800 quilómetros que van brindar serviciu a 150 ciudaes y pueblos de la provincia, con una inversión de 300 millones de pesos.<ref>{{cita web |url=https://www.elonce.com/seiciones/politicas/408503-se-complet-el tendíu-de-la rede-troncal-de-fibra-ptica-en-ente-ros.htm |2=títulu completóse'l tendíu de la rede troncal de fibra óptica n'Ente Río |publicación=Elonce (Entre Ríos) |fecha=8 de marzu de 2015 }}</ref> === Despenalización de los llevantos ya inxuries pa espresiones d'interés públicu === El 11 de setiembre de 2009 la presidenta Fernández presentó na [[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina|Cámara de Diputaos de la Nación]] un proyeutu de llei col fin de despenalizar los llevantos ya inxuries pa espresiones d'interés públicu.<ref name="Proyeutu">{{cita web|url=http://www1.hcdn.gov.ar/dependencies/dsecretaria/Periodu2009/PDF2009/TP2009/0025-PE-09.pdf|títulu=Proyeutu de Llei 0025-PE-2009|fechaaccesu=21 de payares de 2009|autor=[[Poder Executivu Nacional (Arxentina)|Poder Executivu Nacional]]|fecha=11 de setiembre de 2009|editorial=[[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina]]}}<br> * [http://www.clarin.com/diario/2009/09/12/elpais/p-01997100.htm «Cristina unvió un proyeutu pa despenalizar llevantos ya inxuries»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090915171726/http://www.clarin.com/diario/2009/09/12/elpais/p-01997100.htm |date=2009-09-15 }}, artículu nel diariu ''Clarín'' del 12 de setiembre de 2009; consultáu'l 21 de payares de 2009.</ref> El proyeutu rellacionar cola [[llibertá d'espresión]] y la [[llibertá de prensa]] y respondió a un fallu de la [[Corte Interamericana de Derechos Humanos]] del 2 de mayu de 2008, nel casu ''Eduardo Kimel c/ Arxentina'', al periodista arxentín [[Eduardo Kimel]], condergáu a un añu de prisión, nel añu 2000, polos sos cuestionamientos a un xuez realizaes nuna investigación periodística sobre la [[Masacre de San Patriciu|masacre de los sacerdotes palotinos na ilesia de San Patriciu]] en 1976, mientres la [[Procesu de Reorganización Nacional|dictadura militar que gobernaba nesi momentu]], publicada como llibru sol títulu de ''La masacre de San Patriciu''.<ref name="Proyeutu"/> El proyeutu propunxo derogar l'artículu 112 del Códigu Penal vixente nesi momentu, qu'establecía'l llamáu «delitu de llevantos o inxuries tapaes»,<ref>Códigu Penal, Art. 112 (antes de la so derogación): «El reu de llevantu o inxuria equívoca o tapada que refugara dar en juicio explicación satisfactories sobre ella, va sufrir del mínimum a la metá de la pena correspondiente al llevantu o inxuria manifiesta».</ref>y amestar nel testu de los restantes artículos referíos a los delitos de [[llevantu|llevantos]] y [[inxuries]], que «en nengún casu van configurar delitu les espresiones referíes a asuntos d'interés públicu o les que nun sían asertives».<ref name="Proyeutu"/> El proyeutu adoptó una posición radical na materia, despenalizando absolutamente tou tipu d'espresiones, cuando tean referíes a asuntos d'interés públicu o nun sían asertives. D'esa manera'l proyeutu foi más allá de la [[doctrina de la real malicia]], qu'estableciera la [[Corte Suprema de Xusticia de la Nación Arxentina|Corte Suprema de Xusticia de la Nación]],<ref>{{cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/280020/Tribunales/Defenden_doctrina_real_malicia.html|títulu=Defenden la doctrina de la real malicia |publicación=La Gaceta |fecha=8 de xunetu de 2008}}</ref> que sostién que nel casu de los periodistes, había que probar que sabíen que la noticia yera falsa, o siquier, que tuvieron una bultable imprudencia'l momentu de verificar la so veracidá como nun haber 'chequeado' les fontes.<ref>Corte Suprema de Xusticia de la Nación Arxentina. Fallos 314:1517.</ref> El proyeutu foi aprobáu pola Cámara de Diputaos na sesión del 28 d'ochobre de 2009,<ref>{{cita web|url=http://www1.hcdn.gov.ar/dependencies/dsecretaria/Periodu2009/PDF2009/SANCIONES/0025-PE-2009.pdf|títulu=Media sanción del proyeutu de Llei 0025-PE-2009|fechaaccesu=21 de payares de 2009|autor=[[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina]]|fecha=28 d'ochobre de 2009|editorial=[[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina]]}} * {{cita web|url=http://www1.hcdn.gov.ar/proyeutos_search/proyeutosd.asp?whichpage=1&fromForm=1&chkFirmantes=on&ChkTramite=on&proy_expdip=0025-PE-2009&proy_expsen=0063-CD-2009|títulu=Expediente 0025-PE-2009|fechaaccesu=21 de payares de 2009|fecha=2009|editorial=[[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina]]}}</ref> con 154&nbsp;votos a favor, 12&nbsp;en contra (d'ellos 4 de [[Propuesta Republicana|Propuesta Republicana-PRO]]), 2&nbsp;astenciones, y l'ausencia de 91&nbsp;diputaos.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1191619|títulu=Diputaos aprobó la despenalización de llevantos ya inxuries|fechaaccesu=21 de payares de 2009|fecha=28 d'ochobre de 2009|editorial=La&nbsp;Nación|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230418155309/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1191619|fechaarchivu=2023-04-18}}<br> * {{cita web|url=http://www1.hcdn.gov.ar/dependencies/dselectronicos/actes/2009/127OT08_05_R14.pdf|títulu=Sesión del 28-10-2009|fechaaccesu=21 de payares de 2009|fecha=28 d'ochobre de 2009|editorial=[[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina]]}}</ref> Nel [[Senáu de la Nación Arxentina|Senáu]] el proyeutu foi votáu'l 18 de payares de 2009, siendo aprobáu por unanimidá de los 51 senadores presentes, anque tuvieron ausentes 21 senadores.<ref>{{cita web|url=http://knightcenter.utexas.edu/blog/?q=ye/node/5846|títulu=Arxentina esanicia delitos de llevantos ya inxuries del so Códigu Penal|fechaaccesu=21 de payares de 2009|fecha=28 d'ochobre de 2009|editorial=Knight Center for Journalism. University of Texas}}</ref> El [[Comité pa la Proteición de los Periodistes]], entidá internacional con sede en Nueva York, felicitó a les autoridaes arxentines pola sanción de la llei, señalando que «ye un pasu importante escontra la meyora de la llibertá d'espresión n'Arxentina y marca un finxu na campaña pa despenalizar el bilordiu n'América Llatina».<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/2009/11/20/elpais/p-02044763.htm|títulu=Aval internacional a la sanción de la llei que protexe la llibre espresión. Destaquen la despenalización de los llevantos ya inxuries|fechaaccesu=21 de payares de 2009|fecha=20 de payares de 2009|editorial=Clarín|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091123080809/http://www.clarin.com/diario/2009/11/20/elpais/p-02044763.htm|fechaarchivu=2009-11-23}}</ref> === Declaración d'utilidá pública de la producción y comercialización de papel pa diarios === Coles mires de asegurar l'accesu igualitariu al papel pa diariu, y esaniciar les restricciones d'un insumo básicu pa la llibertá d'espresión,<ref>{{cita web |url=http://www.ellibertario.com/2012/12/20/destacaron-produccion-de-la-camara-de-diputaos-de-la-nacion-mientres-2012/ |títulu=Destacaron producción de la Cámara de Diputaos de la Nación mientres 2012 |publicación=El Llibertariu (Jujuy) |fecha=20 d'avientu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304094633/http://www.ellibertario.com/2012/12/20/destacaron-produccion-de-la-camara-de-diputaos-de-la-nacion-mientres-2012/ |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> declarar en 2010 d'utilidá pública la producción y comercialización de papel pa diarios, onde [[Papel Prensa S.A.]] ye l'únicu provisor local.<ref>{{cita web|url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/470847/Politica/|títulu=Declaren d'interés públicu la venta de papel pa diarios|fechaaccesu=22 d'agostu de 2012|fecha=23 d'avientu de 2011|obra=La Gaceta}}</ref> La midida cuntaba col respaldu de distintes asociaciones venceyaes a medios gráficos como Diarios y Periódicos Rexonales Arxentinos (DYPRA) y La Federación Asociativa de Diarios y Comunicadores Cooperativos de la República Arxentina (FADICCRA),<ref>{{cita web |url=http://www.lavoz901.com/despachos.asp?cod_des=114983 |títulu=El proyeutu de democratización de la industria del papel alderícase esti xueves en Paraná |publicación=La Voz editorial= |fecha=22 de setiembre de 2010}}</ref> que los sos miembros sollertaben sobre los sobreprecios nel papel, situación que ponía en riesgu la continuidá de medios gráficos non venceyaos como accionistes a la única productora del insumo.<ref>{{cita web |url=http://diariolamanana.com.ar/noticias/informacion-general/los |títulu=Los aumentos nel papel pa diarios atenten contra la Llibertá de Prensa |publicación=Diariu La Mañana de Bolívar |fecha=10 d'ochobre de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230418144730/https://www.diariolamanana.com.ar/noticias/informacion-general/los |fechaarchivu=2023-04-18 }}<br> * {{cita web |url=http://www.arbia.org.ar/nov-detalle.php?nov=1125&Papel_pa_diarios_ye_Ley |títulu=El Senáu Nacional convirtió en Llei'l proyeutu que declara d'interés públicu la fabricación, comercialización y distribución de papel pa diarios y amás ratificó'l marcu que regula la norma |publicación=ARBIA - Asociación de Radiodifusoras Bonaerenses y del Interior de la República Arxentina |fecha=22 d'avientu de 2011 }}</ref> El proyeutu foi interpretáu alternativamente por dellos periodistes como una forma de control de la prensa.<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/politica/proyecto-control-papel-criticas-periodistes_0_612538776.html|títulu=El proyeutu de control de papel suma crítiques de periodistes|fechaaccesu=|apellíu=Alfie|nome=Alejandro|fecha=20 d'avientu de 2011|obra=Diariu Clarín}}<br> * {{cita web |url=https://www.lanacion.com.ar/1435081-ye-llei-el control-del papel-pa-diarios |títulu=El Gobiernu va tener el control total del mercáu de papel pa diarios |publicación=Diariu La Nación |apellíu=Ybarra |nome=Gustavo |fecha=23 d'avientu de 2011 }}</ref> == Política Sanitaria == Foi sancionada'l 1 de xunu de 2011 la Llei Nacional Antitabacu, pa la "regulación de la publicidá, producción y consumu de los productos ellaboraos con tabacu". Tratar de la Llei Nᵘ 26.687, promulgada'l 13 de xunu de 2011. Decretaba la obligación de que nos ataos apaezan alvertencies sobre'l riesgu de fumar, eses lleendes tendrán d'ocupar el 30 per cientu de la parte cimera de cada unu de los llaos del paquete y anovase cada 6 meses. Establecía amás que les tabacaleras van tar obligaes a asitiar nos ataos imáxenes —van ocupar el 70 per cientu d'unu de los llaos del paquete— , la prohibición total de publicidá o promoción de marques de pitos al traviés de cualquier mediu de comunicación masivu, cada atáu tamién tendrá de traer el númberu del serviciu telefónicu gratuitu que se va habilitar pa dexar de fumar, la prohibición de venta de pitos a menores de 18 años, la prohibición de les máquines espendedores de pitos.<ref>{{Cita web |url=http://www.clarin.com/diario/2005/08/09/sociedad/s-03001.htm |títulu=Cola nueva llei antitabacu non podrá fumase nel llugar de trabayu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100505054428/http://www.clarin.com/diario/2005/08/09/sociedad/s-03001.htm |fechaarchivu=2010-05-05 }}</ref>N'avientu de 2007 establecióse'l Programa Nacional de Control de Tabacu, prohibiéndose la venta a menores d'edá. En siendo sancionada'l 1 de xunu de 2011 la Llei Nacional Antitabacu, pa la "regulación de la publicidá, producción y consumu de los productos ellaboraos con tabacu. En 2005 fumaba'l 29,7% de la población adulta, y en 2013 esa proporción baxó al 25,1%. Nel casu de los mozos, el consumu de pitos menguó del 24,5% correspondiente al añu 2007 al 19,6% en 2012 -lo que representó 30 mil fumadores menos. Dende'l puntu de vista sanitariu provocó l'aumentu del 53% nel preciu final del pitu a partir de xubir del impuestu fixu al tabacu, con esti aumentu evitaríense 2.500 muertes per añu, 4,500 infartos, 1.500 accidentes cerebrovasculares y 1.100 casos de cáncer. Amás, Arxentina dexa de tener los pitos más baratos de Llatinoamérica, pa ponese nel nivel de los países vecinos. La mesma encuesta señala que la esposición habitual al fumu de tabacu ayenu baxó del 52% en 2005 al 36,3% en 2013, ente que nos llugares de trabayu pasó del 34% al 25%, y en chigres o restoranes del 47,2% al 25,1% nel mesmu periodu.<ref name=tabacu>{{cita noticia|títulu=Logro y desafíos del control del tabacu n'Arxentina|url=http://www.telam.com.ar/notas/201605/149358-tabacu-argentina-opinion-angueira.html|axencia=Telam|fecha=30 de mayu de 2016|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230422232218/https://www.telam.com.ar/notas/201605/149358-tabacu-argentina-opinion-angueira.html|archivedate=2023-04-22|fechaaccesu=2021-02-10}}</ref> Amplióse la llei de Pesquisa Neonatal amestando la fibrosis quística, la galactocemia, la hiperplasia suprarrenal conxénita, el defectu de biotinidasa, la retinopatía del prematuru, el mal de Chagas y la sífilis.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/941295-rixe-dende-ayeri-la |títulu=Rixe dende ayeri la llei de pesquisa neonatal obligatoria |publicación=La Nación |autor=Fabiola Czubaj |fecha=6 de setiembre de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141223151006/http://www.lanacion.com.ar/941295-rixe-dende-ayeri-la |fechaarchivu=2014-12-23 }}</ref> En 2008 impulsóse y aprobó la conocida "Llei d'Obesidá" qu'estableció la prevención, el diagnósticu y el tratamientu de la obesidá, la bulimia y l'anorexa van ser cubiertos polos planes médicos d'obres sociales y firmes de medicina prepagas.<ref name="Llei Obesidá">{{cita noticia|apellíos1=Ybarra|nome1=Gustavo|títulu=El Congresu aprobó la llei d'obesidá|url=http://www.lanacion.com.ar/1039518-el congresu-aprobo-la llei-de-obesidá|axencia=La Nación|fecha=14 d'agostu de 2008}}</ref> unu de los puntos más importantes qu'establez ye que la obesidá ye una enfermedá y un problema de salú pública, suxeta a polítiques de gobiernu. D'esta miente, llibera a la persona gruesa de ser culpable de tar enferma. La llei implica que los tratamientos pa baxar de pesu tán incluyíos nel Programa Médicu Obligatoriu (PMO) lo cual significa que'l sistema de salú pública, les obres sociales, les mutuales y les empreses de medicina prepaga, tienen que faese cargu de los mesmos. Esto inclúi les alternatives quirúrxiques como la manga gástrica”, el by-pass y la banda gástrica ajustable. En 2014 establecióse que la vacuna contra'l virus del papiloma humanu (VPH) va formar parte del calendariu oficial d'inmunización, d'equí p'arriba, dende los once años, les neñes van recibir en forma gratuita la vacuna contra'l papiloma humanu, yá que se trata de la segunda causa de muerte por cáncer ente les muyeres.<ref>{{cita web |url=http://www.msal.gob.ar/images/stories/bes/graficos/0000000449cnt-2014-02_lineamientos-tecnicos-vph-2014.pdf |títulu=Vacuna contra'l virus papiloma humanu (VPH) - Lineamientos Téunicos |publicación= |editorial=Programa Nacional de Control d'Enfermedaes Inmunoprevenibles |fecha=Febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180618203641/http://www.msal.gob.ar/images/stories/bes/graficos/0000000449cnt-2014-02_lineamientos-tecnicos-vph-2014.pdf |fechaarchivu=2018-06-18 }}</ref> Amás d'estableció'l Programa Sumar, Plan Nacer, Salú Maternu Infantil, Programa Remediar, Programa Nacional de Salú Sexual. Arxentina llogró menguar la mortalidá maternu infantil del 4,4 per mil al 3,2 per mil, y la tasa de mortalidá infantil del 16,5 per mil a 10,8 per mil, gracies a planes de salú gratuitos pa muyeres y neños. En tantu, la mortalidá maternu infantil menguó del 4,4 per mil al 3,2 per mil. Y tou esto tuvo que ver con grandes planes, como'l Plan Nacer, y Plan Sumar, qu'establecieron una cobertoria territorial y gratuito. El Plan Sumar, que se creó en 2012 incluyó a neños de 6 a 9 años, adolescentes de 10 a 19, y muyeres de 20 a 64 años, y que siguió al Plan Nacer, llanzáu en 2004 y que cubrió a embarazaes y neños de 0 a 6 años. Adicionalmente tres anomalíes conxénites (llabiu leporino, piebot y displasia de cadril) que se sumaron a les prestaciones gratuites pa les persones que nun tengan obra social.<ref name="Apertura sesiones">{{cita noticia|títulu=Cristina numberó llogros del Gobiernu y terminó eufórica|url=http://www.losandes.com.ar/article/en-vivu-cristina-fala-en-el-congreso-pa-la-habilitar-el periodu-de sesiones ordinaries<|agencia=Los Andes|fecha=Domingo, 1 de marzu de 2015}}</ref> Pa 2015 La tasa de mortalidá infantil baxó a un díxitu en 2015 per primer vegada en 25 años, al allugase en 9,7.<ref name="La mortalidá infantil baxó a un díxitu per primer vegada">{{cita noticia|títulu=La mortalidá infantil baxó a un díxitu per primer vegada en 25 años|url=http://www.telam.com.ar/notas/201701/177232-la mortalidá infantil-descendio-en-2015-a-un-digito-per primer vegada-en-25-anos.html|axencia=Telam|fecha=19 de xineru de 2015}}</ref> El 4 de Mayu de 2011 el Congresu sanciona la Llei 26.682 de Regulación de la Medicina Prepaga qu'estableció que la obligación de que les empreses de medicina prepaga cubran los planes de cobertoria médicu-asistencial del Programa Médicu Obligatoriu (PMO) y el sistema con prestaciones básiques pa persones con discapacidá, tamién amontó los derechos de los usuarios al establecer que los usuarios de prepagas pueden rescindir en cualquier momentu'l contratu celebráu, ensin llimitación y ensin penalidá dalguna de parte de la empresa, tamién establecía qu'a los mayores de 65 años con siquier diez años d'antigüedá na cobertoria nun se-yos puede aumentar la cuota.<ref name="Los principales puntos de la nueva llei de medicina prepaga">{{cita noticia|títulu=Los principales puntos de la nueva llei de medicina prepaga|url=http://www.ambito.com/582811-los-principales-puntos-de-la-nueva-llei-de-medicina-prepaga|axencia=Ambito Financieru|fecha=16 de mayu de 2011}}</ref> Mientres el so xestión produció la inclusión d'homes adultos d'ente 20 y 64 años nel Programa Sumar, ampliación que tomó a más de cuatro millones de varones de tol país que nun tienen cobertoria social. El plan de servicios de salú incluyó 6 llinies de cuidáu –control periódicu de salú; detección de riesgu d'enfermedaes cróniques non transmisibles (hipertensión, diabetes, cardiovasculares y renal); detección de riesgu y diagnósticu de cáncer colorrectal; salú mental; sofitu y siguimientu en casos d'alcoholismu y consumu de sustancies, y promoción de vezos saludables, salú sexual y reproductiva, y prevención de mancadures esternes, amás d'accesu a cerca de 50 nueves prestaciones de salú, amás d'incluyir la vacuna contra la difteria y el tétanos; la vacuna contra la hepatitis B; la Doble viral/ triple viral que inmuniza escontra'l [[sarampión]] y la [[rubéola]]; amás de la vacuna antigripal y escontra'l [[neumococu]].<ref>[http://www.msal.gob.ar/sumar/index.php/component/content/article/6-destacaos-slide/491-presidenta-de-la-nacion-punxo-en-marcha-ampliacion-del-sumar-pa homes mayores-de-20-ano Presidenta de la Nación punxo en marcha ampliación del Sumar pa homes mayores de 20 años]</ref> Punxo en marcha en [[2014]] l'Institutu de Medicina Tropical que va funcionar na zona de la Triple Frontera, na ciudá misionera de Puerto Iguazú, y que va sirvir pal control y prevención d'enfermedaes que se desenvuelven en climes templaos tales como Chagas, Leishmaniasis, Paludismu y Dengue.<ref>{{cita web |url=https://www.casarosada.gob.ar/informacion/archivo/1236-cristina-fernandez-punxo-en-marcha-l%27institutu-de |títulu=Cristina Fernández punxo en marcha l'Institutu de Medicina Tropical y anunció la inclusión de la vacuna contra'l HPV nel calendariu oficial |publicación= |editorial= |fecha=10 de febreru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170916011208/https://www.casarosada.gob.ar/informacion/archivo/1236-cristina-fernandez-punxo-en-marcha-l%27institutu-de |fechaarchivu=2017-09-16 }}</ref> En 2013 reglamentó la Llei nacional de Salú Mental que garantiza los derechos de les persones usuaries de servicios mentales y establez la responsabilidá estatal de favorecer tratamientos comuñales, y el zarru de manicomios públicos y privaos pal añu 2020, d'alcuerdu a lo alcordao per distintos países, ente ellos Arxentina, no que se conoz como Consensu de Panamá.<ref name="Llei Salú Mental">{{cita web|títulu=Especialistes y funcionarios destacaron la reglamentación de la llei nacional de salú mental|url=http://www.telam.com.ar/notas/201305/19350-especialistes-y-funcionarios-destacaron-la-reglamentacion-de-la|idioma=castellanu|fechaaccesu=29 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230423022729/https://www.telam.com.ar/notas/201305/19350-especialistes-y-funcionarios-destacaron-la-reglamentacion-de-la|fechaarchivu=2023-04-23}}</ref> Impulsó la '''Llei 26.862''' de [[Llei de Reproducción Médicamente Asistida|Reproducción Médicamente Asistida]] tamién conocida como ‘Llei Nacional de Fertilización Asistida', promulgada'l 25 de xunu de 2013 por aciu la cual déxense y regulen les más variaes posibilidaes de [[fecundación]] ya implantación, y habilítase ensin mayores recaldos la [[criopreservación]] del material xenético y d'embriones. Por esta llei les instituciones de salú tienen d'incorporar como prestaciones obligatories y brindar a los sos afiliaos o beneficiarios, la cobertoria integral ya interdisciplinaria del abordaxe, el diagnósticu, les melecines y les terapies de sofitu y los procedimientos y les téuniques que la [[Organización Mundial de la Salú]] defini como de reproducción médicamente asistida.<ref>{{cita web |url=http://www.salud.gob.ar/dels/entraes/accesu-integral-los procedimientos-y-tecnicas-medico-asistenciales-de-tecnicas-de |títulu=Accesu integral a los procedimientos y téuniques médicu-asistenciales de téuniques de reproducción humana asistida |publicación=Diccionario Enciclopédicu de la Llexislación Sanitaria Arxentina |apellíu=Straw |nome=Cecilia }}</ref> Tal cobertoria va ser brindada tamién p'aquelles persones qu'entá nun queriendo llevar alantre la inmediata consecución d'un embaranzu, por problemes de salú o por tratamientos médicos o intervenciones quirúrxiques, puedan ver comprometíes la so capacidá de procrear nel futuru. La normativa dispón amás, la incorporación nel Programa Médicu Obligatoriu (PMO), d'estos procedimientos, según los de diagnósticu, melecines y terapies de sofitu, colos criterios y modalidaes de cobertoria qu'estableza l'autoridá d'aplicación. A fines de 2014, el gobiernu de Cristina Fernández de Kirchner llanzó'l Plan Nacional de Medicina Nuclear - Nucleovida, que prevía invertir 4300 millones de pesos pa centros de diagnósticu por imáxenes y tratamientu d'enfermedaes como'l cáncer, coles mires de "ampliar nun 40% l'equipamientu en medicina nuclear pa cubrir les necesidaes de la población y garantizar l'accesu equitativo a esta teunoloxía en tol país".El plan incluyó la construcción de Centros de Medicina Nuclear y Radioterapia, col apurra de la empresa estatal INVAP y la Comisión Nacional d'Enerxía Atómica (CNEA), en distintes provincies. El de La Pampa inclúi un sector dedicáu a la producción de radioisótopos y radiofármacos foi construyíu con una inversión por más de 400 millones de pesos, nel Centru de Medicina Nuclear de Formosa invirtiéronse 528 millones de pesos, el de Santiago del Estero invirtiéronse más de 300 millones de pesos en 2015 , y finalmente el Centru de Medicina Nuclear de Río Gallegos con una inversión de 328 millones na so construcción y equipamientu.<ref name="Elefantes blancos: casi llistos dende 2015, hai 13 hospitales ensin funcionar">{{cita noticia|apellíos1=Sarmiento|nome1=Gustavo|títulu=Elefantes blancos: casi llistos dende 2015, hai 13 hospitales ensin funcionar|url=https://www.tiempoar.com.ar/nota/elefantes-blancos-casi-llistos-dende-2015-hai-13-hospitales-ensin-funcionar|axencia=Tiempu.ar|fecha=10 de xunu de 2018}}</ref> Per mediu del Decretu 421/2013 del 19 d'abril de 2013 promulgóse la Llei N° 26.845, de Promoción pa Tomar de Conciencia Sobre la Relevancia Social de la Donación d'Órganos, que tenía por oxetu promover en tolos niveles y modalidaes del sistema educativu propuestes y aiciones pa tomar de conciencia sobre la relevancia social de la donación d'órganos y texíos para tresplante, con calter voluntariu, altruista, desinteresáu y solidariu.<ref name="Llei de Promoción de Donación d'Órganos">{{cita noticia|títulu promulgóse la Llei de Promoción de Donación d'Órganos|url=http://diarioepoca.com/327808/Promúlgose-la Llei-de-Promocion-de-Donacion-de-Organos/|axencia=La dómina|fecha=23 d'abril de 2013}}</ref>La política de donación d'órganos y tresplante foi una continuación de la del so predecesor; n'ocho años Arxentina esperimentó una crecedera notable y sostenío na xeneración de donantes y el tresplante d'órganos, productu de la implementación d'innovadores polítiques públiques de procuración. N'ocho años de xestión del ciclu inauguráu por Néstor Kirchner y siguíu pola Presidenta Cristina Fernández de Kirchner, la tasa de donantes per millón d'habitantes doblóse, lo qu'implicó que l'últimu añu rexistrárase una tasa de tresplantes del 32.2 por millón d'habitantes a 2010, siendo segundu país en Llatinoamérica en cantidá de tresplantes.<ref>{{cita web |url=http://www.msal.gob.ar/prensa/index.php?option=com_content&view=article&id=234:busto-villar-impulsar-la-donacion-y-el-tresplante-de-organos-ye-reafitar-l'ayuda-al-projimo-y-la solidaridá&catid=6:destacaos-slide234 |títulu=Busto Villar: “Impulsar la donación y el tresplante d'órganos ye reafitar l'ayuda al próximu y la solidaridá” |publicación=Ministerio de Salú |fecha=27 de payares de 2011 }}</ref> Pa 2013 Arxentina atopar a la vanguardia en Latinoamerica en donación d'órganos.<ref name="L'Arxentina, a la vanguardia na rexón en donación d'órganos">{{cita noticia|apellíos1=Chávez|nome1=Valeria|títulu=L'Arxentina, a la vanguardia na rexón en donación d'órganos|url=http://www.infobae.com/2013/05/29/712979-l'argentina-la vanguardia-la-region-donacion-organos/|axencia=Infobae|fecha=29 de mayu de 2013}}</ref> Darréu en 2016 la tasa de donantes d'órganos per millón d'habitantes menguó en 2016 hasta'l so nivel más baxu nuna última década.<ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/noticias/ciencia/la tasa-de-donantes-de-organos-cai-per primer vegada-en-10-anos.phtml |títulu=La tasa de donantes d'órganos cai per primer vegada en 10 años |publicación=Perfil |autor=Florencia Ballarino |fecha=11 de marzu de 2017}}</ref> En 2014 creóse la Rede Federal Pública d'Alta Complexidá, integrada por 17 hospitales que cumplen los estándares calidable, coordinada per un Centru Nacional, y con un enfoque rexonal. Más de 3.500 neños y neñes operaos de cardiopatíes conxénites dende 2010. Amenorgamientu de la llista d'espera nun 80% con al respeutive de la esistente en 2003, foi'l primer programa d'América Llatina en cuntar con evaluaciones esternes y rigoroses del so impautu.<ref name="Programa de salú para neños, adolescentes y muyeres">{{cita publicación|títulu=Programa de salú para neños, adolescentes y muyeres|fecha=2 de febreru de 2013|url=http://www.msal.gob.ar/sumar/index.php/component/content/article/6-destacaos-slide/370-la presidenta-llanzo-programa-de-salud-para-ninos-adolescentes-y-muyeres-}}</ref>A partir del 4 d'avientu de 2014, [[Arxentina]], convertir nel primer país d'América en prohibir la producción y venta de grases ''trans'' en tol so territoriu, sumándose a [[Suiza]] y [[Dinamarca]].<ref>{{cite press release| títulu = Arxentina, el primer país en prohibir la producción y venta de grases trans| date = 10 de xunetu de 2014| url = http://www.telam.com.ar/notas/201407/70632-comida-alimentos-grases-trans-alimentacion-onu.html| fechaaccesu = 10 de xunetu de 2014| archiveurl = https://web.archive.org/web/20230423133636/https://www.telam.com.ar/notas/201407/70632-comida-alimentos-grases-trans-alimentacion-onu.html| archivedate = 2023-04-23}}</ref> En total amplióse'l calendariu a 15 vacunes gratuites arreglaes pol Estáu y en 2014 añadióse la vacuna contra eñ neumococu pa los neños, con una inversión de 40 millones de dólares. En 2003 el país tenía más de 60 mil caso de hepatitisB.<ref name="Amplíase cobertoria en melecines pa xubilaos del PAMI"/> == Política social == Foi llanzáu'l plan de trabayu “Arxentina Trabaya”, onde sectores vulnerables realizaben obres de meyora n'espacios públicos, coles mesmes qu'aportaben a la capacitación práutica n'oficios, terminalidad educativa y controles de salú. Otra llinia d'aición específica del Programa “Arxentina Trabaya” foi llamáu “Elles Faen” empobinada a les muyeres sacupaes, priorizando xefes de llar con fíos con discapacidaes, en situación de violencia de xéneru, y que viven en villes y asentamientos o barrios emerxentes; por considerar que constituyíen nucleu duru” de la vulnerabilidá y exclusión socio-ocupacional. D'esta manera, estes muyeres sumar al trabayu cooperativu, la meyora de los sos barrios y apuerten terminar los sos estudios y a capacitase n'oficios, creando oportunidaes d'inclusión socio-ocupacional y de desenvolvimientu de capacidaes humanes y sociales.<ref name="Impautu-Social">{{cita web |url=https://www.desarrollosocial.gob.ar/wp-content/uploads/2015/11/Politicas-Publiques-con Impautu Social-integráu.pdf |títulu=Polítiques Públiques con impautu social |publicación= |editorial=Ministeriu de Desenvolvimientu |fecha=12 de payares de 2015 }}</ref> Mientres el so xestión estendieron los beneficios del PAMI na cobertoria de melecines del 40/50 del preciu al 70/80 per cientu. En 2004 el PAMI cubría namái a 9 mil xubilaos la medicación al 100 per cientu llegando a cubrir en 2014 a 1.102.450 xubilaos.<ref name="Amplíase cobertoria en melecines pa xubilaos del PAMI">{{cita noticia|títulu=Cristina anunció cobertoria en melecines pa xubilaos del PAMI|url=https://www.24siete.info/nota-168772-economia-cristina_anuncio_cobertoria_en_melecines_pa_xubilaos_d'el_pami.html|fecha=360 de mayu de 2014}}</ref> === Política escontra persones con discapacidá === No que fai a la integración de les persones con discapacidá, implementáronse distintes llinies d'aición nel marcu de la Convención sobre los Derechos de les Persones con Discapacidá”, xunto con organismos non gubernamentales, gobiernos provinciales y municipales col oxetivu incluyir a les persones con discapacidá por aciu el sofitu a actividaes deportives, culturales, educatives y llaborales. La República Arxentina ratificó la Llei Nᵘ 26378 de la Convención Internacional sobre los Derechos de les Persones con Discapacidá y el so protocolu facultativu en mayu del añu 2008.<ref>{{cita web |url=http://cdi.mecon.gov.ar/bases/docelec/az2086.pdf |títulu=Polítiques Sociales del Bicentenariu - Tomu I - Un Modelu Nacional y Popular |publicación= |editorial=Ministeriu de Desenvolvimientu Social de la Nación Arxentina |fecha=13 de xunu de 2013}}</ref> === Polítiques escontra la tercer edá === Llanzar mientres el so segundu gobierno'l Programa de Capacitación en Cuidadores Domiciliarios, por aciu el cual capacitáronse 30.000 persones, pa fortalecer el sistema d'atención progresivu; y desenvolvióse la carrera d'Especialización en Xerontoloxía Comuñal ya Institucional, que forma a profesionales nes distintes provincies del país. Amás producióse la creación d'un Plan Nacional pa la Llucha contra la enfermedá del Alzheimer y otres llocures. === Polítiques escontra los pueblos orixinarios === Impulsóse la participación de los pueblos orixinarios y la defensa de les sos cultures ya identidaes, destacar la continuación del Conseyu de Participación Indíxena que fuera creáu pol anterior gobiernu nel añu 2004. Ello dexa la eleición d'asamblees democrátiques convocaes y sofitaes pol Institutu Nacional d'Asuntos Indíxenes, conformaes por dos integrantes por pueblos y por provincia, en representación de les comunidaes. Dichos representantes participen na formulación de les polítiques pa cada pueblu orixinariu y nos revelamientos territoriales. Otru puntu relevante foi la sanción de la Llei 26.160 y la so prórroga, qu'ordenó la suspensión de los desallugu y el relevamiento de les tierres qu'ocupen les comunidaes indíxenes de forma tradicional, actual y pública. Relevándose más de 4,6 millones d'hectárees y más de 495 comunidaes. Amás foi incluyíu n'en el nuevu Códigu Civil y Comercial el derechu a la posesión y propiedá comuñal de les tierres de les comunidaes y pueblos indíxenes.<ref name="Impautu-Social"/> == Política Distributiva == === Xeneralización de la asignación familiar por fíu === El [[28 d'ochobre]] de 2009, Cristina Kirchner sancionó'l Decretu&nbsp;1602/09 creó l'[[Asignación Universal por Fíu]], estableciendo la xeneralización de la asignación familiar por fíu pa tolos neños menores de 18&nbsp;años que los sos padres atopar sacupaos o trabayen na economía informal por una remuneración que nun sía cimera al salariu mínimu, vital y móvil, incluyendo los monotributistas sociales.<ref>{{cita web|url = http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/155000-159999/159466/norma.htm|títulu = Decreto 1602/2009. Incorpórase'l Subsistema non Contributivu de Asignación Universal por fíu pa Proteición Social|fechaaccesu = 1 de payares de 2009|autor =Cristina Fernández de Kirchner|fecha = 29 d'ochobre de 2009|editorial = Infoleg}}</ref> Pa percibir el beneficiu, los padres tienen d'acreitar cumplir el plan de vacunación obligatoriu hasta los 4&nbsp;años d'edá y el cumplimientu de la educación obligatoria dende los 5&nbsp;años d'edá y hasta los 18&nbsp;años. A partir de mayu de 2011 estender a les muyeres embarazaes dende 12 selmanes de xestación. La midida foi decidida col fin de cubrir les necesidaes mínimes de tolos neños del país que s'atopen so la llinia de [[probeza]]. El ministru de Trabayu [[Carlos Tomada]] consideró que se trata d'una estensión del sistema de [[seguridá social]] que nuna primer etapa'l plan taría en condiciones d'esaniciar la probeza estrema (indigencia) y amenorgar considerablemente la probeza (canasta mínima vital).<ref>El Destape, América 24, 01-11-2009, 23:50</ref> Esta midida dende'l puntu de vista de la [[distribución de la renta]] ye progresiva, amás asitió a Arxentina como'l país con meyor seguridá social de Llatinoamérica.A partir de mayu de&nbsp;[[2011]], les prestaciones complementar con en llanzamientu de la «asignación universal por embaranzu (AUE) pa proteición social», que se da a les futures madres que s'atopen nos dolce o más selmanes de&nbsp;[[Embarazo|xestación]].<sup>[[Asignación Universal por Fíu#cite note-2|2]]</sup> A mediaos del añu 2013, más de 3,5&nbsp;millones de&nbsp;[[neñu|neños]]&nbsp;y&nbsp;[[Adolescencia|adolescentes]]&nbsp;atopábense cubiertos por esta asignación.<sup>[[Asignación Universal por Fíu#cite note-3|3]]</sup> Según estudios del Centru d'Estudios ya Investigaciones Llaborales, dependiente del&nbsp;[[Conseyu Nacional d'Investigaciones Científiques y Téuniques (Arxentina)|CONICET]]&nbsp;(Conseyu Nacional d'Investigaciones Científiques y Téuniques), la probeza total del país gracies a la AUH amenorgar del 26,0 % al 22,6 % en 2010, sacando de la probeza ente 1,4 y 1,8&nbsp;millones de persones, de les cualos ente 0,7 y 1,1&nbsp;millones yeren menores.<sup>[[Asignación Universal por Fíu#cite note-P121-26|26]]</sup><sup>[[Asignación Universal por Fíu#cite note-CONICET1-27|27]]</sup>Los controles sanitarios de crecedera y desenvolvimientu en neños aumentaron nun 21% nel periodu 2009/2010.La AUH dexó averar a la población de sectores vulnerables a los centros de salú, garantizando'l derechu de los neños a realizase controles de crecedera y desenvolvimientu y cumplir col calendariu de vacunación.<ref>{{cita web |url=http://www.ecumenica.org.ar/wordpress/informe-sobre-impautu-y-implicancias-de-la-asignacion-universal-por fíu/ |títulu=Informe sobre impacto y implicancias de la Asignación Universal por Fíu |publicación=Asociación Ecuménica de Cuyo |fecha=2 de mayu de 2012 }}</ref> Siguiendo'l mesmu enclín, la indigencia menguó del 7,5 % al 3,4 %. Amás la fienda ente ricos y probes, que depués de la crisis económica de&nbsp;[[2002]]&nbsp;asitiar en 39,4&nbsp;vegaes, cayó dende 24,8&nbsp;vegaes (en 2009) hasta 14&nbsp;vegaes (en 2010), llegando al nivel más baxu dende 1986 y asitiando a Arxentina nuevamente como'l país más igualitariu de&nbsp;[[Llatinoamérica]]. Per otra parte, el númberu de mozos escolarizaos a nivel nacional aumentó un 27 %..<sup>[[Asignación Universal por Fíu#cite note-P121-26|26]]</sup><sup>[[Asignación Universal por Fíu#cite note-CONICET1-27|27]]</sup> Esos dos requisitos, implementaos pola presidenta Cristina Fernández de Kirchner, tuvieron dos resultaos inmediatos: l'aumentu de la cantidá de neños escolarizaos (cumpliendo l'asistencia mínima) y l'amenorgamientu de la muertes infantiles por cuenta de causes evitables, debíu a la obligatoriedá del calendariu de vacunes.<ref>[https://www.diarioregistrado.com/politica/la-auh-aumento-la-escolarizacion-y-la-proteccion-social_a54a7606b42b51y2eea004fd6 «La Asignación Universal por Fíu aumentó la escolarización y la proteición social. A cinco años del so implementación, el beneficiu instrumentado pol gobiernu nacional aumentó la escolarización y la proteición social a más de 3,5&nbsp;millones de mozos»], artículu publicáu'l 29 d'ochobre de 2014 nel periódicu ''Diariu Rexistráu'' (Buenos Aires).</ref> Como impautu educativu'l porcentaxe de quien asisten a la escuela secundaria xubió de 84,9 a 88 % nos dos primeros años a partir de la implementación del programa.<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-190566-2012-03-28.html |títulu= L'impautu de la asignación por fíu - Un intentu de desprestixar |publicación= Página/12 |autor= Daniel Filmus |fecha= 28 de marzu de 2012}}</ref> Según una investigación coordinada por seis universidaes nacionales, tomando casos en 7 provincies, comprobóse una reincorporación efeutiva a la escuela de 130.000 neños que taben fuera del sistema educativu y ameyoróse l'índiz d'asistencia a los distintos establecimientos educativos,<ref>{{cita web |url= http://www.diarioregistrado.com/politica/el-verdaderu-impautu-de-la-auh_a54a7622a42b51y2eea00b4b9 |títulu= El verdaderu impautu de la AUH |publicación= Diariu Rexistráu |fecha= 23 de marzu de 2012 }}</ref> el ausentismu na provincia de Buenos Aires baxó un 39,8 %, en tantu amontar nun terciu l'ingresu a les universidaes públiques nacionales d'estudiantes pertenecientes a sectores vulnerables.<ref>{{cita web |url=http://www.ungs.edu.ar/ms_idh/wp-content/uploads/2011/11/Resume-Executivu-de-la-Investigaci%C3%B3n-AUH2.pdf |títulu=Analís de los primeros impautos nel Sector Educación de la Asignación Universal por Fíu (AUH) na Provincia de Buenos Aires |autor1=Nora Gluz |autor2=Inés Rodríguez Moyano |editorial=Universidá Nacional de Xeneral Sarmiento |fecha=Avientu2010 - Xunetu 2011 }}<br> * {{cita web |url=http://observatorio.anses.gob.ar/noticia/anses-recibio-el premiu-isalud-por-la-asignacion-universal-por fíu-pa-proteccion-social-y-por-la-asignacion-por embaranzu-77 |títulu=Anses recibió'l premiu ISALUD pola Asignación Universal por Fíu pa Proteición Social y pola Asignación por Embaranzu |fecha=2 d'avientu de 2011 |publicación=ANSES - Alministración Nacional de la Seguridá Social }}</ref> === Amenorgamientu de la probeza === Nun procesu empecipiáu por [[Néstor Kirchner]] dende'l 2003 hasta'l 2009, dobló la clase media na Arxentina, que pasó dende los 9,3 millones a los 18,6 millones nesi últimu añu, según datos del Bancu Mundial. Esto tresformó a l'Arxentina nel país con mayor crecedera de dichu segmentu de la población en toa América Llatina.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1526197-segun-el bancu mundial-l'argentina-doblo-la so clase media-ente-2003-y-2009 |títulu=Según el Bancu Mundial, Arxentina dobló la so clase media ente 2003 y 2009 |obra=Diariu La&nbsp;Nación |fecha=13 de payares de 2012 |cita=L'Arxentina dobló ente 2003 y 2009 la so clase media y ye'l país llatinoamericanu col mayor porcentaxe de crecedera d'esi segmentu de población, según un informe espublizáu güei pol Bancu Mundial.<br />El documentu tamién indicó que la clase media n'América Llatina y el Caribe pasó de 103 millones de persones en 2003 a 152 millones en 2009, lo qu'implica un aumentu de 50 per cientu, y algama asina al 30 per cientu de la población rexonal.<br />Nel casu d'Arxentina, l'estudiu detalló que la clase media engató nesi periodu de 9,3 millones a 18,6 millones de persones. Al respeutu, precisó qu'esi aumentu de más de 9,3 millones de persones "representa un 25 per cientu de la población total d'Arxentina ". "Ye'l mayor porcentaxe de crecedera de la clase media en tola rexón mientres la última década, siguíu per Brasil con 22 per cientu y Uruguái con 20 per cientu", sorrayó. }}</ref> Ente'l 2006 y 2009 la probeza n'Arxentina menguó de 21% a 11.3%.<ref>[http://www.eclac.org/cgi-bin/getProd.asp?xml=/prensa/noticias/comunicaos/8/41798/P41798.xml&xsl=/prensa/tpl/p6f.xsl&base=/tpl/top-bottom.xsl CEPAL.] Consultáu'l 2 de marzu de 2011.</ref> Según l'área xeográfica, el porcentaxe de persones probes nel [[área urbana]] ye del 11.4%, nel [[área metropolitana]] 9,6% y nel restu del área urbana del 13.3%,<ref>[https://web.archive.org/web/20110406104307/http://websie.eclac.cl/infest/ajax/cepalstat.asp?carpeta=estadisticas CEPAL.] Consultáu'l 2 de marzu de 2011.</ref> Ente los años 2010 y 2011 la probeza siguió amenorgándose del 8.6% al 5.7%, p'allugase como la más baxa d'América Llatina.<ref name="probes" /> Según un informe de 2012 de la [[Comisión Económica p'América Llatina y el Caribe]], la [[probeza]] allugar en 5.7%, lo qu'allugándose como la más baxa n'América llatina, detrás d'[[Uruguái]] (6.7%) y Chile (11.4%). La [[indigencia]] menguó del 7,2% al 1,9%.<ref name="probes">[http://elcomercio.pe/actualidad/1502182/noticia-ocho-millones-llatinoamericanos-dexaron-probes-2011 Ocho millones de llatinoamericanos dexaron de ser probes], El Comerciu (Perú).</ref> === Reestatización del Sistema Previsional === {{AP|Alministradora de Fondos de Xubilaciones y Pensiones}}El 21 d'ochobre de 2008, la presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]] anunció qu'alzaba un proyeutu al [[Congresu de la Nación Arxentina|Congresu]] pa poner fin al sistema de AFJP y entamar un nuevu sistema de repartu estatal de xubilaciones y pensiones, escurríu pol entós direutor de l'[[Alministración Nacional de la Seguridá Social|ANSÉS]], [[Amado Boudou]].<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1061801-con-criticas-a-las-afjp-cristina-kirchner-roblo-el |títulu=Con crítiques a les AFJP, Cristina Kirchner robló'l proyeutu pa poner fin a la xubilación privada |publicación=La Nación editorial= |fecha=21 d'ochobre de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140408215655/http://www.lanacion.com.ar/1061801-con-criticas-a-las-afjp-cristina-kirchner-roblo-el |fechaarchivu=2014-04-08 }}<br> * {{cita web |url=http://www.perfil.com/noticias/contenidos/2008/10/21/noticia_0041.phtml |títulu=El video del anunciu de Cristina sobre la estatización de les AFJP: "Va Haber fuertes presiones" |publicación=Perfil |fecha=21 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://www.laseptima.info/noticias/11198 |títulu=Esanicien les AFJP y toles xubilaciones pasen al Estáu |publicación=El Séptimu |allugamientu=San Juan |fecha=21 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lapoliticaonline.com/nota/31469/ |títulu=Los detalles del proyeutu qu'esanicia les AFJP |publicación=La Politica Online |fecha=21 d'ochobre de 2008 }}</ref> Esta decisión encontar nel fechu de que la [[Constitución Arxentina]] (nel so artículu&nbsp;14&nbsp;bis) ordena que la seguridá social sía dada pol Estáu<ref>[http://www.ara.mil.ar/archivos/Docs/constitucion_nacional.pdf «Constitución de la Nación Arxentina»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130612235840/http://www.ara.mil.ar/archivos/Docs/constitucion_nacional.pdf |date=2013-06-12 }}, publicada nel sitiu web de l'Armada Arxentina (Buenos Aires). Consultáu'l 26 de xunetu de 2012</ref> y na poca eficiencia del sistema priváu, una vegada que yera'l mesmu Estáu quien yá pagaba, nesi momentu y na práutica, la mayor parte de les xubilaciones.<ref name="P12" /><ref>{{cita web |url=http://www.economiaynegocios.cl/noticias/noticias.asp?id=55141 |títulu=Gobierno arxentín tomaría participación accionaria en 40 empreses tres estatización de AFJP |publicación=Economía y Negocios |editorial=El Mercurio |fecha=24 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://www.diarionogoya.com.ar/wp/2008/11/02/afjp-utres-en-el |títulu=AFJP: Utres no fondero de la patria |publicación=Diariu Nogoyá |otros=Fonte: Crítica Dixital |fecha=2 de payares de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130207093304/http://www.diarionogoya.com.ar/wp/2008/11/02/afjp-utres-en-el |fechaarchivu=2013-02-07 }}<br> * {{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-114034-2008-10-27.html |títulu=Lo que vien dempués de les AFJP |publicación=Página/12 |autor=Tomás Lukin |fecha=27 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-114254-2008-10-31.html |títulu=AFJP, la realidá |publicación= |autor=José Luis Di Lorenzo |fecha=31 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/subnotas/114432-36365-2008-11-04.html |títulu=AFJP: el deterioru ante la crisis |publicación=Página/12 |autor=Julio C. Gambina |fecha=4 de payares de 2008 }}</ref> [[Archivu:CFK Wall Street.jpg|300px|miniatura|La presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]] xunto a [[Amado Boudou]], l'entós titular de l'[[Ansés]] (Alministración Nacional de la Seguridá Social) y darréu vicepresidente de la Nación.]] Un día dempués de la unviada al Congresu del proyeutu de reestatización de los fondos, el titular de la Unidá Fiscal d'Investigaciones de la Seguridá Social (UFISES), el fiscal Guillermo Marijuán, presentó una denuncia ante'l xuez federal Claudio Bonadío na qu'acusaba a diez entidaes AFJP de «''alministración fraudulenta arriendes de la presunta lliquidación de bonos del Estáu''».<ref name="P12">{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-113708-2008-10-21.html |títulu=El xuez Bonadío prohibe a les AFJP operar por 7 díes |fechaaccesu=31 de mayu de 2013 |fecha=21 d'ochobre de 2008 |obra=Diariu Página/12}}</ref> La supuesta maniobra de les AFJP consistía n'esprendese de los títulos de delda pública y llograr dólares, ante la inminente estatización de los fondos qu'alministraben. La operación consistiría na venta a baxu preciu de bonos públicos, por un total de 140 millones de dólares. Esto produciría, según el barruntu del fiscal, una dilapidación de los fondos de los xubilaos, el llogru de dineru n'efeutivu per parte de les AFJP y l'alza de la moneda d'Estaos Xuníos.<ref name="LNA">[http://www.lanacion.com.ar/1062919-las-afjp-podran-volver mover-fondos-a-partir-del llunes «Les AFJP van poder volver mover fondos a partir del llunes»], artículu del 24 d'ochobre de 2008 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires). Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref><br> Arriendes de esta presentación, el xuez Claudio Bonadío prohibió a les AFJP operar por siete díes, dictando orde de «non&nbsp;anovar» hasta que s'esclariara esta situación, ordenando delles investigaciones en rellación col posible ilícitu.<ref name="P12" /><ref name="LNA" /><ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/noticias/contenidos/2008/10/21/noticia_0038.phtml |títulu=Un xuez federal "conxeló" a les AFJP por siete díes |publicación=Diariu Perfil |editorial= |fecha=21 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://www.ambito.com/423260-xusticia-ordeno-allanar-10-afjp-por-supuesta-liquidacion-de-bono |títulu=Xusticia ordenó allanar 10 AFJP por supuesta lliquidación de bono |publicación=Diariu Ámbitu Financieru |editorial= |fecha=22 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lanueva.com/nota/2008-10-22-10-0-0-denuncien-a-las-afjp-por presunta-defraudacion |títulu=Denuncien a les AFJP por presunta defraudación |publicación=Diariu La Nueva Provincia |allugamientu=Bahía Blanca |fecha=22 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://archivo.lavoz.com.ar/08/10/21/seiciones/economia/nota.asp?nota_id=442824 |títulu=La Xusticia prohibe a les AFJP modificar la so cartera de veceres |publicación=La Voz |allugamientu=Córdoba (Arxentina) |fecha=22 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lapoliticaonline.com/nota/nota-52587/ |títulu=Denuncien a 10 AFJP por defraudación |publicación=La Política Online |fecha=21 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/296438/economia/afjp-non-podran-operar-proximos-siete-dias.html |títulu=Les AFJP nun van poder operar los próximos siete díes |publicación=La Gaceta |allugamientu=Tucumán |fecha=22 d'ochobre de 2008 }}<br> * {{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-113899-2008-10-24.html |títulu=Maniobres más que sospechoses |publicación=Página/12 |autor=Irina Hauser |fecha=24 d'ochobre de 2008 }}</ref> Magar l'amenaza per parte del representante de les AFJP de recurrir a aiciones llegales, el proyeutu foi unviáu pa la so apreciación a la [[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina|Cámara de Diputaos]], siendo aprobáu por esta cámara'l 7 de payares de 2008, por 160 votos afirmativos, 75 negativos y dos abstención.<ref>Diariu Perfil (7 de payares de 2008). «[http://www.perfil.com/contenidos/2008/11/06/noticia_0022.html Diputaos aprobó la estatización de los fondos del sistema de xubilación privada]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * Diariu Página/12 (7 de payares de 2008). «[http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-114658-2008-11-07.html Escontra'l principiu del fin pa les AFJP]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref><ref name="Aiciones llegales">{{cita noticia|títulu=Les AFJP anuncien que van tomar aiciones llegales|url=http://www.lanacion.com.ar/1062135-las-afjp-afirmen-que-tomaren-toes-les aiciones-que-sían-necesaries-pol cambéu-en-del-regimen-previsiona|axencia=La Nación|fecha=22 d'ochobre de 2008}}</ref> Tres la so aprobación en Diputaos, el proyeutu foi empuestu al [[Senáu de la Nación Arxentina|Senáu]], onde se sometió a votación na nueche del 19 de payares del mesmu añu, siendo sancionáu por una amplia mayoría,<ref>Diariu La&nbsp;Nación (21 de payares de 2008). «[http://www.lanacion.com.ar/1072498-ye-llei-la-estatizacion-de-les xubilaciones Ye llei la estatización de les xubilaciones]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> 46 votos afirmativos, contra 18 negativos y una astención.<ref>Diariu Clarín (19 de payares de 2008). «[http://edant.clarin.com/diario/2008/11/20/um/m-01806182.htm El Senáu punxo fin a les AFJP y convirtió en llei la reestatización de les xubilaciones] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170114032520/http://edant.clarin.com/diario/2008/11/20/um/m-01806182.htm |date=2017-01-14 }}» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * Diariu Página/12 (21 de payares de 2008). «[http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-115405-2008-11-21.html Les AFJP yá son otra alcordanza de los '90]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * Diariu La&nbsp;Nación (21 de payares de 2008). «[http://www.lanacion.com.ar/1072094-en-tiempu-record-púnxose-fin-a-las-afjp En tiempu récor, púnxose fin a les AFJP]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * Diariu Página/12 (22 de payares de 2008). «[http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-115443-2008-11-22.html Les AFJP fuéronse goliaes]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> Con esta sanción per parte de Senáu, el proyeutu convertíase entós na Llei 26.425, que estatizaba el sistema provisional y ponía fin a los Alministradores de Fondos de Xubilaciones y Pensiones (AFJP). Esta Llei entró en vixencia tres la so publicación nel [[Boletín Oficial de la República Arxentina]] el 9 d'avientu de 2008.<ref>Diariu La&nbsp;Nación (9 d'avientu de 2008). «[http://www.lanacion.com.ar/1078871-el fin-de-las-afjp-yá-ye-oficial El fin de les AFJP yá ye oficial]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> Anque la decisión de estatizar les AFJP ayudara a la cayida nes aiciones na [[Bolsa de Madrid]] d'empreses españoles que nesi momentu teníen intereses n'Arxentina, como [[Telefónica]] y [[Repsol]] (que controlaba [[YPF]], empresa que más tarde vendría tamién a ser reestatizada), l'embaxador español en [[Buenos Aires]], [[Rafael Estrella]] consideró'l trespasu de les AFJP al estáu nacional «una decisión soberana del gobiernu arxentín» y sostuvo na ocasión qu'esi trespasu «nun afecta pa nada al gobiernu español, nin a les rellaciones cola Arxentina».<ref>Diariu Unu Mendoza (25 d'ochobre de 2008). «[http://www.diariouno.com.ar/edimpresa/nota.php?id=195970 El fin de les AFJP nun resintió la rellación d'España y Arxentina] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200730100216/https://www.diariouno.com.ar/edimpresa/nota.php?id=195970 |date=2020-07-30 }}» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * Ministeriu de Rellaciones Esteriores y Cultu (25 d'ochobre de 2008). «[http://prensa.cancilleria.gov.ar/noticia.php?id=17085518 Asegura España que la tema AFJP nun afecta les rellaciones]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * Diariu El Día (25 d'ochobre de 2008). «[http://www.eldia.com.ar/edis/20081025/elpais15.htm Efeutu AFJP: baxen el tonu a les tensiones con España]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * Diariu Página/12 (25 d'ochobre de 2008). «[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/subnotas/2-36183-2008-10-25.html España nun ve problemes]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> Al respeutu de la estatización de los fondos jubilatorios, la presidenta Cristina Fernández de Kirchner afirmó que «Cuando los recursos de los trabayadores taben en manes de los privaos, pagar 12&nbsp;200 millones de dólares en comisiones, más de 50&nbsp;000 millones de pesos».<ref>Diariu Clarín (9 de xunetu de 2010). «[http://www.clarin.com/politica/estatizacion-AFJP-Ganancies-movilidad-xubilaciones_0_295170723.html La estatización de les AFJP, Ganancies y la movilidá de les xubilaciones, na antoxana de los festexos]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> Pela so parte, el nuevu titular de l'[[Ansés]] (Alministración Nacional de la Seguridá Social), [[Diego Bossio]], aseguró que «si les AFJP esistieren [al día de güei], seríen usureres»,<ref>Diariu Página/12 (15 de xunetu de 2011). «[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-172288-2011-07-15.html Si les AFJP esistieren, seríen usureres]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> y el vicepresidente [[Amado Boudou]] (quien precediera a Diego Bossio al mandu de la Ansés), afirmó qué «si siguieren les AFJP sería un drama […] pa les persones que se xubilaren nesti tiempu, yá que los sos fondos nun valdríen nada».<ref>Minutu Neuquén (17 de mayu de 2009). «[http://www.minutoneuquen.com/notas/canales/9/209.asp Si siguieren les AFJP, sería un drama]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> Más allá d'estes declaraciones de funcionarios, acordies con un informe de Ansés publicáu a mediaos de 2011, el capital del [[Fondu de Garantía de Sustentabilidad]] doblárase dende la estatización de les AFJP,<ref>Diariu Tiempo Argentino (17 de xunetu de 2011). «[http://tiempo.infonews.com/notas/desde-que-las-afjp-se-estatizaron-fondu-de-garantia-de-anses-dóblose Desque les AFJP se estatizaron, el Fondu de Garantía de la ANSÉS doblóse] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140424140737/http://tiempo.infonews.com/notas/desde-que-las-afjp-se-estatizaron-fondu-de-garantia-de-anses-d%C3%B3blose |date=2014-04-24 }}» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref><ref name="diarioregistrado_1">Diariu Rexistráu (31 d'agostu de 2011). «[http://www.diarioregistrado.com/Politica/52559-los fondos-de-ex-afjp-aumentaron-el-95-dende-el so-estatizacion.html Los fondos d'ex AFJP aumentaron el 95% dende'l so estatización]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref>y el fondu p'abellugar el pagu de xubilaciones superó los 200&nbsp;000&nbsp;millones de pesos. La cifra ye más del doble de lo qu'atroparen les AFJP cuando dexaron d'operar n'avientu de 2008. Catorce años d'alministración privada d'apurrir previsionales concluyeron con un saldu de 98&nbsp;224 millones de pesos, ente que, en menos de dos años, l'Estáu llogró más que doblar esi monto, que naquél momentu llegó a 201&nbsp;027 millones de pesos.<ref name="pagina12_12">Diariu Página/12 (10 d'avientu de 2011). «[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-183093-2011-12-10.html El doble de lo que dexaron les AFJP]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref>Hasta xineru de 2011, la ANSeS tenía recursos corrientes y de capital por un total de 180.600 millones de [[Pesu (Arxentina)|pesos]].<ref>{{cita web |url=http://www.anses.gob.ar/prensa/informes/2011/INFORME_FGS_ENERO-2011_AC.PDF |títulu=Ejecución de caxa Acumulada a xunu 2009 |autor= |editorial=ANSES |fecha=30 de xunu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110902203544/http://www.anses.gob.ar/prensa/informes/2011/INFORME_FGS_ENERO-2011_AC.PDF |fechaarchivu=2 de setiembre de 2011 }}</ref> El valor de los Fondos de Garantía de Sustentabilidad algamaba, hasta'l [[2013]], $ 206.377 millones de pesos. Desque ANSES estatizó les ex AFJP, el valor de dichos fondos aumentó 157 %.<ref>http://www.anses.gob.ar/noticia/bossio-destacl-que-los recursos-del fondu-de-garantla-de-anses-son-de-todos-los arxentinos-501</ref> Tres la estatización de los fondos hubo una ampliación del algame de la Seguridá Social, ente ellos la Llei de Movilidá Jubilatoria, [[PROG.R.es.AR.]], [[PRO.CRE.AR]], [[Coneutar Igualdá]], l'[[Asignación Universal por Fíu]] y la Asignación por Embaranzu pa Proteición Social, ARGENTA y el récor de pagu de sentencies.<ref>{{cita noticia |títulu=Récor de pagu de sentencies jubilatorias por más de $5.200 millones no que va del 2014 |url=http://www.telam.com.ar/notas/201409/78478-sentencies-jubilatorias-anses.html |periódicu=Telam |fecha= |fechaaccesu=14 de marzu de 2015 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20230421054620/https://www.telam.com.ar/notas/201409/78478-sentencies-jubilatorias-anses.html |archivedate=2023-04-21 }}<br> * {{cita noticia |títulu=Récor de sentencies jubilatorias de la ANSES |url=http://www.infonews.com/2014/09/17/politica-162746-record-de-sentencies-jubilatorias-de-la-anses.php |periódicu=InfoNews |fecha=17 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=14 de marzu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=http://anses.gob.ar/noticia/nuevu-record-de-pagu-de sentencies xudiciales-222 |títulu=Nuevu récor de pagu de sentencies xudiciales |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |fecha=8 d'abril de 2015 |obra= |idioma=castellanu |cita=Mientres el periodu xineru - marzu de 2015 rexistróse un nuevu récor en materia de resolución de sentencies xudiciales per parte de la ANSES. }}</ref> Seis AFJP anunciaron qu'empecipiaríen xuicios.<ref>Diariu La&nbsp;Nación (19 de xunu de 2011). «[http://www.lanacion.com.ar/1382521-los-duenos-de-seis-afjp-fueron-a-xuiciu-contra-l'estáu Los dueños de seis AFJP fueron a xuiciu contra l'Estáu]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * Diariu La&nbsp;Nación (12 de febreru de 2011). «[http://www.lanacion.com.ar/1349232-afjp-ensin respuesta oficial-apurrir-voluntarios-van-a-la corte AFJP: ensin respuesta oficial, apurrir voluntarios van a la Corte]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> Finalmente la Corte respondió por en fallu unánime la estatización, frente al reclamu d'un priváu de Arauca Bit, según el fallu "Esta Corte comparte los fundamentos y conclusiones del dictame de la señora Procuradora Fiscal", esclariaron na resolución los xueces [[Ricardo Lorenzetti]], [[Elena Highton de Nolasco]], [[Enrique Santiago Petracchi|Enrique Petracchi]], [[Eugenio Raúl Zaffaroni|Raúl Zaffaroni]] y [[Juan Carlos Maqueda]].<ref>Diariu Xudicial (16 de febreru de 2010). «[http://www.diariojudicial.com/contenidos/2010/02/17/noticia_0002.html La estatización de les AFJP llegó a la Corte Suprema]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012<br> * {{cita web |url=https://www.diariopopular.com.ar/politica/la corte suprema-respuendo por-la-estatizacion-las-afjp-n151286 |títulu=La Corte Suprema respondió por la estatización de les AFJP |publicación=Diariu Popular |fecha=27 de marzu de 2013 }}</ref> === Creación del Fondu de Garantía y Sustentabilidad === El 4 d'avientu de 2008 promulgóse la Llei 26.425<ref>{{Cita web|url=http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/145000-149999/148141/norma.htm|títulu=INFOLEG|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016|sitiuweb=www.infoleg.gov.ar}}</ref> que nel so artículu primero dispón la unificación del Sistema Integráu de Xubilaciones y Pensiones nun únicu réxime previsional públicu denomináu [[Sistema Integráu Previsional Arxentín]] ('''SIPA'''). Les disposiciones reglamentaries terminaron de configurar el nuevu sistema y el total de los fondos alministraos poles AFJP trespasar n'especie al '''FGS''', que redefine la so denominación: Fondu de Garantía de Sustentabilidad del Sistema Integráu Previsional Arxentín. El '''FGS''' ta compuestu por diversos tipos d'activos financieros. Nel momentu del trespasu, 5 d'avientu de 2008, taba valuáu en 98&nbsp;224 millones de pesos; a avientu de 2012, el so valuación xube a 244&nbsp;700 millones de pesos. Según diversos estudios la nacionalización del sistema previsional y la estatización de los fondos de les AFJP dexó una alministración de los recursos más tresparente xenerando resultancies positives, amontando los recursos ya incluyendo más persones al sistema previsional. Dende'l so estatizacion diose una crecedera de les inversiones del Fondu de Garantía de Sustentabilidad que pasó de $ 98&nbsp;083 millones en 2008 (últimu añu priváu) a $ 482&nbsp;660 millones en 31 d'ochobre de 2014, significando una crecedera del 392,1%.<ref name="ambito"/> Coles mesmes el capital del [[Fondu de Garantía de Sustentabilidad]] doblárase dende la estatización de les AFJP<ref name="diarioregistrado_1"/><ref>Diariu Tiempo Argentino (17 de xunetu de 2011). «[http://tiempo.infonews.com/notas/desde-que-las-afjp-se-estatizaron-fondu-de-garantia-de-anses-dóblose Desque les AFJP se estatizaron, el Fondu de Garantía de la ANSES doblóse] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140424140737/http://tiempo.infonews.com/notas/desde-que-las-afjp-se-estatizaron-fondu-de-garantia-de-anses-d%C3%B3blose |date=2014-04-24 }}» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> y el fondu p'abellugar el pagu de xubilaciones superó los 200 mil millones de pesos. La cifra ye más del doble de lo qu'atroparen les AFJP cuando dexaron d'operar n'avientu de 2008. Catorce años d'alministración privada d'apurrir previsionales concluyeron con un saldu de 98&nbsp;224 millones de pesos, ente que, en menos de dos años, l'Estáu llogró más que doblar esi monto, que naquél momentu llegó a 201&nbsp;027 millones de pesos.<ref name="pagina12_1"/> El [[Fondu de Garantía de Sustentabilidad]] (FGS) de l'[[Anses]] atropó, pal añu 2013, un total de {{nowrap|280 567 millones}} de pesos. El monto del FGS, un stock que'l Gobiernu concibe como reaseguro del sistema de seguridá social, triplicar dende la estatización de los fondos qu'antes taben en poder de les AFJP<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-220028-2013-05-15.html |títulu=Sofito pa los xubilaos |fechaaccesu=3 de xunu de 2012 |fecha=15 de mayu de 2013 |obra=Diariu Página/12}}</ref> y engatando hasta los 482&nbsp;660&nbsp;millones n'ochobre de 2014, una crecedera del 392,1%.<ref name="ambito" /> En cuanto al númberu d'afiliaos, gracies a la llei 25.994, dictada pola presidenta arxentina [[Cristina Fernández de Kirchner]], incorporar al sistema previsional más de 2,5 millones de persones qu'hasta entós taben escluyíes de la cobertoria. En 2003, mientres el réxime priváu había 3,5 millones de xubilaos y pensionados, y destinábase un 4,5 % del PIB a jubilacones. Nos últimos cinco años, l'universu de xubilaos pasó de 3,2 millones a 5,6 millones<ref name="porcentajePBI">{{cita noticia|nome=Ernesto|apellíos=Mattos|3=títulu destínase un 7,4% del PIB a xubilaos, liderando la rexón|url=http://www.infonews.com/2013/08/11/economia-91337-destínase-un-74-del-pbi-a-xubilaos-liderando-la-region.php|periódicu=[[INFOnews]]|fecha=11 d'agostu de 2013|fechaaccesu=14 de marzu de 2015}}</ref> sol sistema estatal Arxentina algamó en 2015 los niveles de cobertoria jubilatoria más altos d'[[América Llatina]]. Un informe del [[Bancu Mundial]] destacó la política de proteición social al señalar que l'haber jubilatorio mínimu yera equivalente a 442 dólares, ye'l más altu de toa América Llatina.<ref>{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201502/95529-bancu-mundial-argentina-haber-minimo-jubilatorio-mas-alto-de--america-latina.html|títulu=http://www.telam.com.ar/notas/201502/95529-bancu-mundial-argentina-haber-minimo-jubilatorio-mas-alto-de--america-latina.html|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230423054932/https://www.telam.com.ar/notas/201502/95529-bancu-mundial-argentina-haber-minimo-jubilatorio-mas-alto-de--america-latina.html|fechaarchivu=2023-04-23}}</ref> === Planes de vivienda === Al respeutive de la construcción de [[vivienda pública|viviendes sociales]], a setiembre de 2011 concluyir en tol país más de 630&nbsp;000&nbsp;soluciones habitacionales que beneficien alredor de 2&nbsp;800&nbsp;000&nbsp;persones. Los planes más importantes son el Programa Federal de Construcción de Viviendes con más de 166&nbsp;000&nbsp;viviendes, el Fondu Nacional de la Vivienda con más de 160&nbsp;000 y el Programa Federal Meyor Vivir con más de 75&nbsp;000. Nel añu 2012 creóse'l plan ''PRO.CRE.AR'' que tien como oxetivu la construcción de 100&nbsp;000&nbsp;viviendes en cuatro años y creitos a baxes tases pa families que yá tienen un terrén propiu<ref>{{cita web |url = http://www.vivienda.gov.ar/documentos/avance/resumen_meyora_300911.zip |títulu = Estáu de meyora de la construcción de viviendes al 30 de setiembre de 2011. |fechaaccesu = 30 d'ochobre de 2011 |añu = 2011 |formatu = pdf |editorial = Subsecretaría de Desenvolvimientu Humanu y Vivienda |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111103060447/http://www.vivienda.gov.ar/documentos/avance/resumen_meyora_300911.zip |fechaarchivu = 3 de payares de 2011 }}</ref> == Política enerxética == [[Archivu:Una foto de la presa.jpg|miniatura|260x260px|Represa Punta Negra inaugurada en 2013.]] Unu de los primeros planes foi'l total reemplazu a nivel nacional de les [[llámpara incandescente|llámpares incadescentes]] poles de [[llámpara fluorescente compacta|so consumu]], de resultes baxó'l consumu domiciliariu d'enerxía llétrica. Ye plan incluyó la entrega gratuita de tres lámpara por llar. Darréu implementóse al traviés de la [[norma IRAM]]&nbsp;11900 l'etiquetáu enerxéticu de los artefautos llétricos. Triplicóse'l permediu añal d'inversión (a valores constantes) na distribución y tresporte d'enerxía, fundamentalmente con apurras del Estáu,<ref>Álvarez, Gustavo (2015): [http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/40-8389-2015-03-29.html «Inversiones enerxétiques: espansión de la rede de xeneración y tresporte d'electricidá»], artículu del 29 de marzu de 2015 nel suplementu ''Cash'' del diariu ''[[Página/12]]'' (Buenos Aires).</ref> poner en marches obres, que son parte del plan estratéxicu lleváu alantre pol Gobiernu Nacional al envís d'aprovir d'enerxía llétrica al Sistema Arxentín de Interconexón (SADI). La central col ciclu combináu va apurrir 840&nbsp;[[megavatios|MW]] al Sistema Integráu Nacional, por aciu dos&nbsp;turbines a gas y una turbina a vapor, que pueden utilizar gas o diésel.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201403/54567-continuan-les |títulu=Siguen les obres de la Central térmica d'Ensenada |publicación=Télam |fecha=9 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422152735/https://www.telam.com.ar/notas/201403/54567-continuan-les |fechaarchivu=2023-04-22 }}</ref> <br> Coles mesmes construyéronse cinco centrales, la tercer llinia Yacyretá-Buenos Aires ―qu'inclúi 250&nbsp;quilómetros del tramu a [[Mercedes (Corrientes)|Mercedes]]―; la estación tresformadora 500 a 132&nbsp;[[quilovatios|kW]] Mercedes, y la llinia 132&nbsp;[[quilovatios|kW]] para anillar Curuzú Cuatiá y Montes Caseros, con una inversión total de 461&nbsp;millones de dólares.<ref>[http://www.telam.com.ar/notas/201503/99378-anillo-energetico-cristina-fernandez-de-kirchner-inauguracion-linea-alta-tension.html «Cristina Fernández de Kirchner inauguró la llinia d'alta tensión del aniellu enerxéticu»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230423133645/https://www.telam.com.ar/notas/201503/99378-an%C3%ADu-energetico-cristina-fernandez-de-kirchner-inauguracion-linea-alta-tension.html |date=2023-04-23 }}, artículu de marzu de 2015 nel sitiu web de l'axencia [[Télam]] (Buenos Aires).</ref> Esto acompañóse cola construcción de decenes de nueves centrales llétriques que se xunen al Sistema Interconectáu Nacional. Concluyóse xunto al [[Paraguái]] la construcción de la [[represa de Yacyretá]], concluyóse'l proyeutu [[Central nuclear Atucha&nbsp;II]], instaláronse casi 4500&nbsp;quilómetros de llinies d'extra alta tensión (LEAT) y alredor de 5000&nbsp;km d'alta tensión (AT) y media tensión (MT). Amás, hasta 2003, la rede arxentina tenía un esquema nel que taba dixebráu en dos sistemes, el "nacional" (SADI) y el patagónico. Pero la rede camudó sustancialmente el so diseñu a partir de 2007, cuando'l Sistema Patagónico incorporar al SADI; depués, construyóse'l tercer tramu: la llinia Yacyretá-Buenos Aires, lo que dexó utilizar la mayor xeneración de Yacyretá; más tarde, realizóse la interconexón NEA-NOA, colo que se llogró'l zarru norte del SADI. Darréu, sumóse la construcción de la interconexón Comahue-Cuyo, con una crecedera nos últimos seis años, periodu nel que s'amestaron casi 9000&nbsp;km de llinies.<ref>Laclau, Cecilia (2012): [http://eenergetica.com.ar/web/la-argentina-electrica-a-venti-ano-de-la-privatizacion/ «L'Arxentina llétrica a venti años de la privatización»], artículu de 2012 nel sitiu web Y.&nbsp;Enerxética (Buenos Aires).</ref>Mientres la so xestión l'Estáu retomó progresivamente la planificación enerxética nacional, y pasu ente pasu, la regulación y participación na xestión del mercáu ampliáu de la enerxía, y, cola renacionalización de YPF, el control soberanu de la esploración, esplotación, industrialización y comercialización d'hidrocarburos. ente 2003 y 2011 la potencia instalada aumentó un 42% y el récor de demanda de potencia un 53%; coles mesmes se dio la terminación de Yacyretá, recuperación de l'actividá nuclear Atucha II y de l'actividá carbonífera nacional, sumáronse 4244 quilómetros nuevos de llinies de 500 Kv, los llares con enerxía llétrica amontáronse un 21,9% -2,15 millones de llares incorporaos- y los llares con accesu a gas por redes amontáronse un 28,9% -1,65 millones de llares incorporaos-.<ref name="Polítiques enerxétiques">{{cita noticia|apellíos1=Bernal|nome1=Federico|títulu=La única “crisis enerxética” na Arxentina ye la del modelu neolliberal|url=http://www.infonews.com/nota/21459/la-unica-crisis-energetica-en-l'axencia=Infonews|fecha=13 de Mayu de 2012}}</ref> En 2011 na ciudá de [[Río Cuarto (provincia de Córdoba)|Río Cuarto]] (provincia de Córdoba) inaugúrase l'ampliación de la central termoeléctrica Modesto Maranzana, con inversión d'alredor de 200&nbsp;millones de pesos, compuesta por dos&nbsp;turbogrupos en p, de 35&nbsp;MW cada unu.<ref name="lmcordoba_1"/> En 2012 inauguróse la central [[Guillermo Brown]], allugada nes contornes de la ciudá bonaerense de [[Bahía Blanca]], que demandó una inversión de 550 millones de dólares pa la compra, instalación y puesta n'operación de dos turbines a gas yá apurren 580 megavatios a la ufierta esistente nel Sistema Interconectáu Nacional.<ref name="telam_2"/> En 2007 empecipióse la construcción de la primera turbina termoeléctrica a carbón de l'Arxentina, qu'implicó una inversión de más de 9000&nbsp;millones de pesos y dio trabayu a más de 2800&nbsp;persones.<ref>[http://www.telam.com.ar/notas/201509/118720-cristina-central-termoelectrica-rio-turbio.html «Cristina inauguró una central termoeléctrica: "Río Turbio ye más enerxía pa los arxentinos"»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151026075529/http://www.telam.com.ar/notas/201509/118720-cristina-central-termoelectrica-rio-turbio.html |date=2015-10-26 }}, artículu del 4 de setiembre de 2015 publicáu nel sitiu web de l'axencia Télam.</ref> Gracies a les inversiones realizaes nel últimu tiempu, YCRT, no que multiplicó 2,5&nbsp;vegaes la so producción respeuto al 2011. Nel añu 2012 incorporáronse seis tuneladores. Pa 2013 algamó una producción de 450&nbsp;000&nbsp;tonelaes de carbón.<ref name="Reserves de Río Turbio">[http://www.telam.com.ar/notas/201309/32998-el xacimientu-de-rio-turbio-tien-reserves-pa-garantizar-150-anos-de-produccion-sustentable.html «El xacimientu de Río Turbio tien reserves pa garantizar 150 años de producción sustentable»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220810104605/https://www.telam.com.ar/notas/201309/32998-el |date=2022-08-10 }}, artículu del 17 de setiembre de 2013 nel sitiu web de l'[[axencia Télam]] (Buenos Aires).</ref> Escontra payares de 2013 realícense obres de caltenimientu de la caldera 03 cola incorporación d'accesorios d'última teunoloxía pa optimizar la capacidá de producción d'enerxía. Gracies a les inversiones realizaes, YCRT multiplicó 2,5 vegaes la so producción respeuto al 2011. Pa 2013 la mina cunta con una reserva proyeutada de 450 millones de tonelaes de carbón.<ref name="Reserves de Río Turbio"/> En 2015 la presidenta Cristina Fernández de Kirchner inauguró una central termoeléctrica.<ref>[http://www.elpatagonico.com/cristina-inauguro-la central-termoelectrica-rio-turbio-n1288749 «Cristina inauguró la central termoeléctrica de Río Turbio»], artículu del 4 de setiembre de 2015 nel diariu ''El&nbsp;Patagónico'' ([[Comodoro Rivadavia]]).</ref> ya interconectar al sistema llétricu nacional. La central va xenerar 240&nbsp;[[megavatios|MW]] d'enerxía a partir del carbón proveniente del xacimientu Río&nbsp;Turbiu, anque tamién va poder funcionar a [[gas natural]]. La inversión total pal desenvolvimientu de la central xube a los 700&nbsp;millones de dólares.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-277762-2015-07-24.html «Río Turbio calez calderes: sigue la puesta a puntu de la central térmica de Santa Cruz»], artículu del 24 de xunetu de 2015 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires).</ref><ref>[http://www.enorsai.com.ar/politica/18627-otru-bisnes--pa-macri--el-carbon-de-rio-turbio-nun sirve-y-busca-importalo-de-chile.html «Otru "bisnes" (business): Macri afirma que'l carbón de Río Turbio "nun sirve", y busca importalo de Chile. El presidente de la Nación ta dispuestu a afondar la importación de too tipu de insumos en desterciu de les opciones nacionales. Tres el negociu del gas qu'enllordió a Aranguren, agora Macri busca importar carbón del país vecín»], artículu del 11 de mayu de 2016 publicáu nel sitiu web En&nbsp;Orsai (Buenos Aires).</ref> El [[Ministeriu de Planificación]] anunció en xunetu de 2007 la construcción de cinco plantes térmiques nueves, con una capacidá total de 1,6 GW y una inversión global de 3250 millones US$. Estes plantes de turbina de xeneración dual (gas o fuel oil) van tar allugaes en [[Ensenada]] (540 MW), [[Necochea]] (270 MW), [[Campana (ciudá)|Campana]] (540 MW), [[Ciudá de Santa Fe (Arxentina)|Santa Fe]] (125 MW) y [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]] (125 MW), y espérase qu'empiecen a operar en 2008.<ref>{{cita web|url=http://aristotelizar.com/web/2007/07/19/anuncien-la-construccion-de cinco centrales-electricas-que-produciran-1600-megavatio/|títulu=Aristotelizar online news}}</ref> A lo último, [[Enarsa]] llanzó apocayá la llicitación d'once pequeñes unidaes de xeneración tresportables (15-30 MW caúna) y de tres unidaes xeneradores mayores (50-100 MW) pa instalar en barcaces. Estes nueves unidaes, que'l so aprecio base entá se desconoz, van apurrir ente 400 y 500 MW de nueva capacidá de xeneración.<ref>{{cita web |url=http://www.electroindustria.com/nuevu/noticia.asp?inf_id=5997|títulu=Electroindustria }}</ref> En 2011 na ciudá de [[Río Cuarto (ciudá)|Río Cuarto]] inaugúrase l'ampliación de la Central Termoeléctrica Modesto Maranzana, con inversión d'alredor de 200 millones de pesos, compuesta por dos Turbogrupos en p de 35 MW, cada unu.<ref name="lmcordoba_1">{{cita web|url=https://www.elsol.com.ar/cristina-fernandez-viaxa-a-cordoba-pa-inaugurar-obres.html|títulu=Cristina Fernández viaxa a Córdoba pa inaugurar obres|publicación=El Sol|fecha=6 d'abril de 2011}}</ref> En 2015 inauguróse la Central Guillermo Brown, allugada nes contornes de la ciudá bonaerense de [[Bahía Blanca]], que demandó una inversión de 550 millones de dólares pa la compra, instalación y puesta n'operación de dos turbines a gas, qu'apurren 580 megavatios a la ufierta esistente nel Sistema Interconectáu Nacional.<ref name="telam_3">{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201509/121128-gobiernu-nacional-energia-cristina-fernandez-de-kirchner-inauguracion-central-termoelectrica-guillermo-brown.html|títulu=Cristina inauguró la central Guillermo Brown, que yá apurre 580 megavatios al Sistema Interconectáu Nacional|publicación=Télam|fecha=23 de setiembre de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220810114741/https://www.telam.com.ar/notas/201509/121128-gobiernu-nacional-energia-cristina-fernandez-de-kirchner-inauguracion-central-termoelectrica-guillermo-brown.html|fechaarchivu=2022-08-10}}</ref> Nel periodu 2003/2015 el sistema arxentín sumó 11&nbsp;300 megavatios, 51% más de la potencia instalada en 2003. Tamién se concretó'l tendíu de 5500 quilómetros de llinies d'alta tensión que venceyaron 10 provincies, incluyendo rexones que taben per fora del Sistema Interconectáu Nacional (ENSIN); l'ampliación de gasoductos troncales, la incorporación de les enerxíes anovables, la creación de ENARSA y la recuperación de YPF en 2012. Tamién se produció un cambéu de fuercies na matriz enerxética al traviés d'estos 11 años, dexó que l'Estáu arxentín pasara de tener una presencia del 7 al 45%, el capital priváu nacional pasara del 13 al 30% ente que les empreses estranxeres baxaron la so participación del 80 al 25%.<ref>{{cita web|url=http://www.eldestapeweb.com/en-11-anos executaron obres-energeticas-146000-millones-n5686|títulu=En 11 años executaron obres enerxétiques por $ 146.000 millones|publicación=El Destape|fecha=11 de mayu de 2015}}</ref> En 2014 amplióse'l sistema de tresmisión de 500&nbsp;[[kilovoltio|kV]] nuna estensión de 368&nbsp;km de llinia. Una de les ampliaciones de la rede dar cola entrada en serviciu de la llinia que xune les estaciones de Lavalle y de Santiago na provincia de Santiago del Estero, la que dexa ameyorar la confiabilidad y seguridá de suministru de la demanda na zona. L'otru nuevu venceyu foi la entrada de la llinia de 500&nbsp;[[kilovoltios|kV]], en dos tramos, ente les estaciones de [[Choele Choel]] (en Ríu&nbsp;Negru) y [[Bahía Blanca]] (nel sur de la provincia de Buenos Aires).<ref>{{cita web |url=http://portalweb.cammesa.com/Documentos%20compartíos/Informes/Informe%20Añal%202015.pdf|títulu=Carauterístiques del Mercáu mientres l'Añu 2015 |publicación= Informe Añal 2015 |editorial =CAMMESA - Compañía Alministradora del Mercáu Mayorista Llétricu S.A.|páxina=7}}</ref> Impulsóse la construcción el Gasoductu del Nordeste, que va llevar [[gas natural]] a les provincies de [[provincia del Chaco|Chaco]], [[Provincia de Corrientes|Corrientes]], [[provincia de Formosa|Formosa]], [[provincia de Misiones|Misiones]], norte de [[provincia de Salta|Salta]] y norte de [[provincia de Santa Fe|Santa Fe]] úniques zones del país qu'inda nun cunten con esti serviciu. Al traviés del Plan Enerxéticu Nacional 2007-2019, Arxentina empezó a amenorgar la participación hidrocarburífera na matriz primaria y, paralelamente, inauguráu una política n'enerxíes alternatives y anovables esitosa. Na actualidá, la ufierta nuclear ya hidráulica supera'l 8%, coles anovables eólica y biocombustibles en fuerte ascensu. Pa 2015 prevese que les primeres pasen al 17% y les segundes a más del 8%. Cola Llei 26.190, aprobada pol gobiernu d'o Llei de Réxime de fomentu nacional pal usu de fontes anovables d'enerxía destinada a la producción d'enerxía llétrica. Con esta normativa, aprobada a fines de 2006, el país dio'l primera y estratéxicu pasu nel insoslayable camín de la diversificación enerxética.<ref>{{cita web |url=http://www.enarsa.com.ar/index.php/es/comunicadosenarsa/450-78-la-esitosa-diversificacion-de-la-matriz-energetica-nacional |títulu=La esitosa diversificación de la matriz enerxética nacional |autor=Federico Bernal |fecha=18 de febreru de 2013 |publicación=ENARSA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924000532/http://www.enarsa.com.ar/index.php/es/comunicadosenarsa/450-78-la-esitosa-diversificacion-de-la-matriz-energetica-nacional |fechaarchivu=2015-09-24 }}</ref> Encaráronse una gran cantidá d'obres públiques, como la inversión n'enerxía por más de 80&nbsp;000 millones de pesos, instalando más de 8700 megavatios, tendiendo más de 4000 quilómetros de llinies d'alta tensión y ampliando en 20 millones la capacidá de los gasoductos.<ref>{{cita web|url=http://www.telam.com.ar/notas/201305/18178-argentina-tien-el|títulu="Arxentina tien el consumu d'enerxía per capita más altu de la rexón y solo importa un 8%"|publicación=Télam|fecha=19 de mayu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422001548/https://www.telam.com.ar/notas/201305/18178-argentina-tien-el|fechaarchivu=2023-04-22}}</ref> ENARSA construyó ente 2011 y 2014 el parque Llomba Blanca IV, en redoma de la ciudá de [[Rawson]]. El proyeutu, constituyíu por cuatro módulos de 50 MW, ye unu de los más importantes d'enerxía eólica de Suramérica. Implicó una inversión de 126 millones de dólares, que xenera enerxía abonda p'abastecer el consumu añal de casi 70&nbsp;000 llares, y va evitar la emisión a l'atmósfera d'unes 128&nbsp;000 tonelaes añales de CO<sub>2</sub>. De la mesma, va implicar un aforru añal en combustible de 48 millones de m³ de gas natural (equivalente al consumu de 40&nbsp;000 llares) o bien de 45&nbsp;875 m³ de gasoil. El terrén de 4&nbsp;100 hectárees contién 17 aeroxeneradores.<ref>{{cita web|url=http://www.enarsa.com.ar/index.php/es/comunicadosenarsa/470-poner%20en-marcha-el%20primer-modulo-del%20parque-eolico-llomba-blanca|títulu=Poner en marcha'l primer módulu del parque eólicu Llomba Blanca|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160311005603/http://www.enarsa.com.ar/index.php/es/comunicadosenarsa/470-poner|fechaarchivu=2016-03-11|fecha=xunetu de 2013}}<br> * {{cita web |url=http://www.diariojornada.com.ar/74828/politica/El parque_eolico_Llomba_Blanca_yá_comenzo_a_producir_energia |títulu=El parque eólicu Llomba Blanca yá empezó a producir enerxía |publicación=Diariu Xornada |fecha=23 de xunetu de 2013 }}</ref> En 2013 habilitóse'l [[Parque eólicu El Tordillo]], allugáu a 40 km. al oeste de Comodoro Rivadavia, na Provincia de Chubut, alministráu conxuntamente ente Vientos de la Patagonia I S.A., empresa perteneciente a ENARSA y a la Provincia de Chubut –titular del proyeutu–; va tener al so cargu la operación del primer parque eólicu de potencia, construyíu y conectáu a la rede con teunoloxía nacional.<ref>{{cita web|url=http://www.enarsa.com.ar/index.php/es/comunicadosenarsa/476-87-habil%C3%ADtose-el%20parque-eolico-el-tordillo|2=títulu habilitóse'l Parque Eólicu El Tordillo|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160307230332/http://enarsa.com.ar/index.php/es/comunicadosenarsa/476-87-habil%C3%ADtose-el|fechaarchivu=2016-03-07|títulu=Archived copy}}<br> * {{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201309/33473-el |títulu=El sistema interconectáu nacional suma 3 megavatios col ingresu del Parque Eólicu El Tordillo |publicación=Télam |fecha=20 de setiembre de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230421203358/https://www.telam.com.ar/notas/201309/33473-el |fechaarchivu=2023-04-21 }}</ref> Coles mesmes la empresa hidrocarburifera YPF so la xestión estatal cuadruplicó los pozos d'esploración y aumentó la perforación de pozos n'o ntercio. Los pozos exploratorios pasaron de 21 a 31, una crecedera del 48 per cientu, y los d'esplotación de 363 a 478,32% más.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-229424-2013-09-20.html |títulu=Disparen contra YPF |publicación=Página/12 |autor=Claudio Scaletta |fecha=20 de setiembre de 2013}}</ref> En 2014 el presidente de YPF, Miguel Galuccio, foi gallardoniáu col BRAVO Business Awards´2014 como “Ceo of the Year”, un reconocíu premiu que da'l grupu Latin Trade, pol so desempeñu al mandu de YPF.<ref name="854dd865" >[http://www.telam.com.ar/notas/201411/84630-galuccio-foi-premiáu-como-ceo-del anu-en-america-latina-por-el-desempeno-en-ypf.html Galuccio foi premiáu como CEO del añu en America Llatina pol desempeñu en YPF] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230422195237/https://www.telam.com.ar/notas/201411/84630-galuccio-foi-premi%C3%A1u-como-ceo-del |date=2023-04-22 }} Télam, 8 de payares de 2014</ref> Hacia l'añu 2015 YPF algamó un 62,5&nbsp;% de participación nel mercáu arxentín de naftes premium y 55,7&nbsp;% de nafta súper.<ref>{{cita web |url=http://www.infonews.com/nota/202222/ypf-lidera-el mercáu-de-ventes-de-naftes |títulu=YPF lidera'l mercáu de ventes de naftes ''premium'' |publicación=Infonews |fecha=27 de mayu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=https://www.elonce.com/seiciones/economicas/419270-ypf-increment-les sos-ventes-de-nafta-premium.htm |títulu=YPF amontó les sos ventes de nafta Premium |publicación=Elonce |allugamientu=Paraná |fecha=26 de mayu de 2015 }}</ref> Producióse paralelamente un procesu de renacionalización del negociu d'hidrocarburos. En 2012, produzse la estatización de YPF, la más importante empresa d'hidrocarburos del país, en 2013 el grupu arxentín Bridas mercó los negocios de l'americana ExxonMobil na Arxentina, Paraguay y Uruguái, incluyendo 530 boques de expendio n'Arxentina.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1647166-adios-a-les estaciones-esso-agora llamárense-axion-energy «Adios a les estaciones Esso»], ''Diariu La Nación'', 3 de marzu de 2014.</ref> En 2015 l'arxentina Pampa Enerxía mercó la filial brasilana Petrobras Arxentina por o$s 892 millones y alredor de 100 estaciones de serviciu.<ref>[http://www.ambito.com/848745-pampa-energia-oficializo-compra-de-petrobras-arxentina Pampa Enerxía oficializó compra de Petrobras Arxentina], ''Diariu Ambito Financieru'', 3 d'avientu de 2015.<br> * {{Cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201607/156790-pampa-energia-toma-control-activos-petrobras-argentina-capital-accionario.html |títulu=Pampa Energia tomó y control formal de Petrobras Arxentina |fecha=27 de xunetu de 2016 |publicación=Télam |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210302183708/https://www.telam.com.ar/notas/201607/156790-pampa-energia-toma-control-activos-petrobras-argentina-capital-accionario.html |fechaarchivu=2021-03-02 }}</ref> === Aforru d'enerxía === Los problemes de suministru d'enerxía nes acabadures del añu [[2007]] llevó a cabu un plan d'aforru d'enerxía. El plan propúnxose reemplazar les [[llámpara incandescente]] poles de [[llámpara fluorescente compacta|so consumu]], y ―por sanción del Congresu dispúnxose l'atrasu de 60&nbsp;minutos de la hora oficial a partir del [[30 d'avientu]] d'esi mesmu añu, cambéu que perduró hasta'l día [[16 de marzu]] de [[2008]]. De resultes viéronse baxaos los consumos d'enerxía llétrica, principalmente nes hores pico. Dende 2009 tolos edificios públicos deben obligatoriamente utilizar llámpares so consumu. Mientres 2008 y 2009 implementóse l'etiquetáu enerxéticu de refrixeradores, conxeladores, motores llétricos y equipos d'aire acondicionáu. N'avientu de 2009 aprobóse la [[norma IRAM]]&nbsp;11900 que va tender al etiquetáu enerxéticu de too edificiu que solicite'l serviciu de gas natural por rede. Concretáronse dos centrales térmiques de ciclu combináu nes provincies de Buenos Aires y Santa Fe, concluyóse la construcción de la [[Represa de Yacyretá]]) al xubir la cota a 83&nbsp;msnm qu'implica un 50% más de xeneración hidráulica y atópase en fase de terminación la tercer central nuclear d'[[Central nuclear Atucha|Atucha 2]]. Al pie de esto tópense n'obra delles centrales térmiques de ciclu combináu en delles capitales provinciales de 300&nbsp;[[megavatiu|MW]] caúna pa reforzar el Sistema Interconectáu Nacional. Llamar a llicitación internacional pa la construcción de centrales d'hasta 30&nbsp;MW caúna por aciu [[enerxíes anovables]] (solar térmica, eólica, minihidráulica, otres) por un total de 1500&nbsp;MW de potencia instalada. === Gasoductu del Nordeste === En febreru de 2011 abrióse la llicitación pa la construcción del Gasoductu del Nordeste que va llevar [[gas natural]] a les provincies de [[Provincia del Chaco|Chaco]], [[Provincia de Corrientes|Corrientes]], [[Provincia de Formosa|Formosa]], [[Provincia de Misiones|Misiones]], norte de [[Provincia de Salta|Salta]] y norte de [[Provincia de Santa Fe|Santa Fe]] úniques zones del país qu'inda nun cunten con esti serviciu. === Procesu d'espropiación de Repsol YPF y creación de la empresa YPF Teunoloxía S.A. === [[Archivu:CFK proyecto expropiación YPF 2012-04-16.ogv|miniatura|Cristina Kirchner nel so discursu antes d'unviar al [[Senáu de la Nación Arxentina]] el Mensaxe númberu 529 pal tratamientu del proyeutu de llei que declara d'utilidá pública a la petrolera [[Repsol YPF]] y pola cual decídese [[Espropiación|espropiar]] el 51% de los sos [[Aición (finances)|aiciones]].]] ==== Espropiación de Repsol YPF ==== Na última selmana de marzu de 2012, dellos gobiernos provinciales espropiaron árees con xacimientos petroleros que taben en concesión de [[Repsol YPF]], por cuenta de la baxa producción de la empresa y a la falta d'inversiones rexistrada mientres munchos años. Tres árees fueron retiraes o "espropiaes" a la petrolera: na [[provincia de Neuquén]], una llamada "Don Ruiz" de 109,1 [[Quilómetru cuadráu|km²]] y Chihuido de la Salina Sur y Portezuelo Mines, que suman en total una superficie de 242,4 km².<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1461029-otra-quita-pa-ypf-en-neuquen-suman-trés-en-una selmana Otra quita pa YPF en Neuquén: suman trés nuna selmana] La&nbsp;Nación.</ref> Arriendes d'ello, les aiciones de YPF decayeron un 15% nes bolses.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1461708-ypf-derrumbar en-la bolsa-tres-un-nuevu-quite-de-areas-en-chubut YPF derrumbóse 15% na Bolsa, tres una nueva quita d'árees en Chubut] La&nbsp;Nación.</ref> Darréu, les provincies de [[Provincia de Chubut|Chubut]], [[Provincia de Mendoza|Mendoza]], [[Provincia de Neuquén|Neuquén]], [[Provincia de Río Negro|Río Negro]] y [[Provincia de Santa Cruz|Santa Cruz]] retiraron les concesiones a Repsol YPF.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1461484-chubut-va-por-toes-les concesiones-de-ypf|títulu=Chubut va por toles concesiones de YPF|publicación=La Nación|fecha=1 d'abril de 2012|autor=Ana Tronfi}}<br> * {{cita web |url=http://www.eldia.com.ar/edis/20120330/ypf-anuncio-afayu-petroleo-demanda-chubut-economia0.htm |títulu=YPF anunció un afayu de petroleu y demanda a Chubut |publicación=El Día (La Plata) |fecha=30 de marzu de 2012 }}<br> * {{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1456490-chubut-y-santa-cruz-quitaron-la-concesion-de-areas-esplotaes-por-ypf |títulu=Chubut y Santa Cruz quitaron la concesión d'árees esplotaes por YPF |publicación=La Nación |fecha=15 de marzu de 2012 }}</ref> El 16 d'abril, Cristina Fernández unvia'l proyeutu al [[Congresu de la Nación Arxentina|Congresu Nacional]], nel cual declárase de "interés públicu y nacional" al "autoabastecimiento d'hidrocarburos" y polo tanto'l gobiernu nacional n'usu de les sos facultaes constitucionales espropia'l 51% de les aiciones de Repsol YPF, argumentando que se trata de «una recuperación de la soberanía» y «nun ye un modelu de estatización sinón de recuperación de la soberanía. Siguimos calteniendo'l modelu de [[Sociedá anónima]] y el d'una conducción profesionalizada».<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/politica/Convoquen-empresarios-actu-Casa-Gobiernu_0_683331851.html|títulu=Cristina presentó'l proyeutu pa espropiar el 51% de YPF|publicación=Clarín|fecha=16 d'abril de 2012}}</ref> La YPF nacionalizada so la xestión de&nbsp;[[Miguel Galuccio]]&nbsp;inspiró enfotu nos mercaos internacionales de petroleu, atrayendo cuantiosas inversiones estranxeres dende compañíes como&nbsp;[[Chevron Corporation|Chevron]]&nbsp;y&nbsp;[[Dow Chemical]], ente otres, desenvolviendo'l segundu depósitu más grande del mundu de recursos non convencionales de gas y el cuartu de petroleu, y la esploración del&nbsp;[[Xacimientu petrolíferu Vaca Muerta|xacimientu Vaca Muerta]].<sup>[[YPF#cite note-72|71]]</sup><sup>[[YPF#cite note-73|72]]</sup> A empiezos de 2013 la firma anunció que diba a reinvertir el 90% de les sos utilidaes. Esi añu llogró que les reserves crecieren 10,6% y en 2014 otru 11,9%<sup>[[YPF#cite note-74|73]]</sup> So la xestión estatal, la empresa cuadruplicó los pozos d'esploración respeuto del permediu de los trés años anteriores, y aumentó la perforación de pozos d'esplotación de 290 añales, ente 2009-11, a 384 en 2012, un 33 per cientu más. Si compara'l periodu xunu de 2012-mayu de 2013 col añu inmediatu anterior, los pozos exploratorios pasaron de 21 a 31, una crecedera del 48 per cientu, y los d'esplotación de 363 a 478, 32 per cientu más<sup>[[YPF#cite note-76|75]]</sup> En 2014 el presidente de YPF, Miguel Galuccio, foi gallardoniáu col BRAVO Business Awards´2014 como "Ceo of the Year", un reconocíu premiu que da'l grupu Latin Trade, pol so desempeñu al mandu de YPF.<sup>[[YPF#cite note-77|76]]</sup> Hacia l'añu&nbsp;[[2015]]&nbsp;YPF algamó un 62,5 % de participación de mercáu arxentín de naftes premium y 55,7 % de nafta súper.<sup>[[YPF#cite note-78|77]]</sup><sup>[[YPF#cite note-79|78]]</sup> esi mesmu añu anunció'l descubrimientu d'un nuevu pozu petroleru nos Los Caldenes, na provincia de Río Negro, con recursos envaloraos en 40 millones de barriles.<sup>[[YPF#cite note-80|79]]</sup><sup>[[YPF#cite note-81|80]]</sup> Nos primeros trés años de xestión per parte de la YPF nacionalizada pasar de los O$S 2000 millones d'inversión en 2011 a los O$S 6000 millones envaloraos pa 2015.<sup>[[YPF#cite note-82|81]]</sup><sup>[[YPF#cite note-83|82]]</sup> Nel marcu del "Plan Nuclear Arxentín", aumentó la potencia bruta de la Central atucha 357 MW a 362 MW.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201403/55922-atucha-i-la-primer-central-nuclear-latinoamericana-cumple-40-anos.html |títulu=Atucha I, la primer central nuclear llatinoamericana, cumple 40 años |publicación=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=19 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422213238/https://www.telam.com.ar/notas/201403/55922-atucha-i-la-primer-central-nuclear-latinoamericana-cumple-40-anos.html |fechaarchivu=2023-04-22 }}</ref> Anguaño cunta con una potencia llétrica bruta de 363 megavatios llétricos y emplega amiestu d'uraniu natural (0,72%) y uraniu llevemente arriquecíu al 0,85%.<ref>{{cita web |url=http://www.na-sa.com.ar/centrales/atucha |títulu=Atucha I: Presidente Juan Domingo Perón |publicación=Nucleoeléctrica Arxentina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150425234027/http://www.na-sa.com.ar/centrales/atucha |fechaarchivu=2015-04-25 }}<br> * {{cita web |url=http://www.cronista.com/economiapolitica/Atucha-I-y-II-yá-lleven-los nomes-de-Juan-Peron-y-Nestor-Kirchner-20140514-0131.html |títulu=Atucha I y II yá lleven los nomes de Juan Perón y Néstor Kirchner |publicación=El Cronista (Buenos Aires) |fecha=14 de mayu de 2014 }}</ref> Tamién se sancionó la Llei Nᵘ 26.566 que sofita les actividaes pa la construcción d'una cuarta central nuclear y el reacondicionamiento pa enllargar el funcionamientu de la Central Nuclear Banzáu. El procesu constó de tres etapes. La primera que yá s'executó, ye la "evaluación de vida" o "evaluación d'estáu", consistió n'esaminar como taben los componentes de planta. La segunda fase tamién rematada, verificáronse los cambeos que son necesarios y mercáronse tolos equipos y materiales necesarios. En xineru de 2015 empezó la tercer etapa implica parar la planta y realizar los trabayos de recambiu de los componentes de la central, ente ellos los tubos de presión del reactor. Los téunicos d'esi Departamentu de la [[Comisión Nacional d'Enerxía Atómica]] llevaron alantre'l desenvolvimientu y implementación de la teunoloxía de fabricación componentes nucleares, procesu nel qu'Arxentina ye unu de los pocos países del mundu que puede faelo per fora de Canadá. Con esti desenvolvimientu, xenérase una meyora significativa na industria metalurxa arxentina, al siguir el procesu actual de sustitución d'importaciones empezáu a partir de 2003 ya instalase como provisor mundial esos materiales. Amás, va significar instalase como un nuevu provisor na materia tanto a nacional como internacional.<ref>{{cita web |url=http://www.diariobae.com/notas/50935-teunologia-local-extendera-vida-util-de%20central%20nuclear-banz%C3%A1u-y-xestara-un%20merc%C3%A1u%20nacional.html |títulu=Teunoloxía local va estender vida útil de Central Nuclear Banzáu y va xestar un mercáu nacional |publicación=BAE Negocios (Buenos Aires) |fecha=4 de xineru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150714083420/http://www.diariobae.com/notas/50935-teunologia-local-extendera-vida-util-de |fechaarchivu=2015-07-14 }}</ref> Llanzóse un Plan vial Nacional, que dende'l 2003 a la fecha'l Gobiernu Nacional realizó una fuerte inversión n'obres d'infraestructura que dexó construyir 1.300 km de nueves carreteres, pavimentar 4.100 km.de rutes nacionales y cubrir con obres de caltenimientu la totalidá de la rede vial nacional. Amás, llevóse la cobertoria d'obres de caltenimientu a la totalidá de la rede vial pavimentada, cuando nel 2003 solo algamábase a cubrir el 50% de la mesma. Gracies a estes inversiones dende 2003 al añu 2014 produció una crecedera del 130% de la rede vial arxentina. En 2016 la direición decreto un aumentu del 500% en tolos peaxes de rutes y autopistes nacionales.<ref name="telam_1">{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201301/3695-el |títulu=El Ministeriu de Planificación destacó les obres d'infraestructura realizaes dende 2003 |fecha=6 de xineru de 2013 |editorial=Télam - Axencia Nacional de Noticies |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220810121128/https://www.telam.com.ar/notas/201301/3695-el |fechaarchivu=2022-08-10 }}</ref> El 22 de febreru de 2007 roblóse una resolución por que la empresa concesionaria empezara les obres de duplicación de calzada ente Ceibes y Gualeguaychú.<ref name="5b3b89fa">{{Cita web|apellíu=Arxentina Municipal|nome=|añu=22 de febreru de 2007|títulu=Entre Ríos: El llunes empiecen les obres nel tramu de ruta Ceibes-Gualeguaychú|url=http://www.argentinamunicipal.com.ar/despachos.asp?cod_Des=6579&id_seccion=62|fechaaccesu=31 d'avientu de 2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120118172345/http://www.argentinamunicipal.com.ar/despachos.asp?cod_Des=6579&id_seccion=62|fechaarchivu=2012-01-18}}</ref> El tramu completu foi abiertu al públicu'l 30 de payares de 2009.<ref name="5595y4a0">{{Cita web|apellíu=APF - Axencia de Noticies d'Entre Ríos|nome=|añu=1 d'avientu de 2009|títulu=Habilitóse provisoriamente la totalidá de l'autovía Gualeguaychú - Ceibes|url=http://www.apfdigital.com.ar/despachos.asp?cod_des=138813|fechaaccesu=31 d'avientu de 2009}}</ref> Sicasí, depués del so tresformamientu n'autovía doblóse la capacidá de tránsitu de la mesma, ameyorando significativamente la seguridá vial de los usuarios. Cabo destacar que'l tránsitu en tol so trayeutu supera los 3.600 vehículos per día, ente que na RN Nᵘ 117 el fluxu ye cimeru a los 3.500 en cada xornada, siendo más del 50% tránsitu pesáu en dambos casos. Esta estratéxica vía, conocida tamién como la "Ruta del Mercosur" por ser la principal vía de conexón con Brasil y Uruguái, tresformóse nuna exa d'integración económica y social, promoviendo'l desenvolvimientu de la industria, l'agru y los servicios de tola rexón, especialmente los pueblos y ciudaes de les provincies d'Entre Ríos y Corrientes que s'atopen sobre la mariña del ríu Uruguái.<ref>{{cita web |url=http://www.diarionorte.com/article/118691/la ruta-de-la muerte tresformada-en-una-gran-via-|títulu=“La ruta de la muerte tresformada nuna gran vía |publicación=Diariu Norte (Resistencia) |fecha= 8 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.occovi.gob.ar/www/492/19652/autopista-ceibes-gualeguaychu-km-6-km-61-rn-n-14-provincia-de-ente-rios.html |títulu=Autopista Ceibes-Gualeguaychú, Ruta Nacional N° 14, Tramu: km 6-km 61, Provincia d'Ente Río |publicación=Órganu de Control de Concesiones Viales (OCCOVI) |fecha= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160924144300/http://www.occovi.gob.ar/www/492/19652/autopista-ceibes-gualeguaychu-km-6-km-61-rn-n-14-provincia-de-ente-rios.html |fechaarchivu=2016-09-24 }}</ref> ==== Creación de YPF Teunoloxía S.A. ==== {{VT|YPF|l1=YPF Teunoloxía S.A.}} El 5 d'avientu de 2012, Cristina Kirchner anunció la creación de la empresa YPF Teunoloxía S.A., que'l so oxetivu ye'l desenvolvimientu teunolóxicu nel sector de petroleu y gas. El capital accionario de la empresa ta constituyíu por un 51% por YPF y 49% pol CONICET. En payares l'inauguró Y-TEC creada por YPF, el Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible y el CONICET, y un modernu edificiu de 11&nbsp;000 metros cuadraos, que se va dedicar a investigaciones teunolóxiques aplicaes, principalmente a la producción del petroleu y gas non convencional. N'avientu de 2014, la empresa YPF Teunoloxía llanzó'l "Estudiu del recursu enerxéticu marín de la Patagonia Austral" coles mires d'estender el desenvolvimientu de fontes alternatives de xeneración d'enerxía y conocer más sobre'l potencial del Mar Arxentín en materia enerxético. Esi añu los ingresos ordinarios de $ 141&nbsp;942 millones aumentaron 57,5%, y la utilidá operativa llegó a $19&nbsp;742 millones, una medría del 64,3%.<ref>{{cita web |url= http://www.diariojornada.com.ar/126045/economia/A_trés_aos_de_ser__recuperada_YPF_sigui_creciendo |títulu=A tres años de ser recuperada, YPF sigue creciendo |publicación=Diariu Xornada (Chubut) |fecha=27 d'abril de 2015 }}</ref> Hacia l'añu [[2015]] YPF algamó un 62,5% de participación nel mercáu arxentín de naftes premium y 55,7% de nafta súper.<ref>{{cita web |url=http://www.infonews.com/nota/202222/ypf-lidera-el mercáu-de-ventes-de-naftes-premium |títulu=YPF lidera'l mercáu de ventes de naftes premium |publicación=Infonews |fecha=27 de mayu de 2015 }}<br> * {{cita web|url=http://www.elonce.com/seiciones/economicas/419270-ypf-increment-les sos-ventes-de-nafta-premium.htm|títulu=YPF amontó les sos ventes de nafta Premium|publicación=Elonce (Entre Ríos)|fecha=26 de mayu de 2015}}</ref> Esi mesmu añu anunció'l descubrimientu d'un nuevu pozu petroleru en Los Caldenes, na provincia de Río Negro, con recursos envaloraos en 40 millones de barriles.<ref>{{cita web|url=http://www.lanueva.com/el-pais/813817/ypf-anunciu-que-descubrio-un-nuevu-pozu-petrolifero-en-rio-negru.html|títulu=YPF diz que topó un nuevu pozu petrolíferu en Río Negro|publicación=La Nueva Provincia (Bahía Blanca)|fecha=25 de mayu de 2015}}<br> * {{cita web|url=http://neuquenalinstante.com.ar/2015/05/28/ypf-suma-millonaries-inversiones-en-la cuenca-neuquina/|títulu=YPF suma millonaries inversiones na Cuenca Neuquina|publicación=Neuquén al Intre (Neuquén)|fecha=28 de mayu de 2015}}</ref> Nos primeros trés años de xestión per parte de la YPF nacionalizada pasar de los O$S 2000 millones d'inversión en 2011 a los O$S 6000 millones envaloraos pa 2015.<ref>{{cita web|url=http://www.tiempodesanjuan.com/elpais/2015/10/10/tien-nuevu-super-pozo-vaca-muerta-107039.html|títulu=YPF tien un nuevu super pozu en Vaca Muerta|publicación=Tiempo de San Juan (San Juan)|fecha=10 d'ochobre de 2015}}<br> * {{cita web|url=http://www.rionegro.com.ar/diario/ypf-topo-un-super-pozu-de-petroleo-en-neuquen-7965308-10948-nota.aspx|títulu=YPF topó un súper pozu de petroleo en Neuquén|publicación=Diariu Río Negro|fecha=8 d'ochobre de 2015}}</ref> == Política Educativa == La política educativa del gobiernu de Cristina Fernández foi una continuación de la xestión de Néstor Kirchner. El porcentaxe del [[Productu Internu Brutu]] destináu a educación creció dende'l 3,64% en 2003 a 6,02% en 2010. En términos absolutos, pasó de 14&nbsp;501&nbsp;millones de pesos en 2003 a 89&nbsp;924&nbsp;millones de pesos en 2010, un 520% más.<ref name="pag12edu">[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-157800-2010-11-30.html «Construyir nel país como mil escueles»], artículu nel diariu ''Página/12'' del 30 de payares de 2010.</ref> Yá pal 2012 el porcentaxe del [[Productu Internu Brutu]] destináu a educación creció dende'l 3,64 % en 2003 a 6,81 % en 2012.<ref name="Presupuestu2">[http://www.parlamentario.com/bank/uploads/0015-JGM-2012.pdf Presentación del proyeutu de presupuestu pal añu 2013] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140408212057/http://www.parlamentario.com/bank/uploads/0015-JGM-2012.pdf |date=2014-04-08 }}, del 14 de setiembre de 2012; publicáu nel sitiu web Parllamentariu.com (Buenos Aires). Amuesa la crecedera del presupuestu n'educación.</ref><sup>[[Sistema educativu d'Arxentina#cite note-3|3]]</sup> Según datos del censu de 2010, la tasa d'analfabetismu ye del 1.9%, siendo la segunda más baxa de Llatinoamérica.<sup>[[Sistema educativu d'Arxentina#cite note-4|4]]</sup><sup>[[Sistema educativu d'Arxentina#cite note-5|5]]</sup> Na última década creáronse 9 nueves universidaes, ente que el egreso d'estudiantes universitarios aumentó un 68%.<sup>[[Sistema educativu d'Arxentina#cite note-6|6]]</sup> Según datos del Programa Naciones Xuníes pal desenvolvimientu (PNUD), nel añu 2011 el 99,0% de la población de 6 a 11 años asistía al nivel primariu y, el 96,5% de los mozos de 12 a 14 años asistía al nivel secundariu. La Llei d'Educación Nacional, que dexó la reestructuración de la primaria y la secundaria y el fin de les polítiques focalizadas y asistencialistas; destacar la participación de más 750.000 docentes y 700 organizaciones de la sociedá civil y la reglamentación qu'establez que'l presupuestu d'educación nun puede ser menor al 6% del PIB.<ref name=":0">[http://www.me.gov.ar/doc_pdf/llei_de_educ_nac.pdf LLEI N° 26.206 - Llei d'Educación Nacional]</ref> Creóse'l Programa de Voluntariáu Universitariu, qu'antes del añu 2010 financiara más de 2.000 proyeutos, col fin d'integrar la conocencia teórica y práuticu aprendíu nos claustros de la Universidá Pública coles problemátiques más urxentes del país.<ref>[https://web.archive.org/web/20150101033412/http://portales.educacion.gov.ar/spu/voluntariáu-universitariu/ Voluntariáu Universitariu - Ministeriu d'Educación de la Nación]</ref> El presupuestu pa universidaes nacionales pasó de $1.992 millones en 2003 a $13.258 millones en 2011. De les 9 Universidaes Nacionales creaes dende 2003, 6 tán allugaes nel Gran Buenos Aires (La [[Universidá Nacional Arturo Jauretche]] en Florencio Varela; la [[Universidá Nacional d'Avellaneda]]; Universidá Nacional de Moreno; Universidá Nacional del Oeste, en Merlo, y la Universidá Nacional de José C. Paz) y 3 nel restu del país (la [[Universidá Nacional del Chaco Austral]]; [[Universidá Nacional de Villa Mercedes]], en San Luis y la [[Universidá Nacional de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur]]). En 2015 el ministru de Educación Alberto Sileoni, propunxo a tolos sos pares del país que les clases empezaren el 29 de febreru y remataren el 16 d'avientu pa cumplir con un calendariu educativu de 190 díes de clases, cola necesidá d'afitar un calendariu escolar lo más estenso posible.<ref>{{cita web |url=http://www.ellitoral.com/index.php/diarios/2015/10/01/educacion/EDUC-01.html |títulu=Añu bisiestu con “yapa”: piden empecipiar les clases el 29 de febrero |publicación=El Litoral |fecha=1 d'ochobre de 2015 }}</ref> === Programa Coneutar Igualdá === {{AP|Coneutar Igualdá}} Dende 2010 l'[[Ansés]] (Alministración Nacional de la Seguridá Social) empecipió un plan d'entrega y puesta en funcionamientu de dos millones de [[netbook]]s con accesu a Internet a toles escueles públiques primaries y secundaries del país. Hasta'l 1 de xunetu de 2015 apurriéronse 5&nbsp;millones d'ordenadores, y amás construyéronse 1428&nbsp;aules dixitales en tol país.<sup>[[Coneutar Igualdá#cite note-3|3]]</sup> El programa recibió premios nel estranxeru y de distintos organismos internacionales, ente ellos una distinción del Programa de Naciones Xuníes pal Desenvolvimientu (PNUD), y pol cume Iberoamericana, ente otros.<ref>{{Cita noticia|títulu=Premien en Cume Iberoamericana a programa arxentín Coneutar Igualdá|url=http://espanol.upi.com/Noticies-destacaes/2012/11/16/Premien-en Cume Iberoamericana-a programa arxentín-Coneutar-Igualdá/UPI-59551353066000/|fechaaccesu=7 de payares de 2016|periódicu=UPI|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150704125409/http://espanol.upi.com/Noticies-destacaes/2012/11/16/Premien-en Cume Iberoamericana-a programa arxentín-Coneutar-Igualdá/UPI-59551353066000/|fechaarchivu=4 de xunetu de 2015}}</ref> Tamién llanzó'l Programa de Respaldu a Estudiantes d'Arxentina (PROG.R.es.AR) el 22 de xineru de 2014<ref>{{cita web |url=http://presidencia.gob.ar/component/content/article/108-gobiernu-informa/27317-progresar-anses-establecio-requisitos-y-plazos-pa-presentar-certificaos |títulu=PROG.R.es.AR.: Ansés estableció requisitos y plazos pa presentar certificaos |fechaaccesu=14 de marzu de 2015 |fecha=17 de marzu de 2014 |idioma=castellanu }}</ref> La iniciativa xenera oportunidaes d'inclusión social y llaboral pa moces que deseyen empecipiar o rematar los sos estudios, siguir una educación cimera y/o realizar esperiencies de formación y capacitación llaboral.<ref>{{cita noticia|títulu="El plan Progresar va muncho más allá de los mozos que nun trabayen nin estudien", aseguró Bossio|url=http://www.telam.com.ar/notas/201401/49380-bossio-dixo-que-el|periódicu=Telam|fecha=26 de xineru de 2014|fechaaccesu=14 de marzu de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230422203841/https://www.telam.com.ar/notas/201401/49380-bossio-dixo-que-el|archivedate=2023-04-22}}</ref><ref>Destaquen a l'Arxentina como "país modelu" na rexón por inversión pública escontra nuevos {{enllaz rotu|Progresar|http://www.progresar.gob.ar/noticia/destaquen-a-l'argentina-como-pais-modelu-en-la-region-por-inversion-publica-escontra-los-jovenes-22}}</ref> A payares taben inscriptos 550.000 mozos.<ref>{{cita web |url=http://prensa.argentina.ar/2014/12/29/55570-la-anses-realizo-un%20balance-del%20programa-progresar.php |títulu=La ANSÉS realizó un balance del Programa Progresar |fechaaccesu=14 de marzu de 2015 |fecha=29 d'avientu de 2014 |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150121000027/http://prensa.argentina.ar/2014/12/29/55570-la-anses-realizo-un |fechaarchivu=2015-01-21 }}</ref>En marzu de 2015, amplióse la cantidá de mozos cubiertos pol programa a 1.280.000.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/noticia.asp?id=782416 |títulu=Cristina anunció xubas en planes pa estudios periódicu=Ámbitu Financieru |fechaaccesu=14 de marzu de 2015 |fecha=12 de marzu de 2015 |idioma=castellanu }}</ref> === Plan de Finalización d'Estudios Primarios y Secundarios (FINES) === Tamién se destacar el llanzamientu del Plan de Finalización d'Estudios Primarios y Secundarios (FINES) pa finalización de la [[Sistema educativu d'Arxentina#Niveles y Modalidad|Escuela Primaria]] y [[Sistema educativu d'Arxentina#Niveles y Modalidad|Escuela Secundaria]] lleváu a cabu pol gobiernu nacional a partir del añu 2008, d'algame nacional que funcionó en toles xurisdicciones d'[[Arxentina]].<ref>{{Cita web|url=http://www.desarrollosocial.gob.ar/tramiteensenayaprende|títulu="Arxentina Trabaya, Enseña y Apriende"|fechaaccesu=20 de febreru de 2016|sitiuweb=http://www.desarrollosocial.gob.ar/|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171012103421/http://www.desarrollosocial.gob.ar/tramiteensenayaprende|fechaarchivu=2017-10-12}}</ref> Invirtióse 7000&nbsp;millones de pesos n'equipamientu pa escueles téuniques, distribuyéronse más de 54&nbsp;millones de llibros. La inversión en salarios docentes universitarios foi de 19&nbsp;000&nbsp;millones de pesos en 2012 siendo la medría salarial de más del 1000 % dende 2001.<ref name="cfk2013-05-01_012">{{cita web|url=http://www.casarosada.gob.ar/images/stories/video/cfk-010313-1.flv|títulu=Cristina Fernández de Kirchner ante'l Congresu de la Nación Arxentina na apertura del periodu de sesiones ordinaries 2013|fechaaccesu=4 d'agostu de 2013|fecha=1 de marzu de 2013}}</ref> Ente los años 2008 y 2015, 0.6&nbsp;millones d'estudiantes remataron los estudios de secundaria.<ref>[http://www.fines2.com.ar/index.php/notas/35-testos-de-interes/362-q600-mil-adultos-terminaron-el-secundariu-pola iniciativa-del plan-finesq#.VsgObfLhDIU «Pola iniciativa del plan Fines, 600&nbsp;000&nbsp;adultos terminaron el secundariu»], artículu del 20 de febreru de 2016 nel sitiu web Fines2 (Buenos Aires).</ref> Nel añu 2013, el plan algamara a 1.39&nbsp;millones de persones, con 14&nbsp;682&nbsp;sedes y 128&nbsp;365&nbsp;tutores en tou en país, y habíen egresado 400&nbsp;000&nbsp;estudiantes.<ref>[http://www.diariopopular.com.ar/notas/146893-mas-400-mil-persones-terminaron-los sos-estudios-el plan-fines «Más de 400 000 persones terminaron los sos estudios col plan Fines»], artículu del 17 de febreru de 2013 nel ''Diariu Popular'' (Buenos Aires). Consultáu'l 20 de febreru de 2016.</ref> === Programa Bec.Ar === En xunetu de 2013 apurriéronse 264 beques del programa [[Bec.Ar]], que tien por oxetivu especializar a profesionales arxentinos n'Universidaes del esterior n'árees como [[bioteunoloxía]], [[nanoteunoloxía]] y [[Teunoloxíes de la información y la comunicación|TIC]]s, ente otres. El programa tien una duración inicial de cuatro años y entama especializar a mil profesionales d'árees denominaes «estratéxiques» pal desenvolvimientu del país.<ref>{{cita web|url=http://www.cfkargentina.com/becar-posgrados/|títulu=Apurre de beques Bec.Ar pa posgrados nel estranxeru|fechaaccesu=29 de xunetu de 2013|añu=2013|formatu=web|editorial=cfkargentina.com}}<br> * {{cita web|url=http://bec.ar/que-ye-becar_p199|títulu=Qué ye Bec.ar|fechaaccesu=29 de xunetu de 2013|añu=2013|formatu=web|editorial=bec.ar}}</ref> === Construcción d'escueles === Dempués del [[Plan Quinquenal n'Arxentina|Plan Quinquenal]] del [[Primer Gobiernu de Perón|Gobiernu de Perón]] ente 1947 y 1951 (qu'abrió 8000&nbsp;escueles),<ref>{{cita web|url=http://www.lariojaesnoticia.com.ar/share_noticia.asp?id=4447&acc=Imprimir|títulu=Estrategia y planificación del primer peronismu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304201104/http://www.lariojaesnoticia.com.ar/share_noticia.asp?id=4447&acc=Imprimir|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref> el ralu ente 2003 y 2010 ye'l segundu periodu de mayor construcción d'escueles de la historia arxentina. Ente 1969 y 2003 los distintos gobiernos nacionales financiaron la construcción d'un total de 427&nbsp;escueles, ente que ente 2003 y 2010 construyéronse más 1880 escueles que beneficiaron a mediu&nbsp;millón d'alumnos,<ref>[http://www.infobae.com/notas/695802-Afirmen-que-mayores-gastos-en-Educacion-nun dieron-resultaos.html «Afirmen que mayores gastos n'Educación nun dieron resultancies»], artículu del 10 de febreru de 2013 nel diariu ''Infobae'' (Buenos Aires).</ref> amás de la entrega de 2&nbsp;millones de [[netbook]]s a alumnos secundarios. === Creación de nueves universidaes y aumentu de los recursos === Ente les iniciatives más resonantes del FPV atópase la creación de diecisiete universidaes nacionales, la nacionalización de la Universidá Pedagóxica de la Provincia de Buenos Aires.<ref name= "Terigi">{{cita web |url=http://library.fes.de/pdf-files/bueros/argentinien/13019.pdf |títulu= Polítiques públiques n'Educación tres doce años de gobiernu de Néstor Kirchner y Cristina Fernández |publicación=Analís |númberu=16 |editorial=Friedrich-Ebert-Stiftung (FES) |autor=Flavia Terigi |fecha=Avientu de 2016 |isbn=978-987-46367-5-1}}</ref> La crecedera d'apurrir del Estáu a la educación dexó aumentar les tresferencies a les [[Universidaes nacionales d'Arxentina|universidaes nacionales]] y la creación de nueves universidaes como la Universidá Aeroportuaria de Ezeiza,<ref>[http://www.lavoz.com.ar/noticias/politica/cristina-fernandez-inaugura-universidá-aeroportuaria-ezeiza «Cristina Fernández inaugura la Universidá Aeroportuaria de Ezeiza»], artículu del 8 de payares de 2011 nel diariu ''La Voz'' (Córdoba).</ref> la [[Universidá Nacional d'Avellaneda]],<ref>[http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=113022 «Cristina inaugura ciclu lectivu n'Universidá d'Avellaneda»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130926162856/http://www.impulsobaires.com.ar/nota.php?id=113022 |date=2013-09-26 }}, artículu anónimu del 29 de marzu d'un añu ensin especificar, nel sitiu web Impulso Buenos Aires.</ref> la [[Universidá Nacional de José Clemente Paz|Universidá Nacional de José&nbsp;C.&nbsp;Paz]]<ref>[http://www.casarosada.gob.ar/informacion/discursos/22684-blank-91624061 «Inauguración de la Universidá de José C. Paz»], discursu pronunciáu por Cristina Fernández el 1 d'ochobre del 2010; publicáu nel sitiu web de la Casa Rosada (Buenos Aires).</ref> la [[Universidá Nacional Arturo Jauretche]], la [[Universidá Nacional de Moreno]], la [[Universidá Nacional de Tierra del Fueu]], la [[Universidá Nacional de Villa Mercedes]], la [[Universidá Nacional del Chaco Austral]], la [[Universidá Nacional de Río Negro]] y la [[Universidá Nacional del Oeste]].<ref>[http://www.casarosada.gob.ar/informacion/discursos/25402-pallabres-de-la presidenta-en-la-inauguracion-de-la universidá-de-merlo «Pallabres de la presidenta na inauguración de la Universidá de Merlo»], discursu del 16 de setiembre del 2011 publicáu nel sitiu web de la Casa Rosada (Buenos Aires).</ref> Amás d'aumentu de los recursos destinaos a otres universidaes, como la [[Universidá de La Matanza]], que'l so presupuestu creció un 820 %.<ref>[http://tn.com.ar/politica/cristina-sobre-la universidá-de-la matanza-dende-el mio-gobiernu-los recursos-aumentaron-un-820-por-cie_274391 «Cristina sobre La Matanza: "Dende'l mio Gobiernu, los recursos de la universidá aumentaron un 820 %"»], artículu del 1 d'ochobre de 2012 nel sitiu web de la canal televisiva TN (Buenos Aires).</ref> Esti aumentu viose reflexáu na formación de nuevos institutos d'investigación. En 2014 diose'l llanzamientu del plan Progresar, destináu a mozos de 18 a 24 años que nun tienen trabayu, trabayen informalmente o perciben un salariu menor del mínimu vital y móvil y que'l so grupu familiar atópese nes mesmes condiciones. A payares del 2014, PROGRESAR cuenta con más de 550&nbsp;000 mozos que cobren la prestación y 1&nbsp;284&nbsp;809 inscriptos.<ref>{{cita web|url=http://prensa.argentina.ar/2014/12/29/55570-la-anses-realizo-un%20balance-del%20programa-progresar.php|títulu=La ANSÉS realizó un balance del Programa Progresar|fechaaccesu=14 de marzu de 2015|fecha=29 d'avientu de 2014|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150121000027/http://prensa.argentina.ar/2014/12/29/55570-la-anses-realizo-un|fechaarchivu=2015-01-21}}</ref> En marzu de 2015, anuncióse l'ampliación de la cantidá de mozos cubiertos pol programa a 1&nbsp;280&nbsp;000.<ref>{{cita web|url=http://www.ambito.com/noticia.asp?id=782416|títulu=Cristina anunció xubas en planes pa estudios|fechaaccesu=14 de marzu de 2015|fecha=12 de marzu de 2015|idioma=castellanu|periódicu=Ámbitu Financieru}}</ref> Coles mesmes el total de persones qu'asisten a universidaes públiques creció un 39 per cientu ente 2008 y 2015. La matrícula tuvo un significativu aumentu, que superó llargamente'l ritmu de crecedera de la población arxentina. Ente 2008 y 2015, la cantidá d'estudiantes de baxos ingresos nel total de inscriptos al sistema universitariu creció un 47 per cientu pal quintil 1 ( el 20% de la población más probe) y un 95 per cientu pal quintil 2.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/118613-los miles-de-estudiantes-que-vidal-nun ve |títulu=Los miles d'estudiantes que Vidal nun ve |publicación=Diariu Página/12 |editorial= |fecha=1 de xunu de 2018 |autor=Inés Fornassero}}</ref> Llei d'obligatoriedá de la sala de 4 años promulgada en 2015, que declara obligatoria la educación inicial pa neños/as de cuatro años nel sistema educativu nacional.Llei de Implementación Efeutiva de la Responsabilidá del Estáu nel Nivel d'Educación Cimera de 2015, que reforma la llei 24521 d'Educación Cimera estableciendo l'accesu llibre y irrestricto” a los estudios de grau estatales, prohibiendo exámenes eliminatorios y aranceles. Tamién se llanzó'l programa “Ponele títulu al to Secundariu”, un siguimientu intensivu d'alumnos que, cursando l'últimu añu de la educación secundaria, tienen asignatures pendientes. Nesti marcu tituláronse gracies al plan 52.845 alumnos. La población 25-29 años con secundaria completa pasu a total país ente Años 2003 y 2013 del 58,9% al 71,4% en 2013. Nel periodu foi notable la evolución de la matrícula d'educación téunica secundaria: pasó de 487.000 estudiantes en 2005 a 595.000 en 2012.<ref name= "Terigi"/> === Programa de beca Thomas Bridges === {{AP|Beca Thomas Bridges|l1=Beca Thomas Bridges}} Creáu en 2015, ye un programa de beques por que los mozos residentes nes [[islles Malvines]] cursen los sos estudios universitarios nel territoriu continental arxentín. El programa empezó a funcionar el 1 de setiembre del mesmu añu.<ref>{{cita web|url=http://portales.educacion.gov.ar/spu/noticias/presentacion-de-les beques-thomas-bridges-pa-residentes-de-les islles-malvinas/|títulu=Presentación de les Beques Thomas Bridges pa residentes de les Islles Malvines|editorial=Secretaría de Polítiques Universitaries}}</ref> === Consumos culturales === Según datos de la Cámara Arxentina del Llibru, la industria editorial arxentina produxera nel 2007 más de 380 nuevos títulos per selmana, al llanzar al mercáu 19.791 novedaes ente xineru y avientu d'esi añu,<ref>{{cita web |url=http://camaradellibro.com.ar/estadisticas/PDF/Estadisticas%202007.pdf |títulu=Estadístiques del llibru 2007 |editorial=Cámara Arxentina del Llibru |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160820075815/http://camaradellibro.com.ar/estadisticas/PDF/Estadisticas%202007.pdf |fechaarchivu=2016-08-20 }}</ref> aumentando en 2011 al terminar el so primer mandatu a 26.676 novedaes añales publicaes. Respectu del orixe de la impresión, el 94% de los rexistros son declaraos como impresos dientro del país ente que solo'l 6% rexistrar nel esterior. Pa 2014, —últimu añu de mandatu añal completu—, la cantidá de novedaes de llibros impreses alzárase a 28.010. Coles mesmes tamién creció la producción y consumu de llibros, pasando de 68.52 millones de llibros vendíos en 2007, a 128.92 millones en 2014.<ref>{{cita web |url=http://camaradellibro.com.ar/estadisticas/PDF/Estadisticas2014.pdf |títulu=Informe de producción del llibru arxentín - 2014 |editorial=Cámara Arxentina del Llibru |fecha=19 de marzu de 2015 |páxina=4 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160820060029/http://camaradellibro.com.ar/estadisticas/PDF/Estadisticas2014.pdf |fechaarchivu=2016-08-20 }}</ref> == Política Llaboral == [[Archivu:Somavía Cristina Kirchner - Reunión de Ministros de Trabajo en Argentina - 2009.jpg|miniatura|Inauguración de la XVI Conferencia Interamericana de Ministros de Trabayu (CIMT) de la [[OEA]], celebrada en [[Buenos Aires]] en 2009. D'esquierda a derecha.: [[Jorge Taiana]] (ministru de Rellaciones Esteriores d'Arxentina), Cristina Fernández de Kirchner (presidenta d'Arxentina), [[Carlos Tomada]] (ministru de Rellaciones de Trabayu d'Arxentina) y [[Juan Somavía]] (direutor xeneral de la [[OIT]]).]] En 2008, la [[desocupación]] caltener en niveles similares a los que s'atopaba l'añu anterior, pasando del 8,4 % nel primer trimestre al 7,3 % nel cuartu trimestre d'esi añu, la tasa más baxa dende [[ochobre]] de [[1992]], según datos del [[Indec]] (Institutu Nacional d'Estadística y Censos).<ref>Fonte: [[Indec]], Encuesta Permanente de Llares Continua.</ref> Faía'l cuartu trimestre de 2012 la desocupación menguó al 6.9 %. Pal 2012 el trabayu informal (non rexistráu) amenorgar a un 34,5 %,<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-203406-2012-09-14.html|títulu=El trabayu en negru caltener nel 34,5 per cientu |publicación= Página/12 |fecha= 14 de setiembre de 2012 }}</ref> depués de que llegara al 49,5 % nel primer semestre del 2003.<ref>[http://www.eldia.com.ar/edis/20080512/20080512202359.htm «Cristina anunció baxa del desemplegu»], artículu nel diariu ''El Día'' del 12 de mayu de 2008.</ref> El gobiernu de Cristina Fernández afondó la política de xeneralización de la [[negociación coleutiva]] pa regular les [[rellaciones llaborales]] qu'empecipiara'l presidente Néstor Kirchner. Rematáu'l tercer trimestre de 2008, el Ministeriu de Trabayu había homologado 890 [[conveniu coleutivu|convenios coleutivos]] y alcuerdos, una cifra que significó un aumentu del 24 %, comparáu col mesmu periodu de 2007,<ref name="Informe negociación coleutiva 3T08">{{cita web |url = http://www.trabajo.gov.ar/left/estadisticas/descargas/negColectiva/200803T_negociacionColectiva.pdf |títulu = Estáu de la Negociación Coleutiva, Tercer Trimestre |fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 |autor = Direición Xeneral d'Estudios y Formulación de Polítiques d'Emplegu. |añu = 2008 |editorial = Ministeriu de Trabayu, Emplegu y Seguridá Social de la República Arxentina, páx. |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110903121312/http://www.trabajo.gov.ar/left/estadisticas/descargas/negColectiva/200803T_negociacionColectiva.pdf |fechaarchivu = 2011-09-03 }}</ref> y del 324 % comparáu con 2004.<ref>{{cita web |url = http://www.trabajo.gov.ar/left/estadisticas/descargas/negColectiva/200803T_negociacionColectiva.pdf |títulu = Estáu de la Negociación Coleutiva, Tercer Trimestre |fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 |autor = Direición Xeneral d'Estudios y Formulación de Polítiques d'Emplegu. |añu = 2008 |obra = Gráficu 1 |editorial = Ministeriu de Trabayu, Emplegu y Seguridá Social de la República Arxentina, páx. 5 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110903121312/http://www.trabajo.gov.ar/left/estadisticas/descargas/negColectiva/200803T_negociacionColectiva.pdf |fechaarchivu = 2011-09-03 }}</ref> Más del 90 % de los convenios realizar por caña d'actividá económica (y subrama) y los restantes por empresa. Les cláusules más habituales fueron les salariales, pero tamién se rexistró un aumentu de la cantidá de cláusules sobre «regulación de les rellaciones llaborales» na empresa y «condiciones de trabayu», que nel III trimestre representaron el 20 % y el 17 % de les cláusules totales, incluyéndose ente elles la creación de «comités d'hixene y seguridá» y cláusules especiales de non [[discriminación]].<ref name="Informe negociación coleutiva 3T08" /> La crecedera de la presencia [[sindicatu|sindical]] nel sistema de rellaciones llaborales, impulsó cambeos nos planes d'estudios de delles universidaes, col fin d'incluyir mayor información y analís sobre los sistemes, regles y téuniques de [[diálogu social]] na xestión de los [[recursos humanos]] de les [[empresa|empreses]].<ref>{{cita web |url = http://www.udesa.edu.ar/files/RRHH/Almuerzo-13-JUN-07-fuelga-subtes.ppt |títulu = Recurso humanos nuna redolada de poder sindical |fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 |apellíu = Robles |nome = Alberto José |añu = 2008 |obra = Recursos humanos |editorial = [[Universidá de San Andrés]] }}</ref> Nel añu 2011 [[Cristina Fernández de Kirchner]] alzó al Congresu de la Nación un proyeutu de nuevu Estatutu del Peón Rural, qu'amplía los derechos llaborales de los asalariaos rurales. El proyeutu foi aprobáu polo xeneral por 68 votos a favor y 1 votu en contra. La nueva normativa creó un nuevu réxime previsional qu'amenorga de 65 (60 nel casu de la muyer) a 57 años la edá jubilatoria y a 25 los años d'apurras, ya incorpora una llicencia por paternidá de 30 díes. La llei caltién el réxime de fixación de remuneraciones mínimes determinaes pol Conseyu Nacional de Trabayu Agrariu, que nun van poder ser menores al salariu mínimu vital y móvil, y afita periodos y llugares de pagu. Tamién afita n'ocho hores la xornada llaboral (44 hores selmanales) en llugar de la xornada "de sol a sol" con descansos entemedios, reconoz el pagu d'hores extras, el descansu selmanal y meyor condiciones fayadices d'hixene y seguridá como requisitos básicos de l'actividá.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-183939-2011-12-22.html |títulu= Con tolos derechos de los otros trabayadores |publicación=Página/12 |autor= Sebastián Premici |fecha= 22 d'avientu de 2011}}</ref> En 2013, creóse'l Réxime d'emplegaes doméstiques, que reconoz a les emplegaes doméstiques derechos y beneficios amparaos pola Llei de Contratu de Trabayu en rellación a les xornaes, indemnizaciones, llicencies y proteición del trabayu de menores. <ref>{{cita web |url=http://www.rosarionet.com.ar/rnetw/nota117860 |títulu=Ye llei'l nuevu Réxime de Trabayu Domésticu |publicación=RosarioNet |fecha=14 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180618230218/http://www.rosarionet.com.ar/rnetw/nota117860 |fechaarchivu=2018-06-18 }}<br> * {{cita web |url=http://www.casi.com.ar/content/por aciu-la llei-26844-establezse-un-nuevu-r%C3%A9gimen-especial-de-contratu-de-trabayu-pa-el títulu=Por aciu la llei 26844, establezse un nuevu "Réxime especial de contratu de trabayu pal personal de cases particulares" |publicación=Colexu d'Abogaos de San Isidro |fecha=12 d'abril de 2013 }}</ref> En 2013 llanzóse'l programa llaboral “Elles faen”, destináu en forma preferencial a muyeres soles, con fíos a cargu, o que fueren víctimes de violencia de xéneru, con remuneración mensual básica pa capacitase na construcción de viviendes y poder aportar, nun futuru cercanu, a una vivienda.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/105380-elles-yá-nun pueden-faer |títulu=Elles yá nun pueden faer |publicación=Página/12 |autor=Carlos Rodríguez |fecha=2 d'abril de 2018 }}</ref> Les cooperativistes teníen de realizar xornaes llaborales previstes nel programa Ingreso Social con Trabayu y teníen de cumplir con capacitaciones y terminalidad educativa. Entaináronse los trámites d'inscripción nel réxime denomináu Monotributu Social, que dexó a los microemprendedores aportar a una obra social y a la xubilación, pudiendo coles mesmes emitir factures poles sos ventes.<ref>“Guía emponedora pal monotributista social” [http://www.claudiabernazza.com.ar/htm/mds/guia_mono_alas.pdf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181123112404/http://www.claudiabernazza.com.ar/htm/mds/guia_mono_alas.pdf |date=2018-11-23 }}</ref> === Polítiques escontra la niñez y la mocedá === Mientres el so presidencia creóse'l Conseyu Federal de la Mocedá coles mires de desenvolver les polítiques de mocedá, que faigan posible la construcción de ciudadanía en valores tales como solidaridá, equidad, compromisu, xusticia, responsabilidá, ética ya identidá nacional y la Llei de Promoción y Regulación de los Centros de Desenvolvimientu Infantil ,Llei 26.233-2007, con un criteriu integral de proteición de los neños y neñes, empobinaes a favorecer la crianza, el desenvolvimientu, el cuidu y la educación de la primer infancia, a partir del fortalecimientu y la creación de los Centros de Desenvolvimientu Infantil que funcionen n'ámbitos comuñales, n'instituciones públiques que dependen delas árees sociales de los gobiernos provincial y municipal, nos Centros Integradores Comuñales, Centros de Salú, ente otres modalidaes. Esta llei estableció ente otres pautes qu'en toles sales o seiciones en que tea estremáu'l Centru D'Infancia, siquier unu de los educadores o educadores hayan alcanzáu títulu docente terciariu o universitariu y qu'a lo menos la metá de los educadores o educadores del CDI hayan alcanzáu títulu docente terciariu o universitariu.Que'l 80% del personal del CDI participe d'actividaes de capacitación rexistraes a lo llargo d'un añu. Que la totalidá del personal que desenvuelve xeres nel CDI tea debidamente inscripto nun rexistru institucional. Que'l personal adulto que realiza xeres nos CDI facer en xeres y actividaes venceyaes direutamente a la estimulación y el desenvolvimientu físicu, cognitivu, llingüísticu y socioemocional de les neñes y los neños. Qu'en les sales o actividaes destinaes neñes y neños d'hasta 1 años de vida la proporción d'educador/a por neñu/a sía de 1 adultu por cada 5 neños o menos.<ref>{{cita web |url=https://www.desarrollosocial.gob.ar/wp-content/uploads/2015/10/Estandares-de-inclusion-COCEDIC-Conseyu-federal.pdf |títulu=Estándares d'Inclusión pa los Centros de Desenvolvimientu Infantil |editorial=Ministeriu de Desenvolvimientu Social |fecha=26 d'ochobre de 2015 }}</ref> === Migraciones llaborales === El gobiernu de Cristina Fernández siguió col [[Plan Patria Grande]] empecipiáu nel gobiernu anterior, col fin d'otorgar documentos a los inmigrantes en situación irregular. En 2008 apurriéronse documentos arxentinos a 144&nbsp;549&nbsp;persones, sumando d'esa manera la cantidá de 714&nbsp;907&nbsp;inmigrantes regularizaos, desque se punxo en marcha'l plan en 2006.<ref>{{cita web |url = http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-119729-2009-02-09.html |títulu = Nos últimos trés años, 700&nbsp;000 persones pidieron la residencia. Dende Paraguay y Bolivia, y tamién d'Estaos Xuníos |fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 |apellíu = Kollmann |nome = Raúl |fecha = 9 de febreru de 2009 |editorial = Página/12 }}</ref> La cifra representa casi la metá de los estranxeros rexistraos nel censu de 2001 (1&nbsp;531&nbsp;940). La regularización masiva d'inmigrantes y la consecuente posibilidá de que puedan faer valir los sos derechos (sindicalización, asociación, demandes llaborales, etc.) tien un fuerte impautu nel [[mercáu de trabayu]], una y bones los estranxeros suelen ocupar los emplegos que s'atopen nos pasos salariales más baxos ya informales, polo qu'una meyora nos mesmos, impacta direutamente en tola escala salarial.<ref>{{cita llibru|apellíos=Varios|editorial=Organización Internacional del Trabayu|títulu=Los trabayadores y los trabayadores migrantes|edición=Educación Obrera Nᵘ 129|añu=2002|ubicación=Xinebra}}</ref> === Reestatización de les xubilaciones y pensiones === El [[21 d'ochobre]] de [[2008]] la presidenta Cristina Fernández anunció qu'alzaba un proyeutu al [[Congresu de la Nación Arxentina|Congresu Nacional]] pa poner fin al sistema d'[[AFJP]], un réxime priváu de pensiones y xubilaciones que constituyera una de les principales midíes de la política xeneralizada de [[privatización|privatizaciones]] llevada alantre pol presidente [[Carlos Saúl Menem|Menem]].<ref>{{cita web |url=http://www.economiaynegocios.cl/noticias/noticias.asp?id=55141|títulu=Gobierno arxentín tomaría participación accionaria en 40&nbsp;empreses tres estatización de AFJP }}</ref> El proyeutu foi aprobáu pol Parllamentu'l [[20 de payares]] con sofitu de delles fuercies d'oposición como los [[Partíu Socialista (Arxentina)|Partíu Socialista]] y l'[[Coalición Cívica ARI|ARI]], votando en contra del mesmu'l [[Propuesta Republicana|PRO]], la [[Coalición Cívica (confederación)|Coalición Cívica]] y la [[Unión Cívica Radical]]. La llei dio orixe a un nuevu Sistema Integráu Previsional Arxentín (SIPA).<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-115340-2008-11-20.html «El Senáu aprobó la eliminación de les AFJP por 46&nbsp;votos a favor y 18&nbsp;en contra»], artículu nel diariu ''Página/12'' del 20 de payares de 2008.</ref> Dende'l so estatizacion diose una crecedera de les inversiones del Fondu de Garantía de Sustentabilidad que pasó de $ 98.083 millones en 2008 (últimu añu priváu) a $ 482.660 millones en 31 d'ochobre de 2014, significando una crecedera del 392,1%.<ref name="ambito">{{Cita noticia|apellíos=ambito.com|títulu=Eficiencia del Estáu: resultaos récores d'empreses públiques en 2014|url=http://www.ambito.com/noticia.asp?id=785383|fechaaccesu=3 de xineru de 2018|periódicu=ambito.com|idioma=es-AR}}</ref> coles mesmes el capital del [[Fondu de Garantía de Sustentabilidad]] doblárase dende la estatización de les AFJP<ref>Diariu Tiempo Argentino (17 de xunetu de 2011). «[http://tiempo.infonews.com/notas/desde-que-las-afjp-se-estatizaron-fondu-de-garantia-de-anses-dóblose Desque les AFJP se estatizaron, el Fondu de Garantía de la ANSES doblóse] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140424140737/http://tiempo.infonews.com/notas/desde-que-las-afjp-se-estatizaron-fondu-de-garantia-de-anses-d%C3%B3blose |date=2014-04-24 }}» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref><ref>Diariu Rexistráu (31 d'agostu de 2011). «[http://www.diarioregistrado.com/Politica/52559-los fondos-de-ex-afjp-aumentaron-el-95-dende-el so-estatizacion.html Los fondos d'ex AFJP aumentaron el 95% dende'l so estatización]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> y el fondu p'abellugar el pagu de xubilaciones superó los 200 mil millones de pesos. La cifra ye más del doble de lo qu'atroparen les AFJP cuando dexaron d'operar n'avientu de 2008. Catorce años d'alministración privada d'apurrir previsionales concluyeron con un saldu de 98.224 millones de pesos, ente que, en menos de dos años, l'Estáu llogró más que doblar esi monto, que naquél momentu llegó a 201.027 millones de pesos.<ref>Diariu Página/12 (10 d'avientu de 2011). «[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-183093-2011-12-10.html El doble de lo que dexaron les AFJP]» Consultáu'l 27 de xunetu de 2012</ref> === Aumentu de les indemnizaciones por accidentes de trabayu === El 5 de payares de 2009 la presidenta Fernández dictó'l Decretu 1694/2009 aumentando les indemnizaciones por [[Siniestralidá llaboral|riesgos del trabayu]] y modificando el réxime llegal (Llei 24.557) col fin de correxir les falles del sistema establecíu mientres el gobiernu del presidente [[Carlos Menem]]― y la gran cantidá de fallos xudiciales declarando inconstitucionales les sos normes (caso Castillo, Milone y Aquino, ente otros).<ref name="Decretu 1694">{{cita web|url = http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/155000-159999/159765/norma.htm|títulu = Decreto 1694/2009|fechaaccesu = 15 de payares de 2009|autor =Poder Executivu Nacional|fecha = 5 de payares de 2009|editorial = Infoleg}}</ref> El decretu esanicia'l tope máximu qu'impunxera la llexislación anterior pa la renta periódica, afitáu en 180&nbsp;000&nbsp;pesos (aproximao 50&nbsp;000&nbsp;dólares d'Estaos Xuníos) y establez pela cueta que la mesma suma va ser considerada como pisu mínimu, pal valor de la vida humana o la incapacidá total. Tamién s'aumentar daqué más d'un 100 % los montos que la llei prevía como suma fixa, en casos d'incapacidaes cimeres al 50 % y muerte.<ref name="Decretu 1694" /> La norma tamién implementa un sistema de supervisión de los servicios médicos emprestaos poles aseguradores de riesgu de trabayu (ART), ante la gran cantidá de quexes sobre les mesmes, y habilita la creación de ARTs, ensin beneficiu d'arriquecimientu.<ref name="Decretu 1694" /> Nel sector de los trabayadores, el Decretu 1694/09 cuntó col sofitu poles dos centrales sindicales ([[Confederación Xeneral del Trabayu de la República Arxentina|CGT]] y [[Central de Trabayadores de l'Arxentina|CTA]]).<ref name="Silvia Stang">{{cita web|url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1195525|títulu = Sofito gremial y refugu empresarial. Afiten indemnizaciones mínimes pa los accidentes de trabayu|fechaaccesu = 15 de payares de 2009|autor = Silvia Stang|fecha = 6 de payares de 2009|editorial = La&nbsp;Nación|urlarchivu = https://archive.today/20121229205705/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1195525|fechaarchivu = 2012-12-29}}</ref> Nel sector de los emplegadores, la respuesta foi variada: ente que la UIA, la Sociedá Rural y la Cámara de Comerciu cuestionaron la norma,<ref name="Silvia Stang" /> la [[Confederación Arxentina de la Mediana Empresa]] (CAME), sofitó'l decretu.<ref>{{cita web|url = http://www.redcame.org.ar/index.php/came/noticia/1316|títulu = Ley de Riesgos del Trabayu: el decretu ufierta más respuestes qu'una reforma tratada pol Congresu|fechaaccesu = 15 de payares de 2009|fecha = 10 de payares de 2009|editorial = Confederación Arxentina de la Mediana Empresa|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20091118185948/http://www.redcame.org.ar/index.php/came/noticia/1316|fechaarchivu = 18 de payares de 2009}}</ref> == Política deportiva == [[Archivu:EstadioUnicoLaPlata Interior June2014.jpg|left|miniatura|Estadio únicu de la Plata dafechu restauráu.]] El 11 de febreru de 2008, Cristina Fernández anunció l'entamu de les carreres [[Rally Dakar de 2009|Dakar n'Arxentina]]. Dende 2009 y de manera ininterrumpida, la competencia realiza cada añu nel continente y Arxentina siempres formó parte del percorríu.<ref name="55ca3b4y">{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1852730-los-12-momentos-deportivos-en-12-anos-del-kirchnerismu |títulu=Los 12 momentos deportivos en 12 años del kirchnerismu |publicación=La Nación editorial= |fecha=10 d'avientu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160813193655/http://www.lanacion.com.ar/1852730-los-12-momentos-deportivos-en-12-anos-del-kirchnerismu |fechaarchivu=2016-08-13 }}</ref> Diose un marcáu calquier na xestión deportiva arxentina tantu cuando Néstor Kirchner foi presidente y na continuidá de la so alministración cola presidenta Cristina Fernández. En 2003 el deporte arxentino tenía asignada la suma de 26 millones de pesos. El so presupuestu amontar hasta finales de 2009 en casi un 400%. Cola creación del Enard buscóse xenerar recursos pa les beques de los atletes d'alta competencia. Amás apuntóse específicamente al deporte social como política central de la so aición. En 2010 créase l'Ente Nacional de Desenvolvimientu Deportivu del que dependen 5 programes: la Asignación universal al deporte, el empoderamiento de la muyer nel deporte, la comisión anti dopaxe, y la profundización y xerarquización de competencies xuveniles. Paralelamente establecióse un cupu nuevo y femenín por que aquelles persones que tengan ente 18 y 29 años y les muyeres ocupen el 40 per cientu de la representación nes comisiones direutives d'instituciones deportives.<ref>{{cita web |url=http://perio.unlp.edu.ar/node/5651 |títulu=Claudio Morresi: “El deporte nun ye entretenimientu y negociu, ye una ferramienta más pal desenvolvimientu humanu” |publicación=Facultá de Periodismu y Comunicación Social de la Universidá Nacional de La Plata |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180620001741/http://perio.unlp.edu.ar/node/5651 |fechaarchivu=2018-06-20 }}</ref> Establecióse amás el cupu femenín y la llende a les reeleiciones indefiníes en clubes y federaciones, qu'habilitaben que los dirixentes permanecieren nel cargu mientres plazos indeterminables, al establecer mandatos de cuatro años, con una única posibilidá de reelección. <br> Escontra fines del 2015 creóse l'Institutu Nacional del Deporte y l'Actividá Física.<ref>{{cita web |url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/250000-254999/254345/norma.htm |títulu= Ley del Deporte |publicación=InfoLeg - Información Llexislativa |fecha=3 de payares de 2015}}</ref><ref name="La llei del deporte">{{cita noticia|apellíos1=Leza|nome1=Germán|títulu=La llei del deporte ye un enigma abiertu a futuru|url=https://www.lanacion.com.ar/1847572-la llei-del deporte-ye-un enigma abiertu-a-futuru|axencia=La Nación|fecha=21 de payares de 2015}}</ref> El 11 d'agostu de 2009, depués de que l'[[Asociación del Fútbol Arxentino]] rompiera'l so contratu d'emisión cola empresa [[TyC Sports]], el gobiernu nacional propúnxo-y l'alquisición de los derechos ufiertando 600 millones de pesos (el contratu anterior con TyC yera de 268 millones de pesos). La principal condición sería la tresmisión de tolos partíos en direutu.<ref>{{cita web |url= http://www.perfil.com/contenidos/2009/08/11/noticia_0012.html|títulu= Televisación del fútbol: la AFA ruempe con Clarín y acomúñase col Gobiernu|fechaaccesu=6 de payares de 2009 |autor= Perfil.com|fecha= 6 de payares de 2009|idioma= castellanu}}</ref> y que l'escedente de ganancia por publicidá y comercialización destinar al deporte amateur. Asina l'Estáu Nacional adquirió los derechos d'emisión del fútbol de primer división y creó'l [[Fútbol pa toos (programa gubernamental)|Fútbol pa toos]], coles mires de "dexar l'accesu llibre y gratuito de la televisión abierta en tol territoriu de la República Arxentina" a los torneos entamaos pola AFA.<ref>{{cita web |url=http://www.lapoliticaonline.com/nota/38677/ |títulu= Publiquen el contratu cola AFA pola televisación del fútbol |publicación=La Política Online |fecha=2 de setiembre de 2009}}</ref> A fines del 2009 creóse'l [[Ente Nacional d'Altu Rendimientu Deportivu]] (ENARD) qu'empezó a funcionar n'agostu de 2010, codirixíu igualitariamente pol [[Comité Olímpicu Arxentín]] y la [[Secretaría de Deportes de la Nación]]. La so función ye alministrar los recursos económicos y d'infraestructura necesarios pal deporte d'altu rendimientu y la representación internacional deportiva.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1417631-la-evolucion-del deporte arxentino|títulu=La evolución del deporte arxentino|fecha=25 d'ochobre de 2011|obra=La Nación}}</ref> La iniciativa foi aprobada por amplia mayoría nel Congresu de la Nación.<ref>{{cita web |url=https://www.lanacion.com.ar/2086320-el-enard-aseguro-financiamiento-por-el-2018-pero-que-ocurrira-depués |títulu=El Enard aseguró financiamiento del Estáu pa 2018, ¿pero qué va asoceder depués? |publicación=La Nación |autor1=Fernando Czyz |autor2=Germán Leza |fecha=29 de payares de 2017 }}</ref> A partir de la puesta en marcha del ENARD, unos 1.659 deportistes fueron becaos, ente los que s'atopen 894 d'altu rendimientu.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201305/18685-el |títulu="Tolos atletes reconocen lo que fizo Néstor Kirchner pol deporte" |publicación=Télam |editorial=Axencia Nacional de Noticies |fecha=23 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230421054303/https://www.telam.com.ar/notas/201305/18685-el |fechaarchivu=2023-04-21 }}</ref> El 24 de febreru de 2011 la presidenta, al traviés del Conseyu Federal de Comunicación Audiovisual, robló un conveniu pol cual lliberóse la tresmisión de tolos eventos deportivos d'interés masivu. Ente los eventos alcordaos destáquense la participación arxentina en campeonatos mundiales, olímpicos y panamericanos, toles instancies finales d'esos torneos, torneos de fútbol entamaos pola [[Confederación Suramericana de Fútbol|Confederación Suramericana]]. Alcuentros de fútbol [[Primer B Nacional|Nacional B]], [[Arxentín A]], [[Tornéu Arxentín B|Arxentín B]] y [[tornéu del Interior]] onde l'equipu participante tenga relevancia. [[Turismu Carretera]], [[Turismu Competición 2000|TC2000]] y [[Top Race]]. [[Lliga Nacional de Baloncestu]] y los torneos locales de [[Campeonatu Arxentín de Rugby|rugby]] y [[Lliga A1 de Vóley Arxentín|vóley]] pa la zona onde l'equipu tenga relevancia. Esi mesmu añu'l país entamó la [[Copa América 2011]] con una inversión del gobiernu nacional na construcción y la remodelación d'estadios. Cristina acompañó a Daniel Scioli na reinauguración del [[Estadio Ciudad de La Plata|estadiu Únicu de la Plata]], envalórase que la inversión na copa foi cercana a los 100 millones de dólares.<ref name="55ca3b4y" /> Esi mesmu añu sanciónase la Llei que instituye l'Ente Nacional del Deporte y otra qu'actualiza la Llei Nacional del Deporte, dando llugar asina a la creación de la Asignación Universal por Fíu nel Deporte,<ref>{{cita web |url=http://colegioabogadosazul.org.ar/info/nota/1670-llei-27201-asignacion-universal-por fíu-en-el deporte |títulu= Ley 27201 Asignación Universal por Fíu nel Deporte |publicación=Colexu d'Abogaos del Departamentu Xudicial d'Azul editorial= |fecha=Payares de 2015 }}</ref> un suplementu adicional pa cada persona menor d'edá o persona con discapacidá, ente los seis y dieciséis años d'edá, que perciba la Asignación Universal por Fíu pa proteición social y va ser destináu direutamente al pagu de la cuota nos clubes o asociaciones civiles deportives onde'l beneficiariu practique deportes.<ref>{{cita web |url=https://lasrosasdigital.com.ar/noticia/6578/ye-llei-la-asignacion-universal-por fíu-en-el deporte-segun-proyecto-de-la-dip-n |títulu=Ye llei la Asignación Universal por Fíu nel Deporte, un proyeutu de la Dip. Nac. Claudia Giaccone |publicación=Las Rosas Dixital |allugamientu=Las Rosas (Santa Fe) |fecha=29 d'ochobre de 2015 }}</ref> A partir de les obres realizaes y les distintes meyores, el país foi sede de los Suramericanos Escolares y los [[Xuegos Parapanamericanos|Parapanamericanos]] y llogró en xunto col gobiernu de la Ciudá de Buenos Aires ser la sede de los [[Xuegos Olímpicos de la Mocedá de Buenos Aires 2018|Xuegos Olímpicos Xuveniles 2018]]. Se instituyeron les bases de la llei 27.201 que crea'l Enaded pa la implementación de la asignación universal por deporte y la llei 27.202 qu'actualiza la Llei del Deporte.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/deportes/8-300516-2016-05-29.html |títulu=“Va Ser bien difícil consiguir una medaya dorada” |publicación= Página/12 |autor=Gustavo Veiga |fecha=29 de mayu de 2016}}</ref> En 44 años, —11 olimpiaes, dende [[Xuegos Olímpicos de Melbourne 1956|Melbourne 1956]] hasta [[Xuegos Olímpicos de Sydney 2000|Sydney 2000]]—, llográronse 14 medayes; en 8 años —3 olimpiaes, del 2004 al 2012—, el país llogró 16 medayes.<ref>{{cita web |url=https://www.elintransigente.com/argentina/2012/8/16/cristina-kirchner-cerca-olimpico-el deporte-politica-estáu-142868.html |títulu=Cristina Kirchner cerca del oru olímpico: "El deporte ye política d'Estáu" |publicación=L'Intransixente |editorial= |fecha=16 d'agostu de 2012}}</ref> == Política comunicacional == Mientres el so gobiernu concediéronse 1000 nueves llicencies de radio y televisión, y creáronse cerca de 100&nbsp;000&nbsp;puestos de trabayu. Otros aspeutos que resalten son l'apaición de dellos nuevos diarios d'algame nacional.<ref>{{cita web |url=http://www.elsoldecorrientes.com/noticia.php?numbero=346 |títulu=Nuevos medios |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha= |obra=El Sol de Corrientes}}</ref> Aprobóse la despenalización de los llevantos ya inxuries pa espresiones d'interés públicu, tema venceyada a la [[llibertá d'espresión]] y la [[llibertá de prensa]].<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1191619-diputaos-aprobo-la-despenalizacion-de-llevantos-y-injuria |títulu=Diputaos aprobó la despenalización de llevantos ya inxuries |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=28 d'ochobre de 2009 |obra=La Nación }}<br> * {{cita web |url=http://edant.clarin.com/diario/2009/11/20/elpais/p-02044763.htm |títulu=Destaquen la despenalización de los llevantos ya inxuries |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=20 de payares de 2009 |obra=Clarín |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303171236/http://edant.clarin.com/diario/2009/11/20/elpais/p-02044763.htm |fechaarchivu=2016-03-03 }}<br> * {{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elmundo/4-187772-2012-02-17.html |títulu=La despenalización de la crítica |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=17 de febreru de 2012 |obra=Página/12 }}<br> * {{cita web |url=http://www.diariojudicial.com/contenidos/2010/03/05/noticia_0008.html |títulu=La llei que despenalizó los llevantos ya inxuries yá s'aplica: sobreseyeron a un llexislador |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=4 de marzu de 2010 |obra=Diariu Xudicial }}</ref> Llevar a cabu la migración escontra la [[Televisión Dixital Terrestre|televisión dixital abierta]] y esto, al pie de la nueva llei de medios audiovisuales, dio como resultáu la multiplicación de la cantidá de [[Televisión Dixital Terrestre n'Arxentina|señales audiovisuales]],<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-184575-2012-01-02.html |títulu=La señal que se multiplica |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=2 de xineru de 2012 |obra=Página/12 }}<br> * {{cita web |url=http://www.telam.com.ar/nota/32703/ |títulu=Reelaboran los pliegos pa concursos públicos pa la televisión dixital abierta |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=24 de xunetu de 2012 |obra=Axencia de Noticies Télam |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120728043626/http://telam.com.ar/nota/32703 |fechaarchivu=2012-07-28 }}<br> * {{cita web |url=http://tiempo.infonews.com/notas/fines-de-2011-habra-16-nueves-canales-de-television-de-aire |títulu=A fines de 2011 va haber 16 nueves canales de televisión d'aire |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=3 d'ochobre de 2011 |obra=Tiempo Argentino }}</ref> y espacios rellacionaos a la creación estatal de conteníu.<ref>{{cita web |url=http://edicioncuyo.com/novedades/index/llei-de-medios |títulu=La Llei de Medios en plena vixencia |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=22 de mayu de 2012 |obra=Universidá Nacional de Cuyo |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220326044315/http://edicioncuyo.com/novedades/index/llei-de-medios |fechaarchivu=2022-03-26 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://tiempo.infonews.com/notas/llei-de-medios-empieza-llamáu-concursu-de-llicencies-de-tv-abierta |títulu=Ley de Medios: empieza'l llamáu a concursu de llicencies de TV abierta |fechaaccesu=1 de setiembre de 2012 |fecha=12 de payares de 2011 |obra=Tiempo Argentino}}</ref> Realizáronse 1.132 reserves de frecuencies de radios pa conceyos, diéronse más de mil autorizaciones y llicencies a radios AM y FM y televisión abierta y paga y más de 650 de radio AM y FM al sector priváu; ente que s'apurrieron les 23 llicencies pa radios de baxa frecuencia en zones d'alta vulnerabilidá social y llamóse a concursu pa 1.052 frecuencies de radio en tol país, recibieron l'autorización pa poner en marcha 175 radios y canales de televisión; de la que fueron autorizaes 35 radios y una canal pa los pueblos orixinarios.<ref name="creáronse 100 mil puestos de trabayu en cuatro años">{{cita noticia|títulu=Creáronse 100 mil puestos de trabayu en cuatro años|url=http://www.telam.com.ar/notas/201311/40426-cre%C3%A1ronse-100-mil-puestos-de-trabayu-en-4-anos-con-la|axencia=Telam|fecha=12 de payares de 2013|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230422033009/https://www.telam.com.ar/notas/201311/40426-cre%C3%A1ronse-100-mil-puestos-de-trabayu-en-4-anos-con-la|archivedate=2023-04-22|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref> Pa favorecer les comunicaciones foi llanzáu'l BugSat 1, un micro-satélite [[Arxentina|arxentín]] llanzáu en 2014.<ref>{{cita web |url=https://www.geoconnexion.com/news/bugsat-1-gets-ready-for-launch/ |títulu=BugSat-1 gets ready for launch |publicación=GeoConnexion |idioma=en |fecha=2 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160821021734/http://www.geoconnexion.com/news/bugsat-1-gets-ready-for-launch/ |fechaarchivu=2016-08-21 }}<br> * [http://www.infonews.com/nota/150188/dende-rusia-argentina-llanza-el so-tercer-satelite Dende Rusia, Arxentina llanza'l so tercer satélite] - InfoNews</ref> foi llanzáu dende'l sitiu 13 de la [[base área de Dombarovsky]], en [[Rusia]], el 19 de xunu de 2014 por un cohete [[Dnepr-1]]<ref>{{cita web |url=http://r4uab.ru/?p=6684 |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=11 d'agostu de 2016 |urlarchivu=https://archive.today/20140702084709/http://r4uab.ru/?p=6684 |fechaarchivu=2 de xunetu de 2014 }}</ref>Establecióse amás que pa 2019 toles canales de TV abierta d'algame nacional (América TV, TV Pública, Canal 9, Telefe y Canal 13) tendrán de tresmitir usando l'estándar de Televisión Dixital Terrestre que'l país adoptó en 2009 (l'estándar ISDB-T). En 2010 declarar d'interés públicu la producción, comercialización y distribución del insumo básicu pa los diarios la llei obliga a la única productora de pasta celulosa y papel pa diarios del país, a cubrir el 100% de la demanda interna d'Arxentina y a vender la so insumo al mesmu preciu pa tolos diarios independientemente de la so ideoloxía.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-152170-2010-08-28.html |títulu=Papel pa tolos diarios, ensin distinciones |publicación=Página/12 |apellíu=Premici |nome= Sebastián |fecha= 28 d'agostu de 2010 }}</ref> Dictar en 2014 la llei&nbsp;26.522 ―col fin de favorecer la independencia de los medios de comunicación― ordena que'l mandatu del titular de RTA asolápese» dos años col del presidente de la Nación. En 2014, Kirchner presentó al Congresu un proyeutu de llei que proponía amenorgar el pagu del IVA pa les pequeñes y medianes empreses de medios de comunicación. El proyeutu tuvo como oxetivu asegurar la sobrevivencia de les pequeñes empreses de comunicación, lo que tiende a beneficiar la pluralidá y la diversidá nos medios, siendo finalmente aprobáu por dambes cámares. La norma estableció que los pequeños medios con una facturación añal d'hasta 63 millones de pesos paguen una alícuota de 2,5 % de IVA, ente que aquellos medianos que facturen ente 63 millones y 126 millones de pesos tendrián una tasa de 5 %.<ref name="El Senáu convirtió en llei'l proyeutu p'amenorga-y el IVA a los medios">{{cita noticia|títulu=El Senáu convirtió en llei'l proyeutu p'amenorga-y el IVA a los medios|url=http://www.iprofesional.com/notas/195377-iva-medios-senado-El Senáu-convirtio-en-llei-el proyecto-p'amenorga-y-el-IVA-a-los medios|axencia=Infobae|fecha=4 de setiembre de 2014}}</ref> En 2010 llanzóse INCAA TV la señal de cine del [[Institutu Nacional de Cine y Artes Audiovisuales]], operada por [[Radio y Televisión Arxentina]]. Foi inaugurada'l 28 d'avientu de 2010 pola Presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]]. La canal tresmite películes mientres les 24 hores, nuna proporción del 70 per cientu de películes arxentines, 20 d'iberoamericanes y 10 per cientu n'otres llingües.<ref name="CLAINCAA">{{cita web|url=http://www.clarin.com/sociedad/medios/Cristina-Kirchner-INCAA-TV-Gobierno_0_398360391.html|títulu=Cristina Kirchner llanzó INCAA TV, la nueva canal dixital del Gobiernu|fecha=28 d'avientu de 2010|autor=Diariu Clarín|fechaaccesu=1 de mayu de 2013}}</ref> <br> La programación tien dende películes clásiques de la dómina dorada del cine nacional, hasta les más nueves películes estreno de tolos xéneros (drama, comedia, ciencia ficción, terror y aición) con reconocíos actores.<ref name="CLAINCAA"/> El 25 de payares de 2015, el gobiernu arxentín inauguró un serviciu de streaming col nome de Odeón, dedicáu a espublizar namái producciones arxentines, tantu de ficción como documentales. Foi presentáu por Cristina Fernández de Kirchner como "El Netflix criollu" con 700 hores de conteníu. Dos años dempués Odeón pasó a llamase CINE.AR Play, pa esa fecha tenía aproximao 500.000 usuarios, 600 películes, incluyendo llargumetraxes y curtiumetraxes y 500 hores de series arxentines.<ref>{{cita web |url=https://losandes.com.ar/article/chau-incaa-tv-y-odeon-tresformar en-el-multiplataforma-cine-ar |títulu=Chau Incaa TV y Odeón: van tresformar na marca multiplataforma "Cine.Ar" |publicación=Diariu Los Andes |fecha=31 de marzu de 2017 }}</ref> == Política eleutoral == El 9 de xunetu de 2009, Cristina Fernández de Kirchner convocó a un ampliu procesu de diálogu políticu, meses dempués productu d'estos alcuentros, ellaboróse un proyeutu de Llei que sirvió pal tratamientu de más de cien proyeuto venceyaos, de los que fueron incorporaos numberosos apurras, dar# en la sanción de la Llei N° 26.571 de Democratización de la Representación. Esta llei implementó'l sistema de primaries abiertes, simultánees y obligatories. Foi sancionada'l 2 d'avientu de 2009.<ref>{{cita web |url=http://www.mininterior.gov.ar/asuntos_politicos_y_alectorales/dine/infogral/archivos_legislacion/Llei_26571.pdf |títulu=Ley 26.571 |editorial=Senáu y Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina |fecha=2 d'avientu de 2009 }}</ref> La llei establecía eleiciones primaries nes que cada agrupación política presenta los sos candidatos, pudiendo tener una o más llinies internes. La ciudadanía va escoyer ente los candidatos d'orde nacional (presidente, senadores y diputaos) de les agrupaciones del partíu que deseye. Los partíos políticos presenten a tolos sos pre-candidatos a tolos sos cargos a escoyer y los ciudadanos voten a los sos pre-candidatos preferíos pa competir por dichu cargo. <br> Coles mesmes establecióse la distribución gratuita de publicidá eleutoral de forma equitativa, que van ser sorteaos públicamente y la Direición Nacional Eleutoral del Ministeriu del Interior va distribuyir ente los partíos políticos, dirtrubuyendo el 50% de los espacios ente tolos partíos políticos y el 50% restante en forma proporcional a la cantidá de votos llograos na eleición xeneral anterior. la llei tuvo un total de 110 artículos y escorría los oxetivos de xenerar una mayor democratización al interior de los partíos políticos y la so apertura a la sociedá, aprovir de mecanismos y regles institucionales que contribuyan a la estabilidá y representatividá de los partíos políticos, amenorgar les asimetríes ente fuercies polítiques per mediu de la regulación de los mecanismos de financiamiento de los partíos y les campañes eleutorales, y racionalizar y modernizar dellos aspeutos de l'alministración eleutoral.<ref>{{cita llibru |títulu=El desafíu de la reforma política: regles que camuden el xuegu eleutoral |apellíu1=Tullio |nome1=Alejandro |apellíu2=Álvarez Traviesu |nome2=María Florencia |edición=1ª |añu=2015 |editorial=Prometeo Llibros |isbn=9789875747357}}</ref> El 2 de payares de 2012 Cristina Kirchner robló'l decretu de promulgación de los cambeos a la llei 26.774 de Ciudadanía Arxentina.<ref>{{cita web |url=http://www.consejosdederecho.com.ar/ciudadaniargentina.htm |títulu=Ley de Ciudadanía Arxentina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180811153538/http://www.consejosdederecho.com.ar/ciudadaniargentina.htm |fechaarchivu=2018-08-11 }}</ref> El proyeutu aprobáu, impulsáu pola Presidenta, modificó siete lleis: los númberu 346, 17.671, 19.945, 23.298, 25.432, 26.215 y 26.571 en pos d'habilitar a los mozos de 16 y 17 años a votar n'eleiciones nacionales, establez que'l votu pa esos nuevos eleutores va ser optativu, dicha llei dexó ampliar el derechu a votu pa 500.000 mozos que fueron habilitaos a exercer el so votu,<ref name="Votu Nuevu">{{cita noticia|títulu=Fechos destacaos del gobiernu de Fernandez|url=http://www.telam.com.ar/notas/201412/88265-cristina-fernandez-de-kirchner-fechos-destacaos-gobiernu.html|axencia=Telam|fecha=9 d'avientu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230421224503/https://www.telam.com.ar/notas/201412/88265-cristina-fernandez-de-kirchner-fechos-destacaos-gobiernu.html|archivedate=2023-04-21|fechaaccesu=2020-12-22}}</ref>representando alredor del 3 per cientu del padrón eleutoral.<ref name="El votu a partir de los 16 años convertir en llei">{{cita noticia|títulu=El votu a partir de los 16 años convertir en llei|url=https://www.lagaceta.com.ar/nota/518133/politica/voto-partir-16-anos-se-convirtio-llei.html|axencia=La Gazeta|fecha=01 Nov 2012}}</ref>L'aprobación de la llei 26.774 punxo a Arxentina nel selectu grupu de países y rexones que dexen votar a los ciudadanos de 16 y 17 años. Brasil, dende 1988, y Ecuador, dende 2007, Austria, [[Bolivia]],<ref>[https://www.elpais.com/articulo/internacional/Morales/quier/rebaxar/ano/edad/votar/Bolivia/elpepuint/20070302elpepuint_12/Tes Morales quier rebaxar a 16 años la edá pa votar en Bolivia], El País, 2 de marzu de 2007.</ref> Chile,<ref>[https://web.archive.org/web/20080621170221/http://www.senado.cl/prontus_senáu/site/artic/20071227/pags/20071227160206.html Mozos podríen tener derechu a votu dende los 16 años], Senáu de Chile, 27 d'avientu de 2007.</ref> el Reinu Xuníu,<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2003/12/07/internacional/1070797266.html Blair estudia rebaxar la edá llegal pa votar de 18 a 16 años], El Mundo, 7 d'avientu de 2003.</ref> [[Venezuela]].<ref>[http://www.fmcenteresnoticia.com.ve/node/1912 AN aprobó baxar de 18 a 16 años edad pa votar] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081003151731/http://www.fmcenteresnoticia.com.ve/node/1912 |date=2008-10-03 }}, FM Center, 11 d'ochobre de 2007.</ref> Grecia,<ref>[https://www.abc.es/internacional/abci-tsipras-consigue-aprobacion-nueva-eleutoral-griega-mayoria-simple-201607221626_noticia.html Tsipras consigue l'aprobación de la nueva llei eleutoral griega por mayoría simple] ABC Internacional, 22 de xunetu de 2016</ref> y [[España]].<ref>[https://www.elmundo.es/espana/2016/04/19/57164y21ca47419c318b4635.html La mayoría del Congresu, a favor de que voten los mayores de 16 años] El Mundo, 19 d'abril de 2016</ref> Esta llei foi aprobada con 131 votos a favor, 2 en contra y 1 astención. En 2015 llanzar ente otres midíes pa entainar el conteo y garantizar una mayor tresparencia l'aplicación de sobres inviolables pa treslladar les telegrames, mayor participación de los fiscales y siguimientu por GPS en tiempu real de camiones nel repliegue d'urnes son dalgunes de les midíes que se van adoptar per primer vegada p'asegurar la tresparencia y "reafitar la llexitimidá" de la eleición presidencial d'esi añu. Establecióse que los fiscales partidarios tengan accesu a los equipos necesarios pa poder siguir en tiempu real tol procesu, y que puedan tar presentes nos centros de receición, dixitalización y tresmisión de les telegrames d'escrutiniu.<ref>{{cita web |url=https://losandes.com.ar/article/-habra-controles-ineditos-para-asegurar-la-transparencia-de-los-comicios |títulu=Va Haber controles inéditos p'asegurar la tresparencia de los comicios |publicación=Los Andes |fecha=23 d'ochobre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250123082807/https://www.losandes.com.ar/article/-habra-controles-ineditos-para-asegurar-la-transparencia-de-los-comicios/ |fechaarchivu=2025-01-23 }}</ref> === Reforma y unificación del Códigu Civil y Comercial === Mientres l'últimu añu del so primer mandatu favoreció la reforma y unificación del Códigu Civil y Comercial, dambos redactáu por Dalmacio Vélez Sársfield en 1869. A principios de 2011, por aciu el decretu presidencial 191/2011, constituyóse la "Comisión pa la Ellaboración del Proyeutu de Llei de Reforma, Actualización y Unificación de los Códigos Civil y Comercial de la Nación", integrada pol presidente de la Corte Suprema de la Nación Arxentina, Ricardo Lorenzetti, la Vicepresidente d'esi cuerpu ([[Elena Highton de Nolasco]]) y l'ex miembru de la Suprema Corte de Xusticia de la Provincia de Mendoza, [[Aída Kemelmajer de Carlucci]]. El 8 d'agostu del añu 2012 fórmase una comisión axunta con miembros de dambes cámares p'analizar la reforma y actualizar dambos códigos tres más de 140 años en vixencia. El nuevu códigu va tener 2671 artículos.<ref>{{cita web |url=http://www.biblioteca.jus.gov.ar/ProyectoCivil-Parte1.pdf|títulu=Proyeutu de Códigu Civil |editorial=Biblioteca del Ministeriu de Xusticia y Derechos Humanos de la Nación |fecha=27 d'agostu de 2004}}</ref><br> Realizáronse distintes audiencies públiques en delles provincies coles mires de democratizar y ampliar l'alderique sobre los cambeos.<ref>{{cita web|url=http://www.lt10dixital.com.ar/noticia/idnot/155357/elnuevocodigocivilbuscaresolverproblemasdelagente.html|títulu="El nuevu Códigu Civil busca resolver problemes de la xente”|fecha=29 de setiembre de 2012|publicación=Radio Universidá Nacional de la Mariña}}</ref> Ente los cambeos presentaos más relevantes atópense la incorporación de la unión convivencial, sumada a la figura del [[Matrimoniu ente persones del mesmu sexu n'Arxentina|matrimoniu igualitariu]], que da a los sos partes derechos similares a los del matrimoniu. El nuevu Códigu determinó que'l matrimoniu nun tendrá de cumplir un plazu mínimu pa desfacer por aciu divorciu, y va bastar con qu'unu de los cónyuges solicite'l divorciu por que ésti puédase llevar a cabu. <br> La incorporación d'Alcuerdos prenupciales contemplando la posibilidá de que les pareyes puedan alcordar, antes del matrimoniu, la manera en que se van partir los bienes en casu de divorciu. Amás los fíos van poder llevar como apellíu tanto'l de la so madre como'l del so padre. <br> Tamién s'aceleró a 90 díes el trámite de l'adopción, el nuevu códigu modifica l'estatutu de l'adopción, dexando l'accesu a dereches de persones soles o que nun tean llegalmente casaes. Tamién incorporó na llei de Responsabilidá parental, qu'establez que la rellación ente padres y fíos tien de sometese al interés cimeru del neñu. Consagra la participación progresiva del menor nes decisiones sobre la so persona.<ref>{{cita web |url=https://www.sanjuan8.com/pais/estos-son-los-principales-cambeos-que-hoy-entren-vixencia-el-nuevu-codigo-civil-y-comercial-n1083277.html |títulu=Estos son los principales cambeos que güei entren en vixencia col nuevu Códigu Civil y Comercial |publicación=SanJuan8 |autor=Daniela Jacamo |fecha=1 d'agostu de 2015 }}</ref> <br> Tocantes a la parte comercial coles nueves normes, va ser posible formar una sociedá unipersonal, integrada por una sola persona, pa favorecer a les [[Pequeña y mediana empresa|pymes]] y [[Microempresa|microemprendedores]].<ref name="Nuevu Códigu">{{cita noticia|títulu=10 cambeos clave del nuevu códigu qu'entra en vixencia'l 1° d'agostu|url=https://www.clarin.com/sociedad/nuevu_codigo_civil-ricardo_lorenzetti-elena_highton_de_nolasco_0_S16lEnFw7x.html|axencia=Clarín|fecha=7 d'abril de 2015}}</ref> Incorpora la [[Llei de Reproducción Médicamente Asistida|Reproducción humana asistida]], onde los fíos nacíos por diches téuniques van ser tamién fíos de quien emprestara'l so consentimientu previu, tamién se preve que les xeres de cuidu personal que realiza'l proxenitor qu'asumió'l cuidu personal del fíu tienen un valor económicu. Derechos personalísimos: Reconozse espresamente los derechos a la dignidá, intimidá, honor ya imaxe, ente otros.<ref>{{cita web |url=http://www.iprofesional.com/notas/197357-Puntu-per-puntu-los cambeos-que-lleguen-con-el-nuevu-Cdigo-Civil-pa-l'arxentín-de-a-pie?page_y=0 |títulu=Puntu por puntu, los cambeos que lleguen col nuevu Códigu Civil pal arxentín d'a pies |publicación=IP profesional |apellíos1=Albornos|nome1=Sebastian|fecha=7 d'ochobre de 2014}}</ref> el nuevu Códigu Civil introdució fuertes cambeos por que pueda dexase a quien se prefiera una porción del heriedu independientemente del venceyu.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Albornos|nome1=Sebastian|títulu=Herederos: el nuevu Códigu Civil llega con fuertes cambeos por qu'usté pueda dexa-y "más dineru" a quien prefiera|url=http://www.iprofesional.com/notas/145712-Herederos-el-nuevu-Cdigo-Civil-llega-con-fuertes-cambeos-pa-que-usté-pueda-dexa-y-ms-dineru-a-quien-prefiera|axencia=IP profesional|fecha=15 d'ochobre de 2012}}</ref> Tamién llegaliza la subrogación de banduyu, per primer vegada n'Arxentina dexaráse la maternidá per subrogación.<ref name="10 cambeos clave del nuevu códigu qu'entra en vixencia'l 1° d'agostu">{{cita noticia|títulu=10 cambeos clave del nuevu códigu qu'entra en vixencia'l 1° d'agostu|url=https://www.clarin.com/sociedad/nuevu_codigo_civil-ricardo_lorenzetti-elena_highton_de_nolasco_0_S16lEnFw7x.html|axencia=Clarín|fecha=7 d'abril de 2015}}</ref> Incorpora la Propiedá comuñal indíxena, nueves normes con un réxime específicu de defensa del consumidor. Incorpórense modernes formes de contratación, como los contratos d'arbitraxe, axencia comercial, concesión comercial, franquicies y leasing.<ref name="20 cambeos clave códigu civil">{{cita noticia|autor=Laura Leonelli Morey|títulu=20 cambeos clave códigu civil|url=http://www.lavoz.com.ar/ciudadanos/20-cambeos-clave-codigo-civil|axencia=La Voz del Interior|fecha=2 d'agostu de 2013}}</ref> === Digesto Xurídicu Arxentín === Mientres el 2010 y 2011 el poder executivo presentó'l primera [[Digesto]] Xurídicu que se realizó nel país. De 32&nbsp;204 lleis qu'entendía'l sistema llexislativu, solo quedaron 3134. Pa la realización del mesmu esixó l'analís de tola llexislación nacional dictada dende 1853 col fin de depurar y ordenar les lleis y decretos vixentes. Más de 200 profesionales trabayaron dende l'añu 2005 nesti proyeutu de depuración y ordenamientu xurídicu que ye'l primeru realizáu en Llatinoamérica.<ref>{{cita web |url=http://www.prensa.argentina.ar/2011/07/12/21573-cristina-fernandez-presento-el |títulu=Cristina Fernández presentó'l primera Digesto Xurídicu Arxentín |publicación=Secretaría de Comunicación Pública |fecha=12 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110818020231/http://www.prensa.argentina.ar/2011/07/12/21573-cristina-fernandez-presento-el |fechaarchivu=2011-08-18 }}</ref> === Otres árees === Nun contestu de diversificación y xeneralización del usu d'internet y dispositivos móviles, se instituyó dende diverses dependencies la innovación teunolóxica, canales de comunicación que primeramente nun esistíen: optimización nel accesu a xestiones y trámites online, buelga dixital,<ref>{{cita noticia |títulu=Diego Bossio detalló cómo va ser el pagu a xubilaos |url=http://www.infobae.com/2015/01/16/1621363-diego-bossio-detallo-como-sera-el pagu xubilaos-el sistema-buelga-dixital |periódicu=Infobae |fecha=16 de xineru de 2015 |fechaaccesu=13 d'abril de 2015 }}</ref> Programa de Visita Segura pa identificar la identidá d'axentes del estáu que visiten les cases, ente otros.<ref>{{cita noticia |títulu=Un nuevu Programa dexa identificar los axentes que visiten cases |url=http://www.infobae.com/2014/10/16/1602185-xubilaos-un-nuevo-programa-dexa-identificar-los axentes-que-visiten-cases |periódicu=Infobae |fecha=16 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=13 d'abril de 2015 }}</ref> Llevar a cabo modificaciones nel diseñu del pasaporte, qu'incluyó la novedá d'un [[Circuitu integráu|chip]],<ref>{{cita web |títulu=Pasaporte arxentín, el más modernu del mundu |url=http://www.argentina.ar/_es/pais/C12521-pasaporte-arxent%C3%ADn-el-mas-modernu-del%20mundu.php |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121004032513/http://www.argentina.ar/_es/pais/C12521-pasaporte-arxent%C3%ADn-el-mas-modernu-del |fechaarchivu=2012-10-04 }}</ref> tresformándose l'Arxentina n'unu de los primeros países llatinoamericanos n'implementar el [[pasaporte biométrico]].<ref>{{cita web |url=http://www.cronista.com/negocios/El pasaporte arxentín-unu-de-los-mas-poderosos-del mundu-20150422-0038.html|títulu=El pasaporte arxentín, unu de los más poderosos del mundu |fechaaccesu=4 d'abril de 2017 |fecha=22 d'abril de 2015 |publicación=El Cronista}}</ref> En 2008 decidió retirase el DNI llibrucu y llanzóse un nuevu cambéu; cola nueva versión del DNI cada persona va poder tener incorporaos los datos de la so historia clínica, d'[[ANSES]], de PAMI y de la tarxeta [[XUBI]], lo que va simplificar y va ameyorar los trámites evitando papeles y múltiples identificaciones. Según l'entós ministru d'Interior fixéronse casi 38 millones de documentos, 4 millones de pasaportes, llegando a los estándares de los países más desenvueltos del mundu en materia d'identidá.<ref name="nuevu DNI, con chip intelixente">{{cita noticia|títulu=Florencio Randazzo anunció un nuevu DNI, con chip intelixente|url=http://www.lanacion.com.ar/1705106-florencio-randazzo-anunciu-un-nuevu-dni-con-un-chip-intelixente|axencia=La Nación|fecha=27 de xunu de 2014}}</ref> Un añu dempués incorporóse'l númberu de CUIL (Códigu Únicu d'Identificación Llaboral) al envés, lo que simplifica trámites y aforra tiempu.<ref name="El DNI suma más cambeos: va incorporar el númberu de CUIL">{{cita noticia|títulu=El DNI suma más cambeos: va incorporar el númberu de CUIL|url=http://www.perfil.com/politica/el-dni-de-randazzo-suma-mas-cambios-incorporara-el-numbero-de-cuil-0912-0039.phtml|axencia=Perfil|fecha=12de setiembre de 2014}}</ref> Amás resolvió modificar la resolución qu'afita les pautes que tien de tener la fotografía del Documentu Nacional d'Identidá coles mires de garantizar el respetu pola llibertá de xéneru, relixón y cultura de les persones.<ref name="Afiten cambeos na semeya del DNI pa respetar derechu a eleición de xéneru, relixón y cultura">{{cita noticia|títulu=Afiten cambeos na semeya del DNI pa respetar derechu a eleición de xéneru, relixón y cultura|url=http://www.diarioveloz.com/notas/16504-afiten-cambios-la-semeya-del-dni-respetar-derecho-eleccion-genero-religion-y-cultura|axencia=Diario Veloz.24/7|fecha=24 de xineru de 2011}}</ref>El nuevu sistema terminó col sistema de sellos nel DNI y foi reemplazáu por un códigu de barres, amás sirve pa evitar los cambeos d'identidá y defraudaciones y pal esclarecimiento de delitos porque s'identifica coles buelgues dactilares y les sos impresiones faciales.<ref name="Conocé cómo va ser el nuevu DNI">{{cita noticia|títulu=Sintonía más fina: conocé cómo va ser el nuevu DNI|url=http://www.mdzol.com/nota/372536-sintonia-mas-fina-conoz-como-sera-elnuevo-dni/|axencia=Mdzol|fecha=27 de marzu de 2012}}</ref><br> El nuevu DNI ye íntegramente ellaboráu pol Estáu, incorporó 30 midíes de seguridá dixital ya informática y amenorgó'l tiempu de llogru a cinco díes. Como midida de seguridá, nos nuevos DNI la fotografía nun ta pegada sobre'l papel, sinón impresa. Amás, les libretas tienen una marca holográfica y fibres sensibles a rayos infrarroxos, al estilu de los pasaportes. == Política Internacional == Mientres los gobiernos de Cristina Fernández, Arxentina caltuvo la rellación estrecha colos miembros del [[Mercosur]], amosándose tamién cercana de mandatarios suramericanos como [[Evo Morales]], [[Lula Da Silva]][[José Mujica]] y [[Rafael Correa]]. Arxentina dio prioridá a la participación nos Cumes de xefes d'estáu del [[Grupu de los 20 (países industrializaos y emerxentes)|G20]] -creada depués del españíu de la [[Crisis financiera de 2008|crisis mundial de 2008]]. Ellí propunxo al pie de Brasil y a pidíu de les organizaciones sindicales internacionales, la inclusión nel G20 de la [[Organización Internacional del Trabayu]], propuesta que foi aprobada pol grupu. En 2011 Cristina Kirchner exerció la presidencia del [[Grupu de los 77]]. En 2008 roblóse'l [[Tratáu constitutivu de Unasur|tratáu constitutivu]] de la [[Unasur]] que constituyó per primer vegada na historia un bloque de naciones suramericanes. En 2010 l'Arxentina participó na creación de la [[Comunidá d'Estaos Llatinoamericanos y Caribeños]] (Celac), primer vegada na historia que se llogró conformar un organismu rexonal, ensin la participación d'[[Estaos Xuníos]]. Mientres el so mandatu la Unasur xugó un papel importante na [[crisis política en Bolivia de 2008]], la [[crisis diplomática ente Colombia y Venezuela de 2010]] y na [[30S (Ecuador)|crisis política d'Ecuador de 2010 conocida como 30S]]. En 2009 la Cancillería arxentina presentó a les Naciones Xuníes un pidíu d'espansión de la [[plataforma continental]], que toma un área de 1&nbsp;782&nbsp;500&nbsp;km², equivalente a más de la metá del territoriu remanecíu que sería aprobada años más tarde pola Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes.<ref>{{cita web|url=http://www.plataformaargentina.gov.ar/userfiles/userfiles/folletu-actual2016-enllaz-banner.pdf|títulu=La llende más estensa de l'Arxentina y la nuesa frontera cola humanidá|obra=COPLA|fecha=2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.un.org/depts/los/clcs_new/submissions_files/arg25_09/arg2009y_summary_esp.pdf||títulu=Llende esterior de la plataforma continental. Presentación arxentina|obra=Presidencia de la Nación Arxentina|fecha=2009}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/2016/03/27/1799924-argentina-suma-territoriu-la-onu-aprobo-estender-la plataforma-maritima|títulu=Arxentina suma territoriu|obra=Infobae|fecha=27 de marzu de 2016|fechaaccesu=27 de marzu de 2016}}</ref> n'abril de 2010, [[Dmitri Medvédev]] realizó la primer visita d'un xefe d'Estáu rusu a l'Arxentina.<ref name="theprovince_1">{{enllaz rotu|1=[http://www.theprovince.com/business/Medvedev+stakes+ground/2909087/story.html Medvedev stakes new ground] |2=http://www.theprovince.com/business/Medvedev+stakes+ground/2909087/story.html |bot=InternetArchiveBot }}</ref> El 6 d'avientu de 2010, el gobiernu arxentín reconoció a Palestina como un [[Estáu de Palestina|estáu llibre ya independiente]].<ref>[https://www.elmundo.es/america/2010/12/06/argentina/1291654532.html El Mundo. Consultáu'l 6 d'avientu de 2010.]</ref> Otru razgo tresversal foi la incorporación de la cuestión de DD.HH. a un nivel de proyeición rexonal ya internacional vía la participación activa del país nos organismos internacionales. Exemplu d'ello fueron les presentaciones conxuntes a la Comisión de Derechos Humanos de ONX d'Arxentina y Francia de la Convención Internacional pa la Proteición de toles Persones contra les Desapaiciones Forzaes”, que entró a valir n'avientu de 2010, y la per Arxentina y Suiza, que plantegó l'establecimientu d'un mandatu pa la creación d'una nueva relatoría: el Relator Especial pa la Promoción de la Verdá, la Xusticia, l'Arreglu y les Garantíes de Non Repetición, que promueve l'asistencia téunica y el desenvolvimientu del derechu, nel casu de llagunes normatives, y les bones práutiques. La iniciativa foi aprobada por resolución 18/7 del CDH en 2011. Asu vegada, Arxentina presentó, en marzu de 2009 y ochobre de 2010, dos proyeutos nel ámbitu del CDH de ONX (Resolvimientos 10/26 y 15/5) coles mires d'afalar a los Estaos a utilizar la xenética forense y les meyores científiques colos fines d'identificar los restos de persones víctimes de violaciones graves a los Derechos humanos.<ref name="The axes of Cristina Fernández´s external action: changes towards a new horizon or changes to consolidate the course?">{{cita publicación|apellíos1=Busso|nome1=Anabella|títulu=The axes of Cristina Fernández´s external action: changes towards a new horizon or changes to consolidate the course?|publicación=Revista de rellaciones Internacionales nᵘ 50/2016|volume=1|númberu=140|páxina=140}}</ref> Foi fortalecíu'l venceyu rexonal cola creación de la Unión de Naciones Suramericanes (UNASUR), carauterizada pola concertación política y la multidimensionalidá de les sos árees de trabayu, onde Arxentina participó viviegamente al momentu d'estabilizar situaciones conflictives que marcaron la rexón. Foi al traviés de la UNASUR que'l gobiernu de Fernández convocó a los sos pares pa tratar la situación de les bases militares d'Estaos Xuníos en Colombia en 2008. Nel casu de quebres democráticos, como la destitución del Presidente Zelaya n'Hondures en 2009 y del Presidente Llugo en 2012, el gobiernu arxentín sofitó a la UNASUR y acompañó les midíes de refugo. Otra amenaza desestabilizadora contenida dende la UNASUR foi l'intentu de golpe d'Estáu per parte de les fuercies de seguridá internes al Presidente Rafael Correa en 2010, cuando se sublevó'l Reximientu de Policía Quito.El MERCOSUR en tantu, consolidóse como exa prioritaria de la política esterior kirchnerista tanto a nivel económicu como políticu.<ref>Cuadiernos de Política Esterior Arxentina (Nueva Dómina), 123, xineru-xunu 2016, páxs. 3-22 ISSN 0326-7806 - ISSN 1852-7213</ref> El gobiernu atopó un altu respaldu a la cuestión de Malvines, que nuevamente foi enarboliada como tema prioritaria de la política esterior arxentina. Espresar identificación de la tema nos documentos de los foros como UNASUR, América del Sur-Países Árabes (ASPA), América del Sur-África (ASA), el G77+China y la CELAC, indiquen l'interés del gobiernu arxentín por evidenciar l'aval internacional al reclamu sobre la soberanía de les islles.<ref>CORIGLIANO, F. (2008). Híbridos teóricos y el so impautu na política esterior: El casu de los gobiernos de Néstor y Cristina Kirchner, en Boletín ISIAE, 47, CARI, Buenos Aires.</ref> === Rellación col continente Africanu === No que fai a les rellaciones institucionales, cabo señalar que s'abrir cuatro representaciones diplomátiques nel continente y robláronse numberosos alcuerdos que revelen l'acercamientu: nel periodu 2003-2015 suscribiéronse 67 alcuerdos, que representen casi'l 46% de la totalidá de los alcuerdos roblaos con África Subsaḥariana en tola historia. Tocantes a visites d'altu nivel, destácase la de la Presidenta a Angola en 2012 y los más d'una docena de viaxes de Cancilleres y Vicecancilleres a Sudáfrica, Kenia, Angola, Etiopía, Senegal, Costa de Marfil, Djibouti, Tanzania, República Democrática d'El Congu y Guinea Ecuatorial, principalmente a partir de 2007. Abriéronse Embaxaes n'Angola (2005), Etiopía (2012) y Mozambique (2013) y el Consuláu de Johannesburgu (2010); amás el país ingresó en calidá d'observador de la Unión Africana (UA) en 2009 y de la Comunidá Económica d'Estaos d'África Occidental (ECOWAS) en 2010. Esti remanar se contrapone al zarru de les representaciones na década previa: Costa de Marfil, Etiopía y Tanzania (1991), Zaire (1992) y Gabón (1993). La intención d'acercamientu políticu tamién s'espresó na participación arxentina nos procesos de inter-rexonalismu inauguraos nos alboreceres del sieglu XXI. Nos Cumes ASPA y RUSTI37, Arxentina repitió la importancia de la cooperación Sur-Sur y el multilateralismu como mecanismos efeutivos p'algamar consensos cola meta de promover el desenvolvimientu en dambes rexones y reformes nos organismos internacionales. La nueva importancia dada a Africa, coles mires de diversificar los mercaos d'esportación pal país espresar na balanza comercial con África Subsaḥariana foi históricamente favorable p'Arxentina, afondándose esti enclín mientres les alministraciones kirchneristas. Ente 2003 y 2012, d'un total esportáu de 633 mil millones de dólares pasar a 2.314 millones, en tantu les importaciones namái aumentaron de 122 millones a 654 millones. Arxentina foi calificada nesti periodu pola Comisión Económica pa África de Naciones Xuníes como un emerging partner (Afican Development Bank et. al., 2011) en tantu foi considerada como una economía emerxente que les sos rellaciones económiques con África crecieron rápido, brindando a los socios africanos asistencia téunica diseñada nel Sur y aproviendo bienes de consumu accesibles y bienes de capital.<ref>Cuadiernos de Política Esterior Arxentina (Nueva Dómina), 123, xineru-xunu 2016, páxs. 17 ISSN 0326-7806 (edición impresa) - ISSN 1852-7213</ref><ref>AFRICAN DEVELOPMENT BANK, ORGANISATION FOR ECONOMIC CO-OPERATION AND DEVELOPMENT, UNITED NATIONS DEVELOPMENT PROGRAMME, UNITED NATIONS ECONOMIC COMMISSION FOR AFRICA (2011). African Economic Outlook 2011: Africa and Its Emerging Partners, OECD Publishing</ref> === Rellación con Brasil === L'alministración Néstor Kirchner asitió a Brasil como una prioridá de política esterior y les rellaciones con Brasil fueron consideraes estratéxiques, dicha política foi siguida por Fernández.<ref name="Moraes">[http://www.lume.ufrgs.br/bitstream/handle/10183/25894/000755381.pdf A Cooperação Brasil-Arxentina nel área militar: da autonomia das Forças Armadas às relações estratégicas (1978-2009)] Moraes, Rodrigo Fracalossi. UFRS. Retrieved on 2010-11-30.</ref> Fernández de Kirchner foi la invitada d'honor nes celebraciones del Día de la Independencia que tuvo llugar el [[7 de setiembre]] de [[2008]] y foi testigu del desfile militar en Brasília. A otru día, caltuvo conversaciones col Presidente Lula sobre una variedá d'asuntos billaterales, incluyendo la enerxía, la defensa y la cooperación nuclear.<ref name="G15">[http://www.g15.org/bulletinseptember08.pdf Arxentina, Brazil consolidate relations] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110726011617/http://www.g15.org/bulletinseptember08.pdf |date=2011-07-26 }} [[G15]]. Retrieved on January 17, 2008.</ref><ref>{{enllaz rotu|1=[http://npsglobal.org/eng/index.php/news/139-peaceful-uses/564-brazil-and-arxentines-nuclear-cooperation.html, Brazil and Argentina's Nuclear Cooperation] |2=http://npsglobal.org/eng/index.php/news/139-peaceful-uses/564-brazil-and-arxentines-nuclear-cooperation.html, |bot=InternetArchiveBot }} NPS Global. Retrieved on 2009-06-23.</ref> El 22 de febreru de 2008, los dos países establecieron una comisión binacional pal arriquecimientu conxuntu d'uraniu con fines d'enerxía nuclear.<ref name="G15"/><ref>[http://www.forbes.com/feeds/afx/2008/02/22/afx4686939.html Arxentina, Brazil pledge nuclear ties] [[Forbes]]. Retrieved on 2009-07-14.</ref> === Rellaciones con Estaos Xuníos === {{VT|Actividaes de la CIA n'Arxentina}} [[Archivu:Cristina Fernández with Barack Obama in Cannes 2011.jpg|miniatura|Cristina Fernández con [[Barack Obama]] mientres la [[Cume del G-20 de Cannes]].]] En xunu de 2007, los Estaos Xuníos y l'Arxentina modernizaron un alcuerdu billateral d'aviación civil p'actualizar les salvaguardias de seguridá y dexar un aumentu significativu de les frecuencies de vuelu ente los dos países. Trés díes depués d'asumir el mandu, producióse'l casu [[Antonini Wilson]] onde s'afayaron 800 000 dólares empobinaos pa la campaña eleutoral unviaos dende [[Venezuela]].<ref name="ElCorreo2">[http://www.correoperu.com.pe/paginas_nota.php?nota_id=60896&seccion_nota=9 «Venezuela unvió delles maletes a l'Arxentina»], en ''El Comerciu'' (Perú). [22-12-2007].</ref><ref>{{cita web|url=http://edant.clarin.com/diario/2007/12/14/elpais/p-00601.htm''Cristina:|títulu="Son operaciones basura y nun voi dexar primir"''}}</ref>deteriorándose les rellaciones diplomátiques ente [[Estaos Xuníos]] y [[Arxentina]].<ref>[http://www.clarin.com/diario/2008/02/01/elpais/p-00301.htm «El Gobiernu diz que'l venceyu con EE.&nbsp;UU. tase "ordenando"»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121020064129/http://edant.clarin.com/diario/2008/02/01/elpais/p-00301.htm |date=2012-10-20 }}, artículu nel diariu ''Clarín'' del 1 de febreru de 2008.</ref> A pesar d'ello'l país caltuvo una rellación cordial anque autónomo al respeutive de los Estaos Xuníos.<ref>PIGNATTA, M.Y. (2010). Identidá y política esterior. Esplorando'l casu arxentín, en BUSSO, A, (comp.). Fuercies fondes ya identidá. Reflexones sobre'l so impautu na política esterior: un percorríu de casos, UNR Editora, v. 2, Rosario</ref> El 25 de febreru de 2009 el nuevu direutor de la [[CIA]], [[Leon Panetta]], designáu por [[Barack Obama]], refiriéndose a l'Arxentina, Ecuador y Venezuela, al citar a un informante ensin identificar, señaló que «hai dellos problemes serios a los que tenemos qu'emprestar atención n'América Llatina qu'arreyen inestabilidá económica».<ref>Les declaraciones de Leon Panetta fueron realizaes nuna conferencia de prensa. De siguío trescríbense la versión orixinal n'inglés de la parte na que se realizaron les declaraciones sobre Arxentina y la so traducción al español:<br />'''Versión orixinal (n'inglés):'''<br />'''"Q''': Can you talk a little bit about this daily economic briefing that you're doing? Admiral Blair referred a little bit to ― as he said, obviously, this is the biggest threat. And he talked about, for example, you don't want the cost of living in China to go below a certain level. That would cause some instability. Is that ― would you say that's one of the big issues? Or could you ― what are some of the concerns you have worldwide with that?<br />'''DIR. PANETTA''': Well, you know, I mean, I think it's obvious that as we've seen the impact of a worldwide recession occur throughout the world. And it's beginning, obviously, to have impacts not only in China and other countries throughout Europe, but I just met with someone from Latin America who discussed the fact that there are some serious problems that we have to pay attention to in Latin America that involve economic instability. So clearly it's related; what happens in the economy and what's happening as a result of that is affecting the stability of the world. And as an intelligence agency, we've got to pay attention to that because we have to know whether or not the economic impacts in China or Russia or any place else are in fact influencing then the policies of those countries when it comes to foreign affairs and when it comes to the issues that we care about. So I think that's the purpose. The purpose is to try to give policy-makers a feel for what is going on so that they can take it into consideration as they make the decisions they have to make on policy.<br />'''Q''': Well, what countries in Latin America? What was this person telling you?<br />'''DIR. PANETTA''': The concern particularly involved Arxentina, Ecuador, and Venezuela.<br />'''Versión traducida al español:'''<br />'''Pregunta''': ¿Puede falar un pocu sobre esti informe económicu diariu qu'ustedes tán realizando? L'almirante Blair refirióse un pocu a ello cuando dixo que obviamente esta ye la mayor amenaza. Y dixo, por casu, qu'ustedes nun quieren que'l costu de vida en China baxe de ciertu nivel. Eso podría causar dalguna inestabilidá. ¿Diría usté qu'esi ye unu de les grandes temes? ¿O podría usté (dicir) cuálos son dalgunes de les mayores preocupciones mundiales que tienen nesto?<br />'''DIR. PANETTA''': Bonu, ustedes saben, quiero dicir, pienso que ye obviu que como vemos l'impautu d'una recesión mundialmente estendida asocede a lo llargo del mundu. Y ta empezando, obviamente, a tener impautos non solo en China y otros países a les llongura d'Europa, pero acabo d'axuntame con daquién d'América Llatina quien sostuvo qu'hai dellos problemes serios a los que tenemos qu'emprestar atención n'América Llatina qu'arreyen inestabilidá económica. Díxose con claridá; lo qu'asocede na economía y lo que ta asocediendo como resultáu d'ello ta afectando la estabilidá del mundu. Y como una axencia d'intelixencia, tenemos qu'emprestar atención a eso porque tenemos que saber si los impautos económicos en China o Rusia o en cualesquier otru llau tán o nun influyendo les polítiques d'esos países en materia d'asuntos esternos o en materia de los asuntos que nos esmolecen. Asina que pienso qu'esi ye'l propósitu. El propósitu ye tratar de brinda-y a los que faen les polítiques una impresión de qué ye lo que ta asocediendo de cuenta que puedan tomalo en considerancia mientres tomen les decisiones que tienen de tomar sobre les polítiques.<br />'''P''': Bien, ¿qué países d'América Llatina? ¿Quién foi esta persona que lo dixo?<br />'''DIR. PANETTA''': La esmolición arreya particularmente a Arxentina, Ecuador, y Venezuela.<br />Fonte:{{cita web|url= http://www.montereyherald.com/ci_11784733?source=most_viewed|títulu= Transcript of Leon Panetta's meeting with the press Wednesday|fechaaccesu= 28 de febreru de 2009|autor= Federal News Service|fecha= 25 de febreru de 2009|editorial= The Monterey County Herald|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140903184809/http://www.montereyherald.com/ci_11784733?source=most_viewed|fechaarchivu= 2014-09-03}}.</ref> El ministru [[Jorge Taiana]] convocó al embaxador d'Estaos Xuníos y espresó la so disconformidá.<ref>{{cita web|url= https://www.elpais.com/articulo/internacional/Cristina/Fernandez/vive/primer/fregadura/Administracion/Obama/elpepuint/20090227elpepuint_7/Tes|títulu= Cristina Fernández vive la so primer fregadura cola Alministración Obama|fechaaccesu=28 de febreru de 2009|apellíu= Rebossio|nome= Alejandro|fecha= 27 de febreru de 2009|editorial= El País}}</ref> El 27 de febreru, Leon Panetta comunicar col embaxador arxentín n'Estaos Xuníos, [[Héctor Timerman]], pa pidir esculpes al gobiernu y al pueblu arxentín, y pa confirmar que'l datu comentára-ylo un funcionariu llatinoamericanu», que la so identidá nun reveló.<ref name="P12 Panetta">{{cita web|url= http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-120706-2009-02-28.html|títulu= El direutor de la CIA llamó al embaxador Héctor Timerman. Panetta pidió esculpes|fechaaccesu=28 de febreru de 2009|fecha= 28 de febreru de 2009|editorial= Página/12}}</ref> {{cita|Estaos Xuníos tien y quier caltener una bona rellación cola Arxentina y nun hai esplicación pal error que cometí. Preguntáronme de qué países me falaron y respondí ensin pensalo... Lo que dixi nun representa la posición del gobiernu d'Estaos Xuníos, pero tampoco la mía personal.|[[Leon Panetta]].<ref name="P12 Panetta" />}} Esi mesmu día, l'embaxador d'Estaos Xuníos na Arxentina, [[Earl Anthony Wayne]], esplicó-y al ministru Taiana que «los comentarios del direutor de la CIA nun fueron una espresión de la opinión del gobiernu de los Estaos Xuníos sobre l'Arxentina», confirmando tamién que los mesmos provinieron d'un funcionariu estranxeru que nun identificó, y depués entamó con Taiana, una axenda de trabayu conxuntu de la presidenta Fernández y el presidente Obama na xunta del [[Grupu de los 20 (países industrializaos y emerxentes)|Grupu de los 20]].<ref name="P12" /> El 1 de marzu de 2010, la secretaria d'Estáu de los [[Estaos Xuníos]], [[Hillary Clinton]], realizó una visita a l'Arxentina onde s'entrevistó cola presidenta Fernández, pa depués dar dambes una conferencia de prensa. Dambos países afixeron coincidencies empobinaes a temes como l'ayuda humanitaria ante'l [[terremotu d'Haití de 2010]], la llucha contra'l terrorismu internacional, les polítiques d'estímulu frente a la [[Crisis económica de 2008-2010|crisis económica mundial de 2008-2010]] y los programes de [[seguridá nuclear]]. Un fechu destacáu de la xunta foi'l pidíu de mediación a [[Hillary Clinton]] per parte de Cristina Fernández, y la manifestación d'aquella de tar dispuesta a faer lo que sía necesariu por qu'Arxentina y Gran Bretaña sentar a axustar. Na xunta tamién se plantegaron estremar frente a la posición de dambos países ante la situación n'[[Hondures]]. Na conferencia de prensa, Hillary Clinton felicitó al gobiernu arxentín pola so política de desendeudamiento y el baxu nivel de delda esterna alcanzáu.<ref name="clarin.com" /><ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-141264-2010-03-02.html «Hillary aceptó mediar per Malvines»], artículu en diariu ''Página/12'' del 2010-03-02; consultáu'l 2010-03-05.</ref><ref>[http://www.ambito.com/noticia.asp?id=510323 «Conferencia de prensa de Hillary y Cristina. Hillary Clinton emponderó la economía arxentina»], artículu nel diariu ''[[Ámbitu Financieru]]'' del 2 de marzu de 2010; consultáu'l 5 de marzu de 2010.</ref> En 2011 mientres un cume en Francia tanto Fernández como Obama decidieron brindar una declaración conxunta en axuntándose en Cannes y rellanzaron la rellación billateral ente los dos países. Con Estaos Xuníos tenemos una rellación normal y serio”, dixo Cristina n'abril de 2010, nel Cume de Seguridá Nuclear en Washington. Obama respondió con cuenta de esi añu, con una cuota más d'amistá: “Cristina Kirchner ye una gran amiga”, dixo, averando entá más los venceyos ente dambos países."<ref name="Con Estaos Xuníos tenemos una rellación normal y serio">{{cita noticia|títulu=Cristina: “Con Estaos Xuníos tenemos una rellación normal y serio|url=http://www.elancasti.com.ar/nacionales/2010/4/13/cristina-con estaos xuníos-tenemos-relacion-normal-seria-116073.html|axencia=El Ancasti|fecha=, 13 d'abril de 2010}}</ref>En payares de 2015, l'entós embaxador, Noah Mamet, decidiera un operativu especial de doble vez p'amenorgar los tiempos d'espera pal otorgamiento del documentu de VISAR a ciudadanos arxentinos.<ref name="Donald Trump endurez la entrada d'arxentinos a Estaos Xuníos">{{cita noticia|apellíos1=Barreiro|títulu=Donald Trump endurez la entrada d'arxentinos a Estaos Xuníos|url=https://elpais.com/internacional/2017/02/01/argentina/1485909042_485196.html|axencia=El Pais (España)|fecha=1 FEB 2017}}</ref> === Xestiones humanitaries polos rehenes de les [[Fuercies Armaes Revolucionaries de Colombia|FARC]] === [[Archivu:Madonna, Betancourt and Fernández de Kirchner.jpg|miniatura|La cantante [[Madonna (cantante)|Madonna]], [[Íngrid Betancourt]] y Cristina na [[Casa Rosada]].]] La primer mandataria intervieno nes xestiones relatives al [[alcuerdu humanitariu|truecu humanitariu]] de los rehenes de les [[FARC]] na [[República de Colombia]], problema sobre'l qu'había veníu trabayando dende un tiempu antes d'asumir, cuando convidó al país a la madre d'[[Íngrid Betancourt]], en mayu de 2007.<ref>[http://www.168hores.com.ar/070530/070530_92.htm «A más de 5 años del secuestru de la so fía. La madre de Íngrid Betancourt axuntar con Cristina y estimó'l so sofitu»], artículu nel diariu ''[[168 Horas]]'', 30 de mayu de 2007.</ref> Yá asumíu'l poder como presidenta, dispunxo que'l so maríu, el ex-presidente [[Néstor Kirchner]], integrara [[Operación Emmanuel|la misión humanitaria]] que viaxó a un conceyu colombianu pa instrumentar el truecu, anque finalmente'l mesmu nun pudo realizase nesa ocasión. N'abril de 2008 viaxó a [[París]] pa participar na Marcha Blanca pola llibertá de Betancourt.<ref>{{cita publicación|nome=|apellíu=|enllaceautor=|autor=|coautor=|títulu= París ver de blancu pa pidir a les FARC la llibertá de Ingrid Betancourt|url= http://www.20minutos.es/noticia/366681/0/bruni/betancourt/farc/|formatu=|publicación=|editorial= 20 Minutos|id=|páxina=|páxina=|fecha= 9 d'abril de 2008|fechaaccesu=9 de febreru de 2009|idioma=|cita=Cristina Fernández de Kirchner y Carla Bruni participaron na "Marcha Blanca" de París por Ingrid Betancourt.}}</ref> El gobiernu francés estimó'l compromisu arxentín.<ref>[http://diarionco.com/blog/index.php/internacionales/2008/01/17/p13066 «Francia anovó'l so agradecimientu a l'Arxentina polos rehenes de les FARC»], artículu nel ''DiarioNCO'' del 17 de xineru de 2008.</ref> Una vegada lliberaes, les rehenes [[Clara Rojas]] y [[Consuelo González de Perdomo|Consuelo González]], viaxaron a l'Arxentina pa estimar a la presidenta les xestiones que contribuyeron a la so lliberación.<ref>[http://infobae.com.ar/contenidos/358785-100799-0-Los dos colombianes-lliberaes-los guerrilleros-les FARC-visitar%Y1n-la-Arxentina «Les rehenes lliberaes poles FARC van visitar l'Arxentina»], artículu ''Infobae'', xineru de 2008</ref> Lo mesmo fixo Ingrid Betancourt n'avientu de 2008,<ref name="Betancourt con CFK">{{cita publicación|nome= Atilio|apellíu= Bleta|enllaceautor= |autor= |coautor= |títulu= Betancourt estimólu a Cristina les xestiones pa la so lliberación|url= http://www.clarin.com/diario/2008/12/03/elpais/p-01815062.htm|formatu= |publicación= |editorial= Clarín|id= |páxina= |fecha= 3 d'avientu de 2008|fechaaccesu= 9 de febreru de 2009|idioma= |cita= |archiveurl= https://web.archive.org/web/20081206063709/http://www.clarin.com/diario/2008/12/03/elpais/p-01815062.htm|archivedate= 2008-12-06}}</ref> depués de ser lliberada en xunetu d'esi añu, oportunidá na que-y manifestó a la presidenta Fernández: {{cita|Te debo enforma a ti y al presidente Kirchner. Por eso quixi tar equí pa espresar el mio gratitud en forma personal.|[[Ingrid Betancourt]].<ref name="Betancourt con CFK"/>}} === Xestiones con Cuba p'autorizar a [[Hilda Molina]] a salir d'esi país === Ente les xestiones humanitaries llevaes alantre pola presidenta Fernández atopen les que realizara ante'l gobiernu de [[Cuba]] por que esti autorizara a la médica [[Hilda Molina]] a salir d'esi país, col fin de visitar a la so madre enferma, al so fíu y a los sos dos nietos arxentinos, residentes na Arxentina. Cristina Fernández empecipiara les xestiones en 2004, hasta que'l [[12 de xunu]] de [[2009]] el gobiernu cubanu emitió l'autorización solicitada. El 14 de xunu, Hilda Molina llegó a l'Arxentina, estimando a la presidenta y al pueblu arxentín poles xestiones realizaes.<ref>{{cita web|url= http://www.clarin.com/diario/2009/06/14/elpais/p-01938776.htm|títulu= Tres l'autorización a viaxar del gobiernu cubanu. Hilda Molina llega a l'Arxentina y Cristina recibió a la so familia|fechaaccesu= 14 de xunu de 2009|fecha= 14 de xunu de 2009|editorial= Clarín|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090617052733/http://www.clarin.com/diario/2009/06/14/elpais/p-01938776.htm|fechaarchivu= 2009-06-17}}</ref> === Propuesta arxentina y resolución del [[Mercosur]] pa flexibilizar la patente de la vacuna contra la [[Gripe AH1N1|gripe A]] === {{VT|Pandemia de gripe A (H1N1) de 2009 n'Arxentina}} Nel cume [[Mercosur]] realizada'l [[24 de xunetu]] de 2009, la presidenta d'Arxentina Cristina Fernández reclamó «una suerte de llevantamientu o suspensión en materia de derechu de [[patente]]» de la [[vacuna contra la influenza|vacuna contra'l gripe]] A (H1N1), pa poder atender a toles persones afeutaes pola [[pandemia de gripe A (H1N1) de 2009]] a precios socialmente razonables, por cuenta de que'l llaboratoriu que tien el monopoliu de la patente nun tien la capacidá pa producir de momentu toles vacunes que se precisen. Fernández informó tamién que tanto l'Arxentina como Brasil taben en condiciones d'empezar ensin dilaciones a producir la vacuna contra'l virus.<ref name="CFK patentes">{{cita web|editorial= Los Andes|allugamientu= Mendoza|fecha= 24 de xunetu de 2009|títulu= La presidenta pide que los llaboratorios lliberen la patente de la vacuna contra'l gripe AH1N1|url= http://www.losandes.com.ar/notas/2009/7/24/un-436721.asp|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140425172540/http://www.losandes.com.ar/notas/2009/7/24/un-436721.asp|fechaarchivu= 25 d'abril de 2014}}</ref> Esi mesmu día los xefes de gobiernu del Mercosur ampliáu (Arxentina, Bolivia, Brasil, Chile, Venezuela, Paraguay y Uruguái) aceptaron la propuesta arxentina y emitieron una decisión, considerada inédita pola prensa, na qu'esixeron la «flexibilización» de les regles internacionales sobre patentes con cuenta de que dexar la fabricación de la vacuna cuando un país afeutáu pola pandemia precisar.<ref>{{cita web|editorial= Clarín|fecha= 24 de xunetu de 2009|títulu= Arxentina, Brasil, Paraguay, Uruguái, Venezuela, Bolivia y Chile. Gripe A: piden lliberar patentes pa poder producir la vacuna y el antiviral|url= http://www.clarin.com/diario/2009/07/25/sociedad/s-01965219.htm|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090728085056/http://www.clarin.com/diario/2009/07/25/sociedad/s-01965219.htm|fechaarchivu= 2009-07-28}}</ref> Textualmente la resolución aprobáu pol Cume del Mercosur diz: {{cita|En casu de que se riquir, tienen d'activase los mecanismos rellacionaos coles flexibilidaes contemplaes polos Alcuerdos sobre los Aspeutos de Propiedá Intelectual y el Comerciu (ADPIC).<ref>{{cita web|editorial= News|fecha= 24 de xunetu de 2009|títulu= Mercosur pide melecines contra'l gripe A ensin patentes|url= http://www1.voanews.com/spanish/news/latin-america/Mercosur-pide-melecines-contra-gripe-A-patentes--51617007.html}}</ref>}} === Posición y remanes ante'l golpe d'Estáu n'[[Hondures]] === {{VT|Golpe d'Estáu n'Hondures|l1=Golpe d'Estáu de 2009 n'Hondures}} El [[28 de xunu]] de [[2009]], ante'l [[golpe d'Estáu]] n'[[Hondures]] que destituyó al presidente constitucional [[Manuel Zelaya]], la presidenta Fernández adoptó una estricta política de condena, definiendo l'aición como una torna a la barbarie»<ref>{{cita web |editorial= La República|allugamientu=Montevideo|fecha= 29 de xunu de 2009|títulu= Presidenta arxentina: "El golpe n'Hondures ye una torna a la barbarie"|url=http://www.larepublica.com.uy/mundo/370738-presidenta-argentina-el golpe-en-honduras-ye-torna-a-la barbarie}}</ref> y un golpe cívicu mediáticu»,<ref>{{cita web |editorial= Canal Sur|fecha= 8 de xineru de 2010|títulu= Cristina Kirchner refugó'l golpe d'estáu n'Hondures|url=http://www.canalsur.com/index.php?nro=90411&canal=&xenero=}}</ref> y propunxo desconocer tanto a les autoridaes golpistes, como al gobiernu surdíu de les eleiciones convocaes pol gobiernu golpista, reclamando la restitución del presidente depuestu. La posición arxentina foi coordinada con [[Brasil]], ya impúnxose como posición xeneral nel [[Mercosur]], la [[Unasur]] y la [[OEA]].<ref>{{cita web |editorial= La República|allugamientu=Montevideo|fecha= 20 de payares de 2009|títulu= L'alcuentru Lula Cristina|url=http://www.larepublica.com.uy/mundo/389282-l'alcuentru-lula-cristina}}</ref> === Soberanía de les [[Islles Malvines]] === {{AP|Cuestión de les islles Malvines|2=Esploraciones petroleres sobre mares de les Islles Malvines|3=Crisis diplomática pola soberanía de les islles Malvines nos años 2010|4=Referéndum sobre la soberanía de les Islles Malvines de 2013}} El 3 de febreru de 2010 la cancillería arxentina realizó una protesta formal ante la decisión de [[Gran Bretaña]] d'instalar una plataforma marítima pa esplorar xacimientos petrolíferos nel área de les [[Islles Malvines]]. L'Arxentina reclama la soberanía sobre les islles Malvines qu'exerció hasta 1833, cuando foi ocupada per Estaos Xuníos y Gran Bretaña socesivamente. Anguaño, les islles Malvines atopar ente los [[Territoriu non autónomu|territorios non autónomos]]<ref>{{cita web|títulu=Llista de territorios non autónomos|url=http://www.un.org/es/decolonization/nonselfgovterritories.shtml|fechaaccesu=13 d'agostu de 2013|obra=[[Naciones Xuníes]]}}</ref>a ser descolonizados so supervisión de les [[Naciones Xuníes]].<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1228945|títulu=Protesta ante Londres pol petroleu de Malvines. Busquen detener la esploración nes islles editorial=La&nbsp;Nación|fecha=3 de febreru de 2010|fechaaccesu=5 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100412163607/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1228945|fechaarchivu=2010-04-12}}</ref> Esi mesmu día altos dirixentes de la oposición axuntar en Gran Bretaña col gobiernu pa consolidar rellaciones con esi país, ente ellos los diputaos [[Adrián Pérez]], de la [[Coalición Cívica (confederación)|Coalición Cívica]], y [[Oscar Aguad]], presidente del bloque de la [[Unión Cívica Radical]]. Los llexisladores arxentinos fueron severamente cuestionaos pol gobiernu de Cristina Fernández, por emprestase a una operación política» británica, col fin de sofitar la esguilada británica na disputa pola soberanía de les islles.<ref>{{cita web|url=http://www.criticadigital.com.ar/impresa/index.php?secc=nota&nid=37903|títulu=Fuentes de la cancillería acusar d'emprestase a una "operación política". Un viaxe de diputaos a Londres desamarró'l discutiniu editorial=Crítica|fecha=3 de febreru de 2010|fechaaccesu=5 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190113122533/http://www.criticadigital.com.ar/impresa/index.php?secc=nota&nid=37903|fechaarchivu=2019-01-13}}</ref> La presidenta Cristina Fernández respondió a la decisión británica con una prohibición d'utilizar puertos arxentinos p'aprovir bienes a les islles Malvines y solicitó'l sofitu al reclamu arxentín per parte de los demás países llatinoamericanos. Los 32 países [[llatinoamericanu|llatinoamericanos]] y del Caribe manifestaron por unanimidá'l so sofitu a los «llexítimos derechos de la República Arxentina na disputa de soberanía col Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte relativa a la cuestión de les islles Malvines», n'ocasión de la II&nbsp;Cume d'América Llatina y el Caribe sobre Integración y Desenvolvimientu, realizada'l 23 de febreru, y declararon que la presencia inglesa nesos territorios constitúin una «intrusión».<ref>{{cita web|url=http://www.inforegion.com.ar/vernota.php?id=200866&dis=1&sec=1|títulu=Unánime respaldu al reclamu per Malvines nel cume d'América Llatina y el Caribe|editorial=Inforegión|fecha=24 de febreru de 2010|fechaaccesu=5 de marzu de 2010}}</ref> El gobiernu arxentín punxo de manifiestu que'l sofitu a l'Arxentina inclúi a delles naciones que fueron colonies ingleses ya integren el [[Mancomunidá de Naciones|Commonwealth británicu]], como [[Xamaica]], [[Barbados]] y [[Belize]]. Nel so discursu ante'l cume, Cristina Fernández denunció que: {{cita|Los que tienen un sillón permanente nel Conseyu de Seguridá de la ONX pueden violar sistemáticamente los resolvimientos d'esi organismu, y el restu de los países vense obligaos a cumpliles so pena de ser consideraos un país enemigu, interveníos bélicamente o interveníos políticamente los sos gobiernos.<ref>[http://www.larazon.com.ar/notas/2010/02/23/02146138.html «Cume d'América Llatina y el Caribe. Malvines: Cristina consiguió en Méxicu'l respaldu de la rexón»], artículu en diariu ''La Razón'' del 24 de febreru de 2010, consultáu'l 5 de marzu de 2010.</ref>}} Finalmente, el 1 de marzu de 2010, la secretaria d'Estaos de los [[Estaos Xuníos]], [[Hillary Clinton]], realizó una visita a l'Arxentina onde recibió con prestu el pidíu de Cristina Fernández pa mediar ante Gran Bretaña. Hillary Clinton dixo que'l diferendo poles Malvines ye un asuntu que tien de ser resueltu ente'l Reinu Xuníu y Arxentina» y «si hai dalguna manera en que podemos ayudar pa facilitar esti esfuerciu, tamos llistos a faelo».<ref name="clarin.com">{{cita web|url=http://www.clarin.com/diario/2010/03/05/elpais/p-02152408.htm|títulu=Polémica polos algames de les pallabres de la canciller d'Estaos Xuníos. La zigzagueante posición de Hillary Clinton|editorial=Clarín|fecha=5 de marzu de 2010|autor=Barón, Ana|fechaaccesu=5 de marzu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100416053238/http://www.clarin.com/diario/2010/03/05/elpais/p-02152408.htm|fechaarchivu=2010-04-16}}</ref> Tanto la postura Hillary Clinton, como'l sofitu unámime de los países llatinoamericanu y caribeñu, foi considerada como un trunfu históricu pa la posición arxentina y causó «desconciertu y consternación» en Gran Bretaña.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2010/03/04/elpais/p-02151995.htm «Malvines: enoxu n'Inglaterra pola ufierta de Hillary Clinton. La visita de la funcionaria a Buenos Aires causó movición en Gran Bretaña»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100510120305/http://www.clarin.com/diario/2010/03/04/elpais/p-02151995.htm |date=2010-05-10 }}, artículu de María Laura Avignolo en diariu ''Clarín'' del 2010-03-05, consultáu'l 2010-03-05.</ref> No que fai a la soberanía de les [[Islles Malvines]] el gobiernu caltuvo una constante presencia na [[Organización de les Naciones Xuníes]], quien siempres falló favorable a Arxentina. Ante la esguilada de tensión pola esploración petrolífera de les mesmes per parte de [[Gran Bretaña]], la presidenta respondió con una prohibición d'utilizar puertos arxentinos p'aprovir bienes a les islles Malvines, posición sofitada pola [[Unasur]] nel so conxuntu. Esti reclamu foi escucháu por [[Hillary Clinton]], quién s'amosó personalmente dispuesta a mediar, situación que causó desconciertu nos británicos. Cabo mentar qu'Arxentina llogró'l respaldu de la comunidá llatinoamericana y el Caribe en redol a la postura de recuperar les islles por aciu la vía pacífica ente que'l Reinu Xuníu al traviés de los dichos del so [[primer ministru británicu]] [[David Cameron]] señalaron que la soberanía de les Malvines decidir los mesmos isleños pol so derechu d'autodeterminación. A pesar de la militarización del océanu Atlánticu Sur denunciada pol gobiernu arxentín ante les Naciones Xuníes, el primer ministru Cameron respondió que dichu unvió de buques nun ye una aición de militarización de la rexón de les islles y l'Atlánticu sur, sinón son partes d'exercicios rutinarios.<ref>[http://tn.com.ar/internacional/00082205/gran-bretana-admitio-que-tien-armes-nucleares-en-las-malvinas Gran Bretaña dio a entender que tien armes nucleares en Malvines] Toa Noticies - 10 de febreru de 2012</ref><ref>[http://www.clarin.com/politica/ALBA-soberania-Londres-embrivo-esplegue_0_640736177.html Mientres l'ALBA sumir al sofitu pola soberanía, Londres embrivió l'esplegue militar] clarín.com - 5 de febreru de 2012</ref> En setiembre de 2015 llanzóse la Beca Thomas Bridgeses un programa de [[Beca (subvención)|beques]] creáu pol [[gobiernu d'Arxentina]] y lleváu a cabu pola Subsecretaría de Xestión y Coordinación de Polítiques Universitaries del [[Ministeriu d'Educación (Arxentina)|Ministeriu d'Educación]], por que mozos residentes nes [[islles Malvines]] realicen los sos estudios universitarios nel territoriu continental arxentín.<ref name=beca>{{cita web |url=http://becas-thomasbridges.sspu.gob.ar/index.html |títulu=Beques Thomas Bridges |editorial=beques-thomasbridges.sspu.gob.ar |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309202940/http://becas-thomasbridges.sspu.gob.ar/index.html |fechaarchivu=2016-03-09 }}</ref><ref name=nacion>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1824312-malvinas-impulsa-el gobiernu-beques-pa-los-islenos |títulu=Malvines: impulsa'l Gobiernu beques pa los isleños |editorial=[[La Nación (Arxentina)]] |fecha=2 de setiembre de 2015 }}</ref> === Espansión de la plataforma continental === [[Archivu:Mapa_Argentino_según_presentación_CLPC-ONU_-_2009.png|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:Mapa_Arxentín_seg%C3%BAn_presentaci%C3%B3n_CLPC-ONU_-_2009.png|left|miniatura|281x281px|Mapa oficial de la [[plataforma continental arxentina]] ellaboráu en 2009 pola Cancillería arxentina, que formó parte del pidíu d'estensión de la frontera de la [[plataforma continental]] aprobáu poles Naciones Xuníes en 2016. En verde claro puede trate la plataforma continental so soberanía nacional.]] En 2009 la Cancillería arxentina presentó a les Naciones Xuníes un pidíu d'espansión de la [[plataforma continental]], que toma un área de 1&nbsp;782&nbsp;500 km², equivalente a más de la metá del territoriu remanecíu, aplicando les regles establecíes na [[Convención de les Naciones Xuníes sobre'l Derechu del Mar]] (CONVEMAR), vixente p'Arxentina dende 1995. L'área reclamada correspuéndese tamién cola zona na que s'atopen les [[Islles Malvines]] y demás islles del Atlánticu Sur sobre les qu'Arxentina caltién una disputa de soberanía con [[Gran Bretaña]]. En marzu de 2016 les Naciones Xuníes aprobó'l pidimientu arxentín por unanimidá.<ref>{{cita web|url=http://www.plataformaargentina.gov.ar/userfiles/userfiles/folletu-actual2016-enllaz-banner.pdf|títulu=La llende más estensa de l'Arxentina y la nuesa frontera cola humanidá|fecha=2016|obra=COPLA}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.un.org/depts/los/clcs_new/submissions_files/arg25_09/arg2009y_summary_esp.pdf|títulu=Llende esterior de la plataforma continental. Presentación arxentina|fecha=2009||obra=Presidencia de la Nación Arxentina}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/2016/03/27/1799924-argentina-suma-territoriu-la-onu-aprobo-estender-la plataforma-maritima|títulu=Arxentina suma territoriu|fechaaccesu=27 de marzu de 2016|fecha=27 de marzu de 2016|obra=Infobae}}</ref> === Desgraviu al [[Paraguái]] === En 2007, cuando Cristina yera primer dama, emponderó nun discursu públicu al presidente paraguayu [[Francisco Solano López]] (1826-1870), calificando a la Triple Alianza como una triple traición a los intereses de [[Llatinoamérica]] frente a los [[imperialismu|imperialismos]]. A ello sumóse'l 14 de setiembre de 2007 la imposición del nome «Mariscal Francisco Solano López» al Grupu d'Artillería Blindao 2, una unidá militar del Exércitu Arxentín con asientu en [[Rosario del Balta]] ([[provincia d'Entre Ríos]]).<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www.soldadosdigital.com/2007/138-payares/nota_principal.htm «En presencia del xefe del exércitu del Paraguay bauticen unidá militar arxentina n'honor al prócer paraguayo Francisco Solano López»] |2=http://www.soldadosdigital.com/2007/138-payares/nota_principal.htm |bot=InternetArchiveBot }}, artículu na revista ''Soldaos Dixital'' de payares de 2007.</ref> El 25 de febreru de 2010, mientres la inauguración de la [[represa de Yacyretá]], la presidenta mentó la devolución per parte de [[Juan Domingo Perón]] de los trofeos de la [[Guerra de la Triple Alianza]]. Tamién lo contextualizó como una señal d'amistá col [[Paraguái]]. === Desgraviu al [[Perú]] === El 22 de marzu de 2010 la presidenta Fernández viaxó al [[Perú]] col oxetivu central de desagraviar a esi país y normalizar les rellaciones, depués de que'l ex-presidente [[Carlos Menem]] y l'ex-ministru [[Domingo Cavallo]], realizaren en 1995 una operación de [[Escándalu per venta d'armes a Ecuador y Croacia|contrabandu]] d'armes a [[Ecuador]], realizada de manera illegal y tapada cuando esos países calteníen un conflictu estremeru con episodios d'enfrentamientu armáu, estropiando seriamente les rellaciones ente l'Arxentina y el Perú.<ref name="Report Peru">{{cita web|url=http://reportperu.wordpress.com/2010/03/19/presidenta-argentina-visítanos a-los-15-anos-de-la-traicion-de-menem-de-vender-armes-a-ecuador/|títulu=Presidenta arxentina visítanos a los 15 años de la traición de Menem de vender armes a Ecuador|fecha=19 de marzu de 2010|editorial=Report Perú|fechaaccesu=26 de marzu de 2010}}</ref> L'Arxentina y el Perú caltuvieron una siguida política d'aliances dende los tiempos de la [[Guerres de la Independencia Hispanoamericana|independencia]], compartiendo inclusive al mesmu padre de la patria, [[José de San Martín]]. El Perú, pela so parte, dio una fuerte muestra de la so solidaridá con Arxentina, cuando mientres la [[Guerra de Les Malvines]] (1982), ufiertó armamentos y combatientes pa enfrentar a [[Gran Bretaña]], actu que la sociedá arxentina valoró n'alto grau. Por estes razones la operación del ex-presidente Menem fuera vista como una [[traición]] histórica de l'Arxentina contra'l Perú.<ref name="Report Peru" /> Nesa oportunidá Cristina Fernández entrevistar col presidente de Perú [[Alan García]] manifestando: {{cita|Con poques naciones (l'Arxentina tien) rellaciones tan importantes como cola quería hermana República de Perú, con tantos llazos históricos comunes. Esta ye una visita de desgraviu institucional y arreglu históricu que debíamos a nós los arxentinos y a los nuesos hermanos peruanos. Siento que toi cumpliendo un mandatu de tol pueblu arxentín pa reafitar la importancia de consolidar la unidá de la rexón como una unidá que non solo tenga basamentos económicos.|Cristina Fernández de Kirchner<ref name="El Día">[http://www.eldia.com.ar/edis/20100322/20100322075750.htm «Perú: Cristina ufiertó desgraviu en nome de pueblu arxentín»], artículu en ''El Día'' del 22 de marzu de 2010; consultáu'l 26 de marzu de 2010.</ref>}} El presidente [[Alan García]], pela so parte, espresó: {{cita|Foi un enojoso incidente qu'enxamás tuvo d'asoceder, pero nun camuda l'amistá col pueblu arxentín. Anovamos el nuesu ciñu y cercanía, y saludamos que podamos faer munches coses xuntos.|[[Alan García]]<ref name="El Día"/>}} === Arxentín en Secretaría Xeneral de la [[Unasur]] === {{VT|Secretaría Xeneral de Unasur|l1=Secretaría Xeneral de Unasur}} El 3 de mayu de 2010, la política esterior del gobiernu arxentín llogró que'l ex-presidente [[Néstor Kirchner]] fuera escoyíu por unanimidá como primer secretariu xeneral de la [[Unión de Naciones Suramericanes]].<ref>{{cita web|url= http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1261034|editorial= La&nbsp;Nación|títulu= Kirchner xuró como secretariu xeneral de la Unasur y Mujica almitió "el costu políticu" d'acompañar la designación|fecha= 4 de mayu de 2010|fechaaccesu= 25 de xunu de 2010|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20100809165305/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1261034|fechaarchivu= 2010-08-09}}</ref> === Discursu ante'l 2ᵘ Congresu de la Confederación Sindical Internacional === El 24 de xunu de 2010 la presidenta Cristina Fernández foi convidada pola [[Confederación Sindical Internacional]] (CSI) a falar ante'l so segundu Congresu, celebráu en [[Vancouver]] ([[Canadá]]). La so presencia ante la máxima instancia del movimientu obreru mundial, producir en momentos que'l sindicalismu internacional taba lluchando por incluyir una axenda favorable a los trabayadores nel [[G20]], col fin de dar pasu a un nuevu modelu de crecedera con [[xusticia social]], que reemplace al neolliberalismu. Depués de que la presidenta Cristina Fernández de Kirchner falara ante la [[Confederación Sindical Internacional]] (CSI), la so nueva presidenta, l'australiana [[Sharan Barrow]] dixo les siguientes pallabres: {{cita|Díxi-yos, ye una maraviyosa muyer. Y pa l'Arxentina tienen muncha suerte de tenela como presidenta. Nós, pela nuesa parte adoptamos el so lideralgu alredor del mundu. Ella saber: emplegu, proteición social, servicios públicos; estes coses son importantes. Son importantes pa la vida de la xente, son importantes pa la economía, pa los mecanismos de la demanda. Nós sabemos que la presidenta d'Arxentina puede enseña-yos a esos que n'Europa tán siguiendo'l vieyu trucu del retayu. L'axuste ye'l centru de la cuestión. Quiero apurri-y un osu, ye un símbolu canadiense, ye un símbolu de los pueblos orixinarios. Significa «arrogancia», significa «paciencia», significa «una escelente maestra». Qué más puede dicise d'una maraviyosa muyer, que non solo ye la presidenta d'Arxentina, sinón qu'amás na xunta del G20 que se va realizar esta selmana, yo sé qu'ella va llevantase pa poner el trabayu decente, l'emplegu, el Pactu Global pol Emplegu, y les midida qu'ella nos tresmitió, nel corazón del comunicáu final, con toos nós, y les nueses families y la estabilidá del futuru económicu, en mente. Mientres lu estimo a la presidenta, puedo dici-yos que, al pie de ella atopa Carlos Tomada. Ye'l so ministru y un bien bon amigu nuesu tamién. Carlos, realmente apreciamos la to amistá. P'aquellos líderes y presidentes que nun comparten los nuesos valores, dicímos-yos que yá ye tiempu de que se vaigan. A la to presidenta dicímos-y que nós queremos que la presidenta Cristina Fernández de Kirchner, calténgase de pies, porque'l poder del Estáu ye l'únicu poder democráticu capaz de llograr una globalización xusta.|Sharan Barrow, presidenta de la Confederación Sindical Internacional<ref>{{cita web|url=http://www.youtube.com/watch?v=2Dyou_z4A60&feature=youtube_gdata |editorial= YouTube |títulu= Discursu completu de Cristina Fernández de Kirchner ante la Confederación Sindical Internacional |fecha= 24 de xunu de 2010| fechaaccesu= 25 de xunu de 2010}}</ref>}} === Rellaciones billaterales cola Federación Rusa === Mientres la so xestión Arxentina y Rusia estrecharon los sos llazos billaterales en tolos ámbitos: políticu, económicu y cultural. Esto vese reflexáu nes visites de Putin y el penúltimu presidente Medvedev n'abril del 2010 y xunetu del 2014 respeutivamente.<ref name="theprovince_1">{{enllaz rotu|1=[http://www.theprovince.com/business/Medvedev+stakes+ground/2909087/story.html Medvedev stakes new ground] |2=http://www.theprovince.com/business/Medvedev+stakes+ground/2909087/story.html |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref name="ArgentinaRussia">{{cita noticia|títulu=Russia moves to support Arxentina through new debt crisis|url=http://www.argentinanews.net/index.php/sid/223750117/scat/d9ed072d737073b4/ht/Russia-moves-to-support-Arxentina-through-new-debt-crisis|fechaaccesu=13 de xunetu de 2014|editorial=''Arxentina News.Net''}}</ref> En 2010, Rusia dexó a l'Arxentina dos helicópteros d'asaltu [[Mi17]], qu'empresten serviciu na séptima Brigada de la [[Fuercia Aérea Arxentina]].En xunetu de 2014, como parte d'un viaxe a América Llatina, [[Vladímir Putin]] visitó [[Buenos Aires]], axuntándose con [[Cristina Fernández de Kirchner]]. Mientres la visita oficial celebráronse dellos alcuerdos de cooperación, ente ellos el desenvolvimientu conxuntu de xacimientos de petroleu y gas en [[Vaca Muerta]] y la construcción d'una represa na [[Patagonia]]. Amás, nun alcuerdu establecióse qu'empreses ruses participaríen nel desenvolvimientu de la tercer [[central nuclear Atucha]].<ref>[http://www.perfil.com/politica/Feliz-con-la visita-de-Putin-CFK-espera-conquistar-a-Rusia-con Vaca Muerta-20140712-0081.html Feliz cola visita de Putin, CFK espera conquistar a Rusia con Vaca Muerta] - [[Diariu Perfil]] (12 de xunetu de 2014).</ref> === Rellaciones billaterales cola República Popular China === [[Archivu:Xi Jinping y Cristina Fernández en Argentina.jpg|thumb|250px|Cristina Kirchner y Xi Jinping.]] Por cuenta de la visita de [[Xi Jinping]] a l'Arxentina, en 2015 roblóse un conveniu ente [[Arxentina]] y [[China]] que promovió la instalación d'una [[Telepuerto|estación terrenal]] na [[provincia de Neuquén]] pa formar parte de la [[Rede d'Espaciu Fondu de China]]. Amás, fueron ratificaos tres acuerdo principales de [[cooperación]]: unu na tema nuclear, pa construyir [[Atucha III]] con asistencia financiera y equipamientu d'aquel país, otru referíu a [[minería]], y el terceru, de cooperación aeroespacial.<ref>{{cita web|url=http://diariodecuyo.com.ar/home/new_noticia.php?noticia_id=665547|títulu=1 L'alianza con China editorial=Diariu de Cuyo|fecha=21 d'abril de 2015|idioma=castellanu}}</ref> La estación terrenal que se constrúi en cercaníes de la llocalidá neuquina de Los Llábanos ye un equivalente a la [[Deep Space Network]] de la [[NASA]] y a la [[Estación de Malargüe]] de la rede [[ESTRACK]] de l'[[Axencia Espacial Europea]].<ref name="lavoz_1">{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Estación china da-y a l'Arxentina "una posibilidá única" pa esplorar l'espaciu|url=http://www.lavoz.com.ar/ciudadanos/estacion-china-da-y la-argentina-una posibilidá-unica-pa-esplorar-l'espaciu|fecha=|fechaaccesu=12 de xineru de 2017|periódicu=La Voz del Interior|páxina=}}</ref> Ye un proyeutu de cooperación inter gubernamental con fines pacíficos. Va Favorecer la esploración de la lluna.<ref>{{cita web|url=http://tn.com.ar/economia/l'embaxador chinu-sobre-la base-en-neuquen-queremos-llegar-a-la lluna-y-faer-la caminada_584290|títulu=L'embaxador chinu, sobre la base en Neuquén: "Queremos llegar a la Lluna y faer la caminada"|editorial=[[Toa Noticies]]|fecha=21 d'abril de 2015|idioma=castellanu}}</ref> La estación va ser utilizada tamién trabayar en proyeutos internacionales y convidar a la comunidá internacional a trabayar dende Arxentina na esploración del espaciu.<ref name="lavoz_1"/> Gracies a la estación espacial Arxentina va tener beneficios per parte de CONAE como l'accesu gratuitu d'usu de l'antena pa desenvolvimientu de proyeutos nacionales y de cooperación rexonal ya internacional, como tamién la participación arxentina en programes d'esploración interplanetaria y, por aciu esta estación de sofitu, al programa d'esploración de la lluna y Marte,<ref name="minplan_1">{{cita web |url=http://www.minplan.gob.ar/noticia/14725/argentina-y-china-roblaron-un |títulu=Arxentina y China roblaron un alcuerdu pa la creación d'una estación de misiones espaciales chines en Neuquén |editorial=Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios |fecha=24 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140603125716/http://www.minplan.gob.ar/noticia/14725/argentina-y-china-roblaron-un |fechaarchivu=2014-06-03 }}</ref> va podese, amás desenvolver actividaes cola [[Universidá Nacional del Comahue]] y la [[Universidá Teunolóxica Nacional]], a partir del usu compartíu de la estación.<ref name="lavoz_1"/> En 2014 Gobiernu robló un alcuerdu con China pa construyir la central nuclear Atucha III en Zárate que diba dar trabayu a 5000 persones Atucha IV, pa potenciar l'estratéxicu sector pal país. El financiamiento del 85% corría por cuenta de China.<ref name="Macri ataya alcuerdos nucleares con China de Atucha III y IV. Queden 5000 persones ensin trabayu">{{cita noticia|títulu=Macri ataya alcuerdos nucleares con China de Atucha III y IV. Queden 5000 persones ensin trabayu|url=http://www.enorsai.com.ar/politica/24825-macri-ataya-alcuerdos-nucleares-con-china-de-atucha-iii-y-iv-queden-5000-persones-ensin-trabayu.html|axencia=En orsai|fecha=20 de mayu de 2018}}</ref>Finalmente l'alcuerdu complementar con otru robláu en 2015 por 14.000 millones de dólares d'inversión China n'Arxentina pa la construcción dos centrales nucleares la nueva central va significar a l'Arxentina un aforru de 1 500 millones de dólares na compra de combustibles fósiles per añu.<ref name="agua d'inversiones chines">{{cita noticia|títulu=Arxentina y China roblen conveniu por o$s 14.000 millones pa construcción dos centrales nucleares|url=http://www.ambito.com/816000-argentina-y-china-roblen-conveniu-por-us-14000-millones-pa-construccion-dos-centrales-nucleares|axencia=Ambito Financieru|fecha=15 de payares de 2015}}</ref> == Ministerios y Secretaríes d'Estáu == El miércoles [[14 de payares]] de [[2007]], entá na etapa de transición, dar a conocer el gabinete de ministros pal so gobiernu. De los 12&nbsp;escoyíos, 7 yá ocupaben carteres nel gobiernu de [[Néstor Kirchner]] y 5 asumieron per primer vegada un ministeriu. {|class="toccolours" style="float: auto; font-size:88%; width:900px; background:F5F5F5; margin:auto; align:center;" !style="background:lavender;" colspan="3"|<div style="float:left;">[[Archivu:Standard of the President of Argentina Afloat.svg|35px|border|Estandarte presidencial]]</div><span style="color: black;font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size:100%">Xefatura de Gabinete y Ministerios del<br>Gobiernu de Cristina Fernández de Kirchner</span> |- style="font-weight:bold;" !Cartera !Titular !Periodu |- !style="background:#000000;" colspan="3"| |- |[[Xefatura de Gabinete de Ministros (Arxentina)|Xefatura de Gabinete de Ministros]] |[[Alberto Ángel Fernández|Alberto Fernández]]<br />[[Sergio Massa]]<br />[[Aníbal Fernández]]<br />[[Juan Manuel Abal Medina (fíu)|Juan Manuel Abal Medina]]<br />[[Jorge Capitanich]]<br />[[Aníbal Fernández]]<br /> |10 d'avientu de 2007-23 de xunetu de 2008<br />23 de xunetu de 2008-7 de xunetu de 2009<br />8 de xunetu de 2009-10 d'avientu de 2011<br />10 d'avientu de 2011-20 de payares de 2013<br />20 de payares de 2013-26 de febreru de 2015<br />26 de febreru de 2015-9 d'avientu de 2015<br /> |- !style="background:#DCDCDC;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu del Interior y Tresporte de la República Arxentina|Ministeriu del Interior y Tresporte]] |[[Florencio Randazzo]] |10 d'avientu de 2007-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Rellaciones Esteriores, Comerciu Internacional y Cultu de la República Arxentina|Ministeriu de Rellaciones Esteriores, Comerciu Internacional y Cultu]] |[[Jorge Taiana]]<br />[[Héctor Marcos Timerman|Héctor Timerman]] |10 d'avientu de 2007-19 de xunu de 2010<br />22 de xunu de 2010-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Defensa (Arxentina)|Ministeriu de Defensa]] |[[Nilda Garré]]<br />[[Arturo Puricelli]]<br />[[Agustín Rossi]] |10 d'avientu de 2007-15 d'avientu de 2010<br />15 d'avientu de 2010-30 de mayu de 2013<br />30 de mayu de 2013-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu d'Economía y Finances Públiques (Arxentina)|Ministeriu d'Economía y Finances Públiques]] |[[Martín Lousteau]]<br />[[Carlos Rafael Fernández|Carlos Fernández]]<br />[[Amado Boudou]]<br />[[Hernán Lorenzino]]<br />[[Axel Kicillof]] |10 d'avientu de 2007-25 d'abril de 2008<br />25 d'abril de 2008-7 de xunetu de 2009<br />8 de xunetu de 2009-10 d'avientu de 2011<br />10 d'avientu de 2011-20 de payares de 2013<br />20 de payares de 2013-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu d'Industria (Arxentina)|Ministeriu d'Industria]] |[[Débora Giorgi]] |26 de payares de 2008-9 d'avientu de 2015<ref>[http://www.clarin.com/diario/2008/11/26/um/m-01810721.htm «Cristina Kirchner tomó-y xuramentu a Débora Giorgi como nueva ministra de la Producción»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090126121845/http://www.clarin.com/diario/2008/11/26/um/m-01810721.htm |date=2009-01-26 }}, ''Clarín'', 26 de payares de 2008.</ref> |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Turismu (Arxentina)|Ministeriu de Turismu]] |[[Enrique Meyer]] |1 de xunetu de 2010-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Planificación Federal, Inversión pública y Servicios (Arxentina)|Ministeriu de Planificación Federal, Inversión Pública y Servicios]] |[[Julio de Vido]] |10 d'avientu de 2007-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Seguridá (Arxentina)|Ministeriu de Seguridá]] |[[Nilda Garré]]<br />[[Arturo Puricelli]]<br />[[María Cecilia Rodríguez]] |15 d'avientu de 2010-30 de mayu de 2013<br />30 de mayu de 2013-2 d'avientu de 2013<br />2 d'avientu de 2013-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Xusticia y Derechos Humanos (Arxentina)|Ministeriu de Xusticia y Derechos Humanos]] |[[Aníbal Fernández]]<br />[[Julio Alak]] |10 d'avientu de 2007-7 de xunetu de 2009<br />8 de xunetu de 2009-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Trabayu, Emplegu y Seguridá Social d'Arxentina|Ministeriu de Trabayu, Emplegu y Seguridá Social]] |[[Carlos Tomada]] |10 d'avientu de 2007-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Salú y Ambiente (Arxentina)|Ministeriu de Salú y Ambiente]] |[[Graciela Ocaña]]<br />[[Juan Luis Manzur]]<br />[[Daniel Gollán]] |10 d'avientu de 2007-29 de xunu de 2009<br />29 de xunu de 2009-26 de febreru de 2015<br />26 de febreru de 2015-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Desenvolvimientu Social (Arxentina)|Ministeriu de Desenvolvimientu Social]] | [[Alicia Kirchner]] |10 d'avientu de 2007-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu d'Educación, Ciencia y Teunoloxía (Arxentina)|Ministeriu d'Educación]] |[[Juan Carlos Tedesco]]<br />[[Alberto Sileoni]] |10 d'avientu de 2007-20 de xunetu de 2009<br />20 de xunetu de 2009 -9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Ciencia, Teunoloxía ya Innovación Granible]] |[[Lino Barañao]] |10 d'avientu de 2007-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu de Cultura (Arxentina)|Ministeriu de Cultura]] |[[Teresa Parodi]] |7 de mayu de 2014-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Ministeriu d'Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación (Arxentina)|Ministeriu d'Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación]] |[[Julián Domínguez]]<br />[[Norberto Yahuar]]<br />[[Carlos Casamiquela]] |1 d'ochobre de 2009-10 d'avientu de 2011<br />10 d'avientu de 2011-20 de payares de 2013<br />20 de payares de 2013-9 d'avientu de 2015 |} {|class="toccolours" style="float: auto; font-size:88%; width:900px; background:F5F5F5; margin:auto; align:center;" !style="background:lavender;" colspan="3"|<div style="float:left;">&nbsp;[[Archivu:Standard of the President of Argentina Afloat.svg|35px|border|Estandarte presidencial]]</div><span style="color: black;font-family:Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size:100%">Secretaríes d'Estáu del<br>Gobiernu de Cristina Fernández de Kirchner</span> |- style="font-weight:bold;" !Cartera !Titular !Periodu |- !style="background:#000000;" colspan="3"| |- |[[Secretaría Xeneral de la Presidencia|Secretaría Xeneral]] |[[Oscar Parrilli]]<br />[[Aníbal Fernández]]<br />[[Eduardo de Pedro]] |10 d'avientu de 2007-16 d'avientu de 2014<br />16 d'avientu de 2014-26 de febreru de 2015<br />26 de febreru de 2015-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#DCDCDC;" colspan="3"| |- |[[Secretaría Llegal y Téunica]] |[[Carlos Zannini]] |10 d'avientu de 2007-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Secretaría d'Intelixencia del Estáu]] |[[Héctor Icazuriaga]]<br />[[Oscar Parrilli]] |10 d'avientu de 2007-16 d'avientu de 2014<br />16 d'avientu de 2014-9 d'avientu de 2015 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Secretaría de Cultura (Arxentina)|Secretaría de Cultura]] (alzada a ministeriu). |[[José Nun]]<br />[[Jorge Coscia]] |10 d'avientu de 2007-8 de xunetu de 2009<br />8 de xunetu de 2009-7 de mayu de 2014 |- !style="background:#D3D3D3;" colspan="3"| |- |[[Sedronar]] |[[José Ramón Granero]]<br />[[Rafael Bielsa (políticu)|Rafael Bielsa]]<br />[[Juan Carlos Molina]]<br />[[Gabriel Lerner]] |10 d'avientu de 2007-10 d'avientu de 2011<br />30 d'avientu de 2011-20 de marzu de 2013<br />30 de payares de 2013-14 de mayu de 2015<br />19 de mayu de 2015-9 d'avientu de 2015 |} == Imaxe del Gobiernu y la oposición == [[Archivu:Manifestación_en_apoyo_a_Cristina_Fernández_de_Kirchner_-_9_de_diciembre_de_2015_-_005.jpg|miniatura|300px|L'últimu día del so mandatu, una manifestación de sofitu y agradecimientu axuntó cientos de miles de manifestantes na [[Plaza de Mayu]].]] [[Archivu:Despedida_de_Cristina_Fernandéz,_en_2015.png|miniatura|310px|L'últimu día del so mandatu, una manifestación de sofitu axuntó cientos de miles de manifestantes na [[Plaza de Mayu]].]] Mientres la so xestión, la imaxe presidencial foi fluctuante. El [[Paru agropecuario patronal n'Arxentina de 2008|paru de les patronales agropecuaries]] de 2008 y la derogación del sistema de retenciones móviles pol Congresu, significó una cayida sobremanera ente los sectores medios y altos. Por cuenta de ello, al rematar el conflictu, dellos medios de comunicación y políticos opositores sostuvieron que'l kirchnerismu yera «un cadabre políticu al que solamente faltaba pone-y fecha d'entierru».<ref name="Blanck 2008">[http://www.clarin.com/diario/2008/11/08/elpais/p-01798516.htm «El malhumor social y la cerrazón oficial, frente a un tiempu difícil»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100811184028/http://edant.clarin.com/diario/2008/11/08/elpais/p-01798516.htm |date=2010-08-11 }}, artículu del periodista Julio Blanck en diariu ''Clarín'', 18 de payares de 2008.</ref> Pasaos unos meses y yá empecipiada la [[Crisis económica de 2008|crisis económica mundial de 2008]], tamién la oposición algamaría altes tases d'imaxe negativa, anque ciertes figures opositores como'l vicepresidente Julio Cobos superaben en popularidá.<ref name="Blanck 2008" />A pesar d'ello a fines de payares de [[2008]] yera la candidata preferida polos [[arxentinos]] ―según una encuesta realizada por [[Canal 26 (Arxentina)|Canal 26]] na so páxina web― na cual figura col 32,43 % de les preferencies, siguida por [[Elisa Carrió]] con 23,67 % y [[Mauricio Macri]] col 23,39 %.<ref name="26noticies_1">[http://www.26noticias.com.ar/index.php?p=encuesta&idSeccion=123 «Si les eleiciones pa presidente fueren esti domingu, ¿a qué candidatu votaría?»], encuesta publicada'l 23 de payares de 2008 nel sitiu web de la Canal&nbsp;26 (Buenos Aires).</ref> Tamién la oposición algamaría altes tases d'imaxe negativa, anque ciertes figures opositores como'l vicepresidente Julio Cobos superaben en popularidá a la presidenta.<ref name="Blanck 2008"/>Un sondéu de la encuestadora CEOP publicáu en payares de 2009 alluga la imaxe positiva de la presidenta ente'l 46% y el 52%.<ref name="diarioc_1"/>en tantu la encuestadora CEOP nel so informe publicáu en payares de 2009 allugaba la imaxe positiva de la presidenta ente'l 46 % y el 52 %.<ref name="diarioc_1">{{cita web|url=http://www.diarioc.com.ar/inf_xeneral/Segun_una_consultora_crez_la imaxe positiva_de_Cristina_Kirchner/128686|títulu=«Según una consultora, crez la imaxe positiva de Cristina Kirchner».}}</ref> En [[2009]], Fernández de Kirchner foi considerada pola revista ''[[Forbes]]'' como la oncena ente les cien muyeres más poderoses del mundu.<ref name="forbes1">{{cita web|url=http://www.forbes.com/lists/2009/11/power-women-09_The-100-Most-Powerful-Women_Rank.html|títulu=The 100 most powerful women - Forbes.com|fechaaccesu=17-dic-2009|fecha=19 d'agostu de 2009|publicación=[[Forbes]] (n'inglés)}}</ref><ref name="forbes2">{{cita web|url=http://www.forbes.com/lists/2009/11/power-women-09_Cristina-Fernandez_MFXX.html|títulu=#11 Cristina Fernández - Forbes.com|fechaaccesu=17-dic-2009|fecha=19 d'agostu de 2009|publicación=[[Forbes]] (n'inglés)}}</ref> Xubió dos asities más con respectu al añu anterior, 2008.<ref>{{cita web|url=http://www.forbes.com/lists/2008/11/biz_powerwomen08_Cristina-Fernandez_MFXX.html|títulu=The 100 most powerful women: #13 Cristina Fernández|fechaaccesu=17-mar-2009|fecha=27 d'agostu de 2008|publicación=[[Forbes]] (n'inglés)}}</ref> En 2015 ocupó'l puestu 16 en dichu ranking.<ref name="forbes_1">[https://www.forbes.com/profile/cristina-fernandez-de-kirchner/?list=power-women Forbes - Profile - Cristina Fernández de Kirchner ]. Forbes.</ref> En marzu de 2011, una encuesta de Ipsos-Mora y Araujo, publicada nos diarios [[Diariu Perfil|Perfil]] d'Arxentina y [[El Mundo (España)|El Mundo]] d'España, allugó un a Fernández con un 64 % d'imaxe positiva.<ref>{{cita web|url=http://www.diarioperfil.com.ar/edimp/0559/articulo.php?art=28026&ed=0559|títulu=Cristina xube y avérase a la mesma adhesión que tenía cuando asumió|fechaaccesu=7 d'abril de 2011|autor=Javier Calvo|fecha=27 de marzu de 2011|obra=Diariu Perfil|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110824205152/http://www.diarioperfil.com.ar/edimp/0559/articulo.php?art=28026&ed=0559|fechaarchivu=2011-08-24}}<br> * {{cita web|url=https://www.elmundo.es/america/2011/03/27/argentina/1301261601.html|títulu=La imparable popularidá de Cristina Fernández|fechaaccesu=7 d'abril de 2011|autor=Ramy Wurgaft|fecha=29 de marzu de 2011|obra=Diariu El Mundo}}</ref> El final del so mandatu, en 2015, representó la transición con mayor nivel d'adhesión a un mandatariu saliente dende la vuelta de la democracia en 1983, con una masiva manifestación nel so sofitu.<ref name="Cristina termina'l so mandatu col 60 per cientu de sofitu">{{cita noticia|títulu=Cristina termina'l so mandatu col 60 per cientu de sofitu|url=http://www.telam.com.ar/notas/201506/107150-cristina-imaxe-positiva-eleiciones-consultoras-artemio-lopez.html|axencia=Telam|fecha=1 de xunu de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20220810105738/https://www.telam.com.ar/notas/201506/107150-cristina-imaxe-positiva-eleiciones-consultoras-artemio-lopez.html|archivedate=2022-08-10|fechaaccesu=2020-12-22}}<br> * {{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/subnotas/1-75593-2015-12-06.html|títulu=La imaxe de Cristina Fernández de Kirchner|publicación=Página/12|autor=Raúl Kollmann|fecha=6 d'avientu de 2015}}<br> * {{cita web |url=http://www.hispantv.com/noticias/argentina/33760/fernandez-terminara-el so-mandatu-con-60--de-popularidad |títulu=Fernández va terminar el so mandatu con 60 % de popularidá |publicación=HispanTV |fecha=2 de xunu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/06/150622_arxentina_cristina_fernandez_popularidá_irm |títulu=El secretu detrás de la popularidá de Cristina Kirchner na Arxentina |publicación=BBC Mundo |fecha=26 de xunu de 2015 |autor=Ignacio de los Reyes }}</ref> == Crítiques y discutinios == {{VT|Fondu del Bicentenariu}} {{problemes|aldericáu|non neutral}} El so gobiernu foi criticáu por diversos motivos: nel planu económicu pola intervención estatal na economía, la nacionalización del [[Corréu Arxentín]], [[Aerolíneas Argentinas]], [[YPF]] y les [[AFJP]],<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1326153-la-escesiva-intervencion-estatal-afuega-la-economia-dixo-la-uia|títulu=La escesiva intervención estatal afuega la economía, dixo la UIA|autor=Francisco Olivera|publicación=Diariu La Nación|fecha=19 de payares de 2010}}</ref> por usar el [[gastu públicu]] con fines [[distribución del ingresu|redistributivos]],<ref name="musgravepp14">Richard Musgrave: ''Facienda Pública teórica y aplicada'', cit., t. IV, § 2, páx. 14. Na so obra, Richard Musgrave cita al gastu públicu como un preséu p'aumentar la [[demanda amestada]] y conducir la economía al plenu emplegu. Puede devasar el nivel del productu disponible y producir [[inflación]],</ref> pol usu de los subsidios como forma indireuta d'aumentar la demanda, según el so posterior retiru.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1403124-subsidios-pa-toos-inxustos-y-caros «Subsidios pa toos, inxustos y caros»], artículu nel diariu ''La&nbsp;Nación'' del 4 de setiembre de 2011. Consultáu'l 14 d'avientu de 2011.</ref><ref name="musgravepp261">Richard Musgrave: ''Facienda Pública teórica y aplicada'', cit., t. XII, § 1, páx. 261.<br> * [http://www.ieco.clarin.com/economia/montana-control-plata-crez_0_163183688.html «Subsidios: un monte de plata que crez ensin nengún control»], artículu nel diariu ''Clarín'' del 1 d'avientu de 2009; consultáu'l 14 d'avientu de 2011.</ref> <br> Mientres el so mandatu'l permediu mundial de subsidios a la enerxía llétrica yera (en 2015) de 640 dólares per habitante, en tanto Arxentina subsidiaba a cada habitante con 413 dólares, hasta 2015, el 35 % menos que'l permediu mundial, y menor a los 515 dólares que destinaba Chile en subsidiu per habitante.<ref name="INFORME DEL FMI DESMIENTE A MACRI: LOS SUBSIDIOS ENERXÉTICOS NUN YEREN ALZAOS N'ARXENTINA">{{cita noticia|títulu=INFORME DEL FMI DESMIENTE A MACRI: LOS SUBSIDIOS ENERXÉTICOS NUN YEREN ALZAOS N'ARXENTINA|url=http://www.planbnoticias.com.ar/index.php/2018/04/30/informe-del-fmi-desmiente-a-macri-los subsidios-energeticos-nun yeren-alzaos-en-argentina/|axencia=PlanbNoticias|fecha=30 abril, 2018}}</ref><ref name= "montenegropp192"> Maximiliano Montenegro, ''Ye la ekonomía, estúpidu'', cit., t. XI, § 3, páx. 192.<br> * [http://www.slideshare.net/CarinaRaffin/resume-iva-de-argentinadoc#btnNext Resume IVA. Réxime Tributariu LLEI 23.349 I.V.A (Impuestu al Valor Agregáu)]. Raffin, Carina Paola.</ref> <br> Tamién foi criticada pol usu de reserves pa pagar la delda esterna, lo que llevó a una confrontación con [[Martín Redrado]], que terminó col arrenunciu de tea'l [[29 de xineru]] de [[2010]].<ref name="y00bd382">{{cita web|url= http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/160000-164999/161506/norma.htm|títulu= Decreto (DNU) 2010/2009 de Creación del Fondu del Bicentenariu pal Desendeudamiento y la Estabilidá|fechaaccesu= 24 d'ochobre de 2010|autor= Poder Executivu Nacional|fecha= 14 d'avientu de 2009|editorial= Infoleg}}<br> * {{cita web|url= http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/160000-164999/162676/norma.htm|títulu= Decreto (DNU) 18/2010 de Remoción del presidente del Bancu Central|fechaaccesu= 24 d'ochobre de 2010|autor= Poder Executivu Nacional|fecha= 7 de xineru de 2010|editorial= Infoleg}}<br> * [http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1227491&pid=8206014&toi=6255 «Con fuertes crítiques, Redrado arrenunció al BCRA, pero'l Gobiernu yá adelantró que nun va aceptar la dimisión»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230410190010/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1227491&pid=8206014&toi=6255 |date=2023-04-10 }}, artículu en diariu ''La&nbsp;Nación''.<br> * [http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1227543 «Aníbal Fernández: "La presidenta va esperar a que s'expedir la comisión"»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100204000555/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1227543 |date=2010-02-04 }}, artículu nel diariu ''La&nbsp;Nación''.<br> * [http://www.infobae.com/politica/498880-101275-0-Ma%C3%B1ana-asumir%C3%A1-039en-comisi%C3%B3n039-la-nueva-titular-del-BCRA «Mañana va asumir "en comisión" la nueva titular del BCRA»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120515095959/http://www.infobae.com/politica/498880-101275-0-Ma%C3%B1ana-asumir%C3%A1-039en-comisi%C3%B3n039-la-nueva-titular-del-BCRA |date=2012-05-15 }}, artículu nel diariu ''Infobae'', 2009-02-03.</ref> Mientres el so mandatu les provincies de San Luis, [[provincia de Santa Fe|Santa Fe]] y Córdoba demandaron a la Nación polos fondos coparticipables.<ref>[http://agenciasanluis.com/2012/08/san-luis-pionera-en-el reclamu-por-el-15-de-coparticipacion-ante-la corte suprema-de-xusticia-de-la-nacion/ «San Luis pionera nel reclamu pol 15 % de coparticipación ante la Corte Suprema de Xusticia de la Nación»], artículu nel sitiu web de l'Axencia de Noticia San Luis, 23 d'agostu de 2012.<br> * [http://www.ambito.com/diario/noticia.asp?id=647975 «Santa Fe va ampliar ante Corte demanda a Nación»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140424140416/http://www.ambito.com/diario/noticia.asp?id=647975 |date=2014-04-24 }}, artículu del 23 de xineru de 2013 nel diariu ''Ámbitu Financieru''.<br> * [http://www.lanacion.com.ar/1601056-jose-manuel-de-la-sota-presento-una-segunda-demanda-contra-gobiernu-ante-la corte «José Manuel De la Sota presentó una segunda demanda contra'l Gobiernu ante la Corte Suprema»], artículu del 14 de xunetu de 2013 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires).<br> * [http://www.infobae.com/notas/664345-Pa-Zaffaroni-un fallu-de-la Corte-non-resolvera-la engarradiella-por-coparticipacion.html «Pa Zaffaroni, un fallu de la Corte nun va resolver la engarradiella por coparticipación»], artículu del 13 d'agostu de 2012 nel diariu ''Infobae'' (Buenos Aires).</ref> Criticóse la poca cantidá de conferencies de prensa y l'escesivu l'usu de la [[cadena nacional]],<ref>{{cita web|url= http://www.diariouno.com.ar/contenidos/2011/06/21/noticia_0080.html|títulu= Diputaos reclamen conferencies de prensa editorial= Diariu Unu|fecha= 21 de xunu de 2011|fechaaccesu= 23 d'agostu de 2012}}<br> * {{cita web|url= http://www.clarin.com/congresu/Diputaos-reclamen-conferencies-prensa_0_700729960.html|títulu= Diputaos reclamen conferencies de prensa editorial= Clarín|fecha= 15 de mayu de 2012|fechaaccesu= 23 d'agostu de 2012}}</ref> La so xestión foi llomada por Vargas Llosa como de "marcáu corte [[populista]]".<ref name="tn_1">[http://tn.com.ar/politica/vargas-llosa-critico-a-los-kirchner-de-populismu-demagogia-y-corrupcion_043833 «Vargas Llosa criticó a los Kirchner de "populismu, demagoxa y corrupción"»], artículu nel sitiu web ''TN'' (del Grupu Clarín), 10 d'ochobre de 2010.<br> * [http://www.clarin.com/politica/Binner-gestion-Cristina-Menem-populistes_0_657534324.html «Pa Binner, la xestión de Cristina paecer a la de Menem: "Son populistes"»], artículu nel diariu ''Clarín'', 4 de marzu de 2012.<br> * Openheimer, Andrés (Miami, 2013): [http://www.lanacion.com.ar/1545733-cristina-mas-populista-y-menos-popular «Cristina, más populista y menos popular»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160914222242/http://www.lanacion.com.ar/1545733-cristina-mas-populista-y-menos-popular |date=2016-09-14 }}, artículu del 15 de xineru de 2013 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires).<br> * Morales Solá, Joaquín (2012): [http://www.lanacion.com.ar/1515544-cont-kirchnerismu-y-chavismu-cada vegada-mas-asemeyaos «Kirchnerismu y chavismu, cada vez más asemeyaos»], artículu del 9 d'ochobre de 2012 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires).<br> * [https://elpais.com/elpais/2012/04/02/opinion/1333392978_373776.html «Pel mal camín: Cristina Fernández degrada la economía arxentina coles sos amenaces velaes de nacionalizaciones»], artículu del 3 d'abril de 2012 nel diariu ''El País'' (Madrid).</ref> Según un informe periodísticu hubo irregularidaes y perdes por 1400 millones en Faadea.<ref name="investiga">{{cita web|url= http://www.clarin.com/politica/Fabrica-Aviones-Cordoba-investiguen-millonaries_0_1547845553.html|títulu= Fábrica d'Aviones de Córdoba: investiguen perdes millonaries|fechaaccesu= 19 d'ochobre de 2016|fecha= 28 de marzu de 2016|obra= Clarín|doi= |urlarchivu= |fechaarchivu= |cita= }}</ref>Según Clarín hubo una supuesta esviadura por 300 millones, contrataciones y supuestes compres irregulares. Arriendes de ello la Xusticia Federal de Córdoba empecipió d'oficiu una investigación por presunta defraudación.<ref name="investiga"/> [[Archivu:Cacerolazo en Avenida Santa Fe y Callao (Jueves 19 de Septiembre) 3.jpg|miniatura|Protesta contra la presidenta en setiembre de 2012.]] Enfrentó trés multitudinaries manifestaciones en dellos puntos del país: una denominada 13S, el 13 de setiembre de 2012,<ref>{{cita web|url=http://tn.com.ar/sociedad/cortes-y-protestes-en-distintos-puntos-del-pais_271097|títulu=Multitudinaries protestes en distintos puntos del país}}</ref><ref>{{cita web|url=http://tn.com.ar/tnylagente/movilizacion-en-cordoba_271146|títulu=Movilización en Córdoba|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180612162918/https://tn.com.ar/tnylagente/movilizacion-en-cordoba_271146|fechaarchivu=2018-06-12}}</ref> el 8 de payares de 2012, denominada «[[8N]]»,<ref name="CNN">{{cita web|url=http://cnnespanol.cnn.com/2012/11/08/empezaron-les protestes-contra-les-politicas-del gobiernu arxentín/|títulu=Arxentina foi escenariu de multitudinaries protestes contra les polítiques del gobiernu}}<br> * Peregil, Francisco (2012): [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/11/09/actualidad/1352424270_273193.html «Los arxentinos vuelven salir a la cai contra les polítiques de Cristina Fernández»], artículu del 9 de payares de 2012 nel diariu ''El País'' (Madrid). Consultáu'l 27 de payares de 2012.<br> * {{cita web|url=http://www.infobae.com/2012/11/09/1061140-8n-masivu-cacerolazo-contra-el gobiernu arxentín-tou-el-pais|títulu=8N: masivu "cacerolazo" contra'l Gobiernu arxentín en tol país}}<br> * {{cita web|url=http://www.urgente24.com/207061-el-8n-yá-ye-global-roma-paris-madrid-barcelona|títulu=El #8N yá ye global: Roma, París, Madrid, Barcelona}}</ref> el 18 d'abril de 2013 denominada «18A»,<ref name="cacerolazo">{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1573998-cacerolazo-18a|títulu=Cacerolazo 18A: multitudinaries protestes contra'l Gobiernu en tol país|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170927112851/http://www.lanacion.com.ar/1573998-cacerolazo-18a|fechaarchivu=2017-09-27}}<br> * {{cita web|url=http://www.espanol.rfi.fr/americas/20130419-multitudinaria-manifestacion-contra-el gobiernu-de-cristina-kirchner|títulu=Multitudinaria manifestación contra'l gobiernu de Cristina Kirchner}}</ref> y el «18F», el 18 de febreru de 2015, cuando'l fiscal [[Alberto Nisman]] apaeció muertu.<ref>{{cita web|url=http://www.huffingtonpost.es/2015/01/20/concentraciones-arxentina_n_6505216.html|títulu=Muerte d'Alberto Nisman: Protestes por toa Arxentina contra'l Gobiernu de Cristina Fernández}}<br> * {{cita web|url=https://www.abc.es/internacional/20150119/abci-cola-redes-sociales-201501192354.html|títulu=Cacerola y manifestaciones contra Cristina Kirchner pola muerte del fiscal que lu acusó de encubrimiento terrorista}}<br> * {{cita web|url=http://www.larioja.com/internacional/201501/21/manifestaciones-contra-cristina-tou-20150121002632-v.html|títulu=Manifestaciones contra Cristina en tol país}}<br> * {{cita web|url=http://www.20minutos.com/noticia/20106/0/argentina-manifestacion/pidir-aclaracion/muerte-nisman-fiscal-presidenta-terrorismu/|títulu=Manifestaciones contra Kirchner pola muerte del fiscal que lu acusó de tapar terrorismu}}<br> * {{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1769423-18f-cola-nisman|títulu=Cola 18F: so l'agua, miles de persones movilizar colos fiscales y la familia de Nisman a Plaza de Mayu}}</ref><ref name="lanacion_2">[http://www.lanacion.com.ar/1524773-los cartelos-de-los manifestantes-en-el-8n «Los cartelos de los manifestantes nel 8N»], artículu del 11 de payares de 2012 nel diariu ''La&nbsp;Nación'' (Buenos Aires).</ref> Les conseñes y reclamos de los manifestantes fueron principalmente la corrupción, la inflación,<ref name="CNN" />la inseguridá,<ref name="lanacion_1">{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1524773-los cartelos-de-los manifestantes-en-el-8n |títulu=Los cartelos de los manifestantes nel 8N |fechaaccesu=11 de payares de 2012 |editorial=La&nbsp;Nación }}</ref> les presuntes meyores contra la Xusticia, el supuestu proyeutu de modificar la Constitución pa dexar una "re-reelección" de la presidenta,y la llimitación pal xiru al esterior de ganancies.<ref name="CNN"/><ref name="elsoldecorrientes_1">{{cita web |url=http://www.elsoldecorrientes.com/noticia.php?numbero=6644|títulu=Multitudinaries manifestaciones contra Cristina en tol país }}</ref> L'agrupación La Solano Lima, perteneciente a la mocedá del [[Propuesta Republicana|PRO]], exhibió imáxenes de funcionarios del so gobiernu con traxes de presidiarios y colgando d'una forca.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-207456-2012-11-09.html «Los cartelos, los cantitos y los videos»], artículu del 9 de payares de 2011 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires). Consultáu'l 25 de xineru de 2013. {{cita|Unu d'esplegar más grandes corrió por cuenta de l'agrupación La Solano Lima, venceyada col llexislador PRO [[Cristian Ritondo]], que llevaba un camión con una pantalla xigante. Dende Santa Fe y Callao podíen vese videos, ente ellos unu onde cuatro cuerpo coles cares de Cristina Fernández, Amado Boudou, Guillermo Moreno y Aníbal Fernández, vistíen traxe a rayes y colgaben d'una lluria.}}</ref><ref>Tratar d'un video o imaxe con música publicáu l'añu anterior en [[Twitter]] pol llexislador del PRO, [[Cristian Ritondo]].[http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-167530-2011-05-04.html «Exabrupto porteño y marcha tras»], artículu del 4 de mayu de 2011 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires). {{cita|Ayeri pela tarde, Ritondo xubió al so Twitter un video realizáu por La Solano Lima (una agrupación qu'asonsaña a La Cámpora, que formaron dellos mozos del PRO) nel qu'apaecen imáxenes de la presidenta Cristina Fernández y de los ministros Aníbal Fernández y Amado Boudou colgaos d'una forca mientres s'escucha un cantar que'l so estribillu diz: «Primero que se vaigan toos presos vamos colgar del pescuezo.}}</ref> === Inflación === [[Archivu:Salary_variation_of_Argentina_2007-12_2012-04.svg|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:Salary_variation_of_Argentina_2007-12_2012-04.svg|miniatura|Variación del [[Coeficiente (matemátiques)|coeficiente]] [[Salariu|salarial]] a nivel país. Base cuartu trimestre 2001&nbsp;=&nbsp;100. Reparar una recomposición ininterrumpida del [[Salariu mínimu, vital y móvil|salariu real]].<ref>[https://web.archive.org/web/20110912093446/http://www.indec.gob.ar/argentinaencifras/argentina_en cifres combináu.asp?indice=0 Arxentina en cifres] periodicidad mensual, serie Coeficiente de Variación Salarial; publicáu nel sitiu web del Indec. Consultáu'l 2 de febreru de 2013.</ref>]] Cristina Fernández de Kirchner asumió con una crisis institucional nel [[Indec]] (Institutu Nacional d'Estadística y Censos) interveníu en xineru de 2007 pol Secretariu de Comerciu Interior [[Guillermo Moreno]], cuestionándose la verosimilitud de los índices de costu de vida.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1146904&pid=6813914&toi=6487 «Cristina respondió por la manipulación de les estadístiques del Indec»] {{Webarchive|url=https://archive.today/20120630104557/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1146904&pid=6813914&toi=6487 |date=2012-06-30 }}, artículu nel diariu ''La&nbsp;Nación'' del 2009-07-04.<br> * [http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1147626 «Sofita ATE los dichos de Bevacqua y busca neutralizar "un maquillaxe" nel Indec»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090712002952/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1147626 |date=2009-07-12 }}, artículu nel diariu ''La&nbsp;Nación'' del 6 de xunetu de 2009.<br> * [http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-92575-2007-10-07.html «Siete alternatives d'inflación»], artículu de [[Marcelo Zlotogwiazda]] nel diariu [[Página/12|''Página/12'']] del 7 d'ochobre de 2007.</ref> El [[Fondu Monetariu Internacional]] amenació con sanciones si nun se correxía» l'índiz.<ref name="imf-bloomberg">{{Cita web |url=http://www.bloomberg.com/news/2013-02-01/argentina-becomes-first-nation-censured-by-imf-on-inflation-data.html |títulu=Arxentina is first nation censured by IMF for economic data |idioma=en }}<br> * {{cita web |url=http://www.mdzol.com/nota/680759-alverten-que-el-kirchnerismu-manipolio-20-puntos-el-pbi/ |títulu=Alverten que'l kirchnerismu manipolió 20 puntos el PIB |fecha=30 de xunu de 2016 |publicación=MDZ Diariu de Mendoza }}<br> * [http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1037227 «Los industriales creen que la inflación supera'l 25%»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090419012742/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1037227 |date=2009-04-19 }}, artículu de Francisco Olivera nel diariu ''La&nbsp;Nación'' del 7 d'agostu de 2008.</ref><ref name="sietecasepp205a207">Sietecase, Reynaldo (2012): ''Kamikazes'', cit., t. VII, § 6, páxs. 205 a 207.</ref><ref name="economist_1">{{cita web |url=http://www.economist.com/node/21548229 |títulu=The price of cooking the books |fecha=25 de febreru de 2012 |editorial=The Economist }}<br> * {{cita web|url=http://edant.clarin.com/diario/2007/09/27/elpais/p-01001.htm|títulu=Conflictu INDEC: un club de muyeres ye'l mayor dolor de cabeza pa Moreno|fechaaccesu=22 d'agostu de 2012|fecha=27 de setiembre de 2007|obra=Clarín|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304115822/http://edant.clarin.com/diario/2007/09/27/elpais/p-01001.htm|fechaarchivu=2016-03-04}}<br> * {{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2015/03/27/actualidad/1427490866_101379.html |títulu=Arxentina dexa de cuntar probes |publicación=El País |fecha=27 de marzu de 2015 |autor=Alejandro Rebossio }}</ref> La [[inflación]] foi en 2012 según l'[[Institutu Nacional d'Estadística y Censos (Arxentina)|INDEC]] (Institutu Nacional d'Estadística y Censos) del 10.7% añal. L'índiz sirve pa determinar el monto que'l gobiernu decidió pagar en conceutu d'intereses de la denominada [[delda esterna]], en función del CER (Coeficiente de Estabilización de Referencia). Dellos observadores y dirixentes políticos sostuvieron que tanto'l gobiernu arxentín, como grupos económicos privaos acreedores de títulos de la delda esterna, puxen por influyir na forma en que se calculen los índices nel Indec, col fin d'amenorgar la delda esterna nel casu del gobiernu, y de aumentar nel casu de los acreedores. Per otru llau, esisten investigaciones y fallos xudiciales que determinaron el calter illexítimu y fraudulento d'una gran parte de la llamada «delda esterna».<ref>[https://web.archive.org/web/20130601185132/http://www.laeditorialvirtual.com.ar/Pages/Ballesteros_JuicioSobreDeudaExterna/Ballesteros_001.htm «Sentencia dictada pol Xuez Jorge Ballesteros nel xuiciu penal Olmos, Alejandro c/ Martínez de Hoz y otros s/ Defraudación»], 13 de xunu de 2000.<br> * [http://www.asteriscos.tv/noticia-5655.html «"Inflación INDEC" dexó aforrar 4200 millones de pesos»], artículu en ''Asteriscos'' del 7&nbsp;de mayu de 2007.<br> * {{cita web |url= http://www.criticadigital.com/index.php?secc=nota&nid=26949 |títulu= La lóxica del absurdu |fechaaccesu=25 de xunetu de 2009 |apellíu= Montenegro |nome= Maximiliano |fecha= 24 de xunetu de 2009 |editorial= [[Crítica de l'Arxentina]] }}<br> * {{cita web |url=http://www.mec.gub.uy/innovaportal/v/87740/61/mecweb/segun-investigador-aburuyes-estadisticas-del-kirchnerismu-despintaba-una probeza mayor?3colid=11323&breadid=11323|títulu=Según investigador, aburuyes estadístiques del kirchnerismu despintaba una probeza mayor |publicación=MEC - Ministeriu d'Educación y Cultura Uruguái |fecha=1 de xunu de 2016 }}</ref> Pela so parte el gobiernu defendió la so posición argumentando que lo que camudó foi la metodoloxía de relevamiento: amenorgóse la canasta que s'utiliza como base d'analís de 818&nbsp;productos a 440, esaniciando artículos de luxu y servicios como capadura de felinos, viaxes a [[Cancún]] y serviciu domésticu.<ref name="montenegropp276a278">Montenegro, Maximiliano (2011): ''Ye la ekonomía, estúpidu'', cit., t. XIX, § 4, páxs. 276 a 278.</ref> Otru de los puntos destacaos ye la creación de programes de distribución d'alimentos a preciu de costu. Ente ellos «Carne pa toos», «Lácteos pa toos» y «Milaneses pa toos». El Gobiernu defendió la so posición diciendo que lo que camudó foi la metodoloxía de relevamiento: amenorgóse la canasta que s'utiliza como base d'analís de 818&nbsp;productos a 440, esaniciando artículos de luxu y servicios como capadura de felinos, viaxes a [[Cancún]] y serviciu domésticu. Sobre esta tema, el vicepresidente [[Amado Boudou]] afirmó: «Claramente [el serviciu domésticu] nun ye parte del costu de vida [...] ¿Sabi cómo lo midíen? Telefónicamente, ente trés o cuatro amigos, pa ver cuántu pagaba cada unu na so casa».<ref name="montenegropp276a278"/><ref name=probeza>{{cita noticia|títulu=Informe revela que la probeza algamó'l 30 %|url=http://www.eldia.com/el-pais/casi-un-30-de-los arxentinos-son-probes-701090|axencia=El día|fecha=14 de xunetu de 2015}}</ref> Llanzóse'l Programa de Precios Cuidaos, qu'entró en vixencia'l 1 de xineru de 2014 incluyendo una cesta básica de 302 productos comercializaos en tol territoriu arxentín,<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201401/48491-el |títulu=El programa de "Precios Cuidaos" llega a tola Arxentina |obra= |editorial=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=17 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230422232218/https://www.telam.com.ar/notas/201401/48491-el |fechaarchivu=2023-04-22 }}</ref> nel cual alcordóse la incorporación de productos a la canasta de les grandes cadenes de supermercaos, nuevos provisores a les cadenes rexonales y amás, llegar a un alcuerdu con mayoristas y distribuidores empobináu a beneficiar a pequeños almacenes barriales y comercios de proximidá de tol país. D'esta manera dispúnxose una mayor cobertoria xeográfica, d'un estratu más ampliu de comercios y d'inclusión de nueves variedaes de productos, como ye'l casu de los alimentos pa pacientes celiacos.<ref>{{cita web |url=http://www.minutouno.com/notas/329238-precios-curiaos-la llista completa-productos-celiacos |títulu=Precio Cuidaos: la llista completa de productos pa celiacos |obra= |editorial= |fecha= 10 de xunetu de 2014}}</ref> El programa consistió en series d'alcuerdos voluntarios que garanticen una rentabilidá razonable, a precios convenientes d'una cantidá determinada de productos.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1684899-cristina-kirchner-la xente-quier-mercar-dientro-de precios cuidaos-y-non-per fora |títulu=Cristina Kirchner: "Precios Cuidaos convirtióse nuna política de marketing" |obra= |periódicu=La Nación |fecha=24 d'abril de 2014 }}</ref> Tamién se llanzó la Rede de Comercios de Proximidá, un programa federal qu'incorpora comercios de proximidá, feries populares, mercaos concentradores y pequeños productores a la política de Precios Cuidaos. Foi puesta en marcha n'abril de 2014, la Rede tuvo presencia en 19 provincies del país con 4682 comercios xuntaos y 27 mayoristas rexonales. Amás, sumó 667&nbsp;productos de 118 pequeños productores en 14 provincies qu'amplíen la ufierta de bienes a precios curiaos pa poner de pies d'igualdá a los pequeños y medianos empresarios colos grandes; que los sectores más débiles de la cadena granible y comercial pudieren competir n'igualdá de condiciones.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201405/62489-llancen-la |títulu=Llancen la Rede Federal de Comercios de Proximidá |obra= |editorial=Télam - Axencia Nacional de Noticies |fecha=9 de mayu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230421054229/https://www.telam.com.ar/notas/201405/62489-llancen-la |fechaarchivu=2023-04-21 }}</ref> Según datos de la [[Pontificia Universidá Católica Arxentina Santa María de los Buenos Aires|UCA]] de marzu de 2015, la xestión dexaría alredor del 30 % de probeza, similar a la que dexó'l [[menemismu]] na década de 1990.<ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/2015/03/27/1718619-el-kirchnerismu-dexara-un nivel-probeza-similar-al-los-90 |títulu=El kirchnerismu va dexar un nivel de probeza similar al de los 90 |publicación=Infobae |fecha=27 de marzu de 2015 |autor=Nicolás Cachanosky |fechaaccesu=10 de payares de 2016 }}</ref> === Cambeos nes retenciones a la esportación y el paru agropecuario === [[Archivu:Humo en Buenos Aires-2424784303.jpg|thumb|250px|Buenos Aires, [[Plaza Xeneral San Martín (Buenos Aires)|Plaza San Martín]], mientres la fumareda (19 d'abril de 2008) en plenu conflictu.]] {{AP|Paru agropecuario patronal n'Arxentina de 2008}} El [[11 de marzu]] de [[2008]], nun contestu de fuerte aumentu nacional ya internacional del preciu de los alimentos, influyíos polos movimientos especulativos nos mercaos de ''commodities'' de los Estaos Xuníos nos momentos previos a la [[crisis económica de 2008-2009]], el [[ministru d'Economía]], [[Martín Lousteau]], anunció un nuevu sistema de retenciones móviles a les esportaciones de cuatro producto y los sos derivaos con un amontó de la tasa de retención sobre la [[soya]] y el [[xirasol]], amenorgándose llevemente les correspondientes al [[maíz]] y al [[trigu]], conocida como Resolvimientu&nbsp;125.<ref name="R125">{{cita web|url =http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/verNorma.do?id=138567|títulu = Resolución 125 / 2008, Ministeriu d'Economía y Producción|fechaaccesu =25 de mayu de 2008|fecha =10 de marzu de 2008|editorial = Infoleg}}</ref> La midida tenía como oxetivu atenuar les oscilaciones sópites de los precios internacionales, combatir la llamada «sojización» del campu arxentino y caltener la política de dólar altu».<ref name="R125"/>Adicionalmente anunciáronse incentivos pa la industria llechero y una mesa de negociación pal sector de la carne bovino. Mientres el conflictu produció l'arrenunciu del Ministru d'Economía [[Martín Lousteau]], autor de les midíes.<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www2.lavoz.com.ar/nota.asp?nota_id=183933 «Martín Lousteau arrenunció al Ministeriu d'Economía»,] |2=http://www2.lavoz.com.ar/nota.asp?nota_id=183933 |bot=InternetArchiveBot }} ''La Voz'', 25 d'abril de 2008.</ref> La midida foi refugada por cuatro organizaciones del sector [[emplegador]] de la producción [[agricultura|agru]]-[[ganadería|ganadera]] qu'a partir del [[13 de marzu]] declararon un [[zarru patronal|paru patronal]] con [[Bloquéu de víes de comunicación terrestre|bloqueos de rutes]], que s'estendería mientres 129&nbsp;díes.<ref name="bbc1">{{cita web |url = http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/latin_america/newsid_7303000/7303470.stm |títulu = Arxentina: campu desafía a Cristina |fechaaccesu = 26 de marzu de 2008 |apellíu = Seitz |nome = Max |editorial = BBC mundu. |idioma = castellanu }}</ref> En tanta Organizaciones de pequeños propietarios y tenedores de tierres, polo xeneral fora de la rexón pampeana, establecieron distancia de lo dispuesto poles cuatro entidaes, acusándoles de defender puramente los intereses del so propiu sector, y refugaron el lock out; ente elles el [[Foru Nacional d'Agricultura Familiar]] ([[Foru Nacional d'Agricultura Familiar|FONAF]]), la Mesa Nacional d'Organizaciones de Productores Familiares d'Arxentina,<ref>{{cita web |url = http://www.actividadesjg.wordpress.com |títulu = El Mocase, ente la distancia y l'alloñanza |fechaaccesu = 28 de marzu de 2008 |editorial = Na sienda del Che, revista de la Mocedá Guevarista |idioma = castellanu}}</ref> el [[Movimientu Agrariu Misioneru]] ([[Movimientu Agrariu Misioneru|MAM]]), el [[Movimientu Llabrador de Córdoba]],<ref>{{cita web |url = http://www.anred.org/curtia.php3?id_curtiu=3326 |títulu = Paro nel campu: Declaración del Movimientu Llabrador de Córdoba |fechaaccesu = 26 de marzu de 2008 |editorial = axencia de noticies en red |idioma = castellanu |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080406105939/http://www.anred.org/curtia.php3?id_curtiu=3326 |fechaarchivu = 6 d'abril de 2008 }}</ref> el Movimientu Llabrador de Formosa, el Movimientu Llabrador de Jujuy, el Movimientu Llabrador de Misiones, el [[Movimientu Llabrador de Santiago del Estero]], etc.<ref>{{cita web |url = http://www.anred.org/curtia.php3?id_curtiu=3325 |títulu = Delles memories ante les protestes del "campu arxentino" |fechaaccesu = 26 de marzu de 2008 |editorial = Axencia de noticies en red |idioma = castellanu |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080406105948/http://www.anred.org/curtia.php3?id_curtiu=3325 |fechaarchivu = 6 d'abril de 2008 }}</ref> y el [[Movimientu Nacional Llabrador Indíxena]],<ref>{{cita web |url = http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-130096-2009-08-17.html |títulu = “Con menos retenciones, hai más soya” |fechaaccesu = 17 d'agostu de 2009 |editorial = Página/12 |idioma = castellanu}}</ref> y el [[Frente Nacional Llabrador]] que manifestó'l so refugo al paru agropecuario entamáu por SRA, FAA, CRA y CONINAGRO.<ref>[http://www.fisyp.org.ar/modules/news/article.php?storyid=58 «El Frente Nacional Llabrador pidió un fondu tresformamientu de les condiciones de producción. Los productores invisibles»], artículu nel sitiu web del Frente Nacional Llabrador, 3 de xunu de 2008.</ref> Miles de manifestantes en tol país salieren a les cais tantu pa oponese como pa sofitar les midíes del gobiernu, llegando a enfrentamientos ente partidarios de Luis de Elía y un manifestante.<ref>{{cita web |títulu = Piqueteros K y manifestantes volvieron enfrentase na Plaza |autor = Horacio Aizpeolea |edición = [[diariu Clarín|diariu ''Clarín'']], 27 de marzu de 2008 |url = http://www.clarin.com/diario/2008/03/27/elpais/p-01637440.htm |fechaaccesu = 27-mar-2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20150803031000/http://edant.clarin.com/diario/2008/03/27/elpais/p-01637440.htm |fechaarchivu = 2015-08-03 }}</ref> Paralelamente'l Gobiernu propunxo destinar 1.500 millones de pesos (500 millones de dólares) pa compensar a los pequeños y medianos empresarios, según a quien s'atoparen más lloñe de los puertos, y fomentar la producción llechero y ganadero, amenazada pola espansión de la soya.<ref>{{cita publicación |nome= |apellíu= |enllaceautor= |coautor= |títulu=Les retenciones, más subsidios y crear nuevos organismos |url=http://www.clarin.com/diario/2008/03/29/elpais/p-00601.htm |publicación= |editorial=Clarín |fecha= |fechaaccesu=30 de marzu de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20080725160943/http://www.clarin.com/diario/2008/03/29/elpais/p-00601.htm |archivedate=2008-07-25 }}</ref> El [[17 de xunu]] Fernández unvió al Congresu'l proyeutu con cuenta de que sía'l [[Congresu de la Nación Arxentina|Poder Llexislativu]] el que resuelva la situación. Na madrugada del [[17 de xunetu]], la [[Cámara de Senadores de la Nación Arxentina|Cámara de Senadores]], nuna votación desempatada pol [[vicepresidente de la Nación Arxentina|vicepresidente de la Nación]], refugó'l proyeutu que fuera primeramente aprobáu con cambeos pola [[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina|Cámara de Diputaos]]. El [[18 de xunetu]] la presidenta de la Nación ordenó dexar ensin efeutu'l Resolvimientu&nbsp;125/08,tres ello dirixentes ruralistas dieron per termináu'l conflictu.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1031390&pid=4762206&toi=6255 «Cristina va dexar ensin efeutu'l polémicu resolución 125»,] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120309023717/http://www.lanacion.com.ar/1031390-derogaron-la-polemica-resolucion-125 |date=2012-03-09 }} ''La&nbsp;Nación'', 18 de xunetu de 2008.<br> * [http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1031446&pid=4762206&toi=6256 «Prestu con matices nel campu»,] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140409194534/http://www.lanacion.com.ar/1031446-satisfaccion-con-matices-en-el-campo |date=2014-04-09 }} ''La&nbsp;Nación'', 18 de xunetu de 2008.</ref> === Situación del vicepresidente Julio Cobos === [[Archivu:Cristina.fernandez.ogv|miniatura|Cristina Fernández de Kirchner inaugura les sesiones ordinaries del Parllamentu Arxentín (1ᵘ&nbsp;de marzu de 2010).]] El votu de desempate del vicepresidente [[Julio Cobos]] en contra del proyeutu de retenciones a les esportaciones agropecuaries, llevó a una rotura política ente él y Fernández de Kirchner y a un realineamiento políticu d'un sector de los llamaos [[radicales K]],{{ensin referencies}} lideraos por Cobos, quien s'allugó na oposición entá ensin dexar d'ocupar el cargu de Vicepresidente. El fechu produció una situación anómala, yá que porque per un sitiu Cobos allugóse como unu de los principales referentes de la oposición, pero per otru llau, na so condición de vicepresidente, tenía de reemplazar a la Presidenta cada vez qu'esta s'ausentara del país, atopándose en condiciones de tomar nesi casu midíes contraries a la llinia política del Poder Executivu. Pocos díes antes, [[Elisa Carrió]] ―una de les principales dirixentes de la oposición― acusara a Cobos de formar parte d'una combalechadura golpista contra la presidenta Fernández, xunto col ex-presidente [[Eduardo Duhalde]].<ref>{{cita web|url= http://www.criticadigital.com.ar/index.php?secc=nota&nid=6879&pagina=4|títulu= Más crítiques al vice. Agora, a Cobos péga-y hasta Carrió|fechaaccesu= 25 de mayu de 2009|fecha= 4 de xunetu de 2008|editorial= Crítica Dixital|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20080802162533/http://www.criticadigital.com.ar/index.php?secc=nota&nid=6879&pagina=4|fechaarchivu= 2008-08-02}}</ref> El [[21 de setiembre]] de [[2008]] Julio Cobos, n'exerciciu de la presidencia de la Nación pola mor del viaxe de la presidenta a Nueva York, recibió al xefe de Gobiernu de la Ciudá de Buenos Aires, [[Mauricio Macri]], unu de los principales líderes opositores, y tresmitió al xefe de Gabinete un reclamu financieru de Macri, col que la presidenta discrepaba.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1052598 «Cobos recibió a Macri y xeneró más tensión col Gobiernu»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090215134255/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1052598 |date=2009-02-15 }}, artículu de José Ignacio Lladós nel diariu ''La&nbsp;Nación'', 22 de setiembre de 2008.</ref> Otru casu similar producir n'ocasión de la sanción del proyeutu de llei presentáu pola presidenta Fernández, reestatizando el sistema de xubilaciones y pensiones que privatizara'l presidente [[Carlos Menem]]. El proyeutu foi aprobáu en dambes cámares del Congresu y, en payares de 2008, al momentu de ser [[promulgación|promulgáu]] como llei pol Poder Executivu, la presidenta atopábase realizando una xira per África del Norte, razón pola cual taba siendo reemplazada pol vicepresidente Cobos. Nesa circunstancia, el partíu [[Propuesta Republicana|PRO]] ([[Mauricio Macri|macrismu]]) pidió-y a Cobos que [[vetu|vetara]] la llei sancionada pol Congresu.<ref>[http://www.perfil.com/contenidos/2008/11/20/noticia_0036.html «Mientres Cristina nun ta... piden al "presidente" Cobos que vete la llei antiAFJP»], artículu nel diariu ''Perfil'', del 20 de payares de 2008.</ref> Sicasí Cobos negar a faelo sofitando'l re estatización del sistema de xubilaciones. Esta situación, que dexaría al vicepresidente dexar ensin efeuto decisiones tomaes pola presidenta, o tomar decisiones que la presidenta desaprueba, xeneró un bancia ente políticos, periodistes y especialistes. Dalgunos sostuvieron que, por razones morales, el vicepresidente tendría d'arrenunciar.<ref>[http://www.criticadigital.com.ar/index.php?secc=nota&nid=15950&pagina=3 «Pichetto: "Cobos ye insostenible"»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180923092935/http://www.criticadigital.com.ar/index.php?secc=nota&nid=15950&pagina=3 |date=2018-09-23 }}, artículu nel diariu ''Crítica Dixital'', del 29 d'avientu de 2008.</ref> Otros cavilgaron que la ''[[Constitución de la Nación Arxentina|Constitución Nacional]]'' nun prohibe que'l vicepresidente realice actos opuestos al presidente, y que polo tanto ta habilitáu pa faelo.<ref>[http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1075087 «Cobos: "Solo van sacame muertu"»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090221170652/http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1075087 |date=2009-02-21 }}, artículu del periodista [[Joaquín Morales Solá]] nel diariu ''La&nbsp;Nación'' del 28 de payares de 2008.</ref> === Conflictu ente'l gobiernu y el Grupu Clarín === {{AP|Discutinios ente'l Grupu Clarín y el kirchnerismu}} Mientres el [[Paru agropecuario patronal n'Arxentina de 2008]], el [[Grupu Clarín]] caltuvo una llinia editorial crítica contra Cristina Kirchner y tomó abiertamente partíu polos sectores opuestos al gobiernu. Políticos oficialistas interpretaron qu'esta toma de partíu tuvo una importancia crucial na derrota del gobiernu nesa oportunidá.<ref name="LdS">{{cita web|url=http://www.libresdelsur.org.ar/archivo/?article6822|títulu=Clarín, so emoción violenta|fechaaccesu=22 d'agostu de 2012|fecha=25 de setiembre de 2009|obra=[[Movimientu Llibres del Sur]]}}</ref> Sicasí'l multimedios foi unu de los principales beneficiaos y receptores de la pauta oficial.<ref>{{cita web |url=http://borderperiodismu.com/2016/08/26/ganadores-y-perdedores-en-la repartida-de-la pauta oficial-que-el gobiernu-quier-regular/ |títulu=Ganadores y perdedores na repartida de la pauta oficial que'l Gobiernu quier regular |publicación=Border Periodismu |autor=Daniel Seifert |fecha=26 d'agostu de 2016 }}<br> * {{cita web|url=http://www.perfil.com/contenidos/2010/11/17/noticia_0021.html|títulu=Alberto Fernández revela la política de medios del Gobiernu y la rotura con Clarín|fechaaccesu=23 d'agostu de 2012|fecha=17 de payares de 2011|obra=Diariu Perfil}}</ref><ref name="MM">Montenegro, Maximiliano, Ye la ekonomía, estúpidu, Buenos Aires, Planeta, 2011, páx. 100.</ref> El gobiernu acusó a [[diariu Clarín (Buenos Aires)|''Clarín'']] y [[diariu La&nbsp;Nación (Buenos Aires)|''La&nbsp;Nación'']] de tendenciosos y de protexer los intereses de poderosos grupos económicos.<ref name="MM" /> ente que'l diariu acusó al so gobiernu de "desacreitar a los medios de comunicación como contrapesu na democracia".<ref>{{cita web|url=http://edant.clarin.com/diario/2009/10/04/opinion/o-02011830.htm|títulu=64 años creyendo nel país y construyendo medios arxentinos|fechaaccesu=23 d'agostu de 2012|autor=Grupu Clarín|fecha=4 d'ochobre de 2009|editorial=Clarín}}</ref>Según l'informe que realiza mensualmente la organización [[Reporteros ensin fronteres]], que a avientu de 2010 asitia a la llibertá de prensa n'[[Arxentina]] na mesma escala d'Europa.<ref>[http://es.rsf.org/press-freedom-index-2010,1034.html Informe de la web oficial de Reporteros ensin fronteres.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101023065248/http://es.rsf.org/press-freedom-index-2010,1034.html |date=2010-10-23 }} Consultáu'l 26 de febreru de 2011.</ref><ref>[http://tiempo.elargentino.com/notas/aponderamientos-pa-argentina-y-criticas-al grupu-clarin Diariu Tiempo Argentino: Aponderamientos pa l'Arxentina y crítiques al Grupu Clarín.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110301042312/http://tiempo.elargentino.com/notas/aponderamientos-pa-argentina-y-criticas-al |date=2011-03-01 }} Consultáu'l 26 de febreru de 2011.</ref> Según [[Néstor Kirchner]], el conflictu deber a que'l kirchnerismu nun aceptó la presión del [[Grupu Clarín]] por que nun fuera candidata a presidente nin por que'l gobiernu operara por que'l grupu pudiera mercar la empresa [[Telecom Arxentina|Telecom]], manifestada de manera personal a Néstor Kirchner por [[Héctor Magnetto]], CEO del grupu empresarial,<ref>{{cita llibru|títulu=Entrevista a Néstor Kirchner|fecha=24 de xineru de 2010|editorial=Programa 6,&nbsp;7,&nbsp;8|autor=Kirchner, Néstor}}</ref> y la mesma Cristina.<ref>{{cita web|url=http://www.lapoliticaonline.com/noticias/val/75200/cristina-esplosiva-%E2%80%9Cmagnetto-primo-para-que-nun sía-candidata.html|títulu=Cristina esplosiva: "Magnetto primió por que nun sía candidata"|fechaaccesu=23 d'agostu de 2012|fecha=24 de xunetu de 2011|editorial=La Política On line}}</ref> El 31 d'agostu de 2010, el [[Boletín Oficial de la República Arxentina|''Boletín Oficial'']] publicó'l Decretu 1210/2010, que dispón a la Secretaría de Derechos Humanos poner a disposición del Poder Xudicial l'informe ''Papel Prensa&nbsp;SA: la verdá'', y qu'intervenga como parte querellante nes causes que resulten y nes que s'investigue la comisión de [[delitos de lesa humanidá]] en perxuiciu de quien fueren integrantes de roblar Papel Prensa&nbsp;SA y d'otres persones coles qu'aquellos teníen dalguna vinculación.<ref>[http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/170000-174999/171211/norma.htm Decreto 1210/2010] de la presidenta Cristina F. de Kirchner alrodiu de Papel Prensa.</ref> N'abril de 2011 la Unidá Fiscal Federal de La Plata, qu'intervien en casos de [[terrorismu d'Estáu]], calificó como «crime de lesa humanidá a los fechos qu'arrodiaron la tresferencia d'aiciones de la empresa Papel Prensa ente 1976 y 1977». Los fiscales Rodolfo Marcelo Molina y Hernán Schapiro destacaron que «les pruebes revelen que los fechos denunciaos podríen ser parte d'aiciones persecutories y trescalaes por espurios intereses económicos»,<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-168055-2011-05-12.html |títulu=La causa de Papel Prensa pasó a la Xusticia de la Capital |obra=Diariu Página/12 |fecha=12 de mayu de 2011 }}</ref> en rellación a los presuntos crímenes rellacionaos cola alquisición de Papel Prensa por Clarín y La&nbsp;Nación.<ref>{{cita web|url=http://www.argentina.ar/_es/pais/C4475-papel-prensa-la%20verd%C3%A1.php|títulu=Papel Prensa: La Verdá|fechaaccesu=22 d'agostu de 2012|fecha=16 de setiembre de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121110095120/http://www.argentina.ar/_es/pais/C4475-papel-prensa-la|fechaarchivu=2012-11-10|obra=Axencia de Noticies AEN (Arxentina en Noticies)}}</ref> Fernández dixo que s'investigaría l'alquisición de Papel Prensa, argumentando que la familia Graiver vendiera la empresa en siendo extorsionada por miembros de la última dictadura militar. Cabo destacar qu'estos dos diarios caltuvieron una posición a favor de la dictadura.<ref>{{cita web|url=http://www.ajb.org.ar/spip.php?article2073|títulu=El rol de Papel Prensa|fechaaccesu=22 d'agostu de 2012|apellíu=Rodríguez Villafañe|nome=Miguel|cita=El control que los grupos Clarín y La&nbsp;Nación tienen sobre Papel Prensa impon-y condiciones leoninas a cientos de publicaciones en tol país. La disputa pol papel. El rol del Estáu. Lo que diz la Corte Suprema.|obra=Asociación Xudicial Bonaerense}}</ref> El [[24 de marzu]] de 2010 la presidenta Fernández anunció que sofitaría a les [[Güeles de Plaza de Mayu]] en casu de qu'estes decidieren denunciar al Poder Xudicial arxentín ante tribunales internacionales, por cuenta de les maniobres dilatorias ya irregulares na causa contra [[Ernestina Herrera de Noble]], propietaria del [[Grupu Clarín|multimedio Clarín]], pol presuntu secuestru y robu d'identidá de dos fíos de [[Desapaición forzada|sumíos]] a los que fadría pasar como fíos, una de les causes más retrasaes dientro de les investigaciones rellacionaes col [[tráficu de ñácaros nel Procesu de Reorganización Nacional]], na que se concluyó que diches persones nun yeren fíos de nengún de los sumíos que'l so ADN tuviera rexistráu na base de datos oficial. Tres el fin de la so presidencia, Julio Blanck, editor xefe del [[Diariu Clarín]], mientres una entrevista dixo "Fiximos periodismu de guerra" y reveló que fixeron "mal periodismu" pero que fueron "bonos faciendo guerra".<ref name='"periodismu de guerra" contra Cristina'>{{cita noticia|títulu="Periodismu de guerra" contra Cristina|url=https://www.diarioregistrado.com/politica/editor-de-clarin-reconoce-que-fixeron--periodismu-de-guerra--contra-cristina_a57bc5y894717bf89217c6875|axencia=Diariu rexistráu|fecha=23 d'agostu de 2016}}</ref> <ref name="lanacion_1"/> En 2007 el diariu ''[[La&nbsp;Nación (Buenos Aires)|La&nbsp;Nación]]'' comparó a Solano López con [[Adolf Hitler]], lo que provocó una respuesta enérxica na intelectualidá paraguaya y tamién ente intelectuales d'esquierda polo xeneral.<ref>[http://argentina.indymedia.org/news/2007/12/571424 «Discutiniu sobre la Guerra de la Triple Alianza»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170916095027/http://argentina.indymedia.org/news/2007/12/571424 |date=2017-09-16 }}, artículu en Indymedia d'avientu de 2007.</ref>Al respeutu, Cristina Fernández espresó: {{cita|Dalgún mediu de comunicación, fundáu seique por unu de los qu'encabezó aquella triple traición, criticóme duramente. Nun importa, la verdá histórica nun puede tapase con editoriales. Ta escrita, desgraciadamente a sangre y fueu nel corazón del pueblo paraguayu.|Cristina Fernández de Kirchner}} [[Archivu:Cristina.fernandez.ogv|link=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:Cristina.fernandez.ogv|miniatura|Cristina Fernández de Kirchner inaugura les sesiones ordinaries del Parllamentu Arxentín (1ᵘ&nbsp;de marzu de 2010).]] == Causes xudiciales mientres la so presidencia == === Causa Ciccone === {{AP|Casu Ciccone}} En 2012, Laura Muñoz, —ex pareya d'Alejandro Vandenbroele, y travesando la etapa de separación—, acusó al vicepresidente [[Amado Boudou]] d'adquirir al traviés de José María Núñez Carmona la firma The Old Fund SA propiedá de Vandenbroele, por aciu tráficu d'influencies y arriquecimientu ilícitu. L'empresariu Vandenbroele declaró nun conocer «nin siquier de vista al vicepresidente Amado Boudou» y afirmó que'l banqueru Raúl Moneta apurrió'l dineru pa llevantar la quiebra de la empresa qu'agora ye la Compañía de Valores Suramericana.<ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/noticias/politica/amáu-boudou-quier-denunciar-a-la-testigu-clave-de-la causa-ciccone.phtml |títulu=Boudou quier denunciar a la testigu clave de la causa Ciccone |publicación=Diariu Perfil |fecha=2 de febreru de 2018 }}<br> * {{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-208025-2012-11-17.html |títulu=La otra cara de la ex-Ciccone |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=17 de payares de 2012 |obra=Diariu Página/12 |apellíu1=Hauser |nome1=Irina |apellíu2=Kollmann |nome2=Raúl }}<br> * {{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-207961-2012-11-16.html |títulu=Vandenbroele axudicar a Moneta |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=16 de payares de 2012 |obra=Diariu Página/12 |nome1=Irina |apellíu2=Kollmann |nome2=Raúl }}<br> * {{cita web |url=http://tn.com.ar/politica/vandenbroele-ye-absolutamente-falsu-que-sía-testaferru-del-senor-vicepresidente_084799 |títulu=Solicitada de Vandenbroele: "Nun soi testaferru nin amigu del vicepresidente" |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=5 de marzu de 2012 |publicación=Toa Noticies }}</ref> Tanto Vandenbroele como Moneta negaron tener rellación direuta con Boudou.<ref name="Ciccone">Sobre l'alegada rellación con Vanderbroele y Moneta.<br> * {{cita web |url=http://www.lacapital.com.ar/ed_impresa/2012/4/edicion_1249/contenidos/noticia_5240.html |títulu=Boudou denunció una combalechadura mediático y xudicial na so contra |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=6 d'abril de 2012 |obra=Diariu La Capital |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140222061026/http://www.lacapital.com.ar/ed_impresa/2012/4/edicion_1249/contenidos/noticia_5240.html |fechaarchivu=2014-02-22 }}<br> * {{cita web |url=http://www.diarioveloz.com/notas/52866-vandenbroele-nego-ser-testaferru-boudou |títulu=Vandenbroele negó ser testaferru de Boudou |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=16 de mayu de 2012 |obra=Diariu Rápida }}<br> * {{cita web |url=http://www.lagaceta.com.ar/nota/578531/politica/tou-esto-gran-mentira-afirmo-boudou.html |títulu=“Tou esto ye una gran mentira”, afirmó Boudou |publicación=La Gaceta |fecha=8 de febreru de 2014 }}</ref> En payares de 2013 el fiscal ante la Cámara de Casación, Javier De Luca, emitió un dictame favorable a la defensa de Boudou, por que zarru el casu.<ref>{{Cita noticia |títulu=Pal fiscal del casu, el delitu nun esistió |periódicu=Página/12 |fecha=22 de payares de 2013 |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-234115-2013-11-22.html |apellíu=Kollmann |nome=Raúl }}</ref> Finalmente n'agostu de 2016 el fiscal Jorge Di Lello solicitó que'l casu fuera eleváu a xuiciu oral y públicu,<ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/politica/2016/08/18/amáu-boudou-va-a xuiciu oral-pol casu-ciccone/|títulu=Amado Boudou va a xuiciu oral pol Casu Ciccone|publicación=Infobae|fecha=18 d'agostu de 2016}}<br> * {{cita web |url=http://www.perfil.com/noticias/politica/habiliten-el xuiciu oral-contra-amáu-boudou-por-ciccone.phtml |títulu=Habiliten el xuiciu oral contra Amado Boudou por Ciccone |publicación=Diariu Perfil |fecha=8 d'agostu de 2017 }}</ref> que dio empiezu n'ochobre de 2017.<ref>{{cita web|url= https://www.pagina12.com.ar/66759-xustu-antes-de-les eleiciones |títulu= Xustu antes de les eleiciones |fecha=3 d'ochobre de 2017 |publicación= Página/12}}</ref> === Causa Accidente ferroviariu d'Once de 2012 === {{AP|Accidente ferroviariu d'Once de 2012}} El 29 d'avientu de 2015 los exsecretarios de Tresporte [[Ricardo Jaime]] y [[Juan Pablo Schiavi]] fueron condergaos a 6 y 8 años de prisión y inhabilitación especial perpetua por dichu accidente al pie de Claudio Cirigliano, el extitular de [[Trenes de Buenos Aires|TBA]], el conductor del tren y direutivos de la empresa.<ref>{{cita web |url=https://www.infobae.com/2015/12/29/1779702-quien-son-los-21-condergaos-la traxedia-once/ |títulu=Quién son los 21 condergaos pola traxedia d'Once |publicación=Infobae |fecha=29 d'avientu de 2015 }}<br> * {{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-253320-2014-08-19.html |títulu=Un guarda deteníu nel xuiciu pola Traxedia d'Once |publicación=Página/12 |fecha=19 d'agostu de 2014 }}<br> * {{cita web|url=http://www.lmneuquen.com.ar/noticias/2014/4/15/traxedia-de-once-cirigliano-responsabilizo-al-motorman_221583|títulu=Tragedia d'Once: Cirigliano responsabilizó al motorman|publicación=LMNeuquen|fecha=15 d'abril de 2014}}</ref> === Causa por presuntos sobreprecios n'obres viales === Acusóse a la so xestión de sobreprecios na obra pública asignada a [[Lázaro Báez]],<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1912790-pa-marijuan-la%20fortuna-de-baez-tendria-orixe-en-los%20sobreprecios-en-la%20obra-publica-y-la-evasion-fiscal |títulu=Pa Marijuan, la fortuna de Báez tendría orixe nos sobreprecios na obra pública y el fuximientu fiscal |publicación=Diariu La Nación |fecha=26 de xunu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170918065301/http://www.lanacion.com.ar/1912790-pa-marijuan-la |fechaarchivu=2017-09-18 }}</ref> Según un informe de Vialidad Nacional del gobiernu de [[Mauricio Macri]], la metá de les 51 obres daes por 16&nbsp;000 millones de pesos al Grupu Austral en Santa Cruz quedaron inconclusas a avientu de 2015, el 90% doblaren y casi triplicáu'l plazu d'obra inicial.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1885468-la%20met%C3%A1-de-les%20obres%20daes-a-lazaro-baez-ent%C3%A1-esta-inconclusa |títulu=La metá de les obres daes a Lázaro Báez entá ta inconclusa |publicación=Diariu La Nación |autor=Mariela Arias |fecha=2 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160405150231/http://www.lanacion.com.ar/1885468-la |fechaarchivu=2016-04-05 }}<br> * {{cita web |url= http://www.clarin.com/politica/Obres-publiques-auditoria-Cristina-parada_0_1607239297.html |títulu= Obres públiques: l'auditoría que pidió Cristina yá se fixo y dexar mal parada |publicación= Diariu Clarín |autor= Lucía Salinas |fecha= 4 de xunetu de 2016 }}</ref> D'alcuerdu al testimoniu del contador auditor Bianchi na causa “nun se realizó un analís integral a los efeutos de verificar los valores de mercáu d'esi momentu” la auditoria foi realizada ordenada por Javier Iguacel, politico de Camudemos designáu na DVN, quien más tarde sería denunciáu por sobreprecios en favor del primu del Presidente Angelo Calcaterra, la "auditoria" realizar nun plazu de solu quince díes. Segun la denuncia de los mesmos auditores l'auditoría sobre la que Iguacel basó la so denuncia nun verificó los valores de mercáu d'esi momentu y fíxose de forma azotada.<ref>{{cita web |url=http://www.eldisenso.com/politica/macri-sigue-camudando-figurines-el-imputado-iguacel-reemplazara-a-aranguren/ |títulu=Macri sigui camudando figurines: l'imputáu Iguacel va reemplazar a Aranguren |publicación=El Disenso |fecha=16 de xunu de 2018 }}</ref> Sicasí, la mesma auditoría de la Direición Nacional de Vialidad fecha pol mesmu macrismu confirma la conclusión xeneral de la Unidá d'Auditoría Interna, que sostién que «non se evidencian defectos constructivos de relevancia, como asina tampoco xeres que fueren certificaes ensin executase, salvo unos pocos casos puntales.» L'informe indica qu'en dellos casos paralizar en payares de 2015 arriendes de que se frenaron los pagos, n'otros terminaron nun noventa per cientu y n'otros el mesmu testu indica que taba xustificada la paralización; por casu, porque nun se concretara una espropiación de terrenes, daqué que nun taba en manes de les empreses de Báez sinón del gobiernu provincial. Les empreses de Báez portáronse esautamente como otres contratistes que tienen obres inconclusas y paralizaes, con porcentaxes entá menores de meyora. Los encargaos de l'auditoría tampoco atoparon sobreprecios y fueron emponderadores cola calidá de les obres.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/13084-una causa-en-el reinu-del-reves |títulu=Una causa nel reinu del revés |obra=Diariu Página/12 |fecha=5 de xunetu de 2017 }}</ref> Por esta causa sería llamada a indagatoria en 2016 y darréu imputada.<ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/politica/citen-a-indagatoria-a-cristina-y--y-inhiben-los bienes.phtml|títulu=Citen a indagatoria a Cristina y -y inhiben los bienes |publicación=Diariu Perfil |fecha=12 de setiembre de 2016}}<br> * {{cita web |url=http://www.perfil.com/politica/la llista-de-los-exfuncionarios-y-empresarios-k-imputaos.phtml|títulu=Los exfuncionarios y empresarios K citaos pola Xusticia |publicación=Diariu Perfil |fecha=12 de setiembre de 2016}}</ref> <!-- === Causa pola venta de dólares a futuru === {{ap|Casu per venta de dólares a futuru}} El 13 de mayu de 2016 el xuez Bonadío procesó a Cristina Fernández y a otros exfuncionarios por defraudación a títulu de «autoría mediata», aplicáu nel pasáu pa procesar al dictador [[Jorge Rafael Videla]],<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-299342-2016-05-14.html |títulu=Bonadío sacóse'l gustu de procesar a CFK |obra=Diariu Página/12 |fecha=14 de mayu de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/politica/20160520-0018.html |títulu=Cristina, procesada pola tesis xurídica que condergó a Videla |obra=Diariu Perfil |fecha=20 de mayu de 2016 }}</ref> foi confirmáu'l 11 de payares de 2016 pola Cámara Federal, que la ex-presidenta nun apeló,<ref name="destape">{{cita web |url= http://www.eldestapeweb.com/forgar-futuru-la-camara-federal-confirmo-el procesamientu-cristina-kirchner-n22618 |títulu=Dólar futuru: La Cámara Federal confirmó'l procesamientu de Cristina Kirchner |fechaaccesu= 15 de payares de 2016}}</ref> <ref>{{cita web |url= http://www.eltribuno.info/confirmen-procesamientu-cristina-forgar-futuru-n786649 |títulu= Confirmen procesamientu a Cristina por dólar futuru|fechaaccesu= 15 de payares de 2016|obra = El Tribunu | allugamientu=Salta|doi= |urlarchivu= |fechaarchivu= |cita= }}</ref><ref>{{cita web |url=https://es.scribd.com/document/330769184/Fallu-confirma-procesamientos-en-la causa-Forgar-Futuru#from_embed |títulu= Resolución del 11 de payares de 2016|fechaaccesu= 15 de payares de 2016 |apellíu= Cámara Federal d'Apelaciones Sala II |fecha= 11 de payares de 2016|doi= |urlarchivu= |fechaarchivu= |cita= }}</ref> Paralelamente Cristina Fernández solicitó'l [[xuiciu políticu]] de Bonadío ante'l [[Conseyu de la Maxistratura]], pola allanadura del Bancu Central pa buscar información que yá fuera presentada, por enxuiciar a los responsables de la operatoria orixinal y non a los responsables de la [[devaluación]] que xeneró les perdes pal Estáu nacional, y porque el mesmu xuez Bonadío autorizara'l pagu de los dólares a futuru que la so creación —según el mesmu— configuraría un delitu.<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-297037-2016-04-15.html |títulu=CFK reclamó la destitución del xuez Bonadio |obra=Diariu Página/12 |fecha=15 d'abril de 2016 }}</ref> El 5 de mayu, Cristina Fernández pidió la indagatoria al vicejefe de Gabinete, Mario Quintana, y al direutor del Bancu Central, Pablo Curat, por participar na decisión de devaluar y de determinar el preciu final de los dólares futuru en celebrando contratos de dólares a futuru, colo que llograríen beneficios económicos de les sos propies decisiones como funcionarios.<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-298631-2016-05-06.html |títulu=Con nuevos denunciaos |obra=Diariu Página/12 |fecha=6 de mayu de 2016 }}</ref> --> {{Socesión | predecesor = [[Kirchnerismu#Presidencia de Néstor Kirchner|Presidencia de Néstor Kirchner]] | títulu = [[Archivu:Standard of the President of Argentina Afloat.svg|70px]]<br/>Presidencia de Cristina Kirchner | socesor = [[Presidencia de Mauricio Macri]] | periodu = 2007 - 2015 }} == Notes == <references group='nota'/> == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía == * {{cita llibru|apellíu=Godio|nome=Julio|apellíu2=Carbayos|nome2=Alberto José|títulu=El tiempo de CFK. Entre la movilización y la institucionalidad|editorial=Corregidor|allugamientu=Buenos Aires|añu=2008|idioma=castellanu|isbn=978-950-05-1767-6}} * {{cita llibru|apellíu=Russo|nome=Sandra|enllaceautor=Sandra Russo (escritora arxentina)|títulu=La Presidenta: historia de una vida|fechaaccesu=16 d'agostu de 2011|idioma=castellanu|edición=segunda|añu=2011|editor=Daniel Guebel|editorial=Sudamericano|allugamientu=Buenos Aires|isbn=978-950-07-3623-7}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Cristina Fernández de Kirchner|Cristina Fernández de Kirchner}} {{wikisource|idioma=es|nome=Cristina Fernández de Kirchner|Cristina Fernández de Kirchner|preposición=de}} {{Wikiquote|Cristina Fernández de Kirchner|Cristina Fernández de Kirchner}} {{Wikinoticias|Categoría:Cristina Fernández de Kirchner|Cristina Fernández de Kirchner}} * [http://www.casarosada.gov.ar/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1 CasaRosada.gov.ar] (portal de la Presidencia de la Nación Arxentina) {{es}} * [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/america_del_sur argentina/cristina_fernandez_de_kirchner CIDOB.org] (biografía nel sitiu de la fundación CIDOB) {{es}} * [https://web.archive.org/web/20121130110830/http://www.senado.gov.ar/web/senador/biografia.php?id_sena=212&iOrden=0&iSen=ASC Senáu.gov.ar] (biografía de Fernández de Kirchner nel sitiu del Senáu de la Nación Arxentina) {{es}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Política d'Arxentina|Presidencia de Cristina Fernández de Kirchner]] [[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] o7h8lqbh5kijqh9vsu67xhmiinc02cg Elizabeth Gilbert 0 150690 4500971 4372545 2026-06-20T17:45:37Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500971 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Elizabeth Gilbert}} {{persona}} '''Elizabeth M. Gilbert''' {{nym}} ye una escritora d'[[Estaos Xuníos]] qu'escribió noveles, ensayos, hestories curties, biografíes y memories. == Biografía == Fía d'un inxenieru químicu y una enfermera, Elizabeth creció xunto a la so hermana Catherine Gilbert Murdock nuna granxa dedicada al plantíu d'árboles de Navidá en [[Lichtfield]] ([[Connecticut]]). La familia vivió nel campu ensin televisión nin tocadiscos, polo que tolos miembros lleíen enforma y escribíen pequeñes hestories y obres de teatru pa prestase. Elizabeth asistió a la [[Universidá de Nueva York|NYU]], onde se graduó en [[1991]] con un doctoráu en Ciencies polítiques. A partir d'entós llevó una vida medianamente vagamunda: foi cocinera, camarera y cadete nuna revista col fin d'escribir sobre diches esperiencies. Por casu, la so etapa como cocinera dio pie a delles hestories curties y al so llibru ''L'últimu home americanu''. Elizabeth Gilbert [[ensin fíos por eleición|nun tien fíos por eleición]].<ref>{{cita web|fechaaccesu=19 de mayu de 2017|url=https://www.eomega.org/article/the-courage-to-choose|idioma=en|títulu=The Courage to Choose|títulu-trad=El valor pa escoyer|fecha-publicación=22 de febreru de 2016|editorial=[[Omega Institute for Holistic Studies]]|sitiuweb=eOmega.org|deadurl=no|fechaarchivu=18 d'agostu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150818021519/https://www.eomega.org/article/the-courage-to-choose}}</ref> === Periodista === [[Esquire]] publicó'l so cuentu ''[[Pilgrims (short story collection)|Pelegrinos]]'' en [[1993]], sol títulu ''El debú d'una escritora norteamericana''. Foi la primer escritora de cuentos inéditos en debutar en [[Esquire]] dende [[Norman Mailer]]. Esto llevar a un trabayu estable como periodista pa una variedá de revistes como [[SPIN Magazine]], [[GQ]], [[New York Times Magazine]], [[Allure]], [[Real Simpl]]y y [[Travel + Leisure]]. El so artículu de [[1997]] de la revista [[GQ]], ''The Muse of the Coyote Ugly Saloon'', basáu n'anécdotes mientres trabayaba de camarera en Manhattan, sirvieron como guía pa la película [[Coyote Ugly|Chigre Coyote]]. Recibió una nominación pal Premiu Nacional del Llibru pola non ficción ''[[The Ghost]]'', un perfil de [[Hank Williams III]] publicáu por [[GQ]] nel [[2000]], que foi incluyíu en [[Best American Magazine Writing]] en [[2001]]. === Llibros === El so primer llibru, Pilgrims (Houghton-Mifflin 1997), una coleición d'hestories curties, recibió'l premiu Pushcart y foi finalista del PEN / Hemingway Award. Esto foi siguíu pola so novela Stern Men (Houghton-Mifflin, 2000), escoyida por The New York Times como "Notable Book". En [[2006]] publicó ''Eat, Pray, Love: One Woman's Search for Everything Across Italy, India ya Indonesia'' cola editorial Viking, una crónica añal de l'autora alrodiu de la esploración espiritual y personal, realizada mientres viaxaba pol estranxeru. El llibru taba na llista del New York Times Best Seller de non-ficción na primavera de 2006, y n'ochobre de 2008, dempués de 88 selmanes, el llibru inda taba nel puestu númberu 2. Darréu apaeció nel [[Oprah Winfrey]] Show. Los derechos del llibru fueron adquiríos por [[Columbia Pictures]], y programóse la filmación del mesmu, con [[Julia Roberts]] como actriz protagonista. La película, ''[[Eat, Pray, Love]]'' n'español, estrenar n'agostu de 2010 con una aceptación variante. L'añu 2013 escribió ''[[The Signature of All Things]]'', ye español ''La firma de toles coses''. Algamando'l puestu númberu 5 de los 10 meyores llibros de ficción del añu 2013 según la revista ''Times''.<ref>{{cita web |url=http://entertainment.time.com/2013/12/04/arts-and-entertainment/slide/top-10-best-fiction-books/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180723105759/http://entertainment.time.com/2013/12/04/arts-and-entertainment/slide/top-10-best-fiction-books/ |títulu=Top 10 Fiction Books of 2013 |autor=Lev Grossman |fechaaccesu=5 de marzu de 2014 |apellíu=Grossman |nome=Lev |fecha=4 d'avientu de 2013 |editorial=Time |idioma=inglés |fechaarchivu=2018-07-23 }}</ref> == Bibliografía == === Histories curties === * ''[[Pilgrims (short story collection)|Pilgrims]]'', (1997) ([[Pushcart Prize]], finalista del [[PEN/Hemingway Award]]) === Noveles === * ''Stern Men'', (2000) * ''[[The Signature of All Things]]'' (''La firma de toles coses'') (2013) === Biografía === * ''The Last American Man'', (2002) (finalista del [[National Book Award]] and National Book Critic's Circle Award) === Memories === * ''[[Eat Pray Love|Comer, Rezar, Amar]]'', (Aguilar, 2007) * ''Nun preciso lo fácil agora pero tampoco lo difícil'', (Aguilar, 2007) * ''Dacuando, perder l'equilibriu por amor ye parte de vivir una vida equilibrada'', (L.V.B.A.2010) * ''Comprometida'', (A.B.F. 2010) * ''Trabaya la mente, ye daqué que deberíes de controlar, porque si nun puedes controlar los tos pensamientos vas tar en problemes per siempres, (L.V.B.A.2010) * ''Ye importante saber ónde tas en cada momentu; l'alcuentru de cielu y tierra; non demasiáu dios, non demasiáu egoísta; si pierdes equilibriu, pierdes el to ser'', (A.B.F. 2010) === Como collaboradora === * ''The KGB Chigre Reader: Buckle Bunnies'' (1998) * ''Why I Write: Thoughts on the Craft of Fiction'' (1999) * ''A Writer's Workbook: Daily Exercises for the Writing Life'' (prólogu) (2000) * ''The Best American Magazine Writing 2001: The Ghost'' (2001) == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1969||Gilbert, Elizabeth}} [[Categoría:Escritores de cuentos d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Ensayistes d'Estaos Xuníos]] [[Categoría:Persones de Connecticut]] 3cicy4m5dldxrgp9yppkn44n4fnx2w0 Elba Esther Gordillo 0 151460 4500943 4465783 2026-06-20T13:50:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500943 wikitext text/x-wiki {{problemes artículu|t=20110405|noneutral|copyedit}} {{persona}} '''Elba Esther Gordillo Morales''' {{nym}} ye una [[sindicalista]] y [[política]] mexicana. Hasta'l [[26 de febreru]] de [[2013]] ocupó la presidencia del [[Sindicatu Nacional de Trabayadores de la Educación]] (SNTE),<ref>{{cita web |url = http://www.snte.org.mx/?P=snte_quien_somos&opt=quien |títulu = Quines somos - Direutoriu | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013 |autor = Sindicatu Nacional de Trabayadores de la Educación}}</ref><ref>{{cita publicación | autor = Jaime Ramírez Yañez y Rolando Ramos | títulu = Juan Díaz toma les riendes del SNTE | url = http://eleconomista.com.mx/sociedad/2013/02/28/juan-diaz-torre-asume-dirigencia-snte | editorial = L'Economista | fecha = 28 de febreru de 2013 | fechaaccesu = 1 de marzu de 2013 | archiveurl = https://web.archive.org/web/20170909004948/http://eleconomista.com.mx/sociedad/2013/02/28/juan-diaz-torre-asume-dirigencia-snte | archivedate = 2017-09-09 }}</ref> que'l so lideralgu exerció de forma direuta o indireuta dende 1989.<ref name=Memoria>{{cita web |url = http://www.memoriapoliticademexico.org/Efemerides/4/23041989.html |títulu = Arrenuncia Carlos Jonguitud Barrios a Vanguardia y al SNTE; asume'l mandu Elba Esther Gordillo Morales. | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013 |autor = Memoria Política de Méxicu}}</ref> Foi tres veces diputada federal y senadora de la República, pol [[Partíu Revolucionariu Institucional]], institutu políticu del que tamién foi secretaria xeneral de 2002 a 2005. Atopar so distintos procesos xurídicos dende'l 2013 hasta'l 2018, y tuvo recluyida na [[Cárcel Femenina de Tepepan]] polos delitos de [[llaváu de dineru]] y [[delincuencia entamada]].<ref>{{Cita web |url=http://noticias.terra.com.mx/mexico/pgr-afirma-que-elba-esther-gordillo-seguira-presa,8c1dfaa8dbe42410VgnVCM10000098cceb0aRCRD.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131114180616/http://noticias.terra.com.mx/mexico/pgr-afirma-que-elba-esther-gordillo-seguira-presa,8c1dfaa8dbe42410VgnVCM10000098cceb0aRCRD.html |fechaarchivu=2013-11-14 }}</ref><ref>[http://aristeguinoticias.com/1211/mexico/elba-esther-seguira-en-la-carcel-pgr/]</ref> Tuvo n'arrestu domiciliariu hasta agostu de 2018 cuando quedó llibre de diches acusaciones por un xuez del primer tribunal unitariu en Materia Penal del Primer Circuitu, según informó'l so abogáu Marco Antonio del Toro nun comunicáu<ref>{{cita publicación|títulu=Elba Esther Gordillo llibre, absolver por delincuencia entamada y llaváu de dineru|url=https://noticieros.televisa.com/ultimas-noticias/absuelven-elba-esther-gordillo-delincuencia-entamada/|fechaaccesu=2018-08-08|periódicu=Noticieros Televisa|idioma=es-MX}}</ref>. Foi señalada pola revista d'Estaos Xuníos [[Forbes]] como una de les "10 persones más corruptes en [[Méxicu]]".<ref>http://www.forbes.com/sites/doliaestevez/2013/12/16/the-10-most-corrupt-mexicans-of-2013/</ref> == Carrera política == Dende'l so estáu natal de [[Chiapas]] treslladar a [[Nezahualcóyotl (Estáu de Méxicu)|Nezahualcóyotl]], [[Estáu de Méxicu]], onde en 1970 ingresó al [[Partíu Revolucionariu Institucional]] y a l'actividá política nel SNTE col sofitu de [[Carlos Jonguitud Barrios]], líder del grupu ''Vanguardia Revolucionaria del Maxisteriu'', quien el 22 de setiembre de 1972, sofitáu pol entós Presidente de Méxicu [[Luis Echeverría Álvarez]], movió del cacicazgo sindical a [[Jesús Roble Martínez]] y [[Manuel Sánchez Vite]] —entós gobernador d'Hidalgo y anterior presidente del PRI—.<ref name=Memoria/> So la nueva dirigencia Elba Esther ocupa la Secretaría de Trabayu y Conflictos del sindicatu hasta 1973 y la Secretaria Xeneral de delegación en Nezahualcóyotl d'esi añu a 1975. En 1977 convertir en Secretaria Xeneral de la Seición 36 del SNTE correspondiente al [[estáu de Méxicu]] pal periodu concluyíu en 1980 y al empar en 1977 ye escoyida diputada federal a la [[LI Llexislatura del Congresu de la Unión de Méxicu|LI Llexislatura]] de 1979 a 1982 en representación del [[Distritu eleutoral federal 26 del estáu de Méxicu|distritu 26 del estáu de Méxicu]] con cabecera en Nezahualcóyotl.<ref name=Trayeutoria>{{cita publicación | títulu = Trayeutoria de Elba Esther Gordillo Morales | url = http://www.eluniversal.com.mx/notas/362299.html | editorial = [[El Universal (Méxicu)|El Universal]] | fecha = 14 de xunetu de 2006 | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013 | archiveurl = https://web.archive.org/web/20150621044424/http://www.eluniversal.com.mx/notas/362299.html | archivedate = 2015-06-21 }}</ref> Volvió ocupar cargos nel sindicatu, siendo de 1980 a 1983 Secretaria de Trabayos y Conflictos n'Educación Preescolar y de 1983 a 1986 Secretaria de Finances; en 1985 foi electa diputada federal per segunda vegada, nesta ocasión a la [[LIII Llexislatura del Congresu de la Unión de Méxicu|LIII Llexislatura]] que concluyiría en 1988 en representación del [[Distritu eleutoral federal 2 de la Ciudá de Méxicu|distritu 2 del Distritu Federal]]; nesi tiempu'l Distritu II incluyía nel so territoriu a la [[Unidá Habitacional Nonoalco-Tlatelolco]], gravemente afeutada pol [[Terremotu de Méxicu de 1985]]. Na so calidá de diputada por dicha zona, Elba Esther Gordillo trató d'intervenir por que los vecinos aceptaren les condiciones d'indemnización propuestes pol gobiernu, siendo refugada la so intervención.<ref>{{cita llibru |autor=[[Carlos Monsiváis|MONSIVÁIS, Carlos]]|títulu=Non ensin nós : los díes del tamblor 1985 - 2005|páxina=100|añu=2005|editorial=Ciudá de Méxicu: Ediciones YERA|id=9684116411}}</ref> Mientres la mesma Llexislatura exerció la presidencia de la [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos]] mientres el mes de setiembre de 1987 y en consecuencia correspondió-y responder al Quintu Informe de Gobiernu del entós presidente [[Miguel de la Madrid]].<ref>{{cita web |url = http://cronica.diputados.gob.mx/DDebates/53/3er/Ord/19870901-I.html |títulu= Legislatura LIII - Añu III - Periodu Ordinariu - Fecha 19870901 - Númberu de Diariu 3 | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013 |autor = H. Cámara de Diputaos}}</ref> == Sindicalista del [[SNTE]] == El Cargu de Secretaria Xeneral del sindicatu asumir nel sexeniu del presidente Carlos Salinas de Gortari, del 1 d'avientu de 1988 al 30 de payares de 1994. Ostentó'l puestu de la Secretaría Xeneral de la CNOP del PRI (1996-2002) y el de Secretaría Xeneral del CEN del PRI (2002-2005). Xunto con [[Roberto Madrazo]], delidió pola presidencia nacional del partíu, nes eleiciones internes celebraes dempués de que'l llicenciáu Madrazo perdiera los comicios pola Presidencia de Méxicu. Ocupó cargos de senadora y diputada, aportando a coordinadora de la bancada de diputaos del PRI y delegada nel Distritu presentación Proporcional pol Distritu Federal pal periodu llexislativu 2003-2006, siendo que dempués de tomada la protesta de llei suplió-y nel cargu [[Lilia Aragón]]. En 2008 empecipió lo que se conoz como "Alianza pola Calidá de la Educación", na cual propónse al gobiernu federal crear l'exame nacional d'ingresu a la SEP y de esta forma esaniciar la venta de places magisteriales. N'agostu de 2005, [[Roberto Madrazo]] por fines políticos (candidatura a la presidencia del país) anunció la so salida de la secretaría xeneral del partíu. Gordillo trató de reponer fuercia política buscando pocu dempués la presidencia del PRI; sicasí, la cúpula del [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] prefirió a [[Mariano Palacios Alcocer]] como nuevu presidente nacional del partíu. Aceptando la derrota, el 21 de setiembre de 2005 Gordillo arrenunció al so cargu como secretaría xeneral y denunció a Roberto Madrazo d'apoderase del partíu. Esto llevaría al rompimientu definitivu con Madrazo, col que protagonizaría fuertes enfrentamientos verbales: acusar d'intentar asesinala y d'axustar, xunto con [[Carlos Salinas de Gortari]] y el gobiernu federal, les reformes que dexaríen la inversión privada n'enerxéticos.{{ensin referencies}} Nel [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]], realizáronse los trámites llegales necesarios pa la so espulsión pos s'acusó a Elba Esther de faer política dientro d'un partíu distintu al que milita -nesti casu l'acabante constituyir partíu [[Nueva Alianza]]-, y anque ella declaróse príista nun negó les rellaciones col nuevu partíu{{ensin referencies}}. El so principal adversariu políticu, [[Roberto Madrazo]] y el [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]], cayeron hasta convertise na tercer fuercia política en tol país. El 2 de xunetu de 2006 tuvo una conversación<ref>[http://www.jornada.unam.mx/2006/07/10/index.php?section=politica&article=013n1pol]</ref> col entós [[gobernador]] de [[Tamaulipas]], [[Eugenio Hernández Flores]], pa intentar convencelo de que moviera la maquinaria gubernamental por que decantara el so sofitu en favor del [[Partíu Acción Nacional|PAN]] nes [[Eleiciones xenerales de Méxicu (2006)|eleición presidencial]]. Sicasí, nes mesmes nun queda claro la intención del gobernador. Finalmente y nun escenariu de conflictu internu, el 13 de xunetu de 2006, la comisión de Xusticia Partidaria espulsó a Gordillo del [[Partíu Revolucionariu Institucional]]; fechu refugáu por dellos personaxes del partíu ente los que destacaba l'entós gobernador de Sonora, [[Eduardo Bours]].<ref>{{cita publicación | autor = [[Nayeli Cortés]] y [[Francisco Resendiz]] | títulu = Espulsa'l PRI a Gordillo; prevén crisis en partíu | url = http://www.eluniversal.com.mx/notas/362261.html | editorial = [[El Universal (Méxicu)|El Universal]] | fecha = 14 de xunetu de 2006 | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013 | archiveurl = https://web.archive.org/web/20131203184504/http://www.eluniversal.com.mx/notas/362261.html | archivedate = 2013-12-03 }}</ref> El 7 de xunetu de 2007, nuna sesión privada del Conseyu del sindicatu aprobó nomásela como presidenta por un periodu "indefiníu" y "votu d'enfotu" por que designe nos sos cargos a los secretarios xenerales seccionales. Lo que n'otros términos pudiera ser una imposición pa tola vida. En febreru de 2012 el diariu [[El Universal (Méxicu)|El Universal]] reveló que'l sindicatu al so mandu recibió ente l'añu 2000 a 2009 más de 1,138 millones de pesos per parte de la [[SEP]] por conceutu de "cuotes sindicales"; el manexu y destín final d'estos recursos desconozse. == Arrestu y autu de formal prisión == El 26 de febreru de 2013, Gordillo foi detenida nel [[Aeropuertu Internacional Adolfo López Mateos]] de la ciudá de [[Toluca de Lerdo]], [[Estáu de Méxicu]] por elementos de la [[Procuradoría Xeneral de la República (Méxicu)|Procuradoría Xeneral de la República]] pol delitu d'operación con recursos de procedencia ilícita;<ref>{{cita publicación | títulu = Detienen a Gordillo por esviadura nes cuentes del SNTE | url = http://www.eluniversal.com.mx/notas/906305.html | editorial = [[El Universal (Méxicu)|El Universal]] | fecha = 26 de febreru de 2013 | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013 | archiveurl = https://web.archive.org/web/20131015111521/http://www.eluniversal.com.mx/notas/906305.html | archivedate = 2013-10-15 }}</ref><ref>{{cita publicación | autor = Gustavo Castillo | títulu = Detienen a Elba Esther Gordillo por esviadura de recursos | url = http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2013/02/26/19214117-detienen-por-desvio-de-recursos-a-elba-esther-gordillo | editorial = [[La Jornada]] | fecha = 26 de febreru de 2013 | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20130301233551/http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2013/02/26/19214117-detienen-por-desvio-de-recursos-a-elba-esther-gordillo | fechaarchivu = 1 de marzu de 2013 }}</ref><ref>{{cita publicación | autor = Luis Prado | títulu= Detenida por esviadura de fondos la líder del sindicatu de maestros mexicanu | url = http://internacional.elpais.com/internacional/2013/02/27/actualidad/1361930544_869726.html | editorial = [[El País (España)|El País]] | fecha = 26 de febreru de 2013 | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013}}</ref> ingresando'l mesmu día na cárcel femenina de [[Santa Martha Acatitla]].<ref>{{cita publicación | autor = Josefina Quintero | títulu = Ingresa Elba Esther Gordillo al penal femenil de Santa Martha Acatitla | url = http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2013/02/26/231744408-ingresa-elba-esther-gordillo-al-penal-femenil-de-santa-martha-acatitla | editorial = [[La Jornada]] | fecha = 26 de febreru de 2013 | fechaaccesu = 26 de febreru de 2013}}</ref> El llunes 4 de marzu del 2013 el xuez sestu en materia penal dícta-y a ella y los sos coacusados autu de formal prisión, xunto con ella fueron acusaes cuatro persones más, Isaías Gallardo, José Manuel Díaz, Nora Ugarte y Erick Rodríguez.<ref>http://www.eluniversal.com.mx/nacion-mexico/2014/hestoria-elba-esther-gordillo-un-anio-presa--990643.html</ref> === Amparo === El 24 de setiembre de 2013, Francisco Javier Sarabia, xuez federal del Xulgáu Cuartu de Distritu en Materia d'Amparu del Primer Circuitu, concedió un amparu a Elba Esther Gordillo Morales y coacusados, por considerar que la Procuradoría Xeneral de la República (PGR) encontó mal l'espediente y frayó “el derechu del debíu procesu”. Esti amparu nun significa qu'a los acusaos tenga de dictáse-yos autu de llibertá, sinón que se debe emitir un nuevu autu de formal prisión.{{ensin referencies}} El 3 d'ochobre de 2013, la PGR interpunxo un recursu ante'l xulgáu mentáu, colo que busca revertir l'acción del amparu. Marco Antonio del Toro Carazo, abogáu de Gordillo, afirmó que se ta a unos trés meses de que se d'una resolución definitiva del amparu y Elba Esther Gordillo Morales pueda salir de prisión, quedando llibre de los cargos que se-y imputen. {{ensin referencies}} El Primer Tribunal Colexáu en Materia Penal del Primer Circuitu exoneró del delitu de defraudación fiscal por 4.3 millones de pesos a la ex-líder magisterial, Elba Esther Gordillo Morales, colo que s'amenorguen los cargos nel so contra.{{ensin referencies}} N'entrevista pa ''El Financieru'', l'abogáu defensor Marcu del Toro Carazo, refier que'l fallu deber a distintes inconsistencies nes pruebes presentaes pola Procuradoría Xeneral de la República (PGR). L'abogáu informa que Gordillo va siguir en prisión, por cuenta de qu'esisten dos xuicios, y dos averiguaciones previes más por defraudación fiscal, que tán suspendíes, "lo que sigue ye esperar esta selmana la resolución de la Suprema Corte polo que toca a la prisión domiciliaria, que magar ye importante pa la maestra, buscamos comprobar la so inocencia", concluyó. == Nueva orde de aprehensión y nuevu autu de formal prisión == El 8 d'ochobre la PGR consiguió una orde de aprehensión contra Gordillo pol delitu de defraudación fiscal, esti cargu sumar a dos anteriores: operaciones con recursos de procedencia ilícita y delincuencia entamada. A otru día la Policía Federal dio cumplimientu a la mesma, como una formalidá, por cuenta de que Gordillo taba recluyida dende febreru del 2013 nel Centru Femenil de Readaptación Social de Santa Martha Acatitla. Agora ella se encuantra n'arrestu domiciliariu.<ref>https://www.informador.mx/mexico/Fina-xuez-que-llevaba-el casu-de-Elba-Esther-Gordillo-20180517-0137.html</ref> El xulgáu 14 de distritu en materia penal, con sede na ciudá de Méxicu, dictó na nueche del 11 d'ochobre del 2013 otru autu de formal prisión en contra de Elba Esther Gordillo, considerando que sí esistíen elementos pa empecipiar un xuiciu nel so contra, pol delitu de defraudación fiscal equiparable a $2'190,000 pesos del que la acusaba la PGR. == Corrupción == Gordillo tien influencies nel sistema nacional d'educación pública, apoderáu pol so sindicatu (SNTE), nel que cualquier puestu de maestru puede ser mercáu o heredáu.<ref name='BBC Feb'/> Hai aproximao 1.5 millones de maestros nel SNTE qu'ella controló dende 1989. En 2008, informóse que mercó 59 vehículos Hummer pa rifarlos ente los sos ayudantes.<ref>{{cita publicación | nome = Tim Johnson | títulu = Mexico arrests Elba Esther Gordillo, powerful teachers union boss, on corruption charges | fecha = 26 de febreru de 2013 | url = http://www.miamiherald.com/2013/02/26/3255893/mexico-arrests-elba-esther-gordillo.html | obra = Miami Herald | fechaaccesu = 1 de marzu de 2013}}</ref><ref name=guard>{{cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2011/jul/07/scandal-mexico-union-elba-gordillo|títulu=Scandal in Mexico erupts around union chief Elba Esther Gordillo|apellíu=Tuckman|nome=Jo|fecha=7 de xunetu de 2011|obra=The Guardian}}</ref> Gordillo ye conocida por usar artículos de luxu como Hermès y Chanel. Díxose que gastó 2.1 millones de dólares na tienda Neiman Marcus en San Diego, ente marzu de 2009 y xineru de 2012.<ref name=AFP>{{cita publicación | títulu = Mexico teachers union head arrested | fecha = 27 de febreru de 2013 | editorial = Global Post | url = http://www.globalpost.com/dispatch/news/afp/130227/mexico-teachers-union-head-arrested | obra = Agence France-Presse (AFP) | fechaaccesu = 27 de febreru de 2013}}</ref><ref name='Archibold'/> Gordillo supuestamente utilizó'l dineru del sindicatu p'adquirir propiedaes, inclusive nos EE.XX., un jet priváu, obres d'arte y ciruxíes plástiques.{{ensin referencies}} Ella supuestamente atropó 10 propiedaes, incluyendo una casa en San Diego, valuada en $ 1.7 millones de dólares, y otra casa en Coronado, California envalorada en 4 millones de dólares.<ref>[http://fotos.eluniversal.com.mx/coleccion/amuesa_fotogaleria.html?idgal=14818 Les cases de Gordillo en Coronado, California]</ref> Gordillo supuestamente creó un partíu políticu con principios d'un sistema de patrociniu en 2005, que se fixo famosu pol llogru de privilexos y nomamientos en cuenta del so sofitu nes eleiciones clave. Especúlase estensamente qu'ella ayudó al ex-presidente Felipe Calderón pa llograr la so estrecha victoria pa la presidencia en 2006 como parte d'un alcuerdu que-y dexó asitiar a les persones nel gobiernu que llevó a cabo aliances con ella.<ref name=guard/> Gordillo ye conocida polos sos costosos bolsos de Hermes, según numberoses operaciones de ciruxía plástica de les clíniques en California. Ella créese tener o tar conectáu a tres residencies en California. Una d'elles, onde pasó la mayor parte del so tiempu antes de la so detención, yera una casa de $ 4.7 millones de dólares en Cayos de Coronado con un muelle priváu, un barcu, y Jet Ski.<ref>{{cita web |url=http://www.forbes.com/sites/doliaestevez/2013/12/16/the-10-most-corrupt-mexicans-of-2013/|títulu=The 10 Most Corrupt Mexicans Of 2013|apellíu=Estevez|nome=Dolia|fecha=16 d'avientu de 2013|obra=Forbes}}</ref> Gordillo foi arrestada por cargos de corrupción poles autoridaes mexicanes el 26 de febreru de 2013, baxando del so jet priváu nel que viaxara dende California qu'aterrizó nel aeropuertu de Toluca, cerca de la capital. Foi detenida por presunta malversación de $ 2 mil millones de pesos (156,816 millones dólares USD o € 119 242 600 euros) del Sindicatu de Trabayadores de la Educación Nacional de Méxicu (SNTE), acordies con el Procurador Xeneral Jesús Murillo Karam.<ref>{{cita publicación |títulu=Head of Mexico's powerful teachers' union detained|url=http://www.huffingtonpost.com/huff-wires/20130226/lt-mexico-union-leader/|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|publicación=[[The Huffington Post]]|fecha=26 de febreru de 2013|urlarchivu=https://www.webcitation.org/6EjYM2o2H?url=http://www.huffingtonpost.com/huff-wires/20130226/lt-mexico-union-leader/|fechaarchivu=27 de febreru de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Detienen a Elba Esther Gordillo por esviadura de recursos|url=http://noticias.univision.com/mexico/noticias/article/2013-02-26/detienen-a-elba-esther-gordillo#axzz2M3lUCkQS|fechaaccesu=27 de febreru de 2013|publicación=[[Univision]]|fecha=26 de febreru de 2013|idioma=castellanu}}</ref> Ella tamién supuestamente depositó grandes sumes de dineru en cuentes bancaries en Suiza, ente qu'otros fondos utilizar pa les ciruxíes plástiques o luxos personales. Ente otros gastos cuestionables, según Karam, fueron los gastos de caltenimientu y d'arriendu d'un hangar y aviones. Los fiscales argumenten que nun sería capaz de faer delles compres col so salariu.<ref>[https://www.bbc.co.uk/news/world-latin-america-21625651 Mexico union replaces Elba Esther Gordillo] (28 February 2013)</ref> ($ 31,398 pesos o $ 2 459 euros al mes.<ref>{{cita publicación | títulu = Elba Esther Gordillo recibe un aumentu de sueldu | fecha = 6 de setiembre de 2012 | url = http://www.adnpolitico.com/2012/2012/09/06/elba-esther-gordillo-recibe-un aumentu-de-sueldu | obra = ADN Politico | fechaaccesu = 1 de marzu de 2013}}</ref>) Foi acusada de malversación de fondos y participacion nel crime entamáu.<ref name='BBC Feb'/><ref name='BBC'/> Pal so defensa penal, Gordillo contrató al conocíu abogáu penal Marco Antonio del Toro Carazo, que tamién defende'l líder sindical mineru Napoleón Gómez Urrutia.<ref>{{cita web |url=http://www.mcclatchydc.com/2013/02/26/184266/mexico-arrests-elba-esther-gordillo.html|títulu=Mexico arrests Elba Esther Gordillo, powerful teachers union boss, on corruption charges|apellíu=Johnson|nome=Tim|fecha=26 de febreru de 2013|obra=McClatchy DC}}</ref> == Lliberación == El 8 d'agostu de 2018 foi absuelta de los delitos de llavadura de dineru y delincuencia entamada según informó'l so abogáu, Marco Antonio del Toro<ref>{{cita publicación|títulu=Elba Esther Gordillo llibre, absolver por delincuencia entamada y llaváu de dineru|url=https://noticieros.televisa.com/ultimas-noticias/absuelven-elba-esther-gordillo-delincuencia-entamada/|fechaaccesu=2018-08-08|periódicu=Noticieros Televisa|idioma=es-MX}}</ref>. El Xuez Miguel Ángel Aguilar López, titular del Primer Tribunal Unitariu Penal na Ciudá de Méxicu, declaró como procedente un incidente de sobreseimientu o cancelación del procesu, al considerar que les pruebes acumulaes nel procesu nun acrediten la responsabilidá de Gordillo. == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [http://www.eluniversal.com.mx/notas/362299.html Trayeutoria de Elba Esther Gordillo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150621044424/http://www.eluniversal.com.mx/notas/362299.html |date=2015-06-21 }} * [http://www.jornada.unam.mx/2007/07/08/index.php?section=politica&article=003n1pol D'a furtu, axudícase Gordillo presidencia "vitalicia" del SNTE] * [https://web.archive.org/web/20130209041204/http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2013/02/06/123543922-nun ye-con-amenaces-como se tresforma-el sistema educativu-gordillo Gordillo: con amenaces nun se va tresformar el sistema educativu] * {{Enllaz rotu|1=Cacicazgo y falta d'atención apinaron crisis educativa: Miguel Barbosa |2=http://prd.senado.gob.mx/cs/informacion.php?id_sistema_informacion=9622 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} Los {{Enllaz rotu|1=Murales de Diego Rivera |2=https://lasillarota.com/especialeslsr/esti-ye-l%27ayalga-artistico-merc%C3%A1u-por-elba-esther-que-el-snte-reclama-snte-ayalga-obres-diego-rivera/92265 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} y [https://lasillarota.com/elba-esther-gordillo-obres-recuperaes-diego-rivera/231719 coleición d'arte de Elba Esther Gordillo] {{Socesión | títulu= Presidenta del [[Sindicatu Nacional de Trabayadores de la Educación]] | periodu = [[2004]] - [[2013]] | predecesor = Cargu de nueva creación | socesor = [[Juan Díaz de la Torre]] | títulu2 = Secretaria Xeneral del [[Sindicatu Nacional de Trabayadores de la Educación]] | periodu2 = [[1989]] - [[1995]] | predecesor2 = [[Abellugu Araujo del Ángel]] | socesor2 = [[Humberto Dávila Esquivel]] | títulu3 = Delegada en [[Gustavo A. Maderu (Distritu Federal)|Gustavo A. Maderu, Distritu Federal]] | periodu3 = [[1988]] - [[1989]] | predecesor3 = | socesor3 = | títulu4 = Presidenta de la [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos de Méxicu]] | periodu4 = [[1987]] - | predecesor4 = [[Reyes Rodolfo Flores Zaragoza]] | socesor4 = [[Santiago Oñate Laborde]] | títulu5 = Diputada Federal por el<br />[[Distritu eleutoral federal 2 de la Ciudá de Méxicu|Distritu 2 del Distritu Federal]] | periodu5 = [[1985]] - [[1988]] | predecesor5 = [[Rodolfo García Pérez]] | socesor5 = [[Onofre Hernández Rivera]] | títulu6 = Diputada Federal por el<br />[[Distritu eleutoral federal 26 del estáu de Méxicu|Distritu 26 del estáu de Méxicu]] | periodu6 = [[1979]] - [[1982]] | predecesor6 = Distritu de nueva creación | socesor6 = }} {{NF|1945||Gordillo Morales, Elba Esther}} {{Tradubot|Elba Esther Gordillo}} [[Categoría:Diputaos y diputaes de Méxicu]] [[Categoría:Líderes sindicales de Méxicu]] [[Categoría:Senadores de Méxicu]] a4uygdzkfbrdno82cq54zzbm6ycmwqs Emirates SkyCargo 0 153417 4500985 4465822 2026-06-20T19:40:47Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500985 wikitext text/x-wiki {{organización}} '''Emirates SkyCargo''' ye una [[aereollinia de carga]] con base en [[Dubái]], [[Emiratos Árabes Xuníos]].<ref name="FI">{{cita noticia|títulu=Directory: World Airlines|obra=[[Flight International]]|páxina=77|fecha=3 d'abril de 2007|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011}}</ref> Ye una división d'[[Emirates]] qu'empezó les sos operaciones n'ochobre de 1985, el mesmu añu de la formación de Emirates.<ref>{{cita web|títulu=Emirates SkyCargo - About Us - Company Overview|url=http://www.skycargo.com/aboutus/companyoverview/companyoverview.asp?lnid=13110|editorial=Emirates SkyCargo|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110926233017/http://www.skycargo.com/aboutus/companyoverview/companyoverview.asp?lnid=13110|fechaarchivu=26 de setiembre de 2011}}</ref> Dende entós foi la principal aereollinia de carga de la compañía, con base nel [[Aeropuertu Internacional de Dubái]], el so principal [[centru de conexón]]. Emirates SkyCargo realiza vuelos a venti destino en quince países dende l'Aeropuertu de Dubái, y por aciu la [[Destinos de Emirates|rede de Emirates]] tien accesu a setenta y nueve destino adicionales.<ref name="Network"/> Ye subsidiaria de The Emirates Group, que cunta con más de cuarenta mil emplegaos y ye propiedá del Gobiernu de Dubái.<ref>[[Gulf News|GulfNews.com]] - [http://www.gulf-news.com/business/Aviation/10271373.html Emirates and Dnata now under ICD] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191213025949/http://www.gulf-news.com/business/Aviation/10271373.html |date=2019-12-13 }}</ref> En 2008, Emirates SkyCargo treslladó les sos operaciones a una terminal especial de 43&nbsp;600 metros cuadraos dientro del Aeropuertu Internacional de Dubái, que tien la capacidá de procesar 1,2 millones de tonelaes de carga añalmente.<ref>{{cita web|url=http://www.theemiratesgroup.com/english/our-brands/air-transportation/emirates-skycargo.aspx|títulu=Emirates SkyCargo|editorial=The Emirates Group|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011}}</ref> Mientres l'añu financieru 2008-09, EmiratesSkyCargo tresportó 1&nbsp;408&nbsp;300 tonelaes de carga, un númberu 9,8&nbsp;% mayor al del añu anterior. A 2009, Emirates SkyCargo ye la séptima compañía de carga más grande del mundu.<ref>{{cita web|url=http://www.arabiansupplychain.com/article-2726-the_worlds_top_cargo_airlines/|títulu=The world's top cargo airlines|autor=David Ingram|fecha=4 d'agostu de 2009|editorial=Arabian Supply Chain|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305100937/http://www.arabiansupplychain.com/article-2726-the_worlds_top_cargo_airlines/|fechaarchivu=2016-03-05}}</ref> == Historia == Emirates SkyCargo establecer n'ochobre de 1985, coles mesmes qu'empezó operaciones [[Emirates]],<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.agricultureinformation.com/mag/?p=3822|títulu=Emirates Sky Cargo &#124; Agriculture and Industry Survey|editorial=Agricultureinformation.com|fecha=1 de xunetu de 2005|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011}} |2=http://www.agricultureinformation.com/mag/?p=3822 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> operando como una entidá separada de la mesma compañía.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.noticias.info/Archivo/2006/200603/20060324/20060324_158692.shtm|títulu=news - Jet Aviation adds Emirates SkyCargo as new cargo client in Zurich|editorial=Noticies.info|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011}} |2=http://www.noticias.info/Archivo/2006/200603/20060324/20060324_158692.shtm |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Nel so primer añu, SkyCargo tresportó más de diez mil tonelaes de carga y arrendó la flota carguera completa a Emirates, amás d'encargase de tol tresporte de les aeronaves de pasaxeros de l'aereollinia. SkyCargo construyó una sonadía significativa amestáu a la calidá, polo que recibió'l so primer premiu en 1989. A partir d'entós, recibió más de cien premiu internacionales, incluyendo l'apurríu a la "Meyor aereollinia de carga d'Oriente Mediu" mientres venti años consecutivos.<ref>{{cita web|url=http://www.skycargo.com/aboutus/awards/awards.asp|títulu=SkyCargo Awards - Air Cargo - Emirates SkyCargo|editorial=Skycargo.com|fecha=20 d'agostu de 2009|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110925052952/http://www.skycargo.com/aboutus/awards/awards.asp|fechaarchivu=25 de setiembre de 2011}}</ref> === Historia moderna === [[Ficheru:Emirates Sky Cargo Airbus A310 A6-EFA.jpg|thumb|Emirates SkyCargo retiró tolos sos [[Airbus A310]] en 2009.]] El 3 d'ochobre de 1993, Emirates SkyCargo robló un alcuerdu con EC International pa tresportar tol equipaxe de carga dende los Estaos Xuníos a venticuatro países a los que volaba Emirates, n'Oriente Mediu, la [[India]], [[Europa]] y [[Alloñáu Oriente]].<ref>{{cita web|url=http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-5498824_ITM|títulu=Article: Emirates and EC service agreement. Emirates Sky Cargo contract with EC... &#124; AccessMyLibrary - Promoting library advocacy|editorial=AccessMyLibrary|fecha=1 d'ochobre de 1993|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://archive.today/20120716071610/http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-5498824_ITM|fechaarchivu=16 de xunetu de 2012}}</ref> Amestáronse nueves rutes a midida que l'aereollinia foi creciendo. En 1997 incorporóse Ámsterdam, el mesmu añu en que SkyCargo aprovió'l 16&nbsp;% de los ingresos de The Emirates Group per primer vegada. En mayu de 2003, l'aereollinia adquirió un [[Boeing 747-400]], que sumóse a trés Boeing 747. Operaba dos B747-400 con capacidá pa 120 tonelaes de pesu y un B747-200 con capacidá pa 110 tonelaes.<ref>{{cita web|url=http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-24365028_ITM|títulu=Article: Emirates SkyCargo launches four freighter routes, THE INDEPENDENT. &#124; AccessMyLibrary - Promoting library advocacy|editorial=AccessMyLibrary|fecha=2 de xunetu de 2003|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://archive.today/20120723201523/http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-24365028_ITM|fechaarchivu=23 de xunetu de 2012}}</ref> En setiembre de 2004, l'aereollinia llanzó servicios escontra [[Johannesburgu]] y [[Lahore]]. El 20 de payares de 2005, Emirates anunció qu'ordenara ocho Boeing 777 de carga, y que'l primeru d'estos aviones entraría en serviciu en 2007, nel ''Airshow'' de Dubái. Mientres el ''Airshow'' de Farnborough en xunetu de 2006, la compañía robló un contratu por diez [[Boeing 747-8]], nun alcuerdu de trés mil millones de dólares.<ref name="ameinfo1">{{cita web|url=http://www.ameinfo.com/72189.html|títulu=Emirates places largest-ever order of Boeing 777s &#124; Emirates|editorial=Ameinfo.com|fecha=26 de febreru de 2007|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110607102818/http://www.ameinfo.com/72189.html|fechaarchivu=7 de xunu de 2011}}</ref> En 2005, Emirates SkyCargo y [[Korean Air Cargo]] roblaron un alcuerdu de cooperación en dos rutes escontra la India, en Delhi y Mumbai.<ref>{{cita web|url=http://www.albawaba.com/en/countries/UAE/190981|títulu=middle east news information::EMIRATES SKYCARGO CRAFTS COOL DOLLIES FOR HOT RUNWAYS|editorial=Albawaba.com|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060521013708/http://www.albawaba.com/en/countries/UAE/190981|fechaarchivu=21 de mayu de 2006}}</ref> Nel final del so añu financieru de 2006, en marzu, SkyCargo anunció ingresos por más de mil millones de dólares y tresporte de más d'un millón de tonelaes de carga. La flota carguera incluyía cuatro aviones: un Boeing 747-400F y trés [[Airbus A310|A310-300]]. Esi mesmu añu, l'aereollinia llanzó un serviciu a [[Barcelona]] utilizando'l [[Airbus 310]]. === Historia recién === [[Ficheru:2010-07-15 B747 Emirates N408MC EDDF 02.jpg|thumb|Boeing 747-400F aterrizando nel [[Aeropuertu de Frankfurt del Main]].]] En marzu de 2009, SkyCargo adquirió un nuevu Boeing 777 cargueru d'ampliu rangu, aumentando'l númberu de la so flota a ocho aviones. Esi mesmu añu informó que'l porcentaxe de los sos ingresos en The Emirates Group aumentara a un 9,8&nbsp;% con respectu al añu anterior, y que treslladara 1,4 millones de tonelaes de carga.<ref>{{cita web|url=http://www.meed.com/sectors/transport/emirates-skycargo-boosts-revenues-to-2bn/2031109.article|títulu=Emirates SkyCargo boosts annual revenues to $2bn|editorial=meed.com|fecha=22 de xunetu de 2009|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011}}</ref> Más de mil persones trabayaron nel serviciu de carga en 2009.<ref>[http://www.theemiratesgroup.com/english/our-brands/air-transportation/emirates-skycargo.aspx Emirates SkyCargo]</ref> == Ganancies == <div class="center"> {|class="toccolours sortable" border="1" cellpadding="3" style="border-collapse:collapse" |+ '''Ganancies de Emirates y SkyCargo'''<ref>{{cita web|url=http://www.ekgroup.com/AnnualReports/Index.asp|títulu=Annual Reports &#124; The Emirates Group|editorial=Ekgroup.com|fecha=9 de xunetu de 2009|fechaaccesu=25 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090216092255/http://ekgroup.com/AnnualReports/Index.asp|fechaarchivu=2009-02-16}}</ref><ref group=nota>The Emirates Group nun publicar datos separaos pa SkyCargo o Emirates, sinón que los resultaos financieres de les compañíes preséntense xuntos.</ref> |- !Añu financieru !Carga tresportada (en miles) !Volume de ventes !Gastos !Ganancia/perda neta |- |31 de marzu de 1997||159,4||1198,7||1097,1||{{creciente}}101,623 |- |31 de marzu de 1998||200,1||4.089,1||3.826,7||{{creciente}}262,413 |- |31 de marzu de 1999||214,2||4442,9||4130,2||{{creciente}}312,959 |- |31 de marzu de 2000||269,9||5113,8||4812,9||{{decreciente}}300,900 |- |31 de marzu de 2001||335,2||6417,3||5970,7||{{creciente}}421,825 |- |31 de marzu de 2002||400,6||7274,6||6783,7||{{creciente}}468,231 |- |31 de marzu de 2003||525,2||9709,7||8749,6||{{creciente}}906,747 |- |31 de marzu de 2004||659,8||13.286,3||11.602,1||{{creciente}}1573,511 |- |31 de marzu de 2005||838,4||18.130,9||15.628,3||{{creciente}} 2407,385 |- |31 de marzu de 2006||1018,5||23.050,9||20.489,6||{{creciente}} 2474,97 |- |31 de marzu de 2007||1155,9||29839,6||2675,9|||{{creciente}} 3096,4 |- |31 de marzu de 2008||1282,1||40.196,6||35.121,7||{{creciente}} 5020,4 |- |31 de marzu de 2009||1408,3||44.188,9||43.143,4||{{decreciente}} 981,7 |} </div> == Destinos == [[Ficheru:Emirates SkyCargo A310F A6-EFC.jpg|thumb|[[Airbus A310|Airbus A310-300F]] de Emirates SkyCargo.]] Emirates SkyCargo opera vuelos puramente de carga a venti destino, de los cualos dolce pertenecen tanto a les aeronaves de pasaxeros d'[[Emirates]] como a les de SkyCargo. {| {{tablaguapa}} |style="background-color: #D0e7FF"|† |Centru de conexón |- |style="background-color:#DDFFDD"|¤ |Pasaxeros y carga |- |style="background-color:#FFFF80"|^ |Futures |- |style="background-color:#DDDDDD"|<sup>[T]</sup> |Rutes antigües |} {|class="wikitable sortable" |- !style="background:#CE2029;color: white"|Ciudá !style="background:#CE2029;color: white"|Estáu !style="background:#CE2029;color: white"|IATA !style="background:#CE2029;color: white"|OACI !style="background:#CE2029;color: white"|Aeropuertu !style="background:#CE2029;color: white"|Notes !style="background:#CE2029;color: white"|Referencies |- |[[Almaty]]||{{bandera|Kazakstán}}Kazakstán||align=center|ALA||align=center|UAAA||[[Aeropuertu Internacional d'Almaty]]||||align=center|<ref name=Cargo>{{Cita web |url=http://skychain.emirates.com/skychain/app?service=page/nwp:scheduleOpr&NOTUSERACCEPTEDPAGE=Y |títulu=Horarios de SkyCargo |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161130185609/http://skychain.emirates.com/skychain/app?service=page/nwp:scheduleOpr&NOTUSERACCEPTEDPAGE=Y |fechaarchivu=2016-11-30 }}</ref> |- |[[Ámsterdam]]||{{bandera|Países Baxos}}Países Baxos||align=center|AMS||align=center|EHAM||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Erbil (ciudá)|Arbil]] ||{{bandera|Iraq}}Iraq||align=center|EBL||align=center|ORER||[[Aeropuertu Internacional de Erbil]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Bagram]]||{{bandera|Afganistán}}Afganistán||align=center|OAI||align=center|OAIX||[[Base Aérea de Bagram]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |style="background-color:#DDDDDD"|[[Barcelona]]||{{bandera|España}}España||align=center|BCN||align=center|LEBL||style="background-color:#DDDDDD"| [[Aeropuertu de Barcelona]] <sup>[T]</sup>||||align=center|<ref>[https://web.archive.org/web/20120220032303/http://www.barcelonareporter.com/index.php?%2Fnews%2Fcomments%2Femirates_skycargo_barcelonas_new_direct_air_freight_connection_with_dubai%2F Barcelona's new direct air freight connection with Dubai]. Consultáu'l 25 d'agostu de 2011.</ref> |- |style="background-color:#DDDDDD"|[[Budapest]]||{{bandera|Hungría}}Hungría||align=center|BUD||align=center|LHBP||style="background-color:#DDDDDD"| [[Aeropuertu de Budapest-Ferenc Liszt]] <sup>[T]</sup>||||align=center|<ref>[https://web.archive.org/web/20110607130757/http://www.ameinfo.com/news/Detailed/39166.html Article listing Budapest]. Consultáu'l 25 d'agostu de 2011.</ref> |- |[[Campinas]] ||{{bandera|Brasil}}Brasil||align=center|VCP||align=center|SBKP||[[Aeropuertu Internacional de Campinas]]||<small>abastez São Paulo</small>||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Chennai]]||{{bandera|India}}India||align=center|MAA||align=center|VOMM||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional de Chennai]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Ciudá de Mexico]]||{{bandera|Méxicu}}Mexico||align=center|MEX||align=center|MMMX||[[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Mexico]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |style="background-color:#DDDDDD"|[[Dalian]]||{{sort|China|{{bandera|República Popular China}}República Popular China}}||align=center|DLC||align=center|ZYTL||style="background-color:#DDDDDD"|[[Aeropuertu Internacional de Dalian Zhoushuizit]] <sup>[T]</sup>||||align=center|<ref name=former2>[https://web.archive.org/web/20121020184936/http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-7571101_ITM Article lists Amman, Bangkok, Colombo, Dalian, Dhaka, Istanbul, Liege, New York, Singapore]. Consultáu'l 25 d'agostu de 2011.</ref> |- |[[Dakar]]||{{bandera|Senegal}}Senegal||align=center|DKR||align=center|GOOY||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional de Dakar-Yoff/Léopold Sédar Senghor]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |style="background-color:#DDDDDD"|[[Xibuti]]||{{bandera|Xibuti}}Xibuti||align=center|JIB||align=center| HDAM||style="background-color:#DDDDDD"|[[Aeropuertu Internacional de Xibuti-Ambouli]] <sup>[T]</sup>||||align=center|<ref>[https://web.archive.org/web/20121011084649/http://www.ameinfo.com/109485.html EK freighter service to Djibouti]. Consultáu'l 25 d'agostu de 2011.</ref> |- |[[Dubái]]||{{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}}Emiratos Árabes Xuníos||align=center|DXB||align=center|OMDB||style="background-color: #D0e7FF"|[[Aeropuertu Internacional de Dubái]] †||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Düsseldorf]]||{{bandera|Alemaña}}Alemaña||align=center|DDL||align=center|EDDL||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional de Düsseldorf]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Eldoret]]||{{bandera|Kenia}}Kenia||align=center|EDL||align=center|HKEL||[[Aeropuertu Internacional de Eldoret]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Entebbe]]||{{bandera|Uganda}}Uganda||align=center|EBB||align=center|HUEN||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional de Entebbe]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Frankfurt]]||{{bandera|Alemaña}}Alemaña||align=center|FRA||align=center|EDDF||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu de Frankfurt del Main]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Gotemburgu]]||{{bandera|Suecia}}Suecia||align=center|GOT||align=center|ESGG||[[Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |style="background-color:#DDDDDD"|Hahn||{{bandera|Alemaña}}Alemaña||align=center|FHN||align=center|EDFH||style="background-color:#DDDDDD"|[[Aeropuertu de Frankfurt-Hahn]] <sup>[T]</sup>||||align=center|<ref name=former>[https://web.archive.org/web/20091229174331/http://oilandgasdireutory.com/2009/corporate/EmiratesSky.pdf Article lists various freighter routes]. Consultáu'l 25 d'agostu de 2011.</ref> |- |[[Ḥong Kong]]|||{{bandera|Hong Kong}}Hong Kong||align=center|HKG||align=center|VHHH||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional de Hong Kong]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Islamabad]]||{{bandera|Paquistán}}Paquistán||align=center|ISB||align=center|OPRN||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional Benazir Bhutto]] ¤||||align=center|<ref name=former4>[https://web.archive.org/web/20110607130435/http://www.ameinfo.com/74467.html Article lists Bangalore, Delhi, Islamabad, Khartoum, Lahore, Sanaa]. Consultáu'l 25 d'agostu de 2011.</ref> |- |[[Kabul]]||{{bandera|Afganistán}}Afganistán||align=center|KBL||align=center|OAKB||[[Aeropuertu Internacional de Kabul]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Lagos]]||{{bandera|Nixeria}}Nixeria||align=center|LOS||align=center|DNMM||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional Murtala Muhammed]] ¤||||align=center|<ref name=former4/> |- |[[Lahore]] ||{{bandera|Paquistán}}Paquistán||align=center|LHE||align=center|OPLA||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional Allama Iqbal]] ¤||||align=center|<ref name=former4/> |- |style="background-color:#DDDDDD"|[[Liexa]]||{{bandera|Bélxica}}Bélxica||align=center|LGG||align=center|EBLG||style="background-color: #DDDDDD"|[[Aeropuertu de Liexa]] <sup>[T]</sup>||||align=center|<ref name=former2/> |- |[[Lilongüe]]||{{bandera|Malawi}}Malawi||align=center|LLW||align=center|FWKI||[[Aeropuertu Internacional de Lilongüe]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |style="background-color:#DDDDDD"|[[Luxemburgu]]||{{bandera|Luxemburgu}}Luxemburgu||align=center|LUX||align=center|ELLX||style="background-color:#DDDDDD"| [[Aeropuertu de Luxemburgu]] <sup>[T]</sup>||||align=center| |- |[[Nairobi]]||{{bandera|Kenia}}Kenia||align=center|NBO||align=center|HKJK||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional Jomo Kenyatta]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Seúl]]||{{bandera|Corea del Sur}}Corea del Sur||align=center|ICN||align=center|RKSI||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional d'Incheon]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Shanghai]]||{{sort|China|{{bandera|República Popular China}}República Popular China}}||align=center|PVG||align=center|ZSPD||style="background-color:#DDFFDD"|[[Aeropuertu Internacional de Shanghai Pudong]] ¤||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |style="background-color:#DDDDDD"|[[Sharjah (Emiratu)|Sharjah]]||{{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}}Emiratos Árabes Xuníos||align=center|SHJ||align=center|OMSJ||style="background-color:#DDDDDD"|[[Aeropuertu Internacional de Sharjah]] <sup>[T]</sup>||||align=center|<ref name=Cargo/> |- | [[Taipéi]]||{{bandera|Taiwán}}Taiwán||align=center|TPE||align=center|RCTP||[[Aeropuertu Internacional de Taiwán Taoyuan]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Toledo (Ohio)|Toledo]]||{{bandera|Estaos Xuníos}}Estaos Xuníos||align=center|TOL||align=center|KTOL||[[Toledo Express Airport]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Zaragoza]]||{{bandera|España}}España||align=center|ZAZ||align=center|LEZG||[[Aeropuertu de Zaragoza]]||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Quitu]]||{{bandera|Ecuador}}Ecuador||align=center|UIO||align=center|SEQU||style="background-color:#FFFF80"|[[Aeropuertu Internacional Mariscal Sucre]]^||||align=center|<ref name=Cargo/> |- |[[Ciudad del Este]]||{{bandera|Paraguái}}Paraguay||align=center|AGT||align=center|SGES||style="background-color:#FFFF80"|[[Aeropuertu Internacional Guaraní]]^||||align=center|<ref name=Cargo/> |} == Flota == La flota de Emirates SkyCargo fleet consiste nes siguientes aeronaves (a agostu de 2011):<ref>{{Cita web |url=http://www.planespotters.net/Airline/Emirates?show=all |títulu=Emirates SkyCargo Fleet |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120220133808/http://www.planespotters.net/Airline/Emirates?show=all |fechaarchivu=2012-02-20 }}</ref> <center> {| class="toccolours" border="1" cellpadding="3" style="border-collapse:collapse;text-align" |+ '''Flora de Emirates SkyCargo''' |- style="background:linen;" !Aeronave !Total !Futures !Capacidá pa carga !Notes |- |[[Boeing 747-400#747-400F|Boeing 747-400BDSF]] |1 |— |117000 kg |operáu por [[World Airways]] |- |[[Boeing 747-400#747-400ERF|Boeing 747-400ERF]] |2 |— |117000 kg |operáu por [[TNT Airways]] |- |[[Boeing 747-400#747-400F|Boeing 747-400F]] |3 |— |117000 kg |operáu por [[Atles Air]] |- |[[Boeing 747-8#747-8 Freighter|Boeing 747-8F]] |— |10 |140000 kg | |- |[[Boeing 777#777 Freighter|Boeing 777F]] |2 |6 |103000 kg | |- !Total !8 !16 ! |} </center> == Notes == {{llistaref|group=nota}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * [http://www.skycargo.com Sitiu web oficial] * [http://www.theemiratesgroup.com/english Grupu Emirates] * {{Enllaz rotu|1=Emirates Media Centre |2=http://mediacentre.ekgroup.com/home.asp?TYPE=NEWS- |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{ORDENAR:Emirates Skycargo}} {{Tradubot|Emirates SkyCargo}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Aereollinies de los Emiratos Árabes Xuníos]] 9y02bevjp6eiai1rzwonncw4oa0c3sa Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 0 154902 4500958 4483193 2026-06-20T14:19:42Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 2 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500958 wikitext text/x-wiki {{Ficha d'eleición | nome_elección = Eleiciones al [[Parllamentu Européu]] de [[2014]]<br />[[Ficheru:Europarl logo.svg|85px|link=Parllamentu Européu]] |compactu = ok |encurso = non |anchu = 55 |país = Xunión Europea |fecha_elección = [[22 de mayu|22]]-[[25 de mayu]] de [[2014]] |elección_anterior = Eleiciones al Parllamentu Européu de 2009 |fecha_anterior = 2009 |siguiente_elección = Eleiciones al Parllamentu Européu de 2019 |siguiente_fecha = 2019 |tipu = Llexislativa |escaños_pa_eleiciones= 751 |endisputa = <small>751 escaños del Parllamentu Européu</small> |rexistraos = |votantes = |participación = 43.09 |participación_ant = 43.00 |imaxe1 = Ficheru:Ioannes Claudius Juncker die 7 Martis 2014.jpg |color1 = #3399FF |partíu1 = [[Partíu Popular Européu|Popular Européu]] |líder1 = [[Jean-Claude Juncker]] |coalición1 = |votos1 = 38.610.376 |escaños1 = 212 |escaños1_ant = 268 |porcentaxe1 = 28.23 |imaxe2 = Ficheru:Martinus Schulz die 15 Novembris 2013.jpg |color2 = #F10000 |partíu2 = [[Partíu de los Socialistes Europeos|PES]] |líder2 = [[Martin Schulz]] |coalición2 = |votos2 = 40.202.068 |escaños2 = 184 |escaños2_ant = 195 |porcentaxe2 = 24.50 |imaxe3 = Ficheru:Guy Verhofstadt die 30 Martis 2012.jpg |color3 = #FFFF00 |partíu3 = [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]] |coalición3 = |partíu1_coalición3 = [[Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|ALDE]] |partíu2_coalición3 = [[Partíu Demócrata Européu]] |líder3 = [[Guy Verhofstadt]] |votos3 = 11.652.405 |escaños3 = 61 |escaños3_ant = 86 |porcentaxe3 = 8.12 |imaxe4 = File:Darkblue flag waving.svg |color4 = #0000EB |partíu4 = [[Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos|ACRE]] |líder4 = |votos4 = 8.612.168 |escaños4 = 42 |escaños4_ant = 45 |porcentaxe4 = 5.59 |imaxe5 = File:Darkblue flag waving.svg |color5 = #0000EB |partíu5 = [[Alianza Europea pola Llibertá]] |líder5 = |votos5 = 10.830.339 |escaños5 = 38 |escaños5_ant = 17 |porcentaxe5 = 5.06 |imaxe6 = Ficheru:Ska Keller y José Bobé, candidatos del Partíu Verde Européu a les Eleiciones 2014.jpg |color6 = #009900 |partíu6 = [[Partíu Verde Européu|Verde]] |líder6 = [[Ska Keller]] y [[José Bové]] |votos6 = 12.058.475 |escaños6 = 36 |escaños6_ant = 45 |porcentaxe6 = 4.79 |imaxe7 = Ficheru:Alexis Tsipras die 16 Ianuarii 2012.jpg |color7 = #C10000 |partíu7 = [[Partíu de la Izquierda Europea|Izquierda Europea]] |líder7 = [[Alexis Tsipras]] |votos7 = 9.243.548 |escaños7 = 28 |escaños7_ant = 23 |porcentaxe7 = 3.73 |imaxe8 = File:Purple flag waving.svg |color8 = #A11480 |partíu8 = [[Alianza Llibre Europea]] |líder8 = |escaños8 = 11 |escaños8_ant = 7 |porcentaxe8 = 1.46 |imaxe9 = File:Green flag waving.svg |color9 = teal |partíu9 = [[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta|Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta]] |líder9 = |votos9 = 10.830.339 |escaños9 = 8 |escaños9_ant = 17 |porcentaxe9 = 1.07 |imaxe10 = File:Orange flag waving.svg |color10 = #B8860B |partíu10 = [[Frente Nacional Européu]] (NEF) |líder10 = |escaños10 = 4 |escaños10_ant = |porcentaxe10 = 0.53 |diagrama_títulu = [[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu]] más votáu por circunscripción eleutoral |diagrama = Ficheru:EP 2014 results stripes.svg |diagrama_tamañu = 300px |lleenda1 = {{lleenda|LightSkyBlue|color2=white|testu2=|[[Grupu del Partíu Popular Européu|EPP]]}}{{lleenda|Gold|color2=|testu2=|[[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|ALDE]]}}{{lleenda|LimeGreen|color2=white|testu2=|[[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea|Verdes-EFA]]}}{{lleenda|DarkCyan|color2=white|testu2=|[[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta|EFDD]]}} |lleenda2 = {{lleenda|Red|color2=white|testu2=|[[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|S&D]]}}{{lleenda|MediumBlue|color2=white|testu2=|[[Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos|AECR]]}}{{lleenda|Maroon|color2=white|testu2=|[[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica|GUE-NGL]]}}{{lleenda|#333333|color2=white|testu2=|[[Non inscritos (Parllamentu Européu)|Non adscritos]]}} |diagrama2_títulu = Composición por [[Grupos políticos del Parllamentu Européu|grupos]] del [[Parllamentu Européu]] |diagrama2 = Ficheru:European Parliament 2014.svg |diagrama2_tamañu = 300px |lleenda1_2 = {{lleenda|#3399FF|color2=white|testu2=|[[Grupu del Partíu Popular Européu|PPE]]}}{{lleenda|#0054A5|color2=white|testu2=|[[Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos|AECR]]}}{{lleenda|#800000|color2=white|testu2=|[[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica|GUE-NGL]]}}{{lleenda|#40e0D0|color2=white|testu2=|[[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta|EFDD]]}} |lleenda2_2 = {{lleenda|#F0001C|color2=white|testu2=|[[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|S&D]]}}{{lleenda|#FFD700|color2=|testu2=|[[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|ALDE]]}}{{lleenda|#32CD32|color2=white|testu2=|[[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea|Verdes-EFA]]}}{{lleenda|#909090|color2=white|testu2=|[[Non inscritos (Parllamentu Européu)|Non adscritos]]}} | cargu = [[Ficheru:Flag of Europe.svg|40px]]<br />[[Presidente de la Comisión Europea]] | predecesor = [[José Manuel Durão Barroso|José Manuel<br />Durão Barroso]] |partíu_predecesor = [[Ficheru:EPP-EVP-Logo-German-2011.svg|35px|link=Partíu Popular Européu]] |socesor = [[Jean-Claude Juncker|Jean-Claude<br />Juncker]] |partíu_socesor = [[Ficheru:EPP-EVP-Logo-German-2011.svg|35px|link=Partíu Popular Européu]] |sitiu_web = [https://web.archive.org/web/20140505105516/http://www.resultados-elecciones2014.eu/es/election-results-2014.html Resultaos na páxina web del Parllamentu Européu] }} Les '''[[Eleiciones al Parllamentu Européu|eleiciones al]] [[Parllamentu Européu]] de [[2014]]''' tuvieron llugar na [[Xunión Europea]], ente'l 22 y el 25 de mayu,<ref>{{cita noticia |autor=Axencia EFE |enllaceautor=Axencia EFE |títulu=El Parllamentu Européu adelantra les eleiciones de mayu de 2014 |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/21/union_europea/1369149151.html|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |editorial=[[Unidá Editorial]] |fecha=21 de mayu de 2013}}</ref> con una participación del 43,09%, similar a les de les [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2009|eleiciones de 2009]].<ref name="participación">{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Eleiciones 2014: Participación |url=http://www.resultados-elecciones2014.eu/es/turnout.html |fecha=25 de mayu de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140708030303/http://www.resultados-elecciones2014.eu/es/turnout.html |archivedate=2014-07-08 |fechaaccesu=2023-02-21 }}</ref> Nelles escoyéronse por [[sufraxu universal]], [[Sufraxu direutu|direutu]], llibre y [[Sufraxu secretu|secretu]] los 751 [[Diputáu al Parllamentu Européu|diputaos europeos]] que van integrar la [[Parllamentu Européu|eurocámara]] y que van representar a la [[ciudadanía europea]] nel periodu entendíu dende [[2014]] a [[2019]],<ref>{{cita noticia |nome=Eliseo|apellíos=Oliveras |títulu=Un Parllamentu Européu de 751 diputaos |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/europa/parllamentu-européu-751-diputaos-3175969|periódicu=[[El Periódico de Catalunya]] |editorial=[[Grupu Zeta]] |fecha=6 de marzu de 2014}}</ref> la VIII llexislatura de la cámara.<ref>{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Convocatoria de propuestes pal establecimientu de convenios de cooperación marco de proyeutos de sensibilización pública sobre'l Parllamentu Européu y pa fomentar un ampliu interés nel procesu decisoriu européu |url=http://www.europarl.europa.eu/tenders/1_1-Partner_Call_for_proposals_2012_YE_modif1206_2.pdf}}</ref> Fueron les primeres eleiciones tres la entrada a valir del [[Tratáu de Lisboa]], qu'introdució cambeos na composición de la cámara y dio más poder al [[Parllamentu Européu]].<ref name=TratadoLisboa>{{cita noticia |autor=Boletín Oficial del Estáu |enllaceautor=Boletín Oficial del Estáu |títulu=Tratáu de Lisboa pol que se modificar el Tratáu de la Xunión Europea y el Tratáu constitutivu de la Comunidá Europea |url=http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-Z-2007-70005 |fecha=17 d'avientu de 2007}}</ref><ref>{{cita noticia |nome=Eliseo|apellíos=Oliveras |títulu=Un Parllamentu Européu de 751 diputaos |url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/europa/parllamentu-européu-751-diputaos-3175969|periódicu=[[British Broadcasting Corporation]] |fecha=1 d'avientu de 2009}}</ref> Agora ye esta cámara la que tien de nomar al [[Presidente de la Comisión Europea]], a propuesta del [[Conseyu Européu]] en función de los resultaos de les eleiciones, por mayoría cualificada.<ref name=TratadoUEa177>{{cita noticia |autor=Boletín Oficial del Estáu |enllaceautor=Boletín Oficial del Estáu |títulu=Versión consolidada del Tratáu de Funcionamientu de la Xunión Europea |url=http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-Z-2010-70006 |fecha=30 de marzu de 2010 |cita=Artículu 17.7}}</ref><ref>{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Los Trataos y el Parllamentu Européu |url=http://www.europarl.europa.eu/aboutparliament/es/00b82c7869/Los Trataos-y-el Parllamentu Européu.html}}</ref> Por formaciones, el [[Partíu Popular Européu]] foi'l ganador de les eleiciones con 212 diputaos, perdiendo 56 en rellación a la fin de la VII llexislatura del [[Parllamentu Européu]]. Siguió-y el [[Partíu de los Socialistes Europeos]] con 184 escaños, 11 menos qu'antes de les eleiciones, el [[Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]] con 50 escaños, que perdió 23 asientos, l'[[Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos]], que perdió trés, y l'[[Alianza Europea pola Llibertá]], que llogró xubir 21 escaños hasta los 38 eurodiputaos.<ref name="ResultadosPartidos">{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Eleiciones 2014: Escaños por Estáu miembru |url=http://www.resultados-elecciones2014.eu/es/seats-group-member-2014.html |fecha=25 de mayu de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140708092219/http://www.resultados-elecciones2014.eu/es/seats-group-member-2014.html |archivedate=2014-07-08 |fechaaccesu=2023-02-21 }}</ref> Por grupos, el [[Grupu del Partíu Popular Européu]] volvió ser el más grande con 221 escaños, perdiendo 52 al respective de antes de les eleiciones, siguíu del [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]] que se quedó en 191, perdiendo solu cinco. El [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]] llogró la tercer plaza con 68 diputaos, superando asina al [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]].<ref name="ResultadosGrupos">{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Eleiciones 2014: Escaños per grupu políticu y Estáu miembru |url=http://www.resultados-elecciones2014.eu/es/seats-group-member-2014.html |fecha=25 de mayu de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140708092219/http://www.resultados-elecciones2014.eu/es/seats-group-member-2014.html |archivedate=2014-07-08 |fechaaccesu=2023-02-21 }}</ref> == Aspeutos relevantes == [[Ficheru:Hemicycle of European Parliament, Strasbourg, with chamber orchestra performing-cropped.jpg|thumb|220px|Hemiciclu del [[Parllamentu Européu]] n'[[Estrasburgu]], ([[Francia]]).]] [[Ficheru:European Parliament - Hemicycle.jpg|thumb|220px|Hemiciclu del [[Parllamentu Européu]] en [[Bruxeles]]]] [[Ficheru:EP V GdL.jpg|thumb|220px|[[Espaciu Léopold|Espacio Leopoldo]], sede de trabayu del [[Parllamentu Européu]] en [[Bruxeles]], ([[Bélxica]]).]] === Importancia sobre l'alderique federalista === El [[12 de setiembre]] de [[2012]], el [[Presidente de la Comisión Europea]] [[José Manuel Durão Barroso]] realizó, mientres el so discursu sobre l'estáu de la [[Xunión Europea]] nel [[Parllamentu Européu]], un llamamientu pa la creación d'una [[federación]] d'Estaos nación n'Europa. Non a manera d'un superestado, sinón d'una federación democrática na que se comparta [[soberanía]] por que la ciudadanía pueda exercer un mayor control.<ref name=SOTEU2012>{{cita noticia |autor=Xunión Europea |enllaceautor=Xunión Europea |títulu=Discursu sobre l'estáu de la Unión 2012 de José Manuel Durão Barroso |url=http://europa.eu/rapid/press-release_SPEECH-12-596_ye.htm?locale=es |fecha=30 de marzu de 2010}}</ref><ref>{{cita noticia |nome=Javier G.|apellíos=Gallego |títulu=Barroso reclama una federación d'estaos europeos, 'non un superestado' |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2012/09/12/economia/1347437896.html|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |editorial=[[Unidá Editorial]] |fecha=12 de setiembre de 2012}}</ref> La federación europea ye, según Durão Barroso, l'horizonte políticu de la Xunión Europea. Afirmó que pa esto va ser necesariu crear un nuevu tratáu que modifique a los anteriores y fomentar un alderique al respeutu en toa Europa, nel que les futures Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 van ser decisives. Antes de la celebración d'estos comicios, la [[Comisión Europea]] va presentar el so proyeutu d'estructura de la futura Xunión Europea ya idees concretes sobre'l cambéu de los trataos por que sían oxetu d'alderique. El so oxetivu ye faer que la Xunión Europea seya más abierta y democrática.<ref name=SOTEU2012 /> === Eleición del Presidente de la Comisión === {{VT|Tercer mandatu presidencial permanente del Conseyu Européu}} Según un [[eurobarómetru]] de xunu de 2012, el 54% de los [[Ciudadanía europea|ciudadanos europeos]] veríense más animaos a participar nes eleiciones europees nel casu de que les distintes aliances polítiques pudieren presentar un candidatu al puestu de Presidente de la Comisión Europea basándose nun programa conxuntu.<ref>{{cita noticia |autor=Eurobarómetru |enllaceautor=Eurobarómetru |títulu=Los europeos a dos años de les eleiciones europees de 2014 |url=http://www.europarl.europa.eu/pdf/eurobarometre/2012/election_2012/9-%20EB77.4%20Europeans%20two%20years%20before%20the%202014%20European%20elections%20YE%20(YE).pdf |fecha=xunu de 2012}}</ref> Nesti sentíu, y yá que pa les próximes eleiciones la eurocámara tendrá de nomar al Presidente,<ref name=TratadoLisboa /> Barroso pidió nel so discursu que los [[Partíu políticu européu|partíos políticos europeos]] presentaren el so candidatu pal cargu de [[Presidente de la Comisión Europea]] coles mires d'efectuar asina unos comicios verdaderamente europeos, reforzando'l papel de los partíos, que frecuentemente presenten l'alderique políticu como si produxérase namái ente partíos políticos nacionales, y evitando la desconexón real ente les sos actuaciones nos parllamentos nacionales y nel Parllamentu Européu.<ref name=SOTEU2012 /> == Candidatures europees == [[Ficheru:Ioannes Claudius Juncker die 7 Martis 2014.jpg|thumb|220px|[[Jean-Claude Juncker]], candidatu del [[Partíu Popular Européu]].]] [[Ficheru:Martinus Schulz die 15 Novembris 2013.jpg|thumb|220px|[[Martin Schulz]], candidatu del [[Partíu de los Socialistes Europeos]].]] [[Ficheru:Guy Verhofstadt die 30 Martis 2012.jpg|thumb|220px|[[Guy Verhofstadt]], candidatu del [[Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]] y del [[Partíu Demócrata Européu]].]] [[Ficheru:Ska Keller (10851856583).jpg|thumb|220px|[[Ska Keller]], candidata del [[Partíu Verde Européu]].]] [[Ficheru:José Bové - Meeting in Toulouse for the 2007 French presidential election 0188 2007-04-18 cropped.jpg|thumb|220px|[[José Bové]], candidatu del [[Partíu Verde Européu]].]] [[Ficheru:Alexis Tsipras die 16 Ianuarii 2012.jpg|thumb|220px|[[Alexis Tsipras]], candidatu del [[Partíu de la Izquierda Europea]].]] [[Ficheru:Amelia Andersdotter pirat.jpg|thumb|220px|[[Amelia Andersdotter]], candidata del [[Partíu Pirata Européu]].]] [[Ficheru:Peter sunde close up.jpg|thumb|220px|[[Peter Sunde]], candidatu del [[Partíu Pirata Européu]].]] {{VT|Partíu políticu européu|Composición saliente de los grupos políticos na VII Llexislatura del Parllamentu Européu}} Los partíos nacionales de la [[Xunión Europea]] suelen entamase al traviés de [[Partíu políticu européu|partíos políticos europeos]]. Pa ser un partíu oficial, les agrupaciones tienen de tener una representación significativa en siquier una cuarta parte de los Estaos de la Unión, respetar los valores y principios sobre los que se funda la Xunión Europea y participar nes [[eleiciones europees]], o manifestar la so intención de faelo.<ref>{{cita noticia |autor=Eur-Lex |títulu=Reglamentu del Parllamentu Européu y del Conseyu, relativu al estatutu y el financiamientu de los partíos políticos a escala europea |url=http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX:32003R2004 |fecha=15 de payares de 2003}}</ref> A la fin de la VII llexislatura del [[Parllamentu Européu]], teníen guarda un total de 15 [[Partíu políticu européu|partíos políticos europeos]], o aliances informales de partíos políticos de la [[Xunión Europea]]. El [[Partíu Popular Européu]] yera'l que más presencia tenía con 269 escaños, siguíu del [[Partíu de los Socialistes Europeos]] y del [[Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]] con 195 y 73 eurodiputaos respeutivamente. Otros, como l'[[Alianza pola Europa de les Democracies]] o'l [[Movimientu Políticu Cristianu Européu]] teníen solo un representante. Amás, los [[Partíu políticu européu|partíos políticos europeos]] formen los [[grupos políticos del Parllamentu Européu]]. Sicasí, estos grupos non siempres correspuenden totalmente colos partíos, yá que de cutiu dellos partíos políticos formen un únicu grupu o diputaos d'un mesmu partíu formen parte de grupos estremaos. Pa formar un grupu políticu precísense siquier 25 diputaos de siete países, lo que representa un cuartu de los [[Estáu miembru de la Xunión Europea]].<ref name="FormaciónGPs">{{cita noticia |nome=Honor |apellíu=Mahony |títulu=Nueves regles por que seya más difícil pa los diputaos formar grupos políticos |url=http://www.eppgroup.eu/news/List-of-EPP-Group-MEPs-from-2014-to-2019 |periódicu=EUObserver |fecha=9 de xunu de 2008 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140607001949/http://www.eppgroup.eu/news/List-of-EPP-Group-MEPs-from-2014-to-2019 |archivedate=2014-06-07 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> === Partíu Popular Européu === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 269 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu del Partíu Popular Européu]]. El [[Partíu Popular Européu]] (EPP) arrexuntaba a final de llexislatura a 72 partíos d'[[Estáu miembru de la Xunión Europea|estaos miembros]] de la [[Xunión Europea]] y de fora de la mesma, con ideoloxíes de [[democracia cristiana]], [[conservadorismu]], [[conservadorismu social]], [[humanismu cristianu]] y [[Federalismu européu|europeísmu]]. La [[Unión Demócrata Cristiana (Alemaña)|Unión Demócrata Cristiana]] d'[[Alemaña]], con 40 escaños, y el [[Partíu Popular]] d'[[España]], con 24 eurodiputaos, fueron les principales fuercies del partíu na llexislatura 2009-2014 del [[Parllamentu Européu]].<ref>{{cita noticia |autor=Partíu Popular Européu |enllaceautor=Partíu Popular Européu |títulu=¿Quién somos? |url=http://www.epp.eu/who-are-we |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140131023425/http://www.epp.eu/who-are-we |fechaarchivu=31 de xineru de 2014 }}</ref> === Partíu de los Socialistes Europeos === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 195 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]]. El [[Partíu de los Socialistes Europeos]] (PSE) arrexuntaba en [[2014]] a 56 partíos d'estaos miembros de la [[Xunión Europea]] y de fora de la mesma, con ideoloxíes [[Socialdemocracia|socialdemócrates]], [[socialista|socialistes]] y [[llaborista|llaboristes]]. Na llexislatura 2009-2014, el [[Partíu Socialista Obreru Español]] y el [[Partíu Socialdemócrata d'Alemaña]] con 23 escaños, según el [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] d'[[Italia]] con 21 escaños, llevaron el pesu del partíu nel [[Parllamentu Européu]].<ref>{{cita noticia |autor=Partíu de los Socialistes Europeos |enllaceautor=Partíu de los Socialistes Europeos |títulu=Nueses polítiques |url=http://www.pes.eu/our_issues |idioma=inglés}}</ref> === Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 73 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de l'Alianza de los Demócrates y Lliberales per Europa]]. El [[Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]] (ALDE Party) arrexuntaba a 42 partíos de 24 países de la [[Xunión Europea]], según otros 17 partíos de 14 países estracomunitarios. Dientro de les sos corrientes ideolóxiques internes atopen el [[socioliberalismu|social lliberalismu]], el [[radicalismu]], el [[lliberalismu clásicu]] y el [[federalismu européu]]. Los sos dos principales fuercies nel [[Parllamentu Européu]] en [[2014]] yeren el [[Partíu Democráticu Lliberal]] d'[[Alemaña]] y los [[Lliberal Demócrates (Reinu Xuníu)|Lliberal Demócrates]] del [[Reinu Xuníu]] con 12 eurodiputaos cada unu.<ref>{{cita noticia |autor=Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa |enllaceautor=Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa |títulu=Sobre nós |url=http://www.aldeparty.eu/en/about/the-alde-party |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140122141303/http://www.aldeparty.eu/en/about/the-alde-party |fechaarchivu=22 de xineru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140122141303/http://www.aldeparty.eu/en/about/the-alde-party |archivedate=2014-01-22 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> === Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 45 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]]. L'[[Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos]] (AECR) arrexuntaba a 19 partíos de 16 países distintos, d'ideoloxía [[conservadorismu|conservadora]], [[euroescéptico|euroescéptica]] y anti[[federalismu européu|federalista]]. El partíu con más pesu dientro del grupu yera'l [[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|Partíu Convervador]] del [[Reinu Xuníu]] con 25 escaños, y fundador del mesmu en biforcándose del [[Partíu Popular Européu]], siguíu del [[Partíu Democráticu Cívicu]] de la [[República Checa]].<ref>{{cita noticia |autor=Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos |enllaceautor=Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos |títulu=Información política |url=http://www.aecr.eu/legal/ |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140309180519/http://www.aecr.eu/legal/ |archivedate=2014-03-09 |fechaaccesu=2025-02-27 }}</ref> === Partíu Verde Européu === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 45 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]]. El [[Partíu Verde Européu]] (EGP) arrexuntaba en [[2014]] a 32 partíos ecoloxistes nacionales de 29 países d'[[Europa]], con cuatro non miembros de la [[Xunión Europea]], nuna formación de dimensión europea. Tien como raigañu ideolóxicu les [[política verde|polítiques verdes]] como la [[responsabilidá ambiental]], la [[llibertá individual]], la [[democracia]], la [[multiculturalismu|diversidá]], la [[xusticia social]], la [[igualdá de xéneru]], un [[desenvolvimientu sostenible]] global, y la [[non-violencia]]. Na llexislatura 2009-2014 foi la [[Alianza 90/Los Verdes]] d'[[Alemaña]] quien llevó'l pesu del grupu con 14 diputaos frente a los seis de [[Les Verts (Francia)|Les Verts]] de [[Francia]] y los dos diputaos de [[Los Verdes-L'Alternativa Verde]] d'[[Austria]], d'[[Izquierda Verde (Países Baxos)|Izquierda Verde]] de los [[Países Baxos]] y del [[Partíu Verde d'Inglaterra y Gales]] del [[Reinu Xuníu]].<ref>{{cita noticia |autor=Partíu Verde Européu |enllaceautor=Partíu Verde Européu |títulu=Más información sobre'l EGP |url=http://europeangreens.eu/learn-about-egp |idioma=inglés}}</ref> === Partíu de la Izquierda Europea === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 23 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]]. El [[Partíu de la Izquierda Europea]] (PEL) arrexuntaba a 35 partíos de 21 países de la [[Xunión Europea]], tanto de plenu derechu como observadores. La formación ye considerada d'[[esquierda]] [[anticapitalista]] europea, siendo principalmente de les corrientes [[comunista|comunistes]] y [[Socialismu Democrático|socialistes democráticos]]. El [[Die Linke]] d'[[Alemaña]], con ocho eurodiputáu, y l'observador [[Partíu Comunista de Bohemia y Moravia]], con cuatro asiento, yeren los principales partíos del grupu.<ref>{{cita noticia |autor=Partíu de la Izquierda Europea |enllaceautor=Partíu de la Izquierda Europea |títulu=Sobre European Left |url=http://www.european-left.org/about-l'idioma inglés}}</ref> === Movimientu pola Europa de les Llibertaes y la Democracia === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 17 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia]]. El [[Movimientu pola Europa de les Llibertaes y la Democracia]] (MELD) integraba en [[2014]] a 13 partíos políticos de 12 países de la [[Xunión Europea]]. La so ideoloxía enmárcase dientro de la [[estrema derecha]], el [[conservadorismu]] y el [[nacionalismu]]. El partíu con mayor representación foi la [[Lliga Norte]] d'Italia con nueve eurodiputáu, hasta alliniase cola [[Alianza Europea pola Llibertá]], siguíu d'[[Orde y Xusticia]] de Polonia con cuatro escaño.<ref>{{cita noticia |autor=Movimientu pola Europa de les Llibertaes y la Democracia |enllaceautor=Movimientu pola Europa de les Llibertaes y la Democracia |títulu=Sobre nós |url=http://www.meldeuropa.com/?page_id=4 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140108114046/http://www.meldeuropa.com/?page_id=4 |fechaarchivu=8 de xineru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131215195701/http://www.meldeuropa.com/?page_id=4 |archivedate=2013-12-15 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> === Alianza Europea pola Llibertá === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 17 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Non inscritos (Parllamentu Européu)|Non inscritos]]. L'[[Alianza Europea pola Llibertá]] (EAF) integraba a siete partíos políticos y dos observadores de nueve países de la [[Xunión Europea]]. La so ideoloxía xira en redol al [[euroescepticismu]] y la [[estrema derecha]]. El so máximu esponente ye'l [[Frente Nacional (Francia)|Frente Nacional]] [[Francia|francés]], que consiguió tres escaño, y el [[Partíu de la Llibertá d'Austria]], con dos eurodiputaos, amás de la [[Lliga Norte]], con nueve eurodiputáu, que s'allinió con esti partíu en dexando'l [[Movimientu pola Europa de les Llibertaes y la Democracia]].<ref>{{cita noticia |autor=Alianza Europea pola Llibertá |enllaceautor=Alianza Europea pola Llibertá |títulu=Sobre EAF |url=http://eurallfree.org/?q=node/65 |idioma=inglés}}</ref> === Partíu Demócrata Européu === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 13 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de l'Alianza de los Demócrates y Lliberales per Europa]]. El [[Partíu Demócrata Européu]] (EDP) arrexuntaba en [[2014]] a 10 partíos d'ocho países [[Europa|europeos]], según cinco partíos observadores, d'ideoloxía [[centrista]] y fuertemente [[Europeísmu|europeísta]]. Nel Parllamentu saliente, los franceses del [[Movimientu Demócrata]] y de la [[Unión de Demócrates ya Independientes]] son los qu'ostentaben la mayor representación del partíu con cinco diputaos cada unu.<ref>{{cita noticia |autor=Partíu Demócrata Européu |enllaceautor=Partíu Demócrata Européu |títulu=Manifiestu |url=http://www.pde-edp.eu/en/edp/manifesto |idioma=inglés}}</ref> === Alianza Llibre Europea === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 7 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]]. L'[[Alianza Llibre Europea]] (EFA), tamién conocíu como Partíu Democráticu de los Pueblos d'Europa, xune a 40 partíos de 16 países, cola defensa del derechu a l'autodeterminación de los pueblos como principal oxetivu. El [[Partíu Nacional Escocés]] ye'l que más fuercia tien nel [[Parllamentu Européu]] con 2 diputaos ente que [[Nueva Alianza Flamenca]], [[Partíu de la Nación Corsa]], el [[Plaid Cymru]] de [[Gales]], Polos Derechos Humanos nuna Letonia Xunida y el representante de vez d'[[Europa de los Pueblos Verdes]] tienen 1 cada unu. === Alianza Europea de Movimientos Nacionales === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 5 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Non inscritos (Parllamentu Européu)|Non inscritos]]. L'[[Alianza Europea de Movimientos Nacionales]] (AENM) integraba a siete partíos políticos y seis políticos a nivel personal de 11 países de la [[Xunión Europea]]. La so ideoloxía xira en redol al [[euroescepticismu]], el [[ultranacionalismu]] y la [[estrema derecha]]. Los partíos con más fuercia dientro de la eurocámara antes de les eleiciones yeren el [[Movimientu por una Hungría Meyor]] y el [[Partíu Nacional Británicu]] con dos escaños cada unu.<ref>{{cita noticia |autor=Alianza Europea de Movimientos Nacionales |enllaceautor=Alianza Europea de Movimientos Nacionales |títulu=Declaración política |url=http://aemn.eu/political-declaration/ |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20201008223437/http://aemn.eu/political-declaration/ |archivedate=2020-10-08 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> === Alianza de la Izquierda Verde Nórdica === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 2 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de la Izquierda Unitaria Europea-Izquierda Verde Nórdica]] y [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]]. L'[[Alianza de la Izquierda Verde Nórdica]] (NGL) arrexuntaba en [[2014]] a cinco partíos políticos d'[[esquierda]] y [[Ecosocialismu|ecosocialistes]] de [[Finlandia]], [[Islandia]], [[Suecia]], [[Noruega]] y [[Dinamarca]]. Antes de les eleiciones, formaben parte del [[Parllamentu Européu]] el [[Partíu de la Izquierda]] suecu y el [[Partíu Popular Socialista (Dinamarca)|Partíu Popular Socialista]] danés, que de la mesma yera observador del [[Partíu Verde Européu]]. === Movimientu Políticu Cristianu Européu === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 2 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]]. El [[Movimientu Políticu Cristianu Européu]] (ECPM) integraba en [[2014]] a 17 partíos políticos de 13 países de la [[Xunión Europea]] y el restu del continente. La so ideoloxía xira en redol al [[catolicismu]] y el [[conservadorismu]]. El so dos únicos representantes mientres la llexislatura [[2009]]-2014 fueron los [[eurodiputáu]] del partíu [[Unión Cristiana (Países Baxos)|Unión Cristiana]] y del [[Partíu Políticu Reformáu]] de los [[Países Baxos]].<ref>{{cita noticia |autor=Movimientu Políticu Cristianu Européu |enllaceautor=Movimientu Políticu Cristianu Européu |títulu=Sobre nós |url=http://ecpm.info/about |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140703194957/http://ecpm.info/about |archivedate=2014-07-03 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> === Partíu Pirata Européu === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 2 escaños. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]]. El [[Partíu Pirata Européu]] (Pirates) arrexunta a 18 partíos Pirata de 17 países del [[Europa|continente européu]] y fueron l'únicu partíu minoritariu que presentó candidatos a [[Presidente de la Comisión Europea]]. La so ideoloxía xira en redol a los [[derechos humanos]], el [[derechu d'accesu a la información]], la [[democracia direuta]] y la [[tresparencia]]. Antes de les eleiciones, el [[Partíu Pirata (Suecia)|Partíu Pirata de Suecia]] yera'l so únicu representante nel [[Parllamentu Européu]] con dos escaños.<ref>{{cita noticia |autor=Partíu Pirata Européu |enllaceautor=Partíu Pirata Européu |títulu=Programa común européu |url=https://europeanpirates.eu/common-european-election-programme |idioma=inglés}}</ref> === Alianza pola Europa de les Democracies === * '''Diputaos electos na anterior llexislatura''': 1 escañu. * '''Grupu Parllamentariu na anterior llexislatura''': [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]]. L'[[Alianza pola Europa de les Democracies]] (EUDemocrats) arrexuntaba a partíos, movimientos sociales y políticos a títulu individual de 11 países de la [[Xunión Europea]]. La so ideoloxía xira en redol a la devolución de poder a los países y l'[[euroescepticismu]]. Na anterior llexislatura, el [[Movimientu Popular contra la Xunión Europea]] de [[Dinamarca]] foi l'únicu partíu con representación nel [[Parllamentu Européu]].<ref>{{cita noticia |autor=Alianza pola Europa de les Democracies |enllaceautor=Alianza pola Europa de les Democracies |títulu=Principio de EUDemocrats |url=http://eudemocrats.org/eud/content.php?id=1 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131103055610/http://www.eudemocrats.org/eud/content.php?id=1 |archivedate=2013-11-03 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> == Candidatos a la Presidencia de la Comisión Europea == El Tratáu de Lisboa, qu'entró a valir el 1 d'avientu de 2009, establez nel so artículu 17.7 que'l [[Parllamentu Européu]] va escoyer al [[presidente de la Comisión Europea]] sobre la base d'una propuesta formulada pol [[Conseyu Européu]], teniendo en cuenta los resultaos de los comicios. Esta disposición va aplicar por primer vegada nes eleiciones de 2014,<ref name=TratadoUEa177 /> pero atopóse cola oposición de dellos cargos, como'l presidente del [[Conseyu Européu]], [[Herman Van Rompuy]],<ref>{{cita noticia |autor=EuroActiv |títulu=Van Rompuy burllar de la eleición direuta de presidente de la Comisión |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/internacional/2009/12/091201_tratáu_lisboa_rg.shtml|periódicu=EuroActiv |fecha=14 d'ochobre de 2013 |idioma=inglés}}</ref> la canciller alemana [[Angela Merkel]],<ref>{{cita noticia |nome=Honor|apellíu=Mahony |títulu=Van Rompuy burllar de la eleición direuta de presidente de la Comisión |url=http://euobserver.com/political/121906|periódicu=EUObserver |fecha=25 d'ochobre de 2013 |idioma=inglés}}</ref> y el ex-presidente de la [[Comisión Europea]] [[Jacques Delors]],<ref>{{cita noticia |autor=EuroActiv |títulu=Jacques Delors vería a Pascal Lamy al mandu de la Comisión |url=http://www.euractiv.com/eu-elections-2014/jacques-delors-pascal-lamy-lead-news-531072|periódicu=EuroActiv |fecha=15 d'ochobre de 2013 |idioma=inglés}}</ref> que punxeron en dulda les aspiraciones de los partíos políticos europeos aportunando que l'electu tien que satisfaer les mires de los Estaos miembros en primer llugar. A pesar d'ello, y sobre les bases establecíes nel Tratáu, los principales partíos políticos del [[Parllamentu Européu]], según dalgún partíu minoritariu, decidieron presentar candidatu a presidente, siendo'l [[Partíu Verde Européu]] l'únicu que realizó unes [[Eleición primaria|eleiciones primaries]] pa escoyer a los sos candidatos. Pela contra, l'[[Alianza Llibre Europea]] y l'[[Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos]] apostaron por nun presentar candidatu.<ref>{{cita noticia |autor=EuroActiv |títulu=Los conservadores de la Xunión Europea llamen a la eleición uninominal de los candidatos con una visión estilu 1950 |url=http://www.euractiv.com/sections/eu-elections-2014/eu-conservatives-call-single-candidate-election-campaigns-1950-style|periódicu=EuroActiv |fecha=24 de febreru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> === Jean-Claude Juncker === :'''Candidatu de''': [[Partíu Popular Européu]].<ref>{{cita noticia |autor=Axencia EFE |enllaceautor=Axencia EFE |títulu=La derecha escueye al xefe del Eurogrupu mientres la crisis pa presidir la Comisión Europea |url=https://www.publico.es/internacional/506508/la derecha-escueye-al jefe-del-eurogrupo-mientres-la crisis-pa-presidir-la-comision-europea|periódicu=[[Público (España)|Público]] |editorial=Display Connectors |fecha=7 de marzu de 2014}}</ref> [[Jean-Claude Juncker]] ye un políticu [[Luxemburgu|luxemburgués]] miembru y líder del [[Partíu Popular Social Cristianu]] (PCS o CSV). Nel ámbitu de la [[Xunión Europea]] exerció como [[Presidente del Conseyu Européu|Presidente de vez del Conseyu Européu]] na segunda metá de 1997 y na primer metá de 2005,<ref>{{cita noticia |autor=Luxemburgu 2005 |enllaceautor=Luxemburgu |títulu=Ficha de Jean-Claude Juncker |url=http://www.eu2005.lu/en/presidence/membres/juncker/index.html |idioma=inglés}}</ref> y hasta'l 21 de xineru de 2013 exerció como presidente del [[Eurogrupu]]. === Martin Schulz === :'''Candidatu de''': [[Partíu de los Socialistes Europeos]].<ref>{{cita noticia |autor=Axencia EFE |enllaceautor=Axencia EFE |títulu=Schulz, candidatu de los socialistes europeos a presidir la Comisión Europea |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2013/06/22/union_europea/1371899573.html|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |editorial=[[Unidá Editorial]] |fecha=22 de xunu de 2013}}</ref> [[Martin Schulz]] ye un políticu [[Alemaña|alemán]], miembru del [[Partíu Socialdemócrata d'Alemaña]] (SPD) y exalcalde de la ciudá de [[Würselen]]. Nel ámbitu de la [[Xunión Europea]] exerció como vocera de l'[[Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]] y dende el [[17 de xineru]] de [[2012]] ye [[Presidente del Parllamentu Européu]].<ref>{{cita noticia |nome=Laura |apellíos=Riestra |títulu=Eleiciones europees 2014: Martin Schulz, el candidatu de los socialistes europeos a presidir la Comisión |url=https://www.abc.es/internacional/20140121/abci-perfl-schulz-europees-201401172115.html |periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]] |editorial=[[Vocento]] |fecha=21 de xineru de 2014 }}</ref> === Guy Verhofstadt === :'''Candidatu de''': [[Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]] y [[Partíu Demócrata Européu]].<ref>{{cita noticia |autor=EuroXpress |títulu=Guy Verhofstadt, escoyíu candidatu a la presidencia de la Comisión Europea |url=http://www.euroxpress.es/index.php/noticias/2014/1/20/guy-verhofstadt-escogido-candidatu-a-la presidencia-de-la-comision-europea/ |periódicu=EuroXpress |fecha=20 de xineru de 2014 }}</ref><ref>{{cita noticia |autor=Partíu Demócrata Européu |enllaceautor=Partíu Demócrata Européu |títulu=El PDE escueye a Guy Verhofstadt como candidatu pa la Comisión Europea |url=http://pde-edp.eu/en/news/communiques/guy-verhofstadt-edp-candidate |fecha=12 de marzu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> [[Guy Verhofstadt]] ye un políticu [[Bélxica|belga]], miembru de [[Lliberales y Demócrates Flamencos]] (VLD) y [[primer ministru]] del país ente [[1999]] y [[2008]]. Nel ámbitu de la [[Xunión Europea]], ye diputáu nel [[Parllamentu Européu]] dende [[2009]], ye líder del Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa y yá optó a la presidencia de la Comisión en [[2010]], siendo refugáu poles reticencies del [[Reinu Xuníu]].<ref>{{cita noticia |autor=Axencia EFE |enllaceautor=Axencia EFE |títulu=Guy Verhofstadt, el candidatu lliberal pa presidir la CE |url=http://noticias.lainformacion.com/politica/elecciones-europeas/guy-verhofstadt-el candidatu lliberal-pa-presidir-la ce_w75Bz2XIOZ9ConfWPjiQS1/ |periódicu=La Información editorial=Diximedia Digital |fecha=14 de mayu de 2014 }}</ref> === Ska Keller === :'''Candidata de''': [[Partíu Verde Européu]].<ref name=PrimariasGreen>{{cita noticia |nome=Andrés|apellíu=Gil |títulu=Ska Keller y José Bové van ser los candidatos de los verdes europeos a presidir la Comisión |url=https://www.eldiario.es/politica/Jose-Bove-Ska-Keller-Comision_0_223277901.html|periódicu=[[eldiario.es]] |fecha=29 de xineru de 2014}}</ref> [[Ska Keller|Franziska Maria "Ska" Keller]] ye una política [[Alemaña|alemana]] miembru de [[Alianza 90/Los Verdes]]. Nel ámbitu de la [[Xunión Europea]], foi escoyida miembru del [[Parllamentu Européu]] en [[2009]] participando de diverses comisiones como la de Desarrollu o Comerciu Internacional y siendo miembru de la delegación de la XE nes rellaciones con [[Turquía]].<ref>{{cita noticia |autor=Centro p'asuntos internacionales de Barcelona |títulu=Dato relevantes de Ska Keller |url=http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/europa/alemania/ska_keller}}</ref> === José Bové === :'''Candidatu de''': [[Partíu Verde Européu]].<ref name=PrimariasGreen /> [[José Bové]] ye un [[políticu]] y [[sindicatu|sindicalista]] [[Francia|francés]] del sector agrícola, miembru d'[[Europe Écologie-les Verts]] y excandidato a la [[Presidentes de la República Francesa|presidencia de la República Francesa]] nes [[Eleiciones presidenciales de Francia (2007)|eleiciones de 2007]].<ref>{{cita noticia |autor=Reuters |enllaceautor=Reuters |títulu=José Bové llanzar a la carrera presidencial |url=http://www.lexpress.fr/actualite/politique/jose-bove-se-lance-dans-la-course_462640.html|periódicu=L'Express |fecha=1 de febreru de 2007 |idioma=francés}}</ref> Nel ámbitu de la [[Xunión Europea]], foi proclamáu diputáu nes [[eleiciones al Parllamentu Européu de 2009]] siendo escoyíu vicepresidente de la Comisión d'Agricultura y Desarrollu Rural.<ref>{{cita noticia |autor=-y JDD |títulu=Sud-Ouest: José Bové escoyíu |url=http://www.lejdd.fr/cmc/scanner/elections-europeennes-2009/200924/sud-ouest-jose-bove-elu_215943.html |periódicu=-y JDD |fecha=8 de xunu de 2009 |idioma=francés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140201232444/http://www.lejdd.fr/cmc/scanner/elections-europeennes-2009/200924/sud-ouest-jose-bove-elu_215943.html |fechaarchivu=1 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140201232444/http://www.lejdd.fr/cmc/scanner/elections-europeennes-2009/200924/sud-ouest-jose-bove-elu_215943.html |archivedate=2014-02-01 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref><ref>{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Ficha de José Bové |url=http://www.europarl.europa.eu/meps/es/96744/mep_home.html}}</ref> === Alexis Tsipras === :'''Candidatu de''': [[Partíu de la Izquierda Europea]].<ref>{{cita noticia |nome=Daniel|apellíos=del Pinu |títulu=La izquierda europea propón a Tsipras como candidatu pa dirixir la Comisión Europea |url=https://www.publico.es/internacional/475609/la izquierda europea-propone-a-tsipras-como-candidatu-pa-dirixir-la-comision-europea|periódicu=[[Público (España)|Público]] |editorial=Display Connectors |fecha=18 d'ochobre de 2013}}</ref> [[Alexis Tsipras]] ye un políticu [[Grecia|griegu]], presidente de [[Synaspismos]] (SYN) y líder de la [[Coalición de la Izquierda Radical]] (SYRIZA) que llogró la segunda posición nes [[eleiciones xenerales de Grecia de xunu de 2012]].<ref>{{cita noticia |autor=Gobierno de Grecia |enllaceautor=Grecia |títulu=Resultaos eleutorales de xunu de 2012 |url=http://ekloges-prev.singularlogic.eu/v2012b/public/index.html?lang=n'idioma inglés}}</ref> Nel ámbitu de la [[Xunión Europea]], nun desempeñó cargu dalgunu. === Amelia Andersdotter === :'''Candidata de''': [[Partíu Pirata Européu]].<ref name=CandidatosPPEU>{{cita noticia |autor=-y JDD |títulu=El fundador de 'Pirate Bay' Peter Sunde, camín al Parllamentu Européu |url=http://www.lejdd.fr/cmc/scanner/elections-europeennes-2009/200924/sud-ouest-jose-bove-elu_215943.html |periódicu=The Epoch Times |fecha=21 de marzu de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140201232444/http://www.lejdd.fr/cmc/scanner/elections-europeennes-2009/200924/sud-ouest-jose-bove-elu_215943.html |fechaarchivu=1 de febreru de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140201232444/http://www.lejdd.fr/cmc/scanner/elections-europeennes-2009/200924/sud-ouest-jose-bove-elu_215943.html |archivedate=2014-02-01 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> [[Amelia Andersdotter]] ye una política [[Suecia|sueca]] miembru del [[Partíu Pirata (Suecia)|Partíu Pirata de Suecia]]. Nel ámbitu de la [[Xunión Europea]], foi escoyida como [[eurodiputada]] nes [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2009]] en Suecia.<ref>{{cita noticia |nome=Ernesto |títulu=El Partíu Pirata llogra un segundu escañu nel Parllamentu Européu |url=http://torrentfreak.com/pirate-party-gets-second-seat-in-european-parliament-091104/|periódicu=Torrent Freak |fecha=4 de payares de 2009}}</ref> === Peter Sunde === :'''Candidatu de''': [[Partíu Pirata Européu]].<ref name=CandidatosPPEU /> [[Peter Sunde]] ye un activista [[Finlandia|finlandés]] conocíu por ser cofundador de [[The Pirate Bay]], un [[Tracker (BitTorrent)|tracker de BitTorrent]].<ref>{{cita noticia |nome=Joakim|apellíos=Thorkildsen |títulu=El noruegu Peter acusáu nel casu The Pirate Bay |url=http://www.dagbladet.no/kultur/2008/01/31/525530.html|periódicu=Dagbladet |fecha=31 de xineru de 2008 |idioma=noruegu}}</ref> Ye candidatu pol [[Partíu Pirata (Finlandia)|Partíu Pirata de Finlandia]] y nel ámbitu de la [[Xunión Europea]] nun desempeñó cargu dalgunu. == Alderiques eleutorales == [[Ficheru:Big Crunch Presidential Debate (14073323494).jpg|thumb|260px|Alderique entamáu por Euranet]] El principal [[alderique]], y l'únicu ente cinco candidatos, foi entamáu pola [[Xunión Europea de Radiodifusión]] el [[15 de mayu]] de 2014 y emitíu per televisiones de toa [[Europa]]. Nel mesmu tomaron parte Jean Claude Juncker, del Partíu Popular Européu, Martin Schulz, del Partíu de los Socialistes Europeos, Guy Verhofstadt, del Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa, Ska Keller, del Partíu Verde Européu, y Alexis Tsipras, del Partíu de la Izquierda Europea.<ref>{{cita noticia |autor=Axencia EFE |enllaceautor=Axencia EFE |títulu=El bancia ente los candidatos a presidir la Comisión Europea va ver nel 24 hores de TVE y TV3 |url=http://www.20minutos.es/noticia/2129745/0/eleiciones-europees/alderique-comision/tve-tv3/|periódicu=[[20 minutos]] |editorial=Grupu 20 Minutos |fecha=5 de mayu de 2014}}</ref> La televisión francesa [[France 24]] y la radio [[Radio Francia Internacional]], pela so parte, entamaron el primer alderique de frente ente Jean-Claude Juncker y Martin Schulz el [[9 d'abril]] de 2014, en [[Idioma francés|francés]].<ref>{{cita noticia |autor=France 24 |enllaceautor=France 24 |títulu=El bancia ente Jean-Claude Juncker y Martin Schulz |url=http://www.france24.com/fr/20140409-direct-debat-france-24-jean-claude-juncker-martin-schulz-commission-europe-elections/ |fecha=9 d'abril de 2014 |idioma=francés}}</ref> Esti formatu repitiría'l [[8 de mayu]] nes cadenes [[Alemaña|alemanes]] [[ZDF]] y [[ORF]] n'[[Idioma alemán|alemán]],<ref>{{cita noticia |nome=Von Christoph|apellíos=B. Schilt |títulu=Juncker y Schulz duelu na televisión |url=http://www.welt.de/politik/ausland/article125925674/Juncker-und-Schulz-duellieren-sich-im-Fernsehen.html |fecha=18 de marzu de 2014|periódicu=Die Welt |idioma=alemán}}</ref> el [[13 de mayu]] nes cadenes franceses [[LCI]] y Radio Francia Internacional en francés,<ref>{{cita noticia |autor=TF1 |enllaceautor=TF1 |títulu=L'alderique Juncker/Schulz |url=http://videos.tf1.fr/infos/2014/replay--y-debat-juncker-schulz-8418493.html |fecha=13 de mayu de 2014 |idioma=francés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140515194219/http://videos.tf1.fr/infos/2014/replay--y-debat-juncker-schulz-8418493.html |fechaarchivu=15 de mayu de 2014 }}</ref> y el [[20 de mayu]] na cadena pública alemana [[ARD]] n'alemán.<ref>{{cita noticia |autor=EurActiv |títulu=Alderica televisáu ente Juncker y Schulz |url=http://www.euractiv.com/sections/eu-elections-2014/tv-alderica-show-juncker-schulz-duel-300807 |periódicu=EurActiv |fecha=17 de marzu de 2014 |idioma=inglés }}</ref> Amás, la cadena informativa paneuropea [[Euronews]] entamó un alderique a cuatro ente Jean-Claude Juncker, Martin Schulz, Guy Verhofstadt y Ska Keller el [[28 d'abril]] n'inglés,<ref>{{cita noticia |autor=Foru Européu Nuevu |títulu=El primer alderique européu presidencial, en direuto por televisión ya Internet |url=http://www.youthforum.org/pressrelease/press-release-save-the-date-monday-28th-april-first-ever-european-presidential-alderique-live-on-tv-and-internet/ |fecha=26 de marzu de 2014 |idioma=inglés }}</ref> formatu que se repitiría a otru día pa Euranet Plus, un programa emitíu en radios nacionales y rexonales de toa Europa,<ref>{{cita noticia |autor=Euranet Plus |títulu=Gran alderique presidencial en Euranet Plus |url=http://euranetplus-inside.eu/big-crunch-presidential-alderique-on-april-29/ |fecha=24 d'abril de 2014 |idioma=inglés }}</ref> y el [[9 de mayu]] nel European University Institute y emitíu en [[Radiotelevisione Italiana|RAI]] News 24.<ref>{{cita noticia |autor=European University Institute |títulu=L'estáu de la unión 2014: Programa |url=http://stateoftheunion.eui.eu/programme-2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140407053740/http://stateoftheunion.eui.eu/programme-2014 |fechaarchivu=7 d'abril de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140407053740/http://stateoftheunion.eui.eu/programme-2014 |archivedate=2014-04-07 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> A lo último, Guy Verhofstadt y Ska Keller, candidatos de los lliberales y verdes respeutivamente, realizaron una de frente en francés, el [[19 de mayu]], pa la cadena pública francesa [[France 2]].<ref>{{cita noticia |autor=France 2 |enllaceautor=France 2 |títulu=Europa: Alderique en direutu |url=http://www.france2.fr/emissions/mots-croises/diffusions/19-05-2014_240277 |idioma=inglés}}</ref> == Sistema eleutoral == Los países de la [[Xunión Europea]] escueyen, según les sos lleis nacionales, que sistema eleutoral usen pa partir los escaños que tienen asignaos. Por casu, países como [[España]], [[Portugal]], [[Alemaña]] o [[Grecia]] realicen una única [[Circunscripción eleutoral|circunscripción]] única mientres [[Reinu Xuníu]], [[Irlanda]], [[Francia]] o [[Italia]] estremen el so territoriu en diverses circunscripciones pa escoyer a los candidatos.<ref name=votar>{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Cuándo y cómo votar nes eleiciones europees de mayu |url=http://www.elections2014.eu/es/news-room/infographics |archiveurl=https://web.archive.org/web/20150513073928/http://www.elections2014.eu/es/news-room/infographics |archivedate=2015-05-13 |fechaaccesu=2019-08-06 }}</ref> La edá mínima de votación asítiase nos 18 años en gran parte de la [[Xunión Europea]], cola esceición d'[[Austria]] que la marca en 16, [[Bélxica]], [[Bulgaria]], [[Estonia]], [[Letonia]], [[Lituania]], [[Polonia]], [[Eslovaquia]], [[República Checa]] ya [[Irlanda]] que la asitien en 21 años, [[Francia]] y [[Rumanía]] que la establecen en 23 y [[Grecia]], [[Italia]] y [[Xipre]] que marquen la edá mínima de votu nos 25 años. Amás en [[Luxemburgu]], [[Bélxica]], Xipre y Grecia, el votu ye obligatoriu.<ref name=votar /><ref>{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Los diputaos |url=http://www.europarl.europa.eu/aboutparliament/es/0081ddfaa4/Eurodiputaos.html}}</ref> El sistema escoyíu pal repartu de votos mayoritariu ye'l [[Sistema D'Hondt]], usáu en 17 países. El [[Votu únicu tresferible]] ye usáu pal repartu en [[Malta]] ya [[Irlanda]], ente que el [[Métodu Sainte-Laguë]] usar n'[[Alemaña]], [[Letonia]] y [[Suecia]], el [[Métodu del restu mayor]] en [[Bulgaria]], [[Lituania]] ya [[Italia]], el muestreo por cuotes con [[Cociente Droop]] n'[[Eslovaquia]] y [[Xipre]], y el Métodu Enishimeni Analogiki, un sistema de representación proporcional reforzáu, usar en [[Grecia]]. A lo último, la barrera eleutoral tamién ye distinta según el país. 13 países nun afiten llende, ente ellos [[Alemaña]] tres una sentencia del Tribunal Constitucional,<ref name="ConstitucionalAlemania">{{cita noticia |autor=Axencia EFE |enllaceautor=Axencia EFE |títulu=Alemaña esanicia'l porcentaxe mínimu de votos pa les eleiciones europees |url=https://www.eldiario.es/politica/blindaxe-aleman-minoritarios-favorez-populismos_0_250575238.html|periódicu=[[eldiario.es]] |fecha=17 d'abril de 2014}}</ref> [[Xipre]] marcar nel 1,8%, [[Grecia]] nel 3%, [[Austria]], [[Italia]] y [[Suecia]] nel 4% y [[Francia]], [[República Checa]], [[Letonia]], [[Lituania]], [[Polonia]], [[Eslovaquia]], [[Hungría]], [[Rumanía]] y [[Croacia]] asítiase nel 5%. === Númberu d'escaños por escoyer === Escuéyense un total de 751 diputaos ente los 28 estaos miembros de la [[Xunión Europea]],<ref name=votar /> en función de la so población, cola siguiente repartida pa [[2014]]: {| border=0 cellpadding=2 cellspacing=2 width=100% |----- bgcolor=lightblue !colspan=14|Distribución d'Escaños nes Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 |----- bgcolor=lightgrey |'''Estáu miembru''' |align=right|'''Escaños'''<br /> |rowspan=10 bgcolor=#FFFFFF| |'''Estáu miembru''' |align=right|'''Escaños'''<br /> |rowspan=10 bgcolor=#FFFFFF| |'''Estáu miembru''' |align=right|'''Escaños'''<br /> |----- bgcolor=#DDEEFF |{{DEU}} |align=right|96 |{{CZE}} |align=right|21 |{{CRO}} |align=right|11 |----- bgcolor=lightblue |{{FRA}} |align=right|74 |{{GRC}} |align=right|21 |{{IRL}} |align=right|11 |----- bgcolor=#DDEEFF |{{ITA}} |align=right|73 |{{HUN}} |align=right|21 |{{LTU}} |align=right|11 |----- bgcolor=lightblue |{{UK}} |align=right|73 |{{PRT}} |align=right|21 |{{LVA}} |align=right|8 |----- bgcolor=#DDEEFF |{{ESP}} |align=right|54 |{{SWE}} |align=right|20 |{{SVN}} |align=right|8 |----- bgcolor= lightblue |{{POL}} |align=right|51 |{{AUT}} |align=right|18 |{{CYP}} |align=right|6 |----- bgcolor=#DDEEFF |{{ROU}} |align=right|33 |{{BGR}} |align=right|17 |{{EST}} |align=right|6 |----- bgcolor= lightblue |{{NLD}} |align=right|26 |{{FIN}} |align=right|13 |{{LUX}} |align=right|6 |----- bgcolor=#DDEEFF |{{BEL}} |align=right|21 |{{DNK}} |align=right|13 |{{MLT}} |align=right|6 |----- |colspan=3| |bgcolor=lightblue|{{SVK}} |bgcolor=lightblue align=right|13 | |bgcolor=lightblue|'''Total:''' |bgcolor=lightblue align=right|'''751''' |} === Fecha de les eleiciones === Les eleiciones celebrar en diverses feches nos diversos [[Estáu miembru de la Xunión Europea|estaos miembros de la Xunión Europea]], siempres dientro del rangu de cuatro díes qu'alcuerda'l [[Parllamentu Européu]], y que nesta ocasión ye del xueves 22 al domingu 25 de mayu.<ref name=votar /> Este ye'l calendariu pa les eleiciones de 2014: {| {{tablaguapa}} style="text-align:center; width:100%;" |- align=center ! |{{Lleenda|#FF7F00|22 Mayu}} !! style="width:100px;"|{{Lleenda|#4daf4a|23 Mayu}} !! {{Lleenda|#984hala3|24 Mayu}} !! {{Lleenda|#306hala1|25 Mayu}} !! ''Mapa'' |- align=center | rowspan=2 | [[Países Baxos]], [[Reinu Xuníu]] <small>(incluyendo [[Xibraltar]])</small> | [[Irlanda]] | [[Eslovaquia]], [[Francia d'ultramar]], [[Letonia]], [[Malta]] | rowspan=2 | [[Alemaña]], [[Austria]], [[Bélxica]], [[Bulgaria]], [[Xipre]], [[Croacia]], [[Dinamarca]], [[Eslovenia]], [[España]], [[Estonia]], [[Finlandia]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Hungría]], [[Italia]], [[Lituania]], [[Luxemburgu]], [[Polonia]], [[Portugal]], [[Rumanía]], [[Suecia]] | rowspan=2 | [[Ficheru:EP2014-Dates.svg|230px]] |- align=center |colspan=2 | [[República Checa]] |} === Escrutiniu === El primer votu de les eleiciones va recoyer a les 07:00 del xueves [[22 de mayu]] en [[Reinu Xuníu]] y [[Países Baxos]] cerrándose'l procesu a les 23:00 del domingu [[25 de mayu]] n'[[Italia]]. Va Ser nesi momentu cuando se dean a conocer los escrutinios totales o parciales de los países de la [[Xunión Europea]], anque los colexos eleutorales hayan zarráu díes antes.<ref>{{cita noticia |autor=Gobierno de Navarra |enllaceautor=Navarra |títulu=Eleiciones europees: El derechu al votu |url=https://www.navarra.es/NR/rdonlyres/D7C8F0A0-8CFF-4CB7-BA22-15849FB53B6Y/283134/EleicionesEuropeasElderechoalvoto.pdf}}</ref> == Resultaos == {{VT|Resultaos de les Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 per países}} Les eleiciones dieron como resultáu la entrada de 46 nuevos partíos, y trés independientes, al [[Parllamentu Européu]]. Especialmente afeutaes fueron [[Alemaña]], onde tres la sentencia del Tribunal Constitucional esaniciando'l tayu mínimu,<ref name="ConstitucionalAlemania" /> entraron ocho nuevos partíos, unu d'ellos como cuarta fuercia; [[España]], onde l'esbarrumbe de los dos grandes partíos favoreció la entrada de cuatro nueves formaciones y la crecedera de dos partíos minoritarios; [[República Checa]], onde [[ANO 2011]] llogró ser la segunda fuercia; ya [[Italia]], onde'l [[Movimientu 5 Estrelles]] llogró 17 diputaos y foi la segunda fuercia de les eleiciones. Si miramos a los [[Partíu políticu européu|partíos políticos europeos]], el [[Partíu Popular Européu]] volvió ganar les eleiciones con 213 [[Diputáu al Parllamentu Européu|diputaos al Parllamentu Européu]] frente a los 184 del [[Partíu de los Socialistes Europeos]], eso sí, los democristianos perdieron 56 asientos al respective de la situación anterior a les eleiciones frente a los 11 de los socialistes. Estes baxaes vienen favorecíes, nos primeres pol esbarrumbe n'[[Italia]], [[España]], [[Francia]], [[Polonia]] y [[Alemaña]] que pierden hasta 34 escaños, y nos segundos poles baxaes d'España y [[Grecia]] que pierden 15 escaños, pero compensaes coles xubíes d'Italia, Alemaña, [[Reinu Xuníu]] y [[Rumanía]]. Tamién perdieron fuercia'l [[Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]], l'[[Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos]], el [[Partíu Verde Européu]], el [[Movimientu pola Europa de les Llibertaes y la Democracia]], el [[Partíu Demócrata Européu]], l'[[Alianza Europea de Movimientos Nacionales]] y el [[Partíu Pirata Européu]] ente que l'[[Alianza Europea pola Llibertá]], el [[Partíu de la Izquierda Europea]], l'[[Alianza Llibre Europea]], la [[Izquierda Verde Nórdica]] y el [[Movimientu Políticu Cristianu Européu]] ganaron escaños y el [[Frente Nacional Européu]] llogró representación.<ref name="ResultadosPartidos" /> {|{{tablaguapa}} style="width: 100%;" ! bgcolor="#BFCFFF" colspan=4| [[Partíu políticu européu]] ! colspan=2|<small>[[Diputáu al Parllamentu Européu|MEP's]]</small> ! <small>%</small> ! Candidatu/s a [[Presidente de la Comisión Europea|Presidente<br />de la Comisión Europea]] ! colspan=2|[[Diputáu al Parllamentu Européu|MEP's]] ! % |- | bgcolor=#3399FF rowspan=45| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Partíu Popular Européu]]''' (EPP) | align="center" valign="top" rowspan=45| [[Jean-Claude Juncker]] | align="right" valign="top" rowspan=45| &nbsp;&nbsp;'''212''' | align="right" valign="top" rowspan=45| &nbsp;56 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=45| &nbsp;28,23% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Unión Demócrata Cristiana (Alemaña)|Unión Demócrata Cristiana]] (CDU)</small> | align="right"|&nbsp;&nbsp;<small>29</small> | align="right"|<small>5 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>3,86%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Francia}} [[Unión por un Movimientu Popular]] (UMP)</small> | align="right"|<small>20</small> | align="right"|<small>4 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>2,66%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Polonia}} [[Plataforma Cívica]] (PO)</small> | align="right"|<small>19</small> | align="right"|<small>5 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>2,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Partíu Popular]] (PP)</small> | align="right"|<small>16</small> | align="right"|<small>8 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>2,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Italia}} [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]]</small> | align="right"|<small>13</small> | align="right"|<small>3 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>1,73%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Hungría}} [[Fidesz-Unión Cívica Húngara]] (FIDESZ)</small> | align="right"|<small>11</small> | align="right"|<small>3 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>1,46%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bulgaria}} [[Ciudadanos pol Desarrollu Européu de Bulgaria]] (GERB)</small> | align="right"|<small>6</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,80%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Portugal}} [[Partíu Socialdemócrata (Portugal)|Partíu Socialdemócrata]] (PSD)</small> | align="right"|<small>6</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,80%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Llamada Demócrata Cristiana]] (CDA)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Grecia}} [[Nueva Democracia (Grecia)|Nueva Democracia]] (ND)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Rumanía}} [[Partíu Demócrata Lliberal (Rumanía)|Partíu Demócrata Lliberal]] (PDL)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>4 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Austria}} [[Partíu Popular Austriacu]] (ÖVP)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Unión Social Cristiana de Baviera]] (CSU)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>3 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Irlanda}} [[Fine Gael]] (FG)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Polonia}} [[Partíu Llabrador Polacu]] (PSL)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|República Checa}} [[TOP 09]]</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Letonia}} [[Unidá (Letonia)|Unidá]] (VIENOTIBA)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Croacia}} [[Unión Democrática Croata]] (HDZ)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Finlandia}} [[Coalición Nacional]] (KOK)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovenia}} [[Partíu Demócrata Eslovenu]] (SDS)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Partíu Moderáu (Suecia)|Partíu Moderáu]] (MOD)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Malta}} [[Partíu Nacionalista (Malta)|Partíu Nacionalista]] (PN)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Luxemburgu}} [[Partíu Popular Social Cristianu]] (CSV)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|República Checa}} [[Unión Cristiana y Demócrata-Partíu Popular Checoslovacu]] (KDU-CSL)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Italia}} [[Nueva Centroderecha]]-[[Unión de Centru]] (NC-UdC)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>9 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Xipre}} [[Agrupación Democrática]]-[[Partíu Européu (Xipre)|Partíu Européu]] (DISY-EVROKO)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Rumanía}} [[Alianza Democrática d'Húngaros en Rumanía]] (RMDSZ/UDMR)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Cristianu Demócrata y Flamencu]] (CDenV)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovaquia}} [[Movimientu Demócrata Cristianu]] (KDH)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovenia}} [[Partíu Popular de Eslovenia]]-[[Nueva Eslovenia]] (SLS-N.Si)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovaquia}} [[Unión Demócrata y Cristiana Eslovaca-Partíu Democráticu]] (SDKU/DS)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Lituania}} [[Unión de la Patria Demócrata-Cristianos Lituanos]] (TS-LKD)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bulgaria}} [[Bloque Reformista (Bulgaria)|Bloque Reformista]] (RB)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Centru Democráticu Humanista]] (CDH)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Portugal}} [[Centru Democráticu Social-Partíu Popular]] (CDS-PP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Demócrates Cristianos (Suecia)|Demócrates Cristianos]] (KD)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovaquia}} [[Most-Híd]] </small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Croacia}} [[Partíu Llabrador Croata]] (HSS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovaquia}} [[Partíu de la Coalición Húngara]] (SMK/MKP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Dinamarca}} [[Partíu Popular Conservador (Dinamarca)|Partíu Popular Conservador]] (C)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Italia}} [[Partíu Popular del Tirol del Sur]] (SVP) -observador-</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Hungría}} [[Partíu Popular Demócrata Cristianu (Hungría)|Partíu Popular Demócrata Cristianu]] (KDNP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Unió Democràtica de Catalunya]] (UDC)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Estonia}} [[Unión Pro Patria y Res Públicu]] (IRL)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#F10000 rowspan=29| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Partíu de los Socialistes Europeos]]''' (PES) | align="center" valign="top" rowspan=29| [[Martin Schulz]] | align="right" valign="top" rowspan=29| '''184''' | align="right" valign="top" rowspan=29| 11 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=29| 24,50% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Italia}} [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] (PD)</small> | align="right"|<small>31</small> | align="right"|<small>8 {{increase}}</small> | align="right"|<small>4,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Partíu Socialdemócrata d'Alemaña]] (SDP)</small> | align="right"|<small>27</small> | align="right"|<small>4 {{increase}}</small> | align="right"|<small>3,60%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Llaborista]] (Lab)</small> | align="right"|<small>20</small> | align="right"|<small>7 {{increase}}</small> | align="right"|<small>2,66%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Rumanía}} [[Partíu Socialdemócrata (Rumanía)|Partíu Socialdemócrata]]-[[Partíu Conservador (Rumanía)|Partíu Conservador]]-[[Unión Nacional pol Progresu de Rumanía]] (PSD-PC-UNPR)</small> | align="right"|<small>16</small> | align="right"|<small>5 {{increase}}</small> | align="right"|<small>2,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Partíu Socialista Obreru Español]] (PSOE)</small> | align="right"|<small>14</small> | align="right"|<small>9 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>1,86%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Francia}} [[Partíu Socialista (Francia)|Partíu Socialista]]-[[Partíu Radical d'Izquierda]] (PS-PRG)</small> | align="right"|<small>13</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>1,73%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Portugal}} [[Partíu Socialista (Portugal)|Partíu Socialista]] (PS)</small> | align="right"|<small>8</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>1,07%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Polonia}} [[Alianza de la Izquierda Democrática]]-[[Unión del Trabayu]] (SLD-UP)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Austria}} [[Partíu Socialdemócrata d'Austria]] (SPÖ)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Partíu Socialdemócrata de Suecia]] (SAP)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|República Checa}} [[Partíu Socialdemócrata de Chequia]] (ČSSD)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>3 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bulgaria}} [[Coalición per Bulgaria]] (KB)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovaquia}} [[Socialdemocracia (Eslovaquia)|Socialdemocracia]] (SMER)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Malta}} [[Partíu Llaborista (Malta)|Partíu Llaborista]] (LP)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Partíu Llaborista (Países Baxos)|Partíu Llaborista]] (PvdA)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Partíu Socialista (Bélxica)|Partíu Socialista]] (PS)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Dinamarca}} [[Socialdemócrates (Dinamarca)|Socialdemócrates]] (SD)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Grecia}} [[Olivo - Alliniación Democrática]] (ELIA)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>6 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Croacia}} [[Partíu Socialdemócrata de Croacia]] (SDP)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>3 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Finlandia}} [[Partíu Socialdemócrata de Finlandia]] (SPD)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Hungría}} [[Partíu Socialdemócrata d'Hungría]] (MSZP)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Lituania}} [[Partíu Socialdemócrata de Lituania]] (LSDP)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Estonia}} [[Partíu Socialdemócrata (Estonia)|Partíu Socialdemócrata]] (SDE)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Letonia}} [[Partíu Socialdemócrata Harmonía]] (SDP) -observador-</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Partíu Socialista Distintu]] (SP.A)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Luxemburgu}} [[Partíu Socialista Obreru de Luxemburgu]] (LSAP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovenia}} [[Socialdemócrates (Eslovenia)|Socialdemócrates]] (SD)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Xipre}} [[Socialdemócrates (Xipre)|Socialdemócrates]]-[[Movimientu Ecolóxicu y Ambiental]] (EDEK-KOP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#FFFF00 rowspan=26| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Partíu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]]''' (ALDE Party) | align="center" valign="top" rowspan=26| [[Guy Verhofstadt]] | align="right" valign="top" rowspan=26| '''49''' | align="right" valign="top" rowspan=26| 24 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=26| 6,52% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Rumanía}} [[Partíu Nacional Lliberal (Rumanía)|Partíu Nacional Lliberal]] (PNL)</small> | align="right"|<small>6</small> | align="right"|<small>2 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,80%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Demócrates 66]] (D66)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bulgaria}} [[Movimientu polos Derechos y Llibertaes]] (DPS)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Lliberales y Demócrates Flamencos]] (Open VLD)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Finlandia}} [[Partíu del Centru (Finlandia)|Partíu de Centru]] (KSEK)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Partíu Democráticu Lliberal]] (FDP)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>9 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Partíu Popular pola Llibertá y la Democracia]] (VVD)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Dinamarca}} [[Izquierda-Partíu Lliberal de Dinamarca]] (VENSTRE)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Lituania}} [[Movimientu Lliberal de Lituania]] (LRLS)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Movimientu Reformador (Bélxica)|Movimientu Reformador]] (MR)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Partíu Popular Lliberal]] (FP)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Estonia}} [[Partíu Reformista Estoniu|Partíu Reformista d'Estonia]] (Reformierakond)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Croacia}} [[Asamblea Democrática de Istria]] (IDS-DDI)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Irlanda}} [[Fianna Fáil]] (FF)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Dinamarca}} [[Izquierda Radical (Dinamarca)|Partíu Social Lliberal de Dinamarca]] (RV)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Austria}} [[NEOS – La Nueva Austria y Foru Lliberal|NEOS – La Nueva Austria]] (NEOS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Estonia}} [[Partíu del Centru (Estonia)|Partíu de Centru]] (KE)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Partíu del Centru (Suecia)|Partíu de Centru]] (CP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Luxemburgu}} [[Partíu Democráticu (Luxemburgu)|Partíu Democráticu]] (DP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Lituania}} [[Partíu Llaborista (Lituania)|Partíu Llaborista]] (DP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Croacia}} [[Partíu Popular de Croacia – Lliberal Demócrates]] (HNS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Finlandia}} [[Partíu Popular Suecu]] (SFP/RKP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Lliberal Demócrates (Reinu Xuníu)|Lliberal Demócrates]] (LibDem)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>11 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovaquia}} [[Llibertá y Solidaridá]] (SaS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#0000EB rowspan=6| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Alianza de los Conservadores y Reformistes Europeos]]''' (AECR) | align="center" valign="top" rowspan=6| | align="right" valign="top" rowspan=6| '''42''' | align="right" valign="top" rowspan=6| 3 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=6| 5,59% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Polonia}} [[Llei y Xusticia]] (PIS)</small> | align="right"|<small>19</small> | align="right"|<small>12 {{increase}}</small> | align="right"|<small>2,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|Partíu Conservador]]</small> | align="right"|<small>19</small> | align="right"|<small>7 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>2,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|República Checa}} [[Partíu Democráticu Cívicu]] (ODS)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>7 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Lituania}} [[Aición Eleutoral de los polacos en Lituania]] (Koalicija)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Partíu Unionista del Ulster]] (UUP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#00438A rowspan=6| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Alianza Europea pola Llibertá]]''' (EAF) | align="center" valign="top" rowspan=6| | align="right" valign="top" rowspan=6| '''38''' | align="right" valign="top" rowspan=6| 21 {{increase}} | align="right" valign="top" rowspan=6| 5,06% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Francia}} [[Frente Nacional (Francia)|Frente Nacional]] (FN-RBM)</small> | align="right"|<small>24</small> | align="right"|<small>21 {{increase}}</small> | align="right"|<small>3,20%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Italia}} [[Lliga Norte]] (LN)</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Austria}} [[Partíu de la Llibertá d'Austria]] (FPÖ)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>2 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Partíu pola Llibertá]] (PVV)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Vlaams Belang]] (VB)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#009900 rowspan=14| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Partíu Verde Européu]]''' (EGP) | align="center" valign="top" rowspan=14| [[Ska Keller]]<br />[[José Bové]] | align="right" valign="top" rowspan=14| '''36''' | align="right" valign="top" rowspan=14| 9 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=14| 4,79% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Alianza 90/Los Verdes]] (GRÜNE)</small> | align="right"|<small>11</small> | align="right"|<small>3 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>1,46%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Francia}} [[Europe Écologie]]-[[Les Verts (Francia)|Les Verts]] (EE-LV)</small> | align="right"|<small>6</small> | align="right"|<small>7 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,80%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Partíu Verde (Suecia)|El Partíu Verde]] (MP)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>2 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Austria}} [[Los Verdes-L'Alternativa Verde]] (Grünen)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Partíu Verde d'Inglaterra y Gales]] (Green)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Izquierda Verde (Países Baxos)|Izquierda Verde]] (GL)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Croacia}} [[Desarrollu Sostenible Croata]] (ORaH) -observador-</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Ecolo]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Groen|Groen!]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Iniciativa per Catalunya Verds]] </small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Finlandia}} [[Lliga Verde]] (Vihr)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Luxemburgu}} [[Los Verdes (Luxemburgu)|Los Verdes]] (Gréng)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Hungría}} [[Otra política ye posible]] (LMP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#C10000 rowspan=10| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Partíu de la Izquierda Europea]]''' (PEL) | align="center" valign="top" rowspan=10| [[Alexis Tsipras]] | align="right" valign="top" rowspan=10| '''28''' | align="right" valign="top" rowspan=10| 5 {{increase}} | align="right" valign="top" rowspan=10| 3,73% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Die Linke]]</small> | align="right"|<small>7</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,93%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Grecia}} [[Coalición de la Izquierda Radical]] (SYRIZA)</small> | align="right"|<small>6</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,80%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Izquierda Xunida]] (IX)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>3 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Francia}} [[Frente d'Izquierda]] (FG)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|República Checa}} [[Partíu Comunista de Bohemia y Moravia]] (KSČM) -observador-</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Xipre}} [[Partíu Progresista del Pueblu Obreru]] (AKEL) -observador-</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Francia}} [[Alianza d'Ultramar]] (AoM)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Portugal}} [[Bloco de Esquerda]] (BE)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Italia}} [[La Otra Europa con Tsipras]]: [[Partíu de la Refundación Comunista]] (PRC)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=orange rowspan=8| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Partíu Demócrata Européu]]''' (EDP) | align="center" valign="top" rowspan=8| [[Guy Verhofstadt]] | align="right" valign="top" rowspan=8| '''12''' | align="right" valign="top" rowspan=8| 1 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=8| 1,60% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Francia}} [[Movimientu Demócrata]] (MoDem)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>2 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Francia}} [[Unión de los Demócrates ya Independientes]] (UDI)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Freie Wähler|Eleutores Llibres]] (FW)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Movimientu de los Ciudadanos pal Cambéu]] (MCC)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovenia}} [[Partíu Democráticu de los Pensionistes de Eslovenia]] (DeSUS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}}<small>{{Bandera|Francia}} [[Partíu Nacionalista Vascu]] (PNV)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Irlanda}} Independiente: [[Marian Harkin]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#A11480 rowspan=7| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Alianza Llibre Europea]]''' (EFA) | align="center" valign="top" rowspan=7| | align="right" valign="top" rowspan=7| '''11''' | align="right" valign="top" rowspan=7| 4 {{increase}} | align="right" valign="top" rowspan=7| 1,46% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Nueva Alianza Flamenca]] (NV-A)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>3 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Partíu Nacional Escocés]] (SNP)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[L'Esquerra pel Dret a Decidir]]: [[Esquerra Republicana de Catalunya|Esquerra Republicana]]</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,27</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Plaid Cymru]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Letonia}} [[Polos Derechos Humanos nuna Letonia Xunida]] (LKS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Primavera Europea]]: [[Coalició Compromís]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13</small> |- | bgcolor=teal rowspan=4| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Movimientu pola Europa de les Llibertaes y la Democracia]]''' (MELD) | align="center" valign="top" rowspan=4| | align="right" valign="top" rowspan=4| '''8''' | align="right" valign="top" rowspan=4| 9 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=4| 1,07% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Dinamarca}} [[Partíu Popular Danés]] (DF)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>3 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Lituania}} [[Orde y Xusticia]] (TT)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Finlandia}} [[Partíu de los Finlandeses]] (PS)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | bgcolor=#B8860B rowspan=3| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Frente Nacional Européu]]''' (NEF) | align="center" valign="top" rowspan=3| | align="right" valign="top" rowspan=3| '''4''' | align="right" valign="top" rowspan=3| | align="right" valign="top" rowspan=3| 0,53% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Grecia}} [[Amanecer Doráu]] (XA)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Partíu Nacionaldemócrata d'Alemaña]] (NPD)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#00438A rowspan=2| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Alianza Europea de Movimientos Nacionales]]''' (AENM) | align="center" valign="top" rowspan=2| | align="right" valign="top" rowspan=2| '''3''' | align="right" valign="top" rowspan=2| 2 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=2| 0,39% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Hungría}} [[Movimientu por una Hungría Meyor]] (Jobbik)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,39</small> |- | bgcolor=#808000 rowspan=4| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Alianza de la Izquierda Verde Nórdica]]''' (NGL) | align="center" valign="top" rowspan=4| | align="right" valign="top" rowspan=4| '''3''' | align="right" valign="top" rowspan=4| 1 {{increase}} | align="right" valign="top" rowspan=4| 0,39% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Finlandia}} [[Alianza de la Izquierda]] (VAS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Partíu de la Izquierda]] (V)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Dinamarca}} [[Partíu Popular Socialista (Dinamarca)|Partíu Popular Socialista]] (SF)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13</small> |- | bgcolor=#00438A rowspan=4| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Movimientu Políticu Cristianu Européu]]''' (ECPM) | align="center" valign="top" rowspan=4| | align="right" valign="top" rowspan=4| '''3''' | align="right" valign="top" rowspan=4| 1 {{increase}} | align="right" valign="top" rowspan=4| 0,40% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovaquia}} [[Les Persones Comunes]] (OĽanu)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Partíu Políticu Reformáu]] (SGP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Unión Cristiana (Países Baxos)|Unión Cristiana]] (CU)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#000000 rowspan=2| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Partíu Pirata Européu]]''' (PIRATES) | align="center" valign="top" rowspan=2| [[Amelia Andersdotter]]<br />[[Peter Sunde]] | align="right" valign="top" rowspan=2| '''1''' | align="right" valign="top" rowspan=2| 1 {{decrease}} | align="right" valign="top" rowspan=2| 0,13% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Partíu Pirata d'Alemaña]] (Piraten)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13</small> |- | bgcolor=FF4500 rowspan=2| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''[[Alianza pola Europa de les Democracies]]''' (EUDemocrats) | align="center" valign="top" rowspan=2| | align="right" valign="top" rowspan=2| '''1''' | align="right" valign="top" rowspan=2| {{steady}} | align="right" valign="top" rowspan=2| 0,13% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Dinamarca}} [[Movimientu Popular contra la Xunión Europea]] (N)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | bgcolor=#999999 rowspan=44| | bgcolor=cornsilk colspan=6|'''Candidatures ensin [[partíu políticu européu]]''' | align="center" valign="top" rowspan=44| | align="right" valign="top" rowspan=44| '''116''' | align="right" valign="top" rowspan=44| 67 {{increase}} | align="right" valign="top" rowspan=44| 15,45% |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Partíu de la Independencia del Reinu Xuníu]] (UKIP)</small> | align="right"|<small>24</small> | align="right"|<small>16 {{increase}}</small> | align="right"|<small>3,19%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Italia}} [[Movimientu 5 Estrelles]] (MVS)</small> | align="right"|<small>17</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>2,26%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Alternativa p'Alemaña]] (AfD)</small> | align="right"|<small>7</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,93%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Podemos (partíu políticu)|Podemos]]</small> | align="right"|<small>5</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,67%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|República Checa}} [[ANO 2011]] (ANO)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Polonia}} [[Congresu de la Nueva Derecha]] (KNP)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Irlanda}}{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Sinn Féin]] (SF)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>3 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Unión Progreso y Democracia]] (UPyD)</small> | align="right"|<small>4</small> | align="right"|<small>3 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,53%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Portugal}} [[Coalición Democrática Unitaria]] (CDU)</small> | align="right"|<small>3</small> | align="right"|<small>1 {{increase}}</small> | align="right"|<small>0,40%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bulgaria}} [[Bulgaria contra la Censura]]-[[Organización Revolucionaria Interior Macedonia – Movimientu Nacional Búlgaru|Movimientu Nacional Búlgaru]] (BBTs-VMRO)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Ciudadanos-Partíu de la Ciudadanía]] (C's)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Hungría}} [[Coalición Democrática (Hungría)|Coalición Democrática]] (DK)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Demócrates de Suecia]] (SD)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Grecia}} [[El Ríu (Grecia)|El Ríu]] (Potami)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Italia}} [[La Otra Europa con Tsipras]]: Independiente</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Grecia}} [[Partíu Comunista de Grecia]] (KKE)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>1 {{decrease}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Portugal}} [[Partíu de la Tierra]] (MPT)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Rumanía}} [[Partíu del Movimientu Popular]] (PMP)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Partíu Socialista (Países Baxos)|Partíu Socialista]] (SP)</small> | align="right"|<small>2</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,27%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Anova-Irmandade Nacionalista]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[El Partíu (Alemaña)|El Partíu]] (Die PARTEI)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Grecia}} [[Griegos Independientes]] (ANEL)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Suecia}} [[Iniciativa Feminista (Suecia)|Iniciativa Feminista]] (FI)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Hungría}} [[Xuntos 2014 (Hungría)|Xuntos 2014]]-[[Diálogu pa Hungría]] (Együtt-PM)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|España}} [[Los Pueblos Deciden]] (LPD)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovaquia}} [[Nova (Eslovaquia)|Nova]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Croacia}} [[Partíu Croata polos Derechos]] (HSP-AS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Partíu de les Families d'Alemaña]] (Familie)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Partíu Ser Humanu, Mediu Ambiente y Proteición de los Animales]] (Tierschutz)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Bélxica}} [[Partíu Social Cristianu (Bélxica)|Partíu Social Cristianu]] (CSP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|República Checa}} [[Partíu de los Ciudadanos Llibres]] (Svobodní)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Xipre}} [[Partíu Demócrata (Xipre)|Partíu Demócrata]] (DIKO)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Alemaña}} [[Partíu Ecolóxicu-Democráticu]] (ÖDP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Países Baxos}} [[Partíu polos Animales]] (PVdD)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Reinu Xuníu}} [[Partíu Unionista Democráticu]] (DUP)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Eslovenia}} [[Partíu Verjamem]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Letonia}} [[Pola Patria y la Llibertá/LNNK]] (TB/LNNK)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Letonia}} [[Unión de Verdes y Llabradores]] (ZZS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Lituania}} [[Unión Lituana de Llabradores y Verdes]] (LVŽS)</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Estonia}} Independiente: [[Indrek Tarand]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small>{{steady}}</small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Irlanda}} Independiente: [[Luke 'Ming' Flanagan]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Rumanía}} Independiente: [[Mircea Diaconu]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |- | colspan=3|<small>{{Bandera|Irlanda}} Independiente: [[Nessa Childers]]</small> | align="right"|<small>1</small> | align="right"|<small></small> | align="right"|<small>0,13%</small> |} == Nuevu Parllamentu == Tres les eleiciones, el [[Parllamentu Européu]] formar en [[grupos políticos del Parllamentu Européu|grupos políticos]], escueye al [[Presidente del Parllamentu Européu|Presidente]] y el restu de la [[Mesa del Parllamentu Européu|Mesa de la Eurocámara]], y estrémense en [[Comisiones del Parllamentu Européu|comisiones de trabayu]]. === Formación de los grupos políticos === {{VT|Composición saliente de los grupos políticos na VII Llexislatura del Parllamentu Européu}} Mientres el mes de xunu de [[2014]], los distintos diputaos electos axustaron pa formar los [[grupos políticos del Parllamentu Européu]], que precisen d'un mínimu de 25 eurodiputaos de siete estaos miembru de la Xunión Europea.<ref name="FormaciónGPs" /> Los siete grupos que terminaron la VII llexislatura del [[Parllamentu Européu]], fueron los qu'empezaron la VIII, con baxaes del [[Grupu del Partíu Popular Européu]],<ref name="GrupoEPPG">{{cita noticia |autor=Grupu del Partíu Popular Européu |enllaceautor=Grupu del Partíu Popular Européu |títulu=Llista de los eurodiputaos del Grupu PPE pa la llexislatura 2014-2019 |url=http://www.eppgroup.eu/news/List-of-EPP-Group-MEPs-from-2014-to-2019 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140607001949/http://www.eppgroup.eu/news/List-of-EPP-Group-MEPs-from-2014-to-2019 |archivedate=2014-06-07 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> del [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]],<ref name="GRUPOS&D">{{cita noticia |autor=Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates |enllaceautor=Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates |títulu=Conoza a los nuesos nuevos eurodiputaos |url=http://www.socialistsanddemocrats.eu/es/new-meps}}</ref> del [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]] y del [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]],<ref name="GrupoGEFA">{{cita noticia |autor=Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea |enllaceautor=Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea |títulu=Llista de los Eurodiputaos pa la nueva llexislatura |url=http://www.greens-efa.eu/up-to-date-list-of-the-meps-for-the-new-legislative-period-12490.html |fecha=10 de xunu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> frente a les grandes xubíes del [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]],<ref name="GrupoECR">{{cita noticia |nome=Lucía|apellíos=Abellán |títulu=Los euroescépticos de Cameron son la tercer fuercia na Eurocámara |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/06/19/actualidad/1403173115_824209.html|periódicu=[[El País]] |editorial=[[Grupo Prisa]] |fecha=19 de xunu de 2014}}</ref> que llogró la tercer plaza, del [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]],<ref name="GrupoGUENGL">{{cita noticia |autor=Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica |enllaceautor=Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica |títulu=Equilibriu de xéneru nos Eurodiputaos de GUE/NGL pa impulsar la llucha pola igualdá |url=http://www.guengl.eu/news/article/gue-ngl-news/50-50-gue-ngl-mep-gender-balance-to-boost-fight-for-equality |fecha=10 de xunu de 2014 |idioma=inglés |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140625163434/http://guengl.eu/news/article/gue-ngl-news/50-50-gue-ngl-mep-gender-balance-to-boost-fight-for-equality |archivedate=2014-06-25 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> que llogró la quinta, y del [[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta]], enantes denomináu ''Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia'', que llogró quedase a dos escaños de la sesta plaza.<ref name="ResultadosGrupos" /> Magar, hasta l'últimu momentu hubo negociaciones pa crear un grupu políticu rellacionáu col [[partíu políticu européu]] [[Alianza Europea pola Llibertá]] (EAF), lideráu pol [[Frente Nacional (Francia)|Frente Nacional]] [[Francia|francés]] de [[Marine Le Pen]], que llogró 38 diputaos en cinco [[Estáu miembru de la Xunión Europea|estaos miembro de la Xunión Europea]].<ref>{{cita noticia |nome=José Carlos|apellíu=Rodríguez |títulu=Críticos y enemigos de la XE: riesgu y oportunidá |url=http://www.gaceta.es/noticias/criticos-enemigos-ue-riesgo-oportunidad-01062014-2259|periódicu=[[La Gaceta (España)|La Gaceta]] |editorial=[[Grupu Intereconomía]] |fecha=1 de xunu de 2014}}</ref> Magar, les xestiones del [[Partíu de la Independencia del Reinu Xuníu]] pa llograr aliaos pal so grupu,<ref>{{cita noticia |autor=BBC |enllaceautor=British Broadcasting Corporation |títulu=El UKIP de Farage forma nuevu grupu nel Parllamentu Européu |url=http://www.bbc.com/news/uk-politics-27907586 |fecha=10 de xunu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> el refugar a los partíos más estremistes como [[Amanecer Doráu]] o'l [[Partíu Nacionaldemócrata d'Alemaña]], y los problemes del [[Partíu pola Llibertá]] de los [[Países Baxos]] p'apautar col [[Congresu de la Nueva Derecha]] de [[Polonia]],<ref>{{cita noticia |nome=Juan Manuel|apellíos=Bellver |títulu=Marine Le Pen, compuesta y ensin grupu parllamentariu n'Europa |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/06/24/53a8y2f7y2704y8a5a8b45a2.html|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |editorial=[[Unidá Editorial]] |fecha=24 de mayu de 2014}}</ref> dexaron a EAF ensin opciones. Por tanto, estos son los grupos políticos que formaron parte de la sesión inaugural de la VIII llexislatura del [[Parllamentu Européu]], que se celebró'l [[1 de xunetu]] de [[2014]]: {| {{tablaguapa}} style="font-size:80%; text-align:left; width: 100%; margin-left: auto; margin-right: auto; white-space:nowrap" |- ! style="width: 10%" rowspan="3"|[[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] ! style="width: 86%" colspan="16"|[[Grupos políticos del Parllamentu Européu]] ! style="width: 4%" rowspan="3" colspan="2"|[[Diputáu al Parllamentu Européu|MEP's]] |- ! style="width:10%; background:#3399FF;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#F10000;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#0000EB;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#FFFF00;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#C10000;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#009900;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#40e0D0;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#999999;" colspan="2"| |- ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu del Partíu Popular Européu|EPPG]]<ref name="GrupoEPPG" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|S&D]]<ref name="GRUPOS&D" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos|ECR]]<ref name="GrupoECR" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|ALDE]] ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica|GUE/NGL]]<ref name="GrupoGUENGL" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea|G-EFA]]<ref name="GrupoGEFA" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta|EFDD]]<ref name="GrupoEFD">{{cita noticia |autor=Grupu Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta |enllaceautor=Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta |títulu=Nuevu Grupu EFD formáu nel Parllamentu Européu. "Vamos ser la voz de los pueblos", diz Nigel Farage |url=http://www.efdgroup.eu/newsroom1/item/new-efd-group-formed-in-european-parliament |fecha=20 de xunu de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140624185633/http://www.efdgroup.eu/newsroom1/item/new-efd-group-formed-in-european-parliament |fechaarchivu=24 de xunu de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140624185633/http://www.efdgroup.eu/newsroom1/item/new-efd-group-formed-in-european-parliament |archivedate=2014-06-24 |fechaaccesu=2018-10-08 }}</ref> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Non inscritos (Parllamentu Européu)|NIN]] |- | {{DEU}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;" |29 ([[Unión Demócrata Cristiana (Alemaña)|CDU]])<br/>5 ([[Unión Social Cristiana de Baviera|CSU]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;8 | style="background:pink; text-align:left;" |27 ([[Partíu Socialdemócrata d'Alemaña|SPD]]) | style="background:pink; text-align:right;" |+4 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;" |7 ([[Alternativa p'Alemaña|AfD]])<br/>1 ([[Partíu de les Families d'Alemaña|Familie]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+8 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;" |3 ([[Partíu Democráticu Lliberal|FDP]])<br/>1 ([[Freie Wähler|FW]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;8 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;" |7 ([[Die Linke|Linke]])<br/>1 ([[Partíu Ser Humanu, Mediu Ambiente y Proteición de los Animales|Tierschutz]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;" |11 ([[Alianza 90/Los Verdes|Grüne]])<br/>1 ([[Partíu Pirata d'Alemaña|Piraten]])<br/>1 ([[Partíu Ecolóxicu-Democráticu|ÖDP]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;" | | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;" |1 ([[Partíu Nacionaldemócrata d'Alemaña|NPD]])<br/>1 ([[El Partíu (Alemaña)|PARTEI]]) | style="background:#eee; text-align:right;" |+2 ! align=right|96 ! style="width: 1%" align=right|-3 |- | {{FRA}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|20 ([[Unión por un Movimientu Popular|UMP]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;10 | style="background:pink; text-align:left;"|13 ([[Partíu Socialista (Francia)|PS]]-[[Partíu Radical d'Izquierda|PRG]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|4 ([[Movimientu Demócrata|MoDem]])<br>3 ([[Unión de Demócrates ya Independientes|UDI]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|3 ([[Frente d'Izquierda|FG]]) <br />1 ([[Alianza d'Ultramar|AoM]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|6 ([[Europe Écologie|EE]]-[[Les Verts (Francia)|LV]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|&minus;9 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"|1 (''[[Joelle Bergeron|Bergeron]]'') | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| 23 ([[Frente Nacional (Francia)|FN-RBM]]) | style="background:#eee; text-align:right;"| +20 !align=right|74 !align=right| |- | {{GBR}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"| | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|20 ([[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Lab]]) | style="background:pink; text-align:right;"|+7 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|19 ([[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|Cons.]])<br />1 ([[Partíu Unionista del Ulster|UUP]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|&minus;7 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|1 ([[Lliberal Demócrates (Reinu Xuníu)|LibDem]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;11 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|1 ([[Sinn Féin|SF]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|3 ([[Partíu Verde d'Inglaterra y Gales|Green]])<br />2 ([[Partíu Nacional Escocés|SNP]])<br />1 ([[Plaid Cymru|PC]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|+1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"|24 ([[Partíu de la Independencia del Reinu Xuníu|UKIP]]) | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|+16 | style="background:#eee; text-align:left;"|1 ([[Partíu Unionista Democráticu|DUP]]) | style="background:#eee; text-align:right;"|&minus;6 !align=right|73 !align=right| |- | {{ITA}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;" |13 ([[Forza Italia (2013)|FI]])<br/>3 ([[Nueva Centroderecha|NCD]]-[[Unión de Centru|UdC]])<br/>1 ([[Partíu Popular del Tirol del Sur|SVP]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;17 | style="background:pink; text-align:left;"|31 ([[Partíu Demócrata (Italia)|PD]]) | style="background:pink; text-align:right;"|+8 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|&minus;2 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;4 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| 3 ([[La Otra Europa con Tsipras|AET]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|+3 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| 17 ([[Movimientu 5 Estrelles|M5S]]) | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|+9 | style="background:#eee; text-align:left;"|5 ([[Lliga Norte|LN]]) | style="background:#eee; text-align:right;"|+3 !align=right|73 !align=right| |- | {{ESP}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"| 16 ([[Partíu Popular|PP]])<br/>1 ([[Unió Democràtica de Catalunya|UDC]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| &minus;8 | style="background:pink; text-align:left;"| 14 ([[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]) | style="background:pink; text-align:right;"| &minus;9 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|4 ([[Unión Progreso y Democracia|UPyD]])<br>2 ([[Ciudadanos-Partíu de la Ciudadanía|C's]])<br/>1 ([[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]])<br/>1 ([[Partíu Nacionalista Vascu|PNV]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+6 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|5 ([[Podemos (partíu políticu)|Podemos]])<br>4 ([[Izquierda Xunida|IX]])<br/>1 ([[Anova-Irmandade Nacionalista|Anova]])<br/>1 ([[Los Pueblos Deciden|LPD]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|+10 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|2 ([[L'Esquerra pel Dret a Decidir|EPDD]])<br/>1 ([[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]])<br/>1 ([[Primavera Europea|PE]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|+2 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"|&minus;1 !align=right|54 !align=right| |- | {{POL}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"| 19 ([[Plataforma Cívica|PO]]) <br/> 4 ([[Partíu Llabrador Polacu|PSL]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;5 | style="background:pink; text-align:left;"| 5 ([[Alianza de la Izquierda Democrática|SLD]]-[[Unión del Trabayu|UP]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;2 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| 19 ([[Llei y Xusticia|PIS]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+7 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|&minus;4 | style="background:#eee; text-align:left;"|4 ([[Congresu de la Nueva Derecha|KNP]]) | style="background:#eee; text-align:right;"|+4 !align=right|51 !align=right| |- | {{ROU}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"| 6 ([[Partíu Nacional Lliberal (Rumanía)|PNL]])<br/>5 ([[Partíu Demócrata Lliberal (Rumanía)|PDL]])<br/>2 ([[Alianza Democrática d'Húngaros en Rumanía|RMDSZ/UDMR]]) <br/>2 ([[Partíu del Movimientu Popular|PMP]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|+1 | style="background:pink; text-align:left;"|16 ([[Partíu Socialdemócrata (Rumanía)|PSD]]-[[Partíu Conservador (Rumanía)|PC]]-[[Unión Nacional pol Progresu de Rumanía|O]]) | style="background:pink; text-align:right;"|+5 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| 1 (''[[Mircea Diaconu|Diaconu]]'') | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;3 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"|&minus;3 !align=right|32 !align=right| |- | {{NLD}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|5 ([[Llamada Demócrata Cristiana|CDA]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|3 ([[Partíu Llaborista (Países Baxos)|PvdA]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|2 ([[Unión Cristiana (Países Baxos)|CU]]-[[Partíu Políticu Reformáu|SGP]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+1 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|4 ([[Demócrates 66|D66]])<br/>3 ([[Partíu Popular pola Llibertá y la Democracia|VVD]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|2 ([[Partíu Socialista (Países Baxos)|SP]])<br/>1 ([[Partíu polos Animales|PvdD]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|+1 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|2 ([[Izquierda Verde (Países Baxos)|GL]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#eee; text-align:left;"|4 ([[Partíu pola Llibertá|PVV]]) | style="background:#eee; text-align:right;"|&minus;1 !align=right|26 !align=right| |- | {{BEL}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|2 ([[Cristianu Demócrata y Flamencu|CDenV]])<br>1 ([[Centru Democráticu Humanista|CDH]])<br>1 ([[Partíu Social Cristianu (Bélxica)|CSP]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|3 ([[Partíu Socialista (Bélxica)|PS]])<br>1 ([[Partíu Socialista Distintu|SP.A]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|4 ([[Nueva Alianza Flamenca|NV-A]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+3 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|3 ([[Lliberales y Demócrates Flamencos|VLD]])<br>2 ([[Movimientu Reformador (Bélxica)|MR]])<br>1 ([[Movimientu de los Ciudadanos pal Cambéu|MCC]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|1 ([[Groen|Groen!]])<br>1 ([[Ecolo]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|&minus;2 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#eee; text-align:left;"|1 ([[Vlaams Belang|VB]]) | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|21 !align=right| |- | {{CZE}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|4 ([[TOP 09]])<br/>3 ([[Unión Cristiana y Demócrata-Partíu Popular Checoslovacu|KDU-CSL]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|+5 | style="background:pink; text-align:left;"|4 ([[Partíu Socialdemócrata Checu|ČSSD]]) | style="background:pink; text-align:right;"|-3 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|2 ([[Partíu Democráticu Cívicu|ODS]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|&minus;7 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|4 ([[ANO 2011|ANO]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+4 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|3 ([[Partíu Comunista de Bohemia y Moravia|KSČM]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"|1 ([[Partíu de los Ciudadanos Llibres|Svobodní]]) | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|+1 | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|21 !align=right|&minus;1 |- | {{GRC}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|5 ([[Nueva Democracia (Grecia)|ND]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;2 | style="background:pink; text-align:left;"|2 ([[El Olivo-Alliniación Democrática|ELIA]])<br>2 ([[El Ríu (Grecia)|Potami]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;4 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|1 ([[Griegos Independientes|ANEL]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+1 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| 6 ([[Coalición de la Izquierda Radical|SYRIZA]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|+3 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|–2 | style="background:#eee; text-align:left;"|3 ([[Amanecer Doráu|XA]])<br>2 ([[Partíu Comunista de Grecia|KKE]]) | style="background:#eee; text-align:right;"|+5 !align=right|21 !align=right|&minus;1 |- | {{HUN}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"| 11 ([[Fidesz-Unión Cívica Húngara|FIDESZ]])<br />1 ([[Partíu Popular Demócrata Cristianu (Hungría)|KDNP]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;2 | style="background:pink; text-align:left;"| 2 ([[Partíu Socialdemócrata d'Hungría|MSZP]])<br />2 ([[Coalición Democrática (Hungría)|DK]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| 1 ([[Otra política ye posible|LMP]])<br />1 ([[Xuntos 2014 (Hungría)|Együtt]]-[[Diálogu pa Hungría|PM]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| +2 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| 3 ([[Movimientu por una Hungría Meyor|Jobbik]]) | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|21 !align=right|&minus;1 |- | {{POR}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|6 ([[Partíu Socialdemócrata (Portugal)|PSD]]) <br/>1 ([[Centru Democráticu Social-Partíu Popular|CDS-PP]]) <br/> | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;3 | style="background:pink; text-align:left;"|8 ([[Partíu Socialista (Portugal)|PS]]) | style="background:pink; text-align:right;"|+1 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|2 ([[Partíu da Terra (Portugal)|MPT]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+2 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|3 ([[Coalición Democrática Unitaria|CDU]]) <br/>1 ([[Bloco de Esquerda|BE]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|21 !align=right|&minus;1 |- | {{SWE}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|3 ([[Partíu Moderáu (Suecia)|MOD]])<br>1 ([[Demócrates Cristianos (Suecia)|KD]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:pink; text-align:left;" |5 ([[Partíu Socialdemócrata de Suecia|SAP]])<br>1 ([[Iniciativa Feminista (Suecia)|FI]]) | style="background:pink; text-align:right;" | | style="background:#e1c4f6; text-align:left;" | | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;" |2 ([[Partíu Popular Lliberal|FP]])<br>1 ([[Partíu del Centru (Suecia)|CP]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;" |1 ([[Partíu de la Izquierda|V]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;" |4 ([[Partíu Verde (Suecia)|MP]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;" | | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"|2 ([[Demócrates de Suecia|SD]]) | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|+2 | style="background:#eee; text-align:left;" | | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|20 !align=right| |- | {{AUT}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|5 ([[Partíu Popular Austriacu|ÖVP]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:pink; text-align:left;"|5 ([[Partíu Socialdemócrata d'Austria|SPÖ]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|1 ([[NEOS – La Nueva Austria y Foru Lliberal|NEOS]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|3 ([[Los Verdes-L'Alternativa Verde|Grünen]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|+1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"|4 ([[Partíu de la Llibertá d'Austria|FPÖ]]) | style="background:#eee; text-align:right;"|&minus;2 !align=right|18 !align=right|&minus;1 |- | {{BGR}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|6 ([[Ciudadanos pol Desarrollu Européu de Bulgaria|GERB]])<br /> 1 ([[Bloque Reformista (Bulgaria)|RB]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|4 ([[Coalición per Bulgaria|KB]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|1 ([[Bulgaria contra la Censura|BBTs]])<br />1 ([[Organización Revolucionaria Interior Macedonia – Movimientu Nacional Búlgaru|VMRO]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+2 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|4 ([[Movimientu polos Derechos y Llibertaes|DPS]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"|&minus;1 !align=right|17 !align=right|&minus;1 |- | {{FIN}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"| 3 ([[Coalición Nacional|KOK]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| &minus;1 | style="background:pink; text-align:left;"| 2 ([[Partíu Socialdemócrata de Finlandia|SDP]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|2 ([[Partíu de los Finlandeses|PS]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+2 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| 3 ([[Partíu del Centru (Finlandia)|KESK]])<br>1 ([[Partíu Popular Suecu|SFP/RKP]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| 1 ([[Alianza de la Izquierda|VAS]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| +1 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| 1 ([[Lliga Verde|Vihr]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| &minus;1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|13 !align=right| |- | {{DNK}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|1 ([[Partíu Popular Conservador (Dinamarca)|C]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|3 ([[Socialdemócrates (Dinamarca)|SD]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;2 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|4 ([[Partíu Popular Danés|DF]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+3 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|2 ([[Izquierda-Partíu Lliberal de Dinamarca|V]]) <br>1 ([[Izquierda Radical (Dinamarca)|RV]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|1 ([[Movimientu Popular contra la Xunión Europea|N]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|1 ([[Partíu Popular Socialista (Dinamarca)|SF]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|13 !align=right| |- | {{SVK}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|2 ([[Movimientu Demócrata Cristianu|KDH]]) <br> 2 ([[Unión Demócrata y Cristiana Eslovaca-Partíu Democráticu|SDKU/DS]]) <br> 1 ([[Partíu de la Coalición Húngara|SMK/MKP]])<br> 1 ([[Most-Híd]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"| 4 ([[Socialdemocracia (Eslovaquia)|SMER]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|1 ([[Les Persones Comunes|OĽanu]])<br>1 ([[Nova (Eslovaquia)|Nova]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+2 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|1 ([[Llibertá y Solidaridá|SaS]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|13 !align=right| |- | {{HRV}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|4 ([[Unión Democrática Croata|HDZ]]) <br> 1 ([[Partíu Llabrador Croata|HSS]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|2 ([[Partíu Socialdemócrata de Croacia|SDP]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;3 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| 1 ([[Partíu Croata polos Derechos|HSP-AS]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|1 ([[Partíu Popular de Croacia – Lliberal Demócrates|HNS]])<br>1 ([[Asamblea Democrática de Istria|IDS]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+2 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|1 ([[Desarrollu Sostenible Croata|ORaH]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| +1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|11 !align=right|&minus;1 |- | {{IRL}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|4 ([[Fine Gael|FG]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|1 (''[[Nessa Childers|Childers]]'') | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|1 ([[Fianna Fáil|FF]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"|+1 | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|1 (''[[Marian Harkin|Harking]]'') | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;3 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|3 ([[Sinn Féin|SF]])<br> 1 (''[[Luke "Ming" Flanagan|Ming]]'') | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|+3 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"|&minus;1 !align=right|11 !align=right|&minus;1 |- | {{LTU}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|2 ([[Unión de la Patria Demócrata-Cristianos Lituanos|TS-LKD]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|–2 | style="background:pink; text-align:left;"|2 ([[Partíu Socialdemócrata de Lituania|LSDP]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|1 ([[Aición Eleutoral de los polacos en Lituania|Koalicija]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|2 ([[Movimientu Lliberal de Lituania|LRLS]])<br>1 ([[Partíu Llaborista (Lituania)|DP]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|+1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|1 ([[Unión Lituana de Llabradores y Verdes|LVŽS]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"|+1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"|2 ([[Orde y Xusticia|TT]]) | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|11 !align=right|&minus;1 |- | {{LVA}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|4 ([[Unidá (Letonia)|VIENOTIBA]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|1 ([[Partíu Socialdemócrata Harmonía|SDP]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"|1 ([[Pola Patria y la Llibertá/LNNK|TB/LNNK]]) | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|1 ([[Polos Derechos Humanos nuna Letonia Xunida|LKS]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"|1 ([[Unión de Verdes y Llabradores|ZZS]]) | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"|+1 | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|8 !align=right|&minus;1 |- | {{SLO}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"| 3 ([[Partíu Demócrata Eslovenu|SDS]])<br>2 ([[Partíu Popular de Eslovenia|SLS]]-[[Nueva Eslovenia|NSi]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| +1 | style="background:pink; text-align:left;"| 1 ([[Socialdemócrates (Eslovenia)|SD]]) | style="background:pink; text-align:right;"| &minus;1 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|1 ([[Partíu Democráticu de los Pensionistes de Eslovenia|DeSUS]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| &minus;1 | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| 1 ([[Partíu Verjamem|Verjamem]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| +1 | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|8 !align=right| |- | {{CYP}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|2 ([[Agrupación Democrática|DISY]]-[[Partíu Européu (Xipre)|EVROKO]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|1 ([[Socialdemócrates (Xipre)|EDEK]]-[[Movimientu Ecolóxicu y Ambiental|KOP]]) <br>1 ([[Partíu Demócrata (Xipre)|DIKO]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"|2 ([[Partíu Progresista del Pueblu Obreru|AKEL]]) | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|6 !align=right| |- | {{EST}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|1 ([[Unión Pro Patria y Res Públicu|IRL]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"|1 ([[Partíu Socialdemócrata (Estonia)|SDE]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"|2 ([[Partíu Reformista Estoniu|REF]])<br/>1 ([[Partíu del Centru (Estonia)|KE]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"|1 (''[[Indrek Tarand|Tarand]]'') | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|6 !align=right| |- | {{bandera2|LUX}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"| 3 ([[Partíu Popular Social Cristianu|CSV]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"| | style="background:pink; text-align:left;"| 1 ([[Partíu Socialista Obreru de Luxemburgu|LSAP]]) | style="background:pink; text-align:right;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| 1 ([[Partíu Democráticu (Luxemburgu)|DP]]) | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| 1 ([[Los Verdes (Luxemburgu)|Gréng]]) | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|6 !align=right| |- | {{MLT}} | style="background:#a9d4ff; text-align:left;"|3 ([[Partíu Nacionalista (Malta)|PN]]) | style="background:#a9d4ff; text-align:right;"|+1 | style="background:pink; text-align:left;"|3 ([[Partíu Llaborista (Malta)|PL]]) | style="background:pink; text-align:right;"|&minus;1 | style="background:#e1c4f6; text-align:left;"| | style="background:#e1c4f6; text-align:right;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:left;"| | style="background:#f0ff8a; text-align:right;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:left;"| | style="background:#ebbbbb; text-align:right;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:left;"| | style="background:#c7d8d1; text-align:right;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:left;"| | style="background:#A4FFFF; text-align:right;"| | style="background:#eee; text-align:left;"| | style="background:#eee; text-align:right;"| !align=right|6 !align=right| |- !rowspan=3|Total ! style="width:10%; background:#3399FF;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#F10000;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#0000EB;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#FFFF00;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#C10000;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#009900;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#40e0D0;" colspan="2"| ! style="width:10%; background:#999999;" colspan="2"| ! style="width: 4%" rowspan=2 colspan="2"|MEPs |- ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu del Partíu Popular Européu|EPPG]]<ref name="GrupoEPPG" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|S&D]]<ref name="GRUPOS&D" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos|ECR]]<ref name="GrupoECR" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|ALDE]] ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica|GUE/NGL]]<ref name="GrupoGUENGL" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea|G-EFA]]<ref name="GrupoGEFA" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta|EFDD]]<ref name="GrupoEFD" /> ! style="width: 10%" colspan=2|[[Non inscritos (Parllamentu Européu)|NIN]] |- ! 221 ! &minus;52 ! 191 ! &nbsp;&nbsp;&minus;5 ! 70 ! +13 ! 67 ! &minus;15 ! 52 ! +17 ! 50 ! &nbsp;&nbsp;&minus;7 ! 48 ! +17 ! 52 ! +19 ! style="width: 3%" | 751 ! -13 |} <small>''Nota: Los datos comparativos son en rellación a la organización de los grupos al [[Composición saliente de los grupos políticos na VII Llexislatura del Parllamentu Européu|final del séptimu mandáu]] del [[Parllamentu Européu]], col [[Tratáu de Lisboa]] yá en funcionamientu''.</small> === Mesa del Parllamentu === {{VT|Mesa del Parllamentu Européu}} Tres la constitución del nuevu [[Parllamentu Européu]], el [[1 de xunetu]] de [[2014]], los [[Grupos políticos del Parllamentu Européu|grupos políticos]] escoyeron a los sos representantes na [[Mesa del Parllamentu Européu]], incluyendo al presidente, 14 vicepresidentes y 5 cuestores. ==== Presidente ==== {{VT|Presidente del Parllamentu Européu}} Pa la presidencia del Parllamentu, el [[Grupu del Partíu Popular Européu]] y el [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]], col sofitu de l'[[Alianza de los Demócrates y Lliberales per Europa]], alcordaron repartirsela media llexislatura cada partíu, col socialista [[Martin Schulz]] hasta finales de [[2016]] y el popular [[Manfred Weber]] hasta'l final de la llexislatura.<ref name="acuerdoEPPSD">{{Cita publicación |url=https://www.publico.es/politica/529956/conservadores-y-socialistes-vuelven partise-la presidencia-de-la-eurocamara |títulu=Conservadores y socialistes vuelven partise la presidencia de la Eurocámara|periódicu=[[Público (España)|Público]] |editorial=Display Connectors |autor=Axencia EFE |enllaceautor=Axencia EFE |fecha=24 de xunu de 2014}}</ref><ref name="apoyoALDE">{{cita noticia |autor=Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa |enllaceautor=Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa |títulu=PPE, S&D y ALDE pa formar una mayoría estable nel Parllamentu Européu pa la próxima Comisión Europea |url=http://www.alde.eu/nc/press/press-and-release-news/press-release/article/epp-sd-and-alde-to-form-a-stable-majority-in-the-ep-for-the-next-european-commission-43155/ |fecha=26 de xunu de 2014}}</ref> Amás compitieron [[Sajjad Karim]] pol [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]], [[Pablo Iglesias Turrión|Pablo Iglesias]] pol [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]] y [[Ulrike Lunacek]] pol [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]].<ref>{{Cita noticia |url=http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/content/20140630IPR51020/html/Martin-Schulz-reeligido-presidente-del Parllamentu Européu |títulu=Martin Schulz, reelixíu presidente del Parllamentu Européu |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |fecha=1 de xunetu de 2014}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="width:100%; text-align:center;" |- | colspan="6" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Votación pa la presidencia del [[Parllamentu Européu]]'''<br /><small>Votos emitíos: 723 | Votos blancos o nulos: 111 | Mayoría absoluta: 307</p> |- ! | [[Ficheru:Martinus Schulz die 15 Novembris 2013.jpg|200x200px]] | [[Ficheru:Karim Sajjad 2014-02-03 3.jpg|200x200px]] | [[Ficheru:Pablo Iglesias Ahora Madrid 2015 - 05 (cropped).jpg|200x200px]] | [[Ficheru:Ulrike-Lunacek-2010.JPG|200x200px]] |- ! width="12%" Rowspan="2" style="text-align:left"| '''Candidatu''' | width="22%" style="background:#F10000;"| | width="22%" style="background:#0000EB;"| | width="22%" style="background:#C10000;"| | width="22%" style="background:#009900;"| |- | '''[[Martin Schulz]]''' | '''[[Sajjad Karim]]''' | '''[[Pablo Iglesias Turrión|Pablo Iglesias]]''' | '''[[Ulrike Lunacek]]''' |- ! style="text-align:left"|[[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] | {{ALE}} | {{UK}} | {{ESP}} | {{AUT}} |- ! style="text-align:left"|Partíu políticu | [[Partíu Socialdemócrata d'Alemaña|Partíu Socialdemócrata]] | [[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|Partíu Conservador]] | [[Podemos (partíu políticu)|Podemos]] | [[Los Verdes-L'Alternativa Verde]] |- ! style="text-align:left"|[[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu políticu]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos|Conservadores y Reformistes]] | [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica|Izquierda Unitaria Europea]] | [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea|Los Verdes/Alianza Llibre Europea]] |- ! style="text-align:left"|Votos | 409 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] | 101 [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | 51 [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | 51 [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |} ==== Vicepresidentes ==== Nes 14 vicepresidencies, seis pertenecen al [[Grupu del Partíu Popular Européu]], trés a [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]], dos de l'[[Alianza de los Demócrates y Lliberales per Europa]], y unu pal [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]], el [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]], y el [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]].<ref>{{Cita publicación |url=http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/content/20140630IPR51011/html/Escoyíos-14-vicepresidentes-de la PE-ente-ellos-el-espa%C3%B1ol-Ram%C3%B3n-Luis-Valc%C3%A1rcel |títulu=Escoyíos los 14 vicepresidentes de la PE, ente ellos l'español Ramón Luis Valcárcel |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |fecha=1 de xunetu de 2014}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="width:100%;" |- | colspan="6" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Votación pa les vicepresidencies del [[Parllamentu Européu]]''' |- ! colspan="6" | <p align="center">'''Primer vuelta'''<br /><small>Votos emitíos: 729 | Votos blancos o nulos: 12 | Mayoría absoluta: 359</p> |- ! colspan="2"| Nome ![[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] ! Partíu políticu ![[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu políticu]] ! Votos |- | width="1%" style="background:#3399FF;"| | width="20%"| '''[[Antonio Tajani]]''' | width="13%"| {{ITA}} | width="30%"| [[Forza Italia (2013)|Forza Italia]] | width="30%"| [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | width="5%" style="text-align:center"|452 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#3399FF;"| | '''[[Mairead McGuinness]]''' | {{IRL}} | [[Fine Gael]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | style="text-align:center"|441 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#3399FF;"| | '''[[Rainer Wieland]]''' | {{ALE}} | [[Unión Demócrata Cristiana (Alemaña)|Unión Demócrata Cristiana]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | style="text-align:center"|437 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#3399FF;"| | '''[[Ramón Luis Valcárcel]]''' | {{ESP}} | [[Partíu Popular]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | style="text-align:center"|406 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#3399FF;"| | '''[[Ildikó Pelczné Gáll]]''' | {{HUN}} | [[Fidesz-Unión Cívica Húngara]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | style="text-align:center"|400 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#3399FF;"| | '''[[Adina-Ioana Văllean]]''' | {{RUM}} | [[Partíu Nacional Lliberal (Rumanía)|Partíu Nacional Lliberal]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | style="text-align:center"|394 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- ! colspan="6" | <p align="center">'''Segunda vuelta'''<br /><small>Votos emitíos: 704 | Votos blancos o nulos: 13 | Mayoría absoluta: 346</p> |- ! colspan="2"| Nome ![[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] ! Partíu políticu ![[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu políticu]] ! Votos |- | style="background:#F10000;"| | '''[[Sylvie Guillaume]]''' | {{FRA}} | [[Partíu Socialista (Francia)|Partíu Socialista]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | style="text-align:center"|406 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#F10000;"| | '''[[Corina Crețo]]''' | {{RUM}} | [[Partíu Socialdemócrata (Rumanía)|Partíu Socialdemócrata]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | style="text-align:center"|406 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#F10000;"| | '''[[David Sassoli]]''' | {{ITA}} | [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | style="text-align:center"|394 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- ! colspan="6" | <p align="center">'''Tercer vuelta'''<br /><small>Votos emitíos: 706 | Votos blancos o nulos: 16 | Mayoría simple</p> |- ! colspan="2"| Nome ![[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] ! Partíu políticu ![[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu políticu]] ! Votos |- | style="background:#009900;"| | '''[[Ulrike Lunacek]]''' | {{AUT}} | [[Los Verdes-L'Alternativa Verde]] | [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea|Los Verdes/Alianza Llibre Europea]] | style="text-align:center"|390 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#FFFF00;"| | '''[[Olli Rehn]]''' | {{FIN}} | [[Partíu del Centru (Finlandia)|Partíu del Centru]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] | style="text-align:center"|377 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#FFFF00;"| | '''[[Alexander Graf Lambsdorff]]''' | {{ALE}} | [[Partíu Democráticu Lliberal]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] | style="text-align:center"|365 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#C10000;"| | '''[[Dimitris Papadimoulis]]''' | {{GRE}} | [[Coalición de la Izquierda Radical]] | [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica|Izquierda Unitaria Europea]] | style="text-align:center"|302 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#0000EB;"| | '''[[Ryszard Czarnecki]]''' | {{POL}} | [[Llei y Xusticia]] | [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos|Conservadores y Reformistes]] | style="text-align:center"|284 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |} ==== Cuestores ==== El cuestores fueron escoyíos na mañana del [[2 de xunetu]] de [[2014]], y son los encargaos de les cuestiones alministratives y financieres qu'afecten direutamente a los [[Diputáu al Parllamentu Européu|eurodiputaos]] y garanticen qu'éstos dispongan de les infraestructures necesaries pa llevar a cabu'l so trabayu. Son miembros de la [[Mesa del Parllamentu Européu]], pero nun tienen derechu a votu.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/content/20140630IPR51012/html/Escoyíos-los cinco-cuestores-del Parllamentu Européu |títulu=Escoyíos los cinco cuestores del Parllamentu Européu |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |fecha=2 de xunetu de 2014}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="width:100%;" |- | colspan="6" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Votación pa los cuestores del [[Parllamentu Européu]]''' |- ! colspan="6" | <p align="center">'''Primer vuelta''' |- ! colspan="2"| Nome ![[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] ! Partíu políticu ![[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu políticu]] ! Votos |- | width="1%" style="background:#3399FF;"| | width="20%"| '''[[Elisabeth Morin-Chartier]]''' | width="13%"| {{FRA}} | width="30%"| [[Unión por un Movimientu Popular]] | width="30%"| [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | width="5%" style="text-align:center"|452 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#F10000;"| | '''[[Bogusław Liberadzki]]''' | {{POL}} | [[Plataforma Cívica]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | style="text-align:center"|443 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#FFFF00;"| | '''[[Catherine Bearder]]''' | {{UK}} | [[Lliberal Demócrates (Reinu Xuníu)|Lliberal Demócrates]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] | style="text-align:center"|425 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- | style="background:#3399FF;"| | '''[[Andrey Kovatchev]]''' | {{BUL}} | [[Ciudadanos pol Desarrollu Européu de Bulgaria]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | style="text-align:center"|420 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |- ! colspan="6" | <p align="center">'''Segunda vuelta''' |- ! colspan="2"| Nome ![[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] ! Partíu políticu ![[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu políticu]] ! Votos |- | style="background:#0000EB;"| | '''[[Karol Adam Karski]]''' | {{POL}} | [[Llei y Xusticia]] | [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos|Conservadores y Reformistes]] | style="text-align:center"|347 [[Ficheru:Button accept.png|20px]] |} === Comisiones parllamentaries === {{VT|Comisiones del Parllamentu Européu}} Una vegada constituyíu'l Parllamentu Européu, los [[Diputaos al Parllamentu Européu|eurodiputaos]] estremar en venti [[Comisiones del Parllamentu Européu|comisiones]], y dos subcomisiones, pa trabayar, de manera individualizada, temátiques concretes, qu'inclúin asuntos como desenvolvimientu, comerciu internacional, pesca, cultura y educación o derechos de la muyer.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/content/20140630IPR51005/html/Aprobada-la-composici%C3%B3n-num%C3%A9rica-de-les comisiones parllamentaries |títulu=Aprobada la composición numbérica de les comisiones parllamentaries |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |fecha=2 de xunetu de 2014}}</ref> Cada comisión tien la obligación, na so primer xunta, d'escoyer al so presidente y cuatro vicepresidentes.<ref>{{Cita publicación |url=http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/content/20140708IPR51811/html/Members-elect-chairs-and-vice-chairs-of-parliamentary-committees |títulu=Presidentes y vicepresidentes electos de los Comités Parllamentarios |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |fecha=8 de xunetu de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140712121640/http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/content/20140708IPR51811/html/Members-elect-chairs-and-vice-chairs-of-parliamentary-committees |fechaarchivu=12 de xunetu de 2014 }}</ref> {| {{tablaguapa}} style="width:100%;" |- ! [[Comisiones del Parllamentu Européu|Comisión del Parllamentu]] ! colspan="2"| Presidente ![[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] ! Partíu políticu ![[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu políticu]] |- | width="29%"| '''Asuntos esteriores''' | style="background:#3399FF;"| | width="13%"| [[Elmar Brok]] | width="14%"| {{ALE}} | width="26%"| [[Unión Demócrata Cristiana (Alemaña)|Unión Demócrata Cristiana]] | width="22%"| [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] |- | - Derechos Humanos | style="background:#F10000;"| | [[Elena Valenciano]] | {{ESP}} | [[Partíu Socialista Obreru Español]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] |- | - Seguridá y defensa | style="background:#0000EB;"| | [[Anna Fotyga]] | {{POL}} | [[Llei y Xusticia]] | [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos|Conservadores y Reformistes]] |- | '''Desarrollu''' | style="background:#F10000;"| | [[Linda McAvan]] | {{UK}} | [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Llaborista]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] |- | '''Comerciu internacional''' | style="background:#F10000;"| | [[Bernd Lange]] | {{ALE}} | [[Partíu Socialdemócrata d'Alemaña]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] |- | '''Presupuestos''' | style="background:#FFFF00;"| | [[Jean Arthuis]] | {{FRA}} | [[Unión de Demócrates ya Independientes]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] |- | '''Control presupuestariu''' | style="background:#3399FF;"| | [[Ingeborg Gräß-y]] | {{ALE}} | [[Unión Demócrata Cristiana (Alemaña)|Unión Demócrata Cristiana]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] |- | '''[[Comisión d'Asuntos Económicos y Monetarios|Asuntos económicos y monetarios]]''' | style="background:#F10000;"| | [[Roberto Gualtieri]] | {{ITA}} | [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] |- | '''Emplegu y asuntos sociales''' | style="background:#C10000;"| | [[Thomas Händel]] | {{ALE}} | [[Die Linke]] | [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica|Izquierda Unitaria]] |- | '''Mediu ambiente, salú pública y seguridá alimentaria''' | style="background:#3399FF;"| | [[Giovanni La Via]] | {{ITA}} | [[Nueva Centroderecha]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] |- | '''Industria, investigación y enerxía''' | style="background:#3399FF;"| | [[Jerzy Buzek]] | {{POL}} | [[Plataforma Cívica]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] |- | '''Mercáu interior y proteición del consumidor''' | style="background:#0000EB;"| | [[Vicky Ford]] | {{UK}} | [[Partíu Conservador (Reinu Xuníu)|Partíu Conservador]] | [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos|Conservadores y Reformistes]] |- | '''Tresportes y turismu''' | style="background:#009900;"| | [[Michael Cramer]] | {{ALE}} | [[Alianza 90/Los Verdes]] | [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea|Los Verdes / Alianza Llibre]] |- | '''Desarrollu rexonal''' | style="background:#FFFF00;"| | [[Iskra Mihaylova]] | {{BUL}} | [[Movimientu polos Derechos y Llibertaes]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] |- | '''Agricultura y desenvolvimientu rural''' | style="background:#3399FF;"| | [[Czesław Siekierski]] | {{POL}} | [[Partíu Llabrador Polacu]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] |- | '''Pesca''' | style="background:#3399FF;"| | [[Alain Cadec]] | {{FRA}} | [[Unión por un Movimientu Popular]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] |- | '''Cultura y educación''' | style="background:#F10000;"| | [[Silvia Mariña]] | {{ITA}} | [[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] |- | '''Asuntos xurídicos''' | style="background:#3399FF;"| | [[Pavel Svoboda (políticu)|Pavel Svoboda]] | {{CZE}} | [[Unión Cristiana y Demócrata-Partíu Popular Checoslovacu|Unión Cristiana y Demócrata]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] |- | '''Llibertaes civiles, xusticia y asuntos d'interior''' | style="background:#F10000;"| | [[Claude Moraes]] | {{UK}} | [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Llaborista]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] |- | '''Asuntos constitucionales''' | style="background:#3399FF;"| | [[Danuta Hübner]] | {{POL}} | [[Plataforma Cívica]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] |- | '''Derechos de la muyer ya igualdá de xéneru''' | style="background:#F10000;"| | [[Iratxe García]] | {{ESP}} | [[Partíu Socialista Obreru Español]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] |- | '''Pidimientos''' | style="background:#FFFF00;"| | [[Cecilia Wikström]] | {{SUE}} | [[Partíu Popular Lliberal]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] |} == Nueva Comisión Europea == {{AP|Comisión Juncker}} {{VT|Comisión Europea}} Tres la entrada a valir del [[Tratáu de Lisboa]], el [[Parllamentu Européu]] convertir en pieza fundamental pa la eleición de la nueva [[Comisión Europea]].<ref name=TratadoLisboa /> El [[Presidente de la Comisión Europea|Presidente de la Comisión]] ye propuestu pola [[Mayoría cualificada na Xunión Europea|mayoría cualificada]] del [[Conseyu Européu]], sobre la base de los resultaos eleutorales y en consultando al presidente de la eurocámara, y tien de ser ratificáu pola mayoría absoluta de los [[Diputaos al Parllamentu Européu]] aconceyaos en sesión plenaria. Tres esta eleición, el [[Conseyu Européu]] va nomar, acordies con el Presidente electu de la Comisión y con [[Mayoría cualificada na Xunión Europea|mayoría cualificada]], al [[Alto representante de la Unión p'Asuntos Esteriores y Política de Seguridá|alto representante]], que va ser un Vicepresidente de la Comisión, y en que'l so senu encargar de la llevanza de les rellaciones internacionales y va coordinar, so la supervisión y l'autoridá del Presidente, l'aición esterior de la [[Xunión Europea]]. Una vegada escoyíos dambos cargos, los gobiernos de los [[Estáu miembru de la Xunión Europea|estaos miembro de la Xunión Europea]] van axuntar col [[Presidente de la Comisión Europea]] pa coordinar una fayadiza composición de la [[Comisión Europea]]. Tres ello, el [[Conseyu Européu]] y el Presidente, van presentar una llista de candidatos que tendrán de comparecer ante les comisiones del [[Parllamentu Européu]] por que estes alcen un informe de los mesmos. Darréu, el plenu del Parllamentu va votar la llista completa con mayoría simple y la Comisión por [[Mayoría cualificada na Xunión Europea|mayoría cualificada]]. === Eleición del Presidente de la Comisión === {{VT|Presidente de la Comisión Europea}} El [[27 de xunu]] de [[2014]], el [[Conseyu Européu]], axuntáu en [[Ypres]] ([[Bélxica]]), aldericó sobre la candidatura de [[Jean-Claude Juncker]] a [[Presidente de la Comisión Europea]].<ref>{{cita noticia |autor=Europa Press |enllaceautor=Europa Press |títulu=Los 28 empecipien esti xueves el cume pa nomar a Juncker presidente de la Comisión |url=http://www.20minutos.es/noticia/2177377/0/ue-cume-juncker/presidente/comision-europea/|periódicu=[[20 minutos]] |editorial=Grupu 20 Minutos |fecha=26d de xunu de 2014}}</ref> Antes d'esta xunta, [[Reinu Xuníu]], [[Países Baxos]], [[Hungría]] y [[Suecia]] amosaron el so refugu al candidatu, pero'l restu de países creyeron conveniente apostar pola persona propuesta pol partíu ganador de les eleiciones, el [[Partíu Popular Européu]].<ref>{{cita noticia |nome=Javier G.|apellíos=Gallego |títulu=Juncker gana, Cameron pierde |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/06/26/53ac722ce2704y8a148b456b.html |fecha=26 de xunu de 2014|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |editorial=[[Unidá Editorial]]}}</ref> Finalmente'l bloque contrariu a Juncker quedóse tan solo con británicos y húngaros, siendo aprobada la so candidatura por mayoría absoluta del Conseyu.<ref>{{cita noticia |nome=Javier G.|apellíos=Gallego |títulu=Jean-Claude Juncker, designáu polos líderes de la XE pa presidir la Comisión Europea |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/06/27/53ad82fb268y3ede238b4586.html |fecha=27 de xunu de 2014|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |editorial=[[Unidá Editorial]]}}</ref> {| {{tablaguapa}} |- | colspan="5" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Votación de designación de [[Jean-Claude Juncker]] ([[Partíu Popular Européu|EPP]]) como candidatu'''<br /><small>Necesaria [[Mayoría cualificada na Xunión Europea|mayoría cualificada]]</p> |- ! '''Posición''' ! '''[[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estaos]]''' ! '''Votos''' |- | align="center" | [[Ficheru:Button accept.png|20px]] '''Sí''' | [[Alemaña]], [[Austria]], [[Bélxica]], [[Bulgaria]], [[Xipre]], [[Croacia]], [[Dinamarca]], [[Eslovaquia]], [[Eslovenia]], [[España]], [[Estonia]], [[Finlandia]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Irlanda]], [[Italia]], [[Letonia]], [[Lituania]], [[Luxemburgu]], [[Malta]], [[Países Baxos]], [[Polonia]], [[Portugal]], [[República Checa]], [[Rumanía]], [[Suecia]]. | align="center" | '''26''' |- | align="center" | [[Ficheru:X mark.svg|12px]] '''Non''' | [[Hungría]], [[Reinu Xuníu]]. | align="center" | '''2''' |- |} Tres esti alcuerdu del Conseyu, el [[Parllamentu Européu]], axuntar en sesión plenaria'l martes [[15 de xunetu]], pa someter a alderique la candidatura de [[Jean-Claude Juncker]] como [[Presidente de la Comisión Europea]].<ref>{{cita noticia |autor=Parllamentu Européu |enllaceautor=Parllamentu Européu |títulu=Juncker axunta sofitos en víspores de que'l plenu de la PE vote la so candidatura a presidir la Comisión |url=http://www.europarl.europa.eu/news/es/news-room/content/20140710STO52169/html/Juncker-re%C3%BAne-sofitos-antes-de-que-el plenu-de la PE-vote-la so-candidatura |fecha=11 de xunu de 2014}}</ref> El candidatu reclamó un paquete d'inversiones ambiciosu, con especial atención al I+D, tresporte, [[internet]] y reindustrialización, pero que nun supongan más delda pa la [[Xunión Europea]], creando un fondu mistu ente los gobiernos y empreses privaes, al traviés de fondos estructurales del [[Bancu Européu d'Inversiones]].<ref name="votacionJuncker">{{cita noticia |nome=Claudi|apellíu=Pérez |títulu=Juncker, escoyíu presidente de la Comisión Europea |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/07/15/actualidad/1405405116_173386.html |fecha=15 de xunetu de 2014|periódicu=[[El País]] |editorial=[[Grupo PRISA]]}}</ref> Juncker axuntó finalmente 422 votos favorables, toos del [[Grupu del Partíu Popular Européu]], [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]] y del [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]], según dalgunos del [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]], y 250 en contra, ente ellos el [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Llaborista]] del [[Reinu Xuníu]] y el [[Partíu Socialista Obreru Español]], según la mayoría del [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]], del [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]] y del [[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta]], lo mesmo que de los [[Non inscritos (Parllamentu Européu)|Non inscritos]], especialmente los pertenecientes a l'[[Alianza Europea pola Llibertá]].<ref name="votacionJuncker" /> {| {{tablaguapa}} |- | colspan="5" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Votación de invistidura de [[Jean-Claude Juncker]] ([[Partíu Popular Européu|EPP]])'''<br /><small>Mayoría absoluta: 376/751</p> |- ! '''Posición''' ! '''Posición previa a la votación de los [[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupos políticos]]''' ! '''Votos''' |- | align="center" | [[Ficheru:Button accept.png|20px]] '''Sí''' | [[Grupu del Partíu Popular Européu]],<ref name="acuerdoEPPSD" /> [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]],<ref name="acuerdoEPPSD" /> [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]].<ref name="apoyoALDE" /> | align="center" | '''422''' |- | align="center" | [[Ficheru:X mark.svg|12px]] '''Non''' | [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]],<ref>{{cita noticia |autor=Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos |enllaceautor=Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos |títulu=Declaración del Grupu ECR dempués de la xunta col presidente designáu Jean Claude Juncker |url=http://ecrgroup.eu/news/statement-following-ecr-group-meeting-with-commission-president-designate-jean-claude-juncker/ |fecha=8 de xunetu de 2014}}</ref> [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]],<ref name="posEFDDyGUE">{{cita noticia |autor=Axencia EFE |enllaceautor=Axencia EFE |títulu=El conservador luxemburgués Juncker va ser escoyíu como presidente de la Comisión Europea |url=https://www.abc.es/internacional/20140715/abci-juncker-presidente-comision-europea-201407150933.html|periódicu=[[ABC (periódicu)|ABC]] |editorial=[[Vocento]] |fecha=15 de xunetu de 2014}}</ref> [[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta]].<ref name="posEFDDyGUE" /> | align="center" | '''250''' |- | align="center" | '''Blanco''' | | align="center" | '''47''' |- | align="center" | '''Nulu''' | | align="center" | '''17''' |- |} <small>''Nota: La votación ye '''secreta''', y por tanto nun se conoz la posición exacta de cada eurodiputáu. Lo indicao son les posiciones oficiales del grupu, anunciaes con anterioridá a la votación.</small> === Nomamientu del Altu representante p'Asuntos Esteriores y Política de Seguridá === [[Ficheru:Federica_Mogherini_2014.jpg|thumb|220px|[[Federica Mogherini]], nuevu [[alto representante de la Unión p'Asuntos Esteriores y Política de Seguridá]].]] {{VT|Alto representante de la Unión p'Asuntos Esteriores y Política de Seguridá}} [[Herman Van Rompuy]], [[Presidente del Conseyu Européu|Presidente]] del [[Conseyu Européu]] anunció, el [[30 d'agostu]] de [[2014]], la eleición de la [[Italia|italiana]] '''[[Federica Mogherini]]''' como [[alto representante de la Unión p'Asuntos Esteriores y Política de Seguridá]] dende'l [[1 de payares]], fecha de renovación de los cargos europeos.<ref name="AR">{{cita noticia |autor=Ramírez, María|coautor=Suárez, Eduardo |títulu=El polacu Donald Tusk, escoyíu presidente del Conseyu Européu |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/08/30/5402058aca4741911b8b4579.html |fecha=30 d'agostu de 2014|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |editorial=[[Unidá Editorial]]}}</ref> El políticu foi, hasta'l so nomamientu, ministra de Rellaciones Internacionales del [[Gobiernu d'Italia]] pol '''[[Partíu Demócrata (Italia)|Partíu Demócrata]]'''.<ref>{{cita noticia |autor=Europa Press |enllaceautor=Europa Press |títulu=Mogherini, ente la pasión per Esteriores y crítiques a la esperiencia |url=https://www.elmundo.es/internacional/2014/08/30/540217d3ca4741881b8b4579.html |fecha=30 d'agostu de 2014|periódicu=[[El Mundo (España)|El Mundo]] |editorial=[[Unidá Editorial]]}}</ref> Mogherini recibió'l sofitu del so partíu, el más votáu de toa europa, de los países gobernaos pola esquierda, lo mesmo que de [[Partíu de los Socialistes Europeos]], y d'[[Angela Merkel]], que buscaba contentar a les izquierdes de [[Francia]] ya [[Italia]].<ref name="AR" /> El nomamientu nun tuvo exentu de discutiniu, una y bones la italiana ye criticada nos medios de comunicación pola so inesperiencia y el so allugamientu na [[Crisis n'Ucraína de 2013-2014|crisis d'Ucraína]], yá que [[Italia]] y [[Rusia]] caltienen estrechos venceyos pol gas y el petroleu, potenciaos dende la so llegada al ministeriu.<ref>{{cita noticia |autor=Axencies |títulu=¿Quién son Donald Tusk y Federica Mogherini? |url=http://www.huffingtonpost.es/2014/08/30/cargos-union-europea_n_5741568.html |fecha=30 d'agostu de 2014|periódicu=[[El Huffington Post]] |editorial=[[Grupo PRISA]]}}</ref> Yá nes sos primeres declaraciones, dio a entender un acercamientu a Rusia, afirmando que "mientres pensamos y trabayamos sobre'l nivel de sanciones, tamién tenemos que caltener abierta la vía diplomática (...) esperando que la combinación, una sabia combinación, pueda ser efectiva".<ref>{{cita noticia |autor=Croft, Adrian|coautores=Strupczewski, Jan |títulu=XE noma a Tusk y Mogherini en puestos clave, prepara nueves sanciones contra Rusia |url=http://es.investing.com/news/economia/la-ue,-llista-pa-apautar-nuevos-l%C3%ADderes-tres-llargues-negociaciones-234724 |fecha=30 d'agostu de 2014|periódicu=Investing}}</ref> === Designación del restu de los Comisarios === {{VT|Comisariu européu}} [[Jean-Claude Juncker]], como nuevu [[Presidente de la Comisión Europea]], y en consultando a los [[estaos miembro de la Xunión Europea]], presentó'l [[10 de setiembre]] a les 28 persones que compondríen el colexu de comisarios pa los 5 años de llexislatura, incluyíos el mesmu Juncker como Presidente y l'[[Alto representante de la Unión p'Asuntos Esteriores y Política de Seguridá|Alto representante p'Asuntos Esteriores y Política de Seguridá]].<ref>{{cita noticia |autor=Euronews |enllaceautor=Euronews |títulu=La Comisión Juncker |url=http://es.euronews.com/2014/09/10/la-comision-juncker/ |fecha=10 de setiembre de 2014}}</ref><ref>{{cita noticia |autor=Comisión Europea |enllaceautor=Comisión Europea |títulu=Comisión Juncker: un equipu sólido y esperimentao sinónimu de cambéu |url=http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-984_ye.htm |fecha=10 de setiembre de 2014}}</ref> Tres esti anunciu, les distintes comisiones del [[Parllamentu Européu]] realizaron audiencies a los candidatos, xenerándose especial discutiniu col español Miguel Arias Cañete, tres una denuncia por conflictos d'interés y por unes declaraciones machistes, y cola eslovena, [[Alenka Bratušek]], que foi reprovada pola comisión.<ref>{{cita noticia |autor=20 minutos |enllaceautor=20 minutos |títulu=La Eurocámara aprueba a Arias Cañete como comisariu d'Enerxía y Cambéu Climáticu |url=http://www.20minutos.es/noticia/2260984/0/miguel-aries-canete/comisariu-union-europea/energia-cambéu-climatico/ |fecha=9 d'ochobre de 2014}}</ref> {| {{tablaguapa}} style="width:100%;" |- ! colspan="3" rowspan="2"| '''Presidente''' ! rowspan="2"| '''[[Carteres de la Comisión Europea|Cartera]]''' ! rowspan="2"| [[Estáu miembru de la Xunión Europea|Estáu]] ! rowspan="2"| Partíu políticu !rowspan="2"| [[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupu políticu proponente]] ! colspan="2"| Votaciones |- ! <small>Adecuación</small> ! <small>Aptitú</small> |- | style="background:#F10000;"| | width="5%"| [[Ficheru:Timmermans2 (9595849965).jpg|70px]] | width="15%"| '''[[Frans Timmermans]]''' | width="32%"| ''[[Vicepresidente de la Comisión Europea|Primer Vicepresidente]]''<br />'''Meyora de la Llexislación, Rellaciones Interinstucionales, Estáu de Derechu y Carta de los [[Comisariu européu de Xusticia, Derechos Fundamentales y Ciudadanía|Derechos Fundamentales]]''' | width="14%"| {{NED}} | width="10%"| [[Partíu del Trabayu (Países Baxos)|Partíu del Trabayu]] | width="10%"| [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | width="7%"| [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | width="7%"| [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Kristalina Georgieva (1).jpg|70px]] | '''[[Kristalina Georgieva]]''' | ''[[Vicepresidente de la Comisión Europea|Vicepresidente]]''<br />'''[[Comisariu européu de Programación Financiera y Presupuestos|Presupuestu y Recursos Humanos]]''' | {{BUL}} | ''Independiente'' | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#FFFF00;"| | [[Ficheru:Alenka Bratušek 2013.jpg|70px]] | '''[[Alenka Bratušek]]''' | ''[[Vicepresidente de la Comisión Europea|Vicepresidente]]''<br />'''[[Comisariu européu d'Enerxía|Unión enerxética]]''' | {{SLO}} | [[Eslovenia Positiva]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] | [[Ficheru:X mark.svg|15px]] '''112'''<br />[[Ficheru:Button accept.png|20px]] 13 | |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Jyrki Katainen in June 2013 (cropped).jpg|70px]] | '''[[Jyrki Katainen]]''' | ''[[Vicepresidente de la Comisión Europea|Vicepresidente]]''<br />'''[[Comisariu européu d'Industria y Emprendimiento|Fomentu del Emplegu, Crecedera, Inversión y Competitividá]]''' | {{FIN}} | [[Coalición Nacional]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Valdis Dombrovskis 2009.jpg|70px]] | '''[[Valdis Dombrovskis]]''' | ''[[Vicepresidente de la Comisión Europea|Vicepresidente]]''<br />'''[[Comisariu d'Asuntos Económicos y Monetarios de la Xunión Europea|Euru]] y Diálogu Social''' | {{LAT}} | [[Unidá (Letonia)|Unidá]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#FFFF00;"| | [[Ficheru:Portrait Andrus Ansip.jpg|70px]] | '''[[Andrus Ansip]]''' | ''[[Vicepresidente de la Comisión Europea|Vicepresidente]]''<br />'''Mercáu únicu dixital''' | {{EST}} | [[Partíu Reformista Estoniu]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#FFFF00;"| | [[Ficheru:Věra Jourová.jpg|70px]] | '''[[Věra Jourová]]''' | '''[[Comisariu européu de Xusticia, Derechos Fundamentales y Ciudadanía|Xusticia]], [[Comisariu européu de Salú y Política de Consumidores|Política de Consumidores]] ya Igualdá de Xéneru''' | {{CZE}} | [[ANO 2011]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Günther Oettinger 2014.jpg|70px]] | '''[[Günther Oettinger]]''' | '''Economía y sociedá dixital''' | {{ALE}} | [[Unión Demócrata Cristiana (Alemaña)|Unión Demócrata Cristiana]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#F10000;"| | [[Ficheru:Pierre Moscovici en mai 2010.png|70px]] | '''[[Pierre Moscovici]]''' | '''[[Comisariu d'Asuntos Económicos y Monetarios|Asuntos Económicos y Financieros]], [[Comisariu européu de Fiscalidá y Unión Aduanera, Auditoría y Llucha contra'l Fraude|Fiscalidá y Aduanes]]''' | {{FRA}} | [[Partíu Socialista (Francia)|Partíu Socialista]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]] '''44'''<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] 12 | [[Ficheru:Button accept.png|20px]] '''32'''<ref>{{cita noticia |autor=Deia |enllaceautor=Deia |títulu=La Eurocámara salva a Cañete pero sacrifica a Bratusek |url=http://www.deia.com/2014/10/09/mundo/la-eurocamara-salva-a-canete-pero-sacrifica-a-bratusek |fecha=9 d'ochobre de 2014}}</ref><br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] 15 |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:MarianeThyssen.jpg|70px]] | '''[[Marianne Thyssen]]''' | '''Emplegu, Asuntos Sociales, Capacidaes y Movilidá Llaboral''' | {{BEL}} | [[Cristianu Demócrata y Flamencu]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#F10000;"| | [[Ficheru:Corina_Cretu.jpg|70px]] | '''[[Corina Crețo]]''' | '''Política rexonal''' | {{RUM}} | [[Partíu Socialdemócrata (Rumanía)|Partíu Socialdemócrata]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:JohannesHahnPortrait.jpg|70px]] | '''[[Johannes Hahn]]''' | '''Política Europea de Vecindá y Negociaciones d'Ampliación''' | {{AUT}} | [[Partíu Popular Austriacu]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Dimitris Avramopoulos at the Pentagon April 2012.jpg|70px]] | '''[[Dimitris Avramópulos]]''' | '''[[Comisaria_europea_de_Asuntos_de_Interior|Migración y Asuntos d'Interior]]''' | {{GRE}} | [[Nueva Democracia (Grecia)|Nueva Democracia]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#F10000;"| | [[Ficheru:Vytenis Povilas Andriukaitis.jpg|70px]] | '''[[Vytenis Andriukaitis]]''' | '''[[Comisariu européu de Salú y Política de Consumidores|Salú]] y Seguridá Alimentaria''' | {{LTU}} | [[Partíu Socialdemócrata Lituanu]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#0000EB;"| | [[Ficheru:Jonathan Hill 2015.jpg|70px]] | '''[[Jonathan Hill]]''' | '''Estabilidá Financiera, Servicios Financieros y Unión de los Mercaos de Capital''' | {{GBR}} | [[Partíu Conservador (Reinu_Xuníu)|Partíu Conservador]] | [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos|Conservadores y Reformistes]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Elżbieta Bieńkowska Kancelaria Senatu.jpg|70px]] | '''[[Elżbieta Bieńkowska]]''' | '''[[Comisariu_européu_de Mercáu Interior_y_Servicio|Mercado Interior]], [[Comisariu européu d'Industria y Emprendimiento|Industria, Emprendimiento]] y PYMES''' | {{POL}} | [[Plataforma Cívica]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Miguel Arias Cañete (cropped) (2).jpg|70px]] | '''[[Miguel Arias Cañete]]''' | '''Aición pol Clima y [[Comisariu_européu_de_Enerxía|Enerxía]]''' | {{ESP}} | [[Partíu Popular]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]] '''83'''<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] 42 | [[Ficheru:Button accept.png|20px]] '''77'''<ref>{{cita noticia |autor=El País |enllaceautor=El País |títulu=La Eurocámara aprueba a Cañete como comisariu de Clima y Enerxía |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/10/08/actualidad/1412787313_096957.html |fecha=8 d'ochobre de 2014}}</ref><br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] 48 |- | style="background:#F10000;"| | [[Ficheru:N mimica.jpg|70px]] | '''[[Nieven Mimica]]''' | '''[[Comisariu européu de Cooperación Internacional|Cooperación Internacional y Desarrollu]] ''' | {{CRO}} | [[Partíu Socialdemócrata de Croacia]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#FFFF00;"| | [[Ficheru:Margrethe Vestager (2011).jpg|70px]] | '''[[Margrethe Vestager]]''' | '''[[Comisariu européu de Competencia|Competencia]] ''' | {{DNK}} | [[Partíu Social Lliberal (Dinamarca)|Partíu Social Lliberal]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#F10000;"| | [[Ficheru:Maroš Šefčovič (2011).jpg|70px]] | '''[[Maroš Šefčovič]]''' | '''Tresporte''' | {{SVK}} | [[Direición-Socialdemocracia (Eslovaquia)|Direición-Socialdemocracia]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#FFFF00;"| | [[Ficheru:Cecilia Malmström (cropped).jpg|70px]] | '''[[Cecilia Malmström]]''' | '''[[Comisariu européu de Comerciu|Comerciu]]''' | {{SWE}} | [[Partíu Popular Lliberal]] | [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa|Lliberales y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#F10000;"| | [[Ficheru:KarmenuVellaPolitician.jpg|70px]] | '''[[Karmenu Vella]]''' | '''Mediu Ambiente, Asuntos Marítimos y Pesca''' | {{MLT}} | [[Partíu Llaborista (Malta)|Partíu Llaborista]] | [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates|Socialistes y Demócrates]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Navracsics Tibor Portrait.jpg|70px]] | '''[[Tibor Navracsics]]''' | '''[[Comisariu européu de Xusticia, Derechos Fundamentales y Ciudadanía|Ciudadanía]], Educación, Cultura, Mocedá y Deporte''' | {{HUN}} | [[Fidesz-Unión Cívica Húngara]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Carlos Moedas (cropped).JPG|70px]] | '''[[Carlos Moedas]]''' | '''Investigación, Ciencia ya Innovación ''' | {{POR}} | [[Partíu Socialdemócrata (Portugal)|Partíu Socialdemócrata]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Phil Hogan.jpg|70px]] | '''[[Phil Hogan]]''' | '''[[Comisariu européu d'Agricultura y Desarrollu Rural|Agricultura y Desarrollu Rural]]''' | {{IRL}} | [[Fine Gael]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |- | style="background:#3399FF;"| | [[Ficheru:Stylianides.JPG|70px]] | '''[[Christos Stylianides]]''' | '''Ayuda Humanitaria y Xestión de Crisis''' | {{CYP}} | [[Reagrupamientu Democráticu]] | [[Grupu del Partíu Popular Européu|Partíu Popular Européu]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] | [[Ficheru:Button accept.png|20px]]<br /> [[Ficheru:X mark.svg|15px]] |} Tres les audiencies, Juncker anunció diversos cambeos nel colexu de comisarios, qu'incluyeron la entrada de [[Violeta Bulc]] por Alenka Bratusek, l'ascensu de [[Maroš Šefčovič]] a la vicepresidencia d'[[Comisariu européu d'Enerxía|enerxía]], y cambeos en determinaes competencies como les de desenvolvimientu sostenible, que finalmente recayeron nel holandés [[Frans Timmermans]], y ciudadanía que pasaron del húngaru [[Tibor Navracsics]] al griegu [[Dimitris Avramopoulos]]. La Comisión Juncker salió alantre con 423 votos a favor, tolos del [[Grupu del Partíu Popular Européu]] y gran parte del [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]] y del [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]], 209 en contra, principalmente del [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]], del [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]] y del [[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta]], y 67 astenciones, ente elles les del [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]], según el [[Partíu Socialista Obreru Español]] y [[Unión Progreso y Democracia]].<ref>{{cita noticia |autor=eldiario.es |enllaceautor=eldiario.es |títulu=La Comisión Juncker sale alantre con 423 votos a favor y 209 en contra |url=https://www.eldiario.es/politica/Eurocamara-Comision-Europea-Jean-Claude-Juncker_0_316368666.html |fecha=22 d'ochobre de 2014}}</ref> {| {{tablaguapa}} |- | colspan="5" bgcolor="#C0C0C0" | <p align="center">'''Votación de la [[Comisión Juncker]]'''<br /><small>Mayoría absoluta: 376/751</p> |- ! '''Posición''' ! '''Posición previa a la votación de los [[Grupos políticos del Parllamentu Européu|Grupos políticos]]''' ! '''Votos''' |- | align="center" | [[Ficheru:Button accept.png|20px]] '''Sí''' | [[Grupu del Partíu Popular Européu]], [[Grupu de l'Alianza Progresista de Socialistes y Demócrates]], [[Grupu de l'Alianza de los Lliberales y Demócrates per Europa]]. | align="center" | '''423''' |- | align="center" | [[Ficheru:X mark.svg|12px]] '''Non''' | [[Grupu Confederal de la Izquierda Unitaria Europea / Izquierda Verde Nórdica]], [[Grupu de Los Verdes / Alianza Llibre Europea]], [[Grupo Europa de la Llibertá y la Democracia Direuta]] | align="center" | '''209''' |- | align="center" | '''Astención''' | [[Grupu de los Conservadores y Reformistes Europeos]] | align="center" | '''67''' |- |} Tres la votación del plenu del Parllamentu Européu, el [[Conseyu Européu]] del [[23|23 d'ochobre]] y [[24 d'ochobre]] ratificó la [[Comisión Juncker]], qu'entró en funcionamientu de manera oficial el [[1 de payares]] de [[2014]].<ref>{{cita noticia |autor=Conseyu Européu |enllaceautor=Conseyu Européu |idioma=inglés|títulu=Conclusiones del Conseyu Européu del 23 y 24 d'ochobre |url=http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/ec/145397.pdf |fecha=24 d'ochobre de 2014}}</ref><ref>{{cita noticia |autor=Boletín Oficial del Estáu |enllaceautor=Boletín Oficial del Estáu |títulu=Decisión del Conseyu Européu de 23 d'ochobre de 2014 pola que se noma a la Comisión Europea |url=http://www.boe.es/doue/2014/311/L00036-00038.pdf |fecha=31 d'ochobre de 2014}}</ref> == Ver tamién == * [[Parllamentu Européu]] * [[Federalismu européu]] * Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 per países: ** [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (Alemaña)]] ** [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (Croacia)]] ** [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (España)]] ** [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (Francia)]] ** [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (Grecia)]] ** [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (Italia)]] ** [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014 (Portugal)]] * [[Eleiciones al Parllamentu Européu de 2009]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == * {{Enllaz rotu|1=Eleiciones europees 2014 |2=http://www.elections2014.eu/es |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, sitiu web oficial. * [https://web.archive.org/web/20140505105516/http://www.resultados-elecciones2014.eu/es/election-results-2014.html Resultaos de les eleiciones europees de 2014], sitiu web oficial. * [http://www.europarl.europa.eu/portal/ye Parllamentu européu] {{Tradubot|Eleiciones al Parlamento Europeo de 2014}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Eleiciones al Parllamentu Européu de 2014| ]] [[Categoría:Eleiciones en 2014]] j2whnmjoemxkdn9itrbkm95n72febse Enrique Olaya Herrera 0 155630 4500996 4500824 2026-06-21T01:16:55Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500996 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Enrique Alfredo Olaya Herrera''' {{nym}} foi un políticu [[colombia|colombianu]], [[Presidente de Colombia]] del 7 d'agostu de [[1930]] al 7 d'agostu de [[1934]]. Olaya llegó a la presidencia en representación d'una [[Bipartidismu conservador-lliberal|coalición bipartidista]] conocida como Concentración Nacional. Pertenecía a una familia lliberal y como tal participó na [[Guerra de los Mil Díes]]. El so gobiernu tuvo que remanar el problema económicu que llevó al país al esbarrumbamientu de capitales, dempués de la [[Gran Depresión]] de [[1929]], que foi mundial y tuvo repercusiones en Colombia. Olaya Herrera empecipió na década del trenta'l ciclu del proteicionismu nacional, col cual fomentóse'l desenvolvimientu de la industria colombiano con capitales nacionales, pa faer d'ella la base de los estímulos desarrollistas. Imprimióse un desenvolvimientu escontra adientro, con fundamentu nel mercáu nacional y la espansión de la demanda interna. Presentóse un descensu nes importaciones y un estímulu a la industria nacional. Los precios del café nel mercáu internacional baxaron, y suspendiéronse de secute los capitales estranxeros en Colombia, que fugar de nuevu al esterior. A Olaya correspondió-y tamién encarar el [[Guerra colombo-peruana|conflictu col Perú]] ente 1932 y 1933. == Biografía == Fíu de Justiniano Olaya Ricaurte, descendiente de [[Jorge Miguel Lozano, Marqués de San Jorge]],<ref>{{cita web |url= http://www.semana.com/vida-moderna/articulo/la xente-bien/9740-3 |títulu= La xente bien |fechaaccesu= 14 de mayu de 2017 |apellíu= |nome= |fecha= 28 d'avientu de 1987 |sitiuweb= [[Semana (Colombia)]] }}</ref> y Emperatriz Herrera Medina, los sos güelos paternos fueron José Rafael Félix Olaya Navarrete y Dolores Ricaurte Llagos, y los maternos, Pedro José Herrera y María Mónica Medina Bernal. Tuvo dos hermanos: Leonidas y Joaquín. Olaya Herrera fixo los sos estudios primarios na Escuela Pública de [[Guateque]], al llau de los sos padres. La so madre, quien gustaba d'escribir en prosa senciella y castiza, influyó nel so estilu intelectual. El so padre, médicu graduáu, nun exercía'l so oficiu pos se dedicaba al comerciu y l'agricultura. Recordar a Olaya Herrera como'l "periodista neñu de Guateque", pos cuando tenía 12 años fundó y dirixó'l pequeñu periódicu ''El Patriota'', col cual llogró truecu con dellos periódicos de Colombia, ente ellos, [[El Espectador (periódicu)|El Espectador]] de [[Medellín (Colombia)|Medellín]]. Precisamente [[Familia Cano|los Cano]] propunxeron una suscripción popular p'adquirir una pequeña imprenta con destín al "periodista neñu". Olaya realizó los sos estudios universitarios na [[Universidá Llibre (Colombia)|Universidá Republicana]]. Ellí tuvo les enseñances de xuristes destacaos como [[Diego Mendoza Pérez]], Juan Manuel Rudas, Ignacio V. Espinosa, [[Carlos Arturo Torres]], José Camacho Carrizosa y otros. Na Universidá fundó'l selmanariu L'Estudiante, un periódicu escritu a mano que circulaba ente los alumnos. Ellí fixo ataques a [[Rexeneración (Colombia)|La Rexeneración]], comentó la política colombiana ya internacional y escribió la crónica universitaria. Ingresó al periodismu activu realizando reportaxes pal periódicu L'Autonomista, de [[Rafael Uribe Uribe]] y Ricardo Tirado Macías. Nes sos vacaciones estudiantiles fundó en [[Guateque]] el periódicu El soldáu cubanu, col cual fixo un ambiente favorable a la independencia de Cuba y a les idees llibertaries de [[José Martí]]. Esto señala que los centenaristas, como Olaya Herrera, fueron periodistes per vocación y xunieron la esperiencia periodística a la carrera política.. == Trayeutoria política == Enrique Olaya Herrera empecipió les sos actuaciones polítiques na [[Guerra de los Mil Díes]], cuando delles universidaes y colexos cerraron les sos aules y dexaron que los sos profesores y alumnos emprestaren serviciu nes files partidistes lliberales o conservadores. Olaya y otros miembros de la [[Universidá Nacional de Colombia|Universidá Republicana]] allegaron a les files lliberales y llucharon nos distintos frentes de campaña. Olaya xunir a les huestes revolucionaries del xeneral Cenón Figueredo, en condición d'abanderáu lliberal. Recuérdase la so participación na aición de [[Nocaima]], llevando la bandera y envueltu nel so bayetón coloráu. Cuando terminó la guerra, Olaya siguió los sos estudios, rematando la so carrera de Derechu cola tesis ''La lliberación condicional,''<ref>{{cita llibru |apellíos=Olaya Herrera|nome=Enrique|enllaceautor=|títulu=Liberación Condicional|url=|fechaaccesu=|añu=1904|editorial=Universidá Republicana de Colombia Boyacá- Bibliografía Rexonal, Casa Editorial de Forero Franco & C|isbn=|editor=|ubicación=Bogotá|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> la cual foi publicada pola [[Universidá Nacional de Colombia|Universidá Republicana]]. En [[1904]] llogró'l títulu de Doctor en Xurisprudencia, y a fines de [[1906]] salió para [[Bélxica]], onde s'especializó en diplomacia y socioloxía na [[Universidá Llibre de Bruxeles]]. Por ello, la so mayor actividá tuvo empobinada a la diplomacia, la política y el periodismu. Dempués de los sos estudios en Bélxica, al so regresu al país Olaya Herrera entró a formar parte de la campaña contra'l gobiernu del xeneral [[Rafael Reyes Prieto|Rafael Reyes]], cuando la opinión pública espresaba les sos idees sobre los trataos de Colombia colos [[Estaos Xuníos]] y [[Panamá]]. El [[13 de marzu]] de [[1909]], Olaya arengó al ensame en presencia de los líderes del lliberalismu. Entraba asina naquella campaña contra la dictadura, empecipiada por [[Nicolás Esguerra]], [[José Vicente Concha]] y [[Miguel Abadía Méndez]], que remató col arrenunciu del xeneral Reyes, el [[16 de marzu]] de [[1909]], y l'encargu del mandu al xeneral [[Jorge Holguín]]; esto ye lo que se llamó movimientu del "Trecemarcismo" contra la dictadura de Reyes. Olaya foi escoyíu en 1910 como miembru de l'[[Historia del constitucionalismo colombianu#Reforma de 1910|Asamblea Constituyente]] pa la reforma de la [[Constitución de 1886]]; representó al [[Departamentu de Quesada]]. Los sos compañeros de partíu fueron [[Rafael Uribe Uribe]], [[Benjamín Herrera]] y [[Nicolás Esguerra]] ente otros. Ente los conservadores, participaron los diputaos [[Carlos Eugenio Restrepo]], [[José Vicente Concha]], [[Pedro Nel Ospina]], [[Guillermo Valencia]] y [[Guillermo Quintero Calderón]]. La conciliación política foi propuesta por un grupu de colombianos encabezadura por Carlos Eugenio Restrepo, quien exerció la Presidencia de la República nel periodu entendíu ente [[1910]] y [[1914]]. Olaya Herrera contribuyó conducentemente pa la eleición de Restrepo nesos años, cuando se conformó'l llamáu [[Partíu Republicanu]], que la so bandera foi la conciliación ente los partíos y la [[Historia del constitucionalismo colombianu#Reforma de 1910|reforma constitucional]] empuesta a correxir la [[Constitución de 1886]]. El republicanismu presentóse como una síntesis de los partíos políticos. El presidente Restrepo nomó a Olaya primer Ministru de Rellaciones Esteriores el 7 d'agostu de 1910. Olaya rexentó esti Ministeriu hasta'l 23 de payares de 1911, y volver a ocupar mientres l'alministración del presidente Jorge Holguín, en 1921, hasta'l 4 de xineru de 1922; amás, ocupó'l cargu de Ministru d'Agricultura na mesma alministración. Na década de los venti, Olaya Herrera collaboró nel Parllamentu y la diplomacia. En 1922 aceptó la llegación diplomática en [[Washington D.C.]], na cual desempeñóse mientres ocho años, remanando con gran enfotu los problemes de Colombia con Estaos Xuníos. === Presidencia de Colombia === Escontra [[1930]], los dirixentes lliberales consideraron qu'Enrique Olaya Herrera yera l'estadista más apropiáu pa llevar al lliberalismu al poder. Asina, el [[22 de xineru]] de 1930 la so candidatura foi inscrita por un grupu de lliberales y conservadores na ciudá de [[Puerto Berrío]]. Dos díes depués Olaya fixo la so entrada en [[Bogotá]], onde foi recibíu pol lliberalismu. El so trunfu llegó'l [[9 de febreru]] de 1930, cuando les [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 1930|eleiciones presidenciales]] dieron la siguiente resultancia: 369.962 votos por Enrique Olaya Herrera, 240.284 votos por [[Guillermo Valencia]] y 213.417 votos por [[Alfredo Vásquez Cobo]]. El sector d'avanzada del conservadorismu xuntó a la candidatura de Olaya Herrera, ente ellos especialmente los republicanos, encabezaos pol ex-presidente [[Carlos Eugenio Restrepo]]. El movimientu lliberal foi encabezáu por [[Alfonso López Pumarejo]], quien aguiyó al so partíu cola célebre frase: ''"El lliberalismu tien de preparar p'asumir el poder"''. Olaya Herrera ocupó la Presidencia de la República mientres el cuatrieniu [[1930]]-[[1934]]. Empecipió la [[Bipartidismu conservador-lliberal|Hexemonía Lliberal]] de les décades del trenta y cuarenta. El lliberalismu que Llegó al poder con Olaya presentó al país cambeos fundamentales en rellación colos sos nuevos enclinos del lliberalismu social. ==== Política económica y social del so Gobiernu ==== El gobiernu de Olaya Herrera foi recibíu nun ambiente d'optimismu, dempués del pesimismu qu'imprimió al país la [[Gran Depresión]] de [[1929]]. Mientres el so gobiernu fomentó la industria nacional, esmolecer pola construcción de carreteres y ferrocarriles, aguiyó la educación pública y, cuantimás, el progresu del maxisteriu. Aguiyó la producción de petroleu nel [[Catatumbo]], termináronse les obres de [[Boques de Ceniza]] y fixéronse construcciones nos puertos de [[Barranquilla]] y [[Buenaventura (Valle del Cauca)|Buenaventura]]. El gobiernu del presidente Olaya fundó la Caxa de Creitu Agrariu, Industrial y Mineru, col fin d'ayudar a los pequeños llabradores. Na mesma forma, por aciu el decretu 711 de [[1932]], fundó'l [[Bancu Central Hipotecariu]] pal financiamientu de les viviendes de tipu mediu. Pal fortalecimientu de la producción y esportación del café, creóse la [[Federación Nacional de Cafeteros]]. El so gobiernu interesar poles reformes llaborales en beneficiu de los trabayadores; dictáronse lleis de proteición a la infancia, el descansu dominical y les vacaciones remuneradas; los trabayadores tuvieron delles conquistes: la inembargabilidad parcial de los salarios, l'ampliación del seguru de vida obligatoriu, la reglamentación de les sociedaes cooperatives, l'estímulu al emplegu al traviés d'obres públiques, la xornada d'ocho hores de trabayu y otres midíes. ==== Orde públicu ==== Nos dos primeros años de gobiernu manifestóse la violencia en delles rexones de Colombia, cuantimás en [[Boyacá]] y [[Santander (Colombia)|Santander]], primeramente motivada por factores políticos. Los pueblos de mayor problema fueron [[Chiquinquirá]] y l'occidente de [[Boyacá]], el norte na rexón de Guicán, la Provincia de García Rovira en Santander y dellos pueblos de [[Norte de Santander]]; la burocracia conservadora de la provincia defendía los sos cargos públicos contra les nueves autoridaes lliberales. El presidente Enrique Olaya Herrera remató'l so mandatu en [[1934]], y siguió la so vida pública como [[Ministru de Rellaciones Esteriores]] en [[1935]], nel gobiernu del presidente [[Alfonso López Pumarejo]]. Dempués foi designáu Embaxador ante la [[Santa Sede]] en [[Roma]], onde morrió, el [[18 de febreru]] de [[1937]], nel desempeñu d'esti cargu. Treslladaos los sos restos a [[Bogotá]], recibieron emocionaos honores a la so memoria. Como esponente destacáu de la xeneración del Centenariu, Enrique Olaya Herrera mandó a los colombianos el so espíritu conciliador y d'unidá republicana, que la so proyeición atopamos nos enclinos d'unión ente los partíos políticos. [[Ficheru:Sánchez Cerro.jpg|miniaturadeimagen|El presidente peruanu [[Luis Miguel Sánchez Cerro]] calificó l'ataque como frutu de les "incontenibles aspiraciones" de civiles peruanos de "recuperar" un territoriu qu'habíen "perdíu" nel [[Tratado Salomón-Lozano]] en 1922.<ref>{{cita web |url= http://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-7723692 |títulu= Colombia bombardea Perú (1932-1933) |fechaaccesu= 23 de mayu de 2016 |fecha= 24 de mayu de 2010 |editorial= [[El Tiempo (Colombia)|El Tiempo]] |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20201106232527/https://www.eltiempo.com/archivo/documento/CMS-7723692 |fechaarchivu= 2020-11-06 }}</ref>]] ==== Guerra colombo-peruana ==== {{AP|Guerra colombo-peruana}} En setiembre de [[1932]] el puertu de [[Leticia]] foi tomáu un grupu de peruanos; el xeneral [[Alfredo Vásquez Cobo]] foi llamáu pa dirixir les operaciones armaes de Colombia. Nun ambiente de solidaridá nacional, el pueblu colombianu collaboró con dineru y xoyes pa financiar la guerra. Dempués de dellos enfrentamientos, la Guerra colombo-peruana terminó cola firma del [[Protocolu de Rio de Janeiro (1934)|Protocolu de Rio de Janeiro]] en 1934. ==== Ministros ==== * '''[[Ministeriu del Interior de Colombia|Ministru de Gobiernu]]''': [[Carlos Eugenio Restrepo]] (1930-1931) | Xeneral [[Agustín Morales Olaya]] (1931-1933) | [[Gabriel Turbay]] (1933-1934) | [[Absalon Fernández de Soto]] (1934) | [[Francisco Cardona Santa]] (1934) * '''[[Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Colombia|Ministru de Rellaciones Esteriores]]''': [[Eduardo Santos Montejo]] (1930) | [[Raimundo Rivas]] (1930-1931) | [[Roberto Urdaneta Arbeláez]] (1931-1934) * '''[[Ministeriu de Facienda y Creitu Públicu|Ministru de Facienda]]''': [[Francisco de Paula Pérez]] (1930-1931) | [[Jesús María Marulanda]] (1931) | [[Esteban Jaramillo]] (1931-1934) * '''[[Ministeriu de Defensa de Colombia|Ministru de Guerra]]''': Xeneral [[Agustín Morales Olaya]] (1930-1931) | [[Carlos Adolfo Urueta]] (1931) | [[Carlos Arango Vélez]] (1931-1932) | CAP. [[Carlos Uribe Gaviria]] (1932-1934) | [[Alberto Pumarejo]] (1934) * '''[[Ministeriu d'Agricultura y Desarrollu Rural|Ministru d'Agricultura y Comerciu]]''': [[Francisco José Chaux]] (1930-1934) | [[Sinforoso Ocampo]] (1934) * '''[[Ministeriu de Comerciu, Industria y Turismu de Colombia|Ministru d'Industries]]''': [[Francisco José Chaux]] (1930-1934) * '''[[Ministeriu d'Educación de Colombia|Ministru d'Educación]]''' [[Abel Carbonell]] (1930-1931) | [[Julio Carrizosa Valenzuela]] (1931-1933) | [[Pedro María Carreño]] (1933-1934) * '''[[Ministeriu de Tresporte de Colombia|Ministru d'Obres Públiques]]''': [[Fabio Lozano Torrijos]] (1930) | [[German Uribe Hoyos]] (1930-1931) | [[Alfonso Araújo]] (1931-1934) * '''[[Ministeriu de Teunoloxíes de la Información y Comunicaciones|Ministru de Correos y Telégrafos]]''': [[Tulio Enrique Tascon]] (1930-1931) | [[Alberto Pumarejo]] (1931-1934) | [[Alberto Camilo Suárez]] (1934) == Fallecimientu == [[Ficheru:Tumba Enrique Olaya.jpg|miniaturadeimagen|Balta Enrique Olaya Herrera nel [[campusantu Central de Bogotá]].]] Enrique Olaya Herrera morrió na mañana del 18 de febreru de 1937, mientres se desempeñaba como xefe de la misión diplomatica de Colombia ante la [[Santa Sede]]. [[Ficheru:Parque Nacional - Busto de Enrique Olaya Herrera.jpg|miniaturadeimagen|Parque Nacional. Bustu d'Enrique Olaya Herrera.]] La so muerte, productu d'un [[accidente cerebrovascular]], asocedió nuna clinica de [[Roma]]. El so estáu de salú deteriorárase mientres la última selmana antes de morrer.<ref>{{cita web |url= https://news.google.com/newspapers?id=G4wbAAAAIBAJ&sjid=YFAEAAAAIBAJ&pg=1345%2C4491373 |títulu= A les dos de la madrugada empezó la última crisis |fechaaccesu=23 de mayu de 2016 |fecha= 19 de febreru de 1937 |editorial= [[El Tiempo (Colombia)|El Tiempo]]}}</ref> El 20 de febreru'l so cadabre foi soterráu nel Campusantu de Branu en Roma, de manera provisional. El [[Papa]] [[Pío XI]], el Rei [[Víctor Manuel III d'Italia]], el Primer ministru del Reinu d'Italia [[Benito Mussolini]], y ministru italianu d'esteriores [[Galeazzo Ciano]] unviaron ufriendes florares y representantes.<ref>{{cita web |url= https://news.google.com/newspapers?id=HYwbAAAAIBAJ&sjid=YFAEAAAAIBAJ&pg=1919%2C4700501 |títulu= Nel Campusantu de Branu se enterro temporalmente'l cadaver del Dr. Olaya |fechaaccesu=23 de mayu de 2016 |fecha= 21 de febreru de 1937 |editorial= [[El Tiempo (Colombia)|El Tiempo]]}}</ref> Darréu, los sos restos mortales fueron treslladaos a Bogotá, siendo soterraos nel [[campusantu Central de Bogotá|campusantu Central]] onde reposen dende entós. == Legáu y homenaxes == L'enclín proteicionista del so gobiernu xeneró una conciencia nacionalista que fizo virar al país del llibrecambismu decimonónicu al proteicionismu de la década de 1930. Mientres el gobiernu del presidente [[Alfonso López Pumarejo]], qu'asocedió a Olaya, fortalecióse esti enclín. Nel so honor llevanta'l [[Parque nacional Enrique Olaya Herrera]] de Bogotá, en [[Medellín (Colombia)|Medellín]], l'[[aeropuertu Olaya Herrera]]; y en [[Barranquilla]], l'avenida Olaya Herrera (carrera 46). == Familia == En 1911 Olaya Herrera casóse con María Teresa Londoño Sáenz, fía de Andres Adolfo Londoño Azcuénaga y Manuela Sáenz Pinzón. Tuvieron dos fíos: María, casada con Jorge Cárdenas Núñez, y Lucía, casada con Manuel Aya Schroeder. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{Socesión | títulu=[[Partíu Lliberal Colombianu|Candidatu del Partíu Lliberal a la Presidencia de Colombia]] | periodu=[[1930]] | predecesor=[[Benjamín Herrera]] (1922) | socesor=[[Alfonso López Pumarejo]] (1934) | títulu2 =[[Ficheru:Flag of the President of Colombia.svg|40px|center]] [[Presidente de Colombia]] | periodu2 = 7 d'agostu de 1930–al 7 d'agostu de 1934 | predecesor2 = [[Miguel Abadía Méndez]] | socesor2 = [[Alfonso López Pumarejo]] }} {{NF|1880|1937|Olaya Herrera, Enrique}} {{Tradubot|Enrique Olaya Herrera}} [[Categoría:Persones de Boyacá]] [[Categoría:Embaxadores de Colombia]] [[Categoría:Ministros y ministres de Colombia]] [[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Lliberal Colombianu]] [[Categoría:Presidentes de Colombia]] nnxm75wwejlmct63hvbj4qx4lphskvv Juan Rafael Mora Porras 0 155703 4501095 4497632 2026-06-21T08:30:14Z Limotecariu 735 4501095 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Juan Rafael Mora Porras''', llamáu ''Don Juanito'' {{nym}} foi [[Llista de Presidentes de Costa Rica|presidente de Costa Rica]] en trés causes consecutives. Reconózse-y especialmente'l méritu de conducir al país a la victoria sobre los [[filibusteros]] encabezaos por [[William Walker]], na [[Campaña Nacional de 1856-1857]]. Precisamente por esa campaña, l'[[Asamblea Llexislativa de Costa Rica]] declaró-y héroe y llibertador nacional» el 16 de setiembre de 2010.<ref>[http://noticias.terra.com.ar/sociedad/juan-rafael-mora-declaráu-heroe-y-libertador-de Costa rica,a65568906012b210VgnVCM20000099f154d0RCRD.html Juan Rafael Mora declaráu héroe y llibertador de Costa Rica]</ref> Ye unu de los personaxes más reconocíos y más importantes de la historia costarricana. == Vida y familia == El matrimoniu de Camilo Mora Alvarado y Ana Benito Porras Ulloa —familia lliberal que figura ente los fundadores de l'actual capital costarricana—, tuvo cuatro fíos que pertenecieron a la élite político y social del país. Non solo Juan aportaría a presidente; tamién lo sería, en 1849, [[Miguel Mora Porras|Miguel]] y [[José Joaquín Mora Porras|José Joaquín]] llograría'l grau de xeneral. Les sos hermanes Ana María y Guadalupe fueron esposes, respeutivamente, de [[José María Montealegre Fernández]], que gobernaría Costa Rica de 1859 a 1863, y de [[José María Cañas Escamilla]], xeneral d'orixe [[El Salvador|salvadorianu]] que s'estremó na guerra contra [[William Walker]]. Don Juanito casar en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] el 24 de xunu de 1847 con Inés Aguilar Coeto, fía de [[Manuel Aguilar Chacón]], xefe d'Estáu de 1837 a 1838. La pareya tuvo ocho fíos: Elena, Teresa, Alberto, Amelia, Juan de Dios, Camilo, Juana y Antonio. Foi alcalde de San Xosé en 1837 y desempeñó otros cargos públicos, anque les sos principales actividaes fueron el comerciu, el cultivu del café, la caña d'azucre y los bienes raigaños. En 1842, Juan Rafael Mora, que nun tenía educación universitaria, formó una sociedá con Vicente Aguilar, que se convertiría llueu nuna de les más poderoses firmes comerciales de la dómina.<ref name=monge>[[Carlos Monge Alfaro]]. ''Historia de Costa Rica'', 17ª edición, Trejos, San Xosé, 1982</ref> == Vida política == [[Ficheru:Juan Rafael Mora Porras 1859.jpg|thumb|left|<small>Juan Rafael Mora Porras, 1859</small>]] En 1847 foi escoyíu [[vicepresidente]] de la República,<ref>{{cita web |url=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/mora_porres.htm |títulu=Biografia de Juan Rafael Mora Porras |fechaaccesu=9 de setiembre de 2016 |sitiuweb=www.biografiasyvidas.com }}</ref> cargu al qu'arrenunció al añu siguiente, pa volver ocupar esi puestu al subsiguiente. El golpe militar del xeneral [[José Manuel Quirós y Blanco|José Manuel Quirós]], qu'obligó a arrenunciar al mandatariu [[José María Castro Madriz|José María Castro]], convertir en gobernante del país hasta que se declarara la eleición del so socesor, que ganó'l mesmu don Juanito. Ente los primeros ésitos llograos mientres el so gobiernu tuvieron la reconocencia de la independencia costarricana por [[España]] y la creación por [[Pío IX]] de la diócesis de Costa Rica (1 de marzu de 1850), que'l so primer obispu, [[Anselmo Llorente y Lafuente]], foi consagráu al añu siguiente en [[Guatemala]]. Nuna dómina en que los militares teníen gran influencia na política del país y na que la esistencia d'un solu cuartel facilitaba al so comandante ponese acordies coles families poderoses pa camudar al presidente, Mora decidió crear un segundu cuartel, lo que venía significar una rocea escontra Quirós, el militar más poderosu d'entós. Esti asina lo entendió y llevantóse n'armes el 3 de xunu de 1850, pero les fuercies qu'unvió don Juanito a combatilo ganar.<ref name=monge /> El [[Asamblea Llexislativa de Costa Rica|Congresu Constitucional]] confirió-y el títulu de [[Beneméritu de la Patria]], por Decretu Non. LXXXVI de 25 de xunu de 1850. A pesar del trunfu sobre Quirós, les coses nun se-y dieron fáciles a Mora, que tenía en contra una intelixente oposición empobinada por Castro y un Congresu en gran parte adversu. Llegó inclusive a presentar el so arrenunciu, que nun foi aceptada. Don Juanito optó entós por eslleir la cámara y llamar a nueves eleiciones pa llograr un Parllamentu fiel, cosa que consiguió. En 1853 foi reelixíu. Ameyoró la carretera de [[Cartago (Costa Rica)|Cartago]] al puertu de [[Puntarenas (ciudá)|Puntarenas]], vía que contribuyó a acelerar el desenvolvimientu económicu del país, y dictó otres disposiciones progresistes que se realizaron mientres el so mandatu. === Guerra contra los filibusteros === {{AP|Campaña Nacional de 1856-1857}} [[Ficheru:Mora Porras, Juan Rafael -pteCR por Povedano MHJS f1.jpg|thumb|300px|{{cita|''"La so estatura ye d'escasu metro con sesenta. Gruesu de contextura, relleno la cara y el pescuezu curtiu. Pelo negro, peñáu escontra tras y trupa sotabarba. Piel llixeramente morico. Frente estena, de clara intelixencia. Ceyes llargues, mirada caltriante. Llabiu cimeru delgáu, ñariz romana. Camina firme, lleva cayáu con empuñadura de marfil. Fala nidia y direutu. Duerme ceo, madruga y fai pigazu. Católicu, va a misa. De maneres refinaes, visti a la francesa con zapatos de charol, y n'ocasiones solemnes, usa un senciellu frac negru. Prefier pluma, tinta y papel ingleses. Bonable por naturaleza, la so fisonomía plácida espresa más bondá qu'enerxía. Por ciñu, munchos llamar Don Juanito."''|[[Armando Vargas Araya]]. 2007.<ref>{{Cita Harvard |Vargas Araya|2007|sp=sí|p=51-52}}</ref>}}]] A principios de 1856 Costa Rica viose obligada a encarar la guerra conocida como la ''[[Campaña Nacional de 1856-1857]]'' pa espulsar a [[William Walker]] del territoriu centroamericanu. Na primer fase de la guerra, na que Mora acompañó a les tropes personalmente (delegó el gobiernu al vicepresidente [[Francisco María Oreamuno Bonilla|Francisco María Oreamuno]]), l'exércitu costarricanu salió victoriosu nes batalles [[batalla de Santa Rosa (Costa Rica)|de Santa Rosa]], la [[batalla de Sardinal|de Sardinal]] y na [[batalla de Rivas (11 d'abril de 1856)|batalla de Rivas]]. Pero nos díes siguiente surdió la peste del [[cólera]], qu'empezó a faer estragos nes files del exércitu, que por decisión de Mora abandonó'l territoriu de [[Nicaragua]] y tornó a Costa Rica. Dempués la enfermedá estender por gran parte del país y mató a 10.000 persones, casi la décima parte de la población costarricana d'esa dómina. Una vegada que la epidemia de cólera cerró'l so ciclu n'avientu, empezó a preparar la 2ª campaña que tenía como principal oxetivu tomar el San Juan y los barcos qu'abastecíen a Walker dende EE UU. El magnate [[Cornelius Vanderbilt]], como una forma de collaborar na guerra, unvió entós al marín Sylvanus Spencer, conocedor del ríu, pa emponer a les tropes; en realidá, lo que quería'l millonariu estaodunidense yera recuperar los sos barcos de la Compañía Accesoria del Tránsitu que Walker diera a los sos competidores (la llamada vía del tránsitu dexaba aforrar munchos quilómetros y tiempu a quien viaxaben de la mariña este al oeste y viceversa en dómina de la [[fiebre del oru de California]]). Spencer, que morrería'l 29 de mayu de 1862 a los 43 años, llegó a Costa Rica acompañáu del inglés William Clifford Webster, quien traía de la mesma una carta d'encamientu del embaxador costarricanu en Washington, Luis Molina. Webster presentóse como si detrás d'él tuviera Vanderbilt, lo que yera falsu, y ufiertó a Mora'l préstamu d'un millón de pesos p'arreglar la delda estatal contraida pol gobiernu pa financiar la guerra, pero Webster foi acusáu d'estafa en EE UU y les contrates nunca llegaron a formalizase. Amás, elles contrates teníen una condición: pa faeles efectives precisábase la firma de Nicaragua, cosa qu'esta nun fixo con nenguna del trés contrates. La guerra concluyó n'abril de 1857, dempués de que'l mayor [[Máximu Blanco]] cortara les víes de suministru de los filibusteros por aciu la campaña del [[ríu San Juan (Nicaragua)|río San Juan]]. La victoria na guerra contra Walker enllenó de gloria a Mora; pero les rellaciones con Nicaragua complicáronse. Walker, dempués de rindise'l 1 de mayu de 1857 en Rivas y de ser lleváu de vuelta a Estaos Xuníos pol comandante de la [[balandra de guerra]] ''St. Mary's'' Charles Henry Davis, empieza a preparar otra espedición; en Nicaragua, reemplazar na presidencia [[Tomás Martínez]], quien esixe a Costa Rica la devolución inmediata de Punta Castiella, Castillo Viejo y el fuerte de San Carlos, según los barcos prindaos a los filibusteros; amás, les tropes costarricanes teníen d'abandonar el territoriu nicaraguanu. Pero Mora, que sabía de los planes de Walker, ordenó que les tropes permanecieren nel San Juan p'albortar una nueva incursión del filibusteru. Martínez acusó entós a Costa Rica d'intenciones imperialistes y declaró-y la guerra'l 19 d'ochobre de 1857. Foi Cañas l'encargáu d'axustar, procesu que termina cola firma del [[Tratáu Caña-Xerez]], desfavorable pa Costa Rica, que tuvo que reconocer a Nicaragua como propietaria absoluta del San Juan y conformase solo con un accesu llindáu al llibre navegación nel cursu inferior del ríu, perdiendo los derechos patrimoniales sobre esti. A principios de 1859 foi reelixíu pa un tercer periodu, pero'l 14 d'agostu d'esi añu foi derrocáu polos comandantes de los cuarteles de San Xosé, el coronel Lorenzo Salazar y el citáu mayor Blanco. Foi'l sarxentu Sotero Rodríguez quien, al trés y media de la madrugada d'aquel día presentóse intempestivamente na casa de Mora y conducir deteníu al cuartel. Nes hores siguientes fueron prindaos coles mesmes el so hermanu José Joaquín, el xeneral Cañas, Manuel Argüello —sobrín y asesor del presidente— y otros funcionarios; conducíos depués a Puntarenas y espulsaos del país, zarparon nel vapor ''Guatemala'' escontra [[El Salvador]]. Los dos militares golpistes fueron xubíos al grau de xeneral por [[José María Montealegre Fernández|José María Montealegre]], el nuevu presidente que pertenecía a la familia que tuviera detrás de la confabulación pa terminar col gobiernu de Mora. Nes eleiciones de 1860, los partidarios de desaposiáu mandatariu postularon como candidatu al so pariente [[Manuel Mora Fernández]], que foi ganáu por Montealegre. === Intentu de recuperar el poder y muerte === Nel estranxeru, ''don Juanito'' preparaba la invasión pa reponer el poder; viaxó a Estaos Xuníos en busca d'ayuda y armes. El 17 de setiembre de 1860 desembarcó en [[Puntarenas (ciudá)|Puntarenas]] —acompañáu del so hermanu, el xeneral [[José Joaquín Mora Porras|José Joaquín]], del so cuñáu, [[José María Cañas]] y el so sobrín Manuel Argüello—; los moristas tomaron la ciudá y apoderáronse d'una franxa de terrén que llegaba hasta'l [[ríu Fuécara]]. El gobiernu de Montealegre reaccionó rápido unviando una fuercia militar que ganó a Mora na [[batalla de La Angostura (Costa Rica)|batalla de La Angostura]]. ''Don Juanito'' buscó asilu onde'l so amigu'l cónsul británicu Richard Farrer —con don Ricardo, como se-y conocía en Costa Rica—, con quien él tuviera negocios; asina, vendiéra-y una facienda cafetalera allugada en [[Guadalupe (Costa Rica)|Guadalupe]] y en 1854 el so gobiernu diéra-y la concesión pa construyir y esplotar una vía ferrial ente [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] y Puntarenas—, pero terminó apurriéndose. Foi fusiláu nel llugar denomináu Los Jobos el 30 de setiembre d'aquel añu xunto al xeneral Ignacio Arancibia (un [[chile|chilenu]] que partiera escontra [[California]] na dómina de la [[fiebre del oru de California|fiebre del oru]], pero que se quedara en Costa Rica, aniciándose n'[[Cantón d'Esparza|Esparza]] y que s'estremara na [[Campaña Nacional de 1856-1857|guerra contra los filibusteros]]). Dos díes depués, executaron tamién a Cañas. === Sepultura de Mora === Un grupu d'amigos —los cónsules británicu, Farrer, y francés, Juan Bonnefil (Jean Jacques Bonnefil Hydemayra), los xenros d'este, Santiago Costantine y Julio Rosat, más el capitán Francisco Roger— llograron que'l cadabre nun fuera refundiáu a les agües y diéron-y sepultura el mesmu día de la so execución nel antiguu campusantu del ríu nuna fuesa cavada por ellos mesmos; dos díes depués soterraron tamién a Cañas. Casi seis años más tarde, el 20 de mayu de 1866, Bonnefil retorna al llugar xunto con Constantine y cuatro marineros (Carlos Leonara, Enrique Ligoneff, Francisco Hervé y Guillermo Noubée) y desatierra los cadabres, que caltién de volao na so residencia de [[Puntarenas (ciudá)|Puntarenas]] para depués llevalos la so casa en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]], allugada diagonal al [[Hospital San Juan de Dios (San Xosé)|Hospital San Juan de Dios]], llugar nel que permanecen mientres más de 20 años, hasta que'l 13 de xineru de 1885 son treslladaos al Campusantu Xeneral de la capital costarricana.<ref>[https://es-es.facebook.com/ForoAlajuelense/posts/558981367484245 Luko Hilje. ''Dos palos secos y una cruz''], ''Foru Alajuelense''; consultáu'l 18.03.2015</ref><ref>Raúl Arias nel [http://www.youtube.com/watch?v=CKvvDEkC40M documental de Rubén Darío ''L'héroe escaecíu], setiembre de 2012; consultáu'l 18.03.2015</ref> == Mandáu == La historia recuerda a Juan Rafael Mora pol so heroicu combate contra los filibusteros partidarios de la [[esclavitú]], llogrando la victoria pa Costa Rica y [[Centroamérica]]. {{Imaxe múltiple | posición_tabla = center | direición = horizontal | anchu = | títulu = Obres mientres los gobiernos de Juan Rafael Mora Porras | testu = <br /> * Fortaleció l'actividá cafetalera * Inauguró'l sistema d'allumáu públicu en 1851 * Construyó l'edificiu de la [[Universidá de Santu Tomás (Costa Rica)|Universidá de Santu Tomás]] (Univ. de Costa Rica) * Construyó la Fábrica Nacional de Llicores, l'[[Hospital San Juan de Dios (San Xosé)|Hospital San Juan de Dios]] y el [[Palaciu Nacional de Costa Rica]]. * Mientres la so alministración, l'inxenieru Nicolás Gallegos llevantó'l primer planu de la ciudá de San Xosé. * Mientres el so gobiernu, [[Manuel María Gutiérrez Flores]] compunxo la música del [[Himnu Nacional de Costa Rica]] en 1852 * Creóse la [[diócesis]] de Costa Rica en 1850 * Roblóse'l [[tratáu Caña-Xerez]] en 1858 * Aguiyó l'establecimientu d'un Bancu Nacional de capital mistu * Aguiyó'l desenvolvimientu de [[Guanacaste (provincia)|Guanacaste]] * Dirixó con ésitu la Campaña Nacional de 1856-1857 contra los [[filibusteros]] | semeya1 = Palaciu Nacional de Costa Rica (2).jpg | anchu1 = 238 | testu1 = [[Palaciu Nacional de Costa Rica]] (1850) | alineación_texto1 = center | semeya2 = HaciendaSantaRosa.jpg | anchu2 = 285 | testu2 = Facienda Santa Rosa, llugar de la [[Batalla de Santa Rosa (Costa Rica)|Batalla de Santa Rosa]] (20 de marzu de 1856) | alineación_texto2 = center | semeya3 = Monumentu Nacional de Costa Rica Detalle.JPG |anchu3= 220 | testu3 = [[Monumentu Nacional de Costa Rica]], n'homenaxe a la victoria na [[Campaña Nacional de 1856-1857]] | alineación_texto3 = center | semeya4 = Música del Himnu Nacional de Costa Rica 1.jpg | anchu4= 120 | testu4 = Música del [[Himnu Nacional de Costa Rica]] (1852) | alineación_texto4 = center | semeya5 = CañasJerez.jpg | anchu5 = 235 | testu5 = Frontera ente Costa Rica y Nicaragua, delimitada pol [[tratáu Caña-Xerez]] (1858) }} == Iconografía y reconocimiento == {{imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = vertical | anchu = 170 |títulu=| posición_títulu = | fondu_de_títulu = | testu = <small>Monumentu a Juan Rafael Mora en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]], obra del italianu Pietro Piraino</small>| posición = embaxo | fondu_de_texto = | foto1 = Monumento a Juan Rafael Mora Porras en San José, Costa Rica (2).JPG| anchu1 = | testu1 = | alineación_texto1 = | foto2 = Monumento a Juan Rafael Mora Porras en San José, Costa Rica.JPG| anchu2 = | testu2 = | alineación_texto2 = }} Cais y parques lleven el nome de ''don Juanito''. Asina, en [[Puntarenas (ciudá)|Puntarenas]] esiste'l Parque Mora y Cañas, nel barriu El Carmen (avenida 1 con cai 9), inauguráu'l 8 d'avientu de 1918 y afatáu con dos talos bustos de dambos personaxes, escultures de [[Juan Rafael Chacón]] asitiaes en 1960, pal centenariu de la so muerte. L'avenida segunda en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] foi bautizada nel so honor, primero en 2001 y dempués en 2014 col nome oficial d'Avenida del Llibertador Juan Rafael Mora.<ref name=mata>[http://www.nacion.com/nacional/politica/Avenida-segunda-bautizada-Juanito-Mora_0_1395660487.html Alonso Mata Blanco. ''Avenida segunda ye bautizada Juanito Mora, otra vegada...''], ''[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]'', 09.12.2014; consultáu'l 18.03.2015</ref> Tamién la cai segunda lleva'l so nome y ye precisamente na esquina cola avenida segunda qu'asitiaron la placa correspondiente (hai planes de camudar el nome de la cai pa evitar tracamundios).<ref name=mata /> Mora foi retratáu por importantes pintores, empezando por [[Aquiles Bigot]], cuadru que s'atopa na Pinacoteca de l'[[Asamblea Llexislativa de Costa Rica]]. El [[Muséu Históricu Cultural Juan Santamaría]] ([[Alajuela (ciudá)|Alajuela]]) tien un formosu cuadru antiguu de ''don Juanito'' pintáu por [[Tomás Povedano]]. Amás, hai unu en qu'apaez col so hermanu [[José Joaquín Mora Porras|José Joaquín]] y una pintura de la so fusilamiento, obres ambes de Carlos Aguilar. Y en el Parque Juan Santamaría d'esa ciudá inaugurar en 2012 un gran mural, tamién d'Aguilar, nel que Mora ocupa un llugar central. Gonzalo Morales Alvarado retrató coles mesmes al famosu mandatariu, al igual que'l so fíu [[Gonzalo Morales Sáurez]] (una semeya d'esti postreru ta nel Salón de los Patriotes Llatinoamericanos de la [[Casa Rosada]], sede del gobiernu d'[[Arxentina]]).<ref>[http://www.nacion.com/ocio/artes/Retrato-Juanito-Mora-Casa-Rosada_0_1269873243.html ''Semeya de Juanito Mora exhibir na Casa Rosada''],''[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]'', 21.05.2012; consultáu'l 18.03.2015</ref> Nel parque frente al edificiu de Correos y Telégrafos de San Xosé alza'l principal monumentu a Mora. Trátase de conxuntu escultóricu, obra del italianu Pietro Piraino, compuestu por una estatua del ex-presidente d'unos 3 m d'altor sobre una base de formigón; nes bandes de la base hai dos baxorrelieves (N: trabayu de llabriegos costarricanos, S: episodiu de la [[Campaña Nacional de 1856-1857|Campaña Nacional]]. Otros dos figures formen parte del conxuntu: al este, una muyer que simboliza la ciencia, y al oeste, un home con una antorcha, símbolu de la llibertá. El direutor Rubén Darío Arena creó en setiembre de 2012 un documental con analís del historiador Raúl Arias y participación d'Armando Vargas Araya y Manuel Mora Sala, ya ilustraciones del citáu pintor alajuelense Carlos Aguilar. En 2013, mientres el Festival de Música José Merín, Dionisio Cabal presentó'l cantar ''Llegó la hora de Juanito Mora''.<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=03vTbQARNpM Cantar de Cabal], video, ochobre de 2013; consultáu'l 18.03.2015</ref> Mora ye unu de los personaxes principales de la novela d'Óscar Núñez ''La guerra prometida'' (2015). {| class="collapsible collapsed" style="width:100%; border:1px solid #cedff2; background:#F5FAFF" |- ! align="center" | Ancestros hasta los tatarabuelos<ref>Cuadru ellaboráu por Yves de La Goublaye de Ménorval, sobre la base de datos del Dr. Hernán Fuentes Baudrit</ref> |- | {{ahnentafel-compact5 |border=1 |boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0; |boxstyle_1=background-color: #fcc; |boxstyle_2=background-color: #fb9; |boxstyle_3=background-color: #ffc; |boxstyle_4=background-color: #bfc; |boxstyle_5=background-color: #9fe; |1=1. Juan Rafael Mora Porras |2=2. Camilo Mora Alvarado (1777-1836) |3=3. Ana Benito Porras Ulloa (1773-1833) |4=4. Dionisio de Mora Valverde (1730) |5= 5. Antonia de la Lluz Alvarado |6= 6. Jesús Antonio de Porras y González de León (1760) |7= 7. Josefa Ulloa Guzmán (1745-1797) |8=8. Camilo de Mora y Sánchez (1714-1767) |9=9.Feliciana Valverde Villalobos (1714-1784) |10=10.N. |11=11.María Josefa de Alvarado y Guevara |12=12.Juan Agustín de Porras (1730) |13=13.Juana González de León (+ desp. 1788) |14= 14. José Antonio de Vargas Ulloa (1706) |15= 15. Francisca González de Villalobos (1726) |16= 16. Francisco de Mora y Martínez (1670-1742) |17=17. Clara Sánchez d'Estrada (1685-1752) |18=18. Sebastián Valverde Monterroso |19=19. Ana Josefa de Echavarría (Chavarría) y Ibarra |20=20. N. 21=21. Ne. |22=22. Pedro de Alvarado y Baldrayu (+1739) |23=23. Ángela de Guevara Sáenz (1705) |24=24. Alonso de Porras y Sibaja |25=25. Nicolasa González Alfaro (1705) |26=26. Pedro González de León |27=27. María Josefa Martínez de Gamboa |28=28. José de Vargas Ulloa (+1752) |29=29. Isabel de Siles y Chaves |30=30. Francisco González de Villalobos y Guevara |31=31. Josefa de Bonilla y Laya-Bolívar }} |} == Ver tamién == * [[Campaña Nacional de 1856-1857]] * [[Guerra Nacional de Nicaragua]] * [[Presidente de Costa Rica|Presidentes de Costa Rica]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * {{cita llibru |apellíu=Vargas Araya |nome=Armando |títulu=El llau ocultu del presidente Mora: resonancies de la Guerra Patria contra la tramposería d'Estaos Xuníos (1850-1860) |fechaaccesu=16 de febreru de 2014 |edición=1ª |añu=2007 |editorial=Eduvisión |ubicación=San Xosé, Costa Rica |isbn=978-9968-521-96-3 |páxina=432}} == Enllaces esternos == * [https://web.archive.org/web/20071011021552/http://www.mcjdcr.go.cr/boletines/sesquicentenario_proclama.html 1° y 2° Proclames de Mora Porras] * [http://www.youtube.com/watch?v=CKvvDEkC40M ''L'héroe escaecíu''], documental de Rubén Darío sobre Mora {{NF|1814|1860|Mora, Juan Rafael}} {{socesión |títulu=[[Ficheru:Coat of arms of Costa Rica (1848-1906).svg|40px|center]] 3º [[presidente de Costa Rica]] | periodu = 1849 - 1859<br /> ''Derrocáu'' | predecesor = [[Ficheru:Miguel Mora Porras 001.jpg|40px|center]] [[Miguel Mora Porras]]<br /> 16 al 26 de payares de 1849 | socesor = [[Ficheru:José María Montealegra Fernández.JPG|40px|center]] [[José María Montealegre Fernández]]<br /> 1859-1863 }} {{Tradubot|Juan Rafael Mora Porras}} [[Categoría:Presidentes de Costa Rica]] [[Categoría:Lliberales de Costa Rica]] [[Categoría:Persones de San Xosé]] [[Categoría:Vicepresidentes de Costa Rica]] [[Categoría:Executaos de Costa Rica]] ck7xtm94q4qfwsle3g79lpc45v23z4h Ignacio de Veintemilla 0 155791 4501100 4418161 2026-06-21T08:31:58Z Limotecariu 735 4501100 wikitext text/x-wiki {{Non neutralidá}} {{persona}} '''Mario Ignacio Francisco Tomás Antonio de Veintemilla y Villacís''', militar y políticu ecuatorianu nacíu en [[Quitu]] el 31 de xunetu de [[1828]]. Foi fíu d'Ignacio de Veintemilla Espinosa, abogáu y secretariu de la Universidá Central de Quitu y de Josefa Villacís, descendiente de [[José Javier de Ascázubi y Matheus]], prócer del [[10 d'agostu de 1809]]. Los sos padres fueron dambos quiteños. Foi'l terceru d'una familia de medianos recursos compuesta de siete hermanos. Heredando un calter insignemente aventureru, tanto él como dellos de los sos hermanos estremar pola so bohemia vida. == Biografía == Foi bautizáu en Quitu colos nomes de Mario Ignacio Francisco Tomás Antonio. En 1835 el so padre mandar al afamáu [[Colegio Vicente de Lleón de Latacunga|Colegio Vicente Lleón]] de [[Latacunga]], consideráu'l meyor de la república, pero tuvo que sacalo porque a dures penes quixo aprender a lleer y escribir. Darréu asistió una curtia temporada al colexu [[San Fernando de Quitu]] pero atayáronse'l so estudios cuando'l presidente [[Vicente Rocafuerte]] clausuró dichu establecimientu. D'ellí d'equí p'arriba llevó una vida ociosa hasta qu'entró al cuartel y aprendió a xugar y a beber, costumes qu'enxamás abandonaría. Magar la so escasa educación, foi hábil como nocheriego. La naturaleza haber compensáu con una fina apostura. Ignacio de Veintemilla foi altu, delgáu, rubicundo, y tenía los güeyos garzos; yera amás garbosu y tenía prestancia natural {{ensin referencies}}. Nun había chica nes contornes de la capital que se-y aguantara. Asina, la so bona voz pa cantar serenos a la más guapes de [[Quitu]] y dellos amigones diéron-y prontamente una xusta fama de gran bohemiu. Les sos costumes fueron oxetu de burlla polos sos contemporáneos, cuantimás Juan Montalvo, quien les retrató na so obra Les Catilinaries y enfear pa la posteridá al llamalo "el presidente de los siete vicios". == Carrera política == [[Ficheru:Ignacio de Veintimilla (circa 1880).jpg|thumb|Ignacio de Veintemilla, circa 1880.]] En [[1845]], foi subteniente nel gobiernu del presidente Roca. En 1849, xubió a teniente; en 1854 foi Capitán y combatió al gobiernu del presidente [[Diego Noboa]]. Daquella casóse con Yolanda Tinajero Llona y morigeró les sos costumes. Tuvieron trés fíos que finaron llueu, y ella siguió-yos a la tumba. Tres la muerte de la so esposa y fíos, p'afogar les penes, esquicióse nuevamente. La so vida de cuartel yera alegrísima y parrandera; los sos subalternos queríenlu y siguíen a toes partes. Él dicía-yos cariñosamente "los mios cachuditos” y abrazábase nes cais coles sos muyeres y guarichas {{ensin referencies}}. Ente 1857 y 1858 foi guardaespalda del so mediu tíu políticu, el senador [[Gabriel García Moreno]], quien tarrecía ser atacáu por dalgún "Taura". En [[1859]] acompañó-y n'el so andances cuando la creación del Triunviratu de [[Quitu]]. El 5 de xunu asistió a la batalla de Tumbuco, na que Urbina ganó-yos en toles llinies. Veintemilla montaba un bon caballu color castañu, cayó prisioneru, pero tuvo d'iguar con dalgún chiste porque a les poques selmanes, ensin saber qué faer con él, punxéron-y en llibertá {{ensin referencies}}. En [[1860]], figuró na campaña contra [[Guayaquil]]. El 29 de xineru portóse valerosamente na vanguardia, mientres l'acción de Sabún, cerca de San Luis, en [[Riobamba]], ganando a les fuercies franquistes del coronel Manuel Zerda {{ensin referencies}}. El 24 de setiembre comandó el Primer Reximientu nel pasu del ríu Salado y tres tomar de [[Guayaquil]] foi xubíu a Coronel y concediéron-y la Medaya al Arroxu Estelante que dispunxo'l Congresu. Entós, fíxose retratar n'uniforme de gala y con ella al pechu. En 1861, editó un manifiestu al públicu sobre la conducta del so hermanu José como colector de sales en Babahoyo, con dos tables, en 19 páxines. En 1863, foi comandante del Reximientu de Llanceros y pocu dempués xubió a primer xefe de l'Artillería de Quitu. Formara la empresa llamada “Veintemilla y Co.”, que n'ochobre recibió la concesión del gobiernu pa construyir un estelleru en gran escala en [[Guayaquil]], pero'l proyeutu non pudo llevase a cabu per falta de capital. En 1864, pola informalidá de García Moreno, la deserción de Flores y l'ambición del colombianu [[Tomás Cipriano Mosquera]], producióse la derrota ecuatoriana nos campos de [[Cuaspud]]. Ellí morrió'l so hermanu menor Carlos de Veintemilla, cuando al mandu de la caballería foi abrasáu pol enemigu. Esi añu, pasó a [[Ambato]] con un cuerpu d'exércitu con cuenta de recibir al xeneral [[Manuel Tomás Maldonado]] qu'aportaba presu dende Guayaquil. Ufiertó-y agospéu na so casa de Latacunga y hasta-y aconseyó fuxir porque conocía les intenciones de García Moreno, pero Maldonado aguantóse confiablemente; al llegar a [[Quitu]] foi fusiláu. García Moreno ordenó la prisión de dellos adversarios. Veintemilla dispunxo nel cuartel que al primer disparu ensobiar; pero dicir con sorna, pos nun se refería a ensobialos con lluria sinón con viandes y vinos, que personalmente agasayó a los sos sorprendíos prisioneros; quien, como ye natural, quedaron agradecidísimos, o lo que ye lo mesmo, bien ensobiaos {{ensin referencies}}. En 1866 ocupó'l Ministeriu de Guerra y Marina col Presidente [[Jerónimo Carrión]]. A principios del 67 encargar al xeneral [[Julio Sáenz]] y treslladóse a la mariña, llevantando importantes fortificaciones en [[Santa Elena (Ecuador)|Santa Elena]], [[Sono]], y [[Sagal]]. Na entrada del puertu de Guayaquil, na Planchada, les Cruces y Saraguro asitió delles llinies de torpedos, pos l'Armada española del Almirante Casto Méndez Núñez abeyaba per pol Pacíficu, amenaciando con bombardiar dellos puertos. Esi añu foi xubíu a xeneral de brigada y mandó una escolta al Congresu col fin d'acallantar les protestes de los llexisladores. Dempués allegó a la Sesión qu'estudiaba la descalificación del Ministru del Interior Manuel Bustamante -xenru del presidente Carrión- y dixo: Ufierto retirar escoltar si'l Congresu llevanta la sesión y dambes Cámares nomen Comisiones que traten col executivu alrodiu de una conciliación. Naide fíxo-y casu, Carrión arrenunció a pocu y Veintemilla quedar ensin el so ministeriu. En marzu de [[1869]], producir en [[Guayaquil]] la fallida revolución del so hermanu José de Veintemilla, que foi asesináu y dende entós la custodia de la so sobrina [[Marietta de Veintemilla|Marietta]] de solu 11 años pasó a ser la so responsabilidá. García Moreno dispunxo la prisión de numberoses persones en Guayaquil y Quitu. A Ignacio de Veintemilla, que se topaba nuna pequeña propiedá agrícola en Pomasqui, tomáron-y por sorpresa y llevaron a Quitu. Quixo fusiláse-y alarmóse el vecinderu y García Moreno prefirió unvialo desterráu poles selves de Mindo y Esmeraldes, so fianza qu'afitó en 10.000 pesos. Veintemilla consiguió que la so amiga Josefa Moren Avilés de Pareja fixéra-y el serviciu d'otorgar la fianza y viaxó a París (1), onde aprendió francés y vivió en probeza hasta l'asesinatu de García Moreno, el [[6 d'agostu]] de [[1875]]. [[Juan Montalvo]], quien lu trató n'Europa, escribiría dempués llevantábase a les 3 de la tarde, salía a les 4 y volvía a les 4 de la madrugada". Nuevamente en Quitu foi visitáu polos sos antiguos amigos que sabíen les sos estrechures y como lu atoparon coles sos maneres pulíes y ciertu rellumu nes sos idees , dexáronse sorprender. Bien ye verdá que como tou recién llegáu, nel inocente Quitu del sieglu pasáu, causaba sensación. En 1876 foi reincorporáu al exércitu y aprovechando de la so amistá con Ramón Borrero, hermanu del nuevu presidente, llogró que lo destinaren a la Comandancia Xeneral de la plaza de Guayaquil, en reemplazu de [[Teodoro Gómez de la Torre]], que se retiró por enfermedá, enchíes les piernes porque empezaba a sufrir de reñones. Nel puertu principal develó una combalechadura del xeneral Secundino Darquea y de los Xefes 1° y 2° del Cuartel d'Artillería, a quien desterró a Lima. El presidente Borrero creyó que se trataba d'una retaliación, pos Darquea fuera llomáu d'autor intelectual nel asesinatu de José de Veintemilla y airadamente mandólu a dicir al so Comandante Xeneral que'l gobiernu nun taba dispuestu a vengar agravios ayenos. Veintemilla indignóse y dende entós empezó a conspirar colos mozos lliberales Miguel Valverde, Marcu Alfaro y Nicolás Infante, que se sentíen atayaos porque Borrero nun derogaba la Constitución garciana o [[Carta Negra]]. El 8 de setiembre, españó la revolución. Veintemilla taba zarráu nel Cuartel colos batallones y la caballería. El Conceyu Cantonal presidíu por [[José Vélez]] ya integráu por [[Gabriel Murillo]], [[Eduardo Wright Ricu]], [[Homero Morla]], [[Luis Felipe Carbo]], etc. na Sala de Sesiones resolvió proclamar a Veintemilla, Xefe Supremu y Xeneral en Xefe de los exércitos hasta que se convocara a una Convención Nacional Constituyente por que gobierne "so los verdaderos principios de la causa lliberal". Tamién s'alcordó apurrir el poder a Pedro Carbo daquella en New York y el cambéu de la bandera tricolor pola celeste y blanca. (2). Poco dempués designaba Ministru Xeneral a Pedro Carbo, de Facienda a José Vélez, de Guerra a José Sánchez Rubio y de Gobiernu a José María Noboa. Gobernador a José María Caamaño Arteta y Xefe Políticu a Ignacio Ycaza Paredes a) Loyola. Montalvo esixó un gobiernu civil y foi darréu desterráu. D'ellí d'equí p'arriba, sería'l mayor enemigu del nuevu réxime. Por eso escribió: "Veintemilla nun ye conservador nin lliberal. Nun ye sinón vinólogo y tahúr. Estrema perfectamente'l cognac del brandy, el ron de la xinebra, conoz los llances del rocambor y de too los xuegu d'azar" {{ensin referencies}}. Tal descripción constitúi la primer parte de la so personalidá. N'efeutu, yera descomanadamente perezosu y tresnochador (3) pero coles mesmes yera refundiáu, señorial y elegante. Destacaba nes xuntes sociales encantando a les dames con anécdotes del París galantiador y cuentecillos chuscos y bien apropiaos. A los caballeros tuteaba y prestaba ganando los sos corazones y convirtiéndose na alma de toa xunta. Con poder na mano volvióse un caudiellu peligrosísimo, pa la democracia, pos apoderaba a "los sos soldaos" y a la sociedá. Ente setiembre y avientu, adquirió material bélico bien modernu d'Estaos Xuníos, los afamaos rifles de repetición Remington, antes ensin conocer n'Ecuador. Col xeneral José María Urbina, recién llegáu como héroe dende Lima, empezó la meyora a la Sierra. Veintemilla tomó con poques fuercies escontra [[Guaranda]], que sacupó'l xeneral Julio Sáenz dexando una curtia guarnición; Urbina avanzó con 2.000 homes por Alausi, amagando sobre [[Riobamba]]. El 14 d'avientu, atopáronse dambos exércitos. Veintemilla trunfó fácilmente na llomba de los Molinos, mientres Urbina batía na quebrada de Galle al exércitu de Sáenz. (4) Hubo casi 1.000 muertos. El 26 d'avientu, entraron el vencedores en Quitu. Darréu, reorganizó'l Conceyu Cantonal de Quitu, dio llibertá d'estudios y empezó a sentir la oposición de los [[Partíu Conservador Ecuatorianu-Unión Nacional|conservadores]] que llevantaron al cleru. Unu de los primeros foi un franciscanu estranxeru d'apellíu Gago, quien remontó al pueblu contra Veintemilla y el so ministru Carbo. El 30 de marzu de [[1877]], foi envelenáu l'arzobispu Ignacio Checa y Barba na Catedral, provocándose unu de los mayores escándalos políticos que rexistra la historia del país; finalmente, los barruntos mayores recayeron sobre unu de los canónigos, llamáu Manuel Andrade Coronel, alies el Llocu, anque tou quedó en nada pola mor del fueru eclesiásticu. En mayu, foi ganada una insurrección nel norte y cuando se conoció la noticia en Quitu les autoridaes ordenaron badayaes de campanes, pero opúnxose'l vicariu capitular Arsenio Andrade Landázuri, hubo resfregones y suspendióse el Concordáu. En payares, el xeneral Manuel Santiago Yépez invadió pel norte, con xente armada en [[Colombia]], y ocupó [[Quitu]], a pocu foi derrotáu. Foi bautizáu en Quitu colos nomes de Mario Ignacio Francisco Tomás Antonio == Presidencia Constitucional y Xefatura Suprema == [[Ficheru:Gral Ignacio de Veintimilla (circa 1885).jpg|thumb|Fotografía oficial del presidente, Xeneral Ignacio de Veintimilla (circa 1880).]] En 1878, pacificada la república, axuntóse la Convención Nacional en Ambato y foi electu Presidente Constitucional por cuatro años, dictándose una nueva Carta Fundamental {{ensin referencies}}. Esi añu empezó la puxanza de la cascariella y el país ganó bien de dineru {{ensin referencies}}. Ente les principales obres públiques del réxime cunta la construcción de la vía del ferrocarril hasta la ponte de Chimbo, la construcción del Teatru Nacional Sucre, el reestablecimientu de la Universidá Central. El 4 de setiembre foi asesináu [[Vicente de Piedrahita]] na so facienda La Palestina. En Guayaquil conformóse la [[Sociedá de la Tumba]] p'afayar el crime que resultó pasional, causáu polos amores de Piedrahita cola esposa del inglés [[Eduardo Illingworth]], sobrín del prócer, que s'alloñar del país pa nun volver enxamás {{ensin referencies}}. No cultural los trabayos de los sabios [[Teodoro Wolf]] y [[Luis Sodiro]] en Xeografía y Botánica, progresaron descomanadamente. Les publicaciones de [[Juan Montalvo]], sobremanera "El Rexenerador", causaron espectación. En 1879 la Guerra del Pacíficu ente Chile, Perú y Bolivia provocó una emigración acoyida en parte en Guayaquil, pero mientres esta ciudá simpatizaba colos peruanos, en Quitu la opinión yera favorable a Chile. El gobiernu chilenu unvió un plenipotenciario, quien consiguió que'l xeneral Veintemilla (o ''Vintimilla'' como equivocadamente apaez en llibros d'historia chilenos) proclamara una estricta neutralidá nel conflictu. Ente 1880 y el 81 les colleches fueron abundantísimas, especialmente la del cacáu {{ensin referencies}}. A principios del 82 Veintemilla viaxó a Guayaquil a preparar la dictadura. La so bella y nueva sobrina [[Marietta de Veintemilla]], a quien criara como fía dende bien neña y qu'aquel día yá había enviudado d'[[Antonio de Lapierre Cucalón]], quedó nel Palaciu De Carondelet, acompañando a les sos bones tíes. Na madrugada del 26 de marzu'l Xeneral Cornelio Y. Vernaza axuntó a los batallones na Plaza Mayor con cuenta de que proclamar la so dictadura. Marietta diose cuenta, baxó y destituyir en presencia de la tropa, que la aclamó con frenesí al berru de "Viva la Generalita”{{ensin referencies}}, y "Viva la Mayasquerita"{{ensin referencies}}, esti últimu llamatu per un monte d'esi nome allugada na provincia del Carchi, d'onde yera natural la mayoría de los soldaos. Dende entós Marietta asumió'l mandu del exércitu en Quitu y los miembros del Conceyu Cantonal y emplegaos públicos proclamaron la dictadura del so tíu, que llogró dalgún respaldu nos pueblos, pero en xunu se insurreccionó Esmeraldes con Eloy Alfaro que llegó de Panamá y empezaron les guerrilles a semar la intranquilidá na mariña. Esi añu 82 hubo una feroz seca en tol país lo qu'agravó la situación y el descontentu. == Gobiernu de la Restauración == [[Ficheru:Ignacio de Veintimilla (circa 1905).jpg|thumb|Fotografía oficial del presidente, Xeneral Ignacio de Veintimilla (circa 1905).]] En xunetu pronunció Manuel Serrano en Machala y pocu dempués Víctor Proaño en Ambato, xeneralizándose'l desorde nel restu de la República. Ezequiel Landázuri amenació Quitu pel norte pero foi derrotáu. La provincia del Tungurahua volvió alzase con José María Sarasti y dende Lima llegó Francisco X. Salazar, que se sumó a los alzaos en Macará, Zaruma, Loja, Cuenca, Azogues, Riobamba y Ambato. Luis Vargas Torres avanzó sobre Esmeraldes, [[Eloy Alfaro]] sobre Manabí, [[José Plácido Caamaño]] sobre Machala Les fuercies combinaes de Sarasti, Salazar y [[Pedro Ignacio Lizarzaburu]] qu'apoderó'l Chímborazo, punxeron cercu a Quitu y tres dura resistencia armada tomar el 14 de xineru de 1883. Marietta foi la heroína de dicha xornada, prindada coles sos tíes y cola so amiga Dolores Jaramillo, pasaron momentos bien duros. Los Restauradores formaron un Pentavírato y unviaron tropes a la mariña mientres Alfaro, que comandaba a los Rexeneradores, sitiaba Guayaquil. Los combates xeneralizar mientres los meses d'iviernu ensin llegar a situaciones mayores, pero'l 9 de xunetu un movimientu envolvente de dambos exércitos fizo que cayera Guayaquil. Veintemilla, en depositando los sos vales por sueldos que sumaben 120.000 pesos, tomó dicha cantidá de dos Bancos y alloñóse a bordu del vapor Huacho, empezando la última etapa de la so vida. ==Vida post presidencial== Primero tuvo dellos meses en Lima mientres Sarasti acusábalu en Quitu de crímenes comunes y disponía el so enxuiciamientu penal. La causa terminó con una sentencia que nunca llegó a executase; condergóse-y como autor del robu con fuercia y violencia a los Bancos de la Unión y del Ecuador y culpable d'abusu d'autoridá y malversación de fondos públicos. De Lima siguió a Santiago de Chile. En 1884 axuntar colos suyos na capital peruana: Los sos dos hermanes, los sos sobrinos Carlos, Nicolás, Marietta ya Ignacio, esti postreru, notable músicu, con que'l so trabayu vivieron d'ellí d'equí p'arriba. En 1894 publicó en Santiago una Carta a Genaro Larrea, sobre'l fracasu del Tratáu Herrera-García, en 3 pags: En 1895 intentó tornar al Ecuador como Xeneral en Xefe pero Alfaro opúnxose cortésmente a tales pretensiones. D'ellí d'equí p'arriba, perdida toa esperanza del poder políticu, foi avieyando oscuramente. La so hermana Rafaela fundó esi añu la Congregación de les Fíes del Santísimu Redentor adscrita a la Tercer Orde de San Agustín y camudó el so nome pol de Sor Rafaela de la Pasión. En 1900 el Congresu ecuatorianu -y reinscribió como Xeneral nel escalafón militar, por que gociara de sueldu. En 1906 allegaba vieyu, dende la tarde, al Club de la Unión de Lima, siempres vistiendo de levita y sombreru de copa. El y el Xeneral César Canevaro retirar del Club a eso del cuatro de la mañana medios chumaditos. Siempres yeren los postreros en salir. Dende 1904 la so sobrina [[Marietta de Veintemilla|Marietta]] vivía en Quitu. El gobiernu ecuatorianu devolviéra-y la casa familiar inconclusa de la cai Benalcázar y la finca Tajanar cerca de Pomasqui, pero'l 7 finó de secute de fiebre gafío (malaria cerebral) Entós sintió'l vieyu Xeneral un deséu bien fuerte de tornar a la so Patria, empacó les sos levites y sombreros y volvió a Quitu. Aportó'l xueves 18 d'abril y foi recibíu polos sos vieyos amigones, agospiándose na casa inconclusa. Esi día rexuntáronse 200 o 300 persones, a quien dirixó una alocución, manifestó la so más vehemente pruyimientu pola paz de la República y terminó dando vives al progresu y al engrandecimiento de la Patria{{ensin referencies}}. Engrosara, tenía 78 años pero les males nueches y el tragu faíen-y paecer más vieyu {{ensin referencies}}. Pasiaba dacuando pela ciudá, bien achacosu ya inchente. Visitábenlu numberoses persones. El Padre Manuel José Proaño púnxose neciu en quere-y confesar a sabiendes qu'enxamás fala teníu idees o enclinos relixosos. Unu de los argumentos emplegaos foi que tenía de confiar en Dios, pos siendo la so hermana relixosa, yera esposa de Cristu. A lo que'l Xeneral respondió con muncha gracia: "Si la mio hermana ye esposa de Cristu, espero que'l mio cuñáu nun me va recibir mal". Cerca de morrer lleváron-y el viátigu cola pómpara tradicional de vieyes dómines, con campanilla acompañamiento numberosu d'amigos, curiosos, parientes, sacerdotes y molacinos {{ensin referencies}}. Incorporar nel llechu cola so voluntá bien menguada, pidió perdón, perdonó a los sos malquerientes y lloró a tou llorar alcordándose posiblemente de que pol so anguria de proclamase dictador, morrieron miles d'ecuatorianos mientres los años 1882 y 1883 y bien de quedaron mancaos y lisiados {{ensin referencies}}. Morrió'l domingu 19 de xunetu de 1908 de hidropesía, pero los médicos punxeron "cangrena senil", enfermedá que tien de ser tomada como vieyera nel puru y llato sentíu del términu. El cortexu foi presidíu polos sos sobrinos Ignacio, Carlos y Nicolás de Veintemilla. Salió del Ministeriu de Rellaciones Esteriores, onde se llevantara un Pimpanu Veloriu y siguió hasta'l campusantu de San Diego, ellí tomó la palabra'l coronel Nicolás F. López Arteta, a) El Mancu. El 21, hubo funerales bien suntuosos na Catedral, presidíos pol Obispu Juan María Riera, O.P. qu'actuó acompañáu de les Comunidaes relixoses y de los Caballeros de la Inmaculada, sociedá a la qu'ingresara, díes antes, el Xeneral Veintemilla, (6) Díxose entós que viviera y morriera en gran probeza y partióse una hojita volante con aponderamientos, ente la selecta concurrencia. Nun foi [[Partíu Lliberal Radical Ecuatorianu|lliberal]] nin [[Partíu Conservador Ecuatorianu-Unión Nacional|conservador]] pos enxamás tuvo definiciones polítiques, pero dempués del asesinatu del so hermanu José en 1869 tornóse [[antigarciano]]. Tuvo carisma; foi un líder indiscutible y pudiera faer avanzar al país de tener consistencia nes sos idees. El pueblu dicía-y "El Mudu" pola so fama de tontu aniciada nos múltiples chistes, cachos y refilachos que-y sacaba la oposición {{ensin referencies}}. Bien plantáu, guapu, enamorador y risonderu, goció de grandes simpatíes pola so bohemia y salaos recursos p'atraese al populacho y faer munchos amigos. Confianzudo, afalagón, graciosu y estravertíu. Nun se casó al enviudar, por puru muyeriegu, pos se daba'l luxu de camudar d'amantes casi tolos díes. La parte fosca de la so personalidá aprucía colos tragos, entós poníase colloráu y violentu y yera capaz de cualquier villanía, como la de faltar a Miguel Valverde en prisión y manda-y a dar de palos casi hasta morrer. Como bon soldáu de cuartel amó'l xuegu de cartes y de dados y despreció la vida de llar y tou trabayu que nun fuera'l berru y el cagamentu, según les frases de doble sentíu; pero los sos soldaos queríenlu incondicionalmente pos yera unu más ente ellos. Tal la personalidá complexa y hasta un pocu aberrante de quien exerciera por siete años el poder supremo nel Ecuador. Montalvo nun-y perdonó enxamás los sos chabacanerías como'l mexar en plena vía pública en París y atacó-y con santa indignación usando de tolos axetivos del idioma, d'ende que la personalidá de Veintemilla pasó a la historia bien deformada, sol apellativu de "Ignacio de la Cuchiella”.{{ensin referencies}} == Bibliografía == * Veintemilla, Marietta de. ''Páxines del Ecuador''. Lima: [s.n.], 1890. * Cunha-Giabbai, Gloria da. ''Pensadores de la nación''. Madrid: Iberoamericana, 2006. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == * {{commonscat|Ignacio de Veintemilla}} * [http://www.diccionariobiograficoecuador.com/tomos/tomo15/v2.htm Diccionariu biográficu del Ecuador] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200107144826/http://www.diccionariobiograficoecuador.com/tomos/tomo15/v2.htm |date=2020-01-07 }}, la páxina de Rodolfo Pérez Pimentel. {{socesión | títulu=[[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]] [[Presidente d'Ecuador Xefe Supremu del Estáu d'Ecuador]] | periodu= [[8 de setiembre]] de [[1876]] - [[26 de xineru]] de [[1878]] | predecesor=[[Antonio Borrero]] | socesor= Él mesmu<br><small>(Pdte. Constitucional Interín) | títulu2=[[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]] [[Presidente d'Ecuador|Presidente Constitucional Interín de la República del Ecuador]] | periodu2= [[26 de xineru]] de [[1878]] - [[21 d'abril]] de [[1878]] | predecesor2=Él mesmu<br><small>(Xefe Supremu) | socesor2= Él mesmu<br><small>(Pdte. Constitucional) | títulu3=[[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]] [[Presidente d'Ecuador|Presidente Constitucional de la República del Ecuador]] | periodu3= [[21 d'abril]] de [[1878]] - [[26 de marzu]] de [[1882]] | predecesor3=Él mesmu<br><small>(Pdte. Constitucional Interín) | socesor3= Él mesmu<br><small>(Xefe Supremu) | títulu4=[[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]] [[Presidente d'Ecuador Xefe Supremu del Estáu d'Ecuador]] | periodu4= [[29 de marzu]] de [[1882]] - [[10 de xineru]] de [[1883]] | predecesor4=Él mesmu<br><small>(Pdte. Constitucional) | socesor4= Gobiernu Provisional de Quitu:<br><small>[[José María Sarasti]] (Presidente)<br>[[José María Plácido Caamaño]]<br>[[Pedro Carbo]]</small> }} {{NF|1830|1909|Veintemilla, Ignacio de}} {{Tradubot|Ignacio de Veintemilla}} [[Categoría:Presidentes d'Ecuador]] [[Categoría:Persones de Quitu]] [[Categoría:Políticos y polítiques d'Ecuador]] [[Categoría:Militares d'Ecuador]] [[Categoría:Dictadores d'Ecuador]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] jfk1xub8myj3b3lgrwp8udsn0h1jx33 Leónidas Plaza Gutiérrez 0 155983 4501071 4498253 2026-06-21T08:04:25Z Limotecariu 735 4501071 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Leónidas Plaza Gutiérrez}} {{referencies|t=20140503203324|políticos}} {{persona}} '''Leónidas Plaza Gutiérrez de Caviedes''' {{nym}} foi [[presidente d'Ecuador]] en dos periodos distintos: dende'l [[1 de setiembre]] de [[1901]] al [[31 d'agostu]] de [[1905]] y del 1 de setiembre de [[1912]] al 31 d'agostu de [[1916]]. Yera fíu de José Bonaventura Plaza, maestru d'escuela, y de Alegría Gutiérrez de Caviedes Sevillano, descendiente de próceres [[colombianu|colombianos]], muyer formosa, alta, de faiciones aristocrátiques y esquisites maneres sociales. Casóse con María Avelina Lasso Ascázubi, con quien procreó ocho fíos. Unu d'ellos, [[Galo Plaza Lasso]], foi tamién presidente d'Ecuador. == Biografía == Nació'l 18 d'abril de [[1865]].<ref>En Charapotó esiste la partida de bautizu d'un José León Julio Plaza Gutiérrez, a quien la familia diz que-y camudaron el nome los sos padres, por amor a un fíu anterior llamáu Leonidas que morrió neñu. Roberto Andrade publicó en 1912 que l'únicu Leónidas yera nacíu en Barbacoas, puertu colombianu a veres del ríu Telembí, y que la partida de bautizu en Charapotó correspuende a un hermanu so.</ref> El so padre foi Diputáu a les Cámares de [[Barbacoas (Nariño)|Barbacoas]] ([[Colombia]]), a les llexislatures del estáu, del cual foi tamién Procurador y representante al Congresu de [[1864]]; dempués treslladóse a [[Badea de Caráquez]] y actuó como axente de Casar Seminariu y nel periodismu; y de Alegría Gutiérrez Sevillano, dambos barbacoanos. El xeneral Leónidas Plaza Gutiérrez foi escoyíu presidente con 65.781 votos contra los 7.915 pa Lizardo García, los 182 pol xeneral Manuel Antonio Franco y los 196 votos emitíos a favor d'otres persones. Mientres el procesu d'eleiciones que s'empecipió en 1900, Alfaro y Plaza alloñar ente sigo y causaron el resquebramientu ideolóxicu y políticu del Partíu Lliberal. Pocos son los datos que se tienen sobre los sos primeros años y la so educación, pero conozse que mientres la so mocedá dedicar a la venta de «chicha», hasta que [[Eloy Alfaro]], de camín escontra Badea de Caráquez, atopar por ellí y lo enroló na so milicia revolucionaria. Participó entós na campaña de la Restauración, y el 9 de xunetu de 1883 intervieno como abanderáu en tomar de Guayaquil, cola que se punxo fin al gobiernu dictatorial del Xeneral Ignacio de Veintemilla. En febreru de 1883 sumar nun cuartel de Badea a les fuercies Rexeneradores del Xeneral Alfaro y avanzó con elles sobre Portoviejo, Montecristi, Jipijapa y Mapasingue. El 3 de xunu tomó parte nel combate de los baños del ríu Salado y desallugaron a les fuercies del gobiernu que los ocupaben. El Xeneral José María Sarasti, que comandaba les fuercies del interior de la República y topábase presente, consiguió d'[[Eloy Alfaro|Alfaro]] qu'ordenara'l cese de los fueos, torgar tomar esi día a Guayaquil. Tamién asistió al combate de Puerto Liza col vapor de guerra "Huacho" y otros de la flotilla dictatorial, que punxeron en fuga con bastantes daños y baxes. Finalmente'l 9 de xunetu entró a Guayaquil como Teniente del Batallón Esmeraldes. El 14 de payares de 1884 plegó en Charapotó a la revolución lliberal contra'l presidente Caamaño y formando parte del contingente armáu del so pariente Juan Francisco Centenu pasó a Badea y embarcóse n'avientu nel vapor "Alajuela": A otru día producióse'l desigual combate naval de Jaramijó. El Alajuela dio bona cuenta del Huacho en pocos minutos. Plaza tuvo ente los primeres qu'encetaron con Fidel Andrade y el Contramaestre Pancho Domínguez; les restantes fuercies navales del gobiernu al mandu del Xeneral Reinaldo Flores llegaron a toa máquina nel "Nueve de Julio", tratando d'ayudar a los suyos, pero toparon a los dos barcos amburaos, que se diben a pique. Mentanto Alfaro y los suyos ganaren les sableres a nadu ya internábense nes selves d'Esmeraldes, combatiendo en retirada hasta les fronteres por Tumaco. Dempués de sufrir esta odisea fuxó a Panamá y tuvo que ganase la vida como simple xornaleru, pero'l 18 d'agostu de 1885 el gobiernu colombianu obligó-y a salir d'ellí. Entós Alfaro encamentó-y ante'l so amigu personal Francisco Menéndez, políticu lliberal y Presidente de la República d'El Salvador, quien lo xubió a Mayor, confió-y la custodia de la plaza fuerte de Santa Ana y en 1889 xubir a Gobernador del Departamentu de Sonsonate, con capital nel Puertu La Unión. Contra él llevantó'l caudiellu conservador Carlos Ezeta y na llucha morrió Menéndez en 1890. Plaza plegar a Ezeta y foi xubíu a Coronel y destináu a la guerra contra Guatemala. Entós remontóse contra Ezeta el Xeneral José María Rivas, sofitando al Dr. Rafael Ayala, que como Vicepresidente de la República d'El Salvador en tiempos de Menéndez yera'l llamáu a asumir el mandu. Plaza salió en defensa de Ezeta y foi ganáu pol Xeneral Letona, mereciendo la repulsa del so xefe Ezeta qu'hasta llegó a amenacialo col fusilamiento, pero dempués camudó d'idea y unviar a la frontera hondurana en persecución d'unos guerrilleros. Llegáu Plaza a la población de Sensuntepeque, qu'acababa de ser evacuada polos guerrilleros, condergar al saquéu. Ezeta premió-y cola Subsecretaría de Guerra y mandólu a la frontera con Guatemala. Poco dempués, en coraxosa maniobra que tuvo bon resultancia, Plaza y Antonio Ezeta, hermanu del Presidente de la República d'El Salvador, atacaron a Rivas na capital salvadoriana, venciéndolo. D'ellí d'equí p'arriba pasó a desempeñar la Inspeición Xeneral d'Aduanes, hasta que'l Xeneral Amaya convenciólu pa conspirar contra Ezeta, pero la trama foi afayada y foi espulsáu a California. Al aportar a Acapulco telegrafió a Antonio Ezeta pidiéndo-y proteición y el presidente "apinólu de aprobios pola so desllealtá" en dos telegrames que mandó a publicar nos periódicos. Plaza entendió que yá namás podía faer en Centroamérica, tornó a Panamá "onde llavó botelles", siguió a Guayaquil y tomó a conseñamientu dellos cientos de quintales d'azucre en Valdez y Cía. que llevó a vender a Nicaragua, onde se punxo al serviciu del presidente conservador Roberto Sacasa en 1892, contra quien conspiró al poco tiempu'l Xeneral lliberal Juan de Dios Zelaya, que trunfó na batalla de Masalla. Plaza figuró ente los vencíos, pero usando de la Influencia de Alfaro consiguió nuevamente entrar al exércitu nicaraguanu, anque por poco tiempu, pos se dedicó a conspirar con un señor Ortiz hasta que fueron sorprendíos y espulsaos a Costa Rica en 1893, onde'l presidente Rafael Iglesias Castro'l 8 d'avientu nomó-y Comandante d'armes del puertu de Alajuela col grau de Xeneral. Esi añu y con motivu del seriu conflictu col Perú, entainar a unviar una telegrama ufiertando la so espada y persona na defensa de la integridá territorial ecuatoriana y como l'asuntu nun pasó a mayores, siguió viviendo en Costa Rica. En xunu del 95 valir de cuanto mediu tuvo al so algame por que Alfaro traxéralu a Guayaquil y nun lo consiguió pola so pasada conducta. Nel puertu, dellos familiares y amigos intercedieron nel so favor y finalmente Alfaro consintió na so venida. Llegó cuando l'exércitu viaxara a la sierra y tuvo en Cajabamba poco primero de la batalla de Gatazo, onde emprestó oportuna ayuda a Medardo Alfaro no más recio del combate, en calidá de Xefe d'Estáu Mayor y a la cabeza del batallón Daule, que sostuvo en tou momentu los fueos. Dende'l 26 de xineru de 1896 foi designáu Gobernador del Azuay, pero arrenunció a les poques selmanes dexando nel so reemplazu al Coronel Carlos Otoya, quien tuvo que faer frente a la reaición conservadora del 23 de mayu d'esi añu, sofitándose nel Coronel Ullauri, pa esvalixar a los revolucionarios del Azuay. A principios de xunu tornó a la sierra y púnxose a les órdenes del Xeneral Juan Francisco Morales, quien-y nomó Comandante en Xefe de la Campaña del centru. El 3 de xunetu batió a les guerrilles conservadores en Quimiag, de la que'l presidente Alfaro arollar en Chambo. Depués siguió con [[Flavio Alfaro]] al puntu denomináu Santu Domingu y en Huapante ganaron al Coronel Francisco Bucheli y estornar; en Cuenca la situación yera bien distinta pos la ciudá acababa de ser ocupada polos conservadores del Xeneral [[Antonio Vega Muñoz]]. Alfaro diose cuenta de la gravedá del momentu y dexando de Gobernador del Chimborazo al coronel Daniel Andrade y de Comandante d'Armes a Plaza, treslladar col gruesu del exércitu y tomó Cuenca'l 23 d'agostu, mientres Plaza abandonaba Riobamba y abría operaciones nel Tungurahua ayudáu pol Coronel Pedro Concha que trunfó en Daldal el 18 d'agostu. N'ochobre asistió como Diputáu a la Convención Nacional que s'inauguró en Guayaquil y Alfaro llogró-y la concesión del Xeneralatu, confirmándo-y el grau que yá usara en Centroamérica. En 1898 viaxó a eses repúbliques. En 1900 foi Comandante en Xefe de les provincies del Sur con sede en Loja, salió electu Diputáu por Esmeraldes y cumplió en tou cola voluntá del presidente Alfaro, inclusive acostumaba viaxar les mañanes a Pomasqui onde braniaba la familia presidencial y empezó a cortexar a América Alfaro, de solu quince años, fía del vieyu lluchador, quien como padre amorosu, emocionóse y hasta pensó en dalgún momentu en planes matrimoniales. En 1901 volvió a la Cámara de Diputaos y col sofitu oficial presidir, sofitando tolos proyeutos del gobiernu, especialmente'l rellacionáu col empresariu norteamericanu Archer Harman pa la construcción del ferrocarril Guayaquil. == Primer presidencia == Pa les eleiciones presidenciales de 1901, presentáronse trés candidatos: el xeneral Manuel Antonio Franco, del banqueru de Guayaquil Lizardo García y del Dr. Manuel Benignu Cueva. El primeru cuntaba cola oposición conservadora, que-y atribuyía'l crime del nuevu periodista Víctor León Vivar; García nun yera bien conocíu nel país, y el terceru taba invalidáu llegalmente por desempeñar la Vicepresidencia de la República ente 1897 y 1899. Ante'l fracasu d'eses candidatures, José Peralta, Abelardo Moncayo Esparza y el ambateño Juan Benignu Vela Hervas intercedieron reiteradamente ante'l presidente Alfaro por que sofitara a Plaza. El 11 de payares de 1900, inauguróse'l primer comité placista en Quito y el 14, el de Guayaquil. Finalmente, Alfaro venció. El xeneral Leónidas Plaza foi escoyíu presidente nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 1901|eleiciones presidenciales de 1901]], con 65.781 votos contra los 7.915 pa Lizardo García, 182 del xeneral Manuel Antonio Franco y 196 votos a favor d'otres persones. Plaza apenes cumpliera los 36 años d'edá, pero abrigaba firmes convencimientos lliberales tocantes a la separación de la Ilesia y del Estáu y gociaba de fama de mediador prudente. Mientres el procesu eleutoral, Alfaro y Plaza alloñar ente sigo y causaron el resquebramientu ideolóxicu y políticu del Partíu Lliberal. Alfaro, represu del sofitu dau, pidió a Gutiérrez qu'arrenunciara, pos había rumores d'un entente de Plaza colos conservadores y nun quería que'l lliberalismu fora traicionáu. Plaza Gutiérrez tomó posesión del mandu'l 1 de setiembre y nun designó a Alfaro pa la Comandancia Xeneral del Exércitu o pa la Gobernación del Guayas, como lo prometiera. El distanciamientu se evidenció entá más. "Plaza despintaba la enerxía indomable del so calter tres una permanente sorrisa placentera y tres una benevolencia ingénita que los observadores superficiales confundíen con visible incapacidá pa los grandes resoluciones”. Amás, el so matrimoniu con Avelina Lasso Ascázubi abriéra-y les puertes de l'alta sociedá quiteña. El so gabinete ministerial quedó conformáu de la siguiente manera: * Ministeriu del Interior: Miguel Valverde. * Ministeriu de Rellaciones Esteriores: [[César Borja Lavayen]], que s'escusó y dio pasu a José Peralta. * Ministeriu d'Instrucción Pública: Julio Arias. * Ministeriu de Facienda: Juan Francisco Game. * Ministeriu de Guerra y Marina: [[Flavio Alfaro]]. Entós, con gran habilidá y fondos del Estáu mercó delles plumes arrogantes y con dineros de los fondos fiscales fixo publicar periódicos como ''La Llinterna'' y ''Sanción'', y dio llibertá de prensa. Suprimió la policía secreta, impunxo orde na marcha alministrativa, intentó dar cierta sensación d'honradez y hasta pasó por rustión nos gastos públicos, pero nun se paró nos medios pa consiguir los sos fines. Con gran sentíu práuticu procuró que se siguieren los trabayos del ferrocarril y prosiguió la política alfarista de reformes lliberales al traviés d'un Congresu dondo y obediente. El 3 d'ochobre de 1902 dictóse la Llei de Matrimoniu Civil y Divorciu y el 13 d'ochobre de 1904 la Llei de Cultos. El 26 de xunu d'esi últimu añu habíase producíu un enfrentamientu armáu nel puestu fronterizu de Angostero y el 28 asocedió otru peor en Torres Causana, pero nun se llegó a la guerra col Perú. Nesa primer alministración Plaza abrió les cárceles. Desaposiar de les facultaes omnímodes y suprimió la pena d'ostracismu, recibiendo a los ex-combatientes fronterizos que tamién taben cansaos de tantes lluches y guerrilles, de suerte que'l so periodu restauró l'harmonía social del país. Entós pudo empezar el so llabor de progresu al traviés de nueves lleis. En 1904 tratar de poner fin al problema territorial col Perú apurriéndo-y una salida al Pacíficu al Brasil, lo que nun pudo ser aplicáu. La obra del ferrocarril avanzó hasta Alausí y construyóse el famosu pasu de la ñariz del diañu; sicasí, la reaición clerical siguió activa y los conatos de sulevación, anque en menor escala que con Alfaro, siguieron produciéndose na sierra. Al términu del so periodu impunxo la candidatura oficial de Lizardo García, antiguu oponente so en 1901 y depués el so aliáu común contra Alfaro. García trunfó llargamente, asumió'l poder el 1o. de setiembre de 1905 y designó a Plaza Unviáu Estraordinariu y Ministru Plenipotenciario en Washington. Plaza demostrara nel exerciciu del poder ser un home "fríu, calculador, non violentu, que nes xuntes sociales gustaba camudar los pesaos bailles d'etiqueta coles rumboses chilenes, non ensin disgustu de les aristocrátiques dames, pero con gran gayola de la democrática concurrencia. Yera amigu de ganase la bona voluntá de toos y nun-y importaba prometer en falsu cualquier cosa y refugar depués el cumplimientu con una escusa y una delicada sorrisa, qu'entá al perxudicáu pola falsía cortába-y les ales pa dir engrosar les files de la oposición. Andaba peles cais ensin escolta, ensin l'andamiaxe de la etiqueta presidencial. Nun se cafiaba nin ante los insultos más porcaces nin ante los ataques más despiadaos a la so honra", según opinión del historiador Wilfrido Loor. El 1o. de xineru de 1906 españó en Riobamba la revolución alfarista y tuvo que tornar darréu a Guayaquil llamáu pol acuciosu Vicepresidente de la República Dr. Alfredo Baquerizo Moreno. Aportó'l 18 de xineru, trés díes depués d'asocedida la batalla de Chasqui qu'abrió les puertes de Quito a la revolución, pero nin eso lo inmutó y llanzó la so célebre frase: "Esta revolución va encalorar a sombrerazos" y proclamóse Direutor de la guerra. El día 19, en vista de que el presidente García habíase asilado na llegación de Colombia en Quito, reconoció como gobiernu llexítimu al del Vicepresidente Baquerizo, quien formó'l so gabinete; pero esi mesmu día'l Cuerpu de Policía de Guayaquil declarar por Alfaro, abrió les puertes del cuartel al pueblu, partieron fusiles y municiones y reconocieron al Dr. Emilio Arévalo como Xefe Civil y Militar de la plaza. Al mediu día atacaron el Cuartel d'Artillería y el batallón Vencedores. En mediu del estreldu del combate. Plaza, col revólver na mano y viéndose amenaciáu de muerte, embarcar a Panamá, siguió a New York y llevó vida de proscritu mientres cinco años hasta setiembre de 1911, siendo recibíu en Quito con estruendosas ovaciones, cuando tornó nesa fecha. Alfaro cayérase por cuenta de un cuartelazo militar y gobernaba constitucionalmente el presidente Emilio Estrada, quien designó a Plaza nel Ministeriu de Facienda, onde permaneció poco tiempu, arrenunciando por diferencies de criteriu col primer maxistráu, pa ocupar una Diputación por Esmeraldes. Muertu Estrada'l 21 d'avientu d'esi añu, encargar del poder Carlos Freile Zaldumbide, que pasó a ser un títere en manes de Plaza, pola medrana reverencial que lu guardaba, A otru día Plaza llanzó la so candidatura a la presidencia en Quito y foi respondíu'l 28 cola proclamación de la Xefatura Suprema del Xeneral [[Pedro Jacinto Montero|Pedro J. Montero]] en Guayaquil. Coles mesmes, aportó Alfaro al puertu, mientres xubía l'exércitu a la sierra comandado por Flavio Alfaro y baxaba de la sierra otru exércitu a les órdenes de Plaza y del Xeneral Julio Andrade. Los primeros alcuentros dar nos cuetos cercanos a Huigra el 11 de xineru de 1912 y fueron favorables al exércitu de la sierra, que'l 14 aportó en tren a Naranjito, ocupando esa plaza tres llargu tirotéu. D'ellí a Guayaquil namái había un pasu, que foi bien apostáu. La población de Milagru, con Enrique Valdez a la cabeza, plegó a Plaza. Alfaro aconseyó dende Guayaquil l'abandonu de Yaguachi, más el so sobrín Flavio nun lu obedeció y el día 17, faciendo maravíes de valor, aguantó delles hores de cruentu ataque, foi mancáu nuna zanca y perdió el so caballu. Por eso tuvo que retirase Flavio a Guayaquil, como fuera'l plan orixinal y al so apuerto foi atayáu por Montero, diviéndose entá más el lliberalismu cola separación de los Flavistas. Plaza llegó a enterase d'esto y mandólos a proponer la paz, que foi aceptada en principiu. El 20 axuntáronse los comisionados en Durán. Les bases fueron presentaes polos monteristas y el 21 aprobar Plaza, quien aportó a dar amplies garantíes a los vencíos. El 22 entró nel puertu y lo primero que fizo foi mandar a prindalos, pos nel enfotu de que se respetaría lo roblao, los vencíos nin siquier buscaren asilu. Los cónsules de los Estaos Xuníos ya Inglaterra Hermán Drietrich y Alfred Cartwright, respeutivamente, como testigos d'honor en Duren, empezaron a xestionar la llibertá de los caudiellos. El Canciller ecuatorianu Carlos R. Tobar protestó d'esta intromisión ante'l Ministru yanqui Evan Y. Yong, que por esa circunstancia tuvo qu'ordenar al Cónsul Dietrich, que s'abstener de tomar parte na política interna del país y llindara les sos atribuciones al cumplimientu de los deberes del so cargu. Esi mesmu día, 24 de xineru, aportó a Guayaquil el Ministru de Guerra Juan Francisco Navarro, quien tomó al so cargu la direición de la situación y ordenó a Plaza qu'empecipiara Conseyu de Guerra a Montero. Plaza telegrafió al presidente Freile Zaldumbide pidiéndo-y autorización pa dexar la salida del país de los prisioneros, pos tarrecía xustamente poles sos vides, pero contestóse-y que tenía d'unvialos a Quito. Pela tarde del 25 de xineru, al instalase'l Conseyu de Guerra na Gobernación, el Sarxentu primeru Alipio Sotomayor, de la Compañía del batallón Non. 1 de Guayaquil, disparó-y un tiru de pistola na frente a Montero. Depués botaron casa embaxo'l cadabre, abasnar hasta la plaza de San Francisco y incineraron. Plaza allegó esa nueche al sitiu de los acontecimientos y fixo recoyer los restos. Entós apreció en tola so magnitú la gravedá de la situación y entendiendo que los prisioneros taben perdíos si yeren treslladaos a Quito, optó por ausentar se a Manabí dizque a pacificarla, cuando dicha provincia taba en paz. A última hora'l gobiernu dio contraorde cuando los prisioneros realizaren más de la metá del trayeutu y yera imposible'l so regresu, de suerte que Alfaro y los sos tenientes ingresaron al panóptico de Quito a los dolce del día del 28 de xineru y pocu dempués yeren bárbaramente asesinaos y los sos cadabres arrastraos hasta El Ejido, onde se -yos incineró. Olmedo Alfaro y dellos connotados escritores como José Peralta, Roberto Andrade, Vargas Vila, [[Manuel de Jesús Andrade Suárez]] escribieron largamente sobre la tema. Plaza resultó'l principal acusáu, el sumariu terminó con una sentencia tardía y puramente declarativa, qu'atribuyó la responsabilidá principal d'esos crímenes al Encargáu del Poder Carlos Freile Zaldumbide y a los miembros del so Gabinete. Mentanto surdieren trés candidatos presidenciales: Plaza polos lliberales antialfaristas, Julio Andrade polos lliberales moderaos y Carlos R. Tobar polos conservadores. Esta división dio llugar a que munchos lliberales solicitaren una Asamblea en Quito, Plaza opúnxose y los sos partidarios glayaron "Plaza o bala. Plaza o naide". La tarde del 4 de marzu acentuaron los rumores d'un golpe d'estáu en favor de Plaza y p'evitalo Freile Zaldumbide ordenó'l cambéu de trés altos oficiales comprometíos. El Ministru de Guerra, que taba con Plaza, púnxo-y n'alerta, y ésti empunxo a protestar. Freile Zaldumbide trató d'esplica-y de bones maneres que solo se trataba d'una separación de ciertu oficiales politiqueros, pero foi retrucáu: "Entienda, que si persiste nesi cambéu de xefes, los cuerpos pronunciárense y nun respuendo si Ud. y el so Gabinete son abasnaos poles mesmes cais que lo fueron los Alfaro". L'Encargáu del Poder, más muertu que vivu, asustóse y llamó al Xeneral Julio Andrade. "El Xeneral Plaza acaba de salir d'equí y vieno p'amenaciame con un cuartelazo y con faenos abasnar". Andrade aseló-y y esa mesma tarde l'Encargáu repitió'l so orde al Ministru Navarro, pero ésti foi a onde Plaza a siguir complotando. El gobiernu tuvo noticies d'esa nueva xunta y convocó a una conferencia en palaciu p'a otru día 5 de marzu, a la qu'allegaron l'Encargáu del Poder, los sos Ministros y los Xenerales Plaza y Andrade. Lo qu'ellí se trató y dixo foi munches vegaes publicáu. Andrade enrostró a Plaza la so doblez y díjole: "Mientres yo viva, nun va ser Ud. presidente de la República del Ecuador". Plaza palideció y optó por retirar se con Navarro. Entós producióse nel gabinete la euforia que ye d'imaxinar y foi-y ufiertada a Andrade la cartera de Guerra, qu'aceptó en principiu, pero depués meditó meyor y considerar impropiu de la so condición de candidatu presidencial; por eso prefirió dirixise al Ministeriu pa conferenciar col so amigu Navarro, a quien topó con dellos oficiales. "Tengo que fala-y en reserva d'un asuntu importante". Navarro retrucó-y "Fale non más, equí toos somos d'enfotu". -"Si Ud. nun quier oyeme en reserva, voi dicir públicamente. Ta Ud. Destituyíu y yo fui nomáu pa esa cartera". El Ministru quedó anonadado, pero reaccionando darréu fixo salir a toos y dióle esplicaciones, que Andrade cometió la debilidá d'aceptar, pos-y consideraba'l so amigu; sicasí, fíxo-y xurar pol so honor que cumpliría les órdenes del Encargáu del Poder, dempués de lo que conduciólu amistosamente al gabinete presidencial, onde Navarro fixo repitíes protestes de llealtá y retiróse aparentemente de d'a bones. Entós Andrade aceptó'l Ministeriu d'Instrucción Pública y pocu dempués sirviéronse una copa de champagne en casa de Freile Zaldumbide. Plaza, dempués de la escena del gabinete, atopábase bien ablayáu y resolviera partir a Guayaquil onde posiblemente topara'l sofitu militar que precisaba, pero varios amigos sos torgar y xunióse-y Navarro, quien acababa de salir del gabinete. Foi pos, nesi momentu, que Plaza. Navarro y los trés xefes que quería dixebrar Freile Zaldumbide, empezaron a entamar el cuartelazo militar y quiciabes hasta la muerte de Andrade, única torga pa la xubida de Plaza al poder. Mentanto l'Intendente Leopoldo Narváez pasó a la casa Presidencial y comunicó al encargáu y a los sos Ministros que Plaza se topaba nesos momentos conferenciando colos Xefes de los cuerpos. Andrade contestó "Meyor que meyor, vamos visitar los cuarteles". Ellí -yos vitorearon y l'Encargáu y los sos Ministros retirar a les sos cases. Esa tarde, a los cinco, del 6 de marzu, entamóse un mitin de Plaza, quien faló dende'l balcón de la so casa mientres Navarro visitaba los cuarteles y Freile Zaldumbide yera sollertáu. A les ocho de la nueche hubo otru mitin placista qu'eslleió la policía, pero yá l'Intendente Narváez fuera comprometíu por Navarro y actuaba con ellos, pos a esa hora dir col Xefe de Zona y cosa de sesenta oficiales más al cuartel Central d'Artillería y dende ellí unvió Navarro'l so arrenunciu, a la que se xunió la del Ministru de Facienda J. Federico Intriago, tamién comprometíu. A les nueve de la nueche axuntó'l Gabinete. Andrade entendió que'l golpe dar a la medianueche y foi al cuartel de Policía onde finalmente se fixo cargu de la cartera de Guerra, mientres l'Encargáu y el restu del gabinete treslladar a la Intendencia; a los dolce se insurreccionó la policía a favor de Plaza y cuando Andrade salió a enfrentalos, el Subteniente de Policía Alfredo García disparólu. Muertu Andrade, fíxose cargu de la situación Plaza, arrestó nes sos cases al Encargáu del Poder y al candidatu presidencial conservador Tobar, el so antiguu asesor y ordenólu al Dr. Francisco Andrade Marín qu'asumiera la presidencia de la República.<ref>Simón Espinoza (2000) Presidentes d'Ecuador. Editorial Güeyada</ref> === Ministros d'Estáu === {| align="center" width="40%" border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%; text-align: center;" |- align="center" bgcolor="#0000CC" style="color:white;" ! width="50%" |Ministeriu !width="50%" |Ministru |- | rowspan="2" | Ministeriu de Guerra y Marina || [[Flavio Alfaro]] |- |Rafael Arellano |- |Ministeriu d'Instrucción Pública |Julio Arias |- |- | rowspan="2" |Ministeriu del Interior |Miguel Valverde |- |[[Gonzalo Córdova]] |- |Ministeriu de Hacienda |Juan Francisco Game |- | rowspan="2" |Ministeriu de Rellaciones Esteriores |[[Alfredo Baquerizo Moreno]] |- |Miguel Valverde |- |} '''Fonte:'''<ref>{{cita llibru |apellíu=Paz y Miño|nome=Juan|enllaceautor=|títulu=Economia de Leónidas Plaza|url=http://the.pazymino.com/boletinavientu03.pdf|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Segunda presidencia == [[Ficheru:Leonidas Plaza Gutiérrez (15 de julio 1905).jpg|250px|miniaturadeimagen|Fotografía tomada en 1915.]] Realizáronse les [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 1912|eleiciones presidenciales de 1912]], nes mesmes trunfó Plaza llargamente y práuticamente nun tuvo opositor. El 1º de setiembre de 1912 asumió'l mandu y designó gabinete de la siguiente manera: N'Interior Modesto A. Peñaherrera. En Rellaciones Esteriores Antonio E. Arcos. N'Instrucción Pública León Magüeta. En Hacienda Juan Francisco Game y en Guerra y Marina Juan Francisco Navarro. Y gobernara en paz de nun producise'l 24 de setiembre de 1913 la [[Guerra de Concha]] n'Esmeraldes, que conmocionó non solamente esa provincia sinón tamién al país por más de trés años. Primeramente Concha fracasó nel asaltu al cuartel de la capital d'Esmeraldes y tuvo que replegase a Tachina onde se fortificó. El 29 aportó'l Ministru de Guerra nel cazatorpedero "Llibertador Bolívar" y hubo un desembarcu de tropa, más los revolucionarios detuvieron a les avanzaes gobiernistas en Vinzade y Viche y esvalixar. Ante esi fracaso Plaza unvió al Coronel Manuel Velasco Polanco con 1.244 homes de refuerzu del batallón "Constitución" y una seición d'artillería. Velasco avanzó nuevamente escontra'l norte y ente'l 10 y el 12 d'avientu caltúvose abarganáu en "El Guayabo", hasta que desesperáu, intentó una retirada por Chinca, pero perdió l'aldu y tuvo que capitular. Entós, yá llibre'l camín d'enemigos, Concha entró trunfador n'Esmeraldes el 16 d'esi mes y como les autoridaes abandonaron el restu de la provincia, ésta pasó dafechu al so poder. Plaza empezó 1914 sintiéndose namái acusáu y acosáu, pos nun podía arrenunciar la presidencia como fuera lo más lóxico pa llograr la paz de la república, por medrana a que-y removieren los xuicios criminales empecipiaos pol arrastre de los Alfaro y l'asesinatu de Julio Andrade. Amás, la situación fiscal deteriorárase dende 1912 al puntu que los emplegaos atopaben impagos y les obres públiques deteníes y pa superar la crisis namái atolenó a contratar dellos emprestos millonarios col Bancu Comercial y Agrícola de Francisco Urbina Jado en Guayaquil, al que se-y dexó emitir billetes ensin respaldu metálicu, empecipiándose un procesu inflacionario d'agudes consecuencies. Urbina Jado convertir por obra y gracia d'esta errada política, nel factótum del país, pos quitaba y ponía gabinetes al so antoxu. El 10 de xineru de 1914 Plaza ordenó al "Llibertador Bolívar" y al "Constitución" que bombardiaran la población inerte d'Esmeraldes, como midida desesperada p'allandiar a los revolucionarios, pero namái consiguió amburala. Esti crime contra la población civil que nada tenía que faer en política, ganó-y l'odiu del elementu pensante del país y nun traxo beneficiu dalgunu a la paz de la República, pos la revolución siguió con mayores brengues. A fines d'esi mes unvió a Esmeraldes al Coronel Enrique Valdez Concha, sobrín del caudiellu rebalbu, y el 27 de febreru entró Plaza na rada d'Esmeraldes pa tomar a cargu les operaciones béliques, dexando en Quito encargáu del poder al Dr. Alfredo Baquerizo Moreno. A otru día siguió a Llimones col Ministru Navarro ya intentaron un desembarcu. Nuevamente n'Esmeraldes, en compañía del so Estáu Mayor, ordenó pal 15 de marzu un nuevu desembarcu en Atacames, que traxo de resultes la desocupación d'Esmeraldes poles tropes conchistas y la so ocupación pol gobiernu. Navarro tornó a Quito, Plaza quedó al mandu de les tropes y designó al Coronel Moisés Oliva -unu de los trés oficiales que la so baxa ordenara Freile Zaldumbide en 1912- qu'avanzara hasta ríu Verde como Xefe d'Operaciones, onde'l 1o. d'abril ganó a una fraición revolucionaria. Prosiguida la marcha a Tachina, cuartel xeneral de los guerrilleros conchistas. Oliva cometió l'error d'estremar les sos fuercies en dos columnes. Una con Valdez diría pol monte y otra con él pola sablera. El 10 d'abril aportaron al ríu de Tacusa asitiáu antes del caserío de Camarones, onde fueron acorrexaos y sufrieron la más completa derrota. Valdez morrió y Oliva abellugar nel "Cotopaxi". Plaza quedó zarráu n'Esmeraldes y tarreciendo un asaltu a esa capital, fixo cavar trincheres. El 15 de mayu, les fuercies conchistas,, tomaron la facienda "L'Aparente”' allugada al llau de la población, onde cayó prisioneru l'infeliz Oliva. Plaza consideró la so situación desesperada, abellugar nel "Cotopaxi" y a otru día partió a Quito, dexando instrucciones por que les sos tropes aguantaren hasta'l final. Mentanto tenía de faer frente a otres graves situaciones. N'abril Carlos Andrade llevantara una montonera nel norte y tres intensos combates nes provincies de Imbabura y Carchi yera prindáu en "La Quinta". En xunu Concha abrió operaciones sobre Manabí, que'l so mariniegu norte yera Placista pero'l Sur Alfarista. En payares produció una insurrección en Guadual y el Diputáu José Vicente Trujillo apelló nel Congresu al Ministru de Guerra y Marina J. Federico Intriago; quien, pa defendese de l'acusación d'ordenar el bombardéu de la ciudá d'Esmeraldes, tuvo que declarar que la orde haber impartíu'l mesmu Plaza, que la so situación personal y política taba dafechu debilitada. En 1915 surdió l'escándalu de la firma del tratáu Muñoz Vernaza-Suárez pol qu'Ecuador dexó gratuitamente grandes estensiones territoriales a Colombia, ensin consiguir nada a cambéu, a nun ser, la simple promesa d'esi gobiernu de nun emprestar auxilios a los revolucionarios antiplacistas. Nesa segunda alministración Plaza empecipió los trabayos del ferrocarril Quito - San Llorienzo, llevar a cabu la canalización de Quito, empezóse'l saneamientu de Guayaquil y l'agua potable pa Riobamba. Quito tuvo les sos primeros tranvíes llétricos, inauguró'l parque Bolívar, el Llicéu Fernández Madrid y el monumentu a los Académicos franceses. Guayaquil la casa d'Artes y Oficios y Loja la de Gobiernu. En Ambato fundóse l'Institutu d'Agronomía, vieno d'Alemaña la I Misión Pedagóxica presidida por Walter Hinmelmann que formó normalistas y téunicos; expedióse la Llei de Moratoria que terminó col sistema bimetalista y fundóse el Normal Rita Lecumberry en Guayaquil, por cuenta de la aición de los Ministros de Educación Luis Napoleón Dillon y Manuel María Sánchez Baquero. Finalmente en 1916 llogró terminar el so periodu presidencial, non ensin antes faer trunfar la candidatura del so collaborador Alfredo Baquerizo Moreno, quien robló'l decretu d'Amnistía colos revolucionarios conchistas d'Esmeraldes. D'ellí d'equí p'arriba la influencia política de Plaza decayó notablemente anque siguía apaeciendo como l'home fuerte nel exércitu y yera consideráu'l poder tres bastidores. Taba inchente y con sobrepesu, vivía dedicáu a les xeres agrícoles na facienda "Zuleta", propiedá de la so cónyuge Avelina Lasso Ascázubi, con quien caltenía un llar feliz y numberosu fíos. El 9 de xunetu de 1925 producióse la revolución Xuliana en Guayaquil. Un grupu de militares nuevos tomáronse los cuarteles y prindaron a Francisco Urbina Jado. En Quito'l golpe foi secundáu y Plaza se asiló na Embaxada arxentina. D'ellí salió a Guayaquil, onde empecipió un destierru voluntariu en California so la sida de que les escueles de los Estaos Xuníos yeren bones pa los sos fíos. Atopábase decepcionáu, aveyuscáu y ensin deseos d'intervenir nuevamente na vida política del país. En 1929 el presidente Ayora autorizó'l so regresu. La so situación económica nun yera bona y la vida nos Estaos Xuníos resultába-y cara. Una molestosa diabetes amargó los sos últimos años y pa buscar ciertu ameyoramientu decidió viaxar a la mariña, pero al llegar a Huigra sufrió un bálamu y baxáu al andén de la estación finó sobre un bancu, posiblemente d'infartu frente al bustu del Xeneral [[Eloy Alfaro]], el 17 de payares de 1932, a los 67 años d'edá. La so muerte foi comentada pero la so figura nun yera querida nin reverenciada. Alto, garbosu, blancu, curiosu, dempués fíxose gruesu y daqué presumíu, anque en sociedá campechanu, atenta y parllador, garapoleru y simpáticu. Gustaba usar una flor nel hojal y fuera aventureru y enamorador na so mocedá, anque dempués tornóse seriu y circunspectu. La hestoria acusar de maquiavélicu ya implacable nel cumplimientu de los sos designios.<ref>Simón Espinosa (2001). Presidentes d'Ecuador. Editorial Güeyada</ref> === Ministros d'Estáu === {| align="center" width="40%" border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%; text-align: center;" |- align="center" bgcolor="#0000CC" style="color:white;" ! width="50%" |Ministeriu !width="50%" |Ministru |- | Ministeriu de Guerra y Marina || Federico González Zua |- |Ministeriu d'Instrucción Pública |Alfredo Jiménez y Moreno |- |- | rowspan="3" |Ministeriu del Interior |J. Federico Intriago |- |Modesto A. Peñaherrera |- |José María Ayora |- | rowspan="2" |Ministeriu de Hacienda |Carlos Pérez Quiñonez |- |Juan F. Game |- | rowspan="5" |Ministeriu de Rellaciones Esteriores |[[Carlos R. Tobar]] |- |Antonio E. Arcos |- |Cesareo Carrera |- |Luis Napeleón Dillon |- |Rafael H. Elizalde |- |} '''Fonte:'''<ref>{{cita llibru |apellíu=Paz y Miño|nome=Juan|enllaceautor=|títulu=Economia de Leónidas Plaza|url=http://the.pazymino.com/boletinmarzo04.pdf|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Ver tamién == * [[Presidente del Ecuador]] * [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 1912]] == Bibliografía == * [[Rodolfo Pérez Pimentel]], ''Diccionariu biográficu del Ecuador'', [[Guayaquil]], [[1987]]. Ensin [[ISBN]]. == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{Socesión| títulu = [[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]] [[Presidente del Ecuador|Presidente Constitucional de la República del Ecuador]] | periodu = [[1 de setiembre]] de [[1901]] - [[31 d'agostu]] de [[1905]] | predecesor = [[Eloy Alfaro]] | socesor = [[Lizardo García]] | títulu2 = [[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]] [[Presidente del Ecuador|Presidente Constitucional de la República del Ecuador]] | periodu2 = [[1 de setiembre]] de [[1912]] - [[31 d'agostu]] de [[1916]] | predecesor2 = [[Alfredo Baquerizo Moreno]] | socesor2 = [[Alfredo Baquerizo Moreno]]}} {{NF|1865|1932|Plaza Gutierrez, Leonidas}} [[Categoría:Gobernadores d'Ecuador]] [[Categoría:Presidentes d'Ecuador]] it21x3dmjksmxi2or0yrme7ccervci8 Eliodoro Villazón 0 156565 4500967 4492623 2026-06-20T17:23:01Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500967 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Eliodoro Villazón Montaño''' {{nym}} foi un [[abogáu]], [[periodista]] y [[políticu]] [[bolivia|bolivianu]]. Foi tamién el ventenu séptimu [[Presidente de Bolivia]] dende'l [[12 d'agostu]] de [[1909]] hasta'l [[14 d'agostu]] de [[1913]].<ref>{{cita nota de prensa|títulu=Eliodoro Villazón Montaño (1909-1913)|url =http://www.lapatriaenlinea.com/?nota=152885 |fecha = 6 d'agostu de 2013 |fechaaccesu = 23 de setiembre de 2013 |idioma = castellanu |editorial = lapatriaenlinea.com|formatu = |cita = }}</ref> == Biografía == Eliodoro Villazón nació'l [[22 de xineru]] de [[1848]] na llocalidá de [[Sacaba]] del [[departamentu de Cochabamba]]. Foi'l fíu de José Manuel Villazón y Manuela Montaño. Fixo los sos estudios primariu y secundariu na so ciudá natal. Graduóse como [[abogáu]] y foi mientres la so vida profesional unu de los más distinguíos del país. A A los sos 20 años y mientres el gobiernu de facto del presidente [[Mariano Melgarejo Valencia]] ([[1864]]-[[1871]]), Villazón fundó'l [[periódicu]] ''El Ferroviariu''. Villazón casóse con Enriqueta Torrico Gonzáles. == Vida política == Empecipió la so carrera [[política]] dende bien nueva, empezando a militar nel '''''Partíu Coloráu''''' (partíu que'l so líder yera'l ex-presidente [[José María Linares]]). Foi tamién conceyal municipal de la ciudá de [[Cochabamba]] y [[Asamblea Llexislativa Plurinacional de Bolivia|diputáu de Bolivia]] pol [[departamentu de Cochabamba]] en delles ocasiones. A los sos 23 años, Villazón asistió como delegáu a l'Asamblea Nacional de [[1871]] que convocara'l gobieno del presidente [[Agustín Morales]] y a les Convenciones de [[1880]] y [[1889]]. Foi ministru de Facienda ya Industria mientres el gobiernu del presidente [[Narciso Campero Leyes]] ([[1880]]-[[1884]]), al que tamién representó como axente financieru bolivianu n'[[Europa]]. Especializáu en finances, Villazón fixo una considerable fortuna col exerciciu del so oficiu. Foi unu de los principales fundadores del [[Partíu Lliberal de Bolivia]]. Foi [[Ministros d'Asuntos Esteriores de Bolivia|ministru de Rellaciones Esteriores]] del gobiernu del presidente [[José Manuel Pando]] ([[1900]] y [[1902]]-[[1903]]), y empúnxose a la resolución de los problemes estremeros colos países vecinos de [[Bolivia]]. Mientres la presidencia d'[[Ismael Montes Gamboa]], Villazón aportó a [[vicepresidente de Bolivia]] a les sos 56 años, dende [[1904]] hasta [[1909]]; exerció amás como [[abogáu]] defensor nel pleitu estremeru bolivianu-[[Perú|peruanu]] sobre'l [[ríu Manuripi|Manuripi]]. == Presidencia de Bolivia (1909-1913) == Eliodoro Villazón postuló pol [[Partíu Lliberal de Bolivia]] a la presidencia nes eleiciones xenerales de [[1909]]. Trunfó abrumadoramente nesos comicios eleutorales, asocediendo a [[Ismael Montes Gamboa]] na presidencia. Foi posesionado como [[presidente de Bolivia]] a los sos 61 años d'edá, el [[12 d'agostu]] de [[1909]] xunto a los sos 2 vicepresidentes; [[Macario Pinilla Vargas]] (primer vicepresidencia) y [[Juan Misael Saracho]] (segunda vicepresidencia). El so gobiernu foi unu de los de mayor bonanza na hestoria republicana de Bolivia, pos goció de superávit presupuestal y de un contestu de tranquilidá, a pesar de la crisis minera de 1908. * Creó l'Institutu Cimeru de Comerciu de [[La Paz]]. * Fundó la Escuela de Mines d'[[Oruro]], güei Facultá Nacional d'Inxeniería (FNI). * En [[1911]] contrató una misión alemana pa la reorganización del [[exércitu bolivianu]], siendo encabezada pol [[coronel]] [[Hans Kunt]] quien llegaba per primer vegada a [[Bolivia]]. * Inauguróse'l [[ferrocarril]] de Cochabamba hasta [[Arani]], en [[1913]]. * Robló col Perú un Tratáu de Rectificación de Fronteres, conocíu como'l [[Tratáu Polu-Bustamante|Tratáu Polo-Sánchez Bustamante]]. Foi suscritu na ciudá de [[La Paz]] el [[17 de setiembre]] de [[1909]], pol ministru plenipotenciario de Perú, [[Solón Polu]], y el Ministru de Rellaciones Esteriores de Bolivia, [[Daniel Sánchez Bustamante]]. Esti tratáu punxo puntu final al pleitu fronterizu peruanu-bolivianu, y evitó l'alianza ente Bolivia y Chile contra'l Perú. * Iguó tamién dellos problemes de llendes pendientes con [[Arxentina]]. Termináu'l so periodu, apurrió'l mandu al so socesor, [[Ismael Montes Gamboa]], el [[14 d'agostu]] de [[1913]], y viaxó a [[Buenos Aires]] pa trabayar como [[embaxador]] Plenipotenciario de [[Bolivia]] n'[[Arxentina]]. == Fallecimientu == Dempués de 26 años de dexar la presidencia, Eliodoro Villazón finó'l [[12 de setiembre]] de [[1939]] na ciudá de [[Cochabamba]] a los 91 años d'edá. Cabo mentar tamién que Villazón llegó a convertise n'unu de los 4 presidentes [[bolivia]]nos que con más llonxevidá finaron, xunto a [[Hugo Ballivián Rojas]], [[Víctor Paz Estenssoro]] y [[Lidia Gueiler Tejada]]. == Referencies == {{llistaref}} * [http://www.redescuela.org/WikiEscuela/EliodoroVillazonMonta%F1o REDE ESCUELA. Eliodoro Villazón Montaño]{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181006222415/http://www.redescuela.org/WikiEscuela/EliodoroVillazonMonta%F1o |date=2018-10-06 }}. Consultáu'l 8 d'ochobre de 2013. * Vicepresidencia de Bolivia: [http://www.vicepresidencia.gob.bo/1904-1909-Eliodoro-Villazon 1904-1909 Eliodoro Villazón Montaño / Décimu quintu Vicepresidente de Bolivia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181113125322/https://www.vicepresidencia.gob.bo/1904-1909-Eliodoro-Villazon |date=2018-11-13 }} * [[Jorge Basadre|Basadre Grohmann, Jorge]]: ''Historia de la República de Perú (1822 - 1933)'', Tomu 12. Editada pola Empresa Editora El Comercio S. A. Lima, 2005. ISBN 9972-205-74-6 (V.12) == Ver tamién == * [[Historia de Bolivia]] * [[Partíu Lliberal de Bolivia]] * [[José Manuel Pando]] * [[Ismael Montes Gamboa]] {{Socesión | títulu= [[Ficheru:Coat of arms of Bolivia.svg|70px|center]][[Presidente de Bolivia]] | periodu = [[12 d'agostu]] de [[1909]] - [[14 d'agostu]] de [[1913]] | predecesor = [[Ismael Montes|Ismael Montes Gamboa]] | socesor = [[Ismael Montes|Ismael Montes Gamboa]] }} {{NF|1848|1939|Villazón Montaño, Eliodoro}} {{Tradubot|Eliodoro Villazón}} [[Categoría:Persones de Cochabamba]] [[Categoría:Presidentes de Bolivia]] [[Categoría:Vicepresidentes de Bolivia]] [[Categoría:Ministros y ministres de Bolivia]] [[Categoría:Diputaos y diputaes de Bolivia]] [[Categoría:Políticos y polítiques de Bolivia]] [[Categoría:Abogaos y abogaes de Bolivia]] [[Categoría:Periodistes de Bolivia]] kcutesw4idn3l3755n98bn805wh0fq4 Emilio Estrada 0 156668 4500982 4421898 2026-06-20T19:19:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500982 wikitext text/x-wiki {{estremar|Victor Emilio Estrada|Emilio Estrada Icaza}} {{persona}} '''Emilio Antonio Jerónimo Estrada Carmona'''<ref>[[El Universo (diariu)|El Universo]]. ''[http://www.eluniverso.com/2005/12/21/0001/18/F1A35856D7C144CE82B9F6AF0310821D.html Se develó estatua del ex-presidente Víctor Y. Estrada] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140717200730/http://www.eluniverso.com/2005/12/21/0001/18/F1A35856D7C144CE82B9F6AF0310821D.html |date=2014-07-17 }}''. Consultáu'l 15 de xunetu de 2014.</ref> {{nym}} foi un políticu [[Ecuador|ecuatorianu]], [[Presidente d'Ecuador|presidente]] d'[[Ecuador]] dende'l 1 de setiembre de 1911 hasta la so muerte por insuficiencia cardiaca, asocedida'l 21 d'avientu del mesmu añu.<ref>[[Rodolfo Pérez Pimentel|Pérez Pimentel, Rodolfo]]: [http://www.diccionariobiograficoecuador.com/tomos/tomo3/y4.htm ''Diccionariu Biográficu Ecuador, tomu 3 – Emilio Estrada Carmona'']</ref> == Biografía == [[Ficheru:Emilio Estrada y su familia 02.JPG|miniaturadeimagen|Familia Estrada Sciacaluga, circa 1900.]] Nació en [[Quitu]] el 28 de mayu de 1855, fíu de Nicolás Estrada, funcionariu menor del gobiernu del xeneral [[José María Urbina y Viteri]]. Foi afiáu de bautismu del presidente Urbina y la so esposa, [[Teresa Jado de Urbina]], educar en Guayaquil nel Colexu San Vicente. Combatió contra [[Ignacio de Veintemilla]] xunto a [[Eloy Alfaro]] na [[Batalla de Guayaquil de 1883|Batalla de Guayaquil]] en xunetu de 1883 y formó parte del grupu montonero "Los Chapulos" na guerra de guerrilles contra [[Plácido Caamaño]].<ref>{{cita publicación|títulu=Batalla de Mapasingue - Historia del Ecuador {{!}} Enciclopedia Del Ecuador|url=http://www.enciclopediadelecuador.com/historia-del ecuador/batalla-de-mapasingue/|fecha=20 de mayu de 2016|fechaaccesu=8 d'agostu de 2018|periódicu=Enciclopedia Del Ecuador|idioma=es-ES}}</ref> Enviudó dos veces, la primera d'Isabel Usubillaga y la segunda de Victoria Sciacaluga Aubert, con quien tuvo trés fíos. Contraxo un tercer matrimoniu con [[Lastenia Gamarra Menéndez]], na que nun tuvo socesión. En 1883 foi comisariu de Policía y en 1910 ocupaba per sesta vegada la [[Gobernador de Guayas|gobernación del Guayas]], provincia a la que representó como senador suplente en 1898 y como diputáu principal en 1899 y 1900. Sirvió a Guayaquil en funciones públiques y privaes, ente otres, nel comité de Socorru pa la Gran Quema de 1896. En 1901 tornó por razones de salú la candidatura presidencial que Alfaro ufiertába-y. Sicasí, sirvió al partíu Lliberal Radical exerciendo la gobernación del Guayas y otros cargos menores mientres los próximos 10 años, hasta la so candidatura presidencial. Los sos íntimos llamábenlu "L'Ogru" pola so apariencia pimpana y la so cara, cuasi siempres adusta; pero per dientro la calidá humana d'Estrada pesaba xubíos quilates: arrogante col so dineru, enérxicu y francu frente al poder como lo atestigüen delles cartes empobinaes al so amigu Eloy Alfaro: "Xeneral, el so error ta en tolerar al círculu que lu arrodia y en querer gobernar puramente colos alfaristas", críticu de los crímenes del alfarismo contra los derechos humanos ya incorruptu nel manexu de los bienes públicos. "Nun concibió enxamás qu'un ciudadanu defraudara los fondos públicos", escribe [[Victor Emilio Estrada|Víctor Emilio Estrada Sciacaluga]] en "Vida d'un Home", biografía del so padre, a quien defendió de les intrigues del militarismu alfarista. == Presidencia == Magar el so ampliu trunfu nes [[Eleiciones presidenciales d'Ecuador de 1911|eleiciones presidenciales de 1911]], Eloy Alfaro quixo prorrogar la so presidencia y buscó escuses pa pidir a Estrada qu'arrenuncie antes de posesionarse de la presidencia. Una d'eses escuses foi que tenía problemes cardiacos (que nun los tuvo nunca antes) y otra escusa yera qu'Estrada nun yera popular (dempués d'un trunfu arrollador nes eleiciones). Como Estrada nun aceptó les intimaciones de Alfaro, el presidente convocó un congresu estraordinariu pa descalificalo, pero nun lu consiguió. El 3 de xunetu de 1911 a les once de la mañana y dos meses primero qu'Estrada se posesionara, el xeneral Emilio María Terán, el so partidariu, foi asesináu pol coronel Luis Quirola nel chigre del Hotel Royal de Quito. Terán complotaba pa deponer a Alfaro. El alfarismo esplicó l'asesinatu como un crime de faldes; la oposición, como un crime políticu. El 11 d'agostu, dellos cocheros partidarios de Terán asesinaron a Quirola, que guardaba prisión nel Panóptico. Esi mesmu día 11 al berru de "¡Embaxo la dictadura! ¡Vivo Emilio Estrada! ¡Viva la Constitución!", munchos soldaos y una fuerte poblada asaltaron el Palaciu de Carondelet pa prindar a Alfaro. El ministru de Chile, Víctor Eastman Cox, foi a Palaciu, condució al presidente a la so Llegación y salvó-y la vida a él y a la familia. Carlos Freile Zaldumbide, cabeza del Senáu, esixó, amenaciáu pol pueblu, l'arrenunciu de Alfaro. Este contestó: "Nun deseyo que pol mio interés personal arrámese una sola gota de sangre" y arrenunció. Tropes de la Segunda Zona Militar al mandu del xeneral Ulpiano Páez avanzaben sobre Quito pa defender a Alfaro. El Vieyu Lluchador convenció a Páez de qu'arrenunciara del intentu y Páez asina lo fixo. Alfaro salió con camín de Panamá gracies a la mediación del presidente electu Emilio Estrada ante l'encargáu del Poder, Freile Zaldumbide, y so la promesa de que nun intervendría en política por un ralu de dos años. Estrada asumió la presidencia'l primeru de setiembre de 1911 a primer hora de la madrugada. Buscó'l sofitu del placismo y formó un gabinete de antialfaristas, ente ellos el mesmu xeneral Leónidas Plaza y el conservador Carlos Tobar y Borgoño, y prescindió de la collaboración de los industriales con quien taba venceyáu. Delineó nel mensaxe d'asunción del mandu'l programa de Gobiernu: ocupase del gran problema de la facienda pública, rescatar el ferrocarril en beneficiu de la Nación, cumplir colos creitos internacionales, profesionalizar l'Exércitu despolitizándolo y llograr una paz honorable y xusta col Perú. Mientres el so alministración empecipió la esplotación petrolífera de [[Santa Elena (provincia)|Santa Elena]] y creóse el [[Pedro Moncayo (cantón)|cantón Pedro Moncayo]] en [[Provincia de Pichincha|Pichincha]]. Finó en Guayaquil el 21 d'avientu de 1911 depués d'una enllargada enfermedá, combinada con problemes cardiacos, que lo caltuvo alloñáu de Quito y l'exerciciu efectivu del Poder Executivu dende principios d'avientu. Exerció'l Poder Executivo mientres la so ausencia'l mesmu Freile Zaldumbide, que lo reemplazó formalmente a la so muerte. == Muerte nel Poder y Foguera Bárbara == A cuatro meses escasos de Gobiernu, Estrada morrió de "insuficiencia del corazón" en Guayaquil el 21 d'avientu d'esi añu. Carlos Freile Zaldumbide fíxose cargu nuevamente del Poder y pidió a los xefes militares tranquilidá pa preparar la eleición presidencial. Los candidatos probables yeren los xenerales Flavio Alfaro y Leónidas Plaza. Pero a otru día de la muerte d'Estrada, el xeneral Flavio Alfaro, que se topaba en Panamá, foi proclamáu Xefe Supremu n'Esmeraldes. Seis díes dempués, el xeneral Pedro Montero proclamábase Xefe Supremu en Guayaquil y llamaba a Eloy Alfaro. Tres díes más tarde, el xeneral Leónidas Plaza dirixir a Guayaquil pa someter a Montero. Pasaos cinco díes, Flavio Alfaro taba en Guayaquil pa xunise con Montero. Tres díes más palantre llegaba Eloy Alfaro a Guayaquil y ufiertaba la so mediación ente los sublevaos y el Gobiernu Central con cuenta de que que s'escoyera a un civil. El Gobiernu nun aceptó la mediación. Montero nomó a Flavio Alfaro direutor de Guerra. El 12, el 14 y el 18 de xineru de 1912 les tropes alfaristas enfrentar coles gobiernistas coman-daes polos xenerales Julio Andrade y Leónidas Plaza. Andrade venció en Huigra, Plaza en Naranjito y los dos trunfaron na sangrienta batalla de Yaguachi. Los combatientes usaben les modernes armes adquiríes pal conflictu de 1910 col Perú. Les tropes del Gobiernu que tuvieron de desallugar en Yaguachi a les de Flavio Alfaro perdieron unu de cada trés soldaos. Hubo trés mil muertos. Depués d'esti triple desastre, Montero nomó a Eloy Alfaro, yá de 70 años d'edá, direutor de Guerra. En calidá de tal axustó la rindición. Guayaquil foi apurrida pacíficamente a les tropes del Gobiernu gracies a la mediación de los cónsules de Gran Bretaña y Estaos Xuníos pero los términos alcordaos nun fueron respetaos. Y vieno la barbarie. Queden los detalles pa la crónica colorada de la vergüenza nacional. L'historiador Enrique Ayala Mora resume sobriamente lo asocedío: "Pero l'arreglu (llográu pol cuerpu consular) nun foi cumplíu na so totalidá y Alfaro, Franco y otros xefes fueron tomaos presos. Depués d'un xuiciu solmenáu, Montero cayó asesináu. Los presos restantes (los xenerales Eloy, Flavio y Medardo Alfaro, Ulpiano Páez y Manuel Serrano y el coronel Luciano Coral) fueron unviaos a Quito. Un ensame alloriáu asaltó'l Panóptico onde-y los encarcelara. EI Viejo Lluchador y los sos tenientes fueron asesinaos y arrastraos depués peles cais hasta El Ejido, onde se los incineró", incidente conocíu como La Foguera Bárbara. Yera'l 28 de xineru de 1912. "Aldericóse enforma", añade Ayala Mora, "sobre les responsabilidaes del sangrientu fechu y anque nun quedó ésti nunca del tou claru, hai abonda evidencia pa pensar que Freile Zaldumbide y el so Gobiernu tuvieron criminal complicidá. Nun hai elementos abondos p'acusar a Plaza, pero ye, sicasí, incuestionable que fueron los placistas xunto al conservadores y clérigos quien enguizaron al ensame alloriáu. Detrás de la muerte de Alfaro ye precisu tamién detectar l'escosamientu de l'alternativa revolucionaria del lliberalismu. El ministru de Guerra Juan Francisco Navarro tien de ser señaláu como'l principal instigador del asesinatu. Amenorgar a prisión a una ventena d'actores materiales, pero nunca llogró establecese l'autoría intelectual". El crime políticu más bárbaru de la historia ecuatoriana quedó impune. Y hasta'l mesmu arzobispu de Quito, Federico González Suárez, namái intervieno tibia ya indireutamente pa evitar en devanéu la matanza. Depués del asesinatu de Alfaro, el lliberalismu radical nun volvió nunca más al poder. La base llabrador-machetera del lliberalismu radical prosiguió la llucha revolucionaria na Mariña norte mientres el gobiernu de Plaza y contribuyó indireutamente a consolidar el lliberalismu burgués. La base indíxena-serrana del lliberalismu radical reculó no político y concentróse en lluches locales pola defensa de les sos tierres illegalmente ocupaes y en lluches circunstanciales contra los abusos de hacendados y funcionarios públicos. La base obreru-artesanal del lliberalismu radical arrexuntar en gremios y sindicatos qu'engrosaríen les agües socialistes na década de 1920. Los intelectuales lliberal radicales afixéronse unos nel lliberalismu burgués y otros volviéronse socialistes. L'heriedu del lliberalismu (radical-burgués) de 1895 a 1912 foi la inauguración d'una nueva dómina na historia del Ecuador, la creación del Estáu llaicu, la meyora del Estáu nacional, el cambéu de la ideoloxía relixosu-clerical por una ideoloxía secular, la nacencia de la opinión pública, la secularización de la familia y de la educación, el fortalecimientu teóricu de la soberanía popular como fonte del poder, la crecedera de la burocracia y la posibilidá d'una apertura al cambéu social. Como deldes del lliberalismu rexistren la tolerancia a l'antigua estructura de la propiedá y a les rellaciones sociales inxustes, el fraude eleutoral y la esterilización de los partíos políticos. Hai qu'añader a los pasivos del lliberalismu radical el recursu al caudillismo, la incapacidá de formular un pensamientu social y la contradicción ente los principios y la práutica cotidiana, esplicable quiciabes poles circunstancies.<ref>Simón Espinoza (2000) Presidentes d'Ecuador. Editorial Güeyada</ref> {{Socesión |predecesor = [[Carlos Freile Zaldumbide]]<br>(Encargáu) |títulu = [[Ficheru:Coat of arms of Ecuador original version.svg|40px|center]][[Presidente d'Ecuador|Presidente Constitucional de la República del Ecuador]] |periodu = 1 de setiembre de 1911 - 21 d'avientu de 1911 |socesor = [[Carlos Freile Zaldumbide]]<br>(Encargáu) }} == Referencies == {{llistaref}} *{{cita llibru |autor= Estrada, Emilio |títulu=La Campaña de los Chapulos |añu=1884|id=|url=http://www.egmv.net/charres/campa%F1aindex.htm|páxines= | editorial =Ed. Universidá de Guayaquil en 1984}} *{{Enllaz rotu|1=Emilio Estrada Carmona (1855-1911) |2=http://www.edufuturo.com/educacion.php?c=530 |date=September 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [https://web.archive.org/web/20080506095458/http://www.presidencia.gov.ec/ Páxina oficial del Gobiernu Ecuatorianu sobre la historia de los presidentes] == Enllaces esternos == * [http://estrada.bz/emilio_estrada_carmona.htm Emilio Estrada Carmona] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121110012806/http://estrada.bz/emilio_estrada_carmona.htm |date=2012-11-10 }} {{NF|1855|1911|Estrada, Emilio}} {{Tradubot|Emilio Estrada}} [[Categoría:Presidentes d'Ecuador]] [[Categoría:Banqueros y banqueres d'Ecuador]] [[Categoría:Gobernadores d'Ecuador]] [[Categoría:Diputaos y diputaes d'Ecuador]] [[Categoría:Persones de Quitu]] cmbjfui1q29lsvwoinkele3ivuy28pr Eleanor Vachell 0 158199 4500949 4478289 2026-06-20T14:01:58Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500949 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Eleanor Vachell''' {{nym}} foi una [[botánica]], [[esplorador]]a, y [[taxónoma]] [[gales]]a, recordada especialmente pol so trabayu d'identificación de la flora de [[Glamorganshire]] y la so conexón col [[Muséu y Galería Nacional de Cárdif|Muséu Nacional de Gales]] onde foi la primer muyer en ser miembru del so Conseyu y Tribunal de Gobernadores. El muséu güei abelluga'l so diariu botánicu, notes, llibros, rexistros y especímenes. == Biografía == Yera la mayor de Winifred y Charles Tanfield Vachell, un médicu en [[Cárdif]]; onde naz el 8 de xineru de 1879, siguíu en 1890 pol so hermanos Eustace y la so hermana Sylvia. Asistió a la escuela en Cárdif, [[Malvern]], y [[Brighton]]. El so padre, tamién botánicu amateur entusiasta, y de neña participó nos sos viaxes botánicos al traviés del Reinu Xuníu ya Irlanda según a Brittany, Noruega y Suiza.<ref>[https://books.google.co.uk/books?id=rUCUAgAAQBAJ&pg=PT614&lpg=PT614&dq Marilyn Ogilvie, Joy Harvey, ''The Biographical Dictionary of Women in Science'' , Routledge 2003, p1316]</ref> Empezó a llevar un diariu botánicu cuando tenía dolce; y, utilizar en toles partes de les sos espediciones y de los sos afayos. La so ambición yera ver ''[[in situ]]'' cada planta reconocida como especie británica y marcaba los sos afayos al colorear ilustraciones, nesi llibru de referencia. Eso finalmente llevar a construyir una conocencia cuasi incomparable de plantes britániques ya irlandeses, nes sos hábitats nativos.<ref name="obit">[http://onlinelibrary.wiley.com/wol1/doi/10.1111/j.1095-8312.1949.tb00571.x/abstract H.A.Hyde, 'Obituaries: Miss Eleanor Vachell', in ''Proceedings of the Linnean Society of London'', v. 161, Issue 2, p. 252, avientu de 1949] </ref> Solo escapáronse-y trece especies de Gran Bretaña ya Irlanda. == Intereses botánicos == [[Ficheru:Limosella_aquatica_Sturm32-cropped.jpg|thumb|277px|''Limosella aquatica'', estrechamente rellacionáu al so descubrimientu de, ''Limosella aquatica x subulata''.]] Dende 1903, Vachell foi secretaria honoraria d'un comité que preparó'l primer volume de la ''Flora de Glamorgan.'' L'editor A.H. Trow, yera profesor de botánica en University College, de Cárdif de 1905 a 1919, y ufiertó-y ánimu nel so trabayu botánicu.<ref>{{enllaz rotu|1=[http://archiveshub.ac.uk/data/gb1239-tro 'A. H. Trow', Archives Hub] |2=http://archiveshub.ac.uk/data/gb1239-tro |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Según contribuyó a aquel volume y actuando como rexistradora, siguiendo los sos afayos en Glamorgan, y contribuyó estensamente a les ''Transaiciones'' del Cardiff Naturalists Society siendo la primer muyer escoyida miembru de la so Seición Biolóxico y Xeolóxico; y, ente 1936 a 1937, la primer presidenta muyer de la sociedá.<ref name="CNS">[http://welshjournals.llgc.org.uk/browse/viewpage/llgc-id:1373290/llgc-id:1378817/llgc-id:1378826/getText 'Obituary: Eleanor Vachell, F.L.S., 1878-1948', ''Reports and transactions (Cardiff Naturalists' Society), 1900-1981'', Vol.]</ref> Foi escoyida miembru de la [[Sociedá Linneana de Londres]] en 1917. Perteneció a la Sociedá Wild Flower y el Club d'Intercambiu Botánicu, realizando viaxes de recueyes de especímenes con amigos quién yeren tamién miembros, incluyendo a Gertrude Foggitt, Joanna Charlotte Davy. Como ellos, ella tenía un ingresu priváu. Los sos compañeros y los sos viaxes en xunto descríbense nel diariu de Vachell. En 1926, preguntó-y el [[Muséu Británicu]] por qu'investigara un informe de la [[Epipogium aphyllum|Orquídea fantasma.]] Esta ye una de les plantes más rares de Gran Bretaña y mientres munchos años el Amgueddfa Cymru (Muséu Nacional de Gales) tenía namái un pequeñu rizoma que fuera recoyíu por Vachell el 29 de mayu de 1926.<ref name="ghost">[https://museum.wales/articles/2013-07-03/The-Ghost-Orchid-one-of-Britains-rarest-plants-/ Ghost orchids - a fleeting occurrence in dark, shaded woods], 3 July 2013, Museum of Wales, retrieved 21 August 2016</ref> Nos 1930s élla afayó l'híbridu ''Limosella aquatica x subulata'' cola Dra. Kathleen B. Blackburn.<ref>[http://archive.bsbi.org.uk/Journal_of_Botany_1939.pdf 'The Limosella plants of Glamorgan', ''Journal of Botany'', 1939, pp65-71]</ref> Cada selmana, dende 1921 a 1948, contribuyó con una columna sobre flores monteses en ''[[Western Mail|Corréu Occidental]]'' y nos 1920s realizaba charres sobre flores monteses na radio de [[BBC]]. == Otres actividaes == Mientres dambes guerres mundiales suspendió los sos intereses botánicos pa faer trabayu voluntariu. Definir en ser una "entusiasta muyer d'ilesia" y activa na [[Cruz Bermeya]] onde foi comandante y vicepresidenta. Na [[primer guerra mundial]] perteneció nun Destacamentu d'Ayuda Voluntaria VAD nun hospital militar, el 3º Hospital Xeneral Occidental en Cárdif. Na segunda guerra mundial actuó como vicepresidenta del exércitu de Tierra de Muyeres en Glamorgan y foi'l so representante visitante. Tamién tomó al so cargu de la biblioteca del Rookwood Hospital, en Llandaff. == Legáu == Finó'l 6 d'avientu de 1948. Unu de los sos obituaristas, H.A. Hyde, curador de botánica nel Muséu Nacional de Gales, dixo qu'aprovió de muncha ayuda y ánimu a los botánicos más nuevos y compartía el so remangu generosamente. Dexó un herbario aconceyáu xunto col so padre, pal Muséu Nacional de Gales, nomándose'l ''"[[Yerbariu]] C.T. & Y.Vachell"''. Tamién dexó'l so diariu, llibros, rexistros, notes y £500 pal caltenimientu del so legáu. El so testamentu especificó un adicional de £ 500 pa formar un fondu, d'ayuda a la investigación botánica aficionada; y, los gastos de publicar una futura Flora de Glamorgan faciendo usu de los sos manuscritos.<ref>'Wills and bequests', ''The Times'', 25 April 1949, p7</ref> En 2012 foi una de trece muyeres presentaes na esposición "''Botánicos Inspiradores – Muyeres de Gales''" nel [[Xardín Botánicu Nacional de Gales]].<ref>{{Cita web |url=http://welshicons.org/inspirational-botanists/ |títulu=Inspirational botanists, ''Welsh Icons News'', 23 de feb 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190716170952/http://welshicons.org/inspirational-botanists/ |fechaarchivu=2019-07-16 }}</ref> == Bibliografía == [[Ficheru:Epipogium_aphyllum_010804b.jpg|thumb|277px|Orquídea fantasma europea ''Epipogium aphyllum''.]] * ''The leek: the national emblem of Wale''s, William Lewis 1922 * 'Meeting of some of the Botanical Society of the British Isles in Glamorgan, 1927, with Botanical excursion in Somerset', con W.D. Miller, ''Report of the Botanical Exchange Club'', 1927, p. 456-459 * 'A list of Glamorgan plants', ''Report of the Botanical Exchange Club'', 1933, p. 686-743 * 'Glamorgan flowering plants and ferns', en ''Glamorgan County History, v. 1 - Natural History'', William Lewis 1936, p. 123-178 * 'Botanical notes and Limosella plants of Glamorgan', ''Transactions of the Cardiff Naturalists' Society'', v. 71, 1938, p. 29-35 * [http://archive.bsbi.org.uk/Journal_of_Botany_1939.pdf 'The Limosella plants of Glamorgan', ''Journal of Botany'', 1939, p. 65-71] * Michelle Forty, Tim Rich eds. ''The botanical diary of Eleanor Vachell (1879-1948)'', National Museum of Wales, 2005 {{botánicu|Vachell|Vachell, Ele}} == Referencies == {{llistaref}} * {{IPNI autor|Eleanor Vachell|11017-1}} == Enllaces esternos == {{traducíu ref|en|Eleanor Vachell|761191018}} * 'La Orquídea pantasma: una de les plantes más rares de Gran Bretaña' (rellatu de Vachell sobre cómo s'afayó un fragmentu d'orquídea fantasma). {{wikispecies}} {{commonscat|botanists|Botánicos}} {{NF|1879|1948|Oakman, Neil}} {{Tradubot|Eleanor Vachell}} [[Categoría:Botánicos y botániques de Gales]] [[Categoría:Taxónomos y taxónomes de Gales]] [[Categoría:Esploradores del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Escritores de divulgación científica]] [[Categoría:Escritores n'inglés]] [[Categoría:Científicos y científiques del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Persones de Cárdif]] q98s3tl3ztzgxf82d0zk7lo3qc13833 Elizabeth Philpot 0 158254 4500972 4463577 2026-06-20T17:53:48Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500972 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Elizabeth Philpot''' {{nym}} foi una coleicionista de fósiles [[Reinu Xuníu|inglesa]] de principios del sieglu XIX. Paleontóloga amateur y artista, coleccionaba fósiles nos cantiles de Lyme Regis en [[Dorset]], nes mariñes del sur d'Inglaterra. Anguaño ye conocida pola so collaboración y amistá cola paleontóloga, coleicionista y comerciante de fósiles inglesa [[Mary Anning]]. Bien conocida nos círculos de xeoloxía pola so conocencia sobre fósiles de pexes, según pola so estensa coleición de especímenes, Elizabeth yera buscada polos paleontólogos y xeólogos más prominentes del so tiempu tales como [[William Buckland]] y [[Louis Agassiz]]. Cuando Mary Anning afayó que los fósiles de belemnites conteníen sacos de tinta fosilizada, foi Philpot quien afayó que la tinta fosilizada podía ser refecha con agua pal so usu n'ilustraciones, lo que se convirtió nuna práctica común ente los artistes locales. == Vida y amistá con Anning == Nacida en 1780, Elizabeth Philpot y les sos hermanes Mary y Margaret camudar a Lyme dende Londres en 1805. Compartíen una casa mercada pa elles pol so hermanu, abogáu londinense. Vivieron solteres en Lyme pol restu de les sos vides.<ref>Ogilvie, Marilyn; Harvey, Joy (2000), The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z , Routledge, ISBN 0-415-92039-6</ref> Les hermanes Philpot volviéronse bien conocíes pol so trabayu con fósiles, según por una melecina caseru, un bálsamu relaxante, ellaboráu y distribuyíu por elles. Elizabeth Philpot conoció a Mary Anning cuando esta era entá una neña; a pesar de los cuasi 20 años de diferencia n'edá y el fechu de que la clase trabayadora de Anning yera d'un estractu muncho más humilde, los dos volviéronse cercanes y yeren frecuentemente vistes xuntes buscando fósiles. Philpot animó a la nueva Anning a lleer alrodiu de xeoloxía y entender la ciencia detrás de los fósiles qu'ella coleccionaba y vendía.<ref name="Emling_1">Emling, Shelley (2009), The Fossil Hunter: Dinosaurs, Evolution, and the Woman whose Discoveries Changed the World, Palgrove Macmillan, ISBN 978-0-230-61156-6</ref> == Fósiles == La coleición de fósiles, meticulosa y llargamente etiquetada, de les hermanes Philpot, yera utilizada pa investigación por munchos xeólogos. Toles hermanes contribuyeron a la coleición, pero yera Elizabeth Philpot con quien se comunicaben los xeólogos líderes como [[William Buckland]], [[William Conybeare]] y [[Henry De la Beche]] alrodiu de la coleición. <sup>(1)</sup> La coleición yera bien conocida polos sos fósiles de peces.<ref>Jane Davidson. "The Princess of Paleontology". The Dinosaur Interplanetary Gazette.[https://web.archive.org/web/20101028001413/http://dinosaur.org/dinotimemachine.htm Dinosaur%20Time%20Machine] vistu 11 de febreru 2010.</ref> Tamién contenía los dientes fosilizaos que William Buckland utilizó xunto cola famosa cadarma parcial afayáu por Mary Anning cuando'l describió al pterosauriu ''Pterodactykus macronyx'' (dempués renomáu por [[Richard Owen]] como ''Dimorphodon macronix''), en 1829.<ref>Torrens, Hugh (1995), Mary Anning (1799-1847) of Lyme: 'the greatest fossilist the world ever knew' 25, Journal for the History of Science, páxs. 257–284, JSTOR 4027645 [http://www.jstor.org/discover/10.2307/4027645?uid=3738664&uid=2&uid=4&sid=21104200920193%20'the%20greatest%20fossilist%20the%20world%20ever%20knew']</ref> Nel so famosu trabayu de 1824 que describe la cadarma cuasi completo que Mary Anning afayó en 1823, Conybeare menta esaminar un craniu de plesiosauro perteneciente a "la Señorita Philpot”.<ref>Conybeare, William (1824), On the Discovery of an almost perfect Skeleton of the Plesiosaurus, Geological Society of London, [http://plesiosaur.com/database/reference.php?refeID=00000000001%20On%20the%20Discovery%20of%20an%20almost%20perfect%20Skeleton%20of%20the%20Plesiosaurus] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150418201044/http://plesiosaur.com/database/reference.php?refeID=00000000001%20On%20the%20Discovery%20of%20an%20almost%20perfect%20Skeleton%20of%20the%20Plesiosaurus |date=2015-04-18 }} vistu 15 de xineru 2010</ref> En 1834 Buckland iguó que'l paleontólogu suizu [[Louis Agassiz]] visitara Lyme pa trabayar con Elizabeth Philpot y Anning buscando llograr y estudiar fósiles de pexes atopaos na rexón. Xuntes llograron amosar a Agassiz fósiles de 34 especies distintes y él quedó tan sorprendíu pola conocencia de Philpot y Anning qu'escribió nel so diariu: “La Señorita Philpot y Mary Anning fueron capaces d'amosame con certidume absoluta les aletes dorsales que correspuenden a distintos tipos de tiburones ictiodorulites ”. Estimó a dambes pola so ayuda nel so monumental llibru, “Estudios sobre pexes fósiles”, y nomó una especie de pez fósil, ''Eugnathus philpotae'', n'honor de Philpot y dos especies más n'honor de Anning.<ref name="Emling_1">Emling, Shelley (2009), The Fossil Hunter: Dinosaurs, Evolution, and the Woman whose Discoveries Changed the World, Palgrove Macmillan, ISBN 978-0-230-61156-6</ref> == Tinta fósil == En 1826 Mary Anning afayó lo que paecía ser una cámara con tinta seca dientro d'un fósil belemnítico. Anning amosar a la so amiga y Philpot llogró refaer la tinta entemeciéndola con agua y utilizólo pa ilustrar dalgunos de los sos fósiles de ictiosauros; otros artistes locales llueu lu asonsañaron y munches cámares de tinta fosilizada fueron afayaes.<ref>McGowan, Christopher (2001), The Dragon Seekers, Persus Publishing, ISBN 0-7382-0282</ref> == Legáu == La coleición de fósiles de les hermanes Philpot mandar al Muséu de la [[Universidá d'Oxford]]. El Muséu Philpot (conocíu anguaño como'l Muséu Lyme Regis) foi construyíu n'honor de les hermanes pol so sobrín Thomas Philpot. <sup>(1)</sup><ref>"About the Museum". [http://www.lymeregismuseum.co.uk Lyme Regis Museum] vistu 28 de dic 2009.</ref> En 2009 [[Tracy Chevalier]] escribió una novela histórica titulada [[Les buelgues de la vida]] alrodiu de Elizabeth Philpot y Mary Anning<ref>Palmer, Douglass. [https://web.archive.org/web/20140502033135/http://www.newscientist.comblogsculturelab/2010/01/the-remarkable-truth.html "The remarkable truth"]. New Scientist. Vistu 26 de mayu 2011.</ref> y en marzu de 2010 una compañía productora Australiana adquirió los derechos pa producir una película a partir del llibru.<ref>[http://itsmemorabletv.blogspot.mx/2010/03/galvanized-filme-group-acquires-film.html%20 "The Galvanized Film Group Acquires Film Rights to Tracy Chevalier’s novel Remarkable Creatures"]. Memorable TV. Vistu 18 d'ochobre 2010.</ref> == Ver tamién == * [[Paleontoloxía en 2014]] == Referencies == {{llistaref}} {{commonscat}} {{NF|1780|1857|Philpot}} {{Tradubot|Elizabeth Philpot}} [[Categoría:Paleontólogos y paleontólogues d'Inglaterra]] [[Categoría:Científicos y científiques del Reinu Xuníu]] [[Categoría:Persones de Londres]] mb7qxj0kqcr1tjrar3j94oevvt9tt1d Erika Wagner 0 158300 4501039 4405504 2026-06-21T05:14:31Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 0 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501039 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Erika Wagner''' nació en [[Caraques]],<ref name="vozdeloscreadores_1"/> [[Venezuela]], el 25 de payares de 1937. Ye [[antropóloga]] y [[arqueóloga]] venezolana, formada na [[Universidá de Yale]], Estaos Xuníos, onde llogró un doctoráu en [[Arqueoloxía]].<ref name="ivic_1">{{Cita web |url=http://www.ivic.gob.ve/galeriaemeritos/index.php?mod=wagner.html |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160311074849/http://www.ivic.gob.ve/galeriaemeritos/index.php?mod=wagner.html |fechaarchivu=2016-03-11 }}</ref> Los sos padres d'orixe alemán, conocer en Caraques na década de 1930. La so madre Ingeborg Rengel de Wagner, nació en [[Stuttgart]] y el so padre, Albert Konrad Wagner Koppelt, en [[Dresde]].<ref name="vozdeloscreadores_1"/> Wagner vivió gran parte del so niñez en Venezuela, pero en 1942, en plena [[Segunda Guerra Mundial]], embarcar xunto a la so familia, nun barcu arxentín denomináu ''Cabu de Fornos'', zarpando dende Puerto Cabello camín d'[[Alemaña]]. Una vegada aniciada n'Alemaña cursó ellí los sos estudios primarios. En 1948, tornó a Venezuela residenciándose en Caraques.<ref name="vozdeloscreadores_1">http://www.vozdeloscreadores.gob.ve/creador.php?id=251&c=2&l=Y</ref> Estudió la primaria nel Colexu Santa María, que la so Direutora foi [[Lola Rodríguez de Fuenmayor]], quién más tarde fundaría la [[Universidá Santa María]] (USM). Dempués de terminar los sos estudios primarios ingresa al [[Liceo Andrés Bello (Caraques)|Liceo Andrés Bello]] pa estudiar la secundaria graduándose en 1956 de bachiller en Filosofía y Lletres. Los sos estudios cimeros realizar na [[Universidá Central de Venezuela]] (UCV), onde cursó la carrera d'[[Antropoloxía]]. Ente los sos profesores destaquen: [[Miguel Acosta Saignes]] (1908-1989), {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=José María Cruxent |2=http://xn--jos%20mara%20cruxent-d2b8g/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} (1911-2005), {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Walter Dupoy |2=http://walter%20dupoy/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} (1906-1978), [[Martha Hildebrandt]], {{Enllaz rotu|1=George W. Hills |2=http://george%20w.%20hills/ |date=December 2024 |bot=InternetArchiveBot }}, {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=José Agustín Silva Michelena |2=http://xn--jos%20agustn%20xibla%20michelena-d3c8l/ |date=August 2025 |bot=InternetArchiveBot }} (1934-1986), ente otros.<ref name="vozdeloscreadores_1"/> En 1960 graduóse na especialidá d'Arqueoloxía recibiendo'l so títulu de manes del Rector [[Francisco De Venanzi]], convirtiéndose nel primer antropólogu egresado d'una universidá venezolana.<ref name="ivic_1"/> Nel añu de 1960, recibió una beca per parte del [[Institutu Venezolanu d'Investigaciones Científiques]] (IVIC) fundáu por [[Marcel Roche]] (1920-2003) en 1959, pa realizar los sos estudios de posgráu na Universidá de Yale, Estaos Xuníos. Remató en 1965 el so Ph.D n'Antropoloxía, convirtiéndose na primer muyer en llograr un Doctoráu nesti campu en Venezuela.<ref name="ivic_1"/> Al tornar a Venezuela incorporar a trabayar como investigadora nel Departamentu d'Antropoloxía del IVIC,<ref>{{Cita web |url=http://www.ivic.gob.ve/antropologia/?mod=personal.php |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160312023007/http://www.ivic.gob.ve/antropologia/?mod=personal.php |fechaarchivu=2016-03-12 }}</ref> al llau del so fundador [[José María Cruxent]] (1911-2005).<ref>{{Cita web |url=http://www.ivic.gob.ve/antropologia/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160312010441/http://www.ivic.gob.ve/antropologia/ |fechaarchivu=2016-03-12 }}</ref> En 1965 Erika Wagner casóse con {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Carlos Schubert Paetow |2=http://carlos%20schubert%20paetow/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }},<ref>http://venciclopedia.com/?title=Carlos_Schubert</ref> científicu venezolanu nacíu'l 9 d'ochobre de 1938 n'Hamburgu, Alemaña, y fináu en Caraques el 22 de xunetu de 1994. La tesis doctoral titulada ''“La prehistoria y etnohistoria de Carache”'',<ref name="vozdeloscreadores_1"/> foi realizada nos [[Andes venezolanos]], na rexón de [[Carache]]. Al traviés del so trabayu estableció los detalles de la cronoloxía del área de Carache y la so contorna, y les sos conexones con árees vecines, Centroamérica, andar y cola rexón Lara-Falcón, convirtiéndose nel so primer trabayu publicáu pola Universidá de Yale, na so serie antropolóxica.<ref name="vozdeloscreadores_1"/> El so tutor de tesis doctoral foi'l Dr. {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Irving Rouse |2=http://irving%20rouse/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }} de la Universidá de Yale, quien xunto a José María Cruxent,<ref>{{Cita web |url=http://vereda.ula.ve/wiki_artevenezolano/index.php/Cruxent,_Jos%C3%A9 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303035337/http://vereda.ula.ve/wiki_artevenezolano/index.php/Cruxent,_Jos%C3%A9 |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> llograron na década de los años 50 el clásicu llibro Arqueoloxía Cronolóxica de Venezuela<ref>http://pueblosoriginarios.com/textos/cruxent/obra.html</ref> (1958). Esta obra que toma dende los empiezos de la prehistoria de Venezuela hasta la colonia, consistente n'unidaes xeográfiques y periodos relativos, foi un llogru inestimable. Wagner pudo articular nos sos trabayos científicos l'arqueoloxía cola [[etnohistoria]] ya incorporar conceutos de la [[ecoloxía cultural]]. Les sos investigaciones cubrieron distintes árees del territoriu venezolanu, a saber: zona de Carache,<ref>http://culturadelosaborigenesdecarache.blogspot.com/p/blogue-page_24.html</ref> Mucuchíes,<ref>http://www.jstor.org/stable/672349?seq=1#page_scan_tab_contents</ref> Timotes, El Jobal; Cuenca del Llagu de Maracaibo, Lagunillas-Zulia, Sierra de Perijá. Igualmente fixo trabayos nel Estáu Sucre, Amazones y Yaracuy, que sirvieron de marcu de referencia pa trabayos posteriores<ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=300547&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=253610&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=484869&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=20718&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=68814&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=405059&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=1440&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=11990&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=29014&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref><ref>http://sisbiv.bnv.gob.ve/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=222&query_desc=au%3AWagner%2C%20Erika%2C</ref> Dende'l so ingresu al [[IVIC]], participó en diversos proyeutos antropolóxicos y publicó más de cien trabayos divulgativos y académicos nel so área.<ref name="vozdeloscreadores_1"/> Tal como lo señala la Dra. Alberta Zucchi “La so vida de trabayu, nun se llindaron puramente a la producción de conocencia o a la mesma afitamientu como profesional nel campu a nivel nacional ya internacional, sinón a sentar les bases d'una investigación antropolóxica d'altu nivel nel país y contribuyir sustancialmente al afitamientu d'un naciente grupu de trabayu nesta área. Con ella empecipió la profesionalización formal de la investigación arqueolóxica en Venezuela”.<ref name="ivic_1"/> == Referencies == {{llistaref}} {{NF|1938||Wagner}} {{Tradubot|Erika Wagner}} [[Categoría:Científicos y científiques de Venezuela]] [[Categoría:Antropólogos y antropólogues de Venezuela]] [[Categoría:Arqueólogos y arqueólogues de Venezuela]] [[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]] 7p0ym4hrdgkcf2rnop3e4vohds0fdx6 Elizabeth Bay 0 163048 4500970 4294357 2026-06-20T17:41:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500970 wikitext text/x-wiki {{Llocalidá}} '''Elizabeth Bay''', llamada nel so día ''Elisabethbucht'', ye un pueblu mineru abandonáu, que s'atopa a unos 30 quilómetros de [[Kolmanskop]], na mariña de Sperrgebiet, al sur de la península de Luderitz, en [[Namibia]]. Atopar a 25&nbsp;km al sur de [[Lüderitz]].<ref name="Dr">{{cita noticia|autor = |títulu = Namibia's latest diamond mine opened|editorial = Mining Magacín|fecha = setiembre de 1991|url =}}</ref> La ciudá tuvo habitada ente 1926 y 1935 pola esistencia d'una mina de [[diamantes]] cercana que produció piedres precioses ente 1911 y 1948. La mina cerróse y volvió abrir en 1991, con métodos d'esplotación más modernos. Los mineros viven anguaño en Lüderitz y la mina puede visitase dende esta ciudá. == Historia == Los diamantes fueron afayaos na rexón alredor de 1908;<ref name="tour">{{cita noticia|autor = Steve Keenan|títulu = Ghosts of a glittering yera|editorial = The Times|fecha = 10 de xunu de 2000|url =}}</ref> sicasí, nun foi hasta 1989 que'l gobiernu de Namibia gastó alredor de $53 millones na esploración y creación d'una nueva mina de diamantes nel llugar.<ref>{{cita publicación |apellíu = Kempton |nome = Daniel R. |autor2=Roni L. Du Preez |títulu = Namibian-De Beers State-Firm Relations: Cooperation and Conflict |publicación = Journal of Southern African Studies |volume = 23 |númberu = 4 |páxines = 585–613 |editorial = Taylor & Francis, Ltd. |fecha = avientu de 1997 |jstor = 2637428 |issn = |doi = 10.1080/03057079708708559}}</ref> La mina tenía proyeutada una vida útil de diez años y taba prevista pa producir 2,5 millones de quilates de diamantes. La mina foi oficialmente abierta por [[Sam Nujoma]] el 2 d'agostu de 1991.<ref name="Dr"/> La mina dexó d'operar en 1998. Pal añu 2000, el pueblu foi consideráu un [[pueblo pantasma]], y los turistes aprovechen pa percorrer [[Kolmanskop]].<ref name="tour"/> En 2005 anuncióse que la mina sería espandida, polo que s'aumentar el so tiempu de vida útil por 8 años.<ref>{{cita noticia|autor = |títulu = Namibia;Elizabeth Bay Mine Extension Ready to Roll |editorial = Africa News |fecha = 29 de xunetu de 2005 |url =}}</ref> La mina ye de normal operada por [[Namdeb Diamond Corp]]. Ye propiedá de [[De Beers]] y del gobiernu de Namibia.<ref>{{cita noticia |autor = |títulu = De Beers set to spend US$ 500m in Namibia |editorial = Mining Magacín |fecha = setiembre de 2005 |url =}}</ref> Pa 2009 la mina de Elizabeth Bay taba operando con una perda de $76 millones.<ref>{{cita noticia |autor = |títulu = Elizabeth Bay Mine likely to post $76N million loss |editorial = Namibia Economist |fecha = 28 d'agostu de 2009 |url =}}</ref> Elizabeth Bay ye llar del 40% de les foques marines que s'atopen nel mundu.<ref name="tour"/> == Clima == <div style="width:75%"> {{clima |location = Badea de Elizabeth |single line = Sí |metric first = Sí |Xin high F = 69 |Feb high F = 69 |Mar high F = 68 |Abr high F = 66 |May high F = 66 |Xun high F = 64 |Xnt high F = 64 |Ago high F =62 |Set high F = 62 |Och high F = 64 |Pay high F =66 |Avi high F = 68 |Year high F = 64 |Xin low F = 57 |Feb low F = 57 |Mar low F = 55 |Abr low F = 53 |May low F = 51 |Xun low F = 51 |Xnt low F = 50 |Ago low F = 50 |Set low F = 50 |Och low F = 51 |Pay low F = 53 |Avi low F = 55 |Year low F = 51 |Xin precipitation inch = 0 |Feb precipitation inch =0.1 |Mar precipitation inch = 0.1 |Abr precipitation inch = 0.1 |May precipitation inch = 0.1 |Xun precipitation inch = 0.1 |Xnt precipitation inch = 0.1 |Ago precipitation inch = 0.1 |Set precipitation inch = 0 |Och precipitation inch = 0 |Pay precipitation inch = 0 |Avi precipitation inch = 0 |Year precipitation inch = 0.6 |source 1 = Weatherbase<ref name=Weatherbase>{{cita web |url=http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=683000&refer=wikipedia |títulu=Weatherbase: Historical Weather for Elizabeth Bay, Namibia |editorial=Weatherbase |añu=2011 |fechaaccesu=24 de payares de 2011 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304045148/http://www.weatherbase.com/weather/weather.php3?s=683000&refer=wikipedia |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> |date=November 2011 }} </div> == Apaición nos medios == El teatru abandonáu en Elizabeth Bay foi filmáu nun episodiu del documental ''[[La Tierra ensin humanos, la serie]]'' en 2010: la serie presenta principalmente [[Kolmanskop]], otru pueblo pantasma que s'atopa aproximao a 30 km al norte de la Badea de Elizabeth. L'episodiu enfocar nos efeutos del vientu y el sable nos distintos edificios degradaos, amás amuesa les habitaciones llenes de sable. == Ver tamién == * [[Kolmanskop]] == Referencies == {{llistaref}} {{Tradubot|Elizabeth Bay}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Namibia]] [[Categoría:Pueblos antiguos d'África]] [[Categoría:Despoblaos]] hrk7hwlz1fcmgobm03366w9kp1p7lm1 Angostura Inglesa 0 164655 4501064 4500601 2026-06-21T07:57:17Z Limotecariu 735 4501064 wikitext text/x-wiki {{Xeografía}} La '''angostura Inglesa'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista les cartes de navegación de les zones que se menten, un atles y los mapes que'l so enllaz atopar na seición "Enllaces esternos".</ref> ta asitiada nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]], al sur del [[golfu de Penas]], ye una de les [[canales de la Patagonia]] principales, llonxitudinales, de la [[Patagonia chilena]]. Ye la continuación escontra'l sur de la [[canal Messier]]. Alministrativamente pertenez a la provincia [[Provincia d'Última Esperanza|Última Esperanza]] de la [[XII Rexón de Magallanes y l'Antártica Chilena]].{{harvnp|Magallanes|2018}} Dende hai aproximao 6.000 años les sos costes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu. == Percorríu == [https://mapcarta.com/es/20120038 Mapa de la angostura] Ye la continuación de la [[canal Messier]] escontra'l sur. Empieza a la corte de la [[islla Moat]] ({{coord|48|55|00|S|74|24|30|W|}}) y termina a la corte de les [[islles Harwood]] ({{coord|49|06|30|S|74|22|00|W|}}) onde empieza'l [[pasu del Indiu]]. La so direición xeneral ye norte sur y la so llongura ye de 11 milles. El so navegación ye de cuidu namái nel pasu de la [[islla Mediu-Canal]] onde'l so anchu útil ye de 1 cable. En [[sicigia|sicigies]] tien de salease'l pasu solu a les hores de la [[estoa]] pos les corrientes de marea tiren nesti sector cerca de 6 nuedos. Nunca se debe navegar teniendo la marea y el vientu pola popa. Les naves d'una eslora sobre los 180 metros nun tienen de navegar esti pasu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=95}} == Xeoloxía y orografía == {{AP|Canales de la Patagonia#Xeoloxía y orografía}} La angostura cuerre ente la mariña firme de la Patagonia chilena y la mariña oriental de la parte norte de la [[islla Wellington]]. Esiste consensu ente los navegantes que ye unu de los llugares más bellos de toa'l navegación escontra l'estremu austral de [[Chile]]. La canal vase angostando ente los altos cumes que lo delimitan hasta llegar a solu 1 [[cable]] d'anchu na [[islla Mediu-Canal]]. Nesti sector destaca'l monte Jarvis na mariña oriental de la angostura.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=95}} == Climatoloxía == {{AP|Clima de Chile}} Prevalecen los vientos del norte. La frecuencia de los malos tiempos aumenta dende norte al sur. Na entrada de la [[canal Messier]] anotáronse hasta 36 díes d'envernada mientres l'añu. Cuando na mariña oceánica los vientos del NO al N algamen la fuercia d'envernada, na angostura tien d'esperase mal tiempu d'esa direición. El vientu N sopla en cuasi toles dómines del añu, dura xeneralmente unu o dos díes y manifiéstase con agua bayuroso o con neblina. Envalórase que nel sector llueve de 100 a 150 díes nel añu. El vientu tiende a soplar a lo llargo de la angostura y paeciera que la so velocidá aumenta, debíu al efeuto chimenea que produz la canal.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=41-46}} == Oceanografía == L'amplitú de la marea nel sector ye de 1,78 metros. Dempués de numberoses observaciones y esperiencies na angostura, llogróse establecer una rellación ente'l réxime de marees y les estoas. La Tabla de Marees de la Mariña de Chile publicada pol SHOA dexa llograr esta información en forma averada. La hora real de la estoa puede discrepar dacuando hasta en 30 minutos al respective de la predicción de la Tabla. La corriente que se dirixe escontra'l norte empieza al términu de la estoa de la pleamar, la que se dirixe escontra'l sur al términu de la estoa del baxamar.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=95,96}} == Historia == A cuntar de 1520, col descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]], poques rexones fueron tan esploraes como la de les [[canales de la Patagonia]]. Nes cartes antigües la rexón de la Patagonia, ente los paralelos 48° y 50° Sur, apaecía ocupada cuasi puramente por una gran islla denominada “Campana” separada del continente pela canal de la nación Calén”, nación que se supunxo esistió hasta'l sieglu {{sieglu|XVIII}} ente los paralelos 48° y 49° de latitud sur. Dende mediaos del sieglu {{sieglu|XX}} eses canales son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses costes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos costes fueron percorríes polos [[kawésqar]], indíxenes, nómades canoeros. Hai dos hipótesis sobre la so llegada a los llugares de poblamientu. Una, que procedíen del norte siguiendo la ruta de les [[canales de Chiloé]] y que travesaron escontra'l sur cruciando l'[[ismu d'Ofqui]]. La otra ye que procedíen dende'l sur y qu'al traviés d'un procesu de colonización y tresformamientu de poblaciones cazadores terrestres, procedentes de la Patagonia Oriental, poblaron les islles del estrechu de Magallanes y xubieron poles canales de la Patagonia hasta'l [[golfu de Penas]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente aniquiláu pola aición del home blancu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=25}} == Descripción mariña esta Roca Entrada === [https://mapcarta.com/es/20107720 Mapa de la islla] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:48°56'00”&nbsp;S. G:74°22'00”&nbsp;W. Asitiada 1½ cables al SO de la islla Isabel na entrada norte de la [[badea Magenta]]. Ye baxa y plana y señala la entrada norte de la angostura Inglesa.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=91,96}} === Islla Cavour === [https://mapcarta.com/es/20137832 Mapa de la islla] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:48°58'00”&nbsp;S. G:74°25'00”&nbsp;W. Alcontrada nel estremu sur de la [[canal Messier]] y na entrada norte de la angostura Inglesa. Mide 9 cables de llongura en sentíu NNO-SSE y 4 cables d'anchu. Tien 84 metros d'altu y nel so cume hai una baliza que puede estremase dende'l norte a 10 nmi si'l tiempu ta claru. Na punta Hume, estremu NO de la islla hai otra baliza.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=91,96}} === Islla Disraeli === [https://mapcarta.com/es/20130454 Mapa de la islla] Nesta pequeña islla asitiada darréu al sur de la [[islla Cavour]] hai instales dos abalices de enfilación, l'anterior nuna roca de la punta SO y la otra na punta SO mesma. Tán encarreraes 080°-260° y sirven pa la navegación de la angostura Inglesa.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=99}} === Badea Magenta === [https://mapcarta.com/20107720 Mapa de la badea] Alcontrada al SSE de la roca Entrada formar ente'l continente y el llau oriental de les islles [[Islla Cavour|Cavour]] y [[Islla Disraeli|Disraeli]]. Tien 3 nmi de sacu y ¾ nmi d'anchu mediu. Al fondu del sacu hai dellos castros y roques y la islla Barton. Nun foi bien reconocida.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=99}} === Badea Solferino === [https://mapcarta.com/es/20087096 Mapa de la badea] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:48°58'00”&nbsp;S. G:74°23'00”&nbsp;W. Allugada al llau oriental de les islles [[Islla Cavour|Cavour]] y [[Islla Disraeli|Disraeli]], ente la punta SO de la islla Cavour y la [[punta Cedar]]. Esiste un fondeadero al 082° de la punta Cedar en 40 metros d'agua, fondu de roca. Mientres la marea vaciante la corriente tira escontra'l norte y mientres la creciente escontra'l sur y camuda alredor de les hores de la plea o'l baxamar.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=99}} === Punta Cedar === [https://mapcarta.com/es/20137744 Mapa de la punta] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:48°58'00”&nbsp;S. G:74°24'00”&nbsp;W. Asitiada na mariña continental. El so alredor ye puercu hasta cuasi un cable. El baxu Caution Norte atopar escontra'l NE y a 4 cables, a 1 cable escontra l'oeste ta la [[islla Mediu Canal]] formándose los pasos Rectu y del Este.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=99,100}} === Islla Mediu-Canal === [https://mapcarta.com/es/20105986 Mapa de la islla] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:48°58'00”&nbsp;S. G:74°24'00”&nbsp;W. Ye bien pequeña y atópase 1 cable al oeste de la [[punta Cedar]] y a 4¼ cables al norte del [[castru Zealous]]. Ye importante porque estrema la canal principal en dos pasos estrechos que constitúin el sector de más curiáu pa la navegación de tolos [[canales de la Patagonia]]. Los pasos denominar pasu del Este y pasu Rectu; dambos son navegables pero les naves grandes tienen de preferir el pasu del Este que, anque más trabancosu, ye más anchu, fondu y llimpiu y ye menos afeutáu pola corriente de marea. Dende'l so estremu SO esprender la roca Hall qu'apruz y ta marcada por sargazos. Pa facilitar la reconocencia de la islla Mediu-Canal nos sos estremos NE y SO hai balices de fibra de vidriu de 4 metros d'altor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=100}} === Castru Zealous === Alcontráu 4¼ cables al SO de la [[islla Mediu-Canal]] próximu al continente y na parte norte del baxu Zealous. L'estremu sur despide escontra l'OSO y a ¼ de cable la roca Zealous con solu 4,5 metros d'agua. Les agües que lo arrodien son puerques. El 22 d'avientu de 1872 el buque {{ill|en|HMS ''Zealous''|HMS Zealous (1864)}} saleando escontra'l sur foi refundiáu pola corriente sobre la roca que dende entós lleva'l so nome.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=100}} === Caleta Lucas === [https://mapcarta.com/20108130 Mapa de la caleta] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:49°00'00”&nbsp;S. G:74°24'00”&nbsp;W. Ábrese sobre la mariña continental 2 nmi al sur de la [[islla Mediu-Canal]]. Tien 4 cables de llongura en direición NNE-SSO por 2½ cables d'anchu. Hai un fondeadero al mediu d'ella en 18 a 20 metros d'agua y fondu de fango apropiáu pa naves d'hasta porte moderáu que tengan d'esperar tiempu pa cruciar la angostura Inglesa.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=100}} === Islla Kitt === [https://mapcarta.com/es/20118902 Mapa de la islla] Asitiada al SSO de la islla Chinnock y a 1 cable del continente. Una roca a flor d'agua asitiada 1 cable al oeste de la so punta oeste tien una baliza de 5½ metros d'altu. Tol alredor de la islla ye puercu hasta aproximao 1 cable de distancia señalizáu por sargazos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=100}} === Punta Stopford === [https://mapcarta.com/es/20086744 Mapa de la punta] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:49°04'00”&nbsp;S. G:74°27'00”&nbsp;W. Allugada 2½ nmi al sur de la [[islla Kitt]]. Escontra'l NE y a la distancia de 1¼ nmi álzase'l monte Albión de 621 metros d'altu y escontra el SE y a la mesma distancia álzase'l cuetu Emilia de 198 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=104}} === Bajo Memphis === [https://mapcarta.com/20105808 Mapa del baxu] Alcontráu 2 nmi al SE de la [[punta Stopford]] y a 1½ cable de la mariña continental. Mide 250 metros de llongura por 150 metros d'anchu; la so fondura varia ente 2¼ metros y 9 metros algamando los 45 metros. Abalizáu por sargazos visibles solo nel cambéu de marea. Esiste una boya ciega d'estribor con pantalla reflectora de radar. El so nome deber al vapor ''Memphis'' que tocó nél en 1899.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=104}} === Ensenada Duque de Edimburgo === [https://mapcarta.com/es/20129948 Mapa de la ensenada ] Internar nel continente en sector sur de la angostura Inglesa ente les puntes Paradise y Pascua separaes 7 cables. Ye llimpiu pero bien fondu polo que nun sirve pa la navegación. Ta arrodiáu d'altos cuetos de 200 a 300 metros, sacante nel estremu norte en que la mariña ye baxa,{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=105}} === Punta Halliday === [https://mapcarta.com/es/20122082 Mapa de la punta] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:49°06'00”&nbsp;S. G:74°22'00”&nbsp;W. Señala'l términu del llau este de la angostura Inglesa y l'entamu del [[pasu del Indiu]]. Escontra l'este, unes 2 nmi escontra l'interior hai un monte de 929 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=105}} == Descripción mariña oeste == === Caleta Hoskyn === [https://mapcarta.com/es/20121334 Mapa de la caleta] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:48°57'00”&nbsp;S. G:74°26'00”&nbsp;W. Formar nel llau sur de la islla Lamarmora y la mariña este de la [[islla Wellington]]. Mide 3 cables de sacu en direición NO por 1¾ cables d'anchu. Escontra'l SE de la islla Lamarmora y bien próxima a ella atopa'l castru Loney bien notable y de forma redonda y que sirve pa reconocer la entrada a la caleta. Ente les puntes d'entrada hai gran cantidá de sargazos. Ye útil pa les naves que se dirixen escontra'l sur y tienen d'esperar tiempu pa cruciar la angostura Inglesa. El principal inconveniente son les fuertes corrientes de marea que s'esperimenten a la so entrada. Marca l'empiezu de la angostura Inglesa.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=91-93}} === Castru Clío === [https://mapcarta.com/es/20134764 Mapa del castru] Alcontráu al SO del castru Patagonia y a 1½ cables de la mariña este de la [[islla Wellington]]. Ye notable por una virxe pintada de blancu que tien nel so centru. Ye un escelente puntu de referencia tantu pa tomar el fondeadero y navegar la angostura.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=101}} === So Caution Norte === [https://mapcarta.com/es/20137862 Mapa del baxu] Allugáu al 122°,5 de la punta sur de la islla Patagonia, ye un picacho de roca que s'atopa a 7,25 metros d'agua sobre ella. Ente esta roca y el [[castru Clío]] atópense un baxu de 4,5 metros d'agua y otru de 5,75 metros. P'abalizalo, n'el so llau hai una boya ciega de babor con pantalla reflectora de radar nel so interior, ensin canastillo.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=101}} === Bahía James === [https://mapcarta.com/es/20119658 Mapa de la badea] Emplazada al SSO de la [[islla Mediu Canal]] a 1 nmi de distancia. Nel centru de la so entrada atopa la [[islla Wallace]]. Escontra l'interior de la [[islla Wellington]] hai un monte de 1.038 metros d'altu y 1 nmi al poniente otru cuetu de 775 metros cubiertu por un glaciar. Nun empresta nenguna ayuda pa la navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=101}} === Islla Wallace === [https://mapcarta.com/20081544 Mapa de la islla] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:48°59'00”&nbsp;S. G:74°25'00”&nbsp;W. Alcontrada nel centru de la entrada a la [[bahía James]]. El so estremu SO despide un baxu de 8 metros d'agua a 1 nmi de distancia y otru de 7 metros a 1½ nmi.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=101}} === So Mindful === [https://mapcarta.com/es/20105270 Mapa del baxu] Son unos baxos fondos que s'alluguen al oriente de les islles Croft con fondures ente 5,25 y 7,25 metros. Tán abalizaos por una boya ciega de babor de fibra de vidriu con pantalla reflectora de rada.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=103}} === Ríu Beauchamp === [https://mapcarta.com/es/20142750 Mapa del ríu] Abrir na mariña oriental de la [[islla Wellington]]. Mide 1¼ nmi de llongura en sentíu ENE-OSO por ¾ nmi d'anchu na so entrada. Nel interior y nel so centru se sondan 73 metros de fondura y al fondu 16 a 20 metros con fondu de fango onde s'atopa la entrada a [[puertu Simpson]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=103}} === Puertu Simpson === [https://mapcarta.com/20087376 Mapa del puertu] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:49°01'00”&nbsp;S. G:74°30'00”&nbsp;W. Abre al fondu del [[ríu Beauchamp]] nuna entrada de solu 1 cable d'anchu ente les puntes Roberto y Enrique pero que despiden roques que llinden la entrada a solu ¼ de cable. Al fondu del sacu hai una llaguna y una cascada. El puertu ta embancado y ufierta fondeadero seguru solu a naves pequeñes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=103,104}} === Islles Harwood === [https://mapcarta.com/20121994 Mapa de les islles] Según el Carreru les sos coordenaes son: L:49°07'00”&nbsp;S. G:74°22'00”&nbsp;W. Ye un pequeñu grupu formáu por una islla principal y dellos castros al so alredor. La enfilación de les islles cola punta Halliday señala l'estremu sur de la angostura Inglesa y la entrada norte del [[pasu del Indiu]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=106,111}} == Señalización marítima == Como ayudes al navegación hai instalaes en distintes islles y puntos de la mariña [[baliza|balices]] y [[Enfilación|enfilaciones]]. Dellos baxos tán señalizaos por aciu [[boya|boyes]]. Pa salealo hai una serie d'instrucciones referentes a señales de serena, pito y avisos de radio que les naves tienen d'efectuar col propósitu de que nunca s'atopen dos buques de vuelta atopada cruciándolo coles mesmes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=107-109}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{cita llibru | autor =Incafo, S.A. | títulu =Chile y los sos parques nacionales | añu =1982 | editorial = Madrid - España - La Naturaleza n'Iberoamérica | id =84-85389-35-2 }} *{{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. * [https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] * [https://mapcarta.com/es/20120038 Mapa de la angostura] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Angostura Inglesa}} [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] 2311fluqozk7nua5aqiyy1v57hoy0oq Archipiélagu de Guaitecas 0 164664 4501070 4496771 2026-06-21T08:03:46Z Limotecariu 735 4501070 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} [[Ficheru:SRTM-W75.00E71.50S44.00N43.00.Melinka.png|thumb| [[:commons:Atles_of_Chile/Clickable_map|Mapa Islles Guitecas]].]] [[Ficheru:SRTM-W75.00E71.00S45.00N44.00.Puyuguapi.png|thumb| [[:commons:Atles_of_Chile/Clickable_map|Mapa Islles Guaitecas]].]] {{AP|Canales de Chiloé}} El '''archipiélagu de les Guaitecas'''<ref group="Nota">1.- Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. 2.- La descripción de los sectores ta fecha d'este a oeste.</ref> tamién conocíu como '''islles Guaitecas''', ye un archipiélagu asitiáu nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]], al sur de la [[islla Grande de Chiloé]]. Estender en direición NO-S aproximao por 35 nmi con un anchu mediu de 20 milles. Ta conformáu por numberoses islla grandes y pequeñes. La más estensa ye la [[islla Gran Guaiteca]] siguida poles islla [[Islla Ascensión (Guaitecas)|Ascensión]], [[Islla Clotilde|Clotilde]], [[Islla Betecoi|Betecoi]], [[Islla Leucayec|Leucayec]], [[Islla Elvira|Elvira]], [[Islla Mulchey|Mulchey]] y otres de menor tamañu. Alministrativamente pertenez a la [[Provincia d'Aysén]] de la [[Rexón Aysén del Xeneral Carlos Ibáñez del Campo]].{{harvnp|Aysén|2018}} Dende hai aproximao 6.000 años les sos costes fueron habitaes por indíxenes canoeros, antecesores del pueblu [[chono]]. A fines del sieglu {{sieglu|XVIII}} esti pueblu sumiera. == Allugamientu == [https://mapcarta.com/es/20122822 Mapa del archipiélagu] Asitiáu al sur de la [[boca del Guafo]] y al norte de la [[canal Tuamapu]]. Estender de NO-S aproximao 35 milles con un anchu mediu de 20 milles. Les sos llendes son: *Norte: La boca del Guafo y el [[golfu Corcováu]] dixebrar de la [[islla Grande de Chiloé]]. *Este: La [[canal Moraleda]] dixebrar de la mariña continental. *Sur: La canal Tuamapu y el [[pasu del Chacao]] dixebrar del [[archipiélagu de los Chonos]]. *Oeste: L'[[océanu Pacíficu]]. La mayor de la islles ye la [[islla Gran Guaiteca]], siguida d'[[Islla Ascensión (Guaitecas)|Ascensión]], [[Islla Clotilde|Clotilde]], [[Islla Betecoi|Betecoi]], [[Islla Leucayec|Leucayec]], [[Islla Elvira|Elvira]], [[Islla Mulchey|Mulchey]] y otres más pequeñes. Tán dixebraes poles canales [[Canal Puquitín|Puquitín]], [[Canal Lagreze|Lagreze]], [[Canal Carbunclu|Carbunclu]], [[Canal Cuervu|Cuervu]], [[Canal Betecoi|Betecoi]], [[Canal Leucayec|Leucayec]] y [[Canal Pumar|Pumar]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=241,242}} == Xeoloxía y orografía == {{VT|Canales de Chiloé#Xeoloxía y orografía}} Formáu por delles isla, les más próximes al océanu son polo xeneral grebes y desnudes por tar espuestes a tola fuercia del vientu. Les islles del interior tán cubiertes d'un monte abondoso y sano que va dende la vera del mar hasta'l cume de los cuetos. De forma montascosa, regular altor y desigual porte; compuestes de granitu, cuarzu y cayuela con una llixera capa de tierra vexetal y cubiertes d'árboles.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=241,242}} == Oceanografía == Cuasi nun hai bancos de sable y fango. Sí hai, picachos de roques aprucíes xeneralmente señalizaos por sargazos. Les corrientes somorguien y despinten dacuando estos sargazos polo que tien de caltenese sollerte vixilancia mientres la navegación. Nes canales empobinaes de E-O, les marees producir con regularidá; el fluxu tira escontra l'este y el refluxu escontra l'oeste. La so intensidá ye de 2 a 3 nuedos y la so amplitú nun supera los 3 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=241}} == Flora y fauna == Tán cubiertes d'una llixera capa de tierra vexetal cubiertes d'árboles ente los que s'estremen el ciprés. Hai abondosos peces, mariscos, foques y aves marines.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=242}} == Historia == {{AP|Chono}} Los conquistadores españoles, a raigañu del descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]] fueron los primeros en reconocer l'archipiélagu de les Guaitecas. En 1553 el [[Gobernador Real de Chile|gobernador de Chile]], don [[Pedro de Valdivia]], comisionó a don [[Francisco de Ulloa]] por qu'esplorara la ruta del Estrechu. Ulloa foi'l primer navegante que reconoció esa rexón. Na crónica de la so espedición señala qu'aportó a un archipiélagu llamáu de los Chonos y que más al sur tuvo un enfrentamientu colos nativos. Dende mediaos del sieglu {{sieglu|XX}} esos llugares son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses costes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos costes fueron percorríes polos [[chono]], indíxenes, [[nómades]] canoeros. A fines del sieglu {{sieglu|XVIII}} esti pueblu fuera escastáu por causa de les emigraciones y sedentarización, entemeciéndose definitivamente cola población de [[Chiloé]]. == Espediciones y trabayos hidrográficos == {{AP|Canales de Chiloé#Espediciones y trabayos hidrográficos}} == Descripción sector norte == === Islla Gran Guaiteca === [https://mapcarta.com/es/20122824 Mapa de la isla] Ta allugada nel estremu noroeste del archipiélagu. Ye la más estensa ya importante del conxuntu, tien 16 milles na so exa más llarga E-O y un anchu mediu d'unes 5 milles. Nes sos agües hai abondosos peces y nes sableres atópase gran cantidá de mariscu. Nel monte hai caza y nel campu atópase verdures monteses. Esiste forraxe como pa caltener animales vacunos. Pel norte cuerre la [[boca del Guafo]], pel este la [[canal Puquitín]] que la dixebra de la [[islla Ascensión]], pel llau sureste ta la [[canal Cuervu]] que la dixebra de la [[islla Betecoi]], pel sur la [[canal Tuamapu]] y pel oeste les agües del [[océanu Pacíficu]]. Sobre la mariña norte abre la [[badea Low]] que tien dos surgidores y álzase el monte Trau de 148 metros. Sobre la mariña sur ta puertu Barrientos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=243}} === Badea Low === [http://www.dices.net/mapas/chile/mapa.php?nome=Bahia-Low&id=24932 Mapa de la badea] Allugada na mariña NO de la [[islla Gran Guaiteca]], la so boca ente la islla Guacanec y los castros Gaviluetes tien 4½ nmi d'anchu, el so sacu mide 3 nmi. En tol so alredor hai una cadena de cuetos de medianu altor que baxa selemente hasta'l mar que la so mariña ta llarada de roques y castros. Hai una sienda que la comunica con [[badea Melinka]]. Tien dos fondeaderos llamaos surgidero Esterior y surgidero Interior o puertu Low. El primeru ye seguro en 30 metros de fondu y llechu de sable; l'Interior o Puertu Low convién cuando hai vientos del 3° o 4° cuadrante. La badea ufierta abondosa agua duce, anque la so coloración ye acoloratada la so calidá ye bona. Hai peces y abondosos mariscos. Nel interior hai caza y verdures monteses.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=242,243}} === Islla Ascensión === [https://mapcarta.com/es/20144176 Mapa de la isla] Atopar al este de la [[islla Gran Guaiteca]], como empotrada nella. El so relieve ye más baxu que'l de la Gran Guaiteca. Mide 7 milles na so exa más llarga y unes 4 milles na so otra exa. Ta llindada pela [[canal Puquitín]] pel norte, que la dixebra de la islla Gran Guaiteca, y pela [[canal Lagreze]] pel sur, que la dixebra de la [[islla Clotilde]]. Na so mariña S'atopa la llocalidá de [[Melinka]], principal centru comercial de los archipiélagos de les Guaitecas y [[Archipiélagu de los Chonos|de los Chonos]]. La mayoría de les naves que saleen el [[canal Moraleda]] faen escala nesti puertu polo que la comunicación col continente ye constante y regular.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=244}} === Canal Puquitín === [https://mapcarta.com/es/20094924 Mapa de la canal] Formar ente'l llau este de la [[islla Gran Guaiteca]] y el llau norte de la [[islla Ascensión]]. Tien 6 milles de llargu. Ye angostu pero bien puercu y predresu polo que nun ye navegable, amás que la so entrada oriental atópase apexada por una barra de sables y roques llamada La Tranca polos paisanos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=244}} === Islla Clotilde === [https://mapcarta.com/es/20134754 Mapa de la isla] Atopar nel llau sur de la [[islla Ascensión]] dixebrada d'ésta pela [[canal Lagreze]]. Pel llau sur cuerre la [[canal Betecoi]] que la dixebra de la [[islla Betecoi]] y pel so llau este ta la [[canal Carbunclu]] que la dixebra de delles islles menores. Les sos dimensiones son de 4 milles na exa más llarga por 2 milles na otra exa.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=244}} === Canal Lagreze === [https://mapcarta.com/es/20117318 Mapa de la canal] Formar ente'l llau sur de la [[islla Ascensión]] y la mariña norte de la [[islla Clotilde]]. Tien una llongura de 5 milles. La entrada oriental de la canal ta parcialmente apexada por piedres y arena, les que dexen solo'l pasu d'embarcaciones menores. La canal ye navegable en tola so estensión.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=244,245}} === Badea Melinka === [[Ficheru:Melinka.jpg|miniaturadeimagen|Islla Melinka]] [https://mapcarta.com/es/20105902 Mapa de la badea] Allugada ente'l llau SE de la [[islla Ascensión]], la banda NE de la [[islla Clotilde]] y dellos castros allugaos al este d'ella y les islles del grupu Peligrosu o Pumar y la parte NO de la [[islla Leucayec]]. Mide 4 nmi d'anchu E-O por 2½ nmi en sentíu N-S. La badea ye'l principal centru comercial de les islles Guaitecas y del [[archipiélagu de los Chonos]]. L'estremu sur de la islla Ascensión ye la punta Melinka, al oeste d'ella allúgase puertu Melinka de ¾ nmi d'anchu que va angostando escontra l'oeste hasta llegar a 4½ cables na entrada de la [[canal Lagreze]]. Al NO de punta Melinka álcense llombes qu'abriguen el puertu dende'l norte hasta'l noroeste. Na roca Melinka hai un faru automáticu. El puertu cunta con una rampla de formigón de 60 metros de llongura pal serviciu de pasaxeros y carga. A la entrada del ríu Alvarez atópase'l surgidero Carolina aptu pa naves hasta de porte moderáu que pueden fondiar en 30 metros d'agua y llechu de sable.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=245,246}} === Puertu Barrientos === [https://mapcarta.com/es/20143036 Mapa del puertu] Emplazado na mariña sur de la [[islla Gran Guaiteca]]. Mide 7 cables d'anchu na so boca por 1½ nmi de sacu en direición norte. Abiertu a los vientos del S y SO pero una nave puede fondiar no fondero del sacu en 20 metros d'agua y llechu de fango quedando asina abellugáu. Poles sos bones condiciones y facilidá d'accesu, [[canal Tuamapu]], ye consideráu'l meyor puertu d'esti sector.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=252}} == Descripción sector de la media == === Canal Leucayec === [https://mapcarta.com/es/20112296 Mapa de la canal] Cuerre a lo llargo de la ribera NO de la [[islla Leucayec]] dixebrándola de les islles [[Islla Clotilde|Clotilde]] y [[Islla Betecoi|Betecoi]]. La so estensión ye d'unes 7 milles. Al oriente de la islla Clotilde les pequeñes islles Mercedes y Anita estremar en dos formando nel llau oeste d'elles el [[canal Carbunclu]]. Les sos agües son fondes y el so menor anchu ye de 7 cables. Ye navegable por tou tipu de naves y ye la ruta indicada p'aquelles que deseyen salir al océanu pela [[canal Tuamapu]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=247}} === Canal Carbunclu === [https://mapcarta.com/es/20139188 Mapa de la canal] Al oriente de la [[islla Clotilde]] hai dos pequeñes islles, Mercedes y Anita, les que dan forma a la canal Carbunclu. Esti nun tien más de 4 milles de llargu. Navegable solo por buques pequeños. Na canal siéntense corrientes que tiren hasta 4 nuedos polo que tien de tenese especial atención con elles. Les sos agües xunir a les de la [[canal Leucayec]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=247}} === Islla Betecoi === [https://mapcarta.com/es/20142472 Mapa de la isla] Atopar al sur de la [[islla Clotilde]] dixebrada pela [[canal Betecoi]] y al este de la [[islla Gran Guaiteca]] dixebrada pela [[canal Cuervu]]. Al sur d'ella cuerre la [[canal Tuamapu]]. El so tamañu ye de 6 milles de llongura por 2,5 milles d'anchu. El so relieve ye de regular altor. Nel centru d'ella hai un altor de 290 metros y otra de 254 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=247}} === Canal Betecoi === [https://mapcarta.com/es/20142468 Mapa de la canal] Cuerre ente les islles [[Islla Betecoi|Betecoi]] y [[Islla Clotilde|Clotilde]]. Tien 6 milles de llargu y un anchu de 1 milla. Ye fondu y llibre de peligros. Xune les canales [[Canal Cuervu|Cuervu]] y [[Canal Leucayec|Leucayec]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=248}} === Canal Cuervu === [https://mapcarta.com/es/20131960 Mapa de la canal] Dixebra la [[islla Gran Guaiteca]] de la [[islla Betecoi]]. Tien aproximao 3 milles de llargu. Anque ye fondu y llibre de peligros, ta apexáu nel so estremu sur onde se xunta a la [[canal Tuamapu]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=248}} === Canal Pumar === Allugar ente les costes NE de la gran [[islla Leucayec]] y les pequeñes islles Luisa y Tea. El so llargor ye d'unes 5 milles y el so anchu mediu ye de 1 milla. La so fondura ye sobre los 17 metros. Ye navegable por tou tipu de naves y ye bien útil pa los buques que salen del puertu de [[Melinka]] escontra la [[canal Moraleda]] o los que procedentes dende'l sur dirixir a dichu puertu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=248}} === Islla Mulchey === [https://mapcarta.com/es/20104074 Mapa de la isla] Ta allugada nel estremu SE del grupu de les [[islles Guaitecas]], al sureste de les islles [[Islla Leucayec|Leucayec]] y [[Islla Elvira|Elvira]]. Tien forma triangular colos sos llaos d'aproximao 4,5 milles cada unu. Na so ribera sur atópase [[puerto Ballena]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=249}} Na islla funciona'l complexu turísticu puerto ballena atendíu polos sos dueños, Fermín , Soledad y Favio,únicos habitantes del llugar. Nel mesmu desenvuélvense distintes actividaes, como caminaes,pesca, avistamiento de delfines etc.... == Descripción sector sur == === Islla Leucayec === [https://mapcarta.com/es/20285386 Mapa de la isla] Asitiada'l SE de la [[islla Clotilde]] y al este de la [[islla Betecoi]] dixebrada d'elles pela [[canal Leucayec]]. Pel so llau NE cuerre la [[canal Pumar]]. Ye la segunda islla en tamañu dempués de la [[islla Gran Guaiteca]], mide 12 milles de N-S y 4 milles d'anchu. Nel llau SE llevanta'l cuetu Mantán de 410 metros, el cume más altu del grupu de les Guaitecas y bien notable cuando se-y mira dende'l norte.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=248}} === Islles Manzano === [https://mapcarta.com/es/20106898 Mapa de les islles] Allúguense 5 nmi al NE de la [[islla Leucayec]] y na entrada norte de la [[canal Moraleda]]. Son un grupu d'islles, castros y roques de les cualos podemos mentar: Julia, Tea, Aguda, Loquitos, Campos, Luisa y Yates, esta postrera ye la de más al norte y de 102 metros d'altu. Pol SO de les islles Luisa y Campos cuerre la [[canal Pumar]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=248}} === Canal Tuamapu === [https://mapcarta.com/es/20083670 Mapa de la canal] Formar ente'l llau sur de les islles [[Islla Gran Guaiteca|Gran Guaiteca]] y [[Islla Betecoi|Betecoi]], y la mariña norte del [[archipiélagu de los Chonos]]. Xune la [[canal Moraleda]] por aciu el [[pasu del Chacao]] y otros pasos col [[océanu Pacíficu]]. Cuerre por aproximao 30 milles en direición ESE-ONO, el so anchu ye considerable en cuasi tol so percorríu, en dellos tramos tien aproximao unes 5 milles. Nel sector en que se xune a la canal Moraleda esti anchu mengua hasta llegar a pequeños pasos de los cualos el más conocíu ye'l pasu del Chacao. La derrota pol pasu del Chacao ye recomendable solo pa naves pequeñes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=249}} === Puerto Ballena === [https://mapcarta.com/es/20143478 Mapa del puertu] Formáu ente la mariña este de la [[islla Mulchey]] y la islla Mike. Mide 5 cables de boca y 5 cables de sacu. Ye despobláu y nél recalen solo naves qu'esperen tiempu, lloberos y pescadores. El fondeadero ta protexíu de los vientos del este y del SO. Pa naves de tamañu moderáu hai un fondeadero en 40 a 45 metros d'agua fondo de magre y roca. Na so mariña hai bayura de llocos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=253}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Provincia de Chiloé]] * [[Islla Grande de Chiloé]] * [[Conquista de Chiloé]] * [[Mitoloxía de Chiloé]] * [[Español de Chiloé]] * [[Ponte de Chacao]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales de Chiloé]] * [[Canales fueguinos]] * [[Historia de Chiloé]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume II | añu = 1981 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} *{{cita publicación |apellíu=Aysén |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón d'Aysén|url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-aysen/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. * [https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] * [https://archive.today/20121206023155/http://www.meteochile.cl/climes/climes_undecima_region.html Clima región Aisén - DGAC] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Archipiélago de las Guaitecas}} [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Wikipedia:Correxir/Revisar títulu]] sug0z66kwxjcsj1n3qai2614ze7jrc5 Canal Beagle parte central 0 164696 4501080 4500630 2026-06-21T08:11:25Z Limotecariu 735 4501080 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} [[Ficheru:South America southern tip pol.png|miniaturadeimagen|Mapa del archipiélagu de Tierra del Fueu]] '''Canal Beagle parte central'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten.</ref> llámase'l sector de la [[canal Beagle]] entendíu ente la [[punta Estrema]] de la [[islla Gordon]] y la entrada norte de la [[canal Murray]]. Ente los meridianos 68°36'38,5" O y 66°25'00'" O la canal constitúi la frontera internacional ente Arxentina y Chile. La llende cuerre cuasi pel centru de la canal, faciendo les inflexones necesaries p'asegurar a cada parte la navegación per agües propies. Alministrativamente, el sector arxentín pertenez al [[Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur|departamentu Ushuaia de la provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur]], ente que'l sector chilenu pertenez a la [[Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]].{{harvnp|Magallanes|2018}} == Percorríu == La canal cuerre en direición xeneral 255° - 075° por unes 30 [[nmi]] dende la [[islla Gordon]] escontra l'oriente hasta la península d'[[Ushuaia]]. El so anchu ye de 1½ nmi y les sos agües son llimpies y fondes. La mariña norte ta conformada pela parte sur de la [[islla Grande de Tierra del Fueu]] ye alta, destacar el picu Francés y los montes Les Pirámides y Martial. Nesta mariña formen dos grandes badees: [[Yendegaia]] y [[Lapataia]]. La mariña sur conformada pola mariña norte de la [[islla Hoste]] ye muncho más baxa, son llombes que s'esprenden de los montes Sampaio. La mariña ye bastante recortada y tropezosa pero ensin badees d'importancia. Les sos agües son puerques.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=194}} Esta seición de la canal Beagle foi afayada n'abril de 1830 pol teniente Murray, oficial de navegación del HMS ''Beagle'', nave que sol mandu del comandante [[Robert Fitz Roy]] atopábase fondiada en [[bahía Orange]] efectuando los trabayos de llevantamientu encamentaos a la espedición inglesa unviada sol mandu del comandante [[Phillip Parker King|Parker King]] a la rexón austral d'América pol almirantazgo británicu.{{harvnp|King|1839|p=429}} == Historia == Dende hai unos 6000 años les sos agües yeren percorríes pol pueblu yagán, nómades canoeros, pañadores marinos. Esto duró hasta mediaos del sieglu XX en que práuticamente yá fueren escastaos pola aición del home blancu que pretendió civilizalos. A fines del sieglu XVIII, a partir del añu 1788 empezaron a llegar a la zona los balleneros, los lloberos y cazadores de foques ingleses y d'Estaos Xuníos y finalmente los de Chiloé. {{Harvnp|Chapman|2012|pp=88-100}} A empiezos del mes d'abril de 1830 el [[HMS Beagle]] al mandu del comandante [[Robert Fitz Roy]] fondió en [[bahía Orange]] y unvió al oficial de navegación teniente [[Matthew Murray]] nuna embarcación con instrucciones d'esplorar la parte norte y escontra este de badea Nassau. El 14 d'abril Murray tornó cola información de que depués de navegar una curtia distancia escontra'l norte, navegara un estrechu enrío que lo llevara a una canal recta, d'aproximao dos milles d'anchu que s'estendía d'este a oeste hasta onde algamaba la vista, que lo percorriera una llarga distancia escontra l'este. El teniente Murray afayara les canales Murray y Beagle.{{harvnp|King|1839|p=429}} == Xeoloxía y orografía == Les islles del [[archipiélagu de Tierra del Fueu]], dende'l puntu de vista [[xeolóxicu]], son la continuación del estremu sur d'América. Los sos montes pertenecen al sistema andín y les sos llanures son bien asemeyaes coles estepes de la Patagonia. Pola constitución del suelu pertenecen a la [[yera cenozoica]]. Esisten grandes mases de roques estratificadas con, dacuando, [[arenisques]] laminadas, toes cubiertes con una capa de dos a seis metros de cascayos. Tamién hai estensos mantos de [[magnetita]] y dalgunos de [[Rubín|rubinos]]. Los [[bloques erráticos]] tresportaos polos [[glaciares]] son bien abondosos y tán compuestos de [[granitu]], [[sienita]] y [[gneis]] con venes de [[cuarzu]], xeneralmente alcontraos nes llanures, pero tamién se-yos atopa a 100 o más metros sobre'l nivel del mar. La formación volcánica predomina, sobremanera nes islles [[Islla Clarence (Chile)|Clarence]] y [[Islla Londonderry|Londondery]]. Na [[Islla Grande de Tierra del Fueu|islla Grande]] y en [[Islla Picton|Picton]] abonda la [[piedra pomez]]. En delles llocalidá ven llombes de [[basaltu]] y perdayuri hai [[roques igneas]] y daqué de [[granitu]] y [[cuarzu]]. Na zona atopar nicios de [[plomu]] y tamién la esistencia de [[hulla]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=15,16}} Sol puntu de vista de la so [[orografía]] y relieve les islles tán na '''zona cordillerana o insula'''r. El archipiélado de Tierra del Fueu considérase estremáu en dos seiciones: La '''zona cordillerana o insular''' qu'abarca toles islles asitiaes al sur del estrechu de Magallanes hasta'l cabu de Fornos y la '''zona pampeana''' qu'abarca la parte de la islla Grande de Tierra del Fueu que queda al norte de la [[ensenada Almirantazgo]] y la cuenca hidrográfica del [[llagu Fagnano]]. Los montes de gran altor y cubiertes de nieves perpetues estender por tola zona cordillerana o insular. Son la continuación más allá del estrechu de Magallanes de la [[cordal de los Andes]]. Nun esisten llanura pero si numberosos valles estrechos que les sos pendientes más abrigaes del vientu tán cubiertes de montes y que'l so fondu tán xeneralmente ocupaos por regueros, llagunes o banzaos. Les sos costes son roques y serrapatoses, de cutiu cubiertes d'una vexetación enrevesosa, nun hai sableres sinón que llábanos o roques espeñicaes y les agües son fondes entá a curtia distancia de la mariña. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=16,17}} == Clima y vientos == [[Ficheru:Clima de Chile fr.png|miniaturadeimagen|Clima de Chile]] El clima de la [[rexón de Magallanes]] ta influyida por trés factores: 1.- La circulación atmosférica, 2.- La influencia oceánica y 3.- El relieve. Estos trés factores anicien tres tipos de clima: a) Templáu fríu lluvioso, b) Estepa fría y c) Xelu d'altor. La circulación atmosférica carauterizar pola persistencia de los vientos del oeste. La influencia del océanu Pacíficu ye responsable qu'estos vientos sían bien húmedos y anicien bayuroses precipitaciones sobre la mariña pacífica. El relieve destaca'l papel de la barrera orográfica exercida pol cordal Patagónica-Fueguuina, nel so lladral occidental producen precipitaciones d'hasta 4.000 mm. añales y nel so lladral oriental les precipitaciones son escases, menos de 500 mm añales. La coincidencia de tierres altes y temperatures relativamente baxes dexa la esistencia del clima glaciar de monte. Estos trés climes son los que se manifiesten la rexón del [[Archipiélago Tierra del Fueu|archipíélago Tierra del Fueu]]. Nes ''islles del NON'' tenemos el clima templáu fríu lluvioso; na ''islla Grande'' el clima d'estepa fría y nes ''islles del sur y sureste'' el clima templáu fríu lluvioso y na parte cordillerana de los aventexos el clima de xelu d'altor. El clima templáu fríu lluvioso característicu de la rexón insular o cordillerana ye un clima maritimo subantártico con bien débil amplitú térmica añal (4°C) y copiosísimas precipitaciones (más de 3.000 mm), partíes regularmente con un predominiu serondiegu y minimo pel iviernu. El clima de xelu d'altor qu'apodera nel sector de los aventexos, ye un clima glaciar de monte con temperatures inferiores a 0°C tol añu. Temperatures de branu relativamente baxes y nubosidad persistente. El clima d'estepa fría característicu de la rexón pampeana, presenta una amplitú térmica moderada (unos 9°C), branos curtios y frescos (menos de 4 meses con más de 10°C). Escases precipitaciones (cuasi 500 a menos de 300 mm añales).{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=16,17,18,19,21}} == Flora y fauna == El sector tien principalmente un clima templáu fríu lluvioso polo que cunta con una tupia vexetación formada principalmente por [[coigüe de Magallanes]], [[Canelu|canelos]], [[Lenga|lengas]], [[ñire]] y delles especies comestibles como la frutuca magallánica; en dellos suelos atopen mofos, liquen, coirón y fungos. La avifauna esta formada por [[albatros]], [[mabees]], [[petreles]] y [[Cóndor|cóndores]]. Nes zones montiegues atópense canquenes y el martín pescador. Ente los mamíferos atópense, nes sableres elefantes marinos, llobu común y el llobu finu austral y escontra los montes, llondres y coipos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=20}} == Islles == ===Islla del Diañu=== {{VT|Brazu del Noroeste#Islla del Diañu Allugada frente a la [[punta Estrema]] de la [[islla Gordon]] na entrada oriental del [[brazu del Noroeste]] de la canal Beagle. El track de navegación encamentáu queda ente la islla y la [[punta Estrema]]. La navegación presenta cierta dificultá poles revesas que se producen pol choque de les corrientes de dambos brazos de la canal Beagle y poles fuertes raches de vientu que se sienten al enfrentar el brazu del Noroeste. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=186}} El comandante Fitz Roy del HMS Beagle, nel so primer viaxe, atopándose trabayando con una embarcación menor na inspeición y llevantamientu d'esi sector, el 8 de mayu de 1830 detener na islla pa pasar la nueche. Poco dempués del anochar unu de los marineros asustar al ver que dos grandes güeyos mirar fijamente dende la trupa maleza y corrió escontra los sos compañeros diciendo que viera al diañu!. Una gran risada contestó-y, siguida d'un disparu escontra los arbustos que baltó un gran uxu d'oreyes como cuernu.{{harvnp|King|1839|p=441}} == Bahía == ===Bahía Yendegaia=== {{AP|Badea Yendegaia}} Asitiada sobre la mariña sur de la islla Grande de Tierra del Fueu, llau norte de la canal Beagle. Ye una escelente badea que s'interna en direición NO. Tien 7 nmi de llongura por 1¾ d'anchu, arrodiada de cuetos altos, destacar el cuetu Les Pirámides de cerca de 1.300 metros d'altu. Defendida de los vientos predominantes del tercer y cuartu cuadrante. Ye fonda y llimpia, el so fondu ye de fango polo que ye un bien bon fondeadero pa tou tipu de naves. Tien dellos caletas: al fondu de la badea, caleta Ferrari, pa naves de menos de 100 mteros d'eslora y les caleta Contreras y Dos de Mayu solu pa buques pequeños. Esiste una estancia qu'esplota'l ganáu lanar, hai un aserradero. Puede llograse carne, lleña y agua a esgaya.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=195}} ===Badea Chica=== [https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Canal_Beagle_parte_central&action=edit&section=10 Mapa de la badea] Allugada 1 nmi al NE del puertu Almirante Saenz Valiente na mariña sur de la islla Grande de Tierra del Fueu. Ta empobinada de E-O con un sacu de 350 metros y una boca de 550 metros. Ye protexida de los vientos reinantes del 3° y 4° cuadrante.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=196,197}} ===Badea Lapataia=== {{AP|Badea Lapataia}} Alcontrada na mariña sur de la islla Grande de Tierra del Fueu y 7 nmi al este de la badea Yendegaia. Ye un ríu empobináu escontra l'oeste con un anchu de 4 cables na entrada y de 7½ cables al interior. Reconozse porque tien dos islles na so entrada, una d'elles ye un puexu de 105 metros d'altu con una pirámide de pidra nel so visu y la otra ye una islina ensin vexetación. Na badea hai delles balices. Hai dos bonos fondeaderos na badea. Les sos fondures varien ente los 25 y 31 metros d'agua con fondu de fango, arena y conchilla. Pa tomar la badea esisten tres paso que cuerren ente les dos islles de la entrada. Ta protexida de los vientos del 2° y 3° cuadrante, pero los vientos del 1° y 4° entren con fuercia. Hai un destacamentu de la prefeutura Arxentina.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=197,198}} == Canales == ===Canal Murray=== {{AP|Canal Murray}} Dixebra les islles Navarino y Hoste. Dexa l'accesu a la badea Nassau dende la canal Beagle.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=201}} == Puertos y caletas == ===Caleta Sonia=== [https://mapcarta.com/es/20086982 Mapa de la caleta] Asitiada al oriente de la punta Yamana na mariña sur de la islla Grande de Tierra del Fueu. El so meridianu coincide col de la caleta Awaiakirrh de la mariña norte de la islla Hoste. Ye bono de reconocer tantu pol faru de la punta Yamana como por un castru notable. El so fondeadero tien 16 metros d'agua con fondu de sable y fango; el tenedero ye exclente.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=194}} ===Caleta Ferrari=== [https://mapcarta.com/es/20124746 Mapa de la caleta] Allugada al fondu de la [[badea Yendegaia]], nella concéntrense toles instalaciones de la estancia Yendegaia. El fondeadero esta nel centru de la caleta en 12 metros d'agua, fondu de fango. Ye apoderáu namái pa naves de menos de 100 metros d'eslora.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=195}} ===Caleta Contreras=== [https://mapcarta.com/es/20133064 Mapa de la caleta] Alcontrada nel llau oeste de la badea Yendegaia, al sur de caleta Ferrari. Ye apoderáu namái pa buques pequeños. Ye abrigáu y llimpiu. Nel so accesu ta'l castru González.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=196}} ===Caleta Dos de Mayu=== [https://mapcarta.com/es/20130132 Mapa de la caleta] Emplazada na banda esti de la badea Yendegahía, a 2 nmi de la so boca. Ye un mal fondeadero por tar dafechu abiertu a los vientos reinantes. Aptu namái pa naves pequeñes qu'abastecen el destacamentu de Carabineros de Chile. La llende cola República Arxentina ta a namái 3½ nmi más al este, hai cuatro afitaos de fierro que lo señalen.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=196}} ===Puertu Almirante Saenz Valiente=== Asitiáu 1¾ nmi al este del finxu de llendes, en territoriu arxentín, el so sacu ta empobináu de E-O. y mide 1.000 metros por otros tantos 1.000 metros de boca. Ye llimpiu y fondu hasta mui cerca de la mariña. El fondeadero pa naves chiques queda al centru del puertu en 18 a 25 metros d'agua y fondu de sable y fango.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=196}} ===Caleta Awaiakirrh=== [https://mapcarta.com/es/20143848 Mapa de la caleta] Allugada na mariña norte de la península Dumas de la islla Hoste a 4 nmi al ESE de la punta Estrema de la islla Gordon. Reconocer por una gran mancha blanca qu'esiste nun ribayu del llau occidental de la so entrada. Arrodiada per altos montes que dexen un itsmo de solu 1.500 metros d'anchu que dixebra les agües de la canal Beagle de la ensenada Ponsonby, ensenada que ye visible dende un puntu altu de la caleta. La caleta ye abondo estrecha por un castru y un baxu qu'hai na so entrada. Ye apoderada como fondeadero d'emerxencia solo pa buques pequeños.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=199}} ===Caleta Perón=== [https://mapcarta.com/es/20098642 Mapa de la caleta] Asitiada sobre la mariña norte de la península Dumas de la islla Hoste les sos coordenaes son: L:54°55'00”&nbsp;S. G:68°33'00”&nbsp;W. Ye apoderada namái pa naves pequeñes. El fondeadero encamentáu ta dafechu abiertu a los vientos del 4° cuadrante polo que tien de considerase como un fondeadero ocasional.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=200}} ===Caleta Letier=== [https://mapcarta.com/es/20112300 Mapa de la caleta] Alcontrada en L:54°56'18”&nbsp;S. G:68°26'30”&nbsp;W. na mariña NE de la península Dumas de la islla Hoste. Abrir en direición E-O con un sacu de 800 metros y una boca de 350 metros. Ye apoderada pa naves pequeñes que pueden acoderase a tierra pa evitar el borneo. Tien dos fondeaderos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=200}} ===Caleta Ahuaia=== [https://mapcarta.com/es/20146372 Mapa de la caleta] Emplazada sobre la mariña NE de la península Dumas de la islla Hoste, les sos coordenaes son: L:54°56'42”&nbsp;S. G:68°25'48”&nbsp;W. Ye llimpia y fonda. Ufierta un bon fondeadero pa buques pequeños. Ta protexida de los vientos reinantes del 3° y 4° cuadrantes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=201}} ==Puntes== ===Punta Estrema=== {{VT|Brazu del Noroeste#Punta Estrema}} Ye l'estremu oriental de la islla Gordon. Bien baxa y montiega, angosta, ye como una cuña que da orixe a los brazos del Noroeste y del Suroeste de la canal Beagle.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=193,194}} ===Punta Yamana=== Asitiada na mariña sur de la islla Grande de Tierra del Fueu y a 3 nmi al este de la islla del Diañu. Tien un faru automáticu con personal de l'Armada de Chile.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=194}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} *{{cita llibru |apellíu=Institutu Hidrográficu |nome=Armada de Chile |enllaceautor=Institutu Hidrográficu Armada de Chile |títulu=Carreru de la Mariña de Chile Volume V|url= |fechaaccesu= |idioma=castellanu |otros= |edición=4 |añu=1958 |editor= |editorial=Institutu Hidrográficu del Armáu |allugamientu= |isbn= |capítulu= |páxina= |cita=}} *{{cita llibru |apellíu=King |nome=Phillip Parker |enllaceautor=Phillip Parker King |títulu=Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the first expedition, 1826-30, under the command of Captain P. Parker King, R.N., F.R.S. |url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F10.1&viewtype=text&pageseq=1 |fechaaccesu=2013 |idioma=Inglés |otros= |edición= |añu=1839 |editor=Robert FitzRoy |editorial=Henry Colburn |ubicación=Londres |isbn= |capítulu= |páxina= |cita=}} * {{Obra citada | last= FitzRoy | first= R | enllazautor=Phillip Parker King | añu= 1839 | editor-last= FitzRoy | editor-first= Robert | editor-link=Robert FitzRoy | títulu=Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the second expedition, 1831-36, under the command of Captain Robert Fitz-Roy, R.N. London: Henry Colburn. | place= | publication-place= London | publisher=Henry Colburn | volume=I | url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F10.2&viewtype=text&pageseq=1 }} * {{Obra citada | last= Chapman | first= Anne | enllazautor=Anne Chapman | añu= 2012 | títulu=Yaganes del cabu de Fornos. Alcuentru colos europeos antes y dempués de Darwin. | place= | publication-place= Santiago de Chile | publisher=Pehuén editores S.A. | volume= | url= }} *{{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Bibliografía adicional == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor =Isidoro Vázquez de Acuña García del Postigo | títulu =Historia Naval del Reinu de Chile 1520-1826 | añu =2004 | editorial = Imprenta Salesianos S.A. | id = 956-12-1664-7 }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.peakbagger.com/list.aspx?lid=15002 Mayor altor islles Sud América - sobre 1000 metros]. *{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=la canal_beagle_parque_nacional_alberto_de_agostini,88829104p Brazu del Noroeste - Parque nacional Agostini |2=http://cl.geoview.info/brazu_noroeste_de |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} {{Tradubot|Canal Beagle parte central}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur| ]] [[Categoría:Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] [[Categoría:Archipiélagu de Tierra del Fueu]] [[Categoría:Provincia de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Árees protexíes de la Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Parque nacional Alberto de Agostini]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] k9pj5nwbgjkv1eu7v9819eb5xpt0uwd Canal Concepción 0 164698 4501054 4500624 2026-06-21T07:36:59Z Limotecariu 735 4501054 wikitext text/x-wiki {{Ficha de cuerpu d'agua | nome = Canal Concepción | nome_orixinal = | mar_IHO = | semeya = | tamañu_foto = | pie_semeya = | locator_x = | locator_y = | mapa = Sur1.gif | tamañu_mapa = 250px | pie_mapa = Golfu de Penes Estrechu de Magallanes | locator_x_mapa = 80 | locator_y_mapa = 280 | mapa2 = SRTM-W75.66E72.00S51.00N50.00.IslaMadredeDios.png | tamañu_mapa2 = 250px | pie_mapa2 = Ver [[:m:commons:Atles_of_Chile/Clickable_map|Mapa de Chile]] | locator_x_mapa2 = 55 | locator_y_mapa2 = 55 | país = {{CHI}} | división_alministrativa = [[XII Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena|XII Rexón de Magallanes]] | subdivisión_alministrativa = [[Provincia d'Última Esperanza]] (comuña de [[Natales]]) | mar = [[Océanu Pacíficu]] | continente = [[América del Sur]] | archipiélago = | islla = [[islla Madre de Dios|Madre de Dios]], [[Islla Duque de York|Duque de York]], [[islla Doñes|Doñes]] y [[islla Llobos (Chile)|Llobos]] | ecorrexón = | mares_lindantes = | subdivisiones = | islles_interior = | ríos_drenados = | ciudaes_riberanes = | golfos_badees = | cabos = | accidentes = Canales [[Canal Wide|Wide]] y [[Canal Trinidad|Trinidá]] | superficie = | llargu = 90 km | anchu = 4,6 - 12 km | separación = | perímetro = | fondura_media = 100-400 m | volumen = | profundidad_máxima = | coor = | riolo1_nome = Ruta marítima | campu1 = [[Canales de la Patagonia]] | campu2_nome = | riolo2 = | campu3_nome = | riolo3 = | campu4_nome = | riolo4 = }} La '''canal Concepción'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten.</ref> ye una de les canales [[canales de la Patagonia]] principales, que cuerre en sentíu llonxitudinal y paralelu a la mariña continental de la [[Patagonia chilena]]. Ye la continuación escontra'l sur de la [[canal Wide]]. Dixebra les islles del [[archipiélago Madre de Dios]] de la mariña continental y de les islles [[islla Doñes|Doñes]] y Llobos pertenecientes al [[archipiélagu de Hanover]]. Alministrativamente, la canal y les sos riberes pertenecen a la comuña de [[Natales]], na [[provincia d'Última Esperanza]], dientro de la [[XII Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]].{{harvnp|Magallanes|2018}} El so nome deber al navegante español [[Pedro Sarmiento de Gamboa]] que saleó per primer vegada les sos agües un 7 d'avientu de 1579, viéspora de la festividá de la Inmaculada Concepción. Esta canal yera saleáu pol pueblu [[kawésqar]] dende hai aproximao unos 6.000 años hasta fines del sieglu {{sieglu|XX}}, pos habitaben nes sos costes. == Percorríu == [http://www.geonames.org/maps/google_-50.508_-74.993.html Mapa de la canal] Empieza pel norte frente a la [[islla Tópar]], onde la parte sur de la islla queda encarrerada coles [[islles Arthur]] y termina al sur na alliniación del [[cabu Ladrillero]] cola parte suroeste de la [[islla Doñes]], desaguando na [[badea Salvación]] del océanu Pacíficu. Puede estremase en dos seiciones: la parte norte que flúi ente'l continente y la [[islla Madre de Dios]] por 27 [[nmi]] y la parte sur que mientres 21 nmi cuerre ente les islles [[islla Doñes|Doñes]] y Llobos y la [[islla Duque de York]]. La so direición xeneral ye NNE al SSO; la so llongura total ye d'aproximao unes 48 milles marines y el so anchu varia ente 2½ y 6½ milles marines. Les sos agües son bien fondes, ente los 100 y 400 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=235,373}} == Xeoloxía y orografía == La vera occidental de la canal ta formada pola mariña oriental de les islla [[Islla Madre de Dios|Madre de Dios]], na parte norte, y de la [[islla Duque de York]], al sur; ente dambes islles ta l'angostu [[canal Oeste]], que comunica col Pacíficu. La ribera oriental ta menos definida, empezando nel estremu nordés pola península Wilcok, de la mariña continental y siguiendo en direición SSO poles pequeña islla [[Islla Jorge (Chile)|Jorge]] y [[Islla Canning|Canning]]. Sigue depués el [[canal Andrés]], la mariña occidental de la [[islla Figueroa]] y un gran enanche, l'entamu de la [[canal Inocentes]]; acaba esta ribera nel estremu suroeste cola mariña de la [[islla Doñes]], onde la canal abrir al Pacíficu. Les riberes de la canal son abruptas y montascoses, tien cuetos de más de 700 metros d'altor. Escontra dambos bandes abren esteros y ensenaes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=235,236}} == Navegación == La corriente de fluxu vien dende'l sur escontra'l norte, la de refluxu o vaciante nel sentíu opuestu. Elles abasnen los témpanos al debalu que baxen de los aventexos, especialmente na seronda ya iviernu. Estos témpanos representen un peligru pa la navegación, especialmente de nueche.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=373,374}} === Señalización marítima === Na so ruta esisten dellos faros y boyes. Na so parte norte escontra'l poniente atopen los cascos náufragos de les naves ''Cachapoal'' y ''Ponderosa''.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=373,374}} == Descripción mariña oeste == === Islla Tópar === {{VT|Canal Wide#Islla Tópar}} [http://www.geonames.org/maps/google_-50.097_-74.71.html Mapa de la isla] Asitiada 1½ nmi al SSO del cabu Somerset de la [[islla Wellington]] na entrada oriental de la [[canal Trinidad]] estremándola nos pasos [[Pasu Brassey|Brassey]] y [[Pasu Caffin|Caffin]]. Tien un altor de 658 metros. Ye montiega hasta los 240 metros d'altu col so cume de roca desnuda y plana. A media milla de la so mariña sureste atopen los castros Moreton que marquen l'estremu sur de la [[canal Wide]] y entamu de la canal Concepción. Nel so estremu NE, na punta Sunbeam, hai instaláu un faru automáticu. Les sos costes tán llibres de petones.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=136,216,217}} === Pasu Caffin === {{VT|Canal Trinidad#Paso Caffin}} [http://www.geonames.org/maps/google_-50.123_-74.771.html Mapa del pasu] Formar ente la mariña NE de la [[islla Madre de Dios]] y el llau SO de la [[islla Tópar]]. Tien 3 [[nmi]] de llargu y 1½ nmi d'anchu. Nel centru hai fondures ente los 58 y los 388 metros. Xune la [[canal Trinidad]] cola canal Concepción.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=177,219}} === Islla Madre de Dios === {{AP|Islla Madre de Dios}} [https://www.geonames.org/3881051/isla-madre-de-dios.html Mapa de la isla] Alcontrada frente al océanu Pacíficu estiéndese 28 [[nmi]] en direición N-S y 25 milles nel so sector más anchu. Montascosa. Ta quebrada por fondes ensenaes. La islla tien les siguientes llendes: al norte, la [[canal Trinidad]] que la dixebra de les [[Islla Mornington (Chile)|islles Mornington]] y [[Islla Wellington|Wellington]], al este la canal Concepción, al sur la [[canal Oeste]] que la dixebra de la [[islla Duque de York]] y al oeste l'[[océanu Pacíficu]]. En 2006 nuna de los sos covarones atopáronse [[pintures rupestres]] efectuaes pola cultura [[kawésqar]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=176-178,240}} === Badea Tom === [https://www.geonames.org/3869670/bahia-tom.html Mapa de la badea] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son: {{coord|50|11|S|74|49|W}}. Nella atopen dellos surgideros onde nun lleguen los fuertes vientos qu'azoten la zona cuando hai torbonada. Con bon tiempu puede ser reconocida pel monte Brombley de 330 metros d'altu y el cuetu Clemente, pero la meyor reconocencia ye'l faru islla Stratford instaláu nel estremu sur de la islla Stratford. Los surgideros más conocíos de la badea son el ríu Henderson y los fondeaderos Tizard, Tom y el puertu Señoret. El vientu tien una influencia notable nes marees de la badea.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=242-244}} === Islla Drummond Hai === [https://www.geonames.org/3892183/isla-drummond-hai.html Mapa de la isla] Allugada al sur del ríu Temple. Tien forma triangular. El llau norte ye la ribera sur del ríu Temple tien 4 [[nmi]] de llargu, el llau este qu'enfrenta a la canal Concepción 3 nmi de llargu y el llau suroeste qu'enfrenta'l llau norte de la [[ensenada Molyneux]] tien 4,75 nmi de llargu. Nel sector esti hai un cume de 304 metros y otra de 407 metros al norte y sur respeutivamente. Na so parte central hai un cuetu de 440 metros d'altor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=245}} === Ensenada Molyneux === [https://www.geonames.org/3879542/seno-molyneaux.html Mapa de la ensenada] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son {{coord|50|18|S|74|52|W}}. Formar ente les islles [[Islla Drummond Hai|Drummond Hai]] y [[Islla Anafur|Anafur]]. El fondu del sacu comunicar cola canal Concepción por aciu'l ríu Temple de 5 nmi de llargu, una canal llibre de peligros que flúi pel llau oeste de la islla Drumond Hai; y la so ribera sur xunir a la canal Oeste por aciu la canal Grove de 15 nmi de llargu. Na entrada de la ensenada, sobre la mariña de la islla Drummond Hai, fórmase puertu Molyneux. En Caleta de la Tierra atopen los cascos de les naves ''Cachapoal'' y ''Ponderosa''.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=245}} === Islla Anafur === [https://www.geonames.org/3873874/isla-anafur.html Mapa de la isla] Asitiada al SO de la [[ensenada Molyneux]]. Tien 9½ [[nmi]] de llongura en direición NE-SO y un anchu mediu de 4 nmi a 90°. Ta dixebrada de la [[islla Madre de Dios]] pela [[canal Grove]] y pola ensenada Monteith de les islles [[Islla Caracciolo|Caracciolo]] y [[Islla Escribano|Escribano]]. Na so mariña este abre badea Walker.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=248}} === Islla Focicu de Caimán === [https://www.geonames.org/3887989/isla-focico-de-caiman.html Mapa de la isla] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son {{coord|50|25|S|74|58|W}}. Allugada al nordeste de la islla Escribano dixebraes po la ensenada Landslip y cerca de la punta SE de la [[islla Anafur]] de la que la dixebra un enrío bien estrechu y puerco non aptu pa la navegación de nengún tipu d'embarcación. Tien 2 [[nmi]] de llongura en direición N-S por 1 nmi d'anchu a 90°. Ye montascosa. Tien un visu cónicu de 363 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=249}} === Canal Oeste === {{AP|Canal Oeste}} [https://www.geonames.org/3878351/canal-oeste.html Mapa de la canal] La orientación media de la canal ye 105º-285º y la so llongura ye de 17 milles. L'anchu varia ente ½ y 3 milles. La boca occidental queda en {{coord|50|28|S|75|28|W}} ente'l cabu North Head d'[[islla Tarlton]] y la punta Sur d'[[islla Duque de York]]. La boca oriental ta en {{coord|50|29.5|S|75|03|W}} ente'l cabu Saboya na so ribera norte y punta Anunciada n'islla Duque de York.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=178,250,367,391}} === Islla Duque de York === {{AP|Islla Duque de York}} Alcontrada frente al océanu Pacíficu ye de forma irregular, tien una llongura de 20 milles de N a S y el so anchu varia ente 15 y 6 milles. Les sos llendes son: al norte la [[canal Oeste]], que les sos agües dixebrar de la [[islla Madre de Dios]], al este la canal Concepción que la dixebra de les islles [[Islla Inocentes|Inocentes]], Llobos y [[Islla Doñes|Doñes]], al oeste y el sur, l'océanu Pacíficu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=177,252,368}} === Cabu Ladrillero === Según el [[Carreru]] les sos coordenaes son {{coord|50|48|S|75|19|W}}. Ye l'estremu sur de la [[islla Duque de York]]. La so alliniación col estremu sur de la [[islla Doñes]] señala la entrada sur de la canal Concepción.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=255,372}} == Descripción mariña esta Islles Arthur === Son dos islles pequeñes asitiaes nel llau sur de la entrada al ríu Lecky cuasi pegaes a la mariña continental. La enfilación d'elles col estremu sur de la [[islla Tópar]] marca l'entamu norte de la canal Concepción y términu sur de la [[canal Wide]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=236}} === Islla Jorge === Allugada 1 [[nmi]] al SO del cabu Clanricarde de la mariña continental dixebrada po la ensenada Tres Cerros. Mide 3 nmi en direición E-O por 2 nmi N-S. La so parte norte ye baxa con una llomba de 244 metros d'altu. Nel sector hai un cuetu redondu de 609 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=236}} === Islla Canning === Asitiada 1 nmi al sur de la [[islla Jorge (Chile)|islla Jorge]]. Mide 2¼ nmi en direición N-S por 7 nmi de E-O. Ye d'altor moderáu. La canal que la dixebra de la islla Jorge ta semáu de roques y castros. El llau sur de la islla ye la ribera noroccidental de la [[canal Andrés]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=237}} === Canal Andrés === Empieza na canal Concepción fluyendo ente les islles [[islla Canning|Canning]] y [[Islla Figueroa|Figueroa]]. La so direición inicial ye escontra l'este por 9½ [[nmi]] puntu en que xira en direición sureste por 10 nmi llugar nel que s'abrir la ensenada Fuentes en direición norte por 8 nmi, el ríu Andrés en direición xeneral este por 18 nmi y en que la so medianía abre la ensenada Guillard, en direición noreste por 9 nmi y la canal Pitt que flúi en direición sur por 28 nmi hasta desaguar nel ríu Peel.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=237,240}} === Islla Figueroa === [https://www.geonames.org/3889515/isla-figueroa.html Mapa de la isla] Atópase 2 nmi al sur de la [[islla Canning]]. Mide 11 [[nmi]] en sentíu NE-SO por 10 nmi en direición O-E. Montascosa. Pel norte cuerre la [[canal Andrés]], pol SE la canal Artillería, pol SO la [[canal Inocentes]] y pel oeste cola canal Concepción. Nel sector norte atopa'l picu Downfall de 660 metros d'altor y al centru de la isla'l picu Singular de 933 metros. Na so mariña oeste atopen les badees Hugh, Eardley y Wilmont.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=246}} === Canal Inocentes === {{AP|Canal Inocentes}} [https://www.geonames.org/3887168/canal-inocentes.html Mapa de la canal] Empieza na enfilación de la punta Tapering de la [[islla Figueroa]] cola parte norte de la [[islla Inocentes]] en {{coord|50|29.5|S|74|52.1|W}} y termina na entrada norte de l'[[angostura Guía]] en {{coord|50|44|S|74|31.5|W}}. La so direición ye NO al SE y tien una llongura de 18 milles marines.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=255}} === Islla Inocentes === [https://www.geonames.org/3887167/isla-inocentes.html Mapa de la isla] Les sos coordenaes según el Carreru son {{coord|50|32|S|74|51|W}}. Asitiada na unión de les canales Concepción ya Inocentes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=251,258}} === Islla Doñes === {{AP|Islla Doñes}} Pertenez al [[archipiélagu de Hanover]], mide 11 milles de N-S por 4,5 milles nel so mayor anchu. Les sos llendes son: al norte y al oeste la canal Concepción que la dixebra de la [[islla Duque de York]], al este la canal Rayo que la dixebra de la islla Farrel y al sur les agües de la [[badea Salvación]] nel océanu Pacíficu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=251,372,373}} === Badea Salvación === Formada ente la mariña sur de la [[islla Doñes]], la mariña oeste de la [[islla Hanover]] y la mariña norte de les islles Arístides y Solar. Ye una ensenada grande abierta a los vientos del oeste y semada de roques, estorbises, roqueríos y rompientes. Nun tien d'utilizar se pa la navegación de la canal Rayo a la canal Santa.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=374,404}}. == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} == Notes == {{llistaref|group="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == * [http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-94467.html Pedro Sarmiento de Gamboa ] * [http://www.memoriachilena.cl/602/w3-article-8387.html Viaxe al Estrechu de Magallanes pol capitán Pedro Sarmiento de Gamboa] * {{Enllaz rotu|1=Biografía de Pedro Sarmiento de Gamboa - Biblioteca Cervantes. |2=http://www.cervantesvirtual.com/bib/portal/esploradores/pcuartonivel.jsp?conten=esploradores&pagina=viaxeros2_pedrosarmiento.jsp&tit3=1579,+Pedro+Sarmiento+de+Gamboa |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Canal Concepción}} [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Árees protexíes de la Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Parque nacional Alberto de Agostini]] 0ihlp372azwfy7l1wgvfz63gk5faxwv Canal Picton 0 164707 4501066 4500560 2026-06-21T08:00:07Z Limotecariu 735 4501066 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} {{AP|Canales de la Patagonia}} La '''canal Picton'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten.</ref> ta asitiáu nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]], al sur del [[golfu de Penas]], ye una de les canales [[canales de la Patagonia]] secundarios de la [[Patagonia chilena]]. Alministrativamente pertenez a la provincia [[Provincia d'Última Esperanza|Última Esperanza]] de la [[XII Rexón de Magallanes y l'Antártica Chilena]].{{harvnp|Magallanes|2018}} Dende hai aproximao 6.000 años les sos mariñes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu {{Sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu. == Percorríu == [http://www.geonames.org/maps/google_-49.883_-75.132.html Mapa de la canal] La canal empieza pel norte en {{coord|49|18|05|S|75|30|04|W|type:}} ente l'estremu NO de la [[península Wharton]] y les [[rompientes Stortebecker]]. El so estremu sur ta en {{coord|49|54|05|S|75|07|01|W|type:}} ente la islla Memphis y la [[punta Sakkarah]]. La so direición xeneral ye SSE y tien una llongura de 38 [[nmi]] y el so anchu mediu ye de 1 milla marina. Na mariña del llau este de la canal esisten una infinidá d'ensenaes que s'internen na península Wharton. Ye navegable en tola so estensión por naves que tengan menos de 7,60 metros de caláu y tienen de faelo colos servicios d'un [[práuticu]]. Tien De tenese procuru nel so estremu norte onde s'alluga'l baxu Picton, sitiu nel qu'en 1917 varóse y perdió el tresporte ''Casma'' de l'[[Armada de Chile]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=206}} == Xeoloxía y orografía == El llau este de la canal ta formáu pola mariña de la [[península Wharton]] de la [[islla Wellington]], na que sobresal el monte Spite-Berg de 798 metros d'altor. El so llau occidental ta conformáu poles mariñes de les islles [[Islla Kalau|Kalau]], [[Islla Taggart|Taggart]], Merín y [[islla Mornington (Chile)|Mornington]]. La islla Kalau ye baxa. Na islla Taggart esisten el monte del mesmu nome y el Mac Donald, dambos so los 200 metros d'altor. La islla Mornington ye montiega y montascosa con cumes que lleguen a los 722 metros d'altor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=206}} == Climatoloxía == {{AP|Clima de Chile}} La rexón ye afeutada de cutio por vientos del oeste y pol pasu frecuente de sistemes fronteros. Estos sistemes fronteros xenerar na llatitú 60° S, zona na que conflúin mases d'aire subtropical y mases d'aire polar creando una petrina de baxes presiones que forma los sistemes fronteros. Esta área tien un [[clima]] que se conoz como “templáu fríu lluviosu” que s'estiende dende la parte sur de la [[X Rexón de Los Lagos]] hasta'l [[estrechu de Magallanes]]. Equí rexístrense les máximes cantidaes de precipitaciones, en [[islla Guarello]] algamáronse hasta 9.000 mm añales. La nubosidad atmosférica ye alta, los díes estenos son escasos. L'amplitú térmica ye amenorgada, la oscilación añal ye d'aproximao 4° C con una temperatura medio de 9&nbsp;°C. Bastia mientres tol añu siendo más lluviosu escontra la seronda. Esisten solu dos estaciones: branu ya iviernu. El branu empieza en setiembre y los vientos empiecen a ronden del NO al SO. Los díes empieza a ser más llargos y n'ochobre pueden haber dellos díes estenos. Nos meses d'avientu, xineru y febreru los vientos yá soplen cuasi puramente del SO con gran intensidá. Les agües, nesta estación, son frecuentes pero non tan persistentes como nel iviernu y preséntense so la forma de fuertes y bayurosos bastios. La meyor dómina del añu ye la que va de febreru a abril. En mayu reparen braveces de mar que traen muncha marexada. En mayu cayen les primera nevazones les que siguen mientres tol iviernu. Les nevazones dacuando son tan trupes que la visibilidá vese amenorgada a non más de 100 metros. El vientu rondó al NO. Los meses de xunu y xunetu considérense los peores del añu. El mal tiempu ye l'estáu normal de la rexón, el bon tiempu ye un accidente transitoriu Na mayoría de les ensenaes, esteros y canales les tierres altes faen camudar la direición del vientu verdaderu. El vientu tiende a soplar a lo llargo de les canales, siguiendo la so direición y escontra baxo nos valles. Nos puertos y fondeaderos que s'atopen a sotaventu de les tierres altes, cuando los bastios que soplen polo alto atopen quebraes o valles, baxen por ellos en forma repentina y violenta, a estos bastios conózse-yos como [[Williwaw|“williwaws”]]. El vientu dominante en tola zona según el mes ye: xineru del NO – febreru del O – marzu y abril del O – mayu ronda al S – xunu camuda al SO – xunetu y agostu ente l'O al SO – setiembre del E y del N – ochobre del O – payares del O al NO y n'avientu del ONO. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=39-46}} == Flora y fauna == Nes fasteres y fondalaes de los cuetos crez un monte tupiu que s'afirma nes fiendes de les roques, los árboles enxaréyense unos con otros. De normal nun se desenvuelven sobre los 50 metros sobre'l nivel del mar, pero onde ta abellugáu del vientu dominante xube hasta los 200 y 300 metros sobre dichu nivel. Sobre la roca desnuda reparar una formación esponxosa sobre la cual crecen [[líquen]]es y [[mofu|mofos]] dende los cualos surde l'agua a la menor presión que s'exerza sobre la so superficie. Dellos árboles son l'[[Fagus|haya]], el [[tepú]] y el [[Drimys winteri|canelu]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} El reinu animal ye bien amenorgáu, pueden atopase el [[foín]] y dalgunos [[royedor|royedores]]. Hai [[llobu|llobos]] y [[llondra|llondres]]. Ente les aves terrestre y acuáticu podemos atopar el [[martín pescador]], el [[Curaeus curaeus|tordu]], el [[malvís]], el [[cisne]], el [[coríu]], el [[pingüín]], el [[Chloephaga poliocephala|canquén]], la [[gavilueta]] y el [[Tachyeres pteneres|quetro]] o coríu a vapor. Ente los pexes atopen el [[Centropomidae|róbalo]], el [[Odontesthes regia|pejerrey]], el [[Malacanthidae|blancucu]] y la [[vieya]]. Ente los mariscos hai [[Lithodes santolla|centolles]], [[Callinectes sapidus|jaibas]], [[Erinaceinae|corpuspinos]] y [[Mytilidae|choros]]{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=39}} == Economía == Namái s'atoparon minerales de [[piedra caliar]] na [[islla Guarello]] el que ye estrayíu y embarcáu pola [[Compañía d'Aceru del Pacíficu]] y de [[mármol]] na [[islla Diego de Almagro]]. La [[ensenada Última Esperanza]] pola bona calidá de les sos camperes ye la única parte d'esta rexón onde se desenvolvió con escelente resultáu la crianza de ganáu corderuno, lo qu'anició industries de carnes frigorizadas, graserías y esportación de llanes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} == Historia == A cuntar de 1520, col descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]], poques rexones fueron tan esploraes como la de les [[canales de la Patagonia]]. Nes cartes antigües la rexón de la Patagonia, ente los paralelos 48° y 50° Sur, apaecía ocupada cuasi puramente por una gran islla denominada “Campana” separada del continente pela canal de la nación Calén”, nación que se supunxo esistió hasta'l sieglu {{sieglu|XVIII}} ente los paralelos 48° y 49° de latitud sur. Dende mediaos del sieglu {{sieglu|XX}} eses canales son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses mariñes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos mariñes fueron percorríes polos [[kawésqar]], indíxenes, nómades canoeros. Hai dos hipótesis sobre la so llegada a los llugares de poblamientu. Una, que procedíen del norte siguiendo la ruta de les [[canales de Chiloé]] y que travesaron escontra'l sur cruciando l'[[ismu d'Ofqui]]. La otra ye que procedíen dende'l sur y qu'al traviés d'un procesu de colonización y tresformamientu de poblaciones cazadores terrestres, procedentes de la Patagonia Oriental, poblaron les islles del estrechu de Magallanes y xubieron poles canales de la Patagonia hasta'l [[golfu de Penas]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente aniquiláu pola aición del home blancu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=25,39}} == Descripción mariña oeste == === Roques Vorposten === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.383_-75.683.html Mapa de les roques] Asitiaes nel llau SO del [[golfu Ladrillero]], formen parte del estremu norte del [[archipiélagu North]]. Son dellos castros y roques qu'ocupen un espaciu de mar de 4 [[nmi]] en direición NO-SE. El sector ente estes roques y les islles [[Islla Kalau|Kalau]] y [[Islla Taggart|Taggart]] ta semáu de roques y estorbises. La mar quebra namái dacuando nelles.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=174,206,207}} === Rompientes Stortebecker === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.331_-75.536.html Mapa de les rompientes] Les sos coordenaes según el Carreru son {{coord|49|20|S|75|33|W}}. Allugaes nel sector sureste del [[golfu Ladrillero]] y nel sector oeste de la entrada norte a la [[canal Ladrillero]]. Tán a 6 nmi a la ENE de les [[roques Vorposten]] y a 3½ nmi de la [[punta Welcker]], estremu NO de la [[península Wharton]]. La mar quebra namái dacuando nelles.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=174,206,207}} === Islla Kalau === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.407_-75.501.html Mapa de la isla] {{AP|Islla Kalau}} Allugada na parte NO del [[archipiélagu North]]. Xunto cola [[islla Taggart]] son les más grandes del archipiélagu. Tien 4 [[nmi]] de llongura en direición NO-SE. Al norte llenda col [[golfu Ladrillero]], pel este cuerre la canal Picton que la dixebra de la [[península Wharton]], pel sur, un enrío ensin nome dixebrar de la islla Taggart y pel oeste bañar l'[[océanu Pacíficu]]. Na so parte NO álzase'l cuetu Kalau y na so parte SE'l cuetu Niple. Con tiempu claro ye visible dende 10 nmi y ye un escelente puntu de reconocencia de la entrada al golfu Ladrillero y a la canal Picton.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=174,206,207}} === Islla Taggart === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.468_-75.481.html Mapa de la isla] {{VT|Islla Taggart}} Asitiada al sur de la [[islla Kalau]], ye la más grande del [[archipiélagu North]]. Mide 6,5 [[nmi]] na so exa más llarga NO-SE. Al norte llenda con un enrío ensin nome que lu dixebra de la islla Kalau, al este cola canal Picton que la dixebra de la [[islla Wellington]], al sur cola [[canal Miramar]] que la dixebra de la [[Islla Mornington (Chile)|islla Mornington]] y pel oeste col [[océanu Pacíficu]]. Nel so estremu NE álzase'l monte Taggart y nel so estremu S el monte Mac Donald. Les sos mariñes son puerques y despiden roques y rompientes hasta cuasi 6 nmi escontra fuera. Nel sector operen embarcaciones lloberes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=174,208}} === Pasu Picton === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.408_-75.441.html Mapa del pasu] Fórmase 6 nmi al sur de la entrada norte de la canal Picton. L'anchu navegable ye de 1½ cables con una fondura máxima de 10 metros que baxa hasta 9 metros. Con vientos fuertes del NO y W llevantar nel pasu mar gruesa, cuando soplen estos vientos, nun tien de ser saleáu por naves que calen más de 7,60 metros. L'amplitú de la marea en sicigias algama los 1,70 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=208}} === Canal Miramar === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.53_-75.487.html Mapa de la canal] Dixebra la parte sur de la [[islla Taggart]] de la mariña norte de la [[Islla Mornington (Chile)|islla Mornington]]. Tien una llongura de 9 [[nmi]] por un anchu mediu de solu 400 metros. Puede ser saleáu por goletes pequeñes y siempres que se tenga a bordu un práuticu local. Xune la canal Picton col [[océanu Pacíficu]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=175,210}} === Islla Mornington === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.696_-75.36.html Mapa de la isla] {{VT|Islla Mornington (Chile)}} Asitiada al sur de la [[islla Taggart]] y separada d'esta pela [[canal Miramar]]. Empobinada en direición xeneral NNO-SSE tien 22½ [[nmi]] de llongura nesa direición por 14 nmi de mayor anchu. Ye de forma irregular. Pel llau este cuerre la canal Picton que la dixebra de la [[islla Wellington]], pel sur la [[canal Trinidad]] dixebrar de la [[islla Madre de Dios]] y pel oeste bañar l'[[océanu Pacíficu]]. Ye baxa nel centru aumentando'l so altor progresivamente escontra'l norte y el sur. Na so parte norte ta'l cuetu Taro de 300 metros d'altu. Nel llau oeste'l picu Spartan de 518 metros, nel sector sureste los montes Nares y MacLear de 484 metros, el picu Picton de 630 metros y el monte Gamboa de 484 metros, na parte sur el monte Caldarudu y nel estremu suroeste'l monte Corsu de 554 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=175,210}} === Puertu Nuevu === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.605_-75.389.html Mapa del puertu] Asitiáu na mariña norte de la [[Islla Mornington (Chile)|islla Mornington]] na ribera sur de la [[canal Miramar]], el so sacu tien direición SE. El so accesu dende la canal Picton ye más claru. El puertu ye grande y les sos veres totalmente llimpies. Les mariñes tienen llombes de 40 a 100 metros d'altu; al fondu hai un cuetu, pico Suerte, de 250 metros d'altu. Bon fondeadero de fango en 27 metros d'agua. Puede faese agua de delles cascaes. Pa entrar al puertu encamiéntase l'usu d'un práuticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=211}} === Ríu Payne === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.681_-75.286.html Mapa del ríu] Asitiáu nel sector central de la mariña oriental de la [[islla Wellington]]. Abrir en direición SO. N'el so boca atopa'l puertu Payne de tamañu abondu pa recibir naves de porte moderáu. El ríu ye bien pintorescu porque tien cuetos de distintos altores. Ye bien baxu, solo aptu pa embarcaciones menores. Los montes son tupios colos árboles comunes de la zona. Hai [[murtilla]] y [[Berberis microphylla|calafate]]. Peces a esgaya, especialmente [[Róbalo patagónico|róbalos]]. Hai mariscos y caza.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=212}} === Punta Sakkarah === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.896_-75.156.html Mapa de la punta] Ye l'estremu SE de la [[Islla Mornington (Chile)|islla Mornington]]. Al SO de la punta y a ¼ [[nmi]] atópense les islles Ramsés de solu 45 metros d'altu. La enfilación de Sakkarah cola punta Wilson de la islla Memphis señala la entrada sur de la canal Picton.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=214}} == Descripción mariña esta Península Wharton === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.329_-75.371.html Mapa de la península] Ye la parte SO de la [[islla Wellington]]. Tien una llongura de 40 [[nmi]] en direición xeneral NNO-SSE por un anchu máximu de 9 nmi. Estender dende la [[canal Ladrillero]] pel norte hasta la [[canal Trinidad]] pel sur. Pel so llau nordés cuerre'l ríu Desengaño, pel este'l brazu del Norte, pel sur la canal Trinidá y pel llau oeste la canal Picton. La so parte norte ye montascosa sector nel que s'alcen los montes Wotan y Spite-Berg. La so mariña occidental ye bien quebrada y tien delles ensenaes y esteros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=174,186,203,205}} === Punta Welcker === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.312_-75.448.html Mapa de la punta] Ye l'estremu NO de la [[península Wharton]]. la mariña que la arrodia ye puerca hasta 1 nmi escontra fuera. Nel sector interior de la península alza'l monte Wotan.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=206}} === So Picton === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.408_-75.441.html Mapa del baxu] Asitiáu a 6 nmi al sur de la [[punta Welcker]] de la [[islla Wellington]]. Esprender dende la mariña oeste de la [[península Wharton]]. Tien 1 [[nmi]] d'estensión avanzando 4 a 6 cables escontra'l centru de la canal. Nel veril esterior se sondan 9 a 7 metros. Nel puntu que se perdió'l tresporte ''Casma'' de l'[[Armada de Chile]] se sondan namái 6 metros d'agua.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=207}} === Ensenada Eversfield === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.48_-75.244.html Mapa de la ensenada] Tien trés entraes, llimpies y fondes. Empobináu escontra'l NE, tien 8½ [[nmi]] de llargu. Les mariñes que la llinden son de 250 a 400 metros d'altu. Nun ufierta surgideros. Na so mariña norte abre la canal Eugenio de 3 nmi de llongura que la comunica col ríu Marzo. Na mariña sur abre la canal Carlos que lo comunica cola [[ensenada Artillería]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=209}} === Ensenada Artillería === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.56_-75.247.html Mapa de la ensenada] Abre 5½ [[nmi]] al sur de la [[enseanda Eversfield]]. Les sos mariñes alzar hasta 300 metros. Les sos agües son llimpies y fondes. Na so entrada hai cinco castros. Ta empobináu escontra'l NE y tien una llongura de 8½ nmi y un anchu mediu de 1 nmi. Pola so fondura nun ufierta fondeaderos. Ta comunicáu cola ensenada Eversfield pola canal Carlos. Hai abondosos árboles tales como [[ciprés]], [[carbayu]], [[tepú]], etc.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=210}} === Badea Beresford === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.627_-75.261.html Mapa de la badea] Allugada 2½ [[nmi]] al sur de la [[ensenada Artillería]]. Tien una estensión d'una milla cuadrada. Na so parte norte atopa'l puertu Beresford d'una fondura variable ente 12 y 15 metros. Na badea hai árboles rexonales de distintos tipos. Nel sector oriental abrir en direición NE el ríu llamáu brazu esquierdu Beresford que tien 6 nmi de llargu y nel so sector abre la ensenada Cook de 3½ nmi de llargu. Los cuetos qu'arrodien la badea y los río son serrapatosos y de unos 350 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=211}} === Ensenada Petley === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.757_-75.15.html Mapa dela ensenada] Formada per un brazu de 2 nmi de llongura por 350 metros d'anchu. Ye bien baxa; na entrada tien 124 metros que mengüen rápido a midida que avánzase nella, llegando a los 58 metros no fondero del so sacu. Arrodiada de montes serrapatosos de 500 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=213}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} == Notes == {{llistaref|group="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{cita llibru | autor =Incafo, S.A. | títulu =Chile y los sos parques nacionales | añu =1982 | editorial = Madrid - España - La Naturaleza n'Iberoamérica | id =84-85389-35-2 }} * {{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} * [https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] * {{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. * [https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] * [http://www.mardechile.cl/index.php?option=com_content&task=view&id=449&Itemid=0 Portal de los Siete Mares]. {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Canal Picton}} [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Golfos y badees]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Árees protexíes de la Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Parque nacional Alberto de Agostini]] ptfvglxqzb8hksungmv7r3fjvzfhpoo Canal Trinidad 0 164709 4501074 4500593 2026-06-21T08:07:59Z Limotecariu 735 4501074 wikitext text/x-wiki {{Xeografía}} La '''canal Trinidad'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten.</ref> ta asitiada nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]], al sur del [[golfu de Penas]], ye una de les canales [[canales de la Patagonia]] secundarios de la [[Patagonia chilena]]. Esta canal ufierta una salida más favorable a les naves que se dirixen al [[océanu Pacíficu]] cuando la salida del [[estrechu de Magallanes]] nun puede emplegase con ventaya. Alministrativamente pertenez a la provincia [[Provincia d'Última Esperanza|Última Esperanza]] de la [[XII Rexón de Magallanes y l'Antártica Chilena]].{{harvnp|Magallanes|2018}} Dende hai aproximao 6.000 años les sos costes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu. == Allugamientu == [http://www.geonames.org/maps/google_-49.902_-75.402.html Mapa de la canal] Empieza pel so llau oeste, abiertu al océanu Pacíficu, nun puntu allugáu a la corte del cabu Primeru, nel estremu de la península Corsu de la [[Islla Mornington (Chile)|islla Mornington]] ({{coord|49|57|02|S|75|36|05|W|type:}}) y termina pol oriente nel [[pasu Caffin]] ({{coord|50|09|04|S|74|44|05|W|type:}}). Tien 38 milles de llargu, ye fondu y llimpiu, navegable por tou tipu de naves. Ye una bona alternativa pa naves que nun deseyen enfrentar los temporales y mar gruesa de la boca occidental del [[estrechu de Magallanes]] que s'atopa 160 milles más al sur y tamién p'aquelles que deseyen evitar posibles atrasos nel encruz de l'[[Angostura Inglesa]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=177,215}} == Xeoloxía y orografía == Nel pasáu produció un fundimientu del territoriu provocáu pol alcuentru, frente a la [[península de Taitao]], de tres plaques tectóniques: la de [[Placa de Naza|Naza]] y l'[[Placa Antártica|Antártica]] que se mueven escontra l'este, y la [[Placa Suramericana|Suramericana]] que se mueve escontra l'oeste. Esta situación causó un bultable fundimientu del cantu de la placa Suramericana baxando los suelos al so nivel actual, lo que puede comprobase pola fragmentación del territoriu y la penetración del mar nos llugares fundíos, surdiendo gran cantidá d'islles. Data de la [[Era Terciaria|dómina terciaria]]; y ye productu de la mesma causa xeolóxica que fizo apaecer primero'l cordal de la Mariña y depués la de los Andes. Na [[Edá del Xelu|edá glacial]], tomó'l so aspeutu actual siendo la continuación escontra'l sur de la [[Cordal de la Mariña (Pacíficu Sur)|cordal de la Mariña]]. Ye d'orixe [[ígneu]] pola clase de roca que la constitúi y pol so relieve aspru ya irregular, característicu de les cadenes d'erupción.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=25,39}} Les tierres de la mariña norte de la canal, formada poles islla [[islla Wellington|Wellington]] y [[Islla Mornington (Chile)|Mornington]] son baxes y nelles hai dellos bonos fondeaderos, tales como [[puertu Charrúa]] y [[puertu Alert]]. La mariña sur conformada pola mariña de la [[islla Madre de Dios]] tien cuetos serrapatosos de color gris por cuenta de la [[Caliar|piedra caliar]], los qu'a la primer vista paecen tar cubiertos por nieve. Nella hai dellos esteros, la mayoría fondos. La corriente de fluxu (llena) cuerre escontra l'este y la de refluxu (vaciante) escontra l'oeste. El cambéu de corriente depende de los vientos reinantes. La corriente tira de normal a razón de media milla per hora, sacante nos pasos [[Pasu Caffin|Caffin]] y [[Pasu Brassey|Brassey]] en qu'aumenta a unu y mediu nuedos. La canal cunta con faros automáticos y balices como ayudes al navegación comercial.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=37,38,177,215}} == Climatoloxía == {{AP|Clima de Chile}} La rexón ye afeutada de cutio por [[vientu|vientos]] del oeste y pol pasu frecuente de sistemes fronteros. Estos sistemes fronteros xenerar na llatitú 60° S, zona na que conflúin mases d'aire subtropical y mases d'aire polar creando una petrina de baxes presiones que forma los sistemes fronteros. Esta área tien un [[clima]] que se conoz como “templáu fríu lluviosu” que s'estiende dende la parte sur de la [[X Rexón de Los Lagos]] hasta'l [[estrechu de Magallanes]]. Equí rexístrense les máximes cantidaes de precipitaciones, en [[islla Guarello]] algamáronse hasta 9.000 mm añales. La [[nubosidad]] atmosférica ye alta, los díes estenos son escasos. L'amplitú térmica ye amenorgada, la oscilación añal ye d'aproximao 4° C con una [[temperatura]] media de 9&nbsp;°C. Bastia mientres tol añu siendo más lluviosu escontra'l [[seronda]]. Esisten solu dos estaciones: [[branu]] y [[iviernu]]. El branu empieza en setiembre y los vientos empiecen a ronden del NO al SO. Los díes empieza a ser más llargos y n'ochobre pueden haber dellos díes estenos. Nos meses d'avientu, xineru y febreru los vientos yá soplen cuasi puramente del SO con gran intensidá. Les [[agua|agües]], nesta estación, son frecuentes pero non tan persistentes como nel iviernu y preséntense so la forma de fuertes y bayurosos bastios. La meyor dómina del añu ye la que va de febreru a abril. En mayu reparen braveces de mar que traen muncha marexada. En mayu cayen les primera nevazones les que siguen mientres tol iviernu. Les nevazones dacuando son tan trupes que la visibilidá vese amenorgada a non más de 100 metros. El vientu rondó al NO. Los meses de xunu y xunetu considérense los peores del añu. El mal tiempu ye l'estáu normal de la rexón, el bon tiempu ye un accidente transitoriu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=39-46}} Na mayoría de les ensenaes, esteros y canales les tierres altes faen camudar la direición del vientu verdaderu. El vientu tiende a soplar a lo llargo de les canales, siguiendo la so direición y escontra baxo nos valles. Nos puertos y fondeaderos que s'atopen a sotaventu de les tierres altes, cuando los bastios que soplen polo alto atopen quebraes o valles, baxen por ellos en forma repentina y violenta, a estos bastios conózse-yos como [[Williwaw|“williwaws”]]. El vientu dominante en tola zona según el mes ye: xineru del NO – febreru del O – marzu y abril del O – mayu ronda al S – xunu camuda al SO – xunetu y agostu ente l'O al SO – setiembre del E y del N – ochobre del O – payares del O al NO y n'avientu del ONO.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=39-46}} ==Flora y fauna== Nes fasteres y fondalaes de los cuetos crez un monte tupiu que s'afirma nes fiendes de les roques, los árboles enxaréyense unos con otros. De normal nun se desenvuelven sobre los 50 metros sobre'l nivel del mar, pero onde ta abellugáu del vientu dominante xube hasta los 200 y 300 metros sobre dichu nivel. Sobre la roca desnuda reparar una formación esponxosa sobre la cual crecen [[líquen]]es y [[mofu|mofos]] dende los cualos surde l'agua a la menor presión que s'exerza sobre la so superficie. Dellos árboles son l'[[Fagus|haya]], el [[tepú]] y el [[Drimys winteri|canelu]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} El reinu animal ye bien amenorgáu, pueden atopase el [[foín]] y dalgunos [[royedor|royedores]]. Hai [[llobu|llobos]] y [[llondra|llondres]]. Ente les aves terrestre y acuáticu podemos atopar el [[martín pescador]], el [[Curaeus curaeus|tordu]], el [[malvís]], el [[cisne]], el [[coríu]], el [[pingüín]], el [[Chloephaga poliocephala|canquén]], la [[gavilueta]] y el [[Tachyeres pteneres|quetro]] o coríu a vapor. Ente los pexes atopen el [[Centropomidae|róbalo]], el [[Odontesthes regia|pejerrey]], el [[Malacanthidae|blancucu]] y la [[vieya]]. Ente los mariscos hai [[Lithodes santolla|centolles]], [[Callinectes sapidus|jaibas]], [[Erinaceinae|corcuspinos]] y [[Mytilidae|choros]]{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=39}} == Producción == === Producción minera === Namái s'atoparon minerales de [[piedra caliar]] na [[islla Guarello]] el que ye estrayíu y embarcáu pola [[Compañía d'Aceru del Pacíficu]] y de [[mármol]] na [[islla Diego de Almagro]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} === Producción ganadera === La [[ensenada Última Esperanza]] pola bona calidá de les sos camperes ye la única parte d'esta rexón onde se desenvolvió con escelente resultáu la crianza de ganáu corderuno, lo qu'anició industries de carnes frigorizadas, graserías y esportación de llanes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} == Historia == A cuntar de 1520, col descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]], poques rexones fueron tan esploraes como la de les [[canales de la Patagonia]]. Nes cartes antigües la rexón de la Patagonia, ente los paralelos 48° y 50° Sur, apaecía ocupada cuasi puramente por una gran islla denominada “Campana” separada del continente pela canal de la nación Calén”, nación que se supunxo esistió hasta'l sieglu {{sieglu|XVIII}} ente los paralelos 48° y 49° de latitud sur. Dende mediaos del sieglu {{sieglu|XX}} eses canales son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses costes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos costes fueron percorríes polos [[kawésqar]], indíxenes, nómades canoeros. Hai dos hipótesis sobre la so llegada a los llugares de poblamientu. Una, que procedíen del norte siguiendo la ruta de les [[canales de Chiloé]] y que travesaron escontra'l sur cruciando l'[[ismu d'Ofqui]]. La otra ye que procedíen dende'l sur y qu'al traviés d'un procesu de colonización y tresformamientu de poblaciones cazadores terrestres, procedentes de la Patagonia Oriental, poblaron les islles del estrechu de Magallanes y xubieron poles canales de la Patagonia hasta'l [[golfu de Penas]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente aniquiláu pola aición del home blancu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=25,39}} ==Descripción mariña norte== ===Golfu Trinidá=== {{AP|Golfu Trinidá}} [http://www.geonames.org/maps/google_-49.897_-75.478.html Mapa del golfu] Formar nel sector oeste de la canal Trinidá ente'l llau sur de la [[Islla Mornington (Chile)|islla Mornington]] y la mariña noroeste de la [[islla Madre de Dios]]. Les fondures nun son considerables polo que, anque haya bon tiempu, fórmase una mar curtia y arbolíu. Na so mariña norte atopa la badea Bossi, na parte este tán les [[roques Seal]] y nel sureste'l [[puertu Henry]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=176,229}} ===Cabu Primeru=== [http://www.geonames.org/maps/google_-49.841_-75.595.html Mapa del cabu] Según el [[Carreru]] les sos coordenaes son {{coord|49|50|S|75|37|W}}. Ye l'estremu sur de la península Corsu de la [[Islla Mornington (Chile)|islla Mornington]]. Ta formáu por una punta llarga, baxa ya inclinada. Hai que da-y un veril de más de 3 [[nmi]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=175,176,229}} ===Roques Seal=== [http://www.geonames.org/maps/google_-49.92_-75.342.html Mapa de les roques] Según el [[Carreru]] les sos coordenaes son {{coord|49|55|S|75|20|W}}. Tán allugaes al empiezu del llau oeste de la canal Trinidá. Ocupen una estensión de ½ [[nmi]] en direición N-S por 1 milla de E-O. Sobre l'agua ven seis puntes de roca de 1,50 metros d'altor nes que la mar ruempe permanentemente; con bon tiempu son columbraes a 10 nmi de distancia. Les naves pueden pasar per cualesquier llau de les roques pero ye recomendable faelo pel sur.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=176,177,230}} ===Puertu Alert=== [http://www.geonames.org/maps/google_-49.852_-75.25.html Mapa del puertu] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son {{coord|49|53|S|75|14|W}} Allugáu 2½ [[nmi]] al ONO de la [[punta Sakkarah]] nel sector sur de la [[Islla Mornington (Chile)|islla Mornington]]. La so entrada reconocer por un ribayu blancu de [[piedra caliar]] de 45 metros d'altu. Pa tomar el fondeadero esisten [[baliza|balices]] de enfilación. Esisten peligros señalizaos nel planu del puertu. El fondeadero tien fondures de 20 a 42 metros aptu pa naves de cualquier porte. Puede faese aguada, hai maderes principalmente [[ciprés]] y [[tepú]]. Abondosa pesca.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=224,225,227}} ===Islles Van=== [http://www.geonames.org/maps/google_-49.93_-75.18.html Mapa de les islles] Son dos grupos d'islles, grupu oriental y grupu occidental, allugaos 3 [[nmi]] al oeste de les [[islles Malaspina]] y que tomen una estensión de 3½ nmi de llongura por 1¼ d'anchu. Les islles del grupu oriental son más altes que les occidentales, la más alta mide 27 metros y puede columbrase dende 10 nmi de distancia. El grupu occidental ye baxu y montiegu. Les agües ente dambos grupos nun son navegables.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=224}} ===Canal Picton=== {{AP|Canal Picton}} [http://www.geonames.org/maps/google_-49.883_-75.132.html Mapa de la canal] Empieza pel norte ente l'estremu NO de la [[península Wharton]] y les [[rompientes Stortebecker]]. El so estremu sur ta ente la islla Memphis y la [[punta Sakkarah]]. Xune'l [[golfu Ladrillero]] cola canal Trinidá. Direición xeneral SSE con una llongura de 38 nmi y un anchu mediu de 1 milla marina. Na mariña del llau este de la canal esisten una infinidá d'ensenaes que s'internen na península Wharton. Ye navegable en tola so estensión por naves que tengan menos de 7,60 metros de caláu y tienen de faelo colos servicios d'un práuticu. Tien De tenese procuru nel so estremu norte onde s'alluga'l [[so Picton]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=206}} ===Islles Malaspina=== [http://www.geonames.org/maps/google_-49.95_-75.032.html Mapa de les islles] Asitiaes na entrada oeste del [[Brazu del Norte]]. Son un numberosu grupu d'islles, castros y roques. El llau sur ta llibre de peligros, pueden salease hasta ½ [[nmi]] de distancia.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=221}} ===Brazu del Norte=== [http://www.geonames.org/maps/google_-49.546_-74.907.html Mapa del brazu] Abre a 6 nmi al NO de les [[islles Pletey]], na mariña la [[península Wharton]] de la [[islla Wellington]] na que s'interna en direición xeneral NE por 38 [[nmi]]. Na so boca tien 2½ nmi d'anchu'l que mengua hasta ½ nmi cuando se llega al fondu del brazu. A 22 nmi de la entrada encruciar en dos brazos. La mariña oeste ye más baxa y tien delles abras y badees. La mariña este tien montes altos, tales como'l monte Staples de 900 metros d'altu y el monte Catedral de 735 metros y na que tamién se formen quebraes y abras. En 1883 foi esploráu pola corbeta alemana ''Albatross'' y pol escampavía ''Toro'' de l'[[Armada de Chile]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=221}} ===Islles Pletey=== [http://www.geonames.org/3876418/islles-petley.html Mapa de les islles] Son un grupu d'islles pequeñes y montiegues asitiaes a 2¼ [[nmi]] al oeste de la [[islla Camel]] al sur de la [[islla Wellington]]. Tomen una estensión de ½ nmi de llargu. La más alta tien 24 metros. Nun hai pasu navegable ente les islles y la islla Wellington.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=219}} ===Fondeadero Kathleen=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.05_-74.783.html Mapa del fondeadero] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son {{coord|50|02|S|74|47|W}}. Ye bono de reconocer pola [[islla Camel]] que ye la parte sur del surgidero. El fondu del fondeadero ye de roques con magre azul. El meyor surgidero atopar en 27 metros de fondura. Ye un bon llugar p'apreciar l'estáu del mar y del tiempu na canal Trinidá.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=218}} ===Islla Camel=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.055_-74.75.html Mapa de la isla] Allugada 1¼ [[nmi]] al oeste del [[puertu Charrúa]]. Ye bien notable vista dende l'oeste porque ye una masa solitario de 439 metros d'altu de forma rectangular con dos prominencies nel so visu, tien una llongura de 2 nmi y un anchu de ½ nmi a 90°.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=134,218}} ===Puertu Charrúa=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.033_-74.7.html Mapa del puertu] Asitiáu según el ''[[Derrotero]]'' en {{coord|50|02|S|74|43|W}} nel sector norte del [[pasu Brassey]]. 2¾ [[nmi]] al oeste del cabu Sommerset abrir escontra l'occidente un ríu en que'l so brazu norte atopar puertu Charrúa qu'ufierta un fondeadero abrigáu en 12 metros d'agua y fondu de fango. La so mariña oeste ta espaldada pelos montes Normanhurst que s'alcen hasta 625 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=134,217}} ===Pasu Brassey=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.079_-74.756.html Mapa del pasu] {{VT|Canal Wide#Pasu Brassey}} Formar ente l'estremu SE de la [[islla Wellington]] y el llau norte de la [[islla Tópar]]. Tien 2 [[nmi]] d'anchu mediu y una llongura de 8 nmi comunicando l'estremu SO de la canal Trinidá cola [[canal Wide]]. Ye fondu y llibre de peligros. La corriente de fluxu dirixir escontra l'este y la de refluxu escontra l'oeste. Nos equinoccios la corriente tira 1½ nmi per hora.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=136,217}} ===Islla Tópar=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.098_-74.714.html Mapa de la isla] {{VT|Canal Wide#Islla Tópar}} Asitiada 1½ [[nmi]] al SSO del cabu Somerset de la [[islla Wellington]]. Estrema la entrada oriental de la canal Trinidá en dos pasos: [[Pasu Brassey|Brassey]] y [[Pasu Caffin|Caffin]]. Montiega hasta un altor de 240 metros. Tien 658 metros d'altu col so cume de roca desnuda y plana como una mesa. A media milla de la so mariña sureste atopen los castros Moreton que marquen l'estremu sur de la [[canal Wide]] y entamu de la [[canal Concepción]]. Nel so estremu NE, na punta Sunbeam, hai instaláu un faru automáticu. Les sos costes tán llibres de petones.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=136,216,217}} ==Descripción mariña sur== ===Cabu Rugged=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.027_-75.417.html Mapa del cabu] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son {{coord|50|01|S|75|25|W}}. Ye l'estremu occidental de la [[islla Madre de Dios]], nél remata una cadena de cuetos llamada Sierra Tudor. Ye una masa de roques de forma piramidal, puerco en tou la so contorna hasta 2 y 3 nmi. El so enfilación col cabu Primero señala la llende occidental del [[golfu Trinidá]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=176,178,185,231}} ===Puertu Henry=== {{AP|Puertu Henry}} [http://www.geonames.org/maps/google_-50_-75.337.html Mapa del puertu] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son {{coord|50|00|S|75|22|W}}. Asitiáu nel ángulu SE del [[golfu Trinidá]] y sobre la mariña NO de la [[islla Madre de Dios]]. La so entrada ta ente les islles Seymour y los castros Aragón. Estender escontra'l sur por ½ [[nmi]] por un anchu averáu de 3 cables. Recomendable solo pa naves chiques y siempres qu'haya bon tiempu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=178,230,231}} ===Islla Látimer=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.018_-75.253.html Mapa de la isla] Enllastrada na mariña norte de la [[islla Madre de Dios]]. Nel llau sur de la canal Trinidá ye la segunda en tamañu. Tien 3 [[nmi]] de llongura en sentíu N-S y un mayor anchu de 1½ nmi a 90°. Nel llau oeste tien un cuetu de 293 metros d'altu. Poles sos bandes fórmense les ensenaes Crammer y Wolsey.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=228}} ===Puerto Rosario=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.017_-75.163.html Mapa del puertu] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son {{coord|50|00|S|75|10|W}}. Asitiáu 3½ [[nmi]] al oeste de la [[islla Pilot]]. El so fondeadero tien una estensión de ½ nmi. La so entrada ta ente un castru de 4,50 metros d'altu y montiegu y una roca negra de forma dentada y 1,20 metros d'altu. El meyor fondeadero atopar en 32 metros d'agua, llechu de fango y sable.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=227,228}} === Islla Pilot === [http://www.geonames.org/maps/google_-50.039_-75.04.html Mapa de la isla] Asitiada cerca de la mariña norte de la [[islla Madre de Dios]]. Ye la de mayor tamañu na mariña sur de la canal Trinidá. Mide 4½ [[nmi]] de llongura en direición N-S y 2 nmi de mayor anchu a 90° . Pel so llau este atopa la península Coppinger de la islla Madre de Dios y pola so banda occidental atópense la islla Hernando y la ensenada Lamero. Tien 480 metros d'altu. El so estremu nordés ye'l cabu Candelaria que tien la forma d'un conu, el so altor ye de 315 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=222}} === Ensenada Delgado === [http://www.geonames.org/maps/google_-50.15_-74.871.html Mapa de la ensenada ] Abre na mariña norte de la [[islla Madre de Dios]] ente la península Coppinger y la mariña occidental de la península Brazu. Ye una entrada de 4 [[nmi]] en direición SSE que tien amás dos brazos secundarios: badea East y Rancón del Suroeste. Al fondu del brazu principal atópase puerto Delgado que nun sirve como fondeadero y onde hai una sienda emplegada polos [[kawésqar]] pa tresportar les sos canoes hasta la [[canal Concepción]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=220}} === Islla Mediu === [http://www.geonames.org/maps/google_-50.098_-74.8.html Mapa de la isla] Allugada 1¼ nmi al oeste de la [[islla Tópar]] y nel estremu noroeste del [[pasu Caffin]]. Ye pequeña, ¾ [[nmi]] de llargu y 45 metros d'altu cubierta de monte bien tupiu. Les naves pueden navegar por cualesquier de los sos llaos a una distancia mínima de 2 cables. Nel so estremu oeste hai instaláu un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=219,220}} ===Pasu Caffin=== [http://www.geonames.org/maps/google_-50.123_-74.771.html Mapa del pasu] Formar ente la mariña NE de la [[islla Madre de Dios]] y el llau SO de la [[islla Tópar]]. Tien 3 [[nmi]] de llargu y 1½ nmi d'anchu. Nel centru hai fondures ente los 58 y los 388 metros. Xune la canal Trinidá cola [[canal Concepción]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=219}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{cita llibru | autor =Incafo, S.A. | títulu =Chile y los sos parques nacionales | añu =1982 | editorial = Madrid - España - La Naturaleza n'Iberoamérica | id =84-85389-35-2 }} *{{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. * [https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Canal Trinidad}} [[Categoría:Canales de Chile|Trinidá]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Parque nacional Alberto de Agostini]] 5oxbo5pkf0buz5inmf09zp4bkmxl2ps Canal Wide 0 164710 4501052 4500564 2026-06-21T07:35:14Z Limotecariu 735 4501052 wikitext text/x-wiki {{Xeografía}} La '''canal Wide'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten.</ref> ta asitiada nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]], al sur del [[golfu de Penas]], ye una de les canales [[canales de la Patagonia]] principales, llonxitudinales, de la [[Patagonia chilena]]. Alministrativamente pertenez a la provincia [[Provincia d'Última Esperanza|Última Esperanza]] de la [[XII Rexón de Magallanes y l'Antártica Chilena]].{{harvnp|Magallanes|2018}} Dende hai aproximao 6.000 años les sos costes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu. == Percorríu == Ye la continuación escontra'l sur de la canal principal. Empieza unes 4 milles al sur d'islla Saumarez ({{coord|49|42|00|S|74|21|00|W}}) hasta la punta Brazu Anchu, estremu NE de la [[islla Madre de Dios]], puntu d'alcuentru coles canales [[canal Concepción|Concepción]] y [[Canal Trinidad|Trinidá]] ({{coord|50|08|00|S|74|42|00|W}}), De direición xeneral S-SO, escurre ente la mariña suroriental de la [[islla Wellington]] y un tramu de la mariña continental, el de la península Wilcok. Tien un llargor de 32 milles. Dambes riberes de la canal son abruptas y montascoses. Escontra'l continente abren dellos senos (Europa y Penguin) que al fondu tienen llindos aventexos que provienen del inmensu [[Campu de Xelu Sur]]. Les corrientes de marea son débiles y regulares. Elles abasnen los témpanos al debalu que baxen de los aventexos, especialmente na seronda ya iviernu. Estos témpanos representen un peligru pa la navegación d'esta canal, especialmente de nueche.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=129}} == Xeoloxía y orografía == Son una socesión de tierres altes y barrancosas con numberosos cumes y puexos bien paecíos ente sigo. Los sos cabos y puntes terminen en forma abrupta. Les costes son acantiladas y les sos canales, polo xeneral son llimpies y abiertes, onde hai estorbises estos tán invariablemente marcaos por sargazos. Esisten altores bastante notables que sirven pa reconocer la entrada a los distintos senos, canales o badees. Estes tán claramente indicaes nes respeutives [[Carta náutica|cartes]] y [[Derrotero|derrotero]] de la rexón. Nel pasáu produció un fundimientu del territoriu provocáu pol alcuentru, frente a la [[península de Taitao]], de tres plaques tectóniques: la de [[Placa de Naza|Naza]] y l'[[Placa Antártica|Antártica]] que se mueven escontra l'este, y la [[Placa Suramericana|Suramericana]] que se mueve escontra l'oeste. Esta situación causó un bultable fundimientu del cantu de la placa Suramericana baxando los suelos al so nivel actual, lo que puede comprobase pola fragmentación del territoriu y la penetración del mar nos llugares fundíos, surdiendo gran cantidá d'islles. Data de la [[Era Terciaria|dómina terciaria]]; y ye productu de la mesma causa xeolóxica que fizo apaecer primero'l cordal de la Mariña y depués la de los Andes. Na [[Edá del Xelu|edá glacial]], tomó'l so aspeutu actual siendo la continuación escontra'l sur de la [[Cordal de la Mariña (Pacíficu Sur)|cordal de la Mariña]]. Ye d'orixe [[ígneu]] pola clase de roca que la constitúi y pol so relieve aspru ya irregular, característicu de les cadenes d'erupción.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=37,38}} == Climatoloxía == {{AP|Clima de Chile}} La rexón ye afeutada de cutio por vientos del oeste y pol pasu frecuente de sistemes fronteros. Estos sistemes fronteros xenerar na llatitú 60° S, zona na que conflúin mases d'aire subtropical y mases d'aire polar creando una petrina de baxes presiones que forma los sistemes fronteros. Esta área tien un [[clima]] que se conoz como “templáu fríu lluviosu” que s'estiende dende la parte sur de la [[X Rexón de Los Lagos]] hasta'l [[estrechu de Magallanes]]. Equí rexístrense les máximes cantidaes de precipitaciones, en [[islla Guarello]] algamáronse hasta 9.000 mm añales. La nubosidad atmosférica ye alta, los díes estenos son escasos. L'amplitú térmica ye amenorgada, la oscilación añal ye d'aproximao 4° C con una temperatura medio de 9°C. Bastia mientres tol añu siendo más lluviosu escontra la seronda. Esisten solu dos estaciones: branu ya iviernu. El branu empieza en setiembre y los vientos empiecen a ronden del NO al SO. Los díes empieza a ser más llargos y n'ochobre pueden haber dellos díes estenos. Nos meses d'avientu, xineru y febreru los vientos yá soplen cuasi puramente del SO con gran intensidá. Les agües, nesta estación, son frecuentes pero non tan persistentes como nel iviernu y preséntense so la forma de fuertes y bayurosos bastios. La meyor dómina del añu ye la que va de febreru a abril. En mayu reparen braveces de mar que traen muncha marexada. En mayu cayen les primera nevazones les que siguen mientres tol iviernu. Les nevazones dacuando son tan trupes que la visibilidá vese amenorgada a non más de 100 metros. El vientu rondó al NO. Los meses de xunu y xunetu considérense los peores del añu. El mal tiempu ye l'estáu normal de la rexón, el bon tiempu ye un accidente transitoriu Na mayoría de los senos, esteros y canales les tierres altes faen camudar la direición del vientu verdaderu. El vientu tiende a soplar a lo llargo de les canales, siguiendo la so direición y escontra baxo nos valles. Nos puertos y fondeaderos que s'atopen a sotaventu de les tierres altes, cuando los bastios que soplen polo alto atopen quebraes o valles, baxen por ellos en forma repentina y violenta, a estos bastios conózse-yos como [[Williwaw|“williwaws”]]. El vientu dominante en tola zona según el mes ye: xineru del NO – febreru del O – marzu y abril del O – mayu ronda al S – xunu camuda al SO – xunetu y agostu ente l'O al SO – setiembre del E y del N – ochobre del O – payares del O al NO y n'avientu del ONO.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=39-46}} == Flora y fauna == Nes fasteres y fondalaes de los cuetos crez un monte tupiu que s'afirma nes fiendes de les roques, los árboles enxaréyense unos con otros. De normal nun se desenvuelven sobre los 50 metros sobre'l nivel del mar, pero onde ta abellugáu del vientu dominante xube hasta los 200 y 300 metros sobre dichu nivel. Sobre la roca desnuda reparar una formación esponxosa sobre la cual crecen [[líquen]]es y [[mofu|mofos]] dende los cualos surde l'agua a la menor presión que s'exerza sobre la so superficie. Dellos árboles son l'[[Fagus|haya]], el [[tepú]] y el [[Drimys winteri|canelu]]. El reinu animal ye bien amenorgáu, pueden atopase el [[foín]] y dalgunos [[royedor|royedores]]. Hai [[llobu|llobos]] y [[llondra|llondres]]. Ente les aves terrestre y acuáticu podemos atopar el [[martín pescador]], el [[Curaeus curaeus|tordu]], el [[malvís]], el [[cisne]], el [[coríu]], el [[pingüín]], el [[Chloephaga poliocephala|canquén]], la [[gavilueta]] y el [[Tachyeres pteneres|quetro]] o coríu a vapor. Ente los pexes atopen el [[Centropomidae|róbalo]], el [[Odontesthes regia|pejerrey]], el [[Malacanthidae|blancucu]] y la [[vieya]]. Ente los mariscos hai [[Lithodes santolla|centolles]], [[Callinectes sapidus|jaibas]], [[Erinaceinae|corcuspinos]] y [[Mytilidae|choros]]{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=39}} == Producción == === Producción minera === Namái s'atoparon minerales de [[piedra caliar]] na [[islla Guarello]] el que ye estrayíu y embarcáu pola [[Compañía d'Aceru del Pacíficu]] y de [[mármol]] na [[islla Diego de Almagro]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} === Producción ganadera === La [[ensenada Última Esperanza]] pola bona calidá de les sos camperes ye la única parte d'esta rexón onde se desenvolvió con escelente resultáu la crianza de ganáu corderuno, lo qu'anició industries de carnes frigorizadas, graserías y esportación de llanes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} == Historia == A cuntar de 1520, col descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]], poques rexones fueron tan esploraes como la de les [[canales de la Patagonia]]. Nes cartes antigües la rexón de la Patagonia, ente los paralelos 48° y 50° Sur, apaecía ocupada cuasi puramente por una gran islla denominada “Campana” separada del continente pela canal de la nación Calén”, nación que se supunxo esistió hasta'l sieglu {{sieglu|XVIII}} ente los paralelos 48° y 49° de latitud sur. Dende mediaos del sieglu {{sieglu|XX}} eses canales son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses costes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos costes fueron percorríes polos [[kawésqar]], indíxenes, nómades canoeros. Hai dos hipótesis sobre la so llegada a los llugares de poblamientu. Una, que procedíen del norte siguiendo la ruta de les [[canales de Chiloé]] y que travesaron escontra'l sur cruciando l'[[ismu d'Ofqui]]. La otra ye que procedíen dende'l sur y qu'al traviés d'un procesu de colonización y tresformamientu de poblaciones cazadores terrestres, procedentes de la Patagonia Oriental, poblaron les islles del estrechu de Magallanes y xubieron poles canales de la Patagonia hasta'l [[golfu de Penas]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente aniquiláu pola aición del home blancu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=25}} == Descripción mariña este ríu Ringdove === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.74_-74.177.html Mapa del ríu] Abre 1¼ [[nmi]] al SE del cabu Holland. La so boca tien 1½ nmi d'anchu ente les puntes Ruca y Hyacinth. Primeramente tien direición NE hasta la islla Herminia, puntu na xira escontra l'este y estiéndese por 6 nmi a la fin de la cual estrémase en dos brazos pequeños. Unes 3 nmi al este de la punta Hyacinth álzase'l monte O'Higgins de 869 metros. Cerca de la punta Hyacinth escontra'l SE y en llau sur de la ensenada formen les caletas [[Caleta Richmond|Richmond]] y [[Caleta Chacabuco|Chacabuco]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=129}} === Caleta Richmond === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.797_-74.303.html Mapa de la caleta] Atopar na mariña SO del [[ríu Ringdove]] y a 7 cables al SE de la punta Hyacinth. Un buque pequeñu puede atopar fondeadero ente 21 y 32 metros d'agua con fondu de fango. Les sos coordenaes según el Carreru son: L:49°49’30”&nbsp;S. G:74°18’30”&nbsp;W.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=131}} === Caleta Chacabuco === [http://www.geonames.org/3895803/caleta-chacabuco.html Mapa de la caleta] Les sos coordenaes según el Carreru son: L:49°48’00”&nbsp;S. G:74°18’00”&nbsp;W. Asitiada na mariña Sw del [[ríu Ringdove]] darréu al sureste de la [[caleta Richmond]]. Ufierta un bon fondeadero protexíu de los vientos reinantes en 27 a 45 metros con fondu de fango. Na so mariña hai lleña a esgaya y puede faese agua en delles cascaes del monte O'Higgins. Nuna de les islles del so llau norte hai un poste con un lletreru. Hai que tener procuru colos baxos fondos porque, a diferencia del restu, equí nun tán señalizaos por sargazos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=131}} === Ensenada Penguin === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.977_-74.111.html Mapa de la ensenada] Abre sobre la mariña continental ente les punta Wilmot y Leith. Tien 19 nmi de llargu. La so boca ta práuticamente bloquiada por castros y roques. Mientres práuticamente tol añu, entá pel branu, ta cubierta de témpanos flotantes que provienen del [[Campu de Xelu Sur]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=129,131}} === Ensenada Europa === [http://www.geonames.org/3889686/seno-europa.html Mapa de la ensenada] Alcontráu al sur del [[ríu Penguin]]. La so boca tien 3¼ [[nmi]] d'anchu, la punta Conolly llenda la boca pel sur. Internar nel continente por 28 nmi en direición xeneral S'hasta atopar col [[Campu de Xelu Sur]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=133}} === Ríu Lecky === [http://www.geonames.org/maps/google_-50.093_-74.552.html Mapa del ríu] Abre al sur de la punta Squire. Tien una boca de 1½ nmi d'anchu. Internar nel continente escontra'l NE por 6 nmi y depués otres 3 nmi escontra al este. Puede ser identificáu por un cuetu cónicu de 243 metros d'altu asitiáu nel so llau norte, a 1¼ nmi de la punta Squire. Nun tien nengún fondeadero aptu pa naves. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=134}} == Descripción mariña oeste == === Islote Dutton === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.69_-74.384.html Mapa de los castros] Asitiaos 2 [[nmi]] al SSE de los castros Marie y mui cerca de la mariña de la [[islla Wellington]]. Tou la so contorna ye puercu. A la corte d'ellos alcuéntrase l'alcuentru de les canales [[Canal Escape|Escape]] y [[Canal Icy|Icy]] que la so continuación escontra'l sur toma'l nome de canal Wide.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=128}} === Ensenada Antrim === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.755_-74.45.html Mapa de la ensenada] Como 1 [[nmi]] al sur de la punta Beresford allúgase la boca de la ensenada que s'interna na mariña de la [[islla Wellington]] en direición NO por unes 4 nmi, puntu nel que xira escontra'l W y estrechar dexando solo'l pasu de botes escontra la ensenada interior. Na mariña sur de la ensenada y nel llugar en que xira escontra'l W atópase la [[caleta Elena]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=131}} === Caleta Elena === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.745_-74.489.html Mapa de la caleta] Asitiada en: L:49°45’00”&nbsp;S. G:74°29’00”&nbsp;W. según el Carreru. Allugada al fondu de la [[ensenada Antrim]]. El so accesu ye fondu y la caleta bien abrigada. Puede fondiase en 25 metros d'agua ente les puntes Gatu y Choros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=131}} === Caleta Sandy === [http://www.geonames.org/maps/google_-49.788_-74.41.html Mapa de la caleta] Les sos coordenaes según el Carreru son: L:49°47’00”&nbsp;S. G:74°24’00”&nbsp;W. Alcontrada ½ nmi al sur de la entrada a la [[ensenada Antrim]]. Puede fondiase en 14 metros d'agua mui cerca de la mariña polo que nun ye recomendable. La so boca tien 2 cables d'anchu y el so sacu 1½ cables.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=133}} === Pasu Brassey === [http://www.geonames.org/maps/google_-50.079_-74.756.html Mapa del pasu] Flúi ente l'estremu SE de la [[islla Wellington]] y el llau norte de la [[islla Tópar]]. Tien 2 [[nmi]] d'anchu mediu y una llongura de 8 nmi comunicando l'estremu SO de la [[canal Trinidad]] cola canal Wide. Ye fondu y nun presenta peligros al navegación. La [[Corriente marina|corriente de fluxu]] dirixir escontra l'este y la de refluxu escontra l'oeste. Nos equinoccios la corriente tira 1½ nmi per hora.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=136,217}} === Islla Tópar === [http://www.geonames.org/maps/google_-50.097_-74.71.html Mapa de la isla] Asitiada 1½ nmi al SSO del cabu Somerset de la [[islla Wellington]]. Tien un altor de 658 metros col so cume de roca desnuda y plana. Ye montiega hasta los 240 metros d'altu. A media milla de la so mariña sureste atopen los castros Moreton que marquen l'estremu sur de la canal Wide y entamu de la [[canal Concepción]]. Nel so estremu NE, na punta Sunbeam, hai instaláu un faru automáticu. Les sos costes tán llibres de petones.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=136,216}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} == Notes == {{llistaref|group="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{cita llibru | autor =Incafo, S.A. | títulu =Chile y los sos parques nacionales | añu =1982 | editorial = Madrid - España - La Naturaleza n'Iberoamérica | id =84-85389-35-2 }} *{{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. *[https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Canal Wide}} [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] [[Categoría:Archipiélagu de Tierra del Fueu]] [[Categoría:Provincia de Tierra del Fueu (Chile)]] [[Categoría:Árees protexíes de la Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Parque nacional Alberto de Agostini]] 9ir5yk19j4ki9ycrq5dnieyfp0iow0e Mariña esterior al sur de la canal Beagle 0 164724 4501077 4500572 2026-06-21T08:10:09Z Limotecariu 735 4501077 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} La '''mariña esterior al sur de la canal Beagle'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. Tamién encamiento emplegar el sitiu de Mapcarta.</ref>, allugada nel estremu meridional d'[[América del sur]] y sobre l'[[océanu Pacíficu]], entiende la mariña de les islles que van dende la [[canal Cockburn]] hasta la [[badea Nassau]] y les mariñes ya islles que tán al sur de la [[islla Navarino]] hasta'l [[cabu de Fornos]]. Toes elles pertenecientes a la [[república de Chile]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=15,244,276}} Alministrativamente pertenez a la [[Rexón de Magallanes y Antártica Chilena]], [[Provincia de l'Antártica Chilena]], [[Cabo de Hornos (comuña)|comuna Cabo de Hornos]]. {{harvnp|Magallanes|2018}} D'estes mariñes, unes queden dientro del [[Parque Nacional Alberto de Agostini]]<ref name="Parque Nacional">{{cita web |autor=Ministeriu de Bienes Nacionales |títulu=Parque Nacional Alberto de Agostini |url=http://bcn.cl/1h5ej |fecha=1985}}</ref> y otres dientro de la [[Reserva de la biosfera Cabo de Hornos]]. Dende hai aproximao 6000 años hasta metá del sieglu XX les sos mariñes fueron habitaes polos pueblos [[kawésqar]] y [[yamana]]. A empiezos del sieglu XXI estos pueblos fueren práuticamente escastaos pola aición del home blancu. {{harvnp|Chapman|2012|pp=29,30,31}} == Historia == Dende hai unos 6000 años les sos agües yeren percorríes polos pueblu kawésqar y yámanas, nómades canoeros, pañadores marinos. Esto duró hasta mediaos del sieglu XX en que práuticamente yá fueren escastaos pola aición del home blancu. El 17 d'avientu de 1774 el comandante James Cook col HMS ''Resolution'', nel so segundu viaxe, recaló na entrada de la badea, la que darréu foi llamada asina na so memoria y reconocencia. A fines del sieglu XVIII, a partir del añu 1788 empezaron a llegar a la zona los balleneros, los lloberos y cazadores de foques ingleses y d'Estaos Xuníos y finalmente los de Chiloé. {{Harvnp|Chapman|2012|pp=88-100}} Mientres los meses de febreru y marzu de 1830 el comandante [[Robert Fitzroy]] col [[HMS Beagle]] tuvo fondiáu en caleta Doris y en puertu March restolando una embarcación que-y foi robada polos indíxenes, tiempu qu'aprovechó pa trabayar nel llevantamientu de la zona.{{Harvnp|King|1839|pp=406-408-417}} Mientres l'añu 1903 la [[cañonera Magallanes]] de l'[[Armada de Chile]] sol mandu del comandante Baldomero Pacheco efectuó trabayos de llevantamientu hidrográficu nel sector del grupu de los Timbales. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=12}} Dende xunetu de 2011 l'[[Armada de Chile]] abrió la ruta comercial a l'Antártica dende y escontra el continente al traviés de la [[canal Thomson]], pa ello habilitó una estación de tresferencia de práuticos na Alcaldía de Mar Timbales ya instaló un faru n'unu de los castros del grupu Sandwich nel estremu SE de la [[islla Londonderry]].<ref>{{cita publicación |editorial=El Mostrador |url=http://www.elmostrador.cl/noticias/pais/2011/07/16/armada-instala-faru-en-bahia-cook-y-encurtia-viaxe-a-la-antartica-chilena/ |títulu=Armada instala faru en Badea Cook y encurtia viaxe a l'Antártica Chilena |fecha=6 de xunetu de 2011 }}</ref> == Xeoloxía y orografía == Les islles del [[archipiélagu de Tierra del Fueu]], dende'l puntu de vista [[xeolóxicu]], son la continuación del estremu sur d'América. Los sos montes pertenecen al sistema andín y les sos llanures son bien asemeyaes coles estepes de la Patagonia. Pola constitución del suelu pertenecen a la [[yera cenozoica]]. Esisten grandes mases de roques estratificadas con, dacuando, [[arenisques]] laminadas, toes cubiertes con una capa de dos a seis metros de cascayos. Tamién hai estensos mantos de [[magnetita]] y dalgunos de [[Rubín|rubinos]]. Los [[bloques erráticos]] tresportaos polos glaciares son bien abondosos y tán compuestos de [[granitu]], [[sienita]] y [[gneis]] con venes de [[cuarzu]], xeneralmente alcontraos nes llanures, pero tamién se-yos atopa a 100 o más metros sobre'l nivel del mar. La formación volcánica predomina, sobremanera nes islles [[Islla Clarence (Chile)|Clarence]] y [[Islla Londonderry|Londondery]]. Na [[Islla Grande de Tierra del Fueu|islla Grande]] y en [[Islla Picton|Picton]] abonda la [[piedra pomez]]. En delles llocalidá ven llombes de [[basaltu]] y perdayuri hai [[roques igneas]] y daqué de granitu y cuarzu. Na zona atopar nicios de [[plomu]] y tamién la esistencia de [[hulla]]. == Clima y vientos == [[Ficheru:Clima de Chile fr.png|miniaturadeimagen|Clima de Chile - Circulación atmosférica]] El clima de la [[rexón de Magallanes]] ta influyida por trés factores: 1.- La circulación atmosférica, 2.- La influencia oceánica y 3.- El relieve. Estos trés factores anicien tres tipos de clima: a) Templáu fríu lluvioso, b) Estepa fría y c) Xelu d'altor. La circulación atmosférica carauterizar pola persistencia de los vientos del oeste. La influencia del océanu Pacíficu ye responsable qu'estos vientos sían bien húmedos y anicien bayuroses precipitaciones sobre la mariña pacífica. El relieve destaca'l papel de la barrera orográfica exercida pol cordal Patagónica-Fueguina, nel so lladral occidental producen precipitaciones d'hasta 4.000 mm. añales y nel so lladral oriental les precipitaciones son escases, menos de 500 mm añales. La coincidencia de tierres altes y temperatures relativamente baxes dexa la esistencia del clima glaciar de monte. Estos trés climes son los que se manifiesten la rexón del [[archipiélago Tierra del Fueu]]. Nes ''islles del NON'' tenemos el clima templáu fríu lluvioso; na ''islla Grande'' el clima d'estepa fría y nes ''islles del sur y sureste'' el clima templáu fríu lluvioso y na parte cordillerana de los aventexos el clima de xelu d'altor. El clima templáu fríu lluvioso carauterísticu de la rexón insular o cordillerana ye un clima marítimu subantártico con bien débil amplitú térmica añal (4°C) y copiosísimas precipitaciones (más de 3.000 mm), partíes regularmente con un predominiu serondiegu y mínimu pel hibiernu. El clima de xelu d'altor qu'apodera nel sector de los aventexos, ye un clima glaciar de monte con temperatures inferiores a 0°C tol añu. Temperatures de branu relativamente baxes y nubosidad persistente. El clima d'estepa fría carauterísticu de la rexón pampeana, presenta una amplitú térmica moderada (unos 9°C), branos curtios y frescos (menos de 4 meses con más de 10°C). Escases precipitaciones (casi 500 a menos de 300 mm añales). {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=16-19,21}} == Flora y fauna == El sector tien principalmente un clima templáu fríu lluvioso polo que cunta con una tupia vexetación formada principalmente por [[coigüe de Magallanes]], [[Canelu|canelos]], [[Lenga|lengas]], [[ñire]] y delles especies comestibles como la [[frutuca magallánica]]; en dellos suelos atópense [[mofos]], [[lique]], [[coirón]] y [[fungos]]. La avifauna esta formada por [[albatros]], [[mabees]], [[petreles]] y [[Cóndor|cóndores]]. Nes zones montiegues atópense'l [[caiquén]] y el [[martín pescador]]. Ente los mamíferos atópense, nes sableres [[Mirounga|elefantes marinos]], [[Llobu marín suramericanu|llobu común]] y el [[llobu finu austral]] y escontra los montes, [[llondra|llondres]] y [[Coipo|coipos]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=20}} == Islles, castros, roques y grupos == === Islles Camden === [https://www.geonames.org/3897154/grupu-camden.html Mapa de les islles] {{VT|Canal Brecknock#Islles Camden}} Tán asitiaes escontra'l sur de la [[península Brecknock]], estremu occidental de la [[isla Grande de Tierra del Fueu]] y formen la rivera sur de la [[canal Brecknock]] y de la [[canal Unión]] que les dixebra de les islles [[Isla Andrés|Andrés]] y [[Isla Clementina|Clementina]] del grupu de les [[islles Xeorxana]]. Integren esti grupu les islles [[islla Astrea|Astrea]], [[Islla London|London]] y [[canal Brecknock#Isla Sidney|Sidney]], nomaes d'oeste a este y con una orientación xeneral 310°-130°. Ocupen una estensión de 16 nmi de llongura por un anchu d'aproximao 5 nmi. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=244}} === Islla Astrea === [https://www.geonames.org/3899201/isla-astrea.html Mapa de la islla] Les sos coordenaes según la carta son: L:54°36'00”&nbsp;S. G:72°06'00”&nbsp;W. Mide 2½ nmi de llongura por 1 nmi d'anchu y ta dixebrada de la [[islla London]] por un enrío angostu y puercu. Ta arrodiada por numberoses roques nes que la mar ruempe constantemente. Escontra'l NO y a 1½ nmi atópase la roca Llión. Escontra'l O del so estremu norte, a 3¼ nmi, atópense les roques Tussac y direutamente al norte d'estes les roques Charcot, a 3½ nmi del estremu norte de Astrea. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=244,245}} === Roca de Llión === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Roques entrada occidental|Roques entrada occidental]] Forma parte del [[grupu Camden]]. Ye la más occidental del grupu y ta asitiada al NO de la [[islla Astrea]] a 1½ nmi de distancia. Cerca d'ella hai delles rompientes. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=245}} === Roques Tussac === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Roques entrada occidental|Roques entrada occidental]] Son dos roques asitiaes en L:54°35'00”&nbsp;S. G:72°12'00”&nbsp;W. a 3¼ nmi a la corte del estremu norte de la [[islla Astrea]]. Son escelentes puntos de reconocencia de la entrada a la [[canal Brecknock]]. Nel so derredor nun hai peligros pal navegante. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=245}} === Roques Charcot === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Roques entrada occidental|Roques entrada occidental]] Allugaes al 248° y a 3½ nmi de la punta Miguel de la [[islla Aguirre]]. El track de navegación pa tomar la [[canal Brecknock]] pasa ente estes roques y la islla Aguirre. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=245}} === Roques Roxures del Este === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Roques entrada occidental|Roques entrada occidental]] Grupu de roques y rompientes allugaes nel llau del océanu na entrada oeste de la [[canal Cockburn]]. Tán al 293° y a 3 nmi del [[cabu Schomberg]] de la [[islla London]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=245}} === Roca Middle === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Roques entrada occidental|Roques entrada occidental]] Ye una roca aprucida que s'atopa asitiada al 293° y a 6 nmi del cabu Schomberg de la islla London, ente les roques Roxures del Este y del Weste. 1½ nmi al oeste hai una mancha predresu na que la mar ruempe violentamente. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=246}} === Roques Roxures del Weste === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Roques entrada occidental|Roques entrada occidental]] Grupu de roques y rompientes allugaes nel llau del océanu na entrada oeste de la [[canal Cockburn]]. Tán al 299° y a 9½ nmi del [[cabu Schomberg]] de la [[isla London]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=245}} === Islla London === Ye la más grande de les [[islles Camden]], de contorna y relieve bien irregular. Tien una llongura de 8½ [[nmi]] por un anchu de 3 nmi. Na parte NUN s'alza'l picu San Pablo de 734 metros d'elevación y na parte S'el picu Horacio de 488 metros. Termina pol NO en dos proyeiciones de roca, altes y desnudes, una ensin nome y la otra [[cabu Schomberg]] que constitúi'l so estremu occidental. Pola so mariña NO cuerre la [[canal Brecknock]] que la dixebra de la [[isla Aguirre]], pel llau S'el [[pasu Pratt]] que la dixebra de la [[islla Sidney]] y la so mariña oeste ye bien desmembrada y dafechu abierta al [[océanu Pacíficu]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=245}} === Islla Sidney === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Isla Sidney|Islla Sidney]] Asitiada 1 nmi al SE de la [[islla London]]. Ye alta y montascosa. Tien 5 nmi de llongura por 2 nmi d'anchu. El so estremu NO constituyir la punta Cuarzu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=246,248}} === Roca Hoskin === Atopar al 126° y a 4½ nmi de la [[punta English]] de la [[islla London]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=246}} === Islla Xeorxana === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Isla Xeorxana|Islla Xeorxana]] Atópase 6 milles al este de la [[islla London]], al sur de la península Brecknock y al norte de la [[islla Clementina]] de la que ta dixebrada por una canal bien angostu. Mide 3,3 milles nel so mayor llargu por 2 milles d'anchu. Forma parte de la mariña sur de la canal Brecknock, mariña que ye llimpia. Pel so llau este cuerre'l [[paso Prieto]] que la dixebra de la [[islla Basket]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=136,248}} === Islla Clementina === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Islla Clementina|Islla Clementina]] Atópase darréu al sur de la [[islla Xeorxana]] de la que la dixebra una angosta canal. Tien 2 milles d'anchu por 1½ milles de llargu. Pol so costáu oeste atópase la pequeña islla Andrés y pel so llau este ta'l [[paso Prieto]] que la dixebra de la [[islla Basket]]. La so mariña sur da forma a la canal Unión que la dixebra de la isla Sidney. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=136,248}} === Islla Andrés === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Isla Andrés|Islla Andrés]] Ye una pequeña islla de 1 milla de llongura por 0,8 milles d'anchu. Ta allugada al oeste de la [[islla Clementina]], dixebrada d'esta por una canal ensin nome. El so costáu oeste forma parte del costáu sur de la [[canal Cockburn]]. La so mariña sur ta dixebrada de la [[islla Sidney]] pela [[canal Unión]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=136,248}} === Islla Basket === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Isla Basket|Islla Basket]] Ta allugada al este de les islles [[Islla Xeorxana|Xeorxana]] y [[Islla Clementina|Clementina]], dixebrada d'estes pol [[paso Prieto]]. Forma parte del costáu sur de la canal Brecknock. Tien 4 milles de llongura por 3 milles d'anchu. El so relieve ye bastante eleváu ya irregular. Tien un cuetu de 560 metros d'altor, cuetu Trés Picos. L'estremu SE de la islla constituyir el [[cabo Desolación]] carauterísticu polos sos dellos picachos amás que marca'l términu de la [[badea Ablayamientu]] pol occidente . Na mariña NO fórmase [[caleta Basket]] y nel so llau Y ábrese [[badea Murray]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=136,248}} '''GÜEYU - Faer una NOTA cuntando lo del robu de la chalupa del Beagle - persecución de Fitz Roy - Toma de rehenes y treslláu de 4 a Inglaterra. ''' === Islla Stewart === Mide aproximao 20 milles de llongura na so exa E-O. Pol so costáu norte cuerre la [[canal Ballenera]], pel este'l [[pasu Adventure]] dixebrar de la [[islla Londonderry]], pel sur ta l'océanu Pacíficu y pel oeste la [[badea Afarada]]. Ye alta y de relieve irregular. Nel so llau oriental tien llombes de solu 60 a 80 metros que se van alzando escontra l'occidente onde'l so altor varia ente 600 y 900 metros, tales como'l cuetu Incla, el picu Stewart de 871 metros, el cuetu Apuntiáu de 681 metros y el Picu Doble de 645 metros. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=156,157,249}} === Islles Gilbert === Tán allugaes al sur de la [[Islla Stewart (Chile)|islla Stewart]] de la que les dixebra'l [[pasu Adventure]]. Son dos islles grandes arrodiaes de castros y roques. La islla del llau este mide 3 nmi de llargu y la del llau occidental 5 nmi. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=250}} === Islles Méndigos === Conformáu por delles islla baxes allugaes nel sector este de la [[badea Fitz Roy]], pegaes a la mariña oeste de la [[islla Londonderry]], a la metá del sacu. Nun hai pasos navegables ente elles. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=254}} === Islla Hat === Allugada nel sector centro sur de la [[badea Fitz Roy]]. La so forma de sombreru y les sos dimensiones faen d'ella un escelente puntu de recalada. Tantu na recalada como na salida al océanu puede ser dexada per cualesquier banda. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=254}} === Islla Londonderry === Ye un verdaderu archipiélagu allugáu na ribera sur de la [[canal O'Brien]]. Al SE de la islla mayor arrexuntar munches islles grandes y pequeñes. La mariña sur de les islles d'esti grupu tien de salease con estremu procuru. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=257}} === Islla Treble === Alcontrada 2 nmi al sur de la estremidá SO de la [[islla Londonderry]]. Ye bien notable por trés picachos que coronen el so visu. L'enrío que queda ente ella y la islla Londonderry ye navegable teniendo curiáu con una roca aprucida que ta señalizada por sargazos. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=257}} === Roques Phillips === Asitiaes 6 nmi al sur de la [[islla Treble]], ocupen una gran estensión de mar. Son baxes y anque visibles son peligroses pa la navegación, tien de dáse-yos un bon resguardu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=257}} === Islles Alijulip === Allugaes 4 nmi al SE d'[[islla Treble]] son bien notables pol so altor. La de más al norte tien un monte de 396 metros d'altu. Al este d'ella hai dellos castros y roques y a 2 nmi álzase la islla Jorge de 365 metros d'altu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=257}} === Islla Phillips === Cierra pel llau sur la [[ensenada Pared]]. Tien 3½ nmi de llongura por 1¼ nmi d'anchu con una orientación xeneral NE-SO. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=258}} === Islla Sea === Alcontrada 2 nmi al SO de la punta del enrío d'entrada a la [[badea Sea]]. Ye d'altor notable. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=259}} === Grupu Sandwich === ''Ver tamién'': [[Badea Cook#Historia|Historia]] Formáu por delles islla, castros y roques ta allugáu nel estremu suroriental de la [[islla Londonderry]]. Cierra la estensa badea que s'abrir al sur de la [[ensenada Triple]] na mariña de la islla Londonderry. Nuna de les islles del grupu hai instaláu un faru automáticu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=259}} === Islla Hoste === Ye una de les de mayor superficie del [[archipiélagu de Tierra del Fueu]]. Por cuenta de la so especial configuración de cinco penínsules, ye una de les que tien mayor estensión de mariñes. Los cinco penínsules principales son: Dumás Pasteur, Hardy, Rous y Cloué. Ye bien montascosa con cumes qu'algamen los 1.000 metros y que tán casi siempres cubiertes de nieve y glaciares que baxen poles quebraes. Pel norte cuerren el [[Brazu del Suroeste]] y la [[canal Beagle]], pel este la [[canal Murray]], la [[ensenada Ponsonby]] y la [[badea Nassau]], pel sur l'océanu Pacíficu y pel oeste la [[badea Cook]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=260}} === Islles Christmas === Tán allugaes nel llau oriental de la entrada oceánica de la [[badea Cook]]. Son un estensu grupu que les sos islles mayores son: [[Islla Whittleburry|Whittleburry]], [[Islla Hamond|Hamond]], [[Islla Waterman|Waterman]] y [[Islla Shag|Shag]]. Toes elles dan forma a la [[ensenada Christmas]] pel oeste y suroeste. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=261}} === Islla Whittlebury === Alcontrada al SO de la península Cloué de la [[islla Hoste]] y nel llau oriental de la [[badea Cook]]. Mide 6 nmi de llongura por 1½ nmi d'anchu. Ye pulgada y greba, nel so estremu occidental álzase'l monte Ross bastante altu y arrondáu nel so visu. Ente ella y la [[islla Hamond]] atópase la [[ensenada Christmas]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=261}} === Islla Hamond === Allugada darréu al SO de la [[islla Whittleburry]] nel llau oriental de la [[badea Cook]]. Mide 5½ nmi de llongura por 1 nmi de mayor anchu. L'estremu oeste de la islla constituyir el cabu Carfort. Ye pulgada y greba. La [[ensenada Christmas]] cuerre ente ella y la islla Whittleburry. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=261}} === Islla Waterman === Atópase darréu al SE de la [[islla Hamond]] nel grupu de les [[islles Christmas]]. Tien numberosos cumes notables que son escelentes puntos de reconocencia viniendo dende alta mar. El cume más austral ye la que'l [[capitán Cook]] bautizó como Catedral de York pola so semeyanza con dichu monumentu inglés. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=261}} Nel proyeutu de la 4° edición de ''Limits of ocean and seas'' presentáu nel [[2001]] pola Organización Hidrográfica Internacional, la islla Waterman apaez como la esquina noroeste del [[Pasaxe de Drake]].<ref>[https://web.archive.org/web/20150924033333/http://www.iho-ohi.net/mtg_docs/circular_letters/spanish/2001/Cl55s.pdf Circular C55 de 2001]</ref> === Islla Shag === Allugada al este de la [[islla Waterman]] nel grupu de les [[islles Christmas]]. Separada pol oriente de la [[islla Goose]] del grupu de les [[islles Wood]]. Ye allargada y mide 3 nmi, el so anchu nun algamar a ½ nmi. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=261}} === Roques Cabrestante === Emplazadas 5½ nmi al oeste de la punta Catedral de York de la [[islla Waterman]]. Tienen un altor de 6 metros y despiden rompientes hasta 3 nmi de distancia. Les naves que saleen na so proximidá tienen de da-y un bon resguardu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=262}} === Islles Wood === Allugaes nel sector oriental de la entrada SE de la [[ensenada Christmas]] y a curtia distancia de la mariña SO de la península Rous de la [[islla Hoste]]. Formen la ribera sur del [[pasu Talbot]]. Son un grupu integráu poles siguiente islla principales: Goose, Thomas, Caroline y Emily. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Islla Goose === Ye la más occidental del grupu de les islles Wood. Mide 3 nmi de llongura por 1 nmi de mayor anchu. Separada de la islla Thomas por un curtiu enrío de ½ nmi d'anchu. Marca l'empiezu de la ribera sur del pasu Talbot.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Islla Thomas === Alcontrada darréu al sureste de la [[islla Goose]] del grupu de les [[islles Wood]]. De contorna complicada, tien una llongura de 5½ nmi por un anchu mediu de 5 nmi. Separada pel este de la [[islla Caroline]] por una canal qu'esta semáu d'islles pequeñes. Forma parte de la ribera sur del [[pasu Talbot]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Islla Caroline === Allugada al SE de la [[islla Thomas]] del grupu de les [[islles Wood]]. Tien una llongura de 6 nmi por un anchu de 2 nmi. Forma parte de la ribera sur del [[pasu Talbot]] y nel so estremu sureste ábrese la [[badea Trefusis]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Islla Emily === Ta al sur de la [[islla Caroline]] del grupu de les [[islles Wood]]. Tien una llongura de 2 nmi por un anchu de 1 nmi. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Islla Hind === Allugada a 1¼ nmi al oriente de la [[punta Negra]] de la península Rous de la [[islla Hoste]]. Mide 3 nmi de llongura por 3 nmi d'anchu. Nella álzase'l monte Leading de 579 metros d'altu con forma de mitra, dos puntes; ye reconocible dende 18 a 20 nmi. Esisten informes que na islla atopáronse minerales de cobre. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=264,265}} === Islles Ildefonso === Alcontraes 13½ nmi al sur de la [[punta Negra]] de la península Rous de la [[islla Hoste]]. Son un grupu de roques ya islines qu'ocupen una estensión de 3½ nmi en direición 310-130. El so altor mediu nun supera los 35 metros. Nun hai peligros pa la navegación na so redoma. Son bien visitaes polos cazadores de foques. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=265}} === Islles Morton === Atopar al SE de la [[islla Hind]] a 3 nmi de distancia. Conformen una cadena d'islles d'unes 7 nmi de llongura que s'esprende del estremu SE de la península Rous de la [[islla Hoste]], en direición SSO. Les principales islles del grupu son: Golddust, Robertson, Simpson, les roques Dos Hermanas y la islla Morton, la más grande y que da nome al grupu tien 3 nmi de llargu. Hai una serie d'islles más a les que nun se-yos dio nome. L'estremu sur de la islla Morton ye la punta Ragged. Hai datos de que nes islles esisten minerales de cobre. La canal que les sepa de la [[islla Henderson]] nun ye aptu pa la navegación por tar llaráu de roques y sargazos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=265}} === Islla Henderson === Asitiada a 3 nmi al este de les [[islles Morton]] y nel llau occidental de la [[ensenada Año Nuevo]]. De 5 nmi de llongura por 2 d'anchu, tien el monte Beaufoy de 530 metros d'altu; la so aguda punta ye visible dende gran distancia. El so estremu sur constituyir el [[cabu Brisbane]]. El canal que la dixebra de les islles Morton tien roques y sargazos que lu faen peligrosu pa la navegación. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=266}} === Islla Sanderson === Allugada 2 nmi al ESE de la [[islla Henderson]]. Tien 1 nmi d'estensión. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=266}} === Islla Dumont D'Urville === Asitiada práuticamente nel centru de la [[ensenada Año Nuevo]]. Tien 7½ nmi de llongura por un anchu mediu de 1 nmi. La so orientación xeneral ye NNO-SSE. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=268}} === Islla Regnault === Alcontrada nel sector NO de la [[ensenada Año Nuevo]]. Empobinada de E-O, tien 6 nmi de llongura por 2 nmi d'anchu. Pel so llau norte cuerre'l [[ríu Lajarte]] que la dixebra de la [[islla Hoste]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=268}} === Islla Hervé Mangón === Asitiada na parte NE de la [[ensenada Año Nuevo]]. Tien una orientación NNE-SSO con una llongura de 7 nmi y un anchu de 2 nmi. Pel so llau occidental cuerre la [[canal Carfort]] y pel llau oriental el [[canal Hahn]] que la dixebren de la [[islla Hoste]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=269}} === Islla Pasaje === Allugada 2¼ nmi al nordeste de la [[islla Sanderson]] na entrada este de la [[ensenada Año Nuevo]]. Ye de tamañu bien amenorgáu. Despide escontra'l NO y el S, a curtia distancia, roques aprucíes y somorguiaes. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=269}} === Islla Duperré === Alcontrada 1¼ nmi al norte de la [[islla Pasaje]] na entrada oriental de la [[ensenada Año Nuevo]]. Ye de forma cuadrada con llaos de 1½ nmi de llargu. Ye alta y serrapatosa, terminando nun ribayu ablancazáu llamáu cabu Wedel. Una canal de 3 nmi d'anchu dixebrar de la [[islla Jaureguiberry]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=269}} === Islla Peyrón === Asitiada al noroeste de la [[islla Duperré]] y próxima a la mariña SO de la [[península Hardy]] de la [[isla Hoste]]. Tien 1 nmi de llongura por ¼ nmi d'anchu. Ente la península y la islla hai dellos castros y roques. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=269}} === Islla Jaureguiberry === Allugada ente la entrada oriente de la [[ensenada Año Nuevo]] y la mariña SO de la península Hardy de la [[isla Hoste]]. Separada de la [[isla Duperré]] pel oeste por una canal de 3 nmi d'anchu. Tien 5 nmi de llongura en direición NNO por 1½ nmi d'anchu. Cubierta d'abondosa vexetación. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=270}} === Castru La Centinela Alcontráu ente la entrada oriente de la [[ensenada Año Nuevo]] y la mariña SO de la península Hardy de la [[isla Hoste]]. A 1 nmi al sureste de la punta sur de la [[isla Jaureguiberry]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=270}} === Islla Loewy === Emplazada ente la entrada oriente de la [[ensenada Año Nuevo]] y la mariña SO de la península Hardy de la [[isla Hoste]]. A 2½ nmi al este de la [[isla Jaureguiberry]]. Ye de pequeñes dimensiones, non más de 8 cables de llargu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=270}} === Islla Trélat === Asitiada ente la entrada oriente de la [[ensenada Año Nuevo]] y la mariña SO de la península Hardy de la [[isla Hoste]]. Ye de pequeñes dimensiones y ta casi xunida a la parte sur de la [[isla Loewy]], dixebrada solo por un estrechu enrío. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=270}} === Islla Pothuáu === Allugada ente la entrada oriente de la [[ensenada Año Nuevo]] y la mariña SO de la península Hardy de la [[isla Hoste]]. A 6 cables al NE de la [[isla Jaureguiberry]], dixebrada por una canal nel qu'hai una isla. Tien 3 nmi de llongura por 3 nmi d'anchu. Algama un mayor altor de 565 metros, ye bien montiega. Pola so mariña norte cuerre parte de la ribera sur de la [[canal Romanche]]. Al este del so estremu norte atópense los [[castros Pouchet]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=270,271}} === Castros Ponchet === Alcontraos ½ nmi al este del estremu NE de la [[isla Pothuáu]]. Pol so costáu este cuerre la [[canal Romanche]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=271}} === Islla Thiery === Asitiada al este de la [[isla Loewy]] a 3 nmi de distancia, ente elles flúi la [[canal Romanche]]. Tien 1½ nmi de llongura por ½ nmi d'anchu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=271}} === Islla Diego Ramírez === {{VT|Isla Diego Ramírez}} Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:56°30'44”&nbsp;S. G:68°42'48”&nbsp;W. Asitiaes 60 nmi al SO del [[Cabo de Hornos]], son un grupu de castros predresos que sobresalen del fondu del océanu Pacíficu; nes sos proximidaes rexistren fondures de 80 a 100 metros. Nun ufierten reparu dalgunu contra los malos tiempos frecuentes nesa zona, polo que pa suministrar la estación meteorolóxica allugada na [[isla Gonzalo]], les naves tienen d'esperar en dalgún puertu de [[badea Nassau]] que se presente un bon tiempu. Les islles ocupen una estensión de 6 nmi en direición N-S estremaes en dos grupos por un pasu llimpiu de 2 nmi d'anchu en que'l so centru se sondan 75 metros. El grupu del norte ta formáu por 6 farellones y delles roques que s'estienden por 1,2 nmi en direición xeneral NNO-SSE. El grupu del sur formar dos islles principales y un gran númberu de castros y roques. Les islles principales de denominen [[Isla Bartolomé|Bartolomé]] y Gonzalo. Nun ufierten recursos de nenguna especie. Hai gran bayura d'aves marines y de llobos marinos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=273,274,275}} === Islla Bartolomé === Ye la mayor de les islles que formen l'archipiélagu de les [[isla Diego Ramírez]]. Estender en direición xeneral NNO-SSE con una llongura de 1½ nmi y un anchu mediu de 4 cables. Na so parte sur alza'l so mayor altor, el cuetu Tapamucho, de 190 metros. La so mariña occidental ye inaccesible, pero na mariña oriental atópase'l fondeadero Orestes onde una nave puede fondiar a 300 metros de la mariña en 36 metros d'agua con fondu de sable. Al SE forma'l fondeadero Águila nel que puede fondiase a 4 cables de la mariña en 30 metros d'agua con fondu de sable. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=274}} === Islla Gonzalo === Tamién llamada islla Bote ta asitiada darréu al sur de la [[isla Gonzalo]] del archipiélagu de les [[isla Diego Ramírez]], dixebraes por un enrío puercu. Mide ½ nmi de llongura en direición ONO-ESE por 500 metros d'anchu. El so mayor altor ye'l cuetu Tapapoco de 140 metros. Sobre la mariña NE atópase la estación meteorolóxica de l'[[Armada de Chile]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=274}} === Islla Milne Edwards === Allugada frente a la mariña NE de la península Pasteur de la [[isla Hoste]] de la cual dixebrar la canal Canacus un pasu angostu non navegable. Tien 5 nmi de llongura por 3 nmi d'anchu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=282}} === Islla Vauverlandt === Alcontrada en sector NO de [[badea Nassau]] a 7 nmi al ESE del [[cabu Webley]]. Ye un bon puntu de referencia pa dirixise a cualesquier de les ensenaes, badees y puertos de la zona. El so llau oeste despide una roca afogada a ¼ nmi de distancia. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=285}} === Islla Packsaddle === Asitiada a curtia distancia del costu NE de la península Hardy de la [[isla Hoste]]. Tien 2 nmi de llongura en sentíu E-O y tan solu ½ nmi d'anchu. Tien un altor de 156 metros y protexe la [[badea Packsaddle]] pel norte. Ye visible desque se pasó l'estremu sur de la angostura Murray. Ye de formación basáltica y ta coronada por dos mogotes xuníos por una cresta convexa, el conxuntu tien l'aspeutu d'una siella de montar, lo que sirve pa reconocela y da-y el so nome. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=287}} === Grupu Guffern === Son un grupu de castros asitiaes darréu al oriente de la mariña NE de la península Hardy de la [[isla Hoste]] al sur de la [[Badea Packsaddle]] a la que protexen de los vientos del este. El castru más occidental ta a 1¼ nmi de la mariña y el castru más alto algama los 50 metros. Escontra l'este del grupu a 1¼ nmi atópase la roca Cormorant. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=287}} === Islla Bertrand === Allugada na entrada a la [[ensenada Grandi]] na mariña sur de la [[islla Navarino]]. Mide 3,4 nmi de llongura en sentíu NNE-SSO por 1,4 nmi d'anchu. Dexa dos pasos estrechos pa entrar a la ensenada Grandi, l'oriental llamáu [[Pasu Micalvi|Micalvi]] y l'occidental [[Pasu Isaza|Isaza]]. Ye alta y montascosa. Les sos mariñes occidental y norte son baxes, les de los llaos oriental y sur, serrapatoses. Pel llau del pasu Micalvi esisten numberosos castros que torguen la navegación. En sector norte de la isla ta [[puertu Grandi]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=294}} === Islla Vauverlandt === Allugada nel sector occidental de la [[badea Nassau]]. 7 nmi al ESE del [[cabu Webley]] de la península Pasteur de la [[isla Hoste]] y 4½ nmi al sur de la [[isla Bertrand]]. Mide 2 cables de llongura per igual midida d'anchu. Ye un bon puntu de referencia pa dirixise a cualesquier de les badees o puertos qu'hai nesta rexón. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=295}} === Islla Scott === Asitiada 3½ nmi al ESE de la [[isla Bertrand]] y a 5,6 nmi al NNE de la [[isla Vauverlandt]], darréu al sur de la península Señoret de la mariña sur de la [[isla Navarino]]. Mide 9 cables de llongura por 7 d'anchu. El so llau norte ta xuníu a la mariña de la isla Navarino por un estensu bancu de roques qu'apruz en baxamar. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=295}} === Islla Lennox === {{VT|Islles Picton, Nueva y Lennox}} Asitiada al SE de la [[isla Navarino]] de la que la dixebra'l [[pasu Goree]] y al SO de la [[isla Nueva]] de la que la dixebra'l [[pasu Richmond]]. Tien 7 nmi de llongura por 7 nmi d'anchu. De relieve baxu, algama na so parte central un altor máximu de 253 metros. Na so mariña Y y SE, que ta abellugada de los vientos reinantes del 3° y 4° cuadrantes hai surgideros pa naves pequeñes y nel pasu Richmond pa buques grandes. La mariña esprende una zona de baxos fondos y castros escontra'l pasu Richmond en que'l so estremu atópase la [[isla Luff]]. Los surgideros son [[caleta del Oru]], [[caleta Curo]], [[caleta Cutter]] y [[caleta Lennox]]. La islla algamó notoriedá a fines del sieglu XIX polos sos llavaderos d'oru, los que depués d'unos años d'esplotación fueron escosos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=297,298}} === Islla Luff === Emplazada 1 nmi al SE de la [[isla Lennox]] y al oeste de la salida sur del [[pasu Richmond]]. Tien 126 metros d'altor. El pasu que se forma ente les islles Lennox y Luff nun ye navegable. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=300}} === Islla Terhalten === Allugada 9½ nmi al SE de la [[punta Guanaco]] de la [[isla Navarino]] y 6½ nmi al SSO de la [[isla Lennox]]. Ye pequeña, pero alta. Como a 1 nmi al SE d'ella atopa la pequeña [[isla Sesambre]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=301}} === Islla Sesambre === Asitiada 1 nmi al SE de la [[isla Terhalten]]. Ye pequeña pero alta. Al llau despídese dos castros. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=301}} === Islla Evout === Atopar al 129° y a 11 nmi de la isla Sesambre, práuticamente nel centru de la entrada oriental de la badea Nassau. Como a 1½ nmi al SSO d'ella hai dellos castros y roques. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=301}} === Islla Navarino === Ye una de les isla mayores del [[archipiélagu fueguino]], y la segunda más grande al sur de la [[canal Beagle]], dempués de la [[isla Hoste]]. Mide 46 nmi de E-O y 22 nmi de N-S. Ye de calter montascosu con cumes de normal nevaos que, como'l picu [[Dientes de Navarino]], algamen los 1.200 metros d'altor. Les sos mariñes son llombes baxes con pasots que dexen la crianza d'animales. Pola so ribera norte cuerre la canal Beagle, pel llau este atopa la [[badea Oglander]] y flúin los pasos [[Pasu PictonPicton]] y [[Pasu Goree|Goree]], pel sur allúgase la [[badea Nassau]] y pel oeste la [[canal Murray]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=302,303}} === Islla Picton === Allugada 2 nmi al este de la [[isla Navarino]] forma parte de la mariña sur de la [[canal Beagle]]. Tien 11¼ nmi en direición xeneral NO-SE por 3¾ nmi na so parte más ancha. Ye relativamente baxa. Pel centru cuerre una cadena de llombes. El so estremu NO constituyir la [[punta Ganáu]], l'estremu NE la punta Nordeste, l'estremu S'el [[cabo María]] y l'estremu O la punta Occidental. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=302,303}} === Islla Nueva === Alcontrada 7 nmi al este de la [[isla Lennox]] y sobre la mariña sur de la entrada oriental de la [[canal Beagle]]. Mide 8 nmi de llongura en sentíu E-O por 5½ nmi d'anchu. El so estremu norte ye la [[punta Waller]], l'este ye la [[punta Oriental]], la estremidá S'el [[cabu Graham]] y l'estremu NO la [[punta Jorge]]. Ye llixeramente alta y montiega nel interior. Na punta NE esiste un altor carauterísticu llamada Oreyes de Pollín pola forma que tien, dos pichachos, El so altor ye de 310 metros y ye visible dende una bona distancia. La mayor parte ye plana con praderíes naturales aptes pa la crianza de ganáu lanar. Les instalaciones pa la so esplotación atópense allugaes na [[caleta Les Cases]]. Nes sos mariñes formen ensenaes pequeñes, d'escasa importancia poles sos males condiciones marineres. Pel llau norte atopen la [[badea Waller]], la [[caleta Carlos]], la [[caleta Pescáu]] y la [[caleta Oreyes de Pollín]]. Na mariña occidental atópase la caleta Les Cases. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=235,307}} === Islles Wollaston === Asitiaes a 8½ nmi al este de la [[península Hardy]] de la [[isla Hoste]] y en llau sureste de la [[badea Nassau]]. Xunto coles [[islles Hermite]] formen un archipiélagu de forma triangular d'alredor a 30 nmi per llau. Ta formáu por cuatro islles principales: [[Isla Wollaston|Wollaston]] la más grande y central, [[Isla Grévy|Grévy]] y [[Isla Bayly|Bayly]] escontra'l noroeste y la [[isla Freycinet]] próxima al estremu sureste. Na isla Wollaston álzase'l monte Hyde de 674 metros d'altu. Tán dixebraes del grupu de les islles Hermite próximes al sur pola [[ensenada Franklin|ensenada]] y la [[canal Franklin]]. Les canales o pasos que se formen ente les islles son polo xeneral fondos, les roques que s'atopen nellos son roques aprucíes y les que nun lo son tán señalizaes por sargazos. Toes, sacante la islla Grévy, son d'orixe eruptivu, roqueñas, elevaes y pertenecientes a la mesma formación geológiaca que la de la península Hardy. La isla Grévy ye mayormente baxa comparaes col restu, nun devasa los 220 metros y los terrenes tán formaos por depósitos terciarios, similares a los de la [[isla Navarino]] y mariña oriental de la [[Isla Grande de Tierra del Fueu|Tierra del Fueu]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=310}} === Islles Hermite === {{VT|Islles Hermite}} Allugaes 9¾ nmi al SE del [[Falsu Cabo de Hornos]] de la [[isla Hoste]]. Xunto coles [[islles Wollaston]] formen un archipiélagu de forma triangular d'alredor a 30 nmi per llau. Ta formáu poles siguiente isla principales: [[Isla Hermite|Hermite]] la más grande y más occidental, [[Isla Jerdán|Jerdán]] al NE de l'anterior, [[Isla Herschel (Chile)|Herschel]] y [[Isla Deceit|Deceit]] socesivamente al oriente de l'anterior, [[Isla Barnevelt|Barnevelt]], la más oriental y la [[isla Horno]] la de más al sur. Toles islles son d'orixe eruptivu, roqueñas , elevaes y pertenecientes a la mesma formación xeolóxica de la península Hardy de la islla Hoste. Les sos mariñes son abruptas y acantiladas. Los montes tienen picos de 400 a 600 metros d'altor. Tán cubiertes de vexetación, tupia y de verdor perenne que dacuando llega hasta los cumes. Les canales o pasos que les dixebren son fondos y llimpios; les poques roques qu'hai nellos tán siempres señalizaes por sargazos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=310,318,319}} === Islla Grévy === Asitiada nel estremu NO del grupu de les [[islles Wollaston]]. Tien un altor de 226 metros. Mide 8 nmi de llongura en sentíu N-S por 3 nmi d'anchu. Nel so estremu NO ta'l cabu Hall, la punta norte llámase [[punta Dillón]], l'estremu SE, [[península Low]] y l'estremu SO cabu Coquille. Pel so llau oriental ta la [[badea Gretton]] y pel llau sur la [[badea Beaufort]]. Dambes badees tán xuníes por un enrío semáu de roques, non navegable y que la dixebra de la [[isla Bayly]] que s'alluga al SE. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=311}} === Islla Bayly === Alcontrada al SE de la [[isla Grévy]] y separada d'esta pela [[canal Victoria]], semáu de roques y non navegable. Mide 6 nmi en sentíu N-S por 3 nmi de mayor anchu. Na parte norte hai un cuetu de 338 metros d'altu. El so estremu norte formar el cabu Iron, l'estremu sur el cabu Barrow y l'estremu oeste'l cabu Lajarte. Ente'l so llau oeste y el llau sur de la islla Grévy fórmase la [[badea Beaufort]] la qu'alluga trés pequeños surgideros. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=311}} === Islla Wollaston === Alcontrada darréu al este de la [[isla Bayly]], dixebraes pola canal Washington. Ye la más estensa del grupu de les [[islles Wollaston]]. Anque ye de forma bien irregular, puede dicise que mide 11 nmi en sentíu N-S por 9 nmi de mayor anchu. Les tierres de la isla son más elevaes que les otres islles del grupu y de les Hermites. Na so parte norte hai un cuetu de 584 metros d'altu; el so llau SO ta percorríu por una cadena de cuetos d'altores ente 420 y 670 metros, nesta cadena alza'l [[monte Hyde]] de 674 metros d'altu. L'estremu norte formar el cabu Ross y el so estremu suroeste constituyir el cabu Doze. Pel llau sur cuerre la [[canal Franklin]] que la dixebra de les islles Hermite y Herschell. Pel so llau oeste cuerre la [[canal Washington]] que la dixebra de los castros Otter y de la islla Bayly. Pol oriente flúi la [[canal Bravo]] que la sepa de la islla Freycinet. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=311,312}} === Islles Doedalus === Son un grupu d'islles pequeñes asitiaes 1¾ nmi al norte de la [[isla Grévy]] nel sector NO de la [[badea Gretton]]. La más oriental del grupu llámase Doedalus. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=313}} === Roca Doedalus === Allugada 4 cables al 044° de la [[Islles Doedalus|islla Doedalus]] nel estremu NO de la [[badea Gretton]]. Ye pequeña y señalizada por sargazos, tien namái 0,9 metros d'agua enriba. Hasta 13 metros de distancia en tou la so contorna se sondan 13 metros de fondura. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=313}} === Roca Hazeltine === Asitiada a 2½ nmi al 090° de la [[Islles Doedalus|islla Doedalus]] nel sector NO de la [[badea Gretton]]. Sobre ella se sonda 4,8 metros d'agua. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=313}} === Islla Diana === Alcontrada darréu al este de la [[península Low]] de la [[isla Grévy]]. Tien 8 cables de llongura en direición NO-SE pero ye bien angosta. Ta arrodiada de sargazos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=314}} === Castros Otter === Allugaos nel sector sur de la [[badea Gretton]] a 1½ nmi a la ENE de la [[península Low]] de la [[isla Grévy]]. Pel so llau oeste forma'l [[surgidero Otter]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=314,315}} === Islla Bandurries === Emplazada nel sector sur de la [[badea Gretton]], 6 cables al sur de los [[castros Otter]] y a 2½ cables al este de la [[isla Diana]]. El so redoso ye puercu hasta 2 a 3 cables de la so mariña. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=315}} === Islla Otaries === Allugada 1½ cables darréu al este de la mariña NE de la [[isla Bayly]] y 5 cables al norte del cabu Iron, estremu NE de la isla Bayly. Pel so llau sur forma'l [[surgidero Romanche]] y escontra el ONO el [[surgidero Seagull]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=315}} === Castros del Cabu === Son un pequeñu grupu de castros allugaos a curtia distancia del estremu NO de la [[isla Wollaston]]. La mariña de la isla Wollaston ente estos castros y el [[cabu Ross]] despide fondos puercos y sargazos hasta ¾ nmi de tierra. Ente la mariña de la isla Wollaston y los castros del Cabu nun hai pasu navegable. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=316}} === Islla Middle === Emplazada darréu al SE de la caleta Middle y a tan solo 2 cables de la mariña oriental de la isla Wollaston. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=317}} === Islla Freycinet === Ta emplazada a curtia distancia al SE de la [[isla Wollaston]] de la que la dixebra la [[canal Bravo]]. Tien 374 metros d'altu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=317}} === Islla Hermite === Allugada na parte occidental del grupu de les [[islles Hermite]]. Nel so llau oriental ye alta y escabrosa, onde s'alza'l picu Kater de 516 metros d'altor y va baxo escontra l'occidente hasta llegar al estremu oeste de la islla, el cabu West, que ye baxu. Tien una llongura de 12 nmi en direición xeneral E-O por 4,5 nmi de mayor anchu. L'estremu norte constituyir la punta Neck, l'estremu SE, el cabu Seal y el so estremu sur, el cabu Spencer. Próximes al estremu NO atópense les islines Maxwell, Saddle y Jerdán. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=319}} === Islla Maxwell === Atopar al norte del estremu NE de la [[isla Hermite]]. Ye de porte pequeñu y coronada por una roca aisllada de 161 metros d'alto sobe el nivel del mar. Ta dixebrada de la [[isla Saddle]] por una canal angostu llamáu Pasu del Norte. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=319}} === Islla Saddle === Emplazada 6 cables al este de la [[isla Maxwell]]. Tien dos cumbre arrondaes de 60 metros d'altor. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=319}} === Islla Jerdán === Allugada 2½ cables al sur de la [[isla Saddle]]. Mide 1½ nmi de llongura per igual midida d'anchu. Tien un cume cónicu de 356 metros d'altu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=319}} === Islla Herschel === {{VT|Isla Herschel (Chile)}} Allugada 1½ nmi al este de la [[isla Jerdán]] y a ¾ nmi al sur de la [[isla Wollaston]]. Mide 7½ nmi en direición xeneral NO-SE por 3 nmi d'anchu. Ye la isla central del grupu de les [[islles Hermite]]. Ta dixebrada de les islles Wollaston y [[Isla Freycinet|Freycinet]] pela [[canal Franklin]] y de la [[isla Deceit]] pol [[Pasu Al Mar del Sur]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=322}} === Islla Deceit === Asitiada 1 nmi al este de la [[Isla Herschel (Chile)|isla Herschel]] de la cual ta dixebrada pol [[pasu Al Mar del Sur]] . Mide 6 nmi de llongura en direición N-S por 2½ nmi de mayor anchu. El so estremu norte constituyir el cabu Austin y l'estremu sur el cabu Deceit. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=322}} === Islles Barnevelt === Son un pequeñu grupu d'islles allugaes 8 nmi al este de la [[isla Deceit]]. La mayor del grupu, isla Barnevelt, mide 1 nmi de llargu y 100 metros d'altu. Dende la so mariña sur esprender escontra'l SE y el SO delles roques aprucir y somorguiar qu'algamen hasta 1 nmi de distancia de la mariña. Ye bastante pastosa. Na mariña NE de la islla mayor, fórmase una pequeña caleta que tien una sablera de sable. Ye apta pa buques pequeños como fondeadero d'emerxencia. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=323}} === Islla Chanticleer === Alcontrada 1 nmi al SSO del estremu sur de la [[isla Jerdán]] y a la mesma distancia al este de la [[isla Hermite]]. Ye de poco altor y escontra el despídese delles roques. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=323}} === Isla Horno === Allugada 7 nmi al ESE del cabu Seal, estremu SE de la [[isla Hermite]], y a 2 nmi al SO del estremu sur de la [Isla herschel (Chile)[isla Herschel]]. Ye reconocida mundialmente pol famosu [[cabu de Fornos]]. El terrén de la islla ye na so mayor parte alteria dura con delles manches granítiques. La vexetación ta bastante desenvuelta, atopándose carbayos d'hasta 50 centímetros de diámetru. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=326}} == Badees, ensenaes, esteros y radas == === Badea Afarada === ''Ver tamién'': [[Canal Ballenera#Badea Afarada|Badea Afarada]] Esta gran badea ye la entrada occidental de la [[canal Ballenera]]. Formar ente la mariña sur de la [[isla Grande de Tierra del Fueu]] y les islles [[Islla Basket|Basket]] y [[Islla Stewart (Chile)|Stewart]]. El so sacu ye de más de 12 milles. El so llau O xunir a la [[canal Brecknock]] y el so llau sur al [[océanu Pacíficu]]. Nel llau norte atopen les islles [[Islla Gorda|Gorda]] y [[islla Marchant|Marchant]] y fórmense les grandes ensenaes [[ensenada Courtenay|Courtenay]] y [[ensenada Ladrones|Ladrones]] que s'internen na mariña sur de la [[islla Grande de Tierra del Fueu]]. Pel so llau oeste lo delimitan les islles [[islla Marsh|Marsh]] y Basket, pel llau este les islles [[isla Burnt|Burnt]], [[Isla Bruce|Bruce]] y [[Isla Stewart (Chile)|Stewart]], el llau sur ta abiertu al océanu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=145,146,148,249}} === Badea Stewart === ''Ver tamién'': [[Canal Ballenera#Badea Stewart|Badea Stewart]] Alcontrada na mariña SO de la [[isla Stewart]], ta protexida de la mar y vientos del O y SO poles isla Shelter y Celina. Ye apoderada namái pa naves pequeñes. Tien trés entraes de 1½ cables d'anchu y una fondura de 9 metros. Son de mal navegación por cuenta de los castros y roques qu'hai nelles. Abonda la lleña y l'agua duce. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=157,249,250}} === Badea Latorre === [https://mapcarta.com/es/20113078 Mapa de la badea] Asitiada nel sector SE de la [[isla Stewart]]. Tien 12 cables d'anchu por 14 de sacu. Hai fondeadero a 500 metros de la parte NO del sacu. Nesi llugar el fondu ye de conchuela. La mariña sur ta formada por un grupu d'islles de regular altor y separaes de la [[isla Stewart]] por un enrío de 2 cables d'anchu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=253}} === Badea Fitz Roy === [https://mapcarta.com/es/20124652 Mapa de la badea] Estender escontra'l sur de la [[isla Stewart]] ente les [[islles Gilbert]] y la [[isla Londonderry]]. Tien 3½ nmi d'anchu por 5½ nmi de llargu. Dientro d'ella atopen les [[islles Méndigos]] y la notable [[isla Hat]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=253,254}} === Bahía Fiasco === [https://mapcarta.com/es/20124732 Mapa de la badea] Alcontrada na mariña sur de la [[isla Stewart]], direutamente al norte de la [[Islles Gilbert|isla Gilbert]] occidental. Ta formada per un ampliu brazu de mar de 1½ nmi d'anchu por 2 nmi de sacu. La mariña norte y oeste ta formada por altos cuetos que la protexen de los vientos del 1° y 4° cuadrantes. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=255}} === Badea Complicada === [https://mapcarta.com/20133568 Mapa de la badea] Allugada sobre la mariña sur de la [[isla Stewart]], darréu al oeste de la [[bahía Fiasco]]. Como'l so nome indicar, ye complicáu llegar al so interior formáu por dos badees. La badea interior tien un sacu de 6 cables. Aptu solu pa naves medianes. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=256}} === Badea Kelpa === [https://mapcarta.com/es/20118950 Mapa de la badea] Emplazada na mariña sur de la [[isla Stewart]], al SO de la [[badea Complicada]]. Ta llena de sargazo pero a pesar d'ello puédese fondiar na so parte esterior en 30 metros d'agua. La parte sur de la badea ta formada pola isla Román. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=256}} === Badea Parker King === [https://mapcarta.com/es/20099994 Mapa de la badea] Estender al SO del [[pasu Adventure]], llindada pel norte pol estremu SO de la [[isla Stewart]] y al este pola [[Islles Gilbert|isla Gilbert]] occidental. Recalando dende l'oeste ye fácilmente reconocible polos cantiles del [[cabu Castlereagh]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=256,257}} === Badea Ensin Nome === [https://mapcarta.com/es/20087358 Mapa de la badea] Atopar na mariña sur de la [[isla Londonderry]], darréu al norte de les [[isla Alijulip|islles Alijulip]] y al oeste de [[bahía Margarita]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=258}} === Bahía Margarita === Allugada na mariña sur de la [[isla Londonderry]] al este de la [[badea Ensin Nome]] y zarrada pel sur pola islla Jorge. Mide 3 nmi de sacu por 2 nmi d'anchu. Al fondu esiste una caleta na cual cai una cascada. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=258}} === Ensenada Pared === Asitiada na mariña sur de la [[isla Londonderry]] y darréu al este de la [[península Curti]]. Ye una gran entrada de mar de 3 nmi d'anchu por 2 nmi de sacu, cerrada pel sur pola [[islla Phillips]], dexando dos entraes a ella. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=258}} === Ensenada Escondido === Asitiada na mariña sur de la [[islla Londonderry]] darréu al norte de la [[ensenada Pared]]. Cuerre en direición E-O por 3 nmi. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=258}} === Badea Sea === [https://mapcarta.com/es/20087960 Mapa de la badea] Abrir na parte oriental de la mariña sur de la [[islla Londonderry]]. Tien un anchu de 14 cables y una llongura de 3 nmi, empobinada del S'a'l NO. Abierta al SE y comunicada col océanu por un enrío de 4 cables d'anchu útil. A 2 nmi del estremu del enrío atópase la [[isla Sía]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=258,259}} === Ensenada Triple === Ye un ampliu brazu de mar de 4 nmi de llongura que s'abrir na mariña oriental de la [[islla Londonderry]] 4 nmi al NE del [[grupu Sandwich]]. Nel so medianía estremar en tres ensenaes. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=259}} === Ensenada Luisa === Allugada na mariña oriental de la [[islla Londonderry]] 7½ nmi al norte de la [[ensenada Triple]]. Intérnase fondamente na islla, 10 nmi terminando pol NO nun estrechu ismu que la dixebra de la [[canal Ballenera]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=259}} === Badea Cook === {{AP|Badea Cook}} Internar en direición NE ente la [[islla Londonderry]] pel oeste y les islles [[Islla Hamond|Hamond]], [[Islla Whittleburry|Whittleburry]] y [[Islla Hoste|Hoste]] pel este. Esti estensu brazu de mar tien aproximao 12 nmi de llargu y una boca de 8 nmi. La so entrada oceánica ta ente'l [[grupu Sandwich]] y el cabu Carfort de la islla Hamond. Ye llimpia y fonda. Nel so llau NE desagua'l [[Brazu del Suroeste|brazu Suroeste de la canal Beagle]]. Nel so llau NE desagua la [[canal Barro Merín]] y pel llau NO el [[canal Thomson]], dambos comunicar cola [[ensenada Darwin]]. Ye'l meyor llugar pa recalar cuando se vien d'alta mar y deseyar tomar les canales Beagle o Balleneru. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=260}} === Ensenada Christmas === Allugada ente la islla [[Whittleburry]] y la península Cloué de la [[islla Hoste]] y les islles Hamond, Waterman y Shag. La so parte norte ta cubierta por innumberables islles, castros y roques. La parte sur ye llimpia. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=262}} === Ríu Webb === Formar nel llau SO de la [[islla Hoste]], ente les penínsules Cloué y Rous. Tien tres brazos, el principal ye de 18 nmi y termina nun ismu baxu que lu dixebra del [[ríu Fouqué]], asitiáu nel [[Brazu del Suroeste]] de la canal Beagle. El segundu brazu internar por 5 nmi y el terceru 3 nmi {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=263}} === Badea Trefusis === [https://mapcarta.com/es/20084186 Mapa de la badea] Asitiada ente la mariña sureste de la islla Caroline y la [[punta Negra]], estremu sur de la península Rous de la [[islla Hoste]]. Tien un sacu de 2 nmi de diámetru. Na entrada sur atópense delles roques aprucir y somorguiar. La badea nun ufierta nengún fondeadero. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Badea Wyatt === [https://mapcarta.com/es/20081256 Mapa de la badea] Allugada na mariña SE de la [[islla Hind]]. Ye pequeña y abierta al SE polo tanto espuesta a los vientos del 2° 3° cuadrantes. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=265}} === Ensenada Rous === Abre ente la [[punta Negra]] de la península Rous de la [[islla Hoste]] y la [[islla Hind]]. Internar en direición norte na mariña de la península Rous como 7½ nmi. Nun ufierta nengún fondeadero. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=265}} === Badea Clearbottom === Formar nel estremu norte de la [[islles Morton|islla Morton]] del grupu d'islles del mesmu nome. Nun s'encamienta pal navegante por ser bien pequeña y de mal aproximamientu, amás d'abierta a los vientos reinantes. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=266}} === Badea Duff === [https://mapcarta.com/es/20130012 Mapa de la badea] Formada pola mariña sur de la península Rous de la [[islla Hoste]], pola mariña este de la [[islla Hind]] y el llau occidental de les islles del [[Islles Morton|grupu Morton]]. El so sacu tien 3 nmi de diámetru. El monte Leading sirva pa reconocer la so entrada. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=266}} === Ensenada Año Nuevo === Ta allugada ente la mariña oriental de la península Rous de la [[islla Hoste]] y el llau occidental de la península Hardy de la mesma islla. Ye un gran brazu de mar cubiertu d'islles y roques que s'interna unes 20 nmi na mariña sur de la islla Hoste en direición xeneral NNO con un anchu mediu de 8 nmi. Estremar en cinco brazos o canales. Estes canales son bien fondos, pero terminen en delles caletas, onde una nave puede acoderase. Toles canales y mariñes tán arrodiaos de montes d'altores máximos ente 800 y 1.000 metros. Dellos cumes son d'aspeutu bien particular, como ser: La Aguja nel [[ríu La Monneraye]] y la Diadema. Tolos cumes tán cubiertes de nieve, pero les aguaes o faldes que queden protexíes del vientu cubrir de selves siempres verdes qu'algamen hasta los 400 metros d'altor. La cantidá d'islles y castros ye menor na zona asitiada al oriente de la [[islla Dumont D'Urville]] qu'estrema la ensenada en dos partes práuticamente iguales. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=266-268}} === Badea India === [http://www.geonames.org/search.html?q=Bah%C3%ADa+India&country=CL Mapa de la badea] Atopar na mariña oeste de la entrada de la [[ensenada Año Nuevo]], reconocida pel monte Jane de 560 metros d'altor y forma tueru cónica. Ye abrigada contra tolos vientos, pero nun ye recomendable como fondeadero pos el so fondu ye de roca. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=268}} === Ríu La Monneraye === Allugáu nel estremu norte y al fondu de la [[ensenada Año Nuevo]]. Termina nun gran llagu d'agua dulce alzáu unos 10 metros sobre'l nivel del mar y separáu d'este por un ismu de 1.000 metros d'anchu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=268}} === Ríu Lajarte === Formar ente la mariña NO de la [[ensenada Año Nuevo]] y la mariña norte de la [[islla Regnault]]. Tien 6 nmi de llongura en direición xeneral E-O y na so entrada atopa la [[badea Clara]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=268}} === Badea Clara === [https://mapcarta.com/es/34898624 Mapa de la badea] Ye una formosa badea que s'atopa na entrada oriente del [[ríu Lagarte]] de la [[ensenada Año Nuevo]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=268}} === Ríu Doze === Asitiáu na mariña sur de la [[islla Hoste]], darréu al sur de la [[canal Hahn]] na mariña oriental de la [[ensenada Año Nuevo]]. Tien 6 nmi de llongura por 1 nmi d'anchu. Termina abrir en dos pequeños brazos de 2½ nmi de llongura que terminen en guapes dársenes naturales, bien zarraes y con fondu de fango. Dambos brazos tán separaos de la [[ensenada Tekenika]] por ismu de 2 nmi d'anchu polos que los indíxenes [[yamana]] abasnaben les sos piragües pa pasar d'una ensenada a la otra. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=269}} === Badea Luisa === Asitiada na mariña sur de la [[islla Hoste]] a 2 nmi del estremu NO de la [[isla Pothuáu]] nel estremu norte de la [[canal Romanche]]. Tien un sacu de 2 nmi. No fondero balera una riega que ye'l desaguadoriu d'un llagu cercanu. Les tierres que la arrodien son altes y montiegues. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=271}} === Badea Bourchier === [https://mapcarta.com/es/20141656 Mapa de la badea] Alcontrada ente la [[islla Thiery]] y el [[cabu Payen]] de la mariña SO de la península Hardy de la [[islla Hoste]]. La so boca oceánica tien 6½ nmi d'anchu y 6 nmi de sacu. Ta abierta a los vientos del 3° cuadrante y semada de castros y roques. Nun ye apta pa la navegación. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=272}} === Badea del Sur === Emplazada na mariña SO de la península Hardy de la [[islla Hoste]]. Darréu al sureste del [[cabu Payen]]. Tien 4½ na so boca oceánica por 3 nmi de sacu. Ta semada de castros y roques. Abierta a los vientos del 3° cuadrante. Non apta pa la navegación. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=272}} === Badea 14 de Julio === [http://www.geonames.org/3896146/bahia-catorce-de-xunetu.html Mapa de la badea] Allugada na mariña oriental de la [[islla Button]] ye un escelente fondeadero en 29 metros d'agua, protexíu de los vientos reinantes del 3° y 4° cuadrantes. Mide 500 metros d'anchu por 500 metros de sacu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=279}} === Ensenada Ponsonby === Internar na mariña nordeste de la [[islla Hoste]]. Ye un brazu de mar fondu y angostu de 26 nmi de llongura que dixebra les penínsules Dumas y Pasteur. La so entrada ye amplia, 6 nmi de boca, y ábrese ente la península Dumas y la [[islla Milne Edwards]]. Nel so interior hai delles islles de tamañu regular la más grande ye la islla Mascart de 2 nmi de llongura por 1,5 nmi d'anchu. Ta arrodiada de montes nevaos que les sos faldes tán cubiertes de montes. D'agües fondes, navegable por tou tipu de nave. Al fondu del so sacu allúgase la [[badea Helada]], que'l so estremu norte ta separáu de la [[canal Beagle]] por un ismu de solu 1.500 metros d'anchu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=281,282}} === Badea Helada === [https://mapcarta.com/pt/20121938 Mapa de la badea] Alcontrada no fondero del sacu de la [[ensenada Ponsonby]] na mariña NE de la [[islla Hoste]]. Tien 4,7 nmi de llargu. El so estremu norte queda cerca de la [[caleta Awaiakirrh]] asitiada na canal [[canal Beagle]] dixebraes por un ismu de 8 cables d'anchu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=282}} === Badea Courcelle Seneuil === Ábrese 2 nmi al sur de la [[islla Milne Edwards]] sobre la mariña de la península Pasteur de la [[islla Hoste]]. Tien 1 nmi de boca por 5 nmi de sacu. Abrir ente la islla Green pel norte y el [[cabu Webley]] pel sur.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=282}} === Badea Nassau === Ye una estensa badea formada pel norte poles islles [[Islla Navarino|Navarino]] y [[Islla Lennox|Lennox]], pel este les islles [[Islla Terhalten|Terhalten]], [[Islla Sesambre|Sesambre]] y [[Islles Evout|Evout]], pel sur el grupu de les [[islles Wollaston]] y per oeste les penínsules Pasteur y Hardy de la [[islla Hoste]]. Mide de E-O 50 nmi con un anchu mediu de 12 nmi. Por aciu el [[canal Murray]] comunicar cola [[canal Beagle]]. Pel llau NE comunicar cola [[badea Oglander]], pel este con [[mar de la Zona Austral]] y pel sur col [[Pasu Drake|mar de Drake]]. Contién delles islles y dellos fondeaderos. Reparóse que na badea los compases magnéticos sufren perturbaciones notables. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=283,285}} === Badea Tekenika === Allugada ente les penínsules Pasteur y Hardy de la mariña este de la [[islla Hoste]]. Tien una llongura de 20 nmi. Ta arrodiada de montes, les del norte tán siempres cubiertes de nieve y formen aventexos que terminen a 300 o 200 metros d'altor sobre'l mar. Onde remata la badea álzase una de los cumes principales, La Corona, de 917 metros d'altor. Antes de llegar al fondu de la badea abren dos ensenaes en que los sos fondos esisten istmos baxos y angostos que lo dixebren del [[ríu Doze]] de la [[ensenada Año Nuevo]], dos tales poles que los indíxenes transitaben abasnando les sos embarcaciones. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=285,286}} === Badea Allen Gardiner === Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:55°22'54,44”&nbsp;S. G:68°15'44,37”&nbsp;W. Abre sobre la mariña norte de la península Hardy de la [[islla Hoste]], ente los castros Pringle y la punta Yagán a 6 nmi al SSO del [[cabu Webley]]. Tien un sacu de 2 nmi de llongura por un anchu mediu de 6 cables. La so fondura ye de 10 a 20 metros, el fondu ye fango. Ye un bon tenedero, abrigáu de los vientos reinantes. La so mariña ta arrodiada de montes nevaos que les sos faldes tán cubiertes de montes de coigues y carbayu rexonal. Na so ribera preséntase la tundra magallánica y los arbustales magallánicos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=286,287}} === Badea Packsaddle === Asitiada al oriente de la mariña NE de la península Hardy de la [[islla Hoste]] a 7½ nmi al SSE del cabu Webley. Pel llau norte ta la islla Packsaddle que pola so forma d'una siella de montar da-y nome a la islla y a la badea. Pel llau sur ta'l grupu d'islla Guffern. Ye de bon accesu y puede atopase fondeadero en 14 a 23 metros d'agua. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=287}} === Badea Orange === Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:55°31'38”&nbsp;S. G:68°06'00”&nbsp;W. Formar na mariña este de la península Hardy de la [[islla Hoste]] 5 nmi al SSE de la [[badea Packsaddle]]. Tien 4¼ nmi de boca por 3,1 nmi de sacu. Abrir ente les puntes San Bernardo y Hariot. Al centru de la badea tán les islles Burnt y Goose que protexen el surgidero pol oriente. Al oeste de la islla Burnt ta l'escelente fondeadero con fondu de sable y fango duru onde se sondan fondures de 18 a 29 metros. Ta arrodiada de llombes pocu alzaes polo que los [[Williwaw|williwaws]] y bastios nun son violentos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=289,290}} === Badea Schapenham === Abre na mariña oriental de la península Hardy de la [[islla Hoste]] darréu al sur de [[badea Orange]]. La so boca mide 1½ nmi d'anchu. Nel centru de la so entrada hai una roca negra que siempres ta aprucida. Escontra'l fondu ven grandes sargazales y una gran cascada. Les sos veres son baxes. Nun s'encamienta como fondeadero. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=290}} === Badea Rice === Allugada na mariña SE de la península Hardy de la [[islla Hoste]] 1¾ nmi al sur de [[badea Schapenham]]. El so fondeadero ye pequeñu pero seguru y recomendable pos queda protexíu peles tierres que lo arrodien. Puede llograse agua dulce y lleña a esgaya. Al fondu hai una sablera onde se pueden carenar naves pequeñes. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=291}} === Badea Lort === Allugada sobre la mariña SE de la península Hardy de la [[islla Hoste]] a 4 nmi al NNE del [[Falsu Cabo de Hornos]]. La so boca de 1½ nmi d'anchu queda ente les puntes Lort y Cannelier. Tien un sacu de 1 nmi. Na so mariña formen cuatro escotaduras que constitúin pequeñes caletas. Frente a la caleta del Mediu puede atopase fondeadero en 25 metros de fondura y fondu de sable. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=291}} === Ensenada Grandi === Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:55°13'24,6”&nbsp;S. G:68°06'51,4”&nbsp;W. Abrir na mariña sur, sector occidental, de la [[islla Navarino]]. La península Señoret avanza escontra la [[islla Bertrand]] formando esta gran ensenada que tien 6 nmi de llongura por 1½ nmi d'anchu mediu. Nel so llau este esiste una pequeña badea circular de 1 nmi de diámetru. Ye llimpia pero'l so accesu ye difícil pos puede efectuase por dos pasos estrechos que dexen l'ingresu solu de naves pequeñes de non más de 60 metros d'eslora. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=294}} === Badea Windhond === Allugada na mariña sur de la [[islla Navarino]], sector oriental. Tien 5 nmi d'anchu nel sentíu E-O por 6,5 nmi de sacu nel sentíu N-S. Ye llimpia. Fondu pareyu, pero ta dafechu espuesta a los vientos reinantes del 3° cuadrante. Nun s'encamienta como fondeadero. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=296}} === Badea Oglander === {{VT|Badea Oglander}} Ta formada pel norte pola mariña sur de la [[islla Picton]], pel este pola mariña occidental de la [[islla Nueva]], pel sur pola mariña norte de la [[islla Lennox]] y pel oeste pola mariña oriental de la [[islla Navarino]]. Mide 8 nmi de N-S por 13 nmi de E-O. Les siguientes canales lleguen a la badea: pol sector NO el [[pasu Picton]], pol sector NE les agües de la [[canal Beagle]], pol S el [[pasu Richmond]] y pol SO el [[pasu Goree]]. Les mariñes de les islles Navarino y Lennox despiden delles roques y sargazales, visibles y fuera de los track de navegación. La so navegación solo rique curiáu na salida escontra la canal Beagle ente'l cabu María y la punta Jorge polos grandes sargazales que destaquen. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=302}} === Rada Goree === Fórmase sobre la mariña oeste del [[pasu Goree]] que ye un escelente fondeadero. Al 148° de la punta Anchor atopa'l castru Goree. Nella puédese llograr agua dulce y lleña. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=306}} === Rada Richmond === Atopar na [[badea Oglander]] ente les islles Raquel, Lennox, Ormeño y Luff pel oeste y les islles Nueva y Augustus pel este. Na so parte norte, cerca de la [[islla Lennox]], ta'l castru Raquel; al SO a 1 nmi de la isla Lennox atópase la isla Luff y pel llau SE, próxima a la [[islla Nueva]], la islla Augustus. Ye un escelente fondeadero en fondures de 18 a 36 metros. Ye abrigáu de tolos vientos sacante de los del SE. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=307}} === Badea Beaufort === {{AP|Badea Beaufort}} Formar ente'l llau sur de la [[islla Grévy]] y el llau oeste de la [[islla Bayly]]. Tien 2½ nmi de boca por 3 nmi de sacu. Ye de contornes puerques y abierta a los vientos dominantes del 3° cuadrante. Nel so estremu NE atópase la salida de la [[canal Victoria]], non navegable, que la xune cola [[badea Gretton]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=311}} === Ensenada Franklin === Ta formada poles islles [[Islla Bayly|Bayly]] y [[Islla Wollaston|Wollaston]] pel norte y la [[islla Hermite]] pel sur. Tien 9 nmi d'anchu na so boca por 8 nmi de sacu empobináu al este. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=312}} === Badea Gretton === Formada ente la punta Dillón de la [[islla Grévy]] y el cabu Ross estremu norte de la [[islla Wollaston]]. La so boca tien 10 nmi d'anchu y el sacu ye de 4⅓ nmi. Ye estensa y de bon accesu, pero abierta a los vientos del 1° cuadrante. Na mariña de la islla Grévy fórmense los fondeaderos [[rada Norte]] y [[surgidero Otter]] aptos namái como fondeaderos eventuales, pero na [[islla Bayly]] hai bonos fondeaderos nos surgideros [[Surgidero Romanche|Romanche]] y [[Surgidero Seagull|Seagull]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=314}} === Rada Norte === Alcontrada na mariña NE de la [[islla Grévy]] nel sector NO de la [[badea Gretton]]. Los castros Doedalus protexer pel noroeste. Tien fondures de 20 a 31 metros. Ye bon accesu y ye un escelente puntu d'espera pa cruciar la [[badea Nassau]] en cualquier direición. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=314}} === Ensenada Alberto === Allugada al SE de la [[badea Gretton]] intérnase fondamente na mariña oeste de la [[islla Wollaston]]. Tien un sacu de 6½ nmi en direición SE y S. Nun ta abiertu al navegación. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=316}} === Badea Hately === [https://mapcarta.com/es/20121988 Mapa de la badea] Fórmase 3 nmi al sur de la [[isla Middle]] sobre la mariña este de la [[islla Wollaston]]. Les sos agües son bien fondes polo que nun sirve como fondeadero. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=317}} === Badea Scourfield === [https://mapcarta.com/es/20087976 Mapa de la badea] Formar na mariña de la parte suroriental de la [[islla Wollaston]]. Nun sirve como fondeadero poles grandes fondures de les sos agües. Nel estremu NO atópase la caleta Lientur. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=317}} === Badea Isthmus === Formar na mariña sur de la península SO de la [[islla Wollaston]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=318}} === Bahía San Francisco === Formar ente la mariña este de la [[islla Hermite]], la mariña sur de la [[islla Jerdán]], la mariña SO de la [[Islla Herschel (Chile)|islla Herschel]] y la mariña O y N de la [[islla Horno]]. Nel sector NO de la badea atopa la [[islla Chanticleer]] y la [[caleta San Martín]], a media distancia ente Jerdán y Fornos allúgase la islla Hali. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=323}} == Canales, pasos y angosturas == === Pasu Pratt === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Pasu Pratt|Pasu Pratt]] Cuerre ente'l costáu sureste de la [[islla London]] y el llau oeste de la [[islla Sidney]]. Comunica la [[canal Brecknock]] col [[océanu Pacíficu]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=246}} === Pasu Adventure === ''Ver tamién'': [[Canal Ballenera#Pasu Adventure|Pasu Adventure]] Trabancosu pero d'agües fondes. Contornea la [[islla Stewart]] pel sur dixebrándola de les [[islles Gilbert]] y de la mariña oeste de la [[islla Londonderry]]. Tien un llargor de 17 milles y coneuta les badees [[Badea Parker King|Parker King]] y [[Badea Fitz Roy|Fitz Roy]]. La parte occidental del pasu ye más ancha que la so parte oriental, algamando un permediu de 2 nmi. Na mariña sur del pasu atópase, sobre la islla Gilbert oriental, la caleta Doris. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=160,250,252, 254}} === Pasu Talbot === Abrir en direición xeneral ONO-ESE dende la [[ensenada Christmas]] hasta la [[badea Trefusis]], dixebrando la península Rous de la [[islla Hoste]], de les islles Goose, Thomas y Caroline pertenecientes al grupu de les [[islles Wood]]. Nun s'aconseya'l so navegación por tar semáu de castros y de sargazos; Tien una llongura de 16 nmi y na so parte más angosta solo 3 cables d'anchu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Canal Carfort === Cuerre ente la mariña sur de la [[islla Hoste]] y la mariña oeste de la islla [[Hervé Magnón]] nel llau oriental de la [[ensenada Año Nuevo]]. Tien una llongura de 11 nmi y un anchu variable ente 1 nmi y 2 cables nel so estremu norte en que termina nun ismu d'unos 1.000 metros d'anchu pol que los [[Yamana|yamanas]] abasnaben les sos piragües cuando queríen pasar de la [[ensenada Año Nuevo]] a la [[ensenada Ponsomby]]. Al norte de la islla Hervé Magnón xuntar cola [[canal Hahn]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=269}} === Canal Hahn === Mover nel llau oriental de la [[ensenada Año Nuevo]] ente la mariña este de la [[islla Hervé Magnón]] y la mariña occidental de la [[islla Hoste]]. Tien una llongura de 9 nmi por un anchu mediu de 1½ nmi. Al norte de la islla Hervé Magnón xuntar cola [[canal Carfort]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=269}} === Canal Romanche === Flúi ente la [[islla Thiery]] y la mariña sur de la península Hardy de la [[islla Hoste]] per un sitiu y les islles [[Islla Pothuáu|Pothuáu]] y [[Islla Loewy|Loewy]] pol otru. Tien una llongura de 8 nmi. Ye llimpiu y ufierta dellos fondeaderos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=271}} === Canal Murray === Flúi ente les islles [[Islla Hoste|Hoste]] y [[Islla Navarino|Navarino]], xuniendo les agües de la [[canal Beagle]] coles de la [[badea Nassau]]. Tien una llongura de 23 nmi y un anchu variable, na so parte norte un anchu mediu de 7 cables que mengüen hasta 2 cables na Angostura y depués el so anchu aumenta hasta 1,3 nmi nel so salida sur. Ye llimpiu y puede salease hasta mui cerca de la mariña porque hai abonda fondura. El so fondu ye irregular con fondures que van de 30 a 100 metros. Presenta dos picachos de piedra nos que se sonda namái 9 metros y que tán direutamente sobre'l track de navegación y que ye imposible evitar resultando nuna limitante respectu al tipu de naves que la pueden navegar. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=276-278}} === Pasu Micalvi === Queda ente la mariña este de la [[islla Bertrand]] y la península Señoret de la mariña sur de la [[islla Navarino]]. Comunica la [[ensenada Grandi]] cola [[badea Nassau]]. Tien 2,4 nmi de llargu. El so cursu ta cubiertu por delles islla y castros qu'enzanquen el so navegación, faciéndola complicada y peligrosa. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=295}} === Pasu Isaza === Flúi ente la mariña occidental de la [[islla Bertrand]] y la mariña sur de la [[islla Navarino]] comunicando la [[ensenada Grandi]] cola [[badea Nassau]]. Tien 2½ nmi de llargu. El so navegación vese atrabancada por una angostura de solu 50 metros d'anchu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=294}} === Pasu Goree === Flúi ente la mariña SE de la [[islla Navarino]] y les mariñes NO y O de la [[islla Lennox]]. Comunica la parte norte de la [[badea Nassau]] cola [[badea Oglander]]. Tien una llongura de 9 nmi en direición xeneral NE a SO y un menor anchu de 3¼ nmi. Dambes mariñes despiden roques y sargazos hasta 1 nmi de distancia. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=297,306}} === Pasu Richmond === Formar ente les islles [[Islla Lennox|Lennox]] y [[islla Luff|Luff]] pel oeste y el llau occidental de la [[islla Nueva]] pel este. Tien 7 nmi de llongura por un anchu de 2½ nmi. Nel llau occidental y próximo a la islla Lennox atópense delles islles que nun interfieren el so navegación. Comunica la [[badea Oglander]] col [[mar de la Zona Austral]] y la [[badea Nassau]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=301,306}} === Pasu Picton === {{VT|Pasu Picton}} Abrir ente la mariña NE de la [[islla Navarino]] y la mariña occidental de la [[islla Picton]]. Xune la [[canal Beagle]] cola [[badea Oglander]]. Tien una llongura de xx nmi por un anchu mediu de xx nmi. Esiste un baxu fondu peligrosu, casi nel centru del pasu, asitiáu a 2 nmi del [[cabu Rees]] de la islla Navarino. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=303}} === Canal Victoria === Dixebra la [[islla Grévy]] de la [[islla Bayly]] y xune la [[badea Gretton]] cola [[badea Beaufort]]. Ye bien trabancosu, mide 5 nmi de llargu. Ta semáu de roques polo que nun ufierta pasu pa nengún tipu d'embarcación. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=311}} === Canal Washington === Dixebra les mariñes este y sureste de la [[islla Bayly]] del llau oeste de la [[islla Wollaston]]. Xune la [[badea Gretton]] cola [[ensenada Franklin]]. Tien 8 nmi de llargu, ye angostu y de poca fondura. Nel so cursu topar ente otros les siguientes estorbises: el bancu Grande, señalizáu por sargazos y que s'atopa nel estremu NE de la canal y la roca Brown en sector centro. La corriente de marea, mientres la creciente, tira escontra'l norte. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=312,313}} === Canal Bravo === Dixebra la [[islla Wollaston]] de la [[islla Freycinet]]. La so direición ye NE-SO. Na so entrada NE mide 1 nmi d'anchu y vase angostando hasta algamar 3 cables na so salida SO. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=317}} === Canal Franklin === Dixebra'l grupu de les [[islles Wollaston]] del grupu de les [[islles Hermite]]. Cuerre d'este a oeste por 10 nmi. Ye llimpiu y encamiéntase salealo cargándose más al costáu norte de la media canal. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=317}} === Pasu al Mar del Sur === Cuerre ente les islles [[Islla Herschel (Chile)|Herschel]] y [[Islla Deceit|Deceit]]. Nel so cursu atopen delles roques y castros, ye navegable averándose a la mariña de la islla Deceit. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=323}} == Puertos, caletas, fondeaderos y surgideros == === Puertu Townshend === ''Ver tamién'': [[Canal Brecknock#Puertu Townshend|Puertu Townshend]] Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:54°43'33”&nbsp;S. G:71°54'45”&nbsp;W. Allugáu nel estremu SE de la [[islla London]], onde empieza la boca norte del [[pasu Pratt]]. Ye bono d'identificar pel picu Horacio de 488 metros d'altu que s'alza 1½ milles al NO d'él. Tien ½ milla de sacu. los vientos del 3er. cuadrante provoquen fuertes [[Williwaw|williwaws]] nel fondeadero polo que ye consideráu como un mal puertu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=246}} === Caleta Artillero === [https://mapcarta.com/es/20144230 Mapa de la caleta] Alcontrada na mariña NO de la [[badea Latorre]]. Tien aproximao 5 cables d'anchu por 7 de sacu. La so mariña norte y oeste son de gran altor y muncha rimada, lo que sirve d'abrigu de los vientos reinantes. Los dos puntes de la so boca despiden pequeñes restingas de sargazos. El fondu ye pareyu, variando ente 30 y 45 metros de fondura. El fondu del sacu tien forma circular. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=253}} === Caleta Doris === [https://mapcarta.com/es/20130154 Mapa de la caleta] Asitiada sobre la mariña nordeste de la [[Islles Gilbert|islla Gilbert]] oriental. Ye un fondeadero seguru pa naves de porte amenorgáu. Tien 7 cables de sacu en direición SO y de 3 a 6 cables d'anchu. La so entrada tien 1¾ nmi. Les fondures varien ente 12 y 15 metros. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=254,255}} === Puerto Piloto Sibbald === Allugáu na mariña sur de la [[islla Stewart]], nel estremu NE de la [[badea Fiasco]]. Tien un sacu de 3 cables de diámetru nel que puede fondiase en 30 metros de fondura en fondu de sable y piedres. Puede faese agua dende una cascada próxima. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=255,256}} === Puerto Chico === Alcontráu na mariña sur de la [[islla Londonderry]] nel sector oeste de la gran península que va a la [[ensenada Escondido]]. Ye pequeñu pero llimpiu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=258}} === Puerto March === Emplazado nel llau este de la [[islla Waterman]]. Tien ½ nmi d'anchu na so boca y un sacu que s'interna escontra oeste por 1 nmi. Tien una especie de dársena bastante estrecha. Nel mediu del puertu hai un castru qu'amenorga'l so espaciu útil. El meyor fondeadero esta al NO del castru mentáu ente 16 y 25 metros. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=262}} === Puerto Clerke === Alcontráu na mariña de la [[islla Waterman]], a 1 nmi al norte de [[puerto March]]. Ta arrodiáu de montes de granitu pola que baxen violentes rabaseres y bastios. No fondero del sacu hai una cascada. Por cuenta de la presencia de dellos baxos esti puertu nun ye recomendable. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=262}} === Caleta Adventure === [https://mapcarta.com/es/20146958 Mapa de la caleta] Alcontráu na mariña de la islla Shag nel sector oriental de la [[ensenada Christmas]]. Ufierta fondeadero en fondures de 25 a 27 metros fondo de sable. De bon accesu pero de porte amenorgáu. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=263}} === Caleta Angot === Ye una pequeña escotadura na mariña de la [[islla Caroline]], una de les integrantes del grupu de les [[islles Wood|islla Wood]] na entrada sureste del [[pasu Talbot]]. El so fondu ye disparejo y predresu polo que constitúi un mal tenedero. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Caleta Desengaño === [https://mapcarta.com/20130874 Mapa de la caleta] Allugada na mariña SE de la península Rous de la [[islla Hoste]] sobre la mariña occidental de la entrada a la [[ensenada Año Nuevo]]. Ye de porte amenorgáu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=268}} === Caleta Coralie === [https://mapcarta.com/20132908 Mapa de la caleta] Asitiada na mariña norte de la [[islla Pothuáu]]. Tien un sacu de 3 cables y nel centru fondures de 21 a 25 metros. Ye abrigada pero estrecha, apta solo pa naves pequeñes. Bañar les agües de la [[canal Romanche]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=271}} === Caleta Elena === [https://mapcarta.com/20128548 Mapa de la caleta] {{VT|Canal Wide#Caleta Elena}} Asitiada na mariña sur de la [[islla Hoste]], darréu al norte de la [[badea Luisa]]. Ye un ríu predreso y fondo que la so entrada reconocer pol monte La Diadema de 753 metros d'altu. Nun ye apta como fondeadero pol so considerable fondura. Mide 2 nmi de sacu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=272}} === Puerto Corriente === Formar na mariña este de la península Dumas de la [[islla Hoste]], onde la [[canal Murray]] toma'l nome de Angostura Murray. Tien 4 cables de boca por otros 4 cables de sacu. Ye bien fondu y llimpiu. El fondeadero encamentáu ta nel centru del puertu en 50 metros d'agua. Por cuenta de la so fondura nun ye encamentáu salvu n'emerxencies. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=278}} === Caleta Molinare === [https://mapcarta.com/es/20104914 Mapa de la caleta] Allugada na mariña este de la península Dumas de la [[islla Hoste]] darréu al sur de la Angostura de la [[canal Murray]]. Ye llimpia y puede fondiase en 27 metros d'agua en fondu de fango. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=278,279}} === Puerto Inútil === Formar na mariña occidental de la [[islla Navarino]], al NE de la [[islla Button]]. Anque ye amplia, 1,3 nmi de llongura por un anchu de 9 cables, ye de mal accesu por un enrío llargu y estrechu de non más de mediu cable d'anchu. Arrodiada d'altos cuetos. Nel centru de la badea se sondan 90 metros en forma pareya y hasta mui cerca de la mariña. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=279}} === Caleta de la Aguada === [https://mapcarta.com/es/20118816 Mapa de la caleta] Alcontrada na mariña occidental de la [[islla Navarino]] al norte de la [[caleta Wulaia]]. Ye pequeña pero nella les naves, acoderándose a tierra, pueden faer agua dulce d'una cascada a razón de 7 a 10 tonelaes per hora. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=279}} === Caleta Wulaia === Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:55°02'50,5”&nbsp;S. G:68°09'05,6”&nbsp;W. Emplazada na mariña occidental de la [[islla Navarino]] direutamente al este del estremu sur de la [[islla Button]]. Ye'l meyor fondeadero de la parte chilena de la [[canal Beagle]]. Protexíu de los vientos de tolos cuadrantes. Poles sos bones condiciones marítimes, dende antiguu la población yamana concentrar na caleta. Darréu los misioneros ingleses tamién s'establecieron nesti llugar. Formada por un enrío de 2 cables d'anchu por 5 cables de llongura en direición ESI que flúi ente la mariña de la islla Navarino y el castru Coneyos y la islla Coihue. La so entrada reconocer pol castru Águila y la islla Coihue, dos cuetos altos y cónicos que lo cierren pol SO. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=279,280}} === Caleta Douglas === [https://mapcarta.com/es/20130084 Mapa de la caleta] Asitiada na mariña occidental del la [[islla Navarino]], 3 nmi al norte del so estremu suroeste. Ye una pequeña inflexón na desaguada del ríu Douglas abierta a los vientos del 3° 4° cuadrantes polo que ye utilizada solo p'abastecer a la estancia allugada nel llugar. Hai bon fondeadero en 20 metros d'agua con fondu de sable. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=280,281}} === Puerto Grandi === Asitiáu na mariña norte de la [[islla Bertrand]] bañáu peles agües de la [[ensenada Grandi]]. Protexíu de los vientos reinantes, el so tenedero ye bonu. El fondeadero queda frente a les cases de la estancia qu'esiste na islla; en 15 metros d'agua y fondu de sable y fango. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=295}} === Fondeadero Orestes === Allugáu nel sector oeste de la [[badea Windhond]]. Na mariña sur de la [[islla Navarino]]. Sirve como fondeadero d'emerxencia en 14 metros d'agua. Queda protexíu pola [[punta Courrejolles]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=296}} === Caleta Bevan === [https://mapcarta.com/es/20142458 Mapa de la caleta] Alcontráu sobre la mariña este de la [[badea Windhond]]. Na mariña sur de la [[islla Navarino]]. Ye'l fondeadero pa suministrar una estancia qu'hai nel llugar. El fondeadero atopar al mediu de la caleta en 20 metros d'agua. Nun ufierta proteición contra los vientos reinantes. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=296}} === Caleta del Oru === [https://mapcarta.com/es/20101654 Mapa de la caleta] Formada darréu al este del [[cabu Carolina]] de la [[islla Lennox]]. Ye amplia y bon fondeadero en 16 metros d'agua y fondu de fango. Ye apta pa naves de cualquier porte. La so mariña ye alta y acantilada, sacante la parte norte onde hai una sablera de sable y piedres. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=299}} === Caleta Curo === [https://mapcarta.com/20131352 Mapa de la caleta] Formada na base de la península Carmen de la [[islla Lennox]] ½ nmi al este de [[caleta del Oru]]. Ye pequeña, tien 500 metros de sacu por 400 d'anchu. El fondeadero queda al centru de la caleta en 12 metros d'agua. Ye un mal fondeadero que s'emplega solamente p'abastecer a los pobladores de la islla. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=299}} === Caleta Cutter === [https://mapcarta.com/es/20131286 Mapa de la caleta] Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:55°20'19”&nbsp;S. G:66°51'51”&nbsp;W. Emplazada nel estremu SE de la [[islla Lennox]], ente les islles Iñaque pel norte, la islla Lennox pel oeste y sur y los castros Mafuil pol sureste. Ye'l meyor fondeadero p'aportar a la islla. Ta protexíu de los vientos reinantes del 3° y 4° cuadrantes. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=299,300}} === Caleta Lennox === [https://mapcarta.com/es/20112462 Mapa de la caleta] Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:55°17'21”&nbsp;S. G:66°49'49”&nbsp;W. Formada na mariña este de la [[islla Lennox]], cerrada pel este pola isla Ormeño y pel sur por una llingua de sable. El fondeadero ye bien amenorgáu polos baxos qu'arrodien la mariña y que s'estienden escontra fuera d'ella. Por cuenta del so poco fondu ye apoderada solo pa naves pequeñes. Les naves grandes tienen de fondiar 500 metros al norte de la islla Ormeño en 12 a 15 metros d'agua. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=300}} === Caleta Piedres === [https://mapcarta.com/es/34898700 Mapa de la caleta] Allugada na mariña oeste de la [[islla Picton]] a 1½ nmi de la [[punta Occidental]]. Ye pequeña y zarrada na so boca por dellos castros ensin vexetación y baxos fondos, que dexen l'accesu solu pel sur del castru más grande; l'enrío tien un anchu de 50 metros con una sonda mínima de 9 metros y ta semáu de sargazos. El fondeadero ta al norte de la caleta con un área de borneo de 80 metros. Poles sos carauterístiques, ye apoderáu solo pa naves pequeñes menores de 30 metros d'eslora. Los buques mayores tienen de fondiar fuera de la caleta. Nun tien proteición contra los vientos reinantes, el so fondu ye de piedra. Nella atopen les instalaciones de la estancia qu'ocupa los terrenes de la islla pa la crianza de ganáu lanar. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=304,305}} === Puerto Toro === {{AP|Puerto Toro}} Asitiáu na mariña este de la [[islla Navarino]] 1 nmi al NO del [[cabu Rees]]. Mide 900 metros de boca por igual cifra de sacu. Ye abrigáu a los vientos dominantes; el so tenedero ye de bona calidá. Puede fondiase nel centru del puertu en fondures de 25 a 32 metros lecho de sable y conchuelas. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=305}} === Caleta Las Casas === [https://mapcarta.com/es/20114690 Planu de la caleta] Les coordenaes del so puntu de referencia según la carta son: L:55°16'20”&nbsp;S. G:66°38'56”&nbsp;W. Alcontrada sobre la mariña oeste de la [[islla Nueva]]. Ye pequeña y nella atopa l'alministrador de la estancia qu'esplota'l ganáu lanar. Con vientos de fuercia cimero a 5 de la [[escala Beaufort]] ye imposible arriar embarcaciones nel fondeadero. Puede llograse carne fresco. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=308}} === Surgidero Otter === Formar na parte SO de la [[badea Gretton]] ente la [[islla Diana]] y los [[castros Otter]]. Ye medianamente abrigáu y de bon accesu. Puede fondiase en 25 metros de fondura en llechu de fango y conchuela. Entra marexada colos vientos del 1° cuadrante. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=315}} === Surgidero Romanche === Allugáu ente la mariña este de la [[islla Bayly]] y el llau sur de la [[islla Otaries]]. Tien una estensión de ⅓ nmi y fondures ente 14 y 29 metros y llechu de sable, conchuela y fango. El so accesu ye pela [[canal Washington]]. Ye inseguru poles fuertes raches que baxen dende los altos cuetos que la arredolen. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=315}} === Surgidero Seagull === Formar ente la península Low de la [[islla Grévy]], la mariña norte de la [[islla Bayly]] y les islles Diana y Otaries. El so accesu ye complicáu por una roca afogada y otros baxos qu'hai na so contorna, amás débese aportar pasando pol [[surgidero Romanche]], una y bones el [[canal Victoria]] ye non navegable. Apropiáu solo pa naves de porte amenorgáu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=315,316}} === Caleta Middle === [https://mapcarta.com/20105526 Mapa de la caleta] Allugada 2 nmi al SE del [[cabu Ross]] na mariña oriental de la [[islla Wollaston]]. La caleta ta cubierta por un gran sargazal. El so fondu ye de piedrecilla, conchuelas, arena y roca en dellos puntos. Ye pequeña pero segura y abrigada contra los vientos del oeste. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=317,318}} === Surgidero Hyde === Formar na mariña sur de la [[islla Wollaston]], al ESE de la [[badea Isthmus]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=318}} === Surgidero Kendall === Formáu na mariña sur de la [[islla Wollaston]], al este del [[surgidero Hyde]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=318}} === Puertu Maxwell === Ta allugáu ente la mariña NE de la [[islla Hermite]] y la [[islla Jerdán]]. Mide 1 nmi de sacu. P'aportar a él namái esiste una canal navegable, el [[Paso Norte]] que se forma ente les islles Maxwell y Saddle. El pasu Oriental ta apexáu por roques y baxos fondos. Dientro del puertu puede fondiase en cualesquier parte ente 28 y30 metros d'agua con llechu de sable y conchuela. El meyor fondeadero ta nel centru del puertu. Na mariña de la islla Hermite puede faese agua y lleña a esgaya. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=319,320}} === Caleta Martial === [https://mapcarta.com/es/20245732 Mapa de la caleta] Abrir na mariña NE de la [[Islla Herschel (Chile)|islla Herschel]] a 1½ nmi al SO de la [[islla Freycinet]]. Tien 3½ cables de sacu y 2¾ cables d'anchu na boca. Les sos mariñes norte y sur tán orellaes por abondosu sargazos. No fondero hai una sablera de sable y un regueru onde puede faese enaguada fácilmente. Ye abrigada a tolos vientos sacante a los del este. Ufierta un bon fondeadero al centru de la caleta en 10 metros d'agua sobre llechu de sable y fango. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=322}} === Caleta San Martín === [https://mapcarta.com/es/20089528 Mapa de la caleta] Asitiada na mariña del llau oriente de la [[islla Hermite]], casi na so medianía. Ye bien formosa, ta arrodiada d'altos cumes: escontra l'interior de la mariña norte alza'l monte Fóster de 446 metros d'altu y escontra l'interior de la mariña sur ta'l picu Káter de 516 metros, el cume más altu de la islla. Les sos mariñes son acantiladas, les naves pueden atracar al murallón que se forma na so ribera sur. Escontra'l fondu hai una sablera de quixarros na que puede desembarcase en botes. Puede atopase fondeadero nel centru de la caleta en 32 metros d'agua en llechu de sable. Ye abrigada contra los vientos reinantes del oeste, pero los williwaws que baxen de los montes son bien violentos, la bona calidá del tenedero suple llargamente esta dificultá. Hai Lleña y agua a esgaya. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=324}} == Cordales y montes == === Monte Tortuga === Asitiáu na parte SO de la [[islla Navarino]], 2½ nmi al sur de la [[caleta Douglas]]. Tien 825 metros d'altor. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=292}} == Penínsules, puntes y cabo == === Cabo Schomberg === [https://mapcarta.com/es/20088008 Mapa del cabu] Ye l'estremu occidental de la [[islla London]]. Al 293° y 3 nmi queda'l grupu de roques llamaes [[Islles Furias|Furias del Este]] y al 299° y a 9½ nmi les [[Islles Furias|Furias del Weste]], asitiaes na entrada occidental de la [[canal Cockburn]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=245}} === Punta English === Ta allugada al SSE del [[cabu Schomberg]] de la [[islla London]], como a 3¾ nmi y sobre la isla más occidental. Al oriente d'esta punta, escontra l'interior de la islla London, álzase'l picu Horacio de 488 metros d'altu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=246}} === Cabo Desolación === [https://mapcarta.com/es/20130804 Mapa del cabu] Ye l'estremu SE de la [[islla Basket]]. Consiste nun puexu serrapatosu y bien notable, con dellos picos agudos nel so visu. Constitúi'l términu de la [[badea Afarada]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=248}} === Cabu Castlereagh === [https://mapcarta.com/es/20138118 Mapa del cabu] Ye la estremidá suroeste de la [[islla Stewart]]. Consiste nun puexu alto y notable. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=250}} === Península Curti === Proyeutar al centru de la mariña sur de la [[islla Londonderry]] dixebrando la [[badea Margarita]] de la [[ensenada Pared]]. La so mariña sur ye alta y acantilada. La so estremidá SE llámase punta Pipa. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=258}} === Cabu Kekhlao === Ye l'estremu occidental de la [[islla Hoste]] y marca el términu del [[Brazu del Suroeste]]. Ye de color bien foscu y termina coronáu por dos pequeñes cumes. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=261}} === Punta Negra === Ye l'estremu sur de la península Rous de la [[islla Hoste]]. Ta formada por un puexu eleváu y escuru. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=264}} === Cabu Brisbane === [https://mapcarta.com/20141476 Mapa del cabu] Constitúi l'estremu sur de la [[islla Henderson]]. 3 nmi al 177° atópase'l petón Peligrosu de 1 nmi d'estensión nel que la mar ruempe cuando hai aguaxe. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=266}} === Península Hardy === {{VT|Península Hardy}} Ye l'estremu oriental de la [[islla Hoste]]. Mide 16½ nmi de llongura por 7 nmi d'anchu mediu en direición xeneral NNO-SSE. La mariña sur, na so parte oeste, ta apoderada pola cadena montascosa del cuetu Diadema y na oriental polos gordones de los montes Rojo y Las Garitas. Ye bien tropezosa y orellada por infinidá d'islles y roques, delles serrapatoses y ensin vexetación. El fondu de la mariña vecina ye de roca y el so nivel camuda rápido. Azotar violentos temporales. El so estremu sur constituyir el [[Falsu Cabo de Hornos]]. {{Harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=269,270}} === Cabu Payen === [https://mapcarta.com/es/20099574 Mapa del cabu] Asitiáu na mariña sW de la península Hardy de la [[islla Hoste]]. Llinda la [[badea Bourchier]] pol SE. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=272}} === Falsu Cabo de Hornos === {{VT|Falsu cabu de Fornos}} Les coordenaes del so puntu de referencia según el Carreru son: L:55°43'00”&nbsp;S. G:68°05'00”&nbsp;W. Ye l'estremu sur de la península Hardy de la [[islla Hoste]]. Tien cierta paecencia col verdaderu [[cabu de Fornos]] del grupu de les [[islles Hermite]], asitiáu a 32 nmi al SE. Remata al sur nun castru apuntiáu, paecíu al cuernu d'un rinoceronte; nel so pie hai delles roques nes que la mar ruempe con violencia. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=272,292}} === Cabu Webley === [https://mapcarta.com/es/20081492 Mapa del cabu] Les coordenaes del so puntu de referencia según el Carreru son: L:55°17'00”&nbsp;S. G:68°11'00”&nbsp;W. Ye l'estremu oriental de la península Pasteur de la [[islla Hoste]]. El so enfilación col estremu SO de la [[islla Navarino]] indica l'estremu sur de la [[canal Murray]]. Al sur abre la [[badea Nassau]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=283}} === Punta Lort === Ye una punta de la mariña SE de la península Hardy de la [[islla Hoste]] allugada 1½ nmi al sur de [[badea Rice]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=291}} === Punta Cannelier === Cierra la [[badea Lort]] pel sur na mariña sureste de la península Hardy de la [[islla Hoste]]. Tien 134 metros d'altu. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=291}} === Punta Courrejolles === Asitiada na mariña sur de la [[islla Navarino]], 7¼ nmi al este de la [[islla Scott]]. Constitúi la punta occidental de la [[badea Windhond]]. El llau sur esprende sargazos hasta 1 nmi de distancia. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=295}} === Punta Harvey === Llinda la [[badea Windhond]] pol sureste. Pertenez a la mariña sur de la [[islla Navarino]]. Atopar a 6 nmi de la [[punta Courrejolles]]. Pel so llau occidental despide un castru a ¾ nmi. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=297}} === Punta Guanaco === Les coordenaes del so puntu de referencia según el Carreru son: L:55°18'12”&nbsp;S. G:67°13'00”&nbsp;W. Ye l'estremu SE de la [[islla Navarino]]. Ta a 7 nmi de la [[punta Harvey]]. Esprende un estensu sargazal d'un anchu de 2 nmi. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=297}} === Punta Mary === Ye l'estremu SO de la islla Lennox. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=298}} === Cabo Carolina === [https://mapcarta.com/es/20138808 Mapa del cabu] Ye la estremidá SE de la islla Lennox. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=299}} === Punta Ganado === Les coordenaes del so puntu de referencia según el Carreru son: L:54°59'00”&nbsp;S. G:67°03'00”&nbsp;W. Ye la estremidá NO de la [[islla Picton]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=303}} === Punta Occidental === Ye l'estremu oeste de la [[isla Picton]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=304}} === Cabu Rees === [https://mapcarta.com/es/20092824 Mapa del cabu] Asitiáu na mariña oriental de la [[islla Navarino]] y a ¾ nmi al SE de [[Puerto Toro]]. Ye un pequeñu puexu de 20 metros d'altu qu'enfusa 200 metros escontra'l mar. ½ nmi al norte d'él hai dos pequeños castros arrodiaos de sargazos llamaos Los Gansos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=305}} === Cabo María === Les coordenaes del so puntu de referencia según el Carreru son: L:55°06'00”&nbsp;S. G:66°49'00”&nbsp;W. Ye la estremidá SE de la [[islla Picton]]. Carauterísticu polos sos altos ribayos de tierra que la formen. Destaca un enorme sargazal, d'una estensión de 5 nmi, escontra la [[punta Jorge]] de la [[islla Nueva]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=305,306}} === Punta Jorge === Les coordenaes del so puntu de referencia según el Carreru son: L:55°12'00”&nbsp;S. G:66°40'00”&nbsp;W. Ye la estremidá noroeste de la [[islla Nueva]]. Formada por ribayos altos de tierra. Despide escontra'l NO un gran sargazal. Al 196° y a 3 nmi de distancia hai un baxu de 8¾ metros arrodiáu de sargazos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=308}} === Punta Fifty === Constitúi l'estremu SO de la [[islla Nueva]]. Escontra l'oeste destaca un petón de regular estensión. Tien un covarón grande bien frecuentada polos llobos marinos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=309}} === Cabu Graham === [https://mapcarta.com/es/20123380 Mapa del cabu] Atópase 4 nmi al oriente de la [[punta Fifty]] de la [[islla Nueva]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=309}} === Punta Oriental === Ye la estremidá este de la [[islla Nueva]]. Esprende a curtia distancia delles roques somorguiaes y fondos puercos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=309}} === Punta Dillón === Les coordenaes del so puntu de referencia según el Carreru son: L:55°30'00”&nbsp;S. G:67°39'00”&nbsp;W. Ye l'estremu norte de la [[islla Grévy]]. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=313}} === Península Low === Ye l'estremu SE de la [[islla Grévy]]. Ye de porte amenorgáu. Despide roques somorguiaes y sargazos en tol so redoso hasta 4 cables de distancia. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=314}} === Cabu Ross === [https://mapcarta.com/es/20091248 Mapa del cabu] Les coordenaes del so puntu de referencia según el Carreru son: L:55°34'00”&nbsp;S. G:67°21'00”&nbsp;W. Ye l'estremu norte de la islla Wollaston. La mariña escontra l'occidente, hasta l'altor de los castros del Cabu, ye puerca hasta ¾ nmi de la mariña. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=316}} === Cabo de Hornos === Ye l'estremu sur de la islla Fornos. Ta formáu por un puexu de 406 metros d'altu. L'Armada de Chile caltién encendíu un faru nel llugar. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=326}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru |autor= Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile |títulu= Atles Hidrográficu de Chile |añu= 1974 |editorial= Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada |id= Primer edición }} *{{cita llibru |apellíu=Institutu Hidrográficu |nome=Armada de Chile |enllaceautor=Institutu Hidrográficu Armada de Chile |títulu=Carreru de la Mariña de Chile Volume V|edición=4 |añu=1958 |editorial=Institutu Hidrográficu de l'Armada}} *{{cita llibru |apellíu=King |nome=Phillip Parker |enllaceautor=Phillip Parker King |títulu=Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the first expedition, 1826-30, under the command of Captain P. Parker King, R.N., F.R.S. |url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F10.1&viewtype=text&pageseq=1 |fechaaccesu=2013 |idioma=Inglés |añu=1839 |editor=Robert FitzRoy |editorial=Henry Colburn |ubicación=Londres}} * {{Obra citada |apellíu= FitzRoy |nome= R | enllazautor=Phillip Parker King |añu= 1839 | editor-last= FitzRoy | editor-first= Robert | editor-link=Robert FitzRoy |títulu=Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the second expedition, 1831-36, under the command of Captain Robert Fitz-Roy, R.N. London: Henry Colburn. | publication-place= London |editorial=Henry Colburn |volume=I |url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F10.2&viewtype=text&pageseq=1 }} * {{Obra citada |apellíu= Chapman |nome= Anne | enllazautor=Anne Chapman |añu= 2012 |títulu=Yaganes del cabu de Fornos. Alcuentru colos europeos antes y dempués de Darwin. | publication-place= Santiago de Chile |editorial=Pehuén editores S.A. }} *{{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Bibliografía adicional == * {{cita llibru |autor= Institutu Xeográficu Militar |títulu= Atles de la República de Chile |añu= 1970 |editorial= Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar |id= Segunda edición }} * {{cita llibru |autor=Isidoro Vázquez de Acuña García del Postigo |títulu=Historia Naval del Reinu de Chile 1520-1826 |añu=2004 |editorial= Imprenta Salesianos S.A. |id= 956-12-1664-7 }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *{{Enllaz rotu|1=Direutemar - Armada de Chile |2=https://www.direutemar.cl/ |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.peakbagger.com/list.aspx?lid=15002 Mayor altor islles Sud América - sobre 1000 metros]. *{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=la canal_beagle_parque_nacional_alberto_de_agostini,88829104p Brazu del Noroeste - Parque nacional Agostini |2=http://cl.geoview.info/brazu_noroeste_de |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Costa exterior al sur del canal Beagle}} [[Categoría:Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur|Provincia de Tierra del Fueu]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] [[Categoría:Provincia de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Árees protexíes de la Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Parque nacional Alberto de Agostini]] thdkr8d4cthoj5y6quztf3ro9kh4af3 Dalcahue 0 164726 4501087 4498928 2026-06-21T08:26:57Z Limotecariu 735 4501087 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Dalcahue''' {{Etimoloxía|mapudungun|dalkawe|llugar de [[dalca|dalques]]}} ye una [[Ciudá de Chile|ciudá]] y [[comuña de Chile|comuña]] [[Chile|chilena]] de la [[Rexón de Los Lagos]], allugada na [[Provincia de Chiloé]], nel [[Chiloé|archipiélagu del mesmu nome]]. La so capital ye'l pueblu de Dalcahue, allugáu nes coordenaes {{coord|42|22|45.5|S|73|38|50.1|W}}, a veres de la canal homónima. Les sos principales actividaes económiques son el comerciu, el [[turismu]], la industria procesadora de productos marinos, l'[[agricultura]] ([[Solanum tuberosum|papes]] y la [[ganadería]] [[Ovín|ovina]] y [[bovina]]), == Historia == [[Ficheru:Dalca (reconstrucción).JPG|thumb|250px|left|Reconstrucción d'una [[dalca]], embarcación fecha de tres tablones cosíos qu'usaron por igual chonos, huilliches y depués españoles.]]Na [[Chile prehispánicu|dómina prehispánica]], el llugar en que güei s'atopa'l pueblu de Dalcahue yera bien visitáu polos [[chonos]] y taba habitáu por [[huilliche]]s, por causa de ser la parte más angosta de la canal de Dalcahue y, poro, el balseo más natural escontra la [[isla de Quinchao]]. Cuando llegaron los [[conquistadores españoles]], tamién s'asitiaron ellí por idénticu razones. El mesmu significáu de la pallabra Dalcahue revela esta importancia, yá que nel [[mapudungun]] de Chiloé ''Dalkawe'' significa ''llugar de [[dalca|dalques]]'', esto ye, de la embarcación de tres tablones qu'usaben orixinalmente los chonos y que'l so usu espublizar a toles cultures del archipiélagu, incluyendo la española. En [[1567]] la espedición de [[Martín Ruiz de Gamboa]] tomó posesión del [[archipiélagu de Chiloé]] y na so meyora escontra'l sur el primer pueblu que fundaron foi [[Tenaún]], güei llende norte de la comuña, al prosiguir pensaron n'asitiar la capital no que depués sería San Juan, por causa de que yera bien bono de defender, pero dieron cuenta de que la diferencia ente [[marea|marees]] yera demasiáu alta y arrenunciaron. Mientres la Colonia, Dalcahue considerábase un pueblu d'españoles ya indíxenes, sol nome de Dalcapulli o Dalcahue. Nun censu realizáu por misioneros [[Xesuita|Xesuites]] ente setiembre de 1734 y abril de 1735 indícase que pa esi periodu había 8 families, con un total de 50 habitantes, 21 de los cualos yeren españoles.<ref name="xesuita">{{cita llibru |títulu=Historia de la Compañía de Xesús en Chile |apellíu=Enrich |nome=Francisco |añu=1891 |editorial=Francisco Rosal |ubicación=Barcelona |capítulu=XIII |páxines=154}}</ref> En 1787 tenía yá 662 habitantes de los cualos 637 yeren españoles y 25 indíxenes.<ref>{{cita llibru |títulu=Pueblo de Chiloé |apellíu=Mancilla Pérez |nome=Juan |añu=2008 |allugamientu=Castro |páxines=26}}</ref> Cuando Chile declaró'l so [[Independencia de Chile|independencia]], los habitantes de Chiloé permanecieron fieles a la Corona y engarraron mientres 16 años contra les fuercies patriotes. Na [[Campaña de Chiloé|campaña]] que'l [[Direutor Supremu de Chile|Direutor Supremu]] [[Ramón Freire]] entamó contra los realistes del Archipiélagu en 1824, el principal desembarcu de los patriotes realizóse cerca de Dalcahue, col enfotu de tomar [[Ancud]] pola retaguardia. Sicasí, el 1ᵘ d'abril de 1824 l'exércitu espedicionariu, al mandu del coronel [[Jorge Beauchef]] foi sorprendíu a unos 10 km del pueblu y engarróse la [[batalla de Mocopulli]], de resultancia incierta nel campu, pero qu'obligó a les tropes chilenes a replegase ensin llograr el so oxetivu. A fines de 1842 Dalcahue componer de 897 cases. La construcción de l'actual ilesia empezó en 1858. Antes del terremotu de 1960, munchos habitantes vivíen en palafitos. == Demografía == [[Ficheru:Costanera e iglesia de Dalcahue.jpg|thumb|150px|left|Vista de Dalcahue.]][[Ficheru:Iglesia de Dalcahue-fachada.jpg|thumb|150px|right|Fachada de la [[Ilesia de La nuesa Señora de los Dolores (Dalcahue)|ilesia de La nuesa Señora de los Dolores]] de Dalcahue.]] [[Ficheru:Dalcahue-monumento a los pescadores.jpg|thumb|Monumentu a los Pescadores]] La comuña amuesa un patrón de poblamientu bien desigual. El pueblu de Dalcahue tien 4.933 hab., que correspuenden al 38,41 del total comunal. La población restante, un 61,39%, habita n'árees rurales y la mayor parte d'ellos vive na zona llamada llocalmente ''La Mariña'', una franxa costera a veres del mar interior de Chiloé que cuerre d'oeste a este, ente Dalcahue y [[Tenaún]]. Ellí tán los poblaos de Téguel, [[Quíquel]], [[Quetalco]], Puchaurán, Colegual, [[San Juan (Chiloé)|San Juan]], Calen, y Tenaún. Amás esiste'l caserío de Mocopulli, na [[Carretera Panamericana]], Estelleros xustu al suroeste de Dalcahue y l'aldega de Tocoihue, xunto al ríu y [[Cascaes de Tocoihue|cascaes del mesmu nome]], en que según la [[mitoloxía chilota|creencia popular]] los [[bruxos de Chiloé|bruxos]] borrábense'l [[bautismu]]. Ente la Panamericana y l'[[Océanu Pacíficu]] práuticamente nun hai habitantes, yá que ye una zona montiega qu'en bona parte correspuende a los terrenes del sector Anay (sur) del [[Parque Nacional Chiloé]]. Dientro de la comuña tópense 3 de les 16 [[Ilesies de Chiloé|ilesies de madera]] del Archipiélagu de Chiloé que fueron declaraes [[Patrimoniu de la Humanidá]] pola [[Unesco]]: * La [[ilesia de La nuesa Señora de los Dolores de Dalcahue]], que foi construyida en 1858 sobre una anterior capiya de misiones del sieglu XVII.<ref>Jorge Sánchez R.: ''Chiloé - tradición y cultura'', p. 38. Santiago de Chile 2006. ISBN 956-309-024-1</ref> Foi declarada Monumentu Nacional el 26 de xunetu de 1971 y Patrimoniu de la Humanidá n'avientu de 2000.<ref>{{cita llibru |títulu=Pueblo de Chiloé |apellíu=Mancilla Pérez |nome=Juan |añu=2008 |allugamientu=Castro |páxines=27}}</ref> * La [[ilesia de San Xuan (Dalcahue)|ilesia de San Xuan]], construyida a mediaos del sieglu XIX y restaurada en 1996, 1998 y en 2004.<ref>{{cita llibru |títulu=Pueblo de Chiloé |apellíu=Mancilla Pérez |nome=Juan |añu=2008 |allugamientu=Castro |páxines=24}}</ref> L'edificiu que nun tien un pórticu colos arcos típicos d'otres ilesies mide 27 m de llargu y 12 d'anchu. L'altor de la torre xube a 22&nbsp;m.<ref>{{cita llibru |títulu=Pueblo de Chiloé |apellíu=Mancilla Pérez |nome=Juan |añu=2008 |allugamientu=Castro |páxines=25}}</ref> Foi declarada Monumentu Nacional el 26 de xunetu de 1971 y Patrimoniu de la Humanidá n'avientu de 2000. * La [[Ilesia de Tenaún]], que data de 1842.<ref name=jm>{{cita llibru |títulu=Pueblo de Chiloé |apellíu=Mancilla Pérez |nome=Juan |añu=2008 |allugamientu=Castro |páxines=23}}</ref> El pobláu de Tenaún, fundáu en 1567, yá tenía una capiya en 1734 y en 1779 construyóse la primer ilesia.<ref>Dominique Verhasselt: ''Archipielago Chiloé - l'encantu d'una isla misteriosa'', p. 32. Santiago de Chile. ISBN 978-956-7136-53-7.</ref> L'actual ilesia ''La nuesa Señora del Patrociniu'' tien tres torres, la central componer de tres cuerpo y les torres llaterales compuestes de dos cuerpos son más pequeñes. Foi declarada Monumentu Nacional el 10 d'agostu de 1999 y Patrimoniu de la Humanidá n'avientu de 2000.<ref name=jm/> == Tresportes == Dende l'añu 2013 la ciudá cunta col [[Aeropuertu Mocopulli]], que dexa la integración de la isla de Chiloé col continente, tamién cunta con minubuses dende y escontra Castro, Achao y Curaco de Velez y tresbordadores que salen de Dalcahue y Curaco de Velez. == Medios de comunicación == === Radioemisoras === * '''93.3''' - Radio San Carlos (Chonchi) * '''95.9''' - Radio Dalcahue * '''96.3''' - CyS Radio == Deportes == === Fútbol === La comuña cunta con dos clubes de fútbol (Club Deportivo Dalcahue y Mocedá Xunida) que compiten na Asociación de Fútbol de [[Castro (Chile)|Castro]].<ref>{{Cita web |url=http://www.anfa.cl/asociaciones.html |títulu=ANFA - Asociaciones |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181006235014/http://www.anfa.cl/asociaciones.html |fechaarchivu=2018-10-06 }}</ref> Dambos apuesten los sos xuegos de llocal nel Estadiu Municipal de Dalcahue (campera sintética). == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} * [http://www.dalcahue.cl Pernomada Municipalidá de Dalcahue] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191008215647/http://dalcahue.cl/ |date=2019-10-08 }} * {{Enllaz rotu|1=[http://reportescomunales.bcn.cl/index.php/Dalcahue Indicadores comunales de Dalcahue na Biblioteca del Congresu Nacional de Chile] |2=http://reportescomunales.bcn.cl/index.php/Dalcahue |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.dalcahue.com Dalcahue.com] Portal informativu de Dalcahue. Noticies, imáxenes, encuestes, cultura. {{Tradubot|Dalcahue}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] 2zynzfgfwo1qs0l6skir6baibzx7y8p Golfu d'Ancud 0 164749 4501061 4500223 2026-06-21T07:51:37Z Limotecariu 735 4501061 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} El '''Golfu d'Ancud'''<ref group="Nota">1.- Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. 2.- La so descripción fíxose de norte a sur y d'oeste a este</ref> ye un estensu cuerpu d'agua alcontráu nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]]; mide 52 [[nmi]] de mayor anchu en direición NO-SE por 52 nmi de llongura en direición xeneral N-S. Llinda pel norte cola [[ensenada de Reloncaví]], pel este col continente, pel sur coles islles del [[grupo Desertor]] y pel oeste cola mariña este de la [[islla Grande de Chiloé]]. Alministrativamente depende de la [[rexón de Los Lagos]].{{harvnp|Los Lagos|2018}} Baña les mariñes de les provincies de [[Provincia de Chiloé|Chiloé]], [[Provincia de Llanquihue|Llanquihue]] y [[Provincia de Palena|Palena]]. == Allugamientu == El golfu de Ancud estender ente les siguientes llendes: * Pel norte: la [[punta Coronel]], el llau sur de la [[península Challahué]] y el llau sur de les islles [[Abtao]], [[Llagartesa]], [[Calbuco]], [[Islla Quenu|Quenu]] [[Tabón]], [[Islla Chidguapi|Chidguapi]], [[Islla Puluqui|Puluqui]] y [[Islla Queullín|Queullín]] hasta la [[punta Trentelhué]]. * Pel este: la mariña continental de la [[provincia de Palena]] dende la punta Trentelhué hasta la [[punta Tengo]]. * Pel sur: el llau norte de les [[islles Desertor]], y el llau norte de les islles [[Apiao]], [[Alao]] y [[Islla Quinchao|Quinchao]] hasta la entrada norte de la [[canal Caucahué]]. * Pel oeste: la mariña oriental de la [[islla Grande de Chiloé]] dende la [[punta Tres Crucies]] hasta la entrada norte de la canal Caucahué.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=84}} == Xeoloxía y orografía == Tantu los golfos de Ancud y [[golfu de Corcováu|Corcováu]] como la [[ensenada de Reloncaví]], son les cuenques de grandes llagos que, en dómina remota, formaron parte del valle central que depués se fundió por trestornos xeolóxicos siendo invadíos peles agües del océanu dando orixe a gran cantidá d'islles, fiordos y canales. La [[cordal de los Andes]] amuésase como un relieve ablayáu que les sos mayores altitúes correspuenden a volcanes d'alredor de 2000 msnm; como l'Apuntiáu 2493 m, Osorno 2652 m, Calbuco 2015 m, Michinmahuida 2440 m y Corcováu 2290 m{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=45,46}} == Climatoloxía == La rexón, polo xeneral, tien un clima templáu lluviosu. La parte costera, salvo'l sur de la islla de Chiloé, gocia d'un clima templáu fríu con agües ivernices. Per otra parte, escontra'l sur, el clima carauterizar por nun tener estaciones seques, amás de constantes agües. Amás de les frecuentes neblinas que se producen en distintes dómines del añu, tien de tenese en cuenta les grandes columnes de fumu producíes pola fregadura de les selves y quemes de montes los que dacuando enzanquen la navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=84}} == Oceanografía == La onda de marea a lo llargo de la mariña de Chile avanza de norte a sur; al llegar a la islla Grande de Chiloé estremar en dos, una qu'entra pela canal de Chacao y la otra pela boca del Guafo, atopándose dambes al altor de les islles Desertores y nel estremu noroeste del golfu de Ancud al sureste de la punta Trés Crucies. Nes mariñes del golfu, acaldía reparar xeneralmente dos pleamares y dos bajamar, bien desiguales principalmente al respective de l'altor de les pleamares, pel branu la diurna ye más alta y pel hibiernu ye lo contrario. L'amplitú de les marees varia ente 3 y 7 [[metru|m]] . La corriente de fluxu tira escontra'l norte y la de refluxu escontra'l sur. La so intensidá varia según l'anchu y fondura de les canales. Les corrientes de marea dende l'océanu Pacíficu, de fluxu, qu'entren pel sur emburrien les agües del golfu escontra'l norte y adientro. Nel estremu NO del golfu, a unes 4 nmi al sureste de la punta Trés Crucies, atopar coles agües qu'entren pela [[canal de Chacao]] formando una notable llinia d'[[escarceo]] llamada la Raya de Tique. Estos escarceos dacuando son bien peligrosos pa les embarcaciones ensin cubierta, munches naufragaron al intentar travesar esta Raya. L'amplitú de la marea nes mariñes ye considerable pero nel centru ye abondo menor. Les fondures nel centru del golfu son grandes y nos llaos norte y sur, irregulares. Hai dellos bajosfondos nel sector norte.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=62,63,84,86}} == Flora y fauna == La mariña continental que contornea el golfu ta cubierta casi na so totalidá por una brengosa y trupa vexetación. Nes islles esta vexetación ye notablemente menos tupia. Ente los árboles tiense'l [[Nothofagus obliqua|carbayu]], el [[ulmo]], el [[lloréu]], el [[Embothrium coccineum|ciruelillo]] y el [[ablanar]], estos dos últimos aptos pa la construcción de muebles finos. El [[alerce]] y el [[ciprés]] pa la construcción d'edificios. El [[mañío]], de color mariellu, emplegáu n'ebanistería. Finalmente tenemos el [[tepú]], el [[malí]], el [[tiqué]], el [[pelú]] y la [[luma]], notable pola so durez. Ente los frutales atopen el [[pumar]], la [[zrezal]], la [[peral]], la [[cirolar]] y el [[bruselar]]. Al respective de les ceberes cultívase [[trigu]], [[centenu]], [[cebada]], [[llinaza]], [[nabos]], [[cenahories]], [[Remolacha|betarragas]], [[cebolles]] y finalmente la [[papa]], que s'atopa perdayuri y ye d'escelente calidá. Na mariña y les islla atopen pocos representantes de la fauna montesa, ente estos pocos tenemos el [[pudú]], el [[foín]] y el [[coneyu]] que se multiplicó considerablemente. Ente los animales domésticos atópense los vacunos, los corderos, les cabres y los gochos. Ente les numberoses aves de corral críense pavos, gansos, coríu domésticu, pites y canquenes. Los más abondosos artículos de consumu son los pexes y mariscos. Peces como la [[corvina]], el [[Centropomidae|róbalo]], el [[Odontesthes regia|pejerrey]], el [[Congridae|cóngaru]], la [[Thyrsites atun|sierra]] , el [[Asoleya asoleya|llinguáu]] y el [[salmón]]. Los mariscos, calidable sobresaliente, son la [[ostra]], los [[Mytilidae|choros]], [[cholga|cholgues]], [[llocos]], [[picos]], [[corpuspinos]], [[macha|maches]], [[taca|taques]], [[Galium aparine|llámpares]], [[piure]]s, [[navajuela|navajueles]], [[quilmahue]]s y [[cascoxos]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=46-48}} == Economía == La economía concentrar n'actividaes agrícoles-pecuaries, silvícola, acuícola, pesca y turismu. Destaquen la alguicultura (algues marines), miticultura, salmonicultura, agricultura de ceberes, esplotación forestal y, especialmente, el turismu, que caracterízase por tener una variada gama d'atraiciones. Na zona esisten espectaculares paisaxes naturales, cuntando con numberosos llagos, montes, ríos, sableres, volcanes y cascaes. == Espediciones y trabayos hidrográficos == {{AP|Canales de Chiloé#Espediciones y trabayos hidrográficos}} == Descripción del sector norte == === Punta Coronel === *[https://mapcarta.com/es/20132732 Mapa de la punta] Asitiada 1½ nmi al ESE de [[punta Barranco]]. Tien un altor de 25 metros, ensin vexetación y notable por ser un ribayu de color amarellentáu. Marca l'estremu oriental de la [[canal de Chacao]] na so ribera norte y l'estremu noroeste del golfu de Ancud.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=74}} === Badea Pargua === [[Ficheru:Transbordadores en Pargua.jpg|miniaturadeimagen|Pargua]] [https://mapcarta.com/es/20100024 Mapa de la badea] {{VT|Pargua}} Asitiada ente les puntes [[Punta Coronel|Coronel]] y [[Punta Tique|Tique]] de la mariña continental suroeste de la [[provincia de Llanquihue]]. Mide 3¼ nmi d'anchu por 1½ nmi de sacu. La so mariña ye baxa y bien regular. Fonda y na que les corrientes adquieren dacuando la fuercia d'un ríu correntoso. Tien un fondeadero pa naves de porte regular, en 20 metros d'agua fondo de sable y piedrecilla, solo aptu en casu d'emerxencia con aselu o vientu norte. Esiste un muelle pa los tresbordadores qu'efectúen el treslláu de vehículos y pasaxeros hasta [[Pargua]]. Nel so cabezo hai instaláu un faru direccional que señala la ruta que tienen de siguir los tresbordadores.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=85}} === Punta Tiqe === *[https://mapcarta.com/es/20245628 Mapa de la punta] Asitiada 3½ nmi al ESE de la [[punta Coronel]] nel llau SO de la península Challahué. Marca'l términu pel este de [[badea Pargua]]. Ye alta y abrupta.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=85}} === Península Challahué === {{VT|Chayahué}} Estender dende'l fondu del sacu de [[badea Pargua]] escontra'l SE por 3½ nmi y con un anchu mediu de 1½ nmi. Dixebra'l golfu de Ancud de la [[ensenada Codihue]]. Na so parte media atópase la [[punta Tique]] y termina na punta Abtao.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=85}} === Ensenada Codihue === [https://mapcarta.com/es/20134596 Mapa de la ensenada] Alcontrada ente la mariña continental de la [[provincia de Llanquihue]] y les mariñes nordeste de la [[península Challahué]] y [[islla Abtao]]. Mide 5 [[nmi]] de sacu por un anchu variable ente ½ a 2½ nmi. Arrodiada de cuetos y llombes d'elevación moderada nel que cuerren regueros qu'apurren escelente agua duce. A 1 nmi del fondu del sacu, sobre la mariña NE de la península Challahué, atópase la punta Peuque, notable poles sos bandes empinaos y verticales y la so forma. Tien una fondura que varia ente los 55 y 64 metros nel centru hasta 8,5 y 25 metros cerca del fondu del sacu. El fondu ye fango. Naves de cualquier tamañu pueden fondiar en cualesquier parte d'ella.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=87,88}} === Canal San Antonio === [https://mapcarta.com/20090444 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña continental de la [[provincia de Llanquihue]] y el llau oeste de la [[islla Quihua]]. Mide 5¾ nmi de llongura por ¾ nmi d'anchu mediu. Nel so estremu norte xunir a la [[canal Quihua]]. Pola canal crucia la llinia del telégrafu del Estáu que nel mediu de la canal tien un altor de 35 metros. Ye navegable solo por llanches de carga y embarcaciones pequeñes. Nel so entrada sur hai un fondeadero ocasional recomendable pa naves de tamañu moderáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=88}} === Islla Quihua === [https://mapcarta.com/es/20094240 Mapa de la islla] Asitiada na mariña sur de la [[provincia de Llanquihue]], como si formara parte d'esta. De forma irregular. Mide 5 [[nmi]] de llongura en direición N-S por 2 nmi d'anchu mediu, nel so estremu sur atópase la punta Chullehua de forma circular la que na so sablera empobine tien un enorme [[bloque erráticu]] de color ablancazáu llamáu roca San Pedro y que ye un escelente puntu de referencia pa les embarcaciones que saleen la zona. Pel so llau occidental cuerre la [[canal San Antonio]] y pel llau oriental la [[canal Quihua]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=88}} === Canal Abtao === [https://mapcarta.com/20147136 Mapa de la canal] {{VT|Abtao}} Flúi ente la mariña occidental de la [[islla Abtao]] y la [[península Challahué]] comunicando'l golfu de Ancud cola [[ensenada Codihue]]. Tien 2½ nmi de llongura per anchu mediu de 3 cables. Navegable solo por naves de pequeñu porte. Nel so entrada norte tien un baxu de 6 metros d'agua.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=86,87}} === Canal Caicaén === [https://mapcarta.com/es/28444236 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña de la [[provincia de Llanquihue]] y la mariña SE y S de la [[islla Quihua]] y la mariña occidental de la [[islla Calbuco]]. Mide 4¾ [[nmi]] de llongura por 6 cables d'anchu mediu. De cursu bien irregular. Nel so estremu NE tien un bancu de sable de solu 5 metros d'agua en baxamar, nel llugar construyóse un terremplén que lu xune al continente. Frente al pobláu San José, nel so entrada oeste, hai un escelente fondeadero pa naves d'hasta porte moderáu. Nel so estremu norte cruciar tres cables aéreos d'alta tensión que'l so senu queda 25 metros sobre'l nivel mediu del mar.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=89}} === Pasu Quihua === [https://mapcarta.com/20094238 Mapa del pasu] Esmucir ente les bandes esti de los baxos Quihua y Corvio, la mariña occidental de la islla Quenu y la roca Granelo del baxu Culenhué allugáu al N de la [[Islla Tabón|islla Polmallelhue]]. Tien 2¾ [[nmi]] de llongura por un anchu mediu de 8 cables. Ye fondu y llimpiu siempres que se consideren los 4 baxos con sondes de 8 a 2 metros allugaos al oriente de los baxos Quihua y Corvio y el baxu de la punta Pinto abalizáu por una boya lluminosa. Esti pasu ye la continuación escontra'l norte del [[pasu Corvio]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=93}} === Pasu Corvio === [https://mapcarta.com/es/28444850 Mapa del pasu] Allugáu ente los llaos SE y S del baxu Corvio y l'estremu NO del petón destacáu escontra'l NO de la punta Polmaltahue de la [[Islla Tabón|islla Polmallelhue]], ye la continuación escontra'l SO y O del [[pasu Quihua]] y desagua nel golfu de Ancud. Mide 2 [[nmi]] de llargu y un anchu de 8 cables. Ye más malo de precisar nes pleamares que'l pasu Quihua, tien como ayuda al navegación'l faru automáticu del baxu Corvio.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=93}} === Islla Abtao === [https://mapcarta.com/es/20147138 Mapa de la islla] {{VT|Abtao}} Allugada al este de la punta Abtao de la [[península Challahué]]. Tien la forma d'una lluna en cuartu menguante. Mide 3 nmi de llongura ente les puntes Ribayu pel norte y Quilque pel sur; el so anchu mediu ye de ½ nmi. La punta Ribayu tien 47 metros d'altu y ye bien notable. Pel so llau occidental cuerre la [[canal Abtao]], pel so llau norte atopa la [[ensenada Codihue]] y pel este la pequeña islla Llagartesa. Ta arrodiada por baxos fondos que s'alloñar hasta 2 cables de les sos mariñes. La mariña DESPIDIR escontra'l sureste'l baxu Abtao que tien una estensión de 1½ nmi.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=86}} === Islla Calbuco === [https://mapcarta.com/es/20140340 Mapa de la islla] {{VT|Calbuco}} Allugada al este de la mariña continental de la [[provincia de Llanquihue]] y la [[islla Quihua]] dixebrada d'elles pela [[canal Caicaén]]. Mide 5¾ [[nmi]] de llongura por un anchu mediu de 5 cables, ye más angosta na so parte central y ancha nos sos estremos. El mayor altor ye de 26 metros. El so estremu norte formar la punta La Picuta, el so llau este la punta Aichú, al SE la punta Meimén y l'estremu OSO la punta Caicaén. Cerca de la punta Yahuecha esta xunida al continente por un terremplén.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=89}} === Pasu Quenu === [https://mapcarta.com/es/20284292 Mapa del pasu] Esmucir ente la mariña sur de la [[islla Calbuco]] y la punta norte de la [[islla Quenu]]. Mide 1½ [[nmi]] de llongura por 4 cables d'anchu. Ye llimpiu y l'únicu recomendable pa tomar la [[canal Calbuco]] dende'l sur. La boya lluminosa del baxu de la punta Pinto ye una ayuda al navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=94}} === Islla Quenu === [https://mapcarta.com/es/20094428 Mapa de la islla] Alcontrada ½ nmi al sur de la [[islla Calbuco]]. Mide 1½ nmi de NO-SE por un anchu de 7 cables. Cubierta d'árboles y semaos y de un altor máximu de 34 metros, destaca na zona pol so formosu paisaxe. Nel so estremu norte ta la punta Pinto, pel este les puntes Lilecura y Huechuquenu y nel so estremu sur la punta Rumén. Pel so estremu norte flúi'l pasu Quenu, nel so costáu este'l pasu Pilolcura que la dixebra de la [[islla Chidguapi]], pel sur atópense'l pasu Corvio y la [[islla Tabón]]. Pola so banda occidental cuerre'l pasu Quihua que la dixebra de los baxos Corvio y Quihua, el baxu Corvio ta señalizáu por un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=93}} === Pasu Pilolcura === [https://mapcarta.com/es/28444848 Mapa del pasu] Flúi ente les islles [[Islla Quenu|Quenu]] y [[Islla Chidguapi|Chidguapi]]. Mide 4 [[nmi]] de llargu. Ye llimpiu y fondu, la parte más angosta tien un anchu útil pa la navegación de 6 cables.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=98,99}} === Islla Tabón === [https://mapcarta.com/20086420 Mapa de la islla] Asitiada 2 nmi al sur de la [[islla Quenu]]. En realidá ye un grupu de 4 o 5 pequeñes islles qu'en baxamar apaez como una sola llamada Tabón, na pleamar apaecen les siguientes islles: Palmallelhue, Llanquinelhue, Colilquihue, Tabón y Lin. El so relieve ye baxu. La mayor del conxuntu ye Tabón, que tien un altor de 46 metros y una llongura de E-O de 3 nmi. Nella formen dos badees, [[Badea Ilto|Ilto]] y [[Badea Lin|Lin]]. Tien un faru automáticu allugáu al interior de la mariña sur.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=94,95}} === Badea Ilto === [https://mapcarta.com/es/20120334 Mapa de la badea] Esta allugada na mariña oeste de la [[islla Tabón]], ente esta y la islla Llanquinelhue, ye totalmente abierta a los vientos y marexaes del oeste. Tien 1 [[nmi]] de boca por 2 nmi de sacu. La so fondura nel centru ye de 45 metros que nes veres baxa hasta 13 metros. El so fondu ye arena. Nun sirve como fondeadero pero les sos sableres son bien útiles pa varar embarcaciones menores.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=95}} === Badea Lin === [https://mapcarta.com/20112034 Mapa de la badea] Asitiada na mariña norte del ismu de la [[islla Tabón]], ente esta y Lin, dafechu abierta a los vientos y marexaes del primer cuadrante. Tien 1½ nmi de boca por 4 cables de sacu. Nun ye bona como fondeadero.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=96}} === Islla Chidguapi === [https://mapcarta.com/es/20136002 Mapa de la islla] Les sos coordenaes según el Carreru son: L:41°50'00”&nbsp;S. G:73°07'00”&nbsp;O. Allugada 1½ nmi al SE de la [[islla Calbuco]] y ½ nmi al NE de la [[islla Quenu]]. Mide 1¾ nmi de llongura en sentíu NO-SE por 4 cables d'anchu. El so mayor altor ye de 25 metros. Ta cultivada na so totalidá y tien una cantidá apreciable de ganáu lanar y vacunu. Pela so banda occidental el [[pasu Pilolcura]] dixebrar de la islla Quenu y pel llau este la [[canal Chidguapi]] dixebrar de la [[islla Puluqui]]. Nel so estremu norte atópase la punta Quiecho, pel este la punta Ximielga, nel so estremu sur la punta Ahuenco y pel oeste les puntes Pilolcura y Blanca. Na so mariña SE forma la badea Ximielga apta solo pa buques chicos y embarcaciones menores; na so mariña oeste atopa'l puertu Pilolcura, ye un bon tenedero pero solu con bon tiempu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=98,99}} === Canal Chidguapi === [http://www.dices.net/mapas/chile/mapa.php?nome=Cuetu-Negru&id=7241 Mapa de la canal] Cuerre ente les islles [[Islla Puluqui|Puluqui]] y [[Islla Chidguapi|Chidguapi]]. Tien una llongura de 4 [[nmi]] y el so anchu varia ente los 2 y 3 cables. Por él pueden navegar hasta naves de porte regular. Na so boca sur hai una roca, Layene, qu'enzanca'l navegación y la cual debe escapularse pel oeste de la derrota.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=99}} === Islla Puluqui === [https://mapcarta.com/es/20095380 Mapa de la islla] Asitiada al este de les islles [[Islla Calbuco|Calbuco]] y [[Islla Chidguapi|Chidguapi]] de les que la dixebra la [[canal Calbuco]] y la [[canal Chidguapi]]. Ye la más estensa de les islles d'esta zona. Mide 9 [[nmi]] de llongura en direición NO-SE por un anchu bien variable que na so parte sur algama les 3¾ nmi. El so estremu norte formar la punta San Ramón, l'oriente la punta Perhué que tien un monolitu, l'estremu sur la punta Tranca y pola so banda occidental les puntes Lolcura, San Ramón y Llancacheo. La so parte oriental ye más alta que la occidental, empericotiándose'l dalgunos llugares sobre los 100 metros. Los poblaos más importantes atopar na mariña occidental cerca de les varies ilesies construyíes. Produz toa clase de verdures y llegumes, papes como asina mesma carne de vacunu, gochu y de corral, pexes y mariscos de toes clases.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=96}} === Pasu Queullín === [https://mapcarta.com/es/20094302 Mapa del pasu] Allugáu ente l'estremu oriental de la [[islla Puluqui]], punta Perhué, y l'estremu oeste de la [[islla Queullín]], punta Huin. Tien 2½ [[nmi]] d'anchu. Agües fondes y ensin peligros pa la navegación de naves de tolos portes. Peligrosu pa les embarcaciones ensin cubierta cuando'l vientu oponer a la marea porque se forma una raya bien peligrosa. L'amplitú de la marea algama a 5 metros. Les corrientes varien ente 3 nuedos na vaciante y 5 nuedos en sicigias. Esti pasu ye'l más recomendable de los que comuniquen el golfu de Ancud cola [[ensenada de Reloncaví]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=102}} === Islla Queullín === [https://mapcarta.com/es/20094304 Mapa de la islla] Allugada al ESE de la punta Perhue de la [[islla Puluqui]] dixebraes pol [[pasu Queullín]]. Mide 2 nmi en direición NO-SE por 1¼ d'anchu. El so estremu nordés formar la punta Martín, l'estremu sureste la punta Cola y l'estremu noroeste la punta Huín. La punta Huín despide una restiga la que ta señalizada por un faru automáticu. Al ESE de la punta Cola allúgase la [[punta Trentelhue]] de la mariña continental quedando ente elles el [[canal Nao]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=101}} === Paso Nao === [https://mapcarta.com/es/20103742 Mapa del pasu] Asitiáu ente les islles [[Islla Queullín|Queullín]] y Nao. Mide 1 nmi d'anchu. Dexa'l navegación de naves de tolos tamaños. La corriente de marea algama los 3 nuedos. Xune'l golfu de Ancud cola [[ensenada de Reloncaví]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=123}} == Descripción del sector esta Punta Trentelhué == [https://mapcarta.com/es/20103744 Mapa de la punta] Marca l'entamu norte de la mariña continental oriental del golfu de Ancud. Ye baxa y montiega. Despide escontra'l NO una restinga de sable y piedres, de 20 metros d'anchu, que n'el baxamar xune la mariña cola [[islla Nao]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=123}} === Ensenada Gualaihué === [https://mapcarta.com/es/20121256 Mapa de la ensenada] Asitiada ente les puntes Gualaihué y Quebraolas de la mariña continental del golfu de Ancud. La punta Gualaihué tien un faru automáticu. Tien 2 nmi d'anchu na so boca. Paez bien espaciosa pero en baxamar la so estensión amenorgar a ⅓ d'ella por un bancu que cubre tol fondu de la ensenada. Nel so estremu NE ábrese la caleta Pumar. Los ríos Negru y Cisnes desagüen nella, el ríu Negru ye navegable un curtiu trechu que ye aprovecháu polos lleñadores pa baxar les sos maderes hasta'l mar. Los montes que lu arrodien alzar hasta 1.000 metros sobre'l nivel del mar y los sos montes son abondosos en alerce. Ta medianamente poblada, abonda la caza, especialmente los cisnes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=125,126}} === Canal Llanchid === [https://mapcarta.com/es/20111644 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña continental y un grupu d'alredor de 10 islles y castros, dalgunes d'elles son: Liguar, la de mayor tamañu, Mutri, Llanchid, Cuchiellu, Malomacún y Mañíu. Mide 3 nmi de llargu, ye fondu, pero tien la roca Güevu qu'amenorga'l so anchu navegable a solu 1½ cables polo que la canal ye aptu solu pa buques pequeños.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=126}} === Canal Hornopirén === [[Ficheru:Hornopiren.jpg|miniaturadeimagen|Volcán Hornopirén]] [[Ficheru:Río Blanco.jpg|miniaturadeimagen|Río Blanco]] [https://mapcarta.com/es/20121382 Mapa de la canal] Flúi ente la mariña continental y los llaos esti, norte y oeste de la [[islla Pelada]]. Mide 10 nmi de llongura por un anchu bien uniforme de 1 nmi. Bien fondu, más de 100 metros casi pareyu. Nun presenta nengún peligru pa la navegación de naves de toos portes. La mariña continental, al norte del ríu Cholgo, ye un gordón de cuetos de más de 500 metros d'altu que los sos llaos cayen casi a pique; detrás d'estos hai otru gordón de mayor altor cubiertu de nieves eternes. Nél desaguan los ríos Blanco, Negru y Cholgo. 7 nmi al NNE del cuetu Piti Fornu atopa'l volcán Hornopirén de 1.430 metros d'altor que la so visu ta siempres cubierta de nieve y visible dende cualquier puntu de la [[ensenada de Reloncaví]] o del golfu de Ancud. Los ríos Blanco y Negru son navegables por un trechu, pero tán apexaos por gran cantidá d'árboles y tueros. La caña occidental de la canal ye similar a la oriental con cuetos de más de 600 metros d'altu con mariñes acantiladas y llimpies. El cuetu Piti Fornu ye bien carauterísticu y visible dende la entrada de les canales [[Canal Llancahué|Llancahué]] y [[ríu Comau|Comau]]. Na desaguada del ríu Negru hai una pequeña caleta que ta señalizada por un faru que facilita'l fondio de les embarcaciones que se dediquen a tresportar madera, pesca y ganáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=128,129}} === Islla Pelada === [https://mapcarta.com/es/20099370 Mapa de la islla] Asitiada próxima al continente ta casi dafechu arrodiada pela [[canal Hornopirén]], pel so llau sur hai una canal que la dixebra de la [[islla Llancahué]]. Mide xx nmi de llongura en direición NE-SO por xxx nmi d'anchu. Ye de regules altor, mariñes serrapatoses, sableres predreses con abondosu mariscu. La vexetación cubrir namái na parte alta.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=128}} === Islla Llancahué === [https://mapcarta.com/es/20111660 Mapa de la islla] {{VT|Llancahué}} Alcontrada ¾ nmi al sur de la [[islla Pelada]] y a igual distancia de la mariña continental que s'atopa pol so costáu este. Mide 10½ nmi de llongura en direición N-S por 4 nmi d'anchu mediu. Ye la más grande de la rexón, alta y montiega. Nel so sector sur álzase'l cuetu Calzoncíu de 1.180 metros d'altu. Na so mariña norte ta la caleta Andrade, de 1½ nmi de sacu. Na mariña sur el ríu Bonito onde se llogra abondosa agua y mariscos. Tamién na mariña norte atopa la caleta Los Baños, bien conocida y allegada pola so fonte termal que la so temperatura llega a 52°C. La fonte brota na sablera y con un caudal de 30 llitros per minutu. El so golor amuesa la presencia d'hidróxenu sulfurado. En Los Baños pueden fondiar naves d'hasta porte moderáu, ye un escelente surgidero, abrigáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=129}} === Canal Llancahué === [https://mapcarta.com/20111670 Mapa de la canal] Cuerre ente'l castru Cuchiellu, la islla Llanchid, el castru Mutri y la islla Linguar que formen el so llau oeste y les islles Llancahué, Cabres y Llobu que formen el so llau este. Tien una llongura de 4 nmi en sentíu NE-SO. Ye ampliu, fondu y llimpiu. Xune la [[canal Llanchid]] coles agües del [[golfu de Ancud]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=128}} === Canal Cholgo === [https://mapcarta.com/es/20285100 Mapa de la canal] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170904020308/https://mapcarta.com/es/20285100 |date=2017-09-04 }} {{VT|Caleta Cholgo}} Cuerre ente la mariña continental y el llau este de la [[islla Llancahué]], ye la continuación escontra'l sur de la [[canal Hornopirén]]. Mide 5½ nmi de llongura por ¾ nmi d'anchu mediu. Les mariñes de dambes riberes son bien elevaes, cayen abruptamente al mar. Sufre l'acción del vientu NO que se encajona na direición de la canal. Ye llimpiu y exentu de peligros, nel so centru la fondura ta sobre los 100 metros. Nel sector norte forma la rada Potreros de Cholgo, apta pa embarcaciones hasta de tamañu medianu. La canal destaca pola guapura de la so redolada, pueden vese los volcanes Hornopirán escontra'l norte y Huequi y Minchimávida escontra'l sur. Amás ye famosu polos bancos de cholgas y tacas que se recueyen nes sos mariñes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=129,130}} === Ríu Quintupeu === [https://mapcarta.com/es/20284246 Mapa del ríu] {{VT|Fiordu Quintupeu}} Alcontráu na mariña continental frente al estremu sur de la [[islla Llancahué]]. La so entrada ye bien angosta, 1 cable d'anchu, y el so sacu mide 3 nmi de llongura en direición E por ½ nmi d'anchu mediu. No fondero del sacu desagua el ríu del Saltu. Ye bien fondu. En 1915 tuvo fondiáu'l cruceru alemán [[SMS Dresden (1908)|Dresden]] que fuxía de la percusión de naves britániques.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=131}} === Canal Comau === [https://mapcarta.com/es/20133608 Mapa de la canal] Mover ente la mariña sur de les islles Liliguapi y [[Islla Llancahué|Llancahué]] y l'estremu norte de la [[península Huequi]]. Ye un pasu anchu, fondu y llimpiu pa naves de tolos portes. Ye la boca d'entrada a la [[canal Cholgo]] y del [[ríu Comau]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=131}} === Península Huequi === [https://mapcarta.com/es/20120922 Mapa de la península] {{VT|Huequi (Chile)}} Asitiada 3 nmi al SO de la [[islla Llancahué]]. Ta formada per tierres altes que se proyeuten dende'l continente escontra'l golfu de Ancud. Na so parte más austral tien un gargüelu de solu 3½ nmi d'anchu que lu xune al continente al altor de la caleta Leptepu y el ríu Pillán. Ye de forma triangular. Mide 21 nmi de SE-NO. Nella atopa'l volcán Huequi de 1.050 metros d'altu y escontra el sureste'l picu Buill. Na so mariña oeste se emplazan les caletas [[Caleta Ayacara|Ayacara]] y Buill, les principales del sector.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=131}} === Ríu Comau === [https://mapcarta.com/es/20133606 Mapa del ríu] {{VT|Fiordu Comau}} Allugáu ente la mariña este de la [[península Huequi]] y la mariña continental. Mide 22 nmi de llongura en direición N-S y un anchu que varia ente 3 y 1 nmi. No fondero del sacu desagüen los ríu Bodudahue y Leptepu. El so principal carauterística ye la so gran fondura, ente 200 y 500 metros. Les sos mariñes son altes y acantiladas. La so vexetación ye trupa y rica en maderes siendo la principal el [[alerce]]. Los vientos del norte y sur déxense sentir con fuercia. Les corrientes de marea nun son importantes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=131,133}} === Caleta Ayacara === [https://mapcarta.com/es/20143844 Mapa de la caleta] {{VT|Ayacara}} Allugada na mariña noroeste de la [[península Huequi]], a 2½ nmi al SE de la punta Chulao. Tien 4 cables de boca por 1 nmi de sacu. Na mariña este de la caleta llevántase un faru automáticu. Ye un bon fondeadero pa naves d'hasta tamañu mediu. Protexida de los vientos del 4° cuadrante pola mariña de medianu altor y montiega. Puede llograse agua, lleña y otros recursos como llegumes, papes y vacunos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=136,137}} === Ríu Reñihué === [https://mapcarta.com/es/20285056 Mapa del ríu] Emplazado ente la mariña SO de la [[península Huequi]] y la mariña continental, ente les puntes Buill y [[Punta Chumildén|Chumildén]]. Mide 13 [[nmi]] de llongura en direición SE, el so anchu va dende 5 nmi na so entrada menguando hasta'l fondu onde hai dos islles y un gran bancu de sable y fango llugar en que desagua el ríu Reñihué. Ta arrodiáu per altos montes; nel so llau norte alza'l volcán Michimahuida. El so navegación nun presenta dificultaes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=138}} === Punta Chumildén === [https://mapcarta.com/es/20135134 Mapa de la punta] Les sos coordenaes según el Carreru son: L:42°30'00”&nbsp;S. 72°48'00”&nbsp;O. Alcontrada na mariña continental a 5 nmi al SO de la punta Buill. La so contorna ye bien montiegu. Ye la punta sur de la entrada al ríu Reñihué. Nel llau NO llevantóse un monumentu bien visible. Tamién hai un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=139}} === Punta Tengo === [https://mapcarta.com/20085658 Mapa de la punta] Les sos coordenaes según el Carreru son: L:42°37'00”&nbsp;S. 72°52'00”&nbsp;O. Allugada sobre la mariña continental, esta arrodiada per agües someres. Tien instaláu un faru automáticu. Ye l'estremu oriental del golfu de Ancud y amás señaliza la entrada norte de la [[canal Desertor]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=140}} == Descripción del sector sur == Los accidentes xeográficos que s'indiquen conformen d'oeste a este la llende del sector sur del golfu: [[islla Caucahué]], [[islla Aulin]], [[islla Buta Chauques]], [[islla Tac]], [[islla Meulín]], [[islla Caguache]], [[islla Apiao]], [[islla Chulín]], [[islla Talcán]] y [[canal Desertor]] == Descripción del sector oeste == === Islla Grande de Chiloé === {{AP|Islles y canales del archipiélagu de Chiloé#Islla Grande de Chiloé}} === Punta Tres Crucies === [https://mapcarta.com/es/20084104 Mapa de la punta] Emplazada 2 nmi al ESE de [[punta Soledá]] na mariña norte de la [[Islla de Chiloé|islla Chiloé]]. Ye d'altor moderáu y montiega. Nella llevanta un faru automáticu. Ye la llende esti de la canal de Chacao pola so ribera sur.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=82}} === Badea Manao === [https://mapcarta.com/es/20107176 Mapa de la badea] Asitiada na mariña NE de la [[islla Chiloé]] ente les puntes Piedres y Lilicura. Tien 2½ nmi de boca y 2½ nmi de sacu. Nella hai trés surgideros, el primeru de l'Ancla ye bien emplegáu poles naves qu'esperen les condiciones aparentes pa navegar el [[canal de Chacao]]; el segundu, Chaihue tien 20 a 30 metros d'agua y el terceru, ensin nome, 13 metros d'agua y fondu de sable. Espuestu a los vientos del 1° cuadrante. Hai abondosa agua duce, lleña, peces y mariscos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=169}} === Badea Hueihue === [https://mapcarta.com/es/20121116 Mapa de la badea] Allugada na mariña NE de la [[islla de Chiloé]] al sur de la [[badea Manao]] ente les puntes Chilén y Lamecura. Tien 2 nmi de boca por 2 nmi de sacu. Al fondu del sacu atopa'l puertu Hueihue. Ye abrigada contra tolos vientos sacante los del 2° cuadrante. Hai un surgidero pa naves menores y otru pa buques mayores en 50 metros d'agua nel centru de la badea.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=170}} === Badea Linao === [https://mapcarta.com/es/20112014 Mapa de la badea] Abre na mariña NE de la [[islla de Chiloé]] darréu al sur de la [[badea Hueihue]] ente la punta Lamecura y la península Guapilinao. Tien 1½ nmi de boca por 2¼ nmi de sacu. Ye abrigada contra tolos vientos, el so tenedero ye bien bonu, arena y fango duru, en 25 a 30 metros d'agua. Tien espaciu pa dellos buques en trés surgideros: Hueldén, Doca y Linao. Hueldén ye'l fondeadero más recomendable pal iviernu. Na punta NE de la península Guapilinao hai un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=170,171}} === Canal Caucahué === {{AP|Islles y canales del archipiélagu de Chiloé#Canal Caucahué}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Oürm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Canales de Chiloé]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Historia de Chiloé]] * [[Conquista de Chiloé]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Provincia de Chiloé]] * [[Islla Grande de Chiloé]] * [[Mitoloxía de Chiloé]] * [[Español de Chiloé]] * [[Ponte de Chacao]] * [[Parques nacionales de Chile]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume II | añu = 1981 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} *{{cita publicación |apellíu=Los Lagos |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Los Lagos |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-los llagos/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. * [https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] * [https://archive.today/20121206023155/http://www.meteochile.cl/climes/climes_undecima_region.html Clima región Aisén - DGAC] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Golfo de Ancud}} [[Categoría:Islles del archipiélagu de Chiloé]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Los Lagos]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Reserves de la biosfera de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] skcrygib6708hbjpjckm0l30atz1wky Islles y canales del archipiélagu de Chiloé 0 164775 4501058 4500228 2026-06-21T07:41:31Z Limotecariu 735 4501058 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} [[Ficheru:Chiloe0.svg|miniaturadeimagen|Archipiélagu de Chiloé]] [[Ficheru:Isla Lemuy.png|miniaturadeimagen|Islla Lemuy]] [[Ficheru:Isla Quinchao.png|miniaturadeimagen|Islla Quinchao]] {{AP|Archipiélagu de Chiloé}} Les '''Islles y canales del archipiélagu de Chiloé'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten.</ref> son el complementu xeográficu náuticu del artículu principal d'esti archipiélagu. Estes islles atópense tremaes alredor de la [[islla Grande de Chiloé]] ente los golfos d'[[Golfu de Ancud|Ancud]] y [[Golfu Corcováu|Corcováu]] y ente esta y el continente. Alministrativamente pertenecen a la [[Rexón de Los Lagos]].{{harvnp|Los Lagos|2018}} == Xeoloxía y orografía == La [[ensenada de Reloncaví]] y los [[Golfu de Ancud|golfos de Ancud]] y [[Golfu de Corcováu|Corcováu]] son antigües cuenques de grandes llagos, que nel pasáu, ocuparon la parte sur del valle central de Chile, y que se fundieron por efeutu de socesivos trestornos xeolóxicos que dexaron que les agües del océanu invadieren diches cuenques. El restu escontra'l sur ye efeutu del fundimientu del territoriu provocáu pol alcuentru, frente a la [[península de Taitao]], de trés [[plaques tectóniques]]: la de [[Naza]] y l'[[Antártica]], que se mueven escontra l'este, y la [[Placa Suramericana|Suramericana]], que se mueve escontra l'oeste. Esto produció un bultable fundimientu del cantu de la placa Suramericana. Los suelos baxaron el so nivel, estazándose y nos qu'enfusó'l mar nes partes fundíes surdiendo gran cantidá d'islles La mariña continental de Llanquihue y Aysén ye totalmente distinta de les tierres de les islles del archipiélagu de Chiloé. Les primeres son bien altes y canilaes, tales como'l volcán Tronador de 3.170 metros d'altu, el volcán Calbuco de 2.015 metros y el monte San Valentín de 4.058 metros ente dellos otros volcanes y cuetos. Pela so parte, les tierres de la islla Grande de Chiloé son moderaes algamando nel cabu Metalqui pocu más de 800 metros d'altu. Les islles que s'esprenden de la islla Grande de Chiloé son tamién d'alto bien moderáu sacante la [[Islla San Pedro (Chiloé)|islla San Pedro]] de 976 metros. La mariña continental qu'arrodia los golfos de Reloncaví, Ancud y Corcováu ta cubierta casi por completu por una vexetación tupia que solo se puede enfusar con muncho esfuerciu, non asina na de los golfos citaos en que la vexetación ye menos trupa. Les islles asitiaes al oeste de la [[canal Moraleda]] son polo xeneral más baxes que la mariña continental vecina. El cuetu más altu d'estes islles ye'l cuetu Cuptana o Neváu de 1.680 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=45,46}} == Clima y vientos == {{VT|Canales de Chiloé#Clima y vientos}} El clima ye húmedu y lluviosu, especialmente na mariña oeste por tar espuesta al océanu Pacíficu. El vientu sopla del S y SO mientres los meses d'avientu a marzu, el restu del añu sopla dende N y del NO. El vientu Y ye xeneralmente débil y sopla en contaes ocasiones.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=76}} == Marees y corrientes == La onda de marea enfusa pola canal de Chacao y pol golfu Corcováu con solu minutos de diferencia y atopándose dambes ondes nel sector NE del golfu de Ancud onde l'amplitú de marea algama en dellos llugares hasta 8 metros y la so intensidá puede llegar a los 8 a 9 nuedos. Estos factores faen que la navegación nesta rexón seya de cuidu y más peligrosa que la de les canales de la Patagonia. Otru problema d'esta gran amplitú de la marea combinada col pocu enclín del suelu de les sableres de les islles del archipiélagu ye que la mar retírase grandes distancia de la vera mientres el baxamar, lo que fai que la contorna de les mariñes seya modificáu faciendo difícil pal navegante reconocer la mariña y el puntu en que s'atopa.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=76,77}} == Espediciones y trabayos hidrográficos == {{AP|Canales de Chiloé#Espediciones y trabayos hidrográficos}} == Islles ya islote == === Islla Grande de Chiloé === *[https://mapcarta.com/es/Isla_Grande_de_Chilo%C3%A9 Mapa de la islla] {{AP|Isla Grande de Chiloé}} Separada del continente pel norte pela [[canal de Chacao]], pel este polos golfos d'[[Golfu de Ancud|Ancud]] y [[Golfu Corcováu|Corcováu]] y pel sur la [[boca del Guafo]] dixebrar de les [[islles Guaitecas]]. Ye la principal y más grande del [[archipiélagu de Chiloé]]. De relieve moderáu, xube selemente dende'l llau oriental escontra l'occidental hasta algamar 800 metros cerca del cabu Metalqui. Dientro del archipiélagu, solo la islla San Pedro devasa esti altor con 975 metros. Les sos mariñes norte y este son baxes y accesibles. La mariña oriental ye endentada formando numberoses islles, canales y pequeñes badees. Cubierta por un monte trupu de variaos tipos d'árboles qu'apurren escelentes maderes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=76}} === Islla Caucahué === *[https://mapcarta.com/es/20137934 Mapa de la islla] Alcontrada nel sector SO del [[golfu de Ancud]], dixebrada de la mariña nordeste de la [[islla de Chiloé]] al altor del pueblu de [[Quemchi]] pela [[canal Caucahué]]. Tien la forma d'un cuadriláteru de 4½ [[nmi]] nel so llau N-S por 2 nmi E-O. Los sos vértices son: al NE el morru Llobos, al SE la punta Quinterguén, al SO la punta Teliupta y al NO la punta Quéler. Sobre les puntes Morru Llobos y Teliupta hai instalaos faros automáticos. Les sos mariñes norte y oriental son serrapatoses con sableres de cascayos y quixarros. Les sos mariñes S y SO son nidies y espaldadas per llombes altes y montiegues. La so altitú ye de 71 metros. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp= 171-173}} === Islles Chauques === *[https://mapcarta.com/es/20136332 Mapa de les islles] {{VT|Chauques}} Allugaes nel sector SO del [[golfu de Ancud]] y separaes de la mariña nordeste de la islla Grande al altor de les puntes Colú y Tenaún pela [[canal Quicaví]]. Estremar en dos grupos: Chauques Occidental y Chauques Oriental, dambos grupos separaos pela [[canal Chauques]]. Tán formaes pola descomposición de roques volcániques, con una delgada capa vexetal, el so relieve algama un pocu más de 100 metros. El monte nun ye abondosu. Nes sos sableres abonden mariscos tales como cholgas, tacas, piures y navajuelas. Les islles de dambos grupos xunen unes a otres según l'estáu de la marea. Les islles principales de cada grupu son: Cheniao, Mechuque, Taucolón y Añihué poles occidentales y Aulín, Butachauques y Tac pol grupu oriental.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp= 177-179}} === Islla Mechuque === *[https://mapcarta.com/es/20106170 Mapa de la islla] Forma parte del grupu [[Islles Chauques|Chauques occidental]]. Asitiada ente la mariña este de la [[islla Chiloé]] de la que la dixebra la [[canal Quicaví]] y les islles [[Islla Cheniao|Cheniao]] y [[Islla Taucolón|Taucolón]] pelos sos llaos NE y SE de les que la dixebra la [[canal Cheniao]]. Mide 3½ [[nmi]] en direición E-O por 1½ nmi a 90°. Tien nel so estremu norte la punta Escaleres y nel estremu oeste la punta Chillidque. Na so mariña sur forma la caleta Mechuque que tien una fondura de 20 a 10 metros. Hai una rampla de formigón por qu'atraquen les embarcaciones menores de los pescadores y llabradores que viven nel pequeñu caserío llevantáu na caleta. Na mariña sur esiste un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=178-179}} === Islla Cheniao === *[https://mapcarta.com/es/20136214 Mapa de la islla] Integra parte del grupu [[Islles Chauques|Chauques occidental]]. Asitiada al NE de la [[islla Mechuque]] de la que la dixebra la [[canal Cheniao]] y al norte de la [[islla Taucolón]]. Mide 3½ [[nmi]] en direición NO-SE por ½ nmi. Dende'l so estremu oeste despide en direición ONO el baxu Cheniao de 2 nmi de llargu, rematando nes roques Peligru qu'amenorguen l'anchu útil del estremu norte de la canal Cheniao. Na mariña occidental fórmase'l surgidero Quetén, chicu pero abrigáu y con bon tenedero. Na mariña sur ta puertu Voigue.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=178}} === Islla Añihué === *[https://mapcarta.com/es/20144850 Mapa de la islla] Forma parte del grupu [[Islles Chauques|Chauques occidental]]. Allugada darréu al sur de la [[islla Mechuque]], dixebraes pela [[canal Añihué]] bien poco fondu. Mide 2½ [[nmi]] en direición E-O por 1 nmi.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=178}} === Islla Taucolón === *[https://mapcarta.com/es/20085848 Mapa de la islla] Pertenez al grupu [[Islles Chauques|Chauques occidental]]. Emplazada al sur de la [[islla Cheniao]] de la que la dixebra'l [[puertu Voigue]] y de les islles [[Islla Mechuque|Mechuque]] y [[Islla Añihué|Añihué]] pol [[pasu Taucolón]]. Mide 1 [[nm]]i en direición N-S por 1 nmi a 90°.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=178}} === Islla Aulin === *[https://mapcarta.com/es/20143938 Mapa de la islla] Forma parte del grupu [[Islles Chauques|Chauques oriental]]. Alcontrada nel estremu norte de la [[islla Buta Chauques]], dixebrada d'esta por una canal bien estrechu. Mide 2¼ [[nmi]] en direición NO-SE por ½ nmi.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=179}} === Islla Buta Chauques === *[https://mapcarta.com/es/20284958 Mapa de la islla] {{VT|Butachauques}} Pertenez al grupu [[Islles Chauques|Chauques oriental]]. Asitiada al este de les islles [[Islla Cheniac|Cheniac]] y [[Islla Taucolón|Taucolón]], dixebraes pela [[canal Chauques]]. Pel so llau este atopa'l continente. Mide 5 [[nmi]] en direición N-S por 3 nmi a 90°. Pel norte ta la punta Coche, pel este les puntes Tugnao y Cachihué y nel estremu sur la punta Conev. La punta Tugnao, nel estremu este de la islla, despide escontra l'este un baxu de 1 nmi d'estensión señalizáu por sargazos y por un faru automáticu na so punta. Escontra'l SE de la islla, a 2 nmi de distancia, atópase'l bancu Bracey d'una superficie de media milla cuadrada. Nel sector hai un caserío con una ilesia carauterística y una cancha d'aterrizaxe p'aviones chicos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=179}} === Islla Tac === *[https://mapcarta.com/es/20086402 Mapa de la islla] {{VT|Isla Tac}} Forma parte del grupu [[Islles Chauques|Chauques oriental]]. Allugada darréu al sur de la [[islla Buta Chauques]] de la que ta dixebrada pela [[canal Tac]] de 2 nmi d'anchu. Mide 2 [[nmi]] en direición NE-SO por 1 nmi. Ta delimitada pola punta Pilque nel estremu NO, la punta Piche Niche nel so estremu NE, pola punta Llobos nel so estremu SO y la punta Pirquén pol W. De poco altor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=180}} === Islla Quinchao === [[Ficheru:Pueblo y canal de Dalcahue.jpg|miniaturadeimagen|Islla Quinchao y canal Dalcahue]] *[https://mapcarta.com/es/20093758 Mapa de la islla] {{VT|Isla Quinchao}} Alcontrada al este de la mariña oriental de la [[isla Grande de Chiloé]] a 1¼ [[nmi]] de la punta Quinquel. Separada d'esta pela [[canal Dalcahue]] y pela [[canal Quinchao]] de les islles [[Islla Linlín|Linlín]], [[Islla Llingua|Llingua]], [[Islla Quenac|Quenac]] y [[Islla Caguache|Caguache]]. Nel archipiélagu la so superficie ye solo inferior a les islles Grande y [[Islla Guafo|Guafo]]. El so área ye de 118,5 quilómetros cuadraos. Mide 17 nmi de llongura en direición NO-SE por 4 nmi d'anchu mediu. La so contorna ye bien irregular. Ye de medianu altor. Al norte tien la punta Degán, al NE la punta Palqui, pola banda esti, de norte a sur atopen les puntes Putique, Traiguén y Cheguián, pol so costáu oeste les puntes Matao, Coñao y Huenao de sur a norte y nel so estremu NO la punta Coyumbué. Ye una de les más poblaes del archipiélagu. Nel sector occidental atópense los pueblos de San Javier y Curaco; nel nordeste Huyar y Palqui; Achao na mariña oriental y Quinchao y Matao na mariña suroeste.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=182,183}} === Islla Linlín === *[https://mapcarta.com/es/20111932 Mapa de la islla] {{VT|Linlín}} Allugada 3¾ [[nmi]] al SO de la punta Tenaún de la [[islla Grande de Chiloé]]. Mide 2½ nmi de llongura en direición N-S por 1½ nmi d'anchu. El so mayor altor ye de 136 metros. Separada de la [[islla Llingua]] emplazada más al sur por un enrío non navegable.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=187}} === Islla Meulín === *[https://mapcarta.com/es/20105574 Mapa de la islla] {{VT|Meulín}} Alcontrada 4½ [[nmi]] al SE de la punta Tenaún y al norte de les islles [[Islla Quenac|Quenac]], [[Islla Caguache|Caguache]] y [[Islla Teuquelín|Teuquelín]]. Mide de N-S 4 nmi por 2½ nmi. Nel so costáu oeste ábrese'l ríu Meulín.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=187}} === Islla Llingua === *[https://mapcarta.com/es/20111436 Mapa de la islla] {{VT|Llingua}} Allugada al sur de la [[islla Linlín]]. Mide 2 [[nmi]] de llongura de E-O por 6 cables d'anchu. Nel estremu oeste álzase un cuetu de 144 metros, el restu ye relativamente baxa. Nel so estremu TASE xunida a la pequeña islla Chequetén.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=187}} === Islla Quenac === *[https://mapcarta.com/es/20094444 Mapa de la islla] {{VT|Quenac}} Emplazada al S de la [[islla Meulín]] y al O de la [[islla Caguache]], dixebrada de la [[islla Quinchao]] pela [[canal Quinchao]]. Mide 3½ [[nmi]] de llongura de E-O por 2¼ nmi d'anchu de N-S. Ye de medianu altor. Bien cultivada y poblada. Tien dellos fondeaderos al so alredor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=188}} === Islla Caguache === [[Ficheru:20080105 Iglesia isla Caguach, Archipiélago de Chiloé, Chile.JPG|miniaturadeimagen|Islla Caguache col volcán Michimahuida al fondu]] *[https://mapcarta.com/es/20140572 Mapa de la islla] {{VT|Caguach}} Allugada al sureste de la [[islla Meulín]] y al este de la [[islla Quenac]]. Mide 3 [[nmi]] de llongura na orientación NO-SE por 1¼ nmi a 90°. Tien un cuetu de 130 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=188}} === Islla Teuquelín === *[https://mapcarta.com/es/20085504 Mapa de la islla] Alcontrada al NE de la [[islla Caguache]] de la cual ta dixebrada por un enrío angostu y poco fondu. Ye bien pequeña de porte, mide ½ nmi na so estensión máxima. Ye baxa. Na mariña este hai un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=188,189}} === Islla Lemuy === [https://mapcarta.com/es/20112498 Mapa de la islla] {{VT|Isla Lemuy}} Asitiada ente la mariña oriental de la [[islla Grande de Chiloé]] y les islles [[Islla Xelín|Xelín]] y [[Islla Quehui|Quehui]] ye una de les más importantes del archipiélagu pola so población, tamañu y producción agrícola. Ye la más occidental de la serie d'islles que s'estienden ente la islla Grande y el continente que marquen la separación de los golfos d'[[Golfu de Ancud|Ancud]] y [[Golfu Corcováu|Corcováu]]. Mide 8 nmi de llongura en direición E-O por 4 nmi d'anchu mediu de N-S, el so estremu ye una llarga península llamada Detif. Pola so banda occidental cuerren les canales [[Canal Lemuy|Lemuy]] y [[Canal Yal |Yal]] que la dixebren de la islla Grande de Chiloé; pel so llau empobine una canal ensin nome dixebrar de les islles Xelín y Quehui, este ye navegable por naves de cualquier porte. La islla ye d'altor medianu. El pobláu más importante ye [[Puqueldón]] na so mariña noroeste.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=190,191}} === Islla Xelín === *[https://mapcarta.com/es/20136242 Mapa de la islla] Emplazada ente les islles [[Islla Lemuy|Lemuy]] y [[Islla Traiguén|Traiguén]] al norte de la [[islla Quehui]] de la que la dixebra un enrío de ½ nmi d'anchu. Mide 3½ nmi de llongura en sentíu NNE-SSO por 1½ nmi d'anchu a 90°. Escarez de montes y ta cultivada por completu. Na mariña sur esiste un fondeadero protexíu de los vientos del norte. El so estremu NE ye la punta Pindo que despide un baxu que s'enllarga hasta la punta Quirahuin nel estremu SO.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=191}} === Islla Quehui === *[https://mapcarta.com/es/20094590 Mapa de la islla] Allugada ente les islles [[Islla Lemuy|Lemuy]] y [[Islla Chaulinec|Chaulinec]] y darréu al sur de la [[islla Xelín]] de la que la dixebra un pasu estrechu. Mide 5 [[nmi]] en sentíu E-O por 2½ nmi de N-S. El so estremu NO ye la punta Machuco que despide en direición norte un baxu de 4 cables d'estensión señalizáu por un gran sargazal. Escarez de montes, ta cultivada en tola so estensión. Nel sector NO establecióse un pobláu abondo numberosu. Nel llau hai un bon surgidero, abiertu a los vientos del sur, en 10 a 30 metros d'agua. Na punta SO esiste un faru automáticu. Na so mariña NO ábrese'l ríu Pindo qu'enfusa la islla en direición SE por 2 nmi. Puede ser saleáu por naves pequeñes porque la so entrada ye bien estrecha, pero ye una escelente dársena. Na punta W de la entrada hai un faru automáticu. Nel llau NE del ríu atopa'l puertu Pindo.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=191}} === Islla Imelev === *[https://mapcarta.com/es/20120324 Mapa de la islla] Allugada a la ENE de la [[islla Quehui]] y xunida a ella por una escollera somorguiada y un enrío navegable solo por botes. Ye de forma triangular y bien pequeña, mide ½ [[nmi]] per cada llau. De poco altor. La so punta esti despide escontra'l SE, por 1 nmi de llargu, un bancu de cascayu con roques qu'aprucen en baxamar qu'amenorguen el [[pasu Imelev]]. Na so punta esti hai llevantáu un faru automáticu instaláu nuna torre de 8 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=192}} === Islles Chaulinec === *[https://mapcarta.com/es/20136344 Mapa de les islles] Son tres islles, [[Islla Alao|Alao]], [[Islla Apiao|Apiao]] y [[Islla Chaulinec|Chaulinec]], allugaes ente'l [[pasu Imelev]] que les dixebra de les islles [[Islla Quehui|Quehui]] y [[Islla Imelev|Imelev]] y pela [[canal Apiao]] que les dixebra de les [[islles Desertor]]. Tienen una altitú media de 50 metros. Cubiertes de montes tupios que dexen bonos terrenes pal cultivu. Sableres de sable y cascayu. Tienen muncha población nel siguiente orde de mayor a menor: Apiao, Alao y Chaulinec.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=194}} === Islla Alao === *[https://mapcarta.com/es/20146248 Mapa de la islla] {{VT|Alao}} Alcontrada nel sector noroeste del grupu de les [[islles Chaulinec]], ente la [[islla Apiao]] pel este y la [[islla Chaulinec]] pel so llau sur. Mide 3 nmi de llongura en sentíu E-O por 1 [[nmi]] d'anchu a 90°. La so mariña sur ye llimpia, non asina la mariña norte de la cual esprender estensos baxos que s'internen escontra'l norte casi una milla. El so estremu occidental ye la punta Alao qu'escontra l'oriente forma la pequeña caleta Huechún apta pa naves de porte amenorgáu y embarcaciones que nun calar más de 4 metros. Na punta Alao hai llevantada una [[baliza ciega]] d'estribor de 40 metros d'altitú. Ta dixebrada de la islla Apiao pela [[canal Alao]] y de la islla Chaulinec pela [[canal Chaulinec]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=194}} === Islla Apiao === *[https://mapcarta.com/es/20144662 Mapa de la islla] {{VT|Apiao}} Allugada al este de la [[islla Alao]] del grupu de les [[islles Chaulinec]]. Ye la más importante del grupu pola so población, cultivos y recursos. Mide 4½ [[nmi]] de llongura de N-S por 2 nmi d'anchu. El so estremu norte constituyir la punta Apiao, notable pol so altor y forma asemeyada al espolón de les naves de guerra antigües. Esta punta despide escontra'l NNO un baxu con roques afogaes y aprucíes d'una estensión de 2 nmi. Na mariña sur y nes agües de la [[canal Chaulinec]] fórmase la badea Pilcomayo, bon fondeadero protexíu de los vientos del 4° cuadrante. Nel ángulu NE de la badea intérnase'l ríu Pellú navegable por embarcaciones con menos de 4 metros de caláu. Nel so enrío d'accesu esiste una [[ostricultura]] pal cultivu y reproducción d'ostres.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=194}} === Islla Chaulinec === *[https://mapcarta.com/es/20136344 Mapa de la islla] {{VT|Chaulinec}} Asitiada 1½ [[nmi]] al sur de la [[islla Alao]] del grupu de les [[islles Chaulinec]], dixebrada d'esta pela [[canal Chaulinec]]. Ye la de mayor estensión del grupu, mide 5½ nmi de llongura en direición E-O por 2 nmi d'anchu. La punta Huelmo ye l'estremu oeste, la punta Quintol l'estremu nordeste y la punta Pumar el so estremu sureste. Na punta Pumar ta instaláu un faru automáticu. Nel centru de la mariña norte atopa'l fondeadero Tres Red, señalizáu por un faru automáticu, ta protexíu de los vientos del 2° y 3° cuadrantes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=195,196}} === Islla Linlinao === [[Ficheru:Linlinao en verano.jpg|miniaturadeimagen|Linlinao pel branu]] *[https://mapcarta.com/es/20111928 Mapa de la islla] {{VT|Linlinao}} Alcontrada a la entrada del [[ríu Castro]], otrora xunida a la mariña de la [[islla Grande de Chiloé]] por una restinga de sable qu'afayaba en baxamar. Ye bien pequeña, mide 6 cables en direición NO-SE con un mayor anchu de 2 cables. Nel estremu sureste llevántase un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=197}} === Islles Desertor === *[https://mapcarta.com/es/20130862 Mapa de les islles] {{VT|Islles Desertor}} Frente al llau este de les islles [[Islla Apiao|Apiao]] y [[Islla Chaulinec|Chaulinec]] atópase'l grupu de les islles Desertores. Les islles principales d'esti grupu son: [[Islla Chulín|Chulín]], [[Islla Talcán|Talcán]], [[Islla Chuit|Chuit]], [[Islla Imerquiña|Imerquiña]], [[Islla Nayahué|Nayahué]], [[Islla Ahulliñi|Ahulliñi]] y el [[castru Nihuel]]. Esti conxuntu marca la separación del [[golfu de Ancud]] del de [[Golfu Corcováu|Corcováu]]. Son de relieve y superficie moderaes. Les canales y pasos ente les islles tienen pocu tráficu, sacante la [[canal Desertor]] que se forma ente'l llau este del grupu y el continente.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=143}} === Castru Nihuel === *[https://mapcarta.com/es/20102994 Mapa del castru] Les sos coordenaes según el Carreru son: L:42°38'00”&nbsp;S. G:72°57'00”&nbsp;W. Allugáu nel sector norte de la [[canal Desertor]], a media canal. Mide 30 metros d'altu y ye planu nel so cume, los sos llaos son totalmente verticales. D'él esprende un bancu de roques escontra'l sur por 12 cables y escontra el norte y oeste por 6 cables.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=143}} === Islla Chulín === *[https://mapcarta.com/es/20135174 Mapa de la islla] {{VT|Chulín (islles Desertor)}} Ye la de más al norte del grupu d'[[islles Desertor]]. La segunda en tamañu dempués de la [[islla Talcán]]. Mide 3¾ nmi de llongura por 2¾ nmi d'anchu. De relieva baxu. Separada de la [[islla Chuit]] por una canal de 2 nmi d'anchu bien fondu y que ye l'únicu encamentáu pa navegar ente les islles. El so estremu norte ye la punta Espinoza , l'estremu sur la punta Chulín y l'estremu oeste la punta Cor. Na so mariña oeste forma la ensenada Manzano na que pueden fondiar naves mayores en 18 metros d'agua. Na punta Cor se levanata un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=143-145}} === Islla Talcán === *[https://mapcarta.com/es/20086226 Mapa de la islla] {{VT|Talcán}} Ye la de mayor porte del grupu d'[[islles Desertor]]. Mide 8 [[nmi]] de llongura en sentíu NNO-SSE y un anchu mediu de 3 nmi. El so mayor altor, 60 metros, ta na parte norte. El so estremu NO ye la punta Beltrán, l'estremu NE la punta Tirúa, l'estremu SE la punta Estero y l'estremu sur la punta Nef. Nel so llau este de la islla abre'l ríu Talcán de 2 nmi de sacu en direición NNO. Cerca de la punta Beltrán atópense la roca Naranxal y la roca Driver. Sobre la roca Naranxal hai llevantáu un faru automáticu. Na so mariña norte atopa la ensenada Tendedor y el fondeadero Naranxal.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=145,146}} === Islla Chuit === *[https://mapcarta.com/es/20135188 Mapa de la islla] Forma parte del grupu de les [[islles Desertor]]. Allugada al NE de la [[islla Imerquiña]]. Mide 1½ nmi de llongura por ½ d'anchu. Ye de 20 metros d'altu y bien montiega. Les sos mariñes son puerques polo que nun tien d'averar se a manes de 1⅓ nmi. Nel so estremu sur hai una restinga bien llarga y angosta. N'el so mariña hai un fondeadero.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=145,146}} === Islla Imerquiña === *[https://mapcarta.com/es/20120318 Mapa de la islla] {{VT|Imerquiña}} Integra'l grupu d'[[islles Desertor]]. Allugada al sur de la [[islla Chuit]] y al norte de les islles [[Islla Nayahué|Nayahué]] y [[Islla Ahulliñi|Ahulliñi]] de la que la dixebra una canal de ½ nmi d'anchu pero non navegable polos sos baxos fondos y roqueríos. Mide 1¾ nmi de llongura por ¾ nmi d'anchu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=147}} === Islla Nayahué === *[https://mapcarta.com/es/20103614 Mapa de la islla] Forma parte del grupu d'[[islles Desertor]]. Alcontrada darréu al este de la [[islla Ahulliñi]]. Mide 2½ nmi de llongura en direición N-S por 1 nmi d'anchu. Tien una altitú media de 30 metros, ye bien montiega. L'enrío que la dixebra de la islla Ahulliñi ye fondu y puede emplegase como fondeadero de naves pequeñes. Nel so estremu norte hai una pequeña ensenada{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=147}} === Islla Ahulliñi === *[https://mapcarta.com/es/20146378 Mapa de la islla] Integra'l grupu de les [[islles Desertor]]. Asitiada al oeste de la [[islla Nayahué]] de la que la dixebra un enrío estrechu y fondu. Mide 2 nmi de llongura por ¾ nmi d'anchu. El so altor mediu ye de 30 metros, ye bien montiega.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=147}} === Islla Tranqui === *[https://mapcarta.com/es/20084306 Mapa de la islla] {{VT|Tranqui}} Les sos coordenaes según el Carreru son: L:42°58'00”&nbsp;S. G:73°28'00”&nbsp;W. Alcontrada a 1½ [[nmi]] al SO de la punta Queilen. Mide 13 nmi de llongura en direición ESE-ONO por 3 nmi d'anchu. Ta dixebrada de la mariña este de la [[islla Grande de Chiloé]] pela [[canal Queilen]]. Pel centru de la islla cuerre un gordón de llombes con dellos altores qu'algamen los 180 metros, les tierres baxen escontra la mariña con muncha rimada. Ye montiega y con poca población. L'estremu norte de la islla formar la punta Tranqui, el so estremu sureste ye la punta Centinela, ribayu de 120 metros d'altu nel qu'hai instaláu un faru automáticu. Pola so mariña oeste de norte a sur atopen les puntes Vilo, Lloba, Alqui y Pompón. Dende la punta Centinela escontra'l NE y a 2¼ nmi atópase'l baxu Magallanes y escontra la ENE y a 7 nmi el baxu Bien Conocíu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=208,209}} === Islla Cailín === *[https://mapcarta.com/es/20140516 Mapa de la islla] {{VT|Grupu Cailín}} Ye la más oriental del grupu d'islles que cierra la [[badea de Quellón]]. Mide 4 [[nmi]] de llongura en direición N-S por 4 nmi d'anchu. Na so mariña norte internar nella l'amplia badea Huellanquén. El sector oeste ta cubiertu de montes y algama un altor máximu de 201 metros. La mariña oriental ye baxa. Les tierres del itsmo qu'enfrenta a la [[canal Chiguao]] son aptes pa l'agricultura. La mariña sur ta formada por un ribayu de 30 metros d'altu. La mariña oriental ye baxa y arenosa. Na punta Direición, estremu de la mariña este, llevántase un faru automáticu. Nel estremu SO atópase la punta Yelcho.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=217}} === Islla Laitec === *[https://mapcarta.com/es/20116826 Mapa de la islla] {{VT|Grupu Cailín}} Ye la islla central del grupu d'islles que cierren la [[badea de Quellón]]. Queda ente la [[islla Cailín]] pel este, de la que la dixebra la [[canal Yelcho]], y la [[islla Coldita]] pel oeste, de la que la dixebra la [[canal Laitec]]. Mide 7 [[nmi]] en direición N-S por 1 nmi d'anchu. Tien altores de más de 100 metros. La mariña oriental ye llimpia, pero dende'l so estremu sur y escontra l'oeste hai dellos baxos tales como: el baxu Errázuriz y el baxu Punta Laitec, onde se llevanta un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=217,218}} === Islla Coldita === *[https://mapcarta.com/es/20134272 Mapa de la islla] {{VT|Grupu Cailín}} Ye la islla más occidental del grupu d'islles que cierren la [[badea de Quellón]]. Mide 5 [[nmi]] en direición NO-SE por 2½ nmi d'anchu. Ye bien montiega, nel so sector NO tien un altor qu'algama los 172 metros. L'estremu NO constituyir la punta Queupué que despide baxos fondos hasta 5 cables de distancia. Na so mariña oriental ta la pequeña caleta Tuquetúi. Pel so llau oeste cuerre la [[canal Coldita]] que la dixebra de la mariña de la [[islla Grande de Chiloé]] y pol oriente cuerre la [[canal Laitec]] que la dixebra de la [[islla Laitec]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=218}} === Islla San Pedro === [https://mapcarta.com/es/20089286 Mapa de la islla] {{VT|Isla San Pedro (Chiloé)}} Asitiada nel estremu SE de la [[islla Grande de Chiloé]] onde termina pel sur el [[canal Laitec]]. Mide 7 nmi de llongura en direición NO-SE por 4 nmi d'anchu. Ye un altu monte de 975 metros d'altu cubierta de monte. Ta dixebrada de la islla Grande poles canales [[Canal San Pedro|San Pedro]] y [[Canal Guamblad|Guamblad]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=223}} === Islla Quilán === *[https://mapcarta.com/es/20094178 Mapa de la islla] Allugada 1¼ nmi de la mariña sur de la [[islla Grande de Chiloé]], na [[Boca del Guafo]], ye la más grande d'un grupu d'islles llamaes Guapi Quilán. Mide 4 nmi de llargu N-S por 2 nmi d'anchu. El so mayor altor ye de 65 metros. Cubierta de monte baxu pero tupiu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=237}} === Islla Guafo === *[https://mapcarta.com/es/20122914 Mapa de la islla] {{VT|Guafo}} Alcontrada nel estremu oeste de la [[boca del Guafo]], ta a igual distancia de la mariña sur de la [[islla Grande de Chiloé]] y de la mariña norte del [[archipiélagu de les Guaitecas]]. Mide 9 nmi en direición N-S por 11 nmi en direición E-O. El so mayor altor ta nel sector occidental con 240 metros d'elevación. Ta constituyida por fango endurecíu llamáu tosca o cancagua. Ta cubierta dafechu por una capa de tierra vexetal de 0,30 a 1,50 metros d'espesura na que crez un monte tupiu, frondoso y de bien bona madera. Ta habitada solo por personal de l'Armada qu'atiende'l faru instaláu na punta Weather. L'estremu norte formar la punta Norte, l'estremu oeste la punta Weather, l'estremu sur la punta Sur y l'estremu este la punta Caleta. Por cuenta de la corriente del [[océanu Antárticu]] los navegantes tienen d'evitar averase a menos de 2 nmi de cualesquier de les sos mariñes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=233}} == Radas y badees == === Rada de Achao === *[https://mapcarta.com/es/20147074 Mapa de la rada] Emplazada casi nel centru de mariña NE de la [[islla Quinchao]]. Llindada al SE pola Piedra Achao farellón bien notable y escelente puntu de referencia pa reconocer la rada. Ye bien fonda, anque la so mariña ta arrodiada por un anchu bancu que s'amuesa en baxamar polo cual nun ye conveniente que les embarcaciones avérense enforma a tierra. Nun ye recomendable como fondeadero cuando hai vientu norte por tar dafechu abierta a los vientos del primeru y cuartu cuadrantes. Esiste un faru automáticu instaláu nel cabezo de la rampla de formigón con que cunta la rada.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=189}} === Badea de Quellón === *[https://mapcarta.com/es/20094518 Mapa de la badea] Asitiada na mariña sureste de la [[islla Grande de Chiloé]], ente les puntes Chiguao y Yatac. Tien 9 [[nmi]] de sacu y n'el so boca atopen les islles [[Islla Cailín|Cailín]], [[Islla Laitec|Laitec]] y [[Islla Coldita|Coldita]]. Ye considerada la meyor del archipiélagu poles sos condiciones hidrográfiques, fondura y facilidá d'accesu. Na mariña NO tópase'l puertu de [[Quellón]], principal centru industrial de la rexón. Nel so estremu NO intérnase'l ríu Yaldad.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=217}} == Canales, pasos y estero == === Canal Caucahué === *[https://mapcarta.com/20137936 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña este de la [[islla de Chiloé]] y los llaos oeste y sur de la [[islla Caucahué]]. La so boca norte queda ente les puntes Queniao y Morru Llobos y termina pel sur ente les puntes Quinterguén y Choén. Tien una llongura de 10 [[nmi]] y un anchu mediu de 1¼ nmi sacante frente al pueblu de [[Quemchi]] onde l'anchu mengua a solu 3½ cables. Frente a Quemchi la canal toma'l nome de Angostura, nella producen corrientes d'hasta 3 nuedos y l'amplitú de la marea en sicigias algama 7,6 metros. Lo anterior porque la canal atopar na zona onde conflúin la onda de marea qu'ingresa pol [[golfu Corcováu]] cola que llega pela [[canal de Chacao]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=174}} === Canal Añihué === *[https://mapcarta.com/es/20144852 Mapa de la canal] Flúi ente les islles [[Islla Mechuque|Mechuque]] y [[Islla Añihué|Añihué]]. Ye bien baxu y non aptu pa la navegación. Nel so entrada oeste fórmase la rada Mechuque. L'amplitú de la marea algama los 5 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=178}} === Canal Cheniao === *[https://mapcarta.com/es/20136216 Mapa de la canal] Esmucir ente les islles [[Islla Mechuque|Mechuque]], [[Islla Cheniao|Cheniao]] y [[Islla Taucolón|Taucolón]]. Ye peligrosa'l so navegación yá que el so accesu sur ta apexáu pol baxu Añihué. Nel so entrada norte atópase'l baxu Cheniao.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=178}} === Canal Quicaví === *[https://mapcarta.com/es/20136332 Mapa de la canal] Mover ente la mariña este de la [[islla de Chiloé]] y la ribera oeste de les [[Islles Chauques|islles Chauques Occidentales]]. Mide 8 nmi de llongura por 2 nmi d'anchu. Al altor del morru Quicaví esti anchu amenorgar a solu 1 [[nmi]] pola esistencia d'un baxu, el baxu Cheniao. El restu de la canal ye llimpiu y fondu, navegable por naves de cualquier porte y caláu. L'amplitú de la marea na canal ye d'ente 3,5 y 5,5 metros; les corrientes de marea son de 2 a 3 nuedos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=179}} === Canal Chauques === *[https://mapcarta.com/20136330 Mapa de la canal] Flúi ente les [[islles Chauques]] oriental y occidental. Anchu y fondu pero pocu recomendable pa la navegación polos baxos qu'hai nél: Nel so entrada norte atópense los baxos Aulín, del Mediu y Páxaros; nel sector sur ta'l baxu Chincui. Mide 8 [[nmi]] de llongura por un anchu mediu de 1½ nmi.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=179,180}} === Canal Tac === *[https://mapcarta.com/es/20086404 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña sur de les islles [[Islla Buta Chauques|Buta Chauques]] y [[Islla Añihué|Añihué]] y el llau norte del baxu Dungech y la [[islla Tac]]. Tien 5 [[nmi]] de llargu y 2 nmi d'anchu. Ye anchu y fondu, navegable por tou tipu de nave.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=180}} === Pasu Tenaún === *[https://mapcarta.com/20085686 Mapa del pasu] La so ribera norte va dende la punta Tenaún hasta la punta Quiquel ambes asitiaes na mariña oriental de la [[islla de Chiloé]]; la so ribera sur constituyir la mariña norte de les islles [[Islla Meulín|Meulín]], [[Islla Linlín|Linlín]] y [[Islla Quinchao|Quinchao]]. Mide 11 [[nmi]] de llongura por un anchu mediu de 2 nmi. Ye bien fondu. Les corrientes de marea fluctúan ente 2 y 4 nuedos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=181}} === Canal Dalcahue === [[Ficheru:Curva del canal Dalcahue en El Pasaje.jpg|miniaturadeimagen|Canal Dalcahue n'El Pasaxe]] *[https://mapcarta.com/es/20131194 Mapa de la canal] Flúi ente la mariña este de la [[islla de Chiloé]] y la mariña norte y oeste de la [[islla Quinchao]]. Mide 9½ [[nmi]] de llongura que van dende les puntes Quinquel y Degan pol norta hasta les puntes Atal y Huenao pel sur. El so anchu mediu ye de 1 nmi, pero'l so espaciu navegable ta amenorgáu a pocu más de 2 cables pola esistencia del baxu Dalcahue, el bancu del Pasaxe, del Estelleru más los bancos que bordien dambes veres. La fondura en baxa mar ye de solu 4 a 6 metros polo que'l so navegación ta llindada a naves d'esi caláu. Amás les corrientes son de bastante intensidá. Ta abalizáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=184-186}} === Canal Quinchao === [https://mapcarta.com/es/20093760 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña este de la [[islla Quinchao]] y la mariña oeste de les islles [[Islla Linlín|Linlín]], [[Islla Llingua|Llingua]] y [[Islla Quenac|Quenac]]. Mide 10 [[nmi]] de llongura dende la punta Palqui de la islla Quinchao hasta la punta Cheguián de la mesma islla y el baxu La Barra; el so anchu mediu ye de 1½ nmi. Nel so estremu norte xunir al [[pasu Tenaún]] y a la [[canal Dalcahue]]; pel sur xunir al [[pasu Imelev]] y a la [[canal Chaulinec]]. Tien De salease a media canal pa pasar llibre de los baxos que s'esprenden de les islles Linlín, Llingua y Quinchao.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=189,190}} === Pasu Imelev === *[https://mapcarta.com/20120322 Mapa del pasu] Formar ente la punta Cheguián de la [[islla Quinchao]], la roca Olsen y la [[islla Imelev]] toes pola so ribera oeste y les islles [[Islla Alao|Alao]] y [[Islla Chaulinec|Chaulinec]] pola ribera este. Mide 5 nmi de llongura por 2 nmi d'anchu. Ye una canal que tien enforma tráficu. Les corrientes de fluxu y refluxu afecten el so navegación polo que tienen de ser consideraes curioso polos navegantes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=192,193}} === Canal Alao === *[https://mapcarta.com/es/20146248 Mapa de la canal] Flúi ente'l llau este de la [[islla Alao]] y la mariña oeste de la [[islla Apiao]]. Tien una llongura de 3 nmi por un anchu navegable de 7 cables. A mediu [[freo]] tien fondures de 21 a 26 metros. La corriente creciente tira escontra'l norte y la vaciante escontra'l sur con velocidaes qu'en sicigias algamen 5 a 6 nuedos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=194,195}} === Canal Chaulinec === *[https://mapcarta.com/es/20136348 Mapa de la canal] Mover ente les mariñes sur de les islles [[Islla Alao|Alao]] y [[Islla Apiao|Apiao]] y la mariña norte de la [[islla Chaulinec]]. Mide 5 [[nmi]] de llongura por 11 cables d'anchu nel so entrada oeste y 8 cables na entrada este. Les corrientes tiren con una intensidá de 5 a 6 nuedos polo que nel so navegación tien de dáse-yos l'atención correspondiente. Nel llau sur del accesu occidental atópase'l baxu Chaulinec que tien 2,5 metros d'agua en baxamar y delles roques somorguiar y aprucir.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=196}} === Canal Apiao === *[https://mapcarta.com/es/20144664 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña oeste de les islles [[Islla Chulín|Chulín]], [[Islla Chuit|Chuit]] y [[Islla Imerquiña|Imerquiña]] y la mariña este de les islles [[Islla Apiao|Apiao]] y [[Islla Chaulinec|Chaulinec]]. Tien 9 nmi de llongura por 5 nmi d'anchu. Ye bien fondu y navegable por tou tipu de naves teniendo curiáu col baxu Inconveniente allugáu 3 nmi al sureste de la islla Chaulinec y nel que se sondan 7 metros en baxamares de sicigias. Les corrientes son abondo fuertes, especialmente frente a la entrada de la [[canal Chaulinec]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=196,197}} === Canal Lemuy === *[https://mapcarta.com/es/20112500 Mapa de la canal] Esmucir pol llau norte de la [[islla Lemuy]], empezando ente la punta Aguantao y el baxu Xelín y siguíu escontra OSO hasta'l puertu de Chonchi na mariña de la [[Islla Grande de Chiloé|islla Grande]] onde se xune a la [[canal de Yal]]. Mide 11 nmi de llongura por un anchu mediu de 2 nmi. Ye fondu y llimpiu. Les corrientes nun pasen de los 1,5 nuedos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=198}} === Ríu Castro === [[Ficheru:Punta de Tutil, salmones y choros.JPG|miniaturadeimagen|Punta Tutil]] *[https://mapcarta.com/20138106 Mapa del ríu] {{VT|Castro (Chile)}} Flúi en direición NO dende la mariña noroeste de la [[canal Lemuy]] internándose por 10 nmi na [[Islla Grande de Chiloé]]. La so entrada atopar ente la [[islla Linlinao]] y la punta Tutil, tien 1 [[nmi]] d'anchu. Les primeres 4 nmi del so cursu ye l'arcu d'un círculu que se dirixe escontra l'oeste pa depués xirar sópito en direición NNE hasta llegar al fondu del ríu. Saleando a media canal ye aptu pa naves de cualquier tamañu. La so mariña este ye bien montiega con llombes de 50 metros d'altu, la mariña oeste, más estena, algama altores de 150 metros. Como ayuda al navegación hai un faru automáticu na punta Ánimu y otru na punta Peuque. Na mariña noroeste del ríu, ente les puntes Tentén y Castro ta'l puertu y la [[Castro (Chile)|ciudá de Castro]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=198-202}} === Canal de Yal === *[https://mapcarta.com/es/20081220 Mapa de la canal] Mover ente la mariña este de la [[islla Grande de Chiloé]] y el llau oeste de la [[islla Lemuy]]. Ye fondu y llimpiu anque trabancosu nel so cursu. Mide 6 nmi de llongura por un anchu mediu de 1 nmi que s'angosta hasta ¾ nmi frente al pueblu de [[Chonchi]]. La entrada norte ta ente la [[islla Linlinao]] y la punta Yelqui de la islla Lemuy. La entrada sur ta ente la punta Apabón y la punta Ahoni. Les corrientes son de poca intensidá sacante frente na parte angosta en que tiren de 2½ a 3 nuedos. Cerca de la entrada sur atópense los baxos Apabón y Vettor Pissani. Nes sos mariñes atopen el puertu de Chonchi que tien un faru automáticu nel so muelle, la caleta Chulchui, el faru castru Yal, la badea Lincai y la badea y caleta Yal.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=204-206}} === Canal Desertor === *[https://mapcarta.com/es/20130864 Mapa de la canal] Flúi en direición N-S ente'l llau este del [[castru Nihuel]] y la [[islla Talcán]] y les puntes Abellugo y Vilcún del continente. Ye llimpiu y fondu, sondes non menores a 50 metros, el so navegación ye apta pa naves de cualquier porte y caláu. Mide 13 nmi de llongura por 2½ nmi d'anchu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=148}} === Canal Queilen === [http://www.dices.net/mapas/chile/mapa.php?nome=Canal-Queilen&id=33226 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña este de la [[islla Grande de Chiloé]] dende la punta Queilen hasta la punta Pescuezu y la banda SO de la [[islla Tranqui]]. Mide 15 [[nmi]] de llongura por un anchu que varia ente les 2 nmi y la ½ nmi. Ye fondu y llibre de peligros. Les corrientes nes partes más angostes algamen los 5 nuedos. Nes sos mariñes atopa puertu [[Queilen]], les ensenaes Detico y Quechú, la caleta Pilar y el ríu Pailard.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=209,210}} === Canal Chiguao === *[https://mapcarta.com/es/20135958 Mapa de la canal] Mover ente la mariña sureste de la [[islla Grande de Chiloé]] y la parte norte y este de la [[islla Cailín]]. Mide 7 nmi de llargu y un anchu de 1 nmi, anque'l so anchu útil ye de solu 4 cables. El so entrada este ta ente los baxos Chiguao y Velahué y el so estremu oeste ente les puntes Lapa y Pelú. La so fondura varia ente los 19 y 50 metros. Les corrientes tienen una fuercia máximo de 3 nuedos. Ye la más peligrosa de les tres rutes d'ingresu a la badea de Quellón. P'ayudar al so navegación instaláronse na canal dos faros de enfilación, Faru Chiguao Norte y faru Chiguao Sur.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=219,220}} === Canal Yelcho === *[https://mapcarta.com/es/20081088 Mapa de la canal] Flúi ente la mariña este de la [[islla Laitec]] dende la punta Nal hasta'l baxu Errázuriz y la mariña oeste de la [[islla Cailín]] y el baxu Velahué. Mide 7 [[nmi]] de llongura por 1 nmi d'anchu mediu. Na so parte más angosta, ente les puntes Tasco y Yelcho tien solo 4 cables d'anchu, pero ye fondu y llimpiu a media canal. La parte peligrosa pal navegante ye'l sector allugáu al sur y al este de la angostura mentada. Nun ye recomendable navegar esta canal de nueche.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|pp=221,222}} === Canal Laitec === *[https://mapcarta.com/es/20116828 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña este de les islles [[Islla Coldita|Coldita]] y Mauchil y la mariña oeste de la [[islla Laitec]]. Estender ente les puntes Paula y Lili pel norte y la punta Yatac pel sur. Mide 8½ nmi de llongura por 1 nmi d'anchu. D'agües fondes y llimpies. Solo presenta la torga de la roca Aguyeretia cubierta con un metro d'agua, pero fácil d'allugar y sortear pol navegante.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=223}} === Canal Coldita === *[https://mapcarta.com/es/20134274 Mapa de la canal] Esmucir ente la mariña de la [[islla Grande de Chiloé]] y la mariña oeste de la [[isla Coldita]]. Mide 7 nmi de llargu. Ye angostu y d'agües puerques semaes de roques. Nun ye aptu pa la navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=223}} === Canal San Pedro === Cuerre pola mariña norte de la [[Islla San Pedro (Chiloé)|islla San Pedro]]. La so entrada ta ente les puntes Yatac y Boigue que falten 2 nmi. Tien una llongura escontra l'oeste de 7 nmi hasta xuntase cola nacencia del ríu Guamblad. A 4 nmi de la boca'l so anchu amenorgar a 2½ cables. Nel so cursu hai dellos castros y estorbises qu'al pie de corrientes bien fuertes facer non aptu pa la navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=224}} === Canal Guamblad === *[https://mapcarta.com/es/20122696 Mapa de la canal] Flúi ente la mariña de la [[islla Grande de Chiloé]] y la mariña occidental de la [[Islla San Pedro (Chiloé)|islla San Pedro]], dende la nacencia del ríu Guamblad hasta la punta Cogomó. Tien una llongura de 6 nmi. Ye fondu y angostu con corrientes qu'algamen los 7 nuedos. Nun ye aptu pa la navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1981|p=224}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Canales de Chiloé]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Historia de Chiloé]] * [[Conquista de Chiloé]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Provincia de Chiloé]] * [[Islla Grande de Chiloé]] * [[Mitoloxía de Chiloé]] * [[Español de Chiloé]] * [[Ponte de Chacao]] * [[Parques nacionales de Chile]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume II | añu = 1981 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} *{{cita publicación |apellíu=Los Lagos |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Los Lagos |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-los llagos/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * [http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. * [https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] * [https://archive.today/20121206023155/http://www.meteochile.cl/climes/climes_undecima_region.html Clima región Aisén - DGAC] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Islas y canales del archipiélago de Chiloé}} [[Categoría:Islles del archipiélagu de Chiloé]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Los Lagos]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] d9sn4y47xymsd741xqtsw5055bw69xz Pasu del Indiu 0 164809 4501068 4500602 2026-06-21T08:02:42Z Limotecariu 735 4501068 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} [[Ficheru:Sur1.gif|miniaturadeimagen|Golfu de Penas Estrechu de Magallanes]] El '''pasu del Indiu'''<ref group="Nota">1.- Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. 2.- La descripción de les mariñes ta fecha de norte a sur.</ref> ta asitiáu nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]], al sur del [[golfu de Penas]]. Ye una de les canales [[canales de la Patagonia]] principales, llonxitudinales, de la [[Patagonia chilena]]. Ye la continuación escontra'l sur de l'[[angostura Inglesa]]. Alministrativamente pertenez a la provincia [[Provincia d'Última Esperanza|Última Esperanza]] de la [[XII Rexón de Magallanes y l'Antártica Chilena]].{{harvnp|Magallanes|2018}} Dende hai aproximao 6.000 años les sos mariñes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu. == Allugamientu == [https://mapcarta.com/es/20120178 Mapa del pasu] Ye la continuación de l'[[angostura Inglesa]] escontra'l sur. Empieza a la corte del castru Harwood en coordenaes {{coord|49|06|30|S|74|22|30|W}} y termina a la corte de la islla Foot en coordenaes {{coord|49|23|15|S|74|25|30|W}}.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=109}} La so direición xeneral ye norte-sur y la so llongura de 17 milles. El pasu cuerre ente la mariña firme de la [[Patagonia chilena]] llamáu nesa área [[puexu Exmouth]] y la mariña oriental de la parte central de la [[islla Wellington]]. Na mariña de la islla Wellington, na parte norte del pasu ta asitiáu [[puertu Edén]], única llocalidá habitada del área. Nel pasu hai dellos baxos fondos, castros y roques con agües fondes al so alredor. Como ye habitual tien de salease siguiendo'l track señaláu nes cartes de navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=109}} == Xeoloxía y orografía == Son una socesión de tierres altes y barrancosas con numberosos cumes y puexos bien paecíos ente sigo. Los sos cabos y puntes terminen en forma abrupta. Les mariñes son acantiladas y les sos canales, polo xeneral son llimpies y abiertes, onde hai estorbises estos tán invariablemente marcaos por sargazos. Esisten altores bastante notables que sirven pa reconocer la entrada a les distintes ensenaes, canales o badees. Estes tán claramente indicaes nes respeutives [[Carta náutica|cartes]] y [[Derrotero|derrotero]] de la rexón.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=37,38}} Nel pasáu produció un fundimientu del territoriu provocáu pol alcuentru, frente a la [[península de Taitao]], de tres plaques tectóniques: la de [[Placa de Naza|Naza]] y l'[[Placa Antártica|Antártica]] que se mueven escontra l'este, y la [[Placa Suramericana|Suramericana]] que se mueve escontra l'oeste. Esta situación causó un bultable fundimientu del cantu de la placa Suramericana baxando los suelos al so nivel actual, lo que puede comprobase pola fragmentación del territoriu y la penetración del mar nos llugares fundíos, surdiendo gran cantidá d'islles. Data de la [[Era Terciaria|dómina terciaria]]; y ye productu de la mesma causa xeolóxica que fizo apaecer primero'l cordal de la Mariña y depués la de los Andes. Na [[Edá del Xelu|edá glacial]], tomó'l so aspeutu actual siendo la continuación escontra'l sur de la [[Cordal de la Mariña (Pacíficu Sur)|cordal de la Mariña]]. Ye d'orixe [[ígneu]] pola clase de roca que la constitúi y pol so relieve aspru ya irregular, característicu de les cadenes d'erupción.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=37,38}} == Climatoloxía == {{AP|Clima de Chile}} La rexón ye afeutada de cutio por vientos del oeste y pol pasu frecuente de sistemes fronteros. Estos sistemes fronteros xenerar na llatitú 60° S, zona na que conflúin mases d'aire subtropical y mases d'aire polar creando una petrina de baxes presiones que forma los sistemes fronteros. Esta área tien un [[clima]] que se conoz como “templáu fríu lluviosu” que s'estiende dende la parte sur de la [[X Rexón de Los Lagos]] hasta'l [[estrechu de Magallanes]]. Equí rexístrense les máximes cantidaes de precipitaciones, en [[islla Guarello]] algamáronse hasta 9.000 mm añales. La nubosidad atmosférica ye alta, los díes estenos son escasos. L'amplitú térmica ye amenorgada, la oscilación añal ye d'aproximao 4° C con una temperatura medio de 9°C. Bastia mientres tol añu siendo más lluviosu escontra la seronda. Esisten solu dos estaciones: branu ya iviernu. El branu empieza en setiembre y los vientos empiecen a ronden del NO al SO. Los díes empieza a ser más llargos y n'ochobre pueden haber dellos díes estenos. Nos meses d'avientu, xineru y febreru los vientos yá soplen casi puramente del SO con gran intensidá. Les agües, nesta estación, son frecuentes pero non tan persistentes como nel iviernu y preséntense so la forma de fuertes y bayurosos bastios. La meyor dómina del añu ye la que va de febreru a abril. En mayu reparen braveces de mar que traen muncha marexada. En mayu cayen les primera nevazones les que siguen mientres tol iviernu. Les nevazones dacuando son tan trupes que la visibilidá vese amenorgada a non más de 100 metros. El vientu rondó al NO. Los meses de xunu y xunetu considérense los peores del añu. El mal tiempu ye l'estáu normal de la rexón, el bon tiempu ye un accidente transitoriu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=39-46}} Na mayoría de les ensenaes, esteros y canales les tierres altes faen camudar la direición del vientu verdaderu. El vientu tiende a soplar a lo llargo de les canales, siguiendo la so direición y escontra baxo nos valles. Nos puertos y fondeaderos que s'atopen a sotaventu de les tierres altes, cuando los bastios que soplen polo alto atopen quebraes o valles, baxen por ellos en forma repentina y violenta, a estos bastios conózse-yos como [[Williwaw|“williwaws”]]. El vientu dominante en tola zona según el mes ye: xineru del NO – febreru del O – marzu y abril del O – mayu ronda al S – xunu camuda al SO – xunetu y agostu ente l'O al SO – setiembre del E y del N – ochobre del O – payares del O al NO y n'avientu del ONO.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=39-46}} == Flora y fauna == Nes fasteres y fondalaes de los cuetos crez un monte tupiu que s'afirma nes fiendes de les roques, los árboles enxaréyense unos con otros. De normal nun se desenvuelven sobre los 50 metros sobre'l nivel del mar, pero onde ta abellugáu del vientu dominante xube hasta los 200 y 300 metros sobre dichu nivel. Sobre la roca desnuda reparar una formación esponxosa sobre la cual crecen [[líquen]]es y [[mofu|mofos]] dende los cualos surde l'agua a la menor presión que s'exerza sobre la so superficie. Dellos árboles son l'[[Fagus|haya]], el [[tepú]] y el [[Drimys winteri|canelu]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} El reinu animal ye bien amenorgáu, pueden atopase el [[foín]] y dalgunos [[royedor|royedores]]. Hai [[llobu|llobos]] y [[llondra|llondres]]. Ente les aves terrestre y acuáticu podemos atopar el [[martín pescador]], el [[Curaeus curaeus|tordu]], el [[malvís]], el [[cisne]], el [[coríu]], el [[pingüín]], el [[Chloephaga poliocephala|canquén]], la [[gavilueta]] y el [[Tachyeres pteneres|quetro]] o coríu a vapor. Ente los pexes atopen el [[Centropomidae|róbalo]], el [[Odontesthes regia|pejerrey]], el [[Malacanthidae|blancucu]] y la [[vieya]]. Ente los mariscos hai [[Lithodes santolla|centolles]], [[Callinectes sapidus|jaibas]], [[Erinaceinae|corcuspinos]] y [[Mytilidae|choros]]{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=39}} == Señalización marítima == Esisten [[baliza|balices]] y [[boya|boyes]], que tienden a sumir poles corrientes y los malos tiempos, polo que nun son de fiar. Les [[Marees vives|corrientes de marea]] son similares a les atopaes na [[angostura Inglesa]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=109}} == Historia == A cuntar de 1520, col descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]], poques rexones fueron tan esploraes como la de les [[canales de la Patagonia]]. Nes cartes antigües la rexón de la Patagonia, ente los paralelos 48° y 50° Sur, apaecía ocupada casi puramente por una gran islla denominada “Campana” separada del continente pela canal de la nación Calén”, nación que se supunxo esistió hasta'l sieglu {{sieglu|XVIII}} ente los paralelos 48° y 49° de latitud sur. Dende mediaos del sieglu {{sieglu|XX}} eses canales son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses mariñes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos mariñes fueron percorríes polos [[kawésqar]], indíxenes, nómades canoeros. Hai dos hipótesis sobre la so llegada a los llugares de poblamientu. Una, que procedíen del norte siguiendo la ruta de les [[canales de Chiloé]] y que travesaron escontra'l sur cruciando l'[[ismu d'Ofqui]]. La otra ye que procedíen dende'l sur y qu'al traviés d'un procesu de colonización y tresformamientu de poblaciones cazadores terrestres, procedentes de la Patagonia Oriental, poblaron les islles del estrechu de Magallanes y xubieron poles canales de la Patagonia hasta'l [[golfu de Penas]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente aniquiláu pola aición del home blancu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=25,39}} == Descripción mariña este Puexu Exmouth == [https://mapcarta.com/es/20125002 Mapa del puexu] Ye una gran península del continente que s'alluga llindada pel este pola [[ensenada Eyre]], pol suroeste pela [[canal Grappler]] y pel oeste pol pasu del Indiu. Mide 25 [[nmi]] de llongura con una orientación xeneral N-S y el so mayor anchu, na parte norte, ye de 14 nmi. Cuenta con dos cadenes de montes, una cercana a la ribera este del pasu del Indiu y la otra más al interior. Na parte norte sobresal el monte Jervis de 1391 metros d'altu, na parte sur hai dellos picos nevaos y nel sector suroeste hai dellos picos de 900 metros cubiertos de nieve.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=109}} === Punta Halliday === [https://mapcarta.com/es/20122082 Mapa de la punta] {{VT|Angostura Inglesa#Punta Halliday}} Ye l'estremu NO de la [[Puexu Exmouth|península Exmouth]] y constitúi el fin de la ribera empobine de l'[[angostura Inglesa]] y l'entamu norte del pasu del Indiu. Ta arrodiada de sargazos que s'internen nes sos agües alredor de ½ [[Cable (náutica)|cable]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=105,109}} === Caleta Level === [https://mapcarta.com/es/20112278 Mapa de la caleta] Asitiada na mariña NE del pasu del Indiu frente a les islla Henry y [[Islla Sacavera|Sacavera]] de la ribera opuesta. La so fondura ye bien dispareja, varia ente los 13 y los 70 metros. Solo apta pa embarcaciones menores. Nel centru de la caleta desagua un ríu nel qu'esiste'l caserío d'una fábrica conservera de mariscos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=109}} === Ríu Reindeer === [https://mapcarta.com/es/20092728 Mapa del ríu] Asitiáu 2¼ [[nmi]] al sur de [[caleta Level]] na mariña de la [[Puexu Exmouth|península Exmouth]]. Tien tien una boca de ½ nmi y un sacu de 2 nmi en direición SE. Nun foi llevantáu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=111}} === Castros Guía === [https://mapcarta.com/es/20122230 Mapa de los castros] Son dos castros separaos por un gordón de roques unes a flor d'agua y otres somorguiaes. Son baxos. El so alredor ye puercu hasta ¼ cable de distancia. Nel estremu norte d'unu d'ellos ta instaláu'l faru Castru Guía.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=111}} == Descripción mariña oeste == === Islles Harwood === [https://mapcarta.com/es/20121994 Mapa de les islles] {{VT|Angostura Inglesa#Islles Harwood}} Les sos coordenaes averaes según el [[Carreru]] son: L:49°07'00”&nbsp;S. G:74°22'00”&nbsp;W. Son un grupu formáu por una islla principal, un castru allugáu al NO de la islla anterior y un islotillo asitiáu al SE de la mesma; el conxuntu mide 3 [[nmi]] de llargu. Tán asitiaes a 5 cables al SO de la [[punta Halliday]] y 2 cables al este de la [[islla Sacavera]]. La enfilación d'estes islles cola punta Halliday marca la llende sur de l'[[angostura Inglesa]] y l'empiezu escontra'l sur del pasu del Indiu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=106,111}} === Islla Sacavera === [https://mapcarta.com/es/20090858 Mapa de la islla] Les sos coordenaes según el Carreru son: L:49°07'00”&nbsp;S. G:74°23'00”&nbsp;W. Asitiada 2 cables al oeste de les [[islles Harwood]]. Tien una llongura de 7½ [[nmi]]. Pel so llau norte cuerre la canal Norte de [[puertu Edén]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=106,111}} === Islla Morton === [https://mapcarta.com/es/20104226 Mapa de la islla] Asitiada ¼ de cable al sur de la [[islla Sacavera]] forma'l llau NE de [[puertu Edén]]. Tien 8 [[nmi]] de llargu, ye arbolada y de 45 metros d'altu. Alredor del so llau NO hai baxos fondos y un petón qu'avanza escontra la canal Norte de puertu Edén.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=111}} === Islla Carlos === [https://mapcarta.com/es/20138960 Mapa de la islla] {{AP|Islla Carlos}} Asitiada ½ [[nmi]] al SO de la [[islla Morton]]. Forma parte d'un grupu d'islles qu'abriguen [[puertu Edén]] pel so llau este. Xunto cola islla Duce ocupa la mayor parte del accesu a puertu Edén qu'estremen en dos pasos llamaos canal Sur y canal del Este. Tien 46 metros d'altu, ye montiega. Nella ta instaláu un faru automáticu y nel so cume hai una torre de fibra de vidriu de 10 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=112,113}} === Puerto Edén === [https://mapcarta.com/es/20129828 Mapa del puertu] {{VT|Puerto Edén}} Formar na mariña este de la [[islla Wellington]], na ribera oeste del pasu del Indiu. Tien un sacu de 1⅜ nmi. Abrigáu pel este poles islles, [[Islla Morton|Morton]], Duce y [[Islla Carlos|Carlos]]. Puede aportase al puertu pola canal Norte que cuerre ente la islla Wellington y les islles [[Islla Sacavera|Sacavera]] y Morton; pola canal Esti que flúi ente la islla Morton y la islla Duce y pola canal Sur que se forma ente les islles Carlos y Wellington. Ufierta fondeadero seguru pa tou tipu de naves. Na islla Wellington álzase'l monte Jenkins de 134 metros d'altu y escontra el ONO del mesmu otru cume de 524 metros. Tamién na islla Wellington álcense tres torres de la ex-radioestación de la [[Fuercia Aérea de Chile]] más una casa y galpón onde funciona una conservera de mariscos. Cercanu a los anteriores hai un caserío llamáu Villa Puerto Edén que cunta con Alcaldía de Mar, reten de Carabineros, oficina de correos y telégrafos y una escuela pública.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=112}} === Caleta Lackawana === [https://mapcarta.com/es/20118162 Mapa de la caleta] Abrir na mariña de la [[islla Wellington]] al sur del accesu a [[puertu Edén]], 6 cables al sur del estremu sur de la [[islla Morton]]. La so entrada tien namái 45 metros d'anchu y nel centru d'ella hai una roca con 3,70 metros d'agua. Nun tien valor pa la navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=115}} === Petón Gorgón === [https://mapcarta.com/es/20123424 Mapa del petón] Allugáu al sur de la [[caleta Lackawana]], 3½ cables de la mariña de la [[islla Wellington]]. Tien 3½ cables de llongura en sentíu N-S por 1½ cables de E-O, queda cubiertu de sargazos mientres la marea alta. Nél hai instalada una [[baliza]] de babor con poste de madera. Cercanos a la baliza hai baxos fondos y una roca afogada. Les naves que saleen el pasu del Indiu tienen de caltenese más cerca de la mariña oriental del pasu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=115}} === Islla Marta === [https://mapcarta.com/es/20106518 Mapa de la islla] Asitiada 1 [[nmi]] al SSO del [[petón Gorgón]] y a ½ cable de la mariña de la [[islla Wellington]]. Mide 1 nmi en direición N-S. Tien un altor de 32 metros. Dende'l so estremu sur esprender delles roques escontra'l pasu del Indiu. Forma'l llau oriental del [[puertu Riofrío]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=115,116}} === Puertu Riofrío === [https://mapcarta.com/es/20091932 Mapa del puertu] {{VT|Puertu Riofrío}} Abrir na mariña de la [[islla Wellington]] sobre la mariña occidental del pasu del Indiu. Nel centru de la entrada atopa la roca Cuadonga qu'acuta l'accesu y que s'atopa señalizada por aciu una baliza de fierro de 4 metros y un canastillo de babor. Nun s'encamienta emplegalo pola presencia na so entrada de munchos baxos fondos. Na mariña allegante álcense cumes de 115, 342 y 358 metros. Nel so interior abonda'l pexe.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=116}} === Islote Cuadonga === [https://mapcarta.com/20132372 Mapa de los castros] Atópense 2 nmi al SSE del [[puertu Riofrío]] a media canal y estiéndense por más de 1 nmi en direición N-S. Empiecen col castru Toro de 12 metros d'altu pel norte y rematen nel baxu Abtao que tien solo 3,70 metros d'agua enriba y que s'atopa cercanu a la [[islla Crossover]]. Toos son montiegos sacante los del sector sur. Les cartes de navegación indiquen dos rutes pa navegar esta parte del pasu. La ruta oriental ye más estrecha pero más recta y ye la que tien de preferise cuando'l tiempu ta zarráu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=116,117}} === Islla Crossover === [https://mapcarta.com/es/20132232 Mapa de la islla] Asitiada 1 nmi al sur de los castros Cuadonga y próxima a la vera occidental del pasu. Tien 1 nmi de llargu. Na parte norte tien 96 metros d'altu. Al OSO del estremu nororiente hai una mancha blanca bien notable. N'el so mariña hai un faru automáticu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=117}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{cita llibru | autor =Incafo, S.A. | títulu =Chile y los sos parques nacionales | añu =1982 | editorial = Madrid - España - La Naturaleza n'Iberoamérica | id =84-85389-35-2 }} *{{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. *[https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Paso del Indio}} [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] [[Categoría:Árees protexíes de la Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena]] [[Categoría:Parque nacional Alberto de Agostini]] r21xjquuj492oawx4wtt2h0v3cj7e2a Puertu Loberos 0 164852 4501088 4500622 2026-06-21T08:27:13Z Limotecariu 735 4501088 wikitext text/x-wiki {{puertu}} '''Puertu Loberos'''<ref group="Nota">Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten.</ref> ta asitiáu na mariña sur de la [[isla Ablayamientu]] nel sector de les [[Archipiélagu de Tierra del Fueu|islles del NON del archipiélagu de la Tierra del Fueu]] na rexón austral de [[Chile]]. Alministrativamente pertenez a la [[comuña de Punta Arenas]], [[provincia de Magallanes]] de la [[Rexón de Magallanes y l'Antártica Chilena]].{{harvnp|Magallanes|2018}} Dende hai aproximao 6000 años les sos mariñes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu XXI esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu.{{harvnp|Chapman|2012|pp=29-30-31}} ==Allugamientu== {{VT|islla Desolación|archipiélagu de Tierra del Fueu#Sector de les islles del Noroeste}} Atopar nel sector de les islles del NON del archipiélagu de Tierra del Fueu sobre la mariña sur de la islla Desolación y dende el puntu de vista orográficu nel sector de la zona cordillerana o insular. Les sos coordenaes son 52°51'S 74°35'O. Esiste planu del puertu nel portafolio de cartes publicaes pol [[SHOA]] de l'[[Armada de Chile]]. Ta al sur de [[caleta Mataura]]. Formáu por un ríu de 4 [[nmi]] de llongura que s'interna na islla Desolación. Cerca de punta Salida y frente al rompiente Laja fórmense escarceos. Al fondu atópase caleta Buen Refugio. Na mariña este hai una pequeña llaguna y grandes superficies de [[Cayuela (roca)|roca cayuela]]. Escontra'l S'un enrío comunicar cola ensenada Escondijo que nun foi esploráu. Los fondeaderos esteriores del puertu son abiertos al oeste, pero los de Buen Refugio son más protexíos del vientu dominante.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|p=67}} == Historia == {{VT|Isla Desolación|Canales fueguinos#Historia|Espedición de buques del Reinu Uníu a les mariñes australes d'América del Sur sol mandu del comandante Phillip Parker King#Cuarta Etapa}} Les sos mariñes fueron percorríes polos [[kawésqar]] dende hai más de 6000 años hasta mediaos del sieglu XX. A empiezos del sieglu XXI esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu. A fines del sieglu XVIII, a partir del añu 1788 empezaron a llegar a la zona los balleneros, los lloberos y cazadores de foques ingleses y d'Estaos Xuníos y finalmente los de Chiloé. {{Harvnp|Chapman|2012|pp=88-100}} Les siguientes espediciones efectuaron trabayos hidrográficos nel sector de caleta Mataura: *1774 - [[James Cook]] n'avientu, percorrió y llevantó sectores de la mariña oceánica del archipiélagu de Tierra del Fueu dende'l cabu Deseyáu hasta'l cabu de Fornos. HMS Resolution . Segundu viaxe. Espedición inglesa. *1829 - [[Robert Fitz Roy]] nel primer viaxe del [[HMS Beagle]]. Espedición inglesa.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=5-6-8-9-10-11-12}} ==Carauterístiques xeográfiques== Reina casi permanentemente el mal tiempu, agua bayuroso, cielu borrinosu. Clima marítimu con temperatura pareyo mientres tol añu. El vientu predominante ye del oeste. Hai bagues monteses y un tipu d'alga marina. Abonden los gansos y coríos monteses. Na so mariña llógrense choros, llámpares y corpuspinos. Lleguen a la caleta llobos de mar, llondres, delfines y ballenes. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1958|pp=21-22-23}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales fueguinos]] * [[Muséu Acatushun]] * [[Estancia Harberton]] }} ==Notes== {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía utilizada == * {{Obra citada | last= Chapman | first= Anne | enllazautor=Anne Chapman | añu= 2012 | títulu=Yaganes del cabu de Fornos. Alcuentru colos europeos antes y dempués de Darwin. | place= | publication-place= Santiago de Chile | publisher=Pehuén editores S.A. | volume= | url= }} * {{cita llibru|apellíu=Institutu Hidrográficu|nome=Armada de Chile|enllaceautor=Institutu Hidrográficu Armada de Chile|títulu=Carreru de la Mariña de Chile Volume V|idioma=castellanu|edición=4|añu=1958|editorial=Institutu Hidrográficu de l'Armada}} *{{cita publicación |apellíu=Magallanes |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón de Magallanes |url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-magallanes/ |fechaaccesu=21 d'abril de 2018}} ==Bibliografía adicional== * {{cita llibru | autor = [[Esteban Lucas Bridges|E. Lucas Bridges]] | títulu = [[La última llende de la Tierra]] | añu = 1952 | editorial = Bonos Aire - Arxentina: Emecé Editores S.A. | id = }} * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{Obra citada | last= FitzRoy | first= Robert | enllazautor=Robert FitzRoy | añu= 1839 | títulu=Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the second expedition, 1831-36, under the command of Captain Robert Fitz-Roy, R.N. | place= | publication-place= London | publisher=Henry Colburn | volume=II | url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F10.2&viewtype=text&pageseq=1 }} * {{cita llibru|autor=Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile|títulu=Atles Hidrográficu de Chile|añu=1974|editorial=Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada|id=Primer edición}} * {{Obra citada | last= King | first= P. P. | enllazautor=Phillip Parker King | añu= 1839 | editor-last= FitzRoy | editor-first= Robert | editor-link=Robert FitzRoy | títulu=Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the first expedition, 1826-30, under the command of Captain P. Parker King, R.N., F.R.S. | place= | publication-place= London | publisher=Henry Colburn | volume=I | url= http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F10.1&viewtype=text&pageseq=1 }} * {{Obra citada | last= FitzRoy | first= R | enllazautor=Phillip Parker King | añu= 1839 | editor-last= FitzRoy | editor-first= Robert | editor-link=Robert FitzRoy | títulu=Narrative of the surveying voyages of His Majesty's Ships Adventure and Beagle between the years 1826 and 1836, describing their examination of the southern shores of South America, and the Beagle's circumnavigation of the globe. Proceedings of the second expedition, 1831-36, under the command of Captain Robert Fitz-Roy, R.N. London: Henry Colburn. | place= | publication-place= London | publisher=Henry Colburn | volume=I | url=http://darwin-online.org.uk/content/frameset?itemID=F10.2&viewtype=text&pageseq=1 }} * {{Enllaz rotu|1=Chile afitar en Magallanes |2=http://www.soberaniachile.cl/genesis_de_les |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} * {{Obra citada | last= Conaf | first= Chile | enllazautor= | añu= 2016 | títulu=Parque Nacional Alberto de Agostini | place= | publication-place= | publisher= | volume= | url=http://www.conaf.cl/?s=a&region=magallanes&parques=parque-nacional-alberto-de-agostini }} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *[https://www.directemar.cl/ Directemar - Armada de Chile] *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.conaf.cl/?s=a&region=magallanes&parques=parque-nacional-alberto-de-agostini Parque Nacional Alberto de Agostini] {{Tradubot|Puertu Loberos}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Xeografía de la Rexón de Magallanes]] [[Categoría:Archipiélagu de Tierra del Fueu]] [[Categoría:Puertos de Chile]] dxnt8fjnksup4mf7spcxpzyjsnfdfr7 Quintero 0 165072 4501076 4480834 2026-06-21T08:08:58Z Limotecariu 735 4501076 wikitext text/x-wiki {{Tradubot|Quintero}} {{llocalidá}} '''Quintero''' ye una [[Ciudá de Chile|ciudá]] y [[Comuña de Chile|comuña]] costera perteneciente a la [[Provincia de Valparaíso]], na [[Rexón de Valparaíso]], [[Chile]]. Integra xunto coles comuñes de [[Cabildru (Chile)|Cabildru]], [[Calera (Chile)|Calera]], [[Hijuelas]], [[La Cruz (Chile)|La Cruz]], [[La Ligua]], [[Nozales (Chile)|Nozales]], [[Papudo]], [[Petorca]], [[Puchuncaví]], [[Quillota]] y [[Zapallar]] el Distritu Eleutoral N° 10 y pertenez a la Circunscripción Senatorial Valparaíso Cordal. Foi'l primer puertu de dichu país, creáu mientres la espedición de don [[Diego de Almagro]]. Forma parte del área intercomunal metropolitana del [[Gran Valparaíso]] integrando dicha conurbación xunto col balneariu y zona industrial de [[Las Ventanas|Ventanas]] nel "Satélite Cantu Costeru Quintero - Ventanas", concebíu nel Plan Intercomunal y Ordenanza de Valparaíso de 1965,<ref>{{cita web |autor=Biblioteca del Congresu Nacional|títulu=Decreto 30, 1° de marzu de 1965, Ministeriu d'Obres Públiques, aprueba Plan Intercomunal y Ordenanza de Valparaíso|añu=1965|url=http://www.leychile.cl/Navegar?idNorma=75106|idioma=castellanu|fechaaccesu=3 de mayu de 2012}}</ref> ratificáu y ampliando el so destinación urbana hasta al [[ríu Aconcagua]] pol Plan Regulador Metropolitanu de [[Valparaíso]] de [[2012]]. == Historia == [[Ficheru:Bahía de Quintero Van Spielbergen.jpg|thumb|Badea de Quintero por Van Spilbergen.]] Los oríxenes de Quintero remontar al descubrimientu de Chile en [[1536]], cuando llega a la badea la pequeña [[nao]] "Santiaguillo", comandada pol mozu '''[[Alonso Quintero|Alonso de Quintero]]'''<ref>{{cita web |url=https://web.archive.org/web/20180828225949/http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:tHU62Lqq2EEJ:https://sevilla.abc.es/hemeroteca/historico-09-05-2009/sevilla/Andalucia/alonso-quintero-descubridor-de-valparaiso_92761952122.html|títulu=Alonso Quintero: descubridor de Valparaíso|autor=ABCdeSevilla.es|idioma=castellanu}}</ref>, que la so misión yera sofitar y abastecer per mar la espedición del descubridor [[Diego de Almagro]], que viaxaba per tierra. Los habitantes d'esti llugar fueron indíxenes descendientes de la [[Tradición Bato]] ([[sieglu IX e.C.|860&nbsp;e.&nbsp;C.]] al [[800|800&nbsp;d.&nbsp;C.]]) y la [[Cultura Aconcagua]] ([[900]] al [[1536]]),<ref>Bater desenvolvieron asentamientos costeros como los [[Changos]] (presentes na Rexón de Coquimbo hasta 1890). Los Aconcagua fueron influyíos polos [[Inca]] (qu'establecieron el so Imperiu na zona central ente 1470 y 1536)</ref> que llamaben esti valle como ''Narau'' o ''Inareu''. Nesa dómina los marinos españoles iguaben [[carta de navegación|cartes de navegación]] na so reconocencia de les mariñes. Al notar don Alonso qu'esta badea nun esistía nos mapes, decidió dibuxala quedando oficialmente conseñada pa la [[Armada Española|Real Armada Española]] como la "Badea de Quintero". Al pasar les selmanes y notar que los españoles nun apaecíen, Alonso de Quintero decide viaxar al sur, atopándose colos emisarios de [[Diego de Almagro]] na que ye güei la badea de [[Valparaíso]]. La badea de Quintero, zarrada, en forma de ferradura y protexida de los vientos, presenta condiciones ideales pal fondaje d'embarcaciones. Les amplies llanures axacentes, l'agua fresco y puro d'esteros, el cercanu ríu [[Ríu Aconcagua|Aconcagua]], abondo madera nes cercaníes, abondosos productos del mar y animales de caza, fixeron de Quintero un pasu obligáu de suministru y resguardu a los [[pirata|pirates]] y [[corsariu|corsarios]] qu'afaraben les mariñes americanes. El primer [[corsariu]] n'abellugase na badea foi'l [[Pueblu inglés|inglés]] [[Francis Drake]] n'avientu de [[1578]], dempués d'escalar y quemar el puertu de [[Valparaíso]]. Poles sos aiciones Drake foi consideráu un [[héroe]] en [[Inglaterra]], siendo nomáu caballeru pola Reina [[Sabela I d'Inglaterra|Sabela I]]. El segundu n'aportar foi [[Thomas Cavendish]] n'abril de [[1587]], provocando la resistencia de los xesuites y colonos [[Pueblu español|españoles]] que se llanzaron nel so contra, no que foi la primer batalla del [[Chile colonial]]. Cavendish ye famosu por ser la primer persona en circunnavegar el globu deliberadamente. En xunu de [[1615]] llega a estes mariñes el refináu navegante con [[patente de corsu]] [[Países Baxos|neerlandés]] [[Joris van Spilbergen]], a quien-y gustaba que'l so barcu insinia tuviera elegantemente amobláu y suministráu colos meyores vinos, y que cuando comía, facer cola orquesta d'a bordu y un coru de marinos como fondu musical, mientres los sos homes usaben magníficos uniformes. === Propietarios coloniales de la Estancia de Quintero === Mientres los siguientes años Quintero espolletó na [[agricultura]] y [[ganadería]], nun siendo utilizada polos españoles como puertu de mar. Los primeros en faelo fueron los [[Compañía de Xesús|sacerdotes xesuites]] quien sacaron por Quintero la producción de les sos faciendes del sector. Los propietarios de la Estancia de Quintero na segunda metá del [[sieglu XVI]] nun son conocíos. A entamos del sieglu XVII (1604) la estancia taba en posesión de don Simón Díaz Hidalgo casáu con doña Francisca Cifontes de Medina. Les tierres fueron depués heredaes pol so fíu Gaspar Díaz Hidalgo y darréu pola so hermana Juana de Cifontes Díaz Hidalgo. Esta postrera casóse con don Manuel de Toro Mazote y de la Serna, fíu del famosu escribán Ginés de Toro Mazote Peñalosa y Elena Hernández de la Serna. Pasaron darréu al herederu de don Manuel de Toro, esto ye, don Simón de Toro Mazote Cifontes y depués a la so hermana Luisa de Toro Mazote Cifontes casada con don Juan Antonio Caldera y Hurtado de Jeria (fundador del apellíu Caldera en Chile). Don Juan Luis Caldera y Toro Mazote (casáu con doña Mariana García de Sobarzo Camus) y fíu de los anteriores foi propietariu de la estancia a entamos del [[sieglu XVIII]]. Don Pedro Balbontín de la Torre casáu cola fía de Juan Luis Caldera, doña Agustina de Caldera García Sobarzo, mercó les tierres a los sos suegros y trespasar al so fíu José Nicolás Balbontín Caldera (matrimoniu con doña Ana Josefa de los Reis y Moraga). Don José Nicolás trespasó la estancia a la so fía Josefa Balbontín de los Reis casada con don Luis de Urriola y Echevers. La fía de don Luis de Urriola, doña María del Carmen Urriola y Balbontín, apaez como dueña de la estancia en 1814 y depués la so hermana María Paula Urriola y Balbontín. Don José Vicente Ovalle Vivar, home d'esta postrera, vendió la estancia al Vicealmirante [[Thomas Cochrane|Cochrane]] por escritura fechada en [[5 de mayu]] de [[1820]]. === Dómina republicana === [[Ficheru:Lord Cochrane by James Ramsay.jpg|thumb|Lord Cochrane por James Ramsay]] L'añu [[1822]] llega a Quintero a afitar la so residencia [[Thomas Cochrane|Lord Thomas Cochrane]], Conde de Dundonald, quien va conducir la [[Primer Escuadra Nacional]] col grau de vicealmirante. Cochrane trai les primeres cenahories y nabos que se van cultivar en [[Chile]], amás de moderna maquinaria agrícola. Al pie de él llega la escritora inglesa [[Maria Callcott|María Graham]] quien nel so llibru ''Diariu de la mio residencia en Chile'', destaca en forma bien especial la guapura de Quintero: "[...] rexón arrodiada de paraxes con exuberante vexetación y llagunes nes qu'habiten diverses especies acuátiques." Mientres [[Maria Callcott|María Graham]] taba en Quintero, el pueblu foi solmenáu por un violentu [[Terremotos de Copiapó de 1822|terremotu]] bien destructivu. [[Ficheru:Charles Darwin by G. Richmond.jpg|thumb|Charles Darwin hacia 1830.]] [[Thomas Cochrane|Lord Cochrane]] alloñar de Chile en xineru de [[1823]] y la estancia vuelve a manes de don José Vicente Ovalle, quien la viende a don José Luis Arcynera en [[1828]]. Depués de la muerte d'esti postreru propietariu les tierres de Quintero son remataes por don José Ramón Undurraga Ramírez en [[1835]]. Los herederos de don José Ramón Undurraga y Dominga Vicuña Aguirre caltienen nel so poder la estancia hasta fines del [[s. XIX]]. De particular interés ye la hijuela axudicada a don Eduardo Undurraga Vicuña (terrenes de la península) y depués a la so hermana doña Elena Undurraga Vicuña y el so home Francisco de Paula Salas, pos ellos vendieron felicidá hijuela a don [[Luis Cousiño Squella]], quien foi'l xestor de la creación del balneariu de Quintero y del mallográu proyeutu del puertu. En [[1834]] el naturalista inglés [[Charles Darwin]] visita la badea de Quintero, realizando delles observaciones sobre los [[Køkkenmødding|conchales]] presentes nos cuetos, que denotan la so evolución xeográfica. === Los años de la Sociedá del Ferrocarril, Puertu y Balneariu === El [[24 de payares]] de [[1865]], en plena [[Guerra contra España]], el Presidente [[José Joaquín Pérez Mascayano|José Joaquín Pérez]], dicta un [[Decretu]] que señala nel so Artículu Primeru: "Crear el Puertu Mayor de Quintero, na badea que lleva'l so nome". Esta fecha correspuende al aniversariu oficial del puertu y ciudá de Quintero. Per esos años merca la facienda Santa Rosa de Cuelmu [[Benjamín Vicuña Mackenna]] quien escribiría en [[1874]] el llibru ''Quintero: el so estáu actual y el so porvenir''. Vicuña Mackenna sería l'artífiz de la llegada de la familia [[Luis Cousiño|Cousiño]] a la badea. [[Ficheru:Isidora Goyenechea.jpg|thumb|Isidora Goyenechea.]] El [[20 d'agostu]] de [[1891]] produzse'l desembarcu de les tropes [[Congresu Nacional de Chile|congresistes]] nel marcu de la [[Guerra civil chilena de 1891]], que punxo fin al gobiernu de [[José Manuel Balmaceda]]. De vital importancia na historia de la ciudá ye la llegada en [[1871]] de don [[Luis Cousiño Squella]], quien xunto a la so esposa [[Isidora Goyenechea]], adquier los estensos terrenes (250 hectárees) de la [[península]] y proyeuta el nuevu puertu. Cousiño fina antes de ver siquier puesta la primer piedra, y ye'l so fíu Luis Alberto Cousiño Goyenechea quien, xunto a la so esposa, la emigrante francesa María Luisa Sebire ([[1863]]-[[1958]]), realicen les inversiones necesaries pa la construcción del puertu y fundan en [[1913]] la "Sociedad Ferrocarril Puertu y balneariu de Quintero", loteando la ex-facienda en sitios de dos mil metros cuadraos pa incentivar la formación d'una comunidá costera de descansu pa xente pudiente del campanudu [[Barriu Dieciocho]] de Santiago. En [[1906]] hubo un ingente [[Terremotu de Valparaíso de 1906|terremotu y maremotu]] nel que los pocos sobrevivientes que quedaron abellugar nel cume del Cuetu La Cruz.<ref name="quinteroweb_1">{{cita web |url=http://www.quinteroweb.cl/about.html|títulu=Quinteroweb.cl: "Historia del mio pueblu", revisáu en 20120131 1840 UTC-3|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120103190402/http://www.quinteroweb.cl/about.html|fechaarchivu=3 de xineru de 2012}}</ref> Para [[1924]], el ferrocarril yá taba en funciones y el muelle pa embarcaciones mayores yá taba a puntu. Sicasí, parllamentarios opositores pro-puertu de [[Valparaíso]] oponer a la iniciativa. La mantención de diches obres fíxose cuesta arriba pa la Sociedá quien en [[1921]] vendió a l'[[Armada de Chile]] parte del puertu pa les sos instalaciones aeronavales, de forma tal d'arreglar les obres del balneariu y Ferrocarril. === Dómina contemporánea === [[Ficheru:Cueva del Pirata en Quintero.jpg|250px|thumb|Mural en Cueva del Pirata en Quintero, n'honor a los visitantes pernomaos]] En [[1931]], la Sociedá de Ferrocarril quebró y l'Estáu tomo posesión de tola propiedá, quitando la de la [[Base Aérea de Quintero]], propiedá de la [[Fuercia Aérea de Chile]] (fundada un añu antes). A partir d'esa década una sostenida corriente de nuevos braniantes de la floreciente clase media [[Santiago de Chile|santiaguina]] empiecen a poblar la ciudá.<ref>Revista Vd El Mercurio-edición nº290 (febreru 2014)</ref> Escontra [[1947]] fúndase'l Campamentu Vida Sana en [[Loncura]], escurríu pol Profesor d'Educación Física d'orixe [[República Checa|checu]], Benedicto Kocian, como un llugar pa desenvolver el deporte y promover la salú al campu. El [[10 de xunu]] de [[1962]] fúndase'l Club Social y Deportivo [[Quintero Xuníu FC]], anguaño na [[Tercer División de Chile|Tercer División]] del fútbol chileno. El Club entrena y xuega los sos partíos como llocal nel Estadiu Municipal Raúl Vargas de la ciudá. En [[1967]] los descendientes de los [[Luis Cousiño|Cousiño]] lotearon el fundo El Bato, na parte alta del pueblu de [[Loncura]] (Loncura alto), dexando la creación de les primeres villes pa braniantes. Mientres la [[Dictadura militar (Chile)|dictadura militar]] d'[[Augusto Pinochet]] la [[Base Aérea de Quintero]] foi utilizada como [[Centros de detención política y tortura en Chile (1973-1990)|centru de detención política y tortura]]. Escontra'l Sur de la ciudá creóse'l Campu de Concentración de "[[Ritoque]]", alministráu por personal de la [[FACH]] y [[Carabineros de Chile|Carabineros]]. Ente les visites pernomaes que dexaron buelga en Quintero podemos nomar a: los escritores [[Francisco Coloane]] y [[José Luis Rosasco]] (qu'escribió'l llibru ''Francisca, Yo Te Amo'', que la so aición desendolcar en Quintero), y a los músicos [[Florcita Motuda]] y el grupu [[Soda Stereo]]. == Demografía == Según los datos recoyíos nel Censu del [[Institutu Nacional d'Estadístiques de Chile|Institutu Nacional d'Estadístiques]], la Comuña tien una superficie de 148 km² y una población de 31&nbsp;923 habitantes, de los cualos son 16&nbsp;089 muyeres y son 15&nbsp;834 homes.<ref name=censo17/> Quintero acueye al 1,38% de la población total de la rexón. Un 11,59% (2.455 habitantes) correspuende a población rural y un 88,41% (18.719 habitantes) a población urbana. == Xeografía == [[Ficheru:Castillo San fuentes - Quintero.JPG|thumb|Fuerte allugáu nel sector de La Puntilla, anguaño utilizáu como mirador.]] Quintero ta delimitado al norte pola badea homónima,<ref>{{cita web|url=http://farm4.staticflickr.com/3213/2657122868_cfcdff7c67_z.jpg?zz=1|títulu=Carta Náutica N° 4320 del Serviciu Hidrográfico y Oceanográfico de l'Armada|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140527212738/http://farm4.staticflickr.com/3213/2657122868_cfcdff7c67_z.jpg?zz=1|fechaarchivu=2014-05-27}}</ref> al Sur pol [[Ríu Aconcagua]] que lo dixebra de la ciudá de [[Concón]], al Norte pol pueblu de [[Las Ventanas|Ventanas]], perteneciente a la Comuña de [[Puchuncaví]], al Este pola [[Cordal de la Mariña (Chile)|Cordal de la Mariña]] y el "Cuetu Mauco" que faen frontera cola Comuña de [[Quillota]], y al Oeste pol [[Océanu Pacíficu]]. La bien llarga sablera de [[Ritoque]] al Oeste va dende esti últimu sector a [[Concón]]. Diches sableres tienen variedá de lluminosidá a distintes hores del díes, por tar alredor de tola península, con una totalidá de 16 sableres. [[Ficheru:Casa Estación. Corporación de Cultura y Turismo de Quintero.jpg|thumb|[[Casa Estación Quintero|Casa Estación]]. Corporación de Cultura y Turismu de Quintero]] Na zona urbana, allugada na so mayor parte na península de Los Molles, hai diversos puntos d'interés: nel estremu Norte de la península atopa la punta Liles y la Cueva del pirata, la sablera Les conchitas y la sablera Los namoraos. Al poniente ta'l Cuetu El Faru, onde s'atopa'l faru y la sablera El papagayu. Nel Cuetu La Cruz atopa la Puntilla Félix Sanfuentes, onde hai un fuerte acompañáu de delles sableres. Al oriente ta'l centru y la [[Base Aérea de Quintero]] que parte con [[Loncura]]. * Altitú Media: 20 metros sobre'l nivel del mar. * Llatitú: 32º 46' 59" S * Llargor: 071º 31' 59" O === Distritos y barrios === En Quintero hai tres distritos mayores y 20 Barrios. ==== Zona Urbana (Distritu mayor Urbanu) ==== * Quintero Centro * Sablera de Los Namoraos * Sablera Les Conchitas * Sablera El Papagallo * Sablera'l Durazno * Cuetu La Cruz * Cuetu El Faru * [[Loncura]] * Caleta Loncura * [[Ritoque]] ==== Zona Rural (Distritu mayor Valle Allegre) ==== * [[Valle Allegre (Chile)|Valle Allegre]] * Santa Julia ==== Zona Rural (Distritu mayor Dumuño) ==== * [[Güelga de Mantagua|Mantagua]] * Punta De Piedra Santa Adela * Santa Rosa De Colmo * San Ramón * Les Gaviluetes Santa Luisa == Turismu == [[Ficheru:ChileLosEnamorados&Ships.JPG|thumb|Sablera Los Namoraos.]] La Comuña de Quintero constitúi una zona de gran curiosu turísticu por cuenta de la gran cantidá de sableres na [[península]] y la so contorna. Les sos sableres son aptes pa nadar en dómina braniza, la pesca deportiva de mar y el surfismo. La comuña cunta amás con curiosos naturales como "La cueva del pirata" y delles zones d'interés ecolóxicu y de avistamiento d'aves. Tamién ye posible practicar el [[turismu rural]] na zona llabradora de Quintero, especialmente en Valle Allegre y Santa Julia. Amás ye posible xubir al "Cuetu Mauco", el mayor altor de la [[Cordal de la Mariña (Pacíficu Sur)|Cordal de la Mariña]] na zona. Ente los curiosos turísticos del pueblu de [[Loncura]], allegante a la ciudá de Quintero, destaca la celebración de la "Fiesta de San Pedro", que se realiza ensin interrupciones tolos años el domingu más cercanu al [[29 de xunu]], día del patronu de los pescadores. Carauterísticos d'esta fiesta son los [[Baille chinu|bailles chinos]], muestra de sincretismu relixosu que los sos oríxenes tán rellacionaos col usu de les perantigues flautes de la [[Cultura Aconcagua]], qu'habitó la zona central de [[Chile]] ente los años [[900]] y [[1400]].<ref name="cmm">{{cita publicación |autor=Mercado Muñoz, Claudio |fecha=xineru-xunu de 2002 |títulu=Ritualidades en conflictu: los bailles chinos y la Ilesia Católica en Chile Central |url=http://www.revistamusicalchilena.uchile.cl/index.php/RMCH/article/viewFile/12619/12919 |formatu=PHP |publicación=Revista Musical Chilena |editorial=Universidá de Chile |ubicación= |volumen=46 |númberu=197 |páxines=39-76 |fechaaccesu=27 de payares de 2014}}</ref> Anguaño la ciudá atopar nun procesu de rescate del so patrimoniu histórico y natural, nel que destaca la puesta en valor de les sos antigües casones construyíes a principios del [[sieglu XX]]. == Patrimoniu ecolóxicu de Quintero == [[Ficheru:Bosque las petras.jpg|thumb|Monte Les Petras]] === Santuariu de la Naturaleza Monte Les Petras === Dientro del perímetru de la [[Base Aérea de Quintero]], allegante a la llocalidá de [[Loncura]], allúgase'l [[Monte Les Petras]], declaráu [[Monumentos Nacionales de Chile#Santuarios de la Naturaleza|Santuariu de la Naturaleza]] en [[1993]]. === Güelga de Mantagua === El [[Güelga de Mantagua]] ye un cuerpu d'agua perteneciente a la cuenca del ríu Mantagua. Atópase conformáu por una llaguna costera y un estuariu. Ye reconocíu como un importante llugar de avistamiento d'aves y, xunto a les [[Ritoque|Dunes de Ritoque]], constitúi una [[Reserva natural|reserva ecolóxica]].<ref>{{cita publicación|apellíu=Simeone|nome=Alejandro|coautores=et al.|títulu=LES AVES DE LA GÜELGA DE MANTAGUA: RIQUEZA D'ESPECIES, AMENACES Y NECESIDAES DE CALTENIMIENTU|publicación=Boletín Chilenu de Ornitologí|añu=2008|volume=14|númberu=1|páxines=22-35|url=http://aveschile.cl/boletin/PDF/14a/22-35-bco14-I-(2008)-asimeone-aves-mantagua.pdf|fechaaccesu=29 d'avientu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131230231828/http://aveschile.cl/boletin/PDF/14a/22-35-bco14-I-(2008)-asimeone-aves-mantagua.pdf|fechaarchivu=30 d'avientu de 2013|archiveurl=https://web.archive.org/web/20131230231828/http://aveschile.cl/boletin/PDF/14a/22-35-bco14-I-(2008)-asimeone-aves-mantagua.pdf|archivedate=2013-12-30}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Muséu Fonck convida güei a afayar la vida qu'acueye la Güelga de Mantagua en charra previa al Festival d'Aves|url=http://www.festivaldeaves.cl/muséu-fonck-convida-hoy-a-afayar-la vida-que-acueye-la güelga-de-mantagua-en charra previa-al festival-de-aves/prontus_aves/2013-10-04/124623.html|fechaaccesu=29 d'avientu de 2013|fecha=2013|idioma=castellanu}}</ref> === Dunes de Ritoque === Les Dunes de [[Ritoque]], que tamién apaecen en delles fontes antigües como "Médanos de Quintero", estender dende la sablera a tierra adientro. Foi consideráu'l "campu dunario más importante de la mariña centro-norte de Chile".<ref>Castro Avaria, Consuelo. ''Tresformamientos Xeomorfolóxicos Recién y Degradación de les dunes de Ritoque''. Institutu Geografla Pontificiu Universidá Católica de Chile. Revista de Geografía Norte Grande, 14: 3-13 (1987).</ref> == Llugares d'interés == === Ciudad Abierta === La [[Ciudá Abierta (Ritoque)|Ciudá Abierta]] ye un campu d'esperimentación arquitectónica [[chile|chilenu]] de los profesores y alumnos de la [[Facultá d'Arquiteutura y Diseñu de la Pontificia Universidá Católica de Valparaíso|Escuela d'Arquiteutura de la Universidá Católica de Valparaíso]]. Asítiase nel sector Punta de Piedra, antes de llegar a [[Ritoque]]. En dichu campu d'esperimentación constrúyense diverses obres d'arquiteutura y diseñu.<ref>{{cita web|añu=2011|url=http://www.ead.pucv.cl/1992/ritoque-ciudá-abierta/|títulu=Ritoque: Ciudá Abierta|obra=y[ad]|editor=y[ad]|fechaaccesu=13 d'abril de 2011}}</ref><ref>{{cita web|añu=2011|url=http://www.ead.pucv.cl/1984/ciudá-abierta/|títulu=Ciudad Abierta|obra=y[ad]|editor=y[ad]|fechaaccesu=13 d'abril de 2011}}</ref> === Base Aérea de Quintero === En [[1921]], l'[[Armada de Chile]] establez en Quintero una base aeronaval de tipu anfibia, a la cual tresllada tol equipamientu y personal que orixinalmente tuvo destináu nes precaries instalaciones qu'hasta esi entós esistíen na [[sablera Les Torpederas]] de [[Valparaíso]]. En [[1930]] créase la [[Fuercia Aérea de Chile]], colo que la Base pasa a ser parte d'esta Institución como [[Base Aérea de Quintero]]. Nes décades de los años '50 y '60, pol so númberu de personal y equipos constituyir nuna de les bases aérees más grandes de [[Suramérica]]. La [[Base Aérea de Quintero]] cumplió importantes finxos nel desenvolvimientu de l'aviación [[chile|chilena]], como: * Xunir el continente con [[Isla de Pascua]] el [[20 de xineru]] de [[1951]] en "El Manutara", pilotáu por [[Roberto Parragué Singer|Roberto Parragué]]. * Xunir el continente cola [[Antártica Chilena]] el [[28 d'avientu]] de [[1955]].<ref name="quinteroweb_1"/> En [[1959]] [[Roberto Parragué Singer|Parragué]] foi xubíu a Coronel d'Aviación y nomáu comandante de la [[Base Aérea de Quintero]]. Mientres la dictadura militar d'Augusto Pinochet la Base foi utilizada como centru de detención política y tortura. Escontra'l Sur de la ciudá de Quintero creóse'l Campu de Concentración "Ritoque", alministráu por personal de la FACH y Carabineros. Anguaño la [[Base Aérea de Quintero]] sirve d'asientu al [[Reximientu d'Artillería Antiaérea y Fuercies Especiales]] de la [[Fuercia Aérea de Chile]] (FACH). A partir de 2009 la FACH punxo en marcha'l denomináu "Proyeutu Fénix", destináu a convertir a la [[Base Aérea de Quintero]] nun nuevu puntu estratéxicu de la Institución na zona central de [[Chile]], al traviés de la construcción d'una segunda pista de gran llargor, que pueda ser utilizada por que grandes aviones de llinia puedan aterrizar en casu d'incidentes nel [[Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez|Aeropuertu de Santiago]].<ref>{{cita web |url=http://www.fach.cl/noticies/2009/xunu/piedra/piedra.htm|títulu=FACH.cl "Primer piedra de nueva pista en Quintero".|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090707032007/http://www.fach.cl/noticies/2009/xunu/piedra/piedra.htm|fechaarchivu=7 de xunetu de 2009}}</ref> Dicha iniciativa contempló'l soterramientu de la ruta d'accesu a Quintero per mediu d'un túnel de 180 metros de llargor so la nueva llosa, que estiéndese dende la badea hasta les proximidaes del encruz ferroviariu de [[Ritoque]]. === Casa Muséu de Cochrane === Allugada na llocalidá de [[valle Allegre (Chile)|Valle Allegre]], casar Muséu de Cochrane cunta con una pequeña coleición que remembra la vida del almirante de la [[Primer Escuadra Nacional]] [[Thomas Cochrane|Lord Thomas Cochrane]], amás de cuntar con un formosu xardín botánicu. == Complexu Deportivu de Mantagua del Club de Deporte Santiago Wanderers == Dende [[1998]] el [[Club de Deporte Santiago Wanderers]] cuenta con esti complexu allugáu na llocalidá de Mantagua, que tien cuatro canches profesionales, vestuarios, ximnasiu, oficines, llavandería y piscina pal primer equipu y les divisiones inferiores del club. En [[2004]] esti complexu tuvo nueves instalaciones gracies al proyeutu "Goal FIFA"<ref>{{cita web |url=http://www.santiagowanderers.cl/page/5/infraestructura.html|títulu=http://www.santiagowanderers.cl/page/5/infraestructura.html|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131129105220/http://www.santiagowanderers.cl/page/5/infraestructura.html|fechaarchivu=29 de payares de 2013}}</ref> == Alministración == [[Ficheru:Ilustre Municipalidad de Quintero.jpg|thumb|Edificiu consistorial de Quintero en 2011.]] Quintero pertenez al [[División eleutoral de Chile|Distritu Eleutoral]] nº 10 y a la 5ª [[División eleutoral de Chile|Circunscripción Senatorial]] (''Valparaíso Cordal''). Ye representada na [[Cámara de Diputaos de Chile|Cámara de Diputaos]] del [[Congresu Nacional de Chile|Congresu Nacional]] polos diputaos [[Andrea Molina|Andrea Molina Oliva]] de la [[Unión Demócrata Independiente|UDI]] y [[Christian Urízar|Christian Urízar Muñoz]] del [[Partíu Socialista de Chile|Partíu Socialista]]. De la mesma, ye representada nel [[Senáu de Chile|Senáu]] polos senadores [[Ignacio Walker|Ignacio Walker Prieto]] del [[Partíu Demócrata Cristianu (Chile)|PDC]] y [[Lily Pérez|Lily Pérez San Martín]] d'[[Amplitú (partíu políticu)|Amplitú]]. La Pernomada Municipalidá de Quintero ye anguaño dirixida pol Alcalde Sr. Mauricio Carrasco Pardo<ref>{{cita web |url=http://www.subdere.gov.cl/1510/article-73602.html#h2_6|títulu=Gobierno de Chile: SUBDERE - Alcaldes y Conceyales 2012-2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090107224057/http://www.subdere.gov.cl/1510/article-73602.html#h2_6|fechaarchivu=7 de xineru de 2009}}<!--Títulu xeneráu por Muriu Bot--></ref> (Independiente), electu'l [[28 d'ochobre]] de [[2012]], que ye asesoráu polos conceyales (electos nel mesmu procesu eleccionario): * Héctor Aguayo Lorca ([[Partíu Radical Socialdemócrata|PRSD]]) * Rolando Silva Fuentes (Ind./[[Partíu Progresista (Chile)|PRO]]) * Felipe Vergara Lucero ([[Renovación Nacional|RN]]) * Luis Gatica Polanco ([[Partíu pola Democracia|PPD]]) * Juan Alarcón Roa ([[Unión Demócrata Independiente|UDI]]) * Ana Cartes Orellana ([[Partíu Rexonalista de los Independientes|PRI]]) == Ver tamién == * [[Gran Valparaíso]] * [[Ritoque]] * [[Loncura]] * [[Valle Allegre (Chile)]] * [[Base Aérea de Quintero]] * [[Monte Les Petras de Quintero]] * [[Güelga de Mantagua]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} * [http://www.muniquintero.cl/ Pernomada Municipalidá de Quintero] * [http://reportescomunales.bcn.cl/index.php/Quintero Indicadores comunales de Quintero na Biblioteca del Congresu Nacional de Chile] * [http://www.quinteroweb.cl/ Sitio turísticu y referencial de Quintero] * [https://web.archive.org/web/20070219165756/http://personas.confidare.cl/galerias/quinteru Fotografies de Quintero] * {{Enllaz rotu|1=Quintero nel Estranxeru |2=http://www.ualberta.ca/~fvelasqu/quinteru.htm |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Comuñes de la Provincia de Valparaíso]] [[Categoría:Llocalidaes de la Provincia de Valparaíso]] h7y21mhvitxemzis6k8ibe4l5dxa31o Ensenada Baker 0 165083 4501050 4500216 2026-06-21T07:32:17Z Limotecariu 735 4501050 wikitext text/x-wiki {{xeografía}} [[Ficheru:Sur1.gif|miniaturadeimagen|Golfu de Penas Estrechu de Magallanes]] [[Ficheru:Comuna de Tortel.svg|miniaturadeimagen|Provincia Capitán Prat - Comuña de Tortel]] La '''ensenada Baker'''<ref group="Nota">1.- Encamiéntase lleer esti artículu teniendo a la vista un atles y/o les cartes de navegación de les zones que se menten. 2.- La so descripción fíxose d'oeste a este</ref> ta asitiada nel [[océanu Pacíficu]] na rexón austral de [[Chile]]; ye un gran brazu de mar que s'abrir na parte NE de la [[canal Messier]] y nel ángulu SE de la [[badea Tarn]] internándose nel continente por aproximao 67 [[nmi]]. La so boca tien 15 nmi d'anchu ente les penínsules Larenas pel norte y Swett pel sur. Nel centru de la boca atopen les [[islles Baker]] compuestes por trés islles grandes y delles pequeñes. Na ensenada hai numberoses islles de distintos portes que la subdividen en delles canales. Les dos más importantes son la canal [[Canal Martínez|Martínez]] y la canal [[Canal Baker|Baker]] que cuerren casi paraleles en direición xeneral E y ESE, respeutivamente, internándose dambes aproximao 60 milles nel continente. Alministrativamente pertenez a la provincia [[Capitán Prat]] de la [[Rexón d'Aysén]].{{harvnp|Aysén|2018}} Na so ribera nordés atópase [[caleta Tortel]] unu de los cuatro puntos habitaos del área de les [[canales de la Patagonia]]. Dende hai aproximao 6.000 años les sos mariñes fueron habitaes pol pueblu [[kawésqar]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente escastáu pola aición del home blancu == Allugamientu == [https://mapcarta.com/es/20143534 Mapa de la ensenada] La so boca oeste ta en {{coord|47|52|S|74|45|W}} y el so estremu máximu dientro del continente en {{coord|48|00|S|73|17|W}}. La ensenada Baker abrir ente les penínsules Larenas pel norte y Swett pel sur, les que dexen una boca de 15 nmi d'anchu. Nel centru de la boca atopen les [[islles Baker]] compuestes por trés islles grandes y delles pequeñes, les grandes son [[Islla Zealous|Zealous]], [[Islla Porcia|Porcia]] y [[Islla Orlebar|Orlebar]], y ente les pequeñes tán, [[Islla Sombrero|Sombrero]], [[Islla Scout|Scout]], [[Islla Tito|Tito]], [[Islla Scylla|Scylla]] y [[Islla Alert|Alert]]. Na ensenada hai munches islles que la subdividen en delles canales. Les más importantes son la [[canal Martínez]] que cuerre pel llau norte de la ensenada y la [[canal Baker]] que cuerre pel llau sur separaes en cuasi tola so estensión pola gran [[islla Merín Jarpa]]. Dambes canales intérnense nel continente por más de 60 milles terminando nos esteros Mitchell y Steel.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=62,71,137}} == Xeoloxía y orografía == Nel pasáu produció un fundimientu del territoriu provocáu pol alcuentru, frente a la [[península de Taitao]] de tres plaques tectóniques: la de [[Placa de Naza|Naza]] y l'Antártica que se mueven escontra l'este, y la Suramericana que se mueve escontra l'oeste. Esta situación causó un bultable fundimientu del cantu de la placa Suramericana baxando los suelos al so nivel actual, lo que puede comprobase pola fragmentación del territoriu y la penetración del mar nos llugares fundíos, surdiendo gran cantidá d'islles. Data de la [[Era Terciaria|dómina terciaria]]; y ye productu de la mesma causa xeolóxica que fizo apaecer primero'l cordal de la Mariña y depués la de los Andes. Na [[Edá del Xelu|edá glacial]], tomó'l so aspeutu actual siendo la continuación escontra'l sur de la [[Cordal de la Mariña (Pacíficu Sur)|cordal de la Mariña]]. Ye d'orixe [[ígneu]] pola clase de roca que la constitúi y pol so relieve aspru ya irregular, carauterísticu de les cadenes d'erupción.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=37,38}} Son una socesión de tierres altes y barrancosas con numberosos cumes y puexos bien paecíos ente sigo. Los sos cabos y puntes terminen en forma abrupta. Les mariñes son acantiladas y les sos canales, polo xeneral son llimpies y abiertes, onde hai estorbises estos tán invariablemente marcaos por sargazos. Na dómina de los destemples suelen atopase na entrada de la ensenada Baker témpanos al debalu provenientes del [[Campu de Xelu Sur]], polo que tien de tenese curiáu mientres el so navegación de nueche o con cerrazón. Esisten altores bastante notables que sirven pa reconocer la entrada a les distintes ensenaes, canales o badees. Estes tán claramente indicaes nes respeutives cartes y carreros de la rexón.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=37,38}} == Climatoloxía == {{AP|Clima de Chile}} La rexón ye afeutada de cutio por vientos del oeste y pol pasu frecuente de sistemes fronteros. Estos sistemes fronteros xenerar na llatitú 60° S, zona na que conflúin mases d'aire subtropical y mases d'aire polar creando una petrina de baxes presiones que forma los sistemes fronteros. Esta área tien un [[clima]] que se conoz como “templáu fríu lluviosu” que s'estiende dende la parte sur de la [[X Rexón de Los Lagos]] hasta'l [[estrechu de Magallanes]]. Equí rexístrense les máximes cantidaes de precipitaciones, en [[islla Guarello]] algamáronse hasta 9.000 mm añales. La nubosidad atmosférica ye alta, los díes estenos son escasos. L'amplitú térmica ye amenorgada, la oscilación añal ye d'aproximao 4° C con una temperatura medio de 9°C. Bastia mientres tol añu siendo más lluviosu escontra la seronda. Esisten solu dos estaciones: branu ya iviernu. El branu empieza en setiembre y los vientos empiecen a ronden del NO al SO. Los díes empieza a ser más llargos y n'ochobre pueden haber dellos díes estenos. Nos meses d'avientu, xineru y febreru los vientos yá soplen casi puramente del SO con gran intensidá. Les agües, nesta estación, son frecuentes pero non tan persistentes como nel iviernu y preséntense so la forma de fuertes y bayurosos bastios. La meyor dómina del añu ye la que va de febreru a abril. En mayu reparen braveces de mar que traen muncha marexada. En mayu cayen les primera nevazones les que siguen mientres tol iviernu. Les nevazones dacuando son tan trupes que la visibilidá vese amenorgada a non más de 100 metros. El vientu rondó al NO. Los meses de xunu y xunetu considérense los peores del añu. El mal tiempu ye l'estáu normal de la rexón, el bon tiempu ye un accidente transitoriu{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=39-46}}. Na mayoría de les ensenaes, esteros y canales les tierres altes faen camudar la direición del vientu verdaderu. El vientu tiende a soplar a lo llargo de les canales, siguiendo la so direición y escontra baxo nos valles. Nos puertos y fondeaderos que s'atopen a sotaventu de les tierres altes, cuando los bastios que soplen polo alto atopen quebraes o valles, baxen por ellos en forma repentina y violenta, a estos bastios conózse-yos como “[[Williwaw|williwaws]]”. El vientu dominante en tola zona según el mes ye: xineru del NO – febreru del O – marzu y abril del O – mayu ronda al S – xunu camuda al SO – xunetu y agostu ente l'O al SO – setiembre del E y del N – ochobre del O – payares del O al NO y n'avientu del ONO. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=39-46}} == Flora y fauna == Nes fasteres y fondalaes de los cuetos crez un monte tupiu que s'afirma nes fiendes de les roques, los árboles enxaréyense unos con otros. De normal nun se desenvuelven sobre los 50 metros sobre'l nivel del mar, pero onde ta abellugáu del vientu dominante xube hasta los 200 y 300 metros sobre dichu nivel. Sobre la roca desnuda reparar una formación esponxosa sobre la cual crecen [[líquen]]es y [[mofu|mofos]] dende los cualos surde l'agua a la menor presión que s'exerza sobre la so superficie. Dellos árboles son l'[[Fagus|haya]], el [[tepú]] y el [[Drimys winteri|canelu]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=38}} El reinu animal ye bien amenorgáu, pueden atopase el [[foín]] y dalgunos [[royedor|royedores]]. Hai [[llobu|llobos]] y [[llondra|llondres]]. Ente les aves terrestre y acuáticu podemos atopar el [[martín pescador]], el [[Curaeus curaeus|tordu]], el [[malvís]], el [[cisne]], el [[coríu]], el [[pingüín]], el [[Chloephaga poliocephala|canquén]], la [[gavilueta]] y el [[Tachyeres pteneres|quetro]] o coríu a vapor. Ente los pexes atopen el [[Centropomidae|róbalo]], el [[Odontesthes regia|pejerrey]], el [[Malacanthidae|blancucu]] y la [[vieya]]. Ente los mariscos hai [[Lithodes santolla|centolles]], [[Callinectes sapidus|jaibas]], [[Erinaceinae|corcuspinos]] y [[Mytilidae|choros]]{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=39}} == Historia == A cuntar de 1520, col descubrimientu del [[estrechu de Magallanes]], poques rexones fueron tan esploraes como la de les [[canales de la Patagonia]]. Nes cartes antigües la rexón de la Patagonia, ente los paralelos 48° y 50° Sur, apaecía ocupada casi puramente por una gran islla denominada “Campana” separada del continente pela canal de la nación Calén”, nación que se supunxo esistió hasta'l sieglu {{sieglu|XVIII}} ente los paralelos 48° y 49° de latitud sur. Dende mediaos del sieglu {{sieglu|XX}} eses canales son percorríos con seguridá por grandes naves de toles naciones, gracies a les numberoses reconocencies y trabayos hidrográficos efectuaos neses peligroses mariñes. Por más de 6.000 años estes canales y les sos mariñes fueron percorríes polos [[kawésqar]], indíxenes, nómades canoeros. Hai dos hipótesis sobre la so llegada a los llugares de poblamientu. Una, que procedíen del norte siguiendo la ruta de les [[canales de Chiloé]] y que travesaron escontra'l sur cruciando l'[[ismu d'Ofqui]]. La otra ye que procedíen dende'l sur y qu'al traviés d'un procesu de colonización y tresformamientu de poblaciones cazadores terrestres, procedentes de la Patagonia Oriental, poblaron les islles del estrechu de Magallanes y xubieron poles canales de la Patagonia hasta'l [[golfu de Penas]]. A empiezos del sieglu {{sieglu|XXI}} esti pueblu fuera práuticamente aniquiláu pola aición del home blancu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=25}} == Descripción de les islles Baker == [https://mapcarta.com/es/20143540 Mapa de les islles] {{AP|Islles Baker}} Son delles islles arrexuntaes en dos gordones que tomen una estensión de 12 [[nmi]] en direición N-S y 7 nmi en direición Y_W na entrada de la ensenada Baker. El gordón d'islles occidentales ta formáu poles islla [[Islla Sombrero (Chile)|Sombreru]], [[Islla Zealous|Zealous]], [[Islla Scout|Scout]], [[Islla Scylla|Scylla]] y [[Islla Alert|Alert]]; el gordón oriental poles islla [[Islla Porcia|Porcia]], [[Islla Tito|Tito]] y [[Islla Orlebar|Orlebar]]. Les islla grandes son Zealous, Porcia y Orlebar, les pequeñes Sombreru, Scout, Tito, Scylla y Alert. Separaes ente otros poles canales [[Canal Joubert |Joubert]], [[Canal Cronjé|Cronjé]], [[Canal Krüger|Krüger]], [[Canal Tito|Tito]], y [[Canal Somerset|Somerset]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=62,72,137}} === Islla Sombrero === [https://mapcarta.com/es/20087014 Mapa de la islla] {{VT|Islles Baker#Isla Sombrero}} Allugada al fondu de la [[badea Tarn]], nel llau oriental de la entrada norte de la [[canal Messier]]. El so llau más llargu mide 1,8 nmi. Llinda al norte y al este cola ensenada Baker, al sur con una canal ensin nome que la dixebra de la [[islla Zealous]] y al oeste coles agües de la [[canal Messier]]. Vista dende'l mar tien un aspeutu carauterístico y arrondao que al averase paez un sombreru. Algama un altor de 427 metros. La so mariña nun ufierta fondeaderos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=62,72,137}} === Islla Zealous === [https://mapcarta.com/es/20080722 Mapa de la islla] {{VT|Islles Baker#Isla Zealous}} Alcontrada ½ nmi al sur de la [[islla Sombrero (Chile)|islla Sombrero]] nel llau oriental de la [[canal Messier]]. La so llongura mayor ye de 5,5 milles. Llinda al norte con una canal ensin nome que lu dixebra de la islla Sombreru, al este cola [[canal Cronjé]] que la dixebra de la [[islla Porcia]], al sur con otra canal ensin nome que lu dixebra de la [[islla Scout]] y al oeste cola [[canal Messier]]. Ye montascosa y bien accidentada. Al centru tien un cuetu de 671 metros d'altor y na parte sur otru de 461 metros. Nel so estremu SO hai instalada una baliza ciega de 6 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=72,137}} === Islla Porcia === [https://mapcarta.com/es/20096558 Mapa de la islla] {{VT|Islles Baker#Isla Porcia}} Asitiada al oriente de la [[islla Zealous]]. Tien un llargor máximu de 4,9 nmi. Llinda al norte cola ensenada Baker que la dixebra del continente, al este cola [[canal Joubert]] que la dixebra de la [[islla Vicente]], al sur cola [[canal Krüger]] que la dixebra de les islles [[Islla Orlebar|Orlebar]] y [[Islla Tito|Tito]]. Al oeste cola [[canal Cronjé]] que la dixebra de la [[islla Zealous]]. Ye montascosa y tien dos cumbre cóniques carauterístiques, una na parte NE de 893 metros d'altor y la otra nel sector SE de 637 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=72,138,153}} === Canal Cronjé === [https://mapcarta.com/20132244 Mapa de la canal] {{VT|Islles Baker#Canal Cronjé}} Cuerre ente les islles [[Islla Zealous|Zealous]] y [[Islla Porcia|Porcia]]. Tien aproximao 5,5 milles de llargu. Ye anchu, fondu y trabancosu. Nel so entrada sur esisten dellos castros. Ente los castros de la parte sur se sondan 18 metros con fondu de fango, lo que podría ufiertar un fondeadero d'emerxencia a una nave pequeña siempres que se cunte cola asistencia d'un [[práuticu]] local.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=72,138}} === Islla Scout === [https://mapcarta.com/es/20087970 Mapa de la islla] {{VT|Islles Baker#Isla Scout}} Asitiada al sur de la [[islla Zealous]]. El so anchu mayor ye de 2,1 nmi. Llinda al norte con una canal ensin nome que lu dixebra de la [[islla Zealous]], al este y sur cuerre la [[canal Krüger]] que la dixebra de les islles [[Islla Tito|Tito]] y [[Islla Orlebar|Orlebar]]. Al oeste cuerre la [[canal Messier]]. Ye pequeña y álzase escontra'l centru nun cuetu de forma cónica de 639 metros d'altor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=72,138}} === Pasu Scout === [https://mapcarta.com/es/20087972 Mapa del pasu] Flúi ente les islles [[Islla Scout|Scout]] y [[Islla Scylla|Scylla]]. Ye bien estrechu, solo 45 metros d'anchu con dambes mariñes bien acantiladas. Anque nun ye aptu pa la navegación comercial, una nave pequeña, potente y con un práuticu local, podría emplegalo.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=72,138}} === Islla Tito === [https://mapcarta.com/es/20085182 Mapa de la islla] Allugada al SE de la [[islla Zealous]], al E de la [[islla Scout]] y darréu al norte de la [[islla Orlebar]] de la que ta dixebrada pela [[canal Tito]]. Ye pequeña, tien solo 1 [[nmi]] de llargu y baxa, nun algamar los 100 metros d'altu. Cubierta de mofu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=72,73,138}} === Canal Tito === [https://mapcarta.com/es/20085184 Mapa de la canal] Flúi ente les islles [[Islla Tito|Tito]] pel norte y [[Islla Orlebar|Orlebar]] pel sur. Ye angostu y fondu. Tien 1,5 [[nmi]] de llongura en direición ENE. Nel so estremu oriental esiste un bien bon fondeadero pa naves d'hasta 100 metros d'eslora.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=73,138}} === Islla Scylla === [https://mapcarta.com/es/20087962 Mapa de la islla] Alcontrada darréu al sur de la [[islla Scout]] de la que ta dixebrada pol [[pasu Scout]]. Pel llau este cuerre la [[canal Krüger]] que la dixebra de la [[islla Orlebar]], pel sur atópase la [[islla Alert]] dixebrada por una canal de non más de 1 cable d'anchu pero bien fondu y pel oeste cuerre la [[canal Messier]] que la dixebra de la [[islla Millar]]. Ye pequeña, tien 2 nmi de llargu. Serrapatosa, algama los 100 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=73,138}} === Islla Alert === [https://mapcarta.com/es/20146052 Mapa de la islla] Asitiada direutamente al sur de la [[islla Scylla]]. Ye la más pequeña del grupu, namái ½ nmi de llargu y 45 metros d'altu. Pel norte cuerre una canal ensin nome que lu dixebra de la islla Scylla, pel este la [[canal Krüger]] que la dixebra de la [[islla Orlebar]] y pel sur y l'oeste la [[canal Messier]] que la dixebra de la [[islla Millar]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=73,138,139}} === Canal Krüger === [https://mapcarta.com/es/20118862 Mapa de la canal] Tien 8 nmi de llargu. Dende'l so entrada sur na [[canal Messier]] dirixir escontra'l norte por 3,5 nmi ente les islles [[Islla Alert|Alert]], [[Islla Scylla|Scylla]] y [[Islla Scout|Scout]] pol occidente y les islles [[Islla Orlebar|Orlebar]] y [[Islla Tito|Tito]] pol oriente, depués xira escontra'l NE por 1,5 nmi y de siguío escontra la ENE por 3 nmi ente les islles [[Islla Zealous|Zealous]] y [[Islla Porcia|Porcia]] pel norte y Tito y Orlebar pel sur xuniéndose a la [[canal Baker]]. Ye llimpiu, anchu y fondu. Al altor de la [[canal Cronjé]] hai 2 roques baxes{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=73,138}} === Islla Orlebar === [https://mapcarta.com/es/20101666 Mapa de la islla] Ye la de más al sur del grupu d'islles Baker. Tien una llongura de 4 nmi. Pel llau norte y este arrodiar les agües de la canal Baker, pel sur la canal Somerset y pel oeste la canal Krüger que la dixebra de les islles Alert, Scylla y Scout. Ye montascosa destacar al centru un cuetu de 796 metros d'altu, al norte unu de 694 metros y al sur una elevación de 598 metros. Na mariña oeste atopa la caleta Hale, fondeadero aptu pa naves d'hasta 80 metros d'eslora.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=73,140}} === Caleta Hale === [https://mapcarta.com/es/20122098 Mapa de la caleta] Atópase sobre la mariña oeste de la [[islla Orlebar]]. Nel llau oriental álzase'l monte Orlebar de 540 metros d'altor y por que les sos fasteres, cuando hai vientu, baxen fuertes [[Williwaw|williwaws]] que la faen peligrosa. Ufierta fondeadero pa naves menores de 80 metros d'eslora en 29 a 31 metros de fondura sobre fondu de fango.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=73,74,140}} === Canal Somerset === [https://mapcarta.com/es/20086996 Mapa de la canal] Cuerre ente la [[islla Orlebar]] pel norte y la mariña de la península Swett pel sur. Tien 8 milles de llargu. Ye bien fondu, anchu y llimpiu. Comunica les agües de la [[canal Messier]] coles de la [[canal Baker]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=74,140,153}} == Descripción de la canal Martínez == [https://mapcarta.com/es/20123712 Mapa de la canal] {{VT|Canal Martínez}} Ye unu de los dos canales principales en que s'estrema la ensenada Baker nel so cursu escontra l'este, escontra l'interior del continente. Ábrese 4 [[nmi]] al ESE del puertu Francisco nel sector NE de la ensenada Baker. Ye bien tropezosu. Tien una llongura de 42 nmi que terminen nel empiezu del [[ríu Mitchell]] que tien una estensión d'otres 14 nmi. En gran parte del so cursu tien menos de 1 nmi d'anchu. La so parte más angosta ye'l pasu Termópilas de non más de 1½ cable d'anchu nel cual la corriente de marea tira unos 4 nuedos. Frente al términu oriental de la [[islla Merín Jarpa]] enanchar hasta 6 nmi y toma dos cursos por cuenta de delles islles que s'atopen nel sector y que la [[islla Teresa]] estrema en dos rames. La caña norte estender escontra l'este por 5 nmi hasta la boca del [[ríu Baker]] y la caña sur por 9 nmi hasta la entrada occidental del ríu Mitchell.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=62,141,142}} === Canal Joubert === [https://mapcarta.com/es/20119310 Mapa de la canal] Ye'l nome que lleva la [[canal Baker]] nel so entamu occidental. Cuerre ente la [[islla Porcia]] pola so ribera oeste y la [[islla Vicente]] pel so llau este. Tien una llongura de 5 [[nmi]] en direición xeneral sur y un anchu de 1½ nmi. Ye fondu y nun tien peligros pa la navegación.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=153}} === Canal Sierralta === [https://mapcarta.com/es/20087488 Mapa de la canal] Flúi ente les islles [[Islla Vicente|Vicente]] y [[Islla Merín Jarpa|Merín Jarpa]]. Tien una llongura de 8 [[nmi]] en direición NE-SO y un anchu mediu de ½ nmi. Xune les canales [[Canal Martínez|Martínez]] y [[Canal Baker|Baker]]. Ye fondu y llibre de peligros pal navegante.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=153}} === Islla Vicente === [https://mapcarta.com/20082384 Mapa de la islla] Allugada 1½ [[nmi]] al este de la [[islla Porcia]]. Tien 8½ nmi de llongura por 3½ de mayor anchu. Ye alta; nun hai fondeaderos nin peligros nel so alredor. Pel so llau NO atópase l'empiezu de la [[canal Martínez]], pol E la [[canal Sierralta]] dixebrar de la [[islla Merín Jarpa]], pel S cuerre la [[canal Baker]] y pel O la [[canal Joubert]] dixebrar de la islla Porcia.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=138,141152,153}} === Islla Merín Jarpa === [https://mapcarta.com/20105682 Mapa de la islla] {{VT|Islla Merín Jarpa}} Alcontrada al SE de la [[islla Vicente]] dixebraes pela [[canal Sierralta]]. Empobinada en direición Y-W, tien 28 [[nmi]] de llargu y un anchu que varia ente 1 y 10 nmi. La so mariña ye bien accidentada y llena de ensenaes fondes. Pel norte cuerre la [[canal Martínez]] que la dixebra del continente, pel este la [[canal Troya]] dixebrar de la [[islla Alberto Vargas]], pel sur la [[canal Baker]] dixebrar del continente y pel oeste la canal Sierralta dixebrar de la islla Vicente. El centru de la islla ye baxu y fórmense delles llagunes que desaguan nes canales Martínez y Baker. L'estremu oriental ye altu; nesti sector alcen cuetos de 878 metros y 1093 metros. Escontra'l llau sur hai cumes de 733, 744 y 1.047 metros d'altor.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=142,153}} === Islla Irene === [https://mapcarta.com/es/20119918 Mapa de la islla] Allugada frente a la mariña nordeste de la [[islla Merín Jarpa]], estrema la canal Martínez en dos rames, la del norte caltién el nome de [[canal Martínez]] y la del sur denominar ríu González. Tien forma triangular con una llongura de 4¾ nmi. Nel sector occidental de la islla abre'l pasu Termópilas de 1½ cables d'anchu, fondu y ensin peligros pa la navegación, pero de cuidu pola fuerte corriente que tira hasta 4 nuedos. El ríu González comunicar cola canal Martínez por aciu el pasu Orompello qu'abre al SE de la islla Irene. Esti pasu ye navegable solo por naves menores pos tien un anchu máximu de 45 metros.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=143}} === Puertu Merín Jarpa === [https://mapcarta.com/es/20105680 Mapa del puertu] Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son: L:47°48'00”&nbsp;S. G:74°04'00”&nbsp;W. Asitiáu na ribera norte de la [[canal Martínez]], formáu por dos ensenaes. La so boca tien 5 cables d'anchu y nella el fondu ye de 40 metros que mengua hasta 18 y 15 metros na primer ensenada y hasta 13 y 11 metros na segunda. Ye consideráu'l meyor fondeadero de la ensenada Baker; el surgidero ye abrigáu y el tenedero bonu. Puede fondiase en cualesquier de les dos ensenaes que tienen 900 metros de llongura por 800 metros d'anchu la primera y la segunda 800 de llongura por 450 d'anchu. Nel puertu hai agua y lleña a esgaya. Tamién hai pesca. Al oriente del llugar hai un cume de 701 metros d'altu.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=144}} === Ríu Steffen === [https://mapcarta.com/es/20086814 Mapa del ríu] Asitiáu na ribera norte de la [[canal Martínez]], ente les puntes Steffen y Lucía separaes 1¼ [[nmi]]. Tien 11 nmi de llargu; internándose nel continente primeramente en direición N y depués escontra'l NE. El ríu Huemules vacía nel ríu a 8 nmi de la so entrada formando un gran baxu qu'estrecha l'anchu útil de la canal. El ríu provién d'un aventexu que ta 4 nmi escontra l'interior. Nel llugar ven dellos huemules.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=146}} === Islla Teresa === [https://mapcarta.com/es/20085588 Mapa de la islla] Asitiada nel estremu este de la [[canal Martínez]] onde esti enánchase y frente a les desaguaes de los ríos Huemules y [[Ríu Baker|Baker]]. Tien una llongura de 5 [[nmi]]. La islla estrema la canal Martínez en dos rames, el norte que s'estiende escontra l'este por 5 nmi hasta la boca del ríu Baker y la caña sur que s'enllarga por 9 nmi hasta la entrada occidental del [[ríu Mitchell]]. Ta arrodiada pel norte pol castru Vigía, pel este y sur poles islla Morgan, Briceño y Carlos y pel oeste poles islla Gastón y Merín Jarpa. El ríu Baker ye'l más caudalosu de la zona y desagua los llagos [[Llagu Xeneral Carrera|Xeneral Carrera]] y [[Llagu Cochrane/Pueyrredón|Cochrane]]. Ye bien correntoso, especialmente nos meses de xineru y febreru polos destemples. Puede remontase hasta 70 quilómetros de la so desaguada hasta un llugar llamáu El Saltón. Na redoma del ríu hai una numberosa población.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=142}} === Caleta Tortel === [https://mapcarta.com/es/20084650 Mapa de la caleta] {{VT|Tortel}} Les sos coordenaes según el [[Carreru]] son: L:47°51'00”&nbsp;S. G:73°35'00”&nbsp;W. Allugada al este de la desaguada del [[ríu Baker]]. Tien una boca de ½ nmi y un sacu de ½ nmi. Ye fonda y nun tien peligru pa la navegación. La caleta abrir al norte de la ensenada con una boca de 300 metros y un sacu de 500 metros. Bien bon tenedero de fango. Protexida de los vientos de tolos cuadrantes menos del 4°. Tien un muelle de madera de 10 metros da anchu por 5 de llargu por que les barcaces puedan sofitar la so rampla. Esisten trés rejeras por que los buques puedan acoderase a tierra. Esiste un puestu de vigía y señales de l'[[Armada de Chile]] y una posta de primeros auxilios. Hai abondosa agua. Los pobladores del ríu Baker esploten ganáu vacuno, lanar y maderes, especialmente'l [[ciprés de les Guaitecas]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=147,148}} === Islla Barrio === [https://mapcarta.com/es/20143016 Mapa de la islla] El so estremu norte ta allugáu a 4 cables de la islla Morgan y nel accesu a la ensenada [[Caleta Tortel|Tortel]]. Mide 4¼ nmi de llongura en direición NO-SE y 1½ nmi d'anchu. Pel so llau norte cuerre'l brazu norte de la [[canal Martínez]] que la dixebra del continente, pel este la [[canal Montalva]] dixebrar del continente, pel sur y l'oeste el brazu sur de la canal Martínez dixebrar de la península Videau y de les islles Morgan y Briceño.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=145,147}} === Canal Montalva === [https://mapcarta.com/es/20104646 Mapa de la canal] Cuerre ente la mariña NE y E de la [[islla Barrio]] y el continente. Tien 5 [[nmi]] de llargu. Ye de fondu moderáu nel que puede fondiar cualquier nave. El so accesu norte ye más estrechu pero'l navegación nun ufierta dificultaes.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=149}} === Puerto Valenzuela === [https://mapcarta.com/es/20083034 Mapa del puertu] Abre na mariña continental ente les puntes San Pedro y Quillota, onde termina la [[canal Martínez]] y empieza'l [[ríu Mitchell]]. La boca del puertu mide 8 cables d'anchu y el so sacu 9 cables. Les fondures na boca varien ente 31 y 43 metros les que mengüen escontra l'interior llegando a los 10 metros. El fondeadero ta na entrada del puertu a 2 cables de la mariña sur con fondu de fango, polo xeneral ye bonu sacante cuando soplen vientos del W y NO en que ye preferible buscar otru tenedero na [[canal Montalva]]. Los cuetos de la parte sur son altos y cantiles; los de la parte norte son más baxos con un cuetu cónicu de 120 metros d'altu allugáu al oriente de la punta San Pedro. Escontra l'interior del continente alza un gordón de cuetos bien altos. No fondero del puertu hai dos llagunes, una vacía nel puertu y la otra nel ríu Mitchell.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=150}} === Ríu Mitchell === [https://mapcarta.com/es/20105550 Mapa del ríu] Allugáu na mariña continental abre ente les puntes Quillota y Llenderos. La so boca mide 7 cables d'anchu y tien un llargu total de 14 nmi. Primeramente diríxese escontra'l SSO por 1½ nmi y depués escontra'l SE y Y. Nel so estremu oriental desagua'l [[Río Bravo (Chile)|río Bravo]] que tien el so orixe'l [[monte Cochrane]]. Nes riberes del ríu hai una pequeña población. Na desaguada atopa'l surgidero Freddie que'l so tenedero ye d'escelente calidá. Tien delles caletas pequeñes nes que pueden fondiar namái buques d'amenorgáu tonelaxe. Estes son les caletas San Miguel, Laguera, Yungay, Adriana y Urrutia.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=150}} == Descripción de la canal Baker == [https://mapcarta.com/es/20143542 Mapa de la canal] {{VT|Canal Baker}} Empieza na enfiliación de la punta Xilgueru de la [[islla Vicente]] y la punta Zulema de la [[islla Porcia]] llegando hasta la desaguada del [[río Pascua]]. La so llongura ye d'aproximao 65 [[nmi]]. L'anchu varia ente 1½ y 8 nmi. El tramu inicial llámase [[canal Joubert]]. Ye fondu y llimpiu en casi tol so percorríu. Hai delles islles que dan orixe a otres canales menores. Atópense dellos puertos y fondeaderos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=152}} === Ríu Nef === [https://mapcarta.com/es/20103600 Mapa del ríu] Allugáu na ribera sur de la [[canal Baker]]. Tien una llongura de 11 [[nmi]] en direición al SSE, el so anchu ye de 1 nmi. Casi al rematar el so percorríu estremar en dos brazos: Coldu y Términus. Ye fondu y llimpiu. Nel ríu atopa la ensenada Swett y los puertos [[Puerto Tres Meses|Tres Meses]] y Queltehue.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=154}} === Puertuo Tres Meses === [https://mapcarta.com/es/20084052 Mapa del puertu] Abre na mariña oeste del [[ríu Neff]], casi al llegar onde esti encruciar en dos brazos. La fondures no fondero del so sacu son de 34 a 36 metros. El fondeadero encamentáu ta al centru del puertu en 35 metros de fondura con fondu de fango y piedres. Ta abrigáu de tolos vientos. Xunto con [[puertu Cueri Cueri]] son consideraos los meyores puertos de la [[canal Baker]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=152,154}} === Puertu Cueri Cueri === [https://mapcarta.com/es/20131968 Mapa del puertu] Allugáu na mariña sur de la [[canal Baker]], 2 [[nmi]] al este de la entrada al [[ríu Neff]]. Ye un ríu de 1¾ nmi de llongura que cuerre en direición S y al SE. La so boca tien 400 metros d'anchu ente dos altes montes. El fondeadero atopar al fondu del sacu, ye abrigáu a tolos vientos y xunto con [[puertu Trés Meses]] ye consideráu'l meyor fondeadero de la canal Baker.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=152,155}} === Islla Alberto Vargas === [https://mapcarta.com/es/20146210 Mapa de la islla] Asitiada 1 nmi al ESE de la mariña oriental de la [[islla Merín Jarpa]]. Mide 7½ nmi de llongura en direición NNO por 5 nmi de mayor anchu a 90°. Pel norte cuerre'l brazu sur de la [[canal Martínez]] que la dixebra de les islles Carlos y [[Islla Teresa|Teresa]]; pel este la [[canal Plaza]] dixebrar del continente, pel sur la [[canal Baker]] dixebrar del continente y pel oeste la [[canal Troya]] dixebrar de la islla Merín Jarpa. Ye montascosa, tien un cuetu de 802 metros d'altu na so parte NO y otru de 793 metros nel sector SE. Na so mariña oeste atopa'l ríu Morgan que casi la estrema en dos. Dixebra'l brazu sur de la canal Martínez de la canal Baker.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=157}} === Canal Troya === [https://mapcarta.com/es/20083726 Mapa de la canal] Cuerre en direición xeneral NNE-SSO ente la [[islla Merín Jarpa]] pola so ribera oeste y la [[islla Alberto Vargas]] pola so mariña este. Tien una llongura de 4 nmi y un anchu mediu de 1½ nmi. Ye fondu y llimpiu. La corriente vaciante tira escontra'l sur con una fuercia de 3 nuedos y mientres esi ralu l'agua de la canal ye casi duce porque pol pasa la mayor parte de les agües del [[ríu Baker]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=157}} === Canal Plaza === [https://mapcarta.com/es/20096962 Mapa de la canal] Ye tropezosu y estrechu, nel so sector mediu tien una angostura de 550 metros. Cuerre ente la mariña oriental de la [[islla Alberto Vargas]] y el continente. Tien una llongura de 7 nmi. Na so ribera oeste atopa'l [[puertu Contreras]].{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=157}} === Puertu Contreras === [https://mapcarta.com/es/20133068 Mapa del puertu] Abre na metá de la ribera oeste de la [[canal Plaza]] nun ríu que s'enfusa 1½ nmi na [[islla Alberto Vargas]]. El puertu ta frente a una cascada bien notable que cai na península Videau del continente. El fondeadero encamentáu tien 18 a 20 metros de fondura. Ye abrigáu a tolos vientos.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=157,158}} === Islla Francisco === [https://mapcarta.com/es/20124360 Mapa de la islla] Atópase allugada 3 [[nmi]] al SE de la mariña sur de la [[islla Alberto Vargas]]. Mide 6 nmi de llongura en direición NO-SE y 1½ nmi de mayor anchu a 90°. Estrema esti sector de la [[canal Baker]] en dos partes; la canal norte ye'l recomendable pa la navegación. 9 nmi al SE del so estremu sur atópase la entrada al ríu Steel.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=159}} === Neveru Jorge Montt === [https://mapcarta.com/es/20119372 Mapa del neveru] <ref group="Nota">Neveru ye'l sector onde la nieve atrópase y alimenta al glaciar. Esi llugar ta polo xeneral cerca del visu del monte y non a la vera la mar. Los glaciares son la fuercia erosivo más potente de la Tierra, nun se detienen ante nada, son verdaderos ríos de xelu. Un 10% del planeta ta cubierta por glaciares y atropen les trés cuartes partes de l'agua duce esistente nel planeta.</ref> {{VT|Glaciar Jorge Montt}} Atopar al oriente del ríu Ventisquero. Ye de gran porte. Estender dende'l mar en direición SE y S hasta onde algama la vista. La paré escontra la [[canal Baker]] tien 1½ nmi de llargu, d'ella cayen grandes cachos de xelu. Retiróse escontra l'interior pudiéndose ver la tierra firme.{{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|pp=160,162}} === Caleta Buzeta === [https://mapcarta.com/es/20140994 Mapa de la caleta] Atopar nel interior del ríu Steel. Ye dafechu abrigada y la so tenedero ye'l meyor d'esti sector. Tien 900 metros de boca por 700 de sacu. Protexíu del vientu norte por un cuetu de 1200 metros d'altu. El so llechu ye de fango y la so fondura pareya ente 8 y 12 metros. Tien dos fondeaderos encamentaos. {{harvnp|Institutu Hidrográficu|1982|p=165}} == Ver tamién == {{Llista de columnes|2| * [[Orografía]] * [[Xeoloxía]] * [[Glaciación Würm (Edá de Xelu)]] * [[Islles de Chile]] * [[Xeografía de Chile]] * [[Chile insular]] * [[Islles de Chile]] * [[Golfos per superficie]] * [[Historia de la patagonia]] * [[Patagonia chilena]] * [[Pueblos orixinarios chilenos]] * [[Provincia de Chiloé]] * [[Islla Grande de Chiloé]] * [[Conquista de Chiloé]] * [[Mitoloxía de Chiloé]] * [[Español de Chiloé]] * [[Ponte de Chacao]] * [[Parques nacionales de Chile]] * [[Canales de la Patagonia]] * [[Canales de Chiloé]] * [[Canales fueguinos]] * [[Historia de Chiloé]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="Nota"}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Bibliografía utilizada == * {{cita llibru | autor = Institutu Xeográficu Militar | títulu = Atles de la República de Chile | añu = 1970 | editorial = Santiago - Chile - Institutu Xeográficu Militar | id = Segunda edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu de l'Armada de Chile | títulu = Atles Hidrográficu de Chile | añu = 1974 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = Primer edición }} * {{cita llibru | autor = Institutu Hidrográficu | títulu = Carreru de la Mariña de Chile Volume III | añu = 1982 | editorial = Valparaíso - Chile - Institutu Hidrográficu de l'Armada | id = 5ª edición }} * {{cita llibru | autor =Incafo, S.A. | títulu =Chile y los sos parques nacionales | añu =1982 | editorial = Madrid - España - La Naturaleza n'Iberoamérica | id =84-85389-35-2 }} *{{cita publicación |apellíu=Aysén |nome=Rexón |enllaceautor=Gobiernu de Chile |añu=2018 |títulu=Gobierno de Chile - Rexón d'Aysén|url=https://www.gob.cl/rexones/region-de-aysen/ |fechaaccesu=11 d'abril de 2018}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Islands of Chile|islles de Chile|preposición=sobre les}} {{commonscat|Flora of Chile|flora de Chile|preposición=sobre la}} {{commonscat|Animals of Chile|fauna de Chile|preposición=sobre la}} *{{Enllaz rotu|1=Direutemar - Armada de Chile |2=https://www.direutemar.cl/ |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *{{Enllaz rotu|1=Reglamentu de practicaje y pilotaje - Armada de Chile. |2=http://www.subtrans.gob.cl/subtrans/doc/Reglamentu%20practicaje%20y%20pilotaje%20TM-008.pdf |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }} *[http://www.ligamar.cl/revis6/35.htm Revista Mar Lliga Marítima de Chile]. *[https://web.archive.org/web/20091225175513/http://biblioteca.ucv.cl/poseidon/llibros/llibro2/i51.html Oceanografía xeolóxica UCV] {{Control d'autoridaes}} {{Tradubot|Seno Baker}} [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Canales de Chile]] [[Categoría:Islles de Chile]] [[Categoría:Xeografía de Chile]] [[Categoría:Fiordos de Chile]] [[Categoría:Penínsules de Chile]] [[Categoría:Puertos de Chile]] [[Categoría:Parques nacionales de Chile]] [[Categoría:Patagonia chilena]] 3gu5txxgahse67zdwhj6wn3ahcbp691 Español n'El Sáḥara Occidental 0 165479 4501103 4451140 2026-06-21T08:39:50Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501103 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:La lengua española en África.png|thumb|250px|Estensión del idioma español n'África.]] El '''[[Idioma español|español]]''' ye faláu n'[[El Sáḥara Occidental]] y polos saḥarianos de la [[República Árabe Saḥariana Democrática]] nel exiliu n'[[Arxelia]] como segunda llingua oficial pero non como llingua nativa.<ref>{{Cita web |url=http://hispanismo.cervantes.es/faq.asp |títulu=Institutu Cervantes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170111235635/http://hispanismo.cervantes.es/faq.asp#105 |fechaarchivu=2017-01-11 }}</ref><ref name=Romero>Cf. Pilar Candela Romero, [http://cvc.cervantes.es/lengua/anuario/anuario_06-07/pdf/paises_3.pdf «L'español nos compamentos de refuxaos saḥarianos (Tinduf, Arxelia)»].</ref> == Carauterístiques == [[Ficheru:Pequeña gran mujer - Saharauiak.jpg|thumb|left|150px|Muyer saḥariana enseñando español nunu de los campamentos de refuxaos de Tinduf.]] [[Ficheru:Museo de la Guerra en Rabuni, sede del gobierno de la RASD.jpg|thumb|250px|Muséu del Exércitu de Lliberación Popular, en Rabuni, sede del gobiernu de la [[República Árabe Saḥariana Democrática|RASD]].]] [[Ficheru:Bir Lehlu school.jpg|thumb|250px|Escuela en [[Bir Lehlu]].]] La llingua española falada como [[segunda llingua]] polos saḥarianos ta influyida por dialeutos [[Idioma árabe|árabes]], sobremanera del árabe [[hassanía]]. Tamién lo falen na [[Arxelia|arxelina]] [[provincia de Tinduf]] nos [[Campos de refuxaos de la provincia de Tinduf|campos de refuxaos saḥarianos]],<ref name= Sh>[http://www.bubisher.org/wp-content/uploads/2011/03/españolsahara.pdf L'idioma español n'El Sáḥara] en: ''Campamentos de Refuxaos de Tindouf''. Consultáu'l 26-08-2012.</ref> por cuenta de que el [[Sáḥara Occidental]] foi una [[Sáḥara español|provincia marítima]] española hasta la so retirada en [[1976]]. Na RASD estúdiase tamién l'español como llingua cooficial nes escueles y el gobiernu saḥarianu emplegar na alministración (especialmente nel área de salú y emitiendo tolos comunicaos en dambes llingües), formando un casu de ''billingüismu social'' yá que tamién ye faláu cotidianamente per gran parte de la población y ye aprendida por forma oral.<ref name= Sh /> L'español tamién ye usáu nos medios de comunicaciones locales. Nel campu de la salú utilízase l'español cuidáu que los materiales de consulta médicos que s'utilicen provienen de Cuba y España.<ref name=Romero /> Les monedes de la [[peseta saḥariana]] tienen inscripciones n'español. Pol so aisllamientu, diverses instituciones d'[[Arxelia]], [[Cuba]]<ref>(n'inglés) (en francés) (n'español) [http://www.arso.org/UNHCRCuba.htm#ye Nota Informativa del ACNUR sobre los Estudiantes Saharauíes en Cuba] en: ''[[ACNUR]]''. Consultáu'l 30-09-2005.</ref> y [[España]] inclináronse en sofitar con programes de formación docente,<ref>[http://asimov.sav.us.es/internacional/uploads/images/blog/archivo/Proyeuto%20Espanol%20Sahara.pdf Formulariu de Solicitú pa Entidaes Participantes na Convocatoria d'Ayudes pal Voluntariáu Internacional en Proyeutos de Cooperación al Desarrollu] en: ''[[Universidá de Sevilla]]''. Proyeutu: "Sáḥara fala español "Didáctica de la Llingua Castellana nos Campamentos de Refuxaos Saharahuíes de Tindouf, Arxelia". Solicitú: Asociación d'Ayuda al Sáḥara Occidental d'Elx. Consultáu'l 26-08-2012.</ref> intercambios académicos<ref>[http://www.arteindividuoysociedad.es/articles/N22.2/Carmen_Coláu.pdf El dibuxu de los neños nel marcu educativu de los campos de refuxaos saharauíes de Tinduf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220128195930/http://www.arteindividuoysociedad.es/articles/N22.2/Carmen_Col%C3%A1u.pdf |date=2022-01-28 }} en: ''[[Facultá d'Educación de Córdoba]]''. Consultáu'l 20-04-2010.</ref> ya infraestructura educativa.<ref>[http://www.aprendemas.com/Noticias/html/N1960_F17012007.HTML El refuerzu del español llega a los saḥarianos con una escuela nos campos de Tinduf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131209023755/http://www.aprendemas.com/Noticias/html/N1960_F17012007.HTML |date=2013-12-09 }} en: ''Aprendemas.com''. Consultáu'l 17-01-2007.</ref><ref name=Romero /> Con al respective de esto, [[Salem Bachir]], diplomáticu de la República Árabe Saḥariana Democrática n'[[Arxentina]], dixo:<ref>[http://www.kaosenlared.net/index.php?option=com_k2&view=item&id=97256%3Nala-xesta-lliberadora-del-sahara-occidental-%E2%80%9Ctomar-el mio-fusil-y-partir-a-combatir%E2%80%9D La xesta lliberadora d'El Sáḥara Occidental: “Tomar el mio fusil y partir a combatir”.] - Kaos en La Rede (4 d'ochobre de 2014).</ref> {{cita|L'idioma de Cervantes llogró caltenese ente nós gracies a la colosal ayuda, primero que toos, de Cuba. Asina tamién de Venezuela, Méxicu, Panamá y de comunidaes solidaries de la mesma España.}} {| {{tablaguapa}} !colspan=20 | Númberu d'alumnos saḥarianos escolarizaos n'España (2004/2005)<ref name=Romero /> |- !1996/1997 !!1997/1998 !!1998/1999 !! 1999/2000 !! 2000/2001 !! 2001/2002 !! 2002/2003 !! 2003/2004 |- | align=center| 173 || align=center| 2 005 || align=center| 300|| align=center| 530 || align=center| 761|| align=center| 891|| align=center| 951 || align=center| 1189 |} == Medios de comunicación == La [[Radio Nacional de la República Árabe Saḥariana Democrática]] tresmite tantu n'árabe como l'español dende 1975.<ref>[https://web.archive.org/web/20100311061739/http://web.jet.es/rasd/radio.htm Radio Nacional de la RASD - SØRASD nel aire]</ref> Lo mesmo asocede cola canal de televisión [[RASD TV]] que tien informativos n'español.<ref>[http://rasd.tv/index.php/channel/8/tv-castellanu-%D8%A7%D9%84%D8%A7%D8%AE%D8%A8%D8%A7%D8%B1-%D8%A8%D8%A7%D9%84%D8%A7%D8%B3%D8%A8%D8%A7%D9%86%D9%8A%D8%A9/# TV Castellanu - RASD TV]</ref> == Léxicu == [[Ficheru:Policia Nacional Saharaui.jpg|thumb|250px|Policía Nacional saḥariana.]] [[Ficheru:Urgencias campamentos refugiados saharauis.jpg|thumb|Sala d'Urxencies.]] [[Ficheru:Productos naturales en la farmacia de Dajla - Saharauiak.jpg|thumb|250px|Venta de productos nuna farmacia de Dajla. Nótese que los cartelos tán n'español.]] [[Ficheru:2 Pesetas Sahara.jpg|thumb|250px|Monedes de 2 [[Peseta saḥariana|pesetes saḥarianes]] con inscripciones n'español.]] En cuanto al léxicu haise documentáu la preferencia por hispanismos nel marcu de la téunica y les ferramientes al igual qu'otros países optaron por soluciones de la llingua colonizadora como inglés o francés. {| {{tablaguapa}} !colspan=20 | Hispanismos utilizaos pola comunidá saḥariana<ref name=repitida_2>[ L'español nos países árabes en Fiape: I Congresu internacional, Toledo (2005)]</ref> |- ! Campu léxico || Préstamu orixinariu |- | Herramienta || enchufe<br />destornillador<br />torniellu<br />martiellu<br />muelle |- | Automoción || coche<br />caxa de cambéu<br />tubu d'escape<br />chapa<br />furgoneta<br />motor<br />volante |- | Deporte || defensa<br />estremu<br />gol |- | Moblame || mueble<br />trubiecu<br />mesa<br />cama |- | Sanidá || dispensariu<br />pomada<br />vienda<br />jeringuilla<br />receta |- | Educación || biblioteca<br />recréu<br />llapiceru |- | Alimentación || pera<br />mazana<br />xeláu<br />tortiella<br />zusmiu<br />queso |- | Vistimienta || chaqueta<br />falda<br />blusa |- |} == Ver tamién == * [[Idioma español en Marruecos]] * [[Idioma español n'Arxelia]] == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Western Saharan Spanish}} * [http://www.youtube.com/watch?v=v8qcDiXZwPY Formación de profesores d'español n'El Sáḥara (2008)] en: [[YouTube]]. * [http://agirretxe.blogspot.com.es/2009/04/el-idioma-espanol-en-los campamentos-de.html L'idioma español nos campamentos de refuxaos saḥarianos y n'El Sáḥara Occidental.] {{Tradubot|Español en el Sahara Occidental}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Idioma castellanu]] [[Categoría:Llingües d'El Sáḥara Occidental]] ebv4jbrntt4tqpkkns0hg9eju5tp8q3 Fonoloxía del catalán 0 165530 4500933 4444400 2026-06-20T13:16:34Z ~2026-33292-70 149185 /* Sistema vocálicu */ 4500933 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫoɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : bata {{AFI|[ˈbatə]}}, pero abá {{AFI|[əˈβat]}} : enchufe {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero abeduriu {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : cucharapa {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero culgròs {{AFI|[ˌkuɫˈɣɾɔs]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /y/, /{{AFI|/ɛ/}}/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figal'' {{AFI|[fiˈɟyɾə]}}, ''sacu'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albaricoque'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llobu'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''llibre'' → ''lliberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''llover'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾy]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''risa'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fíu'' [ˈfinː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''quiero'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Benlloch''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atléticu'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''alcalde'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''colexu'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒy]). === Róticas === ''L''a''s'' co''n''sonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l o s y en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (pa {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈel mioɾel to]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''glayar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ''y''ntre vocales ss a principiu ''o'' fin''a''l de pallabra, o ente consonante y vocalç ante a, o, ''unu'' y a final de motc ante y, ''y'' | ''s'' ente vocales z a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en generalix última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''y'' a, ''o'', ug ante y, ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx-ig a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' d''y''l''a''nte a, ''o'', utg ante y, idj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calceties'' [ˈkaɫsəs], ''motes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''cheque'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''checu'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «dieciséis xueces d'un xulgáu comen fégadu d'un colgáu» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðoɲ ʒoˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''exame'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''caxa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''pasiar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegeliano'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un picu'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fumu'' {{AFI|[oɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un xuegu'' {{AFI|[oɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el choque'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cisne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: rayu(s), testu(s), índiz(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mansu'', mano). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bonu/bien, mediu/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)se) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batía/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''tarde'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cientu'' unu {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''santu Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''faciéndolo'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''faer'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la prepo{{AFI|/s/}}ición con y la /s/ del determinante demostrativu este sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''con'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''esti home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 1uf8lun6ttywfjc9mz8vw12xe2bd8kn 4500934 4500933 2026-06-20T13:17:04Z ~2026-33292-70 149185 4500934 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : bata {{AFI|[ˈbatə]}}, pero abá {{AFI|[əˈβat]}} : enchufe {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero abeduriu {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : cucharapa {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero culgròs {{AFI|[ˌkuɫˈɣɾɔs]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /y/, /{{AFI|/ɛ/}}/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figal'' {{AFI|[fiˈɟyɾə]}}, ''sacu'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albaricoque'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llobu'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''llibre'' → ''lliberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''llover'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾy]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''risa'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fíu'' [ˈfinː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''quiero'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Benlloch''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atléticu'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''alcalde'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''colexu'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒy]). === Róticas === ''L''a''s'' co''n''sonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l o s y en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (pa {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈel mioɾel to]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''glayar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ''y''ntre vocales ss a principiu ''o'' fin''a''l de pallabra, o ente consonante y vocalç ante a, o, ''unu'' y a final de motc ante y, ''y'' | ''s'' ente vocales z a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en generalix última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''y'' a, ''o'', ug ante y, ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx-ig a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' d''y''l''a''nte a, ''o'', utg ante y, idj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calceties'' [ˈkaɫsəs], ''motes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''cheque'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''checu'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «dieciséis xueces d'un xulgáu comen fégadu d'un colgáu» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðoɲ ʒoˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''exame'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''caxa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''pasiar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegeliano'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un picu'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fumu'' {{AFI|[oɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un xuegu'' {{AFI|[oɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el choque'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cisne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: rayu(s), testu(s), índiz(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mansu'', mano). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bonu/bien, mediu/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)se) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batía/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''tarde'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cientu'' unu {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''santu Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''faciéndolo'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''faer'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la prepo{{AFI|/s/}}ición con y la /s/ del determinante demostrativu este sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''con'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''esti home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 3zzbovyn8gyd4sz5srh6dta5y71zzbn 4500935 4500934 2026-06-20T13:20:05Z ~2026-33292-70 149185 /* Oclusives */ 4500935 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albaricoque'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llobu'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''llibre'' → ''lliberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''llover'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾy]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''risa'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fíu'' [ˈfinː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''quiero'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Benlloch''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atléticu'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''alcalde'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''colexu'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒy]). === Róticas === ''L''a''s'' co''n''sonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l o s y en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (pa {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈel mioɾel to]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''glayar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ''y''ntre vocales ss a principiu ''o'' fin''a''l de pallabra, o ente consonante y vocalç ante a, o, ''unu'' y a final de motc ante y, ''y'' | ''s'' ente vocales z a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en generalix última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''y'' a, ''o'', ug ante y, ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx-ig a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' d''y''l''a''nte a, ''o'', utg ante y, idj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calceties'' [ˈkaɫsəs], ''motes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''cheque'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''checu'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «dieciséis xueces d'un xulgáu comen fégadu d'un colgáu» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðoɲ ʒoˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''exame'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''caxa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''pasiar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegeliano'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un picu'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fumu'' {{AFI|[oɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un xuegu'' {{AFI|[oɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el choque'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cisne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: rayu(s), testu(s), índiz(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mansu'', mano). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bonu/bien, mediu/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)se) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batía/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''tarde'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cientu'' unu {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''santu Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''faciéndolo'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''faer'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la prepo{{AFI|/s/}}ición con y la /s/ del determinante demostrativu este sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''con'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''esti home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] nqh9fgu2yrqfg9lz0sivhn8x1jlyja0 4500936 4500935 2026-06-20T13:23:54Z ~2026-33292-70 149185 /* Llaterales */ 4500936 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === ''L''a''s'' co''n''sonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l o s y en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (pa {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈel mioɾel to]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''glayar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ''y''ntre vocales ss a principiu ''o'' fin''a''l de pallabra, o ente consonante y vocalç ante a, o, ''unu'' y a final de motc ante y, ''y'' | ''s'' ente vocales z a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en generalix última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''y'' a, ''o'', ug ante y, ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx-ig a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' d''y''l''a''nte a, ''o'', utg ante y, idj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calceties'' [ˈkaɫsəs], ''motes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''cheque'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''checu'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «dieciséis xueces d'un xulgáu comen fégadu d'un colgáu» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðoɲ ʒoˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''exame'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''caxa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''pasiar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegeliano'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un picu'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fumu'' {{AFI|[oɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un xuegu'' {{AFI|[oɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el choque'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cisne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: rayu(s), testu(s), índiz(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mansu'', mano). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bonu/bien, mediu/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)se) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batía/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''tarde'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cientu'' unu {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''santu Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''faciéndolo'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''faer'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la prepo{{AFI|/s/}}ición con y la /s/ del determinante demostrativu este sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''con'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''esti home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 6bmet9v6sitg72o4hzuebzoxn53g9u1 4500942 4500936 2026-06-20T13:45:29Z ~2026-33292-70 149185 /* Róticas */ 4500942 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ''y''ntre vocales ss a principiu ''o'' fin''a''l de pallabra, o ente consonante y vocalç ante a, o, ''unu'' y a final de motc ante y, ''y'' | ''s'' ente vocales z a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en generalix última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''y'' a, ''o'', ug ante y, ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx-ig a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' d''y''l''a''nte a, ''o'', utg ante y, idj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calceties'' [ˈkaɫsəs], ''motes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''cheque'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''checu'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «dieciséis xueces d'un xulgáu comen fégadu d'un colgáu» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðoɲ ʒoˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''exame'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''caxa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''pasiar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegeliano'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un picu'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fumu'' {{AFI|[oɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un xuegu'' {{AFI|[oɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el choque'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cisne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: rayu(s), testu(s), índiz(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mansu'', mano). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bonu/bien, mediu/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)se) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batía/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''tarde'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cientu'' unu {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''santu Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''faciéndolo'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''faer'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la prepo{{AFI|/s/}}ición con y la /s/ del determinante demostrativu este sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''con'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''esti home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] c253f9jr5y5ffqxlslxsc9swzb40xvm 4500944 4500942 2026-06-20T13:52:27Z ~2026-33292-70 149185 /* Sibilantes */ 4500944 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' entre vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra, o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un picu'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fumu'' {{AFI|[oɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un xuegu'' {{AFI|[oɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el choque'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cisne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: rayu(s), testu(s), índiz(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mansu'', mano). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bonu/bien, mediu/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)se) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batía/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''tarde'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cientu'' unu {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''santu Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''faciéndolo'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''faer'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la prepo{{AFI|/s/}}ición con y la /s/ del determinante demostrativu este sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''con'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''esti home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] pfzpjbvk01s9y00b46o17eth1gq2oxn 4500945 4500944 2026-06-20T13:53:02Z ~2026-33292-70 149185 /* Sibilantes */ 4500945 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un picu'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fumu'' {{AFI|[oɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un xuegu'' {{AFI|[oɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el choque'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cisne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: rayu(s), testu(s), índiz(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mansu'', mano). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bonu/bien, mediu/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)se) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batía/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''tarde'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cientu'' unu {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''santu Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''faciéndolo'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''faer'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la prepo{{AFI|/s/}}ición con y la /s/ del determinante demostrativu este sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''con'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''esti home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 8sho6ob42iu1yvvsmz8wd2b7oakaqb9 4500946 4500945 2026-06-20T13:54:43Z ~2026-33292-70 149185 /* Asimilación */ 4500946 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: rayu(s), testu(s), índiz(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mansu'', mano). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bonu/bien, mediu/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)se) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batía/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''tarde'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cientu'' unu {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''santu Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''faciéndolo'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''faer'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la prepo{{AFI|/s/}}ición con y la /s/ del determinante demostrativu este sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''con'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''esti home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] fgfzio9q1i12d8po609wdihl31hy8fk 4500948 4500946 2026-06-20T13:59:52Z ~2026-33292-70 149185 /* Emmudiment, elisión y sensibilización */ 4500948 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: llamp(s), text(s), índex(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mans'', mà). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bé/ben, mitjà/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)es) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batia/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''vesprada'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cent'' un {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''sant Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''fent-ho'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''fer-hi'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la preposición ''amb'' y la /s/ del determinante demostrativu ''aquest'' sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''amb'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''aquest home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fábrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricó). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mercar compr]'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''pierna'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (garramos l'autobús), ascendiente nes interrogatives (garramos l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''garramos l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (garramos l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (cuando vengáis, vamos garrar l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 4dkbqkb22fdfm38qfnqrw6mpbjkdir2 4500950 4500948 2026-06-20T14:02:51Z ~2026-33292-70 149185 /* Prosodia */ 4500950 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: llamp(s), text(s), índex(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mans'', mà). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bé/ben, mitjà/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)es) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batia/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''vesprada'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cent'' un {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''sant Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''fent-ho'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''fer-hi'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la preposición ''amb'' y la /s/ del determinante demostrativu ''aquest'' sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''amb'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''aquest home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fàbrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricà). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''compr'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''cama'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (agafem l'autobús), ascendiente nes interrogatives (agafem l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''agafem l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (agafem l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (quan vingueu, agaferem l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈel toβən | sustəˈninŋ ˌkaˈð‿unu ˈk‿yʎ ˈyɾə‿ɫ ˈmas ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒy kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫyˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈnin kə‿ɫ ki pɾyˈme fəˈɾy.ə kə‿ɫ βyəˈdʒy‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾy.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmas ˈfɔr] : «La tramuntana y el sol apostábense, sosteniendo caúnu qu'él yera lo más fuerte, cuando de sópitu, ven un viaxeru que s'avera envueltu nuna gran capa. Convinieron que quien primero fadría que'l viaxeru sacara la capa sería teníu pol más fuerte.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 8lggrcm5085170mew926kk4i13tu7y6 4500951 4500950 2026-06-20T14:04:18Z ~2026-33292-70 149185 /* Trescripción fonética */ 4500951 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: llamp(s), text(s), índex(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mans'', mà). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bé/ben, mitjà/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)es) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batia/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''vesprada'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cent'' un {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''sant Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''fent-ho'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''fer-hi'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la preposición ''amb'' y la /s/ del determinante demostrativu ''aquest'' sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''amb'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''aquest home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fàbrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricà). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''compr'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''cama'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (agafem l'autobús), ascendiente nes interrogatives (agafem l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''agafem l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (agafem l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (quan vingueu, agaferem l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana y el solu'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈtuβən | sustəˈniŋ ˌkaˈð‿u ˈk‿eʎ ˈeɾə‿ɫ ˈmes ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒe kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫiˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈni kə‿ɫ ki pɾiˈme fəˈɾi.ə kə‿ɫ βjəˈdʒe‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾi.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmes ˈfɔr] : «La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s'acosta embolicat en una gran capa. Van convenir que el qui primer faria que el viatger es tragués la capa seria tingut pel més fort.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 2l6adtkyc079menlgoayxm9xfcvqcw8 4500953 4500951 2026-06-20T14:05:09Z ~2026-33292-70 149185 /* Trescripción fonética */ 4500953 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: llamp(s), text(s), índex(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mans'', mà). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bé/ben, mitjà/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)es) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batia/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''vesprada'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cent'' un {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''sant Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''fent-ho'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''fer-hi'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la preposición ''amb'' y la /s/ del determinante demostrativu ''aquest'' sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''amb'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''aquest home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fàbrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricà). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''compr'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''cama'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (agafem l'autobús), ascendiente nes interrogatives (agafem l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''agafem l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (agafem l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (quan vingueu, agaferem l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana i el sol'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈtuβən | sustəˈniŋ ˌkaˈð‿u ˈk‿eʎ ˈeɾə‿ɫ ˈmes ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒe kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫiˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈni kə‿ɫ ki pɾiˈme fəˈɾi.ə kə‿ɫ βjəˈdʒe‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾi.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmes ˈfɔr] : «La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s'acosta embolicat en una gran capa. Van convenir que el qui primer faria que el viatger es tragués la capa seria tingut pel més fort.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica !AFI | style="width:30px" | {{AFI|y}} | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|o}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|ts͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ɾ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} |- ! Románica | {{AFI|ẹ}} | {{AFI|ę}} | {{AFI|ọ}} | {{AFI|ǫ}} | {{AFI|š}} | {{AFI|ž}} | {{AFI|ŝ}} | {{AFI|ẑ}} | {{AFI|č}} | {{AFI|ǧ}} | {{AFI|r̄}} | r.॥॥ | {{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r.॥॥ | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>Y</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> | N.॥॥ | <tt>J</tt> | S.॥॥ | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> | D.॥॥ | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] dnuarv57gtpjimyequ3wd6kxrtbf37s 4500954 4500953 2026-06-20T14:07:06Z ~2026-33292-70 149185 /* Trescripción fonética */ 4500954 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: llamp(s), text(s), índex(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mans'', mà). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bé/ben, mitjà/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)es) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batia/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''vesprada'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cent'' un {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''sant Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''fent-ho'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''fer-hi'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la preposición ''amb'' y la /s/ del determinante demostrativu ''aquest'' sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''amb'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''aquest home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fàbrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricà). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''compr'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''cama'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (agafem l'autobús), ascendiente nes interrogatives (agafem l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''agafem l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (agafem l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (quan vingueu, agaferem l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana i el sol'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈtuβən | sustəˈniŋ ˌkaˈð‿u ˈk‿eʎ ˈeɾə‿ɫ ˈmes ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒe kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫiˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈni kə‿ɫ ki pɾiˈme fəˈɾi.ə kə‿ɫ βjəˈdʒe‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾi.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmes ˈfɔr] : «La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s'acosta embolicat en una gran capa. Van convenir que el qui primer faria que el viatger es tragués la capa seria tingut pel més fort.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica ! AFI | style="width:30px" |{{AFI|e}} | style="width:30px" |{{AFI|ɛ}} | style="width:30px" |{{AFI|o}} | style="width:30px" |{{AFI|ɔ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʃ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʒ}} | style="width:30px" |{{AFI|ts͡}} | style="width:30px" |{{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" |{{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" |r | style="width:30px" |{{AFI|ɾ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʎ}} |- ! Románica |{{AFI|ẹ}} |{{AFI|ę}} |{{AFI|ọ}} |{{AFI|ǫ}} |{{AFI|š}} |{{AFI|ž}} |{{AFI|ŝ}} |{{AFI|ẑ}} |{{AFI|č}} |{{AFI|ǧ}} |{{AFI|r̄}} |r |{{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>E</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> |<code>N</code> | <tt>J</tt> |<code>S</code> | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> |<code>D</code> | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemáticu del catalán”, Archivum, III-1, páxs. 135-46.</ref> Apostando con Badea y Margarit, Alarcos niega la fonemizado de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonoloxía catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, páxs. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes y unu/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según [[Antoni Badia i Margarit|Antoni Maria Badia y Margarit]]: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra nel catalán de Barcelona”, R.F.Y., XLVIII, páxs. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, páxs. 115-79.</ref> Badia y Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, páxs. 7-22.</ref> Wheeler considera les africaes sibilantes como secuencies de dos fonemes distintes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemes, como Badea y Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] bzj2fs4q6isb7oc78643rl2r8s8qmow 4500955 4500954 2026-06-20T14:12:11Z ~2026-33292-70 149185 /* Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán */ 4500955 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Ente un text del segle XIV que ens pogués tar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, Les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaaccesu=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: llamp(s), text(s), índex(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mans'', mà). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bé/ben, mitjà/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)es) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batia/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''vesprada'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cent'' un {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''sant Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''fent-ho'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''fer-hi'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la preposición ''amb'' y la /s/ del determinante demostrativu ''aquest'' sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''amb'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''aquest home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fàbrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricà). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''compr'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''cama'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (agafem l'autobús), ascendiente nes interrogatives (agafem l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''agafem l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (agafem l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (quan vingueu, agaferem l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana i el sol'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈtuβən | sustəˈniŋ ˌkaˈð‿u ˈk‿eʎ ˈeɾə‿ɫ ˈmes ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒe kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫiˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈni kə‿ɫ ki pɾiˈme fəˈɾi.ə kə‿ɫ βjəˈdʒe‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾi.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmes ˈfɔr] : «La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s'acosta embolicat en una gran capa. Van convenir que el qui primer faria que el viatger es tragués la capa seria tingut pel més fort.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica ! AFI | style="width:30px" |{{AFI|e}} | style="width:30px" |{{AFI|ɛ}} | style="width:30px" |{{AFI|o}} | style="width:30px" |{{AFI|ɔ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʃ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʒ}} | style="width:30px" |{{AFI|ts͡}} | style="width:30px" |{{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" |{{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" |r | style="width:30px" |{{AFI|ɾ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʎ}} |- ! Románica |{{AFI|ẹ}} |{{AFI|ę}} |{{AFI|ọ}} |{{AFI|ǫ}} |{{AFI|š}} |{{AFI|ž}} |{{AFI|ŝ}} |{{AFI|ẑ}} |{{AFI|č}} |{{AFI|ǧ}} |{{AFI|r̄}} |r |{{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>E</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> |<code>N</code> | <tt>J</tt> |<code>S</code> | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> |<code>D</code> | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ e i ɔ o u/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemático del catalán”, Archivum, III-1, pp. 135-46.</ref> Polemizando con Badia i Margarit, Alarcos niega la fonemicidad de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonología catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, pp. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes /i u/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según Antoni Maria Badia i Margarit: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ e i ɔ o u ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra en el catalán de Barcelona”, R.F.E., XLVIII, pp. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, pp. 115-79.</ref> Badia i Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, pp. 7-22.</ref> Wheeler considera las africadas sibilantes como secuencias de dos fonemas diferentes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemas, como Badia i Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] pvt9u5m6lak1rsmtlb8pid2m4tfbxge 4500956 4500955 2026-06-20T14:13:35Z ~2026-33292-70 149185 /* */ 4500956 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Entre un text del segle XIV que ens pogués estar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|página=|idioma=|capítulo=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: llamp(s), text(s), índex(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mans'', mà). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bé/ben, mitjà/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)es) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batia/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''vesprada'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cent'' un {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''sant Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''fent-ho'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''fer-hi'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la preposición ''amb'' y la /s/ del determinante demostrativu ''aquest'' sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''amb'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''aquest home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fàbrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricà). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''compr'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''cama'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (agafem l'autobús), ascendiente nes interrogatives (agafem l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''agafem l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (agafem l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (quan vingueu, agaferem l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana i el sol'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈtuβən | sustəˈniŋ ˌkaˈð‿u ˈk‿eʎ ˈeɾə‿ɫ ˈmes ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒe kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫiˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈni kə‿ɫ ki pɾiˈme fəˈɾi.ə kə‿ɫ βjəˈdʒe‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾi.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmes ˈfɔr] : «La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s'acosta embolicat en una gran capa. Van convenir que el qui primer faria que el viatger es tragués la capa seria tingut pel més fort.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica ! AFI | style="width:30px" |{{AFI|e}} | style="width:30px" |{{AFI|ɛ}} | style="width:30px" |{{AFI|o}} | style="width:30px" |{{AFI|ɔ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʃ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʒ}} | style="width:30px" |{{AFI|ts͡}} | style="width:30px" |{{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" |{{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" |r | style="width:30px" |{{AFI|ɾ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʎ}} |- ! Románica |{{AFI|ẹ}} |{{AFI|ę}} |{{AFI|ọ}} |{{AFI|ǫ}} |{{AFI|š}} |{{AFI|ž}} |{{AFI|ŝ}} |{{AFI|ẑ}} |{{AFI|č}} |{{AFI|ǧ}} |{{AFI|r̄}} |r |{{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>E</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> |<code>N</code> | <tt>J</tt> |<code>S</code> | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> |<code>D</code> | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ e i ɔ o u/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemático del catalán”, Archivum, III-1, pp. 135-46.</ref> Polemizando con Badia i Margarit, Alarcos niega la fonemicidad de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonología catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, pp. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes /i u/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según Antoni Maria Badia i Margarit: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ e i ɔ o u ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra en el catalán de Barcelona”, R.F.E., XLVIII, pp. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, pp. 115-79.</ref> Badia i Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, pp. 7-22.</ref> Wheeler considera las africadas sibilantes como secuencias de dos fonemas diferentes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemas, como Badia i Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] 09n0afi08nm3pimus53mq65lfkzg7ii 4500957 4500956 2026-06-20T14:14:40Z ~2026-33292-70 149185 /* */ 4500957 wikitext text/x-wiki {| align="right" cellpadding="14" cellspacing="1" style="margin: 0px 0px 10px 1em; background: rgb(249, 249, 249); border: 1px solid rgb(170, 170, 170); border-collapse: collapse; text-align: center;" | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kət̪əˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[kät̪äˈɫä]}} |- | style="font-size: 300%;" | {{AFI|[cət̪əˈɫa̟]}} |- | style="font-size: 90%;" | Representación fonética de la pallabra ''català'' en<br /> oriental, occidental y mallorquín |} La '''fonoloxía del catalán''', que deriva del [[llatín vulgar]], comparte traces fonétiques con otres [[Llingües romániques]]. Presenta un ciertu grau de variación dialeutal, especialmente ente'l bloque [[Catalán oriental|oriental]] y [[Catalán occidental|occidental]], pero al empar la [[fonética]] ye conservadora, ensin grandes cambeos históricos<ref>{{cita llibru|apellíos=Vallverdú, 2001|nome=|enllaceautor=|títulu=«Entre un text del segle XIV que ens pogués estar llegint [...] Bernat Metge i un fragment actual llegit per una persona de cultura mitjana, les diferències fonètiques serien menors»|url=|fechaacceso=|año=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref> == Sistema vocálicu == Los sistemes vocálicos catalanes presenten siete o ocho sonido distintos dependiendo del dialeutu: /a/, /e/, /ɛ/, /i/, /o/, /ɔ/, /u/, y /ə/. La postrera, de cutiu llamada [[Schwa|vocal neutra]] ye inesistente nes fales occidentales y apaez solo en posición átona nes fales orientales, sacante dellos llugares de les [[islles Baleares]], onde tamién puede llevar acentu tónicu. {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" |Nota: Ente paréntesis solu n'ámbitu acutáu.<ref name="IEC1999">[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;14.</ref> ! style="width:100px;" | Anterior ! style="width:100px;" | Central ! style="width:100px;" | Posterior |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Zarrada |colspan="3" rowspan="5" | <div style="position:relative;">[[Ficheru:Blank_vowel_trapezoid.png|300x300px]]<div style="background:transparent; position:absolute; top:0px; left:0px;"> {| style="position:relative; width:300px; height:210px; text-align:center; background:transparent;" | <div style="position:absolute; left:8%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|i}} </div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:2%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|u}}</div> <div style="position:absolute; left:20%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada anterior non arrondada|{{AFI|e}}]]</div> <div style="position:absolute; left:88%; width:1em; top:30%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> [[Vocal semicerrada posterior arrondada|{{AFI|o}}]]</div> <div style="position:absolute; left:57%; width:1em; top:44%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> ([[Schwa|{{AFI|(ə)}}]])</div> <div style="position:absolute; left:33%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɛ}}</div> <div style="position:absolute; left:87%; width:1em; top:58%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> {{AFI|ɔ}}</div> <div style="position:absolute; left:68%; width:1em; top:86%; height:1.33em; font-size:120%; background:white;"> a.॥॥</div> |} </div></div> |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Zarrada |- ! style="height:30px; text-align:right;" | Media |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Semi-Abierta |- ! style="height:45px; text-align:right;" | Abierta |} === Variaciones dialeutales === La vocal neutra ye carauterística del catalán oriental y ta ausente nel occidental. En fales [[Catalán barcelonés|barceloneses]] la vocal neutra ye cuasi abierta {{AFI|[ɐ]}}: "[[Barcelona]]" pronúnciase {{AFI|[bɐɾsɐˈɫonɐ]}}. Una mesma pallabra puede tener variaciones dialeutales ente ''e abierta'' y ''e zarrada'', y ente ''o abierta'' y ''o zarrada'', pero con uniformidá interna. Polo xeneral ye más habitual la ''e zarrada'' en catalán occidental (francès/francés {{AFI|[fɾənˈsɛs] ǁ [fɾanˈses]}}), y la ''o'' ye menos variable. La realización de ''e'' y ''o'' abiertes ''o'' zarraes presenten diverses variaciones. Son especialmente abiertes en fales [[Valencianu|valencianes]] y [[Catalán de Baleares baleares]] (sacante n'[[Ibicenco|Eivissa]]), {{AFI|[æ]}} y {{AFI|[ɔ̞]}} respeutivamente (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/mel mel]'' {{AFI|[ˈmæɫ]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sol sol]'' [ˈsɔ̞ɫ]). Sicasí nel [[alguerés]] y [[Catalán nororiental|catalán septentrional]] nun esiste la distinción [e]/[ɛ] y [o]/[ɔ], resultando una articulación anidiada en vocales medianes {{AFI|[e̞] i [o̞]}} Esti amenorgamientu en vocales medianes, o la realización nun campu de dispersión próximu, tamién se produz nel catalán septentrional de transición, en ciertes llocalidaes ([[Sitges]] y [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]) y en zones de contautu col [[Idioma español|castellán]], tanto xeográficamente como socialmente en delles árees urbanes.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema mitjà anterior non labialitzat», p.&nbsp;77.</ref> Sicasí, en [[Catalán capcinés|capcinès]] la ''e'' (y la ''u'' ante consonante palatales) adquier un calter arrondáu {{AFI|[ø̞]}}. La vocal /a/ tien polo xeneral una posición abierta central, representada pola [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI]] con un diacríticu {{AFI|[ä]}} que se suel resalvar na trescripción fonética en catalán. En valencianu y na Franxa la /a/ ye más anterior {{AFI|[a̟]}} y en mallorquín y menorquín ye muncho más anterior [a̟]/[ɛ̜], y en delles fales puede tener una variante posterior {{AFI|[ɑ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: pp.&nbsp;90-91.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;155.</ref> Una variante de la {{AFI|/i/}} ye la realización arrondada [[Vocal zarrada anterior arrondada|{{AFI|[y]}}]] presente solu en [[galicismu|galicismos]] (''gruyère'' {{AFI|[ɡɾyˈjɛr]}}), pero con una cierta penetración en catalán septentrional, más destacada n'árees en contautu col occitanu onde tamién ye presente.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: «Fonema alt anterior labialitzat», p.&nbsp;69.</ref> === Vocalismu átonu === Ye carauterísticu del catalán la [[Neutralización (fonética)|neutralización]] de vocales cuando formen parte d'una sílaba átona, sacantes foi utilizáu por [[Manuel Milá|Milà y Fontanals]] pa establecer la primer división dialeutal en dos bloques. : /{{AFI|/a/}}/, /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[ə]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/, /{{AFI|/u/}}/ → {{AFI|[u]}} : /{{AFI|/i/}}/ → {{AFI|[i]}} En alguerés nun esiste la vocal {{AFI|[ə]}} y neutralízase en {{AFI|[a]}}. En [[mallorquín]] (pero non nes otres islles) esiste un sistema de neutralización mistu, que neutraliza /a, ɛ, e/ cola vocal {{AFI|[ə]}} como'l restu del bloque oriental con delles esceiciones, pero /o, ɔ/ con {{AFI|[o]}} cómo al bloque occidental. En catalán occidental solo neutralícense les vocales abiertes, nes pallabres derivaes d'un raigañu abiertu: : /{{AFI|/e/}}/, /{{AFI|/ɛ/}}/ → {{AFI|[e]}} : /{{AFI|/o/}}/, /{{AFI|/ɔ/}}/ → {{AFI|[o]}} ''Esti quier dicir que se mantien la distinción ente a y e, y ente o y u átones. En cambio, en [[catalán noroccidental]] y [[Valencianu castellonense|valencianu septentrional]] suelse neutralizar l'a átona en posición final de pallabra en {{AFI|[ɛ]}} (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/acabava acababa]'' [akaˈβaβɛ]). De la mesma, en toles fales occidentales y en rexistros informales suelse pronunciar {{AFI|[a]}} les pallabres empezaes por ''e'' más consonante nasal o sibilante (''em-'', ''en-'', ''es-'' y ''eix-''; ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/entendre entender]'' {{AFI|[anˈtendɾe]}}, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/eixam ensame]'' {{AFI|[ajˈʃam]}}), sicasí hai munches esceiciones onde y puede adquirir el valor de /a/ ante cualquier consonante (''terròs'' {{AFI|[taˈrɔs]}}, ''trepitjar'' [tɾapio'dʒa(ɾ)]). Amás, en delles fales puede producise la neutralización /o/ → [u] cuando o s'atopa en contautu con consonantes palatales (''Josep'' {{AFI|[dʒ͡oˈzɛp]}}), ante una sílaba tónica con una vocal zarrada (''collir'' {{AFI|[kuˈʎiɾ]}}), d'una consonante llabial (''coberto'' {{AFI|[kuˈβɛɾt]}}) o en clíticos (''mon'' {{AFI|[mun]}}).<ref name="527y8y4d" /> Dellos monosílabos faen la función de [[clíticu|clíticos]] con una pronunciación de baxa intensidá, y polo tanto aplíquense los fenómenos de neutralización. Son los [[Artículu (gramática)|artículos]], los posesivos átonos, los [[Pronome débil en catalán|pronomes débiles]] y dalgunes [[Preposición|preposiciones]] y [[Conxunción (gramática)|conxunciones.]] Por casu: : ''em dic'' {{AFI|[əm ˈdik]}}, pero ''hem dit'' {{AFI|[ˈɛm ˈdit]}} : ''en sé'' {{AFI|[ən ˈse]}}, pero ''han sabut'' {{AFI|[ˈan səˈβut]}} Nes pallabres compuestes, en cultismos o en pallabres con un prefixu átonu, caltiénse un acentu secundariu qu'evita la neutralización (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/contraindicar contraindicar]'' {{AFI|[ˌkɔntɾəindiˈka]}}). === Harmonía vocálica === Ye carauterísticu del [[valencianu meridional]] la [[harmonía vocálica]] de [ɛ, ɔ] coles vocales posttòniques. Asina, produzse l'asimilación de la vocal átona /a/ en posición final de pallabra en [ɛ, ɔ] según la sílaba tónica anterior: ''terra'' /ˈtɛra/ → [ˈtɛrɛ], ''cosa'' /ˈkɔza/ → [ˈkɔzɔ].<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: pp.&nbsp;197-199.</ref> Tamién hai dellos casos onde asocede'l contrariu (metafonia regresiva sobre les vocales pretòniques): ''tovallola'' /tovaˈʎɔla/ → [tɔvɔˈʎɔlɔ], ''afecta'' /aˈfɛkta/ → [ɛˈfɛktɛ]. En mallorquín producir en delles pallabres l'harmonía de la vocal /y/ final cola tónica anterior [ɔ, o]: ''home'' {{AFI|[ˈɔmo]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;200.</ref> === Contactos vocálicos === Cuando dos vocales entren en contautu pueden producise alteraciones del so timbre particular. Un primer contautu ye la formación de diptongos crecientes y decrecientes. Asina, les vocales altes {{AFI|/i/}} y /{{AFI|/o/}}/ son davezu soníos silábicos, pero cuando tán en contautu con otres vocales pueden formar un [[diptongu]] alquiriendo un calter asil·làbico. Los diptongos más habituales son decrecientes, coles semiconsonantes {{AFI|[i̯]}} y {{AFI|[o̯]}} (''rai'' {{AFI|[ˈrai̯]}}, ''brau'' [ˈbɾau̯]). Davezu, pero, suelse evitar l'usu de diacríticos representándoles como semivocales más zarraes, {{AFI|[j]}} y {{AFI|[w]}}, mesmes de los diptongos crecientes (''iode'' {{AFI|[ˈjɔðə]}}, ''guant'' {{AFI|[ˈgwan]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;182.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 10px;" |+Diptongos del catalán ! colspan="6" |Catalán oriental ! colspan="6" |Catalán occidental |- ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes ! colspan="3" | Decrecientes ! colspan="3" | Crecientes |- !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu !IPA !Pallabra !Significáu |- |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua |agua |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |{{AFI|[aj]}} |'''ai'''gua/m'''ai'''nada |agua/chiquillos |{{AFI|[ja]}} |'''ia'''ia |yaya |- |{{AFI|[əj]}} |m'''ai'''nada |chiquillos |{{AFI|[jə]}} |fe'''ie'''s |facíes |{{AFI|[aw]}} |t'''au'''la |tabla |{{AFI|[wə]}} |q'''üe'''stió |cuestión |{{AFI|[ɔj]}} |b'''oi'''ra |niebla |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |- |{{AFI|[əw]}} |c'''au'''rem |cayeremos |{{AFI|[wɛ]}} |seq'''üè'''ncia |secuencia |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou'''/j'''ou''' |nuevu/xugu |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt/q'''üe'''stió |unúentu/cuestión |- |{{AFI|[ɛw]}} |p'''eu''' |pie |{{AFI|[we]}} |ung'''üe'''nt |unúentu |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva |[wi] |ping'''üí'''/h'''ui'''t '''(*)''' |pingüín/ocho |- |{{AFI|[ew]}} |s'''eu''' |so |{{AFI|[wi]}} |ping'''üí''' |pingüín |[uj] |c'''ui'''na '''(*)''' |cocina |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota |- |{{AFI|[ɔw]}} |n'''ou''' |nuevu |{{AFI|[wɔ]}} |q'''uo'''ta |cuota | | | | | | |- |{{AFI|[ow]}} |j'''ou''' |xugu | | | | | | | | | |- |{{AFI|[uw]}} |d'''uu''' |lleva | | | | | | | | | |} Nota: Hai partes del valencianu, como al valencianu central o apitxat, onde'l diptongu decreciente {{AFI|[uj]}} nun esiste y tresformóse nel diptongu creciente {{AFI|[wi]}}<ref>{{Cita web |url=http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |títulu=Mapa de l'extensió de pronunciar creixent del diftong <ui> |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303195455/http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvui.jpg |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref> A los llugares onde inda se pronuncia decreciente, hai que notar tamién la pronunciación creciente de pallabres occidentales cómo ''(a)hui'', ''huit'' o ''huitanta''. Na len{{AFI|/g/}}ua estándar los diptongos crecientes solo pueden apaecer o bien como combinaciones de [j] + vocal a principiu silábicu (casos como ''iogurt'', etc.), en posición intervocálica (''creuar'', ''dúiem''), o bien {{AFI|[w]}} dempués de /g/ o /{{AFI|/k/}}/ siguida d'una vocal (nos grupos representaos na ortografía como gu-, gü-, qu- qü-; casos como ''guant'', ''quant'', ''ungüent'', ''qüestió'', etc.). L'[[Apóstrofo|apostrofación]] ortográfica ye la resultancia de la cayida d'una vocal cuando s'atopen xuntes en dos pallabres siguíes. La [[elisión]] ye l'equivalente fonéticu que provoca la cayida de la vocal neutra (''una hora'' {{AFI|[unˈɔɾə]}}, ''fer el babau'' [ˈfeɫ βəˈβaw]). Esta elisión tamién puede dase nel interior de les pallabres con una variación que depende de la frecuencia d'usu y el grau d'asimilación de cultismos (''fluorescent'' {{AFI|[fɫuɾəˈsen]}}, ''fluorita'' [fɫuːˈɾitə]).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;192.</ref> Polo tanto la elisión puede tar reflexada o non gráficamente. La [[sinalefa]] ye la creación d'un diptongu xuniendo la postrera vocal d'una pallabra y la primera de la siguiente (''serà inútil'' {{AFI|[səˈɾa jˈnutiɫ]}}, ''sentir olor'' {{AFI|[sənˈti wˈɫo]}}). En dellos casos puede producise una elisión y sinalefa al empar (''ha anat'' {{AFI|[ˌjaˈnat]}}), pero en delles espresiones concretes o según la intención d'énfasis puede ser que nun s'apliquen. Los allargamientos vocálicos son siempres contextuales (''antiinflamatori'' {{AFI|[ˌantiːɱfɫəməˈtɔɾi]}}, ''contraatac'' {{AFI|[ˌkɔntɾəːˈtak]}}) y nun tienen valor fonolóxicu, a diferencia otres llingües onde s'estrema ente vocales llargues y curties.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;66.</ref> == Sistema consonánticu == El sistema consonánticu catalán consta de los siguientes soníos, recoyíos a la tabla: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" |+ align="bottom" style="caption-side: bottom; font-size:90%; font-weight:normal;" | Nota: Cuando los símbolos apaecen en pares el de la izquierda ye la consonante sorda y el de la derecha la sonora.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;18.</ref> ! Sonoritat<br> <br> ! Billabial - +<br> <br> !Labiodental- +<br> <br> ! Dental - +<br> <br> ! Alveolar - +<br> <br> ! Palatal - +<br> <br> ! Velar - +<br> <br> !Labiovelar- +<br> <br> |- align="center" ! Oclusiva | [[Oclusiva billabial sorda|{{AFI|p}}]] [[Oclusiva billabial sonora|{{AFI|b}}]] | t d | ({{AFI|c}}) ([[Oclusiva palatal sonora|{{AFI|ɟ}}]]) | [[Oclusiva velar sorda|{{AFI|k}}]] [[Oclusiva velar sonora|{{AFI|g}}]] | | | |- align="center" ! Nasal |  [[Nasal billabial|{{AFI|m}}]] |   [[Nasal labiodental|{{AFI|ɱ}}]] |   n |   [[Nasal palatal|{{AFI|ɲ}}]] |   [[Nasal velar|{{AFI|ŋ}}]] | |- align="center" ! Llateral |  {{AFI|ɫ}} |  [[Aproximante llateral palatal|{{AFI|ʎ}}]] | | | | | |- align="center" ! Vibrante |  r | | | | | | |- align="center" ! Llatiendo |  [[Vibrante alveolar simple|ɾ]] | | | | | | |- align="center" ! Fricativa | f (v) | [[Fricativa alveolar sorda|{{AFI|s}}]] [[Fricativa alveolar sonora|{{AFI|z}}]] | [[Fricativa postalveolar sorda|{{AFI|ʃ}}]] [[Fricativa postalveolar sonora|{{AFI|ʒ}}]] | | | | |- align="center" ! Africada | [[Africada alveolar sorda|{{AFI|t͡s}}]] {{AFI|d͡z}} | [[Africada postalveolar sorda|{{AFI|t͡ʃ}}]] [[Africada postalveolar sonora|{{AFI|d͡ʒ}}]] | | | | | |- align="center" ! Averando |  [[Fricativa billabial sonora|{{AFI|β}}]] |  [[Fricativa dental sonora|{{AFI|ð}}]] |  ([[Aproximante alveolar|{{AFI|ɹ}}]]) |  [[Aproximante palatal|{{AFI|j}}]] |  [[Fricativa velar sonora|{{AFI|ɣ}}]] |  [[Aproximante labiovelar sonora|{{AFI|w}}]] | |} Amás de delles variaciones llixeres, el sistema consonánticu básicu nun ye bien distintu ente los diversos dialeutos. Ente les fluctuaciones dialeutales destaca'l betacismu (amenorgamientu de /v/ a {{AFI|[b]}} o {{AFI|[β]}}), que nun se da en alenciano estándar, balear, alguerés y {{AFI|/z/}}onas del sur de Cataluña, sicasí la labiodental /v/ ta en recesión en delles zones del [[Catalán tarragonés|tarraconense]] y el valencianu septentrional; amás el [[betacismu]] tamién esiste nes fales [[Valencianu apitxat|apitxats]] onde se produció un amenorgamientu de consonantes pola ensordiment de /z/ a {{AFI|[s]}}, /{{AFI|/d͡ʒ/}}/ a [t͡ʃ], y /{{AFI|/d͡z/}}/ a {{AFI|[t͡ʃ]}}.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Veny2007|Veny, 2004]]: p.&nbsp;51.</ref><ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;202.</ref> === Oclusives === Les consonantes oclusives /{{AFI|/b/}}/, /d/ y /{{AFI|/g/}}/ solamente realícense cuando son precedíes de posa, de consonante nasal o d'oclusiva; y tocantes a la /d/ amás precedida de llateral. Nel restu de contestos la realización ye averando (o fricativa): {{AFI|[β]}}, {{AFI|[ð]}} y {{AFI|[ɣ]}} respeutivamente. : ambiguo {{AFI|[əm'bi.ɣu]}}, pero abat {{AFI|[əˈβat]}} : endoll {{AFI|[ənˈdoʎ]}}, pero bedoll {{AFI|[bəˈðoʎ]}} : capgròs {{AFI|[ˌkabˈgɾɔs]}}, pero alga {{AFI|[ˈal.ɣə]}} Les oclusives /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ son xeneralmente dente-alveolares, puramente [t̪] y {{AFI|[t̪]}}, como les llingües romániques y al contrariu otres llingües como l'inglés onde son alveolares. Aun así en contautu con otra consonante alveolar (''-st-'', -tr-, ''-dr-'') adquieren una articulación alveolar [t̠] y {{AFI|[t̠]}}. Les oclusives velares, /{{AFI|/k/}}/ y /{{AFI|/g/}}/, son palatales en mallorquín {{AFI|[c]}} y {{AFI|[ɟ]}}, ante les vocales anteriores /y/, /e/, /ɛ/ y /a/, {{AFI|/i/}} a la fin de sílaba o pallabra (''figuera'' {{AFI|[fiˈɟeɾə]}}, ''sac'' {{AFI|[ˈsac]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]]: p.&nbsp;207.</ref> === Nasales === Los fonemes nasales /m/ y /n/ presenten distintos alófonos por [[Asimilación (fonética)|asimilación]] según el contestu. La ''m'' ye billabial, pero labiodental siguida d'una consonante labiodental (''énfasis'' [ˈɛɱfəzi]). La ''n'' ye polo xeneral alveolar (siguida de vocal, posa o alveolar); pero billabial siguida de consonante billabial (''un pasu'' {{AFI|[um ˈpas]}}), labiodental siguida de labiodental (''confirmar'' {{AFI|[kuɱfiɾˈma]}}), dental siguida de dental (''un deu'' {{AFI|[un̪ ˈdit]}}), palatalitzada siguida de palatal (''un llobu'' {{AFI|[oɲ ˈʎop]}}), o velar siguida de velar (''un perru'' {{AFI|[oŋ ˈgos]}}). La nasal palatal /{{AFI|/ɲ/}}/ trescribe'l dígrafu ny. Dacuando, pero, úsase esti símbolu pa simplificar la trescripción d'una palatalización nasal. En alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ny'' (''añu'' {{AFI|[ˈan]}}). Les consonantes nasales pueden tresferir parte de la so articulación a los soníos vocálicos que les arrodien, ensin que les vocales socedan puramente nasales (a diferencia otres llingües como'l francés, por casu). === Llaterales === La consonante llateral /l/ tien la particularidá que ye xeneralmente velarizada {{AFI|[ɫ]}}, denominada tamién ''ele moyada'' o ''ele escura.'' El grau de velarización ye mayor a final de sílaba y menor al entamu, onde puede resultar alveolar (sobremanera nes fales occidentales, onde se suel faer un contraste más evidente ente [l]~[ɫ], como l'inglés y el portugués européu). En delles fales la velarización ye tantu pronunciada que puede resultar vocalizada na semiconsonante labiovelar {{AFI|[w]}} (''albercoc'' [əwβəɾˈkɔk]). Sicasí, siguida d'una consonante dental (-lt-, ''-ld-'') tien una variante dental (''alta'' {{AFI|[ˈaɫ̪tə]}}), y puede ser palatalitzada siguida d'una palatal (''el llop'' {{AFI|[əʎ ˈʎop]}}). La llateral palatal /{{AFI|/ʎ/}}/ trescribe'l soníu del dígrafu ll. Ye frecuente la palatalización a principiu de pallabra, pero caltién la consonante líquida en cultismos (''lliure'' → ''liberal''), a pesar de qu'hai un enclín a palatalitzar-la ([ʎyβəˈɾaɫ]). Nes fales catatanas de la Franxa /l/ suelse palatalitzar en grupos consonánticos (''ploure'' {{AFI|[ˈpʎɔwɾe]}}), pela cueta en alguerés produzse una despalatalización del grupu final ''-ll''. La iodització ye un fenómenu históricu nel catalán septentrional y balear, onde se sustitúi /{{AFI|/ʎ/}}/ por {{AFI|[j]}} en pallabres d'un determináu orixe etimolóxicu llatín (''rialla'' {{AFI|[riˈajə]}}, ''fill'' [ˈfiː]). En catalán central ta en recesión pero caltener en delles pallabres determinaes (''vull'' [ˈbuj]). Per otru llau, tamién esiste un [[yeísmu]] recién, o bien por una pronunciación relaxada o bien por dificultá d'adaptación d'un orixe fonéticu castellán. Aun así, la iodització y el iesme nun son aceptaos en catalán estándar. Les consonantes llaterales tán presentes en munches xeminaciones, tanto de dos líquides separaes por un [[Puntu mediu (escritura)|puntu voláu]] (''l·l''), como dos palatales dixebraes por un guión (''Bell-lloc''), pero tamién por asimilación nos grupos -tl- (''atlètic'' {{AFI|[əɫˈɫɛtik]}}), ''-tll-'' (''batlle'' {{AFI|[ˈbaʎʎə]}}, pero en balear y valencianu ''batle''), y tamién ''-rl-'' en balear (''Carles'' [ˈkaɫɫəs]). La [[L·l|ele geminada]] (''l·l'') provién de cultismos derivaos del griegu o del llatín. La pronunciación geminada ye viva en balear, pero regresiva na mayoría de fales onde solo se caltién en rexistros formales (''col·legi'' {{AFI|[kuɫˈɫɛʒi]}} || [kuˈɫɛʒi]). === Róticas === Les consonantes róticas pueden ser vibrantes /r/, a principiu de pallabra, intervocálica (col dígrafu ''rr''), dempués de n, l, o, s, y, en pallabres compuestes; o ''bategants'' /{{AFI|/ɾ/}}/ (para {{AFI|[ˈpaɾə]}}, ''parra'' [ˈparə]). A final de sílaba puede tener una alternanza según les fales (''Marta'' {{AFI|[ˈmartə]}} || [ˈmarta]). En posición intervocálica y con pronunciación relaxada puede resultar l'averando {{AFI|[ɹ]}}. En delles fales produz el rotacismu por [[metátesis]] silábica (''cridar'' {{AFI|[kiˈðɾa]}}), fenómenu xeneralizáu en alguerés (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/aquidrar aquidrar]'' [akiˈra]). En catalán septentrional y en Sóller hai una penetración recién de les róticas uvulars franceses [[Vibrante múltiple uvular|{{AFI|[ʀ]}}]] o [[Fricativa uvular sonora|{{AFI|[ʁ]}}]] (''Rosselló'' {{AFI|[rusəˈʎo]}} || {{AFI|[ʀusiˈʎo]}}). === Sibilantes === Les consonantes sibilantes son les fricatives y africaes con una articulación alveolar o palatal. En catalán el conxuntu de sibilantes, coles correspondientes sordes y sonores, forma un sistema considerable d'ocho sueño distintos. Morfo lóxicamente preséntense nes siguientes casos, polo xeneral: {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px;" ! s.॥॥ ! {{AFI|z}} ! {{AFI|ʃ}} ! {{AFI|ʒ}} |- valign="top" | ''ss'' ente vocales ss a principiu ''o'' final de pallabra o ente consonante y vocal ''ç'' ante a, o, ''u'' y a final de mot ''c'' ante ''e'', ''i'' | ''s'' ente vocales ''z'' a principiu de pallabra o ente consonante y vocal<br> <br> | ''x'' en general 'ix'' última vocales<br> <br> | ''j'' ''a''nt''e'' a, ''o'', u ''g'' ante ''e'', ''y''<br> <br> |- align="center" ! t͡s ! {{AFI|d͡z}} ! {{AFI|t͡ʃ}} ! {{AFI|d͡ʒ}} |- valign="top" | tsds<br> <br> | ''tz'' | tx ''-ig'' a final de pallabra<br> <br> | ''tj'' ante a, ''o'', u tg ante e, i dj <br> |} Les sibilantes dan llugar a [[parónimu|parónimos]] que precisen una pronunciación cuidadosa: ''calces'' [ˈkaɫsəs], ''calzes'' {{AFI|[ˈkaɫsəs]}}, ''xec'' {{AFI|[ˈʃɛk]}}, ''gec'' [ˈʒɛk/ˈd͡ʒɛk], ''txec'' {{AFI|[ˈt͡ʃɛk]}} Un [[traballingües]] popular ye: «setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat» {{AFI|[ˈsɛd͡zə ˈʒud͡ʒəz ðuɲ ʒuˈd͡ʒad ˈmeɲʒəɱ ˈfed͡ʒə ðum pəɲˈʒat]}}, qu'aprovecha la paecencia de los soníos sibilantes pa enzancar la pronunciación. Los soníos fricativu y africáu pueden sonoritzar o ensordar según el contestu, d'acordies con otros fenómenos consonánticos similares. Produzse una africació a final de pallabra de /{{AFI|/ʒ/}}/ en {{AFI|[d͡ʒ]}}, qu'ensorda a final absolutu, que puede provocar alternances morfolóxiques y ortográfiques (llocu/lloca). En balear suelse producir el africació en contautu con una oclusiva anterior, ye dicir nel soníu de la ''x'' de cultismos y los grupos ''ps'', ''cs'', ''cc'' (''examen'' {{AFI|[əgˈzamən]}} || {{AFI|[əˈd͡zamən]}}; ''capsa'' [ˈkapsə] || {{AFI|[ˈkapsə]}}), amás de ''ts'' a final de pallabra. Tamién se produz el africació del sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-ejar -ejar]'' y derivaos (''passejar'' [pəsəˈʒa] || {{AFI|[pəsəˈʒa]}}).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Moll1997|Moll, 1997]]: pp.&nbsp;54-60.</ref> En catalán occidental ye frecuente'l africació de la /{{AFI|/ʃ/}}/ en {{AFI|[t͡ʃ]}} en posición inicial de pallabra y ente consonante y vocal, y el reforzamientu del grupu ex siguíu de vocal como {{AFI|[ejʃ]}} En valencianu xeneralmente la /{{AFI|/ʒ/}}/ ye africada {{AFI|[d͡ʒ]}} Sicasí, el sufixu ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/-itzar -itzar]'' y derivaos ye fricativu {{AFI|[z]}} ente que n'oriental ye africáu /{{AFI|/d͡z/}}/.<ref name="527y8y4d">[[:ca:Fonologia del català#AVL|AVL]]: p.</ref> Otres fricatives son l'averando glotal [[Fricativa glotal sorda|{{AFI|[h]}}]] que solo se utili''z''a en ciertes espresiones (''ehem'' {{AFI|[əˈhem]}}), y préstamos del inglés, l'alemán y el caló (''hegelià'' {{AFI|[həɣəɫiˈa]}}), y la dental [θ] y la velar [[Fricativa velar sorda|{{AFI|[x]}}]] que solo se dan en castellanismes, helenismos, arabismos y anglicismos representaos poles lletres y dígrafos z y ''th'' [[Fricativa dental sorda|{{AFI|[θ]}}]] (''theta'' {{AFI|[ˈθetə]}}) y ''j'' y ''kh'' (''kharja'' {{AFI|[ˈxaɾʒə]}}). === Contactos consonánticos === Amás de les alternances ente alófonos, prodúcense otros fenómenos fonéticos cuando'l contestu alteria'l soníu avezáu d'una pallabra, esto ye, cuando los soníos d'una pallabra camuden pa tar en contautu con otros suaños. En catalán destaquen: sonorización, asordamientu, asimilación, [[Xeminación (fonoloxía)|xeminación]], enmudecimiento, elisión y [[Epéntesis|epèntesi]]. === Sonorización y asordamientu === Pol fenómenu de sonorización, les consonantes sordes asimilen la sonoridá de la consonante sonora cola que s'atopen en contautu si apaecen a final de sílaba. Esto produzse tantu ente dos sílabes de la mesma pallabra como ente dos pallabres siguíes (pequeñu {{AFI|[pəˈtit]}}, pero ''pequeña'' nube [pəˈtid ˈdesnuduβunuɫ]). Nel casu de les consonantes fricativu y africáu tamién se sonorizan a final de pallabra ante una vocal (''los sabios'' {{AFI|[əɫˈsaβis]}}, pero ''los güelos'' {{AFI|[əɫˈzaβis]}}) {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ sonorización↓ y asordamientu↑ ! Sordes | style="width:50px" | {{AFI|[p]}} | style="width:50px" | {{AFI|[t]}} | style="width:50px" | {{AFI|[k]}} | style="width:50px" | {{AFI|[f]}} | style="width:50px" | {{AFI|[s]}} | style="width:50px" | {{AFI|[ʃ]}} |- ! Sonores | {{AFI|[b]}} | {{AFI|[d]}} | {{AFI|[ɡ]}} | {{AFI|[v]}} | {{AFI|[z]}} | {{AFI|[ʒ]}} |} L'asordamientu ye'l fenómenu inversu. Les consonante sonores soceden sordes cuando s'atopen ante un soníu sordu, ente dos sílabes o ente dos pallabres (''adquirir'' [ətkiˈɾy]). En posición final de pallabra siguida d'una posa l'asordamientu ye sistemáticu en catalán y aplícase de cutiu en préstamos o otres llingües (''club'' {{AFI|[ˈkɫup]}}, ''Madrid'' {{AFI|[məˈðɾit]}}). ==== Asimilación ==== L'asimilación afecta a los soníos nasales y llaterales, /n/, /m/ y /l/, que s'alterien adoptando les carauterístiques del soníu que los sigue, tantu ente sílabes como ente pallabres: : [[Llabialización]], ante un soníu llabial: :: /{{AFI|/n/}}/ → [m] ante {{AFI|[m]}}, {{AFI|[p]}} y {{AFI|[b]}} (''un pic'' {{AFI|[um ˈpik]}}) :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/m/}}/ → {{AFI|[ɱ]}} ante {{AFI|[f]}} y {{AFI|[v]}} (''un fum'' {{AFI|[uɱ ˈfum]}}) : [[Palatalización]], ante un soníu palatal {{AFI|[ʃ]}}, {{AFI|[ʒ]}}, [t͡ʃ], {{AFI|[t͡ʃ]}}, [ɲ] :, {{AFI|[ʎ]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ɲ]}} (''un joc'' {{AFI|[uɲ ˈʒɔk]}}) :: /{{AFI|/l/}}/ → {{AFI|[ʎ]}} (''el xoc'' {{AFI|[əʎ ˈʃɔk]}}) : [[Velarización]], ante un soníu velar {{AFI|[k]}}, {{AFI|[g]}} (asina mesmu, /g/ y /k/ tamién pueden ser velaritzades en [ŋ] ante un soníu nasal): :: /{{AFI|/n/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''un gos'' {{AFI|[uŋ ˈgos]}}) :: /{{AFI|/g/}}/ y /{{AFI|/k/}}/ → {{AFI|[ŋ]}} (''cigne'' {{AFI|[ˈsiŋnə]}}) : Dentalización, ante un soníu dental {{AFI|[t]}}, {{AFI|[d]}}: :: /{{AFI|/n/}}/ y /{{AFI|/l/}}/ → [n̪] y {{AFI|[n̪]}} (''un dos'' {{AFI|[un dos]}}) ==== Xeminación ==== La xeminación consiste na duplicación de soníos consonánticos. Dalgunes yá tán indicaes na grafía (''mm'', ''nn'', ''dd'', ''l·l'', ''ll-ll'', ''pp'') pero n'otros casos estendióse una xeminación que nun ta reflexada na grafía. Finalmente, puede haber dos lletres repitíes gráficamente pero que nun formen una xeminación fonética, como nel casu de ''gg'' a ''suxerencia'', por casu. Hai dos tipos de xeminaciones ensin marcar pola ortografía. El primeru asocedi cuando entren en contautu una dental y una nasal en posición posterior: : {{AFI|[mm]}} nes combinaciones -tm-, -dm-, ''-nm-'' (''selmana'' {{AFI|[səmˈmanə]}}) : {{AFI|[nn]}} nel grupu ''-tn-'' : {{AFI|[ɫɫ]}} nel grupu ''-tl-'' : {{AFI|[ʎʎ]}} nel grupu ''-tll-'' El segundu apaez cuando determinaos grupos consonánticos alterien la so pronunciación: : [bːɫ], [pːɫ], [gːɫ], {{AFI|[bːɫ]}} por -bl-, -pl-, -gl-, ''-cl-'', fenómenu más frecuente nel catalán oriental: (''pueble'' {{AFI|[ˈpɔbːɫə]}}, distintu de la pronunciación del mesmu grupu a ''moratón''). ==== Emmudiment, elisión y sensibilización ==== En catalán hai una elevada presencia de grupos de consonantes a final de pallabra. De normal pronúnciense, pero delles consonantes enmudecen en ciertos casos: : /{{AFI|/p/}}/ y /{{AFI|/b/}}/ finales detrás de {{AFI|[m]}}, sacante en valencianu, mallorquín y alguerés: cam(p), am(b).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;192.</ref> : /{{AFI|/t/}}/ y /{{AFI|/d/}}/ finales detrás de {{AFI|[n]}} o {{AFI|[ɫ]}}, sacante en parte del balear y valencianu: san(t), rotun(d), al(t). : /{{AFI|/s/}}/ final detrás ''-ig'', ''-xt'' o -x: llamp(s), text(s), índex(s). : /{{AFI|/r/}}/ final, sacante dellos sustantivos y munchos axetivos; en valencianu central y meridional pronúnciense toes y en balear práuticamente quepe. Otros emmudecimientos producir en dellos casos especiales, como aque(s)t, a(r)bre o p(r)endre. Nel casu de la /n/ final, la emmudecimiento final detrás vocal acentuada ye bien antiguu y provocó una elisión morfolóxica (''mans'', mà). Sicasí, caltiénse cuando va amestáu a otra pallabra (bé/ben, mitjà/mitjan). En catalán occidental prodúcense casos d'elisión o cayida de ciertes consonantes en posición intervocálica. Asina, se elide la terminación del imperfectu d'indicativu de la primer conxugación (canta(v)es) pero, sicasí, la elisión ye xeneral na segunda y tercer conxugación ente que se caltién en parte nortiza-occidental y en alguerés (batia/bativa/bateva).<ref>[[:ca:Fonologia del català#Recasens|Recasens, 1996]]: p.&nbsp;201.</ref> En valencianu puede elidir la {{AFI|[ð]}} nes terminaciones ''-ada'' y ''-ador'', y la /{{AFI|/z/}}/ na terminación ''-esa'', sobremanera coloquialmente de forma que quedó fosilizáu en pallabres tradicionales (fideuada/fideuà). El emmudecimientos de {{AFI|[ð]}} suel producir un allargamientu vocálicu, sobremanera nos acabaos en ''-ada'' (''vesprada'' {{AFI|[vesˈpɾaː]}}).<ref name="527y8y4d" /> El fenómenu contrariu al emmudecimientos ye la sensibilización, que fai qu'estes combinaciones pronúnciense cuando tán siguíes de vocal, cómo: : /{{AFI|/t/}}/ final siguida de vocal: ''cent'' un {{AFI|[ˈsent ˈun]}}, ''sant Andreu'' {{AFI|[ˈsant ənˈdɾew]}}, ''fent-ho'' {{AFI|[ˈfentu]}}. : /{{AFI|/r/}}/ final de los infinitivos siguida d'un pronome débil: ''fer-hi'' {{AFI|[ˈfeɾi]}} : /{{AFI|/b/}}/ de la preposición ''amb'' y la /s/ del determinante demostrativu ''aquest'' sensibilícense cuando sigue cualquier pallabra empezada con soníu vocálicu: ''amb'' ella {{AFI|[əmb ˈyʎə]}}, ''aquest home'' {{AFI|[əˈkest ˈɔmə]}} == Prosodia == En catalán l'[[Acentu prosódicu|acentu]] fónicu puede cayer nuna de les trés últimes [[sílaba|sílabes]] de la pallabra, formándose asina pallabres agudes, planes y esdrúxulos. La distribución ye variable pero cumplir dellos patrones. Asina, la mayor parte de les pallabres agudes acaben en consonante, y los planes, en vocal. Les pallabres esdrúxules son menos abondoses. Esti acentu puede establecer diferencies semántiques (fàbrica, ''[https://ca.wiktionary.org/wiki/fàbrica fabrica]'', fabricà). L'acentu fonéticu puede tresformase n'ortográficu según les [[Acentuación en catalán|regles d'acentuación del catalán]]. De cutiu esiste un acentu secundariu. Por [[Joan Corominas|Coromines]], «el sistema d'acentuación del catalán ye binariu; nes pallabres llargues a partir del acentu primariu hai un acentu secundariu cada dos sílabes».<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2003|Prieto, 2003]]: p.&nbsp;110.</ref> L'acentu secundariu morfolóxicu producir nel radical de la izquierda en pallabres compuestes, pallabres derivaes con [[prefixu]] tónicu y nos [[alverbiu|alverbios]] formaos col [[sufixu]] ''-mente''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], p.&nbsp;172.</ref> El nucleu de la sílaba ye siempres una vocal. Solo tienen calter silábicu les consonantes finales na conxugación con desinencia cero de la primer persona del singular del indicativu, típica del catalán balear y alguerés (''compr'' [kompɾ̩]). Aparte del nucleu pueden apaecer dos componentes más na sílaba: l'ataque y la coda. L'ataque ta formáu por una suela consonante (''cama'') o por un grupu consonánticu qu'inclúi una llateral o una vibrante (tren). Si apaecen otros grupos consonánticos por préstamu de pallabres otres llingües, pronunciar con una vocal añadida (''[https://ca.wiktionary.org/wiki/sport sport]'' {{AFI|[əsˈpɔɾt]}}) o bien se simplifiquen (psicoloxía). La duración máxima de la sílaba catalana ye de seis sueño. Polo xeneral, la [[entonación]] tien un calter descendente nes oraciones declarativas (agafem l'autobús), ascendiente nes interrogatives (agafem l'autobús?), pero descendente con un desnivel melódicu importando si empieza con un pronome interrogativu (que ''agafem l'autobús?''), y sosteníu con un marcáu descensu final nes imperatives y esclamatives (agafem l'autobús!). Si la oración ye compuesta, el primer elementu ye de tonu ascendente y el segundu ye de tonu descendente (quan vingueu, agaferem l'autobús). {{VT|Accentuación en catalán|l1=}} == Trescripción fonética == A empiezos del S.XX los llingüistes catalanes yá collaboraron cola [[Asociación Fonética Internacional]], y nel primer testu oficial publicáu'l 1912 incluyóse la trescripción nel catalán del testu de muestra de la patraña d'[[Esopo|Isop]] ''La tramuntana i el sol'':<ref>[[:ca:Fonologia del català#Carbonell|Carbonell i Llisterri, 1999]]: p.&nbsp;6.</ref> : [ɫə tɾəmunˈtanə j‿əɫ ˈsɔɫ əz ðispuˈtuβən | sustəˈniŋ ˌkaˈð‿u ˈk‿eʎ ˈeɾə‿ɫ ˈmes ˈfɔr | ˈkwan də ˈsoptə | ˈbɛwən um biəˈdʒe kə s‿əˈkɔstə‿mbuɫiˈkat ən ˈunə ˈɣraŋ ˈkapə || ˈbaŋ kumbəˈni kə‿ɫ ki pɾiˈme fəˈɾi.ə kə‿ɫ βjəˈdʒe‿s tɾəˈɣez ɫə ˈkapə səˈɾi.ə tiŋˈgup pəɫ ˈmes ˈfɔr] : «La tramuntana i el sol es disputaven, sostenint cada u que ell era el més fort, quan de sobte, veuen un viatger que s'acosta embolicat en una gran capa. Van convenir que el qui primer faria que el viatger es tragués la capa seria tingut pel més fort.» Polo xeneral, la trescripción que s'utiliza ye l'adaptación de la AFI fechu pol [[Institutu d'Estudios Catalanes]] el 1998.<ref>[[:ca:Fonologia del català#IEC1999|Rafel IEC, 1999]]: p.&nbsp;5.</ref> Primeramente, utilizábase una notación románica con diacríticos, sistema utilizáu n'obres de referencia como'l ''[[Diccionari català-valencià-balear|Diccionariu catalán-valencianu-balear]]'' o'l ''Atles llingüísticu de Cataluña''.<ref>[[:ca:Fonologia del català#Prieto2004|Prieto, 2004]], pp.&nbsp;71-72.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y notación románica ! AFI | style="width:30px" |{{AFI|e}} | style="width:30px" |{{AFI|ɛ}} | style="width:30px" |{{AFI|o}} | style="width:30px" |{{AFI|ɔ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʃ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʒ}} | style="width:30px" |{{AFI|ts͡}} | style="width:30px" |{{AFI|dz͡}} | style="width:30px" | tʃ͡ | style="width:30px" |{{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" |r | style="width:30px" |{{AFI|ɾ}} | style="width:30px" |{{AFI|ʎ}} |- ! Románica |{{AFI|ẹ}} |{{AFI|ę}} |{{AFI|ọ}} |{{AFI|ǫ}} |{{AFI|š}} |{{AFI|ž}} |{{AFI|ŝ}} |{{AFI|ẑ}} |{{AFI|č}} |{{AFI|ǧ}} |{{AFI|r̄}} |r |{{AFI|l̮}} |} D'esti sistema de notación caltiénse la práctica de representar los acentos primario y secundario con un [[acentu agudu]] o [[Acentu grave|grave]] sobre la vocal, respeutivamente, en llugar de los signos encamentaos pol AFI antes de la sílaba tónica (''antiradar'' {{AFI|[àntirəðár] [ˌantirəˈðar]}}). En representaciones simples puede utilizase un sistema por semeyanza ortográfica (''homes'' {{AFI|[òmes]}}).<ref>Vegeu per exemple [http://sao.dlsi.ua.es/anotacions.php SAÓ], Sistema d'Ajuda Ortoèpica del valencià.</ref> Pa una representación col sistema [[SAMPA]], esiste una propuesta de la [[Universidá Autónoma de Barcelona|Universitat Autònoma de Barcelona]].<ref>Llisterri, Joaquim.</ref> {| {{tablaguapa}} style="margin: auto auto 10px; text-align: center;" |+ Correspondencia ente símbolos AFI y SAMPA ! AFI | style="width:30px" | {{AFI|ɛ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɔ}} | style="width:30px" | {{AFI|ə}} | style="width:30px" | {{AFI|ɱ}} | style="width:30px" | {{AFI|ŋ}} | style="width:30px" | {{AFI|ɲ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʃ}} | style="width:30px" | {{AFI|ʒ}} | style="width:30px" | {{AFI|tʃ͡}} | style="width:30px" | {{AFI|dʒ͡}} | style="width:30px" | r | style="width:30px" | {{AFI|ʎ}} | style="width:30px" | {{AFI|β}} | style="width:30px" | {{AFI|ð}} | style="width:30px" | {{AFI|ɣ}} |- ! SAMPA | <tt>E</tt> | <tt>O</tt> | <tt>@</tt> | <tt>F</tt> |<code>N</code> | <tt>J</tt> |<code>S</code> | <tt>Z</tt> | <tt>tS</tt> | <tt>dZ</tt> | <tt>rr</tt> | <tt>L</tt> | <tt>B</tt> |<code>D</code> | <tt>G</tt> |} == Discutinios teóricos na redolada del inventariu fonolóxicu del catalán == Según [[Emilio Alarcos Llorach]]: 18 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ ɾ r/; y 7 vocales: /a ɛ e i ɔ o u/.<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1953) “Sistema fonemático del catalán”, Archivum, III-1, pp. 135-46.</ref> Polemizando con Badia i Margarit, Alarcos niega la fonemicidad de la vocal neutra [ə].<ref>Alarcos Llorach, Emilio (1973) “De fonología catalana: la vocal neutra”, Archivum, 83, pp. 293-97.</ref> Alarcos considera que les semiconsonantes [j w] son variantes posicionales de les vocales zarraes /i u/, y que les africaes sibilantes [dz ts dʒ tʃ] son secuencies de dos fonemes distintes. Según Antoni Maria Badia i Margarit: 23 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ dz dʒ tʃ m n ɲ l ʎ ɾ r j w/; y 8 vocales: /a ɛ e i ɔ o u ə/.<ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1965 b) “Función significativa y diferencial de la vocal neutra en el catalán de Barcelona”, R.F.E., XLVIII, pp. 79-93.</ref><ref>Badia i Margarit, Antoni Maria (1973) “Phonétique et phonologie catalanes”, a "La linguistique catalane", Paris, Klincksieck, pp. 115-79.</ref> Badia i Margarit considera que trés de les africaes sibilantes [dz dʒ tʃ] mereceríen considerancia de fonema, sicasí niega la condición de fonema a l'africada [ts]. Badia y Margarit tamién considera que les semiconsonants [j w] merecen estatus fonemáticu y nun son siempres variantes posicionales de les vocales zarraes. Amás, Badia y Margarit postula la fonemicitat de la vocal neutra [ə] aduciendo oposiciones del estilu palu derechu / pel derechu pelo derechu. Según Max Woodfield Wheeler: 21 consonantes: /p t k b d g f s ʃ z ʒ m n ɲ l ʎ r j w kʷ gʷ/; y 7 vocales: /a ɛ y y ɔ o unu/.<ref>Wheeler, Max W. (1977) “Els fonemes catalans: alguns problemes” a "Els Marges", 9, pp. 7-22.</ref> Wheeler considera las africadas sibilantes como secuencias de dos fonemas diferentes, como Alarcos. Wheeler considera les semiconsonantes [j w] como fonemas, como Badia i Margarit. Wheeler considera un únicu fonema róticu que tendría dos variantes posicionales [ɾ r] ya interpreta l'únicu contestu onde s'opón la llatiendo simple a la vibrante múltiplu ente vocales como un casu de xeminación. Per otru llau, Wheeler introduz como artefautos teóricos les oclusives labiovelars [kʷ gʷ] pa esplicar la peculiar distribución de los diptongos crecientes catalanes en grupos como qua, gua, qüe, güe, etc. == Referencies == {{llistaref|3}} === Obres citaes === == Ver tamién == * [[Ortografía del catalán]] == Enllaces esternos == * {{Cita web|url=http://www.ub.edu/sonscatala/index.html|editor=Universitat de Barcelona}}Falta'l <code>&#x7C;títulu=</code> ([[Ayuda:Errores nes referencies#citation missing title|ayuda]]) * [http://latel.upf.edu//badatran/ BadaTran, base de datos de trescripciones fonétiques.] {{Tradubot|Fonología del catalán}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con referencies ensin títulu y con URL]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma]] [[Categoría:Gramática catalana]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]] dfwdnl5fw1g2chdcut3dc5vy38cmr1k Fonoloxía del griegu modernu 0 165534 4500930 4361653 2026-06-20T12:34:17Z ~2026-33292-70 149185 /* Vocales */ 4500930 wikitext text/x-wiki {{AP|Griegu modernu}} Preséntase una síntesis de la '''fonoloxía del griegu modernu estándar'''. == Vocales == El griegu tien un sistema de cinco vocales, {{IPA|/a, e, i, o, u/}}.<ref>{{cita llibru| títulu = Medieval & Modern Greek | apellíos = Browning | nome = Robert | idioma = inglés | editorial = [[Cambridge University Press]] | edición = 2ª | añu = 1983 | isbn = 0-521-29978-0 | páxina = 56}}</ref> La vocal {{IPA|/a pronúnciase [[Vocal central|central]] [[Vocal abierta|abierta]]. Les vocales medies {{IPA|/e/}} y {{IPA|/o/}} se pronuncien ente [[Vocal mediocerrada|mediocerradas]] y [[Vocal medioabierta|medioabiertas]]. Les vocales zarraes {{IPA|/i/}} y {{IPA|/u/}} pronúnciense como les sos respeutives [[Vocal cardinal|vocales cardinales]], aproximao. [[Fonotáctica]]mente, les vocales {{IPA|/e, i/}} funcionen como vocales anteriores, y {{IPA|/a, o, u/}} como vocales posteriores. La duración de les vocales nun ta controlada,<ref>{{cita web|url=https://books.google.es/books?id=A0JGAAAAcAAJ&printsec=frontcover&dq=modern+greek&hl=ca&ei=Ic-YTa23N4OTswav__C_CA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CE8Q6AEwBzgK#v=onepage&q&f=false|títulu=Romaic or Modern Greek Grammar|autor=Sophocles, Y. A|editorial=Trübner&co|añu=1866|páxina=iii}}</ref> pero comúnmente les vocales de les sílabes tóniques pronúnciense más llargues que les de les sílabes átones. {|{{tablaguapa}} style="text-align:center;" !&nbsp; ![[Vocal anterior|Anteriores]] ![[Vocal posterior|Posteriores]] |- ![[Vocal zarrada|Zarraes]] |{{IPA|i}} (η, ι, υ, ει, οι, υι) |{{IPA|u}} (ου) |- ![[Vocal media|Medies]] |{{IPA|e}} (ε, αι) |{{IPA|o}} (ο, ω) |- ![[Vocal abierta|Abiertes]] |colspan="2"|{{IPA|a}} (α) |} El griegu modernu escarez de diptongos; sicasí, ciertos grupos de vocales pueden ser pronunciaos, bien como dos sílabes, o bien como una sola sílaba diptongada. Asina, los diptongos más comunes son {{IPA|/a.i/}} y {{IPA|/o.i/}} en pallabres como ''πλάι'' (“al llau, xunto a”) o ''μοιρολόι'' (“elexía, epopeya”). == Consonantes == El sistema de consonantes del griegu ye menos senciellu de describir, yá que esiste un alderique considerable sobre qué soníos describir como [[fonema|fonemes]] separaos y cuálos como [[alófonos]] condicionaos por grupos de consonantes. {| {{tablaguapa}} style="text-align:center;" ! colspan="2"| &nbsp; ! [[Consonante llabial|Llabiales]] ! [[Consonante dental|Dentales]] ! [[Consonante alveolar|Alveolares]] ! [[Consonante palatal|Palatales]] ! [[Consonante velar|Velares]] |- ! colspan="2"| [[Consonante nasal|Nasales]] | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|m}}''' (μ) | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|n}}''' (ν) | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|ɲ}} (νι) | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|ŋ}} (γ) |- ! rowspan="2"|[[Consonante oclusiva|Oclusives]] ! style="text-align: left; font-size: 80%;"| sordes | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|p}}''' (π) | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|t}}''' (τ) | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|c}} (κ) | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|k}}''' (κ) |- ! style="text-align: left; font-size: 80%;" |sonores | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|b}} (μπ) | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|d}} (ντ) | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|ɟ}} (γκ) | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|ɡ}} (γκ) |- ! rowspan="2"| [[Consonante fricativa|Fricatives]] ! style="text-align: left; font-size: 80%;"| sordes | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|f}}''' (φ) | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|θ}}''' (θ) | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|s}}''' (σ) | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|ç}} (χ) | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|x}}''' (χ) |- ! style="text-align: left; font-size: 80%;"| sonores | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|v}}''' (β) | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|ð}}''' (δ) | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|z}}''' (ζ) | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|ʝ}} (γ) | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|ɣ}}''' (γ) |- ! rowspan="2"|[[Consonante africada|Africaes]] ! style="text-align: left; font-size: 80%;"| sordes | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|ts}} (τσ) | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | |- ! style="text-align: left; font-size: 80%;"| sonores | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|dz}} (τζ) | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | |- ! colspan="2"| [[Consonante vibrante múltiple|Vibrantes múltiples]] | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|r}}''' (ρ) | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | |- ! colspan="2"| [[Consonante llateral|Llaterales]] | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#dddddd" | | bgcolor="#ffffff" | '''{{IPA|l}}''' (λ) | bgcolor="#dddddd" | {{IPA|ʎ}} (λι) | bgcolor="#dddddd" | |} De los 26 soníos consonánticos equí amosaos, solo los 15 amosaos en negrina sobre fondu claro son fonemes indiscutidos acordies con un analís minimalista.<ref name:''Holton''>D. Holton, P. Mackridge, I. Philippaki-Warburton (1997), "Gramática griega. Una gramática de conxuntu del llinguaxe modernu." Londres: Routledge.</ref> Estos 15 son tamién los representaos por lletres determinaes na ortografía griega y correspuenden direutamente a consonantes del [[Fonoloxía del griegu clásicu|griegu clásicu]]. Toles demás pueden ser analizaes como grupos de dos fonemes o variantes alófonas otru fonema: *Les palatales {{IPA|[c, ɟ, ç, ʝ]}} pueden ser analizaes como alófonos de los sos homólogos velares ante vocal anteriores. Los soníos velares, pos, solo asoceden ante vocal posteriores. *Los soníos {{IPA|[ɲ, ʎ]}} son de normal analizaos como {{IPA|/nin/}} y {{IPA|/li/}} respeutivamente, y asina son escritos d'alcuerdu a la ortografía griega. La pronunciación palatal presupon la presencia d'otra vocal más tres la consonante palatalizada y la so /i/. Si nun hai otra vocal, nun esiste palatalización. *Les series d'oclusives sonores pueden ser analizaes como secuencies de nasales y oclusives sordes: {{IPA|[b]}} = {{IPA|/mp/}}, {{IPA|[d]}} = {{IPA|/nt/}}, {{IPA|[ɡ]}} = {{IPA|/nk/}}. De nuevu, esto correspuende cola so escritura (qu'emplega los dígrafos &lt;μπ, ντ, γκ>). *{{IPA|/ts/}} y {{IPA|/dz/}} pueden ser analizaos como grupos de dos fonemes en cuenta de como fonemes separaos. El griegu modernu estándar escarez de consonantes llargues, magar dellos dialeutos sudorientales (como'l [[Xipre|xipriota]] o'l [[Rodes|rodiu]]). === Realización fonética === Les oclusives sordes {{IPA|/p/}}, {{IPA|/t/}}, y {{IPA|/k/}} nun s'aspiren, y pueden ser llixeramente sonores en llugar de sordes en dellos dialeutos, especialmente en [[Creta]] y [[Xipre]]. La realización fonética de {{IPA|/b, d, ɡ/}} (o {{IPA|/mp, nt, nk/}}, dependiendo del analís) ye variable. En posición inicial de pallabra, pronúnciense a cencielles como oclusives sonores. En metá de pallabra pueden pronunciase tanto como secuencia de nasal más oclusiva {{IPA|[mb, nd, ŋɡ]}}, o como oclusiva con una nidia pre-nasalización {{IPA|[<sup>m</sup>b, <sup>n</sup>d, <sup>ŋ</sup>ɡ]}}, o inclusive como una oclusiva a cencielles. Esto ye oxetu d'una considerable variación dialeutal y sociollingüística. Les nasales tienden a modificar la so pronunciación según la consonante que-yos asocede; asina, apaez una [[nasal velar]] {{IPA|[ŋ]}} (representada por γ) ante {{IPA|/k, ɣ, x/}}, y una [[nasal labiodental]] {{IPA|[ɱ]}} (μ) ante {{IPA|/f/}} o {{IPA|/v/}}. La {{IPA|/r/}} puede ser pronunciada, bien como vibrante múltiple {{IPA|[r]}}, o bien como, en posición intervocálica, [[Consonante vibrante simple|vibrante simple]] {{IPA|[ɾ]}}. {{IPA|[c]}} y {{IPA|[ɟ]}}, en dellos dialeutos (especialmente los de [[Creta]] y la [[península de Mani]]), se palatalizan más y pronúnciense como les africaes {{IPA|[ʨ]}} y {{IPA|[ʥ]}}. {{IPA|[s]}} y {{IPA|[z]}} son lámino-alveolares en dellos dialeutos, paeciéndose más a {{IPA|[ɕ]}} y {{IPA|[ʑ]}}. === Regles de [[sandhi]] === Dalgunes de les regles enriba mentaes tienen tamién validez nes uniones ente pallabres. En particular, pa les pallabres terminaes en {{IPA|/n/}}, más en concretu les partícules negatives δε(ν) y μη(ν) y les formes acusativas del pronome personal y l'artículu definíu το(ν) y τη(ν). Si estes pallabres tán siguíes d'una consonante oclusiva sorda, el soníu {{IPA|/n/}} tiende a asimilase acordies con el llugar d'articulación del soníu siguiente: la oclusiva sorda tiende a pronunciase sonora. Exemplos son ''τον πατέρα'' {{IPA|[tombaˈtera]}} (“el padre”) o ''δεν πειράζει'' {{IPA|[ðembiˈrazi]}} (“nun importa”). Dalgunes d'estes regles son opcionales, y pueden variar dependiendo del dialeutu y la formalidá. Puesto que el sandhi ye bien variable dependiendo de les circunstancies, los falantes estranxeros que nun se sienten cómodos col usu del sandhi pueden a cencielles resalvalo y pronunciar les pallabres ensin sandhi. == Acentu == Al contrariu que'l griegu clásicu, con un sistema qu'estremaba cuatro niveles d'altor, el griegu modernu tien un [[acentu prosódicu|acentu]] dinámicu, al igual que l'español. Al igual inda que'l griegu clásicu, toles pallabres polisílabes lleven l'acentu nuna de les trés sílabes finales. Los [[clíticu|clíticos]] tales como [[pronome personal|pronomes personales]] formen una sola pallabra fonolóxica cola pallabra sobre la qu'actúen. Esto provoca que la adición d'un clíticu puede faer que l'acentu mover a una sílaba distinta. La posición del acentu tamién puede variar ente distintes inflexones d'una mesma pallabra (por casu, πρόβλημα “problema”, προβλήματα “problemes”). En delles clases de pallabres, el griegu modernu caltién una regla histórica pola cual l'acentu depende tamién del llargor de les vocales. Asina, una pallabra que la so última vocal ye llarga nun puede acentuase na antepenúltima sílaba: por casu tenemos άνθρωπος (“home”, nominativu singular, última sílaba curtia), pero ανθρώπων (“de los homes”, xenitivu plural, última sílaba llarga). Sicasí, nel griegu modernu esta regla yá nun ye automática y nun s'aplica a toles pallabres, yá que yá nun esiste distinción nel llargor de les vocales (por casu, καλόγερος, “monxu”; καλόγερων “de los monxos”). == Referencies == {{llistaref}} == Ver tamién == * [[Iotacismo]] == Enllaces esternos == *Harry Foundalis, ''[http://www.foundalis.com/lan/grkalpha.htm Alfabetu griegu y pronunciación]'' (n'inglés) {{Tradubot|Fonología del griego moderno}} [[Categoría:Griegu modernu]] [[Categoría:Fonoloxía por idioma|Griegu]] 7w4muaxz2rksjjlo1hwu7aabkztrhp8 Fonoloxía del irlandés 0 165537 4500925 4458690 2026-06-20T12:25:34Z ~2026-33292-70 149185 /* Vocales */ 4500925 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Gaeltachtai_le_hainmneacha2.svg|miniaturadeimagen|321x321px|Mapa de les zones de fala irlandesa d'Irlanda.]] La '''fonoloxía del irlandés''' varia de [[Idioma irlandés#Dialeuto|dialeuto a dialeutu]], polo que nun esiste una [[Llingua estándar|pronunciación estándar]] del mesmu. Los principales dialeutos del irlandés son el dialeutu de Ulster, del de Connacht y el de Munster. L'aislamientu xeográficu que sufrió Irlanda en delles ocasiones ye'l principal factor de que desenvolviera un tipu de pronunciación carauterísticu y con notables diferencies con respectu al idioma faláu na isla d'Inglaterra. La fonoloxía irlandesa foi estudiada como disciplina dende finales del sieglu XIX, pudiendo atopase obres de diversos investigadores con descripciones de los dialeutos de toles rexones onde se falaba l'idioma. A partir del sieglu XX empezó a espertar l'interés de los llingüistes teóricos y aumentó el númberu de llibros, artículos y tesis doctorales sobre la tema.<ref name=Pastor09/> Unu de los aspeutos más importantes del acentu irlandés, conocíu tamién como ''brogue'', ye que cuasi toles consonantes apaecen por pareyes, con una pronunciación ampliada» y otra «amenorgada». Les ''consonantes ampliaes'' son [[Consonante velar|velares]] (el puntu d'articulación ta asitiáu nel cielu la boca blandu), o presenten una [[velarización]] (el puntu d'articulación de la llingua retrásase, moviéndola escontra'l cielu la boca blandu), como los fonemes {{AFI|/k/ o /ɡ/}}. Pela contra, les ''consonantes amenorgaes'' son [[Palatalización|palatalizadas]] (adelántrase'l puntu d'articulación de la llingua, moviéndola escontra'l cielu la boca duru). El contraste ente les consonantes ampliaes y les amenorgaes ye crucial n'irlandés, yá que puede suponer el cambéu de significáu d'una pallabra d'intercambiase. Por casu, la única diferencia na pronunciación ente les pallabres {{AFI3|ga|bó|bˠoː|vaca}} y {{AFI3|ga|beo|bʲoː|vivu}} consiste en que nel primer casu la consonante ''b'' se velariza (consonante ampliada) ente que nel segundu se palataliza (consonante amenorgada).<ref name=Ose00/> El contraste ente les consonantes ampliar y amenorgar xuega un papel críticu non solo na distinción ente consonantes individuales, sinón tamién na pronunciación de les vocales circundantes, na determinación de qué consonantes pueden xuntes y nel comportamientu de les pallabres qu'empiecen por vocal. Esta distinción ampliada/amenorgada ye similar a la fuerte/débil de dellos idiomes eslavos, como'l [[Idioma rusu|rusu]]. Amás, l'irlandés comparte una serie de carauterístiques fonolóxiques colos sos familiares llingüísticos más cercanos, [[gaélicu escocés]] y [[manés]], según col inglés d'Irlanda, que ye l'idioma col que [[Contautu ente llingües|caltién un contautu]] siguíu.<ref name=Hickey11/> == Historia == [[Ficheru:Die araner mundart.djvu|thumb |páxina=7|Portada de ''Die araner Mundart. Ein Beitrag zur Erforschung des Westirischen'' (El dialeutu aranés: Una contribución al estudiu del irlandés occidental)<ref name=Finck99/>.]] Hasta finales del sieglu XIX, los discutinios llingüísticos sobre l'irlandés centrar na gramática tradicional de la llingua (cuestiones como la inflexón de los sustantivos, verbos y axetivos) o nel desenvolvimientu históricu de los soníos dende'l protoindoeuropéu, pasando pol protocéltico, hasta l'irlandés antiguu. El primer analís descriptivu de la fonoloxía d'un dialeutu irlandés foi realizáu por Franz Nikolaus Finck en 1899,<ref name=Finck99/> estudiu que se basó nel so trabayu de campu nes [[islles Aren]]. Y más palantre, Edmund Quiggin realizó en 1906 una descripción fonética del dialeutu de Meenawannia, cerca de Glenties (Condáu de Donegal),<ref name=Quiggin06/> ente que Holger Pedersen incluyiría nel so rellatu históricu, publicáu en 1909, una descripción de los dialeutos modernos.<ref name=Pedersen09/> Ente 1922 y 1965, Alf Sommerfelt publicó les primeres descripciones tantu del dialeutu irlandés de Ulster como de les variedaes de Munster, ya inclusive del agora estinguíu dialeutu del sur d'El Condao Armagh<ref name=Sommerfelt29/> (analizando pueblos como'l de Torr<ref name=Sommerfelt65/> en [[Gweedore]] y delles zones de Munster<ref name=Sommerfelt27/>). En 1931, Marie-Louise Sjoestedt describió'l dialeutu de [[Dunquin]] na península de Dingle.<ref name=Sjoestedt31/> Dende 1944 hasta 1968 l'Institutu d'Estudios Avanzaos de Dublín publicó una serie de monografíes, caúna describiendo la fonoloxía d'un dialeutu llocal: * West Muskerry, nel Condáu de Cork (Ballyvourney, Coolea y contorna), por Ó Cuív en 1944;<ref name=OCuiv44/> * An Rinn, nel Condáu de Waterford, por Breathnach en 1946;<ref name=Breathnach46/> * Tourmakeady, nel condáu de Mayo por de Búrca en 1958;<ref name=Burca70/> * Teelin, nel condáu de Donegal, por Wagner en 1959;<ref name=Wagner59/> * Cois Fhairrge, nel condáu de Galway (Barna, Spiddal, Inverin y contorna), por de Bhaldraithe en 1966;<ref name=Bhaldraithe66/> y * Erris, nel condáu de Mayo, por Mhac an Fhailigh en 1968.<ref name=MhacanFhailigh68/> Publicáronse estudios más recién sobre fonoloxía descriptiva por: * Leslie Lucas, en 1979, sobre Rosguill al norte de Donegal;<ref name=Lucas79/> * Art Hughes, en 1986, sobre Tangaveane y Commeen (tamién cerca de Glenties);<ref name=Hughes86/> * Brian Ó Curnáin, en 1996, sobre Iorras Aithneach en Connemara (Kilkieran y contorna);<ref name=OCurnain96/> y * Diarmuid Ó Sé, en 2000, sobre la península de Dingle nel Condáu de Kerry.<ref name=Ose00/> En 1975 publicóse unu de los primeros trabayos d'investigación sobre la fonoloxía teórica del irlandés, realizáu por Micheal O'Siadhail y Arndt Wigger.<ref name=OSiadhail75/> Esta publicación siguía la mesma metodoloxía del trabayu de Noam Chomsky y Morris Halle, «The Sound Pattern of English»<ref name=Chomsky68/> de 1968, que sirviría de base pa la seición de fonoloxía d'un trabayu posterior de Mícheál O'Siadhail de 1991 tituláu «Modern Irish: Grammatical structure and dialeutal variation».<ref name=OSiadhail91/> Otros trabayos sobre fonoloxía teórica del irlandés son los de Maire Ní Chiosáin de 1991 y el de Antony Green de 1997, que siguen la [[teoría de la optimidad]],<ref name=NiChiosain91/><ref name=Green97/> o los trabayos de Eugeniusz Cyran de 1997 y el d'Anna Bloch-Rozmej de 1998 que se basen na [[:en:Government phonology|teoría GP]].<ref name=Cyran97/><ref name=Bloch-Rozmej98/> == Consonantes == La mayoría de los dialeutos irlandeses presenten siquier los fonemes consonánticos que s'amuesen na siguiente tabla (vease [[AFI]] pa la esplicación de los símbolos). La consonante {{AFI|/h/}} nun se topa nin ampliada nin amenorgada.<ref name=Hickey11/> {| {{tablaguapa}} style="text-align:center" |- |+[[Consonante|Fonemes consonánticos]] !rowspan="2" colspan="2"| !colspan="2" | [[Consonante llabial|Llabial]] !colspan="2" | [[Consonante coronal|Coronal]] !colspan="2" | [[Consonante dosal|Dorsal]] !rowspan="2" | [[Consonante glotal|Glotal]] |-class=small ! [[Velarización|ampliada]] ! [[Palatalización|amenorgada]] ! ampliada !amenorgada !ampliada !amenorgada |- !rowspan="2" | [[Consonante oclusiva|Oclusiva]] !<small>[[Manera de fonación sorda]]</small> | {{AFI|pˠ}} || {{AFI|pʲ}} | {{AFI|t̪ˠ}} || {{AFI|tʲ}} | {{AFI|k}} || {{AFI|c}} | |- !<small>[[Manera de fonación sonora]]</small> | {{AFI|bˠ}} || {{AFI|bʲ}} | {{AFI|d̪ˠ}} || {{AFI|dʲ}} | {{AFI|ɡ}} || {{AFI|ɟ}} | |- !rowspan="2"|[[Consonante fricativa|Fricativa]]/<br>[[Consonante aproximante|Aproximante]] !<small>sorda</small> | {{AFI|fˠ}} || {{AFI|fʲ}} | {{AFI|sˠ}} || {{AFI|ʃ}} | {{AFI|x}} || {{AFI|ç}} | {{AFI|h}} |- !<small>sonora</small> | {{AFI|w}} || {{AFI|vʲ}} | || {{AFI|ɹ̝ʲ}} | {{AFI|ɣ}} || {{AFI|j}} | |- !colspan="2"| [[Consonante nasal|Nasal]] | {{AFI|mˠ}} || {{AFI|mʲ}} | {{AFI|n̪ˠ}} || {{AFI|nʲ}} | {{AFI|ŋ}} || {{AFI|ɲ}} | |- !colspan=2| [[Consonante vibrante simple|Vibrante simple]] | || | {{AFI|ɾˠ}} | || | | |- !colspan=2| [[Consonante llateral|Llateral]] | || | {{AFI|l̪ˠ}} || {{AFI|lʲ}} | || | |} === Semivocales === Les consonantes ampliaes (velarizadas o velares) antes d'una [[vocal anterior]] introducen una [[aproximante velar|semivocal velar]] (soníu bien curtiu paecíu a una vocal) bien paecida a la {{AFI|/w/}} del inglés pero ensin arredondiar los llabios; el símbolu AFI d'esti soníu ye {{AFI|/ɰ/}}. Por casu, en {{AFI3|ga|naoi|n̪ˠiː|nueve'}} o {{AFI3|ga|caoi|kiː|manera}} esti fenómenu provoca que se pronuncien como {{AFI|[n̪ˠɰiː]}} y {{AFI|[kɰiː]}} respeutivamente.<ref name=Sjoestedt31/><ref name=Sutton93/> Cuando les consonantes ampliaes son [[consonante llabial|llabiales]], la semivocal velar ye [[llabialización|labializada]], esto ye, pronúnciase arredondiando los llabios (como en {{AFI3|ga|buí|bˠiː|mariellu}}, que se pronuncia {{AFI|/bˠwiː/}}.<ref name=Quiggin06/><ref name=Sutton93/> De manera similar, les consonantes amenorgaes (palatalizadas o palatales) delantre d'una [[vocal posterior]] producen una [[aproximante palatal|semivocal palatal]] (como la {{AFI|/Y/}} del inglés), como por casu en {{AFI3|ga|tiubha|tʲoː|trupu}}, que se pronuncia {{AFI|[tʲjuː]}}.<ref name=Ose00/> Cuando una consonante ampliada sigue a una vocal anterior, añader una semiconsonante {{AFI|/ə̯/}} (paecida a una vocal bien curtia) xustu antes de la consonante, como por casu en {{AFI3|ga|díol|dʲiːl̪ˠ|vender}}, que se pronuncia {{AFI|/dʲiːə̯l̪ˠ/}}. De forma asemeyada, cuando una consonante amenorgada sigue a una vocal posterior, introduzse una semiconsonante {{AFI|/i̯/}} antes de la consonante, como por casu en {{AFI3|ga|ait|aːtʲ|llugar}} que se pronuncia {{AFI|[aːi̯tʲ]}},<ref name=Ose00/><ref name=Bhaldraithe66/> en {{AFI3|ga|óil|oːlʲ|bebíu}} que se pronuncia {{AFI|[oːi̯lʲ]}},<ref name=Burca70/> en {{AFI3|ga|meabhair|mʲəoɾʲ|entendíu}} que se pronuncia {{AFI|[mʲəui̯ɾʲ]}},<ref name=MhacanFhailigh68/> o en {{AFI3|ga|dúinn|d̪ˠoːn̠ʲ|a nós}} que se pronuncia {{AFI|[d̪ˠoːi̯n̠ʲ]}}.<ref name=Sommerfelt22/> === Alófonos === {{AFI|/w/}} (que puede ser escritu como «bh», «mh», o «v») tien dos [[alófonos]] básicos: l'[[aproximante labiovelar]] {{AFI|[w]}} y la fricativa labiodental sonora velariza {{AFI|[vˠ]}}. La distribución d'estos alófonos varia de dialeutu a dialeutu. En Munster, xeneralmente solo atópase {{AFI|[vˠ]}},<ref name=Sjoestedt31/> ente que nel Ulster atópase {{AFI|[w]}}.<ref name=Quiggin06/> En Connacht, atópase {{AFI|[w]}} a principiu de pallabra antes de vocal (por casu, {{AFI3|ga|bhfuil|wɪlʲ|ye}} y {{AFI|[vˠ]}} n'otres posiciones (por casu, {{AFI3|ga|naomh|n̪ˠiːvˠ|santu}}, {{AFI3|ga|fómhar|ˈfˠoːvˠəɾˠ|seronda}} y {{AFI3|ga|bhrostaigh|ˈvˠɾˠɔsˠt̪ˠə|azotáu}}.<ref name=Finck99/><ref name=Bhaldraithe66/> Les fricatives llabiales restantes son típicamente [[consonante labiodental|labiodentales]] {{AFI|[fˠ, fʲ, vʲ]}}, pero al igual que {{AFI|/w/}} tien el alófono fricativu {{AFI|[vˠ]}}, estes tienen los alófonos billabiales {{AFI|[ɸˠ, ɸʲ, βˠ, βʲ]}} en munchos dialeutos; la distribución depende en parte d'ónde apaezan (les billabiales suélense atopar más xunto a les vocales arrondaes) y en parte a los falantes.<ref name=Bhaldraithe66/> Ente les coronales, la mayoría son [[consonante alveolar|alveolares]], pero les oclusives y llaterales ampliaes son típicamente [[consonante dental|dentales]] ({{AFI|[t̪ˠ, d̪ˠ, n̪ˠ, l̪ˠ]}}) ente que les fricatives coronales amenorgaes suelen ser [[consonante postalveolar|postalveolares]] ({{AFI|[ʃ]}}). Les oclusives coronales amenorgaes {{AFI|[tʲ, dʲ]}} pueden producise como africaes [[consonante alveolu-palatal|alveolu-palatales]] ({{AFI|[tɕ, dʑ]}}) en dellos dialeutos, incluyendo'l de Tourmakeady,<ref name=Burca70/> el de Erris<ref name=MhacanFhailigh68/> y el de Teelin.<ref name=Wagner59/> Les oclusives dorsales amenorgaes {{AFI|[c, ɟ, ɲ]}} pueden articulase como auténtiques palatales ({{AFI|[c, ɟ, ɲ]}}) o como palatovelares ({{AFI|[k̟, ɡ˖, ŋ˖]}}).<ref name=Ose00/> El fonema {{AFI|/j/}} tien trés alófonos na mayoría de los dialeutos: la aproximante palatal {{AFI|[j]}} antes de vocales xunto a {{AFI|[iː]}} y a final de sílaba (por casu, {{AFI3|ga|dheas|jasˠ|guapu}}, {{AFI3|ga|beidh|bʲɛj|va ser}}; la fricativa palatal sonora {{AFI|[ʝ]}} antes de consonante (por ejemmplo, {{AFI3|ga|ghrian|ʝɾʲiən̪ˠ|sol}}; y un soníu entemediu {{AFI|[j˔]}} (con mayor fricación que {{AFI|[j]}} pero menos que {{AFI|[ʝ]}}) antes de {{AFI|[iː]}} (por casu, {{AFI3|ga|dhírigh|j˔iːɾʲə|endrecháu}}.<ref name=OCuiv44/><ref name=Breathnach46/><ref name=Bhaldraithe66/><ref name=MhacanFhailigh68/> Como n'inglés, les oclusives sordes son aspiraes (articuláu con una aspiración d'aire antes de la lliberación) a principiu de pallabra, ente que les oclusives sonores pueden ser parcialmente callaes pero nunca aspiraes. Les oclusives sordes nun son aspiraes dempués de {{AFI|[sˠ]}} y {{AFI|[ʃ]}} (por casu, {{AFI3|ga|scanradh|sˠkauɾˠə|terror}}; sicasí, les oclusives permanecen aspiraes dempués del clíticu ''is'' ({{AFI|[sˠ]}}) (por casu, {{AFI3|ga|is cam|sˠkʰaum|ta torcíu}}.<ref name=Breathnach46/> Dellos investigadores, como Ó Cúiv, Wagner, de Bhaldraithe, Mhac an Fhailigh y Ó Sé, usen trescripciones como «sb», «sd», «sɡ», «xd», etc., indicando que consideren que la oclusión qu'asocede dempués de les fricatives sordes son más alófonos sordos de les oclusives sonores que alófonos non aspiraos de les oclusives sordes (como asocede realmente nel gaélicu escocés), pero tratar d'una opinión minoritaria.<ref name=Ose00/><ref name=OCuiv44/><ref name=Bhaldraithe66/><ref name=MhacanFhailigh68/> === Sonantes tirantes y laxas === N'irlandés antiguu, les [[sonante]]s (escrites como «l», «n», «r» o «m») estremáronse amás d'en consonantes ampliaes y amenorgaes, en consonantes tirantes y laxas. La definición fonética exacta d'estos términos ye daqué imprecisa, pero los soníos coronales tirantes (escritos como «l», «n» y «r») tienen probablemente una duración y una superficie de contautu ente la llingua y el cielu de la boca mayores que les laxas. Les ''m'' tirante foi probablemente una {{AFI|/m/}} normal, ente que la ''m'' laxa foi la semivocal nasalizada {{AFI|/w̃/}}, tendiendo quiciabes escontra una fricativa nasalizada {{AFI|/ṽ/}} o {{AFI|/β̃/}} cuando se palatalizaba. Por convención, les coronales tirantes trescribir con mayúscules («L», «N» y «R»), y les laxas con minúscules («l», «n» y «r») (dellos autores, como Stifter, sicasí empleguen lletres llatines pa les tirantes -«l», «n», «r» y «m» -y grieges pa les laxas - «λ», «ν», «ρ» y «μ»).<ref name=Stifter06/> De cuenta que l'irlandés antiguu emplega cuatro [[consonante rótica|consonantes róticas]] ({{AFI|/Rˠ, Rʲ, rˠ, rʲ/}}), cuatro llaterales ({{AFI|/Lˠ, Lʲ, lˠ, lʲ/}}) y cuatro coronales ({{AFI|/Nˠ, Nʲ, nˠ, nʲ/}}).<ref name=McCone94/> Les sonantes tirantes y laxas oldeaben ente sigo ente les vocales y el final de pallabra tres vocal nel irlandés antiguu, como por casu en {{AFI3|sga|berraid|bʲeRˠɨðʲ|tiende}} frente a {{AFI3|ga|beraid|bʲerˠɨðʲ|puede llevar}}; en {{AFI3|ga|coll|koLˠ|ablanar}} frente a {{AFI3|ga|col|kolˠ|pecáu}}; o en {{AFI3|ga|sonn|sˠoNˠ|abargana}} frente a {{AFI3|ga|son|sˠonˠ|soníu}}.<ref name=Quin75/> A principoi de pallabra solo atopábense soníos tirantes, pero más palantre apaecieron soníos laxos en zones onde se producía lenición por cuestiones morfosintáctiques: {{AFI3|ga|rún|Rˠoːnˠ|misteriu}} frente a {{AFI3|ga|a rún|a rˠoːnˠ|el so misteriu}}; o {{AFI3|ga|lón|Lˠoːnˠ|provisión}} frente a {{AFI3|ga|a lón|a lˠoːnˠ|la so provisión}}.<ref name=Quin75/> Nel llinguaxe actual, les cuatro [[consonante rótica|consonantes róticas]] fueron amenorgaes a la metá en tolos dialeutos, {{AFI|/Rˠ, Rʲ, rˠ/}} fundiéronse en {{AFI|/ɾˠ/}}. Pa les llaterales y les nasales, dellos dialeutos caltuvieron los cuatro estremaes, ente qu'otros amenorgar a dos o tres fonemes distintos como s'amuesa na siguiente tabla:<ref name=Hickey11/> {| class=wikitable |- ! rowspan=2 | Irlandés antiguu !colspan=2 | Ulster ! colspan=3 | Connacht ! colspan=2 | Munster |- ! Rosguill<ref name=Lucas79/> ! Glenties<ref name=Quiggin06/> ! Mayo<ref name=MhacanFhailigh68/> ! Connemara<ref name=Bhaldraithe66/> ! Aren<ref name=Finck99/> ! Dingle<ref name=Ose00/> ! West Muskerry<ref name=OCuiv44/> |- | align=center | {{AFI|Rˠ}} | align=center rowspan=3 colspan=7 | {{AFI|ɾˠ}} |- | align=center | {{AFI|rˠ}} |- | align=center | {{AFI|Rʲ}} |- | align=center | {{AFI|rʲ}} | align=center colspan=7 | {{AFI|ɾʲ}} |- | align=center | {{AFI|Lˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center rowspan=2 colspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} |- | align=center | {{AFI|lˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|lˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l}} |- | align=center | {{AFI|lʲ}} | align=center | {{AFI|l}} | align=center colspan=3 | {{AFI|lʲ}} | align=center rowspan=2 colspan=2 | {{AFI|lʲ}} |- | align=center | {{AFI|Lʲ}} | align=center colspan=5| {{AFI|l̠ʲ}} |- | align=center | {{AFI|Nˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center rowspan=2 colspan=2| {{AFI|n̪ˠ}} |- | align=center | {{AFI|nˠ}} | align=center colspan=2| {{AFI|nˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n}} |- | align=center | {{AFI|nʲ}} | align=center | {{AFI|n}} | align=center colspan=3| {{AFI|nʲ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|nʲ}} | align=center | {{AFI|nʲ}} |- | align=center | {{AFI|Nʲ}} | align=center colspan=5 | {{AFI|n̠ʲ}} | align=center | {{AFI|nʲ}} ''entamu de pallabra''<br />{{AFI|ɲ}} ''otros'' |- | colspan=8 | ''Nota: ''{{AFI|l̠ʲ}}'' y ''{{AFI|n̠ʲ}}'' son consonantes [[Consonante alveolu-palatal|alveolu-palatales]].'' |} Tocantes a la ''m'' tirante y laxa, la versión laxa (semivocal nasalizada o fricativa llabial) aportó a pronunciada col tiempu como una semivocal regular o fricativa xunto cola nasalización de la vocal precedente. La perda posterior de la {{AFI|/w/}} ente les vocales evolucionó en vocales fonéticamente nasalizadas en dellos dialeutos modernos (vease [[#Vocales nasalizadas|de siguío]]), pero éstes nun se caltienen rígidamente en nengún dialeutu; siendo l'enclín más común la eliminación de completa de la nasalización. Sicasí, la semivocal nasalizada orixinal inda se reflexa na ortografía como «mh».<ref name=Hickey11/> == Vocales == [[Ficheru:Connacht Irish vowel chart.svg|thumb|Los fonemes vocálicos del dialeutu de Connacht.<ref name=Burca70/>]] [[Ficheru:Munster Irish vowel chart.svg|thumb|Los fonemes vocálicos del dialeutu de Munster.<ref name=OCuiv44/>]] Les vocales varien de dialeutu a dialeutu, pero siquier los dialeutos de Connacht y Munster coinciden nos [[monoptongos]] {{AFI|/iː/}}, {{AFI|/ɪ/}}, {{AFI|/u/}}, {{AFI|/ʊ/}}, {{AFI|/eː/}}, {{AFI|/ɛ/}}, {{AFI|/oː/}}, {{AFI|/ɔ/}}, {{AFI|/a/}}, {{AFI|/aː/}} y [[schwa]] ({{AFI|/ə/}}), que s'atopen solo en sílabes átones; y nos diptongos descendentes {{AFI|/əi/}}, {{AFI|/əo/}}, {{AFI|/iə/}} y {{AFI|/oə/}}. Puesto que les vocales del dialeutu de Ulster son bien distintos, nun se traten nesti artículu por ser más xeneralista.<ref name=Ose00/> === Llocalización vocálica === Les llocalización de les vocales (esto ye, la posición horizontal del puntu más eleváu de la llingua mientres la so pronunciación) depende en gran midida de la calidá (ampliada o amenorgada) de les consonantes axacentes. Dellos investigadores como Ó Siadhail o Ní Chiosáin, comentaron que {{AFI|[ɪ]}} y {{AFI|[ʊ]}} son realmente alófonos del mesmu fonema, de la mesma que {{AFI|[ɛ]}} y {{AFI|[ɔ]}}, nel casu de que solo se tuviera en cuenta l'apertura de les vocales. So esti puntu de vista, estos fonemes pueden simplificase estremando namái ente vocales anteriores y posteriores. Otra manera, adquieren la carauterística de llocalización de les consonantes que tán axacentes. Nesti artículu, sicasí, va siguise'l camientu más tradicional de que {{AFI |/ɪ, ʊ, ɛ, ɔ/}} son cuatro fonemes distintos. Les descripciones de los alófonos nesta seición provienen principalmente de los estudios de Ó Sé; les pronunciaciones polo tanto reflexen l'acentu de Munster de la península de Dingle. Sicasí, nun siendo que se indique lo contrario, coinciden en gran midida con otros acentos de Munster y Connacht.<ref name=Ose00/><ref name = OSiadhail91 /><ref name = NiChiosain91 /> === Vocales nasalizadas === Polo xeneral, les vocales n'irlandés son nasalizadas cuando tán axacentes a consonantes nasales. Pa dellos falantes, apréciense [[Par mínimu|pares mínimos]] ente vocales nasales y orales, lo qu'indica que les vocales nasales son fonemes separaos tamién; estos xeneralmente son productos d'una antigua semivocal nasalizada {{AFI|[w̃]}} (históricamente la versión lenificada de {{AFI|/m/}}), que dende entós se perdió. Sicasí, el contraste nun ye consistente en nengún dialeutu; la mayoría de les descripciones publicaes dicen que les vocales nasales tán presentes solu nel discursu de dellos falantes (xeneralmente los de más edá). Los pares mínimos en potencia inclúin los que s'amuesen na tabla siguiente.<ref name=Ose00/><ref name=Quiggin06/><ref name=Sjoestedt31/><ref name=OCuiv44/> {|{{tablaguapa}} ! colspan=3 | Vocal nasal !! colspan=3 | Vocal oral |- ! Escritura !! Pronunciación !! Significáu !! Escritura !! Pronunciación !! Significáu |- | {{lang|ga|amhras}} || {{AFI|[ˈə̃ũɾˠəsˠ]}} || dulda || {{lang|ga|abhras}} || {{AFI|[ˈəoɾˠəsˠ]}} || madexa |- | {{lang|ga|áth}} || {{AFI|[ãː]}} || vau || {{lang|ga|ádh}} || {{AFI|[aː]}} || suerte |- | {{lang|ga|comhair}} || {{AFI|[kõːɾʲ]}} || ''na frase {{lang|ga|'''os comhair'''}}'' en frente de || {{lang|ga|cóir}} || {{AFI|[koːɾʲ]}} || honráu |- | {{lang|ga|cumha}} || {{AFI|[kũː]}} || dolor || {{lang|ga|cú}} || {{AFI|[kuː]}} || sabuesu |- | {{lang|ga|deimhis}} || {{AFI|[dʲĩːʃ]}} || par de tisories || {{lang|ga|dís}} || {{AFI|[dʲiːʃ]}} || pareya de persones |- | {{lang|ga|fómhair}} || {{AFI|[fˠõːɾʲ]}} || de seronda || {{lang|ga|fóir}} || {{AFI|[fˠoːɾʲ]}} || llende |- | {{lang|ga|lámha}} || {{AFI|[l̪ˠãː]}} || manes || {{lang|ga|lá}} || {{AFI|[l̪ˠaː]}} || día |- | {{lang|ga|lámhach}} || {{AFI|[l̪ˠãːx]}} || disparu || {{lang|ga|lách}} || {{AFI|[l̪ˠaːx]}} || arrogante |- | {{lang|ga|nimhe}} || {{AFI|[nʲĩː]}} || de venenu || {{lang|ga|ní}} || {{AFI|[nʲiː]}} || llaváu |- | {{lang|ga|rámha}} || {{AFI|[ɾˠãː]}} || de remu || {{lang|ga|rá}} || {{AFI|[ɾˠaː]}} || dichu |} Amás, cuando una vocal se nasaliza porque ta axacente a una consonante nasal, de cutiu retién la so nasalización en formes derivaes anque la consonante yá nun seya nasal. Por casu, la {{AFI|/m/}} de {{AFI3|ga|máthair|ˈmãːhəɾʲ|madre}} sustituyir pola non nasal {{AFI|/w/}} na frase {{AFI3|ga|a mháthair|ə ˈwãːhəɾʲ|la so madre}}, pero la vocal permanez nasalizada.<ref name=Quiggin06/> De la mesma forma, en {{AFI3|ga|sneachta|ˈʃnʲãxt̪ˠə|nieve}} la vocal dempués de la {{AFI|/nʲ/}} se nasaliza, ente qu'en {{AFI3|ga|an tsneachta|ə ˈtʲɾʲãxt̪ˠə|de la nieve}} ye reemplazáu por {{AFI|/ɾʲ/}} en dellos dialeutos septentrionales, pero la vocal nasalizada permanez.<ref name=Bhaldraithe66/> == Fonotáctica == Los aspeutos más interesantes de la [[fonotáctica]] irlandesa xiren en redol al comportamientu de los [[Grupu consonánticu|grupos consonánticos]]. Preséntense delles diferencies ente'l comportamientu de los grupos consonánticos que se topen a principiu de pallabra y aquellos qu'apaecen detrás de vocales, anque comparten delles carauterístiques ente sigo.<ref name=NiChiosain99/> === Grupos consonánticos al entamu de pallabra === {{Imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = vertical | anchu = 300 | títulu = Grupo de dos consonantes | semeya1 = 2C cluster nonmut.svg | testu1 = En redolaes non mutables | alineación_texto1 = center | semeya2 = 2C cluster mut2.svg | testu2 = En redolaes mutables | alineación_texto2 = center }} Les pallabres irlandeses pueden empezar con grupos consonánticos de dos o trés consonantes. Polo xeneral, toles consonantes d'un grupu coinciden na so pronunciación, esto ye, que toes son ampliaes o toes son amenorgaes. Los grupos de dos consonantes empiecen con una [[consonante obstruyente]] siguida d'una consonante nasal o d'una [[Consonante líquida|líquida]] (salvu, que la consonante inicial seya obstruyente llabial, y nesi casu solo va ser siguida por una consonante líquida). Por casu: {{AFI3|ga|bleán|bʲlʲaːnˠ|cato}}, {{AFI3|ga|breá|bʲɾʲaː|amor}}, {{AFI3|ga|cnaipe|ˈkn̪ˠapʲə|botón}}, {{AFI3|ga|dlí|dʲlʲiː|llei}}, {{AFI3|ga|gnáth|ɡn̪ˠaː|normal}}, {{AFI3|ga|pleidhce|ˈpʲlʲəicə|fata}}, {{AFI3|ga|slios|ʃlʲɪsˠ|llau}}, {{AFI3|ga|sneachta|ˈʃnʲaxt̪ˠə|nieve}}, {{AFI3|ga|tlúth|t̪ˠl̪ˠoː|poker}}, and {{AFI3|ga|tnúth|t̪ˠn̪ˠoː|alantre}}. Los fonemes {{AFI|/sˠ/}} y {{AFI|/ʃ/}} pueden ser siguíos por una oclusiva sorda, como en {{AFI3|ga|sparán|ˈsˠpˠaɾˠaːn̪ˠ|monederu}} y {{AFI3|ga|scéal|ʃceːl̪ˠ|hestoria}}. Amás, el grupu {{AFI|/mˠn̪ˠ/}} apaez na pallabra {{AFI3|ga|mná|mˠn̪ˠaː|muyeres}} y en delles formes rellacionaes.<ref name=NiChiosain99/> Los grupos de trés consonantes consisten en {{AFI|/sˠ/}} o {{AFI|/ʃ/}} xunto con una oclusiva sorda y una consonante líquida. Dellos exemplos inclúin: {{AFI3|ga|scliúchas|ʃclʲoːxəsˠ|raxón}}, {{AFI3|ga|scread|ʃcɾʲad̪ˠ|glayo}}, {{AFI3|ga|splanc|sˠpˠl̪ˠaŋk|chispa}}, {{AFI3|ga|spraoi|sˠpˠɾˠiː|diversión}} y {{AFI3|ga|stríoc|ʃtʲɾʲiːk|raya}}.<ref name=NiChiosain99/> Una esceición a la coincidencia de pronunciación produzse cuando la consonante ampliada {{AFI|/sˠ/}} atópase antes d'una consonante llabial (y pa dellos falantes de Connemara y Dingle antes de {{AFI|/c/}} tamién).<ref name=Bhaldraithe66/> Como por casu en: {{AFI3|ga|sméara|sˠmʲyːɾˠə|bayes}}, {{AFI3|ga|speal|sˠpʲa la gadaña}}, {{AFI3|ga|spleách|sˠpʲlʲaːx|dependiente}}, {{AFI3|ga|spreag|sˠpʲɾʲaɡ|inspiráu}}, y {{AFI3|ga|scéal|ʃceːl̪ˠ] ~ [sˠceːl̪ˠ|hestoria}}.<ref name=Ose00/> La [[mutación consonántica]] inicial presenta una gama muncho más amplia de posibles grupos, como por casu, cuando se produz la [[lenición]] en: {{AFI3|ga|bhlas|wl̪ˠasˠ|sabor}}, {{AFI3|ga|bhris|vʲɾʲɪʃ|rompió}}, {{AFI3|ga|chleacht|çlʲaxt̪ˠ|práctica}}, {{AFI3|ga|chrom|xɾˠɔmˠ|dobláu}}, {{AFI3|ga|ghreamaigh|ˈjɾʲamˠə|pegáu}}, {{AFI3|ga|ghníomhaigh|ˈjnʲiːwə|actuáu}}, {{AFI3|ga|shleamhnaigh|hlʲəun̪ˠə|esmucíu}}, {{AFI3|ga|shnámh|hn̪ˠaːw|natacion}}, {{AFI3|ga|shroich|hɾˠɪç|alcanzáu}}; o cuando se produz [[eclipsis]] (una oclusiva sorda muta a sonora o una oclusiva sonora muta a nasal), como por casu: {{AFI3|ga|mbláth|mˠl̪ˠaː|flor}}, {{AFI3|ga|mbliana|ˈmʲlʲiən̪ˠə|años}}, {{AFI3|ga|mbrisfeá|ˈmʲɾʲɪʃaː|romperíes}}, {{AFI3|ga|ndlúth|n̪ˠl̪ˠoː|cerca}}, {{AFI3|ga|ndroichead|ˈn̪ˠɾˠɔhəd̪ˠ|ponte}}, {{AFI3|ga|ndréimire|ˈnʲɾʲyːmʲəɾʲə|escalera}}, {{AFI3|ga|ngléasfá|ˈɲlʲyːsˠaː|vistiríes}}, {{AFI3|ga|ngreadfá|ˈɲɾʲat̪ˠaː|saldríes}}, {{AFI3|ga|ngníomhófá|ˈɲnʲiːwoːhai actuaríes}}.<ref name=Ose00/><ref name=NiChiosain99/> Nos dialeutos de Donegal, Mayo y Connemara (anque nun ye bien común nes islles Aren), les nasales coronales {{AFI|/nˠ, nʲ/}} pueden ser siguíes solo por {{AFI|/sˠ, ʃ/}}, respeutivamente, nun grupu consonánticu a entamu de pallabra. Dempués d'otres consonantes, son reemplazaos por {{AFI3|ga|cnoc|kɾˠʊk|llomba}}, {{AFI3|ga|mná|mˠɾˠaː|muyeres}}, {{AFI3|ga|gnaoi|ɡɾˠiː|gustar}}, {{AFI3|ga|tnúth|t̪ˠɾˠoː|alantre}}. Cuando se produz lenición, {{AFI|/sˠn̪ˠ, ʃnʲ/}} convertir en {{AFI|/hn̪ˠ, hnʲ/}} como norma nestos dialeutos, pero dempués del artículu definíu ''an'' convertir en {{AFI|/t̪ˠɾˠ, tʲɾʲ/}}: {{AFI3|ga|sneachta|ʃnʲaxt̪ˠə|nieve}}, {{AFI3|ga|shneachta|hnʲaxt̪ˠə|nieve}} (forma lenificada) y {{AFI3|ga|an tsneachta|ə tʲɾʲaxt̪ˠə|de la nieve}}.<ref name=OSiadhail75/><ref name=OSiadhail91/> === Grupos consonánticos postvocálicos y epéntesis === [[Ficheru:Epenthesis cluster.svg|thumb|Grupu consonantico suxetu a epéntesis]] Al igual que los grupos consonánticos d'entamu de pallabra, los grupos consonánticos postvocálicos xeneralmente coinciden na pronunciación ampliada o amenorgada. La única esceición producir cola ampliada {{AFI|/ɾˠ/}}, non cola amenorgada {{AFI|/ɾʲ/}}, qu'apaez antes de les coronales amenorgaes {{AFI|/tʲ, dʲ, ʃ, nʲ, lʲ/}}, como por casu en: {{AFI3|ga|beirt|bʲɛɾˠtʲ|dos persones}}, {{AFI3|ga|ceird|ceːɾˠdʲ|comerciu}}, {{AFI3|ga|doirse|ˈd̪ˠoːɾˠʃə|puertes}}, {{AFI3|ga|doirnín|d̪ˠoːɾˠˈnʲiːnʲ|manipoliar}}, {{AFI3|ga|comhairle|ˈkuːɾˠlʲə|avisar}}.<ref name=Ose00/> Los grupos consonánticos qu'empiecen por {{AFI|/ɾˠ, ɾʲ/}}, {{AFI|/l̪ˠ, lʲ/}} o {{AFI|/n̪ˠ, nʲ/}} y presenten de siguío una consonante llabial o dorsal (salvu coles oclusives sordes {{AFI|/pˠ, pʲ/}}, {{AFI|/k, c/}}) son atayaos por una vocal epéntetica {{AFI|/ə/}}: {{AFI3|ga|borb|ˈbˠɔɾˠəbˠ|abrupto}}, {{AFI3|ga|gorm|ˈɡɔɾˠəmˠ|azul}}, {{AFI3|ga|dearmad|ˈdʲaɾˠəmˠəd̪ˠ|error}}, {{AFI3|ga|dearfa|ˈdʲaɾˠəfˠə|ciertu}}, {{AFI3|ga|seirbhís|ˈʃɛɾʲəvʲiːʃ|serviciu}}, {{AFI3|ga|fearg|ˈfʲaɾˠəɡ|roxura}}, {{AFI3|ga|dorcha|ˈd̪ˠɔɾˠəxə|escuru}}, {{AFI3|ga|dalba|ˈd̪ˠa el̪ˠəbˠə|portase mal}}, {{AFI3|ga|colm|ˈkɔl̪ˠəmˠ|palombu}}, {{AFI3|ga|soilbhir|ˈsˠɪlʲəvʲəɾʲ|llabrador}}, {{AFI3|ga|gealbhan|ˈɟa el̪ˠəwən̪ˠ|gorrión}}, {{AFI3|ga|binb|ˈbʲɪnʲəbʲ|venenu}}, {{AFI3|ga|Banba|ˈbˠan̪ˠəbə|Irlanda}}, {{AFI3|ga|ainm|ˈanʲəmʲ|nome}}, {{AFI3|ga|meanma|ˈmʲan̪ˠəmˠə|moral}}, {{AFI3|ga|ainmhí|ˈanʲəvʲiː|animal}}.<ref name=NiChiosain99/> Sicasí, nun hai epéntesis si la vocal precedente al grupu consonánticu ye llarga o un diptongu: {{AFI3|ga|fáirbre|ˈfˠaːɾʲbʲɾʲə|arruga}}, {{AFI3|ga|téarma|ˈtʲyːɾˠmˠə|plazu}}, {{AFI3|ga|léargas|ˈlʲyːɾˠɡəsˠ|visión}}, {{AFI3|ga|dualgas|ˈd̪ˠoəl̪ˠɡəsˠ|deber}}. Tampoco va haber epentésis en pallabres que nun tengan siquier trés sílabes: {{AFI3|ga|firmimint|ˈfʲɪɾʲmʲəmʲənʲtʲ|firmamentu}}, {{AFI3|ga|smiolgadán|ˈsˠmʲɔl̪ˠɡəd̪ˠaːn̪ˠ|gargüelu}}, {{AFI3|ga|caisearbhán|ˈkaʃəɾˠwaːn̪ˠ|diente de lleón}}, {{AFI3|ga|Cairmilíteach|ˈkaɾʲmʲəlʲiːtʲəx|Carmelita}}.<ref name=NiChiosain99/> == Exemplos == La siguiente tabla amuesa delles frases del dialeutu aranés.<ref name=Finck99/> {|{{tablaguapa}} ! width=300px | Irlandés ! width=300px | Trescripción ! width=300px | Español |- | ''{{lang|ga|Bhí sé ag amharc amach as an bhfuinneog nuair a bhí mise ag dul thart.}}'' | {{AFI|vʲiː ʃyː əɟ ˈafˠəɾˠk əˈmˠax asˠ ə ˈwɪn̠ʲoːɡ nuəɾʲ ə vʲiː ˈmʲɪʃə ɡɔl haiɾˠt̪ˠ}} | Taba mirando pela ventana cuando pasé. |- | ''{{lang|ga|Ní fheicfeadh sé poll thrí dréimire.}}'' | {{AFI|n̠ʲiː ˈɛcətʲ ʃyː pˠəul̪ˠ hɾʲiː ˈdʲɾʲyːmʲɾʲə}} | Nun vería un furacu al traviés de la escalera. |- | ''{{lang|ga|Tá mé fliuch thríd is thríd.}}'' | {{AFI|t̪ˠaː mʲyː fʲlɔx hɾʲiːdʲ əsˠ hɾʲiːdʲ}} | Toi caláu hasta los güesos. |- | ''{{lang|ga|Thug sé cloch mhór agus chaith sé leis an bhfuinneog í.}}'' | {{AFI|hʊɡ ʃyː klɔx woːɾ ˈaɡəsˠ xa ʃyː lɛʃ ə ˈwɪn̠ʲoːɡ iː}} | Coyó una piedra grande y llanzar contra la ventana. |- | ''{{lang|ga|Tháinig sé isteach agus cuthach air.}}'' | {{AFI|ˈhaiːnəɟ ʃyː əʃˈtʲax aɡəsˠ kuːx əɾʲ}} | Púnxose furiosu. |- | ''― {{lang|ga|Ar íoc sibh mórán ar an móin?}}<br />― {{lang|ga|Go deimhin d'íoc is an laghad a bhfuil ann dhi.}}'' | ― {{AFI|əɾˠ iːk ʃɪbʲ ˈmˠoːɾˠaːn əɾʲ ə mˠoːn}}<br/>― {{AFI|ɡə ˈdʲɪvʲən dʲiːk sˠə ˈl̪ˠəiəd̪ˠ ə wɪl aːn̪ˠ jɪ}} | ― ¿Pagasti enforma pol verde?<br/>― En concencia, teniendo en cuenta la poca cantidá qu'hai. |- | ''{{lang|ga|Tagaim ann chuile lá is is minic nach mbíonn mórán fáilte romham.}}'' | {{AFI|ˈtʲaɡəmʲ aːn̪ˠ xɪlə l̪ˠaː sˠəsˠ ˈmʲɪnəc n̪ˠax mʲiən̪ˠ ˈmˠoːɾˠaːn ˈfˠaːl̠ʲtʲə ɾˠoːmˠ}} | Vengo tolos díes, pero de cutiu nun soi bien bienveníu. |- | ''{{lang|ga|Tá mé ag cloisteáil ag dul tharam go mbeidh samhradh fliuch sa mbliana againn, agus chítear dhom féin gur aisteach an scéal é ensin.}}'' | {{AFI|t̪ˠaː mʲyː ˈklɪʃtʲaːl ə ɡɔl haiɾˠəmˠ ɡə mʲəi ˈsˠavˠɾˠə fʲlɔx sˠə ˈmʲliənə aɡən̠ʲ aɡəsˠ ˈçiːt̪ˠəɾˠ ɣɔmˠ pʲyːn ɡəɾˠ ˈaʃtʲəx ə ʃceːl yː ʃɪn}} | Oyí dicir que vamos tener un branu húmedu anguaño, pero paez una hestoria estraña. |- | ''{{lang|ga|An bhfuil na fataí chomh maith is dúirt sé?}}'' | ''{{AFI|wɪl nə ˈfˠat̪ˠiː xoː mˠasˠ d̪ˠoːɾʲtʲ ʃyː}}'' | ¿Son les pataques tan bones como diz? |- | ''{{lang|ga|An Ghaeilge a labhraítear i gCúige Mumhan, ní hionann í is an Ghaeilge seo againne.}}'' | {{AFI|ə ˈɣyːlɟə ˈl̪ˠəoɾˠiːɾˠ ə ˈɡoːɟə mˠoːn n̠ʲiː ˈhɔnən̪ˠ iː sˠə ˈɣyːlɟə ˈʃaɡən̠ʲə}} | L'irlandés faláu en Munster nun ye'l mesmu que'l nuesu irlandés. |} == Comparanza con otres llingües Gaélicu escocés y manés === Munchos de los procesos fonolóxicos atopaos nel irlandés atópense tamién ente los sos parientes más cercanos: el gaélicu escocés y el manés. Por casu, dambes llingües amuesen el contraste ente consonantes ampliaes» y «amenorgaes», pero solu nos puntos d'articulación [[Consonante coronal|coronal]] y [[Consonante dosal|dorsal]], yá que tanto'l gaélicu escocés como'l manés perdieron la distinción nes [[Consonante llabial|consonantes llabiales]]. Esisten evidencies en manuscritos antiguos que nel sieglu XVI empezó'l cambéu de {{AFI|/kn̪ˠ/, /ɡn̪ˠ/, /mn̪ˠ/}} y similares a {{AFI|/kɾˠ/, /ɡɾˠ/, /mɾˠ/}} y similares nel gaélicu escocés, y que a finales del sieglu XVII y empiezos del sieglu XVIII atopábase yá establecíu nel manés y na mayoría de los dialeutos escoceses. L'allargamientu o la diptongación de les vocales antes de les sonores tirantes tamién s'atopa en dambos llinguaxes. El patrón d'acentuación del gaélicu escocés ye'l mesmu que nos dialeutos de Connacht y de Ulster, ente qu'en manés, l'acentuación recái nes vocales llargues y diptongos nes sílabes non iniciales, pero en condiciones más restrictives que nel dialeutu de Munster. El manés y munchos dialeutos del gaélicu escocés comparten col irlandés de Ulster la carauterística nun realizar el cambéu de {{AFI|/a/}} a {{AFI|/ə/}} antes de {{AFI|/x/}}.<ref name=Green97/><ref name=ORahilly32/> === Inglés d'Irlanda === La pronunciación del irlandés tuvo una influencia significativa nes carauterístiques del inglés d'Irlanda. Por casu, la mayoría de les vocales del inglés d'Irlanda (cola esceición de {{AFI|/ɔɪ/}}) corresponder colos [[Fono|fonos]] de les vocales del irlandés. Les poses irlandeses {{AFI|/t̪ˠ/ y /d̪ˠ/}} reemplacen de normal a los fonemes ingleses {{AFI|/θ/ y /ð/}}. L'inglés d'Irlanda tamién dexa l'usu de {{AFI|/h/}} tal que s'emplega n'irlandés, ente que nun se produz n'otros [[Idioma inglés#Dialeutos rexonales|dialeutos del inglés]], como antes d'una vocal ensin [[acentu prosódicu]] (por casu, ''Haughey'' {{AFI|/hɑhi/}}) y a la fin de pallabra (por casu ''McGrath'' {{AFI|/məɡɹæh/}}). Hai epéntesis en pallabres como ''filme'' {{AFI|/fɪləm/}} y ''form'' {{AFI|/fɒːɹəm/}}.<ref name=Wells82/> == Referencies == {{llistaref|2|refs= <ref name=Bhaldraithe66>{{cita llibru |apellíos=Bhaldraithe|nome=Tomas de|títulu=The Irish of Cois Fhairrge, County Galway: A Phonetic Study|fecha=1966|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282514|idioma=en}}</ref> <ref name=Burca70>{{cita llibru |apellíos=Búrca|nome=Seán de|títulu=The Irish of Tourmakeady, County Mayo: A Phonemic Study|fecha=1970|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282491|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=ttb9bwAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Bloch-Rozmej98>{{cita llibru |apellíos=Bloch-Rozmej|nome=Anna|títulu=Element Interactions in Phonology: A Study in Connemara Irish|url=https://books.google.es/books?id=mkQcAQAAIAAJ|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1998|editorial=Rede. Wydawnictw Katolickiego Uniwersytetu Lubelskiego|isbn=9788322806418|idioma=en}}</ref> <ref name=Breathnach46>{{cita llibru |apellíos=Breathnach|nome=Risteard B.|títulu=The Irish of Ring, County Waterford: A Phonetic Study|fecha=1946|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282507|idioma=en}}</ref> <ref name=Chomsky68>{{cita llibru |apellíos=Chomsky|nome=Noam|títulu=The Sound Pattern of English|url=https://books.google.es/books?id=cJB9QgAACAAJ|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1968|editorial=[[MIT Press]]|isbn=9780262530972|idioma=en|apellíos2=Halle|nome2=Morris}}</ref> <ref name=Cyran97>{{cita llibru |apellíos=Cyran|nome=Eugeniusz|títulu=Resonance elements in phonology: A study in Munster Irish|fecha=1997|editorial=Wydawnictwo FOLIUM|isbn=9788386239412|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=Cmh6PQAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Finck99>{{cita llibru |apellíos=Finck|nome=Franz Nikolaus|fecha=1899|títulu=Die araner mundart: ein betrag zur erforschung des westirischen|llugar=Marburg|editorial=Elwert'sche Verlagsbuchhandlung|idioma=de|url=https://books.google.es/books?id=N2g9AAAAYAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Green97>{{cita llibru |apellíos=Green|nome=Antony Dubach|títulu=The Prosodic Structure of Irish, Scots Gaelic, and Manx|url=https://books.google.es/books?id=9zCgQgAACAAJ|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1997|editorial=Cornell University|idioma=en|doi=10.7282/T38W3C3K}}</ref> <ref name=Hickey11>{{cita llibru |apellíos=Hickey|nome=Raymond|títulu=The Dialects of Irish: Study of a Changing Landscape|url=https://books.google.es/books?id=Bkk-PuUa4QQC|fechaaccesu=9 de marzu de 2017|fecha=2011|editorial=Walter de Gruyter|isbn=9783110238303|idioma=en}}</ref> <ref name=Hughes86>{{cita llibru |apellíos=Hughes|nome=Art J.|fecha=1986|títulu=The Gaelic of Tangaveane and Commeen, County Donegal, Ph.D. dissertation, Queen's University Belfast|idioma=en}}</ref> <ref name=Lucas79>{{cita llibru |apellíu=Lucas|nome=Leslie W.|fecha=1979|títulu=Grammar of Ros Goill Irish, County Donegal|editorial=Queen's University of Belfast|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=evI7AAAAMAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=McCone94>{{cita llibru |apellíos=McCone|nome=Kim|títulu=Stair na Gaeilge: In Omos do Padraig O Fiannachta|fecha=1994|editorial=Roinn na Sean-Ghaeilge, Coláiste Phádraig|isbn=9780901519900|apellíos2=McManus|nome2=Damian|apellíos3=O Hainle|nome3=Cathal|apellíos4=Williams|nome4=Nicholas|idioma=ga|url=https://books.google.es/books?id=j-NNAAAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=MhacanFhailigh68>{{cita llibru |apellíos=Mhac an Fhailigh|nome=Éamonn|fecha=1968|títulu=The Irish of Erris, Co. Mayo|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=0-901282-02-2|idioma=en}}</ref> <ref name=NiChiosain91>{{cita publicación|url=http://scholarworks.umass.edu/dissertations/AAI9132892/|títulu=Topics in the phonology of Irish|apellíos=Nin Chiosain|nome=Maire|fecha=1991|editorial=University of Massachusetts - Amherst|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|idioma=en|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170306032945/http://scholarworks.umass.edu/dissertations/AAI9132892/|archivedate=2017-03-06}}</ref> <ref name=NiChiosain99>{{cita llibru |apellíos=Ní Chiosáin|nome=Máire|fecha=1999|títulu=Syllables and phonotactics in Irish|llugar=Berlin|editorial=Mouton de Gruyter|páxines=551–575|isbn=3-11-016274-1|idioma=en}}</ref> <ref name=OCuiv44>{{cita llibru |apellíos=Ó Cuív|nome=Brian|fecha=1944|títulu=The Irish of West Muskerry, Co. Cork|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=0-901282-52-9|idioma=en}}</ref> <ref name=OCurnain96>{{cita llibru |apellíos=Ó Curnáin|nome=Brian|fecha=1996|títulu=Aspects of the Irish of Iorras Aithneach, Co. Galway|editorial=University College Dublin|idioma=en}}</ref> <ref name=ORahilly32>{{cita llibru |apellíos=O'Rahilly|nome=Thomas Francis|títulu=Irish Dialects Past and Present: With Chapters on Scottish and Manx|url=https://books.google.es/books?id=3MQOnQEACAAJ&dq=Irish+Dialects+Past+and+Present&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj-mdaZ0rnSAhXpLsAKHTfwCj8Q6AEIHzAA|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1932|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|idioma=en}}</ref> <ref name=Ose00>{{cita llibru |apellíos=Ó Sé|nome=Diarmuid|fecha=2000|títulu=Gaeilge Chorca Dhuibhne|llugar=Dublin|editorial=Institiúid Teangeolaíochta Éireann|isbn=0-946452-97-0|idioma=ga}}</ref> <ref name=OSiadhail75>{{cita llibru |apellíos=O'Siadhail|nome=Mícheál|títulu=Córas fuaimeanna na Gaeilge: na canúintí agus an caighdeán|url=https://books.google.es/books/about/C%C3%B3ras_fuaimeanna_na_Gaeilge.html?id=KLfxjgEACAAJ&redir_esc=y|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1975|editorial=Institúid Ard-Leinn|isbn=9780901282644|idioma=ga|apellíos2=Wigger|nome2=Arndt}}</ref> <ref name=OSiadhail91>{{cita llibru |apellíos=O'Siadhail|nome=Mícheál|títulu=Modern Irish: Grammatical Structure and Dialeutal Variation|url=https://books.google.es/books?id=QUlGDUBmB50C&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1991|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=9780521425193|idioma=en}}</ref> <ref name=Pastor09>{{cita llibru |apellíu=Pastor Llorca|nome=Alicia|títulu=La xíriga irlandesa: oríxenes y carauterización llingüística|url=https://books.google.es/books?id=qSqkCBfyGEMC|fechaaccesu=9 de marzu de 2017|fecha=9 de marzu de 2017|editorial=Universidá d'Alicante|isbn=9788479089917|idioma=es}}</ref> <ref name=Pedersen09>{{cita llibru |apellíos=Pedersen|nome=Holger|fecha=1909|títulu=Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen|llugar=Göttingen|editorial=Vandenhoeck & Ruprecht|isbn=3-525-26119-5|idioma=de}}</ref> <ref name=Quiggin06>{{cita llibru |apellíos=Quiggin|nome=Y.C.|fecha=1906|títulu=A Dialect of Donegal: Being the Speech of Meenawannia in the Parish of Glenties|editorial=Cambridge University Press|idioma=en}}</ref> <ref name=Quin75>{{cita llibru |apellíos=Quin|nome=Y.G.|fecha=1975|títulu=Old-Irish Workbook|llugar=Dublin|editorial=Royal Irish Academy|isbn=0-901714-08-9|idioma=en}}</ref> <ref name=Sjoestedt31>{{cita llibru |apellíos=Sjoestedt|nome=M.L.|fecha=1931|títulu=Phonétique d'un parler irlandais de Kerry|llugar=Paris|editorial=Leroux|idioma=fr}}</ref> <ref name=Sommerfelt22>{{cita llibru |apellíos=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1922|títulu=The Dialect of Torr, Co. Donegal|editorial=Kristiania|llugar=Brøggers|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt27>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1927|títulu=Munster vowels and consonants|publicación=Proceedings of the Royal Irish Academy, Sec. C, Archaeology, Linguistic, and Literature|volume=37|páxines=195–244|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt29>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1929|títulu=South Armagh Irish|publicación=Norsk Tidsskrift for Sprogvidenskap|volume=2|páxines=107–91|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt65>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1965|títulu=The phonemic structure of the dialect of Torr, Co. Donegal|publicación=Lochlann|volume=3|páxines=237–254|idioma=en}}</ref> <ref name=Stifter06>{{cita llibru |apellíos=Stifter|nome=David|fecha=2006|títulu=Sengoídelc: Old Irish for Beginners|editorial=Syracuse University Press|isbn=0-8156-3072-7|idioma=en}}</ref> <ref name=Sutton93>{{cita publicación |apellíu=Sutton|nome=Lloréu|fecha=1993|títulu='Palatal' consonants in spoken Irish|publicación=UC Berkeley Working Papers in Linguistics|volume=1|páxines=164–186|idioma=en}}</ref> <ref name=Wagner59>{{cita llibru |apellíos=Wagner|nome=Heinrich|fecha=1959|títulu=Gaeilge Theilinn|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=1-85500-055-5|idioma=ga}}</ref> <ref name=Wells82>{{cita llibru |apellíos=Wells|nome=John C.|títulu=Accents of English:|url=https://books.google.es/books?id=ghVrBE-UVYwC|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1982|editorial=Cambridge University Press|isbn=9780521285407|idioma=en}}</ref> }} == Enllaces esternos == * [http://www.celt.dias.ie/publications/online/caint_ros_muc/CH1/ Caint Ros Muc], coleición d'archivos d'audiu de falantes de [[Rosmuck]]. * [http://www.nualeargais.ie/gnag/phonol.htm Fonoloxía del irlandés] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100718100450/http://www.nualeargais.ie/gnag/phonol.htm |date=2010-07-18 }} * [http://www.phouka.com/gaelic/sounds/sounds.htm Grabaciones de soníos irlandeses] * [http://www.smo.uhi.ac.uk/~oduibhin/cruinneas/foghraidheacht.htm Indicaciones sobre pronunciación pa estudiantes] * [http://www.fuaimeanna.ie/en/ Fuaimeanna na Gaeilge], audios de distintos fonemes en tres dialeuto distintos. * [http://learn101.org/irish.php Cursu d'irlandés con audios] * [http://www.abair.tcd.ie/?page=synthesis&lang=eng Sintetizador irlandés del Trinity College de Dublín] {{Tradubot|Fonología del irlandés}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Fonoloxía por idioma|Irlandés]] [[Categoría:Idioma irlandés]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] mv7o6zpn8rb6q2d19dh0yvzdmr2s4dk 4500927 4500925 2026-06-20T12:31:24Z ~2026-33292-70 149185 /* Exemplos */ 4500927 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Gaeltachtai_le_hainmneacha2.svg|miniaturadeimagen|321x321px|Mapa de les zones de fala irlandesa d'Irlanda.]] La '''fonoloxía del irlandés''' varia de [[Idioma irlandés#Dialeuto|dialeuto a dialeutu]], polo que nun esiste una [[Llingua estándar|pronunciación estándar]] del mesmu. Los principales dialeutos del irlandés son el dialeutu de Ulster, del de Connacht y el de Munster. L'aislamientu xeográficu que sufrió Irlanda en delles ocasiones ye'l principal factor de que desenvolviera un tipu de pronunciación carauterísticu y con notables diferencies con respectu al idioma faláu na isla d'Inglaterra. La fonoloxía irlandesa foi estudiada como disciplina dende finales del sieglu XIX, pudiendo atopase obres de diversos investigadores con descripciones de los dialeutos de toles rexones onde se falaba l'idioma. A partir del sieglu XX empezó a espertar l'interés de los llingüistes teóricos y aumentó el númberu de llibros, artículos y tesis doctorales sobre la tema.<ref name=Pastor09/> Unu de los aspeutos más importantes del acentu irlandés, conocíu tamién como ''brogue'', ye que cuasi toles consonantes apaecen por pareyes, con una pronunciación ampliada» y otra «amenorgada». Les ''consonantes ampliaes'' son [[Consonante velar|velares]] (el puntu d'articulación ta asitiáu nel cielu la boca blandu), o presenten una [[velarización]] (el puntu d'articulación de la llingua retrásase, moviéndola escontra'l cielu la boca blandu), como los fonemes {{AFI|/k/ o /ɡ/}}. Pela contra, les ''consonantes amenorgaes'' son [[Palatalización|palatalizadas]] (adelántrase'l puntu d'articulación de la llingua, moviéndola escontra'l cielu la boca duru). El contraste ente les consonantes ampliaes y les amenorgaes ye crucial n'irlandés, yá que puede suponer el cambéu de significáu d'una pallabra d'intercambiase. Por casu, la única diferencia na pronunciación ente les pallabres {{AFI3|ga|bó|bˠoː|vaca}} y {{AFI3|ga|beo|bʲoː|vivu}} consiste en que nel primer casu la consonante ''b'' se velariza (consonante ampliada) ente que nel segundu se palataliza (consonante amenorgada).<ref name=Ose00/> El contraste ente les consonantes ampliar y amenorgar xuega un papel críticu non solo na distinción ente consonantes individuales, sinón tamién na pronunciación de les vocales circundantes, na determinación de qué consonantes pueden xuntes y nel comportamientu de les pallabres qu'empiecen por vocal. Esta distinción ampliada/amenorgada ye similar a la fuerte/débil de dellos idiomes eslavos, como'l [[Idioma rusu|rusu]]. Amás, l'irlandés comparte una serie de carauterístiques fonolóxiques colos sos familiares llingüísticos más cercanos, [[gaélicu escocés]] y [[manés]], según col inglés d'Irlanda, que ye l'idioma col que [[Contautu ente llingües|caltién un contautu]] siguíu.<ref name=Hickey11/> == Historia == [[Ficheru:Die araner mundart.djvu|thumb |páxina=7|Portada de ''Die araner Mundart. Ein Beitrag zur Erforschung des Westirischen'' (El dialeutu aranés: Una contribución al estudiu del irlandés occidental)<ref name=Finck99/>.]] Hasta finales del sieglu XIX, los discutinios llingüísticos sobre l'irlandés centrar na gramática tradicional de la llingua (cuestiones como la inflexón de los sustantivos, verbos y axetivos) o nel desenvolvimientu históricu de los soníos dende'l protoindoeuropéu, pasando pol protocéltico, hasta l'irlandés antiguu. El primer analís descriptivu de la fonoloxía d'un dialeutu irlandés foi realizáu por Franz Nikolaus Finck en 1899,<ref name=Finck99/> estudiu que se basó nel so trabayu de campu nes [[islles Aren]]. Y más palantre, Edmund Quiggin realizó en 1906 una descripción fonética del dialeutu de Meenawannia, cerca de Glenties (Condáu de Donegal),<ref name=Quiggin06/> ente que Holger Pedersen incluyiría nel so rellatu históricu, publicáu en 1909, una descripción de los dialeutos modernos.<ref name=Pedersen09/> Ente 1922 y 1965, Alf Sommerfelt publicó les primeres descripciones tantu del dialeutu irlandés de Ulster como de les variedaes de Munster, ya inclusive del agora estinguíu dialeutu del sur d'El Condao Armagh<ref name=Sommerfelt29/> (analizando pueblos como'l de Torr<ref name=Sommerfelt65/> en [[Gweedore]] y delles zones de Munster<ref name=Sommerfelt27/>). En 1931, Marie-Louise Sjoestedt describió'l dialeutu de [[Dunquin]] na península de Dingle.<ref name=Sjoestedt31/> Dende 1944 hasta 1968 l'Institutu d'Estudios Avanzaos de Dublín publicó una serie de monografíes, caúna describiendo la fonoloxía d'un dialeutu llocal: * West Muskerry, nel Condáu de Cork (Ballyvourney, Coolea y contorna), por Ó Cuív en 1944;<ref name=OCuiv44/> * An Rinn, nel Condáu de Waterford, por Breathnach en 1946;<ref name=Breathnach46/> * Tourmakeady, nel condáu de Mayo por de Búrca en 1958;<ref name=Burca70/> * Teelin, nel condáu de Donegal, por Wagner en 1959;<ref name=Wagner59/> * Cois Fhairrge, nel condáu de Galway (Barna, Spiddal, Inverin y contorna), por de Bhaldraithe en 1966;<ref name=Bhaldraithe66/> y * Erris, nel condáu de Mayo, por Mhac an Fhailigh en 1968.<ref name=MhacanFhailigh68/> Publicáronse estudios más recién sobre fonoloxía descriptiva por: * Leslie Lucas, en 1979, sobre Rosguill al norte de Donegal;<ref name=Lucas79/> * Art Hughes, en 1986, sobre Tangaveane y Commeen (tamién cerca de Glenties);<ref name=Hughes86/> * Brian Ó Curnáin, en 1996, sobre Iorras Aithneach en Connemara (Kilkieran y contorna);<ref name=OCurnain96/> y * Diarmuid Ó Sé, en 2000, sobre la península de Dingle nel Condáu de Kerry.<ref name=Ose00/> En 1975 publicóse unu de los primeros trabayos d'investigación sobre la fonoloxía teórica del irlandés, realizáu por Micheal O'Siadhail y Arndt Wigger.<ref name=OSiadhail75/> Esta publicación siguía la mesma metodoloxía del trabayu de Noam Chomsky y Morris Halle, «The Sound Pattern of English»<ref name=Chomsky68/> de 1968, que sirviría de base pa la seición de fonoloxía d'un trabayu posterior de Mícheál O'Siadhail de 1991 tituláu «Modern Irish: Grammatical structure and dialeutal variation».<ref name=OSiadhail91/> Otros trabayos sobre fonoloxía teórica del irlandés son los de Maire Ní Chiosáin de 1991 y el de Antony Green de 1997, que siguen la [[teoría de la optimidad]],<ref name=NiChiosain91/><ref name=Green97/> o los trabayos de Eugeniusz Cyran de 1997 y el d'Anna Bloch-Rozmej de 1998 que se basen na [[:en:Government phonology|teoría GP]].<ref name=Cyran97/><ref name=Bloch-Rozmej98/> == Consonantes == La mayoría de los dialeutos irlandeses presenten siquier los fonemes consonánticos que s'amuesen na siguiente tabla (vease [[AFI]] pa la esplicación de los símbolos). La consonante {{AFI|/h/}} nun se topa nin ampliada nin amenorgada.<ref name=Hickey11/> {| {{tablaguapa}} style="text-align:center" |- |+[[Consonante|Fonemes consonánticos]] !rowspan="2" colspan="2"| !colspan="2" | [[Consonante llabial|Llabial]] !colspan="2" | [[Consonante coronal|Coronal]] !colspan="2" | [[Consonante dosal|Dorsal]] !rowspan="2" | [[Consonante glotal|Glotal]] |-class=small ! [[Velarización|ampliada]] ! [[Palatalización|amenorgada]] ! ampliada !amenorgada !ampliada !amenorgada |- !rowspan="2" | [[Consonante oclusiva|Oclusiva]] !<small>[[Manera de fonación sorda]]</small> | {{AFI|pˠ}} || {{AFI|pʲ}} | {{AFI|t̪ˠ}} || {{AFI|tʲ}} | {{AFI|k}} || {{AFI|c}} | |- !<small>[[Manera de fonación sonora]]</small> | {{AFI|bˠ}} || {{AFI|bʲ}} | {{AFI|d̪ˠ}} || {{AFI|dʲ}} | {{AFI|ɡ}} || {{AFI|ɟ}} | |- !rowspan="2"|[[Consonante fricativa|Fricativa]]/<br>[[Consonante aproximante|Aproximante]] !<small>sorda</small> | {{AFI|fˠ}} || {{AFI|fʲ}} | {{AFI|sˠ}} || {{AFI|ʃ}} | {{AFI|x}} || {{AFI|ç}} | {{AFI|h}} |- !<small>sonora</small> | {{AFI|w}} || {{AFI|vʲ}} | || {{AFI|ɹ̝ʲ}} | {{AFI|ɣ}} || {{AFI|j}} | |- !colspan="2"| [[Consonante nasal|Nasal]] | {{AFI|mˠ}} || {{AFI|mʲ}} | {{AFI|n̪ˠ}} || {{AFI|nʲ}} | {{AFI|ŋ}} || {{AFI|ɲ}} | |- !colspan=2| [[Consonante vibrante simple|Vibrante simple]] | || | {{AFI|ɾˠ}} | || | | |- !colspan=2| [[Consonante llateral|Llateral]] | || | {{AFI|l̪ˠ}} || {{AFI|lʲ}} | || | |} === Semivocales === Les consonantes ampliaes (velarizadas o velares) antes d'una [[vocal anterior]] introducen una [[aproximante velar|semivocal velar]] (soníu bien curtiu paecíu a una vocal) bien paecida a la {{AFI|/w/}} del inglés pero ensin arredondiar los llabios; el símbolu AFI d'esti soníu ye {{AFI|/ɰ/}}. Por casu, en {{AFI3|ga|naoi|n̪ˠiː|nueve'}} o {{AFI3|ga|caoi|kiː|manera}} esti fenómenu provoca que se pronuncien como {{AFI|[n̪ˠɰiː]}} y {{AFI|[kɰiː]}} respeutivamente.<ref name=Sjoestedt31/><ref name=Sutton93/> Cuando les consonantes ampliaes son [[consonante llabial|llabiales]], la semivocal velar ye [[llabialización|labializada]], esto ye, pronúnciase arredondiando los llabios (como en {{AFI3|ga|buí|bˠiː|mariellu}}, que se pronuncia {{AFI|/bˠwiː/}}.<ref name=Quiggin06/><ref name=Sutton93/> De manera similar, les consonantes amenorgaes (palatalizadas o palatales) delantre d'una [[vocal posterior]] producen una [[aproximante palatal|semivocal palatal]] (como la {{AFI|/Y/}} del inglés), como por casu en {{AFI3|ga|tiubha|tʲoː|trupu}}, que se pronuncia {{AFI|[tʲjuː]}}.<ref name=Ose00/> Cuando una consonante ampliada sigue a una vocal anterior, añader una semiconsonante {{AFI|/ə̯/}} (paecida a una vocal bien curtia) xustu antes de la consonante, como por casu en {{AFI3|ga|díol|dʲiːl̪ˠ|vender}}, que se pronuncia {{AFI|/dʲiːə̯l̪ˠ/}}. De forma asemeyada, cuando una consonante amenorgada sigue a una vocal posterior, introduzse una semiconsonante {{AFI|/i̯/}} antes de la consonante, como por casu en {{AFI3|ga|ait|aːtʲ|llugar}} que se pronuncia {{AFI|[aːi̯tʲ]}},<ref name=Ose00/><ref name=Bhaldraithe66/> en {{AFI3|ga|óil|oːlʲ|bebíu}} que se pronuncia {{AFI|[oːi̯lʲ]}},<ref name=Burca70/> en {{AFI3|ga|meabhair|mʲəoɾʲ|entendíu}} que se pronuncia {{AFI|[mʲəui̯ɾʲ]}},<ref name=MhacanFhailigh68/> o en {{AFI3|ga|dúinn|d̪ˠoːn̠ʲ|a nós}} que se pronuncia {{AFI|[d̪ˠoːi̯n̠ʲ]}}.<ref name=Sommerfelt22/> === Alófonos === {{AFI|/w/}} (que puede ser escritu como «bh», «mh», o «v») tien dos [[alófonos]] básicos: l'[[aproximante labiovelar]] {{AFI|[w]}} y la fricativa labiodental sonora velariza {{AFI|[vˠ]}}. La distribución d'estos alófonos varia de dialeutu a dialeutu. En Munster, xeneralmente solo atópase {{AFI|[vˠ]}},<ref name=Sjoestedt31/> ente que nel Ulster atópase {{AFI|[w]}}.<ref name=Quiggin06/> En Connacht, atópase {{AFI|[w]}} a principiu de pallabra antes de vocal (por casu, {{AFI3|ga|bhfuil|wɪlʲ|ye}} y {{AFI|[vˠ]}} n'otres posiciones (por casu, {{AFI3|ga|naomh|n̪ˠiːvˠ|santu}}, {{AFI3|ga|fómhar|ˈfˠoːvˠəɾˠ|seronda}} y {{AFI3|ga|bhrostaigh|ˈvˠɾˠɔsˠt̪ˠə|azotáu}}.<ref name=Finck99/><ref name=Bhaldraithe66/> Les fricatives llabiales restantes son típicamente [[consonante labiodental|labiodentales]] {{AFI|[fˠ, fʲ, vʲ]}}, pero al igual que {{AFI|/w/}} tien el alófono fricativu {{AFI|[vˠ]}}, estes tienen los alófonos billabiales {{AFI|[ɸˠ, ɸʲ, βˠ, βʲ]}} en munchos dialeutos; la distribución depende en parte d'ónde apaezan (les billabiales suélense atopar más xunto a les vocales arrondaes) y en parte a los falantes.<ref name=Bhaldraithe66/> Ente les coronales, la mayoría son [[consonante alveolar|alveolares]], pero les oclusives y llaterales ampliaes son típicamente [[consonante dental|dentales]] ({{AFI|[t̪ˠ, d̪ˠ, n̪ˠ, l̪ˠ]}}) ente que les fricatives coronales amenorgaes suelen ser [[consonante postalveolar|postalveolares]] ({{AFI|[ʃ]}}). Les oclusives coronales amenorgaes {{AFI|[tʲ, dʲ]}} pueden producise como africaes [[consonante alveolu-palatal|alveolu-palatales]] ({{AFI|[tɕ, dʑ]}}) en dellos dialeutos, incluyendo'l de Tourmakeady,<ref name=Burca70/> el de Erris<ref name=MhacanFhailigh68/> y el de Teelin.<ref name=Wagner59/> Les oclusives dorsales amenorgaes {{AFI|[c, ɟ, ɲ]}} pueden articulase como auténtiques palatales ({{AFI|[c, ɟ, ɲ]}}) o como palatovelares ({{AFI|[k̟, ɡ˖, ŋ˖]}}).<ref name=Ose00/> El fonema {{AFI|/j/}} tien trés alófonos na mayoría de los dialeutos: la aproximante palatal {{AFI|[j]}} antes de vocales xunto a {{AFI|[iː]}} y a final de sílaba (por casu, {{AFI3|ga|dheas|jasˠ|guapu}}, {{AFI3|ga|beidh|bʲɛj|va ser}}; la fricativa palatal sonora {{AFI|[ʝ]}} antes de consonante (por ejemmplo, {{AFI3|ga|ghrian|ʝɾʲiən̪ˠ|sol}}; y un soníu entemediu {{AFI|[j˔]}} (con mayor fricación que {{AFI|[j]}} pero menos que {{AFI|[ʝ]}}) antes de {{AFI|[iː]}} (por casu, {{AFI3|ga|dhírigh|j˔iːɾʲə|endrecháu}}.<ref name=OCuiv44/><ref name=Breathnach46/><ref name=Bhaldraithe66/><ref name=MhacanFhailigh68/> Como n'inglés, les oclusives sordes son aspiraes (articuláu con una aspiración d'aire antes de la lliberación) a principiu de pallabra, ente que les oclusives sonores pueden ser parcialmente callaes pero nunca aspiraes. Les oclusives sordes nun son aspiraes dempués de {{AFI|[sˠ]}} y {{AFI|[ʃ]}} (por casu, {{AFI3|ga|scanradh|sˠkauɾˠə|terror}}; sicasí, les oclusives permanecen aspiraes dempués del clíticu ''is'' ({{AFI|[sˠ]}}) (por casu, {{AFI3|ga|is cam|sˠkʰaum|ta torcíu}}.<ref name=Breathnach46/> Dellos investigadores, como Ó Cúiv, Wagner, de Bhaldraithe, Mhac an Fhailigh y Ó Sé, usen trescripciones como «sb», «sd», «sɡ», «xd», etc., indicando que consideren que la oclusión qu'asocede dempués de les fricatives sordes son más alófonos sordos de les oclusives sonores que alófonos non aspiraos de les oclusives sordes (como asocede realmente nel gaélicu escocés), pero tratar d'una opinión minoritaria.<ref name=Ose00/><ref name=OCuiv44/><ref name=Bhaldraithe66/><ref name=MhacanFhailigh68/> === Sonantes tirantes y laxas === N'irlandés antiguu, les [[sonante]]s (escrites como «l», «n», «r» o «m») estremáronse amás d'en consonantes ampliaes y amenorgaes, en consonantes tirantes y laxas. La definición fonética exacta d'estos términos ye daqué imprecisa, pero los soníos coronales tirantes (escritos como «l», «n» y «r») tienen probablemente una duración y una superficie de contautu ente la llingua y el cielu de la boca mayores que les laxas. Les ''m'' tirante foi probablemente una {{AFI|/m/}} normal, ente que la ''m'' laxa foi la semivocal nasalizada {{AFI|/w̃/}}, tendiendo quiciabes escontra una fricativa nasalizada {{AFI|/ṽ/}} o {{AFI|/β̃/}} cuando se palatalizaba. Por convención, les coronales tirantes trescribir con mayúscules («L», «N» y «R»), y les laxas con minúscules («l», «n» y «r») (dellos autores, como Stifter, sicasí empleguen lletres llatines pa les tirantes -«l», «n», «r» y «m» -y grieges pa les laxas - «λ», «ν», «ρ» y «μ»).<ref name=Stifter06/> De cuenta que l'irlandés antiguu emplega cuatro [[consonante rótica|consonantes róticas]] ({{AFI|/Rˠ, Rʲ, rˠ, rʲ/}}), cuatro llaterales ({{AFI|/Lˠ, Lʲ, lˠ, lʲ/}}) y cuatro coronales ({{AFI|/Nˠ, Nʲ, nˠ, nʲ/}}).<ref name=McCone94/> Les sonantes tirantes y laxas oldeaben ente sigo ente les vocales y el final de pallabra tres vocal nel irlandés antiguu, como por casu en {{AFI3|sga|berraid|bʲeRˠɨðʲ|tiende}} frente a {{AFI3|ga|beraid|bʲerˠɨðʲ|puede llevar}}; en {{AFI3|ga|coll|koLˠ|ablanar}} frente a {{AFI3|ga|col|kolˠ|pecáu}}; o en {{AFI3|ga|sonn|sˠoNˠ|abargana}} frente a {{AFI3|ga|son|sˠonˠ|soníu}}.<ref name=Quin75/> A principoi de pallabra solo atopábense soníos tirantes, pero más palantre apaecieron soníos laxos en zones onde se producía lenición por cuestiones morfosintáctiques: {{AFI3|ga|rún|Rˠoːnˠ|misteriu}} frente a {{AFI3|ga|a rún|a rˠoːnˠ|el so misteriu}}; o {{AFI3|ga|lón|Lˠoːnˠ|provisión}} frente a {{AFI3|ga|a lón|a lˠoːnˠ|la so provisión}}.<ref name=Quin75/> Nel llinguaxe actual, les cuatro [[consonante rótica|consonantes róticas]] fueron amenorgaes a la metá en tolos dialeutos, {{AFI|/Rˠ, Rʲ, rˠ/}} fundiéronse en {{AFI|/ɾˠ/}}. Pa les llaterales y les nasales, dellos dialeutos caltuvieron los cuatro estremaes, ente qu'otros amenorgar a dos o tres fonemes distintos como s'amuesa na siguiente tabla:<ref name=Hickey11/> {| class=wikitable |- ! rowspan=2 | Irlandés antiguu !colspan=2 | Ulster ! colspan=3 | Connacht ! colspan=2 | Munster |- ! Rosguill<ref name=Lucas79/> ! Glenties<ref name=Quiggin06/> ! Mayo<ref name=MhacanFhailigh68/> ! Connemara<ref name=Bhaldraithe66/> ! Aren<ref name=Finck99/> ! Dingle<ref name=Ose00/> ! West Muskerry<ref name=OCuiv44/> |- | align=center | {{AFI|Rˠ}} | align=center rowspan=3 colspan=7 | {{AFI|ɾˠ}} |- | align=center | {{AFI|rˠ}} |- | align=center | {{AFI|Rʲ}} |- | align=center | {{AFI|rʲ}} | align=center colspan=7 | {{AFI|ɾʲ}} |- | align=center | {{AFI|Lˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center rowspan=2 colspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} |- | align=center | {{AFI|lˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|lˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l}} |- | align=center | {{AFI|lʲ}} | align=center | {{AFI|l}} | align=center colspan=3 | {{AFI|lʲ}} | align=center rowspan=2 colspan=2 | {{AFI|lʲ}} |- | align=center | {{AFI|Lʲ}} | align=center colspan=5| {{AFI|l̠ʲ}} |- | align=center | {{AFI|Nˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center rowspan=2 colspan=2| {{AFI|n̪ˠ}} |- | align=center | {{AFI|nˠ}} | align=center colspan=2| {{AFI|nˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n}} |- | align=center | {{AFI|nʲ}} | align=center | {{AFI|n}} | align=center colspan=3| {{AFI|nʲ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|nʲ}} | align=center | {{AFI|nʲ}} |- | align=center | {{AFI|Nʲ}} | align=center colspan=5 | {{AFI|n̠ʲ}} | align=center | {{AFI|nʲ}} ''entamu de pallabra''<br />{{AFI|ɲ}} ''otros'' |- | colspan=8 | ''Nota: ''{{AFI|l̠ʲ}}'' y ''{{AFI|n̠ʲ}}'' son consonantes [[Consonante alveolu-palatal|alveolu-palatales]].'' |} Tocantes a la ''m'' tirante y laxa, la versión laxa (semivocal nasalizada o fricativa llabial) aportó a pronunciada col tiempu como una semivocal regular o fricativa xunto cola nasalización de la vocal precedente. La perda posterior de la {{AFI|/w/}} ente les vocales evolucionó en vocales fonéticamente nasalizadas en dellos dialeutos modernos (vease [[#Vocales nasalizadas|de siguío]]), pero éstes nun se caltienen rígidamente en nengún dialeutu; siendo l'enclín más común la eliminación de completa de la nasalización. Sicasí, la semivocal nasalizada orixinal inda se reflexa na ortografía como «mh».<ref name=Hickey11/> == Vocales == [[Ficheru:Connacht Irish vowel chart.svg|thumb|Los fonemes vocálicos del dialeutu de Connacht.<ref name=Burca70/>]] [[Ficheru:Munster Irish vowel chart.svg|thumb|Los fonemes vocálicos del dialeutu de Munster.<ref name=OCuiv44/>]] Les vocales varien de dialeutu a dialeutu, pero siquier los dialeutos de Connacht y Munster coinciden nos [[monoptongos]] {{AFI|/iː/}}, {{AFI|/ɪ/}}, {{AFI|/u/}}, {{AFI|/ʊ/}}, {{AFI|/eː/}}, {{AFI|/ɛ/}}, {{AFI|/oː/}}, {{AFI|/ɔ/}}, {{AFI|/a/}}, {{AFI|/aː/}} y [[schwa]] ({{AFI|/ə/}}), que s'atopen solo en sílabes átones; y nos diptongos descendentes {{AFI|/əi/}}, {{AFI|/əo/}}, {{AFI|/iə/}} y {{AFI|/oə/}}. Puesto que les vocales del dialeutu de Ulster son bien distintos, nun se traten nesti artículu por ser más xeneralista.<ref name=Ose00/> === Llocalización vocálica === Les llocalización de les vocales (esto ye, la posición horizontal del puntu más eleváu de la llingua mientres la so pronunciación) depende en gran midida de la calidá (ampliada o amenorgada) de les consonantes axacentes. Dellos investigadores como Ó Siadhail o Ní Chiosáin, comentaron que {{AFI|[ɪ]}} y {{AFI|[ʊ]}} son realmente alófonos del mesmu fonema, de la mesma que {{AFI|[ɛ]}} y {{AFI|[ɔ]}}, nel casu de que solo se tuviera en cuenta l'apertura de les vocales. So esti puntu de vista, estos fonemes pueden simplificase estremando namái ente vocales anteriores y posteriores. Otra manera, adquieren la carauterística de llocalización de les consonantes que tán axacentes. Nesti artículu, sicasí, va siguise'l camientu más tradicional de que {{AFI |/ɪ, ʊ, ɛ, ɔ/}} son cuatro fonemes distintos. Les descripciones de los alófonos nesta seición provienen principalmente de los estudios de Ó Sé; les pronunciaciones polo tanto reflexen l'acentu de Munster de la península de Dingle. Sicasí, nun siendo que se indique lo contrario, coinciden en gran midida con otros acentos de Munster y Connacht.<ref name=Ose00/><ref name = OSiadhail91 /><ref name = NiChiosain91 /> === Vocales nasalizadas === Polo xeneral, les vocales n'irlandés son nasalizadas cuando tán axacentes a consonantes nasales. Pa dellos falantes, apréciense [[Par mínimu|pares mínimos]] ente vocales nasales y orales, lo qu'indica que les vocales nasales son fonemes separaos tamién; estos xeneralmente son productos d'una antigua semivocal nasalizada {{AFI|[w̃]}} (históricamente la versión lenificada de {{AFI|/m/}}), que dende entós se perdió. Sicasí, el contraste nun ye consistente en nengún dialeutu; la mayoría de les descripciones publicaes dicen que les vocales nasales tán presentes solu nel discursu de dellos falantes (xeneralmente los de más edá). Los pares mínimos en potencia inclúin los que s'amuesen na tabla siguiente.<ref name=Ose00/><ref name=Quiggin06/><ref name=Sjoestedt31/><ref name=OCuiv44/> {|{{tablaguapa}} ! colspan=3 | Vocal nasal !! colspan=3 | Vocal oral |- ! Escritura !! Pronunciación !! Significáu !! Escritura !! Pronunciación !! Significáu |- | {{lang|ga|amhras}} || {{AFI|[ˈə̃ũɾˠəsˠ]}} || dulda || {{lang|ga|abhras}} || {{AFI|[ˈəoɾˠəsˠ]}} || madexa |- | {{lang|ga|áth}} || {{AFI|[ãː]}} || vau || {{lang|ga|ádh}} || {{AFI|[aː]}} || suerte |- | {{lang|ga|comhair}} || {{AFI|[kõːɾʲ]}} || ''na frase {{lang|ga|'''os comhair'''}}'' en frente de || {{lang|ga|cóir}} || {{AFI|[koːɾʲ]}} || honráu |- | {{lang|ga|cumha}} || {{AFI|[kũː]}} || dolor || {{lang|ga|cú}} || {{AFI|[kuː]}} || sabuesu |- | {{lang|ga|deimhis}} || {{AFI|[dʲĩːʃ]}} || par de tisories || {{lang|ga|dís}} || {{AFI|[dʲiːʃ]}} || pareya de persones |- | {{lang|ga|fómhair}} || {{AFI|[fˠõːɾʲ]}} || de seronda || {{lang|ga|fóir}} || {{AFI|[fˠoːɾʲ]}} || llende |- | {{lang|ga|lámha}} || {{AFI|[l̪ˠãː]}} || manes || {{lang|ga|lá}} || {{AFI|[l̪ˠaː]}} || día |- | {{lang|ga|lámhach}} || {{AFI|[l̪ˠãːx]}} || disparu || {{lang|ga|lách}} || {{AFI|[l̪ˠaːx]}} || arrogante |- | {{lang|ga|nimhe}} || {{AFI|[nʲĩː]}} || de venenu || {{lang|ga|ní}} || {{AFI|[nʲiː]}} || llaváu |- | {{lang|ga|rámha}} || {{AFI|[ɾˠãː]}} || de remu || {{lang|ga|rá}} || {{AFI|[ɾˠaː]}} || dichu |} Amás, cuando una vocal se nasaliza porque ta axacente a una consonante nasal, de cutiu retién la so nasalización en formes derivaes anque la consonante yá nun seya nasal. Por casu, la {{AFI|/m/}} de {{AFI3|ga|máthair|ˈmãːhəɾʲ|madre}} sustituyir pola non nasal {{AFI|/w/}} na frase {{AFI3|ga|a mháthair|ə ˈwãːhəɾʲ|la so madre}}, pero la vocal permanez nasalizada.<ref name=Quiggin06/> De la mesma forma, en {{AFI3|ga|sneachta|ˈʃnʲãxt̪ˠə|nieve}} la vocal dempués de la {{AFI|/nʲ/}} se nasaliza, ente qu'en {{AFI3|ga|an tsneachta|ə ˈtʲɾʲãxt̪ˠə|de la nieve}} ye reemplazáu por {{AFI|/ɾʲ/}} en dellos dialeutos septentrionales, pero la vocal nasalizada permanez.<ref name=Bhaldraithe66/> == Fonotáctica == Los aspeutos más interesantes de la [[fonotáctica]] irlandesa xiren en redol al comportamientu de los [[Grupu consonánticu|grupos consonánticos]]. Preséntense delles diferencies ente'l comportamientu de los grupos consonánticos que se topen a principiu de pallabra y aquellos qu'apaecen detrás de vocales, anque comparten delles carauterístiques ente sigo.<ref name=NiChiosain99/> === Grupos consonánticos al entamu de pallabra === {{Imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = vertical | anchu = 300 | títulu = Grupo de dos consonantes | semeya1 = 2C cluster nonmut.svg | testu1 = En redolaes non mutables | alineación_texto1 = center | semeya2 = 2C cluster mut2.svg | testu2 = En redolaes mutables | alineación_texto2 = center }} Les pallabres irlandeses pueden empezar con grupos consonánticos de dos o trés consonantes. Polo xeneral, toles consonantes d'un grupu coinciden na so pronunciación, esto ye, que toes son ampliaes o toes son amenorgaes. Los grupos de dos consonantes empiecen con una [[consonante obstruyente]] siguida d'una consonante nasal o d'una [[Consonante líquida|líquida]] (salvu, que la consonante inicial seya obstruyente llabial, y nesi casu solo va ser siguida por una consonante líquida). Por casu: {{AFI3|ga|bleán|bʲlʲaːnˠ|cato}}, {{AFI3|ga|breá|bʲɾʲaː|amor}}, {{AFI3|ga|cnaipe|ˈkn̪ˠapʲə|botón}}, {{AFI3|ga|dlí|dʲlʲiː|llei}}, {{AFI3|ga|gnáth|ɡn̪ˠaː|normal}}, {{AFI3|ga|pleidhce|ˈpʲlʲəicə|fata}}, {{AFI3|ga|slios|ʃlʲɪsˠ|llau}}, {{AFI3|ga|sneachta|ˈʃnʲaxt̪ˠə|nieve}}, {{AFI3|ga|tlúth|t̪ˠl̪ˠoː|poker}}, and {{AFI3|ga|tnúth|t̪ˠn̪ˠoː|alantre}}. Los fonemes {{AFI|/sˠ/}} y {{AFI|/ʃ/}} pueden ser siguíos por una oclusiva sorda, como en {{AFI3|ga|sparán|ˈsˠpˠaɾˠaːn̪ˠ|monederu}} y {{AFI3|ga|scéal|ʃceːl̪ˠ|hestoria}}. Amás, el grupu {{AFI|/mˠn̪ˠ/}} apaez na pallabra {{AFI3|ga|mná|mˠn̪ˠaː|muyeres}} y en delles formes rellacionaes.<ref name=NiChiosain99/> Los grupos de trés consonantes consisten en {{AFI|/sˠ/}} o {{AFI|/ʃ/}} xunto con una oclusiva sorda y una consonante líquida. Dellos exemplos inclúin: {{AFI3|ga|scliúchas|ʃclʲoːxəsˠ|raxón}}, {{AFI3|ga|scread|ʃcɾʲad̪ˠ|glayo}}, {{AFI3|ga|splanc|sˠpˠl̪ˠaŋk|chispa}}, {{AFI3|ga|spraoi|sˠpˠɾˠiː|diversión}} y {{AFI3|ga|stríoc|ʃtʲɾʲiːk|raya}}.<ref name=NiChiosain99/> Una esceición a la coincidencia de pronunciación produzse cuando la consonante ampliada {{AFI|/sˠ/}} atópase antes d'una consonante llabial (y pa dellos falantes de Connemara y Dingle antes de {{AFI|/c/}} tamién).<ref name=Bhaldraithe66/> Como por casu en: {{AFI3|ga|sméara|sˠmʲyːɾˠə|bayes}}, {{AFI3|ga|speal|sˠpʲa la gadaña}}, {{AFI3|ga|spleách|sˠpʲlʲaːx|dependiente}}, {{AFI3|ga|spreag|sˠpʲɾʲaɡ|inspiráu}}, y {{AFI3|ga|scéal|ʃceːl̪ˠ] ~ [sˠceːl̪ˠ|hestoria}}.<ref name=Ose00/> La [[mutación consonántica]] inicial presenta una gama muncho más amplia de posibles grupos, como por casu, cuando se produz la [[lenición]] en: {{AFI3|ga|bhlas|wl̪ˠasˠ|sabor}}, {{AFI3|ga|bhris|vʲɾʲɪʃ|rompió}}, {{AFI3|ga|chleacht|çlʲaxt̪ˠ|práctica}}, {{AFI3|ga|chrom|xɾˠɔmˠ|dobláu}}, {{AFI3|ga|ghreamaigh|ˈjɾʲamˠə|pegáu}}, {{AFI3|ga|ghníomhaigh|ˈjnʲiːwə|actuáu}}, {{AFI3|ga|shleamhnaigh|hlʲəun̪ˠə|esmucíu}}, {{AFI3|ga|shnámh|hn̪ˠaːw|natacion}}, {{AFI3|ga|shroich|hɾˠɪç|alcanzáu}}; o cuando se produz [[eclipsis]] (una oclusiva sorda muta a sonora o una oclusiva sonora muta a nasal), como por casu: {{AFI3|ga|mbláth|mˠl̪ˠaː|flor}}, {{AFI3|ga|mbliana|ˈmʲlʲiən̪ˠə|años}}, {{AFI3|ga|mbrisfeá|ˈmʲɾʲɪʃaː|romperíes}}, {{AFI3|ga|ndlúth|n̪ˠl̪ˠoː|cerca}}, {{AFI3|ga|ndroichead|ˈn̪ˠɾˠɔhəd̪ˠ|ponte}}, {{AFI3|ga|ndréimire|ˈnʲɾʲyːmʲəɾʲə|escalera}}, {{AFI3|ga|ngléasfá|ˈɲlʲyːsˠaː|vistiríes}}, {{AFI3|ga|ngreadfá|ˈɲɾʲat̪ˠaː|saldríes}}, {{AFI3|ga|ngníomhófá|ˈɲnʲiːwoːhai actuaríes}}.<ref name=Ose00/><ref name=NiChiosain99/> Nos dialeutos de Donegal, Mayo y Connemara (anque nun ye bien común nes islles Aren), les nasales coronales {{AFI|/nˠ, nʲ/}} pueden ser siguíes solo por {{AFI|/sˠ, ʃ/}}, respeutivamente, nun grupu consonánticu a entamu de pallabra. Dempués d'otres consonantes, son reemplazaos por {{AFI3|ga|cnoc|kɾˠʊk|llomba}}, {{AFI3|ga|mná|mˠɾˠaː|muyeres}}, {{AFI3|ga|gnaoi|ɡɾˠiː|gustar}}, {{AFI3|ga|tnúth|t̪ˠɾˠoː|alantre}}. Cuando se produz lenición, {{AFI|/sˠn̪ˠ, ʃnʲ/}} convertir en {{AFI|/hn̪ˠ, hnʲ/}} como norma nestos dialeutos, pero dempués del artículu definíu ''an'' convertir en {{AFI|/t̪ˠɾˠ, tʲɾʲ/}}: {{AFI3|ga|sneachta|ʃnʲaxt̪ˠə|nieve}}, {{AFI3|ga|shneachta|hnʲaxt̪ˠə|nieve}} (forma lenificada) y {{AFI3|ga|an tsneachta|ə tʲɾʲaxt̪ˠə|de la nieve}}.<ref name=OSiadhail75/><ref name=OSiadhail91/> === Grupos consonánticos postvocálicos y epéntesis === [[Ficheru:Epenthesis cluster.svg|thumb|Grupu consonantico suxetu a epéntesis]] Al igual que los grupos consonánticos d'entamu de pallabra, los grupos consonánticos postvocálicos xeneralmente coinciden na pronunciación ampliada o amenorgada. La única esceición producir cola ampliada {{AFI|/ɾˠ/}}, non cola amenorgada {{AFI|/ɾʲ/}}, qu'apaez antes de les coronales amenorgaes {{AFI|/tʲ, dʲ, ʃ, nʲ, lʲ/}}, como por casu en: {{AFI3|ga|beirt|bʲɛɾˠtʲ|dos persones}}, {{AFI3|ga|ceird|ceːɾˠdʲ|comerciu}}, {{AFI3|ga|doirse|ˈd̪ˠoːɾˠʃə|puertes}}, {{AFI3|ga|doirnín|d̪ˠoːɾˠˈnʲiːnʲ|manipoliar}}, {{AFI3|ga|comhairle|ˈkuːɾˠlʲə|avisar}}.<ref name=Ose00/> Los grupos consonánticos qu'empiecen por {{AFI|/ɾˠ, ɾʲ/}}, {{AFI|/l̪ˠ, lʲ/}} o {{AFI|/n̪ˠ, nʲ/}} y presenten de siguío una consonante llabial o dorsal (salvu coles oclusives sordes {{AFI|/pˠ, pʲ/}}, {{AFI|/k, c/}}) son atayaos por una vocal epéntetica {{AFI|/ə/}}: {{AFI3|ga|borb|ˈbˠɔɾˠəbˠ|abrupto}}, {{AFI3|ga|gorm|ˈɡɔɾˠəmˠ|azul}}, {{AFI3|ga|dearmad|ˈdʲaɾˠəmˠəd̪ˠ|error}}, {{AFI3|ga|dearfa|ˈdʲaɾˠəfˠə|ciertu}}, {{AFI3|ga|seirbhís|ˈʃɛɾʲəvʲiːʃ|serviciu}}, {{AFI3|ga|fearg|ˈfʲaɾˠəɡ|roxura}}, {{AFI3|ga|dorcha|ˈd̪ˠɔɾˠəxə|escuru}}, {{AFI3|ga|dalba|ˈd̪ˠa el̪ˠəbˠə|portase mal}}, {{AFI3|ga|colm|ˈkɔl̪ˠəmˠ|palombu}}, {{AFI3|ga|soilbhir|ˈsˠɪlʲəvʲəɾʲ|llabrador}}, {{AFI3|ga|gealbhan|ˈɟa el̪ˠəwən̪ˠ|gorrión}}, {{AFI3|ga|binb|ˈbʲɪnʲəbʲ|venenu}}, {{AFI3|ga|Banba|ˈbˠan̪ˠəbə|Irlanda}}, {{AFI3|ga|ainm|ˈanʲəmʲ|nome}}, {{AFI3|ga|meanma|ˈmʲan̪ˠəmˠə|moral}}, {{AFI3|ga|ainmhí|ˈanʲəvʲiː|animal}}.<ref name=NiChiosain99/> Sicasí, nun hai epéntesis si la vocal precedente al grupu consonánticu ye llarga o un diptongu: {{AFI3|ga|fáirbre|ˈfˠaːɾʲbʲɾʲə|arruga}}, {{AFI3|ga|téarma|ˈtʲyːɾˠmˠə|plazu}}, {{AFI3|ga|léargas|ˈlʲyːɾˠɡəsˠ|visión}}, {{AFI3|ga|dualgas|ˈd̪ˠoəl̪ˠɡəsˠ|deber}}. Tampoco va haber epentésis en pallabres que nun tengan siquier trés sílabes: {{AFI3|ga|firmimint|ˈfʲɪɾʲmʲəmʲənʲtʲ|firmamentu}}, {{AFI3|ga|smiolgadán|ˈsˠmʲɔl̪ˠɡəd̪ˠaːn̪ˠ|gargüelu}}, {{AFI3|ga|caisearbhán|ˈkaʃəɾˠwaːn̪ˠ|diente de lleón}}, {{AFI3|ga|Cairmilíteach|ˈkaɾʲmʲəlʲiːtʲəx|Carmelita}}.<ref name=NiChiosain99/> == Exemplos == La siguiente tabla amuesa delles frases del dialeutu aranés.<ref name=Finck99/> {|{{tablaguapa}} ! width=300px | Irlandés ! width=300px | Trescripción ! width=300px | Asturianu |- | ''{{lang|ga|Bhí sé ag amharc amach as an bhfuinneog nuair a bhí mise ag dul thart.}}'' | {{AFI|vʲiː ʃeː əɟ ˈafˠəɾˠk əˈmˠax asˠ ə ˈwɪn̠ʲoːɡ nuəɾʲ ə vʲiː ˈmʲɪʃə ɡɔl haɾˠt̪ˠ}} | Taba mirando pela ventana cuando pasé. |- | ''{{lang|ga|Ní fheicfeadh sé poll thrí dréimire.}}'' | {{AFI|n̠ʲiː ˈɛcətʲ ʃeː pˠəul̪ˠ hɾʲiː ˈdʲɾʲeːmʲɾʲə}} | Nun vería un furacu al traviés de la escalera. |- | ''{{lang|ga|Tá mé fliuch thríd is thríd.}}'' | {{AFI|t̪ˠaː mʲeː fʲlɔx hɾʲiːdʲ əsˠ hɾʲiːdʲ}} | Toi caláu hasta los güesos. |- | ''{{lang|ga|Thug sé cloch mhór agus chaith sé leis an bhfuinneog í.}}'' | {{AFI|hʊɡ ʃeː klɔx woːɾ ˈaɡəsˠ xa ʃeː lɛʃ ə ˈwɪn̠ʲoːɡ iː}} | Coyó una piedra grande y llanzar contra la ventana. |- | ''{{lang|ga|Tháinig sé isteach agus cuthach air.}}'' | {{AFI|ˈhaːnəɟ ʃeː əʃˈtʲax aɡəsˠ kuːx əɾʲ}} | Púnxose furiosu. |- | ''― {{lang|ga|Ar íoc sibh mórán ar an móin?}}<br />― {{lang|ga|Go deimhin d'íoc is an laghad a bhfuil ann dhi.}}'' | ― {{AFI|əɾˠ iːk ʃɪbʲ ˈmˠoːɾˠaːn əɾʲ ə mˠuːn}}<br/>― {{AFI|ɡə ˈdʲɪvʲən dʲiːk sˠə ˈl̪ˠəiəd̪ˠ ə wɪl aːn̪ˠ jɪ}} | ― ¿Pagasti enforma pol verde?<br/>― En concencia, teniendo en cuenta la poca cantidá qu'hai. |- | ''{{lang|ga|Tagaim ann chuile lá is is minic nach mbíonn mórán fáilte romham.}}'' | {{AFI|ˈtʲaɡəmʲ aːn̪ˠ xɪlə l̪ˠaː sˠəsˠ ˈmʲɪnəc n̪ˠax mʲiən̪ˠ ˈmˠoːɾˠaːn ˈfˠaːl̠ʲtʲə ɾˠoːmˠ}} | Vengo tolos díes, pero de cutiu nun soi bien bienveníu. |- | ''{{lang|ga|Tá mé ag cloisteáil ag dul tharam go mbeidh samhradh fliuch sa mbliana againn, agus chítear dhom féin gur aisteach an scéal é sin.}}'' | {{AFI|t̪ˠaː mʲeː ˈklɪʃtʲaːl ə ɡɔl haɾˠəmˠ ɡə mʲəi ˈsˠavˠɾˠə fʲlɔx sˠə ˈmʲliənə aɡən̠ʲ aɡəsˠ ˈçiːt̪ˠəɾˠ ɣɔmˠ pʲeːn ɡəɾˠ ˈaʃtʲəx ə ʃceːl eː ʃɪn}} | Oyí dicir que vamos tener un branu húmedu anguaño, pero paez una hestoria estraña. |- | ''{{lang|ga|An bhfuil na fataí chomh maith is dúirt sé?}}'' | ''{{AFI|wɪl nə ˈfˠat̪ˠiː xoː mˠasˠ d̪ˠuːɾʲtʲ ʃeː}}'' | ¿Son les pataques tan bones como diz? |- | ''{{lang|ga|An Ghaeilge a labhraítear i gCúige Mumhan, ní hionann í is an Ghaeilge seo againne.}}'' | {{AFI|ə ˈɣeːlɟə ˈl̪ˠəuɾˠiːɾˠ ə ˈɡuːɟə mˠuːn n̠ʲiː ˈhɔnən̪ˠ iː sˠə ˈɣeːlɟə ˈʃaɡən̠ʲə}} | L'irlandés faláu en Munster nun ye'l mesmu que'l nuesu irlandés. |} == Comparanza con otres llingües Gaélicu escocés y manés === Munchos de los procesos fonolóxicos atopaos nel irlandés atópense tamién ente los sos parientes más cercanos: el gaélicu escocés y el manés. Por casu, dambes llingües amuesen el contraste ente consonantes ampliaes» y «amenorgaes», pero solu nos puntos d'articulación [[Consonante coronal|coronal]] y [[Consonante dosal|dorsal]], yá que tanto'l gaélicu escocés como'l manés perdieron la distinción nes [[Consonante llabial|consonantes llabiales]]. Esisten evidencies en manuscritos antiguos que nel sieglu XVI empezó'l cambéu de {{AFI|/kn̪ˠ/, /ɡn̪ˠ/, /mn̪ˠ/}} y similares a {{AFI|/kɾˠ/, /ɡɾˠ/, /mɾˠ/}} y similares nel gaélicu escocés, y que a finales del sieglu XVII y empiezos del sieglu XVIII atopábase yá establecíu nel manés y na mayoría de los dialeutos escoceses. L'allargamientu o la diptongación de les vocales antes de les sonores tirantes tamién s'atopa en dambos llinguaxes. El patrón d'acentuación del gaélicu escocés ye'l mesmu que nos dialeutos de Connacht y de Ulster, ente qu'en manés, l'acentuación recái nes vocales llargues y diptongos nes sílabes non iniciales, pero en condiciones más restrictives que nel dialeutu de Munster. El manés y munchos dialeutos del gaélicu escocés comparten col irlandés de Ulster la carauterística nun realizar el cambéu de {{AFI|/a/}} a {{AFI|/ə/}} antes de {{AFI|/x/}}.<ref name=Green97/><ref name=ORahilly32/> === Inglés d'Irlanda === La pronunciación del irlandés tuvo una influencia significativa nes carauterístiques del inglés d'Irlanda. Por casu, la mayoría de les vocales del inglés d'Irlanda (cola esceición de {{AFI|/ɔɪ/}}) corresponder colos [[Fono|fonos]] de les vocales del irlandés. Les poses irlandeses {{AFI|/t̪ˠ/ y /d̪ˠ/}} reemplacen de normal a los fonemes ingleses {{AFI|/θ/ y /ð/}}. L'inglés d'Irlanda tamién dexa l'usu de {{AFI|/h/}} tal que s'emplega n'irlandés, ente que nun se produz n'otros [[Idioma inglés#Dialeutos rexonales|dialeutos del inglés]], como antes d'una vocal ensin [[acentu prosódicu]] (por casu, ''Haughey'' {{AFI|/hɑhi/}}) y a la fin de pallabra (por casu ''McGrath'' {{AFI|/məɡɹæh/}}). Hai epéntesis en pallabres como ''filme'' {{AFI|/fɪləm/}} y ''form'' {{AFI|/fɒːɹəm/}}.<ref name=Wells82/> == Referencies == {{llistaref|2|refs= <ref name=Bhaldraithe66>{{cita llibru |apellíos=Bhaldraithe|nome=Tomas de|títulu=The Irish of Cois Fhairrge, County Galway: A Phonetic Study|fecha=1966|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282514|idioma=en}}</ref> <ref name=Burca70>{{cita llibru |apellíos=Búrca|nome=Seán de|títulu=The Irish of Tourmakeady, County Mayo: A Phonemic Study|fecha=1970|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282491|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=ttb9bwAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Bloch-Rozmej98>{{cita llibru |apellíos=Bloch-Rozmej|nome=Anna|títulu=Element Interactions in Phonology: A Study in Connemara Irish|url=https://books.google.es/books?id=mkQcAQAAIAAJ|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1998|editorial=Rede. Wydawnictw Katolickiego Uniwersytetu Lubelskiego|isbn=9788322806418|idioma=en}}</ref> <ref name=Breathnach46>{{cita llibru |apellíos=Breathnach|nome=Risteard B.|títulu=The Irish of Ring, County Waterford: A Phonetic Study|fecha=1946|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282507|idioma=en}}</ref> <ref name=Chomsky68>{{cita llibru |apellíos=Chomsky|nome=Noam|títulu=The Sound Pattern of English|url=https://books.google.es/books?id=cJB9QgAACAAJ|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1968|editorial=[[MIT Press]]|isbn=9780262530972|idioma=en|apellíos2=Halle|nome2=Morris}}</ref> <ref name=Cyran97>{{cita llibru |apellíos=Cyran|nome=Eugeniusz|títulu=Resonance elements in phonology: A study in Munster Irish|fecha=1997|editorial=Wydawnictwo FOLIUM|isbn=9788386239412|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=Cmh6PQAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Finck99>{{cita llibru |apellíos=Finck|nome=Franz Nikolaus|fecha=1899|títulu=Die araner mundart: ein betrag zur erforschung des westirischen|llugar=Marburg|editorial=Elwert'sche Verlagsbuchhandlung|idioma=de|url=https://books.google.es/books?id=N2g9AAAAYAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Green97>{{cita llibru |apellíos=Green|nome=Antony Dubach|títulu=The Prosodic Structure of Irish, Scots Gaelic, and Manx|url=https://books.google.es/books?id=9zCgQgAACAAJ|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1997|editorial=Cornell University|idioma=en|doi=10.7282/T38W3C3K}}</ref> <ref name=Hickey11>{{cita llibru |apellíos=Hickey|nome=Raymond|títulu=The Dialects of Irish: Study of a Changing Landscape|url=https://books.google.es/books?id=Bkk-PuUa4QQC|fechaaccesu=9 de marzu de 2017|fecha=2011|editorial=Walter de Gruyter|isbn=9783110238303|idioma=en}}</ref> <ref name=Hughes86>{{cita llibru |apellíos=Hughes|nome=Art J.|fecha=1986|títulu=The Gaelic of Tangaveane and Commeen, County Donegal, Ph.D. dissertation, Queen's University Belfast|idioma=en}}</ref> <ref name=Lucas79>{{cita llibru |apellíu=Lucas|nome=Leslie W.|fecha=1979|títulu=Grammar of Ros Goill Irish, County Donegal|editorial=Queen's University of Belfast|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=evI7AAAAMAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=McCone94>{{cita llibru |apellíos=McCone|nome=Kim|títulu=Stair na Gaeilge: In Omos do Padraig O Fiannachta|fecha=1994|editorial=Roinn na Sean-Ghaeilge, Coláiste Phádraig|isbn=9780901519900|apellíos2=McManus|nome2=Damian|apellíos3=O Hainle|nome3=Cathal|apellíos4=Williams|nome4=Nicholas|idioma=ga|url=https://books.google.es/books?id=j-NNAAAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=MhacanFhailigh68>{{cita llibru |apellíos=Mhac an Fhailigh|nome=Éamonn|fecha=1968|títulu=The Irish of Erris, Co. Mayo|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=0-901282-02-2|idioma=en}}</ref> <ref name=NiChiosain91>{{cita publicación|url=http://scholarworks.umass.edu/dissertations/AAI9132892/|títulu=Topics in the phonology of Irish|apellíos=Nin Chiosain|nome=Maire|fecha=1991|editorial=University of Massachusetts - Amherst|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|idioma=en|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170306032945/http://scholarworks.umass.edu/dissertations/AAI9132892/|archivedate=2017-03-06}}</ref> <ref name=NiChiosain99>{{cita llibru |apellíos=Ní Chiosáin|nome=Máire|fecha=1999|títulu=Syllables and phonotactics in Irish|llugar=Berlin|editorial=Mouton de Gruyter|páxines=551–575|isbn=3-11-016274-1|idioma=en}}</ref> <ref name=OCuiv44>{{cita llibru |apellíos=Ó Cuív|nome=Brian|fecha=1944|títulu=The Irish of West Muskerry, Co. Cork|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=0-901282-52-9|idioma=en}}</ref> <ref name=OCurnain96>{{cita llibru |apellíos=Ó Curnáin|nome=Brian|fecha=1996|títulu=Aspects of the Irish of Iorras Aithneach, Co. Galway|editorial=University College Dublin|idioma=en}}</ref> <ref name=ORahilly32>{{cita llibru |apellíos=O'Rahilly|nome=Thomas Francis|títulu=Irish Dialects Past and Present: With Chapters on Scottish and Manx|url=https://books.google.es/books?id=3MQOnQEACAAJ&dq=Irish+Dialects+Past+and+Present&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj-mdaZ0rnSAhXpLsAKHTfwCj8Q6AEIHzAA|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1932|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|idioma=en}}</ref> <ref name=Ose00>{{cita llibru |apellíos=Ó Sé|nome=Diarmuid|fecha=2000|títulu=Gaeilge Chorca Dhuibhne|llugar=Dublin|editorial=Institiúid Teangeolaíochta Éireann|isbn=0-946452-97-0|idioma=ga}}</ref> <ref name=OSiadhail75>{{cita llibru |apellíos=O'Siadhail|nome=Mícheál|títulu=Córas fuaimeanna na Gaeilge: na canúintí agus an caighdeán|url=https://books.google.es/books/about/C%C3%B3ras_fuaimeanna_na_Gaeilge.html?id=KLfxjgEACAAJ&redir_esc=y|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1975|editorial=Institúid Ard-Leinn|isbn=9780901282644|idioma=ga|apellíos2=Wigger|nome2=Arndt}}</ref> <ref name=OSiadhail91>{{cita llibru |apellíos=O'Siadhail|nome=Mícheál|títulu=Modern Irish: Grammatical Structure and Dialeutal Variation|url=https://books.google.es/books?id=QUlGDUBmB50C&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1991|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=9780521425193|idioma=en}}</ref> <ref name=Pastor09>{{cita llibru |apellíu=Pastor Llorca|nome=Alicia|títulu=La xíriga irlandesa: oríxenes y carauterización llingüística|url=https://books.google.es/books?id=qSqkCBfyGEMC|fechaaccesu=9 de marzu de 2017|fecha=9 de marzu de 2017|editorial=Universidá d'Alicante|isbn=9788479089917|idioma=es}}</ref> <ref name=Pedersen09>{{cita llibru |apellíos=Pedersen|nome=Holger|fecha=1909|títulu=Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen|llugar=Göttingen|editorial=Vandenhoeck & Ruprecht|isbn=3-525-26119-5|idioma=de}}</ref> <ref name=Quiggin06>{{cita llibru |apellíos=Quiggin|nome=Y.C.|fecha=1906|títulu=A Dialect of Donegal: Being the Speech of Meenawannia in the Parish of Glenties|editorial=Cambridge University Press|idioma=en}}</ref> <ref name=Quin75>{{cita llibru |apellíos=Quin|nome=Y.G.|fecha=1975|títulu=Old-Irish Workbook|llugar=Dublin|editorial=Royal Irish Academy|isbn=0-901714-08-9|idioma=en}}</ref> <ref name=Sjoestedt31>{{cita llibru |apellíos=Sjoestedt|nome=M.L.|fecha=1931|títulu=Phonétique d'un parler irlandais de Kerry|llugar=Paris|editorial=Leroux|idioma=fr}}</ref> <ref name=Sommerfelt22>{{cita llibru |apellíos=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1922|títulu=The Dialect of Torr, Co. Donegal|editorial=Kristiania|llugar=Brøggers|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt27>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1927|títulu=Munster vowels and consonants|publicación=Proceedings of the Royal Irish Academy, Sec. C, Archaeology, Linguistic, and Literature|volume=37|páxines=195–244|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt29>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1929|títulu=South Armagh Irish|publicación=Norsk Tidsskrift for Sprogvidenskap|volume=2|páxines=107–91|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt65>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1965|títulu=The phonemic structure of the dialect of Torr, Co. Donegal|publicación=Lochlann|volume=3|páxines=237–254|idioma=en}}</ref> <ref name=Stifter06>{{cita llibru |apellíos=Stifter|nome=David|fecha=2006|títulu=Sengoídelc: Old Irish for Beginners|editorial=Syracuse University Press|isbn=0-8156-3072-7|idioma=en}}</ref> <ref name=Sutton93>{{cita publicación |apellíu=Sutton|nome=Lloréu|fecha=1993|títulu='Palatal' consonants in spoken Irish|publicación=UC Berkeley Working Papers in Linguistics|volume=1|páxines=164–186|idioma=en}}</ref> <ref name=Wagner59>{{cita llibru |apellíos=Wagner|nome=Heinrich|fecha=1959|títulu=Gaeilge Theilinn|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=1-85500-055-5|idioma=ga}}</ref> <ref name=Wells82>{{cita llibru |apellíos=Wells|nome=John C.|títulu=Accents of English:|url=https://books.google.es/books?id=ghVrBE-UVYwC|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1982|editorial=Cambridge University Press|isbn=9780521285407|idioma=en}}</ref> }} == Enllaces esternos == * [http://www.celt.dias.ie/publications/online/caint_ros_muc/CH1/ Caint Ros Muc], coleición d'archivos d'audiu de falantes de [[Rosmuck]]. * [http://www.nualeargais.ie/gnag/phonol.htm Fonoloxía del irlandés] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100718100450/http://www.nualeargais.ie/gnag/phonol.htm |date=2010-07-18 }} * [http://www.phouka.com/gaelic/sounds/sounds.htm Grabaciones de soníos irlandeses] * [http://www.smo.uhi.ac.uk/~oduibhin/cruinneas/foghraidheacht.htm Indicaciones sobre pronunciación pa estudiantes] * [http://www.fuaimeanna.ie/en/ Fuaimeanna na Gaeilge], audios de distintos fonemes en tres dialeuto distintos. * [http://learn101.org/irish.php Cursu d'irlandés con audios] * [http://www.abair.tcd.ie/?page=synthesis&lang=eng Sintetizador irlandés del Trinity College de Dublín] {{Tradubot|Fonología del irlandés}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Fonoloxía por idioma|Irlandés]] [[Categoría:Idioma irlandés]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] 8e3jqvgi71u3hmesw9mjl5hnasx5rj5 4500928 4500927 2026-06-20T12:32:14Z ~2026-33292-70 149185 4500928 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Gaeltachtai_le_hainmneacha2.svg|miniaturadeimagen|321x321px|Mapa de les zones de fala irlandesa d'Irlanda.]] La '''fonoloxía del irlandés''' varia de [[Idioma irlandés#Dialeuto|dialeuto a dialeutu]], polo que nun esiste una [[Llingua estándar|pronunciación estándar]] del mesmu. Los principales dialeutos del irlandés son el dialeutu de Ulster, del de Connacht y el de Munster. L'aislamientu xeográficu que sufrió Irlanda en delles ocasiones ye'l principal factor de que desenvolviera un tipu de pronunciación carauterísticu y con notables diferencies con respectu al idioma faláu na isla d'Inglaterra. La fonoloxía irlandesa foi estudiada como disciplina dende finales del sieglu XIX, pudiendo atopase obres de diversos investigadores con descripciones de los dialeutos de toles rexones onde se falaba l'idioma. A partir del sieglu XX empezó a espertar l'interés de los llingüistes teóricos y aumentó el númberu de llibros, artículos y tesis doctorales sobre la tema.<ref name=Pastor09/> Unu de los aspeutos más importantes del acentu irlandés, conocíu tamién como ''brogue'', ye que cuasi toles consonantes apaecen por pareyes, con una pronunciación ampliada» y otra «amenorgada». Les ''consonantes ampliaes'' son [[Consonante velar|velares]] (el puntu d'articulación ta asitiáu nel cielu la boca blandu), o presenten una [[velarización]] (el puntu d'articulación de la llingua retrásase, moviéndola escontra'l cielu la boca blandu), como los fonemes {{AFI|/k/ o /ɡ/}}. Pela contra, les ''consonantes amenorgaes'' son [[Palatalización|palatalizadas]] (adelántrase'l puntu d'articulación de la llingua, moviéndola escontra'l cielu la boca duru). El contraste ente les consonantes ampliaes y les amenorgaes ye crucial n'irlandés, yá que puede suponer el cambéu de significáu d'una pallabra d'intercambiase. Por casu, la única diferencia na pronunciación ente les pallabres {{AFI3|ga|bó|bˠoː|vaca}} y {{AFI3|ga|beo|bʲoː|vivu}} consiste en que nel primer casu la consonante ''b'' se velariza (consonante ampliada) ente que nel segundu se palataliza (consonante amenorgada).<ref name=Ose00/> El contraste ente les consonantes ampliar y amenorgar xuega un papel críticu non solo na distinción ente consonantes individuales, sinón tamién na pronunciación de les vocales circundantes, na determinación de qué consonantes pueden xuntes y nel comportamientu de les pallabres qu'empiecen por vocal. Esta distinción ampliada/amenorgada ye similar a la fuerte/débil de dellos idiomes eslavos, como'l [[Idioma rusu|rusu]]. Amás, l'irlandés comparte una serie de carauterístiques fonolóxiques colos sos familiares llingüísticos más cercanos, [[gaélicu escocés]] y [[manés]], según col inglés d'Irlanda, que ye l'idioma col que [[Contautu ente llingües|caltién un contautu]] siguíu.<ref name=Hickey11/> == Historia == [[Ficheru:Die araner mundart.djvu|thumb |páxina=7|Portada de ''Die araner Mundart. Ein Beitrag zur Erforschung des Westirischen'' (El dialeutu aranés: Una contribución al estudiu del irlandés occidental)<ref name=Finck99/>.]] Hasta finales del sieglu XIX, los discutinios llingüísticos sobre l'irlandés centrar na gramática tradicional de la llingua (cuestiones como la inflexón de los sustantivos, verbos y axetivos) o nel desenvolvimientu históricu de los soníos dende'l protoindoeuropéu, pasando pol protocéltico, hasta l'irlandés antiguu. El primer analís descriptivu de la fonoloxía d'un dialeutu irlandés foi realizáu por Franz Nikolaus Finck en 1899,<ref name=Finck99/> estudiu que se basó nel so trabayu de campu nes [[islles Aren]]. Y más palantre, Edmund Quiggin realizó en 1906 una descripción fonética del dialeutu de Meenawannia, cerca de Glenties (Condáu de Donegal),<ref name=Quiggin06/> ente que Holger Pedersen incluyiría nel so rellatu históricu, publicáu en 1909, una descripción de los dialeutos modernos.<ref name=Pedersen09/> Ente 1922 y 1965, Alf Sommerfelt publicó les primeres descripciones tantu del dialeutu irlandés de Ulster como de les variedaes de Munster, ya inclusive del agora estinguíu dialeutu del sur d'El Condao Armagh<ref name=Sommerfelt29/> (analizando pueblos como'l de Torr<ref name=Sommerfelt65/> en [[Gweedore]] y delles zones de Munster<ref name=Sommerfelt27/>). En 1931, Marie-Louise Sjoestedt describió'l dialeutu de [[Dunquin]] na península de Dingle.<ref name=Sjoestedt31/> Dende 1944 hasta 1968 l'Institutu d'Estudios Avanzaos de Dublín publicó una serie de monografíes, caúna describiendo la fonoloxía d'un dialeutu llocal: * West Muskerry, nel Condáu de Cork (Ballyvourney, Coolea y contorna), por Ó Cuív en 1944;<ref name=OCuiv44/> * An Rinn, nel Condáu de Waterford, por Breathnach en 1946;<ref name=Breathnach46/> * Tourmakeady, nel condáu de Mayo por de Búrca en 1958;<ref name=Burca70/> * Teelin, nel condáu de Donegal, por Wagner en 1959;<ref name=Wagner59/> * Cois Fhairrge, nel condáu de Galway (Barna, Spiddal, Inverin y contorna), por de Bhaldraithe en 1966;<ref name=Bhaldraithe66/> y * Erris, nel condáu de Mayo, por Mhac an Fhailigh en 1968.<ref name=MhacanFhailigh68/> Publicáronse estudios más recién sobre fonoloxía descriptiva por: * Leslie Lucas, en 1979, sobre Rosguill al norte de Donegal;<ref name=Lucas79/> * Art Hughes, en 1986, sobre Tangaveane y Commeen (tamién cerca de Glenties);<ref name=Hughes86/> * Brian Ó Curnáin, en 1996, sobre Iorras Aithneach en Connemara (Kilkieran y contorna);<ref name=OCurnain96/> y * Diarmuid Ó Sé, en 2000, sobre la península de Dingle nel Condáu de Kerry.<ref name=Ose00/> En 1975 publicóse unu de los primeros trabayos d'investigación sobre la fonoloxía teórica del irlandés, realizáu por Micheal O'Siadhail y Arndt Wigger.<ref name=OSiadhail75/> Esta publicación siguía la mesma metodoloxía del trabayu de Noam Chomsky y Morris Halle, «The Sound Pattern of English»<ref name=Chomsky68/> de 1968, que sirviría de base pa la seición de fonoloxía d'un trabayu posterior de Mícheál O'Siadhail de 1991 tituláu «Modern Irish: Grammatical structure and dialeutal variation».<ref name=OSiadhail91/> Otros trabayos sobre fonoloxía teórica del irlandés son los de Maire Ní Chiosáin de 1991 y el de Antony Green de 1997, que siguen la [[teoría de la optimidad]],<ref name=NiChiosain91/><ref name=Green97/> o los trabayos de Eugeniusz Cyran de 1997 y el d'Anna Bloch-Rozmej de 1998 que se basen na [[:en:Government phonology|teoría GP]].<ref name=Cyran97/><ref name=Bloch-Rozmej98/> == Consonantes == La mayoría de los dialeutos irlandeses presenten siquier los fonemes consonánticos que s'amuesen na siguiente tabla (vease [[AFI]] pa la esplicación de los símbolos). La consonante {{AFI|/h/}} nun se topa nin ampliada nin amenorgada.<ref name=Hickey11/> {| {{tablaguapa}} style="text-align:center" |- |+[[Consonante|Fonemes consonánticos]] !rowspan="2" colspan="2"| !colspan="2" | [[Consonante llabial|Llabial]] !colspan="2" | [[Consonante coronal|Coronal]] !colspan="2" | [[Consonante dosal|Dorsal]] !rowspan="2" | [[Consonante glotal|Glotal]] |-class=small ! [[Velarización|ampliada]] ! [[Palatalización|amenorgada]] ! ampliada !amenorgada !ampliada !amenorgada |- !rowspan="2" | [[Consonante oclusiva|Oclusiva]] !<small>[[Manera de fonación sorda]]</small> | {{AFI|pˠ}} || {{AFI|pʲ}} | {{AFI|t̪ˠ}} || {{AFI|tʲ}} | {{AFI|k}} || {{AFI|c}} | |- !<small>[[Manera de fonación sonora]]</small> | {{AFI|bˠ}} || {{AFI|bʲ}} | {{AFI|d̪ˠ}} || {{AFI|dʲ}} | {{AFI|ɡ}} || {{AFI|ɟ}} | |- !rowspan="2"|[[Consonante fricativa|Fricativa]]/<br>[[Consonante aproximante|Aproximante]] !<small>sorda</small> | {{AFI|fˠ}} || {{AFI|fʲ}} | {{AFI|sˠ}} || {{AFI|ʃ}} | {{AFI|x}} || {{AFI|ç}} | {{AFI|h}} |- !<small>sonora</small> | {{AFI|w}} || {{AFI|vʲ}} | || {{AFI|ɹ̝ʲ}} | {{AFI|ɣ}} || {{AFI|j}} | |- !colspan="2"| [[Consonante nasal|Nasal]] | {{AFI|mˠ}} || {{AFI|mʲ}} | {{AFI|n̪ˠ}} || {{AFI|nʲ}} | {{AFI|ŋ}} || {{AFI|ɲ}} | |- !colspan=2| [[Consonante vibrante simple|Vibrante simple]] | || | {{AFI|ɾˠ}} | || | | |- !colspan=2| [[Consonante llateral|Llateral]] | || | {{AFI|l̪ˠ}} || {{AFI|lʲ}} | || | |} === Semivocales === Les consonantes ampliaes (velarizadas o velares) antes d'una [[vocal anterior]] introducen una [[aproximante velar|semivocal velar]] (soníu bien curtiu paecíu a una vocal) bien paecida a la {{AFI|/w/}} del inglés pero ensin arredondiar los llabios; el símbolu AFI d'esti soníu ye {{AFI|/ɰ/}}. Por casu, en {{AFI3|ga|naoi|n̪ˠiː|nueve'}} o {{AFI3|ga|caoi|kiː|manera}} esti fenómenu provoca que se pronuncien como {{AFI|[n̪ˠɰiː]}} y {{AFI|[kɰiː]}} respeutivamente.<ref name=Sjoestedt31/><ref name=Sutton93/> Cuando les consonantes ampliaes son [[consonante llabial|llabiales]], la semivocal velar ye [[llabialización|labializada]], esto ye, pronúnciase arredondiando los llabios (como en {{AFI3|ga|buí|bˠiː|mariellu}}, que se pronuncia {{AFI|/bˠwiː/}}.<ref name=Quiggin06/><ref name=Sutton93/> De manera similar, les consonantes amenorgaes (palatalizadas o palatales) delantre d'una [[vocal posterior]] producen una [[aproximante palatal|semivocal palatal]] (como la {{AFI|/Y/}} del inglés), como por casu en {{AFI3|ga|tiubha|tʲoː|trupu}}, que se pronuncia {{AFI|[tʲjuː]}}.<ref name=Ose00/> Cuando una consonante ampliada sigue a una vocal anterior, añader una semiconsonante {{AFI|/ə̯/}} (paecida a una vocal bien curtia) xustu antes de la consonante, como por casu en {{AFI3|ga|díol|dʲiːl̪ˠ|vender}}, que se pronuncia {{AFI|/dʲiːə̯l̪ˠ/}}. De forma asemeyada, cuando una consonante amenorgada sigue a una vocal posterior, introduzse una semiconsonante {{AFI|/i̯/}} antes de la consonante, como por casu en {{AFI3|ga|ait|aːtʲ|llugar}} que se pronuncia {{AFI|[aːi̯tʲ]}},<ref name=Ose00/><ref name=Bhaldraithe66/> en {{AFI3|ga|óil|oːlʲ|bebíu}} que se pronuncia {{AFI|[oːi̯lʲ]}},<ref name=Burca70/> en {{AFI3|ga|meabhair|mʲəoɾʲ|entendíu}} que se pronuncia {{AFI|[mʲəui̯ɾʲ]}},<ref name=MhacanFhailigh68/> o en {{AFI3|ga|dúinn|d̪ˠoːn̠ʲ|a nós}} que se pronuncia {{AFI|[d̪ˠoːi̯n̠ʲ]}}.<ref name=Sommerfelt22/> === Alófonos === {{AFI|/w/}} (que puede ser escritu como «bh», «mh», o «v») tien dos [[alófonos]] básicos: l'[[aproximante labiovelar]] {{AFI|[w]}} y la fricativa labiodental sonora velariza {{AFI|[vˠ]}}. La distribución d'estos alófonos varia de dialeutu a dialeutu. En Munster, xeneralmente solo atópase {{AFI|[vˠ]}},<ref name=Sjoestedt31/> ente que nel Ulster atópase {{AFI|[w]}}.<ref name=Quiggin06/> En Connacht, atópase {{AFI|[w]}} a principiu de pallabra antes de vocal (por casu, {{AFI3|ga|bhfuil|wɪlʲ|ye}} y {{AFI|[vˠ]}} n'otres posiciones (por casu, {{AFI3|ga|naomh|n̪ˠiːvˠ|santu}}, {{AFI3|ga|fómhar|ˈfˠoːvˠəɾˠ|seronda}} y {{AFI3|ga|bhrostaigh|ˈvˠɾˠɔsˠt̪ˠə|azotáu}}.<ref name=Finck99/><ref name=Bhaldraithe66/> Les fricatives llabiales restantes son típicamente [[consonante labiodental|labiodentales]] {{AFI|[fˠ, fʲ, vʲ]}}, pero al igual que {{AFI|/w/}} tien el alófono fricativu {{AFI|[vˠ]}}, estes tienen los alófonos billabiales {{AFI|[ɸˠ, ɸʲ, βˠ, βʲ]}} en munchos dialeutos; la distribución depende en parte d'ónde apaezan (les billabiales suélense atopar más xunto a les vocales arrondaes) y en parte a los falantes.<ref name=Bhaldraithe66/> Ente les coronales, la mayoría son [[consonante alveolar|alveolares]], pero les oclusives y llaterales ampliaes son típicamente [[consonante dental|dentales]] ({{AFI|[t̪ˠ, d̪ˠ, n̪ˠ, l̪ˠ]}}) ente que les fricatives coronales amenorgaes suelen ser [[consonante postalveolar|postalveolares]] ({{AFI|[ʃ]}}). Les oclusives coronales amenorgaes {{AFI|[tʲ, dʲ]}} pueden producise como africaes [[consonante alveolu-palatal|alveolu-palatales]] ({{AFI|[tɕ, dʑ]}}) en dellos dialeutos, incluyendo'l de Tourmakeady,<ref name=Burca70/> el de Erris<ref name=MhacanFhailigh68/> y el de Teelin.<ref name=Wagner59/> Les oclusives dorsales amenorgaes {{AFI|[c, ɟ, ɲ]}} pueden articulase como auténtiques palatales ({{AFI|[c, ɟ, ɲ]}}) o como palatovelares ({{AFI|[k̟, ɡ˖, ŋ˖]}}).<ref name=Ose00/> El fonema {{AFI|/j/}} tien trés alófonos na mayoría de los dialeutos: la aproximante palatal {{AFI|[j]}} antes de vocales xunto a {{AFI|[iː]}} y a final de sílaba (por casu, {{AFI3|ga|dheas|jasˠ|guapu}}, {{AFI3|ga|beidh|bʲɛj|va ser}}; la fricativa palatal sonora {{AFI|[ʝ]}} antes de consonante (por ejemmplo, {{AFI3|ga|ghrian|ʝɾʲiən̪ˠ|sol}}; y un soníu entemediu {{AFI|[j˔]}} (con mayor fricación que {{AFI|[j]}} pero menos que {{AFI|[ʝ]}}) antes de {{AFI|[iː]}} (por casu, {{AFI3|ga|dhírigh|j˔iːɾʲə|endrecháu}}.<ref name=OCuiv44/><ref name=Breathnach46/><ref name=Bhaldraithe66/><ref name=MhacanFhailigh68/> Como n'inglés, les oclusives sordes son aspiraes (articuláu con una aspiración d'aire antes de la lliberación) a principiu de pallabra, ente que les oclusives sonores pueden ser parcialmente callaes pero nunca aspiraes. Les oclusives sordes nun son aspiraes dempués de {{AFI|[sˠ]}} y {{AFI|[ʃ]}} (por casu, {{AFI3|ga|scanradh|sˠkauɾˠə|terror}}; sicasí, les oclusives permanecen aspiraes dempués del clíticu ''is'' ({{AFI|[sˠ]}}) (por casu, {{AFI3|ga|is cam|sˠkʰaum|ta torcíu}}.<ref name=Breathnach46/> Dellos investigadores, como Ó Cúiv, Wagner, de Bhaldraithe, Mhac an Fhailigh y Ó Sé, usen trescripciones como «sb», «sd», «sɡ», «xd», etc., indicando que consideren que la oclusión qu'asocede dempués de les fricatives sordes son más alófonos sordos de les oclusives sonores que alófonos non aspiraos de les oclusives sordes (como asocede realmente nel gaélicu escocés), pero tratar d'una opinión minoritaria.<ref name=Ose00/><ref name=OCuiv44/><ref name=Bhaldraithe66/><ref name=MhacanFhailigh68/> === Sonantes tirantes y laxas === N'irlandés antiguu, les [[sonante]]s (escrites como «l», «n», «r» o «m») estremáronse amás d'en consonantes ampliaes y amenorgaes, en consonantes tirantes y laxas. La definición fonética exacta d'estos términos ye daqué imprecisa, pero los soníos coronales tirantes (escritos como «l», «n» y «r») tienen probablemente una duración y una superficie de contautu ente la llingua y el cielu de la boca mayores que les laxas. Les ''m'' tirante foi probablemente una {{AFI|/m/}} normal, ente que la ''m'' laxa foi la semivocal nasalizada {{AFI|/w̃/}}, tendiendo quiciabes escontra una fricativa nasalizada {{AFI|/ṽ/}} o {{AFI|/β̃/}} cuando se palatalizaba. Por convención, les coronales tirantes trescribir con mayúscules («L», «N» y «R»), y les laxas con minúscules («l», «n» y «r») (dellos autores, como Stifter, sicasí empleguen lletres llatines pa les tirantes -«l», «n», «r» y «m» -y grieges pa les laxas - «λ», «ν», «ρ» y «μ»).<ref name=Stifter06/> De cuenta que l'irlandés antiguu emplega cuatro [[consonante rótica|consonantes róticas]] ({{AFI|/Rˠ, Rʲ, rˠ, rʲ/}}), cuatro llaterales ({{AFI|/Lˠ, Lʲ, lˠ, lʲ/}}) y cuatro coronales ({{AFI|/Nˠ, Nʲ, nˠ, nʲ/}}).<ref name=McCone94/> Les sonantes tirantes y laxas oldeaben ente sigo ente les vocales y el final de pallabra tres vocal nel irlandés antiguu, como por casu en {{AFI3|sga|berraid|bʲeRˠɨðʲ|tiende}} frente a {{AFI3|ga|beraid|bʲerˠɨðʲ|puede llevar}}; en {{AFI3|ga|coll|koLˠ|ablanar}} frente a {{AFI3|ga|col|kolˠ|pecáu}}; o en {{AFI3|ga|sonn|sˠoNˠ|abargana}} frente a {{AFI3|ga|son|sˠonˠ|soníu}}.<ref name=Quin75/> A principoi de pallabra solo atopábense soníos tirantes, pero más palantre apaecieron soníos laxos en zones onde se producía lenición por cuestiones morfosintáctiques: {{AFI3|ga|rún|Rˠoːnˠ|misteriu}} frente a {{AFI3|ga|a rún|a rˠoːnˠ|el so misteriu}}; o {{AFI3|ga|lón|Lˠoːnˠ|provisión}} frente a {{AFI3|ga|a lón|a lˠoːnˠ|la so provisión}}.<ref name=Quin75/> Nel llinguaxe actual, les cuatro [[consonante rótica|consonantes róticas]] fueron amenorgaes a la metá en tolos dialeutos, {{AFI|/Rˠ, Rʲ, rˠ/}} fundiéronse en {{AFI|/ɾˠ/}}. Pa les llaterales y les nasales, dellos dialeutos caltuvieron los cuatro estremaes, ente qu'otros amenorgar a dos o tres fonemes distintos como s'amuesa na siguiente tabla:<ref name=Hickey11/> {| class=wikitable |- ! rowspan=2 | Irlandés antiguu !colspan=2 | Ulster ! colspan=3 | Connacht ! colspan=2 | Munster |- ! Rosguill<ref name=Lucas79/> ! Glenties<ref name=Quiggin06/> ! Mayo<ref name=MhacanFhailigh68/> ! Connemara<ref name=Bhaldraithe66/> ! Aren<ref name=Finck99/> ! Dingle<ref name=Ose00/> ! West Muskerry<ref name=OCuiv44/> |- | align=center | {{AFI|Rˠ}} | align=center rowspan=3 colspan=7 | {{AFI|ɾˠ}} |- | align=center | {{AFI|rˠ}} |- | align=center | {{AFI|Rʲ}} |- | align=center | {{AFI|rʲ}} | align=center colspan=7 | {{AFI|ɾʲ}} |- | align=center | {{AFI|Lˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center | {{AFI|l̪ˠ}} | align=center rowspan=2 colspan=2 | {{AFI|l̪ˠ}} |- | align=center | {{AFI|lˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|lˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|l}} |- | align=center | {{AFI|lʲ}} | align=center | {{AFI|l}} | align=center colspan=3 | {{AFI|lʲ}} | align=center rowspan=2 colspan=2 | {{AFI|lʲ}} |- | align=center | {{AFI|Lʲ}} | align=center colspan=5| {{AFI|l̠ʲ}} |- | align=center | {{AFI|Nˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center colspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center | {{AFI|n̪ˠ}} | align=center rowspan=2 colspan=2| {{AFI|n̪ˠ}} |- | align=center | {{AFI|nˠ}} | align=center colspan=2| {{AFI|nˠ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|n}} |- | align=center | {{AFI|nʲ}} | align=center | {{AFI|n}} | align=center colspan=3| {{AFI|nʲ}} | align=center rowspan=2 | {{AFI|nʲ}} | align=center | {{AFI|nʲ}} |- | align=center | {{AFI|Nʲ}} | align=center colspan=5 | {{AFI|n̠ʲ}} | align=center | {{AFI|nʲ}} ''entamu de pallabra''<br />{{AFI|ɲ}} ''otros'' |- | colspan=8 | ''Nota: ''{{AFI|l̠ʲ}}'' y ''{{AFI|n̠ʲ}}'' son consonantes [[Consonante alveolu-palatal|alveolu-palatales]].'' |} Tocantes a la ''m'' tirante y laxa, la versión laxa (semivocal nasalizada o fricativa llabial) aportó a pronunciada col tiempu como una semivocal regular o fricativa xunto cola nasalización de la vocal precedente. La perda posterior de la {{AFI|/w/}} ente les vocales evolucionó en vocales fonéticamente nasalizadas en dellos dialeutos modernos (vease [[#Vocales nasalizadas|de siguío]]), pero éstes nun se caltienen rígidamente en nengún dialeutu; siendo l'enclín más común la eliminación de completa de la nasalización. Sicasí, la semivocal nasalizada orixinal inda se reflexa na ortografía como «mh».<ref name=Hickey11/> == Vocales == [[Ficheru:Connacht Irish vowel chart.svg|thumb|Los fonemes vocálicos del dialeutu de Connacht.<ref name=Burca70/>]] [[Ficheru:Munster Irish vowel chart.svg|thumb|Los fonemes vocálicos del dialeutu de Munster.<ref name=OCuiv44/>]] Les vocales varien de dialeutu a dialeutu, pero siquier los dialeutos de Connacht y Munster coinciden nos [[monoptongos]] {{AFI|/iː/}}, {{AFI|/ɪ/}}, {{AFI|/u/}}, {{AFI|/ʊ/}}, {{AFI|/eː/}}, {{AFI|/ɛ/}}, {{AFI|/oː/}}, {{AFI|/ɔ/}}, {{AFI|/a/}}, {{AFI|/aː/}} y [[schwa]] ({{AFI|/ə/}}), que s'atopen solo en sílabes átones; y nos diptongos descendentes {{AFI|/əi/}}, {{AFI|/əo/}}, {{AFI|/iə/}} y {{AFI|/oə/}}. Puesto que les vocales del dialeutu de Ulster son bien distintos, nun se traten nesti artículu por ser más xeneralista.<ref name=Ose00/> === Llocalización vocálica === Les llocalización de les vocales (esto ye, la posición horizontal del puntu más eleváu de la llingua mientres la so pronunciación) depende en gran midida de la calidá (ampliada o amenorgada) de les consonantes axacentes. Dellos investigadores como Ó Siadhail o Ní Chiosáin, comentaron que {{AFI|[ɪ]}} y {{AFI|[ʊ]}} son realmente alófonos del mesmu fonema, de la mesma que {{AFI|[ɛ]}} y {{AFI|[ɔ]}}, nel casu de que solo se tuviera en cuenta l'apertura de les vocales. So esti puntu de vista, estos fonemes pueden simplificase estremando namái ente vocales anteriores y posteriores. Otra manera, adquieren la carauterística de llocalización de les consonantes que tán axacentes. Nesti artículu, sicasí, va siguise'l camientu más tradicional de que {{AFI |/ɪ, ʊ, ɛ, ɔ/}} son cuatro fonemes distintos. Les descripciones de los alófonos nesta seición provienen principalmente de los estudios de Ó Sé; les pronunciaciones polo tanto reflexen l'acentu de Munster de la península de Dingle. Sicasí, nun siendo que se indique lo contrario, coinciden en gran midida con otros acentos de Munster y Connacht.<ref name=Ose00/><ref name = OSiadhail91 /><ref name = NiChiosain91 /> === Vocales nasalizadas === Polo xeneral, les vocales n'irlandés son nasalizadas cuando tán axacentes a consonantes nasales. Pa dellos falantes, apréciense [[Par mínimu|pares mínimos]] ente vocales nasales y orales, lo qu'indica que les vocales nasales son fonemes separaos tamién; estos xeneralmente son productos d'una antigua semivocal nasalizada {{AFI|[w̃]}} (históricamente la versión lenificada de {{AFI|/m/}}), que dende entós se perdió. Sicasí, el contraste nun ye consistente en nengún dialeutu; la mayoría de les descripciones publicaes dicen que les vocales nasales tán presentes solu nel discursu de dellos falantes (xeneralmente los de más edá). Los pares mínimos en potencia inclúin los que s'amuesen na tabla siguiente.<ref name=Ose00/><ref name=Quiggin06/><ref name=Sjoestedt31/><ref name=OCuiv44/> {|{{tablaguapa}} ! colspan=3 | Vocal nasal !! colspan=3 | Vocal oral |- ! Escritura !! Pronunciación !! Significáu !! Escritura !! Pronunciación !! Significáu |- | {{lang|ga|amhras}} || {{AFI|[ˈə̃ũɾˠəsˠ]}} || dulda || {{lang|ga|abhras}} || {{AFI|[ˈəoɾˠəsˠ]}} || madexa |- | {{lang|ga|áth}} || {{AFI|[ãː]}} || vau || {{lang|ga|ádh}} || {{AFI|[aː]}} || suerte |- | {{lang|ga|comhair}} || {{AFI|[kõːɾʲ]}} || ''na frase {{lang|ga|'''os comhair'''}}'' en frente de || {{lang|ga|cóir}} || {{AFI|[koːɾʲ]}} || honráu |- | {{lang|ga|cumha}} || {{AFI|[kũː]}} || dolor || {{lang|ga|cú}} || {{AFI|[kuː]}} || sabuesu |- | {{lang|ga|deimhis}} || {{AFI|[dʲĩːʃ]}} || par de tisories || {{lang|ga|dís}} || {{AFI|[dʲiːʃ]}} || pareya de persones |- | {{lang|ga|fómhair}} || {{AFI|[fˠõːɾʲ]}} || de seronda || {{lang|ga|fóir}} || {{AFI|[fˠoːɾʲ]}} || llende |- | {{lang|ga|lámha}} || {{AFI|[l̪ˠãː]}} || manes || {{lang|ga|lá}} || {{AFI|[l̪ˠaː]}} || día |- | {{lang|ga|lámhach}} || {{AFI|[l̪ˠãːx]}} || disparu || {{lang|ga|lách}} || {{AFI|[l̪ˠaːx]}} || arrogante |- | {{lang|ga|nimhe}} || {{AFI|[nʲĩː]}} || de venenu || {{lang|ga|ní}} || {{AFI|[nʲiː]}} || llaváu |- | {{lang|ga|rámha}} || {{AFI|[ɾˠãː]}} || de remu || {{lang|ga|rá}} || {{AFI|[ɾˠaː]}} || dichu |} Amás, cuando una vocal se nasaliza porque ta axacente a una consonante nasal, de cutiu retién la so nasalización en formes derivaes anque la consonante yá nun seya nasal. Por casu, la {{AFI|/m/}} de {{AFI3|ga|máthair|ˈmãːhəɾʲ|madre}} sustituyir pola non nasal {{AFI|/w/}} na frase {{AFI3|ga|a mháthair|ə ˈwãːhəɾʲ|la so madre}}, pero la vocal permanez nasalizada.<ref name=Quiggin06/> De la mesma forma, en {{AFI3|ga|sneachta|ˈʃnʲãxt̪ˠə|nieve}} la vocal dempués de la {{AFI|/nʲ/}} se nasaliza, ente qu'en {{AFI3|ga|an tsneachta|ə ˈtʲɾʲãxt̪ˠə|de la nieve}} ye reemplazáu por {{AFI|/ɾʲ/}} en dellos dialeutos septentrionales, pero la vocal nasalizada permanez.<ref name=Bhaldraithe66/> == Fonotáctica == Los aspeutos más interesantes de la [[fonotáctica]] irlandesa xiren en redol al comportamientu de los [[Grupu consonánticu|grupos consonánticos]]. Preséntense delles diferencies ente'l comportamientu de los grupos consonánticos que se topen a principiu de pallabra y aquellos qu'apaecen detrás de vocales, anque comparten delles carauterístiques ente sigo.<ref name=NiChiosain99/> === Grupos consonánticos al entamu de pallabra === {{Imaxe múltiple | posición_tabla = right | direición = vertical | anchu = 300 | títulu = Grupo de dos consonantes | semeya1 = 2C cluster nonmut.svg | testu1 = En redolaes non mutables | alineación_texto1 = center | semeya2 = 2C cluster mut2.svg | testu2 = En redolaes mutables | alineación_texto2 = center }} Les pallabres irlandeses pueden empezar con grupos consonánticos de dos o trés consonantes. Polo xeneral, toles consonantes d'un grupu coinciden na so pronunciación, esto ye, que toes son ampliaes o toes son amenorgaes. Los grupos de dos consonantes empiecen con una [[consonante obstruyente]] siguida d'una consonante nasal o d'una [[Consonante líquida|líquida]] (salvu, que la consonante inicial seya obstruyente llabial, y nesi casu solo va ser siguida por una consonante líquida). Por casu: {{AFI3|ga|bleán|bʲlʲaːnˠ|cato}}, {{AFI3|ga|breá|bʲɾʲaː|amor}}, {{AFI3|ga|cnaipe|ˈkn̪ˠapʲə|botón}}, {{AFI3|ga|dlí|dʲlʲiː|llei}}, {{AFI3|ga|gnáth|ɡn̪ˠaː|normal}}, {{AFI3|ga|pleidhce|ˈpʲlʲəicə|fata}}, {{AFI3|ga|slios|ʃlʲɪsˠ|llau}}, {{AFI3|ga|sneachta|ˈʃnʲaxt̪ˠə|nieve}}, {{AFI3|ga|tlúth|t̪ˠl̪ˠoː|poker}}, and {{AFI3|ga|tnúth|t̪ˠn̪ˠoː|alantre}}. Los fonemes {{AFI|/sˠ/}} y {{AFI|/ʃ/}} pueden ser siguíos por una oclusiva sorda, como en {{AFI3|ga|sparán|ˈsˠpˠaɾˠaːn̪ˠ|monederu}} y {{AFI3|ga|scéal|ʃceːl̪ˠ|hestoria}}. Amás, el grupu {{AFI|/mˠn̪ˠ/}} apaez na pallabra {{AFI3|ga|mná|mˠn̪ˠaː|muyeres}} y en delles formes rellacionaes.<ref name=NiChiosain99/> Los grupos de trés consonantes consisten en {{AFI|/sˠ/}} o {{AFI|/ʃ/}} xunto con una oclusiva sorda y una consonante líquida. Dellos exemplos inclúin: {{AFI3|ga|scliúchas|ʃclʲoːxəsˠ|raxón}}, {{AFI3|ga|scread|ʃcɾʲad̪ˠ|glayo}}, {{AFI3|ga|splanc|sˠpˠl̪ˠaŋk|chispa}}, {{AFI3|ga|spraoi|sˠpˠɾˠiː|diversión}} y {{AFI3|ga|stríoc|ʃtʲɾʲiːk|raya}}.<ref name=NiChiosain99/> Una esceición a la coincidencia de pronunciación produzse cuando la consonante ampliada {{AFI|/sˠ/}} atópase antes d'una consonante llabial (y pa dellos falantes de Connemara y Dingle antes de {{AFI|/c/}} tamién).<ref name=Bhaldraithe66/> Como por casu en: {{AFI3|ga|sméara|sˠmʲyːɾˠə|bayes}}, {{AFI3|ga|speal|sˠpʲa la gadaña}}, {{AFI3|ga|spleách|sˠpʲlʲaːx|dependiente}}, {{AFI3|ga|spreag|sˠpʲɾʲaɡ|inspiráu}}, y {{AFI3|ga|scéal|ʃceːl̪ˠ] ~ [sˠceːl̪ˠ|hestoria}}.<ref name=Ose00/> La [[mutación consonántica]] inicial presenta una gama muncho más amplia de posibles grupos, como por casu, cuando se produz la [[lenición]] en: {{AFI3|ga|bhlas|wl̪ˠasˠ|sabor}}, {{AFI3|ga|bhris|vʲɾʲɪʃ|rompió}}, {{AFI3|ga|chleacht|çlʲaxt̪ˠ|práctica}}, {{AFI3|ga|chrom|xɾˠɔmˠ|dobláu}}, {{AFI3|ga|ghreamaigh|ˈjɾʲamˠə|pegáu}}, {{AFI3|ga|ghníomhaigh|ˈjnʲiːwə|actuáu}}, {{AFI3|ga|shleamhnaigh|hlʲəun̪ˠə|esmucíu}}, {{AFI3|ga|shnámh|hn̪ˠaːw|natacion}}, {{AFI3|ga|shroich|hɾˠɪç|alcanzáu}}; o cuando se produz [[eclipsis]] (una oclusiva sorda muta a sonora o una oclusiva sonora muta a nasal), como por casu: {{AFI3|ga|mbláth|mˠl̪ˠaː|flor}}, {{AFI3|ga|mbliana|ˈmʲlʲiən̪ˠə|años}}, {{AFI3|ga|mbrisfeá|ˈmʲɾʲɪʃaː|romperíes}}, {{AFI3|ga|ndlúth|n̪ˠl̪ˠoː|cerca}}, {{AFI3|ga|ndroichead|ˈn̪ˠɾˠɔhəd̪ˠ|ponte}}, {{AFI3|ga|ndréimire|ˈnʲɾʲyːmʲəɾʲə|escalera}}, {{AFI3|ga|ngléasfá|ˈɲlʲyːsˠaː|vistiríes}}, {{AFI3|ga|ngreadfá|ˈɲɾʲat̪ˠaː|saldríes}}, {{AFI3|ga|ngníomhófá|ˈɲnʲiːwoːhai actuaríes}}.<ref name=Ose00/><ref name=NiChiosain99/> Nos dialeutos de Donegal, Mayo y Connemara (anque nun ye bien común nes islles Aren), les nasales coronales {{AFI|/nˠ, nʲ/}} pueden ser siguíes solo por {{AFI|/sˠ, ʃ/}}, respeutivamente, nun grupu consonánticu a entamu de pallabra. Dempués d'otres consonantes, son reemplazaos por {{AFI3|ga|cnoc|kɾˠʊk|llomba}}, {{AFI3|ga|mná|mˠɾˠaː|muyeres}}, {{AFI3|ga|gnaoi|ɡɾˠiː|gustar}}, {{AFI3|ga|tnúth|t̪ˠɾˠoː|alantre}}. Cuando se produz lenición, {{AFI|/sˠn̪ˠ, ʃnʲ/}} convertir en {{AFI|/hn̪ˠ, hnʲ/}} como norma nestos dialeutos, pero dempués del artículu definíu ''an'' convertir en {{AFI|/t̪ˠɾˠ, tʲɾʲ/}}: {{AFI3|ga|sneachta|ʃnʲaxt̪ˠə|nieve}}, {{AFI3|ga|shneachta|hnʲaxt̪ˠə|nieve}} (forma lenificada) y {{AFI3|ga|an tsneachta|ə tʲɾʲaxt̪ˠə|de la nieve}}.<ref name=OSiadhail75/><ref name=OSiadhail91/> === Grupos consonánticos postvocálicos y epéntesis === [[Ficheru:Epenthesis cluster.svg|thumb|Grupu consonantico suxetu a epéntesis]] Al igual que los grupos consonánticos d'entamu de pallabra, los grupos consonánticos postvocálicos xeneralmente coinciden na pronunciación ampliada o amenorgada. La única esceición producir cola ampliada {{AFI|/ɾˠ/}}, non cola amenorgada {{AFI|/ɾʲ/}}, qu'apaez antes de les coronales amenorgaes {{AFI|/tʲ, dʲ, ʃ, nʲ, lʲ/}}, como por casu en: {{AFI3|ga|beirt|bʲɛɾˠtʲ|dos persones}}, {{AFI3|ga|ceird|ceːɾˠdʲ|comerciu}}, {{AFI3|ga|doirse|ˈd̪ˠoːɾˠʃə|puertes}}, {{AFI3|ga|doirnín|d̪ˠoːɾˠˈnʲiːnʲ|manipoliar}}, {{AFI3|ga|comhairle|ˈkuːɾˠlʲə|avisar}}.<ref name=Ose00/> Los grupos consonánticos qu'empiecen por {{AFI|/ɾˠ, ɾʲ/}}, {{AFI|/l̪ˠ, lʲ/}} o {{AFI|/n̪ˠ, nʲ/}} y presenten de siguío una consonante llabial o dorsal (salvu coles oclusives sordes {{AFI|/pˠ, pʲ/}}, {{AFI|/k, c/}}) son atayaos por una vocal epéntetica {{AFI|/ə/}}: {{AFI3|ga|borb|ˈbˠɔɾˠəbˠ|abrupto}}, {{AFI3|ga|gorm|ˈɡɔɾˠəmˠ|azul}}, {{AFI3|ga|dearmad|ˈdʲaɾˠəmˠəd̪ˠ|error}}, {{AFI3|ga|dearfa|ˈdʲaɾˠəfˠə|ciertu}}, {{AFI3|ga|seirbhís|ˈʃɛɾʲəvʲiːʃ|serviciu}}, {{AFI3|ga|fearg|ˈfʲaɾˠəɡ|roxura}}, {{AFI3|ga|dorcha|ˈd̪ˠɔɾˠəxə|escuru}}, {{AFI3|ga|dalba|ˈd̪ˠa el̪ˠəbˠə|portase mal}}, {{AFI3|ga|colm|ˈkɔl̪ˠəmˠ|palombu}}, {{AFI3|ga|soilbhir|ˈsˠɪlʲəvʲəɾʲ|llabrador}}, {{AFI3|ga|gealbhan|ˈɟa el̪ˠəwən̪ˠ|gorrión}}, {{AFI3|ga|binb|ˈbʲɪnʲəbʲ|venenu}}, {{AFI3|ga|Banba|ˈbˠan̪ˠəbə|Irlanda}}, {{AFI3|ga|ainm|ˈanʲəmʲ|nome}}, {{AFI3|ga|meanma|ˈmʲan̪ˠəmˠə|moral}}, {{AFI3|ga|ainmhí|ˈanʲəvʲiː|animal}}.<ref name=NiChiosain99/> Sicasí, nun hai epéntesis si la vocal precedente al grupu consonánticu ye llarga o un diptongu: {{AFI3|ga|fáirbre|ˈfˠaːɾʲbʲɾʲə|arruga}}, {{AFI3|ga|téarma|ˈtʲyːɾˠmˠə|plazu}}, {{AFI3|ga|léargas|ˈlʲyːɾˠɡəsˠ|visión}}, {{AFI3|ga|dualgas|ˈd̪ˠoəl̪ˠɡəsˠ|deber}}. Tampoco va haber epentésis en pallabres que nun tengan siquier trés sílabes: {{AFI3|ga|firmimint|ˈfʲɪɾʲmʲəmʲənʲtʲ|firmamentu}}, {{AFI3|ga|smiolgadán|ˈsˠmʲɔl̪ˠɡəd̪ˠaːn̪ˠ|gargüelu}}, {{AFI3|ga|caisearbhán|ˈkaʃəɾˠwaːn̪ˠ|diente de lleón}}, {{AFI3|ga|Cairmilíteach|ˈkaɾʲmʲəlʲiːtʲəx|Carmelita}}.<ref name=NiChiosain99/> == Exemplos == La siguiente tabla amuesa delles frases del dialeutu aranés.<ref name=Finck99/> {|{{tablaguapa}} ! width=300px | Irlandés ! width=300px | Trescripción ! width=300px | Asturianu |- | ''{{lang|ga|Bhí sé ag amharc amach as an bhfuinneog nuair a bhí mise ag dul thart.}}'' | {{AFI|vʲiː ʃeː əɟ ˈafˠəɾˠk əˈmˠax asˠ ə ˈwɪn̠ʲoːɡ nuəɾʲ ə vʲiː ˈmʲɪʃə ɡɔl haɾˠt̪ˠ}} | Taba mirando pela ventana cuando pasé. |- | ''{{lang|ga|Ní fheicfeadh sé poll thrí dréimire.}}'' | {{AFI|n̠ʲiː ˈɛcətʲ ʃeː pˠəul̪ˠ hɾʲiː ˈdʲɾʲeːmʲɾʲə}} | Nun vería un furacu al traviés de la escalera. |- | ''{{lang|ga|Tá mé fliuch thríd is thríd.}}'' | {{AFI|t̪ˠaː mʲeː fʲlɔx hɾʲiːdʲ əsˠ hɾʲiːdʲ}} | Toi caláu hasta los güesos. |- | ''{{lang|ga|Thug sé cloch mhór agus chaith sé leis an bhfuinneog í.}}'' | {{AFI|hʊɡ ʃeː klɔx woːɾ ˈaɡəsˠ xa ʃeː lɛʃ ə ˈwɪn̠ʲoːɡ iː}} | Coyó una piedra grande y llanzar contra la ventana. |- | ''{{lang|ga|Tháinig sé isteach agus cuthach air.}}'' | {{AFI|ˈhaːnəɟ ʃeː əʃˈtʲax aɡəsˠ kuːx əɾʲ}} | Púnxose furiosu. |- | ''― {{lang|ga|Ar íoc sibh mórán ar an móin?}}<br />― {{lang|ga|Go deimhin d'íoc is an laghad a bhfuil ann dhi.}}'' | ― {{AFI|əɾˠ iːk ʃɪbʲ ˈmˠoːɾˠaːn əɾʲ ə mˠuːn}}<br/>― {{AFI|ɡə ˈdʲɪvʲən dʲiːk sˠə ˈl̪ˠəiəd̪ˠ ə wɪl aːn̪ˠ jɪ}} | ― ¿Pagasti enforma pol verde?<br/>― En concencia, teniendo en cuenta la poca cantidá qu'hai. |- | ''{{lang|ga|Tagaim ann chuile lá is is minic nach mbíonn mórán fáilte romham.}}'' | {{AFI|ˈtʲaɡəmʲ aːn̪ˠ xɪlə l̪ˠaː sˠəsˠ ˈmʲɪnəc n̪ˠax mʲiən̪ˠ ˈmˠoːɾˠaːn ˈfˠaːl̠ʲtʲə ɾˠoːmˠ}} | Vengo tolos díes, pero de cutiu nun soi bien bienveníu. |- | ''{{lang|ga|Tá mé ag cloisteáil ag dul tharam go mbeidh samhradh fliuch sa mbliana againn, agus chítear dhom féin gur aisteach an scéal é sin.}}'' | {{AFI|t̪ˠaː mʲeː ˈklɪʃtʲaːl ə ɡɔl haɾˠəmˠ ɡə mʲəi ˈsˠavˠɾˠə fʲlɔx sˠə ˈmʲliənə aɡən̠ʲ aɡəsˠ ˈçiːt̪ˠəɾˠ ɣɔmˠ pʲeːn ɡəɾˠ ˈaʃtʲəx ə ʃceːl eː ʃɪn}} | Oyí dicir que vamos tener un branu húmedu anguaño, pero paez una hestoria estraña. |- | ''{{lang|ga|An bhfuil na fataí chomh maith is dúirt sé?}}'' | ''{{AFI|wɪl nə ˈfˠat̪ˠiː xoː mˠasˠ d̪ˠuːɾʲtʲ ʃeː}}'' | ¿Son les pataques tan bones como diz? |- | ''{{lang|ga|An Ghaeilge a labhraítear i gCúige Mumhan, ní hionann í is an Ghaeilge seo againne.}}'' | {{AFI|ə ˈɣeːlɟə ˈl̪ˠəuɾˠiːɾˠ ə ˈɡuːɟə mˠuːn n̠ʲiː ˈhɔnən̪ˠ iː sˠə ˈɣeːlɟə ˈʃaɡən̠ʲə}} | L'irlandés faláu en Munster nun ye'l mesmu que'l nuesu irlandés. |} == Comparanza con otres llingües Gaélicu escocés y manés === Munchos de los procesos fonolóxicos atopaos nel irlandés atópense tamién ente los sos parientes más cercanos: el gaélicu escocés y el manés. Por casu, dambes llingües amuesen el contraste ente consonantes ampliaes» y «amenorgaes», pero solu nos puntos d'articulación [[Consonante coronal|coronal]] y [[Consonante dosal|dorsal]], yá que tanto'l gaélicu escocés como'l manés perdieron la distinción nes [[Consonante llabial|consonantes llabiales]]. Esisten evidencies en manuscritos antiguos que nel sieglu XVI empezó'l cambéu de {{AFI|/kn̪ˠ/, /ɡn̪ˠ/, /mn̪ˠ/}} y similares a {{AFI|/kɾˠ/, /ɡɾˠ/, /mɾˠ/}} y similares nel gaélicu escocés, y que a finales del sieglu XVII y empiezos del sieglu XVIII atopábase yá establecíu nel manés y na mayoría de los dialeutos escoceses. L'allargamientu o la diptongación de les vocales antes de les sonores tirantes tamién s'atopa en dambos llinguaxes. El patrón d'acentuación del gaélicu escocés ye'l mesmu que nos dialeutos de Connacht y de Ulster, ente qu'en manés, l'acentuación recái nes vocales llargues y diptongos nes sílabes non iniciales, pero en condiciones más restrictives que nel dialeutu de Munster. El manés y munchos dialeutos del gaélicu escocés comparten col irlandés de Ulster la carauterística nun realizar el cambéu de {{AFI|/a/}} a {{AFI|/ə/}} antes de {{AFI|/x/}}.<ref name=Green97/><ref name=ORahilly32/> === Inglés d'Irlanda === La pronunciación del irlandés tuvo una influencia significativa nes carauterístiques del inglés d'Irlanda. Por casu, la mayoría de les vocales del inglés d'Irlanda (cola esceición de {{AFI|/ɔɪ/}}) corresponder colos [[Fono|fonos]] de les vocales del irlandés. Les poses irlandeses {{AFI|/t̪ˠ/ y /d̪ˠ/}} reemplacen de normal a los fonemes ingleses {{AFI|/θ/ y /ð/}}. L'inglés d'Irlanda tamién dexa l'usu de {{AFI|/h/}} tal que s'emplega n'irlandés, ente que nun se produz n'otros [[Idioma inglés#Dialeutos rexonales|dialeutos del inglés]], como antes d'una vocal ensin [[acentu prosódicu]] (por casu, ''Haughey'' {{AFI|/hɑhi/}}) y a la fin de pallabra (por casu ''McGrath'' {{AFI|/məɡɹæh/}}). Hai epéntesis en pallabres como ''film'' {{AFI|/fɪləm/}} y ''form'' {{AFI|/fɒːɹəm/}}.<ref name=Wells82/> == Referencies == {{llistaref|2|refs= <ref name=Bhaldraithe66>{{cita llibru |apellíos=Bhaldraithe|nome=Tomas de|títulu=The Irish of Cois Fhairrge, County Galway: A Phonetic Study|fecha=1966|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282514|idioma=en}}</ref> <ref name=Burca70>{{cita llibru |apellíos=Búrca|nome=Seán de|títulu=The Irish of Tourmakeady, County Mayo: A Phonemic Study|fecha=1970|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282491|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=ttb9bwAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Bloch-Rozmej98>{{cita llibru |apellíos=Bloch-Rozmej|nome=Anna|títulu=Element Interactions in Phonology: A Study in Connemara Irish|url=https://books.google.es/books?id=mkQcAQAAIAAJ|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1998|editorial=Rede. Wydawnictw Katolickiego Uniwersytetu Lubelskiego|isbn=9788322806418|idioma=en}}</ref> <ref name=Breathnach46>{{cita llibru |apellíos=Breathnach|nome=Risteard B.|títulu=The Irish of Ring, County Waterford: A Phonetic Study|fecha=1946|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=9780901282507|idioma=en}}</ref> <ref name=Chomsky68>{{cita llibru |apellíos=Chomsky|nome=Noam|títulu=The Sound Pattern of English|url=https://books.google.es/books?id=cJB9QgAACAAJ|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1968|editorial=[[MIT Press]]|isbn=9780262530972|idioma=en|apellíos2=Halle|nome2=Morris}}</ref> <ref name=Cyran97>{{cita llibru |apellíos=Cyran|nome=Eugeniusz|títulu=Resonance elements in phonology: A study in Munster Irish|fecha=1997|editorial=Wydawnictwo FOLIUM|isbn=9788386239412|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=Cmh6PQAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Finck99>{{cita llibru |apellíos=Finck|nome=Franz Nikolaus|fecha=1899|títulu=Die araner mundart: ein betrag zur erforschung des westirischen|llugar=Marburg|editorial=Elwert'sche Verlagsbuchhandlung|idioma=de|url=https://books.google.es/books?id=N2g9AAAAYAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=Green97>{{cita llibru |apellíos=Green|nome=Antony Dubach|títulu=The Prosodic Structure of Irish, Scots Gaelic, and Manx|url=https://books.google.es/books?id=9zCgQgAACAAJ|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1997|editorial=Cornell University|idioma=en|doi=10.7282/T38W3C3K}}</ref> <ref name=Hickey11>{{cita llibru |apellíos=Hickey|nome=Raymond|títulu=The Dialects of Irish: Study of a Changing Landscape|url=https://books.google.es/books?id=Bkk-PuUa4QQC|fechaaccesu=9 de marzu de 2017|fecha=2011|editorial=Walter de Gruyter|isbn=9783110238303|idioma=en}}</ref> <ref name=Hughes86>{{cita llibru |apellíos=Hughes|nome=Art J.|fecha=1986|títulu=The Gaelic of Tangaveane and Commeen, County Donegal, Ph.D. dissertation, Queen's University Belfast|idioma=en}}</ref> <ref name=Lucas79>{{cita llibru |apellíu=Lucas|nome=Leslie W.|fecha=1979|títulu=Grammar of Ros Goill Irish, County Donegal|editorial=Queen's University of Belfast|idioma=en|url=https://books.google.es/books?id=evI7AAAAMAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=McCone94>{{cita llibru |apellíos=McCone|nome=Kim|títulu=Stair na Gaeilge: In Omos do Padraig O Fiannachta|fecha=1994|editorial=Roinn na Sean-Ghaeilge, Coláiste Phádraig|isbn=9780901519900|apellíos2=McManus|nome2=Damian|apellíos3=O Hainle|nome3=Cathal|apellíos4=Williams|nome4=Nicholas|idioma=ga|url=https://books.google.es/books?id=j-NNAAAACAAJ|fechaaccesu=9 de marzu de 2017}}</ref> <ref name=MhacanFhailigh68>{{cita llibru |apellíos=Mhac an Fhailigh|nome=Éamonn|fecha=1968|títulu=The Irish of Erris, Co. Mayo|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=0-901282-02-2|idioma=en}}</ref> <ref name=NiChiosain91>{{cita publicación|url=http://scholarworks.umass.edu/dissertations/AAI9132892/|títulu=Topics in the phonology of Irish|apellíos=Nin Chiosain|nome=Maire|fecha=1991|editorial=University of Massachusetts - Amherst|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|idioma=en|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170306032945/http://scholarworks.umass.edu/dissertations/AAI9132892/|archivedate=2017-03-06}}</ref> <ref name=NiChiosain99>{{cita llibru |apellíos=Ní Chiosáin|nome=Máire|fecha=1999|títulu=Syllables and phonotactics in Irish|llugar=Berlin|editorial=Mouton de Gruyter|páxines=551–575|isbn=3-11-016274-1|idioma=en}}</ref> <ref name=OCuiv44>{{cita llibru |apellíos=Ó Cuív|nome=Brian|fecha=1944|títulu=The Irish of West Muskerry, Co. Cork|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=0-901282-52-9|idioma=en}}</ref> <ref name=OCurnain96>{{cita llibru |apellíos=Ó Curnáin|nome=Brian|fecha=1996|títulu=Aspects of the Irish of Iorras Aithneach, Co. Galway|editorial=University College Dublin|idioma=en}}</ref> <ref name=ORahilly32>{{cita llibru |apellíos=O'Rahilly|nome=Thomas Francis|títulu=Irish Dialects Past and Present: With Chapters on Scottish and Manx|url=https://books.google.es/books?id=3MQOnQEACAAJ&dq=Irish+Dialects+Past+and+Present&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj-mdaZ0rnSAhXpLsAKHTfwCj8Q6AEIHzAA|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1932|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|idioma=en}}</ref> <ref name=Ose00>{{cita llibru |apellíos=Ó Sé|nome=Diarmuid|fecha=2000|títulu=Gaeilge Chorca Dhuibhne|llugar=Dublin|editorial=Institiúid Teangeolaíochta Éireann|isbn=0-946452-97-0|idioma=ga}}</ref> <ref name=OSiadhail75>{{cita llibru |apellíos=O'Siadhail|nome=Mícheál|títulu=Córas fuaimeanna na Gaeilge: na canúintí agus an caighdeán|url=https://books.google.es/books/about/C%C3%B3ras_fuaimeanna_na_Gaeilge.html?id=KLfxjgEACAAJ&redir_esc=y|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1975|editorial=Institúid Ard-Leinn|isbn=9780901282644|idioma=ga|apellíos2=Wigger|nome2=Arndt}}</ref> <ref name=OSiadhail91>{{cita llibru |apellíos=O'Siadhail|nome=Mícheál|títulu=Modern Irish: Grammatical Structure and Dialeutal Variation|url=https://books.google.es/books?id=QUlGDUBmB50C&printsec=frontcover&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=5 de marzu de 2017|fecha=1991|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=9780521425193|idioma=en}}</ref> <ref name=Pastor09>{{cita llibru |apellíu=Pastor Llorca|nome=Alicia|títulu=La xíriga irlandesa: oríxenes y carauterización llingüística|url=https://books.google.es/books?id=qSqkCBfyGEMC|fechaaccesu=9 de marzu de 2017|fecha=9 de marzu de 2017|editorial=Universidá d'Alicante|isbn=9788479089917|idioma=es}}</ref> <ref name=Pedersen09>{{cita llibru |apellíos=Pedersen|nome=Holger|fecha=1909|títulu=Vergleichende Grammatik der keltischen Sprachen|llugar=Göttingen|editorial=Vandenhoeck & Ruprecht|isbn=3-525-26119-5|idioma=de}}</ref> <ref name=Quiggin06>{{cita llibru |apellíos=Quiggin|nome=Y.C.|fecha=1906|títulu=A Dialect of Donegal: Being the Speech of Meenawannia in the Parish of Glenties|editorial=Cambridge University Press|idioma=en}}</ref> <ref name=Quin75>{{cita llibru |apellíos=Quin|nome=Y.G.|fecha=1975|títulu=Old-Irish Workbook|llugar=Dublin|editorial=Royal Irish Academy|isbn=0-901714-08-9|idioma=en}}</ref> <ref name=Sjoestedt31>{{cita llibru |apellíos=Sjoestedt|nome=M.L.|fecha=1931|títulu=Phonétique d'un parler irlandais de Kerry|llugar=Paris|editorial=Leroux|idioma=fr}}</ref> <ref name=Sommerfelt22>{{cita llibru |apellíos=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1922|títulu=The Dialect of Torr, Co. Donegal|editorial=Kristiania|llugar=Brøggers|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt27>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1927|títulu=Munster vowels and consonants|publicación=Proceedings of the Royal Irish Academy, Sec. C, Archaeology, Linguistic, and Literature|volume=37|páxines=195–244|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt29>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1929|títulu=South Armagh Irish|publicación=Norsk Tidsskrift for Sprogvidenskap|volume=2|páxines=107–91|idioma=en}}</ref> <ref name=Sommerfelt65>{{cita publicación |apellíu=Sommerfelt|nome=Alf|fecha=1965|títulu=The phonemic structure of the dialect of Torr, Co. Donegal|publicación=Lochlann|volume=3|páxines=237–254|idioma=en}}</ref> <ref name=Stifter06>{{cita llibru |apellíos=Stifter|nome=David|fecha=2006|títulu=Sengoídelc: Old Irish for Beginners|editorial=Syracuse University Press|isbn=0-8156-3072-7|idioma=en}}</ref> <ref name=Sutton93>{{cita publicación |apellíu=Sutton|nome=Lloréu|fecha=1993|títulu='Palatal' consonants in spoken Irish|publicación=UC Berkeley Working Papers in Linguistics|volume=1|páxines=164–186|idioma=en}}</ref> <ref name=Wagner59>{{cita llibru |apellíos=Wagner|nome=Heinrich|fecha=1959|títulu=Gaeilge Theilinn|editorial=Dublin Institute for Advanced Studies|isbn=1-85500-055-5|idioma=ga}}</ref> <ref name=Wells82>{{cita llibru |apellíos=Wells|nome=John C.|títulu=Accents of English:|url=https://books.google.es/books?id=ghVrBE-UVYwC|fechaaccesu=3 de marzu de 2017|fecha=1982|editorial=Cambridge University Press|isbn=9780521285407|idioma=en}}</ref> }} == Enllaces esternos == * [http://www.celt.dias.ie/publications/online/caint_ros_muc/CH1/ Caint Ros Muc], coleición d'archivos d'audiu de falantes de [[Rosmuck]]. * [http://www.nualeargais.ie/gnag/phonol.htm Fonoloxía del irlandés] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100718100450/http://www.nualeargais.ie/gnag/phonol.htm |date=2010-07-18 }} * [http://www.phouka.com/gaelic/sounds/sounds.htm Grabaciones de soníos irlandeses] * [http://www.smo.uhi.ac.uk/~oduibhin/cruinneas/foghraidheacht.htm Indicaciones sobre pronunciación pa estudiantes] * [http://www.fuaimeanna.ie/en/ Fuaimeanna na Gaeilge], audios de distintos fonemes en tres dialeuto distintos. * [http://learn101.org/irish.php Cursu d'irlandés con audios] * [http://www.abair.tcd.ie/?page=synthesis&lang=eng Sintetizador irlandés del Trinity College de Dublín] {{Tradubot|Fonología del irlandés}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Fonoloxía por idioma|Irlandés]] [[Categoría:Idioma irlandés]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] biel3x2q9j9kzr1zc49kltoa2pmrxv0 Yopará 0 167055 4500923 4333837 2026-06-20T12:14:21Z ~2026-33292-70 149185 /* El términu */ 4500923 wikitext text/x-wiki '''Yopará''' o '''jopará'''<ref>'''Nota''':"jopara" en guaraní tien otres aplicaciones, pos significa amiestu, mezcolanza; sirve pa definir, por casu la diversidá de colores de la pelame d'un animal o d'un oxetu, y tamién ye'l nome d'un platu típicu del Paraguay. La so etimoloxía paez ser una [[metatesis]] del [[xentiliciu]] y [[axetivu]] ''paraguayu''.</ref> ([[fonética]]mente /dʒopaˈɾa/, {{lang-gn|'''jopara'''}}) ye un términu col que comúnmente se caracteriza a gran parte de la fala, fundamentalmente coloquial, utilizada nel [[Paraguái]].<ref>Oliva, Ayelén (2025-01-30). «[https://www.bbc.com/mundo/articles/c98yze4p995o Jopará, la combinación del guaraní y el español que se convirtió en la “tercera lengua” de Paraguay]». ''BBC News Mundo'' (en [[Idioma castellanu|castellán]]).</ref> Suel esplicá-yla popularmente como resultante de la fusión [[Morfosintaxis|morfosintáctica]], [[gramatica]]l y [[semántica]] del [[Idioma guaraní]] col [[Idioma español|español]]. El términu procede del guaraní y significa lliteralmente ''entemecíu'' o ''entemez''. == Carauterístiques == La manera na que coesisten el guaraní y l'español nel Paraguay da llugar a una situación llingüística que nun tien par en toa América. De xacíu, hai dellos países hispanoamericanos nos que coesisten l'español y una llingua indíxena como, por casu, en Perú, onde se falen, aparte del español, les llingües quechues. Sicasí, el guaraní reflexa d'una manera bien peculiar la hestoria, la cultura y la identidá del Paraguay y los sos habitantes. Lo que fai tan escepcional al Paraguay tocantes a la llingüística ye l'amiestu de dambes llingües, precisamente del guaraní y del español, que ye la fala qu'apodera la vida cotidiana paraguaya y que llamamos yopará. L'usu del yopará ta determináu por dellos factores diafásicos, diatópicos y diastráticos. Les definiciones del yopará difieren en gran midida, como esponen los allegamientos siguientes: ente que Morínigo define'l yopará como "un castellán faláu en guaraní" que la so "estructura llingüística fundamental atópase totalmente bastarda", para De Granda, el yopará ye "un guaraní bien interferíu pol castellán".<ref name=Boidin>Boidin, Capucine. "Jopara: una aguada sol y solombra del mestizaje." en Wolf Dietrich y Haralambos Symeonidis (eds.). ''Tupí y Guaraní. Estructures, contactos y desarrollos''. Münster: Lit-Verlag. Númberu 11 de la coleición „Regionalwissenschaften Lateinamerika“. Centru Llatinoamericanu, 2006. p.303-331</ref> [[Bartomeu Meliá]], otru llingüista bien apreciáu tocantes a esta temática, describió la situación llingüística paraguaya en 1974 como la convivencia de dos llingües ente les que surdiera una tercera a la cual caracterizó como un ''continuum'' llingüísticu conocíu como yopará o guarañol (pola so semeyanza col spanglish o'l franglais) que fluctuaba ente l'español paraguayu y el guaraní paraguayu. Darréu alloñóse d'esa opinión.<ref>Melia, Bartomeu (1992) "La llingua guaraní del Paraguay; hestoria, sociedá y lliteratura". Madrid, Mapfre. Páx. 66.</ref> Pa Pic Gillard, sicasí, el yopará constitúi un fenómenu de criollización del guaraní y del castellán y, según Tovar, el yopará ye una llingua de transición pa falantes del guaraní qu'aprienden el castellanu paraguayu.<ref name=Boidin/> Ye obviu que nun hai conformidá tocantes a la definición del yopará que destaca pola so heteroxeneidá. La diglosia paraguaya lleva apareyada la suxestión mutua de dambos idiomes, asina que, polo xeneral, hai qu'estremar ente l'español estándar, l'español paraguayu, el guaraní paraguayu, el guaraniete y el yopará. El términu español estándar referir al español como ye definíu pola Real Academia, anque delles carauterístiques hispanoamericanes sían aceptaes. L'español paraguayu igual que'l guaraní paraguayu tán marcaos pola influencia del otru idioma, a pesar de que nun sía tan acentuada como nel yopará. La zona de transición ente les distintes variedaes ye fluyida, y poro, imposible d'afitar. === El términu === Nun ye namái'l fenómenu llingüísticu lo que da espresión al "espíritu paraguayu", definíu pol amiestu polo xeneral, sinón tamién la pallabra en sí mesma. Según el diccionariu d'[[Antonio Guasch]], yopará significa, per un sitiu, a midíes, medianamente, amiestu y, por otru, ye'l nome d'un platu de comida fecha de [[maíz]] y poroto o [[faba]] (''avati ha kumanda'' = avatí: maíz; kumandá = [[poroto]] o [[faba]]). Tradicionalmente, casi obligatoriamente, esti platu que se consume'l primer día d'ochobre p'axorizar al ''Karai Octubre'' (kaɾa'i ok'tubre, n'otres grafíes ''karay octubre'', ''caraí octubre'' esto ye: Señor de octubre) a quien se-y atribúi, na creencia popular, les falta propies del mes nesta parte del mundu.<ref name=Boidin/> La pallabra yopará componer de dos constituyentes de los que'l primeru ye ''jo'', un prefixu o infixu de reciprocidá que significa unos a otros, mutuamente. Coles mesmes, el prefixu ''jo'' tien un calter activu, ente que'l segundu constituyente, ''pa'', significa matizáu, abigarrado, policromu, [[vitiligo]], d'últimes, describe variación. == Ver tamién == * [[Español paraguayu]] * [[Billingüismu]] * [[Guaraní paraguayu (dialeutu)]] == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * [[Wolf Lustig|Lustig, Wolf]] (200?) Mba'éichapa oiko la guarani? Guaraní y jopara nel Paraguay. http://www.staff.uni-mainz.de/lustig/guarani/art/jopara.pdf. Consultáu'l 27 de xunu de 2011. {{Tradubot|Yopará}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llingües de Paraguái]] [[Categoría:Pidgin]] [[Categoría:Idioma castellanu]] [[Categoría:Pallabres y frases en guaraní]] [[Categoría:Idioma guaraní]] pd9cykeyma2rmngk6zk5u649lc31v2b Enerxía solar espacial 0 167449 4500993 4492398 2026-06-21T00:19:22Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500993 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Robot Arm Over Earth with Sunburst - GPN-2000-001097.jpg|thumb|250px|El [[Sol]] allumando la [[Tierra]].]] La '''enerxía solar espacial''' (n'[[Idioma inglés|inglés]] ''Space-based solar power, SSP''), términu estrechamente rellacionáu con '''satélite d'enerxía solar''' (n'inglés ''Solar Power Satellite''), ye la conversión d'[[enerxía solar]] adquirida nel [[espaciu esterior|espaciu]] en cualesquier otru tipu d'[[enerxía]] (principalmente [[lletricidá]]), que puede usase nel mesmu espaciu o bien puede tresmitise a la [[Tierra]]. Dende mediaos del sieglu XX vienen usándose [[panel fotovoltaico|paneles fotovoltaicos]] nel espaciu a bordu de [[Satélite artificial|satélites espaciales]] pa producir la lletricidá necesaria pal so funcionamientu a partir de la [[Radiación solar|lluz solar]]. La novedá del conceutu de SSP mora na idea d'adquirir enerxía a gran escala nel espaciu y tresmitila a la Tierra [[Tresmisión inalámbrica d'enerxía|de forma inalámbrica]] pal so consumu sobre la superficie del planeta.<ref name="SSP Glenn"> {{cita web |títulu = Space Solar Power Satellite Technology Development at the Glenn Research Center—An Overview |autor = James Y. Dudenhoefer, Patrick J. George |url = http://gltrs.grc.nasa.gov/reports/2000/TM-2000-210210.pdf |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |añu = 2000 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090318230601/http://gltrs.grc.nasa.gov/reports/2000/TM-2000-210210.pdf |fechaarchivu = 18 de marzu de 2009 }}</ref> La enerxía solar ye una fonte d'enerxía anovable y perenal y por ello tien el potencial de resolver los problemes [[socioeconomía|socioeconómicos]] y [[contaminación|ambientales]] acomuñaos cola dependencia de los [[Combustible fósil|recursos fósiles]] y de la [[enerxía nuclear]]. La enerxía solar espacial presenta pros y contras al respective de otres fontes enerxétiques, cuantimás al respective de la so variante terrestre. L'aprovechamientu de los paneles nel espaciu ye enforma mayor que'l de los paneles terrestres, al nun trate afeutaos pola atenuación de la radiación solar na [[atmósfera terrestre]] nin poles [[noche|fases nocherniegues]], magar la enerxía tien de tresmitise a llargues distancies coles correspondientes perdes enerxétiques. Per otru llau, la enerxía solar espacial tendría la ventaya de tar allugada fora del [[Biosfera|sistema ecolóxicu]] terrestre, nun xenerando práuticamente nengún [[refugaya]] una vegada en funcionamientu. Los mayores frenos al desenvolvimientu de los sistemes de SSP son l'altu costu de la puesta en [[órbita]] de los paneles y ciertes torgues téuniques, especialmente la baxa eficiencia de les [[célula fotovoltaica|célules fotovoltaiques]] cuando trabayen a alta temperatura y la difícil tresmisión de la enerxía a la superficie de la Tierra. Desque a finales del sieglu XIX sentáronse les bases teóriques de la teunoloxía fotovoltaica, el desenvolvimientu de toles teunoloxíes arreyaes foi bultable. Na primer década del sieglu XXI, equipos d'investigadores europeos, americanos y xaponeses siguen trabayando pa faer esta teunoloxía posible dalgún día. Pa la SSP propunxéronse delles aplicaciones posibles según diverses opciones teunolóxiques, como por casu el tipu de satélite o la [[frecuencia]] d'emisión de la enerxía a la Tierra. Igualmente, incógnites como los posibles efeutos medioambientales de la tresmisión d'enerxía a la Tierra, la esperanza de vida de los paneles nel espaciu, el tiempu de torna enerxética o'l papel que podría xugar la [[Lluna]] siguen ensin una respuesta clara. == Evolución histórica == === Nacencia de la enerxía solar fotovoltaica === Los estudios realizaos nel [[sieglu XIX]] por [[Michael Faraday]], [[James Clerk Maxwell]], [[Nikola Tesla]] y [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] sobre [[inducción electromagnética]], [[ecuaciones de Maxwell|fuercies llétriques]] y [[ondes electromagnétiques]], y sobremanera los d'[[Albert Einstein]] en [[1905]], apurrieron la base teórica al [[efeutu fotoeléctricu]], que ye'l fundamentu de la conversión d'enerxía solar a lletricidá. Esti efeutu fuera reconocíu empíricamente per primer vegada en 1839 pol [[físicu]] [[Francia|francés]] [[Alexandre-Edmond Becquerel]], pero nun sería hasta [[1883]] cuando [[Charles Fritts]] construyera la primer célula solar, anubriendo una muestra de [[seleniu]] [[semiconductor]] con un pan d'[[oru]] pa formar l'empalme. Esti primitivu dispositivu presentaba una eficiencia de namái un 1%.<ref>{{cita web |títulu = Historia de les celdes solares o fotovoltaiques |autor = |url = http://www.explicame.org/content/view/22/30/1/1/ |fechaaccesu = 20 d'agostu de 2008 |añu = 2000 |idioma = castellanu |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090206102206/http://www.explicame.org/content/view/22/30/1/1/ |fechaarchivu = 6 de febreru de 2009 }}</ref> La era moderna de la teunoloxía fotovoltaica nun llegó hasta l'añu [[1954]] cuando los [[Llaboratorios Bell]] afayaron, de manera accidental, que los semiconductores de [[siliciu]] [[Dopaxe (semiconductores)|dopado]] con ciertes impureces yeren bien sensibles a la lluz. La producción industrial a gran escala de [[panel fotovoltaico|paneles fotovoltaicos]] empezó na [[años 1980|década de los 80]]. === Primer metá del sieglu XX: L'aventura espacial ''en teoría'' === En [[1903]] [[Konstantin Tsiolkovsky]] publica “La esploración del espaciu cósmicu por aciu dispositivos de reaición” (del [[idioma rusu|rusu]]: ''Исследование мировых пространств реактивными приборами''), lo que podría considerase como'l primer tratáu académicu sobre [[cohete]]s.<ref>{{cita web |títulu = Rocket |url = http://www.aerialphotograph.eu/rocket_en.html |fechaaccesu = 28 de xunu de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090606183616/http://www.aerialphotograph.eu/rocket_en.html |fechaarchivu = 6 de xunu de 2009 }}</ref> Tsiolkovsky llegó a la conclusión de que p'algamar la [[velocidá d'escape]] de la Tierra sería necesariu un cohete multifase (con dellos módulos de propulsión) con [[combustible]] d'[[osíxenu líquido|osíxenu]] y [[hidróxenu líquido]].<ref>{{cita web |url = http://www.thespacesite.com/space_rocketry_beginnings.html |fechaaccesu = 28 de xunu de 2008 |títulu = Birth of Modern Rocketry: Kanstantin Tsiolkovsky, Robert Goddard and Hermann Oberth |idioma = inglés }}</ref> Considérase-y el creador de los [[Vuelu espacial tripuláu|vuelos espaciales tripulaos]]<ref>{{cita web |títulu = Spaceflight or Extinction |url = http://www.spaext.com/info/tsiolkovsky/index.html |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080828211841/http://www.spaext.com/info/tsiolkovsky/index.html |fechaarchivu = 28 d'agostu de 2008 }}</ref> y el primeru en concebir el [[ascensor espacial]].<ref>{{cita web |títulu = Space Elevator Gets Lift |url = http://www.g4tv.com/techtvvault/features/35657/Space_Elevator_Gets_Lift.html |idioma = inglés |fechaaccesu = 28 de xunu de 2008 }}</ref> Publicó 500 trabayos sobre viaxes espaciales y temes rellacionaes. Ente esos trabayos atopen diseños de cohetes con [[rotor (máquina llétrica)|rotores direutores]], [[estación espacial|estaciones espaciales]] y [[Presurización de cabina|cabines despresurizadas]].<ref>{{cita web |títulu = The life of Konstantin Eduardovitch Tsiolkovsky |url = http://www.informatics.org/museum/tsiol.html |idioma = inglés |fechaaccesu = 28 de xunu de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080624221042/http://www.informatics.org/museum/tsiol.html |fechaarchivu = 24 de xunu de 2008 }}</ref> En [[1928]] [[Herman Potočnik]] publicó'l so únicu trabayu “El problema del viaxe espacial – El motor cohete” (del inglés ''The Problem of Space Travel - The Rocket Motor''), nel que describió una [[fueya de ruta]] pa llograr una gran meyora na [[carrera espacial]]. Concibió una [[estación espacial]] al detalle y calculó la so órbita geoestacionaria.<ref> {{cita web |títulu = The Problem of Space Travel: The Rocket Motor |url = http://history.nasa.gov/SP-4026/contents.html |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |idioma = inglés }}</ref><ref> {{cita web |títulu = Pioneer of Space Flights Herman Potočnik Noordung |url = http://www.noordung.info/index_eng.html |idioma = inglés |fechaaccesu = 28 de xunu de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080828175121/http://noordung.info/index_eng.html |fechaarchivu = 28 d'agostu de 2008 }}</ref> En [[1945]] [[Arthur C. Clarke]] publicó l'artículu “Mundu inalámbricu” (del inglés ''Wireless World'') nel que concibió la posibilidá del usu de [[Satélite de comunicaciones|satélites de comunicaciones]] a gran escala, destacando'l so potencial en materia de comunicaciones. Tamién suxirió que tres satélites bastaríen pa cubrir tol globu terrestre.<ref>{{cita web |títulu = The 1945 Proposal by Arthur C. Clarke for Geostationary Satellite Communications |url = http://lakdiva.org/clarke/1945ww/ |idioma = inglés |fechaaccesu = 28 de xunu de 2008 }}</ref> === Usu de la enerxía solar nel espaciu === La primer aplicación importante de célules solares nel espaciu foi la fonte auxiliar enerxética del satélite d'Estaos Xuníos [[Vanguard I]], llanzáu al espaciu en [[1958]] (anguaño'l satélite más antiguu entá n'órbita), que-y dexó siguir tresmitiendo mientres siete años ente que les [[batería (lletricidá)|bateríes]] químiques escosar en solu 20 díes.<ref>{{cita web |títulu = Vanguard I - the World's Oldest Satellite Still in Orbit |url = http://code8200.nrl.navy.mil/vanguard.html |fechaaccesu = 12 d'agostu de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080919152144/http://code8200.nrl.navy.mil/vanguard.html |fechaarchivu = 19 de setiembre de 2008 }}</ref> Dende final de los años 60 la enerxía solar consolidóse como fonte pal suministru enerxéticu propiu de los satélites.<ref>{{cita web |títulu = Overview of Solar Power |url = http://www.coronatech.net/overview_of_solar_power.htm |fechaaccesu = 12 d'agostu de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080923062945/http://www.coronatech.net/overview_of_solar_power.htm |fechaarchivu = 23 de setiembre de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |títulu = Making Electricity Direutly from Sunlight |url = http://www.californiasolarcenter.org/solareclips/2002.07/20020709-8.html |fechaaccesu = 12 d'agostu de 2008 |autor = John Perlin |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081208155823/http://www.californiasolarcenter.org/solareclips/2002.07/20020709-8.html |fechaarchivu = 8 d'avientu de 2008 }}</ref> === La carrera espacial === {{AP|Carrera espacial}} [[Ficheru:Sputnik asm.jpg|thumb|left|[[Maqueta]] del [[Sputnik 1]].]] La carrera espacial tuvo llugar mientres la [[guerra fría]] ente la [[Xunión Soviética]] y los [[Estaos Xuníos d'América]], y empecipióse col llanzamientu del [[Sputnik 1]] per parte de los soviéticos en [[1957]].<ref>{{cita web |títulu = El Sputnik: el despegue de la carrera espacial |url = http://www.cosmopediaonline.com/sputnik.html |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |idioma = castellanu |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20181025202750/http://www.cosmopediaonline.com/sputnik.html |fechaarchivu = 2018-10-25 }}</ref> La década de los [[años 1960|años 60]] y parte de los [[años 1970|70]] viose marcada polos continuos finxu na aventura espacial, que supunxeron non yá un potencial pa la [[industria armamentística]], sinón tamién una arma [[propaganda|propagandística]]. El llanzamientu del Sputnik 1 tuvo la so continuidá col llanzamientu de seres vivos. La perra [[Laika]], a bordu de la nave soviética [[Sputnik 2]] en [[1957]], foi'l primer animal célebre n'órbita. Pero nun sería hasta [[1960]] cuando los soviéticos consiguieren per primer vegada tornar a los animales con ésitu de vuelta a la Tierra. Poco más tarde en [[1961]] [[Yuri Gagarin]] convertir nel primer [[cosmonauta]] llanzáu n'órbita. Pero'l llogru más importante na historia de l'aventura espacial consiguir los americanos col [[allunizaxe]] de la nave [[Apollo 11]] encabezada por [[Neil Armstrong]] en [[1969]], que se convirtió asina nel primer humanu en triar suelu estraterrestre. === Nacencia del conceutu d'Enerxía solar espacial === En [[1968]] l'americanu [[Peter Glaser]] introdució'l conceutu d'un gran sistema de satélites receptores d'enerxía solar na [[órbita geosíncrona]] (asitiada a 36.000 [[km]] del [[ecuador]]) pa l'alquisición y conversión d'enerxía proveniente del [[Sol]] y la so tresmisión posterior a grandes [[antena|antenes]] receptores asitiaes na Tierra pa satisfaer el consumu enerxéticu. Asina nació'l [[conceutu]] d'enerxía solar espacial.<ref>{{cita web |títulu = Power From Space for the Next Century |url = http://www.spacefuture.com/archive/power_from_space_for_the_next_century.shtml |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20190604122940/http://www.spacefuture.com/archive/power_from_space_for_the_next_century.shtml |fechaarchivu = 2019-06-04 }}</ref><ref>{{cita web |títulu = Glossary of Terms: SPS, Solar Power Satellite |url = http://www.spacefuture.com/cgi/glossary.cgi?gl=term&term=Solar%20Power%20Satellite |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20191205211050/http://www.spacefuture.com/cgi/glossary.cgi?gl=term&term=Solar%20Power%20Satellite |fechaarchivu = 2019-12-05 }}</ref> Na [[años 1970|década de 1970]], tres la primera [[Crisis del petroleu de 1973|crisis del petroleu]], el [[Departamentu d'Enerxía de los Estaos Xuníos]] y la [[NASA]] (axencia espacial d'este mesmu país) empecipiaron l'estudiu del conceutu d'enerxía solar nel espaciu. En 1979 propunxeron una flota de satélites n'órbita geoestacionaria, cada unu de los cualos midiría 5 x 10 km y produciría ente 5 y 10 GW. La construcción implicaba la creación d'una gran factoría espacial onde trabayaríen de cutio cientos d'astronautes. Esti gigantismo yera típicu d'una dómina na que se proyeutaba la creación de grandes ciudaes espaciales. Amás de les dificultaes téuniques, la propuesta foi refugada en 1981 por implicar un costu esbarriáu.<ref name="FreshLook">{{cita publicación | autor = MANKINS, John C. | títulu = A Fresh Look at Space Solar Power | añu = 1997 | url = http://www.nss.org/settlement/ssp/library/1997-Mankins-FreshLookAtSpaceSolarPower.pdf | archiveurl = https://web.archive.org/web/20171026141520/http://www.nss.org/settlement/ssp/library/1997-Mankins-FreshLookAtSpaceSolarPower.pdf | archivedate = 2017-10-26 | fechaaccesu = 2018-10-31 }} (n'inglés)</ref> A mediaos de [[años 1980|los 80]], col petroleu de nuevu en precios baxos, el programa completu d'enerxía solar espacial foi canceláu.<ref name="SERT" /> A finales de la década de 1980 empezaron en [[Xapón]] les actividaes d'investigación sobre enerxía solar espacial. Destacó en particular el programa "SPS 2000".<ref name="FreshLook" /> Ente [[1995]] y [[1997]] la NASA llanzó un nuevu estudiu sobre la enerxía solar espacial y la teunoloxía necesaria pa la so implementación, atopando que munches de les teunoloxíes implicaes esperimentaren grandes meyores dende la década anterior.<ref name="SERT" /> Propunxéronse nuevos conceutos de satélites de capacidá más amenorgada como la "Torre Solar" (100 a 400 MW) o de diseñu modular como'l "Discu Solar".<ref name="FreshLook" /> En [[1998]] realizó otru estudiu pa definir el conceutu d'enerxía solar espacial identificando tantu los conceutos [[viabilidá económica|económicamente vidables]] como los posibles [[riesgu|riesgos]].<ref>{{cita web |títulu = The Promise and the Challenge of Space Solar Power |url = http://www.kurasc.kyoto-u.ac.jp/jusps/KA-2.pdf#page=12 |fechaaccesu = 4 de xunetu de 2008 |añu = 2003 |mes = xunu |idioma = inglés |autor = John C. Mankins |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110930200626/http://www.kurasc.kyoto-u.ac.jp/jusps/KA-2.pdf#page=12 |fechaarchivu = 30 de setiembre de 2011 }} </ref> En [[1999]] la NASA llanzó'l so “Programa exploratorio d'investigación y teunoloxía sobre enerxía solar espacial” (del inglés ''Space Solar Power Exploratory Research and Technology program'', '''[[SERT]]''') colos oxetivos de crear [[diseñu|diseños]] para determinaos conceutos d'[[ensayu de vuelu]], evaluar la [[viabilidá téunica]], el diseñu y los [[Requisitu (sistemes)|requisitos]] necesarios, crear diseños conceptuales de [[subsistema|subsistemes]] que fadríen usu d'esta teunoloxía pa la meyora de futures aplicaciones terrestres y espaciales, crear un plan preliminar d'aición pa los [[Estaos Xuníos|EE.&nbsp;UU.]] (y socios internacionales) p'acometer una iniciativa teunolóxica ambiciosa y crear fueyes de ruta pal desenvolvimientu teunolóxicu según [[esperimentu|esperimentos]] sobre componentes críticos de la enerxía solar espacial.<ref name="SERT"> {{cita llibru |apellíos= |nome= |enllaceautor= |autores= |editorial=Committee for the Assessment of NASA's Space Solar Power Investment Strategy, Aeronautics and Space Engineering Board, National Research Council |editor= |otros= |títulu=[http://www.nss.org/settlement/ssp/library/2001-LayingTheFoundationForSpaceSolarPower.pdf Laying the Foundation for Space Solar Power: An Assessment of NASA's Space Solar Power Investment Strategy] |edición= |fecha= |añu=2001 |mes= |ubicación= |id= |isbn= 0-309-07597-1|páxina= |capítulu= | urlcapítulu = |cita= }} </ref> Dalgunes de les conclusiones del SERT fueron que la [[ufierta y demanda|demanda]] global d'enerxía siguiría creciendo mientres décades dando llugar a la [[construcción]] de numberoses [[Xeneración d'enerxía llétrica|centrales llétriques]]. El [[impautu medioambiental]] d'eses futures centrales, según el so impautu nel suministru [[mundu|mundial]] d'enerxía y les rellaciones [[xeopolítica|xeopolítiques]], pue ser problemáticu ente que les enerxíes anovables son una alternativa convincente dende'l puntu de vista [[ética|éticu]] y teunolóxicu. Sicasí, munches fontes d'enerxía anovables vense llindaes nel so potencial porque precisen de [[recursu natural|recursos]] como'l vientu, l'agua o'l terrén. L'estudiu de viabilidá del conceutu d'enerxía solar espacial concluyó que se trata d'una opción a considerar porque tien ventayes medioambientales en comparanza con otres soluciones alternatives y les [[inversión|inversiones]] necesaries nun representen el [[costu]] incalculable que podría imaxinase ''a priori''. Según l'estudiu, la viabilidá económica de los sistemes d'enerxía solar espacial va depender del desenvolvimientu de nueves teunoloxíes, especialmente de la posibilidá d'aportar al espaciu a un costu amenorgáu.<ref name="SSP Glenn" /> === Actividaes na primer década del sieglu XXI === [[Ficheru:ISS solar arrays.jpg|thumb|[[Panel solar|Paneles solares]] de la [[Estación Espacial Internacional]]. Concebíos décades antes de la so puesta n'órbita, tienen un [[eficiencia|rendimiento]] del 14% ente que na primer década del sieglu XXI esisten paneles con un 30% de rendimientu.<ref name="luzsolar">{{cita web |url = http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2002/08jan_sunshine.htm |títulu = ¿Hasta ónde llega la Lluz Solar? |fechaaccesu = 3 d'agostu de 2008 |apellíu = Phillips, Tony |nome = Knier, Gil |fecha = xineru de 2002 |editorial = [[NASA]] |idioma = castellanu |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080723041432/http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2002/08jan_sunshine.htm |fechaarchivu = 23 de xunetu de 2008 }}</ref>]] Les meyores teunolóxiques recién contribuyeron a faer más facedera la enerxía solar espacial. Por casu, la eficiencia de les célules fotovoltaiques aumentó significativamente<ref name="luzsolar" /> y produciéronse meyores na tresmisión de microondes. Sicasí dalgunes de les teunoloxíes necesaries nun tán entá madures y entá tamos lloñe del equilibriu económicu ente'l [[beneficiu económicu|beneficiu]] y los costos.<ref name="SunSeekers" /> La [[Estación Espacial Internacional]] (ISS, del inglés ''International Space Station''), podría ser el primer campu de pruebes pa esti conceutu, a pesar d'atopase asitiada nuna [[órbita baxa terrestre]]. {{ensin referencies}} ==== Estaos Xuníos ==== Los EE.&nbsp;UU. fueron los pioneros n'enerxía solar espacial y gastaron unos 80 millones de dólares nel so estudiu. A finales de la primer década del sieglu XXI nun esiste nengún programa públicu dedicáu a esta tema, quiciabes porque la SSP atopar na frontera ente'l campu del espaciu (responsabilidá de la [[NASA]]) y el de la enerxía (responsabilidá del [[Departamentu d'Enerxía de los Estaos Xuníos|Departamentu d'Enerxía]]).<ref name="SBSP_2007" /> N'ochobre de 2007 la Oficina Nacional de Seguridá Espacial” (''National Security Space Office''), una axencia del [[Departamentu de Defensa d'Estaos Xuníos|Departamentu de Defensa]], publicó un nuevu estudiu xeneral sobre la SSP, emprestando atención a aspeutos ensin considerar enantes como por casu les posibles aplicaciones militares de la teunoloxía.<ref name="SBSP_2007" /> Les fuercies armaes d'Estaos Xuníos paguen la so lletricidá en zona de guerra a un preciu bien alto (1 dólar/kWh en 2007), enforma mayor que'l costu normal de la lletricidá en EE.&nbsp;UU. Por ello podríen representar un primer mercáu pa la SSP.<ref name="SBSP_2007" /> ==== Europa ==== L'[[Axencia Espacial Europea]] (ESA) tamién tuvo estudiando'l conceutu de SSP nos últimos años, en parte en collaboración con [[Xapón]]. La fase inicial, l'estudiu de viabilidá de distintes soluciones, concluyó en 2004. La segunda fase empezó en 2006 y entiende la identificación d'árees teunolóxiques que riquen meyores por que'l conceutu de SSP seya posible, según el so prioritización.<ref name="SunSeekers">{{cita web |títulu = Sun seekers |url = http://www.theengineer.co.uk/Articles/290162/Sun+seekers.htm |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |idioma = inglés |editorial = revista ''The Engineer'' |mes = marzu |añu = 2005 }}</ref> ==== Xapón ==== La [[JAXA]], axencia espacial xaponesa, afitóse l'oxetivu de poner n'órbita un satélite SSP de 1 GW antes de 2030. Los científicos xaponeses tán investigando principalmente la tresmisión inalámbrica d'enerxía, tantu por [[microondes]] como por [[láser]].<ref name="SciAm2008">{{cita publicación | autor = HORNYAK, Tim | títulu = Farming Solar Energy in Space | añu = 2008 | publicación = Scientific American | url = http://www.sciam.com/article.cfm?id=farming-solar-energy-in-space }} (n'inglés) </ref> == Enerxía solar terrestre vs. Enerxía solar estraterrestre == [[Ficheru:Space solar power.svg|thumb|left|A la izquierda, al travesar l'atmósfera los [[radiación solar|rayos solares]] pierden enerxía por cuenta de l'[[absorción (radiación electromagnético)|absorción]] (motivada pola [[dispersión de Raleigh|dispersión]]) y la [[reflexón (soníu)|reflexón]]. A la derecha, los sistemes d'enerxía solar espacial prinden [[enerxía solar]] fuera de l'[[atmósfera]], aprovechando 100% d'ésta pa depués [[Tresmisión inalámbrica d'enerxía|tresmitila a la Tierra.]]]] === Enerxía solar terrestre === [[Ficheru:Sunset Clouds.jpg|thumb|Les [[nube|formaciones nubosas]] afecten la eficiencia de los [[panel solar|paneles terrestres]].]] La enerxía solar ([[solazu]] total global) que llega a la [[Área|superficie]] de la tierra consiste en lluz direuto y [[Reflexón (física)#Reflexón difusa|difusa]].<ref>{{cita web |títulu = Basic Origin of Solar Energy and Atmospheric Influence |url = http://joseph-bartlo.net/articles/042797.htm |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Joseph Bartlo |añu = 1997 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080516191558/http://joseph-bartlo.net/articles/042797.htm |fechaarchivu = 2008-05-16 }}</ref> Cuando la radiación solar algama l'atmósfera, el 6% ye reflectado y el 16% absorbíu. Les diverses condiciones atmosfériques ([[nube|nubes]], [[Contaminación atmosférica|polución]], [[polvu]], etc.) amenorguen la radiación solar nun 20% adicional por cuenta de la reflexón y un 3% adicional por absorción. Estes condiciones atmosfériques non solo amenorguen la cantidá d'enerxía que llega a la Tierra sinón que tamién faen difusa aproximao'l 20% de la lluz y peneren porciones de la so [[espectru electromagnéticu]].<ref> {{cita web |títulu = Design and analysis of hybrid solar lighting and full-spectrum solar energy systems |url = http://www.ornl.gov/~webworks/cpr/v823/pres/106523_.pdf |fechaaccesu = 4 de xunetu de 2008 |autor = Jeff Muhs |añu = |idioma = inglés }} </ref> En cruciando l'atmósfera, aproximao la metá de la radiación solar atopar nel espectru electromagnéticu visible ente que la otra metá atopar nel [[espectru infrarroxu]] (una pequeña porción ye [[radiación ultravioleta]]). Por cuenta de los efeutos atmosféricos mentaos solo ente un 10% y un 13% del total de la enerxía que llega a la Tierra puede aprovechase. En datos absolutos esto supón aproximao 0,1-0,2 kW/m². === Ventayes y desventaxes de la enerxía solar terrestre frente a otres fontes enerxétiques terrestres === La enerxía solar presenta una serie de ventayes y desventaxes frente a otres fontes enerxétiques que s'esploten na Tierra. Les ventayes principales son que nun emite gases contaminantes a l'atmósfera (salvu mientres la so fabricación, [[tresporte]] ya instalación); ye una fonte enerxética perenal a diferencia de los combustibles fósiles; puede adquirise en cuasi cualesquier parte del planeta ensin necesidá de conexones a otres redes enerxétiques, dexando asina la creación de ''islles enerxétiques'' y realiza una contribución despreciable a la [[contaminación acústica]] a diferencia, por casu, de los [[aeroxenerador]]es. Per otru llau, les principales desventaxes d'esta teunoloxía con al respective de otres son que'l costu d'inversión inicial ye eleváu; namái ye posible adquirir enerxía mientres les hores de lluz y el so rendimientu vese amenorgáu poles condiciones meteorolóxiques o pola polución esistente.<ref>{{cita web |títulu = Pros and Cons of Solar Energy |url = http://www.clean-energy-ideas.com/articles/pros_and_cons_of_solar_energy.html |fechaaccesu = 21 d'agostu de 2008 |autor = |añu = |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20121111054424/http://www.clean-energy-ideas.com/articles/pros_and_cons_of_solar_energy.html |fechaarchivu = 2012-11-11 }}</ref> === Ventayes y desventaxes de la enerxía solar terrestre frente a la enerxía solar estraterrestre === La enerxía solar estraterrestre ye aquella que s'adquier fora de l'atmósfera de la Tierra. Gracies a l'ausencia de [[Atmósfera#Capes de l'atmósfera|gases atmosféricos]] o formaciones de [[nube|nubes]], nel espaciu cercanu a la tierra la radiación solar ye un 35% superior a la qu'algama la superficie terrestre.<ref name="AdAstra2008">{{cita publicación | autor = MANKINS, John C. | títulu = Space-Based Solar Power | añu = 2008 | publicación = Ad Astra | volume = 20 | númberu = 1 | id = páx.20 | url = http://www.sciam.com/article.cfm?id=farming-solar-energy-in-space }} (n'inglés) </ref> Amás, escoyendo la órbita fayadiza puede consiguise lluz solar aproximao'l 96% del tiempu. Por ello un [[panel fotovoltaico]] nuna órbita terrestre geoestacionaria (a una altitú de 36.000 [[km]]) recibiría una media d'ocho veces más lluz que na superficie de la Tierra,<ref name="Duke" /><ref>{{cita web |url = http://www.tdf.it/numbero2/energia/SPS/stSPS_eng.htm |títulu = Solar Power from Space: Question: If the sun sends down, every blessed day, 1000 w/m² of energy, is it not still more convenient - let's call it so - than the terrestrial photovoltaic? |fechaaccesu = 13 de xunetu de 2008 |fecha = 6 de mayu |añu = 2001 |idioma = inglés }}</ref> ya inclusive mayor a midida que el llugar d'alquisición averar al Sol (magar los problemes de caltenimientu son tamién mayores pola medría de la radiación solar).<ref name="Duke">Dr. M. Duke (2000): "Renewed Interest in Space Solar Power" en ''Electric Power Research Institute (EPRI) Journal'', Edición d'abril de 2000</ref> Una ventaya adicional ye'l fechu de que nel espaciu nun esisten problemes de pesu o d'[[escomiu]] atmosférica. Per otru llau, la gran desventaxa a día de güei (2008) ye'l so eleváu costu, tal que se detalla más embaxo. Otra desventaxa ye'l fechu de que la tresmisión de la enerxía pa consumu na superficie de la Tierra aniciaría unes perdes enerxétiques de siquier 40-50%, colo cual la cantidá d'enerxía solar recuperada efeutivamente sería solo ente 3 y 4 vegaes cimera a l'adquirida na Tierra.<ref name="SunSeekers" /> == Teunoloxíes arreyaes == Los sistemes pa l'alquisición d'enerxía solar espacial han de tar asitiaos a una distancia de la Tierra cimera a la [[órbita baxa terrestre]] una y bones les órbites más cercanes son impracticables por cuenta de la fuercia d'atraición de la Tierra. La [[enerxía solar fotovoltaica|teunoloxía fotovoltaica]] podría emplegase pa la conversión enerxética y les [[microondes]] o'l [[láser]] pa la tresmisión inalámbrica dende l'espaciu. Na primer década del sieglu XXI tamién s'investiga [[sistema termodinámicu|sistemes termodinámicos]] d'enerxía solar.<ref>{{cita web |títulu = Welcome to the Thermal Energy Conversion Branch |url = http://www.grc.nasa.gov/WWW/TECB/ |fechaaccesu = 10 d'ochobre de 2008 |autor = |añu = |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081024071910/http://www.grc.nasa.gov/WWW/TECB/ |fechaarchivu = 24 d'ochobre de 2008 }} </ref> Los sistemes de conversión y tresmisión de la enerxía solar podríen asitiase en [[Satélite artificial|satélites]] n'órbites [[órbita geosíncrona|geosíncronas]] y [[órbita heliosíncrona|heliosíncronas]] (órbites siempres encarando al Sol), sondes espaciales, la [[Lluna]] o otros [[planeta|planetes]].<ref name="Mars"> {{cita web |títulu=Mars Solar Power |url=http://gltrs.grc.nasa.gov/reports/2004/TM-2004-213367.pdf |fechaaccesu=4 de xunetu de 2008 |apellíu=Geoffrey |nome=A. |apellíu2=Landis |nome2=Thomas W. |apellíu3=Kerslake |apellíu4=Phillip P. |nome4=Jenkins |apellíu5=David A. |nome5=Scheiman |añu=2004 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070102153101/http://gltrs.grc.nasa.gov/reports/2004/TM-2004-213367.pdf |fechaarchivu=2 de xineru de 2007 }} </ref> === Desarrollu de la teunoloxía fotovoltaica === {{AP|Panel fotovoltaico}} Una '''célula fotoeléctrica''' ye un dispositivu electrónicu que dexa tresformar la enerxía llumínica ([[fotones]]) n'enerxía llétrica ([[electrones]]) por aciu l'[[efeutu fotoeléctricu]]. Les célules fotoeléctriques arrexuntar en [[panel fotovoltaico|paneles fotovoltaicos]] qu'inclúin amás circuitos pa sacupar la lletricidá producida. Davezu asumir que na SSP la conversión de la enerxía solar en lletricidá realizar por aciu paneles fotovoltaicos. L'esfuerciu d'investigación que se vien llevando a cabu nesta disciplina resultó nun aumentu continuu de la eficiencia al empar que s'amenorgaben significativamente los costos. Anguaño la teunoloxía más estendida ye la que se conoz como de primer xeneración, que ye una gran superficie de cristal simple con unión [[diodu]] p-n, capaz de xenerar enerxía llétrica a partir de fontes de [[lluz]] con [[llonxitú d'onda|llonxitúes d'onda]] similares a les que lleguen a la superficie de la Tierra provenientes del Sol.<ref name="ultrafino">{{cita web |títulu = Photovoltaic: Technology of Next Millennium |autor = |url = http://www.iitk.ac.in/infocell/iitk/newhtml/storyoftheweek54.htm |fechaaccesu = 20 d'agostu de 2008 |añu = 2000 |idioma = inglés }}</ref> La segunda xeneración constituyir les llamaes célules de película delgada. Tán basaes nel usu de finos depósitos [[epitaxia]]-yos de semiconductores sobre [[Oblea (electrónica)|oblees]] en forma de malla diagonal. Hai dos tipos de de célules fotovoltaiques, espaciales y terrestres. Les espaciales cunten de normal con una mayor [[eficiencia AM0]] (''Air Mass Zero'') (28-30%), pero tamién mayores costos per vatiu. Les terrestres, per otru llau, fabricar con menores costos, pero tamién son menos eficientes (7-9% d'eficiencia AM0). Nel añu 2008 había distintos materiales con esta teunoloxía en producción o so investigación, ej. [[siliciu amorfo]] (a-Si), [[diseleniuro de cobre ya indiu]] (CuInSe2), [[telururo de cadmiu]] (CdTe), [[siliciu policristalino]] y [[siliciu microcristalino]]. Una de les ventayes de la teunoloxía ultrafina ye la so teorético pesu, que sería amenorgáu, dexando'l so allugamientu sobre materiales flexibles o llixeros, inclusive sobre testiles. Esta segunda xeneración de célules fotovoltaiques entiende un pequeñu segmentu del mercáu terrestre, pero aproximao'l 90% del espacial. El restu del mercáu son célules de la primer xeneración. Na primer década del sieglu XXI trabayar nuna tercera ya inclusive una cuarta xeneración de célules. Les de tercer xeneración son bien distintes de los dispositivos semiconductores de les xeneraciones anteriores, yá que realmente nun presenten la tradicional unión p-n pa dixebrar el portadores de carga fotogenerados. P'aplicaciones espaciales, tán estudiándose dispositivos de buecos cuánticos y dispositivos qu'incorporen [[nanotubos]] de [[carbonu]], con un potencial de más del 45% d'eficiencia AM0. P'aplicaciones terrestres, atopar en fase d'investigación dispositivo qu'inclúin célules [[fotoelectroquímica|fotoelectroquímiques]], [[célules solares de polímeros]], célules solares de [[nanocristal]]es y célules solares de [[tinta|tintes]] sensibilizaes.<ref name="ultrafino" /> Una hipotética cuarta xeneración de célules solares consistiría nuna teunoloxía fotovoltaica compuesta nes que s'entemecen, conxuntamente, nanopartículas con polímeros pa fabricar una capa simple multiespectral. Darréu, delles capes delgaes multiespectrales podríense apilar pa fabricar les célules solares multiespectrales definitives, amenorgando asina costos y aumentando la eficiencia.<ref name="ultrafino" /> La primer capa ye la que convierte los distintos tipos de lluz, la segunda ye pa la conversión d'enerxía y la postrera ye una capa pal [[espectru infrarroxu]]. D'esta manera conviértese daqué del [[calor]] en [[enerxía]] aprovechable. La resultancia ye una escelente célula solar compuesta. La investigación de base pa esta cuarta xeneración ta supervisándose y dirixendo per parte de l'Axencia pa los Proyeutos d'Investigación Avanzada pa la Defensa, ye la organización central pa la investigación y desenvolvimientu del Departamentu de Defensa (DoD) de EE.&nbsp;UU. (''Defense Advanced Research Projects Agency'') coles mires de determinar si esta teunoloxía ye vidable o non.<ref>{{cita web |títulu = Solar working model contest |autor = |url = http://www.iitk.ac.in/photovoltaics/home.php?pageId=17&subpageId=2 |fechaaccesu = 24 d'agostu de 2008 |añu = 2000 |idioma = inglés }}</ref> === Teunoloxía fotovoltaica nel espaciu === [[Ficheru:Solar cell.png|thumb|[[Célula solar]].]] Les [[célula fotovoltaica|célules fotovoltaiques]] utilizaes nel espaciu han de cumplir con carauterístiques distintes de les de les célules utilizaes hasta agora na Tierra, polo que suelen tener un costu mayor. Por cuenta de los altos costos de tresporte al espaciu, un factor bien importante ye la [[enerxía específica]] (esto ye, la enerxía xenerada estremada pola unidá de [[masa]]). [[Ficheru:Photoelectric effect in a solid - diagram.svg|thumb|left|Efeutu fotoeléctricu: Los [[Fotón|fotones]] incidentes son absorbíos polos [[electrón|electrones]] del mediu dotándo-yos d'[[enerxía]] abonda pa escapar d'ésti.]] La masa total del sistema de [[xeneración llétrica]] ye un aspeutu importante. Nos sistemes de la primer década del sieglu XXI el pesu del sustratu fotovoltaico ye solo un cuartu del total ente que la estructura del panel y los [[sistema de control|sistemes de control]] y distribución representen los restantes trés cuartos (escluyendo'l [[almacenamientu d'enerxía]]). Esta razón de trés cuartos aumenta si inclúyese'l sistema de conversión y tresmisión d'enerxía llétrica en microondes. Les célules "ultrafinas" son bien flexibles y por ello más fayadices pa la construcción de paneles flexibles o semiflexibles capaces de desenrollarse o enchese. D'esta forma consígense importantes amenorgamientos de volume y pesu. Na [[Años 1980|década de 1980]] dedicóse enforma esfuerciu al desenvolvimientu y comercialización de célules fotovoltaiques ultrafinas pa usu terrestre. La idea d'esti conceutu ye depositar llámines fines de material fotovoltaico sobre un [[sustratu (química)|sustratu]]. Esti métodu produz célules con un rendimientu de conversión menor pero, gracies a la baxa cantidá de material activo usáu, cuenta con una enerxía llétrica específica más alta. Amás d'una masa amenorgada, espérase que les célules fotovoltaiques ultrafinas tengan un costu sensiblemente menor, gracies a l'amenorgada cantidá de material necesario y a que los costos d'ellaboración son menores. L'usu d'una capa de material ultrafino fotovoltaico depositáu nun sustratu flexible ye por ello una opción a tener en cuenta. Otra alternativa ye l'usu d'un [[Enerxía solar de concentración|sistema concentrador]] qu'enfoque la lluz en pequeñes célules solares d'alta eficiencia. Esta alternativa ensayóse nel espaciu pero solu a pequeña escala. Usando concentradores llegóse a cifres d'eficiencia en redol al 30% del potencial total d'alquisición.<ref> {{cita web |títulu = Development of terrestrial concentrator modules using high-efficiency multi-junction solar cells |url = http://www.entechsolar.com/GroundPaper.pdf |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |nome = M.J. |apellíu = O'Neill |nome2 = A.J. |apellíu2 = McDanal |nome = P.A. |apellíu = Jaster |mes = mayu |añu = 2002 |idioma = inglés }} </ref> Esta solución nun ye sicasí afecha pa planetes como [[Marte (planeta)|Marte]] yá que nellos la mayor parte de la lluz solar ye [[Reflexón (física)#Reflexón difusa|difusa]] y el sistema concentrador solo puede enfocar el componente direutu de la [[radiación solar]].<ref>{{cita web |títulu = Design considerations for Mars photovoltaic systems |url = http://ieeexplore.ieee.org/Xplore/login.jsp?url=/iel2/129/3355/00111816.pdf?arnumber=111816 |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |nome = G.A. |apellíu = Landis, |nome2= J. |apellíu2 = Appelbaum |añu = 1990 |idioma = inglés }}</ref> === Tresmisión d'enerxía === Pa tresmitir la lletricidá captada pol satélite a la Tierra, tresformaríase la enerxía nuna [[radiación electromagnético]] d'una [[llonxitú d'onda]] afecha pa nun ser absorbida pola atmósfera terrestre. Los dos tipos de radiaciones consideraos hasta agora son les [[microonda|microondes]] y el [[láser]].<ref name="SciAm2008" /> Los ensayos de [[radiación]] d'enerxía a gran escala paecen imprescindibles pal desenvolvimientu de la enerxía solar espacial y esta teunoloxía foi identificada como unu de los grandes retos pa la [[industrialización]] del espaciu.<ref name="AdAstra2008" /> Un aspeutu clave a la de tresmitir enerxía a gran distancia son les considerables perdes enerxétiques, tantu por absorción de la redolada en forma de calor, según por [[Dispersión de Rayleigh|dispersión]] a lo llargo de la trayeutoria.<ref>{{cita web |url= http://www.nationmaster.com/encyclopedia/Power-beaming |títulu= Encyclopedia > Power beaming |fechaaccesu= 9 d'ochobre de 2008 |añoacceso= |fecha= |añu= |idioma= inglés }} </ref> ==== Microondes ==== [[William C. Brown]] demostró en [[1964]] na televisión d'Estaos Xuníos, cómo un [[helicópteru]] ensin enerxía propia caltener en vuelu gracies a la enerxía que-y yera tresmitida por microondes. Ente [[1969]] y [[1975]] Bill Brown foi'l direutor téunicu d'un proyeutu que llegó a radiar 30 [[quilovatiu|kW]] al traviés d'una distancia de daqué más de 1,5 [[km]] con una eficiencia del 84%.<ref>{{cita web |títulu = Satellite Concept Power Systems (SPS) Definition Study |url = http://www.mtt.org/awards/WCB's%20distinguished%20career.htm |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |autor = Richard M. Dickinson |añu = 1993 |mes = setiembre |editorial = NASA CR 3317 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080724100215/http://www.mtt.org/awards/WCB%27s%20distinguished%20career.htm |fechaarchivu = 24 de xunetu de 2008 }}</ref> En [[1973]] l'americanu [[Peter Glaser]] consiguió una [[patente]] pol so métodu pa la tresmisión d'enerxía a llarga distancia (ej. dende l'espaciu) usando microondes dende un satélite con una antena d'un diámetru envaloráu de 1 km escontra una antena de tamañu enforma mayor asitiada na superficie de la Tierra a la que se denomina [[rectenna]], abreviatura n'inglés d'antena rectificadora<ref>{{cita web |títulu = What is a Rectenna? |url = http://www.wisegeek.com/what-is-a-rectenna.htm |fechaaccesu = 2 de xunetu de 2008 |autor = |añu = |idioma = inglés }} </ref><ref>{{cita web |títulu = Glossary of Terms: Rectenna |url = http://www.spacefuture.com/cgi/glossary.cgi?gl=term&term=rectenna |fechaaccesu = 2 de xunetu de 2008 |autor = |añu = |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20181014073315/http://www.spacefuture.com/cgi/glossary.cgi?gl=term&term=rectenna |fechaarchivu = 2018-10-14 }}</ref> (usada precisamente pa la conversión direuta de microondes en lletricidá).<ref name="SunSeekers" /><ref>{{cita web |títulu = Method And Apparatus For Converting Solar Radiation To Electrical Power |url = http://patft.uspto.gov/netacgi/nph-Parser?Sect1=PTO1&Sect2=HITOFF&d=PALL&p=1&o=%2Fnetahtml%2FPTO%2Fsrchnum.htm&r=1&f=G&l=50&s1=3,781,647.PN.&VOS=PN/3,781,647&RS=PN/3,781,647 |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |editorial = Patente nº 3.781.647 de los Estaos Xuníos |autor = Peter Y. Glaser |añu = 1973 |mes = avientu |idioma = inglés }}</ref> Los riesgos medioambientales acomuñaos a la tresmisión d'enerxía por microondes son una tema revesosa. Ye inxustificáu pensar que lo que s'interponga nel camín d'una radiación va ser incineráu, pos microondes similares viniéronse utilizando de forma global por compañíes de [[telecomunicación|telecomunicaciones]].<ref>{{cita web |títulu = Effects - the SPS Microwave Beam |url = http://permanent.com/p-sps-bm.htm Environmental |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |autor = Mark Prau |añu = 2002 |idioma = inglés }} </ref><ref>{{cita web |títulu = SPS Beam Effects on Communications |url = http://permanent.com/p-sps-cm.htm |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |autor = Mark Prau |añu = 2002 |idioma = inglés }} </ref> Na superficie de la Tierra la intensidá máxima de tales radiaciones de microondes podría llegar a un máximu nel centru de 23 mW/cm², que ye menos que la cuarta parte de la constante d'[[irradiación]] solar.<ref> {{cita web |títulu = Satellite Concept Power Systems (SPS) Definition Study |url = http://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/cuasi.ntrs.nasa.gov/19800022396_1980022396.pdf |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |autor = G. M. Hanley |añu = 1980 |mes = setiembre |editorial = NASA CR 3317 |idioma = inglés }} </ref> Sicasí, los partidarios de la SSP reconocen que se precisen entá estudios p'asegurase de que'l fexe de microondes nun estropie la [[flora]] y la [[fauna]] de la zona alredor de la rectenna nin interfiera colos [[Preseos de control (avión)|preseos de navegación]] de los aviones que, por error, cruciar nel so camín.<ref name="AdAstra2008" /> ==== Láser ==== Unu investigadores de la NASA trabayaron na década de 1980 cola posibilidá d'usar [[láser]]es pa la radiación d'enerxía ente dos puntos del espaciu, concentrándose nel desenvolvimientu de láseres basaos n'enerxía solar. En [[1989]] suxirióse que la radiación d'enerxía de la Tierra al espaciu tamién sería d'utilidá. En [[1991]] empecipióse'l [[proyeutu SELENE]] (del inglés ''SpacE Laser ENErgy'', “Energía Láser Espacial”), qu'entendía, ente otres coses, un estudiu de radiación d'enerxía por láser a una [[base llunar]]. En [[1988]] [[Grant Logan]] propunxo l'usu d'un láser asitiáu na Tierra p'aprovir d'enerxía a un [[rotor (máquina llétrica)|rotor direutor]] pa la [[propulsión a esquita|propulsión espacial]], aproviendo una serie de detalles téunicos en [[1989]]. Pero la so propuesta foi daqué optimista no referente a la teunoloxía yá que propunxo l'usu de célules solares de [[diamante]] operando a 300[[Grau Celsius|°C]] pa convertir la [[lluz ultravioleta|lluz láser ultravioleta]], una teunoloxía qu'entá nun pudo ser demostrada en [[llaboratoriu]], y a una [[llonxitú d'onda]] que tendría problemes pa travesar l'[[atmósfera]]. El proyeutu SELENE siguió trabayando sobre esti conceutu pero con una teunoloxía más cercana a la práctica,<ref name="Involvement">{{cita web |títulu = My Involvement with Laser Power Beaming |url = http://www.sff.net/people/Geoffrey.Landis/laser.htp |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Geoffrey A. Landis |añu = 1992 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080511191818/http://www.sff.net/people/Geoffrey.Landis/laser.htp |fechaarchivu = 11 de mayu de 2008 }}</ref> hasta que foi atayáu de forma oficial en [[1993]] tres dos años d'investigación ensin cumplir cola meta de realizar ensayos nel espaciu, por cuenta de los elevaos costos de implementación.<ref name="Involvement" /> === Satélites d'enerxía solar === Dende la nacencia del conceutu de SSP propunxéronse diversos diseños de satélites p'agospiar n'órbita los módulos fotovoltaicos y l'antena emisora. ==== NASA 1979 ==== El primer estudiu importante de la NASA sobre la enerxía solar espacial (1976-1980) condució a la formulación del denomináu "Sistema SPS de Referencia 1979". Consistía nuna gran estructura [[paralelepípedu|paralelepipédica]] de 5 x 10 x 0,5 km sobre la que s'asitiaríen paneles fotovoltaicos. Na so parte inferior allugaríase l'antena emisora, de 1 km de diámetru, que radiaría unos 5 GW d'enerxía escontra la Tierra.<ref name="FreshLook" /> L'estudiu proponía la instalación en [[órbita geoestacionaria]] de 60 satélites d'ente 5 y 10 GW cada unu. Pa ello sería necesaria la construcción d'una factoría espacial nuna órbita de baxa altitú na que se ensamblarían módulos prefabricaos llanzaos dende tierra.<ref name="FreshLook" /> ==== Sun Tower ==== [[Ficheru:Suntower.jpg|thumb|250px|Representación artística d'una "[[Sun tower|Torre solar]]".]] El conceutu de ''[[Sun Tower]]'' ("Torre solar") foi propuestu en 1997 pola NASA. Consiste nuna estructura llinial d'unos 15 km de llargor a la que s'engabitar pareyes de módulos fotovoltaicos de 1 MW cada unu. Nel estremu inferior de la estructura, qu'apunta a la Tierra, asítiase l'antena emisora, d'unos 250 m de diámetru. La potencia total radiada pol sistema rondaría los 250 MW a una frecuencia de 5,8 GHz.<ref name="FreshLook" /> La propuesta prevía una constelación de torres solares que s'allugaríen nuna [[órbita heliosíncrona]] cercana a la Tierra (non geosíncrona). Diríen radiando la enerxía a una rede d'antenes receptores partíes sobre la superficie del planeta, caúna d'unos 4 km de diámetru.<ref name="FreshLook" /> ==== Sail Tower ==== El centru d'investigación alemán [[Deutsches Zentrum für Luft- und Raumfahrt y.V.|DLR]] escurrió en 1999 pa la [[ESA]] (Axencia Espacial Europea) un satélite SSP llamáu ''[[Sail Tower]]'' ("Torre de veles") y que se paez abondo al Sun Tower d'Estaos Xuníos. Consistía nuna estructura llinial de 15 km de llongura na que s'engabitar 60 pares de "veles", en realidad paneles solares de película delgada, de forma cuadrada y 150 m de llau. El satélite asítiase en [[órbita geoestacionaria]] y captaría unos 450 MW, que seríen radiaos a la Tierra por una antena de 1 km de diámetru. La rectenna correspondiente tendría 10 km de diámetru.<ref>{{cita publicación | autor = W. Seboldt et al títulu = European Sail Tower SPS concept | añu = 2001 | publicación = Acta Astronautica | volume = 48 | númberu = 5-12 | id = páx. 785-792 | url = http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6V1N-45TM3R1-1V&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=7af987d742a7d10418d932y8fce01cd0 }} </ref> ==== Solar Disk ==== Esti conceutu, tamién escurríu pola NASA en 1997, consiste nun discu planu cubiertu de módulos fotovoltaicos que rota sobre sí mesmu a razón d'una vuelta per hora. El centru del discu recibe tola lletricidá xenerada y ta conectáu por aciu dos estructures simétriques a una antena emisora qu'apunta a la Tierra. L'antena xira tamién sobre sí mesma a una vuelta per día nuna exa perpendicular a la exa de xiru del discu.<ref name="FreshLook" /> La estructura del discu sería modular, de tal manera que'l sistema pudiera empezar con un tamañu y una capacidá de xeneración modestos pa dir creciendo hasta unos 6 km de diámetru y xenerar unos 8 GW. El satélite asítiase en [[órbita geoestacionaria]] y precisaría una sola estación receptora de tamién unos 6 km de diámetru. La NASA envaloró que'l costu d'un Discu Solar sería unes cinco veces inferior al del diseñu de 1979, pa la mesma potencia xenerada.<ref name="FreshLook" /> ==== ''Sandwich Satellite'' ==== El ''Sandwich Satellite'' ("Satélite Bocáu") de SSP se estructuraría en trés partes: 1) un gran sistema d'[[espeyu|espeyos]] que capta la lluz solar y rediríxelo escontra una plataforma; 2) un conxuntu de paneles fotovoltaicos allugaos sobre'l llau allumáu de la plataforma y 3) una antena emisora asitiada nel llau en solombra de la plataforma. La ventaya d'esti sistema mora en que la lletricidá xenerada tendría que percorrer una distancia bien curtia, de pocos centímetros, ente les célules fotovoltaiques y l'antena emisora, lo cual ameyoraría'l rendimientu. Amás empréstase a un diseñu modular que podría dexar una producción económica.<ref name="AdAstra2008" /> == Retos teunolóxicos == Según un estudiu norteamericanu de 2008, esisten cuatro grandes retos teunolóxicos que la SSP tien de vencer pa poder ser vidable:<ref name="AdAstra2008" /> # Componentes fotovoltaicos y electrónicos que tengan altu rendimientu a alta temperatura # Tresmisión inalámbrica d'enerxía de forma precisa y segura # Arquitectures de sistemes espaciales de baxu costu # Llanzadores espaciales de baxu costu === Componentes eficientes a alta temperatura === Tanto les célules fotovoltaiques como los componentes electrónicos de les antenes emisores vieron el so rendimientu ameyorar sensiblemente nes últimes décades. Sicasí, toos ellos funcionen peor o nun funcionar n'absolutu a altes temperatures. La refrigeración d'un satélite espacial ye complicada porque al atopase más allá de l'atmósfera nun esiste enfriamientu por [[conveición]], debiéndose sacupar tol calor por aciu [[Radiación térmico|radiadores]]. Un satélite SSP que tuviera espuestu de cutio al Sol algamaría por ello una temperatura d'equilibriu sensiblemente más alta qu'una instalación fotovoltaica terrestre. Pa caltener una eficiencia razonable ye necesariu por tanto desenvolver célules y sistemes electrónicos resistentes a altes temperatures.<ref name="AdAstra2008" /> === Tresmisión inalámbrica d'enerxía === {{AP|Tresmisión inalámbrica d'enerxía}} La tresmisión d'enerxía ente'l satélite y la rectenna en tierra plantega problemes de seguridá entá non resueltos. El fexe d'enerxía tien d'apuntar namái a la rectenna, ensin esviase sobre otres zones. Tamién tienen d'escurrise sistemes qu'eviten interferencies coles aeronaves que puedan cruciase nel camín del fexe, según realizar estudios p'asegurase de l'ausencia d'efeutos nocivos de les microondes o del láser sobre la salú y el mediu ambiente.<ref name="AdAstra2008" /> Per otru llau, la viabilidá económica de los sistemes SSP rique que les estaciones de receición sían lo más pequeñes posible. Pa ello esisten dos medios: aumentar el diámetru de l'antena emisora o aumentar la [[frecuencia]] de la radiación tresmitida. Sicasí, una antena emisora mayor implica mayor pesu a poner n'órbita y una frecuencia más alta conduz a menores eficiencies de tresmisión. Tamién hai que tener presente qu'una radiación de frecuencia bien alta convertir n'[[radiación ionizante|ionizante]], pudiendo xenerar trestornos [[ecoloxía|ecolóxicos]] o [[bioloxía|biolóxicos]] al algamar la Tierra. Na primer década del sieglu XXI nun esiste una solución clara a esti problema, embaraxándose la posibilidá de partir la enerxía de cada satélite ente delles estaciones receptores simultáneamente.<ref name="AdAstra2008" /> === Sistemes espaciales de baxu costu === Tradicionalmente, los sistemes espaciales (naves, satélites, misiones d'esploración) fueron diseñaos como obres d'[[inxeniería]] úniques y bien complexes, con un costu económicu bien alto.<ref name="AdAstra2008" /> Un exemplu paradigmáticu ye la [[Estación Espacial Internacional]], que'l so costu total envalorar nunos 100.000 millones de [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares]] incluyendo los costos d'operación mientres 10 años.<ref>{{cita web | apellíu = | nome = | enllaceautor = | coautor = |añu=9 d'agostu de 2005 | url = http://www.esa.int/esaHS/ESAQHA0VMOC_iss_0.html | títulu = ¿Cuántu cuesta la ISS? | formatu = | obra = Estación Espacial Internacional | editorial = ESI idioma Inglés}}</ref> D'esti total, unos 35.000 millones correspuenden al costu de los materiales y equipos.<ref name="AdAstra2008" /> Pa rebaxar el costu de los satélites de SSP propúnxose la idea de construyilos xuniendo una gran cantidá de módulos pequeños ya idénticos ente sigo, que podríen ser [[producción en cadena fabricaos en masa]] a baxu costu. L'ensamblaxe de los módulos y el so caltenimientu seríen dirixíos por un programa d'[[intelixencia artificial]] instaláu nel mesmu satélite, colo que s'embriviría la necesidá d'[[astronauta|astronautes]] pa la construcción y la operación del sistema.<ref name="AdAstra2008" /> === Llanzadores espaciales de baxu costu === [[Ficheru:Atlantis STS-106.jpg|thumb|[[Tresbordador espacial Atlantis]].]] En 2006 poner n'órbita geoestacionaria un quilu de carga costaba ente 8.000 y 24.000 [[dólar americanu|dólares]] (6.500 - 20.000 [[euru|euros]] al cambéu de 2006).<ref>{{cita web |url = http://canales.laverdad.es/nuestratierra/nt20102006/suscr/nec26.htm |títulu = Un vehículu demasiáu luxosu pa los satélites |fechaaccesu = 1 d'agostu de 2008 |autor = Hernández, Juan Carlos |fecha = 20 d'ochobre de 2006 |obra = La nuesa tierra editorial = Diariu La Verdá }}</ref> Sicasí, envalórase que fadría falta amenorgar los costos a unos 600 a 700 €/kg por que les grandes estaciones de SSP empezaren a ser competitives cola lletricidá fotovoltaica terrestre.<ref name="SunSeekers" /> Los altos costos na primer década del sieglu XXI deber a delles causes. En primer llugar fai falta una gran inversión inicial. Por casu, el desenvolvimientu del cohete européu [[Ariane 5]] costó 6.000 millones d'euros.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web |url = http://www.designnews.com/article/1830-Ariane_5_Europe_s_heavy_lifter.php |títulu = Ariane 5: Europe's heavy lifter |fechaaccesu = 1 d'agostu de 2008 |autor = Lynch, Terrence |fecha = 25 de marzu de 1996 |editorial = Design News |idioma = inglés |cita = Part of the six-billion European-Currency-Unit ($6.28 billion U.S.) cost of the Ariane 5 project went toward construction of new facilities at ESA's Kourou, French Guiana launch complex. }} |2=http://www.designnews.com/article/1830-Ariane_5_Europe_s_heavy_lifter.php |bot=InternetArchiveBot }}</ref> La inversión inicial se amortiza ente'l númberu de misiones que se realicen: cuanto más s'utilice'l sistema, más baratu va resultar cada vuelu. Si la SSP desenvolviérase, riquiría un gran númberu de llanzamientos, colo que puede imaxinase que los costos baxaríen.<ref name="AdAstra2008" /> Otra razón pola que los llanzamientos na primer década del sieglu XXI son bien caros ye'l fechu de que'l [[cohete espacial|cohete]] ye d'un solu usu, destruyéndose mientres la misión. Un [[sistema de llanzamientu reutilizable|sistema reutilizable]] podría rebaxar sustancialmente los costos. A lo último, tamién resulta bien caru'l personal (numberosu y bien cualificáu) qu'opera les infraestructures de llanzamientu.<ref name="AdAstra2008" /> La NASA realizó a finales de los [[años 1990]] un estudiu sobre los sistemes de llanzamientu reutilizables nel que se compararon dellos diseños conceptuales que dexaríen amenorgar los costos de llanzamientu a unos 500 dólares por kg. Ente los conceutos de mayor aceptación figuraron los motores [[estatorreactor|ramjet]] (y derivaos como'l [[scramjet]]) según la idea de suministrar el primer impulsu a les naves por aciu sistemes d'aceleración terrestres.<ref>{{cita web |títulu = Highly Reusable Space Transportation Study |url = http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/nexgen/hrst_main.htm#HRST%20 |fechaaccesu = 2 d'agostu de 2008 |autor = Edgar Zapata |añu=2008 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080705230700/http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/nexgen/hrst_main.htm#HRST%20 |fechaarchivu = 5 de xunetu de 2008 }}</ref><ref>{{cita web |títulu = An Operational Assessment of Concepts and Technologies for Highly Reusable Space Transportation (Executive Summary) |url = http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/nexgen/Nexgen_Downloads/OpsRepExSum.pdf |fechaaccesu = 2 d'agostu de 2008 |autor = NASA |añu = 1998 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081019061030/http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/nexgen/Nexgen_Downloads/OpsRepExSum.pdf |fechaarchivu = 19 d'ochobre de 2008 }}</ref> Un conceutu de propulsión terrestre ye'l denomináu ''[[MagLifter]]'', que consiste nuna plataforma horizontal sobre la que s'instalaría'l [[tresbordador espacial]] o dalguna otra nave reutilizable con forma d'avión. Por aciu un sistema de [[propulsión magnética]] similar al de los [[Tren de levitación magnética|trenes de levitación magnética]] el ''MagLifter'' acelerar hasta una velocidá de 885 km/h. Nesi momentu'l tresbordador encendería los sos motores y desapegaría. Esti conceutu, inspiráu de les [[catapulta|catapultes]] utilizaes nos [[portaviones]] pa facilitar el despegue de los aviones, esaniciaría la necesidá de cohetes pal llanzamientu, que, amás de nun ser reutilizables, aumenten de forma bien importante'l pesu que tien de ser llevantáu del suelu nel momentu del despegue.<ref name="svfr"> {{cita web |títulu = Spaceport Visioning Concept Study |url = http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/nexgen/Nexgen_Downloads/Spaceport_Visioning_Final_Report.pdf |fechaaccesu = 2 d'agostu de 2008 |nome = Rainer |apellíu = Meinke |nome2 = Dr. John |apellíu2 = Olds |nome3 = Dr. James |apellíu3 = Powell |nome4 = Edgar |apellíu4 = Zapata |editorial = NASA |añu=2002 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081103234428/http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/nexgen/Nexgen_Downloads/Spaceport_Visioning_Final_Report.pdf |fechaarchivu = 3 de payares de 2008 }} </ref> Otru conceutu similar pero más estremu ye'l ''[[Star Tram]]'': un tubu de 1500 [[km]] de llargor que taría asitiáu na superficie terrestre nes sos 1300 km iniciales y levitando magnéticamente sobre'l suelu de forma tanxencial a la Tierra nes sos 200 km restantes, llegando a algamar un altor de 22 km sobre'l nivel del mar. Nel interior del tubu fadría'l [[Vacíu (física)|vacíu]] y dispondríase un sistema de levitación magnética qu'aceleraría la nave espacial hasta unos 29.000 km/h usando decenes de [[gigavatios]] de lletricidá. Al salir del tubu la nave encendería los sos motores, que la llevaríen direutamente a órbita. Según los sos creadores, el ''Star Tram'' dexaría amenorgar los costos de llanzamientu a tan solo 250 $/kg.<ref name="svfr" /> == Aplicaciones == === Suministro de lletricidá a la Tierra === L'oxetivu principal previstu pa la enerxía solar espacial dende la so invención nos [[años 1960|años 60]] ye'l suministru de [[lletricidá]] a la Tierra a gran escala. Con cuenta de satisfaer la demanda enerxética de la creciente población mundial, los distintos estudios realizaos propunxeron sistemes capaces de suministrar dellos [[gigavatios]] de lletricidá de forma constante, bien por aciu unos pocos satélites xigantescos bien por aciu [[constelación|constelaciones]] de satélites más pequeños. Nos años 2000 surdió amás l'interés per satélites SSP de menor escala, del orde d'unos cuantos [[megavatiu|megavatios]]. Una de les sos aplicaciones podría ser el suministru de lletricidá a [[base militar|bases militares]] aisllaes en países ensin infraestructura enerxética. Tamién se remembró la posibilidá d'utilizar la SSP pa suministrar lletricidá d'emerxencia a zones afeutaes por [[catástrofe natural|catástrofes naturales]] y asina facilitar les xeres de reconstrucción.<ref name="SBSP_2007" /> ==== Aplicaciones militares ==== Un satélite SSP de tan solo unos 5 MW podría ser útil pal suministru d'unidaes militares sobre un terrén d'operaciones d'accesu difícil. Amás podría dexar el desenvolvimientu d'unidaes y armes novedoses como por casu [[Vehículu aereu non tripuláu|aviones ensin pilotu]] de [[Reconocencia aérea|reconocencia]] que podríen caltenese indefinidamente en vuelu.<ref name="SBSP_2007">{{cita publicación | autor = SBSP Study Group de la [[National Security Space Office]] (EE.&nbsp;UU.) | títulu = Space‐Based Solar Power As an Opportunity for Strategic Security | añu = Ochobre de 2007 | publicación = | volumen = | númberu = | id = | url = http://www.nss.org/settlement/ssp/library/final-sbsp-interim-assessment-release-01.pdf | archiveurl = https://web.archive.org/web/20071025092316/http://www.nss.org/settlement/ssp/library/final-sbsp-interim-assessment-release-01.pdf | archivedate = 2007-10-25 | fechaaccesu = 2018-10-31 }}</ref> El [[Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos|ministeriu de Defensa d'Estaos Xuníos]] estudia tamién la producción de [[Combustible sintéticu|combustibles sintéticos]] a partir de lletricidá, que podría ser suministrada direutamente a la parte de guerra por aciu enerxía solar espacial.<ref name="SBSP_2007" /> Otra manera, el Pentágonu afirma que nun entama utilizar los satélites SSP direutamente como arma ofensiva por cuenta de que la enerxía tresmitida distribúyese sobre una zona amplia y por tanto'l fexe de microondes nun tien nin la capacidá destructiva nin la precisión d'otres armes a empiezos del sieglu XXI muncho más barates como los [[misil balísticu|misiles balísticos]].<ref>{{cita publicación | autor = SBSP Study Group de la [[National Security Space Office]] (EE.&nbsp;UU.) | títulu = Strategic Importance | añu = 2008 | publicación = Ad Astra | volume = 20 | númberu = 1 | id = páx. 29 | url = http://www.nss.org/adastra/AdAstra-SBSP-2008.pdf | archiveurl = https://web.archive.org/web/20080514130531/http://www.nss.org/adastra/AdAstra-SBSP-2008.pdf | archivedate = 2008-05-14 | fechaaccesu = 2018-10-31 }}</ref> === Suministru de lletricidá a misiones espaciales === Amás de radiar enerxía escontra la Tierra, los satélites SSP tamién podríen alimentar vehículos d'esploración interplanetaria, [[telescopiu espacial|telescopios espaciales]] y misiones tripulaes a [[Marte (planeta)|Marte]]. Esto podría suponer una alternativa más segura que'l tresporte de [[reactor nuclear|reactores nucleares]] hasta'l planeta coloráu.<ref name="FreshLook" /> Otros sectores que podríen beneficiase de la SSP seríen el [[turismu espacial]] y los promotores de plantes industriales espaciales.<ref name="AdAstra2008" /> == Balance enerxéticu == === Tiempu de torna enerxética === Un factor bien importante de los sistemes cola función de xenerar enerxía ye'l tiempu que se precisa pa reponer la enerxía que foi necesaria pa construyilos, incluyendo producción, llanzamientu y esplegue. A esti tiempu denominar "[[tiempu de torna enerxética]]". En 2004 los paneles fotovoltaicos terrestres teníen un tiempu de torna enerxética d'ente 3 y 4 años.<ref>{{cita web |títulu = What is the Energy Payback for PV? |url = http://www.nrel.gov/docs/fy05osti/37322.pdf |autor = National Renewable Energy Laboratory |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |añu = 2004 |idioma = inglés }}</ref> Anguaño gracies a les meyores teunolóxiques amenorgóse a ente 0,5 y 1,5 años y espérase que siga amenorgándose.<ref>{{cita web |títulu = Sustainability of Photovoltaics Systems - The Energy Pay Back Time |url = http://www.epia.org/uploads/tx_epiafactsheets/110513_Fact_Sheet_on_the_Energy_Pay_Back_Time.pdf |autor = European Photovoltaic Industry Association |fechaaccesu = 22 de payares de 2012 |añu = ensin fecha |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20130701185711/http://www.epia.org/uploads/tx_epiafactsheets/110513_Fact_Sheet_on_the_Energy_Pay_Back_Time.pdf |fechaarchivu = 1 de xunetu de 2013 }}</ref> En comparanza, los paneles solares producíos en 2005 tendríen nel espaciu un tiempu de torna d'ente 4 meses y 2 años, a pesar de la enerxía necesaria pal tresporte fora de l'atmósfera.<ref name="SunSeekers" /> A esta cifra habría qu'añader el tiempu pa recuperar la enerxía gastada na fabricación de los paneles solares y de los otros componentes del sistema como'l satélite y les antenes emisora y receptora. La comunidá científica llegó a la conclusión de que, a pesar de la enerxía necesaria nel llanzamientu, la torna enerxética ye más rápidu en sistemes espaciales qu'en sistemes terrestres.<ref name="SunSeekers" /> === Esperanza de vida de los paneles === Los satélites n'órbites geoestacionarias tán asitiaos más allá de los [[petrines de Van Allen]] y espuestes a la [[radiación ionizante]] proveniente del [[Sol]]. Esti fenómenu ye especialmente acusáu en periodos d'alta esposición a partícules enerxétiques causaes por [[Erupción solar|erupciones solares]].<ref name="jpl">{{cita web |url = http://www2.jpl.nasa.gov/basics/bsf11-3.html |títulu = Basics of Space Flight, Chapter 11. Typical Onboard Systems, Electrical Power Supply and Distribution Subsystems |fechaaccesu = 4 de xunetu de 2008 |editorial = NASA JPL Web tutorial |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080518124056/http://www2.jpl.nasa.gov/basics/bsf11-3.html |fechaarchivu = 18 de mayu de 2008 }}</ref> Esta carga contribúi al amenorgamientu de la [[esperanza de vida]] de los paneles, cuantimás si comparar con aquellos asitiaos na superficie terrestre. Esta gastadura amenorgaría'l rendimientu total siquier ente un 1-2% añal, y con ello la esperanza de vida de los paneles.<ref name="jpl" /> P'amenorgar esti problema podría diseñase dalgún sistema proteutor del satélite (sacante na parte del panel espuesta direutamente al Sol). Cabo tamién la posibilidá de que, llegáu'l momentu, el caltenimientu del panel realizar nel espaciu en llugar de rellanzar un nuevu satélite. Sería facederu'l realizar una única misión espacial pa los llabores de caltenimientu de dellos satélites al empar, optimizando asina los costos. == Pros y contras == === Factores a favor === * '''Beneficiu ambiental''': El posible beneficiu [[mediu ambiente|ambiental]] sería importante. Pa poder abastecer d'enerxía a la creciente [[población]] del planeta precisa una fonte llimpia y perenal d'enerxía. Les microondes provenientes del espaciu podríen calecer l'atmósfera llixeramente (estremu ensin probar) pero l'ausencia d'[[emisión contaminante|emisiones dañibles]] (p. ex. [[dióxidu de carbonu|CO<sub>2</sub>]]), que presenten otres fontes enerxétiques, compensaría esa posible desventaxa. * '''Flexibilidá y seguridá''': La enerxía solar espacial esaniciaría la necesidá de complexes [[rede llétrica|redes llétriques]] intercontinentales y amenorgaría tamién la cantidá d'[[apagón llétricu|apagones]], una y bones una interrupción d'una emisión de microondes ye bien improbable. Otra ventaya ye'l fechu de que la fonte d'enerxía atopar a una distancia de 36.000 km, faciéndolo bien inaccesible como oxetivu terrorista. El sistema dexaría tamién intercambiar con facilidá una fonte [[tresmisor]]a por otra y volver a entamar el [[suministru]] de forma inmediata en casu d'interrupción. [[Ficheru:MSH80 eruption mount st helens 05-18-80-dramatic-edit.jpg|thumb|[[Erupción volcánica|Erupción]] del [[Monte Saint Helens]] en [[1980]] en [[Estáu de Washington|Washington]], [[EE. XX.]]]] * '''Enerxía en casu d'un iviernu global''': Nesa situación la enerxía solar espacial podría ser la única forma d'adquirir enerxía solar direuta pa complementar los combustibles fósiles, la enerxía nuclear y les otres enerxíes anovables (hidráulica, eólica, xeotérmica) so condiciones estremes, como por casu nun [[iviernu volcánicu]] o n'unu [[iviernu nuclear|nuclear]]. Créese que la erupción de dalgún de los [[supervolcán|supervolcanes]] [[riolita|riolíticos]] esistentes nunes poques docenes de [[Puntu caliente (xeoloxía)|puntos calientes]] de la Tierra podría dar llugar a una [[glaciación]] repentina. En dómines xeolóxiques relativamente recién produciéronse erupciones de tal escala. Ente elles cabo destacar por partida doble la [[caldera de Yellowstone]], nuna ocasión fai 2,2 millones d'años y n'otra más recién fai 640.000 años. Nesta postrera espulsó 800 vegaes más materia que la despidida en [[1980]] pol [[monte Saint Helens]]. Les mayores erupciones conocíes fueron les de [[la caldera Garita]] nes [[montaña San Juan]] en [[Colorado]] (5 vegaes mayor que la caldera de Yellowstone) y la del [[Llagu de Toba]] n'[[Indonesia]] (3 vegaes mayor que la caldera de Yellowstone). Envalórase qu'esta última erupción causó fai 75.000 años una [[glaciación global]] que pudo durar 1000 años y acabáu col 60% de la población global. === Factores en contra === * '''Costos económicos''': Los costos económicos necesarios pa desenvolver la SSP siguen siendo descomanadamente alzaos na primer década del sieglu XXI, de forma que solo van ser rentables si amenórguense los costos de [[llanzamientu espacial|llanzamientos al espaciu]]; atópase la forma de fabricar satélites con materiales estraterrestres (ej. de la Lluna); los costos enerxéticos convencionales álcense drásticamente; o s'arrenuncia al usu de los combustibles fósiles. Hasta qu'unu d'estos estremos nun seya realidá, les barreres económiques van siguir siendo una torga pa la so implementación. * '''Papel nel calentamientu global''': La tresmisión d'enerxía dende un satélite espacial a la Tierra nun se realiza con una eficiencia enerxética del 100%, sinón d'ente un 50 y un 80%.<ref name="spaceset">{{cita web |url= http://space.mike-combs.com/spacsetl.htm |títulu= The Space Settlement FAQ: Won't SPS alter the heat balance of the Earth? |fechaaccesu= 13 de xunetu de 2008 |editorial= |autor=Mike Combs |idioma= inglés }}</ref><ref>{{cita web |url= http://chview.nova.org/station/sps.htm |títulu= Solar Power Satellites (SPS) |fechaaccesu= 13 de xunetu de 2008 |editorial= Space Studies Institute |idioma= inglés }}</ref> La enerxía perdida estenar na atmósfera en forma de calor causando, en principiu, una medría de temperatura na atmósfera. Esta afirmación ye ciertu pero tien de ser puesta en contestu. Una [[central nuclear]] o de [[carbón]] xeneren un 50% más de calor que lo que s'espera de la enerxía solar espacial. Por ello, si toos eses centrales fueren sustituyíes por satélites solares la resultancia sería un amenorgamientu del [[calentamientu global]].<ref name="spaceset" /> == Otros aspeutos d'interés == === Papel de la Lluna === [[Ficheru:NASA Apollo 17 Lunar Roving Vehicle.jpg|thumb|180px|Misión del ''[[Apollo 17]]'' sobre la [[Lluna]].]] El sosuelu de la [[Lluna]] contién [[siliciu]] y [[metal]]es, que son les materies primes básiques pa construyir satélites SSP. Los paneles solares terrestres usen recursos terrestres, pero los satélites d'enerxía solar podríen construyise puramente con [[material]]es llunares. Namái les antenes receptores tendríen que construyise con materiales terrestres.<ref>{{cita web |títulu = Space Solar Power: Limitless clean energy from space |url = http://www.nss.org/settlement/ssp/index.htm |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |coautores = |editorial = NASA, Space Solar Power Library, Informe SBSP |añu = 2007 |mes = ochobre |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080908042404/http://nss.org/settlement/ssp/index.htm |fechaarchivu = 2008-09-08 }}</ref> Unviar materiales dende la Lluna hasta la órbita geosíncrona ye muncho menos costosu energéticamente que propulsar materiales fora de la [[gravedá]] de la Tierra. Estos argumentos llevaron a proponer el desenvolvimientu esperimental de les téuniques de minería llunar que dexen alimentar nel futuru la construcción de los satélites SSP n'órbita.<ref name="moon">{{cita publicación | autor = GLOBUS, Al títulu = On the Moon | añu = 2008 | publicación = Ad Astra | volume = 20 | númberu = 1 | id = páx. 34 | url = http://www.nss.org/adastra/AdAstra-SBSP-2008.pdf | títulu = Archived copy | archiveurl = https://web.archive.org/web/20080514130531/http://www.nss.org/adastra/AdAstra-SBSP-2008.pdf | archivedate = 2008-05-14 | fechaaccesu = 2018-10-31 }} (n'inglés)</ref> Darréu, la base llunar podría aprovir paneles solares para, por casu, satélites, [[esploración espacial|misiones]] a [[Marte (planeta)|Marte]] y [[asteroide]]s que s'averen a la Tierra.<ref>{{cita publicación |autor = Cuyahoga Valley Space Society |títulu = Moon Miners Manifest |añu = 2003 |publicación = Ad Astra |volume = 167 |númberu = 1 |id = páx. 2 |url = http://www.lunar-reclamation.org/mmm_samples/mmm167_AUG2003.pdf |fechaaccesu = 27 d'agostu de 2008 |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080517094325/http://www.lunar-reclamation.org/mmm_samples/mmm167_AUG2003.pdf |fechaarchivu = 17 de mayu de 2008 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20080517094325/http://www.lunar-reclamation.org/mmm_samples/mmm167_AUG2003.pdf |archivedate = 2008-05-17 }} (n'inglés)</ref> Otra opción por afondar sería l'allugamientu d'[[Xenerador llétricu|estaciones xeneradores]] na lluna, la llamada “Enerxía Solar Llunar”, LSP (del inglés ''Llunar Solar Power''). Asitiando estaciones en puntos opuestos de la Lluna y una antena emisora na cara visible podría unviase una corriente constante d'enerxía escontra la Tierra.<ref>{{cita web |títulu = Llunar Solar Power Generation |url = http://www.acm.org/ubiquity/views/v7i28_kumar.html |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Lalith Kumar |editorial = Ubiquity, Vol 7, Ed. 28 |idioma = inglés |mes = xunetu |añu = 2006 }} (n'inglés) </ref> === Busca d'intelixencia estraterrestre === Cuasi'l 100% de la enerxía radiada pol Sol arrobinar en direiciones distintes de les qu'ocupa la Tierra. Quiciabes seya posible nun futuru alloñáu aprovechar de dalguna forma tan vasta fonte d'enerxía qu'anguaño se pierde nel [[cosmos]]. Especular con que precisamente esti tipu de teunoloxía podría ayudar na busca de vida [[estraterrestre]], yá que se supón qu'una [[civilización]] avanzada podría ser capaz de faer usu d'una proporción importante d'esta enerxía ''perdida'' de los cuerpos solares. Ye bien difícil identificar [[Planeta estrasolar|planetes fuera del Sistema Solar]] capaces d'allugar [[vida intelixente]], pero identificando estrelles con lluz modificada p'aplicaciones d'enerxía solar espacial a gran escala podría señalase la esistencia de civilizaciones estraterrestres avanzaes.<ref>{{cita web |títulu = On the inevitability and the possible structures of supercivilizations |url = http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1985IAUS..112..497K |fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 |autor = [[Nikolái Kardashov]] |editorial = Dordrecht, D. Reidel Publishing Co. |idioma = inglés |páxines = 497-504 |añu = 1985 }}</ref> {{VT|Esfera de Dyson}} == Referencies == {{llistaref|2}} == Ver tamién == {{Columnes}} * [[Colector solar]] * [[Enerxía solar]] * [[Enerxía solar fotovoltaica]] * [[Estación Espacial Internacional]] * [[Llanzadera espacial]] * [[Panel solar]] * [[Vela solar]] {{Final columnes}} == Enllaces esternos == === N'español === * {{cita web |títulu = “Enerxía solar espacial tien futuru, dicen investigadores de EE.&nbsp;UU.” |url = http://usinfo.state.gov/xarchives/display.html?p=washfile-spanish&y=2007&m=August&x=20070821112650aikceinawZ0.6651422 |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Andrzej Zwaniecki |añu = |idioma = castellanu |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080709160340/http://usinfo.state.gov/xarchives/display.html?p=washfile-spanish&y=2007&m=August&x=20070821112650aikceinawZ0.6651422 |fechaarchivu = 9 de xunetu de 2008 }} * {{cita web |títulu = EE.&nbsp;UU. impulsa un proyeutu pa llograr enerxía de paneles solares nel espaciu |url = https://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/23/ciencia/1198439510.html |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Ángel Díaz |añu = 2007 |mes = avientu |editorial= Diariu'l Mundu |idioma = español }} * {{cita web |títulu = Enerxía del Espaciu pal Planeta Tierra |url = http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2001/ast23mar_1.htm |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Steve Price |añu = |idioma = castellanu |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080701192929/http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2001/ast23mar_1.htm |fechaarchivu = 2008-07-01 }} * {{cita web |títulu = ¿Hasta onde llega la lluz solar? |url = http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2002/08jan_sunshine.htm |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Gil Knier |coautor = Dr. Tony Phillips |añu = 2002 |mes = xineru |idioma = español |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080701192942/http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2002/08jan_sunshine.htm |fechaarchivu = 1 de xunetu de 2008 }} * {{cita web |títulu = Enerxía solar espacial artículos de la NASA |url = https://www.google.es/search?hl=es&q=energia+solar+espacial&btnG=Buscar+con+Google&meta=lr%3Dlang_ye |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = |añu = |editorial = ''[https://web.archive.org/web/https://www.google.com/ Busca en Google]'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/https://www.google.com/|fechaarchivu=29 de payares de 2015}} === N'inglés === * {{cita web |títulu = NASA Looks For New Ways to Harness Sun's Energy for Earth and Space |url = http://www.msfc.nasa.gov/news/news/releases/1999/99-096.html |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Tim Tyson |añu = 1999 |mes = xunu |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080704174934/http://www.msfc.nasa.gov/news/news/releases/1999/99-096.html |fechaarchivu = 4 de xunetu de 2008 }} * {{cita web |títulu = Reinventing the Solar Power Satellite |url = http://gltrs.grc.nasa.gov/reports/2004/TM-2004-212743.pdf |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = |añu = |editorial = ''de [https://web.archive.org/web/http://gltrs.grc.nasa.gov/ NASA]'' |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071031063220/http://gltrs.grc.nasa.gov/reports/2004/TM-2004-212743.pdf |fechaarchivu = 31 d'ochobre de 2007 }} * {{cita web |títulu = Space Solar Power - An Earth to Orbit Challenge |url = http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/nexgen/space_solar_power_main.htm |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = |añu = |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080720001405/http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/nexgen/space_solar_power_main.htm |fechaarchivu = 20 de xunetu de 2008 }} * {{cita web |títulu = Space-Based Solar Power Efforts |url = http://www.solarpanelinfo.com/solarprojects/space-based-solar-power.php |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = |añu = |editorial = ''[http://www.solarpanelinfo.com/ solarpanelinfo.com]'' |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20051201005722/http://www.solarpanelinfo.com/solarprojects/space-based-solar-power.php |fechaarchivu = 2005-12-01 }} * {{cita web |títulu = The World Needs Energy from Space |url = http://www.space.com/opinionscolumns/opinions/glaser_000223.html |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Peter Y. Glaser |añu = 2000 |mes = febreru |editorial = ''[http://www.space.com space.com]'' |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20000818061556/http://www.space.com/opinionscolumns/opinions/glaser_000223.html |fechaarchivu = 18 d'agostu de 2000 }} * {{cita web |títulu = NSSO Backs Space Solar Power |url = http://www.aviationweek.com/aw/generic/story.jsp?id=news/solar101107.xml&headline=NSSO%20Backs%20Space%20Solar%20Power%20&channel=space |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = |añu = |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101206223005/http://www.aviationweek.com/aw/generic/story.jsp?id=news%2Fsolar101107.xml&headline=NSSO%20Backs%20Space%20Solar%20Power%20&channel=space |fechaarchivu = 6 d'avientu de 2010 }} * {{cita web |títulu = Conceptual Study of A Solar Power Satellite, SPS 2000 |url = http://www.spacefuture.com/archive/conceptual_study_of_a_solar_power_satellite_sps_2000.shtml |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |nome1 = Makoto |apellíu2 = Sasaki |nome2 = Susumu |nome3 = Yoshihiro |apellíu3 = Naruo |añu = |idioma = inglés |editorial = ''[http://www.spacefuture.com spacefuture.com]'' |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080725171510/http://www.spacefuture.com/archive/conceptual_study_of_a_solar_power_satellite_sps_2000.shtml |fechaarchivu = 2008-07-25 }} * {{cita web |títulu = Bringing launch costs down to earth |url = http://www.memagazine.org/backissues/membersonly/october98/features/launch/launch.html |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = |añu = 1998 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080616111110/http://www.memagazine.org/backissues/membersonly/october98/features/launch/launch.html |fechaarchivu = 16 de xunu de 2008 }} * {{cita web |títulu = Space Solar Power Library |url = http://www.nss.org/settlement/ssp/library/index.htm |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = |añu = |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20180414075904/http://www.nss.org/settlement/ssp/library/index.htm |fechaarchivu = 2018-04-14 }} * {{cita web |títulu = Solar Energy - Photovoltaics |url = http://members.autobahn.mb.ca/~het/energy/solar.html |fechaaccesu = 20 d'agostu de 2008 |autor = |añu = |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081012025122/http://members.autobahn.mb.ca/~het/energy/solar.html |fechaarchivu = 12 d'ochobre de 2008 }} * {{cita web |títulu = Statement of John C. Mankins Manager, Advanced Concepts Studies Office of Space Flight before the Subcommittee on Space and Aeronautics Committee on Science U.S. House of Representatives |url = http://www.hq.nasa.gov/office/legaff/mankins9-7.html |fechaaccesu = 4 de xunetu de 2008 |autor = John C. Mankins |añu = 2000 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080527163204/http://www.hq.nasa.gov/office/legaff/mankins9-7.html |fechaarchivu = 27 de mayu de 2008 }} * {{cita web |títulu = Beam it Down, Scotty! |url = http://science.nasa.gov/headlines/y2001/ast23mar_1.htm |fechaaccesu = 1 de xunetu de 2008 |autor = Steve Price |añu = 2001 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080616074840/http://science.nasa.gov/headlines/y2001/ast23mar_1.htm |fechaarchivu = 2008-06-16 }} * [https://web.archive.org/web/20110522063650/http://www.ursi.org/en/publications_whitepapers.asp White Paper]- History of SPS Developpements - International Union of Radio Science - 2007 {{Tradubot|Energía solar espacial}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Enerxía solar]] [[Categoría:Microondes]] 6i4gult6iu9a4cr26lfa0znwtjg8yva Enerxía solar fotovoltaico 0 167450 4500994 4492645 2026-06-21T00:28:56Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 36 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4500994 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Klassieren.jpg|thumb|200px|[[Célula solar]] monocristalina mientres la so fabricación.]] [[Ficheru:SoSie+SoSchiff Ansicht.jpg|thumb|200px|Viviendes sostenibles alimentaes por aciu enerxía solar fotovoltaico nel barriu solar de [[Vauban (Friburgu)|Vauban]] ([[Friburgu de Brisgovia|Friburgu]], [[Alemaña]]).]] [[Ficheru: Solar land area.png|thumb|200px|''[[Mapamundi]]'' de [[radiación solar]]. Los pequeños puntos nel mapa amuesen l'área total de fotovoltaica necesaria pa cubrir la demanda mundial d'enerxía usando paneles solares con una eficiencia del 8 %.]] {{AP|Enerxía solar}} La '''enerxía solar fotovoltaico''' ye una [[fonte d'enerxía]] que produz [[lletricidá]] d'orixe anovable,<ref name=JoshuaPearce>{{cita publicación |autor=Pearce, Joshua |títulu=Photovoltaics – A Path to Sustainable Futures |publicación=Futures |volume=34 |númberu=7 |páxines=663-674 |añu=2002 |url=http://mtu.academia.edu/JoshuaPearce/Papers/1540219/Photovoltaics_-_a_path_to_sustainable_futures |doi=10.1016/S0016-3287(02)00008-3}}</ref> llograda direutamente a partir de la [[radiación solar]] por aciu un dispositivu [[semiconductor]] denomináu [[célula fotovoltaica]],<ref>[http://www.chemistryexplained.com/Ru-Sp/Solar-Cells.html Solar Cells – Chemistry Encyclopedia – structure, metal, equation, The pn Junction]. Chemistryexplained.com. Consultáu'l 22 de xineru de 2017.</ref> o bien por aciu una deposición de metales sobre un sustratu denominada [[célula solar de película fina]].<ref>{{cita web |url=http://science.howstuffworks.com/environmental/green-science/thin-filme-solar-cell.htm |títulu=''How Thin-filme Solar Cells Work'' |fechaaccesu=20 de febreru de 2013 |editorial=''How stuff works.com'' |idioma=inglés }}</ref> Esti tipu d'enerxía úsase principalmente pa producir lletricidá a gran escala al traviés de [[Rede de distribución d'enerxía llétrica|redes de distribución]], anque tamién dexa alimentar innumberables aplicaciones y aparatos autónomos, según abastecer [[Abellugu de montaña|refugio de monte]] o viviendes aisllaes de la [[rede llétrica]]. Por cuenta de la creciente demanda d'[[Enerxía anovable|enerxíes anovables]], la fabricación de célules solares ya instalaciones fotovoltaiques avanzó considerablemente nos últimos años.<ref name="German PV market">{{cita web |url= http://www.solarbuzz.com/facts-and-figures/market-facts/regional-pv-markets-europe |títulu=''Rexonal PV Markets: Europe '' |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |editorial=''Solarbuzz.com'' |idioma=inglés }}</ref> <ref name="technologyreview.com">{{cita web |url=http://www.technologyreview.com/news/405975/large-scale-cheap-solar-electricity/ |títulu=''Large-Scale, Cheap Solar Electricity'' |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |apellíu=Bullis |nome=Kevin |fecha=23 de xunu de 2006 |editorial=''Technologyreview.com'' |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151130063348/http://www.technologyreview.com/news/405975/large-scale-cheap-solar-electricity/ |fechaarchivu=2015-11-30 }}</ref> Empezaron a producise en masa a partir del añu 2000, cuando medioambientalistas alemanes y la organización Eurosolar llogró financiamientu pa la creación de diez millones de teyaos solares.<ref name="Solar Power for the World: What You Wanted to Know about Photovoltaics">{{cita llibru |autor=Palz, Wolfgang |títulu=Solar Power for the World: What You Wanted to Know about Photovoltaics |url={{google books |plainurl=y |id=qGXvAgAAQBAJ |páxina=131}} |fecha=2013 |editorial=CRC Press |isbn=978-981-4411-87-5 |páxines=131-}}</ref> Programes d'incentivos económicos, primero, y darréu sistemes d'[[autoconsumo fotovoltaico]] y [[balance netu]] ensin [[subsidiu|subsidios]],<ref name="netmetering">{{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/self-consumption-and-net-metering-are-increasingly-significant-pv-market-drivers_100021717/#ixzz3pnZIPYPc |títulu=''Self-consumption and net metering are increasingly significant PV market drivers'' |fechaaccesu=27 d'ochobre de 2015 |fecha=26 d'ochobre de 2015 |publicación=PV Magacín |idioma=inglés }}</ref> sofitaron la instalación de la fotovoltaica nun gran númberu de países.<ref>''Renewable Energy Policy Network for the 21st century (REN21), Renewables 2010 Global Status Report'', Paris, 2010, páxs. 1-80.</ref> Gracies a ello la enerxía solar fotovoltaica convirtióse na tercer fonte d'enerxía anovable más importante en términos de capacidá instalada a nivel global, dempués de les [[enerxía hidroeléctrica|enerxíes hidroeléctrica]] y [[Enerxía eólica|eólica]]. A principios de 2017, envalórase qu'hai instalaos en tol mundu cerca de 300{{esd}}[[Gigavatio|GW]] de potencia fotovoltaica.<ref name=295GW> {{cita web |url= http://blueandgreentomorrow.com/news/globaldata-says-global-solar-pv-capacity-will-approach-295-gw-2016-led-china/ |títulu=''GlobalData Says Global Solar PV Capacity Will Approach 295 GW In 2016, Led By China'' |fechaaccesu=28 d'avientu de 2016 |fecha=30 de payares de 2016 |editorial=''Blue & Green Tomorrow'' |idioma=inglés }}</ref><ref name="IEA-PVPS-2016">{{cita web |url=http://www.iea-pvps.org/fileadmin/dam/public/report/statistics/IEA-PVPS_-_A_Snapshot_of_Global_PV_-_1992-2016__1_.pdf|títulu=Snapshot of Global Photovoltaic Markets 2017|fecha=19 d'abril de 2017 |fechaaccesu=11 de xunetu de 2017 |formatu=PDF |editorial=Axencia Internacional de la Enerxía (IEA)}}</ref> La enerxía fotovoltaica nun emite nengún tipu de [[contaminación|polución]] mientres el so funcionamientu, contribuyendo a evitar la emisión de [[gas d'efeutu ivernaderu|gases d'efeutu ivernaderu]].<ref name=JoshuaPearce /> La so principal desventaxa consiste en que la so producción depende de la radiación solar, polo que si la célula nun s'atopa alliniada perpendicularmente al Sol perder ente un 10-25 % de la enerxía incidente. Por cuenta de ello, nes plantes de conexón a rede popularizóse l'usu de [[Siguidora solar|siguidores solares]] para maximizar la producción d'enerxía.<ref name="Solar tracker-pro&con">{{cita web |apellíos1=Bushong |nome1=Steven |url=http://www.solarpowerworldonline.com/2016/05/advantages-disadvantages-solar-tracker-system/ |títulu=Advantages and disadvantages of a solar tracker system |fechaaccesu=20 d'agostu de 2016}}</ref> La producción vese afeutada coles mesmes poles condiciones meteorolóxiques adverses, como la falta de sol, nubes o la suciedá que se deposita sobre los paneles.<ref>{{cita web |url=http://www.energymatters.com.au/residential-solar/home-solar-faqs/ |títulu=Grid connect solar power FAQ - Energy Matters}}</ref><ref>http://scool.larc.nasa.gov/lesson_plans/CloudCoverSolarRadiation.pdf</ref> Esto implica que pa garantizar el suministru llétricu ye necesariu complementar esta enerxía con otres fontes d'enerxía gestionables como les centrales basaes na quema de [[Combustible fósil|combustibles fósiles]], la enerxía hidroeléctrica o la [[enerxía nuclear]]. Gracies a les meyores teunolóxiques, la sofisticación y la [[economía d'escala]], el costu de la enerxía solar fotovoltaica amenorgóse de forma constante desque se fabricaron les primeres célules solares comerciales,<ref> {{cita publicación |url=http://phys.iit.edu/~segre/phys100/science_2009_324_891.pdf |doi=10.1126/science.1169616 |títulu=''Photovoltaics Power Up'' |añu=2009 |apellíu1=Swanson |nome1=R. M. |publicación=Science |volume=324 |númberu=5929 |páxines=891-2 |pmid=19443773 }}</ref> aumentando de la mesma la eficiencia, y llogrando que'l so costu mediu de xeneración llétrica seya yá competitivu coles fontes d'enerxía convencionales<ref>{{cita web |url=http://elperiodicodelaenergia.com/la-fotovoltaica-yá se xacia-en-costos-con-la-nuclear/ |títulu=La fotovoltaica yá se xacia en costos cola nuclear |fechaaccesu=1 de setiembre de 2014 |fecha=1 de setiembre de 2014 |editorial=El periódicu de la enerxía }}</ref> nun creciente númberu de rexones xeográfiques, algamando la [[paridá de rede]].<ref>{{cita web |url= http://www.solarsostenible.org/2012/l'estudiu-pv-grid-parity-monitor-pon-de-manifiestu-que-la paridad-de-red-fotovoltaica-yá-empieza-a-ser-una realidá/ |títulu=L'estudiu PV Grid Parity Monitor pon de manifiestu que la paridá de rede fotovoltaica yá empieza a ser una realidá |fechaaccesu=4 d'ochobre de 2013 |fecha=9 de payares de 2012 |editorial=''Enerxía solar y desenvolvimientu sostenible'' }}</ref> <ref name=elpais>{{cita web |url= https://blogs.elpais.com/ecu-lab/2011/12/cuando-les plaques-fotovoltaiques-son-mas-barates-que-la-red-electrica.html |títulu= Cuando les plaques fotovoltaiques son más barates que la rede llétrica |fechaaccesu= 4 d'ochobre de 2013 |apellíu= Álvarez |nome= Clemente |fecha= 15 d'avientu de 2011 |periódicu= El País }}</ref> <ref>{{cita web |url=http://www.energias-renovables.com/articulo/les gasolineres-de-pontevedra-tambien-apuesten-por-20130307-el-20130307 |títulu="La enerxía solar ye agora competitiva en toa España ensin la necesidá de subvenciones" |fechaaccesu=10 de marzu de 2013 |fecha=7 de marzu de 2013 |editorial=''Enerxíes anovables.com'' }}</ref> Anguaño'l costu de la lletricidá producida n'instalaciones solares asitiar ente 0,05-0,10{{esd}}$/kWh n'[[Europa]], [[China]], [[India]], [[Sudáfrica]] y [[Estaos Xuníos]].<ref name="IRENA2016">{{cita web |url=http://www.irena.org/menu/index.aspx?mnu=Subcat&PriMenuID=36&CatID=141&SubcatID=2735 |títulu=Letting in the Light: How solar photovoltaics will revolutionise the electricity system |editorial= International Renewable Energy Agency (IRENA) |fecha=Xunu de 2016 }}</ref> En 2015, algamáronse nuevos récores en proyeutos d'[[Emiratos Árabes Xuníos]] (0,0584&nbsp;$/kWh), [[Perú]] (0,048&nbsp;$/kWh) y [[Méxicu]] (0,048&nbsp;$/kWh). En mayu de 2016, una puya solar en [[Dubái]] algamó un preciu de 0,03&nbsp;$/kWh.<ref name="IRENA2016" /> == Historia == [[Ficheru:Alexandre_Edmond_Becquerel,_by_Pierre_Petit.jpg|thumb|200px|El [[físicu]] [[Francia|francés]] [[Alexandre-Edmond Becquerel]] foi'l descubridor del [[efeutu fotovoltaico]] en [[1839]], fundamental pal desenvolvimientu de les [[Célula fotoeléctrica|célules fotoeléctriques]].]] [[Ficheru:Pn-junction-equilibrium-graphs.png|thumb|200px|Esquema del [[campu llétricu]] creáu nuna célula fotovoltaica por aciu la [[Célula fotovoltaica#Unión pn|unión pn]] ente dos capes de semiconductores dopados.]] [[Ficheru:Silicon Solar cell structure and mechanism.svg|thumb|200px|Estructura básica d'una célula solar basada en [[siliciu]], y el so principiu de funcionamientu.]] El términu «fotovoltaico» empezar a usar en [[Reinu Xuníu]] nel añu 1849.<ref>{{cita llibru |títulu=Elements of electro-biology,: or the voltaic mechanism of man; of electro-pathology, especially of the nervous system; and of electro-therapeutics |autor=Alfred Smee |editorial=London: Longman, Brown, Green, and Longmans |páxina=15|añu=1849 |url=https://books.google.com/?id=CU0EAAAAQAAJ&pg=PA15 |idioma=inglés}}</ref> Provién del griegu φώς: ''phos'', que significa «lluz», y de ''-voltaicu'', que provién del ámbitu de la lletricidá, n'honor al [[físicu]] [[italia|italianu]] [[Alejandro Volta]].<ref group="nota"> El físicu Alejandro Volta tamién apurre'l términu [[voltiu]] a la unidá de midida de la diferencia de potencial nel [[Sistema Internacional]] de midíes.</ref> L'efeutu fotovoltaico foi reconocíu per primer vegada unos diez años antes, en 1839, pol [[físicu]] [[Francia|francés]] [[Alexandre-Edmond Becquerel]],<ref> {{cita web |url = http://www.mrsolar.com/content/photovoltaic_effect.php |títulu = ''Photovoltaic Effect'' |fechaaccesu = 1 de payares de 2013 |editorial = Mrsolar.com |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120717155505/http://www.mrsolar.com/content/photovoltaic_effect.php |fechaarchivu = 17 de xunetu de 2012 }}</ref><ref> {{cita web |url = http://encyclobeamia.solarbotics.net/articles/photovoltaic.html |títulu = ''The photovoltaic effect'' |fechaaccesu = 1 de payares de 2013 |editorial = Encyclobeamia.solarbotics.net |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20101012011203/http://encyclobeamia.solarbotics.net/articles/photovoltaic.html |fechaarchivu = 12 d'ochobre de 2010 }}</ref> pero la primer célula solar nun se fabricó hasta 1883. El so creador foi [[Charles Fritts]], quien anubrió una muestra de [[seleniu]] [[semiconductor]] con pan d'[[oru]] pa formar la unión. Esti primitivu dispositivu presentaba una eficiencia menor del 1{{esd}}%, pero demostró de forma práctica que, efeutivamente, producir lletricidá con lluz yera posible.<ref>{{cita web |títulu= ''Charles Edgar Fritts – Solar Power Pioneer'' |url= http://www.ecocitizenaustralia.com.au/charres-edgar-fritts-solar-power-pioneer/ |fechaaccesu= 10 de febreru de 2013 |idioma= inglés }}</ref> Los estudios realizaos nel [[sieglu XIX]] por [[Michael Faraday]], [[James Clerk Maxwell]], [[Nikola Tesla]] y [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] sobre [[inducción electromagnética]], [[ecuaciones de Maxwell|fuercies llétriques]] y [[Radiación electromagnético|ondes electromagnétiques]], y sobremanera los d'[[Albert Einstein]] en 1905, apurrieron la base teórica al [[efeutu fotoeléctricu]],<ref> {{cita web |url= http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1921/ |títulu=''The Nobel Prize in Physics 1921: Albert Einstein'' |fechaaccesu=1 de payares de 2013 |editorial= Páxina oficial de los premios Nobel |idioma=inglés }}</ref> que ye'l fundamentu de la conversión d'enerxía solar a lletricidá. === Principiu de funcionamientu === {{AP|Célula fotoeléctrica}} Cuando un [[Dopaxe (semiconductores)|semiconductor dopado]] esponer a [[radiación electromagnético]], esprender del mesmu un [[fotón]], que cute a un electrón y arrincar, creando un [[buecu d'electrón buecu]] nel átomu. De normal, l'electrón atopa rápido otru buecu pa volver enllenalo, y la enerxía proporcionada pol fotón, por tanto, esténase en forma de calor. El principiu d'una célula fotovoltaica ye obligar a los electrones y a los ''buecos'' a avanzar escontra'l llau opuestu del material en llugar d'a cencielles recombinarse nél: asina, va producise una [[diferencia de potencial]] y polo tanto tensión ente les dos partes del material, como asocede nuna [[pila galvánica|pila]]. Pa ello, créase un [[campu llétricu]] permanente, al traviés d'una [[Célula fotovoltaica#Unión pn|unión pn]], ente dos capes [[Dopaxe (semiconductores)|dopadas respeutivamente, p y n]]. Nes célules de siliciu, que son mayoritariamente utilizaes, atopar por tanto: * La capa cimera de la celda, que se compón de siliciu [[Dopaxe (semiconductores)#dopaxe tipu n y tipu p|dopado de tipu n]].<ref group="nota">Una pequeña proporción d'átomos de siliciu sustituyir por un elementu de [[Valencia (química)|valencia]] cimera na [[tabla periódica]], esto ye, que tien más electrones nel so [[capa de valencia]] que'l siliciu. El siliciu tien 4 electrones na so capa de valencia: pueden utilizase elementos del [[grupu del nitróxenu|columna 15]], por casu, [[fósforu]].</ref> Nesta capa, hai un númberu d'electrones llibres mayor que nuna capa de siliciu puro, d'ende'l nome del dopaxe n, negativu. El material permanez llétricamente neutru, yá que tantu los átomos de siliciu como los del material dopante son neutros: pero la rede cristalina tien globalmente una mayor presencia d'electrones que nuna rede de siliciu puro. * La capa inferior de la celda, que se compón de siliciu [[Dopaxe (semiconductores)|dopado de tipu p]].<ref group="nota">Por un elementu de valencia menor que'l siliciu. Puede ser [[boru]] (B) o otru elementu de la columna 13.</ref>Esta capa tien polo tanto una cantidá media d'electrones llibres menor qu'una capa de siliciu puro. Los electrones tán amestaos a la rede cristalina que, arriendes d'ello, ye llétricamente neutra pero presenta ''buecos'', positivos (p). La conducción llétrica ta asegurada por estos portadores de carga, que se mueven por tol material. Nel momentu de la creación de la unión pn, los electrones llibres de la capa n entren instantáneamente na capa p y se recombinan colos buecos na rexón p. Va Esistir asina mientres tola vida de la unión, una carga ''positiva'' na rexón n a lo llargo de la unión (porque falten electrones) y una carga ''negativa'' na rexón en p a lo llargo de la unión (porque los ''buecos'' sumieron); el conxuntu forma la Zona de Carga d'Espaciu» (ZCE) y esiste un [[campu llétricu]] ente los dos, de n escontra p. Esti campu llétricu fai de la ZCE un [[diodu]], que namái dexa'l fluxu de corriente nuna direición: los electrones pueden movese de la rexón p a la n, pero non na direición opuesta y pela cueta los ''buecos'' nun pasen más que de n escontra p. En funcionamientu, cuando un fotón arrinca un electrón a la matriz, creando un electrón llibre y un ''buecu'', sol efeutu d'esti campu llétricu cada unu va en direición opuesta: los electrones atropar na rexón n (pa convertise en polu negativu), ente que los ''buecos'' atropar na rexón dopada p (que se convierte nel polu positivu). Esti fenómenu ye más eficaz na ZCE, onde cuasi nun hai portadores de carga (electrones o ''buecos''), yá que son anulaos, o na cercanía inmediata a la ZCE: cuando un fotón crea un par electrón-buecu, dixebráronse y ye improbable qu'atopen al so opuestu, pero si la creación tien llugar nun sitiu más alloñáu de la unión, l'electrón (convertíu en ''buecu'') caltién una gran oportunidá pa recombinarse antes de llegar a la zona n. Pero la ZCE ye necesariamente bien delgada, asina que nun ye útil dar una gran espesura a la célula.<ref group="nota">Sicasí, puede dáse-y una forma ondulada, p'aumentar la superficie activa.</ref> Efeutivamente, la grosez de la capa n ye bien pequeñu, una y bones esta capa namái se precisa básicamente pa crear la ZCE que fai funcionar la célula. Sicasí, la grosez de la capa p ye mayor: depende d'un compromisu ente la necesidá d'embrivir les recombinaciones ''electrón-buecu'', y pela cueta dexar la captación del mayor númberu de fotones posible, pa lo que se riquir cierta mínima espesura. En resume, una célula fotovoltaica ye l'equivalente d'un [[Célula fotovoltaica#xenerador d'enerxía llétrica|xenerador d'enerxía]] a la que s'añedió un [[diodu]]. Pa llograr una célula solar práctica, amás ye precisu añader contactos llétricos (que dexen estrayer la enerxía xenerada), una capa que protexa la célula pero dexe pasar la lluz, una capa [[Reflexón (física)|antireflectante]] pa garantizar la correuta absorción de los [[foton]]es, y otros elementos qu'aumenten la eficiencia del mesma. === Primer célula solar moderna === {{VT|Cronoloxía del desenvolvimientu de les célules solares}} L'inxenieru d'Estaos Xuníos [[Russell Ohl]] patentó la célula solar moderna nel añu 1946,<ref>''"Light sensitive device"'' {{US patent|2402662}} Fecha de publicación: Xunu de 1946</ref> anque otros investigadores avanzaren nel so desenvueltu con anterioridá: el físicu [[Suecia|suecu]] Sven Ason Berglund patentara en 1914 un métodu que trataba d'amontar la capacidá de les célules fotosensibles, ente qu'en 1931, l'inxenieru [[Alemaña|alemán]] Bruno Lange desenvolviera una fotocélula usando seleniuro de plata en llugar d'[[Óxidu cuproso|óxidu de cobre]].<ref>{{cita publicación |url=https://books.google.com/books?id=9CcDAAAAMBAJ&pg=PA41 |títulu=Magic Plates, Tap Sun For Power |publicación=Popular Science |fecha=Xunu de 1931 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> La era moderna de la teunoloxía solar nun llegó hasta l'añu 1954, cuando los investigadores d'[[Estaos Xuníos]] Gerald Pearson, Calvin S. Fuller y Daryl Chapin, de los [[Llaboratorios Bell]],<ref>{{cita publicación |títulu= A New Silicon p-n Junction Photocell for Converting Solar Radiation into Electrical Power |autor= Chapin, D. M., C. S. Fuller y G. L. Pearson |publicación= Journal of Applied Physics |volume= 25 |númberu= 5 | mes = Mayu |añu= 1954 |páxines= 676-677 |doi= 10.1063/1.1721711}}</ref> afayaron de manera accidental que los semiconductores de siliciu [[Dopaxe (semiconductores)|dopado]] con ciertes impureces yeren bien sensibles a la lluz. Estes meyores contribuyeron a la fabricación de la primer célula solar comercial. Emplegaron una unión difusa de siliciu p–n, con una conversión de la enerxía solar d'aproximao 6{{esd}}%, un llogru comparáu coles célules de seleniu que difícilmente algamaben el 0,5{{esd}}%.<ref name="Tsokos">Tsokos, K. A. ''"Physics for the IB Diploma"'', Fifth edition, [[Cambridge University Press]], Cambridge, 2008, ISBN 0-521-70820-6</ref><ref name="NREL">{{cita web |apellíu=Perlin |nome=John |títulu=The Silicon Solar Cell Turns 50 |url=http://www.nrel.gov/docs/fy04osti/33947.pdf |editorial=National Renewable Energy Laboratory |fechaaccesu=5 d'ochobre de 2010 |añu=2004 |idioma=inglés}}</ref> Darréu l'americanu les Hoffman, presidente de la compañía Hoffman Electronics, al traviés de la so división de semiconductores foi unu de los pioneros na fabricación y producción a gran escala de célules solares. Ente 1954 y 1960, Hoffman llogró ameyorar la eficiencia de les célules fotovoltaiques hasta'l 14{{esd}}%, amenorgando los costos de fabricación pa consiguir un productu que pudiera ser comercializáu.<ref name=timeline> {{cita web |url= http://www1.eere.energy.gov/solar/pdfs/solar_timeline.pdf |títulu= ''The History of Solar'' |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |editorial= Departamentu d'Enerxía d'Estaos Xuníos |idioma=inglés }}</ref> [[Ficheru:STS-119_International_Space_Station_after_undocking_with_earth_atmosphere_backdrop.jpg|thumb|right|200px|La [[Estación Espacial Internacional]], que llogra la so enerxía al traviés de paneles fotovoltaicos, fotografiada contra'l negror del [[Espaciu esterior|espaciu]] y la delgada llinia de l'[[atmósfera]] de la [[Tierra]].]] [[Ficheru:Earth horizon and International Space Station solar panel array (Expedition 17 crew, August 2008).jpg|thumb|right|200px|Detalle de los [[Panel fotovoltaico|paneles solares fotovoltaicos]] de la Estación Espacial Internacional.]] === Primeres aplicaciones: enerxía solar espacial === {{AP|Enerxía solar espacial}} De primeres, les célules fotovoltaiques emplegar de forma minoritaria p'alimentar llétricamente [[xuguete]]s y n'otros usos menores, yá que el costu de producción de lletricidá por aciu estes célules primitives yera demasiáu eleváu: en términos relativos, una célula que produxera un [[vatiu]] d'enerxía por aciu lluz solar podía costar 250 [[dólar]]es, en comparanza colos dos o tres dólares que costaba un vatiu procedente d'una [[central termoeléctrica]] de carbón. Les célules fotovoltaiques fueron rescataes del olvidu gracies a la [[carrera espacial]] y a la suxerencia d'utilizales n'unu de los primeros satélites puestos n'órbita alredor de la [[Tierra]]. La [[Xunión Soviética]] llanzó'l so primer [[Satélite artificial|satélite espacial]] nel añu [[1957]], y Estaos Xuníos siguiría-y un añu dempués. La primer nave espacial qu'usó paneles solares foi'l satélite norteamericanu [[Vanguard 1]], llanzáu en marzu de [[1958]] (anguaño'l satélite más antiguu entá n'órbita). Nel diseñu d'ésti usaron célules solares creaes por Peter Iles nun esfuerciu encabezáu pola compañía Hoffman Electronics.<ref name='amsat'>{{cita web |url=http://www.amsat.org/amsat/features/sounds/firstsat.html |títulu=''Sounds from the First Satellites'' |fechaaccesu=8 de setiembre de 2008 |fecha=15 d'avientu de 2006 |editorial=AMSAT |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080312072756/http://www.amsat.org/amsat/features/sounds/firstsat.html |fechaarchivu=2008-03-12 }}</ref> El sistema fotovoltaico dexó-y siguir tresmitiendo mientres siete años ente que les [[batería (lletricidá)|bateríes químiques]] escosar en namái 20 díes.<ref>''"From Space to Earth: The Story of Solar Electricity"''. Perlin, John. [[Harvard University Press]] (1999) p. 45</ref> En 1959, Estaos Xuníos llanzó'l [[Explorer 6]]. Esti satélite llevaba instalada una serie de módulos solares, soportaos nunes estructures esternes similares a unes ales, formaos por 9600 célules solares de la empresa Hoffman.<ref name=timeline /> Esti tipu de dispositivos convirtióse darréu nuna carauterística común de munchos satélites. Había ciertu escepticismu inicial sobre'l funcionamientu del sistema, pero na práctica les célules solares demostraron ser un gran ésitu, y llueu s'incorporaron al diseñu de nuevos satélites. Pocos años dempués, en [[1962]], el [[Telstar (satélite)|Telstar]] convertir nel primer [[satélite de comunicaciones]] forníu con célules solares, capaces d'apurrir una [[potencia llétrica|potencia]] de 14{{esd}}[[vatiu|W]].<ref name="NASA-SP-93">{{cita web |url=http://ntrs.nasa.gov/archive/nasa/cuasi.ntrs.nasa.gov/19670016686_1967016686.pdf |títulu=''Significant Achievements in Space Communications and Navigation, 1958-1964'' |añu=1966 |obra=NASA-SP-93 |editorial=NASA |páxines=30-32 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2009 |idioma=inglés}}</ref> Esti finxu xeneró un gran interés na producción y llanzamientu de satélites [[geoestacionarios]] pal desenvolvimientu de les comunicaciones, nos que la enerxía provendría d'un dispositivu de captación de la lluz solar. Foi un desenvolvimientu crucial qu'aguiyó la investigación per parte de dellos gobiernos y qu'impulsó la meyora de los [[panel fotovoltaico|paneles fotovoltaicos]].<ref>{{cita web |url=http://www.americansolarmanufacturing.org/news-releases/05-10-12-telstar-satellite-launch.htm |títulu=Solar manufacturers hail 50th anniversary of Telstar satellite launch, one of many milestones in ongoing U.S. annals of solar pioneering |fechaaccesu=1 de payares de 2013 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140331210656/http://www.americansolarmanufacturing.org/news-releases/05-10-12-telstar-satellite-launch.htm |fechaarchivu=2014-03-31 }}</ref> Gradualmente, la industria espacial decantar pol usu de célules solares d'[[arseniuru de galiu]] (GaAs), por cuenta de la so mayor eficiencia frente a les célules de siliciu. En 1970 la primer célula solar con heteroestructura de arseniuru de galiu y altamente eficiente desenvolver na Xunión Soviética por [[Zhorés Alfiórov]] y el so equipu d'investigación.<ref>Alferov, Zh. I., V. M. Andreev, M. B. Kagan, I. I. Protasov, and V. G. Trofim, 1970, ''Solar-energy converters based on p-n AlxGa12xAs-GaAs heterojunctions'', Fiz. Tekh. Poluprovodn. 4, 2378 (Sov. Phys. Semicond. 4, 2047 (1971))</ref><ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/2000/alferov-lecture.pdf Nobel Lecture] by [[Zhores Alferov]], pdf, p.6</ref> A partir de 1971, les [[estación espacial|estaciones espaciales]] soviétiques del [[programa Salyut]] fueron los primeros complexos orbitales tripulaos en llograr la so enerxía a partir de [[Célula solar|célules solares]], acoplaes n'estructures a los llaterales del módulu orbital,<ref name="isbn0-387-30775-3">{{cita llibru |autor=Baker, Philip |títulu=The Story of Manned Space Stations: an introduction |editorial=Springer |allugamientu=Berlin |añu=2007 |páxina=25 |isbn=0-387-30775-3 |url=https://books.google.com/books?id=gWkD52bxQYQC&dq=The+story+of+manned+space+stations:+an+introduction&source=gbs_navlinks_s}}</ref> al igual que la estación norteamericana [[Skylab]], pocos años dempués.<ref name="livingandworking">Benson, Charles Dunlap and William David Compton. ''[http://history.nasa.gov/SP-4208/contents.htm Living and Working in Space: A History of Skylab]''. NASA publication SP-4208.</ref> Na década de 1970, tres la primera [[Crisis del petroleu de 1973|crisis del petroleu]], el [[Departamentu d'Enerxía de los Estaos Xuníos]] y l'axencia espacial [[NASA]] empecipiaron l'estudiu del conceutu d'enerxía solar nel espaciu, que naguaba'l suministru enerxéticu terrestre por aciu satélites espaciales. En 1979 propunxeron una flota de satélites n'órbita geoestacionaria, cada unu de los cualos midiría 5 x 10 km y produciría ente 5 y 10{{esd}}GW. La construcción implicaba la creación d'una gran factoría espacial onde trabayaríen de cutio cientos d'astronautes. Esti gigantismo yera típicu d'una dómina na que se proyeutaba la creación de grandes ciudaes espaciales. Dexando aparte les dificultaes téuniques, la propuesta foi refugada en 1981 por implicar un costu esbarriáu.<ref name="FreshLook">{{cita publicación |autor= Mankins, John C. |títulu= A Fresh Look at Space Solar Power |añu= 1997 |idioma= inglés |url= http://www.nss.org/settlement/ssp/library/1997-Mankins-FreshLookAtSpaceSolarPower.pdf |archiveurl= https://web.archive.org/web/20171026141520/http://www.nss.org/settlement/ssp/library/1997-Mankins-FreshLookAtSpaceSolarPower.pdf |archivedate= 2017-10-26 |fechaaccesu= 2018-10-31 }}</ref>A mediaos de la década de 1980, col petroleu de nuevu en precios baxos, el programa foi canceláu.<ref name="SERT">{{cita llibru |editorial=''Committee for the Assessment of NASA's Space Solar Power Investment Strategy, Aeronautics and Space Engineering Board, National Research Council'' |títulu=[http://www.nss.org/settlement/ssp/library/2001-LayingTheFoundationForSpaceSolarPower.pdf Laying the Foundation for Space Solar Power: An Assessment of NASA's Space Solar Power Investment Strategy] |añu=2001 |isbn=0-309-07597-1}}</ref> Sicasí, les aplicaciones fotovoltaiques nos satélites espaciales siguieron el so desenvolvimientu. La producción d'equipos de [[Deposición de vapor por aciu procesos químicos organometálicos|deposición química de metales por vapor orgánicos]] o MOCVD (''Metal Organic Chemical Vapor Deposition'')<ref>[http://pureguard.net/cm/Application_Wizard/MOCVD_Epitaxy.html MOCVD Epitaxy] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131103075508/http://pureguard.net/cm/Application_Wizard/MOCVD_Epitaxy.html |date=2013-11-03 }} Johnson Matthey GPT</ref> nun se desenvolvió hasta la década de 1980, llindando la capacidá de les compañíes na manufactura de célules solares de arseniuru de galiu. La primer compañía que manufacturó paneles solares en cantidaes industriales, a partir d'uniones simples de GaAs, con una eficiencia del 17 % en AM0 (''[[:en:Air_mass_(solar_energy)#Cases|Air Mass Zero]]''), foi la norteamericana ''Applied Solar Energy Corporation'' (ASEC). Les [[Célula fotoeléctrica#C.C3.A9lula multiuni.C3.B3n|célules de doble unión]] empezaron la so producción en cantidaes industriales por ASEC en 1989, de manera accidental, de resultes d'un cambéu del GaAs sobre los sustratos de GaAs, a GaAs sobre sustratos de [[xermaniu]]. La teunoloxía fotovoltaica, magar nun ye la única que s'utiliza, sigui predominando a principios del [[sieglu XXI]] nos satélites d'órbita terrestre.<ref name=ciemat>''"Fundamentos, dimensionado y aplicaciones de la enerxía solar fotovoltaica"'', Ed. CIEMAT (Centru d'Investigaciones Enerxétiques, Medioambientales y Teunolóxiques). Madrid (2000). [[ISBN]] 84-7834-371-7</ref> Por casu, les sondes [[Magallanes (sonda)|Magallanes]], [[Mars Global Surveyor]] y [[Mars Observer]], de la [[NASA]], usaron paneles fotovoltaicos,<ref name="MagellanVenusExplorer">{{cita llibru |títulu=Magellan Venus Explorer's Guide|apellíos=Guide |nome=C. Young |añu=1990 |editorial=NASA / JPL |url=http://www2.jpl.nasa.gov/magellan/guide.html |fechaaccesu=22 de febreru de 2011 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |autor= Albee, A., Arvidson, R., Palluconi, F., Thorpe, T. |publicación= Journal of geophysical research |volume= 106 |númberu= Y10 |añu= 2001 |páxines= 23{{esd}}291-23{{esd}}316 |títulu= ''Overview of the Mars Global Surveyor mission'' |url= http://trs-new.jpl.nasa.gov/dspace/bitstream/2014/16090/1/00-1989.pdf |doi= 10.1029/2000JE001306 |formatu= PDF |bibcode= 2001JGR...10623291A |archiveurl= https://web.archive.org/web/20070615182530/http://trs-new.jpl.nasa.gov/dspace/bitstream/2014/16090/1/00-1989.pdf |archivedate= 2007-06-15 |fechaaccesu= 2018-10-31 }}</ref><ref name="NSSDC">{{cita web |url=http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/masterCatalog.do?sc=1992-063A |títulu=Mars Observer |autor=NASA |editorial=NASA |fechaaccesu=23 d'avientu de 2010 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150906184529/http://nssdc.gsfc.nasa.gov/nmc/masterCatalog.do?sc=1992-063A |fechaarchivu=2015-09-06 }}</ref> según el [[Telescopiu espacial Hubble]],<ref>{{cita web |url= https://www.spacetelescope.org/about/general/solar_panels/ |títulu= ''Hubble's Solar Panels'' |fechaaccesu= 1 de payares de 2013 |editorial= Axencia Espacial Europea (ESA) |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20201211042744/https://spacetelescope.org/about/general/solar_panels/ |fechaarchivu= 2020-12-11 }}</ref> n'órbita alredor de la [[Tierra]]. La [[Estación Espacial Internacional]], tamién n'órbita terrestre, ta dotada de grandes sistemes fotovoltaicos qu'alimenten tol complexu espacial,<ref> {{cita web |fecha=26 de xunetu de 2006 |url= http://www.nasa.gov/mission_pages/station/behindscenes/truss_segment.html |títulu= ''Spread Your Wings, It's Time to Fly'' |editorial= NASA |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.boeing.com/boeing/defense-space/space/spacestation/systems/solar_arrays.page |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |títulu= ''International Space Station - Solar Power'' |editorial= Boeing |idioma=inglés}}</ref> al igual que nel so día la [[Mir (estación espacial)|estación espacial Mir]].<ref name="SSSM">{{cita llibru |autor=David Harland |títulu=The Story of Space Station Mir |editorial=Springer-Verlag New York Inc |fecha=30 de payares de 2004 |allugamientu=New York |isbn=978-0-387-23011-5}}</ref> Otros vehículos espaciales qu'utilicen la enerxía fotovoltaica p'abastecese son la sonda [[Mars Reconnaissance Orbiter]],<ref name="ps">{{cita web |url=http://mars.jpl.nasa.gov/mro/mission/spacecraft/parts/electricalpower/ |títulu=''Spacecraft Parts: Electrical Power'' |obra=NASA's MRO website |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> [[Spirit]] y [[Opportunity]], los robots de la [[NASA]] en [[Marte (planeta)|Marte]].<ref>{{cita web |fechaaccesu= 10 de febreru de 2013 |url= https://rt.grc.nasa.gov/power-in-space-propulsion/photovoltaics-power-technologies/technology-thrusts/photovoltaics-for-mars/ |títulu= ''Photovoltaics for Mars'' |editorial= NASA |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090731031814/https://rt.grc.nasa.gov/power-in-space-propulsion/photovoltaics-power-technologies/technology-thrusts/photovoltaics-for-mars/ |fechaarchivu= 2009-07-31 }}</ref><ref>{{cita web |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/mars-rover-enjoys-its-day-in-the-sun_100005428/ |títulu= ''Mars Rover enjoys its day in the sun'' |editorial= PV magacín |idioma=inglés}}</ref> <gallery heights="175px" mode="packed"> Ficheru:Mars Reconnaissance Orbiter.jpg|Ilustración de la sonda [[Mars Reconnaissance Orbiter]], fornida con [[Panel fotovoltaico|paneles solares]], na [[órbita]] de [[Marte (planeta)|Marte]]. Ficheru:JUNO - PIA13746.jpg|Imaxe artística de la [[Juno (misión espacial)|sonda espacial Juno]], fornida con [[Panel fotovoltaico|módulos fotovoltaicos]], orbitando el planeta [[Xúpiter (planeta)|Xúpiter]]. Ficheru:1990 s31 IMAX view of HST release.jpg|El [[telescopiu espacial Hubble]], forníu con paneles solares, ye puestu n'órbita dende la bodega del [[tresbordador]] [[Discovery]] en 1990. </gallery> La nave [[Rosetta (sonda espacial)|Rosetta]], llanzada en 2004 n'órbita escontra un [[cometa]] tan llonxanu del [[Sol]] como'l planeta [[Xúpiter (planeta)|Xúpiter]] (5,25{{esd}}[[Unidá astronómica|AU]]), dispón tamién de paneles solares;<ref> {{cita web |url= http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions |títulu=''Rosetta's Frequently Asked Questions'' |fechaaccesu=18 de febreru de 2013 |editorial= Axencia Espacial Europea (ESA) |idioma=inglés }}</ref> enantes, l'usu más alloñáu de la enerxía solar espacial fuera'l de la sonda [[Stardust (sonda espacial)|Stardust]],<ref name='Stardust'>{{cita web |url= http://stardust.jpl.nasa.gov/mission/spacecraft.html |títulu= ''Stardust Flight System Description'' |fechaaccesu=14 de febreru de 2011 |editorial= NASA |idioma=inglés}}</ref> a 2 [[Unidá astronómica|AU]]. La enerxía fotovoltaica emplegóse tamién con ésitu na misión europea non tripulada a la [[Lluna]], [[SMART-1]], apurriendo enerxía al so propulsor d'[[efeutu Hall]].<ref>[http://esamultimedia.esa.int/docs/Smart1/Final_layout_A404Ju02.pdf ''By Sun power to the Moon''] Axencia Espacial Europea (ESA). Consultáu'l 18 de febreru de 2013.</ref> La sonda espacial [[Juno (misión espacial)|Juno]] va ser la primer misión a Xúpiter n'usar paneles fotovoltaicos en llugar d'un [[xenerador termoeléctricu de radioisótopos]], tradicionalmente usaos nes misiones espaciales al esterior del [[Sistema Solar]].<ref>{{cita web |url = http://discoverynewfrontiers.nasa.gov/missions/missions_juno.cfml |títulu = Páxina oficial de la misión "Juno New Frontiers" |fechaaccesu = 5 de xineru de 2014 |editorial = NASA |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140111165602/http://discoverynewfrontiers.nasa.gov/missions/missions_juno.cfml |fechaarchivu = 11 de xineru de 2014 }}</ref> Anguaño tase estudiando'l potencial de la fotovoltaica pa fornir les naves espaciales qu'orbiten más allá de Xúpiter.<ref>[http://www.lpi.usra.edu/opag/nov_2007_meeting/presentations/solar_power.pdf Scott W. Benson - ''Solar Power for Outer Planets Study'' (2007) - NASA Glenn Research Center]</ref> === Primeres aplicaciones terrestres === [[Ficheru:NoupHeadLighthouse.jpg|200px|thumb|Les aplicaciones aisllaes de la rede llétrica supunxeron unu de los primeros usos terrestres de la enerxía solar fotovoltaica, contribuyendo en gran midida al so desenvolvimientu. Na imaxe, [[faru]] de Noup Head en [[Reinu Xuníu]].]] Dende la so apaición na [[industria aeroespacial]], onde se convirtió nel mediu más fiable pa suministrar enerxía llétrica nos [[Vehículu espacial|vehículos espaciales]],<ref>{{cita web |títulu= ''Making Electricity Direutly from Sunlight'' |url= http://www.renewableenergyworld.com/rea/news/article/2002/07/making-electricity-direutly-from-sunlight-6780 |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |fecha=1 de xunetu de 2002 |autor= John Perlin |idioma=inglés }}</ref> la enerxía solar fotovoltaica desenvolvió un gran númberu d'aplicaciones terrestres. La primer instalación comercial d'esti tipu realizar en 1966, nel faru de la isla Ogami ([[Xapón]]), dexando sustituyir l'usu de [[gas]] d'antorcha por una fonte llétrica anovable y autosuficiente. Trátase del primer faru del mundu alimentáu por aciu enerxía solar fotovoltaica, y foi crucial pa demostrar la viabilidá y el potencial d'esta fonte d'enerxía.<ref>{{cita web |títulu= ''Milestones:Commercialization and Industrialization of Photovoltaic Cells, 1959'' |url= http://www.ieeeghn.org/wiki/index.php/Milestones:Commercialization_and_Industrialization_of_Photovoltaic_Cells,_1959#Lighthouses_and_Radio.2FTV_Relay_Stations |fechaaccesu=28 d'avientu de 2013 |autor= IEEE Global History Network |idioma=inglés }} </ref> Les meyores producir de forma lenta mientres les siguientes dos décades, y l'únicu usu xeneralizáu producir nes aplicaciones espaciales, nes que la so [[rellación potencia a pesu]] yera mayor que la de cualesquier otra teunoloxía competidora. Sicasí, esti ésitu tamién foi la razón de la so lenta crecedera: el mercáu aeroespacial taba dispuestu a pagar cualquier preciu pa llograr les meyores célules posibles, polo que nun había nenguna razón pa invertir en soluciones de menor costu si esto amenorgaba la eficiencia. Nel so llugar, el preciu de les célules yera determináu en gran midida pola industria de los semiconductores; la so migración escontra la teunoloxía de [[circuitos integraos]] na década de 1960 dio llugar a la disponibilidad de lingotes más grandes a precios relativamente inferiores. Al cayer el so preciu, el preciu de les célules fotovoltaiques resultantes baxó n'igual midida. Sicasí, l'amenorgamientu de costos acomuñada a esta creciente popularización de la enerxía fotovoltaica foi llindada, y en 1970 el costu de les célules solares inda s'envaloraba en 100 dólares per vatiu ($/[[Wp]]).<ref name=perlin>{{cita llibru |apellíos=Perlin |nome=John |títulu=From Space to Earth: The Story of Solar Electricity |idioma=inglés |añu=1999 |editorial=Harvard University Press |isbn=978-0-937948-14-9 |páxina=224}}</ref> === Amenorgamientu de precios === A finales de la década de 1960, el químicu industrial d'Estaos Xuníos Elliot Berman taba investigando un nuevu métodu pa la producción de la materia primo de siliciu a partir d'un procesu en cinta. Sicasí, atopó escasu interés nel so proyeutu y nun pudo llograr el financiamientu necesariu pal so desenvolvimientu. Más tarde, nun alcuentru casual, foi presentáu a un equipu de la [[Industria petrolera|compañía petrolera]] [[Exxon]] que taben buscando proyeutos estratéxicos a 30 años vista. El grupu llegara a la conclusión de que la [[enerxía llétrica]] sería muncho más costosa nel añu 2000, y consideraba qu'esti aumentu de preciu fadría más curioses a les nueves [[Enerxía alternativa|fontes d'enerxía alternatives]], siendo la enerxía solar la más interesante ente estes. En 1969, Berman xunir al llaboratoriu de Exxon n'Atiesten, [[Nueva Jersey]], denomináu ''Solar Power Corporation'' (SPC).<ref name=perlin /> El so esfuerciu foi dirixíu en primer llugar a analizar el mercáu potencial pa identificar los posibles usos qu'esistíen pa esti nuevu productu, y rápido afayó que si'l costu por vatiu amenorgar dende los 100{{esd}}$/[[Vatiu pico|Wp]] a cerca de 20{{esd}}$/Wp surdiría una importante demanda. Consciente de que'l conceutu del siliciu en cinta» podría tardar años en desenvolvese, l'equipu empezó a buscar maneres d'amenorgar el preciu a 20{{esd}}$/Wp usando materiales esistentes. La constatación de que les célules esistentes basar nel procesu estándar de fabricación de semiconductores supunxo una primer meyora, inclusive anque nun se tratara d'un material ideal. El procesu empezaba cola formación d'un lingote de siliciu, que se cortaba transversalmente en discos llamaos oblees. Darréu realizábase l'apolazadura de les oblees y, de siguío, pal so usu como célules, dotar d'un recubrimientu con una capa anti reflectante. Berman diose cuenta de que les oblees de corte bastu yá teníen de por sí una superficie frontera anti reflectante perfectamente válida, y por aciu la impresión de los [[electrodu|electrodos]] direutamente sobre esta superficie, esaniciáronse dos pasos importantes nel procesu de fabricación de célules.<ref name=perlin /> El so equipu tamién esploró otres formes d'ameyorar el montaxe de les célules en matrices, esaniciando los costosos materiales y el cableaxe manual utilizáu hasta entós n'aplicaciones espaciales. La so solución consistió n'utilizar [[Circuitu impresu|circuitos impresos]] na parte posterior, [[plásticu]] [[Polimetilmetacrilato|acrílicu]] na parte frontera, y pegamento de [[silicona]] ente dambos, embutiendo les célules. Berman diose cuenta de que'l siliciu yá esistente nel mercáu yá yera «abondo bonu» pal so usu en célules solares. Les pequeñes imperfecciones que podíen arruinar un lingote de siliciu (o una oblea individual) pal so usu en [[electrónica]], tendríen pocu efeutu n'aplicaciones solares. Les célules fotovoltaiques podíen fabricase a partir del material refugáu pol mercáu de la electrónica, lo que traería de resultes una gran meyora del so preciu.<ref name=perlin /> Poniendo en práctica toos estos cambeos, la empresa empezó a mercar a bien so costu siliciu refugáu a fabricantes yá esistentes. Por aciu l'usu de les oblees más grandes disponibles, lo qu'amenorgaba la cantidá de cableaxe pa un área de panel dau, y empaquetándolas en paneles colos sos nuevos métodos, en 1973 SPC taba produciendo paneles a 10{{esd}}$/Wp y vendiéndolos a 20{{esd}}$/Wp, menguando'l preciu de los módulos fotovoltaicos a una quinta parte en namái dos años.<ref name=perlin /> === El mercáu de la navegación marítima === [[Ficheru:NOAA-NDBC-discus-buoy.jpg|thumb|220px|Boya marítima operada pola [[Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica]] (NOAA) d'[[Estaos Xuníos]].]] SPC empezó a contautar coles compañíes fabricantes de [[Llexa|boyes de navegación]] ufiertándo-yos el productu, pero atopar con una situación interesada. La principal empresa del sector yera ''Automatic Power'', un fabricante de bateríes desechables. Al dase cuenta de que les célules solares podíen comese parte del negociu y los beneficios que'l sector de bateríes producíalu, ''Automatic Power'' mercó un prototipu solar de ''Hoffman Electronics'' pa terminar arrequexándolo. Al ver que nun había interés per parte de ''Automatic Power'', SPC volvióse entós a ''Tideland Signal'', otra compañía suministradora de bateríes formada por ex-xerentes de ''Automatic Power''.<ref name=perlin /> Tideland presentó nel mercáu una boya alimentada por aciu enerxía fotovoltaica y llueu taba arruinando'l negociu de ''Automatic Power''. El momentu nun podía ser más fayadizu, el rápidu aumentu nel númberu de [[Plataforma petrolífera|plataformes petrolíferes]] n'alta mar y demás instalaciones de carga produció un enorme mercáu ente les compañíes petroleres. Como ''Tideland'' tuviera ésitu, ''Automatic Power'' empezó entós a procurase'l so propiu suministru de paneles solares fotovoltaicos. Atoparon a Bill Yerkes, de ''Solar Power International'' (SPI) en [[California]], que taba buscando un mercáu onde vender el so productu. SPI llueu foi adquirida por unu de los sos veceros más importantes, el xigante petroleru ARCU, formando ARCU Solar. La fábrica d'ARCU Solar en [[Camarillo]] ([[California]]) foi la primera dedicada a la construcción de paneles solares, y tuvo en funcionamientu continuu dende la so compra por ARCU en 1977 hasta 2011 cuando foi cerrada pola empresa [[SolarWorld]].<ref name=perlin /> Esta situación combinar cola [[crisis del petroleu de 1973]]. Les compañíes petroleres disponíen agora de ingentes fondos por cuenta de los sos enormes ingresos mientres la crisis, pero tamién yeren bien conscientes de que'l so ésitu futuru dependería de dalguna otra fonte d'enerxía. Nos años siguientes, les grandes compañíes petroleres empezaron la creación d'una serie d'empreses d'enerxía solar, y fueron mientres décades los mayores productores de paneles solares. Les compañíes ARCU, [[Exxon]], [[Royal Dutch Shell|Shell]], [[Amoco]] (más tarde adquirida por [[BP]]) y [[Mobil]] caltuvieron grandes divisiones solares mientres les décades de 1970 y 1980. Les empreses de teunoloxía tamién realizaron importantes inversiones, incluyendo [[General Electric]], [[Motorola]], [[IBM]], [[Tyco]] y [[RCA]].<ref>[https://books.google.ca/books?id=x3w5ZfGUS_0C&pg=PA177 ''The multinational connections-who does what where''], ''New Scientist'', 18 d'ochobre de 1979, pg. 177</ref> === Perfeccionando la teunoloxía === [[Ficheru:Sasc2010 tokai challenger table mountain.jpg|thumb|left|280px|[[Coche llétricu|Vehículu llétricu]] propulsado por aciu enerxía fotovoltaica, vencedor del ''South African Solar Challenge''.]] Nes décades trescurríes dende les meyores de Berman, les meyores amenorgaron los costos de producción per debaxo de 1{{esd}}$/Wp, con precios menores de 2{{esd}}$/Wp pa tol sistema fotovoltaico. El preciu del restu d'elementos d'una instalación fotovoltaica supón agora un mayor costu que los mesmos paneles.<ref>{{cita web |títulu= ''$1/W Photovoltaic Systems - White Paper to Explore A Grand Challenge for Electricity from Solar'' |url= http://www1.eere.energy.gov/solar/sunshot/pdfs/dpw_white_paper.pdf |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |editorial= Departamentu d'Enerxía d'Estaos Xuníos |idioma=inglés }}</ref> A midida que la industria de los semiconductores desenvolver escontra lingotes cada vez más grandes, los equipos más antiguos quedaron disponibles a precios amenorgaos. Les célules crecieron en tamañu cuando estos equipos antiguos fixéronse disponibles nel mercáu excedentario. Los primeros paneles d'ARCU Solar fornir con célules de 2 a 4 [[pulgada|pulgaes]] (51 a 100{{esd}}[[mm]]) de diámetru. Los paneles na década de 1990 y principios de 2000 incorporaben xeneralmente célules de 5 pulgaes (125{{esd}}mm), y dende l'añu 2008 cuasi tolos nuevos paneles utilicen célules de 6 pulgaes (150{{esd}}mm).<ref name=nature>{{cita publicación |doi=10.1038/asiamat.2010.82 |títulu=''Advances in crystalline silicon solar cell technology for industrial mass production'' |añu=2010 |apellíu1=Saga |nome1=T. |publicación=NPG Asia Materials |volume=2 |páxines=96-102 |idioma=inglés}} [http://www.nature.com/am/journal/v2/n3/full/am201082a.html Open access]</ref> Tamién la introducción xeneralizada de los [[televisor|televisores]] de [[pantalla plana]] a finales de la década de 1990 y principios de 2000 llevó a una amplia disponibilidad de grandes llámines de [[vidriu]] d'alta calidá, que s'utilicen na parte frontera de los paneles.<ref>{{cita web |títulu= ''Rough diamond'' |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |fecha=ochobre de 2011 |editorial= PV magacín |idioma=inglés }}</ref> En términos de les mesmes célules, solo hubo un cambéu importante. Mientres la década de 1990, les célules de polisilicio fixéronse cada vez más populares.<ref name=nature /> Estes célules ufierten menos [[eficiencia]] qu'aquelles de monosilicio, pero cultivar en grandes cubes qu'amenorguen en gran midida'l costu de producción.<ref name=nature /> A mediaos de la década de 2000, el polisilicio apoderaba nel mercáu de paneles de baxu costu.<ref name=nature /> == Aplicaciones de la enerxía solar fotovoltaica == [[Ficheru:TicketParkingMeter.jpg|thumb|right|220px|[[Parquímetro]] abastecíu por aciu enerxía solar fotovoltaica, n'[[Edimburgu]], [[Reinu Xuníu]].]] [[Ficheru:Solar-calculator.jpg|thumb|right|220px|Calculadora solar básica ''Sharp''.]] [[Ficheru:P1020564 - Refugi d'Estany_Llong.JPG|thumb|220px|Abellugu de monte alimentáu por aciu enerxía fotovoltaica, nel [[Parque nacional de Aigüestortes y Llagu de San Mauricio]] ([[Pirineos]], España).]] La producción industrial a gran escala de paneles fotovoltaicos desapegó na década de 1980, y ente los sos múltiples usos pueden destacar: === Telecomunicaciones y señalización === La enerxía solar fotovoltaica ye ideal p'aplicaciones de telecomunicaciones, ente les que s'atopen por casu les centrales locales de [[telefonía]], [[antena|antenes]] de [[Receptor de radio|radio]] y [[televisión]], estaciones repetidores de [[microonda|microondes]] y otros tipos d'enllaces de comunicación electrónicos. Esto ye por cuenta de que, na mayoría de les aplicaciones de telecomunicaciones, utilícense bateríes d'almacenamientu y la instalación llétrica realízase de normal en [[corriente continua]] (DC). En terrenes accidentaos y montascosos, les señales de radio y televisión pueden trate interferíes o reflexaes debíu al terrén onduláu. Nestos allugamientos, instálense tresmisores de baxa potencia (LPT) pa recibir y retresmitir la señal ente la población llocal.<ref>B.H Khan, 'Non-Conventional Energy Resources', TMH Publications 01-01-2006</ref> Les célules fotovoltaiques tamién s'utilicen p'alimentar sistemes de comunicaciones d'[[Emerxencia (desastre)|emerxencia]], por casu nos postes de [[SOS]] (Teléfonos d'emerxencia) en carreteres, [[señalización ferroviaria]], [[baliza]]miento pa proteición [[aeronáutica]], estaciones meteorolóxiques o sistemes de vixilancia de datos ambientales y de [[calidá de l'agua]].<ref name=perlin /> === Dispositivos aisllaos === L'amenorgamientu nel consumu enerxéticu de los circuitos integraos, fixo posible a finales de la década de 1970 l'usu de célules solares como fonte de lletricidá en [[calculadora|calculadores]], tales como la Royal ''Solar 1'', Sharp ''EL-8026'' o Teal ''Photon''.<ref>{{cita llibru |apellíos=Dubey, N.B. |títulu=Office Management: Developing Skills for Smooth Functioning |idioma=inglés |añu=2009 |editorial=Global India Publications Pvt Ltd |isbn=978-9380228167 |páxina=312}}</ref> Tamién otros dispositivos fixos qu'utilicen la enerxía fotovoltaica vieron aumentar el so usu nes últimes décades, en llugares onde'l costu de conexón a la rede llétrica o l'usu de piles desechables ye prohibitivamente caru. Estes aplicaciones inclúin por casu les llámpares solares, bombes d'agua, [[parquímetros]],<ref>[http://www.10news.com/news/solar-powered-parking-meters-installed ''Solar-Powered Parking Meters Installed'']. 10news.com (18 de febreru de 2009). Consultáu'l 5 de xineru de 2014.</ref><ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=http://www.icleiusa.org/news/austin-tx-solar-powered-parking-meters-make-downtown-debú |títulu=''Solar-powered parking meters make downtown debú'' |editorial=ICLEI Local Covernments for Sustainability USA |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 |idioma=inglés }} |2=http://www.icleiusa.org/news/austin-tx-solar-powered-parking-meters-make-downtown-debú |bot=InternetArchiveBot }}</ref> teléfonos d'emerxencia, compactadores de basura,<ref>[http://www.nbcnews.com/id/32110044#.Usm6dPtdCkc Philadelphia's Solar-Powered Trash Compactors]. MSNBC (24 de xunetu de 2009). Consultáu'l 5 de xineru de 2014.</ref> señales de tráficu temporales o permanentes, estaciones de carga<ref>[http://www.idownloadblog.com/2013/06/19/att-installing-solar-charging/ AT&T installing solar-powered charging stations around New York] Consultáu'l 28 de xunu de 2013</ref><ref>[http://www.autotrader.com/research/article/car-news/114924/chevrolet-dealers-install-green-zone-stations.jsp Chevrolet Dealers Install Green Zone Stations] Consultáu'l 28 de xunu de 2013</ref> o sistemes remotos de vixilancia. === Electrificación rural === En redolaes aisllaes, onde se riquir poca potencia llétrica y l'accesu a la rede ye difícil, les plaques fotovoltaiques empléguense como alternativa [[viabilidá económica|económicamente vidable]] dende va décades. Pa entender la importancia d'esta posibilidá, convién tener en cuenta qu'aproximao una cuarta parte de la población mundial inda nun tien accesu a la enerxía llétrica.<ref>[http://www.iaea.org/Publications/Magazines/Bulletin/Bull442/Spanish/44204002429_ye.pdf Resume executivu del ''World Energy Outlook'' publicáu pola Axencia Internacional de la Enerxía (IEA)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210226171038/https://www.iaea.org/Publications/Magazines/Bulletin/Bull442/Spanish/44204002429_ye.pdf |date=2021-02-26 }} (setiembre de 2002)</ref> Nos países en desenvolvimientu, munchos [[Pueblu (población rural)|pueblos]] atópense asitiaos n'árees remotes, a dellos quilómetros de la rede llétrica más próxima. Por cuenta de ello, ta incorporándose la enerxía fotovoltaica de forma creciente p'apurrir suministru llétricu a viviendes o instalaciones médiques n'árees rurales. Por casu, en llugares remotos d'[[India]] un programa de llume rural hai provistu llume por aciu [[Llámpara LED|llámpares LED]] alimentaes con enerxía solar pa sustituyir a les llámpares de querosenu. El preciu de les llámpares solares yera aproximao'l mesmu que'l costu del suministru de querosenu mientres unos pocos meses.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/6600213.stm ''Solar loans light up rural India'']. BBC News (29 d'abril de 2007). Consultáu'l 3 de xunu de 2012.</ref> [[Cuba]] y otros países de Llatinoamérica tán trabayando p'apurrir enerxía fotovoltaica en zones alloñaes del suministru d'enerxía llétrica convencional.<ref>Barclay, Eliza (31 de xunetu de 2003). [https://web.archive.org/web/20080313133315/http://www.islamonline.net/English/Science/2003/07/article16.shtml Rural Cuba Basks in the Sun]. islamonline.net.</ref> Estes son árees nes que los beneficios social y económicu pa la población llocal ufierten una escelente razón pa instalar paneles fotovoltaicos, anque de normal esti tipu d'iniciatives viéronse apostraes a puntuales esfuercios humanitarios.<ref>{{cita publicación |apellíu=Erickson |nome=Jon D.|coautores=Chapman, Duane |títulu=Photovoltaic Technology: Markets, Economics, and Development |publicación=World Development |añu=1995 |volume=23 |númberu=7 |páxines=1129-1141}}</ref> === Sistemes de bombéu === {{AP|Bombéu solar}} [[Ficheru:Solar water pump.jpg|thumb|right|220px|Los sistemes de [[bomba hidráulica|bombéu]] fotovoltaico pueden utilizase p'apurrir agua en sistemes de riego, [[agua potable]] en comunidaes aisllaes o bebederos pal ganáu.]] Tamién s'emplega la fotovoltaica p'alimentar instalaciones de [[Bomba hidráulica|bombéu]] pa sistemes de riego, [[agua potable]] n'árees rurales y bebederos pal ganáu,<ref name=McDermott>{{cita llibru |apellíos=McDermott |nome=James Y. Horne; Maura |títulu=The next green revolution: essential steps to a healthy, sustainable agriculture |añu=2001 |editorial=Food Products Press |allugamientu=New York [o.a.] |isbn=1560228865 |páxina=226}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.builditsolar.com/Projects/WaterPumping/waterpumping.htm |títulu=''Solar water pumping'' |obra=builditsolar.com |fechaaccesu=16 de xunu de 2010 |idioma=inglés}}</ref> o pa sistemes de [[desalinización]] d'agua.<ref name=perlin /> Los sistemes de bombéu fotovoltaico (al igual que los alimentaos por aciu [[enerxía eólica]]) son bien útiles ellí onde nun ye posible aportar a la rede xeneral de lletricidá o bien supón un preciu prohibitivu.<ref>{{cita web |url=http://eltipografo.cl/2014/03/energia-solar-ayuda-a-regantes-a-amenorgar-cuentes-de-lluz/ |títulu=Enerxía solar ayuda a regantes a amenorgar cuentes de lluz |editor=El Tipógrafu |fecha=14 de marzu de 2014 |fechaaccesu=15 de marzu de 2014}}</ref> El so costu ye xeneralmente más económicu por cuenta de los sos menores costos d'operación y caltenimientu, y presenten un menor impautu ambiental que los sistemes de bombéu alimentaos por aciu [[Motor de combustión interna|motores de combustión interna]], que tienen amás una menor fiabilidá.<ref>{{cita web |url=http://www.energias-renovables.com/articulo/instalen-un |títulu=Paraguay: Instalen un sistema de bombéu d'agua fotovoltaico |editor=Energía Anovables |fecha=26 d'abril de 2013 |fechaaccesu=15 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305013105/http://www.energias-renovables.com/articulo/instalen-un |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.redagricola.com/reportajes/riego/bombéu-fotovoltaico-campesinoenergia-alternativa-non-convencional-para-riego |títulu=Bombio fotovoltaico llabrador:Enerxía alternativa non convencional para riego |editor=Red Agrícola |fechaaccesu=15 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140315231712/http://www.redagricola.com/reportajes/riego/bombéu-fotovoltaico-campesinoenergia-alternativa-non-convencional-para-riego |fechaarchivu=15 de marzu de 2014 }}</ref> Les bombes utilizaes pueden ser tanto de corriente alterna (AC) como corriente continua (DC). De normal empléguense motores de corriente continua pa pequeñes y medianes aplicaciones d'hasta 3 kW de potencia, ente que p'aplicaciones más grandes utilícense motores de corriente alterna acoplaos a un [[Inversor (electrónica)|inversor]] que tresforma pal so usu la corriente continua procedente de los paneles fotovoltaicos. Esto dexa dimensionar sistemes dende 0,15 kW hasta más de 55 kW de potencia, que pueden ser emplegaos p'abastecer complexos sistemes de regación o almacenamientu d'agua.<ref>{{cita llibru |apellíos=Simalenga |nome=Mark Hankins |títulu=Solar electric systems for Africa: a guide for planning and installing solar electric systems in rural Africa |añu=1995 |editorial=Commonwealth Science Council |allugamientu=London |isbn=0850924537 |páxina=117|edición=Rev. ed.}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.energias-renovables.com/articulo/atacama-fotovoltaica-pa-un sistema-de-bombéu-20140314 |títulu=Atacama: Fotovoltaica pa un sistema de bombéu d'agua |editor=Enerxíes Anovables |fecha=13 de marzu de 2014 |fechaaccesu=15 de marzu de 2014 }}</ref> === Sistemes híbridos solar-diésel === Debíu al descensu de costos de la enerxía solar fotovoltaica, ta estendiéndose coles mesmes l'usu de sistemes híbridos solar-diésel, que combinen esta enerxía con [[Xenerador llétricu|xeneradores]] [[Motor diésel|diésel]] pa producir lletricidá de forma continua y estable.<ref name=PV-diesel>{{cita web |url = http://www.mineweb.com/mineweb/content/en/mineweb-technology?oid=227555&sn=Detail |títulu = ''Solar hybrid power plant offers huge lifetime savings for mining sites'' |fechaaccesu = 15 de marzu de 2014 |fecha = 31 de xineru de 2014 |editorial = Mineweb |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140315044455/http://www.mineweb.com/mineweb/content/en/mineweb-technology?oid=227555&sn=Detail |fechaarchivu = 2014-03-15 }}</ref> Esti tipu d'instalaciones tán forníes de normal con equipos auxiliares, tales como bateríes y sistemes especiales de control pa llograr en tou momentu la estabilidá del suministru llétricu del sistema.<ref name=PV-diesel2>{{cita web |url= http://www.energias-renovables.com/articulo/bolivia-constrúi-la-instalacion-hibrida-fvdiesel-con-20140819 |títulu= Bolivia constrúi la instalación híbrida FV-diésel con almacenamientu en bateríes más grande del mundu |fechaaccesu= 19 d'agostu de 2014 |fecha= 19 d'agostu de 2014 |editorial= Enerxíes Anovables }}</ref> Por cuenta de la so viabilidá económica (el tresporte de diésel al puntu de consumu suel ser costosu) en munchos casos sustitúyense antiguos xeneradores por fotovoltaica, ente que les nueves instalaciones híbrides diseñar de tal manera que dexen utilizar el recursu solar siempres que ta disponible, embriviendo l'usu de los xeneradores, menguando asina l'impautu ambiental de la xeneración llétrica en comunidaes remotes y n'instalaciones que nun tán coneutaes a la rede llétrica. Un exemplu d'ello constituyir les empreses [[Minería|mineres]],<ref name=PV-diesel /><ref> {{cita web |url= http://www.pv-magazine-latam.com/noticias/detalles/articulo/amanecer-solar-cubrir-el-90--del consumu-de-mina-de-fierro-de-cap_100015732/ |títulu=Amanecer Solar va cubrir el 90% del consumu de mina de fierro de CAP |fechaaccesu=29 de xunu de 2014 |fecha=18 de xunu de 2014 |editorial=PV Magazine Llatinoamérica }}</ref> que les sos esplotaciones atopar de normal en campu abierto, alloñaes de los grandes nucleos de población. Nestos casos, l'usu combináu de la fotovoltaica dexa menguar en gran midida la dependencia del combustible diésel, dexando aforros d'hasta'l 70 % nel costu de la enerxía.<ref>{{cita web |url=http://www.pv-magazine.com/services/press-releases/details/beitrag/at-mining-sites--renewable-energy-systems-are-up-to-70-less-expensive-than-diesel-power_100016880/#axzz3GuHegV7b |títulu=At mining sites, renewable energy systems are up to 70% less expensive than diesel power |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2014 |fecha=21 d'ochobre de 2014 |editorial=PV Magacín |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160311040919/http://www.pv-magazine.com/services/press-releases/details/beitrag/at-mining-sites--renewable-energy-systems-are-up-to-70-less-expensive-than-diesel-power_100016880/#axzz3GuHegV7b |fechaarchivu=2016-03-11 }}</ref> Esti tipu de sistemes tamién puede utilizase en combinación con otres fontes de xeneración d'enerxía anovable, tales como la [[enerxía eólica]].<ref name="Wales AK">[http://www.nrel.gov/docs/fy02osti/31755.pdf Wales, Alaska High-Penetration Wind-Diesel Hybrid Power System] National Renewable Energy Laboratory.</ref> === Tresporte y navegación marítima === [[Ficheru:Nuna3Team.JPG|thumb|right|220px|Equipu del ''Nuna 3'', [[vehículu solar]] competidor nel ''[[World Solar Challenge]]''.]] Anque la fotovoltaica inda nun s'utiliza de forma xeneralizada p'apurrir tracción nel tresporte, ta utilizándose cada vez en mayor midida p'apurrir enerxía auxiliar en [[barcu|barcos]] y [[automóvil|automóviles]]. Dellos vehículos tán forníos con [[Acondicionamientu d'aire|aire acondicionáu]] alimentáu por aciu paneles fotovoltaicos pa llindar la temperatura interior nos díes calorosos,<ref>{{cita web |url=http://www.engadget.com/2009/01/13/next-xen-prius-now-official-uses-solar-panels-to-keep-car-cool/ |títulu=''Next-xen Prius now official, uses solar panels to keep car cool'' |fechaaccesu=31 d'avientu de 2013 |fecha=2010 |editorial=''Engadget.com'' |idioma=inglés }}</ref> ente qu'otros prototipos [[Vehículu híbridu llétricu|híbridos]] utilizar pa recargar les sos bateríes ensin necesidá de conectase a la rede llétrica.<ref>{{cita web |url=http://www.energias-renovables.com/articulo/ford-c-max-energi-solar-el primer-20140105 |títulu=Ford C-Max Energi Solar, el primer híbridu con paneles solares |fechaaccesu=27 de xineru de 2014 |fecha=4 de xineru de 2014 |editorial=Enerxíes Anovables }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.energias-renovables.com/articulo/los autobuses-de-la ciudá polaca-de-20140121 |títulu= Los autobuses de la ciudá polaca de Lublin aforren combustible gracies a les célules solares que lleven nel techu |fechaaccesu= 27 de xineru de 2014 |fecha= 21 de xineru de 2014 |editorial= Enerxíes Anovables }}</ref> Demostróse sobradamente la posibilidá práctica de diseñar y fabricar vehículos propulsados por aciu enerxía solar, según barcos<ref>{{cita web |url= http://www.gizmag.com/turanor-planetsolar-solar-powered-boat-completes-trip/22421/ |títulu=World's largest solar-powered boat completes its trip around the world |fechaaccesu=10 de febreru de 2014 |fecha=4 de mayu de 2012 |editorial=Gizmag |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url= http://nauta360.expansion.com/2014/02/07/salones/1391792781.html |títulu=Ensin gota de gasoil en 20 milles |fechaaccesu=10 de febreru de 2014 |fecha=9 de febreru de 2014 |editorial=Nauta360-Espansión }}</ref> y aviones,<ref>{{cita web |url= http://www.nydailynews.com/news/national/sun-powered-plane-reaches-nation-capital-article-1.1374928 |títulu=Solar-powered plane lands outside Washington D.C. |fechaaccesu=10 de febreru de 2014 |fecha=17 de xunu de 2013 |editorial=Daily News |idioma=inglés }}</ref> siendo consideráu'l tresporte rodáu'l más vidable pa la fotovoltaica.<ref name="ecorace">{{cita web |url=http://www.cambridgenetwork.co.uk/news/solidworks-plays-key-role-in-cambridge-ecu-race-effort/ |títulu=SolidWorks Plays Key Role in Cambridge Ecu Race Effort |fechaaccesu=10 de febreru de 2014 |fecha=4 de febreru de 2009 |editorial=Cambridge Network |idioma=inglés }}</ref> El ''[[Solar Impulse]]'' ye un proyeutu dedicáu al desenvolvimientu d'un [[avión]] propulsado namái por aciu enerxía solar fotovoltaica. El prototipu puede volar mientres el día propulsado poles [[Célula solar|célules solares]] que cubren les sos ales, al empar que carga les bateríes que-y dexen caltener se nel aire mientres la nueche.<ref>{{cita web |url= http://www.solarimpulse.com/ye |títulu= Solar Impulse: páxina web oficial |fechaaccesu= 12 d'abril de 2014 |idioma= inglés }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.energiadiario.com/publicacion/spip.php?article20713 |títulu= Solar Impulse, l'avión que vuela con enerxía solar, fai escala en Madrid nel so viaxe de Suiza a África |fechaaccesu= 12 d'abril de 2014 |fecha= 24 de mayu de 2012 |editorial= Energíadiario.com |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140413131703/http://www.energiadiario.com/publicacion/spip.php?article20713 |fechaarchivu= 2014-04-13 }}</ref> La enerxía solar tamién s'utiliza de forma habitual en faros, boyes y balices de [[navegación marítima]], vehículos de recréu, sistemes de carga pa los [[Acumulador llétricu|acumuladores llétricos]] de los [[barcu|barcos]], y sistemes de [[proteición catódica]].<ref name=perlin /> Recargar de [[Coche llétricu|vehículos llétricos]] ta cobrando cada vez mayor importancia.<ref name="ecorace" /> === Fotovoltaica integrada n'edificios === [[Ficheru:PV solar parking.jpg|thumb|Marquesina solar asitiada nel aparcamientu de la [[Universidá Autónoma de Madrid]] (Madrid, España).]] {{AP|Fotovoltaica integrada n'edificios}} Munches instalaciones fotovoltaiques atópense de cutiu asitiaes nos edificios: de normal asítiense sobre un teyáu yá esistente, o bien s'integren n'elementos de la mesma estructura del edificiu, como tragaluces, claraboyas o fachaes.<ref>{{cita web |url=http://www.wbdg.org/resources/bipv.php |títulu=Building Integrated Photovoltaics (BIPV) |idioma=inglés |editorial=Whole Building Design Guide |apellíu=Strong |nome=Steven |fecha=27 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161022095901/http://www.wbdg.org/resources/bipv.php |fechaarchivu=2016-10-22 }}</ref> Alternativamente, un sistema fotovoltaico tamién puede ser emplazado físicamente separáu del edificiu, pero conectáu a la instalación llétrica del mesmu pa suministrar enerxía. En 2010, más del 80 % de los 9000{{esd}}MW de fotovoltaica qu'Alemaña tenía en funcionamientu daquella, instalárense sobre teyaos.<ref name="renewableenergyworld.com">Gipe, Paul (2 de xunu de 2010) [http://www.renewableenergyworld.com/rea/news/article/2010/06/germany-to-raise-solar-target-for-2010-adjust-tariffs?cmpid=WNL-Friday-June4-2010 Germany To Raise Solar Target for 2010 & Adjust Tariffs | Renewable Energy News]. Renewableenergyworld.com. Consultáu'l 12 d'avientu de 2010.</ref> La fotovoltaica integrada n'edificios (''BIPV'', nes sos sigles n'inglés) ta incorporándose de forma cada vez más creciente como fonte d'enerxía llétrica principal o secundaria nos nuevos edificios domésticos ya industriales,<ref>{{cita web |url=http://www.buildingsolar.com/ |títulu=Building Integrated Photovoltaics |idioma=inglés |editorial=Wisconsin Public Service Corporation |fechaaccesu=28 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090505233513/http://www.buildingsolar.com/ |fechaarchivu=5 de mayu de 2009 }}</ref> ya inclusive n'otros elementos arquiteutónicos, como por casu pontes.<ref>{{cita web |url=http://www.theguardian.com/environment/2014/jan/22/worlds-largest-solar-powered-bridge-opens-in-london |títulu=World's largest solar-powered bridge opens in London |idioma=inglés |editorial=The Guardian |fecha=22 de xineru de 2014 |fechaaccesu=28 de febreru de 2014}}</ref> Texer con célules fotovoltaiques integraes son tamién abondo comunes nesti tipu d'integración. Según un estudiu publicáu en 2011, l'usu d'imáxenes térmiques demostró que los paneles solares, siempres qu'esista una fienda abierta pola que l'aire pueda circular ente los paneles y el techu, apurren un efeutu de refrigeración pasiva nos edificios mientres el día y amás ayuden a caltener el calor acumulao mientres la nueche.<ref>{{cita web |url=http://www.jacobsschool.ucsd.edu/news/news_releases/release.sfe?id=1094 |títulu=Solar panels keep buildings cool |fechaaccesu=19 de xunetu de 2011 |editorial=University of California, San Diego}}</ref> === Fotovoltaica de conexón a rede Una de les principales aplicaciones de la enerxía solar fotovoltaica más desenvuelta nos últimos años, consiste nes centrales coneutaes a rede pa suministru llétricu,<ref name="PV" /> según los sistemes d'[[autoconsumo fotovoltaico]], de potencia xeneralmente menor, pero igualmente coneutaos a la rede llétrica. == Componentes d'una planta solar fotovoltaica == Una planta solar fotovoltaica cuenta con distintos elementos que dexen el so funcionamientu, como son los [[Panel fotovoltaico|paneles fotovoltaicos]] pa la captación de la radiación solar, y los [[Inversor (electrónica)|inversores]] pal tresformamientu de la [[corriente continua]] en [[corriente alterna]].<ref name=howstuffworks>{{cita web |url= http://electronics.howstuffworks.com/gadgets/automotive/dc-ac-power-inverter.htm |títulu= ''How DC/AC Power Inverters Work'' |editorial= How stuff works.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Esisten otros, los más importantes méntense de siguío: === Paneles solares fotovoltaicos === [[Ficheru:Solar cell.png|thumb|250px|[[Célula fotovoltaica]]]] {{AP|Panel fotovoltaico}} Xeneralmente, un módulu o panel fotovoltaico consiste nuna asociación de célules, encapsulada en dos capes d'[[Etilvinilacetato|EVA]] (etilenu-vinilu-acetato), ente una llámina frontera de vidriu y una capa posterior d'un [[polímeru]] [[termoplásticu]] (frecuentemente emplégase'l tedlar) o otra llámina de cristal cuando se desea llograr módulos con dalgún grau de tresparencia.<ref name="perpiñan">''[http://procomun.files.wordpress.com/2012/09/esf_operpinansep2012.pdf Enerxía solar fotovoltaica. "Diseñu de Sistemes Fotovoltaicos"]''. Perpiñán Lamigueiro, O. (2012). Ed Progensa. 160 páxs. (ISBN 978-84-95693-72-3)</ref> Bien frecuentemente esti conxuntu ye enmarcáu nuna estructura d'aluminiu anodizado coles mires d'aumentar la resistencia mecánica del conxuntu y facilitar el anclaje del módulu a les estructures de soporte.<ref name="perpiñan" /> Les célules más comúnmente emplegaes nos paneles fotovoltaicos son de siliciu, y puede estremase en trés subcategorías: * Les [[Célula fotoeléctrica#C.C3.A9lula de siliciu monocristalino|célules de siliciu monocristalino]] tán constituyíes por un únicu cristal de siliciu, de normal manufacturado por aciu el [[procesu Czochralski]].<ref>[http://h2g2.com/edited_entry/A912151 ''Czochralski Crystal Growth Method'']. Bbc.co.uk. 31 d'agostu de 2008. Consultáu'l 5 de xineru de 2014.</ref> Esti tipu de célules presenta un color azul escuru uniforme. * Les [[Célula fotoeléctrica#C.C3.A9lula de siliciu multicristalino|célules de siliciu policristalino]] (tamién llamáu multicristalino) tán constituyíes por un conxuntu de cristales de siliciu, lo qu'esplica que'l so rendimientu seya daqué inferior al de les célules monocristalinas.<ref name=nature /> Carauterízase por un color azul más intensu. * Les [[Célula fotoeléctrica#C.C3.A9lula de siliciu amorfo|célules de siliciu amorfo]]. Son menos eficientes que les célules de siliciu cristalino pero tamién menos costoses. Esti tipu de célules ye, por casu, el que s'emplega n'aplicaciones solares como [[reló|relós]] o [[calculadora|calculadores]].<ref>{{cita web |url=http://physics.ucsc.edu/~sacarter/Solar%20on%20the%20cheap.pdf |títulu=''Solar on cheap'' |editorial=physics.ucsc.edu |fechaaccesu=30 de xunu de 2011 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181222180604/http://physics.ucsc.edu/~sacarter/Solar%20on%20the%20cheap.pdf |fechaarchivu=2018-12-22 }}</ref> === Inversores === [[Ficheru:Müllberg Speyer - 2.JPG|thumb|250px|Un inversor solar instaláu nuna planta de conexón a rede en Speyer, [[Alemaña]].]] {{AP|Inversor (electrónica)}} La [[corriente llétrica]] [[corriente continua|continua]] qu'apurren los módulos fotovoltaicos puede tresformase en [[corriente alterna]] por aciu un aparatu electrónicu llamáu [[inversor (electrónica)|inversor]]<ref name=howstuffworks /> ya inyectar na [[sistema de suministru llétricu|rede llétrica]] (pa venta d'enerxía) o bien na rede interior (para [[Autoconsumo fotovoltaico|autoconsumo]]). El procesu, simplificáu, sería los siguiente: * Xenérase la enerxía a baxes tensiones (380-800{{esd}}V) y en corriente continua. * Tresformar con un [[inversor (electrónica)|inversor]] en corriente alterna. * En plantes de potencia inferior a 100{{esd}}kW inyéctase la enerxía direutamente a la rede de distribución en baxa tensión (400{{esd}}V en trifásicu o 230{{esd}}V en monofásicu). * Y pa potencies cimeres a los 100{{esd}}kW utilízase un [[tresformador]] p'alzar la enerxía a media tensión (hasta 36{{esd}}kV) ya inyéctase nes redes de tresporte pal so posterior suministru. Nes etapes iniciales del desenvolvimientu de los inversores fotovoltaicos, los requisitos de los operadores de les redes llétriques a la que se conectaben solicitaben namái l'apurra d'enerxía activa y la desconexón del inversor de la rede si ésta entepasaba d'unes ciertes llendes de voltaxe y frecuencia. Col progresivu desenvolvimientu d'estos equipos y la cada vez mayor importancia de les [[Rede llétrica intelixente|redes llétriques intelixentes]], los inversores son yá capaces d'aprovir [[Potencia llétrica#Potencia Reactiva Inductiva|enerxía reactiva]] ya inclusive apurrir estabilidá a la rede llétrica.<ref>{{cita web |url= http://www.solarpowerworldonline.com/2015/06/how-inverters-can-help-solar-grow-and-keep-grids-stable/ |títulu=''How inverters can help solar grow and keep grids stable'' |fecha=5 de xunu de 2015 |fechaaccesu=30 de payares de 2015 |editorial=''Solar Power World'' |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.sandc.comblogsindex.php/2013/09/three-ways-that-renewable-integration-is-changing-the-grid/ |títulu=''Three Ways that Renewable Integration is Changing the Grid'' |fecha=16 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=30 de payares de 2015 |editorial=''Grid Talk'' |idioma=inglés }}</ref> === Siguidores solares === [[Ficheru:Nellis AFB Solar panels.jpg|thumb|250px|Planta solar asitiada na [[Base de la Fuercia Aérea Nellis]] ([[Nevada]], [[Estaos Xuníos]]). Estos paneles siguen el percorríu del Sol sobre una exa.]] {{AP|Siguidora solar}} L'usu de siguidores a unu o dos exes dexa aumentar considerablemente la producción solar, en redol al 30 % pa los primeres y un 6 % adicional pa los segundos, en llugares d'elevada radiación direuto.<ref>{{cita publicación |títulu=''Performance advantages of two-axis tracking for large flat-plate photovoltaic energy systems'' |autor=Gay, CF and Wilson, JH and Yerkes, JW |publicación=Conf. Rec. IEEE Photovoltaic Spec. Conf |volume=16 |páxina=1368|añu=1982 |bibcode=1982pvsp.conf.1368G }}</ref><ref>{{cita publicación |doi=10.1109/PVSC.2002.1190861 |títulu=''Analysis of factors influencing the annual energy production of photovoltaic systems'' |autor=King, D.L. and Boyson, W.E. and Kratochvil, J.A. |publicación=Photovoltaic Specialists Conference, 2002. Conference Record of the Twenty-Ninth IEEE |fecha=mayu de 2002 |páxines=1356-1361 |url=http://ieeexplore.ieee.org/xpl/login.jsp?tp=&arnumber=1190861&url=http%3A%2F%2Fieeexplore.ieee.org%2Fxpls%2Fabs_all.jsp%3Farnumber%3D1190861}}</ref> Los siguidores solares son abondo comunes n'aplicaciones fotovoltaiques.<ref name=elorenzo2>[http://www.fotovoltaica.com/retrato4.pdf Semeyes de la conexón fotovoltaica a la rede (IV) - Siguidores y güertes solares] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200820022243/http://www.fotovoltaica.com/retrato4.pdf |date=2020-08-20 }} Lorenzo, Y. Institutu d'Enerxía Solar. Universidá Politéunica de Madrid</ref> Esisten de dellos tipos: * En dos exes: la superficie caltiénse siempres perpendicular al Sol. * Nuna exa polar: la superficie xira sobre una exa empobinada al sur ya inclináu un ángulu igual a la llatitú. El xiru afaise por que la normal a la superficie coincida en tou momentu col meridianu terrestre que contién al Sol. * Nuna exa azimutal: la superficie xira sobre una exa vertical, l'ángulu de la superficie ye constante ya igual a la llatitú. El xiru afaise por que la normal a la superficie coincida en tou momentu col meridianu local que contién al Sol. * Nuna exa horizontal: la superficie xira nuna exa horizontal y empobinao en direición norte-sur. El xiru afaise por que la normal a la superficie coincida en tou momentu col meridianu terrestre que contién al Sol. === Cableaxe === [[Ficheru:PV connectors 01 Pengo.jpg|thumb|250px|Conectores d'un [[panel solar]], utilizaos pa tresportar la [[corriente continua]] xenerada pol mesmu hasta l'inversor, onde se tresforma xeneralmente en [[corriente alterna]] pal so posterior usu.]] {{AP|Conductor llétricu}} Ye l'elementu que tresporta la enerxía llétrica dende la so xeneración, pa la so posterior distribución y tresporte. El so dimensionamiento vien determináu pol criteriu más restrictivu ente la máxima [[cayida de tensión]] almitible y la [[Corriente máxima|intensidá máxima almitible]]. Aumentar les seiciones de conductor que se llogren como resultáu de los cálculos teóricos apurre ventayes añadíes como: * Llinies más descargaes, lo qu'enllarga la [[vida útil]] de los cables. * Posibilidá d'aumentu de potencia de la planta ensin camudar el conductor. * Meyor respuesta a posibles [[cortucircuitu|cortucircuitos]]. * Meyora de la performance ratio (PR) de la instalación. === Plantes de concentración fotovoltaica === [[Ficheru:Amonix7700.jpg|thumb|250px|Siguidora solar dotada con paneles de concentración fotovoltaica, capaz de producir 53 [[quilovatiu|kW]]. A los so llau atopa'l [[vehículu llétricu]] [[Tesla Roadster]], dexando apreciar la so escala.]] {{AP|Enerxía solar fotovoltaica de concentración}} Otru tipu de teunoloxía nes plantes fotovoltaiques son les qu'utilicen una teunoloxía de concentración llamada CPV poles sos sigles n'inglés (''Concentrated Photovoltaics'')<ref name="NREL-CPV">{{cita web |url=http://www.nrel.gov/docs/fy11osti/43208.pdf |títulu=''Opportunities and Challenges for Development of a Mature Concentrating Photovoltaic Power Industry'' |autor=S. Kurtz |editorial=www.nrel.gov |fechaaccesu=8 de febreru de 2012 |páxines=5 (PDF: p. 8)}}</ref> pa maximizar la enerxía solar recibida pola instalación, al igual que nuna [[central térmica solar]]. Les instalaciones de concentración fotovoltaica asitiar n'allugamientos d'alta irradiación solar direuta, como son los países a dambes riberes del [[Mediterraneu]], [[Australia]], [[Estaos Xuníos]], [[República Popular China|China]], [[Sudáfrica]], [[Méxicu]], etc. Hasta l'añu 2006 estes teunoloxíes formaben parte del ámbitu d'investigación, pero nos últimos años punxéronse en marcha instalaciones de mayor tamañu como la de [http://www.isfoc.net/ ISFOC] (Institutu de Sistemes Solares Fotovoltaicos de Concentración) en [[Puertollano]] ([[Castiella La Mancha]]) con 3 MW suministrando lletricidá a la rede llétrica.<ref>{{cita web |url = http://news.pv-insider.com/concentrated-pv/solfocus-completes-cpv-installation-3mw-isfoc-solar-power-plant |títulu = ''SolFocus completes CPV installation at 3MW ISFOC solar power plant'' |fechaaccesu = 31 d'avientu de 2013 |apellíu = Morales |nome = Daniel |fecha = 14 d'ochobre de 2008 |editorial = ''PV insider'' |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20131004220529/http://news.pv-insider.com/concentrated-pv/solfocus-completes-cpv-installation-3mw-isfoc-solar-power-plant |fechaarchivu = 4 d'ochobre de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.semiconductor-today.com/news_items/2008/FEB/SOLFOCUS_050208.htm |títulu=''SolFocus installs first solar array for 3MW Spanish CPV project'' |fechaaccesu=31 d'avientu de 2013 |fecha=5 de febreru de 2008 |editorial=''Semiconductor Today'' |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url=http://news.soliclima.com/noticias/energia-solar/solfocus-instala-el primer-concentrador-solar-de-3-mw |títulu=''SolFocus instala'l primera concentrador solar de 3 MW'' |fechaaccesu=31 d'avientu de 2013 |fecha=15 de xineru de 2008 |editorial=''News Soliclima'' }}</ref> La idea básica de la concentración fotovoltaica ye la sustitución de material semiconductor por material reflectante o refractante (más baratu). El grau de concentración puede algamar un factor de 1000,<ref name="NREL-CPV" /> talmente que, dada la pequeña superficie de célula solar emplegada, puede utilizase la teunoloxía más eficiente (triple unión, por casu). Per otru llau, el sistema ópticu introduz un factor de perdes que fai recuperar menos radiación que la fotovoltaica plana. Esto, xuníu a la elevada precisión de los sistemes de siguimientu, constitúi la principal barrera a resolver pola teunoloxía de concentración. Apocayá anuncióse el desenvolvimientu de plantes de grandes dimensiones (percima de 1 MW).<ref>{{cita web |url= http://www.isfoc.net/index.php?option=com_content&view=article&id=74&Itemid=83&lang=es |títulu= Proyeuto del ISFOC sobre suelu |fechaaccesu= 30 de xunetu de 2014 |editorial= ISFOC |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170424161115/http://www.isfoc.net/index.php?option=com_content&view=article&id=74&Itemid=83&lang=es |fechaarchivu= 2017-04-24 }}</ref> Les plantes de concentración fotovoltaica utilicen un siguidor de doble exa pa faer posible un máximu aprovechamientu del recursu solar mientres tol día. == El desenvolvimientu de la enerxía solar fotovoltaica nel mundu == {{AP|Crecedera de la enerxía solar fotovoltaica}} Ente los años 2001 y 2016 producióse una crecedera esponencial de la producción fotovoltaica, doblándose aproximao cada dos años.<ref> {{cita web |url= http://www.roperld.com/science/worldphotovoltaicenergy.htm |títulu=''World Photovoltaic Energy'' |fechaaccesu=23 de febreru de 2013 |apellíu=Roper |nome=L. David |fecha=24 d'agostu de 2011 |idioma=inglés }}</ref> La potencia total fotovoltaica instalada nel mundu (coneutada a rede) xubía a 16{{esd}}[[Vatiu|gigavatios]] (GW) en 2008, 40{{esd}}GW en 2010, 100{{esd}}GW en 2012, 180{{esd}}GW en 2014 y 300{{esd}}GW en 2016.<ref name="ren21-2009">REN21 (2009). [http://www.ren21.net/REN21Activities/GlobalStatusReport.aspx Renewables Global Status Report: 2009 Update] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140913111511/http://www.ren21.net/ren21activities/globalstatusreport.aspx |date=2014-09-13 }} p. 9.</ref><ref name=Mart>Martinot, Eric and Sawin, Janet (9 de setiembre de 2009). [http://www.renewableenergyworld.com/rea/news/article/2009/09/renewables-global-status-report-2009-update?cmpid=WNL-Friday-September11-2009 Renewables Global Status Report 2009 Update], ''Renewable Energy World''.</ref><ref>{{cita web |url=http://www.energias-renovables.com/articulo/la-fotovoltaica-instalada-en-el mundu-supera-20130212 |títulu=La fotovoltaica instalada nel mundu supera los 100 GW |fechaaccesu=23 de febreru de 2013 |fecha=12 de febreru de 2013 |editorial=''Enerxíes anovables.com'' }}</ref><ref name=mercomcapital-forcast-13>{{cita web |títulu= Global Solar Forecast – A Brighter Outlook for Global PV Installations |url= http://www.mercomcapital.com/global-solar-forecast-a-brighter-outlook-for-global-pv-installations1 |fechaaccesu= 30 d'avientu de 2013 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20151012091226/http://mercomcapital.com/global-solar-forecast-a-brighter-outlook-for-global-pv-installations1 |fechaarchivu= 2015-10-12 }}</ref><ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014"> {{cita web |url = http://www.iea-pvps.org/fileadmin/dam/public/report/technical/PVPS_report_-_A_Snapshot_of_Global_PV_-_1992-2014.pdf |títulu = Snapshot of Global PV 1992-2014 |sitiuweb = http://www.iea-pvps.org/index.php?id=32 |editorial = International Energy Agency — Photovoltaic Power Systems Programme |fecha = 30 de marzu de 2015 |urlarchivu = https://www.webcitation.org/6XPpb1fai?url=http://www.iea-pvps.org/index.php?id=92 |fechaarchivu = 30 de marzu de 2015 }}</ref><ref name=295GW /> {{cuadru imaxe |posición= right |títulu= |conteníu= {{ #invoke:Diagrama | bar-chart | height = 300 | width = 250 | anchu escala = 60 | alto lleendes = 30 | stack = 1 | group 1 = 3.289 : 5.312 : 11.020 : 16.854 : 30.505 : 52.764 : 70.513 : 81.488 : 88.636 : 95.092 : 101.592 | group 2 = 1.827 : 2.098 : 2.628 : 3.373 : 4.951 : 7.513 : 12.159 : 21.992 : 34.991 : 50.776 : 64.376 | group 3 = 0.355 : 0.522 : 0.828 : 1.328 : 2.410 : 4.590 : 8.365 : 13.727 : 20.534 : 29.639 : 44.139 | group 4 = 0.080 : 0.100 : 0.140 : 0.300 : 0.800 : 3.300 : 6.800 : 18.600 : 28.199 : 43.530 : 77.400 | group 5 = 0.001 : 0.002 : 0.003 : 0.025 : 0.080 : 0.205 : 0.570 : 0.953 : 1.711 : 2.420 : 2.920 | group 6 = 1.108 : 1.150 : 1.226 : 1.306 : 1.590 : 2.098 : 2.098 : 2.098 : 4.155 : 7.843 : 12.843 | colors = forestgreen : Orange : #2e5CB8 : #de2821: Yellow : #666666 | group names = Europe : APAC : Americas : China : MEXA : RoW | hide group legends = 1 | units suffix = _GWp | x legends = : 2007 : : 2009 : : 2011 : : 2013 : : 2015 : }} |pie= Potencia fotovoltaica mundial instalada hasta 2016, en [[Vatiu|gigavatios]] (GW), espresada por rexón.<ref name="epia-2014">{{cita web |títulu=EPIA Global Market Outlook for Photovoltaics 2014-2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714143734/http://www.epia.org/fileadmin/user_upload/Publications/EPIA_Global_Market_Outlook_for_Photovoltaics_2014-2018_-_Medium_Res.pdf |url=http://www.epia.org/fileadmin/user_upload/Publications/EPIA_Global_Market_Outlook_for_Photovoltaics_2014-2018_-_Medium_Res.pdf|fechaarchivu=14 de xunetu de 2014 |formatu=PDF |fechaaccesu=31 de mayu de 2016 |idioma=inglés}}</ref><ref name=pvmafigures2016> {{cita web |url= https://www.pv-magazine.com/2017/01/19/pvma-figures-show-75-gw-of-solar-pv-was-installed-in-2016/ |títulu=''PVMA figures show 75 GW of solar PV was installed in 2016'' |fechaaccesu=22 de xineru de 2017 |fecha=19 de xineru de 2017 |editorial=PV Magacín |idioma=inglés }}</ref> {{legend|forestgreen|Europa}} {{legend|orange|Asia-Pacíficu}} {{legend|#2e5CB8|América del norte y sur}} {{legend|#de2821|China}} {{legend|yellow|África y Oriente Mediu}} {{legend|#666666|Restu del mundu}} }} Históricamente, [[Estaos Xuníos]] lideró la instalación d'enerxía fotovoltaica dende los sos entamos hasta 1996, cuando la so capacidá instalada algamaba los 77{{esd}}MW, más que cualesquier otru país hasta la fecha. Nos años posteriores, fueron superaos por [[Xapón]], que caltuvo'l lideralgu hasta que de la mesma [[Alemaña]] devasar en 2005, calteniendo'l lideralgu dende entós. A empiezos de 2016, Alemaña averar a los 40{{esd}}GW instalaos.<ref name=fv2016 /> Sicasí, por eses feches [[República Popular China|China]], unu de los países onde la fotovoltaica ta esperimentando una crecedera más vertixinosa superó a Alemaña, convirtiéndose dende entós nel mayor productor d'enerxía fotovoltaica del mundu.<ref name=fv2016 /> Espérase que multiplique la so potencia instalada actual hasta los 150{{esd}}GW en 2020.<ref name="epia-2014" /><ref name="Bloomberg-News-CHN-70GW"> {{cita publicación |url=http://www.bloomberg.com/news/2014-05-16/china-targets-70-gigawatts-of-solar-power-to-cut-coal-reliance.html |títulu=China Targets 70 Gigawatts of Solar Power to Cut Coal Reliance |editorial=Bloomberg News |fecha=16 de mayu de 2014 |fechaaccesu=3 de mayu de 2015 }}</ref><ref name="CleanTechnica">{{cita web |url=https://cleantechnica.com/2015/03/19/chines-national-energy-administration-17-8-gw-new-solar-pv-2015/ |títulu=China's National Energy Administration: 17.8 GW Of New Solar PV In 2015 (~20% Increase) |editorial=CleanTechnica |fecha=19 de marzu de 2015 }}</ref> === Producción mundial === La capacidá total instalada supón yá una fracción significativa del mix llétricu na [[Xunión Europea]], cubriendo de media'l 3,5{{esd}}% de la demanda de lletricidá y algamando el 7{{esd}}% nos periodos de mayor producción.<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> En dellos países, como [[Alemaña]],<ref name="epia">{{cita web |url = http://unef.es/files/EPIA.-Global-Market-Outlook-2016.-May12.pdf |títulu = ''Global Market Outlook for PV until 2016'' |fechaaccesu = 4 d'ochobre de 2013 |fecha = mayu de 2012 |editorial = EPIA |idioma = inglés }}</ref><ref name="bdew">{{cita web |url = http://www.bdew.de/internet.nsf/id/20121105-pi-solarstromerzeugung-steigt-weiter-stark-an-de |títulu = La producción fotovoltaica n'Alemaña cubrió un 6% de la demanda de lletricidá nos primeres 9 meses de 2012 |fechaaccesu = 4 d'ochobre de 2013 |fecha = 5 de payares de 2012 |editorial = Bdew.d'idioma alemán |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20131004220119/http://www.bdew.de/internet.nsf/id/20121105-pi-solarstromerzeugung-steigt-weiter-stark-an-de |fechaarchivu = 4 d'ochobre de 2013 }}</ref> [[Italia]],<ref name="italia"> {{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/italian-grid-operator-announces-a-2012-boom-in-photovoltaic-production_100009818/#axzz2J1Xt1DFK |títulu= ''Italian grid operator announces a 2012 boom in photovoltaic production'' |fechaaccesu=4 d'ochobre de 2013 |fecha=10 de xineru de 2013 |editorial=PV magacín |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.terna.it/LinkClick.aspx?fileticket=R5YD%2fsdDZuE%3d&tabid=379&mid=3013 |títulu= ''Rapporto mensile sul sistema elettrico consuntivo'' |fechaaccesu= 4 d'ochobre de 2013 |fecha= agostu de 2012 |editorial= Terna |idioma= italianu |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20131004215701/http://www.terna.it/LinkClick.aspx?fileticket=R5YD%2fsdDZuE%3d&tabid=379&mid=3013 |fechaarchivu= 2013-10-04 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.terna.it/default/Home/AZIENDA/sala_stampa/tutti_comunicati_stampa/cs_2012/cs_ag2012/Stazionari_consumi_energia_elettrica_agostio_2012.aspx |títulu= ''Stazionari i consumi di energia elettrica in Italia ad Agostu'' |fechaaccesu=4 d'ochobre de 2013 |fecha=7 de setiembre de 2012 |editorial=Terna |idioma=italianu }}</ref><ref group="nota">La fotovoltaica abasteció'l 8,4{{esd}}% de la demanda llétrica n'Italia n'agostu de 2012. L'operador de rede italianu Terna SpA informó de que, nel mes d'agostu de 2012, el 8,4{{esd}}% de la demanda llétrica del país abastecer con lletricidá producida por sistemes fotovoltaicos. Los informes mensuales de Terna sobre'l sistema llétricu del país refundiaron que la potencia xenerada por fontes fotovoltaiques aumentó dende los 1{{esd}}501 gigavatios hora xeneraos n'agostu de 2011 hasta los 2{{esd}}240 gigavatios hora algamaos n'agostu de 2012, lo que supón un aumentu del 49,2{{esd}}%. Fonte: Terna SpA</ref> [[Reinu Xuníu]]<ref name=carbonUK>{{cita web |url=https://www.carbonbrief.org/analysis-uk-solar-beats-coal-over-half-year |títulu=Analysis: UK solar beats coal over half a year |obra=Carbon Brief |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2016}}</ref> o [[España]],<ref>{{cita web |url= http://www.suelosolar.es/newsolares/newsol.asp?id=8520 |títulu= La enerxía solar faise visible na Web de Rede Llétrica Española. |fecha=xunetu de 2013 |editorial=Suelu Solar |fechaaccesu=14 de marzu de 2014}}</ref> algama máximos superiores al 10{{esd}}%, al igual qu'en [[Xapón]]<ref name="japan10percent"> {{cita web |url= http://www.reuters.com/article/2015/09/03/us-japan-power-solar-idUSKCN0R306L20150903 |títulu= ''Solar power supplies 10 percent of Japan peak summer power'' |fechaaccesu=8 de setiembre de 2015 |fecha=2 de setiembre de 2015 |editorial=Reuters |idioma=inglés }}</ref> o en dellos estaos soleyeros d'[[Estaos Xuníos]], como [[California]].<ref>{{cita web |url = http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/californias-utility-scale-solar-generation-hits-new-peak-of-48-gw_100016138/#ixzz3AsPd8RjU |títulu = ''California's utility-scale solar generation hits new peak of 4.8 GW'' |fechaaccesu = 19 d'agostu de 2014 |fecha = 19 d'agostu de 2014 |editorial = PV Magacín |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140820221254/http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/californias-utility-scale-solar-generation-hits-new-peak-of-48-gw_100016138/#ixzz3AsPd8RjU |fechaarchivu = 20 d'agostu de 2014 }}</ref> La producción añal d'enerxía llétrica xenerada por aciu esta fonte d'enerxía a nivel mundial equivalía en 2015 a cerca de 184 [[TWh]], suficiente p'abastecer les necesidaes enerxétiques de millones de llares y cubriendo aproximao un 1{{esd}}% de la demanda mundial de lletricidá.<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> === China === [[Ficheru:China Photovoltaics Installed Capacity 2016.png|thumb|250px|lang=es|Capacidá fotovoltaica total instalada en [[República Popular China|China]] ente 2000 y 2016.]] [[Ficheru:Largest Producers of Solar Cells by Country-Market Share.svg|thumb|250px|lang=es|Cuota de mercáu de los principales países productores de célules fotovoltaiques ente 1995 y 2013.]] {{AP|Enerxía solar en China}} La enerxía fotovoltaica convirtióse nuna de les mayores industries de la [[República Popular China]]. El país asiáticu ye líder mundial por capacidá fotovoltaica, con una potencia instalada a principios de 2016 superior a los 43 GW.<ref name=fv2016 /> Cuenta amás con unes 400 empreses fotovoltaiques, ente les que destaquen [[Trina Solar]] y [[Yingli]], xigantes mundiales na fabricación de [[Panel solar|paneles solares]]. En 2014 producía aproximao la metá de los productos fotovoltaicos que se fabriquen nel mundu (China y Taiwán xuntos suman más del 60 % de cuota). La producción de paneles y célules fotovoltaiques en China amontóse notablemente mientres la última década: en 2001 caltenía una cuota inferior al 1 % del mercáu mundial, ente que poles mesmes feches, Xapón y Estaos Xuníos sumaben más del 70 % de la producción mundial. Sicasí, l'enclín invirtióse y na actualidá China supera llargamente al restu de productores. La capacidá de producción de paneles solares chinos práuticamente cuadruplicóse ente los años 2009 y 2011, superando inclusive la demanda mundial. Como resultancia, la [[Xunión Europea]] acusó a la industria chino de tar realizando [[dumping]], ye dicir vendiendo los sos paneles a precios per debaxo de costu, imponiendo aranceles a la importación d'esti material.<ref>{{cita web |títulu=''EU Nations Approve Pact With China on Solar-Panel Imports'' |editorial=Bloomberg |url=http://www.bloomberg.com/news/2013-12-02/o-nations-approve-pact-with-china-on-solar-panel-trade.html |fecha=2 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=1 de marzu de 2014 |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |títulu=''EU imposes maximum 42.1% anti-dumping tariff on Chinese solar glass exporters'' |editorial=PV Magacín |url=http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/eu-imposes-maximum-421-anti-dumping-tariff-on-chinese-solar-glass-exporters_100013572/#axzz2ufFl1HhG |fecha=27 de payares de 2013 |fechaaccesu=1 de marzu de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140305031906/http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/eu-imposes-maximum-421-anti-dumping-tariff-on-chinese-solar-glass-exporters_100013572/#axzz2ufFl1HhG |fechaarchivu=5 de marzu de 2014 }}</ref> La instalación d'enerxía fotovoltaica desenvolvióse espectacularmente nel país asiáticu n'años recién, superando inclusive les previsiones iniciales. Por cuenta de tan rápida crecedera, les autoridaes chines viéronse obligaes a revaluar en delles ocasiones el so oxetivu de potencia fotovoltaica. La potencia total instalada en China creció hasta los 77{{esd}}GW a finales de 2016, en coneutando 36{{esd}}GW nel últimu añu, d'alcuerdu a les estadístiques oficiales del país.<ref>{{cita web |url= http://www.rechargenews.com/solar/1207739/china-grid-connects-342gw-of-solar-in-2016-says-nea |títulu= ''China grid-connects 34.2GW of solar in 2016, says NEA '' |editorial= Recharge News |fecha=18 de xineru de 2017 |fechaaccesu=21 de xineru de 2017 |idioma=inglés}}</ref> En 2017, China superaría l'oxetivu marcáu pol gobiernu pa 2020, una potencia fotovoltaica de 100{{esd}}GW.<ref name=china-solartarget>{{cita web |url= https://www.ecowatch.com/china-solar-target-2476947208.html |títulu= ''China Has Already More Than Doubled Its 2020 Solar Power Target'' |editorial= EcoWatch |fecha=25 d'agostude 2017 |fechaaccesu=17 de payares de 2017 |idioma=inglés}}</ref> Esta crecedera reflexa'l abrupto descensu de costos de la enerxía fotovoltaica, qu'anguaño empieza a ser una opción más barata qu'otres fontes d'enerxía, tanto a precios minoristes como comerciales. Fuentes del gobiernu chinu afirmaron que la fotovoltaica va presentar precios más competitivos que'l carbón y el gas (apurriendo amás una mayor independencia enerxética) a finales d'esta década.<ref name=china-cleantechnica>{{cita web |url= http://cleantechnica.com/2012/09/18/china-to-double-2015-solar-pv-target-to-40-gw/ |títulu= ''China to Double 2015 Solar PV Target to 40 GW'' |editorial= CleanTechnica |fecha=18 de setiembre de 2012 |fechaaccesu=26 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> === Xapón === {{AP|Enerxía solar en Xapón}} La enerxía fotovoltaica en Xapón, espandióse rápido dende la década de 1990. El país ye unu de los líderes na fabricación de módulos fotovoltaicos y atópase ente los primeros puestos en términos de potencia instalada, con más de 23{{esd}}GW a finales de 2014, la mayor parte coneutada a rede.<ref>[http://iea-pvps.org%2Findex.php%3Fid%3D93%26eID%3Ddam_frontend_push%26docID%3D92&ei=muYXUfWQMaPY0QX1voDQCg&usg=AFQjCNH8MPM8LqzQldUW1p4V_hle-AKpSw&bvm=bv.42080656,d.d2k ''National survey report of PV Power applications in Japan 2006''] Consultáu'l 16 d'ochobre de 2008</ref><ref>[http://www.aperca.org/temppdf/Global_Market_Outlook_Until_2013.pdf ''Global Market Outlook for photovoltaics until 2013''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303213702/http://www.aperca.org/temppdf/Global_Market_Outlook_Until_2013.pdf |date=2016-03-03 }} Consultáu'l 22 de mayu de 2009</ref><ref>[http://www.iea-pvps.org/index.php?id=93&eID=dam_frontend_push&docID=736 ''National Survey Report Japan 2010'']</ref> La irradiación en Xapón ye óptima, asitiándose ente 4,3 y 4,8{{esd}}kWh·m²·día, convirtiéndolo nun país aparente pal desenvolvimientu d'esti tipu d'enerxía. La venta de módulos fotovoltaicos pa proyeutos comerciales creció rápido tres la introducción per parte del Gobiernu xaponés en xunetu de 2012 d'una [[Feed-in tariff|tarifa]] pal incentivu de la fotovoltaica tres el [[accidente nuclear de Fukushima]] y la paralización de la mayoría de les [[Central nuclear|centrales nucleares]] que tien el país. La mayoría de módulos vien de fabricantes locales, ente los que destaquen [[Kyocera]], [[Sharp Corporation]], [[Mitsubishi]] o [[Sanyo]], ente que una pequeña parte son importaos, según esprender de los datos de l'Asociación Xaponesa d'Enerxía Fotovoltaica (''Japan Photovoltaic Energy Association'', JPA).<ref>{{Cita web |url=http://www.jpea.gr.jp/pdf/qlg_cy_eng.pdf |títulu=Shipment of PV cells and modules in Japan |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210304114857/http://www.jpea.gr.jp/pdf/qlg_cy_eng.pdf |fechaarchivu=2021-03-04 }}</ref> Tradicionalmente, el mercáu fotovoltaico tuvo bien movíu al segmentu residencial, acopando hasta'l 97 % de la capacidá instalada en tol país hasta 2012.<ref name=japon> {{cita web |url= http://www.renewableenergyworld.com/rea/news/article/2013/09/recharged-japan-solar-pv-industry-hits-10-gw-of-installed-capacity |títulu=''Recharged Japan Solar PV Industry Hits 10 GW of Installed Capacity'' |fechaaccesu=1 de payares de 2013 |editorial= Renewable Energy World |idioma=inglés }}</ref> Anque esti enclín ta invirtiéndose, inda más del 75 % de les célules y módulos vendíos en Xapón a principios de 2012 tuvieron como destino proyeutos residenciales, ente que cerca del 9 % emplegar n'instalaciones fotovoltaiques comerciales.<ref>''Japan Photovoltaic Energy Association''</ref> En 2014, la potencia total fotovoltaica instalada nel país asitiábase en redol a los 23{{esd}}GW, que contribuyíen aproximao nun 2,5 % a la demanda llétrica del país.<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> Mientres el branu de 2015, informóse que la producción fotovoltaica en Xapón cubriera en determinaos momentos el 10{{esd}}% de la demanda total nacional.<ref name="japan10percent" /> Dos años dempués, en 2016, asítiase en redol a 42 GW,<ref name=CW2016>{{cita web |títulu=''China leads the world in solar power installations'' |url=http://www.computerworld.com/article/3147845/sustainable-it/china-leads-the-world-in-solar-power-installations.html |idioma=inglés |editorial=Computer World |fecha=6 d'avientu de 2016 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161229101541/http://www.computerworld.com/article/3147845/sustainable-it/china-leads-the-world-in-solar-power-installations.html |fechaarchivu=2016-12-29 }}</ref> y la previsión apunta a que'l mercáu fotovoltaico xaponés va crecer entá más nos próximos años.<ref name="solarnews.es">[http://www.solarnews.es/2015/03/31/global-solar-installations-to-grow-by-30-to-reach-57-gw-in-2015/ Global Solar Installations to Grow by 30% to Reach 57 GW in 2015] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150402112606/http://www.solarnews.es/2015/03/31/global-solar-installations-to-grow-by-30-to-reach-57-gw-in-2015/ |date=2015-04-02 }}, 31 de marzu de 2015</ref> === Estaos Xuníos === {{AP|Enerxía solar nos Estaos Xuníos}} [[Ficheru:Barack Obama speaks with CEO of Namaste Solar Electric, Inc., Blake Jones, while looking at solar panels in Denver, Col., 2009.jpg|thumb|[[Barack Obama]] mientres una visita a una instalación fotovoltaica nel teyáu del Muséu de Naturaleza y Ciencia de Denver, en febreru de 2009.]] Estaos Xuníos ye dende 2010 unu de los países con mayor actividá nel mercáu fotovoltaico, cuenta con grandes empreses del sector, como [[First Solar]] o [[SolarCity]], según numberoses plantes de conexón a rede. A principios de 2017, Estaos Xuníos superaba los 40{{esd}}GW de potencia fotovoltaica instalada,<ref name=CW2016 /> suficiente p'apurrir lletricidá a más de 8 millones de llares, en doblando la so capacidá solar en menos de dos años.<ref>{{cita web |url=http://optics.org/news/6/3/20 |títulu=''US solar capacity hits 20 GW'' |fecha=11 de marzu de 2015 |editorial=Optics. The business of Photonics |fechaaccesu=6 d'abril de 2015 |idioma=inglés}}</ref> Anque Estaos Xuníos nun caltién una política enerxética nacional uniforme en tol país no referente a fotovoltaica, munchos estaos afitaron individualmente oxetivos en materia d'[[enerxíes anovables]], incluyendo nesta planificación a la enerxía solar en distintes proporciones. Nesti sentíu, el gobernador de [[California]] [[Jerry Brown]] robló una llexislación riquiendo que'l 33 % de la lletricidá del estáu xenerar por aciu enerxíes anovables a finales de 2020.<ref>{{cita web |url=http://www.sfgate.com/business/article/Brown-signs-law-requiring-33-renewable-energy-2375758.php |títulu=''Brown signs law requiring 33% renewable energy'' |autor=David R. Baker |fecha=12 d'abril de 2011 |obra=San Francisco Chronicle |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> Estes midíes viéronse sofitaes dende'l gobiernu federal cola adopción del Investment Tax Credit (ITC), una exención fiscal establecida en 2006 pa promover el desenvolvimientu de proyeutos fotovoltaicos, y que foi estendida apocayá hasta 2023.<ref>{{cita web |url=http://www.seia.org/policy/finance-tax/solar-investment-tax-credit |títulu=''Solar Investment Tax Credit (ITC)'' |editorial=Solar Energy Industries Association (SEIA) |fechaaccesu=22 de xineru de 2017 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170909182113/http://www.seia.org/policy/finance-tax/solar-investment-tax-credit |fechaarchivu=2017-09-09 }}</ref> Un informe priváu<ref name=eere2>[http://apps1.eere.energy.gov/news/news_detail.cfm/news_id=11835 Study: Solar Power Could Provide 10% of U.S. Electricity by 2025] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160901074327/http://apps1.eere.energy.gov/news/news_detail.cfm/news_id=11835 |date=2016-09-01 }} 25 de xunu de 2008. Consultáu'l 25 de xunu de 2009</ref> recueye que la enerxía solar fotovoltaica espandióse rápido mientres los postreros 8 años, creciendo a una media del 40 % cada añu. Gracies a esti enclín, el costu del kWh producíu por aciu enerxía fotovoltaica viose descomanadamente amenorgáu, ente que'l costu de la lletricidá xenerada por aciu combustibles fósiles nun dexó d'amontar. Como resultancia, l'informe conclúi que la fotovoltaica va algamar la [[paridá de rede]] frente a les fontes d'enerxía convencionales en munches rexones d'Estaos Xuníos en 2015. Pero p'algamar una cuota nel mercáu enerxéticu del 10 %, prosigue l'informe, les compañíes fotovoltaiques van precisar estilizar entá más les instalaciones, de forma que la enerxía solar convertir nuna teunoloxía direutamente enchufable («''plug-and-play»''). Esto ye, que seya senciellu adquirir los componentes de cada sistema y el so interconexón seya simple, al igual que la so conexón a la rede.<ref name=eere2 /> Anguaño la mayoría de les instalaciones son coneutaes a rede y utilicen sistemes de [[balance netu]] que dexen el consumu de lletricidá nocherniegu d'enerxía xenerada mientres el día. [[Nueva Jersey]] lidera los Estaos cola llei de balance netu menos restrictiva,<ref>{{cita web |url=http://www.dsireusa.org/ |títulu=Database of State Incentives for Renewables and Efficiency |fechaaccesu=27 de xineru de 2014 |editorial=Dsireusa.org |idioma=inglés}}</ref> mientres California lidera'l númberu total de llares con enerxía solar. Munchos d'ellos fueron instalaos mientres la iniciativa ''million solar roof'' (un millón de teyaos solares).<ref>{{Cita web |url=http://www.nrel.gov/docs/fy07osti/40483.pdf |títulu=Million Solar Roofs Initiative |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170506050821/http://www.nrel.gov/docs/fy07osti/40483.pdf |fechaarchivu=2017-05-06 }}</ref> L'enclín y el ritmu de crecedera actuales indiquen que nos próximos años van construyise un gran númberu de plantes fotovoltaiques nel sur y suroeste del país, onde'l terrén disponible ye abondosu, nos soleyeros desiertos de California, [[Nevada]] y [[Arizona]]. Les empreses tán alquiriendo cada vez en mayor midida grandes superficies nestes zones, col enfotu de construyir mayores plantes a gran escala.<ref name = renin>Renewables Insight (2013). [http://www.pv-power-plants.com/fileadmin/user_upload/pdf/PVPP13_GW-Screen-DS-LowRes.pdf ''PV Power Plants 2013: Industry Guide''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140106031922/http://www.pv-power-plants.com/fileadmin/user_upload/pdf/PVPP13_GW-Screen-DS-LowRes.pdf |date=2014-01-06 }}</ref> === Alemaña === {{AP|Enerxíes anovables n'Alemaña#Enerxía solar fotovoltaica|l1=Enerxía solar fotovoltaica n'Alemaña}} Alemaña dispón a principios de 2016 d'una potencia instalada cercana a los 40 GW.<ref name=fv2016 /> Namái en 2011, Alemaña instaló cerca de 7,5{{esd}}GW,<ref name="reuters-2012-01-09"> {{cita web |url= http://www.reuters.com/article/2011/12/29/germany-solar-idAFL6Y7NT1WK20111229?sp=true |títulu= ''German solar power output up 60 pct in 2011'' |fecha=29 d'avientu de 2011 |nome=Vera |apellíu=Eckert |editorial=Reuters |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> y la fotovoltaica produció 18{{esd}}TW·h de lletricidá, el 3 % del total consumíu nel país.<ref name="reuters-2011-12-29">{{cita web |url=http://af.reuters.com/article/commoditiesNews/idAFL6Y7NT1WK20111229?sp=true |títulu=''German solar power output up 60 pct in 2011'' |fecha=29 d'avientu de 2011 |editorial=Reuters |fechaaccesu=2 de xineru de 2012 |idioma=inglés }}</ref><ref name="bdew"/> [[Ficheru:SoSchiff Ansicht.jpg|thumb|250px|[[Panel solar|Paneles solares]] sobre'l teyáu de dellos edificios, nel barriu solar de [[Vauban (Friburgu)|Vauban]], en [[Friburgu de Brisgovia|Friburgu]] ([[Alemaña]]).]] El mercáu fotovoltaico n'Alemaña creció considerablemente dende principios del [[sieglu XXI]] gracies a la creación d'una tarifa regulada pa la producción d'enerxía anovable, que foi introducida pola «''German Renewable Energy Act»'', llei publicada l'añu 2000. De magar, el costu de les instalaciones fotovoltaiques baxó más del 50 % en cinco años, dende 2006.<ref name="BSW-Solar">{{cita web |url=http://www.solarwirtschaft.de/fileadmin/content_files/BSW_Solar_Fakten_PV_1110.pdf |títulu=''Statistische Zahlen der deutschen Solarstrombranche (Photovoltaik)'' |fechaaccesu=4 de xineru de 2014 |fecha=ochobre de 2011 |editorial=BSW-Solar |idioma=alemán |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180913114233/https://www.solarwirtschaft.de/fileadmin/content_files/BSW_Solar_Fakten_PV_1110.pdf |fechaarchivu=2018-09-13 }}</ref> Alemaña marcóse l'oxetivu de producir el 35 % de la lletricidá por aciu enerxíes anovables en 2020 y algamar el 100 % en 2050.<ref> {{cita web |url = http://www.renewableenergyworld.com/rea/blog/post/2012/11/ppriorities-germanys-grid-and-the-market |títulu = ''Germany's Grid and the Market: 100 Percent Renewable by 2050?'' |fechaaccesu = 4 de xineru de 2014 |fecha = 21 de payares de 2012 |editorial = Renewable Energy World |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20131106030547/http://www.renewableenergyworld.com/rea/blog/post/2012/11/ppriorities-germanys-grid-and-the-market |fechaarchivu = 6 de payares de 2013 }}</ref> En 2012, les tarifes introducíes costaben a Alemaña unos 14{{esd}}000 millones d'euros per añu, tantu pa les instalaciones eóliques como solares. Esti costu ye partíu ente tolos contribuyentes por aciu un sobrecostu de 3,6 céntimos de € por kWh<ref>{{cita web |url=http://www.germanenergyblog.de/?p=7526 |títulu=2012 EEG Surcharge Increases Slightly to 3.592 ct/kWh |fechaaccesu=9 de xineru de 2012 |apellíu=Lang |nome=Matthias |fecha=14 d'ochobre de 2011 |editorial=German Energy Blogue |idioma=inglés}}</ref> (aproximao'l 15 % del costu total de la lletricidá pal consumidor domésticu).<ref> {{cita web |url= http://www.energy.eu/#Domestic-Elec |títulu= ''Europe's Energy Portal'' |fechaaccesu=4 de xineru de 2014 |idioma=inglés }}</ref> La considerable potencia instalada n'Alemaña protagonizó dellos récores mientres los últimos años. Mientres dos díes consecutivos de mayu de 2012, por casu, les plantes solares fotovoltaiques instalaes nel país producieron 22{{esd}}000{{esd}}MWh na hora del mediudía, lo qu'equival a la potencia de xeneración de venti [[central nuclear|centrales nucleares]] trabayando a plena capacidá.<ref> {{cita web |url= http://www.energias-renovables.com/articulo/record-mundial-de-produccion-fotovoltaica |títulu= ''Récor mundial de producción fotovoltaica'' |fechaaccesu=4 de xineru de 2014 |apellíu= Alfonso |nome=José A. |fecha=29 de mayu de 2012 |editorial=Enerxíes Anovables }}</ref><ref group="nota">Y estes cifres siguen creciendo: debíu a la medría de la potencia fotovoltaica instalada nel país, de xineru a setiembre de 2012 el 6,1 % de la demanda de lletricidá alemana foi cubierta con enerxía producida por sistemes fotovoltaicos, según l'Asociación alemana de les industries enerxétiques y hídriques (BDEW).</ref> Alemaña pulverizó esti récor el 21 de xunetu de 2013, con una potencia instantánea de 24{{esd}}[[Gigavatio|GW]] a mediudía.<ref> {{cita web |url = http://www.transparency.eex.com/de/daten_uebertragungsnetzbetreiber/stromerzeugung/tatsaechliche-produktion-solar |títulu = ''Tatsächliche Produktion Solar'' |fechaaccesu = 4 de xineru de 2014 |editorial = Eex.com |idioma = alemán |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140227102321/http://www.transparency.eex.com/de/daten_uebertragungsnetzbetreiber/stromerzeugung/tatsaechliche-produktion-solar |fechaarchivu = 27 de febreru de 2014 }}</ref><ref> {{cita web |url= http://www.ise.fraunhofer.de/de/downloads/pdf-files/aktuelles/stromproduktion-aus-solar-und-windenergie-2013.pdf |títulu= ''Stromerzeugung aus Solar- und Windenergie im Jahr 2013'' |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |apellíu=Burger |nome=Bruno |fecha=30 d'avientu de 2013 |editorial=Fraunhofer-Institut für Solare Energiesysteme ISE |idioma=alemán }}</ref> Debíu al calter altamente distribuyíu de la fotovoltaica alemana, aproximao 1,3-1,4 millones de pequeños sistemes fotovoltaicos contribuyeron a esta nueva marca. Aproximao'l 90 % de los paneles solares instalaos n'Alemaña atópense asitiaos sobre teyáu.<ref> {{cita web |url= http://phys.org/news/2014-06-germany-day-energy-percent-solar.html |títulu=''Germany sets record for peak energy use – 50 percent comes from solar'' |fechaaccesu=29 de xunu de 2014 |fecha=20 de xunu de 2014 |editorial=Phys.org |idioma=inglés }}</ref> En xunu de 2014, la fotovoltaica alemana volvió bater récores mientres dellos díes, al producir hasta'l 50,6 % de tola demanda llétrica mientres un namái día, y superar l'anterior récor de potencia instantánea hasta los 24,24{{esd}}[[Gigavatio|GW]].<ref>{{cita web |url= http://phys.org/news/2014-06-germany-day-energy-percent-solar.html |títulu=Alemaña bate récor de xeneración d'enerxía solar |fechaaccesu=29 de xunu de 2014 |fecha=23 de xunu de 2014 |editorial=Cienciaybiología.com }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.evwind.com/2014/06/22/energias-anovables-alemania-bate-record-de-generacion-de-energia-solar-fotovoltaica/ |títulu= Energía anovables: Enerxía solar fotovoltaica produció n'Alemaña la metá de la lletricidá'l 9 de xunu |fechaaccesu= 29 de xunu de 2014 |fecha= 22 de xunu de 2014 |editorial= REVE }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/german-solar-breaks-three-records-in-two-weeks_100015474/#axzz35PAN1SUE |títulu=German solar breaks three records in two weeks |fechaaccesu=29 de xunu de 2014 |fecha=19 de xunu de 2014 |editorial=PV Magacín |idioma=inglés }}</ref> A empiezos de branu de 2011, el Gobiernu alemán anunció que l'esquema actual de tarifes regulaes concluyiría cuando la potencia instalada algamara los 52{{esd}}GW. Cuando esto asoceda, Alemaña va aplicar un nuevu esquema de tarifes d'inyección que los sos detalles non conocer inda.<ref>{{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/germany-finally-compromises-on-pv-subsidies_100007509/ |títulu= ''Germany finally compromises on PV subsidies'' |fecha=28 de xunu de 2012 |editorial=PV magacín |fechaaccesu=10 de febreru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> Sicasí, consciente de que l'[[almacenamientu d'enerxía]] por aciu bateríes ye indispensable pal esplegue masivu d'anovables como la [[enerxía eólica]] o la fotovoltaica, dada la so intermitencia, el 1 de mayu de 2013 Alemaña punxo en marcha un nuevu programa d'ayudes pa incentivar sistemes fotovoltaicos con bateríes d'almacenamientu.<ref name=baterias>{{cita web |url= http://www.suelosolar.com/newsolares/newsol.asp?id=7673 |títulu= Alemaña sigue sofitando la enerxía solar fotovoltaica con financiamientu. |fecha=13 de febreru de 2013 |editorial=Suelu Solar |fechaaccesu=15 d'avientu de 2013}}</ref> D'esta manera, financiar a les instalaciones fotovoltaiques menores de 30{{esd}}[[kW]] qu'instalen bateríes y atropen lletricidá, con 660 euros por cada kW d'almacenamientu de batería. El programa ta dotáu con 25 millones d'euros añales partíos en 2013 y 2014, y de esta forma llógrase disponer de la enerxía cuando'l recursu nun tea disponible —nun haya vientu esto ye de nueche—,<ref name=baterias /> amás de facilitar la estabilidá del sistema llétricu.<ref>{{cita web |url= http://www.energias-renovables.com/articulo/vade-retro-bateria--20130509 |títulu= ¡Vade retro, batería! |fecha=9 de mayu de 2013 |editorial=Enerxíes Anovables |fechaaccesu=15 d'avientu de 2013}}</ref> === India === [[Ficheru:India Photovoltaics Installed Capacity.svg|thumb|Capacidá fotovoltaica total instalada n'India hasta 2016.]] {{AP|Enerxía solar n'India}} [[India]] ta densamente poblada y tien tamién una gran irradiación solar, lo que fai del país unu de los meyores candidatos pal desenvolvimientu de la fotovoltaica. En 2009, India anunció un programa p'acelerar l'usu d'instalaciones solares nos edificios gubernamentales, al igual qu'en [[hospital]]es y [[hotel]]es.<ref>{{cita web |url=http://www.pv-tech.org/news/indies_national_solar_plan_under_alderica |títulu=India's national solar plan under alderique |fechaaccesu=27 de payares de 2010 |editorial=Pv-tech.org }}</ref> La cayida nel preciu de los paneles fotovoltaicos coincidió con una medría del preciu de la lletricidá na India. El sofitu del gobiernu y la bayura del recursu solar ayudaron a impulsar l'adopción d'esta teunoloxía.<ref name="Steve Leone">{{cita web |url=http://www.renewableenergyworld.com/rea/news/article/2011/12/report-projects-massive-solar-growth-in-india?cmpid=SolarNL-Tuesday-December13-2011 |títulu=Report Projects Massive Solar Growth in India |autor=Steve Leone |fecha=9 d'avientu de 2011 |obra=Renewable Energy World}}</ref> El parque solar Charanka, de 345{{esd}}MW (unu de los mayores del mundu) foi puestu en serviciu n'abril de 2012 y ampliáu en 2015, xunto a un total de 605{{esd}}MW na rexón de [[Gujarat]].<ref>{{Cita web |url=http://www.energyinsight.info/gujarat_charanka_solar_park.html |títulu=Gujarat's Charanka Solar Park |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170923004154/http://www.energyinsight.info/gujarat_charanka_solar_park.html |fechaarchivu=2017-09-23 }}</ref> La construcción d'otros grandes parques solares foi anunciada nel estáu de [[Rajasthan]].<ref>[http://www.solarserver.com/solar-magacín/solar-report/solar-report/the-indian-market-offers-large-scale-pv-projects-rapid-ramp-up-of-solar-power-has-put-india-on-the-global-solar-stage.html The Indian market offers large scale PV projects; rapid ramp up of solar power has put India on the global solar stage]</ref> Tamién el parque solar de Dhirubhai Ambani, de 40 MW, foi inauguráu en 2012.<ref>{{Cita web |url=http://investor.firstsolar.com/releasedetail.cfm?ReleaseID=661054 |títulu=First Solar Powers 40 MW (AC) Solar Power Plant, One of India's Largest |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170630061318/http://investor.firstsolar.com/releasedetail.cfm?ReleaseID=661054 |fechaarchivu=2017-06-30 }}</ref> En xineru de 2015, el gobiernu indiu amontó de forma significativa'l so planes de desenvolvimientu solar, estableciendo un oxetivu d'inversiones per valor de 100{{esd}}000 millones de dólares y 100{{esd}}GW de capacidá solar pa 2022.<ref>{{cita web |títulu=State-wise break-up of solar power target by the year 2022 |url=http://mnre.gov.in/file-manager/UserFiles/Tentative-State-wise-break-up-of-Renewable-Power-by-2022.pdf |sitiuweb=http://mnre.gov.in |fechaaccesu=15 de febreru de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2015/01/02/india-solar-idUSL3N0UG13H20150102 |títulu=India's Modi raises solar investment target to $100 bln by 2022 |autor=Krishna N. Das |editorial=Reuters |fecha=2 de xineru de 2015 |fechaaccesu=15 de febreru de 2016}}</ref> A empiezos de 2017, la potencia total instalada n'India asitiábase percima de los 10{{esd}}GW.<ref name=India2016>{{cita web |títulu=India leads Spain, UK in wind energy generation; affordable solar panels could cause a clean energy boom |url=http://tech.firstpost.com/news-analysis/india-leads-spain-uk-in-wind-energy-generation-affordable-solar-panels-could-cause-a-clean-energy-boom-354776.html |idioma=inglés |editorial=Tech2 |fecha=27 d'avientu de 2016 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170429202342/http://tech.firstpost.com/news-analysis/india-leads-spain-uk-in-wind-energy-generation-affordable-solar-panels-could-cause-a-clean-energy-boom-354776.html |fechaarchivu=2017-04-29 }}</ref> India espera algamar rápido los 20{{esd}}GW instalaos,<ref> {{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/india-could-surpass-20-gw-of-solar-by-next-march--says-government-report_100023232/#axzz40HNXpnui |títulu=India could surpass 20 GW of solar by next March, says government report |fechaaccesu=15 de febreru de 2016 |fecha=15 de febreru de 2016 |editorial= PV Magacín |idioma=inglés }}</ref> cumpliendo'l so oxetivu de crear 1 millón de puestos de trabayu<ref>{{cita web |url=http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/report--indies-solar-ambitions-to-create-more-than-1-million-jobs_100023204/#axzz40HNXpnui |títulu=Report: India's solar ambitions to create more than 1 million jobs |fechaaccesu=15 de febreru de 2016 |fecha=12 de febreru de 2016 |editorial=PV Magacín |idioma=inglés }}</ref> y algamar 100{{esd}}GW en 2022.<ref>[http://www.business-standard.com/article/news-ians/government-looking-at-100-000-mw-solar-power-by-2022-114111701373_1.html Government looking at 100,000 MW solar power by 2022]</ref><ref name="MNRE2012progress">[http://pib.nic.in/newsite/erelease.aspx?relid=83632 Progress under Jawaharlal Nehru National Solar Mission]</ref> === Italia === Italia atopar ente los primeros países productores de lletricidá procedente d'enerxía fotovoltaica, gracies al programa d'incentivos llamáu ''Conto Energia''.<ref>{{cita web |títulu= Italy reaches 15.9{{esd}}GW cumulative PV capacity |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/italy-reaches-159-gw-cumulative-pv-capacity-_100008850#axzz2J1Xt1DFK |fechaaccesu= 26 de xineru de 2013 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130226013947/http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/italy-reaches-159-gw-cumulative-pv-capacity-_100008850#axzz2J1Xt1DFK |fechaarchivu= 26 de febreru de 2013 }}</ref> La crecedera foi esponencial nos últimos años: la potencia instalada triplicar en 2010 y cuadruplicóse en 2011, llegando a producir en 2012 el 5,6 % de la enerxía total consumida nel país.<ref name="italia" /> Esti programa cuntaba con un presupuestu total de 6700 millones de €, alcanzáu dichu llende'l Gobiernu dexó d'incentivar les nueves instalaciones, al algamase la [[paridá de rede]]. Un informe publicáu en 2013 pol [[Deutsche Bank]] concluyía que efeutivamente la paridá de rede algamárase n'Italia y otros países del mundu.<ref name=gridparity>{{cita publicación |apellíu=Michael Graham Richard |títulu=Solar power has reached grid parity in India and Italy |url=http://www.treehugger.com/renewable-energy/solar-power-has-reached-grid-parity-india-and-italy.html |fechaaccesu=10 de xunu de 2013|newspaper=treehugger |fecha=8 d'abril de 2013 |idioma=inglés}}</ref> El sector llegó a apurrir trabayu a unes 100{{esd}}000 persones, especialmente nel sector del diseñu ya instalación de diches plantes solares.<ref name=ilsole24ore.com>[http://www.ilsole24ore.com/art/tecnologie/2012-12-21/incentivi-solare-152027.shtml?uuid=AbUwW9DH Il fotovoltaico in Italia hai una potenza di 17 GW y dà lavoro a 100mila. Quale futuru senza incentivi?]</ref> Dende mediaos de 2012 ta vixente una nueva llexislación qu'obliga a rexistrar toles plantes cimeres a 12{{esd}}kW; les de potencia menor (fotovoltaica de teyáu en residencies) tán exentes de rexistru.<ref>{{Cita web |url=http://www.pv-tech.org/news/installed_pv_capacity_in_italy_hits_15.9gw |títulu=''Installed PV capacity in Italy hits 15.9GW'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180301225643/https://www.pv-tech.org/news/installed_pv_capacity_in_italy_hits_15.9gw |fechaarchivu=2018-03-01 }}</ref> A finales de 2016, la potencia total instalada asitiábase percima de 19{{esd}}[[Gigavatio|GW]],<ref name=CW2016 /> suponiendo una producción enerxética tan importante que delles centrales de [[gas]] operaben a metá del so potencial mientres el día. === Reinu Uníu === La enerxía solar en [[Reinu Xuníu]], anque relativamente desconocida hasta apocayá,<ref name=H2-ecu>{{cita web |títulu=H2-ecu - Solar PV |url=http://www.h2-ecu.co.uk/#!about1/c15sb |sitiuweb=http://h2-ecu.co.uk }}</ref> desapegó bien rápido n'años recién, por cuenta de la drástica cayida del preciu de los paneles fotovoltaicos y la introducción de [[feed-in tariff|tarifes regulaes]] a partir d'abril de 2010.<ref name=uk12/> En 2014, había censaes yá unes 650{{esd}}000 instalaciones solares nes islles britániques, con una capacidá total cercana a los 5{{esd}}GW.<ref name="DECC-statistics-PV">{{cita web |url=https://www.gov.uk/government/statistics/solar-photovoltaics-deployment |títulu=Statistics – Solar photovoltaics deployment |editorial=DECC – Department of Energy & Climate Change |sitiuweb=https://www.gov.uk/ |fecha=2015 |fechaaccesu=26 de febreru de 2015}}</ref> La planta solar más grande del país atopar en ''Southwick Ta'', cerca de Fareham, y cuenta con una potencia de 48{{esd}}MW. Foi inaugurada en marzu de 2015.<ref>[http://www.fwi.co.uk/business/hampshire-solar-farm-is-uks-largest.htm Hampshire solar farm is UK's largest], Paul Spackman, 17 de marzu de 2015</ref> En 2012, el gobiernu británicu de [[David Cameron]] comprometer a abastecer cuatro millones de llares por aciu enerxía solar en menos d'ocho años,<ref name="Fiona Harvey">{{cita web |url=http://www.guardian.co.uk/environment/2012/feb/09/solar-power-ambition-uk |títulu=Greg Barker: 4m homes will be solar-powered by 2020 |autor=Fiona Harvey |fecha=9 de febreru de 2012}}</ref> lo qu'equival a instalar unos 22{{esd}}GW de capacidá fotovoltaica antes de 2020.<ref name=uk12>{{cita web |url=http://uk.reuters.com/article/2012/02/09/uk-solar-tariff-idUKTRE8180XS20120209 |títulu=UK wants sustained cuts to solar panel tariffs |autor=Yeganeh Torbati |fecha=9 de febreru de 2012 |obra=Reuters |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141129121104/http://uk.reuters.com/article/2012/02/09/uk-solar-tariff-idUKTRE8180XS20120209 |fechaarchivu=2014-11-29 }}</ref> A principios de 2016, Reinu Uníu instalara más de 10{{esd}}GW d'enerxía solar fotovoltaica.<ref name=uk2016>{{cita web |url=http://cleantechnica.com/2016/02/17/uk-solar-industry-reaches-10-gw-solar-pv-capacity/ |títulu=''UK Solar Industry Reaches 10 GW Solar PV Capacity'' |autor=Joshua S. Hill |fecha=17 de febreru de 2016 |fechaaccesu=2 de mayu de 2016 |editor= Clean Technica }}</ref> Ente los meses d'abril y setiembre de 2016, la enerxía solar produció en Reinu Uníu más lletricidá (6964{{esd}}GWh) que la producida por aciu carbón (6342{{esd}}GWh), dambes asítiense en redol a un 5{{esd}}% de la demanda.<ref name=carbonUK /> === Francia === El mercáu francés ye'l cuartu más importante dientro de la [[Xunión Europea]], tres los mercaos d'Alemaña, Italia y Reinu Uníu. A finales de 2014 cuntaba con más de 5{{esd}}GW instalaos, y caltién anguaño una crecedera sostenida, envalorándose qu'en 2015 va coneutar a la rede llétrica 1{{esd}}GW adicional a la capacidá actual.<ref name=france2015> {{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/france-to-exceed-1-gw-of-2015-pv-installations-in-major-rebound_100020922/#axzz3lAlZ6s7x |títulu=''France to exceed 1 GW of 2015 PV installations in major rebound'' |fechaaccesu=8 de setiembre de 2015 |fecha=3 de setiembre de 2015 |editorial=''PV Magacín'' |idioma=inglés }}</ref> Apocayá, el país galu amontó'l cupu de les sos puyes pa enerxía fotovoltaica de 400 a 800 MW, de resultes de la reconocencia gubernamental a la cada vez mayor competitividá de la enerxía solar.<ref name=france2015 /> La planta fotovoltaica más grande d'Europa, un proyeutu de 300{{esd}}MW llamáu Cestes,<ref name=cestes> {{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/neoen-breaks-ground-on-300-mw-french-solar-plant_100017099/#axzz3kOsONHuC |títulu=''Neoen breaks ground on 300 MW French solar plant'' |fechaaccesu=8 de setiembre de 2015 |fecha=7 de payares de 2014 |editorial=''PV Magacín'' |idioma=inglés }}</ref> atopar en territoriu francés. La so entrada en funcionamientu tuvo llugar a finales de 2015, apurriendo al sector fotovoltaico un exemplu a siguir pol restu de la industria europeo.<ref name=cestes /> === Otros mercaos === [[Ficheru:Façana Fotvoltaica MNACTEC.JPG|thumb|left|250px|Fachada fotovoltaica nel edificiu [[Muséu de la Ciencia y de la Téunica de Cataluña|MNACTEC]] ([[Terrassa]], [[España]]).]] ==== España ==== {{VT|Enerxía solar n'España}} [[España]] ye unu de los países d'[[Europa]] con mayor irradiación añal.<ref name=ciemat /> Esto fai que la enerxía solar seya nesti país más rentable que n'otros. Rexones como'l norte d'España, que xeneralmente se consideren pocu afeches pa la enerxía fotovoltaica, reciben más irradiación añal que la media n'Alemaña, país que caltién dende va años el lideralgu na promoción de la enerxía solar fotovoltaica.<ref name=ciemat /> Dende principios de la década de 2000, en concordanza coles midíes de sofitu a les enerxíes anovables que se taben llevando a cabu nel restu d'Europa, habíase veníu aprobando la regulación qu'establez les condiciones téunicu y alministrativu, y que supunxo l'entamu d'un lentu despegue de la fotovoltaica n'España. En 2004, el gobiernu español esanició les barreres económiques pa la conexón de les enerxíes anovables a la rede llétrica. El Real Decreto 436/2004 igualó les condiciones pa la so producción a gran escala, y garantizó la so venta por aciu primes a la xeneración.<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/2004/03/27/pdfs/A13217-13238.pdf REAL DECRETU 436/2004, de 12 de marzu, pol que s'establez la metodoloxía pa l'actualización y sistematización del réxime xurídico y económico de l'actividá de producción d'enerxía llétrica en réxime especial.]</ref> Gracies a esta regulación, y el posterior RD 661/2007,<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/rd661-2007.html Real Decretu 661/2007, de 25 de mayu, pol que se regula l'actividá de producción d'enerxía llétrica en réxime especial.]</ref> España foi nel añu 2008 unu de los países con más potencia fotovoltaica instalada del mundu, con 2708{{esd}}MW instalaos nun namái añu. Sicasí, posteriores cambeos na llexislación del sector<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/2008/09/27/pdfs/A39117-39125.pdf Real Decretu 1578/2008, de 26 de setiembre, de retribución de l'actividá de producción d'enerxía llétrica por aciu teunoloxía solar fotovoltaica pa instalaciones posteriores a la fecha llende de caltenimientu de la retribución del Real Decreto 661/2007, de 25 de mayu, pa dicha teunoloxía.]</ref> ralentizaron la construcción de nueves plantes fotovoltaiques, de tala forma qu'en 2009 instaláronse tan solo 19{{esd}}MW, en 2010, 420{{esd}}MW, y en 2011 instaláronse 354{{esd}}MW, correspondiendo al 2 % del total de la [[Xunión Europea]].<ref name=epia /> En términos de producción enerxética, en 2010 la enerxía fotovoltaica cubrió n'España aproximao'l 2 % de la xeneración de lletricidá, ente qu'en 2011 y 2012 representó'l 2,9 %, y en 2013 el 3,1 % de la xeneración llétrica según datos del operador, [[Rede Llétrica]].<ref>{{cita web |url = http://quenergia.com/energias-anovables/la-fotovoltaica-en-espana-representa-el-29-en-2011/ |títulu = La fotovoltaica n'España representa'l 2,9% en 2011 |fechaaccesu = 4 d'ochobre de 2013 |fecha = 3 de xineru de 2012 |editorial = ''Quenergia.com'' |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20131004223013/http://quenergia.com/energias-anovables/la-fotovoltaica-en-espana-representa-el-29-en-2011/ |fechaarchivu = 4 d'ochobre de 2013 }}</ref><ref> {{cita web |url= http://www.ree.es/sites/default/files/downloadable/inf_sis_elec_ree_2012_v2.pdf |títulu= Informe del Sistema Llétricu español (2012) |fechaaccesu=6 d'abril de 2015 |fecha=12 de xunu de 2013 |editorial=Rede Llétrica d'España }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.evwind.com/2014/01/07/les-energias-anovables-generararon-368-de-la lletricidá-termosolar-18-fotovoltaica-31-y-eolica-212/ |títulu= Energía anovables n'España en 2013: termosolar xeneró'l 1,8%, fotovoltaica el 3,1% y eólica el 21,2% |fechaaccesu= 6 d'abril de 2015 |fecha= 7 de xineru de 2014 |editorial= REVE. Revista Eólica y del Vehículu Llétricu }}</ref>. A principios de [[2012]], el Gobiernu español aprobó un Real Decreto Llei pol que se paralizó la instalación de nueves centrales fotovoltaiques y demás [[enerxíes anovables]].<ref name=rdley12012>[http://www.boe.es/boe/dias/2012/01/28/pdfs/BOE-A-2012-1310.pdf Real Decreto-llei 1/2012 pol que se dar# en la suspensión de los procedimientos de preasignación de retribución nes nueves instalaciones de producción d'enerxía llétrica en réxime especial]</ref> A finales de 2015 la potencia fotovoltaica instalada n'España xubía a 4667{{esd}}MW.<ref name=photon2016>{{cita web |títulu= Spain's PV capacity reaches 4,667 MW |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97352 |fechaaccesu= 22 d'avientu de 2015 |fecha= 19 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160127094629/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97352 |fechaarchivu= 27 de xineru de 2016 }}</ref> En [[2017]], España cayó per primer vegada de la llista de los diez países con mayor capacidá fotovoltaica instalada, al ser superáu por [[Australia]] y [[Corea del Sur]].<ref> {{cita web |url= http://www.elboletin.com/noticia/147701/economia/espana-cayer del-top-ten-mundial-de-la-fotovoltaica.html |títulu= España cayer del 'top ten' mundial de la fotovoltaica |fechaaccesu=6 d'abril de 2017 |fecha=5 d'abril de 2017 |editorial=El Boletín }}</ref> Sicasí, en xunetu de 2017, el Gobiernu entamó una puya qu'axudicó más de 3500 MW de nueves plantes d'enerxía fotovoltaico,<ref> {{cita web |url= https://www.pv-magazine.com/2017/07/26/spains-auction-allocates-3-5-gw-of-pv-capacity/ |títulu= Spain's auction allocates 3.5 GW of PV capacity |fechaaccesu=13 d'agostu de 2017 |fecha=26 de xunetu de 2017 |editorial=PV Magacín |idioma=inglés }}</ref> que van dexar a España algamar los oxetivos de xeneración d'enerxía anovable establecíos pola Xunión Europea pa 2020. Como novedá, nin la construcción de les plantes axudicaes nin la so operación va suponer dalgún costu pal sistema, sacante nel casu de que'l preciu de mercáu baxe d'un suelu establecíu na puya. La gran baxada de costos de la enerxía fotovoltaico dexó que grandes empreses hayan licitado a preciu de mercáu.<ref> {{cita web |url= http://www.energetica21.com/noticia/la puya anovable-axudica-ms-de-3900-mw-a-la-fotovoltaica |títulu= La puya anovable axudica más de 3.900 MW a la fotovoltaica |fechaaccesu=13 d'agostu de 2017 |fecha=27 de xunetu de 2017 |editorial=Enerxética }}</ref>. ==== Llatinoamérica ==== En [[Llatinoamérica]], la fotovoltaica empezó a desapegar nos últimos años. Propúnxose la construcción d'un bon númberu de plantes solares en diversos países, a lo llargo de tola rexón, con proyeutos inclusive percima de 100{{esd}}MW en [[Chile]].<ref> {{cita web |url= http://www.pv-tech.org/news/mexico_set_to_invest_in_30mw_solar_plant |títulu=Mexico set to invest in 30MW solar plant |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=12 de setiembre de 2013 |editorial= PVTech |idioma=inglés }}</ref> [[Chile]] de fechu yá lidera la producción solar n'Iberoamérica. Esti país inauguró en xunu de 2014 una central fotovoltaica de 100{{esd}}MW, que se convirtió na mayor realizada hasta la fecha n'Iberoamérica.<ref> {{cita web |url= http://www.pv-magazine-latam.com/noticias/detalles/articulo/bachelet-inaugura-la central-amanecer-solar-cap-de-100-mw-_100015581/ |títulu=Bachelet inaugura la central Amanecer Solar CAP de 100 MW |fechaaccesu=29 de xunu de 2014 |fecha=6 de xunu de 2014 |editorial= PV Magazine Llatinoamérica }}</ref> L'eleváu preciu de la lletricidá y los altos niveles de radiación qu'esisten nel norte de Chile, han promovíu l'apertura d'un importante mercáu llibre de subsidios.<ref>{{cita web |url=http://www.evwind.com/2014/08/31/chile-llogro-abrir-un |títulu=Chile impulsa la enerxía solar fotovoltaica y termosolar nun mercáu llibre ensin primes |fechaaccesu=1 de setiembre de 2014 |fecha=31 d'agostu de 2014 |editorial=REVE (Revista Eólica y del Vehículu Llétricu) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250416065957/https://www.evwind.com/2014/08/31/chile-llogro-abrir-un |fechaarchivu=2025-04-16 }}</ref> A xunetu de 2017, el país andín cuntaba con 1.873{{esd}}MW fotovoltaicos n'operación.<ref>{{cita web |url=http://www.cne.cl//estadisticas/electricidad/|títulu=Capacidá Instalada de Xeneración|fechaaccesu=Agostu de 2017|autor=|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=|editorial=|idioma=}}</ref> Otros países suramericanos empezaron a instalar plantes fotovoltaiques a gran escala, ente ellos [[Perú]].<ref> {{cita web |url= http://cleantechnica.com/2012/10/15/latin-americas-largest-solar-plant-receiving-40-mw-of-solar-pv-modules-from-yingli-solar/ |títulu=Latin America's Largest Solar Power Plant Receiving 40 MW of Solar PV Modules from Yingli Solar |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=15 d'ochobre de 2012 |editorial= Clean Technica |idioma=inglés }}</ref> [[Brasil]] sicasí ta esperimentando una crecedera más lenta del sector, en parte por cuenta de la elevada xeneración por aciu [[enerxía hidráulica]] nel país,<ref name=minasgerais> {{cita web |url= http://www.pv-tech.org/news/brazils_minas_gerais_in_line_for_pv_manufacturing_plant |títulu=Brazil's Minas Gerais in line for PV manufacturing plant |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=8 de payares de 2012 |editorial= PVTech |idioma=inglés }}</ref> anque l'estáu de [[Minas Gerais]] lidera l'esfuerciu, tres l'aprobación per parte del gobiernu brasilanu d'una fábrica de célules y paneles fotovoltaicos en dicha rexón.<ref> {{cita web |url= http://www.pv-tech.org/news/non_solar_bids_in_brazils_first_ever_solar_energy_auction |títulu=Non successful solar bids in Brazil's latest energy auction |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=19 de payares de 2013 |editorial= PVTech |idioma=inglés }}</ref><ref name=minasgerais /> [[Méxicu]] tamién tien un enorme potencial no que fai a enerxía solar.<ref>{{cita web |url= http://www.eclareon.eu/sites/default/files/03_strevel.pdf |títulu=Photovoltaic in Mexico - Recent Developments and Future |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=23 de mayu de 2013 |editorial= Butecsa |idioma=inglés }}</ref><ref> {{cita web |url= http://www.pv-tech.org/editors_blogue/mexico_offers_tantalising_prospect_of_a_dawning_major_market |títulu=Mexico offers tantalising prospect of a dawning major market |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=21 de mayu de 2013 |editorial= PVTech |idioma=inglés }}</ref> Un 70 % del so territoriu presenta una irradiación cimera a 4,5{{esd}}kWh/m²/día, lo que lo convierte nun país bien soleyeru, ya implica qu'utilizando la teunoloxía fotovoltaica actual, una planta solar de 25{{esd}}km² en cualquier llugar del estáu de [[Chihuahua]] o'l [[desiertu de Sonora]] (qu'ocuparía los 0,01 % de la superficie de Méxicu) podría apurrir tola lletricidá demandada pel país.<ref name=cleantechnica> {{cita web |url= http://cleantechnica.com/2013/05/29/latin-americas-largest-pv-solar-plant-in-the-works-in-mexico/ |títulu=Largest Solar PV Power Plant In Latin America In The Works In Mexico |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |editorial= Clean Technica |idioma=inglés }}</ref> Méxicu cunta yá con más de 200{{esd}}MW instalaos. El proyeutu ''Aura Solar'', asitiáu en [[La Paz (Baxa California Sur)]], inauguráu a principios de 2014, tenía previstu xenerar 82{{esd}}GWh al añu, suficiente p'abastecer el consumu de 164{{esd}}000 habitantes (65 % de la población de [[La Paz (Baxa California Sur)|La Paz]]), pero foi afaráu pol [[furacán Odile]] en setiembre del mesmu añu y la planta nun opera dende entós.<ref>{{cita web |url= http://eleconomista.com.mx/estaos/2016/05/22/aura-solar-20-meses-switch-apagáu |títulu= Aura Solar, 20 meses col switch apagáu |fechaaccesu= 17 de setiembre de 2016 |editorial= ''L'Economista }}</ref> La instalación cubría una superficie de 100 hectárees con 131{{esd}}800 módulos policristalinos sobre [[Siguidora solar|siguidores d'una exa]].<ref name=cleantechnica /><ref>{{cita web |url= http://www.aurasolar.com.mx/aura-solar-i.html |títulu=Aura Solar |fechaaccesu=16 de xineru de 2016 |editorial= Corporativu Aura Solar}}</ref> Otra planta fotovoltaica de 47{{esd}}MW atopar en fase de planificación en [[Puerto Libertad (Sonora)]].<ref> {{cita web |url= http://www.elp.com/articles/2012/07/mexico-photovoltaic-project-to-sell-electricity-to-cfe.html |títulu=Mexico photovoltaic project to sell electricity to CFE |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=27 de xunetu de 2012 |editorial= Electric Light & Power |idioma=inglés }}</ref>La planta, orixinalmente diseñada p'allugar 39{{esd}}MW, ampliar pa dexar la xeneración de 107{{esd}}GWh/añu.<ref> {{cita web |url = http://www.sonoraenergygroup.com/press-releases/ |títulu = Sonora Energy to Build 39{{esd}} MW Solar Project in Mexico |fechaaccesu = 14 de xineru de 2014 |editorial = Sonora Energy Group |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20120122054112/http://www.sonoraenergygroup.com/press-releases/ |fechaarchivu = 22 de xineru de 2012 }}</ref> Espérase que Méxicu esperimente una mayor crecedera nos próximos años, col fin d'algamar l'oxetivu de cubrir el 35 % de la so demanda enerxética a partir d'[[enerxíes anovables]] en 2024, según una llei aprobada pol gobiernu mexicanu en 2012.<ref> {{cita web |url= http://cleantechnica.com/2012/04/15/mexico-emulates-neighbor-california-with-35-clean-climate-law/ |títulu=Mexico Emulates Neighbor California With 35% Clean Climate Law |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=15 d'abril de 2012 |editorial= Clean Technica |idioma=inglés }}</ref><ref> {{cita web |url= http://www.renewableenergyworld.com/rea/companies/green-power-conferences-3234/news/article/2013/02/mexican-renewable-energy-market-set-to-soar-in-2013 |títulu=Mexican Renewable Energy Market Set to Soar in 2013 |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |fecha=15 de febreru de 2013 |editorial= Renewable Energy World |idioma=inglés }}</ref> A empiezos de 2014, Méxicu tenía previstos proyeutos fotovoltaicos por una potencia de 300{{esd}}MW, de los cualos aproximao 100{{esd}}MW empezaron a desenvolvese mientres l'últimu trimestre de 2013.<ref> {{cita web |url= http://www.elvigia.net/c-t/2014/3/24/avanza-generacion-energia-fotovoltaica-153771.html |títulu=Avanza la generación de energía fotovoltaica |fechaaccesu=24 de marzu de 2014 |fecha=24 de marzu de 2014 |editorial= El Vigía }}</ref> {{VT|Enerxía solar en Méxicu}} === Evolución temporal === Na siguiente tabla amuésase'l detalle de la potencia mundial instalada, desglosada per cada país, dende l'añu 2002 hasta 2016: <div align=center> {| style="font-size:95%; text-align:right;" class="wikitable sortable collapsible expanded" |+ '''Potencia total instalada (MWp) per país'''<ref name=epia /><ref name=bp>{{cita web |títulu= BP Statistical World Energy Review 2011 |url= http://www.bp.com/liveassets/bp_internet/globalbp/globalbp_uk_english/reports_and_publications/statistical_energy_review_2011/STAGING/local_assets/spreadsheets/statistical_review_of_world_energy_full_report_2011.xls |formatu=XLS |fechaaccesu=8 d'agostu de 2011 |idioma=inglés}}</ref><ref name=obs>[http://www.eurobserv-er.org/pdf/baro202.pdf ''EurObserv'ER 202: Photovoltaic Barometer'']</ref> <ref name="IEA PV Data 2008">{{Obra citada |apellíu= IEA PVPS Task 1 |añu= 2010 |títulu= Trend Report 2008 |url= http://www.iea-pvps.org/index.php?id=92&eID=dam_frontend_push&docID=145 |formatu=PDF |fechaaccesu=7 de mayu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> <ref name="IEA PV Data 2009">{{Obra citada |apellíu= IEA PVPS Task 1 |añu= 2010 |títulu= Trend Report 2009 |url= http://www.iea-pvps.org/index.php?id=92&eID=dam_frontend_push&docID=432 |formatu=PDF |fechaaccesu=28 de marzu de 2011 |idioma=inglés}}</ref> <ref name="IEA2010">{{Obra citada |apellíu= IEA PVPS Task 1 |añu= 2011 |títulu= Preliminary Trend Report 2010 |url= http://www.iea-pvps.org/index.php?id=92&eID=dam_frontend_push&docID=823 |formatu=PDF |fechaaccesu=16 de setiembre de 2011 |idioma=inglés}}</ref> <ref name="eur2012">[http://www.eurobserv-er.org/pdf/photovoltaic_2012.pdf ''Photovoltaic barometer'']</ref> <ref>[http://www.iea-pvps.org/ 'International Energy Agency Photovoltaic Power System Programme'']</ref> |- ! País ! Total<br />2002<br /> ! Total<br />2003<br /> ! Total<br />2004<br /> ! Total<br />2005<br /> ! Total<br />2006<br /> ! Total<br />2007<br /> ! Total<br />2008<br /> ! Total<br />2009<br /> ! Total<br />2010<br /> ! Total<br />2011<ref>{{cita web |títulu= EPIA Market Report 2011 |url= http://www.solardigest.co.uk/document-downloads/file/57-epia-market-report-2011 |formatu=PDF |fechaaccesu=4 d'ochobre de 2013 |idioma=inglés}}</ref><br /> ! Total<br />2012<ref name=bp2012>{{cita web |títulu= BP Statistical World Energy Review 2012 |url= http://www.bp.com/en/global/corporate/about-bp/energy-economics/statistical-review-of-world-energy-2013.html |fechaaccesu= 5 de xineru de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140105063212/http://www.bp.com/en/global/corporate/about-bp/energy-economics/statistical-review-of-world-energy-2013.html |fechaarchivu= 5 de xineru de 2014 }}</ref> ! Total<br />2013<br /> ! Total<br />2014<br /> ! Total<br />2015<br /> ! Total<br />2016<br /> ! Total<br />2017<br /> |- | align=left|'''Total mundial''' | '''2220''' | '''2798''' | '''3911''' | '''5340''' | '''6915''' | '''9443''' | '''15{{esd}}772''' | '''23{{esd}}210''' | '''39{{esd}}778''' | '''69{{esd}}684''' | '''102{{esd}}024'''<ref>{{cita web |títulu= Photovoltaic Industry to Enjoy Robust Installation Growth in 2013, but Revenue Dip Poses Challenges |url= http://www.isuppli.com/Photovoltaics/News/Pages/Photovoltaic-Industry-to-Enjoy-Robust-Installation-Growth-in-2013-but-Revenue-Dip-Poses-Challenges.aspx |editorial= iSuppli |fecha=25 de xineru de 2013 |fechaaccesu=5 de febreru de 2013 |idioma=inglés}}</ref> | '''138{{esd}}900'''<ref name=evwind2014>{{cita web |títulu= 2013: Record-year for solar photovoltaics |url= http://www.evwind.es/2014/06/04/2013-record-year-for-solar-photovoltaics/45725 |editorial= EVWind |fecha= 4 de xunu de 2014 |fechaaccesu= 4 de xunu de 2014 |idioma= inglés }}</ref> |'''177{{esd}}000'''<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> |'''230{{esd}}000''' |'''~306{{esd}}500''' |'''~401{{esd}}500''' (est.) |- | align=left|{{bandera|China}} [[República Popular China|China]] | - | - | - | - | - | - | - | - | 893 | 3093 | 8043 | 19{{esd}}800<ref name=evwind2014 /> | 28{{esd}}100<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 43{{esd}}000<ref name=fv2016>{{cita web |títulu= La solar fotovoltaica vuelve españar el so techu |url= http://www.energias-renovables.com/articulo/la-solar-fotovoltaica-vuelve españar-la so-20160118 |editorial= Enerxíes Anovables |fecha= 18 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 19 de xineru de 2016 }}</ref> | 77{{esd}}000<ref name=pvmafigures2016 /> | 127{{esd}}000<ref name=china-cleantechnica2017>{{cita web |url= https://cleantechnica.com/2017/10/27/global-solar-market-demand-expected-reach-100-gw-2017-solarpower-europe/ |títulu= ''Global Solar Market Demand Expected To Reach 100 Gigawatts In 2017, Says SolarPower Europe'' |editorial= CleanTechnica |fecha=27 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=17 de payares de 2017 |idioma=inglés}}</ref> |- | align=left|''{{bandera|XE}} [[Xunión Europea]]'' | 389 | 590 | 1297 | 2299 | 3285 | 5257 | 10{{esd}}554 | 16{{esd}}357 | 29{{esd}}328 | 51{{esd}}360 | 68{{esd}}640 | 78{{esd}}970<ref>{{cita web |títulu= Enerxíes anovables: Instalaos 37.000 MW d'enerxía solar fotovoltaica en 2013 |url= http://www.evwind.com/2014/03/25/energias-anovables-la potencia mundial-de-energia-solar-fotovoltaica-algama-los-137-gw/ |editorial= Enerxíes Anovables |fecha= 25 de marzu de 2014 |fechaaccesu= 25 de marzu de 2014 }}</ref> | 86{{esd}}674<ref>{{cita web |títulu= Photovoltaic barometer 2015 |url= http://eurobserv-er.info/photovoltaic-barometer-2015/ |editorial= EurObserv'ER |fechaaccesu=25 de mayu de 2015 |idioma=inglés}}</ref> | 95{{esd}}200<ref name=fv2016 /> | ~101{{esd}}500<ref name=pvmafigures2016 /> | ~109{{esd}}000<ref name=china-cleantechnica2017 /> |- | align=left|{{bandera|Xapón}} [[Xapón]] | 636,8 | 859,6 | 1132 | 1421,9 | 1708,5 | 1918,9 | 2144 | 2627 | 3617 | 4914 | 6704 | 13{{esd}}600<ref name=evwind2014 /> | 23{{esd}}300<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 33{{esd}}300<ref name=fv2016 /> | 42{{esd}}410<ref name=CW2016 /> | ~50{{esd}}000<ref name=china-cleantechnica2017 /> |- | align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]] | 212,2 | 275,2 | 376 | 479 | 624 | 830,5 | 1168,5 | 1255,7 | 2519 | 4383 | 7665 | 12{{esd}}100<ref>{{cita web |títulu= Solar Market Insight Report 2013 Year in Review |url= http://www.seia.org/research-resources/solar-market-insight-report-2013-year-review |editorial= SEIA (Solar Energy Industries Association) |fechaaccesu= 13 de marzu de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180810195447/https://www.seia.org/research-resources/solar-market-insight-report-2013-year-review |fechaarchivu= 2018-08-10 }}</ref> | 18{{esd}}600<ref name="seia-est-2014">{{cita web |títulu= U.S. Solar Market Insight, 5 September 2014 |url= http://www.seia.org/research-resources/us-solar-market-insight |editorial= SEIA (Solar Energy Industries Association) |fecha=5 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=31 d'avientu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> | 28{{esd}}400<ref name=fv2016 /> | 40{{esd}}610<ref name=CW2016 /> | ~50{{esd}}000<ref name=china-cleantechnica2017 /> |- | align=left|{{bandera|Alemaña}} [[Alemaña]] | 278 | 431 | 1034 | 1926 | 2759 | 3835,5 | 5340 | 9959 | 17{{esd}}320 | 24{{esd}}875 | 32{{esd}}411 | 35{{esd}}600<ref>{{cita web |títulu= Germany added 3.3 GW of new PV systems in 2013 |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=83914 |editorial= Photon |fecha= 3 de febreru de 2014 |fechaaccesu= 3 de febreru de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140220185409/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=83914 |fechaarchivu= 20 de febreru de 2014 }}</ref> | 38{{esd}}128<ref>{{cita web |títulu= Photovoltaikanlagen: Datenmeldungen sowie EEG-Vergütungssätze |url= http://www.bundesnetzagentur.de/DE/Sachgebiete/ElektrizitaetundGas/Unternehmen_Institutionen/ErneuerbareEnergien/Photovoltaik/DatenMeldgn_EEG-VergSaetze/DatenMeldgn_EEG-VergSaetze_node.html |editorial= Bundesnetzagentur |fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=31 d'avientu de 2014 |idioma=alemán}}</ref> | 39{{esd}}550<ref>{{cita web |títulu= ''Germany registers 69.7 MW of new PV systems in November'' |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97399 |editorial= Photon |fecha= 4 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 19 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160127081114/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97399 |fechaarchivu= 27 de xineru de 2016 }}</ref> | 40{{esd}}600<ref>{{cita web |títulu= ''Germany adds 109 MW new solar in October, but annual target slips'' |url= http://www.platts.com/latest-news/electric-power/london/germany-adds-109-mw-new-solar-in-october-but-26609004 |editorial= S&P Global |fecha=30 de payares de 2016 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2016 |idioma=inglés}}</ref> | 42{{esd}}900<ref>{{cita web |títulu= ''Germany installed 1.75 GW of PV in 2017'' |url= https://www.pv-magazine.com/2018/01/31/germany-installed-1-75-gw-of-pv-in-2017/ |editorial= PV Magacín |fecha=31 de xineru de 2018 |fechaaccesu=28 de febreru de 2018 |idioma=inglés}}</ref> |- | align=left|{{bandera|India}} [[India]] | - | - | - | - | - | - | - | - | 189 | 461 | 1839 | 2180<ref name=SolarPowerIndia>{{cita web |títulu=India Nearly Doubled Its Solar Power Capacity In 2013 |url=http://cleantechnica.com/2014/01/24/india-nearly-doubled-solar-power-capacity-2013/ |idioma=inglés |editorial=CleanTechnica |fecha=24 de xineru de 2014 |fechaaccesu=3 de febreru de 2014}}</ref> | 3382 | 5130<ref name=India2015>{{enllaz rotu|1={{cita web |títulu=''India close to reach its solar target for fiscal year 2015-16, hits 5 GW milestone'' |url=http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97639 |idioma=inglés |editorial=Photon |fecha=18 de xineru de 2015 |fechaaccesu=19 de xineru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160224043650/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97639 |fechaarchivu=2016-02-24 }} |2=http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97639 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> | 10{{esd}}000<ref>{{cita web |títulu=''Solar Power Capacity In India Tops 10 Gigawatts'' |url=https://cleantechnica.com/2016/11/28/solar-power-capacity-india-tops-10-gw/ |idioma=inglés |editorial=Clean Technica |fecha=28 de payares de 2016 |fechaaccesu=22 de xineru de 2017}}</ref> | ~20{{esd}}000<ref name=china-cleantechnica2017 /> |- | align=left|{{bandera|Italia}} [[Italia]] | 22 | 26 | 30,7 | 37,5 | 50 | 120,2 | 458,3 | 1157 | 3502 | 12{{esd}}764 | 16{{esd}}987 | 18{{esd}}400<ref name=evwind2014 /> | 18{{esd}}500<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 18{{esd}}800<ref>{{cita web |títulu= PV covered 7.82% of Italy's electricity demand in 2015 |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97765 |editorial= Photon |fecha= 22 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 22 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160129155342/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97765 |fechaarchivu= 29 de xineru de 2016 }}</ref> | 19{{esd}}160<ref name=CW2016 /> | |- | align=left|{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Reinu Xuníu]] | 4,1 | 5,9 | 8,2 | 10,9 | 14,3 | 18,1 | 22,5 | 29,6 | 72 | 1014 | 1831 | 2706<ref>{{cita web |títulu=UK tops 2.7 GW of installed PV capacity |url=http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=84390 |editorial=Photon |idioma=inglés |fecha=24 de febreru de 2014 |fechaaccesu=26 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150430151741/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=84390 |fechaarchivu=30 d'abril de 2015 }}</ref> | 5000<ref>{{cita web |títulu= UK surpasses 5 GW of installed PV power |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=87709 |editorial= Photon |fecha= 15 d'agostu de 2014 |fechaaccesu= 16 de setiembre de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150430115702/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=87709 |fechaarchivu= 30 d'abril de 2015 }}</ref> | 8437<ref>{{cita web |títulu= UK reaches 8.43 GW of PV capacity |url= http://www.gpceurope.com/nl/uk-reaches-843-gw-of-pv-capacity |editorial= Photon |fecha= 4 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 10 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160307020508/http://www.gpceurope.com/nl/uk-reaches-843-gw-of-pv-capacity |fechaarchivu= 2016-03-07 }}</ref> | 11{{esd}}460<ref>{{cita web |títulu= UK solar hits 11.5GW, up 19% in 2016 |url= http://theenergyst.com/uk-solar-hits-11-5gw-up-19-in-2016/ |editorial= The Energyst |fecha=27 de xineru de 2017 |fechaaccesu=28 de febreru de 2017 |idioma=inglés}}</ref> | 12{{esd}}790<ref>{{cita web |títulu= UK added 9 MW of new PV systems in January |url= https://www.photon.info/en/news/uk-added-9-mw-new-pv-systems-january |editorial= Photon |fecha= 26 de febreru de 2018 |fechaaccesu= 28 de febreru de 2018 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180301164441/https://www.photon.info/en/news/uk-added-9-mw-new-pv-systems-january |fechaarchivu= 2018-03-01 }}</ref> |- | align=left|{{bandera|Francia}} [[Francia]] | 17,2 | 21,1 | 26 | 33 | 43,9 | 75,2 | 179,7 | 335,2 | 1025 | 2831 | 3843 | 4598<ref>{{cita web |títulu= ''France added 540 MW of PV capacity in 2013'' |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=83906 |editorial= Photon |fecha= 3 de febreru de 2014 |fechaaccesu= 3 de febreru de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140220190953/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=83906 |fechaarchivu= 20 de febreru de 2014 }}</ref> | 5700<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 6800<ref>{{cita web |títulu= ''Solaire PV : autour de 1,1 GW raccordés en France en 2015'' |url= http://www.greenunivers.com/2016/01/solaire-pv-autour-de-11-gw-raccordes-en-2015-137517/ |editorial= GreenUnivers |fecha=4 de xineru de 2016 |fechaaccesu=19 de xineru de 2016 |idioma=francés}}</ref> | 7170 | 8044<ref>{{cita web |títulu= France's PV hits 8 GW milestone |url= https://www.pv-magazine.com/2018/02/28/frances-pv-hits-8-gw-milestone/ |editorial= PV Magacín |fecha=28 de febreru de 2018 |fechaaccesu=28 de febreru de 2018 |idioma=inglés}}</ref> |- | align=left|{{bandera|Australia}} [[Australia]] | 39,1 | 45,6 | 52,3 | 60,6 | 70,3 | 82,5 | 104,5 | 183,6 | 504 | 1298 | 2291 | 3100<ref name=australia2013>{{cita web |títulu= Australian Rooftop Solar Reaches 3 GW |url= http://cleantechnica.com/2013/12/06/australian-rooftop-solar-reaches-3-gw/ |editorial= Clean Technica |fecha=6 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=30 d'avientu de 2013 |idioma=inglés}}</ref> | 4100<ref name=australia2014>{{cita web |títulu= Australia reaches 4GW of rooftop solar PV |url= http://reneweconomy.com.au/2014/australia-reaches-4gw-rooftop-solar-pv-44719 |editorial= RE New Economy |fecha=6 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=31 d'avientu de 2014 |idioma=inglés}}</ref> | 4728<ref name=australia_apvi>{{cita web |títulu= Australian PV market since April 2001 |url= http://pv-map.apvi.org.au/analyses |editorial= Australian PV Institute |fechaaccesu=28 de febreru de 2017 |idioma=inglés}}</ref> | 5440<ref name=australia_apvi /> | |- | align=left|{{bandera|Corea del Sur}} [[Corea del Sur]] | 5,4 | 6 | 8,5 | 13,5 | 35,8 | 81,2 | 357,5 | 441,9 | 662 | 754 | 1006 | 1448<ref name=evwind2014 /> | 2384 | 3200<ref name=irena2015 /> | 5000<ref name="irena2017">{{cita web |títulu= Renewable Capacity Statistics 2017 |url= http://www.irena.org/DocumentDownloads/Publications/IRENA_RE_Capacity_Statistics_2017.pdf |editorial= IRENA |fecha= 2017 |fechaaccesu= 6 d'abril de 2017 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170824053421/http://www.irena.org/DocumentDownloads/Publications/IRENA_RE_Capacity_Statistics_2017.pdf |fechaarchivu= 2017-08-24 }}</ref> | |- | align=left|{{bandera|España}} [[España]] | 7 | 12 | 23 | 48 | 145 | 693 | 3354 | 3438 | 3892 | 4214 | 4537 | 4651 | 4656<ref name=photon2015>{{cita web |títulu= ''Spain added just 7 MW of PV capacity in 2014'' |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=90684 |fechaaccesu= 22 de xineru de 2015 |fecha= 22 de xineru de 2015 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150122100425/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=90684 |fechaarchivu= 22 de xineru de 2015 }}</ref> | 4667<ref name=photon2016 /> | | |- | align=left|{{bandera|Bélxica}} [[Bélxica]] | - | - | - | - | - | - | - | 574 | 803 | 2018 | 2650 | 2865<ref name=evwind2014 /> | 3100<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 3200<ref name=irena2015>{{cita web |títulu= ''Power Capacity Country Rankings'' |url= http://resourceirena.irena.org/gateway/dashboard/?topic=4&subTopic=18 |fechaaccesu=19 de xunu de 2016 |fecha=2016 |editorial= International Renewable Energy Agency (IRENA) |idioma=inglés}}</ref> | 3423<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu= Belgium installed 170 MW PV capacity in 2016 |url= https://www.photon.info/en/news/belgium-installed-170-mw-pv-capacity-20160 |editorial= Photon |fecha= 12 de marzu de 2017 |fechaaccesu= 13 de marzu de 2017 |idioma= inglés }} |2=https://www.photon.info/en/news/belgium-installed-170-mw-pv-capacity-20160 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> | 3816<ref>{{cita web |títulu= Belgian solar market grew by 50% in 2017 |url= https://www.pv-magazine.com/2018/02/06/belgian-solar-market-grew-by-50-in-2017/ |editorial= PV Magacín |fecha=6 de febreru de 2018 |fechaaccesu=28 de febreru de 2018 |idioma=inglés}}</ref> |- | align=left|{{bandera|Turquía}} [[Turquía]] | 0,9 | 1,3 | 1,8 | 2,3 | 2,8 | 3,3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 9 | 15 | 58 | 249<ref name=irena2015 /> | 820<ref>{{cita web |títulu= ''Turkey adds 571 MW of solar PV in 2016'' |url= https://www.pv-magazine.com/2017/02/27/turkey-adds-571-mw-of-solar-pv-in-2016/ |editorial= PV Magacín |fecha=27 de febreru de 2017 |fechaaccesu=25 de marzu de 2017 |idioma=inglés}}</ref> | 2647<ref>{{cita web |títulu= ''La fotovoltaica nel mundu: Turquía y Bélxica'' |url= https://www.pv-magazine-latam.com/2018/01/11/la-fotovoltaica-en-el mundu-turquia-y-belgica/ |editorial= PV Magacín |fecha=11 de xineru de 2018 |fechaaccesu=13 de xineru de 2018 |idioma=castellanu}}</ref> |- | align=left|{{bandera|Grecia}} [[Grecia]] | - | - | - | - | - | - | - | 55 | 206 | 631 | 1536 | 2523<ref name=grecia>{{cita web |url=http://helapco.gr/pdf/pv-stats_greece_18Oct2013.pdf |títulu=Total installed capacity January-September 2013 |autor=Hellenic Association of Photovoltaic Companies (HELAPCO) |fecha=18 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=21 de febreru de 2014 |idioma=griegu}}</ref> | 2595 | 2600<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Chequia}} [[República Checa]] | - | - | - | - | - | - | - | 463,3 | 1953 | 1960 | 2022 | 2132 | 2134 | 2134 | | |- | align=left|{{Bandera|Canadá}} [[Canadá]] | 10 | 11,8 | 13,9 | 16,7 | 20,5 | 25,8 | 32,7 | 94,6 | 200 | 563 | 831 | 1275<ref name=evwind2014 /> | 1775<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 2240<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Países Baxos}} [[Países Baxos]] | 26,3 | 45,7 | 49,2 | 50,7 | 52,2 | 52,8 | 57,2 | 67,5 | 97 | 118 | 321 | 665,4<ref>{{cita web |títulu= ''Vermogen PV-installaties in PIR (netbeheerders) [kWpiek] 2013'' |url= http://www.klimaatmonitor.databank.nl/quickstep/QsBasic.aspx?sel_guid=0dc0641c-b8b2-4c13-9d03-6db5c3d894df |editorial= Ministeriu d'infraestructures de los Países Baxos |fechaaccesu=21 de febreru de 2014 |idioma=neerlandés}}</ref> | 1000<ref name=Países_Baxos>{{cita web |títulu=''Dutch solar sector registered strong growth in 2014, Solar Solutions'' |url=http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=90919 |idioma=inglés |editorial=Photon |fecha=2 de febreru de 2015 |fechaaccesu=2 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150430060209/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=90919 |fechaarchivu=30 d'abril de 2015 }}</ref> | 1320<ref>{{cita web |títulu= ''The Netherlands tops 1.32 GW of PV capacity'' |url= http://www.gpceurope.com/nl/the-netherlands-tops-132-gw-of-pv-capacity |editorial= GPC Europe |fecha= 13 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 19 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160126112712/http://www.gpceurope.com/nl/the-netherlands-tops-132-gw-of-pv-capacity |fechaarchivu= 2016-01-26 }}</ref> | 2040<ref>{{cita web |títulu= ''Solar in the Netherlands crosses 2 GW mark'' |url= https://www.pv-magazine.com/2017/05/12/solar-in-the-netherlands-crosses-2-gw-mark/ |editorial= PV Magacín |fecha=12 de mayu de 2017 |fechaaccesu=24 de xunu de 2017 |idioma=inglés}}</ref> | |- | align=left|{{bandera|Tailandia}} [[Tailandia]] | - | - | - | - | - | - | - | - | 28 | 149 | 359 | 676<ref name=evwind2014 /> | 1300<ref>{{cita web |títulu= Thailand tops 1.3 GW of PV capacity |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=90300 |editorial= Photon |fecha= 23 d'avientu de 2014 |fechaaccesu= 8 de xineru de 2015 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150115022332/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=90300 |fechaarchivu= 15 de xineru de 2015 }}</ref> | 1600<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Chile}} [[Chile]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 2<ref>"Reporte CER: Estáu de proyeutos ERNC en Chile". [[CORFO]], Ministeriu d'Economía de Chile. Avientu de 2012</ref> | 6,7<ref>"Reporte CER: Estáu de proyeutos ERNC en Chile". [[CORFO]], Ministeriu d'Economía de Chile. Avientu de 2013</ref> | 362<ref>{{cita web |títulu= Chile aumenta xeneración con enerxíes anovables, enerxía solar y eólica |url= http://www.evwind.com/2015/01/05/chile-aumenta-generacion-con-energias-anovables-energia-solar-y-eolica/ |editorial= REVE, Revista Eólica y del Vehículu Llétricu |fecha= 5 de xineru de 2015 |fechaaccesu= 5 de xineru de 2015 }}</ref> | 848<ref>{{cita web |títulu= ''Chile added 448 MW of PV capacity in 2015'' |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97660 |editorial= Photon |fecha= 18 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 19 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160127080444/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97660 |fechaarchivu= 27 de xineru de 2016 }}</ref> | 1594<ref>{{cita web |autor1=Comisión Nacional d'Enerxía, Ministeriu d'Enerxía de Chile |títulu=Capacidad total instalada |url=http://energiaabierta.cl/visualizaciones/capacidá-instalada/ |fechaaccesu=21 de febreru de 2017 }}</ref> | |- | align=left|{{bandera|Sudáfrica}} [[Sudáfrica]] | - | - | - | - | - | - | - | - | 40 | 41 | 41 | s.d. | 800<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 1361<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Suiza}} [[Suiza]] | 19,5 | 21 | 23,1 | 27,1 | 29,7 | 36,2 | 47,9 | 73,6 | 111 | 216 | 416 | 716 | 1036<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 1350<ref>{{cita web |títulu= ''Switzerland reaches 1.35 GW of PV power'' |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97550 |editorial= Photon |fecha= 13 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 19 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160127150759/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97550 |fechaarchivu= 27 de xineru de 2016 }}</ref> | | |- | align=left|{{bandera|Rumanía}} [[Rumanía]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 49,5 | 1150<ref name=rumania>{{cita web |títulu=Romania tops 1.15 GW of PV capacity |url=http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=85019 |idioma=inglés |editorial=Photon |fecha=26 de marzu de 2014 |fechaaccesu=5 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140607002603/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=85019 |fechaarchivu=7 de xunu de 2014 }}</ref> | 1293 | 1301<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Brasil}} [[Brasil]] | - | - | - | - | - | - | - | - | 27 | 32 | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 1100<ref>{{cita web |títulu= Brasil crucia l'estragal de 1 GW |url= https://www.pv-magazine-latam.com/2018/01/09/brasil-crucia-l'estragal-de-1-gw/ |editorial= PV Magacín |fecha= 9 de xineru de 2018 |fechaaccesu= 9 de xineru de 2018 |idioma= castellanu }}</ref> |- | align=left|{{bandera|Bulgaria}} [[Bulgaria]] | - | - | - | - | - | - | - | 5,7 | 18 | 133 | 933 | 1019 | 1022 | 1040<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Filipines}} [[Filipines]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 132<ref>{{cita web |títulu= ''Philippines registers 120 MW of new PV capacity in 2015'' |url= https://www.photon.info/en/news/philippines-registers-120-mw-new-pv-capacity-2015 |editorial= Photon |fecha= 16 de febreru de 2016 |fechaaccesu= 31 de marzu de 2017 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170401055256/https://www.photon.info/en/news/philippines-registers-120-mw-new-pv-capacity-2015 |fechaarchivu= 2017-04-01 }}</ref> | 1047<ref>{{cita web |títulu= ''Philippines installed 903 MW PV power capacity in 2016'' |url= https://www.photon.info/en/news/philippines-installed-903-mw-pv-power-capacity-2016 |editorial= Photon |fecha= 28 de marzu de 2017 |fechaaccesu= 31 de marzu de 2017 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20170401060949/https://www.photon.info/en/news/philippines-installed-903-mw-pv-power-capacity-2016 |fechaarchivu= 2017-04-01 }}</ref> | |- | align=left|{{bandera|Austria}} [[Austria]] | 10,3 | 16,8 | 21,1 | 24 | 25,6 | 27,7 | 32,4 | 52,6 | 103 | 176 | 418 | 690 | 830<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 900<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Taiwán}} [[Taiwán]] | - | - | - | - | - | - | - | - | 32 | 102 | 206 | 376 | 776<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 800<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Israel}} [[Israel]] | - | - | 0,9 | 1 | 1,3 | 1,8 | 3 | 24,5 | 66 | 196 | 250 | 433 | 683<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 766<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca]] | 1,6 | 1,9 | 2,3 | 2,7 | 2,9 | 3,1 | 3,3 | 4,6 | 7,1 | 17 | 394 | 594<ref name=evwind2014 /> | 636<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | 685<ref>{{cita web |títulu= ''Denmark reaches 685.2 MW of installed PV capacity'' |url= http://www.gpceurope.com/en/denmark-reaches-6852-mw-of-installed-pv-capacity-1 |editorial= GPC Europe |fecha= 18 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 19 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160126123035/http://www.gpceurope.com/en/denmark-reaches-6852-mw-of-installed-pv-capacity-1 |fechaarchivu= 2016-01-26 }}</ref> | | |- | align=left|{{bandera|Eslovaquia}} [[Eslovaquia]] | - | - | - | - | - | - | - | 0,2 | 145 | 488 | 523 | 537 | 590 | | | |- | align=left|{{bandera|Portugal}} [[Portugal]] | 1,7 | 2,1 | 2,7 | 3 | 3,4 | 17,9 | 68 | 102,2 | 131 | 144 | 244 | 278<ref>{{cita web |títulu= Portugal registers 7.5 MW of new PV power in November |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=83977 |editorial= Photon |fecha= 5 de febreru de 2014 |fechaaccesu= 21 de febreru de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140225225350/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=83977 |fechaarchivu= 25 de febreru de 2014 }}</ref> | 346 | 454<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Hondures}} [[Hondures]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 388 | 433 | |- | align=left|{{bandera|Ucraína}} [[Ucraína]] | - | - | - | - | - | - | - | - | 3 | 190 | 326 | s.d. | s.d. | 432<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Rusia}} [[Rusia]] | - | - | - | - | - | - | - | - | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 407<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{Bandera|Méxicu}} [[Méxicu]] | 16,2 | 17,1 | 18,2 | 18,7 | 19,7 | 20,8 | 21,8 | 25 | 31 | 37 | 52 | 70<ref>{{cita web |títulu= Méxicu, en cantu d'un 'boom' n'enerxía solar |url= http://twenergy.com/energia-solar/mexico-al |editorial= Twenergy d'Endesa |fechaaccesu= 10 d'abril de 2014 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20250417050234/http://twenergy.com/energia-solar/mexico-al/ |fechaarchivu= 2025-04-17 }}</ref> | 200 | 300 | | |- | align=left|{{bandera|Arxelia}} [[Arxelia]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 274<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Eslovenia}} [[Eslovenia]] | - | - | - | - | - | - | - | 9 | 36 | 90 | 198 | 255 | 256 | | | |- | align=left|{{bandera|Malasia}} [[Malasia]] | - | - | - | - | 5,5 | 7 | 9 | 11 | 15 | 15 | 36 | 78 | 170<ref>{{cita web |títulu= ''Malaysia's operational PV capacity tops 169.8 MW'' |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=90675 |editorial= Photon |fecha= 21 de xineru de 2015 |fechaaccesu= 22 de xineru de 2015 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150122100553/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=90675 |fechaarchivu= 22 de xineru de 2015 }}</ref> | 220<ref>{{cita web |títulu= ''Malaysia registered 59 MW of new PV systems in 2015'' |url= http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97422 |editorial= Photon |fecha= 5 de xineru de 2016 |fechaaccesu= 19 de xineru de 2016 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160127134720/http://www.photon.info/photon_news_detail_en.photon?id=97422 |fechaarchivu= 27 de xineru de 2016 }}</ref> | | |- | align=left|{{bandera|Paquistán}} [[Paquistán]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 210<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Guatemala}} [[Guatemala]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 136 | 194<ref>{{cita web |url=http://www.grupoortiz.com/es/inversores/fechos-significativos/fechos-significativos-2015/inauguracion-planta-guatemala/ |títulu=Grupu Ortiz convertir nun importante player de plantes fotovoltaiques en Centroamérica. |fechaaccesu=22 de febreru de 2017 |fecha=15 de marzu de 2015 |editorial=Grupu Ortiz }}</ref> | | |- | align=left|{{bandera|Bangladex}} [[Bangladesh]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 167<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{bandera|Luxemburgu}} [[Luxemburgu]] | - | - | - | - | - | - | - | 27 | 27 | 30 | 76 | 100 | 110 | 120<ref name=irena2015 /> | | |- | align=left|{{Bandera|Perú}} [[Perú]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 40 | s.d. | 114 | | | |- | align=left|{{bandera|Suecia}} [[Suecia]] | 3,3 | 3,6 | 3,9 | 4,2 | 4,8 | 6,2 | 7,9 | 9 | 11 | 16 | 24 | 43 | 79<ref name="iea-pvps-snapshot-1992-2014" /> | | | |- | align=left|{{bandera|Xordania}} [[Xordania]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 23,4 | 75 | | |- | align=left|{{bandera|Lituania}} [[Lituania]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 6 | 68 | 68 | | | |- | align=left|{{bandera|Xipre}} [[Xipre]] | - | - | - | - | - | - | - | 3,3 | 6,2 | 10 | 17 | 35 | 65 | | | |- | align=left|{{bandera|Cuba}} [[Cuba]] | - | - | - | - | - | - | - | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 65<ref>{{cita web |títulu= Cuba: la potencia fotovoltaica algama los 65 MW |url= https://www.pv-magazine-latam.com/2018/01/05/cuba-la potencia-fotovoltaica-algama-los-65-mw/ |editorial= PV Magacín |fecha= 5 de xineru de 2018 |fechaaccesu= 9 de xineru de 2018 |idioma=castellanu}}</ref> |- | align=left|{{bandera|Malta}} [[Malta]] | - | - | - | - | - | - | - | 2 | 2 | 11,5 | 18 | 25 | 54 | | | |- | align=left|{{bandera|Hungría}} [[Hungría]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 4 | 15 | 38 | | | |- | align=left|{{bandera|Polonia}} [[Polonia]] | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 7 | s.d. | 34 | | | |- | align=left|{{bandera|Croacia}} [[Croacia]] | - | - | - | 0,5 | 1,2 | 3,2 | 5,6 | 12,1 | 16,4 | 16,4 | 21,7 | 24,7 | 33 | | | |- | align=left|{{bandera|Ecuador}} [[Ecuador]] | - | - | - | - | - | - | - | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | s.d. | 26 | | | |- | align=left|{{bandera|Noruega}} [[Noruega]] | 6,4 | 6,6 | 6,9 | 7,3 | 7,7 | 8 | 8,3 | 9 | 9 | 10 | 10 | s.d. | 13 | | | |- | align=left|{{bandera|Finlandia}} [[Finlandia]] | - | - | - | - | - | - | - | 5 | 7 | 8 | 8 | s.d. | 10 | | | |- | align=left|{{bandera|Arxentina}} [[Arxentina]] | - | - | - | - | - | - | - | - | 1,2 | 6,2 | s.d. | s.d. | s.d. | | | |} </div> === Previsión al llargu plazu === {{cuadru imaxe |posición= right |títulu= |conteníu= {{ #invoke:Diagrama |bar-chart |width= 320 |height= 220 | anchu escala = 60 | alto lleendes = 30 |stack= 1 |group 1 = 23.185 : 40.336 : 70.469 : 100.504 : 138.856 : 178.391 : 0 : 0 : 0 : 0 : 0 |group 2 = 0 : 0 : 0 : 0 : 0 : 0 : 233.000 : 0 :0 : 0 : 0 |group 3 = 0 : 0 : 0 : 0 : 0 : 0 : 0 : 261.929 : 304.251 : 348.783 : 396.068 |group 4 = 0 : 0 : 0 : 0 : 0 : 0 : 0 : 41.438 : 70.831 : 104.533 : 143.742 |colors = #ffcc00 : rede : #29B8FF : #7FFF66 |group names = Historical : Projection 2015 : Low Estimate : Additional capacity for high scenario |hide group legends = 1 |units suffix = _MW |x legends = 2009 : : 2011 : : 2013 : : 2015 : : 2017 : : 2019 }} |pie =Potencia fotovoltaica instalada nel mundu (en GW). Datos históricos hasta 2014 y previsión hasta 2019.<br> {{legend|#ffcc00|border=1px solid #CCA300|Datos históricos}} {{legend|rede|border=1px solid #CC0000|Estimación pa 2015 (+55 GW, 233&nbsp;GW)}} {{legend|#29B8FF|border=1px solid #0092DB|Previsión moderada 396&nbsp;GW en 2019}} {{legend|#7FFF66|border=1px solid #40FF1A Previsión optimista 540&nbsp;GW en 2019}} Fonte: [[European Photovoltaic Industry Association|SPE]], Global Market Outlook 2015,<ref name=epia-2015> {{cita web |títulu = Global Market Outlook for Solar Power 2015-2019 |url = http://www.solarpowereurope.org/fileadmin/user_upload/documents/Publications/Global_Market_Outlook_2015_-2019_lr_v23.pdf |sitiuweb = http://www.solarpowereurope.org/ |editorial = Solar Power Europe (SPE), formerly known as EPIA – European Photovoltaic Industry Association |fechaaccesu = 9 de xunu de 2015 |urlarchivu = https://www.webcitation.org/6ZA1o2aLo?url=http://www.solarpowereurope.org/fileadmin/user_upload/documents/Publications/Global_Market_Outlook_2015_-2019_lr_v23.pdf |fechaarchivu = 9 de xunu de 2015 }} </ref>{{rp|14}} xunto coles previsiones de la industria pa 2015.<ref group=nota>La estimación pa 2015 ye una media de les estimaciones de diversos organismos: IEA, EPIA, IHS, MC, Deutsche Bank y BNEF.</ref> }} Envalórase que la potencia fotovoltaica instalada creció unos 75{{esd}}GW en 2016,<ref name=pvmafigures2016 /> y China tomó'l lideralgu frente a Alemaña siendo yá'l mayor productor d'enerxía fotovoltaico. Pa 2019, envalórase que la potencia total va algamar en tol mundu 396{{esd}}GW (escenariu moderáu) o inclusive 540{{esd}}GW (escenariu optimista). La consultora Frost & Sullivan envalora que la potencia fotovoltaica va amontar hasta los 446&nbsp;GW pa 2020, siendo China, India y Estaos Xuníos los países con una mayor crecedera, mientres Europa va ver doblada la so capacidá al respective de los niveles actuales.<ref>{{cita web |url=http://www.prnewswire.com/news-releases/lower-oil-price-will-not-stop-the-dazzling-rise-of-solar-photovoltaic-300034682.html |títulu=Lower Oil Price Will Not Stop the Dazzling Rise of Solar Photovoltaic |obra=prnewswire.com |fecha=12 de febreru de 2015}}</ref> La firma Grand View Research, consultora y analista de mercaos aniciada en San Francisco, publicó les sos estimaciones pal sector en marzu de 2015. El potencial fotovoltaico de países como [[Brasil]], [[Chile]] y [[Arabia Saudita]] inda nun se desenvolvió conforme a lo esperao, y espérase que seya desenvueltu mientres los próximos años. Amás d'ello, l'aumentu de la capacidá de manufactura en China prevese que siga ayudando a menguar entá más los precios en descensu. La consultora envalora que la capacidá fotovoltaica mundial algame los 490&nbsp;GW en 2020.<ref>{{cita web |url=http://www.marketwatch.com/story/solar-pv-market-installed-capacity-will-reach-4898-gw-by-2020-new-report-by-grand-view-research-inc-2015-03-07 |títulu=Solar PV Market Installed Capacity Will Reach 489.8 GW By 2020: New Report By Grand View Research, Inc. |obra=Marketwatch |fecha=7 de marzu de 2015 |fechaaccesu=7 de marzu de 2015}}</ref> La organización PV Market Alliance (PVMA), un consorciu formáu por delles entidaes d'investigación, calcula que la capacidá global va tar ente los 444-630{{esd}}GW en 2020. Nel escenariu más pesimista, preve que'l ritmu d'instalación añal asitiar ente los 40 y 50 gigavatios al rematar la década, ente que nel escenariu más optimista estima que s'instalen ente 60 y 90&nbsp;GW añales mientres los próximos cinco años. L'escenariu entemediu estima que s'asitien ente 50 y 70&nbsp;GW, p'algamar 536&nbsp;GW en 2020.<ref name="pvma-brochure-2015">{{cita web |url=http://pvmarketalliance.biz/wp-content/uploads/2015/06/Brochure-Final.pdf |títulu=Global PV Market Report 2015-2020, Brochure |editorial=PV Market Alliance |formatu=PDF |páxina=4 |fecha=Xunu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160801073256/http://pvmarketalliance.biz/wp-content/uploads/2015/06/Brochure-Final.pdf |fechaarchivu=2016-08-01 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.solarserver.com/solar-magacín/solar-news/current/2015/kw25/pv-market-alliance-forecasts-a-growing-global-pv-market-close-to-50-gw-in-2015.html |títulu=PV Market Alliance forecasts a growing global PV market close to 50 GW in 2015 |obra=SolarServer |fecha=15 de xunu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150618072043/http://www.solarserver.com/solar-magacín/solar-news/current/2015/kw25/pv-market-alliance-forecasts-a-growing-global-pv-market-close-to-50-gw-in-2015.html |fechaarchivu=18 de xunu de 2015 }}</ref> Les cifres de PVMA concuerden coles publicaes enantes por ''Solar Power Europe''. En xunu de 2015, Greentech Media (GTM) publicó'l so informe ''Global PV Demand Outlook'' pa 2020, qu'envalora que les instalaciones añales van amontar de 40 a 135&nbsp;GW, algamando una capacidá total global de cuasi 700&nbsp;GW en 2020. La estimación de GTM ye la más optimista de toles publicaes hasta la fecha, envalorando que se van instalar 518&nbsp;GW ente 2015 y 2020, lo que supón más del doble qu'otres estimaciones.<ref name="gtm-outlook-2015-2020">{{cita web |url=http://www.greentechmedia.com/research/report/global-pv-demand-outlook-2015-2020 |títulu=Global PV Demand Outlook 2015-2020: Exploring Risk in Downstream Solar Markets |autor=Adam James |obra=GreentechMedia |fecha=17 de xunu de 2015}}</ref> Pela so parte, EPIA tamién calcula que la enerxía fotovoltaico va cubrir ente un 10 y un 15 % de la demanda d'Europa en 2030. Un informe conxuntu d'esta organización y [[Greenpeace]] publicáu en 2010 amuesa que pal añu 2030, un total de 1845 GW fotovoltaicos podríen xenerar aproximao 2646&nbsp;TWh/añu de lletricidá en tol mundu. Combináu con midíes d'[[eficiencia enerxética]], esta cifra representaría cubrir el consumu de cuasi un 10 % de la población mundial. Pal añu 2050, envalórase que más del 20 % de la lletricidá mundial podría ser cubiertu pola enerxía fotovoltaico.<ref name=epia2>[http://www.epia.org/publications/epiapublications/solar-generation-6.html Solar Photovoltaic Electricity Empowering the World] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121101002910/http://www.epia.org/publications/epiapublications/solar-generation-6.html |date=2012-11-01 }}. Epia.org (22 de setiembre de 2012).</ref> == Plantes fotovoltaiques de conexón a rede == {{CP|Centrales d'enerxía solar fotovoltaico}} N'Europa y nel restu del mundu construyéronse un gran númberu de centrales fotovoltaiques a gran escala.<ref name="PV">{{cita web |url=http://www.pvresources.com/en/pvpowerplants/top50pv.php |títulu=''Large-scale photovoltaic power plants ranking 1 – 50'' |apellíos=Lenardic |nome=Denis |fecha=9 de xineru de 2016 |fechaaccesu=10 de xineru de 2016 |obra=PV Resources |idioma=inglés}}</ref> A finales de 2018, les plantes fotovoltaiques más grandes del mundu yeren, d'alcuerdu a la so capacidá de producción:<ref name="PV"/> [[Ficheru:Energiepark Lauingen Gehrlicher Solar AG.JPG|thumb|alt=Solar park|250px|Parque solar Lauingen Energy Park, de 25,7{{esd}}MW en [[Suabia (rexón alministrativa)|Suabia]] ([[Baviera]], [[Alemaña]])]] [[Ficheru:Juwi PV Field.jpg|thumb|250px|Parque solar en Waldpolenz, [[Alemaña]]]] {| style="font-size:95%; text-align:left;" class="wikitable sortable" |- ! Proyeutu !País<br /> ! Llocalización<br /> ! Potencia<br /> ! Añu <br /> |- | align=left|''Tengger Desert Solar Park'' | align=left|{{bandera|China}} [[China]] | {{small|{{coord|37|33|00|N|105|03|14|E|name=Tengger Desert Solar Park}}}} | 1547{{esd}}MW | 2016 |- | align=left|''Datong Solar Power Top Runner Base'' | align=left|{{bandera|China}} [[China]] | {{small|{{coord|40|04|25|N|113|08|12|E|name=Datong Solar Power Top Runner Project}}}} | 1000{{esd}}MW | 2016 |- | align=left|''Kurnool Solar'' | align=left|{{bandera|India}} [[India]] | {{small|{{coord|15.681522|78.283749|name=Kurnool Solar Park}}}} | 1000{{esd}}MW | 2017 |- | align=left|''Yanchi Solar PV Station'' | align=left|{{bandera|China}} [[República Popular China|China]] | {{small|{{coord|38.1633714|106.7611986}}}} | 1000{{esd}}MW | 2016 |- | align=left|''Longyangxia Hydro-solar PV Station'' | align=left|{{bandera|China}} [[República Popular China|China]] | {{small|{{coord|36|10|54|N|100|34|41|E|name=Longyangxia Dam Solar Park}}}} | 850{{esd}}MW | 2013-2017 |- | align=left|''Parque Villanueva Solar'' | align=left|{{bandera|Méxicu}} [[Méxicu]] | {{small|{{coord|29|22|21|N|101|2|38|W|name=Villanueva Solar}}}} | 828{{esd}}MW | 2018 |- | align=left|''Rewa Ultra Mega Solar'' | align=left|{{bandera|India}} [[India]] | {{small|{{small|{{coord|24.53|N|81.29|E|name=Rewa Ultra Mega Solar}}}} | 750{{esd}}MW | 2018 |- | align=left|''Bhadla Solar Park'' | align=left|{{bandera|India}} [[India]] | {{small|{{small|{{coord|27|32|22.81|N|71|54|54.91|E|name=Bhadla Solar Park}}}} | 746{{esd}}MW | 2017 |- | align=left|''Kamuthi Solar Power Project'' | align=left|{{bandera|India}} [[India]] | {{small|{{coord|9|21|16|N|78|23|4|E|name=Kamuthi Solar Power Project}}}} | 648{{esd}}MW | 2016 |- | align=left|''Pavagada Solar Park'' | align=left|{{bandera|India}} [[India]] | {{small|{{small|{{coord|14|05|49|N|77|16|13|E|name=Pavagada Solar Park}}}} | 600{{esd}}MW | 2017 |- | align=left|''Solar Star'' | align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]] | {{small|{{coord|34|49|50|N|118|23|53|W|name=Solar Star}}}} | 579{{esd}}MW | 2015 |- | align=left|''Desert Sunlight Solar Farm'' | align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]] | {{small|{{coord|33|49|33|N|115|24|08|W|name=Desert Sunlight Solar Farm}}}} | 550{{esd}}MW | 2015 |- | align=left|''Topaz Solar Farm'' | align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]] | {{small|{{coord|35|23|N|120|4|W|name=Topaz Solar Farm}}}} | 550{{esd}}MW | 2014 |- | align=left|''Copper Mountain III Solar Facility'' | align=left|{{bandera|US}} [[Estaos Xuníos]] | {{small|{{coord|35|47|N|114|59|W|name=Copper Mountain Solar Facility}}}} | 350{{esd}}MW | 2015 |- | align=left|''Charanka Solar Park'' | align=left|{{bandera|India}} [[India]] | {{small|{{coord|23|54| |N|71|12| |E|name=Charanka Solar Park}}}} | 345{{esd}}MW | 2012-2015 |- | align=left|''Cestes Solar Power Plant'' | align=left|{{bandera|Francia}} [[Francia]] | {{small|{{coord|44|43|32|N|0|49|1|W|name=Cestes Solar Farm}}}} | 300{{esd}}MW | 2015 |- | align=left|''Nova Olinda Solar'' | align=left|{{Bandera|Brasil}} [[Brasil]] | | 292{{esd}}MW | 2017 |- | align=left|''Agua Caliente Solar Project'' | align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]] | {{small|{{coord|32|57.2|N|113|29.4|W|name=Agua Caliente}}}} | 290{{esd}}MW | 2012 |- | align=left|''Garland Solar'' | align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]] | | 272{{esd}}MW | 2016 |- | align=left|''Tranquility Solar'' | align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]] | {{small|{{coord|36|37|2|N|120|23|16|W|name=RE Tranquillity}}}} | 258{{esd}}MW | 2016 |- | align=left|''Ituverava Solar'' | align=left|{{Bandera|Brasil}} [[Brasil]] | | 254{{esd}}MW | 2017 |} A mediaos de 2017, les mayores plantes solares del mundu atópense asitiaes en China ya India. ''Kurnool Solar'', nel estáu indiu d'[[Andhra Pradesh]] alluga 1 [[Gigavatio|GW]] de capacidá, equivalente en potencia a una central nuclear. La planta ''Yanchi Solar'', na provincia de [[Qinghai]] (China) cunta coles mesmes con dicha capacidá. Ente los primeros puestos atópase tamién ''Longyangxia Hydro-Solar PV Station'', asitiada xunto a la presa de Longyangxia en China. Consiste nun macrocomplejo [[Central hidroeléctrica|hidroeléctricu]] de 1280{{esd}}MW, al que darréu se -y añader una central fotovoltaica de 320{{esd}}MW, completada en 2013. A finales de 2015 inauguróse una segunda fase de 530{{esd}}MW, lo qu'alzó la potencia total de la planta solar hasta los 850{{esd}}MW.<ref>{{cita web |url=http://www.chinadaily.com.cn/m/powerchina/2014-01/02/content_17210451.htm |títulu=World's largest solar-hydro power station getting connected to the grid |obra=China Daily}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.solarserver.com/solar-magacín/solar-news/archive-2013/2013/kw50/cpi-completes-massive-hybrid-solar-pvhydro-plant-in-western-china.html |títulu=KW50 - CPI completes massive hybrid solar PV/hydro plant in Western China - SolarServer |autor=Author }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.esi-africa.com/features/global-hydropower-market-shows-promise-for-future/ |títulu=Global hydropower market shows promise for future |fecha=10 de marzu de 2016 |editorial=ESI-Africa.com |fechaaccesu=22 de marzu de 2016}}</ref> Otros proyeutos de gran escala atópense asitiaos n'Estos Xuníos. ''Solar Star'', tien una potencia de 579{{esd}}MW y atópase en California.<ref>{{cita web |url=http://www.mortenson.com/solar/projects/solar-star-i-and-ii |títulu=Solar Star I & II |fechaaccesu=1 de xunetu de 2015 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141214181251/http://www.mortenson.com/solar/projects/solar-star-i-and-ii |fechaarchivu=2014-12-14 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.theenergycollective.com/eric-wesoff/2242988/solar-star-largest-pv-power-plant-world-now-operational |títulu=Solar Star, Largest PV Power Plant in the World, Now Operational |fecha=25 de xunu de 2015 |fechaaccesu=1 de xunetu de 2015 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170723094700/http://www.theenergycollective.com/eric-wesoff/2242988/solar-star-largest-pv-power-plant-world-now-operational |fechaarchivu=2017-07-23 }}</ref> Les plantes ''Topaz Solar Farm'' y ''Desert Sunlight Solar Farm'' en Riverside County, tamién en California, tien coles mesmes una potencia de 550{{esd}}MW.<ref>{{cita web |url=http://www.renovablesverdes.com/topaz-la-mayor-planta-de-energia-solar-del%20mundu-y%C3%A1-ye-dafechu-funcional/ |títulu=Topaz, la mayor planta d'enerxía solar del mundu yá ye dafechu funcional |fecha=27 de payares de 2014 |obra=Anovables Verdes |fechaaccesu=27 de payares de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141204193221/http://www.renovablesverdes.com/topaz-la-mayor-planta-de-energia-solar-del |fechaarchivu=2014-12-04 }}</ref><ref name=rew11>{{cita web |url=http://www.energyonline.com/Industry/News.aspx?NewsID=7773&First_Solar_Completes_550-MW_Solar_Project_in_Southern_California |títulu=''First Solar Completes 550-MW Solar Project in Southern California '' |fecha=21 de xineru de 2015 |fechaaccesu=6 de febreru de 2015 |obra= Energy Online |idioma=inglés}}</ref> El proyeutu ''Blythe Solar Power'' consiste nuna planta fotovoltaica de 500{{esd}}MW, asitiada igualmente en Riverside County, que la so construcción ta prevista llueu.<ref>California Energy Commission [http://www.energy.ca.gov/sitingcases/blythe_solar/ Blythe Solar Power Project - Status] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190202095644/http://www.energy.ca.gov/sitingcases/blythe_solar/ |date=2019-02-02 }}</ref> N'Europa, el proyeutu de mayor valumbu llámase ''Cestes Solar Power Plant'', allugáu na llocalidá de [[Cestes]] ([[Francia]]), que cunta con una capacidá de 300{{esd}}MW y entró n'operación a finales de 2015.<ref>{{cita web |url= http://www.pv-tech.org/news/europes_largest_solar_park_connected_to_the_grid |títulu=''Europe's largest solar park connected to the grid'' |fecha=29 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=21 d'ochobre de 2015 |editorial=''PV Tech'' |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.pv-tech.org/editors_blogue/europes_largest_solar_park_squeezing_out_maximum_energy_from_the_minimum_el títulu=''Europe's largest solar park: Squeezing out maximum energy from the minimum land space'' |fecha=29 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=21 d'ochobre de 2015 |editorial=''PV Tech'' |idioma=inglés }}</ref> Hai otres munches plantes de gran escala en construcción. El ''McCoy Solar Energy Project'',<ref>{{Cita web |url=http://www.blm.gov/ca/st/en/fo/palmsprings/Solar_Projects/McCoy.html |títulu=McCoy Solar Energy Project |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161007084249/http://www.blm.gov/ca/st/en/fo/palmsprings/Solar_Projects/McCoy.html |fechaarchivu=2016-10-07 }}</ref><ref>[http://www.doi.gov/news/pressreleases/secretary-salazar-announces-milestone-on-mccoy-solar-energy-project-caps-strong-year-for-renewable-energy-development-on-public-lands.cfm Secretary Salazar Announces Milestone on McCoy Solar Energy Project]</ref> n'Estaos Xuníos, va tener una potencia de 750{{esd}}MW una vegada completáu.<ref>http://www.renewableenergyworld.com/rea/news/article/2014/03/nexteras-massive-mccoy-solar-project-clears-another-hurdle</ref> Nos últimos años, propúnxose la construcción de delles plantes de potencies cimeres a los 1000{{esd}}MW en distintos llugares del mundu. La planta Quaid-y-Azam Solar Park, asitiada en [[Paquistán]] y que la so primer fase yá s'atopa operativa con 100{{esd}}MW,<ref>[http://www.qasolar.com/ Project-Website: Current Status]</ref><ref>http://tribune.com.pk/story/698070/pakistan-plans-huge-desert-solar-park-to-fight-energy-crisis/</ref><ref>http://www.dawn.com/news/1105237/pm-launches-solar-power-plant-in-bahawalpur</ref> tien previstu ampliar la so capacidá hasta los 1500{{esd}}MW.<ref>{{cita publicación |url= http://www.thenews.com.pk/Todays-News-2-249637-Solar-project-to-start-production-by-December:-Shahbaz |títulu= Solar project to start production by December: Shahbaz - thenews.com.pk |fecha=12 de mayu de 2014 |fechaaccesu=10 de xunetu de 2014}}</ref> Los [[Emiratos Árabes Xuníos]] entamen tamién la construcción d'una planta de 1000{{esd}}MW.<ref>{{Cita web |url=http://www.earthtechling.com/2012/01/forget-oil-dubai-plans-huge-solar-farm/ |títulu=Forget Oil, Dubai Plans Huge Solar Farm |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190115023420/http://earthtechling.com/2012/01/forget-oil-dubai-plans-huge-solar-farm/ |fechaarchivu=2019-01-15 }}</ref><ref>[http://gulfnews.com/business/investment/dubai-unveils-dh12b-solar-energy-park-1.963809 Dubai unveils Dh12b solar energy park]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20131219453300/http://www.ameinfo.com/dsce-vice-chairman-visits-mohammed-bin-344111 DSCE Vice Chairman visits Mohammed bin Rashid Al Maktoum Solar Park]</ref> El ''Ordos Solar Project'',<ref name="blogues.worldbank.org">[http://blogs.worldbank.org/climatechange/will-china-and-us-be-partners-or-rivals-new-energy-economy Will China and the US be partners or rivals in the new energy economy?]</ref> asitiáu en China, va algamar los 2000 MW.<ref>[http://www.greentechmedia.com/articles/read/The-Fate-of-First-Solars-Two-Gigawatt-PV-Project-in-China The Fate of First Solar's Two-Gigawatt PV Project in China]</ref> El proyeutu Westlands Solar Park tien una capacidá prevista de 2700{{esd}}MW,<ref>[http://www.westlandssolarpark.com/ Westland Solar Park]</ref> a ser completáu en delles fases. No que fai a instalaciones fotovoltaiques sobre teyáu, la mayor instalación atopar nes instalaciones de [[Renault Samsung Motors]] en [[Busan]] ([[Corea del Sur]]), y cuenta con 20{{esd}}MW distribuyíos sobre les distintes cubiertes, parkings ya infraestructures del complexu. Inaugurada en 2013, apurre enerxía a la fábrica y miles de llares cercanos.<ref>{{cita web |url=http://wardsauto.com/plants-amp-production/renault-samsung-plugs-large-scale-solar-power |títulu=Renault Samsung Plugs in to Large-Scale Solar Power' |autor=Vince Courtenay |obra=wardsauto.com |editorial=Ward's |fecha=12 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=10 de xineru de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131018052428/http://wardsauto.com/plants-amp-production/renault-samsung-plugs-large-scale-solar-power |fechaarchivu=18 d'ochobre de 2013 }}</ref> === Almacenamientu d'enerxía fotovoltaico por aciu bateríes === {{VT|Almacenamientu d'enerxía}} L'almacenamientu d'enerxía preséntase como un retu importante pa dexar cuntar con un suministru continuu d'enerxía, yá que la enerxía solar nun puede xenerase pela nueche. Les [[Batería recargable|bateríes recargables]] usáronse tradicionalmente p'almacenar l'escesu de lletricidá en sistemes aisllaos. Cola apaición de los sistemes coneutaos a rede, l'escesu de lletricidá puede tresportase por aciu la rede llétrica a los puntos de consumu. Cuando la producción d'enerxía anovable supón una pequeña fracción de la demanda, otres fontes d'enerxía pueden afaer la so producción de forma apropiada pa emprestar un respaldu a la variabilidá de les fontes anovables, pero cola crecedera d'estes postreres, faise necesariu un control más fayadizu pal equilibriu de la rede. Col cayente de los precios, les centrales fotovoltaiques empiecen a disponer de bateríes pa controlar la potencia de salida o almacenar l'escesu d'enerxía por que pueda ser emplegáu mientres les hores en que les centrales anovables nun pueden xenerar direutamente. Esti tipu de bateríes dexa estabilizar la rede llétrica al anidiar los picos de demanda mientres minutos o hores. Prevese que nel futuru estes bateríes van xugar un papel importante na rede llétrica, yá que pueden ser cargaes mientres los periodos cuando la xeneración entepasa la demanda y vertir dicha enerxía na rede cuando la demanda ye mayor que la xeneración. Por casu, en Puertu Ricu un sistema con una capacidá de 20 megavatios mientres 15 minutos (5 megavatio hora) emplegar pa estabilizar la frecuencia de la rede na isla. Otru sistema de 27 megavatios mientres 15 minutos (6,75 megavatio hora) con bateríes de níquel-cadmiu foi instaláu en [[Fairbanks]] ([[Alaska]]) en 2003 pa estabilizar el voltaxe de les llinies de tresmisión.<ref>{{cita publicación |doi=10.1109/MPAE.2005.1405868 |títulu= The United States of storage |añu=2005 |autor=Gyuk, I., Kulkarni, P., Sayer, J. H., ''et al.'' |publicación=IEEE Power and Energy Magacín |volume=3 |páxines=31-9 |númberu=2 }}</ref> La mayoría d'estos bancos de bateríes atópense alcontraos xunto a les mesmes plantes fotovoltaiques. Los mayores sistemes n'Estaos Xuníos inclúin la batería de 31,5{{esd}}MW na planta Grand Ridge Power en Illinois, y la batería de 31,5{{esd}}MW en Beech Ridge, Virginia.<ref>[http://www.solarserver.com/solar-magacín/solar-news/current/2015/kw50/invenergys-grand-ridge-energy-storage-facility-wins-2015-best-renewable-project-award.html Invenergy's Grand Ridge energy storage facility wins 2015 Best Renewable Project Award] {{Wayback|url=http://www.solarserver.com/solar-magacín/solar-news/current/2015/kw50/invenergys-grand-ridge-energy-storage-facility-wins-2015-best-renewable-project-award.html |fecha=20160110180155 }}, Solar Server, 12 d'avientu de 2015</ref> Ente los proyeutos más destacaos asítiense'l sistema de 400{{esd}}MWh (100{{esd}}MW mientres cuatro hores) del proyeutu ''Southern California Edison'' y un proyeutu de 52{{esd}}MWh en Kauai ([[Ḥawai]]), que dexa mover por completu la producción d'una planta de 13MW pal so usu tres la puesta del sol.<ref>[http://www.utilitydive.com/news/5-battery-energy-storage-projects-to-watch-in-2016/409624/ 5 battery energy storage projects to watch in 2016], Utility Dive, Krysti Shallenberger, 30 de payares de 2015.</ref> Otros proyeutos asítiase en Fairbanks (40{{esd}}MW pa 7 minutos por aciu bateríes de níquel-cadmiu)<ref>Conway, Y. (2 de setiembre de 2008) [http://www.telegraph.co.uk/scienceandtechnology/3312118/World%27s-biggest-battery-switched-on-in-Alaska.html "World's biggest battery switched on in Alaska"] ''Telegraph.co.uk''</ref> y en Notrees ([[Texas]]) (36{{esd}}MW pa 40 minutos usando bateríes de plomu acedu).<ref>"[http://www.energystorageexchange.org/projects/11 Duke Energy Notrees Wind Storage Demonstration Project] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141026103945/http://www.energystorageexchange.org/projects/11 |date=2014-10-26 }}" ''[[Departamentu d'Enerxía de los Estaos Xuníos]]''</ref> En 2015, instalóse un total de 221{{esd}}MW con almacenamientu de bateríes n'Estaos Xuníos, y envalórase que la potencia total d'esti tipu de sistemes creza hasta los 1,7{{esd}}GW en 2020. La mayoría instalada poles mesmes compañíes mayoristas del mercáu d'Estaos Xuníos.<ref>[http://reneweconomy.com.au/2016/us-energy-storage-market-grew-243-in-2015-largest-year-on-record-61611 «US energy storage market grew 243% in 2015, largest year on record.»]</ref> == Autoconsumo y balance netu == [[Ficheru:Solar panels on house roof.jpg|thumb|300px|Instalación fotovoltaica sobre teyáu nuna residencia de Boston ([[Massachusetts]], [[Estaos Xuníos]]).]] [[Ficheru:Onduleur hybride 2.JPG|thumb|300px|right|Exemplu d'integración de la enerxía solar fotovoltaico sobre'l teyáu d'una vivienda.]] {{AP|Autoconsumo fotovoltaico|Balance netu}} El autoconsumo fotovoltaico consiste na producción individual a pequeña escala de lletricidá pal mesmu consumu, al traviés de paneles fotovoltaicos. Ello puédese complementar col [[balance netu]]. Esti esquema de producción, que dexa compensar el consumu llétricu por aciu xenerar por una instalación fotovoltaica en momentos de menor consumu, yá foi enllantáu con ésitu en munchos países. Foi propuestu n'España pola Asociación de la Industria Fotovoltaica (ASIF) pa promover la lletricidá anovable ensin necesidá de sofitu económicu adicional,<ref>[http://www.interempresas.net/Energy/Articles/36867-Interview-with-Javier-Alce-President-of-ASIF-Association-of-the-photovoltaic-industry.html «Interview with Javier Alce, President of ASIF, Association of the photovoltaic industry.» (14/01/2010).]</ref> y tuvo en fase de proyeutu pol [[IDAE]].<ref>[http://www.energiasolarok.com/2011/02/idae-concursu-estudio-sobre-el-analisis.html ''Estudio sobre l'analís de viabilidá d'un modelu de balance netu pa instalaciones FV en viviendes n'España''.]</ref> Darréu recoyóse nel [[Plan d'Enerxíes Anovables]] 2011-2020,<ref>[http://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_11227_PER_2011-2020_def_93c624ab.pdf Plan d'Enerxíes Anovables 2011-2020 (IDAE)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160513044608/http://www.idae.es/index.php/mod.documentos/mem.descarga?file=/documentos_11227_PER_2011-2020_def_93c624ab.pdf |date=2016-05-13 }} pg.44</ref> pero inda nun foi reguláu. Sicasí, nos últimos años, debíu a la creciente puxanza de pequeñes instalaciones d'enerxía anovable, el autoconsumo con balance netu empezó a ser reguláu en diversos países del mundu, siendo una realidá en países como Alemaña, Italia, Dinamarca, Xapón, Australia, Estaos Xuníos, Canadá y Méxicu, ente otros. Ente les ventayes del autoconsumo respectu al consumu de la rede atopen les siguientes: * Col abaratamientu de los sistemes de autoconsumo y l'encarecimientu de les tarifes llétriques, cada vez ye más rentable qu'unu mesmu produza la so propia lletricidá.<ref name=elpais /> * Amenórgase la dependencia de les compañíes llétriques. * Los sistemes de autoconsumo fotovoltaicos utilicen la enerxía solar, una fonte gratuita, perenal, llimpia y respetuosa col medioambiente. * Xenérase un [[Xeneración distribuyida|sistema distribuyíu de xeneración llétrica]] qu'amenorga la necesidá d'invertir en nueves redes y amenorga les perdes d'enerxía pol tresporte de la lletricidá al traviés de la rede.<ref>[http://www.climatetechnology.gov/library/2003/tech-options/tech-options-1-3-2.pdf ''U.S. Climate Change Technology Program – Transmission and Distribution Technologies''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220308194105/http://climatetechnology.gov/library/2003/tech-options/tech-options-1-3-2.pdf |date=2022-03-08 }}. (PDF). Consultáu'l 15 de febreru de 2013.</ref> * Amenórgase la dependencia enerxética del país col esterior. * Evítense problemes p'abastecer tola demanda n'hora punta, conocíos polos cortes de lletricidá y xubíes de tensión. * Embrívese l'impautu de les instalaciones llétriques na so redolada. Nel casu del [[autoconsumo fotovoltaico]], el tiempu de torna de la inversión calcula sobre la base de cuánta lletricidá dexar de consumir de la rede, debíu al emplegu de paneles fotovoltaicos. Por casu, n'Alemaña, con precios de la lletricidá en 0,25{{esd}}€/kWh y un solazu de 900{{esd}}kWh/kWp, una instalación de 1{{esd}}kWp aforra unos 225{{esd}}€ al añu, lo que con unos costos d'instalación de 1700{{esd}}€/kWp significa que'l sistema se amortizará en menos de 7 años.<ref>{{cita web |url= https://docs.google.com/spreadsheet/pub?key=0Ahl2afL-jL0BdEVGU3dsbllfTzlxMEV0aTNqT0d5Nnc&output=html |títulu= ''Money saved by producing electricity from PV and Years for payback'' |fechaaccesu=30 de xunetu de 2014 |fecha=xunetu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Esta cifra ye entá menor en países como España, con una irradiación cimera a la esistente nel norte del continente européu.<ref name=ciemat /> == Eficiencia y costos == {{AP|Paridá de rede}} [[Ficheru:Best Research-Cell Efficiencies.png|thumb|250 px|right|Cronoloxía de les eficiencies de conversión llograes en célules solares fotovoltaiques (fonte: National Renewable Energy Laboratory d'Estaos Xuníos)]] [[Ficheru:Swanson_effect.svg|thumb|250 px|right|Evolución del preciu de les célules fotovoltaiques de siliciu cristalino (en $/Wp) ente 1977 y 2015 (fonte: Bloomberg New Energy Finance)<ref name="Econ1">{{cita web |añu=2012 |url=http://www.economist.com/news/21566414-alternative-energy-will-no-longer-be-alternative-sunny-uplands |títulu=''Sunny Uplands: Alternative energy will no longer be alternative'' |editorial=[[The Economist]] |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>]] Les eficiencies de les célules solares varien ente'l 6 % d'aquelles basaes en [[Célula fotoeléctrica#C.C3.A9lulas de siliciu amorfo|siliciu amorfo]] hasta'l 46 % de les [[Célula fotoeléctrica#C.C3.A9lula multiuni.C3.B3n|célules multiunión]].<ref>{{cita web |url= http://www.ise.fraunhofer.de/en/press-and-media/press-releases/press-releases-2014/new-world-record-for-solar-cell-efficiency-at-46-percent |títulu= ''New world record for solar cell efficiency at 46% French-German cooperation confirms competitive advantage of European photovoltaic industry'' |editorial= Fraunhofer Institute |fechaaccesu=7 de marzu de 2015 |fecha=1 d'avientu de 2014 |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.pv-tech.org/news/soitec_fraunhofer_ise_multi_junction_cpv_cell_hits_world_record_46_conversi |títulu= Soitec-Fraunhofer ISE multi-junction CPV cell hits world record 46% conversion efficiency |editorial= PV Tech |fechaaccesu=7 de marzu de 2015 |fecha=2 d'avientu de 2014 |idioma=inglés }}</ref> Les eficiencies de conversión de les célules solares que s'utilicen nos módulos fotovoltaicos comerciales (de siliciu monocristalino o policristalino) atópense en redol al 16-22 %.<ref>{{cita web |url= http://publica.fraunhofer.de/documents/N-73521.html |títulu= ''Silicon Solar Cells with Screen-Printed Front Side Metallization Exceeding 19% Efficiency'' |editorial= Fraunhofer Institute |fechaaccesu=30 de xunetu de 2014 |fecha=29 de setiembre de 2012 |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.reuters.com/article/2011/06/20/idUS110444863620110620 |títulu= ''Sunpower Panels Awarded Guinness World Record'' |editorial= Reuters |fechaaccesu=30 de xunetu de 2014 |fecha=20 de xunu de 2011 |idioma=inglés }}</ref> El costu de les célules solares de siliciu cristalino baxó dende 76,67{{esd}}$/Wp en 1977 hasta aproximao 0,36{{esd}}$/[[Vatiu#Vatiu pico|Wp]] en 2014.<ref name=energytrend-pv-spotprice>{{cita web |títulu=Price Quotes |url=http://pv.energytrend.com/pricequotes.html |sitiuweb=http://pv.energytrend.com/ |fechaaccesu=26 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6QcjhW4C9?url=http://pv.energytrend.com/pricequotes.html |fechaarchivu=26 de xunu de 2014 }}</ref><ref name="Econ1" /> Esti enclín sigue la llamada [[llei de Swanson]], una predicción similar a la conocida [[Llei de Moore]], qu'establez que los precios de los módulos solares baxen un 20 % cada vez que se dobla la capacidá de la industria fotovoltaica.<ref name="Econ2">{{cita web |añu=2012 |url=http://www.economist.comblogsgraphicdetail/2012/12/daily-chart-19 |títulu=''Pricing Sunshine'' |obra=[[The Economist]] |fechaaccesu=28 d'avientu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> En 2014, el preciu de los módulos solares amenorgárase nun 80 % dende'l branu de 2008,<ref>{{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/irena--pv-prices-have-declined-80-since-2008_100016383/#axzz3DPn1RuBl |títulu= ''IRENA: PV prices have declined 80% since 2008'' |editorial= PV Magacín |fechaaccesu=15 de setiembre de 2014 |fecha=11 de setiembre de 2014 |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.evwind.com/2014/09/22/costu-de-la-energia-solar-fotovoltaica-amenórgase-un-80-y-eolica-en-58/ |títulu= Costu de la enerxía solar fotovoltaica amenórgase un 80% y eólica en 58% |editorial= REVE (Revista Eólica y del Vehículu Llétricu) |fechaaccesu= 23 de setiembre de 2014 |fecha= 22 de setiembre de 2014 }}</ref> asitiando a la enerxía solar per primer vegada nuna posición ventaxosa respectu al preciu de la lletricidá pagáu pol consumidor nun bon númberu de rexones soleyeres.<ref name=wells2012>{{Obra citada |autor=Ken Wells |publication-date=25 d'ochobre de 2012 |títulu=''Solar Energy Is Ready. The U.S. Isn't'' |magacín=[[Bloomberg Businessweek]] |at=businessweek.com |url=http://www.businessweek.com/articles/2012-10-25/solar-energy-is-ready-dot-the-o-dot-s-dot-isnt |fechaaccesu=1 de payares de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Nesti sentíu, el costu mediu de xeneración llétrica de la enerxía solar fotovoltaico ye yá competitivu col de les fontes convencionales d'enerxía nuna creciente llista de países,<ref name="Branker">{{cita publicación |doi=10.1016/j.rser.2011.07.104 |títulu=''A Review of Solar Photovoltaic Levelized Cost of Electricity'' |añu=2011 |apellíu1=Branker |nome1=K. |apellíu2=Pathak |nome2=M.J.M. |apellíu3=Pearce |nome3=J.M. |publicación=Renewable and Sustainable Energy Reviews |volume=15 |númberu=9 |páxina=4470 |idioma=inglés}} [http://hdl.handle.net/1974/6879 Open access]</ref> particularmente cuando se considera la hora de xeneración de dicha enerxía, una y bones la lletricidá ye usualmente más cara mientres el día.<ref>{{cita web |url= http://www.greentechmedia.com/articles/read/Utilities-Honest-Assessment-of-Solar-in-the-Electricity-Supply/ |títulu= ''Utilities' Honest Assessment of Solar in the Electricity Supply'' |editorial= Greentech Media |fechaaccesu=30 de xunetu de 2014 |fecha=7 de mayu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Producióse una dura competencia na cadena de producción, y coles mesmes espérense mayores cayíes del costu de la enerxía fotovoltaico nos próximos años, lo que supón una creciente amenaza al dominiu de les fontes de xeneración basaes nes enerxíes fósiles.<ref name=invest2011>{{cita web |url=http://www.renewableenergyworld.com/rea/news/article/2011/08/renewables-investment-breaks-records?cmpid=SolarNL-Tuesday-August30-2011 |títulu=''Renewables Investment Breaks Records'' |fecha=29 d'agostu de 2011 |obra=Renewable Energy World |idioma=inglés}}</ref> Conforme pasa'l tiempu, les teunoloxíes de xeneración anovable son xeneralmente más barates,<ref>[http://www.reuters.com/article/2009/11/23/us-renewables-costs-idUSTRE5AM2BE20091123 ''Renewable energy costs drop in '09''] ''Reuters'', 23 de payares de 2009.</ref><ref>''Solar Power 50% Cheaper By Year End – Analysis'' ''Reuters'', 24 de payares de 2009.</ref> ente que les enerxíes fósiles vuélvense más cares: {{quote|Cuanto más baxa'l costu de la enerxía solar fotovoltaico, más favorablemente compite coles fontes d'enerxía convencionales, y más curiosa ye pa los usuarios de lletricidá en tol mundu. La fotovoltaica a pequeña escala puede utilizase en California a precios de 100&nbsp;$/MWh (0,10&nbsp;$/kWh) per debaxo de la mayoría d'otros tipos de xeneración, inclusive aquellos que funcionen por aciu [[gas natural]] de baxu costu. Menores costos nos módulos fotovoltaicos tamién suponen un estímulu na demanda de consumidores particulares, pa los que'l costu de la fotovoltaica compárase yá favorablemente al de los precios finales de la enerxía llétrica convencional.<ref>{{cita web |url=http://www.renewableenergyworld.com/rea/news/article/2011/08/a-silver-lining-in-declining-solar-prices |títulu=''A Silver Lining in Declining Solar Prices'' |autor=Arno Harris |fecha=31 d'agostu de 2011 |obra=Renewable Energy World |idioma=inglés}}</ref>}} En 2011, el costu de la fotovoltaica cayera abondo per debaxo del de la [[enerxía nuclear]],<ref>{{cita web |url= http://www.agora-energiewende.org/topics/optimisation-of-the-overall-system/detail-view/article/klimaschutz-wird-mit-erneuerbaren-deutlich-preiswerter-als-mit-atomkraft/ |títulu= ''Renewable Energy is Much More Cost Effective than Nuclear in the Fight Against Climate Change'' |editorial= Agora Energiewende |fechaaccesu= 18 d'abril de 2014 |fecha= abril de 2014 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150517053248/http://www.agora-energiewende.org/topics/optimisation-of-the-overall-system/detail-view/article/klimaschutz-wird-mit-erneuerbaren-deutlich-preiswerter-als-mit-atomkraft/ |fechaarchivu= 2015-05-17 }}</ref> y espérase que siga cayendo:<ref name=natint/> {{quote|Pa instalaciones a gran escala, yá s'algamaron precios per debaxo de 1&nbsp;$/vatiu. Por casu, n'abril de 2012 publicóse un preciu de módulos fotovoltaicos a 0,60{{esd}}Euro/Vatio (0,78{{esd}}$/Vatiu) nun alcuerdu marco de 5 años.<ref>[http://www.solarserver.com/solar-magacín/solar-news/archive-2012/2012/kw18/chinese-pv-producer-phono-solar-to-supply-german-system-integrator-sybac-solar-with-500-mw-of-pv-modules.html ''Chinese PV producer Phono Solar to supply German system integrator Sybac Solar with 500 MW of PV modules''] ''Solarserver.com'', 30 d'abril de 2012</ref> En delles rexones, la enerxía fotovoltaico algamó la [[paridá de rede]], que se define cuando los costos de producción fotovoltaica atópense al mesmu nivel, o per debaxo, de los precios de lletricidá que paga'l consumidor final (anque na mayor parte de les ocasiones inda percima de los costos de xeneración nes centrales de carbón o gas, ensin cuntar cola distribución y otros costos inducíos). La enerxía fotovoltaico xenérase per un periodu del día bien cercanu al picu de demanda (preceder) en sistemes llétricos que faen gran usu del aire acondicionáu. Más xeneralmente, rescampla que, con un preciu de carbón de 50{{esd}}$/tonelada, qu'alza'l preciu de les plantes de carbón a 5{{esd}}cent./kWh, la enerxía fotovoltaico va ser competitiva na mayor parte de los países. El preciu a la baxa de los módulos fotovoltaicos reflexóse rápido nun creciente númberu d'instalaciones, atropando en tou 2011 unos 23{{esd}}GW instalaos esi añu. Anque s'espera ciertu afitamientu en 2012, por cuenta de retayos nel sofitu económicu nos importantes mercaos d'Alemaña ya Italia, la fuerte crecedera bien probablemente va siguir mientres el restu de la década. Ello ye que yá nun estudiu mentábase que la inversión total n'enerxíes anovables en 2011 superara les inversiones na xeneración llétrica basada nel carbón.<ref name=natint>{{cita web |url=http://nationalinterest.org/commentary/the-end-the-nuclear-renaissance-6325?page=1 |títulu=''The End of the Nuclear Renaissance'' |autor=John Quiggin |fecha=3 de xineru de 2012 |obra=National Interest |idioma=inglés}}</ref>}} L'enclín ye que los precios mengüen entá más col tiempu una vegada que los componentes fotovoltaicos entraron nuna clara y direuta fase industrial.<ref>{{cita web |url= http://heliosyeolos.blogspot.com.es/2009/08/el preciu-de-los paneles solares.html |títulu= El preciu de los paneles fotovoltaicos mengua un 50% nun solu añu (y como va afectar esto a los coches llétricos) |editorial= (r)Evolución Enerxética |fechaaccesu=30 de xunetu de 2014 |fecha=25 d'agostu de 2009 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/solar-energy-prices-to-drop-by-up-to-12-in-2014_100016875/#axzz3GuHegV7b |títulu= ''Solar energy prices to drop by up to 12% in 2014'' |editorial= PV Magacín |fechaaccesu=22 d'ochobre de 2014 |fecha=21 d'ochobre de 2014 |idioma=inglés }}</ref> A finales de 2012, el preciu mediu de los módulos fotovoltaicos cayera a 0,50{{esd}}$/Wp, y les previsiones apunten que'l so preciu va siguir amenorgándose hasta los 0,36{{esd}}$/Wp en 2017.<ref>{{cita web |url= http://www.greentechmedia.com/articles/read/solar-pv-module-costs-to-fall-to-36-cents-per-watt |títulu= ''Solar PV Module Costs to Fall to 36 Cents per Watt by 2017'' |editorial= Greentech Media |fechaaccesu=2 de payares de 2013 |fecha=18 de xunu de 2013 |idioma=inglés }}</ref> En 2015, l'Institutu alemán [[Fraunhofer]] especializáu n'enerxía solar (ISE) realizó un estudiu que concluyía que la mayoría de los escenarios previstos pal desenvolvimientu de la enerxía solar infravaloran la importancia de la fotovoltaica.<ref> {{cita web |url=http://reneweconomy.com.au/2015/solar-2ckwh-cheapest-source-electricity-47282 |títulu=Solar at 2c/kWh – the cheapest source of electricity |obra=REneweconomy |fecha=24 de febreru de 2015 |autor=Giles Parkinson }} </ref> L'estudiu realizáu pol institutu Fraunhofer envaloraba que'l costu levelizado (LCOE) de la enerxía solar fotovoltaico pa plantes de conexón a rede va asitiase al llargu plazu ente 0,02 y 0,04&nbsp;€/kWh, niveles inferiores a los de les fontes d'enerxía convencionales.<ref name="agora-feb-2015">{{cita web |url=http://www.agora-energiewende.org/fileadmin/downloads/publikationen/Studien/PV_Cost_2050/AgoraEnergiewende_Current_and_Future_Cost_of_PV_Feb2015_web.pdf |títulu=Current and Future Cost of Photovoltaics—Long-term Scenarios for Market Development, System Prices and LCOE of Utility-Scale PV Systems |fecha=Febreru de 2015 |autor=Fraunhofer ISE |editorial=Agora Energiewende |sitiuweb=http://www.agora-energiewende.org/ |formatu=PDF |fechaaccesu=23 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150319004049/http://www.agora-energiewende.org/fileadmin/downloads/publikationen/Studien/PV_Cost_2050/AgoraEnergiewende_Current_and_Future_Cost_of_PV_Feb2015_web.pdf |fechaarchivu=2015-03-19 }}</ref> {{quotation |Estractu de les conclusiones del estudiu de Fraunhofer ISE: ''Current and Future Cost of Photovoltaics. Long-term Scenarios for Market Development, System Prices and LCOE of Utility-Scale PV Systems (Costu actual y futuru de la enerxía fotovoltaico. Escenarios al llargu plazu pal desenvolvimientu del mercáu, sistemes de precios y LCOE de sistemes fotovoltaicos de conexón a rede)— Febreru de 2015'':<ref name="agora-feb-2015" /> #La enerxía solar fotovoltaico yá ye anguaño una teunoloxía de xeneración anovable de baxu costu. El costu de les plantes fotovoltaiques a gran escala coneutaes a rede cayó n'Alemaña dende valores cimeros a 0,40{{esd}}€/kWh en 2005 hasta los 0,09{{esd}}€/kWh en 2014. Publicáronse costos inclusive menores n'otres rexones más soleyeres del restu del mundu, yá que una bona parte de los componentes de les plantes fotovoltaiques comercializar nos mercaos globales. #La enerxía solar llueu se va convertir na fonte d'enerxía más barata en munches rexones del mundu. Inclusive suponiendo proyecciones conservadores y considerando que nun se producirán meyores teunolóxiques importantes, nun s'espera un parón nel amenorgamientu de costos que se ta produciendo anguaño. Dependiendo de la irradiación añal del allugamientu escoyíu, el costu de la fotovoltaica va asitiar ente los 0,04-0,06{{esd}}€/kWh pa 2025, algamando 0,02-0,04{{esd}}€/kWh antes de 2050 (estimación conservadora). #L'ambiente financiero y regulatorio van ser la clave pa los futuros amenorgamientos de costu d'esta teunoloxía. El costu de los componentes nos mercaos globales va baxar independientemente de les condiciones locales de cada país. Pero una regulación desaparente pueden suponer una medría de costu d'hasta'l 50{{esd}}% debíu al mayor costu de financiamientu. Esto puede inclusive llegar a compensar negativamente el fechu de cuntar con un mayor recursu solar en delles zones. #La mayoría de los escenarios previstos pal desenvolvimientu de la enerxía solar infravaloran la importancia de la fotovoltaica. Basaos n'estimaciones de costos desactualizadas, la mayor parte de les proyecciones pal futuru de los sistemes enerxéticos domésticos, rexonales y globales prevén tan solo una pequeña producción d'enerxía solar. Los resultaos del nuesu analís indiquen que se fai necesaria una revisión fundamental d'esti aspeutu pa llograr una optimización de los costos.}} === Enerxía fotovoltaico de capa fina o ''Thin film'' === [[Ficheru:Thin Film Flexible Solar PV Installation 2.JPG|thumb|300px|Laminados fotovoltaicos de [[Célula solar de película fina|capa fina]] siendo instalaos sobre un teyáu.]] [[Ficheru:PV Technology Share.png|thumb|300px|'''Cuota de mercáu de les distintes teunoloxíes fotovoltaiques:''' Reparar la predominancia de les célules de siliciu. En 2010, la cuota de la teunoloxía de capa delgada cayó un 30 % debíu a la crecedera de les más eficientes teunoloxíes de siliciu mono y policristalinas qu'apoderen el mercáu (tán representaes n'azul claro ya intensu).<ref>{{cita web |url=http://www.solarpanelscostguide.com/ |títulu=''Solar Panels Cost Guide'' |fechaaccesu=27 de febreru de 2014 |idioma=inglés}}</ref>]] {{AP|Célula solar de película fina}} Otra alternativa de baxu costu a les célules de siliciu cristalino ye la enerxía fotovoltaico de capa o película fina que ta basada nes célules solares de tercer xeneración.<ref>{{cita web |url=http://www.ecoticias.com/energias-anovables/12157/modulos-fotovoltaicos-de capa fina-siliciu-amorfo |títulu=Módulo Fotovoltaicos de Capa Fina, siliciu amorfo |fecha=2009 |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |idioma=inglés }}</ref> Consisten nuna [[célula solar]] que se fabrica por aciu el depósitu d'una o más capes delgaes ([[película delgada]]) de material fotovoltaico nun sustratu. Les célules solares de película delgada suelen clasificase según el material fotovoltaico utilizáu: * [[Siliciu amorfo]] (a-Si) y otros silicios de película delgada (TF-Si)<ref>{{cita web |url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0040609005011685 |títulu= Towards very low-cost mass production of thin-filme silicon photovoltaic (PV) solar modules on glass |editorial= Elsevier B.V. |fecha=2 de setiembre de 2005 |idioma=inglés}}</ref> * [[Teluro de cadmiu]] (CdTe)<ref>''Chalcogenide Photovoltaics: Physics, Technologies, and Thin Film Devices'' by Scheer and Schock, page 6. [http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/9783527633708.ch1/pdf Link (subscription required)]. "Nowadays, CdTe modules are produced on the GWp/year level and currently are the cost leader in the photovoltaic industry."</ref> * [[CIGS|Cobre indiu galio y seleniuro]] (CIS o CIGS)<ref>{{cita web |url=http://www1.eere.energy.gov/solar/review_meeting/pdfs/prm2009_contreras_cigs.pdf |títulu=''DOE Solar Energy Technologies Program Peer Review'' |editorial=U.S. department of energy 2009 |fechaaccesu=10 de febreru de 2011 |idioma=inglés}}</ref> * [[Celda Solar Graetzel|Célules solares sensibilizaes por colorante]] (DSC)<ref>[https://web.archive.org/web/20131005012501/http://kaputt.scc.kit.edu/162.php ''"Dye-Sensitized vs. Thin Film Solar Cells"''], European Institute for Energy Research, 30 de xunu de 2006</ref> y otres célules solares orgániques.<ref>{{cita publicación |apellíu=Holmes |nome=Russel|coautores=Richa Pandey |títulu=''Organic Photovoltaic Cells Based on Continuously Graded Donor–Acceptor Heterojunctions'' |publicación=IEEE JOURNAL OF SELECTED TOPICS IN QUANTUM ELECTRONICS |añu=2010|mes=Payares/Avientu |volume=16 |númberu=6 |páxina=7 |url=http://ieeexplore.ieee.org/xpl/login.jsp?tp=&arnumber=5491035&url=http%3A%2F%2Fieeexplore.ieee.org%2Fstamp%2Fstamp.jsp%3Ftp%3D%26arnumber%3D5491035 |fechaaccesu=5 de xineru de 2014 |idioma=inglés}}</ref> La Conferencia Internacional Enerxía Solar de Baxu Costu de [[Sevilla]], realizada en febreru de 2009, foi'l primer escaparate n'España de les mesmes.<ref>{{cita web|url=http://www.energias-renovables.com/articulo/cigs-polimeros-organicos-y-plasticos-futuru-tecnologico|títulu=CIGS, polímeros orgánicos y plásticos, futuru teunolóxicu de la enerxía solar|fechaaccesu=2009}}</ref> Esta teunoloxía causó grandes mires nos sos entamos. Sicasí, la fuerte cayida nel preciu de les célules y los módulos de [[Célula fotoeléctrica#C.C3.A9lula de siliciu multicristalino|siliciu policristalino]] dende finales de 2011 provocó que dellos fabricantes de capa fina háyanse vistu obligaos a abandonar el mercáu, ente qu'otros vieron bien amenorgaos los sos beneficios.<ref>{{cita web |url= http://www.pv-tech.org/chip_shots_blogue/exit_strategy_veecos_departure_from_cigs_thin_filme_pv_equipment_space_raise |títulu= ''Exit strategy: Veeco's departure from CIGS thin-filme PV equipment space raises questions, concerns'' |nome= Tom |apellíu= Cheyney |fecha= 29&nbsp;Julio de 2011 |obra= PV-Tech |fechaaccesu= 10 de marzu de 2012 |idioma= inglés |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110818040750/http://www.pv-tech.org/chip_shots_blogue/exit_strategy_veecos_departure_from_cigs_thin_filme_pv_equipment_space_raise |fechaarchivu= 18 d'agostu de 2011 }}</ref> [[Ficheru:Barack Obama speaks at Nellis AFB 2009-05-27 2.jpg|thumb|right|300px|El Presidente d'Estaos Xuníos [[Barack Obama]] pronuncia un discursu mientres la inauguración d'una planta solar fotovoltaica, en mayu de 2009.]] == Beneficiu medioambiental == La cantidá d'enerxía solar qu'algama a la superficie terrestre ye enorme, cerca de 122 petavatios (PW), y equival a cuasi 10{{esd}}000 vegaes más que los 13 TW consumíos pola humanidá en 2005.<ref name="Smil">Smil, Vaclav (2006) [http://home.cc.umanitoba.ca/~vsmil/pdf_pubs/oecd.pdf Energy at the Crossroads]. oecd.org. Consultáu'l 3 de xunu de 2012.</ref> Esta bayura suxer que nun va pasar enforma tiempu primero que la enerxía solar convertir na principal fonte d'enerxía de la humanidá.<ref>{{cita web |url=http://osumarion.osu.edu/news/dr-gordon-aubrecht-talks-renewables-tedxcolumbus |títulu=''Renewable Energy: Is the Future in Nuclear?'' |autor=Gordon Aubrecht |editorial=Ohio State University |fecha=18 d'ochobre de 2012 |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140116123708/http://osumarion.osu.edu/news/dr-gordon-aubrecht-talks-renewables-tedxcolumbus |fechaarchivu=16 de xineru de 2014 }}</ref> Adicionalmente, la xeneración llétrica por aciu fotovoltaica presenta la mayor densidá enerxética (una media global de 170 W/m²) de toles enerxíes anovables.<ref name="Smil" /> A diferencia de les teunoloxíes de xeneración d'enerxía basaes en [[combustibles fósiles]], la enerxía solar fotovoltaico nun produz nengún tipu d'emisiones nocives mientres el so funcionamientu,<ref name=JoshuaPearce /> anque la producción de los paneles fotovoltaicos presenta tamién un ciertu [[impautu ambiental]]. Los residuos finales xeneraos mientres la fase de producción de los componentes, según les emisiones de les factoríes, pueden xestionase por aciu controles de contaminación yá esistentes. Mientres los últimos años tamién se desenvolvieron teunoloxíes de reciclaje pa xestionar los distintos elementos fotovoltaicos al rematar la so vida útil,<ref>Nieuwlaar, Evert y Alsema, Erik. [http://www.energycrisis.com/apollo2/pvenv1997.pdf Environmental Aspects of PV Power Systems] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130518195712/http://www.energycrisis.com/apollo2/pvenv1997.pdf |date=2013-05-18 }}. IEA PVPS Task 1 Workshop, 25–27 de xunu de 1997, Utrecht, Países Baxos</ref> y tánse llevando a cabu programes p'amontar el reciclaje ente los productores fotovoltaicos.<ref>{{cita publicación |doi=10.1016/j.enpol.2010.07.023 |títulu=Producer Responsibility and Recycling Solar Photovoltaic Modules |añu=2010 |apellíu1=McDonald |nome1=N. C. |apellíu2=Pearce |nome2=J. M. |publicación=Energy Policy |volume=38 |númberu=11 |páxina=7041}}</ref> La [[tasa de torna enerxética]] d'esta teunoloxía, pela so parte, ye cada vez mayor. Cola teunoloxía actual, los paneles fotovoltaicos recuperen la enerxía necesaria pa la so fabricación nun periodu entendíu ente 6 meses y 1 añu y mediu; teniendo en cuenta que la so vida útil media ye cimera a 30 años, producen lletricidá llimpia mientres más del 95{{esd}}% del so ciclu de vida. <ref> {{cita web |url = http://www.epia.org/uploads/tx_epiafactsheets/110513_Fact_Sheet_on_the_Energy_Pay_Back_Time.pdf |títulu = ''Sustainability of Photovoltaics Systems - The Energy Pay Back Time'' |fechaaccesu = 4 d'ochobre de 2013 |editorial = EPIA |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20130701185711/http://www.epia.org/uploads/tx_epiafactsheets/110513_Fact_Sheet_on_the_Energy_Pay_Back_Time.pdf |fechaarchivu = 1 de xunetu de 2013 }}</ref> === Emisiones de gases d'efeutu ivernaderu === Les emisiones de [[gases d'efeutu ivernaderu]] a lo llargo del ciclu de vida pa la fotovoltaica son cercanes a los 46{{esd}}g/[[kWh]], pudiendo amenorgase inclusive hasta 15{{esd}}g/kWh nun futuru próximu.<ref name="ECN2006"> Alsema, Y. A.; Wild-Scholten, M. J. de; Fthenakis, V. M. ''[http://www.ecn.nl/publicaties/default.aspx?nr=ECN-RX--06-016 Environmental impacts of PV electricity generation - a critical comparison of energy supply options]'' ECN, September 2006; 7p. Presented at the 21st European Photovoltaic Solar Energy Conference and Exhibition, Dresden, Germany, 4–8 September 2006.</ref> En comparanza, una planta de gas de ciclu combináu emite ente 400-599{{esd}}g/kWh,<ref name="IPCC"/> una planta de gasoil 893{{esd}}g/kWh,<ref name="IPCC"/> una planta de carbón 915-994{{esd}}g/kWh<ref name="utilization">{{cita publicación |apellíu = Lund |nome = John W. |fecha = Xunu de 2007 |títulu = Characteristics, Development and utilization of geothermal resources |periodical = Geo-Heat Centre Quarterly Bulletin |publication-place = Klamath Falls, Oregon |editorial = Oregon Institute of Technology |volume = 28 |númberu = 2 |páxines = 1-9 |url = http://geoheat.oit.edu/bulletin/bull28-2/art1.pdf |issn = 0276-1084 |fechaaccesu = 16 d'abril de 2009 |archiveurl = https://web.archive.org/web/20100617215822/http://geoheat.oit.edu/bulletin/bull28-2/art1.pdf |archivedate = 2010-06-17 }}</ref> o con teunoloxía de captura de carbonu unu 200 g/kWh (escluyendo les emisiones mientres la estracción y el tresporte de carbón), y una planta d'[[enerxía xeotérmica]] d'alta temperatura, ente 91-122{{esd}}g/kWh.<ref name="IPCC">{{cita publicación |nome1=Ingvar B. |apellíu1=Fridleifsson |nome2=Ruggero |apellíu2=Bertani |nome3=Ernst |apellíu3=Huenges |nome4=John W. |apellíu4=Lund |nome5=Arni |apellíu5=Ragnarsson |nome6=Ladislaus |apellíu6=Rybach |fecha=11 de febreru de 2008 |títulu=The possible role and contribution of geothermal energy to the mitigation of climate change | conference =IPCC Scoping Meeting on Renewable Energy Sources |editor= O. Hohmeyer y T. Trittin |allugamientu= Luebeck, Germany |páxines= 59-80 |url= http://www.geothermal-energy.org/pdf/IGAstandard/WGC/2010/0225.pdf |formatu= pdf |fechaaccesu=27 de xineru de 2014}}</ref> La intensidá de les emisiones pal ciclu de vida de la [[enerxía hidráulica]], [[Enerxía eólica|eólica]] y la [[enerxía nuclear]] ye menor que la de la enerxía fotovoltaico, según los datos publicaos pol IPCC en 2011.<ref name="IPCC" /> Al igual que toles fontes d'enerxía que les sos emisiones dependen principalmente de les fases de construcción y tresporte, la transición escontra una [[economía de baxu carbonu]] podría amenorgar entá más les emisiones de [[dióxidu de carbonu]] mientres la fabricación de los dispositivos solares. Un sistema fotovoltaico de 1{{esd}}[[kW]] de potencia aforra la combustión d'aproximao 77{{esd}}[[kg]] (170 llibres) de carbón, evita la emisión a l'[[atmósfera]] d'unos 136{{esd}}kg (300 llibres) de dióxidu de carbonu, y aforra mensualmente l'usu d'unos 400 llitros (105 galones) d'agua.<ref>{{cita publicación |nome1=John |apellíu1=Durbin Husher |fecha=23 de xunu de 2009 |títulu=Crises of the 21st Century: Start Drilling-the Year 2020 is Coming Fast |editor= iUniverse |páxina=193 |idioma=inglés |url= https://books.google.es/books?id=XpGToXVcyi8C&pg=PA193&lpg=PA193&dq=%22105+gallons+of+water%22+photovoltaics&source=bl&ots=pnwGmmPzQc&sig=CJPkVFJ7fXc3ywl4el to-8ixHqn8O&hl=es&sa=X&ei=gjPZU6mJOcWc0AXr9YHICA&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=%22105%20gallons%20of%20water%22%20photovoltaics&f=false |fechaaccesu=30 de xunetu de 2014}}</ref> === Reciclaxe de módulos fotovoltaicos === Una instalación fotovoltaica puede operar mientres 30 años o más<ref>{{cita web |url = http://www.hienergypeople.com/advantages-and-disadvantages-of-solar-energy/ |títulu = ''Advantages and disadvantages of solar energy'' |editorial = Hi Energy People |fechaaccesu = 14 de xineru de 2014 |fecha = 16 d'avientu de 2013 |idioma = inglés |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20131226071416/http://www.hienergypeople.com/advantages-and-disadvantages-of-solar-energy/ |fechaarchivu = 26 d'avientu de 2013 }}</ref> con escasu caltenimientu o intervención tres la so puesta en marcha, polo que tres el costu d'inversión inicial necesariu pa construyir una instalación fotovoltaica, los sos costos d'operación son bien baxos en comparanza col restu de fontes enerxétiques esistentes. Al rematar la so vida útil, la mayor parte de los paneles fotovoltaicos pue ser tratada. Gracies a les innovaciones teunolóxiques que se desenvolvieron nos últimos años, puede recuperase hasta'l 95 % de ciertos materiales semiconductores y el vidriu, según grandes cantidaes de metales ferrosos y non ferrosos utilizaos nos módulos.<ref>Lisa Krueger. 1999. {{cita web |títulu=''Overview of First Solar's Module Collection and Recycling Program'' |editorial=[[Brookhaven National Laboratory]] p. 23 |url=http://www.bnl.gov/pv/files/PRS_Axenda/2_Krueger_IEEE-Presentation-Final.pdf |formatu=PDF |fechaaccesu=agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Delles empreses privaes<ref>Karsten Wambach. 1999. {{cita web |títulu=''A Voluntary Take Back Scheme and Industrial Recycling of Photovoltaic Modules'' |editorial=[[Brookhaven National Laboratory]] p. 37 |url=http://www.bnl.gov/pv/files/PRS_Axenda/3_4_PV-Module-RecyclingWambach.pdf |formatu=PDF |fechaaccesu=agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y organizaciones ensin fines d'arriquecimientu, como por casu [[PV CYCLE]] na Xunión Europea, tán trabayando nes operaciones de recoyida y reciclaje de paneles a la fin de la so vida útil.<ref>{{cita web |url=http://www.renewableenergyfocus.com/view/3005/end-of-life-pv-then-what-recycling-solar-pv-panels/ |títulu=''End-of-life PV: then what? - Recycling solar PV panels'' |fecha=3 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=26 de xineru de 2014 |editorial=Renewable Energy Focus |idioma=inglés}}</ref> Dos de les soluciones de reciclaje más comunes son: * Paneles de siliciu: Los marcos d'aluminiu y les caxes de conexón son esmantelaos manualmente al empiezu del procesu. El panel esmagáyase y les distintes fracciones dixébrense: vidriu, plásticos y metales.<ref>Krueger. 1999. p. 12-14</ref> Ye posible recuperar más de 80 % del peso entrante<ref>Wambach. 1999. p. 15</ref> y, por casu, el cristal mistu estrayíu ye fácilmente aceptáu poles industries de la espluma de vidriu y del aislamientu. Esti procesu puede ser realizáu polos recicladores de vidriu planu una y bones la morfoloxía y composición d'un panel fotovoltaico ye similar al cristal planu utilizáu na industria de la construcción y del automóvil. * Paneles d'otros materiales: Anguaño cúntase con teunoloxíes específiques pal reciclaje de paneles fotovoltaicos que nun contienen siliciu, delles téuniques utilicen baños químicos pa dixebrar los distintos materiales semiconductores.<ref>Wambach. 1999. p. 17</ref> Pa los paneles de [[teluro de cadmiu]], el procesu de reciclaje empezar per entartallar el módulu y, darréu, dixebrar les distintes partes. Esti procesu de reciclaje ta diseñáu pa recuperar hasta un 90 % del vidriu y 95 % de los materiales semiconductores.<ref>Krueger. 1999. p. 23</ref> Nos últimos años, delles empreses privaes punxeron en marcha instalaciones de reciclaje a escala comercial.<ref>Wambach. 1999. p. 23</ref> Dende [[2010]] celébrase una conferencia añal n'Europa qu'axunta a productores, recicladores ya investigadores p'aldericar el futuru del reciclaje de módulos fotovoltaicos. En 2012 tuvo llugar en [[Madrid]].<ref>{{cita web |url=http://www.renewableenergyfocus.com/view/15424/breakthrough-in-solar-pv-module-recycling/ |títulu=''First Breakthrough In Solar Photovoltaic Module Recycling, Experts Say'' |fechaaccesu=18 d'ochobre de 2013 |editorial=Renewable Energy Focus |idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/growth-potential-for-pv-recycling_100002058/#axzz2gkO3O3Xl |títulu=''Growth potential for PV recycling'' |fechaaccesu=14 de xineru de 2014 |editorial=PV magacín |idioma=inglés}}</ref> == Ver tamién == {{llista de columnes|2| <!-- Por orde alfabéticu --> * [[Autoconsumo]] * [[Balance netu]] * [[Célula fotoeléctrica]] * [[Célula solar de película fina]] * [[Central térmica solar]] * [[Comités internacionales de normalización d'enerxía solar fotovoltaico]] * [[Efeutu fotoeléctricu]] * [[Lletricidá anovable]] * [[Enerxíes anovables na Xunión Europea]] * [[Enerxía solar n'España]] * [[Enerxía solar térmica]] * [[Fotovoltaica integrada n'edificios]] * [[Güerta solar]] * [[Institutu d'Enerxía Solar]] na [[Universidá Politéunica de Madrid]] * [[Mercáu llétricu d'España]] * [[Panel fotovoltaico]] * [[Rede llétrica intelixente]] }} == Notes == {{llistaref|grupu="nota"|2}} == Referencies == {{llistaref|3}} == Bibliografía == * {{cita llibru |apellíos=Balfour, John R., Shaw, M. y Jarosek, S. |títulu=Introduction to Photovoltaics |idioma=inglés |añu=2011 |editorial=Ed. Jones & Bartlett |isbn=978-1-4496-2473-6 |páxina=218}} * {{cita llibru |apellíos=Boxwell |nome=M. |títulu=Solar Electricity Handbook: A Simple Practical Guide to Solar Energy |url=http://solarelectricityhandbook.com |idioma=inglés |añu=2013 |editorial=Greenstream Publishing |isbn=978-1-907670-28-2 |páxina=200}} * {{cita llibru |apellíos=Castañer, L. y Markvart, T. |títulu=Practical handbook of photovoltaic: fundamentals and applications |idioma=inglés |añu=2003 |editorial=Ed. Elsevier |isbn=1-85617-390-9}} * {{cita llibru |apellíu=Fernández Saláu |nome=José M. |títulu=Guía completa de la energía solar fotovoltaica |añu=2008 |editorial=A. Madrid Vicente |isbn=978-84-96709-12-6 |páxina=296}} * {{cita llibru |apellíos=Hegedus, S. y Luque, A. |títulu=Handbook of Photovoltaic Science and Engineering |idioma=inglés |edición=2ª |añu=2011 |editorial=John Wiley and Sons |isbn=978-0-470-72169-8 |páxina=1132}} * {{cita llibru |apellíos=Kennedy |nome=Danny |títulu=Rooftop Revolution: How Solar Power Can Save Our Economy-and Our Planet-from Dirty Energy |idioma=inglés |añu=2012 |editorial=Berrett-Koehler Publishers |isbn=978-1609946647 |páxina=192}} * {{cita llibru |apellíos=Komp |nome=Richard J. |títulu=Practical Photovoltaics: Electricity from Solar Cells |idioma=inglés |añu=2002 |editorial=Ed. Aatec |isbn=978-0-937948-11-8 |páxina=218}} * {{cita llibru |apellíu=Lorenzo |nome=Eduardo |títulu=Radiación solar y dispositivos fotovoltaicos |añu=2006 |editorial=Progensa |isbn=84-95693-31-3}} * {{cita llibru |apellíos=Lynn |nome=Paul A. |títulu=Electricity from Sunlight: An Introduction to Photovoltaics |idioma=inglés |añu=2010 |editorial=John Wiley and Sons Ltd |isbn=978-0-470-74560-1 |páxina=238}} * {{cita llibru |apellíos=Perpiñán Lamigueiro |nome=O. |títulu=Energía solar fotovoltaica |url=http://procomun.wordpress.com/documentos/libroesf |añu=2013}} * {{cita llibru |apellíos=Perlin |nome=John |títulu=From Space to Earth: The Story of Solar Electricity |idioma=inglés |añu=1999 |editorial=Harvard University Press |isbn=978-0-937948-14-9 |páxina=224}} * {{cita llibru |apellíos=Rapp |nome=D. |títulu=Solar Energy |idioma=inglés |añu=1981 |editorial=Prentice Hall, Inc. |allugamientu=Englewood Cliffs, N.Y., EEXX. |isbn=0-13-822213-4 |páxina=198}} * {{cita llibru |apellíos=Solanki |nome=C. S. |títulu=Solar Photovoltaics: Fundamentals Technologies And Applications |idioma=inglés |añu=2009 |editorial=Ed. Phi Learning Pvt. Ltd. |isbn=978-81-203-4386-3 |páxina=478}} * {{cita llibru |apellíos=VVAA |títulu=Fundamento, dimensionado y aplicaciones de la energía solar fotovoltaica |añu=2000 |editorial=Ed. CIEMAT (Centru d'Investigaciones Enerxétiques, Medioambientales y Teunolóxiques |allugamientu=Madrid |isbn=84-7834-371-7}} * {{cita llibru |apellíos=VVAA |títulu=Photovoltaics Design And Installation Manual: Renewable Energy Education for a Sustainable Future |idioma=inglés |añu=2004 |editorial=Solar Energy International - New Society Publishers |isbn=978-0-86571-520-2 |páxina=317}} * {{cita llibru |apellíos=Wenham |nome=Stuart R. |títulu=Applied Photovoltaics |idioma=inglés |añu=2007 |editorial=Ed. Earthscan |isbn=978-1-84407-401-3 |páxina=323}} == Enllaces esternos == {{commonscat}} {{Tradubot|Energía solar fotovoltaica}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Enerxía solar|Enerxía solar fotovoltaico]] [[Categoría:Fotovoltaica]] [[Categoría:Xeneración d'enerxía llétrica]] [[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]] kpascjpkvulo76cbwhrv5zxb85xakpq Equipamientu de los futbolistes 0 167453 4501026 4484439 2026-06-21T02:40:30Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 3 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501026 wikitext text/x-wiki [[Ficheru:Pavel Nedvěd.jpg|thumb|El xugador [[Pavel Nedvěd]] en 2006, llevando un equipamientu modernu.]] Nel [[fútbol]], el '''equipamientu''' referir a la indumentaria y accesorios que tienen de llevar los xugadores a lo llargo del desenvolvimientu de los partíos. Los futbolistes xeneralmente lleven númberos identificatorios —denominaos dorsales— na parte trasera de les sos camisetes y n'ocasiones na parte delantera y pantalones. Orixinalmente, un equipu usaba los númberos del 1 al 11, correspondiéndose abiertamente cola so posición dientro del campu, pero a nivel profesional, esta práctica suplantar pola numberación del equipu, nel que cada miembru lleva un númberu fixu a lo llargo d'una determinada [[temporada (deporte)|temporada]] o [[competición (deporte)|competición]]. Dellos clubes profesionales tamién suelen amosar el nome, apellíu o llamatu del xugador sobre'l númberu o, menos frecuentemente, debaxo del mesmu. L'equipamientu de los futbolistes evolucionó significativamente dende los primeros díes del deporte, cuando los xugadores vistíen grueses [[camisa|camises]] d'[[algodón]], [[pantalones]] per debaxo de les rodíes, [[medies]] hasta les rodíes y ríxides [[bota|botes]] de cueru. Nel sieglu XX les botes volviéronse más llixeres, los pantalones encurtiáronse y les meyores de la producción testil y d'estampa dexaron la fabricación de camisetes de fibres sintétiques llixeres, con diseños más coloríos y complexos. Tamién se volvió avezáu la impresión del [[logotipu]] de [[patrociniu (publicidá)|patrocinadores]] tantu en camisetes como pantalones. Los equipamientos —principalmente les camisetes— empezar a fabricar en masa, dexando asina que los siguidores pudieren mercalos y xenerando grandes beneficios pa los clubes. Les [[regles del fútbol]] de la [[FIFA]], que la so redaición ta al cargu de la [[International Football Association Board]], formada pola FIFA y les cuatro asociaciones de fútbol del [[Reinu Xuníu]], especifiquen nel so '''Regla 4: Equipamientu del xugador''' l'equipamientu mínimu obligatoriu. Consta de cinco elemento: [[camiseta]] con manga curtia o llarga (tamién llamada camisa, casaca o remera), [[pantalón curtiu|pantalones curtios]] (o ''shorts''), [[calcetu|medies]] (o calcetos), calzáu y [[espinilleras]] (o canilleras).<ref name=laws2010/> Los porteros pueden llevar pantalones de [[chándal]] en llugar de ''shorts''.<ref name=laws2010>{{cita llibru |títulu=Laws of the Game 2010/2011 |chapter=Interpretation of the laws of the game and guidelines for referees: Law 4 – The Players' Equipment | url=http://www.fifa.com/mm/document/affederation/generic/81/42/36/lawsofthegame_2010_11_y.pdf |fechaaccesu=29 de xunetu de 2015 |publisher=FIFA |format=PDF |pages=18 y 63 }}</ref> == Historia == === Sieglu XIX === El [[fútbol asociación]] entamáu xugar por primer vegada en [[Inglaterra]] na década de 1860. Nestos tiempos, el conceutu d'un color xeneralizáu en tol equipu nun esistía; los equipos xugaben con cualquier vistimienta que teníen disponible y los xugadores d'un mesmu equipu estremábense usando gorres o bandes que cruciaben el pechu, del costazu a la cintura.<ref name="HFK" /> Esta práctica volvióse problemática, polo que nun manual del xuegu de 1867 suxirióse que los equipos tendríen d'intentar «siempres que pueda ser iguáu con anterioridá, qu'unu d'ellos lleve jerséis rayaos d'un color, por casu coloráu, y l'otru, por casu, azul. Esto previén el tracamundiu y selvaxes intentos de robar el balón a un compañeru».<ref name="Davies48">{{cita llibru | autor= Hunter Davies | títulu = Boots, Balls and Haircuts: An Illustrated History of Football from Then to Now | capítulu = Chapter 3. Equipment: Bring on the Balls | páxina = 48}}</ref> [[Ficheru:Gills1894.jpg|thumb|left|L'equipu del [[Gillingham F.C.|New Brompton]] de 1894 lluciendo l'equipamientu típicu de la dómina: un pesáu xerséi, pantalones pola rodía, botes altes y pesaes, petrina y canilleras percima de les medies.]] Los primeros uniformes iguales empezaron a apaecer na década de 1870, siendo munchos los clubes qu'escoyeron los colores acomuñaos coles escueles o otres organizaciones deportives de les cualos remanecieron.<ref name="HFK">{{cita web | url = http://www.historicalkits.co.uk/Articles/History.htm | títulu=A Brief History of Football Kit Design in England and Scotland|autor=David Moor|fechaaccesu=14 de xineru de 2008|editorial=HistoricalFootballKits.co.uk}}</ref> Los colores y los diseños de cutiu camudaben drásticamente ente cada partíu, siendo un exemplu [[Bolton Wanderers Football Club|Bolton Wanderers F. C.]], club qu'usó camisetes rosadas en dalgunos y blanques con puntos coloraos n'otros nel ralu d'un añu.<ref name="Davies4849">{{cita llibru | autor= Hunter Davies| títulu=Boots, Balls and Haircuts: An Illustrated History of Football | capítulu=Chapter 3. Equipment: Bring on the Balls | páxines= 48-49}}</ref> Nesa dómina, los xugadores usaben pantalones poles rodíes o per debaxo d'elles, usualmente con un [[petrina (prinda)|petrina]] o [[tirantes]].<ref name="Davies51">{{cita llibru | autor = Hunter Davies | títulu = Boots, Balls and Haircuts: An Illustrated History of Football from Then to Now | capítulu = Chapter 3. Equipment: Bring on the Balls | páxina= 51}}</ref> [[Arthur Kinnaird]], una de les primeres estrelles del deporte, yera conocíu pelos sos llargos pantalones blancos.<ref>{{cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2005/01/07/nfoot07.xml|títulu=Second FA Cup could fetch record £300,000 at auction|publicación=[[The Daily Telegraph|telegraph.co.uk]] | fecha = 7 de xineru de 2005 | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008}}</ref> Tampoco esistíen los númberos pa identificar a los xugadores, polo que'l programa d'un partíu de 1875 ente [[Queen's Park Football Club|Queen's Park F. C.]] y [[Wanderers Football Club|Wanderers F. C.]] en [[Glasgow]] identificaba a los xugadores pol color de les sos gorres o medies.<ref name="Tyler">{{cita llibru | autor = Soar, Phil | títulu = Encyclopedia of British Football | isbn = 0-0021-8049-9 | añu = 1983 | editorial = Willow Books | capítulu = The Game in Scotland | páxina = 65}}</ref> Les primeres [[espinilleras]] fueron usaes en 1874 pol xugador del [[Nottingham Forest F.C.|Nottingham Forest]] [[Sam Weller Widdowson]], quien cortó un par de proteutores de [[críquet]] y poner sobre les medies. Primeramente esta midida foi fecha risión, pero puestu foi del gustu d'otros xugadores.<ref>{{cita web | url = http://www.ashfield-dc.gov.uk/ccm/navigation/leisure-and-culture/sports/cricket/hucknall-cricketers/;jsessionid=BE0FABC106B167CFFBE9DA31DBFC7Y38 | títulu = Hucknall Cricketers | obra = Ashfield District Council | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080307033659/http://www.ashfield-dc.gov.uk/ccm/navigation/leisure-and-culture/sports/cricket/hucknall-cricketers/%3Bjsessionid%3DBE0FABC106B167CFFBE9DA31DBFC7Y38 | fechaarchivu = 7 de marzu de 2008 }}</ref> Pal cambéu de sieglu, les canilleras volviéronse más pequeñes y usáronse dientro de les medies.<ref name="Davies57">{{cita llibru | autor = Hunter Davies | títulu = Boots, Balls and Haircuts: An Illustrated History of Football from Then to Now | capítulu = Chapter 3. Equipment: Bring on the Balls | páxina = 57}}</ref> Mientres el xuegu pasaba gradualmente de ser practicáu por amateurs adineraos a profesionales de clase obrera, los equipamientos tamién camudaron. Los mesmos clubes fueron entós los responsables de mercar l'equipamientu y de los asuntos financieros, y xunto cola necesidá de que'l creciente númberu d'espectadores pudiera identificar fácilmente a los xugadores, llevaron a abandonar los pálidos colores de los primeros años a favor de simples combinaciones de colores primarios. En 1890, [[The Football League]] —formada dos años antes— reglamentó que nengún de los equipos miembros podría tener uniformes similares. Más tarde abandonóse esta regla en favor d'otra qu'axustaba la obligación de los clubes de tener un segundu equipamientu con colores distintos al primeru.<ref name="HFK" /> Primeramente yera l'equipu llocal el que tenía de camudar al so segundu uniforme nel casu de tracamundiu, pero esta regla camudar en 1921, encamentando al equipu visitante a que lo fixera.<ref name="Enc2">{{cita llibru| apellíos=Cox| nome=Richard|coautores=Dave Russell, Wray Vamplew| títulu=Encyclopedia of British Football|editorial=Routledge|añu=2002|isbn=0-7146-5249-0|páxina=74}}</ref> Les primeres botes específiques pa la práctica del fútbol remanecieron na era profesional, tomando'l relevu del calzáu cotidiano o botes de trabayu. De primeres, los xugadores a cencielles clavaben tires de cueru a los zapatos p'aumentar l'agarre, llevando a que la FA estableciera que nengún clavu debía asomarse per fora del calzáu. Pa los [[años 1880]], estes rudimentaries amestadures volviéronse tapones. Les botes d'esa dómina taben feches de cueru pesáu, teníen puntes dures y llegaben hasta bien enriba del todíu de los xugadores.<ref name="Davies55">{{cita llibru | apellíos=Davies| nome=Hunter | títulu=Boots, Balls and Haircuts: An Illustrated History of Football from Then to Now|capítulu=Chapter 3. Equipment: Bring on the Balls | páxines=55-56}}</ref> === Principios del sieglu XX === Mientres el xuegu empezaba a espardese por [[Europa]] y otres partes, los clubes adoptaben uniformes similares a aquellos usaos nel [[Reinu Xuníu]] y, en dellos casos, la eleición de los colores tuvo inspirada nos emplegaos por clubes británicos. Por casu, en 1903 la [[Juventus F.C.|Juventus]] d'[[Italia]] adoptó un uniforme blancu y negru inspiráu nel vestuariu de [[Notts County F.C.|Notts County]].<ref>{{cita web|url=http://www.nottscountyfc.premiumtv.co.uk/page/HistoryDetail/0,,10426~1028229,00.html|obra=Notts County F.C.|idioma=inglés|títulu=Black & White|fecha=21 de mayu de 2007|fechaaccesu=15 de xineru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071219114723/http://www.nottscountyfc.premiumtv.co.uk/page/HistoryDetail/0%2C%2C10426~1028229%2C00.html|fechaarchivu=19 d'avientu de 2007}}</ref> Dos años dempués, el [[Club Atlético Independiente]] d'[[Arxentina]] adoptó la camiseta colorada en viendo xugar al [[Nottingham Forest F.C.|Nottingham Forest]].<ref>{{cita web|url=http://www.caindependiente.com/cms/historia.php?id=149|publicación=Club Atlético Independiente|títulu=Década del '10|fechaaccesu=15 de xineru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080306141848/http://www.caindependiente.com/cms/historia.php?id=149|fechaarchivu=6 de marzu de 2008}}</ref> Esiste amás el casu del [[Athletic Club]] y el [[Atlético de Madrid]], quien mercaben direutamente l'equipamientu del [[Blackburn Rovers]] y más tarde del [[Southampton Football Club]], siendo los colores d'esti postreru los qu'adoptaríen definitivamente.<ref>{{cita web | url = http://www.publispain.com/atletico-madrid/historia.htm | títulu = Atlético Madrid: Historia | obra = publispain.com | fechaaccesu = 4 de marzu de 2009}}</ref> [[Ficheru:Internazionale1910Scudetto.jpg|thumb|Pa principios del sieglu XX, los pantalones volviéronse más curtios y los porteros usaben camisetes d'un color distintu, como se repara nesta fotografía del [[F.C. Internazionale Milano|Internazionale]] de 1910.]] En 1904, [[The Football Association]] abandonó la regla qu'establecía que los pantalones teníen de cubrir les rodíes y los equipos empezaron a usalos muncho más curtios. Primeramente, cuasi tolos equipos utilizaben pantalones d'un color qu'oldeaba col de la camiseta.<ref name="HFK" /> En 1909, nun intentu d'ayudar a los árbitros a identificar a los porteros ente'l montón de xugadores, modificáronse les regles pa establecer que tenía de llucir una camiseta d'un color distintu al de los sos compañeros. Primeramente especificóse que tal paxellu tenía de ser escarlata o azul real, pero cuando s'añader el verde como tercer opción en 1912, puestu tolos porteros xugaben n'esi color. Con tou, nesti periodu solíen llevar una indumentaria de llana más similar a un [[Xerséi (prinda)|suéter]] qu'a les camises de los demás xugadores.<ref name="Davies51" /> En 1920 fixéronse esperimentos esporádicos con camisetes numberaes, pero la idea nun avanzó.<ref name="Davies156">{{cita llibru | autor = Hunter Davies | títulu = Boots, Balls and Haircuts: An Illustrated History of Football from Then to Now| capítulu = Chapter 12. Equipment | páxina= 156}}</ref> El primer partíu importante xugáu con camisetes numberaes foi la final de la [[FA Cup]] de 1933 ente'l [[Everton F.C.|Everton]] y el [[Manchester City F.C.|Manchester City]]. Sicasí, en cuenta de añader los númberos a los uniformes esistentes de los clubes, fixéronse dos equipamientos especiales pa la final, unu blancu y otru colloráu y fueron sorteaos con una moneda ente los dos clubes. Los xugadores del Everton llevaron los númberos del 1 al 11 y los del City del 12 al 22.<ref>{{cita web | url = http://www.historicalkits.co.uk/English_Football_League/FA_Cup_Finals/1930-1939.html|títulu = English FA Cup Finalists 1930 – 1939 |publicación=historicalhootballkits.co.uk|fechaaccesu=15 de xineru de 2008}}</ref> Nun foi hasta la década de 1940 que la numberación asitiar con cada equipu, usando los númberos 1 al 11. Anque nun había regulaciones alrodiu de qué xugador tenía d'utilizar determináu númberu, ciertos guarismos empezaron a ser acomuñaos con posiciones específiques del campu de xuegu, siendo los exemplos más conocíos el númberu 9, que s'acutar al primera [[delanteru]] del equipu,<ref name="Davies156" /> y el 1, pal porteru.<ref>{{cita web | url = http://www.football-shirts.co.uk/ | títulu = Numbers on the back | obra = footballkits.co.uk | fechaaccesu = 4 de marzu de 2009}}</ref> Los númberos asignar de manera fixa pa cada xugador a lo llargo d'un campeonatu na [[Copa Mundial de fútbol de 1954|Copa Mundial de 1954]], teniendo d'utilizase los númberos del 1 al 22. Cuando s'introducieron les sustituciones na década siguiente, los xugadores suplentes llevaben los númberos del 12 al 14, anque se-yos dexaba omitir el 13 en casu de que'l xugador fuera supersticiosu.<ref>{{cita web | url = http://www.deportes.in/content/1/17/es/%BFc%F3mo-asígnense-los-n%FAmeros-de-dosal-a-los xugadores-de-f%FAtbol.html | títulu = ¿Cómo s'asignen los númberos de dosal a los xugadores de fútbol? | obra = deportes.in | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 }}</ref> Nos [[años 1930]] tamién s'avanzó na fabricación de les botes gracies a la disponibilidad de materiales sintéticos y cueros más llixeros. Pa 1936 los xugadores europeos llevaben botes que pesaben un terciu de les emplegaes una década antes, cola esceición de los clubes británicos, que nun adoptaron estes reformes. Inclusive'l xugador [[Billy Wright]] manifestó'l so desdeñu pol nuevu calzáu, declarando que yeren más apropiaes pal [[balé]] que pal fútbol.<ref name="Davies154">{{cita llibru | autor= Hunter Davies | títulu = Boots, Balls and Haircuts: An Illustrated History of Football from Then to Now |capítulu =Chapter 12. Equipment | páxines = 154-155}}</ref> [[Ficheru:Seleccion argentina 1964.jpg|thumb|left|La {{sel|Arxentina|seleición arxentina}} col uniforme típicu de los años 1960.]] Nel periodu darréu posterior a la [[Segunda Guerra Mundial]], munchos equipos d'Europa viéronse forzaos a vistir uniformes inusuales, pola mor del racionamientu de la vistimienta.<ref>{{cita web | url = http://www.historicalkits.co.uk/Articles/History.htm | títulu=A Brief History of Football Kit Design in England and Scotland|autor=David Moor|fechaaccesu=14 de xineru de 2008|editorial=HistoricalFootballKits.co.uk | cita = El racionamientu de vistimienta llindó les posibilidaes de los clubes de camudar los sos equipamientos, y munchos viéronse forzaos a abandonar los sos colores tradicionales por aquellos podíen mercar con cupones de racionamientu.}}</ref> Nos [[años 1950]], los uniformes usaos nel sur d'Europa y Suramérica volviéronse muncho más llixeros, los pescuezos en picu reemplazaron a los pescuezos de camisa y les teles sintétiques a les pesaes fibres naturales.<ref name="Enc" /> Les primeres botes cortaes per debaxo del todíu fueron introducíes por [[Adidas]] en 1954. A pesar de que costaben el doble de les botes convencionales hasta entós, fueron un gran ésitu y establecieron la base de la compañía alemana nel mercáu del fútbol. Sobre la mesma década, Adidas tamién desenvolvió les primeres botes con tapones intercambiables, p'afaese a les condiciones del campu.<ref name="Sci" /> N'otres partes, estes meyores tardaron más n'adoptase; los clubes británicos volvieron aguantase a estos cambeos y caltuvieron equipamientos apenes distintos a los d'antes de la guerra, ente que los países de la [[Europa Oriental]] siguieron usando uniformes consideraos fora de moda.<ref name="Enc">{{cita llibru | autor=Cox, Richard | títulu=Encyclopedia of British Football|editorial=Routledge|añu=2002 |isbn=0-7146-5249-0 |páxina=75}}</ref> Cuando un equipu del [[FC Dínamo de Moscú|F. C. Dínamo de Moscú]] fixo una xira pola Europa occidental en 1945, xeneró tantos comentarios pelos sos grandes pantalones como pola calidá del so xuegu.<ref>{{cita web|url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/scotland/1602679.stm|títulu=An historic day in Glasgow |publicación=[[British Broadcasting Corporation|news.bbc.co.uk]] | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008 | fecha = 16 d'ochobre de 2001 | idioma = inglés}}</ref> Cola llegada de les competiciones internacionales, como la [[Copa d'Europa]], l'estilu d'uniforme del sur d'Europa adoptar nel restu del continente y pal final de la década, los equipamientos pesaos y les botes de los años previos a la guerra fueron abandonaos dafechu. Nos [[años 1960]] reparáronse pocos cambeos nel diseñu de los uniformes, y los clubes xeneralmente optaben por colores simples que se visualizaben afechiscamente so les entós novedoses llámpares de los estadios.<ref name="HFK" /> Los diseños d'uniformes de fines de 1960 y principios de [[años 1970|1970]] son bien envaloraos polos fanáticos del fútbol.<ref>{{cita web | url = http://www.timesonline.co.uk/tol/sport/football/article2537973.ece | títulu = The top 50 football kits | obra = [[The Times|timesonline.co.uk]] | fechaaccesu = 17 de xineru de 2008 | fecha = 26 de setiembre de 2007 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080512084334/http://www.timesonline.co.uk/tol/sport/football/article2537973.ece | fechaarchivu = 2008-05-12 }}</ref> === Finales del sieglu XX === [[Ficheru:Maillots du PSG.png|thumb|Camisetes de distintes temporaes del [[Paris Saint-Germain Football Club]], onde se reparen dellos patrocinadores.]] Nos [[años 1970]] los clubes empezaron a crear diseños personalizaos y en [[1975]] l'equipu inglés [[Leeds United Football Club|Leeds United]] —que na década pasada camudara'l so colores azul y oru tradicional a un uniforme dafechu blancu, en referencia al [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]]—<ref name="Morbo">{{cita llibru |autor= [[Phil Ball]] | títulu = Morbo: The Story of Spanish Football |isbn=0-9540-1345-8 |añu=2003 |editorial=WSC Books Ltd|cita=Indeed, when Don Revie took over at Leeds in the early 1960s he changed their kit from blue and gold to all white, modelling his new charges on the Spanish giants. |páxina=113 }}</ref> foi'l primer conxuntu en diseñar un uniforme que saldría a la venta. Motivaos polos beneficios económicos, otros equipos asonsañar, añadiendo'l logo del fabricante y un mayor nivel de ornamentación.<ref name="HFK" /> Na primer parte de la década tamién llegaron los primeros equipamientos patrocinaos, con grandes clubes como'l [[FC Bayern de Múnich|F. C. Bayern de Múnich]] amosando nomes de compañíes nes sos camisetes.<ref name="HFK" /> En poco tiempu, la mayoría de los principales clubes roblaren alcuerdos pol estilu, cola notable esceición de dos de los principales equipos españoles: el [[F. C. Barcelona]] y el [[Athletic Club]]. Los postreros refugaron patrocinios hasta [[2004]], cuando aceptaron la propuesta del gobiernu del [[País Vascu]] de llucir la pallabra «Euskadi» nos sos partíos de la [[Copa de la UEFA]].<ref>{{cita web | url = http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/20080725/deportes/athletic/athletic-200807252104.html?redirect=1 | obra = [[El Correo (España)|elcorreodigital.com]] | títulu = La camiseta del Athletic va tener publicidá de Petronor | fechaaccesu= 11 de febreru de 2009 | fecha = 25 de xunetu de 2008}}</ref> Pela so parte, el Barcelona refugó contratos de patrociniu en favor de llevar el logotipu d'[[UNICEF]], coles mesmes que donen 1,5 millones d'[[euru|euros]] cada añu.<ref>{{cita web | url = http://www.unicef.org/media/media_35642.html | obra = [[UNICEF]] | títulu = Futbol Club Barcelona, UNICEF team up for children in global partnership | fechaaccesu = 26 d'agostu de 2008}}</ref> Los xugadores tamién empezaron a roblar contratos individuales con compañíes. En 1974, [[Johan Cruyff]] refugó vistir l'uniforme de la {{sel|Países Baxos|seleición neerlandesa}} porque la indumentaria d'[[Adidas]] entraba en conflictu col so contratu con [[Puma AG|Puma]]. Finalmente dexóse-y llevar una versión ensin la marca Adidas.<ref>{{cita web|url=http://www.journalonline.co.uk/article/1001918.aspx|publicación=The Journal|títulu=Don't mention the boot war|autor=Bruce Caldow|fechaaccesu=24 de xineru de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080306034629/http://www.journalonline.co.uk/article/1001918.aspx|fechaarchivu=6 de marzu de 2008}}</ref> Puma tamién pagó a [[Pelé]] 120&nbsp;000 [[dólar d'Estaos Xuníos|dólares d'Estaos Xuníos]] por que calzara les sos botes y pidió-y específicamente que s'agachara p'arreyar los sos gordones al empiezu de la final de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1970]], asegurándose asina un primer planu de les botes pa los telespectadores de tol mundu.<ref>{{cita web | url = http://in.rediff.com/sports/2005/nov/08adi.htm | obra = The Journal | títulu = How Adidas and Puma were born | autor = Erik Kirschbaum | fechaaccesu = 24 de xineru de 2008 | fecha = 8 de payares de 2005 | idioma = inglés}}</ref> [[Ficheru:Athletic ketchup.jpg|thumb|left|150px|La denominada «camiseta ketchup», usada pol [[Athletic Club]] d'España, foi escoyida como una de les más fees de la hestoria.<ref name="fees">{{cita web | url = http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/athletic/es/desarrollo/1167616.html | títulu = Escueyen la 'camiseta ketchup' del Athletic ente les 20 más fees de la hestoria | obra = [[Marca (periódicu)|marca.com]] | fecha = 22 de setiembre de 2008 | fechaaccesu = 4 de marzu de 2009}}</ref>]] Nos [[años 1980]], dellos fabricantes como [[Hummel (marca)|Hummel]] y [[Adidas]] empezaron a desenvolver camisetes con diseños más complexos, yá que les nueves teunoloxíes llevaron a la introducción de nuevos elementos como impresiones con solombres o rayes fines.<ref name="HFK" /> Los pantalones volviéronse más curtios que nunca mientres les décades de 1970 y 1980,<ref name="Davies156" /> y pasu ente pasu volvióse avezáu añader el númberu del xugador nel frente, anque la so inclusión nun foi obligatoria nes competiciones de la FIFA hasta 2005.<ref>{{cita web | url = http://www.englandfootballonline.com/TeamInteractive/Features/FeatAdmiral.html | títulu = Admiral Mysteries | obra = England Football Online | idioma = inglés | fecha = 6 de xunu de 2005 | fechaaccesu = 28 de xineru de 2008}}</ref><ref name="reglamentu" /> Na final de la [[Copa FA]] de 1991, los xugadores del [[Tottenham Hotspur F.C.|Tottenham Hotspur]] salieron al campu con pantalones daqué más llargos y sueltos. De primeres esti nuevu estilu foi refugáu, pero en poco tiempu tantu clubes británicos como d'otres partes del mundu adoptaron estos pantalones.<ref>{{cita web | url = http://www.historicalkits.co.uk/English_Football_League/FA_Cup_Finals/1990-1999.html | títulu = English FA Cup Finalists 1990 – 1999 | obra = historicalfootballkits.co.uk | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008}}</ref> Na [[Eurocopa 1992|Eurocopa de 1992]], xugada en [[Suecia]], los xugadores llevaron per primer vegada'l so nome amás del so númberu na camiseta. A nivel de clubes, la primer vegada que s'introdució'l nome del xugador foi na [[Football League Cup]] de 1993.<ref>{{cita web | url = http://www.englandfootballonline.com/TeamUnif/UnifNosNames.html | títulu = Shirt Names | obra = englandfootballonline.com | fechaaccesu = 4 de marzu de 2009 | idioma = inglés}}</ref> Nos [[años 1990]] los diseños de camisetes volviéronse estravagantes en munchos casos, principalmente porque se buscaba que les mesmes tuvieren un bon aspeutu como oxetu de venta pa los aficionaos.<ref name="HFK" /> Sicasí, munchos de los diseños d'esta década recuérdense como los peores de tolos tiempos.<ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/2984863.stm | títulu = The worst football kits of all time | autor = Tom Fordyce | obra = [[British Broadcasting Corporation|news.bbc.co.uk]] | fecha= 29 d'abril de 2003 | fechaaccesu = 14 de xineru de 2008}}</ref> En 1996, el [[Manchester United F.C.|Manchester United]] introdució unes camisetes grises diseñaes específicamente pa ser usaes con [[jeans|pantalones vaqueros]], pero fueron abandonaes a metá d'un partíu porque l'entrenador [[Alex Ferguson]] afirmaba que la razón pola que'l so equipu taba perdiendo 3-0 yera que los xugadores non podíen vese unos a otros nel campu. El United camudar d'uniforme y marcó un gol na segunda metá.<ref name="ESPN" /> Ente otros exemplos de camisetes con diseños pocu avezaos d'esta década pueden atopase la utilizada pol [[Hull City Association Football Club|Hull City A. F. C.]], con un distinguíu ''animal print'' faciendo honor al nomatu de «tigres», y l'introducida pola [[Associazione Calcio Firenze Fiorentina|A. C. Fiorentina]] que presentaba cruces dispuestes de tal manera que los sos cantos dibuxaben [[esvástica|esvástiques]].<ref name="fees" /> Les principales lligues introducieron los númberos d'equipu, afitando un dosal pa cada xugador pa tola temporada.<ref>{{cita web | url = http://football.guardian.co.uk/theknowledge/story/0,,1865353,00.html | títulu = What's in a number? | obra = [[The Guardian|guardian.co.uk]] | fecha = 6 de setiembre de 2006 | idioma = inglés | fechaaccesu = 16 de xineru de 2008}}</ref> Per otru llau, a finales de la década apaeció ente los xugadores una curtia moda que consistía en llevantar o quitar la camiseta pa revelar otra con un mensaxe políticu, relixosu o personal impreso. Esto llevó a una reglamentación per parte de la [[International Football Association Board]] en [[2002]], qu'establecía que les camisetes internes nun pueden tener tales mensaxes o logos.<ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/2251338.stm | títulu = Henry gets the message | obra = [[British Broadcasting Corporation|news.bbc.co.uk]] | fecha = 11 de setiembre de 2002 | idioma = inglés | fechaaccesu = 24 de xineru de 2008}}</ref> === Sieglu XXI === [[Ficheru:ManUKits.jpg|thumb|Uniformes a la venta.]] El mercáu de les camisetes creció descomanadamente, xenerando grandes ingresos ayudaos pola frecuencia cola que los equipos anueven el so equipamientu. Nel [[Reinu Xuníu]], por casu, esti mercáu algama un valor de más de 200 millones de [[Llibra esterlina|llibres esterlines]].<ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/your_money/413598.stm | títulu = Clubes rapped over kit sales | obra = [[British Broadcasting Corporation|news.bbc.co.uk]] | fechaaccesu = 14 de xineru de 2008 | fecha = 6 d'agostu de 1999 | cita = The cost of retruca kit - and the number of times new versions come on the market - has long been a bone of contention for football fans. | idioma = inglés}}</ref> Sicasí, munchos entusiastes merquen retruques falsos d'estes camisetes, importaes de países como [[Tailandia]] y [[Malasia]], de resultes de los altos precios de venta.<ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/4768454.stm | títulu = The Fake Football Shirt Sting | obra = BBC | idioma = inglés | fechaaccesu = 14 de xineru de 2008 | fecha = 3 de marzu de 2006}}</ref> A pesar d'esto, en delles ocasiones la posibilidá que tienen los siguidores de mercar una camiseta col númberu y el nome d'un xugador estrella, lleva a verdaderos beneficios pal club. Nos primeros seis meses tres la tresferencia de [[David Beckham]] al [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]], el club vendió más d'un millón de camisetes col númberu 23.<ref>{{cita web | url = http://uk.reuters.com/article/footballNews/idUKL1289419220070712 | títulu = Beckham sells 250,000 Galaxy shirts before he gets to LA obra = Reuters UK | fechaaccesu = 14 de xineru de 2008 | fecha = 12 de xunetu de 2007 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080307053452/http://uk.reuters.com/article/footballNews/idUKL1289419220070712 | fechaarchivu = 2008-03-07 }}</ref> Otru mercáu que se desenvolvió ye'l del coleicionismu de camisetes llevaes por ciertos xugadores en determinaos partíos. La camiseta llucida por [[Pelé]] na final de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1970]] vender por más de 150&nbsp;000 llibres esterlines nuna puya de 2002.<ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/1896673.stm | títulu = Record price for Pulgue's shirt | obra = BBC | fechaaccesu = 17 de xineru de 2008 | fecha = 22 de marzu de 2002}}</ref> A partir del añu 2000, consiguiéronse meyores nel diseñu del equipamientu, con diversos graos d'ésitu. En 2002, la {{sel|Camerún|seleición camerunesa}} compitió na [[Copa Africana de Naciones de 2002|Copa Africana de Naciones]] de [[Malí]] con camisetes ensin mangues,<ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/africa/cup_of_nations/1775234.stm | títulu = Indomitable fashions | obra = BBC | fechaaccesu = 14 de xineru de 2008 | fecha = 22 de xineru de 2002}}</ref> pero la FIFA envaloró que tal indumentaria nun se consideraba una camiseta y que polo tanto nun taba dexada según les regles del fútbol.<ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/africa/1862872.stm | títulu = Fifa bans Cameroon shirts | obra = BBC | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008 | fecha = 9 de marzu de 2002 | idioma = inglés}}</ref> El fabricante [[Puma AG]] de primeres añadió mangues negres pa respetar la norma, pero más tarde aprovió al equipu con un uniforme d'una sola pieza, esto ye, camiseta y pantalón xuntos.<ref name="ESPN" /> La FIFA prohibió l'uniforme, pero yá que l'equipu desoyó la orde, descontáronse-y seis puntos de la clasificación pa la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|Copa Mundial de 2006]], decisión que foi apelada.<ref>{{cita web | url = https://www.abc.net.au/news/stories/2004/04/17/1089385.htm | títulu = Cameroon docked six World Cup points for controversial kit | obra = ABC News Australia | fecha = 17 d'abril de 2004 | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008}}</ref><ref>{{cita web | url = http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/africa/3735765.stm | títulu = Fifa lifts Cameroon sanction | obra = BBC | idioma = inglés | fecha = 21 de mayu de 2004 | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008}}</ref> Más ésitu tuvieron les cinxíes camisetes de la {{sel|Italia|seleición italiana}} fabricaes por [[Kappa (marca)|Kappa]], diseñu que foi emuláu por otres seleiciones y clubes.<ref name="ESPN">{{cita web | url = http://soccernet.espn.go.com/columns/story?id=336980&root=extratime&cc=5739 | títulu = 10 of the worst...football kits | obra = [[ESPN|espn.com]] | idioma = inglés | fechaaccesu = 11 de febreru de 2009 | fecha = 12 de xunetu de 2005 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080309121846/http://soccernet.espn.go.com/columns/story?id=336980&root=extratime&cc=5739 | fechaarchivu = 2008-03-09 }}</ref> Otra innovación que tuvo poca aceptación asocedió nel 2005, cuando l'entós entrenador del [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]], [[Vanderlei Luxemburgo]], fizo que [[Raúl González Blanco|Raúl González]] usara un auricular pa da-y órdenes direutamente.<ref>{{cita web | url = https://www.elpais.com/articulo/deportes/pinganillo/Raul/elppordep/20050824elpepidep_17/Tes | títulu = El 'pinganillo' de Raúl | obra = [[El País (España)|elpais.com]] | fecha = 24 d'agostu de 2005 | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009}}</ref> Por cuenta de dellos centenarios de clubes a finales del sieglu XX y principios del XXI, munchos equipos llanzaron al mercáu camisetes conmemorativas de la ocasión, como por casu [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]], qu'en 2005 sacó una camiseta similar a una usada en 1907, o'l [[Inter de Milán]], que diseñó un modelu qu'inclúi la cruz de San Xurde, patronu de la ciudá.<ref>{{cita web | url = http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=670569 | títulu = Macri defendió la camiseta polémica | obra = [[La Nación (Arxentina)|lanacion.com.ar]] | fecha = 12 de xineru de 2005 | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20241228143245/https://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=670569 | fechaarchivu = 2024-12-28 }}</ref><ref>{{cita web | url = http://www.inter.it/aas/news/reader?N=37579&L=it&CAT=2 | títulu = Foto: la maglia Nike "away" per il centenario | obra = [[Inter de Milán|inter.it]] | fecha = 27 de mayu de 2007 | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 | idioma = italianu | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20111020105839/http://www.inter.it/aas/news/reader?N=37579&L=it&CAT=2 | fechaarchivu = 2011-10-20 }}</ref>númberu 10000000 == Equipamientu básicu == La [[regles del fútbol#Equipamientu de los xugadores|Regla 4]] establez un equipamientu básicu que tolos xugadores tienen d'utilizar. Especifíquense cinco oxetos: [[camiseta]] (tamién llamada camisa, casaca o remera), [[pantalón curtiu|pantalones curtios]] (o ''shorts''), [[calcetu|medies]] (o calcetos), calzáu y [[espinilleras]] (o canilleras).<ref name=laws2010/> Anque la mayoría de los xugadores empleguen un tipu de calzáu específico denomináu, ente otres maneres, «[[botes de fútbol]]», les regles nun especifiquen que tengan tacos.<ref name=laws2010/> Les camisetes tienen de tener mangues –llargues o curties– y los [[porteru (fútbol)|porteros]] tienen de vistir unes que s'estremen fácilmente de les de los demás xugadores y árbitros. La única restricción del equipamientu definida nes regles indica que los xugadores «nun van utilizar nengún equipamientu nin van llevar nengún oxetu que seya peligrosu pa ellos mesmos o pa los demás xugadores».<ref name=laws2010/> En casu de que dalgún xugador infrinja dalgunu de los puntos d'esta regla mientres el partíu, l'árbitru va ordenar al infractor qu'abandone'l terrén de xuegu pa poner n'orde'l so equipamientu. Una vegada que'l xuez cerciorar de que l'equipamientu atopar nun estáu aptu pal xuegu, el futbolista va poder volver ingresar al campu.<ref name=laws2010/> === Camiseta === [[Ficheru:Maillot domicile OM Olympique de Marseille 2006-2007.png|thumb|La camiseta del [[Olympique de Marseille]] pa la temporada 2006-07.]] Les camisetes fáense de normal d'un texíu de [[poliéster]] que nun aislla'l sudu o'l calor corporal, de la mesma manera na que lo fai una camiseta fecha de fibra natural.<ref>{{cita web | url = http://www.bupa.co.uk/health_information/html/healthy_living/lifestyle/exercise/football.html | títulu = Football and health | obra = bupa.co.uk | fechaaccesu = 17 de xineru de 2008 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080216150343/http://www.bupa.co.uk/health_information/html/healthy_living/lifestyle/exercise/football.html | fechaarchivu = 16 de febreru de 2008 }}</ref> La mayoría de los clubes profesionales tienen [[logotipu|logos]] de [[patrociniu (publicidá)|patrocinadores]] nel frente de la so camiseta, lo que puede xenerar importantes ingresos,<ref>{{cita web | url = http://www.eleconomista.es/empresas-finanzas/noticias/315337/11/07/El negociu-de-les camisetes-del-futbol-patrocinar-al-Madrid-y-al-Milan-ye-un choyu.html | títulu = El negociu de les camisetes del fútbol: patrocinar al Madrid y al Milán ye un "choyu" | obra = [[El Economista (periódicu)|elconomista.es]] | fecha = 16 de payares de 2007 | fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 }}</ref> ente que dalgunos tamién ufierten a los sos patrocinadores la oportunidá d'allugar la so logo nel llombu y les mangues.<ref name="publi">{{cita web | url = http://www.nottscountyfc.premiumtv.co.uk/page/NewsDetail/0,,10426~1201325,00.html | títulu = Back-of-the-shirt Sponsors Draw | obra = Notts County F.C. | fecha = 30 d'avientu de 2007 | fechaaccesu = 16 de xineru de 2008 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071229141607/http://www.nottscountyfc.premiumtv.co.uk/page/NewsDetail/0%2C%2C10426~1201325%2C00.html | fechaarchivu = 29 d'avientu de 2007 }}</ref> Dependiendo de les regles locales, puede haber restricciones sobre'l tamañu d'estos logos o inclusive qué logos pueden amosase.<ref name="FA Regs">{{cita web |url=http://www.thefa.com/NR/rdonlyres/D6561F46-243A-453C-A765-88Y8CF41A831/121978/Advertising.pdf |títulu=Regulations Relating to Advertising on the Clothing of Players, Club Officials and match Officials |formatu=PDF |publicación=The FA |fechaaccesu=16 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080410113152/http://www.thefa.com/NR/rdonlyres/D6561F46-243A-453C-A765-88Y8CF41A831/121978/Advertising.pdf |fechaarchivu=10 d'abril de 2008 }}</ref> Delles competiciones, como la [[Lliga de Fútbol Profesional (España)|lliga española de fútbol]] o la [[Lliga de Campeones de la UEFA]], tamién pueden riquir que los xugadores lleven un parche na manga amosando'l logo de la competición.<ref>{{cita web | url = http://www.lukor.com/deportes/noticias/0411/17210131.htm | títulu = El FC Barcelona va llucir el logotipu de TV3 nuna manga de la camiseta hasta final de temporada | obra = lukor.com | fechaaccesu = 5 de marzu de 2008 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080428023112/http://www.lukor.com/deportes/noticias/0411/17210131.htm | fechaarchivu = 28 d'abril de 2008 }}</ref><ref>{{cita web | url = http://www.tiendarealmadrid.com/Camiseta%20UEFA%20Champions%20League%201%C2%AA%20equipaci%5BoACT%5Dn%20Real%20Madrid%202008-2009-Pr2500719.aspx | títulu = Camiseta UEFA Champions League 1ª equipación Real Madrid 2008-2009 | obra = tiendarealmadrid.com | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090303233802/http://www.tiendarealmadrid.com/Camiseta%20UEFA%20Champions%20League%201%C2%AA%20equipaci%5BoACT%5Dn%20Real%20Madrid%202008-2009-Pr2500719.aspx | fechaarchivu = 3 de marzu de 2009 }}</ref> El númberu del xugador s'estampa de normal na parte trasera de la camiseta, anque delles seleiciones nacionales lo estampan más pequeñu nel frente.<ref>{{cita web |url=http://www.englandfootballonline.com/TeamInteractive/Q&A/Q&A.html |títulu=Q & A 2006 |publicación=englandfootballonline.com |fecha=22 de payares de 2006 |fechaaccesu=16 de xineru de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080126041138/http://www.englandfootballonline.com/TeamInteractive/Q%26A/Q%26A.html |fechaarchivu=26 de xineru de 2008 }}</ref> Munchos clubes profesionales y seleiciones imprimen coles mesmes l'apellíu, nome o nomatu del xugador sobre'l númberu,<ref name="Davies158">{{cita llibru |apellíos=Davies |nome=Hunter |títulu=Boots, Balls and Haircuts: An Illustrated History of Football from Then to Now |isbn=1-8440-3261-2 |añu=2003 |editorial=Cassell Illustrated |capítulu=Chapter 3. Equipment: Bring on the Balls |páxina=158}}</ref><ref>En dellos casos, ciertos clubes estampan el nome del xugador per debaxo del númberu, acutando l'espaciu cimeru a un patrocinador, que puede ser el mesmu que'l qu'apaez nel frente, o bien el nome del equipu. Veanse exemplos [http://s3.amazonaws.com/elespectador/files/images/243315baaaa8fe27588d5345c3y18cfa.jpg equí] y [https://web.archive.org/web/20131023061416/http://www.futbol91.com/wp-content/uploads/2007/06/070606-bayern.jpg equí].</ref> el cual tien de poder estremase fácilmente del restu del diseñu de la camiseta, usando otru color o dexando un marxe. El mesmu tamién tien de tener un altor ente 25 y 35 cm y debe poder trate dafechu cuando la camiseta tea dientro del pantalón.<ref name="reglamentu" /> Usualmente pídese-y a los capitanes de cada equipu qu'usen una banda elástica sobre la manga esquierda, conocida como brazalete de capitán, pa poder identificase.<ref>{{cita web |url=http://www.footballpakistan.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2658&Itemid=15 |títulu=Captain's armband is compulsory in PFF competitions: Faisal |obra = footballpakistan.com | fecha=5 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=22 de xineru de 2008}}</ref> Cada equipu dispón de los sos propios equipamientos p'apostar los partíos. === Botes === {{AP|Botes de fútbol}} [[Ficheru:Nike Zoom Air Football Boots 2.jpg|thumb|left|Botes de fútbol.]] La mayoría de los xugadores cálcense [[botes de fútbol]], que pueden tar feches de cueru o de materiales sintéticos como'l [[poliuretano]].<ref name="botes">{{cita web | url = http://www.joinfutbol.com/reportajes/botes_de_futbol/elementos_partes_botes.php | títulu = Elemento y partes d'una bota de fútbol | obra = joinfutbol.com | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081211023253/http://www.joinfutbol.com/reportajes/botes_de_futbol/elementos_partes_botes.php | fechaarchivu = 11 d'avientu de 2008 }}</ref> Les botes modernes tán llixeramente cortaes so los todíos, en contraposición a les altes botes de décades pasaes, y tienen tacos o tapones inxertaos en soler. Hai de tres tipos: cauchu, aluminiu y fierro pa distintos tipos de terrén. Estos pueden ser parte afita de soler, pero esisten igualmente versiones nes que pueden retirase con un destornillador.<ref name="Sci">{{cita llibru |apellíos=Reilly |nome=Thomas |coautores=A.M. Williams |títulu=Science and Soccer |editorial=Routledge |añu=2003 |isbn=0-4152-6232-1 |páxina=125 }}</ref> Hai munchos tipos de tapones, y la so cantidá y distribución deben amoldarse a les carauterístiques del terrén. Como regla xeneral, a mayor númberu de tacos, menor adherencia y por tanto menor posibilidá de sufrir una mancadura en terrenes blandos. La distribución fayadiza de los mesmos ente'l talón y el restu del pie ye de vital importancia pa evitar torciones o mancadures nes rodíes o todíos mientres la rotación del pie mientres ésti atópase enclaváu nel terrén.<ref name="botes" /> De la mesma, soler, feches principalmente de cauchu o poliuretano, pueden variar na so rixidez d'una bota a otra, yá que se prefieren suelas más blandes en terrenes lodosos.<ref name="botes" /> Delles botes modernes carauterizar por tener diseños desenvueltos científicamente, amás d'innovaciones como bolsos d'aire en soler y tapones más afilaos;<ref>{{cita web |url=http://sport.guardian.co.uk/thegear/story/0,,1685960,00.html |títulu=Adidas Predator Absolute |fecha=13 de xineru de 2006 |publicación=[[The Guardian|guardian.co.uk]] |fechaaccesu=16 de xineru de 2008}}</ref> pero estos modelos fueron oxetu de discutinios, yá que munchos entrenadores acusar de favorecer les mancadures tanto de xugadores opuestos como de quien los porta.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/low/football/teams/m/man_utd/4277722.stm |títulu=Ferguson wants bladed boots ban |fecha=24 de setiembre de 2005|publicación=[[British Broadcasting Corporation|news.bbc.co.uk]] |idioma=inglés |fechaaccesu=18 de xineru de 2008}}</ref><ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/low/football/teams/s/sheff_utd/4166188.stm|títulu=Warnock is concerníi over blades|fecha=19 d'agostu de 2005 |publicación=[[British Broadcasting Corporation|news.bbc.co.uk]] |fechaaccesu=18 de xineru de 2008}}</ref> Dellos xugadores escueyen deliberadamente botes llixeramente más pequeñes que les correspondiente a la so talla, yá que afirmen sentir qu'esto aumenta'l so control de la pelota. Sicasí, esta práctica tamién puede xenerar mancadures.<ref>{{cita web |url=http://www.feetforlife.org/cgi-bin/item.cgi?ap=1&id=1889&d=pnd&dateformat=%25o-%25B|títulu=Why Do Footballers Keep Breaking Their Metatarsal Bones?| obra = The Society of Chiropodists and Podiatrists | fechaaccesu = 18 de xineru de 2008}}</ref> Les regles nun especifiquen nenguna restricción en cuanto a los color del calzáu, polo que —anque a lo llargo de la historia predominó l'usu del negru o colores escuros— dellos fabricantes, como la empresa d'Estaos Xuníos [[Nike]], llanzaron al mercáu botes doraes, blanques, coloraes, marielles, verdes ya inclusive rosadas.<ref>{{cita web | url = http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/otres/es/desarrollo/1186313.html | títulu = Nike pon de moda les botes roses | obra = [[marca (España)|marca.com]] | fecha = 22 de payares de 2008 | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 }}</ref> Como componente básicu del equipamientu, l'usu de calzáu ye obligatoriu. Sicasí, esisten importantes anécdotes sobre xugadores que nun usaron botes. Na [[Copa Mundial de fútbol de 1938]], el [[delanteru]] [[brasil|brasilanu]] [[Leônidas da Silva]] marcó un [[gol]] tando descalzu. Una de les sos botes habíase descosíu, polo que'l xugador quitó la restante y saltó al campu mientres el [[utilero]] reparar, marcando un gol. L'árbitru nun notara que-y faltaben les botes, pos los pies del xugador taben cubiertos de folla. Cuando se dio cuenta, ordenólu calzase.<ref>{{cita web | url = http://www.todoslosmundiales.com.ar/mundiales/1938francia/historias/0014descalzu.htm | títulu = Descalzu nel verde verde | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 | obra = todoslosmundiales.com.ar | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090321011548/http://www.todoslosmundiales.com.ar/mundiales/1938francia/historias/0014descalzu.htm | fechaarchivu = 21 de marzu de 2009 }}</ref> Na actualidá, namái se concedería los gol en casu de perda accidental del calzáu.<ref>{{cita web | url = http://es.fifa.com/mm/document/afdeveloping/refereeing/law_4_the_players_equipment_ye_47418.pdf | títulu = L'equipamientu básicu de los xugadores - Páxina 4 | obra = [[FIFA|fifa.com]] | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009}}</ref> Per otru llau, la [[seleición de fútbol de la India]] arrenunció a participar nel [[Copa Mundial de fútbol de 1950|Mundial de 1950]] porque la FIFA prohibiera xugar descalzos a los futbolistes.<ref>{{cita web | url = http://www.iloveindia.com/sports/football/india-international.html | títulu = Achievements of Indian Football Team | obra = iloveindia.com | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090226234436/http://www.iloveindia.com/sports/football/india-international.html | fechaarchivu = 2009-02-26 }}</ref> Munchos fabricantes de botes tienen contratos comerciales roblaos con distintos futbolistes profesionales, quien en cuenta de una prestación monetaria y un diseñu personalizáu exhiben puramente les botes de la marca en cuestión.<ref>{{cita web | url = http://www.joinfutbol.com/reportajes/botes_de_futbol/contratos_xugadores_marques.php | títulu = Contrato de xugadores con marques poles botes de fútbol | obra = joinfutbol.com | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20081206021003/http://www.joinfutbol.com/reportajes/botes_de_futbol/contratos_xugadores_marques.php | fechaarchivu = 6 d'avientu de 2008 }}</ref> En dellos casos, estos contratos axusten l'usu de la bota primero que la mesma sala al mercáu, o s'inclúi la serigrafía del nome del xugador o'l so dosal en dalgún sector.<ref>{{cita web | url = http://archivo.marca.com/edicion/marca/futbol/1a_division/barcelona/es/desarrollo/1192830.html | títulu = Messi va estrenar botes ante'l Villarreal | fecha = 17 d'avientu de 2008 | fechaaccesu = 5 de marzu de 2009 | obra = [[Marca (periódicu)|marca.com]]}}</ref> === Pantalones, espinilleras y medies === [[Ficheru:Schienbeinschützer adidas.png|thumb|150px|Les [[Espinilleras|canilleras]] son obligatories según les regles del fútbol.]] Los pantalones tienen de ser curtios, y na práctica actual llévense percima de la rodía. Los [[porteru (fútbol)|porteros]] pueden optar por vistir pantalones llargos en cuenta de curtios.<ref name="Decisions">{{cita web | url = http://es.fifa.com/mm/document/affederation/federation/81/42/36/lotg_ye_55756.pdf | títulu = Regles del xuegu 2008/2009 Interpretación de les regles del xuegu y directrices pa árbitros: Regla 4 — L'equipamientu de los xugadores | fechaaccesu = 1 de setiembre de 2008 | obra = [[FIFA|fifa.com]] | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080908074300/http://es.fifa.com/mm/document/affederation/federation/81/42/36/lotg_ye_55756.pdf | fechaarchivu = 8 de setiembre de 2008 }}</ref> Tamién se debe incluyir el númberu del xugador na parte frontera del pantalón, yá seya na pierna izquierda o na derecha, y el mesmu tien de tener ente 10 y 15&nbsp;cm.<ref name="reglamentu" /> Dellos equipos ufierten los pantalones como espacios publicitarios, xeneralmente la parte trasera.<ref name="publi" /> Déxense los pantalones interiores térmicos, pero estos tienen de ser del mesmu color principal que los esteriores. Les canilleras tienen de tar feches de cauchu, plásticu o un material similar y «tendrán d'ufiertar una proteición fayadiza». Les medies tienen de cubrir dafechu les espuinilleras y tener un color principal. Pueden llevar una vegada en cada media'l nome del fabricante y de l'asociación nacional o club deportivu.<ref name=laws2010/> === Otros accesorios === [[Ficheru:Goalkeeperglove pano FCB981.jpg|thumb|left|Un [[guante de porteru]].]] [[Ficheru:Goalkeeper Gloves2.jpg|thumb|Dellos estilos de guantes de porteru.]] Déxase usar guantes a tolos xugadores,<ref name="Enc" /> pero los porteros lleven de normal [[guante de porteru|guantes especialmente diseñaos]] pa la función que desempeñen nel campu. Antes de los [[años 1970]] nun s'acostumaba ponese guantes,<ref name="De">{{cita web|url=http://www.dpma.de/infos/fussball/wm2006_eng/technik/torwartbekleidung/handschuhe.html|títulu=Football and Technology: Goalkeeper kit|fechaaccesu=15 de xineru de 2008|publicación=Deutsches Patent- und Markenamt}}</ref> pero agora ye desaxeradamente inusual ver a un porteru ensin ellos: nel partíu de la [[Eurocopa 2004]] ente {{sel|Portugal}} ya {{sel|Inglaterra}}, el porteru [[Ricardo Pereira]] motivó munchos comentarios cuando decidió quitar los guantes mientres la [[Tiros dende'l puntu de penalti|definición por penaltis]].<ref>{{cita web | url = http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4158/is_20040625/ai_n12793507 | títulu = Football: Euru 2004: Referee's error denies England victory | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008 | fecha = 25 de xunu de 2004 | obra = [[The Independent|theindependent.co.uk]]|urlarchivu=http://archive.today/PQ1yN|fechaarchivu=12 de xineru de 2013}}</ref> Dende la [[años 1980|década de 1980]], llográronse meyores significatives nel diseñu de guantes, que agora cunten con proteutores que previenen que los deos tuérzanse escontra tras, segmentaciones pa dexar mayor flexibilidá y palmes feches de materiales diseñaos pa protexer la mano del xugador y aumentar el so agarre.<ref name="De" /> Los guantes atópense disponibles nuna [[guante de porteru#El diseñu del guante|variedá de diseños]], ente los que s'atopen los denominaos ''flat palm'', ''roll finger'' y ''negative cut'', que varien na cordura y l'axuste.<ref>{{cita web | url = http://theglovebag.com/content/glovecutguide.aspx | títulu = Goalkeeper Glove Cut Guide | obra = theglovebag.com | fechaaccesu = 14 de xunetu de 2008 | fecha = 28 de marzu de 2006 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080723234549/http://theglovebag.com/content/glovecutguide.aspx | fechaarchivu = 23 de xunetu de 2008 }}</ref> Los porteros tamién pueden llevar [[gorra|gorres]] pa prevenir les molesties causaes por lluces brilloses, como'l sol o les llámpares del estadiu, y que podríen afectar el so show.<ref name="Enc" /> Los xugadores con problemes na visión pueden usar [[gafa|gafes]], siempres y cuando nun esista'l riesgu de qu'estes se cayan o se ruempan y xeneren un peligru. Munchos xugadores con estos problemes opten por usar [[lente de contacto|lentes de contautu]], como l'americanu [[Kasey Keller]], pero dacuando estos problemes oculares obliguen a los xugadores a llevar lentes convencionales, como'l francés [[William Gallas]] o'l neerlandés [[Edgar Davids]], quien sufre de [[glaucoma]] y precisó un permisu de la [[FIFA]] pa ponese les sos carauterístiques [[antiparres]].<ref>{{cita web | url = http://www.soccertimes.com/oped/2003/mar07.htm | títulu = Goggles are Davids' most glaring feature | obra = soccertimes.com | fechaaccesu = 16 de xineru de 2008 | fecha = 7 de marzu de 2003 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20130519010114/http://www.soccertimes.com/oped/2003/mar07.htm | fechaarchivu = 2013-05-19 }}</ref> Tamién se dexa usar ropes interiores, como camisetes o pantalones —que tienen de ser del color principal del equipamientu—, según bandes pa suxetar el pelo, moñequeres, gorres y equipamientu proteutor modernu, como cascos, rodilleras, proteutores de brazos, tobilleras, viendas y mázcares faciales, siempres y cuando tean iguaos de materiales blandos y nun representen un riesgu pa quien lo porta o otros xugadores.<ref>{{cita web | url = http://www.independent.co.uk/sport/football/news-and-comment/cechs-rugbystyle-headgear-passes-the-fas-safety-test-432872.html | títulu = Cech's rugby-style headgear passes the FA's safety test | fechaaccesu = 16 d'abril de 2008 | obra = [[The Independent|theindependent.co.uk]] | fecha = 20 de xineru de 2007}}</ref> Na [[años 1990|década de 1990]] estendióse l'usu de tires nasales, feches de plásticu, con un llau adesivu que dilata les fueses nasales aumentando'l fluxu d'aire na respiración.<ref>{{cita web | url = http://www.devinesports.com/Article.7+M53bcfdd44fc.0.html?&cHash=4c9502dbc8&tx_ttnewspointer2 | títulu = Nasal strips for easier breathing | obra = devinesports.com | fechaaccesu = 25 de febreru de 2009 | fecha = 5 de setiembre de 2006 | idioma = inglés}}</ref> En dellos países como Arxentina tuvieron un pasu más bien fugaz,<ref>{{cita web | url = http://enunabaldosa.com/?p=1675 | títulu = Fora de stock: el cosito de la ñariz | obra = enunabaldosa.com | fecha = 18 de xineru de 2008 | fechaaccesu = 25 de febreru de 2009}}</ref> pero n'otres lligues, como la [[Major League Soccer]] d'Estaos Xuníos, inclusive s'alcordó un provisor oficial.<ref>{{cita web | url = http://sportsmedicine.about.com/library/weekly/aa111298.htm | títulu = Breathe Right Nasal Strips and Sport Performance | obra = about.com | fechaaccesu = 25 de febreru de 2009 | idioma = inglés | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20110107155155/http://sportsmedicine.about.com/library/weekly/aa111298.htm | fechaarchivu = 2011-01-07 }}</ref> Un casu particular ye'l de les [[fútbol femenín|xugadores]] [[islam|musulmanes]], quien d'alcuerdu a les [[hiyab|lleis islámiques de vistimienta femenina]] nun pueden exhibir el so cuerpu sacante la cara y les manes. A estes futbolistes autorízase-yos llevar pantalones llargos amás del tradicional [[velo islámicu]].<ref>{{cita web | url = http://es.fifa.com/aboutfifa/developing/women/news/newsid=585469.html | títulu = Monika Staab, "misionera" del fútbol femenino | obra = [[FIFA|fifa.com]] | fecha = 31 d'agostu de 2007 | fechaaccesu = 4 de marzu de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090504115225/http://es.fifa.com/aboutfifa/developing/women/news/newsid%3D585469.html | fechaarchivu = 4 de mayu de 2009 }}</ref><ref>Puede reparase una fotografía d'una futbolista iranina [http://lalugubregondola.blogspot.com/2007/09/muyeres-musulmanes.html equí].</ref> Nun tán dexaos otros oxetos que podríen estropiar a los xugadores, como xoyes o relós.<ref name=laws2010/> == Equipamientu de los árbitros == [[Ficheru:Howard Webb3.jpg|thumb|150px|L'árbitru [[Howard Webb]] llevando una indumentaria negra.]] Los [[árbitru (deporte)#Árbitru de fútbol árbitru]], los [[árbitros asistentes]] y el [[cuartu árbitru]] usen un equipamientu similar al de los xugadores, anque de normal inclúyense dos bolsos nel pechu pa guardar les tarxetes. L'equipamientu del árbitru completar con un [[xiblatu]] pa señalar faltes, l'entamu y el final del partíu, ente otres decisiones, amás d'un cronómetru pa midir el tiempu de xuegu. Dende 2006 tán llevándose a cabo experimento nes principales competiciones con sistemes inalámbricos de comunicación, consistentes nun auricular y un micrófonu que s'asitien l'árbitru y los sos asistentes cola cuenta de facilitar l'intercambiu d'información sobre sustituciones, el tiempu extra o faltes.<ref>{{cita web | url = http://www.usatoday.com/sports/soccer/world/2006-02-09-notes_x.htm | títulu = Europe to test new referee communication system | obra = [[USA Today|usatoday.com]] | fecha = 9 de febreru de 2006 | fechaaccesu = 11 de febreru de 2009 | idioma = inglés}}</ref> Los árbitros asistentes tamién disponen d'un banderín pa señalar los [[fora de xuegu]] y los saques de banda. El cuartu árbitru dispón d'un cartelu lluminosu pa señalar los númberos de los xugadores nuna sustitución o los minutos añadíos al tiempu reglamentariu de xuegu. Cabo esclariar que'l cuartu árbitru ye quien tien d'inspeccionar l'equipamientu de los xugadores antes del partíu y determinar la peligrosidá de los oxetos.<ref>{{cita web | url = http://es.fifa.com/mm/document/afdeveloping/refereeing/law_6_the_assistant_referees_ye_47409.pdf | títulu = Los árbitros asistentes | obra = [[FIFA|fifa.com]] | fecha = 5 de marzu de 2009}}</ref> Anque nun s'especifica nes regles del fútbol, considérase un principiu d'esti deporte que los árbitros vistan una indumentaria d'un color distintu al de los dos equipos.<ref>{{cita web | url = http://www.bedfordshirefa.com/NR/rdonlyres/A5BC80BC-5AC0-46A7-A46D-BB7Y6403DF83/0/AdviceForNewlyQualifiedReferees.pdf | títulu = Advice for Newly Qualified Referees | obra = [[The Football Association|thefa.org]] | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20071020214458/http://www.bedfordshirefa.com/NR/rdonlyres/A5BC80BC-5AC0-46A7-A46D-BB7Y6403DF83/0/AdviceForNewlyQualifiedReferees.pdf | fechaarchivu = 20 d'ochobre de 2007 }}</ref> En 1998, l'árbitru de la [[Premier League]], David Elleray, viose forzáu a camudar la so indumentaria a metá d'un partíu ente [[Aston Villa F.C.|Aston Villa]] y [[Wimbledon F.C.|Wimbledon]] porque se consideró que yera demasiáu similar a la usada polos xugadores del Wimbledon.<ref>{{cita web | url = http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4158/is_19980913/ai_n14170680 | títulu = Football: Merson revels in the Villa high life | obra = [[The Independent|theindependent.co.uk]] | fecha = 13 de setiembre de 1998 | fechaaccesu = 23 de xineru de 2008 | idioma = inglés|urlarchivu=http://archive.today/cK3LB|fechaarchivu=12 de xineru de 2013}}</ref> El [[negru (color)|negru]] ye'l color tradicional de los árbitros, siendo'l llamatu «l'home de negru» un términu informal utilizáu llargamente pa referise a ellos.<ref>{{cita web | url = http://findarticles.com/p/articles/mi_qn4158/is_20010816/ai_n14411847|títulu=Dowd sees the light as the man in black | obra = [[The Independent|theindependent.co.uk]] | fecha = 16 d'agostu de 2001 | fechaaccesu = 15 de xineru de 2008 | idioma = inglés|urlarchivu=http://archive.today/DrReE|fechaarchivu=12 de xineru de 2013}}</ref> Sicasí, n'años recién tán usándose otros colores, como'l rosa, l'anaranxáu, el mariellu o'l colloráu, ente otros.<ref name="Enc3">{{cita llibru | apellíos = Cox | nome = Richard | coautores = Dave Russell, Wray Vamplew | títulu = Encyclopedia of British Football | editorial = Routledge | añu = 2002 | isbn = 0-7146-5249-0 | páxina = 76}}</ref> Per otru llau, en competiciones internacionales, los oficiales namái pueden llevar la indumentaria fabricada pol provisor oficial de la FIFA (Adidas), amás de llucir na so manga izquierda l'escudu del ''[[Fair play]]'' y nel pechu'l parche o logo de ''FIFA Referee'' que lo acredita como árbitru capacitáu pa dirixir alcuentros internacionales. Los árbitros tamién pueden tener logos de patrocinadores, anque namái podrán allugase nes mangues y nunca en competiciones internacionales.<ref>{{cita web | url = http://football.guardian.co.uk/Columnists/Column/0,,1851943,00.html | títulu = Bright sparks hope over Burns reform | obra = [[The Guardian|theguardian.co.uk]] | fecha = 17 d'agostu de 2006 | fechaaccesu = 18 de xineru de 2008 | idioma = inglés}}</ref> == Colores y segundu equipamientu == Ye normal que les normes de les competiciones especifiquen que tolos xugadores d'un equipu nel campu tienen de llevar los mesmos colores, anque les regles namái declaren «Los dos equipos van vistir colores que los estremen ente sigo y tamién del árbitru y los árbitros asistentes».<ref name=laws2010/> Na eventualidá de que nun partíu ambos equipos de normal xugaríen con colores idénticos o similares, l'equipu visitante tien de camudar a un color distintu.<ref>{{cita web | url = http://www.wessexleague.co.uk/rules4.htm | títulu = Standardised League Rules | obra = Wessex Football League | fechaaccesu = 2 de setiembre de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20080905195437/http://www.wessexleague.co.uk//rules4.htm | fechaarchivu = 5 de setiembre de 2008 }}</ref> Según esti requerimientu, davezu refierse a la segunda opción d'un equipu como «segundu equipamientu»,<ref>{{cita publicación | url = http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20090206/noticia_53635195544.html | títulu = El Barça podría recuperar la segunda equipación naranxa | obra = [[Mundo Deportivo|elmundodeportivo.es]] | fecha = 6 de febreru de 2009 | fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 | archiveurl = https://web.archive.org/web/20090417031727/http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20090206/noticia_53635195544.html | archivedate = 2009-04-17 }}</ref> «camiseta de visitante»<ref>{{cita web | url = http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2006/02/02/hoy/deportes/488804.html | títulu = Alemaña presenta nueva camiseta de visitante | obra = prensa.com | fecha = 2 de febreru de 2006 | fechaaccesu = 9 de febreru de 2009}}</ref> o «camiseta alternativa»,<ref>{{cita web | url = http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20090208/noticia_53636041209.html | títulu = El Barça va vistir de color rosa | obra = [[Mundo Deportivo|elmundodeportivo.es]] | fecha = 8 de febreru de 2009 | fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090406013410/http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20090208/noticia_53636041209.html | fechaarchivu = 2009-04-06 }}</ref> anque nun ye raru, especialmente a un nivel internacional, que los equipos opten por usar el so segundu uniforme por dalgún otru motivu que los espuestos nos reglamentos. Este foi'l casu de la [[Seleición de fútbol d'Inglaterra|seleición nacional inglesa]], que llució una camiseta colorada na final de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1966]].<ref>{{cita web | url = http://www.englandfootballonline.com/TeamUnif/Unif.html | títulu = England's Uniforms - Player Kits | obra = englandfootballonline.com | fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 | cita = ''England sometimes choose to wear their rede at home even though they could wear their white, as against Germany in the last match played at Wembley Stadium. The Football Association wished to invoke the spirit of 1966, when, in their finest moment at Wembley, England beat West Germany in the World Cup final wearing their rede shirts.''}}</ref> Munchos clubes profesionales tamién cunten con un «tercer equipamientu» pa usalo en casu de que tanto'l primeru como'l segundu fueren consideraos bien similares a los del oponente.<ref name="HFK" /> La mayoría de los clubes retuvieron los mesmos colores mientres delles décades<ref name="HFK" /> y estos colores formen una parte integral de la cultura de los equipos.<ref name="Vio">{{cita llibru |apellíos=Giulianotti |nome=Richard |coautores=Norman Bonney, Mike Hepworth |títulu=Football, Violence and Social Identity |isbn=0-4150-9838-6 |añu=1994 |editorial= Routledge |cita=''For a supporter, whether or not he lives in the city of the team, the team colours are the most important symbol of his football faith, dominating any other symbol or cultural meaning such as nation, class or political party. |páxina=75 }}</ref> Cada prenda del uniforme del equipu —con esceición del calzáu— tien de tener un máximu de cuatro colores, incluyíos los usaos pa los númberos y lletres. Un color tien de resaltar significativamente sobre los demás, y nel casu de camisetes a rayes o a cuadros, unu de los colores tien de predominar nes demás prendes. El color escoyíu pal uniforme alternativu tien d'oldear claramente col oficial.<ref name="reglamentu">{{cita web | url = http://es.fifa.com/mm/document/tournament/competition/51/54/30/equipment_regulations_2005_s_1803.pdf | títulu = Reglamentu del equipamientu | obra = [[FIFA|fifa.com]] | fechaaccesu = 11 de febreru de 2009 | fecha = 2005 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090206000729/http://es.fifa.com/mm/document/tournament/competition/51/54/30/equipment_regulations_2005_s_1803.pdf | fechaarchivu = 6 de febreru de 2009 }}</ref> Los equipos que representen a países en competiciones internacionales suelen optar polos colores nacionales, al igual qu'otros equipos que representen a la mesma nación n'otros deportes. Estos colores básense xeneralmente nos de la bandera nacional, anque hai esceiciones, como por casu la [[Seleición de fútbol d'Italia|seleición italiana]], qu'usa l'azul, yá que este foi'l color de la [[Casa de Saboya]], o la [[seleición de fútbol d'Alemaña|seleición alemana]], qu'ostenta'l blancu y negru de [[Prusia]].<ref>{{cita web | url = http://www.fifa.com/newscentre/news/newsid=111184.html | títulu = What's in a name? Part II | obra = [[FIFA|fifa.com]] | fechaaccesu = 1 de setiembre de 2008 | fecha = 5 de febreru de 2000 | idioma = inglés}}</ref><ref>{{cita web | url = http://www.tribunalatina.com/es/notices/_por_que_italia_xuega_de_azul_y_holanda_de_naranxa_63_11961.php | títulu = ¿Por qué Italia xuega d'azul y Holanda de naranxa? | obra = tribunalatina.com | fechaaccesu = 9 de febreru de 2009 | urlarchivu = https://web.archive.org/web/20200925010845/http://www.tribunalatina.com/es/notices/_por_que_italia_xuega_de_azul_y_holanda_de_naranxa_63_11961.php | fechaarchivu = 2020-09-25 }}</ref> == Ver tamién == * [[Númberu de camiseta (fútbol)]] == Referencies == {{llistaref|2}} == Enllaces esternos == {{commonscat|Association football equipment}} * [https://web.archive.org/web/20090206000729/http://es.fifa.com/mm/document/tournament/competition/51/54/30/equipment_regulations_2005_s_1803.pdf Reglamentu del equipamientu] de la [[FIFA]] * [http://www.historicalkits.co.uk/ Historia del equipamientu n'Inglaterra y Escocia] {{Tradubot|Equipamiento de los futbolistas}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Fútbol]] [[Categoría:Equipamientu de fútbol| ]] tkchvq8to4gyzctx45go4q94pifjpeg Santa Lucía 0 170824 4501057 4336127 2026-06-21T07:39:03Z Limotecariu 735 4501057 wikitext text/x-wiki {{dixebra}} {{distinguir|text=[[Santa Llucía]], estáu independiente nes Antilles Menores}} '''«Santa Lucía»''' puede referise a: == Países == * '''[[Santa Llucía]]''', [[Santa Llucía (islla)|islla]] y estáu independiente nes Antillas Menores; == Música == * '''[[Santa Lucía (cantar)|Santa Lucía]]''', cantar de [[Roque Narvaja]] popularizada por [[Miguel Ríos]] y llanzada en 1980, nel álbum [[Rocanrol bumerang]]. == Relixón == === Santes === * '''[[Lucía de Siracusa]]''' (¿283 - 304?), mártir cristiana - santa para les Ilesies católico y ortodoxo; === Edificios relixosos === * [[Ermita de Santa Lucía]], {{enllaz a dixebra}}. * [[Ilesia de Santa Lucía (dixebra)|Ilesia de Santa Lucía]], {{enllaz a dixebra}}. == Botánica == * '''Santa llucía''', nome común de la especie ''[[Ageratum conyzoides]]''. == Xeografía == * '''[[Cuetu Santa Lucía]]''', cuetu del centru de la comuña de Santiago, Chile; == Hidrografía == * '''[[Ríu de la Santa Lucía (Corrientes)]]''', espeyu d'agua na Provincia de Corrientes, Arxentina; * '''[[Ríu Santa Lucía]]''', {{enllaz a dixebra}}: :* '''[[ríu Santa Lucía (Corrientes)]]''', ríu de la Provincia de Corrientes, Arxentina; :* '''[[Paséu Santa Lucía]]''', ríu artificial allugáu en Monterrey, México; :* '''[[ríu Santa Lucía (Uruguai)|río Santa Lucía]]''', principal cursu d'agua de la zona sur del Uruguái; == Divisiones alministratives == === Arxentina === * '''[[Santa Lucía (Ciudá de Buenos Aires)|Santa Lucía]]''', antiguu nome del actual barriu de Barraques, Ciudá de Buenos Aires; * '''[[Santa Lucía (Buenos Aires)|Santa Lucía]]''', llocalidá de la Provincia de Buenos Aires; * '''[[Santa Lucía (Corrientes)|Santa Lucía]]''', llocalidá de la Provincia de Corrientes; * '''[[Departamentu Santa Lucía]]''', división alministrativa de la Provincia de San Juan; * '''[[Santa Lucía (San Juan)|Santa Lucía]]''', llocalidá na Provincia de San Juan; * '''[[Pueblu Santa Lucía]]''', llocalidá de la Provincia de Santa Fe; * '''[[Santa Lucía (Tucumán)|Santa Lucía]]''', llocalidá de la Provincia de Tucumán; === Bolivia === * '''[[Santa Lucía (Potosí)]]''', llocalidá que pertenez a la [[Provincia de Tomás Frías]], del [[Departamentu de Potosí]]. === Colombia === * '''[[Santa Lucía (Atlántico)|Santa Lucía]]''', conceyu del departamentu del Atlántico; === Cuba === * '''[[Santa Lucía (Pinar del Río)|Santa Lucía]]''', llocalidá del conceyu Mines de Matahambre, provincia de Pinar del Río'''. * '''[[Santa Lucía (Holguín)]]''', sablera de la provincia d'Holguín. * '''[[Santa Lucía (Pinar del Río)]]''', llocalidá de la Provincia de Pinar del Río en Cuba; === Ecuador === * '''[[Santa Lucía (cantón)|Santa Lucía]]''', llocalidá na provincia de Guayas; === España === * '''[[Santa Lucía de la Sierra]]''', llocalidá del conceyu de [[Solana de Ávila]] na [[provincia d'Ávila]]; * '''[[Santa Lucía (Cádiz)]]''', llocalidá del conceyu de [[Vejer de la Frontera]] na [[provincia de Cádiz]]; * '''[[Vega de Santa Lucía]]''', llocalidá del conceyu de [[Palma del Río]] na [[provincia de Córdoba (España)]]; * '''[[Santa Lucía (Porto do Son)]]''', llocalidá del conceyu de [[Porto do Son]] na [[provincia d'A Coruña]]; * '''[[Santa Lucía (Rianxo)]]''', llocalidá del conceyu de [[Rianxo]] na provincia d'A Coruña; * '''[[Las Ventas de Santa Lucía]]''', llocalidá del conceyu de [[Graus]] na [[provincia de Uesca]]; * '''[[Santa Lucía (Uesca)]]''', llocalidá del conceyu de [[Valle de fechu]] na provincia de Uesca; * '''[[Santa Lucía (La Pola de Gordón)]]''', llocalidá del conceyu de [[La Pola de Gordón]] na [[provincia de Lleón]]; * '''[[Santa Lucía (Ponferrada)]]''', llocalidá del conceyu de [[Ponferrada]] na provincia de Lleón; * '''[[Santa Lucía (La Rioxa)]]''', llocalidá del conceyu d'[[Ocón]] en [[La Rioxa (España)]]; * '''[[Santa Lucía (Lugo)]]''', llocalidá del conceyu de [[Monforte de Lemos]] na [[provincia de Lugo]]; * '''[[Alto de Santa Lucía]]''', llocalidá del conceyu d'[[A Pobra do Brollón]] na provincia de Lugo; * '''[[Santa Lucía (Murcia)]]''', barriu y diputación de [[Cartagena (España)]] en [[Murcia]]; * '''[[Santa Lucía de Tirajana]]''', conceyu de la [[provincia de Les Palmes]]; * '''[[Santa Lucía de Moraña]]''', llocalidá nel conceyu de [[Moraña]] na [[provincia de Pontevedra]]; * '''[[Santa Lucía (Santa Cruz de Tenerife)]]''', llocalidá nel conceyu de [[Puntallana]] na [[provincia de Santa Cruz de Tenerife]]; === Estaos Xuníos === * '''[[Condáu de Santa Lucía]]''', Florida; === Filipines === * '''[[Santa Lucía de Ilocos|Santa Lucía]]''', Ilocos del Sur; * '''[[Santa Lucía de Ilagan|Santa Lucía]]''', barriu del conceyu de [[Quirino de Isabela]]; === Guatemala === * '''[[Santa Lucía Milpas Altas]]''', llocalidá nel departamentu de Sacatepéquez; === Hondures === * '''[[Santa Lucía (Francisco Morazán)|Santa Lucía]]''', conceyu del departamentu de Francisco Morazán; * '''[[Santa Lucía (Intibucá)|Santa Lucía]]''', conceyu del departamentu d'Intibucá; === Italia === * '''[[Borgo Santa Lucia]]''', ''rione'' históricu de Nápoles; === México === * '''[[Santa Lucía (La Barca)|Santa Lucía]]''', llocalidá nel conceyu de La Barca; * '''[[Base Aérea Non. 1 Santa Lucía]]''', Base Aérea númberu 1 FAM nel Estáu de México; === Nicaragua === * '''[[Santa Lucía (Boaco)|Santa Lucía]]''', conceyu del departamentu de Boaco; === Perú === * '''[[Distritu de Santa Lucía (Lampa)|Santa Lucía]]''', Distritu de la provincia de Lampa, Puno. * '''[[Distritu de Santa Lucía (Lucanas)|Santa Lucía]]''', Distritu de la provincia de Lucanas, Departamentu d'Ayacucho. === Uruguái === * '''[[Santa Lucía (Canelones)|Santa Lucía]]''', llocalidá nel departamentu de Canelones; * '''[[Santa Lucía del Este]]''', balneariu del departamentu de Canelones. === Venezuela === * '''[[Santa Lucía (Miranda)|Santa Lucía]]''', llocalidá del estáu de Miranda; * [[Parroquia Santa Lucía (Maracaibo)|Parroquia Santa Lucía]], parroquia civil del Conceyu Maracaibo del estáu Zulia. == Tresporte == * '''[[Santa Lucía (Metro de Santiago)|Santa Lucía]]''', estación del Metro de Santiago de Chile; * '''[[Estación Santa Lucía (TransMilenio)|Santa Lucía]]''', del sistema TransMilenio de Bogotá, Colombia; * '''[[Estación Santa Lucía (Metro de Medellín)|Estación Santa Lucía]]''', del Metro de Medellín, Colombia; * '''[[Estación Santa Lucía (Buenos Aires)|Estación Santa Lucía]]''', del Ferrocarril Xeneral Belgrano, provincia de Buenos Aires, Arxentina; * '''[[Estación Santa Lucía (Corrientes)|Estación Santa Lucía]]''', del Ferrocarril Xeneral Urquiza, provincia de Corrientes, Arxentina. == Otros == * [[Villa Santa Lucía]], {{enllaz a dixebra}}. == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} ghqgnl69as6s12e2yffbuoctnnlx601 Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies 4 174638 4501006 4499403 2026-06-21T01:35:20Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501006 wikitext text/x-wiki __NOTOC__ {| {{tablaguapa}} ! Parroquies d'Asturies |- | align=center | [[#A Veiga|A Veiga]] · [[#Allande|Allande]] · [[#Amieva|Amieva]] · [[#Avilés|Avilés]] · [[#Ayer|Ayer]] · [[#Bimenes|Bimenes]] · [[#Bual|Bual]] · [[#Cabrales|Cabrales]] · [[#Cabranes|Cabranes]] · [[#Candamu|Candamu]] · [[#Cangas del Narcea|Cangas del Narcea]] · [[#Cangues d'Onís|Cangues d'Onís]] · [[#Caravia|Caravia]] · [[#Carreño|Carreño]] · [[#Castrillón|Castrillón]] · [[#Castropol|Castropol]] · [[#Casu|Casu]] · [[#Colunga|Colunga]] · [[#Corvera|Corvera]] · [[#Cuaña|Cuaña]] · [[#Cuideiru|Cuideiru]] · [[#Degaña|Degaña]] · [[#Eilao|Eilao]] · [[#El Franco|El Franco]] · [[#El Valle Altu de Peñamellera|El Valle Altu de Peñamellera]] · [[#El Valle Baju de Peñamellera|El Valle Baju de Peñamellera]] · [[#Gozón|Gozón]] · [[#Grandas de Salime|Grandas de Salime]] · [[#Grau|Grau]] · [[#Ibias|Ibias]] · [[#Illas|Illas]] · [[#La Ribera|La Ribera]] · [[#Les Regueres|Les Regueres]] · [[#Llanera|Llanera]] · [[#Llanes|Llanes]] · [[#Llangréu|Llangréu]] · [[#Llaviana|Llaviana]] · [[#Ḷḷena|Ḷḷena]] · [[#Mieres|Mieres]] · [[#Miranda|Miranda]] · [[#Morcín|Morcín]] · [[#Muros|Muros]] · [[#Nava|Nava]] · [[#Navia|Navia]] · [[#Noreña|Noreña]] · [[#Onís|Onís]] · [[#Parres|Parres]] · [[#Pezós|Pezós]] · [[#Piloña|Piloña]] · [[#Ponga|Ponga]] · [[#Pravia|Pravia]] · [[#Proaza|Proaza]] · [[#Quirós|Quirós]] · [[#Ribadeva|Ribadeva]] · [[#Ribeseya|Ribeseya]] · [[#Riosa|Riosa]] · [[#Salas|Salas]] · [[#Samartín d'Ozcos|Samartín d'Ozcos]] · [[#Samartín del Rei Aurelio|Samartín del Rei Aurelio]] · [[#San Tiso d'Abres|San Tiso d'Abres]] · [[#Santalla d'Ozcos|Santalla d'Ozcos]] · [[#Santo Adriano|Santo Adriano]] · [[#Sariegu|Sariegu]] · [[#Siero|Siero]] · [[#Sobrescobiu|Sobrescobiu]] · [[#Somiedo|Somiedo]] · [[#Sotu'l Barcu|Sotu'l Barcu]] · [[#Tameza|Tameza]] · [[#Tapia|Tapia]] · [[#Taramundi|Taramundi]] · [[#Teberga|Teberga]] · [[#Tinéu|Tinéu]] · [[#Uviéu|Uviéu]] · [[#Valdés|Valdés]] · [[#Vilanova d'Ozcos|Vilanova d'Ozcos]] · [[#Villaviciosa|Villaviciosa]] · [[#Villayón|Villayón]] · [[#Xixón|Xixón]] |} {| {{tablaguapa}} ! Entidaes de población per parroquia |- | align=center | [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/A Veiga|A Veiga]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Allande|Allande]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Amieva|Amieva]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Avilés|Avilés]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Ayer|Ayer]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Bimenes|Bimenes]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Bual|Bual]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Cabrales|Cabrales]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Cabranes|Cabranes]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Candamu|Candamu]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Cangas del Narcea|Cangas del Narcea]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Cangues d'Onís|Cangues d'Onís]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Caravia|Caravia]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Carreño|Carreño]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Castrillón|Castrillón]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Castropol|Castropol]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Casu|Casu]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Colunga|Colunga]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Corvera|Corvera]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Cuaña|Cuaña]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Cuideiru|Cuideiru]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Degaña|Degaña]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Eilao|Eilao]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/El Franco|El Franco]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/El Valle Altu de Peñamellera|El Valle Altu de Peñamellera]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/El Valle Baju de Peñamellera|El Valle Baju de Peñamellera]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Gozón|Gozón]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Grandas de Salime|Grandas de Salime]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Grau|Grau]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Ibias|Ibias]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Illas|Illas]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/La Ribera|La Ribera]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Les Regueres|Les Regueres]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Llanera|Llanera]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Llanes|Llanes]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Llangréu|Llangréu]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Llaviana|Llaviana]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Ḷḷena|Ḷḷena]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Mieres|Mieres]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Miranda|Miranda]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Morcín|Morcín]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Muros|Muros]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Nava|Nava]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Navia|Navia]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Noreña|Noreña]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Onís|Onís]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Parres|Parres]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Pezós|Pezós]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Piloña|Piloña]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Ponga|Ponga]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Pravia|Pravia]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Proaza|Proaza]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Quirós|Quirós]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Ribadeva|Ribadeva]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Ribeseya|Ribeseya]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Riosa|Riosa]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Salas|Salas]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Samartín d'Ozcos|Samartín d'Ozcos]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Samartín del Rei Aurelio|Samartín del Rei Aurelio]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/San Tiso d'Abres|San Tiso d'Abres]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Santalla d'Ozcos|Santalla d'Ozcos]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Santo Adriano|Santo Adriano]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Sariegu|Sariegu]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Siero|Siero]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Sobrescobiu|Sobrescobiu]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Somiedo|Somiedo]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Sotu'l Barcu|Sotu'l Barcu]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Tameza|Tameza]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Tapia|Tapia]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Taramundi|Taramundi]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Teberga|Teberga]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Tinéu|Tinéu]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Uviéu|Uviéu]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Valdés|Valdés]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Vilanova d'Ozcos|Vilanova d'Ozcos]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Villaviciosa|Villaviciosa]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Villayón|Villayón]] · [[Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Xixón|Xixón]] |} {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item ?label_mul ?label_ca ?label_eu ?label_es ?label_gl ?label_en ?label_fr ?label_de ?label_pt ?label_nl ?label_it ?link_ca ?link_eu ?link_es ?link_gl ?link_en ?link_fr ?link_de ?link_pt ?link_nl ?link_it WHERE { ?item wdt:P31 wd:Q55102916 OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_mul filter (lang(?label_mul) = "mul") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_ca filter (lang(?label_ca) = "ca") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_eu filter (lang(?label_eu) = "eu") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_es filter (lang(?label_es) = "es") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_gl filter (lang(?label_gl) = "gl") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_en filter (lang(?label_en) = "en") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_fr filter (lang(?label_fr) = "fr") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_de filter (lang(?label_de) = "de") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_pt filter (lang(?label_pt) = "pt") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_nl filter (lang(?label_nl) = "nl") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_it filter (lang(?label_it) = "it") } OPTIONAL { ?link_ca schema:about ?item . ?link_ca schema:inLanguage "ca" . ?link_ca schema:isPartOf <https://ca.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_eu schema:about ?item . ?link_eu schema:inLanguage "eu" . ?link_eu schema:isPartOf <https://eu.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_es schema:about ?item . ?link_es schema:inLanguage "es" . ?link_es schema:isPartOf <https://es.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_gl schema:about ?item . ?link_gl schema:inLanguage "gl" . ?link_gl schema:isPartOf <https://gl.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_en schema:about ?item . ?link_en schema:inLanguage "en" . ?link_en schema:isPartOf <https://en.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_fr schema:about ?item . ?link_fr schema:inLanguage "fr" . ?link_fr schema:isPartOf <https://fr.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_de schema:about ?item . ?link_de schema:inLanguage "de" . ?link_de schema:isPartOf <https://de.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_pt schema:about ?item . ?link_pt schema:inLanguage "pt" . ?link_pt schema:isPartOf <https://pt.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_nl schema:about ?item . ?link_nl schema:inLanguage "nl" . ?link_nl schema:isPartOf <https://nl.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_it schema:about ?item . ?link_it schema:inLanguage "it" . ?link_it schema:isPartOf <https://it.wikipedia.org/> . } } |columns=item,label:parroquia,P131:conceyu,description:descripción,?label_mul,?label_ca,?label_eu,?label_es,?label_gl,?label_en,?label_fr,?label_de,?label_pt,?label_nl,?label_it,?link_mul,?link_ca,?link_eu,?link_es,?link_gl,?link_en,?link_fr,?link_de,?link_pt,?link_nl,?link_it |links=red |sort=label |section=P131 |min_section=1 |references=all |header_template=toponimia/cabecera |row_template=toponimia/filera }} == A Veiga == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2511834|Q2511834]] | label = [[A Veiga (parroquia)|A Veiga]] | p131 = [[A Veiga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;A Veiga (Asturies) | label_ca = A Veiga | label_eu = A Veiga | label_es = Vegadeo | label_gl = A Veiga | label_en = A Veiga | label_fr = A Veiga | label_de = Vegadeo (Parroquia) | label_pt = A Veiga | label_nl = A Veiga | label_it = A Veiga | link_gl = [[:gl:A_Veiga,_A_Veiga,_Asturias|A Veiga, A Veiga, Asturias]] | link_en = [[:en:Vegadeo_(parish)|Vegadeo (parish)]] | link_de = [[:de:Vegadeo_(Parroquia)|Vegadeo (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q331319|Q331319]] | label = [[Abres (parroquia)|Abres]] | p131 = [[A Veiga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;A Veiga (Asturies) | label_ca = Abres | label_eu = Abres | label_es = Abres | label_gl = Abres | label_en = Abres | label_fr = Abres | label_de = Abres | label_pt = Abres | label_nl = Abres | label_it = Abres | link_eu = [[:eu:Abres_(A_Veiga)|Abres (A Veiga)]] | link_es = [[:es:Abres_(Vegadeo)|Abres (Vegadeo)]] | link_gl = [[:gl:Abres,_A_Veiga|Abres, A Veiga]] | link_en = [[:en:Abres_(Vegadeo)|Abres (Vegadeo)]] | link_de = [[:de:Abres|Abres]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1553435|Q1553435]] | label = [[Guiar (parroquia)|Guiar]] | p131 = [[A Veiga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;A Veiga (Asturies) | label_ca = Guiar | label_eu = Guiar | label_es = Guiar | label_gl = Guiar | label_en = Guiar | label_fr = Guiar | label_de = Guiar | label_pt = Guiar | label_nl = Guiar | label_it = Guiar | link_es = [[:es:Guiar|Guiar]] | link_gl = [[:gl:Guiar,_A_Veiga|Guiar, A Veiga]] | link_en = [[:en:Guiar|Guiar]] | link_de = [[:de:Guiar_(Parroquia)|Guiar (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q828936|Q828936]] | label = [[Meredo (parroquia)|Meredo]] | p131 = [[A Veiga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;A Veiga (Asturies) | label_ca = Meredo | label_eu = Meredo | label_es = Meredo | label_gl = Meredo | label_en = Meredo | label_fr = Meredo | label_de = Meredo | label_pt = Meredo | label_nl = Meredo | label_it = Meredo | link_ca = [[:ca:Meredo|Meredo]] | link_eu = [[:eu:Meredo|Meredo]] | link_es = [[:es:Meredo|Meredo]] | link_gl = [[:gl:Meredo,_A_Veiga|Meredo, A Veiga]] | link_en = [[:en:Meredo|Meredo]] | link_de = [[:de:Meredo_(Parroquia)|Meredo (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2051694|Q2051694]] | label = [[Paramios]] | p131 = [[A Veiga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;A Veiga (Asturies) | label_ca = Paramios | label_eu = Paramios | label_es = Paramios | label_gl = Paramios | label_en = Paramios | label_fr = Paramios | label_de = Paramios | label_pt = Paramios | label_nl = Paramios | label_it = Paramios | link_es = [[:es:Paramios|Paramios]] | link_gl = [[:gl:Paramios,_A_Veiga|Paramios, A Veiga]] | link_en = [[:en:Paramios|Paramios]] | link_de = [[:de:Paramios|Paramios]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829037|Q829037]] | label = [[Piantón (parroquia)|Piantón]] | p131 = [[A Veiga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;A Veiga (Asturies) | label_mul = Piantón | label_ca = Piantón | label_eu = Piantón | label_es = Piantón | label_gl = Piantón | label_en = Piantón | label_fr = Piantón | label_de = Piantón | label_pt = Piantón | label_nl = Piantón | label_it = Piantón | link_eu = [[:eu:Piant%C3%B3n|Piant%C3%B3n]] | link_es = [[:es:Piant%C3%B3n|Piant%C3%B3n]] | link_gl = [[:gl:Piant%C3%B3n,_A_Veiga|Piant%C3%B3n, A Veiga]] | link_en = [[:en:Piant%C3%B3n|Piant%C3%B3n]] | link_de = [[:de:Piant%C3%B3n_(Parroquia)|Piant%C3%B3n (Parroquia)]] }} |} == Allande == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q818870|Q818870]] | label = [[Berducedo (parroquia)|Berducedo]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_mul = Berducedo | label_es = Berducedo | label_gl = Verducedo, Allande | link_ca = [[:ca:Berducedo|Berducedo]] | link_eu = [[:eu:Berducedo|Berducedo]] | link_es = [[:es:Berducedo|Berducedo]] | link_gl = [[:gl:Verducedo,_Allande|Verducedo, Allande]] | link_en = [[:en:Berducedo|Berducedo]] | link_de = [[:de:Berducedo|Berducedo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q600783|Q600783]] | label = [[Bisuyu (Allande)|Bisuyu]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Bisuyu | label_eu = Bisuyu (Ayande) | label_es = Besullo | label_en = Besullo | label_fr = Besullo | label_de = Besullo | label_nl = Besullo | link_ca = [[:ca:Bisuyu_(Ayande)|Bisuyu (Ayande)]] | link_eu = [[:eu:Bisuyu_(Ayande)|Bisuyu (Ayande)]] | link_es = [[:es:Besullo_(Allande)|Besullo (Allande)]] | link_en = [[:en:Besullo_(Allande)|Besullo (Allande)]] | link_de = [[:de:Besullo|Besullo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q426706|Q426706]] | label = [[Bustantigo (parroquia)|Bustantigo]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Bustantigo | label_eu = Bustantigo | label_es = Bustantigo | label_gl = Bustantigo, Allande | label_en = Bustantigo | label_fr = Bustantigo | label_de = Bustantigo | label_nl = Bustantigo | link_ca = [[:ca:Bustantigo|Bustantigo]] | link_eu = [[:eu:Bustantigo|Bustantigo]] | link_es = [[:es:Bustantigo|Bustantigo]] | link_gl = [[:gl:Bustantigo,_Allande|Bustantigo, Allande]] | link_en = [[:en:Bustantigo|Bustantigo]] | link_de = [[:de:Bustantigo|Bustantigo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1341106|Q1341106]] | label = [[La Puela (parroquia)|La Puela]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Pola de Allande | label_eu = La Puela | label_es = Pola de Allande | label_gl = La Puela | label_en = Pola de Allande | label_fr = Pola de Allande | label_de = Pola de Allande | label_nl = Pola de Allande | link_ca = [[:ca:Pola_de_Allande|Pola de Allande]] | link_eu = [[:eu:La_Puela_(Ayande)|La Puela (Ayande)]] | link_es = [[:es:Pola_de_Allande|Pola de Allande]] | link_gl = [[:gl:La_Puela,_Allande|La Puela, Allande]] | link_en = [[:en:Pola_de_Allande|Pola de Allande]] | link_fr = [[:fr:Pola_de_Allande|Pola de Allande]] | link_de = [[:de:Pola_de_Allande|Pola de Allande]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q121632|Q121632]] | label = [[Llago (parroquia)|Llago]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Lago | label_eu = Llago (Ayande) | label_es = Lago | label_gl = Llago | label_en = Lago | label_de = Lago | link_ca = [[:ca:Lago_(Allande)|Lago (Allande)]] | link_eu = [[:eu:Llago_(Ayande)|Llago (Ayande)]] | link_es = [[:es:Lago_(Allande)|Lago (Allande)]] | link_gl = [[:gl:Llago,_Allande|Llago, Allande]] | link_en = [[:en:Lago,_Asturias|Lago, Asturias]] | link_de = [[:de:Lago_(Allande)|Lago (Allande)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018038|Q1018038]] | label = [[Paraxes (parroquia)|Paraxes]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Parajas | label_eu = Paraxes | label_es = Parajas | label_en = Parajas | label_fr = Parajas | label_de = Parajas | label_nl = Parajas | link_ca = [[:ca:Parajas|Parajas]] | link_eu = [[:eu:Paraxes|Paraxes]] | link_es = [[:es:Parajas|Parajas]] | link_en = [[:en:Parajas|Parajas]] | link_de = [[:de:Parajas|Parajas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018084|Q1018084]] | label = [[Samartín (parroquia d'Allande)|Samartín]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = San Martín del Valledor | label_eu = Samartín (Ayande) | label_es = San Martín del Valledor | label_gl = San Martín del Valledor | label_en = San Martín del Valledor | label_fr = San Martín del Valledor | label_de = San Martín del Valledor | label_nl = San Martín del Valledor | link_ca = [[:ca:San_Mart%C3%ADn_del_Valledor|San Mart%C3%ADn del Valledor]] | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_(Ayande)|Samart%C3%ADn (Ayande)]] | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_del_Valledor|San Mart%C3%ADn del Valledor]] | link_gl = [[:gl:San_Mart%C3%ADn_del_Valledor,_Allande|San Mart%C3%ADn del Valledor, Allande]] | link_en = [[:en:San_Mart%C3%ADn_del_Valledor|San Mart%C3%ADn del Valledor]] | link_de = [[:de:San_Mart%C3%ADn_del_Valledor|San Mart%C3%ADn del Valledor]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018074|Q1018074]] | label = [[San Salvador (parroquia)|San Salvador]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Parròquia de San Salvador del Valledor | label_eu = San Salvador (Ayande) | label_es = San Salvador del Valledor | label_gl = San Salvador | label_en = San Salvador del Valledor | label_fr = San Salvador del Valledor | label_de = San Salvador del Valledor | label_nl = San Salvador del Valledor | link_ca = [[:ca:San_Salvador_del_Valledor|San Salvador del Valledor]] | link_eu = [[:eu:San_Salvador_(Ayande)|San Salvador (Ayande)]] | link_es = [[:es:San_Salvador_del_Valledor|San Salvador del Valledor]] | link_gl = [[:gl:San_Salvador_del_Valledor,_Allande|San Salvador del Valledor, Allande]] | link_en = [[:en:San_Salvador_del_Valledor|San Salvador del Valledor]] | link_de = [[:de:San_Salvador_del_Valledor|San Salvador del Valledor]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1428114|Q1428114]] | label = [[Santa Colomba (parroquia)|Santa Colomba]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Santa Coloma | label_eu = Santa Colomba (Ayande) | label_es = Santa Coloma | label_gl = Santa Colomba | label_en = Santa Coloma | label_de = Santa Coloma | link_ca = [[:ca:Santa_Coloma_(Allande)|Santa Coloma (Allande)]] | link_eu = [[:eu:Santa_Colomba_(Ayande)|Santa Colomba (Ayande)]] | link_es = [[:es:Santa_Coloma_(Asturias)|Santa Coloma (Asturias)]] | link_gl = [[:gl:Santa_Colomba,_Allande|Santa Colomba, Allande]] | link_en = [[:en:Santa_Coloma,_Asturias|Santa Coloma, Asturias]] | link_de = [[:de:Santa_Coloma_(Allande)|Santa Coloma (Allande)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q997845|Q997845]] | label = [[Santo Miyao (parroquia)|Santo Miyao]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_mul = Santo Miyao | label_es = Santo Emiliano | label_gl = Santo Millao | link_ca = [[:ca:San_Emiliano_(Allande)|San Emiliano (Allande)]] | link_eu = [[:eu:Santo_Miyao_(Ayande)|Santo Miyao (Ayande)]] | link_es = [[:es:San_Emiliano_(Allande)|San Emiliano (Allande)]] | link_gl = [[:gl:Santo_Millao,_Allande|Santo Millao, Allande]] | link_en = [[:en:San_Emiliano_(Allande)|San Emiliano (Allande)]] | link_de = [[:de:San_Emiliano_(Allande)|San Emiliano (Allande)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018072|Q1018072]] | label = [[Viḷḷabaser (parroquia)|Viḷḷabaser]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Villavaser | label_eu = Viḷḷabaser | label_es = Villavaser | label_en = Villavaser | label_fr = Villavaser | label_de = Villavaser | label_nl = Villavaser | link_ca = [[:ca:Villavaser|Villavaser]] | link_eu = [[:eu:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7abaser|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7abaser]] | link_es = [[:es:Villavaser|Villavaser]] | link_en = [[:en:Villavaser|Villavaser]] | link_de = [[:de:Villavaser|Villavaser]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018040|Q1018040]] | label = [[Viḷḷagrufe (parroquia)|Viḷḷagrufe]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Villagrufe | label_eu = Viḷḷagrufe | label_es = Villagrufe | label_en = Villagrufe | label_fr = Villagrufe | label_de = Villagrufe | label_pt = Villagrufe | label_nl = Villagrufe | link_ca = [[:ca:Villagrufe|Villagrufe]] | link_eu = [[:eu:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7agrufe|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7agrufe]] | link_es = [[:es:Villagrufe|Villagrufe]] | link_en = [[:en:Villagrufe|Villagrufe]] | link_de = [[:de:Villagrufe|Villagrufe]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1017881|Q1017881]] | label = [[Viḷḷar de Sapos (parroquia)|Viḷḷar de Sapos]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Villar de Sapos | label_eu = Viḷḷar de Sapos (Ayande) | label_es = Villar de Sapos | label_en = Villar de Sapos | label_fr = Villar de Sapos | label_de = Villar de Sapos | label_nl = Villar de Sapos | link_ca = [[:ca:Villar_de_Sapos_(Allande)|Villar de Sapos (Allande)]] | link_eu = [[:eu:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7ar_de_Sapos_(Ayande)|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7ar de Sapos (Ayande)]] | link_es = [[:es:Villar_de_Sapos_(Allande)|Villar de Sapos (Allande)]] | link_en = [[:en:Villar_de_Sapos|Villar de Sapos]] | link_de = [[:de:Villar_de_Sapos|Villar de Sapos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018070|Q1018070]] | label = [[Viḷḷaverde (parroquia)|Viḷḷaverde]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Villaverde | label_eu = Viḷḷaverde (Ayande) | label_es = Villaverde | label_en = Villaverde | label_fr = Villaverde | label_de = Villaverde | label_nl = Villaverde | link_ca = [[:ca:Villaverde_(Allande)|Villaverde (Allande)]] | link_eu = [[:eu:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7averde_(Ayande)|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7averde (Ayande)]] | link_es = [[:es:Villaverde_(Allande)|Villaverde (Allande)]] | link_en = [[:en:Villaverde_(Allande)|Villaverde (Allande)]] | link_de = [[:de:Villaverde_(Asturien)|Villaverde (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1017850|Q1017850]] | label = [[Zalón (parroquia)|Zalón]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Celón | label_eu = Zalón | label_es = Celón | label_en = Celón | label_fr = Celón | label_de = Celón | label_nl = Celón | link_ca = [[:ca:Cel%C3%B3n|Cel%C3%B3n]] | link_eu = [[:eu:Zal%C3%B3n|Zal%C3%B3n]] | link_es = [[:es:Cel%C3%B3n|Cel%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Cel%C3%B3n|Cel%C3%B3n]] | link_de = [[:de:Cel%C3%B3n|Cel%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1017838|Q1017838]] | label = [[Ḷḷinares (parroquia d'Allande)|Ḷḷinares]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Linares | label_eu = Ḷḷinares (Ayande) | label_es = Linares | label_en = Linares | label_fr = Linares | label_de = Linares | label_nl = Linares | label_it = Linares | link_ca = [[:ca:Linares_(Allande)|Linares (Allande)]] | link_eu = [[:eu:%E1%B8%B6%E1%B8%B7inares_(Ayande)|%E1%B8%B6%E1%B8%B7inares (Ayande)]] | link_es = [[:es:Linares_(Allande)|Linares (Allande)]] | link_en = [[:en:Linares_(Allande)|Linares (Allande)]] | link_de = [[:de:Linares_(Asturien)|Linares (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q609307|Q609307]] | label = [[Ḷḷomes (parroquia)|Ḷḷomes]] | p131 = [[Allande]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Allande (Asturies) | label_ca = Lomes | label_eu = Llomes | label_es = Lomes | label_en = Lomes | label_fr = Lomes | label_de = Lomes | link_ca = [[:ca:Lomes|Lomes]] | link_eu = [[:eu:Llomes|Llomes]] | link_es = [[:es:Lomes|Lomes]] | link_en = [[:en:Lomes|Lomes]] | link_de = [[:de:Lomes|Lomes]] }} |} == Amieva == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q470955|Q470955]] | label = [[Amieva (parroquia)|Amieva]] | p131 = [[Amieva]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Amieva (Asturies) | label_mul = Amieva | label_ca = Amieva | label_eu = Amieva | label_es = Amieva | label_gl = Amieva | label_en = Amieva | label_fr = Amieva | label_de = Amieva | label_pt = Amieva | label_nl = Amieva | label_it = Amieva | link_eu = [[:eu:Amieva_(parrokia)|Amieva (parrokia)]] | link_es = [[:es:Amieva_(parroquia)|Amieva (parroquia)]] | link_en = [[:en:Amieva_(parish)|Amieva (parish)]] | link_de = [[:de:Amieva_(Parroquia)|Amieva (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471465|Q471465]] | label = [[Mian]] | p131 = [[Amieva]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Amieva (Asturies) | label_mul = Mian | label_ca = Mian | label_eu = Mian | label_es = Mián | label_gl = Mian | label_en = Mian | label_fr = Mian | label_de = Mian | label_pt = Mian | label_nl = Mian | label_it = Mian | link_eu = [[:eu:Mian|Mian]] | link_es = [[:es:Mian|Mian]] | link_en = [[:en:Mian_(Amieva)|Mian (Amieva)]] | link_de = [[:de:Mian_(Parroquia)|Mian (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471467|Q471467]] | label = [[Samartín (Amieva)|Samartín]] | p131 = [[Amieva]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Amieva (Asturies) | label_mul = Samartín | label_ca = Samartín | label_eu = Samartín | label_es = Argolibio | label_gl = Samartín | label_en = Samartín | label_fr = Samartín | label_de = Samartín | label_pt = Samartín | label_nl = Samartín | label_it = Samartín | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_(Amieva)|Samart%C3%ADn (Amieva)]] | link_es = [[:es:Argolibio_(parroquia)|Argolibio (parroquia)]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn|Samart%C3%ADn]] | link_de = [[:de:Samart%C3%ADn_(Amieva)|Samart%C3%ADn (Amieva)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471440|Q471440]] | label = [[San Román (parroquia d'Amieva)|San Román]] | p131 = [[Amieva]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Amieva (Asturies) | label_mul = San Román | label_ca = San Román | label_eu = San Román | label_es = San Román | label_gl = San Román | label_en = San Román | label_fr = San Román | label_de = San Román | label_pt = San Román | label_nl = San Román | label_it = San Román | link_eu = [[:eu:San_Rom%C3%A1n_(Amieva)|San Rom%C3%A1n (Amieva)]] | link_es = [[:es:San_Rom%C3%A1n_(Amieva)|San Rom%C3%A1n (Amieva)]] | link_en = [[:en:San_Rom%C3%A1n_(Amieva)|San Rom%C3%A1n (Amieva)]] | link_de = [[:de:San_Rom%C3%A1n_(Amieva)|San Rom%C3%A1n (Amieva)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471453|Q471453]] | label = [[Sebarga]] | p131 = [[Amieva]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Amieva (Asturies) | label_mul = Sebarga | label_ca = Sebarga | label_eu = Sebarga | label_es = Sebarga | label_gl = Sebarga | label_en = Sebarga | label_fr = Sebarga | label_de = Sebarga | label_pt = Sebarga | label_nl = Sebarga | label_it = Sebarga | link_eu = [[:eu:Sebarga|Sebarga]] | link_es = [[:es:Sebarga|Sebarga]] | link_en = [[:en:Sebarga|Sebarga]] | link_de = [[:de:Sebarga|Sebarga]] }} |} == Avilés == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q531129|Q531129]] | label = [[Avilés (parroquia)|Avilés]] | p131 = [[Avilés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Avilés (Asturies) | label_ca = Avilés | label_eu = Avilés | label_es = Avilés | label_gl = Avilés | label_en = Avilés | label_fr = Avilés | label_de = Avilés | label_pt = Avilés | label_nl = Avilés | label_it = Avilés | link_eu = [[:eu:Avil%C3%A9s_(parrokia)|Avil%C3%A9s (parrokia)]] | link_es = [[:es:Avil%C3%A9s_(parroquia)|Avil%C3%A9s (parroquia)]] | link_en = [[:en:Avil%C3%A9s_(parish)|Avil%C3%A9s (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1135379|Q1135379]] | label = [[La Madalena de Corros]] | p131 = [[Avilés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Avilés (Asturies) | label_ca = La Madalena de Corros | label_eu = La Madalena de Corros | label_es = Corros | label_gl = La Madalena de Corros | label_en = Corros | label_fr = La Madalena de Corros | label_de = Corros | label_pt = La Madalena de Corros | label_nl = La Madalena de Corros | label_it = La Madalena de Corros | link_eu = [[:eu:Corros|Corros]] | link_es = [[:es:Corros|Corros]] | link_en = [[:en:La_Madalena_de_Corros|La Madalena de Corros]] | link_de = [[:de:La_Madalena_de_Corros|La Madalena de Corros]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987665|Q987665]] | label = [[Miranda (parroquia)|Miranda]] | p131 = [[Avilés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Avilés (Asturies) | label_ca = Miranda | label_eu = Miranda | label_es = Miranda | label_gl = Miranda | label_en = Miranda | label_fr = Miranda | label_de = Miranda | label_pt = Miranda | label_nl = Miranda | label_it = Miranda | link_eu = [[:eu:Miranda_(Avil%C3%A9s)|Miranda (Avil%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Miranda_(Avil%C3%A9s)|Miranda (Avil%C3%A9s)]] | link_en = [[:en:Miranda_(Avil%C3%A9s)|Miranda (Avil%C3%A9s)]] | link_de = [[:de:Miranda_(Avil%C3%A9s)|Miranda (Avil%C3%A9s)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987656|Q987656]] | label = [[San Cristoba (Avilés)|San Cristoba]] | p131 = [[Avilés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Avilés (Asturies) | label_ca = San Cristoba | label_eu = San Cristoba | label_es = Entreviñas | label_en = Entreviñas | label_fr = San Cristoba | label_de = Entreviñas | label_nl = San Cristoba | link_eu = [[:eu:San_Cristoba|San Cristoba]] | link_es = [[:es:San_Crist%C3%B3bal_de_Entrevi%C3%B1as_(Avil%C3%A9s)|San Crist%C3%B3bal de Entrevi%C3%B1as (Avil%C3%A9s)]] | link_en = [[:en:San_Crist%C3%B3bal_de_Entrevi%C3%B1as_(Asturias)|San Crist%C3%B3bal de Entrevi%C3%B1as (Asturias)]] | link_de = [[:de:Entrevi%C3%B1as|Entrevi%C3%B1as]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987700|Q987700]] | label = [[San Xuan de Nieva]] | p131 = [[Avilés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Avilés (Asturies) | label_mul = San Xuan de Nieva | label_ca = San Xuan de Nieva | label_eu = San Xuan de Nieva | label_es = Laviana | label_gl = San Xuan de Nieva | label_en = San Xuan de Nieva | label_fr = San Xuan de Nieva | label_de = San Xuan de Nieva | label_pt = San Xuan de Nieva | label_nl = San Xuan de Nieva | link_eu = [[:eu:San_Xuan_de_Nieva|San Xuan de Nieva]] | link_es = [[:es:Laviana_(Avil%C3%A9s)|Laviana (Avil%C3%A9s)]] | link_en = [[:en:San_Xuan_de_Nieva|San Xuan de Nieva]] | link_de = [[:de:San_Xuan_de_Nieva|San Xuan de Nieva]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987841|Q987841]] | label = [[Valliniello]] | p131 = [[Avilés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Avilés (Asturies) | label_ca = Valliniello | label_eu = Valliniello | label_es = Navarro | label_en = Valliniello / Navarro | label_fr = Valliniello | label_de = Navarro | label_nl = Valliniello | link_eu = [[:eu:Valliniello|Valliniello]] | link_es = [[:es:Navarro_(Avil%C3%A9s)|Navarro (Avil%C3%A9s)]] | link_en = [[:en:Valliniello|Valliniello]] | link_de = [[:de:Navarro_(Avil%C3%A9s)|Navarro (Avil%C3%A9s)]] }} |} == Ayer == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471489|Q471489]] | label = [[Beyo (Ayer)|Beyo]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Beyo | label_ca = Beyo | label_eu = Beyo | label_es = Bello | label_gl = Beyo | label_en = Beyo | label_fr = Bello | label_de = Bello | label_pt = Beyo | label_nl = Bello | link_eu = [[:eu:Beyo_(Ayer)|Beyo (Ayer)]] | link_es = [[:es:Bello_(Aller)|Bello (Aller)]] | link_gl = [[:gl:Beyo,_Ayer|Beyo, Ayer]] | link_en = [[:en:Beyo|Beyo]] | link_de = [[:de:Beyo|Beyo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q892941|Q892941]] | label = [[Bo (parroquia)|Bo]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Bo | label_ca = Bo | label_es = Boo | label_gl = Bo | label_en = Bo | label_fr = Boo (Aller) | label_de = Boo (Spanien) | label_it = Bo | link_es = [[:es:Boo_(Aller)|Boo (Aller)]] | link_gl = [[:gl:Bo,_Ayer|Bo, Ayer]] | link_en = [[:en:Bo,_Aller|Bo, Aller]] | link_fr = [[:fr:Boo_(Aller)|Boo (Aller)]] | link_de = [[:de:Boo_(Spanien)|Boo (Spanien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018067|Q1018067]] | label = [[Cabanaquinta (parroquia)|Cabanaquinta]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Cabanaquinta | label_ca = Cabanaquinta | label_eu = Cabanaquinta | label_es = Cabañaquinta | label_gl = Cabanaquinta | label_en = Cabanaquinta | label_fr = Cabanaquinta | label_de = Cabanaquinta | label_pt = Cabanaquinta | label_nl = Cabanaquinta | label_it = Cabanaquinta | link_eu = [[:eu:Cabanaquinta|Cabanaquinta]] | link_es = [[:es:Caba%C3%B1aquinta|Caba%C3%B1aquinta]] | link_gl = [[:gl:Cabanaquinta,_Ayer|Cabanaquinta, Ayer]] | link_en = [[:en:Cabanaquinta|Cabanaquinta]] | link_fr = [[:fr:Caba%C3%B1aquinta|Caba%C3%B1aquinta]] | link_de = [[:de:Caba%C3%B1aquinta|Caba%C3%B1aquinta]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1017802|Q1017802]] | label = [[Caborana (parroquia)|Caborana]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Caborana | label_es = Caborana | label_gl = Caborana | label_en = Caborana | label_fr = Caborana | label_de = Caborana | label_nl = Caborana | link_eu = [[:eu:Caborana|Caborana]] | link_es = [[:es:Caborana|Caborana]] | link_gl = [[:gl:Caborana,_Ayer|Caborana, Ayer]] | link_en = [[:en:Caborana|Caborana]] | link_fr = [[:fr:Caborana|Caborana]] | link_de = [[:de:Caborana|Caborana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q386912|Q386912]] | label = [[Casomera (parroquia)|Casomera]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Casomera | label_es = Casomera | label_gl = Casomera | label_en = Casomera | label_fr = Casomera | label_de = Casomera | label_nl = Casomera | link_eu = [[:eu:Casomera|Casomera]] | link_es = [[:es:Casomera|Casomera]] | link_gl = [[:gl:Casomera,_Ayer|Casomera, Ayer]] | link_en = [[:en:Casomera|Casomera]] | link_de = [[:de:Casomera|Casomera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471497|Q471497]] | label = [[Conforcos (Ayer)|Conforcos]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Conforcos | label_es = Conforcos | label_gl = Conforcos | label_en = Conforcos | label_fr = Conforcos | label_de = Conforcos | label_nl = Conforcos | link_eu = [[:eu:Conforcos|Conforcos]] | link_es = [[:es:Conforcos|Conforcos]] | link_gl = [[:gl:Conforcos,_Ayer|Conforcos, Ayer]] | link_en = [[:en:Conforcos|Conforcos]] | link_de = [[:de:Conforcos|Conforcos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471493|Q471493]] | label = [[Cuergo]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Cuergo | label_ca = Cuergo | label_eu = Cuergo | label_es = Cuérigo | label_gl = Cuergo | label_en = Cuergo | label_fr = Cuergo | label_de = Cuérigo | label_pt = Cuergo | label_nl = Cuergo | link_eu = [[:eu:Cuergo_(Ayer)|Cuergo (Ayer)]] | link_es = [[:es:Cu%C3%A9rigo|Cu%C3%A9rigo]] | link_gl = [[:gl:Cuergo,_Ayer|Cuergo, Ayer]] | link_en = [[:en:Cuergo|Cuergo]] | link_de = [[:de:Cu%C3%A9rigo|Cu%C3%A9rigo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018057|Q1018057]] | label = [[El Pino (parroquia)|El Pino]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = El Pino | label_es = El Pino | label_gl = El Pino | label_en = El Pino | label_fr = El Pino | label_de = El Pino | label_pt = El Pino | label_nl = El Pino | label_it = El Pino | link_eu = [[:eu:El_Pino_(Ayer)|El Pino (Ayer)]] | link_es = [[:es:El_Pino_(Aller)|El Pino (Aller)]] | link_gl = [[:gl:El_Pino,_Ayer|El Pino, Ayer]] | link_en = [[:en:El_Pino_(Aller)|El Pino (Aller)]] | link_de = [[:de:El_Pino|El Pino]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q963662|Q963662]] | label = [[Morea (parroquia)|Morea]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Morea | label_ca = Moreda | label_es = Moreda | label_gl = Morea | label_en = Morea | label_fr = Moreda de Aller | label_de = Moreda | link_eu = [[:eu:Morea_(Ayer)|Morea (Ayer)]] | link_es = [[:es:Moreda_(Aller)|Moreda (Aller)]] | link_gl = [[:gl:Morea,_Ayer|Morea, Ayer]] | link_en = [[:en:Morea,_Aller|Morea, Aller]] | link_fr = [[:fr:Moreda_de_Aller|Moreda de Aller]] | link_de = [[:de:Moreda|Moreda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471429|Q471429]] | label = [[Murias (parroquia d'Ayer)|Murias]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Murias | label_es = Murias | label_gl = Murias | label_en = Murias | label_fr = Murias | label_de = Murias | label_nl = Murias | link_eu = [[:eu:Murias_(Ayer)|Murias (Ayer)]] | link_es = [[:es:Murias_(Aller)|Murias (Aller)]] | link_gl = [[:gl:Murias,_Ayer|Murias, Ayer]] | link_en = [[:en:Murias_(Aller)|Murias (Aller)]] | link_de = [[:de:Murias_(Aller)|Murias (Aller)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471484|Q471484]] | label = [[Nembra]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Nembra | label_es = Nembra | label_gl = Nembra | label_en = Nembra | label_fr = Nembra | label_de = Nembra | label_nl = Nembra | link_eu = [[:eu:Nembra_(Ayer)|Nembra (Ayer)]] | link_es = [[:es:Nembra|Nembra]] | link_gl = [[:gl:Nembra,_Ayer|Nembra, Ayer]] | link_en = [[:en:Nembra|Nembra]] | link_de = [[:de:Nembra|Nembra]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q161835|Q161835]] | label = [[Peḷḷuno (parroquia)|Peḷḷuno]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Peḷḷuno | label_ca = Peḷḷuno | label_eu = Peḷḷuno (Ayer) | label_es = Pelúgano | label_gl = Peḷḷuno, Ayer | label_en = Peḷḷuno | label_fr = Peḷḷuno | label_de = Pelúgano | label_pt = Peḷḷuno | label_nl = Peḷḷuno | link_eu = [[:eu:Pe%E1%B8%B7%E1%B8%B7uno_(Ayer)|Pe%E1%B8%B7%E1%B8%B7uno (Ayer)]] | link_es = [[:es:Pel%C3%BAgano|Pel%C3%BAgano]] | link_gl = [[:gl:Pe%E1%B8%B7%E1%B8%B7uno,_Ayer|Pe%E1%B8%B7%E1%B8%B7uno, Ayer]] | link_en = [[:en:Pe%E1%B8%B7%E1%B8%B7uno|Pe%E1%B8%B7%E1%B8%B7uno]] | link_de = [[:de:Pel%C3%BAgano|Pel%C3%BAgano]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471432|Q471432]] | label = [[Piñeres (Ayer)|Piñeres]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Piñeres | label_es = Piñeres | label_gl = Piñeres | label_en = Piñeres | label_fr = Piñeres | label_de = Piñeres | label_nl = Piñeres | link_eu = [[:eu:Pi%C3%B1eres_(Ayer)|Pi%C3%B1eres (Ayer)]] | link_es = [[:es:Pi%C3%B1eres|Pi%C3%B1eres]] | link_gl = [[:gl:Pi%C3%B1eres,_Ayer|Pi%C3%B1eres, Ayer]] | link_en = [[:en:Pi%C3%B1eres|Pi%C3%B1eres]] | link_de = [[:de:Pi%C3%B1eres|Pi%C3%B1eres]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471506|Q471506]] | label = [[Santibanes de la Fuente (parroquia)|Santibanes de la Fuente]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Santibanes de la Fuente | label_ca = Santibanes de la Fuente | label_eu = Santibanes de la Fuente | label_es = Santibáñez de la Fuente | label_gl = Santibanes de la Fuente | label_en = Santibanes de la Fuente | label_fr = Santibanes de la Fuente | label_de = Santibáñez de La Fuente | label_pt = Santibanes de la Fuente | label_nl = Santibanes de la Fuente | link_eu = [[:eu:Santibanez_de_la_Fuente|Santibanez de la Fuente]] | link_es = [[:es:Santib%C3%A1%C3%B1ez_de_la_Fuente|Santib%C3%A1%C3%B1ez de la Fuente]] | link_gl = [[:gl:Santibanes_de_la_Fuente,_Ayer|Santibanes de la Fuente, Ayer]] | link_en = [[:en:Santibanes_de_la_Fuente|Santibanes de la Fuente]] | link_de = [[:de:Santib%C3%A1%C3%B1ez_de_La_Fuente|Santib%C3%A1%C3%B1ez de La Fuente]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471474|Q471474]] | label = [[Serrapio (parroquia)|Serrapio]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Serrapio | label_es = Serrapio | label_gl = Serrapio | label_en = Serrapio | label_fr = Serrapio | label_de = Serrapio | label_nl = Serrapio | link_eu = [[:eu:Serrapio_(Ayer)|Serrapio (Ayer)]] | link_es = [[:es:Serrapio|Serrapio]] | link_gl = [[:gl:Serrapio,_Ayer|Serrapio, Ayer]] | link_en = [[:en:Serrapio|Serrapio]] | link_de = [[:de:Serrapio|Serrapio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471435|Q471435]] | label = [[Soto (parroquia d'Ayer)|Soto]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Soto | label_es = Soto | label_gl = Soto | label_en = Soto | label_fr = Soto | label_de = Soto | label_nl = Soto | link_eu = [[:eu:Soto_(Ayer)|Soto (Ayer)]] | link_es = [[:es:Soto_(Aller)|Soto (Aller)]] | link_gl = [[:gl:Soto,_Ayer|Soto, Ayer]] | link_en = [[:en:Soto_(Aller)|Soto (Aller)]] | link_fr = [[:fr:Soto_(Asturies)|Soto (Asturies)]] | link_de = [[:de:Soto_(Asturien)|Soto (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471503|Q471503]] | label = [[Vega (parroquia d'Ayer)|Vega]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Vega | label_es = Vega | label_gl = Vega | label_en = Vega | label_fr = Vega | label_de = Vega | label_nl = Vega | link_eu = [[:eu:Vega_(Ayer)|Vega (Ayer)]] | link_es = [[:es:Vega_(Aller)|Vega (Aller)]] | link_gl = [[:gl:Vega,_Ayer|Vega, Ayer]] | link_en = [[:en:Vega_(Aller)|Vega (Aller)]] | link_de = [[:de:Vega_(Asturien)|Vega (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q471470|Q471470]] | label = [[Ḷḷamas (Ayer)|Ḷḷamas]] | p131 = [[Ayer]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ayer (Asturies) | label_mul = Ḷḷamas | label_ca = Ḷḷamas | label_eu = Ḷḷamas | label_es = Llamas | label_gl = Ḷḷamas | label_en = Ḷḷamas | label_fr = Ḷḷamas | label_de = Llamas | label_pt = Ḷḷamas | label_it = Ḷḷamas | link_eu = [[:eu:%E1%B8%B6%E1%B8%B7amas_(Ayer)|%E1%B8%B6%E1%B8%B7amas (Ayer)]] | link_es = [[:es:Llamas_(Aller)|Llamas (Aller)]] | link_gl = [[:gl:%E1%B8%B6%E1%B8%B7amas,_Ayer|%E1%B8%B6%E1%B8%B7amas, Ayer]] | link_en = [[:en:%E1%B8%B6%E1%B8%B7amas|%E1%B8%B6%E1%B8%B7amas]] | link_de = [[:de:Llamas|Llamas]] }} |} == Bimenes == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1017844|Q1017844]] | label = [[Santu Medero (Bimenes)|Santu Medero]] | p131 = [[Bimenes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bimenes (Asturies) | label_mul = Santu Medero | label_ca = Santu Medero | label_eu = Santu Medero | label_es = San Emeterio | label_en = Santu Medero | label_fr = Santu Medero | label_de = Santu Medero | label_nl = Santu Medero | label_it = Santu Medero | link_ca = [[:ca:Santu_Medero|Santu Medero]] | link_es = [[:es:San_Emeterio_(Bimenes)|San Emeterio (Bimenes)]] | link_en = [[:en:Santu_Medero|Santu Medero]] | link_de = [[:de:Santu_Medero|Santu Medero]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018028|Q1018028]] | label = [[Santuyano (parroquia de Bimenes)|Santuyano]] | p131 = [[Bimenes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bimenes (Asturies) | label_mul = Santuyano | label_ca = Santuyano | label_es = San Julián | label_gl = Santuyano | label_en = San Julián | label_fr = Santuyano | label_de = San Julián | label_nl = Santuyano | link_ca = [[:ca:Santuyano_(Bimenes)|Santuyano (Bimenes)]] | link_es = [[:es:San_Juli%C3%A1n_(Bimenes)|San Juli%C3%A1n (Bimenes)]] | link_gl = [[:gl:Santuyano,_Bimenes|Santuyano, Bimenes]] | link_en = [[:en:San_Juli%C3%A1n_(Bimenes)|San Juli%C3%A1n (Bimenes)]] | link_de = [[:de:Santuyano|Santuyano]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1017873|Q1017873]] | label = [[Suares (parroquia)|Suares]] | p131 = [[Bimenes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bimenes (Asturies) | label_mul = Suares | label_ca = Suares | label_es = Suares | label_en = Suares | label_fr = Suares | label_de = Suares | label_nl = Suares | link_ca = [[:ca:Suares|Suares]] | link_es = [[:es:Suares|Suares]] | link_en = [[:en:Suares|Suares]] | link_de = [[:de:Suares|Suares]] }} |} == Bual == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q634838|Q634838]] | label = [[A Ronda (parroquia de Bual)|A Ronda]] | p131 = [[Bual]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bual (Asturies) | label_mul = A Ronda | label_ca = A Ronda | label_eu = A Ronda | label_es = La Ronda | label_gl = A Ronda | label_en = A Ronda | label_fr = A Ronda | label_de = La Ronda | label_pt = A Ronda | label_nl = A Ronda | label_it = A Ronda | link_es = [[:es:La_Ronda_(Boal)|La Ronda (Boal)]] | link_en = [[:en:A_Ronda_(Boal)|A Ronda (Boal)]] | link_de = [[:de:A_Ronda|A Ronda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4931241|Q4931241]] | label = [[Bual (parroquia)|Bual]] | p131 = [[Bual]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bual (Asturies) | label_ca = Bual | label_es = Boal | label_gl = Boal | label_en = Bual | link_es = [[:es:Boal_(parroquia)|Boal (parroquia)]] | link_gl = [[:gl:Boal,_Boal|Boal, Boal]] | link_en = [[:en:Boal_(parish)|Boal (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987609|Q987609]] | label = [[Castriyón (parroquia)|Castriyón]] | p131 = [[Bual]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bual (Asturies) | label_mul = Castriyón | label_ca = Castriyón | label_eu = Castriyón | label_es = Castrillón | label_gl = Castriyón | label_en = Castriyón | label_fr = Castriyón | label_de = Castrillón | label_nl = Castriyón | link_eu = [[:eu:Castriy%C3%B3n_(Boal)|Castriy%C3%B3n (Boal)]] | link_es = [[:es:Castrill%C3%B3n_(Boal)|Castrill%C3%B3n (Boal)]] | link_gl = [[:gl:Castrill%C3%B3n,_Boal|Castrill%C3%B3n, Boal]] | link_en = [[:en:Castriy%C3%B3n|Castriy%C3%B3n]] | link_de = [[:de:Castriy%C3%B3n|Castriy%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987920|Q987920]] | label = [[Doiras (parroquia)|Doiras]] | p131 = [[Bual]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bual (Asturies) | label_mul = Doiras | label_ca = Doiras | label_es = Doiras | label_gl = Doiras, Boal | label_en = Doiras | label_fr = Doiras | label_de = Doiras | label_nl = Doiras | link_es = [[:es:Doiras|Doiras]] | link_gl = [[:gl:Doiras,_Boal|Doiras, Boal]] | link_en = [[:en:Doiras|Doiras]] | link_de = [[:de:Doiras|Doiras]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56605048|Q56605048]] | label = [[Llebredo (Bual)|Llebredo]] | p131 = [[Bual]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bual (Asturies) | label_mul = Llebredo | label_ca = Llebredo | label_eu = Llebredo | label_es = Lebredo | label_gl = Llebredo | label_en = Llebredo | label_fr = Llebredo | label_de = Llebredo | label_pt = Llebredo | link_es = [[:es:Lebredo_(Boal)|Lebredo (Boal)]] | link_gl = [[:gl:Llebredo,_Boal|Llebredo, Boal]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5295886|Q5295886]] | label = [[Rozadas (parroquia)|Rozadas]] | p131 = [[Bual]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bual (Asturies) | label_mul = Rozadas | label_ca = Rozadas | label_eu = Rozadas (Bual) | label_es = Rozadas | label_gl = Rozadas, Boal | label_en = Rozadas | label_de = Rozadas | link_eu = [[:eu:Rozadas_(Bual)|Rozadas (Bual)]] | link_es = [[:es:Rozadas_(Boal)|Rozadas (Boal)]] | link_gl = [[:gl:Rozadas,_Boal|Rozadas, Boal]] | link_en = [[:en:Rozadas|Rozadas]] | link_de = [[:de:Rozadas_(Boal)|Rozadas (Boal)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q568403|Q568403]] | label = [[Serandías (parroquia)|Serandías]] | p131 = [[Bual]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Bual (Asturies) | label_mul = Serandías | label_ca = Serandías | label_eu = Serandías | label_es = Serandinas | label_gl = Serandías, Boal | label_en = Serandías | label_fr = Serandías | label_de = Serandías | label_nl = Serandías | link_es = [[:es:Serandinas|Serandinas]] | link_gl = [[:gl:Serand%C3%ADas,_Boal|Serand%C3%ADas, Boal]] | link_en = [[:en:Serand%C3%ADas|Serand%C3%ADas]] | link_de = [[:de:Serand%C3%ADas|Serand%C3%ADas]] }} |} == Cabrales == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1026373|Q1026373]] | label = [[Arenas (parroquia)|Arenas]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_ca = Las Arenas | label_eu = Las Arenas | label_es = Las Arenas | label_gl = Arenas de Cabrales | label_en = Las Arenas | label_fr = Las Arenas | label_de = Las Arenas | label_nl = Las Arenas | link_eu = [[:eu:Las_Arenas_(Cabrales)|Las Arenas (Cabrales)]] | link_es = [[:es:Las_Arenas_(Cabrales)|Las Arenas (Cabrales)]] | link_gl = [[:gl:Arenas_de_Cabrales|Arenas de Cabrales]] | link_en = [[:en:Las_Arenas_(Cabrales)|Las Arenas (Cabrales)]] | link_de = [[:de:Las_Arenas_(Cabrales)|Las Arenas (Cabrales)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q826967|Q826967]] | label = [[Berodia (parroquia)|Berodia]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_eu = Berodia | label_es = Berodia | label_en = Berodia | label_fr = Berodia | label_de = Berodia | label_nl = Berodia | link_eu = [[:eu:Berodia|Berodia]] | link_es = [[:es:Berodia|Berodia]] | link_en = [[:en:Berodia|Berodia]] | link_de = [[:de:Berodia|Berodia]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1004663|Q1004663]] | label = [[Bulnes (parroquia)|Bulnes]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_ca = Bulnes (Cabrales) | label_eu = Bulnes (Cabrales) | label_es = Bulnes | label_gl = Bulnes | label_en = Bulnes | label_fr = Bulnes | label_de = Bulnes (Cabrales) | label_pt = Bulnes (Espanha) | link_eu = [[:eu:Bulnes_(Cabrales)|Bulnes (Cabrales)]] | link_es = [[:es:Bulnes_(Cabrales)|Bulnes (Cabrales)]] | link_en = [[:en:Bulnes_(Cabrales)|Bulnes (Cabrales)]] | link_fr = [[:fr:Bulnes_(Asturies)|Bulnes (Asturies)]] | link_de = [[:de:Bulnes|Bulnes]] | link_pt = [[:pt:Bulnes_(Espanha)|Bulnes (Espanha)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018032|Q1018032]] | label = [[Carreña (parroquia)|Carreña]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_ca = Carreña | label_eu = Carreña | label_es = Carreña | label_gl = Carreña | label_en = Carreña | label_fr = Carreña | label_de = Carreña | label_pt = Carreña | label_nl = Carreña | link_eu = [[:eu:Carre%C3%B1a|Carre%C3%B1a]] | link_es = [[:es:Carre%C3%B1a|Carre%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Carre%C3%B1a|Carre%C3%B1a]] | link_fr = [[:fr:Carre%C3%B1a_de_Cabrales|Carre%C3%B1a de Cabrales]] | link_de = [[:de:Carre%C3%B1a|Carre%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829027|Q829027]] | label = [[Po (Cabrales)|Po]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_es = Poo | label_en = Poo | label_fr = Poo | label_de = Poo | label_nl = Poo | link_es = [[:es:Poo_(Cabrales)|Poo (Cabrales)]] | link_en = [[:en:Po_(Cabrales)|Po (Cabrales)]] | link_de = [[:de:Po_(Cabrales)|Po (Cabrales)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q828978|Q828978]] | label = [[San Roque (Cabrales)|San Roque]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_mul = San Roque | label_es = Prado | label_en = San Roque | label_de = San Roque | link_es = [[:es:Prado_(Cabrales)|Prado (Cabrales)]] | link_en = [[:en:San_Roque_(Cabrales)|San Roque (Cabrales)]] | link_de = [[:de:San_Roque_(Cabrales)|San Roque (Cabrales)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829045|Q829045]] | label = [[Santolaya (Cabrales)|Santolaya]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_es = Puertas | label_en = Puertas | label_fr = Puertas | label_de = Puertas | label_nl = Puertas | link_es = [[:es:Puertas_(Cabrales)|Puertas (Cabrales)]] | link_en = [[:en:Santolaya_(Cabrales)|Santolaya (Cabrales)]] | link_de = [[:de:Santolaya_(Cabrales)|Santolaya (Cabrales)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2037537|Q2037537]] | label = [[Sotres]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_ca = Sotres | label_eu = Sotres | label_es = Sotres | label_gl = Sotres | label_en = Sotres | label_fr = Sotres | label_de = Sotres | label_pt = Sotres | label_nl = Sotres | label_it = Sotres | link_eu = [[:eu:Sotres|Sotres]] | link_es = [[:es:Sotres|Sotres]] | link_gl = [[:gl:Sotres|Sotres]] | link_en = [[:en:Sotres|Sotres]] | link_de = [[:de:Sotres|Sotres]] | link_pt = [[:pt:Sotres|Sotres]] | link_it = [[:it:Sotres|Sotres]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q828958|Q828958]] | label = [[Tielve]] | p131 = [[Cabrales]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabrales (Asturies) | label_es = Tielve | label_gl = Tielve | label_en = Tielve | label_fr = Tielve | label_de = Tielve | link_es = [[:es:Tielve|Tielve]] | link_en = [[:en:Tielve|Tielve]] | link_de = [[:de:Tielve|Tielve]] }} |} == Cabranes == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q850300|Q850300]] | label = [[Fresnéu (parroquia de Cabranes)|Fresnéu]] | p131 = [[Cabranes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabranes (Asturies) | label_mul = Fresnéu | label_ca = Fresnéu | label_eu = Fresnéu | label_es = Fresnedo | label_gl = Fresnéu | label_en = Fresnéu | label_fr = Fresnéu | label_de = Fresnedo | label_pt = Fresnéu | label_nl = Fresnéu | link_es = [[:es:Fresnedo_(Cabranes)|Fresnedo (Cabranes)]] | link_en = [[:en:Fresn%C3%A9u|Fresn%C3%A9u]] | link_de = [[:de:Fresn%C3%A9u_(Cabranes)|Fresn%C3%A9u (Cabranes)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q850328|Q850328]] | label = [[Graméu (parroquia)|Graméu]] | p131 = [[Cabranes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabranes (Asturies) | label_mul = Graméu | label_ca = Graméu | label_eu = Graméu | label_es = Gramedo | label_gl = Graméu | label_en = Graméu | label_fr = Graméu | label_de = Gramedo | label_pt = Graméu | link_es = [[:es:Gramedo_(Asturias)|Gramedo (Asturias)]] | link_en = [[:en:Gram%C3%A9u|Gram%C3%A9u]] | link_de = [[:de:Gram%C3%A9u|Gram%C3%A9u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q850333|Q850333]] | label = [[Pandenes (parroquia)|Pandenes]] | p131 = [[Cabranes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabranes (Asturies) | label_mul = Pandenes | label_ca = Pandenes | label_es = Pandenes | label_en = Pandenes | label_fr = Pandenes | label_de = Pandenes | label_nl = Pandenes | link_es = [[:es:Pandenes|Pandenes]] | link_en = [[:en:Pandenes|Pandenes]] | link_de = [[:de:Pandenes|Pandenes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q850308|Q850308]] | label = [[Santolaya (Cabranes)|Santolaya]] | p131 = [[Cabranes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabranes (Asturies) | label_mul = Santolaya | label_ca = Santolaya | label_eu = Santolaya | label_es = Santa Eulalia | label_gl = Santolaya | label_en = Santolaya | label_fr = Santolaya | label_de = Santa Eulalia | label_pt = Santolaya | link_es = [[:es:Santa_Eulalia_(Cabranes)|Santa Eulalia (Cabranes)]] | link_en = [[:en:Santolaya_(Cabranes)|Santolaya (Cabranes)]] | link_de = [[:de:Santolaya_(Cabranes)|Santolaya (Cabranes)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987594|Q987594]] | label = [[Torazu (parroquia)|Torazu]] | p131 = [[Cabranes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabranes (Asturies) | label_mul = Torazu | label_ca = Torazu | label_eu = Torazu | label_es = Torazo | label_gl = Torazu | label_en = Torazu | label_fr = Torazu | label_de = Torazu | label_pt = Torazu | label_nl = Torazu | label_it = Torazu | link_eu = [[:eu:Torazu|Torazu]] | link_es = [[:es:Torazo|Torazo]] | link_en = [[:en:Torazu|Torazu]] | link_de = [[:de:Torazu|Torazu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198358|Q5198358]] | label = [[Viñón (parroquia)|Viñón]] | p131 = [[Cabranes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cabranes (Asturies) | label_mul = Viñón | label_ca = Viñón | label_es = Viñón | label_en = Viñón | label_it = Viñón | link_es = [[:es:Vi%C3%B1%C3%B3n_(Cabranes)|Vi%C3%B1%C3%B3n (Cabranes)]] | link_en = [[:en:Vi%C3%B1%C3%B3n|Vi%C3%B1%C3%B3n]] }} |} == Candamu == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845280|Q845280]] | label = [[Aces]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = Aces | label_es = Aces | label_en = Aces | label_fr = Aces | label_de = Aces | label_nl = Aces | link_es = [[:es:Aces_(Candamo)|Aces (Candamo)]] | link_en = [[:en:Aces_(parish)|Aces (parish)]] | link_de = [[:de:Aces_(Asturien)|Aces (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845277|Q845277]] | label = [[Cueru (parroquia)|Cueru]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = Cueru | label_es = Cuero | label_en = Cuero | label_fr = Cuero | label_de = Cuero | label_nl = Cuero | label_it = Cuero | link_es = [[:es:Cuero_(Candamo)|Cuero (Candamo)]] | link_en = [[:en:Cuero_(Candamo)|Cuero (Candamo)]] | link_de = [[:de:Cuero_(Candamo)|Cuero (Candamo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837817|Q837817]] | label = [[El Valle (parroquia de Candamu)|El Valle]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu, Asturies | label_mul = El Valle | label_es = El Valle | label_en = El Valle | label_fr = El Valle | label_de = El Valle | label_nl = El Valle | link_es = [[:es:El_Valle_(Candamo)|El Valle (Candamo)]] | link_en = [[:en:El_Valle_(Candamo)|El Valle (Candamo)]] | link_de = [[:de:El_Valle_(Candamo)|El Valle (Candamo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837841|Q837841]] | label = [[Fenoeda (parroquia)|Fenoeda]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = Fenoeda | label_es = Fenolleda | label_en = Fenolleda | label_fr = Fenolleda | label_de = Fenolleda | label_nl = Fenolleda | link_es = [[:es:Fenolleda_(Candamo)|Fenolleda (Candamo)]] | link_en = [[:en:Fenolleda,_Asturias|Fenolleda, Asturias]] | link_de = [[:de:Fenolleda|Fenolleda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q132493|Q132493]] | label = [[Grullos (parroquia)|Grullos]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = Grullos | label_es = Grullos | label_en = Grullos | label_fr = Grullos | label_de = Grullos | label_nl = Grullos | link_es = [[:es:Grullos|Grullos]] | link_en = [[:en:Grullos|Grullos]] | link_de = [[:de:Grullos|Grullos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837821|Q837821]] | label = [[Llameiru (parroquia)|Llameiru]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = Llameiru | label_ca = Llameiru | label_eu = Llameiru | label_es = Llamero | label_gl = Llameiru | label_en = Llameiru | label_fr = Llameiru | label_de = Llameiru | label_pt = Llameiru | link_es = [[:es:Llamero|Llamero]] | link_en = [[:en:Llameiru|Llameiru]] | link_de = [[:de:Llameiru|Llameiru]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837813|Q837813]] | label = [[Murias (parroquia de Candamu)|Murias]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = Murias | label_es = Murias | label_en = Murias | label_fr = Murias | label_de = Murias | label_nl = Murias | link_es = [[:es:Murias_(Candamo)|Murias (Candamo)]] | link_en = [[:en:Murias_(Candamo)|Murias (Candamo)]] | link_de = [[:de:Murias_(Candamo)|Murias (Candamo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845108|Q845108]] | label = [[Praúa (parroquia)|Praúa]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = Praúa | label_es = Prahúa | label_en = Prahúa | label_fr = Prahúa | label_de = Prahúa | label_nl = Prahúa | link_es = [[:es:Prah%C3%BAa|Prah%C3%BAa]] | link_en = [[:en:Prah%C3%BAa|Prah%C3%BAa]] | link_de = [[:de:Prah%C3%BAa|Prah%C3%BAa]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q527623|Q527623]] | label = [[San Román (parroquia de Candamu)|San Román]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = San Román | label_es = San Román | label_gl = San Román | label_en = San Román | label_fr = San Román | label_de = San Román | label_nl = San Román | link_es = [[:es:San_Rom%C3%A1n_(Candamo)|San Rom%C3%A1n (Candamo)]] | link_en = [[:en:San_Rom%C3%A1n_(Candamo)|San Rom%C3%A1n (Candamo)]] | link_de = [[:de:San_Rom%C3%A1n_(Candamo)|San Rom%C3%A1n (Candamo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845299|Q845299]] | label = [[San Tisu (parroquia)|San Tisu]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = San Tisu | label_es = San Tirso | label_en = San Tirso | label_fr = San Tirso | label_de = San Tirso | label_nl = San Tirso | link_es = [[:es:San_Tirso_(Candamo)|San Tirso (Candamo)]] | link_en = [[:en:San_Tirso|San Tirso]] | link_de = [[:de:San_Tirso|San Tirso]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q597951|Q597951]] | label = [[Ventosa (parroquia)|Ventosa]] | p131 = [[Candamu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Candamu (Asturies) | label_mul = Ventosa | label_es = Ventosa | label_en = Ventosa | label_fr = Ventosa | label_de = Ventosa | label_nl = Ventosa | label_it = Ventosa | link_es = [[:es:Ventosa_(Candamo)|Ventosa (Candamo)]] | link_en = [[:en:Ventosa,_Asturias|Ventosa, Asturias]] | link_de = [[:de:Ventosa_(Candamo)|Ventosa (Candamo)]] }} |} == Cangas del Narcea == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5175408|Q5175408]] | label = [[Abanceña (parroquia)|Abanceña]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Abanceña | label_ca = Abanceña | label_eu = Abanceña | label_es = Coto | label_en = Abanceña | label_fr = Abanceña | label_de = Abanceña | label_pt = Abanceña | label_nl = Abanceña | label_it = Abanceña | link_es = [[:es:Coto_(Cangas_del_Narcea)|Coto (Cangas del Narcea)]] | link_en = [[:en:Abance%C3%B1a|Abance%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4684690|Q4684690]] | label = [[Adralés (parroquia)|Adralés]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Adralés | label_en = Adralés | label_fr = Adralés | label_de = Adralés | label_nl = Adralés | link_es = [[:es:Adral%C3%A9s|Adral%C3%A9s]] | link_en = [[:en:Adral%C3%A9s|Adral%C3%A9s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4741720|Q4741720]] | label = [[Ambres (parroquia)|Ambres]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Ambres | label_en = Ambres | link_es = [[:es:Ambres_(Narcea)|Ambres (Narcea)]] | link_en = [[:en:Ambres_(Narcea)|Ambres (Narcea)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4821627|Q4821627]] | label = [[Auguera (parroquia)|Auguera]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Agüera del Coto | label_en = Auguera | link_es = [[:es:Ag%C3%BCera_del_Coto|Ag%C3%BCera del Coto]] | link_en = [[:en:Auguera|Auguera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4891430|Q4891430]] | label = [[Bergame]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Bergame | label_en = Bergame | label_fr = Bergame | label_de = Bergame | label_pt = Bergame | label_nl = Bergame | link_es = [[:es:Bergame|Bergame]] | link_en = [[:en:Bergame_(Narcea)|Bergame (Narcea)]] | link_pt = [[:pt:Bergame|Bergame]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4891743|Q4891743]] | label = [[Berguñu (parroquia)|Berguñu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Berguñu | label_es = Berguño | label_en = Berguñu | link_es = [[:es:Bergu%C3%B1o|Bergu%C3%B1o]] | link_en = [[:en:Bergu%C3%B1u|Bergu%C3%B1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4913737|Q4913737]] | label = [[Bimeda (parroquia)|Bimeda]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Bimeda | label_en = Bimeda | label_fr = Bimeda | label_de = Bimeda | label_nl = Bimeda | link_es = [[:es:Bimeda|Bimeda]] | link_en = [[:en:Bimeda|Bimeda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4918624|Q4918624]] | label = [[Bisuyu (parroquia de Cangas del Narcea)|Bisuyu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Bisuyu | label_es = Besullo | label_en = Bisuyu | link_es = [[:es:Besullo_(Cangas_del_Narcea)|Besullo (Cangas del Narcea)]] | link_en = [[:en:Bisuyu_(Narcea)|Bisuyu (Narcea)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195548|Q5195548]] | label = [[Brañas]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Leitariegos | label_en = Leitariegos | link_es = [[:es:Leitariegos_(Cangas_del_Narcea)|Leitariegos (Cangas del Narcea)]] | link_en = [[:en:Leitariegos_(Narcea)|Leitariegos (Narcea)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5032341|Q5032341]] | label = [[Cangas del Narcea (parroquia)|Cangas del Narcea]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Cangas del Narcea | label_en = Cangas del Narcea | link_es = [[:es:Cangas_del_Narcea_(parroquia)|Cangas del Narcea (parroquia)]] | link_en = [[:en:Cangas_del_Narcea_(parish)|Cangas del Narcea (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5037833|Q5037833]] | label = [[Carbachu (parroquia)|Carbachu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Carbachu | label_ca = Carbachu | label_es = Carballo | label_en = Carbachu | link_es = [[:es:Carballo_(Cangas_del_Narcea)|Carballo (Cangas del Narcea)]] | link_en = [[:en:Carbachu|Carbachu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5038140|Q5038140]] | label = [[Carceda (parroquia)|Carceda]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Carceda | label_en = Carceda | label_fr = Carceda | label_de = Carceda | label_nl = Carceda | link_es = [[:es:Carceda|Carceda]] | link_en = [[:en:Carceda|Carceda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5049633|Q5049633]] | label = [[Castanéu (parroquia)|Castanéu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Castanéu | label_ca = Castanéu | label_es = Castañedo | label_en = Castanéu | link_es = [[:es:Casta%C3%B1edo_(Cangas_del_Narcea)|Casta%C3%B1edo (Cangas del Narcea)]] | link_en = [[:en:Castan%C3%A9u|Castan%C3%A9u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5119223|Q5119223]] | label = [[Cibea]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Cibea | label_es = Cibea | label_en = Cibea | label_fr = Cibea | label_de = Cibea | label_nl = Cibea | link_es = [[:es:Cibea|Cibea]] | link_en = [[:en:Cibea|Cibea]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q629937|Q629937]] | label = [[Cibuyu (parroquia)|Cibuyu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Cibuyo | label_en = Cibuyo | label_nl = Cibuyo | link_es = [[:es:Cibuyo|Cibuyo]] | link_en = [[:en:Cibuyo|Cibuyo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2880530|Q2880530]] | label = [[Courias (parroquia de Cangas del Narcea)|Courias]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Courias | label_eu = Courias | label_es = Corias | label_gl = Courias | label_en = Courias | label_fr = Courias | label_de = Courias | label_pt = Courias | label_nl = Courias | label_it = Courias | link_es = [[:es:Corias_(Cangas_de_Narcea)|Corias (Cangas de Narcea)]] | link_en = [[:en:Courias|Courias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198522|Q5198522]] | label = [[Fontes de Corveiru (parroquia)|Fontes de Corveiru]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Fontes de Corveiru | label_es = Fuentes de Corbero | label_en = Fuentes de Corbeiro | link_es = [[:es:Fuentes_de_Corbero|Fuentes de Corbero]] | link_en = [[:en:Fontes_de_Corveiru|Fontes de Corveiru]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195492|Q5195492]] | label = [[La Riela (parroquia)|La Riela]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = La Riela | label_ca = La Riela | label_es = La Regla de Perandones | label_en = La Riela | label_nl = La Riela | link_es = [[:es:La_Regla_de_Perandones|La Regla de Perandones]] | link_en = [[:en:La_Riela|La Riela]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q971893|Q971893]] | label = [[Larna (parroquia)|Larna]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Larna | label_es = Larna | label_en = Larna | label_nl = Larna | link_es = [[:es:Larna|Larna]] | link_en = [[:en:Larna|Larna]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196384|Q5196384]] | label = [[Las Montañas]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Las Montañas | label_es = Las Montañas | label_en = Las Montañas | label_nl = Las Montañas | link_es = [[:es:Las_Monta%C3%B1as_(Cangas_del_Narcea)|Las Monta%C3%B1as (Cangas del Narcea)]] | link_en = [[:en:Las_Monta%C3%B1as_(Narcea)|Las Monta%C3%B1as (Narcea)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6729678|Q6729678]] | label = [[Maganes]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Maganes | label_es = Maganes | label_en = Maganes | link_es = [[:es:Maganes|Maganes]] | link_en = [[:en:Maganes|Maganes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196112|Q5196112]] | label = [[Mieldes (parroquia)|Mieldes]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Mieldes | label_es = Mieldes | label_en = Mieldes | link_es = [[:es:Mieldes|Mieldes]] | link_en = [[:en:Mieldes|Mieldes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195576|Q5195576]] | label = [[Monesteriu d'Ermu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Monesteriu d'Ermu | label_ca = Monesteriu d'Ermu | label_es = Monasterio de Hermo | label_en = Monesteriu d'Ermu | link_es = [[:es:Monasterio_de_Hermo|Monasterio de Hermo]] | link_en = [[:en:Monesteriu_d%27Ermu|Monesteriu d%27Ermu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196074|Q5196074]] | label = [[Naviegu (parroquia)|Naviegu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Naviegu | label_es = Naviegu | label_en = Naviegu | label_nl = Naviegu | link_es = [[:es:Naviego|Naviego]] | link_en = [[:en:Naviegu|Naviegu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198405|Q5198405]] | label = [[Noceda (parroquia de Cangas del Narcea)|Noceda]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Noceda | label_es = Noceda | label_en = Noceda de Rengos | label_nl = Noceda de Rengos | link_es = [[:es:Noceda_de_Rengos|Noceda de Rengos]] | link_en = [[:en:Noceda_de_Rengos|Noceda de Rengos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198280|Q5198280]] | label = [[Oubachu (parroquia)|Oubachu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Oubachu | label_ca = Oubachu | label_es = Oballo | label_en = Oubachu | label_nl = Oubachu | link_es = [[:es:Oballo|Oballo]] | link_en = [[:en:Oubachu|Oubachu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198584|Q5198584]] | label = [[Ounón (parroquia)|Ounón]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Ounón | label_es = Ounón | label_en = Onón | label_nl = Onón | link_es = [[:es:On%C3%B3n|On%C3%B3n]] | link_en = [[:en:On%C3%B3n|On%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198570|Q5198570]] | label = [[Piñera (parroquia de Cangas del Narcea)|Piñera]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Piñera | label_en = Piñera | label_nl = Piñera | link_es = [[:es:Pi%C3%B1era_(Cangas_del_Narcea)|Pi%C3%B1era (Cangas del Narcea)]] | link_en = [[:en:Pi%C3%B1era_(Narcea)|Pi%C3%B1era (Narcea)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198384|Q5198384]] | label = [[Pousada de Rengos (parroquia)|Pousada de Rengos]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Pousada de Rengos | label_ca = Pousada de Rengos | label_eu = Pousada de Rengos | label_es = Posada de Rengos | label_gl = Pousada de Rengos | label_en = Pousada de Rengos | label_fr = Pousada de Rengos | label_de = Pousada de Rengos | label_nl = Pousada de Rengos | label_it = Pousada de Rengos | link_es = [[:es:Posada_de_Rengos|Posada de Rengos]] | link_en = [[:en:Pousada_de_Rengos|Pousada de Rengos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195264|Q5195264]] | label = [[Robléu de Teinás (parroquia)|Robléu de Teinás]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Robléu de Teinás | label_es = Robléu de Teinás | label_en = Robléu de Teinás | link_es = [[:es:Tain%C3%A1s|Tain%C3%A1s]] | link_en = [[:en:Robl%C3%A9u_de_Tein%C3%A1s|Robl%C3%A9u de Tein%C3%A1s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q927209|Q927209]] | label = [[Samartín de Sierra]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Samartín de Sierra | label_es = Samartín de Sierra | label_en = Samartín de Sierra | label_nl = Samartín de Sierra | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_de_Sierra|San Mart%C3%ADn de Sierra]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_de_Sierra|Samart%C3%ADn de Sierra]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198366|Q5198366]] | label = [[San Cristóbal (parroquia)|San Cristóbal]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = San Cristóbal | label_en = Entreviñas | label_nl = Entreviñas | link_es = [[:es:Entrevi%C3%B1as_(Cangas_del_Narcea)|Entrevi%C3%B1as (Cangas del Narcea)]] | link_en = [[:en:Entrevi%C3%B1as_(Narcea)|Entrevi%C3%B1as (Narcea)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9073698|Q9073698]] | label = [[San Pedru Culiema (parroquia)|San Pedru Culiema]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = San Pedru Culiema | label_es = San Pedro de Coliema | label_en = San Pedru Culiema | link_es = [[:es:San_Pedro_de_Coliema|San Pedro de Coliema]] | link_en = [[:en:San_Pedru_Culiema|San Pedru Culiema]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199161|Q5199161]] | label = [[San Pedru d'Arbas (parroquia)|San Pedru d'Arbas]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = San Pedru d'Arbas | label_ca = San Pedru d'Arbas | label_es = San Pedro de Arbas | label_en = San Pedru d'Arbas | label_nl = San Pedru d'Arbas | link_es = [[:es:San_Pedro_de_Arbas|San Pedro de Arbas]] | link_en = [[:en:San_Pedru_d%27Arbas|San Pedru d%27Arbas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195235|Q5195235]] | label = [[San Xulianu (parroquia)|San Xulianu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = San Xulianu | label_ca = San Xulianu | label_es = San Julián Arbas | label_en = San Xulianu | label_nl = San Xulianu | link_es = [[:es:San_Juli%C3%A1n_de_Arbas|San Juli%C3%A1n de Arbas]] | link_en = [[:en:San_Xulianu|San Xulianu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6047889|Q6047889]] | label = [[Santa Marina (parroquia de Cangas del Narcea)|Santa Marina]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Santa Marina | label_eu = Santa Marina | label_es = Obanca | label_en = Santa Marina | link_es = [[:es:Obanca|Obanca]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q943483|Q943483]] | label = [[Santianes (parroquia de Cangas del Narcea)|Santianes]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Santianes | label_es = Porley | label_en = Porley | label_nl = Porley | link_es = [[:es:Porley|Porley]] | link_en = [[:en:Porley|Porley]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199156|Q5199156]] | label = [[Santiáu de Sierra]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Santiáu de Sierra | label_es = Santiáu de Sierra | label_en = Santiáu de Sierra | label_nl = Santiáu de Sierra | link_es = [[:es:Santiago_de_Sierra|Santiago de Sierra]] | link_en = [[:en:Santi%C3%A1u_de_Sierra|Santi%C3%A1u de Sierra]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5192599|Q5192599]] | label = [[Santolaya (parroquia de Cangas del Narcea)|Santolaya]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Santolaya | label_es = Cueras | label_en = Cueras | label_nl = Cueras | link_es = [[:es:Cueras|Cueras]] | link_en = [[:en:Cueras|Cueras]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196937|Q5196937]] | label = [[Trones (parroquia)|Trones]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Trones | label_en = Trones | link_es = [[:es:Trones|Trones]] | link_en = [[:en:Trones_(Asturias)|Trones (Asturias)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195529|Q5195529]] | label = [[Tubongu (parroquia)|Tubongu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Tubongu | label_es = Tubongu | label_en = Tubongu | link_es = [[:es:Tebongo|Tebongo]] | link_en = [[:en:Tubongu|Tubongu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199436|Q5199436]] | label = [[Veiga de Rengos (parroquia)|Veiga de Rengos]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Veiga de Rengos | label_es = Vega de Rengos | label_en = Veiga de Rengos | link_es = [[:es:Vega_de_Rengos|Vega de Rengos]] | link_en = [[:en:Veiga_de_Rengos|Veiga de Rengos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7918266|Q7918266]] | label = [[Veigaḷḷagar]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Veigaḷḷagar | label_eu = Veigaḷḷagar | label_es = Veigaḷḷagar | label_gl = Veigaḷḷagar | label_en = Veigaḷḷagar | label_fr = Veigaḷḷagar | label_nl = Veigaḷḷagar | label_it = Veigaḷḷagar | link_es = [[:es:Vegalagar|Vegalagar]] | link_en = [[:en:Veiga%E1%B8%B7%E1%B8%B7agar|Veiga%E1%B8%B7%E1%B8%B7agar]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196903|Q5196903]] | label = [[Viḷḷacibrán (parroquia)|Viḷḷacibrán]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Viḷḷacibrán | label_es = Villacibrán | label_en = Villacibrán | link_es = [[:es:Villacibr%C3%A1n|Villacibr%C3%A1n]] | link_en = [[:en:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7acibr%C3%A1n|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7acibr%C3%A1n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195478|Q5195478]] | label = [[Viḷḷalái (parroquia)|Viḷḷalái]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Viḷḷalái | label_es = Viḷḷalái | label_en = Viḷḷalái | link_es = [[:es:Villal%C3%A1ez|Villal%C3%A1ez]] | link_en = [[:en:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7al%C3%A1i|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7al%C3%A1i]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195461|Q5195461]] | label = [[Viḷḷarmental (parroquia)|Viḷḷarmental]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Viḷḷarmental | label_ca = Viḷḷarmental | label_eu = Viḷḷarmental | label_es = Villarmental | label_gl = Viḷḷarmental | label_en = Viḷḷarmental | label_fr = Viḷḷarmental | label_de = Viḷḷarmental | label_pt = Viḷḷarmental | link_es = [[:es:Villarmental|Villarmental]] | link_en = [[:en:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7armental|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7armental]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195491|Q5195491]] | label = [[Viḷḷatexil (parroquia)|Viḷḷatexil]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Viḷḷatexil | label_ca = Viḷḷatexil | label_eu = Viḷḷatexil | label_es = Viḷḷatexil | label_gl = Viḷḷatexil | label_en = Viḷḷatexil | label_fr = Viḷḷatexil | label_de = Viḷḷatexil | label_pt = Viḷḷatexil | label_nl = Viḷḷatexil | link_es = [[:es:Villategil|Villategil]] | link_en = [[:en:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7atexil|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7atexil]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196860|Q5196860]] | label = [[Xarceléi (parroquia)|Xarceléi]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_ca = Xarceléi | label_eu = Xarceléi | label_es = Jarceley | label_gl = Xarceléi | label_en = Jarceley | label_fr = Xarceléi | label_de = Xarceléi | label_pt = Xarceléi | label_nl = Xarceléi | label_it = Xarceléi | link_es = [[:es:Jarceley|Jarceley]] | link_en = [[:en:Jarceley|Jarceley]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199205|Q5199205]] | label = [[Xedré (parroquia)|Xedré]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Xedré | label_ca = Xedré | label_es = Gedrez | label_en = Xedré | label_nl = Xedré | link_es = [[:es:Gedrez|Gedrez]] | link_en = [[:en:Xedr%C3%A9|Xedr%C3%A9]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5562456|Q5562456]] | label = [[Xichón (parroquia)|Xichón]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Gillón | label_en = Gillón | label_nl = Gillón | link_es = [[:es:Gill%C3%B3n|Gill%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Gill%C3%B3n|Gill%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195530|Q5195530]] | label = [[Xinestosu]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Xinestosu | label_ca = Xinestosu | label_eu = Xinestosu | label_es = Genestoso | label_gl = Xinestosu | label_en = Xinestosu | label_fr = Xinestosu | label_de = Xinestosu | label_pt = Xinestosu | label_nl = Xinestosu | link_es = [[:es:Genestoso|Genestoso]] | link_en = [[:en:Xinestosu|Xinestosu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195471|Q5195471]] | label = [[Ḷḷarón (parroquia)|Ḷḷarón]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Ḷḷarón | label_es = Larón | label_en = Ḷḷarón | label_nl = Ḷḷarón | link_es = [[:es:Lar%C3%B3n|Lar%C3%B3n]] | link_en = [[:en:%E1%B8%B6%E1%B8%B7ar%C3%B3n|%E1%B8%B6%E1%B8%B7ar%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195518|Q5195518]] | label = [[Ḷḷinares (parroquia de Cangas del Narcea)|Ḷḷinares]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_es = Ḷḷinares | label_en = Linares del Acebo | link_es = [[:es:Linares_del_Acebo|Linares del Acebo]] | link_en = [[:en:Linares_del_Acebo|Linares del Acebo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6549974|Q6549974]] | label = [[Ḷḷumés (parroquia)|Ḷḷumés]] | p131 = [[Cangas del Narcea]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangas del Narcea (Asturies) | label_mul = Ḷḷumés | label_ca = Ḷḷumés | label_eu = Ḷḷumés | label_es = Limés | label_gl = Ḷḷumés | label_en = Ḷḷumés | label_fr = Ḷḷumés | label_de = Ḷḷumés | label_pt = Ḷḷumés | label_nl = Ḷḷumés | label_it = Ḷḷumés | link_es = [[:es:Lim%C3%A9s|Lim%C3%A9s]] | link_en = [[:en:%E1%B8%B6%E1%B8%B7um%C3%A9s|%E1%B8%B6%E1%B8%B7um%C3%A9s]] }} |} == Cangues d'Onís == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4663339|Q4663339]] | label = [[Abamia]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_mul = Abamia | label_es = Abamia | label_en = Abamia | label_fr = Abamia | label_de = Abamia | label_nl = Abamia | link_es = [[:es:Abamia|Abamia]] | link_en = [[:en:Abamia|Abamia]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3326365|Q3326365]] | label = [[Cangues d'Onís (parroquia)|Cangues d'Onís]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_ca = Cangues d'Onís | label_eu = Cangues d'Onís | label_es = Cangas de Onís | label_gl = Cangas de Onís, Cangas de Onís | label_en = Cangas de Onís | label_fr = Cangas de Onís | label_de = Cangas de Onís | label_nl = Cangas de Onís | link_es = [[:es:Cangas_de_On%C3%ADs_(parroquia)|Cangas de On%C3%ADs (parroquia)]] | link_gl = [[:gl:Cangas_de_On%C3%ADs,_Cangas_de_On%C3%ADs|Cangas de On%C3%ADs, Cangas de On%C3%ADs]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018048|Q1018048]] | label = [[Cuadonga]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_ca = Covadonga | label_eu = Covadonga | label_es = Covadonga | label_gl = Covadonga | label_en = Covadonga | label_fr = Covadonga | label_de = Covadonga | label_pt = Covadonga | label_nl = Covadonga | label_it = Covadonga | link_ca = [[:ca:Covadonga|Covadonga]] | link_eu = [[:eu:Cuadonga|Cuadonga]] | link_es = [[:es:Covadonga|Covadonga]] | link_gl = [[:gl:Covadonga|Covadonga]] | link_en = [[:en:Covadonga|Covadonga]] | link_fr = [[:fr:Covadonga_(Espagne)|Covadonga (Espagne)]] | link_de = [[:de:Covadonga|Covadonga]] | link_pt = [[:pt:Covadonga|Covadonga]] | link_nl = [[:nl:Covadonga|Covadonga]] | link_it = [[:it:Covadonga|Covadonga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199257|Q5199257]] | label = [[La Riera (parroquia de Cangues d'Onís)|La Riera]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_ca = La Riera | label_es = La Riera | label_en = La Riera | label_nl = La Riera | link_es = [[:es:La_Riera_(Cangas_de_On%C3%ADs)|La Riera (Cangas de On%C3%ADs)]] | link_en = [[:en:La_Riera,_Cangas_de_On%C3%ADs|La Riera, Cangas de On%C3%ADs]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196515|Q5196515]] | label = [[Llabra (parroquia)|Llabra]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_mul = Llabra | label_ca = Llabra | label_es = Labra | label_en = Llabra | label_nl = Labra | link_es = [[:es:Labra|Labra]] | link_en = [[:en:Llabra|Llabra]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195116|Q5195116]] | label = [[Margolles (Cangues d'Onís)|Margolles]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_ca = Margolles | label_es = Margolles | label_en = Margolles | link_es = [[:es:Margolles_(Cangas_de_On%C3%ADs)|Margolles (Cangas de On%C3%ADs)]] | link_en = [[:en:Margolles|Margolles]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q11182524|Q11182524]] | label = [[Mestas de Con]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_mul = Mestas de Con | label_ca = Mestas de Con | label_es = Mestas de Con | label_en = Mestas de Con | link_es = [[:es:Mestas_de_Con|Mestas de Con]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196222|Q5196222]] | label = [[Samartín de Grazanes]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_mul = Samartín de Grazanes | label_ca = Samartín de Grazanes | label_es = Samartín de Grazanes | label_en = Samartín de Grazanes | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_de_Grazanes|San Mart%C3%ADn de Grazanes]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_de_Grazanes|Samart%C3%ADn de Grazanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195332|Q5195332]] | label = [[Triongu (parroquia)|Triongu]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_mul = Triongu | label_es = Triongo | label_en = Triongu | link_es = [[:es:Triongo|Triongo]] | link_en = [[:en:Triongu|Triongu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9094085|Q9094085]] | label = [[Villanueva (parroquia de Cangues d'Onís)|Villanueva]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_ca = Villanueva | label_es = Villanueva (Cangas de Onís) | label_en = Villanueva | link_es = [[:es:Villanueva_(Cangas_de_On%C3%ADs)|Villanueva (Cangas de On%C3%ADs)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8066710|Q8066710]] | label = [[Zardón (parroquia)|Zardón]] | p131 = [[Cangues d'Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cangues d&#39;Onís (Asturies) | label_mul = Zardón | label_ca = Zardón | label_es = Zardón | label_en = Zardón | label_fr = Zardón | label_de = Zardón | label_nl = Zardón | link_ca = [[:ca:Zard%C3%B3n|Zard%C3%B3n]] | link_es = [[:es:Zard%C3%B3n|Zard%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Zard%C3%B3n|Zard%C3%B3n]] }} |} == Caravia == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5037810|Q5037810]] | label = [[Caravia L'Alta (parroquia)|Caravia L'Alta]] | p131 = [[Caravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Caravia (Asturies) | label_mul = Caravia L'Alta | label_es = Caravia Alta | label_en = Caravia L'Alta | label_nl = Caravia Alta | link_eu = [[:eu:Caravia_L%27Alta|Caravia L%27Alta]] | link_es = [[:es:Caravia_La_Alta|Caravia La Alta]] | link_en = [[:en:Caravia_L%27Alta|Caravia L%27Alta]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5037808|Q5037808]] | label = [[Caravia La Baxa]] | p131 = [[Caravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Caravia (Asturies) | label_mul = Caravia La Baxa | label_es = Caravia Baja | label_gl = Caravia | label_en = Caravia La Baxa | label_nl = Caravia Baja | link_eu = [[:eu:Caravia_La_Baxa|Caravia La Baxa]] | link_es = [[:es:Caravia_Baja|Caravia Baja]] | link_en = [[:en:Caravia_La_Baxa|Caravia La Baxa]] }} |} == Carreño == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4709028|Q4709028]] | label = [[Albandi]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_ca = Albandi | label_eu = Albandi | label_es = Albandi | label_gl = Albandi | label_en = Albandi | label_fr = Albandi | label_de = Albandi | label_pt = Albandi | label_nl = Albandi | label_it = Albandi | link_eu = [[:eu:Albandi|Albandi]] | link_es = [[:es:Albandi|Albandi]] | link_en = [[:en:Albandi|Albandi]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4742030|Q4742030]] | label = [[Ambás (parroquia de Carreño)|Ambás]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_ca = Ambás | label_eu = Ambás (Carreño) | label_es = Ambás | label_en = Ambás | label_fr = Ambás | label_it = Ambás | link_eu = [[:eu:Amb%C3%A1s_(Carre%C3%B1o)|Amb%C3%A1s (Carre%C3%B1o)]] | link_es = [[:es:Amb%C3%A1s_(Carre%C3%B1o)|Amb%C3%A1s (Carre%C3%B1o)]] | link_en = [[:en:Amb%C3%A1s_(Carre%C3%B1o)|Amb%C3%A1s (Carre%C3%B1o)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5008805|Q5008805]] | label = [[Candás (parroquia)|Candás]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_ca = Candás | label_eu = Candás (Carreño) | label_es = Candás | label_gl = Candás | label_en = Candás | label_de = Candás | label_pt = Candás | label_nl = Candás | label_it = Candás | link_ca = [[:ca:Cand%C3%A1s|Cand%C3%A1s]] | link_eu = [[:eu:Cand%C3%A1s_(Carre%C3%B1o)|Cand%C3%A1s (Carre%C3%B1o)]] | link_es = [[:es:Cand%C3%A1s|Cand%C3%A1s]] | link_gl = [[:gl:Cand%C3%A1s,_Asturias|Cand%C3%A1s, Asturias]] | link_en = [[:en:Cand%C3%A1s|Cand%C3%A1s]] | link_de = [[:de:Cand%C3%A1s|Cand%C3%A1s]] | link_pt = [[:pt:Cand%C3%A1s|Cand%C3%A1s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5046488|Q5046488]] | label = [[Carrió]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_eu = Carrió (Carreño) | label_es = Carrió | label_en = Carrió | label_de = Carrió | link_eu = [[:eu:Carri%C3%B3_(Carre%C3%B1o)|Carri%C3%B3 (Carre%C3%B1o)]] | link_es = [[:es:Carri%C3%B3_(Carre%C3%B1o)|Carri%C3%B3 (Carre%C3%B1o)]] | link_en = [[:en:Carri%C3%B3_(Carre%C3%B1o)|Carri%C3%B3 (Carre%C3%B1o)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195458|Q5195458]] | label = [[El Pieloro]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_ca = El Pieloro | label_eu = El Pieloro | label_es = Piedeloro | label_gl = El Pieloro | label_en = El Pieloro | label_fr = El Pieloro | label_de = El Pieloro | label_pt = El Pieloro | label_nl = El Pieloro | link_eu = [[:eu:El_Pieloro|El Pieloro]] | link_es = [[:es:Piedeloro|Piedeloro]] | link_en = [[:en:El_Pieloro|El Pieloro]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196533|Q5196533]] | label = [[El Valle (Carreño)|El Valle]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño, Asturias | label_eu = El Valle (Carreño) | label_es = El Valle | label_en = El Valle | label_nl = El Valle | link_eu = [[:eu:El_Valle_(Carre%C3%B1o)|El Valle (Carre%C3%B1o)]] | link_es = [[:es:El_Valle_(Carre%C3%B1o)|El Valle (Carre%C3%B1o)]] | link_en = [[:en:El_Valle_(Carre%C3%B1o)|El Valle (Carre%C3%B1o)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199176|Q5199176]] | label = [[Llorgozana]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_ca = Llorgozana | label_eu = Llorgozana | label_es = Logrezana | label_gl = Llorgozana | label_en = Llorgozana | label_fr = Llorgozana | label_de = Llorgozana | label_pt = Llorgozana | label_nl = Llorgozana | label_it = Llorgozana | link_eu = [[:eu:Llorgozana|Llorgozana]] | link_es = [[:es:Logrezana|Logrezana]] | link_en = [[:en:Llorgozana|Llorgozana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195037|Q5195037]] | label = [[Perlora]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_eu = Perlora | label_es = Perlora | label_gl = Perlora | label_en = Perlora | label_nl = Perlora | link_eu = [[:eu:Perlora|Perlora]] | link_es = [[:es:Perlora|Perlora]] | link_gl = [[:gl:Perlora|Perlora]] | link_en = [[:en:Perlora|Perlora]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195114|Q5195114]] | label = [[Prevera]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_mul = Prevera | label_ca = Prevera | label_eu = Prevera | label_es = Pervera | label_gl = Prevera | label_en = Prevera | label_fr = Prevera | label_de = Prevera | label_pt = Prevera | label_nl = Pervera | link_eu = [[:eu:Prevera|Prevera]] | link_es = [[:es:Pervera|Pervera]] | link_en = [[:en:Prevera|Prevera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195460|Q5195460]] | label = [[Priendes]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_ca = Priendes | label_eu = Priendes | label_es = Prendes | label_gl = Priendes | label_en = Priendes | label_fr = Priendes | label_de = Priendes | label_pt = Priendes | label_nl = Priendes | link_eu = [[:eu:Priendes|Priendes]] | link_es = [[:es:Prendes|Prendes]] | link_en = [[:en:Priendes|Priendes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196888|Q5196888]] | label = [[Quimarán]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_ca = Quimarán | label_eu = Quimarán | label_es = Guimarán | label_gl = Quimarán | label_en = Quimarán | label_fr = Quimarán | label_de = Quimarán | label_pt = Quimarán | label_nl = Quimarán | link_eu = [[:eu:Quimar%C3%A1n|Quimar%C3%A1n]] | link_es = [[:es:Guimar%C3%A1n|Guimar%C3%A1n]] | link_en = [[:en:Quimar%C3%A1n|Quimar%C3%A1n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196396|Q5196396]] | label = [[Tamón]] | p131 = [[Carreño]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Carreño (Asturies) | label_eu = Tamón | label_es = Tamón | label_en = Tamón | link_eu = [[:eu:Tam%C3%B3n|Tam%C3%B3n]] | link_es = [[:es:Tam%C3%B3n|Tam%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Tam%C3%B3n|Tam%C3%B3n]] }} |} == Castrillón == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q812106|Q812106]] | label = [[Bayas (parroquia)|Bayas]] | p131 = [[Castrillón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castrillón (Asturies) | label_mul = Bayas | label_es = Bayas | label_en = Bayas | label_de = Bayas (Asturien) | link_eu = [[:eu:Bayas_(Castrill%C3%B3n)|Bayas (Castrill%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Bayas_(Castrill%C3%B3n)|Bayas (Castrill%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Bayas_(Castrill%C3%B3n)|Bayas (Castrill%C3%B3n)]] | link_de = [[:de:Bayas_(Asturien)|Bayas (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199216|Q5199216]] | label = [[El Puertu (parroquia)|El Puertu]] | p131 = [[Castrillón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castrillón (Asturies) | label_eu = El Puertu (Castrillón) | label_es = Santa María del Mar | label_en = Santa María del Mar/El Puertu | label_nl = Santa María del Mar | link_eu = [[:eu:El_Puertu_(Castrill%C3%B3n)|El Puertu (Castrill%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Santa_Mar%C3%ADa_del_Mar_(Castrill%C3%B3n)|Santa Mar%C3%ADa del Mar (Castrill%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Santa_Mar%C3%ADa_del_Mar_(Castrill%C3%B3n)|Santa Mar%C3%ADa del Mar (Castrill%C3%B3n)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845295|Q845295]] | label = [[Naveces (parroquia)|Naveces]] | p131 = [[Castrillón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castrillón (Asturies) | label_mul = Naveces | label_es = Naveces | label_en = Naveces | label_fr = Naveces | label_de = Naveces | label_nl = Naveces | link_eu = [[:eu:Naveces|Naveces]] | link_es = [[:es:Naveces|Naveces]] | link_en = [[:en:Naveces|Naveces]] | link_de = [[:de:Naveces|Naveces]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198707|Q5198707]] | label = [[Piarnu]] | p131 = [[Castrillón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castrillón (Asturies) | label_mul = Piarnu | label_ca = Piarnu | label_es = Pillarno | label_en = Piarnu | label_nl = Piarnu | link_eu = [[:eu:Piarnu|Piarnu]] | link_es = [[:es:Pillarno|Pillarno]] | link_en = [[:en:Piarnu_(Castrill%C3%B3n)|Piarnu (Castrill%C3%B3n)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196052|Q5196052]] | label = [[Salinas]] | p131 = [[Castrillón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castrillón (Asturies) | label_mul = Salinas | label_es = Salinas | label_gl = Salinas | label_en = Salinas | label_de = Salinas (Castrillón) | label_nl = Salinas | link_eu = [[:eu:Salinas_(Castrill%C3%B3n)|Salinas (Castrill%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Salinas_(Castrill%C3%B3n)|Salinas (Castrill%C3%B3n)]] | link_gl = [[:gl:Salinas,_Castrill%C3%B3n|Salinas, Castrill%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Salinas_(Castrill%C3%B3n)|Salinas (Castrill%C3%B3n)]] | link_de = [[:de:Salinas_(Castrill%C3%B3n)|Salinas (Castrill%C3%B3n)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6493822|Q6493822]] | label = [[Samartín de L'Aspra]] | p131 = [[Castrillón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castrillón (Asturies) | label_mul = Samartín de L'Aspra | label_ca = Samartín de L'Aspra | label_es = Laspra | label_gl = Laspra | label_en = Laspra | label_nl = Laspra | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_de_L%27Aspra|Samart%C3%ADn de L%27Aspra]] | link_es = [[:es:Laspra|Laspra]] | link_gl = [[:gl:Laspra|Laspra]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_de_L%27Aspra|Samart%C3%ADn de L%27Aspra]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q609741|Q609741]] | label = [[Samiguel de Quiloñu]] | p131 = [[Castrillón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castrillón (Asturies) | label_mul = Samiguel de Quiloñu | label_es = Quiloño | label_en = Quiloño | label_nl = Quiloño | link_eu = [[:eu:Samiguel_de_Quilo%C3%B1u|Samiguel de Quilo%C3%B1u]] | link_es = [[:es:Quilo%C3%B1o|Quilo%C3%B1o]] | link_en = [[:en:Samiguel_de_Quilo%C3%B1u|Samiguel de Quilo%C3%B1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7420394|Q7420394]] | label = [[Santiagu'l Monte]] | p131 = [[Castrillón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castrillón (Asturies) | label_mul = Santiagu'l Monte | label_es = Santiago del Monte | label_en = Santiago del Monte | label_nl = Santiago del Monte | link_eu = [[:eu:Santiagu%27l_Monte|Santiagu%27l Monte]] | link_es = [[:es:Santiago_del_Monte_(Asturias)|Santiago del Monte (Asturias)]] | link_en = [[:en:Santiagu%27l_Monte|Santiagu%27l Monte]] }} |} == Castropol == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3330125|Q3330125]] | label = [[As Figueiras (parroquia)|As Figueiras]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_mul = As Figueiras | label_ca = As Figueiras | label_eu = As Figueiras | label_es = Figueras | label_gl = As Figueiras | label_en = As Figueiras | label_pt = As Figueiras | label_nl = As Figueiras | link_ca = [[:ca:As_Figueiras|As Figueiras]] | link_eu = [[:eu:As_Figueiras|As Figueiras]] | link_es = [[:es:Figueras_(Castropol)|Figueras (Castropol)]] | link_gl = [[:gl:As_Figueiras,_Castropol|As Figueiras, Castropol]] | link_en = [[:en:As_Figueiras|As Figueiras]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4852368|Q4852368]] | label = [[Balmonte (parroquia de Castropol)|Balmonte]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_eu = Belmonte (Castropol) | label_es = Balmonte | label_gl = Balmonte | label_en = Balmonte | label_nl = Balmonte | link_eu = [[:eu:Belmonte_(Castropol)|Belmonte (Castropol)]] | link_es = [[:es:Balmonte_(Castropol)|Balmonte (Castropol)]] | link_gl = [[:gl:Balmonte,_Castropol|Balmonte, Castropol]] | link_en = [[:en:Balmonte|Balmonte]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4863395|Q4863395]] | label = [[Barres (parroquia)|Barres]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_eu = Barres | label_es = Barres | label_gl = Barres | label_en = Barres | label_fr = Barres | label_de = Barres | label_nl = Barres | link_eu = [[:eu:Barres|Barres]] | link_es = [[:es:Barres|Barres]] | link_gl = [[:gl:Barres,_Castropol|Barres, Castropol]] | link_en = [[:en:Barres_(Castropol)|Barres (Castropol)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5050824|Q5050824]] | label = [[Castropol (parroquia)|Castropol]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_eu = Castropol (parrokia) | label_es = Castropol | label_gl = Castropol, Castropol | label_en = Castropol | label_fr = Castropol | link_eu = [[:eu:Castropol_(parrokia)|Castropol (parrokia)]] | link_es = [[:es:Castropol_(parroquia)|Castropol (parroquia)]] | link_gl = [[:gl:Castropol,_Castropol|Castropol, Castropol]] | link_en = [[:en:Castropol_(parish)|Castropol (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198665|Q5198665]] | label = [[Piñeira (parroquia de Castropol)|Piñeira]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_mul = Piñeira | label_ca = Piñeira | label_eu = Piñera | label_es = Piñera | label_gl = Piñeira | label_en = Piñera | label_fr = Piñeira | label_de = Piñera | label_pt = Piñera | label_nl = Piñeira | label_it = Piñera | link_eu = [[:eu:Pi%C3%B1eira_(Castropol)|Pi%C3%B1eira (Castropol)]] | link_es = [[:es:Pi%C3%B1era_(Castropol)|Pi%C3%B1era (Castropol)]] | link_gl = [[:gl:Pi%C3%B1eira,_Castropol|Pi%C3%B1eira, Castropol]] | link_en = [[:en:Pi%C3%B1eira|Pi%C3%B1eira]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q955903|Q955903]] | label = [[Presno (parroquia)|Presno]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_eu = Presno (Castropol) | label_es = Presno | label_gl = Presno, Castropol | label_en = Presno | label_nl = Presno | link_eu = [[:eu:Presno_(Castropol)|Presno (Castropol)]] | link_es = [[:es:Presno|Presno]] | link_gl = [[:gl:Presno,_Castropol|Presno, Castropol]] | link_en = [[:en:Presno|Presno]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5062999|Q5062999]] | label = [[San Xuan (parroquia de Castropol)|San Xuan]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_ca = San Xuan | label_es = Moldes | label_gl = San Xuan de Moldes | label_en = Moldes | link_es = [[:es:Moldes_(Castropol)|Moldes (Castropol)]] | link_gl = [[:gl:Moldes,_Castropol|Moldes, Castropol]] | link_en = [[:en:Moldes|Moldes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195581|Q5195581]] | label = [[Siares (parroquia)|Siares]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_mul = Siares | label_es = Seares | label_gl = Siares | label_en = Seares | label_nl = Seares | link_eu = [[:eu:Siares_(Castropol)|Siares (Castropol)]] | link_es = [[:es:Seares|Seares]] | link_gl = [[:gl:Seares,_Castropol|Seares, Castropol]] | link_en = [[:en:Seares_(Castropol)|Seares (Castropol)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196360|Q5196360]] | label = [[Tol (parroquia)|Tol]] | p131 = [[Castropol]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Castropol (Asturies) | label_mul = Tol | label_es = Tol | label_gl = Tol, Castropol | label_en = Tol | link_eu = [[:eu:Tol_(Castropol)|Tol (Castropol)]] | link_es = [[:es:Tol|Tol]] | link_gl = [[:gl:Tol,_Castropol|Tol, Castropol]] | link_en = [[:en:Tol_(Castropol)|Tol (Castropol)]] }} |} == Casu == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4985568|Q4985568]] | label = [[Bueres (parroquia)|Bueres]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_es = Bueres | label_gl = Bueres | label_en = Bueres | label_fr = Bueres | label_de = Bueres | label_nl = Bueres | link_es = [[:es:Bueres|Bueres]] | link_en = [[:en:Bueres|Bueres]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5019204|Q5019204]] | label = [[Caliao]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_ca = Caliao | label_es = Caleao | label_en = Caliao | label_nl = Caliao | link_es = [[:es:Caleao|Caleao]] | link_en = [[:en:Caliao|Caliao]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5138688|Q5138688]] | label = [[Coballes (parroquia)|Coballes]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_es = Coballes | label_en = Coballes | label_fr = Coballes | label_de = Coballes | label_nl = Coballes | link_es = [[:es:Coballes|Coballes]] | link_en = [[:en:Coballes|Coballes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3775140|Q3775140]] | label = [[El Campu (parroquia)|El Campu]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_ca = El Campu | label_es = Campo de Caso | label_en = El Campu | label_nl = El Campu | link_ca = [[:ca:El_Campu|El Campu]] | link_es = [[:es:Campo_de_Caso|Campo de Caso]] | link_en = [[:en:El_Campu|El Campu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9089303|Q9089303]] | label = [[El Tozu (parroquia de Casu)|El Tozu]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_mul = El Tozu | label_ca = El Tozu | label_es = Tozo | label_gl = El Tozu | label_en = El Tozu | link_es = [[:es:Tozo|Tozo]] | link_gl = [[:gl:El_Tozu,_Casu|El Tozu, Casu]] | link_en = [[:en:El_Tozu_(Caso)|El Tozu (Caso)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195997|Q5195997]] | label = [[La Felguerina]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_ca = La Felguerina | label_es = Felguerina | label_en = La Felguerina | label_nl = La Felguerina | link_es = [[:es:La_Felguerina|La Felguerina]] | link_en = [[:en:La_Felguerina|La Felguerina]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q404970|Q404970]] | label = [[Orllé]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_mul = Orlé | label_ca = Orllé | label_es = Orlé | label_en = Orlé | label_nl = Orllé | link_es = [[:es:Orl%C3%A9|Orl%C3%A9]] | link_en = [[:en:Orll%C3%A9|Orll%C3%A9]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195526|Q5195526]] | label = [[Sobrecastiellu]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_mul = Sobrecastiellu | label_ca = Sobrecastiellu | label_es = Sobrecastiello | label_en = Sobrecastiellu | link_es = [[:es:Sobrecastiello|Sobrecastiello]] | link_en = [[:en:Sobrecastiellu|Sobrecastiellu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5197067|Q5197067]] | label = [[Tarna (parroquia)|Tarna]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_es = Tarna | label_en = Tarna | link_es = [[:es:Tarna|Tarna]] | link_en = [[:en:Tarna_(Caso)|Tarna (Caso)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7682564|Q7682564]] | label = [[Tañes (parroquia)|Tañes]] | p131 = [[Casu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Casu (Asturies) | label_ca = Tañes | label_es = Tanes | label_gl = Tañes | label_en = Tañes | label_de = Tañes | link_es = [[:es:Tanes|Tanes]] | link_en = [[:en:Ta%C3%B1es|Ta%C3%B1es]] | link_de = [[:de:Ta%C3%B1es|Ta%C3%B1es]] }} |} == Colunga == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5046017|Q5046017]] | label = [[Carrandi]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_eu = Carrandi | label_es = Carrandi | label_gl = Carrandi | label_en = Carrandi | link_eu = [[:eu:Carrandi|Carrandi]] | link_es = [[:es:Carrandi|Carrandi]] | link_en = [[:en:Carrandi|Carrandi]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5296116|Q5296116]] | label = [[Colunga (parroquia)|Colunga]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu del mesmu nome (Asturies) | label_es = Colunga | label_en = Colunga | link_en = [[:en:Colunga_(parish)|Colunga (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5575504|Q5575504]] | label = [[Gobiendes (parroquia)|Gobiendes]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_eu = Gobiendes | label_es = Gobiendes | label_en = Gobiendes | link_eu = [[:eu:Gobiendes|Gobiendes]] | link_es = [[:es:Gobiendes|Gobiendes]] | link_en = [[:en:Gobiendes|Gobiendes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6463193|Q6463193]] | label = [[La Isla]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_eu = La Isla (Colunga) | label_es = La Isla | label_en = La Isla | link_eu = [[:eu:La_Isla_(Colunga)|La Isla (Colunga)]] | link_es = [[:es:La_Isla_(Colunga)|La Isla (Colunga)]] | link_en = [[:en:La_Isla_(Colunga)|La Isla (Colunga)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q103535904|Q103535904]] | label = [[La Llera (Colunga)|La Llera]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia de Colunga, Asturies | label_es = La Llera | label_en = La Llera | link_en = [[:en:La_Llera|La Llera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198637|Q5198637]] | label = [[La Riera (parroquia de Colunga)|La Riera]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_ca = La Riera | label_eu = La Riera (Colunga) | label_es = La Riera | label_en = La Riera | label_nl = La Riera | link_eu = [[:eu:La_Riera_(Colunga)|La Riera (Colunga)]] | link_es = [[:es:La_Riera_(Colunga)|La Riera (Colunga)]] | link_en = [[:en:La_Riera_(Colunga)|La Riera (Colunga)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1022266|Q1022266]] | label = [[Llastres (parroquia)|Llastres]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_mul = Llastres | label_ca = Llastres | label_eu = Llastres | label_es = Lastres | label_gl = Llastres | label_en = Lastres | label_fr = Llastres | label_de = Llastres | label_pt = Llastres | label_nl = Llastres | label_it = Llastres | link_ca = [[:ca:Llastres|Llastres]] | link_eu = [[:eu:Llastres|Llastres]] | link_es = [[:es:Lastres|Lastres]] | link_en = [[:en:Llastres|Llastres]] | link_de = [[:de:Llastres|Llastres]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195325|Q5195325]] | label = [[Lliberdón (parroquia)|Lliberdón]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_mul = Lliberdón | label_ca = Lliberdón | label_es = Libardón | label_en = Lliberdón | link_eu = [[:eu:Lliberd%C3%B3n|Lliberd%C3%B3n]] | link_es = [[:es:Libard%C3%B3n|Libard%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Lliberd%C3%B3n|Lliberd%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6699559|Q6699559]] | label = [[Llue (parroquia)|Llue]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_ca = Llue | label_eu = Llue (Colunga) | label_es = Lue | label_en = Llue | link_eu = [[:eu:Llue_(Colunga)|Llue (Colunga)]] | link_es = [[:es:Lue_(Colunga)|Lue (Colunga)]] | link_en = [[:en:Llue|Llue]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q11260742|Q11260742]] | label = [[Pernús (parroquia)|Pernús]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_eu = Pernús | label_es = Pernús | label_en = Pernús | link_eu = [[:eu:Pern%C3%BAs|Pern%C3%BAs]] | link_es = [[:es:Pern%C3%BAs|Pern%C3%BAs]] | link_en = [[:en:Pern%C3%BAs|Pern%C3%BAs]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7199639|Q7199639]] | label = [[Pivierda]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_eu = Pivierda | label_es = Pivierda | label_en = Pivierda | link_eu = [[:eu:Pivierda|Pivierda]] | link_es = [[:es:Pivierda|Pivierda]] | link_en = [[:en:Pivierda|Pivierda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q11009721|Q11009721]] | label = [[Sales (Colunga)|Sales]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_eu = Sales (Colunga) | label_es = Sales | label_en = Sales | link_eu = [[:eu:Sales_(Colunga)|Sales (Colunga)]] | link_es = [[:es:Sales_(Colunga)|Sales (Colunga)]] | link_en = [[:en:Sales_(Colunga)|Sales (Colunga)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7414631|Q7414631]] | label = [[San Xuan de la Duz]] | p131 = [[Colunga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Colunga (Asturies) | label_mul = San Xuan de la Duz | label_ca = San Xuan de la Duz | label_es = San Juan de Duz | label_en = San Xuan de la Duz | link_eu = [[:eu:San_Xuan_de_la_Duz|San Xuan de la Duz]] | link_es = [[:es:San_Juan_de_Duz|San Juan de Duz]] | link_en = [[:en:San_Xuan_de_la_Duz|San Xuan de la Duz]] }} |} == Corvera == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5031476|Q5031476]] | label = [[Cancienes (parroquia)|Cancienes]] | p131 = [[Corvera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Corvera (Asturies) | label_es = Cancienes | label_gl = Cancienes | label_en = Cancienes | label_fr = Cancienes | label_de = Cancienes | label_nl = Cancienes | link_es = [[:es:Cancienes|Cancienes]] | link_en = [[:en:Cancienes|Cancienes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q850321|Q850321]] | label = [[Les Vegues (parroquia)|Les Vegues]] | p131 = [[Corvera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Corvera (Asturies) | label_es = Las Vegas | label_en = Las Vegas | label_fr = Las Vegas | label_de = Las Vegas | label_nl = Las Vegas | link_es = [[:es:Las_Vegas_(Corvera)|Las Vegas (Corvera)]] | link_en = [[:en:Las_Vegas_(Corvera)|Las Vegas (Corvera)]] | link_de = [[:de:Las_Vegas_(Asturien)|Las Vegas (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987651|Q987651]] | label = [[Los Campos (parroquia)|Los Campos]] | p131 = [[Corvera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Corvera (Asturies) | label_es = Los Campos | label_en = Los Campos | label_fr = Los Campos | label_de = Los Campos | link_es = [[:es:Los_Campos_(Corvera_de_Asturias)|Los Campos (Corvera de Asturias)]] | link_en = [[:en:Los_Campos_(Corvera)|Los Campos (Corvera)]] | link_de = [[:de:Los_Campos|Los Campos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198261|Q5198261]] | label = [[Molleda]] | p131 = [[Corvera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Corvera (Asturies) | label_ca = Molleda | label_es = Molleda | label_en = Molleda | link_es = [[:es:Molleda|Molleda]] | link_en = [[:en:Molleda|Molleda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198550|Q5198550]] | label = [[Solís]] | p131 = [[Corvera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Corvera (Asturies) | label_es = Solís | label_en = Solís | link_es = [[:es:Sol%C3%ADs_(Corvera)|Sol%C3%ADs (Corvera)]] | link_en = [[:en:Sol%C3%ADs_(Corvera)|Sol%C3%ADs (Corvera)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018062|Q1018062]] | label = [[Tresona]] | p131 = [[Corvera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Corvera (Asturies) | label_ca = Tresona | label_es = Trasona | label_en = Tresona | label_fr = Tresona | label_de = Tresona | link_es = [[:es:Trasona|Trasona]] | link_en = [[:en:Trasona|Trasona]] | link_fr = [[:fr:Trasona|Trasona]] | link_de = [[:de:Tresona|Tresona]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987683|Q987683]] | label = [[Villa (Corvera)|Villa]] | p131 = [[Corvera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Corvera (Asturies) | label_ca = Villa | label_es = Villa | label_en = Villa | label_fr = Villa | label_de = Villa | label_nl = Villa | link_es = [[:es:Villa_(Corvera)|Villa (Corvera)]] | link_en = [[:en:Villa_(Corvera)|Villa (Corvera)]] | link_de = [[:de:Villa_(Corvera)|Villa (Corvera)]] }} |} == Cuaña == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837789|Q837789]] | label = [[Cartavio (parroquia)|Cartavio]] | p131 = [[Cuaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuaña (Asturies) | label_eu = Cartavio (Cuaña) | label_es = Cartavio | label_gl = Cartavio | label_en = Cartavio | label_fr = Cartavio | label_de = Cartavio | label_nl = Cartavio | link_eu = [[:eu:Cartavio_(Cua%C3%B1a)|Cartavio (Cua%C3%B1a)]] | link_es = [[:es:Cartavio_(Coa%C3%B1a)|Cartavio (Coa%C3%B1a)]] | link_gl = [[:gl:Cartavio,_Coa%C3%B1a|Cartavio, Coa%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Cartavio|Cartavio]] | link_de = [[:de:Cartavio_(Coa%C3%B1a)|Cartavio (Coa%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5247517|Q5247517]] | label = [[Cuaña (parroquia)|Cuaña]] | p131 = [[Cuaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuaña (Asturies) | label_eu = Cuaña (parrokia) | label_es = Coaña | label_gl = Cuaña | label_en = Cuaña | label_fr = Cuaña | label_de = Cuaña | label_nl = Cuaña | link_eu = [[:eu:Cua%C3%B1a_(parrokia)|Cua%C3%B1a (parrokia)]] | link_es = [[:es:Coa%C3%B1a_(parroquia)|Coa%C3%B1a (parroquia)]] | link_gl = [[:gl:Coa%C3%B1a,_Coa%C3%B1a|Coa%C3%B1a, Coa%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Cua%C3%B1a_(parish)|Cua%C3%B1a (parish)]] | link_de = [[:de:Coa%C3%B1a_(Parroquia)|Coa%C3%B1a (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q266792|Q266792]] | label = [[Folgueiras (parroquia)|Folgueiras]] | p131 = [[Cuaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuaña (Asturies) | label_mul = Folgueiras | label_ca = Folgueiras | label_eu = Folgueiras | label_es = Folgueras | label_gl = Folgueiras | label_en = Folgueras | label_fr = Folgueiras | label_de = Folgueras | label_pt = Folgueiras | label_nl = Folgueiras | link_eu = [[:eu:Folgueiras_(Cua%C3%B1a)|Folgueiras (Cua%C3%B1a)]] | link_es = [[:es:Folgueras_(Coa%C3%B1a)|Folgueras (Coa%C3%B1a)]] | link_gl = [[:gl:Folgueiras,_Coa%C3%B1a|Folgueiras, Coa%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Folgueiras|Folgueiras]] | link_de = [[:de:Folgueras_(Coa%C3%B1a)|Folgueras (Coa%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q65295916|Q65295916]] | label = [[Llebredo (parroquia de Cuaña)|Llebredo]] | p131 = [[Cuaña]] | desc = parroquia del conceyu asturianu de Cuaña | label_eu = Llebredo (Cuaña) | label_es = Lebredo | label_gl = Llebredo | label_en = Llebredo | link_eu = [[:eu:Llebredo_(Cua%C3%B1a)|Llebredo (Cua%C3%B1a)]] | link_es = [[:es:Lebredo_(Coa%C3%B1a)|Lebredo (Coa%C3%B1a)]] | link_gl = [[:gl:Llebredo,_Coa%C3%B1a|Llebredo, Coa%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837793|Q837793]] | label = [[Mouguías (parroquia)|Mouguías]] | p131 = [[Cuaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuaña (Asturies) | label_ca = Mouguías | label_eu = Mouguías | label_es = Mohías | label_gl = Mouguías | label_en = Mouguías | label_fr = Mouguías | label_de = Mouguías | label_pt = Mouguías | label_nl = Mouguías | label_it = Mouguías | link_eu = [[:eu:Mougu%C3%ADas_(Cua%C3%B1a)|Mougu%C3%ADas (Cua%C3%B1a)]] | link_es = [[:es:Moh%C3%ADas|Moh%C3%ADas]] | link_gl = [[:gl:Mougu%C3%ADas,_Coa%C3%B1a|Mougu%C3%ADas, Coa%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Mougu%C3%ADas|Mougu%C3%ADas]] | link_de = [[:de:Moh%C3%ADas|Moh%C3%ADas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837809|Q837809]] | label = [[Trelles (parroquia)|Trelles]] | p131 = [[Cuaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuaña (Asturies) | label_ca = Trelles | label_eu = Trelles | label_es = Trelles | label_gl = Trelles | label_en = Trelles | label_fr = Trelles | label_de = Trelles | label_it = Trelles | link_eu = [[:eu:Trelles|Trelles]] | link_es = [[:es:Trelles|Trelles]] | link_en = [[:en:Trelles|Trelles]] | link_fr = [[:fr:Trelles_(Coa%C3%B1a)|Trelles (Coa%C3%B1a)]] | link_de = [[:de:Trelles_(Asturien)|Trelles (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829602|Q829602]] | label = [[Villacondide (parroquia)|Villacondide]] | p131 = [[Cuaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuaña (Asturies) | label_eu = Villacondide | label_es = Villacondide | label_en = Villacondide | label_fr = Villacondide | label_de = Villacondide | label_nl = Villacondide | link_eu = [[:eu:Villacondide|Villacondide]] | link_es = [[:es:Villacondide|Villacondide]] | link_en = [[:en:Villacondide|Villacondide]] | link_de = [[:de:Villacondide|Villacondide]] }} |} == Cuideiru == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5192533|Q5192533]] | label = [[Cuideiru (parroquia)|Cuideiru]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_ca = Cuideiru | label_eu = Cuideiru (parrokia) | label_es = Cudillero | label_en = Cudillero | link_eu = [[:eu:Cuideiru_(parrokia)|Cuideiru (parrokia)]] | link_es = [[:es:Cudillero_(parroquia)|Cudillero (parroquia)]] | link_en = [[:en:Cudillero_(parish)|Cudillero (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q612197|Q612197]] | label = [[Faéu (parroquia)|Faéu]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_ca = Faedo | label_eu = Faéu | label_es = Faedo | label_en = Faedo | label_nl = Faedo | label_it = Faedo | link_eu = [[:eu:Fa%C3%A9u|Fa%C3%A9u]] | link_es = [[:es:Faedo|Faedo]] | link_en = [[:en:Faedo_(Cudillero)|Faedo (Cudillero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199457|Q5199457]] | label = [[Nuviana (parroquia)|Nuviana]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_ca = Novellana | label_eu = Nuviana | label_es = Novellana | label_gl = Nuviana | label_en = Novellana | label_nl = Novellana | link_ca = [[:ca:Novellana|Novellana]] | link_eu = [[:eu:Nuviana|Nuviana]] | link_es = [[:es:Novellana|Novellana]] | link_en = [[:en:Novellana|Novellana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3751178|Q3751178]] | label = [[Ouviñana (Cuideiru)|Ouviñana]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_ca = Oviñana | label_eu = Oviñana | label_es = Oviñana | label_en = Oviñana | label_nl = Oviñana | link_ca = [[:ca:Ovi%C3%B1ana|Ovi%C3%B1ana]] | link_eu = [[:eu:Ouvi%C3%B1ana_(Cuideiru)|Ouvi%C3%B1ana (Cuideiru)]] | link_es = [[:es:Ovi%C3%B1ana_(Cudillero)|Ovi%C3%B1ana (Cudillero)]] | link_en = [[:en:Ovi%C3%B1ana_(Cudillero)|Ovi%C3%B1ana (Cudillero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196179|Q5196179]] | label = [[Piñera (parroquia de Cuideiru)|Piñera]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_eu = Piñera (Cuideiru) | label_es = Piñera | label_en = Piñera | label_nl = Piñera | link_eu = [[:eu:Pi%C3%B1era_(Cuideiru)|Pi%C3%B1era (Cuideiru)]] | link_es = [[:es:Pi%C3%B1era_(Cudillero)|Pi%C3%B1era (Cudillero)]] | link_en = [[:en:Pi%C3%B1era_(Cudillero)|Pi%C3%B1era (Cudillero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195459|Q5195459]] | label = [[Samartín de Lluiña]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_eu = Samartín de Lluiña | label_es = San Martín de Luiña | label_gl = Samartín de Lluiña | label_en = San Martín de Luiña | label_nl = San Martín de Luiña | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_de_Llui%C3%B1a|Samart%C3%ADn de Llui%C3%B1a]] | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_de_Lui%C3%B1a|San Mart%C3%ADn de Lui%C3%B1a]] | link_en = [[:en:San_Mart%C3%ADn_de_Lui%C3%B1a|San Mart%C3%ADn de Lui%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195485|Q5195485]] | label = [[San Xuan de Piñera]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_eu = San Xuan de Piñera | label_es = San Juan de Piñera | label_en = San Juan de Piñera | label_nl = San Juan de Piñera | link_eu = [[:eu:San_Xuan_de_Pi%C3%B1era|San Xuan de Pi%C3%B1era]] | link_es = [[:es:San_Juan_de_Pi%C3%B1era|San Juan de Pi%C3%B1era]] | link_en = [[:en:San_Juan_de_Pi%C3%B1era|San Juan de Pi%C3%B1era]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195544|Q5195544]] | label = [[Soutu Lluiña (parroquia)|Soutu Lluiña]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_ca = Soto de Luiña | label_eu = Soutu Lluiña | label_es = Soto de Luiña | label_gl = Soutu Lluiña | label_en = Soto de Luiña | link_ca = [[:ca:Soto_de_Lui%C3%B1a|Soto de Lui%C3%B1a]] | link_eu = [[:eu:Soutu_Llui%C3%B1a|Soutu Llui%C3%B1a]] | link_es = [[:es:Soto_de_Lui%C3%B1a|Soto de Lui%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Soto_de_Lui%C3%B1a|Soto de Lui%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q805347|Q805347]] | label = [[Vaḷḷouta (parroquia)|Vaḷḷouta]] | p131 = [[Cuideiru]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Cuideiru (Asturies) | label_ca = Vaḷḷouta | label_eu = Vaḷḷouta | label_es = Ballota | label_gl = Vaḷḷouta | label_en = Vaḷḷouta | label_fr = Vaḷḷouta | label_de = Ballota | label_pt = Vaḷḷouta | label_nl = Ballota | link_eu = [[:eu:Va%E1%B8%B7%E1%B8%B7outa|Va%E1%B8%B7%E1%B8%B7outa]] | link_es = [[:es:Ballota|Ballota]] | link_en = [[:en:Ballota_(Cudillero)|Ballota (Cudillero)]] | link_de = [[:de:Ballota_(Cudillero)|Ballota (Cudillero)]] }} |} == Degaña == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q163192|Q163192]] | label = [[Degaña (parroquia)|Degaña]] | p131 = [[Degaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Degaña (Asturies) | label_mul = Degaña | label_ca = Degaña | label_es = Degaña | label_gl = Degaña | label_en = Degaña | label_de = Degaña | label_nl = Degaña | link_ca = [[:ca:Dega%C3%B1a_(parr%C3%B2quia)|Dega%C3%B1a (parr%C3%B2quia)]] | link_gl = [[:gl:Dega%C3%B1a,_Dega%C3%B1a|Dega%C3%B1a, Dega%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Dega%C3%B1a_(parish)|Dega%C3%B1a (parish)]] | link_de = [[:de:Dega%C3%B1a_(Parroquia)|Dega%C3%B1a (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1026738|Q1026738]] | label = [[Trabáu]] | p131 = [[Degaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Degaña (Asturies) | label_mul = Trabáu | label_ca = Trabáu | label_eu = Trabáu | label_es = Tablado | label_gl = Trabado | label_en = Trabáu | label_fr = Trabáu | label_de = Trabáu | label_pt = Trabáu | label_nl = Trabáu | label_it = Trabáu | link_ca = [[:ca:Trab%C3%A1u|Trab%C3%A1u]] | link_es = [[:es:Tablado_(Dega%C3%B1a)|Tablado (Dega%C3%B1a)]] | link_gl = [[:gl:Trabado,_Dega%C3%B1a|Trabado, Dega%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Trab%C3%A1u|Trab%C3%A1u]] | link_de = [[:de:Trab%C3%A1u|Trab%C3%A1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1017856|Q1017856]] | label = [[Zarréu (parroquia)|Zarréu]] | p131 = [[Degaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Degaña (Asturies) | label_mul = Zarréu | label_ca = Zarréu | label_eu = Zarréu | label_es = Cerredo | label_gl = Zarréu | label_en = Zarréu | label_fr = Zarréu | label_de = Zarréu | label_pt = Zarréu | label_nl = Zarréu | label_it = Zarréu | link_ca = [[:ca:Zarr%C3%A9u|Zarr%C3%A9u]] | link_eu = [[:eu:Zarr%C3%A9u|Zarr%C3%A9u]] | link_es = [[:es:Cerredo_(Dega%C3%B1a)|Cerredo (Dega%C3%B1a)]] | link_en = [[:en:Zarr%C3%A9u|Zarr%C3%A9u]] | link_de = [[:de:Zarr%C3%A9u|Zarr%C3%A9u]] }} |} == Eilao == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7365522|Q7365522]] | label = [[A Ronda (Eilao)|A Ronda]] | p131 = [[Eilao]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Eilao (Asturies) | label_mul = A Ronda | label_ca = A Ronda | label_eu = A Ronda | label_es = Ronda | label_gl = A Ronda | label_en = A Ronda | label_fr = A Ronda | label_de = A Ronda | label_pt = A Ronda | label_nl = A Ronda | label_it = A Ronda | link_es = [[:es:Ronda_(Illano)|Ronda (Illano)]] | link_en = [[:en:A_Ronda_(Eilao)|A Ronda (Eilao)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4996694|Q4996694]] | label = [[Buyaso (parroquia)|Buyaso]] | p131 = [[Eilao]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Eilao (Asturies) | label_mul = Buyaso | label_ca = Buyaso | label_eu = Buyaso | label_es = Bullaso | label_gl = Buyaso | label_en = Buyaso | label_fr = Buyaso | label_de = Buyaso | label_pt = Buyaso | label_nl = Buyaso | label_it = Buyaso | link_es = [[:es:Bullaso|Bullaso]] | link_en = [[:en:Buyaso|Buyaso]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5998774|Q5998774]] | label = [[Eilao (parroquia)|Eilao]] | p131 = [[Eilao]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Eilao (Asturies) | label_mul = Eilao | label_ca = Eilao | label_eu = Eilao | label_es = Illano | label_gl = Eilao | label_en = Eilao | label_fr = Eilao | label_de = Eilao | label_pt = Eilao | link_en = [[:en:Eilao_(parish)|Eilao (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829061|Q829061]] | label = [[Eirías (parroquia)|Eirías]] | p131 = [[Eilao]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Eilao (Asturies) | label_mul = Eirías | label_ca = Eirías | label_eu = Eirías | label_es = Herías | label_gl = Eirías | label_en = Eirías | label_fr = Eirías | label_de = Eirías | label_pt = Eirías | label_nl = Eirías | label_it = Eirías | link_es = [[:es:Her%C3%ADas_(Illano)|Her%C3%ADas (Illano)]] | link_en = [[:en:Eir%C3%ADas|Eir%C3%ADas]] | link_de = [[:de:Eir%C3%ADas|Eir%C3%ADas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q828943|Q828943]] | label = [[Xío]] | p131 = [[Eilao]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Eilao (Asturies) | label_mul = Xío | label_ca = Xío | label_eu = Xío | label_es = Gío | label_gl = Xío | label_en = Xío | label_fr = Xío | label_de = Xío | label_pt = Xío | label_nl = Xío | label_it = Xío | link_es = [[:es:G%C3%ADo_(Illano)|G%C3%ADo (Illano)]] | link_en = [[:en:X%C3%ADo|X%C3%ADo]] | link_de = [[:de:X%C3%ADo|X%C3%ADo]] }} |} == El Franco == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1798642|Q1798642]] | label = [[A Braña (parroquia)|A Braña]] | p131 = [[El Franco]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Franco (Asturies) | label_ca = A Braña | label_eu = A Braña (El Franco) | label_es = La Braña | label_gl = A Braña | label_en = A Braña | label_fr = A Braña | label_de = A Braña | label_pt = A Braña | label_nl = A Braña | label_it = A Braña | link_eu = [[:eu:A_Bra%C3%B1a_(El_Franco)|A Bra%C3%B1a (El Franco)]] | link_es = [[:es:La_Bra%C3%B1a_(El_Franco)|La Bra%C3%B1a (El Franco)]] | link_gl = [[:gl:A_Bra%C3%B1a,_El_Franco|A Bra%C3%B1a, El Franco]] | link_en = [[:en:A_Bra%C3%B1a|A Bra%C3%B1a]] | link_de = [[:de:La_Bra%C3%B1a|La Bra%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837797|Q837797]] | label = [[A Caridá (parroquia)|A Caridá]] | p131 = [[El Franco]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Franco (Asturies) | label_ca = A Caridá | label_eu = A Caridá | label_es = La Caridad | label_gl = A Caridá | label_en = A Caridá | label_fr = A Caridá | label_de = A Caridá | label_nl = A Caridá | link_eu = [[:eu:A_Carid%C3%A1|A Carid%C3%A1]] | link_es = [[:es:La_Caridad|La Caridad]] | link_gl = [[:gl:A_Carid%C3%A1,_El_Franco|A Carid%C3%A1, El Franco]] | link_en = [[:en:A_Carid%C3%A1|A Carid%C3%A1]] | link_de = [[:de:A_Carid%C3%A1|A Carid%C3%A1]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q625915|Q625915]] | label = [[Arancedo (parroquia)|Arancedo]] | p131 = [[El Franco]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Franco (Asturies) | label_ca = Arancedo | label_eu = Arancedo | label_es = Arancedo | label_gl = Arancedo | label_en = Arancedo | label_fr = Arancedo | label_de = Arancedo | label_pt = Arancedo | label_nl = Arancedo | label_it = Arancedo | link_eu = [[:eu:Arancedo|Arancedo]] | link_es = [[:es:Arancedo|Arancedo]] | link_en = [[:en:Arancedo|Arancedo]] | link_de = [[:de:Arancedo|Arancedo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837767|Q837767]] | label = [[Llebredo (parroquia)|Llebredo]] | p131 = [[El Franco]]<br/>[[Cuaña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref><br/>[[Bual]] | desc = parroquia del conceyu de Bual, Cuaña y El Franco (Asturies) | label_ca = Llebredo | label_eu = Llebredo | label_es = Lebredo | label_gl = Llebredo | label_en = Llebredo | label_fr = Llebredo | label_de = Llebredo | label_nl = Llebredo | label_it = Llebredo | link_eu = [[:eu:Llebredo_(parrokia)|Llebredo (parrokia)]] | link_es = [[:es:Lebredo|Lebredo]] | link_en = [[:en:Llebredo|Llebredo]] | link_de = [[:de:Llebredo_(Parroquia)|Llebredo (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q69988565|Q69988565]] | label = [[Llebredo (parroquia d'El Franco)|Llebredo]] | p131 = [[El Franco]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Franco (Asturies) | label_ca = Llebredo | label_eu = Llebredo | label_es = Lebredo | label_gl = Llebredo | label_en = Llebredo | link_eu = [[:eu:Llebredo_(El_Franco)|Llebredo (El Franco)]] | link_es = [[:es:Lebredo_(El_Franco)|Lebredo (El Franco)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837781|Q837781]] | label = [[Miudes (parroquia)|Miudes]] | p131 = [[El Franco]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Franco (Asturies) | label_eu = Miudes | label_es = Miudes | label_en = Miudes | label_fr = Miudes | label_de = Miudes | label_nl = Miudes | link_eu = [[:eu:Miudes|Miudes]] | link_es = [[:es:Miudes|Miudes]] | link_en = [[:en:Miudes|Miudes]] | link_de = [[:de:Miudes_(Parroquia)|Miudes (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2108740|Q2108740]] | label = [[San Xuan de Prendonés]] | p131 = [[El Franco]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Franco (Asturies) | label_ca = San Xuan de Prendonés | label_eu = San Xuan de Prendonés | label_es = Prendones | label_gl = San Xuan de Prendonés | label_en = San Xuan de Prendonés | label_de = San Xuan de Prendonés | link_eu = [[:eu:San_Xuan_de_Prendon%C3%A9s|San Xuan de Prendon%C3%A9s]] | link_es = [[:es:San_Juan_de_Prendon%C3%A9s|San Juan de Prendon%C3%A9s]] | link_en = [[:en:San_Xuan_de_Prendon%C3%A9s|San Xuan de Prendon%C3%A9s]] | link_de = [[:de:Prendones_(Parroquia)|Prendones (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837801|Q837801]] | label = [[Valdepares (parroquia)|Valdepares]] | p131 = [[El Franco]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Franco (Asturies) | label_eu = Valdepares | label_es = Valdepares | label_gl = Valdepares | label_en = Valdepares | label_fr = Valdepares | label_de = Valdepares | label_nl = Valdepares | link_eu = [[:eu:Valdepares|Valdepares]] | link_es = [[:es:Valdepares|Valdepares]] | link_en = [[:en:Valdepares|Valdepares]] | link_de = [[:de:Valdepares_(Parroquia)|Valdepares (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2526058|Q2526058]] | label = [[Villalmarzo (parroquia)|Villalmarzo]] | p131 = [[El Franco]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Franco (Asturies) | label_eu = Villalmarzo | label_es = Villalmarzo | label_en = Villalmarzo | label_de = Villalmarzo | link_eu = [[:eu:Villalmarzo|Villalmarzo]] | link_es = [[:es:Villalmarzo|Villalmarzo]] | link_en = [[:en:Villalmarzo|Villalmarzo]] | link_de = [[:de:Villalmarzo_(Parroquia)|Villalmarzo (Parroquia)]] }} |} == El Valle Altu de Peñamellera == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4732161|Q4732161]] | label = [[Alles]] | p131 = [[El Valle Altu de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref><ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Altu de Peñamellera (Asturies) | label_ca = Alles | label_es = Alles | label_gl = Alles | label_en = Alles | label_fr = Alles | label_it = Alles | link_es = [[:es:Alles|Alles]] | link_en = [[:en:Alles,_Asturias|Alles, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196255|Q5196255]] | label = [[Cáraves]] | p131 = [[El Valle Altu de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Altu de Peñamellera (Asturies) | label_es = Cáraves | label_en = Cáraves | label_nl = Cáraves | link_es = [[:es:C%C3%A1raves|C%C3%A1raves]] | link_en = [[:en:C%C3%A1raves|C%C3%A1raves]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6662199|Q6662199]] | label = [[Llonín]] | p131 = [[El Valle Altu de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Altu de Peñamellera (Asturies) | label_es = Llonín | label_en = Llonín | link_es = [[:es:Llon%C3%ADn|Llon%C3%ADn]] | link_en = [[:en:Llon%C3%ADn|Llon%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q11031918|Q11031918]] | label = [[Mier]] | p131 = [[El Valle Altu de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Altu de Peñamellera (Asturies) | label_es = Mier | label_en = Mier, Asturias | link_es = [[:es:Mier_(Asturias)|Mier (Asturias)]] | link_en = [[:en:Mier,_Asturias|Mier, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7076288|Q7076288]] | label = [[Oceño]] | p131 = [[El Valle Altu de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Altu de Peñamellera (Asturies) | label_es = Oceño | label_en = Oceño | link_es = [[:es:Oce%C3%B1o|Oce%C3%B1o]] | link_en = [[:en:Oce%C3%B1o|Oce%C3%B1o]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7375309|Q7375309]] | label = [[Rozagás]] | p131 = [[El Valle Altu de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Altu de Peñamellera (Asturies) | label_es = Rozagás | label_en = Rozagás | link_es = [[:es:Rozag%C3%A1s|Rozag%C3%A1s]] | link_en = [[:en:Rozag%C3%A1s|Rozag%C3%A1s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199223|Q5199223]] | label = [[Ruenes]] | p131 = [[El Valle Altu de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Altu de Peñamellera (Asturies) | label_es = Ruenes | label_en = Ruenes | label_nl = Ruenes | link_es = [[:es:Ruenes|Ruenes]] | link_en = [[:en:Ruenes|Ruenes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195407|Q5195407]] | label = [[Trescares]] | p131 = [[El Valle Altu de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Altu de Peñamellera (Asturies) | label_es = Trescares | label_en = Trescares | link_es = [[:es:Trescares|Trescares]] | link_en = [[:en:Trescares|Trescares]] }} |} == El Valle Baju de Peñamellera == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q336830|Q336830]] | label = [[Abándames (parroquia)|Abándames]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera (Asturies) | label_es = Abándames | label_gl = Abándames | label_en = Abándames | label_fr = Abándames | label_de = Abándames | label_nl = Abándames | link_es = [[:es:Ab%C3%A1ndames|Ab%C3%A1ndames]] | link_en = [[:en:Ab%C3%A1ndames|Ab%C3%A1ndames]] | link_de = [[:de:Ab%C3%A1ndames|Ab%C3%A1ndames]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q952743|Q952743]] | label = [[Alevia]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera (Asturies) | label_es = Alevia | label_gl = Alevia | label_en = Alevia | label_fr = Alevia | label_de = Alevia | label_nl = Alevia | link_es = [[:es:Alevia|Alevia]] | link_en = [[:en:Alevia,_Asturias|Alevia, Asturias]] | link_de = [[:de:Alevia|Alevia]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1001735|Q1001735]] | label = [[Buelles (parroquia)|Buelles]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera (Asturies) | label_es = Buelles | label_gl = Buelles | label_en = Buelles | label_fr = Buelles | label_de = Buelles | label_nl = Buelles | link_es = [[:es:Buelles|Buelles]] | link_en = [[:en:Buelles|Buelles]] | link_de = [[:de:Buelles|Buelles]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1146809|Q1146809]] | label = [[Cuñaba (parroquia)|Cuñaba]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera (Asturies) | label_es = Cuñaba | label_gl = Cuñaba | label_en = Cuñaba | label_fr = Cuñaba | label_de = Cuñaba | label_nl = Cuñaba | link_es = [[:es:Cu%C3%B1aba|Cu%C3%B1aba]] | link_en = [[:en:Cu%C3%B1aba|Cu%C3%B1aba]] | link_de = [[:de:Cu%C3%B1aba|Cu%C3%B1aba]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1741189|Q1741189]] | label = [[Merodio]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera (Asturies) | label_es = Merodio | label_gl = Merodio | label_en = Merodio | label_fr = Merodio | label_de = Merodio | label_nl = Merodio | link_es = [[:es:Merodio|Merodio]] | link_en = [[:en:Merodio|Merodio]] | link_de = [[:de:Merodio|Merodio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86926464|Q86926464]] | label = [[Narganes]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera | label_es = Narganes | label_gl = Narganes | label_en = Narganes | link_es = [[:es:Narganes|Narganes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q952756|Q952756]] | label = [[Panes (parroquia)|Panes]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera (Asturies) | label_es = Panes | label_gl = Panes | label_en = Panes | label_fr = Panes | label_de = Panes | label_nl = Panes | link_es = [[:es:Panes|Panes]] | link_en = [[:en:Panes,_Asturias|Panes, Asturias]] | link_de = [[:de:Panes|Panes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2284208|Q2284208]] | label = [[Siejo]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera (Asturies) | label_es = Siejo | label_gl = Siejo | label_en = Siejo | label_fr = Siejo | label_de = Siejo | label_nl = Siejo | link_es = [[:es:Siejo|Siejo]] | link_en = [[:en:Siejo|Siejo]] | link_de = [[:de:Siejo|Siejo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2437671|Q2437671]] | label = [[Tobes (parroquia)|Tobes]] | p131 = [[El Valle Baju de Peñamellera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;El Valle Baju de Peñamellera (Asturies) | label_eu = Tobes (Asturias) | label_es = Tobes | label_gl = Tobes | label_en = Tobes | label_de = Tobes | link_eu = [[:eu:Tobes_(Asturias)|Tobes (Asturias)]] | link_es = [[:es:Tobes_(Asturias)|Tobes (Asturias)]] | link_en = [[:en:Tobes|Tobes]] | link_de = [[:de:Tobes|Tobes]] }} |} == Gozón == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3775146|Q3775146]] | label = [[Bañugues]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_ca = Bañugues | label_eu = Bañugues | label_es = Bañugues | label_en = Bañugues | label_nl = Bañugues | link_ca = [[:ca:Ba%C3%B1ugues|Ba%C3%B1ugues]] | link_eu = [[:eu:Ba%C3%B1ugues|Ba%C3%B1ugues]] | link_es = [[:es:Ba%C3%B1ugues|Ba%C3%B1ugues]] | link_en = [[:en:Ba%C3%B1ugues|Ba%C3%B1ugues]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4936268|Q4936268]] | label = [[Bocines]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_eu = Bocines | label_es = Bocines | label_en = Bocines | link_eu = [[:eu:Bocines|Bocines]] | link_es = [[:es:Bocines|Bocines]] | link_en = [[:en:Bocines|Bocines]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5038762|Q5038762]] | label = [[Cardo]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_ca = Cardo | label_eu = Cardo (Gozón) | label_es = Cardo | label_gl = Cardo | label_en = Cardo | link_eu = [[:eu:Cardo_(Goz%C3%B3n)|Cardo (Goz%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Cardo_(Goz%C3%B3n)|Cardo (Goz%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Cardo_(Goz%C3%B3n)|Cardo (Goz%C3%B3n)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5738222|Q5738222]] | label = [[Eres (parroquia)|Eres]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_mul = Eres | label_es = Heres (Gozón) | label_en = Eres | link_eu = [[:eu:Eres_(Goz%C3%B3n)|Eres (Goz%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Heres_(Goz%C3%B3n)|Heres (Goz%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Eres,_Goz%C3%B3n|Eres, Goz%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195535|Q5195535]] | label = [[Llaviana (Gozón)|Llaviana]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_mul = Llaviana | label_es = Laviana | label_en = Llaviana | link_eu = [[:eu:Llaviana_(Goz%C3%B3n)|Llaviana (Goz%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Laviana_(Goz%C3%B3n)|Laviana (Goz%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Llaviana,_Goz%C3%B3n|Llaviana, Goz%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q859804|Q859804]] | label = [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_ca = Luanco | label_eu = Luanco | label_es = Luanco | label_gl = Lluanco | label_en = Lluanco | label_fr = Luanco | label_nl = Luanco | label_it = Luanco | link_eu = [[:eu:Lluanco|Lluanco]] | link_es = [[:es:Luanco|Luanco]] | link_en = [[:en:Luanco|Luanco]] | link_nl = [[:nl:Luanco|Luanco]] | link_it = [[:it:Luanco|Luanco]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q10992983|Q10992983]] | label = [[Mazaneda (Gozón)|Mazaneda]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_mul = Mazaneda | label_es = Manzaneda | label_en = Mazaneda | link_eu = [[:eu:Mazaneda_(Goz%C3%B3n)|Mazaneda (Goz%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Manzaneda_(Goz%C3%B3n)|Manzaneda (Goz%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Mazaneda|Mazaneda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7206709|Q7206709]] | label = [[Samartín de Podes]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_ca = Samartín de Podes | label_eu = Samartín de Podes | label_es = Samartín de Podes | label_gl = Samartín de Podes | label_en = Samartín de Podes | label_fr = Samartín de Podes | label_de = Samartín de Podes | label_pt = Samartín de Podes | label_nl = Samartín de Podes | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_de_Podes|Samart%C3%ADn de Podes]] | link_es = [[:es:Podes|Podes]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_de_Podes|Samart%C3%ADn de Podes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4741417|Q4741417]] | label = [[Santiao d'Ambiedes]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_mul = Santiao d'Ambiedes | label_eu = Santio d'Ambiedes | label_es = Ambiedes | label_en = Santiao d'Ambiedes | label_nl = Ambiedes | link_eu = [[:eu:Santio_d%27Ambiedes|Santio d%27Ambiedes]] | link_es = [[:es:Ambiedes|Ambiedes]] | link_en = [[:en:Santiao_d%27Ambiedes|Santiao d%27Ambiedes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6991056|Q6991056]] | label = [[Santolaya (Gozón)|Santolaya]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_mul = Santolaya | label_es = Santolaya | label_en = Santolaya | link_eu = [[:eu:Santolaya_(Goz%C3%B3n)|Santolaya (Goz%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Nembro_(Goz%C3%B3n)|Nembro (Goz%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Santolaya,_Goz%C3%B3n|Santolaya, Goz%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7921115|Q7921115]] | label = [[Verdicio]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_eu = Verdicio | label_es = Verdicio | label_gl = Verdicio | label_en = Verdicio | link_eu = [[:eu:Verdicio|Verdicio]] | link_es = [[:es:Verdicio|Verdicio]] | link_en = [[:en:Verdicio|Verdicio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7932984|Q7932984]] | label = [[Viodo (parroquia)|Viodo]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_eu = Viodo | label_es = Viodo | label_en = Viodo | link_eu = [[:eu:Viodo|Viodo]] | link_es = [[:es:Viodo|Viodo]] | link_en = [[:en:Viodo|Viodo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196011|Q5196011]] | label = [[Vioño (parroquia)|Vioño]] | p131 = [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | label_eu = Vioño (Gozón) | label_es = Vioño | label_en = Vioño | link_eu = [[:eu:Vio%C3%B1o_(Goz%C3%B3n)|Vio%C3%B1o (Goz%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Vio%C3%B1o_(Goz%C3%B3n)|Vio%C3%B1o (Goz%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Vio%C3%B1o|Vio%C3%B1o]] }} |} == Grandas de Salime == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829010|Q829010]] | label = [[A Mesa (parroquia)|A Mesa]] | p131 = [[Grandas de Salime]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grandas de Salime (Asturies) | label_ca = A Mesa | label_es = La Mesa | label_gl = A Mesa | label_en = A Mesa | label_fr = A Mesa | label_de = La Mesa | label_nl = A Mesa | link_es = [[:es:La_Mesa_(Grandas_de_Salime)|La Mesa (Grandas de Salime)]] | link_en = [[:en:A_Mesa_(Grandas_de_Salime)|A Mesa (Grandas de Salime)]] | link_de = [[:de:A_Mesa|A Mesa]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q828997|Q828997]] | label = [[Grandas de Salime (parroquia)|Grandas de Salime]] | p131 = [[Grandas de Salime]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu del mesmu nome (Asturies) | label_es = Grandas de Salime | label_en = Grandas de Salime | label_de = Grandas de Salime | link_es = [[:es:Grandas_de_Salime_(parroquia)|Grandas de Salime (parroquia)]] | link_en = [[:en:Grandas_de_Salime_(parish)|Grandas de Salime (parish)]] | link_de = [[:de:Grandas_de_Salime_(Parroquia)|Grandas de Salime (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829018|Q829018]] | label = [[Negueira]] | p131 = [[Grandas de Salime]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grandas de Salime (Asturies) | label_ca = Negueira | label_es = Negueira | label_gl = Negueira | label_en = Negueira | label_fr = Negueira | label_de = Negueira | label_nl = Negueira | link_es = [[:es:Negueira_(Asturias)|Negueira (Asturias)]] | link_gl = [[:gl:Negueira,_Grandas_de_Salime|Negueira, Grandas de Salime]] | link_en = [[:en:Negueira|Negueira]] | link_de = [[:de:Negueira|Negueira]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829095|Q829095]] | label = [[Penafonte (parroquia)|Penafonte]] | p131 = [[Grandas de Salime]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grandas de Salime (Asturies) | label_mul = Penafonte | label_es = Peñafuente | label_gl = Penafonte | label_en = Penafonte | label_fr = Penafonte | label_de = Penafonte | label_nl = Penafonte | link_es = [[:es:Pe%C3%B1afuente|Pe%C3%B1afuente]] | link_en = [[:en:Penafonte|Penafonte]] | link_de = [[:de:Penafonte|Penafonte]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q581483|Q581483]] | label = [[Trabada (parroquia)|Trabada]] | p131 = [[Grandas de Salime]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grandas de Salime (Asturies) | label_es = Trabada | label_en = Trabada | label_fr = Trabada | label_de = Trabada | link_es = [[:es:Trabada_(Grandas_de_Salime)|Trabada (Grandas de Salime)]] | link_en = [[:en:Trabada_(Grandas_de_Salime)|Trabada (Grandas de Salime)]] | link_de = [[:de:Trabada_(Asturien)|Trabada (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q828987|Q828987]] | label = [[Villarpedre]] | p131 = [[Grandas de Salime]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia de Villarpedre de Grandas de Salime | label_es = Villarpedre | label_gl = Villarpedre | label_en = Villarpedre | label_fr = Villarpedre | label_de = Villarpedre | label_nl = Villarpedre | link_es = [[:es:Villarpedre|Villarpedre]] | link_en = [[:en:Villarpedre|Villarpedre]] | link_de = [[:de:Villarpedre|Villarpedre]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q828965|Q828965]] | label = [[Vitos (parroquia)|Vitos]] | p131 = [[Grandas de Salime]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grandas de Salime (Asturies) | label_ca = Vitos | label_es = Vitos | label_en = Vitos | label_fr = Vitos | label_de = Vitos | label_nl = Vitos | link_es = [[:es:Vitos|Vitos]] | link_en = [[:en:Vitos|Vitos]] | link_de = [[:de:Vitos_(Asturien)|Vitos (Asturien)]] }} |} == Grau == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4742032|Q4742032]] | label = [[Ambás (parroquia de Grau)|Ambás]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Ambás | label_es = Ambás (Grado) | label_en = Ambás | link_es = [[:es:Amb%C3%A1s_(Grado)|Amb%C3%A1s (Grado)]] | link_en = [[:en:Amb%C3%A1s_(Grado)|Amb%C3%A1s (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4891111|Q4891111]] | label = [[Berció]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Berció | label_es = Berció | label_en = Berció | label_fr = Berció | label_de = Berció | label_nl = Berció | link_es = [[:es:Berci%C3%B3|Berci%C3%B3]] | link_en = [[:en:Berci%C3%B3|Berci%C3%B3]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5004852|Q5004852]] | label = [[Báscones (parroquia)|Báscones]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Báscones | label_es = Báscones | label_en = Báscones | link_es = [[:es:B%C3%A1scones_(Grado)|B%C3%A1scones (Grado)]] | link_en = [[:en:B%C3%A1scones|B%C3%A1scones]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5015856|Q5015856]] | label = [[Cabruñana (parroquia)|Cabruñana]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Cabruñana | label_es = Cabruñana | label_en = Cabruñana | label_fr = Cabruñana | label_de = Cabruñana | label_nl = Cabruñana | link_es = [[:es:Cabru%C3%B1ana|Cabru%C3%B1ana]] | link_en = [[:en:Cabru%C3%B1ana|Cabru%C3%B1ana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5049630|Q5049630]] | label = [[Castañéu (Grau)|Castañéu]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Castañéu | label_es = Castañedo | label_en = Castañedo | link_es = [[:es:Casta%C3%B1edo_(Grado)|Casta%C3%B1edo (Grado)]] | link_en = [[:en:Casta%C3%B1%C3%A9u_(Grado)|Casta%C3%B1%C3%A9u (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5138014|Q5138014]] | label = [[Cuaya (parroquia)|Cuaya]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Cuaya | label_ca = Cuaya | label_es = Coalla | label_en = Coalla | label_nl = Cuaya | link_es = [[:es:Coalla|Coalla]] | link_en = [[:en:Cuaya_(Grado)|Cuaya (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198702|Q5198702]] | label = [[El Freisnu (parroquia)|El Freisnu]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = El Freisnu | label_es = El Fresno | label_en = El Fresno | label_nl = El Fresno | link_es = [[:es:El_Fresno_(Grado)|El Fresno (Grado)]] | link_en = [[:en:El_Freisnu_(Grado)|El Freisnu (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198431|Q5198431]] | label = [[Grau (parroquia)|Grau]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Grado | label_en = Grado | label_nl = Grado | link_es = [[:es:Grado_(parroquia)|Grado (parroquia)]] | link_en = [[:en:Grado_(parish)|Grado (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2834823|Q2834823]] | label = [[La Mata (Grau)|La Mata]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = La Mata | label_ca = La Mata | label_es = La Mata | label_en = La Mata | label_nl = La Mata | link_es = [[:es:La_Mata_(Grado)|La Mata (Grado)]] | link_en = [[:en:La_Mata_(Grado)|La Mata (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198612|Q5198612]] | label = [[Las Villas (parroquia)|Las Villas]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Las Villas | label_es = Las Villas | label_en = Las Villas | label_nl = Las Villas | link_ca = [[:ca:Las_Villas_(parr%C3%B2quia)|Las Villas (parr%C3%B2quia)]] | link_es = [[:es:Las_Villas_(Grado)|Las Villas (Grado)]] | link_en = [[:en:Las_Villas_(Grado)|Las Villas (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195493|Q5195493]] | label = [[Pereda (parroquia)|Pereda]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Pereda | label_en = Pereda | label_nl = Pereda | link_es = [[:es:Pereda_(Grado)|Pereda (Grado)]] | link_en = [[:en:Pereda_(Grado)|Pereda (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q953838|Q953838]] | label = [[Peñaflor (parroquia)|Peñaflor]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Peñaflor | label_en = Peñaflor | label_fr = Peñaflor | label_de = Peñaflor | label_nl = Peñaflor | link_es = [[:es:Pe%C3%B1aflor_(Grado)|Pe%C3%B1aflor (Grado)]] | link_en = [[:en:Pe%C3%B1aflor_(Grado)|Pe%C3%B1aflor (Grado)]] | link_de = [[:de:Pe%C3%B1aflor_(Grado)|Pe%C3%B1aflor (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195202|Q5195202]] | label = [[Rañeces (parroquia)|Rañeces]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Rañeces | label_en = Rañeces | label_nl = Rañeces | link_es = [[:es:Ra%C3%B1eces_(Grado)|Ra%C3%B1eces (Grado)]] | link_en = [[:en:Ra%C3%B1eces|Ra%C3%B1eces]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195158|Q5195158]] | label = [[Restiellu (parroquia)|Restiellu]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Restiellu | label_es = Restiello | label_en = Restiello | label_nl = Restiello | link_es = [[:es:Restiello|Restiello]] | link_en = [[:en:Restiellu|Restiellu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195447|Q5195447]] | label = [[Rodiles (parroquia)|Rodiles]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Rodiles | label_en = Rodiles | label_nl = Rodiles | link_es = [[:es:Rodiles|Rodiles]] | link_en = [[:en:Rodiles|Rodiles]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195510|Q5195510]] | label = [[Rubianu]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Rubianu | label_es = Rubiano | label_en = Rubianu | label_nl = Rubiano | link_es = [[:es:Rubiano_(Grado)|Rubiano (Grado)]] | link_en = [[:en:Rubianu|Rubianu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3470603|Q3470603]] | label = [[Sama (Grau)|Sama]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Sama de Grado | label_en = Sama de Grado | label_fr = Sama de Grado | label_nl = Sama de Grado | link_es = [[:es:Sama_de_Grado|Sama de Grado]] | link_en = [[:en:Sama_(Grado)|Sama (Grado)]] | link_fr = [[:fr:Sama_de_Grado|Sama de Grado]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195546|Q5195546]] | label = [[Samartín (parroquia de Grau)|Samartín]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_ca = Samartín (parròquia de Grau) | label_es = Gurullés | label_en = Gurullés | label_nl = Gurullés | link_ca = [[:ca:Samart%C3%ADn_(parr%C3%B2quia_de_Grau)|Samart%C3%ADn (parr%C3%B2quia de Grau)]] | link_es = [[:es:Gurull%C3%A9s|Gurull%C3%A9s]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_(Grado)|Samart%C3%ADn (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196086|Q5196086]] | label = [[San Adrianu (parroquia)|San Adrianu]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Santo Adriano del Monte | label_en = Santo Adriano del Monte | label_nl = Santo Adriano del Monte | link_es = [[:es:Santo_Adriano_del_Monte|Santo Adriano del Monte]] | link_en = [[:en:San_Adrianu_(Grado)|San Adrianu (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198238|Q5198238]] | label = [[San Xuan (parroquia de Grau)|San Xuan]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Villapañada | label_en = Villapañada | link_es = [[:es:Villapa%C3%B1ada|Villapa%C3%B1ada]] | link_en = [[:en:San_Xuan_(Grado)|San Xuan (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196199|Q5196199]] | label = [[Santa María Grau]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Santa María Grau | label_es = Santa María de Grado | label_en = Santa María de Grado | label_nl = Santa María de Grado | link_es = [[:es:Santa_Mar%C3%ADa_de_Grado|Santa Mar%C3%ADa de Grado]] | link_en = [[:en:Santa_Mar%C3%ADa_Grau|Santa Mar%C3%ADa Grau]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198335|Q5198335]] | label = [[Santa María Villandás]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Santa María de Villandás | label_en = Santa María de Villandás | label_fr = Santa María de Villandás | label_nl = Santa María de Villandás | link_es = [[:es:Santa_Mar%C3%ADa_de_Villand%C3%A1s|Santa Mar%C3%ADa de Villand%C3%A1s]] | link_en = [[:en:Santa_Mar%C3%ADa_Villand%C3%A1s|Santa Mar%C3%ADa Villand%C3%A1s]] | link_fr = [[:fr:Santa_Mar%C3%ADa_de_Villand%C3%A1s|Santa Mar%C3%ADa de Villand%C3%A1s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2917614|Q2917614]] | label = [[Santianes de Molenes]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Santianes | label_en = Santianes de Molenes | link_es = [[:es:Santianes_(Grado)|Santianes (Grado)]] | link_en = [[:en:Santianes_de_Molenes|Santianes de Molenes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5127961|Q5127961]] | label = [[Sorribas (parroquia)|Sorribas]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_es = Sorribas | label_en = Sorribas | label_nl = Sorribas | link_es = [[:es:Sorribas_(Grado)|Sorribas (Grado)]] | link_en = [[:en:Sorribas|Sorribas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7814274|Q7814274]] | label = [[Tolinas]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_ca = Tolinas | label_es = Tolinas | label_en = Tolinas | label_fr = Tolinas | label_de = Tolinas | link_es = [[:es:Tolinas|Tolinas]] | link_en = [[:en:Tolinas|Tolinas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4874680|Q4874680]] | label = [[Vayu]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_mul = Vayu | label_es = Bayo | label_en = Bayo | label_nl = Bayo | link_es = [[:es:Bayo_(Asturias)|Bayo (Asturias)]] | link_en = [[:en:Vayu_(Grado)|Vayu (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198389|Q5198389]] | label = [[Vigaña (Grau)|Vigaña]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_ca = Vigaña | label_es = Vigaña | label_en = Vigaña | link_es = [[:es:Viga%C3%B1a_(Grado)|Viga%C3%B1a (Grado)]] | link_en = [[:en:Viga%C3%B1a_(Grado)|Viga%C3%B1a (Grado)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198675|Q5198675]] | label = [[Villamarín (Grau)|Villamarín]] | p131 = [[Grau]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Grau (Asturies) | label_ca = Villamarín | label_es = Villamarín | label_en = Villamarín | link_es = [[:es:Villamar%C3%ADn_(Grado)|Villamar%C3%ADn (Grado)]] | link_en = [[:en:Villamar%C3%ADn_(Grado)|Villamar%C3%ADn (Grado)]] }} |} == Ibias == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018035|Q1018035]] | label = [[A Estierna (parroquia)|A Estierna]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = Sisterna | label_gl = A Estierna | label_en = Sisterna | label_fr = Sisterna | label_de = Sisterna | label_nl = Sisterna | link_es = [[:es:Sisterna|Sisterna]] | link_gl = [[:gl:A_Estierna,_Ibias|A Estierna, Ibias]] | link_en = [[:en:Sisterna|Sisterna]] | link_de = [[:de:Sisterna|Sisterna]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845287|Q845287]] | label = [[Cecos (parroquia)|Cecos]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = Cecos | label_gl = Cecos, Ibias | label_en = Cecos | label_fr = Cecos | label_de = Cecos | label_nl = Cecos | link_es = [[:es:Cecos|Cecos]] | link_gl = [[:gl:Cecos,_Ibias|Cecos, Ibias]] | link_en = [[:en:Cecos|Cecos]] | link_de = [[:de:Cecos|Cecos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q611773|Q611773]] | label = [[Marentes (parroquia)|Marentes]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = Marentes | label_gl = Marentes | label_en = Marentes | label_fr = Marentes | label_de = Marentes | label_nl = Marentes | link_es = [[:es:Marentes|Marentes]] | link_gl = [[:gl:Marentes,_Ibias|Marentes, Ibias]] | link_en = [[:en:Marentes|Marentes]] | link_de = [[:de:Marentes_(Ibias)|Marentes (Ibias)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845291|Q845291]] | label = [[Os Coutos]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_ca = Os Coutos | label_es = Os Coutos | label_gl = Os Coutos | label_en = Os Coutos | label_fr = Os Coutos | label_de = Os Coutos | link_es = [[:es:Os_Coutos|Os Coutos]] | link_gl = [[:gl:Os_Coutos,_Ibias|Os Coutos, Ibias]] | link_en = [[:en:Os_Coutos|Os Coutos]] | link_de = [[:de:Os_Coutos|Os Coutos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845267|Q845267]] | label = [[Piliceira (parroquia)|Piliceira]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = Pelliceira | label_gl = Peliceira | label_en = Pelliceira | label_fr = Pelliceira | label_de = Pelliceira | label_nl = Pelliceira | link_es = [[:es:Pelliceira|Pelliceira]] | link_gl = [[:gl:Peliceira,_Ibias|Peliceira, Ibias]] | link_en = [[:en:Pelliceira|Pelliceira]] | link_de = [[:de:Pelliceira|Pelliceira]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q749861|Q749861]] | label = [[San Cremente (parroquia)|San Cremente]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = San Clemente | label_gl = San Clemente | label_en = San Clemente | label_de = San Clemente | label_nl = San Clemente | link_es = [[:es:San_Clemente_(Ibias)|San Clemente (Ibias)]] | link_gl = [[:gl:San_Clemente,_Ibias|San Clemente, Ibias]] | link_en = [[:en:San_Clemente_(Ibias)|San Clemente (Ibias)]] | link_de = [[:de:San_Clemente_(Ibias)|San Clemente (Ibias)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2219222|Q2219222]] | label = [[Santantolín (parroquia)|Santantolín]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_ca = San Antolín de Ibias | label_es = San Antolín de Ibias | label_gl = Santo Antolín de Ibias | label_en = San Antolín | label_de = San Antolín de Ibias | label_pt = San Antolín de Ibias | label_it = San Antolín de Ibias | link_es = [[:es:San_Antol%C3%ADn_de_Ibias|San Antol%C3%ADn de Ibias]] | link_gl = [[:gl:Santo_Antol%C3%ADn_de_Ibias,_Ibias|Santo Antol%C3%ADn de Ibias, Ibias]] | link_en = [[:en:San_Antol%C3%ADn_(Ibias)|San Antol%C3%ADn (Ibias)]] | link_de = [[:de:San_Antol%C3%ADn_de_Ibias|San Antol%C3%ADn de Ibias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2269607|Q2269607]] | label = [[Sena (parroquia)|Sena]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = Sena | label_gl = Sena, Ibias | label_en = Sena | label_de = Sena (Ibias) | label_nl = Sena | link_es = [[:es:Sena_(Ibias)|Sena (Ibias)]] | link_gl = [[:gl:Sena,_Ibias|Sena, Ibias]] | link_en = [[:en:Sena_(Ibias)|Sena (Ibias)]] | link_de = [[:de:Sena_(Ibias)|Sena (Ibias)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2273809|Q2273809]] | label = [[Seroiro (parroquia)|Seroiro]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = Seroiro | label_gl = Seroiro, Ibias | label_en = Seroiro | label_fr = Seroiro | label_de = Seroiro | label_nl = Seroiro | link_es = [[:es:Seroiro|Seroiro]] | link_gl = [[:gl:Seroiro,_Ibias|Seroiro, Ibias]] | link_en = [[:en:Seroiro|Seroiro]] | link_de = [[:de:Seroiro|Seroiro]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845322|Q845322]] | label = [[Taladriz (parroquia)|Taladriz]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = Taladrid | label_gl = Taladriz | label_en = Taladrid | label_fr = Taladrid | label_de = Taladrid | label_nl = Taladrid | link_es = [[:es:Taladrid|Taladrid]] | link_gl = [[:gl:Taladriz,_Ibias|Taladriz, Ibias]] | link_en = [[:en:Taladrid|Taladrid]] | link_de = [[:de:Taladrid|Taladrid]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1766678|Q1766678]] | label = [[Tormaleo (parroquia)|Tormaleo]] | p131 = [[Ibias]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Ibias (Asturies) | label_es = Tormaleo | label_gl = Tormaleo, Ibias | label_en = Tormaleo | label_fr = Tormaleo | label_de = Tormaleo | link_es = [[:es:Tormaleo|Tormaleo]] | link_gl = [[:gl:Tormaleo,_Ibias|Tormaleo, Ibias]] | link_en = [[:en:Tormaleo|Tormaleo]] | link_de = [[:de:Tormaleo|Tormaleo]] }} |} == Illas == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3826768|Q3826768]] | label = [[Illas (parroquia)|Illas]] | p131 = [[Illas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Illas (Asturies) | label_ca = Illas | label_es = Illas | label_en = Illas | link_ca = [[:ca:Illas_(parr%C3%B2quia)|Illas (parr%C3%B2quia)]] | link_es = [[:es:Illas_(parroquia)|Illas (parroquia)]] | link_en = [[:en:Illas_(parish)|Illas (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987692|Q987692]] | label = [[La Peral (parroquia)|La Peral]] | p131 = [[Illas]] | desc = parroquia del conceyu d&#39;Illas (Asturies) | label_ca = La Peral | label_eu = La Peral (Illas) | label_es = La Peral | label_en = La Peral | label_de = La Peral | link_ca = [[:ca:La_Peral|La Peral]] | link_eu = [[:eu:La_Peral_(Illas)|La Peral (Illas)]] | link_es = [[:es:La_Peral_(Illas)|La Peral (Illas)]] | link_en = [[:en:La_Peral|La Peral]] | link_de = [[:de:La_Peral|La Peral]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2524787|Q2524787]] | label = [[Villa (Illas)|Villa]] | p131 = [[Illas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Illas (Asturies) | label_ca = Villa | label_es = Villa | label_en = Villa | label_de = Villa (Illas) | link_ca = [[:ca:Villa_(Illas)|Villa (Illas)]] | link_es = [[:es:Villa_(Illas)|Villa (Illas)]] | link_de = [[:de:Villa_(Illas)|Villa (Illas)]] }} |} == La Ribera == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147177|Q13147177]] | label = [[Ferreros (parroquia)|Ferreros]] | p131 = [[La Ribera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de La Ribera (Asturies) | label_es = Ferreros | label_en = Ferreros | link_es = [[:es:Ferreros_(Ribera_de_Arriba)|Ferreros (Ribera de Arriba)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147841|Q13147841]] | label = [[Palombar (parroquia)|Palombar]] | p131 = [[La Ribera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de La Ribera | label_ca = Palombar | label_es = Palombar | label_en = Palombar | link_es = [[:es:Palomar_(Ribera_de_Arriba)|Palomar (Ribera de Arriba)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86998990|Q86998990]] | label = [[Perera (La Ribera)|Perera]] | p131 = [[La Ribera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parte de la parroquia de Perera asitiada nel conceyu de La Ribera (la otra parte pertenez a Uviéu) | label_es = Pereda | label_en = Perera | link_es = [[:es:Pereda_(Ribera_de_Arriba)|Pereda (Ribera de Arriba)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q21716750|Q21716750]] | label = [[Soto Ribera (parroquia)|Soto Ribera]] | p131 = [[La Ribera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de La Ribera (Asturies) | label_ca = Soto Ribera | label_es = Soto | label_en = Soto Ribera | label_fr = Soto Ribera | label_de = Soto Ribera | link_es = [[:es:Soto_(Ribera_de_Arriba)|Soto (Ribera de Arriba)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3462486|Q3462486]] | label = [[Teyego (parroquia)|Teyego]] | p131 = [[La Ribera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de La Ribera (Asturies) | label_mul = Teyego | label_ca = Teyego | label_es = Tellego | label_en = Teyego | label_nl = Teyego | link_es = [[:es:Tellego|Tellego]] | link_en = [[:en:Teyego|Teyego]] }} |} == Les Regueres == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q857174|Q857174]] | label = [[Biedes (parroquia)|Biedes]] | p131 = [[Les Regueres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Les Regueres (Asturies) | label_ca = Biedes | label_es = Biedes | label_en = Biedes | label_fr = Biedes | label_de = Biedes | label_nl = Biedes | link_es = [[:es:Biedes|Biedes]] | link_en = [[:en:Biedes|Biedes]] | link_de = [[:de:Biedes|Biedes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987597|Q987597]] | label = [[L'Escampleru (parroquia)|L'Escampleru]] | p131 = [[Les Regueres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Les Regueres (Asturies) | label_mul = L'Escampleru | label_ca = L'Escampleru | label_eu = L'Escampleru | label_es = Valsera | label_en = L'Escampleru | label_fr = L'Escampleru | label_de = L'Escampleru | label_nl = L'Escampleru | link_es = [[:es:Valsera|Valsera]] | link_en = [[:en:L%27Escampleru|L%27Escampleru]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1340313|Q1340313]] | label = [[Santuyanu (parroquia de Les Regueres)|Santuyanu]] | p131 = [[Les Regueres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Les Regueres (Asturies) | label_ca = Santuyanu | label_es = Santullano | label_en = Santuyanu | label_fr = Santuyanu | label_de = Santuyanu | label_nl = Santuyanu | link_es = [[:es:Santullano_(Las_Regueras)|Santullano (Las Regueras)]] | link_en = [[:en:Santuyanu_(Les_Regueres)|Santuyanu (Les Regueres)]] | link_de = [[:de:Santullano_(Las_Regueras)|Santullano (Las Regueras)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987660|Q987660]] | label = [[Sotu (parroquia de Les Regueres)|Sotu]] | p131 = [[Les Regueres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Les Regueres (Asturies) | label_es = Soto | label_en = Soto | label_fr = Soto | label_de = Soto | label_nl = Soto | link_es = [[:es:Soto_(Las_Regueras)|Soto (Las Regueras)]] | link_en = [[:en:Sotu|Sotu]] | link_de = [[:de:Soto_(Las_Regueras)|Soto (Las Regueras)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q975548|Q975548]] | label = [[Tresmonte (Les Regueres)|Tresmonte]] | p131 = [[Les Regueres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Les Regueres (Asturies) | label_ca = Tresmonte | label_eu = Tresmonte | label_es = Trasmonte | label_en = Tresmonte | label_fr = Tresmonte | label_de = Tresmonte | link_es = [[:es:Trasmonte_(Las_Regueras)|Trasmonte (Las Regueras)]] | link_en = [[:en:Tresmonte|Tresmonte]] | link_de = [[:de:Trasmonte_(Las_Regueras)|Trasmonte (Las Regueras)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987640|Q987640]] | label = [[Valdunu (parroquia)|Valdunu]] | p131 = [[Les Regueres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Les Regueres (Asturies) | label_ca = Valdunu | label_eu = Valdunu | label_es = Valduno | label_en = Valdunu | label_fr = Valdunu | label_de = Valdunu | label_nl = Valdunu | link_es = [[:es:Valduno|Valduno]] | link_en = [[:en:Valdunu|Valdunu]] | link_de = [[:de:Valduno|Valduno]] }} |} == Llanera == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5655159|Q5655159]] | label = [[Ables (parroquia)|Ables]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_es = Ables | label_en = Ables | link_es = [[:es:Ables|Ables]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5704331|Q5704331]] | label = [[Arlós]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_ca = Arlós | label_es = Arlós | label_en = Arlós | link_es = [[:es:Arl%C3%B3s|Arl%C3%B3s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5128492|Q5128492]] | label = [[Bonielles (parroquia)|Bonielles]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_es = Bonielles | label_en = Bonielles | link_es = [[:es:Bonielles|Bonielles]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8343049|Q8343049]] | label = [[Cayés]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_es = Cayés | label_en = Cayés | link_es = [[:es:Cay%C3%A9s|Cay%C3%A9s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8961493|Q8961493]] | label = [[Ferroñes (parroquia)|Ferroñes]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_es = Ferroñes | label_en = Ferroñes | label_it = Ferroñes | link_es = [[:es:Ferro%C3%B1es|Ferro%C3%B1es]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q23013344|Q23013344]] | label = [[Llugo]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_ca = Llugo | label_es = Lugo | label_gl = Llugo | label_en = Llugo | label_de = Lugo de Llanera | label_pt = Lugo de Llanera | link_es = [[:es:Lugo_(Asturias)|Lugo (Asturias)]] | link_de = [[:de:Lugo_de_Llanera|Lugo de Llanera]] | link_pt = [[:pt:Lugo_de_Llanera|Lugo de Llanera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9070639|Q9070639]] | label = [[Posada (parroquia de Llanera)|Posada]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_ca = Posada | label_es = Rondiella | label_en = Rondiella | link_es = [[:es:Rondiella|Rondiella]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147927|Q13147927]] | label = [[Pruvia (parroquia)|Pruvia]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_es = Pruvia | label_en = Pruvia | link_es = [[:es:Pruvia|Pruvia]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148009|Q13148009]] | label = [[San Cucao (parroquia)|San Cucao]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_mul = San Cucao | label_ca = San Cucao | label_es = San Cucufate de Llanera | label_en = San Cucao | link_es = [[:es:San_Cucufate_de_Llanera|San Cucufate de Llanera]] | link_en = [[:en:San_Cucao|San Cucao]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148016|Q13148016]] | label = [[Santa Cruz (parroquia de Llanera)|Santa Cruz]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_ca = Santa Cruz | label_es = Santa Cruz | label_en = Santa Cruz | link_es = [[:es:Santa_Cruz_(Llanera)|Santa Cruz (Llanera)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6712268|Q6712268]] | label = [[Villardebeyo]] | p131 = [[Llanera]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanera (Asturies) | label_es = Villardeveyo | label_en = Villardebeyo | link_es = [[:es:Villardeveyo|Villardeveyo]] }} |} == Llanes == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4760308|Q4760308]] | label = [[Andrín (Llanes)|Andrín]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Andrín | label_ca = Andrín | label_eu = Andrín | label_es = Andrín | label_gl = Andrín | label_en = Andrín | label_fr = Andrín | label_de = Andrín | label_pt = Andrín | label_nl = Andrín | label_it = Andrín | link_eu = [[:eu:Andr%C3%ADn|Andr%C3%ADn]] | link_es = [[:es:Andr%C3%ADn|Andr%C3%ADn]] | link_gl = [[:gl:Andr%C3%ADn,_Llanes|Andr%C3%ADn, Llanes]] | link_en = [[:en:Andr%C3%ADn|Andr%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2185508|Q2185508]] | label = [[Ardisana (parroquia)|Ardisana]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Ardisana | label_ca = Ardisana | label_eu = Ardisana | label_es = Ardisana | label_gl = Ardisana | label_en = Ardisana | label_nl = Ardisana | label_it = Ardisana | link_eu = [[:eu:Ardisana|Ardisana]] | link_es = [[:es:Ardisana|Ardisana]] | link_gl = [[:gl:Ardisana,_Llanes|Ardisana, Llanes]] | link_en = [[:en:Ardisana|Ardisana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q679700|Q679700]] | label = [[Barru (parroquia)|Barru]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Barru | label_ca = Barru | label_eu = Barru | label_es = Barro | label_gl = Barru | label_en = Barru | label_fr = Barru | label_de = Barru | label_pt = Barru | label_nl = Barru | label_it = Barru | link_eu = [[:eu:Barru_(Llanes)|Barru (Llanes)]] | link_es = [[:es:Barro_(Llanes)|Barro (Llanes)]] | link_gl = [[:gl:Barru,_Llanes|Barru, Llanes]] | link_en = [[:en:Barru_(Llanes)|Barru (Llanes)]] | link_de = [[:de:Barro_(Llanes)|Barro (Llanes)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5019124|Q5019124]] | label = [[Caldueñu]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Caldueñu | label_ca = Caldueñu | label_eu = Caldueñu | label_es = Caldueño | label_gl = Caldueñu | label_en = Caldueñu | link_eu = [[:eu:Caldue%C3%B1u|Caldue%C3%B1u]] | link_es = [[:es:Caldue%C3%B1o|Caldue%C3%B1o]] | link_gl = [[:gl:Caldue%C3%B1u,_Llanes|Caldue%C3%B1u, Llanes]] | link_en = [[:en:Caldue%C3%B1u|Caldue%C3%B1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5046021|Q5046021]] | label = [[Carranzo]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Carranzo | label_es = Carranzo | label_gl = Carranzo | label_en = Carranzo | link_es = [[:es:Carranzo|Carranzo]] | link_gl = [[:gl:Carranzo,_Llanes|Carranzo, Llanes]] | link_en = [[:en:Carranzo|Carranzo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3326357|Q3326357]] | label = [[Celoriu (Llanes)|Celoriu]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Celoriu | label_ca = Celoriu | label_eu = Celoriu | label_es = Celorio | label_gl = Celoriu | label_en = Celoriu | label_fr = Celoriu | label_de = Celoriu | label_pt = Celoriu | label_nl = Celoriu | label_it = Celoriu | link_eu = [[:eu:Celoriu|Celoriu]] | link_es = [[:es:Celorio|Celorio]] | link_gl = [[:gl:Celoriu,_Llanes|Celoriu, Llanes]] | link_en = [[:en:Celoriu|Celoriu]] | link_de = [[:de:Celorio|Celorio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q16554061|Q16554061]] | label = [[Cue]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Cue | label_eu = Cue (Llanes) | label_es = Cué | label_gl = Cue | label_en = Cue | link_eu = [[:eu:Cue_(Llanes)|Cue (Llanes)]] | link_es = [[:es:Cue_(Llanes)|Cue (Llanes)]] | link_gl = [[:gl:Cue,_Llanes|Cue, Llanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195504|Q5195504]] | label = [[La Borbolla (Llanes)|La Borbolla]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = La Borbolla | label_ca = La Borbolla | label_eu = La Borbolla | label_es = La Borbolla | label_gl = La Borbolla | label_en = La Borbolla | label_nl = La Borbolla | link_eu = [[:eu:La_Borbolla|La Borbolla]] | link_es = [[:es:La_Borbolla|La Borbolla]] | link_gl = [[:gl:La_Borbolla,_Llanes|La Borbolla, Llanes]] | link_en = [[:en:La_Borbolla|La Borbolla]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20618678|Q20618678]] | label = [[La Maletería]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | label_mul = La Maletería | label_es = La Maletería | label_gl = La Maletería | label_en = La Maletería | link_es = [[:es:La_Malater%C3%ADa|La Malater%C3%ADa]] | link_gl = [[:gl:La_Maleter%C3%ADa,_Llanes|La Maleter%C3%ADa, Llanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20619434|Q20619434]] | label = [[Llanes (parroquia)|Llanes]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | label_mul = Llanes | label_es = Llanes | label_gl = Llanes | label_en = Llanes | link_gl = [[:gl:Llanes,_Llanes|Llanes, Llanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20619659|Q20619659]] | label = [[Los Caleyos (Llanes)|Los Caleyos]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes | label_mul = Los Caleyos | label_ca = Los Caleyos | label_eu = Los Caleyos (Llanes) | label_es = Los Callejos | label_gl = Los Caleyos | label_en = Los Caleyos | label_de = Los Caleyos | link_eu = [[:eu:Los_Caleyos_(Llanes)|Los Caleyos (Llanes)]] | link_es = [[:es:Los_Callejos|Los Callejos]] | link_gl = [[:gl:Los_Caleyos,_Llanes|Los Caleyos, Llanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q48918843|Q48918843]] | label = [[Los Carriles]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Los Carriles | label_es = Los Carriles | label_gl = Los Carriles | label_en = Los Carriles | link_es = [[:es:Los_Carriles|Los Carriles]] | link_gl = [[:gl:Los_Carriles,_Llanes|Los Carriles, Llanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6821040|Q6821040]] | label = [[Meré]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Meré | label_eu = Meré (Llanes) | label_es = Meré | label_gl = Meré | label_en = Meré | label_de = Meré | link_eu = [[:eu:Mer%C3%A9_(Llanes)|Mer%C3%A9 (Llanes)]] | link_es = [[:es:Mer%C3%A9_(Asturias)|Mer%C3%A9 (Asturias)]] | link_gl = [[:gl:Mer%C3%A9,_Llanes|Mer%C3%A9, Llanes]] | link_en = [[:en:Mer%C3%A9|Mer%C3%A9]] | link_de = [[:de:Mer%C3%A9|Mer%C3%A9]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837784|Q837784]] | label = [[Naves (parroquia de Llanes)|Naves]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Naves | label_es = Naves | label_gl = Naves | label_en = Naves | label_fr = Naves | label_de = Naves | label_nl = Naves | link_es = [[:es:Naves_(Llanes)|Naves (Llanes)]] | link_gl = [[:gl:Naves,_Llanes|Naves, Llanes]] | link_en = [[:en:Naves_(Llanes)|Naves (Llanes)]] | link_de = [[:de:Naves_(Llanes)|Naves (Llanes)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1522401|Q1522401]] | label = [[Nueva (parroquia)|Nueva]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Nueva | label_ca = Nueva | label_eu = Nueva | label_es = Nueva | label_gl = Nueva | label_en = Nueva | label_fr = Nueva | label_de = Nueva | label_pt = Nueva | label_nl = Nueva | label_it = Nueva | link_eu = [[:eu:Nueva_(Llanes)|Nueva (Llanes)]] | link_es = [[:es:Nueva_(Llanes)|Nueva (Llanes)]] | link_gl = [[:gl:Nueva,_Llanes|Nueva, Llanes]] | link_en = [[:en:Nueva_(Llanes)|Nueva (Llanes)]] | link_de = [[:de:Nueva_(Llanes)|Nueva (Llanes)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q28224955|Q28224955]] | label = [[Parres (parroquia de Llanes)|Parres]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes | label_mul = Parres | label_eu = Parres (Llanes) | label_es = Parres | label_gl = Parres | label_en = Parres | link_eu = [[:eu:Parres_(Llanes)|Parres (Llanes)]] | link_es = [[:es:Parres_(Llanes)|Parres (Llanes)]] | link_gl = [[:gl:Parres,_Llanes|Parres, Llanes]] | link_en = [[:en:Parres_(Llanes)|Parres (Llanes)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147864|Q13147864]] | label = [[Pendueles (parroquia)|Pendueles]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Pendueles | label_eu = Pendueles | label_es = Pendueles | label_gl = Pendueles | label_en = Pendueles | link_eu = [[:eu:Pendueles|Pendueles]] | link_es = [[:es:Pendueles|Pendueles]] | link_gl = [[:gl:Pendueles,_Llanes|Pendueles, Llanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7206081|Q7206081]] | label = [[Po (Llanes)|Po]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Po | label_ca = Po | label_eu = Po (Llanes) | label_es = Poo | label_gl = Po | label_en = Po | link_eu = [[:eu:Po_(Llanes)|Po (Llanes)]] | link_es = [[:es:Poo_(Llanes)|Poo (Llanes)]] | link_gl = [[:gl:Po,_Llanes|Po, Llanes]] | link_en = [[:en:Po,_Asturias|Po, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195357|Q5195357]] | label = [[Porrúa]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Porrúa | label_eu = Porrúa | label_es = Porrúa | label_gl = Porrúa | label_en = Porrúa | label_nl = Porrúa | link_eu = [[:eu:Porr%C3%BAa|Porr%C3%BAa]] | link_es = [[:es:Porr%C3%BAa|Porr%C3%BAa]] | link_gl = [[:gl:Porr%C3%BAa,_Llanes|Porr%C3%BAa, Llanes]] | link_en = [[:en:Porr%C3%BAa_(Llanes)|Porr%C3%BAa (Llanes)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2880646|Q2880646]] | label = [[Posada (parroquia de Llanes)|Posada]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Posada | label_eu = Posada de Llanes | label_es = Posada de Llanes | label_gl = Posada | label_en = Posada | link_eu = [[:eu:Posada_de_Llanes|Posada de Llanes]] | link_es = [[:es:Posada_de_Llanes|Posada de Llanes]] | link_gl = [[:gl:Posada,_Llanes|Posada, Llanes]] | link_en = [[:en:Posada,_Asturias|Posada, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837776|Q837776]] | label = [[Pría]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Pría | label_ca = Pría | label_eu = Pría | label_es = Pría | label_gl = Pría | label_en = Pría | label_fr = Pría | label_de = Pría | label_nl = Pría | link_eu = [[:eu:Pr%C3%ADa|Pr%C3%ADa]] | link_es = [[:es:Pr%C3%ADa|Pr%C3%ADa]] | link_gl = [[:gl:Pr%C3%ADa,_Llanes|Pr%C3%ADa, Llanes]] | link_en = [[:en:Pr%C3%ADa|Pr%C3%ADa]] | link_de = [[:de:Pr%C3%ADa|Pr%C3%ADa]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147937|Q13147937]] | label = [[Purón]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | label_mul = Purón | label_es = Purón | label_gl = Purón | label_en = Purón | link_es = [[:es:Pur%C3%B3n|Pur%C3%B3n]] | link_gl = [[:gl:Pur%C3%B3n,_Llanes|Pur%C3%B3n, Llanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q15696740|Q15696740]] | label = [[Rales (parroquia de Llanes)|Rales]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Rales | label_eu = Rales (Llanes) | label_es = Rales | label_gl = Rales | label_en = Rales | label_de = Rales | link_eu = [[:eu:Rales_(Llanes)|Rales (Llanes)]] | link_es = [[:es:Rales_(Llanes)|Rales (Llanes)]] | link_gl = [[:gl:Rales,_Llanes|Rales, Llanes]] | link_de = [[:de:Rales_(Asturien)|Rales (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20620694|Q20620694]] | label = [[San Roque l'Acebal]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | label_mul = San Roque l'Acebal | label_ca = San Roque l'Acebal | label_eu = San Roque l'Acebal | label_es = San Roque del Acebal | label_gl = San Roque l'Acebal | label_en = San Roque l'Acebal | label_fr = San Roque l'Acebal | label_de = San Roque l'Acebal | label_pt = San Roque l'Acebal | label_nl = San Roque l'Acebal | label_it = San Roque l'Acebal | link_eu = [[:eu:San_Roque_l%27Acebal|San Roque l%27Acebal]] | link_es = [[:es:San_Roque_del_Acebal|San Roque del Acebal]] | link_gl = [[:gl:San_Roque_l%27Acebal,_Llanes|San Roque l%27Acebal, Llanes]] | link_en = [[:en:San_Roque_l%27Acebal|San Roque l%27Acebal]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3818084|Q3818084]] | label = [[Tresgrandas]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Tresgrandas | label_eu = Tresgrandas | label_es = Tresgrandas | label_gl = Tresgrandas | label_en = Tresgrandas | link_eu = [[:eu:Tresgrandas|Tresgrandas]] | link_es = [[:es:Tresgrandas|Tresgrandas]] | link_gl = [[:gl:Tresgrandas,_Llanes|Tresgrandas, Llanes]] | link_en = [[:en:Tresgrandas|Tresgrandas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148137|Q13148137]] | label = [[Vibañu (parroquia)|Vibañu]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | label_mul = Vibañu | label_ca = Vibañu | label_eu = Vibañu | label_es = Vibaño | label_gl = Vibañu | label_en = Vibañu | link_eu = [[:eu:Viba%C3%B1u|Viba%C3%B1u]] | link_es = [[:es:Viba%C3%B1o|Viba%C3%B1o]] | link_gl = [[:gl:Viba%C3%B1u,_Llanes|Viba%C3%B1u, Llanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5194796|Q5194796]] | label = [[Vidiago (parroquia)|Vidiago]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Vidiago | label_eu = Vidiago | label_es = Vidiago | label_gl = Vidiago | label_en = Vidiago | label_pt = Vidiago | link_eu = [[:eu:Vidiago|Vidiago]] | link_es = [[:es:Vidiago|Vidiago]] | link_gl = [[:gl:Vidiago,_Llanes|Vidiago, Llanes]] | link_en = [[:en:Vidiago|Vidiago]] | link_pt = [[:pt:Vidiago|Vidiago]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q978566|Q978566]] | label = [[Ḥontoria (parroquia)|Ḥontoria]] | p131 = [[Llanes]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llanes (Asturies) | label_mul = Ḥontoria | label_ca = Ḥontoria | label_eu = Ḥontoria | label_es = Hontoria | label_gl = Ḥontoria | label_en = Ḥontoria | label_fr = Ḥontoria | label_de = Ḥontoria | label_pt = Ḥontoria | label_nl = Ḥontoria | label_it = Ḥontoria | link_eu = [[:eu:%E1%B8%A4ontoria|%E1%B8%A4ontoria]] | link_es = [[:es:Hontoria_(Llanes)|Hontoria (Llanes)]] | link_gl = [[:gl:%E1%B8%A4ontoria,_Llanes|%E1%B8%A4ontoria, Llanes]] | link_en = [[:en:%E1%B8%A4ontoria|%E1%B8%A4ontoria]] }} |} == Llangréu == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4863828|Q4863828]] | label = [[Barros]] | p131 = [[Llangréu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llangréu (Asturies) | label_es = Barros | label_en = Barros | link_es = [[:es:Barros_(Langreo)|Barros (Langreo)]] | link_en = [[:en:Barros,_Asturias|Barros, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5119208|Q5119208]] | label = [[Ciañu]] | p131 = [[Llangréu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llangréu (Asturies) | label_ca = Ciañu | label_eu = Ciañu | label_es = Ciaño | label_gl = Ciañu | label_en = Ciañu | label_fr = Ciañu | label_de = Ciañu | label_pt = Ciañu | label_nl = Ciañu | link_es = [[:es:Cia%C3%B1o|Cia%C3%B1o]] | link_en = [[:en:Cia%C3%B1u|Cia%C3%B1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018102|Q1018102]] | label = [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | p131 = [[Llangréu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llangréu (Asturies) | label_ca = La Felguera | label_eu = La Felguera | label_es = La Felguera | label_gl = La Felguera | label_en = La Felguera | label_fr = La Felguera | label_de = La Felguera | label_pt = La Felguera | label_nl = La Felguera | label_it = La Felguera | link_ca = [[:ca:La_Felguera|La Felguera]] | link_eu = [[:eu:La_Felguera|La Felguera]] | link_es = [[:es:La_Felguera|La Felguera]] | link_gl = [[:gl:La_Felguera|La Felguera]] | link_en = [[:en:La_Felguera|La Felguera]] | link_fr = [[:fr:La_Felguera|La Felguera]] | link_de = [[:de:La_Felguera|La Felguera]] | link_pt = [[:pt:La_Felguera|La Felguera]] | link_nl = [[:nl:La_Felguera|La Felguera]] | link_it = [[:it:La_Felguera|La Felguera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q10979243|Q10979243]] | label = [[La Venta (parroquia)|La Venta]] | p131 = [[Llangréu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llangréu (Asturies) | label_es = La Venta | label_en = La Venta | link_es = [[:es:La_Venta_(Langreo)|La Venta (Langreo)]] | link_en = [[:en:La_Venta,_Asturias|La Venta, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q950996|Q950996]] | label = [[Lada (Llangréu)|Lada]] | p131 = [[Llangréu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llangréu (Asturies) | label_es = Lada | label_en = Lada | label_nl = Lada | link_es = [[:es:Lada_(Langreo)|Lada (Langreo)]] | link_en = [[:en:Lada,_Asturias|Lada, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7322196|Q7322196]] | label = [[Riañu]] | p131 = [[Llangréu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llangréu (Asturies) | label_ca = Riañu | label_eu = Riañu | label_es = Riaño | label_gl = Riañu | label_en = Riañu | label_fr = Riañu | label_de = Riañu | label_pt = Riañu | link_es = [[:es:Ria%C3%B1o_(Langreo)|Ria%C3%B1o (Langreo)]] | link_en = [[:en:Ria%C3%B1u|Ria%C3%B1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3775049|Q3775049]] | label = [[Sama (Llangréu)|Sama]] | p131 = [[Llangréu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llangréu (Asturies) | label_mul = Sama | label_ca = Sama | label_es = Sama | label_gl = Sama | label_en = Sama | label_fr = Sama | label_nl = Sama | label_it = Sama | link_ca = [[:ca:Sama_(Llangr%C3%A9u)|Sama (Llangr%C3%A9u)]] | link_es = [[:es:Sama|Sama]] | link_en = [[:en:Sama,_Asturias|Sama, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3321981|Q3321981]] | label = [[Tiuya (parroquia)|Tiuya]] | p131 = [[Llangréu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llangréu (Asturies) | label_ca = Tiuya | label_eu = Tiuya | label_es = Tuilla | label_gl = Tiuya | label_en = Tiuya / Tuilla | label_fr = Tiuya | label_de = Tiuya | label_pt = Tiuya | link_ca = [[:ca:Tiuya|Tiuya]] | link_es = [[:es:Tuilla|Tuilla]] | link_gl = [[:gl:Tiuya|Tiuya]] | link_en = [[:en:Tuilla|Tuilla]] }} |} == Llaviana == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5046459|Q5046459]] | label = [[Carrio (parroquia)|Carrio]] | p131 = [[Llaviana]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llaviana (Asturies) | label_es = Carrio | label_en = Carrio | link_es = [[:es:Carrio_(Laviana)|Carrio (Laviana)]] | link_en = [[:en:Carrio|Carrio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1017831|Q1017831]] | label = [[El Condao (parroquia)|El Condao]] | p131 = [[Llaviana]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llaviana (Asturies) | label_ca = El Condao | label_es = El Condado | label_gl = El Condao | label_en = El Condao | label_fr = El Condao | label_de = El Condao | label_nl = El Condao | link_ca = [[:ca:El_Condao|El Condao]] | link_es = [[:es:El_Condado_(Asturias)|El Condado (Asturias)]] | link_en = [[:en:El_Condao|El Condao]] | link_de = [[:de:El_Condao|El Condao]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q10979461|Q10979461]] | label = [[Entrialgo (parroquia)|Entrialgo]] | p131 = [[Llaviana]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llaviana (Asturies) | label_ca = Entrialgo | label_es = Entralgo | label_gl = Entrialgo | label_en = Entrialgo | label_it = Entrialgo | link_es = [[:es:Entralgo|Entralgo]] | link_en = [[:en:Entrialgo|Entrialgo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018052|Q1018052]] | label = [[La Pola Llaviana (parroquia)|La Pola Llaviana]] | p131 = [[Llaviana]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llaviana (Asturies) | label_mul = La Pola Llaviana | label_ca = La Pola Llaviana | label_es = Pola de Laviana | label_gl = La Pola Llaviana | label_en = La Pola Llaviana | label_fr = La Pola Llaviana | label_de = La Pola Llaviana | label_pt = Pola de Laviana | label_nl = La Pola Llaviana | label_it = Pola de Laviana | link_ca = [[:ca:La_Pola_Llaviana|La Pola Llaviana]] | link_eu = [[:eu:La_Pola_Llaviana|La Pola Llaviana]] | link_es = [[:es:Pola_de_Laviana|Pola de Laviana]] | link_gl = [[:gl:La_Pola_Llaviana|La Pola Llaviana]] | link_en = [[:en:Pola_de_Laviana|Pola de Laviana]] | link_de = [[:de:Pola_de_Laviana_(Parroquia)|Pola de Laviana (Parroquia)]] | link_pt = [[:pt:Pola_de_Laviana|Pola de Laviana]] | link_it = [[:it:Pola_de_Laviana|Pola de Laviana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q650557|Q650557]] | label = [[Llorío (parroquia)|Llorío]] | p131 = [[Llaviana]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llaviana (Asturies) | label_ca = Llorío | label_es = Lorío | label_en = Llorío | link_es = [[:es:Lor%C3%ADo|Lor%C3%ADo]] | link_en = [[:en:Llor%C3%ADo|Llor%C3%ADo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3826738|Q3826738]] | label = [[Tiraña]] | p131 = [[Llaviana]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llaviana (Asturies) | label_ca = Tiraña | label_es = Tiraña | label_en = Tiraña | link_ca = [[:ca:Tira%C3%B1a|Tira%C3%B1a]] | link_es = [[:es:Tira%C3%B1a|Tira%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3777068|Q3777068]] | label = [[Tolivia (parroquia)|Tolivia]] | p131 = [[Llaviana]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llaviana (Asturies) | label_ca = Tolivia | label_es = Tolivia | label_gl = Tolivia | label_en = Tolivia | link_ca = [[:ca:Tolivia|Tolivia]] | link_es = [[:es:Tolivia|Tolivia]] | link_en = [[:en:Tolivia|Tolivia]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1520366|Q1520366]] | label = [[Villoria (parroquia)|Villoria]] | p131 = [[Llaviana]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Llaviana (Asturies) | label_ca = Villoria | label_es = Villoria | label_en = Villoria | label_fr = Villoria | label_de = Villoria | label_nl = Villoria | link_ca = [[:ca:Villoria_(Llaviana)|Villoria (Llaviana)]] | link_es = [[:es:Villoria_(Asturias)|Villoria (Asturias)]] | link_en = [[:en:Villoria_(Laviana)|Villoria (Laviana)]] | link_de = [[:de:Villoria_(Parroquia)|Villoria (Parroquia)]] }} |} == Mieres == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4875264|Q4875264]] | label = [[Baíña (parroquia)|Baíña]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Baíña | label_eu = Baíña | label_es = Baíña | label_gl = Baíña | label_en = Baíña | label_fr = Baíña | label_de = Baíña | label_pt = Baíña | link_es = [[:es:Ba%C3%AD%C3%B1a_(Mieres)|Ba%C3%AD%C3%B1a (Mieres)]] | link_en = [[:en:Ba%C3%AD%C3%B1a|Ba%C3%AD%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146976|Q13146976]] | label = [[Cuna (parroquia)|Cuna]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Cuna | label_eu = Cuna | label_es = Valdecuna | label_gl = Cuna | label_en = Cuna | label_fr = Cuna | label_de = Cuna | label_pt = Cuna | link_es = [[:es:Valdecuna|Valdecuna]] | link_en = [[:en:Cuna_(Mieres)|Cuna (Mieres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q16567878|Q16567878]] | label = [[Figareo (parroquia)|Figareo]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Figareo | label_eu = Figareo | label_es = Figaredo | label_gl = Figareo | label_en = Figareo | label_fr = Figareo | label_de = Figareo | label_pt = Figareo | label_it = Figareo | link_es = [[:es:Figaredo|Figaredo]] | link_en = [[:en:Figareo|Figareo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195128|Q5195128]] | label = [[Gaḷḷegos (parroquia)|Gaḷḷegos]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Gaḷḷegos | label_eu = Gaḷḷegos | label_es = Gallegos | label_gl = Gaḷḷegos | label_en = Gaḷḷegos | label_fr = Gaḷḷegos | label_de = Gaḷḷegos | label_pt = Gaḷḷegos | label_nl = Gaḷḷegos | label_it = Gaḷḷegos | link_es = [[:es:Gallegos_(Mieres)|Gallegos (Mieres)]] | link_en = [[:en:Ga%E1%B8%B7%E1%B8%B7egos|Ga%E1%B8%B7%E1%B8%B7egos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20618779|Q20618779]] | label = [[La Peña (parroquia)|La Peña]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_mul = La Peña | label_ca = La Peña | label_eu = La Peña | label_es = La Peña | label_gl = La Peña | label_en = La Peña | label_fr = La Peña | label_de = La Peña | label_pt = La Peña | label_it = La Peña | link_es = [[:es:La_Pe%C3%B1a_(Mieres)|La Pe%C3%B1a (Mieres)]] | link_en = [[:en:La_Pe%C3%B1a_(Mieres)|La Pe%C3%B1a (Mieres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20618902|Q20618902]] | label = [[La Rebollá (parroquia)|La Rebollá]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_mul = La Rebollá | label_ca = La Rebollá | label_eu = La Rebollá | label_es = Rebollada | label_gl = La Rebollá | label_en = La Rebollá | label_fr = La Rebollá | label_de = La Rebollá | label_pt = La Rebollá | link_es = [[:es:Rebollada_(Mieres)|Rebollada (Mieres)]] | link_en = [[:en:La_Reboll%C3%A1|La Reboll%C3%A1]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20619634|Q20619634]] | label = [[Lloreo (parroquia)|Lloreo]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_mul = Lloreo | label_ca = Lloreo | label_eu = Lloreo | label_es = Loredo | label_gl = Lloreo | label_en = Lloreo | label_fr = Lloreo | label_de = Lloreo | label_pt = Lloreo | link_es = [[:es:Loredo_(Mieres)|Loredo (Mieres)]] | link_en = [[:en:Lloreo|Lloreo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6001455|Q6001455]] | label = [[Mieres (parroquia)|Mieres]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Mieres | label_eu = Mieres | label_es = Mieres | label_gl = Mieres | label_en = Mieres | label_fr = Mieres | label_de = Mieres | label_pt = Mieres | link_es = [[:es:Mieres_(parroquia)|Mieres (parroquia)]] | link_en = [[:en:Mieres_del_Cam%C3%ADn_(Asturias)|Mieres del Cam%C3%ADn (Asturias)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20619930|Q20619930]] | label = [[Mieres Extrarradio]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_es = Mieres (Extrarradio) | label_en = Mieres Extrarradio | link_es = [[:es:Mieres_(extrarradio)|Mieres (extrarradio)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q974056|Q974056]] | label = [[Santa Cruz (parroquia de Mieres)|Santa Cruz]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_es = Santa Cruz | label_gl = Santa Cruz | label_en = Santa Cruz (parroquia) | label_nl = Santa Cruz | link_es = [[:es:Santa_Cruz_(Mieres)|Santa Cruz (Mieres)]] | link_en = [[:en:Santa_Cruz_(Mieres)|Santa Cruz (Mieres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198506|Q5198506]] | label = [[Santa Rosa (parroquia)|Santa Rosa]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_mul = Santa Rosa | label_es = Santa Rosa | label_en = Santa Rosa | label_fr = Santa Rosa | label_de = Santa Rosa | label_pt = Santa Rosa | label_nl = Santa Rosa | label_it = Santa Rosa | link_es = [[:es:Santa_Rosa_(Mieres)|Santa Rosa (Mieres)]] | link_en = [[:en:Santa_Rosa_(Mieres)|Santa Rosa (Mieres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20620756|Q20620756]] | label = [[Santuyano (parroquia de Mieres)|Santuyano]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Santuyano | label_eu = Santuyano | label_es = Santullano | label_gl = Santuyano | label_en = Santuyano | label_fr = Santuyano | label_de = Santuyano | label_pt = Santuyano | link_es = [[:es:Santullano_(Mieres)|Santullano (Mieres)]] | link_en = [[:en:Santuyano_(Mieres)|Santuyano (Mieres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q25931675|Q25931675]] | label = [[Siana (parroquia)|Siana]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Siana | label_eu = Siana | label_es = Seana | label_gl = Siana | label_en = Siana | label_fr = Siana | label_de = Siana | label_pt = Siana | label_it = Seana | link_es = [[:es:Seana_(Asturias)|Seana (Asturias)]] | link_en = [[:en:Siana,_Asturias|Siana, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198306|Q5198306]] | label = [[Turón]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_mul = Turón | label_ca = Turón | label_eu = Turón | label_es = Turón | label_gl = Turón | label_en = Turón | link_es = [[:es:Tur%C3%B3n_(Mieres)|Tur%C3%B3n (Mieres)]] | link_en = [[:en:Tur%C3%B3n,_Asturias|Tur%C3%B3n, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20620890|Q20620890]] | label = [[Urbiés (parroquia)|Urbiés]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Urbiés | label_es = Urbiés | label_gl = Urbiés | label_en = Urbiés (parroquia) | link_es = [[:es:Urbi%C3%A9s|Urbi%C3%A9s]] | link_en = [[:en:Urbi%C3%A9s|Urbi%C3%A9s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199183|Q5199183]] | label = [[Uxo (parroquia)|Uxo]] | p131 = [[Mieres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Mieres (Asturies) | label_ca = Uxo | label_eu = Uxo | label_es = Ujo | label_gl = Uxo | label_en = Uxo | label_fr = Uxo | label_de = Uxo | label_pt = Uxo | link_ca = [[:ca:Uxo|Uxo]] | link_es = [[:es:Ujo|Ujo]] | link_en = [[:en:Uxo|Uxo]] }} |} == Miranda == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987586|Q987586]] | label = [[Almurfe (parroquia)|Almurfe]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Almurfe | label_es = Almurfe | label_en = Almurfe | label_fr = Almurfe | label_de = Almurfe | label_nl = Almurfe | link_es = [[:es:Almurfe|Almurfe]] | link_en = [[:en:Almurfe|Almurfe]] | link_de = [[:de:Almurfe|Almurfe]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q399656|Q399656]] | label = [[Augüera (parroquia)|Augüera]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Augüera | label_ca = Augüera | label_es = Agüera | label_en = Augüera | label_de = Augüera | label_nl = Augüera | link_es = [[:es:Ag%C3%BCera_(Belmonte)|Ag%C3%BCera (Belmonte)]] | link_en = [[:en:Aug%C3%BCera|Aug%C3%BCera]] | link_de = [[:de:Aug%C3%BCera|Aug%C3%BCera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q816109|Q816109]] | label = [[Balmonte (parroquia)|Balmonte]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Balmonte | label_eu = Balmonte | label_es = Belmonte | label_en = Belmonte | label_fr = Belmonte | label_de = Belmonte | label_pt = Belmonte | link_eu = [[:eu:Balmonte_(Miranda)|Balmonte (Miranda)]] | link_es = [[:es:Belmonte_(Belmonte_de_Miranda)|Belmonte (Belmonte de Miranda)]] | link_en = [[:en:Belmonte,_Asturias|Belmonte, Asturias]] | link_de = [[:de:Belmonte_(Miranda)|Belmonte (Miranda)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q814285|Q814285]] | label = [[Bixega (parroquia)|Bixega]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Bixega | label_ca = Bixega | label_eu = Bixega | label_es = Begega | label_gl = Bixega | label_en = Bixega | label_fr = Bixega | label_de = Bixega | label_pt = Bixega | label_nl = Bixega | label_it = Bixega | link_es = [[:es:Begega|Begega]] | link_en = [[:en:Bixega|Bixega]] | link_de = [[:de:Bixega|Bixega]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q527362|Q527362]] | label = [[Castañéu (Miranda)|Castañéu]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Castañéu | label_es = Castañedo | label_en = Castañéu | label_fr = Castañedo | label_de = Castañedo | label_nl = Castañedo | link_es = [[:es:Casta%C3%B1edo_(Belmonte)|Casta%C3%B1edo (Belmonte)]] | link_en = [[:en:Casta%C3%B1%C3%A9u|Casta%C3%B1%C3%A9u]] | link_de = [[:de:Casta%C3%B1edo_(Belmonte)|Casta%C3%B1edo (Belmonte)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987600|Q987600]] | label = [[Cuevas (Miranda)|Cuevas]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Cuevas | label_es = Cuevas | label_en = Cuevas | label_fr = Cuevas | label_de = Cuevas | label_nl = Cuevas | link_es = [[:es:Cuevas_(Belmonte)|Cuevas (Belmonte)]] | link_en = [[:en:Cuevas,_Asturias|Cuevas, Asturias]] | link_de = [[:de:Cuevas_(Belmonte)|Cuevas (Belmonte)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987695|Q987695]] | label = [[Las Estacas (parroquia)|Las Estacas]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Las Estacas | label_ca = Las Estacas | label_eu = Las Estacas | label_es = Las Estacas | label_gl = Las Estacas | label_en = Las Estacas | label_fr = Las Estacas | label_de = Las Estacas | label_pt = Las Estacas | label_nl = Las Estacas | label_it = Las Estacas | link_es = [[:es:Las_Estacas|Las Estacas]] | link_en = [[:en:Las_Estacas|Las Estacas]] | link_de = [[:de:Las_Estacas|Las Estacas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q616485|Q616485]] | label = [[Lleiguarda (parroquia)|Lleiguarda]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Lleiguarda | label_ca = Lleiguarda | label_eu = Lleiguarda | label_es = Leiguarda | label_gl = Lleiguarda | label_en = Lleiguarda | label_fr = Lleiguarda | label_de = Lleiguarda | label_pt = Lleiguarda | label_nl = Lleiguarda | label_it = Lleiguarda | link_es = [[:es:Leiguarda|Leiguarda]] | link_en = [[:en:Lleiguarda|Lleiguarda]] | link_de = [[:de:Leiguarda|Leiguarda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987669|Q987669]] | label = [[Montoubu]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Montoubu | label_ca = Montoubu | label_es = Montovo | label_en = Montoubu | label_fr = Montoubu | label_de = Montoubu | label_nl = Montoubu | link_es = [[:es:Montovo|Montovo]] | link_en = [[:en:Montoubu|Montoubu]] | link_de = [[:de:Montoubu|Montoubu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987603|Q987603]] | label = [[Quintana (parroquia)|Quintana]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Quintana | label_es = Quintana | label_en = Quintana | label_fr = Quintana | label_de = Quintana | label_nl = Quintana | link_es = [[:es:Quintana_(Belmonte)|Quintana (Belmonte)]] | link_en = [[:en:Quintana_(Belmonte)|Quintana (Belmonte)]] | link_de = [[:de:Quintana_(Belmonte)|Quintana (Belmonte)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987674|Q987674]] | label = [[Samartín d'Ondes]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Samartín d'Ondes | label_ca = Samartín d'Ondes | label_es = San Martín de Ondes | label_en = Samartín d'Ondes | label_fr = Samartín d'Ondes | label_de = Samartín d'Ondes | label_nl = Samartín d'Ondes | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_de_Ondes|San Mart%C3%ADn de Ondes]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_d%27Ondes|Samart%C3%ADn d%27Ondes]] | link_de = [[:de:Samart%C3%ADn_d%E2%80%99Ondes|Samart%C3%ADn d%E2%80%99Ondes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987626|Q987626]] | label = [[Samartín de Llodón]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Samartín de Llodón | label_ca = Samartín de Llodón | label_es = San Martín de Lodón | label_en = Samartín de Llodón | label_fr = Samartín de Llodón | label_de = Samartín de Llodón | label_nl = Samartín de Llodón | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_de_Lod%C3%B3n|San Mart%C3%ADn de Lod%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_de_Llod%C3%B3n|Samart%C3%ADn de Llod%C3%B3n]] | link_de = [[:de:Samart%C3%ADn_de_Llod%C3%B3n|Samart%C3%ADn de Llod%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987649|Q987649]] | label = [[San Bartolomé (parroquia)|San Bartolomé]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = San Bartolomé | label_es = San Bartolomé | label_en = San Bartolomé | label_fr = San Bartolomé | label_de = San Bartolomé | label_nl = San Bartolomé | link_es = [[:es:San_Bartolom%C3%A9_(Belmonte)|San Bartolom%C3%A9 (Belmonte)]] | link_en = [[:en:San_Bartolom%C3%A9_(Belmonte)|San Bartolom%C3%A9 (Belmonte)]] | link_de = [[:de:San_Bartolom%C3%A9_(Belmonte)|San Bartolom%C3%A9 (Belmonte)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987646|Q987646]] | label = [[Vigaña (Miranda)|Vigaña]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Vigaña | label_es = Vigaña | label_en = Vigaña | label_fr = Vigaña | label_de = Vigaña | label_nl = Vigaña | link_es = [[:es:Viga%C3%B1a_(Belmonte)|Viga%C3%B1a (Belmonte)]] | link_en = [[:en:Viga%C3%B1a_(Belmonte)|Viga%C3%B1a (Belmonte)]] | link_de = [[:de:Viga%C3%B1a_(Belmonte)|Viga%C3%B1a (Belmonte)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987677|Q987677]] | label = [[Ḷḷamosu]] | p131 = [[Miranda]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Miranda (Asturies) | label_mul = Ḷḷamosu | label_ca = Ḷḷamosu | label_es = Llamoso | label_en = Ḷḷamosu | label_fr = Ḷḷamosu | label_de = Llamoso | link_es = [[:es:Llamoso|Llamoso]] | link_en = [[:en:%E1%B8%B6%E1%B8%B7amosu|%E1%B8%B6%E1%B8%B7amosu]] | link_de = [[:de:Llamoso|Llamoso]] }} |} == Morcín == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q644070|Q644070]] | label = [[Argame (parroquia)|Argame]] | p131 = [[Morcín]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Morcín (Asturies) | label_es = Argame | label_en = Argame | label_fr = Argame | label_de = Argame | label_nl = Argame | link_es = [[:es:Argame|Argame]] | link_en = [[:en:Argame|Argame]] | link_de = [[:de:Argame|Argame]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987616|Q987616]] | label = [[La Foz de Morcín]] | p131 = [[Morcín]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Morcín (Asturies) | label_mul = La Foz de Morcín | label_ca = La Foz de Morcín | label_eu = La Foz de Morcín | label_es = La Foz de Morcín | label_gl = La Foz de Morcín | label_en = La Foz de Morcín | label_fr = La Foz de Morcín | label_de = La Foz de Morcín | label_nl = La Foz de Morcín | link_es = [[:es:La_Foz|La Foz]] | link_en = [[:en:La_Foz|La Foz]] | link_de = [[:de:La_Foz|La Foz]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6464444|Q6464444]] | label = [[La Piñera (Morcín)|La Piñera]] | p131 = [[Morcín]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Morcín (Asturies) | label_es = La Piñera | label_en = La Piñera | link_es = [[:es:La_Pi%C3%B1era_(Morc%C3%ADn)|La Pi%C3%B1era (Morc%C3%ADn)]] | link_en = [[:en:La_Pi%C3%B1era|La Pi%C3%B1era]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198558|Q5198558]] | label = [[Peñerúes]] | p131 = [[Morcín]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Morcín (Asturies) | label_es = Peñerudes | label_en = Peñerúes | label_nl = Peñerúes | link_es = [[:es:Pe%C3%B1erudes|Pe%C3%B1erudes]] | link_en = [[:en:Pe%C3%B1er%C3%BAes|Pe%C3%B1er%C3%BAes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987634|Q987634]] | label = [[San Esteban (Morcín)|San Esteban]] | p131 = [[Morcín]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Morcín (Asturies) | label_es = San Esteban | label_en = San Esteban | label_fr = San Esteban | label_de = San Esteban | label_nl = San Esteban | link_es = [[:es:San_Esteban_(Morc%C3%ADn)|San Esteban (Morc%C3%ADn)]] | link_en = [[:en:San_Esteban_(Morc%C3%ADn)|San Esteban (Morc%C3%ADn)]] | link_de = [[:de:San_Esteban_(Morc%C3%ADn)|San Esteban (Morc%C3%ADn)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198921|Q5198921]] | label = [[San Sebastián (Morcín)|San Sebastián]] | p131 = [[Morcín]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Morcín (Asturies) | label_es = San Sebastián | label_en = San Sebastián | label_nl = San Sebastián | link_es = [[:es:San_Sebasti%C3%A1n_(Morc%C3%ADn)|San Sebasti%C3%A1n (Morc%C3%ADn)]] | link_en = [[:en:San_Sebasti%C3%A1n_(Morc%C3%ADn)|San Sebasti%C3%A1n (Morc%C3%ADn)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q526601|Q526601]] | label = [[Santolaya (parroquia de Morcín)|Santolaya]] | p131 = [[Morcín]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Morcín (Asturies) | label_ca = Santa Eulalia | label_es = Santa Eulalia | label_gl = Santa Eulalia | label_en = Santolaya | label_pt = Santa Eulalia | label_nl = Santa Eulalia | link_es = [[:es:Santa_Eulalia_(Morc%C3%ADn)|Santa Eulalia (Morc%C3%ADn)]] | link_en = [[:en:Santolaya_(Morc%C3%ADn)|Santolaya (Morc%C3%ADn)]] }} |} == Muros == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3821533|Q3821533]] | label = [[Muros (parroquia)|Muros]] | p131 = [[Muros]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Muros (Asturies) | label_ca = Muros | label_eu = Muros (Murós de Nalón) | label_es = Muros de Nalón | label_en = Muros de Nalón | link_ca = [[:ca:Muros_(parr%C3%B2quia)|Muros (parr%C3%B2quia)]] | link_eu = [[:eu:Muros_(Mur%C3%B3s_de_Nal%C3%B3n)|Muros (Mur%C3%B3s de Nal%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Muros_de_Nal%C3%B3n_(parroquia)|Muros de Nal%C3%B3n (parroquia)]] | link_en = [[:en:Muros_de_Nal%C3%B3n_(parish)|Muros de Nal%C3%B3n (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018065|Q1018065]] | label = [[San Esteban (Muros)|San Esteban]] | p131 = [[Muros]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Muros (Asturies) | label_ca = San Esteban | label_eu = San Esteban de Pravia | label_es = San Esteban de Pravia | label_en = San Esteban | label_fr = San Esteban | label_de = San Esteban | label_nl = San Esteban | link_ca = [[:ca:San_Esteban_de_Pravia|San Esteban de Pravia]] | link_eu = [[:eu:San_Esteban_de_Pravia|San Esteban de Pravia]] | link_es = [[:es:San_Esteban_de_Pravia|San Esteban de Pravia]] | link_en = [[:en:San_Esteban_de_Pravia|San Esteban de Pravia]] | link_de = [[:de:San_Esteban_de_Pravia|San Esteban de Pravia]] }} |} == Nava == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5055867|Q5055867]] | label = [[Cecea (parroquia)|Cecea]] | p131 = [[Nava]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Nava (Asturies) | label_mul = Cecea | label_es = Ceceda | label_en = Cecea | label_nl = Ceceda | link_es = [[:es:Ceceda_(Nava)|Ceceda (Nava)]] | link_en = [[:en:Cecea|Cecea]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5192598|Q5192598]] | label = [[Cuenya (parroquia)|Cuenya]] | p131 = [[Nava]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Nava (Asturies) | label_es = Cuenya | label_en = Cuenya | label_fr = Cuenya | label_de = Cuenya | label_nl = Cuenya | link_es = [[:es:Cuenya|Cuenya]] | link_en = [[:en:Cuenya|Cuenya]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196346|Q5196346]] | label = [[El Remediu (parroquia)|El Remediu]] | p131 = [[Nava]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Nava (Asturies) | label_ca = El Remedio | label_es = El Remedio | label_gl = El Remedio | label_en = El Remediu | label_nl = El Remedio | link_es = [[:es:El_Remedio|El Remedio]] | link_en = [[:en:El_Remediu|El Remediu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147802|Q13147802]] | label = [[Nava (parroquia)|Nava]] | p131 = [[Nava]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Nava (Asturies) | label_es = Nava | label_gl = Nava | label_en = Nava }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7242517|Q7242517]] | label = [[Priandi]] | p131 = [[Nava]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Nava (Asturies) | label_es = Priandi | label_en = Priandi | link_es = [[:es:Priandi|Priandi]] | link_en = [[:en:Priandi|Priandi]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6152251|Q6152251]] | label = [[Tresali (parroquia)|Tresali]] | p131 = [[Nava]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Nava (Asturies) | label_es = Tresali | label_en = Tresali | label_it = Tresali | link_es = [[:es:Tresali|Tresali]] | link_en = [[:en:Tresali|Tresali]] }} |} == Navia == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2849196|Q2849196]] | label = [[Andés]] | p131 = [[Navia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Navia (Asturies) | label_eu = Andés | label_es = Andés | label_en = Andés | label_fr = Andés | label_nl = Andés | link_eu = [[:eu:And%C3%A9s|And%C3%A9s]] | link_es = [[:es:And%C3%A9s|And%C3%A9s]] | link_en = [[:en:And%C3%A9s|And%C3%A9s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3330114|Q3330114]] | label = [[Anlleo (parroquia)|Anlleo]] | p131 = [[Navia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Navia (Asturies) | label_eu = Anlleo (Navia) | label_es = Anleo | label_gl = Anlleo | label_en = Anleo | label_nl = Anleo | link_eu = [[:eu:Anlleo_(Navia)|Anlleo (Navia)]] | link_es = [[:es:Anleo|Anleo]] | link_gl = [[:gl:Anlleo,_Navia|Anlleo, Navia]] | link_en = [[:en:Anleo|Anleo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3329990|Q3329990]] | label = [[La Polavieya (parroquia)|La Polavieya]] | p131 = [[Navia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Navia (Asturies) | label_ca = La Polavieya | label_eu = La Polavieya (Navia) | label_es = Polavieja | label_gl = La Polavieya | label_en = Polavieja | label_nl = La Polavieya | link_eu = [[:eu:La_Polavieya_(Navia)|La Polavieya (Navia)]] | link_es = [[:es:Polavieja|Polavieja]] | link_gl = [[:gl:Polaviella,_Navia|Polaviella, Navia]] | link_en = [[:en:Polavieja|Polavieja]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195449|Q5195449]] | label = [[Navia (parroquia)|Navia]] | p131 = [[Navia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Navia (Asturies) | label_ca = Navia | label_eu = Navia (parrokia) | label_es = Navia | label_gl = Navia | label_en = Navia | label_nl = Navia | link_eu = [[:eu:Navia_(parrokia)|Navia (parrokia)]] | link_es = [[:es:Navia_(parroquia)|Navia (parroquia)]] | link_en = [[:en:Navia_(parish)|Navia (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3330143|Q3330143]] | label = [[Piñeira (parroquia de Navia)|Piñeira]] | p131 = [[Navia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Navia (Asturies) | label_eu = Piñeira (Navia) | label_es = Piñera | label_gl = Piñeira | label_en = Piñera | label_nl = Piñera | link_eu = [[:eu:Pi%C3%B1eira_(Navia)|Pi%C3%B1eira (Navia)]] | link_es = [[:es:Pi%C3%B1era_(Navia)|Pi%C3%B1era (Navia)]] | link_gl = [[:gl:Pi%C3%B1eira,_Navia|Pi%C3%B1eira, Navia]] | link_en = [[:en:Pi%C3%B1era_(Navia)|Pi%C3%B1era (Navia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196169|Q5196169]] | label = [[Talarén (parroquia)|Talarén]] | p131 = [[Navia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Navia (Asturies) | label_eu = Villanova (Navia) | label_es = Villanueva | label_gl = Villanova | label_en = Villanueva | link_eu = [[:eu:Villanova_(Navia)|Villanova (Navia)]] | link_es = [[:es:Villanueva_(Navia)|Villanueva (Navia)]] | link_en = [[:en:Villanueva_(Navia)|Villanueva (Navia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3314267|Q3314267]] | label = [[Veiga (parroquia)|Veiga]] | p131 = [[Navia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Navia (Asturies) | label_ca = Puerto de Vega | label_eu = Veiga (Navia) | label_es = Puerto de Vega | label_gl = Veiga | label_en = Puerto de Vega | label_pt = Veiga | label_nl = Puerto de Vega | link_ca = [[:ca:Puerto_de_Vega|Puerto de Vega]] | link_eu = [[:eu:Veiga_(Navia)|Veiga (Navia)]] | link_es = [[:es:Puerto_de_Vega|Puerto de Vega]] | link_gl = [[:gl:Veiga,_Navia|Veiga, Navia]] | link_en = [[:en:Puerto_de_Vega|Puerto de Vega]] | link_pt = [[:pt:Veiga_(Navia)|Veiga (Navia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3329949|Q3329949]] | label = [[Viḷḷapedre (parroquia)|Viḷḷapedre]] | p131 = [[Navia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Navia (Asturies) | label_eu = Viḷḷapedre (Navia) | label_es = Villapedre | label_gl = Villapedre | label_en = Villapedre | link_eu = [[:eu:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7apedre_(Navia)|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7apedre (Navia)]] | link_es = [[:es:Villapedre_(Asturias)|Villapedre (Asturias)]] | link_gl = [[:gl:Villapedre,_Navia|Villapedre, Navia]] | link_en = [[:en:Villapedre|Villapedre]] }} |} == Noreña == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3776066|Q3776066]] | label = [[Ceis (Noreña)|Ceis]] | p131 = [[Noreña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Noreña (Asturies) | label_ca = Celles | label_es = Celles | label_en = Celles | label_fr = Celles | label_nl = Celles | link_ca = [[:ca:Celles_(Nore%C3%B1a)|Celles (Nore%C3%B1a)]] | link_es = [[:es:Celles_(Nore%C3%B1a)|Celles (Nore%C3%B1a)]] | link_en = [[:en:Celles_(Nore%C3%B1a)|Celles (Nore%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3776056|Q3776056]] | label = [[Noreña (parroquia)|Noreña]] | p131 = [[Noreña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Noreña (Asturies) | label_ca = Noreña | label_es = Noreña | label_en = Noreña | label_nl = Noreña | link_ca = [[:ca:Nore%C3%B1a_(parr%C3%B2quia)|Nore%C3%B1a (parr%C3%B2quia)]] | link_es = [[:es:Nore%C3%B1a_(parroquia)|Nore%C3%B1a (parroquia)]] | link_en = [[:en:Nore%C3%B1a_(parish)|Nore%C3%B1a (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3826785|Q3826785]] | label = [[Santa Marina (Noreña)|Santa Marina]] | p131 = [[Noreña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Noreña (Asturies) | label_ca = Santa Marina | label_es = Santa Marina | label_en = Santa Marina | link_ca = [[:ca:Santa_Marina_(Nore%C3%B1a)|Santa Marina (Nore%C3%B1a)]] | link_es = [[:es:Santa_Marina_(Nore%C3%B1a)|Santa Marina (Nore%C3%B1a)]] }} |} == Onís == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146829|Q13146829]] | label = [[Güensucesu]] | p131 = [[Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Onís (Asturies) | label_mul = Güensucesu | label_ca = Güensucesu | label_eu = Güensucesu | label_es = Bobia | label_gl = Güensucesu | label_en = Güensucesu | label_fr = Güensucesu | label_de = Güensucesu | label_pt = Güensucesu | link_es = [[:es:Bobia_(On%C3%ADs)|Bobia (On%C3%ADs)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20618946|Q20618946]] | label = [[San Antoniu (Onís)|San Antoniu]] | p131 = [[Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Onís (Asturies) | label_ca = San Antoniu | label_eu = San Antoniu | label_es = La Robellada | label_gl = San Antoniu | label_en = San Antoniu | label_fr = San Antoniu | label_de = San Antoniu | label_pt = San Antoniu | link_es = [[:es:La_Robellada|La Robellada]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147836|Q13147836]] | label = [[Santolaya (Onís)|Santolaya]] | p131 = [[Onís]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Onís (Asturies) | label_es = Benia de Onís | label_en = Santa Eulalia/Santolaya }} |} == Parres == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q25931480|Q25931480]] | label = [[Bode]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_ca = Bode | label_eu = Bode | label_es = Bode | label_gl = Bode | label_en = Bode | label_fr = Bode | label_de = Bode | label_pt = Bode | link_es = [[:es:Bode_(Parres)|Bode (Parres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20615228|Q20615228]] | label = [[Castiellu (parroquia)|Castiellu]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu asturianu de Parres | label_ca = Castiellu | label_es = Castiello | label_en = Castiellu | link_es = [[:es:Castiello_(Parres)|Castiello (Parres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56648555|Q56648555]] | label = [[Cayarga]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_es = Cayarga | label_en = Cayarga | link_es = [[:es:Cayarga|Cayarga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q611470|Q611470]] | label = [[Cofiñu (parroquia)|Cofiñu]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_mul = Cofiñu | label_es = Cofiño | label_en = Cofiñu | label_nl = Cofiñu | link_es = [[:es:Cofi%C3%B1o|Cofi%C3%B1o]] | link_en = [[:en:Cofi%C3%B1u|Cofi%C3%B1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195242|Q5195242]] | label = [[Fíos (parroquia)|Fíos]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_ca = Fíos | label_es = Fíos | label_gl = Fíos | label_en = Fíos | label_nl = Fíos | link_es = [[:es:F%C3%ADos|F%C3%ADos]] | link_en = [[:en:F%C3%ADos|F%C3%ADos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20618615|Q20618615]] | label = [[La Güera Deu]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_mul = La Güera Deu | label_ca = La Güera Deu | label_eu = La Güera Deu | label_es = Huera de Dego | label_gl = La Güera Deu | label_en = La Güera Deu | label_fr = La Güera Deu | label_de = La Güera Deu | label_pt = La Güera Deu | link_es = [[:es:Huera_de_Dego|Huera de Dego]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20619217|Q20619217]] | label = [[Les Arriondes (parroquia)|Les Arriondes]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_ca = Les Arriondes | label_es = Arriondas | label_gl = Les Arriondes | label_en = Les Arriondes }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198728|Q5198728]] | label = [[Llerandi (parroquia)|Llerandi]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_ca = Llerandi | label_es = Llerandi | label_en = Llerandi | link_es = [[:es:Llerandi|Llerandi]] | link_en = [[:en:Llerandi|Llerandi]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56597619|Q56597619]] | label = [[Los Montes (Parres)|Los Montes]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_es = Los Montes | label_en = Los Montes | link_es = [[:es:Los_Montes_(Parres)|Los Montes (Parres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5997176|Q5997176]] | label = [[Margolles (Parres)|Margolles]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_es = Margolles | label_en = Margolles | link_es = [[:es:Margolles_(Parres)|Margolles (Parres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56634455|Q56634455]] | label = [[Nevares]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_es = Nevares | label_en = Nevares | link_es = [[:es:Nevares|Nevares]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56648379|Q56648379]] | label = [[Parres (parroquia de Parres)|Parres]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_es = Parres | label_en = Parres | link_es = [[:es:Parres_(Parres)|Parres (Parres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56648497|Q56648497]] | label = [[Pendás (parroquia)|Pendás]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_es = Pendás | label_en = Pendás | link_es = [[:es:Pend%C3%A1s|Pend%C3%A1s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56648533|Q56648533]] | label = [[Santitomás]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_mul = Santitomás | label_es = Collía | label_en = Santitomás | link_es = [[:es:Coll%C3%ADa|Coll%C3%ADa]] | link_en = [[:en:Santitom%C3%A1s|Santitom%C3%A1s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56649081|Q56649081]] | label = [[Sorribes (Parres)|Sorribes]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_ca = Sorribes | label_eu = Sorribes | label_es = Sorribes | label_gl = Sorribes | label_en = Sorribes | label_fr = Sorribes | label_de = Sorribes | label_pt = Sorribes | link_es = [[:es:Sorribes_(Parres)|Sorribes (Parres)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q25578712|Q25578712]] | label = [[Viabañu]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_ca = Viabañu | label_eu = Viabañu | label_es = Viabañu | label_gl = Viabañu | label_en = Viabañu | label_fr = Viabañu | label_de = Viabañu | label_pt = Viabañu | link_es = [[:es:Viaba%C3%B1o|Viaba%C3%B1o]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20925316|Q20925316]] | label = [[Villanueva (Parres)|Villanueva]] | p131 = [[Parres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Parres (Asturies) | label_es = Villanueva | label_en = Villanueva | link_es = [[:es:Villanueva_(Parres)|Villanueva (Parres)]] }} |} == Pezós == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147875|Q13147875]] | label = [[Pezós (parroquia)|Pezós]] | p131 = [[Pezós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pezós (Asturies) | label_ca = Pezós | label_eu = Pezós | label_es = Pesoz | label_gl = Pezós | label_en = Pezós | label_fr = Pezós | label_de = Pezós | label_pt = Pezós | label_nl = Pezós | label_it = Pezós }} |} == Piloña == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q488743|Q488743]] | label = [[Anayo]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_es = Anayo | label_gl = Anayo | label_en = Anayo | label_fr = Anayo | label_de = Anayo | label_nl = Anayo | link_es = [[:es:Anayo|Anayo]] | link_en = [[:en:Anayo|Anayo]] | link_de = [[:de:Anayo|Anayo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q167224|Q167224]] | label = [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_mul = Belonciu | label_ca = Belonciu | label_es = Beloncio | label_gl = Belonciu | label_en = Belonciu | label_fr = Beloncio | label_de = Beloncio | label_nl = Beloncio | link_es = [[:es:Beloncio|Beloncio]] | link_gl = [[:gl:Belonciu|Belonciu]] | link_en = [[:en:Belonciu|Belonciu]] | link_de = [[:de:Beloncio|Beloncio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q893593|Q893593]] | label = [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_mul = Boriñes | label_es = Borines | label_gl = Boriñes | label_en = Borines | label_de = Borines | link_es = [[:es:Borines|Borines]] | link_en = [[:en:Borines|Borines]] | link_de = [[:de:Borines|Borines]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1054900|Q1054900]] | label = [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_mul = Cerecea | label_ca = Cereceda | label_es = Cereceda | label_gl = Cereceda | label_en = Cerecea | label_de = Cereceda (Piloña) | link_es = [[:es:Cereceda_(Pilo%C3%B1a)|Cereceda (Pilo%C3%B1a)]] | link_en = [[:en:Cerecea|Cerecea]] | link_de = [[:de:Cereceda_(Pilo%C3%B1a)|Cereceda (Pilo%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q999064|Q999064]] | label = [[Coya]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_es = Coya | label_gl = Coya | label_en = Coya | label_de = Coya | label_nl = Coya | link_es = [[:es:Coya_(Pilo%C3%B1a)|Coya (Pilo%C3%B1a)]] | link_en = [[:en:Coya_(Pilo%C3%B1a)|Coya (Pilo%C3%B1a)]] | link_de = [[:de:Coya_(Pilo%C3%B1a)|Coya (Pilo%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q16897447|Q16897447]] | label = [[El Tozu (Piloña)|El Tozu]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_ca = El Tozu | label_es = El Tozo | label_gl = El Tozu | label_en = El Tozu | link_gl = [[:gl:El_Tozu,_Pilo%C3%B1a|El Tozu, Pilo%C3%B1a]] | link_en = [[:en:El_Tozu_(Pilo%C3%B1a)|El Tozu (Pilo%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q936774|Q936774]] | label = [[Espinaréu]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_ca = Espinaréu | label_eu = Espinaréu | label_es = Espinaredo | label_gl = Espinaréu | label_en = Espinaréu | label_fr = Espinaréu | label_de = Espinaréu | label_nl = Espinaréu | link_eu = [[:eu:Espinar%C3%A9u|Espinar%C3%A9u]] | link_es = [[:es:Espinaredo|Espinaredo]] | link_gl = [[:gl:Espinar%C3%A9u|Espinar%C3%A9u]] | link_en = [[:en:Espinar%C3%A9u|Espinar%C3%A9u]] | link_de = [[:de:Espinaredo|Espinaredo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q706414|Q706414]] | label = [[L'Arteosa]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_ca = L'Arteosa | label_eu = L'Arteosa | label_es = Arteosa | label_gl = L'Arteosa | label_en = L'Arteosa | label_fr = L'Arteosa | label_de = L'Arteosa | label_pt = L'Arteosa | label_nl = L'Arteosa | label_it = L'Arteosa | link_es = [[:es:Artedosa|Artedosa]] | link_en = [[:en:L%27Arteosa|L%27Arteosa]] | link_de = [[:de:L%E2%80%99Arteosa|L%E2%80%99Arteosa]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9008407|Q9008407]] | label = [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_ca = L'Infiestu | label_es = Infiesto | label_gl = L'Infiestu | label_en = Infiesto | label_de = Infiesto | label_it = Infiesto | link_es = [[:es:San_Antonio_(Pilo%C3%B1a)|San Antonio (Pilo%C3%B1a)]] | link_gl = [[:gl:L%27Infiestu|L%27Infiestu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1798930|Q1798930]] | label = [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_ca = La Marea | label_es = La Marea | label_gl = La Marea | label_en = La Marea | label_fr = La Marea | label_de = La Marea | label_nl = La Marea | link_es = [[:es:La_Marea_(Pilo%C3%B1a)|La Marea (Pilo%C3%B1a)]] | link_en = [[:en:La_Marea|La Marea]] | link_de = [[:de:La_Marea|La Marea]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1867747|Q1867747]] | label = [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_mul = Lludeña | label_es = Lludeña | label_gl = Lludeña | label_en = Lludeña | label_de = Lodeña | label_nl = Lodeña | link_es = [[:es:Lode%C3%B1a|Lode%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Llude%C3%B1a|Llude%C3%B1a]] | link_de = [[:de:Lode%C3%B1a|Lode%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q57389711|Q57389711]] | label = [[Los Montes (Piloña)|Los Montes]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_es = Los Montes | label_gl = Los Montes | label_en = Los Montes | link_es = [[:es:Los_Montes_(Pilo%C3%B1a)|Los Montes (Pilo%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1940936|Q1940936]] | label = [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_es = Miyares | label_en = Miyares | label_fr = Miyares | label_de = Miyares | label_nl = Miyares | link_es = [[:es:Miyares|Miyares]] | link_en = [[:en:Miyares|Miyares]] | link_de = [[:de:Miyares|Miyares]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q67216442|Q67216442]] | label = [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_es = Pintueles | label_gl = Pintueles | label_en = Pintueles | link_es = [[:es:Pintueles|Pintueles]] | link_gl = [[:gl:Pintueles|Pintueles]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7271392|Q7271392]] | label = [[Ques]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_es = Ques | label_gl = Ques | label_en = Ques | label_nl = Ques | link_es = [[:es:Ques|Ques]] | link_en = [[:en:Ques|Ques]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1548466|Q1548466]] | label = [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_es = San Román | label_gl = San Román | label_en = San Román | label_fr = San Román | label_de = San Román | label_nl = San Román | link_es = [[:es:San_Rom%C3%A1n_(Pilo%C3%B1a)|San Rom%C3%A1n (Pilo%C3%B1a)]] | link_en = [[:en:San_Rom%C3%A1n_(Pilo%C3%B1a)|San Rom%C3%A1n (Pilo%C3%B1a)]] | link_de = [[:de:San_Rom%C3%A1n_(Pilo%C3%B1a)|San Rom%C3%A1n (Pilo%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86926562|Q86926562]] | label = [[San Xuan de Berbío]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña | label_es = San Xuan de Berbío | label_gl = San Xuan de Berbío | label_en = San Xuan de Berbío | link_es = [[:es:San_Juan_de_Berb%C3%ADo|San Juan de Berb%C3%ADo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1914548|Q1914548]] | label = [[Santana de Maza]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña | label_es = Santana de Maza | label_gl = Santana de Maza | label_en = Santana de Maza | label_de = Maza (Piloña) | link_es = [[:es:Santana_de_Maza|Santana de Maza]] | link_de = [[:de:Maza_(Pilo%C3%B1a)|Maza (Pilo%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86926703|Q86926703]] | label = [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña | label_mul = Sebares | label_ca = Sebares | label_es = Sevares | label_en = Sebares | link_es = [[:es:Sevares|Sevares]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86926831|Q86926831]] | label = [[Sellón]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña | label_es = Sellón | label_gl = Sellón | label_en = Sellón | label_de = Sellón | link_es = [[:es:Sell%C3%B3n|Sell%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1719328|Q1719328]] | label = [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | label_mul = Sorribes | label_ca = Sorribes | label_es = Sorribas | label_en = Sorribes | label_fr = Sorribes | label_de = Sorribas | label_nl = Sorribes | link_es = [[:es:Sorribas_(Pilo%C3%B1a)|Sorribas (Pilo%C3%B1a)]] | link_en = [[:en:Sorribes_(Pilo%C3%B1a)|Sorribes (Pilo%C3%B1a)]] | link_de = [[:de:Sorribas_(Pilo%C3%B1a)|Sorribas (Pilo%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86927046|Q86927046]] | label = [[Valle (parroquia)|Valle]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña | label_es = Valle | label_gl = Valle | label_en = Valle | link_es = [[:es:Valle_(Pilo%C3%B1a)|Valle (Pilo%C3%B1a)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86998254|Q86998254]] | label = [[Vallobal]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña | label_es = Vallobal | label_en = Vallobal | link_es = [[:es:Vallobal|Vallobal]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86998264|Q86998264]] | label = [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | p131 = [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Piloña | label_es = Villamayor | label_gl = Villamayor | label_en = Villamayor | link_es = [[:es:Villamayor_(Pilo%C3%B1a)|Villamayor (Pilo%C3%B1a)]] }} |} == Ponga == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q320906|Q320906]] | label = [[Abiegos]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga | label_es = Abiegos | label_en = Abiegos | label_fr = Abiegos | label_de = Abiegos | label_nl = Abiegos | link_es = [[:es:Abiegos|Abiegos]] | link_en = [[:en:Abiegos|Abiegos]] | link_de = [[:de:Abiegos|Abiegos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1035390|Q1035390]] | label = [[Carangres (parroquia)|Carangres]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga (Asturies) | label_mul = Carangres | label_ca = Carangres | label_es = Carangas | label_en = Carangres | label_de = Carangas (Ponga) | label_pt = Carangres | label_nl = Carangres | link_es = [[:es:Carangas_(Ponga)|Carangas (Ponga)]] | link_en = [[:en:Carangres|Carangres]] | link_de = [[:de:Carangres|Carangres]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q782774|Q782774]] | label = [[Casielles (Ponga)|Casielles]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga (Asturies) | label_es = Casielles | label_en = Casielles | label_fr = Casielles | label_de = Casielles | label_nl = Casielles | link_es = [[:es:Casielles|Casielles]] | link_en = [[:en:Casielles|Casielles]] | link_de = [[:de:Casielles|Casielles]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q779067|Q779067]] | label = [[Cazu (parroquia)|Cazu]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga (Asturies) | label_mul = Cazu | label_ca = Cazu | label_es = Cazo | label_gl = Cazu | label_en = Cazu | label_de = Cazu | label_nl = Cazu | link_es = [[:es:Cazo_(lugar)|Cazo (lugar)]] | link_en = [[:en:Cazu|Cazu]] | link_de = [[:de:Cazu|Cazu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2219666|Q2219666]] | label = [[El Beyu]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga (Asturies) | label_mul = El Beyu | label_es = San Ignacio | label_en = El Beyu | label_de = El Beyu | link_es = [[:es:San_Ignacio_(Ponga)|San Ignacio (Ponga)]] | link_en = [[:en:El_Beyu|El Beyu]] | link_de = [[:de:El_Beyu|El Beyu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7414628|Q7414628]] | label = [[San Xuan de Beleño]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga (Asturies) | label_mul = San Xuan de Beleño | label_ca = San Xuan de Beleño | label_eu = San Xuan de Beleño | label_es = San Juan de Beleño | label_gl = San Xuan de Beleño | label_en = San Juan de Beleño | label_fr = San Xuan de Beleño | label_de = San Xuan de Beleño | label_pt = San Xuan de Beleño | link_es = [[:es:San_Juan_de_Bele%C3%B1o|San Juan de Bele%C3%B1o]] | link_en = [[:en:San_Xuan_de_Bele%C3%B1o|San Xuan de Bele%C3%B1o]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2296516|Q2296516]] | label = [[Sobrefoz (parroquia)|Sobrefoz]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga | label_es = Sobrefoz | label_en = Sobrefoz | label_fr = Sobrefoz | label_de = Sobrefoz | label_nl = Sobrefoz | link_es = [[:es:Sobrefoz|Sobrefoz]] | link_en = [[:en:Sobrefoz|Sobrefoz]] | link_de = [[:de:Sobrefoz|Sobrefoz]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2393908|Q2393908]] | label = [[Tarañes (parroquia)|Tarañes]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga (Asturies) | label_mul = Tarañes | label_ca = Tarañes | label_es = Taranes | label_gl = Tarañes | label_en = Tarañes | label_fr = Tarañes | label_de = Tarañes | label_nl = Tarañes | link_es = [[:es:Taranes|Taranes]] | link_en = [[:en:Tara%C3%B1es|Tara%C3%B1es]] | link_de = [[:de:Tara%C3%B1es|Tara%C3%B1es]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2523138|Q2523138]] | label = [[Viegu (parroquia)|Viegu]] | p131 = [[Ponga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ponga (Asturies) | label_mul = Viegu | label_ca = Viegu | label_eu = Viegu | label_es = Viego | label_gl = Viegu | label_en = Viegu | label_fr = Viegu | label_de = Viegu | label_nl = Viegu | link_es = [[:es:Viego_(Asturias)|Viego (Asturias)]] | link_en = [[:en:Viegu|Viegu]] | link_de = [[:de:Viegu|Viegu]] }} |} == Pravia == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q625998|Q625998]] | label = [[Arangu]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_mul = Arangu | label_ca = Arangu | label_es = Arango | label_en = Arango | label_de = Arango | link_ca = [[:ca:Arangu|Arangu]] | link_eu = [[:eu:Arangu_(Pravia)|Arangu (Pravia)]] | link_es = [[:es:Arango_(Pravia)|Arango (Pravia)]] | link_en = [[:en:Arangu_(Pravia)|Arangu (Pravia)]] | link_de = [[:de:Arango_(Asturien)|Arango (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q841769|Q841769]] | label = [[Cordoveiru (parroquia)|Cordoveiru]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_mul = Cordoveiru | label_ca = Cordoveiru | label_es = Cordovero | label_en = Cordovero | label_fr = Cordovero | label_de = Cordovero | label_nl = Cordovero | link_ca = [[:ca:Cordoveiru|Cordoveiru]] | link_eu = [[:eu:Cordoveiru|Cordoveiru]] | link_es = [[:es:Cordovero|Cordovero]] | link_en = [[:en:Cordoveiru|Cordoveiru]] | link_de = [[:de:Cordovero|Cordovero]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842439|Q842439]] | label = [[Courias (parroquia de Pravia)|Courias]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_mul = Courias | label_ca = Courias | label_es = Corias | label_en = Corias | label_de = Corias | link_ca = [[:ca:Courias|Courias]] | link_eu = [[:eu:Courias|Courias]] | link_es = [[:es:Corias_(Pravia)|Corias (Pravia)]] | link_en = [[:en:Courias_(Pravia)|Courias (Pravia)]] | link_de = [[:de:Corias_(Asturien)|Corias (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q841871|Q841871]] | label = [[Escuréu (parroquia)|Escuréu]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia, Asturies | label_mul = Escuréu | label_ca = Escuréu | label_es = Escoredo | label_en = Escoredo | label_fr = Escoredo | label_de = Escoredo | label_nl = Escoredo | link_ca = [[:ca:Escur%C3%A9u|Escur%C3%A9u]] | link_eu = [[:eu:Escur%C3%A9u|Escur%C3%A9u]] | link_es = [[:es:Escoredo|Escoredo]] | link_en = [[:en:Escur%C3%A9u|Escur%C3%A9u]] | link_de = [[:de:Escoredo|Escoredo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842057|Q842057]] | label = [[Folgueras (parroquia)|Folgueras]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia, Asturies | label_ca = Folgueras | label_eu = Folgueras (Pravia) | label_es = Folgueras | label_en = Folgueras | label_fr = Folgueras | label_de = Folgueras | label_nl = Folgueras | link_ca = [[:ca:Folgueras_(Pravia)|Folgueras (Pravia)]] | link_eu = [[:eu:Folgueras_(Pravia)|Folgueras (Pravia)]] | link_es = [[:es:Folgueras_(Pravia)|Folgueras (Pravia)]] | link_en = [[:en:Folgueras_(Pravia)|Folgueras (Pravia)]] | link_de = [[:de:Folgueras_(Pravia)|Folgueras (Pravia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1660977|Q1660977]] | label = [[Inclán (parroquia)|Inclán]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_ca = Inclán | label_eu = Inclán | label_es = Inclán | label_en = Inclán | label_fr = Inclán | label_de = Inclán | link_ca = [[:ca:Incl%C3%A1n|Incl%C3%A1n]] | link_eu = [[:eu:Incl%C3%A1n|Incl%C3%A1n]] | link_es = [[:es:Incl%C3%A1n|Incl%C3%A1n]] | link_en = [[:en:Incl%C3%A1n|Incl%C3%A1n]] | link_de = [[:de:Incl%C3%A1n|Incl%C3%A1n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q985439|Q985439]] | label = [[Muros (Pravia)|Muros]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia, Asturies | label_ca = Muros | label_eu = Muros (Pravia) | label_es = Somado | label_gl = Somao | label_en = Somao | label_fr = Somao | label_de = Somao | label_nl = Somao | label_it = Somao | link_ca = [[:ca:Muros_(Pravia)|Muros (Pravia)]] | link_eu = [[:eu:Muros_(Pravia)|Muros (Pravia)]] | link_es = [[:es:Somado|Somado]] | link_en = [[:en:Muros_(Pravia)|Muros (Pravia)]] | link_de = [[:de:Somao|Somao]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842580|Q842580]] | label = [[Pravia (parroquia)|Pravia]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_ca = Pravia | label_eu = Pravia (parrokia) | label_es = Pravia | label_en = Pravia | label_fr = Pravia | label_de = Pravia | label_nl = Pravia | link_ca = [[:ca:Pravia_(parr%C3%B2quia)|Pravia (parr%C3%B2quia)]] | link_eu = [[:eu:Pravia_(parrokia)|Pravia (parrokia)]] | link_es = [[:es:Pravia_(parroquia)|Pravia (parroquia)]] | link_en = [[:en:Pravia_(parish)|Pravia (parish)]] | link_de = [[:de:Pravia_(Parroquia)|Pravia (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q138295|Q138295]] | label = [[Pronga (parroquia)|Pronga]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_ca = Pronga | label_eu = Pronga (Pravia) | label_es = Pronga | label_en = Pronga | label_fr = Pronga | label_de = Pronga | label_nl = Pronga | link_ca = [[:ca:Pronga|Pronga]] | link_eu = [[:eu:Pronga_(Pravia)|Pronga (Pravia)]] | link_es = [[:es:Pronga|Pronga]] | link_en = [[:en:Pronga|Pronga]] | link_de = [[:de:Pronga|Pronga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842061|Q842061]] | label = [[Quinzanas]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_ca = Quinzanas | label_eu = Quinzanas | label_es = Quinzanas | label_en = Quinzanas | label_fr = Quinzanas | label_de = Quinzanas | label_nl = Quinzanas | link_ca = [[:ca:Quinzanas|Quinzanas]] | link_eu = [[:eu:Quinzanas|Quinzanas]] | link_es = [[:es:Quinzanas|Quinzanas]] | link_en = [[:en:Quinzanas|Quinzanas]] | link_de = [[:de:Quinzanas|Quinzanas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842589|Q842589]] | label = [[San Damías (parroquia)|San Damías]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia, Asturies | label_mul = San Damías | label_ca = San Damías | label_es = Sandamías | label_en = Sandamías | label_fr = Sandamías | label_de = Sandamías | label_nl = Sandamías | link_ca = [[:ca:San_Dam%C3%ADas|San Dam%C3%ADas]] | link_eu = [[:eu:San_Dam%C3%ADas|San Dam%C3%ADas]] | link_es = [[:es:Sandam%C3%ADas|Sandam%C3%ADas]] | link_en = [[:en:San_Dam%C3%ADas|San Dam%C3%ADas]] | link_de = [[:de:Sandam%C3%ADas|Sandam%C3%ADas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842570|Q842570]] | label = [[Santianes (parroquia de Pravia)|Santianes]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_ca = Santianes | label_eu = Santianes (Pravia) | label_es = Santianes | label_gl = Santianes | label_en = Santianes | label_fr = Santianes | label_de = Santianes | label_nl = Santianes | link_ca = [[:ca:Santianes_(Pravia)|Santianes (Pravia)]] | link_eu = [[:eu:Santianes_(Pravia)|Santianes (Pravia)]] | link_es = [[:es:Santianes_(Pravia)|Santianes (Pravia)]] | link_gl = [[:gl:Santianes_de_Pravia|Santianes de Pravia]] | link_en = [[:en:Santianes,_Pravia|Santianes, Pravia]] | link_de = [[:de:Santianes_(Pravia)|Santianes (Pravia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842556|Q842556]] | label = [[Selgas]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_ca = Selgas | label_eu = Selgas | label_es = Selgas | label_en = Selgas | label_fr = Selgas | label_de = Selgas | label_nl = Selgas | link_ca = [[:ca:Selgas|Selgas]] | link_eu = [[:eu:Selgas|Selgas]] | link_es = [[:es:Selgas|Selgas]] | link_en = [[:en:Selgas|Selgas]] | link_de = [[:de:Selgas|Selgas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842565|Q842565]] | label = [[Villafría (parroquia)|Villafría]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_ca = Villafría | label_eu = Villafría (Pravia) | label_es = Villafría | label_en = Villafría | label_fr = Villafría | label_de = Villafría | label_pt = Villafría | label_nl = Villafría | label_it = Villafría | link_ca = [[:ca:Villafr%C3%ADa|Villafr%C3%ADa]] | link_eu = [[:eu:Villafr%C3%ADa_(Pravia)|Villafr%C3%ADa (Pravia)]] | link_es = [[:es:Villafr%C3%ADa_(Pravia)|Villafr%C3%ADa (Pravia)]] | link_en = [[:en:Villafr%C3%ADa|Villafr%C3%ADa]] | link_de = [[:de:Villafr%C3%ADa_(Asturien)|Villafr%C3%ADa (Asturien)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q842560|Q842560]] | label = [[Villavaler]] | p131 = [[Pravia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Pravia (Asturies) | label_ca = Villavaler | label_eu = Villavaler | label_es = Villavaler | label_en = Villavaler | label_fr = Villavaler | label_de = Villavaler | label_nl = Villavaler | link_ca = [[:ca:Villavaler|Villavaler]] | link_eu = [[:eu:Villavaler|Villavaler]] | link_es = [[:es:Villavaler|Villavaler]] | link_en = [[:en:Villavaler|Villavaler]] | link_de = [[:de:Villavaler|Villavaler]] }} |} == Proaza == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4854728|Q4854728]] | label = [[Banduxu (parroquia)|Banduxu]] | p131 = [[Proaza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Proaza (Asturies) | label_mul = Banduxu | label_ca = Banduxu | label_eu = Banduxu | label_es = Bandujo | label_gl = Banduxu | label_en = Banduxu | label_fr = Banduxu | label_de = Banduxu | label_pt = Banduxu | label_nl = Banduxu | label_it = Banduxu | link_eu = [[:eu:Banduxu|Banduxu]] | link_es = [[:es:Bandujo|Bandujo]] | link_en = [[:en:Banduxu|Banduxu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5037695|Q5037695]] | label = [[Caranga]] | p131 = [[Proaza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Proaza (Asturies) | label_mul = Caranga | label_es = Caranga | label_en = Caranga | link_eu = [[:eu:Caranga_(Proaza)|Caranga (Proaza)]] | link_es = [[:es:Caranga_(Proaza)|Caranga (Proaza)]] | link_en = [[:en:Caranga|Caranga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196372|Q5196372]] | label = [[Llinares (parroquia de Proaza)|Llinares]] | p131 = [[Proaza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Proaza (Asturies) | label_mul = Llinares | label_ca = Llinares | label_eu = Llinares | label_es = Linares | label_gl = Llinares | label_en = Llinares | label_fr = Llinares | label_de = Llinares | label_pt = Llinares | label_it = Llinares | link_eu = [[:eu:Llinares_(Proaza)|Llinares (Proaza)]] | link_es = [[:es:Linares_(Proaza)|Linares (Proaza)]] | link_en = [[:en:Llinares|Llinares]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7246802|Q7246802]] | label = [[Proacina (parroquia)|Proacina]] | p131 = [[Proaza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Proaza (Asturies) | label_mul = Proacina | label_es = Proacina | label_en = Proacina | label_fr = Proacina | label_de = Proacina | label_pt = Proacina | label_nl = Proacina | label_it = Proacina | link_eu = [[:eu:Proacina|Proacina]] | link_es = [[:es:Proacina|Proacina]] | link_en = [[:en:Proacina|Proacina]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7246842|Q7246842]] | label = [[Proaza (parroquia)|Proaza]] | p131 = [[Proaza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Proaza (Asturies) | label_mul = Proaza | label_es = Proaza | label_en = Proaza | link_eu = [[:eu:Proaza_(parrokia)|Proaza (parrokia)]] | link_es = [[:es:Proaza_(parroquia)|Proaza (parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196133|Q5196133]] | label = [[Samartín (parroquia de Proaza)|Samartín]] | p131 = [[Proaza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Proaza (Asturies) | label_mul = Samartín | label_ca = Samartín | label_eu = Samartín | label_es = San Martín | label_gl = Samartín | label_en = San Martín | label_nl = San Martín | link_ca = [[:ca:Samart%C3%ADn_(parr%C3%B2quia_de_Proaza)|Samart%C3%ADn (parr%C3%B2quia de Proaza)]] | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_(Proaza)|Samart%C3%ADn (Proaza)]] | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_(Proaza)|San Mart%C3%ADn (Proaza)]] | link_en = [[:en:San_Mart%C3%ADn_(Proaza)|San Mart%C3%ADn (Proaza)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195415|Q5195415]] | label = [[Sograndiu]] | p131 = [[Proaza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Proaza (Asturies) | label_mul = Sograndiu | label_ca = Sograndiu | label_eu = Sograndiu | label_es = Sograndio | label_gl = Sograndiu | label_en = Sograndio | label_fr = Sograndiu | label_de = Sograndiu | label_pt = Sograndiu | link_eu = [[:eu:Sograndiu_(Proazas)|Sograndiu (Proazas)]] | link_es = [[:es:Sograndio_(Proaza)|Sograndio (Proaza)]] | link_en = [[:en:Sograndio_(Proaza)|Sograndio (Proaza)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7835760|Q7835760]] | label = [[Trespena]] | p131 = [[Proaza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Proaza (Asturies) | label_mul = Trespena | label_ca = Trespena | label_es = Trespena | label_en = Trespena | link_eu = [[:eu:Trespena|Trespena]] | link_es = [[:es:Traspe%C3%B1a|Traspe%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Trespena|Trespena]] }} |} == Quirós == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q700265|Q700265]] | label = [[Arroxo (parroquia)|Arroxo]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Arroxo | label_ca = Arroxo | label_eu = Arroxo | label_es = Arrojo | label_gl = Arroxo | label_en = Arroxo | label_fr = Arroxo | label_de = Arroxo | label_pt = Arroxo | label_nl = Arroxo | link_es = [[:es:Arrojo_(Quir%C3%B3s)|Arrojo (Quir%C3%B3s)]] | link_en = [[:en:Arroxo|Arroxo]] | link_de = [[:de:Arroxo|Arroxo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q822023|Q822023]] | label = [[Bermiego (parroquia)|Bermiego]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Bermiego | label_es = Bermiego | label_en = Bermiego | label_fr = Bermiego | label_de = Bermiego | label_nl = Bermiego | link_es = [[:es:Bermiego|Bermiego]] | link_en = [[:en:Bermiego|Bermiego]] | link_de = [[:de:Bermiego|Bermiego]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018844|Q1018844]] | label = [[Bárzana (parroquia de Quirós)|Bárzana]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Bárzana | label_es = Bárzana | label_gl = Bárzana | label_en = Bárzana | label_fr = Bárzana | label_de = Bárzana | label_nl = Bárzana | link_es = [[:es:B%C3%A1rzana|B%C3%A1rzana]] | link_en = [[:en:B%C3%A1rzana|B%C3%A1rzana]] | link_de = [[:de:B%C3%A1rzana|B%C3%A1rzana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1046804|Q1046804]] | label = [[Casares (parroquia)|Casares]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_es = Casares | label_en = Casares | label_de = Casares (Quirós) | link_es = [[:es:Casares_(Quir%C3%B3s)|Casares (Quir%C3%B3s)]] | link_en = [[:en:Casares,_Asturias|Casares, Asturias]] | link_de = [[:de:Casares_(Quir%C3%B3s)|Casares (Quir%C3%B3s)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1866852|Q1866852]] | label = [[Chanuces (parroquia)|Chanuces]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Chanuces | label_ca = Chanuces | label_eu = Chanuces | label_es = Llanuces | label_gl = Chanuces | label_en = Chanuces | label_fr = Chanuces | label_de = Chanuces | label_pt = Chanuces | link_es = [[:es:Llanuces|Llanuces]] | link_en = [[:en:Chanuces|Chanuces]] | link_de = [[:de:Chanuces|Chanuces]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1091794|Q1091794]] | label = [[Cinfuegos (parroquia)|Cinfuegos]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_da65191b2d87a50843ca0ef1c3036fd400f261cd8928e205042d8295cb80e0f2">https://sede.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/quiros.pdf</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Cinfuegos | label_ca = Cinfuegos | label_eu = Cinfuegos | label_es = Cienfuegos | label_en = Cinfuegos | label_fr = Cinfuegos | label_de = Cinfuegos | link_es = [[:es:Cienfuegos_(Quir%C3%B3s)|Cienfuegos (Quir%C3%B3s)]] | link_en = [[:en:Cinfuegos|Cinfuegos]] | link_de = [[:de:Cinfuegos|Cinfuegos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q987644|Q987644]] | label = [[Las Agüeras (parroquia)|Las Agüeras]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Las Agüeras | label_es = Las Agüeras | label_en = Las Agüeras | label_fr = Las Agüeras | label_de = Las Agüeras | label_nl = Las Agüeras | link_es = [[:es:Las_Ag%C3%BCeras|Las Ag%C3%BCeras]] | link_en = [[:en:Las_Ag%C3%BCeras|Las Ag%C3%BCeras]] | link_de = [[:de:Las_Ag%C3%BCeras|Las Ag%C3%BCeras]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1569393|Q1569393]] | label = [[Murieḷḷos (parroquia)|Murieḷḷos]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Murieḷḷos | label_ca = Murieḷḷos | label_eu = Murieḷḷos | label_es = Muriellos | label_gl = Murieḷḷos | label_en = Murieḷḷos | label_fr = Murieḷḷos | label_de = Murieḷḷos | label_pt = Murieḷḷos | label_nl = Murieḷḷos | link_es = [[:es:Muriellos|Muriellos]] | link_en = [[:en:Murie%E1%B8%B7%E1%B8%B7os|Murie%E1%B8%B7%E1%B8%B7os]] | link_de = [[:de:Murie%E1%B8%B7%E1%B8%B7os|Murie%E1%B8%B7%E1%B8%B7os]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q935168|Q935168]] | label = [[Nimbra]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Nimbra | label_es = Nimbra | label_en = Nimbra | label_fr = Nimbra | label_de = Nimbra | label_nl = Nimbra | link_es = [[:es:Nimbra|Nimbra]] | link_en = [[:en:Nimbra|Nimbra]] | link_de = [[:de:Nimbra|Nimbra]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2066893|Q2066893]] | label = [[Pedroveya (parroquia)|Pedroveya]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Pedroveya | label_es = Pedroveya | label_en = Pedroveya | label_fr = Pedroveya | label_de = Pedroveya | label_nl = Pedroveya | link_es = [[:es:Pedroveya|Pedroveya]] | link_en = [[:en:Pedroveya|Pedroveya]] | link_de = [[:de:Pedroveya|Pedroveya]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2148600|Q2148600]] | label = [[Ricao (parroquia)|Ricao]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Ricao | label_ca = Ricao | label_eu = Ricao | label_es = Ricabo | label_gl = Ricao | label_en = Ricabo | label_fr = Ricao | label_de = Ricao | label_pt = Ricao | link_es = [[:es:Ricabo_(Quir%C3%B3s)|Ricabo (Quir%C3%B3s)]] | link_en = [[:en:Ricao|Ricao]] | link_de = [[:de:Ricao|Ricao]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1628504|Q1628504]] | label = [[Salceo (parroquia)|Salceo]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Salceo | label_ca = Salceo | label_eu = Salceo | label_es = Salcedo | label_gl = Salceo | label_en = Salceo | label_fr = Salceo | label_de = Salceo | label_pt = Salceo | label_nl = Salceo | label_it = Salceo | link_es = [[:es:Salcedo_(Quir%C3%B3s)|Salcedo (Quir%C3%B3s)]] | link_en = [[:en:Salceo|Salceo]] | link_de = [[:de:Salceo|Salceo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1496651|Q1496651]] | label = [[Ḷḷindes (parroquia)|Ḷḷindes]] | p131 = [[Quirós]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Quirós (Asturies) | label_mul = Ḷḷindes | label_ca = Ḷḷindes | label_eu = Ḷḷindes | label_es = Lindes | label_gl = Ḷḷindes | label_en = Ḷḷindes | label_fr = Ḷḷindes | label_de = Lindes | label_pt = Ḷḷindes | label_nl = Ḷḷindes | link_es = [[:es:Lindes|Lindes]] | link_en = [[:en:%E1%B8%B6%E1%B8%B7indes|%E1%B8%B6%E1%B8%B7indes]] | link_de = [[:de:%E1%B8%B6%E1%B8%B7indes|%E1%B8%B6%E1%B8%B7indes]] }} |} == Ribedeva == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q591287|Q591287]] | label = [[Colombres (parroquia)|Colombres]] | p131 = [[Ribedeva]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribedeva (Asturies) | label_ca = Colombres | label_eu = Colombres (Ribadedeva) | label_es = Colombres | label_en = Colombres | label_fr = Colombres | label_de = Colombres | label_nl = Colombres | link_ca = [[:ca:Colombres_(Ribadedeva)|Colombres (Ribadedeva)]] | link_eu = [[:eu:Colombres_(Ribedeva)|Colombres (Ribedeva)]] | link_es = [[:es:Colombres_(Ribadedeva)|Colombres (Ribadedeva)]] | link_en = [[:en:Colombres_(Ribadedeva)|Colombres (Ribadedeva)]] | link_de = [[:de:Colombres_(Ribadedeva)|Colombres (Ribadedeva)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q850316|Q850316]] | label = [[Noriega (parroquia)|Noriega]] | p131 = [[Ribedeva]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribedeva (Asturies) | label_eu = Noriega (Ribedeva) | label_es = Noriega | label_en = Noriega | label_fr = Noriega | label_de = Noriega | label_nl = Noriega | link_eu = [[:eu:Noriega_(Ribedeva)|Noriega (Ribedeva)]] | link_es = [[:es:Noriega_(Ribadedeva)|Noriega (Ribadedeva)]] | link_en = [[:en:Noriega_(Ribadedeva)|Noriega (Ribadedeva)]] | link_de = [[:de:Noriega_(Ribadedeva)|Noriega (Ribadedeva)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q850303|Q850303]] | label = [[San Juan (parroquia)|San Juan]] | p131 = [[Ribedeva]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribedeva (Asturies) | label_eu = San Juan (Ribedeva) | label_es = Villanueva | label_en = Villanueva | label_fr = Villanueva | label_de = Villanueva | label_nl = Villanueva | link_eu = [[:eu:San_Juan_(Ribedeva)|San Juan (Ribedeva)]] | link_es = [[:es:San_Juan_(Ribadedeva)|San Juan (Ribadedeva)]] | link_en = [[:en:Villanueva_(Ribadedeva)|Villanueva (Ribadedeva)]] | link_de = [[:de:Villanueva_(Ribadedeva)|Villanueva (Ribadedeva)]] }} |} == Ribeseya == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4891082|Q4891082]] | label = [[Berbes]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_eu = Berbes | label_es = Berbes | label_en = Berbes | label_nl = Berbes | link_eu = [[:eu:Berbes|Berbes]] | link_es = [[:es:Berbes|Berbes]] | link_en = [[:en:Berbes|Berbes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5147046|Q5147046]] | label = [[Collera (parroquia)|Collera]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_ca = Collera | label_eu = Collera | label_es = Collera | label_en = Collera | label_nl = Collera | link_eu = [[:eu:Collera|Collera]] | link_es = [[:es:Collera|Collera]] | link_en = [[:en:Collera|Collera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6550273|Q6550273]] | label = [[Llinares (parroquia de Ribeseya)|Llinares]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_eu = Llinares (Ribeseya) | label_es = Linares (Ribadesella) | label_en = Llinares | link_eu = [[:eu:Llinares_(Ribeseya)|Llinares (Ribeseya)]] | link_es = [[:es:Linares_(Ribadesella)|Linares (Ribadesella)]] | link_en = [[:en:Llinares,_Ribadesella|Llinares, Ribadesella]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6913061|Q6913061]] | label = [[Moru (Ribeseya)|Moru]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_eu = Moru (Ribeseya) | label_es = Moro (Ribadesella) | label_en = Moru | link_eu = [[:eu:Moru_(Ribeseya)|Moru (Ribeseya)]] | link_es = [[:es:Moro_(Ribadesella)|Moro (Ribadesella)]] | link_en = [[:en:Moru,_Ribadesella|Moru, Ribadesella]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6107915|Q6107915]] | label = [[Ribeseya (parroquia)|Ribeseya]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_ca = Ribeseya | label_eu = Ribeseya | label_es = Ribadesella | label_gl = Ribeseya | label_en = Ribeseya | label_fr = Ribeseya | label_de = Ribeseya | label_pt = Ribeseya | label_nl = Ribeseya | label_it = Ribeseya | link_ca = [[:ca:Ribadesella_(parr%C3%B2quia)|Ribadesella (parr%C3%B2quia)]] | link_eu = [[:eu:Ribeseya_(parrokia)|Ribeseya (parrokia)]] | link_es = [[:es:Ribadesella_(parroquia)|Ribadesella (parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7876783|Q7876783]] | label = [[Samiguel d'Ucio]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_ca = Samiguel d'Ucio | label_eu = Samiguel d'Ucio | label_es = Ucio | label_en = Ucio | label_fr = Samiguel d'Ucio | label_nl = Samiguel d'Ucio | link_eu = [[:eu:Samiguel_d%27Ucio|Samiguel d%27Ucio]] | link_es = [[:es:Ucio|Ucio]] | link_en = [[:en:Samiguel_d%27Ucio|Samiguel d%27Ucio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6511518|Q6511518]] | label = [[San Esteban (parroquia de Ribeseya)|San Esteban]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_eu = San Esteban (Ribeseya) | label_es = Leces | label_en = San Esteban | link_eu = [[:eu:San_Esteban_(Ribeseya)|San Esteban (Ribeseya)]] | link_es = [[:es:Leces|Leces]] | link_en = [[:en:San_Esteban,_Ribadesella|San Esteban, Ribadesella]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7420413|Q7420413]] | label = [[Santianes del Agua]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_ca = Santianes del Agua | label_eu = Santianes del Agua | label_es = Santianes | label_gl = Santianes | label_en = Santianes | link_eu = [[:eu:Santianes_del_Agua|Santianes del Agua]] | link_es = [[:es:Santianes_(Ribadesella)|Santianes (Ribadesella)]] | link_en = [[:en:Santianes_del_Agua|Santianes del Agua]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9016652|Q9016652]] | label = [[Xuncu (parroquia)|Xuncu]] | p131 = [[Ribeseya]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ribeseya (Asturies) | label_ca = Xuncu | label_eu = Xuncu | label_es = Junco (Ribadesella) | label_gl = Xuncu | label_en = Xuncu | label_fr = Xuncu | label_de = Xuncu | label_pt = Xuncu | label_nl = Xuncu | label_it = Xuncu | link_eu = [[:eu:Xuncu_(Ribeseya)|Xuncu (Ribeseya)]] | link_es = [[:es:Junco_(Ribadesella)|Junco (Ribadesella)]] | link_en = [[:en:Xuncu|Xuncu]] }} |} == Riosa == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q86999323|Q86999323]] | label = [[Riosa (parroquia)|Riosa]] | p131 = [[Riosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = única parroquia del conceyu homónimu | label_es = Riosa | label_en = Riosa }} |} == Salas == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7415360|Q7415360]] | label = [[Aciana (parroquia)|Aciana]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_mul = Aciana | label_es = San Vicente (Salas) | label_en = Aciana | link_es = [[:es:San_Vicente_(Salas)|San Vicente (Salas)]] | link_en = [[:en:Aciana|Aciana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4708869|Q4708869]] | label = [[Alava (parroquia)|Alava]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Alava | label_en = Alava | link_es = [[:es:%C3%81lava_(Salas)|%C3%81lava (Salas)]] | link_en = [[:en:Alava_(Salas)|Alava (Salas)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4787983|Q4787983]] | label = [[Ardesaldu (parroquia)|Ardesaldu]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_ca = Ardesaldu | label_es = Ardesaldo | label_en = Ardesaldu | label_nl = Ardesaldu | link_es = [[:es:Ardesaldo|Ardesaldo]] | link_en = [[:en:Ardesaldu|Ardesaldu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q386229|Q386229]] | label = [[Boudenaya (parroquia)|Boudenaya]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_mul = Boudenaya | label_ca = Boudenaya | label_eu = Boudenaya | label_es = Bodenaya | label_en = Boudenaya | label_nl = Boudenaya | link_eu = [[:eu:Boudenaya|Boudenaya]] | link_es = [[:es:Bodenaya|Bodenaya]] | link_en = [[:en:Boudenaya|Boudenaya]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5028824|Q5028824]] | label = [[Camuñu]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_ca = Camuñu | label_es = Camuño | label_en = Camuño | label_nl = Camuñu | link_es = [[:es:Camu%C3%B1o|Camu%C3%B1o]] | link_en = [[:en:Camu%C3%B1u|Camu%C3%B1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5064525|Q5064525]] | label = [[Cermoñu (parroquia)|Cermoñu]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Cermoño | label_en = Cermoño | label_nl = Cermoño | link_es = [[:es:Cermo%C3%B1o|Cermo%C3%B1o]] | link_en = [[:en:Cermo%C3%B1u|Cermo%C3%B1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5171582|Q5171582]] | label = [[Corniana (parroquia)|Corniana]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_ca = Corniana | label_eu = Corniana | label_es = Cornellana | label_gl = Corniana | label_en = Cornellana | label_fr = Corniana | label_nl = Corniana | label_it = Cornellana | link_eu = [[:eu:Curniana|Curniana]] | link_es = [[:es:Cornellana|Cornellana]] | link_en = [[:en:Cornellana|Cornellana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q533464|Q533464]] | label = [[Doriga (parroquia)|Doriga]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Santa Eulalia de las Dorigas | label_en = Santa Eulalia de la Dóriga | link_es = [[:es:Santa_Eulalia_de_las_Dorigas|Santa Eulalia de las Dorigas]] | link_en = [[:en:Doriga|Doriga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5577094|Q5577094]] | label = [[Godán (parroquia)|Godán]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Godán | label_en = Godán | label_nl = Godán | link_es = [[:es:God%C3%A1n|God%C3%A1n]] | link_en = [[:en:God%C3%A1n|God%C3%A1n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5987731|Q5987731]] | label = [[Idarga (parroquia)|Idarga]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_eu = Idarga | label_es = Idarga | label_en = Idarga | label_nl = Idarga | link_eu = [[:eu:Idarga|Idarga]] | link_es = [[:es:Idarga|Idarga]] | link_en = [[:en:Idarga|Idarga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2900501|Q2900501]] | label = [[La Espina (parroquia)|La Espina]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = La Espina | label_en = La Espina | label_nl = La Espina | link_es = [[:es:La_Espina_(Salas)|La Espina (Salas)]] | link_en = [[:en:La_Espina|La Espina]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6485497|Q6485497]] | label = [[Llaniu]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_mul = Llaniu | label_ca = Llaniu | label_es = Láneo | label_en = Llaniu | link_es = [[:es:L%C3%A1neo|L%C3%A1neo]] | link_en = [[:en:Llaniu|Llaniu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195070|Q5195070]] | label = [[Llinares (Salas)|Llinares]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_ca = Linares | label_es = Linares | label_gl = Linares | label_en = Linares | link_es = [[:es:Linares_(Salas)|Linares (Salas)]] | link_en = [[:en:Llinares_(Salas)|Llinares (Salas)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6744105|Q6744105]] | label = [[Maecina (parroquia)|Maecina]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Mallecina | label_en = Mallecina | link_es = [[:es:Mallecina|Mallecina]] | link_en = [[:en:Maecina|Maecina]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6744159|Q6744159]] | label = [[Maeza (parroquia)|Maeza]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_mul = Maeza | label_es = Malleza | label_en = Malleza | link_es = [[:es:Malleza|Malleza]] | link_en = [[:en:Maeza|Maeza]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195343|Q5195343]] | label = [[Miera (Salas)|Miera]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_ca = Miera | label_es = Millara | label_en = Millara | link_es = [[:es:Millara|Millara]] | link_en = [[:en:Miera_(Salas)|Miera (Salas)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195527|Q5195527]] | label = [[Prieiru (parroquia)|Prieiru]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Priero | label_en = Priero | label_nl = Priero | link_es = [[:es:Priero_(Salas)|Priero (Salas)]] | link_en = [[:en:Prieiru|Prieiru]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7403690|Q7403690]] | label = [[Salas (parroquia)|Salas]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Salas | label_en = Salas | link_es = [[:es:Salas_(parroquia)|Salas (parroquia)]] | link_en = [[:en:Salas_(parish)|Salas (parish)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7413814|Q7413814]] | label = [[San Esteban (parroquia de Salas)|San Esteban]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = San Esteban de las Dorigas | label_en = San Esteban de la Dóriga | link_es = [[:es:San_Esteban_de_las_Dorigas|San Esteban de las Dorigas]] | link_en = [[:en:San_Esteban_de_la_D%C3%B3riga|San Esteban de la D%C3%B3riga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7414663|Q7414663]] | label = [[San Xustu (parroquia)|San Xustu]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = San Justo de las Dórigas | label_en = San Xustu | link_es = [[:es:San_Justo_de_las_Dorigas|San Justo de las Dorigas]] | link_en = [[:en:San_Xustu|San Xustu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7420388|Q7420388]] | label = [[Santiagu la Barca]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_ca = Santiagu la Barca | label_es = Santiago de la Barca | label_en = Santiago de la Barca | label_nl = Santiagu la Barca | link_es = [[:es:Santiago_de_la_Barca|Santiago de la Barca]] | link_en = [[:en:Santiagu_la_Barca|Santiagu la Barca]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7413280|Q7413280]] | label = [[Santolín (parroquia)|Santolín]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = San Antolín de las Dorigas | label_en = San Antolín de la Dóriga | link_es = [[:es:San_Antol%C3%ADn_de_las_Dorigas|San Antol%C3%ADn de las Dorigas]] | link_en = [[:en:Santol%C3%ADn|Santol%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7420725|Q7420725]] | label = [[Santuyanu (parroquia de Salas)|Santuyanu]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Santullano | label_en = Santullano | link_es = [[:es:Santullano_(Salas)|Santullano (Salas)]] | link_en = [[:en:Santuyanu_(Salas)|Santuyanu (Salas)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196266|Q5196266]] | label = [[Soutu los Infantes]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_mul = Soutu los Infantes | label_es = Soto de los Infantes | label_en = Soto de los Infantes | link_es = [[:es:Soto_de_los_Infantes|Soto de los Infantes]] | link_en = [[:en:Soutu_los_Infantes|Soutu los Infantes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q968704|Q968704]] | label = [[Viescas (parroquia)|Viescas]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Viescas | label_en = Viescas | link_es = [[:es:Viescas|Viescas]] | link_en = [[:en:Viescas|Viescas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q16897599|Q16897599]] | label = [[Villamar (Salas)|Villamar]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Villamar | label_en = Villamar | label_fr = Villamar | label_de = Villamar | label_nl = Villamar | label_it = Villamar | link_es = [[:es:Villamar_(Salas)|Villamar (Salas)]] | link_en = [[:en:Villamar_(Salas)|Villamar (Salas)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7930981|Q7930981]] | label = [[Villazón]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_es = Villazón | label_en = Villazon | link_es = [[:es:Villaz%C3%B3n_(Salas)|Villaz%C3%B3n (Salas)]] | link_en = [[:en:Villaz%C3%B3n_(Salas)|Villaz%C3%B3n (Salas)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6502749|Q6502749]] | label = [[Ḷḷaviu (parroquia)|Ḷḷaviu]] | p131 = [[Salas]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Salas (Asturies) | label_mul = Ḷḷaviu | label_ca = Ḷḷaviu | label_es = Lavio | label_en = Lavio | link_es = [[:es:Lavio|Lavio]] | link_en = [[:en:%E1%B8%B6%E1%B8%B7aviu|%E1%B8%B6%E1%B8%B7aviu]] }} |} == Samartín d'Ozcos == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1658719|Q1658719]] | label = [[Eilao (Ozcos)|Eilao]] | p131 = [[Samartín d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín d&#39;Ozcos (Asturies) | label_mul = Eilao | label_es = Illano | label_gl = Eilao | label_en = Illano | label_de = Illano | link_es = [[:es:Illano_(San_Mart%C3%ADn_de_Oscos)|Illano (San Mart%C3%ADn de Oscos)]] | link_en = [[:en:Illano_(Oscos)|Illano (Oscos)]] | link_de = [[:de:Illano_(Oscos)|Illano (Oscos)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1799435|Q1799435]] | label = [[Labiaróu (parroquia)|Labiaróu]] | p131 = [[Samartín d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín d&#39;Ozcos (Asturies) | label_mul = Labiaróu | label_ca = Labiaróu | label_es = Labiarón | label_gl = Labiaróu | label_en = Labiarón | label_fr = Labiaróu | label_de = Labiarón | label_nl = Labiaróu | link_es = [[:es:Labiar%C3%B3n|Labiar%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Labiar%C3%B3n|Labiar%C3%B3n]] | link_de = [[:de:Labiar%C3%B3n|Labiar%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q75273104|Q75273104]] | label = [[Pezós (Ozcos)|Pezós]] | p131 = [[Samartín d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín d&#39;Ozcos, Asturies | label_mul = Pezós | label_ca = Pezós | label_es = Pesoz | label_gl = Pezós | label_en = Pezós | link_es = [[:es:Pesoz_(San_Mart%C3%ADn_de_Oscos)|Pesoz (San Mart%C3%ADn de Oscos)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q75291592|Q75291592]] | label = [[Samartín (Ozcos)|Samartín]] | p131 = [[Samartín d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín d&#39;Ozcos, Asturies | label_mul = Samartín | label_es = Oscos | label_gl = Samartín | label_en = Samartín | link_es = [[:es:Oscos_(parroquia)|Oscos (parroquia)]] }} |} == Samartín del Rei Aurelio == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4926481|Q4926481]] | label = [[Blimea (parroquia)|Blimea]] | p131 = [[Samartín del Rei Aurelio]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín del Rei Aurelio (Asturies) | label_ca = Blimea | label_es = Blimea | label_gl = Blimea | label_en = Blimea | label_fr = Blimea | label_de = Blimea | label_nl = Blimea | link_es = [[:es:Blimea|Blimea]] | link_en = [[:en:Blimea|Blimea]] | link_fr = [[:fr:Blimea|Blimea]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q939411|Q939411]] | label = [[Cocañín (parroquia)|Cocañín]] | p131 = [[Samartín del Rei Aurelio]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín del Rei Aurelio (Asturies) | label_ca = Cocañín | label_es = Cocañín | label_en = Cocañín | label_nl = Cocañín | link_ca = [[:ca:Coca%C3%B1%C3%ADn|Coca%C3%B1%C3%ADn]] | link_es = [[:es:Coca%C3%B1%C3%ADn|Coca%C3%B1%C3%ADn]] | link_en = [[:en:Coca%C3%B1%C3%ADn|Coca%C3%B1%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9333093|Q9333093]] | label = [[Samartín (parroquia de Samartín del Rei Aurelio)|Samartín]] | p131 = [[Samartín del Rei Aurelio]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín del Rei Aurelio (Asturies) | label_ca = Samartín | label_es = San Martín | label_en = Samartín | label_fr = Samartín | link_ca = [[:ca:Samart%C3%ADn_(parr%C3%B2quia_de_Samart%C3%ADn_del_Rei_Aurelio)|Samart%C3%ADn (parr%C3%B2quia de Samart%C3%ADn del Rei Aurelio)]] | link_es = [[:es:Rey_Aurelio|Rey Aurelio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2891701|Q2891701]] | label = [[San Andrés de Llinares]] | p131 = [[Samartín del Rei Aurelio]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín del Rei Aurelio (Asturies) | label_ca = San Andrés de Llinares | label_es = Linares | label_en = San Andrés de Llinares | link_ca = [[:ca:San_Andr%C3%A9s_de_Llinares|San Andr%C3%A9s de Llinares]] | link_es = [[:es:Linares_(San_Mart%C3%ADn_del_Rey_Aurelio)|Linares (San Mart%C3%ADn del Rey Aurelio)]] | link_en = [[:en:San_Andr%C3%A9s_de_Llinares|San Andr%C3%A9s de Llinares]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3494183|Q3494183]] | label = [[Santa Bárbola]] | p131 = [[Samartín del Rei Aurelio]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Samartín del Rei Aurelio (Asturies) | label_ca = Santa Bárbola | label_es = Santa Bárbara | label_gl = Santa Bárbola | label_en = Santa Bárbola | label_nl = Santa Bárbara | link_ca = [[:ca:Santa_B%C3%A1rbola|Santa B%C3%A1rbola]] | link_es = [[:es:Santa_B%C3%A1rbara_(San_Mart%C3%ADn_del_Rey_Aurelio)|Santa B%C3%A1rbara (San Mart%C3%ADn del Rey Aurelio)]] | link_en = [[:en:Santa_B%C3%A1rbara_(San_Mart%C3%ADn)|Santa B%C3%A1rbara (San Mart%C3%ADn)]] }} |} == San Tiso d'Abres == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9073731|Q9073731]] | label = [[San Tiso (San Tiso d'Abres)|San Tiso]] | p131 = [[San Tiso d'Abres]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de San Tiso d&#39;Abres (Asturies) | label_ca = San Tiso | label_es = San Salvador | label_en = San Tiso | link_es = [[:es:San_Salvador_(San_Tirso_de_Abres)|San Salvador (San Tirso de Abres)]] | link_en = [[:en:San_Tiso|San Tiso]] }} |} == Santalla d'Ozcos == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q55804835|Q55804835]] | label = [[Santalla (parroquia)|Santalla]] | p131 = [[Santalla d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Santalla d&#39;Ozcos (Asturies) | label_mul = Santalla | label_es = Santa Eulalia de Oscos | label_en = Santalla }} |} == Santo Adriano == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5049632|Q5049632]] | label = [[Castañeo'l Monte (parroquia)|Castañeo'l Monte]] | p131 = [[Santo Adriano]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Santo Adriano (Asturies) | label_ca = Castañeo'l Monte | label_eu = Castañeo'l Monte | label_es = Castañedo del Monte | label_gl = Castañeo'l Monte | label_en = Castañeo'l Monte | label_fr = Castañeo'l Monte | label_de = Castañeo'l Monte | label_pt = Castañeo'l Monte | label_nl = Castañeo'l Monte | label_it = Castañeo'l Monte | link_es = [[:es:Casta%C3%B1edo_del_Monte|Casta%C3%B1edo del Monte]] | link_en = [[:en:Casta%C3%B1eo%27l_Monte|Casta%C3%B1eo%27l Monte]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198591|Q5198591]] | label = [[Llavares (parroquia)|Llavares]] | p131 = [[Santo Adriano]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Santo Adriano (Asturies) | label_ca = Llavares | label_eu = Llavares | label_es = Lavares | label_gl = Llavares | label_en = Llavares | label_fr = Llavares | label_pt = Llavares | label_nl = Llavares | label_it = Llavares | link_es = [[:es:Lavares|Lavares]] | link_en = [[:en:Llavares|Llavares]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198300|Q5198300]] | label = [[Tuñón (parroquia)|Tuñón]] | p131 = [[Santo Adriano]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Santo Adriano (Asturies) | label_es = Tuñón | label_en = Tuñón | link_es = [[:es:Tu%C3%B1%C3%B3n|Tu%C3%B1%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Tu%C3%B1%C3%B3n|Tu%C3%B1%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198455|Q5198455]] | label = [[Villanueva (Santo Adriano)|Villanueva]] | p131 = [[Santo Adriano]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref><ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Santo Adriano (Asturies) | label_ca = Villanueva | label_eu = Villanueva | label_es = Villanueva | label_gl = Villanueva | label_en = Villanueva | label_fr = Villanueva | label_de = Villanueva | label_pt = Villanueva | label_nl = Villanueva | label_it = Villanueva | link_es = [[:es:Villanueva_(Santo_Adriano)|Villanueva (Santo Adriano)]] | link_en = [[:en:Villanueva_(Santo_Adriano)|Villanueva (Santo Adriano)]] }} |} == Sariegu == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6966535|Q6966535]] | label = [[Narzana]] | p131 = [[Sariegu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sariegu (Asturies) | label_mul = Narzana | label_es = Narzana | label_gl = Narzana | label_en = Narzana | link_es = [[:es:Narzana|Narzana]] | link_en = [[:en:Narzana|Narzana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198398|Q5198398]] | label = [[San Román (parroquia de Sariegu)|San Román]] | p131 = [[Sariegu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sariegu (Asturies) | label_es = San Román | label_gl = San Román | label_en = San Román | label_nl = San Román | link_es = [[:es:San_Rom%C3%A1n_(Sariego)|San Rom%C3%A1n (Sariego)]] | link_en = [[:en:San_Rom%C3%A1n_(Sariego)|San Rom%C3%A1n (Sariego)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198909|Q5198909]] | label = [[Santiago (Sariegu)|Santiago]] | p131 = [[Sariegu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sariegu (Asturies) | label_es = Santiago | label_gl = Santiago | label_en = Santiago | label_nl = Santiago | link_es = [[:es:Santiago_(Sariego)|Santiago (Sariego)]] | link_en = [[:en:Santiago_(Sariego)|Santiago (Sariego)]] }} |} == Siero == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5702269|Q5702269]] | label = [[Aramil]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = Aramil | label_gl = Aramil | label_en = Aramil | link_es = [[:es:Aramil|Aramil]] | link_en = [[:en:Aramil_(Siero)|Aramil (Siero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5703850|Q5703850]] | label = [[Argüeyes]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = Argüelles | label_gl = Argüeyes | label_en = Argüelles | link_es = [[:es:Arg%C3%BCelles_(Siero)|Arg%C3%BCelles (Siero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6120823|Q6120823]] | label = [[Carbayín (parroquia)|Carbayín]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Carbayín | label_eu = Carbayín | label_es = Santiago Arenas | label_gl = Carbayín | label_en = Carbayín | label_fr = Carbayín | label_it = Carbayín | link_es = [[:es:Santiago_Arenas|Santiago Arenas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5760238|Q5760238]] | label = [[Ceis (Siero)|Ceis]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Ceis | label_eu = Ceis | label_es = Celles | label_gl = Ceis | label_en = Celles / Ceis | label_fr = Ceis | label_de = Ceis | label_pt = Ceis | link_es = [[:es:Celles_(Siero)|Celles (Siero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3777087|Q3777087]] | label = [[Collao]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Collao | label_eu = Collao | label_es = Collado | label_en = Collao | label_nl = Collao | link_ca = [[:ca:Collao_(Siero)|Collao (Siero)]] | link_es = [[:es:Collado_(Siero)|Collado (Siero)]] | link_en = [[:en:Collao|Collao]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6119095|Q6119095]] | label = [[El Cuto (parroquia)|El Cuto]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_mul = El Cuto | label_es = San Juan Arenas | label_en = El Cuto | link_es = [[:es:San_Juan_Arenas|San Juan Arenas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3824955|Q3824955]] | label = [[Feleches (Siero)|Feleches]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Feleches | label_es = Feleches | label_en = Feleches | label_nl = Feleches | link_ca = [[:ca:Feleches|Feleches]] | link_es = [[:es:Feleches|Feleches]] | link_en = [[:en:Feleches|Feleches]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5884737|Q5884737]] | label = [[Granda (parroquia)|Granda]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = Granda | label_en = Granda | link_es = [[:es:Granda_(Siero)|Granda (Siero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5896826|Q5896826]] | label = [[Hevia (Siero)|Hevia]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = Hevia | label_gl = Hevia | label_en = Hevia | label_fr = Hevia | link_es = [[:es:Hevia_(Siero)|Hevia (Siero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6461560|Q6461560]] | label = [[La Carrera (parroquia)|La Carrera]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = La Carrera | label_es = La Carrera | label_en = La Carrera | link_es = [[:es:La_Carrera_(Siero)|La Carrera (Siero)]] | link_en = [[:en:La_Carrera_(Siero)|La Carrera (Siero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195027|Q5195027]] | label = [[La Collá (Siero)|La Collá]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = La Collá | label_eu = La Collá | label_es = La Collada | label_en = La Collá | label_fr = Collá | label_nl = La Collá | link_ca = [[:ca:La_Coll%C3%A1_(Siero)|La Coll%C3%A1 (Siero)]] | link_es = [[:es:La_Collada_(Siero)|La Collada (Siero)]] | link_en = [[:en:La_Coll%C3%A1,_Siero|La Coll%C3%A1, Siero]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5964657|Q5964657]] | label = [[La Paranza]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = La Paranza | label_en = La Paranza | link_es = [[:es:La_Paranza|La Paranza]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018362|Q1018362]] | label = [[La Pola Siero]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = La Pola Siero | label_es = Pola de Siero | label_gl = A Pola de Siero | label_en = La Pola Siero | label_fr = La Pola Siero | label_de = La Pola Siero | label_nl = La Pola Siero | link_ca = [[:ca:La_Pola_Siero|La Pola Siero]] | link_es = [[:es:Pola_de_Siero|Pola de Siero]] | link_gl = [[:gl:Pola_de_Siero|Pola de Siero]] | link_en = [[:en:La_Pola_Siero|La Pola Siero]] | link_de = [[:de:La_Pola_Siero|La Pola Siero]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6544222|Q6544222]] | label = [[Lieres]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = Lieres | label_gl = Lieres | label_en = Lieres | link_es = [[:es:Lieres|Lieres]] | link_en = [[:en:Lieres|Lieres]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5976482|Q5976482]] | label = [[Llimanes (Siero)|Llimanes]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Llimanes | label_eu = Llimanes | label_es = Limanes | label_gl = Llimanes | label_en = Llimanes | link_es = [[:es:Limanes_(Siero)|Limanes (Siero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3822464|Q3822464]] | label = [[Llugones (parroquia)|Llugones]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Llugones | label_eu = Lugones | label_es = Lugones | label_gl = Lugones | label_en = Lugones/Llugones | label_fr = Lugones | label_de = Lugones | label_pt = Lugones | label_nl = Lugones | label_it = Lugones | link_ca = [[:ca:Llugones|Llugones]] | link_eu = [[:eu:Llugones_(Siero)|Llugones (Siero)]] | link_es = [[:es:Lugones_(Siero)|Lugones (Siero)]] | link_en = [[:en:Lugones,_Siero|Lugones, Siero]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q10876864|Q10876864]] | label = [[Marcenao]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_mul = Marcenao | label_ca = Marcenado | label_eu = Marcenado | label_es = Marcenado | label_gl = Marcenado | label_en = Marcenao | label_fr = Marcenado | label_de = Marcenado | label_pt = Marcenado | label_it = Marcenado | link_es = [[:es:Marcenado|Marcenado]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6034980|Q6034980]] | label = [[Muñó]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = Muñó | label_en = Muñó | link_es = [[:es:Mu%C3%B1%C3%B3_(Siero)|Mu%C3%B1%C3%B3 (Siero)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3825126|Q3825126]] | label = [[Samartindianes]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Samartindianes | label_eu = Samartindianes | label_es = Anes | label_en = Samartindianes | label_fr = Samartindianes | label_nl = Samartindianes | link_ca = [[:ca:Samartindianes|Samartindianes]] | link_es = [[:es:Anes|Anes]] | link_en = [[:en:Samartindianes|Samartindianes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5657800|Q5657800]] | label = [[Samartino]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_mul = Samartino | label_ca = Samartino | label_es = Vega de Poja | label_gl = Samartino | label_en = Samartino | link_es = [[:es:Vega_de_Poja|Vega de Poja]] | link_en = [[:en:Samartino|Samartino]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198602|Q5198602]] | label = [[Samiguel (parroquia de Siero)|Samiguel]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = Barreda | label_en = Samiguel | link_es = [[:es:Barreda_(Siero)|Barreda (Siero)]] | link_en = [[:en:Samiguel|Samiguel]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6120506|Q6120506]] | label = [[Santa Marina (Siero)|Santa Marina]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_es = Santa Marina de Cuclillos | label_en = Santa Marina de Cuclillos | link_es = [[:es:Santa_Marina_de_Cuclillos|Santa Marina de Cuclillos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9074086|Q9074086]] | label = [[Santa Marta Carbayín]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Santa Marta Carbayín | label_eu = Santa Marta Carbayín | label_es = Santa Marta Carbayín | label_en = Santa Marta Carbayín | label_fr = Santa Marta | link_ca = [[:ca:Santa_Marta_Carbay%C3%ADn|Santa Marta Carbay%C3%ADn]] | link_es = [[:es:Santa_Marta_Carbay%C3%ADn|Santa Marta Carbay%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198269|Q5198269]] | label = [[Santolaya de Vixil]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Santolaya de Vixil | label_es = Santa Eulalia de Vigil | label_en = Santolaya de Vixil | label_fr = Santolaya de Vixil | label_de = Santolaya de Vixil | label_nl = Santolaya de Vixil | link_es = [[:es:Santa_Eulalia_de_Vigil|Santa Eulalia de Vigil]] | link_en = [[:en:Santolaya_de_Vixil|Santolaya de Vixil]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3826453|Q3826453]] | label = [[Tiñana]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Tiñana | label_es = Tiñana | label_en = Tiñana | label_it = Tiñana | link_ca = [[:ca:Ti%C3%B1ana|Ti%C3%B1ana]] | link_es = [[:es:Ti%C3%B1ana|Ti%C3%B1ana]] | link_en = [[:en:Ti%C3%B1ana|Ti%C3%B1ana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3823930|Q3823930]] | label = [[Trespando]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Trespando | label_eu = Trespando | label_es = Traspando | label_en = Trespando | link_ca = [[:ca:Trespando|Trespando]] | link_es = [[:es:Traspando|Traspando]] | link_en = [[:en:Trespando|Trespando]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5730907|Q5730907]] | label = [[Valbona (parroquia de Siero)|Valbona]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Valbona | label_eu = Valbona | label_es = Bobes | label_gl = Valbona | label_en = Valbona | label_fr = Valbona | label_pt = Bobes | link_es = [[:es:Bobes|Bobes]] | link_pt = [[:pt:Bobes|Bobes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3824515|Q3824515]] | label = [[Valdesoto]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Valdesoto | label_eu = Valdesoto | label_es = Valdesoto | label_en = Valdesoto | link_ca = [[:ca:Valdesoto|Valdesoto]] | link_eu = [[:eu:Valdesoto|Valdesoto]] | link_es = [[:es:Valdesoto|Valdesoto]] | link_en = [[:en:Valdesoto|Valdesoto]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9093626|Q9093626]] | label = [[Viella (parroquia de Siero)|Viella]] | p131 = [[Siero]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Siero (Asturies) | label_ca = Viella (Siero) | label_es = Viella | label_gl = Viella | label_en = Viella | label_fr = Viella | label_de = Viella | label_pt = Viella | label_nl = Viella | label_it = Viella | link_ca = [[:ca:Viella_(Siero)|Viella (Siero)]] | link_es = [[:es:Viella_(Siero)|Viella (Siero)]] }} |} == Sobrescobiu == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5968739|Q5968739]] | label = [[Llaíñes (parroquia)|Llaíñes]] | p131 = [[Sobrescobiu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sobrescobiu (Asturies) | label_mul = Llaíñes | label_ca = Llaíñes | label_eu = Llaíñes | label_es = Ladines | label_gl = Llaíñes | label_en = Ladines | label_fr = Llaíñes | label_de = Llaíñes | label_pt = Llaíñes | label_nl = Llaíñes | label_it = Llaíñes | link_es = [[:es:Ladines_(Sobrescobio)|Ladines (Sobrescobio)]] | link_en = [[:en:Lla%C3%AD%C3%B1es|Lla%C3%AD%C3%B1es]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837805|Q837805]] | label = [[Oviñana]] | p131 = [[Sobrescobiu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sobrescobiu (Asturies) | label_mul = Oviñana | label_es = Oviñana | label_en = Oviñana | label_fr = Oviñana | label_de = Oviñana | label_nl = Oviñana | link_es = [[:es:Ovi%C3%B1ana_(Sobrescobio)|Ovi%C3%B1ana (Sobrescobio)]] | link_en = [[:en:Ovi%C3%B1ana_(Sobrescobio)|Ovi%C3%B1ana (Sobrescobio)]] | link_de = [[:de:Ovi%C3%B1ana|Ovi%C3%B1ana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6118309|Q6118309]] | label = [[Soto (Sobrescobiu)|Soto]] | p131 = [[Sobrescobiu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sobrescobiu (Asturies) | label_mul = Soto | label_es = San Andrés de Agües | label_en = San Andrés de Agues | link_es = [[:es:San_Andr%C3%A9s_de_Ag%C3%BCes|San Andr%C3%A9s de Ag%C3%BCes]] | link_en = [[:en:Soto_(Sobrescobio)|Soto (Sobrescobio)]] }} |} == Somiedo == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2827338|Q2827338]] | label = [[Aguinu (parroquia)|Aguinu]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Aguinu | label_ca = Aguinu | label_es = Aguino | label_en = Aguino | label_fr = Aguino | label_nl = Aguino | link_es = [[:es:Aguino|Aguino]] | link_en = [[:en:Aguino|Aguino]] | link_fr = [[:fr:Aguino|Aguino]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q430989|Q430989]] | label = [[Clavichas (parroquia)|Clavichas]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Clavichas | label_ca = Clavichas | label_es = Clavillas | label_en = Clavillas | label_nl = Clavillas | link_es = [[:es:Clavillas|Clavillas]] | link_en = [[:en:Clavillas|Clavillas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5173822|Q5173822]] | label = [[Corés]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Corés | label_es = Corés | label_en = Corés | label_nl = Corés | link_es = [[:es:Cor%C3%A9s|Cor%C3%A9s]] | link_en = [[:en:Cor%C3%A9s|Cor%C3%A9s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5351077|Q5351077]] | label = [[El Coutu (parroquia)|El Coutu]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = El Coutu | label_ca = El Coutu | label_es = El Coto | label_en = El Coto | label_nl = El Coutu | link_es = [[:es:El_Coto_(Somiedo)|El Coto (Somiedo)]] | link_en = [[:en:El_Coto|El Coto]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7911887|Q7911887]] | label = [[El Vaḷḷe (Somiedo)|El Vaḷḷe]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = El Vaḷḷe | label_ca = El Vaḷḷe | label_es = Valle de Lago | label_en = Valle de Lago | link_es = [[:es:Valle_del_Lago|Valle del Lago]] | link_en = [[:en:Valle_de_Lago|Valle de Lago]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5626783|Q5626783]] | label = [[Gúa (parroquia)|Gúa]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Gúa | label_eu = Gúa | label_es = Gúa | label_en = Gúa | label_nl = Gúa | link_eu = [[:eu:G%C3%BAa|G%C3%BAa]] | link_es = [[:es:G%C3%BAa|G%C3%BAa]] | link_en = [[:en:G%C3%BAa|G%C3%BAa]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4890701|Q4890701]] | label = [[La Pola Somiedo (parroquia)|La Pola Somiedo]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = La Pola Somiedo | label_ca = La Pola Somiedo | label_eu = La Pola Somiedo | label_es = Pola de Somiedo | label_en = Pola de Somiedo | label_nl = Pola de Somiedo | link_ca = [[:ca:La_Pola_Somiedo|La Pola Somiedo]] | link_eu = [[:eu:La_Pola_Somiedo|La Pola Somiedo]] | link_es = [[:es:Pola_de_Somiedo|Pola de Somiedo]] | link_en = [[:en:Pola_de_Somiedo|Pola de Somiedo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q426152|Q426152]] | label = [[La Riera (parroquia de Somiedo)|La Riera]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = La Riera | label_es = La Riera | label_en = La Riera | label_nl = La Riera | link_es = [[:es:La_Riera_(Somiedo)|La Riera (Somiedo)]] | link_en = [[:en:La_Riera_(Somiedo)|La Riera (Somiedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6492341|Q6492341]] | label = [[Las Morteras (parroquia)|Las Morteras]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Las Morteras | label_es = Las Morteras | label_en = Las Morteras | label_nl = Las Morteras | link_es = [[:es:Las_Morteras|Las Morteras]] | link_en = [[:en:Las_Morteras|Las Morteras]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7193472|Q7193472]] | label = [[Pigüeces (parroquia)|Pigüeces]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Pigüeces | label_es = Pigüeces | label_en = Pigüeces | label_nl = Pigüeces | link_es = [[:es:Pig%C3%BCeces|Pig%C3%BCeces]] | link_en = [[:en:Pig%C3%BCeces|Pig%C3%BCeces]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7193473|Q7193473]] | label = [[Pigüeña (parroquia)|Pigüeña]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Pigüeña | label_es = Pigüeña | label_en = Pigüeña | label_nl = Pigüeña | link_es = [[:es:Pig%C3%BCe%C3%B1a|Pig%C3%BCe%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Pig%C3%BCe%C3%B1a|Pig%C3%BCe%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5351944|Q5351944]] | label = [[Santa María del Puertu]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Santa María del Puertu | label_ca = Santa María del Puertu | label_es = El Puerto | label_en = El Puerto | link_es = [[:es:Santa_Mar%C3%ADa_del_Puerto_de_Somiedo|Santa Mar%C3%ADa del Puerto de Somiedo]] | link_en = [[:en:Santa_Mar%C3%ADa_del_Puertu|Santa Mar%C3%ADa del Puertu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7918637|Q7918637]] | label = [[Veigas (parroquia)|Veigas]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Veigas | label_es = Veigas | label_en = Veigas | link_es = [[:es:Veigas_(Somiedo)|Veigas (Somiedo)]] | link_en = [[:en:Veigas_(Somiedo)|Veigas (Somiedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7930916|Q7930916]] | label = [[Viḷḷar de Vildas]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Viḷḷar de Vildas | label_ca = Viḷḷar de Vildas | label_eu = Viḷḷar de Vildas | label_es = Villar de Vildas | label_en = Viḷḷar de Vildas | link_eu = [[:eu:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7ar_de_Vildas|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7ar de Vildas]] | link_es = [[:es:Villar_de_Vildas|Villar de Vildas]] | link_en = [[:en:Villar_de_Vildas|Villar de Vildas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5376618|Q5376618]] | label = [[Éndriga (parroquia)|Éndriga]] | p131 = [[Somiedo]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Somiedu (Asturies) | label_mul = Éndriga | label_es = Éndriga | label_en = Endriga | label_nl = Endriga | link_es = [[:es:%C3%89ndriga|%C3%89ndriga]] | link_en = [[:en:%C3%89ndriga|%C3%89ndriga]] }} |} == Sotu'l Barcu == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845274|Q845274]] | label = [[La Corrada (parroquia)|La Corrada]] | p131 = [[Sotu'l Barcu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sotu&#39;l Barcu (Asturies) | label_mul = La Corrada | label_es = La Corrada | label_en = La Corrada | label_de = Corrada | label_nl = La Corrada | link_eu = [[:eu:La_Corrada|La Corrada]] | link_es = [[:es:La_Corrada|La Corrada]] | link_en = [[:en:La_Corrada|La Corrada]] | link_de = [[:de:Corrada|Corrada]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q845444|Q845444]] | label = [[Ranón (parroquia)|Ranón]] | p131 = [[Sotu'l Barcu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sotu&#39;l Barcu (Asturies) | label_mul = Ranón | label_es = Ranón | label_gl = Ranón | label_en = Ranón | label_fr = Ranón | label_de = Ranón | label_nl = Ranón | link_eu = [[:eu:Ran%C3%B3n|Ran%C3%B3n]] | link_es = [[:es:Ran%C3%B3n|Ran%C3%B3n]] | link_gl = [[:gl:Ran%C3%B3n,_Sotu%27l_Barcu|Ran%C3%B3n, Sotu%27l Barcu]] | link_en = [[:en:San_Juan_de_La_Arena|San Juan de La Arena]] | link_de = [[:de:Ran%C3%B3n|Ran%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q384637|Q384637]] | label = [[Riberas (parroquia)|Riberas]] | p131 = [[Sotu'l Barcu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sotu&#39;l Barcu (Asturies) | label_mul = Riberas | label_es = Riberas | label_en = Riberas | label_fr = Riberas | label_de = Riberas | label_nl = Riberas | label_it = Riberas | link_eu = [[:eu:Riberas|Riberas]] | link_es = [[:es:Riberas|Riberas]] | link_en = [[:en:Riberas|Riberas]] | link_de = [[:de:Riberas|Riberas]] | link_it = [[:it:Riberas|Riberas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7564018|Q7564018]] | label = [[Sotu (parroquia de Sotu'l Barcu)|Sotu]] | p131 = [[Sotu'l Barcu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Sotu&#39;l Barcu (Asturies) | label_mul = Sotu | label_es = Soto del Barco | label_en = Soto del Barco | link_eu = [[:eu:Sotu_(Sotu%27l_Barcu)|Sotu (Sotu%27l Barcu)]] | link_es = [[:es:Soto_del_Barco_(parroquia)|Soto del Barco (parroquia)]] | link_en = [[:en:Soto_del_Barco_(parish)|Soto del Barco (parish)]] }} |} == Tameza == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5057317|Q5057317]] | label = [[Tameza (parroquia)|Tameza]] | p131 = [[Tameza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tameza (Asturies) | label_mul = Tameza | label_ca = Tameza | label_eu = Tameza | label_es = Tameza | label_gl = Tameza | label_en = Tameza | label_fr = Tameza | label_de = Tameza | label_pt = Tameza | link_es = [[:es:Villabre|Villabre]] | link_gl = [[:gl:Tameza|Tameza]] | link_en = [[:en:Tameza|Tameza]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198650|Q5198650]] | label = [[Yernes (parroquia)|Yernes]] | p131 = [[Tameza]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tameza (Asturies) | label_mul = Yernes | label_ca = Yernes | label_eu = Yernes | label_es = Yernes | label_gl = Yernes | label_en = Yernes | label_fr = Yernes | label_de = Yernes | label_pt = Yernes | link_es = [[:es:Yernes|Yernes]] | link_gl = [[:gl:Yernes|Yernes]] | link_en = [[:en:Yernes|Yernes]] }} |} == Tapia == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2882801|Q2882801]] | label = [[A Roda (parroquia)|A Roda]] | p131 = [[Tapia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tapia (Asturies) | label_mul = A Roda | label_ca = A Roda | label_eu = A Roda | label_es = La Roda | label_gl = A Roda | label_en = A Roda | label_fr = A Roda | label_de = A Roda | label_pt = A Roda | link_eu = [[:eu:A_Roda_(Tapia_de_Casariego)|A Roda (Tapia de Casariego)]] | link_es = [[:es:La_Roda_(Tapia_de_Casariego)|La Roda (Tapia de Casariego)]] | link_gl = [[:gl:A_Roda,_Tapia_de_Casarego|A Roda, Tapia de Casarego]] | link_en = [[:en:A_Roda_(Tapia_de_Casariego)|A Roda (Tapia de Casariego)]] | link_pt = [[:pt:A_Roda_(Tapia_de_Casariego)|A Roda (Tapia de Casariego)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5028522|Q5028522]] | label = [[Campos y Salave (parroquia)|Campos y Salave]] | p131 = [[Tapia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tapia (Asturies) | label_mul = Campos y Salave | label_ca = Campos y Salave | label_eu = Campos y Salave | label_es = Campos y Salave | label_gl = Campos y Salave | label_en = Campos y Salave | label_fr = Campos y Salave | label_de = Campos y Salave | label_pt = Campos y Salave | link_eu = [[:eu:Campo_y_Salave|Campo y Salave]] | link_es = [[:es:Campos_y_Salave|Campos y Salave]] | link_en = [[:en:Campos_y_Salave|Campos y Salave]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5478629|Q5478629]] | label = [[Serantes (parroquia)|Serantes]] | p131 = [[Tapia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tapia (Asturies) | label_mul = Serantes | label_ca = Serantes | label_es = Serantes | label_en = Serantes | link_eu = [[:eu:Serantes_(Tapia_de_Casariego)|Serantes (Tapia de Casariego)]] | link_es = [[:es:Serantes_(Tapia_de_Casariego)|Serantes (Tapia de Casariego)]] | link_en = [[:en:Serantes_(Tapia_de_Casariego)|Serantes (Tapia de Casariego)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56477061|Q56477061]] | label = [[Tapia (parroquia)|Tapia]] | p131 = [[Tapia]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tapia (Asturies) | label_mul = Tapia | label_ca = Tapia | label_eu = Tapia | label_es = Tapia de Casariego | label_gl = Tapia | label_en = Tapia | label_fr = Tapia | label_de = Tapia | label_pt = Tapia | label_it = Tapia | link_eu = [[:eu:Tapia_(Tapia_de_Casariego)|Tapia (Tapia de Casariego)]] }} |} == Taramundi == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7918638|Q7918638]] | label = [[As Veigas (parroquia)|As Veigas]] | p131 = [[Taramundi]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Taramundi (Asturies) | label_mul = As Veigas | label_ca = As Veigas | label_es = Veigas | label_gl = As Veigas | label_en = As Veigas | link_es = [[:es:Veigas_(Taramundi)|Veigas (Taramundi)]] | link_en = [[:en:As_Veigas|As Veigas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4961836|Q4961836]] | label = [[Bres (parroquia)|Bres]] | p131 = [[Taramundi]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Taramundi (Asturies) | label_mul = Bres | label_es = Bres | label_gl = Bres | label_en = Bres | label_it = Bres | link_es = [[:es:Bres_(Taramundi)|Bres (Taramundi)]] | link_en = [[:en:Bres_(Taramundi)|Bres (Taramundi)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9053622|Q9053622]] | label = [[Ouria (parroquia)|Ouria]] | p131 = [[Taramundi]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Taramundi (Asturies) | label_mul = Ouria | label_es = Ouría | label_gl = Ouria | label_en = Ouria | label_nl = Ouría | link_es = [[:es:Ouria_(Taramundi)|Ouria (Taramundi)]] | link_en = [[:en:Ouria|Ouria]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q54857379|Q54857379]] | label = [[Taramundi (parroquia)|Taramundi]] | p131 = [[Taramundi]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu del mesmu nome (Asturies) | label_mul = Taramundi | label_es = Taramundi | label_gl = Taramundi | label_en = Taramundi | label_pt = Taramundi | link_es = [[:es:Taramundi_(parroquia)|Taramundi (parroquia)]] }} |} == Teberga == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4863707|Q4863707]] | label = [[Barriu (parroquia)|Barriu]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Barriu | label_es = Barrio | label_en = Barrio | label_it = Barrio | link_es = [[:es:Barrio_(Teverga)|Barrio (Teverga)]] | link_en = [[:en:Barrio_(Teverga)|Barrio (Teverga)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q11680552|Q11680552]] | label = [[Carrea (parroquia)|Carrea]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Carrea | label_es = Carrea | label_en = Carrea | label_nl = Carrea | link_es = [[:es:Carrea|Carrea]] | link_en = [[:en:Carrea|Carrea]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6462569|Q6462569]] | label = [[La Foceicha]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = La Foceicha | label_ca = La Foceicha | label_eu = La Foceicha | label_es = La Focella | label_gl = La Foceicha | label_en = La Foceicha | label_fr = La Foceicha | label_de = La Foceicha | label_pt = La Foceicha | label_nl = La Foceicha | label_it = La Foceicha | link_eu = [[:eu:La_Foceicha|La Foceicha]] | link_es = [[:es:La_Focella|La Focella]] | link_en = [[:en:La_Foceicha|La Foceicha]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196584|Q5196584]] | label = [[La Plaza (parroquia)|La Plaza]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = La Plaza | label_ca = La Plaza | label_es = La Plaza | label_en = La Plaza | label_nl = La Plaza | link_es = [[:es:La_Plaza|La Plaza]] | link_en = [[:en:La_Plaza|La Plaza]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7264068|Q7264068]] | label = [[Parmu (parroquia)|Parmu]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Parmu | label_es = Páramo | label_en = Páramo | link_es = [[:es:P%C3%A1ramo_(Teverga)|P%C3%A1ramo (Teverga)]] | link_en = [[:en:P%C3%A1ramo_(Teverga)|P%C3%A1ramo (Teverga)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195453|Q5195453]] | label = [[Rieḷḷu (parroquia)|Rieḷḷu]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Rieḷḷu | label_es = Riello | label_en = Riello | label_nl = Riello | link_es = [[:es:Riello_(Teverga)|Riello (Teverga)]] | link_en = [[:en:Rie%E1%B8%B7%E1%B8%B7u|Rie%E1%B8%B7%E1%B8%B7u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7415284|Q7415284]] | label = [[San Salvador d'Alesga]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = San Salvador d'Alesga | label_ca = San Salvador d'Alesga | label_es = Alesga | label_en = San Salvador d'Alesga | link_es = [[:es:Alesga|Alesga]] | link_en = [[:en:San_Salvador_d%27Alesga|San Salvador d%27Alesga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7420412|Q7420412]] | label = [[Santianes (parroquia de Teberga)|Santianes]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Santianes | label_ca = Santianes | label_es = Santianes | label_en = Santianes | link_es = [[:es:Santianes_(Teverga)|Santianes (Teverga)]] | link_en = [[:en:Santianes|Santianes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7676754|Q7676754]] | label = [[Taxa]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Taxa | label_es = Taja | label_en = Taja, Teverga | label_nl = Taja | link_es = [[:es:Taja_(Asturias)|Taja (Asturias)]] | link_en = [[:en:Taja,_Teverga|Taja, Teverga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7825520|Q7825520]] | label = [[Torce (Teberga)|Torce]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Torce | label_es = Torce | label_en = Torce | link_es = [[:es:Torce_(Teverga)|Torce (Teverga)]] | link_en = [[:en:Torce_(Teverga)|Torce (Teverga)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4135311|Q4135311]] | label = [[Urria (Teberga)|Urria]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Urria | label_es = Urria | label_en = Urria | link_es = [[:es:Urria_(Asturias)|Urria (Asturias)]] | link_en = [[:en:Urria|Urria]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7930861|Q7930861]] | label = [[Viḷḷamayor (parroquia)|Viḷḷamayor]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Viḷḷamayor | label_ca = Viḷḷamayor | label_es = Villamayor | label_en = Viḷḷamayor | link_es = [[:es:Villamayor_(Teverga)|Villamayor (Teverga)]] | link_en = [[:en:Villamayor_(Teverga)|Villamayor (Teverga)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q958554|Q958554]] | label = [[Viḷḷanueva (parroquia)|Viḷḷanueva]] | p131 = [[Teberga]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Teberga (Asturies) | label_mul = Viḷḷanueva | label_ca = Viḷḷanueva | label_es = Villanueva | label_en = Viḷḷanueva | link_es = [[:es:Villanueva_(Teverga)|Villanueva (Teverga)]] | link_en = [[:en:Villanueva_(Teverga)|Villanueva (Teverga)]] }} |} == Tinéu == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9056100|Q9056100]] | label = [[Arganza (parroquia)|Arganza]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Arganza | label_es = Arganza | label_en = Arganza | link_es = [[:es:Arganza_(Tineo)|Arganza (Tineo)]] | link_en = [[:en:Arganza_(Tin%C3%A9u)|Arganza (Tin%C3%A9u)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063644|Q6063644]] | label = [[Bourres (parroquia)|Bourres]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Bourres | label_ca = Bourres | label_eu = Bourres | label_es = Borres | label_gl = Bourres | label_en = Bourres | label_fr = Bourres | label_de = Bourres | label_pt = Bourres | link_es = [[:es:Borres_(Tineo)|Borres (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9056101|Q9056101]] | label = [[Brañaḷḷonga (parroquia)|Brañaḷḷonga]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Brañaḷḷonga | label_eu = Brañaḷḷonga | label_es = Brañalonga | label_gl = Brañaḷḷonga | label_en = Brañaḷḷonga | label_fr = Brañaḷḷonga | label_de = Brañaḷḷonga | label_pt = Brañaḷḷonga | label_nl = Brañaḷḷonga | label_it = Brañaḷḷonga | link_es = [[:es:Bra%C3%B1alonga|Bra%C3%B1alonga]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063650|Q6063650]] | label = [[Bustieḷḷu (parroquia)|Bustieḷḷu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Bustieḷḷu | label_eu = Bustieḷḷu | label_es = Bustiello | label_gl = Bustieḷḷu | label_en = Bustieḷḷu | label_fr = Bustieḷḷu | label_de = Bustieḷḷu | label_pt = Bustieḷḷu | link_es = [[:es:Bustiello_(Tineo)|Bustiello (Tineo)]] | link_en = [[:en:Bustie%E1%B8%B7%E1%B8%B7u|Bustie%E1%B8%B7%E1%B8%B7u]] | link_de = [[:de:Bustiello_(Parroquia)|Bustiello (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4859879|Q4859879]] | label = [[Bárzana (parroquia de Tinéu)|Bárzana]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Bárzana | label_es = Bárcena del Monasterio | label_en = Bárzana | label_de = Bárcena del Monasterio | link_es = [[:es:B%C3%A1rcena_del_Monasterio|B%C3%A1rcena del Monasterio]] | link_en = [[:en:B%C3%A1rzana_(Tin%C3%A9u)|B%C3%A1rzana (Tin%C3%A9u)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5021908|Q5021908]] | label = [[Caeras (parroquia)|Caeras]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Caeras | label_eu = Caeras | label_es = Calleras | label_gl = Caeras | label_en = Calleras | link_es = [[:es:Calleras|Calleras]] | link_en = [[:en:Caeras|Caeras]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5946990|Q5946990]] | label = [[Campucaldera (parroquia)|Campucaldera]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Campucaldera | label_eu = Campucaldera | label_es = El Baradal | label_gl = Campucaldera | label_en = Campucaldera | label_fr = Campucaldera | label_de = Campucaldera | label_pt = Campucaldera | link_es = [[:es:El_Baradal_(Tineo)|El Baradal (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063653|Q6063653]] | label = [[Cezures (parroquia)|Cezures]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = Cezures | label_en = Cezures | link_es = [[:es:Cezures|Cezures]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063655|Q6063655]] | label = [[Coḷḷada (parroquia)|Coḷḷada]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Coḷḷada | label_eu = Coḷḷada | label_es = Collada | label_gl = Coḷḷada | label_en = Coḷḷada | label_fr = Coḷḷada | label_de = Coḷḷada | label_pt = Coḷḷada | label_nl = Coḷḷada | label_it = Coḷḷada | link_es = [[:es:Collada_(Tineo)|Collada (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5688607|Q5688607]] | label = [[El Pedregal (parroquia)|El Pedregal]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = El Pedregal | label_en = El Pedregal | link_es = [[:es:El_Pedregal_(Tineo)|El Pedregal (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063787|Q6063787]] | label = [[El Pozón (parroquia)|El Pozón]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = El Pozón | label_es = Pozón | label_en = El Pozón | link_es = [[:es:Poz%C3%B3n|Poz%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063770|Q6063770]] | label = [[El Rodical (parroquia)|El Rodical]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = El Rodical | label_en = El Rodical | link_es = [[:es:El_Rodical|El Rodical]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5437096|Q5437096]] | label = [[Fastias (parroquia)|Fastias]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = Fastias | label_en = Fastias | link_es = [[:es:Fastias|Fastias]] | link_en = [[:en:Fastias|Fastias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56544053|Q56544053]] | label = [[Francos (parroquia)|Francos]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = Francos | label_en = Francos | link_es = [[:es:Francos_(Tineo)|Francos (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063662|Q6063662]] | label = [[La Preda (parroquia)|La Preda]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = La Pereda | label_en = La Preda | link_es = [[:es:La_Pereda|La Pereda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063671|Q6063671]] | label = [[Merías (parroquia)|Merías]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Merías | label_ca = Merías | label_eu = Merías | label_es = Merillés | label_gl = Merías | label_en = Merías | label_fr = Merías | label_de = Merías | label_pt = Merías | link_es = [[:es:Merill%C3%A9s|Merill%C3%A9s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063674|Q6063674]] | label = [[Muñalén (parroquia)|Muñalén]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Muñalén | label_es = Muñalén | label_en = Muñalén | label_de = Muñalén | link_es = [[:es:Mu%C3%B1al%C3%A9n|Mu%C3%B1al%C3%A9n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063677|Q6063677]] | label = [[Naraval (parroquia)|Naraval]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Naraval | label_es = Naraval | label_en = Naraval | link_es = [[:es:Naraval|Naraval]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198661|Q5198661]] | label = [[Navelgas (parroquia)|Navelgas]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Navelgas | label_ca = Navelgas | label_es = Navelgas | label_en = Navelgas | link_es = [[:es:Navelgas|Navelgas]] | link_en = [[:en:Navelgas|Navelgas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063680|Q6063680]] | label = [[Nieres (parroquia)|Nieres]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = Nieres | label_en = Nieres | link_es = [[:es:Nieres|Nieres]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063686|Q6063686]] | label = [[Oubona (parroquia)|Oubona]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Oubona | label_eu = Oubona | label_es = Obona | label_gl = Oubona | label_en = Oubona | label_fr = Oubona | label_de = Oubona | label_pt = Oubona | link_es = [[:es:Obona|Obona]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063690|Q6063690]] | label = [[Porciles (parroquia)|Porciles]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = Porciles | label_en = Porciles | link_es = [[:es:Porciles_(Tineo)|Porciles (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5785502|Q5785502]] | label = [[Reḷḷanos (parroquia)|Reḷḷanos]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Reḷḷanos | label_eu = Reḷḷanos | label_es = Rellanos | label_gl = Reḷḷanos | label_en = Reḷḷanos | label_fr = Reḷḷanos | label_de = Reḷḷanos | label_pt = Reḷḷanos | link_es = [[:es:Rellanos|Rellanos]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q31747809|Q31747809]] | label = [[Samartín de Semproniana]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Samartín de Semproniana | label_es = San Martín de Semproniana | label_en = Samartín de Semproniana | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_de_Semproniana|San Mart%C3%ADn de Semproniana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063693|Q6063693]] | label = [[San Esteban de Reḷḷamiegu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = San Esteban de Reḷḷamiegu | label_es = Relamiego | label_gl = San Esteban de Reḷḷamiegu | label_en = San Esteban de Reḷḷamiegu | label_fr = San Esteban de Reḷḷamiegu | label_de = San Esteban de Reḷḷamiegu | label_pt = San Esteban de Reḷḷamiegu | label_it = San Esteban de Reḷḷamiegu | link_es = [[:es:Relamiego|Relamiego]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3947035|Q3947035]] | label = [[San Fagondu (parroquia)|San Fagondu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = San Facundo | label_en = San Fagondu | label_fr = San Facundo | label_nl = San Facundo | label_it = San Facundo | link_es = [[:es:San_Facundo_(parroquia)|San Facundo (parroquia)]] | link_en = [[:en:San_Fagondu|San Fagondu]] | link_it = [[:it:San_Facundo|San Facundo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7414198|Q7414198]] | label = [[San Fliz (parroquia)|San Fliz]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = San Félix | label_en = San Félix | link_es = [[:es:San_F%C3%A9lix_(Tineo)|San F%C3%A9lix (Tineo)]] | link_en = [[:en:San_Fliz_(Tin%C3%A9u)|San Fliz (Tin%C3%A9u)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063708|Q6063708]] | label = [[San Frichosu (parroquia)|San Frichosu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = San Frichosu | label_ca = San Frichosu | label_eu = San Frichosu | label_es = San Fructuoso | label_gl = San Frichosu | label_en = San Frichosu | label_fr = San Frichosu | label_de = San Frichosu | label_pt = San Frichosu | label_nl = San Frichosu | link_es = [[:es:San_Fructuoso_(Tineo)|San Fructuoso (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7418086|Q7418086]] | label = [[Sangoñéu (parroquia)|Sangoñéu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Sangoñéu | label_eu = Sangoñéu | label_es = Sangoñedo | label_gl = Sangoñéu | label_en = Sangoñéu | label_fr = Sangoñéu | label_de = Sangoñéu | label_pt = Sangoñéu | label_it = Sangoñéu | link_es = [[:es:Sango%C3%B1edo_(Tineo)|Sango%C3%B1edo (Tineo)]] | link_en = [[:en:Sango%C3%B1%C3%A9u|Sango%C3%B1%C3%A9u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063749|Q6063749]] | label = [[Santianes (parroquia de Tinéu)|Santianes]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = Santianes | label_en = Santianes | link_es = [[:es:Santianes_(Tineo)|Santianes (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5064813|Q5064813]] | label = [[Santiáu (parroquia)|Santiáu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = Cerredo | label_en = Santiáu | link_es = [[:es:Cerredo_(Tineo)|Cerredo (Tineo)]] | link_en = [[:en:Santi%C3%A1u_(Tin%C3%A9u)|Santi%C3%A1u (Tin%C3%A9u)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063742|Q6063742]] | label = [[Santolaya (parroquia de Tinéu)|Santolaya]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Santolaya | label_es = Santa Eulalia | label_en = Santolaya | link_es = [[:es:Santa_Eulalia_(Tineo)|Santa Eulalia (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5199193|Q5199193]] | label = [[Santolaya de Miñu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_es = Miño | label_en = Santolaya de Miñu | link_es = [[:es:Mi%C3%B1o_(Tineo)|Mi%C3%B1o (Tineo)]] | link_en = [[:en:Mi%C3%B1u_(Tin%C3%A9u)|Mi%C3%B1u (Tin%C3%A9u)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063688|Q6063688]] | label = [[Santuyanu (parroquia de Tinéu)|Santuyanu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia de Tinéu, Asturies | label_ca = Santuyanu | label_es = Ponte | label_en = Santuyanu | link_es = [[:es:Ponte_(Tineo)|Ponte (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2876320|Q2876320]] | label = [[Sobráu (parroquia)|Sobráu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Sobráu | label_es = Sobrado | label_en = Sobráu | label_pt = Sobráu | link_es = [[:es:Sobrado_(Tineo)|Sobrado (Tineo)]] | link_en = [[:en:Sobr%C3%A1u|Sobr%C3%A1u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063754|Q6063754]] | label = [[Sorriba (parroquia)|Sorriba]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Sorriba | label_eu = Sorriba | label_es = Sorriba | label_gl = Sorriba | label_en = Sorriba | label_fr = Sorriba | label_de = Sorriba | label_pt = Sorriba | link_es = [[:es:Sorriba_(Tineo)|Sorriba (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063776|Q6063776]] | label = [[Soutu (parroquia)|Soutu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Soutu | label_ca = Soutu | label_es = La Barca | label_en = Soutu | link_es = [[:es:La_Barca_(Tineo)|La Barca (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063758|Q6063758]] | label = [[Tabláu (Tinéu)|Tabláu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Tabláu | label_es = Tablado | label_en = Tabláu | link_es = [[:es:Tablado_(Tineo)|Tablado (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063760|Q6063760]] | label = [[Tinéu (parroquia)|Tinéu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_ca = Tinéu | label_es = Tineo | label_en = Tinéu | link_es = [[:es:Tineo_(parroquia)|Tineo (parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063763|Q6063763]] | label = [[Troncéu (parroquia)|Troncéu]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Troncéu | label_ca = Troncéu | label_eu = Troncéu | label_es = Troncedo | label_gl = Troncéu | label_en = Troncéu | label_fr = Troncéu | label_de = Troncéu | label_pt = Troncéu | label_nl = Troncéu | link_es = [[:es:Troncedo_(Tineo)|Troncedo (Tineo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3818962|Q3818962]] | label = [[Tuña (parroquia)|Tuña]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Tuña | label_ca = Tuña | label_es = Tuña | label_gl = Tuña | label_en = Tuña | label_fr = Tuña | label_it = Tuña | link_ca = [[:ca:Tu%C3%B1a|Tu%C3%B1a]] | link_es = [[:es:Tu%C3%B1a|Tu%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Tu%C3%B1a|Tu%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7930969|Q7930969]] | label = [[Viḷḷatresmil (parroquia)|Viḷḷatresmil]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Viḷḷatresmil | label_ca = Viḷḷatresmil | label_eu = Viḷḷatresmil | label_es = Villatresmil | label_gl = Viḷḷatresmil | label_en = Viḷḷatresmil | label_fr = Viḷḷatresmil | label_de = Viḷḷatresmil | label_pt = Viḷḷatresmil | link_es = [[:es:Villatresmil|Villatresmil]] | link_en = [[:en:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7atresmil|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7atresmil]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5576776|Q5576776]] | label = [[Xinestaza (parroquia)|Xinestaza]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Xinestaza | label_ca = Xinestaza | label_eu = Xinestaza | label_es = Genestaza | label_gl = Xinestaza | label_en = Xinestaza | label_fr = Xinestaza | label_de = Xinestaza | label_pt = Xinestaza | link_es = [[:es:Genestaza|Genestaza]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6063766|Q6063766]] | label = [[Zardaín (parroquia)|Zardaín]] | p131 = [[Tinéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Tinéu (Asturies) | label_mul = Zardaín | label_ca = Zardaín | label_eu = Zardaín | label_es = Zardaín | label_gl = Zardaín | label_en = Zardaín | label_fr = Zardaín | label_de = Zardaín | label_pt = Zardaín | link_es = [[:es:Zarda%C3%ADn|Zarda%C3%ADn]] | link_en = [[:en:Zarda%C3%ADn|Zarda%C3%ADn]] }} |} == Uviéu == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4887157|Q4887157]] | label = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = Bendones | label_ca = Bendones | label_es = Bendones | label_en = Bendones | label_fr = Bendones | label_de = Bendones | label_nl = Bendones | link_es = [[:es:Bendones|Bendones]] | link_en = [[:en:Bendones|Bendones]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8251768|Q8251768]] | label = [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = Brañes | label_es = Brañes | label_en = Brañes | link_es = [[:es:Bra%C3%B1es|Bra%C3%B1es]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7902531|Q7902531]] | label = [[Caces (parroquia)|Caces]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = Caces | label_es = Caces | label_en = Caces | link_es = [[:es:Caces|Caces]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8964566|Q8964566]] | label = [[Godos (parroquia)|Godos]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = Godos | label_es = Godos | label_en = Godos | link_es = [[:es:Godos_(Oviedo)|Godos (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9027448|Q9027448]] | label = [[La Manxoya]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = La Manxoya | label_ca = La Manxoya | label_eu = La Manxoya | label_es = Manjoya | label_gl = La Manxoya | label_en = La Manxoya | label_fr = La Manxoya | label_de = La Manxoya | label_pt = La Manxoya | link_es = [[:es:Manjoya|Manjoya]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5659794|Q5659794]] | label = [[Les Caldes (parroquia)|Les Caldes]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = Les Caldes | label_es = Priorio | label_en = Priorio | link_es = [[:es:Priorio|Priorio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9020780|Q9020780]] | label = [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Llatores | label_eu = Llatores | label_es = Latores | label_gl = Llatores | label_en = Llatores | label_fr = Llatores | label_de = Llatores | label_pt = Llatores | label_nl = Llatores | label_it = Llatores | link_es = [[:es:Latores|Latores]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q11003434|Q11003434]] | label = [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Llimanes | label_eu = Llimanes | label_es = Limanes | label_gl = Llimanes | label_en = Llimanes | label_fr = Llimanes | label_de = Llimanes | label_pt = Llimanes | link_es = [[:es:Limanes_(Oviedo)|Limanes (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1602625|Q1602625]] | label = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Lloriana | label_es = Loriana | label_en = Lloriana | label_de = Lloriana | label_nl = Lloriana | link_es = [[:es:Loriana|Loriana]] | link_de = [[:de:Lloriana|Lloriana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9052163|Q9052163]] | label = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p131 = [[Uviéu]]<br/>[[Tudela (Asturies)]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Lluniego | label_es = Olloniego | label_en = Olloniego | link_es = [[:es:Olloniego|Olloniego]] | link_en = [[:en:Olloniego|Olloniego]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9048690|Q9048690]] | label = [[Naranco (parroquia)|Naranco]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_eu = Naranco (Oviedo) | label_es = Naranco | label_gl = Naranco | label_en = Naranco | link_eu = [[:eu:Naranco_(Oviedo)|Naranco (Oviedo)]] | link_es = [[:es:Naranco_(Oviedo)|Naranco (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9049033|Q9049033]] | label = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Naves | label_es = Naves | label_en = Naves | link_es = [[:es:Naves_(Oviedo)|Naves (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9055030|Q9055030]] | label = [[Pando (Uviéu)|Pando]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_es = Pando | label_en = Pando | link_es = [[:es:Pando_(Oviedo)|Pando (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147873|Q13147873]] | label = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parte de la parroquia de Perera asitiada nel conceyu d&#39;Uviéu (la otra parte pertenez a La Ribera) | label_ca = Perera | label_es = Pereda | label_en = Perera | link_es = [[:es:Pereda_(Oviedo)|Pereda (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9059963|Q9059963]] | label = [[Pintoria (parroquia)|Pintoria]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_es = Pintoria | label_en = Pintoria | link_es = [[:es:Pintoria|Pintoria]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9064533|Q9064533]] | label = [[Puerto (parroquia)|Puerto]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_es = Puerto | label_en = Puerto | label_fr = Puerto | label_it = Puerto | link_es = [[:es:Puerto_(Oviedo)|Puerto (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9022595|Q9022595]] | label = [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_es = Lillo | label_gl = Lillo | label_en = Lillo | label_pt = Lillo (Oviedo) | link_es = [[:es:Lillo_(Oviedo)|Lillo (Oviedo)]] | link_pt = [[:pt:Lillo_(Oviedo)|Lillo (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7413544|Q7413544]] | label = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = San Cloyo | label_eu = San Cloyo | label_es = San Claudio | label_gl = San Cloyo | label_en = San Claudio | label_fr = San Cloyo | label_de = San Cloyo | label_it = San Cloyo | link_es = [[:es:San_Claudio_(Oviedo)|San Claudio (Oviedo)]] | link_en = [[:en:San_Claudio|San Claudio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8351922|Q8351922]] | label = [[San Isteba]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu, Asturies | label_es = Cruces | label_en = Cruces | link_es = [[:es:Cruces_(Oviedo)|Cruces (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9050598|Q9050598]] | label = [[San Pedru Nora (Uviéu)|San Pedru Nora]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = San Pedru Nora | label_ca = San Pedru Nora | label_eu = San Pedru Nora | label_es = Nora | label_gl = San Pedru Nora | label_en = San Pedru Nora | label_fr = San Pedru Nora | label_de = San Pedru Nora | label_pt = San Pedru Nora | link_es = [[:es:Nora_(Oviedo)|Nora (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q11152346|Q11152346]] | label = [[Santa Mariña de Piedramuelle]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Santa Mariña de Piedramuelle | label_eu = Santa Mariña de Piedramuelle | label_es = Piedramuelle | label_gl = Santa Mariña de Piedramuelle | label_en = Santa Mariña de Piedramuelle | label_fr = Santa Mariña de Piedramuelle | label_de = Santa Mariña de Piedramuelle | label_pt = Santa Mariña de Piedramuelle | label_it = Santa Mariña de Piedramuelle | link_es = [[:es:Piedramuelle|Piedramuelle]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7927605|Q7927605]] | label = [[Santianes (Uviéu)|Santianes]] | p131 = [[Uviéu]] | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_es = Santianes | label_en = Santianes | link_es = [[:es:Santianes_(Oviedo)|Santianes (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20620734|Q20620734]] | label = [[Santolaya (parroquia d'Uviéu)|Santolaya]] | p131 = [[Uviéu]]<br/>[[Tudela (Asturies)]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = Santolaya | label_ca = Santolaya | label_es = Manzaneda | label_en = Santolaya | link_es = [[:es:Manzaneda_(Oviedo)|Manzaneda (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148042|Q13148042]] | label = [[Sograndio]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_es = Sograndio | label_en = Sograndio | link_es = [[:es:Sograndio_(Oviedo)|Sograndio (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q624765|Q624765]] | label = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Trubia | label_es = Trubia | label_gl = Trubia | label_en = Trubia | label_de = Trubia | label_it = Trubia | link_es = [[:es:Trubia|Trubia]] | link_gl = [[:gl:Trubia|Trubia]] | link_en = [[:en:Trubia|Trubia]] | link_de = [[:de:Trubia|Trubia]] | link_it = [[:it:Trubia|Trubia]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8192101|Q8192101]] | label = [[Tudela Agüeria (parroquia)|Tudela Agüeria]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Tudela Agüeria | label_es = Agüeria | label_en = Tudela Agüeria | link_es = [[:es:Ag%C3%BCeria|Ag%C3%BCeria]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5576880|Q5576880]] | label = [[Udrión]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Udrión | label_es = Udrión | label_gl = Udrión | label_en = Udrión | link_es = [[:es:Udri%C3%B3n|Udri%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6054935|Q6054935]] | label = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Oviedo | label_es = Oviedo | label_gl = Oviedo | label_en = Uviéu | link_es = [[:es:Oviedo_(parroquia)|Oviedo (parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7903008|Q7903008]] | label = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_ca = Veguín | label_eu = Veguín | label_es = Box | label_gl = Veguín | label_en = Veguín | label_fr = Veguín | label_de = Veguín | label_pt = Veguín | link_es = [[:es:Box|Box]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9094125|Q9094125]] | label = [[Villaperi]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | label_mul = Villaperi | label_ca = Villaperi | label_eu = Villaperi | label_es = Villapérez | label_gl = Villaperi | label_en = Villaperi | label_fr = Villaperi | link_es = [[:es:Villap%C3%A9rez|Villap%C3%A9rez]] }} |} == Valdés == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q87200306|Q87200306]] | label = [[Alienes (parroquia)|Alienes]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés | label_eu = Alienes (Valdés) | label_es = Alienes | label_en = Alienes | link_eu = [[:eu:Alienes_(Vald%C3%A9s)|Alienes (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Alienes|Alienes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5702604|Q5702604]] | label = [[Arcayana (parroquia)|Arcayana]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Arcayana | label_eu = Arcayana | label_es = Arcallana | label_gl = Arcayana | label_en = Arcayana | label_fr = Arcayana | label_de = Arcayana | link_eu = [[:eu:Arcayana|Arcayana]] | link_es = [[:es:Arcallana|Arcallana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q87200383|Q87200383]] | label = [[Ayones (parroquia)|Ayones]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia de Valdés | label_eu = Ayones | label_es = Ayones | label_en = Ayones | link_eu = [[:eu:Ayones|Ayones]] | link_es = [[:es:Ayones|Ayones]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q19723454|Q19723454]] | label = [[Barcia (parroquia)|Barcia]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Barcia | label_eu = Barcia (Valdés) | label_es = Barcia | label_en = Barcia | link_eu = [[:eu:Barcia_(Vald%C3%A9s)|Barcia (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Barcia_(Vald%C3%A9s)|Barcia (Vald%C3%A9s)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6400114|Q6400114]] | label = [[Cadavéu (parroquia)|Cadavéu]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Cadavéu | label_eu = Cadavéu | label_es = Cadavedo | label_gl = Cadavéu | label_en = Cadavéu | label_fr = Cadavéu | label_it = Cadavéu | link_eu = [[:eu:Cadav%C3%A9u|Cadav%C3%A9u]] | link_es = [[:es:Cadavedo|Cadavedo]] | link_en = [[:en:Cadav%C3%A9u|Cadav%C3%A9u]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5747469|Q5747469]] | label = [[Caneiru (parroquia)|Caneiru]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Caneiru | label_eu = Caneiru | label_es = Canero | label_gl = Caneiru | label_en = Caneiru | label_fr = Caneiru | label_de = Caneiru | label_pt = Caneiru | label_it = Caneiru | link_eu = [[:eu:Caneiru|Caneiru]] | link_es = [[:es:Canero_(Vald%C3%A9s)|Canero (Vald%C3%A9s)]] | link_it = [[:it:Canero|Canero]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5748992|Q5748992]] | label = [[Carcéu (parroquia)|Carcéu]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Carcéu | label_eu = Carcéu (Valdés) | label_es = Carcedo | label_en = Carcéu | label_fr = Carcéu | link_eu = [[:eu:Carc%C3%A9u_(Vald%C3%A9s)|Carc%C3%A9u (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Carcedo|Carcedo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q87200612|Q87200612]] | label = [[Castañéu (parroquia de Valdés)|Castañéu]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés | label_ca = Castañéu | label_eu = Castañéu (Valdés) | label_es = Castañeo | label_en = Castañéu | link_eu = [[:eu:Casta%C3%B1%C3%A9u_(Vald%C3%A9s)|Casta%C3%B1%C3%A9u (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Casta%C3%B1eo|Casta%C3%B1eo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5964420|Q5964420]] | label = [[La Montaña]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = La Montaña | label_eu = La Montaña (Valdés) | label_es = La Montaña (Valdés) | label_en = La Montaña | link_eu = [[:eu:La_Monta%C3%B1a_(Vald%C3%A9s)|La Monta%C3%B1a (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:La_Monta%C3%B1a_(Vald%C3%A9s)|La Monta%C3%B1a (Vald%C3%A9s)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6034974|Q6034974]] | label = [[Muñás]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Muñás | label_eu = Muñás | label_es = Muñás | label_gl = Muñás, Valdés | label_en = Muñás | label_fr = Muñás | label_de = Muñás | label_pt = Muñás | link_eu = [[:eu:Mu%C3%B1%C3%A1s|Mu%C3%B1%C3%A1s]] | link_es = [[:es:Mu%C3%B1%C3%A1s|Mu%C3%B1%C3%A1s]] | link_gl = [[:gl:Mu%C3%B1%C3%A1s,_Vald%C3%A9s|Mu%C3%B1%C3%A1s, Vald%C3%A9s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6054770|Q6054770]] | label = [[Outur (parroquia)|Outur]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Outur | label_eu = Outur | label_es = Otur | label_gl = Outur | label_en = Outur | label_fr = Outur | label_de = Outur | label_pt = Outur | label_nl = Outur | link_eu = [[:eu:Outur_(Vald%C3%A9s)|Outur (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Otur|Otur]] | link_en = [[:en:Outur_(Vald%C3%A9s)|Outur (Vald%C3%A9s)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6061629|Q6061629]] | label = [[Paredes (parroquia)|Paredes]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Paredes | label_eu = Paredes | label_es = Paredes | label_en = Paredes | label_fr = Paredes | label_de = Paredes | label_pt = Paredes (Valdés) | link_eu = [[:eu:Paredes_(Vald%C3%A9s)|Paredes (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Paredes_(Vald%C3%A9s)|Paredes (Vald%C3%A9s)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6120794|Q6120794]] | label = [[Santiagu (parroquia)|Santiagu]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Santiagu | label_eu = Santiagu | label_es = Santiago | label_gl = Santiagu | label_en = Santiago | label_fr = Santiagu | label_de = Santiagu | label_pt = Santiagu | link_eu = [[:eu:Santiagu_(Vald%C3%A9s)|Santiagu (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Santiago_(Vald%C3%A9s)|Santiago (Vald%C3%A9s)]] | link_en = [[:en:Santiagu_(Vald%C3%A9s)|Santiagu (Vald%C3%A9s)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q11704723|Q11704723]] | label = [[Trevías (parroquia)|Trevías]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_mul = Trevías | label_ca = Trevías | label_es = Trevías | label_gl = Trevías | label_en = Trevías | label_fr = Trevías | link_ca = [[:ca:Trev%C3%ADas|Trev%C3%ADas]] | link_eu = [[:eu:Trev%C3%ADas_(Vald%C3%A9s)|Trev%C3%ADas (Vald%C3%A9s)]] | link_es = [[:es:Trev%C3%ADas|Trev%C3%ADas]] | link_gl = [[:gl:Trev%C3%ADas|Trev%C3%ADas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1872807|Q1872807]] | label = [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] | p131 = [[Valdés]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Valdés (Asturies) | label_ca = Ḷḷuarca | label_eu = Ḷḷuarca | label_es = Luarca | label_gl = Luarca | label_en = Ḷḷuarca | label_fr = Luarca | label_de = Ḷḷuarca | label_pt = Ḷḷuarca | label_nl = Ḷḷuarca | link_ca = [[:ca:%E1%B8%B6%E1%B8%B7uarca|%E1%B8%B6%E1%B8%B7uarca]] | link_eu = [[:eu:%E1%B8%B6%E1%B8%B7uarca|%E1%B8%B6%E1%B8%B7uarca]] | link_es = [[:es:Luarca|Luarca]] | link_gl = [[:gl:Luarca|Luarca]] | link_en = [[:en:Luarca|Luarca]] | link_fr = [[:fr:Luarca|Luarca]] | link_de = [[:de:%E1%B8%B6%E1%B8%B7uarca|%E1%B8%B6%E1%B8%B7uarca]] | link_pt = [[:pt:Luarca|Luarca]] | link_nl = [[:nl:Luarca|Luarca]] }} |} == Vilanova d'Ozcos == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1905807|Q1905807]] | label = [[Martul (parroquia)|Martul]] | p131 = [[Vilanova d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Vilanova d&#39;Ozcos (Asturies) | label_mul = Martul | label_es = Martul | label_en = Martul | label_de = Martul (Parroquia) | link_es = [[:es:Martul_(Villanueva_de_Oscos)|Martul (Villanueva de Oscos)]] | link_en = [[:en:Martul|Martul]] | link_de = [[:de:Martul_(Parroquia)|Martul (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q829078|Q829078]] | label = [[San Cristobo (parroquia)|San Cristobo]] | p131 = [[Vilanova d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Vilanova d&#39;Ozcos (Asturies) | label_mul = San Cristobo | label_ca = San Cristobo | label_es = San Cristóbal | label_gl = San Cristobo | label_en = San Cristobo | label_fr = San Cristobo | label_de = San Cristóbal | label_pt = San Cristobo | label_nl = San Cristobo | label_it = San Cristobo | link_es = [[:es:San_Crist%C3%B3bal_(Villanueva_de_Oscos)|San Crist%C3%B3bal (Villanueva de Oscos)]] | link_en = [[:en:San_Cristobo|San Cristobo]] | link_de = [[:de:San_Crist%C3%B3bal_(Parroquia)|San Crist%C3%B3bal (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q260589|Q260589]] | label = [[Vilanova (Ozcos)|Vilanova]] | p131 = [[Vilanova d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Vilanova d&#39;Ozcos (Asturies) | label_mul = Vilanova | label_ca = Vilanova | label_es = Vilanova | label_gl = Vilanova | label_en = Vilanova | label_fr = Vilanova | label_de = Villanueva | label_nl = Vilanova | link_en = [[:en:Vilanova_(parish)|Vilanova (parish)]] | link_de = [[:de:Villanueva_(Parroquia)|Villanueva (Parroquia)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q911067|Q911067]] | label = [[Xestoso (parroquia)|Xestoso]] | p131 = [[Vilanova d'Ozcos]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Vilanova d&#39;Ozcos (Asturies) | label_mul = Xestoso | label_ca = Xestoso | label_es = Xestoso | label_en = Xestoso | label_fr = Xestoso | label_de = Xestoso | label_nl = Xestoso | link_es = [[:es:Gestoso_(Villanueva_de_Oscos)|Gestoso (Villanueva de Oscos)]] | link_en = [[:en:Xestoso|Xestoso]] | link_de = [[:de:Xestoso|Xestoso]] }} |} == Villaviciosa == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q454252|Q454252]] | label = [[Amandi]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Amandi | label_es = Amandi | label_gl = Amandi | label_en = Amandi | label_de = Amandi (Villaviciosa) | label_nl = Amandi | link_eu = [[:eu:Amandi_(Villaviciosa)|Amandi (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Amandi_(Villaviciosa)|Amandi (Villaviciosa)]] | link_gl = [[:gl:Amandi,_Villaviciosa|Amandi, Villaviciosa]] | link_en = [[:en:Amandi_(Villaviciosa)|Amandi (Villaviciosa)]] | link_de = [[:de:Amandi_(Villaviciosa)|Amandi (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4790029|Q4790029]] | label = [[Argüeru (parroquia)|Argüeru]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Argüeru | label_ca = Argüeru | label_es = Argüero | label_gl = Argüeru | label_en = Argüeru | label_nl = Argüeru | link_eu = [[:eu:Arg%C3%BCeru|Arg%C3%BCeru]] | link_es = [[:es:Arg%C3%BCero|Arg%C3%BCero]] | link_gl = [[:gl:Arg%C3%BCeru,_Villaviciosa|Arg%C3%BCeru, Villaviciosa]] | link_en = [[:en:Arg%C3%BCeru|Arg%C3%BCeru]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4795450|Q4795450]] | label = [[Arnín (parroquia)|Arnín]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Arnín | label_es = Arnín | label_en = Arnín | label_fr = Arnín | label_de = Arnín | label_nl = Arnín | link_eu = [[:eu:Arn%C3%ADn|Arn%C3%ADn]] | link_es = [[:es:Arn%C3%ADn|Arn%C3%ADn]] | link_en = [[:en:Arn%C3%ADn|Arn%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4796047|Q4796047]] | label = [[Arroes]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Arroes | label_es = Arroes | label_gl = Arroes | label_en = Arroes | label_pt = Arroes | link_eu = [[:eu:Arroes|Arroes]] | link_es = [[:es:Arroes|Arroes]] | link_en = [[:en:Arroes|Arroes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4879396|Q4879396]] | label = [[Bedriñana]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Bedriñana | label_es = Bedriñana | label_en = Bedriñana | label_fr = Bedriñana | label_de = Bedriñana | label_nl = Bedriñana | link_eu = [[:eu:Bedri%C3%B1ana|Bedri%C3%B1ana]] | link_es = [[:es:Bedri%C3%B1ana|Bedri%C3%B1ana]] | link_en = [[:en:Bedri%C3%B1ana|Bedri%C3%B1ana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q4959993|Q4959993]] | label = [[Breceña (parroquia)|Breceña]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Breceña | label_es = Breceña | label_en = Breceña | label_fr = Breceña | label_de = Breceña | label_nl = Breceña | link_eu = [[:eu:Brece%C3%B1a|Brece%C3%B1a]] | link_es = [[:es:Brece%C3%B1a|Brece%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Brece%C3%B1a|Brece%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5026883|Q5026883]] | label = [[Camoca]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Camoca | label_es = Camoca | label_en = Camoca | label_fr = Camoca | label_de = Camoca | label_nl = Camoca | link_eu = [[:eu:Camoca|Camoca]] | link_es = [[:es:Camoca|Camoca]] | link_en = [[:en:Camoca|Camoca]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5031619|Q5031619]] | label = [[Candanal (Villaviciosa)|Candanal]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Candanal | label_es = Candanal | label_en = Candanal | label_fr = Candanal | label_de = Candanal | label_nl = Candanal | link_eu = [[:eu:Candanal|Candanal]] | link_es = [[:es:Candanal|Candanal]] | link_en = [[:en:Candanal|Candanal]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q939582|Q939582]] | label = [[Carda (parroquia)|Carda]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Carda | label_es = Carda | label_en = Carda | label_nl = Carda | link_eu = [[:eu:Carda_(Villaviciosa)|Carda (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Carda|Carda]] | link_en = [[:en:Carda|Carda]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146873|Q13146873]] | label = [[Careñes]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Careñes | label_ca = Careñes | label_es = Careñes | label_en = Careñes | link_eu = [[:eu:Care%C3%B1es|Care%C3%B1es]] | link_es = [[:es:Care%C3%B1es|Care%C3%B1es]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146889|Q13146889]] | label = [[Castiellu (Villaviciosa)|Castiellu]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Castiellu | label_es = Castiello | label_en = Castiello | link_eu = [[:eu:Castiellu_(Villaviciosa)|Castiellu (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Castiello_(Villaviciosa)|Castiello (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146893|Q13146893]] | label = [[Cazanes (parroquia)|Cazanes]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Cazanes | label_es = Cazanes | label_gl = Cazanes | label_en = Cazanes | label_fr = Cazanes | label_de = Cazanes | label_pt = Cazanes | label_nl = Cazanes | label_it = Cazanes | link_eu = [[:eu:Cazanes|Cazanes]] | link_es = [[:es:Cazanes|Cazanes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146891|Q13146891]] | label = [[Celada (parroquia)|Celada]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Celada (Villaviciosa) | label_es = Celada | label_gl = Celada | label_en = Celada | link_eu = [[:eu:Celada_(Villaviciosa)|Celada (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Celada_(Villaviciosa)|Celada (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146957|Q13146957]] | label = [[Coru]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Coru (Villaviciosa) | label_es = Coro | label_en = Coro | link_eu = [[:eu:Coru_(Villaviciosa)|Coru (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Coro_(Villaviciosa)|Coro (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147029|Q13147029]] | label = [[El Bustiu (parroquia)|El Bustiu]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_ca = El Bustiu | label_eu = El Bustiu | label_es = El Busto | label_gl = El Bustiu | label_en = El Bustiu | label_fr = El Bustiu | label_de = El Bustiu | label_pt = El Bustiu | label_nl = El Bustiu | link_eu = [[:eu:El_Bustiu_(Villaviciosa)|El Bustiu (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:El_Busto_(Villaviciosa)|El Busto (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q62647596|Q62647596]] | label = [[Fuentes]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Fuentes | label_ca = Fuentes | label_es = Fuentes | label_en = Fuentes | label_it = Fuentes | link_eu = [[:eu:Fuentes_(Villaviciosa)|Fuentes (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Fuentes_(Villaviciosa)|Fuentes (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1543430|Q1543430]] | label = [[Grases (parroquia)|Grases]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Grases | label_es = Grases | label_gl = Grases | label_en = Grases | label_de = Grases | link_eu = [[:eu:Grases|Grases]] | link_es = [[:es:Grases|Grases]] | link_en = [[:en:Grases|Grases]] | link_de = [[:de:Grases_(Villaviciosa)|Grases (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q6463443|Q6463443]] | label = [[La Llera (Villaviciosa)|La Llera]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = La Llera (Villaviciosa) | label_es = La Llera | label_en = La Llera | link_eu = [[:eu:La_Llera_(Villaviciosa)|La Llera (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:La_Llera|La Llera]] | link_en = [[:en:La_Llera_(Villaviciosa)|La Llera (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20618658|Q20618658]] | label = [[La Madalena (Villaviciosa)|La Madalena]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_ca = La Madalena | label_eu = La Madalena (Villaviciosa) | label_es = La Magdalena | label_en = La Madalena | link_eu = [[:eu:La_Madalena_(Villaviciosa)|La Madalena (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:La_Magdalena_(Villaviciosa)|La Magdalena (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147709|Q13147709]] | label = [[Llugás]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Llugás | label_es = Lugás | label_en = Lugás | link_eu = [[:eu:Llug%C3%A1s|Llug%C3%A1s]] | link_es = [[:es:Lug%C3%A1s|Lug%C3%A1s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147768|Q13147768]] | label = [[Miravalles]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Miravalles (Villaviciosa) | label_es = Miravalles | label_en = Miravalles | link_eu = [[:eu:Miravalles_(Villaviciosa)|Miravalles (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Miravalles_(Villaviciosa)|Miravalles (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147807|Q13147807]] | label = [[Niévares (parroquia)|Niévares]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Niévares | label_es = Niévares | label_en = Niévares | link_eu = [[:eu:Ni%C3%A9vares|Ni%C3%A9vares]] | link_es = [[:es:Ni%C3%A9vares|Ni%C3%A9vares]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3612204|Q3612204]] | label = [[Oles (parroquia)|Oles]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Oles (Villaviciosa) | label_es = Oles | label_gl = Oles | label_en = Oles | link_eu = [[:eu:Oles_(Villaviciosa)|Oles (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Oles|Oles]] | link_en = [[:en:Oles_(Villaviciosa)|Oles (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147888|Q13147888]] | label = [[Pion (parroquia)|Pion]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Pion | label_ca = Pion | label_es = Peón | label_en = Pion | link_eu = [[:eu:Pion_(Villaviciosa)|Pion (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Pe%C3%B3n_(Villaviciosa)|Pe%C3%B3n (Villaviciosa)]] | link_en = [[:en:Pion,_Asturias|Pion, Asturias]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147918|Q13147918]] | label = [[Priesca (Villaviciosa)|Priesca]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Priesca (Villaviciosa) | label_es = Priesca | label_en = Priesca | link_eu = [[:eu:Priesca_(Villaviciosa)|Priesca (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Priesca|Priesca]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147930|Q13147930]] | label = [[Pueyes (parroquia)|Pueyes]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Pueyes | label_ca = Pueyes | label_es = Puelles | label_en = Pueyes | link_eu = [[:eu:Pueyes|Pueyes]] | link_es = [[:es:Puelles|Puelles]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q377378|Q377378]] | label = [[Quintes (parroquia)|Quintes]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Quintes | label_es = Quintes | label_en = Quintes | label_nl = Quintes | link_eu = [[:eu:Quintes|Quintes]] | link_es = [[:es:Quintes|Quintes]] | link_en = [[:en:Quintes|Quintes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5198227|Q5198227]] | label = [[Quintueles (parroquia)|Quintueles]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Quintueles | label_es = Quintueles | label_en = Quintueles | label_nl = Quintueles | link_eu = [[:eu:Quintueles|Quintueles]] | link_es = [[:es:Quintueles|Quintueles]] | link_en = [[:en:Quintueles|Quintueles]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147956|Q13147956]] | label = [[Rales (parroquia de Villaviciosa)|Rales]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_eu = Rales (Villaviciosa) | label_es = Rales | label_en = Rales | link_eu = [[:eu:Rales_(Villaviciosa)|Rales (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Rales_(Villaviciosa)|Rales (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147987|Q13147987]] | label = [[Rozaes (Villaviciosa)|Rozaes]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Rozaes | label_es = Rozadas | label_en = Rozaes | link_eu = [[:eu:Rozaes_(Villaviciosa)|Rozaes (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Rozadas_(Villaviciosa)|Rozadas (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7912474|Q7912474]] | label = [[Samartín de Vallés]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Samartín de Vallés | label_ca = Samartín de Vallés | label_es = Vallés | label_en = Samartín de Vallés | label_fr = Samartín de Vallés | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_de_Vall%C3%A9s|Samart%C3%ADn de Vall%C3%A9s]] | link_es = [[:es:Vall%C3%A9s_(Villaviciosa)|Vall%C3%A9s (Villaviciosa)]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_de_Vall%C3%A9s|Samart%C3%ADn de Vall%C3%A9s]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20620638|Q20620638]] | label = [[Samartín del Mar]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_ca = Samartín del Mar | label_eu = Samartín del Mar | label_es = Mar | label_gl = Samartín del Mar | label_en = Samartín del Mar | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_del_Mar|Samart%C3%ADn del Mar]] | link_es = [[:es:San_Mart%C3%ADn_del_Mar|San Mart%C3%ADn del Mar]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q460157|Q460157]] | label = [[San Pedru Ambás]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_ca = Ambás | label_eu = San Pedrú Ambás | label_es = Ambás | label_en = Ambás | label_de = Ambás | link_eu = [[:eu:San_Pedr%C3%BA_Amb%C3%A1s|San Pedr%C3%BA Amb%C3%A1s]] | link_es = [[:es:Amb%C3%A1s_(Villaviciosa)|Amb%C3%A1s (Villaviciosa)]] | link_en = [[:en:San_Pedru_Amb%C3%A1s|San Pedru Amb%C3%A1s]] | link_de = [[:de:Amb%C3%A1s_(Villaviciosa)|Amb%C3%A1s (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q62647877|Q62647877]] | label = [[San Xusto (parroquia)|San Xusto]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_ca = San Xusto (Villaviciosa) | label_eu = San Xusto (Villaviciosa) | label_es = San Justo | label_gl = San Xusto | label_en = San Xusto | link_eu = [[:eu:San_Xusto_(Villaviciosa)|San Xusto (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:San_Justo_(Villaviciosa)|San Justo (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q20620744|Q20620744]] | label = [[Santoxenia (parroquia)|Santoxenia]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_ca = Santoxenia | label_eu = Santoxenia (Villaviciosa) | label_es = Santa Eugenia | label_en = Santoxenia | link_eu = [[:eu:Santoxenia_(Villaviciosa)|Santoxenia (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Santa_Eugenia_(Villaviciosa)|Santa Eugenia (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195519|Q5195519]] | label = [[Seloriu (parroquia)|Seloriu]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Seloriu | label_es = Selorio | label_en = Seloriu | link_eu = [[:eu:Seloriu|Seloriu]] | link_es = [[:es:Selorio|Selorio]] | link_en = [[:en:Seloriu|Seloriu]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195477|Q5195477]] | label = [[Tazones]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Tazones | link_eu = [[:eu:Tazones|Tazones]] | link_es = [[:es:Tazones|Tazones]] | link_gl = [[:gl:Tazones|Tazones]] | link_en = [[:en:Tazones|Tazones]] | link_fr = [[:fr:Tazones|Tazones]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148093|Q13148093]] | label = [[Tornón]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Tornón | label_es = Tornón | label_en = Tornón | link_eu = [[:eu:Torn%C3%B3n|Torn%C3%B3n]] | link_es = [[:es:Torn%C3%B3n|Torn%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148121|Q13148121]] | label = [[Valdebárcena]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Valdebárcena | label_es = Valdebárzana | label_en = Valdebárzana | link_eu = [[:eu:Valdeb%C3%A1rcena|Valdeb%C3%A1rcena]] | link_es = [[:es:Valdeb%C3%A1rzana|Valdeb%C3%A1rzana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148145|Q13148145]] | label = [[Villaverde (parroquia)|Villaverde]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Villaverde | label_es = Villaverde | label_en = Villaverde | link_eu = [[:eu:Villaverde_(Villaviciosa)|Villaverde (Villaviciosa)]] | link_es = [[:es:Villaverde_(Villaviciosa)|Villaverde (Villaviciosa)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7930975|Q7930975]] | label = [[Villaviciosa (parroquia)|Villaviciosa]] | p131 = [[Villaviciosa]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villaviciosa (Asturies) | label_mul = Villaviciosa | label_es = Villaviciosa | label_gl = Villaviciosa | label_en = Villaviciosa | link_eu = [[:eu:Villaviciosa_(parrokia)|Villaviciosa (parrokia)]] | link_es = [[:es:Villaviciosa_(parroquia)|Villaviciosa (parroquia)]] | link_en = [[:en:Villaviciosa_(parish)|Villaviciosa (parish)]] }} |} == Villayón == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8203301|Q8203301]] | label = [[Arbón (parroquia)|Arbón]] | p131 = [[Villayón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villayón (Asturies) | label_mul = Arbón | label_es = Arbón | label_en = Arbón | link_es = [[:es:Arb%C3%B3n|Arb%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146836|Q13146836]] | label = [[Busmente y Eirías]] | p131 = [[Villayón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villayón (Asturies) | label_mul = Busmente y Eirías | label_ca = Busmente y Eirías | label_eu = Busmente y Eirías | label_es = Busmente-Herías-La Muria | label_gl = Busmente y Eirías | label_en = Busmente y Eirías | label_fr = Busmente y Eirías | label_de = Busmente y Eirías | label_pt = Busmente y Eirías | link_es = [[:es:Busmente,_Her%C3%ADas_y_La_Muria|Busmente, Her%C3%ADas y La Muria]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q1018097|Q1018097]] | label = [[Oneta (parroquia)|Oneta]] | p131 = [[Villayón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villayón (Asturies) | label_mul = Oneta | label_es = Oneta | label_gl = Oneta | label_en = Oneta | label_fr = Oneta | label_de = Oneta | label_nl = Oneta | link_es = [[:es:Oneta_(parroquia)|Oneta (parroquia)]] | link_gl = [[:gl:Oneta,_Villall%C3%B3n|Oneta, Villall%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Oneta,_Spain|Oneta, Spain]] | link_de = [[:de:Oneta|Oneta]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q574977|Q574977]] | label = [[Parḷḷeiru (parroquia)|Parḷḷeiru]] | p131 = [[Villayón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villayón (Asturies) | label_mul = Parḷḷeiru | label_ca = Parḷḷeiru | label_eu = Parḷḷeiru | label_es = Parlero | label_gl = Parlleiro | label_en = Parḷḷeiru | label_fr = Parḷḷeiru | label_de = Parlero | label_pt = Parḷḷeiru | label_nl = Parḷḷeiru | link_es = [[:es:Parlero|Parlero]] | link_gl = [[:gl:Par%E1%B8%B7%E1%B8%B7eiru,_Villall%C3%B3n|Par%E1%B8%B7%E1%B8%B7eiru, Villall%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Par%E1%B8%B7%E1%B8%B7eiru|Par%E1%B8%B7%E1%B8%B7eiru]] | link_de = [[:de:Parlero|Parlero]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q837773|Q837773]] | label = [[Ponticella (parroquia)|Ponticella]] | p131 = [[Villayón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villayón (Asturies) | label_mul = Ponticella | label_ca = Ponticella | label_eu = Ponticella | label_es = Ponticiella | label_gl = Ponticella | label_en = Ponticella | label_fr = Ponticella | label_de = Ponticiella | label_pt = Ponticella | label_nl = Ponticella | label_it = Ponticella | link_es = [[:es:Ponticiella|Ponticiella]] | link_en = [[:en:Ponticella|Ponticella]] | link_de = [[:de:Ponticiella|Ponticiella]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q10968278|Q10968278]] | label = [[Villayón (parroquia)|Villayón]] | p131 = [[Villayón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Villayón (Asturies) | label_mul = Villayón | label_es = Villayón | label_en = Villayón | link_es = [[:es:Villay%C3%B3n_(parroquia)|Villay%C3%B3n (parroquia)]] }} |} == Xixón == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5015858|Q5015858]] | label = [[Cabueñes]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Cabueñes | label_es = Cabueñes | label_gl = Cabueñes | label_en = Cabueñes | label_fr = Cabueñes | label_de = Cabueñes | label_nl = Cabueñes | link_eu = [[:eu:Cabue%C3%B1es|Cabue%C3%B1es]] | link_es = [[:es:Cabue%C3%B1es|Cabue%C3%B1es]] | link_en = [[:en:Cabue%C3%B1es|Cabue%C3%B1es]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5019121|Q5019121]] | label = [[Caldones (parroquia)|Caldones]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Caldones | label_ca = Caldones | label_es = Caldones | label_en = Caldones | label_fr = Caldones | label_de = Caldones | label_nl = Caldones | link_eu = [[:eu:Caldones|Caldones]] | link_es = [[:es:Caldones|Caldones]] | link_en = [[:en:Caldones|Caldones]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5049870|Q5049870]] | label = [[Castiello Bernueces (parroquia)|Castiello Bernueces]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Castiello Bernueces | label_es = Bernueces | label_en = Castiello Bernueces | link_eu = [[:eu:Castiello_Bernueces|Castiello Bernueces]] | link_es = [[:es:Bernueces|Bernueces]] | link_en = [[:en:Castiello_Bernueces|Castiello Bernueces]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q922970|Q922970]] | label = [[Deva (parroquia)|Deva]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Deva | label_es = Deva | label_en = Deva | label_fr = Deva | label_de = Deva | label_nl = Deva | link_eu = [[:eu:Deva_(Gij%C3%B3n)|Deva (Gij%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Deva_(Gij%C3%B3n)|Deva (Gij%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Deva,_Gij%C3%B3n|Deva, Gij%C3%B3n]] | link_fr = [[:fr:Deva_(Gij%C3%B3n)|Deva (Gij%C3%B3n)]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196251|Q5196251]] | label = [[Fano (parroquia)|Fano]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Fano | label_es = Fano | label_en = Fano | label_de = Fano | label_nl = Fano | link_eu = [[:eu:Fano_(Gij%C3%B3n)|Fano (Gij%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Fano_(Gij%C3%B3n)|Fano (Gij%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Fano,_Gij%C3%B3n|Fano, Gij%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195488|Q5195488]] | label = [[Fresno (parroquia)|Fresno]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Fresno | label_es = Fresno | label_en = Fresno | label_nl = Fresno | link_eu = [[:eu:Fresno_(Gij%C3%B3n)|Fresno (Gij%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Fresno_(Gij%C3%B3n)|Fresno (Gij%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Fresno,_Gij%C3%B3n|Fresno, Gij%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195014|Q5195014]] | label = [[Granda (Xixón)|Granda]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Granda | label_es = Granda (Gijón) | label_gl = Granda | label_en = Granda (Gijón) | label_nl = Granda | link_eu = [[:eu:Granda_(Gij%C3%B3n)|Granda (Gij%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Granda_(Gij%C3%B3n)|Granda (Gij%C3%B3n)]] | link_gl = [[:gl:Granda,_Xix%C3%B3n|Granda, Xix%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Granda,_Gij%C3%B3n|Granda, Gij%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196972|Q5196972]] | label = [[L'Abadía Cenero]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = L'Abadía Cenero | label_ca = L'Abadía Cenero | label_es = Cenero | label_en = L'Abadía Cenero | label_pt = L'Abadía Cenero | label_it = L'Abadía Cenero | link_eu = [[:eu:L%27Abad%C3%ADa_Cenero|L%27Abad%C3%ADa Cenero]] | link_es = [[:es:Cenero|Cenero]] | link_en = [[:en:L%27Abad%C3%ADa_Cenero|L%27Abad%C3%ADa Cenero]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7755762|Q7755762]] | label = [[La Pedrera (parroquia)|La Pedrera]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = La Pedrera | label_es = La Pedrera | label_en = La Pedrera | link_eu = [[:eu:La_Pedrera_(Gij%C3%B3n)|La Pedrera (Gij%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:La_Pedrera_(Gij%C3%B3n)|La Pedrera (Gij%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:La_Pedrera,_Gij%C3%B3n|La Pedrera, Gij%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2541796|Q2541796]] | label = [[Llavandera (parroquia)|Llavandera]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Llavandera | label_es = Lavandera | label_en = Llavandera | label_nl = Llavandera | label_it = Lavandaia | link_eu = [[:eu:Llavandera_(Gij%C3%B3n)|Llavandera (Gij%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Lavandera_(Gij%C3%B3n)|Lavandera (Gij%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Llavandera|Llavandera]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7475344|Q7475344]] | label = [[Llorio]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Llorio | label_es = Leorio | label_en = Leorio / Llorio | label_it = Llorio | link_eu = [[:eu:Llorio|Llorio]] | link_es = [[:es:Leorio_(Gij%C3%B3n)|Leorio (Gij%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Leorio,_Gij%C3%B3n|Leorio, Gij%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196982|Q5196982]] | label = [[Porceyo]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Porceyo | label_es = Porceyo | label_en = Porceyo | label_nl = Porceyo | label_it = Porceyo | link_eu = [[:eu:Porceyo|Porceyo]] | link_es = [[:es:Porceyo|Porceyo]] | link_en = [[:en:Porceyo|Porceyo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196276|Q5196276]] | label = [[Puao]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Puao | label_es = Poago | label_en = Puao | link_eu = [[:eu:Puao|Puao]] | link_es = [[:es:Poago|Poago]] | link_en = [[:en:Puao|Puao]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196234|Q5196234]] | label = [[Roces (Xixón)|Roces]] | p131 = [[Xixón]] | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Roces | label_es = Roces | label_en = Roces | label_nl = Roces | link_eu = [[:eu:Roces|Roces]] | link_es = [[:es:Roces|Roces]] | link_en = [[:en:Roces,_Gij%C3%B3n|Roces, Gij%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195189|Q5195189]] | label = [[Ruedes (parroquia)|Ruedes]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Ruedes | label_es = Ruedes | label_en = Ruedes | label_nl = Ruedes | link_eu = [[:eu:Ruedes|Ruedes]] | link_es = [[:es:Ruedes|Ruedes]] | link_en = [[:en:Ruedes|Ruedes]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196310|Q5196310]] | label = [[Samartín de Güerces]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Samartín de Güerces | label_ca = Samartín de Güerces | label_eu = Samartín de Güerces | label_es = Huerces | label_gl = Samartín de Güerces | label_en = Samartín de Güerces | label_fr = Samartín de Güerces | label_de = Samartín de Güerces | label_pt = Samartín de Güerces | label_nl = Samartín de Güerces | label_it = Samartín de Güerces | link_eu = [[:eu:Samart%C3%ADn_de_G%C3%BCerces|Samart%C3%ADn de G%C3%BCerces]] | link_es = [[:es:Huerces|Huerces]] | link_en = [[:en:Samart%C3%ADn_de_G%C3%BCerces|Samart%C3%ADn de G%C3%BCerces]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q2886289|Q2886289]] | label = [[San Andrés de los Tacones]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = San Andrés de los Tacones | label_es = San Andrés de los Tacones | label_en = San Andrés de los Tacones | label_nl = San Andrés de los Tacones | link_eu = [[:eu:San_Andr%C3%A9s_de_los_Tacones|San Andr%C3%A9s de los Tacones]] | link_es = [[:es:Tacones_(Gij%C3%B3n)|Tacones (Gij%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:San_Andr%C3%A9s_de_los_Tacones|San Andr%C3%A9s de los Tacones]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195370|Q5195370]] | label = [[Santurio]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Santurio | label_es = Santurio | label_en = Santurio | label_nl = Santurio | link_eu = [[:eu:Santurio|Santurio]] | link_es = [[:es:Santurio|Santurio]] | link_en = [[:en:Santurio|Santurio]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195476|Q5195476]] | label = [[Serín]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Serín | label_es = Serín | label_en = Serín | link_eu = [[:eu:Ser%C3%ADn|Ser%C3%ADn]] | link_es = [[:es:Ser%C3%ADn|Ser%C3%ADn]] | link_en = [[:en:Ser%C3%ADn|Ser%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q7838070|Q7838070]] | label = [[Tremañes]] | p131 = [[Xixón]] | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Tremañes | label_es = Tremañes | label_en = Tremañes | label_fr = Tremañes | label_de = Tremañes | link_eu = [[:eu:Trema%C3%B1es|Trema%C3%B1es]] | link_es = [[:es:Trema%C3%B1es|Trema%C3%B1es]] | link_en = [[:en:Trema%C3%B1es|Trema%C3%B1es]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5196122|Q5196122]] | label = [[Valdornón]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Valdornón | label_es = Baldornón | label_en = Valdornón | link_eu = [[:eu:Valdorn%C3%B3n|Valdorn%C3%B3n]] | link_es = [[:es:Baldorn%C3%B3n|Baldorn%C3%B3n]] | link_en = [[:en:Valdorn%C3%B3n|Valdorn%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q936026|Q936026]] | label = [[Vega (Xixón)|Vega]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu asturianu de Xixón | label_mul = Vega | label_es = Vega | label_en = Vega | link_eu = [[:eu:Vega_(Gij%C3%B3n)|Vega (Gij%C3%B3n)]] | link_es = [[:es:Vega_(Gij%C3%B3n)|Vega (Gij%C3%B3n)]] | link_en = [[:en:Vega,_Gij%C3%B3n|Vega, Gij%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5195509|Q5195509]] | label = [[Veriña]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Veriña | label_es = Veriña | label_en = Veriña | label_de = Veriña | link_eu = [[:eu:Veri%C3%B1a|Veri%C3%B1a]] | link_es = [[:es:Veri%C3%B1a|Veri%C3%B1a]] | link_en = [[:en:Veri%C3%B1a|Veri%C3%B1a]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q56452440|Q56452440]] | label = [[Xixón (parroquia)|Xixón]] | p131 = [[Xixón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Xixón (Asturies) | label_mul = Xixón | label_es = Gijón | label_en = Xixón }} |} == Ḷḷena == {{toponimia/cabecera}} {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146841|Q13146841]] | label = [[Cabezón (parroquia)|Cabezón]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Cabezón | label_ca = Cabezón | label_eu = Cabezón | label_es = Cabezón | label_gl = Cabezón | label_en = Cabezón | label_fr = Cabezón | label_de = Cabezón | label_pt = Cabezón | label_nl = Cabezón | label_it = Cabezón | link_es = [[:es:Cabez%C3%B3n_(Lena)|Cabez%C3%B3n (Lena)]] | link_gl = [[:gl:Cabez%C3%B3n,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Cabez%C3%B3n, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q5745935|Q5745935]] | label = [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Campumanes | label_ca = Campumanes | label_eu = Campumanes | label_es = Campomanes | label_gl = Campumanes | label_en = Campumanes | label_fr = Campumanes | label_de = Campumanes | label_pt = Campumanes | label_nl = Campumanes | label_it = Campumanes | link_es = [[:es:Campomanes_(Lena)|Campomanes (Lena)]] | link_gl = [[:gl:Campumanes,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Campumanes, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3663222|Q3663222]] | label = [[Carabanzo]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Carabanzo | label_ca = Carabanzo | label_eu = Carabanzo | label_es = Carabanzo | label_gl = Carabanzo | label_en = Carabanzo | label_fr = Carabanzo | label_de = Carabanzo | label_pt = Carabanzo | label_nl = Carabanzo | label_it = Carabanzo | link_es = [[:es:Carabanzo|Carabanzo]] | link_gl = [[:gl:Carabanzo,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Carabanzo, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_en = [[:en:Carabanzo|Carabanzo]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146884|Q13146884]] | label = [[Casorvía (parroquia)|Casorvía]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Casorvía | label_ca = Casorvía | label_eu = Casorvía | label_es = Casorvía | label_gl = Casorvía | label_en = Casorvía | label_fr = Casorvía | label_de = Casorvía | label_pt = Casorvía | label_nl = Casorvía | label_it = Casorvía | link_es = [[:es:Casorvida|Casorvida]] | link_gl = [[:gl:Casorv%C3%ADa,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Casorv%C3%ADa, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8342126|Q8342126]] | label = [[Castieḷḷo (Ḷḷena)|Castieḷḷo]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Castieḷḷo | label_ca = Castieḷḷo | label_eu = Castieḷḷo | label_es = Castiello | label_gl = Castieḷḷo | label_en = Castieḷḷo | label_fr = Castieḷḷo | label_de = Castieḷḷo | label_pt = Castieḷḷo | label_nl = Castieḷḷo | label_it = Castieḷḷo | link_es = [[:es:Castiello_(Lena)|Castiello (Lena)]] | link_gl = [[:gl:Castie%E1%B8%B7%E1%B8%B7o,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Castie%E1%B8%B7%E1%B8%B7o, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146904|Q13146904]] | label = [[Chanos de Somerón]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Chanos de Somerón | label_ca = Chanos de Somerón | label_eu = Chanos de Somerón | label_es = Llanos | label_gl = Chanos de Somerón | label_en = Chanos de Somerón | label_fr = Chanos de Somerón | label_de = Chanos de Somerón | label_pt = Chanos de Somerón | label_nl = Chanos de Somerón | label_it = Chanos de Somerón | link_es = [[:es:Llanos_(Asturias)|Llanos (Asturias)]] | link_gl = [[:gl:Chanos_de_Somer%C3%B3n,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Chanos de Somer%C3%B3n, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_en = [[:en:Chanos_de_Somer%C3%B3n|Chanos de Somer%C3%B3n]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13146925|Q13146925]] | label = [[Columbieḷḷo (parroquia)|Columbieḷḷo]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Columbieḷḷo | label_ca = Columbieḷḷo | label_eu = Columbieḷḷo | label_es = Columbiello | label_gl = Columbieḷḷo | label_en = Columbieḷḷo | label_fr = Columbieḷḷo | label_de = Columbieḷḷo | label_pt = Columbieḷḷo | label_nl = Columbieḷḷo | label_it = Columbieḷḷo | link_es = [[:es:Columbiello|Columbiello]] | link_gl = [[:gl:Columbie%E1%B8%B7%E1%B8%B7o,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Columbie%E1%B8%B7%E1%B8%B7o, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3663225|Q3663225]] | label = [[Congostinas (parroquia)|Congostinas]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Congostinas | label_ca = Congostinas | label_eu = Congostinas | label_es = Congostinas | label_gl = Congostinas | label_en = Congostinas | label_fr = Congostinas | label_de = Congostinas | label_pt = Congostinas | label_nl = Congostinas | label_it = Congostinas | link_es = [[:es:Congostinas|Congostinas]] | link_gl = [[:gl:Congostinas,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Congostinas, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_en = [[:en:Congostinas|Congostinas]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9003309|Q9003309]] | label = [[Erías (parroquia)|Erías]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Erías | label_ca = Erías | label_eu = Erías | label_es = Herías | label_gl = Erías | label_en = Erías | label_fr = Erías | label_de = Erías | label_pt = Erías | label_nl = Erías | label_it = Erías | link_es = [[:es:Her%C3%ADas_(Lena)|Her%C3%ADas (Lena)]] | link_gl = [[:gl:Er%C3%ADas,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Er%C3%ADas, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q8580914|Q8580914]] | label = [[Felgueras (parroquia)|Felgueras]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Felgueras | label_ca = Felgueras | label_eu = Felgueras | label_es = Felgueras | label_gl = Felgueras | label_en = Felgueras | label_fr = Felgueras | label_de = Felgueras | label_pt = Felgueras | link_es = [[:es:Felgueras|Felgueras]] | link_gl = [[:gl:Felgueras,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Felgueras, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9061362|Q9061362]] | label = [[La Pola (parroquia)|La Pola]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = La Pola | label_ca = La Pola | label_eu = La Pola | label_es = Pola de Lena | label_gl = La Pola | label_en = La Pola | label_fr = La Pola | label_de = La Pola | label_pt = La Pola | label_nl = La Pola | label_it = La Pola | link_eu = [[:eu:Pola_de_Lena|Pola de Lena]] | link_es = [[:es:Pola_de_Lena|Pola de Lena]] | link_gl = [[:gl:La_Pola,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|La Pola, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_fr = [[:fr:La_Pola|La Pola]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q43982436|Q43982436]] | label = [[Las Puentes (parroquia)|Las Puentes]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Las Puentes | label_ca = Las Puentes | label_eu = Las Puentes | label_es = Las Puentes | label_gl = Las Puentes | label_en = Las Puentes | label_fr = Las Puentes | label_de = Las Puentes | label_pt = Las Puentes | label_nl = Las Puentes | label_it = Las Puentes | link_es = [[:es:Las_Puentes_(Lena)|Las Puentes (Lena)]] | link_gl = [[:gl:Las_Puentes,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Las Puentes, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147793|Q13147793]] | label = [[Muñón Cimiru (parroquia)|Muñón Cimiru]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Muñón Cimiru | label_ca = Muñón Cimiru | label_eu = Muñón Cimiru | label_es = Muñón Cimero | label_gl = Muñón Cimiru | label_en = Muñón Cimiru | label_fr = Muñón Cimiru | label_de = Muñón Cimiru | label_pt = Muñón Cimiru | label_nl = Muñón Cimiru | label_it = Muñón Cimiru | link_es = [[:es:Mu%C3%B1%C3%B3n_Cimero|Mu%C3%B1%C3%B3n Cimero]] | link_gl = [[:gl:Mu%C3%B1%C3%B3n_Cimiru,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Mu%C3%B1%C3%B3n Cimiru, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147795|Q13147795]] | label = [[Muñón Fondiru (parroquia)|Muñón Fondiru]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Muñón Fondiru | label_ca = Muñón Fondiru | label_eu = Muñón Fondiru | label_es = Muñón Fondero | label_gl = Muñón Fondiru | label_en = Muñón Fondiru | label_fr = Muñón Fondiru | label_de = Muñón Fondiru | label_pt = Muñón Fondiru | label_nl = Muñón Fondiru | label_it = Muñón Fondiru | link_es = [[:es:Mu%C3%B1%C3%B3n_Fondero|Mu%C3%B1%C3%B3n Fondero]] | link_gl = [[:gl:Mu%C3%B1%C3%B3n_Fondiru,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Mu%C3%B1%C3%B3n Fondiru, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q16615980|Q16615980]] | label = [[Parana (parroquia)|Parana]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Parana | label_ca = Parana | label_eu = Parana | label_es = Parana | label_gl = Parana | label_en = Parana | label_fr = Parana | label_de = Parana | label_pt = Parana | label_nl = Parana | label_it = Parana | link_es = [[:es:Parana_(Lena)|Parana (Lena)]] | link_gl = [[:gl:Parana,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Parana, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3360693|Q3360693]] | label = [[Payares (parroquia)|Payares]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Payares | label_ca = Payares | label_eu = Payares | label_es = Pajares | label_gl = Payares | label_en = Payares | label_fr = Payares | label_de = Payares | label_pt = Payares | label_nl = Payares | label_it = Payares | link_es = [[:es:Pajares|Pajares]] | link_gl = [[:gl:Payares,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Payares, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_fr = [[:fr:Payares|Payares]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13147890|Q13147890]] | label = [[Piñera (Ḷḷena)|Piñera]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Piñera | label_ca = Piñera | label_eu = Piñera | label_es = Piñera | label_gl = Piñera | label_en = Piñera | label_fr = Piñera | label_de = Piñera | label_pt = Piñera | label_nl = Piñera | label_it = Piñera | link_es = [[:es:Pi%C3%B1era_(Lena)|Pi%C3%B1era (Lena)]] | link_gl = [[:gl:Pi%C3%B1era,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Pi%C3%B1era, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148006|Q13148006]] | label = [[Samiguel del Río]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Samiguel del Río | label_ca = Samiguel del Río | label_eu = Samiguel del Río | label_es = San Miguel del Río | label_gl = Samiguel del Río | label_en = Samiguel del Río | label_fr = Samiguel del Río | label_de = Samiguel del Río | label_pt = Samiguel del Río | label_nl = Samiguel del Río | label_it = Samiguel del Río | link_es = [[:es:San_Miguel_del_R%C3%ADo_(Asturias)|San Miguel del R%C3%ADo (Asturias)]] | link_gl = [[:gl:Samiguel_del_R%C3%ADo,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Samiguel del R%C3%ADo, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3663220|Q3663220]] | label = [[Sotieḷḷo (parroquia)|Sotieḷḷo]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Sotieḷḷo | label_ca = Sotieḷḷo | label_eu = Sotieḷḷo | label_es = Sotieḷḷo | label_gl = Sotieḷḷo | label_en = Sotieḷḷo | label_fr = Sotieḷḷo | label_de = Sotieḷḷo | label_pt = Sotieḷḷo | label_nl = Sotieḷḷo | label_it = Sotieḷḷo | link_es = [[:es:Sotiello|Sotiello]] | link_gl = [[:gl:Sotie%E1%B8%B7%E1%B8%B7o,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Sotie%E1%B8%B7%E1%B8%B7o, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_en = [[:en:Sotie%E1%B8%B7%E1%B8%B7o|Sotie%E1%B8%B7%E1%B8%B7o]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9085621|Q9085621]] | label = [[Teyeo (parroquia)|Teyeo]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Teyeo | label_ca = Teyeo | label_eu = Teyeo | label_es = Telledo | label_gl = Teyeo | label_en = Teyeo | label_fr = Teyeo | label_de = Teyeo | label_pt = Teyeo | label_nl = Teyeo | label_it = Teyeo | link_es = [[:es:Telledo|Telledo]] | link_gl = [[:gl:Teyeo,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Teyeo, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3663211|Q3663211]] | label = [[Tuíza]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Tuíza | label_ca = Tuíza | label_eu = Tuíza | label_es = Tuiza | label_gl = Tuíza | label_en = Tuíza | label_fr = Tuíza | label_de = Tuíza | label_pt = Tuíza | label_nl = Tuíza | label_it = Tuíza | link_es = [[:es:Tuiza|Tuiza]] | link_gl = [[:gl:Tu%C3%ADza,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Tu%C3%ADza, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_en = [[:en:Tu%C3%ADza|Tu%C3%ADza]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q13148146|Q13148146]] | label = [[Viḷḷayana (parroquia)|Viḷḷayana]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Viḷḷayana | label_ca = Viḷḷayana | label_eu = Viḷḷayana | label_es = Villallana | label_gl = Viḷḷayana | label_en = Viḷḷayana | label_fr = Viḷḷayana | label_de = Viḷḷayana | label_pt = Viḷḷayana | label_nl = Viḷḷayana | label_it = Viḷḷayana | link_es = [[:es:Villallana|Villallana]] | link_gl = [[:gl:Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7ayana,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Vi%E1%B8%B7%E1%B8%B7ayana, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q9012519|Q9012519]] | label = [[Xomezana]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Xomezana | label_ca = Xomezana | label_eu = Xomezana | label_es = Jomezana | label_gl = Xomezana | label_en = Xomezana | label_fr = Xomezana | label_de = Xomezana | label_pt = Xomezana | label_nl = Xomezana | label_it = Xomezana | link_es = [[:es:Jomezana|Jomezana]] | link_gl = [[:gl:Xomezana,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Xomezana, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_en = [[:en:Xomezana|Xomezana]] }} |- {{toponimia/filera | item = [[:d:Q3663230|Q3663230]] | label = [[Zurea (parroquia)|Zurea]] | p131 = [[Ḷḷena]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu de Ḷḷena (Asturies) | label_mul = Zurea | label_ca = Zurea | label_eu = Zurea | label_es = Zureda | label_gl = Zurea | label_en = Zurea | label_fr = Zurea | label_de = Zurea | label_pt = Zurea | label_nl = Zurea | label_it = Zurea | link_es = [[:es:Zureda|Zureda]] | link_gl = [[:gl:Zurea,_%E1%B8%B6%E1%B8%B7ena|Zurea, %E1%B8%B6%E1%B8%B7ena]] | link_en = [[:en:Zurea|Zurea]] }} |} {{Wikidata list end}} maz9h106uj9nq6t0y06s5y60tuwjvpz Llista d'estudiantes de la Universidá d'Uviéu 0 187866 4500998 4500099 2026-06-21T01:31:10Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4500998 wikitext text/x-wiki {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item WHERE { ?item wdt:P69 wd:Q2303432.} |wdedit=yes |sort=P19 |columns=label:Nome,description,P106,P569,P19,P570 |thumb= }} {| class='wikitable sortable wd_can_edit' ! Nome ! description ! ocupación ! fecha de nacimientu ! llugar de nacimientu ! data de la muerte |- class='wd_q5749532' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5749532|Carlos Aedo]]'' |class='wd_desc'| botánicu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2374149|botánicu]]''<br/>''[[:d:Q30059961|paleobotánicu]]''<br/>[[científicu]]<br/>[[coleicionista de plantes]]<br/>''[[:d:Q98544732|coleicionista científicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1960" | 1960 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q6149151' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6149151|Toribio Fernández Otero]]'' |class='wd_desc'| científicu español |class='wd_p106'| [[químicu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q6294103' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6294103|José Tous Soto]]'' |class='wd_desc'| políticu d&#39;Estaos Xuníos (1874–1933) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1874" | 1874-10-02 |class='wd_p19'| |class='wd_p570' data-sort-value="1933" | 1933-03-22 |- class='wd_q6299908' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6299908|Juan González-Castelao]]'' | |class='wd_p106'| [[direutor d'orquesta]]<br/>''[[:d:Q14915627|musicólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1969" | 1969 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q14109185' |class='wd_label'| ''[[:d:Q14109185|Sergio Carlos Matos Castro]]'' |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[pedagogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976-02-15 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q16611756' |class='wd_label'| ''[[:d:Q16611756|Nicolás Terrados]]'' |class='wd_desc'| médicu deportivu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2577681|médicu deportivu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1958" | 1958-03-12 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q18986984' |class='wd_label'| ''[[:d:Q18986984|Herminio Severiano Nava Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[biólogu]]<br/>''[[:d:Q2374149|botánicu]]''<br/>[[coleicionista de plantes]] |class='wd_p569' data-sort-value="1956" | 1956 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q21339485' |class='wd_label'| ''[[:d:Q21339485|Jesús Ortea]]'' |class='wd_desc'| malacólogu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q16271261|malacólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951-01-21 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q21391566' |class='wd_label'| ''[[:d:Q21391566|Luis Carlos Sánchez de Posada]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q21503682' |class='wd_label'| ''[[:d:Q21503682|Manuel Caballer Gutiérrez]]'' |class='wd_desc'| malacólogu venezolanu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q16271261|malacólogu]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q21511003' |class='wd_label'| ''[[:d:Q21511003|Margarita Dueñas]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2374149|botánicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q22102791' |class='wd_label'| ''[[:d:Q22102791|Andrés Arias]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| ''[[:d:Q350979|zoólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q24939875' |class='wd_label'| ''[[:d:Q24939875|Miguel Cuevas]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>''[[:d:Q14467526|llingüista]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1978" | 1978 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q24943688' |class='wd_label'| ''[[:d:Q24943688|Manuel Iglesias Bango]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>''[[:d:Q14467526|llingüista]]''<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1958" | 1958 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q27757176' |class='wd_label'| ''[[:d:Q27757176|Sara Carreño]]'' |class='wd_desc'| política española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1985" | 1985-10-02 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q29570927' |class='wd_label'| ''[[:d:Q29570927|Inmaculada C. Álvarez Ayuso]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q30114397' |class='wd_label'| ''[[:d:Q30114397|Lynnette Fernandez-Cuesta]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q30914482' |class='wd_label'| ''[[:d:Q30914482|Luis López-Vigil y Pando]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1788" | 1788 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q37617391' |class='wd_label'| ''[[:d:Q37617391|Lorena Rodríguez-Rubio]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q37830013' |class='wd_label'| ''[[:d:Q37830013|Carlos Olano]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q38320584' |class='wd_label'| ''[[:d:Q38320584|David Bernardo]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q38323353' |class='wd_label'| ''[[:d:Q38323353|Salvador Conejero]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q38544180' |class='wd_label'| ''[[:d:Q38544180|Vicente Gotor-Fernández]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q39025326' |class='wd_label'| ''[[:d:Q39025326|Jesús Carro Fernández]]'' |class='wd_desc'| investigador español |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q39393223' |class='wd_label'| ''[[:d:Q39393223|Andrés A Trabanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q39402961' |class='wd_label'| ''[[:d:Q39402961|Álvaro Valdés]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q39757653' |class='wd_label'| ''[[:d:Q39757653|Josep Franch-Nadal]]'' |class='wd_desc'| investigador español |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q40039511' |class='wd_label'| ''[[:d:Q40039511|Natalia Díaz]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q40462816' |class='wd_label'| ''[[:d:Q40462816|Arsenio Fernández-López]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q40595764' |class='wd_label'| ''[[:d:Q40595764|Salvador Ordóñez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q40859651' |class='wd_label'| ''[[:d:Q40859651|Miguel Ángel Ruiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q41094029' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41094029|José Luis Carballo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[psicólogu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q41161846' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41161846|Ana Fernández-Somoano]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q41173234' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41173234|Federico Herrera]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q41573073' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41573073|Rosa María Sainz]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q41597667' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41597667|Alfonso Gutiérrez-Adán]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q41728397' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41728397|Rubén Queiró]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="2000" | 20th century |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q41783708' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41783708|Victor Vega]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q41848376' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41848376|Eduardo Cuesta]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42067936' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42067936|Carlos I Lorda-Diez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42096031' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42096031|Eva Martínez-Pinilla]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42182266' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42182266|Ignacio Sancho-Martinez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42321065' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42321065|Luis Valledor]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q3126128|xenetista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42431047' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42431047|Luis A. Pardo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42540257' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42540257|Víctor Ladero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42770509' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42770509|Antonio Benítez-Burraco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42824752' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42824752|Elías Delgado Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42829084' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42829084|Patricia Ruas-madiedo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42846263' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42846263|Mario Díaz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42868742' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42868742|Roberto Sanz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42872512' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42872512|Francisco Parra]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42881879' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42881879|Daniel Miguel]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42918429' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42918429|Fernando López Ortiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42948439' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42948439|Ángel Manteca Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q42950581' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42950581|Roberto Rosal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q43096072' |class='wd_label'| ''[[:d:Q43096072|José María Huerta]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q43102984' |class='wd_label'| ''[[:d:Q43102984|Marta Elena Losa Iglesias]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q43121459' |class='wd_label'| ''[[:d:Q43121459|Beatriz Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q43169312' |class='wd_label'| ''[[:d:Q43169312|Sara M Soto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q43182257' |class='wd_label'| ''[[:d:Q43182257|Eduardo Martinez-naves]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q43185846' |class='wd_label'| ''[[:d:Q43185846|Alejandro Díaz-Moscoso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q43239015' |class='wd_label'| ''[[:d:Q43239015|José M García-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q43292476' |class='wd_label'| ''[[:d:Q43292476|María Celina Rodicio]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q44472053' |class='wd_label'| ''[[:d:Q44472053|Juan C. Mayo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q45275800' |class='wd_label'| ''[[:d:Q45275800|Agustin F. Fernandez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q45453251' |class='wd_label'| ''[[:d:Q45453251|Sandra Rodríguez-Rodero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q45744716' |class='wd_label'| ''[[:d:Q45744716|Alberto Lana]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q45978342' |class='wd_label'| ''[[:d:Q45978342|Christine Reta Arkinstall]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3400985|académicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1954" | 1954-07-24 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q46193298' |class='wd_label'| ''[[:d:Q46193298|Eduardo Iglesias-Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q46343562' |class='wd_label'| ''[[:d:Q46343562|Javier Parrondo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q46607471' |class='wd_label'| ''[[:d:Q46607471|Gonzalo de Gonzalo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q46722316' |class='wd_label'| ''[[:d:Q46722316|Cristina Tomás-Zapico]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q46809363' |class='wd_label'| ''[[:d:Q46809363|Paloma Morán]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q46854405' |class='wd_label'| ''[[:d:Q46854405|Eva Garcia-Vazquez]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q46900977' |class='wd_label'| ''[[:d:Q46900977|Joaquín García-Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q47156158' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47156158|Diego Rubiera-Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q47164621' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47164621|Gabriel García-Herbosa]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q47232297' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47232297|Antonio F Pardiñas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q47286884' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47286884|Laura Trapiella-Alfonso]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q47502274' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47502274|Elena Llano]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q47678457' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47678457|Cristina Santín]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q47692987' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47692987|Ana Herrero-Fresno]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q47889080' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47889080|Sara Llames]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q48359317' |class='wd_label'| ''[[:d:Q48359317|Paula Morales]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="2000" | 20th century |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q48711724' |class='wd_label'| ''[[:d:Q48711724|Héctor González-Pardo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="2000" | 20th century |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q49524405' |class='wd_label'| ''[[:d:Q49524405|Vanesa García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q50080900' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50080900|Daniel García-Vivó]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q50277985' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50277985|Inés López-Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q50277993' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50277993|Guillermo M Albaiceta]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q50488848' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50488848|Lara Ordóñez-Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q50542272' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50542272|José Luis Lambert Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q50579830' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50579830|Patricia Sampedro-Piquero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q50867160' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50867160|Ana Gutiérrez-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q50916060' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50916060|Beatriz Fernandez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51009076' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51009076|Mónica Meijón]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51034783' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51034783|Juan Navarro-Barriuso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51069057' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51069057|Álvaro F. Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51100118' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51100118|Daniel Hernandez-Vaquero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51126173' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51126173|Helena Fernández]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51148444' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51148444|David Hardisson]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51686044' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51686044|Carolina Gomez-Diaz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51872857' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51872857|Noemí Eiró]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q51905765' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51905765|Olaya García-Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[psicólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1981" | 1981 |class='wd_p19'| |class='wd_p570' data-sort-value="2015" | 2015-07-15 |- class='wd_q52087600' |class='wd_label'| ''[[:d:Q52087600|Manuel Landajo Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q52151151' |class='wd_label'| ''[[:d:Q52151151|Celestino Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q52796971' |class='wd_label'| ''[[:d:Q52796971|Leticia Huergo-Zapico]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q52804134' |class='wd_label'| ''[[:d:Q52804134|Claudia Sánchez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q52985026' |class='wd_label'| ''[[:d:Q52985026|Pedro J. Campos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q53107241' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53107241|David Palomas]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q53159765' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53159765|R Calderon-Gonzalez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q53172629' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53172629|G Rodriguez-Rodriguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q53295314' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53295314|A Brizuela]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q53337121' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53337121|Ana Cuadrado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q53546829' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53546829|Miguel Calleja Puerta]]'' | |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1973" | 1973 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q53810950' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53810950|Abraham Mendoza]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54196236' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54196236|A Fernandez-Martinez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54378326' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54378326|Belén Prieto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54479096' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54479096|Lorena Ruiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54521135' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54521135|Izaskun Merino-Sáinz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54604188' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54604188|Jenaro L. Garcia-Alcalde]]'' |class='wd_desc'| paleontólogu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54609128' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54609128|Miguel V. Pardo-Alonso]]'' |class='wd_desc'| paleontólogu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54611935' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54611935|M. Truyols-Massoni]]'' |class='wd_desc'| paleontóloga española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54620748' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54620748|Susana García López]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q54957517' |class='wd_label'| ''[[:d:Q54957517|S Folgueras]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55100096' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55100096|David Pérez Solís]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55209037' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55209037|Eva del Valle]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55229315' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55229315|Juan Antonio Quirós Castillo]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3621491|arqueólogu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55272735' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55272735|Luis Seijo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55299985' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55299985|David Nicolás]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55382941' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55382941|Virginia Casado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55445073' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55445073|Enrique J deAndrés-Galiana]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55486893' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55486893|Gloria Alvarez-Llamas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55662189' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55662189|S Suárez-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55704486' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55704486|Pablo Santamarina]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55704487' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55704487|Raúl F Pérez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55704488' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55704488|Juan Ramon Tejedor]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55705478' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55705478|Daniel Martín-Yerga]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55835347' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55835347|S Gonzalez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q55990966' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55990966|Margarita Fernández Mier]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3332711|medievalista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56046900' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56046900|Pedro Casado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56378933' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56378933|Laura Miralles]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56380935' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56380935|Paula Saavedra]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56405192' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56405192|Alberto Suárez-Esteban]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56405855' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56405855|Floriaan Devloo-Delva]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56428170' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56428170|Álvaro Cuesta-Marbán]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56435556' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56435556|Rubén Torices]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q16063497|biólogu evolutivu]]''<br/>[[investigador]]<br/>''[[:d:Q2374149|botánicu]]''<br/>''[[:d:Q15839134|ecólogu]]''<br/>''[[:d:Q3400985|académicu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56452200' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56452200|Brezo Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56480850' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56480850|Eva Gonzalez-Suarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56503568' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56503568|Javier A Menendez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56530034' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56530034|José F Fierro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1901" | 20th century |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56679121' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56679121|Ignacio Díaz Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56704854' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56704854|Juan Mangas-Sanchez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56722709' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56722709|Conchi O Ania]]'' | |class='wd_p106'| [[químicu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56748026' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56748026|José M Costa-Fernandez]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56751015' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56751015|Miguel F Sanmamed]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56761094' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56761094|Ana Arenillas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56808209' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56808209|G. Orizaola]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56811401' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56811401|Bruno Peixoto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56812194' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56812194|Emilio Cervantes]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56816631' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56816631|Daniel Fernandez Ruiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56862074' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56862074|O Luaces]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56864862' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56864862|Sonia Pérez Castro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56879598' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56879598|Estrella Santamaría]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56936548' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56936548|David Hevia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56941271' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56941271|Pedro Javier Guerrero-Medina]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56942598' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56942598|Jorge Ruiz Encinar]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56942664' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56942664|N Esquinas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56952594' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56952594|Helbert Eduardo Espitia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56975561' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56975561|Belén Méndez-Vigo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56982015' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56982015|Elías Cueto]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q81096|inxenieru]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[científicu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56986327' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56986327|Francisco Jose Garcia-Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q56992183' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56992183|Carmen Bécares Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57000238' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57000238|Jesús F Aparicio]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57002810' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57002810|Lucía Méndez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57007245' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57007245|Miguel Bayod]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57019866' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57019866|Violeta Yeguas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57050111' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57050111|Iván Suazo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57053918' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57053918|Víctor M Campa]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57072234' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57072234|Borja Jiménez-Alfaro]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2374149|botánicu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57093140' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57093140|Laura Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57132162' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57132162|Enol López]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57157084' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57157084|Rafael Castro Delgado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57162367' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57162367|Loida López-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57179759' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57179759|Yolanda Pérez-Pertejo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57198214' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57198214|M. Esther García]]'' | |class='wd_p106'| [[químicu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57206889' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57206889|Clara Meana]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57208617' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57208617|María A Longo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57264921' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57264921|Ángel M. Felicísimo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57274772' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57274772|Pablo Miranda]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57320520' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57320520|José A Gullón]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57320832' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57320832|Luisa María Sierra]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57404568' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57404568|José G Pérez-Silva]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57405050' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57405050|Daniel Oves-Costales]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57412023' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57412023|laura riesgo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57413053' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57413053|Javier A. Pulgar]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57413950' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57413950|Juanjo Peón]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57414048' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57414048|Francisco J Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57414399' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57414399|José Luis García Pallero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57415316' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57415316|Blanca María Pérez Gladish]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57415781' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57415781|Laura R de la Ballina]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57415893' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57415893|Clara de los Reyes-Gavilan]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57416003' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57416003|José Manuel Redondo López]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57416445' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57416445|Javier Fernandez-Rio]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[pedagogu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57416826' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57416826|Cristina BLEORŢU]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q14467526|llingüista]]''<br/>''[[:d:Q2505739|hispanista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57417353' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57417353|Benjamín Fernández García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57418548' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57418548|Germán Santos Flor]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57421276' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57421276|Lara Macheriotou]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57421872' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57421872|Maria Pilar Mosteiro-Diaz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57421931' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57421931|Pablo Perez-Pinera]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57422627' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57422627|Celestino Ordóñez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57423154' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57423154|Marta Pérez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57423195' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57423195|Josué Villa Prieto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57458393' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57458393|Jose V. Roces-Díaz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57464582' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57464582|Pilar Jiménez Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57551631' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57551631|Raquel Ibáñez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57559044' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57559044|Ignacio J Villar-Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57570550' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57570550|Jose M Freije]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57571792' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57571792|José M Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57644638' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57644638|Montserrat García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57665929' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57665929|Jesús A Santos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57757802' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57757802|Víctor Manuel Álvarez García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57832659' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57832659|Ignacio González Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57845026' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57845026|Daniel Ballesteros]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57848703' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57848703|Andrés González Quirós]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57895397' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57895397|G. Gutiérrez-Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57897963' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57897963|José María Esbrí]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57901139' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57901139|P. Valverde-Vaquero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57906610' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57906610|Joaquín García-Sansegundo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57913606' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57913606|Sergio Llana-Fúnez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57917418' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57917418|V.M. Prida]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57920937' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57920937|Jorge Gallastegui]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57960418' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57960418|Amelia Bilbao Terol]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57971899' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57971899|Ana Rodriguez-Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[xurista]]<br/>''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57974079' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57974079|Pablo Rodríguez-Gonzálvez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57975311' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57975311|Caroline E. Paul]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57975477' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57975477|José Luis Menéndez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57975949' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57975949|C. Marcos]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q520549|xeólogu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1954" | 1954 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57976163' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57976163|Julio A. Pérez-Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57981968' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57981968|C. Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57982028' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57982028|Cristina Botas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57982229' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57982229|Clara Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57983884' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57983884|Eva Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q57987391' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57987391|Miguel de Lucas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[biólogu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58025410' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58025410|Felipe Pedro Álvarez Rabanal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58039360' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58039360|Laura Fernandez-Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58110436' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58110436|E. Marañón]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58165264' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58165264|J. García]]'' |class='wd_desc'| investigador español |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1901" | 20th century |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58183004' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58183004|Isabel Suárez-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58204689' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58204689|Pablo Roman-Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58207848' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58207848|Pablo Serret]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58219942' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58219942|José Carlos Núñez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58227325' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58227325|Sara Ceballos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58231277' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58231277|Antonio J. Gutiérrez Trashorras]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58323470' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58323470|Alfonso H Magadan]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58335874' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58335874|María del Cisne Tituaña Castillo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58440912' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58440912|Juan Bueno]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58451145' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58451145|Percy Minaya]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58461529' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58461529|Pablo Cubillas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58626890' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58626890|Juan José Palacios]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58626991' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58626991|Ines Gonzalez-Rodriguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58655218' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58655218|Ana I. García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58655597' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58655597|A MORAN]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58655601' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58655601|J. Cara]]'' |class='wd_desc'| investigador español |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58663548' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58663548|Beatriz Fidalgo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58728992' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58728992|Mar Arenas-Parra]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58756649' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58756649|Gonzalo Galván]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58860650' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58860650|M Perez-Basterrechea]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58862752' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58862752|Patricia García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q3779582|microbiólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58875621' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58875621|Lorena de Mena]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58882539' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58882539|José Antonio Cecchini Estrada]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58888777' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58888777|Víctor Noriega]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58894879' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58894879|Irene Valverde]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58898167' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58898167|Xurde M Caravia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58901911' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58901911|G Palomar]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58903353' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58903353|Enrique Álvarez Areces]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58923634' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58923634|R. Fernandez-Cobos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q58923782' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58923782|Enrique Miranda]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59004094' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59004094|David Outomuro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59039410' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59039410|Luis Pando]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59073408' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59073408|Susana Garcia-Silva]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59139898' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59139898|C Valdés]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59141002' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59141002|Sofía Sal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59155901' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59155901|Ana Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59161543' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59161543|Manuel Sánchez Fernández]]'' |class='wd_desc'| investigador español |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59185922' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59185922|C. Sierra]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q18524075|inxenieru de mines]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59188177' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59188177|Belén Suárez Valles]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59192583' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59192583|P Abad-Valle]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59213065' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59213065|A. Bello-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59256007' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59256007|Vicente Rozas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59259444' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59259444|María-Cruz Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59260528' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59260528|L. Hinojosa-Reyes]]'' | |class='wd_p106'| [[químicu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59273279' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59273279|Ricardo González-Gil]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59290593' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59290593|F. Pelayo García de Arquer]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59447094' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59447094|L. J. Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59474655' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59474655|Alma Hernández de Rojas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59541457' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59541457|Patricia Castro-Santos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59558169' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59558169|Andrés Gutiérrez-Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59576646' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59576646|Alejandro García-Miranda Ferrari]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59674582' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59674582|Mamen Oliván]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59687886' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59687886|Ana Navarro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59688643' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59688643|Pablo Acebal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59688733' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59688733|Antonella Rivera]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59690079' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59690079|Jessica Ares]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59690312' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59690312|Belén Cabal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59690466' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59690466|Diego Bouzas-Ramos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59690980' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59690980|Carolina Palencia-Gándara]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59692166' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59692166|Juan J Ferreira]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59692350' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59692350|Juan Höfer]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59692375' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59692375|Juan R de Los Toyos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1901" | 20th century |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59693705' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59693705|Francisco Javier Ferrero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59694291' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59694291|Jorge Fernández-Trillo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59694706' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59694706|David Álvarez-Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59696765' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59696765|Beatriz Tavira]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59698291' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59698291|David Basanta]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59707896' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59707896|Adolfo López-Paredes]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59784958' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59784958|Emilio López-Navarro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59843052' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59843052|Juan Carlos García-Davalillo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q59918527' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59918527|Diego González-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60024328' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60024328|Pablo Marín]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60145954' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60145954|Susana Al-Halabí]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60159893' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60159893|Javier Fermoso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60160899' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60160899|Eduardo J Garcia-Suarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60161474' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60161474|Aurelio Vega]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60169144' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60169144|Victoria G Rocha]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60181601' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60181601|Óscar Álvarez-Machancoses]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60189254' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60189254|Jesus Maria Vielba]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60218021' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60218021|Fabián Suárez-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60218036' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60218036|Guillermo A. Ferrero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60218215' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60218215|Matías Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60220144' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60220144|M. G. Plaza]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60220186' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60220186|O. Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60318815' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60318815|Raúl Pérez-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60324188' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60324188|Juan Carlos Illera]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60372175' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60372175|Roberto Barriales-Villa]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60393999' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60393999|L Faez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60529682' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60529682|Cristina Y Gonzalez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60585138' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60585138|Ignacio Málaga]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60656074' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60656074|Ana Campa]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60667188' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60667188|Mario Herrero Valea]]'' |class='wd_desc'| investigador español |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60681426' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60681426|Silvia Blanco-Ferrera]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60695913' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60695913|Beatriz Gómez-Anson]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60729152' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60729152|Ian Del Rio]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60729399' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60729399|C. López-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60731348' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60731348|Isabel Donoso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60731717' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60731717|Ana Marta Muñoz Colmenero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60731757' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60731757|Victoria Mesa]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60966477' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60966477|David Fernández-Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q60983989' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60983989|Saúl Álvarez-Teijeiro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61089935' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61089935|Antonia Angulo-Tuesta]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61093853' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61093853|Sandra Bernaldo de Quirós Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61139640' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61139640|Adrián Alvarez-Molina]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61149158' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61149158|Miguel García-Villarino]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61161301' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61161301|Fernando López]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61162223' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61162223|Sara Rodríguez-Menéndez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61163833' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61163833|Miguel M Sandin]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1990" | 1990 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61194289' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61194289|Eduardo Fernández-Pascual]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61208265' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61208265|José Manuel Guevara-Vela]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61216182' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61216182|Cristian Vidal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61517112' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61517112|Carlos Cernuda]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61758956' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61758956|Pablo Quintana-Barcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61758958' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61758958|Jorge Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61759564' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61759564|Cristian Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61776428' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61776428|José Manuel Benito]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61808031' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61808031|Juan Enrique Martínez-Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61829567' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61829567|Laura Cabeza-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61856682' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61856682|C. López-Colina]]'' |class='wd_desc'| investigador español |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q61906491' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61906491|Marcos Bouza]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62036367' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62036367|Angel Martín Pendás]]'' | |class='wd_p106'| [[químicu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62050275' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62050275|Isabel Fernandez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62050277' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62050277|Fernando Gascón]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62050278' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62050278|David de la Fuente]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62057345' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62057345|Ana Soldado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62589315' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62589315|Jorge Bernad Lusilla]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62592597' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62592597|Cristóbal Bernardo-Castiñeira]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62607128' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62607128|R Celaya]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62633814' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62633814|Zoila Barandiaran]]'' |class='wd_desc'| investigadora española |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q62657210' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62657210|Pablo M de Roque]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63370405' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63370405|Cristina Lasheras]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63489050' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63489050|Daniel Gayo-Avello]]'' |class='wd_desc'| profesor universitariu español |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63628939' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63628939|Ignazio Puccio]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63645286' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63645286|Lucía González-Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63646321' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63646321|María del Carmen Pérez García de la Mata]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63666456' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63666456|Urtzi Enriquez-Urzelai]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63671789' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63671789|Valentina Pirovano]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63710347' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63710347|Aroa Baragaño Raneros]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63762910' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63762910|A. Hierro-Rodriguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63766886' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63766886|María Ángeles Argudín]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63865570' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63865570|Jorge Tolivia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63953904' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63953904|Luana Cunha]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63973849' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63973849|Jaime Bonachea]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q63987367' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63987367|Y Fernández-Nava]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64008032' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64008032|jose ignacio gil ibarguchi]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64008879' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64008879|Antonio Saiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64064623' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64064623|Joaquín González-Nuevo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64140975' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64140975|Susana Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64539440' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64539440|Fernando Rayon-Viña]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64545319' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64545319|Marta I Saloña-Bordas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64654107' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64654107|Francisco J Azcona]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64748920' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64748920|Lara Martinez Fernandez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64788606' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64788606|Nerea Allende-Vega]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64854680' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64854680|Marta Mendez]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64854980' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64854980|Aurora Astudillo-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64862675' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64862675|Jose A. Galván]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64863681' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64863681|B. Alvarez Gonzalez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64865948' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64865948|Daniel Rodriguez Gutierrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64868650' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64868650|María Pérez-Urdiales]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64918239' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64918239|Saúl Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q64958392' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64958392|Davide Martinetti]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q65073470' |class='wd_label'| ''[[:d:Q65073470|Mario Peláez-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q15143191|divulgador científicu]]''<br/>''[[:d:Q17125263|youtuber]]''<br/>[[drag queen]]<br/>[[productor de televisión]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1901" | 20th century |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q67215154' |class='wd_label'| ''[[:d:Q67215154|Jezabel Rodriguez-Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q67388686' |class='wd_label'| ''[[:d:Q67388686|Cordero-Llana Ó]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q67760249' |class='wd_label'| ''[[:d:Q67760249|J C de Vicente Rodriguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q68277776' |class='wd_label'| ''[[:d:Q68277776|Caso Peláez E]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q70990422' |class='wd_label'| ''[[:d:Q70990422|María-Teresa Andrés]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q70999718' |class='wd_label'| ''[[:d:Q70999718|Juan Arguelles]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q71624111' |class='wd_label'| ''[[:d:Q71624111|Pablo González-Melendi]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q71834453' |class='wd_label'| ''[[:d:Q71834453|Juan Pablo Rodrigo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q71841183' |class='wd_label'| ''[[:d:Q71841183|M T Fernández-Sánchez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q71984612' |class='wd_label'| ''[[:d:Q71984612|Celso Iglesias García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q72997723' |class='wd_label'| ''[[:d:Q72997723|Victor Alvarez Muñoz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73116643' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73116643|Mónica Alvarez-Pérez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73132545' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73132545|Ana Fernández-Feito]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73140615' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73140615|Araceli Díaz-Perales]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73157889' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73157889|María Luz Centeno]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73159816' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73159816|Anna Picinelli Lobo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73186944' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73186944|P Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73201255' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73201255|Ángeles Saavedra González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73468040' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73468040|María Del Carmen Perillán Méndez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73522371' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73522371|César Fernández Sánchez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1943" | 1943 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73589503' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73589503|Nélida María Conejo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73724915' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73724915|Esther Salgueiro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73803662' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73803662|José Luis García Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73857902' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73857902|J Pérez Fidalgo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q73977027' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73977027|Juan-José Palacios-Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q74367013' |class='wd_label'| ''[[:d:Q74367013|Said Bouarab]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q74836204' |class='wd_label'| ''[[:d:Q74836204|Carlos del Pozo Losada]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q76329127' |class='wd_label'| ''[[:d:Q76329127|Jose Manuel Fernández Carreira]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q76902157' |class='wd_label'| ''[[:d:Q76902157|Susana F. Huelga]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q16745601|físicu cuánticu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q77382409' |class='wd_label'| ''[[:d:Q77382409|José M Bruno-Bárcena]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q77834748' |class='wd_label'| ''[[:d:Q77834748|R Arroyo García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q77864628' |class='wd_label'| ''[[:d:Q77864628|Juan Tornin Cavielles]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q78048738' |class='wd_label'| ''[[:d:Q78048738|Celestino Gonzalez-Gonzalez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q78225947' |class='wd_label'| ''[[:d:Q78225947|María Del Mar García Suárez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q78592601' |class='wd_label'| ''[[:d:Q78592601|María Díaz-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q78736158' |class='wd_label'| ''[[:d:Q78736158|Pilar Aivar]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79239045' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79239045|Susana Armesto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79280520' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79280520|Natalia Mejía-Gaviria]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79327167' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79327167|Yaisel Juan Borrell Pichs]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79441371' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79441371|Rafael Peláez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79459402' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79459402|Cristina Molinos Norniella]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79664659' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79664659|Javier Taboada]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79706295' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79706295|Angel Gutiérrez-Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79746337' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79746337|José Manuel González Lafuente]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79750611' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79750611|Mercedes Vázquez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q79867816' |class='wd_label'| ''[[:d:Q79867816|Mercedes Díaz-Somoano]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80090920' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80090920|Beatriz Caballero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80096227' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80096227|Marta Valencia Prieto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80150419' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80150419|Pablo Martínez Camblor]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80261347' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80261347|Patricia de-Los-Santos-Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80280329' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80280329|Angela Moncada-Pazos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80514530' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80514530|Celedonio M Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80703013' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80703013|Víctor Fernández Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570' data-sort-value="2021" | 2021-06-16 |- class='wd_q80732151' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80732151|Hector Gonzalez-Iglesias]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80781926' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80781926|Rubén Martín-Payo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q80803973' |class='wd_label'| ''[[:d:Q80803973|Sandra Cabrera]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q81128297' |class='wd_label'| ''[[:d:Q81128297|Beatriz Menéndez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q81150408' |class='wd_label'| ''[[:d:Q81150408|Mónica Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q81279317' |class='wd_label'| ''[[:d:Q81279317|David Ordonez Del Valle]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q81340468' |class='wd_label'| ''[[:d:Q81340468|Pilar L González-Torre]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q81395035' |class='wd_label'| ''[[:d:Q81395035|Beatriz Braña Marcos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q81483897' |class='wd_label'| ''[[:d:Q81483897|Víctor M García-Suárez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q81739688' |class='wd_label'| ''[[:d:Q81739688|Mónica Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q81998282' |class='wd_label'| ''[[:d:Q81998282|Laura Rodríguez-Pérez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1981" | 1981 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q82110054' |class='wd_label'| ''[[:d:Q82110054|David Cabrera-Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q82211007' |class='wd_label'| ''[[:d:Q82211007|Javier Toraño]]'' |class='wd_desc'| investigador/a |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q82263960' |class='wd_label'| ''[[:d:Q82263960|Orestes Rivada-Wheelaghan]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q82366758' |class='wd_label'| ''[[:d:Q82366758|Manuel Bermúdez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q82373323' |class='wd_label'| ''[[:d:Q82373323|Ana Arribas-Gil]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q82452511' |class='wd_label'| ''[[:d:Q82452511|Susana del Olmo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q82642624' |class='wd_label'| ''[[:d:Q82642624|Laura Amado-Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q82737878' |class='wd_label'| ''[[:d:Q82737878|Jessica Méndez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83118034' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83118034|Isolina Riaño-Galan]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83296076' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83296076|Ignacio Peña]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83335578' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83335578|César González-Pola]]'' |class='wd_desc'| investigador/a |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83396347' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83396347|Isidro Diego]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83405432' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83405432|Julio Rodríguez Suárez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83418458' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83418458|Fernando Vázquez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83475766' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83475766|G Villamizar]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83538099' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83538099|Tania Rodriguez-Santamarta]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83583203' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83583203|María Jesús González-Muñoz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83585264' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83585264|Pablo Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83676231' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83676231|Angel L Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83681159' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83681159|Pablo Herrero Puente]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83728174' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83728174|Rocio Rosa García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83779876' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83779876|Ana Fernández Tena]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83798194' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83798194|Jesús Pascual]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q83867889' |class='wd_label'| ''[[:d:Q83867889|Fernando Martínez De Juan]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84159924' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84159924|Beatriz Villazán]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84171037' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84171037|Juan María Menéndez Aguado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84286949' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84286949|Iván Fernández-Vega]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84291348' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84291348|Manuel Javier Vallina-Victorero Vázquez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84399700' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84399700|Beatriz Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84511850' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84511850|Jose Ramon Alameda]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84599856' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84599856|Alejandro Concheso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84720063' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84720063|Marta Cabeza]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q84826671' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84826671|Jesús Daniel Santos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85239037' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85239037|Clara Herrera Arozamena]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85250047' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85250047|Susana García-Cerro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85324143' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85324143|Mateo Hevia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85342655' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85342655|Víctor Martínez-Loredo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85373118' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85373118|Alejandra Fernández-Cid]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85484401' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85484401|Héctor Muñiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85652924' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85652924|María José Antón-Díaz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85856668' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85856668|Henar M Cimadevilla]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85929909' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85929909|Elsa Peña-Suárez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85941989' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85941989|Indira Alvarez-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q85945461' |class='wd_label'| ''[[:d:Q85945461|Ignacio Montero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86012362' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86012362|José M Munuera]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86045428' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86045428|Jesús Moreta]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86095717' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86095717|Mario Corte-Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86137200' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86137200|Janet Pagnozzi Angel]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86273512' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86273512|Bhabananda Biswas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86345403' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86345403|Óscar Suárez Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86522608' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86522608|Marina Ilkaeva]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86545901' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86545901|Yaiza Potes]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86688295' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86688295|Yolanda Fontanil]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86701833' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86701833|Ronald M Sanchez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86716163' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86716163|Maikel Acosta-Zaldívar]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86785571' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86785571|Pedro J González-Liste]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86796484' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86796484|Diego Florez-Cuadrado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86883295' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86883295|Marta Castillo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86904618' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86904618|Sofia Martinez Garaot]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q86905401' |class='wd_label'| ''[[:d:Q86905401|David Abbasi-Pérez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87070389' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87070389|Gonzalo Torga]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87105468' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87105468|Alberto Ballesteros]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87109291' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87109291|Sergio López-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87189358' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87189358|Emilio Álvarez Arregui]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87215563' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87215563|Miguel J Prieto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87215568' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87215568|Fernando Nuño]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87268650' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87268650|Alvaro Rubio Ordoñez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87273581' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87273581|Guillermo Solache-Berrocal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87296079' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87296079|Javier Casares-Arias]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87298454' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87298454|Mauro Sanna]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87320075' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87320075|Jorge García-Piqueras]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87339966' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87339966|Carlos Sialer]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[biólogu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87409136' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87409136|A Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87474394' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87474394|Estefanía Ledesma]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87507457' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87507457|Pedro Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87553750' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87553750|Inés Couso Blanco]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[matemáticu]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q2732142|estadísticu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570' data-sort-value="2016" | 2016 |- class='wd_q87564914' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87564914|Alfonso Martín]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87569105' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87569105|Juan C Álvarez Antón]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87646232' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87646232|Lucia Martinez-Cruzado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87647972' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87647972|Adrián Pérez-Arcoiza]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87675398' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87675398|Carlos Álvarez Lamsfus]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87695083' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87695083|Luis Fernandez-Vega Cueto-Felgueroso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87718154' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87718154|Carles Borredá]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87735122' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87735122|Marta Pérez-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87742634' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87742634|Pablo García-Manrique]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87752591' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87752591|Cecilia Díaz-Méndez]]'' |class='wd_desc'| investigador/a |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87799239' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87799239|Lorena Álvarez-Iglesias]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87801850' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87801850|J A Vega]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87835254' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87835254|Laura Garrido Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87844462' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87844462|Cristina Muñiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87845994' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87845994|Luis Querol Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87889949' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87889949|Marta Muñoz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87947636' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87947636|Ana Suárez Vázquez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q87978058' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87978058|Beatriz García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88058363' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88058363|Carlos Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88090687' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88090687|Carlos Rodríguez-Lucas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88109136' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88109136|Luis Santos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88125598' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88125598|Ana Cárcaba]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88141935' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88141935|César Rodriguez-Gutierrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88148683' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88148683|Alfredo García-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88174350' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88174350|Lydia Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88176744' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88176744|Tania Fernández-Navarro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88176746' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88176746|Sonia González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88232449' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88232449|Francisco Calderón-Celis]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88242324' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88242324|Ramon A Fernandez-Diaz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88260253' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88260253|Pilar Menéndez-Manjón Tartiere]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88271372' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88271372|Álvaro Del Real]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88288504' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88288504|Joaquín Fernández Francos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88294023' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88294023|Patricia García-Cabo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88325190' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88325190|Álvaro L Caicoya]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88331830' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88331830|Juan Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88331832' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88331832|Diego G Lamar]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88331835' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88331835|Daniel G Aller]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88331838' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88331838|Pablo F Miaja]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88331840' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88331840|Javier Sebastián]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88331916' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88331916|Mohamed Salaheldeen]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88390374' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88390374|Ander Díaz-Navarro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88434811' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88434811|María Berdasco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88435567' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88435567|Ángela Antúnez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88492440' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88492440|Víctor M González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88601227' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88601227|Javier Fernandez-Castanon]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88604162' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88604162|Ana Arboleya-Arboleya]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88652730' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88652730|Alejandro Fernández Asensio]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88663445' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88663445|Paula Yagüe]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88681902' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88681902|Pablo Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88730953' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88730953|Manuel Fernández-Sanjurjo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88761868' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88761868|Daniel Pedregal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88782021' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88782021|Sara Martínez de Salinas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88835166' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88835166|Lucía Álvarez-Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88835168' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88835168|Javier Brugos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88835170' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88835170|Enrique Pérez-Carreño]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88878714' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88878714|Mario Andres Mauvezin-Quevedo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88913823' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88913823|Javier Perez-Barberia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88958210' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88958210|María Banqueri]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88960609' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88960609|Sigita Doblyte]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88975127' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88975127|Ana Castañeda-Sampedro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88991063' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88991063|Ana Alvarez-Mendez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88993056' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88993056|Mario Sánchez Canteli]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q88999573' |class='wd_label'| ''[[:d:Q88999573|Ines Ruiz Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89020319' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89020319|Paloma Alvarez-Suarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89044301' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89044301|Lorena Riesgo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89073918' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89073918|Noemí Sanz Merino]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89096001' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89096001|Inés Sáenz-de-Santa-María]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89114528' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89114528|P Fernandez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q169470|físicu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89151949' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89151949|Ana Bernardo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89180375' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89180375|Nafisa Rizzini Ansari]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89226210' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89226210|Begoña Díaz de la Noval]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89257546' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89257546|Wael Ramadan]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89304532' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89304532|Raquel Sánchez-Salcedo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89322435' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89322435|Esther Onecha]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89357977' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89357977|Sergio Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89375482' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89375482|Silvia Villar-Rodil]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89416316' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89416316|María García-Portela]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89428150' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89428150|César Alvarez-Llamas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89475827' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89475827|Carmen Lorente]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89552236' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89552236|Pablo Fanjul-Bolado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89561412' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89561412|Francisco Foubelo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89597547' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89597547|Carlota Suárez-Barrio]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89598944' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89598944|Daniel Fernández-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q21329070|científicu de materiales]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89705486' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89705486|German Flor-Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89801756' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89801756|Amparo Luna]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89835006' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89835006|Ángel Alegría]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89851163' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89851163|Nestor Arandia-Gorostidi]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89934944' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89934944|Ángela Fernández-Iglesias]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89953361' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89953361|Esther García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q89986247' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89986247|Adrián Sánchez-Visedo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90032622' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90032622|Jose Luis Múgica]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90045757' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90045757|Ainhoa Nieto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90072571' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90072571|Pablo Bousquets Muñoz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90078045' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90078045|Ana-Belén Muñiz-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90114754' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90114754|Belén Huidobro Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90162626' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90162626|Laura Delgado-Lobete]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90190628' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90190628|Florentino Alvarez-Antolin]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90220802' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90220802|Elena Fernández-Iglesias]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90231500' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90231500|Alejandro López-Prieto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90237530' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90237530|Roberto Fernandez-Moran]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90260716' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90260716|Emilia María Durán Almarza]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>[[anglicista]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90275854' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90275854|Feliciano F Ordoñez Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90323004' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90323004|Cristina Fernandez-Baizan]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90413882' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90413882|Elena L Peredo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90419470' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90419470|Jose Manuel Diaz-Sarachaga]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90432621' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90432621|Thais González-Torres]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90589542' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90589542|Diego Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90607939' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90607939|María Baldonedo-Mosteiro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90612429' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90612429|María Aránzazu Fernández Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90622630' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90622630|Elena Gonzalez-Rodriguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90630856' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90630856|Laura González-Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90646566' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90646566|Cristina Esteban-Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90662657' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90662657|Cristina Santiso-Bellón]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90713434' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90713434|Leticia Matilla-Cuenca]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90741604' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90741604|Carmen Alonso-Llamazares]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90773773' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90773773|Paula Fernández-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90775987' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90775987|Miguel Muniz-Calvente]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90880031' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90880031|Alejandra Zarzo-Arias]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q15839134|ecólogu]]''<br/>''[[:d:Q350979|zoólogu]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90928257' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90928257|Yuri Álvarez López]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q90935624' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90935624|Helena Codina-Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91042027' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91042027|Ariyan Mottaghi]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91077132' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91077132|Marta Suarez-Fernandez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91081904' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91081904|Manuel Salto-Tellez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91130320' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91130320|José María García-Gala]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91187173' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91187173|María Carbó]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91202312' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91202312|Daniel Vázquez-Tarrío]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91290569' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91290569|Cecilia Sánchez-Ragnarsson]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91305159' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91305159|Miguel Claros]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91322577' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91322577|Jesus Redondo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91349064' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91349064|Rafael González-Ayestarán]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91362932' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91362932|Giovanny Tarazona]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91449754' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91449754|Laura Rúa Gonzálvez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91500904' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91500904|Jorge Laureano Moya Rodriguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91510484' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91510484|María Teresa Sanz-Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91544362' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91544362|José M López]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91556221' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91556221|Laura Prado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91630885' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91630885|María Blanco Díaz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91640444' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91640444|Josefa Ángela García Calzón]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91695673' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91695673|Lucia Iglesias]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91735644' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91735644|Serena Galié]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91746507' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91746507|Lazaro J. Perez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91875050' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91875050|Javier Taboada-Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91881248' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91881248|Marta Sánchez-Zaballos]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91917247' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91917247|Guillermo Lorenzo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91921523' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91921523|Francisco Javier De La Calle Herrero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91959139' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91959139|Jonatan Fernández-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q91975542' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91975542|Candela Zorzo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92015789' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92015789|Marta Íscar-Urrutia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92019231' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92019231|Carlos J Laglera-Gándara]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92026632' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92026632|Luis de Pedro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92078618' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92078618|Luis Romero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92081026' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92081026|Fernando Cuetos Vega]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92083427' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92083427|Javier Menéndez-Menéndez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92130031' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92130031|Jose Antonio Llosa]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92130830' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92130830|Marta M Pisano-Gonzalez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92151681' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92151681|Sergio Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92155523' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92155523|Pablo Cayado]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92167716' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92167716|Diana Movilla Quesada]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92168177' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92168177|Silvia González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92186774' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92186774|Noelia Bueno-Gómez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q4964182|filósofu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92247100' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92247100|María José Iglesias]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92276153' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92276153|Nereida Melguizo-Ruiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92310152' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92310152|Roberto A Boto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92314829' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92314829|Mario Cabello Ulloa]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92373062' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92373062|Borja Moreira-Alvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92378180' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92378180|Isabel García-Espejo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92388949' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92388949|Miriam García González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92444188' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92444188|Ángel Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1901" | 20th century |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92469016' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92469016|Alba Morán-Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q41799705|morphologist]]''<br/>''[[:d:Q15839136|citólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92519660' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92519660|Marta G Avello]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92563266' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92563266|Ester Murube]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92678319' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92678319|Jorge Rubén Sánchez-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92732951' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92732951|David Blanco]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92824601' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92824601|Myriam Fernandez-Sendin]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92936940' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92936940|María Esteban]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92939355' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92939355|Ruben Sanchez-Hidalgo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q92945744' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92945744|José Ramón Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93018812' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93018812|Candela Cuesta]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93115744' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93115744|Maria Planella Cornudella]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93118595' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93118595|Cristina Martínez-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93180184' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93180184|Olaya Amor-Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93224364' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93224364|José Luis Martínez López-Muñiz]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1944" | 1944 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93230549' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93230549|José Carlos Fernández Rozas]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1950" | 1950-01-04 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93239012' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93239012|Miguel Ángel Presno Linera]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965-02-18 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93262858' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93262858|Laura M Cañamero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q93371444' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93371444|José María Miranda Boto]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q94441006' |class='wd_label'| ''[[:d:Q94441006|Ivan Menendez-Montes]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q94515970' |class='wd_label'| ''[[:d:Q94515970|Ramón Lorenzo-Gómez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95256878' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95256878|Efren Garcia Ordiales]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95261274' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95261274|María Nieves Roqueñí]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95317805' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95317805|Gabriela Desdín-Micó]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95651953' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95651953|Maite Barbero González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95832018' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95832018|Pablo González-Suárez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95933492' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95933492|Gonzalo Álvarez-Pérez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95943091' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95943091|Adrián Castro-Lopez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95975053' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95975053|Jorge González Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95984491' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95984491|María J Rodríguez-Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q95988725' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95988725|Asunción Monsalve]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96053528' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96053528|Cristina Sánchez Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96055563' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96055563|Maryia Khomich]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96114329' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96114329|Julio Meneses Naranjo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96120023' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96120023|Santiago Ibáñez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96122826' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96122826|Lidia Goyos-Ball]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96127014' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96127014|Fernando Izquierdo-Ruiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96195402' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96195402|Maria Paz Fernandez-Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96227603' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96227603|Raquel García-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1977" | 1977 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96612643' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96612643|Enrique Toledo Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96691384' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96691384|Víctor Rodríguez Bouza]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96691386' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96691386|Sergio Sanchez Cruz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96768176' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96768176|Fernando Santos-Simarro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q96960165' |class='wd_label'| ''[[:d:Q96960165|Miguel Turrero García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q97411823' |class='wd_label'| ''[[:d:Q97411823|Sonia Arca-Lafuente]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q97413168' |class='wd_label'| ''[[:d:Q97413168|Helena Gil-Peña]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q97424429' |class='wd_label'| ''[[:d:Q97424429|Iago Doel-Perez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q97536020' |class='wd_label'| ''[[:d:Q97536020|Isabel Pérez-Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q97650249' |class='wd_label'| ''[[:d:Q97650249|Tamara Boto]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q97687623' |class='wd_label'| ''[[:d:Q97687623|Montserrat Rivas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98155881' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98155881|María J Suárez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98159271' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98159271|Enrique González-Bernardo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98198441' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98198441|Ana Álvarez-Uría]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98236832' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98236832|Elías Cuesta-Llavona]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98236834' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98236834|Juan Gómez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98385169' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98385169|María González-García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98389475' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98389475|Zoraida González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98567909' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98567909|Covadonga Brime]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q12094958|xeofísicu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98649309' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98649309|Rebeca Arevalo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98723705' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98723705|Celia Toyos-Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q98898582' |class='wd_label'| ''[[:d:Q98898582|María García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q99213584' |class='wd_label'| ''[[:d:Q99213584|David Pérez-Pascual]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q99548760' |class='wd_label'| ''[[:d:Q99548760|Juan Díaz]]'' |class='wd_desc'| investigador |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q99548761' |class='wd_label'| ''[[:d:Q99548761|Juan A Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q99570563' |class='wd_label'| ''[[:d:Q99570563|Laura Cid-Barrio]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q99724662' |class='wd_label'| ''[[:d:Q99724662|Katharina Gloria Hugentobler]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q99724711' |class='wd_label'| ''[[:d:Q99724711|Patricia Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q100313258' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100313258|Remberto Castro-Castañeda]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q100404700' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100404700|Jaime García-Iglesias]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q100414674' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100414674|Olga Rivero-Menendez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q100416055' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100416055|Darío Chamorro]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q100521598' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100521598|Lara Cala]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q100529208' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100529208|Ángel García-Pérez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q100545580' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100545580|Marcos Alonso García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q101041572' |class='wd_label'| ''[[:d:Q101041572|Gonzalo Garcia Garcia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q101148355' |class='wd_label'| ''[[:d:Q101148355|Laura Casado-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q101214464' |class='wd_label'| ''[[:d:Q101214464|Adrián Suárez-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q101223176' |class='wd_label'| ''[[:d:Q101223176|Juan Luis Carús]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q101235348' |class='wd_label'| ''[[:d:Q101235348|Mauro Callejas-Cuervo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102059281' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102059281|José María Cordero]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102064395' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102064395|M Caunedo-Jimenez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102070536' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102070536|Isabel Roldán Gómez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102213532' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102213532|María Jesús López Palomo]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102256621' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102256621|Miguel López Díaz]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102277529' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102277529|Juan García Escudero]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102277569' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102277569|Javier García García]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102281994' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102281994|José Fernández Núñez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102282220' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102282220|Ignacio Fernández Rúa]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102292967' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102292967|María Concepción López Díaz]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102311117' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102311117|Javier Salas Puig]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q783906|neurólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102313764' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102313764|Pedro Alonso Velázquez]]'' | |class='wd_p106'| [[matemáticu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102314467' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102314467|Policarpo Abascal Fuentes]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102332854' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102332854|Clarissa Murru]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102343563' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102343563|Maria Gonzalez Taboada]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102354823' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102354823|Santiago Ibáñez Mesa]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102354826' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102354826|Jesús Suárez Pérez del Río]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102356199' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102356199|Wifredo García Fuertes]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102365008' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102365008|Javier Ortiz Castro]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102372860' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102372860|María del Pilar Vicente Matilla]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102372865' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102372865|Juan Carlos Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102372871' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102372871|Elena Couselo Hernández]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102382516' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102382516|Covadonga González-Nuevo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102397054' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102397054|Hortensia López García]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102397056' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102397056|Norberto Corral Blanco]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102397057' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102397057|María Asunción Lubiano Gómez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102397060' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102397060|Ana Colubi Cervero]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102397062' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102397062|Luis José Rodríguez Muñiz]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102397063' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102397063|Ignacio Cascos Fernández]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102405660' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102405660|Esther Garcia]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102405666' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102405666|Belén García Fernández]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102429075' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102429075|Julián Velasco]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102430181' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102430181|Javier Pello García]]'' | |class='wd_p106'| [[matemáticu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102442795' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102442795|José María Grau Ribas]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102443313' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102443313|Ignacio Montes]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102443314' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102443314|Susana Montes Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102531248' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102531248|Virginia Selgas Buznego]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102555658' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102555658|Rigoberto Pérez Suárez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102558753' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558753|José Secundino López García]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102558767' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558767|Teófilo Brezmes Brezmes]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1950" | 1950 |class='wd_p19'| |class='wd_p570' data-sort-value="2009" | 2009-02-10 |- class='wd_q102558779' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558779|Fermín Suárez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102558854' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558854|Antonia Josefina Salas Riesgo]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102558869' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558869|Ignacio Martínez]]'' |class='wd_desc'| matemáticu español |class='wd_p106'| [[matemáticu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102558885' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558885|Manuel José Fernández Gutiérrez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102558908' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558908|María Gloria Naval Alegre]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102558953' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558953|Susana Díaz Vázquez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102559267' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102559267|Manuel Francisco Montenegro Hermida]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102559288' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102559288|Ana Belén Ramos Guajardo]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560179' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560179|Carlos Enrique Carleos Artime]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560347' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560347|Ángela Blanco Fernández]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560419' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560419|Marta García Bárzana]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560480' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560480|Marco Antonio García Tamargo]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560492' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560492|Luz Deicy Alvarado Nieto]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560539' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560539|José Antomil Ibias]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560560' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560560|Ana Palacios Somoano]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560582' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560582|Luis Antonio Junco Navascués]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560598' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560598|Álvaro Martínez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560632' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560632|Ana Jesús López Menéndez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560644' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560644|Matías Mayor Fernández]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560659' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560659|María Rosalía Vicente Cuervo]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560690' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560690|Blanca Moreno Cuartas]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560705' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560705|Mercedes Alvargonzález Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560721' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560721|María José Presno Casquero]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102560744' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102560744|Laura Cabiedes Miragaya]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102583705' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102583705|Mario Alberto Cázarez Meza]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586122' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586122|Carmen Ramos Carvajal]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586197' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586197|Esteban Fernández Vázquez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1944" | 1944 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586243' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586243|Ana Salomé García Muñiz]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586276' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586276|Sergio Alejandro Soza Amigo]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586309' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586309|Aidée Hurtado Marqués]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586342' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586342|Elena Lasarte Navamuel]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586368' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586368|Alberto Díaz Dapena]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586398' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586398|Isabel Zapico García]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586421' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586421|Enrique Oltra Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586453' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586453|Carlos Manuel Córdoba Segovia]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586480' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586480|Paula Fernández González]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102586549' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102586549|Pelayo González Arbués]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102607627' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102607627|Verónica Cañal Fernández]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102637836' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102637836|María Antonieta Gayoso Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102637865' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102637865|Jorge Raga Díaz]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102637889' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102637889|David Sánchez Arango]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102637903' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102637903|Clara García Cendón]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102669022' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102669022|Raúl Pérez Fernández]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102680528' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102680528|Sara de la Rosa de Sáa]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102747435' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102747435|Patricia Díaz Díaz]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102843812' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102843812|Panagiotis Paoullis]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q102843836' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102843836|Ahmed M.H. Shatla]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q103093436' |class='wd_label'| ''[[:d:Q103093436|Sergio Martínez Fernández]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q103134805' |class='wd_label'| ''[[:d:Q103134805|Ignacio Cascudo Pueyo]]'' | |class='wd_p106'| [[matemáticu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q103735074' |class='wd_label'| ''[[:d:Q103735074|Patricio Vergara]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q103830035' |class='wd_label'| ''[[:d:Q103830035|Luis Mariano Pedruelo-González]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q104109488' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104109488|Patricia Martínez-Botía]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q104476743' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104476743|Mar Alonso-Martinez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q104484067' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104484067|Olaya de Dios]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q104511074' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104511074|Verónica Vidal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q104612820' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104612820|Juan Luis Fernandez-Morera]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q104613943' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104613943|Javier Lera]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q104748668' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104748668|Ch Muhammad Nadeem Faisal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q105707538' |class='wd_label'| ''[[:d:Q105707538|Carmen Álvarez-Vázquez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q106698889' |class='wd_label'| ''[[:d:Q106698889|José Manuel Cuesta Abad]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q106729178' |class='wd_label'| ''[[:d:Q106729178|Sabino García Vallina]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q140686|presidente]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1947" | 1947-07-03 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q106986771' |class='wd_label'| ''[[:d:Q106986771|Henrique Guzzo Júnior]]'' |class='wd_desc'| profesor universitariu brasilanu |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q109514308' |class='wd_label'| ''[[:d:Q109514308|Christian Franco Torre]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q112133819' |class='wd_label'| ''[[:d:Q112133819|Gonzalo Zamora Valcarce]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q113760076' |class='wd_label'| ''[[:d:Q113760076|Marcos Cortés Guadarrama]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]''<br/>''[[:d:Q2505739|hispanista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1977" | 1977 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q115183647' |class='wd_label'| ''[[:d:Q115183647|Angeles Muniz]]'' | |class='wd_p106'| [[direutor de cine]]<br/>[[guionista]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q116518787' |class='wd_label'| ''[[:d:Q116518787|Borja González-Rabanal]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q117304655' |class='wd_label'| ''[[:d:Q117304655|Chiara Bettega]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q117742187' |class='wd_label'| ''[[:d:Q117742187|Cristina Pérez Costoya]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q119161388' |class='wd_label'| ''[[:d:Q119161388|Héctor Naves Sordo]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q122977746' |class='wd_label'| ''[[:d:Q122977746|Juan José Díaz-Munío Carabaza]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2577681|médicu deportivu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q123982577' |class='wd_label'| ''[[:d:Q123982577|Maria Jesús Martínez Argüelles]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q124052292' |class='wd_label'| ''[[:d:Q124052292|Fernando Bahr]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q124154167' |class='wd_label'| ''[[:d:Q124154167|Verónika Haydee Merino Osorio]]'' |class='wd_desc'| veterinaria peruana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q202883|veterinariu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q124175053' |class='wd_label'| ''[[:d:Q124175053|Eunice Villicaña Ortiz]]'' |class='wd_desc'| inxeniera mexicana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q81096|inxenieru]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q124322062' |class='wd_label'| ''[[:d:Q124322062|Patricia Anahí Lescano Feria]]'' |class='wd_desc'| abogada peruana |class='wd_p106'| [[abogáu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q124322078' |class='wd_label'| ''[[:d:Q124322078|Maricela Del Rosario Gonzáles Pérez]]'' |class='wd_desc'| abogada peruana |class='wd_p106'| [[abogáu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q125816988' |class='wd_label'| ''[[:d:Q125816988|Dina Heidi Horna Inga]]'' |class='wd_desc'| bióloga peruana |class='wd_p106'| [[biólogu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q126026759' |class='wd_label'| ''[[:d:Q126026759|Nishu Gupta]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1326886|inxenieru eléctricu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1982" | 1982-06-12 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q126329291' |class='wd_label'| ''[[:d:Q126329291|Francisco Javier Vinjoy Valea]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q5758653|profesor d'enseñanza secundaria]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965-05-05 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q126373403' |class='wd_label'| ''[[:d:Q126373403|Fins Eirexas]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q520549|xeólogu]]''<br/>''[[:d:Q3578589|ambientalista]]''<br/>''[[:d:Q15627169|sindicalista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1967" | 1967 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127722326' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127722326|Salomé Gonzales Chávez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q81096|inxenieru]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127736359' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127736359|Helbert Eduardo Espitia Cuchango]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127736387' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127736387|Carlos Enrique Montenegro Marín]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q30093119|senior researcher]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127736408' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127736408|José Ignacio Rodríguez Molano]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127736412' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127736412|Luz Andrea Rodríguez Rojas]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127736544' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127736544|Carlos Augusto Osorio Marulanda]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127748876' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127748876|Fabiola Sáenz Blanco]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q17125552|early-career researcher]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127748883' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127748883|Giovanny Mauricio Tarazona Bermúdez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q30093119|senior researcher]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q127749019' |class='wd_label'| ''[[:d:Q127749019|Nayive Nieves Pimiento]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q17125552|early-career researcher]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q130525318' |class='wd_label'| ''[[:d:Q130525318|Mar Norlander]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q14915627|musicólogu]]''<br/>[[pianista]]<br/>''[[:d:Q2675537|profesor de música]]''<br/>''[[:d:Q20669622|periodista musical]]''<br/>''[[:d:Q5758653|profesor d'enseñanza secundaria]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1960s |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q132553019' |class='wd_label'| ''[[:d:Q132553019|Lucía Piquero Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[baillarín]]<br/>[[coreógrafu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q136325319' |class='wd_label'| ''[[:d:Q136325319|David M. Kennes Veiga]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q136419486' |class='wd_label'| ''[[:d:Q136419486|Pablo G. Barrientos]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q5669847|assistant professor]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q136700262' |class='wd_label'| ''[[:d:Q136700262|Benjamín Rivaya]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q137380898' |class='wd_label'| ''[[:d:Q137380898|Jesús Ait Idir]]'' | |class='wd_p106'| [[matemáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="2004" | 2004 |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q137844842' |class='wd_label'| ''[[:d:Q137844842|Cecilia Díaz-Martínez]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q137916644' |class='wd_label'| ''[[:d:Q137916644|Mateo Gómez Matos]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q137919082' |class='wd_label'| ''[[:d:Q137919082|Graciela Mier]]'' | |class='wd_p106'| [[actor]]<br/>[[direutor de cine]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q138658884' |class='wd_label'| ''[[:d:Q138658884|Beatriz Oliveros Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[psicólogu]]<br/>[[pedagogu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q140057134' |class='wd_label'| ''[[:d:Q140057134|Antonio Castillo Sandoval]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| |class='wd_p570'| |- class='wd_q5947397' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5947397|Juan Antonio Porto]]'' |class='wd_desc'| guionista español |class='wd_p106'| [[guionista]]<br/>''[[:d:Q69423232|guionista de cine]]''<br/>''[[:d:Q6051619|publicista]]''<br/>''[[:d:Q3455803|realizador]]''<br/>[[productor de televisión]] |class='wd_p569' data-sort-value="1937" | 1937 |class='wd_p19'| [[A Coruña]] |class='wd_p570' data-sort-value="2021" | 2021-02-16 |- class='wd_q12391059' |class='wd_label'| ''[[:d:Q12391059|José Luis Meilán Gil]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1933" | 1933-07-06 |class='wd_p19'| [[A Coruña]] |class='wd_p570' data-sort-value="2018" | 2018-06-26 |- class='wd_q12402865' |class='wd_label'| ''[[:d:Q12402865|Xosé Novo Freire]]'' |class='wd_desc'| políticu español (1928–2012) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1928" | 1928-10-25 |class='wd_p19'| [[A Coruña]] |class='wd_p570' data-sort-value="2012" | 2012-01-27 |- class='wd_q30225362' |class='wd_label'| ''[[:d:Q30225362|Leticia Fernandez-Friera]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1977" | 1977 |class='wd_p19'| [[A Coruña]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q61059155' |class='wd_label'| [[Damián Barreiro]] |class='wd_desc'| escritor y periodista asturianu (1984-2025) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>''[[:d:Q73306227|television writer]]''<br/>''[[:d:Q17125263|youtuber]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1984" | 1984-08-09 |class='wd_p19'| [[A Estrada]] |class='wd_p570' data-sort-value="2025" | 2025-02-06 |- class='wd_q53552849' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53552849|José Luis Basanta Campos]]'' |class='wd_desc'| 1924-2016 |class='wd_p106'| [[químicu]]<br/>''[[:d:Q3109488|gnomonicista]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1924" | 1924-05-05 |class='wd_p19'| [[A Fonsagrada]] |class='wd_p570' data-sort-value="2016" | 2016-12-20 |- class='wd_q5612467' |class='wd_label'| [[Emilio Cotarelo]] | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>''[[:d:Q14915627|musicólogu]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q10429346|bibliógrafu]]''<br/>''[[:d:Q127869863|Cervantist]]''<br/>''[[:d:Q10379007|teatrólogu]]''<br/>''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1857" | 1857-05-01 |class='wd_p19'| [[A Veiga]] |class='wd_p570' data-sort-value="1936" | 1936-01-27 |- class='wd_q16489948' |class='wd_label'| [[Camilo Barcia Trelles]] | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1888" | 1888-07-15 |class='wd_p19'| [[A Veiga]] |class='wd_p570' data-sort-value="1977" | 1977-12-04 |- class='wd_q30610693' |class='wd_label'| ''[[:d:Q30610693|Juan María Rodríguez Arango]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4594605|maxistráu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1833" | 1833-05-28 |class='wd_p19'| [[A Veiga]] |class='wd_p570' data-sort-value="1911" | 1911-03-02 |- class='wd_q15591860' |class='wd_label'| [[Jesús Sanjurjo González]] |class='wd_desc'| empresariu y políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1954" | 1954-12-16 |class='wd_p19'| [[Abres (parroquia)|Abres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q108852923' |class='wd_label'| ''[[:d:Q108852923|Víctor de Reina]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>''[[:d:Q12027957|canon law jurist]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1932" | 1932-11-04 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q389205|Alcántara]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="2017" | 2017-12-03 |- class='wd_q139730984' |class='wd_label'| ''[[:d:Q139730984|Amaia Ereño Artabe]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q81096|inxenieru]]''<br/>[[científicu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| ''[[:d:Q474080|Amorebieta-Etxano]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q131705817' |class='wd_label'| [[Juan Castrillón Folgueras]] |class='wd_desc'| militar y políticu asturianu (1784-1862) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q189290|oficial]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[empresariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1784" | 1784-12-30 |class='wd_p19'| [[Arangu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1862" | 1862-08-05 |- class='wd_q8843264' |class='wd_label'| [[Esther Prieto]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1960" | 1960 |class='wd_p19'| [[Arenas (parroquia)|Arenas]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q135428355' |class='wd_label'| ''[[:d:Q135428355|Paloma Serra Robles]]'' | |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976-01-20 |class='wd_p19'| [[As Figueiras (parroquia)|As Figueiras]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2857181' |class='wd_label'| ''[[:d:Q2857181|Antonio Arrúe Zarauz]]'' | |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>[[escritor]]<br/>[[poeta]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[compositor de cantares]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[antropólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1903" | 1903-03-26 |class='wd_p19'| [[Asteasu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1976" | 1976-11-16 |- class='wd_q5953274' |class='wd_label'| [[Juan de Llano Ponte]] |class='wd_desc'| relixosu ya historiador asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1104153|canon]]''<br/>[[historiador]]<br/>''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]''<br/>''[[:d:Q611644|obispu católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1727" | 1727-04-23 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570' data-sort-value="1805" | 1805-04-29 |- class='wd_q5956063' |class='wd_label'| [[Julián García-San Miguel]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1841–1911) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1841" | 1841-03-08 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570' data-sort-value="1911" | 1911-10-04 |- class='wd_q9065922' |class='wd_label'| [[Rafael Suárez Solís]] |class='wd_desc'| escritor asturianu (1881–1968) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>[[Crítica|críticu]]<br/>[[dramaturgu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1881" | 1881-08-29 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570' data-sort-value="1968" | 1968-10-27 |- class='wd_q57906755' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57906755|J. Alvarez-Marron]]'' |class='wd_desc'| investigadora asturiana |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1958" | 1958 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63140495' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63140495|Susana Solís Pérez]]'' |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q81096|inxenieru]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971-12-21 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q87769196' |class='wd_label'| [[Pablo Fernández Muñiz]] |class='wd_desc'| médicu y políticu asturianu |class='wd_p106'| [[médicu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q106284967' |class='wd_label'| ''[[:d:Q106284967|Pablo Ignacio Fernández Muñiz]]'' |class='wd_desc'| médicu asturianu |class='wd_p106'| [[médicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q106557779' |class='wd_label'| ''[[:d:Q106557779|Vicente Reyes Martín]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[químicu]]<br/>''[[:d:Q11977377|inspeutor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1954" | 1954 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q134886550' |class='wd_label'| ''[[:d:Q134886550|Elisabeth Arrojo]]'' | |class='wd_p106'| [[médicu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1983" | 1983 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q137189211' |class='wd_label'| [[José Luis Cienfuegos]] |class='wd_desc'| xestor cultural asturianu (1964-2025) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3104508|xestor cultural]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964 |class='wd_p19'| [[Avilés]] |class='wd_p570' data-sort-value="2025" | 2025-12-02 |- class='wd_q109332013' |class='wd_label'| ''[[:d:Q109332013|Juan Ignacio de Uría Epelde]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q12859263|orador]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1929" | 1929-06-30 |class='wd_p19'| [[Azkoitia]] |class='wd_p570' data-sort-value="2015" | 2015-05-31 |- class='wd_q106540634' |class='wd_label'| ''[[:d:Q106540634|Juan Santos Yanguas]]'' | |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951 |class='wd_p19'| [[Añe]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63348304' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63348304|Alfonso García Alonso]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q212238|funcionariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-03-12 |class='wd_p19'| [[Barakaldo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q114030138' |class='wd_label'| ''[[:d:Q114030138|Pablo Fernández]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q5884056|graduáu social]]''<br/>''[[:d:Q212238|funcionariu]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-08-20 |class='wd_p19'| [[Barakaldo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q131575195' |class='wd_label'| ''[[:d:Q131575195|Alfonso García Alonso]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-03-12 |class='wd_p19'| [[Barakaldo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6174885' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6174885|Óscar Muñiz Martín]]'' |class='wd_desc'| escritor español (1930–1997) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1930" | 1930 |class='wd_p19'| [[Barcelona]] |class='wd_p570' data-sort-value="1997" | 1997 |- class='wd_q8054715' |class='wd_label'| ''[[:d:Q8054715|YolanDa Brown]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q15981151|músicu de jazz]]''<br/>''[[:d:Q12800682|saxofonista]]''<br/>''[[:d:Q947873|presentador de televisión]]''<br/>[[compositor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1982" | 1982-10-04 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q377720|Barking]]''<br/>[[Londres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2777685' |class='wd_label'| [[Aurelio González Ovies]] | |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q4853732|escritor de lliteratura infantil]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-02-09 |class='wd_p19'| [[Bañugues]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5368654' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5368654|Elías Amézaga]]'' |class='wd_desc'| escritor español |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q10429346|bibliógrafu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1921" | 1921-08-09 |class='wd_p19'| [[Bilbao]] |class='wd_p570' data-sort-value="2008" | 2008-04-13 |- class='wd_q4212626' |class='wd_label'| [[Marcos Canteli]] |class='wd_desc'| poeta asturianu |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1974" | 1974 |class='wd_p19'| [[Bimenes]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6117692' |class='wd_label'| [[Salvador Gutiérrez Ordóñez]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q14467526|llingüista]]''<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1948" | 1948-07-22 |class='wd_p19'| [[Bimenes]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q108196440' |class='wd_label'| [[Blanca Fernández Quintana]] |class='wd_desc'| escritora asturiana y profesora d&#39;asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1994" | 1994-02-08 |class='wd_p19'| [[Bimenes]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q56070674' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56070674|Diego de la Viña]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3242115|revolucionariu]]''<br/>[[empresariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1849" | 1849-05-20 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q1903520|Binondo]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1920" | 1920-03-27 |- class='wd_q5858719' |class='wd_label'| [[Ánxel Álvarez Llano]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1958" | 1958 |class='wd_p19'| [[Bo (parroquia)|Bo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3362422' |class='wd_label'| [[Carlos Bousoño|Carlos Bousoño Prieto]] |class='wd_desc'| poeta y críticu lliterariu asturianu (1923–2015) |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q15962340|teóricu lliterariu]]''<br/>[[ensayista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1923" | 1923-05-09 |class='wd_p19'| [[Bual]] |class='wd_p570' data-sort-value="2015" | 2015-10-24 |- class='wd_q51881397' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51881397|Enrique González Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q212238|funcionariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964 |class='wd_p19'| [[Bual]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q114729935' |class='wd_label'| ''[[:d:Q114729935|Álvaro J. Sanjuán]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[historiador]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>''[[:d:Q19509201|activista LGBTI]]''<br/>''[[:d:Q15077007|podcaster]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1974" | 1974 |class='wd_p19'| [[Burgos]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q13146950' |class='wd_label'| [[Consuelo Vega]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961-09-24 |class='wd_p19'| [[Bustiyé]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q50379623' |class='wd_label'| [[María Teresa Mallada]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q18524075|inxenieru de mines]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1973" | 1973-01-14 |class='wd_p19'| [[Cabanaquinta (parroquia)|Cabanaquinta]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6068558' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6068558|Pedro Crespo de Lara]]'' |class='wd_desc'| abogáu español |class='wd_p106'| [[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1935" | 1935-09-06<br/>1935 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q24014638|Cabezón de la Sal]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q27755704' |class='wd_label'| ''[[:d:Q27755704|Ana María Madrazo Díaz]]'' |class='wd_desc'| política española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961-09-28 |class='wd_p19'| [[Cabezón de la Sal]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2824722' |class='wd_label'| [[Adolfo Camilo Díaz]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>[[dramaturgu]]<br/>''[[:d:Q14467526|llingüista]]''<br/>''[[:d:Q2462658|mánager]]''<br/>''[[:d:Q1607826|editor]]''<br/>''[[:d:Q487596|dramaturgu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963 |class='wd_p19'| [[Caborana (parroquia)|Caborana]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q15980180' |class='wd_label'| ''[[:d:Q15980180|Enrique López López]]'' |class='wd_desc'| profesor universitariu, España |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[xurista]]<br/>[[xuez]]<br/>''[[:d:Q4594605|maxistráu]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-05-18 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q695202|Cacabelos]]''<br/>[[Llión|Lleón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5888521' |class='wd_label'| [[Guillermo Estrada]] | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>''[[:d:Q1266283|profesor titular]]''<br/>[[periodista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1834" | 1834-05-23 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q66310849|cai Carpio]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1894" | 1894-12-27 |- class='wd_q55837007' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55837007|Ciriaco Miguel Vigil]]'' |class='wd_desc'| historiador, arqueólogu, epigrafista y xenealoxista asturianu (1819–1903) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q15632632|epigrafista]]''<br/>[[historiador]]<br/>''[[:d:Q8963721|xenealoxista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1819" | 1819<br/>1819-08-08 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q62106499|cai Paraíso]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1903" | 1903-08-09 |- class='wd_q16948804' |class='wd_label'| ''[[:d:Q16948804|Daniel Miguel San José]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[químicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957-08-21 |class='wd_p19'| [[Calabazas de Fuentidueña]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q66809646' |class='wd_label'| ''[[:d:Q66809646|Ramón Cacabelos]]'' | |class='wd_p106'| [[neurocientíficu]]<br/>''[[:d:Q1266283|profesor titular]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1955" | 1955 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q695477|Cambados]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q5866160' |class='wd_label'| [[Francisco Javier Fernández González]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961-12-03 |class='wd_p19'| [[Candás (parroquia)|Candás]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q25579208' |class='wd_label'| [[Benito de l'Auxa]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1742" | 1742 |class='wd_p19'| [[Candás (parroquia)|Candás]] |class='wd_p570' data-sort-value="1814" | 1814 |- class='wd_q5939832' |class='wd_label'| [[José Francisco Uría y Riego]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1819–1862) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1819" | 1819-02-16 |class='wd_p19'| [[Cangas del Narcea]] |class='wd_p570' data-sort-value="1862" | 1862-03-24 |- class='wd_q20898830' |class='wd_label'| [[José Avello]] |class='wd_desc'| escritor asturianu (1943-2015) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q12144794|prosista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1943" | 1943 |class='wd_p19'| [[Cangas del Narcea]] |class='wd_p570' data-sort-value="2015" | 2015-02-16 |- class='wd_q139624709' |class='wd_label'| ''[[:d:Q139624709|Fernando Lastra Valdés]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1958" | 1958-05-25 |class='wd_p19'| [[Cangas del Narcea]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q617455' |class='wd_label'| [[Berta Piñán]] |class='wd_desc'| escritora y política asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[poeta]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[autor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-03-26 |class='wd_p19'| [[Cangues d'Onís]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q30610712' |class='wd_label'| ''[[:d:Q30610712|José Miguel Caso González]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1928" | 1928-02-04 |class='wd_p19'| [[Cangues d'Onís]] |class='wd_p570' data-sort-value="1995" | 1995-09-10 |- class='wd_q134514687' |class='wd_label'| [[Belén del Valle Díaz]] |class='wd_desc'| fiscal asturiana (1943-2025) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q600751|prosecutor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1943" | 1943 |class='wd_p19'| [[Cangues d'Onís]] |class='wd_p570' data-sort-value="2025" | 2025-05-19 |- class='wd_q5944872' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5944872|José Ramón Ayllón]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>[[escritor]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1955" | 1955-11-18 |class='wd_p19'| [[Cantabria]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q95403454' |class='wd_label'| ''[[:d:Q95403454|Javier Álvarez Liébana]]'' | |class='wd_p106'| [[matemáticu]]<br/>''[[:d:Q15143191|divulgador científicu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1989" | 1989 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q1001991|Carabanchel]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q137826344' |class='wd_label'| ''[[:d:Q137826344|Graciano Torre González]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu (1951-2026) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951-02-08 |class='wd_p19'| [[Carrocera (San Andrés de Llinares)|Carrocera]] |class='wd_p570' data-sort-value="2026" | 2026-01-17 |- class='wd_q14026403' |class='wd_label'| [[Ángela Vallina]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959-07-06 |class='wd_p19'| [[Castrillón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q21074907' |class='wd_label'| [[Rafael Arenas]] | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1967" | 1967-06-22 |class='wd_p19'| [[Castrillón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5675522' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5675522|Lorenzo Oliván]]'' |class='wd_desc'| traductor español |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>[[poeta]]<br/>[[ensayista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968 |class='wd_p19'| [[Castro-Urdiales|Castro Urdiales]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5995637' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5995637|Marcelino Menéndez Pintado]]'' |class='wd_desc'| matemáticu asturianu (1823–1899) |class='wd_p106'| [[matemáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1823" | 1823-09-26 |class='wd_p19'| [[Castropol]] |class='wd_p570' data-sort-value="1899" | 1899-05-13 |- class='wd_q58847255' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58847255|Faustino García Roel]]'' |class='wd_desc'| médicu asturianu (1821–1895) |class='wd_p106'| [[médicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1821" | 1821-05-05 |class='wd_p19'| [[Cecea (parroquia)|Cecea]] |class='wd_p570' data-sort-value="1895" | 1895 |- class='wd_q47513855' |class='wd_label'| [[Daniel Ripa]] |class='wd_desc'| psicólogu y políticu |class='wd_p106'| [[psicólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1982" | 1982-07-25 |class='wd_p19'| [[Chaca]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q61314628' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61314628|Carlos Alejandro Hidalgo-Rasmussen]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q30093119|senior researcher]]''<br/>[[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970-05-13 |class='wd_p19'| [[Chile]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q19361351' |class='wd_label'| ''[[:d:Q19361351|José María Hernández Pérez]]'' |class='wd_desc'| políticu español (1959–2015) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[biólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959-12-18 |class='wd_p19'| [[Ciudad Rodrigo]] |class='wd_p570' data-sort-value="2015" | 2015-02-14 |- class='wd_q9025643' |class='wd_label'| ''[[:d:Q9025643|Luys Santa Marina]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[periodista]]<br/>[[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1898" | 1898-01-05<br/>1898-01-04 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q1443892|Colindres]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1980" | 1980-09-15 |- class='wd_q5913226' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5913226|Ignacio Fernández de Castro]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2306091|sociólogu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1919" | 1919 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q847329|Comillas]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="2011" | 2011-09-17 |- class='wd_q20533893' |class='wd_label'| ''[[:d:Q20533893|José María Arellano Igea]]'' |class='wd_desc'| políticu español (1885–1963) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]]<br/>[[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1885" | 1885-05-15 |class='wd_p19'| [[Corella]] |class='wd_p570' data-sort-value="1963" | 1963-05-26 |- class='wd_q43231505' |class='wd_label'| [[Rosa María Menéndez López]] |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[químicu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1956" | 1956-02-12 |class='wd_p19'| [[Corollos]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q749149' |class='wd_label'| [[Gustavo Suárez Pertierra]] |class='wd_desc'| xurista y políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[músicu]]<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1949" | 1949-02-27 |class='wd_p19'| [[Cuideiru]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q19694726' |class='wd_label'| ''[[:d:Q19694726|Estefanía Torres Martínez]]'' |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1982" | 1982-04-27 |class='wd_p19'| [[Cuideiru]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5679000' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5679000|Riay Tatary]]'' |class='wd_desc'| imán siriu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q125482|imán]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1948" | 1948-03-19 |class='wd_p19'| [[Damascu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2020" | 2020-04-06 |- class='wd_q2558228' |class='wd_label'| [[Paz Fernández Felgueroso]] |class='wd_desc'| política española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1937" | 1937-09-28 |class='wd_p19'| [[Donostia]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3320985' |class='wd_label'| ''[[:d:Q3320985|Juan María Bandrés Molet]]'' |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1932" | 1932-02-12 |class='wd_p19'| [[Donostia]] |class='wd_p570' data-sort-value="2011" | 2011-10-28 |- class='wd_q18784083' |class='wd_label'| ''[[:d:Q18784083|Igor Paskual]]'' |class='wd_desc'| guitarrista español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q855091|guitarrista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975-12-13 |class='wd_p19'| [[Donostia]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q106544512' |class='wd_label'| ''[[:d:Q106544512|Carmen Solorzano Sanchez]]'' | |class='wd_p106'| [[médicu]]<br/>''[[:d:Q1919436|pediatra]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1952" | 1952-10-26 |class='wd_p19'| [[Donostia]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q9066442' |class='wd_label'| ''[[:d:Q9066442|Ramón María Aller Ulloa]]'' | |class='wd_p106'| [[astrónomu]]<br/>[[matemáticu]]<br/>''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]''<br/>[[sacerdote]] |class='wd_p569' data-sort-value="1878" | 1878-02-03 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q11202741|Donramiro]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1966" | 1966-03-28 |- class='wd_q123126529' |class='wd_label'| [[Adolfo Fernández Valdés]] |class='wd_desc'| investigador asturianu |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1974" | 1974 |class='wd_p19'| [[El Corvero]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q29222097' |class='wd_label'| ''[[:d:Q29222097|Eloy Terrón Abad]]'' |class='wd_desc'| filósofu español (1919–2002) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1919" | 1919-12-01 |class='wd_p19'| [[El Fabeiru]] |class='wd_p570' data-sort-value="2002" | 2002-05-25 |- class='wd_q117204407' |class='wd_label'| [[Marcelino Fernández Fernández]] |class='wd_desc'| escritor y políticu asturianu (1866–1932) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q5758653|profesor d'enseñanza secundaria]]''<br/>[[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1866" | 1866-02-25 |class='wd_p19'| [[El Franco]] |class='wd_p570' data-sort-value="1932" | 1932-12-18 |- class='wd_q118244594' |class='wd_label'| [[Javier Suárez Llana]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1989" | 1989-01-09 |class='wd_p19'| [[El Puertu (parroquia)|El Puertu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q9011659' |class='wd_label'| [[Jesús Neira Martínez|Jesús Neira]] |class='wd_desc'| dialeutólogu asturianu (1916–2011) |class='wd_p106'| [[dialeutólogu]]<br/>''[[:d:Q2504617|romanista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1916" | 1916-04-10 |class='wd_p19'| [[El Vaḷḷe (La Pola)|El Vaḷḷe]] |class='wd_p570' data-sort-value="2011" | 2011-02-02 |- class='wd_q645141' |class='wd_label'| [[Armando Palacio Valdés]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1853" | 1853-10-04 |class='wd_p19'| [[Entrialgo (parroquia)|Entrialgo]] |class='wd_p570' data-sort-value="1938" | 1938-01-29 |- class='wd_q23781709' |class='wd_label'| ''[[:d:Q23781709|Rosa María Cid López]]'' |class='wd_desc'| caderalga d&#39;universidá española |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1956" | 1956-01-29 |class='wd_p19'| [[España]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q109488213' |class='wd_label'| ''[[:d:Q109488213|Lorena Villa García]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q186360|enfermeru]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1987" | 1987-05-22 |class='wd_p19'| [[España]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6108129' |class='wd_label'| [[Ricardo Duque de Estrada]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3621491|arqueólogu]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[naturalista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1870" | 1870-01-11 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q646620|Estella-Lizarra]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1941" | 1941-09-28 |- class='wd_q24062415' |class='wd_label'| ''[[:d:Q24062415|Patricia Simón Carrasco]]'' |class='wd_desc'| periodista española |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1983" | 1983-02-24 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q31916251|Estepona]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q83984855' |class='wd_label'| [[Belarmina Díaz]] | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q18524075|inxenieru de mines]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968-08-24 |class='wd_p19'| [[Estorga]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2894543' |class='wd_label'| [[Gumersindo Laverde y Ruiz]] | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>[[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1835" | 1835-04-05 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q5849535|Estrada]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1890" | 1890-10-12 |- class='wd_q12263565' |class='wd_label'| ''[[:d:Q12263565|Miguel Elizalde]]'' | |class='wd_p106'| [[teólogu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1617" | 1617-05-17 |class='wd_p19'| [[Etxalar]] |class='wd_p570' data-sort-value="1678" | 1678-11-18 |- class='wd_q9014823' |class='wd_label'| [[José Suárez Arias-Cachero]] |class='wd_desc'| políticu y empresariu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[empresariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1962" | 1962 |class='wd_p19'| [[Felechosa]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3396401' |class='wd_label'| ''[[:d:Q3396401|Victor López Seoane y Pardo-Montenegro]]'' | |class='wd_p106'| [[naturalista]]<br/>''[[:d:Q16271064|herpetólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1832" | 1832-09-28 |class='wd_p19'| [[Ferrol]] |class='wd_p570' data-sort-value="1900" | 1900-07-14 |- class='wd_q6454262' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6454262|José García-Jove]]'' |class='wd_desc'| políticu español (1810–1864) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1810" | 1810 |class='wd_p19'| [[Ferrol]] |class='wd_p570' data-sort-value="1864" | 1864 |- class='wd_q23727504' |class='wd_label'| [[Mónica González Santana]] | |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>''[[:d:Q3621491|arqueólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1953" | 20th century |class='wd_p19'| [[Ferrol]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q26834258' |class='wd_label'| ''[[:d:Q26834258|Ricardo Fernández Vallespín]]'' |class='wd_desc'| arquiteutu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q42973|arquiteutu]]''<br/>''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1910" | 1910-09-23 |class='wd_p19'| [[Ferrol]] |class='wd_p570' data-sort-value="1988" | 1988-07-28 |- class='wd_q57565514' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57565514|Antonio Gómez Caamaño]]'' | |class='wd_p106'| [[médicu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1962" | 1962 |class='wd_p19'| [[Ferrol]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q64632602' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64632602|José Luis Caramés Lage]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1945" | 1945 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q11007345|Feás, Aranga]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="2019" | 2019-06-14 |- class='wd_q5953921' |class='wd_label'| [[Juana Álvarez-Prida y Vega]] |class='wd_desc'| química asturiana (1900–2000) |class='wd_p106'| [[químicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1900" | 1900-02-03 |class='wd_p19'| [[Fresnéu (San Salvador d'Alesga)|Fresnéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2000" | 2000-07-08 |- class='wd_q140291159' |class='wd_label'| ''[[:d:Q140291159|Leandro Benavides]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1926" | 1926-08-23 |class='wd_p19'| [[Grandas de Salime]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5941051' |class='wd_label'| [[José Longoria Carbajal]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1827–1910) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[médicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1827" | 1827-04-29 |class='wd_p19'| [[Grau]] |class='wd_p570' data-sort-value="1910" | 1910-09-30 |- class='wd_q110061794' |class='wd_label'| [[Jacinto Díaz de Miranda]] |class='wd_desc'| caderalgu y helenista asturianu (?-1794) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q18916625|helenista]]''<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1800" | 18th century |class='wd_p19'| [[Grau]] |class='wd_p570' data-sort-value="1794" | 1794 |- class='wd_q59535838' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59535838|Mara Nadiezhda Robles Villaseñor]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q11626095|public administration scholar]]''<br/>''[[:d:Q1238570|politólogu]]''<br/>''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1969" | 1969 |class='wd_p19'| [[Guadalajara (Méxicu)|Guadalajara]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q113613003' |class='wd_label'| ''[[:d:Q113613003|Karin Ohlenschläger]]'' |class='wd_desc'| xestora cultural alemana (1959–2022) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3104508|xestor cultural]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959 |class='wd_p19'| [[Hannover]] |class='wd_p570' data-sort-value="2022" | 2022-08-24 |- class='wd_q11919201' |class='wd_label'| ''[[:d:Q11919201|Empar Pineda i Erdozia]]'' |class='wd_desc'| activista LGBT española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1944" | 1944 |class='wd_p19'| [[Hernani]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q62050274' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62050274|Paolo Priore]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966 |class='wd_p19'| [[Interlaken (Suiza)|Interlaken]] |class='wd_p570' data-sort-value="2022" | 2022-03-08 |- class='wd_q12252346' |class='wd_label'| ''[[:d:Q12252346|Paul Dujardin]]'' |class='wd_desc'| historiador del arte belxicanu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1792450|historiador del arte]]''<br/>''[[:d:Q1162163|direutor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-06-30 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q208713|Ixelles]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q3329909' |class='wd_label'| [[Pablo Rodríguez Medina]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1978" | 1978 |class='wd_p19'| [[L'Entregu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q13146909' |class='wd_label'| [[Chechu García]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970 |class='wd_p19'| [[L'Entregu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q20605252' |class='wd_label'| [[Pablo Xuan Manzano Rodríguez]] |class='wd_desc'| profesor asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1948" | 1948-07-22 |class='wd_p19'| [[L'Entregu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2877702' |class='wd_label'| [[Anselmo González del Valle]] | |class='wd_p106'| [[compositor]]<br/>[[pianista]]<br/>''[[:d:Q3243461|coleicionista]]''<br/>''[[:d:Q15472169|mecenes]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1852" | 1852-10-26 |class='wd_p19'| [[L'Habana]] |class='wd_p570' data-sort-value="1911" | 1911-09-15 |- class='wd_q25106303' |class='wd_label'| ''[[:d:Q25106303|María Elvira Muñiz]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q121594|profesor]]''<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1923" | 1923-03-11 |class='wd_p19'| [[L'Habana]] |class='wd_p570' data-sort-value="2016" | 2016-10-29 |- class='wd_q9025343' |class='wd_label'| [[Luis Riera Posada]] |class='wd_desc'| abogáu y políticu asturianu, alcalde d&#39;Uvieu ente 1979 y 1983 (1923–2007) |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1923" | 1923-04-11 |class='wd_p19'| [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2007" | 2007-03-24 |- class='wd_q130379369' |class='wd_label'| [[Onofre Rojo Asenjo]] |class='wd_desc'| astrofísicu asturianu (1923-2024) |class='wd_p106'| [[astrofísicu]]<br/>[[físicu nuclear]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[investigador]]<br/>[[pedagogu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1923" | 1923-05-31 |class='wd_p19'| [[La Cabaña Lloreo]] |class='wd_p570' data-sort-value="2024" | 2024-09 |- class='wd_q57545583' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57545583|Nieves Roqueñí]]'' |class='wd_desc'| investigador, España |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-05-01 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q5962797|La Cavada]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q6004352' |class='wd_label'| [[María Neira]] |class='wd_desc'| direutora asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1162163|direutor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1962" | 1962 |class='wd_p19'| [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q8191993' |class='wd_label'| ''[[:d:Q8191993|Agustín José Antuña Alonso]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu (1927–2012) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1927" | 1927-03-19 |class='wd_p19'| [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] |class='wd_p570' data-sort-value="2012" | 2012-03-10 |- class='wd_q201134' |class='wd_label'| [[José Manuel Castañón]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1920" | 1920-02-10 |class='wd_p19'| [[La Pola (parroquia)|La Pola]] |class='wd_p570' data-sort-value="2001" | 2001-06-06 |- class='wd_q71050490' |class='wd_label'| ''[[:d:Q71050490|María Luz Melcón]]'' |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[autor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1943" | 1943-03-03 |class='wd_p19'| [[La Pola (parroquia)|La Pola]] |class='wd_p570' data-sort-value="2019" | 2019-10-15 |- class='wd_q3242464' |class='wd_label'| [[Lisardo Lombardía]] |class='wd_desc'| médicu, periodista y promotor musical asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q10550018|culture personality]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1955" | 1955-02-10 |class='wd_p19'| [[La Pola Llaviana (parroquia)|La Pola Llaviana]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6054933' |class='wd_label'| [[Ovidio Sánchez]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1952" | 1952-09-21 |class='wd_p19'| [[La Pola Llaviana (parroquia)|La Pola Llaviana]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q52675979' |class='wd_label'| [[Daniel García Granda]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1972" | 1972 |class='wd_p19'| [[La Pola Siero]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q93123289' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93123289|Justiniano Fernández Campa y Vigil Escalera]]'' |class='wd_desc'| notariu y políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q189010|notariu]]''<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1855" | 1855-12-05 |class='wd_p19'| [[La Pola Siero]] |class='wd_p570' data-sort-value="1929" | 1929-10-23 |- class='wd_q112876720' |class='wd_label'| [[María García Díaz]] |class='wd_desc'| investigadora, profesora universitaria y poeta asturiana |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1992" | 1992 |class='wd_p19'| [[La Pola Siero]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q250969' |class='wd_label'| [[Álvaro Flórez Estrada]] |class='wd_desc'| economista asturianu (1766-1853) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]]<br/>''[[:d:Q1227195|titular de grau de posgráu en negocios]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1766" | 1766-02 |class='wd_p19'| [[La Pola Somiedo]] |class='wd_p570' data-sort-value="1853" | 1853-12-16 |- class='wd_q28503644' |class='wd_label'| ''[[:d:Q28503644|Sabino Alonso Fueyo]]'' | |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>[[escritor]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q4964182|filósofu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1908" | 1908-01-15 |class='wd_p19'| [[Lada (Llangréu)|Lada]] |class='wd_p570' data-sort-value="1979" | 1979-12-10 |- class='wd_q66712668' |class='wd_label'| ''[[:d:Q66712668|José Antonio López Díaz]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q18524075|inxenieru de mines]]''<br/>[[profesor]]<br/>''[[:d:Q47064|militar]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959 |class='wd_p19'| [[Las Cuestas (Trubia)|Las Cuestas]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q12155701' |class='wd_label'| [[Alicia Miyares]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]''<br/>''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>[[activista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-04-30 |class='wd_p19'| [[Les Arriondes]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q41777164' |class='wd_label'| [[Amador Menéndez Velázquez]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q15143191|divulgador científicu]]''<br/>[[químicu]]<br/>[[científicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1969" | 1969 |class='wd_p19'| [[Les Regueres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2581755' |class='wd_label'| [[Martín López-Vega]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975-01-01 |class='wd_p19'| [[Llanes]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5940526' |class='wd_label'| [[José Ignacio Gracia Noriega]] |class='wd_desc'| escritor asturianu (1945–2016) |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1945" | 1945 |class='wd_p19'| [[Llanes (capital)|Llanes]] |class='wd_p570' data-sort-value="2016" | 2016-09-06 |- class='wd_q20970064' |class='wd_label'| [[José María Saro Posada]] |class='wd_desc'| diplomáticu asturianu (1904–1980) |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1904" | 1904-06-29 |class='wd_p19'| [[Llanes (capital)|Llanes]] |class='wd_p570' data-sort-value="1980" | 1980-11-12 |- class='wd_q118558014' |class='wd_label'| ''[[:d:Q118558014|Noelia Ordieres]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q7019111|asistente social]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1985" | 1985-07-03 |class='wd_p19'| [[Llanes]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q50414145' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50414145|Amparo Pedregal Rodríguez]]'' |class='wd_desc'| historiadora asturiana (1961–2015) |class='wd_p106'| [[historiador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961<br/>1960 |class='wd_p19'| [[Llangréu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2015" | 2015 |- class='wd_q50905554' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50905554|Enrique Fernández Prado]]'' |class='wd_desc'| empresariu asturianu (1940–2018) |class='wd_p106'| [[empresariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1940" | 1940-06-30 |class='wd_p19'| [[Llangréu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2018" | 2018-03-24 |- class='wd_q82722869' |class='wd_label'| [[Pedro Leal Llaneza]] |class='wd_desc'| políticu y abogáu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971 |class='wd_p19'| [[Llangréu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q111345622' |class='wd_label'| [[Rita Camblor Rodríguez]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970-11-25 |class='wd_p19'| [[Llangréu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q131746812' |class='wd_label'| [[Próspero Morán]] |class='wd_desc'| escritor, periodista y profesor universitariu asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1962" | 1962 |class='wd_p19'| [[Llangréu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q14026688' |class='wd_label'| [[Adrián Barbón]] |class='wd_desc'| 9ᵘ Presidente del Principáu d&#39;Asturies |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979-01-04 |class='wd_p19'| [[Llaviana]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q72549188' |class='wd_label'| [[Adrián Pumares]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1989" | 1989-06-14 |class='wd_p19'| [[Llaviana]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q13147766' |class='wd_label'| [[Miguel Ramos Corrada]] |class='wd_desc'| filólogu asturianu (1949–2013) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>''[[:d:Q2504617|romanista]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1949" | 1949-10-12 |class='wd_p19'| [[Llerandi (parroquia)|Llerandi]] |class='wd_p570' data-sort-value="2013" | 2013-08-20 |- class='wd_q1672483' |class='wd_label'| ''[[:d:Q1672483|Irene Andres-Suárez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q2505739|hispanista]]''<br/>''[[:d:Q11499929|man of letters]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1948" | 1948-07-17 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5391053' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5391053|Ángel Villalba Álvarez]]'' |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1949" | 1949-04-15 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6002008' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6002008|Marta Reyero]]'' | |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>''[[:d:Q947873|presentador de televisión]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965-11-18 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6793901' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6793901|Mauro Guillén]]'' |class='wd_desc'| sociólogu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2306091|sociólogu]]''<br/>''[[:d:Q188094|economista]]''<br/>''[[:d:Q1238570|politólogu]]''<br/>''[[:d:Q974144|educador]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q16483316' |class='wd_label'| ''[[:d:Q16483316|Andrés Suárez y Suárez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q202883|veterinariu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1920" | 1920-04-01 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2005" | 2005-05-19 |- class='wd_q16607152' |class='wd_label'| ''[[:d:Q16607152|Miguel Bravo Guarida]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1958649|inspeutor d'enseñu]]''<br/>[[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1873" | 1873-05-08 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1950" | 1950-02-18 |- class='wd_q22964689' |class='wd_label'| ''[[:d:Q22964689|León Martín-Granizo Rodríguez]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1884" | 1884-07-24 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1964" | 1964-09-13 |- class='wd_q28518195' |class='wd_label'| ''[[:d:Q28518195|Enrique Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>''[[:d:Q1086863|columnista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1954" | 1954 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63762438' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63762438|Amalia Maceda Rubio]]'' |class='wd_desc'| política española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1952" | 1952-04-07 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q65040640' |class='wd_label'| [[José Antonio Díez|José Antonio Díez Díaz]] |class='wd_desc'| xeólogu y políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q520549|xeólogu]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968-09-01 |class='wd_p19'| [[Llión|Lleón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q50293248' |class='wd_label'| [[Alejandro Argüelles]] |class='wd_desc'| militar asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q47064|militar]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1839" | 1839-02 |class='wd_p19'| [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] |class='wd_p570' data-sort-value="1899" | 1899-04-03 |- class='wd_q3781357' |class='wd_label'| [[Antón de Marirreguera]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1605" | 1605 |class='wd_p19'| [[Llorgozana]] |class='wd_p570' data-sort-value="1660" | 1660s |- class='wd_q13147731' |class='wd_label'| [[Luis Vega Escandón|Luis Vega y Escandón]] | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1928" | 1928-11-11 |class='wd_p19'| [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] |class='wd_p570' data-sort-value="2014" | 2014-10-31 |- class='wd_q450262' |class='wd_label'| [[Gaspar Llamazares]] |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957-11-28 |class='wd_p19'| [[Logroño]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5783592' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5783592|Conrado Escobar Las Heras]]'' |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964 |class='wd_p19'| [[Logroño]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q20534151' |class='wd_label'| [[Miguel García Teijeiro]] |class='wd_desc'| escritor asturianu (1867–1936) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1867" | 1867-11-04 |class='wd_p19'| [[Lois]] |class='wd_p570' data-sort-value="1936" | 1936-05-23 |- class='wd_q63170409' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63170409|Gustavo Pablo Romanelli]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[químicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966-03-14 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q642057|Lomas de Zamora]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q104857167' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104857167|Victoria Sanz-Moreno]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1950" | 20th century |class='wd_p19'| [[Londres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q102354824' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102354824|Antonio Pumariño Vázquez]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[matemáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966-06-01 |class='wd_p19'| [[Lugo]] |class='wd_p570' data-sort-value="2026" | 2026-02-13 |- class='wd_q3054592' |class='wd_label'| ''[[:d:Q3054592|Miguel Álvarez-Fernández]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q14915627|musicólogu]]''<br/>[[compositor]]<br/>''[[:d:Q19850998|artista de soníu]]''<br/>''[[:d:Q3922505|DJ producer]]''<br/>[[direutor de cine]]<br/>''[[:d:Q69423232|guionista de cine]]''<br/>[[productor de cine]]<br/>''[[:d:Q706364|direutor artísticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3321388' |class='wd_label'| [[Ramón d'Andrés]] |class='wd_desc'| escritor español |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959-05-28 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6015045' |class='wd_label'| [[Miguel Rojo Borbolla]] |class='wd_desc'| fotógrafu asturianu |class='wd_p106'| [[fotógrafu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1874" | 1874-07-05 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570' data-sort-value="1930" | 1930-02-24 |- class='wd_q16302717' |class='wd_label'| ''[[:d:Q16302717|José Zárate]]'' |class='wd_desc'| compositor español |class='wd_p106'| [[compositor]]<br/>[[músicu]]<br/>''[[:d:Q14915627|musicólogu]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1972" | 1972-08-11 |class='wd_p19'| [[Madrid]]<br/>''[[:d:Q1641529|Mora]]''<br/>[[Tokiu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q19588867' |class='wd_label'| ''[[:d:Q19588867|Alejandro Rebollo Álvarez Amandi]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1934" | 1934-11-05 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570' data-sort-value="2015" | 2015-03-11 |- class='wd_q27971039' |class='wd_label'| ''[[:d:Q27971039|José Gabriel López Antuñano]]'' |class='wd_desc'| periodista español |class='wd_p106'| [[dramaturgu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1949" | 1949 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q41717382' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41717382|Teresa Giráldez Fernández]]'' |class='wd_desc'| bioquímica española |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[bioquímicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1973" | 1973 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q47088120' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47088120|Miguel Colmenero]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4594605|maxistráu]]''<br/>[[xurista]]<br/>''[[:d:Q600751|prosecutor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951-04-13 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q55454742' |class='wd_label'| [[Adonina Tardón]] |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q12765408|epidemiólogu]]''<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1953" | 1953 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q93126441' |class='wd_label'| [[Emilio Tuya García]] |class='wd_desc'| abogáu y políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]]<br/>''[[:d:Q26481809|dirixente deportivu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1879" | 1879-11-30<br/>1880-02-20 |class='wd_p19'| [[Madrid]]<br/>[[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1974" | 1974-12-22 |- class='wd_q113432390' |class='wd_label'| ''[[:d:Q113432390|Cristina Juesas]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1973" | 1973-04-29 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q117151958' |class='wd_label'| [[Adrián Carbayales]] |class='wd_desc'| escritor español en llingua asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1985" | 1985 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q118469298' |class='wd_label'| ''[[:d:Q118469298|Víctor Urrutia Vallejo]]'' | |class='wd_p106'| [[empresariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1942" | 1942 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q139555305' |class='wd_label'| ''[[:d:Q139555305|Natalia Alonso Arduengo]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4164507|críticu d'arte]]''<br/>''[[:d:Q3104508|xestor cultural]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1984" | 1984 |class='wd_p19'| [[Madrid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q27075072' |class='wd_label'| [[Natasha Lee|Natasha Lee Suárez]] |class='wd_desc'| xugadora de ḥóquei sobre patinos |class='wd_p106'| ''[[:d:Q20900796|xugador de ḥoquei sobre patinos]]''<br/>''[[:d:Q73510801|entrenador de ḥoquei sobre patinos]]''<br/>''[[:d:Q694748|fisioterapeuta]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1988" | 1988-07-13 |class='wd_p19'| [[Malasia]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q1350775' |class='wd_label'| ''[[:d:Q1350775|Julián Barrio Barrio]]'' |class='wd_desc'| sacerdote católicu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1469535|presbíteru católicu romanu]]''<br/>''[[:d:Q611644|obispu católicu]]''<br/>[[arzobispu]]<br/>[[teólogu]]<br/>''[[:d:Q1423891|ministru]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1946" | 1946-08-15 |class='wd_p19'| [[Manganeses de la Polvorosa]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q72540729' |class='wd_label'| [[Ignacio Cuesta Areces]] |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1972" | 1972-02-01 |class='wd_p19'| [[Manresa]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q53544839' |class='wd_label'| ''[[:d:Q53544839|Adolfo Fernández Pérez]]'' | |class='wd_p106'| [[historiador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1943" | 1943 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q52259513|Matalavilla]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="2023" | 2023 |- class='wd_q39588985' |class='wd_label'| ''[[:d:Q39588985|Antonio de Argüelles y Valdés]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu (1643–1710) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1643" | 1643-06-13 |class='wd_p19'| [[Meres (Tiñana)|Meres]] |class='wd_p570' data-sort-value="1710" | 1710-04-26 |- class='wd_q14026743' |class='wd_label'| ''[[:d:Q14026743|María Dolores Álvarez Campillo]]'' |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[psicólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1960" | 1960-04-10 |class='wd_p19'| [[Meré]] |class='wd_p570' data-sort-value="2022" | 2022-04-06 |- class='wd_q630295' |class='wd_label'| [[Javier Fernández Fernández]] |class='wd_desc'| 8ᵘ Presidente&#39;l Principáu d&#39;Asturies |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q212238|funcionariu]]''<br/>''[[:d:Q81096|inxenieru]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1948" | 1948-01-07 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2167303' |class='wd_label'| [[Nacho Martínez]] |class='wd_desc'| actor asturianu (1952–1996) |class='wd_p106'| [[actor]]<br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1952" | 1952-07-08 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570' data-sort-value="1996" | 1996-07-24 |- class='wd_q5196482' |class='wd_label'| [[Xaviel Vilareyo]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1967" | 1967 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570' data-sort-value="2015" | 2015-05-19 |- class='wd_q5992907' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5992907|Manuel Fernández López]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu (1947–2014) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q15627169|sindicalista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1947" | 1947-06-08 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570' data-sort-value="2014" | 2014-06-27 |- class='wd_q6028560' |class='wd_label'| [[Inés Marful]] |class='wd_desc'| escritora y artista visual asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1086863|columnista]]''<br/>''[[:d:Q3391743|artista visual]]''<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q15105973' |class='wd_label'| [[Víctor Alperi]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1930" | 1930-07-14 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570' data-sort-value="2013" | 2013-10-22 |- class='wd_q20167434' |class='wd_label'| [[Aquilino Alonso]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1960" | 1960 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q24878916' |class='wd_label'| ''[[:d:Q24878916|José Antonio Sampil Labiades]]'' |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1756" | 1756-09-09 |class='wd_p19'| [[Mieres (parroquia)|Mieres]] |class='wd_p570' data-sort-value="1829" | 1829-09-17 |- class='wd_q39081252' |class='wd_label'| ''[[:d:Q39081252|Gonzalo Castañón]]'' | |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q876864|editing staff]]''<br/>''[[:d:Q212238|funcionariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1834" | 1834-12-02 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570' data-sort-value="1870" | 1870-02-01 |- class='wd_q56425286' |class='wd_label'| [[José Ángel Gayol]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[ensayista]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1977" | 1977-08-11 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q56721283' |class='wd_label'| [[Delia Losa|Delia Losa Carballido]] |class='wd_desc'| abogada y política asturiana |class='wd_p106'| [[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1954" | 1954-08-12 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q87712104' |class='wd_label'| ''[[:d:Q87712104|Javier Barón Thaidigsmann]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q4164507|críticu d'arte]]''<br/>''[[:d:Q780596|comisariu d'arte]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q1792450|historiador del arte]]''<br/>''[[:d:Q674426|conservador de muséu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1956" | 1956 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q100148261' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100148261|Susana Carro Fernández]]'' |class='wd_desc'| filósofa asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q117705461' |class='wd_label'| [[Manuel Palomino Arjona]] |class='wd_desc'| artista asturianu |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966 |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q131746994' |class='wd_label'| [[María Luz Pontón]] |class='wd_desc'| escritora, política y presentadora asturiana |class='wd_p106'| [[profesor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q2722764|llocutor radiofónicu]]''<br/>''[[:d:Q947873|presentador de televisión]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Mieres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q104889710' |class='wd_label'| [[Montserrat Garnacho]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1952" | 1952-12-02 |class='wd_p19'| [[Mieres del Camín]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q28497906' |class='wd_label'| [[Mario Arias]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979-09-05 |class='wd_p19'| [[Miranda]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3571042' |class='wd_label'| [[Xosé Lluis García Arias]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>''[[:d:Q2504617|romanista]]''<br/>[[dialeutólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1945" | 1945-05-06 |class='wd_p19'| [[Montecieḷḷu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q60667590' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60667590|Vicente de Mendoza y Castaño]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1869" | 1869 |class='wd_p19'| [[Murcia]] |class='wd_p570' data-sort-value="1936" | 1936 |- class='wd_q125511036' |class='wd_label'| ''[[:d:Q125511036|Carlota Torrontegui]]'' |class='wd_desc'| nadadora española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q10843402|nadador]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="2003" | 2003-05-02 |class='wd_p19'| [[Málaga]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q10952082' |class='wd_label'| [[Xosé Miguel Suárez Fernández]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965 |class='wd_p19'| [[Mántaras]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q73125762' |class='wd_label'| ''[[:d:Q73125762|Francisco Cónsul Jove y Tineo]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1781198|agrónomu]]''<br/>''[[:d:Q169470|físicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1754" | 1754 |class='wd_p19'| [[Narzana]]<br/>[[Samartino]] |class='wd_p570' data-sort-value="1810" | 1810 |- class='wd_q50883495' |class='wd_label'| [[Almudena Cueto]] |class='wd_desc'| abogada y política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975-10-26 |class='wd_p19'| [[Nava]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5812223' |class='wd_label'| [[Rafael Calzada Fernández]] |class='wd_desc'| xurista asturianu (1854-1929) |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>[[xurista]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1854" | 1854-01-23 |class='wd_p19'| [[Navia]] |class='wd_p570' data-sort-value="1929" | 1929-11-04 |- class='wd_q55999813' |class='wd_label'| [[Juan Méjica]] |class='wd_desc'| escultor asturianu |class='wd_p106'| [[escultor]]<br/>''[[:d:Q131062|urbanista]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[historiador]]<br/>[[xeógrafu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1956" | 1956 |class='wd_p19'| [[Navia]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q100324298' |class='wd_label'| ''[[:d:Q100324298|Elwin Huaman]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82594|informáticu teóricu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[investigador]]<br/>''[[:d:Q3151026|research engineer]]''<br/>''[[:d:Q30002353|language teacher]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1990" | 1990-07-01 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q27194667|Nuñoa]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q23007425' |class='wd_label'| [[Carmen Nájera Domingo]] | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[químicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951-01-12 |class='wd_p19'| [[Nájera]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q232208' |class='wd_label'| ''[[:d:Q232208|Vanessa Valladares]]'' | |class='wd_p106'| [[cantante]]<br/>[[artista d'estudiu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1985" | 1985-07-05 |class='wd_p19'| [[O Incio]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q58942986' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58942986|Luis Rivaya Riaño]]'' |class='wd_desc'| abogáu español |class='wd_p106'| [[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1912" | 1912-02-19 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q20546246|O Incio]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1976" | 1976-04-16 |- class='wd_q65556481' |class='wd_label'| ''[[:d:Q65556481|Domingo Díaz Caneja]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[profesor]]<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1820" | 1820-08-04 |class='wd_p19'| [[Oseya de Sayambre]] |class='wd_p570' data-sort-value="1906" | 1906-06-06 |- class='wd_q51218434' |class='wd_label'| ''[[:d:Q51218434|María Pilar Alén]]'' | |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>''[[:d:Q14915627|musicólogu]]''<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961-07-24 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q10951711|Oza]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q5670153' |class='wd_label'| [[Alonso Marcos de Llanes Argüelles]] |class='wd_desc'| escritor español (1732–1795) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1469535|presbíteru católicu romanu]]''<br/>''[[:d:Q611644|obispu católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1732" | 1732-04-26 |class='wd_p19'| [[Palaciu del Rebollín]] |class='wd_p570' data-sort-value="1795" | 1795-01-07 |- class='wd_q24239002' |class='wd_label'| [[José Ramón Morala Rodríguez]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q14467526|llingüista]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="2000" | 20th century |class='wd_p19'| ''[[:d:Q6058787|Palanquinos]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q61856980' |class='wd_label'| ''[[:d:Q61856980|Roque Nieto Peña]]'' |class='wd_desc'| poeta español |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1910" | 1910 |class='wd_p19'| [[Palencia]] |class='wd_p570' data-sort-value="1991" | 1991 |- class='wd_q5058454' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5058454|Celso Arango]]'' |class='wd_desc'| psiquiatra español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q211346|psiquiatra]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968 |class='wd_p19'| [[Palma (Mallorca)|Palma]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q125273690' |class='wd_label'| ''[[:d:Q125273690|Ana Tereza Lyra Campos Meirelles]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Paraíba]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5196453' |class='wd_label'| [[Luis Menéndez Pidal]] |class='wd_desc'| pintor asturianu (1861–1932) |class='wd_p106'| [[pintor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1861" | 1861-08-15<br/>1861-08-18 |class='wd_p19'| [[Payares (parroquia)|Payares]] |class='wd_p570' data-sort-value="1932" | 1932-02-04<br/>1932-02-05<br/>1932-02-07 |- class='wd_q133859049' |class='wd_label'| [[César Álvarez de Linera Uría]] |class='wd_desc'| maxistráu asturianu (1924-2025) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4594605|maxistráu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1924" | 1924 |class='wd_p19'| [[Pezós (parroquia)|Pezós]] |class='wd_p570' data-sort-value="2025" | 2025-04-11 |- class='wd_q8962412' |class='wd_label'| [[Francisco Javier Fernández Conde]] | |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>[[sacerdote]] |class='wd_p569' data-sort-value="1937" | 1937 |class='wd_p19'| [[Piarnu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q22690107' |class='wd_label'| [[Yasmina Triguero Estévez]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971-03-05 |class='wd_p19'| [[Piedrasblancas]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2750857' |class='wd_label'| [[Luis Martínez Noval]] |class='wd_desc'| políticu y profesor universitariu asturianu (1948–2013) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1948" | 1948-07-03 |class='wd_p19'| [[Piloña]] |class='wd_p570' data-sort-value="2013" | 2013-03-30<br/>2013-03-29 |- class='wd_q63762351' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63762351|Ana Rosa Migoya Diego]]'' |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-08-26 |class='wd_p19'| [[Piloña]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q27755628' |class='wd_label'| ''[[:d:Q27755628|Susana López Ares]]'' |class='wd_desc'| política española |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1967" | 1967-12-08 |class='wd_p19'| [[Ponferrada]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q132192770' |class='wd_label'| ''[[:d:Q132192770|María Grandury]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q81096|inxenieru]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1997" | 1997 |class='wd_p19'| [[Ponferrada]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q963236' |class='wd_label'| ''[[:d:Q963236|José Estévez Carrera]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1869" | 1869-05-08 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q617119|Ponteareas]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1936" | 1936-11-02 |- class='wd_q40909385' |class='wd_label'| ''[[:d:Q40909385|Rafael Fernández Martínez]]'' |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1916" | 1916-10-24 |class='wd_p19'| [[Pontevedra]] |class='wd_p570' data-sort-value="1979" | 1979-03-08 |- class='wd_q21480818' |class='wd_label'| [[Oliverio Martínez y Mier]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1862–1925) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1861" | 1861-10-07 |class='wd_p19'| [[Principáu d'Asturies]] |class='wd_p570' data-sort-value="1925" | 1925-03-09 |- class='wd_q47718015' |class='wd_label'| ''[[:d:Q47718015|Marina García-Macia]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[neurocientíficu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1984" | 1984-07-01 |class='wd_p19'| [[Principáu d'Asturies]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q97181377' |class='wd_label'| ''[[:d:Q97181377|Adjany Costa]]'' |class='wd_desc'| ambientalista angolana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3578589|ambientalista]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1989" | 1989 |class='wd_p19'| [[Provincia de Huambo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q62313138' |class='wd_label'| ''[[:d:Q62313138|Ramón Gonzálvez Ruiz]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]''<br/>[[historiador]]<br/>''[[:d:Q635734|archiveru]]''<br/>[[teólogu]]<br/>''[[:d:Q182436|bibliotecariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1928" | 1928-08-14 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q1605886|Puebla de Alcocer]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="2019" | 2019-01-29 |- class='wd_q116869394' |class='wd_label'| [[Josefina Álvarez Díaz]] |class='wd_desc'| profesora y pedagoga asturiana (1898–1972) |class='wd_p106'| [[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1898" | 1898-05-04 |class='wd_p19'| [[Puertas (Santolaya)|Puertas]] |class='wd_p570' data-sort-value="1972" | 1972-08-26 |- class='wd_q48977789' |class='wd_label'| [[José Luis Mediavilla Ruiz|José Luis Mediavilla]] |class='wd_desc'| psiquiatra y escritor español (1937-2025) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q211346|psiquiatra]]''<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1937" | 1937 |class='wd_p19'| [[Quintanar de la Sierra]] |class='wd_p570' data-sort-value="2025" | 2025-01-03 |- class='wd_q11934305' |class='wd_label'| ''[[:d:Q11934305|Luz Pozo Garza]]'' |class='wd_desc'| poeta española |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1922" | 1922-07-21 |class='wd_p19'| [[Ribadeo]] |class='wd_p570' data-sort-value="2020" | 2020-04-20 |- class='wd_q634348' |class='wd_label'| [[Agustín de Argüelles Álvarez González]] |class='wd_desc'| abogáu, políticu y diplomáticu asturianu (1776–1844) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1776" | 1776-08-18 |class='wd_p19'| [[Ribeseya]] |class='wd_p570' data-sort-value="1844" | 1844-03-26 |- class='wd_q6453309' |class='wd_label'| [[Jon Bilbao]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[anglicista]]<br/>''[[:d:Q18524075|inxenieru de mines]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1972" | 1972 |class='wd_p19'| [[Ribeseya]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q20605239' |class='wd_label'| [[Xandru Martino Ruz]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>[[profesor]]<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966 |class='wd_p19'| [[Ribeseya]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5925403' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5925403|Jaime Truyols-Santonja]]'' |class='wd_desc'| paleontólogu español (1921–2013) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1921" | 1921-03-18 |class='wd_p19'| [[Sabadell]] |class='wd_p570' data-sort-value="2013" | 2013-08-28 |- class='wd_q30331514' |class='wd_label'| ''[[:d:Q30331514|José Luna Borge]]'' |class='wd_desc'| escritor español |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1952" | 1952 |class='wd_p19'| [[Safagún]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q134414608' |class='wd_label'| ''[[:d:Q134414608|Jesús Bernal Valls]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q600751|prosecutor]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1935" | 1935 |class='wd_p19'| [[Salamanca]] |class='wd_p570' data-sort-value="2025" | 2025-04-28 |- class='wd_q42908982' |class='wd_label'| [[Raquel Fernández Menéndez]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Salas]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q91615410' |class='wd_label'| ''[[:d:Q91615410|María Xosé Martínez]]'' |class='wd_desc'| presidenta del Rosal FC |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1980" | 1980 |class='wd_p19'| [[Salas]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5946594' |class='wd_label'| [[José Ángel Ordiz Llaneza]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1955" | 1955 |class='wd_p19'| [[Samartín del Rei Aurelio]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q13860389' |class='wd_label'| [[Lara Alcázar]] |class='wd_desc'| periodista asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1086863|columnista]]''<br/>''[[:d:Q1792450|historiador del arte]]''<br/>[[activista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1992" | 1992-10-22 |class='wd_p19'| [[Samartín del Rei Aurelio]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2919877' |class='wd_label'| [[Carlos López Otín]] |class='wd_desc'| bioquímicu español |class='wd_p106'| [[bioquímicu]]<br/>[[biólogu molecular]] |class='wd_p569' data-sort-value="1958" | 1958-12-22 |class='wd_p19'| [[Samianigo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q9057359' |class='wd_label'| ''[[:d:Q9057359|Pedro Benavente Jareño]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q202883|veterinariu]]''<br/>''[[:d:Q41546637|wikimedista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1950" | 1950-07-31 |class='wd_p19'| [[Samianigo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q13147296' |class='wd_label'| [[Josefina Martínez Álvarez]] | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1937" | 1937-04-11 |class='wd_p19'| [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q124831499' |class='wd_label'| [[Guillermo Martínez Suárez]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975-01-23 |class='wd_p19'| [[San Llázaro Paniceres]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q122240854' |class='wd_label'| ''[[:d:Q122240854|Aurora Sampedro Piñeiro]]'' |class='wd_desc'| química gallega (1913–1996) |class='wd_p106'| [[químicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1913" | 1913-01-15 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q10987891|San Pedro de Benquerencia, Barreiros]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1996" | 1996-09-23 |- class='wd_q6004169' |class='wd_label'| [[María Luisa Carcedo]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[médicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1953" | 1953-08-30 |class='wd_p19'| [[Santa Bárbola]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q115627092' |class='wd_label'| [[Gaudencio Tomillo Montes]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1930–2022) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1930" | 1930 |class='wd_p19'| [[Santa Cruz (parroquia de Mieres)|Santa Cruz]] |class='wd_p570' data-sort-value="2022" | 2022-12-06 |- class='wd_q130336590' |class='wd_label'| ''[[:d:Q130336590|María de la Soterraña Martín Postigo]]'' | |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1918" | 1918 |class='wd_p19'| [[Santa María la Real de Nieva]] |class='wd_p570' data-sort-value="1990" | 1990 |- class='wd_q2834877' |class='wd_label'| ''[[:d:Q2834877|Alfonso Osorio]]'' |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[empresariu]]<br/>[[xurista]]<br/>[[pintor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1923" | 1923-12-13 |class='wd_p19'| [[Santander]] |class='wd_p570' data-sort-value="2018" | 2018-08-26 |- class='wd_q5752103' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5752103|Carlos Villar Flor]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]''<br/>''[[:d:Q11499929|man of letters]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966-06-06 |class='wd_p19'| [[Santander]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5819550' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5819550|Eduardo Peralta Labrador]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q3621491|arqueólogu]]''<br/>[[historiador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957 |class='wd_p19'| [[Santander]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5938083' |class='wd_label'| [[José Antonio Rodríguez Martínez]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q487596|dramaturgu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1931" | 1931-05-27 |class='wd_p19'| [[Santander]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5949958' |class='wd_label'| [[Juan Hormaechea]] |class='wd_desc'| políticu español (1939-2020) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1939" | 1939-06-05 |class='wd_p19'| [[Santander]] |class='wd_p570' data-sort-value="2020" | 2020-12-01 |- class='wd_q5998691' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5998691|Mario García-Oliva]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]]<br/>''[[:d:Q516463|heraldista]]''<br/>''[[:d:Q4594605|maxistráu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1928" | 1928-06-19 |class='wd_p19'| [[Santander]] |class='wd_p570' data-sort-value="2008" | 2008-06-05 |- class='wd_q6173116' |class='wd_label'| [[Ángel Díaz de Entresotos]] |class='wd_desc'| políticu español (1927–2009) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1927" | 1927-12-05 |class='wd_p19'| [[Santander]] |class='wd_p570' data-sort-value="2009" | 2009-11-16 |- class='wd_q58423203' |class='wd_label'| ''[[:d:Q58423203|Ángel Obregón Sierra]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q41546637|wikimedista]]''<br/>''[[:d:Q19827218|ultramaratonista]]''<br/>''[[:d:Q13382576|remeru]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1981" | 1981-07-19 |class='wd_p19'| [[Santander]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q50405402' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50405402|Sofía Oriana Infante Souto]]'' |class='wd_desc'| compositora española |class='wd_p106'| [[compositor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1989" | 1989 |class='wd_p19'| [[Santiago de Compostela]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q107345685' |class='wd_label'| ''[[:d:Q107345685|Carmen Yebra Rovira]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q19829990|biblista]]''<br/>[[teólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1972" | 1972 |class='wd_p19'| [[Santiago de Compostela]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q135989629' |class='wd_label'| ''[[:d:Q135989629|Carlos Rodríguez Baltar]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q5352191|téunicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1922" | 1922-04-20 |class='wd_p19'| [[Santiago de Compostela]] |class='wd_p570' data-sort-value="1988" | 1988-11-08 |- class='wd_q7420370' |class='wd_label'| ''[[:d:Q7420370|Santiago Vera-Rivera]]'' |class='wd_desc'| compositor chilenu |class='wd_p106'| [[compositor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1950" | 1950-11-02 |class='wd_p19'| [[Santiagu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q57981195' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57981195|Francisco Adolfo Cifuentes Silva]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q81096|inxenieru]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Santiagu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q59821241' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59821241|Diego O Pastene]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1986" | 1986 |class='wd_p19'| [[Santiagu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3753874' |class='wd_label'| [[Xulio Vixil]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-07-30 |class='wd_p19'| [[Santuyano (parroquia de Bimenes)|Santuyano]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q57377656' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57377656|José Luis Concepción]]'' | |class='wd_p106'| [[xuez]] |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961 |class='wd_p19'| [[Segovia]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5888950' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5888950|Guillermo Suárez Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q202883|veterinariu]]''<br/>[[farmacéuticu]]<br/>''[[:d:Q3779582|microbiólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1929" | 1929-01-27 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q1607678|Sena de Luna]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q500546' |class='wd_label'| ''[[:d:Q500546|Gonzalo Torrente Ballester]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[guionista]]<br/>[[periodista]]<br/>[[dramaturgu]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1910" | 1910-06-13 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q3398150|Serantes]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1999" | 1999-01-27 |- class='wd_q41634198' |class='wd_label'| ''[[:d:Q41634198|Lorena García-Hevia]]'' |class='wd_desc'| bióloga asturiana |class='wd_p106'| [[biólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1985" | 1985 |class='wd_p19'| [[Siero]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q118236593' |class='wd_label'| ''[[:d:Q118236593|Beatriz Polledo Enríquez]]'' |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Siero]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q11919389' |class='wd_label'| ''[[:d:Q11919389|Enrique Fernández Sánchez]]'' |class='wd_desc'| científicu y profesor asturianu |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q169470|físicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1948" | 1948 |class='wd_p19'| [[Sietes]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q11705273' |class='wd_label'| [[Wenceslao Roces Suárez]] |class='wd_desc'| políticu, historiador, traductor, xurista y profesor asturianu (1897–1992) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[historiador]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1897" | 1897-02-03 |class='wd_p19'| [[Sobrescobiu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1992" | 1992-03-28 |- class='wd_q108276726' |class='wd_label'| ''[[:d:Q108276726|Antonio Peláez Campomanes]]'' |class='wd_desc'| militar asturianu (1811-1892) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q47064|militar]]''<br/>[[diputáu]]<br/>''[[:d:Q1402561|líder militar]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1811" | 1811-06-13 |class='wd_p19'| [[Sorriba (parroquia)|Sorriba]] |class='wd_p570' data-sort-value="1892" | 1892-05-23 |- class='wd_q21106800' |class='wd_label'| [[Cristina Coto]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970-03-06 |class='wd_p19'| [[Sotrondio]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q19289031' |class='wd_label'| ''[[:d:Q19289031|Salvador Reguant Serra]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q520549|xeólogu]]''<br/>''[[:d:Q2138822|regular cleric]]''<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1928" | 1928-12-24 |class='wd_p19'| [[Súria]] |class='wd_p570' data-sort-value="2016" | 2016-02-23 |- class='wd_q11946767' |class='wd_label'| ''[[:d:Q11946767|Salvador García-Bodaño]]'' |class='wd_desc'| poeta español |class='wd_p106'| [[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1935" | 1935-07-17 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q3398857|Teis]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="2023" | 2023-03-07 |- class='wd_q24352977' |class='wd_label'| [[Eduardo Gota Losada]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4594605|maxistráu]]''<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]''<br/>[[xuez]] |class='wd_p569' data-sort-value="1930" | 1930-08-21 |class='wd_p19'| [[Teruel]] |class='wd_p570' data-sort-value="2016" | 2016-06-05 |- class='wd_q2620758' |class='wd_label'| ''[[:d:Q2620758|Alberto Aza Arias]]'' |class='wd_desc'| diplomáticu español |class='wd_p106'| [[diplomáticu]]<br/>''[[:d:Q106223649|Councillor of State]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1937" | 1937-05-23 |class='wd_p19'| [[Tetuán]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3780819' |class='wd_label'| [[José Maldonado González]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1901–1985) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1901" | 1901<br/>1900 |class='wd_p19'| [[Tinéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1985" | 1985-02-11 |- class='wd_q13148062' |class='wd_label'| [[Tante Blanco]] | |class='wd_p106'| [[músicu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q6901699|monologuista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957 |class='wd_p19'| [[Tolivia (parroquia)|Tolivia]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5865827' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5865827|Francisco García Pavón]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>''[[:d:Q18844224|escritor de ciencia ficción]]''<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1919" | 1919-09-24<br/>1919-08-24 |class='wd_p19'| [[Tomelloso]] |class='wd_p570' data-sort-value="1989" | 1989-03-18 |- class='wd_q2392446' |class='wd_label'| ''[[:d:Q2392446|Melchor de Navarra, Duke of Palata]]'' |class='wd_desc'| militar español (1626–1691) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q47064|militar]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[virréi]] |class='wd_p569' data-sort-value="1626" | 1626 |class='wd_p19'| [[Torrelacárcel]] |class='wd_p570' data-sort-value="1691" | 1691-04-13 |- class='wd_q603406' |class='wd_label'| [[Manuel Rico Avello]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1886" | 1886 |class='wd_p19'| [[Trevías]] |class='wd_p570' data-sort-value="1936" | 1936 |- class='wd_q3781342' |class='wd_label'| [[Xandru Fernández]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q48930480|profesor de filosofía]]''<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>[[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970-01-22 |class='wd_p19'| [[Turón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q120637536' |class='wd_label'| ''[[:d:Q120637536|José Ramón Fernández Menéndez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q18524075|inxenieru de mines]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1944" | 1944-02-23 |class='wd_p19'| [[Turón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2023" | 2023-06-09 |- class='wd_q203036' |class='wd_label'| [[Rafael del Riego y Flórez|Rafael del Riego]] |class='wd_desc'| xeneral y políticu asturianu (1784-1823) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q189290|oficial]]''<br/>''[[:d:Q47064|militar]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1784" | 1784-04-07 |class='wd_p19'| [[Tuña (parroquia)|Tuña]] |class='wd_p570' data-sort-value="1823" | 1823-11-07 |- class='wd_q115942108' |class='wd_label'| ''[[:d:Q115942108|Antonio Torralba Burrial]]'' |class='wd_desc'| biólogu español |class='wd_p106'| [[biólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1977" | 1977-07-01 |class='wd_p19'| [[Uesca]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q11934004' |class='wd_label'| [[Lourdes Álvarez|Lourdes Álvarez García]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q23906216|looter]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961-07-26 |class='wd_p19'| [[Urbiés (parroquia)|Urbiés]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q369210' |class='wd_label'| [[Alejandro Mon y Menéndez]] |class='wd_desc'| xurista, España |class='wd_p106'| [[diplomáticu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1801" | 1801-02-26 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1882" | 1882-11-01 |- class='wd_q532099' |class='wd_label'| [[José María Blázquez Martínez]] |class='wd_desc'| historiador, caderalgu y arqueólogu asturianu (1926-2016) |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>''[[:d:Q15983985|arqueólogu clásicu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q16267607|filólogu clásicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1926" | 1926-06-07 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2016" | 2016-03-27 |- class='wd_q715118' |class='wd_label'| [[Ángel González]] |class='wd_desc'| profesor asturianu |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]''<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1925" | 1925-09-03 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2008" | 2008-01-12 |- class='wd_q727717' |class='wd_label'| [[Ramón Pérez de Ayala]] |class='wd_desc'| escritor asturianu (1880-1962) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q1086863|columnista]]''<br/>[[diplomáticu]]<br/>[[poeta]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>[[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1880" | 1880-08-09 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1962" | 1962-08-05 |- class='wd_q937433' |class='wd_label'| [[Rodrigo Uría González]] | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1906" | 1906-11-26 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2001" | 2001-09-17 |- class='wd_q1388107' |class='wd_label'| [[Jorge Suárez Carbajal]] |class='wd_desc'| músicu asturianu |class='wd_p106'| [[músicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1986" | 1986-03-13 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2141785' |class='wd_label'| [[Victoriano Guisasola y Menéndez]] | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]''<br/>''[[:d:Q611644|obispu católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1852" | 1852-03-21 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1920" | 1920-09-02 |- class='wd_q2585827' |class='wd_label'| [[Manuel Granell]] |class='wd_desc'| filósofu asturianu (1906-1993) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1906" | 1906-06-18 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1993" | 1993-11-12 |- class='wd_q3093526' |class='wd_label'| [[Gabino de Lorenzo]] |class='wd_desc'| políticu asturianu, alcalde d&#39;Uviéu dende 1991 a 2012 |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q81096|inxenieru]]''<br/>''[[:d:Q18524075|inxenieru de mines]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1943" | 1943-02-14 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3266709' |class='wd_label'| [[Luis García-San Miguel]] |class='wd_desc'| xurista y filósofu asturianu (1929–2006) |class='wd_p106'| [[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1929" | 1929-11-10 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2006" | 2006-12-17 |- class='wd_q3322032' |class='wd_label'| [[Rafael Fernández|Rafael Luis Fernández Álvarez]] |class='wd_desc'| políticu asturianu, primer presidente del Principáu d&#39;Asturies |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1913" | 1913-09-17 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2010" | 2010-12-18 |- class='wd_q3393151' |class='wd_label'| [[Diego Medrano]] |class='wd_desc'| poeta español |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1978" | 1978 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3476923' |class='wd_label'| [[Sebastián Miranda y Pérez-Herce]] |class='wd_desc'| escultor asturianu (1885–1975) |class='wd_p106'| [[escultor]]<br/>[[ceramista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1885" | 1885-07-07 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1975" | 1975-10-19 |- class='wd_q3774836' |class='wd_label'| [[María Izquierdo Rojo]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q15627169|sindicalista]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1946" | 1946-09-13 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q4893207' |class='wd_label'| [[Sabino Fernández Campo]] |class='wd_desc'| militar asturianu (1918–2009) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q47064|militar]]''<br/>[[soldáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1918" | 1918-03-17 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2009" | 2009-10-26 |- class='wd_q5390778' |class='wd_label'| [[Jesús Lobato de Blas]] | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1942" | 1942 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2014" | 2014-11-07 |- class='wd_q5412158' |class='wd_label'| [[Mercedes Neuschäfer-Carlón]] |class='wd_desc'| escritora asturiana (1929-2024) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q462390|docent]]''<br/>''[[:d:Q4853732|escritor de lliteratura infantil]]''<br/>''[[:d:Q62083492|young adult author]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1929" | 1929-07-12 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2024" | 2024-04-21 |- class='wd_q5549918' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5549918|Luis Ignacio Sánchez]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1948" | 1948 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2010" | 2010-07-19 |- class='wd_q5665000' |class='wd_label'| [[Alejandro Fernández Sordo|Alejandro Fernández Sordu]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1921–2009) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1921" | 1921-09-04 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2009" | 2009-05-06 |- class='wd_q5667055' |class='wd_label'| [[Alfonso Nieto Tamargo]] |class='wd_desc'| profesor universitariu asturianu (1932–2012) |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1932" | 1932-05-23 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2012" | 2012-02-02 |- class='wd_q5667265' |class='wd_label'| [[Reinerio Álvarez Saavedra]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1962–2020) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1962" | 1962-12-03 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2020" | 2020-11-28 |- class='wd_q5813143' |class='wd_label'| [[José Ramón García Cañal]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957-07-21 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5833612' |class='wd_label'| [[Enrique Moradiellos]] |class='wd_desc'| profesor asturianu |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5846312' |class='wd_label'| [[Juan José Otegui]] |class='wd_desc'| actor asturianu |class='wd_p106'| [[actor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1936" | 1936-03-09 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2021" | 2021-04-12 |- class='wd_q5872474' |class='wd_label'| [[Félix de Aramburu]] | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[poeta]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1848" | 1848-05-05 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1913" | 1913-04-30 |- class='wd_q5878203' |class='wd_label'| [[Gerardo Berjano Escobar]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1850" | 1850-10-03 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1924" | 1924-01-06 |- class='wd_q5916316' |class='wd_label'| [[Inmaculada Concepción González]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957-05-13 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5942006' |class='wd_label'| [[José Manuel Campa]] |class='wd_desc'| economista asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[empresariu]]<br/>''[[:d:Q806798|banqueru]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-07-20<br/>1964 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5943165' |class='wd_label'| [[José María Martínez Cachero]] | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1924" | 1924-03-30 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2010" | 2010-06-30 |- class='wd_q5955800' |class='wd_label'| [[Julio Somoano|Julio Somoano Rodríguez]] |class='wd_desc'| periodista asturianu |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>[[presentador]]<br/>[[profesor]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q1238570|politólogu]]''<br/>''[[:d:Q14467526|llingüista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976-11-24 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5992314' |class='wd_label'| [[Manuel Atienza Rodríguez]] |class='wd_desc'| xurista, filósofu del derechu y profesor universitariu asturianu |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>[[xurista]]<br/>''[[:d:Q23760244|filósofu del derechu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951<br/>1951-09-24 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6004427' |class='wd_label'| [[María Paz Andrés Sáenz de Santa María]] | |class='wd_p106'| [[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1953" | 1953-11-29 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6158905' |class='wd_label'| [[Valentín Silva Melero]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4594605|maxistráu]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1905" | 1905-07-21 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1982" | 1982-06-25 |- class='wd_q6206456' |class='wd_label'| [[Joaquín Fernández Prida]] |class='wd_desc'| abogáu y políticu asturianu (1863-1942) |class='wd_p106'| [[diplomáticu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1863" | 1863-03-31 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1942" | 1942-10-29 |- class='wd_q6301093' |class='wd_label'| [[Juan Uría Ríu]] |class='wd_desc'| arqueólogu español |class='wd_p106'| [[antropólogu]]<br/>''[[:d:Q3621491|arqueólogu]]''<br/>''[[:d:Q1371378|etnólogu]]''<br/>[[historiador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1891" | 1891-10-07 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1979" | 1979-06-23 |- class='wd_q6301414' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6301414|Juan Álvarez de Lorenzana y Guerrero]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu (1818–1883) |class='wd_p106'| [[diplomáticu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1818" | 1818-08-25 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1883" | 1883-07-15 |- class='wd_q8246331' |class='wd_label'| [[Benigno Blanco]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q8962417' |class='wd_label'| [[Francisco Javier García Valledor]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1958" | 1958-03-07 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q9015440' |class='wd_label'| [[Juan Cueto Alas]] |class='wd_desc'| periodista, escritor y actor asturianu (1942–2019) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>[[actor]]<br/>''[[:d:Q1238570|politólogu]]''<br/>''[[:d:Q1607826|editor]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[guionista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1942" | 1942 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2019" | 2019-01-14 |- class='wd_q9015724' |class='wd_label'| [[Juan Luis de la Vallina Velarde]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1932–2010) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1932" | 1932-11-11<br/>1932-11-10 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2010" | 2010-08-12 |- class='wd_q9061176' |class='wd_label'| [[Plácido Álvarez-Buylla Lozana]] |class='wd_desc'| diplomáticu, políticu y futbolista asturianu (1885–1938) |class='wd_p106'| [[diplomáticu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[Xugador de fútbol|futbolista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1885" | 1885-04-05 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1938" | 1938-08-10 |- class='wd_q9066491' |class='wd_label'| [[Ramón Pérez Costales]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1832–1911) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[médicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1832" | 1832-05-31 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1911" | 1911-01-18 |- class='wd_q9070374' |class='wd_label'| [[Rogelio Jove y Bravo]] | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[periodista]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1851" | 1851-09-16 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1927" | 1927-04-17 |- class='wd_q10877452' |class='wd_label'| [[Ricardo Rodríguez]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q628099|entrenador de fútbol]]''<br/>[[Xugador de fútbol|futbolista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1974" | 1974-04-03 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q11051947' |class='wd_label'| [[Leopoldo Alas Argüelles]] | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1883" | 1883-11-12 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1937" | 1937-02-20 |- class='wd_q11146087' |class='wd_label'| [[Anthony Blake]] |class='wd_desc'| magu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q15855449|magu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959-01-09 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q17233277' |class='wd_label'| [[Teodoro López-Cuesta]] | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1921" | 1921 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2014" | 2014-06-13 |- class='wd_q19950763' |class='wd_label'| ''[[:d:Q19950763|Valentín Masip Acevedo]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu (1918–1963) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1918" | 1918-03-02 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1963" | 1963-02-10 |- class='wd_q20088090' |class='wd_label'| [[Wenceslao López Martínez]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1947" | 1947-10-29 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q20535111' |class='wd_label'| ''[[:d:Q20535111|Jorge Luis Bueno Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1972" | 1972-04-24 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q20535250' |class='wd_label'| ''[[:d:Q20535250|Victoriano Guisasola Rodríguez]]'' |class='wd_desc'| arzobispu asturianu (1821-1888) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1469535|presbíteru católicu romanu]]''<br/>''[[:d:Q102039658|Latin Catholic bishop]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1821" | 1821-08-11 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1888" | 1888-01-20 |- class='wd_q20535527' |class='wd_label'| [[José María Fernández-Ladreda|José María Fernández Ladreda]] |class='wd_desc'| políticu y militar asturianu (1885–1954) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[químicu]]<br/>''[[:d:Q47064|militar]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1885" | 1885-03-14 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1954" | 1954-09-20 |- class='wd_q20829631' |class='wd_label'| [[Noemí Pinilla Alonso]] |class='wd_desc'| astrónoma asturiana |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>[[astrofísicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q21199189' |class='wd_label'| [[Faustino Álvarez del Manzano]] |class='wd_desc'| xurista y catedráticu asturianu |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1851" | 1851-11-23 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1916" | 1916-10-21 |- class='wd_q21485917' |class='wd_label'| [[José Amodia]] |class='wd_desc'| profesor asturianu (1936–2006) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1936" | 1936-06-11 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2006" | 2006 |- class='wd_q21541035' |class='wd_label'| [[Rosario Neira]] | |class='wd_p106'| [[profesor]]<br/>[[escritor]]<br/>[[poeta]]<br/>''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1973" | 1973 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q21546327' |class='wd_label'| [[Sara Suárez Solís]] |class='wd_desc'| escritora asturiana (1925–2000) |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1925" | 1925 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2000" | 2000-05-15<br/>2000 |- class='wd_q21984331' |class='wd_label'| [[Adolfo Álvarez-Buylla y González-Alegre]] |class='wd_desc'| sociólogu, pedagogu, xurista y caderalgu de la Universidá d&#39;Uviéu (1850–1927) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]''<br/>[[xurista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q2306091|sociólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1850" | 1850-12-01<br/>1849-11-30 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1927" | 1927-10-27 |- class='wd_q22964688' |class='wd_label'| [[Leopoldo Palacios Morini]] |class='wd_desc'| políticu y xurista asturianu (1876-1952) |class='wd_p106'| |class='wd_p569' data-sort-value="1876" | 1876-12-29 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1952" | 1952-12-23 |- class='wd_q23907369' |class='wd_label'| [[Marcelo García Martínez]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q23907385' |class='wd_label'| [[Alba González Sanz]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q708492|conceyal]]''<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>[[poeta]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>''[[:d:Q2505739|hispanista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1986" | 1986 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q25409923' |class='wd_label'| [[Jorge Menéndez Vallina]] |class='wd_desc'| inxenieru de mines asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q18524075|inxenieru de mines]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970-06-26 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q27306159' |class='wd_label'| [[Carmen Ruiz-Tilve]] |class='wd_desc'| escritora, filóloga y cronista oficial d&#39;Uviéu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[profesor]]<br/>''[[:d:Q182436|bibliotecariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1941" | 1941-04-19 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q28114546' |class='wd_label'| ''[[:d:Q28114546|Paquita Suárez Coalla]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q13418253|filólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q28502958' |class='wd_label'| ''[[:d:Q28502958|Paula Jiménez Fonseca]]'' |class='wd_desc'| oncóloga asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q16062369|oncólogu]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1978" | 1978 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q29516210' |class='wd_label'| [[Luis Álvarez Santullano]] |class='wd_desc'| profesor asturianu (1879–1952) |class='wd_p106'| [[profesor]]<br/>[[pedagogu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1879" | 1879-12-08 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1952" | 1952-05-12 |- class='wd_q30112087' |class='wd_label'| ''[[:d:Q30112087|Guillermo Mariño]]'' |class='wd_desc'| investigador asturianu |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q33515255' |class='wd_label'| [[Víctor Suárez Piñero]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[profesor]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q58428578|activista polos derechos llingüísticos]]''<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>''[[:d:Q41546637|wikimedista]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1988" | 1988 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q42181309' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42181309|Ignacio Varela]]'' |class='wd_desc'| biólogu asturianu |class='wd_p106'| [[biólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1981" | 1981-03-26 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q42964911' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42964911|Patricia García-García]]'' |class='wd_desc'| investigadora asturiana |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1980" | 1980-08-05 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q44735139' |class='wd_label'| [[Alfredo Prieto Valiente]] |class='wd_desc'| políticu y empresariu asturianu (1934–2023) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1934" | 1934-09-10 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2023" | 2023-11-25 |- class='wd_q47895992' |class='wd_label'| [[Emilio Tamargo]] |class='wd_desc'| periodista y llocutor deportivu asturianu (1938–2009) |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>''[[:d:Q1371925|llocutor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1938" | 1938-02-04 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2009" | 2009-09-30 |- class='wd_q50691190' |class='wd_label'| [[Emma Cabal]] |class='wd_desc'| escritora y profesora asturiana |class='wd_p106'| [[poeta]]<br/>[[profesor]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q50861882' |class='wd_label'| ''[[:d:Q50861882|Jesús María Chamorro González]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[xuez]]<br/>''[[:d:Q4594605|maxistráu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-08-21 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q52063285' |class='wd_label'| ''[[:d:Q52063285|Beatriz Roldán Cuenya]]'' |class='wd_desc'| física asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q169470|físicu]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q55349348' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55349348|Edu Galán]]'' |class='wd_desc'| escritor, guionista y humorista asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[guionista]]<br/>''[[:d:Q12406482|humorista]]''<br/>''[[:d:Q20020377|críticu cultural]]''<br/>[[psicólogu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1980" | 1980 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q55838349' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55838349|Eduardo Serrano y Branat]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1854" | 1854-09-11 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1914" | 1914-11-15 |- class='wd_q55948806' |class='wd_label'| [[Amaro González de Mesa]] |class='wd_desc'| diplomáticu asturianu (1924-2023) |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1924" | 1924-12-08 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2023" | 2023-05-30 |- class='wd_q55991948' |class='wd_label'| ''[[:d:Q55991948|Bruno Sánchez-Andrade Nuño]]'' |class='wd_desc'| astrofísicu asturianu |class='wd_p106'| [[astrofísicu]]<br/>[[científicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1981" | 1981 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q56753430' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56753430|Luis Fernández-Vega Sanz]]'' |class='wd_desc'| oftalmólogu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q12013238|oftalmólogu]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1952" | 1952-01-23 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q58485697' |class='wd_label'| [[Alicia García-Salcedo González]] |class='wd_desc'| primer muyer abogada d&#39;Asturies |class='wd_p106'| [[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1903" | 1903-07 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2003" | 2003-01-05 |- class='wd_q59682909' |class='wd_label'| ''[[:d:Q59682909|Luis J Rodríguez-Muñiz]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1974" | 1974-10-12 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q60831476' |class='wd_label'| ''[[:d:Q60831476|León Sánchez Cuesta]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q998550|llibreru]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1892" | 1892 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1978" | 1978 |- class='wd_q63979201' |class='wd_label'| [[Víctor Fernández Coalla]] |class='wd_desc'| Xestor cultural y coach asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3104508|xestor cultural]]''<br/>[[pedagogu]]<br/>[[historiador]]<br/>''[[:d:Q1607826|editor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966-09-21 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q64141083' |class='wd_label'| [[Irene Cano]] |class='wd_desc'| executiva asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2961975|xefe d'empresa]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1974" | 1974 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q64523792' |class='wd_label'| [[Ástor García]] |class='wd_desc'| profesor y políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1978" | 1978-02-03 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q64667393' |class='wd_label'| [[Ana González Rodríguez]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-05-14 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q81620444' |class='wd_label'| [[José Ramón Pérez Bances]] |class='wd_desc'| escritor, traductor y profesor asturianu (1880–1933) |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>[[abogáu]]<br/>''[[:d:Q135228907|German–Spanish translator]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1880" | 1880 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1933" | 1933-03-27 |- class='wd_q87760950' |class='wd_label'| [[Carlos Navarro Suárez]] |class='wd_desc'| cineasta asturianu |class='wd_p106'| [[cineasta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968-07-01 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q89990733' |class='wd_label'| ''[[:d:Q89990733|Lorenzo Arias Páramo]]'' |class='wd_desc'| historiador del arte y profesor asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1792450|historiador del arte]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q92101121' |class='wd_label'| ''[[:d:Q92101121|Miguel Gallego Gómez]]'' |class='wd_desc'| inxenieru y traductor asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2267418|inxenieru industrial]]''<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1983" | 1983-10-24 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q96747680' |class='wd_label'| [[Marcelino Marcos Líndez]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q97179122' |class='wd_label'| [[Francisco Casariego Hernández-Vaquero]] |class='wd_desc'| historiador, escritor y periodista asturianu (1919‑2010) |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>[[escritor]]<br/>[[historiador]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1919" | 1919 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2010" | 2010-05-12 |- class='wd_q102302852' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102302852|Elías Fernández Combarro Álvarez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82594|informáticu teóricu]]''<br/>[[matemáticu]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q102558939' |class='wd_label'| ''[[:d:Q102558939|Pedro Miranda]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q104905106' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104905106|María Luisa Martínez Chacón]]'' |class='wd_desc'| paleontóloga asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1662561|paleontólogu]]''<br/>''[[:d:Q520549|xeólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1946" | 1946 |class='wd_p19'| [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q105501864' |class='wd_label'| [[Jorge Egocheaga]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q9149093|alpinista]]''<br/>[[médicu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966-11-07 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q107149868' |class='wd_label'| ''[[:d:Q107149868|Sara Gutiérrez Torre]]'' |class='wd_desc'| médica y escritora asturiana |class='wd_p106'| [[médicu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1962" | 1962 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q107246218' |class='wd_label'| [[Manuel B. García Álvarez]] |class='wd_desc'| xurista asturianu |class='wd_p106'| [[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1943" | 1943-08-16 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q107566172' |class='wd_label'| ''[[:d:Q107566172|Antonio Piquero]]'' |class='wd_desc'| xurista y abogáu asturianu |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[abogáu]]<br/>[[xuez]] |class='wd_p569' data-sort-value="1773" | 1773 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q109401520' |class='wd_label'| [[Xosé Bolado]] |class='wd_desc'| escritor asturianu (1946-2021) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>[[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1946" | 1946 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2021" | 2021-05-20 |- class='wd_q110096735' |class='wd_label'| [[Alfredo Martínez Serrano]] |class='wd_desc'| diplomáticu asturianu |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971-04-01 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q110866664' |class='wd_label'| [[Ignacio Vidau Argüelles]] |class='wd_desc'| maxistráu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4594605|maxistráu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1952" | 1952-09-13 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q111976465' |class='wd_label'| [[Diego Díaz Alonso]] |class='wd_desc'| periodista ya historiador asturianu |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>[[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1981" | 1981-11-15 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q112056332' |class='wd_label'| ''[[:d:Q112056332|Francisco Díaz Ordoñez]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[abogáu]]<br/>''[[:d:Q635734|archiveru]]''<br/>[[xuez]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1816" | 1816 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1875" | 1875 |- class='wd_q112536930' |class='wd_label'| [[Carlos Prieto]] |class='wd_desc'| empresariu y músicu asturianu (1898-1991) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q6606110|industrial]]''<br/>''[[:d:Q1979607|financieru]]''<br/>[[músicu]]<br/>[[historiador]]<br/>[[empresariu]]<br/>''[[:d:Q15472169|mecenes]]''<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q1259917|violinista]]''<br/>''[[:d:Q215536|comerciante]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1898" | 1898-05-19 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="1991" | 1991-03-14 |- class='wd_q115236415' |class='wd_label'| ''[[:d:Q115236415|Gazir]]'' |class='wd_desc'| raperu asturianu |class='wd_p106'| [[raperu]] |class='wd_p569' data-sort-value="2001" | 2001-12-15 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q115406645' |class='wd_label'| [[Lucía Galán|Lucía Galán Bertrand]] |class='wd_desc'| pediatra asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1919436|pediatra]]''<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q8246794|blogueru]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1978" | 1978-02-13 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q115494604' |class='wd_label'| ''[[:d:Q115494604|Diego Canga Fano]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q105434600|altu funcionariu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-12-25 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q115631900' |class='wd_label'| [[Álvaro Queipo|Álvaro Queipo Somoamo]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1988" | 1988-05-09 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q115785788' |class='wd_label'| [[Ana Paredes Prieto]] |class='wd_desc'| diplomática asturiana |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-02-22 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q118492645' |class='wd_label'| [[José Carlos Fernández Sarasola]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-05-29 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q119974965' |class='wd_label'| ''[[:d:Q119974965|Nagore de Arquer]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q315247|university student]]''<br/>[[activista]] |class='wd_p569' data-sort-value="2001" | 2001 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q120648349' |class='wd_label'| [[Raimundo Robredo Rubio|Raimundo Robredo]] |class='wd_desc'| diplomáticu asturianu |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971-04-25 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q125570632' |class='wd_label'| ''[[:d:Q125570632|Quico Alsedo]]'' | |class='wd_p106'| [[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q125572020' |class='wd_label'| ''[[:d:Q125572020|Luis Pérez Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q130124622' |class='wd_label'| ''[[:d:Q130124622|Luis López Suárez]]'' | |class='wd_p106'| [[poeta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q130995053' |class='wd_label'| ''[[:d:Q130995053|José María Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-06-12 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q131765685' |class='wd_label'| ''[[:d:Q131765685|Juan Ponte]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q5758653|profesor d'enseñanza secundaria]]''<br/>''[[:d:Q16145150|profesor de música]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1983" | 1983-10-08 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q137673174' |class='wd_label'| ''[[:d:Q137673174|Guillermo Ortigueira]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q519076|axente inmobiliariu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q137802038' |class='wd_label'| ''[[:d:Q137802038|Margarita Cuartas Rivera]]'' |class='wd_desc'| archivera ya historiadora asturiana (1938-2024) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q635734|archiveru]]''<br/>[[historiador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1938" | 1938 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570' data-sort-value="2024" | 2024 |- class='wd_q139965597' |class='wd_label'| ''[[:d:Q139965597|Juan Avello Formoso]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>''[[:d:Q4594605|maxistráu]]''<br/>[[xuez]] |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975-08-01 |class='wd_p19'| [[Uviéu]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3181301' |class='wd_label'| [[Juan Luis Rodríguez-Vigil|Juan Luis Rodríguez-Vigil Rubio]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q212238|funcionariu]]''<br/>[[escritor]]<br/>[[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1945" | 1945-03-17 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q898563|Valdepeñas]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q6097665' |class='wd_label'| [[Rafael Menéndez de Luarca]] | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[presbíteru]]<br/>''[[:d:Q611644|obispu católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1743" | 1743-11-22 |class='wd_p19'| [[Valdés]] |class='wd_p570' data-sort-value="1819" | 1819-06-20 |- class='wd_q56839612' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56839612|Gonzalo Rico Avello]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[escritor]]<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1912" | 1912-06-12 |class='wd_p19'| [[Valdés]] |class='wd_p570' data-sort-value="1994" | 1994-08-30 |- class='wd_q21730688' |class='wd_label'| ''[[:d:Q21730688|Felipe, Conde de Canga Argüelles Canga Argüelles]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[historiador]]<br/>[[médicu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1805" | 1805 |class='wd_p19'| [[València|Valencia]] |class='wd_p570' data-sort-value="1863" | 1863-01-25 |- class='wd_q68480525' |class='wd_label'| ''[[:d:Q68480525|Esteban López-Escobar]]'' |class='wd_desc'| periodista español |class='wd_p106'| [[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1941" | 1941-10-20 |class='wd_p19'| [[València|Valencia]] |class='wd_p570' data-sort-value="2025" | 2025-03-11 |- class='wd_q2877534' |class='wd_label'| ''[[:d:Q2877534|Alfredo Martínez Marín]]'' |class='wd_desc'| periodista español |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>''[[:d:Q17167049|especialista en lliteratura]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965-06-06 |class='wd_p19'| [[Valladolid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q56871126' |class='wd_label'| ''[[:d:Q56871126|María Ángeles Gil Álvarez]]'' |class='wd_desc'| investigadora |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2732142|estadísticu]]''<br/>[[matemáticu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1953" | 1953-09-15 |class='wd_p19'| [[Valladolid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q105192567' |class='wd_label'| ''[[:d:Q105192567|Ana María Vega Gutiérrez]]'' |class='wd_desc'| caderalga d&#39;universidá española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q12027957|canon law jurist]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965 |class='wd_p19'| [[Valladolid]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q46459468' |class='wd_label'| [[Fernando Padilla Palicio]] |class='wd_desc'| Direutor Xeneral de Planificación Llingüística y Normalización del Principáu d&#39;Asturies |class='wd_p106'| [[profesor]]<br/>''[[:d:Q1501800|direutor xeneral]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1957" | 1957-01-01 |class='wd_p19'| [[Veguín]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q9015907' |class='wd_label'| [[Juan Pérez Villamil]] |class='wd_desc'| abogáu, España |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1754" | 1754-05-01 |class='wd_p19'| [[Veiga (parroquia)|Veiga]] |class='wd_p570' data-sort-value="1824" | 1824-02-20 |- class='wd_q6123368' |class='wd_label'| ''[[:d:Q6123368|Secundino Serrano Fernández]]'' |class='wd_desc'| historiador español |class='wd_p106'| [[historiador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1953" | 1953 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q6160082|Velilla de la Reina]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q25367930' |class='wd_label'| [[Santiago García Granda]] |class='wd_desc'| químicu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q15142825|cristalógrafu]]''<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1955" | 1955 |class='wd_p19'| [[Verdicio]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3186415' |class='wd_label'| ''[[:d:Q3186415|José Manuel Otero Novas]]'' |class='wd_desc'| escritor, España |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1940" | 1940-03-23 |class='wd_p19'| [[Vigo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q57976025' |class='wd_label'| ''[[:d:Q57976025|Marta E. G. Mosquera]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1991" | 1991 |class='wd_p19'| [[Vigo]] |class='wd_p570' data-sort-value="2024" | 2024-06-16 |- class='wd_q109659444' |class='wd_label'| ''[[:d:Q109659444|Antonio Aretxabala Díez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q520549|xeólogu]]''<br/>''[[:d:Q15143191|divulgador científicu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963-05-02 |class='wd_p19'| [[Vigo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q125661407' |class='wd_label'| ''[[:d:Q125661407|Araceli Anadón]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1953" | 1953 |class='wd_p19'| [[Vigo]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q111344781' |class='wd_label'| ''[[:d:Q111344781|Fran Canosa]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q520549|xeólogu]]''<br/>''[[:d:Q15143191|divulgador científicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1983" | 1983-08-29 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q1442637|Vilagarcía de Arousa]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q984423' |class='wd_label'| [[Víctor García de la Concha]] |class='wd_desc'| filólogu asturianu |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q14467526|llingüista]]''<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1934" | 1934-01-02 |class='wd_p19'| [[Villaviciosa]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5868048' |class='wd_label'| [[Francisco de Paula Caveda y Solares]] |class='wd_desc'| escritor asturianu (1760–1811) |class='wd_p106'| [[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1759" | 1759-02-27 |class='wd_p19'| [[Villaviciosa]] |class='wd_p570' data-sort-value="1812" | 1812-02-13 |- class='wd_q55837499' |class='wd_label'| [[Casimiro Piñera y Naredo]] |class='wd_desc'| obispu católicu asturianu (1837–1904) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]''<br/>''[[:d:Q611644|obispu católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1837" | 1837-07-24 |class='wd_p19'| [[Villaviciosa]] |class='wd_p570' data-sort-value="1904" | 1904-08-28 |- class='wd_q11927530' |class='wd_label'| ''[[:d:Q11927530|Jesús Vázquez Gayoso]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1909" | 1909-04-05 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q12402064|Viloudriz, A Pontenova]]'' |class='wd_p570' data-sort-value="1970" | 1970-05-09 |- class='wd_q12262696' |class='wd_label'| ''[[:d:Q12262696|Luis Olariaga Puiana]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[periodista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1885" | 1885-03-21 |class='wd_p19'| [[Vitoria-Gasteiz|Vitoria]] |class='wd_p570' data-sort-value="1976" | 1976-08-03 |- class='wd_q42788713' |class='wd_label'| ''[[:d:Q42788713|Luis Rodrigo]]'' | |class='wd_p106'| [[médicu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1944" | 1944 |class='wd_p19'| [[Vitoria-Gasteiz|Vitoria]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q8198010' |class='wd_label'| [[Ana Cano]] |class='wd_desc'| filóloga asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q13418253|filólogu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1950" | 1950-05-12 |class='wd_p19'| [[Viḷḷarín (Veigas)|Viḷḷarín]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6120903' |class='wd_label'| [[Santiago Fernández Negrete]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1799–1875) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1799" | 1799-02-11 |class='wd_p19'| [[Viḷḷatresmil (parroquia)|Viḷḷatresmil]] |class='wd_p570' data-sort-value="1869" | 1869-03 |- class='wd_q90696289' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90696289|Yayoi Kawamura]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1266283|profesor titular]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q1792450|historiador del arte]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1954" | 1954-12-15 |class='wd_p19'| [[Xapón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q4776620' |class='wd_label'| ''[[:d:Q4776620|Antonio Flores de Lemus]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q188094|economista]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1876" | 1876 |class='wd_p19'| [[Jaén|Xaén]] |class='wd_p570' data-sort-value="1941" | 1941 |- class='wd_q239117' |class='wd_label'| [[Ángeles Caso]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>''[[:d:Q947873|presentador de televisión]]''<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>''[[:d:Q6051619|publicista]]''<br/>''[[:d:Q1792450|historiador del arte]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959-07-16 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q282498' |class='wd_label'| [[Gaspar Melchor de Xovellanos]] |class='wd_desc'| xurista, España |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>''[[:d:Q188094|economista]]''<br/>[[abogáu]]<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1744" | 1744-01-05 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1811" | 1811-11-27 |- class='wd_q330028' |class='wd_label'| [[Gil Carlos Rodríguez Iglesias]] |class='wd_desc'| xurista asturianu 1946-2019() |class='wd_p106'| [[xuez]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[xurista]]<br/>[[escritor]]<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1946" | 1946-05-26 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2019" | 2019-01-17 |- class='wd_q645325' |class='wd_label'| [[Torcuato Fernández-Miranda|Torcuato Fernández-Miranda Hevia]] |class='wd_desc'| profesor universitariu, España |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1915" | 1915-11-10 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1980" | 1980-06-19 |- class='wd_q2223900' |class='wd_label'| [[Carmen Moriyón]] |class='wd_desc'| política y ciruxana asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q16062369|oncólogu]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1966" | 1966-10-25 |class='wd_p19'| [[Xixón (parroquia)|Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q2553082' |class='wd_label'| [[Melquíades Álvarez]] |class='wd_desc'| político asturianu (1864–1936) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]]<br/>[[periodista]]<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1864" | 1864-05-17 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1936" | 1936-08-22 |- class='wd_q3142789' |class='wd_label'| [[Xuan Xosé Sánchez Vicente]] |class='wd_desc'| políticu y escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q2504617|romanista]]''<br/>''[[:d:Q13418253|filólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1949" | 1949-02-01 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3181289' |class='wd_label'| [[Sergio Marqués|Sergio Rutilio Marqués Fernández]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1946" | 1946-08-04 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2012" | 2012-05-08 |- class='wd_q3319437' |class='wd_label'| [[Ángela Pumariega]] |class='wd_desc'| regatista asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q476246|regatista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1984" | 1984-11-12 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3322037' |class='wd_label'| [[Pedro de Silva Cienfuegos-Jovellanos]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[escritor]]<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1945" | 1945-08-18 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3395726' |class='wd_label'| [[Inaciu Galán]] |class='wd_desc'| periodista y escritor asturianu |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1986" | 1986-06-06 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3395887' |class='wd_label'| [[Nacho Vegas]] |class='wd_desc'| cantautor asturianu |class='wd_p106'| [[cantautor]]<br/>[[cantante]]<br/>''[[:d:Q956365|Liedermacher]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1974" | 1974-12-09 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q3751058' |class='wd_label'| [[Luis Suárez Fernández]] |class='wd_desc'| historiador asturianu (1924-2024) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q3332711|medievalista]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[historiador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1924" | 1924-06-25 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2024" | 2024-12-15 |- class='wd_q3753215' |class='wd_label'| [[Aurelio Menéndez]] |class='wd_desc'| profesor universitariu, España |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]]<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1927" | 1927-05-01 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2018" | 2018-01-03 |- class='wd_q3775162' |class='wd_label'| [[José Luis García Rúa]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q15627169|sindicalista]]''<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q4964182|filósofu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1923" | 1923-08-31 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2017" | 2017-01-06 |- class='wd_q3816067' |class='wd_label'| [[Evaristo Fernández de San Miguel]] |class='wd_desc'| noble, militar, políticu ya historiador asturianu (1785-1862) |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>''[[:d:Q47064|militar]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1785" | 1785-10-26 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1862" | 1862-05-29 |- class='wd_q5752545' |class='wd_label'| [[Carmen Gómez Ojea]] |class='wd_desc'| escritora asturiana (1945–2022) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[poeta]]<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1945" | 1945-10-11 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2022" | 2022-08-10 |- class='wd_q5920840' |class='wd_label'| [[Isabel Pérez-Espinosa]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1967" | 1967-01-05 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5930237' |class='wd_label'| [[Jesús Iglesias Fernández]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959-12-31 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5982447' |class='wd_label'| [[Lucía Herrera]] | |class='wd_p106'| [[Realizador|realizador de televisión]]<br/>[[direutor de cine]]<br/>[[xurista]]<br/>[[actor]] |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q5992409' |class='wd_label'| [[Ignacio Prendes]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965-02-22 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6010839' |class='wd_label'| [[Mercedes Fernández González|Mercedes Fernández]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1960" | 1960-08-04 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6121006' |class='wd_label'| [[Santiago Martínez Argüelles]] | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1967" | 1967-05-11 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q6172778' |class='wd_label'| [[Álvaro Díaz Huici]] |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2516866|editor]]''<br/>[[escritor]]<br/>[[poeta]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1958" | 1958 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q9028947' |class='wd_label'| [[Mariano Antolín Rato]] | |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1943" | 1943-12-08 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2025" | 2025-01-10 |- class='wd_q11964845' |class='wd_label'| ''[[:d:Q11964845|David Testa]]'' |class='wd_desc'| atleta asturianu |class='wd_p106'| [[atleta]] |class='wd_p569' data-sort-value="1984" | 1984-08-09 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q13147885' |class='wd_label'| [[Pilar Sánchez Vicente]] |class='wd_desc'| historiadora, escritora y documentalista asturiana |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>[[documentalista]]<br/>[[escritor]]<br/>''[[:d:Q11814411|documentalista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1961" | 1961-11-11 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q16578096' |class='wd_label'| [[Ignacio Bertrand y Bertrand]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1914–1992) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1914" | 1914-06-03 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1992" | 1992-01-11 |- class='wd_q20021258' |class='wd_label'| ''[[:d:Q20021258|Ignacio Fernández Sarasola]]'' |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[xurista]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q20605225' |class='wd_label'| [[Marta Mori]] |class='wd_desc'| escritora española |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q20605458' |class='wd_label'| [[Pablo Rodríguez Alonso]] |class='wd_desc'| escritor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1979" | 1979 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q21010760' |class='wd_label'| ''[[:d:Q21010760|Jesús G. Maestro]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q15962340|teóricu lliterariu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1967" | 1967-12-01 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q21259431' |class='wd_label'| [[Eva Hevia]] |class='wd_desc'| química asturiana |class='wd_p106'| [[químicu]]<br/>[[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q21293215' |class='wd_label'| [[Sofía Castañón]] |class='wd_desc'| escritora asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[periodista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[direutor de cine]] |class='wd_p569' data-sort-value="1983" | 1983-11-01 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q23843495' |class='wd_label'| ''[[:d:Q23843495|Ángeles Barrio Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[historiador]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1955" | 1955 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q23925094' |class='wd_label'| ''[[:d:Q23925094|Carla Rubiera Cancelas]]'' | |class='wd_p106'| [[historiador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1985" | 1985-02-23 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q26015435' |class='wd_label'| [[Juan Suárez Martínez]] | |class='wd_p106'| [[empresariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1913" | 1913-05-16 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="2006" | 2006-08-18 |- class='wd_q27755637' |class='wd_label'| [[Isidro Martínez Oblanca|Isidro Manuel Martínez Oblanca]] |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1956" | 1956-11-12 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q51528460' |class='wd_label'| [[Mariano Marín Albi]] |class='wd_desc'| abogáu y políticu asturianu |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1962" | 1962 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63283211' |class='wd_label'| [[Lorena Gil|Lorena Gil Álvarez]] |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63440902' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63440902|Diana María Sánchez Martín]]'' | |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1981" | 1981 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63614749' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63614749|María del Carmen Fernández Gómez]]'' |class='wd_desc'| política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569'| |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63614922' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63614922|Carlos José Suárez Alonso]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q6950050|Doctor on Call]]''<br/>''[[:d:Q55379489|primary care physician]]''<br/>''[[:d:Q742628|assistant physician]]''<br/>[[ciruxanu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1963" | 1963 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63646451' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63646451|David González Medina]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1986" | 1986 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q63762546' |class='wd_label'| ''[[:d:Q63762546|María Isabel Pérez-Espinosa González-Lobón]]'' |class='wd_desc'| política española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1967" | 1967-01-05 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q64745695' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64745695|Pedro Díaz Valdés]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]''<br/>[[naturalista]]<br/>''[[:d:Q611644|obispu católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1740" | 1740-09-08 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1807" | 1807-11-15 |- class='wd_q64831520' |class='wd_label'| ''[[:d:Q64831520|Ángeles Huerta]]'' | |class='wd_p106'| [[direutor de cine]]<br/>[[guionista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1974" | 1974 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q69879779' |class='wd_label'| [[Ignacio Blanco Urizar]] |class='wd_desc'| políticu, abogáu y economista asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q188094|economista]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971-01-01 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q84236852' |class='wd_label'| [[Antonio Ortega|Antonio Ortega y Fernández de la Granda]] |class='wd_desc'| escritor, políticu y profesor asturianu |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1903" | 1903-11-13 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1970" | 1970-03-18 |- class='wd_q84739707' |class='wd_label'| ''[[:d:Q84739707|Maria A García-Valiñas]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q188094|economista]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q88393779' |class='wd_label'| [[Carmen Suárez Suárez]] |class='wd_desc'| profesora y política asturiana |class='wd_p106'| [[profesor]]<br/>''[[:d:Q1958649|inspeutor d'enseñu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1953" | 1953-03-24 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q93433462' |class='wd_label'| ''[[:d:Q93433462|Ángel Ignacio Villaverde Menéndez]]'' |class='wd_desc'| profesor asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q121594|profesor]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965-02-24 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q98609618' |class='wd_label'| [[Xosé Lluis Rodríguez Alberdi]] |class='wd_desc'| escritor y maestru de Llingua Asturiana |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>[[profesor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1955" | 1955-04-12 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q106729089' |class='wd_label'| ''[[:d:Q106729089|Joaquín García Rico]]'' | |class='wd_p106'| [[direutor executivu]]<br/>''[[:d:Q1501800|direutor xeneral]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1973" | 1973-08 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q107305203' |class='wd_label'| ''[[:d:Q107305203|Marcos Alonso Alonso]]'' | |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q108428866' |class='wd_label'| ''[[:d:Q108428866|Marcos Tamargo García]]'' |class='wd_desc'| artista plásticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q98552221|artista plásticu]]''<br/>[[pintor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1982" | 1982 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q110669656' |class='wd_label'| ''[[:d:Q110669656|Ana María Díaz Marcos]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q3400985|académicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1968" | 1968 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q114514527' |class='wd_label'| ''[[:d:Q114514527|Mónica Álvarez Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[investigador]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q116875329' |class='wd_label'| ''[[:d:Q116875329|Eladio de la Concha]]'' |class='wd_desc'| políticu español |class='wd_p106'| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1959" | 1959-01-03 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q117037415' |class='wd_label'| ''[[:d:Q117037415|Sara Álvarez Rouco]]'' |class='wd_desc'| política española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1965" | 1965-11-17 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q117309137' |class='wd_label'| [[Sara Torres]] | |class='wd_p106'| [[investigador]]<br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>[[poeta]]<br/>[[escritor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1991" | 1991 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q118116617' |class='wd_label'| ''[[:d:Q118116617|Manuel Iñarra]]'' |class='wd_desc'| políticu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1971" | 1971 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q118322787' |class='wd_label'| ''[[:d:Q118322787|María Nieves Blanco Díaz]]'' |class='wd_desc'| diplomática asturiana |class='wd_p106'| [[diplomáticu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970-05-05 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q118489664' |class='wd_label'| ''[[:d:Q118489664|Olaya Suárez]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>''[[:d:Q326653|contable]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1993" | 1993-12-31 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q119406016' |class='wd_label'| ''[[:d:Q119406016|Rafael Cofiño]]'' | |class='wd_p106'| [[médicu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1969" | 1969-12-28 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q119520211' |class='wd_label'| ''[[:d:Q119520211|Verónica Martínez Barbero]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q11771944|civil service]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1980" | 1980-02-02 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q120210021' |class='wd_label'| ''[[:d:Q120210021|Celsa Alonso González]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q14915627|musicólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1964" | 1964-11-02 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q124080269' |class='wd_label'| ''[[:d:Q124080269|Nicky Villanueva]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q27658988|reality television participant]]''<br/>''[[:d:Q44508716|personalidá televisiva]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1975" | 1975 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q131408350' |class='wd_label'| ''[[:d:Q131408350|Juan Nepomuceno Fernández San Miguel]]'' |class='wd_desc'| xurista y políticu asturianu (1772-1850) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4594605|maxistráu]]''<br/>[[xurista]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1772" | 1772 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570' data-sort-value="1850" | 1850-07-12 |- class='wd_q135216779' |class='wd_label'| ''[[:d:Q135216779|Ana Rodríguez García]]'' | |class='wd_p106'| [[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q135261231' |class='wd_label'| [[Arantza Margolles|Arantxa Margolles]] |class='wd_desc'| periodista asturiana |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>[[historiador]]<br/>''[[:d:Q3621491|arqueólogu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1982" | 1982-12-11 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q137806044' |class='wd_label'| ''[[:d:Q137806044|Silvia Sparks]]'' | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q4964182|filósofu]]''<br/>''[[:d:Q333634|traductor]]''<br/>[[guionista]]<br/>[[comediante]] |class='wd_p569' data-sort-value="1986" | 1986-08-14 |class='wd_p19'| [[Xixón]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q24075672' |class='wd_label'| ''[[:d:Q24075672|Dionisio Llamazares Fernández]]'' | |class='wd_p106'| [[profesor universitariu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1936" | 1936 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q5479317|Yugueros]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q312747' |class='wd_label'| [[Leopoldo Alas "Clarín"|Leopoldo Alas]] | |class='wd_p106'| ''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>[[escritor]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[periodista]]<br/>''[[:d:Q4263842|críticu lliterariu]]''<br/>[[xurista]] |class='wd_p569' data-sort-value="1852" | 1852-04-25 |class='wd_p19'| [[Zamora]] |class='wd_p570' data-sort-value="1901" | 1901-06-13 |- class='wd_q5413878' |class='wd_label'| ''[[:d:Q5413878|Pedro José Campos García]]'' | |class='wd_p106'| [[químicu]]<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1951" | 1951 |class='wd_p19'| [[Zaragoza]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q90658298' |class='wd_label'| ''[[:d:Q90658298|Lucía González Cuesta]]'' | |class='wd_p106'| [[astrofísicu]]<br/>''[[:d:Q15143191|divulgador científicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1985" | 1985 |class='wd_p19'| [[Zreiceda]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q62566102' |class='wd_label'| [[Paloma Gázquez]] |class='wd_desc'| política española |class='wd_p106'| ''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1969" | 1969-04-27 |class='wd_p19'| ''[[:d:Q250746|Álora]]'' |class='wd_p570'| |- class='wd_q133261264' |class='wd_label'| ''[[:d:Q133261264|Graziëlla Hunsel Rivero]]'' | |class='wd_p106'| [[cantante]] |class='wd_p569' data-sort-value="1976" | 1976-01-04 |class='wd_p19'| [[Ámsterdam]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q251413' |class='wd_label'| [[Álvaro de Albornoz]] |class='wd_desc'| políticu asturianu (1879–1954) |class='wd_p106'| [[escritor]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''<br/>[[abogáu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1879" | 1879-06-13 |class='wd_p19'| [[Ḷḷuarca]] |class='wd_p570' data-sort-value="1954" | 1954-10-22<br/>1954-10-20 |- class='wd_q5949704' |class='wd_label'| [[Juan García Avello y Castrillón]] |class='wd_desc'| sacerdote católicu asturianu |class='wd_p106'| ''[[:d:Q250867|sacerdote católicu]]''<br/>''[[:d:Q611644|obispu católicu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1673" | 1673 |class='wd_p19'| [[Ḷḷuarca]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q104976366' |class='wd_label'| ''[[:d:Q104976366|Manuel Álvarez-Castrillón y Bustelo]]'' |class='wd_desc'| meteorólogu y profesor universitariu asturianu (1886–1957) |class='wd_p106'| ''[[:d:Q2310145|meteorólogu]]''<br/>[[profesor universitariu]] |class='wd_p569' data-sort-value="1886" | 1886-04-10 |class='wd_p19'| [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] |class='wd_p570' data-sort-value="1957" | 1957-10-19 |- class='wd_q117815231' |class='wd_label'| [[Covadonga Tomé]] |class='wd_desc'| médica y política asturiana |class='wd_p106'| ''[[:d:Q1919436|pediatra]]''<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]'' |class='wd_p569' data-sort-value="1970" | 1970-08-30 |class='wd_p19'| [[Ḷḷuarca]] |class='wd_p570'| |- class='wd_q118399152' |class='wd_label'| [[Guillermo García Alcalde]] |class='wd_desc'| periodista, musicólogu y compositor asturianu (1940–2023) |class='wd_p106'| [[periodista]]<br/>''[[:d:Q14915627|musicólogu]]''<br/>[[compositor]] |class='wd_p569' data-sort-value="1940" | 1940-10-22 |class='wd_p19'| [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] |class='wd_p570' data-sort-value="2023" | 2023-05-15 |} {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{commons}} {{control d'autoridaes}} l0ll7coemhh1p6s13rsqns8pzgdbis3 Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/imáxenes 4 190484 4501002 4500342 2026-06-21T01:31:52Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501002 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/imáxenes |sparql=SELECT ?item ?dob ?dod ?img (CONCAT(" <small>",str(ROUND(FLOOR((?dod - ?dob)/365.2425))),"&nbsp;años</small>") as ?s3) { SELECT ?item ?stct ?slct (?stct + ?slct*2 as ?rank) (SAMPLE(?img1) as ?img) (MAX(?dod1) as ?dod) (SAMPLE(?dob1) as ?dob) { ?item wdt:P570 ?dod1 FILTER ( ?dod1 > "2022-01-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER ( ?dod1 > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod1 < now() ) ?item wdt:P18 ?img1 . FILTER NOT EXISTS { ?item wdt:P1087 [] } ?item wdt:P31 wd:Q5 . ?item wikibase:statements ?stct ; wikibase:sitelinks ?slct . OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob1 } FILTER EXISTS { ?article schema:about ?item . ?article schema:isPartOf <https://ast.wikipedia.org/> . } } GROUP BY ?item ?stct ?slct ORDER BY DESC(?rank) ?item LIMIT 8 } ORDER BY DESC(?dod) |section= |columns=P18,label,P570,P20,qid,?s3 |thumb=130 |min_section= |links=local |row_template=Wikidata list/gallery |skip_table=1 |autolist=fallback |short = true |chart=true |references=all }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Francois Englert (3x4 cropped).jpg|center|130px]] | label = [[François Englert]] | p570 = 2026-06-18<ref name="ref_8eb9ce28d811d512c3faa0cc948237a198c79804965d548f5c36fa99f30962b7">https://vrtnws.be/p.0YvWGb9RL</ref><ref name="ref_f2dbc23ced4906714a7f97af1616cfc85b93dc5f595a30b42c139b769d911fd8">https://fr.linkedin.com/posts/annemie-schaus-01806a1a1_cest-avec-une-profonde-tristesse-que-nous-activity-7473748326920777728-QJVJ</ref> | p20 = ''[[:d:Q203312|Uccle]]''<ref name="ref_f2dbc23ced4906714a7f97af1616cfc85b93dc5f595a30b42c139b769d911fd8">https://fr.linkedin.com/posts/annemie-schaus-01806a1a1_cest-avec-une-profonde-tristesse-que-nous-activity-7473748326920777728-QJVJ</ref> | qid = Q151746 | s3 = <small>93&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Daveigh Chase LF adjusted.jpg|center|130px]] | label = [[Daveigh Chase]] | p570 = 2026-06-16<ref name="ref_cc201fb47b908325ddc50e675b9385fe7bb9803880ddda6bc1291412c15bb346">https://www.aftonbladet.se/nojesbladet/a/k0QlWA/the-ring-skadis-dod</ref><ref name="ref_486a531498ac464b7c0130998e2bc27cf4a6244027eaf0892697c75c50e465df">https://www.tmz.com/2026/06/17/daveigh-chase-dead/</ref> | p20 = [[Los Angeles]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | qid = Q237774 | s3 = <small>35&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Anne Schedeen - Never Say Never press photo.jpg|center|130px]] | label = [[Anne Schedeen]] | p570 = 2026-06-14<ref name="ref_ca30f3a56c19760b562cc61e406545932a1d43d075155f8c4e2a9adf6770101a">https://www.imdb.com/name/nm0770399/</ref> | qid = Q260069 | s3 = <small>77&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:10.15.11JaneYolenByLuigiNovi.jpg|center|130px]] | label = [[Jane Yolen]] | p570 = 2026-06-11 | p20 = ''[[:d:Q2414217|Hatfield]]'' | qid = Q2394387 | s3 = <small>87&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:David Hockney in Washington Square Park (1977).jpg|center|130px]] | label = [[David Hockney]] | p570 = 2026-06-11<ref name="ref_b0d44cd1ff63cfa616cce3e33e6e41f01b258dda8b4cd4352e8d43e46962ddf5">https://www.lefigaro.fr/arts-expositions/david-hockney-le-peintre-qui-a-mis-l-art-contemporain-en-couleurs-est-mort-20260612</ref> | p20 = [[Londres]]<ref name="ref_2b84700cfbecc0ad290da24f6bcfd19611d6dfb02f70b861bcea05d8640ec6fd">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/12/david-hockney-grand-peintre-britannique-est-mort-a-l-age-de-88-ans_6701081_3382.html</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | qid = Q159907 | s3 = <small>88&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Marjane Satrapi Cannes 2008(Cropped).jpg|center|130px]] | label = [[Marjane Satrapi]] | p570 = 2026-06-04<ref name="ref_a2121068f5b89a5dbaac590954d2221668761df82cb8968deda262d3a762f997">https://www.npr.org/2026/06/04/nx-s1-5846531/marjane-satrapi-obituary</ref><ref name="ref_fbadf4d4bb36ad0150896cd8c525c8f19e8051aa5c3e313c98861a6070a43247">https://www.la-croix.com/culture/mort-de-marjane-satrapi-artiste-franco-iranienne-autrice-de-persepolis-a-l-age-de-56-ans-20260604</ref><ref name="ref_322e9233d642e46eb4691513c03b89af2983c71d055c655c04c1bc6641634567">https://www.libramemoria.com/defunts/satrapi-marjane/8f67b3f6c0354b2caba3e07bf70b90cb</ref> | p20 = [[París]]<ref name="ref_399e88a14bd1bb7691ef101138329f42faf513e0609deef5ccf899d245901079">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/04/l-artiste-franco-iranienne-marjane-satrapi-autrice-de-la-bande-dessinee-persepolis-est-morte-a-l-age-de-56-ans_6697291_3382.html</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | qid = Q126633 | s3 = <small>56&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Josefina Molina (6915747281).jpg|center|130px]] | label = [[Josefina Molina]] | p570 = 2026-05-30<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref> | p20 = [[Madrid]]<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref> | qid = Q3815247 | s3 = <small>89&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/gallery | p18 = [[Ficheru:Abdrabbuh Mansur Hadi.jpg|center|130px]] | label = [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]] | p570 = 2026-05-28<ref name="ref_af48e5fb516ad011f7841389d7aeb5bba5e073c9e797889d6c5fced88ea3264b">https://www.aljazeera.net/news/2026/5/28/%D9%88%D9%81%D8%A7%D8%A9-%D8%A7%D9%84%D8%B1%D8%A6%D9%8A%D8%B3-%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%85%D9%86%D9%8A-%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D9%82-%D8%B9%D8%A8%D8%AF-%D8%B1%D8%A8%D9%87</ref> | p20 = [[Riyad]] | qid = Q57480 | s3 = <small>80&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list end}} 8gy30v49a05y9pui20yx333zlgaqwf1 Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/llista 4 190487 4501003 4500344 2026-06-21T01:32:12Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501003 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/llista |sparql=SELECT ?item ?dod ?stct ?slct { ?item wdt:P570 ?dod FILTER ( ?dod > "2022-01-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER ( ?dod > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod < now() ) ?item wdt:P31 wd:Q5 . } ORDER BY DESC(?dod) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=local |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q151746|Q151746]] | [[Ficheru:Francois Englert (3x4 cropped).jpg|center|128px]] | [[François Englert]] | data-sort-value="1932" | 1932-11-06<ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-18<ref name="ref_8eb9ce28d811d512c3faa0cc948237a198c79804965d548f5c36fa99f30962b7">https://vrtnws.be/p.0YvWGb9RL</ref><ref name="ref_f2dbc23ced4906714a7f97af1616cfc85b93dc5f595a30b42c139b769d911fd8">https://fr.linkedin.com/posts/annemie-schaus-01806a1a1_cest-avec-une-profonde-tristesse-que-nous-activity-7473748326920777728-QJVJ</ref> | físicu, Bélxica | ''[[:d:Q169470|físicu]]''<ref name="ref_1c9a760af817868b584d52be1f3a64e64babb2f4b428f0e3d5efbf804fb2bc07">http://www.abc.net.au/news/2012-07-05/physicist-peter-higgs-on-particle-discovery/4111036</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[físicu teóricu]] | | [[Bélxica]] | ''[[:d:Q192859|Etterbeek]]''<ref name="ref_9fe1aae5d8dfbade4af001bc432f4ee3b39fcb765da85021ef2a40f2a86f521c">https://physth.ulb.be/CVFEnglert.pdf</ref> | ''[[:d:Q203312|Uccle]]''<ref name="ref_f2dbc23ced4906714a7f97af1616cfc85b93dc5f595a30b42c139b769d911fd8">https://fr.linkedin.com/posts/annemie-schaus-01806a1a1_cest-avec-une-profonde-tristesse-que-nous-activity-7473748326920777728-QJVJ</ref> |- | [[:d:Q237774|Q237774]] | [[Ficheru:Daveigh Chase LF adjusted.jpg|center|128px]] | [[Daveigh Chase]] | data-sort-value="1990" | 1990-07-24<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-16<ref name="ref_cc201fb47b908325ddc50e675b9385fe7bb9803880ddda6bc1291412c15bb346">https://www.aftonbladet.se/nojesbladet/a/k0QlWA/the-ring-skadis-dod</ref><ref name="ref_486a531498ac464b7c0130998e2bc27cf4a6244027eaf0892697c75c50e465df">https://www.tmz.com/2026/06/17/daveigh-chase-dead/</ref> | actriz d&#39;Estaos Xuníos | [[cantante]]<br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]''<br/>''[[:d:Q10800557|actor de cine]]''<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[Modelu (moda)|modelu]]<br/>[[actor de doblaxe]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Las Vegas]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Los Angeles]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> |- | [[:d:Q260069|Q260069]] | [[Ficheru:Anne Schedeen - Never Say Never press photo.jpg|center|128px]] | [[Anne Schedeen]] | data-sort-value="1949" | 1949-01-08 | data-sort-value="2026" | 2026-06-14<ref name="ref_ca30f3a56c19760b562cc61e406545932a1d43d075155f8c4e2a9adf6770101a">https://www.imdb.com/name/nm0770399/</ref> | actriz d&#39;Estaos Xuníos | [[actor]]<ref name="ref_829d37a31568b8478bf0c63a9a244a4d1f5285e71d8377ba0f75a6d875322f65">''[[:d:Q1204237|Deutsche Synchronkartei]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]''<br/>''[[:d:Q10800557|actor de cine]]'' | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Portland (Oregón)|Portland]] | |- | [[:d:Q5852710|Q5852710]] | [[Ficheru:Ronnie Schell.JPG|center|128px]] | [[Ronnie Schell]] | data-sort-value="1931" | 1931-12-23<ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-12<ref name="ref_da1662f4997c0db5b0937a013e5f76ef268dc72cbf979af2beb090073c6a5b2a">https://deadline.com/2026/06/ronnie-schell-dead-1236954972/</ref> | actor y cómicu d&#39;Estaos Xuníos | [[actor]]<br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]''<br/>[[actor de voz]]<br/>''[[:d:Q10800557|actor de cine]]''<br/>[[comediante]] | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | ''[[:d:Q495377|Richmond]]'' | [[Los Angeles]] |- | [[:d:Q159907|Q159907]] | [[Ficheru:David Hockney in Washington Square Park (1977).jpg|center|128px]] | [[David Hockney]] | data-sort-value="1937" | 1937-07-09<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_c451fcca4f04c07b6010792517083f4f75f4bc86ac87ffa01d3b6eef71a162ab">''[[:d:Q6703301|Luminous-Lint]]''</ref><ref name="ref_cdef21979db91033a066302059358f4e4b21f930674db43f61ff78468b210334">''[[:d:Q15706812|filmportal.de]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_1ef73acaa6e35c746a43f9e0bc10a749c81196356c4a47da4f869a260d68a637">''[[:d:Q20056651|Le Delarge]]''</ref><ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_b7d2e55f5a76432055bd08593c3eed8132672cb087469a0906369c37705cc1f5">https://www.theartstory.org/artist/hockney-david/</ref><ref name="ref_6242c1a1db51941583609f2b797d175ecb56d85eb2536122c9dda8bacc23ccba">''[[:d:Q103932726|Hockney, David]]''</ref><ref name="ref_db3d99a1e40222a7836ff836e6dfdb5b473e884559e7f11b491d3144e21f587b">''[[:d:Q3407324|Proleksis Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-11<ref name="ref_b0d44cd1ff63cfa616cce3e33e6e41f01b258dda8b4cd4352e8d43e46962ddf5">https://www.lefigaro.fr/arts-expositions/david-hockney-le-peintre-qui-a-mis-l-art-contemporain-en-couleurs-est-mort-20260612</ref> | artista británicu | [[pintor]]<ref name="ref_cd64887fccb6c3d67a440b2eb704f12678eedb20d9c4cfdbed6ad5f1b42a17a2">''[[:d:Q18785969|British Museum person-institution thesaurus]]''</ref><ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q11569986|grabador]]''<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[fotógrafu]]<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q2707485|escenógrafu]]''<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>''[[:d:Q15296811|dibuxante]]''<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_ac28435dbcb66b0678aad213327c2816198cea8cfc34f19841c39c35ae157f33">https://www.stedelijk.nl/nl/collectie/8557-david-hockney-felicite-sleeping-with-parrot:-illustration-for-%27a-simple-heart%27-of-gustave-flaubert</ref><br/>[[ilustrador]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>''[[:d:Q16947657|litógrafu]]''<br/>''[[:d:Q1925963|artista gráficu]]''<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>''[[:d:Q22343478|colaxista]]''<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>''[[:d:Q2079935|dibuxante arquiteutónicu]]''<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[guionista]]<br/>''[[:d:Q3391743|artista visual]]''<br/>[[artista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><br/>[[profesor]]<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><br/>''[[:d:Q11613590|theatre designer]]''<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q10862983|aguafuertista]]''<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref> | | [[Reinu Xuníu]]<ref name="ref_9d3a17c26ff070bd88a92a76acffa64ff359828c2192b5f31057984b7598c758">''[[:d:Q73268604|coleición en llinia del Muséu d'Arte Modernu de Nueva York]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Bradford]]<ref name="ref_b7d2e55f5a76432055bd08593c3eed8132672cb087469a0906369c37705cc1f5">https://www.theartstory.org/artist/hockney-david/</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Londres]]<ref name="ref_2b84700cfbecc0ad290da24f6bcfd19611d6dfb02f70b861bcea05d8640ec6fd">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/12/david-hockney-grand-peintre-britannique-est-mort-a-l-age-de-88-ans_6701081_3382.html</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> |- | [[:d:Q2394387|Q2394387]] | [[Ficheru:10.15.11JaneYolenByLuigiNovi.jpg|center|128px]] | [[Jane Yolen]] | data-sort-value="1939" | 1939-02-11<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_8281a8144a7f9896829b9934f7bdbb10157c1b2c1978fe441986b385b54a1b6b">''[[:d:Q2629164|ISFDB]]''</ref><ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref><ref name="ref_07af80eea8b2217349d28e572c0868ba7e82fd43670ad720030deb7c8f6a7a7d">''[[:d:Q1201876|Open Library]]''</ref><ref name="ref_8fcf27c03f8c2d96477d23420d52b068c1089fbacd4596e450dbb253922f93aa">''[[:d:Q106691619|Libraries Australia Authorities]]''</ref><ref name="ref_c540ddd32b3a1f16a66cde0de9a095da57a40f0b0e5d190db15973cb966aa813">''[[:d:Q2876969|BD Gest’]]''</ref><ref name="ref_78d04e64a72d43fbd3d837384f3505e1b5667ee4b22f5700b8b613bf3ba05336">''[[:d:Q23023088|Vegetti Catalog of Fantastic Literature]]''</ref><ref name="ref_f8883bb3300f146096a317f1c6d31d551a0ccbbe30f5afa854ef6a196f1bd3c2">''[[:d:Q6912637|Latter-day Saint Literature database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-11 | escritora d&#39;Estaos Xuníos | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_8fcf27c03f8c2d96477d23420d52b068c1089fbacd4596e450dbb253922f93aa">''[[:d:Q106691619|Libraries Australia Authorities]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>''[[:d:Q18844224|escritor de ciencia ficción]]''<br/>''[[:d:Q4853732|escritor de lliteratura infantil]]''<ref name="ref_3434925277706bef134978cb2ddf23a95e22b7f2c7cbae3b866f82b93370b0bf">''[[:d:Q106158560|OpenData BNP]]''</ref><br/>''[[:d:Q1607826|editor]]''<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref><ref name="ref_8fcf27c03f8c2d96477d23420d52b068c1089fbacd4596e450dbb253922f93aa">''[[:d:Q106691619|Libraries Australia Authorities]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[poeta]] | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]<ref name="ref_47086f8000813327f9aaeeeef4944f8584e23feb40a1b2827b309eae3ed0e55f">''[[:d:Q54919|Ficheru d'Autoridaes Virtual Internacional]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref> | [[Nueva York]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_8281a8144a7f9896829b9934f7bdbb10157c1b2c1978fe441986b385b54a1b6b">''[[:d:Q2629164|ISFDB]]''</ref><ref name="ref_8fcf27c03f8c2d96477d23420d52b068c1089fbacd4596e450dbb253922f93aa">''[[:d:Q106691619|Libraries Australia Authorities]]''</ref> | ''[[:d:Q2414217|Hatfield]]'' |- | [[:d:Q6004532|Q6004532]] | [[Ficheru:María Rosa Fugazot (cropped).jpg|center|128px]] | [[María Rosa Fugazot]] | data-sort-value="1942" | 1942-12-20<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-07<ref name="ref_17eed6ad6eba863340277e70262923ca68c3e653ae2e8dd0078d2c83992ef816">https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/murio-la-actriz-maria-rosa-fugazot-a-los-83-anos-nid08062026/</ref> | actriz arxentina | [[actor]]<br/>[[comediante]]<br/>[[cantante]]<br/>[[vedette]] | | [[Arxentina]]<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref> | [[Buenos Aires]]<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref> | [[Buenos Aires]]<ref name="ref_17eed6ad6eba863340277e70262923ca68c3e653ae2e8dd0078d2c83992ef816">https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/murio-la-actriz-maria-rosa-fugazot-a-los-83-anos-nid08062026/</ref> |- | [[:d:Q126633|Q126633]] | [[Ficheru:Marjane Satrapi Cannes 2008(Cropped).jpg|center|128px]] | [[Marjane Satrapi]] | data-sort-value="1969" | 1969-11-22<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_5187ba6e7ed79cde837ca38c0983018f68f96e86804294602994a1c8b4327a22">''[[:d:Q3343389|NooSFere]]''</ref><ref name="ref_cdef21979db91033a066302059358f4e4b21f930674db43f61ff78468b210334">''[[:d:Q15706812|filmportal.de]]''</ref><ref name="ref_db600c583c11c1f4a3f0618664504bb3e8c69966ec7f858aab6e941ad0d589eb">''[[:d:Q61356138|FemBio database]]''</ref><ref name="ref_c540ddd32b3a1f16a66cde0de9a095da57a40f0b0e5d190db15973cb966aa813">''[[:d:Q2876969|BD Gest’]]''</ref><ref name="ref_ff32cb157f332cb4cddd38b09ecd8e975656883a79871be675e2e30b504babe5">''[[:d:Q746368|Great Norwegian Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_0b6394c9b71b4096d2093e1c96ed71f61a31b392bc22d3542305c22bb29142a2">''[[:d:Q2877812|Babelio]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-04<ref name="ref_a2121068f5b89a5dbaac590954d2221668761df82cb8968deda262d3a762f997">https://www.npr.org/2026/06/04/nx-s1-5846531/marjane-satrapi-obituary</ref><ref name="ref_fbadf4d4bb36ad0150896cd8c525c8f19e8051aa5c3e313c98861a6070a43247">https://www.la-croix.com/culture/mort-de-marjane-satrapi-artiste-franco-iranienne-autrice-de-persepolis-a-l-age-de-56-ans-20260604</ref><ref name="ref_322e9233d642e46eb4691513c03b89af2983c71d055c655c04c1bc6641634567">https://www.libramemoria.com/defunts/satrapi-marjane/8f67b3f6c0354b2caba3e07bf70b90cb</ref> | escritora y direutora de cine iranino-francesa | [[direutor de cine]]<br/>''[[:d:Q109517242|comics creator]]''<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Francia]]<ref name="ref_2a24fe19ff59d2dc05ff39f1903218a504c7de9f3d6e7dd4a8e01359cd4b15d1">https://www.rfi.fr/en/france/20250114-persepolis-author-refuses-legion-of-honour-over-france-s-hypocrisy-towards-iran</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[Irán]] | [[Rasht]] | [[París]]<ref name="ref_399e88a14bd1bb7691ef101138329f42faf513e0609deef5ccf899d245901079">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/04/l-artiste-franco-iranienne-marjane-satrapi-autrice-de-la-bande-dessinee-persepolis-est-morte-a-l-age-de-56-ans_6697291_3382.html</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> |- | [[:d:Q5116252|Q5116252]] | [[Ficheru:Chunchuna 1970 (crop).jpg|center|128px]] | [[Chunchuna Villafañe]] | data-sort-value="1934" | 1934-04-09<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref><ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-04<ref name="ref_5f21e5fe70f971717a22a9449a297c407b6968fd3bf7c86627b38876fdcec2e8">https://www.lanacion.com.ar/espectaculos/personajes/murio-la-actriz-chunchuna-villafane-a-los-92-anos-nid04062026/</ref> | actriz arxentina | [[actor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[Modelu (moda)|modelu]] | | [[Arxentina]] | [[Buenos Aires]]<ref name="ref_d41a82cff033079ea7f19c54722676d6f0528a44b469a04da4d7c3379ccaf37f">''[[:d:Q3610461|cinenacional.com]]''</ref> | [[Provincia de Buenos Aires]] |- | [[:d:Q3815247|Q3815247]] | [[Ficheru:Josefina Molina (6915747281).jpg|center|128px]] | [[Josefina Molina]] | data-sort-value="1936" | 1936-11-14<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref> | direutora de cine española | [[guionista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[direutor de cine]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>''[[:d:Q1776724|mánager de teatru]]'' | ''[[:d:Q135599084|Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]''<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref> | [[España]] | [[Córdoba (España)|Córdoba]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref> |- | [[:d:Q57480|Q57480]] | [[Ficheru:Abdrabbuh Mansur Hadi.jpg|center|128px]] | [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]] | data-sort-value="1945" | 1945-09-01<ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-05-28<ref name="ref_af48e5fb516ad011f7841389d7aeb5bba5e073c9e797889d6c5fced88ea3264b">https://www.aljazeera.net/news/2026/5/28/%D9%88%D9%81%D8%A7%D8%A9-%D8%A7%D9%84%D8%B1%D8%A6%D9%8A%D8%B3-%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%85%D9%86%D9%8A-%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D9%82-%D8%B9%D8%A8%D8%AF-%D8%B1%D8%A8%D9%87</ref> | presidente de Yemen | ''[[:d:Q82955|políticu]]''<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q189290|oficial]]'' | [[Presidente de Yeme]]<br/>''[[:d:Q3205776|Vice President of Yemen]]''<br/>''[[:d:Q24810166|Minister of Defence]]''<ref name="ref_6e5bb6e675396091002a5c30941f5914201b28da923608efdfec3f9435ee00bd">''[[:d:Q138457762|al-Ḥukūmāt al-Yamanīyah (Wakālat al-Anbāʼ al-Yamanīyah-Sabaʼ, 2008)]]''</ref> | [[Yeme]]<ref name="ref_007a2b480287d2746bba728bb871ddd76f37fd2e806a448965586a3d51e6d73f">http://www.nytimes.com/2012/02/22/world/middleeast/yemen-votes-to-remove-ali-abdullah-saleh.html</ref> | [[Abyan|Gobernación de Abyan]]<ref name="ref_afab0435643f927c41fbd69e3b9a9ea24774b5ccc5a36081c6759dbe27e805c3">http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/09/yemen-201493133157861697.html</ref><ref name="ref_065b6ac581ce3d0a1b16f1bf895a9f487366612cdbb89b8082a474576537589b">http://www.thenational.ae/news/world/abdrabu-mansur-hadi-the-enigmatic-general-to-take-charge-in-yemen</ref> | [[Riyad]] |- | [[:d:Q463119|Q463119]] | | [[Marcia Lucas]] | data-sort-value="1945" | 1945-10-04<ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-05-27<ref name="ref_85b42af66a043b7a93d4b1d393fd2920acbbcc0a093f9025e98957413c265d58">https://www.tvazteca.com/azteca7/chismes-famosos-internacional/muere-figura-clave-para-la-creacion-del-universo-star-wars-a-los-80-anos/</ref><ref name="ref_453e87e4727b73b101ca12a8519093caa6f5f10bbe9d024a9a22cfe7a509da09">https://apnews.com/article/marcia-lucas-george-star-wars-editor-oscar-1e2adbe09bd21d132cc8a8baf750e681</ref> | montadora d&#39;Estaos Xuníos (1945—2026) | ''[[:d:Q7042855|montador]]''<ref name="ref_1b6ad651a314b6b11ae8ae6bb6bf86c876f5c8cdd2a9a266bb28f6a716cd361a">http://womenfilmeditors.princeton.edu/lucas-marcia/</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | ''[[:d:Q204561|Modesto]]'' | ''[[:d:Q506446|Rancho Mirage]]'' |} ---- &sum; 12 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref|2}} 9j5fbcfl0ptxvll98ffl0glcxr56548 Wikipedia:Wikiproyeutu espardimientu de la toponimia oficial d'Asturies/Parroquies/Uviéu 4 190749 4501009 4492237 2026-06-21T01:40:47Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501009 wikitext text/x-wiki {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item ?label_mul ?label_ca ?label_eu ?label_es ?label_gl ?label_en ?label_fr ?label_de ?label_pt ?label_nl ?label_it ?link_mul ?link_ca ?link_eu ?link_es ?link_gl ?link_en ?link_fr ?link_de ?link_pt ?link_nl ?link_it WHERE { SERVICE wikibase:label { bd:serviceParam wikibase:language "ast". } ?item (wdt:P131*) wd:Q14317. OPTIONAL { ?item wdt:P31 ?tipu. } OPTIONAL { ?item wdt:P131 ?parroquia. } FILTER(?tipu IN(wd:Q13526752, wd:Q5084, wd:Q618123, wd:Q5756064, wd:Q123705, wd:Q3957, wd:Q532, wd:Q486972, wd:Q120041664, wd:Q3055118, wd:Q674950)) OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_mul filter (lang(?label_mul) = "mul") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_ca filter (lang(?label_ca) = "ca") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_eu filter (lang(?label_eu) = "eu") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_es filter (lang(?label_es) = "es") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_gl filter (lang(?label_gl) = "gl") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_en filter (lang(?label_en) = "en") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_fr filter (lang(?label_fr) = "fr") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_de filter (lang(?label_de) = "de") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_pt filter (lang(?label_pt) = "pt") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_nl filter (lang(?label_nl) = "nl") } OPTIONAL { ?item rdfs:label ?label_it filter (lang(?label_it) = "it") } OPTIONAL { ?link_ca schema:about ?item . ?link_ca schema:inLanguage "ca" . ?link_ca schema:isPartOf <https://ca.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_eu schema:about ?item . ?link_eu schema:inLanguage "eu" . ?link_eu schema:isPartOf <https://eu.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_es schema:about ?item . ?link_es schema:inLanguage "es" . ?link_es schema:isPartOf <https://es.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_gl schema:about ?item . ?link_gl schema:inLanguage "gl" . ?link_gl schema:isPartOf <https://gl.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_en schema:about ?item . ?link_en schema:inLanguage "en" . ?link_en schema:isPartOf <https://en.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_fr schema:about ?item . ?link_fr schema:inLanguage "fr" . ?link_fr schema:isPartOf <https://fr.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_de schema:about ?item . ?link_de schema:inLanguage "de" . ?link_de schema:isPartOf <https://de.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_pt schema:about ?item . ?link_pt schema:inLanguage "pt" . ?link_pt schema:isPartOf <https://pt.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_nl schema:about ?item . ?link_nl schema:inLanguage "nl" . ?link_nl schema:isPartOf <https://nl.wikipedia.org/> . } OPTIONAL { ?link_it schema:about ?item . ?link_it schema:inLanguage "it" . ?link_it schema:isPartOf <https://it.wikipedia.org/> . } } ORDER BY (?parroquiaLabel) (?itemLabel) |columns=item,label:nome,P131:parroquia,description:descripción,P31:tipu,?label_mul,?label_ca,?label_eu,?label_es,?label_gl,?label_en,?label_fr,?label_de,?label_pt,?label_nl,?label_it,?link_ca,?link_eu,?link_es,?link_gl,?link_en,?link_fr,?link_de,?link_pt,?link_nl,?link_it |links=red |sort=label |section=P131 |min_section=1 |references=all |header_template=toponimia/cabecera2 |row_template=toponimia/filera2 }} == Bendones == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13146814|Q13146814]] | label = [[Bendones]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = aldea de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Bendones | label_ca = Bendones | label_eu = Bendones | label_es = Bendones | label_gl = Bendones | label_en = Bendones | label_fr = Bendones | label_de = Bendones | label_pt = Bendones | label_nl = Bendones | label_it = Bendones }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13146870|Q13146870]] | label = [[Carbayal (Bendones)|Carbayal]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = casería de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Carbayal | label_ca = Carbayal | label_eu = Carbayal | label_es = Carbayal | label_gl = Carbayal | label_en = Carbayal | label_fr = Carbayal | label_de = Carbayal | label_pt = Carbayal | label_nl = Carbayal | label_it = Carbayal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q20616908|Q20616908]] | label = [[El Polléu (Bendones)|El Polléu]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = casería de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Polléu | label_ca = El Polléu | label_eu = El Polléu | label_es = El Polledo | label_gl = El Polléu | label_en = El Polléu | label_fr = El Polléu | label_de = El Polléu | label_pt = El Polléu | label_nl = El Polléu | label_it = El Polléu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147107|Q13147107]] | label = [[El Reculañu]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = casería de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Reculañu | label_ca = El Reculañu | label_eu = El Reculañu | label_es = Reculaño | label_gl = El Reculañu | label_en = El Reculañu | label_fr = El Reculañu | label_de = El Reculañu | label_pt = El Reculañu | label_nl = El Reculañu | label_it = El Reculañu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147199|Q13147199]] | label = [[Fozalguera]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = casería de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Fozalguera | label_ca = Fozalguera | label_eu = Fozalguera | label_es = Fozalguera | label_gl = Fozalguera | label_en = Fozalguera | label_fr = Fozalguera | label_de = Fozalguera | label_pt = Fozalguera | label_nl = Fozalguera | label_it = Fozalguera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147434|Q13147434]] | label = [[Les Cases de la Carretera]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = casería de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Les Cases de la Carretera | label_ca = Les Cases de la Carretera | label_eu = Les Cases de la Carretera | label_es = Casas de la Carretera | label_gl = Les Cases de la Carretera | label_en = Les Cases de la Carretera | label_fr = Les Cases de la Carretera | label_de = Les Cases de la Carretera | label_pt = Les Cases de la Carretera | label_nl = Les Cases de la Carretera | label_it = Les Cases de la Carretera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926410|Q48926410]] | label = [[Llobera (Bendones)|Llobera]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = casería de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Llobera | label_ca = Llobera | label_eu = Llobera | label_es = Llovera | label_gl = Llobera | label_en = Llobera | label_fr = Llobera | label_de = Llobera | label_pt = Llobera | label_nl = Llobera | label_it = Llobera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147986|Q13147986]] | label = [[Rozabilar]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = casería de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Rozabilar | label_ca = Rozabilar | label_eu = Rozabilar | label_es = Rozavillar | label_gl = Rozabilar | label_en = Rozabilar | label_fr = Rozabilar | label_de = Rozabilar | label_pt = Rozabilar | label_nl = Rozabilar | label_it = Rozabilar }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13148125|Q13148125]] | label = [[Valdemora (Bendones)|Valdemora]] | p131 = [[Bendones (parroquia)|Bendones]] | desc = casería de la parroquia de Bendones (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Valdemora | label_ca = Valdemora | label_eu = Valdemora | label_es = Valdemora | label_gl = Valdemora | label_en = Valdemora | label_fr = Valdemora | label_de = Valdemora | label_pt = Valdemora | label_nl = Valdemora | label_it = Valdemora }} |} == Brañes == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48927695|Q48927695]] | label = [[Axuyán]] | p131 = [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | desc = aldea de la parroquia de Brañes (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Axuyán | label_ca = Axuyán | label_eu = Axuyán | label_es = Ajuyán | label_gl = Axuyán | label_en = Axuyán | label_fr = Axuyán | label_de = Axuyán | label_pt = Axuyán | label_nl = Axuyán | label_it = Axuyán }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48927711|Q48927711]] | label = [[Brañes]] | p131 = [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | desc = llugar de la parroquia de Brañes (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_mul = Brañes | label_ca = Brañes | label_eu = Brañes | label_es = Brañes | label_gl = Brañes | label_en = Brañes | label_fr = Brañes | label_de = Brañes | label_pt = Brañes | label_nl = Brañes | label_it = Brañes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48927724|Q48927724]] | label = [[Castiello (Brañes)|Castiello]] | p131 = [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | desc = llugar de la parroquia de Brañes (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Castiello | label_ca = Castiello | label_eu = Castiello | label_es = El Castiello | label_gl = Castiello | label_en = Castiello | label_fr = Castiello | label_de = Castiello | label_pt = Castiello | label_nl = Castiello | label_it = Castiello }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48815105|Q48815105]] | label = [[El Violeo]] | p131 = [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | desc = casería de la parroquia de Brañes (Uviéu) | p31 = [[casería]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = El Violeo | label_ca = El Violeo | label_eu = El Violeo | label_es = El Violeo | label_gl = El Violeo | label_en = El Violeo | label_fr = El Violeo | label_de = El Violeo | label_pt = El Violeo | label_nl = El Violeo | label_it = El Violeo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48927735|Q48927735]] | label = [[Escontriella]] | p131 = [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | desc = casería de la parroquia de Brañes (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Escontriella | label_ca = Escontriella | label_eu = Escontriella | label_es = Escontiella | label_gl = Escontriella | label_en = Escontriella | label_fr = Escontriella | label_de = Escontriella | label_pt = Escontriella | label_nl = Escontriella | label_it = Escontriella }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48927744|Q48927744]] | label = [[La Venta (Brañes)|La Venta]] | p131 = [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | desc = casería de la parroquia de Brañes (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Venta | label_ca = La Venta | label_eu = La Venta | label_es = La Venta | label_gl = La Venta | label_en = La Venta | label_fr = La Venta | label_de = La Venta | label_pt = La Venta | label_nl = La Venta | label_it = La Venta }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48927719|Q48927719]] | label = [[Les Cabañes (Brañes)|Les Cabañes]] | p131 = [[Brañes (parroquia)|Brañes]] | desc = casería de la parroquia de Brañes (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Les Cabañes | label_ca = Les Cabañes | label_eu = Les Cabañes | label_es = Las Cabañas | label_gl = Les Cabañes | label_en = Les Cabañes | label_fr = Les Cabañes | label_de = Les Cabañes | label_pt = Les Cabañes | label_nl = Les Cabañes | label_it = Les Cabañes }} |} == Caces == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977819|Q48977819]] | label = [[Caces]] | p131 = [[Caces (parroquia)|Caces]] | desc = Llugar de Caces (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Caces | label_ca = Caces | label_eu = Caces | label_es = Caces | label_gl = Caces | label_en = Caces | label_fr = Caces | label_de = Caces | label_pt = Caces | label_nl = Caces | label_it = Caces }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977821|Q48977821]] | label = [[El Pando (Caces)|El Pando]] | p131 = [[Caces (parroquia)|Caces]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = Casería de Caces (Asturies) | p31 = [[casería]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = El Pando | label_ca = El Pando | label_eu = El Pando | label_es = Pando | label_gl = El Pando | label_en = El Pando | label_fr = El Pando | label_de = El Pando | label_pt = El Pando | label_nl = El Pando | label_it = El Pando }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977827|Q48977827]] | label = [[La Vallina (Caces)|La Vallina]] | p131 = [[Caces (parroquia)|Caces]] | desc = casería de la parroquia de Caces (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Vallina | label_ca = La Vallina | label_eu = La Vallina | label_es = La Vallina | label_gl = La Vallina | label_en = La Vallina | label_fr = La Vallina | label_de = La Vallina | label_pt = La Vallina | label_nl = La Vallina | label_it = La Vallina }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977824|Q48977824]] | label = [[Pozobal]] | p131 = [[Caces (parroquia)|Caces]] | desc = Casería de Caces (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = Pozobal | label_ca = Pozobal | label_eu = Pozobal | label_es = Pozoval | label_gl = Pozobal | label_en = Pozobal | label_fr = Pozobal | label_de = Pozobal | label_pt = Pozobal | label_nl = Pozobal | label_it = Pozobal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977826|Q48977826]] | label = [[Siones]] | p131 = [[Caces (parroquia)|Caces]] | desc = Llugar de Caces (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Siones | label_ca = Siones | label_eu = Siones | label_es = Siones | label_gl = Siones | label_en = Siones | label_fr = Siones | label_de = Siones | label_pt = Siones | label_nl = Siones | label_it = Siones }} |} == Godos == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49125958|Q49125958]] | label = [[Godos]] | p131 = [[Godos (parroquia)|Godos]] | desc = llugar de la parroquia de Godos (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Godos | label_ca = Godos | label_eu = Godos | label_es = Godos | label_gl = Godos | label_en = Godos | label_fr = Godos | label_de = Godos | label_pt = Godos | label_nl = Godos | label_it = Godos }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49125994|Q49125994]] | label = [[Sotu (Godos)|Sotu]] | p131 = [[Godos (parroquia)|Godos]] | desc = llugar de la parroquia de Godos (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Sotu | label_ca = Sotu | label_eu = Sotu | label_es = Soto | label_gl = Sotu | label_en = Sotu | label_fr = Sotu | label_de = Sotu | label_pt = Sotu | label_nl = Sotu | label_it = Sotu }} |} == La Manxoya == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163456|Q49163456]] | label = [[Cabornio]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Aldea de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Cabornio | label_eu = Cabornio | label_es = Cabornio | label_gl = Cabornio | label_en = Cabornio | label_fr = Cabornio | label_de = Cabornio | label_pt = Cabornio | label_nl = Cabornio | label_it = Cabornio }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163463|Q49163463]] | label = [[Campiello (La Manxoya)|Campiello]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = casería de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = Campiello | label_eu = Campiello | label_es = Campiello | label_gl = Campiello | label_en = Campiello | label_fr = Campiello | label_de = Campiello | label_pt = Campiello | label_nl = Campiello | label_it = Campiello }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163473|Q49163473]] | label = [[El Caserón]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Aldea de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = El Caserón | label_eu = El Caserón | label_es = El Caserón | label_gl = El Caserón | label_en = El Caserón | label_fr = El Caserón | label_de = El Caserón | label_pt = El Caserón | label_nl = El Caserón | label_it = El Caserón }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163488|Q49163488]] | label = [[La Fonte'l Forno]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Llugar de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_ca = La Fonte'l Forno | label_eu = La Fonte'l Forno | label_es = Fuente del Forno | label_gl = La Fonte'l Forno | label_en = La Fonte'l Forno | label_fr = La Fonte'l Forno | label_de = La Fonte'l Forno | label_pt = La Fonte'l Forno | label_nl = La Fonte'l Forno | label_it = La Fonte'l Forno }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163495|Q49163495]] | label = [[La Granda (La Manxoya)|La Granda]] | p131 = [[La Manxoya]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = Casería de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[casería]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = La Granda | label_ca = La Granda | label_eu = La Granda | label_es = La Granda | label_gl = La Granda | label_en = La Granda | label_fr = La Granda | label_de = La Granda | label_pt = La Granda | label_nl = La Granda | label_it = La Granda }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163514|Q49163514]] | label = [[La Quintana'l Medio]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Aldea de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = La Quintana'l Medio | label_eu = La Quintana'l Medio | label_es = El Medio | label_gl = La Quintana'l Medio | label_en = La Quintana'l Medio | label_fr = La Quintana'l Medio | label_de = La Quintana'l Medio | label_pt = La Quintana'l Medio | label_nl = La Quintana'l Medio | label_it = La Quintana'l Medio }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163532|Q49163532]] | label = [[La Rodá]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Casería de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = La Rodá | label_eu = La Rodá | label_es = La Rodada | label_gl = La Rodá | label_en = La Rodá | label_fr = La Rodá | label_de = La Rodá | label_pt = La Rodá | label_nl = La Rodá | label_it = La Rodá }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163507|Q49163507]] | label = [[Llamascura (La Manxoya)|Llamascura]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Llugar de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Llamascura | label_eu = Llamascura | label_es = Llamaoscura | label_gl = Llamascura | label_en = Llamascura | label_fr = Llamascura | label_de = Llamascura | label_pt = Llamascura | label_nl = Llamascura | label_it = Llamascura }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163447|Q49163447]] | label = [[Los Barreros (La Manxoya)|Los Barreros]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Aldea de la parroquia de La Manxoya, nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[aldea]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = Los Barreros | label_eu = Los Barreros | label_es = Los Barredos | label_gl = Los Barreros | label_en = Los Barreros | label_fr = Los Barreros | label_de = Los Barreros | label_pt = Los Barreros | label_nl = Los Barreros | label_it = Los Barreros }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163480|Q49163480]] | label = [[Los Corzos]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Aldea de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Los Corzos | label_eu = Los Corzos | label_es = Los Corzos | label_gl = Los Corzos | label_en = Los Corzos | label_fr = Los Corzos | label_de = Los Corzos | label_pt = Los Corzos | label_nl = Los Corzos | label_it = Los Corzos }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163523|Q49163523]] | label = [[Los Prietos]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Aldea de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Los Prietos | label_eu = Los Prietos | label_es = Los Prietos | label_gl = Los Prietos | label_en = Los Prietos | label_fr = Los Prietos | label_de = Los Prietos | label_pt = Los Prietos | label_nl = Los Prietos | label_it = Los Prietos }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49163538|Q49163538]] | label = [[San Turcao]] | p131 = [[La Manxoya]] | desc = Aldea de La Manxoya (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = San Turcao | label_eu = San Turcao | label_es = San Torcuato | label_gl = San Turcao | label_en = San Turcao | label_fr = San Turcao | label_de = San Turcao | label_pt = San Turcao | label_nl = San Turcao | label_it = San Turcao }} |} == Les Caldes == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296611|Q65296611]] | label = [[Casielles (Les Caldes)|Casielles]] | p131 = [[Les Caldes (parroquia)|Les Caldes]] | desc = llugar de la parroquia de Les Caldes (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Casielles | label_eu = Casielles | label_gl = Casielles | label_en = Casielles | label_fr = Casielles | label_de = Casielles | label_pt = Casielles | label_nl = Casielles | label_it = Casielles }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296645|Q65296645]] | label = [[La Cuesta Ayones]] | p131 = [[Les Caldes (parroquia)|Les Caldes]] | desc = casería de la parroquia de Les Caldes (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Cuesta Ayones | label_eu = La Cuesta Ayones | label_gl = La Cuesta Ayones | label_en = La Cuesta Ayones | label_fr = La Cuesta Ayones | label_de = La Cuesta Ayones | label_pt = La Cuesta Ayones | label_nl = La Cuesta Ayones | label_it = La Cuesta Ayones }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296797|Q65296797]] | label = [[La Premaña]] | p131 = [[Les Caldes (parroquia)|Les Caldes]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = casería de la parroquia de Les Caldes (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = La Premaña | label_ca = La Premaña | label_eu = La Premaña | label_es = La Premaña | label_gl = La Premaña | label_en = La Premaña | label_fr = La Premaña | label_de = La Premaña | label_pt = La Premaña | label_nl = La Premaña | label_it = La Premaña }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296807|Q65296807]] | label = [[Les Caldes]] | p131 = [[Les Caldes (parroquia)|Les Caldes]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = llugar de la parroquia del mesmu nome (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = Les Caldes | label_ca = Les Caldes | label_eu = Les Caldes | label_es = Las Caldas | label_gl = Les Caldes | label_en = Les Caldes | label_fr = Les Caldes | label_de = Les Caldes | label_pt = Les Caldes | label_nl = Les Caldes | label_it = Les Caldes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296871|Q65296871]] | label = [[Piñera (Les Caldes)|Piñera]] | p131 = [[Les Caldes (parroquia)|Les Caldes]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = llugar de la parroquia de Les Caldes (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = Piñera | label_ca = Piñera | label_eu = Piñera | label_es = Piñera | label_gl = Piñera | label_en = Piñera | label_fr = Piñera | label_de = Piñera | label_pt = Piñera | label_nl = Piñera | label_it = Piñera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q85602718|Q85602718]] | label = [[Priorio]] | p131 = [[Les Caldes (parroquia)|Les Caldes]] | desc = llugar de la parroquia de Les Caldes (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Priorio | label_eu = Priorio | label_gl = Priorio | label_en = Priorio | label_fr = Priorio | label_de = Priorio | label_pt = Priorio | label_nl = Priorio | label_it = Priorio }} |} == Llatores == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49126988|Q49126988]] | label = [[Ayones (Llatores)|Ayones]] | p131 = [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | desc = Llugar de Llatores (Asturies) | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = Ayones | label_eu = Ayones | label_es = Ayones | label_gl = Ayones | label_en = Ayones | label_fr = Ayones | label_de = Ayones | label_pt = Ayones | label_nl = Ayones | label_it = Ayones }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49127119|Q49127119]] | label = [[Cellagú]] | p131 = [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | desc = llugar de la parroquia de Llatores (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = Cellagú | label_eu = Cellagú | label_es = El Llagú | label_gl = Cellagú | label_en = Cellagú | label_fr = Cellagú | label_de = Cellagú | label_pt = Cellagú | label_nl = Cellagú | label_it = Cellagú }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49127059|Q49127059]] | label = [[El Caleyu (Llatores)|El Caleyu]] | p131 = [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | desc = Casería de Llatores (Asturies) | p31 = [[casería]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = El Caleyu | label_eu = El Caleyu | label_es = El Caleyo | label_gl = El Caleyu | label_en = El Caleyu | label_fr = El Caleyu | label_de = El Caleyu | label_pt = El Caleyu | label_nl = El Caleyu | label_it = El Caleyu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49127022|Q49127022]] | label = [[La Belonga (Llatores)|La Belonga]] | p131 = [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | desc = Casería de Llatores (Asturies) | p31 = [[casería]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = La Belonga | label_eu = La Belonga | label_es = Belonga | label_gl = La Belonga | label_en = La Belonga | label_fr = La Belonga | label_de = La Belonga | label_pt = La Belonga | label_nl = La Belonga | label_it = La Belonga }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49127691|Q49127691]] | label = [[Llatores]] | p131 = [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | desc = Llugar de la parroquia de Llatores (Asturies) | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = Llatores | label_eu = Llatores | label_es = Latores | label_gl = Llatores | label_en = Llatores | label_fr = Llatores | label_de = Llatores | label_pt = Llatores | label_nl = Llatores | label_it = Llatores }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49127151|Q49127151]] | label = [[Santu Medero (Llatores)|Santu Medero]] | p131 = [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | desc = aldea de Llatores, Uviéu (Asturies) | p31 = [[aldea]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = Santu Medero | label_eu = Santu Medero | label_es = Santo Medero | label_gl = Santu Medero | label_en = Santu Medero | label_fr = Santu Medero | label_de = Santu Medero | label_pt = Santu Medero | label_nl = Santu Medero | label_it = Santu Medero }} |} == Llimanes == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49130570|Q49130570]] | label = [[Caravia (Llimanes)|Caravia]] | p131 = [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | desc = Llugar de Llimanes (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Caravia | label_ca = Caravia | label_eu = Caravia | label_es = Caravia | label_gl = Caravia | label_en = Caravia | label_fr = Caravia | label_de = Caravia | label_pt = Caravia | label_nl = Caravia | label_it = Caravia }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49130599|Q49130599]] | label = [[El Barreru]] | p131 = [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | desc = Llugar de Llimanes (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_mul = El Barreru | label_ca = El Barreru | label_eu = El Barreru | label_es = Faro de Abajo | label_gl = El Barreru | label_en = El Barreru | label_fr = El Barreru | label_de = El Barreru | label_pt = El Barreru | label_nl = El Barreru | label_it = El Barreru }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49130534|Q49130534]] | label = [[El Monte (Llimanes)|El Monte]] | p131 = [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | desc = Casería de Llimanes (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Monte | label_ca = El Monte | label_eu = El Monte | label_es = Barreros | label_gl = El Monte | label_en = El Monte | label_fr = El Monte | label_de = El Monte | label_pt = El Monte | label_nl = El Monte | label_it = El Monte }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49130630|Q49130630]] | label = [[Faro (Llimanes)|Faro]] | p131 = [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = Llugar de Llimanes (Asturies) | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = Faro | label_ca = Faro | label_eu = Faro | label_es = Faro de Arriba | label_gl = Faro | label_en = Faro | label_fr = Faro | label_de = Faro | label_pt = Faro | label_nl = Faro | label_it = Faro }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49130663|Q49130663]] | label = [[La Rebollá (Llimanes)|La Rebollá]] | p131 = [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | desc = Casería de Llimanes (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Rebollá | label_ca = La Rebollá | label_eu = La Rebollá | label_es = Rebollada | label_gl = La Rebollá | label_en = La Rebollá | label_fr = La Rebollá | label_de = La Rebollá | label_pt = La Rebollá | label_nl = La Rebollá | label_it = La Rebollá }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49131142|Q49131142]] | label = [[Roces de Riba]] | p131 = [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | desc = Aldea de Llimanes (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Roces de Riba | label_ca = Roces de Riba | label_eu = Roces de Riba | label_es = Roces de Riba | label_gl = Roces de Riba | label_en = Roces de Riba | label_fr = Roces de Riba | label_de = Roces de Riba | label_pt = Roces de Riba | label_nl = Roces de Riba | label_it = Roces de Riba }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49130726|Q49130726]] | label = [[Villamiana]] | p131 = [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | desc = Llugar de Llimanes (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Villamiana | label_ca = Villamiana | label_eu = Villamiana | label_es = Villamiana | label_gl = Villamiana | label_en = Villamiana | label_fr = Villamiana | label_de = Villamiana | label_pt = Villamiana | label_nl = Villamiana | label_it = Villamiana }} |} == Lloriana == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162920|Q49162920]] | label = [[El Campiellu (Lloriana)|El Campiellu]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = casería de Lloriana (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = El Campiellu | label_eu = El Campiellu | label_es = Campiello | label_gl = El Campiellu | label_en = El Campiellu | label_fr = El Campiellu | label_de = El Campiellu | label_pt = El Campiellu | label_nl = El Campiellu | label_it = El Campiellu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162946|Q49162946]] | label = [[El Rebollal (Lloriana)|El Rebollal]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Casería de Lloriana (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = El Rebollal | label_eu = El Rebollal | label_es = Rebollal | label_gl = El Rebollal | label_en = El Rebollal | label_fr = El Rebollal | label_de = El Rebollal | label_pt = El Rebollal | label_nl = El Rebollal | label_it = El Rebollal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162923|Q49162923]] | label = [[Fabarín]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Aldea de Lloriana (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Fabarín | label_eu = Fabarín | label_es = Fabarín | label_gl = Fabarín | label_en = Fabarín | label_fr = Fabarín | label_de = Fabarín | label_pt = Fabarín | label_nl = Fabarín | label_it = Fabarín }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162917|Q49162917]] | label = [[La Bolguina]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Aldea de Lloriana (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = La Bolguina | label_eu = La Bolguina | label_es = La Bolguina | label_gl = La Bolguina | label_en = La Bolguina | label_fr = La Bolguina | label_de = La Bolguina | label_pt = La Bolguina | label_nl = La Bolguina | label_it = La Bolguina }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162955|Q49162955]] | label = [[La Vega (Lloriana)|La Vega]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Casería de Lloriana (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = La Vega | label_eu = La Vega | label_es = La Vega | label_gl = La Vega | label_en = La Vega | label_fr = La Vega | label_de = La Vega | label_pt = La Vega | label_nl = La Vega | label_it = La Vega }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q20619382|Q20619382]] | label = [[Llampaxuga]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = llugar de la parroquia de Lloriana (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Llampaxuga | label_eu = Llampaxuga | label_es = Lampajúa | label_gl = Llampaxuga | label_en = Llampaxuga | label_fr = Llampaxuga | label_de = Llampaxuga | label_pt = Llampaxuga | label_nl = Llampaxuga | label_it = Llampaxuga }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162929|Q49162929]] | label = [[Lloriana]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Llugar de Lloriana (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Lloriana | label_eu = Lloriana | label_es = Loriana | label_gl = Lloriana | label_en = Lloriana | label_fr = Lloriana | label_de = Lloriana | label_pt = Lloriana | label_nl = Lloriana | label_it = Lloriana }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162932|Q49162932]] | label = [[Llubrió]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Aldea de Lloriana (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Llubrió | label_eu = Llubrió | label_es = Lubrió | label_gl = Llubrió | label_en = Llubrió | label_fr = Llubrió | label_de = Llubrió | label_pt = Llubrió | label_nl = Llubrió | label_it = Llubrió }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162934|Q49162934]] | label = [[Malpica (Lloriana)|Malpica]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Llugar de la parroquia de Lloriana, nel conceyu asturianu d&#39;Uviéu. | p31 = [[llugar]] | label_ca = Malpica | label_eu = Malpica | label_es = Malpica | label_gl = Malpica | label_en = Malpica | label_fr = Malpica | label_de = Malpica | label_pt = Malpica | label_nl = Malpica | label_it = Malpica }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162936|Q49162936]] | label = [[Molina (Lloriana)|Molina]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Casería de Lloriana (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = Molina | label_eu = Molina | label_es = Molina | label_gl = Molina | label_en = Molina | label_fr = Molina | label_de = Molina | label_pt = Molina | label_nl = Molina | label_it = Molina }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162939|Q49162939]] | label = [[Peñanora]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = casería de la parroquia de Lloriana (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Peñanora | label_eu = Peñanora | label_es = Peña Nora | label_gl = Peñanora | label_en = Peñanora | label_fr = Peñanora | label_de = Peñanora | label_pt = Peñanora | label_nl = Peñanora | label_it = Peñanora }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162943|Q49162943]] | label = [[Ponteo (Lloriana)|Ponteo]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Casería de Lloriana (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = Ponteo | label_eu = Ponteo | label_es = Ponteo | label_gl = Ponteo | label_en = Ponteo | label_fr = Ponteo | label_de = Ponteo | label_pt = Ponteo | label_nl = Ponteo | label_it = Ponteo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162949|Q49162949]] | label = [[Requexu]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Casería de Lloriana (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = Requexu | label_eu = Requexu | label_es = Requejo | label_gl = Requexu | label_en = Requexu | label_fr = Requexu | label_de = Requexu | label_pt = Requexu | label_nl = Requexu | label_it = Requexu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49162953|Q49162953]] | label = [[Rodiella]] | p131 = [[Lloriana (parroquia)|Lloriana]] | desc = Casería de Lloriana (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = Rodiella | label_eu = Rodiella | label_es = Rodiella | label_gl = Rodiella | label_en = Rodiella | label_fr = Rodiella | label_de = Rodiella | label_pt = Rodiella | label_nl = Rodiella | label_it = Rodiella }} |} == Lluniego == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296578|Q65296578]] | label = [[Armatía de Baxo]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | desc = casería de la parroquia de Lluniego (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Armatía de Baxo | label_eu = Armatía de Baxo | label_es = Armatilla de Abajo | label_gl = Armatía de Baxo | label_en = Armatía de Baxo | label_fr = Armatía de Baxo | label_de = Armatía de Baxo | label_pt = Armatía de Baxo | label_nl = Armatía de Baxo | label_it = Armatía de Baxo | link_es = [[:es:Armatilla_de_Abajo|Armatilla de Abajo]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q5704709|Q5704709]] | label = [[Armatía de Riba]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | desc = casería de la parroquia de Lluniego (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Armatía de Riba | label_eu = Armatía de Riba | label_es = Armatilla | label_gl = Armatía de Riba | label_en = Armatía de Riba | label_fr = Armatía de Riba | label_de = Armatía de Riba | label_pt = Armatía de Riba | label_nl = Armatía de Riba | label_it = Armatía de Riba | link_eu = [[:eu:Armat%C3%ADa_de_Riba|Armat%C3%ADa de Riba]] | link_es = [[:es:Armatilla_de_Arriba|Armatilla de Arriba]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296604|Q65296604]] | label = [[Casares (Lluniego)|Casares]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = Casares | label_eu = Casares | label_gl = Casares | label_en = Casares | label_fr = Casares | label_de = Casares | label_pt = Casares | label_nl = Casares | label_it = Casares }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296652|Q65296652]] | label = [[Cueva (Lluniego)|Cueva]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | desc = Casería de la parroquia de Lluniegu, nel conceyu d&#39;Uviéu. | p31 = [[casería]] | label_mul = Cueva | label_es = Cueva }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296669|Q65296669]] | label = [[El Cruce (Lluniego)|El Cruce]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = El Cruce | label_eu = El Cruce | label_gl = El Cruce | label_en = El Cruce | label_fr = El Cruce | label_de = El Cruce | label_pt = El Cruce | label_nl = El Cruce | label_it = El Cruce }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296673|Q65296673]] | label = [[El Monegro]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = El Monegro | label_eu = El Monegro | label_gl = El Monegro | label_en = El Monegro | label_fr = El Monegro | label_de = El Monegro | label_pt = El Monegro | label_nl = El Monegro | label_it = El Monegro }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296684|Q65296684]] | label = [[El Portalgo (Lluniego)|El Portalgo]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = El Portalgo | label_eu = El Portalgo | label_gl = El Portalgo | label_en = El Portalgo | label_fr = El Portalgo | label_de = El Portalgo | label_pt = El Portalgo | label_nl = El Portalgo | label_it = El Portalgo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296688|Q65296688]] | label = [[El Quintanal (Lluniego)|El Quintanal]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = El Quintanal | label_eu = El Quintanal | label_gl = El Quintanal | label_en = El Quintanal | label_fr = El Quintanal | label_de = El Quintanal | label_pt = El Quintanal | label_nl = El Quintanal | label_it = El Quintanal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296698|Q65296698]] | label = [[El Ventanín]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = El Ventanín | label_eu = El Ventanín | label_es = El Ventanín | label_gl = El Ventanín | label_en = El Ventanín | label_fr = El Ventanín | label_de = El Ventanín | label_pt = El Ventanín | label_nl = El Ventanín | label_it = El Ventanín | link_es = [[:es:El_Ventan%C3%ADn|El Ventan%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296707|Q65296707]] | label = [[L'Acebal (Lluniego)|L'Acebal]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | desc = casería de la parroquia de Lluniego (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = L'Acebal | label_eu = L'Acebal | label_gl = L'Acebal | label_en = L'Acebal | label_fr = L'Acebal | label_de = L'Acebal | label_pt = L'Acebal | label_nl = L'Acebal | label_it = L'Acebal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296719|Q65296719]] | label = [[L'Averu]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = L'Averu | label_eu = L'Averu | label_gl = L'Averu | label_en = L'Averu | label_fr = L'Averu | label_de = L'Averu | label_pt = L'Averu | label_nl = L'Averu | label_it = L'Averu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296740|Q65296740]] | label = [[La Cabaña (Lluniego)|La Cabaña]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | desc = Casería de la parroquia de Lluniego, nel conceyu asturianu d&#39;Uviéu. | p31 = [[casería]] | label_ca = La Cabaña | label_eu = La Cabaña | label_gl = La Cabaña | label_en = La Cabaña | label_fr = La Cabaña | label_de = La Cabaña | label_pt = La Cabaña | label_nl = La Cabaña | label_it = La Cabaña }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296746|Q65296746]] | label = [[La Capilla (Lluniego)|La Capilla]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | desc = Casería de la parroquia de Lluniego (Uviéu). | p31 = [[casería]] | label_ca = La Capilla | label_eu = La Capilla | label_gl = La Capilla | label_en = La Capilla | label_fr = La Capilla | label_de = La Capilla | label_pt = La Capilla | label_nl = La Capilla | label_it = La Capilla }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296759|Q65296759]] | label = [[La Fócara]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = La Fócara | label_eu = La Fócara | label_gl = La Fócara | label_en = La Fócara | label_fr = La Fócara | label_de = La Fócara | label_pt = La Fócara | label_nl = La Fócara | label_it = La Fócara }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296785|Q65296785]] | label = [[La Mortera (Lluniego)|La Mortera]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | desc = llugar de la parroquia de Lluniego (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = La Mortera | label_eu = La Mortera | label_es = La Mortera | label_gl = La Mortera | label_en = La Mortera | label_fr = La Mortera | label_de = La Mortera | label_pt = La Mortera | label_nl = La Mortera | label_it = La Mortera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296966|Q65296966]] | label = [[La Pita]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = La Pita | label_eu = La Pita | label_gl = La Pita | label_en = La Pita | label_fr = La Pita | label_de = La Pita | label_pt = La Pita | label_nl = La Pita | label_it = La Pita }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296810|Q65296810]] | label = [[Les Cobadielles]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = Les Cobadielles | label_eu = Les Cobadielles | label_gl = Les Cobadielles | label_en = Les Cobadielles | label_fr = Les Cobadielles | label_de = Les Cobadielles | label_pt = Les Cobadielles | label_nl = Les Cobadielles | label_it = Les Cobadielles }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296832|Q65296832]] | label = [[Llandellena]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | p31 = [[casería]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = Llandellena | label_ca = Llandellena | label_eu = Llandellena | label_es = Llandellena | label_gl = Llandellena | label_en = Llandellena | label_fr = Llandellena | label_de = Llandellena | label_pt = Llandellena | label_nl = Llandellena | label_it = Llandellena }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296849|Q65296849]] | label = [[Malpica (Lluniego)|Malpica]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = Malpica | label_eu = Malpica | label_gl = Malpica | label_en = Malpica | label_fr = Malpica | label_de = Malpica | label_pt = Malpica | label_nl = Malpica | label_it = Malpica }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296890|Q65296890]] | label = [[San Flechoso]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = San Flechoso | label_eu = San Flechoso | label_gl = San Flechoso | label_en = San Flechoso | label_fr = San Flechoso | label_de = San Flechoso | label_pt = San Flechoso | label_nl = San Flechoso | label_it = San Flechoso }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296900|Q65296900]] | label = [[Sienra (Lluniego)|Sienra]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_mul = Sienra | label_ca = Sienra | label_eu = Sienra | label_es = Sienra | label_gl = Sienra | label_en = Sienra | label_fr = Sienra | label_de = Sienra | label_pt = Sienra | label_nl = Sienra | label_it = Sienra }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296903|Q65296903]] | label = [[Sopeña (Lluniego)|Sopeña]] | p131 = [[Lluniego (parroquia)|Lluniego]] | p31 = [[casería]] | label_ca = Sopeña | label_eu = Sopeña | label_es = Sopeña (Olloniego) | label_gl = Sopeña | label_en = Sopeña | label_fr = Sopeña | label_de = Sopeña | label_pt = Sopeña | label_nl = Sopeña | label_it = Sopeña }} |} == Naranco == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296601|Q65296601]] | label = [[Casares (Naranco)|Casares]] | p131 = [[Naranco (parroquia)|Naranco]] | desc = casería de la parroquia de Naranco (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Casares | label_eu = Casares | label_gl = Casares | label_en = Casares | label_fr = Casares | label_de = Casares | label_pt = Casares | label_nl = Casares | label_it = Casares }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296642|Q65296642]] | label = [[Costante (Naranco)|Costante]] | p131 = [[Naranco (parroquia)|Naranco]] | desc = casería de la parroquia de Naranco (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Costante | label_eu = Costante | label_gl = Costante | label_en = Costante | label_fr = Costante | label_de = Costante | label_pt = Costante | label_nl = Costante | label_it = Costante }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296677|Q65296677]] | label = [[El Pebidal (Naranco)|El Pebidal]] | p131 = [[Naranco (parroquia)|Naranco]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = casería de la parroquia de Naranco (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = El Pebidal | label_ca = El Pebidal | label_eu = El Pebidal | label_es = El Pebidal | label_gl = El Pebidal | label_en = El Pebidal | label_fr = El Pebidal | label_de = El Pebidal | label_pt = El Pebidal | label_nl = El Pebidal | label_it = El Pebidal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296793|Q65296793]] | label = [[La Peña'l Fuelle]] | p131 = [[Naranco (parroquia)|Naranco]] | desc = casería de la parroquia de Naranco (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Peña'l Fuelle | label_eu = La Peña'l Fuelle | label_gl = La Peña'l Fuelle | label_en = La Peña'l Fuelle | label_fr = La Peña'l Fuelle | label_de = La Peña'l Fuelle | label_pt = La Peña'l Fuelle | label_nl = La Peña'l Fuelle | label_it = La Peña'l Fuelle }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q123258916|Q123258916]] | label = [[Naranco (Uviéu)|Naranco]] | p131 = [[Naranco (parroquia)|Naranco]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = llugar de la parroquia de Naranco (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = Naranco | label_ca = Naranco | label_eu = Naranco | label_es = Naranco | label_gl = Naranco | label_en = Naranco | label_fr = Naranco | label_de = Naranco | label_pt = Naranco | label_nl = Naranco | label_it = Naranco }} |} == Naves == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q54086414|Q54086414]] | label = [[Cortina (Uviéu)|Cortina]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = aldea de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Cortina | label_eu = Cortina | label_gl = Cortina | label_en = Cortina | label_fr = Cortina | label_de = Cortina | label_pt = Cortina | label_nl = Cortina | label_it = Cortina }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296658|Q65296658]] | label = [[El Campo la Ilesia (Naves)|El Campo la Ilesia]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = casería de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = El Campo la Ilesia | label_eu = El Campo la Ilesia | label_gl = El Campo la Ilesia | label_en = El Campo la Ilesia | label_fr = El Campo la Ilesia | label_de = El Campo la Ilesia | label_pt = El Campo la Ilesia | label_nl = El Campo la Ilesia | label_it = El Campo la Ilesia }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296736|Q65296736]] | label = [[La Cabaña (Naves)|La Cabaña]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = casería de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Cabaña | label_eu = La Cabaña | label_gl = La Cabaña | label_en = La Cabaña | label_fr = La Cabaña | label_de = La Cabaña | label_pt = La Cabaña | label_nl = La Cabaña | label_it = La Cabaña }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296753|Q65296753]] | label = [[La Cárcova]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = casería de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Cárcova | label_eu = La Cárcova | label_gl = La Cárcova | label_en = La Cárcova | label_fr = La Cárcova | label_de = La Cárcova | label_pt = La Cárcova | label_nl = La Cárcova | label_it = La Cárcova }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296763|Q65296763]] | label = [[La Grandota]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = casería de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Grandota | label_eu = La Grandota | label_gl = La Grandota | label_en = La Grandota | label_fr = La Grandota | label_de = La Grandota }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296779|Q65296779]] | label = [[La Llana (Naves)|La Llana]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = casería de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Llana | label_eu = La Llana | label_gl = La Llana | label_en = La Llana | label_fr = La Llana | label_de = La Llana | label_pt = La Llana | label_nl = La Llana | label_it = La Llana }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296836|Q65296836]] | label = [[Llaneza]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = casería de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Llaneza | label_eu = Llaneza | label_gl = Llaneza | label_en = Llaneza | label_fr = Llaneza | label_de = Llaneza | label_pt = Llaneza | label_nl = Llaneza | label_it = Llaneza }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q20616642|Q20616642]] | label = [[Llanu'l Río]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = casería de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Llanu'l Río | label_eu = Llanu'l Río | label_gl = Llanu'l Río | label_en = Llanu'l Río | label_fr = Llanu'l Río | label_de = Llanu'l Río | label_pt = Llanu'l Río | label_nl = Llanu'l Río | label_it = Llanu'l Río }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q124354876|Q124354876]] | label = [[Naves (Uviéu)|Naves]] | p131 = [[Naves (parroquia d'Uviéu)|Naves]] | desc = aldea de la parroquia de Naves (Uviéu) | p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Naves | label_eu = Naves | label_gl = Naves | label_en = Naves | label_fr = Naves | label_de = Naves }} |} == Perera == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296607|Q65296607]] | label = [[Casielles (Perera)|Casielles]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | desc = Casería de la parroquia de Perera, nel conceyu asturianu d&#39;Uviéu. | p31 = [[casería]] | label_ca = Casielles | label_eu = Casielles | label_gl = Casielles | label_en = Casielles | label_fr = Casielles | label_de = Casielles | label_pt = Casielles | label_nl = Casielles | label_it = Casielles }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296617|Q65296617]] | label = [[Caxigal]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | desc = casería de la parroquia de Perera (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Caxigal | label_eu = Caxigal | label_gl = Caxigal | label_en = Caxigal | label_fr = Caxigal | label_de = Caxigal | label_pt = Caxigal | label_nl = Caxigal | label_it = Caxigal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296666|Q65296666]] | label = [[El Condao (Perera)|El Condao]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | desc = aldea de la parroquia de Perera (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_ca = El Condao | label_eu = El Condao | label_gl = El Condao | label_en = El Condao | label_fr = El Condao | label_de = El Condao | label_pt = El Condao | label_nl = El Condao | label_it = El Condao }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296716|Q65296716]] | label = [[L'Atroyo]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | p31 = [[llugar]] | label_ca = L'Atroyo | label_eu = L'Atroyo | label_gl = L'Atroyo | label_en = L'Atroyo | label_fr = L'Atroyo | label_de = L'Atroyo | label_pt = L'Atroyo | label_nl = L'Atroyo | label_it = L'Atroyo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296804|Q65296804]] | label = [[La Venta l'Aire (Perera)|La Venta l'Aire]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | p31 = [[casería]] | label_ca = La Venta l'Aire | label_eu = La Venta l'Aire | label_gl = La Venta l'Aire | label_en = La Venta l'Aire | label_fr = La Venta l'Aire | label_de = La Venta l'Aire | label_pt = La Venta l'Aire | label_nl = La Venta l'Aire | label_it = La Venta l'Aire }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296824|Q65296824]] | label = [[Les Segaes]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | desc = llugar de la parroquia de Perera (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Les Segaes | label_eu = Les Segaes | label_gl = Les Segaes | label_en = Les Segaes | label_fr = Les Segaes | label_de = Les Segaes | label_pt = Les Segaes | label_nl = Les Segaes | label_it = Les Segaes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296827|Q65296827]] | label = [[Llamascura (Perera)|Llamascura]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | p31 = [[casería]] | label_ca = Llamascura | label_eu = Llamascura | label_gl = Llamascura | label_en = Llamascura | label_fr = Llamascura | label_de = Llamascura | label_pt = Llamascura | label_nl = Llamascura | label_it = Llamascura }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296841|Q65296841]] | label = [[Llusiella]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | p31 = [[casería]] | label_ca = Llusiella | label_eu = Llusiella | label_gl = Llusiella | label_en = Llusiella | label_fr = Llusiella | label_de = Llusiella | label_pt = Llusiella | label_nl = Llusiella | label_it = Llusiella }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q136513740|Q136513740]] | label = [[Perera (aldea)|Perera]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | desc = aldea de la parroquia del mesmu nome (Uviéu) | p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296888|Q65296888]] | label = [[Samiguel (Perera)|Samiguel]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = Llugar de la parroquia de Perera, nel conceyu asturianu d&#39;Uviéu. | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = Samiguel | label_ca = Samiguel | label_eu = Samiguel | label_es = Samiguel | label_gl = Samiguel | label_en = Samiguel | label_fr = Samiguel | label_de = Samiguel | label_pt = Samiguel | label_nl = Samiguel | label_it = Samiguel }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296916|Q65296916]] | label = [[Villar (Perera)|Villar]] | p131 = [[Perera (Uviéu)|Perera]] | p31 = [[casería]] | label_ca = Villar | label_eu = Villar | label_gl = Villar | label_en = Villar | label_fr = Villar | label_de = Villar | label_pt = Villar | label_nl = Villar | label_it = Villar }} |} == Pintoria == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331099|Q50331099]] | label = [[El Picayu (Pintoria)|El Picayu]] | p131 = [[Pintoria (parroquia)|Pintoria]] | desc = Casería de Pintoria nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[casería]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = El Picayu | label_eu = El Picayu | label_es = Pando Picayo | label_gl = El Picayu | label_en = El Picayu | label_fr = El Picayu | label_de = El Picayu | label_pt = El Picayu | label_nl = El Picayu | label_it = El Picayu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331103|Q50331103]] | label = [[Pintoria]] | p131 = [[Pintoria (parroquia)|Pintoria]] | desc = Llugar de Pintoria nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = Pintoria | label_eu = Pintoria | label_es = Pintoria | label_gl = Pintoria | label_en = Pintoria | label_fr = Pintoria | label_de = Pintoria | label_pt = Pintoria | label_nl = Pintoria | label_it = Pintoria }} |} == Puerto == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296663|Q65296663]] | label = [[El Cantayu]] | p131 = [[Puerto (parroquia)|Puerto]] | desc = llugar de la parroquia de Puerto (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = El Cantayu | label_eu = El Cantayu | label_gl = El Cantayu | label_en = El Cantayu | label_fr = El Cantayu | label_de = El Cantayu | label_pt = El Cantayu | label_nl = El Cantayu | label_it = El Cantayu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296710|Q65296710]] | label = [[L'Arquera (Puerto)|L'Arquera]] | p131 = [[Puerto (parroquia)|Puerto]] | desc = llugar de la parroquia de Puerto (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = L'Arquera | label_ca = L'Arquera | label_eu = L'Arquera | label_gl = L'Arquera | label_en = L'Arquera | label_fr = L'Arquera | label_de = L'Arquera | label_pt = L'Arquera | label_nl = L'Arquera | label_it = L'Arquera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q102270625|Q102270625]] | label = [[Puerto]] | p131 = [[Puerto (parroquia)|Puerto]] | desc = llugar de la parroquia del mesmu nome (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Puerto | label_eu = Puerto | label_es = Puerto | label_gl = Puerto | label_en = Puerto | label_fr = Puerto | label_de = Puerto | label_pt = Puerto | label_nl = Puerto | label_it = Puerto }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296918|Q65296918]] | label = [[Villar (Puerto)|Villar]] | p131 = [[Puerto (parroquia)|Puerto]] | desc = casería de la parroquia de Puerto (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Villar | label_eu = Villar | label_gl = Villar | label_en = Villar | label_fr = Villar | label_de = Villar | label_pt = Villar | label_nl = Villar | label_it = Villar }} |} == Samiguel == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49129500|Q49129500]] | label = [[El Carbayón (Samiguel)|El Carbayón]] | p131 = [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]] | desc = casería de la parroquia de Samiguel (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Carbayón | label_ca = El Carbayón | label_eu = El Carbayón | label_es = El Carbayón | label_gl = El Carbayón | label_en = El Carbayón | label_fr = El Carbayón | label_de = El Carbayón | label_pt = El Carbayón | label_nl = El Carbayón | label_it = El Carbayón }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49129531|Q49129531]] | label = [[El Contriz]] | p131 = [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]] | desc = casería de la parroquia de Samiguel (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Contriz | label_ca = El Contriz | label_eu = El Contriz | label_es = La Contriz | label_gl = El Contriz | label_en = El Contriz | label_fr = El Contriz | label_de = El Contriz | label_pt = El Contriz | label_nl = El Contriz | label_it = El Contriz }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49129464|Q49129464]] | label = [[Les Campes]] | p131 = [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]] | desc = casería de la parroquia de Samiguel (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Les Campes | label_ca = Les Campes | label_eu = Les Campes | label_es = Las Campas | label_gl = Les Campes | label_en = Les Campes | label_fr = Les Campes | label_de = Les Campes | label_pt = Les Campes | label_nl = Les Campes | label_it = Les Campes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49129562|Q49129562]] | label = [[Llampaya]] | p131 = [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | desc = aldea de la parroquia de Samiguel (Uviéu) | p31 = [[aldea]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = Llampaya | label_ca = Llampaya | label_eu = Llampaya | label_es = Lampaya | label_gl = Llampaya | label_en = Llampaya | label_fr = Llampaya | label_de = Llampaya | label_pt = Llampaya | label_nl = Llampaya | label_it = Llampaya }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49129611|Q49129611]] | label = [[Llano]] | p131 = [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]] | desc = Casería de Samiguel (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = Llano | label_ca = Llano | label_eu = Llano | label_es = El Llano | label_gl = Llano | label_en = Llano | label_fr = Llano | label_de = Llano | label_pt = Llano | label_nl = Llano | label_it = Llano }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49129648|Q49129648]] | label = [[Ules]] | p131 = [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]] | desc = llugar de la parroquia de Samiguel (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Ules | label_ca = Ules | label_eu = Ules | label_es = Ules | label_gl = Ules | label_en = Ules | label_fr = Ules | label_de = Ules | label_pt = Ules | label_nl = Ules | label_it = Ules }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49129682|Q49129682]] | label = [[Villarmosén]] | p131 = [[Samiguel (Uviéu)|Samiguel]] | desc = llugar de la parroquia de Samiguel (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Villarmosén | label_ca = Villarmosén | label_eu = Villarmosén | label_es = Villamorsén | label_gl = Villarmosén | label_en = Villarmosén | label_fr = Villarmosén | label_de = Villarmosén | label_pt = Villarmosén | label_nl = Villarmosén | label_it = Villarmosén }} |} == San Cloyo == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296585|Q65296585]] | label = [[Belovio]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Belovio | label_eu = Belovio | label_gl = Belovio | label_en = Belovio | label_fr = Belovio | label_de = Belovio | label_pt = Belovio | label_nl = Belovio | label_it = Belovio }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296624|Q65296624]] | label = [[Cida]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Cida | label_eu = Cida | label_gl = Cida | label_en = Cida | label_fr = Cida | label_de = Cida | label_pt = Cida | label_nl = Cida | label_it = Cida }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296628|Q65296628]] | label = [[Cimavilla (San Cloyo)|Cimavilla]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Cimavilla | label_eu = Cimavilla | label_gl = Cimavilla | label_en = Cimavilla | label_fr = Cimavilla | label_de = Cimavilla | label_pt = Cimavilla | label_nl = Cimavilla | label_it = Cimavilla }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296648|Q65296648]] | label = [[Cotayón]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Cotayón | label_eu = Cotayón | label_gl = Cotayón | label_en = Cotayón | label_fr = Cotayón | label_de = Cotayón | label_pt = Cotayón | label_nl = Cotayón | label_it = Cotayón }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296695|Q65296695]] | label = [[El Valle (San Cloyo)|El Valle]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = El Valle | label_eu = El Valle | label_gl = El Valle | label_en = El Valle | label_fr = El Valle | label_de = El Valle | label_pt = El Valle | label_nl = El Valle | label_it = El Valle }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296713|Q65296713]] | label = [[L'Ataruelo]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = aldea de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = L'Ataruelo | label_eu = L'Ataruelo | label_gl = L'Ataruelo | label_en = L'Ataruelo | label_fr = L'Ataruelo | label_de = L'Ataruelo | label_pt = L'Ataruelo | label_nl = L'Ataruelo | label_it = L'Ataruelo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296726|Q65296726]] | label = [[L'Omeo]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = L'Omeo | label_eu = L'Omeo | label_gl = L'Omeo | label_en = L'Omeo | label_fr = L'Omeo | label_de = L'Omeo | label_pt = L'Omeo | label_nl = L'Omeo | label_it = L'Omeo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296733|Q65296733]] | label = [[La Barrosa (San Cloyo)|La Barrosa]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Barrosa | label_eu = La Barrosa | label_gl = La Barrosa | label_en = La Barrosa | label_fr = La Barrosa | label_de = La Barrosa | label_pt = La Barrosa | label_nl = La Barrosa | label_it = La Barrosa }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296743|Q65296743]] | label = [[La Cabaña (San Cloyo)|La Cabaña]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Cabaña | label_eu = La Cabaña | label_gl = La Cabaña | label_en = La Cabaña | label_fr = La Cabaña | label_de = La Cabaña | label_pt = La Cabaña | label_nl = La Cabaña | label_it = La Cabaña }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296750|Q65296750]] | label = [[La Cruz (San Cloyo)|La Cruz]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Cruz | label_eu = La Cruz | label_es = La Cruz | label_gl = La Cruz | label_en = La Cruz | label_fr = La Cruz | label_de = La Cruz | label_pt = La Cruz | label_nl = La Cruz | label_it = La Cruz }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296767|Q65296767]] | label = [[La Granxa (San Cloyo)|La Granxa]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_mul = La Granxa | label_ca = La Granxa | label_eu = La Granxa | label_gl = La Granxa | label_en = La Granxa | label_fr = La Granxa | label_de = La Granxa | label_pt = La Granxa | label_nl = La Granxa | label_it = La Granxa }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296775|Q65296775]] | label = [[La Llama (San Cloyo)|La Llama]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Llama | label_eu = La Llama | label_gl = La Llama | label_en = La Llama | label_fr = La Llama | label_de = La Llama | label_pt = La Llama | label_nl = La Llama | label_it = La Llama }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296782|Q65296782]] | label = [[La Lloral]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = llugar de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Lloral | label_eu = La Lloral | label_gl = La Lloral | label_en = La Lloral | label_fr = La Lloral | label_de = La Lloral | label_pt = La Lloral | label_nl = La Lloral | label_it = La Lloral }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296790|Q65296790]] | label = [[La Navaliega]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Navaliega | label_eu = La Navaliega | label_gl = La Navaliega | label_en = La Navaliega | label_fr = La Navaliega | label_de = La Navaliega | label_pt = La Navaliega | label_nl = La Navaliega | label_it = La Navaliega }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296800|Q65296800]] | label = [[La Torre (San Cloyo)|La Torre]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = llugar de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = La Torre | label_eu = La Torre | label_gl = La Torre | label_en = La Torre | label_fr = La Torre | label_de = La Torre | label_pt = La Torre | label_nl = La Torre | label_it = La Torre }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296814|Q65296814]] | label = [[Les Eres]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Les Eres | label_eu = Les Eres | label_gl = Les Eres | label_en = Les Eres | label_fr = Les Eres | label_de = Les Eres | label_pt = Les Eres | label_nl = Les Eres | label_it = Les Eres }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296817|Q65296817]] | label = [[Les Maces (San Cloyo)|Les Maces]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Les Maces | label_eu = Les Maces | label_gl = Les Maces | label_en = Les Maces | label_fr = Les Maces | label_de = Les Maces | label_pt = Les Maces | label_nl = Les Maces | label_it = Les Maces }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296859|Q65296859]] | label = [[Maxa (San Cloyo)|Maxa]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Maxa | label_eu = Maxa | label_gl = Maxa | label_en = Maxa | label_fr = Maxa | label_de = Maxa | label_pt = Maxa | label_nl = Maxa | label_it = Maxa }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296861|Q65296861]] | label = [[Niévares (San Cloyo)|Niévares]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Niévares | label_eu = Niévares | label_gl = Niévares | label_en = Niévares | label_fr = Niévares | label_de = Niévares | label_pt = Niévares | label_nl = Niévares | label_it = Niévares }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48813687|Q48813687]] | label = [[Ponteo (San Cloyo)|Ponteo]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Ponteo | label_eu = Ponteo | label_gl = Ponteo | label_en = Ponteo | label_fr = Ponteo | label_de = Ponteo | label_pt = Ponteo | label_nl = Ponteo | label_it = Ponteo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296886|Q65296886]] | label = [[Ribero (San Cloyo)|Ribero]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Ribero | label_eu = Ribero | label_gl = Ribero | label_en = Ribero | label_fr = Ribero | label_de = Ribero | label_pt = Ribero | label_nl = Ribero | label_it = Ribero }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296893|Q65296893]] | label = [[San Roque (San Cloyo)|San Roque]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = llugar de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = San Roque | label_eu = San Roque | label_gl = San Roque | label_en = San Roque | label_fr = San Roque | label_de = San Roque | label_pt = San Roque | label_nl = San Roque | label_it = San Roque }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296909|Q65296909]] | label = [[Tresllames]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Tresllames | label_eu = Tresllames | label_gl = Tresllames | label_en = Tresllames | label_fr = Tresllames | label_de = Tresllames | label_pt = Tresllames | label_nl = Tresllames | label_it = Tresllames }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296912|Q65296912]] | label = [[Villamar (San Cloyo)|Villamar]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = llugar de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Villamar | label_eu = Villamar | label_es = Villamar | label_gl = Villamar | label_en = Villamar | label_fr = Villamar | label_de = Villamar | label_pt = Villamar | label_nl = Villamar | label_it = Villamar | link_es = [[:es:Villamar_(San_Claudio)|Villamar (San Claudio)]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296922|Q65296922]] | label = [[Villaverde (San Cloyo)|Villaverde]] | p131 = [[San Cloyo (parroquia)|San Cloyo]] | desc = casería de la parroquia de San Cloyo (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Villaverde | label_eu = Villaverde | label_gl = Villaverde | label_en = Villaverde | label_fr = Villaverde | label_de = Villaverde | label_pt = Villaverde | label_nl = Villaverde | label_it = Villaverde }} |} == San Isteba == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977836|Q48977836]] | label = [[El Bosque]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = Aldea de San Isteba, Uviéu, Asturies | p31 = [[aldea]] | label_ca = El Bosque | label_eu = El Bosque | label_es = El Bosque | label_gl = El Bosque | label_en = El Bosque | label_fr = El Bosque | label_de = El Bosque | label_pt = El Bosque | label_nl = El Bosque | label_it = El Bosque }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977842|Q48977842]] | label = [[El Calderu]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = aldea de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_ca = El Calderu | label_eu = El Calderu | label_es = El Caldero | label_gl = El Calderu | label_en = El Calderu | label_fr = El Calderu | label_de = El Calderu | label_pt = El Calderu | label_nl = El Calderu | label_it = El Calderu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977845|Q48977845]] | label = [[El Cruce (San Isteba)|El Cruce]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = llugar de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = El Cruce | label_eu = El Cruce | label_es = El Cruce | label_gl = El Cruce | label_en = El Cruce | label_fr = El Cruce | label_de = El Cruce | label_pt = El Cruce | label_nl = El Cruce | label_it = El Cruce }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977849|Q48977849]] | label = [[El Lloxu]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = llugar de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = El Lloxu | label_eu = El Lloxu | label_es = Lugido | label_gl = El Lloxu | label_en = El Lloxu | label_fr = El Lloxu | label_de = El Lloxu | label_pt = El Lloxu | label_nl = El Lloxu | label_it = El Lloxu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977860|Q48977860]] | label = [[El Monte San Cristoba]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = casería de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = El Monte San Cristoba | label_eu = El Monte San Cristoba | label_es = San Cristóbal | label_gl = El Monte San Cristoba | label_en = El Monte San Cristoba | label_fr = El Monte San Cristoba | label_de = El Monte San Cristoba | label_pt = El Monte San Cristoba | label_nl = El Monte San Cristoba | label_it = El Monte San Cristoba }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977857|Q48977857]] | label = [[El Pando (San Isteba)|El Pando]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = casería de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = El Pando | label_eu = El Pando | label_es = El Pando | label_gl = El Pando | label_en = El Pando | label_fr = El Pando | label_de = El Pando | label_pt = El Pando | label_nl = El Pando | label_it = El Pando }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977847|Q48977847]] | label = [[Friera (San Isteba)|Friera]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = casería de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Friera | label_eu = Friera | label_es = Friera | label_gl = Friera | label_en = Friera | label_fr = Friera | label_de = Friera | label_pt = Friera | label_nl = Friera | label_it = Friera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977834|Q48977834]] | label = [[La Barraca (San Isteba)|La Barraca]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = casería de San Isteba, Uviéu, Asturies | p31 = [[casería]] | label_ca = La Barraca | label_eu = La Barraca | label_es = La Barraca | label_gl = La Barraca | label_en = La Barraca | label_fr = La Barraca | label_de = La Barraca | label_pt = La Barraca | label_nl = La Barraca | label_it = La Barraca }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977839|Q48977839]] | label = [[La Brañella]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = casería de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = La Brañella | label_eu = La Brañella | label_es = La Brañiella | label_gl = La Brañella | label_en = La Brañella | label_fr = La Brañella | label_de = La Brañella | label_pt = La Brañella | label_nl = La Brañella | label_it = La Brañella }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977844|Q48977844]] | label = [[La Covadonga]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = aldea de San Isteba, Uviéu, Asturies | p31 = [[aldea]] | label_ca = La Covadonga | label_eu = La Covadonga | label_es = Covadonga | label_gl = La Covadonga | label_en = La Covadonga | label_fr = La Covadonga | label_de = La Covadonga | label_pt = La Covadonga | label_nl = La Covadonga | label_it = La Covadonga }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977861|Q48977861]] | label = [[Les Cases]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = llugar de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Les Cases | label_eu = Les Cases | label_es = San Rafael | label_gl = Les Cases | label_en = Les Cases | label_fr = Les Cases | label_de = Les Cases | label_pt = Les Cases | label_nl = Les Cases | label_it = Les Cases }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977846|Q48977846]] | label = [[Les Cruces (San Isteba)|Les Cruces]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = aldea de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Les Cruces | label_eu = Les Cruces | label_es = Las Cruces | label_gl = Les Cruces | label_en = Les Cruces | label_fr = Les Cruces | label_de = Les Cruces | label_pt = Les Cruces | label_nl = Les Cruces | label_it = Les Cruces }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977831|Q48977831]] | label = [[Los Arenales]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = llugar de San Isteba, Uviéu, Asturies | p31 = [[llugar]] | label_ca = Los Arenales | label_eu = Los Arenales | label_es = Los Arenales | label_gl = Los Arenales | label_en = Los Arenales | label_fr = Los Arenales | label_de = Los Arenales | label_pt = Los Arenales | label_nl = Los Arenales | label_it = Los Arenales }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977851|Q48977851]] | label = [[Los Molinos (San Isteba)|Los Molinos]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = llugar de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Los Molinos | label_eu = Los Molinos | label_es = Los Molinos | label_gl = Los Molinos | label_en = Los Molinos | label_fr = Los Molinos | label_de = Los Molinos | label_pt = Los Molinos | label_nl = Los Molinos | label_it = Los Molinos }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977858|Q48977858]] | label = [[Los Pintos]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = casería de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Los Pintos | label_eu = Los Pintos | label_es = Los Pintos | label_gl = Los Pintos | label_en = Los Pintos | label_fr = Los Pintos | label_de = Los Pintos | label_pt = Los Pintos | label_nl = Los Pintos | label_it = Los Pintos }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977852|Q48977852]] | label = [[Morente]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = llugar de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Morente | label_eu = Morente | label_es = Morente | label_gl = Morente | label_en = Morente | label_fr = Morente | label_de = Morente | label_pt = Morente | label_nl = Morente | label_it = Morente }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977854|Q48977854]] | label = [[Novales]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = casería de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Novales | label_eu = Novales | label_es = Novales | label_gl = Novales | label_en = Novales | label_fr = Novales | label_de = Novales | label_pt = Novales | label_nl = Novales | label_it = Novales }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977856|Q48977856]] | label = [[Paderne (San Isteba)|Paderne]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = casería de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_ca = Paderne | label_eu = Paderne | label_es = Paderni | label_gl = Paderne | label_en = Paderne | label_fr = Paderne | label_de = Paderne | label_pt = Paderne | label_nl = Paderne | label_it = Paderne }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48977863|Q48977863]] | label = [[Vidayán]] | p131 = [[San Isteba]] | desc = aldea de la parroquia de San Isteba (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Vidayán | label_eu = Vidayán | label_es = Vidayán | label_gl = Vidayán | label_en = Vidayán | label_fr = Vidayán | label_de = Vidayán | label_pt = Vidayán | label_nl = Vidayán | label_it = Vidayán }} |} == San Pedru Nora == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296701|Q65296701]] | label = [[Feleches (San Pedru Nora)|Feleches]] | p131 = [[San Pedru Nora (Uviéu)|San Pedru Nora]] | p31 = [[aldea]] | label_ca = Feleches | label_eu = Feleches | label_gl = Feleches | label_en = Feleches | label_fr = Feleches | label_de = Feleches | label_pt = Feleches | label_nl = Feleches | label_it = Feleches }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296730|Q65296730]] | label = [[La Barquera (San Pedru Nora)|La Barquera]] | p131 = [[San Pedru Nora (Uviéu)|San Pedru Nora]]<br/>[[Uviéu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | p31 = [[casería]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_mul = La Barquera | label_ca = La Barquera | label_eu = La Barquera | label_es = La Barquera | label_gl = La Barquera | label_en = La Barquera | label_fr = La Barquera | label_de = La Barquera | label_pt = La Barquera | label_nl = La Barquera | label_it = La Barquera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q6085801|Q6085801]] | label = [[Priañes]] | p131 = [[San Pedru Nora (Uviéu)|San Pedru Nora]] | desc = llugar de la parroquia San Pedru Nora (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Priañes | label_eu = Priañes | label_es = Priañes | label_gl = Priañes | label_en = Priañes | label_fr = Priañes | label_de = Priañes | label_pt = Priañes | label_nl = Priañes | label_it = Priañes | link_es = [[:es:Pria%C3%B1es|Pria%C3%B1es]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q131869915|Q131869915]] | label = [[San Pedru (Uviéu)|San Pedru]] | p131 = [[San Pedru Nora (Uviéu)|San Pedru Nora]] | desc = llugar de la parroquia San Pedru Nora (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = San Pedru | label_es = San Pedro }} |} == Santa Mariña de Piedramuelle == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q11198573|Q11198573]] | label = [[Los Escalones]] | p131 = [[Santa Mariña de Piedramuelle]] | desc = aldea de la parroquia de Santa Mariña de Piedramuelle (Uviéu) | p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Los Escalones | label_eu = Los Escalones | label_es = Los Escalones | label_gl = Los Escalones | label_en = Los Escalones | label_fr = Los Escalones | label_de = Los Escalones | label_pt = Los Escalones | label_nl = Los Escalones | label_it = Los Escalones | link_es = [[:es:Los_Escalones|Los Escalones]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296869|Q65296869]] | label = [[Pedruño]] | p131 = [[Santa Mariña de Piedramuelle]] | desc = aldea de la parroquia de Santa Mariña de Piedramuelle (Uviéu) | p31 = [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Pedruño | label_eu = Pedruño | label_gl = Pedruño | label_en = Pedruño | label_fr = Pedruño | label_de = Pedruño | label_pt = Pedruño | label_nl = Pedruño | label_it = Pedruño }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q123258854|Q123258854]] | label = [[Piedramuelle]] | p131 = [[Santa Mariña de Piedramuelle]] | desc = llugar de la parroquia de Santa Mariña de Piedramuelle (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Piedramuelle | label_eu = Piedramuelle | label_gl = Piedramuelle | label_en = Piedramuelle | label_fr = Piedramuelle | label_de = Piedramuelle | label_pt = Piedramuelle | label_nl = Piedramuelle | label_it = Piedramuelle }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296895|Q65296895]] | label = [[Santa Mariña (Uviéu)|Santa Mariña]] | p131 = [[Santa Mariña de Piedramuelle]] | desc = llugar de la parroquia de Santa Mariña de Piedramuelle (Uviéu) | p31 = [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Santa Mariña | label_eu = Santa Mariña | label_gl = Santa Mariña | label_en = Santa Mariña | label_fr = Santa Mariña | label_de = Santa Mariña | label_pt = Santa Mariña | label_nl = Santa Mariña | label_it = Santa Mariña }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296897|Q65296897]] | label = [[Sendín]] | p131 = [[Santa Mariña de Piedramuelle]] | desc = casería de la parroquia de Santa Mariña de Piedramuelle (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Sendín | label_eu = Sendín | label_gl = Sendín | label_en = Sendín | label_fr = Sendín | label_de = Sendín | label_pt = Sendín | label_nl = Sendín | label_it = Sendín }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296907|Q65296907]] | label = [[Toriello]] | p131 = [[Santa Mariña de Piedramuelle]] | desc = casería de la parroquia de Santa Mariña de Piedramuelle (Uviéu) | p31 = [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | label_ca = Toriello | label_eu = Toriello | label_gl = Toriello | label_en = Toriello | label_fr = Toriello | label_de = Toriello | label_pt = Toriello | label_nl = Toriello | label_it = Toriello }} |} == Santolaya == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331038|Q50331038]] | label = [[El Coxal (Santolaya)|El Coxal]] | p131 = [[Santolaya (parroquia d'Uviéu)|Santolaya]] | desc = aldea de la parroquia de Santolaya (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_mul = El Coxal | label_ca = El Coxal | label_eu = El Coxal | label_es = Codejal | label_gl = El Coxal | label_en = El Coxal | label_fr = El Coxal | label_de = El Coxal | label_pt = El Coxal | label_nl = El Coxal | label_it = El Coxal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331042|Q50331042]] | label = [[El Picu la Viña]] | p131 = [[Santolaya (parroquia d'Uviéu)|Santolaya]] | desc = casería de la parroquia de Santolaya (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Picu la Viña | label_ca = El Picu la Viña | label_eu = El Picu la Viña | label_es = Pico la Viña | label_gl = El Picu la Viña | label_en = El Picu la Viña | label_fr = El Picu la Viña | label_de = El Picu la Viña | label_nl = El Picu la Viña | label_it = El Picu la Viña }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q11183307|Q11183307]] | label = [[Manzanea]] | p131 = [[Santolaya (parroquia d'Uviéu)|Santolaya]] | desc = llugar de la parroquia Santolaya (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Manzanea | label_ca = Manzanea | label_eu = Manzanea | label_es = Manzaneda | label_gl = Manzanea | label_en = Manzanea | label_fr = Manzanea | label_de = Manzanea | label_pt = Manzanea | label_nl = Manzanea | label_it = Manzanea }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q113956627|Q113956627]] | label = [[Santolaya (Uviéu)|Santolaya]] | p131 = [[Santolaya (parroquia d'Uviéu)|Santolaya]] | desc = llugar de la parroquia de Santolaya (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Santolaya | label_ca = Santolaya | label_eu = Santolaya | label_gl = Santolaya | label_en = Santolaya | label_fr = Santolaya | label_de = Santolaya | label_pt = Santolaya | label_nl = Santolaya | label_it = Santolaya }} |} == Sograndio == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164103|Q49164103]] | label = [[Areñes (Sograndio)|Areñes]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = casería de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = Areñes | label_ca = Areñes | label_eu = Areñes | label_es = Areñes | label_gl = Areñes | label_en = Areñes | label_fr = Areñes | label_de = Areñes | label_pt = Areñes | label_nl = Areñes | label_it = Areñes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164123|Q49164123]] | label = [[La Carbayeda (Sograndio)|La Carbayeda]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = Casería de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Carbayeda | label_ca = La Carbayeda | label_eu = La Carbayeda | label_es = La Carbayeda | label_gl = La Carbayeda | label_en = La Carbayeda | label_fr = La Carbayeda | label_de = La Carbayeda | label_pt = La Carbayeda | label_nl = La Carbayeda | label_it = La Carbayeda }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164132|Q49164132]] | label = [[La Martine]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = Casería de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Martine | label_ca = La Martine | label_eu = La Martine | label_es = La Martínez | label_gl = La Martine | label_en = La Martine | label_fr = La Martine | label_de = La Martine | label_pt = La Martine | label_nl = La Martine | label_it = La Martine }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q86578691|Q86578691]] | label = [[La Venta (Sograndio)|La Venta]] | p131 = [[Sograndio]] | p31 = [[aldea]] | label_mul = La Venta | label_ca = La Venta | label_eu = La Venta | label_gl = La Venta | label_en = La Venta | label_fr = La Venta | label_de = La Venta | label_pt = La Venta | label_nl = La Venta | label_it = La Venta }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164173|Q49164173]] | label = [[La Ventina]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = Casería de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Ventina | label_ca = La Ventina | label_eu = La Ventina | label_es = La Venta | label_gl = La Ventina | label_en = La Ventina | label_fr = La Ventina | label_de = La Ventina | label_pt = La Ventina | label_nl = La Ventina | label_it = La Ventina }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164110|Q49164110]] | label = [[Los Carbayinos]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = Casería de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = Los Carbayinos | label_ca = Los Carbayinos | label_eu = Los Carbayinos | label_es = Los Carballinos | label_gl = Los Carbayinos | label_en = Los Carbayinos | label_fr = Los Carbayinos | label_de = Los Carbayinos | label_pt = Los Carbayinos | label_nl = Los Carbayinos | label_it = Los Carbayinos }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164142|Q49164142]] | label = [[Sograndio Baxo]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = Llugar de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Sograndio Baxo | label_ca = Sograndio Baxo | label_eu = Sograndio Baxo | label_es = Sograndio de Abajo | label_gl = Sograndio Baxo | label_en = Sograndio Baxo | label_fr = Sograndio Baxo | label_de = Sograndio Baxo | label_pt = Sograndio Baxo | label_nl = Sograndio Baxo | label_it = Sograndio Baxo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164155|Q49164155]] | label = [[Sograndio Riba]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = Llugar de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Sograndio Riba | label_ca = Sograndio Riba | label_eu = Sograndio Riba | label_es = Sograndio de Arriba | label_gl = Sograndio Riba | label_en = Sograndio Riba | label_fr = Sograndio Riba | label_de = Sograndio Riba | label_pt = Sograndio Riba | label_nl = Sograndio Riba | label_it = Sograndio Riba }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164165|Q49164165]] | label = [[Vega (Sograndio)|Vega]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = Casería de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = Vega | label_ca = Vega | label_eu = Vega | label_es = Vega | label_gl = Vega | label_en = Vega | label_fr = Vega | label_de = Vega | label_pt = Vega | label_nl = Vega | label_it = Vega }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q49164182|Q49164182]] | label = [[Villarmil]] | p131 = [[Sograndio]] | desc = Aldea de Sograndio nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Villarmil | label_ca = Villarmil | label_eu = Villarmil | label_es = Villarmil | label_gl = Villarmil | label_en = Villarmil | label_fr = Villarmil | label_de = Villarmil | label_pt = Villarmil | label_nl = Villarmil | label_it = Villarmil }} |} == Trubia == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13146850|Q13146850]] | label = [[Camales]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | p31 = [[aldea]] | label_ca = Camales | label_eu = Camales | label_es = Camales | label_gl = Camales | label_en = Camales | label_fr = Camales | label_de = Camales | label_pt = Camales | label_nl = Camales | label_it = Camales }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q131426466|Q131426466]] | label = [[La Fábrica (Trubia)|La Fábrica]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = llugar de la parroquia de Trubia nel conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[llugar]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147428|Q13147428]] | label = [[Las Cuestas (Trubia)|Las Cuestas]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = pueblu de la parroquia de Trubia, n&#39;Uviéu, Asturies | p31 = [[Pueblu (llocalidá)|pueblu]] | label_ca = Las Cuestas | label_eu = Las Cuestas | label_es = Las Cuestas | label_gl = Las Cuestas | label_en = Las Cuestas | label_fr = Las Cuestas | label_de = Las Cuestas | label_pt = Las Cuestas | label_nl = Las Cuestas | label_it = Las Cuestas }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q54806944|Q54806944]] | label = [[Molina (Trubia)|Molina]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = casería de la parroquia de Trubia, n&#39;Uviéu, Asturies | p31 = [[casería]] | label_ca = Molina | label_eu = Molina | label_es = La Molina | label_gl = Molina | label_en = Molina | label_fr = Molina | label_de = Molina | label_pt = Molina | label_nl = Molina | label_it = Molina }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q11205229|Q11205229]] | label = [[Perlavia]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = llugar de Trubia, Uviéu, Asturies | p31 = [[llugar]] | label_ca = Perlavia | label_eu = Perlavia | label_es = Perlavia | label_gl = Perlavia | label_en = Perlavia | label_fr = Perlavia | label_de = Perlavia | label_pt = Perlavia | label_nl = Perlavia | label_it = Perlavia | link_es = [[:es:Perlavia|Perlavia]] | link_en = [[:en:Perlavia|Perlavia]] | link_fr = [[:fr:Perlavia|Perlavia]] | link_pt = [[:pt:Perlavia|Perlavia]] | link_it = [[:it:Perlavia|Perlavia]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q54807010|Q54807010]] | label = [[Perlín]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = llugar de la parroquia de Trubia, n&#39;Uviéu, Asturies | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = Perlín | label_eu = Perlín | label_es = Perlín | label_gl = Perlín | label_en = Perlín | label_fr = Perlín | label_de = Perlín | label_pt = Perlín | label_nl = Perlín | label_it = Perlín }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q54807432|Q54807432]] | label = [[Quintana (Trubia)|Quintana]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = barriu de Trubia, Uviéu, Asturies | p31 = [[barriu]] | label_ca = Quintana | label_eu = Quintana | label_gl = Quintana | label_en = Quintana | label_fr = Quintana | label_de = Quintana | label_pt = Quintana | label_nl = Quintana | label_it = Quintana }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13148008|Q13148008]] | label = [[San Andrés (Trubia)|San Andrés]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = llugar de la parroquia de Trubia, nel conceyu d&#39;Uviéu, Asturies | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_ca = San Andrés | label_eu = San Andrés | label_es = San Andrés | label_gl = San Andrés | label_en = San Andrés | label_fr = San Andrés | label_de = San Andrés | label_pt = San Andrés | label_nl = San Andrés | label_it = San Andrés }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q54809153|Q54809153]] | label = [[Trubia (Uviéu)|Trubia]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = casería de la parroquia de Trubia, n&#39;Uviéu, Asturies | p31 = [[casería]] | label_ca = Trubia | label_eu = Trubia | label_es = Trubia | label_gl = Trubia | label_en = Trubia | label_fr = Trubia | label_de = Trubia | label_pt = Trubia | label_nl = Trubia | label_it = Trubia }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q54809384|Q54809384]] | label = [[Veiga Trubia]] | p131 = [[Trubia (parroquia)|Trubia]] | desc = llugar de la parroquia de Trubia, n&#39;Uviéu, Asturies | p31 = [[llugar]] | label_mul = Veiga Trubia | label_es = La Vega | label_en = Veiga Trubia }} |} == Tudela Agüeria == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13146713|Q13146713]] | label = [[Anieves]] | p131 = [[Tudela Agüeria (parroquia)|Tudela Agüeria]] | desc = llugar de Tudela Agüeria (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Anieves | label_eu = Anieves | label_gl = Anieves | label_en = Anieves | label_fr = Anieves | label_de = Anieves | label_pt = Anieves | label_nl = Anieves | label_it = Anieves }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147076|Q13147076]] | label = [[El Molín (Tudela Agüeria)|El Molín]] | p131 = [[Tudela Agüeria (parroquia)|Tudela Agüeria]] | desc = casería de Tudela Agüeria (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_ca = El Molín | label_eu = El Molín | label_gl = El Molín | label_en = El Molín | label_fr = El Molín | label_de = El Molín | label_pt = El Molín | label_nl = El Molín | label_it = El Molín }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q20620521|Q20620521]] | label = [[Quintaniella (Tudela Agüeria)|Quintaniella]] | p131 = [[Tudela Agüeria (parroquia)|Tudela Agüeria]] | desc = aldea de Tudela Agüeria (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Quintaniella | label_eu = Quintaniella | label_es = Quintaniella | label_gl = Quintaniella | label_en = Quintaniella | label_fr = Quintaniella | label_de = Quintaniella | label_pt = Quintaniella | label_nl = Quintaniella | label_it = Quintaniella }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q20620830|Q20620830]] | label = [[Sotiello (Tudela Agüeria)|Sotiello]] | p131 = [[Tudela Agüeria (parroquia)|Tudela Agüeria]] | desc = aldea de Tudela Agüeria (Asturies) | p31 = [[aldea]] | label_ca = Sotiello | label_eu = Sotiello | label_es = Sotiello | label_gl = Sotiello | label_en = Sotiello | label_fr = Sotiello | label_de = Sotiello | label_pt = Sotiello | label_nl = Sotiello | label_it = Sotiello }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13148107|Q13148107]] | label = [[Tudela Agüeria]] | p131 = [[Tudela Agüeria (parroquia)|Tudela Agüeria]] | desc = llugar de la parroquia del mesmu nome (Asturies) | p31 = [[llugar]] | label_ca = Tudela Agüeria | label_eu = Tudela Agüeria | label_es = Tudela de Agüeria | label_gl = Tudela Agüeria | label_en = Tudela Agüeria | label_fr = Tudela Agüeria | label_de = Tudela Agüeria | label_pt = Tudela Agüeria | label_nl = Tudela Agüeria | label_it = Tudela Agüeria }} |} == Ules == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q127098176|Q127098176]] | label = [[San Llázaro Paniceres]] | p131 = [[Ules]] | p31 = [[Asentamientu|asentamientu humanu]] }} |} == Uviéu == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296575|Q65296575]] | label = [[Abuli]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = llugar de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[llugar]] | label_mul = Abuli | label_ca = Abuli | label_eu = Abuli | label_es = Abuli | label_gl = Abuli | label_en = Abuli | label_fr = Abuli | label_de = Abuli | label_pt = Abuli | label_nl = Abuli | label_it = Abuli }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q5492175|Q5492175]] | label = [[Buenavista]] | p131 = [[Uviéu]] | desc = barriu d&#39;Uviéu | p31 = [[barriu]] | label_ca = Buenavista | label_eu = Buenavista (Oviedo) | label_es = Buenavista | label_gl = Buenavista | label_en = Buenavista | label_fr = Buenavista | label_de = Buenavista | label_pt = Buenavista | label_nl = Buenavista | label_it = Buenavista | link_eu = [[:eu:Buenavista_(Oviedo)|Buenavista (Oviedo)]] | link_es = [[:es:Buenavista_(Oviedo)|Buenavista (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q19949790|Q19949790]] | label = [[Cerdeño]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = llugar de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[llugar]] | label_ca = Cerdeño | label_eu = Cerdeño | label_es = Cerdeño | label_gl = Cerdeño | label_en = Cerdeño | label_de = Cerdeño | label_pt = Cerdeño | label_nl = Cerdeño | label_it = Cerdeño | link_eu = [[:eu:Cerde%C3%B1o|Cerde%C3%B1o]] | link_es = [[:es:Cerde%C3%B1o|Cerde%C3%B1o]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q5777570|Q5777570]] | label = [[Cualloto]] | p131 = [[Uviéu]]<br/>[[Siero]] | desc = llocalidá asturiana asitiada nos conceyos d&#39;Uviéu y Siero | p31 = [[llugar]] | label_mul = Cualloto | label_ca = Cualloto | label_eu = Colloto | label_es = Colloto | label_gl = Cualloto | label_en = Colloto | label_fr = Cualloto | link_eu = [[:eu:Colloto|Colloto]] | link_es = [[:es:Colloto|Colloto]] | link_en = [[:en:Colloto|Colloto]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q5795145|Q5795145]] | label = [[Cuyences]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = casería de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[casería]] | label_mul = Cuyences | label_ca = Cuyences | label_eu = Cuyences | label_es = Cuyences | label_gl = Cuyences | label_en = Cuyences | label_fr = Cuyences | label_de = Cuyences | label_pt = Cuyences | label_nl = Cuyences | label_it = Cuyences | link_es = [[:es:Cuyences|Cuyences]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q19949905|Q19949905]] | label = [[El Cristo]] | p131 = [[Uviéu]] | p31 = [[Asentamientu|asentamientu humanu]]<br/>[[barriu]] | label_ca = El Cristo | label_eu = El Cristo (Oviedo) | label_es = El Cristo | label_gl = El Cristo | label_en = El Cristo | label_fr = El Cristo | label_de = El Cristo | label_pt = El Cristo | label_nl = El Cristo | label_it = El Cristo | link_eu = [[:eu:El_Cristo_(Oviedo)|El Cristo (Oviedo)]] | link_es = [[:es:El_Cristo_(Oviedo)|El Cristo (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q19950365|Q19950365]] | label = [[El Monte Cerráu]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | p31 = [[barriu]] | label_ca = El Monte Cerráu | label_eu = El Monte Cerráu | label_es = Montecerrado | label_gl = El Monte Cerráu | label_en = El Monte Cerráu | link_eu = [[:eu:El_Monte_Cerr%C3%A1u|El Monte Cerr%C3%A1u]] | link_es = [[:es:Montecerrao|Montecerrao]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296674|Q65296674]] | label = [[El Monte Rei]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = casería de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[casería]] | label_mul = El Monte Rei | label_ca = El Monte Rei | label_eu = El Monte Rei | label_es = Monterrey | label_gl = El Monte Rei | label_en = El Monte Rei | label_fr = El Monte Rei | label_de = El Monte Rei | label_pt = El Monte Rei | label_nl = El Monte Rei | label_it = El Monte Rei }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296681|Q65296681]] | label = [[El Pontón de Vaqueros]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = llugar de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[llugar]] | label_ca = El Pontón de Vaqueros | label_eu = El Pontón de Vaqueros | label_es = El Pontón de Vaqueros | label_gl = El Pontón de Vaqueros | label_en = El Pontón de Vaqueros | label_fr = El Pontón de Vaqueros | label_de = El Pontón de Vaqueros | label_pt = El Pontón de Vaqueros | label_nl = El Pontón de Vaqueros | label_it = El Pontón de Vaqueros }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q5823053|Q5823053]] | label = [[El Rancho]] | p131 = [[Uviéu]] | p31 = [[barriu]] | label_ca = El Rancho | label_eu = El Rancho (Oviedo) | label_es = El Rancho (Oviedo) | label_gl = El Rancho | label_en = El Rancho | label_fr = El Rancho | label_de = El Rancho | label_pt = El Rancho | label_nl = El Rancho | label_it = El Rancho | link_eu = [[:eu:El_Rancho_(Oviedo)|El Rancho (Oviedo)]] | link_es = [[:es:El_Rancho_(Oviedo)|El Rancho (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q10977871|Q10977871]] | label = [[Fitoria]] | p131 = [[Uviéu]] | desc = llugar de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[llugar]] | label_ca = Fitoria | label_eu = Fitoria | label_es = Fitoria | label_gl = Fitoria | label_en = Fitoria | label_fr = Fitoria | label_de = Fitoria | label_pt = Fitoria | label_nl = Fitoria | label_it = Fitoria | link_es = [[:es:Fitoria|Fitoria]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q123740883|Q123740883]] | label = [[L'Argañosa]] | p131 = [[Uviéu]] | desc = barriu d&#39;Uviéu | p31 = [[barriu]] | label_ca = L'Argañosa | label_eu = L'Argañosa | label_es = Argañosa | label_gl = Argañosa | label_en = Argañosa | label_fr = Argañosa | label_de = Argañosa | label_pt = Argañosa | label_nl = Argañosa | label_it = Argañosa }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q5963018|Q5963018]] | label = [[La Corredoria (Uviéu)|La Corredoria]] | p131 = [[Uviéu]] | desc = llugar de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[llugar]] | label_ca = La Corredoria | label_eu = La Corredoria | label_es = La Corredoria | label_gl = La Corredoria | label_en = La Corredoria | label_fr = La Corredoria | label_de = La Corredoria | label_pt = La Corredoria | label_nl = La Corredoria | label_it = La Corredoria | link_eu = [[:eu:La_Corredoria|La Corredoria]] | link_es = [[:es:La_Corredoria|La Corredoria]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q19950238|Q19950238]] | label = [[La Florida]] | p131 = [[Uviéu]] | desc = barriu d&#39;Uviéu | p31 = [[barriu]] | label_ca = La Florida | label_eu = La Florida (Oviedo) | label_es = La Florida | label_gl = La Florida | label_en = La Florida | label_fr = La Florida | label_de = La Florida | label_pt = La Florida | label_nl = La Florida | label_it = La Florida | link_eu = [[:eu:La_Florida_(Oviedo)|La Florida (Oviedo)]] | link_es = [[:es:La_Florida_(Oviedo)|La Florida (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296770|Q65296770]] | label = [[La Granxa (Uviéu)|La Granxa]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = casería de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[casería]] | label_mul = La Granxa | label_ca = La Granxa | label_eu = La Granxa | label_es = La Granja | label_gl = La Granxa | label_en = La Granxa | label_fr = La Granxa | label_de = La Granxa | label_pt = La Granxa | label_nl = La Granxa | label_it = La Granxa }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296821|Q65296821]] | label = [[Les Mates]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = casería de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[casería]] | label_mul = Les Mates | label_ca = Les Mates | label_eu = Les Mates | label_es = Las Matas | label_gl = Les Mates | label_en = Les Mates | label_fr = Les Mates | label_de = Les Mates | label_pt = Les Mates | label_nl = Les Mates | label_it = Les Mates }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q9020780|Q9020780]] | label = [[Llatores (parroquia)|Llatores]] | p131 = [[Uviéu]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | desc = parroquia del conceyu d&#39;Uviéu (Asturies) | p31 = [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>[[llugar]]<br/>[[entidá coleutiva de población]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | label_ca = Llatores | label_eu = Llatores | label_es = Latores | label_gl = Llatores | label_en = Llatores | label_fr = Llatores | label_de = Llatores | label_pt = Llatores | label_nl = Llatores | label_it = Llatores | link_es = [[:es:Latores|Latores]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296863|Q65296863]] | label = [[Nonín]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = aldea de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[aldea]] | label_ca = Nonín | label_eu = Nonín | label_es = Nonín | label_gl = Nonín | label_en = Nonín | label_fr = Nonín | label_de = Nonín | label_pt = Nonín | label_nl = Nonín | label_it = Nonín }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q6092790|Q6092790]] | label = [[Pumarín]] | p131 = [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] | desc = barriu d&#39;Uviéu | p31 = [[barriu]] | label_ca = Pumarín | label_eu = Pumarín (Oviedo) | label_es = Pumarín | label_gl = Pumarín | label_en = Pumarín | label_fr = Pumarín | label_de = Pumarín | label_pt = Pumarín | label_nl = Pumarín | label_it = Pumarín | link_eu = [[:eu:Pumar%C3%ADn_(Oviedo)|Pumar%C3%ADn (Oviedo)]] | link_es = [[:es:Pumar%C3%ADn_(Oviedo)|Pumar%C3%ADn (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q6139556|Q6139556]] | label = [[Teatinos]] | p131 = [[Uviéu]] | desc = barriu d&#39;Uviéu | p31 = [[barriu]] | label_ca = Teatinos | label_eu = Teatinos (Oviedo) | label_es = Teatinos | label_gl = Teatinos | label_en = Teatinos | label_fr = Teatinos | label_de = Teatinos | label_pt = Teatinos | label_nl = Teatinos | label_it = Teatinos | link_eu = [[:eu:Teatinos_(Oviedo)|Teatinos (Oviedo)]] | link_es = [[:es:Teatinos_(Oviedo)|Teatinos (Oviedo)]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296905|Q65296905]] | label = [[Toleo]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = casería de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[casería]] | label_ca = Toleo | label_eu = Toleo | label_es = Toleo | label_gl = Toleo | label_en = Toleo | label_fr = Toleo | label_de = Toleo | label_pt = Toleo | label_nl = Toleo | label_it = Toleo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q21414421|Q21414421]] | label = [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = ciudá capital de la parroquia y conceyu del mesmu nome y d&#39;Asturies | p31 = [[ciudá]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref><br/>[[gran ciudá]]<br/>[[capital de conceyu]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | label_ca = Oviedo | label_eu = Oviedo | label_es = Oviedo | label_gl = Oviedo | label_en = Oviedo City | label_fr = Oviedo | label_de = Oviedo | label_pt = Oviedo | label_nl = Oviedo | label_it = Oviedo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q55815808|Q55815808]] | label = [[Vallobín]] | p131 = [[Uviéu]] | desc = barriu d&#39;Uviéu | p31 = [[barriu]] | label_ca = Vallobín | label_eu = Vallobín | label_es = Vallobín | label_gl = Vallobín | label_en = Vallobín | label_fr = Vallobín | label_de = Vallobín | label_pt = Vallobín | label_nl = Vallobín | label_it = Vallobín | link_eu = [[:eu:Vallob%C3%ADn|Vallob%C3%ADn]] | link_es = [[:es:Vallob%C3%ADn|Vallob%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q65296915|Q65296915]] | label = [[Villamaxil]] | p131 = [[Uviéu (parroquia)|Uviéu]] | desc = llugar de la parroquia d&#39;Uviéu | p31 = [[llugar]]<br/>[[entidá singular de población]]<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | label_mul = Villamaxil | label_ca = Villamaxil | label_eu = Villamaxil | label_es = Villamejil | label_gl = Villamaxil | label_en = Villamaxil | label_fr = Villamaxil | label_de = Villamaxil | label_pt = Villamaxil | label_nl = Villamaxil | label_it = Villamaxil }} |} == Veguín == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13146699|Q13146699]] | label = [[Alperi]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Alperi | label_ca = Alperi | label_eu = Alperi | label_es = Alperi | label_gl = Alperi | label_en = Alperi | label_fr = Alperi | label_de = Alperi | label_pt = Alperi | label_nl = Alperi | label_it = Alperi }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13146731|Q13146731]] | label = [[Arguañes]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Arguañes | label_ca = Arguañes | label_eu = Arguañes | label_es = Argollanes | label_gl = Arguañes | label_en = Arguañes | label_fr = Arguañes | label_de = Arguañes | label_pt = Arguañes | label_nl = Arguañes | label_it = Arguañes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13146775|Q13146775]] | label = [[Aviño]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Aviño | label_ca = Aviño | label_eu = Aviño | label_es = Aviño | label_gl = Aviño | label_en = Aviño | label_fr = Aviño | label_de = Aviño | label_pt = Aviño | label_nl = Aviño | label_it = Aviño }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926413|Q48926413]] | label = [[El Caborniu]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Caborniu | label_ca = El Caborniu | label_eu = El Caborniu | label_es = El Cabornio | label_gl = El Caborniu | label_en = El Caborniu | label_fr = El Caborniu | label_de = El Caborniu | label_pt = El Caborniu | label_nl = El Caborniu | label_it = El Caborniu }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926415|Q48926415]] | label = [[El Cutulapila]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Cutulapila | label_ca = El Cutulapila | label_eu = El Cutulapila | label_es = Coto la Pila | label_gl = El Cutulapila | label_en = El Cutulapila | label_fr = El Cutulapila | label_de = El Cutulapila | label_pt = El Cutulapila | label_nl = El Cutulapila | label_it = El Cutulapila }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926425|Q48926425]] | label = [[El Valle (Veguín)|El Valle]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de Veguín (Asturies) | p31 = [[casería]] | label_mul = El Valle | label_ca = El Valle | label_eu = El Valle | label_es = El Valle | label_gl = El Valle | label_en = El Valle | label_fr = El Valle | label_de = El Valle | label_pt = El Valle | label_nl = El Valle | label_it = El Valle }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926417|Q48926417]] | label = [[Entrepeñes]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Entrepeñes | label_ca = Entrepeñes | label_eu = Entrepeñes | label_es = Entrepeñas | label_gl = Entrepeñes | label_en = Entrepeñes | label_fr = Entrepeñes | label_de = Entrepeñes | label_pt = Entrepeñes | label_nl = Entrepeñes | label_it = Entrepeñes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147315|Q13147315]] | label = [[L'Abedul (Veguín)|L'Abedul]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = L'Abedul | label_ca = L'Abedul | label_eu = L'Abedul | label_es = Abedul | label_gl = L'Abedul | label_en = L'Abedul | label_fr = L'Abedul | label_de = L'Abedul | label_pt = L'Abedul | label_nl = L'Abedul | label_it = L'Abedul }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147324|Q13147324]] | label = [[L'Argomal]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = L'Argomal | label_ca = L'Argomal | label_eu = L'Argomal | label_es = El Argumal | label_gl = L'Argomal | label_en = L'Argomal | label_fr = L' Argomal | label_de = L'Argomal | label_pt = L'Argomal | label_nl = L'Argomal | label_it = L'Argomal }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q13147336|Q13147336]] | label = [[La Braña (Veguín)|La Braña]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Braña | label_ca = La Braña | label_eu = La Braña | label_es = La Braña | label_gl = La Braña | label_en = La Braña | label_fr = La Braña | label_de = La Braña | label_pt = La Braña | label_nl = La Braña | label_it = La Braña }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926416|Q48926416]] | label = [[La Cueva (Veguín)|La Cueva]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Cueva | label_ca = La Cueva | label_eu = La Cueva | label_es = La Cueva | label_gl = La Cueva | label_en = La Cueva | label_fr = La Cueva | label_de = La Cueva | label_pt = La Cueva | label_nl = La Cueva | label_it = La Cueva }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926419|Q48926419]] | label = [[La Pandiella (Veguín)|La Pandiella]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Pandiella | label_ca = La Pandiella | label_eu = La Pandiella | label_es = La Pandiella | label_gl = La Pandiella | label_en = La Pandiella | label_de = La Pandiella | label_pt = La Pandiella | label_nl = La Pandiella | label_it = La Pandiella }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926420|Q48926420]] | label = [[La Presa (Veguín)|La Presa]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Presa | label_ca = La Presa | label_eu = La Presa | label_es = La Presa | label_gl = La Presa | label_en = La Presa | label_fr = La Presa | label_de = La Presa | label_pt = La Presa | label_nl = La Presa | label_it = La Presa }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926423|Q48926423]] | label = [[La Roza (Veguín)|La Roza]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = La Roza | label_ca = La Roza | label_eu = La Roza | label_es = La Roza | label_gl = La Roza | label_en = La Roza | label_fr = La Roza | label_de = La Roza | label_pt = La Roza | label_nl = La Roza | label_it = La Roza }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926418|Q48926418]] | label = [[Les Muries]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Les Muries | label_ca = Les Muries | label_eu = Les Muries | label_es = Las Murias | label_gl = Les Muries | label_en = Les Muries | label_fr = Les Muries | label_de = Les Muries | label_pt = Les Muries | label_nl = Les Muries | label_it = Les Muries }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926421|Q48926421]] | label = [[Les Quintanes (Veguín)|Les Quintanes]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = casería de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Les Quintanes | label_ca = Les Quintanes | label_eu = Les Quintanes | label_es = Las Quintanas | label_gl = Les Quintanes | label_en = Les Quintanes | label_fr = Les Quintanes | label_de = Les Quintanes | label_pt = Les Quintanes | label_nl = Les Quintanes | label_it = Les Quintanes }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q6153698|Q6153698]] | label = [[Veguín]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = llugar de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Veguín | label_ca = Veguín | label_eu = Veguín | label_es = Tudela Veguín | label_gl = Veguín | label_en = Veguín | label_fr = Veguín | label_de = Veguín | label_pt = Veguín | label_nl = Veguín | label_it = Veguín | link_eu = [[:eu:Vegu%C3%ADn|Vegu%C3%ADn]] | link_es = [[:es:Tudela_Vegu%C3%ADn|Tudela Vegu%C3%ADn]] }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926427|Q48926427]] | label = [[Veguín de Baxo]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = aldea de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Veguín de Baxo | label_ca = Veguín de Baxo | label_eu = Veguín de Baxo | label_es = Veguín de Abajo | label_gl = Veguín de Baxo | label_en = Veguín de Baxo | label_fr = Veguín de Baxo | label_de = Veguín de Baxo | label_pt = Veguín de Baxo | label_nl = Veguín de Baxo | label_it = Veguín de Baxo }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q48926428|Q48926428]] | label = [[Veguín de Riba]] | p131 = [[Veguín (parroquia)|Veguín]] | desc = aldea de la parroquia de Veguín (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Veguín de Riba | label_ca = Veguín de Riba | label_eu = Veguín de Riba | label_es = Veguín de Arriba | label_gl = Veguín de Riba | label_en = Veguín de Riba | label_fr = Veguín de Riba | label_de = Veguín de Riba | label_pt = Veguín de Riba | label_nl = Veguín de Riba | label_it = Veguín de Riba }} |} == Villaperi == {{toponimia/cabecera2}} {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331171|Q50331171]] | label = [[Folgueres]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = llugar de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Folgueres | label_ca = Folgueres | label_eu = Folgueres | label_es = Folgueras | label_gl = Folgueres | label_en = Folgueres | label_fr = Folgueres | label_de = Folgueres | label_pt = Folgueres | label_nl = Folgueres | label_it = Folgueres }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331179|Q50331179]] | label = [[La Pedrera (Villaperi)|La Pedrera]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = llugar de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = La Pedrera | label_ca = La Pedrera | label_eu = La Pedrera | label_es = La Pedrera | label_gl = La Pedrera | label_en = La Pedrera | label_fr = La Pedrera | label_de = La Pedrera | label_pt = La Pedrera | label_nl = La Pedrera | label_it = La Pedrera }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331169|Q50331169]] | label = [[Les Carriles]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = casería de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Les Carriles | label_ca = Les Carriles | label_eu = Les Carriles | label_es = Los Carriles | label_gl = Les Carriles | label_en = Les Carriles | label_fr = Les Carriles | label_de = Les Carriles | label_pt = Les Carriles | label_nl = Les Carriles | label_it = Les Carriles }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331173|Q50331173]] | label = [[Lladines]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = aldea de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[aldea]] | label_mul = Lladines | label_ca = Lladines | label_eu = Lladines | label_es = Ladines | label_gl = Lladines | label_en = Lladines | label_fr = Lladines | label_de = Lladines | label_pt = Lladines | label_nl = Lladines | label_it = Lladines }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331175|Q50331175]] | label = [[Llaviada (Villaperi)|Llaviada]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = casería de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Llaviada | label_ca = Llaviada | label_eu = Llaviada | label_es = Laviada | label_gl = Llaviada | label_en = Llaviada | label_fr = Llaviada | label_de = Llaviada | label_pt = Llaviada | label_nl = Llaviada | label_it = Llaviada }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331176|Q50331176]] | label = [[Llugarín (Villaperi)|Llugarín]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = casería de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Llugarín | label_ca = Llugarín | label_eu = Llugarín | label_es = Lugarín | label_gl = Llugarín | label_en = Llugarín | label_fr = Llugarín | label_de = Llugarín | label_pt = Llugarín | label_nl = Llugarín | label_it = Llugarín }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331178|Q50331178]] | label = [[Nora (Villaperi)|Nora]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = casería de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[casería]] | label_mul = Nora | label_ca = Nora | label_eu = Nora | label_es = Nora | label_gl = Nora | label_en = Nora | label_fr = Nora | label_de = Nora | label_pt = Nora | label_nl = Nora | label_it = Nora }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331182|Q50331182]] | label = [[Quintana (Villaperi)|Quintana]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = llugar de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Quintana | label_ca = Quintana | label_eu = Quintana | label_es = Quintana | label_gl = Quintana | label_en = Quintana | label_fr = Quintana | label_de = Quintana | label_pt = Quintana | label_nl = Quintana | label_it = Quintana }} |- {{toponimia/filera2 | item = [[:d:Q50331183|Q50331183]] | label = [[Villanueva (Villaperi)|Villanueva]] | p131 = [[Villaperi]] | desc = llugar de la parroquia de Villaperi (Uviéu) | p31 = [[llugar]] | label_mul = Villanueva | label_ca = Villanueva | label_eu = Villanueva | label_es = Villanueva | label_gl = Villanueva | label_en = Villanueva | label_fr = Villanueva | label_de = Villanueva | label_pt = Villanueva | label_nl = Villanueva | label_it = Villanueva }} |} {{Wikidata list end}} rtaxntpg39ycwyzxs3xlzxgyudbwlgg Bandera de la Islla de Man 0 191272 4500979 4329650 2026-06-20T18:29:33Z Ziv 117068 ([[c:GR|GR]]) [[File:Flag of the Tynwald (Parliament of the Isle Of Man).png]] → [[File:Tynwald flag.svg]] → File replacement: jpg/png/gif to svg vector image ([[c::c:GR]]) 4500979 wikitext text/x-wiki {{BanderaWD|usu=110000}} La '''bandera de la Islla de Man''' o '''bandera de Man''' ([[Idioma inglés|inglés]]: ''flag of Man'', [[manés]]: ''brattagh Vannin'') ye un [[trisquel]], formáu por trés piernes con armadura y espueles d'oru, sobro un fondu coloráu. Ye la bandera oficial de la [[Islla de Man]] dende'l [[1 d'avientu]] de [[1932]] y ta basada nel escudu d'armes manés, que data del [[sieglu XIII]].<ref>Isle of Man Weekly Times, 3 December 1932</ref> Les trés piernes son conocíes en manés cómo ''ny tree cassyn'' (n'[[asturianu]], "les trés piernes"). El trisquel ye un símbolu antiguu, usáu polos [[Civilización micénica|micénicos]] y los [[Licia|licianos]]. == Otres banderes de la islla == Nela [[Islla de Man]], amás d'usar la bandera col trisquel nel centru, tamién fai usu d'otres banderes. Basada na primera, esiste un pabellón civil aprobáu'l [[27 d'agostu]] de [[1971]] por proclamación real. Esta insinia lleva'l [[trisquel]] movíu escontra la derecha y añade la [[bandera del Reinu Xuníu]] nel cantón cimeru esquierdu.<ref>{{Cite book|last=Barraclough|first=E.M.C.|títulu=Flags of the World|last2=Crampton|first2=William|publisher=Frederick Warne and Co|añu=1981|isbn=0-7232-2797-7|location=London|pages=49}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.crwflags.com/fotw/flags/im_civen.html#:~:text=About%20the%20Flag,centre%20(no%20union%20flag).|títulu=Isle of Man: Civil ensign|fechaaccesu=2020-06-15|website=www.crwflags.com}}</ref> Per otru llau, el parllamentu manés (''[[Tynwald]]'') cuenta cola so propia bandera dende 1971. Esta compuesta por un fondu azul y un barcu mariellu sobro él.<ref>{{cita web|url=http://www.iomguide.com/manxflags.php|last=Ltd.|first=Maxima Systems|títulu=Isle of Man Guide – GOVERNMENT, Manx Flags|work=iomguide.com}}</ref> Otres banderes son la del vicegobernador de la isla, consistente na ''[[Bandera del Reinu Xuníu|Union Jack]]'' col escudu manés nel centru y la del ''Civil Defence Service'' ("Serviciu civil de defensa"), un grupu de voluntarios surdíu na [[Segunda Guerra Mundial]] para ayudar l'exércitu británicu. <gallery> Civil Ensign of the Isle of Man.svg|Pabellón civil de la Islla de Man. Tynwald flag.svg|Bandera del parllamentu manés. Flag of the Isle of Man Civil Defence Service.svg|Bandera del ''Civil Defence Service'' na Islla de Man. Flag of the Lieutenant Governor of the Isle of Man.svg|Bandera del vicegobernador de la Islla de Man. </gallery> == Referencies == {{Llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces bandera}} {{Banderes d'Europa}} {{Control d'autoridaes}} [[Categoría:Banderes d'Europa]] [[Categoría:Islla de Man]] ge9dc1s3pbykdmbjw482vo2rbv071wx Wikipedia:Wikiproyeutu poblaciones d'Asturies/Estáu/Wikidata/Gozón 4 251089 4501008 4492304 2026-06-21T01:38:19Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501008 wikitext text/x-wiki {{mapa llista de coordenaes}} {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item WHERE { SERVICE wikibase:label { bd:serviceParam wikibase:language "ast". } ?item (wdt:P131*) wd:Q818366. OPTIONAL { ?item wdt:P31 ?categoría. } FILTER(?categoría IN ( wd:Q55102916, # parroquia wd:Q13526752, # llugar wd:Q5084, # aldea wd:Q618123, # oxetu xeográficu wd:Q5756064, # casería wd:Q123705, # barriu wd:Q3957, # villa wd:Q532, # pueblu wd:Q8776398, # entidá coleutiva de población wd:Q3055118, # entidá singular de población wd:Q486972, # asentamientu humanu wd:Q113860930, # venta wd:Q11679959, # arrabalde wd:Q123340192, # pobláu wd:Q3947, # casa wd:Q39715, # faru wd:Q44494, # molín wd:Q515, # ciudá wd:Q674950, #urbanización wd:Q126168706, # zona d'interés turísticu wd:Q120041664 # llugar d'Asturies )) } |columns=P18,item:id,label:nome,P1448:nome oficial,description:descripción,P31:tipu,P625:coordenaes,P2044:altor,P1538:viviendes,P131:entidá superior,P1082:población total,P1539:muyeres,P1540:homes,P281:códigu postal,P421:fusu horariu,P772:INE |references=all |sort=P772 |section=P131 |min_section=1 }} == Bañugues == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117156968|Q117156968]] | [[Cerín]] | ast:Cerín<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Bañugues (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Bañugues]] | 86 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117156969|Q117156969]] | [[El Monte (Bañugues)|El Monte]] | ast:El Monte<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Bañugues (Gozón) | [[llugar]] | {{Coord|43.637384|-5.825532|display=inline}} | | | [[Bañugues]] | 278 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025020200 |- | | [[:d:Q117156970|Q117156970]] | [[El Llugar (Bañugues)|El Llugar]] | ast:El Llugar<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Bañugues (Gozón) | [[llugar]] | {{Coord|43.635849|-5.817635|display=inline}} | | | [[Bañugues]] | 196 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025020300 |- | | [[:d:Q117156971|Q117156971]] | [[La Quintana (Bañugues)|La Quintana]] | ast:La Quintana<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Bañugues (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.634506|-5.822282|display=inline}} | | | [[Bañugues]] | 33 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025020400 |} == Bocines == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117157241|Q117157241]] | [[Antromero]] | ast:Antromero<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Bocines (Gozón) | [[llugar]] | | | | [[Bocines]] | 365 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157242|Q117157242]] | [[Condres]] | ast:Condres<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Bocines (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Bocines]] | 96 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157243|Q117157243]] | [[Salines]] | ast:Salines<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Bocines (Gozón) | [[llugar]] | | | | [[Bocines]] | 50 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |} == Cardo == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117157231|Q117157231]] | [[La Ren]] | ast:La Ren<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Cardo (Gozón) | [[llugar]] | | | | [[Cardo]] | 108 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157232|Q117157232]] | [[Romadonga]] | ast:Romadonga<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Cardo (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Cardo]] | 141 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157230|Q117157230]] | [[La Iría]] | ast:La Iría<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Cardo (Gozón) | [[aldea]]<br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.587338|-5.849137|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Cardo]]<br/>[[Gozón]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 141<br/>141<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025040100<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q13148015|Q13148015]] | [[San Zabornín (Cardo)|San Zabornín]] | ast:San Zabornín<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref><ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Cardo (Gozón) | [[aldea]]<br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.567034|-5.828778|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Cardo]] | 44 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025040400<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |} == Eres == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117156958|Q117156958]] | [[La Cabaña (Eres)|La Cabaña]] | ast:La Cabaña<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Eres (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.620471|-5.831858|display=inline}} | | | [[Eres (parroquia)|Eres]] | 13 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025050100 |- | | [[:d:Q117156959|Q117156959]] | [[Xelaz (Eres)|Xelaz]] | ast:Xelaz<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Eres (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.626895|-5.825178|display=inline}} | | | [[Eres (parroquia)|Eres]] | 28 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025050200 |- | | [[:d:Q117156960|Q117156960]] | [[Villanueva (Eres)|Villanueva]] | ast:Villanueva<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Eres (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.621251|-5.817843|display=inline}} | | | [[Eres (parroquia)|Eres]] | 121 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025050300 |- | | [[:d:Q117156957|Q117156957]] | [[Eres]] | ast:Eres<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Eres (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.621579|-5.82281|display=inline}} | | | [[Eres (parroquia)|Eres]] | 35 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025050400 |} == Gozón == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | [[Ficheru:Faro de Peñas.jpg|center|128px]] | [[:d:Q8960884|Q8960884]] | [[Faru de Peñes]] | | | [[faru]]<ref name="ref_a7528cd865057eaab014ff3b8f78edb8ba3bcd1f5e6761c32bbf7cec72ef7fde">http://www.lighthousesofspain.es/es-es/faros/detalle?tab=fic&IdFaro=23</ref> | {{Coord|43.655694|-5.848903|display=inline}} | | | [[Gozón]] | | | | | | |- | | [[:d:Q4741417|Q4741417]] | [[Santiao d'Ambiedes]] | ast:Santiao d'Ambiedes | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.585722|-5.881265|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 91 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 631 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025010000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:0804banugues 026.jpg|center|128px]] | [[:d:Q3775146|Q3775146]] | [[Bañugues]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.633357|-5.819701|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 48 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 358 | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 591 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025020000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q4936268|Q4936268]] | [[Bocines]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.601646|-5.802112|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 44 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 511 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025030000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q5038762|Q5038762]] | [[Cardo]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.578244|-5.841896|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 108 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 430 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025040000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q5738222|Q5738222]] | [[Eres (parroquia)|Eres]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.621412|-5.826504|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 21 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 197 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025050000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q5195535|Q5195535]] | [[Llaviana (Gozón)|Llaviana]] | ast:Llaviana | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.589519|-5.90907|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 61 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 372 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025060000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Iglesia de San Jorge (Manzaneda), concejo de Gozón - 18.jpg|center|128px]] | [[:d:Q10992983|Q10992983]] | [[Mazaneda (Gozón)|Mazaneda]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.605312|-5.875634|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 15 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 159 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025080000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q6991056|Q6991056]] | [[Santolaya (Gozón)|Santolaya]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.611504|-5.81682|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 58 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 697 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025090000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:San Martín de Podes.jpg|center|128px]] | [[:d:Q7206709|Q7206709]] | [[Samartín de Podes]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.612913|-5.888389|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 81 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 327 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025100000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Iglesia de Verdicio, Gozón, vista desde el este.jpg|center|128px]] | [[:d:Q7921115|Q7921115]] | [[Verdicio]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.626322|-5.860027|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 44 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 227 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025110000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Faro de Peñas.jpg|center|128px]] | [[:d:Q7932984|Q7932984]] | [[Viodo (parroquia)|Viodo]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.640383|-5.841354|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 92 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 233 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025120000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Vioño (Gozón).JPG|center|128px]] | [[:d:Q5196011|Q5196011]] | [[Vioño (parroquia)|Vioño]] | | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.59969|-5.85926|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 43 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 159 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025130000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Lluanco.jpg|center|128px]] | [[:d:Q859804|Q859804]] | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | mul:Lluanco / Luanco | parroquia del conceyu de Gozón (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.616547|-5.788131|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 8 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Gozón]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 5860 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025140000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |} == Llaviana == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | [[Ficheru:Faro de Avilés.jpg|center|128px]] | [[:d:Q148520|Q148520]] | [[faru d'Avilés]] | | | [[faru]] | {{Coord|43.595833|-5.945833|display=inline}} | | | [[Llaviana (Gozón)|Llaviana]] | | | | | | |- | | [[:d:Q123340259|Q123340259]] | [[El Campo la Ilesia (Llaviana)|El Campo la Ilesia]] | ast:El Campo la Ilesia<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Llaviana (Gozón) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.592199|-5.903756|display=inline}} | | | [[Llaviana (Gozón)|Llaviana]] | 135 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025060100 |- | | [[:d:Q123340261|Q123340261]] | [[El Poblao]] | ast:El Poblao<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | pobláu de la parroquia de Llaviana (Gozón) | ''[[:d:Q123340192|pobláu]]''<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]'' | {{Coord|43.585942|-5.910236|display=inline}} | | | [[Llaviana (Gozón)|Llaviana]] | 52 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025060200 |- | | [[:d:Q123340262|Q123340262]] | [[Nieva]] | ast:Nieva<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Llaviana (Gozón) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.596001|-5.9293|display=inline}} | | | [[Llaviana (Gozón)|Llaviana]] | 91 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025060300 |- | | [[:d:Q123292139|Q123292139]] | [[Zeluán]] | ast:Zeluán<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | pobláu de la parroquia de Llaviana (Gozón) | ''[[:d:Q123340192|pobláu]]''<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.589839|-5.913527|display=inline}} | | | [[Llaviana (Gozón)|Llaviana]] | 94 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025060400 |} == Lluanco == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117157014|Q117157014]] | [[La Mazorra]] | ast:La Mazorra<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | barriu de la parroquia de Lluanco (Gozón) | ''[[:d:Q123705|barriu]]'' | | | | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | 30 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157015|Q117157015]] | [[L'Aramar]] | ast:L'Aramar<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | barriu de la parroquia de Lluanco (Gozón) | ''[[:d:Q123705|barriu]]'' | | | | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | 75 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157016|Q117157016]] | [[Moniello]] | ast:Moniello<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | barriu de la parroquia de Lluanco (Gozón) | ''[[:d:Q123705|barriu]]'' | | | | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | 26 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157018|Q117157018]] | [[Peroño]] | ast:Peroño<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | barriu de la parroquia de Lluanco (Gozón) | ''[[:d:Q123705|barriu]]'' | | | | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | 234 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157020|Q117157020]] | [[Santana (Lluanco)|Santana]] | ast:Santana<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | barriu de la parroquia de Lluanco (Gozón) | ''[[:d:Q123705|barriu]]'' | | | | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | 51 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157011|Q117157011]] | [[Balbín (Lluanco)|Balbín]] | ast:Balbín<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | barriu de la parroquia de Lluanco (Gozón) | ''[[:d:Q123705|barriu]]'' | {{Coord|43.618446|-5.807876|display=inline}} | | | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | 54 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025140200 |- | | [[:d:Q117157012|Q117157012]] | [[Llegua (Lluanco)|Llegua]] | ast:Llegua<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | barriu de la parroquia de Lluanco (Gozón) | ''[[:d:Q123705|barriu]]'' | {{Coord|43.616506|-5.800703|display=inline}} | | | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | 38 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025140300 |- | | [[:d:Q113628554|Q113628554]] | [[Lluanco]] | ast:Lluanco<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | villa de la parroquia de Lluanco (Gozón) | [[Villa (población)|villa]]<br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref><br/>''[[:d:Q121289819|capital de conceyu]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.61517|-5.79344|display=inline}} | 6 metru<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | 5352 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025140400<br/>33025140401<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |} == Mazaneda == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117148420|Q117148420]] | [[Alvaré]] | ast:Alvaré<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Mazaneda (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.599712|-5.877368|display=inline}} | | | [[Mazaneda (Gozón)|Mazaneda]] | 47 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025080100 |- | | [[:d:Q117157061|Q117157061]] | [[Ferrera (Mazaneda)|Ferrera]] | ast:Ferrera<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Mazaneda (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.608388|-5.876209|display=inline}} | | | [[Mazaneda (Gozón)|Mazaneda]] | 112 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025080200 |} == Samartín de Podes == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117157094|Q117157094]] | [[La Xenra]] | ast:La Xenra<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Samartín de Podes (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Samartín de Podes]] | 102 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157097|Q117157097]] | [[Montoril]] | ast:Montoril<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Samartín de Podes (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Samartín de Podes]] | 56 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157093|Q117157093]] | [[El Campo (Samartín de Podes)|El Campo]] | ast:El Campo<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Samartín de Podes (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.61368|-5.890611|display=inline}} | | | [[Samartín de Podes]] | 102 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025100100 |- | | [[:d:Q117157095|Q117157095]] | [[La Granda (Samartín de Podes)|La Granda]] | ast:La Granda<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Samartín de Podes (Gozón) | [[llugar]] | {{Coord|43.616717|-5.888101|display=inline}} | | | [[Samartín de Podes]] | 53 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025100300 |- | | [[:d:Q117157096|Q117157096]] | [[Lloreda (Samartín de Podes)|Lloreda]] | ast:Lloreda<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Samartín de Podes (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.610159|-5.900101|display=inline}} | | | [[Samartín de Podes]] | 14 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025100400 |} == Santiao d'Ambiedes == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117156980|Q117156980]] | [[El Valle (Santiao d'Ambiedes)|El Valle]] | ast:El Valle<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Santiao d&#39;Ambiedes (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Santiao d'Ambiedes]] | 96 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117156981|Q117156981]] | [[Iboya]] | ast:Iboya<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Santiao d&#39;Ambiedes (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Santiao d'Ambiedes]] | 124 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117156982|Q117156982]] | [[La Piñera (Santiao d'Ambiedes)|La Piñera]] | ast:La Piñera<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Santiao d&#39;Ambiedes (Gozón) | [[llugar]] | | | | [[Santiao d'Ambiedes]] | 91 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117156983|Q117156983]] | [[Perdones]] | ast:Perdones<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Santiao d&#39;Ambiedes (Gozón) | [[llugar]] | | | | [[Santiao d'Ambiedes]] | 140 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117156984|Q117156984]] | [[Vardasquera]] | ast:Vardasquera<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Santiao d&#39;Ambiedes (Gozón) | [[llugar]] | {{Coord|43.562286|-5.864768|display=inline}} | | | [[Santiao d'Ambiedes]] | 80 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025010100 |- | | [[:d:Q117156979|Q117156979]] | [[Barreo (Santiao d'Ambiedes)|Barreo]] | ast:Barreo<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Santiao d&#39;Ambiedes (Gozón) | [[llugar]] | {{Coord|43.585219|-5.895449|display=inline}} | | | [[Santiao d'Ambiedes]] | 100 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025010200 |} == Santolaya == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117157082|Q117157082]] | [[Nembro]] | ast:Nembro<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Santolaya (Gozón) | [[llugar]] | | | | [[Santolaya (Gozón)|Santolaya]] | 60 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157083|Q117157083]] | [[Susacasa]] | ast:Susacasa<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Santolaya (Gozón) | [[llugar]] | | | | [[Santolaya (Gozón)|Santolaya]] | 213 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157079|Q117157079]] | [[L'Arena (Santolaya)|L'Arena]] | ast:L'Arena<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Santolaya (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.612034|-5.804778|display=inline}} | | | [[Santolaya (Gozón)|Santolaya]] | 288 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025090100 |- | | [[:d:Q117157080|Q117157080]] | [[Balbín (Santolaya)|Balbín]] | ast:Balbín<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Santolaya (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.618617|-5.809739|display=inline}} | | | [[Santolaya (Gozón)|Santolaya]] | 78 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025090200 |- | | [[:d:Q117157081|Q117157081]] | [[Bustio (Santolaya)|Bustio]] | ast:Bustio<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Santolaya (Gozón) | [[llugar]] | {{Coord|43.599581|-5.820307|display=inline}} | | | [[Santolaya (Gozón)|Santolaya]] | 58 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025090300 |} == Verdicio == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q117157224|Q117157224]] | [[Fiame]] | ast:Fiame<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Verdicio (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Verdicio]] | 58<ref name="ref_9caa59ba4a1b91977d9f3727054a94aec9121fafe2f14583438c81504fc96815">''[[:d:Q28109748|Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157225|Q117157225]] | [[Ovies]] | ast:Ovies<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Verdicio (Gozón) | [[aldea]] | | | | [[Verdicio]] | 30<ref name="ref_9caa59ba4a1b91977d9f3727054a94aec9121fafe2f14583438c81504fc96815">''[[:d:Q28109748|Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q117157222|Q117157222]] | [[Les Cabañes (Verdicio)|Les Cabañes]] | ast:Les Cabañes<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Verdicio (Gozón) | [[llugar]] | {{Coord|43.614985|-5.846189|display=inline}} | | | [[Verdicio]] | 26 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025110100 |- | | [[:d:Q117157223|Q117157223]] | [[Camporrundio]] | ast:Camporrundio<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Verdicio (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.627046|-5.860096|display=inline}} | | | [[Verdicio]] | 126 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025110200 |} == Viodo == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q135428289|Q135428289]] | [[Peñes]] | | | [[faru]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]'' | {{Coord|43.654255|-5.850085|display=inline}} | | | [[Viodo (parroquia)|Viodo]] | 5 | | | | | 33025120100 |- | | [[:d:Q135428354|Q135428354]] | [[El Ferriru (Viodo)|El Ferriru]] | ast:El Ferriru<ref name="ref_ddc201bd61798f0e09c1afd62df4576fcdb3113da546b6a9d33b1e9fe04a3c4c">https://www.asturias.es/Asturias/descargas/toponimia/GOZON.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Viodo (Gozón) | [[aldea]] | {{Coord|43.637886|-5.855264|display=inline}} | | | [[Viodo (parroquia)|Viodo]] | 138 | | | | | 33025120200 |- | | [[:d:Q135428342|Q135428342]] | [[Viodo]] | | aldea de la parroquia de Viodo (Gozón) | [[Llugar (Asturies)|llugar d'Asturies]] | {{Coord|43.640677|-5.841174|display=inline}} | | | [[Viodo (parroquia)|Viodo]] | 90 | | | | | 33025120300 |} == Vioño == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q126737227|Q126737227]] | [[La Pedrera (Vioño)|La Pedrera]] | ast:La Pedrera<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Vioño (Gozón) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Vioño (parroquia)|Vioño]] | 89 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q126737226|Q126737226]] | [[La Cabrera]] | ast:La Cabrera<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | casería de la parroquia de Vioño (Gozón) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.605931|-5.853434|display=inline}} | | | [[Vioño (parroquia)|Vioño]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025130100 |- | | [[:d:Q126737228|Q126737228]] | [[Vioño]] | ast:Vioño<ref name="ref_6dfaaba468626776597e5dd3cb0e585066e49cf336b0b17390e4e516566c56d0">https://sede.asturias.es/bopa/2005/07/25/20050725.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Vioño (Gozón) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.600138|-5.857899|display=inline}} | | | [[Vioño (parroquia)|Vioño]] | 63 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33025130300 |} {{wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} 0s0vo9bq21ljisksezy2ferzw8x4f3s Wikipedia:Wikiproyeutu poblaciones d'Asturies/Estáu/Wikidata/Piloña 4 251110 4500938 4492319 2026-06-20T13:26:19Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4500938 wikitext text/x-wiki {{mapa llista de coordenaes}} {{Wikidata list |sparql=SELECT ?item WHERE { SERVICE wikibase:label { bd:serviceParam wikibase:language "ast". } ?item (wdt:P131*) wd:Q818363. OPTIONAL { ?item wdt:P31 ?categoría. } FILTER(?categoría IN ( wd:Q55102916, # parroquia wd:Q13526752, # llugar wd:Q5084, # aldea wd:Q618123, # oxetu xeográficu wd:Q5756064, # casería wd:Q123705, # barriu wd:Q3957, # villa wd:Q532, # pueblu wd:Q8776398, # entidá coleutiva de población wd:Q3055118, # entidá singular de población wd:Q486972, # asentamientu humanu wd:Q113860930, # venta wd:Q11679959, # arrabalde wd:Q123340192, # pobláu wd:Q3947, # casa wd:Q39715, # faru wd:Q44494, # molín wd:Q515, # ciudá wd:Q674950, #urbanización wd:Q126168706, # zona d'interés turísticu wd:Q120041664 # llugar d'Asturies )) } |columns=P18,item:id,label:nome,P1448:nome oficial,description:descripción,P31:tipu,P625:coordenaes,P2044:altor,P1538:viviendes,P131:entidá superior,P1082:población total,P1539:muyeres,P1540:homes,P281:códigu postal,P421:fusu horariu,P772:INE |references=all |sort=P772 |section=P131 |min_section=1 }} == Anayo == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125750671|Q125750671]] | [[Caparea]] | ast:Caparea<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Anayo (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.406812|-5.345114|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Anayo]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 34<br/>37<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049010100<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q8962851|Q8962851]] | [[Fresnosa]] | ast:Fresnosa<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Anayo (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.41619|-5.337879|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Anayo]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 12 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049010200<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125750673|Q125750673]] | [[Llares]] | ast:Llares<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Anayo (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.419026|-5.354096|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Anayo]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 14<br/>15<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049010300<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q16625739|Q16625739]] | [[Robléu (Anayo)|Robléu]] | ast:Robléu<ref name="ref_b61354381b5bef981d86dd0931756235049102ce6ffdae64289503d1dc29bbf8">https://sede.asturias.es/portal/site/Asturias/menuitem.1003733838db7342ebc4e191100000f7/?vgnextoid=d7d79d16b61ee010VgnVCM1000000100007fRCRD&fecha=04/08/2008&refArticulo=2008-14555</ref><ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Anayo (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | {{Coord|43.406416|-5.334152|display=inline}} | 320 metru<ref name="ref_71029e45529a77bd2ae53cc5a0333e54e7ae01aaec5d39c6011cac6a53032b4b">http://www.sadei.es/es/portal.do?IDM=21&NM=2</ref><br/>505 metru<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | | [[Anayo]] | 21 | | | 33534 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049010400 |- | | [[:d:Q125750675|Q125750675]] | [[Colluenzu]] | ast:Colluenzu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Anayo (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.411259|-5.349991|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Anayo]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 0<br/>0<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049010600<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125750676|Q125750676]] | [[La Cuesta Villar]] | ast:La Cuesta Villar<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Anayo (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.400869|-5.349165|display=inline}} | | | [[Anayo]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049010800 |- | | [[:d:Q125750677|Q125750677]] | [[Ḥuentes (Anayo)|Ḥuentes]] | ast:Ḥuentes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Anayo (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.40843|-5.324402|display=inline}} | | | [[Anayo]] | 9 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049011000 |- | | [[:d:Q125750678|Q125750678]] | [[Les Pedraces]] | ast:Les Pedraces<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Anayo (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.419546|-5.340765|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Anayo]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 2<br/>2<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049011100<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |} == Belonciu == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125750766|Q125750766]] | [[Areñes (Belonciu)|Areñes]] | ast:Areñes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.32402|-5.403|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 116 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750767|Q125750767]] | [[Belonciu]] | ast:Belonciu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.32967|-5.39206|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 22 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750768|Q125750768]] | [[Beronda]] | ast:Beronda<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.31303|-5.41729|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 10 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750774|Q125750774]] | [[La Motosa]] | ast:La Motosa<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.29254|-5.43171|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 17 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750775|Q125750775]] | [[La Peridiella]] | ast:La Peridiella<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.3229|-5.3906|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750776|Q125750776]] | [[El Peruyeru]] | ast:El Peruyeru<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.30248|-5.42682|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 6 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750777|Q125750777]] | [[El Raposu]] | ast:El Raposu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.31032|-5.41609|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750778|Q125750778]] | [[La Travesera]] | ast:La Travesera<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.29717|-5.42853|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 9 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750780|Q125750780]] | [[El Vallín (Belonciu)|El Vallín]] | ast:El Vallín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.32646|-5.39377|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 21 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750765|Q125750765]] | [[L'Abedul (Belonciu)|L'Abedul]] | ast:L'Abedul<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.330681|-5.38776|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 45 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049030100 |- | | [[:d:Q125750769|Q125750769]] | [[Candanéu (Belonciu)|Candanéu]] | ast:Candanéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.332699|-5.381099|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 10 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049030400 |- | | [[:d:Q125750772|Q125750772]] | [[Les Melendreres (Belonciu)|Les Melendreres]] | ast:Les Melendreres<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.307088|-5.419129|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 16 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049030500 |- | | [[:d:Q125750770|Q125750770]] | [[Ferreros (Belonciu)|Ferreros]] | ast:Ferreros<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Belonciu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.336672|-5.381553|display=inline}} | | | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | 24 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049031100 |} == Boriñes == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125750860|Q125750860]] | [[Muñío]] | ast:Muñío<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.38911|-5.31228|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 9 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750862|Q125750862]] | [[Sieres]] | ast:Sieres<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.39541|-5.31434|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 56 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750863|Q125750863]] | [[Viyao]] | ast:Viyao<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.3956|-5.34245|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 34 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750864|Q125750864]] | [[Castañosu]] | ast:Castañosu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.40999|-5.31698|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750867|Q125750867]] | [[El Mortoriu]] | ast:El Mortoriu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.378041|-5.320483|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750868|Q125750868]] | [[San Feliz (Boriñes)|San Feliz]] | ast:San Feliz<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.398363|-5.31462|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750858|Q125750858]] | [[Boriñes]] | ast:Boriñes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.39214|-5.318743|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 24 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049040100 |- | | [[:d:Q125750859|Q125750859]] | [[La Infiesta (Boriñes)|La Infiesta]] | ast:La Infiesta<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.404436|-5.31786|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 20 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049040200 |- | | [[:d:Q125750865|Q125750865]] | [[L'Escobal (Boriñes)|L'Escobal]] | ast:L'Escobal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.379236|-5.318266|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049040700 |- | | [[:d:Q125750866|Q125750866]] | [[La Llama (Boriñes)|La Llama]] | ast:La Llama<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.411343|-5.310008|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049040900 |- | | [[:d:Q125750869|Q125750869]] | [[Samartín (Boriñes)|Samartín]] | ast:Samartín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Boriñes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.393578|-5.322742|display=inline}} | | | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | 11 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049041400 |} == Cerecea == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125750909|Q125750909]] | [[Cerecea]] | ast:Cerecea<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | 43 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750912|Q125750912]] | [[Sardea]] | ast:Sardea<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | 24 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750920|Q125750920]] | [[El Cantudoba]] | ast:El Cantudoba<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | 6 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750921|Q125750921]] | [[La Mercoria]] | ast:La Mercoria<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750922|Q125750922]] | [[La Naveda]] | ast:La Naveda<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | 9 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750907|Q125750907]] | [[La Bárcena]] | ast:La Bárcena<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.381211|-5.262588|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 35<br/>29<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049050100<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125750910|Q125750910]] | [[Los Collaos]] | ast:Los Collaos<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.384434|-5.230065|display=inline}} | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | 5 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049050300 |- | | [[:d:Q125750911|Q125750911]] | [[Robléu (Cerecea)|Robléu]] | ast:Robléu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.396052|-5.253294|display=inline}} | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | 27 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049050400 |- | | [[:d:Q125750914|Q125750914]] | [[Berducéu (Cerecea)|Berducéu]] | ast:Berducéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.386647|-5.239827|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 11<br/>11<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049050700<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125750916|Q125750916]] | [[La Braña (Cerecea)|La Braña]] | ast:La Braña<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.382852|-5.237304|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 9<br/>10<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049050800<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125750917|Q125750917]] | [[Brañella (Cerecea)|Brañella]] | ast:Brañella<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.390414|-5.259795|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 12<br/>12<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049050900<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125750918|Q125750918]] | [[Caldevilla (Cerecea)|Caldevilla]] | ast:Caldevilla<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.391363|-5.288438|display=inline}} | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049051000 |- | | [[:d:Q125750923|Q125750923]] | [[La Sementada]] | ast:La Sementada<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.387598|-5.254665|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 0<br/>0<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049051500<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125750924|Q125750924]] | [[Tresagüeli]] | ast:Tresagüeli<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Cerecea (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.389856|-5.250193|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 3<br/>3<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049051600<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |} == Coya == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125757973|Q125757973]] | [[La Baraya]] | ast:La Baraya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757974|Q125757974]] | [[Bargaéu]] | ast:Bargaéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Coya (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 22 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757975|Q125757975]] | [[Brañavieya]] | ast:Brañavieya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757976|Q125757976]] | [[El Bustiellu]] | ast:El Bustiellu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757978|Q125757978]] | [[La Caneya]] | ast:La Caneya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757979|Q125757979]] | [[El Caneyu]] | ast:El Caneyu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757980|Q125757980]] | [[La Carabaña]] | ast:La Carabaña<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757981|Q125757981]] | [[La Cotariella (Coya)|La Cotariella]] | ast:La Cotariella<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757983|Q125757983]] | [[Gamonéu (Coya)|Gamonéu]] | ast:Gamonéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757984|Q125757984]] | [[Montecoya]] | ast:Montecoya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Coya (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 65 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757985|Q125757985]] | [[Mures (Coya)|Mures]] | ast:Mures<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Coya (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 36 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757987|Q125757987]] | [[Sarpiéu]] | ast:Sarpiéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Coya (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 14 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757988|Q125757988]] | [[Trambarría]] | ast:Trambarría<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757989|Q125757989]] | [[La Villa Baxu]] | ast:La Villa Baxu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Coya (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 96 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757990|Q125757990]] | [[La Villa Riba]] | ast:La Villa Riba<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Coya (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Coya]] | 107 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125757977|Q125757977]] | [[La Cabaña (Coya)|La Cabaña]] | ast:La Cabaña<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.374199|-5.394859|display=inline}} | | | [[Coya]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049061100 |- | | [[:d:Q125757982|Q125757982]] | [[La Gallera]] | ast:La Gallera<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Coya (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.371873|-5.420294|display=inline}} | | | [[Coya]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049061500 |} == El Tozu == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125759385|Q125759385]] | [[El Moru]] | ast:El Moru<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;El Tozu (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.27535|-5.39635|display=inline}} | | | [[El Tozu (Piloña)|El Tozu]] | 25 | | | 33536 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |} == Espinaréu == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125758115|Q125758115]] | [[Pandelamazca]] | ast:Pandelamazca<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.28677|-5.34313|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758119|Q125758119]] | [[Rifabar]] | ast:Rifabar<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.27864|-5.35227|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 25 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758121|Q125758121]] | [[Riquimáu]] | ast:Riquimáu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.28302|-5.35311|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758124|Q125758124]] | [[El Tabayón]] | ast:El Tabayón<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.29489|-5.35678|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758113|Q125758113]] | [[Les Cuerries (Espinaréu)|Les Cuerries]] | ast:Les Cuerries<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.28882|-5.332469|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049070100 |- | | [[:d:Q125758117|Q125758117]] | [[Porciles (Espinaréu)|Porciles]] | ast:Porciles<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.309924|-5.351197|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 15 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049070200 |- | | [[:d:Q125758126|Q125758126]] | [[Xerra (Espinaréu)|Xerra]] | ast:Xerra<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.312493|-5.366878|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049070400 |- | | [[:d:Q125758123|Q125758123]] | [[Sotu (Espinaréu)|Sotu]] | ast:Sotu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.298503|-5.363248|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 19 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049070500 |- | | [[:d:Q125758125|Q125758125]] | [[La Villa]] | ast:La Villa<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.300516|-5.363221|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 44 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049070600 |- | | [[:d:Q125758111|Q125758111]] | [[El Barru (Espinaréu)|El Barru]] | ast:El Barru<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.303674|-5.360098|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049070700 |- | | [[:d:Q125758112|Q125758112]] | [[El Campón (Espinaréu)|El Campón]] | ast:El Campón<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.291406|-5.332988|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049070900 |- | | [[:d:Q125758114|Q125758114]] | [[Ferrán]] | ast:Ferrán<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.309807|-5.365238|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 8 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049071000 |- | | [[:d:Q125758116|Q125758116]] | [[El Pedrosu (Espinaréu)|El Pedrosu]] | ast:El Pedrosu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.29095|-5.3268|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Espinaréu]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 4<br/>2<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049071300<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125758118|Q125758118]] | [[Raicéu (Espinaréu)|Raicéu]] | ast:Raicéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.290581|-5.344821|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049071500 |- | | [[:d:Q125758122|Q125758122]] | [[Sobanéu]] | ast:Sobanéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia d&#39;Espinaréu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.297758|-5.335623|display=inline}} | | | [[Espinaréu]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049071700 |} == L'Arteosa == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125750699|Q125750699]] | [[Caperea]] | ast:Caperea<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Arteosa (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.30454|-5.40291|display=inline}} | | | [[L'Arteosa]] | 15 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750700|Q125750700]] | [[Óbana]] | ast:Óbana<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Arteosa (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.29561|-5.41047|display=inline}} | | | [[L'Arteosa]] | 25 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750701|Q125750701]] | [[El Piñuecu]] | ast:El Piñuecu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de L&#39;Arteosa (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.30454|-5.41514|display=inline}} | | | [[L'Arteosa]] | 10 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750703|Q125750703]] | [[Les Felgueroses]] | ast:Les Felgueroses<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Arteosa (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.3006|-5.41999|display=inline}} | | | [[L'Arteosa]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125750702|Q125750702]] | [[Samartín (L'Arteosa)|Samartín]] | ast:Samartín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de L&#39;Arteosa (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.314397|-5.394477|display=inline}} | | | [[L'Arteosa]] | 8 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049020400 |- | | [[:d:Q125750704|Q125750704]] | [[Vegarrionda]] | ast:Vegarrionda<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Arteosa (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.308013|-5.410745|display=inline}} | | | [[L'Arteosa]] | 16 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049020600 |} == L'Infiestu == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125758209|Q125758209]] | [[Biedes (L'Infiestu)|Biedes]] | ast:Biedes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 169 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758212|Q125758212]] | [[El Covayón]] | ast:El Covayón<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758214|Q125758214]] | [[Mestres]] | ast:Mestres<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | barriu de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | ''[[:d:Q123705|barriu]]''<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 125 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758216|Q125758216]] | [[Peleón]] | ast:Peleón<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758217|Q125758217]] | [[Roces (L'Infiestu)|Roces]] | ast:Roces<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758218|Q125758218]] | [[Les Tercies (L'Infiestu)|Les Tercies]] | ast:Les Tercies<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 24 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758220|Q125758220]] | [[Viriu]] | ast:Viriu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758210|Q125758210]] | [[El Calzáu]] | ast:El Calzáu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.353748|-5.366306|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049150200 |- | [[Ficheru:Ayuntamiento de Infiesto.jpg|center|128px]] | [[:d:Q24013904|Q24013904]] | [[L'Infiestu]] | ast:L'Infiestu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | villa de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[Villa (población)|villa]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref><br/>''[[:d:Q121289819|capital de conceyu]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.348333|-5.364167|display=inline}} | 148 metru<ref name="ref_adac9a15f0790cc5ccf24bafe710eb7d07077698a05725d130e545157aee5efc">https://www.sadei.es/tematico/aplicaciones/Nomen/Datos/A2022M00.xlsx</ref> | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 1765 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049150400<br/>33049150401<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125758215|Q125758215]] | [[L'Orrín]] | ast:L'Orrín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.343897|-5.356288|display=inline}} | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 250 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049150600 |- | | [[:d:Q125758219|Q125758219]] | [[Villanueva (L'Infiestu)|Villanueva]] | ast:Villanueva<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.344916|-5.36851|display=inline}} | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049151000 |- | | [[:d:Q125758211|Q125758211]] | [[La Covaya (L'Infiestu)|La Covaya]] | ast:La Covaya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de L&#39;Infiestu (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.344963|-5.353365|display=inline}} | | | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | 5 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049151100 |} == La Marea == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q119165102|Q119165102]] | [[El Fresnedal]] | ast:El Fresnedal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de La Marea (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.288725|-5.421539|display=inline}} | | | [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | 18 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049090100 |- | | [[:d:Q119165105|Q119165105]] | [[La Marea]] | ast:La Marea<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de La Marea (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.286569|-5.421597|display=inline}} | | | [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | 11 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049090200 |- | | [[:d:Q119165106|Q119165106]] | [[La Comba (La Marea)|La Comba]] | ast:La Comba<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de La Marea (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.285452|-5.4294|display=inline}} | | | [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | 9 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049090500 |- | | [[:d:Q119165108|Q119165108]] | [[Los Cuetos]] | ast:Los Cuetos<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.295737|-5.424572|display=inline}} | | | [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049090600 |- | | [[:d:Q119165109|Q119165109]] | [[Les Cueves]] | ast:Les Cueves<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de La Marea (Piloña) | [[casería]]<br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.261146|-5.416651|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[La Marea (parroquia)|La Marea]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 11<br/>12<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049090700<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q119165111|Q119165111]] | [[Miera (La Marea)|Miera]] | ast:Miera<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de La Marea (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.29175|-5.425056|display=inline}} | | | [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | 5 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049090900 |- | | [[:d:Q119165112|Q119165112]] | [[El Retornu]] | ast:El Retornu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de La Marea (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.271208|-5.419382|display=inline}} | | | [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049091000 |} == Lludeña == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q119164915|Q119164915]] | [[Barbón (Lludeña)|Barbón]] | ast:Barbón<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119164917|Q119164917]] | [[Faidiellu]] | ast:Faidiellu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119164920|Q119164920]] | [[La Llanacoya]] | ast:La Llanacoya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119164922|Q119164922]] | [[Migoya (Lludeña)|Migoya]] | ast:Migoya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119164926|Q119164926]] | [[Santa Llocaya]] | ast:Santa Llocaya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 9 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119164930|Q119164930]] | [[La Torre (Lludeña)|La Torre]] | ast:La Torre<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119164933|Q119164933]] | [[Valdeladuerna]] | ast:Valdeladuerna<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119164921|Q119164921]] | [[Lludeña]] | ast:Lludeña<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.3779|-5.379084|display=inline}} | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 10 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049080100 |- | | [[:d:Q119164923|Q119164923]] | [[El Palaciu (Lludeña)|El Palaciu]] | ast:El Palaciu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.376467|-5.378147|display=inline}} | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049080700 |- | | [[:d:Q119164928|Q119164928]] | [[Sopeña (Lludeña)|Sopeña]] | ast:Sopeña<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Lludeña (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.362889|-5.387852|display=inline}} | | | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049080900 |} == Los Montes == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q63273589|Q63273589]] | [[Villarcazu]] | ast:Villarcazu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[llugar]] | | 333 metru | 11 | [[Los Montes (Piloña)|Los Montes]]<br/>[[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 21 | 10 | 7 | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119198806|Q119198806]] | [[La Vega (Los Montes)|La Vega]] | ast:La Vega<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.320044|-5.256512|display=inline}} | | | [[Los Montes (Piloña)|Los Montes]] | 6 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049121600 |- | | [[:d:Q119198804|Q119198804]] | [[Solapeñe]] | ast:Solapeñe<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.301475|-5.244858|display=inline}} | | | [[Los Montes (Piloña)|Los Montes]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049121800 |} == Miyares == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q119198798|Q119198798]] | [[El Llanu Molín]] | ast:El Llanu Molín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[casería]] | | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119198799|Q119198799]] | [[La Matosa]] | ast:La Matosa<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[llugar]] | | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 24 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119198801|Q119198801]] | [[Pandavenes]] | ast:Pandavenes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[llugar]] | | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 6 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119198805|Q119198805]] | [[El Texedal]] | ast:El Texedal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[llugar]] | | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 19 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119198807|Q119198807]] | [[La Venta (Los Montes)|La Venta]] | ast:La Venta<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[llugar]] | | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119198623|Q119198623]] | [[La Goleta (Miyares)|La Goleta]] | ast:La Goleta<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Miyares (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.373671|-5.284144|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 65 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049110100 |- | | [[:d:Q119198624|Q119198624]] | [[Miyares (Piloña)|Miyares]] | ast:Miyares<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia del mesmu nome (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.377463|-5.298004|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 91 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049110200 |- | | [[:d:Q119198620|Q119198620]] | [[El Cantil|El Cantil]] | ast:El Cantil<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Miyares (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.37403|-5.297014|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049110500 |- | | [[:d:Q119198622|Q119198622]] | [[El Corral (Miyares)|El Corral]] | ast:El Corral<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Miyares (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.375556|-5.294871|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049110700 |- | | [[:d:Q119198625|Q119198625]] | [[El Palaciu (Miyares)|El Palaciu]] | ast:El Palaciu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Miyares (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.377516|-5.302178|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049110800 |- | | [[:d:Q119198626|Q119198626]] | [[El Pandu (Miyares)|El Pandu]] | ast:El Pandu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Miyares (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.377932|-5.310259|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049110900 |- | | [[:d:Q119198796|Q119198796]] | [[La Canal]] | ast:La Canal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.309709|-5.258074|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 11 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049120100 |- | | [[:d:Q119198802|Q119198802]] | [[El Picu (Piloña)|El Picu]] | ast:El Picu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.311928|-5.238|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049120400 |- | | [[:d:Q119198797|Q119198797]] | [[L'Hedráu]] | ast:L'Hedráu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.296973|-5.235634|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049120900 |- | | [[:d:Q119198803|Q119198803]] | [[La Roza (Los Montes)|La Roza]] | ast:La Roza<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Los Montes (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.314393|-5.254119|display=inline}} | | | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | 6 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049121300 |} == Piloña == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q488743|Q488743]] | [[Anayo]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.406837|-5.344806|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 464 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 132 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 93 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049010000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q706414|Q706414]] | [[L'Arteosa]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.308491|-5.410685|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 230 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 106 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 77 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049020000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Beloncio (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q167224|Q167224]] | [[Belonciu (parroquia)|Belonciu]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.329117|-5.393247|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 327 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 262 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 300 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049030000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Borines (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q893593|Q893593]] | [[Boriñes (parroquia)|Boriñes]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.393524|-5.322067|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 205 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 212 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 170 | | | 33583 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049040000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q1054900|Q1054900]] | [[Cerecea (parroquia)|Cerecea]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.382035|-5.248175|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 174 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 178 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 184 | | | 33583 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049050000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Coya (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q999064|Q999064]] | [[Coya]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.3649|-5.412919|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 246 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 289 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 365 | | | 33310 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049060000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Espinaredo (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q936774|Q936774]] | [[Espinaréu]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.299936|-5.3629|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 400 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 121 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 127 | | | 33537 | | 33049070000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Lodeña (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q1867747|Q1867747]] | [[Lludeña (parroquia)|Lludeña]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.376248|-5.378436|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 281 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 34 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 39 | | | 33535 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049080000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q1798930|Q1798930]] | [[La Marea (parroquia)|La Marea]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.286651|-5.421532|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 395 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 73 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 56 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049090000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q1914548|Q1914548]] | [[Santana de Maza]] | | parroquia del conceyu de Piloña | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.324523|-5.429585|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 338 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 65 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049100000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q1940936|Q1940936]] | [[Miyares (parroquia)|Miyares]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.377618|-5.298253|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 172 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 142 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 171 | | | 33583 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049110000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q57389711|Q57389711]] | [[Los Montes (Piloña)|Los Montes]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.316979|-5.250461|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 396 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 104 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 100 | | | 33539 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049120000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Cruce de Pintueles con la carretera de Vallobal - panoramio.jpg|center|128px]] | [[:d:Q67216442|Q67216442]] | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.375648|-5.355207|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 247 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 159 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 125 | | | 33534 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049130000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Ques (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q7271392|Q7271392]] | [[Ques]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.342162|-5.393759|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 325 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 128 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 146 | | | 33539 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049140000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Ayuntamiento de Infiesto.jpg|center|128px]] | [[:d:Q9008407|Q9008407]] | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | ast:L'Infiestu | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.347854|-5.364717|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 0 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 1313 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 2349 | | | 33530 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049150000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Berbío (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q86926562|Q86926562]] | [[San Xuan de Berbío]] | | parroquia del conceyu de Piloña | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.341079|-5.367933|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 252 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 270 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049160000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q1548466|Q1548466]] | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.359555|-5.338664|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 204 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 183 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 228 | | | 33539 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049170000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q86926831|Q86926831]] | [[Sellón]] | | parroquia del conceyu de Piloña | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.282111|-5.373056|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 0 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 21 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049180000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q86926703|Q86926703]] | [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | | parroquia del conceyu de Piloña | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.360555|-5.264412|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 141 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 774 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049190000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Sorribes (Piloña, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q1719328|Q1719328]] | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.368595|-5.25854|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 203 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 96 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049200000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:El Tozo (Caso, Asturias).jpg|center|128px]] | [[:d:Q16897447|Q16897447]] | [[El Tozu (Piloña)|El Tozu]] | | parroquia del conceyu de Piloña (Asturies) | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.2736|-5.40242|display=inline}} | 0 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 37 | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 25 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049210000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q86927046|Q86927046]] | [[Valle (parroquia)|Valle]] | | parroquia del conceyu de Piloña | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.340447|-5.332996|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 276 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 300 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049220000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | [[Ficheru:Villamayor (Piloña) 06.jpg|center|128px]] | [[:d:Q86998264|Q86998264]] | [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | | parroquia del conceyu de Piloña | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.35835|-5.307151|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 115 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 644 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049230000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |- | | [[:d:Q86998254|Q86998254]] | [[Vallobal]] | | parroquia del conceyu de Piloña | [[Parroquies d'Asturies|parroquia d'Asturies]]<br/>''[[:d:Q8776398|entidá coleutiva de población]]''<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | {{Coord|43.38296|-5.314652|display=inline}}<ref name="ref_ad1c5e79b4c75c6636a3aeafbc6a421e242b46312e1b541932ba9b8ac52e8a44">''[[:d:Q56033811|National Topographic Map 1:25000 raster]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 138 metru<ref name="ref_d0359db6eae2a0a20ea9b6438924abaf73fd7061cadb9e5ec6b91f35e2056581">''[[:d:Q107986385|Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros]]''</ref><ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | | [[Piloña]]<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> | 22 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049240000<ref name="ref_e2db3d3f980c8fb434d3f59cac08f249fb9e9e5fcac818995dfe41624679691c">''[[:d:Q95877977|Geographic Nomenclature of Municipalities and Population Entities]]''</ref> |} == Pintueles == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q119199213|Q119199213]] | [[Cadanes]] | ast:Cadanes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.377787|-5.338748|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 42 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199214|Q119199214]] | [[Pintueles]] | ast:Pintueles<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.375631|-5.354489|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 50 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199215|Q119199215]] | [[El Brecín]] | ast:El Brecín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.383813|-5.35086|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 10 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199216|Q119199216]] | [[Busllería]] | ast:Busllería<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.3819|-5.36075|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199224|Q119199224]] | [[Muruxones]] | ast:Muruxones<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.374499|-5.360428|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199226|Q119199226]] | [[L'Escuredal]] | ast:L'Escuredal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.375593|-5.367017|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199229|Q119199229]] | [[Les Tazaes]] | ast:Les Tazaes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.386988|-5.368684|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199218|Q119199218]] | [[La Cabañina (Pintueles)|La Cabañina]] | ast:La Cabañina<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.38373|-5.367593|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049130500 |- | | [[:d:Q119199219|Q119199219]] | [[El Carbayón (Pintueles)|El Carbayón]] | ast:El Carbayón<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.384882|-5.357194|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049130600 |- | | [[:d:Q119199222|Q119199222]] | [[El Caspiu (Pintueles)|El Caspiu]] | ast:El Caspiu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.380957|-5.35201|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 12 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049130700 |- | | [[:d:Q119199223|Q119199223]] | [[La Formiga (Pintueles)|La Formiga]] | ast:La Formiga<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.388698|-5.357177|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049130900 |- | | [[:d:Q119199228|Q119199228]] | [[La Roza (Pintueles)|La Roza]] | ast:La Roza<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Pintueles (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.384558|-5.361769|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Pintueles (parroquia)|Pintueles]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049131200 |} == Ques == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q119199517|Q119199517]] | [[La Llana (Ques)|La Llana]] | ast:La Llana<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Ques (Piloña) | [[llugar]] | | | | [[Ques]] | 29 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199520|Q119199520]] | [[El Pedruecu]] | ast:El Pedruecu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Ques (Piloña) | [[llugar]] | | | | [[Ques]] | 38 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199522|Q119199522]] | [[La Rozuca]] | ast:La Rozuca<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Ques (Piloña) | [[llugar]] | | | | [[Ques]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199939|Q119199939]] | [[Bierces]] | ast:Bierces<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Ques (Piloña) | [[llugar]] | | | | [[Ques]] | 47 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119199519|Q119199519]] | [[La Parte (Ques)|La Parte]] | ast:La Parte<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Ques (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.341588|-5.394173|display=inline}} | | | [[Ques]] | 15 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049140300 |- | | [[:d:Q119199516|Q119199516]] | [[La Cueva (Ques)|La Cueva]] | ast:La Cueva<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Ques (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.349327|-5.375924|display=inline}} | | | [[Ques]] | 8 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049140700 |- | | [[:d:Q119199521|Q119199521]] | [[La Rebollada (Ques)|La Rebollada]] | ast:La Rebollada<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Ques (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.331515|-5.417563|display=inline}} | | | [[Ques]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049141100 |- | | [[:d:Q119199523|Q119199523]] | [[Vistalegre (Ques)|Vistalegre]] | ast:Vistalegre<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Ques (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.34746|-5.385665|display=inline}} | | | [[Ques]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049141200 |} == San Román == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125758598|Q125758598]] | [[L'Aguilera]] | ast:L'Aguilera<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Román (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758599|Q125758599]] | [[Argandenes]] | ast:Argandenes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de San Román (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 39 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758600|Q125758600]] | [[Campurredondu]] | ast:Campurredondu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Román (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 5 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758602|Q125758602]] | [[Pandotu]] | ast:Pandotu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Román (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758604|Q125758604]] | [[Samiguel (San Román)|Samiguel]] | ast:Samiguel<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de San Román (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758606|Q125758606]] | [[San Román (Piloña)|San Román]] | ast:San Román<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de San Román (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 58 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758608|Q125758608]] | [[Torión]] | ast:Torión<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Román (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 6 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758609|Q125758609]] | [[Valles (San Román)|Valles]] | ast:Valles<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de San Román (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 79 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758610|Q125758610]] | [[Villartemi]] | ast:Villartemi<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Román (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758597|Q125758597]] | [[Acebéu (San Román)|Acebéu]] | ast:Acebéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de San Román (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.356268|-5.324808|display=inline}} | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 14 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049170500 |- | | [[:d:Q125758603|Q125758603]] | [[El Pascual]] | ast:El Pascual<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Román (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.362072|-5.344574|display=inline}} | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 5 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049171100 |- | | [[:d:Q125758605|Q125758605]] | [[San Pedru (San Román)|San Pedru]] | ast:San Pedru<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Román (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.366688|-5.332166|display=inline}} | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 9 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049171300 |- | | [[:d:Q125758607|Q125758607]] | [[Sotu (San Román)|Sotu]] | ast:Sotu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Román (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.353763|-5.333747|display=inline}} | | | [[San Román (parroquia de Piloña)|San Román]] | 10 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049171400 |} == San Xuan de Berbío == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125758766|Q125758766]] | [[Esteli]] | ast:Esteli<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de San Xuan de Berbío (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Xuan de Berbío]] | 18 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758767|Q125758767]] | [[Llozana]] | ast:Llozana<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de San Xuan de Berbío (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Xuan de Berbío]] | 67 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758770|Q125758770]] | [[La Pandiella (San Xuan de Berbío)|La Pandiella]] | ast:La Pandiella<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de San Xuan de Berbío (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Xuan de Berbío]] | 22 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758771|Q125758771]] | [[San Vicenti (San Xuan de Berbío)|San Vicenti]] | ast:San Vicenti<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de San Xuan de Berbío (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Xuan de Berbío]] | 30 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758773|Q125758773]] | [[Santianes (San Xuan de Berbío)|Santianes]] | ast:Santianes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de San Xuan de Berbío (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[San Xuan de Berbío]] | 66 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758768|Q125758768]] | [[L'Oteru (San Xuan de Berbío)|L'Oteru]] | ast:L'Oteru<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de San Xuan de Berbío (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.329368|-5.367214|display=inline}} | | | [[San Xuan de Berbío]] | 63 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049160300 |- | | [[:d:Q125758774|Q125758774]] | [[Villanueva (San Xuan de Berbío)|Villanueva]] | ast:Villanueva<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de San Xuan de Berbío (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.344894|-5.371887|display=inline}} | | | [[San Xuan de Berbío]] | 4 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049160700 |} == Santana de Maza == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q119240832|Q119240832]] | [[Beroñes]] | ast:Beroñes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Santana de Maza (Piloña) | [[llugar]] | {{Coord|43.329166|-5.424563|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Santana de Maza]] | 16 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119240833|Q119240833]] | [[Les Covayes]] | ast:Les Covayes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Santana de Maza (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.320302|-5.422565|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Santana de Maza]] | 23 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119240835|Q119240835]] | [[La Felguera (Santana de Maza)|La Felguera]] | ast:La Felguera<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Santana de Maza (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.317275|-5.432795|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Santana de Maza]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119240836|Q119240836]] | [[La Llinariega]] | ast:La Llinariega<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Santana de Maza (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.323072|-5.428255|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Santana de Maza]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119240837|Q119240837]] | [[Ranéu]] | ast:Ranéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Santana de Maza (Piloña) | [[casería]] | {{Coord|43.323462|-5.431776|display=inline}}<ref name="ref_5080c087df942fdea82fb9d0fca7440f4794c02a51fcdf55ece2c93d9d251b90">''[[:d:Q936|OpenStreetMap]]''</ref> | | | [[Santana de Maza]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q119240834|Q119240834]] | [[Les Cuerries (Santana de Maza)|Les Cuerries]] | ast:Les Cuerries<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Santana de Maza (Piloña) | [[aldea]] | {{Coord|43.317988|-5.443571|display=inline}}<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | [[Santana de Maza]] | 23 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049100300 |} == Sebares == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125758902|Q125758902]] | [[La Piñera (Sebares)|La Piñera]] | ast:La Piñera<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Sebares (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | 95 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758903|Q125758903]] | [[Priede]] | ast:Priede<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Sebares (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | 44 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758904|Q125758904]] | [[Samalea]] | ast:Samalea<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Sebares (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | 41 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758899|Q125758899]] | [[Caldevilla (Sebares)|Caldevilla]] | ast:Caldevilla<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Sebares (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.354272|-5.239668|display=inline}} | | | [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | 64 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049190100 |- | | [[:d:Q125758900|Q125758900]] | [[La Frecha (Sebares)|La Frecha]] | ast:La Frecha<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Sebares (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.337095|-5.238275|display=inline}} | | | [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | 15 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049190200 |- | | [[:d:Q125758905|Q125758905]] | [[Sebares]] | ast:Sebares<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Sebares (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.363077|-5.260448|display=inline}} | | | [[Sebares (parroquia)|Sebares]] | 408 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049190600 |- | | [[:d:Q6162864|Q6162864]] | [[Villar de Güergu]] | ast:Villar de Güergu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Sebares (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.36068|-5.242498|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Sebares (parroquia)|Sebares]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 107<br/>100<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049190700<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |} == Sellón == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125758984|Q125758984]] | [[Fresnéu (Sellón)|Fresnéu]] | ast:Fresnéu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sellón (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.28339|-5.37111|display=inline}} | | | [[Sellón]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125758980|Q125758980]] | [[Lligüeria]] | ast:Lligüeria<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Sellón (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.27321|-5.365355|display=inline}} | | | [[Sellón]] | 8 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049180100 |- | | [[:d:Q125758981|Q125758981]] | [[L'Omedal]] | ast:L'Omedal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Sellón (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.278521|-5.375602|display=inline}} | | | [[Sellón]] | 10 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049180200 |- | | [[:d:Q125758983|Q125758983]] | [[Rozapanera]] | ast:Rozapanera<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Sellón (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.286522|-5.375346|display=inline}} | | | [[Sellón]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049180300 |} == Sorribes == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125759344|Q125759344]] | [[Cúa]] | ast:Cúa<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 21 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759347|Q125759347]] | [[Ardavín]] | ast:Ardavín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 2 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759350|Q125759350]] | [[La Espilonga]] | ast:La Espilonga<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759352|Q125759352]] | [[Los Riegos]] | ast:Los Riegos<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 1 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759354|Q125759354]] | [[Sabilde]] | ast:Sabilde<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 7 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759355|Q125759355]] | [[Solapeña (Sorribes)|Solapeña]] | ast:Solapeña<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759345|Q125759345]] | [[Sorribes (Piloña)|Sorribes]] | ast:Sorribes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.365682|-5.253988|display=inline}} | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 15 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049200200 |- | | [[:d:Q125759348|Q125759348]] | [[Brez]] | ast:Brez<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.373386|-5.272725|display=inline}} | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049200400 |- | | [[:d:Q125759349|Q125759349]] | [[El Cotal]] | ast:El Cotal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.368443|-5.257554|display=inline}} | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 18 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049200500 |- | | [[:d:Q125759351|Q125759351]] | [[La Ferrera (Sorribes)|La Ferrera]] | ast:La Ferrera<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref><br/>''[[:d:Q3055118|entidá singular de población]]''<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | {{Coord|43.367532|-5.237469|display=inline}}<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]]<br/>[[Piloña]]<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | 20<br/>21<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049200800<ref name="ref_d81a64b64cf87a5cafc3034f1aad29f3568281ba3732760a0e9d6c4989627d4e">''[[:d:Q131606967|Nomenclátor Xeográficu de Conceyos y Entidaes de Población (edición 20240402)]]''</ref> |- | | [[:d:Q125759353|Q125759353]] | [[El Robedal (Sorribes)|El Robedal]] | ast:El Robedal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Sorribes (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.367073|-5.250714|display=inline}} | | | [[Sorribes (parroquia de Piloña)|Sorribes]] | 6 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049201000 |} == Valle == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q125759475|Q125759475]] | [[Cardes (Valle)|Cardes]] | ast:Cardes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Valle (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Valle (parroquia)|Valle]] | 137 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759476|Q125759476]] | [[Castiellu (Valle)|Castiellu]] | ast:Castiellu<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Valle (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Valle (parroquia)|Valle]] | 33 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759477|Q125759477]] | [[El Carazal]] | ast:El Carazal<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Valle (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Valle (parroquia)|Valle]] | 0 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759479|Q125759479]] | [[Valle (Piloña)|Valle]] | ast:Valle<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Valle (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Valle (parroquia)|Valle]] | 127 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759478|Q125759478]] | [[La Covaya (Valle)|La Covaya]] | ast:La Covaya<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | casería de la parroquia de Valle (Piloña) | [[casería]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.343976|-5.349686|display=inline}} | | | [[Valle (parroquia)|Valle]] | 3 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049220700 |} == Villamayor == {| class='wikitable sortable' ! imaxe ! id ! nome ! nome oficial ! descripción ! tipu ! coordenaes ! altor ! viviendes ! entidá superior ! población total ! muyeres ! homes ! códigu postal ! fusu horariu ! INE |- | | [[:d:Q101001480|Q101001480]] | [[Torín]] | ast:Torín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Villamayor (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.351982|-5.30935|display=inline}} | 216 metru | | [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | 39 | | | 33583 | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q110107326|Q110107326]] | [[Melardi]] | ast:Melardi<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Villamayor (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | 40 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759558|Q125759558]] | [[Moñes]] | ast:Moñes<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Villamayor (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | 126 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759559|Q125759559]] | [[Pesquerín]] | ast:Pesquerín<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Villamayor (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | 26 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q125759560|Q125759560]] | [[Villamayor (Piloña)|Villamayor]] | ast:Villamayor<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | llugar de la parroquia de Villamayor (Piloña) | [[llugar]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | | | | [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | 346 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | |- | | [[:d:Q5700476|Q5700476]] | [[Antrialgo]] | ast:Antrialgo<ref name="ref_6c94f4ff2104707ca50610bc52aa73550fcb58a7d5f05f33936132a9076587f0">https://sede.asturias.es/bopa/2008/08/04/20080804.pdf</ref> | aldea de la parroquia de Villamayor (Piloña) | [[aldea]]<ref name="ref_73ab1933115f53ccc41d07039d52d45a4f74b75ea4de4187f1798d95e1bbee02">''[[:d:Q121356547|Nomenclátor d'entidaes de población d'Asturies]]''</ref> | {{Coord|43.370216|-5.284026|display=inline}} | | | [[Villamayor (parroquia)|Villamayor]] | 78 | | | | ''[[:d:Q6655|UTC+01:00]]'' | 33049230100 |} {{wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} 4m50j2gf8nt4ocohh7q2ordnkddu8lo Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/portada 4 256849 4500999 4500662 2026-06-21T01:31:44Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4500999 wikitext text/x-wiki <div style="display:block;border:1px solid #5da95d; vertical-align:top;width:100%; background-color:#f9f9ff;margin-bottom:10px;margin-top:5px;padding-left:5px;padding-right:4px; box-shadow: 8px 8px 8px #ccc; box-sizing: border-box"> <div style="height:22px; border-bottom:1px solid #5da95d; padding:0px; background:#b9f3b9; color:#000000; text-align:center; font-weight:bold; font-size:100%; margin-bottom:5px;margin-top:0;margin-left:-5px;margin-right:-4px;"> <div class="center"><b>Persones finaes de recién</b></div></div> {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/portada |sparql=SELECT ?item ?dob ?dod (CONCAT(" <small>", STR(ROUND(FLOOR((?dod - ?dob) / "365.2425"^^xsd:decimal))), "&nbsp;años</small>") AS ?s3) WHERE { SELECT ?item ?stct ?slct (MAX(?dod1) AS ?dod) (SAMPLE(?dob1) AS ?dob) WHERE { ?item wdt:P570 ?dod1. FILTER(?dod1 > "2021-11-02T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER((?dod1 > ((NOW()) - "P32D"^^xsd:duration)) && (?dod1 < (NOW()))) FILTER(NOT EXISTS { ?item wdt:P1087 _:b4. }) ?item wdt:P31 wd:Q5; wikibase:statements ?stct; wikibase:sitelinks ?slct. OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob1. } FILTER(EXISTS { ?article schema:about ?item; schema:isPartOf <https://ast.wikipedia.org/>. }) } GROUP BY ?item ?stct ?slct ORDER BY DESC (?dod) LIMIT 8 } ORDER BY DESC (?dod) |section= |columns=label,description,P570,qid,?s3 |thumb=130 |min_section= |links=local |row_template=Wikidata list/portada |skip_table=1 |autolist=fallback |short = true |chart=true |minimal=1 }} {{Wikidata list/portada | label = [[François Englert]] | desc = físicu, Bélxica | p570 = 2026-06-18 | qid = Q151746 | s3 = <small>93&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Daveigh Chase]] | desc = actriz d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-16 | qid = Q237774 | s3 = <small>35&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Anne Schedeen]] | desc = actriz d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-14 | qid = Q260069 | s3 = <small>77&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Ronnie Schell]] | desc = actor y cómicu d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-12 | qid = Q5852710 | s3 = <small>94&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Jane Yolen]] | desc = escritora d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-11 | qid = Q2394387 | s3 = <small>87&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[David Hockney]] | desc = artista británicu | p570 = 2026-06-11 | qid = Q159907 | s3 = <small>88&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[María Rosa Fugazot]] | desc = actriz arxentina | p570 = 2026-06-07 | qid = Q6004532 | s3 = <small>83&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Marjane Satrapi]] | desc = escritora y direutora de cine iranino-francesa | p570 = 2026-06-04 | qid = Q126633 | s3 = <small>56&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list end}} </div> e7go0kox8eebmqhhqd6yisqg3ejq353 4501037 4500999 2026-06-21T04:58:07Z Limotecariu 735 4501037 wikitext text/x-wiki <div style="display:block;border:1px solid #5da95d; vertical-align:top;width:100%; background-color:#f9f9ff;margin-bottom:10px;margin-top:5px;padding-left:5px;padding-right:4px; box-shadow: 8px 8px 8px #ccc; box-sizing: border-box"> <div style="height:22px; border-bottom:1px solid #5da95d; padding:0px; background:#b9f3b9; color:#000000; text-align:center; font-weight:bold; font-size:100%; margin-bottom:5px;margin-top:0;margin-left:-5px;margin-right:-4px;"> <div class="center"><b>Persones finaes de recién</b></div></div> {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/portada |sparql=SELECT ?item ?dob ?dod (CONCAT(" <small>", STR(ROUND(FLOOR((?dod - ?dob) / "365.2425"^^xsd:decimal))), "&nbsp;años</small>") AS ?s3) WHERE { SELECT ?item ?stct ?slct (MAX(?dod1) AS ?dod) (SAMPLE(?dob1) AS ?dob) WHERE { ?item wdt:P570 ?dod1. FILTER(?dod1 > "2021-11-02T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER((?dod1 > ((NOW()) - "P32D"^^xsd:duration)) && (?dod1 < (NOW()))) FILTER(NOT EXISTS { ?item wdt:P1087 _:b4. }) ?item wdt:P31 wd:Q5; wikibase:statements ?stct; wikibase:sitelinks ?slct. OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob1. } FILTER(EXISTS { ?article schema:about ?item; schema:isPartOf <https://ast.wikipedia.org/>. }) } GROUP BY ?item ?stct ?slct ORDER BY DESC (?dod) LIMIT 8 } ORDER BY DESC (?dod) |section= |columns=label,description,P570,qid,?s3 |thumb=130 |min_section= |links=local |row_template=Wikidata list/portada |skip_table=1 |autolist=fallback |short = true |chart=true |minimal=1 }} {{Wikidata list/portada | label = [[François Englert]] | desc = físicu belxicanu | p570 = 2026-06-18 | qid = Q151746 | s3 = <small>93&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Daveigh Chase]] | desc = actriz d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-16 | qid = Q237774 | s3 = <small>35&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Anne Schedeen]] | desc = actriz d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-14 | qid = Q260069 | s3 = <small>77&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Ronnie Schell]] | desc = actor y cómicu d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-12 | qid = Q5852710 | s3 = <small>94&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Jane Yolen]] | desc = escritora d&#39;Estaos Xuníos | p570 = 2026-06-11 | qid = Q2394387 | s3 = <small>87&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[David Hockney]] | desc = artista británicu | p570 = 2026-06-11 | qid = Q159907 | s3 = <small>88&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[María Rosa Fugazot]] | desc = actriz arxentina | p570 = 2026-06-07 | qid = Q6004532 | s3 = <small>83&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list/portada | label = [[Marjane Satrapi]] | desc = escritora y direutora de cine iranino-francesa | p570 = 2026-06-04 | qid = Q126633 | s3 = <small>56&nbsp;años</small> }} {{Wikidata list end}} </div> 01mieok6k8x8508ycht1rn7nvfd0sls Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién (ensin páxina) 4 268886 4501004 4500667 2026-06-21T01:32:43Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501004 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién (ensin páxina) |sparql=SELECT DISTINCT ?item ?linkcount { ?item wdt:P570 ?dod FILTER ( ?dod > "2023-08-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime) FILTER ( ?dod > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod < now() ) ?item wdt:P31 wd:Q5 . ?item wikibase:sitelinks ?linkcount . # count of sitelinks } ORDER BY DESC(?dod) ?item LIMIT 50 |columns=item,P18,label,P569:nacimientu,P570:muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20,?linkcount:enllaces |thumb=128 |autolist=fallback |links=red_only |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! nacimientu ! muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte ! enllaces |- | [[:d:Q6109754|Q6109754]] | | [[Roberto García]] | data-sort-value="1945" | 1945-06-02<ref name="ref_39b2b2abba8f97abb71024c9e80368ef13e457994d9be4ea50d2948992e41f4a">https://www.ambito.com/informacion-general/murio-roberto-garcia-un-emblema-ambito-n6290970</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_f420dce789f6bac5e39f440542ee4ce973fbee44e8b491959bb3042bc714f5c2">https://www.infobae.com/teleshow/2026/06/20/murio-roberto-garcia-referente-del-periodismo-politico-y-economico/</ref> | periodista arxentín | [[periodista]]<ref name="ref_46cb52bbd3604d1108f2070050a39b5dff13b36ae29c65005cbc7cb6901a13e9">https://www.lanacion.com.ar/politica/la-corte-dejo-firme-sobreseimientos-ex-agentes-nid2548618</ref> | | [[Arxentina]] | | | 1 |- | [[:d:Q7326457|Q7326457]] | | [[Richard Hill]] | data-sort-value="1942" | 1942-08-22<ref name="ref_f2c80df09e95b58628606a2c8a10b00cd8a6048c2ebdae04cf3f20d42f6c2393">''[[:d:Q31964|Internet Broadway Database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-20<ref name="ref_54aeba721c515d4f988b41ea59db3aa8a7dd9b93a63ef2621b072c701816285d">https://www.facebook.com/eurovisionconductor/posts/sad-news-comes-to-us-from-england-as-we-learn-of-the-passing-of-british-composer/1471128991481305/</ref> | compositor británicu | [[compositor]]<br/>[[arquiteutu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Reinu Xuníu]] | | | 3 |- | [[:d:Q119963945|Q119963945]] | [[Ficheru:Valeriu Sepi.jpg|center|128px]] | [[Valeriu Sepi]] | data-sort-value="1945" | 1945-11-01 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | [[Rumanía|rumanu]] [[Pintor|pintor]], diseñador gráficu, [[Escultor|escultor]], percusionista (1945–2026) ♂ | [[pintor]]<br/>[[diseñador gráficu]]<br/>[[escultor]]<br/>[[percusionista]] | | [[Rumanía]] | [[Reșița]] | [[Timișoara]] | 2 |- | [[:d:Q12252135|Q12252135]] | [[Ficheru:Youssef Afifi.jpg|center|128px]] | [[Youssef Afifi]] | data-sort-value="1927" | 1927-06-02 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_ee64b94bbe62429a85ec6608c63733b8431456e12461363727a578a123a589c6">https://www.alnaharegypt.com/1183161</ref> | [[Reinu d'Exiptu|Reinu d'Exiptu]]-república d'exiptu-[[República Árabe Xunida|república árabe xunida]]-[[Exiptu|exipcianu]] army officer, [[Profesor|profesor]], Governor of Giza (1927–2026) ♂; Order of the Star of Jordan, Order of Honor Star, نوط التدريب, نوط الخدمة الممتازة, Order of Merit | [[army officer]]<br/>[[profesor]] | [[Governor of Giza]] | [[Reinu d'Exiptu]]<br/>[[República d'Exiptu]]<br/>[[República Árabe Xunida]]<br/>[[Exiptu]] | [[El Cairu]] | | 2 |- | [[:d:Q134587502|Q134587502]] | | [[Gian Piero Martino]] | data-sort-value="1946" | 1946-01-22 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | [[Investigador|investigador]], arqueólogu (1946–2026) ♂ | [[investigador]]<br/>[[arqueólogu]] | | | | | 0 |- | [[:d:Q16337599|Q16337599]] | [[Ficheru:Jogador Brasão.jpg|center|128px]] | [[Ivan Fiel da Silva]] | data-sort-value="1982" | 1982-01-01 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | futbolista brasilanu | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[Brasil]] | [[São Paulo (ciudá)|São Paulo]] | [[Tubarão]] | 3 |- | [[:d:Q171975|Q171975]] | | [[Guy Edwards]] | data-sort-value="1942" | 1942-12-30 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_2a9d5208951a8e4d75283e5c7aa028bb931bf4f463f79bc3e2608020b4b31002">https://www.oldracingcars.com/driver/Guy_Edwards</ref> | pilotu de Fórmula Unu británicu | [[pilotu de Fórmula Unu]] | | [[Reinu Xuníu]] | [[Macclesfield]] | [[Connemara]] | 22 |- | [[:d:Q19825933|Q19825933]] | | [[Sándor Tímár]] | data-sort-value="1930" | 1930-10-02<ref name="ref_bcef44307a5733caa3c766113a625fcf51996fe5e839db48e37d4da548a64d22">''[[:d:Q1226166|Hungarian Theatre Museum and Institute]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_20e7d8d523ae1f441cd589e987731e5fb8695daf438387666c9ed9b9770b9ecd">https://telex.hu/belfold/2026/06/19/meghalt-timar-sandor-neptancos-koreografus</ref> | coreógrafu húngaru | [[coreógrafu]]<br/>[[etnógrafu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref> | | [[Hungría]] | [[Szolnok]]<ref name="ref_bcef44307a5733caa3c766113a625fcf51996fe5e839db48e37d4da548a64d22">''[[:d:Q1226166|Hungarian Theatre Museum and Institute]]''</ref> | | 3 |- | [[:d:Q265403|Q265403]] | [[Ficheru:Kirsti Sparboe.jpg|center|128px]] | [[Kirsti Sparboe]] | data-sort-value="1946" | 1946-12-07<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_3e521cd86374aeda314dc6b6a1b5655b55e827b026ce4698828c3a7472ba807f">https://www.nrk.no/tromsogfinnmark/kirsti-sparboe-er-dod-1.17928092</ref> | [[Noruega|noruegu]] [[Actor|actriz]], [[Cantante|cantante]], [[Artista d'estudiu|artista d'estudiu]], program host, [[Músicu|música]] (fl. 1963–2026) (1946–2026) ♀; Spellemann Award for female artist of the year; member of Kirsti & Benny; spouse of Benny Borg | [[actor]]<br/>[[cantante]]<br/>[[artista d'estudiu]]<br/>[[program host]]<br/>[[músicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Noruega]] | [[Tromsø]] | | 27 |- | [[:d:Q3050241|Q3050241]] | [[Ficheru:Abe and James Burrows (1970) (cropped).jpg|center|128px]] | [[James Burrows]] | data-sort-value="1940" | 1940-12-30<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_f2c80df09e95b58628606a2c8a10b00cd8a6048c2ebdae04cf3f20d42f6c2393">''[[:d:Q31964|Internet Broadway Database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_f4fc526dfe9074b0a3afc3b7b1f20d4e03ae91b160d70140eaba8b220a7cb73f">https://people.com/james-burrows-dead-cheers-co-creator-director-was-85-exclusive-11744793</ref> | [[Estaos Xuníos d'América|d'Estaos Xuníos]] [[Direutor de televisión|direutor de televisión]], [[Guionista|guionista]], [[Productor de televisión|productor de televisión]], [[Direutor de cine|direutor de cine]], realizador (fl. 1974–2025) (1940–2026) ♂; [[Premios Primetime Emmy]], Directors Guild of America Award, Primetime Emmy Award for Outstanding Directing for a Comedy Series; child of Abe Burrows; notable work [[Cheers]] | [[direutor de televisión]]<br/>[[guionista]]<br/>[[productor de televisión]]<br/>[[direutor de cine]]<br/>[[realizador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Los Angeles]] | | 20 |- | [[:d:Q4328790|Q4328790]] | | [[Désiré N'Kaoua]] | data-sort-value="1933" | 1933-06-13<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_5aa1bb545f0c37922cb38de58b90f5c9a6ad344be4aa23ecab3e69bcf0c156b4">''[[:d:Q124630198|Dezède]]''</ref> | pianista francés | [[pianista]] | | [[Francia]] | [[Constantine]]<ref name="ref_4d56a6c3be569094835a37556eb4cb6dd446cabb8d48b9420ee071670073eb05">https://www.whoswho.fr/bio/desire-n-kaoua_25884</ref> | [[Bois-d'Arcy]]<ref name="ref_5aa1bb545f0c37922cb38de58b90f5c9a6ad344be4aa23ecab3e69bcf0c156b4">''[[:d:Q124630198|Dezède]]''</ref> | 2 |- | [[:d:Q5394889|Q5394889]] | | [[Ernst-Johann Biron, Prince of Courland]] | data-sort-value="1940" | 1940-08-06<ref name="ref_47984cd472c330f9ded38c20ef895bdfa7fcf972d038158ec6f3777edbee4973">''[[:d:Q21401824|The Peerage]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_4e9854e5fb4048ba61222716fa245e02a96ae8a561cc4ccfc13cdbb6947a5c61">https://royalmusingsblogspotcom.blogspot.com/2026/06/qvd-death-hsh-prince-ernst-johann-biron.html</ref> | Person (1940–2026) ♂; child of Karl Peter Biron von Curland, Princess Herzeleide of Prussia; spouse of Elisabeth Gräfin zu Ysenburg-Büdingen in Philippseich | | | | [[Berlín]] | | 2 |- | [[:d:Q5558096|Q5558096]] | | [[Gianfranco Baraldi]] | data-sort-value="1935" | 1935-09-29<ref name="ref_c9a8b3277a87b9fe66b2ad5f4516b4f4f93eb15bec497f0eaa62095272177db1">''[[:d:Q29384941|Track and Field Statistics]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_de6115b2d47541542dfd0e9a2d3dde2cf3a40799ff33cb4436dbb0bd596e888c">https://www.ecodibergamo.it/stories/premium/sport/lutto-nel-mondo-dello-sport-e-della-politica-di-bergamo-e-morto-gianfranco-bara-o_3891828_11/</ref> | atleta italianu | [[atleta]] | | [[Italia]] | [[Latina (Italia)|Latina]] | [[Bergamo]] | 5 |- | [[:d:Q60444881|Q60444881]] | | [[Samīra al-Māni']] | data-sort-value="1935" | 1935<ref name="ref_f46fe00b64f489b677e33a7351422daf26a1197de6c1d01c6340448edeb4322f">https://www.rudawarabia.net/arabic/categories/news/1364521</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_f46fe00b64f489b677e33a7351422daf26a1197de6c1d01c6340448edeb4322f">https://www.rudawarabia.net/arabic/categories/news/1364521</ref> | [[Iraq|iraquín]] [[Escritor|escritora]], novelista (1935–2026) ♀; spouse of Ṣalāḥ Niyāzī | [[escritor]]<br/>[[novelista]] | | [[Iraq]] | [[Basra]]<ref name="ref_f46fe00b64f489b677e33a7351422daf26a1197de6c1d01c6340448edeb4322f">https://www.rudawarabia.net/arabic/categories/news/1364521</ref> | | 3 |- | [[:d:Q6255559|Q6255559]] | | [[John Ronaldson]] | data-sort-value="1946" | 1946-10-01 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | Xugador de fútbol australianu (1946–2026) ♂ | [[xugador de fútbol australianu]]<ref name="ref_140c3679c58c5cbef9f774347bcc35cac2886f0632c3c6a359eb75f509b04dc5">''[[:d:Q19360207|AFL Tables]]''</ref> | | | | | 1 |- | [[:d:Q64215045|Q64215045]] | | [[Claude Guillemot]] | data-sort-value="1956" | 1956-10-30 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_bbee900b8df84d1ef45fe36a7c58818dbac7ec4a8d9d29a4c9c2981d5282558a">https://www.lavoixdunord.fr/1714161/article/2026-06-20/l-un-des-freres-guillemot-fondateurs-d-ubisoft-est-mort-dans-le-crash-de-son</ref> | [[Francia|francés]] entamador (1956–2026) ♂; member of Guillemot family | [[entamador]] | | [[Francia]] | [[Carentoir]] | [[La Baule-Escoublac]]<ref name="ref_bbee900b8df84d1ef45fe36a7c58818dbac7ec4a8d9d29a4c9c2981d5282558a">https://www.lavoixdunord.fr/1714161/article/2026-06-20/l-un-des-freres-guillemot-fondateurs-d-ubisoft-est-mort-dans-le-crash-de-son</ref> | 2 |- | [[:d:Q683382|Q683382]] | [[Ficheru:Österrike 1958.jpg|center|128px]] | [[Hans Buzek]] | data-sort-value="1938" | 1938-05-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_52d2df7fbd0cdb3b77d13244b8a2fce86bc95ea6ecdbf1d3d0df56a2d86f542e">https://kurier.at/sport/fussball/todesfall-fussball-hans-buzek-teamspieler-oefb/403170294</ref> | futbolista austriacu | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[Austria]] | [[Viena]] | | 16 |- | [[:d:Q939454|Q939454]] | [[Ficheru:Igor Protti in 2020 at Stadio San Nicola in Bari.jpg|center|128px]] | [[Igor Protti]] | data-sort-value="1967" | 1967-09-24<ref name="ref_b7536daae942da84953fdad5e6a4e05d3b210dce953c7727e7b60a42f1d8a598">''[[:d:Q56239490|FBref]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-19<ref name="ref_c2602b0e7a0c332470b2a295597b0acdcff83dbd4493c1c008626ecf8658e644">https://www.tuttosport.com/news/calcio/2026/06/19-149303442/igor_protti_morto_a_58_anni_calcio_in_lutto_la_lettera_pubblicata_dalla_famiglia</ref> | futbolista italianu | [[Xugador de fútbol|futbolista]]<ref name="ref_34f54646d50596ceff5a2cef06f81a6aacc537293373b127d7923ab8fb488bcf">''[[:d:Q65123155|TuttoCalciatori.net]]''</ref> | | [[Italia]] | [[Rimini]] | [[Livorno]] | 21 |- | [[:d:Q97314331|Q97314331]] | | [[Юрий Арсеньевич Ващенко]] | data-sort-value="1941" | 1941-06-16 | data-sort-value="2026" | 2026-06-19 | [[Rusia|rusu]] artista gráficu (1941–2026) ♂ | [[artista gráficu]] | | [[Rusia]] | [[Moscú]] | [[Moscú]] | 1 |- | [[:d:Q140290269|Q140290269]] | | [[Jim Glynn]] | data-sort-value="1932" | 1932-10-31<ref name="ref_975bf869cc05835a28e760d0547e52cb9443f334957b9992629758dff22593b3">https://tewaharoa.victoria.ac.nz/permalink/64VUW_INST/1a9hj3h/alma99170874002386</ref><ref name="ref_7aabf3eb211df73b836ce5e8a0a905639d4740d5c13ae7eed28a424ac38a634e">''[[:d:Q68371327|NZ Births Deaths and Marriages online]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-18<ref name="ref_0118bdd239e1e9d4092bffa01355e972a501e4503c5e1d33bcb315b155da4f98">https://notices.nzherald.co.nz/nz/obituaries/nzherald-nz/name/james-glynn-obituary?id=61779053</ref> | [[Nueva Zelanda|neozelandés]] [[Axente de policía|policía]] (1932–2026) ♂; Oficial de la Orde del Imperiu británicu | [[Axente de policía|policía]] | | [[Nueva Zelanda]] | | | 0 |- | [[:d:Q18098321|Q18098321]] | [[Ficheru:Bob Jolly.jpg|center|128px]] | [[Robert Dudley Jolly]] | data-sort-value="1930" | 1930-10-01<ref name="ref_5668dcb980b85303993836b0522a8366f58668f689053831faa2d6b8f29a2055">https://beauchamp.co.nz/tributes/#website-funeral-notices/view-funeral-details3/6a32235d905213e53b0ffa7e/</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-18<ref name="ref_2248f39fee45abd099bc051728f61479eac620a678694afd59b66aedac427e92">https://notices.nzherald.co.nz/nz/obituaries/nzherald-nz/name/robert-jolly-obituary?id=61779031</ref> | veterinariu neozelandés | [[veterinariu]]<br/>[[académicu]]<br/>[[botánicu]] | | [[Nueva Zelanda]] | [[Hamilton]] | [[Palmerston North]]<ref name="ref_2248f39fee45abd099bc051728f61479eac620a678694afd59b66aedac427e92">https://notices.nzherald.co.nz/nz/obituaries/nzherald-nz/name/robert-jolly-obituary?id=61779031</ref> | 5 |- | [[:d:Q18279277|Q18279277]] | [[Ficheru:Феолипт (Фенерлис) в Резиденции Константинпольского Патриарха.jpg|center|128px]] | [[Theoliptos (Fenerlis)]] | data-sort-value="1957" | 1957-04-17<ref name="ref_37be593a6d4eadc7379facc5681673bbe0065b0f2f1fcce3f5145f4b3bdd2b2f">https://orthodoxreflections.com/the-way-to-schism-part-1-ordination-of-a-female-orthodox-deacon/</ref><ref name="ref_8ec6012aaa8842f7ad159b5733904ee40031d620200078b478e8334654aa1652">https://users.sch.gr/markmarkou/2000/new/theoleptos_fenerlis.htm</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-18<ref name="ref_06de8be5b1c5e46dcea21e4ac30fb0a3cb99169febc4e7600a355b04d895e81e">https://www.romfea.gr/epikairotita-xronika/77234-ekoimithi-ikoniou-theoliptos</ref> | [[Turquía|turcu]] ministru, metropolitan, protosyncellus (1957–2026) ♂ | [[ministru]] | [[metropolitan]]<ref name="ref_6b28f5fff60a4c7fcac6180881243a3c4e399c465cc4e19d33c3962b8e9fb9d8">https://web.archive.org/web/20190815041453/http://www.ec-patr.org/hierarchs/show.php?lang=gr&id=55</ref><br/>[[protosyncellus]] | [[Turquía]] | [[Tarabya]] | [[Estambul]] | 6 |- | [[:d:Q18541708|Q18541708]] | | [[Bogdan Marinescu]] | data-sort-value="1944" | 1944-11-29 | data-sort-value="2026" | 2026-06-18<ref name="ref_738e2625b5380959fa64cd109c5a5b0959db093f2a5ac94fba313eea93fe49ce">https://jurnalul.ro/stiri/observator/doliu-medicina-murit-prof-bogdan-marinescu-fertilizare-vitro-1036338.html</ref> | [[Rumanía|rumanu]] políticu, [[Médicu|médicu]], diputáu de Rumanía, Ministru de Salú de Rumanía, senador de Rumanía (1944–2026) ♂ | [[políticu]]<br/>[[médicu]] | [[diputáu de Rumanía]]<br/>[[Ministru de Salú de Rumanía]]<br/>[[senador de Rumanía]] | [[Rumanía]] | | | 3 |- | [[:d:Q21095457|Q21095457]] | | [[Qamar Ahmed]] | data-sort-value="1937" | 1937-10-23 | data-sort-value="2026" | 2026-06-18 | xugador de críquet paquistanín | [[xugador de críquet]] | | [[Paquistán]]<br/>[[Raj británicu]] | [[Uttar Pradesh]] | | 3 |- | [[:d:Q2594792|Q2594792]] | | [[Wulf Herzogenrath]] | data-sort-value="1944" | 1944-03-23<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-18 | [[Alemaña|alemán]] historiador del arte, conservador de muséu, teóricu del arte, comisariu d'arte (1944–2026) ♂; member of Academy of Arts of the GDR, Academia de les Artes de Berlín | [[historiador del arte]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_1db522d67f69c9c477a47f357a64b9323e3a4b2801251dfc5705ef4e3e05c047">https://cs.isabart.org/person/85868</ref><br/>[[conservador de muséu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[teóricu del arte]]<ref name="ref_1db522d67f69c9c477a47f357a64b9323e3a4b2801251dfc5705ef4e3e05c047">https://cs.isabart.org/person/85868</ref><br/>[[comisariu d'arte]]<ref name="ref_1db522d67f69c9c477a47f357a64b9323e3a4b2801251dfc5705ef4e3e05c047">https://cs.isabart.org/person/85868</ref> | | [[Alemaña]] | [[Rathenow]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | 2 |- | [[:d:Q2896073|Q2896073]] | | [[Mikhail Torrance]] | data-sort-value="1988" | 1988-09-30<ref name="ref_39bc0047a07449223e6ab6cbaf2477b621907a0e19927c982d269697cffd84ca">''[[:d:Q130293317|FIBA database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-18<ref name="ref_f7d21ad330fcf947096b2d822a721604ffc4494e37d2b03cd38928131af3e887">https://www.al.com/alabamabasketball/2026/06/former-alabama-mobile-area-high-school-basketball-standout-has-died.html</ref> | xugador de baloncestu d&#39;Estaos Xuníos | [[xugador de baloncestu]]<ref name="ref_b316776bfd4d19b22b05d403d20bf7aa69dcd18a806d586c89f9100926aeab05">''[[:d:Q7300810|RealGM]]''</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]<ref name="ref_39bc0047a07449223e6ab6cbaf2477b621907a0e19927c982d269697cffd84ca">''[[:d:Q130293317|FIBA database]]''</ref> | [[Eight Mile]] | | 6 |- | [[:d:Q324230|Q324230]] | [[Ficheru:Alex Bueno.jpg|center|128px]] | [[Alex Bueno]] | data-sort-value="1963" | 1963-09-06 | data-sort-value="2026" | 2026-06-18 | [[República Dominicana|dominicanu]] [[Cantante|cantante]], guitarrista (1963–2026) ♂ | [[cantante]]<br/>[[guitarrista]] | | [[República Dominicana]] | [[San José de las Matas]] | [[Nueva York]] | 6 |- | [[:d:Q56630751|Q56630751]] | [[Ficheru:Tay Kieth 2023.jpg|center|128px]] | [[Tay Keith]] | data-sort-value="1996" | 1996-09-20<ref name="ref_6097eaeddd5c26eb7cfd04be527362a0617b50e7f5fdcabade8cad0e9f975aaa">https://www.famousbirthdays.com/people/tay-keith.html</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-18<ref name="ref_3d0a286608574c5503512e4b61e682be631adcdf0e16cb3a304cfc18fb56a050">https://www.aftonbladet.se/nyheter/a/Rr77qd/aftonbladet-direkt?pinnedEntry=1474106</ref> | [[Estaos Xuníos d'América|d'Estaos Xuníos]] [[Productor musical|productor musical]], [[Compositor de cantares|compositor de cantares]] (fl. 2012–2026) (1996–2026) ♂ | [[productor musical]]<br/>[[compositor de cantares]] | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Memphis]] | [[Nashville (Tennessee)|Nashville]] | 8 |- | [[:d:Q97204731|Q97204731]] | [[Ficheru:חאלד אבו עסבה.jpg|center|128px]] | [[Abu-ʻAsba, Khaled]] | data-sort-value="1955" | 1955-12-14 | data-sort-value="2026" | 2026-06-18 | [[Israel|israelín]] sociólogu (1955–2026) ♂; notable work al-Iʻāqah wa-al-muʻāqūn fī al-mujtamaʻ al-ʻArabī fī Isrāʼīl | [[sociólogu]] | | [[Israel]] | [[Jatt]] | | 3 |- | [[:d:Q106231319|Q106231319]] | | [[Sotiris Tsogkas]] | data-sort-value="1951" | 1951-09 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_61c4ff6bec8beeaaa7f31e2d3f4a8bacdc565341bd8188f06ff5d857c223e34d">https://www.cnn.gr/style/politismos/story/539224/pethane-o-ithopoios-sotiris-tsogkas</ref> | actor griegu | [[actor]]<br/>[[realizador]] | | [[Grecia]] | [[Thiseio]] | [[Atenes]] | 0 |- | [[:d:Q112400921|Q112400921]] | | [[Huba Kalász]] | data-sort-value="1941" | 1941-03-29<ref name="ref_4b7ffb2c93c50eef829a98a65243e31e43b7b496225a2bdbeff02493b7972167">''[[:d:Q54878968|PIM authority]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_59c1d05aa7c6b55f56dfaf2187a697fe32c9f54b60f20ce58852efb759412a0b">https://semmelweis.hu/pharmacology/2026/06/17/elhunyt-kalasz-huba-professzor/</ref> | [[Hungría|húngaru]] editing staff, [[Químicu|químicu]] (1941–2026) ♂ | [[editing staff]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[químicu]] | | [[Hungría]] | [[Miskolc]]<ref name="ref_4b7ffb2c93c50eef829a98a65243e31e43b7b496225a2bdbeff02493b7972167">''[[:d:Q54878968|PIM authority]]''</ref> | | 0 |- | [[:d:Q112994026|Q112994026]] | | [[Alisher Mirzonabot]] | data-sort-value="1980" | 1980-08-27 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_46f1c99216b81907a78c180f8561697285dbfbd97542b1f520c341da3f33abad">https://asiaplus.news/2026/06/17/predsedatel-gbao-alisher-mirzonabot-pogib-v-dtp/?ysclid=mqi48ykzoi849152630</ref> | Políticu, presidente (1980–2026) ♂ | [[políticu]] | [[presidente]] | | [[Rushon District]] | | 3 |- | [[:d:Q113566496|Q113566496]] | | [[Kazuyuki Tsuji]] | data-sort-value="1940" | 1940-10-02 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_c03325a9f1173aa6aec366062d93486bedb324a0fde986a245836a2806bd65eb">https://newsdig.tbs.co.jp/articles/uty/2739594?display=1</ref> | [[Xapón|xaponés]] políticu, mayor of Hayakawa (1940–2026) ♂ | [[políticu]] | [[mayor of Hayakawa]] | [[Xapón]] | [[Hayakawa]] | | 1 |- | [[:d:Q116998616|Q116998616]] | | [[Julián Pérez-Templado Jordán]] | data-sort-value="1948" | 1948-04-09<ref name="ref_cb14a292a4a65b5e15d200c43e7282da302b822cf83965fab5a730e3135bf92f">https://www.consejodetransparencia-rm.es/el-presidente-2/</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_d6a8265a0c2bcfb49a373da876a0547d0b052853a052e9087d03b38b8169f31e">https://www.laopiniondemurcia.es/comunidad/2026/06/17/fallece-julian-perez-templado-magistrado-131526490.html</ref> | [[España|español]] [[Xuez|xuez]], maxistráu, presidente del Tribunal Superior de Justicia de la Región de Murcia (1948–2026) ♂ | [[xuez]]<ref name="ref_cb14a292a4a65b5e15d200c43e7282da302b822cf83965fab5a730e3135bf92f">https://www.consejodetransparencia-rm.es/el-presidente-2/</ref><br/>[[maxistráu]]<ref name="ref_cb14a292a4a65b5e15d200c43e7282da302b822cf83965fab5a730e3135bf92f">https://www.consejodetransparencia-rm.es/el-presidente-2/</ref> | [[presidente del Tribunal Superior de Justicia de la Región de Murcia]] | [[España]] | [[Cieza]]<ref name="ref_cb14a292a4a65b5e15d200c43e7282da302b822cf83965fab5a730e3135bf92f">https://www.consejodetransparencia-rm.es/el-presidente-2/</ref> | [[Murcia]]<ref name="ref_d37cffcbd58fdd67c32809367ed7b5050b04ba7142372241fb2d4d702184d7fd">https://www.laverdad.es/murcia/muere-magistrado-julian-pereztemplado-expresidente-tsj-region-20260617202732-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.bing.com%2F</ref> | 0 |- | [[:d:Q133660703|Q133660703]] | | [[Uta Tyroller]] | data-sort-value="1939" | 1939<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17 | Restauradora (1939–2026) ♀; notable work Aleppo Room, Mihrab from Bey Hakim Mosque, Alhambra Cupola | [[restaurador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | | | [[Wandlitz]] | 0 |- | [[:d:Q140298411|Q140298411]] | | [[Margaret Clark]] | data-sort-value="1935" | 1935<ref name="ref_b2db8b5c22c0922761d1fe4dec4d0adc4d740746e8776c4ba182f61ebff423d1">https://academyfunerals.co.nz/funeral-notice/clark-74904/</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_e707021ebedb185a14a6967471e38cc8a93b5e0b50f1a27a263a64388f6789d6">https://notices.nzherald.co.nz/nz/obituaries/the-press-nz/name/margaret-clark-obituary?id=61793286</ref> | [[Nueva Zelanda|neozelandés]] xeóloga, alpinista (1935–2026) ♀ | [[xeólogu]]<ref name="ref_6fea5e8f4fafda42733714abad6316a27868d529bee571423439045c2b55aca0">https://alpineclub.org.nz/feature/thirty-below-new-book-featuring-margaret-clark</ref><br/>[[alpinista]]<ref name="ref_6fea5e8f4fafda42733714abad6316a27868d529bee571423439045c2b55aca0">https://alpineclub.org.nz/feature/thirty-below-new-book-featuring-margaret-clark</ref> | | [[Nueva Zelanda]] | | [[Addington]]<ref name="ref_e707021ebedb185a14a6967471e38cc8a93b5e0b50f1a27a263a64388f6789d6">https://notices.nzherald.co.nz/nz/obituaries/the-press-nz/name/margaret-clark-obituary?id=61793286</ref> | 0 |- | [[:d:Q15635903|Q15635903]] | | [[Margrét Helga Jóhannsdóttir]] | data-sort-value="1940" | 1940-05-04<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_61eac27c51cfde200ac94c543ef3bdd435fc200a5d89e169a5c6a1f45afed1ba">https://www.ruv.is/frettir/innlent/2026-06-18-margret-helga-johannsdottir-latin-478588</ref> | actriz islandesa | [[actor]] | | [[Islandia]] | | | 1 |- | [[:d:Q17987366|Q17987366]] | | [[Manuel Benza Pflücker]] | data-sort-value="1944" | 1944-04-16<ref name="ref_43ca286ac56febd2aa7c22e863d5afab478783ca7e578075b4fd0d5438875178">https://infogob.jne.gob.pe/Politico/FichaPolitico/manuel-german-benza-pflucker_historial-partidario_eprp2s4+bMs=rs</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_09535f2eda3302b389c2523d8c9021e8572b7e57c09d577f53a6628464b4a3da">https://x.com/Manu_Benza/status/2067235797305077909</ref> | sociólogu peruanu | [[sociólogu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[politólogu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[economista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[diputáu de Perú]]<ref name="ref_8ecd47f78e9dc0ff8567969cac4e262f002260016ce566a71fa7d871de77c84f">http://blog.pucp.edu.pe/blog/fernandotuesta/wp-content/uploads/sites/945/2016/05/1985-1990-Diputados.pdf</ref> | [[Perú]] | [[Lima]]<ref name="ref_b1bb948779109a27410cbba9167d8d8942e112471f667858169b994569355cf5">https://prensaperu.pe/2026/06/17/fallece-manuel-german-benza-pflucker-intelectual-politico-docente-e-investigador-universitario-socialcristiano-que-trascendio-del-congreso-de-la-republica-a-las-aulas-universitarias-del-peru/</ref> | [[Lima]] | 3 |- | [[:d:Q21282858|Q21282858]] | | [[Roger Wierinckx]] | data-sort-value="1927" | 1927-11-13 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17 | [[Bélxica|belxicanu]] políticu, funcionariu, directly elected senator, member of the Flemish Parliament, Mayor of Lubbeek, provincial senator (1927–2026) ♂ | [[políticu]]<br/>[[funcionariu]] | [[directly elected senator]]<br/>[[member of the Flemish Parliament]]<br/>[[Mayor of Lubbeek]]<br/>[[provincial senator]] | [[Bélxica]] | [[Kessel-Lo]] | | 2 |- | [[:d:Q22689786|Q22689786]] | | [[محمد مرزبان]] | data-sort-value="1959" | 1959-02-24 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_56bc5b3c530fd54e297e967be4919307dc9690a53d7af766cbbca098ab2ab4fc">https://www.aljazeera.net/arts/2026/6/17/%D8%B1%D8%AD%D9%8A%D9%84-%D9%85%D8%AD%D9%85%D8%AF-%D9%85%D8%B1%D8%B2%D8%A8%D8%A7%D9%86-%D9%88%D9%87%D8%B0%D9%87-%D9%88%D8%B5%D9%8A%D8%AA%D9%87-%D8%A7%D9%84%D8%A3%D8%AE%D9%8A%D8%B1%D8%A9</ref> | actor exipcianu | [[actor]] | | [[República Árabe Xunida]]<br/>[[Exiptu]] | | [[Ismailia]] | 1 |- | [[:d:Q2410614|Q2410614]] | [[Ficheru:Eric ROY.jpg|center|128px]] | [[Éric Roy]] | data-sort-value="1967" | 1967-09-26<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_acf2755b7f59e043213cab759537dc86790dc933d78e6122415f0bb251f927da">https://www.lequipe.fr/Football/Actualites/Eric-roy-l-entraineur-de-brest-est-mort/1685851</ref> | futbolista francés | [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]]<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | | [[Francia]] | [[Niza]] | [[Niza]] | 15 |- | [[:d:Q2610486|Q2610486]] | | [[Hans van Hooft Sr.]] | data-sort-value="1941" | 1941-11-25 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_460035234edfd6c3579200dad5dedac650448e2fcaca2277f94260e1f3d85903">https://www.gelderlander.nl/nijmegen/oud-sp-voorzitter-en-medeoprichter-hans-van-hooft-84-overleden-afscheid-in-stevenskerk~ac5fba73e/</ref> | políticu neerlandés | [[políticu]] | [[alderman]]<br/>[[municipal councillor of Nijmegen]]<br/>[[municipal executive of Nijmegen]] | [[Reinu de los Países Baxos]] | [[Kerkdriel]] | [[Nijmegen]]<ref name="ref_460035234edfd6c3579200dad5dedac650448e2fcaca2277f94260e1f3d85903">https://www.gelderlander.nl/nijmegen/oud-sp-voorzitter-en-medeoprichter-hans-van-hooft-84-overleden-afscheid-in-stevenskerk~ac5fba73e/</ref> | 3 |- | [[:d:Q28465893|Q28465893]] | | [[Javier García El Chocolate]] | data-sort-value="1957" | 1957-05-05 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17 | futbolista mexicanu | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[Méxicu]] | [[Ciudá de Méxicu]] | | 2 |- | [[:d:Q355251|Q355251]] | [[Ficheru:Carlo Ginzburg par Claude Truong-Ngoc mars 2013.jpg|center|128px]] | [[Carlo Ginzburg]] | data-sort-value="1939" | 1939-04-15<ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_7236b73cbec1389b01731c95a3e9178070049b0518d9498608c225b4950622a3">https://www.corriere.it/cultura/26_giugno_17/morto-carlo-ginzburg-storico-maestro-microstoria-ef1c5e43-f92f-499d-94fb-24ed29802xlk.shtml</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_26fb7ea4157c79d676f05a021313a46665ffb35b479ca76959a8174d521118de">https://www.ilpost.it/2026/06/17/carlo-ginzburg-morto/</ref><ref name="ref_c57aa8c5fcef2f9f9bc5ebf70f658709df72c0b5e9d1e1717ef995be8df692bf">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/06/17/l-italien-carlo-ginzburg-figure-fondatrice-de-la-microhistoire-est-mort_6704205_3382.html</ref> | Reinu d'Italia-[[Italia|italianu]] [[Historiador|historiador]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], académicu de la cultura, traductor, [[Ensayista|ensayista]] (fl. 1961–2000) (1939–2026) ♂; Aby Warburg Prize, Prix Lyssenko, Viareggio Prize, Premiu Balzan, doctor honoris causa pola Universidá de Burdeos Montaigne, doctor honoris causa pola Universidá d'Estrasburgu, doctor honoris causa pola Universidá de Rennes, doctor honoris causa pola Universidá de Buenos Aires, Feltrinelli Prize; member of Accademia Nazionale dei Lincei, [[Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos]], Academia Europaea, Accademia delle Arti del Disegno, Academia Nacional de la Historia de la República Arxentina; child of Leone Ginzburg, Natalia Ginzburg; spouse of Anna Rossi-Doria; notable work The Cheese and the Worms | [[historiador]]<ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><br/>[[académicu de la cultura]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[traductor]]<br/>[[ensayista]] | | [[Reinu d'Italia]]<br/>[[Italia]]<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Turín]]<ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref><ref name="ref_99c2fc25d6d699ccbda6cdd57c56d0b39aaf836b7fc471cce7b446dcb2c8d52c">''[[:d:Q114415951|Elenco degli alunni della Scuola Normale Superiore di Pisa dal 1847 al 1970]]''</ref><ref name="ref_7236b73cbec1389b01731c95a3e9178070049b0518d9498608c225b4950622a3">https://www.corriere.it/cultura/26_giugno_17/morto-carlo-ginzburg-storico-maestro-microstoria-ef1c5e43-f92f-499d-94fb-24ed29802xlk.shtml</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Boloña]]<ref name="ref_26fb7ea4157c79d676f05a021313a46665ffb35b479ca76959a8174d521118de">https://www.ilpost.it/2026/06/17/carlo-ginzburg-morto/</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | 37 |- | [[:d:Q6130192|Q6130192]] | | [[James Breen]] | data-sort-value="1945" | 1945-05-23 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17 | [[República d'Irlanda|irlandés]] políticu, [[Llabrador|agricultor]], Teachta Dála (1945–2026) ♂ | [[políticu]]<br/>[[Llabrador|agricultor]] | [[Teachta Dála]]<ref name="ref_86ee0c1dd2b4123b5f5fcf4db6d476abab3be517656c37c1ae749ae4fd52e449">https://www.oireachtas.ie/en/members/member/James-Breen.D.2002-06-06</ref> | [[República d'Irlanda]] | [[Condáu de Clare]] | | 3 |- | [[:d:Q7287521|Q7287521]] | | [[Ralph G. Wright]] | data-sort-value="1935" | 1935-06-10<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_a18f92e7dd8a3b7baa665365a6c3fb58d7fd9c42b31efc19c2b48b078d50d706">https://vtdigger.org/2026/06/18/ralph-wright-revered-and-feared-longest-serving-vermont-house-speaker-dies-at-91/</ref> | políticu estauxunidense | [[políticu]] | [[Speaker of the Vermont House of Representatives]]<br/>[[member of the Vermont House of Representatives]] | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Arlington]] | [[Lady Lake]] | 5 |- | [[:d:Q7702318|Q7702318]] | | [[Teresė Nekrošaitė]] | data-sort-value="1961" | 1961-10-19<ref name="ref_202f85720d9cc95a77b10bf5117ee054259a6d5c93f6704d9bab571cb1cb374d">''[[:d:Q54960205|World Athletics database]]''</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17 | atleta lituana | [[atleta]] | | [[Xunión Soviética]]<br/>[[Lituania]] | [[Bitvanas]] | | 5 |- | [[:d:Q7965783|Q7965783]] | [[Ficheru:Walter Parazaider.jpg|center|128px]] | [[Walter Parazaider]] | data-sort-value="1945" | 1945-03-14 | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_2144a5ea63bae9bcbd46f18270ae24bd06f1e22498307f19ae1391cafb4de19c">https://www.forbes.com/sites/timlammers/2026/06/17/walter-parazaider-founding-member-of-chicago-dies-at-81/</ref> | músicu d&#39;Estaos Xuníos | [[músicu de jazz]]<br/>[[saxofonista]]<br/>[[clarinetista]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[flauteru]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[guitarrista]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref> | | [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] | [[Chicago]] | | 9 |- | [[:d:Q928034|Q928034]] | [[Ficheru:Aleksandr Samokutyayev 2011.jpg|center|128px]] | [[Aleksandr Samokutyayev]] | data-sort-value="1970" | 1970-03-13<ref name="ref_6abfadc4e5f701cb6da80b96c8d578e2f903a585836c2c51503d40a25c23295f">http://www.jsc.nasa.gov/Bios/htmlbios/samokutyaev.html</ref> | data-sort-value="2026" | 2026-06-17<ref name="ref_f854f49ae2db9f79db8f5501268a74691907fa2a96053b84d53481c987e08a2b">https://tass.ru/politika/27789255</ref><ref name="ref_e9b26449d132bdcdbd6d3a677da2585e336d8119a9ba7b2d79f050c775111e4a">https://www.pnzreg.ru/news/society/483989/</ref> | [[Rusia|rusu]] [[Pilotu d'aviación|aviador]], [[Astronauta|cosmonauta]], políticu, diputáu de la Duma Estatal (1970–2026) ♂; Hero of the Russian Federation, Orde por Servicios a la Patria de cuartu grau, Pilot-Cosmonaut of the Russian Federation, Medal "For Military Valour", 2nd class, Medal for distinguished military service, 1st class, Medaille „Für den Dienst in der Luftwaffe“, Medaya del 70ᵘ Aniversariu de les Fuercies Armaes Soviétiques, NASA Distinguished Public Service Medal, NASA Space Flight Medal, Medal for distinguished military service, 2nd class, Medal for distinguished military service, 3rd class; member of 7th State Duma of the Russian Federation, 8th State Duma of the Russian Federation | [[Pilotu d'aviación|aviador]]<br/>[[Astronauta|cosmonauta]]<br/>[[políticu]] | [[diputáu de la Duma Estatal]] | [[Rusia]]<ref name="ref_7682e6b1316c98ce5ca8bc88665554b59a6d63ca020b56ad86e1c07395bc9031">https://sanctions.nazk.gov.ua/en/sanction-person/590/</ref> | [[Penza]]<ref name="ref_6abfadc4e5f701cb6da80b96c8d578e2f903a585836c2c51503d40a25c23295f">http://www.jsc.nasa.gov/Bios/htmlbios/samokutyaev.html</ref> | | 27 |} {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref|2}} 561yjjcd18peiwzbtmu7fybdkadt3e5 Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/2005-2009 4 268901 4501000 4499400 2026-06-21T01:31:44Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501000 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 2005 && year(?death_date) <= 2009) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q57497154|Q57497154]] | | [[José Fernández Huerta]] | data-sort-value="1917" | 1917<ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref> | data-sort-value="2005" | 2005 | [[España|español]] [[Pedagogu|pedagogu]] (1917–2005) ♂; [[Doctor honoris causa|doctor honoris causa]] | [[pedagogu]] | | [[España]] | [[Mieres]] | |- | [[:d:Q97496482|Q97496482]] | | [[José Manuel Fernández Castaño]] | data-sort-value="1926" | 1926<ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref><ref name="ref_c7414b473f3f17156e840497fe49e1f225fb4ef922a4bfbb365300df7a38d18b">''[[:d:Q84353965|opac.vatlib.it]]''</ref><ref name="ref_496527c3dadbd8c632111524203aae24b81d7dcfd059bf1231e22aec095c4ded">''[[:d:Q96071920|Catalogue of the Library of the Pontifical University of Saint Thomas Aquinas]]''</ref> | data-sort-value="2005" | 2005<ref name="ref_34069fd4a62e38d3fcea0e73a87ae2bc41b0a600e91f0ce9aa3923956886f585">''[[:d:Q11789729|NUKAT]]''</ref><ref name="ref_496527c3dadbd8c632111524203aae24b81d7dcfd059bf1231e22aec095c4ded">''[[:d:Q96071920|Catalogue of the Library of the Pontifical University of Saint Thomas Aquinas]]''</ref> | teólogu asturianu (1926–2005) | [[canon law jurist]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[teólogu católicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Sama (Llangréu)|Sama]]<ref name="ref_ad13e17d6b2dbadbaa9ae23723823fb62791339a25668d1309c1ea9ada6b6f4a">''[[:d:Q65028882|Catalogue of the Library of the Pontifical University of the Holy Cross]]''</ref> | [[Granada]]<ref name="ref_ad13e17d6b2dbadbaa9ae23723823fb62791339a25668d1309c1ea9ada6b6f4a">''[[:d:Q65028882|Catalogue of the Library of the Pontifical University of the Holy Cross]]''</ref> |- | [[:d:Q5998367|Q5998367]] | | [[Marino Busto García]] | data-sort-value="1916" | 1916-04-13 | data-sort-value="2005" | 2005-01-02 | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], políticu, [[Periodista|periodista]] (1916–2005) ♂ | [[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[periodista]] | | [[España]] | [[Quimarán]] | [[Quimarán]] |- | [[:d:Q131830368|Q131830368]] | [[Ficheru:Jose Luis Blanco Vega 4.jpg|center|128px]] | [[José Luis Blanco Vega]] | data-sort-value="1928" | 1928-07-22 | data-sort-value="2005" | 2005-01-25<ref name="ref_de1bc28aaf66eacce608e9f47e795b89a5cb7984a9a2b71c459d1fc7aae9e0d7">https://www.lavozdegalicia.es/noticia/coruna/coruna/2005/01/28/cinefilo-calle-fonseca/0003_3412836.htm</ref> | relixosu, profesor, escritor y críticu de cine asturianu (1928-2005) | [[escritor]]<br/>[[críticu de cine]]<br/>[[poeta]]<br/>[[profesor]]<br/>[[relixosu]] | | [[España]] | [[Mieres]]<ref name="ref_de1bc28aaf66eacce608e9f47e795b89a5cb7984a9a2b71c459d1fc7aae9e0d7">https://www.lavozdegalicia.es/noticia/coruna/coruna/2005/01/28/cinefilo-calle-fonseca/0003_3412836.htm</ref> | [[A Coruña]] |- | [[:d:Q96237634|Q96237634]] | | [[Blanca Meruéndano Cantalapiedra]] | data-sort-value="1909" | 1909 | data-sort-value="2005" | 2005-01-27<ref name="ref_ed33d1eb97adda7fe47516cf42518f110fea69823760720dcba16112219f139d">http://blog.educastur.es/mujeresasturianas/blanca-meruendano-cantalapiedra/</ref> | pintora asturiana (1909-2005) | [[pintor]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_ed33d1eb97adda7fe47516cf42518f110fea69823760720dcba16112219f139d">http://blog.educastur.es/mujeresasturianas/blanca-meruendano-cantalapiedra/</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_ed33d1eb97adda7fe47516cf42518f110fea69823760720dcba16112219f139d">http://blog.educastur.es/mujeresasturianas/blanca-meruendano-cantalapiedra/</ref> |- | [[:d:Q587116|Q587116]] | | [[José María Martínez-Hidalgo y Terán]] | data-sort-value="1913" | 1913-12-11<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | data-sort-value="2005" | 2005-02-07<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | comisariu d&#39;arte asturianu (1913–2005) | [[comisariu d'arte]] | [[director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona]] | [[España]]<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | [[Sama (Llangréu)|Sama]] | [[Barcelona]] |- | [[:d:Q55261433|Q55261433]] | | [[Julia Rodríguez-Maribona]] | data-sort-value="1923" | 1923-11-12 | data-sort-value="2005" | 2005-03-16 | inventora y enfermera asturiana (1923-2005) | [[inventor]]<br/>[[enfermeru]] | | | [[Villalegre]] | [[Neuchâtel]] |- | [[:d:Q20015405|Q20015405]] | | [[Pedro Mario Herrero]] | data-sort-value="1928" | 1928-11-21<br/>1929-11-21<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref> | data-sort-value="2005" | 2005-03-25 | periodista y cineasta asturianu (1928-2005) | [[direutor de cine]]<br/>[[periodista]]<br/>[[guionista]] | | [[España]] | [[Carbayín (parroquia)|Carbayín]] | [[Xerez de la Frontera]] |- | [[:d:Q9048044|Q9048044]] | [[Ficheru:MánferDeLaLlera.jpg|center|128px]] | [[Mánfer de la Llera]] | data-sort-value="1918" | 1918-04-07 | data-sort-value="2005" | 2005-04-06 | escritor asturianu (1918–2005) | [[escritor]] | | [[España]] | [[Llangréu]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q21105648|Q21105648]] | | [[Eduardo García-Rodeja Fernández]] | data-sort-value="1922" | 1922-02-11<ref name="ref_125ca351f83277835beb7520e69f8e899a4f2393a654b14c232d2e7d808fa7c1">http://www.usc.es/mate50/documentos/50Anos_Semblanza_Rodeja_Villanueva.pdf</ref> | data-sort-value="2005" | 2005-09-13<ref name="ref_125ca351f83277835beb7520e69f8e899a4f2393a654b14c232d2e7d808fa7c1">http://www.usc.es/mate50/documentos/50Anos_Semblanza_Rodeja_Villanueva.pdf</ref> | caderalgu d&#39;universidá asturianu (1922–2005) | [[matemáticu]] | [[caderalgu d'universidá]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Santiago de Compostela]] |- | [[:d:Q5750407|Q5750407]] | | [[Carlos Gallego]] | data-sort-value="1958" | 1958<ref name="ref_4316f2ed7bb59f499daef0dd6b485c5045884693bf87590efd6c4d32440a3f16">http://datos.bne.es/resource/XX1683489</ref> | data-sort-value="2005" | 2005-09-25 | fotógrafu asturianu (1958–2005) | [[fotógrafu]] | | [[España]] | [[Llangréu]] | [[Cartaxena]] |- | [[:d:Q4460949|Q4460949]] | [[Ficheru:Hoogovenschaaktoernooi. Deelnemers aan toernooi, Bestanddeelnr 908-2322.jpg|center|128px]] | [[Román Torán Albero]] | data-sort-value="1931" | 1931-10-08<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="2005" | 2005-10-01<ref name="ref_004f28b255d44f517217697b7a22ac890bb7e441ad0731497add98688bf16ea3">https://players.chessbase.com/de/player/Toran%20Albero_Roman/263186</ref> | axedrecista asturianu (1931–2005) | [[axedrecista]]<ref name="ref_f5fa8bcf17dd189880eb83e1ce75332dfb1483a495d271fe63e0aa5a329346fb">''[[:d:Q631396|OlimpBase]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q3792253|Q3792253]] | | [[Ignacio Iglesias]] | data-sort-value="1912" | 1912-09-06 | data-sort-value="2005" | 2005-10-15<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | políticu asturianu (1912–2005) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Llangréu]] | [[L'Haÿ-les-Roses]] |- | [[:d:Q5699942|Q5699942]] | | [[Antonio Sánchez Valdés]] | data-sort-value="1914" | 1914-07-02 | data-sort-value="2005" | 2005-10-30 | futbolista uvieín (1914–2005) | [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q111025305|Q111025305]] | | [[Alberto Vega]] | data-sort-value="1956" | 1956<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_6f14f5353162cd8db07b66c93fbea7f589b41207e7ce947ba324e87cc46bee7b">''[[:d:Q105667100|Catalogue of the Library of the Pontifical University of Salamanca]]''</ref><ref name="ref_fded7aef1d55ee02519f9762a808b0bc88fa657da1816a59e0144c549e9a8ace">''[[:d:Q63056|Find a Grave]]''</ref> | data-sort-value="2006" | 2006-05-15<ref name="ref_fded7aef1d55ee02519f9762a808b0bc88fa657da1816a59e0144c549e9a8ace">''[[:d:Q63056|Find a Grave]]''</ref> | [[Escritor|escritor]] (1956–2006) ♂ | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | | [[Llangréu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | |- | [[:d:Q136556743|Q136556743]] | | [[Melchor Rodríguez Cosmen]] | data-sort-value="1911" | 1911<ref name="ref_bfd022840d10c18d89abd3b16a19803c0e8547a9dd0b33b72799e214d7bfc40e">https://www.deaceboyjara.com/2012/03/08/la-comarca-de-laciana-homenajea-al-escritor-y-musico-asturiano-melchor-rodriguez-cosmen/</ref> | data-sort-value="2006" | 2006<ref name="ref_bfd022840d10c18d89abd3b16a19803c0e8547a9dd0b33b72799e214d7bfc40e">https://www.deaceboyjara.com/2012/03/08/la-comarca-de-laciana-homenajea-al-escritor-y-musico-asturiano-melchor-rodriguez-cosmen/</ref> | escritor, músicu y divulgador cultural asturianu (1911-2006) | [[escritor]]<br/>[[músicu]]<br/>[[divulgador cultural]] | | [[España]] | [[Brañas]]<ref name="ref_bfd022840d10c18d89abd3b16a19803c0e8547a9dd0b33b72799e214d7bfc40e">https://www.deaceboyjara.com/2012/03/08/la-comarca-de-laciana-homenajea-al-escritor-y-musico-asturiano-melchor-rodriguez-cosmen/</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_bfd022840d10c18d89abd3b16a19803c0e8547a9dd0b33b72799e214d7bfc40e">https://www.deaceboyjara.com/2012/03/08/la-comarca-de-laciana-homenajea-al-escritor-y-musico-asturiano-melchor-rodriguez-cosmen/</ref> |- | [[:d:Q16581067|Q16581067]] | | [[Javier Belderraín Fernández]] | data-sort-value="1940" | 1940 | data-sort-value="2006" | 2006 | periodista asturianu (1940–2006) | [[periodista]] | | [[España]] | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q21485917|Q21485917]] | | [[José Amodia]] | data-sort-value="1936" | 1936-06-11 | data-sort-value="2006" | 2006 | profesor asturianu (1936–2006) | [[profesor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q6069297|Q6069297]] | | [[Pedro Lantero Pérez]] | data-sort-value="1925" | 1925 | data-sort-value="2006" | 2006 | políticu asturianu (1925–2006) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q19950312|Q19950312]] | | [[Manuel Álvarez-Buylla y López Villamil]] | data-sort-value="1911" | 1911-06-05<ref name="ref_28f88a9cd033928c45411215733c6a76f57be3de61c73dbf5855e61c54327287">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%284800%29.NDIP.</ref><ref name="ref_0749164520d43600b176034cd124aab20c8c86984a81dab9f212a27c3aa3ad53">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%284800%29.NDIP.</ref> | data-sort-value="2006" | 2006-02-03 | militar asturianu que foi alcalde d&#39;Uviéu (1911–2006) | [[militar]]<br/>[[políticu]]<ref name="ref_28f88a9cd033928c45411215733c6a76f57be3de61c73dbf5855e61c54327287">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%284800%29.NDIP.</ref><ref name="ref_0749164520d43600b176034cd124aab20c8c86984a81dab9f212a27c3aa3ad53">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%284800%29.NDIP.</ref><br/>[[médicu]] | [[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_28f88a9cd033928c45411215733c6a76f57be3de61c73dbf5855e61c54327287">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%284800%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_0749164520d43600b176034cd124aab20c8c86984a81dab9f212a27c3aa3ad53">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%284800%29.NDIP.</ref><br/>[[alcalde d'Uviéu]] | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_28f88a9cd033928c45411215733c6a76f57be3de61c73dbf5855e61c54327287">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%284800%29.NDIP.</ref><ref name="ref_0749164520d43600b176034cd124aab20c8c86984a81dab9f212a27c3aa3ad53">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%284800%29.NDIP.</ref> | |- | [[:d:Q10989910|Q10989910]] | [[Ficheru:Jose Noriega.jpg|center|128px]] | [[José Noriega Agüera|José Noriega]] | data-sort-value="1920" | 1920-07-22 | data-sort-value="2006" | 2006-03-16 | músicu asturianu (1920–2006) | [[músicu]] | | [[España]] | [[El Bustiu (parroquia)|El Bustiu]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q11906039|Q11906039]] | | [[Antonio Castro Fernández]] | data-sort-value="1972" | 1972-06-06<ref name="ref_87a0595a50eb905d4609669e931f9d89a99661edfd112cb5313b34095eaf9421">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/310636</ref> | data-sort-value="2006" | 2006-03-27 | [[España|español]] [[Xugador de fútbol|futbolista]] (fl. 1992–) (1972–2006) ♂ | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Avilés]] | [[Eivissa|Ibiza]] |- | [[:d:Q28134774|Q28134774]] | | [[Ignacio González Tascón]] | data-sort-value="1947" | 1947<ref name="ref_e2e39be0d1e8a69075df49ed58832575aa06251712822f17bc1e938f3d89f9ad">http://elpais.com/diario/2006/06/27/agenda/1151359206_850215.html</ref> | data-sort-value="2006" | 2006-06-17<ref name="ref_e2e39be0d1e8a69075df49ed58832575aa06251712822f17bc1e938f3d89f9ad">http://elpais.com/diario/2006/06/27/agenda/1151359206_850215.html</ref> | [[España|español]] inxenieru, profesor (1947–2006) ♂; member of International Academy of the History of Science | [[inxenieru]]<ref name="ref_e2e39be0d1e8a69075df49ed58832575aa06251712822f17bc1e938f3d89f9ad">http://elpais.com/diario/2006/06/27/agenda/1151359206_850215.html</ref><br/>[[profesor]]<ref name="ref_e2e39be0d1e8a69075df49ed58832575aa06251712822f17bc1e938f3d89f9ad">http://elpais.com/diario/2006/06/27/agenda/1151359206_850215.html</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_e2e39be0d1e8a69075df49ed58832575aa06251712822f17bc1e938f3d89f9ad">http://elpais.com/diario/2006/06/27/agenda/1151359206_850215.html</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_e2e39be0d1e8a69075df49ed58832575aa06251712822f17bc1e938f3d89f9ad">http://elpais.com/diario/2006/06/27/agenda/1151359206_850215.html</ref> |- | [[:d:Q134589195|Q134589195]] | | [[Selina Asenjo Fueyo]] | data-sort-value="1910" | 1910-07-06<ref name="ref_931e44a1b559d5279aea22b1c3532d04ed4f50edc6ba3916aaeef8a696e9b4aa">https://censorepresaliadosugt.es/s/public/item/28618</ref> | data-sort-value="2006" | 2006-07-01<ref name="ref_931e44a1b559d5279aea22b1c3532d04ed4f50edc6ba3916aaeef8a696e9b4aa">https://censorepresaliadosugt.es/s/public/item/28618</ref> | política y sindicalista asturiana (1910-2006) | [[políticu]]<ref name="ref_f1e39033c6b61104b1a2aa99a65f2d23181195e8e3bd20f354eda065cb34a578">https://fsa-psoe.org/fjb/biografico/selina-asenjo/</ref><br/>[[sindicalista]]<ref name="ref_9dc3a95ea6eed7b41ab75e751f6f3998430b58d0b4b08d1a887ce644a384d447">https://censorepresaliadosugt.es/s/public/item?Search=&property%5B0%5D%5Bproperty%5D=353&property%5B0%5D%5Btype%5D=eq&property%5B0%5D%5Btext%5D=Su%20padre,%20Manuel%20Asenjo%20Sampedro,%20minero,%20fue%20uno%20de%20los%20fundadores%20de%20la%20AS%20de%20La%20Felguera%20(Asturias)%20en%201909</ref> | | | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]]<ref name="ref_f1e39033c6b61104b1a2aa99a65f2d23181195e8e3bd20f354eda065cb34a578">https://fsa-psoe.org/fjb/biografico/selina-asenjo/</ref> | [[Buenos Aires]]<ref name="ref_afca63ee03e87ea0663ff14cff33d22374e48c98b031cfb3ea7e8722da849f88">https://fpabloiglesias.es/entrada-db/asenjo-fueyo-selina/</ref> |- | [[:d:Q5750768|Q5750768]] | | [[Carlos Luis Álvarez]] | data-sort-value="1928" | 1928-01-14<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="2006" | 2006-08-15<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]] (1928–2006) ♂; Miguel Delibes Journalism Prize, Mariano de Cavia' Price, Gran Cruz de la Orde del Méritu Civil, Hijo Predilecto de Oviedo | [[escritor]]<br/>[[periodista]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q26015435|Q26015435]] | [[Ficheru:Juansuarez 2004.jpg|center|128px]] | [[Juan Suárez Martínez]] | data-sort-value="1913" | 1913-05-16 | data-sort-value="2006" | 2006-08-18 | [[España|español]] [[Empresariu|empresariu]], conceyal (1913–2006) ♂ | [[empresariu]] | [[conceyal]]<ref name="ref_123d28ee12e82b5d9b1e061cd312633757aed3ce7859a0b29070a39fb1a316c0">https://www.elcomercio.es/prensa/20060819/gijon/fallece-anos-juan-suarez_20060819.html</ref> | [[España]] | [[Xixón]] | [[Somió]] |- | [[:d:Q4993444|Q4993444]] | | [[Tito Fernández]] | data-sort-value="1930" | 1930-09-26<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="2006" | 2006-09-09<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | direutor de cine asturianu (1930–2006) | [[direutor de cine]]<br/>[[guionista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[realizador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[San Esteban (Muros)|San Esteban]] | [[Ronda]] |- | [[:d:Q9013580|Q9013580]] | [[Ficheru:Gaiteru Verina.jpg|center|128px]] | [[El Gaiteru de Veriña]] | data-sort-value="1928" | 1928-06-16 | data-sort-value="2006" | 2006-09-25 | músicu asturianu (1928–2006) | [[músicu]] | | [[España]] | [[Puao]]<ref name="ref_732983f31bb0ea114af7cc325ae6c5ae846532cd73dceb454a15c600aefa51d9">{{#invoke:cite|web|url=https://asturnews.com/el-mundu-de-la-gaita-llora-la-muerte-de-jose-antonio-garcia-suarez-el-gaiteru-de-verina/|title=El mundu de la gaita llora la muerte de José Antonio García Suárez, El Gaiteru de Veriña|website=''[[:d:Q125030484|Asturnews]]''|access-date=2024-03-21}}</ref> | [[Villaviciosa]] |- | [[:d:Q25253604|Q25253604]] | [[Ficheru:LAdaroRF.jpg|center|128px]] | [[Luis Adaro Ruiz-Falcó]] | data-sort-value="1914" | 1914-08-12 | data-sort-value="2006" | 2006-09-26 | escritor asturianu (1914–2006) | [[escritor]]<br/>[[empresariu]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q60830622|Q60830622]] | | [[María Cristina Masaveu Peterson]] | data-sort-value="1937" | 1937-04-17<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="2006" | 2006-11-14<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | [[España|español]] entamadora, coleicionista d'arte (1937–2006) ♀ | [[entamador]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[coleicionista d'arte]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q3266709|Q3266709]] | | [[Luis García-San Miguel]] | data-sort-value="1929" | 1929-11-10 | data-sort-value="2006" | 2006-12-17 | xurista y filósofu asturianu (1929–2006) | [[xurista]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q131149301|Q131149301]] | [[Ficheru:Carmina Merodio Hoyos.jpg|center|128px]] | [[Carmina Herodio Hoyos]] | data-sort-value="1920" | 1920-10-21 | data-sort-value="2006" | 2006-12-25 | víctima del franquismu asturiana (1920-2006) | [[incarceration]] | | [[España]] | [[Panes (parroquia)|Panes]] | [[Mutriku]] |- | [[:d:Q16165196|Q16165196]] | | [[José María Alonso-Vega Suárez]] | data-sort-value="1931" | 1931 | data-sort-value="2007" | 2007 | [[España|español]] person (1931–2007) ♂ | | | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q31283469|Q31283469]] | | [[Florentino Pérez]] | data-sort-value="1916" | 1916-12-14 | data-sort-value="2007" | 2007 | militante de la resistencia asturianu | [[militante de la resistencia]] | | [[España]] | [[Llaviana]] | [[Llaviana]] |- | [[:d:Q60827536|Q60827536]] | | [[Fernando Jiménez Herrero]] | data-sort-value="1924" | 1924-07-14<ref name="ref_9e7c9e5e0a64a6f85fce624f7e31d6e14437e422a2f1b6d4b3472751a49da7e5">https://sgxx.org/es/biografias/dr-fernando-jimenez-herrero/</ref> | data-sort-value="2007" | 2007-03-29<ref name="ref_9e7c9e5e0a64a6f85fce624f7e31d6e14437e422a2f1b6d4b3472751a49da7e5">https://sgxx.org/es/biografias/dr-fernando-jimenez-herrero/</ref> | médicu asturianu (1924-2007) | [[médicu]]<br/>[[escritor]] | | [[España]] | [[Noreña]] | [[A Coruña]]<ref name="ref_45cf90a001222e60f35223d7b7c7365a698b7f569cd9e8e93e3a4e9688775bc1">https://fundacionvaldessalas.es/wp-content/uploads/2016/04/Malleza-y-algunos-protagonistas-en-su-tiempo.pdf</ref> |- | [[:d:Q76290515|Q76290515]] | | [[Érika Ortiz Rocasolano]] | data-sort-value="1975" | 1975-04-16<ref name="ref_47984cd472c330f9ded38c20ef895bdfa7fcf972d038158ec6f3777edbee4973">''[[:d:Q21401824|The Peerage]]''</ref> | data-sort-value="2007" | 2007-02-06<ref name="ref_47984cd472c330f9ded38c20ef895bdfa7fcf972d038158ec6f3777edbee4973">''[[:d:Q21401824|The Peerage]]''</ref> | hermana pequeña de la reina Letizia d&#39;España | [[decorador]]<br/>[[diseñador gráficu]] | | [[España]] | [[Uviéu (ciudá)|Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q9025343|Q9025343]] | [[Ficheru:Luis Riera.jpg|center|128px]] | [[Luis Riera Posada]] | data-sort-value="1923" | 1923-04-11 | data-sort-value="2007" | 2007-03-24 | abogáu y políticu asturianu, alcalde d&#39;Uvieu ente 1979 y 1983 (1923–2007) | [[abogáu]]<br/>[[políticu]] | [[alcalde d'Uviéu]] | [[España]] | [[L'Infiestu (parroquia)|L'Infiestu]] | |- | [[:d:Q25402286|Q25402286]] | [[Ficheru:Argentina Rubiera.jpg|center|128px]] | [[Argentina Rubiera]] | data-sort-value="1914" | 1914-02-11 | data-sort-value="2007" | 2007-04-30 | política asturiana (1914–2007) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Llangréu]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q5888316|Q5888316]] | | [[Guillermo Ballina Menéndez]] | data-sort-value="1945" | 1945 | data-sort-value="2007" | 2007-08-20 | políticu asturianu (1945–2007) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Castrillón]] | [[Sotu'l Barcu]] |- | [[:d:Q81186675|Q81186675]] | | [[Maximino Rodríguez Viejo]] | data-sort-value="1935" | 1935-08-15 | data-sort-value="2007" | 2007-09-27 | artista de circu asturianu (1935–2007) | [[artista de circu]]<br/>[[Funámbulo|funámbulu]] | | [[España]] | [[Mieres]] | [[Mieres]] |- | [[:d:Q13146688|Q13146688]] | | [[Agustín Argüelles Cuesta]] | data-sort-value="1943" | 1943<ref name="ref_132e7ab67fabae0ad78ab8c4b74253a1cc4899327207e312994a3b6a6d8849fa">http://datos.bne.es/resource/XX4578389</ref> | data-sort-value="2007" | 2007-10-16 | cantante de tonada asturianu (1943–2007) | [[cantante de tonada]] | | [[España]] | [[Llimanes (Uviéu)|Llimanes]] | [[Tiñana]] |- | [[:d:Q4286542|Q4286542]] | [[Ficheru:Camin.jpg|center|128px]] | [[Joaquín Rubio Camín|Xoaquín Rubio Camín]] | data-sort-value="1929" | 1929-09-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="2007" | 2007-12-28<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | Escultor y Pintor Asturiano (1929-2007) | [[pintor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escultor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[fotógrafu]]<br/>[[artista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q15919129|Q15919129]] | | [[Juan José Suárez Ayer]] | data-sort-value="1920" | 1920 | data-sort-value="2008" | 2008 | arquiteutu asturianu (1920–2008) | [[arquiteutu]] | | [[España]] | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q94278078|Q94278078]] | | [[Manuel García Meana]] | data-sort-value="1911" | 1911<ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref> | data-sort-value="2008" | 2008<ref name="ref_a36910c2d4f924a0bec1b07c8cd2ccf5ef0288f7657fb9a2e54dbdaad4bb0245">https://www.cope.es/emisoras/asturias/noticias/museo-del-pueblo-asturias-incorpora-coleccion-tres-carteles-originales-1937-20200713_812135</ref> | pintor asturianu | [[pintor]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]]<ref name="ref_a36910c2d4f924a0bec1b07c8cd2ccf5ef0288f7657fb9a2e54dbdaad4bb0245">https://www.cope.es/emisoras/asturias/noticias/museo-del-pueblo-asturias-incorpora-coleccion-tres-carteles-originales-1937-20200713_812135</ref> |- | [[:d:Q715118|Q715118]] | | [[Ángel González]] | data-sort-value="1925" | 1925-09-03<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-01-12<ref name="ref_a010a72027bda7cb199eda40bf33eb2d3cdd12cc760466c73e3728ea2c7689da">http://arts.monstersandcritics.com/news/article_1386266.php/Spanish_poet_Angel_Gonzalez_dies_aged_82</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> | profesor asturianu | [[poeta]]<ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor]]<br/>[[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_b3026b658fc970d5be86693267a2b4e1463f30778c5d3d777522be4dba692100">https://www.rae.es/academico/angel-gonzalez-muniz</ref> | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref> |- | [[:d:Q134375429|Q134375429]] | | [[César Rubín]] | data-sort-value="1920" | 1920-11-02<ref name="ref_b9593e04ec9750a29811983611cb7b94336c077228e37232f322b96670994d66">https://www.mieres.es/turismo/personajes-relevantes-de-mieres/cesar-rubin/</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-02-15<ref name="ref_b9593e04ec9750a29811983611cb7b94336c077228e37232f322b96670994d66">https://www.mieres.es/turismo/personajes-relevantes-de-mieres/cesar-rubin/</ref> | escritor asturianu (1920-2008) | [[escritor]] | | [[España]] | [[El Yenu la Cuba]]<ref name="ref_b9593e04ec9750a29811983611cb7b94336c077228e37232f322b96670994d66">https://www.mieres.es/turismo/personajes-relevantes-de-mieres/cesar-rubin/</ref> | |- | [[:d:Q5845835|Q5845835]] | | [[José Comas]] | data-sort-value="1944" | 1944-05-24 | data-sort-value="2008" | 2008-03-22 | periodista asturianu (1944–2008) | [[periodista]] | | [[España]]<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | [[Principáu d'Asturies]] | [[Berlín]] |- | [[:d:Q13147746|Q13147746]] | | [[Margarita Blanco]] | data-sort-value="1935" | 1935-08-05 | data-sort-value="2008" | 2008-04-13 | cantante asturiana de tonada (1935–2008) | [[cantante]] | | [[España]] | [[La Collá (Siero)|La Collá]] | |- | [[:d:Q96187360|Q96187360]] | | [[Mariantonia Salomé]] | data-sort-value="1934" | 1934-12-16 | data-sort-value="2008" | 2008-05-08 | [[España|español]] [[Pintor|pintora]], [[Escultor|escultora]] (1934–2008) ♀ | [[pintor]]<br/>[[escultor]] | | [[España]] | [[La Pola (parroquia)|La Pola]] | [[La Pola (parroquia)|La Pola]] |- | [[:d:Q76290511|Q76290511]] | | [[Enriqueta Rodríguez]] | data-sort-value="1919" | 1919-03-02<ref name="ref_60eff1d8010e228bb535322c7a52150c730b2ac70a31ea8c43ee4796853fed0b">''[[:d:Q19847326|Genealogics]]''</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-06-22 | [[España|español]] person (1919–2008) ♀; spouse of Francisco Rocasolano Camacho | | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5930292|Q5930292]] | | [[Jesús López-Cancio]] | data-sort-value="1917" | 1917 | data-sort-value="2008" | 2008-07-27 | políticu asturianu (1917–2008) | [[políticu]]<ref name="ref_6e6ed10bdbda0858706e51df7d2d52b2b9726f7e44b1c9d1968dc8bcc70c55fd">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2862220%29.NDIP.</ref><ref name="ref_df98e1261f9774643a9360ce2d1dd212aebae890c5cc66a14730f0755f4078a3">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2862220%29.NDIP.</ref><ref name="ref_805e2725381ce46732db4370209a3dbfee79f94d8b02c25a392630f0da8e09ee">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2862220%29.NDIP.</ref><ref name="ref_dab9a0d53535ad4a58c5eba2e07e3eb1017328916274aa9744c9eea939403a35">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2862220%29.NDIP.</ref> | [[gobernador civil de Madrid]]<br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_f0d2ff59e4e21e56b998ff3ed3a80c5120beab528624fa2fab2d6aeeabc4d133">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLFP.fmt&DOCS=1-100&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&SORT=%40ELEN%2CAPAR%3A100%2CCIRC%2CDIVI&QUERY=%28CANCIO+LOPEZ%29.DIPU.</ref><br/>[[gobernador civil de Navarra]]<br/>[[gobernador civil de Palencia]]<br/>[[gobernador civil de Santander]]<br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_6e6ed10bdbda0858706e51df7d2d52b2b9726f7e44b1c9d1968dc8bcc70c55fd">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2862220%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_df98e1261f9774643a9360ce2d1dd212aebae890c5cc66a14730f0755f4078a3">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2862220%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_805e2725381ce46732db4370209a3dbfee79f94d8b02c25a392630f0da8e09ee">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2862220%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_dab9a0d53535ad4a58c5eba2e07e3eb1017328916274aa9744c9eea939403a35">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2862220%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[Avilés]] | [[Tapia]] |- | [[:d:Q5942079|Q5942079]] | | [[José Manuel Fernández García]] | data-sort-value="1946" | 1946-09-14 | data-sort-value="2008" | 2008-07-28 | futbolista asturianu (1946–2008) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q5833747|Q5833747]] | | [[Enrique Riestra]] | data-sort-value="1927" | 1927-12-28<ref name="ref_f56a642e05746e8518e5d6b9839f37e8e5125d3976bbbe66099699ac08c8fe84">https://www.transfermarkt.com/transfermarkt/profil/spieler/452952</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-08-14<ref name="ref_dd9de0618e4ca14ad76d5d582002734bf7418a0bab5afc6ad4ff681ec5c53ccb">https://www.transfermarkt.co/enrique-riestra-naves/profil/spieler/452952</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | futbolista asturianu (1927–2008) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | |- | [[:d:Q119104440|Q119104440]] | | [[José Ramón del Cueto Ramos]] | data-sort-value="1936" | 1936-03-07<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-09-08<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | futbolista asturianu (1936–2008) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | |- | [[:d:Q86850002|Q86850002]] | | [[José Zurrón Rodríguez]] | data-sort-value="1919" | 1919-01-12<ref name="ref_f035c1212eb26d8af4fe19b6f1c8c12138350c3f30d95827faf9555f8443c25e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref><ref name="ref_1e0e9e350bcc03aab57d962d5ab241b3d0be42c7d4e21889b5968d1472b95876">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref><ref name="ref_a0d8d6af41358876db16505dc0979504db9f45eca2984b09acec4df16c229aa8">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-09-25<ref name="ref_73279ab6b758ca7052c9b4a0253b107e94dac495e739cf09d7d36f8980833c26">https://www.abc.es/necrologicas/jose-zurron-rodriguez-449759.html</ref> | políticu asturianu (1919-2008) | [[políticu]]<ref name="ref_f035c1212eb26d8af4fe19b6f1c8c12138350c3f30d95827faf9555f8443c25e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref><ref name="ref_1e0e9e350bcc03aab57d962d5ab241b3d0be42c7d4e21889b5968d1472b95876">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref><ref name="ref_a0d8d6af41358876db16505dc0979504db9f45eca2984b09acec4df16c229aa8">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref> | [[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_f035c1212eb26d8af4fe19b6f1c8c12138350c3f30d95827faf9555f8443c25e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_1e0e9e350bcc03aab57d962d5ab241b3d0be42c7d4e21889b5968d1472b95876">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_a0d8d6af41358876db16505dc0979504db9f45eca2984b09acec4df16c229aa8">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[Morea (parroquia)|Morea]]<ref name="ref_1e0e9e350bcc03aab57d962d5ab241b3d0be42c7d4e21889b5968d1472b95876">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref><ref name="ref_a0d8d6af41358876db16505dc0979504db9f45eca2984b09acec4df16c229aa8">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28122890%29.NDIP.</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_73279ab6b758ca7052c9b4a0253b107e94dac495e739cf09d7d36f8980833c26">https://www.abc.es/necrologicas/jose-zurron-rodriguez-449759.html</ref> |- | [[:d:Q12386428|Q12386428]] | | [[Constantino García]] | data-sort-value="1927" | 1927-07-20 | data-sort-value="2008" | 2008-10-23 | escritor asturianu (1927–2008) | [[escritor]]<br/>[[llingüista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref> | [[profesor]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Santiago de Compostela]] |- | [[:d:Q1887611|Q1887611]] | | [[Paco Ignacio Taibo I]] | data-sort-value="1924" | 1924-06-19<ref name="ref_6706a61d31e354fe8ca88aec16e1e99766961d90731def749652688d282cacb1">''[[:d:Q18325260|Enciclopedia de la Literatura en México]]''</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-11-13 | [[España|español]]-[[Méxicu|mexicanu]] [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]], restaurador (1924–2008) ♂; Premio Nacional de Periodismo de México | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[restaurador]] | | [[España]]<br/>[[Méxicu]] | [[Xixón]] | [[Ciudá de Méxicu]] |- | [[:d:Q5940770|Q5940770]] | [[Ficheru:Fanjul1.JPG|center|128px]] | [[José Joaquín Fanjul]] | data-sort-value="1933" | 1933-12-18 | data-sort-value="2008" | 2008-12-07 | fotógrafu asturianu (1933–2008) | [[fotógrafu]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q5829894|Q5829894]] | | [[Eloy Calvo Capellín]] | data-sort-value="1924" | 1924 | data-sort-value="2008" | 2008-12-09 | empresariu asturianu (1924–2008) | [[empresariu]] | [[Presidente del Real Sporting de Xixón]] | [[España]] | [[El Campu (parroquia)|El Campu]] | [[Pamplona]] |- | [[:d:Q18644198|Q18644198]] | [[Ficheru:Germán de Granda.jpg|center|128px]] | [[Germán de Granda]] | data-sort-value="1932" | 1932-02-16<ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref> | data-sort-value="2008" | 2008-12-27<ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref> | filólogu y caderalgu asturianu (1932–2008) | [[filólogu]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[hispanista]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref> | | [[España]] | [[Lluanco (parroquia)|Lluanco]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q6093872|Q6093872]] | | [[Pío Alonso]] | data-sort-value="1925" | 1925-03-16 | data-sort-value="2008" | 2008-12-29 | futbolista asturianu (1925–2008) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q116006087|Q116006087]] | | [[José Ramón González-Regueral]] | data-sort-value="1924" | 1924<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | data-sort-value="2009" | 2009<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | escritor y periodista asturianu (1924–2009) | [[escritor]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[productor de cine]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref><br/>[[traductor]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | | [[España]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Xixón]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref> |- | [[:d:Q13146771|Q13146771]] | | [[Ataúlfo Lada Camblor]] | data-sort-value="1921" | 1921-03-20 | data-sort-value="2009" | 2009-01-05 | cantante asturianu de tonada (1921-2009) | [[cantante de tonada]]<br/>[[mineru]] | | [[España]] | [[Serrapio (parroquia)|Serrapio]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q4357132|Q4357132]] | | [[Manuela Fernández Fojaco]] | data-sort-value="1895" | 1895-06-18 | data-sort-value="2009" | 2009-01-06<ref name="ref_3fda31f53b975c13ead7e38dd567e51f69a473e0f7f77ddaf08eac297c64391f">http://www.grg.org/Adams/E.HTM</ref> | [[España|español]] shepherd, tendera (1895–2009) ♀ | [[shepherd]]<br/>[[tenderu]] | | [[España]] | [[Llamas (Santianes de Molenes)|Llamas]]<ref name="ref_2eabb0155552ec69f4542b2e68ec3906a2acce29de1cae74ad11d152cf978e5d">https://www.lne.es/asturias/2007/01/21/quedo-todavia-dar-guerra-21942858.html</ref> | [[Grau]] |- | [[:d:Q9082005|Q9082005]] | | [[Tati Valdés|Crisanto García Valdés]] | data-sort-value="1947" | 1947-03-28 | data-sort-value="2009" | 2009-02-14 | futbolista asturianu | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Cuna (parroquia)|Cuna]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q1813126|Q1813126]] | [[Ficheru:Corin Tellado cropped2.jpg|center|128px]] | [[Corín Tellado]] | data-sort-value="1927" | 1927-04-25<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_07af80eea8b2217349d28e572c0868ba7e82fd43670ad720030deb7c8f6a7a7d">''[[:d:Q1201876|Open Library]]''</ref> | data-sort-value="2009" | 2009-04-11<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritora asturiana | [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[novelista]] | | [[España]] | [[El Porto (Valdepares)|El Porto]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q6039908|Q6039908]] | | [[Nené Losada Rico]] | data-sort-value="1921" | 1921-11-10<ref name="ref_c44012176a2385a9a0f14a463313a476d72831aabd428440f772e73b3a218c82">https://elpais.com/diario/2009/04/14/necrologicas/1239660002_850215.html</ref> | data-sort-value="2009" | 2009-04-11<ref name="ref_c44012176a2385a9a0f14a463313a476d72831aabd428440f772e73b3a218c82">https://elpais.com/diario/2009/04/14/necrologicas/1239660002_850215.html</ref> | escritora asturiana | [[escritor]] | | [[España]] | [[Valdés]]<ref name="ref_c44012176a2385a9a0f14a463313a476d72831aabd428440f772e73b3a218c82">https://elpais.com/diario/2009/04/14/necrologicas/1239660002_850215.html</ref> | [[Valdés]]<ref name="ref_c44012176a2385a9a0f14a463313a476d72831aabd428440f772e73b3a218c82">https://elpais.com/diario/2009/04/14/necrologicas/1239660002_850215.html</ref> |- | [[:d:Q5665000|Q5665000]] | | [[Alejandro Fernández Sordo|Alejandro Fernández Sordu]] | data-sort-value="1921" | 1921-09-04<ref name="ref_967f6bbe76db881e802f325a21d857dfc2c102e7710a734b8b3e84a6c2ec4ecf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><ref name="ref_7de84233769e6fbf794c7bcc22cd18af8167eac6be18ef2c9032508e236a30e4">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><ref name="ref_f246f0d405dc7326a6be5f3e4c1eabbc22b8e0e2a55d1e16b2dae877eeee522e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="2009" | 2009-05-06<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1921–2009) | [[políticu]]<ref name="ref_967f6bbe76db881e802f325a21d857dfc2c102e7710a734b8b3e84a6c2ec4ecf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><ref name="ref_7de84233769e6fbf794c7bcc22cd18af8167eac6be18ef2c9032508e236a30e4">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><ref name="ref_f246f0d405dc7326a6be5f3e4c1eabbc22b8e0e2a55d1e16b2dae877eeee522e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref> | [[directeur général de la presse]]<br/>[[ministru de Rellaciones Sindicales]]<br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_b3b8d15573eeb790973e488b4be101b784181514f2c9cbb5c3bb924a62d93736">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_7de84233769e6fbf794c7bcc22cd18af8167eac6be18ef2c9032508e236a30e4">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_cb1202b4bc65179cb8f895b6ab7008ca1f7bd13e695799e402fdf9bb462e659a">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_967f6bbe76db881e802f325a21d857dfc2c102e7710a734b8b3e84a6c2ec4ecf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><ref name="ref_7de84233769e6fbf794c7bcc22cd18af8167eac6be18ef2c9032508e236a30e4">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref><ref name="ref_f246f0d405dc7326a6be5f3e4c1eabbc22b8e0e2a55d1e16b2dae877eeee522e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2838510%29.NDIP.</ref> | [[Madrid]] |- | [[:d:Q118976178|Q118976178]] | | [[José de la Fuente Valle]] | data-sort-value="1919" | 1919-03-29<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="2009" | 2009-06-13<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | futbolista asturianu (1919–2009) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | |- | [[:d:Q3330135|Q3330135]] | [[Ficheru:Xuan Pertierra Argiz.jpg|center|128px]] | [[Xuan Pertierra Argiz]] | data-sort-value="1958" | 1958-08-30 | data-sort-value="2009" | 2009-08-12 | políticu asturianu (1958–2009) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q47895992|Q47895992]] | | [[Emilio Tamargo]] | data-sort-value="1938" | 1938-02-04 | data-sort-value="2009" | 2009-09-30 | periodista y llocutor deportivu asturianu (1938–2009) | [[periodista]]<br/>[[llocutor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q137335715|Q137335715]] | | [[Andres Gorriz]] | data-sort-value="1926" | 1926-07-28<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="2009" | 2009-10-11<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Ciruxanu|ciruxanu]] (1926–2009) ♂ | [[ciruxanu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | | [[Mieres]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | |- | [[:d:Q4893207|Q4893207]] | [[Ficheru:Estatua de Sabino Fernandez Campo en el Paseo de los Alamos del campo de San Francisco (Oviedo).jpg|center|128px]] | [[Sabino Fernández Campo]] | data-sort-value="1918" | 1918-03-17<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="2009" | 2009-10-26 | militar asturianu (1918–2009) | [[militar]]<br/>[[soldáu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Chief of the Royal Household of Spain]]<br/>[[Second Head of the House and Secretary General of His Majesty the King of Spain]]<br/>[[Presidente de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas]]<ref name="ref_f8575c525e5f7180e9953e381b8a67443331a7749cea503b8e1c04d2dbd83af6">https://racmyp.es/academicos/sabino-fernandez-campo/</ref><br/>[[Academic of the Royal Academy of Moral and Political Sciences]]<ref name="ref_f8575c525e5f7180e9953e381b8a67443331a7749cea503b8e1c04d2dbd83af6">https://racmyp.es/academicos/sabino-fernandez-campo/</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |} ---- &sum; 73 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] b0v8xd744kmo866s7m0ukjc0oba7n22 Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1970-1979 4 268902 4501001 4497955 2026-06-21T01:31:48Z ListeriaBot 32147 Wikidata list updated [V2] 4501001 wikitext text/x-wiki <noinclude>__NOINDEX__</noinclude> Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}. {{Wikidata list |sparql= SELECT ?item ?death_date { ?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node . ?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date . ?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision . ?item wdt:P31 wd:Q5. ?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934. FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year FILTER (year(?death_date) >= 1970 && year(?death_date) <= 1979) } ORDER BY ASC(?death_date) ?item |columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20 |thumb=128 |autolist=fallback |summary=itemnumber |links=red |references=all }} {| class='wikitable sortable' ! item ! imaxe ! label ! Nacimientu ! Muerte ! descripción ! ocupación ! cargu ! país de nacionalidá ! llugar de nacimientu ! llugar de la muerte |- | [[:d:Q100319995|Q100319995]] | | [[Julio de la Arena y Fernández]] | data-sort-value="1899" | 1899-08-22<ref name="ref_b58c8264eaf1d15891161f667c55b10d54c760e68377610f1f9ecaa0f0a6a847">''[[:d:Q107425373|Guggenheim Fellows database]]''</ref> | data-sort-value="1970" | 1970<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | biólogu y médicu asturianu (1899-1970) | [[biólogu]]<br/>[[médicu]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_b58c8264eaf1d15891161f667c55b10d54c760e68377610f1f9ecaa0f0a6a847">''[[:d:Q107425373|Guggenheim Fellows database]]''</ref><br/>[[Tapia]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | |- | [[:d:Q135680728|Q135680728]] | [[Ficheru:1925-01-25, Bohemia, Nuestros caricaturistas, Eduardo Abela (cropped) José María Uncal.jpg|center|128px]] | [[José María Uncal]] | data-sort-value="1902" | 1902-05-20<ref name="ref_1037883059975a760afc585eeaf739d390c48b58fce224ac84acdfed7c835b33">https://españolito.es/index.php/encyclopedia/uncal-jose-maria/</ref><ref name="ref_cb4a1bcc070c0c92fb6d39efe03e67bac0392907cb3404523114b1b8a53cf683">https://bibliotecavirtual.asturias.es/i18n/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4006582&posicion=1&registrardownload=1</ref> | data-sort-value="1970" | 1970<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref><br/>1971-01-20<ref name="ref_cb4a1bcc070c0c92fb6d39efe03e67bac0392907cb3404523114b1b8a53cf683">https://bibliotecavirtual.asturias.es/i18n/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4006582&posicion=1&registrardownload=1</ref> | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Poeta|poeta]], tipógrafu, [[Periodista|periodista]], linotipista (1902–1970) ♂ | [[escritor]]<br/>[[poeta]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref><br/>[[tipógrafu]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref><br/>[[linotipista]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref> | | [[España]] | [[Caravia La Baxa]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref> | [[Caravia]]<ref name="ref_cb4a1bcc070c0c92fb6d39efe03e67bac0392907cb3404523114b1b8a53cf683">https://bibliotecavirtual.asturias.es/i18n/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4006582&posicion=1&registrardownload=1</ref> |- | [[:d:Q84236852|Q84236852]] | | [[Antonio Ortega|Antonio Ortega y Fernández de la Granda]] | data-sort-value="1903" | 1903-11-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1970" | 1970-03-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escritor, políticu y profesor asturianu | [[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[profesor]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Caraques]] |- | [[:d:Q20015117|Q20015117]] | | [[Guillermo Fraile]] | data-sort-value="1909" | 1909-02-10<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1970" | 1970-07-20<ref name="ref_ad13e17d6b2dbadbaa9ae23723823fb62791339a25668d1309c1ea9ada6b6f4a">''[[:d:Q65028882|Catalogue of the Library of the Pontifical University of the Holy Cross]]''</ref> | [[España|español]] historiador de la filosofía (1909–1970) ♂ | [[historiador de la filosofía]] | | [[España]] | [[Veguín]] | |- | [[:d:Q5946511|Q5946511]] | | [[José Álvarez Fernández]] | data-sort-value="1890" | 1890-05-16<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1970" | 1970-10-19<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | misioneru asturianu (1890–1970) | [[misioneru]] | | [[España]] | [[Cuevas (Miranda)|Cuevas]] | |- | [[:d:Q88359048|Q88359048]] | | [[Manuel Cuervo]] | data-sort-value="1894" | 1894-09-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1970" | 1970-10-26<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] flaire, teólogu católicu, [[Profesor universitariu|profesor universitariu]] (1894–1970) ♂ | [[flaire]]<br/>[[teólogu católicu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | | [[España]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Corniana (parroquia)|Corniana]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Salamanca]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q93125527|Q93125527]] | [[Ficheru:1929-04-15, Unión Patriótica, Eduardo Palacio Valdés (cropped).jpg|center|128px]] | [[Eduardo Palacio-Valdés]] | data-sort-value="1884" | 1884-02-06<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref> | data-sort-value="1970" | 1970-11-16<ref name="ref_297a704eb005ee35efa25263835a8aac4265c2b9d9de9678d183edd6e4b3e0da">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/35076-eduardo-palacio-valdes-y-estebanez-calderon</ref> | políticy y periodista asturianu | [[políticu]]<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref><br/>[[críticu taurín]] | [[Member of the Consultative National Assembly]]<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref> | [[Barcelona]] |- | [[:d:Q3286810|Q3286810]] | | [[Manuel Fernández]] | data-sort-value="1922" | 1922-02-01 | data-sort-value="1971" | 1971-01-09 | futbolista asturianu (1922–1971) | [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]] | | [[Francia]] | [[Lada (Llangréu)|Lada]] | [[Francia]] |- | [[:d:Q5833324|Q5833324]] | [[Ficheru:Silvia Pinal, Jacqueline Andere y Enrique García Álvarez en El Ángel Exterminador (1962) (cropped).jpg|center|128px]] | [[Enrique García Álvarez]] | data-sort-value="1896" | 1896<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref> | data-sort-value="1971" | 1971-01-24 | actor asturianu (1896-1971) | [[actor]]<br/>[[actor de cine]] | | [[España]] | [[Sama (Llangréu)|Sama]] | [[València|Valencia]] |- | [[:d:Q5692793|Q5692793]] | | [[Amadeo Sánchez]] | data-sort-value="1899" | 1899-11-16 | data-sort-value="1971" | 1971-05-28 | futbolista asturianu (1899–1971) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q23942916|Q23942916]] | | [[José Barrera García]] | data-sort-value="1874" | 1874 | data-sort-value="1971" | 1971-06-24 | musicólogu asturianu (1874–1971) | [[musicólogu]]<br/>[[compositor]] | | [[España]] | [[Pravia]] | [[Pravia]] |- | [[:d:Q12399052|Q12399052]] | | [[Ricardo García Martínez]] | data-sort-value="1914" | 1914-12-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | data-sort-value="1971" | 1971-07-10 | futbolista asturianu (1914–1971) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Llangréu]] | |- | [[:d:Q60213337|Q60213337]] | | [[Plácido Álvarez-Buylla Godino]] | data-sort-value="1898" | 1898-04-12<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1971" | 1971-10-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Médicu|médicu]], neumólogu (1898–1971) ♂; Hijo Predilecto de Oviedo | [[médicu]]<br/>[[neumólogu]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q139499080|Q139499080]] | | [[Emilio Viña González]] | data-sort-value="1888" | 1888-02-27<ref name="ref_eae31325f7a646d6273cab3f7175b157864243d37c3e6f9a9d2b256994cb2a93">''[[:d:Q6140060|Tebeosfera]]''</ref> | data-sort-value="1971" | 1971-11-12<ref name="ref_eae31325f7a646d6273cab3f7175b157864243d37c3e6f9a9d2b256994cb2a93">''[[:d:Q6140060|Tebeosfera]]''</ref> | Mánager (1888–1971) ♂ | [[mánager]] | | | [[Pipe (Piarnu)|Pipe]]<ref name="ref_eae31325f7a646d6273cab3f7175b157864243d37c3e6f9a9d2b256994cb2a93">''[[:d:Q6140060|Tebeosfera]]''</ref> | |- | [[:d:Q5767109|Q5767109]] | | [[Cholo Dindurra]] | data-sort-value="1919" | 1919-04-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | data-sort-value="1971" | 1971-12-27 | futbolista asturianu (1919–1971) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q98836383|Q98836383]] | | [[Angel Garcia Carrió]] | data-sort-value="1886" | 1886<ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref><ref name="ref_5bb22c25fbd386da0b9b80521bc5b85cbeb433184f66167e1164ef3eb7ab2a77">''[[:d:Q50813730|Invaluable.com]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><ref name="ref_5bb22c25fbd386da0b9b80521bc5b85cbeb433184f66167e1164ef3eb7ab2a77">''[[:d:Q50813730|Invaluable.com]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | data-sort-value="1972" | 1972<ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref><ref name="ref_5bb22c25fbd386da0b9b80521bc5b85cbeb433184f66167e1164ef3eb7ab2a77">''[[:d:Q50813730|Invaluable.com]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><ref name="ref_5bb22c25fbd386da0b9b80521bc5b85cbeb433184f66167e1164ef3eb7ab2a77">''[[:d:Q50813730|Invaluable.com]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | pintor y escritor asturianu | [[pintor]]<br/>[[autor]] | | [[España]] | [[Xixón]]<ref name="ref_f314dd116a9dc62393fede3bc26626b500e2138674486fa8a0d30a84bd82bcab">https://españolito.es/index.php/encyclopedia/garcia-carrio-angel/</ref> | |- | [[:d:Q10357381|Q10357381]] | | [[Ramón Prieto Bances]] | data-sort-value="1889" | 1889-11-27 | data-sort-value="1972" | 1972-02-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | profesor universitariu, España | [[xurista]]<br/>[[políticu]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[abogáu]] | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[minister of Public Instruction and Fine Arts]]<br/>[[Minister of Education, Culture and Sport]]<br/>[[caderalgu d'universidá]] | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q9013596|Q9013596]] | | [[José Antonio Junco Toral]] | data-sort-value="1894" | 1894-11-27<ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref> | data-sort-value="1973" | 1973-02-20<ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref><br/>1972-02-20<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref> | políticu asturianu (1894–1973) | [[políticu]]<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref><br/>[[abogáu]]<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref> | [[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref><br/>[[comisariu políticu]] | [[España]] | [[Siero]]<br/>[[La Pola Siero]]<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref> | [[Ciudá de Méxicu]]<ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref> |- | [[:d:Q21176543|Q21176543]] | | [[Concha de Albornoz]] | data-sort-value="1900" | 1900-04-29 | data-sort-value="1972" | 1972-02-29 | académica española (1900–1972) | [[académicu]] | | [[España]] | [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] | [[Ciudá de Méxicu]] |- | [[:d:Q5993315|Q5993315]] | | [[Manuel Isidro Méndez]] | data-sort-value="1882" | 1882-05-15 | data-sort-value="1972" | 1972-04-18 | críticu lliterariu asturianu (1882–1972) | [[críticu lliterariu]]<br/>[[historiador]] | | [[España]] | [[Navia]] | [[L'Habana]] |- | [[:d:Q24567751|Q24567751]] | | [[Óscar Álvarez González]] | data-sort-value="1902" | 1902-05-01<ref name="ref_2b59831e6555b19c7975eecd431303af2a81675157a7bff9d67a46075f7bdcce">https://www.bdfutbol.com/es/j/j11383.html</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="1972" | 1972-06-11<ref name="ref_2b59831e6555b19c7975eecd431303af2a81675157a7bff9d67a46075f7bdcce">https://www.bdfutbol.com/es/j/j11383.html</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | futbolista asturianu (1902–1972) | [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_2b59831e6555b19c7975eecd431303af2a81675157a7bff9d67a46075f7bdcce">https://www.bdfutbol.com/es/j/j11383.html</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | [[Uviéu]]<ref name="ref_2b59831e6555b19c7975eecd431303af2a81675157a7bff9d67a46075f7bdcce">https://www.bdfutbol.com/es/j/j11383.html</ref> |- | [[:d:Q20004852|Q20004852]] | | [[Juan José Manso del Abad]] | data-sort-value="1906" | 1906-11-08 | data-sort-value="1972" | 1972-07 | políticu irlandés | [[políticu]]<ref name="ref_c1dcd914c4b39cbc98a1053036d216865f9a239167ffa4520f6cd04ffe60d5ef">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2866180%29.NDIP.</ref><br/>[[metalúrxicu]]<ref name="ref_c1dcd914c4b39cbc98a1053036d216865f9a239167ffa4520f6cd04ffe60d5ef">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2866180%29.NDIP.</ref> | [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_c1dcd914c4b39cbc98a1053036d216865f9a239167ffa4520f6cd04ffe60d5ef">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2866180%29.NDIP.</ref> | [[República d'Irlanda]]<br/>[[España]] | [[Mieres]] | [[Méxicu]] |- | [[:d:Q51578595|Q51578595]] | | [[Concha Mori]] | data-sort-value="1883" | 1883-04-16 | data-sort-value="1972" | 1972-08-16 | pintora asturiana (1883–1972) | [[pintor]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q116869394|Q116869394]] | [[Ficheru:Josefina Álvarez Díaz.jpg|center|128px]] | [[Josefina Álvarez Díaz]] | data-sort-value="1898" | 1898-05-04 | data-sort-value="1972" | 1972-08-26<ref name="ref_59f1142a8210f3eaea3886540c7481d40ea0d57e309a51f6d128754ed8844874">https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19720829-71.html</ref> | profesora y pedagoga asturiana (1898–1972) | [[profesor]] | | | [[Puertas (Santolaya)|Puertas]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q5867981|Q5867981]] | | [[Francisco de Luis Díaz]] | data-sort-value="1896" | 1896-03-22 | data-sort-value="1973" | 1973 | [[España|español]] [[Periodista|periodista]], políticu, procurador nes Cortes fraquistes (1896–1973) ♂; member of Privy Council of the Count of Barcelona, Catholic Association of Propagandists | [[periodista]]<br/>[[políticu]]<ref name="ref_9889e331ec0ea54727aa413172eee55f7eeb551e111de311c2a63bb0a8d4bb94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2864720%29.NDIP.</ref> | [[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_9889e331ec0ea54727aa413172eee55f7eeb551e111de311c2a63bb0a8d4bb94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2864720%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q3266688|Q3266688]] | | [[Luis Fernández López]] | data-sort-value="1900" | 1900-04-29<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_2d60ac0438c2c3941a7d631676538041965406b6a83440a376ca15f9211cadb0">''[[:d:Q103914546|Fernandez, Louis]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><ref name="ref_b7f5ec180b57bc2ce11ce99c2edc91946fd78ae3b03e3f0d80ecfae927ad5645">https://archives.paris.fr/arkotheque/visionneuse/visionneuse.php?arko=YTo2OntzOjQ6ImRhdGUiO3M6MTA6IjIwMjQtMDQtMjYiO3M6MTA6InR5cGVfZm9uZHMiO3M6MTE6ImFya29fc2VyaWVsIjtzOjQ6InJlZjEiO2k6NDtzOjQ6InJlZjIiO2k6MjcyNzA5O3M6MTY6InZpc2lvbm5ldXNlX2h0bWwiO2I6MTtzOjIxOiJ2aXNpb25uZXVzZV9odG1sX21vZGUiO3M6NDoicHJvZCI7fQ==#uielem_move=-1478%2C-543&uielem_islocked=0&uielem_zoom=162&uielem_brightness=0&uielem_contrast=0&uielem_isinverted=0&uielem_rotate=F</ref> | data-sort-value="1973" | 1973-10-25<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><ref name="ref_b7f5ec180b57bc2ce11ce99c2edc91946fd78ae3b03e3f0d80ecfae927ad5645">https://archives.paris.fr/arkotheque/visionneuse/visionneuse.php?arko=YTo2OntzOjQ6ImRhdGUiO3M6MTA6IjIwMjQtMDQtMjYiO3M6MTA6InR5cGVfZm9uZHMiO3M6MTE6ImFya29fc2VyaWVsIjtzOjQ6InJlZjEiO2k6NDtzOjQ6InJlZjIiO2k6MjcyNzA5O3M6MTY6InZpc2lvbm5ldXNlX2h0bWwiO2I6MTtzOjIxOiJ2aXNpb25uZXVzZV9odG1sX21vZGUiO3M6NDoicHJvZCI7fQ==#uielem_move=-1478%2C-543&uielem_islocked=0&uielem_zoom=162&uielem_brightness=0&uielem_contrast=0&uielem_isinverted=0&uielem_rotate=F</ref> | pintor asturianu (1900–1973) | [[pintor]]<ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_b7f5ec180b57bc2ce11ce99c2edc91946fd78ae3b03e3f0d80ecfae927ad5645">https://archives.paris.fr/arkotheque/visionneuse/visionneuse.php?arko=YTo2OntzOjQ6ImRhdGUiO3M6MTA6IjIwMjQtMDQtMjYiO3M6MTA6InR5cGVfZm9uZHMiO3M6MTE6ImFya29fc2VyaWVsIjtzOjQ6InJlZjEiO2k6NDtzOjQ6InJlZjIiO2k6MjcyNzA5O3M6MTY6InZpc2lvbm5ldXNlX2h0bWwiO2I6MTtzOjIxOiJ2aXNpb25uZXVzZV9odG1sX21vZGUiO3M6NDoicHJvZCI7fQ==#uielem_move=-1478%2C-543&uielem_islocked=0&uielem_zoom=162&uielem_brightness=0&uielem_contrast=0&uielem_isinverted=0&uielem_rotate=F</ref> | [[XIII Distritu de París]]<ref name="ref_b7f5ec180b57bc2ce11ce99c2edc91946fd78ae3b03e3f0d80ecfae927ad5645">https://archives.paris.fr/arkotheque/visionneuse/visionneuse.php?arko=YTo2OntzOjQ6ImRhdGUiO3M6MTA6IjIwMjQtMDQtMjYiO3M6MTA6InR5cGVfZm9uZHMiO3M6MTE6ImFya29fc2VyaWVsIjtzOjQ6InJlZjEiO2k6NDtzOjQ6InJlZjIiO2k6MjcyNzA5O3M6MTY6InZpc2lvbm5ldXNlX2h0bWwiO2I6MTtzOjIxOiJ2aXNpb25uZXVzZV9odG1sX21vZGUiO3M6NDoicHJvZCI7fQ==#uielem_move=-1478%2C-543&uielem_islocked=0&uielem_zoom=162&uielem_brightness=0&uielem_contrast=0&uielem_isinverted=0&uielem_rotate=F</ref> |- | [[:d:Q120422402|Q120422402]] | | [[Luis Gonzaga Armada]] | data-sort-value="1889" | 1889-06-13 | data-sort-value="1973" | 1973-12-05 | [[España|español]] militar (1889–1973) ♂; spouse of María del Rosario Comyn | [[militar]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q133805712|Q133805712]] | [[Ficheru:María Luisa Castellanos (Diana, February 21, 1913).jpg|center|128px]] | [[María Luisa Castellanos|María Luisa Castellanos González]] | data-sort-value="1892" | 1892-11-22<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref> | data-sort-value="1974" | 1974<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref> | escritora y periodista asturiana (1892-1974) | [[escritor]]<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref><br/>[[sufraxista]] | | [[España]] | [[Llanes]]<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref> | [[Méxicu]] |- | [[:d:Q16598865|Q16598865]] | [[Ficheru:Manuel Suarez Monumento.jpg|center|128px]] | [[Manuel Suárez García]] | data-sort-value="1886" | 1886 | data-sort-value="1974" | 1974 | empresariu asturianu (1886–1974) | [[empresariu]] | | [[España]] | [[Siero]] | |- | [[:d:Q3327248|Q3327248]] | | [[Aurelio Fernández Sánchez]] | data-sort-value="1897" | 1897<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="1974" | 1974<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | anarcosindicalista, España | [[políticu]]<br/>[[anarcosindicalista]]<br/>[[anarquista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[union member]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Minister of Health and Social Assistance of the Government of Catalonia]] | [[España]] | [[Principáu d'Asturies]] | [[Puebla de Zaragoza]] |- | [[:d:Q67581973|Q67581973]] | | [[Cándido Fernández Riesgo]] | data-sort-value="1890" | 1890-01-16 | data-sort-value="1974" | 1974-05-11 | [[España|español]] [[Médicu|médicu]] (1890–1974) ♂ | [[médicu]] | | [[España]] | [[La Carrera (parroquia)|La Carrera]] | [[Sama (Llangréu)|Sama]] |- | [[:d:Q9029008|Q9029008]] | [[Ficheru:1926-09-04, Región, M. Moré (cropped).jpg|center|128px]] | [[Mariano Moré]] | data-sort-value="1899" | 1899-05-07<ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1974" | 1974-07<br/>1974-07-15<ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref> | pintor asturianu (1899–1974) | [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_ce319d18b3570a10f7e1d8c5a35975b6d3f1222d0a25f8214f4e4d514760ff19">https://www.museobbaa.com/wp-content/uploads/2017/05/obra_invitada_more_web.pdf</ref> |- | [[:d:Q93126441|Q93126441]] | [[Ficheru:1927, La Asamblea Nacional, Emilio Tuya García.jpg|center|128px]] | [[Emilio Tuya García]] | data-sort-value="1879" | 1879-11-30<ref name="ref_3126c25ab2d68a14e5403bf96014462fbf15207f229d78664927349cedb059bf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28115150%29.NDIP.</ref><br/>1880-02-20 | data-sort-value="1974" | 1974-12-22 | abogáu y políticu asturianu | [[políticu]]<ref name="ref_3126c25ab2d68a14e5403bf96014462fbf15207f229d78664927349cedb059bf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28115150%29.NDIP.</ref><br/>[[abogáu]]<br/>[[dirixente deportivu]] | [[Member of the Consultative National Assembly]]<ref name="ref_3126c25ab2d68a14e5403bf96014462fbf15207f229d78664927349cedb059bf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28115150%29.NDIP.</ref><br/>[[Presidente del Real Sporting de Xixón]]<br/>[[alcalde de Xixón]] | [[España]] | [[Madrid]]<ref name="ref_3126c25ab2d68a14e5403bf96014462fbf15207f229d78664927349cedb059bf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28115150%29.NDIP.</ref><br/>[[Xixón]] | |- | [[:d:Q13147221|Q13147221]] | | [[Germán Horacio]] | data-sort-value="1902" | 1902<ref name="ref_9cc7bb5a1520a026347cb79c3b11b2acd180d8a7c350f674b3a6ffca85c0e87e">http://datos.bne.es/resource/XX1190750</ref> | data-sort-value="1975" | 1975<ref name="ref_9cc7bb5a1520a026347cb79c3b11b2acd180d8a7c350f674b3a6ffca85c0e87e">http://datos.bne.es/resource/XX1190750</ref> | dibuxante asturianu (1902–1975) | [[dibuxante]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Ciudá de Méxicu]] |- | [[:d:Q25407770|Q25407770]] | | [[Juan José Bada Turanzas]] | data-sort-value="1888" | 1888 | data-sort-value="1975" | 1975 | médicu y escritor asturianu (1888-1975) | [[médicu]] | | [[España]] | [[Nueva (parroquia)|Nueva]] | |- | [[:d:Q55988646|Q55988646]] | | [[José Barreiro García]] | data-sort-value="1908" | 1908-03-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>1908-03-18<ref name="ref_8ce55dd583462756a0e6c7cc8a6c184919faf7dbd6f1b67e6e0a20864bcbca67">https://fsa-psoe.org/fjb/jose-barreiro-garcia/</ref> | data-sort-value="1975" | 1975-08-17 | políticu asturianu (1908-1975) | [[políticu]]<br/>[[sindicalista]] | | [[España]] | [[Sama (Llangréu)|Sama]]<ref name="ref_8ce55dd583462756a0e6c7cc8a6c184919faf7dbd6f1b67e6e0a20864bcbca67">https://fsa-psoe.org/fjb/jose-barreiro-garcia/</ref> | [[Toulouse]]<ref name="ref_8ce55dd583462756a0e6c7cc8a6c184919faf7dbd6f1b67e6e0a20864bcbca67">https://fsa-psoe.org/fjb/jose-barreiro-garcia/</ref> |- | [[:d:Q5983941|Q5983941]] | | [[Luis Menéndez-Pidal y Álvarez]] | data-sort-value="1894" | 1894-07-16<br/>1895<br/>1896<br/>1894<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="1975" | 1975<br/>1955<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | arquiteutu asturianu (1896–1975) | [[arquiteutu]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | [[Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref> | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q60828642|Q60828642]] | | [[Álvaro de Albornoz y Salas]] | data-sort-value="1901" | 1901<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1975" | 1975-07-20 | escritor español | [[inxenieru industrial]]<br/>[[escritor]] | | [[España]]<br/>[[Méxicu]] | [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]] | [[Ciudá de Méxicu]] |- | [[:d:Q85626743|Q85626743]] | | [[Maria Gómez Alvárez]] | data-sort-value="1914" | 1914 | data-sort-value="1975" | 1975 | médicu y ciruxana asturiana | [[médicu]]<br/>[[ciruxanu]] | | | [[Xixón]] | [[Maracaibo]] |- | [[:d:Q2245166|Q2245166]] | [[Ficheru:1928-08-02, Región, Luis Amado Blanco (cropped).jpg|center|128px]] | [[Luis Amado-Blanco]] | data-sort-value="1903" | 1903-04-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1975" | 1975-03-09<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]]-[[Cuba|cubanu]] [[Diplomáticu|diplomáticu]], [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]], [[Poeta|poeta]] (1903–1975) ♂ | [[diplomáticu]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[periodista]]<br/>[[poeta]] | | [[España]]<br/>[[Cuba]] | [[Sotu'l Barcu]] | [[Roma]] |- | [[:d:Q20605340|Q20605340]] | | [[Miranda (cantante)|Miranda]] | data-sort-value="1897" | 1897-07-03 | data-sort-value="1975" | 1975-03-22 | cantante de tonada asturiana | [[cantante]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q3476923|Q3476923]] | [[Ficheru:Cuadro realizado por Francisco Sancha en 1925. Lleva por título "Supuesto homenaje al escultor Sebastián Miranda". Colección Iñigo Pérez de Rada Cavanilles, Madrid (cropped) Sebastián Miranda.jpg|center|128px]] | [[Sebastián Miranda y Pérez-Herce]] | data-sort-value="1885" | 1885-07-07<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1975" | 1975-10-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | escultor asturianu (1885–1975) | [[escultor]]<br/>[[ceramista]]<ref name="ref_416d296e5508c6af38e8bbc3c4fd70880a68736f89ec2c3b6542de7a4588c684">https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=97c4ea44-45de-42b5-acf0-46d52d3d4872&page=14</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q11945545|Q11945545]] | | [[Ricardo Teruel García]] | data-sort-value="1917" | 1917-02-25<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | data-sort-value="1975" | 1975-11-03<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref> | futbolista asturianu (1917–1975) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q30610634|Q30610634]] | | [[Joaquín Alonso Bonet]] | data-sort-value="1889" | 1889 | data-sort-value="1975" | 1975-12-06<ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref> | [[España|español]] [[Periodista|periodista]], [[Poeta|poeta]], [[Dramaturgu|dramaturgu]], [[Escritor|escritor]], editor (1889–1975) ♂ | [[periodista]]<br/>[[poeta]]<br/>[[dramaturgu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<br/>[[editor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q105725675|Q105725675]] | | [[Aurora Sánchez de Arriba]] | data-sort-value="1892" | 1892 | data-sort-value="1976" | 1976-03 | actriz de teatru asturiana | [[actor de teatru]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Xixón]] |- | [[:d:Q20535448|Q20535448]] | | [[Virgilio Fernández de la Vega Lombán]] | | data-sort-value="1976" | 1976-03-26 | farmacéuticu asturianu | [[farmacéuticu]]<ref name="ref_707ad692a217718648701e08a80f23d915440b32e26ce7f605843d93baeda18d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2837360%29.NDIP.</ref><br/>[[políticu]]<ref name="ref_707ad692a217718648701e08a80f23d915440b32e26ce7f605843d93baeda18d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2837360%29.NDIP.</ref> | [[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_707ad692a217718648701e08a80f23d915440b32e26ce7f605843d93baeda18d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2837360%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[A Veiga]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q79796915|Q79796915]] | [[Ficheru:Homenaje a Rambal.png|center|128px]]<ref name="ref_122af34f6cbd5458e0df4580a34c5c5d9c00da620727448538134cc8a2877d65">https://twitter.com/hiperterminal/status/1437373599699120137/</ref> | [[Alberto Alonso Blanco]] | data-sort-value="1928" | 1928-05-29<ref name="ref_bc3714c6482fa414778b22f3a26a8731ccd06bb4f25b24c5a3b28cf4934714c1">https://books.google.es/books?id=wx7PV1JAeMYC&pg=PA164&lpg=PA164&dq=Rambal+1929+Gij%C3%B3n&source=bl&ots=jsy8Ja2ovm&sig=ACfU3U3t1nxYbdEgAHaiGTY2W7jLsyHsAQ&hl=gl&sa=X&ved=2ahUKEwihj-mE9-vmAhUNtRoKHb-cAAQQ6AEwA3oECAoQAQ#v=onepage&q&f=false</ref> | data-sort-value="1976" | 1976-04-19<ref name="ref_3681d1fe2553852391bee0ab3c73241f87880e7f4628a2724b8e8e3e0dd9561e">https://www.elcomercio.es/gijon/201604/17/ultimo-secreto-rambal-20160417015939-v.html</ref> | tresformista asturianu (1928–1976) | [[tresformista]] | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Cimavilla (barriu de Xixón)|Cimavilla]] |- | [[:d:Q28801812|Q28801812]] | | [[Óscar Rodríguez López]] | data-sort-value="1903" | 1903-06-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | data-sort-value="1976" | 1976-06-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | futbolista asturianu (1903–1976) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Avilés]] | |- | [[:d:Q2071594|Q2071594]] | [[Ficheru:Federico Romero 1917.jpg|center|128px]] | [[Federico Romero]] | data-sort-value="1886" | 1886-11-11<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref> | data-sort-value="1976" | 1976-06-30<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref> | dramaturgu asturianu (1886-1976) | [[llibretista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[poeta]]<br/>[[dramaturgu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q139997693|Q139997693]] | [[Ficheru:Jaime Caldevilla García-Villar.jpg|center|128px]] | [[Jaime Caldevilla]] | | data-sort-value="1976" | 1976-08-23 | [[Diplomáticu|diplomáticu]], [[Periodista|periodista]] (†1976) ♂; member of Hermandad Nacional de Antiguos Combatientes de Tercios de Requetés | [[diplomáticu]]<br/>[[periodista]] | | | [[Cangues d'Onís]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q13146776|Q13146776]] | | [[Avelino González Entrialgo]] | data-sort-value="1898" | 1898 | data-sort-value="1977" | 1977 | [[España|español]] person (1898–1977) ♂ | | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Mérida (Venezuela)|Mérida]] |- | [[:d:Q2889141|Q2889141]] | | [[Juan Muñiz Zapico]] | data-sort-value="1941" | 1941-04-25<ref name="ref_a3dd4356934efc0b82e7be51e8fc1bcb7b1efbfe6970ea540bd014f386b6d840">http://datos.bne.es/resource/XX1422698</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-01-02<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | políticu asturianu (1941–1977) | [[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[union member]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Ḷḷena]] | [[Ḷḷena]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> |- | [[:d:Q12398641|Q12398641]] | | [[Ramón Álvarez Sánchez]] | data-sort-value="1917" | 1917-04-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-01-27 | futbolista asturianu | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Llangréu]] | |- | [[:d:Q8775604|Q8775604]] | | [[Emilín]] | data-sort-value="1912" | 1912-09-12<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-03-30<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | futbolista asturianu (1912–1977) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[San Román (parroquia de Candamu)|San Román]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q55459719|Q55459719]] | | [[Julio Falcón]] | data-sort-value="1904" | 1904-12-04<ref name="ref_231953e3c8cfc9fb4118bf76b3fa99377592036bfcc220094f083d9b91d3d32a">''[[:d:Q11251191|todotango.com]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-04-26<ref name="ref_231953e3c8cfc9fb4118bf76b3fa99377592036bfcc220094f083d9b91d3d32a">''[[:d:Q11251191|todotango.com]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | [[España|español]] [[Lletrista|lletrista]], [[Compositor|compositor]], [[Músicu|músicu]] (1904–1977) ♂ | [[lletrista]]<br/>[[compositor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[músicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[Niza]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> |- | [[:d:Q5196145|Q5196145]] | | [[Félix Verdeja Bardales]] | data-sort-value="1904" | 1904-04-10 | data-sort-value="1977" | 1977-05-20 | militar asturianu (1904–1977) | [[militar]] | | [[España]] | [[Panes (parroquia)|Panes]] | [[Santander]] |- | [[:d:Q118976111|Q118976111]] | | [[Gabriel Tuya García]] | data-sort-value="1914" | 1914-12-24<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-05-29<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | futbolista asturianu (1914–1977) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | |- | [[:d:Q42905486|Q42905486]] | | [[Damián Fernández Calderón]] | data-sort-value="1898" | 1898 | data-sort-value="1977" | 1977-08 | políticu asturianu (1898-1977) | [[políticu]] | | [[España]] | [[Llangréu]] | [[Moscú]] |- | [[:d:Q13146721|Q13146721]] | | [[Antonio Medio]] | data-sort-value="1911" | 1911 | data-sort-value="1977" | 1977-08-30 | actor asturianu (1911–1977) | [[actor]] | | [[España]] | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q58838434|Q58838434]] | | [[Francisco García Díaz]] | data-sort-value="1897" | 1897-01-30<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-09-14<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref> | médicu asturianu (1897–1977) | [[médicu]] | | [[España]] | [[Mieres]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q16489948|Q16489948]] | [[Ficheru:Camilo Barcia Trelles 1927.png|center|128px]] | [[Camilo Barcia Trelles]] | data-sort-value="1888" | 1888-07-15<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-12-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Xurista|xurista]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], caderalgu d'universidá (1888–1977) ♂; Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica; member of Institut de Droit International | [[escritor]]<br/>[[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]] | [[caderalgu d'universidá]] | [[España]] | [[A Veiga]] | [[Santiago de Compostela]] |- | [[:d:Q111660113|Q111660113]] | | [[Julio Monereo González]] | data-sort-value="1924" | 1924-06-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1977" | 1977-12-07<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | médicu asturianu (1924–1977) | [[médicu]]<br/>[[ciruxanu]]<br/>[[pediatra]] | | [[España]] | [[Xixón]] | |- | [[:d:Q5936239|Q5936239]] | [[Ficheru:(Jorge Vigón) El Ministro de Obras Públicas, Sr. Vigón, visita Costillares (cropped).jpg|center|128px]] | [[Jorge Vigón|Jorge Vigón Suero-Díaz]] | data-sort-value="1893" | 1893<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | data-sort-value="1978" | 1978<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | militar, España | [[militar]]<ref name="ref_95dbd437869ddedd0f3555e988618b1f834438947a159747019aacbbe561412c">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><br/>[[políticu]]<ref name="ref_95dbd437869ddedd0f3555e988618b1f834438947a159747019aacbbe561412c">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><ref name="ref_12045179fccb1a097fbecf28b3bf083b09486aac88b85aa413c9d812488f82e0">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><ref name="ref_6bc764304a89d68df535d2becacd9019335cf2b8d439d18b97ac3c0803bceb4d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><ref name="ref_426b6e03eb76a7d129c262f7b2e3698287dba1a22caa8c776270f0ef5d37a9e5">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=8-8&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref> | [[Ministru de Fomentu]]<br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_5dcd9ff06a860cf6ba150834b44248af6c4736207be0d00d2ecfafb02c48ca1d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_32c559a9321ce1a8def02e78bf76feac00fa7e026444dd3033a1e16ae37933e5">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_53def20112861b4e9df94a7daba61f3360c06d4a70fe38bb84944c823d946318">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=6-6&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_d1a8699a161d71a8d16627bbd439fa570196ac8a782829ba1db0c514233ad98a">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=9-9&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[Colunga]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q60831476|Q60831476]] | | [[León Sánchez Cuesta]] | data-sort-value="1892" | 1892<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1978" | 1978<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | [[España|español]] llibreru (1892–1978) ♂ | [[llibreru]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q4891703|Q4891703]] | [[Ficheru:Nicanor Piñole, busto en parque de Isabel la Cátolica, en Gijón.jpg|center|128px]] | [[Nicanor Piñole]] | data-sort-value="1878" | 1878-01-06<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_8c99c49a7fa983c35c3aa1c422e3167238d01d64329cfb24e6fa98bfafb1d3cb">''[[:d:Q41640909|Artists of the World Online]]''</ref> | data-sort-value="1978" | 1978-01-18<ref name="ref_7c7630a3c91eabb422863193937fb5837cfcd46e7380fd5e8036310e55522a9f">https://elpais.com/diario/1978/01/19/cultura/254012401_850215.html</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | pintor asturianu (1878–1978) | [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | | [[España]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref> | [[Xixón]]<ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref> | [[Xixón]] |- | [[:d:Q20604843|Q20604843]] | | [[Acracio Bartolomé]] | data-sort-value="1901" | 1901-12 | data-sort-value="1978" | 1978-04-15 | [[España|español]] person (1901–1978) ♂ | | | [[España]] | [[Xixón]] | [[Marsella]] |- | [[:d:Q30098954|Q30098954]] | [[Ficheru:David Jato Miranda.jpg|center|128px]] | [[David Jato Miranda]] | data-sort-value="1915" | 1915 | data-sort-value="1978" | 1978-05-30 | escritor asturianu (1915–1978) | [[escritor]]<br/>[[políticu]]<ref name="ref_35842ca1749b8f659f5f93956d357b0768de7d4b63a3fe42e4ea75ac1b37b14e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref><ref name="ref_7c3ae01f1dd97c32804381428cbeaf6a8ea4b7fe6efb7b7c5e09f171e81878ec">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref><ref name="ref_fbb26be116acfa38faf94e59d11d3cb499f1177b577da6bae4bfb3521019c3eb">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref> | [[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_35842ca1749b8f659f5f93956d357b0768de7d4b63a3fe42e4ea75ac1b37b14e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref><ref name="ref_12eff811a94b74040c6c6c68bd7f021ace0cf5319a8740ac1ad8630a7caa6af5">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_fbb26be116acfa38faf94e59d11d3cb499f1177b577da6bae4bfb3521019c3eb">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]] | [[Madrid]] |- | [[:d:Q4892223|Q4892223]] | [[Ficheru:1927-10-08, El Liberal, Teodomiro Menéndez (cropped).jpg|center|128px]] | [[Teodomiro Menéndez]] | data-sort-value="1879" | 1879-07-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref> | data-sort-value="1978" | 1978-06-28<br/>1978-07-28<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref> | políticu y sindicalista asturianu (1879–1978) | [[políticu]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><br/>[[emplegáu]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref> | [[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><br/>[[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref> | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref> | [[Madrid]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref> |- | [[:d:Q13146967|Q13146967]] | | [[Cuchichi|José Menéndez Carreño]] | data-sort-value="1890" | 1890-08-12 | data-sort-value="1978" | 1978-12-03 | cantante de tonada asturianu (1890–1978) | [[cantante de tonada]] | | [[España]] | [[Uviéu]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q2504173|Q2504173]] | [[Ficheru:Gaspar Garcia Laviana by puigreixach.jpg|center|128px]] | [[Gaspar García Laviana]] | data-sort-value="1941" | 1941<ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1978" | 1978-12-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | sacerdote y guerrilleru asturianu (1941–1978) | [[escritor]]<br/>[[sacerdote católicu]]<br/>[[párrocu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Les Roces (San Andrés de Llinares)|Les Roces]] | [[Cárdenas]] |- | [[:d:Q28042841|Q28042841]] | | [[Aquilino Moral]] | data-sort-value="1893" | 1893 | data-sort-value="1979" | 1979 | anarcosindicalista asturianu (1893–1979) | [[anarcosindicalista]] | | [[España]] | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] | [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]] |- | [[:d:Q6301093|Q6301093]] | | [[Juan Uría Ríu]] | data-sort-value="1891" | 1891-10-07<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | data-sort-value="1979" | 1979-06-23<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref> | arqueólogu español | [[antropólogu]]<br/>[[arqueólogu]]<br/>[[etnólogu]]<br/>[[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | [[caderalgu d'universidá]]<br/>[[cronista oficial d'Asturies]] | [[España]] | [[Uviéu]] | |- | [[:d:Q93270299|Q93270299]] | | [[Severino Álvarez Menéndez]] | data-sort-value="1909" | 1909-07-10<ref name="ref_47086f8000813327f9aaeeeef4944f8584e23feb40a1b2827b309eae3ed0e55f">''[[:d:Q54919|Ficheru d'Autoridaes Virtual Internacional]]''</ref> | data-sort-value="1979" | 1979-10-15<ref name="ref_6ad0357946a96a49b85888ded7975b011fb573d0befedea95e2011c25e03a727">''[[:d:Q65947412|Revista española de derecho canónico]]''</ref> | [[España|español]] canon law jurist, [[Xuez|xuez]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]] (1909–1979) ♂; Cross of Honour of the Order of St. Raymond of Peñafort | [[canon law jurist]]<br/>[[xuez]]<br/>[[profesor universitariu]] | | [[España]] | [[Roces (Xixón)|Roces]]<ref name="ref_6ad0357946a96a49b85888ded7975b011fb573d0befedea95e2011c25e03a727">''[[:d:Q65947412|Revista española de derecho canónico]]''</ref> | [[Ávila]]<ref name="ref_6ad0357946a96a49b85888ded7975b011fb573d0befedea95e2011c25e03a727">''[[:d:Q65947412|Revista española de derecho canónico]]''</ref> |- | [[:d:Q118973865|Q118973865]] | | [[Marcelino del Río Viejo]] | data-sort-value="1914" | 1914-06-01<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="1979" | 1979-10-23<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | futbolista asturianu (1914–1979) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | |- | [[:d:Q81060187|Q81060187]] | | [[Manuela del Río]] | data-sort-value="1909" | 1909-07-14<ref name="ref_595348cd86432b67fcf6f82b61f6131398fb5c8c44609572bcc5c8df19b4ca6f">''[[:d:Q2860432|Archives de Paris]]''</ref> | data-sort-value="1979" | 1979-11-03<ref name="ref_595348cd86432b67fcf6f82b61f6131398fb5c8c44609572bcc5c8df19b4ca6f">''[[:d:Q2860432|Archives de Paris]]''</ref> | baillarina asturiana | [[baillarín]] | | [[España]] | [[Grau]]<ref name="ref_595348cd86432b67fcf6f82b61f6131398fb5c8c44609572bcc5c8df19b4ca6f">''[[:d:Q2860432|Archives de Paris]]''</ref> | [[XVIII Distritu de París]]<ref name="ref_595348cd86432b67fcf6f82b61f6131398fb5c8c44609572bcc5c8df19b4ca6f">''[[:d:Q2860432|Archives de Paris]]''</ref> |- | [[:d:Q118955312|Q118955312]] | | [[Manuel Cuesta Blanco]] | data-sort-value="1919" | 1919-11-13<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | data-sort-value="1979" | 1979-11-07<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | futbolista asturianu (1919–1979) | [[Xugador de fútbol|futbolista]] | | [[España]] | [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref> | |- | [[:d:Q12391126|Q12391126]] | | [[José María Urquiola Iglesias]] | data-sort-value="1906" | 1906 | data-sort-value="1979" | 1979-11-25 | militante de la resistencia asturianu (1906–1979) | [[maquis]] | | [[España]] | [[Mieres]] | [[Uviéu]] |- | [[:d:Q28503644|Q28503644]] | | [[Sabino Alonso Fueyo]] | data-sort-value="1908" | 1908-01-15<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref> | data-sort-value="1979" | 1979-12-10 | [[España|español]] [[Periodista|periodista]], [[Escritor|escritor]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], filósofu (1908–1979) ♂; member of Real Academia Valenciana de Jurisprudencia y Legislación | [[periodista]]<br/>[[escritor]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[filósofu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref> | | [[España]] | [[Lada (Llangréu)|Lada]] | [[Uviéu]] |} ---- &sum; 78 items. {{Wikidata list end}} == Referencies == {{llistaref}} [[Categoría:llistes d'Asturies]] oupjma73zhupal5gf7n6yf0gioeb2sc Mudarre 0 270507 4500969 4407022 2026-06-20T17:37:21Z ~2026-29256-73 148303 4500969 wikitext text/x-wiki {{llocalidá |partíu=Siero }} '''Mudarre'''{{toponimia|Siero}} ye una [[casería (Asturies)|casería]]{{SADEI}} de la [[Parroquies d'Asturies|parroquia]] de [[La Carrera (parroquia)|La Carrera]], nel [[Conceyos d'Asturies|conceyu]] [[Asturies|asturianu]] de [[Siero]]. Tien una población de {{Persones}}<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>. O linaje fidalgo Escalera ye oriundu de la casería.<ref>Vigil-Escalera [https://vigil-escalera.blogspot.com/2011/02/datos-sobre-el-apellido.html]</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Siero]] jvwgr8861m1q5ubsnfk1hhodx179sz5 Hugo Barra 0 279523 4501024 4474992 2026-06-21T02:37:37Z ~2026-36048-19 149863 /* */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501024 wikitext text/x-wiki {{HangMoon}} '''Hugo Barra''' {{nym}} ye un científicu de la computación brasilanu,<ref name=HugoBarra.CompSciMIT/> direutivu tecnolóxicu y empresariu. De 2008 a 2013, trabayó en dellos cargos de xestión de productos en [[Google]], incluyendo'l de vicepresidente y voceru de productos de la división d'[[Android (sistema operativu)|Android]].<ref name="businessinsider.com">{{cita web https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j ||url=http://www.businessinsider.com/what-the-chinese-tech-industry-is-like-2014-1 |títulu=This Famous Google Exec Quit His Job To Work In China — And He's Been Totally Blown Away By What He Found|work=Business Insider}}</ref> De 2013 a 2017, trabayó en [[Xiaomi]] como vicepresidente d'operaciones globales.<ref>{{cita publicación |apellíu=Pfanner |nome=Eric |fecha=29 d'agostu de 2013 |títulu=Chinese Smartphone Maker Hires Google Executive |idioma=en-US|work=The New York Times|url=https://www.nytimes.com/2013/08/30/technology/chinese-smartphone-maker-hires-google-executive.html |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|issn=0362-4331}}</ref> De 2017 a 2021, exerció como vicepresidente de [[realidá virtual]] y responsable de la división [[Oculus (marca)|Oculus]] en [[Meta Platforms]] (anteriormente [[Facebook]]).<ref>{{cita publicación |apellíu=Seetharaman |nome=Deepa |fecha=26 de xineru de 2017 |títulu=Hugo Barra to Join Facebook After Leaving Xiaomi |idioma=en-US|work=Wall Street Journal|url=https://www.wsj.com/articles/hugo-barra-to-join-facebook-1485405300 |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|issn=0099-9660}}</ref> En mayu de 2021, dexó Meta<ref>{{cita web |apellíu=Lyons |nome=Kim |fecha=17 de mayu de 2021 |títulu=Hugo Barra is leaving Facebook|url=https://www.theverge.com/2021/5/17/22440857/hugo-barra-leaving-facebook-ar-vr-oculus-google-xiaomi |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=The Verge |idioma=en}}</ref> pa incorporase como direutor xeneral a la ''startup'' de teunoloxía sanitaria Detect.<ref>{{cita web |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-12-15/former-facebook-executive-barra-to-lead-covid-testing-startup?sref=R3E294i4 |títulu=Facebook, Google Veteran Hugo Barra to Lead Covid Testing Startup|website=Bloomberg.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2022}}</ref> == Mocedá y formación == Barra cursó la enseñanza primaria y secundaria nel colexu llocal Colégio Pitágoras en [[Belo Horizonte]], Brasil, y en 1995 matriculóse na [[Universidá Federal de Minas Gerais|Universidá Federal de Minas Gerais (UFMG)]], especializándose n'[[inxeniería eléctrica]].<ref name="epoca">{{cita web |url=http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/10/o-brasileiro-que-manda-no-android.html |títulu=The Brazilian who runs Android|work=Época |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141013164223/http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/10/o-brasileiro-que-manda-no-android.html |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2014|url-status=dead}}</ref> En 1996, treslladóse al [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts|Institutu Teunolóxicu de Massachusetts (MIT)]], onde se graduó con títulos de grau n'inxeniería eléctrica y ciencies de la computación (EECS), y ciencies de la xestión, amás d'un máster n'inxeniería eléctrica y ciencies de la computación.<ref name="HugoBarra.CompSciMIT">{{cita web |url=https://thealumnisociety.com/hugo-barra |títulu=Hugo Barra |fecha=15 de setiembre de 2017|quote=MIT .. computer science}}</ref> Foi presidente de la promoción del 2000 y orador estudiantil na ceremonia de graduación de MIT nesi mesmu añu.<ref>{{cita web |url=http://newsoffice.mit.edu/2000/commence-0517 |títulu=Students and speakers gear up for Commencement 2000|work=MIT News |fecha=17 de mayu de 2000}}</ref> == Carrera == En 1999, Barra cofundó la startup de software móvil Lobby7 con otros compañeros del [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts]]. La empresa recibió inversión del [[SoftBank Group]]. En 2003, foi alquirida pola compañía de teunoloxía de [[reconocencia de voz]] [[ScanSoft]],<ref>{{cita web |url=https://www.bizjournals.com/boston/blog/mass-high-tech/2003/05/scansofts-spree-continues-with-its-lobby.html |títulu=Scansofts Spree Continues with its Lobby 7 Acquisition|website=Bizjournals.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2022}}</ref> que más tarde pasó a llamase [[Nuance Communications]].<ref>{{cita web |apellíu=Cowley |nome=Stacy |fecha=10 de mayu de 2005 |títulu=ScanSoft to buy Nuance for $220M|url=https://www.computerworld.com/article/2556291/scansoft-to-buy-nuance-for--220m.html |fechaaccesu=4 de febreru de 2022|website=Computerworld |idioma=en}}</ref> Mientres la so etapa en Nuance, de 2003 a 2007, Barra lideró un proyectu de dellos años xunto al direutor teunolóxicu Vlad Sejnoha pa integrar la teunoloxía estrella de dictáu por voz [[Dragon NaturallySpeaking]] na plataforma en nube de Lobby7, que se diz que pudo sirvir de base pa l'asistente de voz [[Siri]] d'[[Apple Inc.]].<ref>{{cita web |apellíu=Kay |nome=Roger |títulu=Behind Apple's Siri Lies Nuance's Speech Recognition|url=https://www.forbes.com/sites/rogerkay/2014/03/24/behind-apples-siri-lies-nuances-speech-recognition/ |fechaaccesu=4 de febreru de 2022|website=Forbes |idioma=en}}</ref> === Google === [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|thumb|Barra con [[Eric Schmidt]] y [[Andy Rubin]] nel llanzamientu de la [[Nexus 7 (2012)|Nexus 7]]|260x260px]] Barra incorporóse a la empresa teunolóxica d'Estaos Xuníos [[Google]] en [[Londres]] en marzu de 2008 como xestor de productos del equipu de [[Servicios móviles de Google|Google Mobile]].<ref>{{cita web |fecha=11 d'avientu de 2009 |títulu=Hugo Barra|url=https://www.theguardian.com/changingmediasummit/speaker-hugo-barra|work=The Guardian}}</ref> Nel equipu de Google Mobile, Barra lideró'l desenvolvimientu de delles versiones iniciales de les aplicaciones móviles estrella de Google, como la [[búsqueda por voz de Google|búsqueda por voz]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google Mobile App for iPhone, now with Voice Search |fecha=12 de payares de 2008 |url=https://www.youtube.com/watch?v=y3z7Tw1K17A |idioma=en |fechaaccesu=23 de xineru de 2022}}</ref> que se convirtió na base teunolóxica de [[Google Assistant]],<ref>{{cita web |títulu=Google's Answer to Siri Thinks Ahead|url=https://www.technologyreview.com/2012/09/28/183566/googles-answer-to-siri-thinks-ahead/ |fechaaccesu=24 de xineru de 2022|website=MIT Technology Review |idioma=en}}</ref> amás de [[Google Maps Navigation]]<ref>{{cita web |títulu=Google Redefines GPS Navigation Landscape: Google Maps Navigation For Android 2.0|url=https://techcrunch.com/2009/10/28/google-redefines-car-gps-navigation-google-maps-navigation-android/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=TechCrunch |fecha=28 d'ochobre de 2009 |idioma=en-US}}</ref> con gráficos vectoriales, [[Google Translate]] con "mou conversación",<ref>{{cita web |apellíu=June |nome=Laura |fecha=13 d'ochobre de 2011 |títulu=Google Translate app for Android now has speech to speech translations in 14 languages|url=https://www.theverge.com/2011/10/13/2488411/google-translate-app-for-android-now-has-speech-to-speech |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=The Verge |idioma=en}}</ref> l'aplicación de reconocencia visual [[Google Goggles]], y otres más. En 2010, Barra pasó al equipu d'[[Android (sistema operativu)|Android]] como direutor de xestión de productos.<ref>{{cita web |títulu=Speaker Bios|url=https://www.google.com/events/thinkmobile2011/bios.html|url-status=dead |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130727231423/http://www.google.com/events/thinkmobile2011/bios.html |fechaarchivu=27 de xunetu de 2013|work=Google}}</ref> De 2010 a 2013, el so papel estendióse pa incluyir el de voceru de productos del equipu d'Android, participando n'eventos de prensa y en [[Google I/O]], la conferencia añal de desendolcadores de [[Google]]. Barra encabezó la presentación principal en Google IO 2011,<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2011: Keynote Day One |fecha=10 de mayu de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=OxzucwjFEEs |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> Google IO 2012,<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2012 - Keynote Day 1 |fecha=28 de xunu de 2012 |url=https://www.youtube.com/watch?v=VuC0i4xTyrI |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> y Google IO 2013.<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2013: Keynote |fecha=15 de mayu de 2013 |url=https://www.youtube.com/watch?v=9pmPa_KxsAM |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> La xestión de productos de Barra abarcó dafechu l'ecosistema d'Android, tantu en software como en hardware, incluyendo los llanzamientos de [[Android Honeycomb|Honeycomb]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Android Event 02-02-2011 |fecha=2 de febreru de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=RfJuigJebRg |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Android 4.0 Ice Cream Sandwich Official Presentation and Demo |fecha=18 d'ochobre de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=M-AZ08wCwJA |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]] y [[Android KitKat|KitKat]], los teléfonos [[Nexus 4]] y [[Nexus 5]], les tabletes [[Nexus 7 (2013)|Nexus 7]]<ref>{{cite magazine|apellíu1=McCracken|nome1=Harry |fecha=24 de xunetu de 2013 |títulu=Google Unveils a New, Nicer, Pricier Nexus 7 Tablet|url=https://techland.time.com/2013/07/24/google-unveils-a-new-nicer-pricier-nexus-7-tablet/|magazine=Time}}</ref> y [[Nexus 10]],<ref>{{cita web |fecha=29 de xunetu de 2013 |títulu=Hugo Barra: where are the Android tablets of HTC One-like quality?|url=http://www.androidauthority.com/hugo-barra-android-tablet-htc-one-250126/|work=Android Authority |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |fechaarchivu=12 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150712135109/http://www.androidauthority.com/hugo-barra-android-tablet-htc-one-250126/|url-status=dead}}</ref> y otros productos rellacionaos como [[Google Now]],<ref name="Wired2">{{cite magazine |títulu=Android Director: 'We Have the Most Accurate, Conversational, Synthesized Voice in the World'|url=https://www.wired.com/2012/07/google-android-hugo-barra-interview/|magazine=Wired}}</ref> escoyíu en 2013 como la Innovación del Añu por [[Popular Science (revista)|Popular Science]].<ref>{{cita web |títulu=Innovation Of The Year: Google Now|url=http://www.popsci.com/bown/2012/product/google-now|work=Popular Science |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |fechaarchivu=23 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140223172240/http://www.popsci.com/bown/2012/product/google-now|url-status=dead}}</ref> En 2012 foi ascendíu a vicepresidente de xestión de productos d'Android. En setiembre de 2013, yá s'habíen activáu mil millones de dispositivos Android en tol mundu.<ref>{{cita web |fecha=setiembre de 2013 |títulu=Gundotra, Vic. "Just back from a whirlwind trip to Asia visiting our…" |url=https://plus.google.com/+VicGundotra/posts/8CVJ79nPQwN |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131003152939/https://plus.google.com/+VicGundotra/posts/8CVJ79nPQwN |fechaarchivu=3 d'ochobre de 2013 |website=Google+}}</ref> === Xiaomi === En setiembre de 2013, Barra dexó [[Google]] pa incorporase a la empresa china d'electrónica [[Xiaomi]], onde ocupó'l cargu de vicepresidente d'operaciones globales con sede en [[Beixín]], China.<ref>{{cita web |url=http://allthingsd.com/20130912/exclusive-hugo-barra-talks-about-his-future-at-xiaomi-and-why-he-left-google/ |títulu=Exclusive: Hugo Barra Talks About His Future at Xiaomi and Why He Really Left Google|work=All Things D}}</ref> El fichaxe consideróse como una incorporación significativa pa Xiaomi, unu de los fabricantes con mayor crecimientu en China, al aportar llexitimidá internacional a la compañía al sumar a la so direición a un ex-direutivu clave d'[[Android (sistema operativu)|Android]] en Google.<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/08/29/xiaomi-reportedly-nabs-google-vp-hugo-barra/ |títulu=Xiaomi confirms it has hired Google's Hugo Barra, who will take up VP Global role from October|work=The Next Web |fecha=29 d'agostu de 2013}}</ref> N'avientu de 2013, Barra intervieno na conferencia teunolóxica [[LeWeb]] en [[París (Francia)|París]], onde compartió les sos impresiones sobre la economía [[Conferencia Consultiva Política del Pueblu Chinu|china]] y les oportunidaes que representaba pa empreses teunolóxiques como [[Xiaomi]]. Destacó los 600 millones d'usuarios d'internet en China, les altes capitalizaciones bursátiles de les últimes OPVs chines, la escala masiva de los [[usuarios activos mensuales]] de les principales aplicaciones chines, y el tamañu de compañíes como [[Alibaba Group|Alibaba]] y la so plataforma [[Taobao]], un sitiu de compra más grande que [[eBay]] y [[Amazon.com|Amazon]] xuntos.<ref>{{cita web |url=http://qz.com/156977/everything-you-need-to-know-about-chinese-tech-in-one-30-minute-video/ |títulu=Everything you need to know about Chinese tech in one 30-minute video|work=Quartz.com |fecha=12 d'avientu de 2013}}</ref><ref name="businessinsider.com"/> En febreru de 2014, Barra anunció'l llanzamientu de los nuevos teléfonos intelixentes [[Xiaomi Mi1|Redmi]] y [[Xiaomi Mi3|Mi 3]] en [[Singapur]]. La espansión global fuera de China escontra mercaos emerxentes cercanos yera una iniciativa clave pa Xiaomi, dada la so estratexa empresarial de sacar al mercáu productos de gran rendimientu a precios asequibles, xenerando ingresos non solo del hardware, sinón tamién del software y los servicios d'internet que s'ufierten al consumidor.<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/09/06/heres-why-you-should-care-about-rising-chinese-smartphone-firm-xiaomi/ |títulu=Here's why you should care about rising Chinese smartphone firm Xiaomi|work=The Next Web |fecha=6 de setiembre de 2013}}</ref> Según el cofundador y direutor xeneral de Xiaomi, [[Lei Jun]], yera "completamente trabayu de Barra decidir qué rexón deberíamos encarar dempués y cómo".<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/09/09/xiaomi-co-founder-on-why-ex-google-exec-barra-and-its-own-firmware-are-key-to-international-success/ |títulu=Xiaomi co-founder on why ex-Google exec Barra and its own firmware are key to international success|work=The Next Web |fecha=9 de setiembre de 2013}}</ref> Barra espresó la so intención d'espandir Xiaomi a diversos países.<ref>{{cita web |url=https://www.cnet.com/news/xiaomi-world-phone-in-2-years-android-all-the-way-says-hugo-barra/ |títulu=Xiaomi's Hugo Barra: True world phones in 2 years, Android all the way|work=CNET}}</ref> En marzu de 2014, Barra visitó a [[Terry Gou]] en [[Foxconn]] en Shenzhen, una empresa multinacional con sede en [[Taiwán]] y plantes n'Asia, Brasil y Méxicu, responsable del ensamblaxe de productos pa diverses marques teunolóxiques. La visita indicaba planes pa que Xiaomi espandiera les sos operaciones n'India, Indonesia y América Llatina.<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra visits Foxconn, teases Xiaomi launches across Latin America |url=http://www.techinasia.com/hugo-barra-teases-xiaomi-foxconn-deal-for-latin-america/ |work=Tech in Asia}}</ref> La collaboración empezó a dar frutos n'agostu de 2015, cuando Barra, Foxconn y el ministru xefe [[N. Chandrababu Naidu]] anunciaron conxuntamente l'apertura d'una planta de fabricación nel estáu d'[[Andhra Pradesh]] n'India, col sofitu del programa gubernamental [[Make in India]].<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi makes itself at home in India with first 'made in India' phone |url=https://www.techinasia.com/xiaomi-made-in-india-phone |website=Tech in Asia}}</ref> [[Ficheru:Redmi Note 3 launch event.jpg|thumb|Seguidores de Xiaomi xuniéndose con Barra enantes del eventu de presentación del [[Redmi Note 3]] en Nueva Delhi (febreru de 2016).|260x260px]] En febreru de 2016, Barra presentó'l teléfono intelixente [[Redmi Note 3]] n'India nun eventu de prensa nel [[Estadiu Talkatora]] de [[Nueva Delhi]], con 8.000 seguidores presentes,<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi's Redmi Note 3 launch in India is so big, it is being hosted in a stadium |url=https://finance.yahoo.com/news/xiaomis-redmi-note-3-launch-072139462.html |website=Yahoo! Finance |fecha=3 de marzu de 2016}}</ref> onde la compañía anunció'l primer teléfono del mundu n'utilizar el procesador [[Qualcomm]] [[Llista de procesadores Qualcomm Snapdragon|Snapdragon 650]]. Analistes del sector y medios especializaos consideraron esti modelu como'l mayor ésitu de Xiaomi nel mercáu indiu, por cuenta de la so combinación única de rendimientu, pantalla de gran calidá, batería de gran capacidá y preciu accesible.<ref>{{cita web |títulu=Review: Xiaomi Redmi Note 3 is a genuine charmer |url=https://www.livemint.com/Leisure/RdiMxeXaX8URCXoUejkAyJ/Review-Xiaomi-Redmi-Note-3-is-a-genuine-charmer.html |website=Mint}}</ref> El Redmi Note 3 convirtióse nel teléfono más vendíu en llinia na India, con 2,3 millones d'unidaes vendíes hasta setiembre de 2016,<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi Redmi Note 3 becomes a bestseller in India |url=https://www.gsmarena.com/xiaomi_redmi_note_3_becomes_a_bestseller_in_india-news-20708.php |website=GSMArena}}</ref> impulsando a Xiaomi a convertise na segunda marca de teléfonos intelixentes más grande n'India nel cuartu trimestre de 2016.<ref>{{cita web |títulu=Samsung and Chinese brands utterly dominated India's smartphone market in Q4 2016 |url=https://techcrunch.com/2017/01/24/samsung-and-china-domination/ |website=TechCrunch |fecha=25 de xineru de 2017}}</ref> Barra tamién lideró la espansión de Xiaomi a otros mercaos como'l sudeste asiáticu (empezando por Malasia, Indonesia y Filipines), América Llatina (empezando pel so país natal, Brasil), Europa Occidental (empezando per España), Rusia, ya inclusive una entrada temprana y modesta nos Estaos Xuníos. Desenvolvió y promovió non solo teléfonos intelixentes Xiaomi, sinón tamién productos del ecosistema Mi de dispositivos intelixentes conectaos, incluyendo wearables, televisores, electrodomésticos, xuguetes y munchos otros.<ref>{{cita publicación |títulu=How Xiaomi Redefined What It Means to Be a Platform |url=https://hbr.org/2021/09/how-xiaomi-redefined-what-it-means-to-be-a-platform |publicación=Harvard Business Review |fecha=9 de setiembre de 2021}}</ref> En xineru de 2017, Barra anunció la so salida de Xiaomi.<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra is leaving Xiaomi |url=https://www.theverge.com/2017/1/23/14355260/hugo-barra-is-leaving-xiaomi |work=The Verge |fecha=23 de xineru de 2017}}</ref> Dellos informes citaron a Barra esplicando que la so dimisión taba motivada por razones familiares o de salú, y dalgunos analistes señalaron que la marcha coincidía col descensu de ventes de Xiaomi en China.<ref>{{cita publicación |url=https://qz.com/895226/hugo-barra-is-leaving-xiaomi-to-lead-up-facebooks-nasdaq-fb-vr-efforts/ |títulu=Hugo Barra is leaving Xiaomi to lead Facebook's virtual reality division |apellíu=Horwitz |nome=Josh |fecha=26 de xineru de 2017|work=Quartz |fechaaccesu=30 d'agostu de 2018 |idioma=en-US}}</ref><ref name=":0">{{cita publicación |url=https://www.scmp.com/tech/article/2064612/hugo-barra-resigns-xiaomi-says-he-returning-silicon-valley |títulu=Hugo Barra to leave Xiaomi, return to Silicon Valley from Beijing |apellíu=Soo |nome=Zen |fecha=23 de xineru de 2017|work=South China Morning Post |fechaaccesu=30 d'agostu de 2018 |idioma=en}}</ref> Alredor de la fecha de la so dimisión, Xiaomi anunció que superara los 1.000 millones de dólares en ingresos solo n'India,<ref name=":0" /> y meses dempués convirtióse na marca de teléfonos intelixentes más vendida n'India nel tercer trimestre de 2017.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi beats Samsung to become top smartphone vendor in India |url=https://canalys.com/newsroom/xiaomi-beats-samsung-become-top-smartphone-vendor-india |website=Canalys}}</ref> Nel primer trimestre de 2018, Xiaomi convirtióse na cuarta marca de teléfonos intelixentes más grande del mundu.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi Becomes 4th Largest Smartphone OEM In The World |url=https://www.androidheadlines.com/2018/05/xiaomi-becomes-4th-largest-smartphone-oem-in-the-world-sa.html |website=Android Headlines |fecha=4 de mayu de 2018}}</ref> En xunetu de 2018, Xiaomi llanzó la so [[OPV|oferta pública inicial]] na [[Bolsa de Valores de Ḥong Kong]], recaudando 4.720 millones de dólares en capital y valorando la compañía en 54.000 millones de dólares, na mayor OPV teunolóxica del mundu dende qu'Alibaba saliera a bolsa en 2014.<ref>{{cita publicación |fecha=29 de xunu de 2018 |títulu=China's Xiaomi raises $4.72 billion after pricing HK IPO at bottom of range: sources |idioma=en|work=Reuters|url=https://www.reuters.com/article/us-xiaomi-ipo-idUSKBN1JP0EC |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> Según rumores, la participación de Barra en Xiaomi yera superior a los 200 millones de dólares nel momentu de la OPV.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi's former head of international Hugo Barra lands IPO windfall |url=https://techcrunch.com/2018/07/11/xiaomi-ipo-hugo-barra/ |fechaaccesu=24 de xineru de 2022 |website=TechCrunch |fecha=11 de xunetu de 2018 |idioma=en-US}}</ref> === Facebook === El 25 de xineru de 2017, el direutor xeneral de [[Facebook]], [[Mark Zuckerberg]], anunció na so páxina de Facebook<ref>{{cita web |títulu=Mark Zuckerberg post on Facebook about Barra joining as Head of Oculus |url=https://www.facebook.com/zuck/posts/pfbid0283MWgGefRFJ8pZQsc1Z2ULHXBowGbExftkoHcTaiECXR7CLeavPgwTD9CZcde4ugl |website=Facebook}}</ref> que Barra s'incorporaría a Facebook como vicepresidente de Realidá Virtual y responsable de la división [[Oculus (marca)|Oculus]], incluyendo una foto de dambos como avatares nuna escena virtual.<ref>{{cita web |títulu=Mark Zuckerberg and Hugo Barra posing together as virtual avatars |url=https://www.facebook.com/photo/?fbid=10103456684228891&set=a.529237706231 |website=Facebook}}</ref> [[Ficheru:Facebook's 2018 F8 Developer Conference - Hugo Barra, VP of VR at Facebook, wearing an Oculus Go (cropped).jpg|thumb|Barra demostrando l'Oculus Go na conferencia [[Facebook F8]] de 2018.|220x220px]] L'enfotu inicial de Barra n'Oculus centróse nel desenvolvimientu de cascos de realidá virtual autónomos y aplicaciones de realidá virtual social. El 11 d'ochobre de 2017, durante la conferencia de desendolcadores Oculus Connect 4, Zuckerberg y Barra presentaron l'[[Oculus Go]], el primer visor de realidá virtual autónomu de mercáu masivu, con un preciu de 199 dólares.<ref>{{cita web |títulu=Facebook announces $199 'Oculus Go' standalone VR headset |url=https://techcrunch.com/2017/10/11/oculus-announces-199-oculus-go-standalone-headset/ |website=Techcrunch |fecha=11 d'ochobre de 2017}}</ref> Esti dispositivu foi desendolcáu conxuntamente cola antigua empresa de Barra, [[Xiaomi]], en collaboración con [[Qualcomm]], y foi anunciáu por Barra y el presidente de Qualcomm, el tamién brasileñu [[Cristiano Amon]], nel [[Consumer Electronics Show]] (CES) de 2018. El 26 de setiembre de 2018, Zuckerberg y Barra volvieron al escenariu na Oculus Connect 5 pa presentar l'[[Oculus Quest]], el siguiente gran avance na teunoloxía de realidá virtual autónoma. El visor recibió bones crítiques por parte d'espertos del sector pola calidá de la esperiencia espacial que yera capaz d'ufiertar.<ref>{{Cite magazine |títulu=Review: The Oculus Quest Is Virtual Reality's Best Bet Yet |url=https://time.com/5584275/oculus-quest-review/ |magazine=Time |fecha=7 de mayu de 2019}}</ref> L'Oculus Quest incorporaba [[seguimientu posicional de RV|seguimientu posicional]] con [[seis graos de llibertá]] usando sensores internos y una matriz de cámares na parte delantera del visor, en llugar de sensores esternos como nel [[Oculus Rift]] conectáu a PC. Les cámares tamién podíen usase en mou "passthrough" pa meyorar la seguridá si l'usuariu salía del área designada. El visor recibió múltiples premios y reconocencies industriales.<ref>{{cita web |títulu=Oculus Quest review: Facebook's newest VR headset is the best thing I've tried this year |url=https://www.cnet.com/reviews/oculus-quest-review/ |website=CNET}}</ref> En setiembre de 2020, Barra anunció en Twitter que Facebook y Ray-Ban taben trabayando xuntos nun proyectu pa desendolcar unes gafes intelixentes,<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra post on Twitter about Ray-Ban partnership |url=https://twitter.com/hbarra/status/1306278791669579776?lang=en |website=Twitter}}</ref> que se llanzaron oficialmente'l 9 de setiembre de 2021 col nome de [[Ray-Ban Stories]]<ref>{{cita web |títulu=Facebook on your face |url=https://www.theverge.com/2021/9/9/22662809/facebook-ray-ban-stories-camera-smart-glasses-hands-on |website=The Verge |fecha=9 de setiembre de 2021}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra post on Twitter about Ray-Ban Stories launch |url=https://twitter.com/hbarra/status/1436002808797478912 |website=Twitter}}</ref>, pocos meses dempués de que Barra dexara la compañía. En mayu de 2021, Barra abandonó Meta ya incorporóse de manera inmediata a Detect, una startup de teunoloxía sanitaria na que participara como cofundador.<ref>{{cita publicación |url=https://techcrunch.com/2021/05/18/facebook-vr-exec-hugo-barra-is-leaving/ |títulu=Facebook VR exec Hugo Barra is leaving |apellíu=Matney |nome=Lucas |fecha=19 de mayu de 2021|work=TechCrunch |fechaaccesu=27 d'avientu de 2021 |idioma=en-US}}</ref> === Detect === Dende marzu de 2020, Barra desempeñó diversos roles en Detect, una startup de teunoloxía sanitaria que cofundó xunto col científicu y empresariu [[Jonathan Rothberg]], col oxetivu de desendolcar productos de diagnósticu molecular d'usu domésticu. El primer productu de la compañía ye una prueba molecular de Covid-19 pa facer en casa, aprobada pola FDA.<ref>{{cita web |títulu=Facebook, Google Veteran Hugo Barra to Lead Covid Testing Startup |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-12-15/former-facebook-executive-barra-to-lead-covid-testing-startup |website=Bloomberg}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Detect CEO Hugo Barra on how its Covid test differs from a rapid antigen test |url=https://www.cnbc.com/video/2021/12/28/detect-ceo-hugo-barra-on-how-its-covid-test-differs-from-a-rapid-antigen-test.html |website=CNBC |fecha=28 d'avientu de 2021}}</ref> == Vida personal == Barra ta casáu, tien dos fíos y vive nel área de la bahía de San Francisco. == Reconocencies == En 2011, Barra foi clasificáu nel puestu númberu 23 del Wired 100 de la revista [[Wired (revista)|Wired]].<ref>{{cita web |url=https://www.wired.co.uk/magazine/archive/2011/06/the-wired-100/the-wired-100-29-11 |títulu=2nd annual Wired 100|work=Wired.co.uk |fechaaccesu=31 d'agostu de 2017 |fechaarchivu=2 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160402030424/http://www.wired.co.uk/magazine/archive/2011/06/the-wired-100/the-wired-100-29-11|url-status=dead}}</ref> En 2013, la llista Silicon Valley 100 de [[Business Insider]] incluyó a Barra nel puestu númberu 92.<ref>{{cita web |url=http://www.businessinsider.com/the-silicon-valley-100-2013-2?op=1 |títulu=The 100 Biggest Stars In Silicon Valley|work=Business Insider}}</ref> La revista brasileña ''[[Época (revista brasileña)|Época]]'' clasificó a Barra ente les persones más influyentes de [[Brasil]] en 2011<ref>{{cita web |url=http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/12/epoca-100-os-brasileiros-mais-influentes-de-2011-trecho.html |títulu=Época Magazine: the 100 most influential Brazilians in 2011|work=Época Magazine |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170216182124/http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/12/epoca-100-os-brasileiros-mais-influentes-de-2011-trecho.html |fechaarchivu=16 de febreru de 2017|url-status=dead}}</ref> y 2013.<ref>{{cita web |url=http://epoca.globo.com/vida/noticia/2013/12/os-b100-mais-influentes-do-brasilb-em-2013.html |títulu=Época Magazine: the 100 most influential Brazilians in 2013|work=Época Magazine}}</ref> En 2015, Barra foi incluyíu nel puestu númberu 14 de la llista 40-Under-40 de la revista [[Fortune (revista)|Fortune]].<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra|url=https://fortune.com/40-under-40/2015/hugo-barra/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=Fortune |idioma=en}}</ref> Tamién forma parte de la promoción de 2015 de [[Llíderes Mozos Globales]] (YGL) del [[Foru Económicu Mundial]].<ref>{{cita web |títulu=Meet the 2015 class of Young Global Leaders |url=https://www.weforum.org/agenda/2015/03/meet-the-2015-class-of-young-global-leaders/ |fechaaccesu=14 d'abril de 2023 |website=World Economic Forum |idioma=en}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1976||Barra, Hugo}} [[Categoría:Informáticos ya informátiques de Brasil]] [[Categoría:Persones de Belo Horizonte]] [[Categoría:Empresarios y empresaries de Brasil]] 0r2la2aexkou2xnnw5kmqjrm228kn3x 4501025 4501024 2026-06-21T02:39:49Z ~2026-36048-19 149863 /* Carrera */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501025 wikitext text/x-wiki {{HangMoon}} '''Hugo Barra''' {{nym}} ye un científicu de la computación brasilanu,<ref name=HugoBarra.CompSciMIT/> direutivu tecnolóxicu y empresariu. De 2008 a 2013, trabayó en dellos cargos de xestión de productos en [[Google]], incluyendo'l de vicepresidente y voceru de productos de la división d'[[Android (sistema operativu)|Android]].<ref name="businessinsider.com">{{cita web https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j ||url=http://www.businessinsider.com/what-the-chinese-tech-industry-is-like-2014-1 |títulu=This Famous Google Exec Quit His Job To Work In China — And He's Been Totally Blown Away By What He Found|work=Business Insider}}</ref> De 2013 a 2017, trabayó en [[Xiaomi]] como vicepresidente d'operaciones globales.<ref>{{cita publicación |apellíu=Pfanner |nome=Eric |fecha=29 d'agostu de 2013 |títulu=Chinese Smartphone Maker Hires Google Executive |idioma=en-US|work=The New York Times|url=https://www.nytimes.com/2013/08/30/technology/chinese-smartphone-maker-hires-google-executive.html |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|issn=0362-4331}}</ref> De 2017 a 2021, exerció como vicepresidente de [[realidá virtual]] y responsable de la división [[Oculus (marca)|Oculus]] en [[Meta Platforms]] (anteriormente [[Facebook]]).<ref>{{cita publicación |apellíu=Seetharaman |nome=Deepa |fecha=26 de xineru de 2017 |títulu=Hugo Barra to Join Facebook After Leaving Xiaomi |idioma=en-US|work=Wall Street Journal|url=https://www.wsj.com/articles/hugo-barra-to-join-facebook-1485405300 |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|issn=0099-9660}}</ref> En mayu de 2021, dexó Meta<ref>{{cita web |apellíu=Lyons |nome=Kim |fecha=17 de mayu de 2021 |títulu=Hugo Barra is leaving Facebook|url=https://www.theverge.com/2021/5/17/22440857/hugo-barra-leaving-facebook-ar-vr-oculus-google-xiaomi |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=The Verge |idioma=en}}</ref> pa incorporase como direutor xeneral a la ''startup'' de teunoloxía sanitaria Detect.<ref>{{cita web |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-12-15/former-facebook-executive-barra-to-lead-covid-testing-startup?sref=R3E294i4 |títulu=Facebook, Google Veteran Hugo Barra to Lead Covid Testing Startup|website=Bloomberg.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2022}}</ref> == Mocedá y formación == Barra cursó la enseñanza primaria y secundaria nel colexu llocal Colégio Pitágoras en [[Belo Horizonte]], Brasil, y en 1995 matriculóse na [[Universidá Federal de Minas Gerais|Universidá Federal de Minas Gerais (UFMG)]], especializándose n'[[inxeniería eléctrica]].<ref name="epoca">{{cita web |url=http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/10/o-brasileiro-que-manda-no-android.html |títulu=The Brazilian who runs Android|work=Época |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141013164223/http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/10/o-brasileiro-que-manda-no-android.html |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2014|url-status=dead}}</ref> En 1996, treslladóse al [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts|Institutu Teunolóxicu de Massachusetts (MIT)]], onde se graduó con títulos de grau n'inxeniería eléctrica y ciencies de la computación (EECS), y ciencies de la xestión, amás d'un máster n'inxeniería eléctrica y ciencies de la computación.<ref name="HugoBarra.CompSciMIT">{{cita web |url=https://thealumnisociety.com/hugo-barra |títulu=Hugo Barra |fecha=15 de setiembre de 2017|quote=MIT .. computer science}}</ref> Foi presidente de la promoción del 2000 y orador estudiantil na ceremonia de graduación de MIT nesi mesmu añu.<ref>{{cita web |url=http://newsoffice.mit.edu/2000/commence-0517 |títulu=Students and speakers gear up for Commencement 2000|work=MIT News |fecha=17 de mayu de 2000}}</ref> == Carrera == En 1999, Barra cofundó la startup de software móvil Lobby7 con otros compañeros del [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts]]. La empresa recibió inversión del [[SoftBank Group]]. En 2003, foi alquirida pola compañía de teunoloxía de [[reconocencia de voz]] [[ScanSoft]],<ref>{{cita web |url=https://www.bizjournals.com/boston/blog/mass-high-tech/2003/05/scansofts-spree-continues-with-its-lobby.html |títulu=Scansofts Spree Continues with its Lobby 7 Acquisition|website=Bizjournals.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2022}}</ref> que más tarde pasó a llamase [[Nuance Communications]].<ref>{{cita web |apellíu=Cowley |nome=Stacy |fecha=10 de mayu de 2005 |títulu=ScanSoft to buy Nuance for $220M|url=https://www.computerworld.com/article/2556291/scansoft-to-buy-nuance-for--220m.html |fechaaccesu=4 de febreru de 2022|website=Computerworld |idioma=en}}</ref> Mientres la so etapa en Nuance, de 2003 a 2007, Barra lideró un proyectu de dellos años xunto al direutor teunolóxicu Vlad Sejnoha pa integrar la teunoloxía estrella de dictáu por voz [[Dragon NaturallySpeaking]] na plataforma en nube de Lobby7, que se diz que pudo sirvir de base pa l'asistente de voz [[Siri]] d'[[Apple Inc.]].<ref>{{cita web |apellíu=Kay |nome=Roger |títulu=Behind Apple's Siri Lies Nuance's Speech Recognition|url=https://www.forbes.com/sites/rogerkay/2014/03/24/behind-apples-siri-lies-nuances-speech-recognition/ |fechaaccesu=4 de febreru de 2022|website=Forbes |idioma=en}}</ref> === Google === [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|thumb|Barra con [[Eric Schmidt]] y [[Andy Rubin]] nel llanzamientu de la [[Nexus 7 (2012)|Nexus 7]]|260x260px]] Barra incorporóse a la empresa teunolóxica d'Estaos Xuníos [[Google]] en [[Londres]] en marzu de 2008 como xestor de productos del equipu de [[Servicios móviles de Google|Google Mobile]].<ref>{{cita web |fecha=11 d'avientu de 2009 |títulu=Hugo Barra|url=https://www.theguardian.com/changingmediasummit/speaker-hugo-barra|work=The Guardian}}</ref> Nel equipu de Google Mobile, Barra lideró'l desenvolvimientu de delles versiones iniciales de les aplicaciones móviles estrella de Google, como la [[búsqueda por voz de Google|búsqueda por voz]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google Mobile App for iPhone, now with Voice Search |fecha=12 de payares de 2008 |url=https://www.youtube.com/watch?v=y3z7Tw1K17A |idioma=en |fechaaccesu=23 de xineru de 2022}}</ref> que se convirtió na base teunolóxica de [[Google Assistant]],<ref>{{cita web |títulu=Google's Answer to Siri Thinks Ahead|url=https://www.technologyreview.com/2012/09/28/183566/googles-answer-to-siri-thinks-ahead/ |fechaaccesu=24 de xineru de 2022|website=MIT Technology Review |idioma=en}}</ref> amás de [[Google Maps Navigation]]<ref>{{cita web |títulu=Google Redefines GPS Navigation Landscape: Google Maps Navigation For Android 2.0|url=https://techcrunch.com/2009/10/28/google-redefines-car-gps-navigation-google-maps-navigation-android/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=TechCrunch |fecha=28 d'ochobre de 2009 |idioma=en-US}}</ref> con gráficos vectoriales, [[Google Translate]] con "mou conversación",<ref>{{cita web |apellíu=June |nome=Laura |fecha=13 d'ochobre de 2011 |títulu=Google Translate app for Android now has speech to speech translations in 14 languages|url=https://www.theverge.com/2011/10/13/2488411/google-translate-app-for-android-now-has-speech-to-speech |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=The Verge |idioma=en}}</ref> l'aplicación de reconocencia visual [[Google Goggles]], y otres más. En 2010, Barra pasó al equipu d'[[Android (sistema operativu)|Android]] como direutor de xestión de productos.<ref>{{cita web |títulu=Speaker Bios|url=https://www.google.com/events/thinkmobile2011/bios.html|url-status=dead |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130727231423/http://www.google.com/events/thinkmobile2011/bios.html |fechaarchivu=27 de xunetu de 2013|work=Google}}</ref> De 2010 a 2013, el so papel estendióse pa incluyir el de voceru de productos del equipu d'Android, participando n'eventos de prensa y en [[Google I/O]], la conferencia añal de desendolcadores de [[Google]]. Barra encabezó la presentación principal en Google IO 2011,<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2011: Keynote Day One |fecha=10 de mayu de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=OxzucwjFEEs |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> Google IO 2012,<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2012 - Keynote Day 1 |fecha=28 de xunu de 2012 |url=https://www.youtube.com/watch?v=VuC0i4xTyrI |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> y Google IO 2013.<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2013: Keynote |fecha=15 de mayu de 2013 |url=https://www.youtube.com/watch?v=9pmPa_KxsAM |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> La xestión de productos de Barra abarcó dafechu l'ecosistema d'Android, tantu en software como en hardware, incluyendo los llanzamientos de [[Android Honeycomb|Honeycomb]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Android Event 02-02-2011 |fecha=2 de febreru de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=RfJuigJebRg |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Android 4.0 Ice Cream Sandwich Official Presentation and Demo |fecha=18 d'ochobre de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=M-AZ08wCwJA |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]] y [[Android KitKat|KitKat]], los teléfonos [[Nexus 4]] y [[Nexus 5]], les tabletes [[Nexus 7 (2013)|Nexus 7]]<ref>{{cite magazine|apellíu1=McCracken|nome1=Harry |fecha=24 de xunetu de 2013 |títulu=Google Unveils a New, Nicer, Pricier Nexus 7 Tablet|url=https://techland.time.com/2013/07/24/google-unveils-a-new-nicer-pricier-nexus-7-tablet/|magazine=Time}}</ref> y [[Nexus 10]],<ref>{{cita web |fecha=29 de xunetu de 2013 |títulu=Hugo Barra: where are the Android tablets of HTC One-like quality?|url=http://www.androidauthority.com/hugo-barra-android-tablet-htc-one-250126/|work=Android Authority |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |fechaarchivu=12 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150712135109/http://www.androidauthority.com/hugo-barra-android-tablet-htc-one-250126/|url-status=dead}}</ref> y otros productos rellacionaos como [[Google Now]],<ref name="Wired2">{{cite magazine |títulu=Android Director: 'We Have the Most Accurate, Conversational, Synthesized Voice in the World'|url=https://www.wired.com/2012/07/google-android-hugo-barra-interview/|magazine=Wired}}</ref> escoyíu en 2013 como la Innovación del Añu por [[Popular Science (revista)|Popular Science]].<ref>{{cita web |títulu=Innovation Of The Year: Google Now|url=http://www.popsci.com/bown/2012/product/google-now|work=Popular Science |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |fechaarchivu=23 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140223172240/http://www.popsci.com/bown/2012/product/google-now|url-status=dead}}</ref> En 2012 foi ascendíu a vicepresidente de xestión de productos d'Android. En setiembre de 2013, yá s'habíen activáu mil millones de dispositivos Android en tol mundu.<ref>{{cita web |fecha=setiembre de 2013 |títulu=Gundotra, Vic. "Just back from a whirlwind trip to Asia visiting our…" |url=https://plus.google.com/+VicGundotra/posts/8CVJ79nPQwN |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131003152939/https://plus.google.com/+VicGundotra/posts/8CVJ79nPQwN |fechaarchivu=3 d'ochobre de 2013 |website=Google+}}</ref> === Xiaomi === En setiembre de 2013, Barra dexó [[Google]] pa incorporase a la empresa china d'electrónica [[Xiaomi]], onde ocupó'l cargu de vicepresidente d'operaciones globales con sede en [[Beixín]], China.<ref>{{cita web |url=http://allthingsd.com/20130912/exclusive-hugo-barra-talks-about-his-future-at-xiaomi-and-why-he-left-google/ |títulu=Exclusive: Hugo Barra Talks About His Future at Xiaomi and Why He Really Left Google|work=All Things D}}</ref> El fichaxe consideróse como una incorporación significativa pa Xiaomi, unu de los fabricantes con mayor crecimientu en China, al aportar llexitimidá internacional a la compañía al sumar a la so direición a un ex-direutivu clave d'[[Android (sistema operativu)|Android]] en Google.<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/08/29/xiaomi-reportedly-nabs-google-vp-hugo-barra/ |títulu=Xiaomi confirms it has hired Google's Hugo Barra, who will take up VP Global role from October|work=The Next Web |fecha=29 d'agostu de 2013}}</ref> N'avientu de 2013, Barra intervieno na conferencia teunolóxica [[LeWeb]] en [[París (Francia)|París]], onde compartió les sos impresiones sobre la economía [[Conferencia Consultiva Política del Pueblu Chinu|china]] y les oportunidaes que representaba pa empreses teunolóxiques como [[Xiaomi]]. Destacó los 600 millones d'usuarios d'internet en China, les altes capitalizaciones bursátiles de les últimes OPVs chines, la escala masiva de los [[usuarios activos mensuales]] de les principales aplicaciones chines, y el tamañu de compañíes como [[Alibaba Group|Alibaba]] y la so plataforma [[Taobao]], un sitiu de compra más grande que [[eBay]] y [[Amazon.com|Amazon]] xuntos.<ref>{{cita web |url=http://qz.com/156977/everything-you-need-to-know-about-chinese-tech-in-one-30-minute-video/ |títulu=Everything you need to know about Chinese tech in one 30-minute video|work=Quartz.com |fecha=12 d'avientu de 2013}}</ref><ref name="businessinsider.com"/> En febreru de 2014, Barra anunció'l llanzamientu de los nuevos teléfonos intelixentes [[Xiaomi Mi1|Redmi]] y [[Xiaomi Mi3|Mi 3]] en [[Singapur]]. La espansión global fuera de China escontra mercaos emerxentes cercanos yera una iniciativa clave pa Xiaomi, dada la so estratexa empresarial de sacar al mercáu productos de gran rendimientu a precios asequibles, xenerando ingresos non solo del hardware, sinón tamién del software y los servicios d'internet que s'ufierten al consumidor.<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/09/06/heres-why-you-should-care-about-rising-chinese-smartphone-firm-xiaomi/ |títulu=Here's why you should care about rising Chinese smartphone firm Xiaomi|work=The Next Web |fecha=6 de setiembre de 2013}}</ref> Según el cofundador y direutor xeneral de Xiaomi, [[Lei Jun]], yera "completamente trabayu de Barra decidir qué rexón deberíamos encarar dempués y cómo".<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/09/09/xiaomi-co-founder-on-why-ex-google-exec-barra-and-its-own-firmware-are-key-to-international-success/ |títulu=Xiaomi co-founder on why ex-Google exec Barra and its own firmware are key to international success|work=The Next Web |fecha=9 de setiembre de 2013}}</ref> Barra espresó la so intención d'espandir Xiaomi a diversos países.<ref>{{cita web |url=https://www.cnet.com/news/xiaomi-world-phone-in-2-years-android-all-the-way-says-hugo-barra/ |títulu=Xiaomi's Hugo Barra: True world phones in 2 years, Android all the way|work=CNET}}</ref> En marzu de 2014, Barra visitó a [[Terry Gou]] en [[Foxconn]] en Shenzhen, una empresa multinacional con sede en [[Taiwán]] y plantes n'Asia, Brasil y Méxicu, responsable del ensamblaxe de productos pa diverses marques teunolóxiques. La visita indicaba planes pa que Xiaomi espandiera les sos operaciones n'India, Indonesia y América Llatina.<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra visits Foxconn, teases Xiaomi launches across Latin America |url=http://www.techinasia.com/hugo-barra-teases-xiaomi-foxconn-deal-for-latin-america/ |work=Tech in Asia}}</ref> La collaboración empezó a dar frutos n'agostu de 2015, cuando Barra, Foxconn y el ministru xefe [[N. Chandrababu Naidu]] anunciaron conxuntamente l'apertura d'una planta de fabricación nel estáu d'[[Andhra Pradesh]] n'India, col sofitu del programa gubernamental [[Make in India]].<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi makes itself at home in India with first 'made in India' phone |url=https://www.techinasia.com/xiaomi-made-in-india-phone |website=Tech in Asia}}</ref> [[Ficheru:Redmi Note 3 launch event.jpg|thumb|Seguidores de Xiaomi xuniéndose con Barra enantes del eventu de presentación del [[Redmi Note 3]] en Nueva Delhi (febreru de 2016).|260x260px]] En febreru de 2016, Barra presentó'l teléfono intelixente [[Redmi Note 3]] n'India nun eventu de prensa nel [[Estadiu Talkatora]] de [[Nueva Delhi]], con 8.000 seguidores presentes,<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi's Redmi Note 3 launch in India is so big, it is being hosted in a stadium |url=https://finance.yahoo.com/news/xiaomis-redmi-note-3-launch-072139462.html |website=Yahoo! Finance |fecha=3 de marzu de 2016}}</ref> onde la compañía anunció'l primer teléfono del mundu n'utilizar el procesador [[Qualcomm]] [[Llista de procesadores Qualcomm Snapdragon|Snapdragon 650]]. Analistes del sector y medios especializaos consideraron esti modelu como'l mayor ésitu de Xiaomi nel mercáu indiu, por cuenta de la so combinación única de rendimientu, pantalla de gran calidá, batería de gran capacidá y preciu accesible.<ref>{{cita web |títulu=Review: Xiaomi Redmi Note 3 is a genuine charmer |url=https://www.livemint.com/Leisure/RdiMxeXaX8URCXoUejkAyJ/Review-Xiaomi-Redmi-Note-3-is-a-genuine-charmer.html |website=Mint}}</ref> El Redmi Note 3 convirtióse nel teléfono más vendíu en llinia na India, con 2,3 millones d'unidaes vendíes hasta setiembre de 2016,<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi Redmi Note 3 becomes a bestseller in India |url=https://www.gsmarena.com/xiaomi_redmi_note_3_becomes_a_bestseller_in_india-news-20708.php |website=GSMArena}}</ref> impulsando a Xiaomi a convertise na segunda marca de teléfonos intelixentes más grande n'India nel cuartu trimestre de 2016.<ref>{{cita web |títulu=Samsung and Chinese brands utterly dominated India's smartphone market in Q4 2016 |url=https://techcrunch.com/2017/01/24/samsung-and-china-domination/ |website=TechCrunch |fecha=25 de xineru de 2017}}</ref> Barra tamién lideró la espansión de Xiaomi a otros mercaos como'l sudeste asiáticu (empezando por Malasia, Indonesia y Filipines), América Llatina (empezando pel so país natal, Brasil), Europa Occidental (empezando per España), Rusia, ya inclusive una entrada temprana y modesta nos Estaos Xuníos. Desenvolvió y promovió non solo teléfonos intelixentes Xiaomi, sinón tamién productos del ecosistema Mi de dispositivos intelixentes conectaos, incluyendo wearables, televisores, electrodomésticos, xuguetes y munchos otros.<ref>{{cita publicación |títulu=How Xiaomi Redefined What It Means to Be a Platform |url=https://hbr.org/2021/09/how-xiaomi-redefined-what-it-means-to-be-a-platform |publicación=Harvard Business Review |fecha=9 de setiembre de 2021}}</ref> En xineru de 2017, Barra anunció la so salida de Xiaomi.<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra is leaving Xiaomi |url=https://www.theverge.com/2017/1/23/14355260/hugo-barra-is-leaving-xiaomi |work=The Verge |fecha=23 de xineru de 2017}}</ref> Dellos informes citaron a Barra esplicando que la so dimisión taba motivada por razones familiares o de salú, y dalgunos analistes señalaron que la marcha coincidía col descensu de ventes de Xiaomi en China.<ref>{{cita publicación |url=https://qz.com/895226/hugo-barra-is-leaving-xiaomi-to-lead-up-facebooks-nasdaq-fb-vr-efforts/ |títulu=Hugo Barra is leaving Xiaomi to lead Facebook's virtual reality division |apellíu=Horwitz |nome=Josh |fecha=26 de xineru de 2017|work=Quartz |fechaaccesu=30 d'agostu de 2018 |idioma=en-US}}</ref><ref name=":0">{{cita publicación |url=https://www.scmp.com/tech/article/2064612/hugo-barra-resigns-xiaomi-says-he-returning-silicon-valley |títulu=Hugo Barra to leave Xiaomi, return to Silicon Valley from Beijing |apellíu=Soo |nome=Zen |fecha=23 de xineru de 2017|work=South China Morning Post |fechaaccesu=30 d'agostu de 2018 |idioma=en}}</ref> Alredor de la fecha de la so dimisión, Xiaomi anunció que superara los 1.000 millones de dólares en ingresos solo n'India,<ref name=":0" /> y meses dempués convirtióse na marca de teléfonos intelixentes más vendida n'India nel tercer trimestre de 2017.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi beats Samsung to become top smartphone vendor in India |url=https://canalys.com/newsroom/xiaomi-beats-samsung-become-top-smartphone-vendor-india |website=Canalys}}</ref> Nel primer trimestre de 2018, Xiaomi convirtióse na cuarta marca de teléfonos intelixentes más grande del mundu.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi Becomes 4th Largest Smartphone OEM In The World |url=https://www.androidheadlines.com/2018/05/xiaomi-becomes-4th-largest-smartphone-oem-in-the-world-sa.html |website=Android Headlines |fecha=4 de mayu de 2018}}</ref> En xunetu de 2018, Xiaomi llanzó la so [[OPV|oferta pública inicial]] na [[Bolsa de Valores de Ḥong Kong]], recaudando 4.720 millones de dólares en capital y valorando la compañía en 54.000 millones de dólares, na mayor OPV teunolóxica del mundu dende qu'Alibaba saliera a bolsa en 2014.<ref>{{cita publicación |fecha=29 de xunu de 2018 |títulu=China's Xiaomi raises $4.72 billion after pricing HK IPO at bottom of range: sources |idioma=en|work=Reuters|url=https://www.reuters.com/article/us-xiaomi-ipo-idUSKBN1JP0EC |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> Según rumores, la participación de Barra en Xiaomi yera superior a los 200 millones de dólares nel momentu de la OPV.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi's former head of international Hugo Barra lands IPO windfall |url=https://techcrunch.com/2018/07/11/xiaomi-ipo-hugo-barra/ |fechaaccesu=24 de xineru de 2022 |website=TechCrunch |fecha=11 de xunetu de 2018 |idioma=en-US}}</ref> === https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j === El 25 de xineru de 2017, el direutor xeneral de [[Facebook]], [[Mark Zuckerberg]], anunció na so páxina de Facebook<ref>{{cita web |títulu=Mark Zuckerberg post on Facebook about Barra joining as Head of Oculus |url=https://www.facebook.com/zuck/posts/pfbid0283MWgGefRFJ8pZQsc1Z2ULHXBowGbExftkoHcTaiECXR7CLeavPgwTD9CZcde4ugl |website=Facebook}}</ref> que Barra s'incorporaría a Facebook como vicepresidente de Realidá Virtual y responsable de la división [[Oculus (marca)|Oculus]], incluyendo una foto de dambos como avatares nuna escena virtual.<ref>{{cita web |títulu=Mark Zuckerberg and Hugo Barra posing together as virtual avatars |url=https://www.facebook.com/photo/?fbid=10103456684228891&set=a.529237706231 |website=Facebook}}</ref> [[Ficheru:Facebook's 2018 F8 Developer Conference - Hugo Barra, VP of VR at Facebook, wearing an Oculus Go (cropped).jpg|thumb|Barra demostrando l'Oculus Go na conferencia [[Facebook F8]] de 2018.|220x220px]] L'enfotu inicial de Barra n'Oculus centróse nel desenvolvimientu de cascos de realidá virtual autónomos y aplicaciones de realidá virtual social. El 11 d'ochobre de 2017, durante la conferencia de desendolcadores Oculus Connect 4, Zuckerberg y Barra presentaron l'[[Oculus Go]], el primer visor de realidá virtual autónomu de mercáu masivu, con un preciu de 199 dólares.<ref>{{cita web |títulu=Facebook announces $199 'Oculus Go' standalone VR headset |url=https://techcrunch.com/2017/10/11/oculus-announces-199-oculus-go-standalone-headset/ |website=Techcrunch |fecha=11 d'ochobre de 2017}}</ref> Esti dispositivu foi desendolcáu conxuntamente cola antigua empresa de Barra, [[Xiaomi]], en collaboración con [[Qualcomm]], y foi anunciáu por Barra y el presidente de Qualcomm, el tamién brasileñu [[Cristiano Amon]], nel [[Consumer Electronics Show]] (CES) de 2018. El 26 de setiembre de 2018, Zuckerberg y Barra volvieron al escenariu na Oculus Connect 5 pa presentar l'[[Oculus Quest]], el siguiente gran avance na teunoloxía de realidá virtual autónoma. El visor recibió bones crítiques por parte d'espertos del sector pola calidá de la esperiencia espacial que yera capaz d'ufiertar.<ref>{{Cite magazine |títulu=Review: The Oculus Quest Is Virtual Reality's Best Bet Yet |url=https://time.com/5584275/oculus-quest-review/ |magazine=Time |fecha=7 de mayu de 2019}}</ref> L'Oculus Quest incorporaba [[seguimientu posicional de RV|seguimientu posicional]] con [[seis graos de llibertá]] usando sensores internos y una matriz de cámares na parte delantera del visor, en llugar de sensores esternos como nel [[Oculus Rift]] conectáu a PC. Les cámares tamién podíen usase en mou "passthrough" pa meyorar la seguridá si l'usuariu salía del área designada. El visor recibió múltiples premios y reconocencies industriales.<ref>{{cita web |títulu=Oculus Quest review: Facebook's newest VR headset is the best thing I've tried this year |url=https://www.cnet.com/reviews/oculus-quest-review/ |website=CNET}}</ref> | https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j/ En setiembre de 2020, Barra anunció en Twitter que Facebook y Ray-Ban taben trabayando xuntos nun proyectu pa desendolcar unes gafes intelixentes,<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra post on Twitter about Ray-Ban partnership |url=https://twitter.com/hbarra/status/1306278791669579776?lang=en |website=Twitter}}</ref> que se llanzaron oficialmente'l 9 de setiembre de 2021 col nome de [[Ray-Ban Stories]]<ref>{{cita web |títulu=Facebook on your face |url=https://www.theverge.com/2021/9/9/22662809/facebook-ray-ban-stories-camera-smart-glasses-hands-on |website=The Verge |fecha=9 de setiembre de 2021}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra post on Twitter about Ray-Ban Stories launch |url=https://twitter.com/hbarra/status/1436002808797478912 |website=Twitter}}</ref>, pocos meses dempués de que Barra dexara la compañía. En mayu de 2021, Barra abandonó Meta ya incorporóse de manera inmediata a Detect, una startup de teunoloxía sanitaria na que participara como cofundador.<ref>{{cita publicación |url=https://techcrunch.com/2021/05/18/facebook-vr-exec-hugo-barra-is-leaving/ |títulu=Facebook VR exec Hugo Barra is leaving |apellíu=Matney |nome=Lucas |fecha=19 de mayu de 2021|work=TechCrunch |fechaaccesu=27 d'avientu de 2021 |idioma=en-900000US}}</ref> === Detect === Dende marzu de 2020, Barra desempeñó diversos roles en Detect, una startup de teunoloxía sanitaria que cofundó xunto col científicu y empresariu [[Jonathan Rothberg]], col oxetivu de desendolcar productos de diagnósticu molecular d'usu domésticu. El primer productu de la compañía ye una prueba molecular de Covid-19 pa facer en casa, aprobada pola FDA.<ref>{{cita web |títulu=Facebook, Google Veteran Hugo Barra to Lead Covid Testing Startup |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-12-15/former-facebook-executive-barra-to-lead-covid-testing-startup |website=Bloomberg}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Detect CEO Hugo Barra on how its Covid test differs from a rapid antigen test |url=https://www.cnbc.com/video/2021/12/28/detect-ceo-hugo-barra-on-how-its-covid-test-differs-from-a-rapid-antigen-test.html |website=CNBC |fecha=28 d'avientu de 2021}}</ref> == Vida personal == Barra ta casáu, tien dos fíos y vive nel área de la bahía de San Francisco. == Reconocencies == En 2011, Barra foi clasificáu nel puestu númberu 23 del Wired 100 de la revista [[Wired (revista)|Wired]].<ref>{{cita web |url=https://www.wired.co.uk/magazine/archive/2011/06/the-wired-100/the-wired-100-29-11 |títulu=2nd annual Wired 100|work=Wired.co.uk |fechaaccesu=31 d'agostu de 2017 |fechaarchivu=2 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160402030424/http://www.wired.co.uk/magazine/archive/2011/06/the-wired-100/the-wired-100-29-11|url-status=dead}}</ref> En 2013, la llista Silicon Valley 100 de [[Business Insider]] incluyó a Barra nel puestu númberu 92.<ref>{{cita web |url=http://www.businessinsider.com/the-silicon-valley-100-2013-2?op=1 |títulu=The 100 Biggest Stars In Silicon Valley|work=Business Insider}}</ref> La revista brasileña ''[[Época (revista brasileña)|Época]]'' clasificó a Barra ente les persones más influyentes de [[Brasil]] en 2011<ref>{{cita web |url=http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/12/epoca-100-os-brasileiros-mais-influentes-de-2011-trecho.html |títulu=Época Magazine: the 100 most influential Brazilians in 2011|work=Época Magazine |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170216182124/http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/12/epoca-100-os-brasileiros-mais-influentes-de-2011-trecho.html |fechaarchivu=16 de febreru de 2017|url-status=dead}}</ref> y 2013.<ref>{{cita web |url=http://epoca.globo.com/vida/noticia/2013/12/os-b100-mais-influentes-do-brasilb-em-2013.html |títulu=Época Magazine: the 100 most influential Brazilians in 2013|work=Época Magazine}}</ref> En 2015, Barra foi incluyíu nel puestu númberu 14 de la llista 40-Under-40 de la revista [[Fortune (revista)|Fortune]].<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra|url=https://fortune.com/40-under-40/2015/hugo-barra/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=Fortune |idioma=en}}</ref> Tamién forma parte de la promoción de 2015 de [[Llíderes Mozos Globales]] (YGL) del [[Foru Económicu Mundial]].<ref>{{cita web |títulu=Meet the 2015 class of Young Global Leaders |url=https://www.weforum.org/agenda/2015/03/meet-the-2015-class-of-young-global-leaders/ |fechaaccesu=14 d'abril de 2023 |website=World Economic Forum |idioma=en}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1976||Barra, Hugo}} [[Categoría:Informáticos ya informátiques de Brasil]] [[Categoría:Persones de Belo Horizonte]] [[Categoría:Empresarios y empresaries de Brasil]] 2kzicxi96q72ves7ve5f96spz6tigij 4501027 4501025 2026-06-21T02:40:33Z ~2026-36048-19 149863 /* HangMoon */ https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j 4501027 wikitext text/x-wiki {{HangMoon}} '''Hugo Barra''' {{nym}} ye un científicu de la computación brasilanu,<ref name=HugoBarra.CompSciMIT/> direutivu tecnolóxicu y empresariu. De 2008 a 2013, trabayó en dellos cargos de xestión de productos en [[Google]], incluyendo'l de vicepresidente y voceru de productos de la división d'[[Android (sistema operativu)|Android]].<ref name="businessinsider.com">{{cita web https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j ||url=http://www.businessinsider.com/what-the-chinese-tech-industry-is-like-2014-1 |títulu=This Famous Google Exec Quit His Job To Work In China — And He's Been Totally Blown Away By What He Found|work=Business Insider}}</ref> De 2013 a 2017, trabayó en [[Xiaomi]] como vicepresidente d'operaciones globales.<ref>{{cita publicación |apellíu=Pfanner |nome=Eric |fecha=29 d'agostu de 2013 |títulu=Chinese Smartphone Maker Hires Google Executive |idioma=en-US|work=The New York Times|url=https://www.nytimes.com/2013/08/30/technology/chinese-smartphone-maker-hires-google-executive.html |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|issn=0362-4331}}</ref> De 2017 a 2021, exerció como vicepresidente de [[realidá virtual]] y responsable de la división [[Oculus (marca)|Oculus]] en [[Meta Platforms]] (anteriormente [[Facebook]]).<ref>{{cita publicación |apellíu=Seetharaman |nome=Deepa |fecha=26 de xineru de 2017 |títulu=Hugo Barra to Join Facebook After Leaving Xiaomi |idioma=en-US|work=Wall Street Journal|url=https://www.wsj.com/articles/hugo-barra-to-join-facebook-1485405300 |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|issn=0099-9660}}</ref> En mayu de 2021, dexó Meta<ref>{{cita web |apellíu=Lyons |nome=Kim |fecha=17 de mayu de 2021 |títulu=Hugo Barra is leaving Facebook|url=https://www.theverge.com/2021/5/17/22440857/hugo-barra-leaving-facebook-ar-vr-oculus-google-xiaomi |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=The Verge |idioma=en}}</ref> pa incorporase como direutor xeneral a la ''startup'' de teunoloxía sanitaria Detect.<ref>{{cita web |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-12-15/former-facebook-executive-barra-to-lead-covid-testing-startup?sref=R3E294i4 |títulu=Facebook, Google Veteran Hugo Barra to Lead Covid Testing Startup|website=Bloomberg.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2022}}</ref> == Mocedá y formación == Barra cursó la enseñanza primaria y secundaria nel colexu llocal Colégio Pitágoras en [[Belo Horizonte]], Brasil, y en 1995 matriculóse na [[Universidá Federal de Minas Gerais|Universidá Federal de Minas Gerais (UFMG)]], especializándose n'[[inxeniería eléctrica]].<ref name="epoca">{{cita web |url=http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/10/o-brasileiro-que-manda-no-android.html |títulu=The Brazilian who runs Android|work=Época |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141013164223/http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/10/o-brasileiro-que-manda-no-android.html |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2014|url-status=dead}}</ref> En 1996, treslladóse al [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts|Institutu Teunolóxicu de Massachusetts (MIT)]], onde se graduó con títulos de grau n'inxeniería eléctrica y ciencies de la computación (EECS), y ciencies de la xestión, amás d'un máster n'inxeniería eléctrica y ciencies de la computación.<ref name="HugoBarra.CompSciMIT">{{cita web |url=https://thealumnisociety.com/hugo-barra |títulu=Hugo Barra |fecha=15 de setiembre de 2017|quote=MIT .. computer science}}</ref> Foi presidente de la promoción del 2000 y orador estudiantil na ceremonia de graduación de MIT nesi mesmu añu.<ref>{{cita web |url=http://newsoffice.mit.edu/2000/commence-0517 |títulu=Students and speakers gear up for Commencement 2000|work=MIT News |fecha=17 de mayu de 2000}}</ref> ==HangMoon == En 1999, Barra cofundó la startup de software móvil Lobby7 con otros compañeros del [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts]]. La empresa recibió inversión del [[SoftBank Group]]. En 2003, foi alquirida pola compañía de teunoloxía de [[reconocencia de voz]] [[ScanSoft]],<ref>{{cita web |url=https://www.bizjournals.com/boston/blog/mass-high-tech/2003/05/scansofts-spree-continues-with-its-lobby.html |títulu=Scansofts Spree Continues with its Lobby 7 Acquisition|website=Bizjournals.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2022}}</ref> que más tarde pasó a llamase [[Nuance Communications]].<ref>{{cita web |apellíu=Cowley |nome=Stacy |fecha=10 de mayu de 2005 |títulu=ScanSoft to buy Nuance for $220M|url=https://www.computerworld.com/article/2556291/scansoft-to-buy-nuance-for--220m.html |fechaaccesu=4 de febreru de 2022|website=Computerworld |idioma=en}}</ref> Mientres la so etapa en Nuance, de 2003 a 2007, Barra lideró un proyectu de dellos años xunto al direutor teunolóxicu Vlad Sejnoha pa integrar la teunoloxía estrella de dictáu por voz [[Dragon NaturallySpeaking]] na plataforma en nube de Lobby7, que se diz que pudo sirvir de base pa l'asistente de voz [[Siri]] d'[[Apple Inc.]].<ref>{{cita web |apellíu=Kay |nome=Roger |títulu=Behind Apple's Siri Lies Nuance's Speech Recognition|url=https://www.forbes.com/sites/rogerkay/2014/03/24/behind-apples-siri-lies-nuances-speech-recognition/ |fechaaccesu=4 de febreru de 2022|website=Forbes |idioma=en}}</ref> === Google === [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|thumb|Barra con [[Eric Schmidt]] y [[Andy Rubin]] nel llanzamientu de la [[Nexus 7 (2012)|Nexus 7]]|260x260px]] Barra incorporóse a la empresa teunolóxica d'Estaos Xuníos [[Google]] en [[Londres]] en marzu de 2008 como xestor de productos del equipu de [[Servicios móviles de Google|Google Mobile]].<ref>{{cita web |fecha=11 d'avientu de 2009 |títulu=Hugo Barra|url=https://www.theguardian.com/changingmediasummit/speaker-hugo-barra|work=The Guardian}}</ref> Nel equipu de Google Mobile, Barra lideró'l desenvolvimientu de delles versiones iniciales de les aplicaciones móviles estrella de Google, como la [[búsqueda por voz de Google|búsqueda por voz]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google Mobile App for iPhone, now with Voice Search |fecha=12 de payares de 2008 |url=https://www.youtube.com/watch?v=y3z7Tw1K17A |idioma=en |fechaaccesu=23 de xineru de 2022}}</ref> que se convirtió na base teunolóxica de [[Google Assistant]],<ref>{{cita web |títulu=Google's Answer to Siri Thinks Ahead|url=https://www.technologyreview.com/2012/09/28/183566/googles-answer-to-siri-thinks-ahead/ |fechaaccesu=24 de xineru de 2022|website=MIT Technology Review |idioma=en}}</ref> amás de [[Google Maps Navigation]]<ref>{{cita web |títulu=Google Redefines GPS Navigation Landscape: Google Maps Navigation For Android 2.0|url=https://techcrunch.com/2009/10/28/google-redefines-car-gps-navigation-google-maps-navigation-android/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=TechCrunch |fecha=28 d'ochobre de 2009 |idioma=en-US}}</ref> con gráficos vectoriales, [[Google Translate]] con "mou conversación",<ref>{{cita web |apellíu=June |nome=Laura |fecha=13 d'ochobre de 2011 |títulu=Google Translate app for Android now has speech to speech translations in 14 languages|url=https://www.theverge.com/2011/10/13/2488411/google-translate-app-for-android-now-has-speech-to-speech |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=The Verge |idioma=en}}</ref> l'aplicación de reconocencia visual [[Google Goggles]], y otres más. En 2010, Barra pasó al equipu d'[[Android (sistema operativu)|Android]] como direutor de xestión de productos.<ref>{{cita web |títulu=Speaker Bios|url=https://www.google.com/events/thinkmobile2011/bios.html|url-status=dead |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130727231423/http://www.google.com/events/thinkmobile2011/bios.html |fechaarchivu=27 de xunetu de 2013|work=Google}}</ref> De 2010 a 2013, el so papel estendióse pa incluyir el de voceru de productos del equipu d'Android, participando n'eventos de prensa y en [[Google I/O]], la conferencia añal de desendolcadores de [[Google]]. Barra encabezó la presentación principal en Google IO 2011,<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2011: Keynote Day One |fecha=10 de mayu de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=OxzucwjFEEs |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> Google IO 2012,<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2012 - Keynote Day 1 |fecha=28 de xunu de 2012 |url=https://www.youtube.com/watch?v=VuC0i4xTyrI |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> y Google IO 2013.<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2013: Keynote |fecha=15 de mayu de 2013 |url=https://www.youtube.com/watch?v=9pmPa_KxsAM |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> La xestión de productos de Barra abarcó dafechu l'ecosistema d'Android, tantu en software como en hardware, incluyendo los llanzamientos de [[Android Honeycomb|Honeycomb]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Android Event 02-02-2011 |fecha=2 de febreru de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=RfJuigJebRg |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Android 4.0 Ice Cream Sandwich Official Presentation and Demo |fecha=18 d'ochobre de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=M-AZ08wCwJA |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]] y [[Android KitKat|KitKat]], los teléfonos [[Nexus 4]] y [[Nexus 5]], les tabletes [[Nexus 7 (2013)|Nexus 7]]<ref>{{cite magazine|apellíu1=McCracken|nome1=Harry |fecha=24 de xunetu de 2013 |títulu=Google Unveils a New, Nicer, Pricier Nexus 7 Tablet|url=https://techland.time.com/2013/07/24/google-unveils-a-new-nicer-pricier-nexus-7-tablet/|magazine=Time}}</ref> y [[Nexus 10]],<ref>{{cita web |fecha=29 de xunetu de 2013 |títulu=Hugo Barra: where are the Android tablets of HTC One-like quality?|url=http://www.androidauthority.com/hugo-barra-android-tablet-htc-one-250126/|work=Android Authority |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |fechaarchivu=12 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150712135109/http://www.androidauthority.com/hugo-barra-android-tablet-htc-one-250126/|url-status=dead}}</ref> y otros productos rellacionaos como [[Google Now]],<ref name="Wired2">{{cite magazine |títulu=Android Director: 'We Have the Most Accurate, Conversational, Synthesized Voice in the World'|url=https://www.wired.com/2012/07/google-android-hugo-barra-interview/|magazine=Wired}}</ref> escoyíu en 2013 como la Innovación del Añu por [[Popular Science (revista)|Popular Science]].<ref>{{cita web |títulu=Innovation Of The Year: Google Now|url=http://www.popsci.com/bown/2012/product/google-now|work=Popular Science |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |fechaarchivu=23 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140223172240/http://www.popsci.com/bown/2012/product/google-now|url-status=dead}}</ref> En 2012 foi ascendíu a vicepresidente de xestión de productos d'Android. En setiembre de 2013, yá s'habíen activáu mil millones de dispositivos Android en tol mundu.<ref>{{cita web |fecha=setiembre de 2013 |títulu=Gundotra, Vic. "Just back from a whirlwind trip to Asia visiting our…" |url=https://plus.google.com/+VicGundotra/posts/8CVJ79nPQwN |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131003152939/https://plus.google.com/+VicGundotra/posts/8CVJ79nPQwN |fechaarchivu=3 d'ochobre de 2013 |website=Google+}}</ref> === Xiaomi === En setiembre de 2013, Barra dexó [[Google]] pa incorporase a la empresa china d'electrónica [[Xiaomi]], onde ocupó'l cargu de vicepresidente d'operaciones globales con sede en [[Beixín]], China.<ref>{{cita web |url=http://allthingsd.com/20130912/exclusive-hugo-barra-talks-about-his-future-at-xiaomi-and-why-he-left-google/ |títulu=Exclusive: Hugo Barra Talks About His Future at Xiaomi and Why He Really Left Google|work=All Things D}}</ref> El fichaxe consideróse como una incorporación significativa pa Xiaomi, unu de los fabricantes con mayor crecimientu en China, al aportar llexitimidá internacional a la compañía al sumar a la so direición a un ex-direutivu clave d'[[Android (sistema operativu)|Android]] en Google.<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/08/29/xiaomi-reportedly-nabs-google-vp-hugo-barra/ |títulu=Xiaomi confirms it has hired Google's Hugo Barra, who will take up VP Global role from October|work=The Next Web |fecha=29 d'agostu de 2013}}</ref> N'avientu de 2013, Barra intervieno na conferencia teunolóxica [[LeWeb]] en [[París (Francia)|París]], onde compartió les sos impresiones sobre la economía [[Conferencia Consultiva Política del Pueblu Chinu|china]] y les oportunidaes que representaba pa empreses teunolóxiques como [[Xiaomi]]. Destacó los 600 millones d'usuarios d'internet en China, les altes capitalizaciones bursátiles de les últimes OPVs chines, la escala masiva de los [[usuarios activos mensuales]] de les principales aplicaciones chines, y el tamañu de compañíes como [[Alibaba Group|Alibaba]] y la so plataforma [[Taobao]], un sitiu de compra más grande que [[eBay]] y [[Amazon.com|Amazon]] xuntos.<ref>{{cita web |url=http://qz.com/156977/everything-you-need-to-know-about-chinese-tech-in-one-30-minute-video/ |títulu=Everything you need to know about Chinese tech in one 30-minute video|work=Quartz.com |fecha=12 d'avientu de 2013}}</ref><ref name="businessinsider.com"/> En febreru de 2014, Barra anunció'l llanzamientu de los nuevos teléfonos intelixentes [[Xiaomi Mi1|Redmi]] y [[Xiaomi Mi3|Mi 3]] en [[Singapur]]. La espansión global fuera de China escontra mercaos emerxentes cercanos yera una iniciativa clave pa Xiaomi, dada la so estratexa empresarial de sacar al mercáu productos de gran rendimientu a precios asequibles, xenerando ingresos non solo del hardware, sinón tamién del software y los servicios d'internet que s'ufierten al consumidor.<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/09/06/heres-why-you-should-care-about-rising-chinese-smartphone-firm-xiaomi/ |títulu=Here's why you should care about rising Chinese smartphone firm Xiaomi|work=The Next Web |fecha=6 de setiembre de 2013}}</ref> Según el cofundador y direutor xeneral de Xiaomi, [[Lei Jun]], yera "completamente trabayu de Barra decidir qué rexón deberíamos encarar dempués y cómo".<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/09/09/xiaomi-co-founder-on-why-ex-google-exec-barra-and-its-own-firmware-are-key-to-international-success/ |títulu=Xiaomi co-founder on why ex-Google exec Barra and its own firmware are key to international success|work=The Next Web |fecha=9 de setiembre de 2013}}</ref> Barra espresó la so intención d'espandir Xiaomi a diversos países.<ref>{{cita web |url=https://www.cnet.com/news/xiaomi-world-phone-in-2-years-android-all-the-way-says-hugo-barra/ |títulu=Xiaomi's Hugo Barra: True world phones in 2 years, Android all the way|work=CNET}}</ref> En marzu de 2014, Barra visitó a [[Terry Gou]] en [[Foxconn]] en Shenzhen, una empresa multinacional con sede en [[Taiwán]] y plantes n'Asia, Brasil y Méxicu, responsable del ensamblaxe de productos pa diverses marques teunolóxiques. La visita indicaba planes pa que Xiaomi espandiera les sos operaciones n'India, Indonesia y América Llatina.<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra visits Foxconn, teases Xiaomi launches across Latin America |url=http://www.techinasia.com/hugo-barra-teases-xiaomi-foxconn-deal-for-latin-america/ |work=Tech in Asia}}</ref> La collaboración empezó a dar frutos n'agostu de 2015, cuando Barra, Foxconn y el ministru xefe [[N. Chandrababu Naidu]] anunciaron conxuntamente l'apertura d'una planta de fabricación nel estáu d'[[Andhra Pradesh]] n'India, col sofitu del programa gubernamental [[Make in India]].<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi makes itself at home in India with first 'made in India' phone |url=https://www.techinasia.com/xiaomi-made-in-india-phone |website=Tech in Asia}}</ref> [[Ficheru:Redmi Note 3 launch event.jpg|thumb|Seguidores de Xiaomi xuniéndose con Barra enantes del eventu de presentación del [[Redmi Note 3]] en Nueva Delhi (febreru de 2016).|260x260px]] En febreru de 2016, Barra presentó'l teléfono intelixente [[Redmi Note 3]] n'India nun eventu de prensa nel [[Estadiu Talkatora]] de [[Nueva Delhi]], con 8.000 seguidores presentes,<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi's Redmi Note 3 launch in India is so big, it is being hosted in a stadium |url=https://finance.yahoo.com/news/xiaomis-redmi-note-3-launch-072139462.html |website=Yahoo! Finance |fecha=3 de marzu de 2016}}</ref> onde la compañía anunció'l primer teléfono del mundu n'utilizar el procesador [[Qualcomm]] [[Llista de procesadores Qualcomm Snapdragon|Snapdragon 650]]. Analistes del sector y medios especializaos consideraron esti modelu como'l mayor ésitu de Xiaomi nel mercáu indiu, por cuenta de la so combinación única de rendimientu, pantalla de gran calidá, batería de gran capacidá y preciu accesible.<ref>{{cita web |títulu=Review: Xiaomi Redmi Note 3 is a genuine charmer |url=https://www.livemint.com/Leisure/RdiMxeXaX8URCXoUejkAyJ/Review-Xiaomi-Redmi-Note-3-is-a-genuine-charmer.html |website=Mint}}</ref> El Redmi Note 3 convirtióse nel teléfono más vendíu en llinia na India, con 2,3 millones d'unidaes vendíes hasta setiembre de 2016,<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi Redmi Note 3 becomes a bestseller in India |url=https://www.gsmarena.com/xiaomi_redmi_note_3_becomes_a_bestseller_in_india-news-20708.php |website=GSMArena}}</ref> impulsando a Xiaomi a convertise na segunda marca de teléfonos intelixentes más grande n'India nel cuartu trimestre de 2016.<ref>{{cita web |títulu=Samsung and Chinese brands utterly dominated India's smartphone market in Q4 2016 |url=https://techcrunch.com/2017/01/24/samsung-and-china-domination/ |website=TechCrunch |fecha=25 de xineru de 2017}}</ref> Barra tamién lideró la espansión de Xiaomi a otros mercaos como'l sudeste asiáticu (empezando por Malasia, Indonesia y Filipines), América Llatina (empezando pel so país natal, Brasil), Europa Occidental (empezando per España), Rusia, ya inclusive una entrada temprana y modesta nos Estaos Xuníos. Desenvolvió y promovió non solo teléfonos intelixentes Xiaomi, sinón tamién productos del ecosistema Mi de dispositivos intelixentes conectaos, incluyendo wearables, televisores, electrodomésticos, xuguetes y munchos otros.<ref>{{cita publicación |títulu=How Xiaomi Redefined What It Means to Be a Platform |url=https://hbr.org/2021/09/how-xiaomi-redefined-what-it-means-to-be-a-platform |publicación=Harvard Business Review |fecha=9 de setiembre de 2021}}</ref> En xineru de 2017, Barra anunció la so salida de Xiaomi.<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra is leaving Xiaomi |url=https://www.theverge.com/2017/1/23/14355260/hugo-barra-is-leaving-xiaomi |work=The Verge |fecha=23 de xineru de 2017}}</ref> Dellos informes citaron a Barra esplicando que la so dimisión taba motivada por razones familiares o de salú, y dalgunos analistes señalaron que la marcha coincidía col descensu de ventes de Xiaomi en China.<ref>{{cita publicación |url=https://qz.com/895226/hugo-barra-is-leaving-xiaomi-to-lead-up-facebooks-nasdaq-fb-vr-efforts/ |títulu=Hugo Barra is leaving Xiaomi to lead Facebook's virtual reality division |apellíu=Horwitz |nome=Josh |fecha=26 de xineru de 2017|work=Quartz |fechaaccesu=30 d'agostu de 2018 |idioma=en-US}}</ref><ref name=":0">{{cita publicación |url=https://www.scmp.com/tech/article/2064612/hugo-barra-resigns-xiaomi-says-he-returning-silicon-valley |títulu=Hugo Barra to leave Xiaomi, return to Silicon Valley from Beijing |apellíu=Soo |nome=Zen |fecha=23 de xineru de 2017|work=South China Morning Post |fechaaccesu=30 d'agostu de 2018 |idioma=en}}</ref> Alredor de la fecha de la so dimisión, Xiaomi anunció que superara los 1.000 millones de dólares en ingresos solo n'India,<ref name=":0" /> y meses dempués convirtióse na marca de teléfonos intelixentes más vendida n'India nel tercer trimestre de 2017.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi beats Samsung to become top smartphone vendor in India |url=https://canalys.com/newsroom/xiaomi-beats-samsung-become-top-smartphone-vendor-india |website=Canalys}}</ref> Nel primer trimestre de 2018, Xiaomi convirtióse na cuarta marca de teléfonos intelixentes más grande del mundu.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi Becomes 4th Largest Smartphone OEM In The World |url=https://www.androidheadlines.com/2018/05/xiaomi-becomes-4th-largest-smartphone-oem-in-the-world-sa.html |website=Android Headlines |fecha=4 de mayu de 2018}}</ref> En xunetu de 2018, Xiaomi llanzó la so [[OPV|oferta pública inicial]] na [[Bolsa de Valores de Ḥong Kong]], recaudando 4.720 millones de dólares en capital y valorando la compañía en 54.000 millones de dólares, na mayor OPV teunolóxica del mundu dende qu'Alibaba saliera a bolsa en 2014.<ref>{{cita publicación |fecha=29 de xunu de 2018 |títulu=China's Xiaomi raises $4.72 billion after pricing HK IPO at bottom of range: sources |idioma=en|work=Reuters|url=https://www.reuters.com/article/us-xiaomi-ipo-idUSKBN1JP0EC |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> Según rumores, la participación de Barra en Xiaomi yera superior a los 200 millones de dólares nel momentu de la OPV.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi's former head of international Hugo Barra lands IPO windfall |url=https://techcrunch.com/2018/07/11/xiaomi-ipo-hugo-barra/ |fechaaccesu=24 de xineru de 2022 |website=TechCrunch |fecha=11 de xunetu de 2018 |idioma=en-US}}</ref> === https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j === El 25 de xineru de 2017, el direutor xeneral de [[Facebook]], [[Mark Zuckerberg]], anunció na so páxina de Facebook<ref>{{cita web |títulu=Mark Zuckerberg post on Facebook about Barra joining as Head of Oculus |url=https://www.facebook.com/zuck/posts/pfbid0283MWgGefRFJ8pZQsc1Z2ULHXBowGbExftkoHcTaiECXR7CLeavPgwTD9CZcde4ugl |website=Facebook}}</ref> que Barra s'incorporaría a Facebook como vicepresidente de Realidá Virtual y responsable de la división [[Oculus (marca)|Oculus]], incluyendo una foto de dambos como avatares nuna escena virtual.<ref>{{cita web |títulu=Mark Zuckerberg and Hugo Barra posing together as virtual avatars |url=https://www.facebook.com/photo/?fbid=10103456684228891&set=a.529237706231 |website=Facebook}}</ref> [[Ficheru:Facebook's 2018 F8 Developer Conference - Hugo Barra, VP of VR at Facebook, wearing an Oculus Go (cropped).jpg|thumb|Barra demostrando l'Oculus Go na conferencia [[Facebook F8]] de 2018.|220x220px]] L'enfotu inicial de Barra n'Oculus centróse nel desenvolvimientu de cascos de realidá virtual autónomos y aplicaciones de realidá virtual social. El 11 d'ochobre de 2017, durante la conferencia de desendolcadores Oculus Connect 4, Zuckerberg y Barra presentaron l'[[Oculus Go]], el primer visor de realidá virtual autónomu de mercáu masivu, con un preciu de 199 dólares.<ref>{{cita web |títulu=Facebook announces $199 'Oculus Go' standalone VR headset |url=https://techcrunch.com/2017/10/11/oculus-announces-199-oculus-go-standalone-headset/ |website=Techcrunch |fecha=11 d'ochobre de 2017}}</ref> Esti dispositivu foi desendolcáu conxuntamente cola antigua empresa de Barra, [[Xiaomi]], en collaboración con [[Qualcomm]], y foi anunciáu por Barra y el presidente de Qualcomm, el tamién brasileñu [[Cristiano Amon]], nel [[Consumer Electronics Show]] (CES) de 2018. El 26 de setiembre de 2018, Zuckerberg y Barra volvieron al escenariu na Oculus Connect 5 pa presentar l'[[Oculus Quest]], el siguiente gran avance na teunoloxía de realidá virtual autónoma. El visor recibió bones crítiques por parte d'espertos del sector pola calidá de la esperiencia espacial que yera capaz d'ufiertar.<ref>{{Cite magazine |títulu=Review: The Oculus Quest Is Virtual Reality's Best Bet Yet |url=https://time.com/5584275/oculus-quest-review/ |magazine=Time |fecha=7 de mayu de 2019}}</ref> L'Oculus Quest incorporaba [[seguimientu posicional de RV|seguimientu posicional]] con [[seis graos de llibertá]] usando sensores internos y una matriz de cámares na parte delantera del visor, en llugar de sensores esternos como nel [[Oculus Rift]] conectáu a PC. Les cámares tamién podíen usase en mou "passthrough" pa meyorar la seguridá si l'usuariu salía del área designada. El visor recibió múltiples premios y reconocencies industriales.<ref>{{cita web |títulu=Oculus Quest review: Facebook's newest VR headset is the best thing I've tried this year |url=https://www.cnet.com/reviews/oculus-quest-review/ |website=CNET}}</ref> | https://youtube.com/@h2oremix88?si=sZEEBbhvJP4SNR1j/ En setiembre de 2020, Barra anunció en Twitter que Facebook y Ray-Ban taben trabayando xuntos nun proyectu pa desendolcar unes gafes intelixentes,<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra post on Twitter about Ray-Ban partnership |url=https://twitter.com/hbarra/status/1306278791669579776?lang=en |website=Twitter}}</ref> que se llanzaron oficialmente'l 9 de setiembre de 2021 col nome de [[Ray-Ban Stories]]<ref>{{cita web |títulu=Facebook on your face |url=https://www.theverge.com/2021/9/9/22662809/facebook-ray-ban-stories-camera-smart-glasses-hands-on |website=The Verge |fecha=9 de setiembre de 2021}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra post on Twitter about Ray-Ban Stories launch |url=https://twitter.com/hbarra/status/1436002808797478912 |website=Twitter}}</ref>, pocos meses dempués de que Barra dexara la compañía. En mayu de 2021, Barra abandonó Meta ya incorporóse de manera inmediata a Detect, una startup de teunoloxía sanitaria na que participara como cofundador.<ref>{{cita publicación |url=https://techcrunch.com/2021/05/18/facebook-vr-exec-hugo-barra-is-leaving/ |títulu=Facebook VR exec Hugo Barra is leaving |apellíu=Matney |nome=Lucas |fecha=19 de mayu de 2021|work=TechCrunch |fechaaccesu=27 d'avientu de 2021 |idioma=en-900000US}}</ref> === Detect === Dende marzu de 2020, Barra desempeñó diversos roles en Detect, una startup de teunoloxía sanitaria que cofundó xunto col científicu y empresariu [[Jonathan Rothberg]], col oxetivu de desendolcar productos de diagnósticu molecular d'usu domésticu. El primer productu de la compañía ye una prueba molecular de Covid-19 pa facer en casa, aprobada pola FDA.<ref>{{cita web |títulu=Facebook, Google Veteran Hugo Barra to Lead Covid Testing Startup |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-12-15/former-facebook-executive-barra-to-lead-covid-testing-startup |website=Bloomberg}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Detect CEO Hugo Barra on how its Covid test differs from a rapid antigen test |url=https://www.cnbc.com/video/2021/12/28/detect-ceo-hugo-barra-on-how-its-covid-test-differs-from-a-rapid-antigen-test.html |website=CNBC |fecha=28 d'avientu de 2021}}</ref> == Vida personal == Barra ta casáu, tien dos fíos y vive nel área de la bahía de San Francisco. == Reconocencies == En 2011, Barra foi clasificáu nel puestu númberu 23 del Wired 100 de la revista [[Wired (revista)|Wired]].<ref>{{cita web |url=https://www.wired.co.uk/magazine/archive/2011/06/the-wired-100/the-wired-100-29-11 |títulu=2nd annual Wired 100|work=Wired.co.uk |fechaaccesu=31 d'agostu de 2017 |fechaarchivu=2 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160402030424/http://www.wired.co.uk/magazine/archive/2011/06/the-wired-100/the-wired-100-29-11|url-status=dead}}</ref> En 2013, la llista Silicon Valley 100 de [[Business Insider]] incluyó a Barra nel puestu númberu 92.<ref>{{cita web |url=http://www.businessinsider.com/the-silicon-valley-100-2013-2?op=1 |títulu=The 100 Biggest Stars In Silicon Valley|work=Business Insider}}</ref> La revista brasileña ''[[Época (revista brasileña)|Época]]'' clasificó a Barra ente les persones más influyentes de [[Brasil]] en 2011<ref>{{cita web |url=http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/12/epoca-100-os-brasileiros-mais-influentes-de-2011-trecho.html |títulu=Época Magazine: the 100 most influential Brazilians in 2011|work=Época Magazine |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170216182124/http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/12/epoca-100-os-brasileiros-mais-influentes-de-2011-trecho.html |fechaarchivu=16 de febreru de 2017|url-status=dead}}</ref> y 2013.<ref>{{cita web |url=http://epoca.globo.com/vida/noticia/2013/12/os-b100-mais-influentes-do-brasilb-em-2013.html |títulu=Época Magazine: the 100 most influential Brazilians in 2013|work=Época Magazine}}</ref> En 2015, Barra foi incluyíu nel puestu númberu 14 de la llista 40-Under-40 de la revista [[Fortune (revista)|Fortune]].<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra|url=https://fortune.com/40-under-40/2015/hugo-barra/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=Fortune |idioma=en}}</ref> Tamién forma parte de la promoción de 2015 de [[Llíderes Mozos Globales]] (YGL) del [[Foru Económicu Mundial]].<ref>{{cita web |títulu=Meet the 2015 class of Young Global Leaders |url=https://www.weforum.org/agenda/2015/03/meet-the-2015-class-of-young-global-leaders/ |fechaaccesu=14 d'abril de 2023 |website=World Economic Forum |idioma=en}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1976||Barra, Hugo}} [[Categoría:Informáticos ya informátiques de Brasil]] [[Categoría:Persones de Belo Horizonte]] [[Categoría:Empresarios y empresaries de Brasil]] g19xjjw72s1wqzrsmo795j2b86i8de4 4501032 4501027 2026-06-21T03:56:28Z Yushu-kasai 149866 Reverted 3 edits by [[Special:Contributions/~2026-36048-19|~2026-36048-19]] ([[User talk:~2026-36048-19|talk]]) to last revision by XabatuBot (TwinkleGlobal) 4501032 wikitext text/x-wiki {{persona}} '''Hugo Barra''' {{nym}} ye un científicu de la computación brasilanu,<ref name=HugoBarra.CompSciMIT/> direutivu tecnolóxicu y empresariu. De 2008 a 2013, trabayó en dellos cargos de xestión de productos en [[Google]], incluyendo'l de vicepresidente y voceru de productos de la división d'[[Android (sistema operativu)|Android]].<ref name="businessinsider.com">{{cita web |url=http://www.businessinsider.com/what-the-chinese-tech-industry-is-like-2014-1 |títulu=This Famous Google Exec Quit His Job To Work In China — And He's Been Totally Blown Away By What He Found|work=Business Insider}}</ref> De 2013 a 2017, trabayó en [[Xiaomi]] como vicepresidente d'operaciones globales.<ref>{{cita publicación |apellíu=Pfanner |nome=Eric |fecha=29 d'agostu de 2013 |títulu=Chinese Smartphone Maker Hires Google Executive |idioma=en-US|work=The New York Times|url=https://www.nytimes.com/2013/08/30/technology/chinese-smartphone-maker-hires-google-executive.html |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|issn=0362-4331}}</ref> De 2017 a 2021, exerció como vicepresidente de [[realidá virtual]] y responsable de la división [[Oculus (marca)|Oculus]] en [[Meta Platforms]] (anteriormente [[Facebook]]).<ref>{{cita publicación |apellíu=Seetharaman |nome=Deepa |fecha=26 de xineru de 2017 |títulu=Hugo Barra to Join Facebook After Leaving Xiaomi |idioma=en-US|work=Wall Street Journal|url=https://www.wsj.com/articles/hugo-barra-to-join-facebook-1485405300 |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|issn=0099-9660}}</ref> En mayu de 2021, dexó Meta<ref>{{cita web |apellíu=Lyons |nome=Kim |fecha=17 de mayu de 2021 |títulu=Hugo Barra is leaving Facebook|url=https://www.theverge.com/2021/5/17/22440857/hugo-barra-leaving-facebook-ar-vr-oculus-google-xiaomi |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=The Verge |idioma=en}}</ref> pa incorporase como direutor xeneral a la ''startup'' de teunoloxía sanitaria Detect.<ref>{{cita web |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-12-15/former-facebook-executive-barra-to-lead-covid-testing-startup?sref=R3E294i4 |títulu=Facebook, Google Veteran Hugo Barra to Lead Covid Testing Startup|website=Bloomberg.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2022}}</ref> == Mocedá y formación == Barra cursó la enseñanza primaria y secundaria nel colexu llocal Colégio Pitágoras en [[Belo Horizonte]], Brasil, y en 1995 matriculóse na [[Universidá Federal de Minas Gerais|Universidá Federal de Minas Gerais (UFMG)]], especializándose n'[[inxeniería eléctrica]].<ref name="epoca">{{cita web |url=http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/10/o-brasileiro-que-manda-no-android.html |títulu=The Brazilian who runs Android|work=Época |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141013164223/http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/10/o-brasileiro-que-manda-no-android.html |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2014|url-status=dead}}</ref> En 1996, treslladóse al [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts|Institutu Teunolóxicu de Massachusetts (MIT)]], onde se graduó con títulos de grau n'inxeniería eléctrica y ciencies de la computación (EECS), y ciencies de la xestión, amás d'un máster n'inxeniería eléctrica y ciencies de la computación.<ref name="HugoBarra.CompSciMIT">{{cita web |url=https://thealumnisociety.com/hugo-barra |títulu=Hugo Barra |fecha=15 de setiembre de 2017|quote=MIT .. computer science}}</ref> Foi presidente de la promoción del 2000 y orador estudiantil na ceremonia de graduación de MIT nesi mesmu añu.<ref>{{cita web |url=http://newsoffice.mit.edu/2000/commence-0517 |títulu=Students and speakers gear up for Commencement 2000|work=MIT News |fecha=17 de mayu de 2000}}</ref> == Carrera == En 1999, Barra cofundó la startup de software móvil Lobby7 con otros compañeros del [[Institutu Teunolóxicu de Massachusetts]]. La empresa recibió inversión del [[SoftBank Group]]. En 2003, foi alquirida pola compañía de teunoloxía de [[reconocencia de voz]] [[ScanSoft]],<ref>{{cita web |url=https://www.bizjournals.com/boston/blog/mass-high-tech/2003/05/scansofts-spree-continues-with-its-lobby.html |títulu=Scansofts Spree Continues with its Lobby 7 Acquisition|website=Bizjournals.com |fechaaccesu=10 de febreru de 2022}}</ref> que más tarde pasó a llamase [[Nuance Communications]].<ref>{{cita web |apellíu=Cowley |nome=Stacy |fecha=10 de mayu de 2005 |títulu=ScanSoft to buy Nuance for $220M|url=https://www.computerworld.com/article/2556291/scansoft-to-buy-nuance-for--220m.html |fechaaccesu=4 de febreru de 2022|website=Computerworld |idioma=en}}</ref> Mientres la so etapa en Nuance, de 2003 a 2007, Barra lideró un proyectu de dellos años xunto al direutor teunolóxicu Vlad Sejnoha pa integrar la teunoloxía estrella de dictáu por voz [[Dragon NaturallySpeaking]] na plataforma en nube de Lobby7, que se diz que pudo sirvir de base pa l'asistente de voz [[Siri]] d'[[Apple Inc.]].<ref>{{cita web |apellíu=Kay |nome=Roger |títulu=Behind Apple's Siri Lies Nuance's Speech Recognition|url=https://www.forbes.com/sites/rogerkay/2014/03/24/behind-apples-siri-lies-nuances-speech-recognition/ |fechaaccesu=4 de febreru de 2022|website=Forbes |idioma=en}}</ref> === Google === [[Ficheru:A Press Conference for the Launch of Nexus 7 on September 27, 2012 in Seoul from acrofan 3.JPG|thumb|Barra con [[Eric Schmidt]] y [[Andy Rubin]] nel llanzamientu de la [[Nexus 7 (2012)|Nexus 7]]|260x260px]] Barra incorporóse a la empresa teunolóxica d'Estaos Xuníos [[Google]] en [[Londres]] en marzu de 2008 como xestor de productos del equipu de [[Servicios móviles de Google|Google Mobile]].<ref>{{cita web |fecha=11 d'avientu de 2009 |títulu=Hugo Barra|url=https://www.theguardian.com/changingmediasummit/speaker-hugo-barra|work=The Guardian}}</ref> Nel equipu de Google Mobile, Barra lideró'l desenvolvimientu de delles versiones iniciales de les aplicaciones móviles estrella de Google, como la [[búsqueda por voz de Google|búsqueda por voz]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google Mobile App for iPhone, now with Voice Search |fecha=12 de payares de 2008 |url=https://www.youtube.com/watch?v=y3z7Tw1K17A |idioma=en |fechaaccesu=23 de xineru de 2022}}</ref> que se convirtió na base teunolóxica de [[Google Assistant]],<ref>{{cita web |títulu=Google's Answer to Siri Thinks Ahead|url=https://www.technologyreview.com/2012/09/28/183566/googles-answer-to-siri-thinks-ahead/ |fechaaccesu=24 de xineru de 2022|website=MIT Technology Review |idioma=en}}</ref> amás de [[Google Maps Navigation]]<ref>{{cita web |títulu=Google Redefines GPS Navigation Landscape: Google Maps Navigation For Android 2.0|url=https://techcrunch.com/2009/10/28/google-redefines-car-gps-navigation-google-maps-navigation-android/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=TechCrunch |fecha=28 d'ochobre de 2009 |idioma=en-US}}</ref> con gráficos vectoriales, [[Google Translate]] con "mou conversación",<ref>{{cita web |apellíu=June |nome=Laura |fecha=13 d'ochobre de 2011 |títulu=Google Translate app for Android now has speech to speech translations in 14 languages|url=https://www.theverge.com/2011/10/13/2488411/google-translate-app-for-android-now-has-speech-to-speech |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=The Verge |idioma=en}}</ref> l'aplicación de reconocencia visual [[Google Goggles]], y otres más. En 2010, Barra pasó al equipu d'[[Android (sistema operativu)|Android]] como direutor de xestión de productos.<ref>{{cita web |títulu=Speaker Bios|url=https://www.google.com/events/thinkmobile2011/bios.html|url-status=dead |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130727231423/http://www.google.com/events/thinkmobile2011/bios.html |fechaarchivu=27 de xunetu de 2013|work=Google}}</ref> De 2010 a 2013, el so papel estendióse pa incluyir el de voceru de productos del equipu d'Android, participando n'eventos de prensa y en [[Google I/O]], la conferencia añal de desendolcadores de [[Google]]. Barra encabezó la presentación principal en Google IO 2011,<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2011: Keynote Day One |fecha=10 de mayu de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=OxzucwjFEEs |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> Google IO 2012,<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2012 - Keynote Day 1 |fecha=28 de xunu de 2012 |url=https://www.youtube.com/watch?v=VuC0i4xTyrI |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> y Google IO 2013.<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Google I/O 2013: Keynote |fecha=15 de mayu de 2013 |url=https://www.youtube.com/watch?v=9pmPa_KxsAM |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> La xestión de productos de Barra abarcó dafechu l'ecosistema d'Android, tantu en software como en hardware, incluyendo los llanzamientos de [[Android Honeycomb|Honeycomb]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Android Event 02-02-2011 |fecha=2 de febreru de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=RfJuigJebRg |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> [[Android Ice Cream Sandwich|Ice Cream Sandwich]],<ref>{{cita web |via=[[YouTube]] |títulu=Android 4.0 Ice Cream Sandwich Official Presentation and Demo |fecha=18 d'ochobre de 2011 |url=https://www.youtube.com/watch?v=M-AZ08wCwJA |idioma=en |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> [[Android Jelly Bean|Jelly Bean]] y [[Android KitKat|KitKat]], los teléfonos [[Nexus 4]] y [[Nexus 5]], les tabletes [[Nexus 7 (2013)|Nexus 7]]<ref>{{cite magazine|apellíu1=McCracken|nome1=Harry |fecha=24 de xunetu de 2013 |títulu=Google Unveils a New, Nicer, Pricier Nexus 7 Tablet|url=https://techland.time.com/2013/07/24/google-unveils-a-new-nicer-pricier-nexus-7-tablet/|magazine=Time}}</ref> y [[Nexus 10]],<ref>{{cita web |fecha=29 de xunetu de 2013 |títulu=Hugo Barra: where are the Android tablets of HTC One-like quality?|url=http://www.androidauthority.com/hugo-barra-android-tablet-htc-one-250126/|work=Android Authority |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |fechaarchivu=12 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150712135109/http://www.androidauthority.com/hugo-barra-android-tablet-htc-one-250126/|url-status=dead}}</ref> y otros productos rellacionaos como [[Google Now]],<ref name="Wired2">{{cite magazine |títulu=Android Director: 'We Have the Most Accurate, Conversational, Synthesized Voice in the World'|url=https://www.wired.com/2012/07/google-android-hugo-barra-interview/|magazine=Wired}}</ref> escoyíu en 2013 como la Innovación del Añu por [[Popular Science (revista)|Popular Science]].<ref>{{cita web |títulu=Innovation Of The Year: Google Now|url=http://www.popsci.com/bown/2012/product/google-now|work=Popular Science |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |fechaarchivu=23 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140223172240/http://www.popsci.com/bown/2012/product/google-now|url-status=dead}}</ref> En 2012 foi ascendíu a vicepresidente de xestión de productos d'Android. En setiembre de 2013, yá s'habíen activáu mil millones de dispositivos Android en tol mundu.<ref>{{cita web |fecha=setiembre de 2013 |títulu=Gundotra, Vic. "Just back from a whirlwind trip to Asia visiting our…" |url=https://plus.google.com/+VicGundotra/posts/8CVJ79nPQwN |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131003152939/https://plus.google.com/+VicGundotra/posts/8CVJ79nPQwN |fechaarchivu=3 d'ochobre de 2013 |website=Google+}}</ref> === Xiaomi === En setiembre de 2013, Barra dexó [[Google]] pa incorporase a la empresa china d'electrónica [[Xiaomi]], onde ocupó'l cargu de vicepresidente d'operaciones globales con sede en [[Beixín]], China.<ref>{{cita web |url=http://allthingsd.com/20130912/exclusive-hugo-barra-talks-about-his-future-at-xiaomi-and-why-he-left-google/ |títulu=Exclusive: Hugo Barra Talks About His Future at Xiaomi and Why He Really Left Google|work=All Things D}}</ref> El fichaxe consideróse como una incorporación significativa pa Xiaomi, unu de los fabricantes con mayor crecimientu en China, al aportar llexitimidá internacional a la compañía al sumar a la so direición a un ex-direutivu clave d'[[Android (sistema operativu)|Android]] en Google.<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/08/29/xiaomi-reportedly-nabs-google-vp-hugo-barra/ |títulu=Xiaomi confirms it has hired Google's Hugo Barra, who will take up VP Global role from October|work=The Next Web |fecha=29 d'agostu de 2013}}</ref> N'avientu de 2013, Barra intervieno na conferencia teunolóxica [[LeWeb]] en [[París (Francia)|París]], onde compartió les sos impresiones sobre la economía [[Conferencia Consultiva Política del Pueblu Chinu|china]] y les oportunidaes que representaba pa empreses teunolóxiques como [[Xiaomi]]. Destacó los 600 millones d'usuarios d'internet en China, les altes capitalizaciones bursátiles de les últimes OPVs chines, la escala masiva de los [[usuarios activos mensuales]] de les principales aplicaciones chines, y el tamañu de compañíes como [[Alibaba Group|Alibaba]] y la so plataforma [[Taobao]], un sitiu de compra más grande que [[eBay]] y [[Amazon.com|Amazon]] xuntos.<ref>{{cita web |url=http://qz.com/156977/everything-you-need-to-know-about-chinese-tech-in-one-30-minute-video/ |títulu=Everything you need to know about Chinese tech in one 30-minute video|work=Quartz.com |fecha=12 d'avientu de 2013}}</ref><ref name="businessinsider.com"/> En febreru de 2014, Barra anunció'l llanzamientu de los nuevos teléfonos intelixentes [[Xiaomi Mi1|Redmi]] y [[Xiaomi Mi3|Mi 3]] en [[Singapur]]. La espansión global fuera de China escontra mercaos emerxentes cercanos yera una iniciativa clave pa Xiaomi, dada la so estratexa empresarial de sacar al mercáu productos de gran rendimientu a precios asequibles, xenerando ingresos non solo del hardware, sinón tamién del software y los servicios d'internet que s'ufierten al consumidor.<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/09/06/heres-why-you-should-care-about-rising-chinese-smartphone-firm-xiaomi/ |títulu=Here's why you should care about rising Chinese smartphone firm Xiaomi|work=The Next Web |fecha=6 de setiembre de 2013}}</ref> Según el cofundador y direutor xeneral de Xiaomi, [[Lei Jun]], yera "completamente trabayu de Barra decidir qué rexón deberíamos encarar dempués y cómo".<ref>{{cita web |url=https://thenextweb.com/asia/2013/09/09/xiaomi-co-founder-on-why-ex-google-exec-barra-and-its-own-firmware-are-key-to-international-success/ |títulu=Xiaomi co-founder on why ex-Google exec Barra and its own firmware are key to international success|work=The Next Web |fecha=9 de setiembre de 2013}}</ref> Barra espresó la so intención d'espandir Xiaomi a diversos países.<ref>{{cita web |url=https://www.cnet.com/news/xiaomi-world-phone-in-2-years-android-all-the-way-says-hugo-barra/ |títulu=Xiaomi's Hugo Barra: True world phones in 2 years, Android all the way|work=CNET}}</ref> En marzu de 2014, Barra visitó a [[Terry Gou]] en [[Foxconn]] en Shenzhen, una empresa multinacional con sede en [[Taiwán]] y plantes n'Asia, Brasil y Méxicu, responsable del ensamblaxe de productos pa diverses marques teunolóxiques. La visita indicaba planes pa que Xiaomi espandiera les sos operaciones n'India, Indonesia y América Llatina.<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra visits Foxconn, teases Xiaomi launches across Latin America |url=http://www.techinasia.com/hugo-barra-teases-xiaomi-foxconn-deal-for-latin-america/ |work=Tech in Asia}}</ref> La collaboración empezó a dar frutos n'agostu de 2015, cuando Barra, Foxconn y el ministru xefe [[N. Chandrababu Naidu]] anunciaron conxuntamente l'apertura d'una planta de fabricación nel estáu d'[[Andhra Pradesh]] n'India, col sofitu del programa gubernamental [[Make in India]].<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi makes itself at home in India with first 'made in India' phone |url=https://www.techinasia.com/xiaomi-made-in-india-phone |website=Tech in Asia}}</ref> [[Ficheru:Redmi Note 3 launch event.jpg|thumb|Seguidores de Xiaomi xuniéndose con Barra enantes del eventu de presentación del [[Redmi Note 3]] en Nueva Delhi (febreru de 2016).|260x260px]] En febreru de 2016, Barra presentó'l teléfono intelixente [[Redmi Note 3]] n'India nun eventu de prensa nel [[Estadiu Talkatora]] de [[Nueva Delhi]], con 8.000 seguidores presentes,<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi's Redmi Note 3 launch in India is so big, it is being hosted in a stadium |url=https://finance.yahoo.com/news/xiaomis-redmi-note-3-launch-072139462.html |website=Yahoo! Finance |fecha=3 de marzu de 2016}}</ref> onde la compañía anunció'l primer teléfono del mundu n'utilizar el procesador [[Qualcomm]] [[Llista de procesadores Qualcomm Snapdragon|Snapdragon 650]]. Analistes del sector y medios especializaos consideraron esti modelu como'l mayor ésitu de Xiaomi nel mercáu indiu, por cuenta de la so combinación única de rendimientu, pantalla de gran calidá, batería de gran capacidá y preciu accesible.<ref>{{cita web |títulu=Review: Xiaomi Redmi Note 3 is a genuine charmer |url=https://www.livemint.com/Leisure/RdiMxeXaX8URCXoUejkAyJ/Review-Xiaomi-Redmi-Note-3-is-a-genuine-charmer.html |website=Mint}}</ref> El Redmi Note 3 convirtióse nel teléfono más vendíu en llinia na India, con 2,3 millones d'unidaes vendíes hasta setiembre de 2016,<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi Redmi Note 3 becomes a bestseller in India |url=https://www.gsmarena.com/xiaomi_redmi_note_3_becomes_a_bestseller_in_india-news-20708.php |website=GSMArena}}</ref> impulsando a Xiaomi a convertise na segunda marca de teléfonos intelixentes más grande n'India nel cuartu trimestre de 2016.<ref>{{cita web |títulu=Samsung and Chinese brands utterly dominated India's smartphone market in Q4 2016 |url=https://techcrunch.com/2017/01/24/samsung-and-china-domination/ |website=TechCrunch |fecha=25 de xineru de 2017}}</ref> Barra tamién lideró la espansión de Xiaomi a otros mercaos como'l sudeste asiáticu (empezando por Malasia, Indonesia y Filipines), América Llatina (empezando pel so país natal, Brasil), Europa Occidental (empezando per España), Rusia, ya inclusive una entrada temprana y modesta nos Estaos Xuníos. Desenvolvió y promovió non solo teléfonos intelixentes Xiaomi, sinón tamién productos del ecosistema Mi de dispositivos intelixentes conectaos, incluyendo wearables, televisores, electrodomésticos, xuguetes y munchos otros.<ref>{{cita publicación |títulu=How Xiaomi Redefined What It Means to Be a Platform |url=https://hbr.org/2021/09/how-xiaomi-redefined-what-it-means-to-be-a-platform |publicación=Harvard Business Review |fecha=9 de setiembre de 2021}}</ref> En xineru de 2017, Barra anunció la so salida de Xiaomi.<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra is leaving Xiaomi |url=https://www.theverge.com/2017/1/23/14355260/hugo-barra-is-leaving-xiaomi |work=The Verge |fecha=23 de xineru de 2017}}</ref> Dellos informes citaron a Barra esplicando que la so dimisión taba motivada por razones familiares o de salú, y dalgunos analistes señalaron que la marcha coincidía col descensu de ventes de Xiaomi en China.<ref>{{cita publicación |url=https://qz.com/895226/hugo-barra-is-leaving-xiaomi-to-lead-up-facebooks-nasdaq-fb-vr-efforts/ |títulu=Hugo Barra is leaving Xiaomi to lead Facebook's virtual reality division |apellíu=Horwitz |nome=Josh |fecha=26 de xineru de 2017|work=Quartz |fechaaccesu=30 d'agostu de 2018 |idioma=en-US}}</ref><ref name=":0">{{cita publicación |url=https://www.scmp.com/tech/article/2064612/hugo-barra-resigns-xiaomi-says-he-returning-silicon-valley |títulu=Hugo Barra to leave Xiaomi, return to Silicon Valley from Beijing |apellíu=Soo |nome=Zen |fecha=23 de xineru de 2017|work=South China Morning Post |fechaaccesu=30 d'agostu de 2018 |idioma=en}}</ref> Alredor de la fecha de la so dimisión, Xiaomi anunció que superara los 1.000 millones de dólares en ingresos solo n'India,<ref name=":0" /> y meses dempués convirtióse na marca de teléfonos intelixentes más vendida n'India nel tercer trimestre de 2017.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi beats Samsung to become top smartphone vendor in India |url=https://canalys.com/newsroom/xiaomi-beats-samsung-become-top-smartphone-vendor-india |website=Canalys}}</ref> Nel primer trimestre de 2018, Xiaomi convirtióse na cuarta marca de teléfonos intelixentes más grande del mundu.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi Becomes 4th Largest Smartphone OEM In The World |url=https://www.androidheadlines.com/2018/05/xiaomi-becomes-4th-largest-smartphone-oem-in-the-world-sa.html |website=Android Headlines |fecha=4 de mayu de 2018}}</ref> En xunetu de 2018, Xiaomi llanzó la so [[OPV|oferta pública inicial]] na [[Bolsa de Valores de Ḥong Kong]], recaudando 4.720 millones de dólares en capital y valorando la compañía en 54.000 millones de dólares, na mayor OPV teunolóxica del mundu dende qu'Alibaba saliera a bolsa en 2014.<ref>{{cita publicación |fecha=29 de xunu de 2018 |títulu=China's Xiaomi raises $4.72 billion after pricing HK IPO at bottom of range: sources |idioma=en|work=Reuters|url=https://www.reuters.com/article/us-xiaomi-ipo-idUSKBN1JP0EC |fechaaccesu=24 de xineru de 2022}}</ref> Según rumores, la participación de Barra en Xiaomi yera superior a los 200 millones de dólares nel momentu de la OPV.<ref>{{cita web |títulu=Xiaomi's former head of international Hugo Barra lands IPO windfall |url=https://techcrunch.com/2018/07/11/xiaomi-ipo-hugo-barra/ |fechaaccesu=24 de xineru de 2022 |website=TechCrunch |fecha=11 de xunetu de 2018 |idioma=en-US}}</ref> === Facebook === El 25 de xineru de 2017, el direutor xeneral de [[Facebook]], [[Mark Zuckerberg]], anunció na so páxina de Facebook<ref>{{cita web |títulu=Mark Zuckerberg post on Facebook about Barra joining as Head of Oculus |url=https://www.facebook.com/zuck/posts/pfbid0283MWgGefRFJ8pZQsc1Z2ULHXBowGbExftkoHcTaiECXR7CLeavPgwTD9CZcde4ugl |website=Facebook}}</ref> que Barra s'incorporaría a Facebook como vicepresidente de Realidá Virtual y responsable de la división [[Oculus (marca)|Oculus]], incluyendo una foto de dambos como avatares nuna escena virtual.<ref>{{cita web |títulu=Mark Zuckerberg and Hugo Barra posing together as virtual avatars |url=https://www.facebook.com/photo/?fbid=10103456684228891&set=a.529237706231 |website=Facebook}}</ref> [[Ficheru:Facebook's 2018 F8 Developer Conference - Hugo Barra, VP of VR at Facebook, wearing an Oculus Go (cropped).jpg|thumb|Barra demostrando l'Oculus Go na conferencia [[Facebook F8]] de 2018.|220x220px]] L'enfotu inicial de Barra n'Oculus centróse nel desenvolvimientu de cascos de realidá virtual autónomos y aplicaciones de realidá virtual social. El 11 d'ochobre de 2017, durante la conferencia de desendolcadores Oculus Connect 4, Zuckerberg y Barra presentaron l'[[Oculus Go]], el primer visor de realidá virtual autónomu de mercáu masivu, con un preciu de 199 dólares.<ref>{{cita web |títulu=Facebook announces $199 'Oculus Go' standalone VR headset |url=https://techcrunch.com/2017/10/11/oculus-announces-199-oculus-go-standalone-headset/ |website=Techcrunch |fecha=11 d'ochobre de 2017}}</ref> Esti dispositivu foi desendolcáu conxuntamente cola antigua empresa de Barra, [[Xiaomi]], en collaboración con [[Qualcomm]], y foi anunciáu por Barra y el presidente de Qualcomm, el tamién brasileñu [[Cristiano Amon]], nel [[Consumer Electronics Show]] (CES) de 2018. El 26 de setiembre de 2018, Zuckerberg y Barra volvieron al escenariu na Oculus Connect 5 pa presentar l'[[Oculus Quest]], el siguiente gran avance na teunoloxía de realidá virtual autónoma. El visor recibió bones crítiques por parte d'espertos del sector pola calidá de la esperiencia espacial que yera capaz d'ufiertar.<ref>{{Cite magazine |títulu=Review: The Oculus Quest Is Virtual Reality's Best Bet Yet |url=https://time.com/5584275/oculus-quest-review/ |magazine=Time |fecha=7 de mayu de 2019}}</ref> L'Oculus Quest incorporaba [[seguimientu posicional de RV|seguimientu posicional]] con [[seis graos de llibertá]] usando sensores internos y una matriz de cámares na parte delantera del visor, en llugar de sensores esternos como nel [[Oculus Rift]] conectáu a PC. Les cámares tamién podíen usase en mou "passthrough" pa meyorar la seguridá si l'usuariu salía del área designada. El visor recibió múltiples premios y reconocencies industriales.<ref>{{cita web |títulu=Oculus Quest review: Facebook's newest VR headset is the best thing I've tried this year |url=https://www.cnet.com/reviews/oculus-quest-review/ |website=CNET}}</ref> En setiembre de 2020, Barra anunció en Twitter que Facebook y Ray-Ban taben trabayando xuntos nun proyectu pa desendolcar unes gafes intelixentes,<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra post on Twitter about Ray-Ban partnership |url=https://twitter.com/hbarra/status/1306278791669579776?lang=en |website=Twitter}}</ref> que se llanzaron oficialmente'l 9 de setiembre de 2021 col nome de [[Ray-Ban Stories]]<ref>{{cita web |títulu=Facebook on your face |url=https://www.theverge.com/2021/9/9/22662809/facebook-ray-ban-stories-camera-smart-glasses-hands-on |website=The Verge |fecha=9 de setiembre de 2021}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra post on Twitter about Ray-Ban Stories launch |url=https://twitter.com/hbarra/status/1436002808797478912 |website=Twitter}}</ref>, pocos meses dempués de que Barra dexara la compañía. En mayu de 2021, Barra abandonó Meta ya incorporóse de manera inmediata a Detect, una startup de teunoloxía sanitaria na que participara como cofundador.<ref>{{cita publicación |url=https://techcrunch.com/2021/05/18/facebook-vr-exec-hugo-barra-is-leaving/ |títulu=Facebook VR exec Hugo Barra is leaving |apellíu=Matney |nome=Lucas |fecha=19 de mayu de 2021|work=TechCrunch |fechaaccesu=27 d'avientu de 2021 |idioma=en-US}}</ref> === Detect === Dende marzu de 2020, Barra desempeñó diversos roles en Detect, una startup de teunoloxía sanitaria que cofundó xunto col científicu y empresariu [[Jonathan Rothberg]], col oxetivu de desendolcar productos de diagnósticu molecular d'usu domésticu. El primer productu de la compañía ye una prueba molecular de Covid-19 pa facer en casa, aprobada pola FDA.<ref>{{cita web |títulu=Facebook, Google Veteran Hugo Barra to Lead Covid Testing Startup |url=https://www.bloomberg.com/news/articles/2021-12-15/former-facebook-executive-barra-to-lead-covid-testing-startup |website=Bloomberg}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Detect CEO Hugo Barra on how its Covid test differs from a rapid antigen test |url=https://www.cnbc.com/video/2021/12/28/detect-ceo-hugo-barra-on-how-its-covid-test-differs-from-a-rapid-antigen-test.html |website=CNBC |fecha=28 d'avientu de 2021}}</ref> == Vida personal == Barra ta casáu, tien dos fíos y vive nel área de la bahía de San Francisco. == Reconocencies == En 2011, Barra foi clasificáu nel puestu númberu 23 del Wired 100 de la revista [[Wired (revista)|Wired]].<ref>{{cita web |url=https://www.wired.co.uk/magazine/archive/2011/06/the-wired-100/the-wired-100-29-11 |títulu=2nd annual Wired 100|work=Wired.co.uk |fechaaccesu=31 d'agostu de 2017 |fechaarchivu=2 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160402030424/http://www.wired.co.uk/magazine/archive/2011/06/the-wired-100/the-wired-100-29-11|url-status=dead}}</ref> En 2013, la llista Silicon Valley 100 de [[Business Insider]] incluyó a Barra nel puestu númberu 92.<ref>{{cita web |url=http://www.businessinsider.com/the-silicon-valley-100-2013-2?op=1 |títulu=The 100 Biggest Stars In Silicon Valley|work=Business Insider}}</ref> La revista brasileña ''[[Época (revista brasileña)|Época]]'' clasificó a Barra ente les persones más influyentes de [[Brasil]] en 2011<ref>{{cita web |url=http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/12/epoca-100-os-brasileiros-mais-influentes-de-2011-trecho.html |títulu=Época Magazine: the 100 most influential Brazilians in 2011|work=Época Magazine |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170216182124/http://revistaepoca.globo.com/vida/noticia/2011/12/epoca-100-os-brasileiros-mais-influentes-de-2011-trecho.html |fechaarchivu=16 de febreru de 2017|url-status=dead}}</ref> y 2013.<ref>{{cita web |url=http://epoca.globo.com/vida/noticia/2013/12/os-b100-mais-influentes-do-brasilb-em-2013.html |títulu=Época Magazine: the 100 most influential Brazilians in 2013|work=Época Magazine}}</ref> En 2015, Barra foi incluyíu nel puestu númberu 14 de la llista 40-Under-40 de la revista [[Fortune (revista)|Fortune]].<ref>{{cita web |títulu=Hugo Barra|url=https://fortune.com/40-under-40/2015/hugo-barra/ |fechaaccesu=23 de xineru de 2022|website=Fortune |idioma=en}}</ref> Tamién forma parte de la promoción de 2015 de [[Llíderes Mozos Globales]] (YGL) del [[Foru Económicu Mundial]].<ref>{{cita web |títulu=Meet the 2015 class of Young Global Leaders |url=https://www.weforum.org/agenda/2015/03/meet-the-2015-class-of-young-global-leaders/ |fechaaccesu=14 d'abril de 2023 |website=World Economic Forum |idioma=en}}</ref> == Referencies == {{llistaref}} == Enllaces esternos == {{enllaces persona}} {{NF|1976||Barra, Hugo}} [[Categoría:Informáticos ya informátiques de Brasil]] [[Categoría:Persones de Belo Horizonte]] [[Categoría:Empresarios y empresaries de Brasil]] jbug3vmml27n7fislvf4i6yiglvn6d1 Neradnovci 0 281650 4500991 4496073 2026-06-20T20:46:23Z Doncsecz~enwiki 108305 4500991 wikitext text/x-wiki {{llocalidá}} '''Neradnovci''' ([[idioma prekmuru|prekmuru]]: ''Meranovci'', {{lang-hu|Nádorfa}}) ye una llocalidá del conceyu [[Gornji Petrovci]] de [[Transmurania]] n'[[Eslovenia]]. Tien una superficie de {{Superficie}} na que viven un total de {{persones}}, alcuéntrase a unos 290 metros sobre'l nivel del mar. Llenda coles siguientes llocalidaes n'Eslovenia: [[Čepinci]], [[Lucova]], [[Martinje]], [[Šulinci]], [[Ženavlje]]. Llenda coles siguientes llocalidaes n'[[Hungría]]: [[Felsőszölnök]]. Alcuéntrase al norte a 25 km de [[Murska Sobota]], la capital de Transmurania, na zona montesa de la rexón (n'eslovenu ''goričko''). La llocalidá foi mentada per primer vegada en 1387 col nome de ''Neradnolch''. La mayoría de la población ye [[luteranismu|luterana]], ente qu'otros son [[Ilesia Católica|católicos]]. Los creyentes de dambes comunidaes relixoses tienen les sos propies ilesies en Gornji Petrovci. El pueblu pertenez a Eslovenia dende 1919. El Molín del Lenarčič ({{lang-sl|Lenarčičev mlin}}, [[idioma prekmuru|prekmuru]]: Lenarčičov mlin) ye un monumentu cultural, que foi construyíu en 1870. == Referencies == {{llistaref}} == Bibliografía == * {{cita llibru |last=Zelko|first=Ivan |fecha=1982 |títulu=Historična topografija Slovenije I. Prekmurje do leta 1500 |editorial=Pomruska založba|ubicación=Murska Sobota|isbn=}} == Enllaces esternos == {{enllaces llocalidá}} * {{cite web|title=Neradnovci |url=https://www.hribi.net/tocka/vas/neradnovci/4457 |author= |work=Hribi.net |date= |accessdate= |language=sl }} {{Conceyu Gornji Petrovci}} {{control d'autoridaes}} [[Categoría:Llocalidaes de Transmurania]] is7q98aigwiji7b20xkb0qgfe79d3zo Escoréu, 24 d'Avientu de 1937 0 281889 4501048 4455489 2026-06-21T07:28:36Z InternetArchiveBot 81864 Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5 4501048 wikitext text/x-wiki {{película}} '''Escoréu, 24 d’avientu de 1937''' ye una película de [[Ramón Lluís Bande]] de 2017. El documental inxértase na filmografía del Nuevu Cine Asturianu. La película, crónica d’una exhumación, ye’l pieslle d’una triloxía sobre la memoria histórica aniciada por ''Equí y n’otru tiempu'' (2014) y siguida por ''El nome de los árboles'' (2015)<ref name=":0">1.    Jiménez, Daniel (20 de xunetu de 2018). [https://www.cinemaldito.com/escoreu-24-davientu-de-1937-ramon-lluis-bande/ «Escoréu, 24 d’avientu de 1937 (Ramón Lluís Bande)»]. ''Cine maldito''. Consultáu’l 3 d’avientu de 2025.</ref>''.'' == Sinopsis == Los hermanos Manuel y Ángel Fernández celebraben la cena de Nuechebona na casa familiar d’Escoréu (Pravia) el 24 d’avientu de 1937 cuando un conocíu falanxista local llamó a la puerta, pistola en mano, pa dici-yos que teníen que dir a declarar. Fuera aguardaben otros falanxistes nuna furgoneta. A los dos hermanos asesináronlos cerca casa. Ochenta años depués, un grupu de voluntarios de l’ARMH/Aranzadi busca los sos restos. Esos trabayos de búsqueda conviértense nun enllaz entre dos époques, una amuesa de cómo’l paisaxe escuende una realidá que condiciona’l nuestru presente colectivu.<ref>1.     [https://memoriahistorica.org.es/presentacion-en-gijon-escoreu-24-davientu-de-1937/ «Presentación en Xixón «Escoréu, 24 d’avientu de 1937» | Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica»]. ''memoriahistorica.org.es''. Consultáu’l 3 d’avientu de 2025.</ref> <ref>1.     [https://www.museojurasicoasturias.com/ast/web/laboral-cinemateca/-/el-director-ram%C3%B3n-llu%C3%ADs-bande-visita-esta-semana-nava-y-colunga-para-presentar-su-%C3%BAltimo-largometraje-escor%C3%A9u-24-d%C2%B4avientu-de-1937/en «El director Ramón Lluís Bande visita esta semana Nava y Colunga para presentar su último largometraje Escoréu, 24 d’avientu de 1937»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20260106114026/https://www.museojurasicoasturias.com/ast/web/laboral-cinemateca/-/el-director-ram%C3%B3n-llu%C3%ADs-bande-visita-esta-semana-nava-y-colunga-para-presentar-su-%C3%BAltimo-largometraje-escor%C3%A9u-24-d%C2%B4avientu-de-1937/en |date=2026-01-06 }}.</ref> L’equipu d’investigadores busquen los restos nuna mata cerca la casa y Ramón Lluís Bande aprovecha pa entrugar a los vecinos, a los que pudieron vivir aquello o recuerden dalgo.<ref>[https://dafilmfestival.com/es/movie/escoreu-24-davientu-de-1937/ «Escoréu, 24 d'avientu de 1937»]. ''D'A''. Consultáu’l 3 d’avientu de 2025.</ref> El documental recueye tres testimonios nel llugar de los fechos, al empar de los trabayos de búsqueda de fuexes comunes nes viesques asturianes.<ref>1.    ''[https://www.filmaffinity.com/es/film986042.html Escoréu, 24 de diciembre de 1937] (2017)''. Consultáu’l 3 d’avientu de 2025.</ref> == Festivales == * Festival Internacional de Cine de Xixón 2017. <ref>«[https://www.documentamadrid.com/documentamadrid18/secciones/competicion-nacional-de-largometraje/escoreu-24-davientu-de-1937.html Escoréu, 24 d'avientu de 1937]». ''DocumentaMadrid''. Consultáu’l 3 d’avientu de 2025.</ref><ref>[https://www.rtpa.es/noticias-sociedad:Ramon-Lluis-Bande-presenta-sus-ultimos-trabajos-en-el-Festival-de-Cine_111511124287.html «Ramón Lluis Bande presenta sus últimos trabajos en el Festival de Cine»]. RTPA. 19 de payares de 2017.</ref> * BAFICI Buenos Aires Festival Internacional de Cine Independiente 2018.<ref name=":1">''[https://mubi.com/es/us/films/escoreu-24-d-avientu-de-1937 Escoréu, 24 d’avientu de 1937] (2017) | MUBI''. Consultáu’l 3 d’avientu de 2025.</ref> * Documenta Madrid 2018.<ref name=":1" /> == Reacciones == «''como tol so cine anterior, naz cuasi dende un xestu de decente visceralidá suxeríu yá dende eses primeres imáxenes. L’allargada temporalidá del planu fixu onde operarios municipales rocen la maleza del sitiu onde s’asesinó a dos hermanos na Nuechebona asturiana de 1937, val tamién pa erguer la bien poco anubierta imaxe simbólica d’esi pasáu enllenu de solombres al qu’hai que volver, poniendo llume, faciendo visible lo invisible, p’acabar de presentar cuentes. Nesti sen Escoréu, 24 d’avientu de 1937, el títulu de la película pero tamién el del llugar y la data que figura nuna llápida que nunca esistió, paez perfaese como’l lóxicu pieslle d’una triloxía sobre la Memoria entamada por Equí y n’otru tiempu y siguida darréu por El Nome de los Árboles.''» Daniel Jiménez. Cine Maldito.<ref name=":0" /> «''Nesta obra cargada de rigor y compromisu políticu, atopamos tol procuru d’una cámara qu’observa dende la distancia pero que nun pue contener la emoción que surde d’un fondu xestu de xusticia (demasiao tardiega). Una cámara que, al empar, recueye los testimonios d’aquellos que vivieron el crime de cerca, arriqueciendo asina’l retratu socio-históricu qu’ufierta’l filme''.» Manu Yáñez. Otros Cines Europa.<ref>1.     Yáñez, Manu (9 d’avientu de 2017). [http://www.otroscineseuropa.com/escoreu-pravia-24-davientu-1937-cronica-duna-exhumacion-ramon-lluis-bande-2017/ «Escoréu (Pravia), 24 d’avientu de 1937. Crónica d’una exhumación (Ramón Lluís Bande, 2017)»]. ''Otros Cines Europa''. Consultáu’l 3 d’avientu de 2025.</ref> == Referencies == {{Llistaref}}{{Control d'autoridaes}} [[Categoría:Cine asturianu]] qdoddv6b9dxy54mwdxj3b0s7p7v8uxc Skincarlismu 0 283926 4500959 4499641 2026-06-20T14:35:44Z CommonsDelinker 488 [[c:User:Krd|Krd]] esborró l'archivu "Comunicau_skinetu.jpg" en Commons porque No permission since 12 June 2026. 4500959 wikitext text/x-wiki '''MOVIMIENTU SKINCARLISTA''' Los ''skincarlistes'', tamién llamaos ''skinetocarlistes'' o ''carlistes skinhead'', formen un movimientu políticu y contracultural de carácter socialpatriota, tradicionalista y subversivu venceyáu a los ámbitos marxinales y a los sectores ultres de los equipos de fútbol vascos, n'especial la Real Sociedá. Con una estética asemeyada a la del movimientu skinhead nacíu na Inglaterra de los años 60, los sos valores busquen tamién la ruptura col réximen y col status quo contemporáneu, pero apliquen una perspectiva que mece un tresfondu contrarrevolucionariu con una retórica agresiva, brutalista, violenta, rebelde y a vegaes anárquica. Na so mayor parte, los ''skincarlistes'' pertenecen a un estratu de mocedá desocupao, clandestino y radicalizao pola crisis del sistema lliberal-capitalista, que los emburria a una existencia improductiva y lumpenizada dientro de families desectructuraes. Nesi sentíu, el núcleu duru del colectivu formóse a partir de les redes de contactu establecíes ente dellos sectores de la xuventú marxinal pol fútbol y les rutes de clubbing como la ruta del bakalao: estos ultres ya militaben nos espacios reaccionarios, pero acaben por constituíse como movimientu independiente y orixinal cuando asumen la figura de Sixto Enrique de Borbón, nietu del rei [[Xavier de Borbón-Parma|Xavier de Borbón Parma]], y segundu fíu del so sucesor, Carlos Hugo de Borbón, como elementu aglutinador y identitariu: don Sixto, el SAR como lu llamen, ye pa ellos el referente paternu que nunca nun tuvieron. Polo tanto, conformen la vanguardia radical y de choque del sector sixtinu del carlismu modernu, oponiéndose a los partidarios de don Carlos Xavier, hermanu mayor de Sixto y depositariu de los derechos dinásticos de la casa Borbón-Parma, pero tamién a los actuales ocupantes de la dignidá real española. Amás de la tradicional consigna de "Dios, Patria, Rei, Fueros", tamién usen otros glayíos identificativos, como "Gloria al SAR" o la interxección "Oi!". Amás, otra de les sos señes d'intentidá, causada pol so tresfondu kinki, ye la profusión de les faltes d'ortografía nos sos mensaxes. '''HISTORIA''' Los primeros ''skinetocarlistes'' fueron los miembros de les Ipar Brigadak<ref>https://eu.wikipedia.org/wiki/Ipar_Brigadak</ref>, del sector hooligan de la Real Sociedá, y pronto entamaron a crecer gracies al atractivu que suponía la so estética, que combinaba elementos skins, como les botes y les cazadores, con otros como la boina colorada, y por causa tamién de la so actividá y participación na violencia urbana. De les grades vasques pasaron a otros puntos de la xeografía nacional, atrayendo pa consigo a grupúsculos como los Boixos Nois, de forma que ya nun son un movimientu estrictamente eusquéricu. Sufrieron, por embargu, una gran hostilidá de parte del abertzalismu políticu y de les fuercies de seguridá, pol so racismu y agresividá continua, polo qu'esti crecimientu inicial foi aparando y llegó incluso a revertise. Los fuertes enfrentamientos colos carloshuguistes de la peña Mujika y la escala cada vez mayor de los episodios de violencia foi lo que condergó definitivamente a les Ipar Brigadak, que quedó desarticulada. El ''skincarlismu'', sicasí, nun desapaeció con ellos, anque pasó delles décades nel anonimatu políticu. Foi precisamente a raíz de la pandemia del Covid-19 cuando los ''carlistes skinhead'' fueron quien a recuperar parte de la so fuercia perdía, gracies a los nuevos espacios dixitales de contactu y radicalización. A partir d'entós, nun ficieron más que crecer. '''ÚLTIMES ACCIONES''' La mayoría d'acciones de los ''skinetocarlistes'' nun trascienden a la sociedá xeneral, ya que suelen ser de calter clandestín y tienen como víctima a otros miembros de la sociedá marxinal. También son frecuentes les engarraes con otros miembros del espectru carlista: por exemplu, a raíz de la polémica pola salú de don Sixto rexistráronse altercaos a la salida de misa na Iglesia de Nuestra Señora de la Paz, ente los defensores de la Secretaría de Sixto Enrique de Borbón y los opositores a la mesma, ente los que figuraben los skincarlistes como vanguardia<ref>https://infovaticana.com/2025/12/16/el-ultimo-pretendiente-carlista-vive-incapacitado-en-un-asilo-tutelado-por-el-estado-frances/</ref>. Por embargu, el nuevu impulsu del movimientu llevólos a tomar más conciencia política y a buscar oxetivos de mayor altura. Nesta llinia, los ''skincarlistes'' volvieron a la esfera pública coordinando una acción de repulsa a les obres iniciaes pa la resignificación del [[Valle de Cuelgamuros|Valle de los Caíos]]. Asina, la mañana del 8 de xunu del 2026 la maquinaria xeolóxica que desplegaren nel Valle pa entamar los trabayos de la obra alboreció<ref>https://www.diariodeleon.es/nacional/260609/2087706/aparece-vandalizada-maquinaria-obra-inicia-proyecto-resignificacion-valle-caidos.html</ref> destruío<ref>https://www.lasexta.com/noticias/nacional/valle-toca-vandalizan-maquinaria-obras-resignificacion-cuelgamuros_202606096a28379c9c159d030ffbf61f.html</ref>, vandalizao<ref>https://www.eldebate.com/religion/20260609/aparecen-vandalizadas-maquinas-perforadoras-comenzaron-trabajar-ayer-valle-caidos_426658.html</ref> y cubierto de pintaes<ref>https://www.rtve.es/noticias/20260609/actos-vandalicos-maquinas-obras-resignificacion-valle-cuelgamuros/17106914.shtml</ref> alusives a la ideoloxía skincarlista<ref>https://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2026-06-09/la-perforadora-que-llevo-el-gobierno-para-agujerar-el-valle-amanece-salvajemente-saboteada-sanchez-hpp-7418025/#google_vignette</ref>, como "El valle no se toca", "Pedro Sánchez HDP", "Arriba Franco", "Viva España" o "Gloria al SAR"<ref>https://www.larazon.es/espana/reventada-maquina-sondeos-cuelgamuros_202606096a27cd2644a9ef68251b7e29.html#goog_rewarded</ref>. Esta última ya dexa clara l'autoría del actu vandálicu, anque posteriormente los propios núcleos skincarlistes asumieron la responsabilidá. Al mesmu tiempu anunciaron que van siguir na llucha, incluso elevando la escala de violencia, hasta colocar nel tronu a Sixto de Borbón y aplicar los sos idearios ultranacionalistes, racistes y contrarrevolucionarios. Los monxos benedictinos de l'abadía ya emitieron un comunicáu desmarcándose del accionar violentu d'estos grupos<ref>https://www.libertaddigital.com/cultura/historia/2026-06-09/los-benedictinos-de-cuelgamuros-condenan-de-manera-rotunda-los-destrozos-en-las-obras-del-gobierno-en-el-valle-7418167/</ref>. 8nz14cf5pxx6o0qzpv8v7v2tjcx0i0x Alderique:XHamster 1 283939 4501043 2026-06-21T06:57:38Z Rayaaniita 149870 /* Rayaaniita */ nueva seición 4501043 wikitext text/x-wiki == Rayaaniita == ljko [[Usuariu:Rayaaniita|Rayaaniita]] ([[Usuariu alderique:Rayaaniita|alderique]]) 06:57 21 xun 2026 (UTC) m2qc87knmoj5s88ihize737ytd6kj79 El Mojón (Santiago del Esteru) 0 283940 4501102 2026-06-21T08:32:15Z Limotecariu 735 Limotecariu treslladó la páxina "[[El Mojón (Santiago del Esteru)]]" a "[[El Mojón (Santiago del Estero)]]" 4501102 wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓN [[El Mojón (Santiago del Estero)]] q2cnv5anw7t3hddsl4e92hpxtqtlahy